<doc id="333525" title="Gonzalo Payo Subiza" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="130000">
Gonzalo Payo Subiza (* Pulgar (Toledo), 10 de gener de 1931 -   Toledo, 13 d'agost de 2002) va ser un poltic espanyol de Castella-la Manxa. Llicenciat en Matemtiques per la Universitat de Saragossa (1958), i doctor Enginyer Gegraf des de 1964. Va ser escollit diputat per la provncia de Toledo en dues ocasions en les llistes d'Uni de Centre Democrtic, primer a les eleccions generals espanyoles de 1977, en la legislatura constituent, i a les segents eleccions generals de 1979. Tamb va ser membre del primer Consistori democrtic de Toledo per la UCD i president de la Diputaci Provincial de Toledo. 

A tots aquests crrecs, s'afegixen els de president regional i provincial del seu partit. A ms, fou el segon president de Castella-la Manxa en l'poca preautonmica en substituci del senador Antonio Fernndez-Galiano, entre febrer i desembre de 1982. Tota aquesta acumulaci de crrecs fa que fins i tot es qestioni la possible incompatibilitat legal a proposta del PSOE en ple municipal. En 1982 decideix no presentar-se, abandona la poltica, excepte alguns contactes amb la Uni Liberal en 1984, fins a 1995, quan s escollit diputat regional a les files del Partit Popular, romanent en el crrec fins al dia de la seva mort. 

 Bibliografia .
Dorado Badillo, ngel. Toledo. 20 aos de ayuntamiento democrtico (1979-1999). Volumen I. Editorial Azacanes. ISBN 84-88480-66-8;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333529" title="Antonio Fernndez-Galiano" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="130001">
Antonio Fernndez-Galiano Fernndez (* Barcelona, 17 de maig de 1926 -   Madrid, 8 de novembre de 1999) fou un poltic espanyol. Provinent de la democrcia cristiana, va ser escollit senador en les llistes d'Uni de Centre Democrtic (UCD) per la provncia de Guadalajara a les eleccions generals espanyoles de 1977 (legislatura constituent), i a les eleccions de 1979. Es va convertir posteriorment en el primer president preautonmic de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa el 29 de novembre de 1978, crrec que va ocupar fins a febrer de 1982. Fernndez-Galiano va contribuir des de la Presidncia de la Preautonomia a donar els primers passos en la constituci de Castella-la Manxa com a Comunitat Autnoma. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333531" title="Pang Wei" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="130002">






Pang Wei (Xins:   , 19 de juliol del 1986 nascut a Baoding, Hebei) s un tirador olmpic xins. Ca guanyar tant el Campionat de Tiroteig Mundial d'ISSF de 2006 com els Jocs Olmpics de 2008 en tir de 10 m.

 Actuacions essencials .

 2006 Campionats Mundial - 1r - 10 m pistola d'aire;
 2007 Final a la Copa Mundial - 3r - 10 m pistola d'aire;
 2007 Jocs Interciutat Nacionals - 1r - 50 m pistola lliure;
 2008 Jocs Olmpics d'estiu - Or - 10 m pistola d'aire;

 Enllaos externs .

 Fitxa de Pang Wei;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333532" title="Guo Wenjun" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="130003">





Guo Wenjun (xins:    ; pinyin: Gu  Wnjn, nascut al 22 de juny, 1984 a Xi'an, Shaanxi) s una tiradora olmpica xinesa que va guanyar tres de les quatre medalles d'or en el tiroteig de pistoles de dones durant la part europea de la Copa Mundial d'ISSF de 2008. 

Va guanyar un or a la modalitat de tir olmpic a 10m. de distncia als Jocs Olmpics d'estiu de 2008.

 Enllaos externs .
  Perfil;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333535" title="Luis Berenguer Fuster" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="130004">
Luis Berenguer Fuster (Alacant, 1946) s un advocat i poltic valenci. Llicenciat en Dret per la Universitat de Valncia, ha estat professor de Dret Mercantil en les Universitats de Valncia i Alacant i actualment s professor associat a la Universitat Carles III. S'inici en poltica militant el Partit d'Acci Democrtica de Francisco Fernndez Ordez, i fou escollit diputat per la provncia d'Alacant  dins les files d'UCD a les eleccions generals espanyoles de 1979, partit amb el que tamb fou regidor de l'ajuntament d'Alacant el 1979-1982.

Degut a l'ensulsiada de la UCD es va integrar en el PSPV-PSOE, partit amb el qual fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986, 1989 i 1993. El 1994 renunci quan fou nomenat conseller de l'Administraci Pblica de la Generalitat Valenciana, crrec que ocup fins el 1995. Fou escollit novament diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995 i el 1999 fou escollit diputat al Parlament Europeu.

Fou membre de la ponncia que va redactar l'estatut d'autonomia del Pas Valenci. Des de 2005 s president del Tribunal de Defensa de la Competncia. 




  
 Biografia .
 Biografia a Libertad Digital;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333537" title="Xian Dongmei" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="130005">











Xian Dongmei (xins simplificat:    , nasqu el 15 de setembre, 1975 a Sihui, Guangdong) s un jugadora de judo xins que va competir als Jocs Olmpics d'estiu de 2004 i als Jocs Olmpics d'estiu de 2008.

Nascuda a Sihui, va guanyar una medalla d'or tant el 2004 com el 2008.

 Enllaos externs .

  Perfil;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333538" title="Michael Phelps" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="130006">

Michael Fred Phelps (30 de juny de 1985 a Baltimore, Maryland) s un nedador nord-americ que posseeix rcords mundials en diferents proves. Phelps va guanyar vuit medalles (sis d'or, dues de bronze) als Jocs Olmpics d'estiu 2004 a Atenes,, i va igualar el rcord de ms medalles a unes Olimpades, un rcord fixat per Alexander Dityatin el 1980. Els ttols internacionals del nedador, juntament amb els seus rcords mundials, han tingut com a resultat ser nomenat Nedador del Mn l'Any els anys 2003, 2004, 2006, 2007 i Nedador Americ de l'Any el 2001, 2002, 2003, 2004, 2006 i 2007.

Phelps s'ha qualificat a vuit proves de nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 2008 a Pequn, i ha superat el rcord de Mark Spitz de set medalles d'or a unes Olimpades.  El 13 d'agost de 2008, Phelps havia guanyat quatre medalles d'or a Pequn, fixant nous rcords mundials en les quatre proves.

Carrera.
Primers anys.

Com a jove adolescent, Phelps s'entren a North Baltimore Aquatic Club, entrenat per Bob Bowman. A l'edat de quinze anys, Phelps va cometir als Jocs Olmpics d'estiu 2000 a Sydney, sent el nedador americ ms jove a uns Jocs Olmpics en 68 anys. No va guanyar cap medalla, va ser cinqu als 200 m. papallona. Cinc mesos desprs dels Jocs Olmpics de Sydney, Phelps va fixar un nou rcord dels 200 m. papallona, sent, a l'edat de 15 anys i 9 mesos, la persona ms jove a fixar un rcord mundial de nataci. Desprs va tornar a fixar un nou rcord dels 200 m. papallona als Campionats Mundials a Fukuoka, Jap (1:54.58). Als Summer Nationals del 2002 a Fort Lauderdale, Phelps va fixar tamb un nou rcord mundial pels 400 m. lliures individual.

El 2004, Phelps va deixar el North Baltimore Aquatic Club amb Bob Bowman per entrenar-se a la Universitat de Michigan pel Club Wolverine.


Jocs Olmpics d'estiu del 2004 d'Atenes.


El domini de Phelps ha fet que fos comparat amb el nedador Mark Spitz, que va guanyar set medalles d'or als Jocs Olmpics d'estiu 1972, un rcord mundial. Phelps va igualar el rcord d'Spitz de quatre medalles d'or en proves individuals. Phelps va tenir l'ocasi de superar el rcord d'Spitz de set medalles d'or en total als Jocs Olmpics d'estiu 2004 competint en vuit esports de nataci (5 dels quals eren proves individuals): els 200 m. estil lliure, els 100 m. papallona, els 200 m. papallona, els 200 m. lliures individual, els 400 m. lliures individuals, els 4x100 m. estil lliure relleus, i els relleus 4x100 m. papallona. Malgrat aix, el seu equip dels 4x100 m. estil lliure relleus noms va guanyar la medalla de bronze, i ell personalment va quedar tercer els 200 m. estil lliure. Per va guanyar vuit medalles en unes Olimpades, un rcord noms igualat pel gimnasta Alexander Dityatin als Jocs Olmpics d'estiu 1980 a Moscou.
 

El 14 d'agost de 2004 va guanyar el seu primer or olmpic, els 400 m. lliures individual, fixant un nou rcord mundial (4:08.26). El 16 d'agost va ser guanyat pel nedador Ian Thorpe i l'holands Pieter van den Hoogenband a la final dels 200 m. estil lliure, anomenada la carrera del segle.

El 20 d'agost de 2004, a la final dels 100 m. papallona, Phelps derrot l'americ Ian Crocker (que posseeix el rcord mundial en la prova) per noms 0,04 segons.

2004 - 2008.

Jocs Olmpics d'estiu del 2008 de Pequn.


Referncies.


Vegeu tamb.
 Nataci als Jocs Olmpics d'estiu 2008;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333539" title="Lnia Ca1" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="130007">






La lnia Ca1 (Barcelona-Tortosa amb expedicions a Valncia Nord) s una lnia de ferrocarril de via d'ample ibric. s una de les 8 lnies de mitjana distncia i aquesta en concret s gestionada per Renfe.

La lnia va posar-se en servei l'any 1865 entre Tarragona i Amposta per una banda i entre Valncia i Ulldecona per l'altra. El 1867 s'enllaaven ambds trams per Tortosa, on es creuava el riu Ebre. L'any 1996, amb la construcci de l'anomenat corredor del Mediterrani la lnia s'adaptava entre Vandells i Ulldecona per a velocitats altes, de fins a 220 km/h. Tamb per aquest motiu es construia la variant de l'Ebre, que permetia enllaar l'Aldea amb Ulldecona de manera directa, sense haver de fer la volta per Tortosa. En aquesta variant va ser necessria la construcci d'un espectacular pont que salva el riu Ebre. A partir d'aquell any Tortosa passava a ser estaci en cul-de-sac, ja que l'enlla directe entre Tortosa i Ulldecona es va eliminar, cosa que suposaria un greu llast per a alguns trens regionals a partir d'aleshores. 

 Tots els trens que surten de Barcelona, poden sortir de l'estaci de Frana o Sant Andreu Comtal.
 El recorregut a partir de Tortosa/L'Aldea-Amposta fins a Valncia Nord coincideix amb: La lnia regional L7;

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca4;
Lnia regional Ca5;
Lnia regional Ca6;
Lnia regional Ca7;
Lnia regional L7;
Lnia regional R43;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333541" title="Lnia Ca2" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="130008">






La lnia Ca2 (Barcelona-Cervera de la Marenda) s una lnia de ferrocarril de via d'ample ibric. s una de les 8 lnies de mitjana distncia i aquesta en concret s gestionada per Renfe.

La lnia de Barcelona a Portbou per Granollers s la lnia internacional de Catalunya per excellncia. Comunica Barcelona, Girona i Figueres amb la Catalunya Nord i Europa, a travs de la depressi pre-litoral. El primer tram de lnia entre Barcelona i Granollers va inaugurar-se l'any 1854. Sis anys ms tard, prolongava la seva traa fins a Maanet-Massanes, per arribar a Girona l'any 1862. El tren arribava a Figueres el 1877 i finalment el 1878 a Portbou i Cervera de la Marenda (Cerbre en francs) , on enllaava amb la xarxa de via d'ample internacional europea. 

La lnia surt de Barcelona i a travs de la vall del riu Bess i Congost es dirigeix cap a Granollers. A partir d'aquesta ciutat el traat segueix per la depressi pre-litoral, passant per la falda del Montseny a Sant Celoni. La lnia segueix cap al nord i a l'estaci de Maanet-Massanes s'uneix amb la lnia de Matar, per seguir cap a Girona, ciutat per la que passa mitjanant un llarg viaducte elevat, encara que ben aviat es preveu soterrar la lnia en tota la zona urbana. Els trens segueixen pels terrenys favorables del Baix i l'Alt Empord fins arribar a Figueres. A partir de Figueres la lnia va a trobar la costa, on hi ha un dels trams ms espectaculars, per tal de creuar els Pirineus i arribar a Portbou i Cervera de la Marenda, dues grans estacions internacionals amb molt moviment ferroviari. La lnia suporta un trnsit de trens molt divers. Entre Barcelona i Sant Celoni hi ha un alt trnsit de combois de rodalies, que disminueix en el tram fins a Maanet. A tota la lnia trobem circulaci intensa sobretot de trens de mitjana distncia, i tamb bastants de llarg recorregut i mercaderies. La lnia est electrificada i s de doble via en tota la seva traa.

A l'estaci de Portbou hi ha un canviador d'ample  ibric a internacional i al inrevs (sistema Talgo).

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca1;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca4;
Lnia regional Ca5;
Lnia regional Ca6;
Lnia regional Ca7;
Lnia regional L7;
Lnia regional R43;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333542" title="Lnia Ca3" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="130009">







La lnia Ca3 (Barcelona-Riba-roja d'Ebre) s una lnia de ferrocarril de via d'ample ibric. s una de les 8 lnies de mitjana distncia i aquesta en concret s gestionada per Renfe.

 Tots els trens que surten de Barcelona, poden sortir de l'estaci de Frana o Sant Andreu Comtal.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca1;
Lnia regional Ca2;
Lnia regional Ca4;
Lnia regional Ca5;
Lnia regional Ca6;
Lnia regional Ca7;
Lnia regional L7;
Lnia regional R43;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333543" title="Lnia Ca6" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="130010">






La lnia Ca6 (Barcelona-Riba-roja d'Ebre-Saragossa-Delicias) s una lnia de ferrocarril de via d'ample ibric. s una de les 8 lnies de mitjana distncia i aquesta en concret s gestionada per Renfe.

A l'estaci de Saragossa-Delicias hi ha un doble canviador d'ample  ibric a internacional i al inrevs (sistema Talgo i sistema Brava-CAF).

 Tots els trens que surten de Barcelona, poden sortir de l'estaci de Frana o Sant Andreu Comtal.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca1;
Lnia regional Ca2;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca4;
Lnia regional Ca5;
Lnia regional Ca7;
Lnia regional L7;
Lnia regional R43;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333544" title="Narcs Vzquez Romero" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="130011">
Narcs Vzquez Romero s un metge i poltic valenci. Llicenciat en Medicina i Cirurgia, ha treballat com a especialista en Medicina Interna de l'Hospital General d'Elx i ha estat professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat d'Alacant. Tamb fou membre de la direcci nacional d'Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV), partit amb el que fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1989 i 1993.

 Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333545" title="George Storrs" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="130012">
George Storrs (1796-1879), fou un predicador i escriptor adventista americ. Nascut a Nova Hampshire, originalment era membre de l'Esglsia Episcopal Metodista. L'any 1843 fund la revista anomenada The Bible Examiner que es publicar fins l'any 1879. 

George Storrs va estar ficat dins del moviment de William Miller, per s'apart d'ell desprs dels successius fracassos en les previsions de la tornada de Jesucrist. A partir de la lectura d'un tractat, el 1837, Storrs es va fer adepta al condicionalisme, es a dir , a la teoria segons la qual el home no t una anime immortal, sin que els morts estan inconscients i a la espera de la resurrecci, i la immortalitat es un do adquirit, sota condici  de qu el ser hum l'obtingui de Du per medi de Jesucrist. Tamb creia en l'ensenyana de qu els morts en ignorncia, tindrien una segona oportunitat de redimir-se per medi d'una resurrecci terrestre. Sn famosos els seus Sis Sermons.

Les idees de Storrs han influt en les doctrines del moviment adventista, en especial en la Uni de la Vida i del Advent confessi fundada pel mateix Storrs, en l'Esglsia Cristiana del Advent, i en l'Esglsia Mundial de Du.    

Els escrits de Storrs van influir poderosament amb el seu amic Charles Taze Russell, qui fund el moviment d'estudiants de la bblia i que posteriorment es transformaren amb els Testimonis de Jehov.

El 9 d'octubre de 1879, Storrs mor, i fou el seu amic Charles Taze Russell qui realitzar el discurs del funeral. La seva mort tingu menci especial en la principal publicaci de Russell, en la que si refer com a collaborador i instructor i germ de notable habilitat.



Enllaos externs.
 Biografia sobres The Herald of Christ's Kingdom ;
 Biografia de Storrs ;
 Els sis sermons de Storrs ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333547" title="Francesc Gilet Girart" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="130013">
Francisco Gilet Girart s un advocat i poltic mallorqu. Llicenciat en Dret, actualment exerceix com a advocat a Palma de Mallorca. Militant del Partit Popular a les Illes Balears, fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, 1987 i 1991, esc que abandon el 1993 en ser escollit diputat per Mallorca a les eleccions generals espanyoles de 1993. Ha estat conseller d'educaci i cultura del Govern Balear de 1983 a 1987 i conseller adjunt a la Presidncia de les Illes Balears de 1987 a 1993.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333551" title="Arnau Mir de Tost" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="130014">
Arnau Mir de Tost fou un noble i militar del comtat d'Urgell al segle XI.

A partir del castell de Llord, que va ampliar per convertir-lo en una base amb vocaci ofensiva va projectar els seus dominis cap al sud conquerint l'alcassaba d'ger i la vall d'ger que va repoblar. Els musulmans van reconquerir ger (es discuteix si una o dues vegades) i foren expulsat cada vegada per Arnau de Tost.

Al llarg de la seva vida, va aconseguir reunir un ample patrimoni, amb ms de trenta castells. A ms, desprs de les negociacions mantingudes per la seva dona Arsenda amb la Santa Seu i de generoses donacions, assol del papa Nicolau II la independncia de la cannica d'ger respecte als bisbes (sobretot del d'Urgell) i el dret a nomenar-ne l'abat, cosa que li facillit el control de les rendes eclesistiques del seu territori.

Va participar en la croada contra Barbastre amb Ermengol III, co-exerc la tutoria d'Ermengol IV d'Urgell, fund el vescomtat d'ger i peregrin a Terra Santa.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333554" title="Adolfo Vilafranca Bosch" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="130015">
Adolfo Vilafranca Bosch s un empresari i poltic balear. Fou president de l'Associaci d'Empreses del Polgon Industrial i d'Industries Auxiliars del Calat. Tamb fou diputat pel Partit Popular a les eleccions generals espanyoles de 1989 i 1993.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333556" title="Panzer III" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="130016">


El Panzerkampfwagen III (PzKpfw III), ms conegut com a Panzer III, va ser un tanc desenvolupat en els anys 1930 per a l'Alemanya Nazi i utilitzat durant la Segona Guerra Mundial. Estava dissenyat per combatre contra d'altres vehicles blindats de combat al costat del tanc de suport d'infanteria Panzer IV. Tanmateix, el Panzer III va quedar obsolet rpidament i va ser substitut pel Panzer IV en la majoria de les seves tasques, encara que va continuar com a recolzament d'infanteria fins al final de la guerra.

 Histria .
El 11 de gener de 1934, seguint les especificacions de Heinz Guderian, el Departament d'Armament de l'Exrcit va elaborar els plans per a un tanc mitj amb un pes mxim de 24 tones i una velocitat mxima de 35 km/h. Es va pensar que utilitzar aquest carro de combat com a blindat principal de les Divisions Panzer, fos capa d'enfrontar-se i destruir les forces blindades enemigues.

Daimler-Benz, Krupp, MAN i Rheinmetall van desenvolupar tots els prototips, entrant en la fase de proves en 1936 i 1937; el disseny de Daimler-Benz va ser escollit per a la seva producci. El primer Panzer III A va sortir de la cadena de muntatge el maig de 1937, i aquell any es van fabricar un total de deu unitats, dues d'elles sense armament installat. La producci en massa va comenar amb el model F en 1939.

Entre 1937 i 1940 es van realitzar intents de crear peces comunes entre el Panzer IV de Krupp i el Panzer III de Daimler-Benz. Un dels treballs principals en el disseny del Panzer III va ser la recerca d'una suspensi eficient. Es van intentar diversos tipus de ressorts de lmines entre els models A al D, fins que es va canviar a una suspensi de torsi de barra en el model E. El Panzer III al costat del tanc pesat sovitic KV va ser un dels primers blindats en utilitzar aquesta suspensi.

El Panzer III va demostrar ser inferior en potncia de foc al T-34 sovitic, i va ser reemplaat pel Panzer IV que portava un can rpid de 75 mm. Al 1942, el model N del Panzer III incorporava un can L/24 de 75 mm, per era dissenyat de velocitat lenta per a suport i contra infanteria.

 Blindatge .
Des del model A al C, el Panzer III tenia un blindatge homogeni d'acer lleugerament inclinat de 15 millmetres en tots els costats, 10 mm en la part superior i 5 mm en la inferior. Aquest blindatge va arribar a ser escs, i va ser augmentat a 30 mm en els models D al F; en el model H se li va afegir una segona capa de 30 mm d'acer reforat a la part davantera i posterior del casc. El model J portava una planxa slida de 50 mm en la part frontal i posterior, mentre que els models L al N tenien una capa addicional de 20 mm a la part frontal del casc.

Aquest blindatge addicional significava que els Panzer III eren invulnerables a la majoria dels canons anticarro britnics i russos durant 1941 i 1942, sacrificant en part gran mobilitat, encara que nicament estaven fora de perill en la part frontal ja que els laterals seguien sent vulnerables a la majoria de les armes enemigues incloent els fusells anticarro.

La protecci posterior inusualment gran del Panzer III era una crrega ja que no tenia valor de combat. Encara que cap a 1939 diversos dissenys de tancs tenien un blindatge pesat en la part posterior, la tendncia durant la guerra va ser reduir al mnim la protecci en els laterals i la part posterior per concentrar-la al quadrant frontal, que era el que estava ms exposat als atacs.

 Armament .
El Panzer III estava dissenyat per enfrontar-se a tancs i es va pensar utilitzar un can rpid de 50 mm per a aquesta tasca. Tanmateix, la infanteria estava sent equipada amb un can anticarro de 37 mm, i amb l'inters de crear un estndard els tancs havien de portar la mateixa arma. No obstant aix, es va decidir ampliar la mida de la torreta per equipar-la amb un can de 50 mm si fos necessari en un futur; aquesta decisi va prolongar la vida til del Panzer III en l'exrcit alemany.

Els primers models (de l'Ausf. A a l'Ausf. E, i alguns Ausf. F) estaven equipats amb un can curt de 37 mm que van ser satisfactoris durant les campanyes de 1939 i 1940, malgrat els problemes que van trobar en lluitar contra els carros d'infanteria britnics (Matilda i Churchill majorment), per els models posteriors (de l'Ausf. F a l'Ausf. M) van ser actualitzats amb un can de 50 mm Kwk38 L/42 i KwK39 L/60 com a resposta a l'increment de blindatge i armament dels enemics blindats, en especial, els carros sovitics.

Cap al 1942, el Panzer III es considerava obsolet com a tanc principal, encara que es va continuar la seva producci com a vehicle de suport. El model N portava un can lent Kwk37 L/24 de 75 mm, el mateix tipus que utilitzaven els primers models del Panzer IV. Aquest tanc va ser utilitzat com a substitut del can d'assalt StuG III, que es va usar principalment com a caacarros. Aix va ser a causa dels problemes a l'hora de muntar un can ms potent, on el Panzer III no l'admetia, per s el seu germ ms gran, el Panzer IV, qui va intercanviar rols (suport-caacarros).

Tots els models fins a l'Ausf. F en tenien dos metralladores de 7,92 mm muntades coaxialment amb el can principal, i una altra metralladora de 7,92 mm al casc. Els models segents des de l'Ausf. G eliminaven una de les dues metralladores de la torreta.

 Mobilitat .
Els models A al C del Panzer III tenien un motor Maybach HL 108 TR de dotze cilindres amb una potncia de 230 CV, que impulsava al carro de combat fins als 32 km/h i una autonomia de 150 km. Els models posteriors utilitzaven un Maybach HL 120 TRM que generava 320 CV. La velocitat mxima variava entre models, depenent de la transmissi, blindatge i armament, encara que se situava sobre els 40 km/h i una autonomia d'uns 150 km

Els sovitics van fer proves de velocitat amb el Panzer III, arribant a assolir ms de 50 km/h i en emprar un motor a gasolina, el soroll era molt menor que el dels carros sovitics. Tanmateix, tot aix no era suficient perqu el 1943 fos competitiu com a vehicle antitanc, la seva principal comesa als seus comenaments.

 Combat .
El Panzer III va ser utilitzat durant les campanyes contra Polnia, Frana, la Uni Sovitica i en el Nord de l'frica. Alguns se'n van continuar usant a Normandia i Arnhem al 1944.

A les campanyes polonesa i francesa, el Panzer III era un petita part de les forces blindades alemanyes. Noms es disposava d'alguns centenars de Panzer III dels models A al F, la majoria armats amb canons de 37 mm. En aquell moment era el millor tanc mig disponible pels alemanys i superava la majoria dels seus oponents com el 7TP polons, els tancs lleugers francesos R 35 i H 35, i el tanc de cavalleria Somua S-35.

En l'poca en la que els alemanys van envair la Uni Sovitica, el Panzer III era el tanc alemany ms nombrs. La majoria dels tancs disponibles tenien el can de 50 mm Tanmateix, el Panzer III era inferior als tancs sovitics T-34 i KV, el 92% dels carros sovitics eren vells tancs de la srie BT i T-26 en mal estat. Les millors tctiques alemanyes, entrenament de la tripulaci, falta de municions al bndol sovitic i ergonomia del Panzer III va contribuir a tenir una proporci de baixes a favor de 6 a 1 al 1941.

Amb l'aparici del T-34, va ser prioritari el rearmament dels Panzer III amb un can ms poders de 50 mm: els models J i L tenien un can ms llarg i blindatge major. Aquestes versions estaven disponibles entre 1942 i 1943. A ms, per defensar-se dels rifles antitanc sovitics, el 1943 el model M va comenar a utilitzar blindatge espaiat a la torreta i el casc. Per a llavors, tanmateix, el Panzer III va comenar a ser relegat a tasques secundries, sent reemplaat pel Panzer IV i el Panther. L'ltima versi, el model N, estava armada amb un obs curt de 75 mm per a suport d'infanteria.

El Panzer III era bo, encara que no sobresortia, en blindatge, armament i mobilitat. Estava ben dissenyat en tenir una torreta de tres membres (artiller, carregador i comandant), deixant el comandant lliure per concentrar-se en les seves tasques de coordinaci i direcci. Aquesta caracterstica era en altres tancs, per la majoria dels carros de combat tenien menys de tres tripulants a la torreta, la qual cosa redua la capacitat de combat del tanc. A ms, el xasss del Panzer III va ser utilitzat com basi per al Sturmgeschtz III, un dels canons autopropulsats ms importants de la guerra i el ms construt.

 Variants .

El terme alemany Ausf. significa "model".

Panzer III Ausf. A, B, C i D: models de preproducci entre 1937 i 1938. Es van fabricar 75 unitats.
Panzer III Ausf. E, F: models de producci de 1939 i 1940. Armats amb un can de 37 mm. Es van fabricar 531 unitats.
Panzer III Ausf. G: amb major blindatge al mantelete del can. Armat amb un can de 50 mm L/42. Es van fabricar 600 unitats el 1940 i 1941.
Panzer III Ausf. H: modificacions menors, ms una planxa de blindatge reblada en la part frontal. Es van fabricar 308 unitats el 1940 i 1941.
Panzer III Ausf. J: amb un casc de major longitud, i el blindatge modificat de nou a una nica planxa de 50 mm Es van fabricar 482 unitats el 1941.
Panzer III Ausf. J/1: utilitzava un can ms llarg i efectiu de 50 mm L/60. Es van fabricar 1.067 unitats entre finals de 1941 i mitjan 1942.
Panzer III Ausf. L: amb blindatge de 50 mm ms una planxa de 20 mm. Es van fabricar 653 unitats el 1942.
Panzer III Ausf. M: modificacions menors. Es van fabricar 250 unitats el 1942 i 1943.
Panzer III Ausf. N: armat amb un can de 75 mm L/24. 700 unitats dels models J, L i M van ser reequipats el 1942 i el 1943.

 Dissenys basats en el xasss .

Tauchpanzer III: alguns tancs van ser convertits per submergir-se durant la Operaci Lle Mar.
Panzerbefehlswagen II: tanc de comandament, amb ms blindatge i radis de major abast.
Artillerie-Panzerbeobachtungswagen III: tanc d'observaci d'artilleria. Es van fabricar 262 unitats.
Flammpanzer III Ausf M/Panzer III (F1): tanc llanaflames. Es van convertir 100 unitats de l'Ausf. M.
Bergepanzer III: en 1944, la majoria dels Panzer III supervivents van ser convertits en vehicles blindats de recuperaci.
Sturmgeschtz III: can d'assalt amb un StuK de 75 mm.

El can autopropulsat sovitic SEU-SU-76i estava basat en els Panzer III capturats i el xasss del StuG III. Es van convertir uns 1,200 vehicles, que estaven armats amb un can de 76,2 mm ZiS-5. 

 Enllaos externs .

 En angls .
Panzerkampfwagen III a Achtung Panzer!.
Panzerkampfwagen III "Zugfhrerwagen" a Panzerworld.
Panzerkampfwagen III a AFV.
Germany's Panzerkampfwagen III, SdKfz 141. a World War II Vehicles.

 En castell .
Panzer III a arteHistoria.
Panzerkampfwagen III  (Sd.Kfz.141).































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333557" title="Virrei de Npols" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="130017">
El Virregnat de Npols, corresponia als territoris de l antic Regne de Npols, que se estenia per tot el sud d Itlia i la illa de Siclia. El virregnat espanyol a la zona dur entre 1505 i 1707, quan fou reemplaat per un virregnat austrac, membre del Sacre Imperi Romanogermnic, ja que desprs de la Guerra de Successi, el territori fou ocupat per tropes lleials a la Casa d'Habsburg.

 Llista de virreis de Npols.

 1505-1507 Gonzalo Fernndez de Crdoba, Duc de Sessa i Terranova. ;
 1507-1509 Joan II de Ribagora, Comte de Ribagora. ;
 1509-1522 Ramon Folc de Cardona-Anglesola, Comte d'Albento. ;
 1522-1527 Carlos de Lannoy. ;
 1527-1528 Hug de Montcada. ;
 1528-1530 Filiberto de Chalns, Prncipe de Orange. ;
 1530-1532 Pompeyo Colonna, Cardenal. ;
 1532-1553 Pedro lvarez de Toledo i Ziga, Marqus de Villafranca del Bierzo. ;
 1554 Pedro Pacheco, Obispo de Jan. ;
 1555 Bernardino de Mendoza. (Inter);
 1555-1556 Fernando lvarez de Toledo y Pimentel, Duc d Alba. ;
 1556-1558 Fadrique lvarez de Toledo y Enrquez de Guzmn. (Inter) ;
 1558 Juan Manrique de Lara. (6 juny al 10 d octubre) ;
 1558 Bartolom de la Cueva, Cardenal. ;
 1559-1571 Pedro Afn de Ribera, Duc d Alcal. ;
 1571-1575 Antonio Perrenot Granvela, Cardenal. ;
 1575-1579 igo Lpez de Hurtado de Mendoza, Marqus de Mondjar. ;
 1579-1582 Juan de Ziga y Requesens. ;
 1582-1586 Pedro Tllez-Girn i de la Cueva, I Duc d Osuna. ;
 1586-1595 Juan de Ziga y Avellaneda, Comte de Miranda del Castaar. ;
 1595-1599 Enrique de Guzmn, Comte de Olivares. ;
 1599-1601 Fernando Ruiz de Castro y Andrade, VI Comte de Lemos. ;
 1601-1603 Francisco Ruiz de Castro. (Inter);
 1603-1610 Juan Alonso Pimentel de Herrera, Comte de Benavente. ;
 1610-1616 Pedro Fernndez de Castro y Andrade, VII Comte de Lemos. ;
 1616-1620 Pedro Tllez-Girn y Velasco, III Duc de Osuna. ;
 1620 Gaspar de Borja i Velasco, Cardenal. ;
 1620-1622 Antonio Zapata, Cardenal. ;
 1622-1629 Antonio lvarez de Toledo i Beaumont de Navarra, Duc d Alba. ;
 1629-1631 Fernando Afn de Ribera y Enrquez, Duc d Alcal. ;
 1631-1636 Manuel de Acevedo y Ziga, Comte de Monterrey. ;
 1636-1644 Ramiro Nez de Guzmn, Duc de Medina de las Torres. ;
 1644-1646 Juan Alfonso Enrquez de Cabrera. ;
 1646-1648 Rodrigo Ponce de Len. ;
 1648 Joan Josep d'ustria. ;
 1648-1653 igo Vlez de Guevara, Comte de Oate. ;
 1653-1658 Garca de Haro-Sotomayor i Guzmn, Comte de Castrillo. ;
 1658-1664 Gaspar de Bracamonte y Guzmn, Comte de Pearanda. ;
 1664-1666 Pascual de Aragn, Cardenal. ;
 1666-1671 Pere Antoni d'Arag. ;
 1671 Fadrique lvarez de Toledo y Ponce de Len, Marqus de Villafranca. Inter) ;
 1672-1675 Antonio lvarez Osorio, Marqus de Astorga. ;
 1675-1683 Fernando Fajardo y lvarez de Toledo, Marqus de los Vlez.  ;
 1683-1687 Gaspar de Haro, Marqus del Carpio. ;
 1687-1696 Francisco de Benavides, Marqus de Santisteban. ;
 1696-1702 Luis Francisco de la Cerda y Aragn, Duc de Medinaceli. ;
 1702-1707 Juan Manuel Fernndez Pacheco, Duc d Escalona.

Vegeu  tamb.
 Histria del Regne de les Dues Siclies;
 Regne de Siclia;
 Llista de reis de Siclia i Npols;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333562" title="Panzer II" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="130018">

El Panzerkampfwagen II, comunament conegut com a Panzer II, era un tanc alemany utilitzat durant la Segona Guerra Mundial. Es va dissenyar com a recurs provisional mentre es desenvolupava altres tancs i va tenir un paper important en els primers anys del conflicte, durant les campanyes de Polnia i Frana. A finals de 1942 es va retirar del front de batalla, i la producci del tanc va cessar en 1943, encara que el seu xasss va ser utilitzat per a altres vehicles blindats.

 Histria .
Al 1934, els retards en el disseny i producci del Panzer III i Panzer IV van arribar a ser evidents. Es van sollicitar dissenys per a un substitut provisional a Krupp, MAN, Henschel i Daimler-Benz. El disseny final estava basat en el Panzer I, per amb una torreta de major mida que muntava un can antitanc de 20 mm. La producci va comenar al 1935, per es va tardar uns altres divuit mesos perqu es lliurs el primer tanc llest pel combat.

El Panzer II va ser el carro de combat principal en les Divisions Panzer alemanyes al principi de la Batalla de Frana, fins que va ser reemplaat pels Panzer III i IV en 1940/41. Posteriorment, el Panzer II es va usar amb eficcia com a tanc de reconeixement. No se sap si va ser provat durant la Guerra Civil Espanyola, per s va ser a les campanyes alemanyes a Polnia, Frana, Dinamarca, Noruega, el Nord de l'frica i Rssia. Desprs de ser retirat de la lnia del front, es va utilitzar en lnies secundries i per a patrulles.

 Blindatge .
El Panzer II A, B i C tenia 14 millmetres de blindatge d'acer homogeni en els laterals, el front i la part posterior; i 10 millmetres en les parts superior i inferior. Aquest blindatge era inefica contra qualsevol arma de major calibre que una metralladora, pel que a partir del model D es va incrementar el blindatge frontal a 30 mm. El model F tenia 35 mm del davant i 20 mm en els laterals.

 Armament .
La majoria de les versions del Panzer II estaven armades amb un can de 20 mm KwK 30 L/55. Algunes versions posteriors utilitzaven el can similar Kwk 38 L/55. Aquest can estava basat en una artilleria antiaria Flak 30 de 20 mm, que podia realitzar 280 trets per minut, una cadncia de tir molt elevada per a un tanc. El Panzer II tenia a ms una metralladora de 7,92 mm muntada coaxialment amb el can principal.

El can de 20 mm era inefica contra la majoria dels carros de combat aliats, i es va comenar a realitzar experiments per substituir-lo per un can de 37 mm, per no es va dur a terme. Els prototips estaven construts amb un can de 50 mm, per per a llavors el Panzer II havia sobreviscut a la seva utilitat com a tanc malgrat el seu armament. El major xit va ser reemplaar la munici explosiva antiblindatge estndard per una munici de nucli de tungst, per a causa de l'escassetat del material, els subministraments d'aquest projectil eren curts.

En un desenvolupament posterior en un can autopropulsat es va considerar muntar un can anticarro PaK 38 de 50 mm, per era insuficient en aquell moment, i es va installar un can major, PaK 36 (r) de 76,2 mm com un substitut efectiu. La producci principal de la versi antitanc portava un PaK 40 de 75 mm que era molt efica. El muntatge de l'artilleria va comenar amb uns quants canons sIG 33 de 150 mm, per finalment es va utilitzar com a arma principal el leFH 18 de 105 mm ms efica muntat al xasss del Panzer II. La majoria d'aquestes versions conservaven la metralladora MG34 de 7,92 mm com a defensa antiaria i contra infanteria.

 Mobilitat .
Totes les versions en producci del Panzer II utilitzaven com a planta motriu un motor Maybach de gasolina i sis cilindres HL 62 TRM que proporcionava 140 CV i una transmissi de ZF. Els models A, B i C assolien una velocitat mxima de 40 km/h Els models D i E tenien una suspensi Christie i una millor transmissi, assolit una velocitat de 55 km/h en carretera, per a camp a travs era ms lent que els models anteriors, pel qual el model F va tornar a utilitzar la suspensi de ressort de lmines. Totes les versions tenien una autonomia de 200 km.

El Panzer II tenia una tripulaci de tres persones. El conductor s'asseia a la part davantera del casc. El comandant se situava en un seient a la torreta, i era el responsable d'apuntar i disparar les armes, mentre que el carregador/operador de radi s'asseia en la base del tanc sota la torreta.

 Variants .
 Producci limitada .
 Panzer II Ausf. a (PzKpfw IIa) .
El Panzer II Ausf. a (vegeu la diferncia amb el model Ausf. A) era la primera versi de producci construda limitada del Panzer II, i estava dividida en tres subvariants. L'Ausf. a/1 va anar el primer fabricat amb una roda de piny fosa amb un pneumtic de cautx, per va ser substitut desprs de deu exemples per una pea soldada. L'Ausf. a/2 millorava els problemes d'accs al motor. L'Ausf. a/3 incloa una suspensi millor i refrigeraci del motor. En general, les especificacions dels models de l'Ausf. a eren similars, i es van produir un total de 75 unitats entre maig de 1936 i febrer de 1937 per Daimler-Benz i MAN.

Especificacions;
Tripulaci: 3;
Motor: Maybach HL 57 TR amb transmissi de 6 marxes i reversa.
Pes: 7,6 tones.
Dimensions: longitud 4,38 m; amplada 2,14 m; alria 1,95 m.
Mobilitat: velocitat 40 km/h; autonomia 200 km;
Comunicacions: radi FuG5.
Armament principal: can de 20 mm Kwk 30 L/55 amb ptica TZF4.
Armament secundari: MG34 de 7,92 mm muntada coaxialment amb el can.
Munici: 180 trets de 20 mm, 2.250 trets de 7,92 mm.
Torreta: gir de 360, amb elevaci de +20 i depressi de -9,5.
Blindatge: 13 mm al frontal, laterals i part posterior; 8 mm en la part superior; 5 mm en la part inferior.

 Panzer II Ausf. b (PzKpfw IIb) .

El Panzer II Ausf. b era la segona srie limitada de producci que incorporava altres progressos, sobretot centrats en una reconstrucci dels components de suspensi donant una cadena ms ampla i un casc ms llarg. La longitud va augmentar 4,76 m, mantenint les altres dimensions constants. A ms, es va utilitzar un motor Maybach HL 62 TR amb nous components en la transmissi. El blindatge de la coberta de la torreta i la superestructura va augmentar a 10-12 mm, incrementant el pes a 7,9 tones. Es van construir 25 unitats per Daimler-Benz i MAN entre febrer i mar de 1937.

 Panzer II Ausf. c (PzKpfw IIc) .
El Ausf.c va ser l'ltima srie de producci limitada per a desenvolupament i era gaireb idntic a la configuraci de producci en massa, amb canvis importants en la suspensi i les erugues. La longitud va augmentar fins i tot els 4,81 m, l'amplada a 2,22 m i l'altura es va mantenir en 1,99 m. Almenys es van fabricar 25 unitats d'aquest model entre mar i juliol de 1937.

 Panzer II Ausf. A (PzKpfw IIA) .
El primer model real en producci, l'Ausf. A incloa una millora al blindatge amb 14,5 mm en els costats i la base, i una transmissi millor. L'Ausf. A va entrar en producci el juliol de 1937.

 Panzer II Ausf. B (PzKpfw IIB) .

El Panzer II Ausf. B va substituir l'Ausf A a la producci a partir de desembre de 1937, encara que els canvis eren mnims.

 Panzer II Ausf. C (PzKpfw IIC) .

El Panzer II Ausf. C va ser el model en producci estndard entre juny de 1938 i abril de 1940, amb canvis de menor importncia sobre l'Ausf. B. Es van fabricar un total de 1.113 unitats dels models Ausf. c, A, B i C entre mar de 1937 i abril de 1940 per Alkett, FAMO, Daimler-Benz, Henschel, MAN, MIAG i Wegmann. Aquests models eren gaireb idntics i van ser utilitzats en servei alternativament.

 Panzer II Ausf. F (PzKpfw IIF) .

El Panzer II Ausf. F estava dissenyat com a tanc de reconeixement, continuant el disseny convencional de l'Ausf. C. El casc va ser redissenyat amb una planxa de 35 mm en la part frontal, i el blindatge de la superestructura i la torreta era de 30 mm al davant i 15 mm en els laterals i la part posterior. Es van realitzar canvis menors en la suspensi i a la nova cpula del comandant. El pes es va incrementar en 9,5 tones i es van fabricar 524 unitats des de mar de 1941 a desembre de 1942.

 Panzer II Ausf. D (PzKpfw IID) .

L'Ausf. D tenia una nova suspensi Christie amb quatre rodes, i va ser dissenyat com a tanc de cavalleria amb tasques de recerca i reconeixement. Noms la torreta era igual a la de l'Ausf. C, amb un nou disseny de la barcassa i un motor Maybach HL 62 TRM amb canvi de marxes de set velocitats i reversa. El disseny era ms curt amb 4,65 m, per ms ample, 2,3 m, i alt 2,06 m que l'Ausf. C. La velocitat mxima assolia els 55 km/h Es van fabricar un total de 43 Ausf. D i Ausf. E entre maig de 1938 i agost de 1939 per MAN i van servir a Polnia. Van ser retirats el mar de 1940 per ser utilitzats com a conversi a altres tipus.

 Panzer II Ausf. E (PzKpfw IIE) .

Similar a l'Ausf. D, el Panzer II Ausf. I millorava alguna cosa la suspensi, per era igual en els altres aspectes a l'Ausf. D.

 Panzer II Ausf. J (PzKpfw IIJ) .

El Panzer II Ausf. J va ser la continuaci del desenvolupament del tanc de reconeixement, que usava el mateix concepte que el Panzer I F de la mateixa poca, sota la designaci experimental de VK1601. Es va afegir major blindatge, assolit els 80 mm en la part frontal i 50 mm en els laterals i la part posterior, amb 25 mm en el baix i sostre, incrementant el pes a 18 tones. Es va utilitzar el mateix motor que tenia el Panzer I F, el Maybach HL 45 PG., amb una velocitat mxima de 31 km/h El seu armament principal era un can de 20 mm KwK 38 L/55. Es van fabricar 22 unitats per MAN entre abril i desembre de 1942, i set van ser lliurats a la 12a Divisi Panzer al front oriental.

 Panzerkampfwagen II ohne Aufbau .

Un dels usos dels Panzer II obsolets era eliminar les seves torretes per utilitzar-los a les fortificacions com a transports per a s general. Una quantitat de xasss no utilitzats per ser convertits en canons autopropulsats van ser usats al seu lloc per a transport d'equip i personal per enginyers.

 Panzer II Flamm .

El Flamm es basava en la mateixa suspensi que els Ausf. D i Ausf E, encara que utilitzava una nova torreta que muntava una MG34 de 7,92 mm i dos llanaflames a petites torretes a cada cantonada frontal del vehicle. Cada llanaflames podia cobrir un arc de 180. Portava 1.500 trets de 7,92 mm i 320 litres de combustible per als llanaflames a quatre tancs, que eren en caixes blindades en els laterals de la superestructura. El blindatge era de 30 mm en la part frontal i 14,5 mm en els laterals i la part posterior, encara que en els laterals i part posterior de la torreta era de 20 mm El pes del vehicle era de 12 tones i les dimensions de 4,9 m de longitud, 2,4 m d'amplada i 1,85 m d'altura. Existien dues variants, Ausf. A i Ausf. B que noms es diferenciava en canvis menors en la suspensi. Es van construir 155 Flamm entre gener de 1940 i mar de 1942, encara que 43 d'ells utilitzaven el xasss de tancs Ausf. D i Ausf. E.

 5 cm PaK 38 auf Fahrgestell Panzerkampfwagen II .

Aquest model va ser concebut de la mateixa manera que el Marder II, el PaK 38 de 50 mm era una soluci convenient per crear un can antitanc amb el xasss del Panzer II. Tanmateix, el can anticarro de 75 mm era molt ms efectiu, i aquesta opci era menys til.

 7.5 cm PaK 40 auf Fahrgestell Panzerkampfwagen II .



Mentre que el PaK 36 (r) era un bon substitut, el PaK 40 de 75 mm muntat al xasss d'un Ausf. F va resultar ser una arma molt ms efica. La producci va ascendir a 576 unitats entre juny de 1942 i juny de 1943, a ms de la conversi de 75 tancs desprs de la parada de producci. El treball va ser realitzat per Daimler-Benz, FAMO i MAN. La superestructura millorada per al 76,2 mm li donava un perfil baix. El Marder II va ser una pea clau i va servir a tots els fronts fins al final de la guerra.

 Leichte Feldhaubitze 18 auf Fahrgestell Panzerkampfwagen II .


Desprs del desenvolupament del Fahrgestell Panzerkampfwagen II per muntar el sIG 33, Alkett va dissenyar una versi que utilitzava un can leichte Feldhaubitze 18/2 de 105 mm (leFH 18) en una superestructura. A Panzer II va servir com a xasss per a aquesta arma i ser va convertir en el obs autopropulsat de 105 mm ms ests d'Alemanya. Entre febrer de 1943 i juny de 1944 es van fabricar 676 Wespe per FAMO i va servir als fronts de combat principals.

 Munitions Selbsfahrlafette auf Fahrgestell Panzerkampfwagen II .

Per recolzar als Wespe, una quantitat de xasss d'aquest van ser completats per sense la installaci de l'obs, per ser usats com a transports de munici. Podien transportar 90 projectils de 105 mm, i es van fabricar 159 unitats junt amb els Wespe. Algunes d'aquestes unitats es van convertir en el camp de batalla afegint-los el leFH 18 si era necessari.

 Panzerkampfwagen II mit Schwimmkrper .

En un dels primers intents d'Alemanya de desenvolupar un tanc amfibi, el Schwimmkrper era un aparell creat per Gebr Sachsenberg que consistia en dos grans pontons units en cada costat d'un Panzer II. Aquests tancs eren segellats i es modificava la sortida del motor i la refrigeraci. Aquests tancs modificats van ser lliurats al 18 Regiment Panzer que es va crear el 1940. Tanmateix, desprs de la cancellaci de la Operaci Lle Mar, els tancs van ser utilitzats de forma habitual al front oriental.

 7.62 cm PaK 36(r) auf Fahrgestell Panzerkampfwagen II Ausf. D .

Desprs de la falta d'xit amb els tancs convencionals i les variants de llanaflames amb la suspensi Christie, es va decidir utilitza els xasss restants per muntar canons anticarro sovitics capturats. El casc i la suspensi no es van modificar dels primers models, per la superestructura va augmentar en mida per collocar un can antitanc sovitic de 76,2 mm. Noms es va desenvolupar com una soluci interna, el tanc era massa alt i poc blindat, per utilitzava una arma de gran potncia de foc.

Especificacions;
Tripulaci: 4;
Motor: Maybach HL 62 TRM amb transmissi de 7 marxes i 3 reverses.
Pes: 11,5 tones.
Dimensiones: longitud 5,65 m; amplada 2,3 m; alria 2,6 m.
Mobilitat: velocitat 55 km/h; autonomia 220 km;
Comunicacions: radi FuG Spr d.
Armament principal: can de 76,2 mm PaK 36 (r) L/51,5 amb ptica ZF3 de tres augments.
Armament secundari: MG34 de 7,92 mm.
Munici: 30 trets de 76,2 mm, 900 trets de 7,92 mm.
Campo de foc: gir de 50, amb elevaci de +16 i depressi de -5 .
Blindatge: 30 mm al xasss frontal i la superestructura, 14,5 mm en els laterals i part posterior; 5 mm en la part inferior.

 Panzer II Ausf. L (PzKpfw IIL) .

El Panzer II Ausf. L era un tanc lleuger de reconeixement, que es va fabricar entre setembre de 1943 i gener de 1944 amb un total de 100 unitats, a ms de la conversi de quatre tancs Ausf. M. La seva designaci experimental era VK1303, i va ser adoptat sota el nom de Panzersphwagen II, encara que va rebre l'lies de Luchs (Linx). El Linx era ms gran que l'Ausf. G (longitud 4,63 m; alria 2,21 m; ample 2,48 m) i pesava 13 tones; estava equipat amb un can de 20 mm i 330 trets i 2.250 trets de metralladora, i podia assolir els 60 km/h i una autonomia de 290 km.

 Experiments i prototips .

 Panzer II Ausf. G (PzKpfw IIG) .

La quarta i ltima configuraci de suspensi utilitzada en els Panzer II era la de cinc rodes entrellaades denominada Schachtellaufwerk en alemany. Es va utilitzar com basi per al redissenyo del Panzer II en un tanc de reconeixement rpid. L'Ausf. G va ser el primer Panzer II que va usar aquesta configuraci, i va ser desenvolupat amb la designaci experimental de VK901. No hi ha informes on l'Ausf. G fos enviat a unitats de combat i noms es van fabricar dotze vehicles entre abril de 1941 i febrer de 1942 per MAN.

Especificacions;
Tripulaci: 3;
Motor: Maybach HL 66 PG. amb transmissi de 5 marxes i reversa.
Pes: 10,5 tones.
Dimensions: longitud 4,24 m; amplada 2,38 m; alria 2,05 m.
Mobilitat: velocitat 50 km/h; autonomia 200 km;
Armament principal: can automtic de 20 mm EW141 amb ptica TZF10.
Armament secundari: MG34 de 7,92 mm muntada coaxialment amb l'armament principal.
Blindatge: 30 mm al frontal i 15 mm en els laterals i part posterior.

 Panzer II Ausf. H (PzKpfw IIH) .

L'Ausf. H (designaci experimental VK903) era un intent d'un model de producci de l'Ausf. G amb el blindatge incrementat a 20 mm en els laterals i la part posterior, i una nova transmissi similar a la del Panzer 38 (t). Noms es van completar prototips abans de la cancellaci del programa el setembre de 1942.

 5 cm PaK 38 auf Panzerkampfwagen II .

Dissenyat com caacarros lleuger, els dos prototips van ser lliurats el 1942, per el can de 50 mm no era suficient i el programa va ser cancellat a favor d'armes de 75 mm

 Brckenleger auf Panzerkampfwagen II .

Desprs dels intents fallits d'utilitzar el xasss del Panzer I com a llanaponts, es va utilitzar el Panzer II com a alternativa. Es desconeix quantes conversions es van realitzar, per almenys quatre d'elles van entrar en servei en la 7a Divisi Panzer el maig de 1940.

 15 cm sIG 33 auf Fahrgestell Panzerkampfwagen II .

El prototip era un disseny de Panzer II sense torreta amb un can sIG 33 de 150 mm Es va utilitzar el xasss d'un tanc Ausf. B per era insuficient per al muntatge. Es va construir un nou xasss, ms allargat amb una roda addicional denominat Fahrgestell Panzerkampfwagen II. El blindatge de 15 mm en la superestructura era suficient per a armes petites i metralla. Es van fabricar 12 unitats entre novembre i desembre de 1941.

Especificacions;
Tripulaci: 4;
Motor: Maybach HL 62 TRM amb transmissi de 6 marxes i reversa.
Pes: 11,2 tones.
Dimensions: longitud 5,41 m; amplada 2,6 m; altura|alria 1,9 m.
Mobilitat: velocitat 40 km/h; autonomia 160 km;
Armament principal: can sIG L/11 de 150 mm amb ptica Rblf36 i 30 trets.
Armament secundari: MG34 de 7,92 mm.
Blindatge: 30 mm al frontal; 15 mm en la protecci del can, en els laterals i part posterior; 5 mm a terra.

 Altres variants .
Bergepanzerwagen auf Panzerkampfwagen II Ausf. J: un nic model i Ausf. J per funcionar com a vehicle blindat de recuperaci.
Panzer Selbstfahlafette 1c: prototip d'utilitzar un can Pak 38 de 50 mm Es van fabricar dues unitats.
VK1602: no va passar en cas de ser un prototip, que seria utilitzat com a company de l'Ausf. L i armat amb un can de 50 mm Kwk39.
Panzer II Ausf. M (PzKpfw IIM): utilitzant el mateix xasss de l'Ausf. H, l'Ausf. M tenia una torreta de major mida oberta, amb un can de 50 mm Kwk39. Construt l'agost de 1942 per MAN, no va entrar en servei. ;

 Referncies .
Peter Chamberlain and Hilary L. Doyle (1993). Encyclopedia of German Tanks of World War II. Arms and Armour. ISBN 1-85409-214-6.
Thomas L. Jentz (1998). Tank Combat in North Africa: The Opening Rounds. Schiffer Military History. ISBN 0-7643-0226-4.

 Enllaos externs .

 En angls .
Panzerkampfwagen II Sd. Kfz. 121 a Achtung Panzer!.
Panzerkampfwagen II "Landwirtschaftlicher Schlepper 100" a Panzerworld.
Panzerkampfwagen II a AFV.

 En castell .
Panzer II i Panzer Sphwagen II Lince a arteHistoria.
Panzerkampfwagen II;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333564" title="Jackie Lewis" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="130019">
 Jackie Lewis  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Jackie Lewis va nixer el 1 de novembre del 1936 a Stroud, Gloucestershire, Anglaterra, de famlia gallesa.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de juny del 1961 el GP de Blgica al Circuit de Spa-Francorchamps.

Jackie Lewis va participar a un total de deu proves puntuables pel campionat de la F1, disputades a les temporades (1961 i 1962) aconseguint finalitzar una cursa en quarta posici com a millor classificaci i  assolint tres punts pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333568" title="Hekatmpedon" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="130020">
L'Hekatmpedon (tamb anomenat Antic Parten o Preparten) constitueix el primer intent per edificar un santuari per a Atena Prtenos al lloc on es troba l'actual Parten d'Atenes. 

La construcci va comenar poc desprs de la batalla de Marat (c. 490-488 aC) sobre una immensa plataforma de pedra calcria que s'estenia a la part sud del cim de l'Acrpoli. Aquest edifici va reemplaar un hekatmpedon (que significa "que mesura cent peus") i va poder haver estat emplaat al costat del temple arcaic dedicat a Atena Polis. 

L'Antic Parten encara s'estava construint quan els perses van saquejar la ciutat el 480 aC i van arrasar l'Acrpoli. L'existncia i la destrucci del proto-Parten va ser coneguda grcies a Herdot i al fet que parts de les seves columnes eren visibles clarament, prop de la paret nord de l'Erecton. Les excavacions de Panaiotis Kavvadis de 1985-90 van revelar encara ms evidncies materials d'aquesta estructura.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333569" title="Milcies confederals" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="130021">
Les Milcies Confederals van ser una milcia popular, organitzada durant la Guerra Civil Espanyola per la CNT i FAI, que va tenir un important paper en la Revoluci Espanyola de 1936. Desprs de l'alament de l'exrcit del 18 de juliol de 1936 es van formar, en les zones on va fracassar la revolta, grups armats de civils organitzats pels partits poltics i els sindicats que es van unir a les restes de les unitats regulars de l'exrcit i les forces de seguretat estatals que van romandre fidels a la Repblica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333571" title="Alectis alexandrinus" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="130022">

Alectis alexandrinus  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total i als 3.170 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des del Marroc fins a Angola) i del sud de la Mar Mediterrnia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333572" title="Panzer II Ausf. B" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="130023">


El Panzerkampfwagen II versi B, s un tanc. La posada en prctica alemanya del transportador cuirassat (com PzKpfw I tamb conegut com a Ausf B - Sd Kfz 121) s el continuador de Pz Kpfw II Ausf A1, Pz Kpfw II Ausf A2 i el Pz Kpfw II Ausf A3 - el Sd Kfz 121 que va ser utilitzat en la Segona Guerra Mundial.

 Context .
El Panzerkampfwagen II Ausf B es va convertir en el punt de mira mentre que el model de producte amb tot aquest model van proveir de millores completes d'una gamma als problemes de les tres alternatives del primer model, Pz Kpfw II Ausf A1, A2 i A3. El marc, la transferncia del motor va ser millorat, el sistema de refrigeraci i expressa adaptat, els acoblaments de l'eruga i les rodes del curs eixamplades, l'achterbumper aixecat (parafang i ms material) i un nombre de punts d'ancoratge entre altres coses del motor van ser reforats.

Ausf B s tamb un preproducci de vehicles amb modificacions introdudes en una soluci als problemes dels primers tres variants. MAN i Daimler-Benz va produir noms el 25 de febrer a mar de 1937 (nmero de bastidor 21001-21025). Ausf B tenia el mateix per millorat la suspensi dels seus predecessors, aix com modificar la transmissi, la refrigeraci i el sistema d'escapada. S'alimenta de 140hp Maybach HL 62 TR 6 cilindres (motor estndard per a tots els tancs Panzer II) amb la carretera gamma de 200 kilmetres. L'armadura de protecci va des de 5 a 13 mm.

 Anys de servei .
Per exemple les primeres tres alternatives de Panzer II (A1, A2 i A3) la posada en prctica del model B del Pz Kpfw II van ser classificats en els regiments de l'armadura com a partir del ressort de 1936. Previst inicialment per al grup i companyia, tamb van ser utilitzats per un grup de l'oca en cada companyia. El Panzer II estava en 1940/1941 del tanc principal a la campanya polonesa per en les ofensives posteriors a l'oest van ser utilitzats principalment per a les missions de l'exploraci. Perqu la producci dels retards contrets, el Panzer II del Panzer III i del Panzer IV, van ser assignades a les entitats sempre extenses de la armadura i, contra la intenci original, a l's ms llarg als fronts de la guerra. Durant l'ofensiva russa, la Operaci Barbarroja, cada regiment de l'armadura, cada armadura tenia detachement i cada companyia de l'armadura que els tancs d'un Panzer II del grup per a l'exploraci apunten. En 1942, aquests verkenningspelotons de les companyies van ser presos i els Pz Kpfw II fuern acomiadat de les entitats primries de la lluita com de l'extrem 1943 todabia seguia havent-hi en servei als fronts secundaris al final de la Segona Guerra Mundial. El Panzer II va aparixer desprs de 1941 rpidament massa feble per a les entitats de la lluita, amb tot d'una exploraci ms ideal - i el vehicle de l'entrenament i un pas important en el desenvolupament dels tancs ms pesats.

 Referncies .
Encyclopedia or German tanks - Chamberlain & Doyle.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333574" title="Eleusnion" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="130024">
Eleusinion s un temple de l'Acrpoli d'Atenes relacionat amb els cultes eleusinis a Demter, deessa de l'agricultura. Al mencionat temple, les processons que anaven d'Eleusis fins a Atenes, dipositaven les relquies sagrades, per desprs partir amb elles de nou en process cap als misteris ms petits. 

Est localitzat a la base de l'acrpoli i va tenir un paper tamb molt important al Festival Panatenaic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333575" title="Alectis indicus" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="130025">

Alectis indicus  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 165 cm de llargria total i als 25 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a la Polinsia Francesa, el sud del Jap, el Mar d'Arafura i Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333576" title="Giancarlo Baghetti" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="130026">
 Giancarlo Baghetti  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Baghetti va nixer el 25 de desembre del 1934 a Mil, Llombardia, Itlia i va morir de cncer el 27 de novembre del 1995.


 A la F1 .

Va debutar a la quarta cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 2 de juliol del 1961 el GP de Frana al Circuit de Reims-Gueux.

Baghetti ha estat amb Nino Farina i Johnnie Parsons un dels tres nics pilots de l'histria de la F1 capaos de guanyar la cursa del seu debut a la categoria.

Giancarlo Baghetti va participar a un total de vint-i-una proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en set temporades consecutives (1961 - 1967) aconseguint guanyar una cursa i assolint catorze punts pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333578" title="Ulua aurochs" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="130027">

Ulua aurochs  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic occidental: sud de Nova Guinea, Mar d'Arafura i nord-oest d'Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333579" title="Ulua mentalis" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="130028">

Ulua mentalis  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental i Madagascar fins a Taiwan i Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333581" title="Drac de Sitges" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="130029">
El Drac de Sitges, tamb anomenat "la fera foguera",  fou dissenyat per l'artista sitget Agust Ferrer i Pino, i estrenat per la festa major de Sant Bartomeu de Sitges de l'any 1922. Te un pes de 103 kgs. i el porten uns 15 portants acompanyat de 25 timbalers. Tira sis carretilles per la boca i tamb sortidors francesos, i per la cua en llena 16 ms. A Sitges surt per la festa major en honor de Sant Bartomeu els dies 23 i 24 d'agost i per la festa major petita de Santa Tecla els dies 22 i 23 de setembre. Est considerat com un dels dracs ms antics i emblemtics dels Pasos Catalans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333582" title="Juan Antonio Montesinos Garca" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="130030">
Juan Antonio Montesinos Garca (Alacant, 1932) s un poltic valenci, fill de Manuel Montesinos Gmiz. T la formaci d'enginyer tcnic industrial, i ha treballat com a professor numerari de matemtiques en l'Institut Politcnic d'Alacant, del que n'ha estat director. Militant el 1976 de la Unin del Pueblo Espaol, que poc desprs s'integr a Aliana Popular (i desprs Partit Popular), fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986 i 1989. El 1990 fou un dels diputats del PP implicats en el cas Naseiro i va deixar l'esc el 18 de juny de 1991, sent substitut per Luis Fernando Cartagena Travesedo.. Tot i aix, fou escollit diputat per Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995, i nomenat vicepresident de les Corts Valencianes. El 2001 fou nomenat director de l'Institut Social de la Marina i el 2002 membre del Consell Valenci de Cultura.

 Referncies .

 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333583" title="Joan Subias i Galter" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="130031">
Joan Subias i Galter (Girona, 17 de juliol del 1897 - Barcelona, 22 de mar del 1984) fou un historiador de l'art catal.

Estudi a la Universitat de Barcelona assignatures de Cincies Exactes i de Qumica (1914-15) i a la de Saragossa de Filosofia i Lletres (1927-30).

Ingress al Servei de Catalogaci de Monuments de Girona el 1927, i va ser, des 1929, assessor de la Comissi Protectora del Patrimoni Artstic Histric de la dicesi de Girona. El 1930 esdevingu Cap dels Serveis Culturals de la Diputaci de Girona. Durant la guerra civil va tenir un paper imnportant en el salvament del patrimoni artstic. 

Fou, des 1956, catedrtic numerari d'Histria de l'Art a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, desprs d'estar des del 1947 donant classes a l'Escola d'Arts i Oficis i a la mateixa de Belles Arts.

Fou membre numerari de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

s nta seva la historiadora de l'art Pia Subias.

 Algunes obres .
Les taules gtiques de Castell d'Empries, Diputaci de Girona, 1930.
El arte popular en Espaa, Seix & Barral, Barcelona 1948.
El monestir de Sant Pere de Roda, Ariel, Barcelona 1948.
Un siglo olvidado de pintura catalana, 1750-1850, Amics dels Museus, Barcelona 1951.
Historia de la pintura hispnica. De la prehistoria a Goya, Aedos, Barcelona 1962.

 Font .
Francesc Fontbona, Elogi de l'Acadmia, Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1989.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333584" title="Selar boops" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="130032">

 Selar boops s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce Pacfic: des de les Illes Andaman fins a Vanuatu, Filipines i nord d'Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333589" title="Rafael Martnez-Campillo Garca" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="130033">
Rafael Martnez-Campillo Garca s un advocat i poltic valenci originari d'Oriola. Llicenciat en Dret, ha estat tcnic urbanista per l'Institut d'Estudis d'Administraci Local. Polticament ha estat coordinador nacional de Poltica Interna i President Provincial del Centre Democrtic i Social (CDS), partit amb el que fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1986 i 1989. Fou ponent del CDS en la Comissi Parlamentria d'Investigaci en l'afer de Renfe el 1992i Director General d'Urbanisme i Planificaci de la Regi de Mrcia 

 Referncies .

 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333590" title="Selar crumenophthalmus" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="130034">

Selar crumenophthalmus  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 70 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce ndic i del Pacfic occidental (des de l'frica Oriental fins al sud del Jap, les Hawaii i Nova Calednia), del Pacfic oriental (des de Mxic fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos), de l'Atlntic occidental (des de Nova Esccia, Bermuda, el Golf de Mxic i el Carib fins a So Paulo -Brasil-) i de l'Atlntic oriental (des de Cap Verd fins al sud d'Angola).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333591" title="Lnia Ca4" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="130035">








La lnia Ca4 (Barcelona-Lleida) s una lnia de ferrocarril de via d'ample ibric. s una de les 8 lnies de mitjana distncia i aquesta en concret s gestionada per Renfe.

 Barcelona - Lleida-Pirineus t diferents ramals dos per la costa i un per l'interior:
 Per Montblanc (via Reus);
 Per Montblanc (via  Valls).
 Per Manresa i Cervera.

A l'estaci de Roda de Bar hi ha un doble canviador d'ample  ibric a internacional i al inrevs (sistema Talgo i sistema Brava-CAF).

 Tots els trens que surten de Barcelona, poden sortir de l'estaci de Frana o Sant Andreu Comtal.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca1;
Lnia regional Ca2;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca5;
Lnia regional Ca6;
Lnia regional Ca7;
Lnia regional L7;
Lnia regional R43;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333592" title="Xavier Trrega Bernal" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="130036">
Xavier Trrega Bernal s un poltic valenci. Llicenciat en Enginyeria Agrnoma, ha treballat com a  professor de gentica de la Universitat de Castell, com agricultor i administrador de finques. Militant del PSPV-PSOE, ha estat regidor a l'ajuntament de Benicssim i diputat a la Diputaci Provincial de Castell diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986 i 1989. Actualment s secretari d'agricultura de la Uni de Petits Agricultors i Ramaders del Pas Valenci

 Referncies .

 Fitxa del Congrs dels Diputats;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333593" title="Federaci Valenciana de Gimnstica" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="130037">
La Federaci Valenciana de Gimnstica s l'ens esportiu propi del Pas Valenci encarregat de promocionar, organitzar, arbitrar, atorgar llicncies, formar, etc. dins l'esport de la gimnstica, amb les modalitats de gimnstica artstica, gimnstica rtmica, aerbic, trampol i gimnsia general. Est dirigida per Concepcin Rico i t la seu central a Valncia, encara que compta amb delegacions provincials.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333594" title="Henry Grew" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="130038">

Henry Grew (1781-1862), era un professor i escriptor cristi , a travs dels seus estudis de la bblia, va arribar a la conclusi que algunes de les doctrines acceptades per les esglsies del seu temps eren equivocades. En especial discrepava de la Trinitat, La immortalitat de l'anima, i de l'infern com a lloc de turment etern.

Biografia.
Henry Grew va nixer a Birmingham, Anglaterra, per a la edat de 14 anys, viatge amb la seva famlia a Estats Units, primer s'estableixen a Boston, desprs successivament viuran a Pawtuxet, Hartford, i Philadelphia.

Quan tenia 80 anys de edat, mor a Philadelphia el 8 d'Agost de 1862.

Els escrits de Henry Grew van influenciar directament a George Stetson i George Storrs, i a travs d'ells al Pastor Charles Taze Russell fundador dels actuals Testimonis de Jehov.

Enllaos externs.
 Escrits de Henry Grew ;
 Biografia ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333595" title="Irma Simn Calvo" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="130039">
Irma Simn Calvo s una poltica valenciana. Ha treballat com a decoradora i s militant del PSPV-PSOE, partit amb el que fou escollida diputada per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986 i 1989.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333596" title="Tony Maggs" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="130040">
 Anthony Francis O'Connell "Tony" Maggs  va ser un pilot de curses automobilstiques sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Tony Maggs va nixer el 9 de febrer del 1937 a Pretoria, Sud-frica. 

 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 15 de juliol del 1961 el GP de la Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

Tony Maggs va participar a un total de vint-i-set proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en cinc temporades consecutives (1961 - 1965) aconseguint tres podis com a  millor classificaci i assolint vint-i-sis punts pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333598" title="Protectorat francs del Marroc" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="130041">


El Protectorat Francs del Marroc (en rab:                      , francs: Protectorat franais du Maroc) fou un protectorat de Frana sobre el soldanat de Marroc, establert pel tractat de Fes del 30 de mar de 1912. La part nord del pas quedava sota protectorat espanyol. Vegeu Protectorat Espanyol a Marroc. Sobre els territoris del sud, vegeu Cabo Juby i Ro de Oro.

El protectorat es va acabar amb la independncia el 2 de mar de 1956.

 Establiment del protectorat .

El primer intent francs sobre Marroc fou el 1884 quan Frana va fer pblic un projecte per la rectificaci de la frontera algeriana que suposava l'annexi de la part oriental del Marroc. L'oposici de Gran Bretanya i Itlia ho va fer impossible, i noms va aconseguir ms tard algunes modificacions a la zona de Figuig i Tuat.

El 1897 el sult va enviar una ambaixada a Frana i el 1898 va fer front a algunes revoltes a la frontera algeriana. El 1902 el sult va concedir a Frana el perms per construir el ferrocarril al sud del territori passant per l'oasi de Figuig i un recorregut de 1500 km. Tamb va encarregar moneda a Frana i Alemanya. 

La revolta a la zona de Fes, el 1902, del pretendent Er-Rogui o Bu-Hamala (els seus enemics l'anomenaven Bu_Hamara), va obligar al sult a demanar un prstec a Espanya i Frana. El 1904 fou nomenat paix de Tnger Er-Raisuli, que se sospitava havia participat en el segrest d'uns sbdits americans. Frana va signar convenis amb Gran Bretanya i Espanya i fet aix va decidir establir policia prpia a Tnger dirigida per oficials francesos. En el conveni amb Espanya, els dos pasos es van repartir el Marroc secretament en dos zones de influncia. 

El 1905 les protestes d'Alemanya, que considerava que els tractats signats vulneraven el conveni internacional de Madrid sobre el Marroc, es van solucionar amb el reconeixement de la situaci de privilegi de Frana. El sult va proposar arranjar definitivament els afers marroquins amb una conferencia internacional i tots els estats signataris del conveni de Madrid ho van acceptar. Es va reunir la conferncia internacional a Algesires (vegeu Conferncia d'Algesires) iniciada el 16 de gener de 1916. Les divuit sessions es van acabar el mar; Alemanya va intentar afavorir a Espanya per el govern espanyol ja estava lligat amb Frana pel tractat secret. Les decisions de la conferencia foren acceptades pel sult el 18 de juny 

El 1906 es van produir noves revoltes, especialment a la zona del riu Muluya, i Frana va planejar altre cop estendre la seva frontera algeriana abraant part del Marroc. A finals d'agost o comenaments de setembre, el cadi d'Haha, Anflus, va fer una operaci contra Mogador, i a Marrqueix el virrei Muley Abd al-Hafid, cunyat de Mulay Abd al-Aziz, va comenar a utilitzar el ttol de sult. La policia francesa havia de actuar a les ciutats de la costa, i la situaci va provocar la intervenci de la marina franco-espanyola que van fer alguns atacs encara que l'esquadra espanyola no va continuar.

El mar de 1907 el metge francs Mauchamp fou assassinat a Marrakech. El dia 29 el general francs Lyautey, comandant de les forces d'Or, ocupava la ciutat marroquina d'Oujda. Per la seva evacuaci Frana va imposar condicions (cstig pels assassins, indemnitzaci per la famlia, i creaci d'un establiment de beneficncia ), que foren immediatament acceptades. Per Oudja no fou evacuada.

El 9 de juliol Frana va comenar a practicar als ports la investigaci duanera. Va crrer el rumor de qu pedres de sepulcres s'havien utilitzat en la construcci d'un port, i el dia 30 de juliol vuit estrangers (tres francesos, tres italians i dos espanyols) foren assassinats. El 4 d'agost el general Lyautey era nomenat comandant en cap d'una expedici militar; el 5 d'agost Frana va fer la corresponent represlia: els creuers de guerra Galile i Du Chayla van desembarcar forces a Casablanca, i van atacar a les cabiles de la regi amb granades de melinita. Des de Casablanca el general Drude, amb 15000 homes, va iniciar l'anomenada pacificaci del pas .

Mentre un altre esquadra dirigida per l'almirall Philibert, amb 9 vaixells, amenaava els ports del nord i nord-oest. El dia 16 d'agost Muley Hafid  fou proclamat sult a Marrakech, amb un programa d'alliberament nacional contra el jou estranger. Al mateix dia tamb es va proclamar sult a Tnger Muley Muhammad, tercer fill de Muley Hassan. En endavant el govern francs va haver de fer les seves accions en nom de Muley Abd al-Aziz, que depenia financerament de Frana. El ambaixadors de Muley Hafid no foren rebuts ni a Pars, ni Berln (17 d'octubre) ni a Londres. Mentre les tropes d'Amade, successor de Drude, van passar a Chauya (comenaments del 1908, fins el 1909). Altres tropes van avanar des de Alger i el sud d'Or, movent-se cap al sud i sud-est del Marroc. Dahra fou declarada provncia francesa i Bu-Denib residncia del governador general del Oued Chir. 

El maig de 1908 Alemanya va acceptar rebre als delegats del sult de Marrakech; Hafid va entrar a Fes el 7 de juny i Abd al-Aziz ja noms era reconegut sult a les ciutats de la costa occidental. Cap a mitjans d'agost les tribus lleials a Hafid, dirigides pel cadi al-Glaoui (mort a finals d'octubre de 1908)  van aconseguir derrotar a les forces dels rahama, fidels d'Abd al-Aziz, a una distancia de dos dies de Marrakech, i Abd al-Aziz va haver de fugir refugiant-se entre els francesos.

En lloc d'evacuar Chauya com s'havia pactat, els francesos van ocupar Azemmour el 30 de juny, mentre all on actuaven de policia cometien alguns abusos. El 26 de setembre de 1908 es va produir el anomenat incident de Casablanca, que per la prudncia de tots plegats no va tenir conseqncies. El febrer de 1909 les potencies signatries de la Conferencia d'Algesires van reconixer a Mulay Hafid com a sult. La qesti de si hauria de pagar les despeses de l'expedici militar francesa (cent cinquanta milions de francs) i la indemnitzaci al sult deposat, van quedar sense decidir. Les operacions militars franceses la resta del 1909 es van limitar a una expedici del general Moinier contra les tribus dels Saos, acusades de la mort del tinent francs Meaux. 

El 26 de gener de 1909 els comerciants i banquers de Tnger es van agrupar  en un sindicat per defensar els seus interessos.  El 9 de febrer es va signar un conveni franco-alemany que garantia els interessos comercials i industrials alemanys al Marroc. 

Les qestions pendents amb el sult van ser objecte de negociaci. Les converses de Pars van arribar a un acord per el sult no el volia acceptar i fou necessari un ultimtum francs; el conveni fou finalment signat el 4 de mar a Pars. El 17 de febrer es va formar a Pars la Societat Internacional Marroqu d'Obres Publiques amb un capital de dos milions de francs (50% francs, 30% alemany i 20 % espanyol i britnic per meitat) amb un consell d'administraci amb 6 francesos, 4 alemanys 1 britnic i 1 espanyol. El 21 de mar Frana va concedir un prstec al Marroc amb el que s'havia de pagar el que pertocava. 

El 22 de maig el Tribunal Internacional de La Haya va dictar resoluci sobre l'incident de Casablanca, que les dues parts, Alemanya i Frana, havien sotms a aquest tribunal.  El novembre del 1909 Frana va acceptar el fet de qu el prstec de noranta milions que tenia Marroc per pagar als seus creditors tenia prioritat sobre el de setanta milions per pagar les despeses de l'expedici francesa. Una qesti escabrosa fou la dels terrenys que podien adquirir els estrangers en una zona de 12 km de Tnger que havia estat establert per l'article 60 de l'acta d'Algesires i el sult no acceptava; el 5 de maig van protestar els comerciants i els governants van anunciar que el tractat ho era complert integrament o seria denunciat i aix el sult va haver d'acceptar l'article el 11 de juny, i va ordenar que es determinessin els terrenys que es podien adquirir en una zona de 10 km. El sult havia designat tamb el 4 d'abril una comissi per determinar les deutes dels anterior soldans amb els estats i havia nomenat una secci administrativa del ministeri d'Hisenda encarregada de construir els ports de Casablanca i Tnger, les carreters a la rodalia d'aquesta i els ponts de la carretera Tnger-Tetun. Tanmateix es va establir un Banc amb una concessi de 40 anys i amb drets d'inspecci de les comptes per bancs de les potencies principals (Frana, Alemanya, Espanya i Gran Bretanya).

La tranquillitat era difcil de restablir ja que primer es van rebellar (1909) les tribus de Haha i Draa i desprs van seguir altres promogudes per Bu-Hamara o Hamala (conegut com Er-Roghi) i Muley Abd al-Kebir (germ de Muley Hafid), que va continuar la tasca rebel del seu germ Muley Mohammed, assassinat per ver una mica abans per orde de Muley Hafiz. Aliat tcitament a Er-Rogui va operar al oest de Fes mentre el seu aliat ho feia al est i sud-est. Forces del sult foren enviades a Ait-Jussi al sud-est de Fes, on van aconseguir la victria per el 17 d'abril els Beni Mtir revoltats i units a altres tribus, van derrotar completament a les forces del sult, destruint quasi be els seus tres exrcits. Als Bani Mtir s'havia unit el notable Al-Kittani, un dels personatges principals del pas, que havia estat acusat injustament pel sult de traci, per els Banu Mtir el van entregar i condemnat a 1000 cops de fuet a Fes, va morir del cstig al cap de pocs dies. 

La gran victria del Banu Mtir va provocar el aixecament de diverses tribus entre Fes i Rabat. El 24 de maig els Beni Mtir van aconseguir un altra victria, per derrotats el juny es van sotmetre finalment. Muley Abd al-Kebir va haver de fugir a les muntanyes Seshun on va demanar clemncia. Per llavors Er-Roghi va atacar a les forces del sult a la vora de la ciutat de Fes, deixant als europeus en situaci critica i a punt de la evacuaci, encara que finalment la mehalla lleial, dirigida per Baghdali, va derrotar el Roghi el 24 de juny a 15 km de Fes. Durant sis setmanes el rebel va provar de recuperar-se per abandonat per les tribus, va patir una derrota decisiva el 12 d'agost, i el seu harem, el seu seguici i 10 notables foren fets presoners; ell mateix fou capturat el 23 d'agost a la zawiya de Muley Omram a la regi dels Beni Masar. Tancat en una gbia de ferro fou portat a Fes on fou afusellat el 12 de setembre; els seus collaboradors principals foren torturats i se'ls van tallar extremitats i altres actes cruels fins a morir lentament.

Aquesta crueltat va provocar l'aixecament d'algunes cabiles i  de la regi de Taza (que havia estat la capital del Roghi) i les tribus de la seva rodalia no van reconixer a Muley Hafiz. Muley Abd al-Kebir, refugiat a les muntanyes, va aprofitar per proclamar la guerra santa a Ghiata; el novembre va derrotar a l'exrcit del sult i va entrar a Taza el 9 de desembre, on fou proclamat sult. A primers de febrer de 1910 va derrotar altre cop a les forces del sult i la seva posici va esdevenir forta com havia estat la del Roghi.

Pel seu costat Espanya anava ampliant el seu domini i el 15 de febrer de 1909 es va apoderar de l'anomenada Mar Chica al costat de Melilla, i el mar del Cap de l'Aigua (Cabo de Agua), tamb a l'est de la mateixa ciutat. El juliol va sorgir un greu conflicte quan Espanya va concedir la construcci del ferrocarril de Melilla a les mines de Dessula (20 Km), districte miner adquirit per una companyia espanyola als Bu-Hamara, per els verdaders propietaris eren els Beni Bu-Ifror que no van voler reconixer la concessi. Per manca d'acord la qesti va provocar una campanya militar. El mar de 1910 va iniciar la construcci de la carretera entre Ceuta i Tetun i Tnger, i va reforar la guarnici a Ceuta que va augmentar fins a 12.000 homes.

El 1910 Frana i Alemanya van negociar la qesti de les duanes i enviaments postals. L'acord de 3 de mar va suposar la retirada de tots els impostos per part dels francesos. No es va solucionar la qesti d'una concessi minera de coure i ferro dels germans Mannesmann de Westflia, la validesa de la qual era discutida. La casa Mannesmann va agafar el nom de Sindicat Miner del Marroc, per la seva rival, la Uni de Mines del Marroc, francesa, va aconseguir finalment la publicaci d'una llei de mines que la va afavorir, mentre el govern alemany va donar poc suport als seus sbdits. L'abril, Alemanya, per mig de la companyia Jahn & Toledano va obtenir el contracte del port de Larraix (Larache). En el terreny poltic interior el Raisuli, paix d'Arzila, fou nomenat paix d'Alczarquevir (10 de juny). El 15 de novembre Espanya i Marroc van arribar a un acord sobre el Rif, que establia las bases del protectorat espanyol.

El 14 de gener de 1910 el capit Nancy fou emboscat per la tribu zoer i va perdre alguns homes entre ells el tinent Marchand, i Frana va enviar reforos a la Chauya; el general Lyautey va ocupar diversost poblets de la part oriental. El governador francs d'Algria Jonnart va visitar la zona com si fos una provncia francesa. Les operacions militars franceses el 1910 es van reprendre el juny pel general Moinier, quan va aparixer el sant i cap rebel Ma el-Ainin a la provncia de Tadla, i va avanar cap a Chauya. Ma el-Ainin, de ms de 90 anys, era molt respectat al sud del Marroc i havia demanat una entrevista al sult, per el general francs li va enviar forces militars. Es va produir un primer xoc que va anar seguit d'un altra ms important el 23 de juny a Kasba Sidania a la riba del Umm er-Rbia, on els marroquins van perdre 1300 homes. El 3 de desembre de 1910 el creuer francs Du Chayla, allegant la vigilncia del contraban d'armes, es va presentar enfront d'Agadir, per Alemanya va protestar i es va retirar.

El gener de 1911 la situaci va canviar quan una tribu de la regi de Fes, els cherardes, van atacar a forces franceses al Djebel Tselfalt. Va seguir la revolta de moltes altres tribus que van tallar les comunicacions entre Fes i Tnger. El sult va enviar les seves forces, uns 2600 homes sota comandament del coronel Mangin, contra els rebels. Es van produir nombrosos combats en qu els rebels van portar la pitjor part, per el 12 de mar van atacar Fes, que es va salvar per la tornada de Mangin. El 14 de mar Frana va imposar el reforament de les seves forces al Chauya, noves concessions econmiques i la formaci de l'exrcit i policia del sult. El dia 15 els rebels van cremar el palau del sult per la ofensiva e Mangin va derrotar els rebels i els va obligar a capitular. 

Frana va decidir enviar fons al sult pel pagament de l'exrcit, i provisions per les tropes que van haver de passar pels territoris del Raisuli, per ho van aconseguir. Una fora dirigida per Bremond es va dirigir a Fes (11 d'abril) i el capit Morceaux va quedar al front de la ciutadella, per inactiu. Frana va enviar quatre batallons a Casablanca el dia 18 d'abril fent apujar les forces franceses a Marroc a entre 320000 i 350000 homes sota el comandament del general Moinier, a ms de 12000 homes a la frontera procedents de la divisi d'Or.

Un altra pretendent, Tazzia, va proclamar la guerra santa i amb 1200 homes es va presentar el 20 de maig prop de Fes. Els francesos van ocupar Debdou (Debdu) i el general Toute estava a punt de creuar el riu Muluya per dirigir-se a Fes, per sota pressi d'Espanya i Alemanya, el govern francs va ordenar aturar les forces. Frana allegava que les seves forces actuaven en defensa del sult; Bremond va arribar finalment a Fes el 26 d'abril desprs de derrotar a les tribus de la rodalia (fou ascendit a coronel). Un atac final de les forces del sult als rebels van deixar tranqui-la la situaci, sense possibilitat pels rebels d'atacar la capital.

El general Moinier volia reunir deu mil homes i anar a Fes, per quan en va tenir set mil ja va iniciar operacions el 11 de maig. Va combatre a les tribus de semmur i de la zona d'Aghmat. Va avanar cap a Fes per Mehedia, Leila Ito i Dar Srari; va evitar el congost de Segotta i va passar a uns 10 km al nord pel Djebel Tselfalt i la primera columna va arribar a Fes el 21 de maig, desprs d'alguns enfrontaments amb els cherarda; la segona columna (dirigida per Gouraud) va arribar tres dies desprs. Moinier fou ascendit a general de divisi junt amb el general Toute. Les operacions segents de Moinier iniciades el 28 de maig, van completar la submissi de les tribus de la zona de Fes. 

Operacions concretes es van fer per ocupar Nsala Beni Amar, Mequnez (Mekns) i Sefru. La ocupaci de les dues primeres els va garantir una doble lnea de comunicaci amb la costa, i la possessi del Gharb i de la petita Sefru garantia la comunicaci de Fes amb Taza i amb Or contra els atacs de les tribus del sud. Nsala Beni Amar fou ocupada el 1 de juny; a Sefru hi fou enviat Mangin el 29 de maig; va dispersar als Ait Jussi per sense trencar la seva fora; una guarnici es va establir a Sefru per noves expedicions contra els Ait Jussi es van haver d'enviar l'agost i setembre. Moinier es va dirigir al seu torn contra Mekns pel territori del Beni Mtir, als que volia sotmetre pel cam, per el van atacar la nit del 4 de juny i li van causar fortes prdues, encara que va poder arribar a Mekns el 8 de juny. Muley al-Zin, cunyat de Muley Hafiz,  s'havia proclamat sult el 20 d'abril a Mekns, per va acceptar sotmetre's a Moinier que va installar 1500 homes a la ciutat.

Per raons desconegudes el govern francs va ordenar a Moinier evacuar Fes; en aquestos dies les forces de Moinier van comenar a sotmetre als Bani Mtir i el juliol els va ocupar la seva principal fortalesa Ksaba al-Hadjet a 40 km de Mekns; tres setmanes desprs es van sotmetre els darrers resistents de la tribu. A partir del 6 de juliol Moinier va iniciar l'obertura de la carretera entre Rabat i Fes passant per Tafilalt, Suk al-Arba, Ain al-Orma i Mekns. En aquesta zona operaven els semmur; va rebre reforos del general Ditt i el coronel Braulieres, per ja no va dirigir la evacuaci de Fes i allegant estar malalt de febres va anar a Rabat i de all a Casablanca en vaixell (el creuer Forbin) i fou substitut pel general Dalbiez, que el 14 de juliol va iniciar la evacuaci encara que van quedar guarnicions fortificades a diversos punts de la carretera (un total de sis mil homes dels que tres mil van restar a Mekns o rodalies i uns 1200 a la mateixa Fes), guarnicions que eren nominalment de tropes indgenes manades per oficials francesos. Les tropes franceses al Marroc  es van dividir en tres seccions: a Mehedia sota el general Ditt, a Mekns sota el general Dalbiez i a Chauya sota el coronel Braulieres. El port de Mehedia va quedar sota administraci francesa i a les carreteres entre Fes i Casablanca i Rabat es van construir vies militars.

La primavera del 1911 Muley Hafiz va decidir acceptar el protectorat francs. El ministre d'afers estrangers francs, Crupi, el dia 20 de maig va declarar que no es podia acceptar aquesta petici sense vulnerar els acords d'Algesires, per en realitat Frana ja havia signat un acord secret de protectorat amb el sult el dia 10 d'abril, sobre el model del Pacte del Bardo signat a Tunsia el 1881. L'actuaci militar francesa feia tmer als espanyols que perdrien la seva zona de influencia i el 4 de juny un vaixell de guerra espanyol fou enviat a Larraix; van desembarcar el dia 8 i va seguir Alczarseguir (Al-Ksar al-Seghir); les tropes espanyoles les manava el coronel Silvestre. Aquestos moviments es van justificar per l'activitat de les tribus i del pretendent rebel Tassia; les forces espanyoles van desarmar a les guarnicions marroquines, van creuar el riu Lucos, van prendre posicions en la carretera d'Alczarseguir a Fes i Arzila, van refusar l'accs a la ciutat de forces del sult, i van imposar tributs a tot el districte. Frana rebutjava la iniciativa espanyola per finalment els dos governs es van entendre el juliol. La situaci va esdevenir altre cop tensa quan Espanya va manifestar la seva intenci d'ocupar Santa Cruz de la Mar Pequea que li havia estat cedida desprs de la pau de Tetun del juny de 1860. 

Alemanya estava intranquilla amb l'actitud francesa de fets consumats cap al protectorat, i va enviar a Agadir a la canonera Panther oficialment per defensar als seus nacionals (les empreses Atlasgesellchaft, Gondasi Gesellchaft, Marx & Co d'Hamburg i Mogador, i Germans Mannesmann), provocant el anomenat "incident d'Agadir". El 1 de juliol la Panther va deixar el port, oficialment per ser reparada, i la va substituir al cap de cinc dies el creuer Berlin sota comandament del capit de fragata Lhleim; al cap de 8 dies aquest fou substitut per la canonera Ebrer. Aquesta situaci fou aprofitada per les tribus d'Adrar, oposades a la intervenci estrangera, que van avanar l'agost cap a Houwara i Ulad Jahja Tarudant, i van intentar destruir la casbah del governador del Sus on hi havia tres representants de l'empresa dels germans Mannesmann. L'octubre Frana i Alemanya van arribar a un principi d'acord que va establir algunes compensacions econmiques per a Alemanya al Congo Francs, que foren formalitzades el 4 de novembre, ratificada per l'entrevista a Berln entre Kilderlen-Wachter i el delegat francs  Jules Cambon (auxiliat pel seu germ Paul Cambon, ambaixador a Londres,  per Barrre, ambaixador a Roma, i per Bertie, ambaixador britnic a Pars). La situaci d'Alemanya era incomoda perqu Gran Bretanya i Rssia havien donat suport a Frana. El resultat final de l'acord era que Alemanya deixava a Frana les mans lliures al Marroc a canvi de territoris del Congo Francs i d'altres compensacions menors. L'aplicaci del tractat  en els aspectes litigiosos quedava sotms a arbitratge. La ratificaci de l'acord es va fer a Pars el 12 de mar de 1912 i el pacte de protectorat es va signar a Fes el dia 30 de mar de 1912. Con a representant francs va signar l'ambaixador a Tnger, Regnault .

El 27 d'abril de 1912 el general Lyautey va ser nomenat resident-general a Marroc i el cnsol francs a Fes, Gailard, fou nomenat secretari general. Les atribucions del resident general foren regulades per decret el 12 de juny. El tractat fou mal acollit per les tribus. El primer combat seris fou el de Mahiridia contra els Beni Warain, amb 25 morts francesos a ms de 100 ferits. Les tropes del sult es van amotinar a Fes el 17 d'abril, i van arrossegar a 4000 homes (la guarnici francesa era de menys de 1500) amb el suport de la poblaci. Els rebels havien preparat un complot en el qual el sult havia de ser fet presoner a Rabat junt amb l'ambaixador Regnault que l'acompanyava, per el viatge dek sulta i l'ambaixador a aquesta ciutat es va retardar i el pla va fracassar. Els francesos a Fes van quedar assetjats fins el dia 18 que hi va arribar el general Moinier amb forces procedents de Dardibiagh i Mekns; desprs de tres dies de lluita el general va entrar a la ciutat el dia 21, va declarar l'estat de setge i va imposar multes als que havien participat a la revolta. 15 oficials i 40 soldats francesos van morir en aquestos combats (a ms de 74 ferits, i 13 civils morts); 48 marroquins foren condemnats a mort i afusellats, per aix no va aturar la revoluci en tot el pas; una divisi de cavalleria del sult de 175 homes va desertar i es va unir a les tribus berbers revoltades vora Fes; Lyautey va demanar reforos; el 26 i 27 de maig Fes fou atacada i ocupada en part; el govern francs va decidir l'enviament de noves forces (es va passar de 35000 a 47000 homes). El coronel (desprs general) Gouraud va poder rebutjar finalment als atacants el 5 de juny, i llavors el sult i Regnault van poder viatjar a Rabat.

A finals de juliol les forces del general Dalbiez operaven al sud i sud-oest de Fes i les de Gouraud al nord-oest i est, amb base a Sefru, i van aconseguir expulsar a les tribus rebels de tota la zona. Diversos pretendents (roghis) havien sorgit arreu, i la revolta afectava a tot el territori de Dukkala entre Marrqueix i Mazagan. El 25 d'agost el cap rebel Al-Hiba va ocupar Marrakech i va agafar als francesos de la ciutat incloent el cnsol i el vicecnsol. Lyautey va haver d'enviar a Marrakech al coronel Mangin, que va entrar a la ciutat el 7 de setembre. Al-Hiba havia provocat en poc temps l'oposici de la poblaci per les seves mesures poc encertades, i els caids Al-Galoui i Mtugi van donar ara suport als francesos, amb els que abans no simpatitzaven, i van provocar un aixecament que va salvar als presoners francesos i va obligar a Al-Hiba a fugir cap al sud; els francesos van ocupar tamb Safi i Mogador. 

La qesti de l'assignaci de despeses pel sult fou negociada per aquest intentat cobrar el mxim possible. Quan va demanar una pensi complementaria, se li va concedir a canvi d'abdicar. Finalment va abdicar el 11 d'agost i fou substitut pel seu germ Muley Yusuf, coronat el dia 13. Espanya allegava el tractat secret del 3 d'octubre del 1904 per l'ocupaci de Larraix i Alczarseguir, per Frana exigia compensacions i en concret la Vall de l'Aigua (ocupada el 1908) i la vall d'Uerga; altres litigis afectaven a l'administraci de duanes i al ferrocarril Tnger-Fes. Finalment els dos estats van signar un acord a Madrid el 27 de novembre de 1912, que a grans trets reconeixia la sobirania (no l'anomenava protectorat) espanyola a la part nord-occidental del Marroc. 

L'anomenat corredor de Taza al sud de Fes va romandre agitat, per tant aquesta regi com la part occidental del protectorat van quedar ocupats la primavera del 1913. El maig de 1914 fou ocupada Taza i el juny els francesos van entrar a Kenitra centre de les tribus zaias rebels.

 I Guerra Mundial .

Al esclatar la I Guerra Mundial el general Lyautey va rebre la orde (27 i 28 de juliol de 1914) de limitar la ocupaci a les places costaneres (el "Marroc util") i enviar tots els soldats a Frana. Tot seguit 37 batallons van retornar a la metropoli. Taza i els zaias es van revoltar inmediatament, per els tres principals caids de les muntanyes de l'Atles i els paixes de Turudant i Tiznit a la zona d'Agadir, van romandre lleials. El 1915 les tribus del Uadi Ouerga, subvencionades per agents alemanys que actuaven des de la zona del Protectorat Espanyol al Marroc, van iniciar atacs que van seguir el 1916. Al Tafilelt un prncep reial es va proclamar sult (de Marroc, no de Tafilelt). El 1917 el cap rebel Al-Hiba va patir una derrota seriosa a Oudja i les seves forces es van desbandar en els mesos segents fins a la primavera del 1918; a finals d'aquest any les forces franceses tornaven a dominar la vila de Tafilalt.

 Perode 1918-1925 .

El 1918 els francesos lluitaven a quatre fronts: a la zona fronterera amb el Protectorat espanyol, contra les tribus del Rif i la Yebala; a l'Atles central contra els berbers; al centre contra els poderosos caids Al-Glaoui, Mtuggi, i Gundolfi; i al sud, a  la regi de Tafilelt i Kut Aissa. Les operacions foren nombroses per progressivament els francesos es van anar imposant i el 1923 totes les regions es podien donar per pacificades encara que restaven alguns focus de resistncia.

 Guerra contra la Repblica del Rif .

Les armes de les que disposaven els rifenys, i que havien estat utilitzades contra Espanya, els foren donades en gran part pels alemanys amb la intenci de ser utilitzades contra els francesos. L'abril de 1925 Abd el-Krim va atacar territori francs, a la carretera de Taza a Oudja, va massacrar a les tribus que romanien lleials a Frana i va amenaar Ouazzan i Taza. Frana va enviar tropes a la frontera nord del protectorat que foren tamb reforades amb quatre batallons vinguts des de Algria. El maig 18 batallons de infanteria. 6 esquadrons de cavalleria i 18 bateries van entrar en acci: una columna cap el nord de Fes, una central prop de Tissa, i una tercera a l'est a la regi de Taza. Els esforos francesos es dirigien a alliberar les posicions militars assetjades pels rifenys i per les tribus que els hi feien costat; immediatament els francesos van entrar a Ouergha, eliminant el perill que podia suposar per Fes el no dominar aquesta posici. L'arribada de reforos francesos des de la metrpoli va fer augmentar la ofensiva i el 13 de maig van derrotar els rifenys al mont Biban i es va establir una lnea francesa entre aquest punt i Kalaat es-Sless, dominant la carretera de Fes. 

El 17 de juny Frana i Espanya es van comenar a coordinar amb la celebraci d'una conferncia preliminar que tenia per objectiu eliminar el contraban que es feia sobretot des de Tnger i altres punts de la costa. El 23 de juliol es va fixar la cooperaci franco-espanyola tant en el contraban com en la actuaci poltica i militar. Es va fer una proposta de pau a Abd el-Krim, per aquest va respondre el 15 d'agost amb una carta oberta a l'assemblea francesa, en la que acusava al mariscal Lyautey d'haver-lo obligat a la guerra, i demanava la pau i la independncia del Marroc. El govern francs preparava l'enviament de nombrosos reforos i va nomenar com a cap militar al general Naulin. Pocs dies desprs, en protesta per haver estar apartat del comandament, va dimitir Lyautey, que fou substitut al cap d'un mes per Thodore Steeg, governador d'Algria. El general Philippe Petain fou enviat tamb per coordinar la gran ofensiva.

Quasi al mateix temps que el desembarcament espanyol a Ajdir va comenar la ofensiva francesa amb 40 avions bombardejant Xexaouen. El 11 de setembre les forces franceses van avanar en un front de ms de 50 km entre Ain Acha i Fezel Beli, trobant poca resistncia. El 16 de setembre els rifenys foren derrotats altres cop al masss de Biban, i es van haver de retirar; la tribu dels Beni Zeruel es va sotmetre i entre novembre i desembre altres tribus del protectorat francs van seguir el seu exemple.

A finals de 1925 va arribar a Pars el capit britnic Gordon Canning, amb propostes de pau d'Abd el-Krim, per el govern francs va rebutjar rebre'l. Els rifenys van patir diverses derrotes els primers mesos de 1926 i es van desmoralitzar; la prdua de les collites i les malalties que els afectaven van contribuir al seu ensorrament moral. El 23 de maig els francesos van ocupar Targuist i Abd el-Krim es va haver de rendir a Izemouren el 27 de maig de 1926; el 30 de maig, en una carta al general Boichut, comandant de les forces franceses, demanada la protecci francesa per a ell i la seva famlia a canvi d'alliberar als presoners francesos. Fou portat a Fes el 4 de juny i enviat desprs a l'exili a l'illa de la Reuni. El germ d'Abd el-Krim, comandant de l'exrcit del Rif, es va entregar als francesos el juliol. El 20 d'octubre un grup de resistents va agafar a un grup de soldats francesos a la regi de l'Atles i el seu rescat va exigir llargues negociacions. Alguns grups guerrillers rifenys o aliats als rifenys van continuar actius fins el 1927. El 1928 la tribu dels Ait Wadrim, una de les ms importants amb 12.000 membres, va fer submissi incondicional, i durant la resta de l'any la pau noms fou pertorbada per actes ms de bandidatge que militars.

Inesperadament el resident francs, Steeg, va dimitir el 2 de gener de 1929. La ra fou que una llei aprovada recentment pel parlament prohibia als seus membres ocupar un crrec remunerat ms de sis mesos, i com que era senador no podia exercir tamb el de resident, i encara que els sis mesos no havien passat preferia fer-ho immediatament. El va substituir Lucien Saint, anteriorment resident general a Tunsia, que va prendre possessi el 21 de febrer. Entre 1929 i 1932 els francesos van treballar a la zona de Tafilelt, construint nombroses posicions que van conduir a la formaci d'un districte militar a la regi. Aix es va fer no sense lluites entre les que cal esmentar l'atac berber a Al-Borgi, a uns 150 km al sud de Fes, que fou rebutjat; quan una columna francesa de 400 homes anava a Al-Borgi  va caure en una emboscada dels Ait Hadida prop de Ait Yakub i van morir 74 soldats i 7 oficials, a ms de deixar 38 ferits; els Ait Hadida van atacar llavors el lloc d'Ait Yakub per foren derrotats al ser sorpresos mentre esperaven reforos. Aquestos incidents van provocar violentes discussions a la cmera francesa (25 de juny) ja que la oposici criticava la poltica de "pacificaci" del govern. Va afavorir al govern que en les segents setmanes es van sotmetre diverses tribus de la regi de Draa (extrem sud-oest del Marroc francs). El resident Saint va viatjar a Pars l'agost des de on va telegrafiar al general Aure per felicitar-lo per les victries aconseguides, en el que ms aviat fou una operaci de propaganda del govern. No obstant a la frontera amb Algria continuaven les lluites i el 14 d'octubre un destacament francs de 60 homes va caure en una emboscada a Jihani i van morir quasi tots.

El 1 de gener de 1930 es va declarar obert el port d'Agadir al trfic internacional. Tamb a comenaments del 1930 es van descobrir jaciments d'hulla al sud-est i el govern del protectorat va prendre mesures per protegir la zona, especialment a Bu Denib prop de la frontera algeriana. Es va organitzar una expedici militar per pacificar definitivament la regi, per tot i la utilitzaci de grans mitjans, les dificultats del terreny no van permetre arribar als punts claus de la rebellia, ni sotmetre a algunes tribus. L'abril de 1930 es va signar un conveni duaner amb el govern espanyol.

El 14 de setembre de 1933 el resident Saint fou substitut per Auguste Henri Ponsot. Al final del govern d'aquest va morir el darrer resistent de la regi del Tafilelt (primavera de 1936).

 II Guerra Mundial .

El 22 de juny de 1940 el resident general, Hippolyte Nogus, va declarar la seva lleialtat al govern de l'estat francs dirigit pel mariscal Petain. El novembre del 1942 ela aliats van desembarcar al nord d'frica i rpidament les autoritats del protectorat van reconixer l'autoritat aliada (8 de novembre). El 21 de juny de 1943 el anomenat govern de la Frana Lliure va designar un nou resident general, Gabriel Puaux, que va estar en el crrec fins el 1946.

 Cap a la independncia .

Aquesta secci necessita la participaci d'un expert.;

 Residents generals .

Louis Hubert Lyautey (1854 -1934), governador militar 4 d'agost de 1907 - 28 d'abril de 1912; Resident-general des de aquest dia fins a la seva dimissi el 25 d'agost de 1925 i en funcions fins el 4 d'octubre de 1925;
Henri Gouraud  (1879-1949) 12 de desmebre de 1916-7 d'abril de 1917 (inter);
Thodore Steeg  (1868-1950) 4 d'octubre de 1925 -  1 de gener de 1929  ;
Lucien Saint  (1867-1938) 2 de gener de 1929 - 14 de setembre de 1933 ;
Auguste Henri Ponsot  (1877-1963) 14 de setembre de 1933 - 22 de mar de 1936 ;
Marcel Peyrouton (1887-1983) 22 de mar de 1936 - 16 de setembre de 1936;
Hippolyte Nogus  (1876-1971) 16 de setembre de 1936 - 21 de juny de 1943 ;
Gabriel Puaux (1883-1970) 21 de juny de 1943 -  4 de mar de 1946;
Eirik Labonne  (1888-1971) 4 de mar de 1946 - 14 de maig de 1947 ;
Alphonse Pierre Juin  (1888-1967) 14 de maig de 1947 - 28d'agost de 1951 ;
Augustin Lon Guillaume (1895-1983) 28 d'agost de 1951 - 20 de maig de 1954 ;
Francis Lacoste (1905-1993) 20 de maig de 1954 - 20 de juny de 1955;
Gilbert Yves dmond Grandval  (1904-1981) 20 de juny de 1955 - 31 d'agost de 1955  ;
Pierre Boyer de Latour (1896-1976) 31 d'agost de 1955 - 11 de novembre de 1955 ;
Andr Louis Dubois  (1903-1991) 11 de novembre de 1955 -  2 de mar de 1956;

 Banderes .



La bandera del protectorat, ja que nominalment conservava totes les atribucions d'un estat, era la bandera vermella de la dinastia, que es venia utilitzant des del segle XVII. 

La bandera nacional fou modificada per decret (dahir) del 17 de novembre de 1915, publicada al Butllet oficial 162, pagina 828, de data 29 de novembre de 1915, que diu: "Per ra dels progressos realitzats pel nostre imperi rab i el prestigi adquirit, es fa necessari crear un emblema que distingeixi el nostre dels emblemes d'altres nacions, ja que la bandera adoptada pels nostres antecessors pot ser confosa amb altres, particularment amb banderes de senyals a la mar. Per aix la nostre bandera portar un segell de Salom en verd i de cinc puntes al centre. Vulgui Deu guiar l'emblema pel cam de la prosperitat i la gloria en el present i en el futur". La mesura del segell no es va establir de fet fins el decret de 28 d'abril de 1956.

El pavell civil fou establert per un annex del dahir es va publicar el 13 de mar de 1919 al Codi Xerifi de Comer Martim, establint: "Captol V. Sobre el pavell rab. Article 41. Les caracterstiques seran les segents: un pavell vermell amb el segell de Salom verd i una tricolor a la cantonada superior a la part de la tela oposada al vol".

Aquest pavell fou regulat pel decret de 1 de setembre de 1923, publicat a la Gazeta Oficial el 18 de setembre de 1923, pagina 1129, on l'article 41 diu: "El pavell rab mercant ser hissat a la mar als vaixells registrats a la zona francesa de l'Imperi rab, quan es trobi amb un vaixell de guerra, quan estigui a port i quan per les autoritats competents se li demani de fer-ho.

El pavell es descriu de la manera segent: un pavell vermell portant al seu centre el segell de Salom verd de cinc puntes; el dimetre del cercle imaginari que cont aquest segell es igual a un ter de l'altura del pavell; aquest porta inserit a la part superior propera al pal, una tricolor rectangular vertical en blau, blanc i vermell; aquesta inserci cobreix un ter de les dimensions del pavell total, i estar vorejada d'una fimbriaci blanca de entre 3 i 5 millmetres depenent de la mesura del pavell (hi havia quatre mesures: el pavell ms petit era de 1 x 1,5 metres, el ms gran de 2m50 x 3,75 metres).

 Histria postal .

La primera agncia postal francesa es va establir a Tnger el 1854 per el comenament formal d'operacions fou el 1891 quan es van establir oficines postal a diversos punts del Marroc. Les oficines utilitzaven segells de Frana sobrecarregats amb pessetes i cntims, amb la inscripci "Maroc" (desprs el 1911 en carcters arbics); el 1911 es van crear els correus xerifians pel correu local, amb unes emissions especials. El 1 d'agost de 1914 van aparixer els primers segells del protectorat, antics segells amb sobrecarrega ("Protectorat Francais") i el 1917 la primera srie totalment nova amb 17 segells i sis dissenys, en francs i cntims i amb el nom simplement de "Maroc".

 Moneda .

Entre 1912 i 1921 va utilitzar el rial marroqu subdividit en 10 dirhams i 50 mazunes. Es van emetre bitllets per la Banca d'Estat de Marroc entre 1910 i 1917, en rials i francs (de 4 rials-20 francs i 20 rials-100 francs). Desprs de 1919 tots els bitllets foren en francs. Monedes de 25 i 50 cntims i de 1 franc van ser posades en circulaci el 1921. El 1928 es van introduir monedes de 5, 10 i 20 francs. Els francs van estar en curs fins el 1974.

 Referncies i notes .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333599" title="Oliverio Rincn Quintana" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="130042">

Oliverio Rincn Quintana (Duitama, 2 d'abril de 1968) va ser un ciclista colombi que fou professional entre 1991 i 1998. s germ del tamb ciclista Jos Daniel Rincon Quintana. 

Bon escalador, aconsegu guanyar etapes a les tres Grans Voltes. Entre els seus xits tamb destaca una Volta a Colmbia i  la Clssica dels Alps.

 Palmars .
1989;
 1r de la Volta a Colmbia i vencedor de 2 etapes;
1991;
 1r de l'Escalada a Montjuc i vencedor de les 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Burgos;
1993;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1994;
 1r de la Clssica dels Alps;
1995;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
1996;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;

Resultats a la Volta a Espanya.
1991. 10 de la classificaci general;
1993. 4t de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1994. 5 de la classificaci general;
1995. 62 de la classificaci general;
1996. 49 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1993. 16 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1994. Abandona (16a etapa);
1998. Abandona (8a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1995. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Oliverio Rincn;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333600" title="Federaci Valenciana de Nataci" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="130043">
La Federaci Valenciana de Nataci, o Federaci de Nataci de la Comunitat Valenciana, s l'rgan esportiu regulador d'aquesta disciplina i altres aqutiques dins el territori valenci. Entre els seus objectius i funcions es troba l'organitzaci i arbitratge de les proves, la formaci de jutges i entrenadors, la formaci i promoci dels nadadors valencians, etc. Abasten uns 60 clubs d'arreu del Pas i ms de 3.500 llicncies, la majoria corresponents a l'esport base. Est presidida per Francisco Sanz, i compta amb delegacions provincials.

Nataci.

La Federaci s'encarrega de les proves d'aquest esport, tant de les que es disputen en piscina com les travessies. Tamb convoca a la selecci valenciana de nataci, qu noms competeix a nivell de base i dins formats autonmics.

Nataci Sincronitzada.

Depenent de la FNCV, s una modalitat molt poc estesa al Pas Valenci, tan sols practicada per una desena de clubs al llarg del Pas.

Waterpolo.

Aquest esport tamb en forma part de la FNCV, que s'encarrega tant d'organitzar les competicions de Divisi d'Honor Masculina i Femenina, i la 1a Divisi Autonmica Masculina. A ms a ms, convoca a la selecci valenciana de waterpolo, que a l'igual que la de nataci, noms t enfrontaments autonmics de base.

Nataci Mster.

Es refereix a la vessant prpia de principiants i aficionats a la nataci. La FNCV tamb hi t competncies dins aquest rea.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333602" title="Juan Antonio Lloret Llorens" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="130044">
Juan Antonio Lloret Llorens s un poltic valenci. Llicenciat en Dret, exerc com a advocat i s'especialitz de dret pblic. Ha estat membre del Comit Nacional i del Comit Comarcal de la ciutat de Valncia del PSPV-PSOE, partit en el que milita des del 1975, i amb el que ha estat regidor, delegat d'urbanisme i tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Valncia de 1979 a 1986, i diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1986 i 1989. Actualment s president de l'Associaci Valenciana de Juristes Demcrates.

  Referncies .

 Fitxa del Congrs;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333603" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="130045">
Als Jocs Olmpics de 1904, es disputaren 25 proves d'atletisme, noms en categoria masculina.

Foren introdudes les competicions multiprova, el decatl i el triatl. La prova curta d'obstacles fou allargada de 2500 a 2590 metres, mentre que la llarga fou eliminada. Els 5000 metres per equips fou reemplaat per les 4 milles per equips. Tamb s'introdu una prova de llanament de pes de 56 lliures. En total foren 25 proves, dues ms que el 1900.

Resum de medalles.



Nacions participants.
En les diferents proves d'atletisme hi van participar 233 atletes de 10 nacions diferents. Aquestes dades inclouen els atletes de la prova de triatl que d'altres fonts exclouen.



Medaller.


Austrlia, Cuba, Hongria, Sud-frica, i Sussa participaren amb atletes per no assoliren cap medalla. Frana participa amb Coray que fou segon a la prova per equips.

Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333604" title="Federaci Valenciana d'Esports Aeris" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="130046">
La Federaci Valenciana d'Esports Aeris, o Federaci d'Esports Aeris de la Comunitat Valenciana,  s l'entitat encarregada de regular i organitzar la gama de prctiques que es desenvolupen en un mitja aeri, dins el territori propi del Pas Valenci. La FDACV hi t competncies en els segents esports: aeromodelisme, ala delta, aerostaci, paracadisme, parapent, paramotor, ultralleugers, vol acrobtic, vol a vela, vol de milotxes, i vol a motor. T la seua seu a Valncia i est presidida per German Martnez.

Entre el calendari de competicions organitzat per la FDACV destaquen les Lligues Valencianes en parapent i ala delta. Altres tornejos importants sn el Trofeu Tabarca d'aeromodelisme o la Volta Aria a la Comunitat Valenciana dins el vol a motor.

Enllaos.
 Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333605" title="Celeste Lidia Juan Millet" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="130047">
Celeste Lidia Juan Millet s una economista i poltica valenciana. Llicenciada en Cincies Econmiques i Empresarials per la Universitat de Valncia, ha estat sotsdirectora de Tributs en la Inspecci Regional de Valncia del Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya. 

Militant del PSPV-PSOE des de 1974, particip en la Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci, fou delegada de participaci de la dona de la comissi executiva del partit, i diputada per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1986 i 1989.  

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333611" title="Roque als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="130048">
Als Jocs Olmpics de 1904 es disput una competici de roque.

Fou l'nica ocasi en qu aquest esport fou olmpic. Noms els Estats Units hi particip.




Resum de medalles.


Resultats.
Un nombre desconegut de jugadors participaren a la prova. Noms es coneixen els segents resultats:


Medaller.



Enllaos externs.
COI database;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333613" title="Alternativa Ecologista de Catalunya" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="130049">
Alternativa Ecologista de Catalunya (AEC) fou un partit poltic ecologista catal  que es form el 1995  quan un grup d'Els Verds (Confederaci Ecologista de Catalunya) fundat el 1993 no va voler presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995 en coalici amb Iniciativa per Catalunya, i es va presentar pel seu compte, dirigida per  Josep Llus Freijo. Noms va obtenir 14.651 vots (0,45 % dels vots). A les eleccions generals espanyoles de 1996 es present juntament amb Els Verds Ecologistes i a les de 2004 amb Els Verds Ecopacifistes.

 Referncies .
 Manual per votar verd;
 Partits ecologistes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333616" title="Roque" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="130050">

El roque s una variant americana del joc del croquet (el nom deriva d'aquest traient-ne la primera i la darrera lletra).

Es disputa en un terreny de sorra rodejat d'una paret permanent, on les pilotes poden ser jugades, semblant a com les boles xoquen contra la paret al billar. Els wickets (pals) estan ancorats permanentment a la sorra. El mall amb que es colpeja la pilota t un mnec curt, d'unes 24 polzades, i est acabat a la punta amb una cabota pedra.

El roque fou un dels esports disputats als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 de Saint Louis. La Lliga Americana de Roque fou creada el 1916.

 Vegeu tamb .
 Roque als Jocs Olmpics d'estiu 1904;

 Enllaos externs .
Regles del roque;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333618" title="Mallorca Summer Cup" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="130051">
La Mallorca Summer Cup, neix a l'any 2008 organitzada per Multimedia Sport i el Reial Mallorca.
La novetat del torneig es basa en el sistema de puntuaci per triar al guanyador. Com noms es  disputa en dues jornades, no noms la victria per partit tindr validesa. Aquest s el sistema de puntuaci de la Mallorca Summer Cup: 

 3 punts per partit guanyat.
 1 punt per empat.
 1 punt per gol anotat.
 En cas d'empat en la segona jornada es realitzarien penaltis.

Historial.


Enllaos externs.
 Web Oficial RCD Mallorca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333622" title="Guo Jingjing" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="130052">
























Guo Jingjing (Xins:    ; pinyin: Gu  J ngj ng, nasqu el 15 d'octubre, de 1981) s un saltadora de trampol de la Repblica Popular de la Xina.

 Carrera .

Nascuda a Baoding, provncia Hebei, el 15 d'octubre, de 1981, es comenava a entrenar en el salt competitiu el 1988. Va comenar a practicar quan tenia sis anys en la Base d'Entrenament Baoding. El 1992, se la seleccionava per jugar per a l'equip nacional xins.

Guo va representar a Xina als Jocs Olmpics d'estiu de 2004, guanyant una medalla d'or al trampol sincronitzat 3 metres d'alada juntament amb Fu Mingxia abans de finalment guanyar el seu primer or olmpic individual al trampol de les 3 dones de metre. s el membre principal de l'equip de salt de les dones nacionals xineses desprs de Fu Mingxia. Actualment el seu objectiu s guanyar medalles en els Jocs Olmpics 2008 a Pequn. Tamb n'anunciava el novembre 23, 2006 que retiraria desprs del Games.olmpic de 2008

Desprs dels Jocs Olmpics d'estiu de 2004, Guo va guanyar molta fama i era contractada per McDonald's. Fou ms tard prohibit per l'equip nacional per a activitats comercials excessives.

 Consecucions essencials .

 1995 Copa Mundial - 1a Plataforma Sincronitzada & Trampol Sincronitzat de 3 m;
 1996 Jocs Olmpics - 5a Plataforma;
 1998 Campionats Mundials - 2n 3 m Trampol;
 1999 Copa Mundial - 1r 3 m Sincronitzat Trampol; 3r Trampol de 3 m;
 2000 Copa Mundial - 1r 3 m Trampol; 2n Trampol Sincronitzat de 3 m;
 2000 ocs Olmpics - 2n 3 m Trampol & Trampol Sincronitzat;
 2001 Campionats Mundials - 1r 3 m Trampol & Trampol Sincronitzat;
 2002 Copa Mundial - 1r 1 m & 3 m Trampol; 2n Trampol Sincronitzat de 3 m;
 2002 Jocs Asitics - 1r 3 m Trampol & Trampol Sincronitzat;
 2003 FINA Gran Prix (Austrlia/Xina) - 1r 3 m Trampol & Trampol Sincronitzat;
 2003 Campionats Mundials - 1r 3 m Trampol & Trampol Sincronitzat;
 2004 Copa Mundial - 1r 3 m Sincronitzat Trampol; 2n Trampol de 3 m;
 2004 Jocs Olmpics - 1r 3 m Trampol & Trampol Sincronitzat;
 2005 Campionats Mundials - 1r 3 m Trampol & Trampol Sincronitzat;
 2006 Jocs Asitics - 1r 3 m Sincronitzat Trampol;
 2007 Campionat Mundial - 1r 3 m Trampol & Trampol Sincronitzat;
 2008 La Medalla d'Or dels  Salts de dones als Jocs Olmpics - de 3 m;

 Enllaos externs .

 Xina Diriament;
 "Guo Jingjing", nmero 9;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333623" title="El Sant Sopar (Leonardo da Vinci)" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="130053">
 
El Sant Sopar (en itali: Il Cenacolo o L'Ultima Cena) s una pintura mural realitzada entre el 1494 o 1495 i el 1498 al refectori del convent de Santa Maria delle Grazie de Mil per Leonardo da Vinci, per encrrec del duc de Mil Ludovico Sforza i la seva esposa Beatrice d'Este, tal com demostren els escuts ducals pintats a les tres llunetes del sostre.

La pintura representa l'escena del Sant Sopar, en els darrers dies de la vida de Jess i tal com ve narrada a l'Evangeli segons Sant Joan, al versicle 13:21, just en el moment en qu Jess anuncia que un dels Dotze Apstols l'ha de trair.

 Caracterstiques .

El mural mesura 460 cm. de llargada per 880 cm. d'amplada. La tcnica pictrica no s pas la d'un fresc, sin prpiament un mural sobre dues capes de guix on Leonardo va assajar tcniques al tremp i a l'oli. Aquest fet, relacionat amb el ritme reposat amb el que Leonardo duia a terme les seves obres pictriques i que no li permetia la tcnica de pintura al fresc, fou determinant a l'hora d'explicar el deterior immediat que de seguida comen a patir l'obra.

A la paret oposada del refectori, s'hi troba el fresc de la Crucifixi de Giovanni Donato da Montorfano, al qual Leonardo hi va afegir als laterals algunes figures de personatges corresponents a la famlia Sforza, avui molt deteriorades degut tamb a l'elecci de la tmpera com a tcnica pictrica.

La pintura reflecteix l'instant en el qual Jess manifesta als seus deixebles que un d'ells l'ha de trair. Les reaccions d'ira i d'astorament poden observar-se, plenes de matisos, en cada una de les cares dels Apstols (d'esquerra a dreta):

 Bartomeu, Jaume i Andreu, formen el primer grup i manifesten sorpresa.

 Judes Iscariot, Pere i Joan formen el segon grup de tres. Judes, vestit de verd i blau, sembla retreure's en una segon pla, alarmat per la revelaci del seu pla. Amb la seva m dreta agafa una petita bossa, potser on guarda les monedes de plata que li han donat per a trair Jess, o potser per a illustrar la seva funci de tresorer entre els Dotze Apstols.  s l'nic que t el colze damunt la taula, fet considerat llavors de mala educaci. Pere sembla molt enfadat i sost un ganivet amb la m dreta, potser presagiant la seva reacci violenta a Getseman durant la detenci de Jess. L'apstol ms jove, Joan, sembla a punt de desmaiar-se.


 Toms, Jaume el Major i Felip sn el primer grup de tres a l'esquerra de Jess.  Toms sembla demanar qui s el dexeble que l'ha de trar i Jaume el Major el mira atordit amb el braos oberts. Mentrestant, Felip sembla estar demanant alguna explicaci.
 Mateu, Judes Tadeu i Sim sn el darrer grup de tres. Tant Judes Tadeu com Mateu sn girats cap a Sim, potser cercant alguna explicaci a la revelaci.

Els noms de cada un dels apstols sn actualment acceptats per tots els historiadors de l'art, nogensmenys el segle XIX va ser trobat un manuscrit de Leonardo da Vinci que els assignava . Abans d'aquesta troballa, noms Judes, Pere, Joan i Jess havien estat positivament identificats.

Deteriorament de la pintura i successives restauracions.
Les caracterstiques tcniques i ambientals del mural van fer que molt aviat -se'n t constncia des del 1517- comencs a escrostonar-se. L'any 1556, abans dels 60 anys de la seva realitzaci, el bigraf de Leonardo, Giorgio Vasari, explica que la pintura era tan deteriorada que les figures ja no es podien reconixer. El 1652 es va obrir una porta sobre el pany de paret on es trobava la pintura -que llavors no era encara tan apreciada. Ms tard es va tapiar i encara ara es pot veure un arc irregular prop del centre de la base de l'obra. Aquella estructura va malmetre per sempre la part de la pintura on Leonardo havia pintat els peus de Jess; algunes cpies anteriors suggereixen que la posici dels peus rememorava la posterior crucifixi. El 1768, es va disposar una cortina sobre la pintura per a protegir-la, per aix feia acumular la humitat i rascava les escames que es feien a la pintura cada vegada que es feia crrer.

La primera restauraci fa ser realitzada el 1726 per Michelangelo Bellotti,  que ompl seccions desaparegudes amb pintura a l'oli i enverniss el mural sencer per a fer reviure els colors. Per els colors de Bellotti tamb s'apagaren i el 1770 se n'encarregava una altra a Giuseppe Mazza. Mazza arrenc la part repintada per Bellotti, per es dedic ell tamb a repintar l'obra de Leonardo, utilitzant un ferro de xemeneia per rascar-la; havia refet ja tres cares quan el prior del convent fou traslladat i el seu successor atur immediatament la malifeta.

El 1796, Napole visit l'obra i orden que se la preservs, per no se l'obe i el refectori fou utilitzat primer com a cavallerissa i desprs com a magatzem de farratge. Els soldats francesos feien punteria amb pedres contra els apstols i mitjanant escales pujaven a rascar-los-hi els ulls.

El 1800, durant una inundaci, l'aigua arrib a tenir un pam dins el refectori i acab desapareixent per simple evaporaci. Ms tard, el refectori fou utilitzat com a pres, tot i que no es coneix si algun pres pogu malmetre la pintura.

EL 1821, Stefano Barezzi, un expert en treure frescos intactes de les seves parets originals, era contractat per a traslldar el mural a un lloc ms segur. Va malmetre la part central de l'obra abans d'entendre que l'obra de Leonardo no era un fresc. Barezzi va provar llavors de protegir les rees malmeses aplicant-hi un adhesiu lquid. Entre el 1901 i el 1908, Luigi Cavenaghi va comletar primerament un estudi de l'estructura de la pintura i desprs la netej. El 1924, Oreste Silvestri continu netejant i estabilitzant algunes parts amb estuc.

El 5 d'agost del 1943, durant la Segona Guerra Mundial, el refectori fou ensorrat per les bombes. Sortosament, les proteccions amb sacs de sorra van preservar la pintura dels efectes de les explosions, per no aix dels efectes de les vibracions. Entre el 1951 i el 1954, una nova restauraci consistent en netejar i estabilitzar la pintura va ser duta a terme per Mauro Pelliccioli.

 Dibuixos preparatoris .




 Referncies .


 Enllaos externs .
El Sant Sopar de Leonardo. Fotografia en alta definici.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333625" title="Wu Minxia" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="130054">






 






Wu Minxia (xins simplificat:    , pinyin: W M nxi, nasqu el 10 de novembre, 1985 a Shanghai) s un saltadora de trampol de la Repblica Popular de la Xina.

Wu va representar Xina als Jocs Olmpics d'estiu de 2004, guanyant una medalla d'or al trampol sincronitzat a 3 metres d'alada al grup femen junt amb Guo Jingjing abans de guanyar una medalla de plata al trampol de 3 metres, venint en segon lloc darrere Guo Jingjing.

 Vegeu tamb .

 Xina als Jocs Olmpics d'estiu 2004;
 Salts als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

 Enllaos externs .

  Perfil;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333626" title="Candelria Sport Clube" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="130055">

El Candelria Sport Clube s un club d'hoquei patins de la ciutat de Candelria, a l'arxiplag portugus de les Illes Aores. Es va fundar el 24 de gener de 1990 i finalitz en sisena posici al Campionat Portugus d'Hoquei 2005-2006.

Palmars.
 desconegut;

Plantilla 2008-2009.


Entrenador:  Paulo Baptista

Temporades.
 2005-2006;
 2006-2007;
 2007-2008;

Enllaos externs.
 Web oficial del Candelria SC ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333628" title="Long Qingquan" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="130056">




Long Qingquan (Xins:    ; pinyin: Lng Q ngqun, nascut al 3 de desembre, 1990 a Hunan) s un jugador d'halteroflia xins. Als Jocs Olmpics d'estiu de 2008 es va classificar per la classe de 56 kg, on va guanyar una medalla d'or. Ell t dos rcords mundials jniors a guanyar l'or en l'halteroflia de la categoria 56 kg mascul.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333629" title="Huo Liang" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="130057">






Huo Liang (xins:   ; Pinyin: Hu  Ling, nasqu el 29 de setembre de 1989) s un atleta xins que competeix en salts. Competir per a l'equip de Xina als Jocs Olmpics d'estiu de 2008.

 Consecucions essencials .

 Va aconseguir la medalla d'or al Mn de 2008 Copa - Esdeveniment de plataformes a 10 m.

 Enllaos externs .

  Fitxa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333630" title="Lin Yue" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="130058">






Lin Yue (xins:   ; pinyin: Ln Yu, nascut 24 de juliol de 1991 a Guangdong) s un esportista xins que competeix a salts. Competir amb l'equip xins de Salts a Pequn.

 Consecucions essencials .

 Va rebre la medalla d'or del Mn de 2008;

 Enllaos externs .

  Fitxa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333631" title="Associaci Catalana de Crtics d'Art" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="130059">
L'Associaci Catalana de Crtics d'Art (ACCA) s una societat que agrupa els crtics d'art actius a Catalunya o vinculats a l'art catal. Forma part de l'AICA, que s l'associaci internacional, dins de la qual hi figura del tot separada de l'AECA, que s l'associaci espanyola.

A part de vetllar pels interessos dels seus associats, organitza o participa en simposis i congressos, i concedeix anualment uns premis que sn els ms prestigiosos concedits a les activitats artstiques al pas.

El seu emblema va ser dibuixat expressament per Joan Mir.

L'entitat ha estat presidida per Daniel Giralt-Miracle, Arnau Puig, Josep Bracons i Pilar Parcerisas, entre altres.

 Font .
Pgina web oficial: ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333632" title="Zhang Xiangxiang" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="130060">





Zhang Xiangxiang (xins:    , pinyin: Zh ng Xi ngxing, nasqu el 16 de juliol de 1983 a Longyan, Fujian) s un jugador d'halteroflia xins. Guany una medalla de bronze en la classe dels homes de 56 kg en l'halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 2000.

Guany la medalla d'or en la classe de 62 kg als Jocs Olmpics d'estiu de 2008.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333634" title="Chen Yanqing" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="130061">






Chen Yanqing (xins simplificat:    ,  nascuda el 5 d'abril del 1979 a Suzhou, Jiangsu) s una jugadora d'halteroflia xins que compet els Jocs Olmpics de Beijing i d'Atenes.

Guany la medalla d'or en la classe de 58 kg en les dues competicions.

 Enllaos externs .

  Perfil;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333637" title="Zhang Lin" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="130062">




Zhang Lin (xins:   ; 6 de gener del 1987 nascut a Pequn) s un nedador xins.

Zhang Lin guany una medalla de plata histrica en la carrera lliure masculina de 400 metres, avui amb un temps de 3:42.44, noms 0.58 segons darrere el sud-core Park Taehwan un medallista d'or a Taehwan. L'argent de Zhang s la seva millor marca un cop acabats els Jocs Olmpics d'estiu de 2008.

 Consecucions essencials .

 2005 Campionats Mundials - 6 1500 m;
 2005 Jocs Nacionals - 1r 200 m/400 m/1500 m;
 2007 Campionats Mundials - 6 200 m;
 2008 Jocs Olmpics d'estiu - 2n (medalla de plata) 400 m;

 Enllaos externs .

 Fitxa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333638" title="Zhang Juanjuan" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="130063">













Zhang Juanjuan (xins:    , pinyin: Zh ng Ju nju n, nascuda el 2 de gener de 1981 a Qingdao, provncia Shandong) s una arquera des de la Repblica Popular de la Xina.

Zhang represent a la Xina als Jocs Olmpics d'estiu de 2004. Malgrat classificar-se en cinquena posici a la ronda prvia de la competici individual feminina no va tindre massa sort. En la primera ronda d'eliminaci, s'encarava amb Aurore Trayan seixantena classificat de Frana. Zhang derrot Trayan 135-122 a la 18 fletxa. Posteriorment va fer el mateix amb Iwona Marcinkiewicz. Per als vuitens de final va ser eliminada per la revelaci del torneig: Alison Williamson. A la competici per equips es va penjar la medalla d'argent juntament amb He Ying i Lin Sang en caure derrotades front a les totpoderoses coreanes.

Quatre anys desprs, Zhang era tamb una membre de l'equip que repet la medalla de plata per a Xina en la competici de tir amb arc d'equip de les dones, novament front a l'equip de Corea del Sud. Per a la competici individual Zhang va aconseguir el seu major xit internacional en proclamar-se campiona olmpica. A la final individual la favorita Park Sung-Hyun per 110-109, impedint-li assolir el rcord de quatre ors en dues cites olmpiques. A ms a ms, va trencar amb la hegemonia coreana en el tir amb arc femen, les quals havien guanyat totes les medalles d'or olmpiques en els darrers vint anys, des de els Jocs de Sel.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333639" title="Chen Ling" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="130064">




Chen Ling s una arquera  de la Repblica Popular de la Xina.

Chen ha de competir per a la Xina als Jocs Olmpics d'estiu de 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333641" title="Guo Dan" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="130065">




Guo Dan s una arquera de laRepblica Popular de la Xina.

Guo ha de competir per a la Xina als Jocs Olmpics d'estiu de 2008.

 Enllaos externs .

  Guo Dan eyes glory at Beijing Olympics;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333642" title="Zhu Qinan" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="130066">





Zhu Qinan (xins simplificat:    , nat al 15 de novembre de 1984 a Wenzhou) s un llanador de tir olmpic xins que guany a Atenes a la medalla d'or als Jocs Olmpics d'estiu de 2004 a 10 m. rifle i una medalla de plata als Jocs Olmpics d'estiu de 2008 en el 10 m rifle mascul.

Zhu comenava a disparar entrenament a Escola Wenzhou Sports el 1999. Des d'all, el febrer de 2002, es feia de l'equip de tiroteig de provncia Zhejiang. Zhu es feia del nacional disparant a l'equip el 14 de desembre de 2003. En el moment de la seva victria olmpica, era encara una jnior, i la seva capacitat al voltant de resultat de 599 era un rcord mundial jnior d'equalled. Repetia aquesta consecuci a la Final de la Copa Mundial d'ISSF de 2004 a Bangkok, que tamb guanyava. Des de llavors ha guanyat unes quantes competicions de Copa Mundials d'ISSF en Carrabina d'Aire de 10 m. El seu millor resultat en Rifle de 50 m s una medalla de bronze dels 2004 Campionats asitics. Zhu s 5'11 " alt i pesa 148 lliures.



 Enllaos externs .

 El perfil de Zhu a ISSF NEWS;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333647" title="Pera (Constantinoble)" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="130067">

Pera va ser una ciutat fundada com a colnia comercial per la Repblica de Gnova desprs de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada. Pera estava situada a la riba esquerra de l'estuari del Corn d'Or, a la zona del Glata, just davant per davant de la ciutat de Constantinoble. Desprs de la Caiguda de Constantinoble el 29 de maig de 1453 a mans dels Otomans, Pera fou absorbida i convertida en un barri de la ciutat de Constantinoble, que fou rebatejada amb el nom d'Istambul. Hui en dia l'antiga ciutat de Pera ha estat rebatejada amb el nom de Beyo lu i constitueix el districte ms occidentalitzat d'Istambul.

 Nom .
L'rea ocupada per l'actual districte de Beyo lu habia estat un assentament grec conegut pel nom de Peran en Sykais. L'etimologia del nom pot estar relacionada amb la seva posici relativa a Constantinoble, car la paraula Peran significa en grec banda oposada, qu era la situaci de Pera en relaci a la capital de l'Imperi Bizant. El nom Pera pel barri actual Beyo lu es mantingu fins al segle XIX i es troba de manera abundant en la literatura.

 La ciutat comercial de Pera .


 Fundaci i hegemonia veneciana .
La ciutat de Pera va ser fundada com a colnia comercial de les Repbliques Martimes italianes a la zona del Glata desprs de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada. A la caiguda de l'Imperi Bizant va seguir la creaci de l'Imperi Llat de Constantinoble i durant aquest perode l'enclavament comercial, rodejat per una gran muralla defensiva, va ser dominat de manera hegemnica per la Repblica de Vencia.

 Hegemonia genovesa .

El 1273, desprs que la dinastia Paleleg conquers Constantinoble i restitus l'Imperi Bizant, l'emperador Miquel VIII Paleleg fu donaci de la ciutat de Pera a la Repblica de Gnova com a recompensa pel recolzament genovs en la conquesta de la ciutat. A partir d'aleshores Pera esdevingu un punt comercial estratgic enclavant al cor del restitut Imperi Bizant i sota el control del Podest genovs. A la ciutat hi habitaven principalment genovesos, venecians, pisans i ragusans.

El 1303, desprs de l'arribada de la Companyia Catalana d'Orient, els genovesos provocaren aldarulls durant la celebraci del casament de Roger de Flor en veure perillar la seva hegemonia comercial sobre l'Imperi Bizant. Els almogvers respongueren violentament a la provocaci i l'incident se sald amb la Massacre dels genovesos que trobaren a Constantinoble. La resta de genovesos s'hagueren de refugiar a la ciutat de Pera i quan els almogvers estaven a punt de saquejar-la, l'emperador Andrnic II Paleleg clam a Roger de Flor que els aturs, salvant in-extremis l'empori comercial genovs d'un devastador assalt almogver.   

El 1314 Podest de Galata (Pera) Montano de Marinis va edificar el Palau Genovs (Istambul) (Palazzo del Comune) les runes del qual encara es poden visitar. El 1348 els genovesos reconstruren la famosa Torre de Glata, una de les fites ms prominents d'Istambul.

 Pera integrada a Istanbul: Beyo lu .

El 29 de maig de 1453, desprs de la Caiguda de Constantinoble a mans dels otomans, la ciutat de Pera opt per sotmetre's pacficament, fet que tingu lloc el 3 de juny de 1453. A partir d'aleshores Pera fou annexionada a Constantinoble, rebatejada amb el nom d'Istambul i convertida en capital de l'Imperi Otom. 

Malgrat la collaboraci dels genovesos en la defensa de Constantinoble, el sold Mehmed II permet als genovesos de retornar a Pera, per ara sota el control directe otom i sense participaci del Podest. La Repblica de Vencia, la sempiterna rival de la Repblica de Gnova, cerc l'oportunitat de recuperar la seva hegemonia comercial a Orient i envi un ambaixador i adaministrador, el Baylo, per establir una lliga comercial amb l'Imperi Otom. La residncia del Baylo veneci, actualment el Consolat itali a Istambul, es convert en el palau ms gran de la zona. El nom turc de Pera, Beyo lu, prov de la forma turquitzada de Baylo. La zona es convert es convert novament en el lloc d'assentament dels comerciants estrangers, principalment venecians i genovesos. 

Al segle XIX, Pera, rebatejada amb el nom Beyo lu, esdevingu el barri ms occidentalitzat d'Istambul grcies a la presncia europea. S'hi construren gran quantitat d'amabaixades i s'hi multiplicaren les residncies construdes en estil occidental, marcant una gran diferenciaci amb la resta d'Istambul. Entre 1860 i 1864 s'enderrocaren les murades de la vella ciutat i s'hi construren nous carrers, de manera que Beyo lu va ser el primer districte d'Istanbul en tenir lnies telefniques, electricitat, tramvies i fins i tot un metro, el Tnel, inaugurat el 1875 i per tant el segon ms antic desprs del Metro de Londres.

Beyo lu tamb es caracteritz per ser el districte de negocis i de la banca, convertint-se el centre financer de l'Imperi Otom. La cultura de teatre, cinema, patisseries i cafs que encara roman a Beyo lu data d'aquest ltim perode Otom. Les comunitats estrangeres tamb construen les seves prpies escoles, moltes de les quals passaren a educar l'elit de generacions futures de turcs, i encara sobreviuen avui com algunes de les millors escoles a Istambul. D'entre les famosos edificacions del barri destaca l'Hotel Pera Palace, que des del 1892 fou l'allotjament dels viatgers de l'Orient Express i de famosos com ara Agatha Christie, Greta Garbo, Mata Hari, Sarah Bernhardt i Mustafa Kemal Atatrk.

Referncies.


 Bibliografia .
 Franz de Caucig: De Constantinopel a Istanbul. (Pressi privada) Nuremberg o.J.

 Enllaos .

Municipalitat de Beyo lu;
Torre de Glata;
Museu de Pera;
iek Pasaj  - Ciuatat de Pra;
Tiyatro Pera - Teatre de Pera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333648" title="Locutori" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="130068">

Un locutori s un local comercial que ofereix el servei de trucades, generalment amb un cost inferior al que costaria realitzar la trucada des d'una cabina installada en la via pblica, des d'un telfon mbil o des de casa, normalment aquest servei es presta a immigrants, des d'on poden fer trucades internacionals a un baix cost, existeixen multitud de locutoris per tota la geografia espanyola. 

Enllaos externs.
 Informaci sobre Locutoris ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333649" title="Las Regueras" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="130069">

Las Regueras s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Illas i Llanera, al sud amb Grado, a l'oest amb Candamo i a l'est amb Oviedo i Llanera.

Pren el nom per l'abundncia de corrents d'aigua, rierols i regueros que banyen tot el sl del municipi. La seva extensi total abasta una superfcie de 65,80 km2 i la seva poblaci a dia d'avui s de 2.048 habitants, sent les localitats de Escamplero i Satullano (capital del concejo) les quals major nombre de persones agrupen. La carretera AS-234, que travessa el concejo d'est a oest, s la seva principal via de comunicaci. Altres vies importants sn l'AS-232 que arriba des de Oviedo, i l'AS-233 que ve d'Avils. Compta de la mateixa manera amb lnia ferroviria que va d'Oviedo a San Pedro de Nora. 

 Histria . 
 
 Prehistria i edat antiga . 
Ja des de temps prehistrics el concejo de las Regueras va estar habitat, com ho demostren les restes ltiques trobats en Valduno i Soto, cronolgicament relacionats amb el paleoltic inferior i el Musteri. Tamb s'han trobat restes paleoltics en les coves de La Paloma, La Oscura, Sofox, La Ancenia i Las Mestas. De l'poca neoltica tamb s'han trobat vestigis histrics, tenint-se constncia de l'aparici de diversos camps tumulars a Trasmonte i Piedrafita. 

Dintre dels assentaments castrenys s'han trobat diversos poblats fortificats, com els dels Los Vallaos, a Valduno, el Castrilln de Areces i el pic Ruedes de Valsera, corresponent la construcci de tots ells a l'etapa de l'edat de ferro. L'poca colonitzadora romana, deixa el testimoniatge de diverses construccions en el territori, agrupant-se entorn de viles i explotacions agrcoles. A aquest perode correspon de la mateixa manera, una estela funerria del segle II, trobada en l'esglsia de Valduno i que estava dedicada a Sestius Munigalicus, fill de Progeneu Quadrat. Tamb va deixar en el municipi el pas d'una antiga calada romana que anava d'Astorga a Lugo de Llanera, i que va tenir una gran importncia en les comunicacions amb l'occident astur fins que en el segle XIX es va construir la carretera a Grado per Trubia. 

 poca medieval . 
En l'poca de la monarquia Asturiana diverses sn les referncies documentals que hi ha dels monestirs de Santa Mara de Valsera, San Martn de Escamplero, San Juan de Trasmonte i San Pedro de Nora, envoltant-los caserius, viles i grans plantacions. Durant aquesta poca el bisbat d'Oviedo es fa amb el poder de la major part de la superfcie municipal, grcies a les donacions efectuades per diferents reis, aix com gent particular, sent una de les ms importants la realitzada per Ramir II de Lle en la qual se cedien les esglsies de Nora, Valduno, Valsera i Viado. 

Per culpa de les disputes que tenien els poders eclesistics d'Oviedo i Lugo, el rei Alfons VII de Castella, sota recomanaci Papal, va haver de convocar a ambdues prelatures, per a posar fi a tal discussi, concedint-li al bisbat ssturi entre unes altres, la jurisdicci total del territori que abastava el riu Nora i el riu Naln, en la qual es trobava el municipi de Las Regueras. Anys ms tard el monarca Ferran II cedeix tot el territori que possea la corona al concejo, passant a quedar sota jurisdicci total de la mitra Ovetenca. Diversos foren els encomendadores que van regir les destinacions de Las Regueras durant la dominaci eclesistica, sent Rodrigo lvarez de les Astries i Pedro Menndez Valds dos dels ms destacats. Durant aquest perode el bisbe Diego atorga al municipi en 1421 la Carta de poblament, sent l'ltima de les concedides en tota la regi asturiana. 

Aquesta situaci de dependncia acaba en l'any 1587, sota mandat de Felip II, i en la qual es produx la famosa desamortitzaci dels bns eclesistics per part de la corona amb la finalitat de pagar les suculentes despeses en els quals va incrrer la corona Espanyola per causa de les diverses batalles en les quals s'havia ficat. D'aquesta manera Las Regueras queda constituda com municipi independent establint-se la capital en la localitat de Viado. 

Com ja vam comentar anteriorment l'antiga calada romana va tenir gran transcendncia durant un llarg perode de temps, tenint gran importncia dintre del peregrinar a Santiago de Compostella, estant enquadrada dintre de la Ruta del Francs. Arran d'aix dos sn els "hospitals de pelegrins" que va haver en tota la zona, un a Escamplero, citat en un document de 1.409, i un altre a Premoo dit de Santa Ana.

 Edat contempornia . 
En temps ms actuals el sl de Las Regueras acull batalles aferrissades, tant en la guerra de la independncia contra les tropes franceses, com en la contesa Civil Espanyola, deixant-nos un territori deprimit, i que amb el pas dels anys s'han anat resolent aquelles ferides, sent en l'actualitat el municipi de Las Regueras indret fora tranquil. 

 Geografia . 
El terreny dels Recs correspon principalment al devoniano, presentant quatre classes de roques distintes, l'arenisca, la pissarra, la margosa i la calcria. L'arenisca ens mostra diverses intercalacions de quarsita, donant-se en el territori l'arenisca grisa o marr i la vermella. La vermella es mostra carregat d'xid de ferro en moltes ocasions, el que li dna cert carcter de mineral de ferro, i la grisa s molt utilitzada per a l's de pedra de construcci. Les pissarres mai arriben a constituir-se en fulles grans com succex en l'occident de la regi, alternant aqu amb arenisques, grauwacka i fins i tot calcries. Aquestes tamb es presenten molt variades, presentant-se en les zones ms accidentades del concejo com aspres puntes. 

En gaireb tota la formaci devoniana, els rius, rierols i corrents d'aigua, corren parallels al sentit general del terreny, que pren una direcci nord-oest-sud-oest. El relleu no presenta uns accidents destacats, constitut per forests, pujols i pics de poca altitud. Les majors altures es donen pel ter occidental, amb la presncia de dues alineacions paralleles, la serra del Cogollo d'una banda, i les de Burafn, Pedroso i de la Perera per l'altra. En totes aquestes muntanyes les altures se situen al voltant dels 600 metres. 

 Hidrografia . 
 
El seu xarxa hidrogrfica s variada i mltiple, sent el riu Naln, accident geogrfic que fa de lmit pel sud, el seu principal exponent i al que van a parar la majoria dels corrents d'aiges que hi ha disseminades per tot el sl municipal. El riu Nora tamb discorre pel concejo, assenyalant en la major part del seu recorregut el lmit entre Las Regueras i Oviedo. Altres rius del municipi sn el Soto i el Andalln, afluents del Naln per la seva banda dreta. 

 Clima . 
Totes aquestes caracterstiques orogrfiques, aix com la seva situaci propera al mar, determinen aqu un clima caracteritzat per una temperatura moderada, una abundncia de boira, sobretot en les proximitats del riu Naln, i una humitat molt gran. Tamb cal destacar la presncia de fortes ratxes de vent, sent els provinents del nord-oest i del nordest els quals mostren una major virulncia. 

 Vegetaci . 
Quant a la seva vegetaci, cal dir que ltimament aquesta es troba bastant reduda, per culpa sobretot de l'acci devastadora de les persones, talant i fins i tot cremant molta superfcie boscosa de manera indiscriminada. Encara aix encara podem veure algunes taques de roures i de castanys en els fons de les valls, i boscos de ribera de verns i lbers seguint el curs dels rius. Actualment i fruit de recents repoblacions, espcies com els pins i eucaliptus, ocupen bona part del territori de las Regueras. 

 Parrquies . 
Biedes;
Santullano;
Soto;
Trasmonte;
Valduno;
Valsera;

 Evoluci demogrfica . 
La situaci de la poblaci durant tot el segle passat i el poc que duem d' aquest ens deixa unes situacions diferents i unes conclusions bastants clares i concises. Amb tot l'evoluci del concejo quant a la seva poblaci, ens mostra dues etapes b diferenciades. Una primera, que va des de comenaments del segle passada i que arriba a fins a la meitat del segle, en la qual es produx un creixement constant que ens deixa una xifra mxima de 4.359 habitants. La segona etapa comena en aquesta data i segueix encara actualment, i en ella la tendncia anterior canvia de rumb produint-se una reculada en la poblaci, que fa que avui Las Regueras present una poblaci de 2.155 habitants. 

Aquesta regressi s deguda sobretot a la falta de perspectives en l'economia local, basada principalment en el sector agropecuari, i tamb a la proximitat dels centres industrials de la regi, encara que aquesta circumstncia, encara que sembli estrany, ha ajudat a sostenir les prdues fent que aquestes no fossin molt ms grans. Amb totes aquestes circumstncies, les estructures demogrfiques del concejo comencen a presentar cert desequilibri, amb un envelliment de la poblaci cada vegada ms nombrs, i una falta de naixements bastant considerable. Actualment la localitat d'Escamplero s la ms poblada de tots els nuclis de poblaci, amb ms de 200 habitants. 

 Economia . 
 
L'activitat econmica del concejo, gira al voltant del sector agropecuari, emprant a gaireb el 71,96% de la poblaci activa de las Regueras, sent un dels pocs municipis de la comarca central asturiana que encara depenen majoritriament d'ell. La ramaderia s l'activitat principal en Las Regueras, tenint les explotacions una majoria de bestiar bov, estant la seva producci clarament dirigida cap al sector lacti, com aix ho demostra el predomini de la raa frisona sobre totes les altres. 

El sector secundari i de la construcci, tot just si t representaci aqu, ocupant al 3,21% de la poblaci, xifra gaireb menyspreable. La branca de la construcci i la de la fusta, paper, arts grfiques i edici sn les niques que tenen representaci dintre del sector, tenint la particularitat que molta de la m d'obra disponible en el concejo es trasllada a Oviedo, Avils o Gijn, donada la proximitat del concejo amb aquests tres grans nuclis industrials i de poblaci. Finalment el sector terciari dels serveis representa a un total del 24,83% de les ocupacions locals, sent l'nic dels tres que progressa positivament, amb un creixement constant durant aquests ltims anys. El comer representa la major concentraci de persones ocupades dintre d'aquest sector, donant-se la majoria de les llicncies en la capital, Santullano i a Escamplero. 

 Poltica . 
Al concejo de las Regueras, des de 1979 el partit que ms temps ha governat s el Partit Socialista. (Vegeu Llista d'alcaldes de Las Regueras). L'actual alcalde s el socialista Jos Miguel Tamargo Surez. 







 Enllaos externs .

 Ajuntament;
 Federaci Asturiana de Concejos;
 Quesera Artesanal Llazana;
 Plataforma d'amics i vens de Las Regueras;
 Associaci Cultural La Piedriquina;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333657" title="Villayn" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="130070">

Villayn s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries localitzat en la comarca occidental de la regi dins la conca del riu Navia. Limita al nord amb Navia, a l'oest amb Coaa, Boal i Illano, a l'est amb Valds, Tineo i Allande i al sud amb Allande.

Fins a 1868 va pertnyer al concejo de Navia, pel que s un dels que ms tard va obtenir la seva independncia. Comprn una extensi total de 131,80 km2 i la seva poblaci actual s de 1.721 habitants. La carretera comarcal AS-25, que la connecta amb Navia s la seva ms important via de comunicaci amb l'exterior, tenint uns accessos rodats ltimament molts ms moderns i servicials d'acord amb l'poca actual. 

 Geografia .
Des del punt de vista geolgic cal dir que el terreny de Villayn, presenta unes caracterstiques similars als concejos occidentals, pertanyent majoritriament al siluriano, amb predomini de les pissarres antigues, Grauwacka i algunes quarsites, deformades totes elles per la orognia herciniana. La consistncia de les faixes de pissarra s variable, trencant-se la majoria d'elles en fulles ms o menys grans, i convertint-se en material de teulades de cases. Les quarsites es troben en la zona compresa entre Busmente i Villayn. 
 Relleu .
Quant a la topografia del concejo podem afirmar que el concejo s muntanyenc, aflorant tamb diverses valls en diverses direccions conformats pels afluents i subafluents del Navia. Les altures ms importants sn les segents: pel nord i el nordest, tenim les serres d'Arbn, Brauas i Panondres, aquesta ltima amb elevacions superiors als 800 metres. Al sud-oest veiem la serra de San Roque, amb pics com els de Gargalois i el del Prado de Roque amb ms de 1.000 metres d'altitud. Al sud trobem la serra de Carondio, sent els becs Agut i del Comte els seus accidents ms destacats, amb altures que ronden els mil metres. Tamb al sud per ms a l'est, tenim la serra de Busmayor. Finalment i ja en els lmits orientals trobem la Bobia de Bullacente, amb pics de ms de 1.000 metres. Si a tot aix li sumim les llomes interiors de Loredo i Quintana, tenim conformat la majoria dels accidents muntanyencs de Villayn. 
 Hidrografia .
De la seva xarxa hidrogrfica l'accident ms destacat ho configura el riu Navia, que recorre el concejo per la seva banda occidental de sud a nord, constituint la frontera natural amb Boal, Illano i Coaa. Dintre dels nombrosos afluents i subafluents del Navia que travessen el concejo destacarem el Polea, que recorre Villayn per la seva banda meridional de sud a nord, conformant la vall de Las Lomas. Rep les aiges dels rierols del Barandn i el Bullimeiro, unint-se prop de Travada al Cabornel i rebent a les mestes al Lendeforno, donant les seves aiges al Navia finalment en la localitat de Mezana, en el ve concejo de Boal. 
 Clima .
El seu clima ve determinat per les caracterstiques orogrfiques del terreny, presentant la major part del concejo una suavitat en les temperatures, no mostrant mai temperatures extremes. En les zones ms elevades aquests trets suaus tendeixen a continentalitzars-e, presentant un major rigor trmic, i alguns fenmens atmosfrics caracterstics d'aquest clima, com sn les nevades. 
 Vegetaci .
La seva vegetaci tamb s variada, encara que l'actual repoblaci d'espcies com els pins i eucaliptus est acabant amb ella. Tanmateix encara podem contemplar diverses taques de castanyers i roures i la formaci del bosc de riberes en les vegas, podent albirar de la mateixa manera en les zones protegides del Navia i el Cabornel, la surera, tamb conegut en la zona com "el corcheiro". 
 Capital .
La capital del concejo s la vila de Villayn, situada en la parrquia de San Pedro a una altura de 357 metres sobre el nivell del mar. s, de llarg, el nucli ms poblat dintre de tot el municipi, i exerceix la seva capitalitat des de l'any 1868, any en el qual el concejo es va separar de Navia, formant ajuntament independent. Presenta uns paisatges espectacularment bells i t fama de tenir una gastronomia exquisida i copiosa, tal com queda reflectit en el refrany que diu: Qui va ser a Villayn i no va tornar Fartn?. 

 Evoluci demogrfica . 
D'igual forma que la majoria dels concejos pertanyents a la comarca occidental asturiana, el flux poblacional de Villayn des de comenaments del segle XX fins als nostres dies, ens oferix unes prdues aproximades de 2.500 habitants, distingint-se dues etapes clarament diferenciades i de signe contrari. La primera d'elles comprn des de principis del segle vint fins a la dcada dels seixanta, arribant-se a l'intercensal de 1950-1960, la cota ms elevada d'habitants amb 5.335. Per contra la segona etapa, que comena en aquesta data i encara continua actualment, ve marcada per una prdua paulatina, deixant la poblaci actual en les 1.840 persones. 

Aquest descens ve motivat principalment pels moviments migratoris a les zones centrals de la regi i a la vena i industrial Navia, encara que aquesta proximitat l'ha ajudat tamb a sostenir aquestes prdues, mantenint la residncia en el concejo molta m d'obra all emprada. Per aquesta ra s que aqu no es presenten unes estructures demogrfiques molt desequilibrades, mostrant-nos una poblaci una mica ms jove que la majoria dels concejos de la zona occidental asturiana. Actualment la poblaci es reparteix entre sis parrquies, sent la de Villayn la qual concentra un major nombre de persones amb una xifra superior als 150 habitants. 

Quant a la seva activitat econmica el sector primari segueix sent el qual major nombre d'ocupacions aporta, generant un total del 76,52% de l'ocupaci local.. La ramaderia s l'activitat que ms es treballa en el concejo, sent el bestiar bov la principal cabanya de Villayn, estant actualment la seva producci orientada cap al sector lacti. El sector secundari, tot just si t representaci en el municipi, ocupant a un 8,19% de la poblaci activa. La branca de la construcci s la de major nombre, tenint les productores d'energia elctrica la seva importncia, grcies a les ocupacions que genera la central d'Arbn. Una dada a tenir en compte dintre d'aquest sector s que molta m d'obra del concejo, treballa en el concejo de Navia, comptabilitzant-se all el nombre d'ocupacions procedents de Villayn. El seu sector terciari dels serveis representa un total del 15,29% de les ocupacions locals, i s l'nic que est en contnua expansi. L'activitat comercial, l'hostaleria i l'ensenyament i la sanitat sn les principals activitats generadores d'ocupaci, concentrant-se la majoria d'elles a la capital del concejo. 

Histria. 
Villayn se cita ja com poblat entre els gegrafs romans, quan escriuen dels asturs psics. I en el seu territori es mant a ms del nom Navia que t el riu, el de Villain, propi d'un lloc que est a la seva ribera. La histria del concejo de Villayn va unit al de Navia fins a l'any 1868, data en la qual es va independitzar d'ell formant ajuntament propi. 

Dels temps prehistrics del paleoltic, igual que ocorre en molts altres punts de la regi occidental asturiana, noms podem tenir indicis de la seva existncia, doncs l'absncia d'excavacions en el territori no ens permet aclarir veritablement qui i quan va ser colonitzada aquesta terra en els seus temps ms remots, doncs es creu que tota la zona de la desembocadura del Eo i el Navia va haver de ser propcia per a l'assentament hum. S es t constncia de l'existncia de diversos monuments megaltics en la serra del Carondio, com aix ho testifiquen els camps tumulars trobats. Dintre dels assentaments castrenys, tamb es comptabilitzen alguns, sent el ms important el d'Illaso, que va ser utilitzat posteriorment pel poble rom, per a les prospeccions aurferes. 

La transici des de l'etapa colonitzadora romana fins a l'edat mitjnaa, ens deixa l'aparici d'una lpida (Pissarra de Carrio) trobada per dos camperols el 1926 a la localitat de Carrio, i que alguns autors situen en les albors de l'poca de la monarquia asturiana en el segle VIII, i uns altres la colloquen en l'etapa visigoda. En la Baixa Edat Mitjana ja se'ns presenta Villayn com a part integrant del concejo de Navia, sent el seu territori molt disputat entre diferents poders bisbals, protagonitzant la mitra Ovetenca i el monestir lucenc de Corias, una disputada baralla amb la finalitat d'obtenir el control de la zona, arribant aquest ltim a manllevar un prstec a Murias en la seva etapa expansionista amb l'objectiu d'exercir el domini sobre tota la zona, cosa que cap de les dues bisbalies va aconseguir, passant-se el territori d'un a altre en infinitat d'ocasions fins que en temps del rei Felip II t lloc la famosa desamortitzaci eclesistica, comprant els habitants del concejo el territori de Villayn, situaci aquesta que no van acceptar cap de les dues mitres, i que les va fer interposar infinitat de recursos que finalment no van arribar a prosperar, quedant definitivament el concejo en poder dels seus habitants. 

Durant els segles segents l'esdevenir de Villayn va estar estretament lligat amb el de Navia, sent ja en el segle XIX, concretament durant la revoluci de setembre de 1868, quan grcies a l'afany constitucionalista i la racionalitat territorial es procedeix a la segregaci de Villayn de Navia, creant-se un ajuntament independent de cinc parrquies, a la qual en 1991 es va sumar altra ms. Els ltims anys d'aquest segle i els primers del XX vnen marcats per un corrent migratori cap a ultramar, canviant la destinaci en la meitat del segle, dirigint-se els moviments a les zones centrals de la regi asturiana i a Navia, encara que la proximitat amb aquest concejo ve i la construcci de l'embassament de Arbn ajuden a mitigar aquestes prdues evitant aquests massius desplaaments. 

Avui dia Villayn presenta tot ho que qualsevol i excursionista vulgui veure, amb unes panormiques estupendes de la naturalesa, com les Cascades d'Oneta, on podem gaudir d'un salt d'uns 15 metres de desnivell realitzat pel riu Acebal. 

Parrquies.

Heras y La Muria Busmente (en asturi:Eiras y La Muria Busmente);
Oneta;
Parlero (en asturi:Parl.leiru);
Ponticiella (en astur:Ponticella);
Villayn;

Enllaos externs.
Federaci Asturiana de Concejos;
Gua del Occidente. Villayon;
Estat de l'Embassament de l'Arbon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333658" title="Hendrik Petrus Berlage" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="130071">



 

Hendrik Petrus Berlage, (Amsterdam, 12 de febrer de 1856 - La Haia 12 d'agost de 1934), fou un prominent arquitecte neerlands.

 Visi de Conjunt .
Berlage va estudiar arquitectura sota la tutela de Gottfried Semper a l Institut de Tecnologia de Zuric durant els anys 1870, desprs dels quals viatj extensament per Europa.  Durant els anys 1880 va formar una societat als Pasos Baixos amb Theodore Sanders que produa una mescla de projectes prctics i utpics. Berlage estava afiliat a diverses societats arquitectniques incloent-hi el CIAM.

Berlage va rebre la influncia de l'arquitectura de ma neoromnica d Henri Hobson Richardson i de la combinaci d'estructures de ferro vistes amb ma del Castell dels Tres Dragons de Domnech i Montaner.  Aquesta influncia s visible en el seu disseny per a la Borsa d'Amsterdam, en la qual recolliria tamb les idees de Viollet-le-Duc.  Les parets de maons com a suport de crregues i la idea de la primacia d'espai, i les parets com a creadores de forma, serien els principis constitutius del Hollandse Zakelijkheid.

Una visita de Berlage als EUA el 1911 va influir de forma important a la seva arquitectura. Des de llavors l'arquitectura orgnica de Frank Lloyd Wright representaria una influncia significativa. Les conferncies que don en tornar a Europa ajudarien a disseminar les idees de Wright a Alemanya.

Considerat el "pare de l'arquitectura Moderna" als Pasos Baixos i el mitjancer entre els Tradicionalistes i el Moderns, les teories de Berlage inspiraven la majoria dels grups Modernistes holandesos incloent-hi De Stijl, el Escola d'Amsterdam. Va rebre la Medalla d'Or del RIBA (Royal Institute of British Architects) el 1932.

Berlage va morir a La Haia el 1934. El 1970, la Uni Astronmica Internacional va anomenar un crter lunar amb el nom de Berlage en honor seu. Dades de 
 Obres. 
Entre les mes famoses trobem:
 la Borsa d Amsterdam ;
 Pla d expansi d'Amsterdam: el 'pla Zuid' o 'pla de Berlage' ;
 el Berlage brug (pont) a Amsterdam.
 la Casa d'Holanda, Bury st., Londres (darrere el "Gherkin" de Norman Foster) ;
 el ' ' St. Hubertusslot  part del Museu Krller-Mller ;
 el museu municipal de la Haia.

Referncies.
 
Enllaos externs. 
Biografia i obra de Berlage;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333660" title="Psics" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="130072">
Els psics eren una fracci dels asturs transmontans d'origen cltic. El territori dels psics ocupava el sector centre-occidental del litoral asturi: des de la base oriental del Cap de Peas, fins al lmit occidental de Valds i per l'interior fins a les crestes de la Serralada Cantbrica ocupant, tamb, la marge esquerra del Naln. 

En textos d'poques posteriors, segle IV i segle VII, es parla dels psics com habitants de la vall del Narcea. Aquesta reducci del seu territori podria ser explicada per l'origen del nom d'aquest poble (paesici del llat pasco = pasturar) que podria significar "pastors". Aquest poble es dedicaria a un pasturatge transhumant a l'estil d'alguns ramaders alpins o escandinaus i en la pennsula entre els vaqueiros de alzada asturians. Si aix fora aix, l'avan de les terres de cultiu i de la propietat privada, propiciades pels romans, empenyerien als psics cap als ports de muntanya. 
Historia. 
La parrquia asturiana de Pravia est considerada com la Flavium Avia que nomena Vespasi i que va ser capital dels psics. El rei Silo (sis rei de la monarquia asturiana, mort en 783) era d'origen psic i es creu que va poder ser aquest un dels motius que va tenir per a traslladar la capital des de Cangas de Ons a Pravia. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333665" title="Carangoides armatus" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="130073">

Carangoides armatus  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 57 cm de llargria total i als 3.500 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig, del Golf d'Oman i de l'frica Oriental fins a la costa oest de Madagascar, sud de l'ndia i Sri Lanka, i, possiblement tamb, al Golf de Tailndia, Hong Kong i Jap.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333666" title="Tnel de Roki" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="130074">
El tnel de Roki (o de Roksky) s una carretera que travessa el Gran Caucas i uneix Osstia del Nord-Alnia, a la Federaci Russa, amb Osstia del Sud, una regi rebel de Gergia. La carretera acaba a la ciutat de Nizhny Zaramag, a Osstia del Nord, i tamb s coneguda amb el nom de "frontera de Roki-Nizhny Zaramag".

El tnel, acabat per les autoritats sovitiques l'any 1985, s una de les poques rutes que travessen el Caucas del Nord. s a uns 3.000 metres d'altura i t una llargada de 3.660 metres.
Els altres passos fronterers entre Gergia i Rssia sn la duana de Kazbegi-Verkhni Lars, a la carretera militar de Gergia, tancada des del juny del 2006, i la de Gantiadi-Adler, a la regi rebel d'Abkhzia, que segons Gergia funciona illegalment.

El tnel de Roki va tenir una gran importncia durant el conflicte osseto-georgi. Els peatges que s'apliquen al trnsit de vehicles i mercaderies sn una de les principals fonts de finanament del govern sud-osseta, i el govern georgi  amb el suport dels Estats Units d'Amrica  ha reclamat repetidament que la banda georgiana del tnel quedi sota control internacional, i no pas en mans dels separatistes sud-ossetes i de les forces de pau russes. Des que les autoritats russes van tancar el punt fronterer de Kazbegi-Verkhni Lars, el juny del 2006, el tnel de Roki s l'nica carretera que uneix Rssia i Gergia. Durant la Guerra a Osstia del Sud (2008), es va utilitzar com a via per fer arribar provements.

Vegeu tamb.
  Guerra a Osstia del Sud (2008);

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333667" title="Carangoides bajad" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="130075">


Carangoides bajad  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 55 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig, del Golf d'Aden, del Golf Prsic i del Golf d'Oman fins a les d'Indonsia, del Golf de Siam, de les Filipines i d'Okinawa.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333669" title="Carangoides bartholomaei" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="130076">

Carangoides bartholomaei  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total i als 14 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des de Massachusetts (Estats Units) i Bermuda fins al Golf de Mxic, el Carib i So Paulo (Brasil).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333670" title="Carangoides chrysophrys" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="130077">

Carangoides chrysophrys  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 72 cm de llargria total i als 4.350 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a Fidji, les Illes Ryukyu i Nova Zelanda.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333674" title="Carangoides ciliarius" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="130078">

Carangoides ciliarius  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 61 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce ndic: al Mar Roig i a les Seychelles.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333675" title="Carangoides coeruleopinnatus" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="130079">

Carangoides coeruleopinnatus  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a Samoa, Tonga, Jap, Austrlia i Nova Calednia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333676" title="Carangoides dinema" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="130080">

Carangoides dinema  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

 Morfologia .

Pot arribar als 85 cm de llargria total i als 2.600 g de pes.

 Distribuci geogrfica .

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a Samoa, sud del Jap i Tonga.

 Referncies .



 Bibliografia .

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333677" title="Monestir de la Real" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="130081">
Monestir de la Real o Monestir de Santa Maria de la Real.
Est situat al barri de El Secar del Real i a tres kilmetres de les murades de la ciutat de Palma.

Fou construt al poc temps de la conquesta dels catalans en 1229 amb l'aprovaci del rei Jaume I d'Arag i primer monarca de Mallorques.
D'estil gtic mediterrani, aquest monestir fou un dels llocs ms estimats del beat Ramon Llull.  

En la zona sempre ha abundat els canals o fonts d'aigua, tal vegada, un dels motius ms importants per la seva construcci, a part d'haver estat el lloc on les tropes del rei en Jaume s'establiren poc abans de comenar la darrera batalla abans de prendre Mallorca als sarrans.

Els primers habitants del monestir foren monjos de la regla del Cister, molt vinculats a la famlia del rei en Jaume I.  El monestir de la Real fou una fundaci del monestir de Poblet a Tarragona.

El 13 de setembre de 1232 D. Jaume I va atorgar perms per la construcci del monestir i li fou entregat al seu oncle, D. Nun San, comte del Rossell, que durant la repartici de l'illa, aquest terreny on s'havia de construir el monestir recalava en les terres del comte.  En 1239 D. Nun San va donar el terreny al Cister per establir-se oficialment dins el nou monestir que dur el nom de la verge Maria; recordem que Jaume I era un acrrim mari.

Els 13 primers monjos del Cister vinguts de Poblet comptaven amb l'aprovaci reial des del primer moment.

Ms endavant, Ramon Llull s'install dins el monestir per una llarga temporada.  Comenar a escriure moltes obres entre els seus murs. L'obra "Art General" o "Blanquerna" foren unes de les moltes d'aquelles obres que el va fer immortal.

A principis del segle XXI, es va plantejar la construcci a pocs metres del monestir un nou hospital de referncia de l'illa de Mallorca, amb la clara oposici del vens.  El prior del monestir, lluita des de aleshores per aconseguir que aquest enorme hospital no es construs, lo qual fou impossible, ja que estan les obres comenades.

L'actual prior del monestir de la Real s l'alcudienc Antoni Vallespir Llompart.

Enllaos externs.
http://www.salvemlareal.org;
http://fabian.balearweb.net/post/45987;
http://www.templebalear.org/secarreal.htm;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333678" title="Carangoides equula" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="130082">

Carangoides equula  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 37,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf d'Oman i de l'frica Oriental fins al sud del Jap, Hawaii, el Mar d'Arafura, Austrlia, Nova Zelanda i l'Illa de Pasqua. Tamb al sud-est de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333679" title="2K Boston/2K Australia" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="130083">


2K Boston/2K Australia (conegut anteriorment com a Irrational Games) s una empresa de videojocs creada al 1997 per tres antics treballadors de Looking Glass Studios: Ken Levine, Jonathan Chey i Robert Fermier que van formar Irrational Games. El 9 de gener de 2006, Take-Two Interactive va anunciar que havia comprat Irrational, i hauria de publicar els videojocs sota la marca 2K Games.

2K Boston/2K Australia t dos estudis, un a Quincy, EUA a les afores de Boston i l'altre a Canberra, Austrlia. Hi ha tamb un altre estudi ubicat a Califrnia anomenat 2K Marin.

Histria.

 1997   antics treballadors de l'estudi de Boston de Looking Glass Studios, Ken Levine, Jonathan Chey i Robert Fermier, creen una nova empresa. ;
 1999   System Shock 2 llanat amb moltes crtiques.
 2000   Irrational Canberra obre, amb en Jonathan Chey de cap. Deep Cover s cancellat.
 2002   Assumptes legals amb la publicadora Crave Entertainment donen com a resultat que el desenvolupament de The Lost sigui aturat.
 2004   Els dissenyadors de Irrational Ed Orman i Dean Tate sn premiats com a "Millor Disseny" al Australian Game Developer Awards, i l'estudi va rebre el premi "Millor Videojoc del 2004" i "Millor Videojoc d'Ordinador".
 2005   L'estudi de Boston es trasllada a Quincy, Massachusetts. L'estudi oblida el nom "Irrational Games Boston".
 2006   Irrational s adquirit per Take-Two Interactive, sota la publicaci de 2K Games. .
 2007   Irrational Games s reanomenat 2K Boston i 2K Australia. BioShock publicat el 21 d'agost als mercats.

Poc desprs d'haver publicat Bioshock, hi va haver rumors que diversos treballadors que havien treballat en el videojoc se'n van marxar de 2k Boston/Australia. Es va rumurejar tamb que 2k Games estava intentant crear un altre estudi, probablement localitzat a Novato, Califrnia. These rumors were further cemented by the announcement of the formation of 2K Marin in Novato, California shortly after. 

Videojocs.

System Shock 2, juntament amb Looking Glass.
Deep Cover, juntament amb Looking Glass (no publicat);
The Lost (cancellat desprs d'haver treballat amb FXLabs Studios);
Freedom Force;
;
Freedom Force vs. the Third Reich;
SWAT 4;
SWAT 4: The Stetchkov Syndicate;
BioShock;
BioShock 2, anunciat per ser llanat en la temporada d'estiu del 2009.
Projecte no anunciat (per citat al X-COM);

Referncies.


Enllaos externs.
2K Boston (Quincy, Massachusetts);
2K Marin (Novato, Califrnia);
2K Australia (Canberra, ACT);
Irrational Games, perfil a MobyGames;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333682" title="Carangoides ferdau" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="130084">

Carangoides ferdau  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 70 cm de llargria total i als 8 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a les Hawaii.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333683" title="Cyrano de Bergerac (pellcula 1990)" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="130085">
Cyrano de Bergerac  s una pellcula francesa de  Jean-Paul Rappeneau,  estrenada el 1990. s una adaptaci de la novella homnima d'Edmond Rostand.

 Argument .

Inspirats en personatges de la commedia dell'arte, tres homes busquen els favors de la bella Roxane. Hi ha el que detenta el poder, el comte de Guiche, el que t talent literari, Cyrano, i el que t la bellesa, Christian. 
Desprs d'escenes d'amor corts, venen les piques, de la guerra (el setge d'Arras) i  desprs, a la vellesa,  la tristesa de les ocasions fallades.

 Repartiment .
Grard Depardieu : Cyrano de Bergerac;
Anne Brochet : Madeleine Robin, anomenada Roxane;
Vincent Perez : Christian de Neuvillette;
Jacques Weber : el comte de Guiche;
Roland Bertin : Ragueneau;
Catherine Ferran : Lise Ragueneau;
Philippe Morier-Genoud : Bret;
Pierre Maguelon : Carbon de Castel-Jaloux;
Ludivine Sagnier : la germana;
Sandrine Kiberlain : Sor Colette;
Jean-Marie Winling : Lignire;
Philippe Volter : el vescompte de Valvert;

 Premis i nominacions .

 Premis .

Oscar 1991 :
 Oscar al millor vestuari per Franca Squarciapino;

Festival de Cannes 1990 :
Premi d'interpretaci masculina, per Grard Depardieu;
Grand Prix de la Comissi superior tcnica per Pierre Lhomme, per la fotografia;

Csar (1991) :
Csar a la millor pellcula : ;
Csar al millor director : Jean-Paul Rappeneau;
Csar al millor actor : Grard Depardieu;
Csar al millor actor secundari : Jacques Weber;
Csar al millor decorat : Ezio Frigerio;
Csar al millor so : Pierre Gamet i Dominique Hennequin;
Csar a la millor msica escrita per una pellcula : Jean-Claude Petit;
Csar a la millor fotografia : Pierre Lhomme;
Csar a les millors costumes : Franca Squarciapino;
Csar al millor muntatge : Nolle Boisson;

 Nominacions . 
 Oscar al millor actor per Grard Depardieu;

 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Fitxa Cbo;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333685" title="Comissi de l'Energia Atmica dels Estats Units" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="130086">


La Comissi de l'Energia Atmica dels Estats Units  en angls, United States Atomic Energy Commission (AEC)  s un organisme federal creat pel Congrs dels Estats Units desprs de la Segona Guerra Mundial per fomentar i controlar el desenvolupament dels coneixements cientfics i tcnics relacionats amb l'energia atmica en temps de pau. L'1 d'agost del 1946, el president Harry S. Truman va signar la Llei McMahon sobre l'energia atmica, que va entrar en vigor l'1 de gener del 1947 i que va retirar als militars el control sobre aquesta energia per donar-lo als civils.

Aquesta acci reflectia l'optimisme dels nord-americans en la postguerra, ja que d'aquesta manera el Congrs dels Estats Units deixava clar que l'energia nuclear s'havia d'utilitzar no noms en forma de bomba nuclear per defensar la naci, sin tamb per promoure la pau mundial, millorar la qualitat de vida de la poblaci i enfortir la lliure competncia de la iniciativa privada. Aquesta actuaci va ser la culminaci de mesos de debat en qu van intervenir poltics, estrategues militars i cientfics. El president Truman va triar David Lilienthal com a primer director de l'AEC.

Directors de la Comissi de l'Energia Atmica dels Estats Units.


Bibliografia.
Buck, Alice L. A History of the Atomic Energy Commission. U.S. Department of Energy, DOE/ES-0003. July 1983. PDF file;
Richard G. Hewlett; Oscar E. Anderson. The New World, 1939-1946. University Park: Pennsylvania State University Press, 1962.
Richard G. Hewlett; Francis Duncan. Atomic Shield, 1947-1952. University Park: Pennsylvania State University Press, 1969.
Richard G. Hewlett; Jack M. Holl. Atoms for Peace and War, 1953-1961: Eisenhower and the Atomic Energy Commission. Berkeley: University of California Press, 1989.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333688" title="Carangoides fulvoguttatus" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="130087">

Carangoides fulvoguttatus  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 120 cm de llargria total i als 18 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a Palau, Nova Calednia, Ryukyu, Austrlia i Tonga.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333689" title="Carangoides gymnostethus" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="130088">

Carangoides gymnostethus  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 90 cm de llargria total i als 14,5 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Nova Calednia, Ryukyu, la Gran Barrera de Corall i Tonga.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333690" title="Freqncia de mostreig" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="130089">
 



Seal original i mostreig de la mateixa


La taxa o freqncia de mostratge s el nombre de mostres per unitat de temps que es pren d'un senyal analgic per produir un senyal discret, durant el procs necessari per convertir-la d'analgic a digital. Com totes les freqncies, generalment s'expressa en Hertzs (Hz, cicles per segon) o mltiples seus, com el quilohertz (kHz), encara que poden utilitzar-se altres magnituds.

 Teorema de Nyquist .



Segons el teorema de mostreig de Nyquist-Shannon, per a poder replicar amb exactitud la forma d'una ona s necessari que la freqncia de mostreig sigui superior al doble de la mxima freqncia a mostrejar.

s un error freqent i ests creure que un mateix senyal mostrejat amb una taxa elevada es reconstrueix millor que una mostrejada amb una taxa inferior. Aix s fals (sempre que la taxes empleades compleixin el criteri de Nyquist, naturalment). El procs de mostreig (que no ha de ser confs amb el de quantificaci) s, des del punt de vista matemtic perfectament reversible, aix s, la seva reconstrucci s exacta, no aproximada. L'esmentat d'una altra manera, des del punt de vista matemtic a qu es refereix el teorema de mostreig de Nyquist-Shannon, la reconstrucci d'un senyal de 10 kHz s idntica. No aporta res incrementar la taxa de mostreig una vegada que aquesta compleix el criteri de Nyquist. Tamb sn errors freqents i estesos, relacionats amb l'exposat en aquest pargraf, creure que els punts que resulten del procs de mostreig s'uneixen en la reconstrucci mitjanant rectes formant dents de serra o que existeix un procs de clcul que realitza la interpolaci de manera simulada. En resum, el teorema de mostreig demostra que tota la informaci d'un senyal contingut en l'interval temporal entre dues mostres qualssevol est descrita per la srie total de mostres sempre que el senyal registrat sigui de naturalesa peridica (com ho s el so) i no tingui components de freqncia igual o superior a la meitat de la taxa de mostreig; no s necessari inventar l'evoluci del senyal entre mostres.

A la prctica i ja que no existeixen els filtres passabaix ideals, s'ha de deixar un marge entre la freqncia mxima que es desitja registrar i la freqncia de Nyquist (freqncia crtica) que resulta de la taxa de mostreig elegida (per exemple, per a CD-Audio la freqncia mxima dels components a registrar i reproduir s de 20 kHz i la freqncia crtica de la taxa de 44100 mostres per segon emprada s de 22,05 kHz; un marge del 10% aproximadament per a aquesta aplicaci). Per aquest marge s una necessitat que resulta de les limitacions fsiques d'un filtre de reconstrucci (o filtre antialiasing) real, i no una consideraci que contempli (o hagi de contemplar) el teorema. Amb freqncia en els convertidors moderns de CD-Audio, per a la reconstrucci d'un senyal s'empren tcniques de sobremostreig per tal d'augmentar aquest marge i permetre l's de filtres de fase lineal (retard de grup nul) a la banda passant i, en general, ms senzills i econmics amb pendents d'atenuaci ms suaus.

Els nous formats d'audio que recentment han aparegut (encara que amb escs xit comercial) que empren PCM sense prdua per compressi amb taxes de mostreig ms altes a les empleades en el CD-Audio, (DVD-Audio, per exemple) per registrar i reproduir senyals d'idntic ample de banda es justifiquen perqu permeten l's de filtres de reconstrucci ms benignes, senzills i econmics sacrificant un recurs cada vegada ms econmic i de menor transcendncia (la capacitat d'emmagatzemament, un recurs crtic en el passat) i perqu, a ms, satisfan simultniament les espectativas d'un mercat com el audifil, caracteritzat per dogmas entre els que es troba molt estesa la falsa creena que aix representa una millora en la qualitat del senyal reconstrut (en particular, dels seus components d'alta freqncia). Aquest error s noms una conseqncia d'una clara incomprensi de les conseqncies del teorema de mostreig i d'establir comparacions fallaces com, per exemple, amb la digitalitzaci d'imatges (on no es realitza una reconstrucci d'un senyal peridic), etc.

L'alta taxa de mostreig d'un altre format d'audio de recent aparici, el SACD o Super Audio CD, s una conseqncia de l's d'una tecnologia denominada modulaci Sigma-Delta (Direct Stream Digital). Si b la taxa de mostreig s 64 vegades la del CD-Audio, s necessari tenir present que es tracta d'una quantificaci d'1 bit (en lloc dels 16 empleats en el CD-Audio) i basat en tcniques de  (modelatge de soroll). No s possible, per tant, establir comparacions superficials amb el PCM de CD-Audio, ja que en aquest cas la relaci senyal-soroll no s constant respecte de la freqncia (en CD-Audio el soroll de quantificaci s independent de la freqncia i noms depn dels intervals d'amplitud emprats en el procs de quantificaci, s a dir, d'uns 98,09 dB constants per als 16 bits d'aquest estndard CD-Audio en tot l'espectre til). Un SACD pot registrar i reproduir senyals amb components de fins 33 kHz amb una relaci senyal-soroll equivalent al d'un CD-Audio (encara que 33 kHz est gaireb una vuitena per sobre del mxim audible i, per tant, un avantatge sobre el CD-Audio de dubtosa utilitat) i mantenir una relaci senyal-soroll d'aproximadament 122 dB per a l'espectre audible (un potencial, l'equivalent aproximat a 20 bits, tamb de dubtosa utilitat prctica com a format final d'usuari). Entre els avantatges objectius d'aquests formats recents (DVD-Audio i SACD) es troba el potencial multicanal (registre de ms de dos canals) i la capacitat per a l's de tcniques de protecci de cpia (alguna cosa d'extraordinari inters per a les companyies discogrfiques). Cap prova doble-cec realitzada en condicions controlades ha provat que existeixin diferncies audibles entre aquests formats denominats d'"alta resolucin".

 Freqncies de mostreig per a audio i vdeo .

En audio, la mxima audiofreqncia perceptible per al oda hum jove i sa est entorn dels 20 kHz, pel qual tericament una freqncia de mostreig de 40.000 seria suficient per al seu mostreig; no obstant aix, l'estndard introdut pel CD, es va establir a 44.100 mostres per segon. La freqncia de mostreig lleugerament superior permet compensar els filtres utilitzats durant la conversi analgica-digital.

Cal tenir en compte que no totes les fonts sonores s'aproximen als 20 kHz que corresponen a aquesta freqncia mxima; la majoria dels sons est molt per sota d'aquesta. Per exemple, si es grava la veu d'una soprano, la mxima freqncia que la cantant ser capa de produir no tindr harmnics de nivell significatiu en l'ltima vuitena (de 10 a 20 kHz), amb el que utilitzar una freqncia de mostreig de 44.100 mostres per segon seria innecessari (s'estaria emprant una capacitat d'emmagatzemament extra que es podria economitzar).


L'estndard del CD-Audio est fixat a 44.100 mostres per segon, per aix no significa que aquesta sigui la freqncia que utilitzen tots els equips. Els sistemes domstics de baixa qualitat poden utilitzar taxes de 22.050 mostres per segon o de 11.025 mostres per segon (limitant aix la freqncia dels components que poden formar el senyal). A ms, les targetes de so dels equips informtics utilitzen freqncies per sobre o per sota d'aquest estndard, moltes vegades seleccionant-les en funci de les necessitats concretes (sobretot, en aplicacions d'audio professional).

Algunes freqncies de mostreig tpiques en sistemes d'audio i vdeo apareixen resumides en taules, ms amunt.

 Vdeo .
En vdeo digital, la freqncia entre fotogrames s utilitzada per definir la freqncia de mostreig de la imatge en lloc del ritme de canvis dels pxels individuals. La freqncia de mostreig de la imatge s el ritme de repetici del perode d'integraci del CCD. Ja que el perode d'integraci pot ser significativament ms curt que el temps entre repeticions, la freqncia de mostreig pot diferir de la inversa del temps de mostreig.

 Efecte aliasing .
Si s'utilitza una freqncia menor a l'establerta pel teorema de Nyquist, es produeix una distorsi coneguda com a aliasing; alguns autors tradueixen aquest terme com solapament. Laliasing impedeix recuperar correctament el senyal quan les mostres d'aquesta s'obtenen a intervals de temps massa llargs. La forma de l'ona recuperada presenta pendents molt abruptes.



Una pendent abrupta genera certa dispersi del senyal. Aquesta dispersi s la responsable que es generin ecos (entenent per eco, no un so, sin un desfase o desplaament temporal del senyal). L'efecte aliasing i la dispersi (o distanciament d'un conjunt de valors respecte al seu valor mig) que introdueix van quedar demostrats pels experiments de LagadecLagadec i Stockham.

 Filtre antialiasing .

Per eliminar l'aliasing, els sistemes de digitalitzaci inclouen filtres passabaixos, que eliminen totes les freqncies que sobrepassen la freqncia crtica (la que correspon a la meitat de la freqncia de mostreig elegida) en el senyal d'entrada. s a dir, totes les frecuencies que quedin per sobre de la freqncia de mostreig seleccionada sn eliminades. El filtre passa baixos per a aquest s concret rep el nom de filtre antialiasing.
Per, abusar dels filtres antialiasing, pot produir el mateix efecte que es vol evitar. Quan es connecten diversos filtres en cadena (en el mostreig, en la conversi digital-analgica, etc.), un filtrat excessiu d'una ona que ja complia amb el requisit per a la seva correcta transformaci A/D pot degenerar i provocar que l'ona final presenti una pendent marcada. Per aquest desavantatge del filtre antialiasing s'ha generalitzat la tcnica coneguda com sobremostreig del senyal.

 Sobremostreig .

Per evitar les caigudes abruptes s'utilitza la tcnica coneguda com sobremostreig (oversampling), que permet reconstruir, desprs de la conversi D/A, un senyal de pendent suau.

Un sobremostreig consisteix en aplicar un filtre digital que actua sobre el temps (domini de freqncia), canviant de lloc les mostres, de manera que en superposar-les, es creuen mostreigs simultanis virtuals. Aquests mostreigs simultanis no sn reals, sn simulacions generades pel propi filtre. Aquests mostreigs simultanis s'obtenen utilitzant l'anomenat coeficient de sobremostreig (), que ve indicat per l'expresi  (, , ,...).

Les mostres obtingudes se superposen amb les dades originals i els conversors A/D els amitjanen, obtenint una nica mostra ponderada (per exemple, si es fan tres mostreigs, finalment, la mostra presa no s cap de les tres, sin el seu valor mig). Per evitar laliasing, tamb s'introdueix a l'entrada un filtre passabaix digital, que elimini aquelles freqncies per sobre de la meitat de la freqncia de mostreig. No obstant aix, a la sortida, la freqncia de mostreig utilitzada per reproduir el senyal ja no s la mateixa que es va utilitzar per prendre les mostres a l'entrada, sin que s tantes vegades major com nombres de mostreig s'hagin fet.

Considerem un exemple caracterstic de la digitalitzaci de msica en format CD. Imaginem que per digitalitzar el CD es fan 3 mostreigs a 44,1 kHz que s'interpolen. S'introdueix un filtre passabaix, anomenat decimator, que elimina les freqncies per sobre dels 20 kHz, per la freqncia de mostreig utilitzada per reconstruir el senyal ser tres vegades major: 132,3 kHz. D'aquesta manera es reconstrueix el senyal suavitzant la pendent. A aquest procs de filtrat durant la conversi D/A se'l coneix com delmat.

Tanmateix, s evident que incorporar la tcnica del sobremostreig encareix considerablement l'equip.

 Modificaci de la freqncia de mostreig .

Donat un senyal analgic x(t), la mostregem a una Fm determinada i obtenim el senyal discret x(n), per a adaptar aquest senyal discret un reproductor de diferent freqncia de mostreig, usarem la interpolaci (per augmentar la freqncia) i el delme (per disminuir la freqncia).

Una vegada tinguem el senyal discret x(n), on n s un enter, apliquem la TFSD (Transformada de Fourier de Senyals Discretes).

        x(n)    TFSD    X(e^j )

Interpolaci factor L de X(e^j):

Xi(e^j )= LX(e^L ) -2pik)/(2pi/L)  :filtre passabaix k:(-infinit, +infinit)

 Bibliografia .
 FRIES, Bruce i FRIES, Marty. Audio digital prctico. Ed. Anaya Multimedia. 2005. ISBN 84-415-1892-0;
 RUMSEY, Francis i McCORMICK, Tim. Sonido y grabacin. Introduccin a las tcnicas sonoras. 2004.
 RUSS, Martin. Sntesis y muestreo de sonido. (Gua prctica sobre los sintetizadores). 1999. ISBN 84-88788-35-5;
 WATKINSON, J. El arte del audio digital. IORTV, Madrid, 1993;
 WATKINSON, John. Introduccin al audio digital. 2003. ISBN 84-932844-9-1.

 Vegi tamb .


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Canalaudiovisual.com: aliasing ;
 udio digital - teorema de Nyquist;
 Aplicacions interactives per la docncia de control amb computador: alguns exemples de lla obert: Mostreig ;
 Prof.usb.ve: continguts per a electrnics: Mostreig ;
 Dliengineering.com: aliasing ;
 Mostreig i Aliasing ;
 El teorema de Shannon. Aliasing ;
 Matemtiques de la telecomunicaci (Resultat de Google Llibres);
 Saecollege.de: enregistradores, per qu exactament 44,1 kHz? ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333691" title="Valds" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="130090">

Valds s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries la capital del qual s Luarca. Limita al nord amb el mar Cantbric, a l'est amb Cudillero i Salas, a l'oest amb Navia i Villayn i al sud amb Tineo i Salas.

 Histria . 
 Prehistria i romanitzaci . 
Les dades ms antigues de la presncia humana en el concejo de Valds es remunten a les poques prehistriques, concretament a l'etapa de l'aixeli, trobant-se tils i indstries de homnids al jaciment de Busto, sent fins al moment present, el lloc que ha donat les restes arqueolgics ms antigues de tot el nord peninsular. Tamb s'han localitzat restes industrials d'aquestes mateixes etapes als llocs de Caroyas, Ribn, Paredes. Dintre de l'era Megaltica, s'han localitzat vries necrpolis tumulars en zones limtrofes amb Cudillero, Salas, Villayn i en zones interiors com Villuir, La Granda o Piedrafita, sent el camp trobat a Xugadoiro el ms excellent dintre d'aquests descobriments.

Dintre de la cultura castrenya, varis sn els assentaments localitzats per tot el concejo, encara que l'absncia d'excavacions ens ha privat de determinar amb exactitud la seva data de construcci. L'nica cosa que podem suposar s que els localitzats a l'interior eren utilitzats pels romans per als seus treballs en les prospeccions aurferes, i que els trobats en les proximitats costaneres podien estar relacionats amb el control de la via romana que es dirigiria cap a Lugo. El que s ens aporta l'poca colonitzadora romana sn diverses monedes, un segell, i una lpida amb inscripci romana trobada en Relln de Mers, parrquia de Paredes.

 Edat mitijana i moderna .

Les primeres dades documentals que tenim del concejo de Valds corresponen als segles X i XI, en els quals es produxen diverses donacions, tant al bisbat d'Oviedo, com als cenobis de Corias i Brcena, que posseen diverses esglsies i terrens del municipi. Ja en aquests temps la poblaci de Valds comenava a tenir una considerable importncia, sent dos segles ms tard, concretament en l'any 1270, quan el monarca Alfons X el Savi va atorgar la Carta de poblament al territori, concedint-los a partir d'aquest moment i per culpa de l'anarquia, robatoris, i perjudicis que els nobles i cavallers cometien amb les gents del lloc, tots els drets reials i llibertats, reservant-se la Corona les possessions eclesistiques. 

Set anys ms tard Valds forma part de la creaci de la germanor de la majoria de les pobles de l'occident, que es desenvolupa en l'Alto de La Espina, i en la qual es comprometen totes elles a collaborar entre si, i acabar amb els robatoris i delictes en la comarca. L'poca medieval ve marcada per la influncia que tenia a tota Luarca l'incipient Gremi de Marejants, que agrupava a pescadors, comerciants i armadors per a regular i defensar els nombrosos interessos comercials que all es donaven. 

El segle XV ve marcat per les disputes de la noblesa amb la monarquia, tenint diversos llinatges una autoritat bastant gran sobre bona part de la zona, cosa que no agrada de cap manera a la Corona. Bona mostra d'aix ho constitueix la construcci de la torre de Villa de Moros, antiga fortalesa medieval que va pertnyer a la casa dels Pelez. En el segle XVI, Valds apareix en les actes de la Junta General del Principat d'Astries, com a integrant del partit dels cinc concejos, documentat per primera vegada en l'any 1462 i que agrupava als municipis de Grado, Salas, Pravia, Valds i Miranda. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, la jurisdicci municipal abastava a 13 parrquies i un annex i 189 entitats de poblaci repartides per tot el territori. 

 Edat contempornia . 

El segle XIX ens deixa un esdeveniment relacionat amb la Guerra de la Independncia contra els francesos, i aquest no s altre que el trasllat, desprs de sofrir Oviedo la tercera invasi, de la Junta del Principat i de la Real Audincia a Luarca, per a passar posteriorment a Castropol i figueras. Tamb ens deixa el final del segle l'aparici dels primers moviments migratoris ultramarins, establint-se lnies regulars de fragates cap a Amrica, i que tornarien ms tard a la seva terra natal amb un fort poder monetari i social, s el que s'anomena la cultura dels indianos, i grcies a la qual es deu el desenvolupament econmic i industrial posterior en la zona, quedant tamb bells llegats arquitectnics coneguts com cases de indianos d'estils modernistes colonials. 

Del segle XX la notcia ms destacada que es produx s el canvi del nom del concejo en 1909, adoptant la nomenclatura de la capital, no sent restitut per l'antiga i ms acord denominaci de Valds fins a l'any 1985. Avui dia Valds s un dels concejos asturians que majors coses ens ofereixen, podent gaudir d'uns estupends paisatges muntanyencs, unes boniques vegas dels rius, aix com unes platges realment belles, aconseguint ser un dels destinacions turstiques ms sollicitats. Singularment bell s el poble de Luarca, destinaci d'enamorats. 

 Geografia . 
 
 
Valds s'enquadra dintre de la morfologia estructural de l'occident asturi, s a dir, est compost per grans unitats muntanyenques i valls dirigides preferentment en adrea nord-sud. Amb aix es poden distingir tres unitats geomorfolgicas clarament diferenciades. La costa litoral, la zona muntanyenca i les valls interiors. La zona de la rasa costanera presenta una barreja de penya-segats, estuaris, dunes i platges, destacant el cap Busto amb 60 metres d'altitud, aix com les platges d'Otur, Barayo, Touran, Tablizo, Cadavedo, la Cova i les tres de la vila de Luarca. La zona muntanyenca pertany en la seva totalitat al perode paleozoic inferior, amb formacions silcico-clstiques que estan afectades per la orognia herciana. 

Les altures ms importants de Valds es localitzen pel sud en el lmit amb el concejo de Tineo, sent les serres de Adrado, Silvallana, Estoupo i Buseco els seus accidents ms importants, no arribant cap d'elles a sobrepassar els 1.100 metres d'altura. Finalment la zona de les valls interiors, presenten una orientaci preferent nord-sud, com ja vam dir anteriorment, sent de poca amplitud i estant encaixonats la majoria d'ells, excepte les vegas situades en les mestas dels cursos mitjos fluvials. 

 Hidrografa . 
Dintre del seu xarxa hidrogrfica, dues sn els rius ms importants, l'Esva (tamb dit Canero), i el riu Negro, que desemboca en la capital del concejo. L'Esva entra en el municipi per la parrquia de Paredes, travessa el concejo de sud a nord recorrent un total de 29 quilmetres, prenent el nom de riu Canero a l'entrar en la vega del seu mateix nom. El riu negre prov de La Montaa, al lmit amb el concejo de Villayn, recorre un total de 19 quilmetres, fins a arribar a la capital, la qual part en dues, on desemboquen les seves aiges. Ambds rius sempre van ser prolferos en truites, sent el Esva, al seu torn un dels salmoners de Astries. 

 Clima . 
El clima de Valds es presenta influenciat per la proximitat al mar Cantbric, aix com per les caracterstiques del seu relleu. Aix, ens mostra diferncies notables, segons ens trobem en la zona interior o en la zona costanera, sent aqu les temperaturas molt ms agradables, tant a l'hivern com a l'estiu, arribant a tenir fins a una diferncia d'entre dues i quatre graus. Amb tot aix podem afirmar que el municipi valdesano presenta un clima temperat amb transici al fresc, i variacions considerables entre les zones interiors i les costaneres. 

 Flora .
De la mateixa forma que succex amb el clima, la vegetaci tamb presenta varietats segons la zona en la qual ens trobem. Aix en la franja costanera tenim espcies aerohalfitas i halfitas en els penya-segats, amnophiletea en les dunes, halfites de prades salines en les marismas i mostres de ballicos i trvols en la rasa. Cal destacar aqu el paisatge que tenim en la platja de Barayo, que ha estat declarat com reserva natural parcial. D'altra banda, en les zones interiors es barregen els matolls, generalment bruc i toix, amb espcies autctones com castanys, roures i bedolls, i tamb espcies repoblades com sn els pins i els eucaliptus. 

 Fauna . 
Quant a la seva fauna encara es poden albirar en el concejo aus marines com els ostrers, els mazarins i altres limcoles, a ms de la gavina. Tamb tenim espcies d'aigua dola com salm, truita i anguila, habitant dhuc les zones interiors espacies com els senglars, llops, guineus i cabirols. 

 Evoluci demogrfica . 
Vries sn les etapes en les quals podem dividir l'evoluci de la poblaci en el concejo de Valds durant l'ltim segle i el poc que duem d'aquest. Aix des que a principis de el segle XX, Valds presenta una xifra aproximada de 26.000 habitants, aquesta s'ha mantingut estacionria fins a la dcada dels seixanta, data en la qual aquest estacionament es trenca de manera brusca, produint-se en el segent intercensal un descens de gaireb 6.000 persones, derivat en gran manera d'una forta emigraci. La dcada dels 70-80 ens deixa una lleu variaci positiva en el flux poblacional, recuperant-se un poc la xifra, situaci aquesta passatgera, doncs a partir d'aquest moment, l'evoluci torna a tornar-se negativa, durant aquesta etapa fins als nostres dies en la qual tenim una xifra de 15.060 habitants. 

El fenomen migratori sempre va estar molt present en la vida de Valds, sent les destinacions ultramarines els triats per la poblaci jove de Valds en els comenaments del segle XX, destinaci que va canviar just a mitjan centria, on les rees centrals asturianes, espanyoles i europees es van dur molts d'aquests moviments. D'igual manera, comentarem el fort increment que es produx en la poblaci durant les poques estivals, sent Valds un dels concejos preferits de tota la regi asturiana per al gaudi de l'estiu. Amb tot aix les estructures demogrfiques que se'ns presenten, comencen a mostrar-nos un envelliment de la poblaci, sent aquest ms acusat en les zones de l'interior, que conten amb una poblaci molt ms reduda que en les zones costaneres. En aquestes ltimes parts, s on es concentra el major nombre de poblaci, sent les localitats de Luarca, Trevas, Cadavedo i Barcia els nuclis de poblaci ms importants. 
 Economia . 
Quant a l'estructura econmica del municipi, cal dir que encara que el sector turstic presenta una importncia cada vegada ms gran en tot Valds, encara la majoria de l'ocupaci local l'hi duu el sector primari, generant el 49% de l'ocupaci total. L'agricultura i la ramaderia sn encara les activitats ms treballades, sent els terrenys favorables de les rases i les vegues de les valls interiors, els quals ms es conreen. La ramaderia se centra sobretot en la cura del bestiar bov, presentant una producci clarament dirigida cap al sector lacti. 

La pesca tamb t la seva importncia dintre del territori, sent el port de Luarca el ms important de l'occident asturi i el tercer de la regi darrere de el de Avils i Gijn. Entre les espcies que es capturen destaquen les de el bontol, bocarte, llu, sardina i congre. 

El sector secundari t una escassa representaci en la zona, ocupant nicament a un 12% de la poblaci activa, sent les branques de l'alimentaci i la fusta les quals conten amb una major presncia de persones emprades. Cal comentar dintre d'aquest sector, la desaparici paulatina que va sofrir una de les indstries que major pes tenia dintre del concejo, i que era la conservera. Pel que fa a la construcci, aquesta si que ha seguit una tnica eminentment positiva, observant-se un fort creixement durant aquests ltims temps. 

El sector terciari, ltimament emps a l'ala grcies a la puixana del turisme, genera un total del 39% de les ocupacions, sent el qual major renda genera dintre dels tres sectors representant un 55% del producte interior brut local. L'activitat comercial i la hostelera sn les quals actualment generen ms treball, sent la capital del concejo el principal centre distribudor d'aquests bns i serveis, seguida de la localitat de Trevas.

 Parrquies .
El concejo de Valds est divit en 15 parrquies rurals:


 Poltica .

Al concejo de Valds, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PSOE, que governa des de 1987 (vegeu llista d'alcaldes de Valds). L'actual alcalde de Valds s Juan Jos Adolfo Fernndez Pereiro, alcalde des del 2003.






 Valdesans illustres .
 Gonzalo Fernndez de Oviedo y Valds (*1478- 1557) Historiador de les ndies;
 Miguel de Luarca (*1540/1545- 1591), aventurer, primer espanyol en arribar a la Xina;
 lvaro de Albornoz (*1879- 1954), poltic;
 Fernn Coronas (*1884- 1939), poeta i sacerdot;
 Severo Ochoa de Albornoz (*1905- 1993), bioqumic, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1959.
 Gil Parrondo y Rico (*1921- ), decorador cinematogrfic;
 Margarita Salas Folgueras (*1938- ), cientfica;
 Nen Losada Rico (*1921- ), poetessa;
 
 Enllaos externs .

 Pgina de l'Ajuntament;
 Federaci Asturiana de Concejos;
 Pgina amb notcies sobre Luarca i el concejo de Valds;
 Pgina amb fotos de Luarca;
 Pgina de l'Associaci de Turisme Luarca Valds;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333692" title="Carangoides hedlandensis" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="130091">

Carangoides hedlandensis  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 32 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Durban (Sud-frica) fins a les de Seychelles, Jap, el Mar d'Arafura, Austrlia i Samoa.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333695" title="Carangoides humerosus" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="130092">

 Carangoides humerosus s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes orientals de l'Oce ndic: Indonsia, nord d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins a Queensland) i Papua Nova Guinea.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333697" title="Carangoides malabaricus" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="130093">

Carangoides malabaricus  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

 Morfologia .

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

 Distribuci geogrfica .

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a les de Sri Lanka, Golf de Tailndia, Jap i Austrlia.

 Referncies .



 Bibliografia .

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 Encyclopedia of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333698" title="Carangoides oblongus" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="130094">

 Carangoides oblongus s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 46 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf d'Aden i de l'frica Oriental fins a les de Fidji, Tonga, sud del Jap, la Mar d'Arafura i Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333699" title="Casa reial de Mallorca" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="130095">

Casa Reial de Mallorca- Nix a partir de la mort del Conqueridor en 1275 amb la nova dinastia que fund el seu fill, Jaume II de Mallorca al separar-se la corona d'Arag en dos meitats. La Casa Reial de Mallorca ho componia tots els descendents de la branca mallorquina de la corona d'Arag, reis, reines, infants o infantes.  Es considerava als fills illegitims com familia del rei i malgrat aix se lis conexia pel cognom: de Mallorca, com a D. Pag de Mallorca, germanastre natural del rei Jaume III.

Jaume II i els seus descendents estaven obligats a jurar vassallatge i a retre homenatge al rei d'Arag cada vegada que aquest aix ho decids.  La dinastia mallorquina govern en diferents periodes dels segles XIII i XIV.

Aquests foren els seus reis i legtims hereus:

Jaume I d'Arag- Primer rei de Mallorca (1229-1275);
Jaume II de Mallorca- Primer rei privatiu del regne de Mallorca (1275-1285 / 1298-1311);
San I de Mallorca (1311-1324);
Regncia del Infant D Felip de Mallorca i de Foix (1324-1328);
Jaume III de Mallorca (1324-1349);
Jaume IV de Mallorca (1337-1375)Rei Nominatiu del regne de Mallorca.
Elisabet de Mallorca o ms coneguda com Elisabet I de Mallorca(1338-v1404) Reina Nominativa del regne de Mallorca.

Els nics descendents directes que no varen poder regnar foren els de la reina Elisabet I de Mallorca, sobre tot la descendncia de la filla d'aquesta, Margalida de Montferrat, comtessa d'Urgell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333700" title="Carangoides orthogrammus" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="130096">

Carangoides orthogrammus  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 75 cm de llargria total i als 6.610 g de pes

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes occidentals de l'Oce ndic fins al sud del Jap, Hawaii i Mxic.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333701" title="Carangoides otrynter" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="130097">

 Carangoides otrynter s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic oriental (des del sud de la Baixa Califrnia fins Equador, incloent-hi les Illes Galpagos).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333704" title="Srie de potncies enteres" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="130098">
En matemtiques i particularment en anlisi matemtica, una srie de potncies enteres anomenada tamb srie de potncies o srie entera s una srie matemtica de funcions de la forma

 ;

On els coeficients an formen una successi real o complexa. La srie s'anomena de potncies enteres degut al fet de qu els exponents n sn nombres enters.

Les sries de potencies enteres posseeixen propietats de convergncia destacables, que s'expressen en gran part amb l'ajuda d'una mida associada a la srie, el seu radi de convergncia R. Sobre el disc de convergncia (disc obert de centre 0 i de radi R), la funci suma de la srie pot ser derivada indefinidament terme a terme.

Recprocament, certes funcions indefinidament derivables poden ser escrites a l'entorn d'un dels seus punts c com la suma d'una srie de potncies de la variable z-c: en aquest cas aquesta s la seva srie de Taylor. Es parla en aquest cas de funcions desenvolupables en srie de potncies enteres o simplement desenvolupades en srie entorn al punt c. Quan una funci s desenvolupable en srie en cadascun dels seus punts, s'anomena analtica.

Les sries de potncies enteres apareixen en anlisi matemtica, per tamb en Combinatria en tant que funci generatriu i es generalitzen en la noci de srie formal. En la teoria de nombres, el concepte de nombre p-dic s proper al de srie de potncies enteres. Les sries de potncies enteres tamb es generalitzen al cas de funcions de varies variables.

 Definicions .

En el que segueix, la variable z s real o complexa.

Srie de potencies enteres.

Una srie de potencies enteres de variable z, s una srie de terme general , on n s un nombre natural, i  s una successi de nombres reals o complexos. Usualment s'adopta la notaci  o  per parlar de la srie, mentre que s'escriu  per referir-se a la seva eventual suma, en cas de convergncia, per a un z donat.

Radi de convergncia.
 
Una bona part de les propietats de convergncia de la srie es pot expressar amb l'ajuda de la quantitat segent, anomenada radi de convergncia de la srie
. ;
Aquestes propietats es foanamenten sobre el segent lema, degut a Abel, (que no s'ha de confondre amb el teorema d'Abel), que es fa servir per demostrar la continutat de la suma de la srie a la frontera del disc de convergncia.





A partir d'aqu, s possible precisar el mode de convergncia d'aquesta srie de funcions 
 La srie convergeix absolutament per a tot complex z de mdul estrictament inferior al radi. El disc obert de centre 0 i de raig R s'anomena disc obert de convergncia. ;
 La srie discrepa grollerament (s a dir que el terme general no convergeix cap a 0) per a tot complex z de mdul estrictament superior al radi. ;
 Per a tot real r estrictament inferior al radi, hi ha convergncia normal sobre el disc tancat de centre 0 i de raig r. ;
En el cas on la variable x s real, es parla tamb de disc obert de convergncia, encara que designi un interval de la recta real ().

Quan el radi s infinit, el disc obert de convergncia s el conjunt del pla complex (o de la recta real). En canvi no hi ha a priori convergncia normal ms que sobre els discs tancats de raig finit. Un radi nul significa en canvi que hi ha divergncia en tot punt diferent de z=0, com s el cas per exemple per a la srie .

Aquestes propietats no resolen totes les qestions de convergncia. Sobretot, en els punts de mdul R, hi pot haver convergncia o no, i convergncia amb o sense convergncia absoluta. Per exemple, les sries ,  i  tenen per radi de convergncia 1, la srie  convergeix absolutament en tot punt de mdul 1 mentre que  no convergeixis absolutament en cap punt de mdul 1 per convergeix en tot punt diferent d'1 i la srie  no convergeixis en cap punt de mdul 1.

Clcul del radi de convergncia.

La frmula de Hadamard dna l'expressi del radi de convergncia en termes del lmit superior
.
Aquesta frmula es desprn de l'aplicaci de la regla de Cauchy.

A la prctica, si els  sn no nuls, de vegades s possible aplicar el Criteri d'Alembert:
Si  (lmit que pot ser eventualment infinit), llavors el radi de convergncia s igual a 1/L.

Per exemple, la srie  admet un radi de convergncia igual a . 

Per sovint s ms efica utilitzar les propietats de convergncia per donar altres caracteritzacions del radi de convergncia. Per exemple, el radi s la fita superior dels mduls dels complexos z per als quals la successi de terme general  convergeix cap a 0.

 Funci suma .

Si  s una successi complexa tal que la srie  admet un radi de convergncia R estrictament positiu, llavors es pot definit la seva funci suma, en tot punt de convergncia, per
;
Aquesta funci est ben definida sobre el disc de convergncia .

Existeix una gran varietat de comportaments possibles per a la srie i la funci suma a la frontera del domini de definici. Sobretot, la divergncia de la srie en un punt de mdul R no s incompatible amb l'existncia d'un lmit a R per a la funci. Aix per suma d'una srie geomtrica,
;
La funci es perllonga per continutat en -1 i 1 que sn tanmateix valors per als quals la srie divergeix.

 Exemples .

Una funci polinmica real o complexa es una srie de potencies enters de radi de convergncia infinit.

La srie geomtrica  de un radi de convergncia de 1 i la seva funci suma val  sobre el disc obert D(0,1).

La srie  t un radi de convergncia infinit. La seva funci suma, definida en tot el pla complex, s'anomena funci exponencial complexa. s a partir d'ella que es defineix analticament les funcions sinus i cosinus.

La srie  t un radi de convergncia igual a 1. Constitueix una definici del logaritme complex, s a dir un recproc d'una restricci de l'exponencial complexa.

 Operacions sobre les sries de potncies enteres .

Les propietats que segueixen s'enunciaran per a dues sries  i , de radis de convergncia R i R , i les funcions suma de les quals s'escriuran
;

 Summe i producte .

La suma de les sries f i g s una srie. La srie suma es pot trobar sumant terme a terme. Si R i R&prime sn diferents, el seu radi s el mnim de R i R&prime. Si sn iguals, t un radi superior o igual a aquest valor com.

Es pot formar el producte de les dues sries, utilitzant les propietats del producte de Cauchy de les sries amb termes complexos. Aix la srie producte es calcula per la frmula
;
Admet un radi de convergncia superior o igual al mnim dels dos radis.

 Substituci .

Sota certes condicions, s possible efectuar la substituci d'una srie sencera en la variable z d'un altra, el que condueix a compondre les funcions suma.

La composici s possible si els radis de convergncia de les dues sries sn no nuls, i si el coeficient  s nul. La srie obtinguda per substituci s de radi estrictament positiu. Sobre un disc prou petit incls en el disc de convergncia, la suma de la srie s la composici .

La substituci es pot fer servir sobretot per al clcul, quan s possible, de l'inversa d'una srie, desprs del quocient de dues sries senceres.
La substitution peut notamment tre utilise pour le calcul, quand il est possible, d'inverse d'une srie entire.

 Derivaci i integraci.

La srie  s'anomena srie derivada de la srie . Una srie admet el mateix radi de convergncia que la seva derivat, i si aquest valor com s estrictament positiu, s possible derivar terme a terme la srie al disc de convergncia
;

Per a una srie de variable real, la funci suma associada s doncs derivable sobre ]-R,+Ri fins i tot de classe, ja que s possible efectuar p derivades successives terme a terme, totes les sries derivades successives tenen el mateix radi de convergncia.
Per a una srie de la variable complexa, la derivada s'ha de prendre en el sentit complex. Es a dir que la funci suma s holomorfa al disc de convergncia.
Aquestes idees es poden aplicar per al clcul d'integrals. Vegeu integraci per sries.


Funci desenvolupable en srie.

Una funci f de variable real o complexa, definida al entorn d'un punt c, s'anomena desenvolupable en srie entorn de c si existeix una srie de potencies enteres math>sum_a_nz^n de radi R estrictament positiu tal que
.

 Sobre l'existncia i unicitat del desenvolupament  .

Una funci f  desenvolupable en srie s necessriament de classe  a l'entorn de c. El coeficient d'index n del desenvolupament ve donat per la frmula
;

Aix diu que si el desenvolupament en srie de potencies enteres existeix, s nic i ve donat pel desenvolupament en srie de Taylor de la funci en el punt c

No n'hi ha prou amb que una funci sigui  per que sigui desenvolupable en srie de potencies enteres. 

Es pot donar com a contraexemple la funci definida sobre la recta real per , prolongada per continutat per f(0)=0.
En efecte aquesta funci s derivable fins al infinit, la seva derivada en a l'origen val 0. Per tant la seva srie de Taylor al punt 0 s la srie nulla. Admet un radi de convergncia infinit, per la seva suma no coincideix amb f(x) en cap altre punt que al 0.

Desenvolupaments en srie usuals.
 
Aquests desenvolupaments usuals sovint sn molt tils en el clcul d'integrals. Es donen aqu amb indicaci del radi de convergncia en el camp complex o real.
 ;
 
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
, i en particular, .
 
 ;
 ;
;
Observacio: tambe es pot escriure ;
 (funci Zta de Riemann, de la qual es coneix, per a tot p enter parell - no nul - una expressi explcita en forma d'un producte d'un nombre racional per una potncia parell de nombre  ).

 Funcions analtiques .



Una funci de la variable real o complexa, definida sobre un obert U, s'anomena analtica sobre U quan admet un desenvolupament en srie en tot punt dU.
La funci suma f d'una srie de radi de convergncia R estrictament positiu s ella mateixa analtica sobre el seu disc obert de convergncia D(0,R) . Aix significa que es pot canviar d'origen per al desenvolupament en srie: precisament, si z0 s un complex de mdul estrictament inferior a R, llavors f s desenvolupable en srie sobre el disc de centre z0 i de radi .


Les funcions analtiques gaudeixen de propietats destacables. Segons el principi dels zros allats, els punts d'anullaci d'aquestes funcions sn punts allats. El principi del perllongament analtic indica que, si dues funcions analtiques estan definides sobre un obert connex U i coincideixen sobre una part A inclosa en U que presenta almenys un punt d'acumulaci, llavors coincideixen sobre U.

En anlisi complexa, s'estableix que tota funci holomorfa (s a dir derivable en el sentit complex) sobre un obert U s infinitament derivable en tot punt respecte a la variable complexa i s fins i tot analtica. Al contrari en anlisi real, existeixen nombroses funcions  no analtiques.

 Comportament a la frontera del domini de convergncia .

 Teorema de convergncia uniforme d'Abell . 



El teorema d'Abel  dna una propietat de continutat parcial de la funci suma quan hi ha convergncia de la srie en un punt del seu cercle de convergncia.

En concret, sigui  una srie de radi de convergncia R estrictament positiu finit. Se suposa que en un punt z0 de mdul R, la srie s convergent. Es considera un triangle T que t per vrtex z0 d'una banda i dos punts de mdul estrictament inferior a R d'altra banda. Llavors la srie convergeix uniformement en T.

Sobretot, hi ha convergncia uniforme sobre el segment . Aquest cas particular s'anomena teorema d'Abel radial.

 Punts singulars i regulars  .



Sigui  una srie de radi de convergncia R estrictament positiu finit, i f la funci suma. Un punt z0 de mdul R s'anomena regular si existeix un disc obert D centrat en aquest punt tal que f es perllonga en una funci analtica a . En el cas contrari, el punt s'anomena singular.

Entre els complexos de mdul R, existeix sempre un punt singular.

 Srie de potencies de varies variables .


Una srie de potencies de varies variables ve definida com una srie de la forma

 

on  s una successi de nombres naturals, els coeficients
 son nombres reals o complexos, mentre que el centre  i l'argument  son vectors de  o de .
Amb la notaci ms concisa que se serveix de multi ndex es pot escriure 

 

La teoria d'aquestes sries s sensiblement ms complicada que la de les sries de potncies enteres d'una sola variable. Per exemple la regi de convergncia absoluta est constituda per un conjunt convex i no simplement per un interval o un disc. Per altre banda dins d'aquesta regi de convergncia es poden calcular derivades i integrals terme a terme, tal com es pot fer en les series de potencies d'una sola variable.


 Vegeu tamb .

Funci analtica;
Funci holomorfa;
Srie de Taylor;

 Bibliografia.

Henri Cartan, Thorie lmentaire des fonctions analytiques d'une ou plusieurs variables complexes ;
Jean Dieudonn, Calcul infinitsimal  ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333705" title="Carangoides plagiotaenia" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="130099">

Carangoides plagiotaenia  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar Roig, Golf d'Aden, Sri Lanka, Sud-frica, Seychelles, Ryukyu, Indonsia, Filipines, Austrlia, Papua Nova Guinea, Fidji, Tonga i les Illes Marshall.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333706" title="Zoey 101" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="130100">
Zoey 101  es una serie per a adolescents, creada per Dan Schneider. El programa va fer la seva primera emissi el 9 de gener de 2005 y va terminar el 2 de maig de 2008.Jamie Lynn Spears va interpretar a Zoey, una de les primeres noies que assisteix a un internat que es diu PCA (Pacific Coast Academy), que abans era sl per a nois. El seu germ peitit, Dustin (Paul Butcher) tamb assisteix a l'acadmia. En PCA, Zoey coneix a molts companys pero un d'ells s'enamora d'ella, Chase Matthews (Sean Flynn),est enamorat de Zoey, pero es molt tmid com per dir-ho.
Es va transmitir  en Nickelodeon de Estats Units.
L'ultim episodi de Zoey 101, es va emitir el 2 de maig de 2008 en Estats Units
Chasing Zoey, es el titol de l'ultima pelicula de Zoey 101, la cual es va emitir el 2 de maig de 2008 en Estats Units per Nickelodeon, seguit de "PCA Confidential" ("Los Recuerdos" en Llatinoamrica), el cual es l'eplog de la serie on es recorden els millors moments.

 Temporades .



 Repart i personatges .




 Doblaje Latinoamricano .
Doblaje: Espaol - Latinoamrica:
 Christine Byrd: Zoey Brooks;
 Alejandro Orozco: Dustin Brooks;
 Carlos Daz: Chase Matthews;
 Abraham Vega: James Garret;
 Alan Prieto: Logan Reese;
 Gabriel Ortiz: Michael Barrett;
 Ana Lobo: Dana Cruz;
 Gaby Ugarte: Quinn Pensky;
 Lupita Leal: Nicole Bristow, Paige Howard;
 Alondra Hidalgo: Lola Martinez;
 Karla Falcn: Coco;
 Mireya Mendoza: Rebecca (algunos capitulos);
 Martn Soto: Decano Rivers;
 Javier Olgun: Mark del Figgalo;
 Yamil Atala: Sr. Bender;
Voces adicionales: 

Crditos tcnicos
 Estudio de doblaje: Grupo Macas, Mxico D.F.;
 Director de doblaje: Gerardo Reyero;

 Soundtrack .



 Llanaments de DVD .
Nickelodeon va llenar la  de Zoey 101 en DVD el 13 de febrer de 2007.
Tamb es va llenar el DVD de la pelicula Zoey 101: Spring Break-Up el 14 de Mar del 2006;

 Parelles en Zoey 101 .

L'amor tamb forma part fundamental en la serie per es molt ms obert el tema de les relacions de nuvis fins la temporada 3 quan Zoey descobreix a Chase donant-li un pet a Rebecca y desprs prensentar-li com la seva nuvia.a ms de Quinn y Mark els quals tamb es tornen nuvis,des llavors es que aquesta temtica toma importncia en la serie -apart dels "coqueteigs" de Nicole amb els nois en la temporada 2 ra per la que va abandonar PCA-
 Rebecca - Chase (Nuvios, Temporada 3 fins el capitol 2);
 Quinn - Mark (Nuvios, Temporada 1,2,3, y 4 fins en capitl 6.};
 Lisa - Michael (Nuvios, Temporada 3,4);
 Zoey - James (Nuvios, Temporada 4 fins el capitl 12} ;
 Lola - Vince (Novios, Temporada 4);
 Quinn - Logan (Novios, Temporada 4 desprs de qu Mark termina amb Quinn);
 Zoey - Chase (Novios, Temporada 4 -Fi-);
 Mark - Stacey (Posiblement, es veu que ballen en la graduaci junts al final de la Temporada 4);

 Curiositats .
En el capitl "El Hijo del Decano" es menciona Friday Night Live que es una pardia de Friday Night Lights i de Saturday Night Live;
En l' acadmia hi ha un restaurant que es diu "Sushi Rox", eaquesta es una pardia  de Sushi Itto i Sushi Wonxs.
En diversos episodis, els ordinadors es veuen els icons i, la Barra de Tarees i la Barra de Titols de Windows XP, incls es combinen la blauenca barra de Windows i la platejada de Mac OS pero es veu el Dashboard de Mac OS, es un gag amb l'intenci de dir que Microsoft agafa les idees d'].
Els ordinadors porttils tenen en la part trasera una Pera parodiand el logotip d' Apple.
En l'episodi de la quarta temporada "Anger Managment", es veu que Lola ingresa a http://www.icarly.com;
En el capitl "El globo de Zoey" el ball de "La Macalana" en realitat es una parodia del ball dels 90  "La Macarena".
En l'episodi "La alpaca de Quinn", quan Quinn i Otis passejaven pel campus, s'usa el tema "Makes me happy", de Drake Bell, sol que interpretat per Backhouse Mike.
En l' episodi en qu tots van a la casa de Logan i fan la competencia de "Guerra de Generos" es una parodia del programa la "Guerra de los sexos".
James Garret va sortir del nom del captol de la primera temporada "Jet-X" el home que actua en el comercial de Logan cridat Jet Garret.
En l'episodi dels Martillos de Plata quan tots estaven reunits i tenien l'antifa, quan els anaven cridant es mencionen els dos noms  Steve Holland i Joe Catania que casualment son productors de Zoey 101.
En l'episodi "Cadena de favores" mencionen el sistema operatiu que va crear Quinn, el Quinndows QP. On es pot notar la parodia a Windows XP, "el mejor sistema operativo de la historia".
En el campus hi ha una biblioteca trucada "Harry Schneider" en honor al pare de Dan Schneider.
En "Drake y Josh van a Hollywood" Josh t un vdeo de Drake quan cantaba "Highway to Nowhere" en PCA pero ell diu que va ser en un parc.
En "El globo de Zoey" Wayne (li truquen "Foc Intens") tena diversos joguets de "La Guerra de las Galaxias" (En realitat eran joguets dels personatges parodiadats).
En el mateix captol Quinn anava a llenar al cid un joguet al que li va dir Nug Nug una paroda de Jar Jar.
En Estats Units ja esta en Turbo Nick! el teaser de l'ltima pelcula de Zoey 101: Chasing Zoey.
En la serie Malcolm in the middle els noms dels 2 germans son Malcom y Reese que junts formen el nom del pare de Logan Malcolm Reese.
 En l'episodi Drippy veuen una pelicula que es diu  "Shinnyuusha". on que se puede veure una parodia de Inuyasha.
 En el mateix episodi, Lola, Quinn, Dustin i Zoey estn jugant un joc que es diu  "PCAOPOLY" que es una parodia a Monopoly.
 En l'Episodi Drippy el jPhone es una parodia al iPhone.
 En l'espisodi confidencias en PCA s'assembla molt al capitol de Drake y Josh pero estan amb la doctora Phillis;
En l' episodi en el que es crema el Sushi Rox, en la primera escena, on Zoey i los dems estn sopant  all mateix, sona la mateixa cano que surt en l 'episodi "La apuesta 2" de Drake y Josh, quan Josh est en les seves  diferentes cites.
En l'episodi "Adis Zoey", abans que Chase corregus a la estancia de las noies i li demani el nmero telefnic de Zoey a Lola  a Quinn, elles estn mirant una caricatura, al pasar el canal es nota que veuen un corto comercial de un par de bambes (el par de bambes per al que Drake Bell ofereix la seva cano "Makes My Happy" en la pelcula "Un Camarn Gigante", sol que aquesta vegada utilitzan una altra can);
 En la festa final del primer episodi "Bienvenida a PCA" es veu com Zoey porta una samarreta en la que posa Covington que es on Zoey esta a Anglaterra.
En l'episodi "La Subasta" l'entrenador Phelps est llegint una historieta trucada Itchy Rich. Que es una obvia parodia de Richie Rih.

 Estrelles invitades.
Drake Bell;
Chris Warren Jr.;
Christian Serratos;
Kyle Kaplan;
Reiley McClendon;
Chris Hardwick;
Patrick Bristow ;
Thomas F. Wilson;
Allison Scagliotti-Smith ;
Roark Critchlow ;
Miranda Cosgrove;
Jair Torres;
Jennette McCurdy;
Alyson Jonas;

 Pelicules en TV .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333707" title="Carangoides praeustus" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="130101">

 Carangoides praeustus s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce ndic i de l'oest del Pacfic.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333709" title="Carangoides ruber" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="130102">

Carangoides ruber  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 59 cm de llargria total i als 8.200 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des de Nova Jersey (Estats Units), Bermuda i Golf de Mxic fins al sud del Brasil.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333710" title="Carangoides talamparoides" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="130103">

 Carangoides talamparoides s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes tropicals de l'Oce ndic i de l'oest de l'Oce Pacfic.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333713" title="Luarca" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="130104">


Luarca (en asturi L.luarca) s una parrquia i vila del concejo de Valds, en el Principat d'Astries. T una poblaci de 5406 habitants (INE 2006) repartits 5,84 km i gaireb ntegrament en la vila homnima, excepte 892 hab. que poblen la resta de barris de la parrquia. En aquesta parrquia es troba la vila de Luarca, cabdal del concejo de Valds. Est situat a 90 km d'Oviedo, capiyal del Principat. El seu temple parroquial est dedicat a Santa Eulalia. 

 

 Poblacions . 

Almua;
Fontoria (Fontouria);
Luarca (L.luarca);
Portizuelo (Portizuolu);
El Chano ;
Raicedo (Raiceo);

 Enllaos externs .
Pgina de l'Ajuntament de Valds;
Federaci Asturiana de Concejos;
Pgina amb notcies sobre Luarca i el concejo de Valds;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333714" title="Caranx bucculentus" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="130105">

Caranx bucculentus  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 66 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-oest del Pacfic: des de la Mar d'Arafura i la Mar de Timor fins a la costa est d'Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333715" title="Evald Aav" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="130106">

 Evald Aav (Tallin, Estnia, 22 de febrer de 1900 - 21 de mar de 1939) va ser un compositor estoni.

Va estudiar composici amb Artur Kapp i escrivia msica principalment vocal en llengua estoniana. El 1928 componia la primera pera nacional estoniana, Els vkings (Tallin, 8 de setembre, 1928). Va modelar el seu estil de composici basat en el de Txaikovski.

Referncies.
;

Enllaos externs.
Evald Aav al Estonian Music Information Centre.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333719" title="Caranx caballus" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="130107">

Caranx caballus  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 55 cm de llargria total i als 2.810 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic oriental (des de Califrnia fins al Per, incloent-hi el Golf de Califrnia i les Illes Galpagos).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333721" title="Caranx caninus" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="130108">

 Caranx caninus s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 101 cm de llargria total i als 17,7 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de San Diego (Califrnia, Estats Units) fins a les del Per, incloent-hi el Golf de Califrnia i les Illes Galpagos.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333723" title="George Boole" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="130109">


George Boole l, (2 de novembre del 1815 - 8 de desembre del 1864) va ser un matemtic i filsof irlands. 

Com a inventor de l' lgebra de Boole, la base de l' aritmtica computacional moderna, Boole s considerat com a un dels fundadors del camp de les Cincies de la Computaci. El 1854 va publicar "An Investigation of the Laws of Thought" on desenvolupava un sistema de normes que li permitien expressar, manipular i simplificar arguments de problemes lgics i filosfics que admetien dos estats (cert i fals) a travs de procediments matemtics.

Enllaos externs.
http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Mathematicians/Boole.html ;
Biografia de George Boole ;
Article de Roger Parsons sobre Boole ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333724" title="Caranx crysos" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="130110">

Caranx crysos  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 70 cm de llargria total i als 5.050 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des del Senegal fins a Angola, incloent-hi l'oest de la Mediterrnia) i de l'Atlntic occidental (des de Nova Esccia al Brasil, incloent-hi el Golf de Mxic i el Carib).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333725" title="Fernn Coronas" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="130111">
Fernn Coronas (* Cadavedo, 7 d'agost de 1884 -   Luarca, 28 de gener de 1939) s el pseudnim amb el qual es coneix al religis i poeta asturi Galo Antonio Fernndez. La seva poesia i el seu treball de dignificaci de l'asturi van exercir una important influncia en els autors de la primera generaci del Surdimientu. 
 Elements biogrfics . 
Galo Antonio Fernndez y Fernndez Pedrera va nixer el 7 d'agost de 1884 a Cadavedo (concejo de Valds). Va ser el tercer fill d'un carabiner i una camperola. Sent encara nen, en 1897, va entrar al Convent-Noviciat de la Congregaci Marista d'Urnieta (Guipscoa). La seva carrera eclesistica el va dur a viatjar pels diferents convents de l'ordre a Europa: Pasos Baixos, Blgica, Frana i Itlia. Va ser precisament en la ciutat d'Ais de Provena on es va ordenar sacerdot i va pronunciar la seva primera missa en 1909.

A partir de 1915, alterna la seva residncia entre Urnieta i Madrid, per viatja amb freqncia a Astries. En els ltims anys de la seva vida, els problemes de salut el van dur a tornar a la seva concejo natal. All va exercir de rector en les parrquies de Cadavedo i Trevas i fou el promotor de la recuperaci de la festa de l'antiga patrona de Cadavedo, la Verge de la Rega-la o Regalina, que es va tornar a celebrar a partir de 1931. El 28 de gener de 1939 va morir a l'hospital-asil de Villar (Luarca). 
 Obra . 
 En castell . 
Els poemes ms antics del pare Galo es remunten als primers any del segle XX i estan escrits en castell. Bona part d'ells es van publicar a Madrid amb el ttol de Cantares floridos en 1915.  Cap a 1918 va comenar a redactar el seu Poema a Covadonga, del que va haver diverses versions. L'ltima, de 1925, presenta un poema organitzat en set llibres, de dues parts cadascun, que corresponen als set segles de la Reconquesta. Segons algun testimoniatge recollit per Antn Garca, el pare Galo tenia la intenci d'escriure una versi d'aquest poema en asturi. D'aquest possible projecte noms es coneixen tres poemes: El monxu ferreiru, Lus escudus van velus i Las siete doncellas encoronadas. En 1924 va publicar a Madrid altre llibre en castell, en aquest cas en prosa. Duu per ttol Un lirio del valle, i narra la vida d'una religiosa, Mara Teresa Eguilegor, morta als 19 anys. 
 En asturi . 
Les primeres composicions del pare Galo en asturi daten dels anys 1909-1910 i estan motivats en alguns casos per la nostlgia que sent lluny de la seva Cadavedo (Seald, Carta). En els anys 1920, ja realitza la major part de la seva obra en asturi i es veu ms pals la seva voluntat de revitalitzar la llingua per mitj del cultiu literari i els estudis filolgics. Molts d'aquests poemes tenen una temtica religiosa, especialment els inclosos al Viacrucis valdesanu o els dedicats a la Verge de la Regalina (A la nuesa virxinina, A la Regalina, Vrxene de mayu...) En altres poemes apareix la temtica patritica, amb la reivindicaci identitria d'una Astries adormida que ha de despertar del seu somni i donar-li la dignitat que mereix a la seva llengua. 

L'obra del pare Galo s'emmarca aix en el fenomen dels renaixements culturals d'altres llenges, com la occitana, la catalana, la basca o la gallega. En aquest sentit, sn molt significatius poemes com Queixmene del Esba, Las duas falas astures, La fala astur, A l'espasa xaciente de don Playu o Bandeirina, bandeirina. El profund lirisme que destaca en molts dels seus versos (Incla interior, Cuandu pasi la ponte de santa Catalina, Na vera'l mar) fa que Fernn Corones estigui considerat per molts com el primer veritable poeta en llengua asturiana, i que fos un dels pocs autors asturians reivindicats pels autors del Surdimientu.

La inquietud del pare Gal per recuperar la llengua ho va dur a reflexionar sobre la ortografia de l'asturi, proposant solucions originals com les grafies lh, ge, gi, qe, qi; en lloc de ll, gue, gui, que, qui. Tamb va redactar una gramtica avui dia perduda, encara que sembla ser que va estar a punt de ser impresa. En els ltims anys de la seva vida va treballar en un diccionari, per al qual va arribar a recollir 14.000 termes. Una altra de les grans aportacions d'aquest poeta en l'mbit de l'asturi i el lleons s que va concebre a les parles d'Astries i Lle en conjunt, i sempre va donar la postura de trobar una soluci a la situaci que fora vlida per a les modalitats d'un costat i altre de la Serralada. 

 En altres llenges i traduccions . 
Com a conseqncia dels seus viatges i la seva formaci eclesistica, el pare Gal coneixia b molts idiomes, entre ells tots els de la Pennsula Ibrica, el francs, occit, hebreu, llat, grec, alemany i angls. Aquests coneixements li van servir per a escriure poemes en diverses de les llenges esmentades (llat, itali, francs, gallec i occit). Tamb va traduir al castell o a l'asturi poemes, entre uns altres, de Goethe, Novalis i Heine, o d'autors japonesos, encara que en aquest ltim cas va poder haver-se basat en versions franceses. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333727" title="Caranx heberi" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="130112">

Caranx heberi  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 85 cm de llargria total i als 12,5 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental i Madagascar fins a les de Fidji, Ryukyu i nord d'Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333729" title="Caranx hippos" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="130113">

 Caranx hippos s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 124 cm de llargria total i als 32 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Portugal fins a Angola, incloent-hi l'oest de la Mar Mediterrnia) i de l'Atlntic occidental (des de Nova Esccia i nord del Golf de Mxic fins a l'Uruguai).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333730" title="Federaci Valenciana d'Automobilisme" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="130114">
La Federaci Valenciana d'Automobilisme, o Federaci d'Automobilisme de la Comunitat Valenciana, s l'entitat reguladora i normativa de les diferents vessants automobilstiques en el territori valenci. Tamb organitza els diferents campionats de caire autonmic i provincial, aix com fomenta aquest esport dins el Pas. Est presidida per Jose Maria Fortuo i t la seu al carrer del Doctor Domagk de Valncia.

Les diferents modalitats sobre les quals hi t competncia la Federaci sn:

Ralli, amb un calendari autonmic format per carreres com ara la de la Vila Joiosa, la Costa Azahar, Alacant, Mutxamel, Alcoi, Hispanomocin o el Ralli de la Cermica.
Rallisprint, amb proves autonmiques a Llucena, Onda o Alcora, entre d'altres.
Muntanya, amb un calendari que combina proves valencianes amb altres de Mrcia o Arag.
Circuit, on es competeix tant a l'nic circuit valenci, el Ricardo Tormo de Xest, com els propers d'Albacete o Cartagena.
Esllom, amb un calendari autonmic format per carreres com sn l'Alcora, Benissan o Figueroles, entre d'altres.
Autocross, on es disputen proves a Benicarl i l'Alcora, aix com altres indrets propers al Pas Valenci.
Karting, amb un calendari autonmic format per diverses proves com ara Xest, La Cala, Benicssim, Oliva o Orpesa.
Regularitat, el qual combina el calendari autonmic de rallies amb altres proves especfiques com ara el Tour Mediterrneo.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333731" title="Caranx ignobilis" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="130115">

Caranx ignobilis  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 170 cm de llargria total i als 80 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, el sud del Jap i el nord d'Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333733" title="Triana" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="130116">

Triana s un grup musical espanyol de rock progressiu andals dels anys 1970 i principis dels 1980, format per Jess de la Rosa Luque (Sevilla) (veu i teclats), Eduardo Rodrguez Rodway (Sevilla) (veu i guitarra) i Juan Jos Palacios "Tele" (Puerto de Santa Mara, Cadis) (bateria i percussi).

Histria.
El propsit inicial del grup s fondre el flamenc amb el rock progressiu, amb la vista posada en grups com Vanilla Fudge i els primers King Crimson. El contingut progressiu i experimental, de gran pes en els tres primers discos, es va diluint en els segents.

El Patio, el seu debut, t un gran xit entre la joventut ms inquieta, tot i comptar amb una promoci prcticament nulla. Cont dues canons que es converteixen en clssics del grup i creen escola dintre del rock andals: Abre la puerta i En el lago, evocaci somiadora d'un viatge lisrgic.

A Hijos del Agobio (1977), editat en un moment molt especial de la histria d'Espanya, s'obren pas els temes poltics: exaltaci de la llibertat ("La guitarra a la maana le habl / de libertad", canten a Rumor) i al mateix temps desconfiana de la poltica organitzada ("Todos pretenden saber y decir lo que piensa usted / con elegantes palabras y el gesto duro a la vez. / Queremos elegir, / sin que nadie diga ms / el rumbo que lleva a la orilla de la libertad": Ya est bien!).

Sombra y luz (1979) t ms del primer disc. La msica s ms fosca i experimental que en els discos anteriors, amb elements de jazz (Sombra i luz) i major presncia de la guitarra elctrica (Una histria). Noms un dels temes (Quiero contarte, reescriptura en certa manera de Abre la puerta) mant certa frescor pop.

Desprs d'aquesta trilogia progressiva, el grup es perd en el seu cam cap a una sonoritat ms comercial. No obstant aix, t encara encerts tan notables com el senzill Tu frialdad (1980), el seu nic nmero un a les llistes, i Lleg el da (1983), el tema ms llarg mai gravat pel grup, que dna ttol al seu ltim lbum.

La mort en accident de circulaci de Jess de la Rosa el 14 d'octubre de 1983 posa fi a la vida creativa del grup. Eduardo Rodrguez Rodway va iniciar una breu carrera en solitari i Juan Jos Palacios "Tele" va tornar als escenaris amb el nom del grup, traient al 1995 el recopilatori Triana una Historia, al costat d'un vdeo documental. Li van seguir dos discos amb noves canons, que no van tenir bona acollida: Un jardn elctrico (1997) i En libertad (1999).

Aquesta nova formaci de Triana incloa a "Tele" a la bateria, Juan Regna a la veu i guitarra flamenca, Julin Planet i Luis Cobo Manglis a la guitarra elctrica, Jess Arispont al baix i Rafael de Guillermo als teclats.

A la matinada del 8 de juliol de 2002 Tele va ingressar a l'hospital Ramn i Cajal de Madrid per a ser operat d'un trencament de l'artria aorta, sense que es pogus salvar la seva vida. Per tant, Eduardo s actualment l'nic component viu de la formaci original del grup.

Discografia.
Originals.
 El Patio (1975);
 Hijos del Agobio (1977);
 Sombra y luz (1979);
 Un encuentro (1980);
 Un mal sueo (1981);
 Lleg el da (1983);

Recopilacions.
 Quinto Aniversario (1988);
 Triana 92 (1991);
 Una Historia (1995);
 Una Historia De La Luz Y De La Sombra (2000);
 S De Un Lugar (2004);
 Quiero contarte (2008);

A finals dels 90, el bateria original de Triana va reformar el grup amb nous membres. Aquesta nova formaci ha editat tres discos, l'ltim d'ells gravat ja desprs de la mort de Tele: Un Jardn Elctrico (1997), En libertad (1999) y Un Camino Por Andar (2007).

Enllaos externs.
Informaci sobre Triana ;
Recordatori al 40 aniversari de Los 40 principales ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333734" title="Federaci Valenciana de Tir amb Arc" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="130117">
La Federaci Valenciana de Tir amb Arc, o Federaci de Tir amb Arc de la Comunitat Valenciana, s l'ens encarregat de la competici, l'arbitratge, les normatives, la formaci i promoci, i les llicncies de l'esport de tir amb arc dins el Pas Valenci. T la seu al carrer de les Avellanes de Valncia i est presidida per Jose Vicente Prez.

La Federaci organitza diferents tornejos al llarg de l'any, a les tres modalitats principals d'aquest esport. En aire lliure, destaca al Trofeu Sant Jaume de Guardamar del Segura i el Vila de Btera. En tir amb arc en bosc, la vessant ms destacada, la principal competici s la Lliga Valenciana, composada de diferents jornades al llarg de l'any. Finalment, en sala, tnen lloc els diferents provincials, aix com l'autonmic de la categoria.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333735" title="Canyada Font del Titot" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="130118">

La Canyada Font del Titot o Canyada del Titot (en castell Caada Fuente del Pavo o Caada del Pavo), s un nucli de poblaci que pertany al municipi de Tors, al Pas Valenci.

Est situat entre les poblacions de Tors i Montroi al voltant de la carretera CV-50.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333736" title="Juhan Aavik" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="130119">
Juhan Aavik (Tallinn, Estnia, 29 de gener de 1884 - Estocolm, Sucia, 26 de novembre de 1982) fou un compositor estoni.

Va estudiar composici al Conservatori de Sant Petersburg. Fou director a Tartu, Estnia (1911-1925), professor de conservatori i director a Tallinn (1928-1944), i director del festival de la can estoniana a Sucia (1948-1961) (desprs d'arribar-hi el 1944). Va escriure gaireb 200 obres, entre les quals 2 simfonies, un concert de violoncel (1949), un concert de contrabaix (1950), un trio de piano (1957), un Rquiem (1959), i diversos treballs corals, canons i msica de cambra. A Estocolm a l'edat 81 (1965 - 1969), va publicar una histria de la msica estoniana en 4 volums.

Referncies.
;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333742" title="Estaci del Papiol" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="130120">







El Papiol s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada entre la AP-2 i la C-1413 al terme municipal del Papiol, una mica allunyada del nucli urb, al que l'uneix una lnia d'autobs. Forma part de la lnia de Vilafranca, que uneix Barcelona amb Sant Vicen de Calders per l'interior per les comarques del Baix Llobregat, Alt Peneds i Baix Peneds.

El 2007 s'hi va realitzar un pas inferior per creuar les vies.



Vegeu Tamb.
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333743" title="Federaci Valenciana de Voleibol" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="130121">
La Federaci Valenciana de Voleibol, o Federaci de Voleibol de la Comunitat Valenciana, s l'rgan encarregat de fomentar, arbitrar, regular, formar i organitzar la prctica del voleibol al Pas Valenci. Tamb t la competncia del volei-platja. Est presidida per Jos Navarro i t la seu a Valncia, a ms d'una delegaci a Alacant.

Sota la seua direcci es troben les competicions de voleibol de Primera i Segona Autonmica, tant en mascul com femen, a ms de les diferents lligues juvenils i d'esport base.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333744" title="Miss Balears" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="130122">
Miss Balears o Miss Illes Balears s un ttol que s'atorga en guanyar el certamen de bellesa per a joves balears que cada any se celebra per l'estiu, normalment a Palma de Mallorca.

Les candidates de tots els pobles balears s'hi presenten per aconseguir el ceptre de Miss balear i un trampol a millorar personal i profesionalment dins el mn de la moda. Totes elles han de superar algunes proves i uns requisits fsics com l'altura, el pes o el contorn del cos, a ms de superar les bases del concurs.

La Miss Balear es presenta cada any al certamen estatal de la dona ms bella del pas, que s escollida a l'hivern o a principis d'any.

Guanyadores anteriors.

2007: Francesca Rebassa Truyols

Enllaos externs.

http://www.missespana.com/home.asp ;
http://www.missespana.com/gmscandidatas1.asp?cod_ficha=0000000019;
http://www.missespana.com/presentbases.asp (Bases del concurs a Miss Espanya 08);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333746" title="Belinchn" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="130123">


Belinchn s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb Estremera (provncia de Madrid) i Barajas de Melo, a l'est amb Huelves, al sud amb Tarancn i a l'oest amb Fuentiduea de Tajo (tamb a Madrid) i Zarza de Tajo.

 Administraci .




 Enllaos externs .
 Referncies geogrfiques.;
 Sobre el poble i el collegi;
 En la pagina de la diputaci de Conca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333748" title="Manuel Chaves Nogales" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="130124">
Manuel Chaves Nogales (1897   1944) va ser un periodista i escriptor espanyol.

s l'autor de la novella El maestro Juan Martnez, que estaba all (1934),
que narra les peripcies d'una parella de ballarins de flamenc durant la Revoluci Russa i la Guerra Civil Russa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333749" title="Federaci d'Esports de Muntanya i Escalada del Pas Valenci" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="130125">
La Federaci d'Esports de Muntanya i Escalada del Pas Valenci s l'ens encarregat de fomentar, arbitrar, regular, atorgar llicncies, etc. Les diferents vessants esportives que es prctiquen en medi muntanyenc, a ms de l'esport de l'escalada. Tamb s l'encarregada de convocar a les diferents seleccions valencianes, com ara la de skyrunning, donat que la Femepv en forma part de la International Skyrunning Federation (ISF). Est dirigida per Francisco Dur i t la seua seu central a Elx. Un dels rgans de la Femepv s l'Escola Valenciana d'Alta Muntanya, encarregada d'impartir cursos i classes en les tcniques de diferents esports de muntanya. 

La Femepv beu de la tradici dels Centres Excursionistes, presents al llarg del territori valenci. Entre les seues activitats es troben el senderisme, l'alpinisme, el muntanyisme, l'escalada esportiva, el descens de barrancs, les carreres de muntanya, etc. 

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333750" title="Paredes de Melo" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="130126">


Paredes s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.

 

Administraci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333754" title="Caranx latus" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="130127">

 Caranx latus s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 101 cm de llargria total i als 13,4 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'Atlntic occidental (des de Nova Jersey -Estats Units-, Bermuda i el nord del Golf de Mxic fins a So Paulo -Brasil-) i de l'Atlntic oriental.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333755" title="Estaci de Castellbisbal" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="130128">









Castellbisbal s una estaci de les lnies R4 i R7 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al terme municipal de Castellbisbal, per allunyada del seu nucli urb, al que l'uneix un autobs.

s una estaci peculiar de la xarxa des del punt de vista tarifari, ja que depenent de la lnia que agafem s una zona o una altra, per a la R4 s la zona 3, per a la R7 s la 3a. I per a la ATM s la zona 2B.

Al sud-est de l'estaci, en direcci Barcelona, se separen les dues lnies, la R7 pren el ramal El Papiol-Mollet que circumvalla Barcelona per entrar pel nord a Barcelona i sortir pel sud fins a l'Hospitalet de Llobregat i la R4 continua per la lnia de Vilafranca per entrar a Barcelona pel sud i sortir pel nord cap a Terrassa i Manresa.



Vegeu Tamb.
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia 7 (Rodalies Barcelona);
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333756" title="Billar angls" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="130129">
El Billar angls, tamb anomenat "pool 51", es una modalitat de billar que es juga amb 16 boles: 7 vermelles, 7 grogues, 1 negra o bola 8 i 1 blanca, i una taula de billar amb sis forats o troneres.

En trets generals l'objectiu del joc es que, colpejant la bola blanca s'han d'embossar a les troneres totes les boles d'un color i finalitzar amb la introducci de la bola negra. Les diferents associacions  d'aquest esport matitzen segons els seus criteris els reglaments detallats del joc.

Aquesta prctica est molt estesa a la Gran Bretanya i Frana principalment, per es juga a arreu d'el mn.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333757" title="Caranx lugubris" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="130130">

Caranx lugubris  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total i als 17,9 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic (des de Sud-frica fins a Reuni, Maurici i les Seychelles), al Pacfic occidental (des del sud del Jap fins a Nova Calednia), a l'Atlntic occidental (des de Bermuda i el nord del Golf de Mxic fins al Brasil), a l'Atlntic oriental (Aores, Arxiplag de Madeira, Cap Verd i Golf de Guinea) i a les costes centrals del Pacfic oriental (des de Mxic fins a Costa Rica).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333758" title="Villarrubio" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="130131">


Villarrubio s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. A l'altura d'aquest municipi, a la carretera entre Madrid i Valncia, es va matar en un accident de cotxe el cantant Nino Bravo.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333759" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="130132">

Els IV Jocs Olmpics d'Estiu es van celebrar a Londres, Anglaterra entre el 13 de juliol i el 31 d'octubre de 1908. Hi van participar 2.008 atletes, entre ells la presncia de 37 dones, de 22 comits.

Antecedents.
Aquests Jocs havien de disputar-se originriament a Roma. En aquells moments es va tractar dels 5ens Jocs Olmpics moderns. Posteriorment els Jocs d'Atenes de 1906 foren degradats i els de Londres es convertien en els quarts Jocs moderns.

Mentre les autoritats italianes estaven preparant els Jocs, es produ l'erupci del Vesuvi el 7 d'abril de 1906, devastant la ciutat de Npols. Molts fons econmics van haver de ser dirigits a la reconstrucci de Npols, i la seu de la nova Olimpada va haver de ser canviada. Londres fou escollida i els Jocs es disputaren a la zona de White City, al costat de l'exposici Franco-Britnica. Berln i Mil foren les altres candidates no escollides.

El White City Stadium fou construt en un breu perode de temps, i tenia una capacitat per a 68.000 espectadors. La pista tenia una corda de un ter de milla, diferent a l'estndard actual de 400 metres, amb una piscina, plataformes per salts, lluita i gimnstica al mig.

Comits participants.

Els segents comits nacionals competiren als Jocs Olmpics de Londres 1908. En total foren 22 nacions. Finlndia, Turquia i Nova Zelanda (formant part d'Australsia) debutaren a uns Jocs. Irlanda, Esccia, Galles i Anglaterra participaren units. Per evitar el boicot dels irlandesos, l'equip particip amb el nom de Gran Bretanya/Irlanda, i en dos esports, hoquei i polo, Irlanda particip de forma separada, guanyant la medalla d'argent en ambds. Esportistes participants entre parntesi.

 (1);
 Australsia (29);
 ustria (7);
 (77);
 Bohmia (19);
 Canad (88);
 (78);
 Estats Units (122);

 Finlndia (65);
 (215);
 Grcia (20);
 Hongria (66);
 Imperi Alemany (81);
 Imperi Rus (6);
 Itlia (67);
 (68);

 (118);
 (737);
 Sud-frica (14);
 (172);
 (1);
 Turquia (?);


Esports disputats.
Un total de 22 esports i 24 disciplines formaren part del programa dels Jocs Olmpics de 1908. En aquells temps, l'estira i afluixa era considerat una prova de l'atletisme i el futbol i el rugbi foren llistats junts, com un nic esport. Actualment el COI llista aquests esports com a separats. 




Fets destacats.

Els Jocs van estar envoltats per la controvrsia. El primer dia, seguint una prctica introduda dos anys abans a Atenes 1906, els equips desfilaren darrera la bandera nacional. No obstant aix, aquest fet provoc alguns incidents:
 Els finlandesos havien de desfilar sota la bandera russa, car en aquells anys hi formaven part. Molts d'ells, per, decidiren desfilar darrera de cap bandera.
 La bandera sueca no havia estat collocada sobre l'estadi, de manera que els membres de la delegaci sueca decidiren no prendre part en la cerimnia.

Els Jocs de 1908 foren els primers que intentaren l'establiment d'unes regles estndards per als esports i la selecci de jutges internacionals, en lloc de jutges noms de la seu. Les decisions dels jutges eren molt subjectives en aquells anys. Un exemple fou la final de 400 metres. El vencedor americ fou acusat d'interferir en la cursa del corredor britnic. Part del problema radicava en la diferent forma d'interpretar la interferncia segons les normes americanes i britniques. Finalment s'orden repetir la cursa per els 3 americans refusaren prendre-hi part. El britnic Wyndham Halswelle guany la cursa corrent tot sol. Amb l'objectiu d'evitar fets semblants en el futur, els organitzadors decidiren delimitar la pista per colors i separar-la per cordes en el futur.



L'incident ms fams, per, succe al final de la prova de marat. L'itali Dorando Pietri fou el primer en qu entr a l'estadi, per el seu estat fsic era molt dolent i poc abans d'arribar a la meta dos oficials l'agafaren pels braos i l'ajudaren a creuar. Com a conseqncia fou desqualificat. La medalla d'or fou per l'americ Johnny Hayes que havia arribat segon, per la glria fou per a Pietri. Com a reconeixement al mrit de l'itali, la reina Alexandra de Dinamarca li va atorgar el dia segent una copa d'or. 

L'actual distncia de la cursa de Marat fou establerta en aquests Jocs. La distncia original de 25 milles fou augmentada a 26 per tal de fer coincidir la sortida de la prova en el Castell de Windsor i l'arribada a l'estadi.  Per assegurar que la prova finalitzs davant del rei, la lnia d'arribada tamb es va moure, quedant establerta la distncia oficial de la marat en els actuals 42,195 km (26 milles i 385 iardes). 

Foren els primers Jocs que van incloure esports d'hivern dins del programa. Es van disputar quatre proves de patinatge artstic sobre gel, tot i que es van disputar mesos desprs de les altres proves. L'hoquei sobre herba debut en aquests Jocs.

En aquests Jocs fou quan es pronunci la frase "el ms important en un Jocs Olmpics no s guanyar sin participar"per primer cop. Fou el bisbe de Pennsylvania a la Catedral de Saint Paul el 19 de juliol. Posteriorment, aquesta frase fou adoptada per nombroses personalitats.

El suec Oscar Swahn, que particip a la modalitat de tir, fou l'esportista de ms edat que guany una medalla d'or. Swahn tamb compet i assol medalles en 1912 a Estocolm i el 1920 a Anvers. En totes aquestes edicions compet amb ell el seu fill Alfred..

John Taylor, un dels membres del relleu atltic campi olmpic, fou el primer afroameric que guany una medalla d'or. A la prova els EEUU van guanyar amb un temps de 3:29.4, amb els segents parcials: William Hamilton-200 metres (22.0), Nathaniel Cartmell-200 metres (22.2), John Taylor-400 metres (49.8), i Melvin Sheppard-800 metres (1:55.4) 


Els esportistes ms destacats dels Jocs foren l'americ Melvin Sheppard, guanyador de tres medalles d'or: 800m, 1500m i el relleu olmpic (200m + 200m + 400m + 800m). A la final de 800m, Sheppard va batre el rcord del mn de la distncia amb un temps de 1 52"8. El seu compatriota llanador de martell John Flanagan s'emport la prova per tercer cop consecutiu. Ray Ewry guany les seves setena i vuitena medalles individuals d'or.



Medaller.


Deu nacions amb ms medalles als Jocs del 1908. Pas amfitri ressaltat.


Notes.


Referncies.
;
;
;
;

Enllaos externs.
White City Stadium/BBC radio;
The London Olympics per Russell James;
Web del COI;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333761" title="Caranx melampygus" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="130133">

 Caranx melampygus s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 117 cm de llargria total i als 43,5 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a les Ryukyu i Nova Calednia. Tamb des de Mxic fins a Panam.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333763" title="Almendros" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="130134">


Almendros s un municipi de la provncia de Conca a la Comunitat Autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb els municipis de Villarrubio, Tribaldos, Ucls, Torrubia del Campo i Saelices.

Administraci.



Enllaos externs.
Pgina sobre Almendros;
En turisme de Castella la Manxa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333765" title="Josep Roca-Sastre" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="130135">
Josep Roca-Sastre i Muncunill (Terrassa 1928 - Barcelona 1997) fou un pintor catal, fill del fams jurista Ramn Mara Roca Sastre i nt de l arquitecte modernista, Llus Muncunill. 

Llicenciat en Dret per pressi familiar, volgu ser pintor i fou deixeble de Ramon Rogent. Va comenar a pintar a la dcada dels cinquanta. Pass per una etapa surrealista propera a la sensibilitat del "Dau al Set", i desprs per una pintura matrica que tenia una llunyana base figurativa. Posteriorment, per, es va fer fams internacionalment -carrera que va comenar el 1956 a Chicago i va continuar a Los Angeles, Nova York, Pars i Londres- amb un figurativisme de temtica urbana i intimista, molt personal que reflecteix un mn d'interiors modernistes, inspirats sovint en passadissos i racons del seu mateix estudi de l'Eixample de Barcelona.

Fou membre numerari de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1980). Havia obtingut el premi Sant Jordi de la Diputaci de Barcelona (1966) i la medalla d honor del Salon des Artistes Franais de Pars (1968 i el Premi Quadern de la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell (1993)

 Fonts .

 Pi de Cabanyes, Oriol, Roca-Sastre : una vindicaci del realisme, Terrassa : Caixa de Terrassa ; Barcelona : Lunwerg, 2004.

 Barral, Carlos, Roca-Sastre, Barcelona : mbit, 1985.

 Fontbona, Francesc, Roca-Sastre, Barcelona : Mayo, 1988.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333766" title="El Acebrn" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="130136">


El Acebrn s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Administraci .



 Enllaos externs .
 Pgina sobre aquest municipi;
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333767" title="Caranx rhonchus" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="130137">

 Caranx rhonchus s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total i als 1.000 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Marroc fins a Angola, incloent-hi la costa mediterrnia africana.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333768" title="Germanies a Alcdia" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="130138">



Revolta Forana dels Agermanats- S. XVI 

La Revolta Forana dels Agermanats comen a principis del segle XVI.

Hi ha constncia de qu a mitjans i finals del segle anterior, ja hi havien focus de revolta tan a la ciutat de Mallorca com a la Part Forana.  Aquesta revolta fou dirigida per els agermanats que eren menestrals i pagesos mallorquins, que es manifestaren en contra del poder reial. Els agermanats s'aixecaren en armes per defensar les seves reivindicacions.  Creien en una justcia millor i volien acabar amb la corrupci.

Agermanats a Alcdia.

Entre 1519 i 1521 molts de nobles i rics homes de l'illa viatjaren a Alcdia per refugiar-se dels atacs dels agermanats.  Les murades serviren de protecci i refugi per a tots ells.

En 1521 es nombr nou governador i capit d'Alcdia amb privilegi de grcia a Pere de Pachs.

Nobles i rics homes que es refugiaren a Alcdia.
Pere Joan de Zaforteza- Senyor de la possessi de Raixa (diuen que entr a Alcdia grcies a la disfresa de monjo.  Arribar per octubre de 1521.

Narcis o Narciso.
Bartomeu Rossinyol.

El 15 de febrer de 1521 data de la batalla entre alcudiencs i agermanats. 
Alcdia, com el castell de Santueri, eren els dos nics focs de resistncia a la revolta forana dels agermanats).  Encapalava la gurdia alcudienca en Bartomeu Ventayol. 
Els agermanats prepararen una emboscada als d'Alcdia quan volien sorprendre'ls un dia que anaven a preparar les vinyes fora de les murades. Segons l'historiador Pere Ventayol Suau, hi havia dies que no es veien cap germanat al costat de les murades; per aquell temps, els d'Alcdia necessitaven preparar les vinyes per conrear que eren fora del recinte amurallat.  Alertats per Ventayol, alguns alcudiencs corrien cap a les muralles i altres s'enfrontaren als agermanats.

"Llegados al Bresal junto a la heretat d'Abrinas, pusironse a trabajar, y pasada media hara un silbido bien conocido de ellos les avis la perentoria necesidad de substituir la lid al trabajo.(...) Puestos los alcudianos en orden por Bartolemeu Ventayol, emprendieron luego la retirada, porque los de la descubierta emboscada eran quinientos, los cuales acometieron impetuosamente a los veinte y cinco, que por su fortuna haban ya ganado una pequea eminencia, desde el cual pudieron hacer frente por un corto espacio de tiempo.  Formando un pequeo cuadro, hicieron morder la tierra a los atrevidos que les acometieron sin rden; pero su situacin pronto deba ser crtica y desesperada; (...)"

Davant Bartomeu Ventayol es trobava el cap dels agermanats Guillem Grimalt que tingueren un temps per parlar.  Grimalt volia que Ventayol l'entreguesin tots aquells rics homes i nobles que s'havien refugiat darreres les murades.  Ventayol es neg en rotund.

Comen la batalla, Alcdia encapalada per Ventayol era auxiliat per els homes de Guaita, Alear o Alenyar, Rotger, Jaume Soliveret i en Cifre.
Una dona de la familia Amors dugu al capdavant de les forces alcudienques la bandera de la creu blanca sobre un fons blau mar, senyera dels no agermanats alcudiencs.  La senyera s'ha conservat fins fa pocs anys dins la parrquia de St. Jaume d'Alcdia.  Molt possiblement ara estigui en fase de restauraci.

El noble senyor Narciso (Narcs) amb dos cents homes ajudaren a Ventayol a enfrontar-se als agermanats. "La causa de este ataque repentino de los comuneros fu descubrir muy cercano un refuerzo de doscientos homes capitaneados por el noble D. Narciso, los que llegaron al principio del combate, y en menos de media hora los comuneros fueron derrotados con prdida de muebos, siendo muy poca la de los alcudianos; an que esta victoria les cost un profundo pesar. "-  D. Narcs fou greument ferit, es deman l'assistncia del cirurgi Llensor que prest l'auxili. Vist que les ferides eren molt importants es deman la presncia del capell, D. Mart Ferrer. Mor al poc temps.

El 18 de febrer de 1521 arrib a Alcdia el bisbe de Cluny, Pere Pont que anava acompanyat per Joan Odon de Salas per intermediar entre els agermanats i els alcudiencs.

El 22 d'octubre de 1521 una pea d'artilleria a Palma fou robada per els agermanats a la ciutat d'Alcdia.  Joan Albert envi un grup dels seus homes a parlar amb el batle d'Alcdia i que posss fi al setge.

Per novembre de 1521 Alcdia torn a ser atacada i assetjada per els agermanats.  Alcdia deman ajuda al propi rei d'Espanya, Carles I.  La gran majoria dels alcudiencs aguantaren dins el recinte murallat durant uns pocs anys fins que grcies a la intervenci del emperador varen poder acabar amb les revoltes foranes.

Entre els pocs agermanats que viven dins el recinte murallat, es trobava Pere Ferrer Toleta.

El 5 de novembre de 1521 El jurau, Rafel Arnau, visit Alcdia per negociar amb els no agermanats. 

Per octubre de 1522 Joanot Colom s'enfront a Sa Pobla a les tropes reials, capitanejades pel governador de Mallorca, Miquel de Gurrea, que prviament havien desembarcat a la costa alcudienca. 
Durant aquell enfrontament moriren un miler de persones.

El dia 7 de mar de 1523 els agermanats capitularen a Palma. Joanot Colom que prviament havia abandonat la revolta forana per refugiar-se a Palma, fou empresonat durant dos mesos al castell de Bellver i el 3 de juny d'aquell mateix any, fou degollat i esquarterat.

Vegeu tamb.
 Germanies de Mallorca;

Bibliografies.
VENTAYOL SUAU, Pere- "Historia de Alcdia" Tom II- 1982.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333770" title="Caranx papuensis" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="130139">

Caranx papuensis  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 88 cm de llargria total i als 6.400 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Zanzbar i Sud-frica fins a les Illes Carolines, les Illes Marqueses, les Ryukyu i Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333771" title="Caranx sansun" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="130140">

Caranx sansun  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 91,4 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes dels oceans ndic i Pacfic.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333772" title="Caranx senegallus" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="130141">

 Caranx senegallus s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Mauritnia fins a les d'Angola.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333774" title="Federaci Valenciana d'Hpica" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="130142">
La Federaci Valenciana d'Hpica, o Federaci d'Hpica de la Comunitat Valenciana, s l'associaci esportiva destinada a regular, arbitrar, donar llicncies, formar i promoure l'hpica al territori del Pas Valenci en les seues diferents vessants: doma clssica, salt d'obstacles, engantxes, doma vaquera, concurs complet, trec, i raids. Est dirigida per Jos Lus Martnez i t la seua seu a Valncia. Tamb organitza tornejos territorials en els diferents especialitats.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333778" title="Agust Pedrico i Esprzia" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="130143">

Agust Pedrico i Esprzia (Olot, Garrotxa, 19 de novembre de 1968) s interpret de contrabaix a la cobla Ciutat de Girona i compositor de sardanes.

Va estudiar piano, contrabaix, fuga, formes musicals i composici al Conservatori de Badalona. Com a interpret de contrabaix ha actuat ales cobles La Principal de Banyoles (1985-1993), Cadaqus (1994-1995) i des del 1996 a la Ciutat de Girona.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333779" title="Federaci Valenciana de Tennis Taula" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="130144">
La Federaci Valenciana de Tennis Taula, o Federaci de Tennis Taula de la Comunitat Valenciana, s l'organisme encarregat de vetllar pel funcionament, l'organitzaci, l'arbitratge, la formaci i les llicncies de l'esport del tennis taula al Pas Valenci. A ms a ms, t la competncia de convocar a les seleccions valencianes de tennis taula per disputar compromisos, a hores d'ara, dins el format autonmic i puntualment internacional, com al Torneig d'Encamp. Tamb t cura de la Lliga Valenciana de l'especialitat, tant en mascul com en femen.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333785" title="Caranx sexfasciatus" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="130145">

 Caranx sexfasciatus s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 120 cm de llargria total i als 18 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes dels oceans ndic i Pacfic: des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Hawaii, sud del Jap, Austrlia i Nova Calednia. Tamb des del sud-oest de la Baixa Califrnia i el Golf de Mxic fins a Equador, incloent-hi les Illes Galpagos.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333789" title="Federaci Valenciana de Ciclisme" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="130146">
La Federaci Valenciana de Ciclisme, o Federaci de Ciclisme de la Comunitat Valenciana, s l'ens encarregat de controlar i regular el correcte desenvolupament de l'esport del ciclisme al Pas Valenci, aix com atorgar llicncies, arbitrar competicions, convocar a les seleccions valencianes de ciclisme, formar a joves promeses valencianes, organitzar la Volta Ciclista a la Comunitat Valenciana, entre d'altres funcions. T la seua seu al Veldrom Llus Puig de Valncia, amb delegacions provincials.

Les modalitats ciclistes de les quals t competncia aquesta Federaci sn: carretera, pista, mountain bike, bicicross, cicloturisme i BMX, tant en mascul com en femen en totes les seues categories.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333790" title="Caranx tille" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="130147">

Caranx tille  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 80 cm de llargria total i als 7.200 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Zanzbar (Tanznia) i Durban (Sud-frica) fins a les de Madagascar, Sri Lanka, Okinawa, Ryukyu, la Mar d'Arafura, Austrlia i Fidji.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333791" title="Caranx vinctus" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="130148">

 Caranx vinctus s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 37 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de la Baixa Califrnia fins al Per.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333792" title="Federaci Valenciana de Pesca" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="130149">
La Federaci Valenciana de Pesca, o Federaci de Pesca de la Comunitat Valenciana, s l'encarregada de regular, arbitrar, promoure, formar, etc. les diferents competicions de pesca esportiva que existeixen al Pas Valenci. Est dirigida per Joan Baptista Arts i t la seua seu a Valncia, amb corresponents delegacions provincials. Entre els tornejos que organitza aquesta entitat hi ha les concentracions autonmiques, les proves autonmiques i les provincials, en les diferents vessants d'aquesta prctica: mar oberta en embarcaci, costa, aigua dola, etc. tant en individual com en clubs. Tamb s l'encarregada de marcar les talles mnimes de les espcies vlides en concurs.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333793" title="Decapterus akaadsi" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="130150">

Decapterus akaadsi  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del sud del Jap fins a les de la Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333795" title="Decapterus koheru" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="130151">

 Decapterus koheru s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Alimentaci.

Menja zooplncton.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Nova Zelanda.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333798" title="Eurodance" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="130152">
L'eurodance s un estil de msica electrnica aparescut a Itlia molt a principis dels anys 80 sota el nom d' italo-dance i ms conegut posteriorment com a msica spaghetti que fou rpidament importat a tot Europa; d'aqui el seu nom actual.
L'italo-dance original nasqu fruit de la forta influncia americanitzant a la pennsula itlica amb mfasi a la msica disco que tant d'xit tingu a finals dels anys 70. Aix unit a una certa influncia de les corrents dins de la new wave britnica que surgiren pel mateix perode tals com el techno i la corrent anomonada nou-romntics i la tradici meldica de la can popular italiana. Del conjunt de totes aquestes fonts va sorgir, doncs, un estil musical caracteritzat per utilitzar instrumentaci gaireb exclusivament electrnica (teclats, caixes de ritme, samplers, etc.), una veu vocalista portant el ps meldic de la can i un tempo i ritme perfectament definits i homogenis en tot l'estil: compassos 4x4 a un ritme d'entre 100 i 120 BPM. D'aquest periode inicial sorgiren nombroses produccions signades per artistes amb pseunnims de clares sonoritats anglo-saxones: Ryan Paris, P. Lion, Ken Lazlo, Den Harrow, Silver Pozzoli, Miko Misson i un llarg etctera.

De l'italo-dance a l'eurodance.
L'xit de l'estil va portar a una rpida propagaci ms enll de les fronteres italianes i abans de l'ecuador de la dcada dels 80 ja es realitzaven produccions que copiaven l'estil itali a Alemanya, Holanda, Blgica i Espanya (i ms concretament a Catalunya) encara que mai es va moure de dins del mercat europeu: per aix ja a finals dels anys 80 alguns el comenaven a anomenar eurodance. Artistes com l'alemany Eddie Hungington o el catal David Lyme en foren alguns exponents d'aquesta expansi.
Un cas apart mereixiria, encara que tamb s'en cualifiqus d'eurodance, de la msica dance que per llavors es feia al Regne Unit i especialment la que surgia de la factoria dels productors Stock, Aitken & Waterman amb un tipus de msica amb segell propi: de la seves mans aparesqueren gent com Mel & Kim, Bananarama, Kylie Minogue o Rick Astley entre d'altres.

La influncia del house.
Cap a molt a finals dels 80 la msica eurodance tal com s'havia fet fins llavors va entrar en decadncia. El pblic noms volia escoltar msica house i aix va produir una renovaci radical de cares dins de les mltiples productores arreu d'Europa i especialment a Itlia on, fins i tot, alguna productora pionera dels anys 80 arriv a desaperixer.
La consecuncia de tot aix fou una espectacular renovaci de l'estil eurodance de la m de productors com Giafranco Bartolotti o Robyx a Itlia o Deniz Pop a Dinamarca, per posar alguns exemples destacables. Encara que, curiosament, el pas que abander aquesta renovaci de l'eurodance fou Blgica on sorgiren produccions d'enorme xit signades per gent com Technotronic, Twenty 4 Seven o Bizz Nizz.

La diluci de l'eurodance en els anys 90.
A mesura que en els anys 90 els estils electrnics escoltats a les discoteques es multiplicaven i cada cop havien ms sub-gneres d'altres sub-gneres la definici estilstica de l'eurodance es va anar perdent pel seu continuu contacte amb el house, el progressiu, el techno, el trance i altres estils sorgits en els 90.
Malgrat tot es pot dir que el pas on ms es va conservar la puresa de l'esperit original de l'estil fou, com no, Itlia de la m de gent com Wighfield, Co.Ro., Corona o Alexia. Tamb fou destacable la forta corrent dins de l'eurodance, aparescuda a mitjans dels 90, anomenada cover i que consisitia en reversionar temes clssics del pop-rock en clau dance; Double You en fou el conjunt bandera.

L'italo-power i altres corrents de l'eurodance en el nou milleni.
Amb el canvi de segle aparesqu una tendncia dins de l'eurodance que feu molt de furor durant uns cuants anys: litalo-power. Nascut, un cop ms, a Itlia consistia senzillament en recuperar la sonoritat de l'eurodance original dels anys 80 per emprant instrumentaci moderna i marcant fortament el ritme amb una percusi bastant contundent. Artistes clau d'aquesta corrent foren Gigi d'Agostino, Eiffel 65, Prezioso, Gabri Ponte i DJ Ross entre altres.
Amb el decurs dels anys litalo-power s'ha anat desgastant i han deixat pas a noves figures de l'eurodance fora d'Itlia com han estat, o estant siguent, el cas dels rumanesos O-zone, la belga Kate Ryan o l'alemanya Cascada.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333800" title="Decapterus kurroides" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="130153">

Decapterus kurroides  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a les Filipines, sud del Jap i sud d'Austrlia Occidental.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333804" title="Decapterus lajang" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="130155">

 Decapterus lajang s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Sud-frica fins a les del Pacfic.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333805" title="Federaci Valenciana d'Atletisme" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="130156">
La Federaci Valenciana d'Atletisme o Federaci d'Atletisme de la Comunitat Valenciana, s l'entitat destinada a regular, donar llicncies, organitzar, formar, promoure, arbitrar, etc. les diferents modalitats incloses a l'esport de l'atletisme dins el territori valenci. Est dirigida per Vicent Revert. La Federaci tamb marca que el recinte on es disputen les proves siguen els correctes dins les quatre grans rees: aire lliure, camp a travs, ruta i pista coberta. A ms a ms, elabora els escalafons de les millors marques a nivell valenci en les diferents modalitats i a totes les categories.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333807" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="130157">

L'atletisme va ser esport olmpic a Pequn 2008, com ho havia estat en els vint-i-cincs jocs olmpics anteriors. La competici es desenvolup a l'Estadi Nacional de Pequn durant la segona semana dels Jocs (entre el 15 i el 24 d'agost). L'nic canvi en els esdeveniments va ser la introducci dels 3.000 m obstacles en categoria femenina.

Calendari.
La competici d'atletisme es disput durant els deu darrers dies dels Jocs de Pequn. Tots els dies hi hagueren finals, la primera el llanament de pes mascul i la ltima, com en cada edici dels Jocs, la marat masculina.


Resultats.
Dones.

*Atletes que participaren en les rondes prvies i van rebre medalles.

Lyudmila Blonska d'Ucrana guany originriament la medalla d'argent a l'heptatl per don positiu metiltestosterona i fou desqualificada. 

Homes.

Llegenda: rm = rcord mundial; ro = rcord olmpic; rc = rcord continental; rn= rcord nacional.
*Atletes que participaren en les rondes prvies i van rebre medalles.

Medaller.



Referncies.


Enllaos externs.
  Portal Oficial de Pequn 2008: atletisme;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333809" title="Lnia R43" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="130158">






La lnia R43 (Lleida-Saragossa) s una lnia de ferrocarril de via d'ample ibric. s una de les 8 lnies de mitjana distncia i aquesta en concret s gestionada per Renfe.

A l'estaci de Saragossa-Delicias hi ha un doble canviador d'ample  ibric a internacional i al inrevs (sistema Talgo i sistema Brava-CAF).

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca1;
Lnia regional Ca2;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca4;
Lnia regional Ca5;
Lnia regional Ca6;
Lnia regional Ca7;
Lnia regional L7;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333811" title="Decapterus macarellus" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="130159">

 Decapterus macarellus s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 46 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Nova Esccia i Bermuda fins a Rio de Janeiro -Brasil-), de l'Atlntic oriental (Santa Helena, Cap Verd, Golf de Guinea, Aores i Arxiplag de Madeira), de l'ndic (Mar Roig, Golf d'Aden, Seychelles, Sud-frica i Sri Lanka) i del Pacfic oriental (des del Golf de Califrnia fins a Equador).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333813" title="Decapterus macrosoma" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="130160">

Decapterus macrosoma  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 35 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a Malisia, Indonsia i la Mar d'Arafura. Tamb des del Golf de Califrnia fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333816" title="Decapterus maruadsi" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="130161">

Decapterus maruadsi  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar de la Xina Meridional fins a les de les Illes Mariannes.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333817" title="Tolipeut" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="130162">

Els tolipeutins (Tolypeutinae) sn una subfamlia d'armadillos. Aquesta subfamlia inclou tres gneres d'armadillos. Gaireb totes les espcies d'aquest grup viuen a Amrica del Sud.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333819" title="Decapterus muroadsi" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="130163">

 Decapterus muroadsi s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental, ndic i Pacfic.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333820" title="Crowded House" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="130164">



Crowded House s una banda de rock formada a Melbourne (Austrlia) i liderada pel cantantautor neozelands Neil Finn. L'activitat de la banda va ocrrer entre el 1986 i 1996, any en qu la banda va disoldre's. Una dcada ms tard, l'any 2007 la banda va reunificar-se per continuar la trajectria musical junts.

Neil Finn s mpliament reconegut com el compositor principal i el director creatiu de la banda. La resta dels seus componenets sn Paul Hester a la bateria i Nick Seymour al baix. Addicionalment, Mark Hart (guitarrista i piano, tamb membre de Supertramp) va collaborar en l'lbum Together Alone (1992) i Recurring Dream(1996) i Tim Finn (compositor i piano, germ de Neil Finn) va participar en l'lbum Woodface (1990 1992).

L'any 2006 Neil Finn i Nick Seymour es van retrobar per treballar en un nou disc en solitari de Neil Finn. Comprovant la gran qumica que encara mantenien entre ells dos van decidir tornar a unir-se per treure un nou disc com a Crowded House aprofitant les canons amb les quals havien estat treballant. Mark Hart va tornar a treballar amb ells com a guitarra i piano, i ocupant el lloc del difunt Paul Hester van contractar a Matt Sherrod. Com a resultat d'aquest treball va sorgir l'any 2007 l'lbum Time on Earth i una gira mundial. El disc va aconseguir el nmero 1 a les llistes d'xits d'Austrlia.

D'entre les seves canons ms conegudes s'hi pot trobar Don't dream it's over, Something so strong, Better be home soon, Weather with you, Fall at your feet, Instinct, Locked out i Distant sun.

 Origen .

Abans de formar Crowded House, Neil Finn i Paul Hester havien participat ocasionalment a la banda de rock Split Enz fundada per, entre d'altres, Tim Finn, germ de Neil Finn.

La banda que posteriorment seria Crowded House va nixer amb el nom de The Mullanes a l'any 1985 incloent el guitarrista Craig Hooper, antic membre de The Reels. Van firmar un contracte amb Capitol Records i van anar a Los Angeles, on Hooper deixaria en grup. Per petici de l'editorial, van canviar el nom a Crowded House (casa plena de gent) fent referncia al petit lloc on vivien tots durant la gravaci de l'lbum, 1902 N. Sycamore street.

 Discografia (lbums) .

 1988: Temple of Low Men;
 1991: Woodface;
 1993: Together Alone;
 1996: Recurring Dream The Very Best of Crowded House;
 1999: Afterglow;
 2007: Time on Earth;

 Top 20 'singles' internacionals .
Don't Dream It's Over;
Something So Strong;
Better Be Home Soon;
Chocolate Cake;
Fall at Your Feet;
Weather With You;
It's Only Natural;
Distant Sun;
Locked Out;
Everything Is Good for You;
Instinct;
Not the Girl You Think You Are;
Don't Stop Now;

Enllaos externs.
Crowded House Official website;
Official MySpace;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333822" title="Decapterus punctatus" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="130165">

Decapterus punctatus  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total i als 300 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Nova Esccia -Canad-, el Golf de Mxic i el Carib fins a Rio de Janeiro -Brasil-) i de l'Atlntic oriental (des del Marroc fins a Sud-frica, incloent-hi l'Arxiplag de Madeira, les Illes Canries, Cap Verd i Santa Helena).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333825" title="Decapterus russelli" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="130166">

 Decapterus russelli s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total i als 110 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins al Jap, la Mar d'Arafura i Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333826" title="Lldria gegant" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="130167">

La lldria gegant (Pteronura brasiliensis) s un mamfer carnvor amfibi, originari de Sud-amrica. T la mida d'un hum adult, i s el membre ms llarg de la famlia dels mustlids, un grup de predadors amb xit arreu del mn. A diferncia de la majoria de mustlids, la lldria gegant s una espcie social, amb grups familiars que inclouen habitualment entre tres i vuit membres. Els grups se centren al voltant d'una parella reproductiva dominant, i presenten unes grans cohesi i cooperaci. Tot i que sn animals generalment pacfics, tamb sn territorials i s'han observat agressions entre diferents grups. La lldria gegant s activa exclusivament durant les hores de sol. s l'espcie de lldria ms sorollosa, i se n'han documentat diferents vocalitzacions que expressen alarma, agressivitat, i tranquillitat.

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333827" title="Decapterus scombrinus" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="130168">

 Decapterus scombrinus s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 46 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic oriental: des de Califrnia fins a les Illes Galpagos. Tamb a Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333836" title="Temple d'August de Pula" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="130169">

El temple d'August (en croat: Augustov hram) s un temple rom ben conservat a la ciutat de Pula, a Crocia (conegut en temps dels romans com Pola). Dedicat al primer emperador rom, August, es construa probablement durant la vida de l'emperador entre el 2 aC i el 14. Era construt en un pdium amb un porxo amb columnes cornties que mesuren al voltant de 8 m per 17,3 m. El fris, ricament decorat, s similar al de la Maison Carre de Nimes, Frana.

La dedicatria del temple originalment consistia en unes lletres de bronze adjuntades al prtic. Noms en resten els forats i el text s'ha destrut gradualment. Tanmateix, constava d'una dedicatria estndard tamb trobada en altres temples d'August: 

ROMAE  ET  AUGUSTO  CAESARI  DIVI  F  PATRI  PATRIAE;

Roma i August Csar, fill de la divinitat, pare de la ptria ;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333841" title="El Hito" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="130170">


El Hito s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord Villas Viejas, a l'oest amb Almonacid del Marquesado, al sud amb Villarejo de Fuentes i a l'est amb Montalbo.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333843" title="Do menor" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="130171">

Do menor (tamb dom en la notaci europea i Cm en la notaci americana) s la tonalitat que t l'escala menor natural a partir de la nota do; aix est constituda per les notes do, re, mi , fa, sol, la  i si . La seva armadura t tres bemolls; en el cas de les escales menors meldica i harmnica les alteracions addicionals s'afegeixen al costat de les notes i no a l'armadura. El seu relatiu major s la tonalitat de mi  major, i la tonalitat homnima s do major.

 En el barroc, la msica en do menor s'escrivia usualment amb una armadura de dos bemolls, i algunes edicions modernes d'aquell repertori ho fan aix. Aix era degut a que encara persistia l'ambigitat entre la tonalitat i els modes antics. En aquest cas la tonalitat de do menor, sense el la bemoll, funcionava com el do menor dric.

Dels dos concerts per a piano que Mozart va escriure en menor, un d'ells est en do menor, el nm. 24, K 491. Do menor ha anat associada amb el carcter heroic des del temps de Beethoven, i un exemple destacat n's la seva Simfonia nm. 5. El fet que la Simfonia nm. 1 de Brahms estigus en do menor va contribuir a que se la denomins la "desena de Beethoven". Tres de les nous simfonies d'Anton Bruckner estan en do menor. 

Exemples de composicions en la menor.
 Composicions clssiques .
Gran Missa en do menor - Wolfgang Amadeus Mozart;
Simfonia nm. 5 - Ludwig van Beethoven;
Sonata per a piano nm. 8, "Pattica" - Ludwig van Beethoven;
Concert per a piano nm. 2 - Serguei Rakhmninov;
Estudi Op. 10 nm. 12 "Revolucionari" - Frederic Chopin;
Simfonia nm. 2, "Ressurrecci" - Gustav Mahler;

Canons.
Could You Be Loved - Bob Marley;
Desert Rose - Sting;
Get Up, Stand Up - Bob Marley;
Holy Diver - Dio;
It's My Life - Bon Jovi;
Lonely Days - Bee Gees;
Spanish Castle Magic - The Jimi Hendrix Experience;
Parallel Universe - Red Hot Chili Peppers;
Say It Ain't So - Weezer;
Seven Day Fool - Jully Black;
That's the Way I Like It - KC and the Sunshine Band;
This Love - Maroon 5;
To the Moon and Back - Savage Garden;
Toxic - Britney Spears;
Tragedy - Bee Gees;
High Hopes - Pink Floyd;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333844" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="130172">
La gimnstica va estar present als Jocs de Pequn 2008 per 26 cop consecutiu. El programa no va experimentar cap canvi respecte als Jocs d'Atenes 2004 i es practicaren tres disciplines: gimnstica artstica, en trampol i rtmica. Les dues primeres es van disputar entre el 9 i el 19 d'agost al Gimns Nacional de Pequn, mentre que el  Gimns de la Universitat Tcnica de Pequn fou l'escenari de la rtmica entre el 21 i el 24 del mateix mes.

Resultats.

Gimnstica artstica.
Dones.



Homes.


Gimnstica rtmica.


Gimnstica en trampol.


Medaller.



Enllaos externs.
  Portal Oficial de Pequn 2008: gimnstica artstica;
  Portal Oficial de Pequn 2008: gimnstica rtmica;
  Portal Oficial de Pequn 2008: gimnstica en trampol;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333845" title="Armadillo de nou bandes" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="130173">

L'armadillo de nou bandes (Dasypus novemcinctus) s una espcie d'armadillo d'Amrica del Nord, Central, i del Sud. s el membre ms ests d'aquest grup. Els seus avantpassats evolucionaren a Amrica del Sud, per aconseguiren arribar a Amrica del Nord durant el gran intercanvi americ desprs de la formaci de l'istme de Panam fa uns tres milions d'anys.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333848" title="Villar de Caas" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="130174">


Villar de Caas s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333850" title="Armadillo de set bandes" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="130175">

L'armadillo de set bandes (Dasypus septemcinctus) s una espcie d'armadillo de Sud-amrica. Viu a Colmbia, Veneuela, Bolvia i el Brasil. s un animal terrestre, solitari i nocturn, que viu bsicament en hbitats secs a l'exterior de les regions de jungla.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333860" title="Fuentelespino de Haro" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="130176">


Fuentelespino de Haro s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333865" title="Guerra d'frica" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="130177">

La guerra d'frica fou el nom que es va donar a la guerra entre Espanya i el Marroc el 1859 i 1860.

Els incidents amb les tribus frontereres de les Illes Alhucemas, Ceuta i Melilla, assassinats, pirateries i altres, havien esdevinguts freqents desprs de 1848. El 1859 el comandant de Ceuta, d'acord amb el govern, va comenar a construir una srie de fortins a la rodalia de Ceuta, el primer al comenament del mes d'agost a Santa Clara. El dia 10 les obres foren destrudes per la kabila d'Anyera (vegeu Incident de la kabila d'Anyera). Els espanyoles van seguir amb la seva tasca i van entrar  en territori marroqu per tallar arbres, i van plantar les pedres de delimitaci de manera arbitraria.

El 23 d'agost foren destruts altres dos posicions espanyoles. El 5 de setembre de 1859 el govern O'Donnell va enviar una dura nota de protesta al sult. El comandant de Ceuta brigadier Gmez Pulido, va sortir amb una columna el 8 de setembre i va posar en fuita a un grup de rifenys; el mateix va fer altre cop el dia 13 de setembre. Desprs d'aix el sult va acceptar les imposicions espanyoles de reposici de les pedres de lmit eliminades, incloent les que es van fer en una nota aclaridora el 3 d'octubre, per el govern espanyol volia la guerra i el 15 d'octubre va comminar al Marroc a iniciar les obres tal com s'exigia a la nota del dia 5 del mes anterior. El sult va protestar educadament per O'Donnell va respondre amb una nota violenta reiterant les exigncies i l'extensi de la frontera de Ceuta fins a la serralada de Bullones. 

Gran Bretanya, que temia que una guerra ports a la ocupaci espanyola de Tnger, va enviar una nota per exigir la seguretat de Gibraltar.  Espanya va haver de declarar que tenia intenci d'ocupar cap posici a l'estret que poses en perill la seguretat de la base britnica. Per debilitar a Espanya el govern britnic li va exigir el pagament d'una antiga deute de quaranta nou milions de reials, que el govern va pagar  sense regatejar, per tot aix va accentuar el patrioterisme i les ambicions imperialistes i el 22 d'octubre les corts van declarar la guerra al Marroc. 

El 3 de novembre Leopoldo O'Donnell fou nomenat comandant de les forces a l'frica, amb tres cossos d'exrcit dirigits pels generals Echage, Zabala i Ros de Olano, ms una divisi de reserva dirigida per Joan Prim i una divisi de cavalleria manada per Alcala Galiano, en total 40.000 homes; la marina va quedar sota comandament de Segundo Daz Herrero amb 4 vaixells de vela i 10 vapors i amb 223 canons i tres mil mariners.

El sult marroqu van posar al capdavant de les seves forces al seu germ Muley Abbas, amb els bakharis, magazenis i nizams com a forces regulars i els gums que eren les forces voluntries, en total cinquanta mil homes, amb uns 500 canons d'artilleria (150 moderns). 

Descartada Tnger com a lloc de desembarcament, per l'oposici anglesa, i el riu Martn, per un fort que hi havia a la seva boca suposadament molt ben artillat, O'Donnell va optar per Ceuta i va declarar a Tetun com objectiu. L'esquadra va bloquejar els ports de Tnger, Larraix i Tetun, i el general Echage amb la primera divisi va desembarcar a Ceuta el 18 de novembre i el 19 va ocupar les primeres posicions al Serrallo, la residncia de paix. El 20, 21 i 22 foren atacades les posicions espanyoles, i el 24 van rebre reforos i van atacar altre cop, sent rebutjats desprs d'una lluita que va arribar a ser de cos a cos, a costa d'unes 100 baixes al bndol espanyol. L'atac es va reproduir el dia 25 (4000 marroquins); ferit Echage va assolir el comandament el general Gasset, que va aconseguir rebutjar a l'enemic quan ja havia rebassat el flanc esquerra; les baixes espanyoles foren de 400 homes.

L'operaci estava molt mal planejada, doncs Ceuta no s'havia aprovisionat i les tropes van estar uns quants dies a mitja raci. O'Donnell, que era a Cadis, va sortir cap a Ceuta on va arribar el dia 27 de novembre, junt amb Zabala i les seves forces. El dia 30 els marroquins van rebre reforos i van tornar a l'atac a una posici a 1 km del campament espanyol,  i O'Donnell va ordenar al general Gasset que ans a socrrer la posici mentre Zabala ocupava les altures que dominaven el Serrallo i Prim es feia crrec del campament; finalment els atacants foren rebutjats desprs de durs combats.

Al desembre els espanyols van reforar les seves posicions i els marroquins van voler impedir-ho i vuit mil soldats dirigits pel mateix Muley Abbas van atacar el dia 9 de desembre a la brigada Angulo, que ocupava les posicions avanades. Zabala el va anar a auxiliar, i amb carregues de baioneta va aconseguir rebutjar als atacants, en el que s'anomen batalla de la serralada de Bullones. Zabala va obtenir la gran creu de Sant Ferran (nica que es va concedir en tota la guerra). Les baixes espanyoles foren nombroses. Els marroquins van tornar a atacar els dies 15, 20, 22, 25 i 29 de desembre, i altre cop foren rebutjats sovint lluitant a la baioneta, i amb moltes baixes. Un altra causa de mortaldat era el colera que afectava als soldats espanyols i que va provocar alguns milers de morts.

El 29 de desembre una esquadra de vuit vaixells va bombardejar el fort de la boca del riu Martn, que va resultar menys ben dotat que el que se suposava, i va posar de relleu l'error estratgic al no haver-ho comprovat a temps i haver fet all el desembarcament. El fort fou inmediatament neutralitzat.

El 1 de gener de 1860 l'exrcit espanyol va iniciar la marxa cap a Tetun, amb Prim a l'avantguarda, seguit per Zabala, i finalment O'Donnell i l'estat major. Echage i Ros de Olano van romandre a Ceuta a l'expectativa.  Prim havia d'anar a la vall dels Castillejos i ocupar una posici coneguda com la casa del morabit per esperar al segon cos d'exrcit que arribaria al dia segent, i junts passar la vall. Prim va aconseguir el seu objectiu, per no es va saber contenir i, fustigat per l'enemic des de una posici estratgica a la vall, va avanar amb una temerria carrega a la baioneta i va ocupar la posici enemiga a una de les estivacions de la Serralada de Bullones, i desprs va perseguir a l'enemic amb la cavalleria; els marroquins es van refer i van rodejar a la cavalleria, que es va salvar per poc; embravits els marroquins va passar a l'atac a les tres de la tarda i van recuperar la posici que havien perdut, fins que Prim va agafar la direcci i al capdavant, amb una bandera a la ma i parlant als soldats electritzats per l'exemple del seu cap, va iniciar la contraofensiva, amb la bona sort que llavors va arribar Zabala amb quatre batallons i va arrodonir la victria. Aquesta fou la batalla de Castillejos, que va costar 700 morts als espanyols.

Muley Abbas se'n va adonar que els espanyols no s'aturarien fins a Tetun i va decidir obstaculitzar tant com fos possible el seu cam. Va atacar a les altures de la Comtessa, per no va saber aprofitar les dificultats del pas de Monte Negrn pels espanyols, quant el soldats van haver de passar per un estret pas d'arena entre la mar i unes llacunes; va tornar a atacar a la vora del riu Smir, per sense fora ni convicci. En canvi un temporal va impedir els subministraments als espanyols durant uns quants dies, i la situaci va arribar a ser critica, per escampat el temporal els vaixells van poder portar aliments frescos i es va reprendre la marxa. Es va creuar el Cap Negre i el riu Smir amb certes dificultats, per finalment conquerir posicions les altures des de les que es dominava la vall de Tetun.

El 16 de gener una divisi dirigida pel general Ros fou desembarcada a la zona, i l'exrcit reunit va arribar al riu Uadi al-Jel el dia 19 de gener. En aquest punt van enfrontar a l'enemic els dies 23 i 25 de gener. O'Donnell va establir un campament i els marroquins van iniciar un atac general el dia 30 de gener. A la nit van destruir la posici o parapet de l'Estel (la Estrella) per al dia segent van poder ser rebutjats, si be les baixes espanyoles foren de 600 homes.

El 2 de febrer O'Donnell va iniciar el reconeixement del terreny per l'artilleria enemiga va bombardejar i ho va impedir. El dia 3 de febrer es van construir alguns ponts sobre el riu Alcntara, afluent del Jel i l'exrcit espanyol, reforat amb el primer batall Amrica i 400 voluntaris catalans que havien arribat el mateix dia 3, va iniciar l'atac a Tetun el dia 4 de febrer en les operacions que foren anomenades la batalla de Tetun. La pluja va entorpir les operacions per finalment Prim va avanar per la dreta i Ros de Olano per l'esquerra, amb l'artilleria al centre, en direcci a Tetun. Es va ordenar l'atac general,  i Joan Prim, al capdavant com en ell era habitual, i els voluntaris catalans, van entrar a la ciutat, desbordant les trinxeres enemigues desprs de passar sota el foc enemic per un complicat terreny pantans; els generals Turn i Garca van atacar la punta extrema dreta de la trinxera i finalment la victria fou completa, encara que les baixes foren elevades; va contribuir a l'xit el que unes canoneres pugessin pel riu i bombardegessin les posicions marroquines. El dia 6 de febrer les forces espanyoles entraven en bon orde a Tetun sense trobar resistncia. Muley Abbas va demanar converses de pau.

Espanya va exigir la cessi del territori entre Ceuta i Tetun i Santa Cruz de la Mar Pequea (on s'havien d'establir unes pesqueries), una indemnitzaci de dos cents milions de reials, la creaci d'una missi espanyola a Fes, un encarregat de negocis a la cort del sult i un tractat de comer. El sult no acceptava la cessi de Tetun i les negociacions es van trencar el dia 23 de febrer. L'esquadra espanyola va rebre l'orde de bombardejar Larraix i Arzila, i l'exrcit, reforat per un contingent basc, va sostenir un petit combat el dia 10 de mar, que es va repetir el dia 11 de mar, on hi van haver fortes baixes.

L'exrcit espanyol va avanar llavors cap a Tnger i va arribar a Wad-Ras (Uadi Ras) on es va lliurar (23 de mar) la anomenada batalla de Wad-Ras, que fou el combat ms sagnant de tota la guerra (1200 morts espanyols), contra un exrcit marroqu de quaranta mil homes que ocupaven les confluncia dels rius Jel i Buceja. La batalla es va iniciar a les 9 del mat i part del combat fou un cos a cos, amb actes d'heroisme per les dues parts. Les forces de reserva espanyoles van intervenir i van decidir la batalla. Els marroquins van quedar desmoralitzats i el dia 24 de mar es van reprendre les negociacions de pau. O'Donnell va concedir dos dies per acceptar els seus termes, i el dia 25 de mar Muley Abbas es va presentar al campament espanyol, i va acceptar amb l'nica condici de que Tetun noms estaria en poder d'Espanya temporalment, fins el pagament de la indemnitzaci de guerra. El dia 26 de mar de 1860 es va signar a Tetun el anomenat tractat de Wad-Ras o de Tetun, que posava fi a la guerra, sense satisfer a ning ja que els espanyols pensaven que era poc per la victria obtinguda, i els marroquins que havien de pagar una indemnitzaci desproporcionada a la seva capacitat econmica. El tractat de comer  que es va signar no va beneficiar a Espanya sin a societats d'altres pasos principalment Gran Bretanya i Frana. La cessi de Santa Cruz de la Mar Pequea, fixada al tractat, no va anar seguida d'una ocupaci (que no es va produir fins 1934) i noms va ser font de futurs problemes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333869" title="Monreal del Llano" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="130178">


Monreal del Llano s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333870" title="La Rosa del Profeta" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="130179">
La Rosa del Profeta es una trilogia de novelles de fantasia escrita per Tracy Hickman i Margaret Weis, autors d'altres obres com les de la Dragonlance.

La historia se situa en Sularin, un mon fictici administrat por vint deus, cadascun una faceta del du principal, Sul.

Cada detat administra i nomena els seus immortals (esperits que compleixen la seva voluntat en el mn mortal) com vol, i alguns tenen l'aspecte de djinns, ngels, deus (a la manera greco-roma) o diables i dimonis.

Els protagonistes son en la seva majoria seguidors del deu errant, Akhran, i la historia narra les seues vicissituds i els seus intents de sobreviure quan un altre deu, Quar intenta assumir el rol de detat nica eliminant o esclavitzant a la resta. Un altre dels protagonistes, el mag Mateu, serveix al du Promenthas.

La trilogia est composta per tres llibres: Will of the Wanderer (gener de 1989), The Paladin of the Night (maig de 1989) i The Prophet of Akhran (setembre de 1989).

Els personatges principals son:

Khardan: Califa del poble Akar.
Zohra: Princesa del poble Hrana.
 Mateu, mag seguidor del deu Promenthas.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333871" title="Batalla de la serralada de Bullones" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="130180">
La batalla de la Serralada de Bullones fou el primer gran combat de la guerra d'frica entre Espanya i el Marroc. 

Es va lliurar el 9 de desembre de 1859 quan les forces marroquines de Muley Abbas van atacar a la brigada Angulo que ocupava les posicions avanades espanyoles a la rodalia de Ceuta. El general Juan de Zabala y de la Puente (desprs comte de Paredes de Nava i marqus de Sierra de Bullones), comandant de la segona divisi espanyola, el va anar a auxiliar, i amb carregues de baioneta va aconseguir rebutjar als atacants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333873" title="Tresjuncos" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="130181">


Tresjuncos s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Belmonte, Villaescusa de Haro, Osa de la Vega, Puebla de Almenara , Saelices, Almonacid del Marquesado, Laguna del Hito, Montalbo i Ucls.


 Demografia .


 Administraci .



 Enllaos externs .
 Sobre Tresjuncos;
 Bloc sobre Tresjuncos;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333875" title="Batalla de Castillejos" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="130182">
La batalla de Castillejos fou la segona gran batalla de la Guerra d'frica entre el Marroc i Espanya el 1859 i 1860.

La batalla es va lliurar el 1 de gener de 1860, quan l'exrcit espanyol va iniciar la marxa cap a Tetun, amb el general Joan Prim i Prats a l'avantguarda, seguit pel general Juan de Zavala y de la Puente, i finalment per Leopoldo O'Donnell i l'estat major. Prim havia d'anar a la vall dels Castillejos i ocupar una posici coneguda com la casa del morabit per esperar al segon cos d'exrcit que arribaria al dia segent, i junts passar la vall. Prim va aconseguir el seu objectiu, per no es va saber contenir i, fustigat per l'enemic des de una posici estratgica a la vall, va avanar amb una temerria carrega a la baioneta i va ocupar la posici enemiga a una de les estitvacions de la Serralada de Bullones, i desprs va perseguir a l'enemic amb la cavalleria; els marroquins es van refer i van rodejar a la cavalleria, que es va salvar per poc; embravits els marroquins va passar a l'atac a les tres de la tarda i van recuperar la posici que havien perdut, fins que Prim va agafar la direcci i al capdavant, amb una bandera a la ma i parlant als soldats electritzats per l'exemple del seu cap, va iniciar la contraofensiva, amb la bona sort que llavors va arribar Zavala amb quatre batallons i va arrodonir la victria. 

Els espanyols van tenir 700 morts. La batalla va contribuir en bona mesura a forjar la fama de extremadament valent del general Prim, i la por que feia als rifenys.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333876" title="Hontanaya" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="130183">


Hontanaya s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Puebla de Almenara, Villamayor de Santiago i Tresjuncos. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333877" title="Batalla de Tetuan" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="130184">
La batalla de Tetuan fou el tercer gran combat de la guerra d'frica entre el Marroc i Espanya del 1859 i 1860.

Tetuan era l'objectiu final de l'exrcit espanyol en la guerra i el comandant en cap Leopold O'Donnell] es dispos a atacar-la. El dia 3 de febrer de 1860 van arribar 400 voluntaris catalans i el dia 4 de febrer de 1860 es va iniciar l'atac. A primera hora de la matinada la pluja va entorpir les operacions per finalment el general Joan Prim i Prats va avanar per la dreta i el general Antonio Ros de Olano per l'esquerra, amb l'artilleria al centre, tots en direcci a Tetuan. Es va ordenar l'atac general, i Joan Prim, al capdavant com en ell era habitual, amb els voluntaris catalans, va passar per un complicat terreny pantans sota el foc enemic, i va desbordar les trinxeres marroquines; els generals Turn i Garca van atacar la punta extrema dreta d'aquestes trinxeres i finalment la victria fou completa, encara que les baixes foren elevades; va contribuir a l'xit el que unes canoneres pugessin pel riu i bombardegessin les posicions marroquines.

El dia 6 de febrer les forces espanyoles entraven a Tetuan sense trobar resistncia. El comandant marroqu, prncep Muley Abbas va demanar l'obertura de converses de pau que per un temps breu van aturar la guerra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333878" title="Centre Democrtic Liberal" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="130185">

Centre Democrtic Liberal (CDL) s un partit centrista d'mbit espanyol. 

El Centre Democrtic i Social, fundat en 1982 per Adolfo Surez desprs de la desintegraci d'UCD, va decidir en el seu XI Congrs Nacional (novembre de 2005) dissoldre's i integrar-se en el PP, (integraci que en l'actualitat ja no existeix). Un sector del CDS disconforme amb aquesta decisi, va optar per continuar una lnia desmarcada dels dos grans partits i va constituir formalment el 14 de febrer de 2006 un nou partit   , que pretn com objectiu prioritari recuperar i aglutinar el vot centrista i liberal progressista. El seu president fundador s Vctor Manuel Sarto Lorn. 

Segons fonts internes, comptava amb 400 militants i 25 regidors en actiu en el moment de la seva creaci. s un partit federalista, amb militants arreu d'Espanya que es va plantejar com primer repte electoral comparixer en les eleccions autonmiques i municipals de 2007, obtenint 39 regidors i 5 alcaldes arreu d'Espanya. Ja s la tercera fora poltica en crrecs electes en la circumscripci electoral de Conca amb 15 regidors. () 

Al mar de 2007, membres adscrits a la Secretaria de Joventut del CDL funden l'associaci juvenil Joves de Centre i en el mes de juliol, el Partit Europeu Liberal d'Espanya s'integra en les files del Nou Centre i acorden enfortir tots junts a CDL com el referent espanyol dels liberals demcrates europeus, tramitant aix l'entrada del Centre Democrtic Liberal a l'ELDR. En el seu II Congrs Nacional, celebrat a Madrid els dies 19 i 20 de gener de 2008, resulta triat per unanimitat nou lder dels liberals demcrates espanyols, Manuel Alonso. El nou president va ser diputat centrista per Madrid (IV Legislatura) i Secretari General de Joventuts Centristes (J.CDS) des de 1986 a 1991, ostentant aix la condici de membre del Comit Executiu Nacional de CDS presidit per Adolfo Surez. 

Enllaos externs. 
 Pgina web del Centre Democrtic Liberal ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333880" title="Batalla de Wad-Ras" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="130186">
La batalla de Wad Ras o Wad-Ras fou la quarta i darrera batalla de Guerra d'frica entre el Marroc i Espanya el 1859 i 1860. Reb el nom d'unes altures muntanyoses properes a la confluncia entre els rius Jel i Buceja.

Es va lliurar el dia 23 de mar de 1860, i fou el combat ms sagnant de tota la guerra. Els espanyols anaven dirigits pel seu comandant en cap Leopoldo O'Donnell. Els marroquins pel prncep Muley Abbas que disposava de fins a quaranta mil homes que estaven estacionats a la confluncia dels rius Jel i Buceja. La boira va dificultar les operacions per finalment el combat es va iniciar a les 9 del mat i fou en bona part un cos a cos, amb actes d'heroisme per les dues parts. Els espanyols van tenir 1.200 morts. Les forces de reserva espanyoles de Mackenna i Ros van intervenir i van decidir la batalla, que va posar fi a la guerra. En aquesta batalla es van destacar els voluntaris catalans (inicialment 400) que van tenir tantes baixes que quan el general Prim va preguntar quans havien mort, el cap dels voluntaris va dir "molts", i quan Prim va preguntar si en quedaven per un altre batalla, el cap va contestar "per un altre potser s, pero ja no per ms".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333884" title="Bombardeig de riu Martn" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="130187">
El bombardeig de riu Martn fou la operaci naval ms important de la Guerra d'frica entre el Marroc i Espanya del 1859 i 1860.

El riu Martn havia estat escollit per Leopoldo O'Donnell com a lloc per desembarcar les tropes expedicionries. Per els oficials de marina van dissuadir al comandant en cap de portar-ho a terme perqu consideraven que amb els mitjans que tenia la marina (10 vaixells i 4 velers) no es podia fer front a la capacitat de foc artiller del fort marroqu construt a la boca del riu. Finalment el desembarcament es va fer a Ceuta. Aix fou un greu error ja que la zona de la frontera de Ceuta estava molt ben protegida i en canvi les defenses de riu Martn eren molt menys importants del que suposaven els oficials. El comandant en cap va creure a aquestos oficials i no va fer comprovar el lloc.

El 29 de desembre una esquadra de vuit vaixells va bombardejar el fort de la boca del riu Martn, i desprs de poc temps de disparar l'artilleria el fort va deixar de respondre; totes les seves bateries estaven fora de servei, probablement moltes ja abans del bombardeig. El desembarcament en aquest lloc hauria estalviat la vida a molts soldats dels dos bndols.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333886" title="Pilar Mir" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="130188">
Pilar Mir Romero (Madrid, 20 d'abril de 1940   Madrid, 19 d'octubre de 1997) va ser una reconeguda directora de cinema. Entre 1986 i 1989 va dirigir la rdio i televisi pblica espanyoles. 
 Biografia . 
Va estudiar Periodisme i Dret, graduant-se igualment en la Escola Oficial de Cinematografia, on tamb va ser professora. Va treballar a TVE des de 1960 com a ajudant de redacci i com a realitzadora. D'all va saltar al mn del cinema escrivint i dirigint diverses pellcules. 

El 1982 va ocupar el crrec de Directora General de Cinematografia fins a 1985, crrec des del qual va impulsar un canvi estructural de la creaci cinematogrfica espanyola que, en canvi d'un augment de la qualitat, va tenir una incidncia negativa sobre la quantitat de pellcules produdes. Des d'aquesta responsabilitat va tenir un paper decisiu en la recuperaci de la categoria A de la FIAPF per part del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebasti, al que va desviar bona part de les subvencions estatals dirigides a altres festivals de cinema espanyols. En 1985 va tornar a dedicar-se al cinema dirigint Werther. En 1986 torna a ocupar un crrec poltic dirigint l'Ens de Radiotelevisi Espanyola fins a 1989. En 1995 i 1997 va ser la realitzadora televisiva dels enllaos de la infanta Helena i de la infanta Cristina. Va morir als pocs dies d'aquesta ltima retransmissi. Va deixar ms de 200 produccions per a cinema i televisi. 

Estant soltera va tenir un fill, Gonzalo, nom del pare del qual mai va revelar. 

 Pellcules dirigides . 
La peticin (1976);
El crimen de Cuenca (1979);
Gary Cooper, que ests en los cielos (1980);
Hablamos esta noche (1982);
Werther (1986);
Beltenebros (1991);
El pjaro de la felicidad (1993);
El perro del hortelano (1995) (7 Premios Goya);
Tu nombre envenena mis sueos (1996);

 Guiones .
La nia de luto (1964) (collaboraci);
El juego de la oca (1966) (collaboraci);
La peticin (1976);
El crimen de Cuenca (1979);
Beltenebros (1991);
Tu nombre envenena mis sueos (1996);

 Televisin .
 Cuarto de estar (1963).
 Revista para la mujer (1963) ;
 Foro TV (1963).
 Un tema para el debate 1965) ;
 Estudio 1;
 Novela;
 Pequeo estudio (1968) ;
 Ritmo 70 (1970) ;
  Mnica a medianoche (1973).
 Silencio, estrenamos (1974).
 Cuentos y Leyendas (1975).
 Objetivo nosotros (1975).
 Curro Jimnez (1977).
 Yo canto (1977).

 Premis . 
 Premi Revelaci al millor director concedit p el Cercle d'Escriptors (1976). ;
 Premi al millor gui del Sindicat Nacional de l'Espectacle (1976). ;
 Premi al millor director al Festival de Cinema de Cartagena de Indias (1980). ;
 Premi Goya: Millor gui adaptat 1996 ;
 Premi Goya: Millor direcci 1996 ;
 Millor Pellcula per El perro del hortelano al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata de 1996 ;
 Candidatures . 
 Premi Goya: Millor direcci 1991 ;
 Premi Goya: Millor gui adaptat 1991 ;

 Enllaos externs .
 Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333887" title="Tractat de Wad-Ras" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="130189">
El tractat de Wad-Ras (o Wad Ras) o tractat de Tetuan fou un acord entre el Marroc i Espanya que posava fi a la anomenada Guerra d'frica (1859-1860). Es va signar el dia 26 de mar de 1860 a Tetuan.

Les condicions espanyoles per signar el tractat eren:

Cessi del territori entre Ceuta i Tetun;
Cessi de Santa Cruz de la Mar Pequea on s'establirien pesqueries;
Dos cents milions de rals com indemnitzaci de guerra;
Establiment d'una missi espanyola a Fes;
Enviament d'un encarregat de negocis permanent a la cort del sult;
Tractat de comer entre Espanya i Marroc;

Aquestes condiciones foren plenament acceptades pel delegat marroqu, prncep Muley Abbas, el dia 25 de mar de 1860, amb la nica excepci de qu la cessi de Tetuan seria temporal, i la ciutat retornaria al Marroc quan la indemnitzaci de guerra estigus pagada, condici que fou acceptada per Espanya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333890" title="Armadillo de musell llarg meridional" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="130190">

L'armadillo de musell llarg meridional (Dasypus hybridus) s una espcie d'armadillo de Sud-amrica. s originari d'Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333892" title="Campanya de Melilla" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="130191">
La campanya de Melilla s el nom donat a una srie d'accions militars d'Espanya al Marroc, a la vora de Melilla, el 1893. Es pot considerar un petit conflicte fronterer de baixa intensitat.

El govern espanyol va decidir el 1890 la construcci d'un fort a la zona fronterera, a tocar del cementiri i de la mesquita de Sidi Aguariach. L'orde d'iniciar les obres es va donar el 1893. El paix de la cabila fronterera va demanar el 14 de juliol de 1893 al general Margallo l'ajornament de la construcci; Margallo va consultar al govern per la resposta d'aquest es va demorar i el 29 de setembre els cabilencs van destruir les obres iniciades. 

Margallo no va actuar i es va limitar a establir un destacament de 40 homes a la zona de les obres; el dia 2 d'octubre aquestos homes foren atacats per 4000 rifenys; Margallo els va auxiliar des del fort de Camellos i va aconseguir de posar-los en seguretat mitjanant una carrega de cavalleria. Espanya va protestar al sult, que es va obligar a fer respectar el fort als cabilencs; per aquestos no van atendre les peticions dels delegats del sold i van construir trinxeres a la rodalia; el 21 d'octubre el general Margallo va comunicar al paix que les trinxeres s'havien de eliminar i si no ho feien serien bombardejades. El 27 i 28 d'octubre els cabilencs van obrir foc i el segon dia va morir pel foc enemic el general Margallo quan sortia del fort de Cabrerizas Altas. Un projectil va arribar a la ciutat de Melilla.

Es va enviar com a nou governador al general Macias, amb ms forces (un total d'uns 15.000 homes). El sold va enviar al seu germ Muley Araaf amb un exrcit per controlar als cabilencs. Araaf es va entrevistar amb Macias, per la situaci no millorava. El dia 25 de novembre el govern espanyol va nomenar comandant en cap d'operacions al general Arsenio Martnez Campos que a ms el dia 28 de desembre fou nomenat ambaixador extraordinari i plenipotenciari davant el sult. 

El 10 de mar de 1894 es va signar un conveni que va posar fi al conflicte, pel qual s'establia el cstig dels culpables, es delimitaven els lmits fronterers deixant una zona neutral entre els dos estats (que havia de ser evacuada abans del 1 de novembre), i es determinava que el cementiri i la mesquita de Sidi Aguariach quedarien rodejats per un mur i el sold establiria a la rodalia un contingent de 400 homes per vigilar la seva seguretat; tanmateix s'establ una indemnitzaci de quatre milions de duros amb garantia de pagament per la intervenci de les duanes de Tnger, Casablanca, Mazagan i Mogador.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333893" title="Crim de Conca" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="130192">
El Crim de Conca foren una srie d'errors judicials i policials amb tortura i penes de pres per als acusats. Va ocrrer entre les localitats de Tresjuncos i Osa de la Vega, a la provncia de Conca, Castella-la Manxa, el 1910. Jos Mara Grimaldos Lpez, un jove pastor de 28 anys de malnom El Cepo, (pel que sembla per la seva baixa alria i pobre enteniment) que treballava a la finca de Francisco Antonio Ruiz, s objecte de contnues burles per part de Len Sanchez, majoral de la finca i el guarda Gregorio Valero. 

El 20 d'agost de 1910, Jos Mara ven unes ovelles de la seva propietat i desapareix. Posteriorment es va esbrinar que va anar a prendre uns banys a la Celadilla a 4 quilmetres d'El Pedernoso. Desprs de diverses setmanes des de la seva desaparici, comencen a crrer rumors pels voltants del poble de Tresjuncos sobre el possible assassinat de Jos per a robar-li els diners que havia obtingut per la venda de les ovelles. Al tenir coneixement els familiars de les burles que Jos Mara rebia, ja que ell mateix les comentava contnuament quan estava a casa, aquests decideixen presentar denncia de la desaparici al jutjat de Belmonte, acusant Len i Gregorio de ser els presumptes assassins del suposat crim, ra per la que aquests sn capturats per a ser presentats a judici. En el mes de setembre de 1911 la causa s sobresseda, desprs d'interrogar als detinguts, el sumari s instrut i per falta de proves el jutge posa als acusats en llibertat. 

 Nova acusaci i empresonament .
Transcorren un parell d'anys i en 1913 i per insistncia dels familiars de Grimaldos es reobre el cas. La famlia de Jos Mara torna a denunciar coincidint amb l'arribada del nou jutge de Belmonte, Emilio Isasa Echenique. Novament es det als mateixos sospitosos i s'inicia aix un procs de calvari per a aquests. La policia comena a torturar i maltractar als detinguts a fi d'aconseguir les confessions dels inculpats de la mort de Jos Mara com responsables del crim i aconseguir tamb saber qu havien fet amb el cadver del desaparegut. Aix transcorre fins que l'11 de novembre de 1913 i per ordre del jutge de Belmonte, el jutge de Osa de la Vega aixeca acta de defunci fent constar que, Jos Mara Grimaldos Lpez, natural de Tresjuncos, va morir el 21 d'agost de 1910 a les 8.30 o les 9.00 de la nit a conseqncia d'haver estat assassinat per Gregorio Valero i Len Snchez. L'acta recull l'anotaci marginal: No ha pogut ser identificat el cadver per no haver estat trobat. 

En 1918 desprs de dur 4 anys i mig empresonats, comena el judici contra els inculpats amb un sumari plagat de contradiccions i diligncies sense esclarir, el judici acaba condemnant als acusats a 18 anys de pres per sentncia de la Audincia Provincial. El tribunal que va condemnar als acusats tot just va deliberar durant trenta minuts, i els dotze membres que componien el jurat els va considerar culpables de la mort de Jos Mara. La labor de la defensa va consistir en limitar-se a evitar la pena capital, el garrot vil encara vigent aleshores. Gregorio va complir condemna al Penal de San Miguel de los Reyes a Valncia, mentre que Len la va complir a la Pres de Cartagena. 

 Indult . 
El 4 de juliol de 1925 i com a conseqncia de dos decrets d'indult, surten de la pres recuperant la llibertat desprs d'haver complert 12 anys i dos mesos de condemna. 

 Aparici de Jos Mara Grimaldos . 
El 8 de febrer de 1926 el capell de Tresjuncos rep correu del capell del municipi de Mira que li envia una carta en la qual sollicita la partida de bateig de Jos Mara Grimaldos a fi de celebrar el seu matrimoni. El capell de Tresjuncos, sense sortir de la seva estupor davant semblant notcia, decideix no respondre al rector de Mira. Mentrestant passa el temps i Jos Mara Grimaldos, impacient per que la seva partida de naixement no arriba, decideix marxar cap a Tresjuncos i es presenta sense ms al poble. La gent del poble al veure a Jos Mara no don crdit i tot el poble i els seus voltants es va commore davant la notcia, llavors, el jutge de Belmonte interv i ordena detenir Jos Mara Grimaldos. 

En les hores segents, la notcia arriba a la premsa i a l'opini pblica i arriba a enorme transcendncia. Desprs de la indiscutible identificaci de Grimaldos, el Ministre de Gracia i Justcia ordena la revisi de la causa i mana al fiscal del Tribunal Suprem interposar recurs de revisi contra la sentncia de l'audincia de Conca. En aquesta ordre s'anota que, "hi ha fonaments suficients per a estimar que la confessi dels reus Valero i Snchez, base essencial de les seves condemnes, va ser arrencada mitjanant violncia contnua inusitada". La sentncia publicada pel Tribunal Suprem d'Espanya, declara nulla la resoluci dictada a Cuenca el 1918 establint aix la innocncia de Snchez i Valero, al mateix temps, establix la nullitat en l'acta de defunci de Jos Mara Grimaldos, i determina, les indemnitzacions corresponents que l'Estat ha d'abonar als presos en aquests casos. Snchez i Valero van acabar els seus dies a Madrid, lluny del seu poble i de les gents que els havien condemnat, aqu se'ls va oferir un treball de guarda jurat al servei de l'Ajuntament. 

 El crim en la literatura i cinema . 
Sobre aquests fets autntics, l'escriptor Ramn J. Sender, escriv la novella El lugar de un hombre (1939) i la realitzadora Pilar Mir realitza una pellcula en 1979 titulada El crimen de Cuenca amb gui de Salvador Maldonado qui tamb narra els fets en un llibre publicat amb el mateix ttol per l'editorial Argos Vergara. La pellcula s un fort allegat contra la tortura i se sobreentn que el crim al que es refereix el ttol, s la comesa per la Gurdia Civil al torturar als sospitosos. 

 Bibliografia .
 El crimen de Cuenca - escrit per Lola Salvador Maldonado, editat per l'editorial Argos Vergara el 1979.

 Enllaos externs .
 El crim de Conca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333896" title="Armadillo de musell llarg septentrional" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="130193">

L'armadillo de musell llarg septentrional (Dasypus sabanicola) s una espcie d'armadillo de Sud-amrica. s endmic de Colmbia i Veneuela. Aquesta espcie s molt propera a l'armadillo de nou bandes i l'armadillo de musell llarg de Kappler. T molt poc pl i pot pesar fins a deu quilograms, amb una llargria d'uns 60 cm. Viu en vegetaci densa i a prop de llims. Com la majoria d'armadillos, s'alimenta de formigues.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333904" title="El crimen de Cuenca" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="130194">


El crimen de Cuenca s una pellcula espanyola dirigida per Pilar Mir en 1979, basada en fets reals succets a principis del segle XX en els municipis de Tresjuncos i Osa de la Vega, a la provncia de Conca. El Crimen de Cuenca s tamb el ttol del llibre escrit per la guionista de la pellcula, (Lola) Salvador Maldonado en 1979 i en el qual narra els fets reals en els quals est basada la pellcula. 

Repartiment.
Amparo Soler Leal: Varona;
Hctor Alterio: Juz Isasa;
Daniel Dicenta: Gregorio Valero Contreras;
Jos Manuel Cervino: Len Snchez Gascn;
Mary Carrillo: Juana;
Guillermo Montesinos: Jos Mara Grimaldos Lpez, El cepa;
Fernando Rey: Diputado Contreras;
Merc Sampietro: Alejandra;

Fets histrics i argument. 
El 21 d'agost de 1910, en el poble d'Osa de la Vega, provncia de Conca, desapareix el pastor Jos Mara Grimaldos, apodado El Cepa qui va ser vist per ltima vegada en la carretera que uneix Osa de la Vega amb Tresjuncos. La famlia d' El Cepa denuncia la desparici i en les perquisicions judicials la mare, Juana, denncia als seus dos companys Gregorio Valero i Len Snchez de matar-lo per a robar-lo l'import de la venda d'unes ovelles. A la fi de setembre el jutge municipal d'Osa de la Vega remet les diligncies al jutjat de Belmonte que obre el sumari 94/1910. Desprs de perquisicions i diligncies aquest jutjat sobreseu la causa al setembre de 1911. 

En 1913 arriba un nou jutge a Belmonte, Emilio Isasa Echenique, qui al poc temps, influenciat pel cacic local i diputat de dretes Contreras, decideix reobrir el sumari. Per ordre del nou Jutge,els acusats sn detinguts i torturats per laGurdia Civil, declarant-se ells mateixos autors del crim, encara que mai apareix el cos de la vctima. Es perllonguen les diligncies judicials durant anys i el cas s rems a l'Audincia de Conca on el fiscal demana la pena de mort per a ambds acusats. Finalment, el 25 de maig de 1918 el jurat popular declara als acusats culpables de l'assassinat i la sala els condemna a 18 anys de pres. Per aplicaci d'indults ambds van sortir de la pres en llibertat condicional el 20 de febrer de 1924 havent sofert en total onze anys de pres, cinc en Belmonte i sis en penals desprs de la sentncia judicial. 

A primers de 1926, dos anys desprs d'haver recobrat la llibertat els processats, el cura rector de Tresjuncos va rebre una carta del cura d'un poble proper en la qual li demanava la partida de baptisme de Jos Mara Grimaldos El Cepo, qui vivia all i desitjava contreure matrimoni. En aquest moment es posa en evidncia la innocncia dels que van ser condemnats. 

Polmica. 
Sobre aquests fets autntics, l'escriptor Ramn J. Sender, escriu la novella El lugar de un hombre (1939) i la realitzadora Pilar Mir realitza una pellcula amb gui de Salvador Maldonado qui tamb narra els fets en un llibre publicat amb el mateix ttol per l'editorial Argos Vergara. La pellcula s un fort allegat contra la tortura i se sobreentn que el crim al que es refereix el ttol, s el coms per la Gurdia Civil al torturar als sospitosos i pel jutge Emilio Isasa Echenique. La minuciosidad amb la qual estan narrades les tortures per part de la Gurdia Civil, fa que el govern de la Uni de Centre Democrtic s'espanti, i posi la pellcula a disposici militar, sigui segrestada durant ms d'any i mig i la seva realitzadora objecte d'un procs militar. Finalment s estrenada a mitjan agost de 1981, sent l'nica pellcula espanyola prohibida durant la democrcia, desprs de la desaparici de la censura en 1977. La pellcula es va convertir en un xit, malgrat ser estrenada sota el anagrama S. Se situa entre les pellcules ms efectistes de Pilar Mir. 

Vegeu tamb. 
Crim de Conca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333908" title="Odon d'Herodes tic" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="130195">

L'Odon d'Herodes tic,  s un edifici per a audicions musicals construt l'any 161 grcies a la gran fortuna del cnsol rom Herodes tic (Tiberi Claudi), que el va fer construir en memria de la seva dona morta l'any anterior. 

Es va emplaar al costat del Teatre de Dions, a la part sud de l'acrpoli d'Atenes. Consta de planta com la d'un teatre rom, per amb la diferncia que l'odon estava cobert, tenia una capacitat a les seves graderies per a cinc mil espectadors i un escenari amb 35 metres de longitud.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333909" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="130196">

Als Jocs Olmpics de Pequn la boxa s esport olmpic per vint-i-tresena edici, totes elles de manera consecutiva des que s'estren a Saint Louis 1904. Del 9 fins el 24 d'agost va tenir lloc la competici al Palau d'esports dels Treballadors de Pequn, disputant-se les mateixes 11 proves que en l'edici anterior, totes elles en categoria masculina. El Comit Olmpic Internacional ha afirmat que l'entrada de la boxa femenina als Jocs Olmpics d'estiu seria efectiva a partir dels jocs de Londres 2012 .

A diferncia de la majoria dels esports, cada prova reparteix dues medalles de bronze, una per a cada perdedor de les semifinals, en no existir una combat per a determinar el tercer lloc.

Calendari.
La competici de boxa comen el 9 d'agost. La primera fase es disput fins el dia 20, desprs del qual hi hagu una jornada de descans. El 22 es disputaren les semifinals i els dos dies segents les finals. El dia 23 les de mosca, gall, superlleuger, mig i pesat i a l'endem les de minimosca, ploma, lleuger, welter, semipesat i superpesat.


Proves a disputar.
Minimosca (-48 kg);
Mosca (48-51 kg);
Gall (51-54 kg);
Ploma (54-57 kg);
Lleuger (57-60 kg);
Superlleuger (60-64 kg);
Welter (64-69 kg);
Mig (69-75 kg);
Semipesat (75-81 kg);
Pesat (81-91 kg);
Superpesat (+91 kg);

 Criteris de qualificaci .
Cada pas participant sols podr aportar un boxejador per categoria. Nou places sn atribudes automticament a la Xina, pas organitzador.

Les proves de qualificaci pels Jocs Olmpics d'estiu 2008 sn:

 Campionat del mn 2007, del 23 d'octubre al 3 de novembre de 2007, disputat a Chicago: 8 qualificats en les categories inferiors a 81 kg, i 4 per a les de ms de 81 kg ;
Llista de qualificats desprs dels campionats del mn;
 Torneigs de qualificaci Olmpica Continentals, el 2008: dues places per prova l'frica, sia i Europa. ;
 Campionat d'Oceania de Boxa, el 2008. ;

La places atribudes als boxejadors s establerta de la segent manera:



* Dues places extres seran atribudes per una Comissi Tripartita, fins a completar els 286 participants 

Resultats.


Medaller.



Notes. 


Enllaos externs.
  Portal Oficial de Pequn 2008: boxa;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333912" title="Lnia T11 del metro d'Estocolm" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="130197">
Aquestes sn les estacions de la lnia T11 del metro d'Estocolm (Akalla-Kungstrdgrden-Akalla), o Stockholms Tunnelbana, la xarxa de metro que serveix la capital de Sucia, Estocolm, i la seva zona metropolitana. s gestionada per Storstockholms Lokaltrafik en combinaci amb Veolia Transportation.

Estacions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333913" title="Lnia T10 del metro d'Estocolm" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="130198">
Aquestes sn les estacions de la lnia T10 del metro d'Estocolm (Hjulsta-Kungstrdgrden-Hjulsta), o Stockholms Tunnelbana, la xarxa de metro que serveix la capital de Sucia, Estocolm, i la seva zona metropolitana. s gestionada per Storstockholms Lokaltrafik en combinaci amb Veolia Transportation.

Estacions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333914" title="Bandera del Marroc" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="130199">

La bandera nacional del Marroc s vermella amb un pentagrama (una estrella de cinc puntes) de color verd. El color vermell del fons simbolitza als descendents de Mahoma.

L'estrella, per la seva banda, s el smbol de la vida, la salut i el coneixement. L'estrella s verda per ser aquest el color tradicional de l'Islam.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333924" title="Melanogaster" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="130200">

Melanogaster s un gnere de fongs que s'assemblen a les tfones i que sovint s'hi confonen. Tanmateix, no tenen l'aroma caracterstic ni el valor de les tfones, i fins i tot poden ser verinosos.

Espcies.
Aquesta llista s incompleta. Podeu collaborar amb la Viquipdia afegint-hi els elements que hi falten.;
Melanogaster ambiguus;
Melanogaster broomeiani;
Melanogaster variegatus;
Melanogaster tuberiformis;
Melanogaster broomeianus;
Melanogaster wilsonii;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333926" title="Medalla de la Marina i del Cos de Marines" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="130201">


La Medalla de la Marina i del Cos de Marines (angls: Navy and Marine Corps Medal) s una condecoraci dels Estats Units, creada el 7 d'agost de 1942 per Franklin Delano Roosevelt mitjanant un acta del Congrs.

s atorgada a qualsevol persona que, mentre servia amb la Marina i el Cos de Marines, es distingeix per heroisme sense estar en conflicte amb un enemic armat. Per accions de salvar vides es requereix que l'acci fos amb risc de la prpia vida.

Se situa entre la Creu dels Vols Distingits) i l'Estrella de Bronze; i s equivalent a les Medalles del Soldat (USA), de l'Aviador (USAF) i dels Guardacostes (USCG).

Durant la segona meitat del segle XX, ha estat atorgada en lloc de les Medalles per Salvar Vides, per rescats al mar amb perill de la prpia vida. Aix s degut principalment a la creaci d'una varietat de condecoracions militars addicionals que estan sovint millor considerades que les Medalles per Salvar Vides.

El futur President John F. Kennedy la va rebre per heroisme mentre servia com a Oficial Comandant d'una Llanxa Torpedinera PT-109 durant la II Guerra Mundial.

Receptors Notables .
Carl Brashear;
Pedro Del Valle;
James E. Williams;
Daniel Johnson;
John F. Kennedy;
Aloysius Schmitt;

 Disseny .
De forma hexagonal, hi ha la figura d una liga amb les ales esteses cap a dalt, amb una ncora als peus. A sota hi ha la bola del mn i la inscripci "Heroism" (Heroisme).

Penja d'una cinta amb 3 barres d'igual amplada, en blau mar, groc i vermell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333929" title="Millard Fillmore" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="130202">

Millard Fillmore (pronunciat / m l d  f lm  r/; 7 de gener del 1800   8 de mar del 1874) fou el tretz President dels Estats Units, governant des del 1850 fins el 1853, i l'ltim membre del Partit Whig en ostentar aquest crrec. Fou el segon vicepresident en assumir el crrec desprs de la mort d'un president vigent, succeint Zachary Taylor, que havia mort del que es creu que fou una gastroenteritis aguda o una hipertrmia. Fillmore no fou mai elegit president; desprs d'acabar el mandat de Taylor, no aconsegu la nominaci per la presidncia dels Whigs a l'elecci presidencial del 1852 i, quatre anys ms tard, a les eleccions presidencials del 1856, torn a perdre la nominaci com a candidat dels Whigs i el Partit Know Nothing.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333930" title="Bandera de la Regi de Mrcia" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="130203">


La bandera de la Regi de Mrcia est definida a l'article 4-1 de l'Estatut d'autonomia de la Regi de Mrcia, en qu s'estableix que: 

La bandera de la Regi de Mrcia s rectangular i cont quatre castells amb merlets en or, en l'angle superior esquerra, distributs de dos en dos, i set corones reals en l'angle inferior dret, disposades en quatre fileres, amb un, tres, dos i un elements respectivament; tot ell sobre fons vermell carmes o cartagena.;

Els quatre castells fan referncia al carcter de frontera de l'antic Regne de Mrcia, convertit en territori frontissa entre la Corona d'Arag, Castella, el regne musulm de Granada i el mar Mediterrani.

Les set corones simbolitzen els successius privilegis atorgats per la monarquia espanyola a l'antic Regne de Mrcia, degut als diferents favors a la causa reial. Les 5 primeres corones, van ser atorgades pel rei Alfons X, en el seu privilegi del 14 de maig de 1281, quan va concedir l'emblema i el segell de Consell a la capital.

La sisena corona va ser donada pel rei Pere I el Cruel, el 4 de maig de 1361, pel favor dels murcians al seu bndol durant la lluita successria. Finalment, la setena corona fou atorgada per Felip V el 16 de setembre de 1709 per haver-lo recolzat en la seva lluita contra l'arxiduc Carles en la Guerra de Successi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333933" title="Carrascosa de Haro" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="130204">


Carrascosa de Haro  s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333936" title="Bandera d'Extremadura" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="130205">

La bandera d'Extremadura, segons es determina a l'article 4-1 de l'Estatut d'Autonomia est formada per tres franges horitzontals i iguals, en ordre de dalt a baix, de colors verd, blanc i negre.

Respecte al seu origen, sn diverses les versions o interpretacions que es donen sobre els seus colors. Tot i aix, als anys 80 s'havia popularitzat tant que els ponents de l'Estatut d'Autonomia, l'any 1983, no dubtaren a incloure-la al mateix.

En diverses publicacions de carcter oficial, es diu que els colors de la bandera sn un homenatge a la histria medieval de la regi, en qu es representa:
Verd: color de l'emblema de l'Orde d'Alcntara, nascuda a la provncia de Cceres i posteriorment assentada tamb a Badajoz;
Blanc: per ser el color utilitzat en el pend reial de Lle, terra repobladora de la regi.
Negre: en honor a l'estendard del mateix color dels reis aftssides del Regne de Badajoz, el regnat dels quals va destacar per la seva contribuci a l'art i la cultura.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333937" title="Villalgordo del Marquesado" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="130206">


Villalgordo del Marquesado s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333938" title="Dendrobtid" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="130207">

Els dendrobtids o granotes de punta de fletxa (Dendrobatidae) sn una famlia de granotes. Moltes d'elles es caracteritzen pel ver que produeixen, i que les fa perilloses. Dins del gnere Phyllobates es troba l'espcie ms verinosa de totes, P. terribilis.

Gneres.
Subfamilia Colostethinae (Cope, 1867);
Ameerega;
Colostethus;
Epipedobates;
Silverstoneia;
Subfamilia Dendrobatinae (Cope, 1865);
Adelphobates;
Dendrobates;
Excidobates*;
Minyobates;
Oophaga;
Phyllobates;
Ranitomeya;
Subfamilia Hyloxalinae (Grant et al, 2006);
Hyloxalus;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333940" title="Villar de la Encina" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="130208">


Villalgordo del Marquesado s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333943" title="Esttua d'Atena Prmakhos" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="130209">

La esttua d'Atena Prmakhos, era una escultura en bronze realitzada per l'escultor grec Fdies. El seu nom significa "la que combat en primera lnia", que Plini anomeno "La gran Minerva de bronze". 

Construda entre els anys 450 aC i 448 aC, tenia una alada de nou metres ms un i mig de la base, es trovaba  situada desprs dels Propileus presidint l'acrpoli d'Atenes, va ser la imatge de bronze ms gran d'Atenes, noms se conserva part del pedestal i de les cpies existents no es t garantia completa d'autenticitat. La divinitat tenia una llana a la seva m i un escut gegant al costat esquerre, decorat per Mis amb imatges de la lluita entre els Centaures i Lpites.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333944" title="Stephen Grover Cleveland" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="130210">

Stephen Grover Cleveland (18 de mar, 1837   24 de juny, 1908) va ser el vint-i-dos i vint-i-quatr president dels Estats Units d'Amrica. Cleveland s l'nic president que va exercir el crrec dues legislatures no consecutives (1885 1889 i 1893 1897). Ell va ser el vencedor en les eleccions presidencials tres vegades el 1884, 1888, i 1892 i va ser l'nic Demcrata elegit a la Presidncia durant l'era poltica dominada pels Republicans que va anar des del 1860 fins al 1912. Els admiradors de Cleveland n'elogiaven la seva honestedat, independncia, integritat i el seu comproms amb els principis del liberalisme clssic. Com a lder dels Demcrates de Bourbon, s'opos a l'imperialisme, a les taxes, als subsidis i a les plisses inflacionistes; per com a reformista, tamb treball contra la corrupci, el patronatge i el caciquisme estatunidenc.

 Honors i homenatges .

El retrat de Cleveland es trobava en el bitllets de 1000 dlars ($) dels EUA des de 1928 fins al 1946. Tamb va reaparixer en el bitllets de 1000$ l'any 1907 i en els primers exemplars dels de 20$ de la Reserva Federal de Bitllets des de 1914.

Per ser tant el 22 com el 24 President, el seu retrat apareixer en dos monedes de dlar separades que s'encunyaran el 2012 com a part del Presidential $1 Coin Program (Programa presidencial de monedes de 1$) de 2005.

L'any 2006, Free New York, un grup recerca sense nim de lucre i no partidista, va comenar a recaptar fons per adquirir l'anterior Biblioteca Fairfield a Buffalo i transformar-la en la Biblioteca i Museu Presidencial Grover Cleveland (Grover Cleveland Presidential Library & Museum).


 Bibliografia .
 Jeffers, H. Paul, An Honest President: The Life and Presidencies of Grover Cleveland, HarperCollins 2002, New York. ISBN 038097746X.

 Referncies .






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333946" title="Torrubia del Castillo" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="130211">


Torrubia del Castillo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333951" title="William Howard Taft" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="130212">

William Howard Taft (15 de setembre de 1857 - 8 de mar de 1930) va ser el vint-i-set president dels Estats Units (1909-13). Membre del partit republic, impuls una poltica netament conservadora. La seva voluntat d'sser reelegit provoc una escissi en el partit republic, i fou derrotat per Woodrow Wilson el 1912. Posteriorment fou president del Tribunal Suprem (1921). Era francma.

El seu pare, Alphonso Taft, era un dels membres importants del partit republic, havia estat secretari de la Guerra i Attorney General sota la presidncia d'Ulysses S. Grant, abans de ser anomenat ambaixador a ustria-Hongria i a Rssia. 

William Taft fa els seus estudis a la universitat de Yale, desprs s'especialitza en dret i s adms a l'advocacia d'Ohio el 1880 al mateix temps que comena una carrera poltica.

Va ser enviat pel president Theodore Roosevelt a les Filipines com a comissionat a la base naval dels Estats Units, durant la invasi de 1898, el que li va permetre adquirir experincia en poltica exterior que li serviria molt durant la seva administraci. Governador civil de Cuba el 1906, va ser enviat per Roosevelt a petici del president de Cuba, Toms Estrada Palma, per evitar una guerra interna al pas entre les diferents tendncies poltiques. Taft seria l'nic mandatari de la histria que va ser president de dos poders de la uni, de la Suprema Cort de Justcia de la Naci i de l'Executiu. 

Taft reconeixia que les seves tcniques de president diferirien de les del seu predecessor. A diferncia de Roosevelt, Taft no creia en l'estirament dels poders presidencials. Una vegada comentava que Roosevelt hauria d'haver adms ms sovint la manera legal d'arribar als mateixos finals. 

Referncies.


Enllaos externs.

Biografia a whitehouse.gov;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333953" title="Huang Xu" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="130213">












Huang Xu (xins:   , nat al 4 de febrer de 1979 a Nantong, Jiangsu) s un gimnasta artstic xins. S'especialitza sobre el cavallet amb arcs i les paralleles. Huang represent als Jocs Olmpics d'estiu de 2008 i fou un membre de l'equip xins guanyador d'una medalla d'or. Als Jocs Olmpics d'estiu de 2004, fou quart en el cavall amb arcs i cinqu amb l'equip xins durant la competici d'equip. s el medallista d'argent al Campionat Mundial de 1999 sobre les paralleles, i ha estat un membre dels quatre equips de Xina Campions Mundials (1997, 1999, 2003, 2007).

 Enllaos externs .

 Huang Xu a la pgina de perfil Fdration Internationale de Gymnastique;
 Huang Xu a Beijing 2008;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333955" title="El Caavate" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="130214">


El Caavate s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Administraci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333958" title="Caada Juncosa" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="130215">


Caada Juncosa s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333963" title="Armadillo de musell llarg de Kappler" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="130216">

L'armadillo de musell llarg de Kappler (Dasypus kappleri) s una espcie d'armadillo de Sud-amrica. Viu a Colmbia, Veneuela, el Per, Bolvia i el Brasil. s un animal terrestre, solitari i nocturn, que sol viure a prop de rierols i aiguamolls. S'alimenta d'artrpodes i altres invertebrats.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333966" title="Atalaya del Caavate" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="130217">


Atalaya del Caavate s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Caada Juncosa, Tbar y El Caavate

Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333967" title="Armadillo de musell llarg pelut" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="130218">

L'armadillo de musell llarg pelut (Dasypus pilosus) s una espcie d'armadillo endmica del Per. Els seus hbitats naturals sn els boscos tropicals o subtropicals baixos, o les montanes humides tropicals o subtropicals. Es troba amenaat per la prdua del seu hbitat.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333968" title="Chen Yibing" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="130219">












Chen Yibing (xins:    ; nascut el 19 de desembre de 1984 a Tianjin) s un gimnasta xins. Chen formava part de l'equip xins que guany el Campionat Mundial de Gimnstica de 2006 i els Jocs Asitics de 2006 a la medalla d'or en la competici per equips a la Campionat Mundial de Gimnstica de 2006. Tamb es convertia en el campi mundial de 2006 als anells d'alambins.

Malgrat patir una lesi en una caiguda en un durant l'entrenament de pdiums, Chen es recuper per guanyar l'or a les dues finals d'equip i l'esdeveniment d'anells d'alambins al Campionat Mundial de Gimnstica de 2006 a Stuttgart.

Tamb guany la medalla d'or a la Copa Mundial de FIGA a Tianjin el 15 de maig del 2008 als anells.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333970" title="Campanya de 1909" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="130220">
La campanya de 1909 s el nom donat a les operacions militars espanyoles al Marroc l'any 1909.

El juliol de 1909 Espanya va iniciar la construcci d'un ferrocarril de 20 Km des de Melilla a les mines de Desula, els drets de la qual havia comprat una companyia espanyola als Bu-Hamara per que en realitat corresponien als Beni Bu-Ifror que s'hi van oposar. Una caseta espanyola fou atacada pels cabilencs el 9 de juliol de 1909 i el general Jos Marina Vega, governador de la plaa, va enviar forces que van empaitar als atacants, refugiats a les estivacions de Sidi Muza i els barrancs propers. El general Marina va reunir ms forces i va ocupar les posicions de Sidi Ahmed al-Hadj i Sidi Muza; el dia 12 de juliol va ocupar la posici anomenada el Atayaln.

Espanya estava preparada des del maig quan s'havia reforat la guarnici, i es va dissenyar una campanya en la que Nador es va designar com objectiu final. Es va establir una segona lnea de defensa de les obres, que tenia com el lmit el Gurug, una muntanya on els cabilencs tenien bones posicions i podien fustigar a les forces espanyoles; un atac el dia 18 de juliol va posar en dificultats als soldats espanyols a Sidi Ahmed, on en la lluita cos a cos van morir els oficials artillers Royo i Gaioche, i el tinent coronel d'infanteria Ceballos. En dies segents els cabilencs van atacar per Sidi Muza i els espanyols van decidir establir una posici fortificada al Gurug a At Asa on es va enviar al coronel Alvrez Cabrera amb 500 homes que hi va arribar el dia 23 per quan va avanar cap el barranc de Jarrazn va morir per un tret enemic. 

La columna Aizpurua fou enviar a reunir-se amb la de Cabrera. Va passar per Mezquita ocupada per nadius aliats, i va pujar els turons de Taquelmamin, per, des de all, dominar el barranc del Llop i altres contraforts del Gurug i veure on estava la columna de Alvrez Cabrera. Aizpurua va arribar al barranc del Infern on fou atacat per enemics, i al esgotar les municions es va retirar cap a la posici anomenada Hipodromo. Sis companyies van anar al seu rescat i els van poder treure del lloc. El general Marina va agafar el comandament per en les operacions prop del barranc del Llop el tinent coronel Ibez Martn, que manava l'ala esquerra, va ser mort per l'enemic. 

Aquestes operacions eren molt impopulars a la pennsula. Manifestacions contraries n'hi va haver a molts llocs per especialment violenta fou la anomenada la Setmana Trgica de Barcelona, amb una revoluci que va durar del 26 de juliol al 2 d'agost i va haver de ser sufocada per forces militars a canonades.

A la nit del 26 al 27 de juliol es cabilencs van avanar posicions cap a les lnees espanyoles, a At Asa, al puig del Gorro Frigio i a les estivacions inferiors del Gurug. El 27 la brigada Pintos es va concentrar entre Hipodromo y Lavaderos, per protegir als treballadors que havien de reparar la via frria. Mitja brigada va pujar cap a los Farallones sense trobar resistncia per l'altra mitja, quan va anar cap al Barranc del Infern, fou atacada; el general Guillermo Pintos va morir a la lluita. Aquesta mitja brigada es va retirar cap el Barranc del Llop on fou aniquilada per l'enemic (uns 1500 soldats, 700 segons xifres oficials). El mateix dia (abans de saber-se el desastre del barranc del Llop, el general Marina fou nomenat comandant en cap de les operacions i forces expedicionries.

Es van esperar reforos i aix va passar l'agost i la meitat de setembre quan s'havien reunit ja quaranta mil homes. El general Aguilera i el coronell Larrea van haver de auxiliar a posicions espanyoles a la zona de Quebdana, al altra costat de la Mar Chica, i van arribar fins a la desembocadura del Muluya. La divisi d'Orozco, estacionada a Souk al-Arbaa, va capturar el 20 de setembre els pous de Aogras a tocar de la Mar Chica i va atreure cap a la Quebdana a part de les harques reunides al cap de les Tres Forques, i aix facilit que altres tropes poguessin ocupar el territori dels Beni Xicar, a l'oest de Melilla. El mateix dia 20 es van concentrar les forces espanyoles a Rostrogordo i el general Tovar amb part de la seva divisi va avanar cap a Taxdir; a Asib al-Hadj Bizan se'n va separar la columna Alfau que es va reunir amb el general Marina a Taurit on van entrar,  rebent la submissi de diverses cabiles. Tovar per la seva banda va seguir cap a Taxdir que va ocupar sense resistncia, controlant els turons de la rodalia. Llavors les cabiles, reagrupades, van atacar Taxdir, i els espanyols es van haver de retirar, cosa que van poder fer mercs a un valent atac de cavalleria del coronel Cavalcanti i el foc de metralla que va protegir la retirada. 

El dia 22 de setembre la divisi Sotomayor ocupava Al-Had dels Beni Xicar. El 26 la divisi Orozco va sortir dels pous de Aogras cap a Zelun, defensada per diverses harques; Orozco va ocupar el turo de Tauima, que dominava la vall i llavors es va dirigir a Nador que va ocupar desprs de derrotar els defensors. El 27 Orozco i Tovar ocuparen Zelun amb molt poques baixes. Va quedar dominada aix la zona entre el territori dels Beni Xicar i Zelun, incloent Sidi Muza, Sidi Ahmed al-Hadj, Tauima i Nador, el que deixava als cabilencs del Gurug en situaci difcil.

Les harques (grups armats) del Gurug van evacuar la zona el dia 28 de setembre i el 29 fou ocupada pels espanyols sota comandant del general Del Real. El 20 la columna Tovar, auxiliat per Alfau i Morales (que manaven dues mitges brigades) es va dirigir a Souk al-Jemis dels Beni Bu-Ifror. Les harques enemigues foren sorpreses per Cavalcanti reunides al barranc del Soc (Zoco) per amenaaven en envoltar la posici espanyola i es van haver de retirar. Marina va enviar a la zona, per protegir la retirada, a la brigada Daz Vicario, establerta a la posici a la faldilla de la muntanya Bugansain. Mentre les harques atacaven a les forces de Tovar en retirada, per aquesta es va poder fer per l'acci de l'artilleria de Hernndez Herce; entre els morts espanyols el general Daz Vicario, i molts altres per tamb els marroquins van tenir moltes baixes i la fora dels cabilencs va quedar sriament afectada

El 25 de novembre es va iniciar des de Nador una operaci dirigida per Marina per ocupar Atlaten per impedir la comunicaci entre el Gurug i les muntanyes de Beni Bu-Ifror, i els espanyols ja noms va trobar una lleugera resistncia. Ocupada fcilment Atlaten (noms una de les tres divisions va haver de disparar) i el curs inferior del riu Quert, les mines quedaven assegurades; la cabila del Beni Bu-Ifror es va sotmetre junt amb la de Beni Sidal i el 13 de desembre la de Beni Bu-Gaafar que era la darrera que romania en armes. Aix va donar per acabades les operacions.

El resultat  fou la ocupaci de Hidun, Souk al-Had, Djebel Suaniyar, At Asa, Sidi Muza, Sidi Ahmed al-Hadj, Nador, Tauima i Souk al-Arbaa a ms de Zelun que constitua una posici avanada en la regi de Guelaya. El govern Moret, que havia pujat al poder el 24 d'octubre amb la promesa d'acabar rpidament amb la guerra, va poder donar per complida la seva promesa. La via frria es va poder acabar i a ms immediatament van comenar els estudis per construir un far al cap de les Tres Forques, i per continuar el ferrocarril del Atayaln a Nador, i per fer una carretera de Nador a Zelun.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333975" title="Gurug" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="130221">
Gurug es el nom castell d'una muntanya (de fet un volc extingit) el puig de la qual forma el punt ms alt de la pennsula del cap de les Tres Forques, a la costa nord de Marroc, al costat de Melilla. En realitat es tracta de dos puigs, el de Kol-la i el de Basbel. El conjunt muntanys on es troba es la serralada de Nador. L'altura es de 890 metres i des de el cim es domina una vista de Melilla, de Nador i de la Mar Chica. Hi viuen una colnia de mones anomenats "mones de Berberia". Hi ha restes d'alguns fortins espanyols i un antic establiment berber anomenat Taxuda, vinculat a l'antiga Rusadir (Melilla), on s'han trobar cermiques i objectes del segle I aC.

El Gurug fou objecte de forts combats en la campanya de 1909 entre espanyols i cabilencs. Aquestos combats van ser molt impopulars i van ser una de les causes de la Setmana Trgica; el 27 de juliol de 1909 van culminar amb el desastre del barranc del Llop. Fins el 2007 a aquesta muntanya s'hi amagaven sub saharians que esperaven per poder entrar a Melilla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333978" title="Armadillo de Burmeister" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="130222">

L'armadillo de Burmeister (Calyptophractus retusus) s una espcie d'armadillo de la subfamlia dels eufractins. Viu a Argentina, Bolvia i el Paraguai. Els seus hbitats naturals sn zones arbustoses seques tropicals o subtropicals, o zones herboses seques baixes tropicals o subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.

s l'nica espcie del gnere Calyptophractus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333981" title="Desastre del barranc del Llop" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="130223">
El desastre del barranc del Llop (en castell Barranco del Lobo) fou una greu derrota militar patida el 27 de juliol de 1909 per Espanya en la lluita contra els grups armats (harques) de les cabiles (subtribus) de la rodalia de Melilla, que s'oposaven amb ple dret a la construcci d'un ferrocarril per explotar unes mines de les que eren propietaris i la concessi de les quals s'havia adquirit fraudulentament, que fou coneguda com a campanya de 1909.

A la nit del 26 al 27 de juliol les harques van avanar posicions al Gurug. El dia 27 la brigada del general Guillermo Pintos, enviada per protegir als treballadors que havien de reparar la via frria, es va repartir i la meitat va pujar cap al Barranc del Infern, on fou atacada; el general Guillermo Pintos va ser el primer en caure noms iniciats els trets; els oficials i soldats es van retirar cap el barranc del Llop, on foren sorpresos i aniquilats pels marroquins. Segons dades oficials les baixes foren: 1 general mort, 5 caps morts, 12 oficials morts i 38 ferits, i ms de 700 soldats entre morts, ferits i desapareguts. Les xifres no oficials parlen de entre 1000 i 1500 morts.

Aquest desastre va causar gran commoci a la pennsula, per no va tenir incidncia immediata en la Setmana Trgica, que ja havia esclatat el dia abans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333982" title="Li Xiaopeng" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="130224">

























Li Xiaopeng (xins simplificat:    ; xins tradicional:    ; pinyin: L  Xi opng) s un gimnasta xins , que s'especialitza en paralleles i volta. Actualment t 15 ttols mundials, ms que alguns altres gimnastes de Xina.

 Primers anys .

Li naixia el 27 de juliol de 1981 a Changsha, Hunan. Comen entrenar-se a l'Escola d'Esports de Changsha a Hunan a l'edat de 6 anys i fou un membre de l'equip provincial Hunan als 12. A l'edat de 15, se'l seleccion a l'equip nacional.

 Equip Nacional .

A 16, Li Xiaopeng es convertia en el ms jove del mn campi de gimnstica. Al mateix esdeveniment, Li tamb rebia una medalla de plata per a paralleles.

Al Campionat Mundial de Gimnstica de 1999, Li era part de l'equip xins per convenir al campi d'equip d'homes. Individualment, guany la seva primera medalla d'or en volta. Tanmateix, el seu fracs en paralleles deixava alguna cosa per ser desitjada, que l'empenyia a entrenar-se ms dur per als Jocs Olmpics d'estiu de 2000.

Als Jocs Olmpics d'estiu de 2000, el Li i els seus membres donaren una actuaci excepcional, guanyant la medalla d'or a la competici per equips dels homes . Li tamb guan una medalla d'or individual en paralleles.

A l Campionat Mundial de Gimnstica de 2003, Li Xiaopeng era l'nica persona per guanyar tres medalles d'or, s a dir per a la final d'equip d'homes, volta i paralleles. Aix que se'l vot com el Gimnasta Mundial 2003.

Tanmateix, a causa d'una lesi de peu , l'actuaci de Li en els Jocs Olmpics d'estiu de 2004 era insatisfactria. La Xina acab 5ena a l'equip dels homes de la final, i Li noms podia portar-se un bronze en paralleles, desprs de ser derrotat en competicions essencials des de 2000.

Li havia estat patint d'una lesi de turmells crnica i tenia una operaci el 2005. Descansava durant aquell any sencer, abstenint-se de participar en algunes competicions.

El 2006, feia un retorn reeixit guanyant un or en paralleles a la Final de Sries de la Copa Mundial a So Paulo. 

El 2008, guany la medalla d'or per a l'equip d'homes als Jocs Olmpics d'estiu de 2008, superant Li Ning que tenia 15 ttols mundials, ms que qualsevol altre gimnasta a la Xina.

 Enllaos externs .

 Perfil de Li Xiaopeng a la pgina de la Fdration Internationale de Gymnastique;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333983" title="Casas de los Pinos" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="130225">


Casas de los Pinos  s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333985" title="Massimo Natili" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="130226">
 Massimo Natili  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Massimo Natili va nixer el 28 de juliol del 1935 a Ronciglione, Itlia. 

 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 15 de juliol del 1961 el GP de la Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

Massimo Natili va participar a un total de dues proves puntuables pel campionat de la F1, disputades a la mateixa temporada (1961) no aconseguint finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333986" title="Gaspar Ario Ortiz" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="130227">
Gaspar Ario Ortiz s un advocat i poltic valenci. s llicenciat en dret per la Universitat de Valncia i doctorat a la de Madrid. s membre dels Collegis d'Advocats de Madrid i Valncia, i fundador del Bufete Ario y Asociados. Ha estat professor agregat de dret administratiu a la Universitat de Madrid el 1972-1978, catedrtic de dret administratiu a les universitats de La Laguna (9178-1980), Barcelona (1981-1982) i Valladolid (1983-1988), i des del 1988 de la Universitat Autnoma de Madrid. Fou escollit diputat pel Partit Popular per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1989 i el 1996 fou membre del Consell Consultiu de Privatitzacions.

 Obres .
 Las tarifas de los servicios pblicos: poder tarifario, poder de tasacin y control judicial (1976);
 Estatuto de la empresa pblica (1980);
 La reforma de la ley de contratos del Estado (1984);
 El proyecto de ley sobre televisin privada (1987);
 El nuevo servicio pblico (1997);


 Enllaos externs .
 Currculum;
 Obres de Gaspar Ario a Dialnet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333988" title="Orion's Arm" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="130228">

Orion's Arm (tamb anomenat The Orion's Arm Universe Project, OAUP o, simplement, OA) s un projecte de cincia-ficci en lnia fundat per M. Alan Kazlev i Donna Malcolm Hirsekorn, i a on qualsevol persona hi pot collaborar amb articles, histries o msica.

Plantejament.

Es tracta d'una pera de l'espai que intenta pronosticar com ser el futur de la Humanitat en els propers 10.000 anys. Els temes que hi apareixen sn la colonitzaci de la Via Lctia per part dels humans, l'evoluci de l'Homo sapiens sapiens vers altres subespcies grcies a l'enginyeria gentica per a adaptar-se a altres hbitats fora de la Terra, el progrs tecnolgic i l'especulaci sobre les societats del futur pel que fa a les arts, la cultura, etc.

Personatges.

Els habitants d'aquest univers imaginari sn "governats" per intelligncies artificials superintelligents (AIs), anomenats "archailects" i que sn els descendents dels primers experiments efectuats pels ssers humans. Aquestes intelligncies sn tan potents que poden crear universos en miniatura nous. Els seus cossos existeixen com a intelligncies distribudes en xarxes de cervells informtics de dimensions planetries. 

Certes formes de vida extraterrestres hi apareixen per el projecte est totalment enfocat en la biologia d'origen terrestre. Tot i aix, els humans normals (Homo sapiens sapiens, ac anomenats "humans de base" o "baselines") sn una espcie en perill d'extinci perqu els seus descendents modificats, gentica i cibernticament, els han anat substituint progressivament. 

Hi ha molts tipus de vida intelligent: els "nearbaselines" o humans modificats genticament a un nivell molt bsic, posthumans, cyborgs (humans amb habilitats fsiques que han estat millorades mitjanant la incorporaci d'elements mecnics en el cos), "vecs" (robots intelligents), "aioids" (ordinadors intelligents), "uploads" (intelligncies transferides a ordinadors), "neumanns" (robots amb la capacitat d'autoduplicar-se, i aix anomenats en honor de John von Neumann), "provolves" (animals amb la intelligncia augmentada), "rianths" (humans amb DNA animal empeltat), "splices" (animals amb DNA hum empeltat), "neogens" (vida intelligent sintetitzada de la matria inanimada) i aliengenes. 

Tecnologia.

La nanotecnologia (i els seus derivats: la "picotecnologia", "femtotecnologia", etc.), els ordinadors analgics subatmics, les esferes de Dyson, els anells orbitaris supraestellars i supraplanetaris que fan funcions similars a les esferes Dyson, les megaestructures estellars, etc. hi sn presents. A ms, l'espai colonitzat (una esfera imaginria de 7.000 anys llum tenint com a centre la Terra) est connectat per una xarxa de forats de cuc. No obstant aix, la tecnologia que hi s present no es troba en contradicci amb les lleis generals de la Fsica, aix, per exemple, no hi ha viatges interestellars a una velocitat superior a la de la llum per hi introdueix conceptes i tecnologies que sn objecte d'investigaci ara mateix a principis del segle XXI com sn la matria extica, els forats de cuc, la intelligncia i la vida artificials, les megaestructures espacials, la propulsi espacial, la construcci d'hbitats interplanetaris, la quintaessncia, etc.

Referncies.



Bibliografia.

 Open Air Space Habitats ;

Enllaos externs.

 Lloc web d'Orion's Arm ;
 Introducci general al Projecte d'Orion's Arm ;
 Una introducci als forats de cuc ;
 Frum sobre el projecte d'Orion's Arm ;
 Wormhole Engineering in Orion s Arm:An Overview ;
 Simulador en tres dimensions per a l'Univers d'Orion's Arm ;
 Galeria d'art d'Orion's Arm ;
 A "warp drive" with more reasonable total energy requirements ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333989" title="Juan Ramn Oliver Chirivella" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="130229">
Juan Ramn Oliver Chirivella s un poltic valenci, originari de Paiporta. Treball com a perit industrial a Siemens SA, ingress a Uni Valenciana, partit del que en fou nomenat secretari general i diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1989.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333991" title="Joaqun Abril Martorell" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="130230">
Joaqun Abril Martorell s un poltic espanyol, germ de Fernando Abril Martorell. Llicenciat en enginyeria aeronutica, treballa per com a assessor d'empreses. Collabor en la campanya electoral de la UCD a les eleccions generals espanyoles de 1979. Ha estat diputat pel Centre Democrtic i Social per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1986 i 1989. Posteriorment es pass al Partit Popular i el 1996 fou nomenat secretari d'estat d'infraestructura i transports, crrec que ocup fins setembre de 1998.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Nomenament de Joaqun Abril com a secretari d'estat a El Mundo;
 Fitxa al Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333992" title="Sr. Chinarro" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="130231">

Sr. Chinarro s un grup de msica sevill format cap al 1990. El seu estil s principalment indie. El seu cantant i compositor i l'nic membre que n'ha format part durant tota la seva existncia s Antonio Luque.

Les lletres de les canons de Sr. Chinarro es caracteritzen per combinar el surrealisme i el costumisme. Sn plenes de metfores, dobles sentits, jocs de paraules i imatges quotidianes.

 Discografia .

 lbums .
 Sr. Chinarro 1994. Acuarela Discos;
 Compito 1996. Acuarela Discos;
 El porqu de mis peinados 1997. Acuarela Discos;
 Nosqu-noscuntos 1998. Acuarela Discos;
 La primera pera envasada al vaco 2001. Acuarela Discos;
 Despdete del lago. Las rarezas de Antonio Luque 1993-2001 2001. Acuarela Discos;
 Cobre cuanto antes 2002. Acuarela Discos;
 El ventrlocuo de s mismo 2003. Acuarela Discos;
 El fuego amigo 2005. El Ejrcito Rojo;
 El mundo segn 2006. Mushroom Pillow;
 Ronroneando 2008. Mushroom Pillow;

 Singles i EPs .
 Pequeo Circo 1993. Acuarela Discos;
 Lerele 1995. Acuarela Discos;
 Ondina 1996. Elefant Records;
 Qu puedo hacer? / Su mapamundi, gracias single conjunt amb Los Planetas 1997 Acuarela Discos;
 La pena mxima 2000. Acuarela Discos;
 Consecuencias de la pena mxima 2000. Single exclusiu per al club de fans "Mrtires de Santa Teresa";
 Tributo a The Cure single conjunt amb Migala 2000. Acuarela Discos;
 La casa encima 2001. Acuarela Discos;
 La tapia del perejil 2002. Acuarela Discos;

 Enllaos externs .

Pgina oficial;
Sr. Chinarro a MySpace;
Mushroom Pillow Actual discogrfica de Sr. Chinarro;
Acuarela Discos;
Lloc web de fans;
Sr. Chinarro a Musicoscopio.com;
a Last. Fm;
a Indyrock;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333993" title="Campanya del Quert" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="130232">
La campanya del Quert o les operacions sobre el riu Quert, fou el nom donat a una srie d'actuacions militars espanyoles a  la regi del riu Quert (Uadi Quert, Wadi Kert) al Marroc entre 1911 i 1915.

El governador de Melilla general Jos Garca Aldave, seguint la poltica del seu antecessor Jos Marina Vega, va buscar l'amistat dels notables i caps de les cabiles, per aconseguir una penetraci pacifica al Rif. Aix semblava,  fins que el dia 24 d'agost de 1911 la comissi topogrfica de l'estat fou atacada al riu Quert, prop d'Izhafen. 

Garca Aldave va ordenar represlies contra els culpables i va concentrar un contingent a Tauriat-Zag, sota el comandament del general Francisco Larrea Liso. Com que les negociacions d'aquest amb alguns caids per obtenir el cstig dels culpables no van tenir resultat, Larrea va ocupar Izhafen i les altures de Tumiat, a la vora. Les forces espanyoles van creuar el riu el 20 i 30 d'agost i van arrasar els poblets de Ulad-Ali i Haddu Abser on vivien els suposats agressors. El dia 31 d'agost Larrea es va dirigir a Imarufen i Texdra, i el dia segent va ocupar els turons de Talusits, tot a la riba del Quert. Els dies 2, 3, i 4 de setembre fou atacat a trets per les harques, que el dia 5 de setembre van atacar directament, sent rebutjades, per repetint l'atac el dia 7 de setembre.

Desprs d'uns dies de tranquillitat es va ordenar evacuar els turons Talusits que no eren importants estratgicament (dia 11 de setembre); els cabilencs ho van considerar una debilitat i van atacar el dia 12 de setembre; el general Orozco va haver d'utilitzar totes les seves forces per rebutjar als marroquins a l'altra costat del riu.

La divisi de Melilla sota comandament del general Salvador Daz Ordez, amb reforos rebuts de la pennsula, va ocupar el dia 14 de setembre les posicions a Izhafen, Imarufen, Texdra i Ihadumen que va fortificar fins el dia 20 de setembre en qu foren atacats, per els cabilencs foren rebutjats i van haver de passar altre cop el riu, i no es van reproduir atacs durant el setembre.

L'octubre el govern va decidir passar el riu per exercir represlies des de Souk al-Zebuya fins a Ifratuata.  El dia 7 d'octubre va sortir d' Imarufen una columna dirigida per Miguel Primo de Rivera Orbaneja que va ocupar els turons de Ifratuata; ferit Primo de Rivera va agafar el comandament el coronel Tomasetti. A la nit del 7 al 8 fou atacat i el dia 8 d'octubre al mat es va retirar cap a Imarufen sense ser fustigat. D'altra banda una columna manada per Orozco es va dirigir a Souk al-Zebuya, va derrotar a les harques i va passar el riu, arribant fins el llogaret de Bartuar i els turons de Tikermin. Considerant que ja s'havia castigat prou a les cabiles de l'altra costat del riu, es va ordenar la retirada d'Orozco. En realitat la jornada havia suposat moltes baixes pels espanyols i havia tingut molt poc efecte en les cabiles que el dia 14 tornaven a atacar i en la lluita va morir el general Ordez. El dia 20 d'octubre es va repetir l'atac a Imarufen i Izhafen, per desprs els combats van baixar de intensitat.

Una calma quasi total es va viure tot el novembre i desembre, fins el dia 21 d'aquest mes en qu la harca de Bu-Ermana, a 10 km del riu, i el dia 22 de desembre va enfrontar al coronel Aizpuru a Beni Fahlan, prop de Ras Medua. Al-Mizzian, cap de la harca, tenia el propsit d'ocupar les altures de Kalaia-Taxuda per caure des de aqu sobre Nador. El dia 23 de desembre va atacar Tauriat-Zag, riu avall i una mica allunyada, que va poder ser auxiliada a temps. El dia 25 de desembre el general Aguilera, successor en el comandament del general Ordez, va enviar al coronel Serra per restablir les comunicacions entre les forces espanyoles tallades per l'ocupaci de l'altura de Tauriat-Buxi pels marroquins, i encara que es va completar amb xit la harca no va retornar a l'altre costat del riu. El dia 26 de desembre Aguilera va enviar 5 columnes amb objectiu final al tur de Izarrora, que fou assolit per totes les columnes excepte la del general Ros que va haver de combatre a Tauriat i al riu Bohna i es va haver de dirigir al pla de Sammar on fou sorprs per la harca i lliurant un combat ferotge que noms va acabar quan Ros va ser auxiliat per dues de les altres columnes, i la harca va creuar el riu abandonat el territori de la cabila de Beni Bugader on havien estat operant principalment.

El 17 de gener el general Garca Aldave va ordenar avanar cap a la plana de Al-Garet dels Beni Bu-Iahie, a tocar del territori de la cabila Beni Mtalsa. La marxa no va tenir dificultats i es va ocupar la posici del Mont Arruit on es va establir Larrea, amb la missi de contactar amb els notables i continuar la poltica d'atracci. El dia 19 de febrer va haver de fer una operaci ofensiva de prevenci al Souk Tenain, els habitants del qual es van sotmetre. 

El mes de mar es va fer una operaci el dia 22 entre Uad-Ganen i Sammar i es van ocupar altre cop el turons de Tumiat prop de per on les harques passaven el riu; quan la columna del general Navarro es retirava cap a Harxa va caure en una emboscada, per va derrotar els atacants. El maig, davant d'un possible atac a Souk Zebuya, el general Navarro i el coronel Berenguer (aquest amb forces indgenes) foren enviats a inspeccionar la zona i van lliurar un fort combat el dia 15 de maig a Allal Kadur, en la que va morir el cap de la resistncia Al-Mizzian; desprs d'aix la harca es va dissoldre aviat, i ja no hi van haver ms atacs.

El 27 d'octubre de 1913, sent comandant general de Melilla el general Francisco Gmez Jordana, que com a cap d'estat major havia dissenyat la estratgia del 1912, foren ocupades les posicions de Ifrit-Aixa (quasi al lmit de la Guelaya), Mtalsa i Beni-Buays. 

L'any segent, en tres operacions fetes el 14 de maig, 8 de juny i 23 de juny de 1914, es van ocupar Ziota i Teztutin que garantien el domini de la planura del Garet d'uns 600 km2, tancada al sud per les muntanyes Garet, al nord per les muntanyes Bucherich i a l'oest pel grup muntanys de Teztutin.

El 17 de maig de 1915 Jordana va ordenar creuar el riu i ocupar les altures de Tikermin, dominant la planura del mateix nom, sense cap baixa espanyola per amb 50 morts entre la tropa indgena. El 6 de juny es va ocupar el masss de Hassi-Berkan a la riba esquerra del Muluya, ja prop de la zona de influencia francesa. El 29 de juny tres columnes que van sortir de Aruad, Monte Arruit  i Kuirat-Lutta van ocupar la posici de Is-Usaga que dominava els passos de l'altipl anomenat Guerruco, al sud de Al-Garet, el que facilitava la progressi cap al interior del Rif. La cabila nmada i guerrera dels Beni Bu-Tahi es va sotmetre sense lluita.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333995" title="Mont Arruit" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="130233">
Mont Arruit s una muntanya al sud de Melilla i sud-oest de Nador. Fou una posici espanyola (Monte Arruit) ocupada el 17 de gener de 1912 durant l'anomenada campanya del Quert.

El 2 d'agost de 1921 els rifenys van ocupar Nador, el que deixava al seu abast Zelun i Monte Arruit. La primera va caure el dia 3 i 500 persones foren assassinades a la ciutat entre ells el capit Carrasco i el tinent Fernndez. A Monte Arrruit el general Navarro no va voler abandonar als ferits i va decidir resistir. La manca d'aigua (que s'havia d'anar a buscar a 500 metres fora de les obres de defensa) va fer impossible la resistncia i el 9 d'agost Navarro es va rendir i junt amb els seus homes van entregar les armes. Els rifenys no van respectar els termes de la rendici i van fer una matana. Els morts foren un mxim de 700, probablement menys, per abans ja havien mort ms de dos mil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333997" title="Federaci Valenciana de Tir Olmpic" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="130234">
La Federaci Valenciana de Tir Olmpic, o Federaci de Tir Olmpic de la Comunitat Valenciana, s l'entitat encarregada de fomentar, regular, formar, arbitrar, atorgar llicncies, etc. per als esports que s'acullen sota la denominaci de tir olmpic, dins del territori valenci. Est dirigida per Francisco Sanz i t la seu central a Valncia, amb pertinents delegacions provincials.

Entre les modalitats principals de tir olmpic, la Federaci t competncies en precisi, recorreguts de tir, tir al plat, alta precisi i armes histriques, tot organitzant, juntament als clubs, els autonmics de les especialitats.

Histria.
La Federaci t com a origens quan a finals dels anys 50, diversos valencians van provar d'aconseguir una representaci del que era l'entitat estatal Tiro Nacional de Espaa. La direcci madrileny accepta aquesta filial a l'estiu de 1958, amb Ignacio Gom, militar, com a president. Aquesta primera associaci de trenta socis comenaria a crixer en activitat, i ja al 1960 convoca un Interprovincial de Pistola on acudeixen tiradors alacantins, alcoians i d'Ibi. A l'any segent tindria lloc el primer Campionat Regional Valenci. En aquells temps, i fins els 80, a banda de la prpia delegaci de Pas, existien un seguit de federacions locals, com a Alzira, Algemesi o la prpia Valncia. Posteriorment, passarien a esdevindre noms de caire provincial.

Tot aquest compost de regionals, provincials i locals han d'esdevindre en Federaci autonmica valenciana, cosa que s'aprova a l'any 1986, quan naix l'actual FTOCV amb Francisco Sanz com a primer i, per ara nic, president.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333998" title="Bandera de Canries" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="130235">

La bandera de les Illes Canries, oficial de la comunitat autnoma des de 1982, ve descrita segons l'Estatut d'Autonomia en el seu article sis com:

"La bandera de Canries est formada per tres franges iguals en sentit vertical, els colors de les quals sn, a partir de l'asta: blanc, blau i groc."





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333999" title="Federaci Valenciana d'Hoquei" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="130236">
La Federaci Valenciana d'Hoquei, o Federaci d'Hoquei de la Comunitat Valenciana, s l'ens esportiu encarregat de regular, arbitrar, organitzar, formar, promoure, etc. dins varietats d'hoquei, com el sala o l'herba, al territori del Pas Valenci. Tamb t les competncies de convocar a les seleccions valencianes d'hoquei, que actualment noms competeixen a nivell estatal i en categories inferiors. T la seua seu central a Valncia i una delegaci a Alacant, i est presidida per Jesus Grcia.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334001" title="Enric Ribas Mar" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="130237">
Enric Ribas Mar (Eivissa, 1955) s un poltic i escriptor eivissenc en llengua catalana. Estudi enginyeria de mines i filologia catalana, per no acab cap de les dues. Treball com a administratiu i milit en el PSM tot i que fou escollit diputat per Eivissa a les eleccions generals espanyoles de 1986 dins les llistes del PSIB-PSOE, ra per la qual es va integrar en el Grup Mixte. Posteriorment acab els estudis de filologia i s'especialitz en toponmia de les Pitises. s membre de l'AELC i actualment collabora com a periodista a Eivissa, La Prensa de Ibiza i Diario de Ibiza. El 2005 fou consultor dels estudis de Filologia Catalana de la UOC i el 2006 fou nomenat membre de la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans.

 Obres .
 Sabeu que...? Paraules d'Eivissa i Formentera, 1986;
 Na Mora i na Neu, 1979 (narraci);
 Solcar un mar de foc, 1990 (novella);
 Pecat de titelles, 1997 (novella);
 Una veu d'Eivissa, 1991 ;
 La supervivncia dela toponmia precatalana d'Eivissa i Formentera i "l'Onomasticon Cataloniae", (2005);
 La toponmia costanera del municipi d'Eivissa, 2006 ;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Biografia al Qui es Qui;
 Biografia a la UOC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334002" title="Armadillo pelut" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="130238">

Els armadillos peluts (Chaetophractus) sn un gnere d'armadillos de la subfamlia dels eufractins.  Cont les segents espcies:
Armadillo pelut cridaner, Chaetophractus vellerosus;
Armadillo pelut gros, Chaetophractus villosus;
Armadillo pelut and, Chaetophractus nationi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334011" title="Armadillo truncat" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="130239">

L'armadillo truncat (Chlamyphorus truncatus) s l'espcie ms petita d'armadillo, un tipus d'animal conegut especialment per la seva cuirassa ssia. Mesura aproximadament 90-115 mm de llarg excloent la cua, i s d'un color rosa o rosa pllid. Viu al centre d'Argentina, on viu en zones herboses seques i planes de sorra amb arbusts i cactus. s capa d'enterrar-se completament en qesti de segons si se l'espanta.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334015" title="Federaci Valenciana d'Esquaix" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="130240">
La Federaci Valenciana d'Esquaix, o Federaci d'Esquaix de la Comunitat Valenciana, s l'entitat destinada a regular, donar llicncies, organitzar, formar, promoure, arbitrar, etc. les diferents modalitats incloses a l'esport de l'esquaix dins el territori valenci. T la seu a Valncia. Tamb  organitza el Campionat Autonmic d'Esquaix, amb diversos tornejos repartits al llarg de l'any en les diferents categories. A ms a ms, convoca la selecci valenciana d'esquaix per a l'Estatal per autonomies i elabora l'escalaf de jugadores valencians d'esquaix.

Enllaos.
 Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334016" title="Mi bemoll major" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="130241">

Mi bemoll major (tamb Mi M en la notaci europea, i E  en la notaci americana) s la tonalitat que t l'escala major a partir de la nota mi ; est constituda per les notes mi , fa, sol, la , si , do i re. La seva armadura cont tres bemolls. El seu relatiu menor s la tonalitat de do menor, i la tonalitat homnima s la de mi bemoll menor.

Diverses grans obres de Beethoven estan en aquesta tonalitat, com la Simfonia "Heroica", el majestus Concert per a piano nm. 5, "Emperador", Sonata per a piano nm. 26, "Els adus", i la hipottica Desena simfonia.

s una tonalitat molt adequada per als instruments de vent de metall. Per aix moltes obres que tenen aquests instruments com a solistes estan en aquest to:
 Tres dels Concerts per a trompa de Mozart ;
 El fams Concert per a trompeta de Joseph Haydn ;
 La nm. 4, "La Romntica", d'Anton Bruckner, amb un destacat tema per a la trompa en el primer moviment.

Chopin va compondre algunes obres, com el Nocturn, Op. 9 nm. 2 i lAndante spianato i gran polonesa brillant, Op. 22. Mahler, va escriure en mi bemoll major la Simfonia dels mil.

 Canons .

Sovint s'usa mi bemoll major en la msica gospel.
Bridge Over Troubled Water (Simon and Garfunkel);
You're Beautiful (James Blunt);
Bad Day (Daniel Powter);
Kiss Me (Sixpence None the Richer);
Basie's Blues (Count Basie);
Hands Down (Dashboard Confessional);
Today (The Smashing Pumpkins);
The Long and Winding Road (The Beatles);
Fix You (Coldplay);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334018" title="Federaci Valenciana de Badminton" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="130242">
La Federaci Valenciana de Badminton, o Federaci de Badminton de la Comunitat Valenciana, s l'entitat encarregada d'organitzar la prctica d'aquest esport al Pas Valenci, ocupar-se de les categories autonmiques, arbitrar i concedir llicncies als esportistes, aix com fomentar la prctica d'aquest esport. La Federaci tamb t cura de les seleccions valencianes de badminton, qu noms competeixen a nivell estatal i en categories inferiors. Est presidida per Vicent Ferrer, de Xtiva, una de les ciutats valencianes on ms ha arrelat aquesta prctica esportiva.

Entre les competicions que depenen de la Federaci hi ha les diferents jornades del Rnquing Absolut, aixi com els campionats de veterans o de categories escolars (S-13, S-15, S-17).

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334021" title="Federaci Valenciana d'Activitats Subaqutiques" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="130243">
La Federaci Valenciana d'Activitats Subaqutiques, o Federaci d'Activitats Subaqutiques de la Comunitat Valenciana, s l'associaci dedicada a fomentar, formar, promoure, arbitrar, atorgar llicncies, etc., dins el camp de les activitats subaqutiques al territori valenci.

El busseig s la modalitat ms coneguda de les qu hi t competncies la Federaci, per tamb hi contempla la pesca submarina, l'apnea, la fotografia submarina, entre d'altres, dels quals tots ells hi es convoca el campionat autonmic. A banda de la competici, hi participa en activitats ldiques com els batejos de busseig o les neteges de fons marins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334022" title="Juan Ramallo Massanet" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="130244">
Juan Ramallo Massanet (Palma, Mallorca, 1943) s un advocat i poltic mallorqu. Es llicenci en dret a la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat professor de dret tributari a la Universitat Complutense el 1967-1974, a la Universitat de Valladolid el 1976, a la Universitat de les Illes Balears el 1977-1988 i des del 1988 a la Universitat Autnoma de Madrid. Del 1979 al 1981 fou magistrat del Tribunal Superior de Justcia de les Illes Balears i diputat per Mallorca pel PSIB-PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1982 i 1986.

El 1985-1989 fou representant del Congrs dels Diputats a la Uni Interparlamentria Europea. De 1990 a 1995 fou assessor de l'Institut d'Estudis Fiscals.  Des del 2006 s membre del Tribunal de Comptes Europeu.

 Referncies .
  Currculum;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334026" title="Federaci Valenciana de Tennis" nonfiltered="245" processed="245" dbindex="130245">

La Federaci Valenciana de Tennis, o Federaci de Tennis de la Comunitat Valenciana, s l'organisme encarregat de vetllar pel funcionament, l'organitzaci, l'arbitratge, la formaci i les llicncies de l'esport del tennis al Pas Valenci. Segons la mateix FTCV, sn 125 clubs i ms de 12.000 jugadors els que depenen d'aquest ens. Tamb organitza Escoles de formaci per a xiquets i xiquetes, aix com tot un seguit de tornejos i lligues de caire autonmic tant en individual com per equips.

Histria.
Les primeres notcies d'una organitzaci territorial sorgeixen a l'an 1939, en un enfrontament entre el R.C.T. Turo, de Barcelona, i l'Sporting Club de Tennis de Valncia. El Marqus de Cabanes, jugador del primer equip i president de la Federaci Espanyola, va aprofitar l'encontre per animar als directius valencians a posar en marxa una delegaci regional de tennis. Aix fructifica en la denominada Associaci de Tennis de Llevant, que a l'any 1966, canvia a Federaci de Tennis de Llevant, la qual acollia no noms als valencians, sin tamb als clubs i jugadors de la llavors Regi de Mrcia, formada per les actuals provincies espanyoles de Mrcia i Albacete. La Federaci Valenciana neix de la segregaci de l'anterior en dos, ocorrida al desembre de 1974. 

El seu primer president, va ser Miguel Monll. Li van seguir al crrec Manuel Matos, Alvaro de Moutas, Alfredo del Toro, Lus Gomes, Jos Emilio Cervera, i des de 1995, Joaqun Garcia Ferrer.


Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334027" title="Bandera de Sussa" nonfiltered="246" processed="246" dbindex="130246">

La bandera de Sussa consisteix en un camp vermell quadrat amb una creu grega blanca equilateral al seu centre. La seva variant com a pavell nacional s per, rectangular.

La bandera de la Confederaci Helvtica s'inspir en l'insgnia del Cant de Schwyz, que va rebre una creu de plata com a mostra d'agrament desprs d'haver lluitat de forma conjunta amb les tropes del Sacre Imperi Romano-Germnic. Els primers confederats ja utilitzaren la creu sussa com a distintiu als camps de batalla. La data ms antiga de qu es t constncia s la batalla de Laupen, el 1339. En un principi per, els braos de la creu eren ms estrets i llargs, de manera que arribaven al final de la tela, tal com succeeix amb les banderes dels pasos escandinaus.

 Altres banderes histriques.
Durant els anys de la invasi napolenica, entre 1798 i 1803, en qu el pas esdevingu una repblica titella de Frana, la bandera estingu formada per tres franges horitzontals i iguals, de colors verd, vermell i groc, amb la inscripci de Republique Helvetique (Repblica Helvtica, en francs) al seu centre.

Desprs de la derrota dels exrcits de Napole, el Congrs de Viena reconegu la neutralitat universal de Sussa i defin les fronteres del seu territori. Aix va permetre al pas organitzar-se novament, cambiant la seva configuraci d'Estat unitari a Confederaci, i recuperant els seus smbols tradicionals.

D'altra banda, la bandera de la Creu Roja s'inspir en la bandera de Sussa en honor del seu fundador, el sus Henry Dunant. Aquesta bandera, de proporcions rectangulars, s idntica a la del pas alp, noms que inverteix els seus colors.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334028" title="Buenache de la Sierra" nonfiltered="247" processed="247" dbindex="130247">


Buenache de la Sierra  s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.



Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334036" title="Secci d'hoquei patins del Sport Lisboa e Benfica" nonfiltered="248" processed="248" dbindex="130248">

La secci d'hoquei patins del SL Benfica forma part d'un dels esports en el que el club competeix professionalment. Finalitz en segona posici al Campionat Portugus d'Hoquei 2005-2006.

Palmars.
 1 Copa de la CERS (1990/91);

 20 Campionats Portuguesos (1950/51, 1951/52, 1955/56, 1956/57, 1959/60, 1960/61, 1965/66, 1966/67, 1967/68, 1969/70, 1971/72, 1973/74, 1978/79, 1979/80, 1980/81, 1991/92, 1993/94, 1994/95, 1996/97, 1997/98);

 11 Copes Portugueses (1962/63, 1978/79, 1979/80, 1980/81, 1981/82, 1990/91, 1993/94, 1994/95, 1999/2000, 2000/01, 2001/02);

 6 Supercopes portugueses (1992/93, 1994/95, 1996/97, 1998/99, 2000/01, 2001/02);

Plantilla 2007-2008.


Entrenador: desconegut

Temporades.
 2006-2007;
 2007-2008;

Enllaos externs.
 Web oficial del SL Benfica d'hoquei patins ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334041" title="Gerry Ashmore" nonfiltered="249" processed="249" dbindex="130249">
 Gerry Ashmore  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Gerry Ashmore va nixer el 25 de juliol del 1936 a West Bromwich, Staffordshire, Anglaterra. 

 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 15 de juliol del 1961 el GP de la Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

Gerry Ashmore va participar a un total de quatre proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents (1961 i 1962)  aconseguint finalitzar una cursa en setz lloc com a millor classificaci i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334043" title="Bejaa" nonfiltered="250" processed="250" dbindex="130250">



Bejaa o Bidjaya (en Llengua berber Bgayet, en Tifinagh: , pronunciat ) en rab, s una ciutat de situada al golf de Bejaa, sent la capital de la provncia de Bejaa, al nord d'Algria. Est a 175 km d'Alger.

 Dades de la ciutat .

Bejaa o  s la ciutat ms gran de la Cablia desprs de Tizi Ouzou, i una de les ms grans on es parla la llengua cabilenca. Durant l'poca colonial va ser coneguda amb noms europeus com Budschaja (alemany), Bugia en catal, castell i itali, i Bougie // en francs. 

La poblaci era de 147.076 habitants segons el cens de 1998 i de 187.076 el 2005; la provncia t una poblaci superior als 900.000 habitants. 

La ciutat est al peu de la muntanya Djabal Gouraya, que sembla una dona dormint; proper tamb hi ha el puig de les Mones, i la platja de les Aiguades (conserva aquest nom catal) tots tres dins el parc nacional de Gouraya. Per la ciutat corre el riu Soummam.

 Histria .

La prehistria ha deixat en aquesta zona alguns jaciments iberomaurusians de entre 200.000 i 10000 anys d'antiguitat. S'hi han trobat eines i restes humanes de l'home de Mechta-Afalou, aix com restes d'hbitats i manifestacions artstiques.

Fou un assentament fenici com sembla indicar una sepultura de cronologia incerta per que sembla anterior a Cartago. En poca histrica portava el nom de Saldae i fou un port utilitzat pels cartaginesos i desprs pels romans. August hi va fundar el 26 aC la colnia Julia Augusta Saldensium Septimana Immunis, on es van establir els veterans de la Legio VII Augusta; el territori estava al lmit del regne de Juba II. El 42 dC Mauritnia va esdevenir provncia i la colnia fou revitalitzada en temps de Vespasi. Un aqeducte que venia des de 16 km lluny, assegurava l'aigua a la ciutat. Al final del segle II una inscripci l'anomena "civitas splendidissima". Sota Diocleci va passar a la provncia de la Mauritnia Sitifiense. Al segle IV era seu d'un bisbat. 

Els vndals s'hi van establir vers el 430 i probablement va patir algunes destruccions en aquest temps o ms tard. Fou per un temps la capital del regne vndal (1430-1439). El 484 hi apareix esmentat el bisbe Salditanus. El 534 els bizantins van destruir el regne vndal i van recuperar el territori; hi va haver algunes revoltes berbers i potser fou llavors quan la ciutat va patir les destruccions que van fer que no jugues cap paper fins al segle XI. La tribu berber dels bidjaia li va donar el seu nom. Al-Bakri al segle XI l'esmenta com una simple estaci per passar el hivern dels andalusins.

A la segona meitat del segle XI els zrides van trencar amb els fatimites i aquestos en revenja van enviar a Ifriquiya als nmades rabs Banu Hilal (Hillides) d'Egipte. Els nmades van assolar els camps, van atacar les ciutat que es van despoblar. El regne dels Hamadites o Banu Hamad que governava a Algria central (1015-1152) es va aprofitar de la situaci i va esdevenir un estat important. Per al cap d'un temps els nmades rabs tamb van arribar a la regi de la Kala dels Banu Hamad i aquestos van decidir traslladar la seva capital a un lloc menys exposat com havien fet els zrides (que de Kairouan s'havien desplaat a Mahdia) i el 1067 l'emir Nasir va ocupar el territori dels berbers bidjaya i es va establir a la vila de Bidjaya que va anomenar al-Nasiriyya (nom que no va arrelar); encara que residia a les dues viles, aquesta situaci de semi capitalitat va afavorir el desenvolupament de Bugia; fou construt el castell de la Perla (Kasr al-Lulu). El fill de Nasir, Mansur (1090-1104), va abandonar definitivament la Kala per establir-se a Bugia i hi va construir una gran mesquita, jardins i els palaus d'Amimun (desprs fou suplantat per la tomba de Sidi Twati) i de l'Estel (Kasr al-Kawkab, desprs convertit en el fort de Barral); va portar l'aigua a la ciutat mitjanant un nou aqeducte i va fer altres obres publiques. Es diu que llavors estava dividida em 21 barris i tenia 72 mesquites i encara que aix sembla exagerat, devia haver esdevingut una gran ciutat.

El 1118 hi va estar un temps Ibn Tumart, fundador de la secta almohade, que es va escandalitzar per certs luxes dels habitants. Tamb hi va estar un temps el gran mstic andalus Abu Madyan. El 1136 una expedici genovesa que atacava la ciutat fou rebutjada, per el 1152 va caure en mans dels almohades que no van gaudir de gaire popularitat a la ciutat. Els Banu Ghaniya mallorquins la van escollir com a lloc per desembarcar, per desprs de servir de base no la van mantenir i va retornar als almohades.

Amb l'enfonsament almohade va quedar dins els dominis dels hfsides (1240). El comer amb els estats de la mediterrnia com Barcelona, Mallorca, Pisa, Marsella, Gnova, i Vencia era molt intens (especialment amb Barcelona i Pisa). Barcelona hi tenia un cnsol testimoniat el 1259. L'exportaci de cera era el principal article de la ciutat fins al punt de que a les candeles se'ls va dir bugies, del nom de la ciutat. 

El 1284 va ser independent per primer cop sota una branca hfsida. Un tractat comercial es va signar amb Mallorca el 1302 i amb Barcelona el 1309. Ramon Llull hi va anar a predicar el 1307 i fou empresonat durant sis mesos. Bugia es va reunificar amb la Ifriquiya hfsida (Tunsia); en les lluites d'aquell temps, el 1352 va caure en mans dels marnides de Fes i aix va desplaar el inters del catalans i altres estats envers altres llocs, esdevenint amb el temps un focus pirata.

A la meitat del segle XIV Ibn Khaldun diu que els bugiotes es destacaven per fer la corsa. Aquesta situaci es va allargar tot el segle XV i el 1510 el rei de Catalunya-Arag i de Castella, Ferran el Catlic, hi va enviar a Pedro Navarro per conquerir la ciutat. Els expedicionaris van desembarcar i la van ocupar i saquejar; va restar en poder d'Espanya fins el 1555. El 1513 Arudj la va atacar sense xit. El 1541 fou visitada pel mateix emperador Carles V. En 45 anys de domini el setge dels corsaris per mar, i dels berbers al rere pas, va empobrir la ciutat. Assetjada per Salah Rais, el 1555 el governador Luis de Peralta es va rendir finalment. Per un temps els xeics locals Amokkran van tenir un paper destacat al govern de la vila, per progressivament va decaure ms i ms doncs els turcs no invertien res. 

Quan els francesos dirigits pel general Trzel la van ocupar el 1833 era una petita ciutat de menys de dos mil habitants, molt pobre. A la vora de la ciutat la resistncia als francesos fou dirigida per Xerif Bubaghla; el 1870-1872 va esclatar una revolta dirigida per al-Mokrani, conegut com xeic Mouhand Ayt Mokran Bachagha, de la Medjana, que aliat al xeic Ahaddad, va proclamar la guerra santa a tota la Cablia. Tamb a la zona van operar els anomenats "bandits honorables", Arezki Oulbachir i Hand Oumerri, anomenats tamb els "amics dels oprimits".

El 8 de maig de 1945 es va produir les anomenades Massacres de Kherrata. La guerra de independncia va esclatar el 1 de novembre de 1954; a Ifri, a la regi de Bidjaya, es va fer el Congres del Soummam, proposat per Ramdane Abane i que fou molt important pel desenvolupament de la lluita armada i la lluita poltica.

 Economia .

Es terminal del oleoducte Hassi Messaoud que ve del Shara; s el principal port petroler de la Mediterrnia occidental; les exportacions sn petroli, ferro, fosfats, vi, figues, prunes , txtils i suro.

 Agermanaments .

Bjaa est agermanada amb Brest 

 Brest, Frana  (1995);

 Referncies .


Enllaos externs .

 Bgayet.Net;
 Histria de Bjaa;
 Catholic Encyclopaedia ;
 Google: mapa de Bjaa;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334046" title="Beatriz Fernndez de Bobadilla" nonfiltered="251" processed="251" dbindex="130251">

Beatriz Fernndez de Bobadilla, (1440 - 1511), primera marquesa de Moya fou una noble castellana.

Isabel la Catlica li va atorgar al matrimoni compost per la seva cambrera Beatriz Fernndez de Bobadilla i al seu marit Andrs de Cabrera el Marquesat de Moya per custodiar els tresors de la corona a l'Alcsser de Segvia durant la guerra civil castellana i per la seva demostrada lleialtat als Reis Catlics durant la conquesta del Regne de Granada.

La seva neboda Beatriz de Bovadilla va ser governadora de La Gomera en nom del seu fill Guilln Peraza de Ayala

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334048" title="Pore?" nonfiltered="252" processed="252" dbindex="130252">

Pore  (en itali: Parenzo; llat: Parens o Parentium; alemany arcaic: Parenz; grec antic: Prenthos,         ) s una ciutat a la costa oest de la pennsula d'stria, al d'stria, a Crocia.

s el centre d'una comarca vinatera (malvasia). Centre d'estiueig i estaci balneria. Bisbat catlic. Conserva notables edificis medievals i renaixentistes i la clebre baslica baslica Eufrasiana del segle VI, patrimoni de la Humanitat de la Unesco.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334050" title="Rasa del Reguer" nonfiltered="253" processed="253" dbindex="130253">

La rasa del Reguer (coneguda tamb simplement com el Reguer) s un afluent per la dreta del riu Fred de direcci predominant N-S que neix a 1.227 m d'altitud, 130 m (vo) al SW del Coll del Boix i a la mateixa distncia al NE de la masia de Cal Collet del poblet de Llinars i que desguassa a l'esmentat riu Fred a 1.075 m d'altitud, just desprs de travessar la carretera que va de Cambrils a Montpol, a l'alada del pronunciat revolt que fa a penes iniciat el seu trajecte sota Ca l'Agust, 

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb el riu Fred: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou el curs d'aquesta rasa;

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334057" title="Rawstudio" nonfiltered="254" processed="254" dbindex="130254">


Rawstudio s una aplicaci lliure, que utilitza el joc d'eines GTK+, per llegir i manipular imatges en cru des de cmeres digitals. Est dissenyada per a facilitar el treball amb un volum gran d'imatges, a diferncia d'eines similars, com UFRaw, que estan dissenyades per treballar amb una imatge alhora.

Rawstudio s en desenvolupament i noms l'ltima revisi dna suport a la reconstrucci del color per interpolaci (demosaicing).

Rawstudio llegeix les imatges en cru utilitzant Dcraw i suporta la gesti del color utilitzant LittleCMS per permetre l's de perfils de color (gesti del color de Linux).

Rawstudio dna virtualment suport a totes les varietats de imatges en cru de tots els fabricants de cmeres digitals, grcies a l'extens suport de cmeres de Dcraw.

 Veieu tamb .
RAW - Imatges en cru que contenen la totalitat de les dades de la imatge tal com ha estat captada pel sensor digital;
Dcraw - Programa de codi obert capa de llegir diversos formats RAW d'imatges i convertir-los en formats PPM i TIFF;
UFRaw - Aplicaci que pot llegir i manipular imatges en cru, generades per moltes cmeres digitals.

 Enllaos externs .
 http://rawstudio.org/;
  Entrevista de Joel Cornuz a Anders Brander;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334058" title="James Knox Polk" nonfiltered="255" processed="255" dbindex="130255">


James Knox Polk (pronunciaci en angls: ; 2 de novembre de 1795, Comtat de Mecklenburg, Carolina del Nord, EUA   15 de juny de 1849, Nashville, Tennessee) fou l'onz President dels Estats Units, del 4 de mar de 1845 fins al 4 de mar de 1849. Tot i que Polk nasqu a Carolina del Nord, pass la major part de la seva vida a Tennessee, estat que represent a la Cambra de Representants dels Estats Units pel Partit Demcrata (1835 1839) i del qual fou governador (1839 1841) abans d'esdevenir president.


Ferm partidari d'Andrew Jackson, Polk fou el darrer president "fort" d'abans de la Guerra de Secessi. Destaquen els xits de Polk en poltica exterior. Va amenaar de guerra al Regne Unit i aleshores es va fer enrere i va dividir la propietat del Nord-oest Pacfic amb el Regne Unit. Polk s encara ms fams per dirigir amb xit la Guerra entre els Estats Units i Mxic. Va abaixar els aranzels i va establir un sistema financer que va durar fins el 1913. Fou un candidat el 1844 que va ser nominat de forma inesperada, i fou el primer president que no va optar a la primera reelecci. Va morir de clera tres mesos desprs de finalitzar el seu mandat.

Referncies.


Enllaos externs.

James K. Polk: Guia de recursos, de la llibreria del Congrs dels Estats Units ;
Assaig ampli sobre James K. Polk i assajos menors sobre els components del seu gabinet i de la Primera Dama, del Miller Center of Public Affairs ;
Discurs de presa de crrec de James K. Polk. ;
Biografia de James K. Polk. La Casa Blanca (pgina oficial). ;
Primer discurs d'estat de la Uni (1845). ;
Segon discurs d'estat de la Uni (1846). ;
Tercer discurs d'estat de la Uni (1847). ;
Fourth discurs d'estat de la Uni (1848). ;
POTUS - James Knox Polk ;
 Obituari del President Polk a The Liberator (22 de Juny de 1849) ;































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334059" title="Baslica Eufrasiana" nonfiltered="256" processed="256" dbindex="130256">
 
La Baslica Eufrasiana (en croat: Bazilika Eufrazijeva, en itali: Basilica Eufrasiana) s una important baslica a Pore , Crocia. El complex episcopal, incloent-hi, a part la mateixa baslica, una sagristia, un baptisteri i el campanar del palau de l'arquebisbe prxim, s un dels millors exemples del primer art bizant a la regi. A causa del seu valor excepcional, es va inscriure al Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1997.

Histria. 


La primera baslica estava dedicada al sant Maurus de Parentium i es remunta a la segona meitat del segle IV. Encara es conserva, al jard de l'esglsia, restes d'un mosaic al terra d'aquell segle, que va pertnyer a l'antic oratori d'una esglsia composta d'una nau i una nau lateral (basilicae geminae). Al mosaic s'hi observa un peix (smbol de Crist). Les monedes amb el retrat de l'emperador Valent (365-378), trobat al mateix lloc, confirmen aquestes dates. 

La present baslica, dedicada a la Verge Maria, s'edific al segle VI durant el perode del bisbe Euphrasius. Es construa a partir de 553 al lloc de l'antiga baslica. Per a la construcci, s'utilitzaren parts de l'anterior esglsia i els blocs de marbre s'importaren de la costa del mar de Mrmara. Els mosaics de la paret eren executats per mestres bizantins i els mosaics del terra per experts locals. La construcci va durar aproximadament deu anys. Euphrasius, era representat en un dels mosaics de l'absis, prop de sant Maurus.

Els mosaics.

 El tret ms sorprenent de la baslica sn els seus mosaics, que daten del segle VI, i que sn considerats entre els millors exemples de l'art bizant al mn. 

Els mosaics a l'arc de triomf sobre l'absis representen a Crist amb un llibre obert amb el text Ego sum Lux vera (Sc la llum veritable) amb els Apstols, cada un amb el seu atribut. L'arc sota cont mosaics de medallons amb l'Anyell de Du i retrats de dotze mrtirs femenines. La volta sobre l'absis est decorada amb mosaics de la Verge Maria i el Nen, asseguda al tron celestial. Aquesta s l'nica descripci que sobreviu de la Mare de Du en una baslica occidental del primer cristianisme. s flanquejada per ngels, el bisbe Euphrasius, que sost una imatge de l'esglsia, sants locals, incloent-hi sant Maurus, el primer bisbe de Pore  i e la dicesi d'stria, i l'ardiaca Claudius. El nen entre Euphrasius i Claudius s acompanyat per la inscripci Euphrasius, fill de l'ardiaca. Totes les figures romanen en un prat cobert amb flors. 

El cibori.

L'absis s dominat per un cibori de marbre, construt el 1277 seguint les ordres d'Otto, bisbe de Pore . Decorat amb mosaics, s portat per quatre columnes de marbre que pertanyien al cibori previ del segle VI.  

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334066" title="Castell de Moya" nonfiltered="257" processed="257" dbindex="130257">


El castell de Moya o castell dels Cabrera es troba a la punta meridional d'un cingle , i es va edificar a partir del 1475 per Beatriz Fernndez de Bobadilla i Andrs de Cabrera, primers marquesos de Moya sobre el castell de l'Orde de Sant Jaume del 1210.

El castell est separat de la vila de Moya per un mur amb fossat, una torre cilndrica a cada extrem i una porta d'entrada a cada banda flanquejada per dos torreons cilndrics, volats sobre arcs en semicercle ojival, que imiten les cornises de matacans. 

A l'interior, el pati d'armes t una torre de l'homenatge robusta, construida a principis del segle XIII.

Histria.
Encara que conta amb assentaments humans previs, el 1176 els moros de Moya son citats conjuntament amb els de Conca i Alarcn en un atac a la vila d'Ucls, en mans del Regne de Castella i cedida a l'Orde de Sant Jaume.

Moya va ser conquerida als rabs el 1183 en l'avan de les tropes castellanes durant la reconquesta, rebent els seus propis fur en els quals s'atorgava privilegis als nous habitants de mans d'Alfons VIII de Castella el 1210, any que els almohades van intentar reconquerir-la. El primer assentament consistiria en una primera muralla amb l'esglsia i algunes cases. Va passar a l'Orde de Sant Jaume el 1211, esdevenint una posici estratgica entre els regnes de Valncia, Arag i Castella, en un enclavament conegut com la Clau de Regnes per la seva posici fronterera. 


A poc a poc la vila va ser creixent en importncia, arribant fins i tot a comprar el seu dret de no pertnyer a cap senyor feudal tret del rei, convertint-se en el cap del Realengo de Moya. Joan II de Castella va donar Moya a Juan Pacheco, el marqus de Villena el 1451, contra el que es van resistir els vilatans, que van resistir un setge.

Al segle XV, el dret de no pertnyer a cap senyor feudal va ser abolit quan Isabel la Catlica li va atorgar al matrimoni compost per la seva cambrera Beatriz Fernndez de Bobadilla i al seu marit Andrs de Cabrera el Marquesat de Moya per custodiar els tresors de la corona a l'Alcsser de Segvia durant la guerra civil castellana i per la seva demostrada lleialtat als Reis Catlics. Els marquesos de Moya es van anar succeint en una poca de major o menor esplendor, convertint-se la Vila en el cap del Marquesat i tenint un dels ports secs ms importants de l'poca per ser l'nica localitat castellana amb accs al riu Tria.

L'poca d'esplendor de la vila va arribar fins al segle XVIII quan Jos Moino y Redondo, el conde de Floridablanca va potenciar el centralisme, perdent importncia eclesistica i civil. A principis del segle XIX la gent comena a abandonar el pujol i a construir les seves cases en els barris als peus del pujol i en 1950 ja no queden habitants en la Vila. L'aband comporta la destrucci de la Vila deixant prcticament tot el complex en runes, fins a l'actualitat que s'han comenat tasques de recuperaci. 

Protecci.
El castell est protegit per la Declaraci genrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la lley 16/1985 sobre el Patrimoni Histric Espanyol.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334067" title="Shara-Sus" nonfiltered="258" processed="258" dbindex="130258">


Shara-Sus (Sahara-Suz) s una estranya denominaci, territorial o potser d'una companyia probablement britnica, que apareix repetidament a un escut i bandera a diverses publicacions durant la segona meitat del segle XIX. Es tractaria del territori entre el Shara (probablement la zona de Cap Juby) i el Sus (sud del Marroc)

Algunes companyies britniques privades es van interessar pel comer al sud del Marroc desprs de 1848. Un tractat comercial fou signat entre Gran Bretanya i el Marroc el 9 de desembre de 1856, per els territoris del sud no estaven sota sobirania del sult. s possible que estigus previst que les factories britniques pugessin utilitzar a terra una bandera especial, sense cap signe que pogus suposar una sobirania britnica ja que aquesta tampoc havia estat establerta; en canvi a la mar els seus vaixells podrien utilitzar la bandera com a pavell i bandera de proa amb la "Uni Jack" britnica al cant. 

La primera referncia d'aquesta bandera es a Vlaggen van alle Natien (Amsterdam, 1862). Sovint la bandera i l'escut sn considerat apcrifs. Donat que ja apareix el 1862 no hauria d'estar relacionada amb la factoria del britnic MacKenzie a Port Victoria (Tarfaya) fundada  el 1878 (MacKenzie no hauria actuat comercialment a la zona abans de 1871). Vegeu Cabo Juby.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334076" title="Rishod Sobirov" nonfiltered="260" processed="259" dbindex="130260">




Rishod Sobirov (nat al 11 de setembre de 1986) s un judoka d'Uzbekistan. Guany la medalla de bronze a la categoria d'homes de 60 kg als Jocs Olmpics d'estiu de 2008.

 Enllaos externs .

  Fitxa al web oficial dels Jocs Olmpics 2008;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334078" title="Ribera de Arriba" nonfiltered="261" processed="260" dbindex="130261">


Ribera de Arriba (La Ribera en asturi) s un concejo del Principat d'Astries el nom del qual prov del fet d'estar situat en la seva major part a la ribera del riu Naln que hi forma una extensa vall. Limita al nord i a l'est amb el concejo d'Oviedo. Al sud amb Mieres i Morcn i a l'oest amb Santo Adriano. La seva extensi no s molt gran,  22 km2, i la capital, (Soto de Ribera), i Soto del Rey sn els princials nuclis.

Cal destacar les bones comunicacions que t tot el concejo de Ribera de Arriba, tant per carretera com per ferrocarril, travessant el concejo l'A-66, les nacionals N-630 i N-634 i diverses comarcals com les AS-322. De la mateixa manera, Ribera possex una bona xarxa ferroviria, contant amb les lnies FEVE i RENFE. 

 Geografia .
El sl del territori s devoni amb varietat de areniques, pissarroses, margoses i calcries. L'arenisca es presenta en dues formes, vermella i grisa o marr. La vermella es presenta en bancs gruixuts o fins barrejats amb alguna pissarreta. L'arenisca grisa s de gran utilitat per a pedra de construcci. A la zona existeixen jaciments de ferro i pedreres calcries que s'exploten o es van explotar al Caleyo, Las Segadas i Soto del Rey. 
 Relleu .
La seva topografia est condicionada per la presncia del riu Naln en el concejo, que segueix una orientaci est-oest formant una gran vall. Dels seus accidents muntanyencs cal dir que el concejo es troba envoltat per diverses forests encara que no de molta elevaci. En la part septentrional del territori destaquem les forests de La Pea Avis amb 405 metres i la penya Arnea amb 445 metres. Pel sud les altures sn una mica ms elevades, destacant la Serra de Peerudes amb unes elevacions per sobre de 600 metres, i la Serra de l'Argame en l'extrem occidental. Per la zona limtrofa amb Mieres i Morcn tenim el Picu'l Gatu i el Mandarrn que amb els seus 648 metres s la seva cota ms alta. 
 Hidrografia .
De la seva xarxa hidrogrfica cal esmentar el protagonisme que el riu Naln t a concejo, formant una plana alluvial des de Vegavalencia fins al lmit del concejo a Fuso. Prop de Soto de Ribera el Naln rep les aiges del riu Caudal que flueix pel concejo en el seu tram final. A la parrquia del Palomar, rep les aiges del rierol de Barrea, que actualment forma l'embassament d'Alfilorios que subministra l'aigua al concejo d'Oviedo. Grcies a les petites forests que envolten el concejo, el seu clima s molt ms dol que els concejos vens, al formar les forests una barrera natural que impedeix en moltes ocasions el pas dels vents. La seva vegetaci est composta sobretot per roure, freixe, castany, avellaner i vern. 
 Capital . 
Ribera de Arriba t com capital a Soto de Ribera que s el seu nucli ms poblat. Est situat en la ribera del riu Naln, que rep les aiges del Caudal en el seu territori. Localitzat en la zona central de la Regi, s un dels llocs millor comunicat del Principat, tant per ferrocarril com per carretera. En 1962 va tenir lloc un esdeveniment que va canviar la vida de tot el concejo, que fou la installaci de la trmica que va repercutir en gran mesura, tant poblacional com econmicament. 
 Histria . 
Donada la fertilitat i les condicions d'habitabilitat que presentaven les terres del concejo, no s d'estranyar que des de temps prehistrics el concejo estigus permanentment poblat. D'aquesta manera van ser trobats diversos vestigis histrics del paleoltic com els trobats prop de Sardno, o els jaciments de les coves del Requexu en Ferreros on es van trobar materials de l'poca magdaleni, o els de la cova d'Entrecueves, on van aparixer signes de pintures similars a uns altres com els de Buxu. 

S'han trobat tamb vestigis d'assentaments castrenses, encara que no s'ha pogut precisar que poca corresponen al no haver estat excavats fins al moment. Aquests castros van ser localitzats a La Corona, prop de Picu Llanza, a El Picu Castiello, a El Picu Els Pedreres, i en El Cueto prop de Sardn. 

Les primeres notcies documentades del concejo apareixen all pel 857, quan Ordoni I d'Astries cedeix al bisbat d'Oviedo el temple de San Pedro de Ferreros aix com terrens del Palomar, Pereda i Vegalencia. Posteriors donacions atorguen la prctica totalitat del territori a poder eclesistic. Dintre de les donacions efectuades assenyalarem l'efectuada per la reina Urraca el 1112 com agrament per l'ajuda prestada pel Bisbe Pelai en la seva lluita contra el seu marit Alfons el Batallador. La donaci comprenia un extens territori que arribava fins a Sopea volta de Caces. Aquesta donaci va ser la base que va prendre l'esglsia per a la seva potestat sobre el concejo fins al segle XVI, que va perdre tals drets. 

Els terrenys de Ribera sempre van ser molt valorats per institucions i la noblesa d'Oviedo. El poder de la mitra va ser abusiu durant bastant temps, fent cobrar en 1214, sota ordre del bisbe Juan un impost per l'abusi i gaudi de la terra de Tellego. Durant la dependncia del Bisbat, aquest traslladava el poder de la zona a diversos nobles i tinents que tenien el poder administratiu del concejo. Un dels ms destacats fou Gutierre Gonzlez de Quirs. 

Ja el 1537, Oviedo va enviar una srie de diputats per al reconeixement del territori de la Ribera amb la finalitat de comprar-se'l a la mitra per a annexionar-lo al seu territori. Aquesta operaci no va arribar a quallar mai, sent ja en 1579, grcies a la desamortitzaci portada a terme pel rei Felip II quan les gents de Ribera van comprar tots els terrenys del concejo, formant municipi independent. El concejo va quedar organitzat en quatre zones o divisions de gran importncia a l'hora de triar els crrecs municipals. Aquestes divisions eren les segents: El Palomar; Bueo i Ferreros; Soto; I finalment, Tellego, Fresnedo i Sardn. Cada 1 de mar, es reunien a La Barquera a la vora del Naln i procedien a l'elecci dels crrecs. Els jutges eren escollits per una sola divisi que corresponia per torn, directament i amb la majoria de vots. 

El segle XIX va portar aconseguir la construcci del primer pont de pedra sobre el riu Caudal, millorant les comunicacions entre les ribes del riu, efectuades fins a aquest moment amb barca. La guerra de la Independncia contra la invasi francesa t com fet ms destacat l'aixecament popular contra les tropes invasores, provocant una marxa en manifestaci fins a Oviedo per a demanar a l'audincia el suport de la insurrecci. De les guerres carlines, el concejo va ser testimoni en 1836 de la derrota de les partides governamentals comandades pel general Pardias, a les mans del batall de Gmez, sota ordres del Brigadier Bveda. 

Ja durant el segle XX, el primer esdeveniment important del concejo va ser la guerra civil espanyola, quedant Ribera en el bndol republic, fins a la derrota d'aquest en 1937. Passada la difcil postguerra, el concejo va ser a poc a poc recuperant-se de tanta contesa i adaptant-se a la modernitat, sent avui un dels llocs millor comunicats del Principat d'Astries. 

 Evoluci demogrfica . 
Dintre de l'evoluci de la poblaci en el concejo, podem dividir aquesta en tres etapes. Una primera comprn des de principis del segle XX fins a la seva meitat, on la poblaci es mant prcticament invariable. Una segona etapa seria de dues dcades de creixement, especialment la dels 60 en la qual grcies a la inauguraci de la trmica de Soto es va produir un augment considerable de la poblaci. I una ltima etapa en el qual el descens de la poblaci s'accentua i correspon als anys setanta i vuitanta. En els 90 aquesta situaci sembla estabilitzar-se encara que l'estructura demogrfica ens mostra clars signes d'envelliment en la poblaci. 

Dintre de l'activitat econmica cal comentar que la indstria s l'eix principal en el concejo generant un total del 60,44% de les ocupacions municipals. Dues sn les indstries bsiques en el concejo: una s la Mantequera d'ries que est localitzada a Vegalencia i s una de les ms antigues dintre del sector lctic en el Principat. I l'altra s la trmica de Soto, inaugurada en 1962 i ampliada posteriorment en 1967 i 1984. Aquesta indstria va canviar en el seu moment la vida del concejo. El sector primari tot just t repercussi en el concejo, emprant a un total del 9,66% de la poblaci activa. 

La ramaderia ha anat reduint la seva presncia amb el pas dels anys, quedant actualment un total de 645 caps de bestiar bov orientada en la seva majoria en la producci de llet. El cultiu del terreny tamb s de mnima proporci i la pesca que havia en els seus rius, especialment en la uni del Caudal i del Naln ha desaparegut per la brutcia de les seves aiges. Respecte al sector terciari dels serveis, cal dir que igual que el primari la seva incidncia en el concejo s tamb mnima, per culpa en aquest cas de la seva proximitat amb Oviedo que li absorbeix molt dels serveis.



 Divisi parroquial .
El concejo de Ribera de Arriba es divideix en 5 parrquies:
 Ferreros;
 Palomar (Palombar en asturi);
 Perera (Perera en asturi);
 Soto;
 Tellego (Teyego en asturi);

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Ajuntament;
 Federaci Asturiana de Concejos;
 Consorci de la Muntanya Central Asturiana;
 Estat del Embassament d'Alfilorios;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334080" title="Benjamin Boukpeti" nonfiltered="262" processed="261" dbindex="130262">




Benjamin Kudjow Thomas Boukpeti (nascut el 4 d'agost de 1981) s un piragista Togols.

Nascut a Lagny-sur-Marne, Frana de mare francesa i pare togols. El seu germ ms gran Olivier s un membre del piragisme de l'equip francs. Competint als Jocs Olmpics d'estiu de 2004, a Atenes, es classific quinz a la primera volta masculina convertint-se en el primer togols en arribar a una semifinal olmpica, per noms aconsegu el divuit lloc en aquella cursa i no va ser capa d'avanar.

El gener del 2008, Boukpeti particip a la Copa d'frica. 

Als Jocs Olmpics d'estiu de 2008, a Pekn, Boukpeti anava al davant desprs de la semifinal, i finalment guany la medalla de bronze en la prova individual, la primera medalla olmpica per Togo. Desprs d'aconseguir la medalla acab trencant el rem, lgicament, d'alegria.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334082" title="Campanyes de Ceuta, Tetun i Larraix" nonfiltered="263" processed="262" dbindex="130263">
Les companyes de Ceuta, Tetun i Larraix sn una srie d'operacions militars espanyoles entre 1913 i 1916 a les rodalies de Ceuta, Tetun i Larraix al Marroc.

El 18 de febrer de 1913 el comandant militar de Ceuta i alt comissionat al Marroc, general Felipe Alfau Mendoza, van sortir amb 2500 homes de la ciutat en direcci a Tetun on es va penjar la bandera espanyola; els soldats es van establir a l'alcassaba i edificis vens. Aquesta operaci es va fer sense disparar ni un tret.

El 5 de juny de 1913 els berbers van atacar una estaci heliogrfica entre Larraix i Arcila. Un destacament espanyol va sortir del Soc de Cenin i un altre d'Arcila a les ordres del coronel Manuel Fernndez Silvestre y Pantiga, comandant militar de Larraix per castigar als culpables; al mateix temps les cabiles de la rodalia de Tetun van comenar a mostrar signes de rebelli i Alfau va haver de prohibir circular de nit pels camins que portaven de Ceuta a Tetun. El 12 de juny es va ocupar la posici de Laucien a uns 10 km de Tetun que garantia el cam cap a Ceuta, ocupaci que es va fer desprs de tenir un bon nombre de baixes. El mateix dia 12 la canonera "General Concha" va embarrancar a la platja de Bucion i fou atacada pels cabilencs, que van causar diverses baixes entre les quals la del capital del vaixell. Durant uns dies es van produir combats quan circulaven els combois a les comarques de Tetun i Larraix i el dia 13 el general Fernndez Silvestre va tenir un combat seris prop de Souk al-Arbaa; els combats van seguir tot el mes de juny i el juliol. El 7 de juliol els cabilencs van entrar a Larraix i van atacar l'alcsser per foren finalment rebutjats. El 10 de juliol Alfau va enviar quatre columnes des de Ceuta que van empaitar als cabilencs i els van causar nombroses baixes, perdent els espanyols uns 50 homes.

El coronel Fernndez Silvestre fou ascendit a general de brigada (19 de juny de 1913) per la situaci bllica es veia amb hostilitat a la pennsula i el govern va decidir canviar al alt comissionat i governador de Ceuta, Alfau, i el 15 d'agost de 1913 va nomenar pel crrec al general Jos Marina Vega, anterior comandant militar de Melilla, que va prendre possessi el dia 17, just quan el general Fernndez Silvestre acabava d'ocupar la posici de Cuesta Colorada, que dominava el Raisuli, oposat des de feia un temps als espanyols. Tamb en aquestos dies el general Domingo Arraiz de Conderena y Ugarte fou enviat des de Ceuta contra els cabilencs insubmisos i els va atacar a la zona entre la vall de Castillejos i Cap Negrn, cremant els seus poblats. El canvi d'alt comissionat no va aturar els atacs dels cabilencs a les afores de Ceuta, Tetun i Larraix, i es van produir diverses sortides de columnes de represlia durant la resta del 1913 i part del 1914.

El juny de 1914 forces espanyoles van disparar al Raisuli que tenia un salva conducte de l'alt-comissionat general Marina. Aquest va cridar al general Fernndez Silvestre com a responsable, i els desacords entre els dos homes es var perllongar durant la resta de 1914 i fins el 1915. Finalment Marina va dimitir, oficialment per motius de salut, el 9 de juliol de 1915; Fernndez Silvestre fou cessat com a comandant de Larraix i nomenat aquest mateix dia com a ajudant de camp del rei Alfons XIII. Com a nou alt-comissionat fou nomenat el general Francisco Gmez Jordana.

Amb negociacions poltiques i algunes actuacions militars va aconseguir que les forces de Larraix prenguessin posicions fins acostar-se a les de Tetun i tamb en direcci a Tnger. El maig de 1916, amb el suport de Raisuli, altre cop aliat a Espanya, es va ocupar la posici de Ain Yedida al Fondack, que permetia comunicar les forces de Larraix i les de Ceuta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334088" title="Rasul Boqiev" nonfiltered="264" processed="263" dbindex="130264">















Rasul Boqiev (tamb lletrejat com Rasul Bokiev (tadjik:              ) (nascut el 29 de setembre de 1982) s un judoka tadjik.

Se'l considera un dels esportistes d'elit a Tadjikistan i el mn en judoka sota 73 kg. Des de la seva primera competici internacional als Campionats asitics a Taixkent 2005, on guany la medalla de bronze, ha tingut xit en resultats d'actuaci de millora coherent. L'any segent, guany una medalla de bronze a la categoria lleugera (73 kg) dels Jocs Asitics de 2006, havent guanyat el partit de medalles de bronze contra Kim Chol Su de Corea del Nord. El mateix any va quedar 2n a la Super copa del mn de Hambourg 2006. El 17 de febrer de 2007 guany la Copa Mundial de 2007 a Budapest i el 17 de maig de 2007 va guanyar la medalla de bronze dels Campionats Asitics d'Al-Kuwait. Com que va guanyar els Campionats de Judo Mundials de 2007 a Rio de Janeiro pogu competir els Jocs Olmpics d'estiu de 2008. El 9 de febrer de 2008 la histria es repetia: per segona vegada en la seva carrera, Rasul disput l a Copa Mundial de Sobreimpressi de Pars i una altra vegada resultava 7 entre 60 competidors.

Rasul tamb regularment participa en diversos torneigs a Tadjikistan i els pasos de la Comunitat d'Estats Independents. L'abril de 2007 guanyava el 7 Torneig Obert rus a Chelyabinsk.

El 23 de febrer de 2008 Rasul disput la Copa Mundial de Sobreimpressi d'Otto 2008 i va quedar 3r entre 56 competidors i a l'agost va aconseguir una medalla de bronze als Jocs Olmpics d'estiu de 2008 a Pequn. Fou el primer tadjik en aconseguir una medalla olmpica.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334093" title="Tatiana Ortiz" nonfiltered="265" processed="264" dbindex="130265">



 

 
Tatiana Ortiz Galicia (Ciutat de Mxic, 12 de gener de 1984) s una saltadora mexicana que ha competit en els Jocs Olmpics de Pequn 2008. El 12 d'agost de 2008 va guanyar la medalla de bronze amb un puntatge de 330,06 en la prova de sincronitzats en plataforma de 10 metres. En l'esmentada prova va participar junt amb la seva companya de salt, Paola Espinosa, qui tamb va resultar medallista olmpic. Tatiana s la primera saltadora mexicana en debutar i pujar al pdium en uns Jocs Olmpics.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334094" title="Simon and Garfunkel" nonfiltered="266" processed="265" dbindex="130266">

Simon and Garfunkel va ser un duet de msica folk rock format per Paul Simon i Arthur o Art Garfunkel, molt populars en la dcada del 1960. Algunes de les seves canons ms conegudes sn The Sound of Silence (El so del silenci), Mrs. Robinson (Senyora Robinson), i Bridge Over Troubled Water (Pont sobre aiges turbulents). A ms, han rebut diversos Grammys i estan inclosos en el "Rock and Roll Hall of Fame". El 2004, la revista Rolling Stone classificava Simon i Garfunkel el nm. 40 en la seva llista 100 Greatest Artists of All Time (Els 100 artistes ms grans de tots el temps). 

 Els inicis .

Paul Simon i Art Garfunkel van crixer al barri de Kew Gardens Hills, a Queens, Nova York; van ser companys de classe en l'institut de Forest Hills, i van segellar la seva amistat durant la infantesa. El 1955 Simon va compondre alguns temes, incls el primer tema del duet, Hey, Schoolgirl, i li va proposar a Garfunkel formar un grup amb tan sol 16 anys. Van comenar amb el nom de "Tom i Jerry", inspirant-se amb els personatges de dibuixos animats; Simon era Jerry Landis  el cognom el va prendre de Sue Landis, una noia amb qui estava sortint en aquell temps  i Arthur era Tom Graph  Graph s el nom del paper que usava Garfunkel per veure els canvis dels lbums en les llistes d'xits .
 
El 1957, van comenar a escriure les seves prpies canons. Hi havia una can que en interpretar-la en els balls de l'institut va tenir una bona acceptaci entre els estudiants; aix els va animar i van decidir enregistrar-ne una demo de l'esmentada can. Poc desprs van treure el seu primer enregistrament professional Hey, Schoolgirl, amb el nom de Tom & Jerry. Sid Prosen, un caatalents que va escoltar la can, els va prometre que els convertiria en grans artistes; van arribar a un acord i van firmar pel segell Big Records. L'lbum va vendre 100.000 cpies, assolint el lloc 57 de les llistes de la revista Billboard, i arribant a estar entre els 10 principals a Nova York. Simon i Garfunkel han reconegut haver rebut influncies de The Everly Brothers, i en algunes de les seves canons, com per exemple en Hey, Schoolgirl, s'observa la seva influncia.

El 22 de novembre de 1957 van fer aparici en el programa American Bandstand, un programa de televisi ems en directe, interpretant el tema Hey, Schoolgirl desprs que Jerry Lee Lewis interprets Great Balls Fire. Tamb van actuar en el xou d'Ala Freed.

El 1958, Paul Simon va gravar un senzill en solitari amb el segell Big Records, amb el nom de True Taylor; la cara A contenia "True Or False", una composici del seu pare, mentre que la cara B contenia el tema Teenage Fool. Aquest fet no li va agradar gens a Garfunkel, qui el va prendre com una ofensa i marcaria de forma negativa les seves relacions en els prxims anys. Al llarg de l'any 1958 en van llanar alguns de senzills sota el nom de Tom i Jerry; tots ells van ser un gran fracs i no van vendre l'esperat. Desprs d'acabar l'institut, els artistes es van separar i Simon es va matricular a la universitat Queens College per graduar-se en llengua anglesa, i Garfunkel va anar a la Universitat de Colmbia per estudiar matemtiques.

 Els intents de Paul per triomfar .

El 1959, Paul Simon coneix Carole Klein, una companya de l'institut amb qui va formar un duet anomenat The Co-Sines. Paul tocava la guitarra i el baix, i Carole el piano i, de vegades, la bateria. Carole tamb componia, i es dedicaven a gravar demos per als artistes de l'poca. Per Carole, que va canviar-se el nom i es va anomenar Carole King, va comenar a compondre els seus propis temes, amb els quals va obtenir un xit rotund, i va continuar la seva carrera sola. Aquesta experincia li va valer a Simon per familiaritzar-se amb tot el referent als estudis d'enregistrament, marcant-lo de manera positiva en les seves posteriors publicacions.

Ms tard s'inicia en un frustrat intent com a solista sota el nom de Jerry Landis. En aquella poca va estar component diversos temes; el 1962 va compondre The Lone Teen Ranger, una pardia d'una srie televisiva, The Lone Ranger, amb la qual va assolir el lloc 97 a les llistes. El 1960 va cantar amb el grup The Mystics, per no van tenir xit. En 1960 Simon s'uneix al grup The Crew Cuts, es van canviar de nom a Tico & The Triumphs, per els senzills editats tampoc van tenir xit i el 1963 va deixar el grup. Ms tard provaria sort amb el nom de Paul Kane, tamb sense xit.

Art Garfunkel va gravar algunes canons per al segell discogrfic Octavia Records mentre assistia a la universitat, sota el pseudnim Artie Garr. Va gravar algunes balades compostes per ell mateix, com Private World. Tanmateix, cap d'aquests senzills no van triomfar.

El 1964, Simon deix l'escola de dret de Brooklyn i marx a Londres, on conegu i s'enamora de Kathy. Aquella dona va representar un ferm suport per a Simon, que va compondre moltes de les seves canons ms famoses inspirant-se en ella, i que representarien molts dels temes que apareixerien en lbums posteriors.

Durant la seva estada al Regne Unit, Simon es va dedicar a tocar per alguns clubs de folk nocturns de Liverpool, Londres, Cambridge, Widness i moltes altres ciutats, participant fins i tot en el Festival Folk celebrat a la ciutat escocesa d'Edimburg. Aquell mateix any va gravar un senzill amb el segell discogrfic Oriole Records; el senzill es componia de dues canons, Carlos Domnguez i He Was My Brother, i es va publicar als Estats Units amb el artstic de Paul Kane.

 El primer LP: Wednesday Morning, 3 A.M. .

L'any 1963, Paul torna a formar grup amb Garfunkel, i el duet es va donar a conixer amb els seus propis noms "Simon i Garfunkel", actuant en diversos clubs de msica folk, com el Gerde s Folk City Club, que va ser testimoni de moltes de les seves actuacions.

El 1963 van ser convidats al festival de msica folk de Nova York, actuant amb msics de la categoria de Bob Dylan, a ms de tocar junt amb els The Everly Brothers. Simon i Garfunkel van acabar els estudis universitaris, i ambds van desenvolupar un gran inters per la msica folk. Simon li va ensenyar a Garfunkel algunes de les canons que havia compost amb anterioritat (Sparrow, Bleecker Street, i He Was My Brother). Aquestes tres canons, ms dues ms de Simon, algun tema de Bob Dylan, i diversos temes tradicionals, van formar part del seu primer lbum amb la discogrfica Columbia Records: Wednesday Morning, 3 A.M., enregistrat als estudis CBS Records de Nova York. Va sortir a la venda el 19 d'octubre de 1964, per comercialment va resultar ser un fracs absolut.

 El naixement del folk rock .

Poc desprs d'acabar l'enregistrament, es van separar i Simon es va traslladar a Anglaterra, on el 1965 va gravar el seu primer disc en solitari, The Paul Simon Song Book, a Londres. Les canons del disc estaven interpretades en la seva totalitat per Simon i la seva guitarra. Durant la seva estada a Londres va collaborar amb Bruce Woodley, el cantant del grup The Seekers. Mentrestant, Art Garfunkel va tornar a la Universitat de Colmbia per continuar els seus estudis de matemtiques.

A l'estiu de 1965, mentre Simon era a Anglaterra, les rdios locals de Florida van rebre peticions d'oients que demanaven una can anomenada The Sound of Silence de l'lbum Wednesday Morning, 3 A.M.; poc desprs la can va comenar a sonar a Boston. Aprofitant l'xit, els productors nord-americ Tom Wilson i Bob Johnston varen fer una nova versi de la can original, afegint-li un ritme ms velo i una guitarra elctrica, un baix i bateria, i la van publicar com un senzill. Amb aquesta versi, l'estil de la can va canviar de folk a folk-rock, creant aquest nou concepte; el gnere es va haver d'afegir al Top 40. Desprs de tot aquest canvi Simon va quedar bastant sorprs; el setembre de 1965 la can havia entrat en les llistes de grans xits i, l'any 1966, arribaria fins a la primera posici.

 Grans xits .

Immediatament en conixer la notcia, Simon va tornar als Estats Units, i malgrat que mai no va donar el vistiplau a la versi de Tom Wilson del seu tema The Sound of Silence, el grup es va tornar a formar i van gravar 10 canons ms dins el mateix estil; pel que fa a les lletres, en la majoria de les canons de Simon, aquestes sempre han tingut un to profund i pintoresc. El 17 de gener de 1966, el grup publica el seu nou lbum Sounds of Silence, produt per CBS Records; l'lbum va arribar al lloc 21 en les llistes d'xits. Tamb, aquell mateix any, es va reeditar Wednesday Morning, 3 A.M., i aquest cop assoleix el lloc 30. Alguns temes del disc The Paul Simon Song Book es van tornar a enregistrar amb equips electrnics i es van incloure a l'lbum Sounds of Silence, com per exemple el single I Am A Rock que, l'estiu de 1966, va aconseguir assolir el tercer lloc en les llistes nord-americanes.

El 10 d'octubre de 1966 publiquen l'lbum Parsley, Sage, Rosemary and Thyme, en el qual tamb van incloure alguns temes de The Paul Simon Song Book. Un any ms tard, Pickwick Records, que era un segell discogrfic que tenia fama de ser de mala qualitat, va decidir crrer amb totes les despeses del duet i van publicar The Hit Sound of Simon & Garfunkel. Aquest lbum estava compost per deu temes gravats entre finals de la dcada dels 50 i principis de la dcada dels 60, quan el grup encara es deia Tom i Jerry. Simon i Garfunkel van demandar la discogrfica Pickwick perqu havien presentat la msica com a material recentment gravat, i no com a canons compostes cinc anys enrere. Poc desprs, Pickwick va retirar The Hit Sound of Simon & Garfunkel del mercat.

En aquell temps, el duet havia aconseguit una gran popularitat i havien aconseguit vendre diversos milions de discs; per aqu no va acabar tot ja que aquell mateix any Simon i Garfunkel van contribuir activament en la banda sonora de la pellcula dirigida per Mike Nichols, El Graduat, que es va estrenar el 21 de gener de 1968, i que contenia un parell de canons antigues del duet. La can ms famosa del disc va ser Mrs. Robinson, que es assolir el primer lloc com a senzill.

El 1968 van editar Bookends. L'lbum contenia una nova versi del tema Mrs. Robinson, i la can America, encara que el principal atractiu d'aquest disc rau en la seva especial atenci als ancians, ja que per a aquest disc, Garfunkel va passar diverses setmanes en diferents asils amb ancians. L'xit d'aquest lbum va fer que el duet compts, en aquells moments, amb dos discs en les primeres posicions de la llista de la revista Billboard.

El mar de 1969 es van celebrar els premis Grammy, i Mrs. Robinson va ser guardonada com el millor enregistrament de l'any; d'altra banda, Simon va rebre el premi a la millor banda sonora original.

 La segona separaci .

El 1969 el grup era realment molt popular. Garfunkel, malgrat l'xit obtingut, no se sentia massa cmode, ja que Simon s'encarregava totalment de la composici dels temes, i Garfunkel va decidir mostrar els seus dots interpretatius i va emprendre una carrera cinematogrfica, interpretant el paper principal de Nately a la pellcula Catch-22, una adaptaci de Mike Nichols de la novella del mateix nom. Tamb, un any ms tard, va participar en una altra pellcula, Carnal Knowledge (Coneixement carnal), del mateix director.

La relaci personal entre ambds artistes va continuar empitjorant ms tard, a la gira de 1969; Paul es queixava de la poca dedicaci d'Art al grup. El 8 de novembre de 1969, van actuar a Carbondale (Illinois), i l'11 de novembre, a la Universitat de Miami, a Oxford, Ohio, on van estrenar algunes de les seves noves canons, incloses Bridge Over Troubled Water i The Boxer, arribant aquesta ltima fins al lloc 7 en les llistes. El concert de la Universitat de Miami va ser enregistrat, i va ser ems en un musical de TV, que posteriorment va ser editat de forma de pirata.

A mitjans de 1969, Paul es va casar amb Peggy Harper, nascuda a Tennessee i que, quan la va conixer, estava casada amb el seu representant Mort Lewis. El 30 de novembre es va emetre Songs Of America, un programa especial de TV; la seva emissi va generar una gran polmica, sobretot amb els patrocinadors, ja que el programa podria ser interpretat com una crtica a la societat americana de l'poca.

El 26 de gener de 1970 publiquen Bridge Over Troubled Water, el que seria el millor lbum del grup. El disc va ser un dels ms venuts de la dcada, venent-se uns 12 milions de cpies, i va assolir el primer lloc en les llistes de msica i es va mantenir all durant deu setmanes. El mar de 1971 es van celebrar els premis Grammy, en els quals, l'lbum i el senzill del mateix nom van guanyar, respectivament, el guard al millor lbum i al millor single de l'any, a ms de guanyar tamb el premi a la millor can contempornia i la millor can de l'any.

Inicien aix una gira que els va portar per Europa, destacant el concert a Amsterdam (Pasos Baixos), i finalitzant el 18 de juliol de 1970, al barri Forest Hills, el barri, que els va veure crixer. Desprs d'aquesta gira, el grup es va separar definitivament, i ambds artistes van continuar les seves carreres musicals per separat.

 Activitats posteriors .

L'octubre de 1970, Simon va donar diversos milers de dlars al New York s City College per a un programa educatiu de magisteri, destinat a persones de raa negra. La fundaci va adoptar el nom de Mrs. Robinson Scolarship.

El 1972 varen treure Simon and Garfunkel's Greatest Hits, una recopilaci dels grans xits del duet, que va assolir un cinqu lloc merescut en les llistes dels Estats Units. Aquell mateix any, ven oferir un concert benfic al Madison Square Garden de Nova York en honor de George McGovern, candidat demcrata a president, per aquell concert va fer que Paul i Art es distanciessin encara ms.

Arthur continu interpretant papers a diferents pellcules i, ocasionalment, public algun que altre lbum com a solista; el 1973, va sortir l'lbum Angel Clare, produt per Roy Halee, que contenia la balada All I Know. Va aconseguir assolir el nmero un amb el seu tema I Only Have Eyes For You, i va continuar enregistrant canons de diversos compositors, entre ells de Jimmy Webb.

Mentrestant, Simon va continuar component i va obtenir un xit considerable en solitari, introduint diversos temes en les primeres posicions de les llistes: Kodachrome, Still Crazy After All These Years, i 50 Ways To Leave Your Lover. Va enregistrar alguns lbums importants com There Goes Rhymin Simon el 1973, i Still Crazy After All These Years el 1975. El 1986, va enregistrar Graceland que seria l'lbum de ms xit en la seva etapa com a solista.

A finals dels 70, Paul va provar sort en el cinema, escrivint i produint la pellcula One-Trick Pony; la pellcula narra la histria d'un desafortunat compositor que intenta ressorgir i tornar a la fama en l'poca del punk i del New Wave. La pellcula, malgrat rebre bones crtiques, va ser un fracs comercial. La banda sonora de la pellcula va resultar ser un dels enregistraments ms intensos de Paul, destacant l'xit "Late in the Evening".

 Retrobaments .

A ms del concert benfic del 1972 els dos artistes s'han retrobat en diversos esdeveniments. El 18 d'octubre de 1975 el grup apareix en el segon programa de Saturday Night Live, ems pel canal de televisi NBC. En aquell programa van interpretar els temes The Boxer i My Little Town; alguns dels temes pertanyen als lbums que ambds artistes van publicar aquell mateix any per separat.

El 19 de setembre de 1981, van actuar al Central Park de Nova York en un concert en el qual van assistir ms de mig mili de persones. L'esdeveniment va ser ems per televisi, i tamb es va gravar un disc titulat The Concert In Central Park. Grcies a l'xit d'aquell concert, l'any segent, el grup va realitzar gires per Europa i el Jap, i el 1983, pels Estats Units i el Canad.

Desprs de l'xit del concert i de les gires, el duet tenia intencions d'enregistrar un nou lbum, que s'havia d'anomenar Think Too Much; tanmateix, les canons eren de Paul, i la major part del material es basava en les seves relacions personals: amb Peggy Harper, la seva primera dona, i Carrie Fisher, la seva xicota en aquells moments. Amb el sentit personal que tenia el material, no s d'estranyar que apareguessin desacords i diferncies entre ells, fins al punt en qu Paul va decidir esborrar tot el contingut d'Art que hi havia a les canons i va publicar l'lbum en solitari. L'lbum, desprs de molts mesos de feina, es va titular Hearts and Bones.

L'any 1985, Paul va decidir explorar noves msiques, i va viatjar fins a Sud-frica, on es va enamorar dels sons dels barris pobres de les ciutats. Paul va tenir contactes amb diversos artistes de talent, i va rebre la seva influncia a Graceland (1986). L'lbum va rebre una bona acollida, tant crtica com comercial, i va aconseguir la distinci d'lbum de l'any en els premis Grammy de 1987.

La segent actuaci pblica va ser l'any 1990, quan van fer un acte amb el que van ser inclosos en el Rock and Roll Hall of Fame (Sal de la fama del rock and roll). Tres any ms tard, el 1993, van realitzar vint-i-un concerts a Nova York; d'ells, la meitat van ser de Simon en solitari i, l'altra meitat, amb Garfunkel conjuntament. Aquell mateix any tamb van actuar en concerts benfics, com el Bridge School Benefit Concert de Neil Young.

El juliol de 2002, Colmbia va publicar un enregistrament indit d'un concert en directe, Live IN New York City, 1967. No s'havien reunit des de l'any 1993, i el 23 de febrer de 2003, Simon i Garfunkel es tornen a reunir per actuar en el lliurament de premis Grammy, interpretant la can The Sound of Silence.

Les bones impressions que van generar en el lliurament dels Grammy, van provocar que donessin llargues gires pels Estats Units i el Canad, i ja feia vint anys que no n'havien fet cap. A aquestes gires li van posar el nom Old Friends; van actuar en quaranta ocasions, en vint-i-vuit ciutats diferents i amb els Everly Brothers. L'xit obtingut va provocar que el juny i juliol del 2004 tornessin a repetir la gira, encara que aquesta vegada tamb per Europa, actuant en vint-i-cinc ocasions. Van completar la gira al Coliseu de Roma i, segons els mitjans de comunicaci amb ms espectadors, uns 600.000, que en el concert del Central Park.

L'any 2004 publiquen una edici en CD i DVD de la gira Old Friends, en la que presenten una nova can, Citizen of the Planet. El setembre de 2005, s'organitza un concert benfic per motiu del pas de l'hurac Katrina en el que apareixen amb molts altres msics, cantant Homeward Bound, Mrs. Robinson i Bridge Over Troubled Waters. El maig del 2007, es lliura el premi Greszwin a Paul Simon; en la cerimnia musical intervenen Steve Wonder, The Dixie Hummingbirds, i el fill gran de Paul Simon, Harper Simon. Per sens dubte la persona mes aclamada va ser el seu "amic en tots els sentits" Art Garfunkel, qui va aparixer a l'escenari, va donar una abraada al seu amic Paul, i van arrencar amb dos temes caracterstics de l'etapa Simon & Garfunkel: Bridge Over Troubled Waters i Cecilia.

 Discografia .
 lbums .

 Wednesday Morning, 3 A.M.. Columbia (Octubre 1964) - POP #30; UK #24;
 Sounds of Silence. Columbia (Gener 1966) - POP #21; UK #13;
 Parsley, Sage, Rosemary and Thyme. Columbia (Octubre 1966) - POP #4; UK #13;
 El graduat (banda sonora). Columbia (Febrer 1968) - POP #1; UK #3;
 Bookends. Columbia (Abril 1968) - POP #1; UK #1;
 Bridge Over Troubled Water. Columbia (Febrer 1970) - POP #1; UK #1;
 Simon and Garfunkel's Greatest Hits (recopilaci). Columbia (Juny 1972) - POP #5; UK #2;
 The Simon & Garfunkel Collection (recopilaci). CBS (Novembre 1981) - UK #4;
 The Concert In Central Park (en viu). Warner (Febrer 1982) - POP #6; UK #6;
 The Definitive Simon & Garfunkel (recopilaci). Sony/Columbia (Novembre 1991) - UK #8;
 Old Friends (recopilaci 3xcd). Legacy (Octubre 1997);
 The Best of Simon and Garfunkel (recopilaci). Legacy (Novembre 1999) - POP #24;
 The Columbia Studio Recordings, 1964-1970 (recopilaci 5xcd) (Agost 2001);
 Live From New York City, 1967 (en viu). Legacy (Juliol 2002) - POP #165;
 The Essential Simon and Garfunkel (recopilaci). Legacy (Octubre 2003) - POP #27; UK #25;
 Old Friends: Live on Stage (en viu). Warner (Desembre 2004) - POP #154; UK #61;
 Live 1969 (en viu). Legacy (Maig 2007) - POP #33;

 Senzills .

 "Hey Schoolgirl / Dancin" Wild", c/TOM & JERRY. Big (Novembre 1957) - POP #49;
 "Our Song / Two Teenagers", c/TOM & JERRY. Big (Mar 1958);
 "That's My Story / (Pretty Baby) Don't Say Goodbye", c/TOM & JERRY. Big (Maig 1958);
 "Baby Talk / Two Teenagers", c/TOM & JERRY. Big (Setembre 1959);
 "I'll Drown IN My Tears / The French Twist", c/TOM & JERRY. Mercury (Gener 1962);
 "Surrender, Please Surrender / Fighting Mad", c/TOM & JERRY. ABC-Paramount (Octubre 1962);
 "I'm Lonesome / Looking At You", c/TOM & JERRY. Ember (Juliol 1963);
 "The Sounds of Silence / We've Got a Groovey Thing Goin' ". Columbia (Novembre 1965) - POP #1;
 "Homeward Bound / Leaves That Are Green". Columbia (Febrer 1966) - POP #5; UK #9;
 "That's My Story / (Uncle Simon's) Tia-Juana Blues", c/TOM & JERRY. ABC-Paramount (Abril 1966) - POP #123;
 "I Am A Rock / Flowers Never Bend With The Rainfall". Columbia (Maig 1966) - POP #3; UK #17;
 "The Dangling Conversation / The Big Bright Green Pleasure Machine". Columbia (Agost 1966) - POP #25;
 "A Hazy Shade Of Winter / For Emily, Whenever I maig Find Her". Columbia (Novembre 1966) - POP #13; UK #30;
 "At The Zoo / The 59 th Street Bridge Song (Fellin Groovy) ". Columbia (Mar 1967) - POP #16;
 "Fakin ' It / You Don't Know Where Your Interest Lies". Columbia (Juliol 1967) - POP #23;
 "Scarborough Fair(/Canticle) / April Come She Will". Columbia (Mar 1968) - POP #11;
 "Mrs. Robinson / Old Friends / Bookends". Columbia (Abril 1968) - POP #1; UK #4;
 "The Boxer /..... - POP #7; UK #6 ..... / Baby Driver". Columbia (Abril 1969) - POP #101;
 "Bridge Over Troubled Water / Keep The Customer Satisfied". Columbia (Febrer 1970) - POP #1; UK #1;
 "Cecilia / The Only Living Boy IN New York". Columbia (Abril 1970) - POP #4;
 "El Condor Pasa (If I Could) / Why Don't You Write Me". Columbia (Setembre 1970) - POP #18;
 "For Emily, Whenever I maig Find Her (en viu) /..... - POP #53..... / America". Columbia (Setembre 1972) - POP #97; UK #25;
 "My Little Town / Rag Doll  / You ' re Kind  ". Columbia (Octubre 1975) - POP #9;
 "Wake Up Little Suzie (en viu) / Me And Julio Down By The Schoolyard (en viu) ". Warner (Abril 1982) - POP #27;

 Premis .
Premis Grammy;
 En 1969 amb el single "Mrs. Robinson" de la banda sonora de El graduat.
 En 1971 amb Bridge Over Troubled Water, el millor lbum.
 En 2003, per tota una carrera musical.

 Curiositats .

 A l'asteroide 1999 FP21 se'l va anomenar (91287) Simon-Garfunkel en el seu honor.  ;
 A la pellcula Gaireb famosos (Cameron Crowe), a l'inici d'aquesta, la germana del protagonista (William Miller) entra a casa seva amagant un disc de Simon And Garfunkel perqu la seva mare no deixa els seus fills escoltar rock.
 A la pellcula Va succeir a Manhattan (Jennifer Lopez), Ty Ventura, fill de la protagonista, s un aficionat al grup i es pregunta per qu es van separar.

 Referncies i notes.


 Enllaos externs .
Pgina oficial de Simon & Garfunkel ;
Pgina Oficial de Simon ;
Pgina Oficial de Garfunkel ;
Simon y Garfunkel ;
Biografia ;
Club de Fans ;
Simon and Garfunkel ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334097" title="Armadillo de la Patagnia" nonfiltered="267" processed="266" dbindex="130267">

L'armadillo de la Patagnia (Zaedyus pichiy) s un petit armadillo, l'nica espcie del gnere Zaedyus. La distribuci d'aquesta espcie s'estn des de l'Argentina central i meridional (Patagnia), cap a l'oest vers les regions herboses andines de Xile, i cap al sud fins l'estret de Magallanes.

El seu cos mesura aproximadament 30 cm, amb una cua d'uns 12 cm. T una cuirassa de color marr fosc, plaques dorsals gruixudes, i urpes ben desenvolupades. Quan se l'amenaa, l'armadillo de la Patagnia s'encaixa dins el niu poc profund, fent que sigui dificil per a l'atacant treure-l'en degut a les seves escates desdentegades.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334105" title="Armadillo de sis bandes" nonfiltered="268" processed="267" dbindex="130268">

L'armadillo de sis bandes (Euphractus sexcintus) s una espcie d'armadillo de Sud-amrica, l'nica del gnere Euphractus. Viu a Bolvia, Brasil, Uruguai, Paraguai i una poblaci allada a Surinam. El seu cos sol ser d'un color grogs, per tamb pot ser marr o marr vermells clar.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334109" title="Paola Espinosa" nonfiltered="269" processed="268" dbindex="130269">



 
 
 

 
Paola Espinosa Snchez (Baixa Califrnia Sud, 31 de juliol de 1986) s una saltadora mexicana que ha competit en dues ocasions en els Jocs Olmpics. A Atenes 2004, sent la seva especialitat els salts en plataforma de 10 metres, va assolir el dotz lloc en la modalitat individual aix com el cinqu en salts sincronitzats. El 8 d'agost de 2008 fou abanderada de la selecci nacional mexicana en la Cerimnia d'obertura dels Jocs Olmpics d'estiu de 2008 a l'Estadi Nacional de Pequn. El 12 d'agost de 2008 va guanyar la medalla de bronze amb un puntatge de 330,06 en la prova de sincronitzats en plataforma de 10 metres. En l'esmentada prova va participar junt amb la seva companya de salt, Tatiana Ortiz, qui tamb va resultar medallista olmpic.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334117" title="Cal del Moro" nonfiltered="270" processed="269" dbindex="130270">




El Cal del Moro s una petita platja que es troba al litoral de Santany a l'illa de Mallorca. Es troba situada entre l'Almunia i Cala Llombards.

Enllaos externs.

 Platgesdebalears.com;
 Mallorcaquality.com ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334118" title="Nino Salukvadze" nonfiltered="271" processed="270" dbindex="130271">



 
 
 
Nino Salukvadze (nascuda l'1 de febrer de 1969 a Tbilissi) s un tiradora olmpica de georgiana. Ha sigut tres cops olmpica i ha guanyat una medalla d'or i una d'argent mentre competia per a la Uni Sovitica el 1988, i el bronze el guany per a Gergia el 2008.

A l'edat 19, guany la competici de pistoles esportiva de les dones de 25 comptadors i es posava segona en la competici de pistoles d'aire femenina de 10 comptadors als Jocs Olmpics d'estiu de 1988.

 Jocs Olmpics d'estiu de 2008 .

Gergia i Rssia era en guerra quan Salukvadze competia en la competici de pistoles d'aire femenina de 10 comptadors als Jocs Olmpics de 2008 amb la llanadora russa Natalia Paderina. Desprs que Salukvadze guanys el bronze i Paderina l'argent, compartien un pet al pdium i demanaren als dos governs acabar la guerra.

 Enllaos externs .

 Perfil;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334127" title="Campionat del Mn de bsquet 2010" nonfiltered="272" processed="271" dbindex="130272">




El Campionat mundial de bsquet de 2010 tindr lloc a Turquia. Est organitzat per la FIBA, la Federaci Turca de Bsquet, i el Comit organitzador del campionat del 2010. Hi competiran 24 pasos.

Els escenaris del campionat seran Antalya, Esmirna, el Palau d'esports Atatrk d'Ankara, i el Palau d'esports "Abdi  peki" d'Istanbul, sent aquesta ltima la seu de la ronda final.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334128" title="Snjeana Pej?i?" nonfiltered="273" processed="272" dbindex="130273">




 
Snjeana Pej i  (nascuda el 13 de juliol del 1982 a Rijeka) s una atleta de Crocia. Competeix en tir olmpic.

El seu xit ms gran arribava durant els Jocs Olmpics d'estiu de 2008 on va guanyar una medalla de bronze.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334131" title="Salas" nonfiltered="274" processed="273" dbindex="130274">

Salas s un concejo del Principat d'Astries, situat al centre-occidente de la regi; tal i com diuen les guies turstiques, Salas s "la Puerta del Occidente" d'Astries. Limita al nord amb Valds, Cudillero i Pravia, al sud amb Belmonte de Miranda, a l'est amb Pravia, Candamo i Grado i a l'oest amb Tineo i novament amb Valds.

La capital del concejo s la vila homnima de Sales, i al costat d'aquesta, destaquen les localitats de Cornellana, situada a l'Est en la vega del Narcea, en la seva confluncia amb el Nonaya, i La Espina, poble assentat en un estratgic encreuament de camins, a la part alta del Port de La Espina. des d'on el cam es bifurca amb direcci a Tineo, i d'all a Pola de Allande o Cangas del Narcea; o b cap a terres de Valds, descendint la carretera per la vall del ric Esva cap a Brieves, Trevas o Luarca, ja en la costa. 

 Histria . 
 Prehistria i poca romana . 
Els primers indicis que mostren l'existncia d'ocupaci humana en el concejo provenen de diverses troballes, dispersos per tot el municipi, de materials ltics de moments paleoltics. Les primeres evidncies ms slides es corresponen amb el perode megaltic, sent manifestada la seva existncia en diversos llocs amb formacions de necrpolis tumulars. Sn de destacar els tmuls de la Serra de les Traviesas a L.leiguazu, el tmul de Terra Riba a Cermoo, la necrpoli de La Campa de San Juan a Mallecina i la necrpoli de Penausn a l'alt de Carrales (La Bouga). De l'Edat del Bronze es descobriren diversos materials metllics com un destral plana de bronze trobada al Regueru Secu (Figares), i les destrals de tal i anelles d'Alava i Malleza. 

Es coneixen alguns castros a Casazorrina, Alava, Lneo, Linares, Priero, Godn, Santiago de la Barca, San Esteban de las Dorigas, San Antoln de las Dorigas, Figares i Soto de los Infantes. Cap d'ells ha rebut l'atenci arqueolgica que ens confirmi la seva adscripci cronolgica o cultural, encara que seria d'esperar que arrenquessin de l'Edat del Ferro fins a arribar als primers moments de l'poca romana. La ocupaci romana deixa diverses mostres en el concejo, sent importants les nombroses explotacions aurferes que es manifesten amb mltiples curtes mineres (com les de Godn-Ablaneda, Carls, El Couro); canals hidrulics (com els quals van des de La Pereda fins a Ablaneda i Godn); i estanys de captaci d'aigua (com els de Els Muel.els o el Pozu Ful.leirico). En relaci de proximitat a les labors extractives de Ablaneda va aparixer una lpida que contenia la inscripci romana de: "aqu jeu Flavio Cabarco, fill d'Auledo i de Caya, de la tribu o la famlia de Beriso mort als XV anys d'edat". Altres evidncies relacionades amb la presncia romana sn les restes d'una vila romana en Doriga, i multitud de topnims que podrien fer-nos intuir la seva procedncia romana. 

 Edad Mitjana .


La primera notcia documentada de Salas, correspon a l'poca medieval i en ella es fa referncia d'una donaci efectuada pel prncep Gonzalo en l'any 896 al bisbat Ovetense, cedint-li diversos bns entre els quals es trobava l'esglsia de San Martn. Fruela II d'Asatries cedeix en el 912 la Vila Azeliana a Salas i Anonaya i el 1006 la reina Velasquita cedeix el monestir de San Martn de Salas. De l'any 1024 data la fundaci d'un monestir que estaria lligat estretament amb el concejo. Es tracta del monestir de San Salvador de Cornellana, construt per ordre de la infanta Cristina i que seria cedit en l'any 1122 pel comte Suero Bermdez i la seva esposa Enderquina a l'ordre de Cluny. El 21 de juliol d'aquest any Alfons VII concedeix i delimita el vedat del monestir, de la jurisdicci del qual va a dependre la poblaci, fins que passi al municipi independent de Salas en 1827, ja entrat el segle XIX. 

En 1138 Alfons VII de Castella va atorgar les localitats de Salas, Lamuo, i els vedats de San Salvador i Linares a la famlia Lamuo, passant aquestes localitats a ser el Senyoriu de Salas, la famlia Lamuo matendra el ttol de Senyors de Salas fins a l'abolici dels Senyorius en 1837.L'actual escut de Salas s el d'aquesta famlia. La vila de Salas apareix en fonts documentals associades al riu que flueix per les seves terres, coneixent-se com Salas de Nonaya. Salas va ser poblant-se a poc a poc arribant a aconseguir en 1277 la carta de poblament per obra i grcia d'Alfons X el Savi, instituint-se la vila i el concejo de Sales. 

El nucli generador de la pobla el constitua un castell donat per la reina Urraca en 1120 al Comte Srum. Aquesta concessi de pobla implicar diversos conflictes amb el vedat monacal de San Salvador de Cornellana al que va desplaar la influncia sobre la zona. En 1277 Salas ja exerceix vida municipal signant la carta de germanor amb els concejos d'Avils, Pravia, Grado, Somiedo, Valds, Tineo, Cangas del Narcea i Allande, 
tenint aquest esdeveniment lloc a La Espina. 

A principis del segle XIV, en 1301, va haver un conflicte entre l'arquebisbe d'Oviedo i el concejo de Valds perqu els habitants del vedat de Lavio sn rebuts com vens en Luarca. Aix mateix, en 1316, durant la minoria d'edat d'Alfons XI de Castella, Sales forma part, juntament amb molts altres concejos asturians d'una germanor que tenia com principal objectiu mantenir l'ordre en aquells dficiles moments. Ja en la segona meitat del segle XIV, entre 1373 i 1382, Salas cau sota el senyoriu del comte Alfons, fill bastard d'Enric II de Castella. No obstant aix, la infatigable activitat subversiva del comte no va trigar a provocar el final d'aquest breu parntesi en la histria concejil de Salas. 

A la fi del segle XV, en 1490, neix una nova germanor formada pels concejos de Grado, Pravia, Salas, Valds i Miranda que solliciten als monarques el reconeixement d'una personalitat jurdica unitria. Aquests concejos estarien ms tard units en el mateix partit dintre de la junta General del Principat d'Astries. A les juntes anteriors a la formaci del Principat d'Astries, Sales va estar representada en elles per mediaci de Pedro Daz de Salas i Garca Fernndez de Doriga. 

A partir de 1594 la representaci del concejo ve donada per les famlies Doriga i Malleza que acabarien entroncant-se en un mateix llinatge. El concejo sempre va ser lloc de passada obligat en les peregrinacions a Santiago pel seu recorregut interior, el que va fer que en el territori hagus hospitals per a atendre a aquestes persones, resultant de certa importncia els de Cornellana, Salas i La Espina, el qual, cosa curiosa, depenia de la Mitra Compostelana. 

 Edat Moderna . 
A la fi del segle XVI, el 1594, el concejo de Salas apareix formant part de la Junta General del Principat d'Astries. nicament s'escapen del govern municipal els segents vedats: el d'abadenc de Cornellana, que comptava en aquells dies amb uns 100 vassalls (sense contar les vdues), qui menjaven dues vegades a l'any amb l'abat i cadascun dels quals podia valdre 5.000 maravedins; el vedat de Soto de los Infantes; el vedat de Linares, de curta durada i; el vedat de Lavio, jurisdicci de la bisbalia, passa, amb la desamortitzaci de bns eclesistics promoguda en temps de Felip II, a ser redimit pels seus vens el 3 de mar de 1583 (per un valor de 706.557 maravedins), i es converteix llavors en ajuntament autnom. 

Els tres vedats ms importants mantenen la seva jurisdicci al marge del concejo a mitjan segle XVIII. El de Cornellana presentava una extensi de 8.790 dies de bous, sumava 116 vens (sense les vdues) i el seu major hisendat era el monestir, que contava entre els seus bns un mol i la farmcia. El de Soto de los Infantes comprenia uns 11.280 dies de bous i 60 vens (tamb sense les vdues) i pertanyia al marqus de Valdecarzana que, a ms, era el seu major hisendat. Finalment el vedat de Lavio amb 2,5 lleges de permetre (uns 7,5 km), seguia en mans dels seus vens; la seva hisenda ms rica pertanyia a Fernando de Prado, corregidor de Calatrava. 

 Edat Contempornia .

El segle XIX posar fi a aquesta situaci. En 1804 s'integren les parrquies de San Antoln de les Dorigas, San Esteban de las Dorigas, San Justo de las Dorigas i Santa Eulalia de las Dorigas provinents de Grau. En 1809 el mariscal Michel Ney inicia la invasi francesa d'Astries per l'occident i passa per Salas. Fins al 17 de maig, havent arribat ja les tropes de Napole Bonaparte a Cornellana, el marqus de la Romana, general de l'exrcit de defensa, no adverteix la situaci, perduda ja tota capacitat de resposta. Amb la segona invasi de 1810, dirigida pel mariscal Bonet des de l'orient d'Astries, l'exrcit asturi va installar la seva caserna general en la vila, per les seves lnies van ser trencades i la localitat va tornar a ser ocupada. 

Aix mateix, en 1836, durant la Primera Guerra Carlina, la partida manada pel general Pablo Sanz va sofrir una contundent derrota el 24 d'octubre desprs de fracassar en el seu intent de prendre Oviedo. En 1820 Sales es converteix al capdavant de partit judicial i durant el trienni liberal es crea un ajuntament independent a La Espina amb jurisdicci tamb sobre altres llocs. Per l'any ms important ser 1827, data en el qual s'integren en el concejo els histrics vedats de Cornellana, Soto de los Infantes i Lavio (el fuga concejo de La Espina ja ho havia fet en 1823). Quan, en 1829, se segregen les parrquies de Folgueras i Cordovero, que passen a Pravia, el terme salenc adquireix la seva fisonomia actual. Poc desprs, en 1835, s suprimit el monestir de San Salvador de Cornellana, el temple del qual passa a ser esglsia parroquial sota l'advocaci de Sant Joan Baptista. 

La segona meitat del segle XIX i primers anys del segle XX van aportar al concejo alguns processos d'importncia, sobretot en l'aspecte socioeconmic. S'introdueixen nous cultius com la remolatxa sucrera, destinada a la fbrica de Pravia i el tabac, fonamentalment en la vega del Narcea (especialment a Lneo). En les primeres dcades del segle XX s'assisteix a lenta substituci del policultiu cerealista per un monopoli especialitzat en el bestiar bov, amb destinaci als mercats de carn primer i a la producci lctia desprs. La tornada dels indianos amb riquesa es fa particularment evident en Malleza, anomenada fins i tot la petita Cuba. En 1900 es va construir l'ajuntament. 

Amb motiu de la revoluci de 1934, el general Lpez Ochoa passa per Salas en el seu avan a la zona central de la regi, on reprimir la revolta. Tamb afecta a Sales la penetraci de columnes gallegues durant la guerra civil: la de Tejeiro, que venia per la costa i la de Gmez Iglesias, que venia per l'interior. Ambdues van convergir en La Espina el 27 d'agost de 1936. Les forces conjuntes progressen lentamentamente, a costa de continus combats. s la primera vegada que les tropes de la defensa republicana conten amb suport aeri, circumstncia que es fa notar. La frenada davant Salas li va costar a Tejeiro el comandament de les dues columnes, que Mola va atorgar llavors al tinent coronel De Miguel. El 3 de setembre queia la vila de Salas. Dies desprs, les columnes nacionals intenten prosseguir el seu avan, encara que a Cabruana es troben amb una nova oposici que els fa detenir la marxa. Amb tot, les terres salenques havien quedat ja en la zona nacional encara que no terminantment. En novembre els republicans aconsegueixen tallar les comunicacions entre Grado i Salas, encara que els nacionals restableixen rpidament la posici, aquesta vegada de forma definitiva. 

Ja acabada la guerra, Sales s'inclou en el camp d'operacions de la partida guerrillera de Jos Fernndez, lies Pin de Dimas, desprs de la seva reaparici en 1947, bastants anys desprs d'haver-se evadit de pres. En 1959, en el moment que s'anava a iniciar la seva restauraci, es va esfondrar bona part de la torre de Sales. La intervenci en la torre va haver de ser ms agressiva del previst, donant com resultat una estranya forma una mica historicista, de cort francs, que difereix ostensiblement de l'antiga.

 Geografia . 
La seva superfcie total s de 227,10 km, i la seva poblaci actual engloba a 6.195 persones, sent la vila capital, La Espina i Cornellana els principals nuclis de poblaci. La carretera N-634, que travessa el concejo d'aquest a oest, s el seu ms important via de comunicaci, encara que abans de gaire cedir el seu lloc a la nova atutova A-63 (Oviedo-La Espina) actualment en construcci tenint la seva inauguraci fins a Doriga en 2009 i fins a Salas prevista en 2011. Completen la seva xarxa viria diverses carreteres regionals i comarcals com la AS-15 (Cornellana-Port de Cerredo), la AS-16 (Soto del Barco-Cornellana), la AS-216 (La Espina-Tineo) i la AS-225 (Pravia-Salas). 

El terreny del concejo s siluri, com la de la major part de l'occident asturi, predominant les pissarres, amb presncia tamb de grauwacka i quarsita. Hi ha tamb grups de granit i alguns manchones de terreny carbonfero. Entre els minerals que s'obtenen del terreny trobem magnesita, baritina, caol, marbre, alabastre i jaciments sense explotar de ferro i coure. Quant a la seva orografia cal destacar que Salas presenta una orografia de mitja muntanya i bastant homognia, comprenent ms del 80% del terreny a una altitud d'entre 200 i 800 metres. La vila de Sales es troba a una altitud de 239 msnm. Les principals muntanyes sn al nord, les serres del Faedo i la Cerezal, al sud les de Courio i Cermoo, en la zona oriental tenim les serres de Loris i Nisales, La Sollera i part de la de Sandamas, a l'Oest tenim les de Labio, Aguin, Cuerva, Las Gallinas, Bodenaya i la Pedival. En la zona central del concejo trobem Los Priosos i El Viso, en les faldes del qual es troba la capital. 
 Hidrografia . 
 
Dintre dels rius que banyen el territori el ms important s el riu Narcea, directament o pel seu afluent principal el riu Nonaya. s un riu salmoner i travessa el concejo de nord a sud, encara que canvia de direcci constantment per la seva zona oriental. Rep en Cornellana les aiges del Nonaya. Altre curs destacat s el riu Arangun que discorre pel nord en el lmit de Pravia i que lliura les seves aiges al Naln. El riu Lavio inicia el seu curs en els voltants de Buscabreiro, passant desprs a territori valdes formant part de la conca del riu Esva. 
 Clima . 
El clima que es presenta en la zona s bsicament el qual es dna en la provncia en zones semblants, encara que aqu es donen certs trets diferencials. El grau d'humitat oscilla entre un mnim del 71% i un mxim de 84%, tenint una temperatura mitja anual de 13,5C. 
 Vegetaci . 
La seva vegetaci est composta principalment per castanys, que es donen en els vessants ombrvols i que el seu fruit era part fonamental en l'alimentaci de la gent vilatjana. Tamb trobem roures i alguns bedolls. Les conferes en forma de pins i els eucaliptus sn espcies cada vegada amb ms presncia en la zona, destacant l'extensi massiva de l'ltima espcie, arribant a gaireb cotes destructives per a la riquesa natural i paisatgstica del concejo, com de tota Astries. En els boscos ribereos s fcil trobar-nos amb freixes, verns,  pollancres, salces i ar i teixos. 

 Parrquies .
El concejo de Salas est divit en 28 parrquies:


 Evoluci demogrfica . 
Salas s un dels majors referents dintre de la regi pel que fa a la prdua paulatina de la poblaci durant el segle XX, passant de tenir una poblaci al comenament del mateix de 17.296 habitants a 6.195 en l'actualitat. La emigraci s sens dubte la major culpable d'aquest fenomen, sent primer les sortides ultramarines a Amrica i desprs, a mitjan la centria, un moviment dirigit a centroeuropa, a Madrid i sobretot al centre industrial de la regi, els principals punts de destinaci. Els assentaments es produxen en dues zones clarament marcades; les vegues, que tenen les millors terres i que sn les ms poblades. I els vessants de les muntanyes, que sn les ms afectades pel despoblament. 

 Economia . 
Respecte a l'activitat econmica del concejo, el sector primari s encara el qual genera un major nombre d'ocupacions, representant a un total del 50,85% del total. La ramaderia s l'ocupaci majoritria, sent la cabanya vacuna la qual major presncia t en el concejo. La seva orientaci productiva est gaireb en la seva totalitat, dirigida al sector lctic. L'agricultura, principalment, est orientada cap a al autoconsumo, sent psols, verdura i faves els seus productes ms conreats. 

En el sector secundari industrial i de la construcci, destaquen les indstries dedicades a la fabricaci d'aliments, sent la factoria lctia radicada en el concejo, la qual agrupa a un major nombre d'ocupacions en la fbrica de Danone. Altres branques d'aquest sector amb certa importncia sn, les madereras, les cermiques i les transformadores de metalls. Avui dia representa al 19,68% de la poblaci activa del municipi. Finalment i en relaci amb el sector terciari, cal comentar que genera el 29,45% de les ocupacions locals, destacant el comer i l'hostaleria. s en la capital on es concentra la major part d'aquests serveis, tenint tamb Cornellana i L'Espina, encara que en menor quantitat. 

 Poltica . 
El partit poltic que ms temps ha governat en el concejo de Salas, amb el seu alcalde Jos Manuel Menndez Fernndez, ha estat el PSOE (vegeu llista d'alcaldes de Sales).




Fonts: Ministeri de l'Interior y Federaci Asturiana de Concejos

 Salencs illustres .
 Fernando Valds Salas, Inquisidor General de la Corona de Castella, Arquebisbe de Sevilla, i fundador de la Universitat d'Oviedo.
 Juan Velarde Fuertes, economista.


 Enllaos externs .

Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334132" title="Bandera d'Ohio" nonfiltered="275" processed="274" dbindex="130275">

La bandera de l'estat d'Ohio va ser dissenyada per John Eisemann i adoptada oficialment l'any 1902. Est basada en els petits banderins emprats per la cavalleria unionista durant la Guerra Civil. El triangle blau representa els turons i les valls de l'estat, mentre que les franges representen les carreteres i les vies navegables. Les 13 estrelles de la bandera representen als 13 estats inicials dels Estats Units; les altres 4 estrelles de la dreta es van afegir per simbolitzar que Ohio va ser el 17 estat adms a la Uni. El cercle blanc amb centre vermell no noms representa la primera lletra del nom de l'estat, sin tamb el seu sobrenom: "the Buckeye State" (el Buckeye s un castanyer del gnere Aesculus).

Aquesta s l'nica bandera estatal dels Estats Units que no s rectangular, i s tamb una de les dues niques banderes territorials no quadrangulars en el mn que representen a un estat o una administraci independent (l'altre s la bandera del Nepal).

 Enllaos externs .
 La bandera d'Ohio a Flags of the World.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334137" title="Linda Goodman" nonfiltered="276" processed="275" dbindex="130276">
Linda Goodman, nascuda Mary Alice Kemery (10 d'abril de 1925 - 21 d'octubre de 1995). astrloga, escriptora, poetessa i periodista nord-americana.

En l'rea d'estudi de l'astrologia la Linda Goodman s una de les figures ms famoses i de ms prestigi. 

 Primers anys .
A pesar que Goodman en vida mai va revelar la seva data i lloc de naixement, es va saber pstumament que l'any de la seva vinguda al mn va ser 1925. Segons alguns testimonis, va nixer a casa dels seus pares a la ciutat de Parkersburg, Virgnia de l'Oest. Segons el testimoni de Goodman, va nixer a casa dels seus avis materns a Morganstown, Virgnia de l'Oest. Es gradu d'estudis mitjans a l'institut de Parkersburg l'any 1943.

Carrera.
Mary Alice assum el pseudnim Linda durant un programa de rdio molt popular que ella presentava a la emissora WOCOM de Parkersburg. El programa es titulava Cartes d'amor de part de la Linda. Cada programa consistia en qu la Linda llegia les cartes que s'escrivien els soldats que servien al front durant la II Guerra Mundial i les seves enamorades. Cada carta era puntuada amb la can ms popular del dia. Mentre treballava a la rdio va conixer el que seria el seu segon marit, Sam O. Goodman, de qui pendria el cognom.

Comen la seva carrera como escriptora col.laborant en diferents diaris de l'est i sud-oest dels Estats Units. Tamb va escriure discursos per a la lder pels Drets Civils de la poblaci negre, Whitney Young que va treballar durant anys com a presidenta de la National Urban League.

Alguns han suggerit que la Linda Goodman va ser responsable en part del rpid naixement del moviment de la Nova Era a causa de l'xit sense precedents que va tenir el seu llibre Els signes del zodac i el seu carcter, publicat l'any 1968. Va ser el primer llibre dedicat a la astrologia que va tenir un lloc d'honor a la llista dels llibres ms venuts del diari The New York Times. Aquest xit va ser seguit pel llibre Els signes del zodac i l'amor, publicat l'any 1978 i que torn a ocupar els primers llocs dels llibres ms venuts del The New York Times. Goodman escrigu altres llibres dedicats a l'astrologia sempre amb el seu estil nic on barrejava poesia, amor, tesis sobre la reencarnaci, miracles i fe. Venus trines at midnight s un exemple de poesia astrolgica i Gooberz, potser el seu llibre ms personal sobre astrologia, on amb un estil de poema pic, ple de referncies personals i on abuden misteriosos simbolismes plens de lirisme  mgic explica la seva vida ntima i les seves conviccions a sobre de la reencarnaci, el karma, l'amor, la fe, els miracles i la religi. Comen a escriure l l'any 1967 i no el public fins l'any 1989. Goodman sempre mantingu una carrera prestigiosa durant tota la seva vida, aconseguint als Estats Units una gran fama i reconeixement popular.

Vida personal.
Linda Goodman es cas en primeres npcies amb William Snyder, amb qui tingu dos fills: Sarah Snyder (Sally), i William (Bill) Snyder. El matrimoni se separ i la Linda es torn a casar amb Sam O. Goodman amb qui tingu dos fills: Jill Goodman i Michael Goodman. Gaireb durant tota la seva vida adulta la Linda visqu a la ciutat de Cripple Creek, Colorado. El 10 de desembre de 1973 pat una desgrcia que marcaria la resta de la seva vida personal. La seva filla gran, Sally va desaparixer sense deixar rastre. La filla treballava com a actriu amb el nom de Sarah Stratton i fins i tot havia guanyat un premi de l'Acadmia d'actors aquell mateix any 1973. Desprs de trobar-se un cadver en avanat estat de descomposici a l'apartament on vivia la Sally. Els forenses van determinar que la noia s'havia suicidat ingerint medicaments i alcohol. Com que el padrastre va ser incapa de reconixer el cadver descompost trobat, ja que no s'assemblava a la filla i li faltaven trets caracterstics que tenia la Sally (una cicatriu amb forma de teranyina), la Linda Goodman neg que aquell cadver fos la seva filla i deman a la policia que continus investigant. Sempre va mantenir la fe que trobaria la filla, d'una manera o d'una altra. Va buscar-la fins la fi dels seus dies, convenuda que havia estat raptada i que d'alguna manera, mitjanant drogues o per rentat de cervell a la Sally no se li permetia tornar amb la seva famlia. Va gastar diners i tot el temps que li quedava de vida buscant la Sally, emprant detectius o seguint els camins de l'ocultisme. A part d'aix continuava la seva carrera professional, com escriptora, astrloga, col.laboradora a programes de rdio i televisi i columnista, per mai va perdre l'esperana de trobar la Sally o poder contactar amb ella. Malauradament la noia mai va tornar a donar senyals de vida.

Sovint en els seus llibres publicats desprs de la desaparici de la filla, ens poden trobar missatges per a ella on la Linda li diu que la continua buscant.

Linda Goodman va morir el 21 d'octubre de l'any 1995 per complicacions de la diabetis que patia.

Bibliografia.

Los signos del Zodaco y su carcter. Ed. Urano. ISBN:9788486344009 ;

Los del Zodaco y el amor. Ed. Urano. ISBN:8486344514 ;

Venus trines at midnight. Hampton roads publishing company. ISBN-10: 1571740848 ;
ISBN-13: 978-1571740847. 

Linda Goodman's star signs. Ed: St. Martin's Paperbacks. ISBN-10: 0312951914 ;
ISBN-13: 978-0312951917. 

Gooberz. Editorial: Hampton roads publishing company. ISBN-10: 1571740600 ;
ISBN-13: 978-1571740601. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334138" title="Clupeforme" nonfiltered="277" processed="276" dbindex="130277">




L'ordre dels clupeformes es troba constitut per peixos ostectis, el ms primitiu i menys evolucionat d'aquest grup.

Morfologia.

 Absncia de radis espinosos a les aletes.
 Presncia de les aletes ventrals per darrere de les pectorals.
 Gran desenvolupament de les dorsals, de vegades amb la presncia d'una aleta adiposa.
 La caudal s homocerca i sovint forcada.
 Les vrtebres sn amficliques i totes iguals (isospndils).
 Les escames sn relativament grosses i solen sser cicloides, molt semblants a les dels ganoides en algunes formes fssils.
 La bufeta natatria, quan hi s, comunica amb l'esfag (fisstoms).
 Algunes espcies tenen vlvula espiral.;

Costums.

 Sn peixos litorals i ocenics pelgics (tot i que n'hi ha d'aigua dola) amb moltes espcies migratries. N'hi ha de cosmopolites i moltes espcies sn d'aiges profundes i fredes. ;
 N'hi ha que formen moles molt nombroses;

Pesca.

Algunes espcies tenen una gran importncia econmica.

Taxonomia.

Inclouen ms de 397 espcies agrupades en 68 gneres i 6 famlies:

 Famlia Denticipitidae ;
 Famlia Engraulidae ;
 Famlia Pristigasteridae ;
 Famlia Chirocentridae ;
 Famlia Clupeidae;
 Famlia Sundasalangidae;

Referncies.



Enllaos externs.

 Imatges i vdeos ;
 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;
 ITIS ;
 The Taxonomicon ;
 Fauna Europaea ;
 uBio ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334156" title="Enric Gratacs i Massanella" nonfiltered="278" processed="277" dbindex="130278">
Enric Gratacs i Massanella (Banyoles, Pla de l'Estany, 24 de novembre de 1887   Barcelona, 31 de mar de 1969) fou un pedagog musical i compositor de sardanes.

Als vuit anys va ingressar al cor de l'esglsia de Santa Maria, que desprs va dirigir. Va ser organista del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Va exercir una forta activitat docent, i mentre donava classes particulars al seu estudi, tamb ho feia a l'Escola Municipal i al Collegi dels Germans Maristes. 

Com a compositor de sardanes, en va escriure la primera quan tenia 30 anys i ja duia una llarga experincia musical en el cant coral. Durant uns anys va amenitzar les sessions de cinema amb interpretacions al piano, mentre era empresari del Saln Moderno. En una segona etapa, que va comenar el 1941, fou quan va deixar les seves sardanes ms acceptades pel pblic dansaire. La seva ltima sardana, En Xampinya petit, es va estrenar a Madrid.

Va morir d'accident a Barcelona el 31 de mar de 1969. Banyoles, Ciutat Pubilla, estrenada en motiu del pubillatge, ha tingut sempre una gran acceptaci popular.

El seu germ Francesc tamb fou compositor.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334158" title="Taramundi" nonfiltered="279" processed="278" dbindex="130279">

Taramundi s un concejo, una parrquia i una vila de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb San Tirso de Abres i Vegadeo, a l'est amb Villanueva de Oscos i Vegadeo, al sud amb Santa Eulalia de Oscos i Lugo, i a l'oest amb Lugo. Tamb s la capital del mateix concejo.

Va ser la pionera a Espanya en turisme rural, arrencant aquest en l'any 1984. Actualment possex cases de llogaret, hotels i museus i conjunts etnogrficos, entre els quals cap destacar el museu dels molins de Mazonovo, definit com la major exposici de molins per metre quadrat d'Espanya. 
 Geografia .
Des del punt de vista geolgic el territori de Taramundi t les mateixes caracterstiques que tots els de la comarca, s a dir, el seu sl pertany al siluri amb gran presncia de pissarra, apareixent barrejades amb petites mostres de quarsita i calcria. En les riberes del riu Cabreira es pot apreciar un petit tros de terreny alluvial, sent l'nica zona on apareix aquesta diferenciaci del terreny. 
 Relleu .
La seva topografia est conformada per muntanyes trencades i escabroses, barrejades amb diverses valls orientats en totes les adreces i formats pels quantiosos rierols i rierols que banyen el municipi de Taramundi. El concejo representa a una figura gaireb ovalada delimitada per un conjunt de serres i cordales. Aix pel nord trobem els vedats de Guiar, i ms a l'aquest la serra de Piedrafita amb unes altures que van des dels 600 als 900 metres. Tamb en la seva part oriental i anant cap al sud albirem la serra d'Ouroso, trobant la cota mxima del concejo amb 1033 metres. En la seva part meridional tenim les serres de Sendia a l'aquest i la de Teixedais a l'oest, amb altures superiors als 900 metres. A ms de tot aquest conjunt d'accidents muntanyencs situat en les seves zones limtrofes, cal destacar la serra de Eirua, compresa en la seva meitat nord i amb elevacions superiors als 700 metres. 

 Hidrografia .
La seva xarxa hidrogrfica est composta per nombrosos rierols i rierols que solquen tot el territori i que baixen abundants d'aiges. D'entre tots ells destacarem tres rius. El Ouria, que discorre per la part nord de la serra de Eirua i forma el lmit del concejo amb Vegadeo i d'aquest amb San Tirso per a arribar a desembocar al riu Eo. Els altres dos rius sn el Turia i el Cabreira i banyen la part meridional de Taramundi, rebent al seu pas les aiges de diversos rierols. Ambds s'uneixen en la localitat de Mall Novo, desembocant tamb en el Eo. De la seva climatologia cal dir que Taramundi pertany a una zona juntament amb Vegadeo i San Tirso en la qual no es presenten grans diferncies de temperatures. No obstant aix, a l'estar una mica allunyat de la costa marina i per la influncia de les muntanyes l'hivern es fa ms dur que altres zones. Quant a la seva vegetaci, en Taramundi encara podem apreciar algunes taques de boscos de castanys, roures, bedolls i algunes zones de pinedes i d'eucaliptus, aquests en les parts baixes de la serra de Guiar. La seva fauna fluvial s la ms rica, podent trobar en les seves cabaloses aiges nombrosos exemplars de truchas. 

 Capital . 
La capital del concejo s la localitat de Taramundi, situada dintre de la parrquia de San Martn. s el nucli de poblaci ms important dintre de tot el concejo i conserva una gran quantitat i varietat d'elements naturals, arquitectnics i etnogrfics que fan d'ella desocupada obligada per a qualsevol turista que visiti la comarca. s aqu on va nixer una classe de turisme molt arrelada actualment, el turisme rural, amb la reconstrucci per a tal efecte d'un complex hoteler en La Rectoral, antiga casa parroquial. 

 Evoluci demogrfica . 
 
La tendncia mostrada pel concejo durant l'ltim segle en la seva evoluci poblacional poc difereix dels del seu al voltant, mostrant-nos un progressiu despoblament dels nuclis rurals, que posen en perill algunes entitats poblacionals. Afortunadament, en els ltims temps una esperana s'obre per a tota aquesta comarca i aquesta no s altra que la implantaci d'un turisme rural que animi a reactivar tota la zona, gaudint en ella i amb ella dels seus meravellosos paisatges. Per anem a analitzar les causes que van originar aquest decreixement. Sens dubte l'emigraci va tenir una mica que veure en tot el procs, produint-se moviments i sortides, a principis de la centria passada, cap a llocs ultramarins a les Amriques, i ja a mitjan segle cap a les zones ms industrialitzades de la regi, sent aquestes ltimes les quals veritablement van afectar al municipi. Amb tot aix l'estructura demogrfica de Taramundi va quedar bastant desequilibrada, presentant una pirmide de poblaci inversa amb majoria de gent de ms avanada edat. 

Quant a la distribuci de la poblaci direm que aquesta s'agrupa en quatre parrquies que sn les de San Pedro de Bres, San Julin de Ouria, San Martn de Taramundi i La nostra Senyora de les Neus en Veigas, sent la cabdal Taramundi, l'nica que supera el centenar d'habitants. 
 
Dintre de l'activitat econmica en la zona cal comentar que ltimament el sector primari ha anat perdent pes dintre de Taramundi, encara que encara s el qual ms ocupaci ens oferix amb un 53,6% de la poblaci activa. La majoria de les explotacions locals treballen amb la cabanya bovina, presentant un equilibri entre les quals es treballen per a la producci lctia i la crnica. Tamb s destacable la presncia d'un bon nombre de caps porcins. El sector secundari i de la construcci representa al 21,06% de la poblaci, sent aquesta ltima activitat la qual ha experimentat un major augment durant aquests ltims anys, seguint la tnica general de tota la regi. 

Tampoc cal oblidar-se de les alimentries, desenvolupades recentment amb mesures potenciadores dels recursos tradicionals i tpics de la zona. Cal comentar de la mateixa manera la important indstria artesana gavinetera desenvolupada al concejo, que va utilitzar, i segueix usant molins, malls i batanes moguts per la fora de l'aigua. Quant al sector terciari, aquest genera a un total del 25,34% de les ocupacions locals, el que representa un augment cada vegada major d'aquest dintre de la repartici de les ocupacions en els tres sectors. Aix ve donat per la repercussi del turisme rural en tot el municipi, sent un dels pioners en aquesta classe de gaudi, amb l'obertura dels primers apartaments llogables en les antigues dependncies parroquials de La Rectoral. 

 Parrquies .

Bres;
Oura;
Taramundi;
Veigas;

 Histria .
Els primers signes que demostren l'existncia de vida humana al concejo es remunten a temps epipaleoltics, com ho demostren les restes de les necrpolis tumulars trobats en les estribacions de la Serra d'Ouroso i les forests de Pereira i Navallo. De l'poca de dominaci romana, queden al concejo diversos topnims com els noms d'O Castro a Ouria i O Castros a Taramundi, que van ser habitats per egobarros, i que van ser fundats per a treballar les explotacions aurferes en la zona. 

Durant el segle passat, i en relaci amb aquesta etapa histrica van ser trobades diverses medalles de bronze corresponents a l'poca de dominaci de l'emperador Ner. De les poques de la monarquia Asturiana, de l'alta i baixa edat mitja, poques coses podem aportar. El ms destacable i veritablement ms important va ser la pertinena del concejo al poders i vast territori de Castropol fins al segle XV. Durant aquest temps tots els alcaldes, administradors i jutges dels diferents ajuntaments pertanyents a Castropol es reunien en el camp de Tablado on rebien ordres del poder episcopal. Per tota aquesta dependncia de Castropol va acabar amb la desamortitzaci portada a terme pel rei Felip II arran d'haver de sufragar les despeses implicades per les diferents guerres en les quals estava immiscuda la corona espanyola. 

Per aquesta causa ven als habitants dels pobles les antigues regidories bisbals, consumant-se a Taramundi aquest fet amb la venda en 1584 de les parrquies de San Martn de Taramundi i San Julin de Ouria, adquirint la promesa que mai ms seria separat de la corona. Al juny de 1584 es van triar un regidor i tres regidors, dos per Taramundi i un per Ouria, que van elaborar les primeres lleis del concejo, contant per a aix amb la participaci de diversos vens comissionats. Algunes d'aquestes ordenances van estar en vigor fins a l'any 1783. 

El segle XVIII ve marcat per una incipient i fructuosa indstria ferrcola, com aix ho demostren els sis malls de espalmar i les fargues reconegudes en el cadastre d'Ancorada. 

En el segle XIX aquesta indstria sofreix un procs de canvi, havent de convertir-se en una producci molt ms especfica com a conseqncia de la moderna siderurgia que s'installa en el nord del pas. Avui dia encara es treballa en aquesta branca del treball, conservant velles tradicions i elements que fan que Taramundi produeixi uns excellents navalla i ganivets, objecte de compra per al turisme. 

 Bibliografia consultada .
 FIDALGO, Jos Antonio. Visita Asturias. Editorial Everest, 1995. ISBN 84-241-3900-3;
 Fullet turstic editat pel Principat d'Astries, Consejera de Educacin, Cultura, Deportes y Juventud;

 Enllaos externs .

Pgina de l'Ajuntament;
Museu dels molins;
Federaci Asturiana de Concejos;
Gua del Occidente. Taramundi;
Pgina amb nombroses fotos de Taramundi, sota llicncia de Creative Commons;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334160" title="Abd-ar-Rahman (nom)" nonfiltered="280" processed="279" dbindex="130280">
Abd-ar-Rahman s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ar-Ra m n) que literalment significa "Servidor del Misericordis", essent el Misericordis un dels eptets de Du. Si b Abd-ar-Rahman s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abderraman, Abderrahman, Abdurrahman, Abd al-Rahman, Abd ar-Rahman, Abd-al-Rahman... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci . Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en bahasa indonesia, Abdurrahman; en bosni, Abdurahman; en kurd, Ebdrrehman; en turc, Abdurrahman.

Vegeu aqu personatges que duen aquest nom.

Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334164" title="Abd-Allah (nom)" nonfiltered="281" processed="280" dbindex="130281">
Abd-Allah s un nom mascul tefor rab (en rab          ,  Abd All h) que literalment significa "Servidor de Du". Si b Abd-Allah s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdullah, Abd Allah, Abdallah, Abdalla... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en albans, Abdullah; en bosni, Abdulah; en castell d'Amrica, Abdal; en catal medieval, Abdal; en somali, Cabdullaahi i/o Cabdulle; en turc, Abdullah.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334171" title="UFRaw" nonfiltered="282" processed="281" dbindex="130282">

UFRaw (Unidentified Flying Raw, en angls) s una aplicaci que pot llegir i manipular imatges en cru, generades per moltes cmeres digitals. UFRaw est disponible tant com a utilitat autnoma com connector per a GIMP plugin. Com a aplicaci autnoma, UFRaw es pot invocar amb una interfcie grfica, o com a utilitat de tractament per lots a la lnia d'ordres.

UFRaw llegeix imatges en cru, utilitzant dcraw com a motor, i gestiona el suport del color mitjanant LittleCMS, el que permet que l'usuari per aplicar perfils de descripci del color d'entrada, de impresi, i de pantalla (veieu tamb gesti del color de Linux).

Grcies a l'adaptabilitat de dcraw, UFRaw dna suport a gaireb a tots els tipus de fitxer imatge en cru utilitzats per nombrosos fabricants de cmeres digitals. 

 Veieu tamb .
RAW imatges en cru que contenen la totalitat de les dades de la imatge tal com ha estat captada pel sensor digital ;
Dcraw - Programa de codi obert capa de llegir diversos formats RAW d'imatges i convertir-los en formats PPM i TIFF;
Rawstudio - Programa de codi obert capa de manipular imatges en cru des de cmeres digitals.

 Enllaos externs .
 ufraw.sourceforge.net;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334173" title="Federaci Valenciana de Vela" nonfiltered="283" processed="282" dbindex="130283">
La Federaci Valenciana de Vela, o Federaci de Vela de la Comunitat Valenciana, s l'rgan encarregat de fomentar, arbitrar, regular, formar i organitzar la prctica de les diferents modalitats que composen l'esport de la vela al Pas Valenci. Est dirigida per Jos Martnez i t la seu al carrer de les Garrigues de Valncia.

Aquesta entitat convoca campionats de caire autonmic en les diferents vessants:
Lliga Match Race;
Creuers: flota, solitaris, altura, A2, clubs i monotips;
Vela categoria infantil: Optimist A i B, per equips, i Lser;
Vela lleugera: Pat a Vela, Rdiocontrol, Europa, 420, Lser 4.7, Lser Radial, Lser Estandar, 29er, Clase A, Hobie 16, Musto Skiff, Platu 25 i Snipe;

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334174" title="Federaci Valenciana de Rugbi" nonfiltered="284" processed="283" dbindex="130284">
La Federaci Valenciana de Rugbi, o Federaci de Rugbi de la Comunitat Valenciana, s l'organ encarregat de regular, organitzar, atorgar llicncies, arbitrar, formar i promoure l'esport del rugbi dins el territori valenci. Tamb t la competncia de convocar a les seleccions valencianes de rugbi. A ms a ms, prepara al llarg de l'any tot un seguit de tornejos i les lligues de Primera i Segona Territorial, a banda de les diferents competicions de base i escolars. Est dirigida per Juan Castro i t la seu a Valncia. S'ocupa de les diferents vessants de rugbi: a 7, a 15 o platja, entre d'altres.

Equips participants en competicions de la FRCV.
Primera Territorial 07-08.
 U.Alacant;
 La Safor;
 Dnia;
 Tavernes;
 UPV;
 Tatami;
 Cincies;
 Elx;

Segona Territorial 07-08.
 Abelles;
 Cullera;
 Alzira;
 Castell;
 San Roque;
 Tatami Mon;
 CAU;
 Torrevella;
 Oriola;
 Akra;
 La Vila;

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334176" title="Federaci Valenciana de Bowling" nonfiltered="285" processed="284" dbindex="130285">
La Federaci Valenciana de Bowling, o Federaci de Bowling de la Comunitat Valenciana, s l'entitat encarregada d'organitzar la prctica d'aquest esport al Pas Valenci, ocupar-se de les categories autonmiques, arbitrar i concedir llicncies als esportistes, aix com fomentar la prctica d'aquest esport. La Federaci tamb t cura de les seleccions valencianes de bowling, qu noms competeixen a nivell estatal i en categories inferiors.

La Federaci s'ocupa de quatre rees de joc: el bowling, les birles, la gespa i la quatreada. En cadascuna d'elles organitza els diferents campionats autonmics de l'especialitat, anomenat Circuit-CV.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334179" title="Armadillo pelut and" nonfiltered="286" processed="285" dbindex="130286">

L'armadillo pelut and (Chaetophractus nationi) s una espcie d'armadillo eufract que habita a Bolvia, a la regi del Puna, i els departaments d'Oruro, La Paz i Cochabamba. Nowark (1991) diu que tamb s'estn pel nord de Xile. Una publicaci ms recent de Pacheco i cols. (1995) afirma que tamb viu al Per.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334180" title="Federaci Valenciana de Bisbol i Softbol" nonfiltered="287" processed="286" dbindex="130287">
La Federaci Valenciana de Bisbol i Softbol, o Federaci de Bisbol i Softbol de la Comunitat Valenciana, s l'entitat destinada a regular, donar llicncies, organitzar, formar, promoure, arbitrar, etc. les diferents modalitats incloses als esports del beisbol i el softbol dins el territori valenci. T la seu a Valncia. A ms a ms, convoca les seleccions valencianes per a l'Estatal per autonomies. La seua activitat s molt escasa al llarg de l'any donada la poca incidncia d'aquestes prctiques al Pas, reduides a pocs equips de ciutats com ara Gandia o la prpia Valncia.

Enllaos.
 Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334182" title="Armadillo pelut cridaner" nonfiltered="288" processed="287" dbindex="130288">

L'armadillo pelut cridaner (Chaetophractus vellerosus) s una espcie d'armadillo de la subfamlia dels eufractins. Viu a Argentina, Bolvia, Xile i el Paraguai. El seu hbitat natural sn els boscs secs tropicals o subtropicals, les zones arbustoses temperades, les zones arbustoses seques tropicals o subtropicals, les zones herboses temperades, les zones herboses baixes tropicals o subtropicals, els deserts clids, els deserts temperats, les terres arables, les pastures i les plantacions. El nom de "cridaner" ve del seu costum de xisclar quan se sent amenaat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334185" title="Federaci Valenciana de Karate" nonfiltered="289" processed="288" dbindex="130289">
La Federaci Valenciana de Karate o Federaci de Karate de la Comunitat Valenciana s l'ens dedicat a organitzar, controlar, fomentar, arbitrar, atorgar llicncies... per al territori valenci dins els diferents pesos, aix com la kata i el kumite de l'esport del karate. Tamb inclou el Tai jitsu, el Kung-f i el Kenpo. T la seu al carrer Avellanes de Valncia, aix com delegacio provincial a Alacant. 

Entre els tornejos propis de la Federaci destaca l'Autonmic absolut, on s'inclouen els diferents pesos tant en mascul com en femen. Tamb se celebren provincials. A ms a ms, al llarg de l'any organitza altres competicions per a l'esport base de karate.

Enllaos externs.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334188" title="Armadillo pelut gros" nonfiltered="290" processed="289" dbindex="130290">

L'armadillo pelut gros (Chaetophractus villosus) s una espcie d'armadillo de la subfamlia dels eufractins. Viu a Argentina, Bolvia, Xile i el Paraguai. Els seus hbitats naturals sn els boscs subantrtics, els boscs temperats, les sabanes seques i humides, les regions arbustoses temperades, les regions arbustoses subtropicals o tropicals, les regions herboses temperades, les regions herboses seques subtropicals o tropicals, deserts clids, temperats i freds, les terres arables, les pastures, les plantacions i els jardins rurals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334190" title="Dougal Dixon" nonfiltered="291" processed="290" dbindex="130291">
Dougal Dixon (nascut l'any 1947 a Dumfries -Esccia-) s un geleg escocs, escriptor cientfic i autor de ms de 100 llibres sobre dinosaures, geologia i evoluci. Va estudiar geologia i paleontologia a la Universitat de Saint Andrews i s conegut per les seues obres illustrades de ficci basades en la possible evoluci de les actuals formes de vida.

Actualment viu a Wareham (Dorset, Anglaterra) amb la seua muller Jean i els seus fills Gavin i Lindsay.

Llibres.

After Man: A Zoology of the Future (1981);
The New Dinosaurs: An Alternative Evolution (1988);
The Children's Giant Book of Dinosaurs (circa 1990);
Man After Man: An Anthropology of the Future (1990);
The Future Is Wild -en collaboraci amb John Adams- (2003) ;
If Dinosaurs Were Alive Today;
Ice Age Explorer (collecci de novelles infantils "Time Machine", nm. 7) (1985);

Televisi.

Natural History of an Alien -Discovery Channel/BBC- (1998);

Premis.

 Distinguished Achievement Award for Excellence in Educational Journalism by The Educational Press Association of America (1993).
 Helen Roney Sattler Award (1993).
 The Children's Book Council 1994 Outstanding Trade Science Book Award.
 Times Educational Supplement Primary Schoolbook Award (1996).

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre Dougal Dixon i la seua obra ;
 Informaci diversa sobre Dougal Dixon ;
 Llibres de Dougal Dixon ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334192" title="Mumia Abu-Jamal" nonfiltered="292" processed="291" dbindex="130292">

Mumia Abu-Jamal (nascut amb el nom de Wesley Cook el 24 d'abril de 1954) s un periodista i activista poltic afroameric, pertanyent al Black Panther Party,  acusat de l'assassinat del policia Daniel Faulkner i sentenciat a mort el 1982. El seu cas ha generat campanyes massives a favor del seu alliberament als Estats Units i a la resta del mn, mentre que les fraternitats policials estatunidenques han buscat activament accelerar la seva  execuci. Tcnicament, va estar esperant ser executat entre el 1982 i el desembre de 2001, quan el jutge federal del districte William Yohn va revocar la pena de mort de Jamal. No obstant aix, Yohn va reafirmar els crrecs contra Jamal, condemnant-lo a cadena perptua. El 27 de mar del 2008, un tribunal estatunidenc va ordenar revisar la condemna a mort.





 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334193" title="Santa Maria de Moya" nonfiltered="293" processed="292" dbindex="130293">




L'esglesia de Santa Mara la Major s un edifici gtic construit a la plaa de Moya, sobre el que va ser una mesquita. s la nica esglsia de la vila emmurallada de Moya que continua oberta al culte. 

Aquesta s la ms antiga de les esglesies de la vila, segons es pot datar a partir d'una capella de pas coberta amb una volta de creuer que t nervis de secci quadrada i motllura, tcniques de la segona meitat del segle XII. 

L'edifici fou objecte de reforma probablement a finals del segle XIII, conformant una planta de baslica amb coberta de fusta suspesa per dos arcs de ma. La portalada s un arc apuntat amb triple arquivolta recolzada en columnes amb capitells molt decorats, realitzats en 1667. 

La torre de les campanes amb tres forats de mig punt i remat de boles, i conserva un rellotge de contrapesos  del segle XVIII 

A l'interior de l'esglesia hi ha un retaule barroc

Cada set anys es tresllada, a la verge de Tejeda des de Garaballa a aquesta esglesia.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334194" title="Hulamo" nonfiltered="294" processed="293" dbindex="130294">


Hulamo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Est situat al marge esquerre del riu Xquer.


Histria. 
El seu nom procedeix de Walmu. En poca de dominaci rab, Hulamo va ser un important enclavament assentat sobre un empinat tur. Conserva algunes runes del castell sobre l'alt d'un monticle i en els vessants es troba l'esglsia i alguns carrers, molt empinades, unides per escales. Mereix la pena fer un recorregut fins al cementiri que mostra una bonica panormica dels voltants, coberts d'una vegetaci en la qual abunda el boix. 
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334195" title="Gustav Erik Larsson" nonfiltered="295" processed="294" dbindex="130295">







Gustav Erik Larsson (Gemla, 20 de setembre de 1980) s un ciclista suec, professional des de l'any 2001, quan debut a l'equip Team Crescent. Des del 2008 corre a l'equip CSC. Abans de passar al professionalisme i al ciclisme en ruta practic el mountainbike, sent 4 vegades campi del seu pas d'aquesta modalitat.

Ja com a professional, el seu xit esportiu ms important s la medalla de plata aconseguida als Jocs Olmpics de Pequn, el 2008.

A banda d'aquest xit tamb cal destacar dos campionat de Sucia de contrarellotge.

Palmars.
2001;
 Campi de Sucia de contrarellotge per equips;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Brandenburg;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Tell;
2002;
 Campi de Sucia de contrarellotge per equips;
 1r de la Volta a Eslovquia i vencedor d'una etapa ;
 1r a Sollerloppet;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Ringerike ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Brandenburg;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Tell;
2006;
 Campi de Sucia de contrarellotge;
2007;
 Campi de Sucia de contrarellotge;
2008;
  Contrarellotge individual als Jocs Olmpics ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Dinamarca;

Resultats al Tour de Frana.
2006. 104 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
2006. 66 de la classificaci general;
2008. 14 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Gustav Larsson ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334196" title="Maria Agustina Sarmiento" nonfiltered="296" processed="295" dbindex="130296">

Maria Agustina Sarmiento. Menina de la infanta Margarida d'Espanya. Filla de Diego Sarmiento de Sotomayor, III Comte de Salvatierra i hereva el ducat de Abrantes per part materna. Representada l'any 1656 per Velzquez al quadre de Las Meninas, en el qual est oferint aigua a la infanta Margarida.
 
Es va casar tres anys ms tard amb Juan Domingo Ramrez de Arellano, Comte de Aguilar. Mort aquest el 1668, contreu nou matrimoni amb Diego Felipe Zapata, Comte de Barajas, de qui tamb va enviduar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334197" title="Caizares" nonfiltered="297" processed="296" dbindex="130297">
Per l'article sobre l'ex-futbolista, veieu Santiago Caizares


Caizares s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Limita amb Fuertescusa i Caamares, i t les pedanies de Huerta de los Marojales i Vadillos (Puente).

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334201" title="Fuertescusa" nonfiltered="298" processed="297" dbindex="130298">


Fuertescusa s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Limita amb Caizares, Caamares i Poyatos.

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334202" title="Palomera" nonfiltered="299" processed="298" dbindex="130299">


Palomera s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.



 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334203" title="Rasa del Malps" nonfiltered="300" processed="299" dbindex="130300">

La rasa del Malps s un afluent per la dreta del riu Fred

Neix a 1.366 m d'altitud al vessanr oriental del Pedr de la serra d'Avellanet, a 150 m. escassos del terme municipal d'Oliana. La seva conca recull les aiges de les terres de l'oest de Cambrils tot seguint un curs de direcci preponderant W-E i desguassa al riu Fred al poble de Cambrils prop de la font dels Pins, a tocar de l'extrem sud dels terrenys del camping La Comella, a 1.054 m d'altitud.

Es desconeix la ra del seu nom.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb el riu Fred: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou el curs d'aquesta rasa;

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334204" title="Las Majadas" nonfiltered="301" processed="300" dbindex="130301">


Las Majadas s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.



 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334206" title="Al-D?m?s" nonfiltered="302" processed="301" dbindex="130302">
Al-D m s era una fortalesa musulmana que formava part de la xarxa defensiva del riu Tria. Actualment s'hi troba la vila de Adems

Fou conquerida el 1210 per Pere el Catlic amb l'ajut dels cavallers hospitalers i templers.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334207" title="Museu Mol Paperer de Capellades" nonfiltered="303" processed="302" dbindex="130303">



El Museu Mol Paperer de Capellades s un museu sobre el paper situat a la vila de Capellades. El museu es troba ubicat a l'edifici de l'antic mol paperer anomenat Mol de la Vila, situat just al costat de la Bassa. L'edifici havia albergat anteriorment 2 escoles publiques i part de la collecci de l'Abric Roman 

Es tracta d'un dels museus ms importants a nivell internacional pel que fa a la temtica del paper. La seva collecci es basa en maquinria per a la realitzaci del paper de manera tradicional i papers i documents des del segle XIII. Forma part del Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya.  

Exposici.
L'exposici principal explica la histria del paper des del sistema ms tradicional a les tecnologies emprades el segle XXI. Al soterrani, on encara es continua fabricant paper a m, es pot observar tot el procs artesanal de realitzaci del paper.

Histria.
Els molns paperers varen tenir certa importncia econmica durant el segle XVIII a Catalunya. Amb l'aparici de noves tecnologies, els molins que aprofitaven aigua del riu com a font d'energia varen anar tancant progressivament. Els ltims molins van tancar entre 1908 i 1910, a principis del segle XX.

El Mol Paperer de Capellades s'havia especialitzat en fabricar paper de fumar i paper de barba. Una gran part de la producci es dedicava a l'exportaci internacional.

El 1941 Antoni Roman i Caball i Lloren Miquel Serra van comenar a establir contactes amb antics industrials del paper amb l'objectiu de crear un museu sobre el tema. Amb la collaboraci de l'Ajuntament de Capellades i el gremi de fabricants de paper de Catalunya es va fundar el museu el 1958, tot i que es va innaugurar l'any 1961. 

Notes.


Enllaos externs.
Web oficial del Museu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334208" title="La Cierva" nonfiltered="304" processed="303" dbindex="130304">


La Cierva s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Limita amb Valdemoro-Sierra, Valdemorillo de la Sierra i Caada del Hoyo.

Demografia.



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334214" title="Compsogntid" nonfiltered="305" processed="304" dbindex="130305">

Els compsogntids (Compsognathidae) sn una famlia de petits dinosaures carnvors, generalment de forma conservadora, dels perodes Jurssic i Cretaci. Els compsogntids es troben a l'origen de les plomes o a prop d'ell   es coneixen impressions de la pell de tres gneres: Sinosauropteryx, Sinocalliopteryx i Juravenator. Mentre que els dos primers presenten evidncia d'una cobertura completa de plomes senzilles i primitives, Juravenator presenta escates a la cua i potes posteriors. s possible que les plomes apareguessin en aquesta famlia, i/o que algunes espcies noms tinguessin un plomissol parcial.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334216" title="Campillos-Sierra" nonfiltered="306" processed="305" dbindex="130306">


Campillos-Sierra s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  s proper als municipis de Valdemoro-Sierra, Huerta del Marquesado, Tejadillos i Caete.

 Administraci .



 Enllaos externs .
 A la pgina de la Diputaci de Conca;
 A Turisme de Castilla la Mancha;
 Blog sobre el municipi;

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334217" title="Fusible" nonfiltered="307" processed="306" dbindex="130307">


El fusible s un element o dispositiu de protecci del circuit o conjunt de circuits d'un aparell o installaci elctricacontra sobrecrregues o curtcircuits.

 Funcionament .
El fusible est format per un conductor concebut i calibrat per que es fongui en circular a travs seu un corrent superior al determinat. El pas de corrent produeix un augment de la temperatura del conductor (per efecte Joule), si aquest corrent excedeix el valor nominal del fusible, la temperatura del conductor assoleix la temperatura de fusi del conductor tot obrint el circuit.

L'encapsulat del fusible garanteix l'allament del conductor amb el medi, tot evitant contactes involuntaris i les possibles conseqncies de la fusi del conductor. Aquest est format per un material allant (aire, sorra, lquid,..) que ofega l'arc elctric que es crea en el moment d'obrir el circuit en tensi i una coberta que pot ser de vidre, cermica o plstica que fa de contenidor del conjunt

 Parmetres Caracterstics .

Tensi nominal : La tensi de treball de la installaci o aparell a protegir.

Corrent nominal : Corrent mxim que pot circular per ell sense provocar l'obertura del circuit.

Poder de Tall : El corrent mxim que pot suportar l'encapsulat sense deteriorar-se.

Tipus: en funci del tipus de protecci que ha d'oferir ja siguin curtcircuits o sobrecrregues

Corba de fusi: La velocitat en qu s'arriba al punt de fusi que pot ser rpida o lenta.

s la caracterstica I-t del fusible, aquesta pot ser rpida o lenta com es pot veure a la figura.



Tots aquests parmetres estan normalitzats i es recullen a la norma IEC-60269.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334218" title="Valdemorillo de la Sierra" nonfiltered="308" processed="307" dbindex="130308">


Valdemorillo de la Sierra s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334219" title="Johann Andreas Wagner" nonfiltered="309" processed="308" dbindex="130309">

Johann Andreas Wagner (1797   1861) fou un paleontleg, zoleg i arqueleg alemany.

Wagner fou professor de la Universitat de Munic i conservador de la Zoologische Staatssammlung (Collecci Zoolgica Estatal).
Fou autor de l'obra Die Geographische Verbreitung der Sugethiere Dargestellt (1844-46).

Referncies.
Some Biogeographers, Evolutionists and Ecologists:Chrono-Biographical Sketches ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334221" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="310" processed="309" dbindex="130310">

La lluita estigu present per vint-i-cinquena edici als Jocs Olmpics de Pequn de 2008, estant present ininterrompudament des de Sant Louis 1904. Els esdeveniments no sofriren cap alteraci, mantenint-se la competici femenina en lluita lliure i les set categories de pes en les dues disciplines masculines. La nica novetat fou l'eliminaci dels combats pel tercer lloc entre els dos semifinalistes perdedors. Es a dir, s'otorguen dues medalles de bronze per cada categoria.

Calendari.
La competici de lluita greco-romana es disput entre el 12 i el 14 d'agost a Pequn. Desprs d'un dia de descans comena el torneig de lluita lliure. En primer lloc el femen (els dies 16 i 17) i, desprs d'altra jornada de reps, la masculina (entre els dies 19 i 21).


Resultats.

Lluita greco-romana.


Lluita lliure.
Dones.


Homes.


Medaller.



Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Portal Oficial de Pequn 2008: lluita;
  www.sports-reference.com - Lluita 2008;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334225" title="Huerta del Marquesado" nonfiltered="311" processed="310" dbindex="130311">


Huerta del Marquesado s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Es troba entre les localitats de Laguna del Marquesado, Campillos-Sierra, Caete, Valdemorillo de la Sierra, Valdemeca, Tragacete, Beamud, Tejadillos i Campillos-Paravientos.

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334226" title="Oxford University Museum of Natural History" nonfiltered="312" processed="311" dbindex="130312">

L'Oxford University Museum of Natural History (Museu d'Histria Natural de la Universitat d'Oxford), en ocasions conegut simplement com a Oxford University Museum, s un museu on s'exposen molts dels exemplars d'histria natural de la Universitat d'Oxford, i situat a Parks Road a Oxford (Anglaterra). Tamb cont un teatre de classes utilitzat per les seccions de qumica, zoologia i matemtiques de la universitat. El University Museum provides s l'nic accs al colindant Pitt Rivers Museum.

Enllaos externs.
Web del museu ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334232" title="Vega del Codorno" nonfiltered="313" processed="312" dbindex="130313">


Vega del Codorno s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334233" title="Esglsia de sant Pere Intramurs d'Adems" nonfiltered="314" processed="313" dbindex="130314">
L'Esglsia de sant Pere Intramurs d'Adems s una esglsia desapareguda de la vila d'Adems

Amb la conquesta aragonesa del segle XIII, els templers van rebre rendes i privilegis a la vila d'Adems, que a principis del segle XIV passarien a la nova orde de Montesa, que va instituir una comanda a Adems. Els nous pobladors van decidir aixecar la primera esglsia, dedicada a sant Pere i situada a l'empara dels murs del castell.

L'edifici va desaparixer en un terratrmol el juny de 1656, quan ja s'havia aixecat al raval l'Esglsia de Sant Pere i Sant Pau. A les acaballes d'aquest segle i inicis del segent es va construir l'ermita de santa Brbara, els murs runosos de la qual encara poden observar-se avui dintre del permetre del castell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334234" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Ciclisme en ruta mascul" nonfiltered="315" processed="314" dbindex="130315">

La prova de Ciclisme en ruta mascul dels Jocs Olmpics de Pequn 2008 es va disputar el 9 d'agost en un circuit pels voltants de Pequn. La cursa comen a les 11.00 h (hora xinesa - UTC+8), i es planific per a qu finalitzs al voltant de les 17.30 h de la tarda, desprs de recrrer 245 km.

La cursa es pot dividir en dos sectors. El primer tram de la cursa, de 78,8 km, duia els ciclistes per un terreny relativament pla, des del centre de Pequn cap al nord, tot passant per diferents llocs emblemtics de Pequn, com el Temple del Cel, el Gran Sal del Poble, la Plaa de Tiananmen i l'Estadi Nacional abans d'arribar a Badaling, a la Gran Muralla Xinesa. En aquest punt s'iniciava el segon tram de la cursa, un circuit de 23,8 km, al qual els ciclistes havien de donar set voltes, i que tenia rampes de fins el 10% de desnivell.

La cursa fou guanyada per l'asturi Samuel Snchez en sis hores, 23 minuts, i 49 segons, imposant-se a l'esprint a un grup de sis escapats. El segon fou l'itali Davide Rebellin i el tercer el sus Fabian Cancellara.

Medallistes.


Resultat final.



Abandonaments.
53 ciclistes comenaren la cursa per no la finalitzaren. Sn aquests: 


Referncies. 


Enllaos externs.
Web oficial de Pequn 2008 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334235" title="Matemtiques aplicades" nonfiltered="316" processed="315" dbindex="130316">
El concepte matemtica aplicada o Matemtiques aplicades es refereix a tots aquells mtodes i eines matemtiques que es poden fer servir en l'anlisi o soluci de problemes en l'mbit de les cincies aplicades o socials.

Molts mtodes matemtics han resultat efectius en l'estudi de problemes de fsica, qumica, biologia, medicina, cincies socials, administraci, enginyeria, economia, finances, ecologia entre d altres.

La definici no s precisa, ja que, a priori, qualsevol part de la matemtica podria ser utilitzada en problemes reals; tanmateix una possible diferncia s que en matemtiques aplicades es procura el desenvolupament de la matemtica "cap a fora", s a dir cap a la resta de les rees. I en menor grau "cap a dins" s a dir, cap al desenvolupament de les matemtiques mateixes. Aquest ltim seria el cas de les matemtiques pures.

La matemtica aplicada es fa servir freqentment en diferents rees tecnolgiques per al modelatge, simulaci i optimitzaci de processos o fenmens.

rees de la matemtica que tenen forces aplicacions:


 

Fitxer:BernoullisLawDerivationDiagram.svg | Fluidodinmica matemtica
Fitxer:Composite trapezoidal rule illustration small.png | Anlisi numrica
Fitxer:Maximum boxed.png | Optimitzaci
Fitxer:Two red dice 01.svg | Probabilitat
Fitxer:Oldfaithful3.png | Estadstica
Fitxer:Market Data Index NYA on 20050726 202628 UTC.png | Matemtica financera
Fitxer:Arbitrary-gametree-solved.png | Teoria dels jocs








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334236" title="ZER El Llierca" nonfiltered="317" processed="316" dbindex="130317">
La Zona Escolar Rural El Llierca s tracta de l'agrupaci de les quatre escoles de la vall del Llierca, a la Garrotxa. Va ser creada l'any 1990 per iniciativa dels quatre ajuntaments per solucionar el problema d'escolaritat dels seus municipis i la falta de professors. 

En formen part el CEIP Joan Roura i Parella de Tortell, el CEIP Mont-cos de Montagut i Oix, el CEIP Montpalau d'Argelaguer i el CEIP Les Escomes de Sant Jaume de Llierca. Aquest ltim centre s la seu de l'associaci educativa.

 Enllaos externs .

Pgina de la ZER El Llierca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334238" title="General de l'Exrcit (Estats Units)" nonfiltered="318" processed="317" dbindex="130318">


General de l'Exrcit (angls: General of the Army) s un general amb rang de 5 estrelles, i s el mxim "rang possible" a l'Exrcit dels Estats Units. Se situa immediatament al damunt del rang de General, i s equivalent als rangs de Almirall de la Flota i a General de la Fora Aria. Sovint referit amb el terme de "general de 5 estrelles", el rang General de l'Exrcit est reservat exclusivament per a tems de guerra.

 poca post-Guerra Civil Americana .

El 25 de juliol de 1886, el Congrs dels Estats Units va establir el rang de "General de l'Exrcit dels Estats Units" per a Ulysses S. Grant. Quan va ser nomenat General de l'Exrcit, Gran llua la insgnia de 4 estrelles i botons arranjada en 3 grups de quatre.

A diferncia del rang de la Segona Guerra Mundial amb el mateix nom, el rang de General de l'Exrcit de 1866 era un rang de 4 estrelles. A diferncia de l'actual rang de 4 estrelles de General, llavors noms el podia lluir un oficial.



Desprs de qu Grant es retirs a la vida privada, va ser succet com a  General de l'Exrcit per William T. Sherman, el 4 de mar de 1869. Al 1872, Sherman orden que es modifiqus la insgnia a dues estrelles amb l'escut dels Estats Units al mig.

Mitjanant un Acta de l'1 de juny de 1888, el rang de Tinent General va ser descontinuat i va fusionar-se amb el de General de l'Exrcit, que va ser conferit a Philip H. Sheridan (les cobertes de l'autobiografia de Sheridan van ser decorades amb 4 estrelles, evocant les 4 estrelles del gal lludes per Grant). El rang de General de l'Exrcit va cessar desprs de la mort de Sheridan el 5 d'agost de 1888, i el mxim rang de l'Exrcit dels Estats Units torn a ser el rang de dues estrelles de Major General.

 poca de la Segona Guerra Mundial .

La segona versi de General de l'Exrcit va ser creada mitjanant Llei Pblica 78-482, del 14 de desembre de 1944, primer com a rang temporal, i fet permanent el 23 de mar de 1946 per un Acta del Congrs.

Va ser creat per donar paritat de rang als comandants superiors americans amb els seus collegues brinics que tenien el rang de Mariscal de Camp. Parallelament es cre el rang Almirall de la Flota per a la Marina (equivalent al rang britnic d'Almirall de la Flota. Aquest segon General de l'Exrcit no pot comparar-se amb el de l'poca de la Guerra Civil Americana.

La insgnia de General de l'Exrcit, tal i com va ser creada al 1944, consisteix en 5 estrelles distribudes en forma pentagonal, amb les puntes tocant-se. Els 5 oficials que han llut aquest rang sn:



Els nomenaments dels primers 4 Generals de l'Exrcit van ser coordinats amb els nomenaments dels Almiralls de la Flota (el 15, 17 i 19 de desembre de 1944), per establir un clar orde d'antiguitat i una equivalncia entre els serveis.

Un rumor histric diu que es va fer servir el ttol de "General de l'Exrcit" enlloc del de "Mariscal de Camp" (en angls 'Field Marshal') perqu George Marshall no volia ser conegut com a "Marshal Marshall". D'altres fonts militats afirmes que el rang va rebre aquest nom perqu el rang de "Mariscal de Camp" era vist pels militars americans com un rang europeu.

 s actual .
Des d'Omar Bradley al 1950, ning no ha sigut nomenat General de l'Exrcit. El rang s mantingut i es podria tornar a fer servir, sempre en temps de guerra, i sota l'aprovaci del Congrs. La poltica actual de l'Exrcit s que General de l'Exrcit, General de la Fora Aria i Almirall de la Flota sn rangs que noms s'han d'usar quan un comandant de les forces americanes ha de ser igual o superior als comandants dels exrcits d'altres nacions.

Desprs de la Guerra del Golf de 1991, es va especular amb la possibilitat que el President George H.W. Bush estava considerant conferir el rang a Colin Powell i a Norman Schwarzkopf en reconeixement als seus serveis, per mai no s'arrib a portar a terme.

 General dels Exrcits dels Estats Units .


General dels Exrcits dels Estats Units s considerat superior a General de l'Exrcit, per mai no ha estat llut per oficials al servei actiu al mateix temps que alg altre llus el rang de General de l'Exrcit. Noms ha estat llut per dues persones: John J. Pershing, que va rebre el rang al 1919 desprs de la I Guerra Mundial, i George Washington, que el reb a ttol pstum al 1976 com a part de les celebracions pel bicentenari dels Estats Units. Al 1956 es propos promoure a Douglas MacArthur, per la moci no va prosperar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334247" title="Armadillo de tres bandes" nonfiltered="319" processed="318" dbindex="130319">

Els armadillos de tres bandes (Tolypeutes) sn un gnere d'armadillos tolipeutins que cont dues espcies: l'armadillo de tres bandes meridional (T. matacus) i l'armadillo de tres bandes brasiler (T. tricinctus). Viuen a Sud-amrica, principalment a Brasil.

 Referncies.
http://www.msu.edu/~nixonjos/armadillo/tolypeutes.html;
http://www.thewebsiteofeverything.com/animals/mammals/Xenarthra/Dasypodidae/Tolypeutes/index.html;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334250" title="Armadillo de tres bandes meridional" nonfiltered="320" processed="319" dbindex="130320">

L'armadillo de tres bandes meridional (Tolypeutes matacus) s una espcie d'armadillo tolipeut de Sud-amrica. T una ampla distribuci: viu a Argentina, Brasil, Paraguai i Bolvia. Juntament amb l'altre membre del gnere Tolypeutes, l'armadillo de tres bandes brasiler (T. tricinctus), s l'nica espcie d'armadillo capa d'enrotllar-se en una bola completa per defensar-se.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334253" title="Zona internacional de Tnger" nonfiltered="321" processed="320" dbindex="130321">
La zona Internacional de Tnger fou un territori de l'extrem nord-oest del Marroc, de sobirania del sult per amb la administraci intervinguda per diverses potencies. La capital era la ciutat de Tnger. El territori s'acostava al sud fins a pocs km d'Arcila. A les dos potencies signataris del conveni de 18 de desembre de 1923 es van adherir posteriorment altres, la primera Espanya i va seguir Itlia. Portugal, Blgica, Pasos Baixos, Sucia, i Estats Units hi tenien representaci.

El 14 de juny de 1940 tropes marroquines manades per oficials espanyols, van ocupar el territori. Franco va declarar la zona part del Protectorat Espanyol al Marroc el 4 de novembre de 1940. El 31 d'agost de 1945 els aliats van signar un conveni pel restabliment de la zona internacional.  Franco va haver d'acceptar la segregaci del protectorat espanyol i entregar el territori (incloent el far de Cap Espartel), en el que els aliats van establir un govern provisional sobre la base de l'estatut de 1923 amb efectes el dia 11 d'octubre de 1945 fixat per l'entrega, la evacuaci de totes les forces i la restituci de les propietats confiscades (sense perjudici de compensaci posterior per les expropiacions). La Uni Sovitica i els Estats Units van entrar tamb a l'administraci el 11 d'octubre de 1945. Les lleis i reglaments del perode de domini espanyol quedaven anullades excepte aquelles que fossin convalidades. L'assemblea va modificar la seva composici per tenir 4 membres francesos, 4 espanyols, 3 americans, 3 sovitics, 3 britnics, 1 itali, 1 belga, 1 holands, 1 portugus, 6 musulmans i 3 jueus.

Amb la independncia del Marroc la zona va retornar a aquest estat el 29 d'octubre de 1956, per l'estatut internacional es va mantenir encara legalment fins el 18 d'abril de 1960.

 Cronologia .

1830, Espanya, Portugal, Frana, Gran Bretanya, Dinamarca, Sucia, Toscana, el Regne de Sardenya i Estats Units disposen de cnsols a Tnger;
1844, Tnger es bombardejada per l'esquadra francesa;
10 de setembre de 1844, Tractat de pau de Tnger entre Frana i el Marroc. El governador de Tnger Bu Selham ben Ali Astot al-Rif representa al sult;
1860, Negociacions per la pau entre Espanya i el Marroc a Tnger; el governador de Tnger Muhammad al-Khatib Al-Tetuan representa els interessos del sult; desprs fou substitut per Al-Hadj Muhammad ben al-Hadj Tahey al-Zebdi al-Rabat;
19 d'agost de 1863, Tractat de Tnger sobre protecci diplomtica i consolar entre Frana, representada per Beclard) i el sult representat pel delegat a Tnger Muhammad Bargach al-Rabat;
31 de maig de 1865, Tractat de Tnger entre Frana i Marroc sobre el manteniment de Cap Espartel;
1877, Gran Bretanya presenta la qesti del protectorat sobre el Marroc, i per manca d'acord es convoca la Conferncia de Madrid, presidida per Canovas del Castillo, que afavoreix els interessos de Frana i Alemanya;
3 de juliol de 1880, Primer Conveni de Tnger entre el Marroc i Espanya;
30 de mar de 1881, Segon Conveni de Tnger entre el Marroc i Espanya, relatiu al import agrcola o tertib.
Abril de 1904, Gran Bretanya i Frana signen un conveni pel qual la primera renuncia a qualsevol dret sobre el Marroc en favor de Frana, excepte el litoral nord, oficialment per salvar els drets espanyols derivats de la seva situaci geogrfica i les seves places de sobirania, i de fet per no posar en risc la seva base de Gibraltar.
Octubre de 1904, Conveni entre Frana i Espanya pel repartiment del Marroc. El tractat restar secret durant 15 anys. Establia la cessi a Espanya d'una zona de 41.000 km2 al nord del Marroc incloent la ciutat de Tnger, amb la restricci de qu quedaria subjecte a un estatut especial per ser seu del cos diplomtic, estatut que desapareixia al cap de 15 anys quan el tractat fos fet pblic.
31 de mar de 1905, Alemanya s'oposa als tractats entre Anglaterra i Frana i Espanya i Franca. Per solucionar l'afer es convoca una conferncia internacional.
1906 Conferencia d'Algesires sobre el Marroc;
1906, la conferencia d'Algesires decideix la creaci de dos tabors de policia a Tnger, un sota comandament d'oficials espanyols (ciutat vella i port) i un d'oficials francesos (ciutat nova). Es crea tamb el Banc de l'Estat i altres institucions de servei pblic que serien adjudicades per concurs internacional.
Febrer de 1909, Alemanya i Frana pacten un condomini econmic sobre el Marroc. El control poltic del soldanat seria per Frana.
1911, Alemanya s'alarma per l'ocupaci militar francesa;
5 de juny de 1911, Espanya envia tropes a Larraix i Alczarseguir (o simplement Alczar);
1 de juliol, Alemanya envia una canonera a Agadir. El fet s anomenat  "incident d'Agadir";
1911, Alemanya i Frana signen un acord pel que la segona queda amb les mans lliures al Marroc a canvi de la cessi a Alemanya de 200.000 km2 al Congo Francs. Frana, enfadada amb Espanya per haver estat al inici del problema, declara anullat el conveni amb Espanya de 1904, per accepta la negociaci d'un nou tractat.
1912 Tractat entre Frana i Espanya sobre el protectorat del Marroc.  La zona espanyola queda reduda a 25.000 km2 i perd les millors terres (la conca del Ouarga). Tnger es reservada a la sobirania del sult (en la practica aix suposava sobirania francesa);
1913 Espanya s'oposa a separar a Tnger de la seva zona nord de protectorat. Conferencia de Madrid sobre el tema sense cap acord;
1914, Esclata la I Guerra Mundial. Frana confirma els drets sobirans del sult sobre Tnger; el sult es forat a declarar l'expulsi dels ambaixadors d'Alemanya i ustria, i la confiscaci dels bens. Durant la guerra Frana administra de fet el territori.
1919 Es trona a plantejar la qesti de Tnger;
1921 El ministre francs Briand confirma la segregaci de Tnger de la zona espanyola;
18 de desembre de 1923, Conveni de Pars entre Frana i Gran Bretanya sobre Tnger. El territori es ratificat com a zona de sobirania del sult, per amb estatut especial per ser seu de missions diplomtiques. ;
7 de febrer de 1924, Espanya s'adhereix al conveni franco-britnic;
16 de febrer de 1924, Dahir del sult que consagra l'administraci del territori: el sult hi ser representat per un alt dignatari (ttol "mendub") que governar directament sobre musulmans, jueus i cristians; hi haur una assemblea legislativa internacional presidida pel mendub amb representants de les colnies estrangeres: 4 francesos, 4 espanyols, 3 britnics, 2 italians, 1 americ, 1 belga, 1 holandes, 6 musulmans, i 3 jueus, assemblea que tindria per delegaci del sult poders  legislatius i reglamentaris. Els textos legislats haurien de ser aprovats per una comissi interventora formada pels cnsols de Estats Units, Blgica, Espanya, Frana, Gran Bretanya, Itlia, Holanda, i Portugal; la intervenci tenia dret de vet si aix ho decids la majoria. Les decisions eren executades per "l'administrador de la zona" que disposa de dos adjunts. Els sis primers anys serien 1 francs, 1 espanyol i 1 angles, i desprs escollits per l'assemblea El mendub era designat pel sult. Es va crear tamb una gendarmeria (encarregada a Blgica amb oficials francesos i espanyols) i un tribunal mixt amb magistrat nomenats pel sult a proposta de les potencies. L?estatut havia de durar 12 anys.
1 de juny de 1925, L'estatut de Tnger de 18 de desembre de 1923 entra en vigor.
25 de juliol de 1928, Es signa a Pars la anomenada Conferncia de Tnger en la que Itlia adhereix al conveni de 18 de desembre de 1923 del que s'acorden algunes modificacions: el mandat belga sobre la gendarmeria se suprimit (no s'havia creat) i es va concedir el comandament de la policia a Espanya, amb oficials francesos i espanyols, mentre Blgica tindria un jutge als tribunals mixtes;

 Dades diverses .


Idiomes oficials: espanyol, francs i rab;
Economia: ingressos per duanes i consums. Cultiu de blat, civada i cigrons. Industria d'elaboraci de cigarrets;
Despeses i ingressos: les despeses el 1928 foren 27.810.745 francs i els ingressos 30.963.425 francs;
Pressupost: el 1930 era equilibrat amb uns ingressos de 25 milions de francs i les mateixes despeses. Quatre milions de francs estaven en reserva.
Port: El 1920 van entrar 1426 vaixells amb 1.666.241 tones;
Ferrocarril: el juliol es va obrir el ferrocarril Tnger-Fes amb 314 km;
Carreteres: Millorades durant el perode 1925-1939;
Enllaos aeris: aeroplans de Tnger a Tolosa diaris, i de Tnger a Gibraltar tamb diaris;
Importacions i exportacions: el 1930 les importacions foren de 115.509,688 francs (en descens en relaci a anys anteriors) i les exportacions de 16.818.430 francs (mes o menys la meitat que els quatre anys anteriors);
Moneda:Franc marroqu i de Tnger;
Poblaci: El 1955 tenia 183.729 habitants;

 Pavell mercant .


Un dahir del 20 de juny de 1953, en el seu article 3 creava el pavell mercant de la zona internacional. Fou abolit per un altre dahir de data 11 d'abril de 1957. La descripci a la llei diu "el pavell marroqu portant prop del pal l'escut de la zona", per la imatge de Lucien Philippe i Otfried Neubecker presenta l'escut ocupant tota l apart del pal, i el segell de Salom desplaat al vol. L'escut fou adoptat anteriorment per una llei de l'assemblea de la zona datada el 18 d'agost de 1938. Inclou el cap daurat d'un cartagins o fenici a la part superior (sobre sable), i dues espigues de blat daurades  a la inferior (sobre azur). Corona mural daurada al damunt i rodejat de dues branques d'olivera naturals lligades per un lla azur; sota una cinta daurada amb el nom Tingis (nom rom de la ciutat) en negre. El pavell apareix publicat a la revista Flaggenmitteilung, n 32.

Governants .

Mendubs .

Muhammad at-Tazi Bu Ashran 1923-1941;
Crrec abolit 1941-1945;
Muhammad at-Tazi Bu Ashran (restablert) 1945-1954            ;
Ahmad at-Tazi 1954-1956        ;

 Administradors .

Paul Alberge (Frana) 1926-1929;
Joseph Le Fur (Frana) 1929-1940 (en funcions fins el 1 d'agost);
Manuel Amieva (Espanya), 1 d'agost a 4 de novembre de 1940, desprs el crrec fou abolit;
Ocupaci espanyola 14 de juny de 1940 a 11 d'octubre de 1945, sota governadors:
General Antonio Yuste 14 de juny de 1940  a 1941 (fin el 3 de novembre de 1940 governador militar i desprs governador general);
General Uriarte 1941 a 18 de novembre de 1942        ;
General Pothous 1942 - 11 d'octubre de 1945  ;
Luis Antnio de Magalhes Correia (Portugal) 1945-1948;
Jonkheer H.F.L.K. van Vredenburch  (Holanda) 1948-1951  ;
Jos Lus Archer (Portugal)  1951-1954 ;
tienne de Cro, prince de Cro-Roeulx (Blgica) 21 de juny de 1954 a 31 de desembre de 1954  ;
Robert van de Kerckhove d'Hallebast (Blgica) 4 de gener de 1955 a 5 de juliol de 1956  ;
                 
 Referncia .
Enciclopedia Espasa, Tomo 59, i apndix 10, pgines 35 i 36;
Worldstatesmen, llista de governants, estatut de 1923, modificaci de 1948, restabliment de 1945, i modificacis de 1952, inclou mapa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334254" title="Tejadillos" nonfiltered="322" processed="321" dbindex="130322">


Tejadillos s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.



 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334255" title="Armadillo de tres bandes brasiler" nonfiltered="323" processed="322" dbindex="130323">

L'armadillo de tres bandes brasiler (Tolypeutes tricinctus) s una espcie d'armadillo tolipeut endmic del Brasil. s una de les dues niques espcies d'armadillo que es pot enrotllar en una bola per protegir-se. Ha sofert un declivi del 30% en poblaci al llarg dels ltims deu anys.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334258" title="Bandera de Nevada" nonfiltered="324" processed="323" dbindex="130324">

La bandera de Nevada consta d'un fons blau i una estrella blanca a l'extrem superior esquerra, rodejada pel nom de l'estat. Damunt de l'estrella hi ha una cinta amb les paraules "Battle Born" (Nascut a la batalla), que fa referncia al fet que Nevada es convert en estat de la Uni durant la Guerra Civil americana. Sota l'estrella hi ha dues branquetes verdes de flors grogues de sagebrush (o artemisia tridentata), la flor de l'estat.

La bandera actual s el resultat d'un concurs de dissenys anunciat a l'any 1926. El disseny guanyador, obra de Louis Shellback III, fou sotms a algunes modificacions en la legislatura de l'estat, degut al desacord entre les dues parts del Parlament sobre la posici del nom Nevada. El consens arrib el 1929, any en qu el governador Fred B. Balzar sign la llei que oficialitz aquella bandera. El 1989, no obstant, un historiador descobr que la llei firmada pel governador no es corresponia exactament amb l'acord establert. L'any 1991 el Parlament promulg una llei mitjanant la qual precis que la paraula Nevada havia d'aparixer per sobre de les dues branques, qu s la posici emprada fins avui dia.

 Enllaos externs .
 Histria de la bandera de Nevada;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334259" title="Armadillo de cua nua" nonfiltered="325" processed="324" dbindex="130325">

Els armadillos de cua nua (Cabassous) sn un gnere d'armadillos tolipeutins de Sud-amrica. El gnere cont les segents espcies:

Armadillo de cua nua septentrional, Cabassous centralis;
Armadillo de cua nua del Chaco, Cabassous chacoensis;
Armadillo de cua nua meridional, Cabassous unicinctus;
Armadillo de cua nua gros, Cabassous tatouay;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334261" title="Poyatos" nonfiltered="326" processed="325" dbindex="130326">


Poyatos s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334263" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="327" processed="326" dbindex="130327">
La competici de Tennis dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 fou la setena consecutiva des de la seva reintroducci al programa olmpic en 1988, la catorzena en el comte global. Les deu pistes del Centre Olmpic de Tennis de Pequn foren el lloc on es celebraren les competicions. Per primer cop, la cometici olmpica de tennis donar punts als esportistes per a les classificacions de la WTA i l'ATP. 

Calendari.
En el calendari original les quatre competicions s'iniciaven el 10 d'agost i acabaven el 16 (individual femen i dobles masculins) i 17 (individual mascul i dobles femenins). Malhauradament, les condicions climatolgiques del primer dia van obligar a suspendre 36 dels 45 partits previstos, pel que una bona part de cada jornada va disputar-se un dia desprs del previst.


Competici.
Quadre mascul individual.


Quadre femen individual.


Quadre mascul dobles.


Quadre femen dobles.


Resultats.
Dones.


Homes.


Medaller.



Enllaos externs.
  Portal Oficial de Pequn 2008: tennis;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334264" title="Bouttencourt" nonfiltered="328" processed="327" dbindex="130328">

Bouttencourt s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 1.015 habitants.

Situaci.
Bouttencourt s troba a l'oest del Somme, a pocs quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Bouttencourt forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Andr Bayart (2008-2014).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Bouttencourt al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Bouttencourt;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334265" title="Vismes" nonfiltered="329" processed="328" dbindex="130329">

Vismes s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 306 habitants.

Situaci.
Vismes s troba a l'oest del Somme, a pocs quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Vismes forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Nicolas Pl (2008-2014).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Vismes al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Vismes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334266" title="Arcos de la Sierra" nonfiltered="330" processed="329" dbindex="130330">


Arcos de la Sierra s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. s proper a Castillejo-Sierra, Ribatajada, Ribatajadilla i Fresneda de la Sierra.  

Administraci.



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334267" title="(91287) Simon-Garfunkel" nonfiltered="331" processed="330" dbindex="130331">
(91287) Simon-Garfunkel s un asteroide. Va ser descobert per Cristvo Jacques el 21 de mar de 1999. Provisionalment va ser designat amb la referncia 1999 FP21. El seu nom s un homenatge al duet de msica folk rock, Simon and Garfunkel.

Enllaos externs .
Harvard.edu (Vegeu la lnia amb el nmero 91287);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334270" title="Alcantud" nonfiltered="332" processed="331" dbindex="130332">


Alcantud s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  
 
 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334276" title="Beamud" nonfiltered="333" processed="332" dbindex="130333">


Beamud s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

 Administraci .



 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334279" title="Campillos-Paravientos" nonfiltered="334" processed="333" dbindex="130334">


Campillos-Paravientos s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Administraci.



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334280" title="Albendea" nonfiltered="335" processed="334" dbindex="130335">


Albendea s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

 Administraci .




Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334281" title="Alcohujate" nonfiltered="336" processed="335" dbindex="130336">


Alcohujate s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  s proper als municipis Caaveruelas, Alcocer i La Isabela.

Administraci.


 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334282" title="Mashad de Sayyida Ruqayya" nonfiltered="337" processed="336" dbindex="130337">
El mashad de Sayyida Ruqayya s un dels monuments fatimites ms importants del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 273 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situat a l'antiga necrpolis de la ciutat fatimita, al sud de la mesquita d'Ibn Tulun. El Caire (Egipte).

Histria.
Ruqayya era una de les filles d'Al, gendre de Mahoma ja que s'havia casat amb la seva filla Ftima. Ruqayya no era filla d'aquesta, sin d una altra esposa d'Al. La tradici diu que Ruqayya i la seva germanastra Zainab es traslladaren al Caire, per hom no t constncia documental d aquest fet i es considera aquest edifici un mashad, s a dir una capella funerria, ms que una tomba o mausoleu . 

No s'ha de confondre aquest edifici amb el mausoleu de Sayyida Ruqayya  de Damasc, dedicat a una nta d'Al (filla de l'Imam Hussein) i neboda d aquesta Ruqayya.

El mashad de Ruqayya s considerat un lloc sagrat i centre d atracci dels devots que s'hi atansen per demanar la seva intercessi. Hom li atribueix intervencions miraculoses. L'edifici es va aixecar el 1133 i es va restaurar al segle XIX i comenament del XX.
 
L edifici.
Es tracta d una construcci de redudes dimensions precedida d un porxo. L interior est ocupat per la tomba de Ruqayya recoberta per una reixa d argent. Antigament la reixa era de fusta per es va traslladar a la tomba de Sayyida Nafisa, tamb tenia un mihrab porttil de fusta per tampoc  es conserva aqu, ara s al Museu Islmic de la mateixa ciutat. Als costats d aquest cos central hi ha dues cambres que tamb tenen el seu mihrab.

Sn interessants els mihrabs d'poca fatimita tancats per un arc esplndidament decorat, inspirat en la porta de la Mesquita d'al-Aqmar. Tot i que presenten decoraci similar, el mihrab central t una decoraci ms acurada. Exteriorment presenta una cpula sobre un tambor octogonal amb finestrons amb gelosies d'estuc.
 
Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Islamic architecture in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire, 1998. ISBN 977-4424-2003-3;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334283" title="Arandilla del Arroyo" nonfiltered="338" processed="337" dbindex="130338">


Arandilla del Arroyo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Est situat junt al riu Vindel, a 5 kilmetres de Valdeolivas i Albendea i a sis d'Alcantud. 

Administraci.



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334286" title="Alcal de la Vega" nonfiltered="339" processed="338" dbindex="130339">


Alcal de la Vega s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

 Administraci .


 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334288" title="Estaci de Cervera de la Marenda" nonfiltered="340" processed="339" dbindex="130340">

 









L'estaci de Cervera de la Marenda o Cerbre (en francs) s una estaci ferroviria, situada al poble de la Catalunya Nord, Cervera de la Marenda, al departament francs dels Pirineus Orientals. Es troba a la lnia Narbona - Portbou.


 Cap tren de la Ca-2 t com a procedncia Cervera de la Marenda, perqu els trens que tenen com a destinaci Cervera de la Marenda tornen a Portbou sense passatgers.
 Els Regionals TER noms admeten passatgers en sentit Portbou.

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334289" title="ngel Corpa" nonfiltered="341" processed="340" dbindex="130341">
ngel Corpa (Barajas de Melo, (Conca) s un cantautor castell. El 1972 crea a Huelva Jarcha, un grup musical essencial per a comprendre la msica dels anys de la Transici espanyola. A Jarcha compongu gran part dels seus xits gravant catorze discos en els vint-i-cinc anys que collabora amb el grup. Desenvolupa aix un estil que musicalitza obres de diversos poetes andalusos (Miguel Hernndez, Blas de Otero, Federico Garca Lorca, Rafael Alberti...) i dna a conixer al gran pblic la tradici musical i sonora d'Andalusia. El 1997 abandon el grup i collabor amb alguns muntatges de Salvador Tvora en La Cuadra de Sevilla. En l'actualitat collabora amb diferents institucions educatives per a promoure el coneixement de la msica popular.

 Discografia en solitari .
 Cansonetos;
 Claveles y espadas (2002);
 ...ngel de humana figura (2005);

 Enllaos externs .
 Web d'Angel Corpa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334296" title="Jarcha" nonfiltered="342" processed="341" dbindex="130342">
Jarcha va ser un grup musical espanyol d'Andalusia creat en 1972 pel cantautor conquenc ngel Corpa a Huelva. En els seus 25 anys de trajectria (i diversos discos) Jarcha combinava la sensibilitat amb temes socials amb el ric patrimoni de la msica popular tradicional d'Andalusia i de la resta d'Espanya, a ms de musicar poemes d'autors com Miguel Hernndez, Blas de Otero, Rafael Alberti o Federico Garca Lorca, entre uns altres. S'usaven instruments tpics del folklore andals i ms tard d'altres zones del pas. Durant els anys de la Transici espanyola, la seva msica reflectia el sentir popular en uns anys que es passava del franquisme a la democrcia. La can "Libertad sin ira" (R. Balads/P. Herrero) que inicialment va ser prohibida el 9 d'octubre de 1976 quan Diario 16 la va voler usar com a eslgan en la seva sortida al carrer i que posteriorment es va convertir en un himne no oficial d'aquell moment histric. De fet el grup va ser escollit com el millor del pas per votaci popular en 1975 i 1976. 

 Discografia .

 1974 Nuestra Andaluca;
 1975 Andaluca vive;
 1976 Cadenas;
 1977 En el nombre de Espaa paz;
 1977 Libertad sin ira (single de 1976);
 1978 Por las pisadas;
 1980 Andaluca en pie;
 1981 Grandes canciones (doble CD recopilatori);
 1982 Imagen de Andaluca;
 1983 Folclore de Andaluca;
 1983 Recital C. M. San Juan Evangelista (Concerts de Radio 3);
 1984 A la memoria de Federico Garca Lorca;
 1991 Todo Jarcha (recopilatorio);
 1992 Sentir el Sur;
 1995 Tierra que rozan dos mares;
 1997 Libertad sin ira y otros xitos;
 2003 Sus 4 primeros discos en Zafiro (recopilatori);

 Enllaos externs .
 Pgina web;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334298" title="Buciegas" nonfiltered="343" processed="342" dbindex="130343">


Buciegas s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Administraci.



Enllaos externos.
En la pgina de la Diputaci de Conca;
Amb dades del municipi;
A turisme de Castella la Manxa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334299" title="Buenda" nonfiltered="344" processed="343" dbindex="130344">


Buenda s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Administraci.


 
Enllaos externs.
Web oficial de l'ajuntament;
Activitats de aventura i turisme rural;
Buenda a pueblos de espaa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334300" title="Beter" nonfiltered="345" processed="344" dbindex="130345">
Beter s un barri de la ciutat de Valncia pertanyent al districte dels Poblats Martims de Valncia, entre els barris del Cabanyal i l'Illa perduda. Est separat de la resta dels  Poblats Martims pel carrer Mar Blas de Lezo, la continuaci cap al nord de Serradora al arribar a l'estaci de RENFE de Valncia-Cabanyal, i t bones comunicacions amb la resta de la ciutat,  entre les avingudes de Blasco Ibaez, Tarongers i Mar Blas de Lezo, per Rodalia amb l'estaci del Cabanyal i prop de les lnies 2,5 i 6 de Metrovalencia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334301" title="Canalejas del Arroyo" nonfiltered="346" processed="345" dbindex="130346">


Canalejas del Arroyo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Els municipis ms propers sn Castejn, Buciegas i Olmeda de la Cuesta. 

Administraci.


 
Enllaos externs.
Pgina sobre el municipi;
A pueblos de Espaa;
En la pgina de la diputaci de Conca;
A turisme de Castilla la Mancha;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334302" title="Caaveras" nonfiltered="347" processed="346" dbindex="130347">


Caaveras s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Limita amb Buciegas, Canalejas del Arroyo,  Olmeda de la Cuesta i Villaconejos de Trabaque.

 Curiositats . 
El poble de Caaveras va saltar a les primeres pgines dels diaris quan el comando Gaztelu d'ETA va ser detingut all en 2004 quan anava cap a Madrid 

 Referncies .


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334303" title="Nit de l'Albada" nonfiltered="348" processed="347" dbindex="130348">


La Nit de l'Albada (colloquialment nit d'alb) s un esdeveniment pirotcnic festiu que t lloc a la ciutat d'Elx (Pas Valenci) cada 13 d'agost amb motiu de les festes patronals en honor a la Mare de Du de l'Assumpci.

El tret d'eixida s a les 23 hores de la nit, quan des dels carrers d'Elx es disparen contnuament castells de foc, llenant-los especialment des de les teulades dels edificis. D'aquesta manera es visualitza enlaire un espectacle pirotcnic que s tradicional des de l'Edat Mitjana, quan les famlies llenaven un coet per cada fill que hagueren tingut, com una manera de donar les grcies a la Mare de Du per haver-los tingut.

Cinc minuts abans de la mitjanit, l'Ajuntament talla el submnistrament elctric de l'enllumenat pblic del centre, per a enfosquir la ciutat totalment. Uns quants minuts desprs, comena a escoltar-se l'Himne de la Coronaci, del Misteri d'Elx, i ja a mitjanit i des de la Baslica de Santa Maria, es llana un castell de foc de milers de coets. Aquest castell de foc pren una forma de palmerar, s'ala a 300 metres i es desplega en un radi de 600 metres, illuminant gran part de la ciutat, com si fos de dia, motiu del qual se'n diu "nit d'alb". Per acabar, des de la torre de la baslica, es mostra una imatge de la Mare de Du de l'Assumpci amb bengalles mentres s'interpreta l'havanera "Aromes illicitans".

 Guerra de carretilles .

Desprs de la Nit de l'Alb, s tradici de menjar sndries de matinada, o b d'anar a fer "guerra de carretilles", en una zona assenyalada que abasta la Glorieta, el carrer Ample i el Passeig de les Eres de Santa Llcia, on es permet el llanament de carretilles, un tipus de petards que en ser llanats s'eleven i solten guspires, des de les dotze de la nit fins les quatre de la matinada.

Hi ha carretilles de diversos tipus temps i aturades, aix trobem: de 4 aturades, 4 sense aturades, de  titaneo , de 8 sense aturades, 10 sense aturades i les carretilles valencianes de 12 sense aturades. 

En aquestes guerres no hi ha regles. Els participants es vesteixen amb roba vella i van molt protegits per no cremar-se, sovint amb roba que no bote foc rpidament com ara gorres, passamuntanyes, ulleres. En aquest sentit, fan servir cinta allant per a subjectar al cos els camals, les mnigues i qualsevol tipus d obertura per on es puguera introduir una carretilla. Porten tamb una motxilla on guarden els coets que utilitzaran.

Abans d'arribar al centre, on es troba la zona de la "guerra", s tradicional que els carretillaires criden demanant aigua a la gent des de les balconades, alguns dels quals els responen llanant-ne amb poals plens.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334305" title="Andreu Caimari" nonfiltered="349" processed="348" dbindex="130349">
Andreu Caimari (Inca, 1893 - Palma, 1978) fou un escriptor mallorqu, canonge de la seu de Palma.

Als Jocs Florals patrocinats per l Ajuntament de Palma, celebrats el 8 de juliol de 1916 al Teatre Principal, hi guany la Flor Natural Gabriel Alomar amb un poema en castell  Oda a la Bandera , i hi obtingueren premis, entre d altres, poemes en catal de Josep M. Tous i Maroto i Andreu Caimari.

Obra.

In hoc signo vinces (1913), poema.
La trobada de la Mare de Du de Pollena, drama.
Edificant la ciutat. I. Amor (1935);
Blanquerna, anotacions en l'edici d'"Els Nostres Clssics" (1954).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334306" title="Caaveruelas" nonfiltered="350" processed="349" dbindex="130350">


Caaveruelas s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Els municipis ms propers sn Alcohujate, Villalba del Rey i La Isabela 

 Histria . 
Les properes runes d'Ercavica eren un emplaament celtiber conquistat per Tiberi, el nom del qual han pres fins a avui els de Caaveruelas com a gentilici. 
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334313" title="Nit de la Rodada" nonfiltered="351" processed="350" dbindex="130351">
La Nit de la Rodada (colloquialment, nit de la ro) a Elx (Pas Valenci) es refereix a la nit i la matinada del 14 al 15 d'agost, quan t lloc la process en honor a la Mare de Du de l'Assumpci com a patrona de la ciutat. En aquesta cerimnia, els illicitans recorren els carrers del casc antic de la ciutat, duent un ciri encs a la m fins a hores bn entrades de la matinada. Per altra banda, "la Rodada" sn les cellebracions festives que tenen lloc, tamb a Elx, a barraques i espectacles musicals.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334315" title="Ercavica" nonfiltered="352" processed="351" dbindex="130352">
Ercavica s el nom d'una antiga ciutat romana, amb la categoria de municipi, que s'enclava en (Caaveruelas, provncia de Conca), en el lmit amb la provncia de Guadalajara 
 Introducci . 
En el context de la campanya del 179 aC de Tiberi Semproni Grac per les terres de Celtibria, es nomena per primera vegada la ciutat d'Ercavica. Titus Livi, narra com la clebre i poderosa ciutat d'Ercavica, impressionada pels desastres soferts per altres pobles del contorn, va obrir les seves portes als romans. Titus Livi narra que aquesta rendici no va ser sincera i que quan Grac retirava les seves tropes d'una comarca les hostilitats tornaven a comenar. La ciutat de la que parla Titus Livi s la ciutat celtibrica, de la qual la ciutat romana va prendre el nom. Mentre l'actual ciutat romana d'Ercavica es troba situada sobre un promontori a un marge del riu Guadiela i sobre el pant de Buenda, la ciutat celtibrica se situaria a escassos quilmetres per en el marge contrari del riu, avui inundat per les aiges del pant. L'accs al parc arqueolgic es realitza a travs del poble de Caaveruelas per un cam de terra de 5 km, que es troba ben senyalitzat. 
 Histria . 
s a partir del segle II aC quan la ciutat va adquirint l'aspecte tpicament rom, amb un traat regular i delimitada en el seu permetre per una muralla. De la mateixa manera contava amb els edificis tant pblics com privats propis d'una ciutat romana. Ser sota el mandat d'August, entre els ltims anys del segle I aC i els primers de l'I dC, quan hauria culminat l'edificaci de la ciutat. s en el perode immediatament posterior (Juli-Claudis) quan Ercavica adquireix l'estatus de municipi, dintre de la provncia Hispania Citerior Tarraconensis. Coincidint aquest perode amb l'etapa de major plenitud, durant els segles I dC i II. Seria a partir del segle III quan la ciutat va sofrint un lent declivi que provocar el definitiu aband entre els segles IV i V. Posteriorment la ciutat es coneixer com Arcavica i s'esmenta en els Concilis de Toledo. 
 Enllaos externs . 
Sobre aquest jaciment en la pgina de Cervantes virtual;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334320" title="Primera Divisi de futbol de Portugal 2004-2005" nonfiltered="353" processed="352" dbindex="130353">
La temporada 2004-05 fou la tercera edici de la SuperLiga Galp Energia, i 74 edici de la lliga principal de futbol portugus.

Classificaci general.





Acessos a competicions europeas.


Lliga de Campions:
SL Benfica;
FC Porto;

Fase Previa Lliga de Campions:
Sporting CP ;

Copa de la UEFA;
SC Braga;
V. Guimares;
VFC Setbal;



Descensos.
Moreirense;
Estoril-Praia;
Beira-Mar;

Quadre de resultats.


Mxims golejadors.


Enllaos Externs.

LPFP.pt ;
FPF.pt - campionats nacionals portugal ;
ZeroZero.pt - Estatsticas de futbol portugus ;
RSSSF.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334326" title="Patus" nonfiltered="354" processed="353" dbindex="130354">
El patus (del francs patois) s un terme que tot i no tenir una definici formal en el camp de la lingstica s'utilitza per descriure una llengua que hom considera no estndar. Segons el context, pot fer referncia a pidgins, criolls o dialectes.

El mot deriva del francs antic patoier que significa "emprar matusserament", per tant, podria haver per qualificar una manera barroera de parlar; nogensmenys, tamb podria haver derivat del llat patria (ptria) per remarcar el carcter local d'una parla.

El terme s utilitzat especialment a Frana per qualificar llenges minoritries com ara el bret, el cors i l'occit o merament el francs parlat fora de la capital Pars, on el concepte t marcades connotacions despectives (endarreriment, manca de rigor acadmic, carcter pagesvol, etc.). En el cas de les parles de transici entre el catal i l'aragons s'utilitza  a la Vall de l'ssera per a referir-se al benasqus.

Patois tamb s'utilitza per referir-se a molts dels parlars vernaculars de les antigues colnies britniques i franceses del Carib. Destaca el cas del crioll jamaic a Jamaica, on t la consideraci oficial de llengua regional, tot i que alguns lingistes creuen que noms es tracta d'un dialecte de l'angls fortament influenciat pels altres idiomes parlats a l'illa.

Vegeu tamb.
Benasqus;
Patuet;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334327" title="Enrico Tamberlick" nonfiltered="355" processed="354" dbindex="130355">

Enrico Tamberlick o Tamberlik (Roma, 16 de mar de 1820 - Pars,  13 de mar de 1889) va ser un tenor itali que va conrear sobretot el repertori operstic itali i francs. Va destacar per la seua punyent declamaci i pels seus aguts.

Nascut a Roma, s'ha dit que era d'origen romans i que el seu nom vertader era Nikita Torna. Va estudiar a Npols amb Zirilli; desprs a Bolonya amb Guglielmi, i finalment a Mil amb De Abella. Va debutar l'any 1837 en concert i desprs va fer la seua aparici en teatre al Teatro Apollo de Roma, com Gennaro en Lucrezia Borgia i com a Arnoldo en Guillaume Tell. Es va presentar al Teatro Fondo de Npols l'any 1841, amb el nom artstic d'Enrico Danieli, en el paper de Tybalt en I Capuleti e i Montecchi. En la temporada de 1842-43 va fer el seu debut al  Teatro San Carlo, ja amb el nom d'Enrico Tamberlik.

Va gaudir de gran xit a Lisboa, on va ser un dels introductors del repertori verdi,  i Madrid i tamb va aparixer a Barcelona.

L'any 1850 va debutar a la Royal Opera House de Londres com a Masaniello en La muette de Portici i hi va tornar regularment fins l'any 1869. Tamb va cantar regularment al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, des de l'any 1850 al 1863, on va estrenar en el paper de Don lvaro en La forza del destino de Giuseppe Verdi el 10 de novembre de 1862. Va debutar al Thtre-Italien de Pars l'any 1858 i hi va retornar amb regularitat fins l'any 1877.
 
L'any 1871 va estrenar a Madrid, en el paper de Jorge, la versi operstica de Marina, d'Emilio Arrieta, que ell mateix havia sollicitat al compositor per a poder cantar-la al Teatro Real de Madrid.

Va debutar al Teatro Coln de Buenos Aires l'any 1857, en el paper d'Alfredo en La traviata, i a l'Academy of Music de Nova York durant la temporada 1873-74. Es va retirar desprs d'una gira per Espanya l'any 1881.

Tamberlick possea una veu robusta amb aguts (incloent-hi el seu fams do de pit), una gran musicalitat i una presncia fsica que el feien molt adequat per als papers heroics, especialment Jean en Le prophte i Manrico en Il trovatore. Altres dels seus papers notables van ser l'Otello de Rossini, Arnold, Pollione, Arturo, Ernani, Robert le diable, Faust, Don Ottavio, Florestan, Max, Poliuto, Cellini, etc.

Va morir a Pars i est enterrat al cementeri de Pre Lachaise.

Bibliografia.
 Grove Music Online, Elizabeth Forbes, Juliol de 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334328" title="Castillo-Albarez" nonfiltered="356" processed="355" dbindex="130356">


Castillo-Albarez s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334331" title="La Peraleja" nonfiltered="357" processed="356" dbindex="130357">


La Peraleja s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334332" title="2K Games" nonfiltered="358" processed="357" dbindex="130358">

2K Games s una empresa de publicaci subsidiria de Take-Two Interactive. Va ser creat el 25 de gener de 2005 abans d'haver comprat Visual Concepts de Take-Two la subsidiria de Kush Games de Sega per US$24 milions.

El nom de "2K Games" ve de la srie de videojocs d'esports de Visual Concepts anomenat 2K series, que va ser publicat en un principi per la consola Sega Dreamcast. 2K Games s'ubica a Manhattan. La marca publica una gran varietat de ttols de consola i ordinador creats internament i externament.

 Videojocs .
Per jocs publicats per Sega a Visual Concepts en l'adquisici a Take-Two, vegeu 2K Sports.



  En desenvolupament;

Estudis.



Enllaos externs.
  Web de 2K Games;
  Web de 2K Sports;
  Web de Take 2;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334339" title="Pineda de Gigela" nonfiltered="359" processed="358" dbindex="130359">


Pineda de Gigela s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.



 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334342" title="Portalrubio de Guadamejud" nonfiltered="360" processed="359" dbindex="130360">


Portalrubio de Guadamejud s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334345" title="Salmeroncillos" nonfiltered="361" processed="360" dbindex="130361">


Salmeroncillos s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334348" title="San Pedro Palmiches" nonfiltered="362" processed="361" dbindex="130362">


San Pedro Palmiches s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

 Demografia .

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334351" title="Torralba (Conca)" nonfiltered="363" processed="362" dbindex="130363">


Torralba s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

 Demografia .

 
 Enllaos externs .
 Centre de Desvolupament Rural "CEDER" de l'Alcarria Conquense;
 Web no oficial dedicada a Torralba;
 La Ruta de la Llana;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334354" title="Marder II" nonfiltered="364" processed="363" dbindex="130364">

El Marder II era un caacarros alemany basat en el xasss del Panzer II i utilitzat durant la Segona Guerra Mundial. La seva producci va comenar el juny de 1942 i estava armat amb un can PaK 40/2 L/46 de 75 mm. Es van fabricar 576 unitats, a ms de la conversi de 75 Panzer II durant 1943 i 1944.

 Histria .
En les primeres fases de la Operaci Barbarroja, la Wehrmacht va sentir la necessitat d'una soluci anticarro ms mbil i poderosa que l'artilleria remolcada existent o els cazacarros com el Panzerjger I. Aquesta necessitat va arribar a ser una urgncia a finals de 1941, amb l'aparici dels nous tancs sovitics com el T-34 i el KV.

Com una soluci provisional, es va decidir utilitzar tant els tancs obsolets com el Panzer II com a base per a cazacarros improvisats. El resultat va ser la srie Marder, que estaven armades amb un can PaK 40 de 75 mm o un can rus F-22 Model 1936 de 76,2 mm, que havien estat capturats en grans quantitats.

Els Marder II amb armes alemanyes van rebre la designaci de Sd. Kfz. 131 mentre que aquells que utilitzaven els canons russos van ser designats com a Sd. Kfz. 132. La diferncia entre les dues variants es localitzaven en el supressor de fogonada del can|gorja i les diferents superestructures que portaven l'arma principal.

A causa del seu blindatge lleuger, d'uns 30 mm d'espessor mxima, i no estar completament tancat, era un blanc per a l'artilleria enemiga. Finalment, nous models de cazacarros, com el Hetzer van aparixer en 1944, per substituir a la srie Marder, encara que aquests van servir en combat fins al final de la guerra. 

 Enllaos externs .

La srie Marder a Achtung Panzer! ;
AFV Database;
OnWar;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334355" title="Vellisca" nonfiltered="365" processed="364" dbindex="130365">


Vellisca s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografa.


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334357" title="Villanueva de Guadamejud" nonfiltered="366" processed="365" dbindex="130366">


Villanueva de Guadamejud s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334360" title="Villar y Velasco" nonfiltered="367" processed="366" dbindex="130367">


Villar y Velasco s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  


Demografia.


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334362" title="Villar del Infantado" nonfiltered="368" processed="367" dbindex="130368">


Villar del Infantado s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  
 
Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334363" title="Villarejo de la Peuela" nonfiltered="369" processed="368" dbindex="130369">


Villarejo de la Peuela s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334364" title="Villas de la Ventosa" nonfiltered="370" processed="369" dbindex="130370">


Villas de la Ventosa s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334366" title="Vllora" nonfiltered="371" processed="370" dbindex="130371">


Vllora s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  


Demografia.


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334369" title="Algarra" nonfiltered="372" processed="371" dbindex="130372">


Algarra s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. El municipi ms proper s  Casas de Garcimolina.

Administraci.


 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334372" title="Altarejos" nonfiltered="373" processed="372" dbindex="130373">


Altarejos s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Limita amb Fresneda de Altarejos i Mota de Altarejos.

 Demografia .


 
Administraci.


 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334374" title="Fresneda de Altarejos" nonfiltered="374" processed="373" dbindex="130374">


Fresneda de Altarejos s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334380" title="Mota de Altarejos" nonfiltered="375" processed="374" dbindex="130375">


Mota de Altarejos s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334381" title="Arguisuelas" nonfiltered="376" processed="375" dbindex="130376">


Arguisuelas s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Administraci.



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334382" title="Barchn del Hoyo" nonfiltered="377" processed="376" dbindex="130377">


Barchn del Hoyo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

 Administraci .



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334385" title="Belmontejo" nonfiltered="378" processed="377" dbindex="130378">


Belmontejo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Administraci.



 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334386" title="Angelet de les dents" nonfiltered="379" processed="378" dbindex="130379">
L' Angelet de les dents s un mite popular catal destinat a tranquillitzar els infants petits quan perden les dents de llet. A l'igual que a d'altres pasos occidentals, a Catalunya hi ha la tradici que quan a un nen li cau una dent de llet, l'ha de posar sota el coix quan se'n va a dormir, durant la nit l'Angelet de les dents la recollir i deixar confits o algun dineret per al nens. 
 Altres tradicions .
La tradici del personatge que recull les dents de llet dels infants quan cauen s prcticament universal. A Espanya i als pasos llatinoamericans existeix la tradici del Ratoncito Prez, tamb conegut simplement com El ratn Prez o El ratn de los dientes (Mxic). La tradici espanyola neix d'un conte escrit per Lus Coloma  (1851-1915) per al rei Alfons XIII quan tenia 8 anys. 

A Frana l'encarregat de collir les dents tamb s un petit ratol La petite souris, en aquest cas la tradici sembla, a l'igual que l'espanyola, provenir d'un conte de segle XVII escrit per Madame d'Aulnoy: La Bonne petite souris, on una fada transformada en ratol ajuda a una reina a vncer un rei malvat amagant-se sota el coix i fent-li caure totes les dents. 

Als pasos anglosaxons l'encarregada s una fada Tooth Fairy (la fada de les dents). El seu origen sembla ser, a l'igual que a Frana, el conte escrit per Madame d'Aulnoy. A Canad tamb se l'anomena Tooth Fairy, i a la zona francfona del Quebec coeixisteixen els noms de la Fe des dents i la Petite souris.

A Alemanya  existeix Zahnfee,  a Noruega Tannfe, i a Itlia conviuen la tradici de la fada anomenada Fatina i la del ratol Topino. 

Al Pas Basc, existeix la tradici de Mari Teilatukoa (Maria de la teulada). Tradici que enllaaria amb les tradicions de pasos asitics com Corea, Filipines o Vietnam on els nens llencen les dents a les teulades i d'aquesta manera canviar la seva dent per la d'un ratol que creix i no cau. 
Enllaos externs.
 Conte del Ratoncito Prez ;
 Casa del ratoncito Prez;
L'origen de Tooth Fairy ;
L'origen de la petite souris i de la fe des dents ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334387" title="Boniches" nonfiltered="380" processed="379" dbindex="130380">


Boniches s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Administracin.



 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334389" title="Vlor" nonfiltered="381" processed="380" dbindex="130381">

Vlor (en albans Vlor o Vlora, en itali Valona i en grec antic      , Auln, que vol dir "Vall", grec 
      , Avlona, i turc Awlonya) s una ciutat portuaria d'Albnia situada a la badia de Vlor (amb la famosa illa de Sazan o Saseno a l'entrada). 

s la capital del districte de Vlor i del comtat de Vlor. s un dels punts importants de la coneguda ribera albanesa i el segon port del pas desprs de Durrs, amb 124.000 habitants (dades del 2006). El port de Vlor s el punt ms proper al port de Bari i de la costa de Salento.



 Economia .
Vlor s un port comercial, pesquer i un centre industrial. A la regi de la rodalia es produeix petroli, gas natural, betum i sal. Hi ha una base naval de la marina albanesa. Com a centre agrcola produeix oli i fruites i la zona a l'entorn produeix productes agrcoles i ramaders sovint per a l'exportaci. Darrerament molta activitat deriva del turisme i s'han creat diversos hotels i condicionar algunes platges.

Histria.
s una de les ciutats ms antigues del pas. Fou fundada pels grecs al segle VI aC, els quals l'anomenaren Aul n i fou una de les seves colnies a la costa illria . L'esmenta Claudi Ptolemeu (Geographia, III, xii, 2). Apareix tamb a la Taula de Peutinger i al "Synecdemus" de Hierocles. Fou port rom dins de la provncia d'Epir Nou.

Al segle V fou seu d'un bisbat i es coneixen alguns bisbes com Nazarius, el 458, i Soter, el 553 (Daniele Farlati, Illyricum sacrum, VII, 397-401). El 733 tota l'Il lria oriental fou annexionada al Patriarcat de Constantinoble, desprs de pertnyer durant tres segles al de Roma, i com que no apareix a les  Notitiae episcopatuum d'aquesta esglsia es suposa que el bisbat fou suprimit coincidint amb les invasions dels blgars (tampoc es esmentat a les  "Notitiae episcopatuum"  de l'esglsia d'Ochrida.

Als segles XI i XII va jugar un paper als conflictes entre els reis normands de Siclia i l'Imperi Bizant. Al comenament del segle XIII es va establir una esglsia llatina, i una llista dels seus bisbes l'esmenta Eubel (Hierarchia catholica medii aevi, I, 124), per hi ha discrepncies amb Le Quien (Oriens christianus, III, 855-8), i els bisbes que aquest esmenta a Valona, Eubel els fa bisbes de Valanea a Sria; tamb podrien correspondre a Aulon a Grcia (moderna Salona). 


Srbia va ocupar Valona el 1345 i la va perdre davant els otomans el 1417 que al mateix temps van ocupar Berat i Janina; el general Hamza Beg fou nomenat governador militar; el 1418 els venecians van intentar ocupar la ciutat per comte de la seva antiga sobirana, Rugina, viuda del duc Mrksa, que era ciutadana veneciana, per sense xit. La majoria dels habitants eren grecs amb nombre important d'albanesos i eslaus; els grecs pertanyeren fins al segle XVIII a l'arquebisbat autocfal d'Ohrid. Fou utilitzada com a base per Mehmet II per la seva expedici contra Otranto. Era governada per persones escollides pel mateix sult com Gedik Ahmad Paix; al segle XVII era un kada del sandjak de Berat al wilayat de Janina, i tenia uns deu mil habitants. Al segle XVIII fou incorporada a l'arxidicesi de Durrs (Durazzo). Va patir un terratrmol el 1851 que la va damnar fora.

Ismail Qemali va declarar la independncia d'Albnia a Vlor el 28 de novembre de 1912, a la Primera Guerra Balcnica. Fou capital d'Albnia fins el 1914; llavors fou ocupada per Itlia fins el 1920 i capital de la Repblica albanesa proclamada pels italians. A la pau de Rapallo la va haver d'entregar al govern d'Albnia per va conservar l'illa de Saseno. L'abril de 1939 Itlia la va tornar a ocupar i la va conservar fins la tardor del 1943 quan fou ocupada pels alemanys que la van conservar fins el 1944.


Desprs de la II Guerra Mundial el govern comunista albans la va cedir a la Uni Sovitica com a base de submarins. El 1960 els albanesos van expulsar als sovitics acusats de revisionistes i Khrushchev exigia reparacions per les grans inversions fetes. Tropes sovitiques van planejar ocupar Vlor l'abril de 1961 mentre que l'ajut econmic i militar Sovitic a Albnia seria bloquejat per al mateix temps la crisi dels mssils va impedir portar a terme el projecte. Enver Hoxha va fer construir milers de bnquers a tot el pas per fer front a una eventual invasi sovitica.



 Diversos .
La ciutat disposa de universitat. Prop de la ciutat hi ha un petit aeroport (codi ICAO: LAVL).

Personatges.



Kristaq Mitro, director de cinema;
Ibrahim Muaj, director de cinema;
Haxhi Dalipi, msic;
Sknder Kamberi, pintor;
Nestor Jonuzi, pintor;
Josif Gjipali, tenor;
Agim Sulaj, pintor;
Aurela Gae, cantant;
Poni, cantant;
Ibrahim Sulejman Vogli, boxejador;
Selam Musai, horoi contra els italians (1920);
Perlat Musta, futbolista;
Kadri Hazbiu, ministre de Defensa (1974-1981);
Bejto Isufi, general de l'exrcit;
Hysni Kapo, poltic;
Sabaudin Xhaferi, pintor;
Laert Aleksi Xhaferi, pintor fill de Sabaudin Xhaferi;

Ciutats germanes.
  Hollywood (Florida), USA;

Bibliografia.
 Enciclopdia Catlica;
 Enciclopedia Britnica (1911);
 "Vlor." Encyclopdia Britannica, 2005;
 "Vlor." The Columbia Encyclopedia, 2004;
 "Vlor or Vlora, Ital. Valona, ancient Aulon." Crystal Reference Encyclopedia, 2001;
 Tourism Informaci de Vlor, Albania, 2002).;

 Notes .



Enllaos externs.
 Municipalitat de Vlora, lloc oficial  ;
 Vida a Vlora (Albans);
 Vlora Port Authority (Albans);
 Site de la ciutat de Vlora (albans);
 Fotos de Vlor (albans);
 Galeria de Vlora (angls);
 Universitat de Vlora  ;

.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334390" title="Carrascosa del Campo" nonfiltered="382" processed="381" dbindex="130382">


Carrascosa del Campo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

 Administraci .


 
 Enllaos externs .


Web de Carrascosa del Campo;
Carrascosa del Campo a Pueblos-Espaa;
Web oficial de Campos del Paraso;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334391" title="Districte de Shkodr" nonfiltered="383" processed="382" dbindex="130383">
Shkodr s un dels 36 districtes que formen Albnia. Est situat al nord-oest del pas. La seva capital s Shkodr.

Compta amb una poblaci de 185.000 habitants (dades de 2004) i una extensi de 1.631 km2.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334392" title="Casas de Garcimolina" nonfiltered="384" processed="383" dbindex="130384">


Casas de Garcimolina s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.



 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334394" title="Castillejo-Sierra" nonfiltered="385" processed="384" dbindex="130385">


Castillejo-Sierra s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.


 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334395" title="Llicorella" nonfiltered="386" processed="385" dbindex="130386">

La pissarra s una roca sadimentaria, amb textura granular fina i homognia. s d'estructura laminar o folicia, cosa que permet obtenir-ne lloses planes i primes (tamb anomenades basalt) de forma regular. S'usa per a revestiments de teulades en zones on neva. Est constituda per fragments petits nicament visibles amb lupa i presenta exfoliaci en lmines. La llicorella pot contenir quantitats variables de quars, mica, minerals d'argila i feldespats. s una roca sedimentria fssil. Molt abundant a tot el pirineu.

Tamb s anomenada llicorella.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334396" title="Chumillas" nonfiltered="387" processed="386" dbindex="130387">


Chumillas s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334397" title="Cueva del Hierro" nonfiltered="388" processed="387" dbindex="130388">


Cueva del Hierro s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334398" title="El Pozuelo" nonfiltered="389" processed="388" dbindex="130389">


El Pozuelo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.

Enllaos externs.
 WEB de El Pozuelo(Cuenca);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334401" title="Hesham Mesbah" nonfiltered="390" processed="389" dbindex="130390">






Hesham Mesbah (nascut el 17 de mar de 1982) s un judoka egipci. Guany una medalla de bronze durant els Jocs Olmpics d'estiu de 2008 a Beijing, la primera medalla de judo d'Egipte en 24 anys.

 Consecucions .


 Enllaos externs .
 Perfil a JudoInside.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334402" title="Fresneda de la Sierra" nonfiltered="391" processed="390" dbindex="130391">


Fresneda de la Sierra s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

 Administraci .



 Enllaos externs .

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334403" title="Punta Falconera" nonfiltered="392" processed="391" dbindex="130392">

La punta Falconera s un cap del litoral del municipi de Roses (Alt Empord), a la Costa Brava, situat al S de la pennsula del cap de Creus, a l'extrem N del golf de Roses. Separa la badia de Montjoi, a l'E, i les cales de Canyelles Grosses i Canyelles Petites, a l'O. Deu el seu nom a la presncia histrica de falcons i xoriguers a la zona. 

El pronunciat sortint d'aquest cap s el punt ms meridional de la pennsula del cap de Creus i fa que l'acci del mar i del vent faciliti una costa sorrenca a l'E i, en canvi, una de rocallosa a l'O.

El paratge s una rea protegida de gran riquesa natural, terrestre i marina, que forma part del Parc Natural del Cap de Creus.

La bateria de costa de punta Falconera.

Des d'aquest cap es t domini visual de tot el golf de Roses i l'inters estratgic d'aquest fet motiv l's histric del lloc com a punt de guaita i de vigilncia del trnsit martim. Entre 1944 i 1993 fou ocupat per l'exrcit espanyol, que hi constru una bateria de costa formada per cinc bnquers artillats; aquesta bateria formava part del pla de fortificacions de l'eix pirinenc (conegut com Lnea P o Lnea Gutirrez) decidit per la dictadura franquista per prevenir una possible invasi aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presncia militar evit que el paratge fos malms per l'especulaci urbanstica. 

L'Ajuntament de Roses, propietari de la zona, est rehabilitant aquestes construccions amb la intenci de convertir-les en un centre d'interpretaci del cap de Creus.

Enllaos externs.
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Roques mtiques del cap de Creus (Alt Empord);
Subterranis militars i concretament La bateria de costa n 8 de Punta Falconera (Roses);
CapCreus Online: Fortificaciones en Catalua ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334404" title="Fuentelespino de Moya" nonfiltered="393" processed="392" dbindex="130393">


Fuentelespino de Moya s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  

Demografia.



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334405" title="Pleonasme" nonfiltered="394" processed="393" dbindex="130394">
En lingstica el pleonasmme s una figura de construcci en la que existeix redundncia entre termes contigus d'un mateix enunciat. Per exemple: ho vaig veure amb els meus ulls, entra cap a dins, surt cap a fora.

En alguns casos el pleonasme t valor expressiu i es fa servir com a recurs estilstic, com per exemple en aquest relat:

De tant en tant;
fa un descans,
surt cap a fora,
llavors puc dormir,
descansar en pau.

No obstant aix, en la majoria dels casos, la utilitzaci d'un pleonasme denota poca habilitat lingstica per expressar una idea:

"El que no pot ser no pot ser, i a ms s impossible".


Quan el pleonasme es produeix per reiteraci de termes sinnims es denomina datisme.

El pleonasme pot considerar-se a l'oxmoron: en ambds casos, s'afegeix una informaci que no resulta pertinent en ser idntica a la ja donada (pleonasme: pujar cap a d'alt) o contradictria (oxmoron: pujar cap abaix).

Vegeu tamb.
Redundncia;
Oxmoron;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334406" title="Iavor Iankiev" nonfiltered="395" processed="394" dbindex="130395">




Yavor Yanakiev s un lluitador blgar que guany la medalla de bronze en lluita grecoromana masculina de 74 kg durant els Jocs Olmpics d'estiu de 2008 a Pequn.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334410" title="Paula Beln Pareto" nonfiltered="396" processed="395" dbindex="130396">







Paula Beln Pareto (Buenos Aires, 16 de gener de 1986) s una judoka argentina guanyadora de la medalla de bronze en els Jocs Olmpics de Pequn 2008 en la categoria 48 quilograms.

S'ha convertit en la primera esportista d'aquesta especialitat en guanyar una medalla olmpica per al seu pas desprs de vncer a la judoka nord-coreana Ok Song Pak.

Paula va comenar a practicar judo als nou anys al costat del seu germ menor Marco (t a ms una germana ms gran, Estefana) i actualment representa al Club Estudiantes de La Plata.

"La Petita", tal com se la coneix, va obtenir la medalla de bronze en els Jocs Panamericans de Rio de Janeiro de 2007 i desprs va sortir cinquena en el Mundial, cosa que la va permetre classificar-se per als Jocs Olmpics de Beijing.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334412" title="Lu Ying-Chi" nonfiltered="397" processed="396" dbindex="130397">




Lu Ying-Chi (nascuda el 6 d'abril de 1985) s una jugadora d'halteroflia de Taiwan.

Als Campionats d'Halteroflia Mundials de 2006 es classificava 8ena en la categoria de 63 kg.

Guany la medalla de bronze en la categoria de 63 kg als Jocs Olmpics d'estiu 2008, amb 231 kg en total.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334413" title="Xina (desambiguaci)" nonfiltered="398" processed="397" dbindex="130398">

 la Xina: mplia regi cultural, territori geogrfic i civilitzaci d'sia;
 la Repblica Popular de la Xina (RPX): Estat comunista fundat a la Xina continental, i que en l'actualitat inclou Hong Kong i Macau, sovint hom es refereix a la RPX simplement com a "Xina";
 la Repblica de la Xina: Estat fundat a la Xina continental el 1912, desplaat el 1949 i que en l'actualitat governa sobre les illes de Taiwan, Pescadores, Quemoy, Matsu, Dongsha i altres illes properes; sovint hom es refereix a la Repblica de la Xina simplement com a "Taiwan" o per la seva designaci internacional "Taipei Xins";
 la Xina continental: un terme que designa el territori geogrfic de la Xina que exclou les regions administratives de Hong Kong i Macau, i les illes administrades per la Repblica de la Xina.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334414" title="Himne de Canries" nonfiltered="399" processed="398" dbindex="130399">
L'Arrorr s una can de bressol canria. Encara que t similituds amb canons de bressol d'altres llocs, presenta importants elements diferenciadors respecte a elles. s un cant melodis i lent que es caracteritza per la seva monotonia i que presenta variacions depenent de cada illa. Fins i tot, aquestes variacions es poden trobar dins d'una mateixa illa. Les lletres estan composades per quartets octosllabs i es canten sense repetir els versos.

El 2003 va esdevenir l'himne de Canries i va tenir carcter oficial amb la Llei de 2003. La Llei comena amb el segent pargraf contingut en les Disposicions Generals: Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Canarias ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que establece el artculo 12.8 del Estatuto de Autonoma, promulgo y ordeno la publicacin de la Ley 20/2003, de 28 de abril, del Himno de Canarias.

 Histria .
Fins a la implantaci de l'actual, una variaci de l'Arrorr dels Cants canaris de Teobaldo Power, existia un himne no oficial que es feia servir en molts actes i amb el que es tancaven les festes: el Pasodoble Islas Canarias.

Existeix tamb un Himno a Canarias amb lletra del tinerfeny Fernando Garca Ramos i msica del compositor grancanari Juan Jos Falcn Sanabria, encarregat pel primer president de la Comunitat Autnoma, el socialista Jernimo Saavedra.

Desprs d'un debat en el Parlament de Canries i amb l'aportaci del msic canari Benito Cabrera a l'Arrorr de Teobaldo Power, es va plasmar en la citada Llei 20/2003 l'Himne Oficial de Canries.

La lletra de l'himne s la segent:

Soy la sombra de un almendro,;
soy volcn, salitre y lava.;
Repartido en siete peas;
late el pulso de mi alma.;

Soy la historia y el futuro,;
corazn que alumbra el alba;
de unas islas que amanecen;
navegando la esperanza.;
Luchadoras en nobleza;
bregan el terrero limpio;
de la libertad.;

sta es la tierra amada:;
mis Islas Canarias.;
Como un solo ser;
juntas soarn;
un rumor de paz;
sobre el ancho mar.;

 Vegeu tamb .
Canries;

 Notes .


 Enllaos externs .
Universitat de Las Palmas de Gran Canaria AUDIO;
Llei 20/2003 Smbols de Canries;
Decret 95/2003 Usos de l'Himne;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334415" title="Chen Wei-Ling" nonfiltered="400" processed="399" dbindex="130400">




Chen Wei-Ling (xins:    , nascuda el 4 de gener de 1982) s des de Tainan, Taiwan una jugadora d'halteroflia.

 Enllaos externs .

 Powerlifting Watch;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334417" title="Triyatno" nonfiltered="401" processed="400" dbindex="130401">




Triyatno (nascut el 20 de desembre de 1987) s un jugador d'halteroflia d'Indonsia.

Als Campionats Mundials Jniors 2006 guany la medalla de bronze en la categoria de 62 kg. Guany la mateixa medalla l'any segent.

Es classificava 9 als Campionats d'Halteroflia Mundials 2006 en la categoria de 62 kg, i 7 als Campionats d'Halteroflia Mundials 2007 en el mateix categoria.

Als Jocs Olmpics d'estiu 2008 guany la medalla de bronze en els 62 kgs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334419" title="Eko Yuli Irawan" nonfiltered="402" processed="401" dbindex="130402">




Eko Yuli Irawan (n. 24 de juliol de 1989) s un jugador d'halteroflia indonesi.

Als Campionats Mundials Jniors 2006 va guanyar la medalla de plata en la categoria de 56 kg, alant 269 kg en total. Als Campionats Mundials Jniors 2007 que guany a la medalla d'or en la categoria de 56 kg, alant 273 kg en total.

Es va classificar 8 als Campionats Mundials de 2006 en els 56 kgs. Als 2007 Campionats Mundials que guanyava a la medalla de bronze en la categoria de 56 kg, alant 278 kg en total.

Als Campionats asitics de 2008 guanyava la medalla de plata en la categoria de 62 kg, alant 305 kg en total.

Irawan guany la medalla de bronze en la categoria de 56 kg als Jocs Olmpics d'estiu 2008 a Pequn.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334420" title="Nastassia Novikava" nonfiltered="403" processed="402" dbindex="130403">






Nastassia Novikava (n. 16 de novembre de 1981) s una jugadora d'halteroflia de Bielorssia.

Als Jocs Olmpics d'estiu de 2004 qued cinquena classificada. Als Campionats d'Halteroflia Mundials de 2006 guany a la medalla de plata en la classe de 53 kg, alant un total de 213 kg.

Va guanyar la medalla de bronze en l'esdeveniment femen de 53 kg durant els Jocs Olmpics d'estiu 2008.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334421" title="Tiago Camilo" nonfiltered="404" processed="403" dbindex="130404">










Tiago Henrique de Oliveira Camilo (n. 24 de maig de 1982 a Bastos) s un judoka de Brasil, que guany la medalla de plata en la divisi lleugera (- 73 kg) en els Jocs Olmpics d'estiu de 2000 a Sydney, Austrlia. A la final era derrotat pel Giuseppe Maddaloni d'Itlia. Tamb va guanyar la medalla d'or en els Campionats de Judo Mundials de 2007 a Rio de Janeiro, el Brasil, i era el tercer braxiler per convertir-se en campi mundial, desprs de Joo Derly i Luciano Correa. Tamb guany una medalla d'or en dues edicions dels Jocs Panamericans; Santo Domingo el 2003 i Rio de Janeiro el 2007. Als Jocs Olmpics 2008 a Pequn, Xina, va guanyar la seva segona medalla olmpica, una medalla de bronze en la categoria (- 81 kg).

 Enllaos externs .

  Perfil;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334422" title="Ketleyn Quadros" nonfiltered="405" processed="404" dbindex="130405">





Ketleyn Quadros (n. 1 d'octubre de 1987 a Braslia) s una judoka brasilera. 

Guany la medalla de bronze en la classe de pes de -57 kg als Jocs Olmpics d'estiu 2008 i es convertia en la primera dona brasilera per guanyar una medalla Olmpica en un esport individual.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334423" title="Leandro Marques Guilheiro" nonfiltered="406" processed="405" dbindex="130406">





Leandro Marques Guilheiro (nascut el 7 d'agost de 1983 a Suzano) s un judoka de Brasil, que guany la medalla de bronze en la divisi lleugera (kg de <73) als Jocs Olmpics d'estiu 2004 a Atenes, Grcia i als Jocs Olmpics d'estiu 2008 a Pequn. Es convertia en el primer judoka de brasiler per guanyar medalles en dos Jocs olmpics consecutius.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334424" title="Invasi Sovitica de Manxria" nonfiltered="407" processed="406" dbindex="130407">

La Invasi Sovitica de Manxria o Operaci Estratgica Ofensiva Manx s'inici el 9 d'agost de 1945, amb la invasi sovitica de l'estat titella japons de Manxukuo. Els sovitics tamb van conquerir Mengjiang, aix com la meitat nord de la pennsula de Corea, el sud de Sakhalini les Illes Kurils. La operaci tamb s coneguda com a Operaci Tempesta d'Agost.

A la Conferncia de Ialta, la Uni Sovitica havia acordat amb els Aliats els terminis per acabar el seu pacte de neutralitat amb el Jap i entrar al Teatre del Pacfic mxim 3 mesos desprs del final de la guerra a Europa. Aix no s'ha de confondre amb les Guerres Frontereres Sovietico-Japaneses, que van acabar al 1939 amb la derrota del Jap.

La invasi s'inici a l'albada del 9 d'agost de 1945, exactament 3 mesos desprs de la rendici alemanya el 8 de maig (9 de maig, segons l'horari de Moscou). Va iniciar-se entre els llanaments de les bombes atmiques sobre Hiroshima (6 d'agost) i Nagasaki (9 d'agost). No obstant aix, el llanament de les bombes atmiques no va influir en els preparatius sovitics: si b Stalin no en sabia gaire dels Aliats Occidentals sobre el projecte de la bomba atmica, n'estava assabentat a travs dels canals de la intelligncia sovitica.

La Uni Sovitica declar formalment la guerra a l'Imperi del Jap el 8 d'agost de 1945, 4 mesos desprs de qu els sovitics denunciessin el Pacte Sovitico-Japons de Neutralitat, signat al 1941.

L'operaci va ser dividia en parts operatives i tctiques ms petites:
Operaci Ofensiva Khingan-Mukden (9 d'agost a 2 de setembre);
Operaci Ofensiva Harbin-Kirin (9 d'agost a 2 de setembre);
Operaci Ofensiva Sungari (9 d'agost a 2 de setembre);
Operaci Ofensiva del Grup d'Exrcits de Sakhalin Sud (11 a 25 d'agost);
Operaci de desembarcament a Seisin (13 a 16 d'agost);
Operaci de desembarcament a les Kurils (18 d'agost a 1 de setembre);

 Forces Combatents .
 Uni Sovitica .
El Comandament de l'Extrem Orient, a les ordes del Mariscal de la Uni Sovitica Aleksandr Vasilevski, tenia un pla per a la conquesta de Manxria, que era molt simple per d'una gran escala. El pla consistia en un immens moviment en pina sobre tota Manxria, que seria realitzat pel Front Transbaikal per l'oest de Manxria i pel 1r Front de l'Extrem Orient per l'est, mentre que el 2n Front de l'Extrem Orient atacaria el centre de la bossa. L'nic equivalent sovitic a un comandament de teatre que opers durant la guerra consist en 3 Fronts de l'Exrcit Roig:
 Front Transbaikal, a les ordres del Mariscal Malinovski, que incloa:
 17 Exrcit;
 36 Exrcit;
 39 Exrcit;
 53 Exrcit;
 6 Exrcit Blindat de la Gurdia;
 Grup de Cavalleria Mecanitzada Sovitico-Monglica, a les ordres d'I.A.Pliyev.
 12 Exrcit de l'Aire;
El Front Transbaikal formaria la meitat occidental de la pina sovitica a Manxria, atacant a travs del desert de la Monglia interior i per les muntanyes Khingan. 

El 36 Exrcit sovitic tamb atacaria des de l'oest, per amb l'objectiu de trobar-se amb les forces del 2n Front de l'Extrem Orient a Harbin i a Tsitsihar.

 1r Front de l'Extrem Orient, a les ordres del Mariscal K. Meretskov, que incloa:
 1r Exrcit Bandera Roja;
 5 Exrcit;
 25 Exrcit;
 35 Exrcit;
 10 Exrcit de l'Aire;
El 1r Front de l'Extrem Orient formaria la meitat oriental del moviment en pina atacant des de l'est de Manxria. El seu primer objectiu era enllaar amb les forces del Front Transbaikal a Changchun i aix tancar el moviment de doble embolcallament i tenia com a objectiu secundari evitar que les forces japoneses escapessin de Corea .

 2n Front de l'Extrem Orient, a les ordres del General M. Purkaiev, que incloa:
 2n Exrcit Bandera Roja;
 15 Exrcit;
 16 Exrcit (del qual, noms el 56 Cos de Fusellers va entrar en combat, a Sakhalin);
 5 Cos de Fusellers;
 Grup Operatiu Txuguevsk;
 Flotilla del Riu Amur;
El 2n Front de l'Extrem Orient tenia un paper de suport. 

Un cop les tropes del 1r Front de l'Extrem Orient i del Front Transbaikal van capturar la ciutat de Changchun, avanarien conjuntament a travs de la pennsula de Liaotung fins arribar a Port Arthur.



Cadascun dels Fronts tenia unitats de front, adjuntades directament al front en lloc de a un exrcit. Aquestes forces totalitzaven almenys 80 divisions amb 1,5 milions d'homes, uns 5.000 tancs i canons auto-propulsats (incloent 3.700 T-34s, ms de 28.000 peces d'artilleria i uns 4.300 avions (incloent 3.700 avions de primera lnia de combat). Aproximadament un ter d'aquesta fora va ser per suport de combat i serveis. Les seves forces navals incloen 12 naus de superfcie majors, 78 submarins, nombroses embarcacions amfbies i la flotilla fluvial de l'Amur, consistent en llanxes artilleres i nombroses embarcacions menors. Ams, posseen l'experincia en maniobres de guerra que els sovitics havien adquirit contra els alemanys.

 Jap .
S'enfrontaven a l'Exrcit de Kwantung de l'Exrcit Imperial Japons, a les ordres del General Otsuzo Yamada. Aquest era la part principal de les forces d'ocupaci japoneses a Corea i Manxria, i consistia en 2 exrcits d'rea i 3 exrcits independent:
 Primer Exrcit d'rea (nord-est de Manxukuo):
 3r Exrcit;
 5 Exrcit;
 Tercer Exrcit d'rea (sud-oest de Manxukuo):
 30 Exrcit;
 44 Exrcit;
 Unitats independents;
 4t Exrcit (un exercit independent responsable del nord de Manxria);
 34 Exrcit (un exercit independent responsable de les zones entre el 3r i el 17 Exrcits d'rea);
 Exrcit de Defensa de Kwangtung (responsable de Mengjiang);
 17 Exrcit d'rea (responsable de Corea, assignat al Kwantung);
 Altres forces;
 Cinqu Exrcit d'rea (responsable del sud de Sakhalin i de les Kurils);
Cada Exrcit d'rea (l'equivalent d'un "exrcit" occidental) tenia unitats de quarter general i unitats afegides directament a l'Exrcit d'rea, a ms dels exrcits de camp. A ms, els japonesos tenien la Fora de Defensa de Manxukuo, composat per 8 divisions manxs sota mnims, pobrament equipades i pobrament entrenades. 

L'Exrcit Kwantung tenia 600.000 homes en 25 divisions (incloent dues blindades), i 6 Brigades Mixtes Independents. Aquestes contenien 1.215 vehicles blindats (principalment cotxes blindats i tancs lleugers), 6.700 peces d'artilleria (sobretot lleugeres) i 1.800 avions (principalment d'entrenament o obsolets, disposant noms 50 avions de "primera lnia). La Marina Imperial Japonesa no va contribuir a la defensa de Manxria, l'ocupaci de la qual sempre s'havia oposat per motius estratgics.

En el terreny econmic, Manxria era difcil de defensar tot i que comptava amb la majoria de la indstria i de les matries primeres japoneses fora de les illes japoneses. No obstant aix, les tropes que hi havia all eren de baixa qualitat, i la majoria del seu equipament pesat i de les millors unitats havien estat traslladades al Pacfic durant els 3 anys previs. Al 1945, l'exrcit japons a Manxria estava format per reclutes, amb l'exrcit de Kwantung format bsicament per forces d'infanteria lleugera per contra-insurgncia, amb mobilitat limitada i nulla experincia; motiu pel qual no van ser rival pel mecanitzat Exrcit Roig, molt superior en blindats, artilleria, oficials i tctica.

Tot i a veure el problema, els japonesos van cometre nombrosos errors. El primer va ser assumir que qualsevol atac que provingus des de l'oest hauria de seguir l'antiga lnia ferroviria de Hailar o encarar-se cap a Solun des de la punta oriental de Monglia. Els sovitics, efectivament, van atacar des d'ambdues rutes, per l'atac principal va provenir des del suposadament infranqueable serralada del Gran Khingan al sud de Solun i al centre de Manxria. Segon, la intelligncia militar japonesa fracass al calcular quantes tropes estaven sent transferides al front de Sibria. La seva intelligncia va preveure que l'atac seria cap a l'octubre de 1945 o a la primavera de 1946.

Els japonesos van traar nous plans a l'estiu de 1945, segons els quals s'haurien de mantenir les fronteres amb poques tropes, mentre que el gruix de les tropes japoneses es retirarien a l'entrada de Corea. No obstant aix, aquestes ordres van arribar molt tard, i per quan els sovitics van atacar a l'agost de 1945 no s'havien pogut executar.

 La Campanya .
L'operaci s'execut sobre un extens territori, major al d'Europa occidental.

 Oest i nord-oest de Manxria .
Deu minuts abans del 8 d'agost, el Front de Transbaikal va travessar la frontera amb Manxria i la Monglia Interior. A excepci dels 36 i del 39 Exrcits, les forces sovitiques no van trobar una gran resistncia, arribant a avanar entre 70 i 150km el primer dia. El 36 Exrcit aconsegu penetrar les lnies de defensa japoneses que se li oposaven i es dirig a Hailar, arribant-hi el 9 d'agost i capturant alguns sectors de la ciutat. El 39 Exrcit esquiv les posicions fortes japoneses, dirigint-se cap al sud, car volia tallar la lnia frria de subministraments i allar als japonesos atrinxerats. El 6 Exrcit Blindat de la Gurdia arrib a les faldes de les muntanyes del Gran Khingan el primer dia, avanant-se al programa establert.

El 10 d'agost, el 53 Exrcit reb l'ordre de travessar la frontera des de Monglia, amb l'objectiu d'explotar la victria aconseguida pel 6 Exrcit Blindat de la Gurdia, tot i que aquesta unitat estava molt allunyada. Adonant-se de la inutilitat de defendre les fronteres, el general Yamada orden la retirada general a la reraguarda i la construcci d'una lnia defensiva. El General Ushiroku, comandant del 3r Exrcit d'rea, va emetre una nova ordre que contradeia a la de Yamada, car ordenava que es defensessin les regions del nord i del sud de Mukden, amb l'objectiu de protegir la poblaci nipona. Totes aquestes ordres noms van aconseguir causar ms confusi a unes tropes que es retiraven rpidament.

La nit del 9 d'agost, desprs d'haver esperat en va la resposta japonesa, el comandant del 6 Exrcit Blindat orden l'inici de la difcil travessia de les muntanyes del Gran Khingan, car les unitats que les seguien ja estaven arribant a la cadena muntanyosa en altres punts. Desprs de detenir-se per treure de la vanguardia al IX Cos Mecanitzar i posar al seu lloc al V Cos Blindat de la Gurdia, prossegu l'avan. El IX Cos Mecanitzat present diversos problemes d'abastiment de combustible, car feia servit tancs Shermans estatunidencs, de major consum que els T-34s del V Cos Blindat de la Gurdia. A la matinada de l'11 d'agost, ambds cossos cuirassats de vanguardia del 6 Exrcit Blindat van travessar el pas del Gran Khingan, entrant a la gran plana de Manxria, un territori molt ms favorable per als tancs. Aquell dia, el V Cos de Blindats de la Gurdia arrib fins a Lupei sense haver entrat en combat en cap moment. Desprs d'avanar 350km, els tancs es van trobar problemes de subministrament, car l'avan havia sigut massa rpid. Llavors es comen a enviar combustible per aire, per els dies 12 i 13 no es va fer cap progrs.


Al quart dia de l'inici de les operacions, les forces del Front de Transkaibal havien arribat als objectius previstos pel cinqu, sense haver-se trobat amb una oposici seriosa, a excepci de Hailar, que dur fins al 18 d'agost.

Contrariats davant dels desastres d'Hiroshima i Manxria, l'Emperador del Jap va emetre una ordre d'alto el foc el 14 d'agost, orde que no va ser transmesa amb xit al front pel General Yamada, motiu pel qual els sovitics van prosseguir amb l'ofensiva.

Pel 14 d'agost, tots els exrcits sovitics ja havien travessat el Gran Khingan, i el Mariscal Vasilevski orden la captura de Kalgan, Chihfeng, Mukden, Changchun i Tsitsihar abans del dia 23.

El 18 d'agost, el Grup de Cavalleria Mecanitzada Mongola arrib a Kalgan i, desprs de capturar la ciutat, van travessar la Gran Muralla Xinesa, dirigint-se cap a Beiping, lliurant durant el seu cam equipament enemic capturat al 8 Exrcit al Partit Comunista Xins, que es trobava en guerra amb la Repblica de Xina. Aquell mateix dia, les tropes del 17 Exrcit Sovitic van arribar finalment a la costa del mar de Bohai. El 21, el 6 Exrcit Blindat ocup Changchun i Mukden, tot i que tropes aerotransportades havien arribat a les ciutats dos dies abans. Donada l'escassetat de combustible, es decid que les tropes que havien de participar a la captura de Port Arthur es traslladarien en tren.

Desprs, la resistncia japonesa va disminuir visiblement i es consider la campanya com a finalitzada. El fet de qu la travessia per les muntanyes del Gran Khingan fos possible haver-la fet amb tanta facilitat va ser un error imperdonable dels generals japonesos. La manca de coordinaci entre els mateixos tamb contribu al velo tancament del front. Els japonesos van lliurar l'oest de Manxria amb molta facilitat, sense oferir resistncia, a diferncia d'Hailar. Els posteriors problemes d'abastiment sovitics no van ser aprofitats pels japonesos, fins i tot quan el 6 Exrcit Blindat de la Gurdia en va mantenir inactiu gaireb dos dies.



 Manxria Oriental .
La missi del 1r Front de l'Extrem Orient era ms complexa. A 80km a l'oest de la frontera amb la Uni Sovitica, els japonesos havien construt una srie de grans i complexes fortaleses, deixant tropes de diversi a la frontera. Aquesta, defensada pel 1r Exrcit d'rea, era ms curta que qualsevol altra, i anava des del nord del llac Janka fins al Mar del Jap. Els planificadors sovitics van decidir travessar la lnia defensiva enemiga per regions poc defensades, al considerar-se no aptes perqu fossin travessades per grans unitats, i allar les fortificacions defensives. El gruix de les forces sovitiques continuaria avanant cap a l'oest, per a prevenir la formaci d'una nova defensa japonesa coherent.

L'atac sovitic s'inici a la mitjanit del 8 d'agost i, a l'igual que al Front de Transbaikal, aquest front no va disparar la seva artilleria contra la frontera. Una tempesta sobtada va deixar xops als atacants, tempesta que no cess fins a la matinada del 9 d'agost. No obstant aix, la pluja va fer creure als japonesos que els sovitics no atacarien en aquelles condicions, i molts gurdies fronteres van ser sorpresos.

El 5 Exrcit encapal l'ofensiva, executant un atac en dues onades. La primera pass per la regi fortificada de Volinsk, allant als defensors nipons, els quals van ser reduts per la segona onada en 3 dies (dita onada incloa a sapadors i artilleria auto-propulsada). La nit del dia 9, el 5 Exrcit havia obert una escletxa de 35km a les lnies defensives japoneses, i havia avanat entre 16 i 22km ms enll.

Mentrestant, al flanc dret del 5 Exrcit, el 1r Exrcit de la Bandera Roja s'obria pas a travs d'un esps bosc de 12km de longitud. Davant dels tancs avanaven 3 divisions de fusellers, obrint cam pels tancs. Al migdia del 10 d'agost, les unitats sovitiques van sortir del bosc, i l'avan sovitic s'acceler. Els japonesos van rendir Linkou fcilment, retirant-se a posicions defensives pre-establertes al nord i nord-est de Mudanjiang.

Davant del llac Janka, el 35 Exrcit repet les mateixes tctiques de presa de "regions fortificades" que estaven executant altres unitats. En efecte, travessant per terreny pantans i inundat, tropes del 35 Exrcit van allar les fortaleses japoneses i van travessar els rius que s'interposaven al seu cam, intentant no reduir el ritme d'avan. Quan els japonesos es van adonar que era intil defendre la seva secci de frontera, es van retirar a Mudanjiang. Desprs del 13 d'agost, la resistncia japonesa prcticament va desaparixer a la regi. Davant de l'avan vertigins, molt superior al planificat, s'orden al 5 Exrcit que avancs la data de tots els seus objectius. Pressionat, el comandant de l'exrcit envi la 76a Brigada Blindada la davantera, mentre que la resta de les seves forces el seguien en columna. No seria fins al mat del 12 d'agost que aquesta fora es trobaria una forta resistncia i se li haurien d'enviar reforos immediatament des de la reraguarda, amb un atac previ d'artilleria. Desprs d'obrir un forat de noms 4km a les posicions japoneses, els sovitics van continuar avanant direcci Mudanjiang. A l'adonar-se de les intencions sovitiques, els japonesos es van retirar a la ciutat, a on van improvisar un permetre defensiu.

La nit del 13 d'agost, unitats del 5 Exrcit van arribar a les primeres fortificacions a Mudanjiang. Al dia segent, unitats del 1r Exrcit Bandera Roja es van apropar des del nord. La ciutat era clau, car era el centre de comunicacions de la Manxria Oriental, aix com la seu del Quarter General del 1r Exrcit d'rea japons.

La batalla de Mudanjiang va durar gaireb dos dies, i el 1r Exrcit de la Bandera Roja va portar a terme tot l'assalt, car el 5 Exrcit va quedar limitat a operacions de suport. Durant la batalla, diverses divisions d'infanteria japoneses van quedar redudes a una fracci simblica dels seus efectius. Al finalitzar la batalla, el 5 Exrcit es dirig al sud-oest, mentre que el 1r Exrcit es dirig a Harbin, al nord-oest. El 18 d'agost, s'anunci la capitulaci japonesa, motiu pel qual totes les unitats japoneses van interrompre temporalment les seves operacions, preparades per a rebre la capitulaci de cada unitat japonesa. El 20 d'agost, a Harbin, unitats del 1r Front de l'Extrem Orient es van trobar amb unitats del 2n.

Mentrestant, al sud, el 25 Exrcit del 1r Front del Lluny Orient no trob una resistncia gaire seriosa en el seu avan cap a Tungning, des d'on tallarien la retirada japonesa cap a Corea. Donat a que els japonesos esperaven l'avan enemic per aquella secci, el 25 Exrcit inici el seu avan gaireb 24 hores desprs que la resta dels exrcits, en un intent de sorprendre l'enemic. La foscor de la nit i les fortes pluges van relaxar als gurdies japonesos, i el 10 d'agost, unitats del 25 Exrcit van entrar a Tungning.

En aquell punt, el Mariscal Meretskov va considerar que, tot i a que els seus exrcits havien guanyat totes les batalles frontereres, el front del 25 Exrcit era el ms favorable per a una ruptura definitiva al front. Per tant, Meretskov orden a 3 Cossos, un d'ells cuirassat, que ataqus per aquella regi. Els tancs van haver d'avanar llavors a poc a poc, a travs d'una nica carretera local, mentre que cossos d'enginyers es trobaven al capdavant netejant el cam de mines terrestres. No obstant aix, tot i a que es form un coll d'ampolla que deix als atacants sovitics en una situaci frgil, la resistncia japonesa no va aparixer per enlloc. Pel 16 d'agost van caure les ciutats del nord de Corea d'Unggi, Najin i Ch' ngjin, finalitzant aix les operacions a Corea.

El 19 d'agost es radi la capitulaci japonesa a totes les unitats a Manxria, i des d'aquell dia, les unitats van comenar a rendir-se individualment. El 20 d'agost, soldats sovitics van aterrar a aerdroms a Harbin i Jilin, per rebre la rendici de les unitats all destinades. El 25 Exrcit continu el seu avan per Corea, i a finals d'agost arrib al parallel 38, frontera acordada entre Estats Units i la Uni Sovitica per l'avan de l'Exrcit Roig a Corea. Les darreres posicions fortes japoneses no van ser neutralitzades fins al 25 d'agost, tot i que algunes unitats japoneses allades, que havien quedat incomunicades o havien desobet l'ordre de capitulaci, van continuar lluitant uns dies ms.

L'ofensiva del 1r Front de l'Extrem Orient prov ser efica, distraient a moltes unitats enemigues del sector occidental del Front de Transbaikal. Els japonesos, mancats de tancs i de foc anti-tanc, no van resultar un obstacle per a les unitats cuirassades sovitiques. Els oficials japonesos havien confiat en la dificultat del terreny, que havia de ser aprofitada pels soldats d'infanteria per neutralitzar als tancs en missions sucides, per no van tenir en compte la capacitat de maniobra sovitica, que va permetre allar als punts forts japonesos. Efectivament, els casos d'heroisme i fanatisme japons a la Manxria oriental van ser molts, per totalment improductius davant un enemic amb una gran capacitat mbil.

 Nord-est de Manxria .
Tot i que les accions del 2n Front de l'Extrem Orient eren de carcter secundari, involucraven una srie de complexes maniobres, i l'avan de centenars de kilmetres amb tems limitat. El 2n Exrcit Bandera Roja i el 15 Exrcit van travessar el riu Amur, recolzats per la flotilla de l'Amur, que els proveiria de transport fluvial a les tropes. El 56 cos de fusellers envairia el sud de Sakhaln. Ambds exrcits sovitics involucrats a Manxria actuarien per separat, car quedaven separats per grans embassaments, apart de les altituds menors de les Muntanyes Khingan.

A la una de la matinada del 9 d'agost, destacaments d'avantguarda i de reconeixement del 15 Exrcit van travessar l'Amur, capturant les principals illes del mateix, sense recolzament artiller. Al iniciar-se el mat, ja s'havien establert caps de pont a la riba sud del riu, consolidades i augmentades durant el dia. La forta pluja va convertir el camp de batalla en un fangar, complicant l'ofensiva sovitica. Durant els dos dies segents, les unitats principals sovitiques travessarien lentament l'Amur, mentre que parallelament es finalitzava la neteja de defensors japonesos al sud de l'Amur.

 Conseqncies .
L'Operaci Ofensiva estratgica de Manxria, juntament amb el llanament de les bombes atmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, combinades amb el caos poltic japons van forar la rendici del Jap, car era evident per tots que el Jap ja no tenia cap esperana.

La decisi japonesa d'acceptar la rendici va ser prvia a saber l'escala de l'atac sovitic sobre Manxria, Sakhaln i les illes Kurils, per la guerra havia de continuar, car els sovitics tenien plans per envair Hokkaid  abans de l'invasi aliada de Ky sh . Segons Tsuyoshi Hasegawa, no van ser les bombes atmiques el principal motiu per a la capitulaci, sin que van ser les devastadores victries sovitiques al continent una setmana desprs de la declaraci de guerra de Stalin del 8 d'agost. No obstant aix, aquesta opini no s tinguda gaire en consideraci donat que el Quarter General Imperial a Tokio no sabia fins a quin punt de malament anava la lluita a Manxria.

La Manxria ocupada pels sovitics va donar una base d'operacions principal a les forces de Mao Zedong, que li don grans victries durant els 4 anys posteriors de guerra civil a Xina. De fet, l'xit militar a Manxria va evitar a la Uni Sovitica que hagus de rebre bases militars a Xina (promeses pels aliats occidentals), perqu tot el territori guanyat va ser cedit a la Repblica Popular de Xina. Per, abans d'abandonar Manxria, les forces sovitiques van desmantellar tota la seva considerable indstria i la van recollocar en territori sovitic.

Tal i com s'havia acordat a la Ialta, la Uni Sovitica havia intervingut a la guerra amb el Jap 3 mesos desprs de la rendici alemanya, i va recuperar els territoris de Shakhaln i les Kurils, aix com va adquirir interessos preeminents sobre Port Arthur i Dairen, amb les seves connexions ferroviries estratgiques. Els territoris a l'sia continental van ser transferits al control total de la Repblica Popular Xinesa al 1955, i la resta de possessions van ser administrades per la Uni Sovitica i desprs pel seu successor, Rssia.

Tal i com tamb s'havia acordat a Ialta, el nord de la pennsula de Corea quedava sota control sovitic; per amb desembarcament americ a Inchon (poc temps abans que l'Exrcit Roig s'hagus pogut remobilitzar i assegurar tota la pennsula), la divisi de Corea era un fet, posant-se els ciments perqu la Guerra de Corea esclats cinc anys desprs.

 Vegeu tamb .
 Guerra del Pacfic;
 Guerra Sinojaponesa (1937-1945);
 Evacuaci de Manxukuo;
 Guerres Frontereres Sovitico-Japoneses;
 Gran Guerra Patritica;
 Guerra Russo-Japonesa;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334427" title="Odeon Records" nonfiltered="408" processed="407" dbindex="130408">
Odeon Records era una etiqueta de disc fundada per Max Strauss i Heinrich Zunz a Berln, Alemanya. Se li posava el nom d'un teatre fams a Pars, la cpula clssica del qual apareix a l'etiqueta de disc d'Odeon.

El 1904 Odeon llana els primers discs de gramfons de manera doble estats. Es convertia en una filial de la Carl Lindstrm Company que tamb tenia Beka Records, Parlophone i Fonotipia. Lindstrom era adquirit per l'angls Columbia Graphophone Company el 1926. El 1931 Columbia es fusionava amb Electrola, HMV i unes altres etiquetes per formar EMI. El 1936 el director es forava a retirar-se i es canviava pel Dr. Kepler, un membre nazi. Quan l'exrcit Roig Sovitic ocupava Berln el 1945 destrua la majoria de la factoria d'Odeon. A Espanya, Argentina i Brasil l'etiqueta sobreviu com a filial d'EMI fins a l'extrem de l'era de LP, mig 1980, quan finalment desapareixia conjuntament.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334429" title="Vee-Jay Records" nonfiltered="409" processed="408" dbindex="130409">
Vee-Jay Records era una etiqueta de disc fundada durant els anys 1950, especialitzant-se en blues, jazz, rhythm and blues i rock and roll. Estava dirigida per afroamericans.

 Histria .

Vee-Jay es fund a Gary, Indiana, el 1953 per Vivian Carter i James C. Bracken, un equip marit-i-muller que utilitzava les seves inicials per al nom. El germ de Vivian, Calvin Carter, era l'home de A&R de l'etiqueta. 

Vee-Jay de pressa es convertia en una etiqueta de R&B essencial, amb la primera can enregistrada fent-lo a la part superior deu a les cartes de R&B nacionals. Vee-Jay Records sollicitava la fallida l'agost de 1966. Els bns eren posteriorment adquirits per executius d'etiqueta Betty Chiapetta i Randy Wood.

El comandant actua sobre l'etiqueta durant els anys 1950 incls cantants de blues Jimmy Reed, Memphis Esvelt, i John Lee Hooker, i cantants d'hythm and blues com les Spaniels, Dells, i El Dorados. Els anys 1960 veien que l'etiqueta es convertia en una etiqueta d'nima essencial amb Jerry Butler, Gene Chandler, Dee Clark, i Betty Everett que posava discs tant en el R&B com en cartes pop. Vee-Jay era tamb el primer per enregistrar The Pips, qui es convertia en Gladys Knight i el Pips el 1962, quan passaven a Discs de Fria.

Els xits ms grans acudits en 1962-1964, amb l'ascendent de les Quatre Estacions i la distribuci de primer material de Beatles ("From Me to You" i "Love Me Do" mitjanant Vee-Jay i "Twist and Shout", i "Do You Want to Know a Secret"? mitjanant la seva filial Tollie Records), perqu el capitoli de companyia dels Estats Units autnom d'EMI inicialment es negava a llanar discs de Beatles.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334430" title="United Artists Records" nonfiltered="410" processed="409" dbindex="130410">
United Artists Records era una etiqueta de disc fundada per Max E. Youngstein de United Artists el 1958 inicialment distribuir bandes sonores de les seves pellcules, encara que aviat passava a msica d'enregistrament d'un cert nombre de gneres diferents.

 Discs d'Artistes Units i artistes d'etiquetes associats .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334431" title="Love" nonfiltered="411" processed="410" dbindex="130411">
Love s un disc recopilatori i de banda sonora de The Beatles, publicat el 21 de novembre de 2006. Cont mixes i compilacions fetes pel Cirque du Soleil per a un xou del mateix nom. Va ser produt per Sir George Martin, i el seu fill Giles.

 Llista de canons .

Because;
Get Back;
Glass Onion;
Eleanor Rigby;
I Am the Walrus;
I Want To Hold Your Hand;
Drive My Car;
Gnik Nus;
Something;
Being for the Benefit of Mr. Kite!;
Help!;
Blackbird / Yesterday;
Strawberry Fields Forever;
Within You Without You / Tomorrow Never Knows;
Lucy in the Sky with Diamonds;
Octopus's Garden;
Lady Madonna;
Here Comes The Sun /The Inner Light;
Come Together / Cry Baby Cry;
Revolution;
Back In The USSR;
While My Guitar Gently Weeps;
A Day in the Life;
Hey Jude;
Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (Reprise);
All You Need Is Love;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334433" title="Expedici Discovery" nonfiltered="412" processed="411" dbindex="130412">
 


L'Expedici Discovery s el nom amb qu es coneix a l'Expedici Britnica Antrtica realitzada entre 1901 i 1904. Oficialment, l'expedici va ser la primera feta per britnics, a les regions de l'Antrtida, des de les expedicions de James Clark Ross, algunes dcades enrere. Organitzada per un comit representatiu de la Royal Society i la Royal Geographical Society, la nova expedici va ser realitzada amb l'objectiu de dur a terme investigacions cientfiques i exploracions geogrfiques en, el que es considerava durant aquella poca, un continent inexplorat. A ms, va aconseguir destacar a qui, majoritriament, van passar a ser personatges importants durant l'poca Heroica de les Exploracions Antrticas, entre ells es troben Robert Falcon Scott qui va encapalar l'expedici, Ernest Shackleton, Edward Wilson, Frank Wild, Tom Crean i William Lashly.

Les seves troballes cientfiques van tenir una gran repercussi en la biologia, zoologia, geologia, meteorologia i magnetisme, principalment a partir dels importants descobriments geolgics i zoolgics concretats. Quant a exploracions geogrfiques, va ser descoberta la pennsula d'Eduard VII, seguint la ruta d'exploraci a travs de les Muntanyes Transantrtiques. L'expedici, tanmateix, no va aconseguir realitzar un destacable assoliment en el Pol Sud, el qual va ser una de les seves principals intencions, assolint una cota mxima en les coordenades 8217'S. A ms d'inspirar a futures expedicions, va passar a ser una fita en la histria britnica de les exploracions antrtiques. Va ser rebuda i celebrada com tot un esdeveniment, malgrat haver requerit d'una costosa missi per alliberar al Discovery i a la seva tripulaci del gel, aix com les disputes sorgides entorn de la veracitat d'alguns dels seus xits cientfics. S'ha arribat a la conclusi que la principal falla de l'expedici va ser la seva incapacitat per controlar les tcniques que comporta un eficient viatge polar, usant esqus i gossos, un procediment que persistiria com a llegat en les expedicions britniques a l'Antrtida realitzades durant la coneguda poca heroica.

 Histria . 
 Antecedents . 
Entre 1839 i 1843, el capit de l'Armada Naval James Clark Ross  comandant els seus vaixells HMS Erebus i HMS Terror , va completar tres recorreguts cap al continent antrtic. Durant aquest lapse de temps, Ross va descobrir i va explorar un nou sector de l'Antrtida, que desprs passaria a ser explorat per diverses expedicions britniques incloent la del Discovery, i va establir a ms la geografia general del continent, batejant gran part del relleu descobert. Els seus descobriments ms notables van ser el mar de Ross, la Gran Barrera de Gel (ms tard rebatejada com la barrera de gel de Ross), l Illa de Ross, l'Illa Victria, l'estret McMurdo i els volcans bessons mont Erebus i mont Terror.

Ross tornaria a la Barrera algunes cops ms, esperant penetrar-la, encara que va ser incapa de fer-ho, aconseguint el seu trajecte ms austral en 78 10', el febrer de 1842. Ross argumentava que hi hauria una illa cap a l'est de la barrera, per mai no va poder confirmar-ho. 



 Fonts . 
 En angls . 
Coleman, E. C.: La Marina Reial en l'Exploraci Polar, des de Frobisher fins a Ross Tempus Publishing 2006 ISBN 0 7524 3660 0 ;
Crane, David: 'Esccia de l'Antrtida  ' Harper Collins 2005 ISBN 0 00 715068 7 ;
Fiennes, Ranulph: 'Capit Scott' Hodder & Stoughton, 2003 ISBN 0 340 82697 5 ;
Huntford, Roland: 'L'ltim lloc sobre la Terra' Edici de 1985 ISBN 0 330 28816 4 ;
Jones, Max: 'L'ltima gran recerca' OUP 2003 ISBN 0 19 280483 9 ;
Preston, Diana: 'Una trageda de primera fila' Constable paperback 1999 ISBN 0 09 479530 4 ;
Riffenburgh, Beau: Nimrod' Bloomsbury Paperback 2005 ISBN 0 7475 7253 4 ;
Savours, Ann: 'Els viatges del Discovery: Histria illustrada  ' Chatham Publishing 2001 ISBN 1 86176 149 X ;
Scott, Robert Falcon: 'The Voyage of the Discovery  ' Vol 1 Smith, Elder & CO 1905 ;
Smith, Michael: 'An Unsung Hero: Tom Crean, Antarctic Survivor  ' Headline Book Publishing 2000 ISBN 1 903464 09 9 ;
Wilson, Edward: 'Diari de l'Expedici Discovery' ed. Ann Savours, Blandford Press edition, 1966 ISBN 0 7137 0431 4 ;


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334434" title="Edward Adrian Wilson" nonfiltered="413" processed="412" dbindex="130413">


Edward Adrian Wilson (anomenat "Uncle Bill", Oncle Bill) (23 de juliol de 1872   29 de mar de 1912) va ser un explorador polar angls, metge, naturalista i ornitleg.

Biografia. 

Nascut i criat a la granja Crippetts a prop de Cheltenham, en Gloucestershire, Wilson va estudiar al Cheltenham College des d on va passar al  Gonville and Caius College, de la Universitat de Cambridge. T una esttua dedicada al passeig de Cheltenham, tamb se li ha dedicat un petit sal d'exposicions al museu de la ciutat. En el Gonville and Caius College es conserva la bandera del collegi que Wilson va portar amb ell al Pol Sud.

L'escola primria Edward Wilson de Londres es diu aix en la seva memria.

Els seus viatges a l'Antrtida.
  
Wilson va participar en dues expedicions britniques a l'Antrtida. La primera entre 1901 i 1904 sota la direcci de Robert Falcon Scott en el RRS Discovery en la que Wilson va actuar com ajudant de cirurgi i zoleg. 
El 1907, Ernest Shackleton li va oferir unir-se a la seva expedici a l'Antrtida, per Wilson va rebutjar la proposta.

El 1910 Wilson es va embarcar en el Terra Nova, de nou sota el comandament de Scott, aquesta vegada com a cap cientfic de l'expedici. Durant l'hivern de 1911 va viatjar al costat d'Henry Robinson Bowers i Apsley Cherry-Garrard, a Cap Crozier per a recollir embrions de Pingino Emperador. Al costat de Robert Falcon Scott, el tinent Henry Robinson Bowers, el contramestre Edgar Evans i el capit de l'exrcit Lawrence Oates van assolir el Pol Sud el 17 de gener de 1912, per van morir tots ells en el viatge de tornada, el que va motivar un sentiment de dol nacional rarament vist des de llavors.

Enllaos externs. 
Retrat d'Edward Wilson en el Cheltenham Town Museum.
Biografia d'Edward Wilson amb un bon nombre de pintures i dibuixos. (En angls).

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334435" title="Illa de Ross" nonfiltered="414" processed="413" dbindex="130414">



L'Illa Ross est formada per tres volcans en el mar de Ross a l'Antrtida, davant de la costa de la terra Victria a l'estret McMurdo. La seva rea s de 2.460 quilmetres quadrats. Sol una petita part de l'illa est lliure de gel i neu. Sir James Clark Ross la va descobrir en 1841, i va ser desprs nomenada en el seu honor per Robert Falcon Scott. Allotja el volc dorment Mont Terror, de 3.230 metres d'alria, i el Mont Erebus, de 3.794, sn els volcans actius ms australs de la Terra. Ambds van ser nomenats per Ross pels noms dels seus vaixells. La tercera major elevaci s el Muntanya Byrd, nomenat per l'explorador estadounidense Richard E. Byrd.

L'illa s reclamada per Nova Zelanda com a part de la Dependncia Ross, per aquesta reclamaci s en suspens en virtut del Tractat Antrtic.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334440" title="Royal Geographical Society" nonfiltered="415" processed="414" dbindex="130415">



La Royal Geographical Society s a instituci britnica fundada en 1830 amb el nom de Geographical Society of London per al desenvolupament de la cincia geogrfica, sota el patronatge de Guillem IV d'Anglaterra. Va absorvir lAssociation for Promoting the Discovery of the Interior Parts of Africa --tamb coneguda com l'Asociaci Africana --(fundada per Sir Joseph Banks el 1788), la Raleigh Club i la Palestine Association, integrada el 1834. La reina Victria li va concedir el ttol de "reial" el 1859.

Histria.
Entre els membres fundadors de la Societat trobem a Sir John Barrow, Sir John Franklin and Francis Beaufort. Ha estat clau el suport i la participaci de coneguts exploradors i expedicionaris, com ara:

 Charles Darwin;
 James Kingston Tuckey;
 David Livingstone;
 William Ogilvie;
 Robert Falcon Scott;
 Richard Francis Burton;
 John Hanning Speke;
 George W. Hayward;
 Henry Morton Stanley ;
 Ernest Shackleton;
 Sir Edmund Hillary;

Des de meitat del segle XIX fins el final de la Primera Guerra Mundial, les expedicions patrocinades per la Royal Geographical Society varen ser portada de diaris i les opinions dels seus president i membres eran vidament cercades pels periodistes i informadors. 

Avui en dia, la Societat lidera el centre mundial del coneixemnt geogrfic -suport a l'educaci, ensenyament, recerca i expedicions cientfiques, aix com la promoci pblica per a entendre i disfrutar amb la geografia. s membre del Science Council. La Societat s'ha fusionat amb l'Institut de Gegrafs Britnics (Institute of British Geographers). la seu de la Societat s a Lowther Lodge en Kensington, Londres.

Govern i antics Presidents.
Consell.
La Societat est governada pel Junta d'Administradors anomenada el Consell, dirigit pel seu President. Els membres del Consell i el President sn elegits entre els Socis. El consell est format per 25 membres, 22 dels quals sn electes pels Socis i amb una durada de tres anys. A ms dels membres electes, hi ha membres honorris (incluint al Duc de Kent com a President Honorari i a Michael Palin com a Vicepresident Honorari). Els membres honorris formen part el Consell.

Comits.

La Societat t cins comits especialitzats en:
 Comit d'Educaci;
 Comit de Recerca;
 Comit d'Expedicions i treballs de camp;
 Comit de Recursos d'Informaci ;
 Comit de Finances;

Llista dels principals expresidents. 
 Frederick John Robinson, 1st Viscount Goderich The Earl of Ripon (1830-1833);
 Sir Roderick Murchison (1851-1853) ;
 Sir Henry Creswicke Rawlinson (1871-1873 and 1874-1876);
 Sir Clements Robert Markham (1893-1905);
 Sir George Taubman Goldie (1905-1908);
 Major Leonard Darwin (1905-1911);
 Colonel Colonel Sir Thomas Hungerford Holdich (1919-1922);
 Sir James Wordie ;
 Lord Shackleton (1971-1974) ;
 Sir Crispin Tickell (1989-1993);
 Earl Jellicoe (1993-1997);
 Earl of Selborne (1997-2000);

Membres.
Hi ha quatre categories de socis individuals:

Membre Ordinari.
Anyone with an interest in geography is eligible to apply to become a member of the RGS.

Gegraf Jove.
People aged between 14 and 24 currently studying, a recent graduate of geography or a related subject.

Fellowship.
Fellowship of the Society is conferred to anyone over the age of 21 who has a deep involvement with geography (through research, publication, profession etc) and/or has been an ordinary member of the society for five previous years. The applicant must be proposed and seconded by existing Fellows and elected by Council. Fellows are granted the use of the post-nominal FRGS.

Postgraduate Fellow of the Society.
Is open to anyone who is a postgraduate student in Geography or an allied subject at a United Kingdom university.

Chartered Geographer.
Since 2002 the Society has been granted the power to award the status of Chartered Geographer. The status of Chartered Geographer can only be obtained by those who have a degree in geography or related subject and at least 6 years geographical experience, or 15 years geographical work experience for those without a degree. Being awarded the status of Chartered Geographer allows the use of the post-nominal letters C Geog and is evidence of a commitment to continuing professional development and the highest professional standards. For further details on how to apply please visit

Chartered Geographer (Teacher) is a professional accreditation available to teachers who can demonstrate competence, experience and professionalism in the use of geographical knowledge or skills in and out of the classroom, and who are committed to maintaining their professional standards through ongoing continuing professional development (CPD). For more information visit 

Research groups.
The society is not only a learned body but also carries out research in the following research groups. 



Awards and grants.
The society also presents many awards to geographers that have contributed to the advancement of geography. 

The most prestigious of these awards are the Gold Medals (Founder's Medal 1830 and the Patron's Medal 1838). The award is given for "the encouragement and promotion of geographical science and discovery", and are approved by Queen Elizabeth II. The awards originated as an annual gift of fifty guineas from King William IV, first made in 1831, "to constitute a premium for the encouragement and promotion of geographical science and discovery". The Society decided in 1839 to change this monetary award into two gold medals: Founder s Medal and the Patron s. The award has been given to notable geographers including David Livingstone (1855), Baron Ferdinand von Richthofen (1878), Alfred Russel Wallace (1892), and Frederick Courtney Selous (1893) to more recent winners including Professor William Morris Davis (1919), Sir Halford John Mackinder (1945), Professor L. Dudley Stamp (1949), Professor Richard Chorley (1987) and Professor David Harvey (1995). In 2004 Harish Kapadia was awarded the Patron's Medal for contributions to geographical discovery and mountaineering in the Himalayas, making him the second Indian to receive the award in its history. In 2005 the Founder's Medal was awarded to Professor Sir Nicholas Shackleton for his research in the field of Quaternary Palaeoclimatology and the Patron's Medal was awarded to Professor Jean Malaurie for a lifelong study of the Arctic and its people.

In total the society awards 17 medals and awards including Honorary Membership and Fellowships. Some of the other awards given by the Society include:
 The Victoria Medal (1902) for "conspicuous merit in research in Geography";
 The Murchsion Award (1882) for the "publication judged to contribute most to geographical science in preceding recent years";
 The Back Award (1882) for "applied or scientific geographical studies which make an outstanding contribution to the development of national or international public policy";
 The Cuthbert Peak Award (1883) for "those advancing geographical knowledge of human impact on the environment through the application of contemporary methods, including those of earth observation and mapping";
 The Edward Heath Award (1984) for "for geographical research in either Europe or the developing world";

The society also offers 16 grants for various purposes ranging from established researcher grants to expedition and fieldwork teams to photography and media grants. The Ralph Brown and the Gilchrist Fieldwork grants are the largest grants awarded by the society each worth 15,000.

See also.
Geographical Magazine ;
Royal Scottish Geographical Society;
Royal Institution;
List of Royal Societies;
Learned societies;
List of British professional bodies;
History of science;

Notes.


 Further reading .
Mill, H.R. (1930) The record of the Royal Geographical Society, 1830-1930, London : Royal Geographical Society, 288 p.
Royal Geographical Society (2005) To the ends of the Earth : visions of a changing world : 175 years of exploration and photography, London : Bloomsbury, ISBN 0-7475-8138-X ;
Winser, S. (Ed.) (2004) Royal Geographical Society with the Institute of British Geographers expedition handbook, New ed., London : Profile, ISBN 1-86197-044-7;

Enllaos externs.
Royal Geographical Society;
Royal Geographical Society Picture Library;
The official Royal Geographical Society print website containing a huge selection of RGS images;

 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334447" title="Castello Estense" nonfiltered="416" processed="415" dbindex="130416">



El Castello Estense o Castell de San Michelle s el castell de Ferrara 

Es va construir a partir del 1385 i la primera pedra es va posar un 29 de setembre, per l arquitecte Bartolino da Novara, a partir d una revolta que va convncer Nicolau II d'Este de la necessitat d erigir defenses per ell i la famlia Este. Aix fou aixecat el castell, una fortalesa contra el poble. 

Construit en ma i envoltat per un fossat ple d aigua, amb quatre torres defensives amb pavellons (anomenades, seguint el sentit anti-horari des del sud-est: Marchesana o Dell'Orologio, Dei Leoni, de Santa Caterina, i de San Paolo). Fou restaurat en part el 1554 i els pavellons en la part superior de les torres daten d aquest ltim any. En la planta baixa trobem l anomenada sala gtica, les cuines del castell i, desprs d un estret corredor, la pres anomenada de Don Giulio, anomenada aix perqu un germ d'Alfons I d'Este fou empresonat per conspiraci. A la primera planta es poden visitar moltes sales, on destaquen els sostres que no han perdut el seu color.

 La histria del castell dels Este .

Era el 3 de maig de 1385.  El poble, desesperat pels impostos i a un pas de la runa, va anar al palau del Marqus per demanar el cap de Tommaso da Tortona, l'alt funcionari que es considerava que era el responsable d'aquesta greu situaci. Nicolau II va intentar calmar la rebelli durant tot el dia, per abans del vespre era evident que noms havia aconseguit enfadar ms i ms el poble i que la mateixa seguretat dels Este estava amenaada. Va lliurar a  Tommaso a la multitud, que literalment el va destrossar.

Aquest episodi, que va ocasionar ms tard la mort dels lders de la rebelli, va convncer el Marqus que el Palau de la famlia (el que ara s el Palazzo Municipale) era insuficient per garantir la seguretat de la noblesa en cas d'aldarulls. Per aix va ordenar la construcci d'una fortalesa defensiva a la cara nord del Palau, confiant el projecte a l'arquitecte Bartolino da Novara. Va utilitzar una torre preexistent (la Torre dei Leoni), que ja era part de les parets defensives, situant-la, a grans trets, al llarg de la lnia de l actual Corso Giovecca  i del Viale Cavour. La torre es va unir per murs a tres noves torres construdes per a aquest projecte (Marchesana al sud-est, di S. Paolo al sud-oest i di S. Caterina a  nord-oest. Entre el Pallazzo Ducale (la residncia dels Este) i la fortalesa nova es va construir un passatge aeri (potser en fusta), anomenat Via Coperta que permets passar d un lloc a l'altre.
La ciutat va crixer i les muralles de la ciutat s anaren movent, i la funci defensiva del castell es va  tornar menys important i les estances es van comenar a construir en el seu interior, tot i que es considerava un annex al palau de la cort. Hrcules I va decidir establir-se al Castell i va fer diversos canvis per adaptar-lo a la vida de la Cort. 
A Hrcules I es deu l anomenada Addizione Erculea, de l arquitecte i urbanista Biagio Rossetti el 1492. 
L Addizione preveia la construcci d una gran cintura fortificada que hauria doblat les dimensions de la ciutat cap el nord i va reinventar Ferrara en clau moderna, i aix posar-la posar de ple dret entre les principals capitals europees.
Un ulterior efecte de l operaci era  desplaar el centre de l estructura urbana i trencar la jerarquia urbana tradicional.
A comenaments del segle XVI, Alfons I  va continuar la feina de restauraci i decoraci del Castell iniciat pel seu predecessor Hrcules. A partir del 1507 Alfons va fer reestructurar completament la Via Coperta per collocar-hi les prpies habitacions privades. En particular el fams Camerini d'Alabastro on es van trobar les seves precioses colleccions d art, amb pintors com Tiziano, Dosso Dossi i esculptures d Antonio Lombardo.

Les balustrades de marbre van substituir els merlets canviant tamb l'aspecte del castell mentre que ajuntar els miradors va permetre la construcci cap amunt, substituint l ptica d observaci militar per la de la contemplaci del paisatge.
Els treballs de transformaci definitius van ser ordenats per Hrcules II desprs d un foc el 1544 que va fer prou malb les obres prvies. L'arquitecte Girolamo da Carpi va donar l'aspecte extern que encara veiem avui, encara que l'interior s'ha remodelat unes quantes vegades des d'aleshores. El 1597 va morir Alfons II sense deixar hereus directes i el Papa Climent VIII va aprofitar per prendre el govern de la ciutat i el castell es va convertir en la residncia del Llegat Papal que administrava el territori de Ferrara com a governador civil (per un mandat mxim de quatre anys). Pocs canvis en l'estructura de l'edifici, el ms evident s l'augment d alada del ravelin del Nord i la decoraci de la sala adjacent (la sala on hi ha  actualment la cafeteria).
Desprs de la Unificaci d'Itlia, el castell va ser adquirit  el 1874 per la Provncia de Ferrara per 70.000 lira, que encara en detenta la possessi.
Entre 1910 i 1930 es van fer moltes actuacions, algunes discutibles, com la de deixar entrar cotxes al pati del castell.
Durant la Segona guerra mundial el rivelino nord va ser destrut pels bombardejos, i fidelment reconstrut el 1946.

El 1999, sota l impuls del President de la Provncia de Ferrara Pier Giorgio Dall'Acqua va agafar cos el projecte Il Castello per la Citt. Va comenar amb la restauraci del Palazzo Giulio D Este, nova seu de la Prefettura, i el 2002 quan la Prefettura es va traslladar al Corso Ercole I D Este es va iniciar la restauraci del Castell. El complex itinerari de la restauraci del Castell ha tingut fites importants de recordar: la mostra Il Trionfo di Bacco inaugurada el 2002 pel President de la Repblica italiana Carlo Azeglio Ciampi i l exposici Gli Este a Ferrara inaugurada el 14 de mar de 2004 pel President de la Comissi Europea Romano Prodi van tenir un enorme xit de pblic. El 2006, amb l obertura del Camerini d Alfons d Este s acaba el projecte de restauraci del Castell,  un somni llarg temps perseguit pels ferraresos.

 Vegeu temb .
 Este;
 Ferrara;

 Enllaos externs .
 Lloc oficial del Castello Estense;
 Lloc turstic oficial de la Provncia de Ferrara;
 Lloc de la Provncia de Ferrara;
 Catleg en lnia del patrimoni artstic dels Este escampat pels museus del mn;
 El centre histric de Ferrara com a  patrimoni mundial reconegut per l'Unesco ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334451" title="Chester Alan Arthur" nonfiltered="417" processed="416" dbindex="130417">


Chester Alan Arthur (Fairfield, Vermont, 5 d'octubre de 1829   Nova York, 18 de novembre de 1886) va ser un poltic estatunidenc, vint-i-un president dels Estats Units. Era membre del Partit Republic i va treballar com a advocat abans d'esdevenir el vint Vice President dels Estats Units sota James Garfield. Garfield va ser ferit de mort per Charles Guiteau el 2 de juliol de 1881, per no va morir fins el 19 de setembre, moment en qu Arthur va accedir a la presidncia, crrec que va ocupar fins al 4 de mar de 1885.

Abans d'entrar en la poltica activa, Arthur era membre de la facci Stalwart del Partit Republic, i protegit de Roscoe Conkling, havent arribat a ser recaptador de duanes del Port de Nova York. Hi va ser nomenat pel president Ulysses S. Grant, per va ser cessat pel segent president, Rutherford B. Hayes, en un intent de reformar el sistema de clientelisme poltic a Nova York. 

Per a disgust dels Stalwarts, el que una vegada fra Recaptador del Port de Nova York esdevingu, com a president, un aferrissat defensor de la reforma del funcionariat. Va evitar els anteriors companys de clientelisme poltic i arrib a apartar-se totalment del seu antic protector Conkling.  La pressi pblica, en augment desprs de l'assassinat de Garfield, va precipitar la celebraci d'un congrs per a elegir President. El primer xit d'Arthur va ser l'aprovaci de la Llei Pendleton sobre la reforma del funcionariat. Arran de l'aprovaci d'aquesta norma se li va atorgar a Arthur el sobrenom de "The Father of Civil Service" ("Pare del Funcionariat") i va fer que obtinguera una reputaci favorable entre els historiadors.

L'editor i periodista Alexander K. McClure va escriure, Ning no ha accedit a la presidncia envoltat de tan pregona i general desconfiana,  i ning no s'ha retirat... ms ampliament respectat. L'escriptor Mark Twain, profundament cnic amb els poltics, va reconixer, Realment seria difcil millorar l'administraci del President Arthur.

Infantesa i educaci.
Chester Alan Arthur era fill del predicador William Arthur, nascut a Irlanda, i de Malvina Stone Arthur, nascuda a Vermont. Les referncies oficials al seu naixement coincideixen a situar-lo a Fairfield, Comtat de Franklin, Vermont el 5 d'octubre de 1829. No obstant aix, el mateix Arthur va reivindicar alguna vegada haver nascut l'any 1830. Son pare havia emigrat inicialment a Dunham, Qubec, Canad, on en companyia de la seua muller va regentar una granja a 129km de la frontera amb els Estats Units. Hi ha hagut permanents especulacions sobre el fet que el futur president haguera nascut al Canad i que la famlia es traslladara posteriorment a Fairfield. Atesa la manca de documentaci oficial i l'aparent confusi sobre l'any de naixement d'Arthur, els historiadors han estat incapaos de rebutjar definitivament aquesta hiptesi.  Per, tot i en el cas que fos certa, Arthur era ciutad estatunidenc en virtut de la ciutadania dels seus pares, i aix el feia constitucionalment elegible per a ser vicepresident o president.  Alguns dels seus oponents van circular el rumor del seu naixement a Canad durant l'elecci de 1880, per no van poder provar-lo, i cap nova prova ha apregut des d'aleshores.

Arthur va passar alguns anys de la seua infncia a Perry, Nova York. Un dels amics d'infantesa d'Arthur recordava com les seues capacitats poltiques van quedar paleses a ben curta edat: 

Quan Chester era un infant se'l podia veure al carrer desprs d'un ruixat, observant com els altres xiquets s'afanyaven a construir una petita presa al rierol del cam. Ben prompte, se'l veia ordenant a uns portar pedres, a d'altres palets, a d'altres herba o fang per a acabar la presa; i tots l'obeen sense dir ni piu. Per ell se les apanyava per fer-ho tot sense tacar-se les mans

La presidncia de Chester Arthur va ser predita per James Russel Webster, un ciutad de Perry. S'hi pot consultar una detallada descripci en un esbs autobiogrfic del mateix Webster. Un fragment del text de Webster diu;

Webster va assistir a l'esglsia baptista de Perry, el pastor de la qual era el "Vell Arthur", pare de Chester A. Arthur. Aquest darrer era llavors un infant, i el Sr. Webster, una vegada que va acudir a sa casa, va posar-li la m sobre el cap i va dir, "aquest infant potser ser President dels Estats Units." Anys desprs, en una visita a la Casa Blanca, va relatar aquest incident al President Arthur, el qual li digu que recordava perfectament l'incident tot i que el nom de l'home que havia predit el seu futur feia temps que se li havia oblidat; desprs, alant-se, va dir: "haureu de posar la vostra m al meu cap una altra vegada.

Arthur va estudiar a collegis pblics i desprs va estudiar a l'Union College, a Schenectady, Nova York. Ac esdevingu membre de Psi Upsilon, la cinquena germandat universitria ms antiga dels Estats Units, i es va graduar l'any 1848. Mentre vivia a Hoosick Falls, Nova York, va tornar a inscriure's a l'Union College, i hi aconsegu el grau de Mster l'any 1851.

Inici de la seua carrera.
L'any 1849 esdevingu director d'una acadmia a Pownal, Vermont. Va estudiar Dret, i va ser adms al collegi d'Advocats l'any 1854. Comen a practicar l'advocacia a Nova York.  Va ser un dels advocats que van defensar amb xit Elizabeth Jennings Graham,  jutjada desprs d'haver-li estat negat un seient en un autobs degut a la seua raa. Tamb va participar activament en la reorganitzaci de la milcia de l'estat.

Durant la Guerra civil dels Estats Units va servir com a cap de logstica de l'estat durant l'any 1861, i la seua tasca va ser molt lloada. Desprs va ser nomenat inspector general i cap general de logstica, amb el grau de Brigadier General, lloc que va ocupar fins l'any 1862. Desprs de la guerra va reprendre la professi d'advocat a Nova York. Amb l'ajut del seu mentor i cap poltic Roscoe Conkling, va ser nomenat pel President Ulysses Grant recaptador del Port de Nova York des de 1871 a 1878. En aquella poca es tractava d'un crrec molt lucratiu i influent, que alguns dels seus predecessors no havien ocupat amb acurat respecte a la llei. Honorable en la seua vida personal i pblica, Arthur es va aliniar amb la facci Stalwart del Partit Republic, que defensava aferrissadament el sistema d'adjudicaci de crrecs pblics als membres del partit en el govern (spoil system), fins i tot davant el vehement atac dels reformistes. Va insistir en l'honestedat de l'administraci de la Duana del Port de Nova York, tot i que en realitat va comptar amb una plantilla sobredimensionada i amb un sistema de contractaci de personal que valorava ms la militncia o lleialtat al Partit Republic que la capacitat per a lloc del treball.

L'elecci de 1880 i la vicepresidncia.	 
L'any 1878, el successor de Grant, Rutherford Hayes, va intentar reformar la Duana. El cessat Arthur va reemprendre la prctica de l'advocacia a Nova York. Conkling i els seus seguidors van lluitar per un tercera nominaci de Grant a la Convenci Nacional Republicana de 1880, per sense xit. Grant i James G. Blaine es van estancar en 36 vots, i llavors la convenci va elegir inesperadament James A. Garfield, un veter congressista i general en la Guerra Civil.	 

Sabedor que l'elecci estava decidida, la gent de Garfield comen a buscar entre els seguidors de la facci Stalwarts un candidat per a la vicepresidncia. Levi P. Morton, aconsellat per Conkling, hi va refusar, per Arthur hi accept, dient al seu empipat lder, s un honor que mai no haguera somniat assolir. He d'acceptar-hi! Conkling i els seus seguidors Stalwart no van tenir ms remei que acceptar la nominaci d'Arthur com a vicepresident. 	 	 

Arthur va treballar durament en la campanya de l'elecci seua i de Garfield, en una fero competncia que va fer que obtingueren menys de deu mil vots a nivell nacional. 	 

Desprs de l'elecci, Conkling va comenar a fer demandes a Garfield, i el vicepresident va donar suport al seu antic cap i no al president. Segons la recent biografia de Garfield, deguda a Ira Rutkow, el nou president detestava el vicepresident i no li donava accs a sa casa.

LLavors, el 2 de juliol de 1881, el president Garfield va rebre un tret en l'esquena disparat per Charles J. Guiteau, qui va cridar: Sc un Stalwart dels Stalwarts... Arthur s ara el president!! Al xoc que Arthur va patir amb l'assassinat es va afegir la mortificaci que li va causar la declaraci de Guiteau en el moment d'executar aquell crim poltic. (Madmen and Geniuses, Barzman, 1974)



Presidncia 1881 1885.
Assumci del crrec.

El President Arthur va jurar el crrec dues vegades. La primera poc desprs de les 12:00h de la matinada del 20 de setembre a sa casa de l'Avinguda Lexington de Nova York, davant del jutge John R. Brady; la segona dos dies desprs, noms tornar a Washington.

Poltica.
Arthur era conscient de les faccions i rivalitats existents al si del Partit Republic, aix com dels enfrontaments entre els defensors del clientelisme i dels defensors d'un sistema de funcionariat. En incorporar-se a la presidncia, va creure que l'nica manera d'assolir el reconeixement de la naci era mantenir-se independent front a ambds sectors. D'aquesta manera, Arthur va determinar aplicar les seues prpies receptes a la Casa Blanca. Comen per rellevar del crrec a tots els membres del gabinet de Garfield, amb l'nica excepci del Secretari de Guerra Robert Todd Lincoln.

Va seguir la moda, tant pel mode de vestir com per les companyies que va freqentar; sovint va ser vist amb l'elit de Washington DC, Nova York i Newport. Per a indignaci dels Stalwarts, el que una vegada fra Recaptador del Port de Nova York esdevingu, com a president, un aferrissat defensor de la reforma del funcionariat. L'any 1883, va aconseguir que el Congrs aprovara la Llei Pendleton, que establia una Comissi bipartita de la Funci Pblica que puguera actuar contra la corrupci i contra la pressi poltica sobre el personal a crrec de les administracions pbliques, i que establira un sistema de qualificaci que fera que alguns llocs de responsabilitat governamental foren obtingut noms a travs d'oposici. El sistema protegia els funcionaris del cessament arbitrari per motius poltics.

Actuant independentment dels dogmes del partit, va intentar reduir els aranzels per evitar que el govern suportara ingressos anuals extraodinaris. El Congrs, per, va apujar tots els aranzels que ell havia disminut. De tota manera, Arthur va signar la Llei d'Aranzels de 1883. Els agreujats estats del sud i de l'oest van girar-se vers el Partit Demcrata perqu els ajudara a canviar la situaci, i aix el els aranzels esdevingueren un important tema de confrontaci poltica entre ambds partits. 

L'administraci Arthur va promulgar la primera Llei Federal general sobre immigraci. Arthur va aprovar una ordre l'any 1882 que excloia pobres, criminals i malalts mentals. El Congrs tamb va suspendre el dret a immigrar dels xinesos durant deu anys, amb la Llei d'exclusi xinesa, fent desprs permanent aquesta decisi.

L'any 1884, va tenir lloc a Washington DC, i per iniciativa d'Arthur, la Conferncia Internacional dels Meridians. S'hi va establir el Meridi de Greenwich com a meridi d'origen i per tant la mesura de temps mundial estandaritzada, ambds en s avui dia.

Arthur va demostrar que se situava no noms per damunt de les faccions al si del Partit Republic sin tamb del mateix partit. Potser, en part, va ser capa d'adoptar aquesta postura a causa d'un secret molt ben guardat  que ell coneixia des d'un any abans que succeira al president Garfield: Arthur patia la malaltia de Bright, una afecci fatal del reny.  Aix va influir en la seua manca d'agresivitat per aconseguir ser nominat com a candidat a la presidncia l'any 1884. Amb tot, Arthur s de moment el darrer President dels Estats Units en haver sollicitat la seua renominaci i no haver-la obtinguda. El candidat nominat va ser el President de la Cambra de Representants dels Estats Units i Secretari d'Estat James G. Blaine, de Maine. Blaine, per, va perdre les eleccions generals davant del candidat del Partit Demcrata, Grover Cleveland, de Nova York.

Esdeveniment significatius del seu mandat.
Llei d'exclusi dels xinesos (1882);
Llei Pendleton de la reforma del funcionariat (1883);
Els cinc casos de Drets Civils consolidats (Civil Rights Cases) (1883);
Conferncia Internacional dels Meridians (1884);

Administraci i Gabinet.
President: Chester A. Arthur (1881-1885);
Vicepresident: no hi va haver;
Secretari d'Estat: James G. Blaine (1881) - Frederick T. Frelinghuysen (1881 - 1885);
Secretari de Guerra: Robert T. Lincoln (1881 - 1885);
Secretari del Tresor: William Windom (1881) - Charles J. Folger (1881 - 1884) - Walter Q. Gresham (1884) - Hugh McCulloch (1884 - 1885);
Secretari de Justcia: Wayne MacVeagh (1881) - Benjamin H. Brewster (1881 - 1885);
Postmaster General: Thomas L. James (1881) - Timothy O. Howe (1881 - 1883) - Walter Q. Gresham (1883 - 1884) - Frank Hatton (1884 - 1885);
Secretari de Marina: William H. Hunt (1881 - 1882) - William E. Chandler (1882 - 1885);
Secretari d'Interior: Samuel J. Kirkwood (1881 - 1882) - Henry M. Teller (1882 - 1885);

Nomenmants a la Cort Suprema.
Samuel Blatchford - 1882;
Horace Gray - 1882;

Vida social i personal.

Arthur es va casar amb Ellen "Nell" Lewis Herndon el 25 d'octubre de 1859. Era l'nica filla d'Elizabeth Hansbrough i del capit William Lewis Herndon, de l'Armada dels Estats Units. Va ser la neboda favorita del comandant Matthew Fontaine Maury.  

L'any 1860, Chester Arthur i "Nell" tingueren un fill, William Lewis Herndon Arthur, que va rebre el nom del seu avi matern. Aquest fill va morir a l'edat de dos anys a causa d'una malaltia cerebral. Altre fill, Chester Alan Arthur II, va nixer l'any 1864, i una filla, anomenada Ellen Hansbrough Herndon en honor a sa mare, l'any 1871. Ellen Arthur va morir de pneumnia el 21 de gener de 1880, a l'edat de 42 anys, noms vint mesos desprs que el seu marit accedira a la presidncia. Arthur va afirmar que mai no es tornaria a casar, i mentre va ocupar la Casa Blanca va demanar-li a la seua germana, la muller de l'escriptor John E. McElroy, que assumira certs compromisos socials i que tinguera cura de la seua filla. Arthur va dedicar a la seua muller un vitrall a l'esglsia episcopaliana de Sant Joan, a Washington, D.C. El president podia observar el vitrall des del seu despatx i va demanar que la llum de l'esglsia fos encesa de nit per poder observar-lo millor. El vitrall encara existeix avui dia.

Arthur s recordat com un dels presidents amb una vida social ms intensa, el que li va fer guanyar-se el sobrenom de "the Gentleman Boss" pel seu estil de vestir i les seues polides maneres. La professora Marina Margaret Heiss, de la Universitat de Virginia, considera Arthur com a exemple del tipus psicolgic (segons la classificaci de Myers-Briggs) INTJ.

Arthur no es va mudar a la Casa Blanca immediatament desprs d'assumir la presidncia. Va insistir en la seua redecoraci, i 24 vagons de mobles, alguns d'ells de l'poca de John Adams, hi van ser extrets i cremats. L'anterior president, Rutherford B. Hayes va adquirir dos vagons de mobles que encara es conserven a la que va ser sa casa: Spiegel Grove. Llavors Arthur va encarregar a Louis Comfort Tiffany reemplaar-los amb noves peces. Aquest dissenyador, avui dia ms conegut pels seus treballs en vitrall, era un dels ms famosos de l'poca.

Al final de la seua presidncia, Arthur s'havia guanyat una gran popularitat. El dia que va abandonar el crrec, quatre jovenetes (ignorants de la declaraci d'Arthur de no tornar-se a casar) es van oferir a casar-se amb ell. Sovint va ser anomenat l'"Elegant Arthur" per la seua manera de vestir, i sempre es va dir que veritablement tenia la presncia d'un president.  Hom sap que tenia 80 pantalons a l'armari i que se'ls canviava diverses vegades al llarg del dia. Els amics i familiars l'anomenaven amb el diminutiu "Chet" o pel seu segon nom, amb la segona sllaba tnica ("Aln").

Desprs de la presidncia.

Arthur va ser president fins el 4 de mar de 1885. En abandonar el crrec va tornar a Nova York.  Va intentar accedir al Senat l'any 1886, per no fou capa d'obtenir prou suport dels seus collegues Stalwart. En tot cas, la seua salut va empitjorar rpidament, de manera que va morir d'una hemorrgia cerebral a les 5:10 de la matinada del dijous 18 de novembre de 1886, a l'edat de 57 anys. Patia la malaltia de Bright, per la seua mort va ser relacionada amb el seu historial d'hipertensi.

El seu perode de post-presidncia va ser el segon ms curt de la histria, noms superat pel de James Polk, qui va morir noms 104 desprs de deixar de ser president.

Va ser enterrat al costat de la seua muller, al pante familiar del Cementeri Rural d'Albany, a Menands, Nova York, en un gran sarcfag a un cant de la gran parcella que cont les tombes de la major part dels membres de la seua famlia i els seus avantpassats.

 Referncies .


Enllaos externs.

 Complet assaig sobre Chester Arthur i resums de cada membre del seu Gabinet i de la Primera Dama, al Miller Center of Public Affairs;
 Biografia, a la Casa Blanca;
 POTUS - Chester Alan Arthur;
 Historial mdic de Chester A. Arthur;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334453" title="Rdio lliure" nonfiltered="418" processed="417" dbindex="130418">


Una rdio lliure s una emissora de rdio independent, de carcter no lucratiu la gesti del qual i programaci s'elabora de forma collectiva. L'emissora no est promoguda per entitats pbliques, institucionals, privades o comercials, sin que la duu un collectiu de persones o per una associaci sense nim de lucre.

El concepte procedeix de les experincies de les Rdio Lliures a Itlia i a Frana que comencen la seva marxa en els anys 70. El terme Rdio Lliure s un sinnim, ms o menys, del terme Rdio Comunitria, essent Rdio Lliure un terme que es refereix a un tipus de prctica desenvolupada especialment a Europa. El terme rdio comunitria ms ests a Amrica Llatina o a nivell internacional 

Quant al component llibertari de les rdios lliures, moltes d'elles tenen un biaix llibertari bastant acusat.

Histria als Pasos Catalans.
La primera rdio lliure va ser Rdio Maduixa de Granollers, que va iniciar les seves emissions en 1977. La va seguir Ona Lliure de Barcelona el 1979, que va ser tancada dues vegades per la policia.

D'aquestes primeres experincies de primers dels 80 continuen funcionant Rdio Pica, de Grcia i Rdio Klara, de Valncia.

El 1987, els mossos d'esquadra tanquen i requisen Rdio Pica, la Generalitat dna l'excusa que feien interferncies a l'aeroport (el que era fals i va ser demostrat en el judici posterior) en aquest moment neix una nova fornada de rdios lliures com Radio Bronka de Barcelona. 

El moviment continua, i en els 90, neix Radio Contrabanda de Barcelona. Actualment, el moviment, sembla que, discretament, torna a ressorgir. Una mostra d'aix sn Rdio Activa d'Alcoi, Rdio La Mistelera de Dnia, i Rdio Malva de Valncia.

Enllaos externs.
 Llista de freqncies de rdios lliures dels Pasos Catalans;
 Una altra llista;
 AMARC, Associaci Mundial de Rdios Comunitries;
 Documentaci tcnica ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334460" title="Escape the fate" nonfiltered="419" processed="418" dbindex="130419">

Escape The Fate s una banda de Post Hardcore y Emocore de Les Vegas, Nevada, creada en 2005.

Histria.

Formaci i Dying Is Your Latest Fashion (2005-2007).

Escape The Fate va tenir una rpida aparici a la rdio local i tamb una rpida acceptaci dels fans. A l'Octubre de 2005, van guanyar un concurs a la rdio jutjat per My Chemical Romance, qui va donar una oportunitat a la banda de comenar la seva carrera en un tour amb Alkaline Trio i Reggie and the Full Effect.

La banda va formar un contracte amb Epitaph Records. El seu primer EP de cinc canons, There's No Sympathy for the Dead, va sortir a principis de 2006. Les dates del seu tour a l'estiu van incluir varies cites en el Warped Tour, i la banda posteriormente van cancellar un tour amb Bullet for My Valentine i Eighteen Visions degut a problemes personals. El cantant Ronnie Radke va abandonar la banda desprs de la declaraci de culpabilitat com a complice d'un assassinat unes setmanes abans de la sortida del primer lbum, Dying Is Your Latest Fashion, el 26 de setembre de 2006. Dying Is Your Latest Fashion va arribar al nmero *12 de la Billboard Heatseekers chart i al *19 a Top Independent Albums chart.

Al 6 de Novembre de 2006, la banda va escriure al seu blog de MySpace blog que Radke tornava a la banda. Cal dir que Radke tamb ho va escriure al seu propi MySpace explicant la seva absncia i descrivint el seu nou amor per la vida.

Omar Espinosa va deixar el grup durant el tour Black On Black a finals de 2007. Va deixar clar al seu blog de MySpace que ell deixava la banda pel b d'aquesta, que la seva marxa era en bones intencions, i que seguia compartint amistat amb els membres de Escape the Fate. Va afegir que continuar donant suport als membres, i segueix creient que s una gran banda.

Departure of Radke (2008).

Radke va tenir alguns problemes amb la llei desde 2006, uns dels quals estaven relacionats amb les drogues. Radke tamb va ser sentenciat a un perode de proves de quatre anys a Las Vegas, per la seva participaci en una baralla que va ocorrer el maig de 2006. Aquesta, va acabar amb la vida d'un noi de 18 anys anomenat Michael Cook.

A finals de 2007 la banda va aturar tots els tours a causa de l'incident. Ell va ser buscat per violar la seva llibertat condicional a la seva ciutat natal a partir del 12 de Juny de 2008, i va ser capturat el 16 de Juny de 2008. Radke va ser expulsat oficialment de la banda a principis de 2008. Els membres van decidir fer-lo fora per permetre seguir endevant amb el grup.
Craig Mabbitt de Blessthefall es va encargar de remplaar a Radke com a representant i veu principal de la banda.

This War Is Ours (2008-Actualitat).

El 6 de maig de 2008 Escape The Fate va anunciar a la seva pgina de MySpace que Craig Mabbit era el nou membre oficial i que ja havien comenat a treballar en el seu nou lbum, que es t previst enllestir-lo a finals de 2008.

L'lbum es dir This War Is Ours i sortir als Estats Units el 21 d'Octobre de 2008 per Epitaph Records.

 Estil .

El seu so es comparable a bandes com de From First to Last i Eighteen Visions. Per molts consideren que Escape the fate t moltes qualitats niques, com lnies de baixos comt complexes, que no sn molt utilitzades per grups d'estils semblants. 

 Membres .
 Membres actuals .
 Craig Mabbitt - (2008 - actualitat) - cantant;
 Bryan "Monte" Money- (2005 - actualitat) - guitarra, segones veus;
 Max Green - (2005 - actualitat) - baix, segones veus;
 Robert Ortiz - (2005 - actualitat) - bateria;

 Antics membres .
 Ronnie Radke - (2005-2008) - cantant ;
 Omar Espinosa - (2005 - 2007) - guitarra rtmica, segones veus;

 Videografia .
 "Not Good Enough for Truth in Clich" (versi demo);
 "There's No Sympathy for the Dead" (versi en directe);
 "Not Good Enough for Truth in Clich";
 "Situations";
 "The Flood";

Discografia.

 There's No Sympathy for the Dead - 26 de Maig del 2006);
 Dying Is Your Latest Fashion - 26 de Septembre del 2006;
 This War Is Ours - 21 d'Octubre del 2008;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Myspace oficial;
 Web dels fans oficial (en angls);
 Web d'Epitaph;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334468" title="Josmer Volmy Altidore" nonfiltered="420" processed="419" dbindex="130420">
Josmer Volmy Altidore s un futbolista estadounidenc naixcut a la ciutat de Livingston a l'estat de Nova Jersey el 6 de novembre de 1989. Actualment juga en el submar groguet.
 
 Biografia .
T nacionalitat estatunidenca, encara que tamb t avantpassats haitians. Quan era petit, el seus pares es traslladaren a Nova York, per lo que aquest noi entr a formar part de les categories inferiors del Red Bull New York. En aquest club fou progressant poc a poc, encara que debut molt prompte amb tan sols 16 anys. Poc desprs es convert en el jugador ms jove en marcar un gol en la MLS, fent amb tan sols 337 dies desprs, desbancant aix a Freddy Adu. En la temporada 2006 jug 9 partits (5 de titular) i consegu anotar 4 gols. En la temporada 2007 jug 24 partits (17 com a titular) i marc 9 gols, a ms de donar 4 assistncies. Aquests bons nmeros, feren que el seleccionador nacional es fixara en ell per a convocar-lo amb la selecci absoluta.

Amb aquestes estadstiques alguns clubs europeus com el Reial Madrid es fixaren amb ell per el conjunt 'merengue' descart el fitxatge i un altre equip espanyol, el Vila-real CF, acord el fitxatge del Toro Altidore amb el Red Bull New York per $8 milions, el 4 de juny de 2008. 

Jozy Altidore s'estren a la Lliga espanyola com a golejador en el partit del Athletic Club de Bilbao - Vila-real CF en el que, entrava substituint a Joseba Llorente i als 26 segons d'estar al terreny de joc marc el primer gol amb el Vila-real CF i el primer gol d'un nordameric a la Lliga espanyola. L'equip de la Plana guanya aquell partit per 1-4.

 Selecci nacional .
Ha sigut internacional Sub-17 i Sub-20, destacant en el Mundial Sub-20 de 2007 al anotar 4 gols, superant aix al seu company i estrella de la seva selecci, Freddy Adu. Aquests 4 gols li serviren per a ser el tercer mxim golejador del campionat.

El 9 de novembre de 2007, debut amb la Selecci de futbol dels Estats Units en un partit oficial contra Sudfrica, sols tres dies desprs de cumplir 18 anys. El 6 de febrer de 2008, Alitidore jug el seu primer partit internacional com a titular davant la Selecci de futbol de Mxic.

En 2008 jug les olimpades de Pequn per la seva selecci va ser eliminada al no passar la fase de lligueta.

 Enllaos externs .
Dades de la MLS;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334473" title="Francesc Oliver de Boteller" nonfiltered="421" processed="420" dbindex="130421">

Francesc Oliver de Boteller fou abat de Santa Maria de Poblet (1583-1598). Va sser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1587.

Fill natural de Llus Oliver i de Boteller, vescomte de Castellb i germanastre de Pere Oliver de Boteller i de Riquer que havia estat president uns anys abans. El 1569 va obtenir dispenses papals per poder obtenir dignitats eclesistiques donat el seu origen illegal.
El 1583 fou elegit abat perpetu de Poblet i exerc de vicari general de l'orde cistercenc.

 Generalitat de Catalunya.
Primer trienni .
Un llegats destacable d'aquest perode sota el mandat de Francesc Oliver s la compilaci de les Constitucions catalanes, una tasca comenada el 1495 i obstaculitzada de forma reiterada per la monarquia. Tots els assistents a les darreres Corts de Monts en varen rebre un exemplar.

Precisament va ser en aquestes Corts de Monts (1585) en qu es decid l'organitzaci de comissions delegades, les divuitenes, com a mecanisme per redrear la Generalitat. El mecanisme de control funcion i se n'arribaren a crear fins a 32 que varen actuar simultniament, deu d'elles arribant, fins i tot, al proper trienni. Ara b, el poder executiu dels diputats electes queda quasi anullat per un altre que el formen uns membres que no han estat insaculats, sin nomenats directament pels braos. Una d'aquestes divuitenes va regular, el mar de 1588, que les decisions de govern de la instituci es podien prendre amb una majoria de tretze dels divuit membres.


Com a resultat es van generar tensions i enfrontaments que acabaren amb empresonaments de cavallers, va haver menestrals a galeres i la Generalitat va patir una retallada de competncies en l s del seu pressupost i una minoritzaci en la seva capacitat poltica a convocar braos (Parlament), a crear comissions de treball ad hoc i a demanar l assessorament jurdic d advocats no ordinaris i aliens als magistrats de la Reial Audincia de Catalunya.

Cal dir que el nus del conflicte de 1588-1592 va ser ms poltic que social i era un precedent ms del conflicte endmic i sempre en estat latent per raons de potestat (de sobirania en direm ara) entre les competncies del rei i les atribucions de la terra (o entre l Audincia i la Generalitat), fins a l extrem d arribar a acusacions mtues. Els consistoris catalana acusaven el rei de voler  usar de poder absolut y no de justcia  i la monarquia acusava les institucions catalanes de voler  llevar la corona del cap de sa magestat .

Segon trienni .

Durant aquest mandat, Francesc Oliver encarreg l'ampliaci renaixentista del Palau cap a la plaa Sant Jaume (La seva imatge hi s darrera el Sant Jordi de la faana). Aquest treball encarregat per la seva decissi directa a Pere Blai, vindr a disparar el captol de despesses extraordinries fins a 400.153 lliures. 
Per contra, s'incrementen en un 11,6 % els ingressos per la bolla respecte al trienni anterior.

Francesc Oliver no va poder acabar el seu mandat, ja que va morir el maig de 1598.

Referncies.


 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334477" title="Armadillo de cua nua septentrional" nonfiltered="422" processed="421" dbindex="130422">

L'armadillo de cua nua septentrional (Cabassous centralis) s una espcie d'armadillo tolipeut. La seva distribuci s'estn des del sud de Mxic fins a Colmbia i Veneuela, i s una de les dues niques espcies d'armadillo que es troben fora de Sud-amrica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334480" title="Armadillo de cua nua gros" nonfiltered="423" processed="422" dbindex="130423">

L'armadillo de cua nua gros (Cabassous tatouay) s una espcie d'armadillo de Sud-amrica. Viu a Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai, Per i Uruguai.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334484" title="Armadillo de cua nua del Chaco" nonfiltered="424" processed="423" dbindex="130424">

L'armadillo de cua nua del Chaco (Cabassous chacoensis) s una espcie d'armadillo de la subfamlia dels tolipeutins. Viu a Argentina, Paraguai i possiblement Brasil. Els seus hbitats naturals sn els boscs secs tropicals o subtropicals i les regions arbustoses subtropicals o tropicals. Es troba amenaat per la prdua d'hbitat.


Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334486" title="Armadillo de cua nua meridional" nonfiltered="425" processed="424" dbindex="130425">

L'armadillo de cua nua meridional (Cabassous unicinctus) s una petita espcie d'armadillo de Sud-amrica. Viu a Colmbia, Veneuela, Per, Bolvia i Brasil.

s un animal terrestre solitari i nocturn, que viu en molts hbitats que van de la jungla a les regions herboses. Com molts armadillos, s insectvor, alimentant-se de formigues i trmits. Excava caus amb una entrada d'aproximadament setze centmetres de dimetre; noms els utilitza durant una nit i llavors els abandona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334494" title="Opssum d'Azara" nonfiltered="426" processed="425" dbindex="130426">

L'opssum d'Azara (Didelphis albiventris) s una espcie d'opssum de Sud-amrica. Viu a Argentina, Bolvia, Brasil, Equador, la Guiana, Per, Surinam, Uruguai i Veneuela.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334500" title="Opssum com" nonfiltered="427" processed="426" dbindex="130427">

L'opssum com o sariga comuna (Didelphis marsupialis) s una espcie d'opssum que viu des del sud de Mxic fins a Bolvia. Prefereix els boscos, per tamb pot viure en camps o ciutats.

s aproximadament de la mateixa mida que un gat. La seva cua fina i suau pot mesurar 50 cm. T 50 dents.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334505" title="Opssum de Virgnia" nonfiltered="429" processed="427" dbindex="130429">

L'opssum de Virgnia (Didelphis virginiana) s l'nic marsupial trobat a Amrica del Nord ms al nord del Rio Grande. s un animal solitari i nocturn de la mida d'un gat domstic. s un oportunista reeixit i es troba a Amrica Central i Amrica del Nord de costa a costa (introdut a Califrnia el 1910), i de Costa Rica al sud del Canad; sembla que encara est ampliant la seva difusi cap al nord. Els seus avantpassats evolucionaren a Amrica del Sud, per pogueren colonitzar Amrica del Nord durant el gran intercanvi americ, possibilitat per la formaci de l'istme de Panam fa uns tres milions d'anys. s habitual veure'l a prop de poblacions, buscant entre les deixalles, o mort per atropellament al costat de la carretera.

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334507" title="Zeforme" nonfiltered="430" processed="428" dbindex="130430">



L'ordre dels zeformes es troba constitut per peixos actinopterigis del superordre dels teleostis i agrupa 7 famlies, 20 gneres i unes 35 espcies. Als Pasos Catalans s representat per dues famlies: els zeids (amb el gall, Zeus faber) i els caprids (amb el gallet o xavo, Capros aper). 

Morfologia.

 Presenten el cos bastant comprimit lateralment, molt ample, i cobert de grosses escates ctenoides.
 Entre 21 i 46 vrtebres.
 El dors molt elevat.
 El cap gros.
 La boca molt protrctil.
 La lnia lateral corba al centre dels costats.
 La bufeta natatria grossa.
 Les aletes pectorals petites i les ventrals en posici jugular o torcica, i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base.;

Hbitat.

Es distribueixen en els oceans, en aiges de relativa fondria.

Famlies.

 Subordre Zeioidei;
 Famlia Cyttidae;
 Famlia Grammicolepididae;
 Famlia Oreosomatidae ;
 Famlia Parazenidae;
 Famlia Zeidae;
 Famlia Zenionidae;
 Subordre Caproidei;
 Famlia Caproidae;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 BioLib ;
 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334513" title="Teatre de Dions" nonfiltered="431" processed="429" dbindex="130431">

El teatre de Dions va ser el ms gran teatre de l'antiga Grcia, situat als peus de la part sud de l'acrpoli d'Atenes i formant part de els tmenos de Dions. Dedicat com el seu nom indica al du del vi i del teatre, Dions, inicialment es representaven en honor del du cants i danses rituals al voltant de l'altar dels coreautas i els espectadors seien al voltant, fins que va anar evolucionant a les tragdies clssiques de squil, Sfocles, Eurpides i Aristfanes. Als anys 407 aC la costum era que continuat de la representaci trgica es fes una stira, el temps de les representacions s'allargava unes nou hores i l'entrada era gratuta. 

Fou construt durant el segle IV aC, amb una capacitat per a 17.000 espectadors. Els actors estaven collocats en una plataforma, hi havia una part interior on s canviaven d'indumentria, i els espectadors s collocaven al pendent del tur, lloc on s'acostumava a construir els teatres. A la fi del segle V aC van ser subtituts les primitives plataformes de fusta per graderies de pedra. La part central de les primeres grades havia 67 seients que van ser realitzats, posteriorment,  en marbre decorat i estaven reservats per als sacerdots.

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334514" title="Batimetria" nonfiltered="432" processed="430" dbindex="130432">


Una batimetria s l'equivalent mar a una hipsometria. El nom ve del grec      , profunditat, i       , mesura. Es a dir, que una batimetria s l'estudi de la profunditat subaqutica, ja siga als oceans o a un llac. Una carta batimtrica mostrar doncs el relleu del terreny com a lnies de contorn anomenades isbates i en altres ocasions tamb es fan representacions tridimensionals amb imatges generades per ordinador.

Inicialment, el terme batimetria es referia no ms al mesurament de la profunditat dels oceans. Les primeres tcniques pera aconseguir-les consistia en mesurar la profunditat amb cabs pesats (que normalment tenien plom o cap altre metall pesat) damunt d'un vaixell. La major limitaci d'aquesta tcnica s que no ms mesura un punt que es insuficient i caldrien moltes mesures per a fer una interpolaci adecuada.



Actualment la manera ms com de mesurar la profunditat es amb ecosondes (sonar) posades a un vaixell que va registrant la profunditat enviant una ona sonora cap al fons i mesurant quan de temps triga en tornar-hi. Aquesta profunditat es desa d'alguna manera combinada amb les coordenades que t el vaixell en eixe moment concret obtingudes normalment amb un sistema GPS. Altra manera tamb molt com hui en dia per a fer batimetries consisteix en alguna mena de sistema LIDAR, encara que normalment tenen menys precisi espacial i s'utilitzen per a grans extensions.


Enllaos externs.
 Mapes de profunditat en 2D i 3D ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334515" title="Volendam" nonfiltered="433" processed="431" dbindex="130433">


Volendam s una ciutat de la provncia d'Holanda Septentrional als Pasos Baixos. La ciutat t uns 22.000 habitants (novembre de 2007).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334518" title="Reggus" nonfiltered="434" processed="432" dbindex="130434">
El Reggus s un festival musical de reggae que se celebra a Reus (Baix Camp) a Catalunya.

Nasqu l'any 1993 i se celebra a finals de juny o principis de juliol.

Les primeres edicions foren a La Palma, desprs tamb es realitzar al camp de futbol de la Pastoreta i l'ltima edici fou al Parc del Roqus.

Dies abans del festival hi ha La nit de Marxa, que s un petit concert a la Palma en presentaci del festival en dates de la festa de Sant Pere.

A l'ltima edici (2008), hi assistiren ms de 2.000 persones.

Grups Participants.

 2004: Maroon Town, Jah'Sta, Makumba, Los Aslandticos, Samba da Rua, DJ Floro i Pirat's Sound Sistema.
 2005: Skatal, Caaman, La Kinky Beat, Pirat's Sound Sistema i Vallsamba.
 2006: Morodo, Dr. Ring Ding, Darga i Ki Sap.
 2007: The Skatalites, Chulito Camacho & Benjamin, Bad Sound Sistema i Lone Ark.
 2008: Max Romero, Terracota, La Familia Torelli, Dr. Calypso i Afrika.

Enllaos externs.
 Pgina oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334524" title="San Giorgio de Ferrara" nonfiltered="435" processed="433" dbindex="130435">

San Giorgio di Ferrara, consagrada el 1135 s la catedral de Ferrara




Quan es va completar la part ms baixa de la faana romnica i les faanes laterals el 1135 es va consagrar la catedral. Segons una inscripci ara perduda, l'esglsia fou construda per Guglielmo II Adelardi (mort 1146), que hi est enterrat. 

L'escultura del portal principal s de Nicholaus, esmentat en la inscripci perduda com l'arquitecte de l'esglsia, i s el ms notable d aquesta catedral: representa un extraordinari "ltim Judici". La part superior de la faana principal, amb arcades ogivals, data del segle XIII i el portal t lleons ajaguts i escultures elaborades a dalt. L'interior es va restaurar en estil barroc el 1712. Com a resultat d'aquesta restauraci es va tancar la "Porta del Mesi", imponent entrada pel flanc sud, les decoracions externes de la qual havien estat definitivament tretes el 1717.

Hi queden els "formelle dei mesi" , que donaven el nom a la porta, i que es conserven al del museu de la catedral, i els hipogrifs de fora, que aguantaven les columnes del portal i que ara sn al frontal de la catedral.El campanar, en l estil del Renaixement, data de 1451-1493, per l'ltima planta es va afegir al final del segle XVI, per tanmateix queda incomplet. El seu plnol s'atribueix a Leon Alberti Batiste, tot i que aquesta atribuci no s segura.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334526" title="Sariego" nonfiltered="436" processed="434" dbindex="130436">

Sariego (en asturi, Sariegu) s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb  Gijn i Villaviciosa, a l'est con Villaviciosa, Nava i Cabranes, al sud amb Siero i Nava i a l'oest novament amb Siero. s el lloc de naixement del riu Nora. 

Les seves festes principals sn les de Santiago (el cap de setmana anterior al 25 de juliol) i Sant Pedrn de la Cueva (el tecer diumenge d'agost). Tamb s'estan recuperant algunes festivitats relacionades amb algunes activitats tradicionals com per exemple l'esfoyaza. 
 Geografia .
 Relleu .
Morfolgicament Sariego s una gran vall envoltat de muntanyes no molt altes, inscrit en la depressi mesoterciaria asturiana, en la part del naixement del riu Nora i amb el lmit nord en el cordal de la Llomba. La composici del sl i del subsl comprn principalment al perode secundari, majoritriament trisic, jursic, conglomerats i arenisques, mostrant-se rastres paleozoics com les calcries de muntanya a Careses. Les elevacions ms destacades sn: El pic Fario amb 731 metres en la zona occidental i que serveix de lmit amb Siero, la lloma del Arbazal amb 563 metres i que s el punt limtrof de Sariego, Nava, Cabranes i Villaviciosa, i tamb destaca la penya dels Cuatro Jueces, que separa els termes de Sariego, Siero, Gijn i Villaviciosa. 
 Hidrografia .
El principal riu del concejo s el riu Nora, el naixement del qual se situa en el noreste de Sariego, concretament en la font de ora a Valvidares. Travessa el concejo durant 6 km, per a passar A Siero i acabar donant les seves aiges al riu Naln, del que s el seu afluent ms important dintre del seu vessant dret. Dna a la vall un carcter asimtric, donada la major superfcie del seu vessant nortea de la qual rep cinc corrents d'aigua. En el vessant meridional fluxen rierols curts i de molt escs cabal. Les aiges subterrnies del sl originen nombroses fonts, pous, albellons, etc, que doten al concejo de gran abundncia d'aigua, i a la causa del qual pot deure'n el nom. s de destacar la font d'aiges salades trobada en el Pozu Salau. 
 Clima .
Respecte al seu clima podem enquadrar a Sariego dintre de la zona asturiana de les valls, que comprn les terres situades entre els 200 i els 800 metres. Podem afirmar que les precipitacions mitges oscillen entorn dels 1000 mm3, tenint unes temperatures mitges mnima i mxima d'entre 3 i 4 per a la mnima i 20-25 per a les mximes. Quant a la seva vegetaci, a Sariego abunden les prades naturals i els pasturatges, ja que ocupen ms de la meitat de la superfcie total del concejo. La capital del concejo de Sariego s la localitat de Vega, que s'emmarca dintre de la parrquia de Santiago. Es troba a una altitud de 260 metres i est localitzada en una mplia vall delimitat al nord per la serra de la Llomba. El seu territori va ser depenent de la mitra ovetense durant segles i es creu que va arravassar la capitalitat a la vena localitat de Moral. 
 Toponmia . 
 
En virtut del decret 116/2005 de 17 de novembre de 2005, publicat en el BOPA del 2 de desembre, van ser aprovades les formes oficials dels topnims del concejo de Sariego, passant a ser oficials en tots els casos les denominacions en asturi, llevat en el cas de Lamasanti/Llamasanti, en el qual es va optar per mantenir una denominaci bilinge. Les denominacions ara oficialitzades sn les niques que podran aparixer en la senyalitzaci viria i en els mapes oficials. 
 Evoluci demogrfica . 
L'evoluci de la poblaci en el concejo sempre s'ha mantingut ms o menys constant, tenint una mitjana histrica de 1.400 habitants, xifra que se supera encara que en molt poca quantitat avui dia, per que es troba una mica allunyada de la seva cota ms alta que va anar de gaireb 1.750 habitants en la meitat del segle XX. D'aquesta manera la poblaci de principis de segle s molt semblant, numricament parlant a l'actual. La localitzaci del concejo, situat entre Gijn, Siero, Villaviciosa i Nava li ha proporcionat una situaci avantatjosa en el centre de la regi, ja que li ha perms ocupar cert paper de localitzaci residencial que ha servit per a reduir-hi la prdua d'efectius. 

La pirmide de poblaci es troba bastant proporcionada en comparaci d'altres concejos asturians, sent altament equilibrada la relaci homes-dones. La poblaci es concentra en tres parrquies que sn les de Santa Mara de la Concepci en Brzana, la parrquia de Santiago de Sariego i la de San Romn. De totes elles la de Santiago s la qual major nombre d'habitants t amb un total de 706 i en ella es troba localitzada la capital del concejo, que s Vega. 

Respecte a l'activitat econmica del concejo cal destacar-ne dos factors aliens com sn les rendes obtingudes per les persones de Sariego que treballen en altres concejos, i les prestacions percebudes d'una banda de la poblaci (pensions, subsidis, etc). Amb tot aix el sector primari s el qual genera major nombre d'ocupacions en el municipi representant a un 41,23% del total. La ramaderia s l'activitat principal, comptabilitzant-se una majoria de caps bovins, tenint en un 70% una orientaci lctia. L'edat mitja de les persones titulars de les explotacions s de 50 anys, encara que aqu les perspectives que es produeixi un relleu generacional sn molt ms grans que en altres llocs. 

El sector secundari i la construcci no es caracteritzen per tenir una gran presncia en el concejo ni anteriorment ni ara on genera actualment un 24,3% de les ocupacions totals, sent la branca de la construcci la branca que es duu la major part d'ells. Tamb t representaci l'activitat maderera i la indstria extractiva. L'nic sector que est tenint una evoluci realment positiva s el terciari dels serveis, que ha anat guanyat importncia en el concejo durant aquests ltims anys, arribant a tenir avui dia al 34,47% del total. L'activitat del comer s la qual major nombre d'ocupacions dna al municipi. 

 Histria . 
No s'han pogut trobar vestigis histrics que provin l'existncia de vida humana en el concejo durant temps prehistrics ni romnics, ni visigots, encara que es tenen indicis d'un assentament rom en el territori, fet aquest no demostrat per falta de proves arquitectniques, epigrficas o numismtiques. La primera notcia documental que es t del concejo ens ve de l'any 996 d. C., en el qual el monarca Beremund II de Lle i la seva esposa Elvira cedeixen diverses possessions de Sariego al monestir de San Pelayo a Oviedo. Aquest fet queda commemorat el dia 14 de mar de 1996 amb una placa situada en la Font Pozu Salau, que diu: commemoraci millenari donaci de la vall de Sariego pel rei Bermudo II al Real Monestir de San Pelayo d'Oviedo. 

En l'alta edat mitjana, hi ha professionals que colloquen a Sariego dintre del territori del Maliayo (Villaviciosa), i altres persones l'inclouen en el de Siero. En el 1076 Bronildi Garca fa una donaci que inclou l'esglsia de Santa Mara, encara que no se sap exactament si es tracta de la de Sariego o d'una molt prxima que tenia el mateix nom. En l'any 1200 el rei Alfons IX de Lle cedeix terres i possessions del concejo al recentment fundat monestir de Valdedis. Durant el segle XIII les lluites entre les gents dels llogarets de Sariego i els poders monacales es van convertir en freqents, arribant a tal punt que el rei Alfons X el Savi havia concedit al poble el privilegi de poder organitzar-se en concejo, davant el que els monestirs de San Pelayo a Oviedo i Valdedis en Villaviciosa es van rebellar i van aconseguir fer que el rei canvis d'actitud no atorgant-los tal privilegi. Era Sariego lloc de passada dintre del cam de peregrinaci de Santiago, creuant el territori l'itinerari del cam francs. 

Al concejo hi arribaven caminants que, desprs de deixar Valdedis, seguien cam posteriorment per Siero i Oviedo. Es creu que va haver d'haver un hospital per a atendre i allotjar a aquestes persones que feien la peregrinaci. Se sol assenyalar com primera capital del concejo a Moral, tal com sost Jovellanos en la seva collecci d'Astries. Al constituir-se la Junta General del Principat, Sariego participa en ella com municipi de realengo amb procurador propi i vot en la mateixa. Durant l'Edat Mitjana el concejo compte amb un alferes major, regidors i dos jutges. Durant aquesta poca el control de la vall va ser exercit per la famlia Vigil-Quiones l'escut de la qual d'armes es pot observar al Palacio de Moral. 

Al principi del segle XIX, concretament en la guerra de la Independncia, Sariego va ser lloc de passada de les tropes franceses, estant els escamots asturians amagades pels seus vessants i els racons muntanyencs des d'on atacaven a aquestes tropes invasores. Acabada la contesa es comena a produir un moviment migratori a terres d'ultramar que duraria diversos anys. Ja en el segle XX la ressenya histrica ms destacada s la contesa Civil espanyola, que va deprimir als habitants com en la resta del pas. En aquesta contesa en el municipi va quedar habilitat un petit camp d'aviaci republic. 

 Parrquies .
Narzana;
San Romn;
Santiago;

 Enllaos externs .
Federaci Asturiana de Concejos;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334529" title="Llenguatge planer" nonfiltered="437" processed="435" dbindex="130437">

El llenguatge planer, tamb denominat llenguatge clar, llenguatge senzill o llenguatge ciutad, s un estil d escriure simple i eficient que permet als lectors comprendre fcilment el text escrit. Es basa en l s d expressions concises i clares, una estructura lingstica ordenada i un bon disseny del document. 

El moviment a favor del llenguatge planer neix als Estats Units cap a la dcada dels 70. S entn com un moviment de renovaci en la redacci que pretn sobretot aconseguir la comprensibilitat del llenguatge administratiu i jurdic. 

Llenguatge Planer a Espanya.
Daniel Cassany i Cristina Gelp ofereixen en respectius articles publicats a la revista Clarity una panormica de la situaci del llenguatge planer a Espanya i a les comunitats autnomes amb altres llenges oficials.

L'Associaci Lectura Fcil,entitat compromesa a fer accessible la informaci, la literatura i la cultura a totes les persones, revisa i adapta documents i altres materials informatius a llenguatge planer per millorar-ne la seva llegibilitat. 

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina web de l'Associaci de Lectura Fcil;
 Pgina web de Plain Language;
 Pgina web de Clarity;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334530" title="Gadiforme" nonfiltered="438" processed="436" dbindex="130438">








L'ordre dels gadiformes es troba constitut per peixos actinopterigis agrupats en 10 famlies, 80 gneres i al voltant de 500 espcies, entre les quals es destaquen el bacall i el llu pel seu gran inters comercial. 

Morfologia.

 Cos allargat.
 Escates petites i cicloides.
 Presncia de les ventrals abans de les pectorals.
 Aletes de radis tous (tres de dorsals i dues d'anals, o b dues de dorsals i una d'anal).
 Tant la darrera dorsal com l'anal es poden aferrar a la caudal.
 Sovint van provets de dos filaments que pengen de la mandbula.;

Alimentaci.

Sn carnvors.

Hbitat.

Sn, sobretot, espcies d'aiges profundes i d'alta mar per tamb n'hi ha a aiges dolces.

Distribuci geogrfica.

Apareixen a l'hemisferi nord.

Famlies.

 Bregmacerotidae ;
 Euclichthyidae;
 Gadidae ;
 Lotidae;
 Macrouridae ;
 Melanonidae ;
 Merlucciidae ;
 Moridae ;
 Muraenolepididae ;
 Phycidae;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Fauna Europaea ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 Vdeos i fotografies ;
 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;
 ITIS ;
 The Taxonomicon ;
 Fauna Ibrica ;
 Dr. Pez ;
 Digital Fish Library ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334533" title="Vegadeo" nonfiltered="439" processed="437" dbindex="130439">

Vegadeo s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord i a l'est amb Castropol, al sud amb Villanueva de Oscos, Taramundi i San Tirso de Abres, i a l'oest amb el riu Eo, que el separa de Galcia, novament amb San Tirso.

Etimologia. 
El seu nom original, tant del concejo com de la capital, era Vega de Rivadeo (abreujat comunament a A Veiga), que fou oficialment transformat en Vegadeo al comenament del segle XX. Com la resta de l'antic concejo de Castropol, Vegadeo va pertnyer a l'arcedianat de Ribadeo. 

Context geogrfic. 
Vegadeo abasta una extensi de 82 Km2, repartits entre la Ria de l'Eo i el domini muntanyenc de l'rea meridional del municipi. El seu lmit occidental s el concejo lucenc de Trabada, mentre que al nord i a naixent, limita amb Castropol; pel sud sn Villanueva de Oscos i Taramundi els seus vens, ocupant Santirso de Abres una petita lnia de les seves lmits suroccidentals. s Vegadeo el primer concejo que s'aboca a la Ria de l'Eo. 

Dos sectors ben diferenciats sn els quals trobem en el relleu i en el paisatge del municipi, on dominen materials com la pissarra i la quarsita. El primer s el que s'estn per la franja nord del concejo, on dominen les semiplanures alluvials i on les altituds van ascendint des de la costa fins a arribar a lmits de 300 metres. El sector sud suposa un allunyament de les planes litorals fins a arribar a la serra de La Bobia; en tot l'rea l'ascens i els pendents van fent-se ms freqents i en un tros de 15 Km passem dels 300 metres d'altitud als 681 que es registren a Penatormil, en l'extrem meridional. 

Com a norma general, el relleu s suau i de formes arrodonides, grcies a l'erosi del vent i l'aigua sobre materials tous com la pissarra, excavant valls mplies que faciliten les labors agrcoles. Les majors altituds de Vegadeo es troben al sud, com s el cas del Pozo da Neve (1.130), ja en la serra de la Bobia, o el Chao das Grallas (1.090), sense eludir l'esment al Pic Ouroso (1.015). El contrapunt el posa la franja nord del concejo amb una altitud prcticament nulla sobre el nivell del mar en les ribes dels trams finals dels rius Suarn i Eo. 

La proximitat del mar determina que aquest municipi conti amb una important xarxa hidrogrfica a que els seus aportis energtics no ha estat ali el desenvolupament histric de la comarca. Aix, aquest riu, el Suarn, rep, desprs de nixer en el Port de La Garganta (877 m), els aportis de rierols com A Mina, Braais, Aides, Lormes i Montouto. Aquest emblemtic riu travessa el concejo de sud a nord, servint en el nordest de lmit natural amb Castropol. El Monjardn segueix una llera S-N i es converteix en protagonista al seu pas pel centre urb, registrant ja la influncia de les marees. 

La conseqncia d'aquest relleu s un clima suau, ocenic, al que contribux la proximitat del mar que aporta efectes benignes que es traduxen en l'escs rigor trmic al llarg de l'any, pluges durant l'hivern i agradables temperatures durant l'estiu que en poques ocasions depassen els 25. La Serra de la Bobia actua a manera de paret, protegint al concejo dels vents del Sud. 

La capital del concejo. 
La vila de Vegadeo, cabdal del concejo, no va arribar importncia econmica i demogrfica fins a finals del segle XVIII o comenaments del XIX, sent fins a llavors, amb el ja esmentat nom de Vega de Ribadeo, un mer lloc de la parrquia de Piantn. La vila se situa a la vora del riu Suarn i immediata a la desembocadura d'aquest en la Ria de l'Eo. De fet gran part del desenvolupament urb de Vegadeo s'ha realitzat sobre terrenys guanyats a la marisma martim-fluvial, la qual cosa ha tingut, i inevitablement seguir tenint, per consegent freqents inundacions quan coincideixen el desgus de pluges torrencials en les conques dels rius Suarn i Eo amb les pleamares oceniques. Algunes d'aquestes inundacions han estat especialment catastrfiques, com l'ocorreguda al setembre de 1969. Aquesta localitzaci va motivar que la ria hagi constitut una via per la qual van navegar llanxes de cabotaje i petits vaixells que van transportar productes de la indstria vegadense al llarg de diversos segles, fins a ben entrat el XX; per a aix van existir, i encara existeixen encara que prcticament sense activitat, varis molls en la vila o en els seus voltants. La festa local se celebra el dia 15 d'Agost. 

Cal destacar tamb la fira de mostres que es realitza al juny, la segona ms important d'Astries desprs de la de Gijon, i la importncia dels mercats setmanals dels dissabtes, que atreuen des de fa gaireb dos segles una gran concurrncia de la zona astur-galaica. 

Parrquies. 

 Abres;
 Guiar;
 Meredo;
 Paramios;
 Piantn;
 Vegadeo;

 Evoluci demogrfica . 
Des que en la segona meitat del segle XIX, el concejo arribs a la seva cota mxima de poblaci amb 7.487 persones, vries sn les etapes que ha seguit l'evoluci aqu. Una primera abastaria el que succeeix des d'aquesta data fins a la primera dcada del XX, en la qual la xifra descendeix fins a 6.685 degut sobretot als moviments migratoris cap a terres ultramarines, situaci que va marcar una poca en la regi. Una altra etapa aniria des de 1910 fins a 1930, on grcies a la florida d'incipients indstries en la vila cabdal, la poblaci augmenta en ceca de mil habitants, xifra que es perdria gaireb en la seva totalitat en la dcada posterior a causa de la guerra civil. Una altra de les etapes s la qual va des que acaba la contesa fins a la dcada dels seixanta, en la qual es veu una estabilitzaci de la poblaci entorn de 6.000 habitants, per a arribar ja a l'ltima etapa en la qual es produx un lent per contnua reculada que abasta fins als nostres dies, presentant en l'actualitat una xifra de 4.704 persones. 

Encara amb aquest descens, les estructures demogrfiques del concejo no es troben molt desequilibrades, mostrant-nos un ndex d'envelliment de 121 i una relaci de sexes de 92 homes per cada 100 dones. No obstant aix hem de dir, de la mateixa manera, que aquest equilibri ve produt en una gran proporci per la influncia que exerceix la capital sobretot el municipi. Actualment el concejo es troba dividit en sis parrquies, concentrant-se ms de la meitat de la poblaci en la capital i els seus voltants, sent lloc de destinaci de moltes persones naturals d'altres localitats de Vegadeo. 

Quant a l'activitat econmica del concejo, direm que es troba bastant repartit el nombre d'ocupacions entre els tres sectors, sent el terciari el qual major nombre genera. El sector primari representa a un 35,71% de la poblaci activa, sent la ramaderia l'activitat que major quantitat de gent empra. La majoria de les explotacions treballa amb el bestiar bov, amb una orientaci productiva clarament dirigida al sector lacti. El sector secundari i el de la construcci, representen a un 16,06% de les persones ocupades, pertanyent a la branca de la construcci el major nombre de les ocupacions, seguint la mateixa tnica que en la resta del Principat. Tamb tenen una representaci important les indstries fusteres i les transformadores dels metalls, encara que aquestes mostrin una clara reculada avui dia. Finalment el sector terciari s el qual major nombre d'ocupacions genera, amb un total del 48,23%, xifra que es preveu que segueixi creixent en els prxims anys. El comer i l'hostaleria representen la major proporci dintre de les diferents branques i activitat, donant-se aquesta activitat prcticament en la seva totalitat en la vila cabdal, que es duu el 90% del total. 

 Pobles de Vegadeo . 
Abres, Barranca de Paramios, Besedo, Castromourn, Chao de Porzn, Coba, Cobre, Espina, Estelo, Folgueiras, Fuente de Louteiro, Graa de Guiar, Guiar, Louteiro, Meredo, Miou, Molejn, Monticelo, Montouto, Nafarea, Paramios, Penzol, Piantn, Porzn, Refojos, Restrepo, Seladaloura, Vega de Villar, Vijande, Villameitide, Vinjoy.

 Histria . 
El territori de Vegadeo ja va estar poblat des de temps prehistrics, com ho demostra el dolmen i els dos tmuls trobats a la Bobia. Diversos pobles es van establir per la zona, com els egobarros, els psics, els cibarcs i els albions, poble al que pertany l'estela funerria dedicada al prncep i trobada en 1932, conservada actualment al museu arqueolgic provincial. 

De la cultura castrenya tenim constncia de l'existncia en el concejo d'almenys vuit castros a Penzol, Meredo, Molexn, Montouto, Castromourn, Viladeaelle i dos ms en Obres no excavats, pertanyent la construcci d'aquests assentaments a temps prerromnicos. L'poca colonitzadora romana tamb deixa la seva influncia en el municipi com ho acrediten diverses prospeccions aurferes i la troballa de diverses diademes d'or. Durant aquesta etapa pertanyia tot el territori al convent jurdic de Lugo, les possessions del qual arribaven fins a la ria de Navia. 

En l'poca de la reconquesta, Vegadeo s'enquadra dintre dels lmits de la regi asturiana com concejo de realengo, realitzant-se en aquest perode de temps diverses donacions a l'esglsia ovetenca efectuades per la Corona asturiana i per gent particular, sent una de les ms destacades la qual donaba el monestir de San Esteban de Piantn, que era en aquells moments el lloc ms poblat i el centre de la comarca. El 1154, durant la celebraci de les corts a Salamanca, el rei Alfons VII de Castella cedeix al bisbat de Lugo terres gallegues sobre les quals tenia jurisdicci Oviedo, el que origina conflictes entre els prelats, acabant-se aquest enfrontament amb la concessi a la mitra Ovetense dels terrenys compresos entre el riu Eo i la ria de Navia, al que se li va donar el nom de "Honor del Suarn". Es funda llavors el 1280 la pobla de Reboledo, encara que aquesta no acata mai de molt bon grau les ordres eclesistiques, el que origina que en 1298 el bisbe Fernando Alonso crea la Puubla i el gran concejo de Castropol com a capital de la terra de Ribadeo, concedint als seus habitants un fur semblant al de Benavente. 

Pertany d'aquesta manera el concejo de Vegadeo i en conseqncia tot el de Castropol, a la mitra Ovetenca fins a temps de Felip II, en la qual es produx la famosa desamortizaci, mitjanant la qual es van alienar bns eclesistics a favor de la corona, amb la finalitat de pagar les despeses originades en conteses exteriors, situaci aquesta que va provocar el consegent empipament dels Bisbes, que no assoleixen parar de cap manera aquesta situaci, executant-se aqu la venda en l'any 1579. A partir d'aquest moment tot el gran concejo de Castropol viu un perode de gran prosperitat i bonana, sent el segle XVIII, el mxim exponent d'aquesta situaci, on grcies al bon emplaament del port, s'estimula la indstria i el comer. 

El segle XIX seria un dels ms importants dins de la vida de Vegadeo per diversos esdeveniments. El primer d'ells seria la guerra de la Independncia contra Frana, organitzant-se diverses partides per a lluitar contra la invasi, convertint-se la Vega del Ribadeo en una improvisada fbrica d'armes on es reunien persones que treballaven en les fbriques d'Oviedo, Trubia i fins i tot Toledo. L'altre esdeveniment del segle, i potser un dels ms importants de la histria, seria la constituci en ajuntament propi de tota la comarca de la Vega de Ribadeo, independitzant-se de Castropol, en l'any 1836, establint-se la capital a Plantn fins a l'any 1851 que aquesta s traslladada cap a la localitat de Vegadeo, actual emplaament. Els ltims temps ens deixen un despoblament progressiu del municipi, encara que vam esperar que grcies a les caracterstiques geogrfiques, demogrfiques i socials del concejo la situaci canvi prximament de rumb.


 Vegeu tamb .
 Ramn Fernndez Reguero;
 Emilio Cotarelo y Mori;
 Armando Cotarelo Valledor;
 lvaro Fernndez Surez;
 Llista d'alcaldes de Vegadeo;

 Enllaos externs .
 ;
 Pgina de l'Ajuntament;
 Federaci Asturiana de Concejos;
 Gua del Occidente Asturiano: Vegadeo;
 Comarca d'Oscos-Eo;
 Riadeleo.com - Pgina d'histria i cultura;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334536" title="Frares Bertran, Capdebou i Ventayol" nonfiltered="440" processed="438" dbindex="130440">
Frares Bertran, Capdebou i Ventayol foren mrtirs a Jap on morien devers l'any 1582. Varen nixer vers 1520 a Alcdia (Mallorca).

Aquests tres frares alcudiencs entraren en 1537 al convent francisc alcudienc fundat pel pare Joan Cresp pel Collegi de missioners de Sant Francesc.  Estudiaren teologia i llenges orientals i al finalitzar els seus estudis foren enviats a Orient.

Foren destinats a Jap on es dedicaren en cos i nima per convertir als japonesos del sintoisme o budisme al catolicisme.  Tingueren al principi, tractes amb els emperadors japonesos, ja que aquests i segons Ventayol: "Favoreciles en tal empresa los emperadores".
Quan ms andavant, moriren els emperadors que ajudaven als franciscans en la seva tasca de conversi, "(...) sus sucesores instigados por los sacerdotes paganos emprendieron contra los cristianos una persecucin la ms terrible, soemtindoles a torturas sanguinarias para obligarles a renegar de Cristo y no consiguindolo los degollaban o crucificaban para prolongar sus sufrimientos."

Foren assessinats per els japonesos vers l'any 1582.  Foren reconeguts com a mrtirs de la cristiandad i a Alcdia arribaren notcies de la seva mort.  Els alcudiencs d'ena se'ls reconeix aix:
"Estos tres hijos de Alcdia, son sin duda, los ms ilustres, preclaros y sabios que honran a nuestra patria".

Bibliografia.
VENTAYOL SUAU, Pere - "Historia de Alcdia" Tom II- 1982


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334543" title="Somiedo" nonfiltered="441" processed="439" dbindex="130441">


Somiedo (en asturi, Somiu) s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Belmonte de Miranda, a l'est amb Teverga, a l'oest amb Tineo i Cangas del Narcea i al sud amb Lle.

s el segon municipi amb menor densitat de poblaci. Tot el concejo forma part del Parc Natural de Somiedo, havent estat declarat Reserva de la Biosfera. 

 Histria . 
 
Els primers vestigis histrics trobats en sl de Somiedo es corresponen amb l'etapa de l'edat de bronze, encara que es creu que ja en temps neoltics el territori va ser colonitzat. S'hi van trobar diversos assentaments castrenys en les proximitats de Trascastro i de la Pola, que es creu que foren edificats per comunitats prerromanas. S'ha trobat en Gua i Coto de la Buena diversos denaris ibrics que daten del segle I abans de Crist. Del pas de la romanitzaci pel concejo queden diversos topnims, aix com restes de calades i fortaleses estratgicament situades per a la seva posici defensiva. Dintre d'aquestes tenim el castro de Remonguila en les proximitats de La Riera, el castell d'Alba prop de la Pola, o la fortalesa de Saliencia. 

Grcies al poble rom es va millorar i va definir l'antic traat del pas a l'altipl pel camn de la Mesa, de gran importncia posterior, tant amb la invasi musulmana com per l'expansi del regne asturi. Durant la baixa edat mitja cobra importncia el monestir de Gua, pertanyent a l'ordre Cistercenca. Va Ser fundat pel rei Ferran II de Lle i la seva dona Urraca I, que van atorgar ms tard a aquest monestir el vedat de Gua. Altres donacions efectuades a l'esglsia ovetenca van ser el monestir de Santa Mara de Lapedo, l'esglsia de San Miguel de La Llera, el monestir de Villanueva de Carzana o el de San Andrs de Cogega en Veigas. En la mitjana i alta edat mitja el concejo va estar marcat per la gran influncia que el monestir de Belmonte va exercir sobre ell. Aquesta situaci va durar fins que el monarca Alfons X el Savi en el seu afany repoblatori, concedeix la carta de poblament al municipi, establint-se inicialment en la Agera de Belmonte, on romandria durant un temps fins que es va traslladar a l'actual emplaament de la Pola. En 1277 diverses pobles de l'occident astur, entre les quals es troba Somiedo, es reuneixen en L'Espina i signen la carta de Germanor que garantir l'ordre en la zona. Durant el segle XV el llinatge de Quines va exercir un poder sobre totes les terres fins que els Reis Catlics en 1496 van eliminar tots els seus privilegis per a incorporar el concejo al realengo. 

Malgrat aix, en el segle XVI els llinatges Miranda, Flrez i Omaa van ostentar cert poder en el concejo. Al llarg de tota l'edat mitja i la moderna Somiedo va sofrir les disputes entre monestirs, famlies, pagesia i poblaci vaqueira pel control de la terra, situaci que acaba amb la supressi en 1827 del rgim senyorial, integrant-se els vedats de Clavillas i Valcrcel, Gua i Caunedo i Aguino i Perlunes al territori de Somiedo. En la guerra de la Independncia espanyola Somiedo va acollir en 1810, la retirada de les tropes defensores asturianes que fugien per culpa de l'avan de l'armada francesa dirigida pel general Bonet. En les guerres Carlistas tamb es produxen incursions de tropes en el concejo. Ja en 1934 i en temps de la revoluci l'exrcit s'amotina durant un any en Somiedo, lloc estratgic entre els focus de Laciana i Grado. Al comenar la Guerra Civil espanyola, el front s'estabilitza en El Puerto, fins al dia 25 d'octubre de 1937, que les tropes republicanes inicien la seva retirada cap a Oviedo. Finalment, no volem passar el naixement en Somiedo de lvaro Flrez Estrada, destacat economista i poltic, que fou una de les grans figures del moviment de Illustraci que van sorgir a Astries. 

 Geografia .


Des del punt de vista geogrfic el territori est enclavat en una unitat coneguda com el Mantell de Somiedo, en la qual est representada tota la srie estratigrfica paleozoica Asturiana, des de pissarra, arenisca, quarsita fins a les calcria. La desigualtat litolgica origina una competncia distinta que determina un relleu diferencial que ha modificat l'actual xarxa hidrogrfica que s'obre cam entre els nivells durs cavant diversos congosts al llarg del seu curs.

 Topografia . 
 
La topografia s una de la ms accidentades de tot el Principat d'Astries, tenint altures importants, succeint-se freqentment al llarg de la superfcie, les elevacions i les depressions. Les serres arrenquen de la serralada Cantbrica en direcci sud-nord. D'aquesta serra destaquen els pics del Cornn amb 2.194 metres i la Pea Orniz amb 2.190 metres. En la part oest del concejo en el lmit amb Tineo i Cangas es troba en adrea nord la serra de la Serrantina, que contnua amb la serra de la Cabra. Parallela a La Serrantina veiem la serra de Perlunes unida pel sud amb l'Erm. Ms a l'aquest del cordal del Perlunes vam distingir Peavera, Pea de Valdepuerco, Braeta i El Palomar. En una zona ms oriental i ms al centre vam trobar Pealba, Condiellas i Llampaza. En el lmit amb Teverga tenim els cordales de La Taula i Cueiro. En la part suroriental estan Bobia, Tarambico i Camayor i ja en la part septentrional trobem la serra de la Buestariega. Tota aquesta successi de cordales delimiten les immenses valls del municipi i que sn aquests: La vall de Somiedo, la Vall del Pigea, la Vall del Lag0, Saliencia i Las Morteras. 
 Hidrografia . 
El sistema hidrogrfic de Somiedo ho representen els rius que donen lloc al nom de les Valls, tenint la particularitat que una part del terreny que drenen, va a abocar les seves aiges a travs del rierol del port, al oce atlntic. Els rius Saliencia, Las Morteras i de la Vall, neixen en la part nord de la serralada Cantbrica i cedeixen les seves aiges al riu Somiedo que al seu torn les flueix al Pigea. Gaireb la totalitat de la xarxa hidrogrfica de Somiedo s aprofitada per a la seva transformaci en energia elctrica en les centrals de la Rigus, La Malva i Miranda. Per altra banda cal destacar que el modelatge glacera de les rees a major altitud del Parc ha donat lloc a freqents cubetas d'excavaci que alberguen llacs, llacunes o turberas, mostrant-nos paisatges naturals d'una gran bellesa.
 
Clima. 
Respecte al seu clima, cal destacar que aquest s ocenic, amb abundncia de boira, humitat i pluja. L'elevada altitud mitja del concejo li concedeix algunes caracterstiques de continentalitat, podent afirmar-se que es troba en una zona de transici entre el clima temperat d'Astries i el continental de l'altipl. Element important de Somiedo s la permanncia de les neus durant gran part de l'estaci invernal.

Parrquies.
El concejo de Somiedo es divideix en 15 parrquies:


 Evoluci demogrfica . 
L'evoluci seguida en Somiedo al llarg del segle XX, segueix el mateix cam que la resta de concejos muntanyencs del principat, s a dir, prdua progressiva de la poblaci, sobretot a partir dels anys 40, encara que aqu les tres primeres dcades va succeir tot el contrari, es va incrementar la poblaci, malgrat l'emigraci a ultramar, i es va passar de 5.006 habitants del principi de segle fins a 5.558 en 1940. A partir d'aquesta data el descens va ser imparable, produint-se una disminuci de la xifra de fins a un 70% fins a deixar-la en 1.544 en l'actualitat, amb una densitat de 5,55 hab/km2, que la converteix en la segona ms baixa d'Astries. La causa principal d'aquesta reducci es deu sobretot a la forta emigraci cap a les zones ms industrialitzades de la regi. ltimament i a partir de la declaraci del concejo com a Parc Natural, s'ha anat frenant aquesta brusca caiguda a l'aparixer nous elements dinamitzadors de l'economia municipal. 

Totes aquestes causes ens donen unes estructures demogrfiques bruscament alterades, presentant-se una pirmide on la poblaci major de 50 anys s la ms abundant dintre del concejo, tenint una de les taxes d'envelliment ms fort de tot el Principat. La concentraci humana es realitza en el fons de les valls majoritriament, especialment a Villar de Vildas, La Riera i La Pola, tenint algunes dels llogarets de muntanya una presncia gaireb nulla. 

 Economia . 
 
L'activitat econmica del concejo gira entorn del sector primari, ja que s el qual ms empra amb un 67,45% i el que major riquesa produx al generar un 40% del producte interior brut. Les explotacions ramaderes de Somiedo treballen sobretot amb la cabanya bovina, presentant aquesta una orientaci cap al sector crnic principalment, ostentant una de les cabanyes ms importants de la raa Asturiana de les valls. Del sector secundari industrial cal destacar que noms empra a un 2,94% de la poblaci activa, encara que per a tan poca xifra t una considerable participaci dintre del PIB del concejo. 

Anteriorment tenia una participaci molt ms fort dintre de l'activitat econmica, per la prdua d'ocupacions succeda amb el tancament de la mina de ferro de La Cova i la reducci portada a terme en les elctriques, fan que actualment molt poca gent depengui d'aquesta branca de l'economia. La construcci s l'activitat que major nombre d'ocupacions oferix. On si s'ha produt una evoluci positiva s dintre del sector terciari, sobretot a partir de la declaraci del concejo com a Parc Natural el 10 de Juny de 1988, i que en l'actualitat empra al 29,61% dels actius, xifra que possiblement anir creixent amb el pas del temps. 

 Poltica .
El concejo de Somiedo, s un concejo tradicionalment socialista, des de 1979 aquest partit ha estat el que ha governat el concejo. (Vegeu llista d'alcaldes de Somiedo). L'actual alcalde socialista s Belarmino Fernndez.






Enllaos externs.

Pgina del Parc Natural de Somiedo;
Federaci Asturiana de Concejos;
Estat de l'Embassament de Somiedo;
Vol Virtual en 3d sobre Somiedo;
Espais protegits a Espanya. Parc Natural de Somiedo;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334545" title="Punk rock" nonfiltered="442" processed="440" dbindex="130442">

El punk rock (sovint referit a ella simplement com punk) s un gnere de msica rock anti-establishment i moviment que es desenvolupava entre 1974 i 1976 al Regne Unit, els Estats Units i Austrlia. Plantat en roca de garatges i unes altres formularis del que es coneix ara com msica protopunka, les bandes de roca punkes esquivaven els excessos percebuts de la lnia central 1970 Rock. Creaven msica rpida, durament vorejada, tpicament amb canons curtes, instrumentaci de borrissol despullat, i sovint poltic, lletres de can|lriques antigovern. Abraades punkes un DIY (faci-se-li) tica, amb moltes bandes que autoprodueixen els seus enregistraments i que els distribueixen a travs de canals informals.

Per ltim 1976, bandes com The Ramones, a Nova York, i els Sex Pistols i El Topar, a Londres, es reconeixia l'avantguarda d'un moviment musical nou. L'any segent veia extensi de Punk rock al voltant del mn. Punk de pressa, tanmateix breument, es convertia en un fenomen cultural essencial al Regne Unit. Majoritriament, punk prenia arrelar en escenes locals que tendien a rebutjar associaci amb la lnia central. Una subcultura Punk associada emergia, expressant rebelli jove i sent caracteritzada per estils de roba distintius i una varietat d'ideologies antiautoritries.

Abans del comenament dels anys 1980, fins i tot ms rpids, ms estils agressius com hardcore i Oi! havia convingut el mode|moda predominant de roca punka. Identificant els msics amb o inspirava a Pop punk tamb seguit una gamma ampla d'unes altres variacions, causant a postpunk i el moviment de rock alternatiu. Prop de la volta del segle, les bandes punks pop noves com Green Day estaven portant el gnere dcades de popularitat esteses desprs de la seva incipincia.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334547" title="Pop punk" nonfiltered="443" processed="441" dbindex="130443">
El pop punk sorgeix de la fusi del punk rock i el pop rock, resultant un subgnere de punk meldic. S'ha d'esmentar que el pop punk no posseeix la mateixa esttica que el punk rock, ja que, aquest no fa prctiques anarquistes i les seves lletres no parlen de poltica, sin de temes ms lligats a l'adolescncia. 

En angls s'utilitza molt el terme pop punk, abreviatura de "popular punk"; s a dir, msica punk que deixa l'essncia del punk i la seva actitud, i es popularitza en un mbit ms obert, i a un ampli sector de pblic (al panorama Rock i tamb al Pop). 

El pop punk tamb s considerat una icona de pellcules juvenils, com la banda sonora de pe lcules com American Pie: La Revenja de Max i sries com Malcolm.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334553" title="Revolta musulmana d'Inhambane" nonfiltered="444" processed="442" dbindex="130444">
La revolta musulmana d'Inhambane fou una rebelli dels musulmans de la badia d'Inhambane a Moambic, amb el suport de la poblaci local, contra els portuguesos, que limitaven el seu comer.

El musulmans ja estaven establerts a la regi de la badia d'Inhambane, des de feia segles. Van impulsar el comer, introduint tamb  noves tcniques en la producci d arrs, cocos, ctrics i petites manufactures. Es van barrejar amb les poblacions natives del interior i van adoptar les seves costums i l'establiment de la factoria portuguesa el 1534 en va reforar la seva activitat comercial.  Aquestes aportacions musulmanes i les de poblacions que van emigrar del sud, van original el modern poble tonga (vatonga), que no va adoptar la religi per es va barrejar amb els musulmans. Els portuguesos anomenaven a la comunitat musulmana com a lascarins i van assolir una part molt important del comer (fins i tot van arribar a superar Sofala) que els privilegis comercials que els portuguesos els havien concedit foren revocats el 1686, per aix no va anar seguit d'una substituci per comerciants portuguesos. El 1728 els portuguesos van comenar a establir-se a la badia d'Inhambane que van dominar totalment el 1731.

El intent portugus de dominar el comer desprs de l'establiment de la vila d'Inhambane el 1763, va provocar la revolta dels musulmans el 1775 amb el suport de la poblaci local vatonga. Durant mesos es va mantenir tallat el accs a la vila; l'arribada de forces militars des de l'illa de Moambic, i el suport als portuguesos d'algun cap vatonga destacat, com Inhampata, va aconseguir posar fi a la revolta. Tretze anys desprs encara es patien les conseqncies amb confiscacions de terres i d'esclaus, que s'havien iniciat el 1778 per no s'havien pogut fer per l'oposici del cap vatonga Inhamssua, de l'altra costat de la badia (actual Maxixe) que va ajudar als musulmans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334560" title="Tractat luso-zanzibar de 1828" nonfiltered="445" processed="443" dbindex="130445">
El tractat luso-zanzibar de 1828 fou un acord comercial entre Portugal i el sultanat de Zanzbar signat el 28 de mar de 1828.

El governador general de Moambic Sebastio Xavier Botelho (1825-1829), fou el primer que es va donar compte de l'amenaa que representava per Portugal el comer zanzibar al que Portugal difcilment es podia oposar, i va donar passos per establir relacions amb el sultanat.

Desprs de converses entre Botelho i el sult Said ben Sultan, es va convenir un acord poltic i comercial. En quant a les fronteres es reconeixia el domini del sult fins a Mugau al sud de Kilwa, i el portugus fins a la badia de Tungue, just al sud del cap Delgado, quedant entre ambdues posicions una zona que era terra de ning; en quan al comer  Portugal va accedir a condicions menys restrictives per els sbdits d'ambds pasos. La signatura es va produir el 28 de mar de 1828 per el govern absolutista de Lisboa no el va ratificar i no va arribar a entrar en vigor.

En anys segents els portugueses van intentar expandir-se cap al nord del Rovuma mitjanant acords amb caps locals, mentre Zanzbar negociava amb les caravanes que procedents del interior arribaven a la costa en la terra de ning. El 1854 els zanzibaris van establir un governador i una guarnici a la badia de Tungue; Portugal va enviar un vaixell a Tungue que va exigir el restabliment de l'acord de 1828, per el governador va respondre que ara aquella terra pertanyia al sult. 

La guerra de successi a Zanzbar (iniciada el 1856) va iniciar la decadncia del sultanat i el 1886 els portuguesos, en una rapida incursi militar, van desembarcar a Manangene i van restablir la sobirania portuguesa a la badia de Tungue.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334566" title="Pola de Somiedo" nonfiltered="446" processed="444" dbindex="130446">

Pola de Somiedo (La Pola en asturi) s una parrquia del concejo de Somiedo, al Principat d'Astries. Alberga una poblaci de 242 habitants (INE 2006) en 114 habitatges. Ocupa una extensi de 19 km. s la capital del concejo. Se celebra la festivitat del Rosari. El seu temple parroquial est dedicat a San Miguel. 
 Barris . 
 Castro;
 Pineda;
 Pola de Somiedo (La Pola en asturi);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334567" title="Bandera de Texas" nonfiltered="447" processed="445" dbindex="130447">

La bandera de Texas, coneguda com la "Lone Star Flag" ("Bandera de l'Estrella Solitria"), fou adoptada oficialment pel Congrs de la Repblica de Texas el 24 de gener de 1839 i esdevingu, a partir de 1845, la bandera oficial de l'estat quan aquest s'un als Estats Units. La bandera est dividida en tres parts diferenciades:

Una franja blava vertical, situada al costat de l'asta, amb una amplada igual a 1/3 del total de la bandera i que simbolitza la lleialtat. Al seu centre hi destaca una estrella de cinc puntes blanca, smbol de la llibertat.
Una franja horitzontal blanca, smbol de la puresa.
Una franja horitzontal vermella, situada sota l'anterior, i que simbolitza la valentia dels texans.

Al llarg de la histria per, Texas ha vist hissades diverses banderes: Espanya, Frana, Mxic, els Estats Confederats d'Amrica, la Repblica de Texas i els Estats Units han declarat al llarg del temps la sobirania sobre el territori.

Banderes similars.
La bandera de Texas s fora semblant a la bandera de Xile, apareguda per primer cop l'any 1817. La franja blava per, no ocupa tota l'alada de la bandera, sin noms la meitat superior; la franja vermella ocupa aix tota l'amplada de la bandera.

La bandera de Carolina del Nord s tamb similar a la bandera texana. L'estructura d'aquesta, apareguda 47 anys ms tard que la de Texas, s idntica tot i que gira els colors de les franges horitzontals. A ms, l'estrella de la franja blava s ms petita i est envoltada de dues inscripcions i les inicials N i C.

 L'estructura de la bandera de Guinea Bissau s idntica a la bandera de Texas, tot i que els colors sn diferents.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334570" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Ciclisme en ruta femen" nonfiltered="448" processed="446" dbindex="130448">

La prova de Ciclisme en ruta femen dels Jocs Olmpics de Pequn 2008 es va disputar el 10 d'agost de 2008 en un circuit pels voltants de Pequn. La distncia a recrrer era de 126,4 km i hi van prendre part 66 dones de 33 pasos.

La forta pluja que va acompanyar les ciclistes durant tota la cursa va complicar la seva marxa. Un grup de cinc ciclistes es va poder escapolir durant la darrera volta i es van jugar la victria a l'esprint sent la ms forta de totes i vencedora final la britnica Nicole Cooke. Amb aquesta victria Cooke guanyava la medalla d'or nmero 200 de la histria dels Jocs Olmpics per al seu pas. La segona, i medalla de plata, fou la sueca Emma Johansson, mentre que la tercera fou la italiana Tatiana Guderzo.

Diverses caigudes es produren durant la cursa fruit de la molta aigua que hi havia en el circuit, entre elles la sud-coreana Heejung Son i la russa Natalia Boyarskaya. Tamb hi hagu problemes amb les indicacions de la cursa, pobres i escases, que portaren a confusions.

En aquesta cursa hi prengu part la francesa Jeannie Longo, que participava en els seus setens Jocs Olmpics, i que finalitz en 24a posici. 

Medallistes.


Antecedents.
Favorits.
La principal favorita a la victria final era l'alemanya Judith Arndt, segona a Atenes 2004. Arndt a ms havia guanyat la recent Coupe du Monde Cycliste Fminine de Montral, demostrant una forma fsica excellent en els mesos previs. Altres favorites eren la lder de la classificaci femenina de l'UCI, l'holandesa Marianne Vos, la britnica Nicole Cooke i l'italiana Noemi Cantele.

Un cas de dopatge.
Aquesta competici no va estar lliure del dopatge i en els dies previs es don a conixer el positiu per EPO de la catalana Maribel Moreno , sent aquest el primer cas de dopatge d'aquests Jocs Olmpics. Moreno no va arribar a crrer la cursa ja que dies abans de fer-se pblic el positiu havia marxat de Pequn alludint a una crisi d'ansietat 

Classificaci final.






Abandonaments.
Quatre ciclistes no acabaren la cursa.
 Heejung Son;
 Vera Carrara;
 Kate Bates;
 Jennifer Hohl;

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334571" title="Rasa de Sopenya" nonfiltered="449" processed="447" dbindex="130449">

La rasa de Sopenya s un afluent per la dreta del riu Fred que neix 1.348 m d'altitud a l'oest dep poble de Cambrils d'Odn, al vessant nord de la serra Seca, a 135 m (vo) al SE de Cal Jepet.

El seu nom probablement provingui de l'apcope de "sota penya" i faria referncia a que el seu curs  passa per sota la penya sobre la qual s'aixecquen les runes del castell de Cambrils. 

Descripci del seu curs.

 Tram de 321 m. -> Tram fet en direcci al SE fins arribar a la carretera de Cambrils a Montpol, a 1.214 m d'altitud. ;

 Tram de 194 m. (515 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci SE al final del qual rep per la dreta una curta rasa (121 m de long.) que ve del SW i arriba a l'extrem oriental del serrat del castell de Cambris. En aquest punt agafa la direcci cap a l'E. Altitud al final del tram: 1.125 m. ;

 Tram de 272 m. (787 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci a l'E al final del qual rep una altra rasa (de 377 m. procedent del SW). Altitud: 1.050 m. ;

 Tram de 171 m. (958 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci a l'E passant pels peus de la penya del castell de Cambrils fins que arriba a sota seu (285 m. (vo) al N). Altitud: 1.025 m. ;

 Tram de 134 m. (1.092 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci al NW fins que rep una rasa (255 m. de recorregut procedent del S). Altitud:  1.000 m. ;

 Tram de 300 m. (1.392 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci al NW fins que conflueix amb el riu Fred per la dreta. Altitud: 949 m. ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona recorreguda per aquesta rasa;

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334572" title="Garaballa" nonfiltered="450" processed="448" dbindex="130450">


Garaballa s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. El seu nom d'origen s, Qaballa, Bury-caballa. En ell es troba el Monestir de Tejeda (Texeda) segle XVI, va pertnyer a l'orde dels Trinitaris. 

 Demografia .


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334573" title="Llista de pellcules americanes del 2008" nonfiltered="451" processed="449" dbindex="130451">
Llista de pellicules americanes estrenades el 2008. La pellcula The Dark Knight fou la que obtingu majors beneficis aquest any.

2008.


Referncies.


Enllaos externs.
Pellcules americanes del 2008 a la Internet Movie Database. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334574" title="Graja de Campalbo" nonfiltered="452" processed="450" dbindex="130452">


Graja de Campalbo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334575" title="Henarejos" nonfiltered="453" processed="451" dbindex="130453">


Henarejos s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334578" title="Hurguina" nonfiltered="454" processed="452" dbindex="130454">


Hurguina s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334579" title="La Hinojosa" nonfiltered="455" processed="453" dbindex="130455">


La Hinojosa s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334582" title="La Parra de las Vegas" nonfiltered="456" processed="454" dbindex="130456">


La Parra de las Vegas s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334583" title="James Abram Garfield" nonfiltered="457" processed="455" dbindex="130457">


James Abram Garfield (19 de novembre de 1831 - 19 de setembre de 1881) va ser el vint President dels Estats Units. Es va convertir en el segon president que va morir assassinat als Estats Units; el primer va ser Abraham Lincoln. La seva presidncia s la segona ms curta en la histria dels Estats Units desprs de la de William Henry Harrison, que est en el crrec noms trenta-un dies. L'atemptat va interrompre el seu mandat desprs de noms sis mesos i quinze dies en el crrec; el van disparar el 2 de juliol i va sobreviure fins el 19 de setembre de 1881.

Abans de la seva elecci com president, Garfield va ser general major de l'exrcit dels Estats Units, membre de la Cambra de Representants dels Estats Units i membre de la comissi electoral en les eleccions presidencials dels Estats Units de 1876. Fins avui, Garfield s l'nic membre de la Cambra de Representants que ha estat elegit President.

Garfield va nixer a la ciutat d'Orange Township, actualment Moreland Hills, un suburbi de la ciutat de Cleveland, Ohio. El seu pare va morir el 1833, quan James Abram tenia 18 mesos. Va crixer educat per la seva mare i un oncle. Va anar a l'escola d'Orange, i des de 1851 al 1854 va estudiar en el Western Reserve Eclectic Institute de Hiram, Ohio, instituci que ms tard seria el Hiram College. Desprs es va traslladar a la universitat de Williams a Williamstown, Massachusetts, on va ser membre de la germandat Delta Upsilon. Es va graduar el 1856 com a estudiant excepcional que va sobresortir en totes les matries excepte en qumica. Ms tard, durant el curs acadmic de 1856-1857, va ensenyar idiomes clssics en l'Eclectic Institute, i va ser nomenat director de l'institut a partir de 1857, crrec que ocup fins al 1860.

L'11 de novembre de 1858, es va casar amb Lucretia Rudolph, una de les seves antigues alumnes. Van tenir un total de set nens, cinc fills i dues filles: Eliza A. Garfield (1860-63); Harry A. Garfield (1863-1942); James R. Garfield (1865-1950); Maria Garfield (1867-1947); Irvin M. Garfield (1870-1951); Abram Garfield (1872-1958); i Edward Garfield (1874-76). Un dels seus fills, James Rudolph Garfield, va seguir els passos del seu pare en poltica i va arribar a ser secretari d'Interior amb el president Theodore Roosevelt.

Garfield va decidir que la vida acadmica no era per a ell i va estudiar dret pel seu compte. Va ser adms en el collegi d'advocats d'Ohio el 1860. Ja es dedicava a la poltica abans de ser adms en aquest collegi. El 1859, el van elegir senador de l'estat d'Ohio, i va ocupar el crrec fins a 1861. Va romandre en el Partit Republic durant tota la seva vida poltica. Com a ancdota es pot destacar que va ser un aficionat a les matemtiques i va arribar a publicar una original demostraci del teorema de Pitgores al New England Journal of Education, una publicaci educativa de Nova Anglaterra.

Va ser elegit candidat pel partit republic el 1880, en una convenci celebrada a Chicago en la qual Garfield va saber aprofitar la rivalitat entre els grans favorits a la candidatura republicana, James Blaine, John Sherman i l'expresident Ulysses S. Grant. Desprs de 35 votacions en les quals no es va imposar cap dels candidats, la convenci va optar per un dark horse (cavall fosc), com s'anomenava en l'argot poltic; s a dir, un candidat que no entrava en la llista de favorits. Les maniobres de Garfield a favor de Sherman van fer que la convenci el veis com un candidat ideal per a la presidncia.

Garfield es va imposar en les eleccions al seu rival demcrata William Scott Hancock per 214 vots a 85, i va ser elegit president dels Estats Units i investit el 4 de mar de 1881.

Enllaos externs .

Extens assaig sobre James Garfield ;
Garfield, Harding, and Arthur ;
Official Biografia oficial de la Casa Blanca ;
Article sobre l'assassinat i el tractament mdic posterior ;
"James Garfield" al National Historic Site ;
Monument a Garfield  ;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334585" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="458" processed="456" dbindex="130458">

El Tir fou esport olmpic a Pequn per vint-i-quatrena edici, sent-ho de manera consecutiva des de Los Angeles 1932. Les competicions de carabina i pistola es realitzaren al Pavell de Tir de Pequn, mentre que les de tir al plat al Camp de Tir de Pequn. La doble fossa femenina i el blanc mbil mascul a 10 metres foren eliminats del programa respecte als Jocs anteriors.

Calendari.
La competici s'exten des del 9 fins el 17 d'agost. Cada prova es realitza en un sol dia, comenant les qualificacions pel mat i les finals cap a migdia. L'excepci foren la pistola de tir rpid, la fossa olmpica i l'skeet masculins, les eleminatries de les quals duraren dos dies.


Resultats.
El tirador nord-core Kim Jong Su que inicialment havia guanyat la medalla de bronze a la prova de pistola d'aire de 10 metres i la d'argent a la de pistola de 50 metres, fou posteriorment desqualificat per dopatge.

Dones.


Homes.




Medaller.


Referncies.


Enllaos externs.
  Portal Oficial de Pequn 2008: tir olmpic;
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir 2008;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334590" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Contrarellotge masculina" nonfiltered="459" processed="457" dbindex="130459">

La Contrarellotge masculina dels Jocs Olmpics de Pequn 2008 es va disputar el 13 d'agost de 2008 en el mateix circuit al qual donaven voltes en la prova en lnia, pels voltants de la Gran Muralla Xinesa. La contrarellotge consistia en donar dues voltes al circuit, per fer un total de 47,3 km i fou guanyada pel sus Fabian Cancellara a una velocitat mitjana de 45,633 k/h.

Medallistes.


Precedents.
Favorits.
Els grans favorits per aconseguir el triomf final en aquesta prova eren Fabian Cancellara, actual Campi del Mn i l'alemany Stefan Schumacher, vencedor de les dues etapes contrarellotge del darrer Tour de Frana. 

Altres ciclistes que tamb comptaven a les apostes eren els nord-americans Dave Zabriskie i Levi Leipheimer, els australians Michael Rogers i Cadel Evans, l'espanyol Alberto Contador, l'itali Marzio Bruseghin i el rus Dens Mnxov.

La cursa.
Trenta-nou ciclistes van participar en la contrarellotge, sent dividits en tres grups de 13 ciclistes cadascun a l'hora de prendre la sortida. Cada grup estava separat per una hora de diferncia. Entre els diferents ciclistes la sortida s'efectuava cada minut i mig. La majoria dels grans favorirts es trobaven al darrer grup.

El lder al final del primer grup de 13 fou el canadenc Svein Tuft, amb un temps de 1h 04' 39". Aquest temps era 23" inferior al seu immediat seguidor, el neerlands Robert Gesink. Al segon grup corrien David Zabriskie i Dens Mnxov, fent ambds una decebedora cursa. 

Tots els medalistes estaven al tercer grup. El primer en superar Tuft, per 2", fou Samuel Snchez, per l'alegria li dur poc, ja que tot seguit el suec Gustav Larsson el super per gaireb dos minuts. Larsson no entrava en cap de les travesses de favorits, tot i que es tracta d'un bon ciclista en aquesta especialitat. Per la seva banda, Levi Leipheimer es colloc en segona posici provisional, a 37" del fins llavors primer classificat. Aquest temps no pogu ser millorat per Alberto Contador, el qual s'hagu de contentar amb la 4a posici final per tan sols 9". El principal favorit, Fabian Cancellara, no defraud i tot i que en el segon punt de control intermig es trobava a 6" se Larsson, finalment el super per 33", aconseguint d'aquesta manera la primera posici i medalla d'or. 

 Classificaci final . 




Notes. 


 Enllaos externs .
Web oficial dels Jocs Olmpics Beijing 2008 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334592" title="Khaba (fara)" nonfiltered="460" processed="458" dbindex="130460">
Khaba va ser el quart fara de la dinastia III d' Egipte. (c. 2638 a.C)

Manetn va comentar, segons Juli Afric, que Mesocris va regnar deu i set anys. Se'l cita en el Canon de Turn com Hu (dyefa) regnat de sis anys. En la llista Reial de Abidos figura com Sedyes, per a la Llista Reial de Saqqara no hi apareix.

Noms governara un breu periode,  sent el seu successor Neferkara.


 Testimonis de la seva poca .


Se li atribueix la pirmide estratificada, inacabada, situada a Zawyet el-Aryan.

El seu nom s' ha trobat grabat en algunes conques de pedra en Zawyet el-Aryan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334593" title="Estaci de Sant Adri de Bess" nonfiltered="461" processed="459" dbindex="130461">



 

 


Sant Adri de Bess s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe i Estaci de Sant Adri s una estaci de les lnies T4 i T6 del Trambess situada al costat mar de la de Rodalies. Conjuntament formen un intercanviador rodalies-tram situat a Sant Adri de Bess.

L'estaci de ferrocarril existeix des de quan es va obrir la primera lnia ferroviria de la Pennsula Ibrica, la lnia del Maresme en el tram Barcelona-Matar. Aquesta s estaci de rodalies des que es va crear la xarxa.

El 8 de maig de 2004 va arribar la lnia T4 del Trambess a Sant Adri de Bess, que finalitza al costat de l'estaci de rodalies. I el 15 de juny de 2008 es va posar en servei la nova lnia T6 entre aquesta estaci i la de Gorg a Badalona.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);
Trambess;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334596" title="Joan de Queralt i de Ribes" nonfiltered="462" processed="460" dbindex="130462">
Joan de Queralt i de Ribes (Barcelona, ~1551 - ?, 1611). Bar de Puigverd. 

Fou diputat de la Generalitat de Catalunya el trienni 1584-1587, sent president Pere Oliver de Boteller i de Riquer. Va ser un personatge controvertit per que va ser acusat de promonrquic en la seva participaci a les Corts de Monts (1585). 

Coincidint amb la seva activitat com a diputat i en un moment en qu des de la Generalitat s'estava lluitant contra el frau i el bandolerisme, Joan de Queralt fou acusat de connivncia amb els arrendataris de la bolla de Puigcerd i de tracta de favor en l'assignaci d'oficials de la instituci. Una auditoria interna l'imput els crrecs de venda d'oficis , insaculaci de menors d'edat, acceptaci de soborns en la concessi de llicncies i fer desaparixer actes de les Corts de 1585. Queralt va ser sotms a 12 dies consecutius d'interrogatori al final dels quals es va estimar que l'apropiaci indeguda podia arribar a les 12.000 lliures. Queralt va forar ser jutjat per la Reial Audincia que va aturar immediatament els procediments instruits contra ell per la Diputaci. Finalment, el 1588 va ser condemnat a pagar mes de 13.000 lliures per frau.

Va seguir comptant amb el suport de la corona i del 1603 al 1611 fou governador general de Catalunya i durant el seu govern es destac sobretot per la lluita contra els bandolers en les campanyes del 1605 i del 1609, especialment contra Perot Rocaguinarda. 

Es cas amb Magdalena de Moliner i de Gilabert, la qual li aport en dot la baronia de la Granadella i diverses senyories. El seu fill fou Joan de Queralt i de Moliner.

Bibliografia i referncies.
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2). pags.131-133.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334597" title="Universitat d?Estiu de Gandia" nonfiltered="463" processed="461" dbindex="130463">
La Universitat d Estiu de Gandia (UEG), va ser creada l any 1984 per l Ajuntament de Gandia amb l objectiu de fer nixer un centre obert de cultura i debat, aix com connectar la ciutat amb el mn universitari. A partir de la quarta edici el seu disseny es va fonamentar en un tema central que constitueix el denominador com de totes les activitats, de carcter interdisciplinari: el futur, Europa, les revolucions, ciutadans del mn o el territori n han estat alguns d ells. Des de la cinquena edici la Universitat de Valncia (UV) n s entitat coorganitzadora. Des de l any 2004 es va reconvertir en UIG o Universitat Internacional de Gandia, de la UVEG (Universitat de Valncia, Estudi General) i en el 2008 s ha constitut el CIG o Centre Internacional de Gandia, amb la intenci de comenar a impartir ensenyament reglat. Aquestes darreres entitats han continuat organitzant la UEG durant dues setmanes del mes de juliol.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Universitat d'Estiu de Gandia;
 Ajuntament de Gandia;
 Universitat de Valncia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334598" title="Masegosa" nonfiltered="464" processed="462" dbindex="130464">


Masegosa s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334601" title="Estaci de Badalona" nonfiltered="465" processed="463" dbindex="130465">

 

 



Badalona s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada a la zona del centre urb de Badalona ms propera a la lnia costanera,  a la comarca del Barcelons.

L'estaci es troba a la lnia del Maresme en el tram Barcelona-Matar, que va ser el primer tram de ferrocarril obert a la Pennsula Ibrica. Aquesta forma part de la xarxa de rodalies des que es va crear.

Actualment la lnia 1 del Metro de Barcelona est en obres de perllongaci fins a l'estaci de Badalona Centre en un termini d'execuci fins el 2010. En una segona fase s'allargar la lnia amb una sola estaci fins a l'estaci de Badalona on enllaar la L1 (metro) i R1 (tren). L'estaci de metro s'anomenar Badalona Est.


Alguns rodalies no efectuen parada ni a Montgat ni a Montgat Nord, sent la segent o anterior El Masnou. ;

Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334609" title="Filtre" nonfiltered="466" processed="464" dbindex="130466">

 Filtre passaalt.
 Filtre passabanda.
 Filtre actiu.
 Filtre passiu. ;
 Filtre electrnic.
 Filtre mosaic de Bayer;
 Filtre (ptica);
 Filtre fotomtric;
Filtre polaritzador;
 Filtre (qumica), estri que s'utilitza per separar els components de les mescles heterognies de slid a lquid, en un procs de filtraci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334611" title="Miquel d'Agullana" nonfiltered="467" processed="465" dbindex="130467">


Miquel d'Agullana fou ardiaca d'Empord el 1578. Va ser canonge de Girona, on va succeir al seu oncle Miquel d'Agullana, qui tamb fou el darrer abat comendatari de Sant Joan de les Abadesses, mort el 1581. Va ser el primer canonge a fer el jurament pel crrec segons els nous preceptes del Concili de Trento, el 21 de juliol de 1578. Junt amb el seu germ Jaume d'Agullana, ardiaca de Girona (1572-1617), i seguint les passes iniciades pel seu oncle Miquel d'Agullana varen ser protectors dels jesutes i fundadors del Collegi de la Companyia de Jess a Girona (1585), situat a l'esglsia de Sant Mart Sacosta, al costat mateix del palau dels Agullana .

L'any de la seva mort, sign les capitulacions per a la construcci del retaule de la capella dels Sants Doctors a la catedral de Girona, obra de l'escultor Joan Merla. El seu germ i marmessor, l'ardiaca major de la Seu de Girona Jaume d'Agullana, continuar l'encrrec.

Va sser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1593.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;
 Joan Busquets i Dalmau. La Catalunya del barroc vista des de Girona: la Crnica de Jeroni de Real (1626-1683). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 8478265139. GoogleBooks;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334613" title="Pajaroncillo" nonfiltered="468" processed="466" dbindex="130468">


Pajaroncillo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334615" title="Pajarn" nonfiltered="469" processed="467" dbindex="130469">


Pajarn s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334620" title="Rafael d'Oms" nonfiltered="470" processed="468" dbindex="130470">

Rafael d'Oms fou ardiaca major i canonge de Tarragona. Va esser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1581.
Era fill de Miquel d'Oms, ciutad honrat de Barcelona. En el trienni anterior al seu li van encarregar les obres de la casa del General a Tarragona. Fou diputat local de Tarragona i, desprs d'acabar el seu mandat com a president, va ser sndic del Captol tarragon a les Corts de Monts (1585).

Rafael d'Oms, com ja havia fet el seu antecessor a la Diputaci, desenvolup una campanya de reducci del deute que, noms en execucions de deutors, ascendia a 300.000 lliures.
La mala imatge de la instituci per la seva poca eficcia en el cobrament del deute se suma a la relaxaci i falta de professionalitat d'alguns oficials que porta a fer una disposici que obligava "als oficials malalts a notificar el dia d'inici de la malaltia i el metge que els atengus havia d'acreditar el seu estat de salut cada vuit dies", sota amenaa de suspensi de salari. Junt amb aquestes mesures, el 1583 s'aprovaren les Ordinations per les Deputacions locals que regulaven estrictament els horaris, condicions de treball i procediments de les delegacions territorials de la Diputaci.

 Bibliografia i referncies.
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2). Pag. 128-130. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334623" title="Sant Feliu de Monistrol de Calders" nonfiltered="471" processed="469" dbindex="130471">

L'esglsia parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders apareix ja documentada l'any 1105. L'esglsia actual conserva la part exterior de l'absis romnic, per la planta actual s del segle XVIII, construda en una arquitectura d'influncia barroca, sobretot la faana i el campanar. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334625" title="Salinas del Manzano" nonfiltered="472" processed="470" dbindex="130472">


Salinas del Manzano s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334626" title="San Martn de Boniches" nonfiltered="473" processed="471" dbindex="130473">


San Martn de Boniches s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334628" title="Cinoceflid" nonfiltered="474" processed="472" dbindex="130474">

Els cinoceflids (Cynocephalidae) formen l'nica famlia vivent en l'actualitat de l'ordre dels dermpters (lmurs voladors). Comprn dos gneres monotpics, s a dir, amb una nica espcie a cada gnere. Una de les espcies, el lmur volador de les Filipines (Cynocephalus volans), s considerada vulnerable.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334634" title="Santa Mara del Val" nonfiltered="475" processed="473" dbindex="130475">


Santa Mara del Val s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334635" title="Lmur volador de les Filipines" nonfiltered="476" processed="474" dbindex="130476">

El lmur volador de les Filipines (Cynocephalus volans) s una de les dues espcies de lmurs voladors. s endmic de les Filipines, on la seva poblaci es concentra a la regi de Mindanao i a Bohol. Malgrat el seu nom, no s un lmur; de fet ni tan sols no s un primat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334638" title="Solera de Gabaldn" nonfiltered="477" processed="475" dbindex="130477">


Solera de Gabaldn s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334644" title="Colnia de Moambic" nonfiltered="478" processed="476" dbindex="130478">
La colnia de Moambic fou un territori portugues que va existir del 1752 al 1951. Es va formar per la uni de les capitanies de Ilha de Moambique, Sofala i Zambzia, dependents abans de l'ndia Portuguesa. El 11 de juny de 1951 fou declarada constitucionalment provncia portuguesa d'ultramar (encara que va restar sent una colnia de fet) i va assolir la independencia el 25 de juny de 1975, desprs de deu anys de lluita armada (1964-1974) i d'un any de govern inter (1974-1975).

 Administraci colonial .

Les feitorias (factories) eren la base de la implantaci portuguesa.  Com a mxima autoritat hi havia el Feitor, amb competncies econmiques (comercials i d hisenda), diplomtiques (negociaci amb els pobles africans amb els que es comerciava), i de manteniment en bon estat dels edificis de la fortificaci, l esglsia i la prpia feitoria (especialment el magatzem). Per ajudar-lo tenia un Escrivo, un Capito-Mor das Terras de ... (que era el delegat del Feitor a les poblacions africanes), un Lngua de Estado (traductor dels missatgers africans) i un Patro-Mor (per guiar els vaixells a entrar i sortir de port). Per sota seu, per gaudint d autonomia en l exercici de les seves funcions, hi havia el comandament militar, el comandament dels vaixells establerts a port, i els assumptes religiosos, que estaven a crrec del Reverendo Vigrio. L esglsia catlica estava inserida en els quadres de l'administraci, i els capellans rebien una remuneraci (congrua) de l estat.

El nou decret de creaci de cambres municipals (1751), i les ordres donades  l'any 1761 al nou governador general de Moambic en el moment del seu nomenament, van suposar que a aquesta estructura existent s hi afegs la del govern municipal, la principal funci del qual era l administraci de justcia, amb un Juz Ordinario, trs Vereadores,  el Procurador do Conselho, el Escrivo i dos Almotacs (algacils). El Juz Ordinario era un jutge de primera instancia per causes ordinries i alguns casos criminals exceptuats els de les "resolucions reials" que establien el judici en  presencia del governador general. Li corresponien tanmateix les testamentaries i era tamb jutge d'orfes (per casos de certa quantia) i  Chanceler da Cmara, (que autenticava les sentencies de jutges i escrivans, i altres documents). El Vereador ms antic controlava les despeses del conselho amb l'ajut del segon Vereador que estava encarregat tamb de la neteja i manteniment dels carrers i la ciutat; i el tercer Vereador es cuidava dels afers sanitaris i inspeccions dels vaixells per evitar epidmies. El procurador do Conselho era l'encarregat de tota actuaci en favor del poble i del territori; el escriv redactava les actes i escripturava els llibres de registres; una vegada al semestre o a l'any es nomenava un Escrivo Pblico
Judicial e Tabelio das Notas, un  Alcaide pequeno amb un Escrivo,  un Carcereiro (carcerer) i un Pregoeiro (pregoner).

Inicialment per les qestions important el feitor havia de convocat al adjunto (es a dir un rgan format pel vigrio, l'escriv, el oficial encarregat de la guarnici i el vareador de ms edat) per amb el temps es va considerar adjunto a la reuni del governador amb els principals ciutadans, encara que no fossin membres del govern municipal.

Pel que fa a l'expansi en territori de Moambic, l'any 1831 es va fundar una colnia agrcola a la badia de Ferno Veloso, actual Nacala, per noms va durar dos anys. 

L'any 1852, Bernardo de S Nogueira de Figueiredo, marqus de S da Bandeira, va intentar, des del restaurat Consell Ultramar, aplicar algunes mesures per a millorar els ingressos de l'estat a la provncia de Moambic: el 1853 va declarar l'obertura del comer a tots els ports de la provncia, posant fi al monopoli comercial de l'estat, que era ms teric que real, per que tenia la finalitat de cobrar les taxes de duana; d'altra banda va establir un impost, la palhota, que gravava els habitacles estenent la recaptaci dels comerciants a la poblaci en general. La decisi per no va suposar un augment considerable de diners per l'estat, que no van augmentar substancialment fins desprs del 1895 quan es va obrir el ferrocarril al Transvaal.

L'any 1855 S da Bandeira en va impulsar una colnia agrcola a l'illa de Santa Carolina, que va durar set anys. L any 1857 es va fer un altre intent a Tete, en la que el agricultors eren els soldats de la primera Companyia del Batall emplaat a Tete, per tampoc va funcionar i noms va durar sis anys. 

El segon tractat de Paz, Amizade i Comrcio signat amb la Repblica del Transvaal, l any 1875, establ la construcci d'una lnea frria entre la Badia Delagoa i Pretria. La guerra, el canvi de traat per evitar Swazilandia (que entre mig havia esdevingut protectorat britnic), i una mala execuci per un concessionari, van provocar que lnea no s'obrs fins el 1 de gener de 1995. Fou la major inversi que el govern portugus havia fet fins llavors en les seves colnies.

El Congrs de Berln (1885) va imposar als estats colonials la ocupaci efectiva dels territoris (article 35 de l'Acta General). Portugal controlava llavors noms una petita part del territori formada per algunes posicions a la costa i una zona al riu Zambeze, encara que tenia alguns tractats de  amizade e vassalagem amb reietons africans, alguns dels quals eren terics, destinats principalment a poder reivindicar davant les potncies colonials rivals un volum de territori sota control molt ms elevat del que realment tenien. Els reietons acceptaven un sou i la bandera portuguesa per aquestos tractats van esdevenir obsolets per l'obligaci imposada al Congrs. Aquest havia establert tamb el quer es va anomenar "esfera d'influncia" que era el territori reclamat, donant un cert temps per procedir a la ocupaci efectiva.

El 1886 un destacament de l exrcit portugus va ocupar per sorpresa la badia de Tungue, territori de Zanzbar,  on va fundar la plaa militar de Palma. Portugal reclamava el territori fins el riu Rovuma, per tamb planejava la uni, pel interior d'frica, de Moambic amb Angola, idea coneguda a Portugal com el Mapa Cor de Rosa, definida feia anys e iniciada el 1875 amb la fundaci de la Sociedade de Geografia de Lisboa. Les expedicions de Alexandre de Serpa Pinto i de Roberto Ivens i Hermenegildo Capelo, pretenien delimitar el que havia de ser el domini portugus a l'frica. Desprs de Berln, Portugal va signar acords amb Frana el 1886, amb Alemanya el 1887 i amb l'Estat Lliure del Congo el 1891. El somni es va acabar definitivament el 1891 quan la Gran Bretanya va enviar un ultimtum a Portugal exigint la seva retirada del riu Chire i es va formar el protectorat britnic de l'frica Central (Niassalndia). Aquesta humiliaci va donar lloc a l'anomenada generaci del 95 amb Antnio Ennes, Joaquim Mouzinho de Albuquerque, Eduardo da Costa, Alfredo Augusto Freire de Andrade i Ayres de Ornelas que criticaven la manera de governar les colnies i defensaven desplaar-se a frica i saber el que convenia sobre el terreny.

A Portugal hi havia un sector d'opini que criticava l esfor econmic que els territoris ultramarins suposaven, sense que s aconsegus treure cap profit a canvi. Durant els darrers 40 anys abans de la humiliaci de 1891, l estat portugus havia afrontat les despeses colonials a base de crdits i, com a conseqncia, en l any 1890-91 gaireb el 45% dels seus ingressos
eren destinats a cobrir aquest deute. L'any 1892, finalment, l estat portugus va declarar-se en bancarrota. Portugal semblava abocat a la venda de les colnies per amb la fama de corruptes dels seus govern hi havia el temor a perdre les colnies i els diners (que serien malgastats pels governants). Fou llavors quan es van concedir drets d'administraci a companyies privades (vegeu Companyia del Niassa, Companyia de Moambic).

L oficial de cavalleria Mouzinho de Albuquerque fou governador del districte de Loureno Marques entre 1890 i 1892 i responsable de la captura del rei de Gaza,  Gungunhana, l any 1895, es va destacar en l'exigncia de reformes administratives i tamb morals. El 1894 es van produir una srie de revoltes indgenes a la regi de Loureno Marques el que va facilitar el nomenament d'Antnio Ennes com a comissari reial, dotat de poder legislatiu, executiu i arbitral. La poltica pactista es va acabar noms arribar a comenaments de 1895 i el regne de Gaza va arribar a la seva fi amb la captura de Gungunhana a finals del mateix any (Mouzinho fou nomenat governador del nou districte militar de Gaza). A Ennes es deu el Regulamento do Trabalho Indgena.  Per acabades les operacions militars es va suprimir la figura de comissari reial i el mar de 1896, Mouzinho de Albuquerque va substituir Ennes al capdavant de la colnia, com a simple governador general de Moambic. Noms l aixecament armat de Maguiguana, induna (lloctinent) de Gungunhana, poc desprs, va recuperar el comissariat el novembre per el 1897, liquidada la revolta, va tornar a ser abolit. Quan fou rebaixat de categoria Mouzinho va dimitir i el govern li va acceptar la renuncia.  L any 1896 van endegar-se noves colnies agrcoles  a Manica, Gaza, Mossurize i Ferno Veloso, per no van tenir continutat. 

El 1899 es va iniciar la segona guerra anglo-ber que va durar fins el 1903. L'any 1901, la Societat de Geografia de Lisboa va decidir organitzar un Congrs Colonial on es debatessin les poltiques a seguir en els territoris d ultramar. En aquest Congrs va destacar la proposta d administraci colonial proposada per Eduardo da Costa, membre de la generaci del 95 i antic cap de l'estat major d'Antnio Ennes.  Havia estat governador del districte de Moambic (1897) on va seguir la guerra contra els namarrais pels territoris davant l'illa de Moambic  i durant la seva administraci va elaborar un regulamento para a administrao dos territrios indigenas, que fou molt elogiat. La seva ponncia al congrs fou considerada la ms important i va tenir gran influencia en el pensament i l'administraci colonial, sent la base per la futura reforma del 1907.

Ayres de Ornelas fou governador de Loureno Marques fins el 1905 quan va  deixar el crrec per esdevenir Ministre de Marina i Ultramar i, des de llavors, va intentar una reforma descentralitzadora que facilits l administraci de les colnies africanes. Finalment, aquesta reforma es va aprovar el 23 de maig de 1907. Tanmateix, no va tenir gaire vigncia, perqu Ayres de Ornelas va ser cessat l abril de 1908 i la reforma va patir severes retallades per va romandre com a base de la legislaci republicana. 

La Reforma d Ayres de Ornelas pot ser considerada el llegat ms important del conjunt de la generaci del 95, doncs, en gran mesura, recull els principis descentralitzadors i les orientacions eminentment prctiques que van caracteritzar als
membres d aquesta generaci. En el Regulamento das circumscroes civis dos distritos de Loureno Marques e Inhambane, aprovat el primer de setembre de 1908 es va fer  referncia directa per primer cop  a les autoridades gentlicias (caps locals nadius) com a agents que tenien una funci dins l'administraci colonial, i es van descriure les seves atribucions, drets i deures.

La revoluci republicana del 5 d'octubre de 1910 volia modernitzar el pas i la seva economia i va  assumir els tres principals principis establerts per la Reforma Administrativa de 1907: descentralitzaci administrativa (concessi d autonomia poltica i financera als territoris ultramarins), divisi de la poblaci en dos estatuts jurdics segons el grau de civilitzaci (indgenes i civilitzats), i administraci directa (els funcionaris portuguesos assumien, a ms a ms de les funcions d administraci, la presidncia dels tribunals de justcia per a indgenes).  La constituci del 21 d'agost de 1911 reconeixia la descentralitzaci, les lleis diferents per "civilitzats" i indgenes, i l'administraci directa per atenuada pel reconeixement de l'autoritat gentilcia (caps locals nadius). 

L'any 1914 es van aprovar una srie de lleis entre les quals un  decret que regulava el treball indgena a ultramar (nmero 951), la Lei Orgnica da Administrao Civil das Colnias (nmero 277) i la Lei Orgnica da Administrao Financeira das Colnias (nmero 278). Aquestes lleis foren substitudes desprs de la guerra per altres similars.

Es van produir revoltes com les del xeic de Sangage l any 1912, la de Makombe al Baru  l'any 1917 i la resistncia dels macondes fins a 1919.  Entre 1916 i 1917 es va haver de fer front als atacs alemanys que no es van rendir fins el 1918 i van tenir suport de caps locals. A les colnies portugueses va reaparixer poc desprs (1921) la figura de l'alt comissari (antic comissari reial o comissrio rgio)

El 1924, el governador del districte de Tete, Aurlio Antunes da Silva Monteiro, va definir de manera ntida el marc de relacions entre l administraci de l estat i les autoritats africanes sota la seva jurisdicci en el document Direitos e deveres das autoridades indgenas do distrito de Tete (que reconeixia la successi hereditaria dels caps locals anomenats inhacuacua).

El cop d'estat del maig de 1926 que va instaura el Estado Novo, va portar a Joo Belo, resident durant 30 anys a Moambic, a assolir el  Ministrio das Colnias. Des del punt de vista poltic, Joo Belo va representar la fi de la descentralitzaci administrativa a colnies, i la reinstauraci definitiva del centralisme administratiu i financer de Lisboa, En els escassos dos anys que van passar fins a la seva mort a comenaments del 1928  Belo va promulgar importants paquets
legislatius, entre els quals hi havia l Estatuto Civil e criminal dos Indgenas, i l Estatuto Orgnico das Misses Catlicas Portuguesas. Aquest ltim anullava totes les missions laiques creades durant la repblica, i retornava a l esglsia el monopoli de la "civilitzaci" dels africans. Belo va intentar dificultar l emigraci cap a les mines sud-africanes (decret del 21 de maig de 1927) alhora que s establia la llibertat de treball dins de Moambic, amb el Cdigo do Trabalho dos Indgenas nas provncias portuguesas de frica.

Amb la seva mort el 1828 les seves idees ja no es van posar en prctica. El decret del 21 de maig de 1927 mai va arribar a ser executat per les pressions del capital miner sud-afric sobre les autoritats portugueses: els sud-africans amenaaven amb bloquejar totes les possibilitats d obtenci de finanament britnic per Moambic si s aplicava el decret; la mort de Joo Belo va facilitar una sortida negociada entre la petita burgesia local portuguesa i la indstria minera sud-africana que es va traduir en la Conveno de 1928, que millorava les condicions obtingudes pels portuguesos en l acord de l any 1923. Al morir Belo va donar pas a Antnio de Oliveira Salazar que va canviar d'actitud: l'any 1929 es va publicar un nou Estatuto Poltico Civil e Criminal dos Indgenas que substitua el que Joo Belo havia preparat tres anys abans (1926). El Cdigo de Trabalho de 1928 tamb  fou rectificat per un conjunt de decrets que establien tres tipus de treball forat. La gran obra legislativa de Salazar fou lActo Colonial de juliol de 1930.

El nou ordenament territorial i administratiu instaurat per l Estado Novo, va iniciar-se amb la proclamaci de lImprio Colonial Portugus de l Acto Colonial (Decreto-Lei nmero 18.570 de 8 de juliol de 1930) i va tancar-se amb la Carta Orgnica do Imprio Colonial i la Reforma Administrativa Ultramarina o RAU (ambdues incloses en el Decreto-Lei
nmero 23.228 del 15 de Novembre de 1933).  La RAU dividia el pas en tres provncies: Sul do Save, Zambzia i Niassa (els territoris de Manica i Sofala estaven encara sota l administraci de la Companhia de Moambique; l any 1942, quan van tornar a l'estat, es va  crear  la nova provncia de Manica i Sofala; l'any 1955, la provncia de Niassa va ser dividida en els tres tres districtes que la formaven: Moambique, Cabo Delgado i Niassa. Els districtes, per la seva banda, estaven dividits en concelhos, centrats en nuclis urbans,  i circunscries civis, eminentment rurals. La nova situaci es caracteritzava pel centralisme que va reduir el marge d autonomia dels colons portuguesos de Moambic i tamb el seu marge de beneficis, i preparava el cam a nivell local per consolidar la figura clau de la nova administraci, el rgulo.

El rgulo era un funcionari portugus i al mateix temps el representant dels usos i costums africanes, i era el  responsable sobre la unitat territorial ms petita contemplada per l administraci, la regedoria; aix era un auxiliar de l'administraci que legitimava el govern colonial. Gaudia d una influncia poltica i d uns privilegis econmics que no tenien la majoria d africans assimilats. Era el interlocutor amb la poblaci, encara que en aquest cas  les seves funcions s assemblaven ms a les d un capats de plantaci. Quan els caps local rebutjaven el crrec, els portuguesos nomenaven un rgulo addicte que no tenia el respecte de la poblaci. Algunes  disposicions dels anys quaranta volien imposar la plena ocupaci en la poblaci africana i de vegades els rgulos van ser els encarregats d establir quina era l rea de terra que calia conrear per a qu un camperol es pogus considerar en plena ocupaci, Per a ajudar els rgulos en la seva complicada funci, l any 1944 es va aprovar una Portaria Provincial (nmero 5639 del 29 de juliol) que establia les insgnies que podien portar i els incentius que podien rebre segons el seu grau d implicaci. Parallelament, tamb es van emprendre les disposicions legals per a compilar el dret tradicional que havia de reforar la seva posici dins la regedoria. 

La regi d'Inhambane s havia  caracteritzat en els primers trenta anys del segle per dos corrents migratoris diferents: l'emigraci africana cap a les mines del Transvaal i l'emigraci portuguesa o per produir begudes alcohliques que els indgenes compraven amb els diners guanyats a les mines. l Acto Colonial va suposar el inici d una poltica de fermesa contra la producci de begudes alcohliques (pel treball dels nadius  calia reduir el nivell d alcoholisme) i la prohibici de les begudes locals (la sura i el sope principalment)  per afavorir la importaci de vi de la metrpoli. En aquestos anys els portuguesos van acaparar les terres indgenes per no van apujar la producci. Els acords de 11 de setembre de 1928 i de 17 de novembre de 1934 entre Portugal i la Uni Sud-africana, establia que els emigrats moambiquesos a l'frica del sud cobrarien la meitat dels seus salaris al retornar al pas. Contra aquesta situaci es va revoltar ve3rs el 1940 el cap local (inhamussa) Malandera; la revolta fou sufocada i un indgena de nom Manuel nomenat al seu lloc

L'any 1946 les mesures que imposaven el treball forat van ser reforades per mesures que reduen la mobilitat dels camperols, amb un registre sistemtic de la poblaci rural: anomenat  caderneta que servia tant per controlar el pagament de l'impost, com per a restringir els fluxos migratoris del camp a les ciutats.

La figura del rgulo va tenir exemples de fora influncia que va durar fins que es va iniciar la lluita armada. Un exemple fou el del rgulo dels ekoni a Cabo Delgado: A mesura que avana el segle XIX  el trfic comercial entre l'interior de la regi mtto (Montepuez, Balama i Namuno) i la desembocadura del riu Lrio va anar en augment, tant de productes agrcoles com d'esclaus; aix va afavorir l'expansi d'un poder local interior, els ekony, governats per un nihimo, cap a la costa i el seu assentament a la regi de Chire. A partir de fonts orals un humu (cap de llinatge) ekony de nom Nikorokosho, governava com a nihimo a finals del segle XIX. Vers el comenament del segle XX el va succeir N'khaya, que va viure durant el temps de la conquesta i administraci del territori per la Companhia de Niassa. N'khaya va morir a l'entorn del 1940 i el va succeir el seu nebot Abdul Kamal. La zona de Chire formava part el 1929, quan es va acabar l'administraci de la companyia, de la  Circumscrio civil de Lrio, amb capital a Mecufi i amb tres postos administrativos: Lrio, Chire i Ocua. Amb la Reforma Administrativa Ultramarina de 1933 s'havia introduit el rgulo com a auxiliar del chefe de posto administrativo.  La regedoria o regulado era el territori en el que s agrupaven totes les persones dependents d un rgulo. N'khaya, era un dels rgulos del posto administrativo de Chire, i aprofit aquesta circumstancia per enriquir-se, amb el contraban cap al districte de Moambic. El seu successor fou triat, segons la costum, entre tots els seus nebots uterins. Abdul Kamal parlava portugus que havia aprs en una temporada que va treballar a Illa d'Ibo, on s'havia relacionat amb Gabriel Teixeira, que ms tard fou capit-comandant del port de Pemba (1948-1955); desprs havia estudiat l'alcor sota Abdul Magid, que junt amb el que havia estat el seu mestre, Abdala Talaussini, era una de les personalitat musulmanes principals de la zona. Kamal volia combinar les seves relacions amb musulmans i portugueses i cap de llinatge (humu) a Chire, per recollir adhesions personals, comercials i de les autoritats colonials. Com a cap local fou nomenat rgulo i aprofitant aquest crrec va estendre la seva propietat i producci amb treball forat de gent que no podia pagar el impost; el 1951 havia aconseguit llicencia per tenir dues tendes i el 1955 els beneficis li permetien tenir un cami amb el que es va dedicar al negoci del transport de mercaderies de l interior cap a la costa, i a l'inrevs; la seva facilitat per recollir el impost el feien estar ben considerat pels portuguesos; el 1960 ja tenia una casa d'obra amb moli de vent i pou d'aigua. El prestigi adquirit per se li va girar en contra quan va comenar la lluita del Frelimo el 1964 i va acabar morint assassinat a la pres de l'illa d Ibo l any 1966.

LActo Colonial de 1930 fou abrogat per la constituci de 1951 que convertia a Moambic en Provncia portuguesa d'ultramar, i substituda per la Lei Orgnica de Ultramar dos anys ms tard (1953). D altra banda, l any 1954 s aprovava l Estatuto dos Indgenas Portugeses. Aquest estatut mantenia als rgulos de manera transitria ( As instituies de natureza poltica tradicional dos indigenas so transitoriamente mantidas e conjugam-se com as instituies administrativas do Estado Portugus pela forma declarada na lei ).

El 1951 es va comenar a posar en practica al districte de Gaza una concentraci de la poblaci rural destinada a reproduir-se en altres districtes. Les anomenades concentraes i aldeamentos volien multiplicar les explotacions agrcoles. El 1956 el govern portugus va comenar a finanar la Misso de Estudos das Minorias tnicas do Ultramar
Portugus. Jorge Dias, l acadmic encarregat d aquesta iniciativa de recerca etnolgica, tenia la funci d avaluar el grau d insatisfacci existent entre la comunitat maconde, al districte de Cabo Delgado, i va posar de relleu que contra la creena general de les autoritats, els indgenes odiaven als portuguesos.

Les reformes del 6 de setembre de 1961 igualaven a tots els habitants a un mateix estatut jurdic (Decreto lei nmero 43.893,) i, de l altra, reconsiderava novament el paper de l'autoritat tradicional que, en el nou escenari que s obria, seria dotat d atribucions militars (Decreto lei nmero 43.896).

 Governants .

Llista de governants colonials portuguesos a Worldstatesmen

 Bibliografia.

Gaceta oficial, Decrets lleis esmentats al text; decret llei nmero 48.893 (1961): Revogao do Decreto-Lei n;
39.666 que promulga o estatuto dos indgenas portugueses das provncias da Guin, Angola e Moambique; decret-llei nmero 
48.896 (1961): Organizao das regedorias nas provncias ultramarinas.
Carta Organica do Imprio Colonial Portugus e Reforma Administrativa Ultramarina, Impremsa Nacional, Loureno Marques, 1933;
Lus Antnio Covane, Relaes Econmicas entre Moambique e a frica do Sul, 1850-1964, Acordos e regulamentos principais, Maputo 1989;
F. Xavier Baslio, Antecedentes histricos da reforma administrativa da Provncia de Moambique de 1907, Lisboa,  1965 (Dissertaci presentada al acte de Llicenciatura al Instituto Superior de Cincias Sociais e Poltica Ultramarina).
Charles Ralph Boxer, O imprio colonial portugus, Edies 70, Lisboa 1965,
Armando Marques de Guedes,  Organizao administrativa en Moambique,  Moambique: curso de;
estenso universitria, ano lectivo de 1964-1965, Lisboa, Instituto Superior de Cincias Sociais e Poltica
Ultramarina, 1965,
R. J. Hammond, Portugal in Africa 1815-1910, Stanford 1966;
B. B. Joao, Abdul Kamal e a histria de Chire nos sculos XIX e XX. Um estudo sobre as chefaturas tradicionais, as redes islmicas e a colonizao portuguesa, Maputo, 2000;
Alexandre Lobato, Histria do presdio de Loureno Marques, Lisboa 1960; Quatro Estudos e uma evocaao para a histria de Loureno Marques,  Junta de Investigaes do Ultramar, Lisboa, 1961;
L. C. Matos, O movimento pendular centralizao/descentralizao na poltica colonial portuguesa, Portugal no mundo, Lisboa, Publicaes Alfa, 1989;
Eduardo Medeiros, Histria do Cabo Delgado e do Niassa, Mapuro 1997;
A. S. Monteiro, Direitos e deveres das autoridades indgenas do distrito de Tete, Loureno Marques, Imprensa Nacional, 1924;
Malyn Newitt, Histria de Moambique, Publicaes Europa-Amrica, Portugal 1997 (edici original de 1995);
A. N. de Souto, Guia Bibliogrfico para o estudante de histria de Moambique 200-300-1930, UEM-CEA, Coleco Nosso Cho nmero 6, Maputo, 1996;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334647" title="Lmur volador malai" nonfiltered="479" processed="477" dbindex="130479">

El lmur volador malai (Galeopterus variegatus) s una espcie de lmur volador, que viu al sud-est asitic a Indonsia, Tailndia, Malisia i Singapur. Malgrat el seu nom, no s un lmur; de fet no s ni tan sols un primat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334649" title="Valdetrtola" nonfiltered="480" processed="478" dbindex="130480">


Valdetrtola s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 
 
Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334658" title="Rcords de l'NBA" nonfiltered="481" processed="479" dbindex="130481">
Aquests son alguns dels rcords assolits a la histria de l'NBA.

 Punts .
Ms punts en un partit:

 Wilt Chamberlain, 100 punts (1961-62);
 Kobe Bryant, 81 punts (2005-06);
 Wilt Chamberlain, 78 punts (1961-62);
 Wilt Chamberlain, 73 punts (1961-62);
 Wilt Chamberlain, 73 punts (1962-63);

Ms punts en un temps (dos quarts):

 Wilt Chamberlain, 62 punts (1961-62);
 Kobe Bryant, 55 punts (2005-06);
 David Thompson, 53 punts (1977-78);
 George Gervin, 53 punts (1977-78);

Ms punts en un quart:

 George Gervin, 33 punts (1977-78);
 David Thompson, 32 punts (1977-78);
 Wilt Chamberlain, 31 punts (1961-62);

Ms punts en una prrroga:

 Gilbert Arenas, 16 punts (2006-07);
 Earl Boykins, 15 punts (2004-05);
 Butch Carter, 14 punts (1983-84);
 Earl Monroe, 13 punts (1969-70);
 Joe Caldwell, 13 punts (1969-70);
 Steve Smith, 13 punts (1996-97);

Ms punts en un partit per un rookie:

 Wilt Chamberlain, 58 punts (1959-60);
 Wilt Chamberlain, 58 punts (1959-60);
 Rick Barry, 57 punts (1965-66);
 Earl Monroe, 56 punts (1967-68);

Millor mitjana de punts en una temporada:

 Wilt Chamberlain, 50.4 (1961-62);
 Wilt Chamberlain, 44.8 (1962-63);
 Wilt Chamberlain, 38.4 (1960-61);
 Elgin Baylor, 38.3 (1961-62);
 Wilt Chamberlain, 37.6 (1959-60);

Ms punts anotats en una temporada:

 Wilt Chamberlain, 4.029 (1961-62);
 Wilt Chamberlain, 3.586 (1962-63);
 Michael Jordan, 3.041 (1986-87);

Ms punts anotats en una temporada por un rookie:

 Wilt Chamberlain, 2.707 (1959-60);
 Walt Bellamy, 2495 (1961-62);
 Kareem Abdul-Jabbar, 2.361 (1969-70);

Rebots.

Ms rebots en un partit:

 Wilt Chamberlain, 55 rebots (1960-61);
 Bill Russell, 51 rebots (1959-60);
 Bill Russell, 49 rebots (1957-58);
 Bill Russell, 49 rebots (1964-65);
 Wilt Chamberlain, 45 rebots (1959-60);


Ms rebots en un quart:

 Nate Thurmond, 18 rebots (1964-65);
 Bill Russell, 17 rebots (1957-58);
 Bill Russell, 17 rebots (1958-59);
 Bill Russell, 17 rebots (1959-60);
 Wilt Chamberlain, 17 rebots (1959-60);


Ms rebots en un temps (2 quart):

 Bill Russell, 32 rebots (1957-58);
 Wilt Chamberlain, 31 rebots (1959-60);
 Wilt Chamberlain, 28 rebots (1960-61);


Ms rebots d'un rookie en un partit:

 Wilt Chamberlain, 45 rebots (1959-60);
 Wilt Chamberlain, 43 rebots (1959-60);
 Wilt Chamberlain, 42 rebots (1959-60);
 Wilt Chamberlain, 42 rebots (1959-60);


Millor mitjana de rebots per partit en una temporada:

 Wilt Chamberlain, 27,2 rebots per partit (1960-61);
 Wilt Chamberlain, 27,0 rebots per partit (1959-60);
 Wilt Chamberlain, 25,7 rebots per partit (1961-62);
 Bill Russell,  24,7 rebots per partit (1963-64);
 Wilt Chamberlain, 24,6 rebots per partit (1965-66);

Assistncies.

Ms assistncies en un partit:

 Scott Skiles, 30 assistncies (1990-91);
 Kevin Porter, 29 assistncies (1977-78);
 Bob Cousy, 28 assistncies (1958-59);
 Guy Rodgers, 28 assistncies (1962-63);
 John Stockton, 28 assistncies (1990-91);

Ms assistncies en una temporada (mitjana)

 John Stockton, 14,5 assistncies (1989-90);
 John Stockton, 14,2 assistncies (1990-91);
 Isiah Thomas, 13,9 assistncies (1984-85);
 John Stockton, 13,8 assistncies (1987-88);
 John Stockton, 13,8 assistncies (1991-92) ;

Ms assistncies en una temporada (total)

 John Stockton, 1164 assistncies (1990-91);
 John Stockton, 1134 assistncies (1989-90);
 John Stockton, 1128 assistncies (1987-88);

Ms assistncies en una carrera

 John Stockton, 15.806 assistncies ;
 Mark Jackson, 10.334 assistncies;
 Magic Johnson, 10.141 assistncies;
 Oscar Robertson, 9.887 assistncies;
 Jason Kidd, 9.497 assistncies (jugador en actiu, dades al final de la temporada 2008);

Taps.

Ms taps en un partit:

 Elmore Smith, 17 taps (1973-74);
 Manute Bol, 15 taps (1985-86);
 Manute Bol, 15 taps (1986-87);
 Shaquille O'Neal, 15 taps (1993-94);

Ms taps en un temps (2 quarts):

 Elmore Smith, 11 tapones;
 George Johnson, 11 tapones;
 Manute Bol, 11 tapones;

Ms taps per partit en una temporada:

 Mark Eaton, 5,56 (1984-85);
 Manute Bol, 4,96 (1985-86);
 Elmore Smith, 4,85 (1973-74);
 
Ms taps en una carrera:

 Hakeem Olajuwon, 3.830;
 Dikembe Mutombo, 3.278 (jugador en actiu, dades al final de la temporada 2008);
 Kareem Abdul-Jabbar, 3.189;
 Mark Eaton, 3.064;

Pilotes robades.

Ms robades en un partit:

 Larry Kenon, 11 pilotes robades (1976-77);
 Kendall Gill, 11 pilotes robades (1998-99);

Tirs de camp.

Ms tirs de camp anotats en un partit:

 Wilt Chamberlain, 36 tirs anotats (1961-62);
 Wilt Chamberlain, 31 tirs anotats (3P) (1960-61);
 Kobe Bryant, 28 tirs anotats de 46 intents (2005-06);

Ms tirs de camp intentats en un partit:

 Wilt Chamberlain, 63 tirs intentats (1961-62);
 Kobe Bryant,  46 tirs intentats (2005-06);
 Wilt Chamberlain, 31 tirs intentats (3P) (1960-61);


Ms tirs de camp intentats sense anotar en un partit:

 Tim Hardaway, 17 tirs (1991-92);
 John Starks, 2 de 18 (7 partit de les finals de la temporada 1993-94);

Tirs lliures.

Ms tirs lliures anotats en un partit:

 Wilt Chamberlain, 28 tirs lliures anotats (1961-62);
 Adrian Dantley, 28 tirs lliures anotats (1983-84);
 Adrian Dantley, 27 tirs lliures anotats (1983-84);

Ms tirs lliures intentats en un partit:

 Wilt Chamberlain, 34 tirs lliures intentats (1961-62);
 Wilt Chamberlain, 32 tirs lliures intentats (1961-62);

Ms tirs lliures anotats consecutius:

 Michael Williams, 97 tirs lliures anotats (3/24/1993-11/9/1993);

 Kobe Bryant, 62 tirs lliures anotats  (2005/06) (jugador en actiu, dades del 29 de mar de 2008);

 Emanuel Ginbili, 43 tirs lliures anotats (2007-08) (jugador en actiu, dades del 29 de mar de 2008);

Triples.

Ms triples anotats en un partit:

 Kobe Bryant, 12 triples (2002-03);
 Donyell Marshall, 12 triples (2004-05);
 Dennis Scott, 11 triples (1995-96);
 Ray Allen, 10 triples (2001-02);
 Pedja Stojakovic, 10 triples (2007-08);

Ms triples anotats per un rookie en un partit:

Jason Kidd, 8 triples (1994-95);
Chris Duhon, 8 triples (2004-05);
Juan Carlos Navarro, 8 triples (2007-08);

Enllaos externs.
Tots els rcords de l'NBA 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334675" title="Cerpode" nonfiltered="482" processed="480" dbindex="130482">

Els cerpodes (Cerapoda) s un clade o subordre de l'ordre dels ornitisquis. Sn el grup germ dels tirefors dins del clade dels genasaures. Se'ls subdivideix en dos o tres grups: els ornitpodes, els paquicefalosaures i els ceratopsis. La seva caracterstica distintiva s una capa gruixuda d'esmalt a la part interior de les seves dents inferiors.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334676" title="Odon de Pricles" nonfiltered="483" processed="481" dbindex="130483">
L'odon de Pricles es va construir sota el mandat de Pricles i prop del teatre de Dions a l'acrpoli d'Atenes. 

Constava de planta quadrangular amb doble filera de columnes per a la sustentaci del sostre i un propileu. S'utilitzava per a les representacions musicals que van comenar l'any 446 aC.
 Referncies .
Richter, Gisela M.A., (1980), El Arte Griego, Barcelona, Ediciones Destino, ISBN 84-233-1018-3.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334692" title="Estaci de Saragossa-Delicias" nonfiltered="484" processed="482" dbindex="130484">









L'estaci de Saragossa-Delicias es troba al barri de Las Delicias, a Saragossa. L'edifici fou inaugurat el 7 de maig de 2003 i des del 2007 tamb s'hi troba l'Estaci Central d'Autobusos.

 Serveis Ferroviaris .
 Rodalies Saragossa .
Rodalies de Saragossa t una nica lnia interurbana, la C-1, que fou inaugurada l'11 de juny de 2008 pocs dies abans que l'Expo de Saragossa.



 Mitjana Distncia de Renfe .


 Llarga Distncia .


 Canviador d'ample .

A l'estaci de Saragossa-Delicias hi ha un canviador d'ample  ibric a internacional i al inrevs (sistema Talgo i Brava-CAF).

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Trens d'Alta Velocitat;
Lnia regional Ca6;
Lnia regional R43;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334694" title="Divuitena" nonfiltered="485" processed="483" dbindex="130485">
La divuitena va ser una comissi o junta de divuit persones delegades provinents dels consells municipals, diputats, oficials de la generalitat, etc, amb sis membres per bra, emanades de la Junta de Braos i amb un objectiu especfic sobre el que podien intervenir, fiscalitzar i executar decisions poltiques. Era una mena de "comissi delegada temtica" dels diputats amb plens poders per a intervenir en l'acci executiva de la Generalitat.

Fou un instrument de major participaci, i intervenci, en el funcionament regular de la Generalitat de Catalunya, impulsat a les Corts de Monts (1585), degut a la necessitat de redre poltic i financer de la instituci.
Aquesta estructura d'acci poltica va permetre la participaci de ms de 600 persones entre els triennis 1587-1590. 

Es va abolir amb els decrets de Nova Planta (1707-16).

 Bibliografia i font .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. Vol. 2. ISBN 84-412-0885-9;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334697" title="Csar Cielo Filho" nonfiltered="486" processed="484" dbindex="130486">













Csar Augusto Cielo Filho (n. 10 de gener de 1987 a Santa Barbara d'Oeste, So Paulo) s un nedador d'estil lliure brasiler que s'especialitza en esdeveniments de cursa. Cielo assisteix a Universitat Auburn a Auburn, Alabama on competeix per al Campi Nacional de NCAA. Cielo ha venut sis esdeveniments de Campionat Nacionals, incloent-hi escampar els 2007 50 i 100 campionats de estils lliures. 

Al Campionat Mundial de Nataci de 2007 a Melbourne feia la final per sobre de 50 m i estils lliures de 100 m i aconsegu ser sis i quart. Va aconseguir la medalla d'or als 50 m. lliures i la de bronze als 100 m. estils als Jocs Olmpics de 2008.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334699" title="Iuri Patrikeev" nonfiltered="487" processed="485" dbindex="130487">




Iuri Patrikeev (nascut el 28 de setembre de 1979) s un lluitador armeni d'origen rus, que guany la medalla de bronze en la categoria de lluita grecorom masculina de 120 kg durant els Jocs Olmpics d'estiu 2008.

 Enllaos externs .

 Biografia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334700" title="Astronomia galctica" nonfiltered="488" processed="486" dbindex="130488">

L'astronomia galctica s l'estudi de la nostra prpia galxia la Via Lctia i tot el seu contingut. Aquesta disciplina es contraposa a l'astronomia extragalctica, que s l'estudi de tot a fora de la nostra galxia, incloent-hi totes les altres galxies.

L'astronomia galctica no s'ha de confondre amb formaci i evoluci de les galxies, que s l'estudi general de galxies, la seva formaci, estructura, components, dinmica, interaccions i la gamma de formes que prenen.

La galxia de la Via Lctia, on s el nostre sistema solar, s en molts aspectes la galxia ms ben estudiada, encara que les parts importants s'enfosqueixen de la vista en longituds d'ona visibles per regions de pols csmica. El desenvolupament de la radioastronomia, l'astronomia infraroja i astronomia submillimtrica al segle XX han perms les observacions a travs del gas i la pols de la Via Lctia perqu es faci el mapa per primera cop. 

S'usen un conjunt estndard de subcategories per diaris astronmics per dividir la disciplina de l'astronomia galctica:

 Subcategories.
 Abundncies - l'estudi de la localitzaci d'elements ms pesats que l'heli.
 "Bony" - l'estudi del bony al voltant del centre de la Via Lctia.
 Centre - l'estudi de la regi central del la Via Lctia.
 Disc - l'estudi del disc de la Via Lctia (el pla en el qual s'alineen la majoria dels objectes galctics).
 Evoluci - l'evoluci del la Via Lctia.
 Formaci - la formaci del la Via Lctia.
 Parmetres fonamentals - els parmetres fonamentals del la Via Lctia (massa, mida, etc.).
 Grups de sectors globulars - grups de sectors globulars dins del la Via Lctia.
 Aurola - l'aurola gran al voltant del la Via Lctia. ;
 Cinemtica i dinmica - les moviments d'estrelles solitaries i associades. ;
 Nucli - la regi al voltant del forat negre en el centre de la Via Lctia (Sagittarius A*);
 Grups oberts i associacions - grups oberts i associacions d'estrelles. ;
 Venatge solar i estrelles prximes. ;
 Contingut estellar de - nombre i tipus d'estrelles a la Via Lctia.
  Estructura - l'estructura (braos d'espirals etc.).

Poblacions estellars.
 Cmul globular;
 Cmul obert;

 Medi interestellar .
 Nvol interestellar;

Articles relacionats.
 Via Lctia;

Enllaos externs .
 Mapes dels cmuls d'hidrogen a la Via Lpactia ;
 Mapes dels nvols de pols a la Via Lctia. ;
 Motor de cerca de termes d'astronomia ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334702" title="Jess Mara Viana Santacruz" nonfiltered="489" processed="487" dbindex="130489">
Jess Mara Viana Santacruz (  Madrid, 1987) fou un poltic basc. Vicepresident de la Cmera Oficial de Comer i Indstria d'laba i dirigent d'UCD fou escollit diputat per laba a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979. En aquest periode fou  president de la Comissi d'Hisenda del Congrs dels Diputats i Conseller d'Obres Pbliques i Habitatge del Consell General del Pas Basc. Tamb fou escollit diputat per laba a les eleccions al Parlament Basc de 1980. Quan el 1982 es va dissoldre la UCD, va continuar juntament amb Adolfo Surez i fou secretari general del Centre Democrtic i Social (CDS), partit amb el que fou novament escollit diputat a les eleccions al Parlament Basc de 1986. Va morir d'un vessament cerebral febrer de 1987.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334707" title="Gevorg Davtyan" nonfiltered="490" processed="488" dbindex="130490">









Gevorg Davtyan (nascut el 4 de gener de 1983) s un jugador d'halteroflia armeni.

Guany en el Campionat Europeu d'Halteroflia de 2006 i 2007 una la medalla d'or en els 77 kgs.

Va guanyar la medalla de bronze en la categoria de 77 kg als Jocs Olmpics d'estiu 2008, amb un total de 360 kg.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334709" title="Llista d'estacions de tren de Mitjana Distncia de Catalunya" nonfiltered="491" processed="489" dbindex="130491">



A.


B.


C.


D.


E.


F.


G.



J.


L.


M.


N.


P.


R.

S.


T.


U.


V.


Vegeu tamb.
Llista d'estacions del metro de Barcelona;
Llista d'estacions de tramvia de la regi metropolitana de Barcelona;
Llista d'estacions de tren de la regi metropolitana de Barcelona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334712" title="Vela Jimnez" nonfiltered="492" processed="490" dbindex="130492">
Vela o Vigila Jimnez, (?-?), comte d'laba del c. 870 al d. 883 Alfons III d'Astries el va nomenar comte d'laba en c. 870 i li va concedir part dels territoris en els quals fins a aquest moment governava Rodrigo, comte de Castella, desprs de sufocar la rebelli del magnat alabs Eglyn en c.868. Se li suposa pertanyent a la famlia navarresa dels Jimeno que pocs anys desprs va obtenir la monarquia pamplonesa. Es va ocupar de la defensa del comtat alabs tenint com a punt fort la fortalesa de Cellorigo. El 882 Vela Jimnez aconsegueix rebutjar a les tropes de Al-Mundir de Crdova a la Batalla de Cellorigo. Els seus fills Munio Velaz i Vela Ovecoz van ser tamb senyors de Cellorigo. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334714" title="Tigran Gevorg Martirosyan" nonfiltered="493" processed="491" dbindex="130493">







Tigran Gevorg Martirosyan (nat el 9 de juny de 1988) s un jugador d'halteroflia d'Armnia.

Al Campionats d'Halteroflia Mundial 2006 es classific 6 en la categoria de 69 kg amb un total de 306 kg.

Guany la medalla de plata en la categoria de 69 kg al Campionat d'Halteroflia Europeu 2007, amb 331 kg en total.

Martirosyan va guanyar la medalla d'or en la categoria de 69 kg al Campionats d'Halteroflia Europeu 2008, amb 346 kg en total.

El 12 d'agost del 2008 va guanyar la medalla de bronze en la categoria de 69 kg., amb un total de 338 kg.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334716" title="Munio Velaz" nonfiltered="494" processed="492" dbindex="130494">
Munio o Momo Velaz, (? - ?), comte d'laba del d. 883 al c. 921. Fill de Vela Jimnez, va casar amb la filla de San I de Navarra, Velasquita Sanxes. Se'l coneix per un esment del 919 al Cartulari de Valpuesta.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334718" title="Roman Amoan" nonfiltered="495" processed="493" dbindex="130495">




Roman Amoan (nat el 3 de setembre de 1983) s un lluitador armeni que guany la medalla de bronze en la categoria de lluita grecoromana masculina de 55 kg durant els Jocs Olmpics d'estiu 2008 a Pequn.

 Enllaos externs .

 ,  i  Biografia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334719" title="lvar Herrameliz" nonfiltered="496" processed="494" dbindex="130496">
lvar Herrameliz (? - 931), comte de Lantaron i d'laba (c.921 - 931). Va estar casat amb Sana de Pamplona que havia quedat vdua desprs de la mort d'Ordoni II de Lle i que desprs de morir lvar va casar amb Ferran Gonzlez. Amb Sana va tenir com fill Herramel lvarez fundador de Villarramiel. Va participar en la captura de Njera i Viguera amb el rei de Ordoni II de Lle, va confirmar la fundaci del monestir de Santa Coloma (la Rioja) en l'any 923. Sembla probable que el poble anomenat Herramlluri en La Rioja degui el seu nom a aquest personatge. 

 Enllaos externs .

Bardulia - Histria del Comtat de Castella;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334722" title="Hoang Anh Tuan" nonfiltered="497" processed="495" dbindex="130497">







Hoang Anh Tuan (Hong Anh Tu n, nascut 12 de febrer de 1982 a la provncia de Bac Ninh) s un aixecador vietnamita.

Al Campionat Mundial Jnior 2007 guany la medalla de plata en la classe masculina de -56 kg, amb un total de 276 kg. Va participar en el -56 kg classe masculina al Campionat d'Halteroflia Mundial 2007 i va aconseguir una medalla de bronze, amb un total de 279 kg.

Tuan particip en la classe masculina de -56 kg al Campionat d'Halteroflia Mundial 2006 i va guanyar la medalla de bronze, acabant darrere Li Zheng i Sergio Alvarez Boulet. 

Al Campionats d'Halteroflia Asitic 2008, guany la medalla d'or en la classe dels homes de -56 kg, amb un total de 279 kg.

Guany una medalla de plata als Jocs Olmpics d'estiu 2008 desprs d'alar un total de 290 kg.

En alguna estadstica d'halteroflia sembla mal lletrejat com "Anh Tuan Hoang".














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334723" title="Sara Isakovi?" nonfiltered="498" processed="496" dbindex="130498">






Sara Isakovi  (nascuda el 9 de juny de 1988 a Bled) s una nedadora d'Eslovnia que pass molta de la seva infantesa a Dubai. Isakovi s un membre del Club de Nataci ito Gorenjka Radovljica de Radovljica, Eslovnia sota supervisi de l'entrenadora Miha Potonik.

Isakovi competia per a Eslovnia als Jocs Olmpics d'estiu de 2004 d'Atenes i als Jocs Olmpics d'estiu 2008 a Pequn, on guany la medalla de plata en la categoria de 200 m. lliures femenina.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334725" title="Motor Radmax" nonfiltered="499" processed="497" dbindex="130499">
El Motor RadMax, conegut tamb com Ram-cam o Rand-cam engine es un motor rotatori inventat pel canadenc James McCann.
Te l'avantatge d'ocupar poc espai, es potent, eficient i ecolgic. Funciona amb etanol,  gas natural, disel, prop o hidrogen.
S'han fet diversos prototipus petits i actualment la societat Regi U.S. Inc. est desenvolupant un motor de 42 cavalls per accionar un petit helicpter militar sense tripulaci. Construt en material cermic pot aguantar temperatures elevades i passar desapercebut als radars enemics.

 Enllaos externs .
 REGI US INC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334726" title="Baldu I Bra de Ferro" nonfiltered="500" processed="498" dbindex="130500">
Baldu I Bra de Ferro (c. 830 - 879) fou el primer comte de Flandes.  El 862 es va casar amb Judit de Frana, vdua d'Ethewulf i Ethewald, reis de Wessex. germana de Carles II el Calb, rei de la Francia Occidentalis. D'antuvi el rei es va oposar al matrimoni, i per aix envi cartes al cap vking Rorik de Dorestad i al bisbe Hunger, demanant que no li donessin aixopluc, i fins i tot convenc els seus bisbes per tal que els excomuniquessin. Aleshores marx amb la seva esposa a Roma, i posaren el seu cas en mans del papa Nicolau I. Carles fou obligat a cedir i finalment el matrimoni es va celebrar a Auxerre el 13 de desembre de 863. El rei li ced el 866 el territori entre l'Escalda occidental i l'Yser del sud per tal de defensar el Nord del territori franc.  El 870 va adquirir el territori corresponent a l'abadia de Sankt Peter de Gant i defens el territori de les incursions dels vkings. El 877 va donar suport Llus II de Frana i fou un dels principals senyors de la Francia Occidentalis. Va morir el 879 i fou enterrat a l'abadia de Saint-Bertin, vora Saint-Omer. El va succeir el seu fill, Baldu II el Calb.

Referncies.
Baldu I de Flander;
Comtats de Flandes;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334728" title="Titulatura dels faraons" nonfiltered="501" processed="499" dbindex="130501">
Titulatura dels faraons s el conjunt dels cinc noms pels quals sn designats de forma estndard els faraons en els texts i inscripcions de l'Antic Egipte. Simbolitza el poder mund i sagrat i constitueix una espcie de declaraci de la missi pel regnat d'un monarca (a vegades fins i tot canviava durant el regnat).

La titulatura es compon de cinc Grans Noms (rn wr), cadascun format d'un ttol seguit d'un nom prpiament dit. Aquests noms segueixen un ordre cannic : Horus o  r (transliterat), Dues Senyores o nbti, Horus d'or, rei de l'Alt i Baix Egipte o njswt-bjtj, fill de Ra o s  r .

La plena titulatura amb els cinc noms, no va tenir un s estndard des del Regne Mitj i fins a l'imperi Rom.

Nom d'Horus.

G5
 Aquest nom s'escrivia normalment en un serekh, una representaci d'una faana d'un palau. El nom del fara s'escrivia en jeroglfics dins d'aquesta representaci d'un palau. Normalment, una imatge d'un falc representant el du Horus era enfilat damunt o al costat del palau. 

s la forma ms vella del nom del fara, originant-se al perode predinstic, i designa al fara a la vegada com a encarnaci i com a protegit d'Horus, el du falc d'Hierakonpolis, ciutat d'on procedeix Narmer, el primer rei d'Egipte. Molts dels ms antics faraons egipcis eren coneguts noms per aquest ttol. Es creia que el rei era l'encarnaci terrenal d'Horus, el fill d'Athor (o Athor-Isis).

 Com a mnim, el fara Peribsen de la segona dinastia, va utilitzar una imatge del du Seth en comptes d'Horus, potser indicant una divisi religiosa interna dins del pas. Era succet per Khasekhemui, que posava els smbols tant de Seth com d'Horus damunt el seu nom. Desprs, la imatge d'Horus sempre apareixeria al costat del nom del fara.

 Abans del temps de l'imperi Nou, el nom d'Horus sovint s'escrivia sense el serekh.

Nom de Nebti.
G16

El nom de nebti (literalment dues senyores) estava associat amb les anomenades deesses "herldiques" de l'Alt i Baix Egipte:

 Nekhbet, deessa representada com un voltor amb diadema i els emblemes de la vida i la serenitat, patrona de la ciutat de Nekheb i de l'Alt Egipte, i;
 Wadjet, deessa representada per una cobra, patrona de l'oracle a la ciutat del mateix nom i del Baix Egipte.

El nom s'utilitz de manera definitiva a la primera dinastia pel fara Semerkhet, tot i que no es convertia en un ttol plenament independent fins a la dotzena.

Aquest nom no s'emmarcava en un cartuix o serekh, per sempre comenava amb els jeroglfics d'un voltor i una cobra que descansen en dues cistelles, d'aqu el nom dual de "nebti".

Nom d'Horus d'or.

G8
Aquesta forma del nom del fara presentava la imatge d'un falc, Horus, enfilat a dalt o al costat del jeroglfic de l'or.

El significat s discutit. Una opini s que representa el triomf d'Horus per sobre del seu oncle Seth, que t smbol l'or, i voldria dir que Horus era "superior als seus enemics". L'or tamb estava clarament associat en la ment egpcia antiga amb l'eternitat, aix podria transmetre la idea eterna del nom Horus per al fara.

Similar al nom de Nebti, aquest nom no s'expressava emmarcat per un cartutx o serekh. Sempre comena amb la descripci del falc Horus enfilat damunt una representaci del sol.

Nom de Nesut-Biti (prenom). 
M23:t-L2:t
El ttol significa probablement El que pertany (n(j)) al jonc (swt) i a l'abella (bjtj), els smbols de l'Alt i el Baix Egipte. s doncs ms o menys cert que es pot traduir per rei d'Alt i del Baix Egipte. s seguit pel nom de coronaci inscrit en un cartutx.

Nom de Sa-Ra (nom).
G39-N5

El ttol qualifica el rei de fill de Ra i, indicant la seva filiaci divina, el lliga carnalment al du sol. s constitut del jeroglfic de l'nec, que significa fill, i del de Ra, i s seguit del nom de naixement del fara inscrit en un cartutx.

A partir de Khefren, els dos ltims noms sn inscrits en un cartutx, amb el nom format a partir d'un verb que significa envoltar, voltar . Es tracta d'una cordeta en forma d'oval, lligada a una de les extremitats i que simbolitza el que el sol envolta: en altres paraules, el fara s proclamat amo de l'univers.

Vegeu tamb.

Llista de faraons;

Referncies.
;
;
;
;
;
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334730" title="Baldu II el Calb" nonfiltered="502" processed="500" dbindex="130502">
Baldu II el Calb, (* h. 863 -   Blandimberg, 4 de desembre de 918). va ser Comte de Flandes des de 879 fins a la seva mort. Fill de Baldu I Bra de Ferro i de Judit, filla de Carles II el Calb, els primers anys del seu regnat van ser funests per les contnues i devastadores incursions vkings a les quals Baldu va reaccionar contruint noves fortaleses, reforant les muralles de les ciutats i confiscant totes les terres que havien estat abandonades, amb el que va assolir controlar un territori molt superior al que havia heretat del seu padrre. A ms va aprofitar el conflicte existent entre Carles III de Frana i Od I de Frana per a fer-se amb els territoris de Ternois i Boulogne-sur-Mer. En 884 es va casar amb una filla del rei angls Alfred el Gran i en 900 trantando de frenar el poder de Fulquer, arquebisbe de Reims va instigar el seu assassinat pel que va ser excomunicat pel papa Benet IV. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334734" title="Francia Occidentalis" nonfiltered="503" processed="501" dbindex="130503">

Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) desprs del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig. s la precursora de la Frana moderna. Era coneguda com Frana Occidentalis i Regne Franc Occidental. 

Estava divideixi en grans feus: Aquitnia, Bretanya, Borgonya, Catalunya, Flandes, Gascunya, Gtia (Septimnia), l'Illa de Frana i comtat de Tolosa. Desprs de 987, el regne va comenar a anomenar-se Frana, degut al fet que la nova dinastia governant (els capet) eren originalment ducs de l'Illa de Frana. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334737" title="Monomotapa" nonfiltered="504" processed="502" dbindex="130504">
Monomotapa o Mwene Mutapa (Mwenemutapa) fou el nom donat pels portuguesos al regne creat al sud del riu Zambesi, anomenat generalment Mutapa.

 Significat del nom .

La paraula "monomotapa " es d'origen bantu. La seva interpretaci es variada: el pare J. Torrend ("Comparative Grammar of the South African Bantu Languages") diu que voldria dir "Senyor dels elefants d'aigua", i remarca que els hipoptams sn encara un animal sagrat entre el poble dels karanga. Un altra versi diu que Mutapa vol dir "Terres conquerides" i mwene s el nom bantu per "senyor". Un altre variant del nom apareix com munhu mu tapa o Manhumutapa, que va oiriginar el portugues Monomotapa.

 Referncies portugueses .

El primer que esmenta el nom es Diogo de Alcaova el 1506, que parla del monomotapa Mokomba (titulat "menamotapam")
com a pare del monomotapa Kwesarimgo, que hauria regant sobre Vealanga un gran regne que arribava fins a Sofala, i la capital del qual era Zumubani (corrupci de Zimbabwe, en realitat "zimbabue" que era el nom donat a les residncies dels caps principals). 

Els autors portuguesos parlen de dos ttols dinstics, mokomba i mambo, i diuen que els monomotapes governen sobre el regne de Macaranga, i encara diuen expressament que l'emperador era un macaranga s a dir un karanga (caranga en portugus). Els cronistes al segle XVI descriuen les cerimnies de l'estat i la cort, el nombre de esposes, el orde i organitzaci dels oficials i altres aspectes.  

 Origen del regne .

La tradici oral situa la seva eclosi al segle XV. El primer monomotapa fou un prncep guerrer xona de nom Nyatsimba Mutota, d'un regne xona del sud (regne dels torwa) enviat al nord per buscar sal; va trobar sal entre els tavara, un grup xona que vivia ms al nord, grans caadors d'elefants. Mutota i els seus guerrers van subjectar als tavara i es van establir a la zona del Zambesi, a la comarca de la muntanya Fura  a uns 350 km al nord del Gran Zimbabwe. A Mutota el va succeir el seu fill Matope a qui es deu l'expansi del regne que va esdevenir un gran imperi; el monomotapa, al explotar les mines de coure de Chidzurgwe i el vor del Zambesi va esdevenir un sobir molt ric. El regne dels torwa, situat al sud, que era el lloc d'origen dels monomotapes, fou incls a l'imperi; l'exrcit imperial va conquerir Manica i altres regnes de la costa com Kiteve i Madanda. La religi del regne era animista amb consultes rituals als esperits i culte als ancestres reials; els mdiums amb els esperits, que tenien capelles a la capital, eren anomenats mhondoros, i al mateix temps transmetien els fets i la histria per tradici oral.
 
Al final del segle XV era un estat unit i poders que els portuguesos, que es van establir a Moambic el 1505, assenyalaven tamb com un estat ric. Sobre si aquest estat fou els fundador dels edificis coneguts com zimbabues, o el mateix Gran Zimbabwe era el seu imperi, hi ha diverses teories, per probablement no ho era. Ja havia comenat la decadncia de l'estat al comenar el segle XVI. El monomotapa Makomba va cedir el govern dels districtes ms allunyats a membres de la seva famlia que es van acabar fent ms o menys independents. L imperi del Monopotapa o Mwenemutapa estava jerarquitzat en diferents nivells d autoritats: els regnes dependents de la costa dirigits per mwenes (singular mwene), ocupaven el primer  lloc, i seguien els  mambos i els ncoses.

L'extensi del regne abans del segle XVI no s'ha pogut determinar per es creu que la seva capital era el zimbabue proper a la fortalesa portuguesa de Masapa, a poca distancia al sud del Zambesi. La capital del monomotapa es descrita pels portuguesos molt diferent del Gran Zimbabwe: construda d'argila, fusta i palla estava rodejada per una empallissada que ocupava un hora fer el seu tomb; al interior i havia tres grans recintes pblics, un era la cort del monomotapa, un altre la residencia de les seves dones i cortesans (uns 3000) i un tercer era pels servidors i la gurdia, reclutada entre els joves solters del regne.

 Influencia portuguesa .

Els portuguesos van sentir parlar del Monomotapa com a un sobir ric. Els comerciants i buscadors de fusta portuguesos (anomenats sertanejos) no van tardar a presentar-se en aquestes terres entre 1512 i 1516. Antnio Fernandes, de la guarnici portuguesa de  Sofala, fou el primer que va arribar fins a la seu de l imperi el 1512. Els portuguesos volien l or i aix els va fer donar certa rellevncia a la factoria de Sofala, perqu all, segons tots els indicis, els comerciants musulmans l'obtenien amb facilitat. Per els portuguesos van haver de comprar l'or als comerciants swahilis. Chikuyo es va enfrontar a un rei (ncose) vassall, Inhamunda, que va entrar en rebellia contra el Monomotapa vers 1515 i, aliat als portuguesos, i mercs al tancament de les rutes que baixaven al golf de Sofala des de l altipl, va aconseguir un grau d independncia poltica important, el qual ser l origen del futur regne de Quiteve (Kiteve) o Uteve. Els portuguesos es van poder establir a Quiteve.

Un missioner portugues va anar a evangelitzar als karanga vers el 1560, el pare Gonalo da Silveira que va batejar al rei i part del seu poble, per al poc temps, sota instigaci de musulmans procedents de la costa, el rei va renunciar a la fe i va matar al missioner (16 de mar de 1561). Poc van tardar els portuguesos a enviar una expedici de represlia; mil homes sota comandament de Francisco Barreto van entrar al regne el 1568, per les malalties els van delmar i desprs d'arribar fins a l'alt Zambesi van retornar el 1572; al seu retorn van fer una massacra entre els comerciants swahilis, en revenja pel seu fracs; ell lloc d'aquestos comerciants fou ocupat per portuguesos que desprs (ja barrejats amb els nadius) foren els prazeiros.

El 1573 el monomotapa Negomo o Nogomo va signar un tractat amb els portuguesos el que va consolidar la posici d'aquestos a la vall del Zambesi. El tractat concedia als portuguesos el control de les mines d'or i plata del regne i els concedia una franja de terreny en perpetutat al sud del riu on es van construir Rios de Sena i Tete. Negomo acceptava a ms a ms una guarnici que havia de ser construda a Masapa, prop de la seva capital, cosa que suposava reforava la seva autoritat contra els sbdits deslleials. El rei va rebre una subvenci de cada governador portugus i cobrava tamb un 50% de tots el productes d'importaci. El seu control de la producci de l'or li garantia encara una posici slida ja que els portuguesos volien aquest material i no tenien la capacitat d'obtenir-lo per si mateixos.

 Protectorat portugus .

El 1596 va pujar al tron Gatsi Rusere i es va enfrontar als portuguesos. Aquestos van refusar les taxes per les mines que els havien estat cedides per el 1609 els portuguesos li van imposar un tractat. El successor de Gatsi Rusere,  Kaparidze, va iniciar accions contra els portuguesos el 1622; els portuguesos van decidir matar-lo i substituir-lo per un rei-titella anomenat Mavura. El 24 de maig de 1629 Mavura va haver de signar un desigual tractat que garantia el domini portugus al Zambesi. Els esclaus del rei foren enviats al Brasil.

Desprs del 1607, els portugueses es van establir solidament al fort de Masapa i el rei va esdevenir un aliat portugues.  Els reis foren batejats per monjos dominicans. El 1629 desprs que el monomotapa Mavura va signar el tractat, l'imperi va quedar sota protecci portuguesa; el tractat permetia l'establiment de portuguesos al regne i als prazeiros a crear establiments fortificats per tot els dominis reials; en els segents anys territoris que li pertanyien o de reietons vassalls (ncoses o inkosis, i fumes), se'n van separar. Kiteve, Madanda, Manica i altres regnes van deixar de pagar el tribut, mentre sorgia un altre regne, Barua o Barwe.  El 1673 els prazeiros van deposar al monomotapa i van posar al tron a un candidat del seu gust.

 El regne de Butua .

El regne de Butua o Butwa o Butwe l'havien format vers el 1600 els rozwi, un poble de pastors, ara dirigit per un rei anomenat chamgamir o changamire (d'eon dinastia dels changamires). La seva zona d'origen fou la del Gran Zimbabwe. Al segle XVII la dinastia changamir de Butua es va enfortir enfront del Monomotapa. Els  khoisnides (bosquimans) de Mbara, sense relaci amb Portugal, van consolidar la seva societat de clans i van esdevenir exportadors d'eines i polticament independents. Els monomotapes del segle XVII representaven el poder animista; quan de ser un sobir que repartia va passar a ser un sobir que venia, els lligams amb els sbdits es van afluixar i va esdevenir un dspota protegit dels portuguesos. Primer el monomotapa Gatsi Rusere i desprs Mavura, van demanar ajut als portuguesos per consolidar el seu poder el que els hi va fer perdre prestigi, facilitant els fraccionament poltics amb els ncoses estimulats en contra pels portuguesos que volien assegurar la producci d'or als seus dominis. En poques dcades el Monomotapa i els seus sbdits rebels van despoblar grans rees de Zambzia, i es van fer odiosos a la poblaci. Les reaccions contra Portugal de Capranzini i Nhacunimbiri van tenir el suport popular i el dels reis changamir de Butua. Els reis de Quiteve i Manica van prohibir l'extracci d'or als seus territoris per retornar a una economia agropecuria tradicional.

Al final del segle XVII el changamire Dombo va atacar el regne del monomotapa; els dos exercits es van enfrontar el 1684 i el monomotapa Mukombe fou derrotat decisivament al sud de la seva capital. A la mort de Mukombe el 1693 va esclatar una lluita per la successi; Dombo afavoria a un pretendent i els portuguesos un altra. Dombo va arrasar la ciutat de Dembarare, prop de la capital del monomotapa, i va matar als comerciants portuguesos i a tots els seus parents. El monomotapa va esdevenir un vassall del changamire de Butua. El 1695 Dombo va atacar el regne de Manica (Manika)  i desprs va anar cap a l'est on va destruir la factoria portuguesa de Masikwesi el que li va garantir la completa producci d'or en el territori entre Butua i Manica substituint al monomotapa com a primer regne xona. El darrer monomotapa que va governar l'imperi va regnar fins el 1698,

 Regne de Karanga (o Caranga).

Una branca es va establir a Moambique on fou anomenat, com abans, Macaranga (Karanga o Caranga); el ttol dels seus reis fou mambo (plural mambos) i ja no monomotapa. La dinastia fou suprimida pels portuguesos el 1902.

El poble karanga, encara fora civilitzat, viu actualment a Zimbabwe; el nom karanga en aquest pas se sinnim de covard, i es dona perqu els karanga van perdre segles enrere les seves capacitats guerreres. 

 Fonts .

Les niques fonts rellevants sobre l'Imperi Monomotapa, sn els documents originals portuguesos, recollits, traduts a l'angls i editats per G. McC. Theal sota el ttol "Records of South Eastern Africa" en 9 volums, publicats a Londres entre 1898 i 1903). 

 Reis (Monomotapes o  Mwene Mutapes) de Mutapa .

1430 - 1450 aproximadament 	Nyatsimba Mututa o Mutota;
1450  1480  aproximadament	Matope Nyanhehwe Nebedza ;
vers 1480 	Mavura Maobwe ;
1480 - 1490 aproximadament 	Mukombero Nyahuma 	;
1490 - 1494 	Changamire ;
1494 - vers 1530 	Kakuyo Komunyaka (Chikuyo);
1530 - 1550 aproximadament 	Neshangwe Munembire  	;
1550 - 1560 aproximadament 	Chivere Nyasoro;
1560 - 1589 	Chisamharu Negomo Mupuzangutu 	;
1589 - 1623 	Gatsi Rusere 	;
1623 - 1629 	Nyambo Kapararidze;
1629 - 1634    Mavura	;
1634 - 1673    Nhacunimbiri;
1673 - 1693    Mukombe;
1693 - 1698 	Chimbganda Matombo ;


 Reis (Mambos) de Karanga o Macaranga .

1698 -1803 Sense informaci;
1803 - 1804                Cangara II;
1804 - 1806                Mutiwapangome;
1806                       Mutiwaora;
1806 - 1807                Cipfumba;
1807 - 1828?               Nyasoro;
1828 - 1830                Cimininyambo (Kandeya II);
1830 - 1849?               Dzeka;
1849 - 1868                Kataruza;
1868 - 1870                Kandeya III;
1870 - 1887                Dzuda;
1887 - 1902                Cioko Dambamupute;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334741" title="Literatura flamenca" nonfiltered="505" processed="503" dbindex="130505">
Literatura flamenca s la literatura feta en llengua neerlandesa, als territoris de parla neerlandesa dels Pasos Baixos del sud i del Westhoek, actualment a la regi de Flandes (Blgica) i a Frana.

 Edat Mitjana .
El desenvolupament econmic de les viles flamenques facilitaria l aparici d una nova literatura no en alemany clssic, sin en dialecte dietsch o flamenc. Les primeres obres, de caire religis, foren el Sint Servatius legende (1170) de Hendrik van Veldeke de Limburg, autor tamb d una Enejda (1190). Per altra banda, durant el segle XII es desenvolup una important literatura de caire novellesc, inspirada en la temtica artrica o el cicle de Carlemany i Roland, que tingu els  mxims exponents en les Karel ende Elegast (Carlemany i Elegast, una stira als rics), Beatrijs, Theophilus, Roelantslied (Can de Roland), Merlijn, Lancelot, Moriaen i Roman van Walewein (del cicle bret), Van der Vos Reynaert, obra del Meister Willem i considerada com a l'obra ms representativa en flamenc, la primera edici de la qual data del 1270, Roman van Floris ende Blancafloer, i les traduccions Sint Brandaen (Sant Brand), Van die Rose (traducci feta el 1300 per Hein van Aken), Esopet (Faules d'Esop), Et Binboek (traducci del Liber Apium) i els assaigs Der seelen troest (El consol de l nima) i Marialegenden (Llegendes de Maria).   

Pel que fa a la poesia, tamb destac la de temtica cortesana, per tamb la mstica, amb grans autors com la Zuster Hadewych (fl. 1250), monja de Luik (Lieja) autora de nombroses Minne (Canons ) recollides en les Visiones epistole en rimata Haywigis. Tamb destacarien Ysengrimus (s. XII) i Jan de Weert d'Yperen, autor de Nieuwe doctrinale o Spiegbel der sonden (Mirall dels pecats). Per els autors ms importants del perode foren Jan van Boendale (1290-1365) de Brusselles, autor de  Der leken spieghel (El mirall dels laics), Brabantsche Yesten (Crnica de Brabant) i Jans teesteye (Convicci de Jan); el prolfic Jacob van Maerlant (1225-1291) autor de les proses didctiques Eerste Martin (Primer Mart), la satrica Der kerchen claghe (Lamentacions de l esglsia),  Roman van Torec (adaptaci del Roman de Troie), tamb tradu Aristtil al flamenc i adapt l' Alexanders Gesten de Chatillon i el Merlijns boek; i Jan van Ruysbroek (1293-1381) gran mstic que escriv en braban i va influir tant en Kempis com en San Juan de la Cruz, i compos Van der Cierheit der gheesteleker brulocht (De l ornament de les noces espirituals). Les poesies de Joan I de Brabant  i del poeta popular Jan van Hulst foren recollides, com d altres, a l' Antwerpsche liedboek, publicat el 1544. 

Pel que fa al gnere histric, el cronista Jan van der Heelu va compondre durant el regnat de Joan III de Brabant una Rijmkronijk (vers 1320) com a cant del  patriotisme braban .  Tamb destacaren els peces de teatre Esmoreyt, Elckerlyc i Marieken van Niewmeghen. Ms tard, en el segle XV, el misteri De seven bliscappen van Maria (Els set goigs de Maria, 1448).  I les obres cavalleresques Gloriant, Lanseloet van Danemarken, Lippijn, Die Heye, Drie jaghe here (Tres dies aqu), De truwante (El rodamn) i Un noch (Tamb ara). 

Durant el domini borgony (s. XV), de gran prosperitat econmica i cultural, es formaren les Cameren van Rethorica (Cambres de Retrica), infludes pel Consistori de Gay Saber occit, formada pels rederijkers: el coninc, el cap, era el ciutad principal; el prins o keizer, l ajudant; el dekens era un eclesistic; el factor, un director a sou; i el nat o zot, el buf. Cada any convocaven una landjuweel (fira anyal) amb tornejos i concursos potics, per a llument d'Anthonis de Roovere (1430-1482), poeta oficial de Bruges i autor de Vander Mollen feeste (Festa dels talps) i del retric brusselenc Colijn van Rijssele, autor del Spieghel der Minne (Mirall d amor, 1480). Tamb estrenaven misteris teatrals com els Voornaamste bliscappen, die Maria geschiedden (Goigs principals que corresponen a Maaria), estrenats entre 1439 i 1500, i tamb els Tspel van dem Heiligen sacramente, Marieke van Nimwagen i Spieghel der salicheyt van elcerlyc (Espill de la salvaci d un mateix).  Durant aquests anys tamb destacaren els  cronistes flamencs Oliver van Dixmude (mort el 1459) i Edmond van Dynter (1375-1448), autor de la Crnica dels ducats de Brabant i Lorena. Gheraert van Velsen fou autor de poesies populars, i tamb destacaren en aquesta poca els mstics Geert Groote de Deventer (1340-1384) amb Epistolae i De abstinentia, Jan van Scoonhoven (mort el 1431) i Floris Redewijnsz (1350-1400) autor d un Tractatus de spiritualibus exercitus. 

 Decadncia (segles XVI i XVII) .
Malgrat les constants guerres del perode, la producci literria durant el segle XVII fou important i de qualitat. Destacarien, entre d altres, Matthijs de Castelein (1485-1550), autor d un Const van Rethoriken; Cornelisz de Man (1505-1579), autor del poema De doot (La mort, 1549); l historiador Pieter van Dieve (1536-1591), autor en llat De antiquitatibus Galliae Belgicae (1564); Adriaan van Roomen (1561-1616) autor del tractat  Ideae Mathematicae (1593); el calvinista brusselenc Marnix van Sint Aldegonde (1540-1598) partidari dels Orange que s exiliaria a la repblica de les Set Provncies Unides, on escriuria el satric Biencorf des G. Roomsche Kercke (El rusc de la Santa Esglsia Romana, 1569) i el poema Wilhemus van Nassouwe, considerat com l himne dels protestants neerlandesos; Pontus van Heinter, autor d una Nederduische ortograhie (Ortografia neerlandesa, 1581) intent de modernitzaci del flamenc de l poca; i la poetessa mstica Anna BINJS (1494-1575), autora de Refereinen. D altres destacats del perode foren Jonker van der Noot (1540-1595) autor de Het bosken (1570), Lofsang van Braband (1580), Das buch extasis/Olympias (1576) i Het theatre oft tonn-neel (1568) de caire voluptus, Richard Vestergen (1555-1640), Adriaan Pointers i Justus de Harduyn (1582-1640).

La  fugida massiva d intellectuals neerlandesos a la repblica neerlandesa va fer desaparixer gaireb la literatura a Flandes. Noms destacaria durant el segle XVIII a Westhoek ocupat per Frana, on hi destacarien  Dominic de Jonghe (1654-1717) traductor de Le Cid de Pierre Corneille al flamenc; Michel de Swaen (1654-1707) poeta, amb Het leven en dood van Jesus Christus (La vida i mort de Jesucrist, 1694) de caire pic, i De gecroonde leerse (La bota coronada) de  caire dramtic; i Willem Ogier (1619-1689) amb els drames De gulzigheid (La golafreria, 1635) i De zeuen hoofzoonden (Els set pecats capitals, 1644-1678), cicle de drames.

Durant el segle XVIII la producci en flamenc fou ms aviat escassa. Tot i aix, el 1761 H. Des Roches publicaria una Nederduitsche spraekkunts (Gramtica neerlandesa), on s enfronta a l s del llat com a llengua de cultura i al francs com a llengua de prestigi, reclamant l s normalitzat del flamenc.  L advocat brussellenc Jan Baptist Chrisostomus Verlooy (1746-1797) compos a Maasctricht Verhaedeling op d enacht der moederlijke taal in de Nederlanden (1788), memria sobre la situaci de la llengua i del menysteniment en qu era tinguda, alhora que se n fa una apologia. Pel que fa a la resta d autors, noms val a destacar Willem Verhoeven (1738-1809), Karel Broeckaert (1767-1826), autor de la primera prosa moderna, Jelle nen Mietje (1811), i Jan Baptist Hofman (1758-1835), autor de drames burgesos.

 Naixement del moviment flamenc (segle XIX) .
Durant el segle XIX es produ un renaixement literari lligat al vlaamsche beweging (moviment flamenc), lligat a les reivindicacions poltiques. Filips Blommaert (1809-1871) va compondre l estudi Aloude geschiedenis der Belgien of Nederduitscher (1849) on atribueix a la  raa flamenca  la missi histrica de la civilitzaci, i el seu company Ferdinand Snellaert (1809-1872) escriv Wael en vlaming (1846), on tamb defensa la preeminncia del flamenc.

El 1837 tamb es funda la primera revista literria flamenca, Het Belgisch Museum, de Willems i Conscience, qui vincularien la seva obra al moviment flamenc en resposta a la imposici del francs, i on hi publicaran la primera generaci d escriptors flamencs, entre els que destacaren jan Jacob de Laet (1815-1891) autor de la primera novella en flamenc Het lot (1846); Jan Frans Willems (1793-1846), poeta i editor de clssics, amb Aen den Belgen (1818) i Verhandeling over de nederduytsche taal-eb letterkunde (Tractat sobre filologia i literatura flamenca, 1819-1824); Hendrick Conscience (1812-1883) considerat el pare de la narrativa flamenca moderna, amb les narracions In't wonderjaar 1566 (El meravells any 1566, 1836),  De leew van Vlaanderen (El lle de Flandes, 1838),  Jacob van Artevelde (1839), De kerels van Vlaanderen (Els comtes de Flandes, 1870) i De burgmeister van Luik (El burgmestre de Lige, 1866), gaireb totes de caire histric; Jan Michiel Dautzenberg (1808-1869), amb les novelles Volks leesbok (1854), Verhaelen int de geschiedens ems van Belgie (1856) i De Tockomat (1857); Prudens van Duyse (1804-1859) amb Natalia (1842) i Het Klaverbad (1848); Karel Lodewijk Ledeganck (1805-1847) amb la trilogia De drie zustersteden (Les tres ciutats germanes, 1846) sobre Gant, Bruges i Antwerpen; Jan Baptist David (1801-1866), considerat com el capitost del moviment, autor dels estudis lingstics Nederduitsche spraekkunts (Gramtica neerlandesa, 1839) que serviran de base al hoog vlaams o flamenc literari, aix com Vatterlandsche historie (Histria de la Ptria, 1842-1864) i Einige regels over de vlaemsche taal (Normes elementals de la llengua flamenca, 1823); i Theodoor van Rijswijk (1814-1849), considerat com a volkszanger (poeta popular) i fundador de la societat literria De Olyfak.

Per altra banda, el 1878 la revista Het Vlaamsche Vlagge, portantveu de l'ASB, va promoure un altre grup d escriptors, encapalats per Albrecht Rodenbach (1856-1880), autor de Gudrun (1882) i Karel de Goede (1875); Pol de Mont (1857-1931) poltic i autor dels poemes Idyllen (Idillis, 1883), Loreley (1882), Vier vlaamsche legenden (1904) i In Noord en Zuid (Al nord i al sud, 1887); Jan van Beers (1821-1888) amb Martha (1853) i l estudi Jacob van Maerlant (1860); Rosalie Loveling (1834-1882) amb les novelles infantils  Polidoor en Theodoor (1882); la seva germana Virginie Loveling (1836-1919), amb Drie novellen (Tres novelles, 1883), Een dune ced (Un jurament que costa car, 1891) i De twistappel  (La poma de la discrdia); i Jan Lambrecht Sleeckx (1818-1900) amb les novelles Dirck Meyer (1864) i Eekbroeders Tybaerts & Co (1867).  

Parallelament, va aparixer a Brussel la revista literria en francs La Jaune Belgique, que pretenia la formaci d una literatura belga francfona, tot superant la diferenciaci entre flamencs i valons. En aquest projecte s hi engrescaren alguns autors flamencs en francs, com Andr Van Hasselt (1806-1874), Emile Verhaearen (1855-1916), autor de Tout la Flandre (1910) i Georges Eeckhoud (1854-1927), autor del llibre de costums flamencs en francs Keese Doosik (1887). Tamb en sorgiren autors importants  com Charles van Lerberghe, Max Elskamp i Maurice Maeterlinck, premi Nobel de Literatura i l escriptor belga ms conegut internacionalment.

L'empenta definitiva a la literatura en flamenc la va donar el grup literari lligat a la revista Van Nu En Straks (Avui i dem), dirigida tamb per A. Rodenbachs,  fundada el 1893, de caire liberal i internacionalista per sense ideari definit, inspirada en La Jaune Belgique per flamingant, i que aconseguiria el 1896 que el neerlands (dutch) fos escollit com a llengua de cultura en l ensenyament, com el hoog vlaams, cosa que portar a l estandarditzaci lingstica i evitar el fragmentarisme dialectal. En ella publicarien els seus treballs els autors Ciril Buysse (1859-1969) autor de les novelles Het recht van der sterskte (El dret dels ms forts, 1893), Het leven van Rozeke van Dalen (La vida de Rozeke van Dalen, 1906) i Het gezin van Paemel (La famlia Paemel, 1903); Stijn Streuvels (1871-1969) naturalista romntic, autor de Dodendans (La dansa de la mort, 1901), De vlaschaard (El camp de lli, 1907), De Oogst (La collita, 1900) i De teleurgang van de Waterhoek (1927); August Vermeylen (1872-1945) crtic literari que reclama al moviment nacionalista flamenc un paper regenerador com l itali o l alemany, autor de Kritiek der Vlaaamsche Beweging (Crtica del Moviment Flamenc, 1895), Vlaamsche en Europeesche Beweging (Moviments Flamenc i Europeu, 1900) i De wandelande Jood (El jueu errant, 1906); Guido Gezelle (1830-1900) poeta i professor del seminari de Roeslare, traslladat el 1860 a Kortrijk per les seves activitats flamenques, autor de Kerckofbloem (Flors de cementiri, 1876), Rijmsnoer om en om het jaar (Collar de rimes al voltant de l any, 1897), Tidjkrans (Cercle del temps, 1893) i Gedichten, gezangen en gebeden (Poemes, canons i pregries); Prosper van Langedonck (1862-1929) amb la novella anarquista Starkadd (Esparver, 1899); i el simbolista Karel van Woestijne (1878-1929) amb els poemes De gulden schaduw (L ombra daurada, 1910), God aan zee (Du al mar, 1926), Het bergmeer (El llac de la Muntanya, 1928) i De modderen man (L home de fang, 1920).

D altres autors de menor importncia foren Julius de Geyter (1830-1907), qui adapt el Reinaert; Anton Bergman (1835-1874) amb la novella Ernst Stals, advocaat; Eugne Diricksens Zetternam (1826-1855), el contista Berchmans-Courtmans (1811-1890), el prosista Jan Renier (1812-1888), August Snieders (1825-1904) amb De gasthuisnon (La monja de l hospital); el poeta Hugo Verriest (1840-1922) i el novellista Emmanuel de Bom (1868-1953) autor de la novella anarquista Wrakken (1898).

 Literatura d'entreguerres .
Est caracteritzada per la influncia dels moviments d avantguarda. El 1921 aparegueren les revistes Ruimte (Espai), de caire expressionista, i la surrealista Het Fonteintje (La font), on es formaria una nova generaci d autors flamencs: Cyriel Verschaeve (1874-1949), professor d histria i alemany i frontista; Franz de Backer (1891-1961); Andon van de Velde (1895-??) amb el drama Tijl (1925), influt per Goethe, Willem de Zwijger (Guillem el Taciturn) i  De Zonderlinge gast (L hoste estrany); Gaston Buyssens (1896-?); Hermann Teirlinck (1879-1927) qui havia dirigit les revistes Vlaanderen (1904-1907) i Nieuw Vlaams Tijdschrift (Nova Revista Flamenca), amb el teatre d'avantguarda De vertraagde film (El film retardat, 1922), De man zonder lijf (L home sense cos, 1925), les novelles Maria Speermalie, Het gevecht met de engel (La lluita amb l ngel, 1902) i Het ivoren aapje (La mona d ivori, 1909); Felix Timmermans (1886-1947) amb els poemes Schemeringen van der doed (Ombres de la mort, 1910), De harp van Sint Franciscus (L arpa de Sant Francesc, 1932) i  Boerenpsalm (Salms pagesos, 1935); Ernst Claes (1885-1968) amb les novelles rurals De vulgare geschiedenis van Charelke Dop (La vulgar histria de Charelke Dop, 1924) i Clementine (1940); Willem Elsschot (Alfons de Ridder, 1882-1960) amb les novelles satriques Pensioen (El retir, 1937) i De verlossing (L alliberament, 1921); i Lode Baeckelmans (1879-1965) amb la novella Tille (1912). 

El 1932 aparegu la revista d avantguarda Vormen (Formes) dirigida per Rene Verbeeck (1904) i Pieter G. Buckinx (1904). Tamb destacaren altres com Vlaamsche Arbeid (Treball Flamenc) del 1909 al 1930, Tidjstroom (Corrent de temps) el 1935, i De Blanden van de Poezie (Full de poesies). Autors menys coneguts d aquest perode foren Ferdinand-Victor-Toussaint Van Boelare (1875-?) amb les narracions Landelijk minnespel (Intriga rstica, 1912), Petrusken's einde (La fi de Petrusken), Jeugd (Joventut),  Het gesprak (La conversa) i De doode die zich nicht verhing (El mort que no es va penjar); Joris Vriamont, amb Sebedee (1926); Jan van Nijlen (1885-??) amb els poemes Het aangezicht der aard (El rostre de la terra, 1923),  De lokstem (La veu que atrau, 1924) i De slaapwandelaar (El somnmbul); i Firmin van Ecke (1884-?).

Al marge d'aquests grups, apareixerien d altres autors com Michel de Ghelderode (1898-1962) autor en francs per que escriv alguns autos teatrals per al Vlaamse Volkstonnel (teatre popular flamenc), com Beelddekens uit het leben van Sint Franciscus (Imatges de la vida de Sant Francesc, 1927), l historiador Frans Lodewijk Gansshof (1895-??) autor dels estudis Vlaanderen onder de eerste graven (Flandes sota els primers comtes, 1944) i  Lehnwesen im frankischen Reich (Feudalisme a l Imperi Franc, 1940); el poeta expressionista Paul van Ostaijen (1896-1928) amb Het sienjaal (El senyal, 1918), Bezette stad (Ciutat ocupada, 1921) i Diergaarde voor kinderen van un  (El zoo per als infants d ara, 1932). Karel van der Oever (1879-1926) amb  Het roode perd (El cavall roig), i Het indewige leven van Paulus (La vida intellectual de Pau); Karel Leroux (1895-?) amb De barmbartige Samaritan (El bon samarit); Urbain van der Voorde (1893-??) amb De haard der ziel (La llar de l nima), Donker vuur (Foc ombrvol) i Diepe Krachten (Forces profundes); Raymond Herreman (1896-?) amb De roos van Jeriocho (La rosa de Jeric, 1931) i De minaars (Els amants); Filip de Pillecijn (1891-?), amb De soldaat Johann (El soldat Johann) i Hans van Malmedy; Lode  Zielens (1901-?) amb els novelles Het duistere bloed (La sang fosca) i Moeder, waarom leven wij (Mare, perqu vivim); Frans Smits, amb Het huis van de smart (La casa del dolor) i Onder het oog van Mercurius (Sota els ulls de Mercuri);i Frans Delbeke (1890-?) amb Tusschen twee werelde (Entre dos mns). 

 Literatura flamenca des de 1945 .
La principal revista flamenca de la postguerra fou Tijd en Mens (Temps i Gent), que aparegu del 1949 al 1955, i on publicarien destacats autors com Maurice Roelants (1895-1966), un dels fundadors del grup het Fonteintje, qui barrejaria l anlisi psicolgica amb l humanisme burgs a les novelles Gebed om een goede einde (Pregria per a una bona fi, 1944), Komen en gann (Anar i tornar, 1927) i Het leven dat wij droomden (La vida que somnivem, 1931) i Maurice Gilliams (1900-1982) amb Elsenor (1974), Een winter im Antwerpen (Un hivern a Antwerpen, 1953) i De man voor get venster (L'home de la finestra). Ms tard es formaria el grup literari De Vijftigers, caracteritzat per l s del realisme mgic a la narrativa, com Mannix Gijsen (1899-??) amb els poemes Het suits (La casa, 1925) i De groote God Pan (El gran du Pan, 1974); Richard Minne (1891-1965), tamb del  grup Het Fonteintje, vitalista i popular, autor d In den zoete invel (La casa de Du, 1927-1969) i Wolfijzers en schietgeweren (Ceps de llop i escopetes, 1942); Wies Moens (1898-1982), poeta catlic i molt nacionalista, amb De boodschap (El missatge, 1920), Opgangen (Ascensions, 1922) i Her vierkant (El quadrat, 1938); Marcel Matthijs (1899-1964) amb la novella social com  De ruitentikker (El picotejador de vidres, 1933-1937),  Schaduw over Brugge (Ombres sobre Brugge, 1940), Mensen in de strijd (Gent al combat, 1943) i Hellegat (Caverna a l infern, 1949); Gerald Waldschap (1898-1989) amb les novelles Het kind (L infant, 1943), De franaise (El francs, 1957), Oproer in Congo (Revolta al Congo, 1953), Eens mens van goede wil (Un home de bona voluntat, 1936) i Houtekiet (1939); Raymond Brulez (1895-1972), novellista simbolista, amb Minj woningen (Els meus domicilis, 1950-1954) i Scherezade of de literatur als losprijs (Scherezade o la literatura com a preu de rescat, 1933); i els dramaturgs Herman van Overbeke (1895-1957) autor del drama Het lam Godsspel  (L aute de l anyell de Du, 1932), Paul Lebeau (1902-1952) amb la novella Xanthippe (1957) i Jozef Boon (1900-1957) amb el drama Het heilig-Bloedspel  (L'aute de la sang de Du, 1938).

El 1953 apareixeria el grup literari De Tafelronde (La taula rodona), la revista Taptoe (Tatuatge), activa fins el 1955 i les revistes Gard Sivik (1955-1963) i Labris (1962). Dins aquest grup hi trobem autors com Louis-Paul Boon (1912-1979), amb un realisme cnic i comproms, autor de Mijn kleine oorlog (La meva petita guerra, 1946), De kallekensvaan (L'avinguda de la capelleta, 1953) i Menuet (Minuet, 1955); Hugo Claus (1929-2008) un dels ms grans novellistes flamencs, amb Suiker (Sucre, 1958), De dans van de reiger (La dansa de la garsa, 1962) i De metsiers (1950), De werwondering (L admiraci, 1962), la polmica Het vendriet van Belgie (El dol de Blgica, 1986) on analitza el collaboracionisme flamenc, De koele ninnar (L'amant frgid, 1955), Het jaar van de kieeft (L'any de l escorp, 1979) i els drames Een bruid in de morgen (Una nvia en el mat, 1955) i Dee oostakkersche gedichten (Els poemes d Ostakker, 1955); Edmond Schiekat (1933-1981) amb els poemes Richelieu (1961), Heilige gedichten (Poemes sagrats, 1959) i Gedichten voor Maria Magdalena (1971); Hermann Thiery (1912-1978) amb les novelles de realisme mgic De man die zijn haart koort leet knippen (L home que es deix tallar els cabells, 1948) i Als kartwerk aan de kin (Com obra de punta a l horitz, 1964); Albert Bontridder (1921) amb els poemes Dood hout (Fusta morta, 1952), Open einde (Final obert, 1967) i Zelfuerbranding (Cremar-se, 1971); Ivo Michiels (1923) amb Het boek alfa (El llibre alfa, 1963), i Vlaanderen, ooek een land (Flandes, tamb un pas, 1987); Hughes C. Pernath (Hugo Wouters, 1931-1975) redactor de Nieuw Vlaams Tijdschrift i autor dels poemes socials Instrumentarium voor een winter (Instrumentari per a un hivern, 1963) i Mijn tegenstem (La meva contraveu, 1973); Bert Decorte (1915) amb Orfeus gaat voorbij (Orfeu passa); Piet van Aken (1920)  amb la novella Het hart en de klok (El cor i la campana, 1944); Bernard Kemp (1926-1980) amb Het laatste spel (El darrer jou,1957) i De kater van Orfeus (El desencantament d Orfeu, 1960); i Herwig Hensen (1917) amb Cvikel tot Narkissus (El cerc cap a Narcissus) i De Dubbele vaardigheid (Doble habilitat).

Entre les ltimes generacions d escriptors cal destacar Hugo Raes (1929), amb Een faun met kille hoorntjes (Un faune amb les banyetes fredes, 1966); Jef Geraerts, amb els poemes Grangreen 1/Black Venus (Gangrena 1/Black Venus, 1968) i Grangreen 2/De goede moordenaar (Gangrena 2/El bon assass, 1972); Hubert Lampo, amb la narraci Zeg maar Judith (Explica, Judith, 1983); Johann Daisne, amb els guions cinematogrfics De man die zijn haar kortiliet knippen (L'home del cap rapat, 1948) i De komst van Joachim Stiller (La vinguda de Joachim Stiller, 1960); Walter van den Broeck, amb la polmica Brief aan Konig Boudewijn (Carta al rei Baldu, 1980); Paul de Wispelaere (1928) amb l assaig De broek van Sartre (Els pantalons de Sartre, 1987); Hermann de Connick (1944) amb l assaig Over Marieke van de bakker (Sobre Marieke des del forner, 1987); Lieve Joris, amb Terug naar Kongo (Retorn al Congo, 1987); Monika van Paemel (1945) amb la novella De vermaledijde vaders (Els pares malets, 1985); Jos Vanderloo (1925), amb les novelles De muur (El mur, 1958), Het gevaar (El perill, 1960), Het suis der onbekenden (La casa dels desconeguts, 1963) i De koladrinkers (Els bevedors de cola, 1963); Ward Ruyalink (1929) amb Het del van Hinnom (La vall de Iehenna, 1961), Verkenners (Exploradors, 1987) i Stille waters (Aiges tranquilles, 1987). I d'altres com Paul Koeck (1940), Pol Hoste (1947), Eriek Verpaele (1952), Stefan Hertmans (1951) i Eddy van Vliet (1942). 

 Referncies .
 Sebastin Prampolini  Historia Universal de la literatura  UTEHA  Buenos Aires (1948);
 Alberto Adell  Diccionario de literatura Penguin-Alianza  Alianza Editorial Madrid (1980);
 Francesco Lizinio Galati  Dizionario della letteratura mondiale dell 900 Edizione Paoline, Roma (1980);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334743" title="Regi U.S. Inc." nonfiltered="506" processed="504" dbindex="130506">
REGI U.S., Inc. empresa creada l'any 1986 en el Canad, malgrat ser una empresa petita t un important potencial de creixement degut a que actualment desenvolupa el motor rotatori anomenat Motor Radmax, utilitzat recentment en la fabricaci del Silverfox, petit avi no tripulat per usos militars. 

Projectes.
El  4  d'Abril de 2002 REGI anunci que fou firmat un acord per concedir un contracte de cinc anys al Advanced Ceramics Research  per fabricar motors RC  de fins 10 cavalls per la Marina de guerra USA.

 El 29 de Maig del 2002, REGI firm un acord de llicencia amb Advanced Ceramics and Radian Military Parts per desenvolupar la seva tecnologia disel per vehicles autnoms sense tripulaci de la US.NAVY. (UAVs).

 El 13 de novembre del 2002, REGI. US. Anunci  "un motor disel de 42 cavalls de fora per helicpters sense tripulaci (Dragon Warrior). La fase del disseny d'aquest projecta ja est completa i la fabricaci del motor ha comenat.";

Actualment (any 2008) el President es John Robertson

 Enllaos externs .
 REGI US INC.;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334745" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="507" processed="505" dbindex="130507">

Als Jocs Olmpics de 1904, es disputaren cinc proves de rem.

Tots els participants excepte el vuit canadenc eren dels Estats Units. Les competicions es disputaren el dissabte 30 de juliol de 1904. Fou la segona aparici del rem als Jocs Olmpics. S'introduren les proves de dos i quatre sense timoner, reemplaant les mateixes proves amb timoner. Tamb s'introdu el doble scull.

Nacions participants .
Un total de 44 remers de dos pasos participaren als Jocs de St. Louis:
  Canad (9);
  (35);

Resum de medalles.


Medaller.
Noms un dels 44 participants no aconsegu medalla, David Duffield, quart a l'scull individual.


Enllaos externs.
 ;
  www.sports-reference.com - Rem 1904;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334747" title="Francesc Oliveres" nonfiltered="508" processed="506" dbindex="130508">

Francesc Oliveres fou Canonge de Girona. Va esser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el mes de maig de 1598 per a substituir, fins a final de trienni, a Francesc Oliver de Boteller que havia mort.

Havia estat lligat a l'administraci local de la Generalitat de Catalunya amb l'ofici de diputat local des de 1578. Estava insaculat com a odor i diputat eclesistic des de 1584.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334749" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="509" processed="507" dbindex="130509">

Als Jocs Olmpics de 1904 realitzats a Saint Louis (Estats Units d'Amrica) es disputaren dues proves d'halteroflia, ambdues en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 1 i 3 de setembre de 1904.

Resum de medalles.



Medaller.


Enllaos externs.
  COI database;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1904;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334751" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="510" processed="508" dbindex="130510">

Dues proves de tennis es disputaren als Jocs Olmpics de 1904 a Saint Louis. La competici es disput del 29 d'agost al 5 de setembre de 1904.

La naci organitzador guany totes les medalles que es disputaren. De fet noms particip un tennista no americ. La competici, que quatre anys abans fou oberta a les dones, en aquesta edici es limit als homes. Les proves passaren de 5 a 2, eliminant-se les individual i dobles femenines i la dobles mixta.

Nacions participants.
Un total de 36 tennistes competiren als Jocs:
  Alemanya (1);
  (35);

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
COI database;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334752" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="511" processed="509" dbindex="130511">

Als Jocs Olmpics de 1904 es disputaren set proves de lluita amateur, totes elles masculines en estil lliure.

Tots els lluitadors foren dels Estats Units. Fou la primera aparici de la lluita lliure als jocs, ja que l'anterior cop la modalitat que es disput fou la lluita grecoromana. Per primer cop la competici es divid en categories per pes.

Nacions participants.
Un total de 41 lluitadors participaren als Jocs, tots ells americans:
  (41);

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  COI database;
  www.sports-reference.com - Lluita 1904;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334753" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="512" processed="510" dbindex="130512">
El basquetbol aparegu als Jocs Olmpics de 1904 per primer cop, com a esport de demostraci. Es disputaren quatre campionats.

Campionat Amateur.
Buffalo German YMCA derrot Missouri AC, 97-8;
Chicago Central YMCA derrot Sawyer AB, 56-6;
Buffalo German YMCA derrot Turner Tigers, 77-6;
Chicago Central YMCA derrot Turner Tigers, 2-2 (Turner Tigers abandon);
Buffalo German YMCA derrot Xavier AA, 36-28;
Buffalo German YMCA derrot Chicago Central YMCA, 39-28;
Chicago Central YMCA derrot Missouri AC, 2-0;

 Competici de College .
Hiram College derrot Wheaton College, 23-20;
Wheaton College derrot Latter Day Saints University, 40-35;
Hiram College derrot Latter Day Saints University, 25-18;

 Hiram College, 2-0;
 Wheaton College, 1-1;
 Latter Day Saints University, 0-2;

Competici de High school.
 New York, 3-0;
 Chicago, 2-1;
 Saint Louis, 1-2;
 San Francisco, 0-3;

Competici d'Elementary school.
 New York, 2-0;
 Chicago, 1-1;
 San Francisco, 2-2;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334756" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="513" processed="511" dbindex="130513">

Als Jocs Olmpics de 1904 es disputaren sis competicions de tir amb arc, tres masculines i tres femenines. Noms hi van participar arquers dels Estats Units, 23 homes i 6 dones.

Les proves van tenir poca semblana amb les disputades a altres jocs. Per primer cop es va introduir la prova per equips i les femenines.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
 COI database;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334757" title="Federico Salmn" nonfiltered="514" processed="512" dbindex="130514">
Federico Salmn Amorn (Alacant,  27 d'agost de  1900 -  Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936 ) fou un advocat de l'Estat, poltic i periodista espanyol. 

Llicenciat en Dret a la Universitat de Valncia, va obtenir una plaa d'advocat de l'Estat en 1924, sent destinat a la ciutat de Mrcia. Durant la seva etapa estudiantil va ser cofundador de la Federaci d'Estudiants Catlics i ja durant la Repblica va arribar a ser Secretari de la Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes (CEDA). Va ser tamb professor de Dret Pblic an la Universitat de Mrcia, aix com director del diari La Verdad de Mrcia. A Murcia va ingressar en l'Associaci Catlica Nacional de Propagandistes. 

En 1931 va ser destinat a Terol, demanant llavors l'excedncia i mudant-se a Madrid, on va dirigir el CEU. Militant d'Acci Popular, el qual es va integrar posteriorment a la CEDA, a les eleccions de 1933 va ser escollit diputat per Mrcia. Va ser ministre de de Treball, Sanitat i Previsi Social entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935 en el govern que presidiria Alejandro Lerroux. 

En el segent govern, presidit per Joaqun Chapaprieta ocuparia la cartera de ministre de Treball i Justcia entre el 25 de setembre i el 29 d'octubre de 1935. Finalment, entre el 29 d'octubre i el 14 de desembre de 1935 i novament sota la presidncia de Chapaprieta ocuparia la cartera de ministre de Treball, Justcia i Sanitat. Durant el seu mandat es va aprovar la Llei de la Previsi contra l'Atur o "llei Salmn" (26 de juny de 1935), que perseguia lluitar contra l'atur obrer mitjanant la construcci d'habitatges barats per als treballadors, garantint avantatges fiscals als empresaris de la construcci. A l'esclatar la Guerra Civil espanyola es trobava a Madrid, on va ser detingut i internat en la Pres Model. Al comenament de novembre de 1936 va ser tret de la pres i assassinat a Paracuellos del Jarama, juntament amb diversos centenars de presos (episodi conegut com a matances de Paracuellos).


Enllaos externs.
Carrer de Federico Salmn. Madrid recorda al ministre que redu l'atur durant la II Repblica;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334759" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="515" processed="513" dbindex="130515">

Als Jocs Olmpics de 1904 debut la prova de salts dins del programa olmpic, amb dues proves masculines. La competici es disput entre el 4 i el 6 de setembre de 1904.

Nacions participants.
Un total de 10 saltadors de 2 nacions participaren als Jocs:
  Alemanya (3);
  (7);

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334760" title="Alberto Reig Tapia" nonfiltered="516" processed="514" dbindex="130516">
Alberto Reig Tapia (Madrid, 1949) s un politleg i historiador espanyol, catedrtic de Cincia Poltica de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. 
Biografia. 
Va estudiar Cincies Poltiques i Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid del Departament de la qual de Cincia Poltica i de l'Administraci i va ser professor. Ha estat tamb professor de Poltica espanyola contempornia a la Universitat de Nova York (Institut Internacional de Madrid; 1989-1999) i en altres programes per a estudiants nord-americans a Espanya (Wassar, Wesleyan, St. Laurence University) aix com visiting researcher a la Universitat d'Harvard (1999-2000), on va impartir classes de Cultura Poltica i Civilitzaci Hispnica, en la Faculty of Arts and Science. Especialista en l'Espanya contempornia des de la perspectiva de la cultura poltica: procs histric, actituds, comportament, violncia, legitimaci i mitologizacin poltiques en la II Repblica, la Guerra Civil, el franquisme, i la democrcia. Va ser investigador histric del programa dirigit per Ricard Blasco Memoria de Espaa: medio siglo de crisis, 1896-1936 (srie de trenta captols documentals emesos per TVE el 1983, i assessor-redactor d'"Espaa en guerra, 1936-1939" srie dirigida per Pascual Cervera, igualment emesa per la primera de TVE el 1987). 

s autor dels llibres Ideologa e Historia" (1984), "Violencia y terror (1990), "Franco <>: mito y realidad" (1995), Memoria de la Guerra Civil. Los mitos de la tribu (1999), "Franco. El Csar superlativo" (2005), "La Cruzada de 1936. Mito y memoria" (2006), obres que han contribut altament al coneixement de la Guerra Civil Espanyola. Va ser fundador i membre de la junta directiva de la Societat d'Estudis de la Guerra Civil i del Franquisme (SEGUEF) en 1986, i actualment pertany al Centre d'Estudis sobre les poques Franquista i Democrtica (CEFID). Un dels seus llibres de ms xit ha estat Anti-Moa, on critica contundentment els mtodes i conclusions de Po Moa. Aquest ha replicat amb La quiebra de la historia progresista que, al seu torn, ha produt altra contrarplica d'Alberto Reig Tpia, "Revisionismo y poltica. Po Moa revisitado" obra amb la qual l'autor considera "definitivament" tancada la seva atenci a aquest publicista. 
Currculum. 
Estudis. 
Llicenciat en Cincies Poltiques amb el grau d'excellent, i doctor cum laude en la Universitat Complutense en 1982 ;
Llicenciat en Sociologia (1977). ;
Llicenciat en Cincies de la Informaci (1980). ;
Diplomat en Estudis Hispnics (Cultura i Civilitzaci) en la Universitat de Pau (Frana)(1978). ;
Doctor el Institut Universitaire de Recherche Scientifique de la mateixa universitat (1981), amb les mximes qualificacions. ;
Publicacions. 
Publicacions en revistes. 
Ha publicat diversos estudis a: Cuadernos de Ciencia Poltica y Sociolgica, Tiempo de Historia, Sistema, Historia 16, Revista de Poltica comparada, Historia Contempornea, Revista de Estudios Polticos, Debate Abierto, Hispania, Claves de Razn Prctica, Revista de Occidente, Bulletin d'Histoire Contemporaine de l'Espagne, etc.

Llibres.
Ideologa e Historia. Sobre la represin franquista y la Guerra Civil. Prleg de Manuel Tun de Lara. (Akal. Madrid, 1984 y 1986). ISBN: 84-7600-014-6;
Violencia y Terror. Estudios sobre la Guerra Civil espaola. (Akal. Madrid, 1990). ISBN: 84-7600-693-4;
Franco Caudillo: Mito y realidad. (Tecnos. Madrid, 1995 y 1996). ISBN: 84-309-2800-6;
Memoria de la Guerra Civil. Los mitos de la tribu. (Alianza. Madrid, 1999). ISBN: 84-206-6743-9;
Franco, el Csar Superlativo. (Tecnos. Madrid, 2005). ISBN: 84-309-4349-8;
La cruzada de 1936. Mito y memoria. (Alianza. Madrid, 2006). ISBN: 84-206-4777-2;
Anti-Moa. La subversin neofranquista de la Historia de Espaa. Prleg de Paul Preston. (Ediciones B. Barcelona, 2006). ISBN. 84-666-2809-6;
 Revisionismo y poltica. Po Moa revisitado Ed. Foca. Madrid, 2008. ISBN: 978-84-96797-10-9;

Enllaos externs.
Llistat d'obres a dialnet.
Foro de Historia a Debate, on Reig Tapia polemitza amb partidaris de Po Moa;
Crtica de Carlos Moreno Guerrero a El Catoblepas, nmero 60, febrero 2007.
Pedagogia poltica;
Entrevista a Alberto Reig Tapia;
La endogamia universitaria: Alberto Reig Tapia;
Desde mi trinchera liberal: Alberto Reig Tapia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334763" title="Xori" nonfiltered="517" processed="515" dbindex="130517">


El xori (adaptaci del castell "chorizo", d'origen incert d'acord amb l'ltima esmena de la RAE, potser del llat salcicium) s un embotit tpic de Catalunya i part del Pas Valenci. A Catalunya, s una espcie de salsitxa curada (a l'aire o fumat) i que est ellaborada a partir de (tot i que no exclusivament) la carn del porc picada i adobada amb espcies, entre elles el pebre vermell. La pell d'aquest tipus de salsitxa acostuma a ser l'intest prim del porc.

Xorio.
El xorio s en canvi una versi picant del xori tpica de la Pennsula Ibrica i de Llatinoamrica i especialment conegut en la seua variant basca: xorio de Pamplona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334764" title="Junta de Defensa Nacional" nonfiltered="518" processed="516" dbindex="130518">
La Junta de Defensa Nacional va ser l'organisme creat el 24 de juliol de 1936 pels militars revoltats en el fallit cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola i que va assumir durant un teps i de forma collegiada la Prefectura de l'Estat del Bndol nacional. 

Els conspiradors havien previst que per a dirigir el moviment es constitus un Directori Militar presidit pel general Jos Sanjurjo Sacanell, per aquest mor el 20 de juliol de 1936 en un accident d'aviaci, pel que acorden formar la Junta de Defensa Nacional que seria l'rgan suprem dels revoltats. Es va establir en Burgos i es componia d'un president, el general de divisi Miguel Cabanellas Ferrer i sis vocals: el general de divisi Andrs Saliquet Zumeta, els generals de brigada Emilio Mola Vidal, Miguel Ponte i Manso de Zuiga i Fidel Dvila Arrondo i els coronels del cos d'estat major de l'exrcit Federico Montaner Canet i Fernando Moreno Caldern. 

Dues setmanes desprs, el president signa un decret de la Junta pel qual la bandera tricolor (vermella, gualda i morada) establerta per la Segona Repblica Espanyola va ser reemplaada per la bicolor (vermella i gualda) que fos introduda a Espanya per Carles III. El 21 de setembre de 1936 va tenir lloc a Salamanca una reuni en la qual la Junta havia de tractar sobre establiment d'un comandament militar nic que evits certes friccions com les produdes en els dos mesos ja transcorreguts, la qual cosa va ser aprovat amb l'oposici de Cabanellas. A continuaci es va votar la designaci i s escollit Francisco Franco (que havia estat a les ordres de Cabanellas a frica) com a Cap de l'Estat i Generalssim dels Exrcits manifestant Cabanellas que s'abstenia de votar donada la seva posici contrria a la mesura. Per altra banda, a causa del pes especfic de l'exrcit establert a frica que es traslladava a la pennsula en els inicis de la guerra, Franco, que com general al comandament dirigiria les operacions d'aquest exrcit, es va postular per al comandament nic, establint-se aix per resoluci del 12 de setembre, atorgant la Prefectura de l'Estat i el grau de "Generalssim" a Franco el 29 del mateix mes i proclamant-se el 1 d'octubre amb una desfilada militar en Burgos. 

El mateix dia 1, el Butllet Oficial de l'Estat dels revoltats publicaren un decret de Franco pel qual es dissolia l'anterior Junta de Defensa Nacional i es creava la denominada Junta Tcnica de l'Estat, com rgan assessor del comandament nic i de la Prefectura de l'Estat Major de l'Exrcit, les resolucions del qual necessitaven el confirmo del general Franc com Cap de l'Estat. La Junta Tcnica va quedar presidida pel general Fidel Dvila fins al 30 de gener de 1938 que va ser rellevat per Francisco Gmez-Jordana Sousa. Va reaparixer la Junta de Defensa Nacional en dues ocasions durant el franquisme: el 8 d'agost de 1939, ja acabada la guerra civil, es constitueix com a rgan assessor del Consell de Ministres (ja creat en 1938); en 1966, amb l'aprovaci de la Llei Orgnica de l'Estat, es va crear una Junta de Defensa Nacional dirigida pel President del Govern i integrada pels Caps d'Estat Major dels tres exrcits, la funci dels quals era d'assessorament en matria de defensa i amb capacitat per a assumir, al costat del Consell del Regne, funcions de Prefectura de l'Estat en situacions de crisis. 

Durant i amb posterioritat a la transici poltica, s'ha denominat en diverses ocasions Junta de Defensa Nacional a l'rgan integrat pel president del Govern, el Ministre de Defensa i els Caps d'Estat Major que assessoren al govern en matria de defensa, sense competncies executives. 

Referncies.
Boletn Oficial del Estado;
Boletn de la Junta de Defensa Nacional (1936-1938);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334778" title="Imperi de Gaza" nonfiltered="519" processed="517" dbindex="130519">

L'Imperi de Gaza fou un estat fundat per Soshangane (tamb conegut com Manicusse, 1821-1858) a l'altipl del riu Sabi mitj estenent el seu control entre els rius Komati (Incomati) i Zambezi, i incorporant a les poblacions locals tsonga i xona. Els grups que van envair Moambic foren els jere dirigits per Zwangendaba i els ndwandwe dirigits per Soshangane, que en conjunt foren coneguts com nguni per la seva llengua (que es la mateixa que els swazis, els zulus i els xhosa). Els nguni es van barrejar amb els tsonga (els vtua dels portuguesos, formats pels ronga, ndzawu, xona i chopi); el poble resultant fou anomenat inicialment per Soshangane com a gaza, del nom del seu avi Gaza, i desprs amaShangane, per ell mateix, i va originar els modern shangaan. Soshangane va imposar la llengua i costums nguni als tsonga i va establir el sistema militar del rei zulu Shaka.

Els principals rivals del rei zulu Shaka eren els ndwandwe, dirigits per Zwide, que havia expulsat als ngwane de Matiwane cap al Highveld i als ngwane de Sobhuza al nord cap el riu Pongola, darrera la zona de influencia zulu on Sobhuza va establir l'estat de Swaziland, que va prendre el nom del seu successor Mswati; un altre grup menor estava dirigit per Nxaba. El conflicte civil fou conegut com mfecane. El 1820 i 1823 Shaka va derrotar a l'exrcit de Zwide que es va fraccionar en diversos grups: Zwide es va retirar de la lluita el 1823 per els seus generals es van dirigir al nord (1820, 1823 ) i entre ells Soshangane.

Aix doncs el 1820 es va produir la invasi de terres de l'frica austral pels exrcits nguni; Soshangane dirigia l'exrcit que va ocupar finalment els territoris dels moderns Zimbabwe oriental i Moambic occidental i inicialment les rodalies de la Badia Delagoa. Els efectes de la invasi es van fer notar a la Badia Delagoa el 1820. El 5 de juny de 1821, les terres del regne de Catembe eren atacades per sorpresa, i el rei Capela va demanar refugi al governador del presdio de Loureno Marques, Caetano de Costa Matoso. Com que Capela tenia un acord amb els portuguesos, Costa Matoso va oferir coure i missanga (abaloris) al cap dels nguni, Inhaboza, a canvi de la seva retirada de Catembe, la qual va aconseguir temporalment; a mitjans de juliol els nguni atacaven les terres de dos reis de la zona de la badia, Matola i Moamba. El 22 de juliol, uns mil cinc-cents homes dirigits pel fill d'Inhaboza, van anar al presdio i van demanar ms regals (bous, abaloris i coure). Els portuguesos noms disposaven de 25 soldats i poca munici, per Costa va fingir ms poder del que tenia i va aconseguir un bon tracte i finalment va aconseguir del fill del cap nguni, una vaca blanca que simbolitzava la pau.

Altres amenaces o atacs es van produir a la regi de Rios de Sena i a Inhambane. El setembre de 1822 va arribar a la badia Delagoa el capit (desprs vicealmirall) W. F. W. Owen, de la marina reial britnica, amb la missi de cartografiar la costa est del cap de Bona Esperana, portant les corresponents credencials del govern portugus. Owen va desembarcar i es va presentar al governador Pereira; la guarnici estava en estat d'indisciplina i amenaada per la fam, i Pereira estava escrivint una carta en la que demanava el seu trasllat per malaltia. Owen, en el seu relat, del qual la veracitat plena ha estat posada en dubte, diu que el seu campament fou atacat pels nguni, i que no va rebre ajut dels portuguesos, i fins i tort afirma que va evitar l'atac dels nguni al presidi portugus.

El 1828 Shaka va enviar un exrcit dirigit per Dingana (o Dingane) i Mhlangana, per questes forces foren afectades per la manca de provisions i les malalties, i Soshangane els va poder derrotar a finals de 1828. Grups de tsonga es va desplaar llavors cap al sud i van derrotar a altres grups que vivien al nord de Natal, o a l'oest cap al Transvaal on es van establir entre Zoutspansberg al nord i Barberton i Nelspruit al sud-est amb algun grup establert ms a l'oest, fins a Rustenburg. Soshangane es va traslladar llavors ms al nord, al Sabi mitj, on ja s'havia establert Zwangendaba i Nxaba; les tribus dels tres caps van conviure en harmonia fins el 1831, quan es van enfrontar Zwangendaba i Soshangane, i el primer fou derrotat i va haver de fugir; llavors Soshangane va atacar a Nxaba, que es va retirar cap a la moderna Tanznia. El triomfador va establir un imperi que fou anomenat Gaza o Kwa Gaza, i el poble va rebre el nom de gaza o el d'amaShangane (shangaan). Al seu zenit dominava entre el Zambezi i la badia Delagoa, amb capital a Manjacazi a la moderna provncia de Gaza. Incloa parts del sud-est del modern Zimbabwe i seguia cap el riu Save, les provncies de Manica i Sofala, la moderna provncia de Gaza i la moderna provncia de Maputo incloent zones de la actual Sud-frica.

Ms tard, el 26 de juliol de 1833 la segona onada de ngunis dirigida pel cap Dingana va arribar a la badia Delagoa .

A la mort de Soshangane el 11 d'octubre de 1858 el va succeir el seu fill Mawewe, que probablement no era l'hereu designat, per va deixar territoris als seus germans; el 1859 es va enfrontar als seus germans als que va arrabassar els territoris que dominaven; un germ, Mzila o Muzila, suposat hereu legtim, va fugir als Transvaal (a les muntanyes Zoutpansberg) on va organitzar un exrcit amb ajut del portugus Joo Albasini, casat amb una dona ber, i que de Loureno Marques s'havia traslladat a Lounde per fer el comer entre el Transvaal i la badia Delagoa, i des del 1858 era vicecnsol portugus a la Repblica d'frica del Sud (Zuid Afrikaansche Republiek, ZAR, coneguda com Repblica del Transvaal); Albasini tenia empleats molts tsonga que li feien de indhuna (capdavanters, obridors de camins) i defensors de la seva casa-fortalesa al peu del Piesangkop  prop de la moderna ciutat de Makhado, i que antigament s'anomenava Louis Trichardt; els tsonga consideraven a Joo Albasini (al que anomenaven com a Jiwawa) el seu cap i per orde seva van ajudar a Mzila, i ms tard van servir a Paul Kruger en la lluita contra el cap venda Makhato i van rebre terres a Schoemansdal; Mzila tamb tenia el suport d'altres comerciants de Loureno Marques interessats en tenir un rei amic a Gaza. El 1861  Mzila va tornar a Gaza, va derrotar el seu germ i va ocupar el poder. Encara va recuperar Mawene el control el 1862, per finalment es va imposar Mzila, amb el suport dels caps de l'rea de Magude, i Mawene va fugir a Swaziland on va demanar l'ajut del rei Mswati I; la lluita es va acabar el 1864 amb la victria definitiva de Mzila i amb Mawene establert al nord de Swaziland on va morir el 1872. La capital del regne es va traslladar a Mossurize al nord del riu Save a la moderna provncia de Manica. 

A la mort de Mzila, l'agost de 1884, el va succeir el seu jove fill Gungunhana que va retornar la capital a Manjacazi el 1889, pressionat pels portuguesos; va intentar assimilar als tsonga i resistir als portuguesos, fins que finalment fou deposat per aquestos el desembre de 1895 i enviat desterrat a les Aores on va morir el 1906. El 1896 es va revoltar Magigane, per la seva rebelli fou dominada pels portuguesos el 20 de juliol de 1897

 Llista de reis .

Manukozi o Manicusse Soshangane 1828-1858;
Mawewe 1858-1861;
Mzila 1861-1862;
Mawewe (segona vegada) 1862;
Mzila (segona vegada) 1862-1884;
Gunganhana 1884-1895;
Magigane (revoltat) 1896-1897;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334781" title="Soshangane" nonfiltered="520" processed="518" dbindex="130520">
Soshangane (Nkosi Soshangane Manukozi Nxumalo, conegut pels portuguesos com Manicusse) (Zululand 1790, Mosape a Mashonaland,  11 d'octubre de 1858) fou un cap militar dels ndwandwe (branca dels nguni) que va lluitar contra el rei Shaka dels zulus, i desprs va envair els territoris del modern Moambic vers el 1820 on va crear el anomenat Imperi de Gaza vers 1831. Era fill de Zikode, net de Gaza i descendent de Manukuza, i era cap del clan iKholo dels ndwandwe (subgrup dels nguni).

El gran conflicte (mfecane) que va afectar als zulus en temps del rei Shaka, va derivar el 1820 en la invasi de terres de l'frica austral pels exrcits nguni; els grups principals que van envair Moambic incialment foren els jere dirigits per Zwangendaba i els ndwandwe dirigits per Soshangane, que en conjunt foren coneguts com nguni per la seva llengua (que es la mateixa que els swazis, els zulus i els xhosa). Els nguni es van barrejar amb els tsonga (vtua dels portuguesos, formats pels ronga, ndzawu, xona i chopi); el poble resultant fou anomenat inicialment per Soshangane com a gaza, del nom del seu avi el guerrer Gaza, i despres amaShangane, i va originar els modern shangaan. Soshangane va imposar la llengua i costums nguni als tsonga i va establir el sistema militar de Shaka. Els homes de Soshangane van atacar Badia Delagoa, Inhambane i Rios de Sena i va aconseguir alguns tributs dels capitans portuguesos. La seva residncia inicial fou a la zona propera al modern Maputo.

El 1828 Shaka va enviar un exrcit dirigit per Dingana (o Dingane) i Mhlangana, per questes forces foren afectades per la manca de provisions i les malalties i Soshangane els va poder derrotar a finals de 1828. Soshangane es va traslladar llavors ms al nord, al Sabi mitj, on ja s'havia establert Zwangendaba i un altre cap nguni, Nxaba; les tribus dels tres caps van conviure en harmonia fins el 1831, quan es van enfrontar Zwangendaba i Soshangane, i el primer fou derrotat i va haver de fugir; llavors Soshangane va atacar a Nxaba, que es va retirar cap a la moderna Tanznia.El triomfador va establir un imperi que fou anomenat Gaza o Kwa Gaza, i el poble va rebre el nom de gaza o el d'amashangane (shangaan). Al seu zenit dominava entre el Zambezi i la badia Delagoa, amb capital a Manjacazi a la moderna provncia de Gaza. Incloa parts del sud-est del modern Zimbabwe i seguia cap el riu Save, les provncies de Manica i Sofala, la moderna provncia de Gaza i la moderna provncia de Maputo incloent zones de la actual Sud-frica.

Soshangane va morir el 11 d'octubre de 1858 i el va succeir el seu fill Mawewe, que probablement no era l'hereu designat (ho seria l'altre fill Mzila). Dues filles es van casar amb el rei swazi, Mswati II.


 Referncies .

The Cambridge History of Africa,  Volum 5;
Dictionary of South African Biography,  W.J. de Kock then D.W.Kruger (Eds),  1972,  Volums 1 a 5 (Volum 2, pgina 694);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334783" title="Despotat de Morea" nonfiltered="521" processed="519" dbindex="130521">

El Despotat de Morea (en grec:        o       ), s'erig el 1308 sobre la Provncia bizantina de Mistrs localitzada a la Pennsula del Pelopons (la pennsula s'anomen Morea durant l'edat mitjana); la seva existncia es perllong fins el 1460 i el seu territori an augmentant al llarg dels ms de 100 anys d'existncia, acabant per comprendre la totalitat de la pennsula. El despotat fou normalment governat per l'hereu de l'emperador bizant de torn, a qui es donava el ttol de dspota o despoinis (en aquest context no s'ha de confondre amb el despotisme). La seva capital va ser la ciutat fortificada de Mistrs, prop de l'antiga Esparta, que esdevingu un important focus de la cultura bizantina.

 Origen .
Durant la Quarta Croada els croats conqueriren Constantinoble l'any 1204 i l'Imperi Bizant fou derrocat. A l'antic  territori bizant de Morea els croats hi fundaren el Principat d'Acaia, governant Guillem II d'Acaia. Per l'any 1259 el bizant Miquel VIII Paleleg el derrotar i el captur a la Batalla de Pelagonia. A resultes d'aquesta batalla els bizantins recuperaren el control de la part sud de la Pennsula de Morea, que esdevingu el nucli del Despotat bizant de Morea i estigu permanent en lluita contra el Principat croat d'Acaia. Poc desprs, l'emperador Miquel VIII Paleleg recapturava Constantinoble i declarava restaurat l'Imperi Bizant.

 Constituci i expansi del Despotat .
L'emperador bizant Joan VI Cantacuz (1347-1355) reorganitz polticament la provncia bizantina i la constitu com un despotat per a que fos governat pel seu fill i successor Manuel Cantacuz. Teodor I Paleleg, un germ menor de l'emperador Andrnic IV Paleleg s'apoder del despotat el 1383, on govern fins el 1407, consolidant l'hegemonia bizantina a la pennsula i portant a la destrucci del Principat d'Acaia el 1432, quan caigu el darrer reducte del poder croat, la ciutat Patres.

 Desaparici .
El 1453 es va produir la Caiguda de Constantinoble a mans dels turcs otomans malgrat els intents d'auxili enviats des del Despotat de Morea. Desprs de la caiguda definitiva de l'Imperi Bizant els dspotes de Morea se sotmeteren a l'Imperi Otom, per el 1460 el territori fou envait pels otomans. 

Llistat dels Dspotes de Morea.

Miquel Cantacuz (1308-1316);
Andrnic Asen (1316-1322) ;
Manuel Cantacuz (1348-?) ;
Miquel Asan ?
Andreu Asan (?-1354) ;
Manuel Cantacuz (restaurat) (1354-1380) ;
Mateu Cantacuz (1380-1383) ;
Demetri I Cantacuz(1383) ;
Teodor I Paleleg   (1383-1407) ;
Teodor II Paleleg  (1407-1443) ;
Constant XI Paleleg (1428-1449);
Demetri II Paleleg (1428-1460) ;
Tomas Paleleg (1449-1460);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334787" title="Enric II de Borb-Cond" nonfiltered="522" processed="520" dbindex="130522">
Enric II de Borb-Cond, (Saint-Jean-d'Angly 1588 - Pars 1646) fou Prncep de Cond, governador de Borgonya, governador de Berry (1612-1615), duc de Montmorency, duc d'Albret, duc d'Edingen, duc de Bellegarde, prncep de sang, Comte de Sancerre (1640-1646), par de Frana.

Fill pstum d'Enric I de Borb-Cond, no va conixer a sa mare Charlotte doncs va estar empresonada arran de la sospita d'intoxicaci plantejada per la sobtada mort del seu marit. Enric IV de Frana que es va fer crrec de l'educaci del jove prncep en la fe catlica. Casat per convenincia amb Carlota Margarida de Montmorency, amant d'Enric IV de Frana, i fuig amb la seva dona a Brusselles, causant les primeres tensions entre el Regne de Frana i les Espanyes. 

Va tornar a Frana sota la regncia de Maria de Mdici. Igual que altres grans aristcrates, envejava la presncia en el poder de la regente i la influncia dels seus favorits, incls l'itali Concino Concini, en detriment dels prnceps de sang. Fomenta coalicions de prnceps contra el govern de 1613 quan la generositat de la corona s'asseca per manca de diners, per els nobles van deixar les armes arran del tractat negociat per Cond amb la regente a Sainte-Menehould, el 15 de maig de 1614 per la qual les noves pensions sn concedides per la corona, i el pacte matrimonial amb Espanya, susps per la celebraci dels Estats Generals. Els Estats Generals no van donar satisfacci a la noblesa, per si via lliure a Maria de Medicis. 

Els matrimoni entre Llus XIII de Frana amb la princesa Anna d'Espanya es celebr el 1615. La ira de les grans flames es reprn. Cond aconsegueix un nou tractat amb la regente el 3 de maig de 1616 i accepta entrar en el consell real, per l'1 de setembre va ser detingut i dut a castell de Vincennes, on va romandre durant uns anys.

Alliberat per Llus XIII, es comportan com un fidel serf del rei, participant en nombroses campanyes realitzades pel mateix. En 1622, va liderar una campanya al sud, ocupant Ngrepelisse, i assetja Montpeller, per l'ha d'aixecar desprs de sis setmanes per una epidmia declarada en el seu campament.

Durant la guerra dels Trenta Anys va assetjar Hondarribia el 1638 i desprs de prendre de Salses no va poder aixecar el setge de Salses amb el seu exrcit de socors.

Durant la Guerra dels Segadors va liderar la conquesta dels comtats el 1642, amb els setges Cotlliure, Perpiny i Salses

Descendncia.
Enric i Charlotte van tenir els segents descendents:
 Anna Genovieva de Borb-Conde, duquessa de Longueville (1619-1679);
 Llus II de Borb-Cond (1621-1686),el Gran Cond, victoris a la Batalla de Rocroi;
 Armand de Borb-Conti (1629-1666), prncep de Conti;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334788" title="Pedro de La Saca" nonfiltered="523" processed="521" dbindex="130523">
Pedro de La Saca fou un militar espanyol del segle XVII al servei de Felip IV de Castella.

Acompanyant a Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, en la campanya de 1640-1641 va dirigir un ter, participant en les batalles de Coll de Balaguer, Cambrils, i Martorell i Montjuc.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334789" title="Alonso de Calatayud" nonfiltered="524" processed="522" dbindex="130524">
Alonso de Calatayud fou un militar espanyol del segle XVII al servei de Felip IV de Castella.

Acompanyant a Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, en la campanya de 1640-1641 va dirigir un ter, participant en les batalles de Coll de Balaguer, Cambrils, i Martorell i Montjuc.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334793" title="Gaspar (dof)" nonfiltered="525" processed="523" dbindex="130525">

Gaspar, tamb conegut com a Jean Floc'h, s un dof mular adult mascle de ms de tres metres de llarg i 400 kg de pes que aparegu al port de Ribadeo (provncia de Lugo) a finals de l'any 2007, desprs d'haver estat observat uns dies abans per pescadors a prop de les illes Ces. Des d'aleshores, el dof viu en llibertat en aiges costaneres de Galcia i el nord de Portugal. Coincidint amb la Nit de Reis, el dia 5 de gener del 2008 se li don el nom de Gaspar, en record al Rei Ros.

Els experts en animals marins que han estudiat Gaspar creuen que el seu comportament s poc habitual, car sembla preferir la companyia dels humans a la d'altres exemplars de la seva espcie. Segons alguns cientfics, aix es podria deure al fet que hagus estat foragitat de manera violenta del seu grup de dofins. Aquesta teoria es veu recolzada per diverses cicatrius que podrien ser el resultat d'enfrontaments violents amb altres dofins.

Amb les persones, Gaspar s un animal sociable a qui li agrada jugar. Gaudeix seguint les embarcacions, especialment si tenen un motor a turbina, i juga amb els nedadors. Aix port problemes quan els bussos professionals que treballaven per les drassanes del port de Vigo reclamaren que el cetaci fos transferit a un altre indret o a un aquari, desprs que Gaspar hagus arrossegat a sis metres de profunditat un bus que estaba soldant sota l'aigua. La Xunta de Galicia rebutj aquesta possibilitat, argumentant que el dof noms volia jugar i que no presenta una actitud agressiva. D'altra banda, moure el dof a aiges obertes noms seria una soluci temporal, car s probable que torns; i moure'l a un aquari no seria bo per al benestar de l'animal. Per aix, la Xunta recoman precauci als bussos durant les seves immersions, i deman a la gent que no aliments el dof per tal que no se sents encara ms atret pels humans.

Origen.

La particular actitud de Gaspar i les caracterstiques del seu comportament fan pensar que, abans d'arribar a aiges gallegues, podria haver estat entrenat en captivitat amb fins militars. El director tcnic del Grupo de Rescate y Estudio de los Mamferos Marinos de Galicia (GREMMG), Antonio Rodrguez Folgar, explic que des de fa molts anys s'entrenen dofins perqu patrullin amples zones de costa, actuant en certa manera com a "guardacostes".

Una de les hiptesis s que Gaspar hauria estat entrenat en el marc del programa d'ensinistrament militar de dofins dels Estats Units. L'Armada dels Estats Units, que compta amb uns 75 dofins ensinistrats, als quals suposadament s'ensenya a realitzar tasques com ara el reconeixement d'embarcacions enemigues, detecci de mines, atacs contra bussos enemics, ajudar bussos amics en dificultats, i enfonsar submarins enemics per mitj de tctiques kamikaze. L'Armada t centres d'entrenament a Florida. L'any 1998, el pas de l'hurac Mitch devast la regi i provoc importants danys als centres d'ensinistrament, permetent que la prctica totalitat dels dofins que s'hi trobaven quedessin en llibertat. 
Aquesta hiptesi guany fora quan experts en mamfers marins mostraren al dof senyals utilitzats pels ensinistradors militars, i Gaspar en reconegu perfectament la majoria. Tanmateix, aquesta hiptesi no es pot confirmar, car l'Armada dels Estats Units refusa donar informaci sobre els seus programes d'entrenament de mamfers marins, per raons de secretisme militar, per tamb perqu aquest tipus d'ensinistrament s molt criticat pels grups en favor de la protecci dels animals. Les niques declaracions de l'Armada al respecte sn per desmentir que s'entrenin dofins per atacar humans o per destruir embarcacions.

Una altra teoria, recolzada per les mltiples cicatrius i pels senyals que porta Gaspar al cos, s que Gaspar hauria estat expulsat de manera violenta del seu grup de dofins. Un punt a favor d'aquesta hiptesi s que, a principis d'agost del 2008, un grup d'uns 35 dofins mulars arribaren a la zona de Baiona, on se suposa que Gaspar hi entr amb contacte; desprs d'aquest episodi, Gaspar aparegu amb diversos talls al musell, cosa que indicaria que havia estat rebutjat de nou. Tanmateix, aquesta teoria per si sola no explicaria el comportament inusual de Gaspar, car els mascles de dof mular viuen sovint en solitari o en grups de dos o tres. Si mai s'uneixen a un grup ms gran, noms ho fan per un perode de temps curt.

Comportament.

Un dels comportaments ms tpics de la seva espcie que presenta Gaspar s seguir les esteles de les embarcacions amb qu es troba. s capa de fer-ho a gran velocitat; en una ocasi, fou capa de seguir de ben a prop una llanxa del Servei de Vigilncia Duanera que navegava entre Vilagarca de Arousa i Ribeira, assolint una velocitat d'entre 42 i 60 nusos (78-111 km/h).

Tamb li agrada el contacte hum, per la qual cosa intenta jugar amb els nedadors i els bussos que es troben al seu voltant. Al gener del 2008 comen a atreure la gent, que anaven cada dia a veure'l a la platja. Gaspar aprengu a visitar el club nutic de Ribadeo durant els matins i durant les tardes, que s quan hi havia ms gent amb qui relacionar-se. Quan alg li llanava una boia, s'hi posava a jugar. Com que la legislaci actual a Espanya prohibeix nedar amb els dofins o amb altres mamfers marins, les autoritats de Galcia intentaren desencoratjar la gent de banyar-se o de relacionar-se amb el cetaci per mitj de la imposici de multes. A l'abril del 2008, un grup de gallecs intentaren rodar un documental sobre Gaspar, i acabaren pagant un total de set multes: una per enregistrar imatges de l'animal sense haver demanat el perms corresponent, una per banyar-se en aiges del port de Ribadeo, i cinc ms per haver pertorbat un animal protegit.

Probablement a causa de l'alt nivell de soroll mar de la regi en qu viu, Gaspar no roman gaire temps al mateix indret i va movent-se d'un punt a l'altre de la costa galaicoportuguesa. S'acost a la costa per primer cop al desembre del 2007 a Ribadeo, una poblaci de l'est de Galcia que limita amb el Principat d'Astries. Seguidament es mogu a Baiona, gaireb a l'altre extrem de Galcia. Viatj encara ms al sud fins A Guarda i arrib a Portugal, on pass un temps a Leixes. Desprs torn a Baiona, des d'on arrib a la ria de Vigo amb una ferida al musell i un tall des de la boca fins la galta, lesions que podrien haver estat el resultat d'un enfrontament violent amb un grup de dofins mulars que tamb es trobaven prop de Baiona durant aquells dies.

Alguns bussos s'han queixat perqu diuen que els jocs del dof ha posat en perill la seva seguretat mentre duien a terme activitats submarines; el 8 de juliol, diversos bussos estaven treballant per l'empresa Consamar quan el dof suposadament n'envest un amb el musell i n'agaf un altre amb una aleta, arrossegant-lo uns quants metres. Tot i que els bussos quedaren sans i estalvis, s'espantaren, i decidiren suspendre les seves immersions perqu no sabien com actuaria el dof. Juntament amb el GREMMG, els bussos exigiren a la Conselleria de Medi Ambient de Galicia que prengus mesures per moure el dof Gaspar a un nou indret. La setmana segent, la Xunta de Galicia rebutj aquesta possibilitat, negant que el dof tingui intencions hostils i afirmant que s un animal curis que noms que vol s jugar. Tamb assenyal que ni moure el dof a mar oberta ni moure'l a un aquari semblen solucions viables; en el primer cas, el dof podria tornar a la costa en poc temps, mentre que dur-lo a un aquari podria perjudicar el benestar de l'animal. Tanmateix, el comportament dof pot representar un problema de seguretat encara que no tingui una actitud agressiva, car s molt insistent a l'hora de cridar l'atenci dels nedadors i no sempre sap mesurar b la seva fora, per la qual cosa podria provocar lesions sense voler. Els pescadors de les comarques de Pontevedra i O Morrazo tamb s'han queixat que el dof els ha trencat les xarxes o altres eines de treball.

Referncies.


Enllaos externs.
El delfn 'Gaspar', protagonista en la ra de Vigo   Vdeo al web de Telecinco ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334797" title="Galicia Hoxe" nonfiltered="526" processed="524" dbindex="130526">
Galicia Hoxe s un diari gallec que es publica a Santiago de Compostella, editat per l'Editorial Compostela, que tamb edita El Correo Gallego. 
s el primer diari en llengua gallega. Va aparixer el 6 de gener del 1994 amb la capalera O Correo Galego, i al maig del 2003 va canviar al nom actual.

Enllaos externs.
 Web de Galicia Hoxe;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334801" title="Diego de Villalba y Toledo" nonfiltered="527" processed="525" dbindex="130527">
Diego de Villalba y Toledo fou un militar espanyol del segle XVII al servei de Felip IV de Castella, general d'artillera, Cavaller de l'Orde de Sant Jaume, senyor de Santa Cruz de Pinares i majordom de Joan Josep d'ustria. 

Acompanyant a Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, en la campanya de 1640-1641 va dirigir un ter, participant en les batalles de Coll de Balaguer, Cambrils, i Martorell i Montjuc.

Governador de La Habana, va passar a Nova Granada on va acabar el puente grande sobre el riu Bogot i el pont sobre el riu Gual en Honda amb m d'obra indgena. Desprs de l'atac de Henry Morgan al castell de San Felipe de Cartagena d'ndies el 1668, i per les notcies d'un proper desembarcament francs a les costas del Nova Granada es va dirigir a Cartagena d'ndies. 

No va acabar el mandat doncs fou investigat per Melchor de Lin y Cisneros actuant com a jutge de visita, qui va ordenar la seva detenci i confinament a Villa de Leiva per apropiaci de diner de la "caixa de difunts". Va morir a Sevilla.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334806" title="Lligament" nonfiltered="528" processed="526" dbindex="130528">

Un lligament s una estructura anatmica en forma de banda, composta per fibres resistents que connecten els teixits que uneixen als ossos en les articulacions.

El lligament es compon de teixit connectiu fibrs, d'una naturalesa similar a la dels tendons. Aquest teixit es troba estructurat en un grup de petites entitats denominades fascicles, els quals conformen les fibres bsiques. Al seu torn, en aquesta estructura hi ha fibres ondulades que contribueixen de forma significativa a la seva resposta no lineal a un esfor aplicat de tensi; tanmateix, encara no est clar en quina forma i quantitat s la relaci funci-estructura que exerceix un paper en el comportament d'un lligament.

 Funci .

La funci dels lligaments s la uni i estabilitzaci d'estructures anatmiques, essent comuna de trobar-los entre els ossos i cartlags de l'organisme, especialment en aquells en els quals que formen part de les articulacions. A diferncia dels tendons, que connecten els msculs amb els ossos, els lligaments interconnecten ossos adjacents entre si, tenint un rol molt significatiu en el sistema musculoesqueltic. 

En una articulaci, els lligaments permeten i faciliten el moviment dins les direccions anatmiques naturals, mentre que restringeix aquells moviments que sn anatmicament anormals, impedint lesions o protrusions que podrien sorgir per aquest tipus de moviment. El lligament es pot trencar amb un sobre esfor intens com, per exemple, en una caiguda o un colp molt fort.

 Llista de lligaments del cos .
La llista segueix la seva denominaci en llat:
Ligamentum arteriosum ;
Ligamentum calcaneonaviculare plantare;
Ligamentum carpi transversum ;
Ligamentum coronarium ;
Ligamentum falciforme hepatis ;
Ligamentum flavum ;
Ligamentum hepatoduodenale ;
Ligamentum hepatogastricum;
Ligamentum inguinale ;
Ligamentum longitudinale anterius ;
Ligamentum longitudinale posterius ;
Ligamentum nuchae ;
Ligamentum patellae;
Ligamentum supraspinale ;
Ligamentum teres hepatis ;
Ligamentum teres uteri;
Ligamentum triangulare dextrum ;
Ligamentum triangulare sinistrum;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334809" title="Tend" nonfiltered="529" processed="527" dbindex="130529">
El tend s una part del mscul estriat, de color blanc perlat, de consistncia forta i no contrctil, constitut per fibres de teixit connectiu, que s'agrupen en fascicles.

Els tendons estan formats per teixit connectiu dens, els feixos de fibres que el formen es troben entrellaats per teixit connectiu dens irregular no modelat rebent el nom de peritend. El tend exposat a l'aire es deteriora rpidament, com succeeix en les ferides o intervencions quirrgiques. Es classifica segons la seva disposici en:
 Sense beina sinovial: es localitzen en zones de baixa fricci.
 Amb beina sinovial: es localitzen en zones de major fricci.

Est format principalment per fibres de collagen de tipus I, molt estretament agrupades entre si, a ms d'una escassa quantitat de fibres elstiques i mucopolisacrids, que s'encarreguen de mantenir-lo unit a l'os. Est ubicat a nivell dels msculs i t la funci de fer de nexe entre el mscul i l'os. Poden unir tamb els msculs d'estructures toves com en el globus ocular. 

Tenen la funci d'inserir al mscul a l'os o a la fscia i transmetre la fora de la contracci muscular per produir un moviment. Mentre que els tendons serveixen per moure l'os o l'estructura, els lligaments sn el teixit connectiu fibrs que uneixen els ossos entre si i que, generalment, la seva funci s la d'unir estructures i mantenir-les estables.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334821" title="Aasx" nonfiltered="530" processed="528" dbindex="130530">



L'aasx (asax, asax, assa) s una llengua cuixtica meridional parlada per uns escassos 350 membres del poble assa a l'estepa central massai, a la Tanznia septentrional. Extingida de l'estepa oriental l'any 1976, la llengua est greument amenaada per la dependncia econmica dels assa respecte als massai, la llengua dels quals s el vehicle d'intercomunicaci entre ambdues tnies, i per llur absorci cultural dins els grups vens bantus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334828" title="Cryptomys" nonfiltered="531" processed="529" dbindex="130531">

Cryptomys s un gnere de rates talp, dins l'ordre dels rosegadors. Les set espcies que componen aquest gnere sn endmiques del continent afric.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334830" title="Somlia Russa" nonfiltered="532" processed="530" dbindex="130532">


La Somlia russa fou una efmera colnia russa establerta al actual territori de Djibouti el 1889.

El 10 de desembre de 1888 el vaixell Kornilov va salpar d'Odessa amb 175 persones a dalt, dels quals 30 eren cosacs (alguns enginyers), 12 txerquessos, 4 monjos, i la resta camperols, amb la intenci d'establir una colnia a Somlia i establir lligams amb Etipia. Els caps de l'expedici eren el cosac Ashinov i el monjo Paissi.

El 18 de gener de 1989 van arribar a Sagallo, un vell fort egipci proper a Tadjura. All van contactar amb els abissinis que els van rebre cordialment i un enviat rus va anar a la capital abissnia, i el mateix emperador Joan IV va demanar l'establiment d'una colnia, car esperava utilitzar als russos contra els italians. En canvi l'operaci no va agradar als francesos establerts a Obock. Els russos per tranquillitzar als francesos, van oferir hissar la bandera designada per a ala colnia junt amb la bandera francesa, per la tribu local dels danakil, oposada als francesos, va rebutjar aquesta possibilitat i aix els russos van hissar la bandera de la colnia i al costat la de la Creu Roja. 

Sembla ser que els russos van fer alguna petici poc encertada als francesos, i l'almirall Olry va enviar un vaixell al golf de Tadjura i va demanar als russos abandonar la colnia; els russos s'hi van negar i el seu vaixell i el dels francesos van creuar foc de canons. Poc desprs els russos es van rendir i foren portats arrestats a Obock.

La bandera de la colnia era la bandera russa amb una creu de sant Andreu groga al damunt.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334832" title="Passatge de Drake" nonfiltered="533" processed="531" dbindex="130533">




El Passatge de Drake, o Pas Drake o Mar de Hoces s el tram de mar que separa Amrica del Sud de l'Antrtida, entre el Cap d Hornos (Xile) i les Illes Shetland del Sud (Antrtida). Comunica l'Oce Pacfic a l'oest amb el Mar del Scotia a l'est. La seva amplada s d'uns 800 km. Les seves aiges sn de les ms tempestuoses del mn. 

Nom.
La cartografia oficial xilena el denomina Paso Drake i l'argentina, Pasaje de Drake. El 2006 va ser presentat un projecte en el Congrs Argent, patrocinat per la legislatura de la provncia de Santa Cruz per rebatejar-lo a Mar de Piedra Buena, fonamentat en la intenci d'honorar a Luis Piedra Buena i retirar de la cartografia oficial argentina el nom d'un corsari angls.  

Existeix un altra denominaci espanyola, Mar de Hoces, que est referida al nom del seu descobridor espanyol.

Descobriment.
Va ser descobert pel mar espanyol Francisco de Hoces el 1525, quan el seu vaixell, el San Lesmes, que formava part d'un comboi que tractava de creuar l'estret de Magallanes, va ser arrossegat per un fort temporal cap als 55 sud, veient-se obligat a arribar a l'Oce Pacfic vorejant el cap d'Hornos, mai abans avistat per cap europeu. 

El primer viatge a travs del pas que va ser documentat va ser el del vaixell Eendracht, comandat per Willem Schouten en 1616. Posteriorment, arran del viatge del pirata angls Sir Francis Drake, els cronistes anglosaxons van imposar majoritriament el nom de Drake Passage, d on s ha ellaborat la toponmia internacional. 
El pas s l'encreuament ms curt existent entre l'Antrtida i la resta de les terres emergides del planeta. El lmit entre l'Atlntic i el Pacfic s considerat, de vegades, com una lnia entre el cap d Hornos i les Illes Shetland del Sud. Tamb s'assenyala com a lmit natural entre ambds oceans la corba formada per les Antilles del Sud, o Arc de Scotia, que penetra cap a l'est. Encara que el lmit convencional ms utilitzat s el meridi del cap d Hornos, fins a tocar el parallel 60 Sud, on comena el Oce Glacial Antrtic.

El pas s mar obert, excepte per les petites Illes Diego Ramrez a uns 100 km al sud-oest del cap d Hornos. No hi ha cap massa de terra significativa al voltant del mn a la latitud del Pas Drake, el que permet el lliure desplaament de la corrent circumpolar antrtica que porta un enorme volum d'aigua (al voltant de 600 vegades el flux de l'Amazones) a travs del pas i al voltant de l'Antrtida.

Les aiges del pas sn famoses per ser fora tempestuoses, amb ones de ms de 10 metres molt freqents. Localitzat entre els 56 i (aproximadament) 60 graus de latitud sud, el pas s indubtablement la causa del refrany mariner: "Sota dels 40 graus, no hi ha llei. Sota dels 50 graus, no hi ha Du.

s una bona zona per a l'albirament de balenes, dofins i aus marines, com el petrell gegant, d'altres petrells, albatros i pingins.

D'acord amb estudis qumics de dents de peixos trobades en roques sedimentries oceniques, el Pas Drake estava tancat fins fa uns 41 milions d'anys. Abans que el pas s'obrs, l'Atlntic i el Pacfic estaven completament separats i l'Antrtida no tenia capa de gel. En unir-se els oceans, la corrent circumpolar antrtica va comenar a fluir, refredant significativament l'Antrtida.

Malgrat ser el principal nexe d'uni entre el Pacfic i l'Atlntic, pel desgla produt als ltims anys al pol nord, s'especula que apareixer una via molt ms segura i en molts casos ms rpida, el pas del nord-oest. 
 
 Enllaos externs . 
 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334833" title="Bradley Wiggins" nonfiltered="534" processed="532" dbindex="130534">

Bradley Wiggins, OBE (nascut el 28 d'abril del 1980 a Gant, Blgica), s un ciclista professional britnic. Actualment corre a les files del Team Columbia. A la carretera destaca per les seves habilitats contra el crono, mentre que en la pista s campi del mn i medallista olmpic en diverses disciplines.

Palmars.












Jocs Olmpics.
Jocs Olmpics d'estiu de 2000;
 Bronze, Persecuci per equips;
Jocs Olmpics d'estiu de 2004;
 Or, 4km Persecuci individual;
 Argent, Persecuci per equips;
 Bronze, Madison;
Jocs Olmpics d'estiu de 2008;
 Or, 4km Persecuci individual;

Campionats del Mn.
1998 (sots 19) ;
 Or, 2km Persecuci individual;
2000 ;
 Argent, Persecuci per equips;
2001 ;
Argent, Persecuci per equips;
2002 ;
 Bronze, Persecuci per equips;
2003 ;
 Or, 4km Persecuci individual;
 Argent, Persecuci per equips;
2007;
 Or, 4km Persecuci individual;
 Or, Persecuci per equips;
2008;
 Or, 4km Persecuci individual;
 Or, Persecuci per equips;
 Or, Madison mascul;

Jocs de la Commonwealth.
 2002;
 Argent, 4km Persecuci individual;
 Argent, Persecuci per equips;

Altres victries.
2003;
 Etapa 1 ITT, Tour de l'Avenir;
 Sis dies de Gant;
2005;
 Etapa 2 ITT, Circuit de Lorraine;
 Etapa 8, Tour de l'Avenir;
2007;
 Prleg, Critrium du Dauphin Libr;
 Etapa 1 ITT, Quatre dies de Dunkerque;
 Etapa 4 ITT, Tour du Poitou-Charentes et de la Vienne;
 Duo Normand (amb Michiel Elijzen);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334835" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="535" processed="533" dbindex="130535">

Als Jocs Olmpics de 1904 es disputaren onze proves de gimnstica masculines.

El programa de competici de gimnstica del 1904 fou una mica confs. Les proves s'allargaren durant diversos mesos. El Comit Olmpic Internacional considera dues proves com a oficials.
International Turners' Championship disputat el 1 i 2 de juliol i que incloa el concurs complert, el triatl i les proves per equips.
Olympic Gymnastics Championships disputat el 29 d'octubre i que va incloure 7 proves individuals per aparells i la prova combinada.

El concurs complert fou una combinaci de la competici del triatl gimnstic i el triatl atltic. La competici per equips fou una combinaci de les puntuacions del concurs individual complert. Els concursos de barres paralleles, barra horitzontal, salt de cavall, i cavall amb arcs sumaren les puntuacions per establir el marcador de la combinada.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
 ;
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334838" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="536" processed="534" dbindex="130536">
Als Jocs Olmpics de 1904 es disput un torneig de waterpolo. Noms participaren equips dels Estats Units; tres equips de 7 jugadors cadascun.

La prova es disput a Forest Park. La qualitat de l'aigua fou molt dolenta i diversos jugadors en resultaren malalts desprs de jugar.

Resum de medalles.


Medaller.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334839" title="Omnivorisme" nonfiltered="537" processed="535" dbindex="130537">

L'omnivorisme (del llat omnis "tot" i vorare "devorar") s el tipus de dieta dels animals que es mengen tant plantes com altres animals com a font primria d'aliment. Sn menjadors oportunstics i generals, que no estan especficament adaptats per menjar-se i digerir ni material vegetal ni carn exclusivament.  
Els porcs sn un exemple ben conegut d'omnvor. Els corbs sn un altre exemple d'un omnvor com. Els humans tamb sn omnvors.

Tot i que hi ha casos d'herbvors que en ocasions tamb mengen carn, i casos de carnvors que mengen plantes, aquesta distinci es refereix a les adaptacions i font primria d'aliment de l'espcie en general, de manera que aquestes excepcions no fan que l'exemplar en concret o l'espcie en general siguin omnvors.

Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334845" title="Ratol marsupial de cara ratllada" nonfiltered="538" processed="536" dbindex="130538">

El ratol marsupial de cara ratllada (Sminthopsis macroura) s un marsupial australi. Aquest ratol marsupial t una llargada corporal mitjana de 155-198 mm, una distncia del musell a l'anus de 75-98 mm, una cua de 80-100 mm i una llargada de les orelles de 17-18 mm. El seu pes s de 15-25 grams. T una ratlla fosca que va des d'entre les dues orelles fins al musell i que li dna el seu nom. La cua s un xic grossa a la base per s ms esvelta cap a la punta.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334846" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="539" processed="537" dbindex="130539">

Als Jocs Olmpics de 1904 es disputaren nou proves de nataci, totes masculines. Fou la nica competici olmpica de la histria que les curses es mesuraren en iardes. Es disput entre el 4 i el 6 de setembre de 1904.

L'esprint curt de 50 iardes feu el seu debut a la competici. El 100 retornaren desprs de la seva absncia el 1900. Els 1000 metres i els 4000 metres foren reemplaats per proves ms curtes, 440 iardes i 1 milla.

Els 200 metres esquena foren retallats a 100 iardes i la prova de relleus fou reemplaada pel 450 iardes lliures. La cursa d'obstacles i la de nataci subaqutica foren eliminades i la braa debut al calendari olmpic.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
 ;
 ;
 ;
 ;
  www.sports-reference.com - Nataci 1904;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334850" title="Glmdring" nonfiltered="540" processed="538" dbindex="130540">
En l'obra de J.R.R. Tolkien, Glmdring fou una espasa forjada pels elfs de Gndolin. Va ser emprada per Turgon, rei de Gndolin i molt ms endavant pel miar Gndalf, que la va trobar en un catau dels ogres durant el quest de la Muntanya Solitria.

Tenia una germana bessona anomedada rcrist, de la qual se'n desconeix el primer propietari. Thorin Escutderoure l'empr durant el seu viatge a Erbor i fou enterrada amb ell.
Aquestes espases tenien la particularitat d'emetre una resplendor blava quan hi havia orcs a prop.

Sembla ser que en Gndalf es va endur Glmdring amb ell a Vlinor





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334851" title="Tenrec com" nonfiltered="541" processed="539" dbindex="130541">

El tenrec com (Tenrec ecaudatus) s una espcie de tenrec. Viu a les Comoros, Madagascar, Maurici, l'Illa de la Reuni i les illes Seychelles. Els seus hbitats naturals sn boscos secs tropicals o subtropicals, boscs humits baixos tropicals o subtropicals, montanes humides tropicals o subtropicals, sabanes seques, sabanes humides, zones arbustoses seques tropicals o subtropicals, zones arbustoses humides tropicals o subtropicals, zones arbustoses altes tropicals o subtropicals, zones herboses baixes seques tropicals o subtropicals, zones herboses altes tropicals o subtropicals, terres arables, pastures, plantacions, jardins rurals i zones urbanes.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334864" title="Primera Guerra de l'Opi" nonfiltered="542" processed="540" dbindex="130542">

La Primera Guerra de l'Opi, tamb coneguda com la "primera guerra anglo-xinesa", fou un conflicte armat que enfront la Gran Bretanya i la Xina entre els anys 1839 i 1842 degut a les diferncies en el comer de l'opi a la Xina continental. Durant aquells anys, la Gran Bretanya buscava llibertat total per traficar amb l'opi, mentre que el govern imperial xins intentava prohibir-ho.

L'any 1839, els comerciants britnics van ser expulsats de la Xina, i en tornar a Londres presentaren una queixa formal davant del govern britnic. Aquest decid atacar a la Xina amb la seva flota per obligar-la a comprat l'opi cultivat a l'ndia britnica. Les tropes xineses no van poder fer front a l'exrcit britnic, i van acabar rendint-se l'any 1842 desprs de perdre Shanghai. Amb el Tractat de Nanjing, la Xina va haver de fer nombroses concessions, entre d'altres, el territori de Hong Kong, cedit als britnics per 100 anys. Tot i aix, la colnia no fou tornada a la Xina fins al 1997, 155 anys desprs de la firma del tractat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334865" title="Illa Paulet" nonfiltered="543" processed="541" dbindex="130543">

Lilla Paulet s una illa circular d'aproximadament 1 milla de dimetre, ubicada a 3 milles al sudest de la illa Dundee, a l'extrem nordest de la pennsula Antrtica a l'arxiplag de Joinville.

Est composta per fluxos de lava i per un con de cendra amb un petit crter al cim. La calor geotrmica mant parts de l'illa lliure de gel, i la presncia de tal calor suggereix que va estar actiu dins dels ltims 1.000 anys. L'illa Paulet va estar descoberta per l'expedici Britnica de 1839-1843, sota la direcci de James Clark Ross i rep el seu nom del capit Lord George Paulet, de la Royal Navy.

L'illa Paulet s una colnia de ms de 200.000 pingins adelia (Pygoscelis adeliae), alhora que s una destinaci comuna per a recorreguts turstics subantrtics.

La Repblica Argentina inclou a l'illa dins de l Antrtida Argentina que forma part de la provncia de Terra del Foc, Antrtida i Illes de l'Atlntic Sud, per a Xile forma part del Territori Xil Antrtic i per al Regne Unit del Territori Antrtic Britnic, per aquestes reclamacions estan suspeses en virtut del Tractat Antrtic.

 

 Bibliografia . 
Antarctica '. Sydney: Reader's Digest, 1985, pp. 152-159.
Child, Jack. 'Antarctica and South American Geopolitics: Frozen Lebensraum  '. New York: Praeger Publishers, 1988, pp. 69, 72.
Lonely Planet, 'Antarctica: a Lonely Planet Travel Survival Kit  ' Oakland, CA: Lonely Planet Publications, 1996, 302.
Stewart, Andrew, 'Antarctica: An Encyclopedia  '. London: McFarland and CO., 1990 (2 volumes), pg. 752.
U.S. National Science Foundation, 'Geographic Names of the Antarctic  ', Fred G. Alberts, ed. Washington: NSF, 1980.
 ;
 Enllaos externs . 
Ms informaci sobre l'illa Paulet, en angls.
Imatge de l'illa Paulet amb una colnia de pingins, en angls.
Imatge de l'illa Paulet, en angls.
Informe exhaustiu sobre l'Isla Paulet amb moltes imatges, en angls.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334867" title="Zoltn Halmay" nonfiltered="544" processed="542" dbindex="130544">














Zoltn Halmay (18 de juny, 1881   20 de maig, 1956) fou un nedador de l'Imperi Austro-hongars. Va competir als Jocs Olmpics des de 1900 a 1908 on va aconseguir les segents medalles:

 1900: plata (200 m, 4000 m lliures), bronze (1000 m lliures);
 1904: or (50yd, 100yd lliures);
 1906: or (4x250 m lliures relleus), plata (100 m lliures) (aquests jocs no sn considerats oficials pel COI);
 1908: plata (100 m lliures; 4x200 m lliures relleus);

Halmay va nixer a Vysok pri Morave a prop de Bratislava (actualment Eslovquia) i va morir a Budapest.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334868" title="Charles Meldrum Daniels" nonfiltered="545" processed="543" dbindex="130545">













Charles Meldrum Daniels (21 de mar, 1885 a Dayton, Ohio   9 d'agost, 1973 a Carmel Valley, Califrnia) fou un nedador estatunidenc.

Va guanyar un total de 5 medalles d'or olmpiques durant la seva carrera entre el 1904 i el 1908 i 8 en total amb una plata i dos bronzes ms.

Fou el primer gran nedador americ. Modific l'especialitat del crol australi creant el que en aquells moments s'anomen crol americ. Guany 31 campionats de l'Amateur Athletic Union i establ diversos rcords del mn en distncies entre les 25 iardes i la milla. Fou membre del New York Athletic Club.

 Referncies .


Enllaos externs.

 databaseOlympics;
 HickokSports;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334871" title="Raymond Clarence Ewry" nonfiltered="546" processed="544" dbindex="130546">















Raymond Clarence Ewry, conegut com Ray Ewry, (14 d'octubre, 1873   29 de setembre, 1937) fou un atleta estatunidenc que va guanyar 8 medalles d'or als Jocs Olmpics i dues ms als Jocs Intercalats (1906). s per tant, un dels atletes amb ms medalles d'or a la histria dels Jocs.

Ewry va nixer a Lafayette, Indiana. Estudi a la Universitat de Purdue on es gradu com enginyer. Ingress al New York Athletic Club. Fou especialista en les proves, avui desaparegudes, de salts aturats (sense prendre embranzida), d'alada, de longitud i triple salt. Guany medalles d'or en aquestes proves a quatre edicions consecutives dels Jocs de 1900 a 1908.

Enllaos externs.
 Perfil;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334874" title="Martin Joseph Sheridan" nonfiltered="547" processed="545" dbindex="130547">














Martin Joseph Sheridan (28 de mar, 1881   27 de mar, 1918), fou un gran atleta d'inicis de segle XX. Va nixer a Bohola, County Mayo, Irlanda i mor a Manhattan, Nova York.

Fou membre de l'Irish American Athletic Club i cinc cops campi olmpic. Va guanyar el llanament de disc el 1904, 1906, i 1908 a ms del llanament de pes el 1906 i el llanament de disc grec el 1908. Tamb guany medalles d'argent el 1906 a les proves de salt de longitud aturat, salt d'altura aturat i llanament de pedra.

Enllaos externs.
Martin Sheridan - 9 cops medallista olmpic;
Martin Sheridan-Estrella del disc;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334880" title="Llista de pellcules espanyoles del 2007" nonfiltered="548" processed="546" dbindex="130548">

Llista de pellcules produdes a Espanya el 2007. 

2007.


Enllaos externs.
 Pellcules espanyoles del 2007 a la Internet Movie Database. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334886" title="Medalla del Servei a Mxic" nonfiltered="549" processed="547" dbindex="130549">


La Medalla del Servei a Mxic (angls: Mexican Service Medal) s una condecoraci de les Forces Armades dels Estats Units, establerta pel Departament de la Guerra el 12 de desembre de 1917.

Era atorgada a tots aquells que van servir contra les forces mexicanes entre el 12 d'abril de 1911 i el 16 de juny de 1919.
S'havia d'haver participat en alguna de les segents campanyes:
 Expedici de Veracruz: 24 d'abril a 26 de novembre de 1914;
 Expedici punitiva a Mxic: 14 de mar de 1916 a 7 de febrer de 1917;
 Buena Vista: 1 de desembre de 1917;
 Can de San Bernardino: 26 de desembre de 1917;
 La Grulla (Texas): 8 i 9 de gener de 1918;
 Pilares (Chihuahua): 28 de mar de 1918;
 Nogales (Arizona): 1 a 5 de novembre de 1915  27 d'agost de 1918;
 El Paso (Texas) i Ciudad Jurez (Chihuahua): 15-16 de juny de 1919;
Tamb la rebien els membres de la Marina i del Cos de Marines que van participar en les accions, aix com en les patrulles a travs de les aiges mexicanes, entre el 21 d'abril i el 26 de novembre de 1914, o entre el 14 de mar de 1916 i el 7 de febrer de 1917.

Qualsevol soldat que fos ferit o mort mentre participava en accions hostils contra les forces mexicanes entre el 12 d'abril de 1911 i el 7 de febrer de 1917 la rebia automticament.

La Medalla del Servei a Mxic noms podia concedir-se una nica vegada, i no hi havia estrelles de servei autoritzades per a aquells que haguessin participat en diversos enfrontaments. Els membres de l'Exrcit que haguessin estat citats per valentia en combat estaven autoritzats a lluir la Citaci de l'Estrella sobre el gal. 

Es cre una medalla similar, la Medalla del Servei a la Frontera de Mxic, per ser atorgada a les tropes que havien realitzat tasques de suport a les expedicions de combat a Mxic, per sense sortir del territori dels Estats Units.

 Disseny .
Versi Exrcit: Una medalla circular. A l'anvers apareix una Yucca, amb diverses muntanyes al fons. A la part superior apareix la inscripci "Mexican Service" (Servei a Mxic), i a la inferior, les dates 1911-1917.

Versi Marina: Una medalla circular. A l'anvers apareix el castell de San Juan de Ulloa, al port de Veracruz. A un anell exterior, a la part superior, apareix la inscripci "Mexico" i a la inferior, les dates 1911-1917, amb branques de cactus enmig.

Penja d'un gal daurat, amb una franja blava al centre. A les vores hi ha una franja verda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334888" title="Riera de Cal Sala" nonfiltered="550" processed="548" dbindex="130550">


La riera de Cal Sala s un afluent per l'esquerra del riu Fred que neix a 1.480 m. d'altitud, al SW del prat de Cordes.

Descripci del seu curs.

 Tram de 237 m. -> Tram fet en direcci al SW. Al final del tram rep per la dreta una rasa (222 m. long cap al S). Cap a la meitat del tram amdues rases travessen el cam de la muntanya d'Aliny. Altitud al final del tram: 1.382 m. ;

 Tram de 91 m. (328 m. des de l'inici) -> Curt tram fet tamb en direcci al SW en el qual passa pel Niu de Gualters. Altitud al final del tram: 1.340 m. ;

 Tram de 217 m. (545 m. des de l'inici) -> Un altre curt tram fet en direcci al S al final del qual arriba a l'extrem nord d'un petit camp situat a la zona del Coll del Falquet. Altitud al final del tram: 1.283 m. ;

 Tram de 100 m. (645 m. des de l'inici) -> Passa canalitzada pel costat E de l'esmentat camp, la primera meitat en direcci al SE i la segona, al SW. Altitud al final del tram: 1.268 m. ;

 Tram de 316 m. (961 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci al S en el qual travessa un terreny amb un pendent ms suau i inclinat al sud amb diversos camps. Altitud al final del tram: 1.225 m. ;

 Tram de 731 m. (1.692 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci al S amb tendncia al SE. Baixa transversalment per la costa de la Fbrica deixant a l'est els camps de Sant Mart, travessa la solana de la Llauda, passa 200 m. (vo) a l'oest del Roc Llarg i de les cases de Cal Ros (75 m. (vo) a l'est) i de Cal Rito (100 m. (vo) tamb a l'est) i arriba a la carretera de Coll de Jou a Cambrils d'Odn. Altitud al final del tram: 1.062 m. ;

 Tram de 265 m. (1.957 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci al SW. Travessa l'esmentada carretera i desprs, sense canalitzar,  un camp que travessa pel mig. Seguidament, soterrada, passa pel costat de la masia de Cal Sala que li dna nom i acaba d'atrevessar el poblet d'El Rac deixant a l'oest les cases de Cal Roca  i de Ca l'Espunya (a uns 100 m. (vo)) i la capella de Santa Brbara (a 180 m. (vo) tamb a l'oest). Altitud al final del tram: 970 m. ;

 Tram de 358 m. (2.315 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci al S. amb una mplia ziga-zaga cap a l'W. per entre camps de cultiu. Altitud al final del tram: 900 m. ;

 Tram de 220 m. (2.535 m. des de l'inici) -> ltim tram fet en direcci al S. fins a trobar-se amb el riu Fred a 854 m. d'altitud. Tot aquest tram de la riera (aix com els que sn a les seves ribes a altituds inferiors als 900 m.) s territori protegit per formar part del PEIN. ;

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334908" title="Anne van Olst" nonfiltered="551" processed="549" dbindex="130551">




Anne van Olst (n. el 28 de mar de 1962) s un domador de genet dans. Formava part del equip dans que va guanyar un bronze als Jocs Olmpics d'estiu 2008 a Pequn.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334912" title="Nico Robin" nonfiltered="552" processed="550" dbindex="130552">


La Nico Robin (      ) s un personatge de la serie d'anime i manga One Piece. 

Sobre la Nico Robin.

Va ser la sisena tripulant de la Tripulaci del Barret de Palla i treballa com l'arqueloga i la historiadora de la tripulaci. La seva recompensa actual es de 80.000.000 de belies i el seu somni es poder arribar a llegir el Rio Poneglyph i aix descobrir una part de la histria que va ser eliminada dels llibres. 

Personalitat/Aparena.
La Nico Robin es caracteritza especialment pels seus cabells negres i retallats i els seus ulls nics de One Piece per tenir dos color diferents. Per altre banda tamb s una dona amb una bellesa extraordinria, fa que tamb sigui acosada per en Sanji, per en menor mesura.

Com a arqueloga, ella est disposada a arriscar la seva vida per protegir a totes les coses que puguin tenir un valor histric. Per el que distingeix a la Nico Robin s el seu carcter, ja que s el personatge ms sensat i impassible de One Piece. I s veritablement impassible, ja que encara que tots els personatges de One Piece tenen alguna expressi facial extrema (Per representar por i sorpresa), la Nico Robin s la nica que no ha mostrat mai cap expressi peculiar.

Venuts per un diable.
Veritablement el major nombre de baixes que va poder fer la Nico Robin principalment van ser quan treballava en la Baroque Works com a Miss Tot Diumenge sota les ordres d'en Crocodile, tot i que com a membre de la Tripulaci del Barret de Palla va derrotar el Capit Yama de Skypiea.

 Histria .
Els Diables d'Ohara.

Va nixer a l' Illa d'Ohara, al West Blue. Quan era petita va menjar la fruita del diable Hana Hana No Mi per aquest motiu els nens i nenes del poble la tractaven de bruixa i de dimoni. La seva mare Nico Olvia la va deixar quan tenia dos anys per anar a buscar els poneglyphs i va deixar a la Robin amb la seva tieta Roji, que la maltractava. Els seus nics amics eren en la biblioteca de l'Arbre del Coneixement, el Doctor Clover i la resta dels arquelegs.

Als vuit anys  es va convertir en arqueloga, li va dir al Doctor Clover que volia estudiar la historia verdadera, i la van amenaar de qu la farien fora de la biblioteca i li treurien el ttol d' arqueologia. Ella s'en va anar plorant fins a la costa on es va trobar un gegant en Jaguar D. Saulo amb qui instantniament es van fer amics. Poc desprs, al conixer la identitat de la mare de la Robin, en Saulo horroritzat va adonar-se que estava a Ohara i li va dir que el Govern Mundial estava preparant un Buster Call contra Ohara, de manera que havia d'anar a la biblioteca i avisar als erudits que estaven en perill, tamb li va dir que ans al poble perqu segurament la seva mare havia tornat.

Quan va tornar a la biblioteca el Doctor Clover que no li digues a ning que sabia llegir els Poneglyphs i que fugis amb el vaixell de salvament. Ella no li va fer cas i es va trobar amb la seva mare. Quan ja havia comenat el Buster Call l'Olvia  li va demanar a en Saulo que protegs la Robin i la portes a un lloc segur, ell li va fer cas pero li van disparar i uns moments desprs va aparixer el Vice-Almirall Kuzan (Aokiji) i va parar a en Saulo, tamb el Vice-Almirall Sakazuki (Akainu) va disparar al vaixell de salvament per si en cas s' havia salvat algun arqueoleg, llavors en Saulo va agafar la Robin i van intentar fugir per l'Aokiji va congelar a en Saulo i abans de morir li va dir:
 L'oce es immens i segur que un dia trobars amics que t'estimaran i et protegiran.

Ella fuig corrent cap a la costa on es troba l'Aokiji que li prepara una via d'escapament de la Illa d'Ohara, per abans de deixar-la fugir li diu:
He decidit deixar-te marxar perqu tinc curiositat per veure el futur de la llavor que en Saulo ha protegit.

Per aquest motiu ja amb la edat de 8 anys el Govern Mundial li va posar una recompensa de 79.000.000 de belis.

Vida com a fugitiva.
La Nico Robin a la Grand Line.
A partir de la destrucci d'Ohara, ella va ser una de les persones ms buscades, per aquest motiu va haver de treballar pels pirates. Finalment, va treballar per la Baroque Works com a ajudant d'en Crocodile per poder llegir el Poneglyph d'Arabasta i aix obtenir l'arma Plut. Es aix com va conixer a la Tripulaci del Barret de Palla, durant la Rebelli d'Arabasta. Desprs de qu en Luffy derrots en Crocodile, la Nico Robin es va "auto-allistar" a la tripulaci, ja que en Luffy va salvar-la vida de la Nico Robin, a punt de morir a mans d'en Crocodile, quan ella el que volia era morir i deixar de ser fugitiva. 

La Nico Robin a l'actualitat.
La Nico Robin a l'archipelag Sabaody.
Desprs d'haver fugit de la sala de subhastes i trobar-se al caf amb Silvers Rayleigh, ella li pregunta com pot ser que en Gol D. Roger pugus conixer el llenguatge dels Poneglyphs, aleshores ell li contesta que era perqu tenia la capacitat de poder escoltar la veu de totes les coses i que per aix si que coneixen la Veritable histria. Posteriorment, durant la lluita contra el Pacificador "Kuma" model PX4, s ella qui descobreix que per poder derrotar ms fcilment al cyborg, s'hauria de atacar el seu interior. Finalment, desprs de la fugida de l'atac d'en Sentomaru, la Robin se sorprn que tots els seus companys estiguin caient un darrere l'altre.

Habilitats.
La Nico Robin va menjar la Hana Hana No Mi (      ), la Fruita de la Flor Flor, fet que li permet crear copies de qualsevol part del seu cos en qualsevol superfcie slida que ella consideri, com poden ser el seu cos, el cos del seu rival o sobre qualsevol objecte. Durant els combats normalment utilitza tcniques per poder evitar que el seu rival es mogui i aix poder lluitar ms cmodament.

A ms a ms, la Nico Robin s extremadament intelligent, arribant a tenir a l'edat de vuit anys un coneixement major que arquelegs majors que ella. Es per aix que te la capacitat de llegir els Poneglyphs, marques indestructibles que van ser creades per una civilitzaci anterior a la creaci del Govern Mundial i que cont tota la informaci sobre La histria verdadera

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334913" title="Natlia de Sayn-Wittgenstein-Berleburg" nonfiltered="553" processed="551" dbindex="130553">




La princesa Nathalie de Sayn-Wittgenstein-Berleburg (n. el 2 de maig de 1975, a Copenhaguen, Dinamarca) s filla de la Princesa d'Altesa Reial Benedicta de Dinamarca.

Descobr un amor per a cavalls i per conduir en primera infantesa, i ha convertit la seva passi en una ocupaci.

Comen al 1994 entrenant-se al parc suec "Flyinge" amb el seu entrenador Kyra Kyrklund, anterior campi mundial en hpica.

La nova societat result molt reeixida desprs d'un temps relativament curt. Va guanyar un lloc en l'equip olmpic de 2000 com genet de reserva, i desprs particip en el Campionat europeu de 2001, guanyant una medalla de bronze i al Campionat Mundial 2002 (on se la collocava en el quart lloc) amb l'equip dans. s un membre de l'equip d'hpica de Dinamarca que durant els Jocs Olmpics d'estiu 2008 va guanyar una medalla de bronze.

Al banda de conduir tamb cria cavalls, com fa la seva mare, Princesa Benedicta de Dinamarca. A la tardor 2005 la princesa obria la seva prpia granja de cavalls, que es localitza a Bad Berleburg.

La princesa Natlia s actualment en una relaci amb l'alemany Alexander Johannsmann.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334917" title="Pareja" nonfiltered="554" processed="552" dbindex="130554">

Pareja s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334918" title="Andreas Helgstrand" nonfiltered="555" processed="553" dbindex="130555">




Andreas Helgstrand s s un domador de genet dans. Helgstrand ha representat Dinamarca en esdeveniments d'hpica als Jocs Olmpics d'estiu 2004 i en els Jocs d'Hpica Mundials. Helgstrand formava part de l'equip guanyador d'una medalla de bronze als Jocs Olmpics d'estiu 2008 a Pequn.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334920" title="Manuel d'Aux Borrellas" nonfiltered="556" processed="554" dbindex="130556">
Manuel d'Aux Borrellas (-1665) fou un cap militar de cavalleria catalana que desenvolup la seva carrera a la guerra dels Segadors. 

La seva primera acci militar fou en la defensa del Setge d'Illa, contra l escomesa de Juan de Garay Otaez, restant destinat a l'Empord fins la batalla de Montjuc, on va participar a les ordres d'Henri Robert de Serignan i en la que va matar a Carlo Maria Caracciolo, el duc de San Giorgio. El mes de maig fou nomenat capit de cuirassers. i com a cap de les milcies rosselloneses, s'integr a l'exrcit d'Enric II de Borb-Cond el 1641 per expulsar les tropes de Felip IV de Castella dels comtats, participant en el Setge de Perpiny i al Setge de Cotlliure, avort  una sortida dels defensors a mitjans de desembre juntament amb Gabriel de Llupi, causant nombroses prdues a l enemic, i poc desprs prengu part en la derrota de l'exrcit hispnic que condua Pere IV d'Empries a la batalla de Montmel, en la que fou presoner dels hispnics, per finalment alliberat. 

El 1646 va participar en dues juntes de braos com a militar, i particip al setge de Lleida on juntament amb Francesc Calv va aturar un atac castellans. 

Desprs de la caiguda de Barcelona, comandant una companyia miquelets amb Josep Margarit i de Biure prenia Solsona el 1653, que quedaria en mans franceses fins el 1655 . L'octubre de 1655, Armand de Borb-Conti l'envi, al socor de Berga amb els seus miquelets fins que foren derrotats. A principis de febrer de 1657, encapalava una nova incursi a Osona i rebutjava l atac de Francisco Espona. 

Es va exiliar al Rossell fins la seva mort el 1665

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334921" title="Ablanque" nonfiltered="557" processed="555" dbindex="130557">

Ablanque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334922" title="Qinhuangdao" nonfiltered="558" processed="556" dbindex="130558">
Qinhuangdao (xins simplificat:    ; xins tradicional:    ; pinyin: Qnhungd o; Wade-Giles: Ch'in Huang Tao; transcripci del sistema postal xins: Chinwangtao) s una ciutat de la provncia d'Hebei, a la Xina. Es troba a uns 300 km l'est de Pequn, al mar de Bohai, el golf de la Mar Groga.

Des de l'augment de Tianjin a nivell de municipi, Qinhuangdao s el principal port de la provncia d'Hebei. L'emperador de Qin, Qin Shihuang, va dir que va buscar la immortalitat en una illa del districte d'Haigang, per no la va trobar.

Qinhuangdao t principalment tres zones desenvolupades:

 Beidaihe: un balneari situat a la costa. Moltes de les decisions poltiques que afecten a la Xina s'han realitzat all, sent l'equivalent a Maine o Camp David a Maryland, els Estats Units.
 Districte d'Haigang: una ciutat porturia. Llar de la Universitat de Yan Shan, la universitat ms important de la provncia del Nord-Oest d'Hebei.
 Shanhaiguan: una popular destinaci turstica, sent caracterstic l'extrem aquest de la Gran Muralla Xinesa.

L'Estadi Olmpic de Qinhuangdao ser usat com a Seu de les Competicions Olmpiques (preliminars de futbol) durant els Jocs Olmpics de Pequn 2008.

 Divisions administratives .

 Districte d'Haigang (   );
 Districte de Shanhaiguan (    );
 Districte de Beidaihe (    );
 Comtat de Changli (   );
 Comtat de Funing (   );
 Comtat de Lulong (   );
 Comtat autonmic de Qinglong Manchu (       );

 Ciutats agermanades .

Qinhuangdao est agermanada amb:

  Gangdong, Corea del Sud;
  Lugo, Espanya;
  Miyazu, Jap;
  Pesaro, Itlia;
  Seosan, Corea del Sud;
  Toledo, els Estats Units;
  Tomakomai, Jap;
  Toyama, Jap;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334923" title="Alcoroches" nonfiltered="559" processed="557" dbindex="130559">

Alcoroches s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334924" title="Anguita" nonfiltered="560" processed="558" dbindex="130560">

Anguita s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334926" title="Castellar de la Muela" nonfiltered="561" processed="559" dbindex="130561">

Castellar de la Muela s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334929" title="Fosfatasa" nonfiltered="562" processed="560" dbindex="130562">
Una fosfatasa s una classe d'enzim que elimina un grup fosfat del seu substrat per hidrlisi de l'cid fosfric monoster cap a l'i fosfat i una molcula amb un grup hidroxil lliure, el procs s anomenat defosforilaci, Aquest procs s l'oposat al de les protenes fosforilases i quinases, les quals uneixen grups fosfat als seus substrats utilitzant l'energia de l'ATP.

Una tercera part de les protenes de les cllules eucariotes estan controlades per la fosforilaci, de forma especfica, d'un residu de serina, treonina i/o de tirosina. El genoma dels mamfers codifica pels voltants de unes 100 protenes tirosina quinases  i protenes tirosina fosfatases. El nombre de de serina/treonina quinases s de unes 400 per noms de unes 25 serina/treonina protenes fosfatases.

Els fenmens de fosforilaci i defosforilaci regulen la majoria de punts claus dels processos cellulars. La prdua del control de la fosforilaci pot tenir conseqncies fatals com un excs de proliferaci cellular o la mort cellular. Un punt clau en el control per fosforilaci s l'especificitat del procs en un moment concret i en un lloc concret. Existeixen diversos mecanismes que garanteixen aquesta especificitat, com les protenes reguladores que s'assoscien a les fosfatases per conferir els hi especificitat de substrat, localitzaci subcel.lular o activaci de l'activitat enzimtica. 

Classificaci.

Les protenes fosfatases poden ser classificades depenent del tipus de substrat.

 Tirosina fosfatasa;
 Serina/Treonina fosfatasa;
 Fosfatases duals (poden defosforilar tant residus de serina, treonina com de tirosina);
 Histidina fosfatasa;
 Fosfatases de lpids;

 Serina/treonina fosfatases.

Eliminen grups fosfats de residus de serina o de treonina de les protenes, pel control de la seva activitat enzimtica, la seva localitzaci cellular o la interacci amb altres protenes.

Es coneixen diferents protenes serina/treonina fosfatases:
 

On les protenes PP1 i PP2A tamb es nombren conjuntament a la bibliografia cientfica com a CAPP (fosfatases activades per ceramida, Ceramide Activated Protein Phosphatases), tot i que recentment s'ha vist que les prote:ines fosfatases PP4 i PP6 tamb sn activades per ceramida. En cl.lules de mamfer PP1 i PP2A representen el 90% de l'activitat fosfatasa de le cl.lula. Per similitud de seqncia PP2A, PP4 i PP6 s'agrupen en la superfamilia PP2A. Sovint l'activitat fosfatasa es relaciona amb aturada del cicle cel.lular i inhibici de la proliferaci.

PP1.
La protena fosfatasa 1 (PP1) te la imatge de "protena verda", que promou l'estalvi energtic retornant els processos cel.lulars al seu estat basal d'us de la energia. La PP1 estimula l'emmagatzematge de glucogen, la relaxaci de fibres de actina-miosina, nivells basals de traducci proteica, i reciclatge de factors de transcripci i de processament del mRNA. Promou l'apoptosi en cl.lules danyades, i promou la sortida de la mitosi i a mantenir la cl.lula en fases G1 i G2.

La PP1 s una de les protenes ms conservades en els eucariotes. Els eucariotes presenten entre un a vuit gens que codificquen per diverses isoformes de la PP1. Els mamifers presenten tres gens per la PP1,  ,   i  . La forma   origina dues PP1 isoformes per splicing alternatiu. Les formes  ,   i  1 s'expresen de forma ubiqua, per la isoforma  2 s'expresa en les testicles i s l'nica isoforma que s'ha trobat en els espermatozoides.
 
La PP1 no es troba de forma lliure en la cllula, sino que es troba unida a altres protenes formant complexes.

PP2.
Alguns substrats descrits per la PP2 o PP2A sn les protenes ERM, PKB, Pi3K, p70 S6K, PKCa, biiCaM, RAS-RAF-MEK-ERK, entre altres.
La protena fosfatasa 2A est formada per tres subunitats.
 La subunitat A (PR65) que en mamfers presenta dues isoformes (  i  ) amb un 85% d'identitat sequencial i s'exressa de forma ubiquoa. La subunitat A te una funci estructural, fent de bastida per les subunitats B i C. L'estructura de la subunitat A est formada per la repetici 15 motius HEAT disposats en tndem. ;
 La subunitat B es la que presenta ms diversitat, i determina la sublocalitzaci de l'heterotrimer (ABC) en la cl.lula i dna especificitat de substrat. Les diferents subunitats B s'agrupen en quatre grups:
 B o PR55, amb quatre formes codificades per quatre gens diferents ( ,  ,   i  ). Presenta repetici de cinc motius WD-40, caracterstic de protenes que presenten interacci amb altres protenes.
 B' o PR61 amb cinc formes de cinc gens diferents ( - ). Les formes  ,   i   es localitzen al citosol. La forma   presenta almenys tres isoformes per splicing diferencia, per se suposen cinc a partir del cADN de conill. Les isoformes  1,  2 i  3 es localitzen al nucli, i la forma   es troba tant en el nucli com en el citosol.
 B' ' o PR72/130 . La forma PR72 es presenta nicament en cor i musculatura esqueltica, i la forma PR130 s'ha trobat en tots els teixits estudiats, per s ms abundant en cor i musculatura esqueltica.
 B' ' ' o PR93/110. Al igual que le PR55 tamb presenta repeticions WD-40 d'interacci amb altres protenes.
 La subunitat C s la subunitat cataltica. In vitro la subunitat C pot presentar activitat fosfatasa tant com a monmer com a dimer amb la subunitat A (AC o PP2AD) o com a heterotrimer (ABC). Presenta dues formes la   i la  , amb un 95% d'identitat. Ambds s'expressen de forma ubiqua per sn m s abundants en cervell i cor. La forma   s'exdeu vegades ms que la  .Tot i la seva similitud de seqncia no realitzen funcions redundants, com ho demostra que ratolins on una de les dues formes ha estat eliminada no es compensada per l'altra i moren en l'ter matern.  Sn de les protenes ms conservades en l'evoluci. La subunitat C presenta dos tipus de modificacions post-traduccional reversibles, fosforilaci en la tirosina 307 i metilaci en la leucina 309, l'ltim aminocid de la seqncia. La metilaci es requerida per la uni de subunitats B al dimer AC, i la fosforilaci inactiva la subunitat C.
 

Regulaci de la PP2A.

Matemticament ms de 75 combinacions entre A, B i C per formar diferents dimers i trimers, per no es coneixen quantes combinacions existeixen realment a la cl.lula. Malgrat que les subunitats A i C s'expressen en tots els teixits, les diferents subunitats B poden expressar-se en diferents teixits i/o en diferentes etapes del desenvolupament. Les diferents combinacions regularan l'activitat versus diferents substrats, diferents localitzacions cel.lulars o de tipus cel.lular.
A ms les subunitats B i C poden ser fosforilades. La subunitat C pot ser fosforilada en posicions T304 i Y307. La fosforilaci en Y307 porta a la inhibici de l'acivitat fosfatasa, i en T304 s'ha descrit inhibici a la uni de subunitats PR61/B' a PP2AD. La fosforilaci de PR61  augmenta l'activitat del heterotrimer cap a la fosforilaci de la PKC.
La metilaci de la PP2A C es dna en l'extrem carboxi-terminal amb la seqncia consens T304PDYFL309, en la leucina terminal. s una modificaci reversible i controla l'uni de subunitats B. Recentment s'ha descrit que la metilaci s requerica per la unio de la PR55/B a la PP2AD per no s necessaria per la uni de PR61/B' o PR72/B' '. L'cid okadaic, un potent inhibidor de la PP2A, inhibeix aquesta metilaci.
Dos inhibidors especfics per la PP2A, I1 i I2 vren ser purificats de rony bov. Ambds inhibidors inhibeixen totes les isoformes de PP2A, suposadament per uni a la subunitat C.


PP3.
La protena PP3 (o PP2B), tamb anomenada com calcineurin, s l'nica protena fosfatasa de Ser/Thr depenent de Ca2+/CaM. Forma heterodmers entre la subunitat cataltica (CNA) i la subunitat reguladora (CNB). La subunitat cataltica cont quatre dominis funcionals:
 Domini cataltic;
 DominiDomini d'uni a CNB (BBH);
 Domini d'uni a la calmodulina (CBD);
 Domini d'autoinhibici (AI);

La subunitat reguladora presenta dos dominis globulars d'uni al Ca2+, similars als dominis d'uni a Ca2+ de la calmodulina. La uni de les subunitats CNA i CNB es dna principalment per una ranura hidrofbica

PP4.

La protena fosfatasa 4 (PP4) s'ha trobat principalment en testicles, i predominantment de localitzaci nuclear tot i que s'ha trobat tamb al centrosoma i al citoplasma. Al igual que la PP2A, la PP4 tamb pot ser carboximetilada en la seva leucina en l'extrem C-terminal. La PP4 pot existir en forma lliure o formant complexes amb altres protenes com l'anomenada PP4R1(d'uns 125KDa) que presenta 13 repeticions HEAT (homleg a la PP2A) i de localitzaci al centrosoma. Altres protenes descrites que interaccionen amb la PP4 sn la PP4R2 i l'alpha4/IGBP1. 

Recentment dues protenes ms que interaccionen amb la PP4 han estat allades, i anomenades com PP4R3A i PP4R3B (els gens del qual sn SMEK1 i SMEK2 respectivament) Sembla ser que poden formar heterotrmers de PP4-PP4R2-PP4R3.

Una altre protena que interacciona amb PP4 va ser trobada i anomenada com PP4R4, i sembla que la interacci s semblant a la de la PP2A C amb PP2A A.

La PP4 tamb interacciona tot i que de fora ms feble amb PP2A A i alpha 4.

PP6.

La protena fosfatasa 6 (PP6) forma complexes estables amb Sm B/B' en limfcits
 
Inhibidors de les CAPP.
Diversos productes naturals, sovint txics, sn inhibidors de les CAPP. Donat a que alguns tenen diferent constant d'inhibici per la PP2A o la PP1 sn utilitzats per distingir si una activitat fosfatasa te lloc per la PP2A o per la PP1.

 Caliculina A, presenta valors de IC50 de 2nM per PP1 i de 1nM per PP2A. ;
 Microcistina LR, presenta valors de IC50 de 1.7nM per PP1 i de 40pM per PP2A. ;
 Tautomicina, presenta valors de IC50 de 1nM per PP1 i de 10nM per PP2A.
 Nodularina;
 Cantaridina, presenta valors de IC50 de 473nM per PP1  i de 40nM per PP2A.
 cid okadaic, presenta valors de IC50 de 15nM per PP1 i de 100pM per PP2A. Tambe inhibeix a PP4, PP5 i PP6.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334930" title="Fuembellida" nonfiltered="563" processed="561" dbindex="130563">

Fuembellida s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334933" title="Maranchn" nonfiltered="564" processed="562" dbindex="130564">

Maranchn s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334936" title="Medalla a la Maternitat" nonfiltered="565" processed="563" dbindex="130565">


La Medalla a la Maternitat (rus:                   ) s una medalla sovitica, creada per Stalin i instituda pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 8 de juliol de 1944 . El reglament, el disseny i la descripci van ser publicats a la Gaseta del Soviet Suprem de la URSS num. 37 de 1944. La seva posici es confirm mitjanant decret de 18 d'agost de 1944. La seva posici es complement mitjanant decrets de 28 de maig de 1973 i 18 de juliol de 1980.
La medalla consta de dues classes, 1a i 2a classe, sent superior la 1a classe.

s atorgada:
 1 Classe : A les Mares que hagin tingut i educat 6 fills;
 2 Classe : A les Mares que hagin tingut i educat 5 fills;
Per a la concessi de la medalla tamb es tenien en compte:
 els nens afillats per la mare, segons estableix la llei;
 els nens que hagin desaparegut en servei de defensa de la URSS o en la realitzaci d'altres obligacions del Servei Militar, o en l'execuci del deure del ciutad de la URSS salvant una vida humana, guardant la propietat i l'ordre socialista, o que hagin resultat morts o ferits en les circumstncies anteriors.

La concessi de la medalla del grau corresponent es fa quan el darrer fill compleix un any, i en presncia dels altres fills vius de la mare. En el cas de les mares amb 6 fills noms se'ls concedeix la medalla de 1a classe.

Penja a l'esquerra del pit, i en la presncia d'altres ordes i medalles s'installa prop d'elles o una mica a sota.

Les recomanacions per a la concessi de la medalla eren realitzades pels membres dels Soviets locals. La medalla era atorgada a la mare pels oficials apropiats de les Presidncies dels Soviets Suprems locals de les repbliques, o b pels oficials dels comits executius dels soviets regionals. La seva concessi era enmig d'una trobada especial, i s feta en nom de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS pels decrets de les Presidncies dels Soviet Suprems Aliats i les Repbliques autnomes.

s obra del pintor N.I. Jkov.

El primer decret de la Presidncia concedint la medalla es va signar el 6 de desembre de 1944. D'acord amb aquest decret, 24 dones van rebre la medalla de 1a classe i 19 ms la de 2a. Aproximadament, van ser concedides a uns 13.150.000 de dones (aproximadament, 4 milions la de 1a classe i 8 milions la de 2a classe)

 Disseny .
Les medalles tenen un dimetre de 29 mm La de 1a classe de en plata i la de 2a s de bronze. 
A l'anvers de la medalla apareix el perfil d'una mare i el seu fill. Al darrera hi ha una estrella de 5 puntes, de la qual surten raigs. Al voltant de la medalla hi ha una corona de llorer, i a la part inferior, sobre una cinta, apareix la inscripci CCCP (URSS).

Al revers apareix l'anvers i la fal i el martell al centre, amb la llegenda "                  "  ("Medalla a la Maternitat") al voltant.

Estan suspeses sobre una llaada en esmalt blanc. La de 1 est als costats t dues franges blau fos, mentre que la de 2 classe, verd turquesa. 

 Bibliografia .
 A. VOLODIN & H. MERLAI        CCCP - Medals of the URSS - Riga 1997 - ISBN 5-7062-01110;
 Pgina molt complerta ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334937" title="Renfe Avant" nonfiltered="566" processed="564" dbindex="130566">







Renfe Avant s una marca comercial o servei de Renfe que complementa les lnies d'alta velocitat. Les lnies d'alta velocitat interconnecten les grans ciutats amb Madrid, mentre que Renfe Avant s un servei regional d'alta velocitat.



A Catalunya.




Pel moment a Catalunya noms hi ha una lnia de Renfe Avant que connecta Barcelona-Sants, Camp de Tarragona i Lleida-Pirineus. Ms endavant s'hi podrien afegir l'estaci del Prat de Llobregat i la nova estaci per a trens d'alta velocitat que s'ha de construir a Vilafranca del Peneds als afores de la ciutat just al costat de les vies de tren convencional. A ms tamb hi haur una altra lnia per a Girona i Figueres quan s'acabin les obres de la lnia d'alta velocitat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334944" title="DES" nonfiltered="567" processed="565" dbindex="130567">

El Data Encryption Standard (DES) (Estndard de Xifratge de Dades) s un mtode de xifratge de dades. El 1976, la Federal Information Processing Standard (FIPS) el va seleccionar com a mtode oficial als Estats Units, i ms tard el seu s s'ha ests arreu del mn. L'algorisme va ser motiu de controvrsia per tres motius: perqu en el seu disseny hi havia elements classificats com a informaci confidencial, perqu tenia una clau relativament curta, i perqu se sospitava que la National Security Agency (NSA) dels Estats Units tenia una porta falsa per desxifrar-lo. En conseqncia, el DES va ser sotms a un estudi i una anlisi acadmica molt intensos que van impulsar el coneixement modern del xifratge per blocs i la seva criptoanlisi. 

Avui es considera que el DES no s segur per a moltes aplicacions, principalment perqu la mida de la clau de 56 bits s massa petita; el gener de 1999, distributed.net i l'Electronic Frontier Foundation van collaborar pblicament per desxifrar una clau del DES, i ho van aconseguir en 22 hores i 15 minuts (vegeu la cronologia del DES). Alguns resultats analtics tamb demostren algunes febleses teriques en el xifratge, tot i que a la prctica no s factible d'aprofitar-les. Es creu que en la forma de Triple DES l'algorisme s prcticament segur, tot i que en teoria els atacs continuen sent possibles. En els ltims anys, aquest xifratge ha estat superat per l'Advanced Encryption Standard (AES) (Estndard Avanat de Xifratge).

Alguna documentaci distingeix entre el DES com a estndard i l'algorisme DES, que es coneix com DEA (Data Encryption Algorithm, Algorisme de Xifratge de Dades). Quan se'n parla, les sigles DES es poden pronunciar o b llegint les lletres de l'abreviatura (de, e, essa), o b pronunciant l'acrnim com una nica sllaba (des).

Histria del DES.
Els orgens del DES es remunten als comenaments de la dcada del 1970. El 1972, en acabar un estudi sobre les necessitats de seguretat informtica, l'Oficina Nacional d'Estndards dels Estats Units (NBS, National Bureau of Standards, que avui es diu NIST, National Institute of Standards and Technology, Institut Nacional d'Estndards i Tecnologia) va detectar que calia un estndard per a totes les institucions governamentals per xifrar informaci sensible no confidencial.  En conseqncia, el 15 de maig de 1973, desprs d'haver-ho consultat amb l'NSA i la NBS, va demanar propostes per a un sistema de xifratge que havia de complir uns rigorosos criteris de disseny, per cap de les que es van presentar no va resultar adequada. El 27 d'agost de 1974 va tornar a demanar-ho, i aquest cop IBM va presentar un candidat que es va considerar acceptable: un sistema de xifratge desenvolupat durant el perode 1973-1974 que es basava en un algorisme previ de Horst Feistel, el xifratge Lucifer. En l'equip d'IBM que va participar en el disseny i anlisi del sistema de xifratge hi van participar Walter Tuchman, Don Coppersmith, Alan Konheim, Carl Meyer, Mike Matyas, Roy Adler, Edna Grossman, Bill Notz, Lynn Smith i Bryant Tuckerman.

Participaci de l'NSA en el disseny.
El 17 de mar de 1975 la proposta del DES es va publicar al Registre Federal, i es va obrir un perode per recollir aportacions externes. Durant els dos anys segents es van mantenir diverses sessions de treball obertes per discutir l'estndard que s'havia proposat i es van rebre diverses crtiques, incloses algunes de pioners del xifratge de claus pbliques com ara Martin Hellman i Whitfield Diffie, que es van queixar que l'NSA havia interferit de manera inadequada en punts com la mida de la clau, que es va escurar, i les misterioses caixes-S. Se sospitava que, d'amagat, l'agncia d'espionatge havia afeblit l'algorisme, de manera que ells  per ning ms  podrien llegir fcilment els missatges xifrats. Alan Konheim (un dels dissenyadors del DES) va comentar: Vam enviar les caixes-S a Washington. En tornar eren totes diferents. La comissi parlamentria d'Intelligncia del Senat dels Estats Units va examinar l'actuaci de l'NSA per determinar si havien actuat de manera inadequada; en el resum pblic de les seves conclusions, aparegut el 1978, deia:
En el desenvolupament del DES, l'NSA va convncer IBM que amb una mida reduda de la clau n'hi havia prou; els van ajudar indirectament en el desenvolupament de les estructures de les caixes-S, i van certificar que, segons el seu millor saber i entendre,  l'algorisme DES definitiu estava lliure de qualsevol feblesa estadstica o matemtica.;
Tanmateix, tamb s'afirmava que:
La NSA no va manipular el disseny de l'algorisme de cap manera. IBM va inventar i va dissenyar l'algorisme, va prendre totes les decisions pertinents al respecte, i va estar d'acord que una clau amb aquella mida era ms que adequada per a totes les aplicacions comercials per a les quals el DES estava pensat.;
Un altre membre de l'equip del DES, Walter Tuchman, va dir: Nosaltres vam desenvolupar l'algorisme DES sempre dins d'IBM, fent servir IBMeros. La NSA no va moure ni un sol fil!

Algunes de les sospites sobre les febleses amagades a les caixes S es van dissipar el 1990, amb el descobriment i la publicaci, fetes de manera independent per Eli Biham i Adi Shamir, de la criptoanlisi diferencial, un mtode general per trencar els xifratges en bloc. Les caixes-S del DES eren molt ms resistents als atacs que si s'haguessin triat a l'atzar, cosa que fa suposar que IBM ja coneixia aquesta tcnica abans, a la dcada dels 1970. En efecte, aquest era el cas: el 1994, Don Coppersmith va publicar els criteris de disseny originals de les caixes-S; segons Steven Levy, els investigadors del centre de recerca Watson d'IBM van descobrir els atacs per criptoanlisi diferencial el 1974 i l'NSA els va demanar que mantinguessin la tcnica en secret. Coppersmith explica la decisi d'IBM de mantenir el secret dient que ho van fer perqu, utilitzada contra bona part dels esquemes de xifratge, la criptoanlisi diferencial podia ser una eina molt potent, i hi havia la preocupaci que si aquesta informaci era de domini pblic podia perjudicar la seguretat nacional. Levy cita Walter Tuchman: Ens van demanar que posssim a tots els nostres documents el segell de confidencial... De fet, donvem un nombre a cada document i els tancvem en caixes fortes, perqu estaven considerats secrets del govern dels Estats Units. Ens deien: "Feu aix", i jo ho feia.  El mateix Shamir va comentar: Diria que, al contrari del que creu alguna gent, no hi ha cap prova que es manipuls el DES per afeblir-ne el disseny bsic.

L'altra crtica  que la clau era massa curta  es basava en l'argument de l'NSA per reduir la mida de la clau de 64 a 56 bits: l'agncia d'espionatge deia que aix els altres vuit bits podrien servir com a bits de paritat, cosa que semblava una mica sospitosa. s per aix que es va estendre la creena que l'NSA actuava d'aquesta manera perqu creia que l'agncia podria llanar un atac per la fora bruta a una clau de 56 bits uns quants anys abans que la resta del mn.

L'algorisme com a estndard.

Tot i les crtiques, el DES va ser aprovat com a estndard federal el novembre de 1976, i es va publicar el 15 de gener de 1977 amb el nom de FIPS PUB 46 i l'autoritzaci per utilitzar-lo en totes les dades no secretes. Posteriorment va ser confirmat com a estndard els anys 1983, 1988 (revisat com a FIPS-46-1), 1993 (FIPS-46-2) i altre cop el 1999 (FIPS-46-3); en aquest ltim cas es recomanava fer servir el Triple DES (vegeu ms avall). El 26 de maig de 2002, desprs d'un concurs pblic, finalment el DES va ser superat per l'l'Advanced Encryption Standard (AES, estndard d'encriptaci avanada. Vegeu procs d'estandarditzaci de l'AES). El 19 de maig de 2005, el FIPS 46-3 es va retirar oficialment, per tot i aix l'Institut Nacional d'Estndards i Tecnologia americ t previst fer servir el Triple DES fins a l any 2030 per protegir la informaci governamental sensible.

L'any 1994 es va publicar un altre atac teric, la criptoanlisi lineal, que tot i ser un atac per la fora bruta es podia fer servir contra el DES amb fora xit, com es va demostrar el 1998; aix va fer patent la necessitat d'utiltzar un nou algorisme per substituir-lo. Aquest i altres mtodes de criptoanlisi s expliquen amb ms detall en aquest mateix article, ms endavant.

En un altre ordre de coses, es considera que la introducci del DES va ser un catalitzador per a l'estudi acadmic de la criptografia, en particular dels mtodes per trencar xifratges en bloc. Segons un informe de l'Institut Nacional d'Estndards i Tecnologia sobre el DES, vist en perspectiva 
... es pot dir que el DES va ser el  salt inicial  de l'estudi i desenvolupament no militars dels algorismes de xifratge. A la dcada del 1970 hi havia molt pocs criptgrafs, excepte els que treballaven a l'exrcit i o als serveis secrets, i l'estudi acadmic de la criptografia era molt redut. Ara hi ha molts criptlegs acadmics actius, departaments de matemtiques amb programes potents de criptografia, i consultors i empreses de seguretat dedicats a la informaci comercial. S'ha forjat tota una generaci de criptoanalistes analitzant (s a dir, intentant  trencar ) l'algorisme DES. En paraules del criptgraf Bruce Schneier,  el DES va fer ms per impulsar el camp de la criptoanlisi que cap altra cosa. Llavors hi havia un algorisme per estudiar.  s sorprenent el gran nombre d'obres sobre criptografia de les dcades dels setanta i dels vuitanta que tracten sobre el DES, i des d'aleshores el DES s l'estndard amb qu s'ha comparat tot algorisme de clau simtrica.;

Cronologia.



Algorismes alternatius.
Les preocupacions sobre la seguretat i tamb la operaci relativament lenta del DES en programari motiven els investigadors a proposar una ampla varietat de dissenys alternatius de xifratge en bloc, els quals van comenar a aparixer a finals de la dcada del 1980 i als principis de la del 1990: alguns exemples inclouen RC5, Blowfish, IDEA, NewDES, SAFER, CAST5 i FEAL. La majoria d'aquests dissenys conserven la mida del bloc de 64-bits del DES, i podrien actuar com a peces de recanvi, tot i que tpicament fan servir una clau de 64-bits o de 128-bits. A la URSS es va presentar l'algorisme GOST 28147-89 amb una mida de bloc de 64-bits i una clau de 256-bits, el qual tamb es va fer servir a Rssia ms tard. 

El mateix DES es pot adaptar i reutilitzar en un esquema ms segur. Molts antics usuaris del DES ara fan servir el Triple DES (TDES) que va ser descrit i analitzat per un dels inventors del DES; implica aplicar el DES tres cops amb dues (2TDES) o tres (3TDES) claus diferents. Es considera que els TDES t una seguretat adequada, tot i que s fora lent. Una alternativa, computacionalment menys costosa s el DES-X, que augmenta la mida de la clau a base de fer una operaci XOR amb material extra per a la clau, abans i desprs del DES. El GDES fou una variant del DES que es va proposar com una forma de d'accelerar el xifratge, per s'ha mostrat susceptible de la criptoanlisi diferencial.

El 2001, a travs d'un concurs internacional, el NIST va escollir un nou algoritme: l'AES (Advanced Encryption Standard), per substituir el DES. L'algorisme elegit per ser l'AES va ser proposat pels seus dissenyadors amb el nom de Rijndael. Altres finalistes en el concurs van ser RC6, Serpent, MARS, i Twofish.

Descripci.

El DES s l'arquetpic xifratge per bloc   un algorisme que agafa una cadena de bits de longitud fixa de text clar i, a travs d'una srie d'operacions complicades, la transforma en un altre text xifrat de la mateixa longitud. En el cas del DES, la mida del bloc s de 64 bits. El DES tamb fa servir una clau per personalitzar la transformaci, de forma que, suposadament, el desxifratge noms el poden fer els que coneixen la clau concreta que s'ha fet servir pel xifratge. La clau, aparentment consisteix en 64 bits; per, de fet, l'algorisme en fa servir noms 56. Els altres 8 bits nomes s'utilitzen per verificar la paritat i desprs es descarten. Per tant la longitud efectiva de la clau s de 56 bits, i normalment s aix com se la cita.

Tal i com els altres xifratges per bloc, el DES en si mateix no s un sistema segur de xifratge (perqu cal que emissor i el receptor comparteixin una mateixa clau i el sistema no garanteix un mtode segur per fer aquest enviament), per aix s'ha de fer servir en un mode d'operaci. FIPS-81 especifica diversos modes per utilitzar amb el DES. FIPS-74 cont comentaris addicionals de la utilitzaci del DES.

Estructura General.
L'estructura general de l'algorisme es presenta a la Figura 1: hi ha 16 etapes de procs idntiques, anomenades rondes. Tamb hi ha una permutaci inicial i un altre final  anomenades IP i FP, les quals sn inverses (la FP "desf" la IP, i viceversa). Les IP i FP gaireb no tenen significat criptogrfic, per aparentment es van incloure per a facilitar la crrega i descrrega de blocs en el maquinari de la dcada dels anys 1970, aix com per fer que el DES ans ms lent si s'executava per programari. 



Abans de comenar les rondes principals, el bloc es divideix en dues meitats de 32 bits cada una i es processen de forma alternativa. D'aquest entrecreuament se'n diu xifratge de Feistel. L'estructura de Feistel garanteix que els processos de xifratge i desxifratge siguin molt similars   l'nica diferencia s que les claus s'apliquen en odre invers en desxifrar-ho. La resta de l'algorisme s idntic. Aix simplifica en gran part la implementaci, en particular en maquinari, doncs no calen algorismes separats de xifratge i desxifratge.

El smbol vermell  denota l'operaci O exclusiu (XOR). La funci-F barreja la meitat d'un bloc conjuntament amb part de la clau. Llavors la sortida de la funci es combina amb l'altre meitat del bloc i s'intercanvien les meitats abans de la segent ronda. Desprs la ltima ronda no s'intercanvien les meitats, aquesta s una caracterstica que fa que el xifratge i el desxifratge siguin processos similars.


La funci (F) de Feistel .
La funci- F, que es descriu a la Figura 2, treballa sobre la meitat d'un bloc (32 bits) cada vegada i consisteix en quatre etapes:

 Expansi   els 32-bit del semi-bloc s'expandeix a 48 bits fent servir la permutaci d'expansi, que es denota E en el diagrama, a base de duplicar alguns dels bits.
 barreja amb la clau   el resultat es combina amb una subclau fent servir la operaci XOR. De la clau principal se'n dedueixen setze subclaus de 48-bits   una per a cada ronda   per aix es fa servir la programaci de claus (que es descriu ms avall).
 Substituci   desprs de barrejar-hi la subclau, el bloc es divideix en vuit bocins de 6 bits i desprs es processa amb les caixes   S o caixes de substituci. Cada una de les vuit caixes-S substitueix els seus sis bits d'entrada per quatre bits de sortida seguint una transformaci no lineal que ve donada per una taula indexada. Les caixes   S donen el nucli de la seguretat del DES   sense elles, el xifratge seria lineal i atacable de forma trivial.
 Permutaci   finalment, les 32 sortides de les caixes-S es reordenen seguint una permutaci fixa, la caixa_P. ;

La alternana entre les substitucions de les caixes-S i les permutacions de la caixa-P subministren respectivament la anomenada confusi i difusi, un concepte que havia estat identificat per Claude Shannon a la dcada del 1940 com una condici necessria per a un xifratge segur i prctic.








Programaci de claus.

La Figura 3 illustra la programaci de claus pel xifratge    l'algorisme que genera les subclaus. Al comenament, se seleccionen 56 bits entre els 64 que t la clau inicialment. Aix es fa amb el que s'anomena Permuted Choice 1 (PC-1) (Selecci Permutada 1)   els restants vuit bits, o b es descarten, o b es fan servir com a comprovaci de paritat. Llavors, els 56 bits es divideixen en dues meitats de 28-bits; a partir d'aqu cada meitat es tracta per separat. En les successives rondes, s'aplica a les dues meitats una rotaci cap a l'esquerra de un o dos bits (d'acord amb la taula de rotacions que indica a cada ronda si li correspon rotar un bit o dos) i llavors se seleccions els 48 bits de la subclau amb la Permuted Choice 2 (PC-2) (selecci permutada 2  24 bits precedeixen de la meitat esquerra i 24 de la dreta. Les rotacions (denotades per "<<<" al diagrama) provoquen que a cada subclau es faci servit un conjunt diferent de bits; cada bit es fa servir aproximadament en 14 de les 16 subclaus.

Pel desxifratge la programaci de claus s similar   les subclaus venen en ordre invers comparat amb el xifratge. A banda d aquest canvi, el procs s el mateix que pel xifratge.


Seguretat i criptoanlisi.
Tot i que s'ha publicat ms informaci sobre la criptoanlisis del DES que de cap altre xifrat de bloc, l'atac ms prctic a dia d'avui continua sent per la fora bruta. Es coneixen diverses propietats criptoanaltiques menors, i sn possibles tres tipus d'atacs terics que, tot i que requereixen una complexitat terica menor que un atac per la fora bruta, per poder-se dur a la practica, requereixen una quantitat irreal de texts clars coneguts o escollits. Per aix, a la prctica no es tenen en compte aquests mtodes.


Atac per la fora bruta.
Per a qualsevol tipus de xifrat, el mtode d'atac ms simple s l'atac per la fora bruta - provant-ne una per una cada possible clau. La longitud de la clau determina el nombre possible de claus, i per tant la factibilitat de l'atac. En el cas de DES, ja als seus comenaments es van plantejar dubtes sobre l'adequaci de la seva longitud de clau, fins i tot abans de ser adoptat com a estndard, i va ser la seva reduda mida de clau, ms que la criptoanlisi teric, el que va provocar la necessitat de reemplaar-lo. Se sap que l'NSA va animar, o fins i tot va persuadir a IBM perqu redus la mida de clau de 128 bits a 64, i d'all a 56 bits; amb freqncia aix s'ha interpretat com una evidncia que l'NSA tenia suficient capacitat de computaci per trencar claus d'aquesta mida fins i tot a mitjans la dcada del 1970.

 

Acadmicament, es van avanar diverses propostes d'una mquina per trencar DES. En 1977, Diffie i Hellman van proposar una mquina amb un cost estimat de 20 milions de dlars que podria trobar una clau DES en un noms dia. Cap a 1993, Wiener va proposar una mquina de recerca de claus amb un cost d'un mili de dlars que trobaria una clau en 7 hores. La vulnerabilitat de DES es va demostrar a la prctica el 1998 quan l'Electronic Frontier Foundation (EFF), un grup dedicat als drets civils en el ciberespai, va construir una mquina a mida per trencar DES, amb un cost aproximat de 250.000 dlars (Vegeu EFF DES cracker). La seva motivaci era demostrar que es podia trencar DES tant en la teoria com a la prctica: "Hi ha molta gent que no creur una veritat fins que puguin veure-la amb els seus propis ulls. Mostrar-los una mquina fsica que pugui trencar DES en uns quants dies s l'nica manera de convncer algunes persones que realment no poden confiar la seva seguretat a DES. " La mquina va trencar una clau per la fora bruta en una recerca que va durar poc ms de 2 dies; gaireb alhora, un advocat del Departament de Justcia dels Estats Units proclamava que DES era irrompible.




A part d'aquesta, la nica altra mquina per trencar el DES de la qual es t coneixement confirmat va ser la mquina COPACOBANA (acrnim de cost-optimized parallel code breaker, trencador de codi parallel optimitzat en cost) va ser construda per equips de les Universitats de Bochum i de Kiel, les dues a Alemanya. A diferncia de la mquina de la EFF, COPACOBANA consisteix en circuits integrats reconfigurables que esta disponibles comercialment. Hi treballen en parallel 120 d'aquest FPGAs de tipus XILINX Spartan3-1000. S'agrupen en 20 DIMM mduls, cada un cont 6 FPGAs. La utilitzaci de maquinari reconfigurable fa que la mquina es pugui fer servir tamb par altres tasques de trencament de codis. La figura mostra un COPACOBANA de mida real. Un dels aspectes ms interessants de COPACOBANA s el seu factor de cost. Es pot construir una mquina per aproximadament $10,000. La reducci de costos per un factor de aproximadament 25 respecte la mquina de la EFF s un exemple impressionant de la contnua millora en maquinari digital. Es interessant veure com la llei de Moore prediu una millora de al voltant de 32, ja que van passar aproximadament 8 anys entre el disseny de les dues mquines, aix representaria al voltant de cinc duplicacions de la potencia computacional (o 5 reduccions del 50% del cost de fer el mateix clcul).

Atacs ms rpids que la fora bruta.
Existeixen tres atacs coneguts que poden trencar les setze rondes completes del DES amb menys complexitat que un atac per la fora bruta: la criptoanlisi diferencial (CD), la criptoanlisi lineal (CL) i l'atac de Davies. De totes maneres, aquests atacs noms sn terics i no s factible dur-los a la prctica; aquest tipus d'atacs es denominen de vegades febleses certificacionals.


 La criptoanlisi diferencial va ser descoberta a finals de la dcada de 1980 per Eli Biham i Adi Shamir, encara que era conegut anteriorment tant per l'NSA com per IBM i mantingut en secret. Per trencar les 16 rondes completes, la criptoanlisi diferencial necessita 247 texts clars escollits. DES va ser dissenyat per ser resistent al CD.

 La criptoanlisi lineal va ser descoberta per Mitsuru Matsui, i necessita 243 texts clars coneguts; el mtode va ser implementat, i va ser el primer criptoanlisi experimental de DES que es va donar a conixer. No hi ha proves de qu DES fos adaptat per ser resistent a aquest tipus d'atac. Una generalitzaci del CL - la criptoanlisi lineal mltiple - es va proposar en 1994 Kaliski i Robshaw, i va ser millorat per Biryukov i altres (2004); la seva anlisi suggereix que es podrien utilitzar mltiples aproximacions lineals per reduir els requisits de dades de l'atac en almenys un factor de 4 (s a dir, 241 en lloc de 243). Una reducci similar en la complexitat de dades pot obtenir-se amb una variant de la criptoanlisi lineal de texts plans escollits. Junod (2001) va realitzar diversos experiments per determinar la complexitat real de la criptoanlisi lineal, i va descobrir que era una mica ms rpid del s'havia predit, requerint un temps equivalent a entre  239 i 241 avaluacions DES.

 'Latac millorat de Davies: mentre que l'anlisi lineal i diferencial sn tcniques generals i poden aplicar-se a multitud d'esquemes diferents, l'atac de Davies s una tcnica especialitzada per a DES. Proposada per primera vegada per Davies la dcada del 1980, i millorada per Biham i Biryukov (1997). La forma ms potent de l'atac necessita 250 texts clars coneguts, t una complexitat computacional de 250, i t un 51% de probabilitat d'xit.

Tamb s'han proposat atacs per a versions de l'algorisme amb menys rondes, s a dir versions de DES amb menys de setze rondes. Les esmentades anlisis ofereixen una perspectiva sobre quantes rondes sn necessries per aconseguir seguretat, i quant "marge de seguretat" proporciona la versi completa. La criptoanlisi diferencial-lineal va ser proposada per Langford i Hellman el 1994, i combina criptoanlisi diferencial i lineal en un mateix atac. Una versi millorada de l'atac pot trencar un DES de nou rondes amb 215,8 texts clars coneguts i t una complexitat temporal de 229,2.

Propietat criptoanaltiques.
DES presenta la propietat complementaria, doncs
;
on  s el complement a bit de   s el xifrat amb la clau    i  sn el text clar i el text xifrat respectivament. La propietat complementria implica que el factor de treball per a un atac per la fora bruta es podria reduir en un factor de 2 (o d'un nic bit) i es fa un atac amb text pla escollit.

DES posseeix tamb quatre claus anomenades febles. El xifrat (E) i el desxiframent (D) amb una clau feble tenen el mateix efecte (vegi's involuci):

 o de forma equivalent, ;

Tamb hi ha sis parells de claus semifebles. El xifrat amb una de les claus d'un parell de claus semifebles, , funciona de la mateixa manera que el desxiframent amb l'altra, :

 o el que s equivalent, ;
s bastant fcil evitar les claus febles i semifebles en la implementaci, ja sigui provant-les explcitament, o simplement escollint-les aleatriament; les probabilitats d'agafar una clau feble o semi feble sn menyspreables. De totes formes questes claus no sn ms febles que qualsevol altra clau, ja que no donen a l'atacant cap avantatge.

S'ha demostrat tamb que DES no t estructura de grup, o ms concretament, el conjunt  (per a totes les claus possibles ) no s un grup, ni tan sols no est "a prop" de ser un grup. Aquesta va ser una qesti oberta durant algun temps, i si s'hagus estat el cas, hagus set possible trencar DES, i les modalitats de xifrat mltiple com a Triple DES no haguessin incrementat la seguretat.

Se sap que la mxima seguretat criptogrfica del DES ha estat limitada a 56 bits, tot i que si s'haguera triat independentment les claus de cada una de les rondes en comptes de generar-les a partir de la clau primeria haurien perms una seguretat de 768 bits.

Vegeu tamb.
 Xifratge de clau simtrica;
 Advanced Encryption Standard;

Bibliografia.

 Josep Domingo Ferrer i Jordi Herrera Joancomart. Criptografia per als serveis telemtics i el comer electrnic A les pgines 99 i segents s'explica en detall el criptosistema DES.
 Ehrsam i cols. Product Block Cipher System for Data Security, Filed February 24, 1975 ;
 Eli Biham, Adi Shamir (1990). Differential Cryptanalysis of DES-like Cryptosystems. Advances in Cryptology   CRYPTO '90. Springer-Verlag. 2 21.
 Eli Biham, Adi Shamir. Differential Cryptanalysis of the Data Encryption Standard, Springer Verlag, 1993. ISBN 0-387-97930-1, ISBN 3-540-97930-1.
 Eli Biham, Alex Biryukov. "An Improvement of Davies' Attack on DES". J. Cryptology 10(3): 195 206 (1997);
 Eli Biham, Orr Dunkelman, Nathan Keller. Enhancing Differential-Linear Cryptanalysis. ASIACRYPT 2002: pp254 266;
 Eli Biham: A Fast New DES Implementation in Software Cracking DES: Secrets of Encryption Research, Wiretap Politics, and Chip Design, Electronic Frontier Foundation;
 A. Biryukov, C. De Canniere, M. Quisquater. "On Multiple Linear Approximations", CRYPTO 2004; preimpressi (PDF).
 Keith W. Campbell, Michael J. Wiener. "DES is not a Group". CRYPTO 1992: pp. 512 520;
 Don Coppersmith (1994). "The data encryption standard (DES) and its strength against attacks". IBM Journal of Research and Development, 38(3), 243 250. ;
 Whitfield Diffie, Martin Hellman, "Exhaustive Cryptanalysis of the NBS Data Encryption Standard" IEEE Computer 10(6), June 1977, pp74 84 ;
 John Gilmore, "Cracking DES: Secrets of Encryption Research, Wiretap Politics and Chip Design", 1998, O'Reilly, ISBN 1-56592-520-3.
 Pascal Junod, "On the Complexity of Matsui's Attack." Selected Areas in Cryptography, 2001, pp199 211.
 Burton S. Kaliski Jr., Matthew J. B. Robshaw. "Linear Cryptanalysis Using Multiple Approximations". CRYPTO 1994, pp. 26 39;
 Lars R. Knudsen, John Erik Mathiassen: A Chosen-Plaintext Linear Attack on DES. Fast Software Encryption - FSE 2000: pp262 272;
 Susan K. Langford, Martin E. Hellman: Differential-Linear Cryptanalysis. CRYPTO 1994, pp. 17 25;
 Steven Levy. Crypto: How the Code Rebels Beat the Government Saving Privacy in the Digital Age, 2001, ISBN 0-14-024432-8.
 Mitsuru Matsui: Linear Cryptanalysis Method for DES Cipher. EUROCRYPT 1993, pp. 386 397;
 Mitsuru Matsui. The First Experimental Cryptanalysis of the Data Encryption Standard. CRYPTO 1994: pp1 11;
 National Bureau of Standards, Data Encryption Standard, FIPS-Pub. 46. National Bureau of Standards, U.S. Department of Commerce, Washington D.C., January 1977.


Referncies.


Enllaos externs.
 FIPS 46-3: The official document describing the DES standard (PDF); An older version in HTML.;
 The EFF DES cracker project;
 COPACOBANA, a $10,000 DES cracker based on FPGAs by the Universities of Bochum and Kiel;
 Helger Lipmaa's links for DES;
 Worked DES example;
 A Javascript DES calculator showing intermediate values;
 A step-by-step presentation of the DES scheme and a reliable message encrypting/decrypting application;
 John Savard's description of DES;
 A Fast New DES Implementation in Software - Biham;
 Bit slice implementation of DES;
 On Multiple Linear Approximations;
 FPGA DES Cracking at hardware-hacking.com;
 RFC4772 : Security Implications of Using the Data Encryption Standard (DES);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334954" title="Les rondalles del bard Gallard" nonfiltered="568" processed="566" dbindex="130568">
Les rondalles del bard Gallard s un llibre de contes que complementa la saga de Harry Potter. Ja s esmentat dins de Harry Potter i les relquies de la Mort, que s el darrer llibre de la saga principal. Desprs del llanament d'aquest llibre, Rowling escrigu Les rondalles del bard Gallard en la vida real  que es pos a la venda el 4 de desembre del 2008.

 A Harry Potter .


En l'ltim llibre, l'Albus Dumbledore va deixar la seva cpia a l'Hermione Granger, indicant-li que esperava que l'Hermione la trobs "entretingut i instructiu". El llibre cont histries de nens de famlia maga (com en Ron Weasley). Ni en Harry Potter ni l'Hermione havien escoltat parlar d'aquestes histries abans, degut a crixer en famlies de muggles.

El llibre cont un conte de fades anomenat La rondalla dels tres germans, que explica la llegenda de les relquies de la mort, alguna cosa important per a l'ltim llibre de la saga. Altres histries esmentades d'aquest llibre sn La font de la bona fortuna, El bruixot i l'olla saltadora i La Babbity Rabbity i la soca riallera.

 El llibre real .

Rowling va acabar recentment un llibre tamb titulat Les rondalles del bard Gallard, oferint les quatre histries enumerades anteriorment i "El cor pelut del nigromant". Ella va escriure aquest ltim com el seu "adu" a la saga de Harry Potter. Noms set cpies del llibre s'han imprs i estan escrites i illustrades a m per Rowling. Una subhasta es va realitzar a Sotheby el 13 de desembre de 2007 per a donar els diners a The Children's Voice, una fundaci que ajuda a nens vulnerables a travs de Europa. El llibre va ser adquirit per Amazon.com, que van pagar una suma de 3.9 milions de dlars. Les altres cpies del llibre s'han donat com regals a persones que van formar part de la vida de Rowling mentre va escriure la saga.

No obstant aix, recentment Amazon ha anunciat la propera publicaci de l'edici en angls d'aquest llibre de contes. Se'n faran dues edicions diferents, una de normal i una segona de colleccionista  amb un facsmil del manuscrit de J.K. Rowling. El dia 4 de desembre de 2008 es fu l'estrena mundial del llibre Les rondalles del bard Gallard.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Premsa: Rowling escriu un nou llibre ;
 Secci sobre The Tales of Beedle the Bard ;
 Amazon.com: The Tales of Beedle the Bard (angls);
 Ressenya del llibre "Les rondalles del bard Gallard";






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334956" title="Campionat Junior Mascul "A" Girona" nonfiltered="569" processed="567" dbindex="130569">
El Campionat Junior Mascul "A" Girona de bsquet, s la mxima lliga de la Terriorial de Girona en categoria Junior Mascul. s organitzada per la Federaci Catalana de Basquetbol.
L'equip campi, es classifica per disputar el Campionat de Catalunya Junior Mascul.

 Temporada 2008-2009 .

Grup 1

                                               J    G    P   NP     TF     TC    PUNTS
                                              ----------------------------------------
            BISBAL BASQUET "A"                10    9    1    0    943    501      19
            C.B. BLANES "A"                   10    8    2    0    764    493      18
            C.E. PALAMOS "A"                  10    8    2    0    748    651      18
            C.B. TORDERA                      10    7    3    0    748    681      17
            C.B. SANT NARCIS "A"               9    7    2    0    605    472      16
            C.B. SALT "B"                     10    5    5    0    722    653      15
            C.B. HOSTALRIC                     9    4    5    0    593    664      13
            BASQUET LLORET                    10    3    7    0    586    650      13
            CB BESCAN                        10    2    8    0    512    665      12
            B.C. FONTAJAU                     10    1    9    0    407    747      11
            C.B. FARNERS                      10    0   10    0    429    880      10

Grup 2

                                               J    G    P   NP     TF     TC    PUNTS
                                              ----------------------------------------
            FD CASSANENC-SNEUMATICS SELVA     10    9    1    0    873    531      19
            C.B. ADEPAF FIGUERES "A"          10    8    2    0    769    494      18
            CB LA VALL D'EN BAS               10    7    3    0    748    661      17
            CE ONYAR "A"                      10    6    4    0    680    563      16
            C.B. BANYOLES "A"                  9    6    3    0    656    607      15
            LA SALLE GIRONA "A"                8    6    2    0    619    525      14
            C.B. OLOT "A"                     10    3    7    0    663    720      13
            CB CASTELLO                        9    3    6    0    534    670      12
            C.P. SANTJOANENC                  10    2    8    0    543    718      12
            CB GRIFEU-LLANCA                   9    1    8    0    406    737      10
            BSQUET VILAFANT                   7    0    7    0    333    598       7

 Fonts de referncia .

http://www.basquetcatala.com/2008-2009/girona/ctgm.htm
http://www.basquetcatala.com/2008-2009/girona/resultats/R094101.html
http://www.basquetcatala.com/2008-2009/girona/resultats/R094102.html





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334958" title="Pealn" nonfiltered="570" processed="568" dbindex="130570">

Pealn s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334959" title="Bandera de la Repblica Popular de la Xina" nonfiltered="571" processed="569" dbindex="130571">

La bandera de la Repblica Popular de la Xina, de color vermell, simbolitza la Revoluci, amb cinc estrelles grogues de 5 puntes que simbolitzen, al seu torn, la unitat del poble revolucionari sota la direcci del Partit Comunista de Xina (s per aix que les estrelles petites estan totes orientades cap a l'estrella gran).

Aquesta bandera de la Repblica Popular fou aprovada el 27 de setembre de 1949 per la Primera Sessi Plenria de la Conferncia Consultiva Poltica del Poble Xins. L'antiga bandera de la Xina havia estat adoptada el 1912, desprs de l'abolici de la monarquia xinesa i la instauraci de la Repblica de la Xina. Aquesta bandera tenia 5 franges de colors vermell, groc, blau, blanc i negre.

Desprs de la instauraci de Manchukuo com a Estat independent sotms al Jap, aquest adopt una bandera on les franges vermella, blava, blanca i negra eren noms el quadrant superior esquerra, mentre que la resta de la bandera era de fons groc.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334960" title="Campionat de Catalunya Junior Mascul de bsquet" nonfiltered="572" processed="570" dbindex="130572">

El Campionat de Catalunya Junior Mascul de bsquet, s la competici que disputen cada temporada els equips campions del Campionats Junior Mascul "A" Territorials de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. 

Els quatre equips classificats es juguen el ttol en format eliminatori a partit nic en camp neutral.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334961" title="Peralejos de las Truchas" nonfiltered="573" processed="571" dbindex="130573">

Peralejos de las Truchas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334962" title="Joan Granollacs i Pons" nonfiltered="574" processed="572" dbindex="130574">
Joan de Granollacs i Pons (Vic, 1557 - Barcelona, 1609). Cavaller de famlia mercantil, fou diputat pel bra militar a la Generalitat de Catalunya (1590-1593). 

Va tenir un progs social que li va permetre passar del comer de teles i blat al mon de les finances i la poltica. Va ser insaculat com a odor militar el 1587 i tres anys ms tard com a diputat, crrec per al qual va ser extret el 1590. La seva famlia tenia una presncia notable en els oficis locals des de mitjans del segle XV. Joan Granollacs i els seus germans varen tenir una participaci activa en la gesti del dret de la bolla en la segona meitat del segle. La bona gesti de la bolla i els negocis internacionals a les fires de Li, donen part de la posici econmica familiar. A les Corts de Monts (1585), els quatre germans aconseguiran privilegis de cavaller. Dins de l'activitat financera de la famlia, figura l'actuaci creditcia a les ambaixades de la Generalitat a Roma i a la cort d'Arag.

Diputat militar.
Joan Granollacs fou extret com a diputat militar de la Generalitat de Catalunya, el 22 de juliol de 1590, junt amb Jaume Caador i Claret, diputat eclesistic i, per tant, president.

A finals de 1590, les tensions entre la Diputaci del General i la corona s'incrementen degut a unes detencions illegals practicades per oficials reials. La incomprensi del Consell d'Arag a les queixes sistemtiques de la Diputaci no eren sin la inoperncia endmica de l'aplicaci de la Constituci de l'Observana. 

La reacci davant el plante de la instituci catalana fou l'ordre de detenci contra el diputat militar, Joan Granollacs, donada al nou virrei, en Pere Llus Galceran de Borja i de Castre-Pins. Per l'intent de detenci al carrer el 24 de maig de 1590 va ser un fracs. 
La Generalitat es tanca al Palau i, de facto, es produeix una parlisi poltica que ser aprofitada per la monarquia per a preparar la divisi interna dels diputats. 
Fou la figura de Jaume Caador qui primer es va desmarcar de les posicions ms dures, en part atemorit per les notcies que arribaven de Saragossa sobre la represi reial arrel de les alteracions d'Arag i que varen acabar amb la decapitaci fulminant del justcia Joan V de Lanuza. En un clima d'incertesa, es deman la constituci d'una divuitena per a l'expulsi del lladres de Catalunya. Hom va veure en aquesta proposta una forma encoberta de crear un exrcit popular que s'oposs a les forces reials. Finalment, Granollacs es trob sol al retirar-li el suport la resta de diputats i odors.

Els revoltats acaben fugint de Barcelona i Granollacs es refugia a Frana. 

Temporalment, minven les tensions institucionals i la Diputaci aprofita per demanar l'indult reial dels fugits, cosa que no fou acceptada. A Granollacs se li varen incautar els bns per decret de la Reial Audincia per valor de 12.000 lliures i s'aplic un control sobre els insaculats per a evitar que opts cap partidari del revoltat Granollacs.

Joan Granollacs s'havia installat a Aviny a on tenia bons contactes comercials i financers i a on contragu segones npcies amb Francesca de Forts amb la qual tingu cinc fills. 

El 1596 obt perms per tornar a Catalunya, si b no ho far fins l'entronitzaci de Felip II d'Arag en 1598. Va paricipar a les Corts de Barcelona (1599) a on reclam la reparaci del seus patiments. Va ser totalment rehabilitat i va actuar a Frana com a representant del Duc de Feria, fins a la seva mort en 1609.

Bibliografia.
 Miquel Prez Latre. Entre el rei i la terra. El poder poltic a Catalunya al segle XVI. ISBN 978-84-9766-051-8 ;
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2). pag.138-141;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334963" title="Piqueras" nonfiltered="575" processed="573" dbindex="130575">

Piqueras s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334967" title="Monestir de Caas" nonfiltered="576" processed="574" dbindex="130576">

El monestir de Santa Maria de San Salvador de Caas s una abadia femenina de l'orde del Cister situada al municipi de Caas, la Rioja (Espanya). Fou declarat Monumento Nacional el 1943 i des de llavors s hi han fet diverses campanyes de restauraci.

Histria.
El monestir fou fundat inicialment en un altre lloc i conegut amb el nom de Santa Maria de Hayuela, proper a Santo Domingo de la Calzada. El seu impulsor fou Lope Daz de Haro, el qual el 1169, en va fer donaci a l'orde del cister, aix fa pensar que el monestir ja existia anteriorment i que Lope Daz noms el va vincular al cister. L'any segent el mateix personatge va fer donaci a les monges d unes terres a Caas amb la finalitat de traslladar-hi el monestir. Va passar a ser conegut amb el nom de Santa Maria de Caas, per posteriorment es va anomenar  Santa Maria de San Salvador de Caas, potser per diferenciar-se d una altra comunitat amb el nom de Santa Maria.

El 1171, un any desprs de la mort de Lope Daz de Haro, la seva esposa Aldonza Ruiz de Castro va ingressar al monestir. Una filla dels fundadors, Urraca Lpez de Haro, que havia ingressat amb la seva mare al monestir amb noms un any d edat va ser designada abadessa el 1225. Aquest personatge fou una important impulsora del monestir grcies a les seves influncies, aconseguint importants donacions per a la comunitat. Urraca s havia casat el 1187 amb el rei Ferran II de Lle, en les seves terceres npcies, del que va quedar vdua el 1188. Durant el seu abadiat va portar a terme obres importants, com ara la capalera de l esglsia i la sala capitular. Va morir el 1262 i hom la considera beata. Encara es conserva el seu sepulcre.
 
Els edificis.

L'esglsia.
Es tracta d'un edifici de nau nica amb transsepte. La nau central  queda rematada per un profund presbiteri que conforma l'absis central, illuminat per amplis finestrals gtics situats ens dos nivells. Als seus costats es troben dos absis ms, oberts al creuer. Aquesta esglsia es va aixecar en dues etapes, la primera que comprn la capalera i el creuer, s de l'poca de la Beata Urraca, s a dir, del segle XIII. A la segona etapa es va aixecar la nau, ja al segle XVI, en poca de l'abadessa Isabel Tllez (1481-1514).

L'esglsia guarda un valus retaule, de l'poca de l'abadiat de Leonor de Osorio (1523-1570), quan es va acabar la nau. Aquest Retaule major s de grans dimensions; t cinc pisos d'alada (predella, tres pisos iguals i l tic) i set carrers. S'hi combina la pintura amb altres compartiments esculpits. Aquest retaule estava situat a l'absis principal, per en 1975 es va traslladar per deixar visibles els finestrals gtics. Tamb s'hi guarda un valus Crist gtic del segle XIV, una imatge gtica de la Mare de Du de Caas, del segle XIII i el cadirat del cor del segle XVI, ara modificat tant pel que fa a la seva composici i situaci.

Nau lateral.
s una nau situada entre l'esglsia i el claustre. Comunica amb el transsepte per s independent de la nau central. S'hi conserva un valus conjunt de retaules menors.

Sala capitular.
s de l'poca de la Beata Urraca, una bella sala quadrada amb un nic pilar central d'on arrenquen els nervis de la volta. Al seu interior hi ha una museu amb diverses peces i relquies del monestir. De ben segur la ms important s el Sepulcre de la Beata Urraca, morta el 1262, integrat pet una caixa decorada amb relleus i una tapa amb el jacent de la beata.


Claustre.
La porta que comunica l esglsia amb el claustre s un bell exemplar gtic. El claustre s de grans dimensions i ms recent, es va aixecar entre els segles XVII i XVIII:


Bibliografia.
 Fray Flix Garca Fernndez i altres. Gua del Monasterio de Caas. Fundacin Caja Rioja. 1996. ISBN 84-921065-8-1  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334970" title="Taravilla" nonfiltered="577" processed="575" dbindex="130577">

Taravilla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334971" title="Terzaga" nonfiltered="578" processed="576" dbindex="130578">

Terzaga s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334974" title="Tierzo" nonfiltered="579" processed="577" dbindex="130579">

Tierzo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334977" title="Tordesilos" nonfiltered="580" processed="578" dbindex="130581">

Tordesilos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334978" title="Torremocha del Pinar" nonfiltered="581" processed="579" dbindex="130582">

Torremocha del Pinar s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334980" title="Romania durant la Segona Guerra Mundial" nonfiltered="582" processed="580" dbindex="130583">
Al juny de 1941, desprs d'un breu perode de neutralitat sota el regnat de Carol II, Romania s'un a les Potncies de l'Eix durant la dictadura d'Ion Antonescu. A partir de juny de 1944, amb l'invasi alemanya de la Uni Sovitica, diversos centenars de milers de soldats romanesos passen a combatre a l'Exrcit Roig al costat de la Wehrmacht alemanya. Centenars de milers de jueus moririen de resultes d'actes de barbrie, la responsabilitat dels qual recau directament sobre l'estat romans. A l'agost de 1944, el fill del rei Carol II, Miquel I depos a Antonescu per mitj d'un cop d'estat, i situ a Romania al costat dels Aliats. No obstant aix, tot i a aquest canvi de bndol, la Gran Romania no va sobreviure a la guerra, i el pas va perdre territoris en benefici de Bulgria i de la Uni Sovitica.

 L'entrada a la guerra .
Llavors, Romania era un estat relativament recent, creat a mitjans del segle XIX a partir de Valquia i Moldvia, territoris que es disputaven entre s els imperis Otom, Rus i Austrohongars. El primer rei de Romania, Carol I, provenia d'una famlia d'origen alemany, els Hohenzollern-Sigmaringen, i havia estat reconegut rei per les potncies europees. Al 1913, Romania va crixer amb l'annexi de Dobrudja, a arrel del Tractat de Bucarest. Durant la Primera Guerra Mundial, Romania rest inicialment neutral, per a unir-se finalment als Aliats a canvi de la promesa d'obtenir el territori de Transsilvnia; no obstant, allada geogrficament dels aliats occidentals, i desprs de la pau signada per la Uni Sovitica sorgida de la Revoluci Russa, Romania es va veure obligada a signar el tractat de Bucarest, que l'obligava a acceptar l'ocupaci del pas per part dels Imperis Centrals.

Amb la derrota patida a la guerra pels Imperis Centrals al 1918, Romania torn a trobar-se al camp dels vencedors en dita guerra. Mitjanant els tractats de Saint-Germain-en-Laye (1919) i de Trianon (1920), Transilvnia, Bucovina, Besarbia, aix com una part de Dobrudja, que estava sota control blgar, passen a formar part del que es coneixer com la Gran Romania (Romania Mare) que va existir al llarg del perode interbllic i fins el comenament de la Segona Guerra Mundial, amb una poblaci de 18 milions d'habitants (contra els 8 milions d'abans de la guerra).

Desprs de la guerra, amb l'inici de l'obertura de les explotacions petroleres i l'inici de la industrialitzaci del pas, la situaci econmica de Romania passa a ser relativament prspera, la qual cosa no impedeix, a partir de 1927, l'ascens d'un moviment de tipus nacionalista, ortodoxista i antisemita, la Gurdia de Ferro, dirigida primer per Corneliu Zelea Codreanu i, posteriorment, per Horia Sima.

Romania intentava mantenir un cert equilibri entre Alemanya, la influncia de la qual als Balcans no deixava d'incrementar desprs de lAnschluss al mar de 1938, i Frana i el Regne Unit, sense oblidar la presncia de la Uni Sovitica, amb la qual el pas tenia frontera. Aix doncs, Romania sign un acord amb el Tercer Reich al mar de 1939 mitjanant el qual garantia el subministrament de petroli romans a Alemanya, per no participa en la partici de Txecoslovquia, la qual cosa comportaria que se signs un acord pel qual Frana i el Regne Unit garantirien la independncia romanesa.

Pocs mesos desprs, Alemanya i la URSS signarien el pacte germano-sovitic, en el que una clusula secreta subratlla l'inters sovitic sobre Besarbia, que havia format part de la Rssia Tsarista des de 1812 (quan se la van prendre a l'Imperi Otom) fins al 1918.

Vuit dies desprs de la signatura del pacte, els alemanys van envair Polnia. Oficialment, Romania es va mantenir neutral, garantint fins i tot el dret d'asil als membres del Govern Polons que fugien de l'ocupaci del seu pas. El 21 de setembre, el Primer Ministre romans, Armand C linescu, que al maig havia decapitat la Gurdia de Ferro al detenir a bona part dels seus dirigents, va ser assassinat per militants de la Gurdia per ordre d'Horia Sima. Armand C linescu era sospits de voler una aliana amb el Regne Unit. El rei Carol II s'esfor per mantenir encara la neutralitat del seu pas durant alguns mesos ms, per la derrota de Frana al maig de 1940 i la petici d'armistici van convertir en gaireb illusries les garanties abans atorgades pels Aliats respecte a la independncia romanesa.

El 26 de juny de 1940, la Uni Sovitica llan un ultimtum contra Romania. L'ambaixador alemany a Romania va aconsellar al rei Carol que contemporitzs i, al juliol, la Uni Sovitica ocup la Besarbia. Dues terceres parts de la regi, juntament amb una porci del terreny ja anteriorment rus a l'altre riba del riu Put van passar a formar part de la Repblica Socialista Sovitica de Moldvia. La resta de Besarbia (la Bucovina del nord i el Budjak van ser incorporats a Ucrana.


El 30 d'agost, amb el Segon Arbitratge de Viena, Alemanya i Itlia obliguen a Romania a la cessi de la Transsilvnia septentrional a Hongria. El 7 de setembre, Romania cedeix a Bulgria, mitjanant els Acords de Craiova la part sud de Dobrudja, que havia passat a mans romaneses desprs de la Segona Guerra Balcnica al 1913. Contrriament a l'Arbitratge de Viena, els Acords de Craiova no obeeixen a pressions alemanyes, sin que pretenien desactivar problemes amb Bulgria. Per el fet que es fessin tantes concessions territorials sense haver disparat ni un sol tret va suposar un gran cop al prestigi intern del rei Carol II.

El govern de Ion Gigurtu, constitut el 4 de juliol de 1940, va ser el primer govern romans en el que un militant de la Gurdia de Ferro ocupava una cartera. Es tractava d'Horia Sima, que assum el lideratge del partit desprs del trasps de Codreanu.

 Arribada al poder d'Antonescu .
Desprs de la prdua de la Transsilvnia septentrional, la Gurdia de Ferro de Sima i el general Ion Antonescu es van unir per compartir el poder, forar l'abdicaci del rei Carol II en favor del seu fill Mihai, un xicot de noms 19 anys d'edat, i governar el que ells denominaven l'"Estat Nacional Legionari", que indefectiblement s'uniria a les forces de l'Eix durant la guerra.

Un cop al poder, la Gurdia de Ferro reforaria la legislaci antisemita, posant en marxa una altra legislaci parallela de carcter xenfob, dirigida contra els empresaris i negociants d'origen grec o armeni, i que s'aplicaria especialment per a permetre el cobrament de suborns per part dels no afectats. El 8 d'octubre de 1940, amb usant com a pretext una suposada petici del govern romans, els soldats alemanys travessen la frontera romanesa sense disparar ni un sol tret, i al novembre, Romania s'uniria a l'Eix. Ben aviat seran ms de 500.000 els soldats alemanys estacionats a Romania, que no noms controlen la producci petroliera sin que, a ms, preparen el proper atac contra la Uni Sovitica.

Antonescu mant el crrec i, per estar en condicions de recuperar almenys la Besarbia, accepta fer avenos en el comproms de collaboraci de Romania amb els nazis. Per abans de l'entrada a la guerra de Romania, al juny de 1941, t lloc un ajustament de comptes intern entre els romanesos:

La Guardia de Ferro seguia sent la facci dominant, per el 27 de novembre de 1940, ms de 60 antics dignataris i dirigents van ser executats pels legionaris a la pres de Jilava com a venjana per l'assassinat de Codreanu dos anys abans. Entre els morts apareixen l'historiador i antic primer ministre Nicolae Iorga o l'economista i antic ministre Virgil Madgearu, tot i que mai no havien estat detinguts. 

La cohabitaci entre la Gurdia de Ferro i Antonescu no va ser realment senzilla. Desprs dels fets del 27 de novembre, la policia al servei dels legionaris va ser dissolta, i els assassins de Iorga van ser morts. El 20 de gener de 1941, la Gurdia de Ferro intent assaltar el poder mitjanant un cop d'estat acompanyat d'un Pogrom antisemita a Bucarest, per Antonescu aconsegu resistir el cop i, quatre dies desprs, la Gurdia va veure's obligada a abandonar el govern. Sina i molts altres legionaris van escapar cap al Tercer Reich, a on van aconseguir asil poltic, tot i que molts altres van ser empresonats. Al mar, Antonescu va convocar un plebiscit, a on va obtenir dos milions de "si" davant noms 3.360 "no". Els sindicats van ser prohibits des de finals de 1940.

 La guerra al Front de l'Est .


El 22 de juny de 1941, la Wehrmacht atac la Uni Sovitica en un ampli front, des del Bltic fins al Mar Negre. Des de l'inici de l'ofensiva, l'exrcit romans prengu part activa juntament amb els alemanys. En total 473.000 soldats romanesos van prendre part en l'ofensiva, enquadrats en els III i IV Exrcits Romanesos. D'entre les tropes de l'Eix, es tracta del contingent ms nombrs (bviament, apart dels alemanys). Les tropes romaneses van travessar el riu Put i, juntament amb els alemanys, van recuperar la Besarbia cedida poc abans als russos, per conquerir desprs les ciutats d'Odessa i Sebastpol. Els romanesos van tenir un paper essencial en el dispositiu del setge d'Odessa, finalitzat el 14 d'octubre de 1941 amb l'evacuaci de la ciutat per part de l'Exrcit Roig.

Romania s'annexion els territoris sovitics que es trobaven a l'est del riu Dniester, es a dir, a l'est de Moldvia, una regi anomenada Transnistria i, desprs de la Batalla d'Odessa, van annexionar-se la ciutat i les seves rodalies. Els exrcits romanesos van endinsar-se cada cop ms profundament a la URSS durant 1941 i 1941, abans de patir el desastre de la Batalla de Stalingrad, en la que l'exrcit romans, que ocupava els flancs de Stalingrad, fos objecte directe de l'ofensiva de l'Exrcit Roig. Al novembre de 1942, el general romans ms destacat del perode, Petre Dumitrescu, que es trobava al capdavant del III Exrcit Romans, qued temporalment al comandament del VI Exrcit alemany com a recolzament per a resistir l'ofensiva sovitica.

El govern d'Antonescu tamb considerava inevitable a mitj termini una guerra oberta amb Hongria (tamb aliada dels alemanys), amb motiu del contencis obert pel control de Transsilvnia, per al febrer de 1943, amb la rendici a Stalingrad del VI Exrcit del mariscal Paulus, aix com de les forces romaneses que l'acompanyaven a causa dels diversos atacs de l'Exrcit Roig, l'Exrcit Romans queda delmat, veient-se obligat a procedir a la retirada juntament amb els alemanys.

 El bombardeig de Romania .


Durant tot el perode de govern d'Antonescu, Romania havia estat el provedor pel Tercer Reich i pels exrcits de l'Eix de diversos subministraments d'importncia estratgica, com el petroli, els cereals o alguns productes manufacturats. Per tant, des de 1943 pass a ser un objectiu clau de les bombardeig estratgic dels Aliats. Segons Geoffrey Regan, l'Operaci Sisme Submar, d'agost de 1943, va ser una de les ms importants dutes a terme per les Forces Aries de l'Exrcit dels Estats Units: el dia 1 d'agost de 1943, 178 bombarders B-24 Liberators van enlairar-se des de Bengasi amb l'objectiu d'atacar les refineries petroleres construdes al costat dels jaciments petrolers de Ploie ti. Com que els alemanys havien interceptat i desxifrat alguns missatges relatius a l'operaci, la incursi va haver d'enfrontar-se a una forta resposta dels caces de la Luftwaffe, i nicament 88 bombarders van poder tornar a les seves bases a la Cirenaica. Per tota la resta, els danys causats durant el bombardeig van poder ser reparats amb facilitat, i la producci petrolfera va recuperar el seu nivell previ a l'atac en poques setmanes.

Va haver-se d'esperar fins al 1944 per a que els bombardeigs en massa, efectuats des de bases ms properes situades a Itlia, causessin danys ms seriosos al complex petrolfer romans. Pel seu costat, Bucarest va ser atacada simultniament el 14 i 15 d'abril de 1944 pels avions de la USAAF i de la RAF.

 Relacions amb Alemanya .
Des de la seva ascensi al poder el 22 de novembre de 1940, Antonescu s'havia inclinat cap a Hitler. Aquest li va informar en aquell moment de les seves intencions respecte a la Uni Sovitica, la qual cosa ajuda a entendre el nivell de preparaci de l'exrcit romans durant l'Operaci Barbarroja. Durant una nova visita a Hitler, el 12 de juny de 1941 (noms 10 dies abans de l'inici de la invasi), Antonescu va declarar que Alemanya sempre podria comptar amb l'ajut romans, sempre i quan no es tracts d'un atac contra els eslaus. Aix no expressava els sentiments del conjunt del pas, per s que expressava clarament els sentiments dels grups de tal feixistes com la Gurdia de Ferro. Tamb s'ha de tenir present a la minoria alemanya de Transsilvnia, relativament ben situada econmicament i bastant ben organitzada per a pode exercit una notable influncia, bviament favorable a la tesi d'una posici dominant d'Alemanya en el conjunt del continent europeu.

Els alemanys s'havien convertit en propietaris de la part de capital que el govern francs tenia en la indstria petrolfera romanesa, conseqncia de la llarga vinculaci de Romania amb Frana. Dita apropiaci es va produir ja que aquest capital va ser un dels mitjans emprats pel govern de Vichy per a saldar l'elevat deute de guerra que li havia estat imposat a les clusules de l'armistici del 22 de juny de 1940. El Tercer Reich va fer servir aquest capital com a mitj parcial de pagament a Romania; per la majoria dels productes enviats per Romania a Alemanya no van rebre cap mena de compensaci financera, produint-se una espectacular inflaci al pas com a conseqncia.

L'ambaixador alemany a Bucarest durant tot el perode va ser Manfred von Killinger, i el representant del RSHA va ser Gustav Richter.

 L'Holocaust a Romania .
 Vista del conjunt .
Al desembre de 1930, el padr d'habitants indicava l'existncia de 756.930 jueus a Romania, dels quals, uns 420.000 vivien en regions cedides al 1940 a la Uni Sovitica, Hongria o Bulgria, amb la qual cosa en quedaven uns 330.000 als territoris romanesos en aquelles dates.

Romania presenta el cas particular d'un pas en el que l'Estat s'implica directament, juntament amb els alemanys, en un conjunt de matances, aix com en l'organitzaci de camps de concentraci, provocant aix la destrucci de la meitat de la poblaci jueva existent abans de la guerra; per en el que aquest mateix estat es desvincula finalment del projecte nazi de l'extermini, rebutjant des de 1942 la deportaci dels jueus romanesos cap als camps d'extermini nazis; la qual cosa ajuda a comprendre com la meitat dels jueus romanesos es va salvar de l'Holocaust al final de la guerra. Segons la Commission Wiesel, l'Estat de Romania va assassinar de maneres diverses entre 280.000 i 380.000 jueus a les regions de Besarbia, Bucovina i Transnistria.

 Situaci dels jueus abans de l'aliana amb Alemanya .
Fins i tot abans que Romania passes oficialment a l'estat d'aliada de l'Alemanya Nazi i entrs a l'esfera d'influncia d'aquesta darrera, les autoritats romaneses ja havien desenvolupat una poltica d'un marcat tall antisemtic, de la que les principals vctimes havien estat els jueus residents a les zones orientals del pas, car se'ls associava persistentment amb el comunisme i a una potncia estrangera com la Uni Sovitica; aix com als jueus transsilvans se'ls associava amb l'antic rgim de l'Imperi Austrohongars i, a la prctica, com a agents d'Hongria. Diversos moviments d'extrema dreta, amb grans dosis de populisme i fraseologia revolucionria, com la prpia Gurdia de Ferro, es van beneficiar d'un fort recolzament popular, gaudint a ms de recolzament a les esferes governamentals quan sollicitaven que els jueus romanesos quedessin exclosos de la possibilitat d'ocupar crrecs des d'on poguessin exercir una mnima influncia, o directament, que se'ls expulss del pas.

L'aprovaci de les primeres mesures d'exclusi va tenir lloc al desembre de 1937, sota el mandat del primer ministre Octavian Goga: 120.000 jueus van ser privats de la nacionalitat romanesa. Els successors de Goga van prosseguir amb la mateixa lnia d'actuaci, aprovant mesures de prohibici d'exercici de determinades professions per a jueus. El 8 d'agost de 1940 es don un nou pas en aquesta poltica, amb l'aprovaci de noves prohibicions d'exercici de diverses professions, per tamb s'apliquen a aquells d'origen jueu per batejats. Tamb queden prohibits els matrimonis mixtes entre jueus i cristians. Les diferents discriminacions, no obstant, noms s'aplicaren parcialment a jueus la ciutadania romanesa dels quals era anterior a 1918.

Com a conseqncia de tot plegat, a la tardor de 1940, diversos milers de jueus van abandonar Romania, marxant cap a Palestina, la qual cosa va permetre que les mesures de prohibici d'exercici laboral fossin cada vegada ms dures.

 Les matances de jueus a les regions perifriques .
Fins i tot desprs de la caiguda de la Gurdia de Ferro, el rgim d'Antonescu, que mantenia l'aliana amb el Tercer Reich, segu endavant amb la poltica d'opressi i de matances respecte als jueus, i en una mesura inferior, contra els gitanos.

A les regions cedides a la Uni Sovitica o a Hongria, l'entrada a la guerra de Romania al juny de 1941 comport per a la poblaci jueva l'inici d'una fase de persecuci especialment ferotge i mortfera. La major part de les matances van ser perpetrades per les tropes romaneses en zones de guerra, sovint amb la collaboraci dels Einsatzgruppen de les SS, per tamb van haver moltes persecucions a la reraguarda.

Amb anterioritat a l'esclat de l'Operaci Barbarroja, el govern romans havia expulsat als jueus de les zones frontereres amb la Uni Sovitica, car s'acusava sistemticament als jueus de ser partidaris de la URSS. Poc desprs del 22 de juny de 1941 es produ un incident amb desertors que van disparar contra l'exrcit, sent el detonant del pogrom de Iasi: 120.000 jueus van ser assassinats o tancats en trens a on van morir lentament de fam o set. A finals de juliol, Romania expuls entre 25.000 a 30.000 jueus de Besarbia (a l'est del riu Dniester) a la, d'on sn expulsats de nou pels alemanys. Quan el control de la Transnistria s finalment adjudicat a Romania, els romanesos hi enviaren a 160.000 jueus en condicions tan precries que noms 135.000 arribaran al seu dest. La meitat dels 320.000 jueus de Besarbia, Bucovina i del districte de Dorohoi van ser assassinats durant els mesos que van seguir a l'entrada de Romania a la guerra. Desprs d'aquestes matances inicials, els jueus van patir ms pogroms, van ser tancats a ghettos per, finalment, ser enviats a camps de concentraci a la Transnistria. I respecte als 150.000 jueus de la Transilvania septentrional, la seva sort no va ser millor, car 120.000 van ser assassinats poc desprs pels hongaresos.

Les tropes romaneses van tenir una gran implicaci en la massacre comesa a la ciutat d'Odessa a la tardor de 1941, en la que van ser assassinats uns 100.000 jueus. Durant aquest perode Ion Antonescu va estar en contacte amb Wilhelm Filderman, president de la Federaci de Comunitats Jueves de Romania. El 19 d'octubre de 1941, Antonescu es justificava davant Fildermant dient "A Odessa, els jueus havien emps a les tropes sovitiques a una resistncia intilment prolongada, nicament per a causar-nos ms baixes".

 La situaci dels jueus a la Romania central .
A la prpia Romania, la corrupci s'alimentava amb l'espoliaci dels jueus en totes les seves variants possibles. A partir de 1943, s'implant un treball forat pels jueus, mitjanant el qual 40.000 homes van quedar subjectes a treballs de pe propers als seus habitatges, havent-se de presentar a trenc d'alba amb pics i pales i portant el seu propi menjar. 26.000 jueus van poder pagar per comprar quedar exents d'aquesta mesura.

Parallelament a la poltica de la Romania d'Antonescu respecte als jueus, els nazis van exercir ams pressions per a que dita poltica es conforms i s'adeqs amb les grans lnies de la Soluci final, posada en marxa a partir de 1942. No obstant aix, la prpia Romania, que havia participat a l'extermini dels jueus a Besarbia, Bucovina o Transnistria, va tenir reticncies, mogudes per una mena de fosc sentiment de tipus nacionalista.

A finals de 1941, Gustav Richter, membre de les SS, i Radu Lecca, ministre plenipotenciari romans per a assumptes jueus, havien obtingut d'Antonescu la creaci d'un Consell Jueu fantasma, el Centrala Evreilor din Romania, per parallelament Fiderman i la Confederaci van seguir exercint les seves activitats i organitzant ajuts pels jueus de la Transnistria.

Al novembre de 1941, l'ambaixada alemanya a Bucarest va aconseguir que Romania es desinteress per la sort dels jueus alemanys, si b al protektorat de Bohmia-Morvia i a d'altres pasos conquerits, els consols romanesos van seguir protestant i intervenint quan es presentaven amenaces contra jueus de nacionalitat romanesa, i al juliol de 1942, l'Ambaixada de Romania a Berln va fer constar que els jueus hongaresos no eren deportats, i que el Govern Romans difcilment podria acceptar que els seus jueus fossin pitjor tractats que els hongaresos.

Sempre al juliol de 1942, i amb gran alegria d'Adolf Eichmann, cap de la RSHA, els nazis semblava que havien aconseguit reunir totes les voluntats per a poder procedir a la deportaci de tots els jueus romanesos al districte de Lubln, a la Polnia ocupada i, a l'agost, Radu Lecca es trasllad a Berln per a negociar l'assumpte, tot i que es consider mal rebut i des de llavors es dedic a retardar l'operaci.

El carcter definitiu del gir a la poltica romanesa no va ser evident pels alemanys fins a desembre de 1942, quan van saber que Antonescu es plantejava autoritzar que entre 75.000 a 80.000 jueus emigressin a Palestina mitjanant una forta indemnitzaci.

Contrriament al cas d'altres pasos d'Europa central i oriental, a on la major part de la poblaci jueva va ser dirigida cap als camps d'extermini, bona part dels jueus romanesos van sobreviure a la guerra, tot i a les diverses persecucions de les que van ser vctimes: treball forat, espoli i lleis d'exclusi. La Comissi Wiesel resum aix una situaci tan complexa: 
D'entre tots els aliats de l'Alemanya nazi, Romania carrega amb la responsabilitat de la mort de ms jueus que qualsevol altre pas llevat la prpia Alemanya... Iasi, Odessa, Bogdanovka, Domanovka i Peciora, per exemple, es troben entre les massacres ms odioses contra els jueus durant la Shoah. Romania va cometre un genocidi contra els jueus. El fet de qu alguns jueus hagin sobreviscut en algunes zones de Romania no ha d'amagar aquesta realitat

 La guerra en territori romans .

A partir de febrer de 1943, i amb de l'ofensiva de l'Exrcit Roig desprs de la victria a Stalingrad, comenava a ser evident que la guerra havia donar un gir contrari als interessos de les forces de l'Eix.

Al 1944, com a conseqncia dels desastres patits al Front Oriental i dels bombardeigs aliats, l'economia romanesa cada cop ms es trobava en una situaci ms delicada. El ressentiment contra les crregues cada cop majors de la presncia alemanya a Romania anava en augment, i era compartit fins i tot per aquells que havien estat els ms fervents partidaris de l'aliana militar amb Alemanya i la subseqent entrada a la guerra.

Al maig de 1944 va tenir lloc la primera batalla en territori romans, la batalla de Trgul Frumos, per no va ser fins a l'agost en qu l'Exrcit Roig travess massivament la frontera romanesa i tingu lloc la Batalla de Romania.

 El cop d'estat del rei .

El 23 d'agost de 1944, el rei Miquel I don un cop d'estat que va tenir xit, amb l'ajut de poltics de l'oposici i de part de l'exrcit romans. Es depos a Antonescu i el rei propos a l'ambaixador alemany, Manfred von Killinger , que les tropes alemanyes presents al territori romans es retiressin, indicant que no serien inquietades pels romanesos. Els alemanys intentaren donar un gir a la situaci, per l'exrcit romans es pos al costat del rei per resistir-se als atacs alemanys. Miquel I propos llavors als Aliats posar a la seva disposici l'exrcit romans per a continuar la lluita, per ara contra els alemanys. Les respostes britnica i sovitica es van fer esperar fins al 12 de setembre; i mentre que se celebraven les negociacions, els sovitics tractaven a Romania com a un enemic, amb un Exrcit Roig travessant el pas i lliurant-se a episodis de pillatge, saqueigs i violacions sistemtiques. Uns 140.000 soldats romanesos van ser fets presoners pels sovitics.

El 10 d'octubre de 1944 a Moscou, Churchill i Stalin van arribar a un acord sobre el futur dels Balcans desprs de la caiguda del Tercer Reich. Romania, a l'igual que Bulgria, quedarien dins de l'esfera d'influncia sovitica, mentre que Grcia quedaria sota influncia britncia. 

L'article 18 de l'acord de l'armistici signat el 12 de setembre de 1944 estipul que "El Govern Romans haur de sotmetre's a la Comissi de Control Aliada...", i l'article 14 preveia que haurien de ser els tribunals romanesos qui jutgessin als criminals de guerra romanesos.

Finalment, l'exrcit romans acabaria la Segona Guerra Mundial lluitant juntament amb l'Exrcit Roig contra els alemanys a Transsilvnia, Hongria i Txecoslovquia. Durant aquests darrers combats, els romanesos van patir un elevat nombre de baixes.

 La Postguerra .
 Ms informaci als articles: Ocupaci sovitica de Romania, Repblica Socialista de Romania i Ocupaci sovitica de Besarbia i Bucovina del nord;

Al 1947, el Tractat de Pars no reconeixia a Romania l'estat de co-belligerant. Transsilvnia era reconeguda de nou com a part integrant de Romania, per Besarbia i el nord de Bucovina van ser annexionades de nou per la Uni Sovitica. Romania qued aix disminuda en prop de 60.000 km i uns 3 milions d'habitants.

La presncia militar de l'Exrcit Roig, que suposava l'ocupaci sovitica del pas, va conduir a l'abdicaci del rei Miquel I i a la formaci d'un govern comunista el mateix any 1947. Antonescu va ser executat al 1946, mentre que l'ambaixador alemany, von Killenger, s'havia sucidat al 1944.


 Veure tamb .
 Ion Antonescu;
 Bulgria durant la Segona Guerra Mundial;
 Hongria durant la Segona Guerra Mundial;
 Txecoslovquia durant la Segona Guerra Mundial ;
 Grcia durant la Segona Guerra Mundial;
 Polnia durant la Segona Guerra Mundial;
 Iugoslvia durant la Segona Guerra Mundial;
 Batalla d'Odessa - 1941;
 Batalla de Stalingrad - 1942/1943;
 batalla de Trgul Frumos - 1944;
 Ofensiva d'Iassi-Kishinev - 1944;
 Ofensiva de Praga - 1945;
 Bombardeig de Romania durant la Segona Guerra Mundial;
 Operaci Sisme Submar;


 Enllaos externs .
 (en angls): Romania durant la Segona Guerra Mundial;
 (en francs) Enciclopdia multimedia de la Shoah: Romania;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334981" title="David Cal Figueroa" nonfiltered="583" processed="581" dbindex="130584">














David Cal Figueroa (nascut el 10 d'octubre de 1982 a la parrquia d'Aldn a Cangas) s un piragista gallec.

La seva especialitat sn les canoes monoplaa, en les distncies de 500 i 1000 metres.

David Cal va guanyar la medalla de bronze als Campionats del Mn Juvenils de Zagreb de 1999 a la categoria C1 1000 metres. A l'any segent va aconseguir el Campionat d'Europa Juvenil a Boulogne en la disciplina de C1 500 metres. Tamb guany la medalla de bronze a la categoria dels 1000 metres. 

La seva primera medalla a nivell absolut, va ser als Campionats del Mn de Gainesville al 2003, aconseguint la medalla d'argent a la categoria C1 1000 metres.

Va obtenir la medalla d'or a Atenes 2004 a la disciplina C1 1000, i la d'argent a la C1 500.

Va ser l'abanderat de la delegaci espanyola als Jocs de Pequn 2008, on participar a les categories de C1 500 i C1 1000 guanyant en ambdues la medalla de plata.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334986" title="Anquela del Pedregal" nonfiltered="584" processed="582" dbindex="130585">

Anquela del Pedregal s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334987" title="Apognid" nonfiltered="585" processed="583" dbindex="130586">






La famlia dels apognids (Apogonidae) s constituda per peixos de l'ordre dels perciformes semblants als serrnids i dels quals es distingeixen per les dues espines de l'aleta anal i per les escates ms grans i poc adherents.

Morfologia.

 El cos s fusiforme.
 Presenten dues aletes dorsals de la mateixa llargria, per ms altes que llargues.
 Els ulls sn molt grossos amb un dimetre semblant a la llargria de la primera dorsal.;

Reproducci.

La incubaci dels ous es fa dins la boca.

Alimentaci.

Mengen zooplncton i petits invertebrats bentnics.

Distribuci geogrfica.

s una famlia ben representada a les aiges tropicals dels oceans Atlntic, ndic i Pacfic, i de les seues respectives mars.

Costums.

Moltes espcies sn d'hbits nocturns.

Taxonomia.

N'hi ha 24 gneres amb 337 espcies:

 Subfamlia Apogoninae;
 Gnere Apogon  ;
 Apogon imberbis ;
 Gnere Apogonichthys ;
 Gnere Archamia ;
 Gnere Astrapogon ;
 Gnere Cercamia ;
 Gnere Cheilodipterus ;
 Gnere Coranthus ;
 Gnere Foa ;
 Gnere Fowleria ;
 Gnere Glossamia ;
 Gnere Holapogon ;
 Gnere Lachneratus ;
 Gnere Mionorus ** Gnere Neamia ;
 Gnere Phaeoptyx ;
 Gnere Pterapogon ;
 Gnere Rhabdamia ;
 Gnere Siphamia ;
 Gnere Sphaeramia ;
 Gnere Vincentia ;
 Gnere Zoramia * Subfamlia Pseudaminae;
 Gnere Gymnapogon ;
 Gnere Paxton ;
 Gnere Pseudamia ;
 Gnere Pseudamiops ;

Referncies.



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 NCBI ;
 Fotografies ;
 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334990" title="El Pedregal" nonfiltered="586" processed="584" dbindex="130587">

El Pedregal s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334991" title="El Pobo de Dueas" nonfiltered="587" processed="585" dbindex="130588">

El Pobo de Dueas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334993" title="Hombrados" nonfiltered="588" processed="586" dbindex="130589">

Hombrados s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334995" title="Morenilla" nonfiltered="589" processed="587" dbindex="130590">

Morenilla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="334997" title="Prados Redondos" nonfiltered="590" processed="588" dbindex="130591">

Prados Redondos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335000" title="Tordellego" nonfiltered="591" processed="589" dbindex="130592">

Tordellego s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335001" title="Torrecuadrada de Molina" nonfiltered="592" processed="590" dbindex="130593">

Torrecuadrada de Molina s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335005" title="Equidna de musell llarg" nonfiltered="593" processed="591" dbindex="130594">

Els equidnes de musell llarg (Zaglossus) sn un dels dos gneres d'equidnes, monotremes amb espines que viuen a Nova Guinea. Contr tres espcies vivents i dues d'extingides. Els equidnes sn un dels dos grups de mamfers que ponen ous.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335009" title="Torremochuela" nonfiltered="594" processed="592" dbindex="130595">

Torremochuela s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335010" title="Australosfnid" nonfiltered="595" processed="593" dbindex="130596">

Els australosfnids (Australosphenida) sn un clade de mamfers que est gaireb extingit. Actualment, noms n'hi ha cinc espcies vivents a Austrlia i Nova Guinea, per se n'han trobat fssils a Madagascar i Argentina. Les espcies vivents sn l'ornitorinc i les quatre espcies d'equidnes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335013" title="Ceplid" nonfiltered="596" processed="594" dbindex="130597">

Els ceplids (Cepolidae) constitueixen una famlia de peixos de l'ordre dels perciformes. A la Mediterrnia en viu una sola espcie, Cepola rubescens, coneguda amb els noms de pixota vermella, veta, flmula, lligacama, etc.

Morfologia.

 Cos acintat, allargat, extremadament comprimit i acabat en punta.
 La longitud mxima correspon a l'espcie Cepola rubescens que pot assolir els 70 cm.
 Els colors corporals predominants sn rogencs o rosencs.
 L'aleta dorsal s llarga i s'uneix amb la caudal, que se solda amb l'anal.
 El cap s curt i tenen uns ulls grossos i circulars.
 La boca s petita, obliqua i proveda de dents.
 Les escames sn petites.;

Reproducci.

Els ous sn pelgics.

Alimentaci.

Mengen zooplncton.

Distribuci territorial.

Es troba als oceans Atlntic (incloent-hi la Mediterrnia), ndic i Pacfic, i a les seues mars respectives.

Taxonomia.

 Gnere Acanthocepola ;
 Acanthocepola abbreviata ;
 Acanthocepola indica ;
 Acanthocepola krusensternii ;
 Acanthocepola limbata ;
 Gnere Cepola ** Cepola australis ;
 Cepola haastii ;
 Cepola macrophthalma ;
 Cepola pauciradiata ;
 Cepola schlegelii ;
 Gnere Owstonia ** Owstonia dorypterus ;
 Owstonia grammodon ;
 Owstonia maccullochi ;
 Owstonia macrophthalmus ;
 Owstonia nigromarginatus ;
 Owstonia pectinifer ;
 Owstonia simoterus ;
 Owstonia tosaensis ;
 Owstonia totomiensis ;
 Owstonia weberi ;
 Gnere Pseudocepola ** Pseudocepola taeniosoma ;
 Gnere Sphenanthias ** Sphenanthias sibogae ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 ITIS ;
 NCBI ;
 uBio ;
 Micro*scope ;
 GBIF ;
 MarBEF Data System ;
 ICTIMED ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335018" title="Talp daurat de Grant" nonfiltered="597" processed="595" dbindex="130598">

El talp daurat de Grant (Eremitalpa granti) s una espcie de talp daurat, l'nica del gnere Eremitalpa. Viu a la costa occidental de Sud-frica i al sud-oest de Nambia. El seu hbitat natural sn les zones seques, principalment deserts sorrencs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335022" title="Bounty" nonfiltered="598" processed="596" dbindex="130599">

El His Majesty's Armed Vessel Bounty, o senzillament Bounty, fou un vaixell de vela de l'armada britnica fams per ser l'escenari d'un dels amotinaments ms famosos de la histria. El dia 28 d'abril de 1789 l'oficial Fletcher Christian i una part de la tripulaci es van alar en contra el comandant de la nau, el tinent William Bligh. Els fets de la nau Bounty s'han fet populars essent representats al cinema i tamb en llibres i canons.

L'expedici.

La marina reial del regne unit va enviar el vaixell, un balandre de tres pals, amb una missi experimental concreta: viatjar a Tahit a recollectar arbre del pa i transportar-ne a les ndies occidentals per tractar de cultivar-lo i aconseguir una font d'aliment barata per alimentar als esclaus.

El juny de 1787 la nau va ser adaptada per a transportar plantes del pa. La seva tripulaci la constituirien 46 homes i oficials. El desembre del mateix any la nau va salpar de Spithead cap a Tahit. Un cop arribat al Cap d'Hornos les condicions meteorolgiques adverses els van bloquejar el pas cap al pacfic. Desprs d'un mes d'intentar-ho sense xit el capit Bligh va decidir girar cua i avanar cap a l'est, creuar el Cap de Bona Esperana i tot l'oce ndic fins arribar al pacfic. La Bounty va arribar a Tahit el 26 d'octubre de 1788, desprs de deu mesos de navegaci.

La tripulaci es va estar cinc mesos a Tahit recollectant i preparant un total de 1015 plantes del pa. El capit Bligh va permetre a la tripulaci de viure en terra mentre duien a terme la seva missi i es van socialitzar amb els costums i cultura dels nadius. Tan mariners com joves "gentlemen" de la Bounty es van tatuar segons les maneres tahitianes. Fletcher Christian es va casar amb una dona tahitiana, Maimiti. Altres mariners i oficials del vaixell van relacionar-se amb dones de Tahit. 

Tres mariners van desertar i van ser capturats (Milward, Muspratt i Churchill). En comptes de penjar-los, que era la pena adjudicada per a tal crim, el  capit Bligh noms va ordenar fuetejar-los. Ms tard tots tres formarien part dels amotinats.

El mot.
Desprs de cinc mesos a Tahit, la Bounty va salpar amb el carregament d'arbre del pa el dia 4 d'abril de 1789. El mot va tenir lloc 1300 milles enll de Tahit, a prop de Tonga, el dia 28 d'abril. El segon a bord, Fletcher Christian, i els seus seguidors van entrar a la cabina del capit Bligh, que sempre la deixava oberta, el van despertar i el van empnyer a la coberta noms amb la seva roba de vestir. El capit va intentar fer entrar en ra a Christian, que l'apuntava amb la seva baioneta, per l'oficial noms cridava repetidament "Estic a l'infern!".

Tot i la tensi, crits i amenaces, el mot es va duur a terme sense baralles ni sang. Dels 42 homes a bord, a part de Christian i Bligh, 18 van seguir a Fletcher Christian, vint-i-dos es van mantenir lleials al capit i dos es van mantenir neutrals. Els amotinats van ordenar el capit, al sacerdot del vaixell, als oficials d'altres rangs i a la majoria dels lleials a marxar en un bot, i els van donar una vela, un rellotge i un sextant

Conseqncies del mot.

Pellcules.



Enllaos externs.














 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335023" title="Establs" nonfiltered="599" processed="597" dbindex="130600">

Establs s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335024" title="Henri Harcourt de Lorena" nonfiltered="600" processed="598" dbindex="130601">

Henri Harcourt de Lorena (20 de mar de 1601 - Asnires-sur-Oise, 25 de juliol de 1666) fou senyor d'Harcourt, comte d'Armagnac, comte de Brionne i vescomte de Marsan. 

Era el fill menor de Charles I d'Elbeuf i Margarida de Chabot, comtessa de Charny.

Va entrar en combat per primer cop al setge de Praga el novembre de 1620. Va lluitar contra els protestants i va prendre part en el setge de La Rochelle i el setge de Saint-Jean-d'Angly. Va ser nomenat cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant el  1633, Gran escuder de Frana i senescal de Borgonya.

Durant la guerra dels Trenta Anys va lluitar el 1637 al Piemont, batent un exrcit hispnic molt superior en nombre a Chieri. Desprs de tres mesos d'asetjar Tor aconsegueix rendir la ciutat i ser comandant de Sardenya

Va ser nomenat el 1645 virrei de Catalunya durant la Guerra dels Segadors, crrec que va ostentar fins el 1647. 

Durant la Guerra de la Fronda, es va mantenir fidel a la regente Anna d'Espanya, per acaba tenint problemes amb el Cardenal Mazzarino, i es va retirar a Alscia.

La seva tomba es troba a Pars.

Matrimoni i descendncia .
Al febrer de 1639 es va casar amb Marguerite-Philippe du Cambout (1622-1674), amb qui va tenir:
 Armande Henriette (1640-1684), abadessa de Soissons;
 Louis (1641-1718), comte d'Armagnac, Charny i Brionne;
 Felip de Lorena (1645-1702), abat de Saint Pierre a Chartres;
 Alfonse Louis (1644-1689), abat de Royaumont;
 Raimond Brenger (1647-1686), abat de Faron de Meaux;
 Carles (1648-1708), vescomte de Marsan;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335025" title="Milmarcos" nonfiltered="601" processed="599" dbindex="130602">

Milmarcos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335030" title="Dragon Quest VIII" nonfiltered="602" processed="600" dbindex="130603">




Dragon Quest VIII: El Periple del Rei Malet (conegut com Dragon Quest VIII: Journey of the Cursed King en angls o VIII, Doragon Kuesuto Eito en japons) s el vuit lliurament de la srie Dragon Quest. El joc est disponible en exclusiva per a la consola PlayStation 2 de Sony. Va ser desenvolupat per l'estudi Level-5, qui tamb va treballar en la srie de Dark Cloud per a PlayStation 2. Yuji Horii va supervisar el projecte, mentre que Akira Toriyama (creador de Dragon Ball) va dissenyar els monstres i personatges, i Koichi Sugiyama va tornar a assumir el paper de compositor de la banda sonora.

 Personatges  Heroi: (Shujink?) 
L'Heroi s un guarda real de Trodain que viatja amb el Rei Trode a la recerca de Dhoulmagus per fer-lo pagar pels seus crims. La seva mascota s un hamster anomenat Munchie que sempre acompanya a l'Heroi a la seva bossa de viatge. L'Heroi s l'nic personatge que no t voz.Es el personatge ms verstil del joc, ja que s bo tant en l'atac fsic com en la mgia defensiva i ofensiva. Pot usar espases, llances i bumeranes. A Dragovia es revelaran dades importants sobre el llinatge d'Hroe. Descendeix de la uni entre una Dragoviana, Xia, i un hum, Eltrio. Xia s la filla de Chen Mui, un dels savis de Dragovia, i alhora aquest s el ratol d'Hroe. Mentre que Eltrio s el fill de l'antic rei d'Argonia, i per tant germ del Rei Clavius de Argonia. Heroi, grcies a tenir sang dragoviana, no sucumbeix davant de l'encanteri d'aros conjurat per Dhoulmagus al castell de Trodain.


Yangus: (Yangasu?) 
Yangus s un bandit reformat que va conixer l'Heroi de la histria quan intentava obligar aquest i el Rei Trode a pagar per passar pel seu pont. El pont es va desplomar, per malgrat que anava a atacar-los, l'Heroi el salva i llavors s'uneix al grup. Pot manejar diverses armes, com destrals, garrots i dalles. Mant una gran rivalitat amb Trode, que no deixa d'insultar. Procedeix de Villahurto (Pickam a l'original), en la qual era un lladre. Era amic d'una lladre cridada Rob a la que de jven, va intentar aconseguir la llgrima de Venus al Laberint dels Herois. Aix es mostra en el joc centrat en ell.

Va vestit amb un poncho i un casc amb punxes. Usa un llenguatge bast i inculte. Posteriorment, es va publicar un joc sobre la seva joventut, Dragon Quest: Shnen Yangasu to Fushigi no Dungeon.


Jessica Albert: (Zeshika Arubto?) 
Un jove bruixot que t famlia a Alexandria. Viu en una mansi amb la seva mare i vol venjar la mort del seu germ Alistair, assassinat per Dhoulmagus, cosa que li provocar grans discussions amb la seva mare, finalment se n'acabar anant de casa. S'uneix al grup al vaixell, de cam a Moll Peregr, desprs de lluitar contra Khalamari.Es la noia justiciera, que lluita per venjar la mort del seu germ i fer justcia amb Dhoulmagus. s molt fort de carcter. Alistair s el descendent d'un dels set savis que van tancar Rhaptorne, el descendent d'Alexandra Kranbartle, encara que Jessica ha heretat els mateixos poders que el seu germ. Acabar enamorant-se d'Angelo, encara que no ho reconegui. s una experta en mgia d'atac, encara que d'altra banda s el personatge ms dbil del grup i amb menys vitalitat. Les seves armes favorites sn el punyal, el fuet i el bast.


Angelo (Kukru?) 
Angelo s un cavaller templari de l'Abadia de Maella. Busca revenja per l'assassinat de l'Abat Francisco. s un jove mentider, tramps, gracis i lign, coses que sempre li porten problemes. Es porta malament amb el seu germ Marcello. Desprs dels esdeveniments ocorreguts a l'Abadia de Maella, que acaben amb l'Abat Francisco mort, Marcello el relleva com a Abat, i demana al grup que Angelo vagi amb ells. Poc desprs, Angelo explica a Trode la seva histria. Angelo era l'nic fill d'un home molt ric i cruel, per un dia la criada va tenir un fill, Marcello, amb el seu pare. La criada i Marcello van ser fets fora, per tapar l'escndol, poc desprs la mare de Marcello va morir, i aquest noms i sense diners va acabar a l'Abadia, des de llavors ha odiat Angelo i el seu pare. Al cap d'uns anys, van morir els pares d'Angelo i el van deixar sense diners, i aquest va acabar tamb a l'Abadia de Maella. Angelo s bo en mgies curatives i de suport, per ms tard es revela la seva mestria en l'atac fsic. Pot usar espases, bastons i arcs.


King Trode (Torode?) 
El Rey Trode s el rei de Trodain i qui li dna nom al videojoc. Va ser transformat en una espcie de gripau per Dhoulmagus i per aix ho busca, perqu li tregui aquesta maledicci. Un altre personatge molt carismtic, sempre seris, i sovint enfadat amb Yangus. Viatja sempre al seu carro. Tamb s qui arregla l'olla d'alqumia i permet al grup poder usar-lo. Al final del periple, podem veure la seva forma humana, i comprovem que s igual que abans, per en lloc de pell verda, pell humana.


Princesa Medea (Mtia?) 
Medea s la filla del Rei Trode. Va ser transformada en euga quan Dhoulmagus va maleir la seva padre.Est promesa amb el Prncep Fauto de Argonia. Est enamorada profundament d'Hroe. Desprs que begui aigua del Deu Sagrat, s'apareix en els sons d'Hroe. s bella, i de pell blanca com la neu. Al final dolent acaba fugint de la Catedral de Savella amb Heroi, i al final bo es casa amb Hroe, i desprs fuig amb ell.


Dhoulmagus (Dorumagesu?) 
Dhoulmagus s un poders bruixot ple d'ira que va robar el Ceptre de Trodain per guanyar-se el respecte de todos.Es un personatge cruel, per alhora gracis i molt carismtic. Mata el seu mestre Rylus, l'Abat Francisco i Alistair Albert i a Prsper Bacar, per aviat es descobreix que noms s un pobre home turmentat, tingut pel ceptre de Rhaptorne.


Sir Leopold: 
s el gos del malvat mag d'Arcdia, Dominic. Un gos gran i negre, que la t presa amb David. Despes dels esdeveniments a la mansi de Dominico, Sir.Leopold agafa el ceptre de Rhaptorne, i queda posset per ell. Acaba amb la vida de dos savis, de David i de Martha. Mor quan el grup acaba amb ell, en la residncia del Summe Pontfex.


Marcello: 
Germanastre d'Angelo. Capit dels templaris de l'Abadia de Maella, assumeix el lloc d'Abat desprs de la mort d'aquest. Home ambicis i auda, amb moltes nsies de poder, per apaivagar les crtiques respecte al seu llinatge, cosa per la qual molts ho critiquen. Finalment, aprofitant una jugada mestra, on el Cardenal Rolo, successor del Summe Pontfex, i el grup acaben a la Pres d'illa Purgatori, al desprs de matar en Summe pontfex, s nomenat nou Summe Pontfex. Aconsegueix el ceptre de Rhaptorne, encara que no es deixa dominar per ell, fins al moment que el grup el ven en el seu discurs d'investidura. Llavors Rhaptorne encarnat en el cos de Marcello, destrueix l'esttua de la Deessa, i a la fi allibera el seu cos. Desprs de la destrucci de Neos, Marcello malferit i salvat de la mort per Angelo, cosa que li humilia profundament, desapareix per no tornar mai ms.


Raphtorne: 
Rhaptorne, el senyor de l'inframundo, de l'averno, del mn de la foscor. s cruel, malvat, tir i desitja ser l'amo i senyor dels dos mons, del de la llum i del de la foscor. Antany va intentar envair el mn de la llum, per els set savis, a saber, el gran mestre Kupas, el fill de la Deessa, el poders Bruixot, el fort Bacar, Alexandra Kranbartle, la que va esculpir l'esttua de la deessa, el summe Pontfex i l'Abat, amb l'ajuda de la Deidiave Empyrea (Empyrea Godbird), van aconseguir vncer a Rhaptorne, i encloure la seva malvola nima en un ceptre, que li va ser lliurat al Rei de Trodain, que el segells i el custodis per sempre. Per Dhoulmagus, molts anys desprs, va robar el ceptre i amb aix va alliberar la set de sang i poder del malvat Rhaptorne, que per poder sortir del ceptre, necessita la vida dels set descendents dels savis, a saber, Mestre Rylus, Alistair Albert, Abat Francisco, Prospero Bacar, David, Martha i el Summe Pontfex. Per a aix usa com marionetes a Dhoulmagus, a Jessica durant un breu perode de temps, a Sir. Leopold i finalment a Marcello, fins i tot poder alliberar el seu cos de l'esttua de la Deessa, i convertir Neos en la seva ciutadella flotant. Finalment, el grup irromp a la ciutadella i ven a Rhaptorne, per aquest es fuisona amb la ciutadella, i es converteix en la forma final. El grup, amb l'ajuda d'Empyrea i els savis aconsegueix vncer Rhaptorne en combat, cosa que semblava impossible.


Empyrea: 
La Deidiave Empyrea, un du ocell que va ajudar els savis a vncer Rhaptorne antany, i va quedar atrapada al mn de la foscor. Coneix al grup, quan aquests visiten el mn de la foscor. Un serf de Rhaptorne, segresta a l'ou d'Empyrea, i encara que el grup intenta salvar-lo no poden. Finalment torna al mn de la llum, quan Rhaptorne obre la porta de l'altre mn per cridar els seus serfs. Empyrea ajuda el grup a vncer Rhaptorne una vegada per sempre. A l'epleg del periple Empyrea revela que el seu verdader nom s Ramia, i que no s cap tipus de Du, i part cap a la seva terra natal.


 Histria  La histria comena al Castell de Trodain. Dhoulmagus irromp, roba el ceptre i converteix a Trode en un gripau, basant-se en un joc de paraules, ja que gripau en angls s "tode", i a Medea en una euga, i llana una maledicci d'aros que converteix tots els habitants del castell en aros, tots menys Heroi. Aqu comena l'aventura, Heroi, Trode i Medea, parteixen a la recerca de Dhoulmagus, i el primer pas s anar cap a Villatrnsito, llar del Mestre Rylus, antic mentor de Dhoulmagus, per buscar pistes sobre el seu parador. Per en arribar all descobreixen que el Maestro Rylus est mort i la seva casa en flames. El grup decideix partir, ja que res no els motiva a seguir a Villatrnsito, per apareix Valentina, la filla del gran vident Kalderasha. Aquesta els demana que vagin a la cascada a buscar una bola de vidre, per recuperar els poders del seu pare. All coneixen Giser, un trit que hi ha ressentit perqu una bola de vidre li va colpejar el cap, i porta esperant temps per venjar-se d'ell. Una vegada recuperada la bola de vidre, Kalderasha la llegeix i descobreix que Dhoulmagus va assassinar el Mestre Rylus, i es dirigeix cap a Alexandra. Aix que el grup emprn la marxa cap a Alexandra, on els reben Visi i Got, dos nens "protectors" del llogarret, el grup es dirigeix cap a la mansi Albert, on Munchie troba una carta que Jessica diu que se'n va. Visi llegeix la carta i acompanya al grup cap a la Torre d'Alexandra, on coneixen Jessica. Aquesta pensant que Heroi i Yangus sn els assassins del seu germ Alistair, els ataca, per Alistair, encarnat en l'esttua d'Alexandra, els parla a tots. Alistair mostra com Dhoulmagus l'assassina. Jessica destrossada es queda all, plorant, i els diu Heroi i Yangus, que l'esperin a Alexandra. Aquests tornen Alexandra, i veuen Jessica discutint amb la seva mare, finalment Jessica recull les seves coses i se'n va de casa. Llavors Trode proposa anar a Port Horitz per continuar la recerca de Dhoulmagus. Una vegada en Port Horitz, el grup descobreix que el ferri cap a Moll Peregr est tancat, ja que hi ha un monstre mar que no permet avanar. Jessica els demana que lluitin contra el monstre. Desprs de vncer-lo el ferri es dirigeix a Moll Peregr, durant el trajecte, Jessica s'uneix al grup, Yangus explica la histria de com es van conixer ell i el "cap", i el Rey Trode permet al grup usar l'olla d'alqumia. Una vegada en Moll Peregr, el grup prossegueix es pas cap a l'Abadia de Maella. All hi ha uns "amables" templaris que impedeixen entrar dins de l'Abadia, aix que el grup es dirigeix a Villaboba. A la taverna, coneixem a Angelo, que est jugant al pquer amb un pueblerino. Angelo fa trampes, i es munta una baralla, on acaben involucrats Jessica i Yangus. Angelo agafa Heroi i Jessica i els porta fora de la taverna. Els dna el seu Anell templari, i es torna Maella. Jessica, a la qual no li ha caigut gaire b Angelo, decideix anar a Maella per tornar-li l'anell. All coneixerem Marcello, el capit dels templaris i germanastre d'Angelo. Marcello est castigant Angelo per l'altercat de la taverna. Ms tard, Angelo que no pot sortir de l'Abadia, els explica el grup que hi ha una presncia sinistra a l'Abadia i que tem per l'abat. Aix que desprs d'arribar a la residncia de l'Abat, veiem Dhoulmagus flotant a sobre de l'Abat Francisco, i en veure el grup desapareix. Llavors arriba Marcello, i det al grup per intent d'assassinat de l'Abat Francisco. El grup s empresonat i l'endem torturat, per Angelo els treu d'all i els ajuda a escapar de l'Abadia. Una vegada fora, veuen que l'Abadia est en flames, aix que corren cap a la residncia de l'Abat, per que que Dhoulmagus ja est all, i ha deixat fora de joc els templaris, Marcello i Angelo. El grup i Trode intenten detenir Dhoulmagus, per aquest assassina l'Abat Francisco. Desprs de l'enterrament, Marcello s nomenat nou abat, i Angelo s'uneix al grup. El grup es dirigeix cap al regne d'Ascantha, prosseguint la seva persecuci de Dhoulmagus, que ja s'ha cobrat tres vides. El grup es desespera ja que no sap perqu mata Dhoulmagus, ni que relaci guarden les vcitmas. De cam a Ascantha, el grup es det en una posada a passar la nit, Trode no pot dormir i surt fora i veu Angelo. Aquest li explica a Trode la histria del seu passat. Desprs de passar la nit, el grup es dirigeix cap a Ascantha, una vegada all. es descobreix que el regne est de dol per la prdua de la reina Sasha, morta fa dos anys. Desprs d'entrar al castell, es descobreix que el Rey Pavan porta plorant en solitud des de fa dos anys. La seva serventa, Emma demana al grup que l'ajudin, i que vagin a casa de la seva via per a que els explica la histria que converteix els sons en realitat. L'via explica la historia:"Si te dirigeixes cap al cim dels desigs, i aguantes fins a mitjanit, s'obrir una porta cap a un altre mn". Aix que el grup es dirigeix cap al cim dels desigs, una vegada all s'obre una porta cap a un altre mn, el mn lunar, on s Ishmari, aquest els concedeix el desig que el Rey Pavan torni a ser feli. Ishmari invoca un record de Sasha, i Pavan en veure-la i sentir-la recupera les ganes de viure. S'aixeca el dol oficial, i desprs d'un gran banquet, el grup prossegueix la seva ruta. Yangus proposa anar cap a Villahurto, el seu poble natal, on viu un tal "Enciclopedio", que sap de tot, per veure si t alguna idea del parador de Dhoulmagus. Aix doncs, es prossegueix el periple cap a Villahurto. Una vegada all, Trode se'n va a la taverna a beure, i el grup es dirigeix a buscar Enciclopedio, per aquest no hi ha. De tornada a la taverna, Medea desapareix, aix que toca buscar-la. Resulta que Cogorzo, un pobre captaire borratxo, ha robat Medea i l'ha venut a Timo Teo, el traficant del mercat negre. Timo Teo, que s un antic amic de Yangus diu que l'ha venut a Rub, aix que toca visitar a Rub, la lladre ms famosa de la ciutat. Rub viu en una casa enorme al mig d'un llac, sembla un oasi. Ella no vol tornar a Medea, per finalment davant de la humiliant posici en la qual queda Yangus, cedeix, i accepta canviar l'euga per la "Llgrima de Venus", una de les joies ms valuoses que existeixen, que es troba en el fons del Laberint dels Herois. Desprs de suar tinta per aconseguir la Llgrima de Venus, Rub canvia d'opini i decideix quedar-se l'euga, encara que acaba cedint desprs de veure Yangus humiliar-se als seus peus. Amb l'euga de tornada, i Trode crispat amb Yangus el grup decideix tornar a visitar a Enciclopedio, que est vegada s que s a casa seva. Els explica que han vist Dhoulmagus caminant sobre el mar cap al continent septetrional. Aix doncs, el grup necessita un vaixell. Enciclopedio esmenta que passat Port Horitz hi ha un vaixell atrapat en meitat del desert, i que igual el poden posar en funcionament. Aix doncs, tots cap a Port Horitz. Una vegada all, descobreixen un cam nou, abans bloquejat per una allau de roques, desprs de creuar el cam arriben a un immenso desert amb un immens vaixell al mig. Trode es dna compte de qu en l'altre costat del desert   s'hagi el Castell de Trodain, i com no tenen forma de moure el vaixell, seria bona idea anar a la biblioteca del castell a recopilar informaci sobre aquest vaixell. El castell de Trodain s en runes, i Trode i Heroi recorden vells temps. Una vegada a la biblioteca troben el llibre, el vaixell era all, perqu aquesta zona abans era oce. I just quan desitjaven que torns a aparixer l'oce, es va tornar a obrir la porta cap al mn lunar. Ishmari se sorprn ja que mai no s'havien obert les portes dues vegades en la vida als mateixos humans. Resumint, li compten el desig a Ishmari i aquest trenca l'arpa sense voler, aix que el grup ha d'anar a buscar l'arpa de la llum de lluna, que casualment est en poder del rei d'Ascantha, el rei Pavan. Aquest no t cap problema en cedir-los l'arpa, ja que els deu un favor, per en arribar a la cambra subterrnea...Sorpresa! L'arpa no est, alg l'ha robat, i tot sembla indicar que el lladre se n'ha anat pel tnel. Aix que decideixen seguir el tnel i arriben al Pas dels Talps, all el cap dels talps, Senyor Talp, est intentant fer msica amb l'arpa, cosa que horroritza a tots, desprs de lluitar, i vncer el Senyor Talp els talps en agrament a qu deixs de sonar la msica, els torna l'arpa. Aix que de tornada a Ishmari, i aquest sense cap tipus de problema, toca l'arpa i surt un oce del no res i el vaixell comena a flotar i es dirigeix cap a l'oce real. A partir d'ara, el grup pot usar el vaixell, per anar on vulguin. Amb el vaixell a disposici del grup, arribem a Bacar, ciutat coneguda pel seu gran casino, fams en tot el mn. Per sembla que el casino est tancat a causa d'un altercat relacionat amb Prspero, l'amo del casino. Si investiguem pel poble, ens assabentem que un lladre vestit de buf va entrar a casa de Prspero, i que durant aquell temps Prsper va acabar mort, i l'assass va fugir a l'Isla del Noroeste, on hi ha unes runes abandonades. Tot el grup sap que aquest buf s Dhoulmagus i decideixen seguir-lo cap a l'illa. All veuen entrar Dhoulmagus dins de les runes, per aquest ha segellat les runes amb una profunda foscor, i no hi ha manera d'entrar en ella. Els homes de Prspero ens expliquen que a Argonia hi ha un esejo mgic capa de trencar qualsevol foscor, aix que el grup es dirigeix al regne d'Argonia, governat per l'honrat i just rei Clavius. En arribar all, Trode diu que el fill del rei Clavius, el prncep Fatuo, s el proms de Medea. Si ensumes pel poble, els pueblerinos et parlaran de Fatuo i de la seva covardia, i com a ning no el veu preparat per assumir el tron. Una vegada a palau, Clavius rep el grup, i escolta la proposta del grup. Clavius diu que noms els lliurar el mirall mgic si compleixen abans una missi per a ell. La missi consisteix a portar el seu fill Fatuo al territori de cacera real, que caci un llangardaix arg i porti el seu cor, i d'aquesta manera demostrar que est preparat per assumir el tron. Desprs de conocoer a Fatuo, un noi cruel, insuportable i que tracta els altres com a escombraries, pel fet de ser prncep. En arribar al territori de cacera real, has de matar a tres llangardaixos argones, per al "nen" no li agrada cap, aix que decideixen passar la nit al territori. Al mat segent trobem un llangardaix arg gegant i desprs de derrotar-lo i extreure el seu enorme cor, Fatuo est content i decideix tornar a Argonia. All, veus Fatuo comprant un cor arg ms gran que l'anterior a un pobre, per Clavius ho veu. El rei decideix parlar amb Hroe i li lliura el mirall, mentre que decideix deixar el tema de Fatuo entre ells. Per sembla que el mirall mgic ha perdut tot el seu poder, no l'anaven a posar tan fcil, veritat? Aix que cal buscar un anci que viu en les profunditats del bosc d'Argonia, perqu arregli el mirall mgic. Per l'anci no s a casa seva, s en el deu de darrere de casa seva. All l'anci intentar tornar Medea al seu estat original, fent-lo beure del deu, i sembla que torna al seu estat, per no funciona. L'anci diu que han d'acabar amb Dhoulmagus per trencar maledicci tan poderosa. I desprs d'examinar el mirall diu que ha perdut el seu poder per que es pot restablir amb l'encanteri de llum que feta el drac de sota del pont d'Arcadia. Aix doncs tots al pont i una vegada all, desprs de l'encanteri, el mirall restableix el seu poder. A la fi ja s hora d'enfrontar-se cara a cara amb Dhoulmagus..."Such a pity". Dhoulmagus s en el fons de les runes, i desprs de vncer-lo es transforma en un monstre enorme i horrors, i a lluitar una altra vegada contra ell, ara s, que desprs de vncer-lo, mor. Finalment sembla que tot ha acabat, per hi ha una cosa estranya. Trode i Medea no tornen al seu estat original, estrany. Jessica es queda amb el ceptre de Dhoulmagus i el grup torna a la posada d'Argonia. Sembla que l'aventura no ha acabat, l'aventura noms acabada de comenar... Encara queden secrets ms foscos i malfics per revelar, sembla que Dhoulmagus noms era un pon en una sinistra partida d'escacs... Desprs de passar la nit a la posada d'Argonia, en despertar-se descobrim que Jessica no est, i el bast de Dhoulmagus tampoc... Aix que Heroi, Yangus i Angelo decideixen anar a buscar-la. Llegeamos a Arcdia, un poble dedicat plenament a l'escultura. Ens dirigim a la mansi de Dominic, i veiem Jessica diablic amb el bast, amenaant Dominic i David. Jessica desprs de veure al grup, desapareix. Dominico decideix conjurar una barrera molt potent per a quan torni Jessica, i ens encarrega que aconseguim els Minerals Kran. Aix que anem a la casa dels Kranbartle, i ens diu el fill de Kranbartle, que s el seu pare qui sap de l'existncia de la joia, per que s a la torre de Rydon. Aix que ens dirigim a la torre de Rydon, on coneixem l'anci escultor Rydon Kranbartle, que ens diu que els minerals Kran fuerno usats fa molt temps per construir una esttua d'una dona. Si pensem una mica, ens adonem, aix que els agafem i els hi donem a Dominico, que els Minerals kran, sn els ulls de l'esttua d'Alexandra. Aquest construeix una barrera, mentre que el grup lluita contra Jessica, desprs de vncer-la, Jessica llana un conjur superpotent, per la barrera de Dominico la rebutja, i Jessica queda inconscient, en tot l'escndol, el bast es perd. Jessica torna per si mateix i ens explica tot. El ceptre cont l'nima del senyor de la foscor, Rhaptorne, i que aquest necessita cobrar-se la vida dels hereus dels set savis per tornar a ressuscitar, i manipula l'sser mitjanant el ceptre. La purga s'ha cobrat la vida de quatre hereus, Rylus, Alistair, Abat Francisco i Prsper. Jessica pregunta pel bast, per ens adonem que no el tenim. Desprs de tornar a la mansi de Dominico, veiem Sir. Leopold amb el bast. Aquest assassina David, l'esclau de Dominico, el cinqu hereu dels savis, i Sir. Leopold fuig. Dominico queda destrossat per la prdua de David, i s'adona dels errors que ha coms, i ens demana que detinguem a Sir. Leopold. Toca dirigir-se cap al nord, cap al pas de la neu, cap al poble d'Orkutsk. Per de cam ens atrapa una allau, i despertem a casa d'una anciana, Martha, que ens ofereix allotjament. Desprs de xerrar una estona, ens dna unes herbes i ens diu que les hi donem a Mrek, el curandero d'Orkutsk. Ens dirigim a Orkutsk i ens diuen que Mrek s a la gruta botnica, aix que toca visitar-lo. En arribar all, el veiem inconscient i atrapat pel gel, el rescatem i li donem la bosseta de Martha. Aquest ens ho agraeix, i ens diu que Martha s la seva mare, i tornem al poble, per de cam ens ataquen uns llops possets per Sir. Leopold, i i desprs de deslliurar-nos-en, ens dirigim a la caseta de Martha, per Sir. Leopold se'ns ha avanat i acaba amb la vida de Martha, la sisena hereva dels savis, a Sir. Leopold, li creixen unes enormes ales i surt volant, cap al nord-oest, cap a la residncia del Summe Pontfex. Ens adonem, aix que arribem a la conclusi que necessitem l'ajuda de la Deidiave Empyrea, que necessitem volar per continuar perseguint Rhaptorne. Necessitem la carta nutica, que ens indiqui com arribar cap a Empycchu, l'illa d'Empyrea. Aix que desprs de buscar pel mar, trobem la cova del capit Cuervo, i desprs de destozar al seu esperit, ens lliura la carta nutica. Arribem a Empycchu, i comprovem que s una tribu que idolatra Empyrea. Parlem amb el cap de la tribu, i ens diu que Empyrea quedo atrapada al mn de la foscor desprs de vncer a Rhaptorne en l'antiguitat, i que ara noms es pot veure la seva ombra, per es diu que si segueixes l'ombra d'Empyrea arribes al mn de la foscor. Aix que ja sabeu el que toca, si seguim a l'ombra d'Empyrea ens transportem al mn de la foscor, i comprovem que s igual que el mn de la llum, noms que en blanc i negre. Per una sorpresa ens espera en aquest nou mn, tot just posar un peu a terra, ens ataca Empyrea, i toca lluitar contra ella i vncer-la. Llavors ens dirigim a Empycchu fosca, i el cap ens explica que Empyrea est atacant el llogarret, i no saben per qu, aix que ens dirigim al penjador d'Empyrea, i all parlem amb ella. Aquesta ens explica que Grifigno, un lloctinent de Rhaptorne, ha segrestat el seu ou amb la seva cria, i que l'obliga a atacar l'aleda, aix que ens demana que rescatem la seva cria, i ens porta a la muntanya on s Grifigno. Desprs de derrotar-lo, aquest s'autodestrueix, i destrueix l'ou. La cria d'Empyrea mor, per el seu esperit s'uneix al grup i ens permet volar sempre que vulguem. Aix que tornem al mn de la llum. Podem volar per no tenim ni idea d'on esta Sir. Leopold, aix que ens dirigim a la Vall Triangular, on coneixem la histria del gran mestre Kupas. Fa molt, molt temps, Kupas va veure a un ciclop i a una elfa ferits en un cam, i els cura, i aquests en agrament l'acompanyen a qualsevol lloc, i aix es va fundar la Vall Triangular, on conviuen monstres, elfos i humans. Coneixem el ciclop i l'elfa que van ser salvats per Kupas. L'elfa ens demana que detinguem a Rhaptorne i ens lliura el major tresor de Kupas, el full de l'arbre fosc, full que ens indica la localitzaci d'un gran malament. Aix doncs, seguim Sir. Leopold cap a la residncia del Summe Pontfex a Savella, i el seguim cap a l'interior de la casa. Desprs de vncer-lo, el summe pontfex es desmaia, i entra Marcello i acusa al grup i al Cardenal Rolo d'intent d'assassinat, i ens condemna a Illa purgatori. all passem un mes, tancats a la pres, per finalment grcies a l'ajuda de Rolo, aconseguim escapar d'all, i ens assabentem que el Summe Pontfex va morir fa un mes, i que Marcello est sent envestido com a nou Summe Pontfex a l'illa de Neos. Ens dirigim cap a all, i comprovem que Marcello t el bast de Rhaptorne, per que no est posset per ell. Desprs de vncer-lo, Rhaptorne s'apodera de Marcello, i destrueix l'esttua de la Deessa, per alliberar aix el seu cos. Neos, es converteix en la Ciutadella de Rhaptorne i surt volant. Desprs de recobrar el coneixement, comprovem que Neos est totalment destruda, i Marcello est agafat a un sortint, a punt de la mort. Angelo el salva, i Marcello humiliat, li lliura l'anell de capit templari, i se'n va, per no tornar mai. Ara ha arribat el moment de la veritat, ha arribat el moment d'enfrontar-se a Rhaptorne... Entrem al castell i si arribem al final veurem Rhaptorne,tanto treball per a una bestiola tan petita?. No us preocupeu no s la batalla final, perqu desprs de vncer-lo es fusiona amb la ciutadella i adopta la seva forma final. Per encara no s el moment de lluitar, ja que Rhaptorne crea un escut al seu voltant i no hi ha manera de trencar-lo. Rhaptorne obre les portes del mn de la foscor i els seus serfs apareixen al mn de la llum, per per sort tamb torna Empyrea. amb la seva ajuda i la dels set savis, l'escut de Rhaptorne es trenca. A la fi ha arribat el moment d'enfrontar-se a Rhaptorne cara a cara... Prepareu-vos per a la batalla ms difcil del joc, us portar un ratejo, per desprs de vncer-lo, veurem el final del joc. Asseieu-vos al sof amb les crispetes a m que us l'heu guanyat. Al final podrem veure el grup celebrant-ho als lloms d'Empyrea, i aquesta ens deixar a Trodain i marxar. Tant el rei, com la princesa i com el casitllo i la seva gent, tornen a la normalitat i comena un banquet. Desprs del banquet passaran diversos mesos, on Hroe ser nomenat cap de les tropes del castell de Trodain. Arriba el dia del casament de la princesa Medea amb el prncep Fatuo d'Argonia. Anirem a Savella, a la gran catedral i lloc de residncia del nou Summe Pontfex Rolo. Veurem que Fatuo no deixa entrar a l'esglsia al grup per considerar-los "plebellos". Aix que es colen per la fora, i dins de la catedral Medea li demana a Heroi que fugi amb ella lluny d'all, aix que agafats de la m, es pugen en una carrossa conduda per Trode i tornen a Trodain, i final del joc. Bonito,verdad? Doncs encara queden coses per fer i per descobrir...


 Secrets i extres  Per a qui el joc els ha semblat curt o volen ms, no us preocupeis, hi ha una masmorra extra on es revelessin secrets influents sober l'Heroi, i podrem veure un final alternatiu.

Desprs de veure el final dolent, desprs dels crdits, se'ns mostrar l'entrada al Santuari Dragoviano. Si guardes la partida i desprs contnues, podrs accedir en aquesta masmorra secreta. si parles amb els altres membres del grup, descobrirs que tots han tingut el mateix son sobre aquesta masmorra. Noms podrs accedir volant. Una vegada all, veurem que es tracta d'una masmorra llarga i semblant a un laberint. Si consegs superar aquesta llarga masmorra, arribarem a l'entrada del santuari Dragoviano. El grup intentar obrir la porta per els s imposbible. Munchie salta de la butxaca de l'heroi i obre la porta, sospits?. Munchie surt corrent i es perd de vista. Entrem al Santuari Dragoviano i ens rep un anci anomenat Chen Mui. Ens presenta el poble, una raa humana que es pot transformar en drac a ple plaer, per hi ha un problema, la raa s'est debilitant, necessiten la nostra ajuda. Chen Mui ens introdueix al consell de savis de Dragovia, aquests dubtaran per finalment confiaran en el grup. Ens compten que l'Amo dels Dragovianos va intentar dominar la raa mitjanant la seva forma drac, i ara ha perdut el judici i est absorbint la fora vital dels altres Dragovianos. Se'ns demana que derrotem l'Amo dels Dragovianos en combat, per a que aix pugui tornar a la seva forma humana i recuperar el judici. Aix que, desprs de derrotar l'Amo dels Dragovianos en combat, aquest torna al seu estat normal. Llavors tota la raa Dragoviana ens dna les grcies i Chen Mui ens explica la histria. Chen Mui s en realitat Munchie, l'hmster d'heroi, i en realitat s el seu avi. Tot va comenar quan la filla de Chen Mui, Xia, va decidir sortir de Dragovia per viatjar pel mn. Al mn es va enamorar del prncep d'Argonia, el prncep Eltrio, germ ms gran de Clavius. Aquests van mantenir una relaci, per Chen Mui no acceptava aquesta relaci i va tancar Xia a Dragovia. Eltrio en un ltim intent desesperat de tornar a veure a seu estimada, va recrrer la ruta Dragoviana, per va morir a prop del santuario.Xia es va quedar embarassada d'Eltrio, per la tristesa per la mort de seu estimat li va debilitar molt i l'esfor del part va acabar amb la seva vida. Va nixer el beb, l'Heroi, beb mig hum, mitj Dragoviano, i el consell va debatre durant anys sobre si s'havia de quedar el beb o no. Finalment van arribar a la conclusi que podria ser perills per a la raa, aix que van decidir llanar-lo. Chen Mui penedit pels seus errors en el passat, va decidir convertir-se en ratol i viatjar amb Hroe sense revelar la identitat. La memria d'Hroe va ser esborrada i va ser expulsat al mn exterior. Chen Mui li regala a Hroe l'anell arg que Eltrio li va regalar a Xia. Amb aquesta nova informaci en la ment, tornarem a lluitar contra Rhaptorne, i en vncer-lo veurem un nou final, el final definitivo.Es el mateix fins al moment en qu arriben a Savella. Hroe decideix acudir al rei Clavius per detenir el casament, ja que Hroe seria el legtim prncep d'Argonia. Clavius no cedeix davant de les peticions d'Hroe, ja que canviar de prncep a hores d'ara desestabilitzaria al seu poble. L'endem, el mateix, Hroe irromp en el casament, per quan Fatuo diu que el llancin, amb la seva arrogncia i petulncia, Clavius s'aixeca i diu que Fatuo no es pot casar, que el que s'ha de casar amb la princesa Medea, s el seu nebot, Heroi, el fill d'Eltrio, i per tant el legtim hereu al tron. Medea entra a la catedral, trista, per en veure Hroe radia d'alegria. Surten de la catedral agafats de la m, i casats. Llavors se'n van a Trodain amb Trode com a conductor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335036" title="Mochales" nonfiltered="603" processed="601" dbindex="130604">

Mochales s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335037" title="Pardos" nonfiltered="604" processed="602" dbindex="130605">

Pardos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335038" title="Singnatiforme" nonfiltered="605" processed="603" dbindex="130606">



Els singnatiformes (Syngnathiformes) sn un ordre de peixos ostectis, 15 espcies del qual sn comunes a la Mediterrnia.

Morfologia.

 Tenen un cos allargat, sovint protegit amb una cuirassa d'ossos cutanis (plaquetes ssies) que els donen un aspecte estrany.
 Absncia de costelles.
 Boca petita, sense dents i amb un musell llarg i tubular.
 Brnquies redudes, lobulades o filiformes.
 Aletes abdominals redudes o inexistents.
 No tenen aletes ventrals.
 Aleta caudal homocerca i indivisa, quan s present.;

Hbitat.

Viu en aiges clides, temperades i tamb fredes, tant dolces com salabroses.

Taxonomia.

 Famlia Aulostomidae ;
 Famlia Centriscidae ;
 Famlia Fistulariidae ;
 Famlia Solenostomidae ;
 Famlia Syngnathidae;

Referncies.



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units. Any 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Vdeos i fotografies ;
 Encyclopedia of Life ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335040" title="Rueda de la Sierra" nonfiltered="606" processed="604" dbindex="130607">

Rueda de la Sierra s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335041" title="Torrubia" nonfiltered="607" processed="605" dbindex="130608">

Torrubia s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335042" title="Tortuera" nonfiltered="608" processed="606" dbindex="130609">

Tortuera s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Aldehuela de Liestos, Cillas, Cimballa (Zaragoza), Cubillejo de la Sierra, Cubillejo del Sitio, Embid, Fuentelsaz, Rueda de la Sierra, Tartanedo i Torralba de los Frailes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335046" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Contrarellotge femenina" nonfiltered="609" processed="607" dbindex="130610">

La Contrarellotge femenina dels Jocs Olmpics de Pequn 2008 es va disputar el 13 d'agost de 2008 en el mateix circuit al qual donaven voltes en la prova en lnia, pels voltants de la Gran Muralla Xinesa. La contrarellotge consistia en donar una volta al circuit, per fer un total de 23,8 km  i fou guanyada per l'estatunidenca Kristin Armstrong, a una velocitat mitjana de 40,445 k/h. La segona fou la britnica Emma Pooley i la tercera la sussa Karin Thrig.

Medallistes.


 Classificaci final . 




Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335049" title="Equidna de musell llarg d'Attenborough" nonfiltered="610" processed="608" dbindex="130611">

L'equidna de musell llarg d'Attenborough (Zaglossus attenboroughi) s una de les tres espcies d'equidnes de musell llarg de Nova Guinea. Fou anomenat en honor de Sir David Attenborough. Viu a les muntanyes Cyclops de la provncia de Papua, a prop de les ciutats de Sentani i Jayapura.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335054" title="Chequilla" nonfiltered="611" processed="609" dbindex="130612">

Chequilla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335057" title="Ginestar (Castellar de la Ribera)" nonfiltered="612" processed="610" dbindex="130613">

Ginestar s una masia de Castellar de la Ribera situada al vessant sud de la vall de la Ribera Salada a l'alada del mol de Querol, a 604 m. d'altitud.

Hi ha documentaci de l'any 1135 referida a aquesta masia.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335058" title="Dragon Quest: The Journey of the Cursed King" nonfiltered="613" processed="611" dbindex="130614">


Dragon Quest VIII: El Periple del Rei Malet (conegut com Dragon Quest VIII: Journey of the Cursed King en angls o VIII, Doragon Kuesuto Eito en japons) s el vuit lliurament de la srie Dragon Quest. El joc est disponible en exclusiva per a la consola PlayStation 2 de Sony. Va ser desenvolupat per l'estudi Level-5, qui tamb va treballar en la srie de Dark Cloud per a PlayStation 2. Yuji Horii va supervisar el projecte, mentre que Akira Toriyama (creador de Bola de Drac) va dissenyar els monstres i personatges, i Koichi Sugiyama va tornar a assumir el paper de compositor de la banda sonora.

 Personatges . 
 Heroi (Shujink): L'Heroi s un guarda real de Trodain que viatja amb el Rei Trode a la recerca de Dhoulmagus per fer-lo pagar pels seus crims. La seva mascota s un hamster anomenat Munchie que sempre acompanya a l'Heroi a la seva bossa de viatge. L'Heroi s l'nic personatge que no t voz.Es el personatge ms verstil del joc, ja que s bo tant en l'atac fsic com en la mgia defensiva i ofensiva. Pot usar espases, llances i bumeranes. A Dragovia es revelaran dades importants sobre el llinatge d'Hroe. Descendeix de la uni entre una Dragoviana, Xia, i un hum, Eltrio. Xia s la filla de Chen Mui, un dels savis de Dragovia, i alhora aquest s el ratol d'Hroe. Mentre que Eltrio s el fill de l'antic rei d'Argonia, i per tant germ del Rei Clavius de Argonia. Heroi, grcies a tenir sang dragoviana, no sucumbeix davant de l'encanteri d'aros conjurat per Dhoulmagus al castell de Trodain.

 Yangus (Yangasu?): Yangus s un bandit reformat que va conixer l'Heroi de la histria quan intentava obligar aquest i el Rei Trode a pagar per passar pel seu pont. El pont es va desplomar, per malgrat que anava a atacar-los, l'Heroi el salva i llavors s'uneix al grup. Pot manejar diverses armes, com destrals, garrots i dalles. Mant una gran rivalitat amb Trode, que no deixa d'insultar. Procedeix de Villahurto (Pickam a l'original), en la qual era un lladre. Era amic d'una lladre cridada Rob a la que de jven, va intentar aconseguir la llgrima de Venus al Laberint dels Herois. Aix es mostra en el joc centrat en ell.

Va vestit amb un poncho i un casc amb punxes. Usa un llenguatge bast i inculte. Posteriorment, es va publicar un joc sobre la seva joventut, Dragon Quest: Shnen Yangasu to Fushigi no Dungeon.

 Jessica Albert (Zeshika Arubto?): Un jove bruixot que t famlia a Alexandria. Viu en una mansi amb la seva mare i vol venjar la mort del seu germ Alistair, assassinat per Dhoulmagus, cosa que li provocar grans discussions amb la seva mare, finalment se n'acabar anant de casa. S'uneix al grup al vaixell, de cam a Moll Peregr, desprs de lluitar contra Khalamari.Es la noia justiciera, que lluita per venjar la mort del seu germ i fer justcia amb Dhoulmagus. s molt fort de carcter. Alistair s el descendent d'un dels set savis que van tancar Rhaptorne, el descendent d'Alexandra Kranbartle, encara que Jessica ha heretat els mateixos poders que el seu germ. Acabar enamorant-se d'Angelo, encara que no ho reconegui. s una experta en mgia d'atac, encara que d'altra banda s el personatge ms dbil del grup i amb menys vitalitat. Les seves armes favorites sn el punyal, el fuet i el bast.

Angelo (Kukru?): Angelo s un cavaller templari de l'Abadia de Maella. Busca revenja per l'assassinat de l'Abat Francisco. s un jove mentider, tramps, gracis i lign, coses que sempre li porten problemes. Es porta malament amb el seu germ Marcello. Desprs dels esdeveniments ocorreguts a l'Abadia de Maella, que acaben amb l'Abat Francisco mort, Marcello el relleva com a Abat, i demana al grup que Angelo vagi amb ells. Poc desprs, Angelo explica a Trode la seva histria. Angelo era l'nic fill d'un home molt ric i cruel, per un dia la criada va tenir un fill, Marcello, amb el seu pare. La criada i Marcello van ser fets fora, per tapar l'escndol, poc desprs la mare de Marcello va morir, i aquest noms i sense diners va acabar a l'Abadia, des de llavors ha odiat Angelo i el seu pare. Al cap d'uns anys, van morir els pares d'Angelo i el van deixar sense diners, i aquest va acabar tamb a l'Abadia de Maella. Angelo s bo en mgies curatives i de suport, per ms tard es revela la seva mestria en l'atac fsic. Pot usar espases, bastons i arcs.

King Trode (Torode?): El Rei Trode s el rei de Trodain i qui li dna nom al videojoc. Va ser transformat en una espcie de gripau per Dhoulmagus i per aix ho busca, perqu li tregui aquesta maledicci. Un altre personatge molt carismtic, sempre seris, i sovint enfadat amb Yangus. Viatja sempre al seu carro. Tamb s qui arregla l'olla d'alqumia i permet al grup poder usar-lo. Al final del periple, podem veure la seva forma humana, i comprovem que s igual que abans, per en lloc de pell verda, pell humana.

Princesa Medea (Mtia?): Medea s la filla del Rei Trode. Va ser transformada en euga quan Dhoulmagus va maleir la seva padre.Est promesa amb el Prncep Fauto de Argonia. Est enamorada profundament d'Hroe. Desprs que begui aigua del Deu Sagrat, s'apareix en els sons d'Hroe. s bella, i de pell blanca com la neu. Al final dolent acaba fugint de la Catedral de Savella amb Heroi, i al final bo es casa amb Hroe, i desprs fuig amb ell.

Dhoulmagus (Dorumagesu?): Dhoulmagus s un poders bruixot ple d'ira que va robar el Ceptre de Trodain per guanyar-se el respecte de todos.Es un personatge cruel, per alhora gracis i molt carismtic. Mata el seu mestre Rylus, l'Abat Francisco i Alistair Albert i a Prsper Bacar, per aviat es descobreix que noms s un pobre home turmentat, tingut pel ceptre de Rhaptorne.

 Sir Leopold: s el gos del malvat mag d'Arcdia, Dominic. Un gos gran i negre, que la t presa amb David. Desprs dels esdeveniments a la mansi de Dominico, Sir.Leopold agafa el ceptre de Rhaptorne, i queda posset per ell. Acaba amb la vida de dos savis, de David i de Martha. Mor quan el grup acaba amb ell, en la residncia del Summe Pontfex.

 Marcello: Germanastre d'Angelo. Capit dels templaris de l'Abadia de Maella, assumeix el lloc d'Abat desprs de la mort d'aquest. Home ambicis i auda, amb moltes nsies de poder, per apaivagar les crtiques respecte al seu llinatge, cosa per la qual molts ho critiquen. Finalment, aprofitant una jugada mestra, on el Cardenal Rolo, successor del Summe Pontfex, i el grup acaben a la Pres d'illa Purgatori, al desprs de matar en Summe pontfex, s nomenat nou Summe Pontfex. Aconsegueix el ceptre de Rhaptorne, encara que no es deixa dominar per ell, fins al moment que el grup el ven en el seu discurs d'investidura. Llavors Rhaptorne encarnat en el cos de Marcello, destrueix l'esttua de la Deessa, i a la fi allibera el seu cos. Desprs de la destrucci de Neos, Marcello malferit i salvat de la mort per Angelo, cosa que li humilia profundament, desapareix per no tornar mai ms.

Raphtorne: Rhaptorne, el senyor de l'inframundo, de l'averno, del mn de la foscor. s cruel, malvat, tir i desitja ser l'amo i senyor dels dos mons, del de la llum i del de la foscor. Antany va intentar envair el mn de la llum, per els set savis, a saber, el gran mestre Kupas, el fill de la Deessa, el poders Bruixot, el fort Bacar, Alexandra Kranbartle, la que va esculpir l'esttua de la deessa, el summe Pontfex i l'Abat, amb l'ajuda de la Deidiave Empyrea (Empyrea Godbird), van aconseguir vncer a Rhaptorne, i encloure la seva malvola nima en un ceptre, que li va ser lliurat al Rei de Trodain, que el segells i el custodis per sempre. Per Dhoulmagus, molts anys desprs, va robar el ceptre i amb aix va alliberar la set de sang i poder del malvat Rhaptorne, que per poder sortir del ceptre, necessita la vida dels set descendents dels savis, a saber, Mestre Rylus, Alistair Albert, Abat Francisco, Prospero Bacar, David, Martha i el Summe Pontfex. Per a aix usa com marionetes a Dhoulmagus, a Jessica durant un breu perode de temps, a Sir. Leopold i finalment a Marcello, fins i tot poder alliberar el seu cos de l'esttua de la Deessa, i convertir Neos en la seva ciutadella flotant. Finalment, el grup irromp a la ciutadella i ven a Rhaptorne, per aquest es fuisona amb la ciutadella, i es converteix en la forma final. El grup, amb l'ajuda d'Empyrea i els savis aconsegueix vncer Rhaptorne en combat, cosa que semblava impossible.

Empyrea: La Deidiave Empyrea, un du ocell que va ajudar els savis a vncer Rhaptorne antany, i va quedar atrapada al mn de la foscor. Coneix al grup, quan aquests visiten el mn de la foscor. Un serf de Rhaptorne, segresta a l'ou d'Empyrea, i encara que el grup intenta salvar-lo no poden. Finalment torna al mn de la llum, quan Rhaptorne obre la porta de l'altre mn per cridar els seus serfs. Empyrea ajuda el grup a vncer Rhaptorne una vegada per sempre. A l'epleg del periple Empyrea revela que el seu verdader nom s Ramia, i que no s cap tipus de Du, i part cap a la seva terra natal.

 Histria .
La histria comena al Castell de Trodain. Dhoulmagus irromp, roba el ceptre i converteix a Trode en un gripau, basant-se en un joc de paraules, ja que gripau en angls s "tode", i a Medea en una euga, i llana una maledicci d'aros que converteix tots els habitants del castell en aros, tots menys Heroi. Aqu comena l'aventura, Heroi, Trode i Medea, parteixen a la recerca de Dhoulmagus, i el primer pas s anar cap a Villatrnsito, llar del Mestre Rylus, antic mentor de Dhoulmagus, per buscar pistes sobre el seu parador. Per en arribar all descobreixen que el Maestro Rylus est mort i la seva casa en flames. El grup decideix partir, ja que res no els motiva a seguir a Villatrnsito, per apareix Valentina, la filla del gran vident Kalderasha. Aquesta els demana que vagin a la cascada a buscar una bola de vidre, per recuperar els poders del seu pare. All coneixen Giser, un trit que hi ha ressentit perqu una bola de vidre li va colpejar el cap, i porta esperant temps per venjar-se d'ell. Una vegada recuperada la bola de vidre, Kalderasha la llegeix i descobreix que Dhoulmagus va assassinar el Mestre Rylus, i es dirigeix cap a Alexandra. Aix que el grup emprn la marxa cap a Alexandra, on els reben Visi i Got, dos nens "protectors" del llogarret, el grup es dirigeix cap a la mansi Albert, on Munchie troba una carta que Jessica diu que se'n va. Visi llegeix la carta i acompanya al grup cap a la Torre d'Alexandra, on coneixen Jessica. Aquesta pensant que Heroi i Yangus sn els assassins del seu germ Alistair, els ataca, per Alistair, encarnat en l'esttua d'Alexandra, els parla a tots. Alistair mostra com Dhoulmagus l'assassina. Jessica destrossada es queda all, plorant, i els diu Heroi i Yangus, que l'esperin a Alexandra. Aquests tornen Alexandra, i veuen Jessica discutint amb la seva mare, finalment Jessica recull les seves coses i se'n va de casa. Llavors Trode proposa anar a Port Horitz per continuar la recerca de Dhoulmagus. Una vegada en Port Horitz, el grup descobreix que el ferri cap a Moll Peregr est tancat, ja que hi ha un monstre mar que no permet avanar. Jessica els demana que lluitin contra el monstre. Desprs de vncer-lo el ferri es dirigeix a Moll Peregr, durant el trajecte, Jessica s'uneix al grup, Yangus explica la histria de com es van conixer ell i el "cap", i el Rey Trode permet al grup usar l'olla d'alqumia. Una vegada en Moll Peregr, el grup prossegueix es pas cap a l'Abadia de Maella. All hi ha uns "amables" templaris que impedeixen entrar dins de l'Abadia, aix que el grup es dirigeix a Villaboba. A la taverna, coneixem a Angelo, que est jugant al pquer amb un pueblerino. Angelo fa trampes, i es munta una baralla, on acaben involucrats Jessica i Yangus. Angelo agafa Heroi i Jessica i els porta fora de la taverna. Els dna el seu Anell templari, i es torna Maella. Jessica, a la qual no li ha caigut gaire b Angelo, decideix anar a Maella per tornar-li l'anell. All coneixerem Marcello, el capit dels templaris i germanastre d'Angelo. Marcello est castigant Angelo per l'altercat de la taverna. Ms tard, Angelo que no pot sortir de l'Abadia, els explica el grup que hi ha una presncia sinistra a l'Abadia i que tem per l'abat. Aix que desprs d'arribar a la residncia de l'Abat, veiem Dhoulmagus flotant a sobre de l'Abat Francisco, i en veure el grup desapareix. Llavors arriba Marcello, i det al grup per intent d'assassinat de l'Abat Francisco. El grup s empresonat i l'endem torturat, per Angelo els treu d'all i els ajuda a escapar de l'Abadia. Una vegada fora, veuen que l'Abadia est en flames, aix que corren cap a la residncia de l'Abat, per que que Dhoulmagus ja est all, i ha deixat fora de joc els templaris, Marcello i Angelo. El grup i Trode intenten detenir Dhoulmagus, per aquest assassina l'Abat Francisco. Desprs de l'enterrament, Marcello s nomenat nou abat, i Angelo s'uneix al grup. El grup es dirigeix cap al regne d'Ascantha, prosseguint la seva persecuci de Dhoulmagus, que ja s'ha cobrat tres vides. El grup es desespera ja que no sap perqu mata Dhoulmagus, ni que relaci guarden les vcitmas. De cam a Ascantha, el grup es det en una posada a passar la nit, Trode no pot dormir i surt fora i veu Angelo. Aquest li explica a Trode la histria del seu passat. Desprs de passar la nit, el grup es dirigeix cap a Ascantha, una vegada all. es descobreix que el regne est de dol per la prdua de la reina Sasha, morta fa dos anys. Desprs d'entrar al castell, es descobreix que el Rey Pavan porta plorant en solitud des de fa dos anys. La seva serventa, Emma demana al grup que l'ajudin, i que vagin a casa de la seva via per a que els explica la histria que converteix els sons en realitat. L'via explica la historia:"Si te dirigeixes cap al cim dels desigs, i aguantes fins a mitjanit, s'obrir una porta cap a un altre mn". Aix que el grup es dirigeix cap al cim dels desigs, una vegada all s'obre una porta cap a un altre mn, el mn lunar, on s Ishmari, aquest els concedeix el desig que el Rey Pavan torni a ser feli. Ishmari invoca un record de Sasha, i Pavan en veure-la i sentir-la recupera les ganes de viure. S'aixeca el dol oficial, i desprs d'un gran banquet, el grup prossegueix la seva ruta. Yangus proposa anar cap a Villahurto, el seu poble natal, on viu un tal "Enciclopedio", que sap de tot, per veure si t alguna idea del parador de Dhoulmagus. Aix doncs, es prossegueix el periple cap a Villahurto. Una vegada all, Trode se'n va a la taverna a beure, i el grup es dirigeix a buscar Enciclopedio, per aquest no hi ha. De tornada a la taverna, Medea desapareix, aix que toca buscar-la. Resulta que Cogorzo, un pobre captaire borratxo, ha robat Medea i l'ha venut a Timo Teo, el traficant del mercat negre. Timo Teo, que s un antic amic de Yangus diu que l'ha venut a Rub, aix que toca visitar a Rub, la lladre ms famosa de la ciutat. Rub viu en una casa enorme al mig d'un llac, sembla un oasi. Ella no vol tornar a Medea, per finalment davant de la humiliant posici en la qual queda Yangus, cedeix, i accepta canviar l'euga per la "Llgrima de Venus", una de les joies ms valuoses que existeixen, que es troba en el fons del Laberint dels Herois. Desprs de suar tinta per aconseguir la Llgrima de Venus, Rub canvia d'opini i decideix quedar-se l'euga, encara que acaba cedint desprs de veure Yangus humiliar-se als seus peus. Amb l'euga de tornada, i Trode crispat amb Yangus el grup decideix tornar a visitar a Enciclopedio, que est vegada s que s a casa seva. Els explica que han vist Dhoulmagus caminant sobre el mar cap al continent septetrional. Aix doncs, el grup necessita un vaixell. Enciclopedio esmenta que passat Port Horitz hi ha un vaixell atrapat en meitat del desert, i que igual el poden posar en funcionament. Aix doncs, tots cap a Port Horitz. Una vegada all, descobreixen un cam nou, abans bloquejat per una allau de roques, desprs de creuar el cam arriben a un immenso desert amb un immens vaixell al mig. Trode es dna compte de qu en l'altre costat del desert   s'hagi el Castell de Trodain, i com no tenen forma de moure el vaixell, seria bona idea anar a la biblioteca del castell a recopilar informaci sobre aquest vaixell. El castell de Trodain s en runes, i Trode i Heroi recorden vells temps. Una vegada a la biblioteca troben el llibre, el vaixell era all, perqu aquesta zona abans era oce. I just quan desitjaven que torns a aparixer l'oce, es va tornar a obrir la porta cap al mn lunar. Ishmari se sorprn ja que mai no s'havien obert les portes dues vegades en la vida als mateixos humans. Resumint, li compten el desig a Ishmari i aquest trenca l'arpa sense voler, aix que el grup ha d'anar a buscar l'arpa de la llum de lluna, que casualment est en poder del rei d'Ascantha, el rei Pavan. Aquest no t cap problema en cedir-los l'arpa, ja que els deu un favor, per en arribar a la cambra subterrnea...Sorpresa! L'arpa no est, alg l'ha robat, i tot sembla indicar que el lladre se n'ha anat pel tnel. Aix que decideixen seguir el tnel i arriben al Pas dels Talps, all el cap dels talps, Senyor Talp, est intentant fer msica amb l'arpa, cosa que horroritza a tots, desprs de lluitar, i vncer el Senyor Talp els talps en agrament a qu deixs de sonar la msica, els torna l'arpa. Aix que de tornada a Ishmari, i aquest sense cap tipus de problema, toca l'arpa i surt un oce del no res i el vaixell comena a flotar i es dirigeix cap a l'oce real. A partir d'ara, el grup pot usar el vaixell, per anar on vulguin. Amb el vaixell a disposici del grup, arribem a Bacar, ciutat coneguda pel seu gran casino, fams en tot el mn. Per sembla que el casino est tancat a causa d'un altercat relacionat amb Prspero, l'amo del casino. Si investiguem pel poble, ens assabentem que un lladre vestit de buf va entrar a casa de Prspero, i que durant aquell temps Prsper va acabar mort, i l'assass va fugir a l'Isla del Noroeste, on hi ha unes runes abandonades. Tot el grup sap que aquest buf s Dhoulmagus i decideixen seguir-lo cap a l'illa. All veuen entrar Dhoulmagus dins de les runes, per aquest ha segellat les runes amb una profunda foscor, i no hi ha manera d'entrar en ella. Els homes de Prspero ens expliquen que a Argonia hi ha un esejo mgic capa de trencar qualsevol foscor, aix que el grup es dirigeix al regne d'Argonia, governat per l'honrat i just rei Clavius. En arribar all, Trode diu que el fill del rei Clavius, el prncep Fatuo, s el proms de Medea. Si ensumes pel poble, els pueblerinos et parlaran de Fatuo i de la seva covardia, i com a ning no el veu preparat per assumir el tron. Una vegada a palau, Clavius rep el grup, i escolta la proposta del grup. Clavius diu que noms els lliurar el mirall mgic si compleixen abans una missi per a ell. La missi consisteix a portar el seu fill Fatuo al territori de cacera real, que caci un llangardaix arg i porti el seu cor, i d'aquesta manera demostrar que est preparat per assumir el tron. Desprs de conocoer a Fatuo, un noi cruel, insuportable i que tracta els altres com a escombraries, pel fet de ser prncep. En arribar al territori de cacera real, has de matar a tres llangardaixos argones, per al "nen" no li agrada cap, aix que decideixen passar la nit al territori. Al mat segent trobem un llangardaix arg gegant i desprs de derrotar-lo i extreure el seu enorme cor, Fatuo est content i decideix tornar a Argonia. All, veus Fatuo comprant un cor arg ms gran que l'anterior a un pobre, per Clavius ho veu. El rei decideix parlar amb Hroe i li lliura el mirall, mentre que decideix deixar el tema de Fatuo entre ells. Per sembla que el mirall mgic ha perdut tot el seu poder, no l'anaven a posar tan fcil, veritat? Aix que cal buscar un anci que viu en les profunditats del bosc d'Argonia, perqu arregli el mirall mgic. Per l'anci no s a casa seva, s en el deu de darrere de casa seva. All l'anci intentar tornar Medea al seu estat original, fent-lo beure del deu, i sembla que torna al seu estat, per no funciona. L'anci diu que han d'acabar amb Dhoulmagus per trencar maledicci tan poderosa. I desprs d'examinar el mirall diu que ha perdut el seu poder per que es pot restablir amb l'encanteri de llum que feta el drac de sota del pont d'Arcadia. Aix doncs tots al pont i una vegada all, desprs de l'encanteri, el mirall restableix el seu poder. A la fi ja s hora d'enfrontar-se cara a cara amb Dhoulmagus..."Such a pity". Dhoulmagus s en el fons de les runes, i desprs de vncer-lo es transforma en un monstre enorme i horrors, i a lluitar una altra vegada contra ell, ara s, que desprs de vncer-lo, mor. Finalment sembla que tot ha acabat, per hi ha una cosa estranya. Trode i Medea no tornen al seu estat original, estrany. Jessica es queda amb el ceptre de Dhoulmagus i el grup torna a la posada d'Argonia. Sembla que l'aventura no ha acabat, l'aventura noms acabada de comenar... Encara queden secrets ms foscos i malfics per revelar, sembla que Dhoulmagus noms era un pon en una sinistra partida d'escacs... Desprs de passar la nit a la posada d'Argonia, en despertar-se descobrim que Jessica no est, i el bast de Dhoulmagus tampoc... Aix que Heroi, Yangus i Angelo decideixen anar a buscar-la. Llegeamos a Arcdia, un poble dedicat plenament a l'escultura. Ens dirigim a la mansi de Dominic, i veiem Jessica diablic amb el bast, amenaant Dominic i David. Jessica desprs de veure al grup, desapareix. Dominico decideix conjurar una barrera molt potent per a quan torni Jessica, i ens encarrega que aconseguim els Minerals Kran. Aix que anem a la casa dels Kranbartle, i ens diu el fill de Kranbartle, que s el seu pare qui sap de l'existncia de la joia, per que s a la torre de Rydon. Aix que ens dirigim a la torre de Rydon, on coneixem l'anci escultor Rydon Kranbartle, que ens diu que els minerals Kran fuerno usats fa molt temps per construir una esttua d'una dona. Si pensem una mica, ens adonem, aix que els agafem i els hi donem a Dominico, que els Minerals kran, sn els ulls de l'esttua d'Alexandra. Aquest construeix una barrera, mentre que el grup lluita contra Jessica, desprs de vncer-la, Jessica llana un conjur superpotent, per la barrera de Dominico la rebutja, i Jessica queda inconscient, en tot l'escndol, el bast es perd. Jessica torna per si mateix i ens explica tot. El ceptre cont l'nima del senyor de la foscor, Rhaptorne, i que aquest necessita cobrar-se la vida dels hereus dels set savis per tornar a ressuscitar, i manipula l'sser mitjanant el ceptre. La purga s'ha cobrat la vida de quatre hereus, Rylus, Alistair, Abat Francisco i Prsper. Jessica pregunta pel bast, per ens adonem que no el tenim. Desprs de tornar a la mansi de Dominico, veiem Sir. Leopold amb el bast. Aquest assassina David, l'esclau de Dominico, el cinqu hereu dels savis, i Sir. Leopold fuig. Dominico queda destrossat per la prdua de David, i s'adona dels errors que ha coms, i ens demana que detinguem a Sir. Leopold. Toca dirigir-se cap al nord, cap al pas de la neu, cap al poble d'Orkutsk. Per de cam ens atrapa una allau, i despertem a casa d'una anciana, Martha, que ens ofereix allotjament. Desprs de xerrar una estona, ens dna unes herbes i ens diu que les hi donem a Mrek, el curandero d'Orkutsk. Ens dirigim a Orkutsk i ens diuen que Mrek s a la gruta botnica, aix que toca visitar-lo. En arribar all, el veiem inconscient i atrapat pel gel, el rescatem i li donem la bosseta de Martha. Aquest ens ho agraeix, i ens diu que Martha s la seva mare, i tornem al poble, per de cam ens ataquen uns llops possets per Sir. Leopold, i i desprs de deslliurar-nos-en, ens dirigim a la caseta de Martha, per Sir. Leopold se'ns ha avanat i acaba amb la vida de Martha, la sisena hereva dels savis, a Sir. Leopold, li creixen unes enormes ales i surt volant, cap al nord-oest, cap a la residncia del Summe Pontfex. Ens adonem, aix que arribem a la conclusi que necessitem l'ajuda de la Deidiave Empyrea, que necessitem volar per continuar perseguint Rhaptorne. Necessitem la carta nutica, que ens indiqui com arribar cap a Empycchu, l'illa d'Empyrea. Aix que desprs de buscar pel mar, trobem la cova del capit Cuervo, i desprs de destozar al seu esperit, ens lliura la carta nutica. Arribem a Empycchu, i comprovem que s una tribu que idolatra Empyrea. Parlem amb el cap de la tribu, i ens diu que Empyrea quedo atrapada al mn de la foscor desprs de vncer a Rhaptorne en l'antiguitat, i que ara noms es pot veure la seva ombra, per es diu que si segueixes l'ombra d'Empyrea arribes al mn de la foscor. Aix que ja sabeu el que toca, si seguim a l'ombra d'Empyrea ens transportem al mn de la foscor, i comprovem que s igual que el mn de la llum, noms que en blanc i negre. Per una sorpresa ens espera en aquest nou mn, tot just posar un peu a terra, ens ataca Empyrea, i toca lluitar contra ella i vncer-la. Llavors ens dirigim a Empycchu fosca, i el cap ens explica que Empyrea est atacant el llogarret, i no saben per qu, aix que ens dirigim al penjador d'Empyrea, i all parlem amb ella. Aquesta ens explica que Grifigno, un lloctinent de Rhaptorne, ha segrestat el seu ou amb la seva cria, i que l'obliga a atacar l'aleda, aix que ens demana que rescatem la seva cria, i ens porta a la muntanya on s Grifigno. Desprs de derrotar-lo, aquest s'autodestrueix, i destrueix l'ou. La cria d'Empyrea mor, per el seu esperit s'uneix al grup i ens permet volar sempre que vulguem. Aix que tornem al mn de la llum. Podem volar per no tenim ni idea d'on esta Sir. Leopold, aix que ens dirigim a la Vall Triangular, on coneixem la histria del gran mestre Kupas. Fa molt, molt temps, Kupas va veure a un ciclop i a una elfa ferits en un cam, i els cura, i aquests en agrament l'acompanyen a qualsevol lloc, i aix es va fundar la Vall Triangular, on conviuen monstres, elfos i humans. Coneixem el ciclop i l'elfa que van ser salvats per Kupas. L'elfa ens demana que detinguem a Rhaptorne i ens lliura el major tresor de Kupas, el full de l'arbre fosc, full que ens indica la localitzaci d'un gran malament. Aix doncs, seguim Sir. Leopold cap a la residncia del Summe Pontfex a Savella, i el seguim cap a l'interior de la casa. Desprs de vncer-lo, el summe pontfex es desmaia, i entra Marcello i acusa al grup i al Cardenal Rolo d'intent d'assassinat, i ens condemna a Illa purgatori. all passem un mes, tancats a la pres, per finalment grcies a l'ajuda de Rolo, aconseguim escapar d'all, i ens assabentem que el Summe Pontfex va morir fa un mes, i que Marcello est sent envestido com a nou Summe Pontfex a l'illa de Neos. Ens dirigim cap a all, i comprovem que Marcello t el bast de Rhaptorne, per que no est posset per ell. Desprs de vncer-lo, Rhaptorne s'apodera de Marcello, i destrueix l'esttua de la Deessa, per alliberar aix el seu cos. Neos, es converteix en la Ciutadella de Rhaptorne i surt volant. Desprs de recobrar el coneixement, comprovem que Neos est totalment destruda, i Marcello est agafat a un sortint, a punt de la mort. Angelo el salva, i Marcello humiliat, li lliura l'anell de capit templari, i se'n va, per no tornar mai. Ara ha arribat el moment de la veritat, ha arribat el moment d'enfrontar-se a Rhaptorne... Entrem al castell i si arribem al final veurem Rhaptorne,tanto treball per a una bestiola tan petita?. No us preocupeu no s la batalla final, perqu desprs de vncer-lo es fusiona amb la ciutadella i adopta la seva forma final. Per encara no s el moment de lluitar, ja que Rhaptorne crea un escut al seu voltant i no hi ha manera de trencar-lo. Rhaptorne obre les portes del mn de la foscor i els seus serfs apareixen al mn de la llum, per per sort tamb torna Empyrea. amb la seva ajuda i la dels set savis, l'escut de Rhaptorne es trenca. A la fi ha arribat el moment d'enfrontar-se a Rhaptorne cara a cara... Prepareu-vos per a la batalla ms difcil del joc, us portar un ratejo, per desprs de vncer-lo, veurem el final del joc. Asseieu-vos al sof amb les crispetes a m que us l'heu guanyat. Al final podrem veure el grup celebrant-ho als lloms d'Empyrea, i aquesta ens deixar a Trodain i marxar. Tant el rei, com la princesa i com el casitllo i la seva gent, tornen a la normalitat i comena un banquet. Desprs del banquet passaran diversos mesos, on Hroe ser nomenat cap de les tropes del castell de Trodain. Arriba el dia del casament de la princesa Medea amb el prncep Fatuo d'Argonia. Anirem a Savella, a la gran catedral i lloc de residncia del nou Summe Pontfex Rolo. Veurem que Fatuo no deixa entrar a l'esglsia al grup per considerar-los "plebellos". Aix que es colen per la fora, i dins de la catedral Medea li demana a Heroi que fugi amb ella lluny d'all, aix que agafats de la m, es pugen en una carrossa conduda per Trode i tornen a Trodain, i final del joc. Bonito,verdad? Doncs encara queden coses per fer i per descobrir...

 Secrets i extres . 
Per a qui el joc els ha semblat curt o volen ms, no us preocupeis, hi ha una masmorra extra on es revelessin secrets influents sober l'Heroi, i podrem veure un final alternatiu.

Desprs de veure el final dolent, desprs dels crdits, se'ns mostrar l'entrada al Santuari Dragoviano. Si guardes la partida i desprs contnues, podrs accedir en aquesta masmorra secreta. si parles amb els altres membres del grup, descobrirs que tots han tingut el mateix son sobre aquesta masmorra. Noms podrs accedir volant. Una vegada all, veurem que es tracta d'una masmorra llarga i semblant a un laberint. Si consegs superar aquesta llarga masmorra, arribarem a l'entrada del santuari Dragoviano. El grup intentar obrir la porta per els s imposbible. Munchie salta de la butxaca de l'heroi i obre la porta, sospits?. Munchie surt corrent i es perd de vista. Entrem al Santuari Dragoviano i ens rep un anci anomenat Chen Mui. Ens presenta el poble, una raa humana que es pot transformar en drac a ple plaer, per hi ha un problema, la raa s'est debilitant, necessiten la nostra ajuda. Chen Mui ens introdueix al consell de savis de Dragovia, aquests dubtaran per finalment confiaran en el grup. Ens compten que l'Amo dels Dragovianos va intentar dominar la raa mitjanant la seva forma drac, i ara ha perdut el judici i est absorbint la fora vital dels altres Dragovianos. Se'ns demana que derrotem l'Amo dels Dragovianos en combat, per a que aix pugui tornar a la seva forma humana i recuperar el judici. Aix que, desprs de derrotar l'Amo dels Dragovianos en combat, aquest torna al seu estat normal. Llavors tota la raa Dragoviana ens dna les grcies i Chen Mui ens explica la histria. Chen Mui s en realitat Munchie, l'hmster d'heroi, i en realitat s el seu avi. Tot va comenar quan la filla de Chen Mui, Xia, va decidir sortir de Dragovia per viatjar pel mn. Al mn es va enamorar del prncep d'Argonia, el prncep Eltrio, germ ms gran de Clavius. Aquests van mantenir una relaci, per Chen Mui no acceptava aquesta relaci i va tancar Xia a Dragovia. Eltrio en un ltim intent desesperat de tornar a veure a seu estimada, va recrrer la ruta Dragoviana, per va morir a prop del santuario.Xia es va quedar embarassada d'Eltrio, per la tristesa per la mort de seu estimat li va debilitar molt i l'esfor del part va acabar amb la seva vida. Va nixer el beb, l'Heroi, beb mig hum, mitj Dragoviano, i el consell va debatre durant anys sobre si s'havia de quedar el beb o no. Finalment van arribar a la conclusi que podria ser perills per a la raa, aix que van decidir llanar-lo. Chen Mui penedit pels seus errors en el passat, va decidir convertir-se en ratol i viatjar amb Hroe sense revelar la identitat. La memria d'Hroe va ser esborrada i va ser expulsat al mn exterior. Chen Mui li regala a Hroe l'anell arg que Eltrio li va regalar a Xia. Amb aquesta nova informaci en la ment, tornarem a lluitar contra Rhaptorne, i en vncer-lo veurem un nou final, el final definitiu.Es el mateix fins al moment en qu arriben a Savella. Hroe decideix acudir al rei Clavius per detenir el casament, ja que Hroe seria el legtim prncep d'Argonia. Clavius no cedeix davant de les peticions d'Hroe, ja que canviar de prncep a hores d'ara desestabilitzaria al seu poble. L'endem, el mateix, Hroe irromp en el casament, per quan Fatuo diu que el llancin, amb la seva arrogncia i petulncia, Clavius s'aixeca i diu que Fatuo no es pot casar, que el que s'ha de casar amb la princesa Medea, s el seu nebot, Heroi, el fill d'Eltrio, i per tant el legtim hereu al tron. Medea entra a la catedral, trista, per en veure Hroe radia d'alegria. Surten de la catedral agafats de la m, i casats. Llavors se'n van a Trodain amb Trode com a conductor.

I ara s, final d'aquest juegas. Un final molt bonic, per a un joc increble











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335059" title="Equidna de musell llarg oriental" nonfiltered="614" processed="612" dbindex="130615">

L'equidna de musell llarg oriental (Zaglossus bartoni) s una de les tres espcies d'equidnes de musell llarg de Nova Guinea. Viu principalment a Papua Nova Guinea, a elevacions d'entre dos mil i tres mil metres.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335065" title="Palau de la Magdalena" nonfiltered="615" processed="613" dbindex="130616">


El Palau de la Magdalena est situat a la pennsula de la Magdalena, a Santander, Cantbria (Espanya) i va ser construt entre els anys 1909 i 1911, per subscripci popular, com residncia d'estiu de la famlia del rei Alfons XIII fins l'any 1931 (proclamaci de la Segona Repblica Espanyola). Dissenyat pels arquitectes Javier Gonzlez Riancho i Gonzalo Bringas Vega, va ser moblat el 1913, quan va ser inaugurat. El 1914 es van afegir les quadres, d'estil angls amb teulades punxegudes de vessants pronunciats, entramats de fusta, etc.

Es tracta d'una obra eclctica, que combina influncies angleses, amb abundncia de xemeneies, formes dels finestrals, aix com aportis d'estil francs, com l'escalinata de doble tram de l'escala principal, l'asimetria dels cossos de l'edifici i tamb algunes pinzellades regionalistes.

L'edifici consta de dues entrades, una al Nord per a carruatges, amb prtic, i una altra al Sud, que s la principal, amb dues torreons de planta octogonal i una escalinata de trams dobles . El palau s de pedra de mampostera amb cobertes d'esquist. En l'interior destaquen els salons de recepci conservant alguns quadres d'inters, d'autors com Benedito, Sorolla, Sotomayor, etc.

Des de 1932 organitza els cursos d'estiu de la Universitat Internacional Menndez Pelayo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335066" title="Equidna de musell llarg occidental" nonfiltered="616" processed="614" dbindex="130617">

L'equidna de musell llarg occidental (Zaglossus bruijni) s una de les tres espcies d'equidnes de musell llarg que viuen a Nova Guinea. Tamb se n'han trobat restes fssils a Austrlia. Amb el nom de Tachyglossus bruijni, s l'espcie tipus del gnere Zaglossus.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335069" title="Gilby" nonfiltered="617" processed="615" dbindex="130618">
 Gilby    va ser un equip britnic de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Gilby va ser creada la temporada 1961 per Sid Greene i la va fer debutar a la F1 amb el seu fill, el pilot Keith Greene, al GP de la Gran Bretanya finalitzant la cursa en quinzena posici.

K. Greene hi va disputar un total de tres curses, el GP de la Gran Bretanya a la temporada 1961 i els grans premis de Alemanya i Itlia a la temporada segent (1962) no millorant el 15 lloc del seu debut.

Gilby encara va disputar tres GP ms de la m del pilot britnic Ian Raby, encara que aquest no va aconseguir finalitzar cap cursa.

Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 6;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335070" title="Chrysospalax" nonfiltered="618" processed="616" dbindex="130619">

Chrysospalax s un gnere de talp daurat, dins l'ordre dels afrosorcids. Cont dues espcies, el talp daurat hirsut (C. villosus) i el talp daurat gegant (C. trevelyani).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335073" title="Vilatob" nonfiltered="619" processed="617" dbindex="130620">


Vilatob s una masia de Castellar de la Ribera situada al costat nord de la carretera 
C-26 en el tram que va de Solsona a Bassella. S'aixeca a l'extrem SO del serrat de Costamala, a 752 m. d'altitud.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335074" title="Amerindi nord-americ" nonfiltered="620" processed="618" dbindex="130621">
Els amerindis nord-americans sn els pobles originaris de l'Amrica del Nord, i els seus descendents, i els grups tnics que s'hi identifiquen. Es coneixen tamb com a pobles indgenes, americans nadius o primeres nacions. Els amerindis nord-americans es distribueixen per tot el subcontinent i poden ser agrupats en: 
 els amerindis canadencs;
 els amerindis estatunidencs;
 els amerindis mexicans;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335078" title="Algar de Mesa" nonfiltered="621" processed="619" dbindex="130622">

Algar de Mesa s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335089" title="Megina" nonfiltered="622" processed="620" dbindex="130623">

Megina s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335090" title="Masia de Vilatob" nonfiltered="623" processed="621" dbindex="130624">

La Masia de Vilatob s una masia de Castellar de la Ribera.
Situada dalt la carena del l'extrem SO del serrat de Matamala a 747 m. d'altitud, es troba a 365 m. al NO (en lnia recta sobre mapa) de Vilatob i a 400 m. al SE del cim del serrat de Cogul.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335094" title="Trad" nonfiltered="624" processed="622" dbindex="130625">

Trid s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335100" title="Cripta de la Colnia Gell" nonfiltered="625" processed="623" dbindex="130626">

La cripta de la Colnia Gell s una obra d'Antoni Gaud, construda entre 1908 i 1915 per encrrec de l'empresari Eusebi Gell com a edifici religis per als seus treballadors de la Colnia Gell, situada a Santa Coloma de Cervell, prop de Barcelona. 

 Histria i descripci .
El projecte de colnia obrera ideat per Gell disposava d'hospital, fonda, escola, comeros, teatre, cooperativa i capella, a ms de les fbriques i els habitatges dels obrers, en una superfcie total d'unes 160 hectrees. Gaud s'encarreg de la planimetria del conjunt, pel que compt amb la co laboraci dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubi i Josep Canaleta. 

La que hauria sigut esglsia de la Colnia fou projectada per Gaud el 1898, encara que no es co loc la primera pedra fins el 4 d'octubre de 1908. S'ubic en el terreny d'una antiga masia coneguda com Can Soler de la Torre. Lamentablement, tant sols es constru la cripta, ja que a la mort del comte Gell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jess. 

Gaud project una esglsia de planta oval de 25 x 63 metres, amb cinc naus, una central i dos ms a cada costat, amb diverses torres i un cimbori de 40 metres d'altura. Ide un conjunt plenamente integrat en la natura, reflexe del concepte que Gaud tenia de l'arquitectura com a estructura orgnica; per a Gaud, la natura mostra les formes ms idnies per a la construcci, que es reflexen en formes geomtriques reglades com sn el paraboloide hiperblic, l'hiperboloide, l'helicoide i el conoide. La cripta de la Colnia Gell serv a Gaud de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que desprs va aplicar a obres com la Sagrada Famlia.


Per a aquesta obra Gaud ide un nou i curis mtode de calcular l'estructura de l'edifici: en un coberter junt a les obres constru una maqueta a gran escala (1:10), de quatre metres d'altura, on insta l un muntatge confeccionat amb uns cordills dels que penjaven saquets plens de perdigons. En un tauler de fusta fixat al sostre dibuix la planta de l'esglsia, i dels punts sustentants de l'edifici  columnes, intersecci de parets  penj els cordills (per als funiculars) amb els sacs de perdigons (per a les crregues), que aix suspesos donaven la corba catenria resultant, tant en arcs com en voltes. D'aqu treia una fotografia, que un cop invertida donava l'estructura de columnes i arcs que Gaud estava buscant. Sobre aquestes fotografies Gaud pintava, amb gouache o pastel, el contorn ja definit de l'esglsia, remarcant fins a l'ltim detall de l'edifici, tant arquitectnic com estilstic i decoratiu. 

En la confecci de la maqueta intervingueren amb Gaud el seu ajudant Francesc Berenguer, el modelista Joan Bertran, el paleta Agust Massip, el fuster Joan Munn i un enginyer alsaci que treballava a Aiges de Barcelona, Eduard Goetz. Aquesta maqueta fou reconstruda el 1982 a Stuttgart per Jos Tomlow, Arnold Walz i Rainer Grfe sota la direcci de Frei Otto i Jan Molema; actualment es troba al Museu de la Sagrada Famlia. 


Per integrar l'esglsia en el paisatge, Gaud project la superposici d'estructures de diversos materials: la part inferior est composta de murs de paraboloide hiperblic fets amb pedra basltica negra i ma cremat, en para lel amb el terreny obscur sobre el que s'aixeca l'edifici; a mitja altura utilitza ma normal de color burell vermells, a to amb els pins que voregen l'edifici; i a la part superior  si s'hagus construt  haurien figurat tons verds, en contrast amb les branques dels arbres, i blau, groc i blanc per entonar amb els colors del cel. 

Tanmateix, aquesta estructura t un sentit simblic religis d'ascensi des del pla terrenal fins al celestial. Sobre les torres haurien figurat uns coloms blancs, en relaci al nom del poble. Segons la idea original de Gaud, la cripta hauria estat dedicada a la tomba de Jess i l'esglsia superior al Calvari, en un conjunt a lusiu al Sant Sepulcre de Jerusalem. Aquesta idea havia intentat aplicar-la ja al Parc Gell, projecte que tamb contemplava una esglsia que finalment no es constru, co locant-se en el seu lloc el monument al Calvari, conegut avui dia com a Tur de les Tres Creus.

La porta d'entrada mostra a la seva part superior una composici cermica que representa les quatre virtuts cardinals, amb els seus corresponents smbols: la Prudncia una guardiola, la Justcia una balana, la Fortalesa una armadura i un casc i la Temperncia un porr i un ganivet tallant pa. Un prtic de voltes de paraboloide hiperblic antecedeix a la cripta, primer cop que Gaud empr aquesta estructura i primer exemple de voltes paraboloidals a la histria de l'arquitectura. El prtic est tamb decorat amb rajoles, destacant unes grans creus de Sant Andreu en forma d'X.


A la cripta destaquen els grans finestrals, de forma hiperboloidal, coberts amb vidres de colors en forma de ptals de flor o ales de papallona. A l'interior s'alternen pilars circulars de ma amb columnes inclinades de basalt de Castellfollit de la Roca. La cripta t tres altars: el central projectat per Josep Maria Jujol; el de la dreta dedicat a la Verge de Montserrat, obra d'Isidre Puig i Boada; i el de l'esquerra dedicat a la Sagrada Famlia, obra tamb de Jujol. En un lateral se situa la capella del Sant Crist.

La clau de volta cont un crism de la Santssima Trinitat, amb la lletra P (de Pater) en color groc, smbol de la llum; la F (de Filius) en vermell, smbol de martiri; i la S (de Spiritus) en taronja, sntesi dels altres dos. Al llarg de la cripta destaca tanmateix la decoraci amb peixos, smbol de Jess, ja que peix en grec s "ikhthus", acrnim de Iesus Khristos Theos Uios Soter (Jess Crist Du Fill Salvador).

Gaud disseny tamb el mobiliari de l'interior, uns bancs amb reclinatori co locats de forma circular entorn a l'altar major. Destaquen tanmateix les piles d'aigua beneda, confeccionades amb grans petxines marines procedents de Filipines, que arribaven a mans de Gaud de part del comte Gell, propietari de la Compaa Trasatlntica, que feia la ruta amb l'ex-colnia espanyola.

La cripta fou asaltada i incendiada el 19 de juliol de 1936, durant el transcurs de la Guerra Civil, perdent-se numerosos plnols i documents deixats per Gaud, aix com la maqueta polifunicular original. Destinada a magatzem, el 1939 fou restaurada, convertint-se en parrquia el 20 de juliol de 1955 amb la benedicci del bisbe de Barcelona Gregorio Modrego.

L'any 2002 la cripta fou restaurada de nou per la Diputaci de Barcelona i els ministeris de Cultura i Foment, sota la direcci de l'arquitecte Antoni Gonzlez Moreno-Navarro; la intervenci portada a terme ha patit nombroses crtiques por no respectar la voluntat original de Gaud i per esguerrar nombrosos elements estructurals originals. El 2005 la cripta de la Colnia Gell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

 Galeria d'imatges .


 Referncies .


 Bibliografia .
 Bassegoda i Nonell, Joan (1989), El gran Gaud, Ed. Ausa, Sabadell. ISBN 84-86329-44-2.
 Bassegoda i Nonell, Joan (2002), Gaud o espacio, luz y equilibrio, Criterio, Madrid. ISBN 84-95437-10-4.
 Crippa, Maria Antonietta (2007), Gaud, Taschen, Kln. ISBN 978-3-8228-2519-8.
 Flores, Carlos (2002), Les llions de Gaud, Ed. Empries, Barcelona. ISBN 84-759-6949-6.
 Tarragona, Josep Maria (1999), Gaud, biografia de l artista, Ed. Proa, Barcelona. ISBN 84-8256-726-8.

 Vegeu tamb .

 Antoni Gaud;
 Modernisme catal;
 Colnia Gell;

 Enllaos externs .
Colnia Gell a gaudiallgaudi.com;
Colnia Gell a gaudiclub.com;
Visita virtual de la cripta de la Colnia Gell (in English);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335101" title="Baos de Tajo" nonfiltered="626" processed="624" dbindex="130627">

Baos de Tajo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335102" title="Cobeta" nonfiltered="627" processed="625" dbindex="130628">

Cobeta s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335104" title="Herrera" nonfiltered="628" processed="626" dbindex="130629">

Herrera s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335105" title="Rillo de Gallo" nonfiltered="629" processed="627" dbindex="130630">

Rillo de Gallo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 






  Rillo de Gallo;
  Rillo de Gallo;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335106" title="Selas" nonfiltered="630" processed="628" dbindex="130631">

Selas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335107" title="Valhermoso" nonfiltered="631" processed="629" dbindex="130632">

Valhermoso s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335108" title="Alex Turner (msic)" nonfiltered="632" processed="630" dbindex="130633">

Alex Turner (Alexander David Turner) (Sheffield, Anglaterra, 6 de gener de 1986) s el vocalista i guitarrista de la banda Arctic Monkeys. 

 Primers anys .
Fill nic de dos professors, Turner va rebre la seva primera guitarra com a regala de Nadal al 2001 al igual que el seu ve Jaime Cook. D'acord amb Turner, Oasis li va despertar el desig de tocar la guitarra, mentre que les pallassades de Craig Nicholls -vocalista de la banda australiana The Vines- li va fer pensar "Aix es el que implica ser cantant". Turner dna a entendre que en les seves presentacions tracta d'imitar el comportament de Nicholls, dient "Quan toquem alguna cosa fem el que fa Craig Nicholls, actuar com si estigus drogat quan en realitat estava drogat". De tota manera, ha sigut la influncia de la seva mare i el seu pare (a travs de les seves ensenyances d'alemany i msica respectivament) cosa que l'ha ajudat a pulir el seu inters en la llengua i la seva atenci al detall musical:

"La meva mare, no sol s una lingista o alguna cosa aix, sin que sempre ha estat fascinada amb les paraules que signifiquen alguna cosa. s d'aquelles que subratllen coses en els llibres. Per al meu aniversari, em va donar un llibre amb un munt de coses que havia tret de llibres i escrit. Es bona en aix. Jo podria estar com "Qu significa aquesta paraula?" i ella m'ho pot dir".

 Formant la banda .

Juntament amb Andy Nicholson i Matt Helders, Turner asisteix a la Stocksbridge High School, i form Arctic Monkeys al 2002. Turner solia treballar a l'rea del bar als tocs locals, i deia "realment em molestava quan les bandes deien 'Tenim CD's a la part de darrera a la venta - tres lliures cadascun'... un pensava 'Que et follin, Qui et creus que ets?". Sobre aquesta base, Arctic Monkeys entregava maquetes dels seus CDs de manera gratuta. 

Turner sempre ha sigut el principal compositor de la banda, i les seves afilades i doloroses observacions de la ciutat mitjana anglesa l'han portat a comparacions amb el lder de The Streets, Mike Skinner. De totes formes, Turner ha adms que durant els inicis de la banda "ning volia admetre que escrivem (les lletres) aix que ho intentvem amb altres cantants perqu ells ho fessin per nosaltres". A pesar de gaudir de la composici, Turner va demostrar ser tmid per a reconixer que ell "no volia que es burlessin de mi!". Encara aix, admet que sempre li ha agradat compondre i, des que va tenir la seva primera guitarra, s'ha passat la majoria dels seus moments lliures escrivint noves lletres.
Descrivint la seva forma d'escriure noves lletres, Turner diu: 

"Pensar en alguna cosa i escriur, agregant alguna cosa abaix i agregant alguna cosa a aix. El millor material ve quan tenim una melodia i un ritme, aleshores s quantes sllabes tindr cada lnia i desprs construir alguna cosa des d'all, i fer-ho quasi sencer, i tractar de prestar atenci a cada aspecte".

 Nous projectes .

Turner  l'agost de 2007 va gravar un disc amb el seu amic Miles Kane, del grup The Rascals, i el productor James Ford. El projecte va ser denominat The Last Shadow Puppets i l'lbum, titulat "The Age Of Understatement", com el primer single, que va sortir el 21 d'abril de 2008.

 Altres projectes .

Turner va treballar amb el raper Dizzie Rascal a la can "Temptation" de l'lbum de Rascal, Maths and English (Matemtiques i Angls). 

 Equipament musical .

En la primera etapa del grup era conegut per tocar una American Fender Stratocaster color  Arctic White , encara que qualsevol relaci entre la banda i el color de la guitarra de Turner no ha sigut confirmada. Tamb en aquesta etapa utilitzava una Stratocaster negra. 
Per la gravaci de Favourite Worst Nightmare us distintes guitarres: Fender Stratocaster Arctic White mexicana, American Stratocaster Olympic White, American Stratocaster en blanc i negre, Gretsch Spectra Sonic, Gibson ES (model sense determinar. Similar a la utilitzada per Jamie Cook, probablement ES-335).
Desprs del llanament del seu segon lbum, en directe Alex Turner fa servir una Fender Bronco de color negre, molt similar a la Fenser Mustang, sent la nica diferncia entre ambdues que la Bronco tan sols t una pastilla al pont. En algunes canons utilitza una Gretsch Spectra Sonic.

En quant a amplificadors, actualment usa en directe un Fender Vibroverb per a sons nets i un Selmer Zodiac 30 per a sons distorsionats. El Fender es microfonat per un micro Sennheiser e 906, mentre que en el Selmer s'utilitza un Shure 57. A ms, segons l'enginyer de monitors de la banda Will Doyle, es colloca un Sennheiser 421 darrera cada pantalla. Altres amplificadors usats anteriorment sn el Vox AC30 i l'Orange AD30.

En quant a pedals d'efectes, actualment Alex utilitza el mtic Ibanez Ts-808 Tubescreamer per a distorsi, Hughes & Kettner Tube Rotosphere, Danelectro Reel Echo, Electro-Harmonix Deluxe Memory Man, Boss LS-2 Line Selector i Boss TU-2 Tuner. 
A l'etapa del primer disc, la pedalera d'Alex es componia simplement de dos ProCo Rat 2 i un Boss TU-2 Tuner.

 Vida privada .

Turner ha mantingut una vida molt privada, i va rebutjar enrgicament a la premsa quan va ser declarat com L'home ms cool del planeta per la revistaNME al Desembre de 2005. S'ha distanciat de l'estil de vida clebre, ell i la resta de la banda han sigut vists varies vegades per Sheffield. A l'igual que els altres membres, rarament fa comentaris referent a les seves relacions personals.

La can Fluorescent Adolescent es la nica can co-acreditada a l'antiga nvia de Turner, Johana Bennett. La seva nvia actual es Alexa Chung, model i presentadora de Tv.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335109" title="Joaquim Pi i Arsuaga" nonfiltered="633" processed="631" dbindex="130634">
Joaquim Pi i Arsuaga fou un metge, periodista i poltic catal, fill de Francesc Pi i Margall. Militant del republicanisme federalista, es present infructuosament a les eleccions generals de 1901 pel districte de Sabadell, per no va sortir escollit, encara que s ho aconsegu el 1903. Novament fou escollit diputat el 1905 i per la Solidaritat Catalana a les eleccions de 1907. Durant la Segona Repblica Espanyola fou un dels dirigents del Partit Republic Democrtic Federal, partit amb el que fou escollit diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1931.

 Referncies .

 Diputats republicans de 1931;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335112" title="Sbastien de Pontault de Beaulieu" nonfiltered="634" processed="632" dbindex="130636">

Sbastien de Pontault de Beaulieu (c. 1612 - 1674), senyor de Beaulieu-le-Donjon i cavaller de l'orde de Sant Miquel, conegut com el Cavaller de Beaulieu, fou un militar i enginyer francs.

 Biografia .
Beaulieu fou mariscal de camp i enginyer militar al servei de Llus XIV de Frana. 

Pels mapes i plnols del terreny i de les fortificacions dels camps de batalla que dibuix i fu gravar i imprimir per al rei, s considerat un dels creadors de la topografia militar.

 Obres .

 Les glorieuses conqutes de Louis le Grand, roy de France et de Navarre, ou sont representes les cartes, profils, plans des villes avec leurs attaques, combats, batailles et victoires, prises, et remportes sur ses ennemis, tant par mer que par terre, 2 vol. en 4 toms in-fol., Pars, chez l'Autheur, s. d. . Conegut en edicions successives com el Petit Beaulieu i el Grand Beaulieu, s un enorme recull de mapes i plnols de setges, batalles i expedicions franceses del regnat de Llus XIV des de la batalla de Rocroi fins a la presa de Namur (1643-1692). Beaulieu, amb el concurs de diferents gravadors, elabor i public les lmines separadament des de 1646. Desprs de la seva mort, foren recollides i editades en aquestes colleccions per la seva neboda, Reine des Roches Beaulieu, i el marit d'aquesta, que ampliaren l'abast cronolgic fins 1694 amb altres collaboradors. Inclou valus material sobre la Guerra dels Segadors i sobre la Guerra dels Nou Anys a Catalunya. Contingut general de l'edici ms extensa:
I. 1. Plans et cartes des villes d'Artois. 2. Les plans et profils des principals villes et lieux considrables du comt de Flandres ... 3. Les plans et profils des principals villes t lieux considrables du comt de Bourgogne ... ;
II. plans et profils des principals villes et lieux considrables du comt de la Margreute de Catalogue. ;
III. Plans et profils des principales villes des Duchs de Lorraine et Bar ... ;
IV. 1. Plans et profils des principals villes et lieux considrables du comt de Haynaut ... pagedat-zrout. 2. plans et profils des principals villes et lieux considrables du comt d'Alost ou Flandre imperiale. 3. Les plans et profils des principals villes et lieux considrables du Duch de Brabant ... 4. plans et profils des principals villes et lieux considrables du duch de Cambray .... 5. Plans et profils des principals villes du comt de Namur .... 6. plans et profils des principals villes ... du duch de Limbovrg .... 7. plans et profils des principals villes ... du duch de Luxembovrg ...;
V. 1. Les plans et profils des principals villes et lieux considerables du comt de Flandre ... 2. Les plans et profils des principals villes et lieux considrables du comt d'Alost ou Flandre imperiale ... 3. Les plans et profils des principals villes et lieux considrables du Duch de Brabant ... 4. Les plans et profils des principals villes et lieux considrables du Duch de Gueldre ... 5. Les plans et profils des principals villes et lieux considrables du Duch de Cambray ... 6. Les plans et profils des principals villes et lieux considrables du Comt de Haynaut ... 7. Les plans et profils des principals villes et lieux considrables du Comt de Namur ... 8. Les plans et profils des principals villes et lieux considrables du Duch de Limbourg ... 9. Les plans et profils des principals villes et lieux considrables du Duch de Lvxembourg ... ;
VI. 1. Les plans et profils des principals villes et lieux considrables de la Principaut de Catalogne, avec la carte generale et les particulieres de chaque gouvernement. 2. plans et profils des principals villes et lieux considrables du comt de Rousillon, Conflant et Cerdagne ... ;

Bibliografia.

Vronique Meyer, "Sbastien Pontault de Beaulieu et la leve du sige d'Arras", Nouvelles de l'estampe, 178 (2001), 7-23.
 F. Pellicer, "Les glorieuses conqutes de Louis le Grand (Le Grand Beaulieu ou Beaulieu XV) de Sbastien Pontault de Beaulieu: Quelques problmes d attribution", a M. Barrucand (ed.), Arts et culture: une vision mridionale. 4e congrs national d archologie et d histoire de l art (Montpellier, 7-10 novembre 1996), 2001.
Wolfgang Reiniger, Beaulieu: die Kupferstiche zu den Feldzgen Ludwig XIV., insbesondere zu denen in Deutschland. Katalog, Bad Kreuznach, Reiniger, 2000.
Les plans et profils des principales villes et lieux considerables de la Principaut de Catalogne, avec la carte generale et les particulieres de chaque gouvernement, par le Chevalier de Beaulieu, ed. facs. parcial reprodueix 40 de les 82 lms. de l'original de l'ed. d. 1707, Barcelona, Gustavo Gili, 1981 Josep-Maria Martnez Hidalgo, "Introducci explicativa a la selecci de quaranta lmines de Les plans et profils des principales villes et lieux considerables de la Principaut de Catalogne du Chavalier Beaulieu".
Plan du sige de la ville de Barcelone avec la carte de la cte de la mer depuis le Cap de Cervere jusqu'aux environs de Llobregat, dedi au Roy, 1698, ed. facs., Barcelona, Institut Cartogrfic de Catalunya, 2006 Joan Capdevila Subirana, "Estudi introductori".

Enllaos externs.
Gravats de Beaulieu de ciutats del Nord de Frana ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335118" title="Tenrec orellut" nonfiltered="635" processed="633" dbindex="130637">

El tenrec orellut (Geogale aurita) s una espcie de tenrec. s endmic de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos secs tropicals o subtropicals i les zones arbustoses seques tropicals o subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335123" title="Tenrec espins gros" nonfiltered="636" processed="634" dbindex="130638">

El tenrec espins gros (Setifer setosus) s una espcie de tenrec. s endmic de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos secs tropicals o subtropicals, els boscos humits baixos tropicals o subtropicals, les montanes humides tropicals o subtropicals, la sabana seca, la sabana humida, les zones arbustoses seques tropicals o subtropicals, les zones arbustoses humides tropicals o subtropicals, les zones arbustoses de gran altitud tropicals o subtropicals, les zones herboses seques baixes tropicals o subtropicals, les zones herboses seques altes tropicals o subtropicals, jardins rurals, i rees urbanes. s l'nica espcie del gnere Setifer.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335125" title="Micropotamogale" nonfiltered="637" processed="635" dbindex="130639">

Micropotamogale s un gnere de petits tenrecs semblants a lldries originaris d'hbitats riberins de les jungles de l'oest d'frica. S'alimenten d'animals aqutics i d'insectes que troben i capturen.

Se'n reconeixen dues espcies:
 Musaranya lldria del Ruwenzori (Micropotamogale ruwenzorii);
 Musaranya lldria nana (Micropotamogale lamottei);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335129" title="Tenrec aqutic" nonfiltered="638" processed="636" dbindex="130640">

El tenrec aqutic (Limnogale mergulus) s l'nic tenrec aqutic conegut, i viu a l'est de Madagascar, frica. Mesura entre 25 i 39 cm, i en el passat es cregu que s'havia extingit. S'alimenta de crancs, insectes aqutics i crancs de riu. Pesa entre 40 i 60 grams, i se'l considera vulnerable. s l'nica espcie del gnere Limnogale.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335137" title="Tenrec musaranya" nonfiltered="639" processed="637" dbindex="130641">

Els tenrecs musaranya (Microgale) sn un gnere de tenrec. Cont les segents espcies:

Tenrec musaranya cuacurt (Microgale brevicaudata);
Tenrec musaranya de Cowan (Microgale cowani);
Tenrec musaranya de Dobson (Microgale dobsoni);
Tenrec musaranya de Drouhard (Microgale drouhardi);
Tenrec musaranya arborcola (Microgale dryas);
Tenrec musaranya pllid (Microgale fotsifotsy);
Tenrec musaranya grcil (Microgale gracilis);
Tenrec musaranya de nas nu (Microgale gymnorhyncha);
Tenrec musaranya de Jenkins (Microgale jenkinsae);
Microgale jobihely;
Tenrec musaranya cuallarg (Microgale longicaudata);
Tenrec musaranya de muntanya (Microgale monticola);
Tenrec musaranya de Nasolo (Microgale nasoloi);
Tenrec musaranya pigmeu (Microgale parvula);
Tenrec musaranya cuallarg meridional (Microgale principula);
Tenrec musaranya petit (Microgale pusilla);
Tenrec musaranya de dents de musaranya (Microgale soricoides);
Tenrec musaranya de Taiva (Microgale taiva);
Tenrec musaranya de Talazac (Microgale talazaci);
Tenrec musaranya de Thomas (Microgale thomasi);

Espcies extingides.
Microgale macpheei - subfssil de Madagascar. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335142" title="Tenrec musaranya cuacurt" nonfiltered="640" processed="638" dbindex="130642">

El tenrec musaranya cuacurt (Microgale brevicaudata) s una espcie de tenrec. s endmic de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos secs tropicals o subtropicals i els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335144" title="Microgale jobihely" nonfiltered="641" processed="639" dbindex="130643">

Microgale jobihely s un espcie de tenrec del gnere Microgale que viu al massiu de Tasratanana al Madagascar, en boscos tropicals a una altitud de 1420-1680 metres per sobre el nivell del mar. Segons les dades gentiques, aquesta s l'espcie ms propera al tenrec musaranya de Cowan (M. cowani). L'etimologia del seu nom prov d'un dialecte nord del malgaix i s una combinaci de les paraules joby "fosc" i hely "petit". Se li don aquest nom perqu M. jobihely s precisament un animal petit i fosc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335147" title="Tenrec musaranya de Cowan" nonfiltered="642" processed="640" dbindex="130644">

El tenrec musaranya de Cowan (Microgale cowani) s una espcie de tenrec musaranya. s endmic de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals, les montanes humides tropicals o subtropicals, les plantacions, i antics boscos altament degradats.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335156" title="Tenrec musaranya de Dobson" nonfiltered="643" processed="641" dbindex="130645">

El tenrec musaranya de Dobson (Microgale dobsoni) s una espcie de tenrec musaranya. s endmic de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals, les montanes humides tropicals o subtropicals, les plantacions, i antics boscos altament degradats.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335161" title="Tenrec musaranya de Drouhard" nonfiltered="644" processed="642" dbindex="130646">

El tenrec musaranya de Drouhard (Microgale drouhardi) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals i les montanes humides tropicals o subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335166" title="Tenrec espins petit" nonfiltered="645" processed="643" dbindex="130647">

El tenrec espins petit (Echinops telfairi) s una espcie de tenrec endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos secs tropicals o subtropicals, les sabanes seques, les zones arbustoses seques tropicals o subtropicals, i les zones herboses seques baixes tropicals o subtropicals.

s l'nica espcie del gnere Echinops.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335168" title="Alesana" nonfiltered="646" processed="644" dbindex="130648">


Alesana s una banda americana de post-hardcore, creada en octubre del 2004, a Raleigh, Carolina del Nord, Estats Units. El seu nom prov d'Aliceanna, que era un carrer de la ciutat de Baltimore on Shawn i Patrick van comenar a escriure junts, per finalment el van canviar a Alesana.

Historia.
La banda es va formar a Raleigh, Carolina del Nord, Estats Units, l'octubre del 2004 pel guitarrista Shawn Milke, el guitarrista Patrick Thompson, el vocalista Dennis Lee, i el que toca el baix, Steven Tomany; Alesana rpidament va pujar a l'escena post-hardcore de Raleigh, encara que el seu estil de msica es creu que es del tipus "scream" o "screamo" ells van negar aquests rumors a l'igual que les seves canons eren demonaques. El 2005 van firmar amb el segell Tragic Hero Records.

En maig del 2005, Alesana va comenar a treballar en el seu primer EP. El disc Try This Whith Your Eyes Closed (Intenta fer aix amb el ulls tancats) es va llanar al mercat a meitat de juny del 2005. Amb les adicions d'Adam Ferguson com tercer guitarrista/vocalista i Jeremy Bryan a la bateria, Alesana estava llest per iniciar el seu primer viatge pels Estats Units aquell estiu.

La difusi per part de los fans, la promoci a Internet i les ventes en lnia donaren la possibilitat que el seu EP arribs a Europa, Austrlia, Amrica Central i als Estats Units. Puesto que el lanzamiento del disco de Alesana ha sido exitoso, ellos han dado muchos conciertos por los Estados Unidos (incluyendo el festival de la piedra angular y un episodio de la serie de MTV "Mis Dulces Diesciseis "My Sweet Sixteens").

El 6 de juny del 2006 la banda lanzo su primer lbum titulado, On Frail Wings of Vanity and Wax (En las frgiles alas de vanidad y cera). A finales del 2006 y comienzos del 2007 la banda realizo un tour por Estados Unidos y Mxico, junto a varios artistas como Haste the Day. A finales del 2006 la banda firmo con el sello Fearless Records. En noviembre del 2006 Alesana, hizo su primer Tour por Mxico teniendo excelentes resultados y creando nuevos seguidores en este pas Latinoamericano. Para Feb/Marzo del 2007 Alesana regreso a Mxico, cumpliendo una promesa de volver y cosechando nuevos resultados. 
	
En el 2007 se presentaron en el Vans Warped Tour. Recientemente grabaron su cancin "Apology" en acustico para el lbum "Punk Goes Acoustic 2". El 20 de Marzo re-lanzaron su disco On Frail Wings of Vanity and Wax, con algunos temas mas, y en donde incluyeron su primer videoclip para la cancin "Ambrosia". Tras el reciente xito de su tour sudamericano 2007, Alesana prometio volver con mucho ms, para el 2008, pero no se pudo presentar del 14 al 18 de Mayo en las ciudades de Mxico, Guadalajara y Monterrey en el Festival Xtremo 2008por problemas en sus papeles de visa y pasaporte pero prometieron nuevas giras en mexico despues de terminar el warped tour.

Su nuevo album Where Myth Fades To Legend (Donde el mito se descolora a la leyenda), fue lanzado el 3 de Junio de 2008.

La Banda realizar una nueva visita a Sud America entre fines de Septiembre y principios de Octubre visitando: Argentina, Brasil, Chile, Colombia y Peru.

En el mes de junio shane crump (Bajo) Deja alesana por motivos personales, Se sabe que alomejor es porque quiere formar otra banda en su pueblo natal donde vive su familia, o solo por problemas emocionales, ya que shane ya habia intentado salirse de alesana pero su objetivo era grabar el album Where the myth fades to legend Y ya que se salio en el pleno warped tour, alesana no pudo tocar un dia en el warped, ya que no tenian bajista, pero adam ferguson( guitarra, vocales) estuvo a cargo del bajo por una semana hasta la incorporacion del nuevo bajista que lo unico que se sabe que se llama jack y se apoda jake , adam ferguson tuvo que seguir tocando bajos por 3 dias hasta que jake se aprendiera porlomenos 5 canciones en 3 dias (ya que estaban en pleno warped tour).
Esta noticia es lamentable para alesana, ya que shane ya se habia acostumbrado a alesana, el estilo de shane combinaba con alesana, sus coreografias, Y se dice que el famoso bajo de shane(Uno color madera) que usaba casi siempre se lo regalo a su querido amigo Patrick thompson (Guitarra).

 Integrants .
Dennis Lee - Vocalista (2004-) ;
Shawn Milke - Vocalista/Guitarra/Piano (2004-) ;
Patrick Thompson - Guitarra (2004-) ;
Adam Ferguson - Guitarra/Vocalista (2005-)  ;
Jeremy Bryan - Bateria (2005-);
Jack (Jake) - Baix (2008-);

Membres anteriors.
Shane crump Bajo(2007-2008);
Steven Tomany - Bajo (2004-2007) ;
Will Anderson - Batera (2005-2006) ;
Daniel Magnuson - Batera (2004-2005);

Discografia.
lbums.
2006: On Frail Wings of Vanity and Wax (Tragic Hero Records);
2007: On Frail Wings of Vanity and Wax (Rellanament) (Fearless Records);
2008: Where Myth Fades To Legend (Fearless Records);

EP.
2005: Try This With Your Eyes Closed (Tragic Hero Records);

Aparicions en recopilatoris.
Apology (Acstic) - Punk Goes Acoustic 2;
Apology (Acstic) - HiMyNameIsMark Podcast;
Apology - All the Tragedy Money Can Buy;
Beautiful in Blue  - All the Tragedy Money Can Buy;
Goodbye, Goodnight For Good - All the Tragedy Money Can Buy;
Seduction - Warped Tour 2008 Tour Compilation;
My Hero Is Me - All The Tragedy Money Can Buy;

Indites (2003).
 Cancer Or Car Accidents - Sesiones Baltimore;
 Days That End In Why - Sesiones Baltimore;

Senzills.
A Most Profound Quiet - (Mayo, 2008);
The Uninvited Thirtheenth - (Mayo, 2008);

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web oficial ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335171" title="Tenrec ratllat" nonfiltered="647" processed="645" dbindex="130649">

Els tenrecs ratllats (Hemicentetes) sn un gnere de tenrecs que cont dues espcies: el tenrec ratllat de les terres altes (H. nigriceps) i el tenrec ratllat de les terres baixes (H. spinosus).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335173" title="Tenrec d'arrossar" nonfiltered="648" processed="646" dbindex="130650">

Els tenrecs d'arrossar (Oryzorictes) sn un gnere de tenrecs que cont dues espcies:
 Tenrec d'arrossar central (Oryzorictes hova);
 Tenrec d'arrossar tetradctil (Oryzorictes tetradactylus);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335175" title="Abbie Hoffman" nonfiltered="649" processed="647" dbindex="130651">
Abbott Howard "Abbie" Hoffman (30 de novembre, 1936   12 d'abril, 1989) va ser un  activista social i poltic dels Estats Units, co-fundador del Youth International Party (Partit Internacional de la Juventut) conegut tamb com a "Yippies". Posteriorment, es va convertir en un fugitiu de la llei, que visqu sota un sobrenom seguint una condemna per trfic de cocana.

Hoffman fou arrestat i jutjat per conspiraci i incitaci a la violncia pel seu rol durant les protestes i pels violents enfrontaments amb la policia durant la convenci nacional Demcrata de 1968. En aquestes accions va participar junt amb un grup anomenat  Chicago Seven (Els set de Chicago).

Hoffman va agafar importncia durant els anys 1960, tot i que practic la major part del seu activisme durant els 70, i ha quedat com un smbol de la revoluci estudiantil i d'activisme radical d'aquella poca. A la seva autobiografia de 1980 Massa aviat per ser una pellcula, es va descriure a ell mateix com un anarquista (de lnia anarcocomunisme).

 Pellcules .
Li van realitzar una pellcula autobiogrfica al 2000 anomenada Roba aquesta pellcula en relaci al seu llibre ms conegut Roba aquest llibre. 

 Biografia .
Hoffman va nixer al vell mig d'una famlia jueva a Worcester, Massachusetts. Desprs de ser expulsat de l'escola pblica, es dirigeix a la Worcester Academy, graduant-se al 1955. Desprs ingressa en la Universidad Brandeis, obtenint un B.A. al 1959. Finalment, obt un Doctorat en psicologia de la UC Berkeley.

 Bibliografia .
 No ficci .
 Fuck the System (1967) ;
 Revolution For the Hell of It (1968) ;
 Woodstock Nation (1969);
 The Conspiracy: the Chicago Eight Speak Out (with Noam Chomsky, John Froines, David Dellinger, Tom Hayden, Rennie Davis, Lee Weiner, Bobby Seale and Jerry Rubin) (1969);
 Steal This Book (1971);
 Vote! - A Record, A Dialogue, A Manifesto - Miami Beach, 1972 And Beyond (with Jerry Rubin and Ed Sanders) (1972);
 To america With Love: Letters From the Underground with Anita Hoffman (1976);
 Soon to Be a Major Motion Picture (1980);
 Square Dancing in the Ice Age (1982);
 Steal This Urine Test (1987);
 More Than You Ever Wanted To Know About Nuclear Waste Transports (pamphlet, unknown year);

 No ficci pstuma .
 The Best of Abbie Hoffman (1990);
 Steal This Book: 25th Anniversary Edition (1996);
 Preserving Disorder: The Faking of the President 1988 (with Jonathan Silvers) (1999);
 Autobiography of Abbie Hoffman: Second Edition (2000);
 To america With Love: Letters From the Underground with Anita Hoffman (second edition) (2000);
 Steal This Book (Four Walls Eight Windows edition) (2002);

 Discografia .
 Paraula Parlada .
 Wake Up, America! Big Toe Records (1970) http://www.ubu.com/sound/hoffman.html;

 Referncies .

 p. xvii: "Abbie was diagnosed in 1980 as having bipolar disorder, more commonly known as manic depression."

 Enllaos externs .

FBI electronic reading room: Abbie(Abbott)Hoffman;
Chicago 7 Abbie Hoffman;
NNDB Biographical;
Gadfly Online Hoffman;
San Francisco Chronicle: Anita Hoffman ;
Hoffman's appearance in Forrest Gump;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335179" title="Perode de Gauss" nonfiltered="650" processed="648" dbindex="130652">
En matemtiques i ms precisament en aritmtica modular, un perode de Gauss s una certa clase de suma d'arrels de la unitat. Els perodes de Gauss permeten clculs explcits als cossos cyclotomics, en relaci amb la teoria de Galois i l'anlisi harmnica sobre un grup abeli finit. 

Foren introduts pel matemtic alemany Carl Friedrich Gauss i van ser la base de la seva teoria de construcci amb regla i comps. Per exemple, la construcci del polgon a 17 costats, que li va donar fora reputaci, depenia de l'lgebra d'aquests perodes, dels quals

 ;

N's un exemple quan s'escriu de la forma 

;

amb 

  (La primera arrel complexa 17ena de la unitat).

La primera arrel dissetena complexa de la unitat s un vector del pla complex que t mdul 1 i angle 2 /17, per tant la seva part real s cos(2 /17) i la seva part imaginaria sin(2 /17). multiplicant aquesta arrel per si mateixa 16 cops (elevant-la a 16) resulta un nombre complex que t per mdul 1 (1 elevat a 16=1)i angle 16(2 /17)=2 -(2 /17) per tant la seva part real tamb s cos(2 /17) per la seva part imaginaria s -sin(2 /17). Per aix al sumar-los les parts imaginaries s'anullen i queda un nombre real que val 2cos(2 /17).


Sumatoris bsics.
Els perodes de Gauss tenen una teoria fora rica. Alguns dels resultats ms senzills sn que el sumatori
;
s zero si k no s divisor de n, i s igual a k si k s divisor de n. Donat un carcter de Dirichlet   mod k, el sumatori de Gauss associat amb   s

;

Pel cas especial de  el carcter principal de Dirichlet, el sumatori de Gauss es redueix al sumatori de Ramanujan:



on   s la funci de Mbius.

 Definicions generals .

En general, per un nombre natural donat n > 1, els perodes de Gauss sn les sumes de diverses arrels n-simes de 1, o en altres paraules, diverses sumes de termes

 ;

on

 ;

i a s un nombre natural amb (a, n) = 1. Existeix un perode P per a cada subgrup H del grup 

 ;

dels residus inversibles mdul n, i per a cada rbita O de H actuant sobre les arrels primitives n-ssimes, per exponenciaci. Es a dir, es pot definir

  ;

s la suma de 

  ;

En l'rbita O.

Una altra manera d'establir aquesta definici s fer-ho en termes de la traa del cos. Es t 

 ;

per a un cert sub-cos L de  i un cert j primer amb n. Aqu, per que correspongui a la forma precedent de la definici, es pren H com el grup de Galois de , amb l'identificaci

 ;

Subministrada escollint  com l'arrel de la unitat de referncia.

 Exemple .

La situaci ms senzilla s quan n s un nombre primer p > 2. En aquest cas, G s cclic d'ordre , i posseeix un subgrup H d'ordre d per a cada factor d de . Per exemple, es pot prendre H d'ndex dos. En aquest cas, H est constitut pels residus quadrtics mdul p. Per tant, un exemple d'un perode de Gauss s

 ;

Suma estesa a  termes. Tamb existeix un perode P* que suma els exponents dels residus no quadrtics. Es fcil veure que es t

 ;

dons al cant esquerra hi ha totes les arrels p-ssimes de 1 tret del propi 1 (com que la suma de totes s 0 si hi manca l'1 la suma de les altres ha de ser -1). Se sap tamb, a partir de la definici de la traa, que P est vinculat a una extensi quadrtica de . Per tant, P satisf una equaci quadrtica de coeficients enters. Elevar al quadrat P com una suma condueix a un problema de recompte, en relaci amb quants residus quadrtics sn seguits per residus quadrtics, que pot ser resoldre per mtodes elementals (com es diria actualment, calcular una funci zeta local, per a una corba que s una cnica). Aix dna el resultat:

 o , per a  o  respectivament.

Aix, per tant, dna la informaci precisa a propsit del cos quadrtic enllaat a . (aix tamb es podria deduir amb arguments de ramificaci en teoria algebraic de nombres; veure Enter quadrtic).

Com s'ha vist, la arrel quadrada correcte s la positiva ( i cops l'arrel positiva), en tots dos cassos.

 Sumatoris d Gauss .


Els perodes de Gauss estan connectats ntimament amb una altra classe de sumatoris d'arrels de la unitat, que es continuen anomenant normalment sumatoris de Gauss (de vegades sumes gaussianes). La quantitat

;

que ha aparegut ms amunt s l'exemple no vulgar ms senzill. S'observa que tamb ex pot escriure
;

on  aqu representa el smbol de Legendre (a/p), i el sumatori s'estn sobre les classes de residus mdul p. El cas general dels sumatoris de Gauss substitueix aquesta elecci de  per qualsevol carcter de Dirichlet mdul n, el sumatori s'estn sobre les classes de residus mdul n (amb la convenci usual  si (a,n) > 1). 

Aquestes quantitats sn ubiqesen teoria del nombres; per exemple, apareixen significativament en les equacions funcionals de les funcions L. (Els sumatoris de Gauss sn, en cert sentit, el cos finit equivalent a la funci gamma).

 Relaci entre els perodes i els sumatoris .

La relaci amb els perodes de Gauss ve de l'observaci segent: el conjunt dels a mdul n per al qual pren un valor donat, s una rbita O del tipus introdut abans. Les sumes de Gauss, per tant, es poden escriure com combinacions lineals dels perodes de Gauss, amb els coeficients ; el recproc tamb s cert, com una conseqncia de les relacions d'ortogonalitat (vegeu el pargraf lgebra del grup de l'article Carcter d'un grup finit) per al grup . En Altres Paraules, els dos conjunts de quantitats sn transformades de Fourier l'un de l'altre. Els perodes de Gauss estan lligats en cossos ms petits, en general, ja que els valors del  quan no s un nombre primer p sn les (p - 1) issimes arrels de la unitat. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335186" title="Lotte Friis" nonfiltered="651" processed="649" dbindex="130653">










Lotte Friis (n. 9 de febrer de 1988) s una nedadora danesa de Horsholm.

Acabant tercera en 1500 m. lliures al Campionat Europeu de Nataci 2008 feia la seva primera medalla de curs llarga important.

Als Jocs Olmpics d'estiu 2008 guany una medalla de bronze en 800 m. lliures.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335187" title="Tenrec ratllat de les terres altes" nonfiltered="652" processed="650" dbindex="130654">

El tenrec ratllat de les terres altres (Hemicentetes nigriceps) s un tenrec insectvor que viu a les terres altes centrals de Madagascar. El seu cos ratllat blanc i negre est cobert d'espines, que posa erectes si se l'espanta. Les espines es poden separar i quedar-se clavades al cos d'un predador curis. El tenrec ratllat de les terres altes utilitza el seu llarg musell per excavar sota fulles i escora, buscant cucs de terra, el seu aliment principal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335189" title="Tenrec ratllat de les terres baixes" nonfiltered="653" processed="651" dbindex="130655">

El tenrec ratllat de les terres baixes (Hemicentetes semispinosus) s un petit tenrec que viu a Madagascar, frica. Mesura 19 cm i pesa fins a 275 grams. S'alimenta principalment de cucs i larves, i no t cua. Viu en grups de quinze animals o ms.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335195" title="Estadi Olmpic de Tianjin" nonfiltered="654" processed="652" dbindex="130656">
L'Estadi Olmpic de Tianjin (Xins simplificat:            ) s un estadi de futbol a Tianjin (la Xina). Va ser una de les seus del torneig de futbol dels Jocs Olmpics de 2008.

T una capacitat de 60.000 espectadors. Va ser inaugurat el 2006 sota disseny de l'estudi d'arquitectes japons AXS SAWTO Inc.

Est ubicat al sud de la ciutat xinesa, al districte de Nankai.

El setembre de 2007 va allotjar alguns partits de la Copa Mundial Femenina de Futbol de 2007.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335196" title="Quartera" nonfiltered="655" processed="653" dbindex="130657">
Una quartera s una mesura antiga, de diferent capacitat segons qu s'havia de mesurar i tamb segons el territori on s'aplicava. Per aix el mostassaf de les batllies catalanes disposava d'estris per a la quartera estndard del seu territori. S'han conservat mesures d'aquesta mena a Falset i la Seu d'Urgell, per exemple, entre altres llocs.


La quartera de gra solia oscillar a l'entorn dels 70 litres; la d'olives, al voltant dels 80; la de sembradura equivalia a l'espai que es podria sembrar amb una quartera de blat.

Aquestes mesures foren suprimides amb la implantaci del Sistema mtric decimal, per en molts mbits rurals els pagesos encara s'entenen amb aquesta mesura, a l'hora de considerar la capacitat de les terres que treballen, per exemple.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335200" title="Pere Joan de Zaforteza" nonfiltered="656" processed="654" dbindex="130658">
Pere Joan de Zaforteza fou un conegut advocat fiscal mallorqu (S.XVI).  Aquest advocat pertany a una de les principals families
aristocrtiques de les Balears. Al marxar-se de l'illa el virrei Gualbes a causa de les Germanies, aquest nombr a Zaforteza, lloctinent de Mallorca.

Fou propietari de la possessi Raixa en la primera meitat del segle XVI.  A causa de les guerres de germanies a Mallorca es refugi primer a Valldemossa i desprs dins la vila d'Alcdia.  Fugia dels atacs dels agermanats que le anaven al darrera, ja que com fiscal reial es veu que va prisionar a ms d'un d'ells.

Segons la histria d'Alcdia, entr dins la vila grcies a un atuend de frare, a on fou molt ben rebut.  Agaf un vaixell i part cap a la pennsula, molt possiblement fins a Barcelona i d'all fins a Logroo a on es trobava l'emperador, a qui inform i suplic ajuda per Alcdia i als no agermanats.  L'emperador molt disgustat envi a Alcdia al capit Velasco amb una gran armada que ajudar a posar f a un dels passatges histrics ms cruels de la histria de Mallorca.

Els agermanats al enterar-se de la fugida de Zaforteza i la seva visita al emperador, assassinaren a tota la seva familia que viven a Palma. L'nic membre Zaforteza que es libr fou el seu fill, Mateu de Zaforteza, que es va poder salvar milagrosament.

BIBLIOGRAFIA.
VENTAYOL SUAU, Pere- Historia de Alcdia. Tomo I - Mallorca, 1982



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335201" title="Mostassaf" nonfiltered="657" processed="655" dbindex="130659">
El mostassaf, o mostass, era un funcionari encarregat de vetllar per la qualitat dels aliments oferts en els mercats i per la correcta aplicaci de les mesures vigents en el territori de qu es tracts. Era elegit anualment entre els prohoms dignes de tenir crrecs pblics, i cobrava una mensualitat per la seva feina. Va ser suprimit el 1715, en el Decret de Nova Planta, tot i que bastants universitats catalanes (els actuals municipis) en van continuar nomenant bastants anys encara, sobretot per la seva utilitat pblica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335202" title="Amik" nonfiltered="658" processed="656" dbindex="130660">
Amik va ser la mascota dels Jocs Olmpics de Mont-real (Canad) el 1976. Aquesta mascota representa un animal emblemtic del Canad: el castor. 

El nom d'aquesta mascota, "Amik", significa justament castor en el llenguatge indi algonqu, una regi al nord de Canad. 

Amik representava l'amistat, la pacincia i el dur treball que va ajudar a l'estructura de Canad. Utilitzava un banda vermella, tal i com les cintes en les que es van penjar les medalles dels jocs del 1976.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335204" title="Jaume d'Agullana" nonfiltered="659" processed="657" dbindex="130661">
Jaume d'Agullana (? - 1617). Fou ardiaca de la Seu de Girona (1572-1617). 

Junt amb el seu germ Miquel d'Agullana, ardiaca d'Empord i canonge de Girona, i seguint les passes iniciades pel seu oncle Jaume d'Agullana varen ser protectors dels jesuites i fundadors del Collegi de la Companyia de Jess a Girona (1585), situat a l'esglsia de Sant Mart Sacosta, al costat mateix del palau dels Agullana .

A la mort del seu germ Miquel, del qual fou marmessor, va seguir la construcci del retaule de la capella dels Sants Doctors a la catedral de Girona, obra de l'escultor Joan Merla, que havia encarregat el seu germ l'any de la seva mort, 1597.

Entre 1605 i 1617) fou membre de l'administraci del virrei de Catalunya . 
Va ser professor de la Universitat de Girona.

 Bibliografia .
 Joan Busquets i Dalmau. La Catalunya del barroc vista des de Girona: la Crnica de Jeroni de Real (1626-1683). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 8478265139. GoogleBooks;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335205" title="Tenrec d'arrossar central" nonfiltered="660" processed="658" dbindex="130662">

El tenrec d'arrossar central (Oryzorictes hova) s una espcie de tenrec d'arrossar endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos terres baixes humits tropicals o subtropicals, les montanes humides tropicals o subtropicals, aiguamolls, llacs d'aigua dola, terres irrigades, i terres agrcoles inundables. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335209" title="Tenrec d'arrossar tetradctil" nonfiltered="661" processed="659" dbindex="130663">

El tenrec d'arrossar tetradctil (Oryzorictes tetradactylus) s una espcie de tenrec d'arrossar endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals, montanes humides tropicals o subtropicals, zones arbustoses de terres altres tropicals o subtropicals, zones herboses de terres altres tropicals o subtropicals, i aiguamolls.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335213" title="Tenrec musaranya arborcola" nonfiltered="662" processed="660" dbindex="130664">

El tenrec musaranya arborcola (Microgale dryas) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. El seu hbitat natural sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335224" title="Tenrec musaranya pllid" nonfiltered="663" processed="661" dbindex="130665">

El tenrec musaranya pllid (Microgale fotsifotsy) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. El seu hbitat natural sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335228" title="Tenrec musaranya grcil" nonfiltered="664" processed="662" dbindex="130666">

El tenrec musaranya grcil (Microgale gracilis) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. El seu hbitat natural sn les montanes humides tropicals o subtropicals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335232" title="Tenrec musaranya de nas nu" nonfiltered="665" processed="663" dbindex="130667">

El tenrec musaranya de nas nu (Microgale gymnorhyncha) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals i les montanes humides tropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335238" title="Tenrec musaranya de Jenkins" nonfiltered="666" processed="664" dbindex="130668">

El tenrec musaranya de Jenkins (Microgale jenkinsae) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn boscos secs tropicals o subtropicals i zones arbustoses seques tropicals o subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335241" title="Visita de l'emperador Carles V a Alcdia" nonfiltered="667" processed="665" dbindex="130669">
La visita del emperador Carles V a Alcdia (1535)

El dia 4 de juny de 1535 l'emperador arrib a la badia d'Alcdia amb uns 1.500 galeons des de Barcelona de cam a la guerra nord africanes.  Al arribar s'install a casa de mossn Jernim Moragues en l'actual carrer Roca, part nord de la vila.

"En memoria de haberse hospedado el emperador en casa del presbtero Moragues, a quien S.M. nombr cannigo de la catedral de Palma, mand grabar este los siguientes versos con el escudo imperial, que ha existido en la fachada de su misma casa, (...)"

Carolus ingenti DOMINATURUS CLASSE TUNETUM, CUM PETERET PORTUS, APPULIT HOSCE LARES.  HACE DOMO HOSPITIUM DIGNATUR HABERE MONARCA MORAGUIS GUADENS HOSPITIS OFFICIO.  UNDE, QIBUS LATE PREMITUR TOTUSQUE TREMISCIT ORBIS, IN HOC SPLENDENT CAESARIS ARMA LOCO".

El monarca tamb visit la capella de l'ermit Fra Antoni d'Avila amb qui va sopar.   Comten que l'emperador arrib a la vila desprs de pasar una travessia molt moguda pel mal temps.

Acompanyaren al rei illustres soldats i nobles com el capit genovs Andrea Doria o el marqus de Santa Cruz, Alvaro de Bazn.


Part a l'endem cap a Menorca arribant al port de Ma.

Bibliografia.
VENTAYOL SUAU, Pere- Historia de Alcdia- Mallorca 1982.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335246" title="Barrera de gel de Ross" nonfiltered="668" processed="666" dbindex="130670">





La Barrera de gel de Ross s un gran plataforma de gel de l'Antrtida amb una superfcie de 487.000 km, i de prop de 800 km d'ample per 970 km de llarg (gaireb la mateixa mida que Espanya). El 90 per cent d'aquesta superfcie s gel surant al mar.

T varios centenars de metres d'espessor. El front de gel a mar obert s d'uns 600 km. i arriba a tenir entre 15 i 50 metres d'altura sobre la superfcie de l'aigua, amb un gruix que pot arribar a uns centenars de metres comptant la part enfonsada sota el mar.

La majoria de la barrera de gel de Ross es localitza dins de la dependncia de Ross reclamada per Nova Zelanda.

Aquesta plataforma de gel deu el seu nom al capit James Clark Ross que la va descobrir el 28 de gener de 1841. Ross va cartografiar l'extensi de gel que arriba fins a 160O.

Les primeres exploracions antrtiques que cercaven el Pol Sud, prenien la barrera de gel de Ross com a punt de partida. A la primera exploraci de l'rea, Robert Falcon Scott va fer interesants estudis de la barrera i els seus entorns. Finalment va acabar sent la tomba per a ell i el seu equip al 1912. 

 Histria .
El 5 de gener de 1841, un equip de l'almirallat britnic embarcat al HMS Erebus i el HMS Terror , unes naus de tres pals amb casc preparat per a trencar el gel, navegaven a la zona per a determinar la posici del Pol Sud Magntic. Quatre dies ms tard, van enfilar el seu cam per mar obert, confiant en tenir un cam net cap a la seva destinaci; per el 11 de gener, es van trobar amb aquesta enorme massa de gel.

Sir James Clark Ross, que liderava l'expedici, va dir: B, aix no ens dna ms possibilitats de creuar-lo que els penya-segats de Dover . Ross, que el 1831 havia localitzat el Pol Nord Magntic, va passar els segents dos anys cercant un passatge martim cap al Pol Sud, sense trobar-lo. Posteriorment aquest camp de gel va ser batejat amb el seu nom, i els dos volcans de l'illa de Ross, amb el nom dels seus vaixells.

La Barrera de gel a la cultura popular . 
Durant segles les rees australs no van ser explorades. I els antics grecs van concloure que les terres del sud tenien la mateixa massa per balancejar les terres del nord d'Eursia. Per aix a l'poca en qu els cartgrafs europeus traaven mapes, el fams cartgraf Gerardo Mercator (1512-1595) dibuix una gegantina illa a l'rea del Pol Sud i la va denominar Terra Australis Incognita. Amb tot, quan al 1578 Sir Francis Drake va ser portat al sud per una violenta tempesta, no va veure cap senyal del mtic continent.

Enllaos externs. 
 
 Imatges de Ross.;

La barrera de gel pot collapsar sense avs previ.;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335257" title="Ciutat Fidelssima" nonfiltered="669" processed="667" dbindex="130671">
Ciutat Fidelssima s un ttol concedit per l'emperador Carles V per reial privilegi del dia 18 de juliol de 1523 a la vila mallorquina d'Alcdia.

Davant la resistncia que tingu la vila davant la Revolta Forana del Agermanats entre 1521 i 1523, l'emperador agraci la vila alcudienca amb el reial privilegi de 18 de juliol de 1523 i amb el reial privilegi de 14 d'octubre de 1525.

En la de 1523 l'emperador entreg a Alcdia el ttol de Ciutat Fidelssima.  La de 1525 eren franqueses per els seus habitants otorgant tots els drets universals; els dignificaven i els feien nobles de forma generalitzada.  Aix mateix, el rei aprofit per concedir grcies i privilegis particulars a diferents alcudiencs:

Mossn Jerni Moragues: Canonge de la Seu de Mallorca.
Mossn Dr. Toms Serra i Domench: Subcolector de la reverenda Cmara Apostlica i Capell del palau del emperador a ms de sumiller de cortina.
Font i Mart Serra: membres de les Ordres Militars.
A Ferrer, Comellas, casals, Feliu i Domench ttol de noblesa.
Germans Mart i Berenguer Amors: capitans.  Es casaren amb dues filles dels comtes d'Oate.
Pere Domnech : Capit de llances del emperador Carles V amb ttol de noblesa en recompensa als seus serveis.
Bartomeu Maura: Capit.

Tamb tingu temps l'emperador de fer fora de la vila als pocs comuners que encara vivien dintre les muralles com Joan Serra de la Cortera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335258" title="Jaume Cordelles i Oms" nonfiltered="670" processed="668" dbindex="130672">

Jaume Cordelles i Oms fou Prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona. Va esser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1599.

Durant el seu trienni va estar molt malalt de gota i sovint havia de ser portat en llit a Palau. 

Coincideix el seu mandat amb les Corts de Barcelona (1599). Existeix una certa pressa per disposar de les constitucions d'aquesta cort per a evitar que es repeteixi la situaci de manipulaci que havia hagut a les anteriors de Monts.
Va tenir una posici de bona relaci amb Felip II el que li va produir enfrontaments amb el diputat militar Joan de Vilanova i Trag. El virrei de Catalunya, Lorenzo Surez de Figueroa y Crdoba, duc de Feria, que havia mantingut una actitut favorable a la Diputaci durant el seu mandat, va endurir les seves posicions i acab detenint al diputat militar, lo que provoc forts aldarulls i tensions, fins al punt que el rei hagu de destituir al virrei i nomenar al seu lloc a l'arquebisbe de Tarragona, Joan Ters i Borrull.


 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335259" title="Ford Escape Hybrid" nonfiltered="671" processed="669" dbindex="130673">

La Ford Escape Hybrid es una versi de la Escape propulsada per un motor de gasolina i un elctric ofert a partir del 2004 per Ford Motor Company. Fabricat a Kansas City, Kansas es tractava del primer SUV hbrid ofert al mercat; Ford tamb va oferir la Mercury Mariner Hybrid, un autombil similar a l'Escape. De cara el 2008, s'oferir la Mazda Tribute Hybrid pel mercat californi.

La Escape Hybrid t l'honor de ser la primera SUV fabricada per una marca nord-americana.

 Introducci .

L'Escape es un sistema hibrid "full"; aix vol dir que el sistema pot canviar automticament d'oferir noms assistncia del motor elctric a noms assistncia del motor de gasolina, passant tamb per la combinaci d'ambds motors, oferint la major potncia i eficincia energtica en qualsevol tipus de crrega o velocitat. Quan frena o es deixa d'accelerar, l'escape recupera energia a travs de la regenerative braking, on el motor elctric es transforma en un generador, convertint l'energia de la frenada en electricitat per ser emmagatzemada a les bateries. 

Aquesta tecnologia se similar a la que usa Toyota amb el seu Prius. Els enginyers de Ford van veure que el disseny d'aquesta podria presentar conflictes de patents que Toyota n's propietria; aquest fet va provocar que pel 2004 hagus a un acord consistent en compartir l's de certa tecnologia hbrida de Toyota a Ford a canvi que Ford li comparts l's de certa tecnologia en disel i injecci directa. Ambds empresses acordaren que Ford no rebria assistncia en el desenvolupament motriu del sistema hbrid, per certes parts d'aquest sistema es podien trobar molt semblants en altres models de Toyota. Aisin Seiki Co. Ltd., una empresa nipona pertanyent a Toyota dedicada al subministrament de components mecnics, ofereix la transmissi CVT de la Escape Hybrid. De fet, Aisin es l'nic que fabrica transmissions hbrides a d'altres fabricants (Toyota fabrica la tercera generaci de la transmissi del Prius per si mateixa).

Sanyo Electric Co., la primera en fabricar bateries per a vehicles hbrids en una "joint-venture" amb Honda, va construir una de 5,5 Ah (emmagatzema 1.8 kWh), 330V i 250 cell de NiMH (nickel metal hyride) per la Escape Hybrid del 2005; el pes d'aquest conjunt era de 50 kg.

Per a ms informaci, vegeu: Funcionament del sistema Hbrid de la Ford Escape.

 Primera generaci (2004-2007) .

Presentada com a model 2005, aquesta SUV tenia una potncia combinada per un motor de gasolina 2.3L Duratec 23 de cicle Atkinson de 133 cv i un elctric de 94 cv (en total la potncia acumulativa es de 155 cv) que combinats donen unes prestacions similars a les que s'obtenen del motor V6.

D'acord a Car and Driver (des. 2004) la Escape Hybrid AWD es capa de passar de 0-60 mph (0-97 km/h) en 10.8 segons i una velocitat mxima de 102 mph (164 km/h). Ford estableix un consum de 33 mpg (14 km/l) ciutat i 29 mpg (12.3 km/l) autopista, amb el qual amb un dipsit es pot recrrer de 400 a 500 milles (650 a 800 km).

Estticament, aquestes versions poden identificar-se per les etiquetes "Hybrid" que poden trobar-se a la porta del conductor i copilot, aix com al darrere del vehicle. A dems, la finestra del conductor a la zona de crrega es ms petita per acomodar una ranura de ventilaci per les bateries d'alt voltatge; existeix una "Special Appearance Package" disponible pels models 2005-07 que oferia la lower cladding amb acabat plata.

 Segona generaci (2008-) .

A l'igual que en la versi no hbrida, rep un nou disseny que incideix en els mateixos punts que la Escape, per les principals diferncies es troben en l'agilitat d'ambds vehicles ja que la hbrida t un major pes.

El model 2009 substitueix l'actual 2.3L Duratec 23 per un 2.5 L Duratec 25. Respecte de l'anterior 4 cilindres, el nou 2.5 L millora el rendiment en carretera, oferint 31 mpg (13.2 km/l) -30 mpg (12.8 km/l) pel model 2008- i mant el consum per ciutat de 34 mpg -14.5 km/l- (sempre parlant de versions 2WD).

 Plug-in Escape .

Presentada al Detroit Auto Show del 2008, es tracta d'una versi hbrida que t l'afegit que pot ser endollada (plug-in) per carregar les seves bateries.

El punt ms important d'aquesta versi es la capacitat de poder tenir un consum de fins a 100 mpg (42.5 km/l). I aix s'aconsegueix recarregant les bateries d'i de liti que amb 6 hores de recarrega poden moure l'Escape sense usar benzina 30 milles (48 quilmetres); a partir d'aquest moment, s'inicia el motor de gasolina. Frenette diu que s'han fet proves que han donat fins a 120 mpg (51 km/l) en conducci stop-and-go i 70-80 mpg (29-34 km/l) en autopista.

En l'actualitat, existeixen empreses que faciliten la conversi de la Escape Hybrid en una plug-in sota contracte amb la NYSERDA a partir del 2007:

 Electrovaya of Toronto Canada;
 Hymotion also of Toronto Canada;
 Hybrids Plus of Boulder Colorado USA;

 Versi PHEV .

Es tracta d'una versi Plug-in Hybrid de la Escape que ha estat oferta a la DoE (EUA) que permet l's del combustible E-85. El motor elctric permet recrrer 30 milles (48 km) a una velocitat mxima de 40 mph (64 km/h). Quan la bateria esta al 30%, activa el motor de gasolina.

 Referncies .

 Enllaos externs .

 Pgina web de la Ford Escape Hybrid ;
 informaci de la Escape Hybrid a Edmunds.com ;
 Informaci de la Escape Hybrid a Howstuffworks.com;
 Com funciona el sistema Hybrid de la Escape a HowStuffWorks ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335262" title="Federico Moreno Torroba" nonfiltered="672" processed="670" dbindex="130674">
Federico Moreno Torroba (Madrid, 3 de mar de 1891 - Madrid, 12 de setembre de 1982) va ser un compositor espanyol, un dels ms vitals i prolfics conreadors de la sarsuela en el segle XX. Tamb va ser crtic musical i compositor de peces simfniques i de cambra, especialment per a guitarra.

 Biografia.
 Inicis .
Nascut al si d'una famlia de msics, va rebre les seues primeres llions de son pare Jos Moreno Ballesters, qui era organista de l'esglsia de la Concepci i professor d'orgue del Reial Conservatori de Madrid. L'any 1905 va ingressar al Conservatori, on va ser alumne de Conrado del Campo, i cinc anys desprs va acabar els estudis musicals. Tot i que l'any 1912 va estrenar una petita obra lrica amb la collaboraci de son pare (Las decididas), no va ser fins al 1915 quan va decidir dedicar-se completament a la composici. Aquest mateix any va participar, al piano, en l'estrena del ballet El amor brujo de Manuel de Falla, que va tenir lloc al Teatro de la Latina de Madrid, amb una orquestra dirigida per son pare.

Les seues primeres obres d'xit van ser de carcter simfnic. Amb el poema simfnic La ajorca de oro (1918), basat en una llegenda de Gustavo Adolfo Bcquer va guanyar un premi de composici, i va ser estrenat per clebre director Enrique Fernndez Arbs. L'any segent va estrenar altre poema simfnic, Zoraida, i els seus Cuadros Castellanos. Ambdues obres van ser estrenades per Bartolom Prez Casas.

Desprs de diverses estrenes teatrals, l'any 1925 hauria de ser decisiu per a la seua carrera i tamb per a la seua vida personal. En primer lloc va aconseguir estrenar l'pera La virgen de mayo al Teatro Real. Aquesta seria la darrera obra d'autor espanyol estrenada al coliseu madrileny abans del seu tancament aquell mateix any, per perill d'enfonsament. Per altra banda va obtenir el seu primer gran xit teatral, amb la sarsuela La mesonera de Tordesillas. Tamb va ser nomenat pel general Primo de Rivera empresari del Teatro de la Zarzuela, en companyia de Pablo Luna. Finalment va casar-se amb Pilar Larregla, filla del compositor navarrs Joaqun Larregla.

 Els grans xits .
Des de mitjan dcada del 1920 fins a la Guerra Civil Moreno Torroba va conixer els seus majors xits. Entre ells destaca Luisa Fernanda (1932), una de les sarsueles ms populars i representades de tota la histria del gnere, amb ms de 10.000 representacions. Tamb cal esmentar La chulapona estrenada l'any 1934 i que molts crtics consideren fins i tot millor que Luisa Fernanda, aix com La marchenera (1928). Tant Luisa Fernanda con La chulapona, potser les seues dues sarsueles ms clebres  la primera d'elles fins i tot amb una brillant carrera internacional  insisteixen en l'atmosfera d'un Madrid idealitzat, de vegades obertament falsejat, per evocador i fascinant. El folklore madrileny emprat per Moreno Torroba no es troba al carrer dels anys 1930 ni als reculls dels musiclegs, la font n's la mateixa tradici sarsuelstica, d'on arreplega els ritmes europeus (masurques, schottish...) o antillans (havaneres, guajires...) tantes vegades repetits pels seus predecessors en les obres de gnero chico: Ruperto Chap, Federico Chueca o Toms Bretn.

A partir de 1930 va dirigir el Teatro Caldern de Madrid, ltim reducte de la sarsuela a Madrid. La decisi d'atorgar-li la direcci va ser del duc del Infantado, qui havia adquirit el teatre pagant els deutes contrets per anys de mala gesti. Moreno Torroba va intentar establir-hi un repertori basat en els ttols incontestables de la sarsuela romntica i moderna: Jugar con fuego, de Barbieri; Las golondrinas, d'Usandizaga; Doa Francisquita de Vives o  La rosa del azafrn, de Jacinto Guerrero; sense oblidar tampoc els seus propis xits, entre ells l'omnipresent Luisa Fernanda. Aquest teatre, sota la direcci de Moreno Torroba, van comptar amb el suport econmic del govern de la Segona Repblica, que el va designar com a seu del Teatre Lric Nacional.

L'any 1933 va nixer el seu fill Federico i l'any 1935 va ingressar a l'Acadmia de Belles Arts de San Fernando, de Madrid, amb el discurs El casticismo y lo castizo.

 Anys de convulsi .
Moreno Torroba, declaradament conservador, anticomunista i tradicionalista, va mantenir una relaci difcil amb el govern republic i va patir situacions compromeses des del punt de vista personal que fins i tot en algun moment van estar a punt de costar-li la vida. Les subvencions que rebia el Teatro Caldern van ser molt criticades des de l'esquerra, que denunciava un s incorrecte, basat en el lucre personal. No obstant aix, un compositor que com scar Espl se situava a l'altra banda de l'espectre ideolgic, va declarar que les subvencions eren bastant redudes, molt inferiors a les que rebien els teatres nacionals lrics de la resta d'Europa. L'estrena de La chulapona al  Teatre Novedades de Barcelona, a l'abril de 1934, va constituir un vertader tumult. Havia circulat el rumor que Moreno Torroba era l'autor d'un himne per a les Joventuts d'Acci Popular. Davant d'un primer crit de Viva el Fascismo! proferit per un dels espectadors es va desencadenar una baralla en qu hi va haver colps i hi ha haver d'intervenir la policia. A l'endem de mat, el msic i els llibretistes es van entrevistar amb el president de la Generalitat, Llus Companys, per desmentir l'autoria de cap himne i protestar per l'ambient que s'hi estava creant.

En esclatar la guerra, Moreno Torroba va ser detingut i empresonat durant quinze dies sota l'acusaci (de nou falsa) de ser l'autor del Cara al sol, l'himne de la Falange Espanyola, en realitat obra de Juan Tellera. El mateix any 1936 va prendre la decisi de refugiar-se en la zona nacional.

 El prestigi .
Amb la finalitzaci de la guerra, Moreno Torroba esdevingu una de les figures ms prestigioses del panorama musical espanyol. Dissortadament, el mn de la sarsuela estava iniciant un precipitat i definitiu declivi, amb na prdua constant de pblic que ja es detectava en els anys immediatament anterios a la Guerra Civil. Va provar fortuna amb la revista i l'opereta, sense massa xit, i va alternar la producci per al teatre amb una intensa activitat de creaci en el camp de la msica de cambra i simfnica. Amb prop d'un centenar de composicions per a guitarra, s un dels compositors que ms ha contribut a l'enriquiment del repertori per a aquest instrument.

Fins a la seua mort, amb 91 anys, va desplegar una intensa activitat, tan com a creador, com a empresari de sarsuela, com a director d'orquestra i com a gestor cultural. L'any 1974 va accedir a la presidncia de la Societat General d'Autors i Editors. Va morir a Madrid el 12 de setembre de 1982 a causa d'una emblia cerebral, amb infecci urinria i pulmonar. Est enterrat a la Sacramental de San Justo, Madrid, al pati de Santa Gertrudis, secci baixa, nnxol d'adults lateral, pas cobert, nm. 9.

Obres.
Llista no exhaustiva;
1902 Las decididas, fantasia en un acte, llibret de Toms Rodrguez Alenza. Teatro Lara (Madrid), 27 de maig (en collaboraci amb son pare, Jos Moreno Ballesteros;
1918 La ajorca de oro, poema simfnic;
1919 Zoraida, poema simfnic;
1919 Cuadros castellanos per a orquestra;
1920 La leyenda de santa Cecilia, per a orquestra;
1920 Cuidado con la pintura, sarsuela en un acte. Music-Hall de Madrid, 12 de maig.
1920 Las fuerzas ocultas, humorada en un acte, llibret d'Antonio Plaiol. Teatro de la Latina (Madrid), 15 de juny.
1920 Artistas para fin de fiesta, sarsuela en un acte, llibret de Miguel Mihura i Ricardo Gonzlez del Toro. Teatro de la Latina (Madrid), 28 de desembre.
1923 Sonatina, per a guitarra i orquestra;
1923 La mujer de nieve, sarsuela en tres actes, llibret de Pedro Muoz Seca i Pedro Prez Fernndez. Teatro Cmico de Madrid, 8 de desembre.
1925 Una intriga de amor, sarsuela en dos actes, llibret d'Antonio Plaiol i Fernando Luque. Teatre Tvoli de Barcelona, gener.
1925 La virgen de mayo, pera, llibret de Paul Max i Fernando Luque. Teatro Real de Madrid, 14 de febrer (darrera estrena d'uyna pera espanyola abans del seu tancament).
1925 La caravana de Ambrosio, capricho africano en dos actes, llibret de Fernando Luque i Enrique Garca lvarez. 18 de maig.
1925 La mesonera de Tordesillas, sarsuela en tres actes, llibret de Rafael Seplveda i Jos Manzano. Teatro de la Zarzuela (Madrid), 30 d'octubre.
1926 La Mariblanca, sarsuela en dos actes, llibret de Ricardo Gonzlez de Toro i Ricardo Hernndez Bermdez. Teatro de la Zarzuela, 4 de mar.
1926 Colasn o El chico de la cola, sainet en dos actes, llibret d'Enrique Calonge i Rafael Seplveda. 6 de maig.
1926 La pastorela. 10 de desembre;
1928 La marchenera, sarsuela en tres actes, llibret de Ricardo Gonzlez de Toro i Fernando Luque. Teatro de la Zarzuela, 7 d'abril.
1928 Cascabeles, sarsuela en dos actes, llibret de Jos M Martn i Jos Tellaeche. Teatro Apolo de Madrid, 20 de desembre.
1929 Baturra de temple, sarsuela en dos actes, llibret de Vctor Redondo del Castillo. Teatro Circo de Saragossa, 5 de novembre.
1930 Adaptaci com a pera de la sarsuela La tempranica de Gernimo Gimnez, amb estrena al Teatro Cardern de Madrid, el mes de maig, amb el ttol Mara la tempranica. Adaptaci del llibret a crrec de Ricardo Gonzlez de Toro. ;
1932 Luisa Fernanda, comdia lrica en tres actes, llibret de Federico Romero i Guillermo Fernndez-Shaw. Teatre Caldern de Madrid, 26 de mar.
1932 Azabache, sainet lric en tres actes, llibret d'Antonio Quintero i Pascual Guilln. Teatre Caldern de Madrid, 18 d'agost;
1932 El aguaducho, entrems en un acte, llibret de Federico Romero i Guillermo Fernndez-Shaw. Barcelona, juny.
1933 Xuann, comdia lrica en dos actes, llibret de Jos Ramos Martn. Teatre Caldern de Madrid, 2 de mar.
1933 Ayer y hoy, sarsuela en un acte, llibret de Luis Calvo i Antonio Palacios. Barcelona, octubre.
1934 La chulapona, comdia lrica en tres actes, llibret de Federico Romero i Guillermo Fernndez-Shaw. Teatre Caldern de Madrid, 31 de mar.
1935 Paloma Morena, sarsuela en tres actes, llibret de Francisco Serrano Anguita i Jos Tellaeche. Teatro Coln de Buenos Aires, 7 de novembre.
1936 La boda del seor Bringas o Si te casas la pringas, sainet madrileny en tres actes, llibret d'Anselmo C. Carreo i Francisco Ramos Castro. Teatro Caldern de Madrid, 2 de maig.
1936 Sor Navarra, sarsuela en tres actes, llibret de Luis Francisco Tejedor i Jos Muoz Lorente. Teatro Victoria Eugenia de Sant Sebasti, 7 de desembre.
1938 Oro de ley, sainet en dos actes, llibret de Luis Candela Gallego, Manuel Merino i Manuel de Gngora. Teatro Victoria Eugenia de Sant Sebasti, novembre.
1939 El maleficio, sarsuela en tres actes, llibret de Serafn i Joaqun lvarez Quintero. Teatro Victoria Eugenia de Sant Sebasti, 30 de novembre.
1939 Monte Carmelo, comdia lrica en tres actes, llibret de Jos Muoz Lorente i Guillermo Fernndez-Shaw. Teatre Caldern de Madrid, 17 d'octubre.
1940 T eres ella, comdia musical en tres actes, llibret de Jos Muoz Lorente i Luis Francisco Tejedor. Teatre Caldern de Madrid, 26 d'abril.
1940 Escalera de color, comdia en tres actes, llibret de Leandro Navarro. Teatre Poliorama de Barcelona, 4 de setembre.
1941 Maravilla, comdia lrica en tres actes, llibret de Luis Fernndez Ardavn. Teatro Fontalba, Madrid, 12 d'abril.
1942 La Caramba, sarsuela en tres actes, llibret de Luis Fernndez Ardavn. Teatro de la Zarzuela, Madrid, 20 d'abril.
1943 La ilustre moza, sarsuela en tres actes, llibret de Jos Muoz Lorente i Luis Francisco Tejedor. Teatre Tvoli, Barcelona, 3 de mar.
1944 Polonesa, comdia lrica en tres actes, llibret d'Adolfo Torrado i Jos Mara Arozamena, basada en la vida de Frdric Chopin. Teatro Fontalba, Madrid, 27 de gener.
1944 La nia del cuento, sainet en dos actes, llibret de Francisco Ramos de Castro i Anselmo C. Carreo. Teatro Fontalba, Madrid, 20 de maig.
1945 Baile de trajes, sarsuela en tres actes, llibret de Luis Fernndez Ardavn i Juana Serrano Gala. Teatro de la Zarzuela, Madrid, 6 de juny.
1946 Lolita Dolores, sarsuela en tres actes, llibret d'Arturo Cuys de la Vega i Jos Vega Lastra. Teatre Caldern, Madrid, 20 d'abril.
1946 El duende azul, opereta en dos actes en collaboraci amb Joaqun Rodrigo, llibret d'Eduardo Castell i Rafael Vilaserca. Teatro Caldern, Madrid, 22 de maig.
1947 Los laureles o Soy el amo, sainet en tres actes, Jos Muoz Lorente i Luis Francisco Tejedor. Teatro Fuencarral, Madrid, 10 de maig.
1948 La nia del polisn, sarsuela en tres actes, llibret de Leandro Navarro i Fernando de Lapi Medina. Teatre Caldern, Barcelona, 14 de juliol.
1949 La cancin del organillo, sarsuela en tres actes, llibret de Luis Fernndez Ardavn. Teatro de la Zarzuela, Madrid, 16 d'abril.
1951 El tambor del Bruch, sarsuela en tres actes, llibret d'Ignacio F. Iquino i Francisco Prada. Teatre Borrs, Barcelona, 19 d'octubre.
1952 Las matadoras, comdia musical en dos actes, llibret de Luis Fernndez de Sevilla i Luis Francisco Tejedor. Teatro de la Zarzuela, Madrid, 12 d'abril.
1952 Sierra Morena, opereta en tres actes, llibret de Luis Fernndez Ardavn. Teatro de la Zarzuela, Madrid, 13 de desembre.
1954 A lo tonto, a lo tonto, revista en dos actes, llibret de Leandro Navarro i V. De l'Hotellerie Faloise. Teatre Principal, Alacant, 2 d'octubre.
1956 Bromas y veras de Andaluca, pera de cambra. Ateneo Madrileo.
1957 Mara Manuela, sarsuela en tres actes, llibret de Rafael i Guillermo Fernndez-Shaw. Teatro de la Zarzuela, Madrid, 1 de febrer.
1959 Concierto de Castilla;
1960 Baile en capitana, sarsuela en tres actes, llibret d'Agustn de Fox. Teatro de la Zarzuela, Madrid, 16 de setembre.
1961 El rey de oros, comdia musical en tres actes, llibret de Luis Fernndez de Sevilla i Luis Francisco Tejedor. Teatro Cmico, Madrid, 19 d'abril.
1961 Colomba, comdia musical en dos actes, en collaboraci amb Fernando Moraleda, llibret de Jos Mara Arozamena i Luis Francisco Tejedor. Teatro Alczar, Madrid, 14 de desembre.
1965 Rosaura, sarsuela en dos actes, llibret de Luis Francisco Tejedor. Teatro Coln, Bogot, 12 de mar.
1974 Dilogo, per a guitarra i orquestra;
1976 Concierto flamenco;
1977 Concierto Ibrico, per a quatre guitarres i orquestra;
1979 Fantasia castellana, per a piano i orquestra.
1980 El poeta, pera, llibret de Jos Mndez Herrera, sobre la vida de Jos de Espronceda. Teatro de la Zarzuela, Madrid, 19 de juliol.
1982 Don Quijote, ballet;

 Referncies i notes .


 Bibliografia .
 Toms Marco: Historia de la Msica Espaola. Siglo XX. Coleccin Alianza Msica, Alianza Editorial. Madrid, 1983. ISBN 84-206-8506-2;
 Vctor Snchez Snchez. Moreno Torroba y la nostalgia de un Madrid idealizado. Programa de la representaci de La Chulapona, Teatro de la Zarzuela. Madrid, 2004. D.L. M-4414/04;
 Ramn Regidor Arribas. Moreno Torroba. Cronologa. Programa de la representaci de La Chulapona, Teatro de la Zarzuela. Madrid, 2004. D.L. M-4414/04;
 

 Enllaos externs .
  Biografia i informaci de les seues obres ms importants a Zarzuela!;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335272" title="Taleex" nonfiltered="673" processed="671" dbindex="130675">


Taleex o Taleh (en somali Taleex) s una petita vila i centre administratiu de la regi de Sool, sota control de Puntland per reclamada per la Repblica de Somaliland que en va tenir el control anteriorment, fins el 1999. Representants de la regi de Sool sn membres del parlament de Somaliland. La capital regional Las Anod fou recuperada per Somaliland el 1 d'octubre de 2007 per Taleh va romandre en mans de Puntland.

Taleex fou la darrera capital del Mad Mullah on es va establir el 1912. El 1918 es va traslladar a Mirash, per va tornar a Taleex el gener de 1920. Bombardejat per l'aviaci va haver de fugir el 9 de febrer cap a Ogaden.

Fou ocupada per milcies dels majeerteen (de l'estat del Puntland) el 2004. L'estiu del 2007 les milcies majeerteen es van enfrontar al clan local Noor Ahmed dels dhulbahante. Les milcies majeerteen gaudeixen del suport del govern de Puntland contra els clans locals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335273" title="Llista de pellcules espanyoles del 2006" nonfiltered="674" processed="672" dbindex="130676">

Llista de pellcules produdes a Espanya l'any 2006. 

2006.


Enllaos externs.
 Pellcules espanyoles del 2007 a la Internet Movie Database. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335274" title="Torrent de Lleu - Riera de Sant Quint" nonfiltered="675" processed="673" dbindex="130677">

La riera de Sant Quint s un afluent per l'esquerra de riu Fred que t la particularitat de qu en bona part del seu curs s coneguda amb el nom de torrent de Lleu i com a tal neix a 1.602 m. d'altitud, a la bassa del Coll de Bea.

Descripci del seu curs.

Com a torrent de Lleu.

 Tram de 286 m. -> Tram fet en direcci al SW passant entre camps dedicats al cultiu del trumfo (que s com s'anomena a la patata en aquesta zona). Al final del tram creua un ramal del cam de la muntanya d'Aliny que porta a alguns camps propers. Altitud al final del tram: 1.550 m. ;

 Tram de 260 m. (456 m. des de l'inici) -> Fet en direcci al SW amb tendncia a agafar la direci S. Travessa la zona coneguda com el prat de Cordes i a l'arribar al final del tram agafa plenament la direcci al S. Altitud en aquest punt: 1.500 m. ;

 Tram de 191 m. (737 m. des de l'inici) -> Fet en direcci al S. Travessa un terreny erm al final del qual salta un penyal de 20 m de desnivell. Altitud en aquest punt: 1.450 m. ;

 Tram de 161 m. (898 m. des de l'inici) -> Fet en direcci al S. Passa per entre els camps de Cordes per un terreny encarat al S i de pendent relativament suau excepte en els ltims 55 m. del tram en el quals el torrent s'encaixona i salva 25 m. de desnivell . Altitud en aquest punt: 1.400 m. ;

Tram de 974 m. (1.872 m. des de l'inici) -> Fet en direcci al S. Travessa un sector conegut amb el nom de la Solana i cap el final del tram passa a 250 m. (vo) a l'oest de cal Petit i arriba a la carretera de Coll de Jou a Cambrils a l'alada del km 21,8. Altitud en aquest punt: 1.086 m. ;

 Tram de 168 m. (2.040 m. des de l'inici) -> Fet amb una ziga zaga S-E-S. Al final del tram rep, per l'equerra la rasa de Cal Jaume. Altitud en aquest punt: 1.060 m. ;

 Tram de 372 m. (2.726 m. des de l'inici) -> Fet en direcci al S. Travessa un sector de caps i arriba al costat -56 m. (vo) al NE- de de la capella de Sant Quint. A partir d'aqu el torrent s conegut amb al nom de riera de Sant Quint. Altitud en aquest punt: 925 m. ;

Com a riera de Sant Quint.

 Tram de 104 m. (2.830 m. des de l'inici) -> Fet en direcci al SE. Curt tram al final del qual rep, per l'esquerra, la riera de cal Xinquet. Altitud en aquest punt: 911 m. ;

 Tram de 476 m. (3.202 m. des de l'inici) -> Fet en direcci al S. Baixa encaixat en una canal boscosa, mplia i no gaire profunda que transcorre al peu del vessant oriental del serrat de la Vinya Verda. Altitud al final del tram: 875 m. ;

 Tram de 341 m. (2.443 m. des de l'inici) -> Fet en ziga-zaga S-W-S al final de la qual desguassa, per l'esquerra, al riu Fred. Altitud al final del tram: 836 m. ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona recorreguda per aquest torrent;

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335286" title="Daraawiish" nonfiltered="676" processed="674" dbindex="130678">
Daraawiish (Dervixos, en somali daraawiish) fou el nom de moviment militar i religis fundat pel lder religis somali anomenat pels britnics Mad Mullah que va durar del 1895 al 1921 (en guerra santa entre 1899 i 1905 i entre 1909 i 1920).

Els territoris del Mad Mullah foren les parts de la Somlia Britnica dominades per Mad Mullah entre 1898 i 1904. El seu moviment fou reconegut de fet com estat (Estat dels Dervixos) el 1905 amb domini sobre un territori de la Somlia Italiana entre els sultanats d'Obbia i Majertin i desprs del 1909 tot el interior de la Somlia Britnica. El seu estat  va estar basat en els dervixos (daraawiish).
 
 El moviment daraawish .

El moviment daraawiish (1899-1920) fou bsicament un moviment de resistncia a la caolinitzaci, dirigit contra britnics i italians i contra els etops.

La seva ideologia era etno-confesional: somalis musulmans de la secta salihiya, contra els cristians i els musulmans de la secta qadiriya. El seu crit de guerra era "Nosaltres els musulmans somalis" doncs l'aspecte confessional predominava sobre l'tnic. Realment la part ms important del moviment era la defensa dels principis de l'orde salihiya o salihia, escindida de l'orde  ahmadiya fundada  per Ahmad ben Idris Al-Faasi (1760-18-37) a la Meca.

En conjunt doncs fou un moviment religis que va poder atreure part de la poblaci pels seus elements anti colonials. 

Sorprn que Mad Mullah pogus dirigir el moviment i controlar territoris durant uns vint anys com a cap d'un petita secta, tot i que mai va guanyar cap batalla rellevant. Aix fou degut primer a la capacitat organitzativa del moviment i doncs ben segur a l'aportaci dels homes de l'entorn del Mullah; amb pocs medis econmics va poder comprar armes, mantenir l'exrcit i reorganitzar-se una i altra vegada desprs de cada derrota, arribant a construir fortaleses que no estaven a l'abast de molts estats.

En el seu manteniment per va jugar un paper fonamental el temps que li va tocar viure. Primer (1899-1901) fou considerat pels britnics com un element pertorbat i pertorbador de minse importncia; desprs (1901-1903) la planificaci militar britnica no va estar a l'altura del que calia. El 1904 fou derrotat i va quedar tancat a Ilig pero es va beneficiar dels interessos italians (1905), i el 1909 de qu l'oposici britnica al govern, a Londres, no volia la guerra a la Somlia Britnica i li van deixar el control de tot el protectorat, conservant noms tres posicions a la costa; la I Guerra Mundial de 1914 a 1918 va prevenir qualsevol intent seris dels britnics de recuperar el control de la part abandonada. Per quan els britnics van decidir posar fi al conflicte i van utilitzar una part dels mitjans al seu abast, aquest es va resoldre en poques setmanes amb la completa derrota dels dervixos i finalment la desaparici del moviment poc desprs de la mort del Mullah.

Els daraawish poden ser considerats un estat perqu van reunir les caracterstiques d'un estat: un territori, una poblaci sobre el territori, i un govern sobir dirigint el territori i el poble. Per mai va poder superar les estructures de clan que dominaven als somalis. El islam va servir de cobertura ideolgica al moviment, ja que un dervix era un creient musulm que feia vot de pobresa i austeritat al servei d'All i la seva comunitat. 

La direcci del moviment correspongu al cap religis, Sayid Maxamed conegut com el Mullah (desprs despectivament Mad Mullah). El moviment tot i que emparentat amb el anterior moviment dels dervixos de Sudan, no hi va tenir cap relaci orgnica. La histria del movimen es basicment la historia del Mad Mullah.

Vegeu Mad Mullah;

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335287" title="Dervix" nonfiltered="677" processed="675" dbindex="130679">


Dervix (Darvesh o Dervish derivat de l'rab i persa      , somal daraawiish) foren uns sectaris musulmans de confraries sufs que predicaven la pobresa i l'austeritat.

Els principals moviments foren:

Els dervixos del Sudan, dirigits pel Mahdi;
Els dervixos de Somlia, dirigits pel "Moll Boig" (Mad Mullah), vegeu Daraawiish;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335288" title="Albendiego" nonfiltered="678" processed="676" dbindex="130680">

Albendiego s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335291" title="Rutherford Birchard Hayes" nonfiltered="679" processed="677" dbindex="130681">

Rutherford Birchard Hayes (4 d'octubre de 1822 - 17 de gener de 1893) va ser un poltic nord-americ, advocat, lder militar i el dinov President dels Estats Units (1877-1881). No es va tornar a presentar a les eleccions presidencials de 1880, mantenint la seva promesa que no es presentaria en un segon mandat. Hayes va morir com a conseqncia de complicacions desprs d'un atac cardac, a Fremont, Ohio el 1893.

 Dels inicis fins a la presidncia .

Hayes va nixer a Delaware, Ohio. Els seus pares van ser Rutherford Hayes (4 de gener de 1787, Brattleboro, Vermont - 20 de juliol de 1822, Delaware, Ohio) i Sophia Birchard (15 d'abril de 1792, Wilmington, Vermont - 30 d'octubre de 1866, Columbus, Ohio) i va ser el menor de quatre fills, tot i que dos d'ells, Lorenz (1815-1825) i Sarah Sophia (1817-1821) van morir en la infantesa. El seu pare va morir poc abans que ell nasqus i un oncle, Sardis Birchard, va viure amb la famlia i va fer de tutor. Rutherford va assistir a l'escola pblica i a l'Acadmia Metodista de Norwalk. Es va graduar en el Kenyon College a Gambier l'agost de 1842, i a la Harvard Law School el gener de 1845. Va ser adms en l'associaci d'advocats el 10 de maig de 1845, i va comenar la prctica professional a Lower Sandusky, l'actual Fremont. Posteriorment, el 1849, es va traslladar a Cincinnati, Ohio.

Tenia una relaci molt especial amb la seva germana Fanny Arabella (1820-1856), com es pot deduir en aquest comentari del seu diari amb motiu de la mort d'ella:


 Guerra Civil .

Malgrat tenir gaireb 40 anys quan va esclatar la Guerra Civil nord-americana, Hayes va lluitar durant tres anys com a voluntari i, des del 27 de juny de 1861, amb el crrec de major del 23 regiment d'infanteria de voluntaris de Ohio, tot i no tenir experincia militar. El van ascendir a tinent coronel el 24 d'octubre de 1861, i va ser ferit a Fox Gap, en la batalla de South Mountain, quan una bala de mosquet el va tocar al bra esquerre, per sobre del colze. La bala li va fracturar l'os per, per sort, no el va estellar, fet que hagus implicat l'amputaci del membre. El van ascendir a coronel el 24 d'octubre de 1862, i va comandar una brigada en la batalla de Cloyd's Mountain. Posteriorment, el 9 d'octubre de 1864, va ser general de la brigada de voluntaris, durant la campanya de Shenandoah Valley i, el 3 de mar de 1865, aconsegu el nomenament de general major.

 Governador per Ohio .

El 1864, durant la campanya a Shenandoah, Hayes va rebre la nominaci republicana per al congrs, i va ser elegit en el 39 i el 40 congressos, en el perode que va des del 4 de mar de 1865 al 20 de juliol de 1867. Quan va renunciar, va ser nomenat governador per Ohio, i ho va ser des 1868 a 1872; va fracassar com a candidat en les eleccions del 43 congrs per, ms endavant, va tornar a ser governador des de gener de 1876 fins al 2 de mar de 1877.

 La presidncia .
 Eleccions de 1876 .

Hayes es va convertir en president desprs d'uns anys tumultuosos i plens d'escndols durant l'administraci d'Ulysses S. Grant. Tenia una reputaci de poltic honest que va consolidar en els anys de la guerra civil. Com a governador de Ohio, la seva escrupolositat va arribar a desorientar, fins i tot, als seus aliats poltics, i li van posar el sobrenom de Old Granny; era fams per la seva qualitat de no ofendre ning. Tot i aix, el seu oponent en les presidencials, el demcrata Samuel J. Tilden, era el favorit per guanyar les eleccions i, de fet, va guanyar el vot popular per uns 250.000 vots (amb uns 8,5 milions de votants en total).

Els vots dels collegis electorals de quatre estats van ser impugnats. Per guanyar, els candidats havien de reunir 185 vots: Titllin no ho va aconseguir per noms un vot, ja que va obtenir 184 vots; Hayes en va aconseguir 165, amb 20 vots que representaven els quatre estats on van haver-hi les impugnacions. Per empitjorar les coses, tres d'aquests estats (Florida, Louisiana, i Carolina del Sud) eren del sud, que encara estava sota ocupaci militar; el quart va ser Oregon.

Per decidir pacficament els resultats finals, les dues cases del Congrs van establir una comissi electoral per investigar i decidir el vencedor real. La comissi estava constituda per 15 membres: cinc de la Casa, cinc del Senat i cinc de la Cort Suprema. A ms, la comissi era bipartidista i consistia en 7 demcrates, 7 republicans i un vot "frontissa" de Joseph Page Bradley, un jutge de la Cort Suprema. Bradley, tanmateix, era un republic de cor i d'aquesta manera la decisi va seguir les lnies dels partits: 8 van votar per Hayes i aquest va guanyar les eleccions.

 Presidncia (1877-1881) .

Com el 4 de mar de 1877 era un diumenge, Hayes va fer el jurament de presa de possessi del crrec el 3 de mar, a la cambra vermella de la Casa Blanca. Va tornar a realitzar el jurament de presa de possessi pblicament el 5 de mar al prtic del Capitoli dels Estats Units, i va presidir el pas fins al 3 de mar de 1881.

En els assumptes d'interior, a part de la reconciliaci amb els estats del Sud, va realitzar una administraci excellent, sempre mostrant un president decidit a tenir bones relacions amb el congrs: la represa de la producci de monedes, principalment or, recolzant el paper moneda i els bons que van finanar la guerra, i el comenament de la reforma del servei civil.

Pel que fa a la poltica exterior, el 1878, Argentina va demanar a Hayes que actus com a rbitre en la guerra de la Triple Aliana entre Argentina, Brasil i l'Uruguai contra el Paraguai. Els argentins esperaven que Hayes els donaria la regi de Chaco; tanmateix, Hayes va decidir a favor dels paraguaians. La seva decisi el va convertir en un heroi al Paraguai, i van anomenar una ciutat, Vila Hayes, i un departament, President Hayes, en el seu honor.

 Enllaos externs . 

Biografia a la pgina oficial de la Casa Blanca ;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335293" title="Alcolea de las Peas" nonfiltered="680" processed="678" dbindex="130682">

Alcolea de las Peas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335294" title="Tenrec musaranya cuallarg" nonfiltered="681" processed="679" dbindex="130683">

El tenrec musaranya cuallarg (Microgale longicaudata) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals i les montanes humides tropicals i subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335298" title="Tenrec musaranya de muntanya" nonfiltered="682" processed="680" dbindex="130684">

El tenrec musaranya de muntanya (Microgale monticola) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. El seu hbitat natural sn les montanes humides tropicals i subtropicals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335301" title="Tenrec musaranya de Nasolo" nonfiltered="683" processed="681" dbindex="130685">

El tenrec musaranya de Nasolo (Microgale nasoloi) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos secs tropicals o subtropicals i les montanes humides tropicals i subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335304" title="Angn" nonfiltered="684" processed="682" dbindex="130686">

Angn s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335305" title="Arbancn" nonfiltered="685" processed="683" dbindex="130687">

Arbancn s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335307" title="Tenrec musaranya pigmeu" nonfiltered="686" processed="684" dbindex="130688">

El tenrec musaranya pigmeu (Microgale parvula) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals i les montanes humides tropicals i subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335308" title="Arroyo de las Fraguas" nonfiltered="687" processed="685" dbindex="130689">

Arroyo de las Fraguas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335312" title="Tenrec musaranya cuallarg meridional" nonfiltered="688" processed="686" dbindex="130690">

El tenrec musaranya cuallarg meridional (Microgale principula) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals i les montanes humides tropicals i subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335315" title="Atienza" nonfiltered="689" processed="687" dbindex="130691">

Atienza s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Comprn els pobles d'Alpedroches, Bochones, Casillas i Madrigal. 

Administraci.


Galeria d'imatges.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335316" title="Tenrec musaranya petit" nonfiltered="690" processed="688" dbindex="130692">

El tenrec musaranya petit (Microgale pusilla) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals, les montanes humides tropicals o subtropicals, els aiguamolls, les pastures i les terres irrigades. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335319" title="La Bodera" nonfiltered="691" processed="689" dbindex="130693">

La Bodera s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335320" title="Ferguson" nonfiltered="692" processed="690" dbindex="130694">
 Harry Ferguson Research Limited    va ser un equip britnic de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 

La companyia Ferguson  va ser creada la temporada 1961 per Harry Ferguson com una branca de la seva prpia empresa,  i la va fer debutar a la F1 el pilot Jack Fairman, al GP de la Gran Bretanya essent desqualificat de la cursa per qestions mecniques antireglamentries.

Ferguson no va tornar a disputar cap GP ms de Frmula 1 com a escuderia prpia per les seves tasques en el mn de la competici en la construcci de vehicles amb la tracci a les 4 rodes van tornar anys mes tard a la F1 amb equips com Matra i McLaren que van construir monoplaces amb els sistemes Ferguson de quatre rodes motrius.
 
Resultats a la F1.




 Palmars a la F1 .

 Curses: 1;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;


 Vegeu tamb .

 Massey-Ferguson;
 Ferguson Company;


 Enllaos exerns .

 Web dels tractors Massey Ferguson.;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335321" title="Tenrec musaranya de dents de musaranya" nonfiltered="693" processed="691" dbindex="130695">

El tenrec musaranya de dents de musaranya (Microgale soricoides) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals i les montanes humides tropicals i subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335323" title="Campillo de Ranas" nonfiltered="694" processed="692" dbindex="130696">

Campillo de Ranas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Comprn els pobles de Campillo de Ranas, Campillejo, El Espinar, Roblelacasa i Robleluengo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335324" title="Arc de l'Hospital" nonfiltered="695" processed="693" dbindex="130697">
L'Arc de l'Hospital, situat en el carrer del Rei En Jaume del municipi de Xrica (Pas Valenci) s una construcci del segle XV d'estil gtic militar. El seu nom es deu al fet que al seu costat es trobava l'antic hospital de la poblaci. De planta rectangular, tenia accs lateral en rampa. En l'actualitat es troba mutilat perqu va ser seccionat per a donar major amplitud al carrer al passar per ell l'antiga N-234. Encara existeixen uns plnols del Carrer Rei En Jaume, del S. XIX, on es pot veure la planta que tenia la torre d'accs. 

Referncies. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335326" title="Bernat de Cardona i de Queralt" nonfiltered="696" processed="694" dbindex="130698">

Bernat de Cardona i de Queralt fou abat de Sant Miquel de Cuix (1592-1612) i de Camprodon. Va sser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1602.

Era fill de Llus de Cardona i Rocabert i de Jernima de Queralt i de Luna, famlia dels comtes de Santa Coloma.

Va haver de patir el nomenament que Felip III feu de Joan de Queralt i de Ribes com a governador de Catalunya. Joan de Queralt havia estat acusat de corrupci quan era diputat militar en el trienni 1584-1587 i detingut per la Generalitat en 1588. Tot i les queixes del bra militar pel nomenament, Bernat de Cardona ho va haver d'acceptar desprs de consultar-ho als doctors en dret.

Sovintegen els conflictes amb els oficials reials, aquest cop amb el capit general de les tropes al Rossell, en Carles Coloma i de Melo.

L'aplicaci del nou impost acordat a les Corts de Barcelona (1599), el dret de galeres, gener protestes del comerciants doncs diuen que feia baixar les vendes. Les galeres no s'havien comenat a construir i els diputats intentaren que se suspengus l'aplicaci de l'impost. El rei es va negar mitjanant una carta al president que aquest va considerar "molt genrica i compendiosa" i amb promeses reials molt poc concretes.

Bernat de Cardona va rebre al Palau de la Generalitat la visita de la comtessa de Benavente, Mencia de Requesens i Zuiga, filla de Llus de Requesens i Ziga. A finals de 1603, tamb va rebre la visita d'Antoni de Cardona i Fernndez de Crdoba, duc de Somma, Sessa i Baena, comte de Palams, Trivento, Avelino i Cabra, i senyor de Bellpuig.


 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335327" title="Campisbalos" nonfiltered="697" processed="695" dbindex="130699">

Campisbalos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335328" title="Campanari de les Llstimes" nonfiltered="698" processed="696" dbindex="130700">
El Campanari de les Llstimes o Torre campanar dels Dominics de la localitat de Sant Mateu (Baix Maestrat), va ser construda en 1737 aproximadament, i pertanyent a l'antic convent de Sant Domnech, que va ser fundat en 1360 pel maestre de Montesa Pere de Thous. La primera guerra carlista va provocar la seva runa definitiva i la seva venda a particulars durant primera desamortitzaci de Mendizbal va convertir el solar en magatzems i fbriques. Es tracta d'una torre de planta quadrada. Els murs sn de maoneria amb revocos de cadirat. En l'ltim cos apareix un escut amb la creu de Montesa i una inscripci que indica l'any 1737. 
Referncies. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335330" title="Capella del Crist de l'Hospital" nonfiltered="699" processed="697" dbindex="130701">
La capella del Crist de l'Hospital de Vila-real (Plana Baixa) s l'ltim vestigi d'aquell edifici sanitari, concedit pel rei fundador a la vila i t una interessant decoraci barroca. Erigida en el primer ter del segle XVIII, consta d'una sola nau amb volta de can. El presbiteri apareix ornat amb talles d'ngels, guirnaldes i medallons daurats, i guarda una cpia de l'antic crucifix hospitalari, de gran valor sentimental. L'edifici que l'alberga s avui monestir de religioses dominiques, que conserven una important collecci pictrica en les seves estances claustrals.

Referncies. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335332" title="El Cardoso de la Sierra" nonfiltered="700" processed="698" dbindex="130702">

El Cardoso de la Sierra s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Riaza, Santo Tom del Puerto, Rofro de Riaza i Cerezo de Arriba (a Segvia) al nord, Hiruela de Buitrago, Montejo de la Sierra, Somosierra i Puebla de la Sierra (a Madrid) a l'oest i Majaelrayo i Cantalojas a l'est i Campillo de Ranas a l'est i sud (a Guadalajara).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335334" title="Capella de Sant Josep" nonfiltered="701" processed="699" dbindex="130703">

La capella de Sant Josep d'Onda (Plana Baixa) est situada a un cant del Raval de Sant Josep.

Aquesta capella ja s esmentada en 1786. Va sofrir renovacions en 1807 i 1849, d'una de les quals procedeix, de ben segur, l'ornamentaci actual.

Arquitectura.
Es tracta d'una capella de planta quadrada amb cpula semiesfrica dividida en vuit segments. La coberta de la cpula s de teula vidriada a quatre aiges. En la faana s'adverteixen els elements de cadirat dels cantons i un panell devocional cermic del titular.

En l'interior, el temple s d'ordre corinti, amb dues pilastres en cada cant. L'entaulament presenta ornamentaci d'elements vegetals d'escaiola. La cpula s'ala sobre petxines adornades amb figures d'ngels i entrellaats de cornises i elements vegetals, d'estil barroc. A destacar el scol de rajola en color blau i blanc, aix com el paviment de l'altar. Existeixen enfront de l'altar dos soterraments de 1797 i 1802. Una imatge de Crist amb la corona d'espines s dels elements de ms valor que es conserven. 

Referncies. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335335" title="Cendejas de Enmedio" nonfiltered="702" processed="700" dbindex="130704">

Cendejas de Enmedio s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335336" title="Orizorict" nonfiltered="703" processed="701" dbindex="130705">

Els orizorictins (Oryzorictinae) sn una subfamlia de tenrecs que cont tres gneres: els tenrecs aqutics (Limnogale), els tenrecs musaranya (Microgale) i els tenrecs d'arrossar (Oryzorictes).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335342" title="Cendejas de la Torre" nonfiltered="704" processed="702" dbindex="130706">

Cendejas de la Torre s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335344" title="Xemeneia (volc)" nonfiltered="705" processed="703" dbindex="130707">
En un volc, una xemeneia s el conducte que comunica reserva de magma o cmara magmtica en profunditat amb la superfcie.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335345" title="Xemeneia (desambiguaci)" nonfiltered="706" processed="704" dbindex="130708">

 Sistema usat per a ventilar gasos calents i fum de calderes, ... Vegeu xemeneia;
 Part d'un volc. Vegeu Xemeneia (volc);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335346" title="John Campbell-Jones" nonfiltered="707" processed="705" dbindex="130709">
 Michael John Campbell-Jones  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

John Campbell-Jones va nixer el 21 de gener del 1930 a Leatherhead, Surrey, Anglaterra. 

 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 d'agost del 1961 el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring encara que no va aconseguir prendre la sortida. La primera cursa que va poder crrer va ser el GP de Blgica de la temporada segent (1962), on va finalitzar onz amb la que seria la seva millor classificaci en una cursa de F1.

John Campbell-Jones va participar a un total de tres proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades diferents consecutives (1961 - 1963) no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335347" title="Cincovillas" nonfiltered="708" processed="706" dbindex="130710">

Cincovillas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335348" title="Potamogal" nonfiltered="709" processed="707" dbindex="130711">

Els potamogalins (Potamogalinae) sn una subfamlia de tenrecs que cont dos gneres: Potamogale (musaranya lldria gegant) i Micropotamogale (musaranya lldria del Ruwenzori i musaranya lldria nana).

Sn un grup de mamfers riberins originaris de l'frica subsahariana. Totes les espcies sn carnvores, caant qualsevol animal aqutic que puguin detectar amb els seus bigotis sensitius. Com ho suggereix el seu nom com, presenten una gran semblana a les lldries autntiques. Es mouen dins l'aigua ondulant la cua d'una banda a l'altra, de manera similar a com neden els cocodrils.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335350" title="Tenrec" nonfiltered="710" processed="708" dbindex="130712">

Els tenrecins (Tenrecinae) sn una subfamlia de tenrecs que cont quatre gneres: els tenrecs espinosos petits (Echinops), els tenrecs ratllats (Hemicentetes), els tenrecs espinosos grossos (Setifer) i els tenrecs comuns (Tenrec).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335351" title="Ciruelos del Pinar" nonfiltered="711" processed="709" dbindex="130713">

Ciruelos del Pinar s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335357" title="Tenrec musaranya de Taiva" nonfiltered="712" processed="710" dbindex="130714">

El tenrec musaranya de Taiva (Microgale taiva) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals i les montanes humides tropicals i subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335358" title="Pandrsion" nonfiltered="713" processed="711" dbindex="130715">

El Pandrsion va ser construt en temps de Pricles cap a l'any 421 aC junt al Erecton a l'acrpoli d'Atenes, al costat nord-oest, en honor a Pndrosos filla de Ccrops. Fou el lloc on Atena a la seva lluita amb Posid per aconseguir el patronatge de la ciutat d'Atenes, va fer crixer una olivera resultant vencedora. L'any 1917 es va plantar l'arbre actual.


Enllaos externs.
Pandrsion.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335362" title="Tenrec musaranya de Talazac" nonfiltered="714" processed="712" dbindex="130716">

El tenrec musaranya de Talazac (Microgale talazaci) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals i les montanes humides tropicals i subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335364" title="Tenrec musaranya de Thomas" nonfiltered="715" processed="713" dbindex="130717">

El tenrec musaranya de Thomas (Microgale thomasi) s una espcie de tenrec musaranya endmica de Madagascar. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335368" title="Ismaaciil Mire Cilmi" nonfiltered="716" processed="714" dbindex="130718">
Ismaaciil Mire Cilmi fou un poeta i general dels daraawiish o dervixos, dirigint els exercits que van lluitar contra els britnics a Berbera, als soldanats d'Hobyo i Mudug (aquest darrer s el nom donat al soldanat governat per Cali Yuusuf) i a la vall del Shabeele al Hiiraan (Somlia Central).

Pertany al clan somali dels dhulbahante, i era fill del cap del clan Reer Cali Geri. Va nixer desprs del 1870 en el si del Guuleed Cali Geri, branca dels dhulbahante; la famlia s'estava recuperant del sagnant conflicte que havia provocat Cumar Aadan Galaydh ("Cumar Aji") en unes guerres intestines que havien marcat el carcter somali .

Va estudiar l'alcor, i cultura i poesia somali; fou tamb un gran genet tot el qual el va elevar com un dels lders dels dhulbahante. Fou un dels primers que es va unir al moviment daraawiish. Va lluitar al costat del Mad Mullah, contra els britnics, contra el sult de Mudug i contra el sult de Majeerteen, va dirigir l'atac a Berbera del 1915 i va restar a la lluita fins el gener de 1920.

El 21 de gener de 1920  foren atacats els fortins de Galbaribuur i  Midishi, bombardejades per l'aviaci durant 3 dies; tots els defensors van morir combatent. Els dhulbahante es van retirar del moviment per sobreviure el 24 de gener dirigits per Ismaaciil Mire i es van dirigir al Hawd per foren detinguts per una fora dirigida pel coronel Ismay. Mire fou traslladat presoner a Berbera. Pel seu paper al atac a Berbera del 1915 havia estat condemnat a mort en absncia, per fou alliberat el 1921 desprs de 18 mesos, per a no convertir-lo en mrtir, i es va traslladar al pas dhulbahante.

Als anys trenta els britnics van comprovar mitjanant una investigaci sobre antics generals dervixos, que vivia en pau i ja no es van interessar ms per les seves activitats. Per tres anys desprs (1935) la mort del seu cos Jaamac Cali Nuur a mans d'un soldat de les forces al servei dels britnics, el va fer dirigir una expedici que va matar al assass, i fou capturat pels britnics i empresonat. Va morir un temps desprs.

Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335371" title="Dhulbahante" nonfiltered="717" processed="715" dbindex="130719">
Els dhulbahante sn un sub clan dels harti (descendents de Sayid Harti) de Somlia al seu torn part de la confederaci de clans darod (daarood). Tradicionalment foren enemics dels seus vens issaq i daarood.

Al segle XIX formaven un sultanat (vegeu Sultanat de Dhulbahante). Van lluitar al costat del Mad Mullah (que per la seva mare era un dhulbahante) per en alguns moments es van sotmetre als britnics. Per alguns caps dhulbahante no van abandonar el moviment daraawiish fins al darrer moment quan els britnics van bombardejar la darrera capital Taleex (comenaments del 1920). En la guerra (1899-1920) la poblaci dhulbahante es va reduir a la meitat. El seu territori natural es el sud de Sanaag i oest de Nugaal, i els moderns districtes de Sool, Ayn i Togdheer. Alguns dhulbahante viuen a Jubaland i al Ogaden. 

Modernament estan dividits en quinze clans dirigits per garaads i ugaas. Favorables a la gran Somlia, foren inicialment considerats ms aviat amics de la repblica de Somalilndia (que va dominar la regi del 1991 al 2004) per la seva oposici als majeerteen, per tots els caps dels clans van donar suport al Puntand quan va ocupar la major part del pas el 2004.

 principals grups de clans, clans, subclans, branques, famlies etc.. .

Dhulbahante (Saciid Harti);
Xuseen Saciid;
Axmed Saciid;
Muuse Saciid;
Cisman Muse;
Maxmed Muse;
Barre Muse;
Abokar Muse;
Cabdale Muuse;
Abdale Muse;
Yaxye Abdale;
Habar-Waa Abdale;
Khalid Habar-Waa;
Shirshore Habar-Waa;
Abdi Garad (Qayaad);
Xasan Ugaas;
Yuusuf Haaruun;
Ahmed Haaruun;
Hamud Ugaas;
Mahmoud Ugaas;
Farah Garad;
Mohamed Garad (Bahararsame);
Barkat;
Axmed Garad;
Cali Gerri Axmed;
Adan Axmed;
Hagar Aadan;
Faarax Hagar;
Aadan Hagar;
Wacays Aadan;
Varaale Mahad;
Odola Ahmed;
Maxamuud Garaad;
Wacays Maxamuud;
Umar Wacays;
Siyaad Maxamuud;
Ugaadhyahan Siyaad;
Maxamud Ugaadhyahan;
Abdi Mohamud;
Gahaydhe Mohamud;
Samakab Ugaadhyahan;
Abdulle Samakaab;
Wacays Abdulle;
Ahmed Abdulle;
Nuur Axmed;
Samakaab Ali (Nuur);
Wacays Ali;
Aadan Ali;
Faarax Ali;
Naleeye Axmed;
Cali Naaleeye;
Cilmi Naaleeye;
Jibril Naaleey;
Adan  Naaleeye;
Sabood Naalaye;
Cabdalle Naalaye;
Bihina Faarax;
Jamac Siyaad;
Ali Maxamoud;
Reer Warsame;
Reer Khayr;
Reer Caafi;
Reer Kooshin;
Warfaa Jaamac;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335376" title="Setge d'al-D?m?s" nonfiltered="718" processed="716" dbindex="130720">

 





El Setge d'Al-D m s de 1210), fou una moment clau de la reconquesta perqu empeny als almohades a una ofensiva que culmin amb la seva derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa, el punt en qu l'hegemonia musulmana dna pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

Antecedents.
Al-D m s, on actualment s'hi troba la vila de Adems, era una fortalesa musulmana que formava part de la xarxa defensiva del riu Tria. 

Una terrible incursi de tota l'esquadra almohade dirigida per Abubola el major des de les balears, que havien conquerit el 1203 era llenada a la costa catalana el 1210 amb els estols combinats del Magrib i Al-Andalus, desembarcant i fent molts captius i un gran bot.

Com a resposta a la incursi musulmana, el mar de 1210, estant a Monts el rei va reunir el seu exrcit per atacar els moros de Valncia

El setge.
Al-D m s fou conquerida a Muhammad al-Nsir a mitjans de 1210 per Pere el Catlic  (Miramamolin) amb l'ajut dels cavallers hospitalers i templers, 

Entre els cavallers que van participar a la campanya estaven Ramn de Castillazuelo, bisbe de Saragossa, don Garca de Gdal, bisbe d'Osca, don Garca Frontn I, bisbe de Tarassona, Ximeno Cornel, Garca Romeu, Artal II d'Alagn, Blasco Romeu, Pero Ses, Ato I de Foces, Guillem I de Cervell, Guilln de Peralta, Arnaldo Palacn, Arnaldo d'Alasc i Adam d'Alasc, don Atorella, Sancho de Antilln, Guillem de Montcada, Guillem Ramon II de Montcada, senescal de Catalunya, Guillem d'dena

Per part dels templers hi havia en Pere de Montagut.

Conseqncies.
L'ofensiva va continuar fins prendre el castell de Serreilla, que sembla ser que correspn a l'actual Utiel.

Pedro del Pomar fou l'encarregat per Pere el Catlic per repoblar de cristians totes les terres abans ocupades pels moros.

La prdua d'Adems i la devastaci causada afect greument els almohades, que van enviar una delegaci de notables de Xarq al-ndalus a Marraqueix a entrevistar-se amb Muhammad al-Nsir, i fou un dels motius que port  a organitzar l'expedici que conclogu amb la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212, que acab definitivament amb la supremacia musulmana a al-ndalus. 

La fortalesa pass de nou a mans almohades el 1210 en una ofensiva que tamb va recuperar Castellfabib per no Moya. 

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335380" title="Mad Mullah" nonfiltered="719" processed="717" dbindex="130722">

Sayid Maxamed Cabdulle Xasan  o Sayid Mahammad Abdille Hasan (Mohamed Abdullah Hassan) conegut com el Mull Boig o Mad Mullah fou un der religis i militar somali de finals sel segle XIX i els primers vint anys del segle XX. Maxamed fou un dels primers exemples d'enfrontament entre la xara o llei islmica i la xeer o costum tradicional somali 

 Naixement i infantessa .

Va nixer el 1856 a Kob Faradod o a Kirrit a la vall de Sac-ma-deeqa, un pou d'aigua entre Wud-Wud i Buuhoodle, al sud de la futura Somlia Britnica. Era el fill gran del xeic Cabdulle i de Timiro Seed. El seu avi el xeic (sheekh) Xasan Nuur, del clan ogadeni,  s'havia establert a les terres dels dalbahante i s'havia casat amb una dona dalbahante (1826). 

Era membre d'una famlia de pastors nmades, per va estudiar l'alcor desprs dels 7 anys  i va aprendre les 114 sures principals abans dels 11 anys i ms tard va esdevenir mestre durant dos anys i desprs va aprofundir els seus estudis islmics durant deu anys, viatjant a diversos llocs com Muqdisho (Mogadiscio), Nairobi, Harar i Sudan, rebent ensenyaments de xeics que tenien grans coneixements religiosos. 

 Entrada a la confraria dels salahiya .

El 1892 va viatjar a la Meca on va trobar al xeic sudans Muhammad Salah (1853-1917), fundador de la secta Salahiya, que va exercir sobre ell una gran influncia. El 1895 va tornar a Somlia com a representant de la secta Salahiya.

Noms arribar a Berbera va refusar pagar la taxa de duanes. L'encarregat l'anava a detenir per el interpret el va aturar dient: "Sir, he mad mullah" (senyor, s un sacerdot boig). Ms tard "Mad Mullah" (El sacerdot boig o el Mulla Boig o Mullah el Boig) li fou donat despectivament pels britnics.  

Mullah es va dedicar a difondre la seva fe; fins aleshores la influncia de la secta Salahiya, una escissi de l'Ahmadiya, era molt limitada; tamb un altre escissi de la mateixa secta Ahmadiya, els Andarawiya, tenien poca presncia. Sayyid Muhammad va comenar a predicar contra la degradaci moral de la secta Qadiriya, majoritaria a Somlia,  que s'adaptava al colonialisme (a Benadir), i condemnava tamb la utilitzaci de l'alcohol, el tabac, el caf, el te,  i el khat (Catha edulis, fulles tendres d'un arbre d'un suau efecte narctic que creixia a frica oriental i el Iemen); les danses estaven prohibides als seus partidaris incloent la popular dansa hiikow dels somalis urbans que els musulmans pietosos consideraven llicenciosa.

 El fracs de Berbera .

Els seus intents de convertir a la comunitat urbana somali a Berbera van fracassar; la sexta Qadirirya tenia fortes arrels i els ulemes o xeics se li oposaven amb fermesa i fou denunciat als britnics de les seves idees anticolonialistes. La mesquita dels salahiya fou tancada el 1897. Sayid Maxamed va marxar amb els seus seguidor cap al pas de la seva mare, terra dels dhulbahante, al sud de la Somlia Britnica. 

Pel cam va passar prop de Daymoole, no lluny de Berbera, on el 1891 s'havia establert una missi catlica francesa on hi havia un orfenat i al preguntar a un dels orfes pel seu nom li va donar un nom cristi, i al preguntar-li pel seu clan li va dir que era del clan dels sacerdots de l'establiment; aix el va afermar en la idea de qu els missioners estaven cristianitzant al poble i que calia combatre tant als cristians colonialistes com als Qadiriya que toleraven el colonialisme.

Finalment va arribar al seu dest a Qorya-weyn,  un pou a uns 50 km a l'oest de  Caynaba (Aynabo).

 Creaci del moviment daraawiish .

All va atreure als pastors de la zona i el poble en general va respondre positivament; va fer de mediador per establir els feus dels clans el que el va posar als ulls de la gent al nivell de awliya (sant) enviat per resoldre els conflictes. Aix va servir tamb per que els britnics els deixessin fer, ja que l'establiment de la pau entre es famlies dels clans i subclans mantenia la tranquillitat al pas. Per la bona entesa entre les famlies reforava la autoritat de Sayid Maxamed. 

Aquest predicava aspectes de la filosofia salahiya com el rebuig al tawassul o sigui la intercessi dels sants difunts, que considerava una forma de politeisme (shirk) i reclamava un rigors sotmetiment a la xara, criticant la forma laxa que prevalia en la practica religiosa dels somalis;  volia barrejar religi i espasa (wadaad i  waranleh) i fer la djihad (guerra santa) com una obligaci personal (fard al-'ayn) ja que els cristians havien envat el regne del islam;  va anomenar als seus seguidors com daraawiish i els va donar el turbant blanc (duub cad) indumentria tradicional sufita; en poc temps moltes societats pastorals el van seguir i ja eren ms de 5000 el 1898.

A l'abril de 1898 van traslladar la seva seu a Dareema-caddo, un oasi al nord-oest de Buuhoodle, i el moviment van seguir creixent. Maxamed va crear una srie d'rgans per governat a la seva gent: un consell ministerial (qusuusi); un cos de gurdia (gaar-haye) que garantia la seguretat dels dirigents;  un exrcit (maara-weyn) organitzat en set regiments  (Shiikh-yaale, Gola-weyne, Taar-gooye, Indha-badan, Miinanle, Dharbash i  Rag-xun) cadascun amb un comandant (muqaddim) de mil homes (van arribar fins a 4000); i el poble (reer-beede), format per la gent dels clans que seguia el moviment dervix o daraawiish. 

Aix el moviment de Maxamed s'organitzava de la mateixa manera que la germandat Salahiya, amb un ordre jerrquic estricte i centralitzat. El manteniment de les forces militars fou garantit inicialment per la caritat (siyaaro) que els musulmans estaven obligats a donar al notables religiosos, i quan el moviment va crixer ms, van ampliar la recaptaci difonent el rumor que el que no s'ajudava als dervixos en la djihad  podia ser assassinat i la seva propietat confiscada. 

Maxamed tamb va fer crrer que tenia connexions divines que l'ajudarien a tirar als infidels a la mar (discurs ben acollit). Es feia dir Aabbe sayidii (Pare i Mestre) quan la tradici a la societat pastoral somali era anomenar-se un a l'altra com a "cos" (ini-adeer).

 Inici de la guerra santa .

L'agost de 1898 els dervixos de Maxamed van ocupar Burco (Burao) el que els va permetre controlar els pous d'aigua del Habar Yoonis i el Habar Tol-jecle i fins el pas dels dhulbahante.

El 1899 un funcionari britnic va anar a l'establiment de Sayid i li va vendre la seva arma, per al tornar a Berbera va explicar que li havia robat. El consell britnic va enviar una carta a Maxamed ordenant-li restituir immediatament l'arma.  El 1 de setembre de 1899 Muxamed va contestar a la carta enviada amb un altra carta en qu desconeixia la sobirania britnica. Una assemblea a Burao va proclamar la guerra santa contra britnics, italians i abissinis. El sobir  d'Habar Yonis, suldaan (sult) Nuur Ammaan, en desacord, va demanar secretament  l'ajut britnic, per Maxamed se'n va assabentar i va aconseguir que els habar yonis  deposessin al sult que fou substitut per un sult ms favorable a la causa. Aquesta mateixa poltica es va seguir amb altres caps de clan.

Poc desprs els dervixos atacaven un establiment de la secta Qadiriya a Sheikh, una vila entre Berbera i Burao, els habitants de la quals foren massacrats. Els britnics es van alarmar per estaven enfeinats amb la guerra contra els bers i no van poder fer res. Sota pressi del govern local, el govern de Londres va acceptar reclutar un cos local de tropes per combatre als rebels.

 Poltica represiva de Mad Mullah .

Maxamed va establir algunes regles com el decret penal conegut com "voste desafia"  (waad-xujowday)  per aquells que no obeen les regles de la secta perqu Maxamed va dir a un home de nom Firin Qodax Faahiye que es negava a complir una obligaci "si voste tria la justcia del infidels abans que la llei islmica, voste s un infidel; voste desafia el codis islmic, i la llei el condemna a la pena capital". Firin fou el primer home executat per orde de Maxamed.

Garaad Cali Garaad Maxamuud de la lnea Bah-Ararsame del clan dhulbahante fou un dels caps de clan del Nugaal, el centre del domini del Maxamed, al que aquest va demanar suport a finals del 1899. Garaad Cali li va dir que no, ja que els afers poltics eren coses del caps de clan i els caps religiosos s'havien d'ocupar noms de la religi. Llavors Maxamed el va convidar a visitar-lo al seu xarun (quarter) i Cali va acceptar. En la discussi Cali es va afermar com a sobir del Nugaal i del seu poble, i reclam obedincia a aquesta condici per part de Maxamed. L'enfrontament va esdevenir inevitable. Cali va demanar ajut a Boqor Cismaan sult de Majeerteen que tenia seu a  Bosaso (Boosaaso) i va enviar tamb una carta al cnsol general britnic a Berbera (equivalent al governador). 

Assabentat Maxamed va enviar un grup d'homes que van assassinar a Cali. Per aquest fet va provocar que molts abandonessin la causa del sayid. Noms els seus parents materns els Cali Geri van romandre al seu costat i tot el Nugaal se li va girar en contra; Maxamed va haver de marxar a l'Ogaden amb els seus parents paterns (1900)

 Perode al Ogaden .

Maxamed es va establir a Haradigeed, al cord dels territoris del clan patern dels Maxamed Subeer al Ogaden; va tornar a comenar a predicar i a fer de mediador entre lnees enfrontades de clans i va tornar a adquirir una reputaci de sant; per guanyar ms poder es va casar amb la fill d'un dels caps del clan i va donar la seva germana Toox-yar Cabdulle Xasan  en matrimoni a un altra dels caps del clan, Cabdi Maxamed Waal. 

Abissnia va enviar una fora militar que pel cam va atacar i robar als nmades; els ramats robats foren portats a la ciutat de Jijiga; els pastors van demanar ajut a Maxamed, i el 5 de mar de 1900 el dervitxos van atacar aquella ciutat i van matar a 230 abissinis, i van poder recuperar els ramats encara que a costa de fortes prdues; el juny els dervixos van atacar els establiments de la lnea Ciida-gale del clan issaq a Gaaroodi, un oasi entre Oodweyne i Hargeisa i van fer un bot de 200 camells (l'atac fou anomenat "operaci Dayax-Weerar" o "Nit de lluna plena").  Aquest atac contra musulmans va tornar a fer perdre suport popular a Maxamed, i encara ms perqu fou dirigit per dos xerifs, es a dir dos suposats descendents directes del Profeta. Els issaq per la seva banda van demanar ajut als britnics.

 Complot de Gurdumi .

Aviat la rivalitat va crixer entre Maxamed (que era de la petita branca dels Bah-Geri)  i els caps del clan Maxamed Subeer. Un cap del clan, Shire-Dhabarjilic Xasan-Jiijiile, que va refusar entrar a la confraria, va ser assassinat a la seva residncia i el seu cos fou trepitjat expressament pels cavalls; Maxamed fou acusat de la seva mort i els ancians del clan van decidir secretament assassinar al sayid i als membres del seu consell.

El pla, conegut com "complot de Gurdumi",  va fracassar al darrer moment desprs de mesos de preparaci; Maxamed va sortir ills; el seu collaborador Aw-Cabbas, va caure a cops de llana dels conspiradors; alertades les forces dels dervixos, aquestes es van fer amb el control de la situaci i van massacrar als guerrers del clan; desprs els nmades del clan foren atacats i els seus ramats confiscats; aquesta confiscaci, coneguda com Garab-cas,  va deixar als Maxamed Subeer sense bona part de la seva propietat.

Maxamed es va desplaar a Dhiito on els Maxamed Subeer li van enviar una delegaci de pau formada per 32 dels seus principals homes entre els quals el cunyat del sayid,  Cabdi Maxamed Waal. Maxamed va fer detenir als delegats i els va fer encadenar, i va exigir pel seu alliberament un pagament en diners per la mort de Aw-Cabbas, el retorn de dos revlvers que havia perdut durant la lluita, i cent camells per cada home (3200 en total); el clan no va poder pagar els camells i quan es va acabar el termini Maxamed va ordenar l'execuci dels hostatges. Els Maxamed Subeer es van aliar llavors als abissinis. La mort dels hostatges, que eren una delegaci de pau, era considerat un greu crim entre la societat pastoral somali, i va fer caure completament el prestigi dels dervixos ja molt damnat abans. Els fets a ms van crrer de boca en boca per tota Somlia.

 Retorn al Nugaal .

Una fora combinada dels abissinis i els ogadeni  Maxamed Subeer van atacar als daraawiish, i els van obligar a fugir a l'est cap a la vall de Nugaal que havien abandonat dos anys abans. El seu retorn va crear alarma entre les dos entitats que formaven el gruix de la Somlia Italiana: els soldanats protegits de Majeerteen (Migirtinia) sota el sult Boqor Cismaan,  i de Hobyo (Obbia)  sota el sult Cali Yuusuf Keenadiid. La tercera entitat de la Somlia italiana era la costa de Benadir, que formava la colnia (sota domini directe). 

Per els ms alarmats foren els clans del protectorat britnic, ja que desprs d'uns mesos d'inactivitat o de poca activitat (entre mar i agost) l'agost va atacar sobtadament al grup Aidegalla i va obligar a tots els clans amics dels britnics a fugir del Hawd en absoluta confusi; al setembre fou el grup Habr Awal el que fou atacat.

 Primeres expedicions britniques .

Al Jubaland va esclatar una revolta dirigida pel subclan awlyahan  (part dels ogadeni)  encapalats per Cabdurraxman Mursaal , que va acabar amb la mort del sub comissionat britnic Arthur Jenner a finals del 1900, per les dues revoltes no van tenir contacte i la revolta a Jubaland fou dominada per una expedici britnica el 1901.

Els britnics van decidir organitzar una expedici contra els dervixos, i el novembre de 1900 va arribar al protectorat el tinent coronel  E. J. E. Swayne que va organitzar l'expedici al mateix temps que enviava al major A. Hanbury per coordinar les forces amb els abissinis.

Aquesta expedici va sortir de Burao el 22 de maig de 1901, amb 21 oficials britnics i 1500 soldats somalis (500 muntats).  Els britnics van destruir el lloc de naixement del Mull a Kob Faradod, i altres llocs, per evitant sempre destruir mesquites; en el primer combat contra els dervixos es van utilitzar metralladores que van devastar el camps dels rebels (Afbakayle, 3 de juny); el segon combat fou a  Fardhidin (16 de juliol). Els britnics van perseguir als seguidors del Mull dia i nit per aquestos, bons coneixedors del terreny, no es van deixar agafar i finalment els britnics es van retirar. Les baixes dels dervixos es van estimar en 1200 morts i ferits i els van agafar 800 presoners incloent alguns notables. El Mull no va poder reprendre la activitat fins l'octubre de 1901 i va recuperar armament mitjanant el contraban el gener de 1902 moment en qu els dhulbahante es van posar de nou al seu costat.

 Expedicions dels 1902 i 1903 .

El juny de 1902 el Mull disposava de 15.000 homes (12000 muntats i 1500 amb fusells). Els britnics van organitzar una expedici que disposava de 2000 soldats (quasi tots somalis) amb fusells. L'operaci va acabar amb la batalla de Beerdhiga (Eeragoo o Erigo)  el  4 d'abril de 1902, amb victria britnica sense assolir cap resultat decisiu. Els dervixos van tenir 1400 baixes, molts presoners i 25000 camells a ms d'altres animals. Els dervixos es van poder retirar cap al districte de Mudug.

La fora britnica (ja eren uns 2400 soldats dels que 1500 eren reclutes locals) es va augmentar amb 900 homes d'frica i 300 d'ndia. El 1903, sota la direcci suprema del Brigadier Manning,  una forta columna va avanar cap al sultanat d'Obbia i va entrar al Mudug i un altra va operar a la lnea Berbera-Bohotleh. Mentre una fora de 5000 abissinis dirigits per oficials britnics va avanar pel  Webi Shebeli, per evitar una retirada cap aquesta zona.  L'avan cap a Hobyo es va iniciar el 22 de febrer de 1903 i el Mull es va retirar immediatament cap a Walwal i Wardair. Noms en alguna ocasi les avanades britniques van trobar forces rellevants de dervixos i es van lliurar les batalles del tur de  Cagaar-weyne (Gumburo)  el  17 d'abril de 1903 (on els britnics van perdre 9 oficials i 189 soldats, per les baixes dels  dervixos foren de 2700 homes) i de Daratoole o Daratoleh,  el 22 d'abril de 1903 on els dervixos van perdre molts homes mentre els britnics noms 2 oficials i 13 soldats (4 oficials i 25 soldats ferits). Mentre els abissinis van derrotar els dervixos al Webi Shebeli, on van morir un miler de rebels (31 de maig de 1903). Desprs d'aquesta batalla el Mull va fer un gir brusc cap a l'est en direcci a la vall de Nugaal, i fou impossible interceptar-lo i altre cop l'expedici va retornar sense resultat definitiu.

El 1903 els biimaal, un clan que vivia entre  Marka i el Webbi Shebelli (riu dels Lleopards) a la Somlia italiana, es va revoltar. Maxamed tenia contactes amb els Biimaal a travs del xeic Cabdi Gafle, per mai va actuar conjuntament amb ells (finalment la revolta fou liquidada pels italians el 1908). 

El coneixement del terreny i de les tctiques a emprar, la determinaci i l'organitzaci foren les causes de les repetides mitges victries dels dervixos fins a la darrera batalla (el 1904), quan les tctiques de guerrilla foren depreciades desprs de tantes victries, i es va passar a una tctica convencional. 

Expedici britnica del 1904 .

L'expedici de 1904 es va preparar amb entre  8000 homes (contra entre 6000 i 8000 dervixos). Els britnics havien fixar una posici a Galadi, al Hawd, per evitar una fugida dels dervixos cap al sud  i al desembre de 1903 el comandant en cap, general Charles Egerton,  va concentrar les seves forces a Wadamego.  El dia 20 de desembre, Kenna, amb una fora a cavall, es va dirigir a Badwein per comprovar la fora de l'enemic. Els rebels estaven concentrats a la plana de Jibdali (o Jidbaale), un oasi al nord de Laas Caanood, i el general Egerton va moure les seves forces a 35 km a l'est de Badwein (dia 9 de gener) i al dia segent a la matinada arribaren a Jidbaale on els dervixos foren atacats  i derrotats completament  (10 de gener de  1904). Els rebels van fugir cap al nord en direcci a Jidali i al territori itali. Els britnics noms van tenir 3 oficials morts (morts en total 27)  i 9 de ferits (total de ferits 37); entre aquesta batalla i els enfrontaments durant la persecuci  els dervixos van tenir  entre sis  i set mil baixes (entre morts i ferits); els dervixos van fugir cap al sultanat de Majeerteen, perseguits pels britnics.  La segona batalla va tenir lloc prop d' Ilig el 21 d'abril de 1904 i els dervixos foren derrotats.  

Douglas Jardine, Secretari de l'administraci de la Somlia Britnica entre 1916 i 1921 escriu que el Mull va atribuir el fracs de la seva missi religiosa a les condicions poltiques de la zona i a la manca de pietat dels seus seguidors; sembla que no va valorar la importncia de les aliances dels clans a l'hora de donar-li suport o de retirar-li.  La seva conclusi era que per assolir els seus objectius religiosos havia d'afegir un projecte poltic, que era la substituci de la seva autoritat temporal en lloc dels lders dels clans i la dels colonialistes i que havia d'imposar aquest projecte pel foc i l'espasa.

 Aliances del Mull .

Maxamed no tenia bones relacions amb el sult Boqor Cismaan (Bokor Osman Mahmud) de Majeerteen  desprs del fracs del matrimoni projectat amb la seva filla Qaali, per li va enviar un missatge demanant ajut; per els italians, pressionats pels britnics, van obligar a Boqor a no donar cap ajut ni refugi als dervixos. 

Els dervixos van haver de lluitar amb forces lleials a Boqor (que sembla que en realitat van deixar passar als dervixos) i finalment va arribar a Ilig, un port estratgic a la costa de l'oce ndic, on van romandre sense ser atacats, i es van poder reposar.  El prestigio de Maxamed estava greument afectat, la seva base econmica (els ramats) perduts, i les seves forces havien passat de uns 8000 a uns  800 homes.

Maxamed, que ja tenia quatre dones (i s'havia divorciat algunes vegades per poder casar-se, ja que noms podia tenir un mxim de quatre mullers segons la llei islmica) va demanar la ma de la germana de Maxamuud Cali Shire, fill del poders garaad Cali Shire de Warsangeli, i la germana de  Islaan Aadan de la lnea Cumar Maxamuud dels  majeerteen, i es va casar amb les dues.  Aquesta aliana li va permetre reconstruir les seves forces; a ms l'aliana amb els warsangeli li va donar accs a Laas Khoray (o Las Qoray o Maakhergoosh),  una porta amb Arbia per on podia rebre armes i municions. 

En aquest temps a Ilig va compondre nombrosos versos (que en part foren usats com a propaganda de guerra).  Xaaji Cabdille Shixiri, de la famlia  Tol-jecle del clan issaq, un dervix, va esdevenir mediador entre els italians i Maxamed; en una entrevista amb Giulio Pestolozzi, el representant diplomtic d'Itlia a Aden, li va transmetre una carta del Mull. Aquest, degut a la seva derrota acceptava que se li dons un territori per governar-lo segons els principis de la seva religi, entre Ayl i Garacad i entre l'oce i el Nugaal. Els sult de Hobyo, Yuusuf Cali Keenadiid, deposat el 1903 pels italians per refusar un desembarcament britnic amb intenci d'atacar als dervixos per l'esquena mentre altres forces britniques els atacaven  des de la Somlia Britnica (la batalla de  Cagaarweyne  o Gumburo del  17 d'abril del 1903), i que havia estat deportat a Assab a Eritrea, havia de ser reposat al tron. 

Estat dels Dervixos .

L' estructura d'estat dels dervixos fou implcitament reconeguda el 5 de mar de 1905 en el tractat d'Ilig entre Gran Bretanya i Itlia, que  estipulava que els territoris entre el sultanat de Majeerteen (Majertin, Mijertins,  Mijjarten entre altres variants; en  italia Migiurtinia o Migurtinia) i el sultanat d'Hobyo (Obbia) seria governat pel Mull com a dirigent dels dervixos. L'acord garantia als daraawiish drets d'aigua i pastures a la Somlia Britnica, i la llibertat religiosa  i de comer  per amb la prohibici de comerciar amb armes i esclaus. Itlia esperava eliminar la influencia dels dervixos a la seva prpia colnia de Benadir, per realment no fou aix (mes tard els clans dels Biyamaal i Wacdaan del Benadir seran els primers a revoltar-se contra els italians).

Tot i la prohibici, Maxamed va comenar immediatament a importar armes. Tamb va iniciar una estratgia de sabotatge contra la administraci colonial i contra els clans lleials a Itlia o Gran Bretanya. Es va apoderar de Mudug i va atacar tamb llocs del soldanat d'Hobyo. El trencament del tractat per, era vist com una cosa poc honorable pels somalis.

 El complot de l'arbre del mal consell .

El moviment dervix es va veure seriosament afectat per una carta que va comenar a circular entre els membres, en la que el cap de la secta Salahiya, xeic Maxamed Salah, que vivia a la pennsula Arbiga, repudiava a Maxamed i el deixava de considerar musulm en part pel seu casament amb la dona majeerteen.  El cadi (jutge) Cabdallah Koryo va donar suport a la ftua de Salah i fou executat per orde del Mull. 

Uns quatre-cents dervixos es van reunir en secret a Gubad, un oasi a uns 50 km al sud d'Ayl, per conspirar contra el sayid. La reuni, coneguda com Canjeel Talawaa (L'arbre del mal consell) es va fer sota un arbre i es va discutir sobre matar al Mull, substituir-lo per un altre xeic que continus la guerra santa, o substituir-lo per un altra xeic meny beligerant; la darrera proposat fou acceptada i els dervixos van comenar a desertar en massa.

Maxamed, informat per un dels conspiradors penedits, Shire Cumbaal, va llenar als seus lleials contra els conspiradors i finalment, desprs d'un temps de lluita, es va poder imposar, per el moviment va sortir molt desmoralitzat. Els opositors de Maxamed foren executats sumriament incloent homes molt pietosos.

Hi va haver en el segents mesos alguns intents de matar-lo, el ms important el fet per una de les seves dones que el volia enverinar. 

El 1906 el xeic  Cali Nairobi, del clan dhulbahante, va establir una assemblea o jamaac a Baardheera, al riu Juba; els britnics el van acusar de treballar amb els awlihan i ser un agent de Cabdurraxman Mursall que s'havia revoltat al Jubaland (1900-1901). Tamb van acusar de ser hostil al cap mareexan  Shire Jamaac; els britnics els situaven sempre en l'orbita del Mull (el 1910 els atribuen connexions amb el lloctinent de Maxamed , Cabdullaahi Mogo Iga) per no consta cap relaci efectiva.

 Segona guerra santa .

El 1907 ja tornava a estar a punt per la guerra i va comenar a fer atacs de poca volada. El 1908 les incursions contra els vens van provocar el atac britnic al Sanaag i la dispersi dels dervixos d'aquesta zona. El 1909 el moviment  va establir la seu a Caday-Dheero i tornava a estar en guerra santa, amb un trencament virtual de l'acord de pau de 1905; els britnics no volien perdre homes i diners a Somalilndia (l'oposici parlamentaria criticava al govern per aquest fet)  i preferien mantenir la pau; van enviar al general Sir Reginald Wingate,  governador general del Sudan i expert en el moviment dervix,  junt amb el antic mercenari austrac i ara general, Rudolf Slatin, que van oferir un bon acord. Per el Mull el va rebutjar (novembre de 1909).

 Retirada britnica i perode del "mal menjar" .

Els britnics noms podien fer una cosa, retirar-se del pas per van escollir una opci menys radical, i van decidir retirar-se  a les posicions principals de la costa, Berbera,  Zeila (Zeyla)  i Bulhar (Bullaxaar); als habitants del interior membres dels clans lleials, sobretot els issaq, els van donar armes, per els clans que no tenien tractats amb els britnics (com els dhulbahante), foren abandonats a la seva sort. 

Aquest perode, conegut histricament com xaraama cuna ("el temps del mal menjar") va produir enfrontaments i escassetat i les armes en poder dels issaq no van servir contra els dervixos sin que van produir principalment enfrontaments entre branques del propi clan o amb altres clans, i la situaci no va parar de deteriorar-se.  Els britnics van intentar mobilitzar contra els dervixos als clans que suposaven hostils, els  dhulbahante, els habar yoonis, habar tol-jecle dels isaaq i els  ciisa maxamuud dels majeerteen. La matana dels cise maxamuud  en la anomenada "Carnisseria d'Ilig Daldala" (amb la mort de centenars de persones tirades del cim de les roques d'Ilig a la mar) fou una de les conseqncies.  Entre 1909 i 1912 van morir al menys un ter dels nmades somalis.

 Perode 1912-1913 .

El 1911 els dervixos es van traslladar a Dameero, i finalment el 1912 a Taleex al cor de la vall del Nugaal que  era un posici central entre Hawd, la mar Roja, l'oce ndic, el soldanat de Majeerteen, el soldanat d'Hobyo i la Somlia Britnica (estava a similar distancia de tots aquestos punts), tenia aigua abundant i  pastures. All  van construir les seves fortaleses ms estratgiques, en nombre de quatre: Silsilad (amb capacitat per dos mil soldats i cinc mil animals), Falaad  (residencia del Mull i el seu consell), Daawad (pels hostes), i  Eegi o Daar-Ilaalo (posici avanada) ; tamb van construir set fortins entre 15 i 65 km de Taleex (Daar-cad, Gacal-guule, Xalin, Dhumay, Geeda-mirale, Cawshaan i  Nuguul).  Fora de la vall del Nugaal es van construir 23 posicions militars de vigilncia a les fronteres de la Somlia Britnica, Majeerteen,  Hobyo,  la Somlia Italiana i Abissnia.

El 1912 els italians van intentar expandir-se cap a la regi de Hiiraan i van establir una posici a Mahaday. Mad Mullah va enviar un exrcit de 900 homes dirigits per Xaaji Maxamuud Macalin "Cagadhiig" cap a Doh i Ceelgaab, per reunir-se amb les forces del germ del Mull, Khaliif Sheekh Cabdille, i avanar cap a Hiiraan per establir una posici a  Beledweyne. El 1913 la regi d'Hiiraan va caure en mans dels dervixos i es va construir la fortalesa de Beledweyne, la construcci de la qual fou encarregada a un home anomenat Cali Jalax mentre Xaaji Maxamuud Macalin "Cagadhiig" fou nomenat comandant en cap a Hiiraan.

 Els fets de 1913 i 1914; la Camel Corps .

El 1913 els dervixos dominaven tot l'interior de la pennsula de Somlia i van aturar tot el comer  perjudicant a les ciutats de la costa on va crixer el descontentament sobretot contra els britnics. Els britnics van enviar forces natives de la Somaliland Camel Constabulary  a controlar el interior, sota el comandament del coronel Richard Corfield,  que no va tardar en restablir l'ordre a la part occidental i central del protectorat, per tenia orde de no atacar al Mull a la part oriental; orde que finalment va esdevenir impossible per els constants atacs dels dervixos a pobles sota control de les forces britniques.
L'agost de 1913 un contingent dervix dirigit per Aw-Yuusuf Sheikh Cabdulle, germ de Sayid Maxamed Cabdulle, va atacar un establiment dels habar yoonis prop de Burao  i es va emportar molts camells.  Un contingent britnic  va empaitar als dervixos i finalment els dos grups es van enfrontar a  Ruuga (Dulmadooba), prop d' Oodweyne, a la part oriental de la Somlia Britnica (9 d'agost de  1913); el coronel Corfield va morir a la lluita i el prestigi del Mull va augmentar; llavors va compondre el poema "La mort de Richard Corfield".  

Els britnics van formar llavors la Somaliland Camel Corps (1914),  com a cos reforat per dirigir la lluita.

Desprs de la victria del 1913 els dervixos van consolidar la seva posici i van construir tres forts a la zona de les fonts del Shimbiris, estratgicament situats. Aix va deixar les forces rebels a noms 50 km de la principal guarnici britnica, Burao. Les guarnicions eren subministrades des de la costa a uns 250 km al nord. Els britnics van decidir atacar Shimbiris i van atacar el 17 de novembre de 1914 per es van haver de retirar desprs d'onze hores de lluita. 

 Atac a Berbera .

El febrer de 1915 finalment els britnics van poder destruir els forts utilitzant carregues explosives; els defensors van morir al interior. En revenja els dervixos van decidir atacar Berbera; el mar, dirigits per Mujaahid Seeraar Shawe, coneixedor del terreny, es van acostar a Cillaan Bidoole per van trobar el pas tallat per una guarnici britnica que vigilava els passos de la muntanya; es va fer un atac sorpresa de nit (13 de mar de 1915) i al dia segent els dervixos entraven a Berbera destruint tot al seu pas, i desprs es van retirar. L'assalt va causar consternaci entre els britnics que van retirar de Berbera a tot el personal no essencial.

 Aliances internacionals .

Maxamed va formar aliana amb el nou emperador d'Abissnia, Lij Yasu (que va pujar al tron el desembre de 1913 i era simpatitzant del islam al que es va convertir l'abril de 1916) que va establir la seva cort a Dire Dawa. Lij va enviar a Taleex (agost del 1916) a un tcnic alemany, Emil Kirsch, per ajudar als dervixos a fabricar armes, per que fou una aliana de curta volada  (el 27 de setembre de  1916 Lij Yasu, fou deposat).  Emil Kirsch va acabar empresonat com a infidel blanc, fuetejat i va morir de set quan provava d'escapar-se.

Tamb es va aliar amb l'Imperi Otom, i el sult turc el va nomenar  com a "Amir" de Somlia (segons uns documents trobats pels italians en poder del xeic Axmed Shirwac Maxamed quan fou detingut el 1917) per igualment fou una aliana amb poc futur (l'Imperi Otom va acabar desapareixent desprs de la I Guerra  Mundial).

 Perode de la I Guerra Mundial .

Entre 1914 i 1918 la Guerra Mundial va deixar quasi lliure al Mull.  La marina britnica va aconseguir bloquejar la costa per evitar al mxim l'arribada d'armament i va poder ocupar una fortalesa de Maxamed a  Shimber Berris a la part alta de la vall d'Ain (1915).  Quan els defensors dervixos van abandonar la fortalesa sense perms del Mull, aquest els va fer castrar; no va estalviar cstigs cruels a les dones i nens, i en un enfrontament el maig del 1916 amb els warsangali, va ocupar la ciutat de Las Khorai i va fer matar a 300 dones i criatures. 

El 3 de mar de 1915 les forces aliades del sult de Mudug (Hobyo), les forces de l'antiga dinastia Ajuuraan d'Obbia, i els italians van iniciar una ofensiva a Hiiraan i la fortalesa de Beledweyne fou assetjada tres dies sense xit i els atacants es van retirar.

El 1915 es van  tornar a rebellar a Jubaland  el awlyahan dirigits per Cabdurraxman Mursaal que reclamava que el territori entre Serenli and Wajir li havia estat cedit pel governador britnic de l'frica Oriental Sir Henry Belfield; el desembre de 1915 els awlyahan van atacar Samburu una posici al Northern Frontier District (NFD) del Protectorat de l'frica Oriental i van saquejar propietats del clan  mareexaan (marejan). El tinent Francis Elliot, comissionat del districte amb seu a Serenli va exigir reparacions per Serenli fou atacada i Elliot va morir a la lluita; durant 18 mesos els rebels van assolar el Jubaland  i el Northern Frontier District (NFD); per altre cop, tot i que s'informava del contrari, Maxamed no va cooperar en aquesta rebelli, que finalment fou suprimida per tropes enviades pels britnics el 1917 (el lder va fugir i se li va perdre el rastre). 

 Perode 1918-1919 .

El 1918 Maxamed va decidir traslladar els seu quarter general al Sanaag. Aquest canvi  estava causat per la necessitat de tenir bases  properes a  la costa de Maakhir per on arribaven els avituallaments d'armaments . Alguns consellers proposaven establir la seu a Ilig o a Eyl, a la cost de l'oce per el Mull va optar per Sanaag on ja hi havia quatre fortins: Jiidali, Surad, Badhan i  Gal-baribuur. El primer fou escollit com a quarter principal per finalment un nou fort fou construt a Midhisi o Midhish,  una vila de muntanya de difcil accs al Sanaag, per mal comunicada amb altres lloc,  el que els va impedir conixer els preparatius que feien els seus enemics. 

 El final del moviment daraawiish .

Els britnics havien incorporat al seu exrcit els avions i planejaven utilitzar-los. A finals de 1919 es va enviar la Fora Z de la RAF a Berbera sota comandament del capit  R. Gordon Disposava de  12 avions  DH9 un dels quals ambulncia, 36 oficials (4 metges) i 189 d'altres rangs (25 homes com a personal mdic)  i amb combustible per operar uns sis mesos. Es va fer circular el rumor de qu s'havien de fer unes prospeccions i els oficials de la RAF van arribar a Berbera el novembre vestits com a tcnics civils per evitar filtracions.  Aix, sota l'excusa de les prospeccions, es van preparar camps d'aterratge a Berbera i Burao, a 150 km del fort d'Eli Dur Elan, on se sospitava que hi havia el Mull.

El desembre van arribar aprovisionaments que junt amb 2000 camells es van enviar a l'aerdrom de Burao. El 30 de desembre els avions van arribar a Berbera i el mateix dia el governador Archer va enviar a fer un vol d'observaci  i es van tirar octavetes exigint la rendici i oferint per la captura del Mull 5000 piastres, entre 5000 i 1100 pels seus germans, i entre 250 i 500 pels seus fills i consellers. 

El gener de 1920 una patrulla de la fora britnica dels King s African Rifles (KAR)  es va amotinar i va matar al seu oficial tinent  Frank Dawson-Smith; els amotinats van fugir amb les seves armes cap a la frontera etop i desprs cap al campament del Mull.

El 19 de gener els avions britnics eren a Burao i el 21 de gener estaven a punt per bombardejar els forts de Medish (Mirash) i Jid Ali. El bombardeig va comenar aquell dia i va matar a la germana de Maxamed; tamb un home que estava prop d'aquest va morir per el sayid se'n va lliurar. Desprs de 4 dies de bombardejos, en qu la major part dels ramats i bestiar va morir, es va decidir iniciar les operacions de la Camel Corps.

El 27 de gener el Camel Corps era a Jid Ali que fou ocupada sense resistncia; el Mull havia fugit cap a Taleex. El 29 de gener els avions van sobrevolar Taleex i el 1 de febrer van prendre fotografies que no mostraven activitat militar per si una enorme  fortalesa. Es va construir un nou aerdrom a Gaolo.  El 5 i 6 de febrer un capit britnic amb membres d'un clan lleial de Gaolo, van atacar una caravana del Mull i van capturar 14000 camells.

El dia 9 de febrer el Camel Corps va arribar davant de Taleex, i Mull va fugir aquest dia amb 70 persones, perseguit pels atacants. Mull amb tres homes i el seu fill es va separar de la resta, i els britnics van encerclar a aquestos i els van matar o capturar (sis fills del Mull van morir en aquesta lluita i altres sis fills, quatre esposes, quatre filles i dos germanes foren capturats).

Quan va estar llest l'aerdrom es va bombardejar el fort (ja abandonat) amb bombes incendiaries. Els animals van morir tots. Les prdues britniques en tota la operaci foren 2 soldats morts i 4 ferits.

Les tropes dels dervixos van fugir de la vall del Nugaal cap a l'Ogaden on es van reagrupar, per va esclatar una epidmia de verola i va delmar homes i ramats.  Maxamed va arribar a Abissnia noms acompanyat del seu fill gran i tres guarda espatlles.  El governador britnic va enviar una delegaci de pau a Maxamed, convidant-lo a rendir-se i oferint-li un establiment religis a l'oest de la Somlia Britnica. El Mull va refusar la rendici, i va voler fer una demostraci de fora atacant als issaq a la zona de la frontera amb Abissnia  i capturant alguns ramats; per els issaq , emparats pels britnics i organitzats, dirigits per Xaaji Warsame Bullaale(conegut tamb com  Xaaji Waraabe), van iniciar un atac contra els dervixos. 

Mull i els membres del seu consell van fugir cap a Iimay al pais Arusi (Abissnia) on van comenar a construir tretze posicions militars. Per Maxcamed va morir abans del seu acabament  d'una grip el 23 de novembre o el 21 de desembre de 1920, als 56 anys. El moviment dervix va morir amb ell i es va dissoldre poc desprs.

 Notes .


 Bibliografia .

Douglas Jardine,  The Mad Mullah of Somaliland,  Londres, Herbert Jarkins, 1923, reeditat a Nova York a la Negro Universities Press, 1969.

Robert L. Hess,   "The Mad Mullah and Northern Somalia," Journal of  African History Cambridge,  5, Nmero  3, 1964, 415-33.

Leo Silberman,  "The Mad Mullah: Hero of Somali Nationalism"     History Today , Londres, Nmero  8, agost de  1960, 523 i segents.

Martin R, Doornbos, "The Shehu and the Mullah: The Jehods of Usuman Dan Fodio and Muhammad Abd-Allah Hassan in Comparative   Perspective" Acta Africana, Ginebra, 14.

Roland Oliver i Michael Crowder, a  The Cambridge Encyclopedia, Cambridge, Cambridge University Press, 1981.

Enciclopdia del Islam, article Muhammad Abd Allah Hassan. Brill, Leyden;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335382" title="Somaliland Camel Corps" nonfiltered="720" processed="718" dbindex="130723">
La  Somaliland Camel Corps fou una unitat de l'exrcit britnic amb base a la Somlia Britnica. El seu medi de transport era el camell, basic al territori.

El seu precedents fou la "Somaliland Camel Constabulary" creada al comenar el segle XX, que va lluitar contra el cap rebel Mad Mullah. El 1913 va quedar sota comandament del coronel Richard Corfield.  El 9 d'agost de 1913 foren derrotats a Ruuga (Dulmadooba), prop d' Oodweyne, a la part oriental de la Somlia Britnica  i el coronel Corfield va morir a la lluita. El 12 de mar de 1914 els britnics van constituir formalment la Somaliland Camel Corps.

A finals del 1919 els britnics van iniciar la ofensiva final contra el Mullah i la Camel Corps va tenir un paper important en la captura de les fortaleses del rebel.

Entre les dues guerres fou reformat per defensar el protectorat de Somlia en cas de guerra. El 1920 fou nomenat com a cap el coronel Arthur Reginald Chater. La Camel Corps, tot i ser tropes natives estaven manades per oficials britnics. Al comenar la II Guerra Mundial tenia 14 oficials britnics i 550 altres rangs no europeus. El cos fou posat sota autoritat del comandant de la Somlia Francesa. Durant la guerra va esdevenir un cos de infanteria en qu noms una unitat conservava els camells. Desprs del 1940 fou mecanitzada.  Llavors disposa de 1475 homes. Va lluitar contra la invasi italiana; els britnics van evacuar Berbera el 17 d'agost de 1941 i el Camel Corps es va dissoldre de fet. 

El 16 de mar de 1942 els britnics van retornar a Somlia i van refundar el Camel Corps i el 18 d'abril ja havia recuperat el 80% de la seva antiga fora. Durant mesos va lluitar contra grups d'italians i bandits.

Els rumors de ser enviats a Birmnia va provocar motins i finalment el 1943 el cos fou dissolt.

El quarter general del Camel Corps era a Laferug, amb companyies a  Hargeisa, Tug Argen (dues) i  Burao.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335389" title="Nature One" nonfiltered="721" processed="719" dbindex="130724">




El Nature One s un gran festival a l'aire lliure de msica eletrnica, oferint molts Djs d'Alemanya i de tot el mn. No era tan gran com el Mayday, comenant 3 anys ms tard que el festival de Mayday. No obstant el Nature One va acabar superant el Mayday en assistncia, ja que el Mayday noms dura un dia, mentre que el Nature One en dura 2, del divendres fins el Diumenge pel mat. El primer Nature One va tenir lloc a prop de l'aeorport de Frankfurt el 1995.

La msica que es punxa s el Techno, Hardtechno, Trance, Drum'n'bass, Electro, Schranz, etc...

Tanmateix el Love Parade, Nature One costa uns 60 euros. Ja que l'nic veritable dany del Love Parade a la natura ocorre per la destrossa del sol dels turons i els camps utilitzats per a acampar (les collites s'han fet sempre abans del comenament del festival).

Una de les atraccions principals a part de la msica, s l'exhibici dels focs artificials a la nit del dissabte.

El festival dura sempre durant un ampli cap de setmana al primer cap de setmana d'agost.

El 2004 el festival va tenir una assistncia d'aproximadament unes 53.000 persones, de les quals 40.000 varen utilitzar els camps prxims per a hi acampar el cap de setmana sencer.

Els camps que s'utilitzen per a hi acampar sempre han sigut el segon festival, ja que molts Djs aficionats i d'altres ms experimentats, carregats de generadors, combustible, l'equip i tota mena d'altaveus punxen tot tipus de msica electrnica. Algunes persones que no poden pagar-se l'entrada o simplement que no poden entrar-hi, preferint restar a fora com a altre alternativa al festival.

El festival en s mateix s'estructura en diferents "floors", la principal, la que es troba a l'aire lliure, una altre dins un circ, una en un jard anomenat Groovalistic i d'altres en rees ms petites. La majoria d'aquestes sales estan situades en una zona militar anomenada "Base del mssil dels E.E.U.U.; Pydna", ara desocupat, s un lloc idoni per a muntar-hi un festival d'aquestes dimensions.

Enllaos externs.
http://www.nature-one.de;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335390" title="Indicatiu (aerolnia)" nonfiltered="722" processed="720" dbindex="130725">
Un indicatiu o callsign (en angls) s un distintiu internacional d'una aerolnia que normalment s anomenat durant la transmissi radial en l'aviaci com a prefix del nombre de vol.

La relaci del nom d'una determinada aerolnia amb el seu indicatiu sol ser semblant per evitar confusi amb una altre indicatiu utilitzat per una altre companyia aria.

 Exemples d'indicatius .

Iberia         - IBERIA;
Air France     - AIRFRANS;
KLM            - KLM;
Air Berlin     - AIR BERLIN;
Japan Airlines - JAPAN AIR;

 Vegeu tamb .
Aerolnia;
Aeronau;
Avi;

 Enllaos externs .
 Web de l'Organitzaci Civil Internacional;
 Base de dades de logotips i indicatius de totes les aerolnies;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335398" title="Criptografia simtrica" nonfiltered="723" processed="721" dbindex="130726">

La criptografia simtrica, anomenada tamb de clau secreta (per oposici a la criptografia de clau pblica), s la forma ms antiga de xifratge. Es tenen rastres de la seva utilitzaci pels Egipcis cap al 2000 a. C. Ms recent, es pot citar el xifratge de Juli Csar, del qual el ROT13 n's una variant. 
Es basa en qu emissor i receptor posseeixen tots dos el coneixement d'una clau secreta amb la que poden xifrar o desxifrar els textos.
 Clau de seguretat .
Un dels conceptes fonamentals de la criptografia simtrica s la clau, que s una informaci que ha de permetre xifrar i desxifrar un missatge i sobre la qual pot descansar tota la seguretat de la comunicaci. Un algoritme com el ROT13, per exemple, no t clau, n'hi ha prou amb saber que s aquest el mtode que ha estat utilitzat per xifrar un missatge i es pot tenir accs al text clar. En altres paraules, aqu, el secret resideix en el mtode utilitzat. Aquest tipus de secret no satisf els usuaris dels sistemes de xifratge, ja que la concepci d'un bon algorisme s molt difcil i una cop descobert ja no ofereix cap seguretat, i tots els missatges que han estat xifrats amb ell esdevenen accessibles. Es pot modificar el ROT13 canviant el valor de la diferncia, aquest valor passa a ser llavors la clau. El conjunt de les claus possibles - l'espai de les claus - ofereix 26 diferncies possibles. Encara que una mica ms pesat, el desxiframent continua sent accessible fins i tot a m. I amb ordinadors, es poden provar trilions claus.

A partir d'aquest exemple es veu la importncia d'aquesta clau i de les restriccions. August Kerckhoffs a (La criptografia militar, 1883) s un dels primers a haver-ho comprs plenament que: per poder estar segur, l'algoritme s'ha de poder divulgar. s el que es diu d'ara endavant el principi de Kerckhoffs. Cal afegir que aquesta clau ha de poder prendre prou valors diferents perqu un atac exhaustiu - prova sistemtica de totes les claus - no es pugui portar a terme ja que per ser massa lent. Es parla de seguretat calculatria.

Aquesta seguretat calculatria s, evidentment, dependent del temps, les prestacions dels mitjans de clcul creixen contnuament, un sistema de xifratge s'enfronta a una adversitat cada dia ms forta, mentre que el missatge xifrat no canvia. La illustraci d'aquest problema s el DES, aquest sistema s'ha fet obsolet a causa de qu el nombre de claus que pot utilitzar s massa petit (tanmateix 256). Es pensa que, actualment, 280 s un mnim estricte. A ttol indicatiu, l'ltima estndard escollit pels Americans el desembre de 2001, l'AES, utilitza claus, la mida de les quals s almenys de 128 bits, en altres paraules n'hi ha 2128. Per donar una ordre de magnitud sobre aquest nombre, dona aproximadament 3,4 1038 claus possibles; l'edat de l'univers s de 1010 anys, si se suposa que s possible provar un bili de claus per segon (o sigui 3,2 1019 claus anualment) caldria ms de mil milions de vegades l'edat de l'univers per provar-les totes. En tal cas es pot pensar raonablement que el nostre algoritme s segur. Tanmateix, s fer una hiptesi molt forta sobre l'algoritme suposar que l'nic mitj de trencar-lo s de portar un atac exhaustiu: nombroses sn les falles que poden encobrir un algoritme i encara ms nombroses sn les males utilitzacions d'un algoritme.

La qesti que formula aquesta noci de seguretat calculatria s la d'una seguretat absoluta. Se sap des de Claude Shannon i el seu article Comunicaci theory of secrecy system (1949) que el xifratge de Vernam que consisteix a afegir al missatge en clar una clau de la mateixa longitud (veure XOR) s perfectament segur. s l'nic per al qual s'ha estat capa de demostrar-ho. L'inconvenient s que per a avaluar un missatge de n bits, cal prviament haver intercanviat una clau de n bits amb el destinatari del missatge, i aix per una via absolutament segura, si no, xifrar es fa intil. Molt pocs casos necessiten tal sistema, per era tanmateix el sistema utilitzat per al Telfon vermell entre el Kremlin i la Casa Blanca.

 Tcniques classiques .

Fins a l'adveniment de les comunicacions digitals, els sistemes utilitzaven l'alfabet i no combinaven les substitucions - els smbols es canvien per es queden al mateix lloc - i les xifratge per tansposici - els smbols no es modifiquen per canvien de lloc. Quan la substituci aplicada depn del lloc de la lletra en el text, es parla de substituci polialfabtica   per exemple el xifratge de Vigenre, Enigma -, en oposici a la substituci monoalfabtica on la substituci s la mateixa per a totes les lletres   per exemple una simple simple diferncia com en el xifratge de Csar.
 Xifratges per substituci .
Entre les substitucions hi ha les diferncies, on cada lletra del missatge a xifrar es transforma en la lletra situada n posicions ms lluny en l'alfabet (si no pot ser perqu s'acaben les lletres, en acabar per la z es continua comptant tornant a comenar per la a). 
El cas de la diferncia simple - una sola diferncia idntica per a totes les lletres del missatge   es coneix tamb com el xifratge de Csar. Seguint la mateixa lnea per una mica ms complert hi ha el xifratge de Vigenre, que no utilitza una diferncia sin un nombre qualsevol de diferncies n, la primera diferncia es fa servir per xifrar les lletres nmero 1, 1+n, 1+2n... la segona diferncia per a les lletres nmero 2, 2+n, 2+2n... Usualment, el valor d'aquestes diferncies ve donat per una paraula de longitud n del qual la lletra issima dna el valor de la issima diferncia. Per exemple. 

 Missatge clar   : wikipedia
 Paraula clau    : crypto
 Missatge xifrat : yzixirfzy

Una 'a' a la paraula clau correspon a una diferncia de 0, una 'b' a una diferncia de 1, etc. En l'exemple, la clau t 6 lletres, per tant les lletres 1 ('w') i 7 ('d') es xifren amb el mateix decalatge: 2.

La mquina Enigma utilitzada pels alemanys durant la Segona Guerra mundial es basa tamb en substitucions, per amb un mecanisme molt ms sofisticat.

Una altra forma de la substituci s el diccionari: en lloc de canviar els smbols del missatge un a un, sn paraules senceres les que se substitueixen.
 Xifratges per transposici .
Per a les transposicions es modifica l'ordre dels smbols del text clar. Una tcnica consisteix a donar-se una paraula clau, a escriure el missatge sota aquesta paraula clau i a llegir el text en columna, per ordre alfabtic. Per exemple:

 Missatge           : viquipediaesunaenciclopedialliure 
 Paraula clau       : crypto
 S'escriu:
                     viquip
                     ediaes
                     unaenc
                     iclope
                     dialli
                     ure***

Llavors s'escriu la paraula clau per ordre alfabetic:
                     coprty
Aix indica les transposicions que s'han de fer a cada fila, com que la w ha quedat al mateix lloc, la primera lletra no canvia, la e que era la ltima ha anat a parar al segon lloc, per tant a cada fila la ltima lletra es posa al lloc de la segona, i aix successivament:

                      vpuiiq   
                      esadei
                      ucenna
                      ieocpl
                      dilila
                      u**r*e

En acabar es llegeixen les lletres en columnes.

El missatge xifrat que resulta s: veuidupscei*uaeol*idncirienpl*qialae

Els asteriscs s'han afegit per indicar els espai (tipografia) espais en el missatge xifrat nicament per facilitar la llegibilitat.

 Tcniques modernes .

Des de l'adveniment de les comunicacions digitals, els paradigmes del xifratge simtric han canviat fora. Per una banda, la disciplina s'ha formalitzat, fins i tot si la concepci de sistema de xifratge conserva inevitablement un aspecte artesanal. En efecte en aquest mbit, l'nica cosa que se sap provar s la resistncia de cara a tipus d'atacs coneguts. D'altra banda, ha canviat la forma del text xifrat. Els algoritmes moderns xifren successions de bits. 

Es distingeixen dos tipus d'algoritmes, els algoritmes en blocs, que prenen n bits de l'entrada i en surten n, i els algoritmes de flux, que xifren bit a bit seguint el model de la xifratge de Vernam. 
 Xifratge per flux .
En aquest ltim cas, l'algorisme genera una successi de bits que s afegit ( XOR) a la successi binria a xifrar. Les tcniques utilitzades per generar la successi que s'afegeix   anomenada successi que xifra -- sn diverses, per les que s'utilitzen ms sovint sn els registres de decalatge amb retroalimentaci lineal. 


 Xifratge per blocs .
La segona famlia d'algorismes, el den blocs, en general es construeix sobre un model iteratiu. Aquest model utilitza una funci F que pren una clau k i un missatge M de n bits. s aquesta funci F que s iterada un cert nombre de vegades, es parla de moltes rondes. A cada ronda, la clau k utilitzada canvia i el missatge que es xifra s el resultat de la iteraci precedent.

 ;
 ;
 ...
 ;

Les claus  utilitzades es dedueixen d'una clau estre K que s la quantitat secreta que han de compartir emissor i receptor. L'algorisme que genera aquestes claus a partir de K s'anomena l'algorisme de programaci de claus.

Perqu un sistema d'aquest tipus pugui funcionar, la funci F utilitzada ha de ser una permutaci, s a dir que cal que per a tota clau k i missatge M poder recalcular M a partir de F(k,M) , altrament el desxiframent no s possible i per tant no es disposa d'un algoritme utilitzable. Formalment, aix significa que existeix una funci G que verifica

.

La seguretat del sistema resideix essencialment a dos indrets, l'algorisme de programaci de claus i la robustesa de la funci F . Si l'algorisme de programaci est mal dissenyat, les  poden ser dedubles unes de les altres, o mal repartides... Dir de la funci F que s robusta significa que se suposa difcil d'invertir sense conixer la clau k que ha servit en el clcul de C = F(k,M) . En Altres Paraules, coneixent noms C, F i G, no s'ha de poder trobar el missatge M, si no s efectuant una cerca exhaustiva de la clau k, s a dir calculant
 1) );
 2) ;
i aix per a totes les claus k fins que se'n trobi una per a la qual Y s igual a C. Un est llavors segur de tenir el missatge M que no s altre que X. El problema s que si k est constitut de l bits, calen de mitjana  proves. Prenent l prou gran, es pot fer que aix no sigui realitzable a la prctica: suposem que es puguin intentar 109 (mil milions) de claus per segon, que s aproximadament 230, els segons que t l'any sn 31557600 que sn 225, en conseqncia es poden provar 255 claus anualment. Si es pren per a l un valor de 80 bits, caldrien 224 anys, ms d'1 mili d'anys.
Una tcnica molt escampada per fabricar funcions F s la de l'esquema de Feistel. En aquest esquema, el missatge a avaluar es talla en 2 blocs de n/2 bits, M = (L,R)  i el missatge xifrat s

;
on el '+' s el XOR i f s una funci qualsevol, ja no s'ha de suposar que s una permutaci. En efecte, es pot trobar M a partir de la clau k
 1) coneixent C, es coneix R que s la seva part esquerra,
 2) es calcula f(k,R) ,
 3) s'afegeix el resultat del clcul precedent a la part dreta de C, i es troba L,
aix sense restricci sobre f. Clarament, en aquest esquema, la robustesa de F descansa sobre la funci f.

 Veure tamb .
 Xifratge de Vigenre;
Xifratge de Csar;
DES;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335404" title="Rinobtid" nonfiltered="724" processed="722" dbindex="130727">









Els rinobtids (Rhinobatidae) constitueixen una famlia de peixos condrictis de l'ordre dels esqualiformes a mig cam, evolutivament parlant, entre els taurons i les rajades.Sn comuns a les costes dels Pasos Catalans.

Morfologia.

 Semblen taurons, per se'n diferencien clarament per tindre les aletes pectorals (no tan amples com les rajades) soldades lateralment amb el cap i les fenedures es troben en posici ventral.
 Cos allargat i deprimit, la forma del qual recorda la d'una guitarra.
 El disc s llarg i estret, representant un ter de la llargria total.
 Tenen una filera mediodorsal d'espines.
 El rostre s anguls i aixafat.
 Les dues dorsals tenen la mateixa mida i es troben per darrere de les plviques.
 La caudal s petita, triangular i ben desenvolupada.;
 Rhynchobatus djiddensis n's l'espcie ms grossa ja que pot assolir els 3 m de longitud i els 225 kg de pes.

Reproducci.

Sn ovovivpars i les cries neixen completament desenvolupades.

Alimentaci.

Es nodreixen d'altres peixos i d'invertebrats (molluscs i crustacis).

Hbitat.

Sn costaners bentnics: habiten als fons de sorra i fang. Molt rarament entren als estuaris i als cursos d'aigua dola.

Distribuci geogrfica.

Viuen als oceans i mars tropicals, subtropicals i temperats.

Costums.

Els agrada viatjar en moles nombroses.

Taxonomia.

 Gnere Aptychotrema;
 Aptychotrema bougainvillii ;
 Aptychotrema rostrata ;
 Aptychotrema vincentiana ;
 Gnere Platyrhina;
 Platyrhina limboonkengi ;
 Platyrhina sinensis ;
 Gnere Platyrhinoidis;
 Platyrhinoidis triseriata ;
 Gnere Rhina;
 Rhina ancylostoma ;
 Gnere Rhinobatos;
 Rhinobatos albomaculatus ;
 Rhinobatos annandalei ;
 Rhinobatos annulatus  ;
 Rhinobatos blochii ;
 Rhinobatos cemiculus ;
 Rhinobatos formosensis ;
 Rhinobatos glaucostigma ;
 Rhinobatos granulatus ;
 Rhinobatos halavi ;
 Rhinobatos holcorhynchus ;
 Rhinobatos horkelii ;
 Rhinobatos hynnicephalus ;
 Rhinobatos irvinei ;
 Rhinobatos jimbaranensis ;
 Rhinobatos lentiginosus ;
 Rhinobatos leucorhynchus ;
 Rhinobatos leucospilus ;
 Rhinobatos lionotus ;
 Rhinobatos microphthalmus ;
 Rhinobatos nudidorsalis ;
 Rhinobatos obtusus ;
 Rhinobatos ocellatus ;
 Rhinobatos penggali ;
 Rhinobatos percellens ;
 Rhinobatos petiti ;
 Rhinobatos planiceps ;
 Rhinobatos prahli ;
 Rhinobatos productus ;
 Rhinobatos punctifer ;
 Rhinobatos rhinobatos ;
 Rhinobatos salalah ;
 Rhinobatos schlegelii ;
 Rhinobatos spinosus ;
 Rhinobatos thouin ;
 Rhinobatos typus ;
 Rhinobatos variegatus ;
 Rhinobatos zanzibarensis ;
 Gnere Rhynchobatus;
 Rhynchobatus australiae ;
 Rhynchobatus djiddensis ;
 Rhynchobatus laevis ;
 Rhynchobatus luebberti ;
 Gnere Tarsistes;
 Tarsistes philippii ;
 Gnere Trygonorrhina;
 Trygonorrhina fasciata ;
 Trygonorrhina melaleuca ;
 Gnere Zanobatus;
 Zanobatus schoenleinii ;
 Gnere Zapteryx;
 Zapteryx brevirostris ;
 Zapteryx exasperata ;
 Zapteryx xyster ;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, Leonard J. V. / Hamlett, William C., ed.: Checklist of Living Elasmobranchs. Sharks, Skates, and Rays: The Biology of Elasmobranch Fishes. Johns Hopkins University Press. Baltimore, Maryland, Estats Units. Planes 471-498. ISBN: 0-8018-6048-2. Any 1999.
 McEachran, J.D. i M.R. de Carvalho: Rhinobatidae. Guitarfishes. planes 527-530. A: K.E. Carpenter (ed.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Atlantic. Vol. 1: Introduction, molluscs, crustaceans, hagfishes, sharks, batoid fishes, and chimaeras. Any 2002.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;
 ICTIMED ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335406" title="Corts de Barcelona (1599)" nonfiltered="725" processed="723" dbindex="130728">
Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Arag. Era President de la Generalitat en Jaume Cordelles i Oms.

S'acord la creaci d'un nou impost, el dret de galeres, a fi de recaptar financiaci per a la construcci especfica de vaixells de guerra. S'aplicava sobre diversos productes com naips, cuirs i mercaderies estipulades als captols de concessi.

En el terreny jurdic:
 Es va acordar donar preferncia als doctors i batxillers que haguessin donat classe o residit al menys sis anys a la Universitat de Lleida a l'hora d'optar per una plaa al Consell Reial i altres oficis. ;

 Es va posar als notaris l'obligatorietat de conixer a les persones que fessin de testimoni i a no donar per vlids els acttes que no tinguessin la solemnitat precisa.;

 S'estableix de forma clara un criteri de prelacin de la legislaci: - Drets locals, escrits o no. - Dret territorial (Usatges, Constitucions i Captols) - Dret Cannic - Dret Civil. (entenent aqu el Dret Com);

Per probablement el contingut de major importncia, tot i que no es va aplicar com ja havia passat amb la Constituci de l'Observana, va ser la declaraci de protecci de la legalitat vigent aprovada en Corts:

Per quant les Constitucions de Catalunya, captols i actes de Corts, no es poden fer sin en Corts Generals, i sigui de justcia que les coses es desfacin amb la mateixa solemnitat que sn fetes, per tant estatum i ordenem que les Constitucions de Catalunya. Captols i Actes de Corts, no puguin sser revocades, alterades ni suspeses, sin en Corts Generals, i que si es fa contrari, no tingui cap fora ni valor.

Acabades les Corts, Felip II va marxar sense signar les constitucions, i quan les va remetre signades, havia modificat algun captol. En concret s'alteraven les funcions del virrei i es prohibia l'us dels pedrenyals. Aquest gest va recordar els esdeveniments similars ocorreguts al final de les Corts de Monts anteriors i va indignar als diputats i va engegar una agra disputa entre el jurista Antoni Olib i el virrei, Lorenzo Surez de Figueroa y Crdoba, Duc de Feria, qui va engarjolar als que protestaven. Finalment, el rei va destituir al virrei i va posar al seu lloc un home de consens, l'arquebisbe de Tarragona, Joan Ters i Borrull.





Bibliografia i referncies.
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. Vol. 2. ISBN 84-412-0885-9 ;



Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335407" title="SdKfz 124 Wespe" nonfiltered="726" processed="724" dbindex="130729">

El SdKfz 124 Wespe, en alemany Leichte Feldhaubitze 18 auf Fahrgestell Panzerkampfwagen II, va ser un vehicle d'artilleria autopropulsada desenvolupada i utilitzada durant la Segona Guerra Mundial per la Wehrmacht (exrcit alemany). Es basava en el xasss del Panzer II.

 Histria .
El 1940, durant la Batalla de Frana, s evident que el principal tanc de les forces alemanyes, el Panzer II, no era apte com a soluci directa contra altres vehicles de combat; Encara que la mecnica era bona, podia ser destrut per tancs inferiors. Per tant, quan es va plantejar la necessitat d'un vehicle d'artilleria autopropulsada, el Panzer II va ser una elecci natural, es treien els vehicles que estaven de servei al front i es prolongava la seva vida til.

El disseny del "Wespe" va ser realitzat per Alkett, i es va basar en el xasss del Panzer II Ausf. F. La producci dels vehicles es va dur a terme en diferents plantes, principalment en Polnia. El propi procs de conversi va resultar relativament simple, amb la substituci de les torretes dels Panzer II per obusos d'artilleria de 105 millmetres i la seva corresponent cuirassa blindada.

El "Wespe" va sortir al camp de batalla pr primera vegada el 1943, al front Oriental, i va tenir tant xit que Hitler va ordenar a tots els Panzer II que es reservessin sol a la producci dels "Wespe", descartant altres projectes com el Marder II. S'assignaven als batallons d'artilleria blindada o a les divisions de Panzer Panzerartillerie Abteilungen', al costat dels vehicles d'artilleria autopropulsada pesats Hummel.

El "Wespe" va romandre en producci des de febrer de 1943 fins a mitjan 1944, quan les forces sovitiques van capturar les fbriques alemanyes a l'actual Polnia. Per a aquesta data s'havien produt 662 unitats, amb els 158 addicionals que van servir per traslladar projectils.

Enllaos externs.

 Achtung Panzer!;
 AFV Database;
 OnWar;
 War Gamer;
 Surviving Panzer II tanks - Un fitxer PDF amb tancs Panzer II (PzKpfw. II, Luchs, Wespe, Marder II tanks) encara existents en el mn;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335411" title="Plaa del Diamant" nonfiltered="727" processed="725" dbindex="130730">


La plaa del Diamant s una plaa del barri de Grcia de Barcelona, que s'ha fet famosa a ra de la novella homnima de la Merc Rodoreda.

En homenatge a aquesta novella la plaa t una esttua de Xavier Medina-Campeny que representa la protagonista i els seus coloms, motiu pel qual el nom de l'esttua s "La Colometa".

El nom de la plaa es deu a qu el terreny va ser comprat el 1860 pel regidor de la vila Josep Rossell, que era joier. En honor seu es don el nom de diferents elements de joieria a les seves propietats.

Unes obres del 1992 varen descobrir un refugi antiaeri amb capacitat per a unes 200 persones realitzat per a la Guerra Civil Espanyola que va aconseguir 5.000 signatures a favor de la seva preservaci.

Enllaos externs.
Grcia no oblida - Recuperem el refugi de la Plaa del Diamant;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335415" title="Talp daurat gegant" nonfiltered="728" processed="726" dbindex="130731">

El talp daurat gegant (Chrysospalax trevelyani) s una espcie amenaada de talp daurat. El seu hbitat natural sn els boscos de la provncia del Cap Oriental de Sud-frica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335416" title="Talp daurat hirsut" nonfiltered="729" processed="727" dbindex="130732">

El talp daurat hirsut (Chrysospalax villosus) s una espcie de talp daurat endmica de Sud-frica. Els seus hbitats naturals sn les zones arbustoses temperades, zones herboses temperades, les terres arables, les pastures, les plantacions, els jardins rurals, i les zones urbanes. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335420" title="Papir d'Abbott" nonfiltered="730" processed="728" dbindex="130733">
El Papir d'Abbott detalla les investigacions fetes per oficials de l'Antic Egipte dels robatoris de tombes durant el regnat del fara Ramss IX. El document, al qual se li posava el nom del seu propietari original, ara resideix al Museu Britnic.

La investigaci va comenar com a resultat del saqueig de deu tombes reials, aix com dels santuaris de dues sacerdotesses d'Ammon.

A ms a ms de les investigacions sobre els sospitosos, el document tamb enregistra l'estat de moltes tombes reials, incloent-hi els faraons de dinastia XVII Antef VI, Antef VII, Sobekemsaf II, Tao II, i Kamosis.

Referncies.
S. Birch: Le papyrus Abbott Chabas Oeuvres diverses vol. I, pp 275 ;
J. H. Breasted: Ancient Records of Egypt, Part Four, Chicago 1906 ;
James Baikie: Egyptian Papyri and Papyrus-Hunting, Kessinger Publishing 2003, pp.91 ;
W. M. Flinders Petrie: A History of Egypt. Volume 2. During the XVIIth and XVIIIth Dynasties, Adamant Media Corporation, pp.6 ;
Hardwicke Drummond Rawnsley: Notes for the Nile, Adamant Media Corporation, pp.99 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335422" title="A34 Comet" nonfiltered="731" processed="729" dbindex="130734">

El A34 Comet va ser un tanc mitj durant les ltimes etapes de la Segona Guerra Mundial, i va prendre part en la Guerra de Corea.

 Disseny i Producci .
En les campanyes del desert, en les quals els anglesos van tenir una extensiva participaci, els tancs que aquests usaven eren superats pels tancs alemanys en molts aspectes. Per tant, es va fer una petici a les companyies automotors britnics Nuffield Organisation i Leyland Motors Ltd. que dissenyessin i construssin un tanc que pogus assolir superioritat de batalla sobre els tancs alemanys de llavors. Per raons econmiques i facilitats de producci, el nou model hauria d'usar tants components com li fos possible de la versi en s, el A15 Mk VI Crusader.

La resposta de Nuffield Organisation va ser el A24 Mk VII Cavalier, impulsat per un motor Nuffield-Liberty N12. Leyland va dissenyar el A27L Mk VII Centaur, impulsat a l'igual per un motor Nuffield-Liberty N12, per usaria un motor Rolls-Royce Meteor ms potent quan estigus disponible.

El Mk VII Cromwell va succeir als dissenys inicials, usant tamb un motor Rolls-Royce. Per van aparixer certs problemes. El tanc era molt propens que se li trenquessin les erugues si la tensi no era mantinguda correctament, o si es girava a alta velocitat o de manera molt pronunciada. Tamb hi va haver problemes amb la suspensi, degut en part a l'alta velocitat que permetia el tanc.

Desprs de la batalla de Normandia el Juny de 1944, els britnics es van veure en la neccesitat de muntar una arma antitanc autoimpulsada que pogus disparar de manera mes efectiva als tancs alemanys Panzer IV, Panther i Tiger.

El projecte original va ser denominat Sherman Firefly, consistia en un tanc Sherman convencional equipat amb una arma antitanc QF-17, i s'esperava que per cada tres tancs Cromwell es lliuraria un tanc Sherman Firefly, per aix va ser molt dificults a causa dels diferents requerimentos de manteniment i dificultats de logstica en subministrar dos tipus diferents de tancs. Aix que simplement van decidir equipar als tancs Cromwell amb els canons|gorges QF-17, naixent d'aquesta manera un altre tanc, el Mk VIII Challenger.

Amb el Comet els dissenyadors van optar per corregir els errors en el Cromwell, els problemes de les erugues i la suspensi, i van implementar un nou can, derivat del QF-17, de calibre 76.2 mm, igual que l'arma antiaria QF-20, per aquesta ltima era carregada a pressions ms altes, el que no feia possible l'intercanvi entre municions entre les dues armes. Aquest nou can va ser denominat HV, de l'angls High Velocity, fent, ressaltar les capacitats d'alta velocitat caracterstiques del Comet. La munici per al HV era molt mes compacta i mes senzilla d'emmagatzemar que la de l'artilleria antiaria, per tenia menor velocitat de sortida que aquesta ltima.

A part d'implementar un nou can, en el Comet es va augmentar el blindatge, la munici era guardada en contenidors blindats, la suspensi es va fer mes fort, i la torreta es girava elctricament per un generador impulsat pel motor principal.

La velocitat mxima del Comet era una mica menor que la del Cromwell, per d'aquesta manera no sacrificava la suspensi ni les erugues a causa de la fricci.

El Primer prototip va estar llest en Febrer de 1944 i els models van comenar a ser lliurats el Setembre de 1944. Per al final de la guerra, 1200 unitats havien estat produdes.

 s en Combat .
L'11a Divisi Blindada Britnica va ser la primera en rebre els Comets, i va ser l'nica totalment equipada amb ells per al final de la guerra. A causa de la seva tardana entrada en el conflicte, no va veure gaire acci, encara que va participar en la invasi a Alemanya i en la desfilada de la Victria, el Juliol de 1945. La seva alta velocitat va ser b aprofitada en les Autobahns alemanyes.

Durant la guerra de Corea el Comet va participar de manera activa amb el Centurion, un tanc per a llavors de primera generaci amb un disseny en part basat en el Comet. El tanc es va mantenir en servei amb les forces armades britniques fins a 1958, i l'excedent va ser venut a altres nacions. El 1980 encara era possible trobar tancs Comet en l'exrcit de Sud-frica.

41 Comets van ser usats per les Forces de Defensa Finlandeses fins a 1970. Els tancs van ser emmagatzemats fins al 2007 quan quatre d'ells van ser subhastats.

8 Comets van ser lliurats al Exrcit Irlands, el 1959. Talls de pressupost severs van reduir la vida til dels Comets, a causa que no es van comprar els recanvis adequats. El Comet era bastant barat, al es presento en Exrcit Irlands com una excellent compra, per junt amb ells no es van comprar els recanvis, el que va limitar el rol del Comet a un vehicle antitanc. Amb els subministraments de munici de 76.2 mm escassejant el 1969, els irlandesos es van plantejar allargar la vida til del vehicle. Aix consistia a reemplaar la torreta amb un rifle sense retrocs Bofors PV 1110. La falta de fons va fer que es cancells el projecte. L'ltim tret d'un d'aquests Comets amb les seves armes de 76.2 mm va ocrrer el 1973, i els tancs van ser decomisionats poc desprs. Un s preservat en el Camp Curragh, en Irlanda, i dos mes sobreviuen en altres barraques.

 Operadors . 

 Finlndia;
 Irlanda;
 Sud-frica;
 Regne Unit;
 Birmnia;

 Enllaos externs .

 Dades detallades del Comet, incloent-hi especificacions i treball. ;
 Especificacions del Comet ;
 Imatges del Comet;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335425" title="Pelle Almqvist" nonfiltered="732" processed="730" dbindex="130735">

"Howlin'" Pelle Almqvist (29 de maig de 1978) s el vocalista de la banda sueca de garage rock, The Hives. Como la resta de la banda, Almqvist va nixer a Fagersta, Sucia, un petit poble al centre del pas amb aproximadament 12,000 habitants. 

Almqvist i el seu germ Nicholaus formaren The Hives al 1993. D'acord amb la biografia de la banda, van atreure l'atenci del mnager/productor/compositor Randy Fitzsimmons (del que es va creure per molt de temps que era un personatge fictici), qui llen la banda a la fama.

Almqvist es conegut per ser particularment animat en les presentacions en viu, cosa que li ha donat a The Hives el ttol de "La millor banda del mn en viu". segons la revista Spin Magazine'. Algunes de les coses que fa Almqvist en les actuacions en viu inclouen crits, salts, el barrejar-se amb el pblic i dir coses arrogants de la banda entre les canons.

Les lletrs d'Almqvist han sigut descrites como una mescla entre Mick Jagger.

Al 2005 Pelle establ una relaci sentimental amb Maria Andersson, cantant  guitarrista de Sahara Hotnights, una altra de les bandes ms importants de la recent escena punk-rock sueca.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335434" title="Elefant mar meridional" nonfiltered="733" processed="731" dbindex="130736">

L'elefant mar meridional (Mirounga leonina) s la foca ms gran de totes. Habita als mars meridionals, des de l'Antrtida fins als altres continents que els voregen, i es reprodueix a la terra en platges de les illes subantrtiques. Estudis de seguiment per satllit n'han revelat les extraordinries habilitats de viatge en l'oce i de capbussada.

Fou caat de manera intensiva durant el segle XIX, i en menor mesura fins a mitjans del segle XX. Aleshores, es trobava en perill d'extinci, per des d'aleshores les seves poblacions s'han recuperat en part; tanmateix, aquestes poblacions experimenten fluctuacions encara inexplicades.

Morfologia.
s un parent molt proper de l'espcie nord-americana, l'elefant mar septentrional (M. angustirostris), de la qual es distingeix en un cos generalment ms massiu i en un musell ms ample.

El dimorfisme sexual est molt marcat: els mascles adults sn de tres a quatre vegades ms grossos que les femelles. Els exemplars ms grans poden pesar prop de quatre tones i mesurar ms de sis metres, per habitualment els mascles tenen un pes mitj d'aproximadament dues tones i una llargada de quatre metres, mentre que les femelles pesen uns 500 kg i mesuren uns 270 cm.


En els mascles, les narius es desenvolupen en forma de trompa, particularitat que es troba a l'origen del nom d'elefant de mar. Aquesta trompa (o probscide) es fa ms gran i s'infla per actuar com una mena de caixa de ressonncia quan l'animal eructa o rugeix per tal d'afirmar la seva autoritat.

Els ulls sn grans, rodons i negres. Aquesta mida dels ulls i el fet que posseeixen una forta concentraci de pigments adaptats a la visi en luminositat feble semblen indicar que la vista juga un paper important a l'hora de capturar les preses en les profunditats.

Com totes les foques, els elefants marins tenen membres posteriors atrofiats, en qu noms les extremitats estan desenvolupades, formant amb la cua una aleta caudal. Tanmateix, cadascuna de les potes roman ben distinta i pot desplegar-se en ventall, presentant els cinc llargs dits que sostenen la membrana interdigital. Aquest doble palmell, molt gil, serveix per la propulsi dins l'aigua. L'animal l'utilitza generalment en posici vertical, de manera semblant als peixos. En canvi, les aletes pectorals sn utilitzades molt poc en la nataci.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335436" title="Bogdanovka" nonfiltered="734" processed="732" dbindex="130737">
Bogdanovka va ser un camp de concentraci per a jueus, que va ser establert per les autoritats romaneses durant la Segona Guerra Mundial com a part de l'Holocaust.

El camp estava situat al riu Bug, al districte de Golta a la Transnistria, i va allotjar a 54.000 persones a finals de 1941. Al desembre de 1941, desprs d'una plaga de tifus, es decid matar a tothom del camp. La policia romanesa i ucranesa, civils i militars van comenar el 21 de desembre una massacre. Els jueus van ser obligats a cavar foses al terra gelat amb les mans nues, i a omplir-los amb els cadvers dels que havien estat afusellats o cremats vius a les granges. En el transcurs de quatre dies, uns 40.000 jueus van ser assassinats.

Enllaos externs .
 Yad Vashem;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335437" title="Miquel d'Agullana (desambiguaci)" nonfiltered="735" processed="733" dbindex="130738">

Miquel d'Agullana (?-1581) Fou el darrer abat comendatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i oncle de:
Miquel d'Agullana (1549-1597), ardiaca d'Empord i canonge de Girona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335440" title="Monteverdi Basel Motors" nonfiltered="736" processed="734" dbindex="130739">
 Monteverdi Binningen Motors  o  Monteverdi Basel Motors va ser un equip sus de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 

La companyia Monteverdi  va ser creada  l'any 1956 per Piero Monteverdi (1934   1998), amb la seu a Binningen, prop de Basilea, Sussa.
 
Aviat els seus primers models, cotxes petits de frmula, es van guanyar una excellent reputaci i un reconeixement internacional que van portar a que en la temporada 1961 construs el primer monoplaa de frmula 1 de Sussa. 

Monteverdi va debutar a la F1 amb el seu creador, el pilot Piero Monteverdi, al GP d'Alemanya no aconseguint qualificarse per disputar la cursa.

L'escuderia no va disputar cap ms GP, per la producci de la companyia va derivar cap a esportius de gran luxe, competidors de vehicles prestigiosos com Ferrari o Lamborghini.

L'any 1990, Monteverdi va provar de tornar a la F1 comprant l'equip Onyx, renombrant-lo com a  Monteverdi-Onyx  per la disputa de la temporada 1990. Aquest equip per, nomes va disputar 10 de les 16 curses programades a la temporada, retirant-se de la competici.


 Palmars a la F1 .

 Curses: 11;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;


 Enllaos externs .

 Informaci general, fotografies i historia de Monteverdi;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335441" title="Condemios de Abajo" nonfiltered="737" processed="735" dbindex="130740">

Condemios de Abajo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335443" title="Condemios de Arriba" nonfiltered="738" processed="736" dbindex="130741">

Condemios de Arriba s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335445" title="Piero Monteverdi" nonfiltered="739" processed="737" dbindex="130742">
 Piero Monteverdi  va ser un enginyer i constructor de cotxes, a ms de pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Piero Monteverdi va nixer el 7 de juny del 1934 a Binningen, Sussa. Va ser el creador de Monteverdi, companyia constructora de vehicles esportius de gran luxe. 
 

 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 d'agost del 1961 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Monteverdi va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint classificar-se per disputar la cursa i no  assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335446" title="Congostrina" nonfiltered="740" processed="738" dbindex="130743">

Congostrina s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335447" title="Azog" nonfiltered="741" processed="739" dbindex="130744">
En el mn de J.R.R. Tolkien Azog fou un gran orc de Mria.

Quan Thror retorn al pou fosc de Khazad-dm Azog el mat davant les portes, aquest fet propici la cruenta guerra que enfront els nans i els orcs de les Muntanyes Boiroses.
Durant l'ltima batalla d'Azanulbizar aquest acabdill l'exrcit dels uruks, trob la seva fi en aquesta mateixa batalla a mans del nan Dain Peudeferro.

El seu fill Bolg el succe com a cap dels orcs de Mria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335448" title="Esplegares" nonfiltered="742" processed="740" dbindex="130745">

Esplegares s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335449" title="Estrigana" nonfiltered="743" processed="741" dbindex="130746">

Esplegares s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335454" title="Talp daurat d'Arend" nonfiltered="744" processed="742" dbindex="130747">

El talp daurat d'Arend (Carpitalpa arendsi) s una espcie de talp daurat originria de Moambic i Zimbabwe. Els seus hbitats naturals sn els boscos temperats, boscos secs tropicals o subtropicals, montanes humides tropicals o subtropicals, zones herboses temperades, zones herboses seques de terres baixes tropicals o subtropicals, terres arables, pastures, plantacions, jardins rurals, zones urbanes, i vegetaci introduda. Est amenaat per la prdua d'hbitat.

s l'nica espcie del gnere Carpitalpa, creat per aquesta espcie desprs que fos separada del gnere Chlorotalpa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335455" title="Hijes" nonfiltered="745" processed="743" dbindex="130748">

Esplegares s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335457" title="Renato Pirocchi" nonfiltered="746" processed="744" dbindex="130749">
 Renato Pirocchi  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Renato Pirocchi va nixer el 26 de mar del 1933 a Notaresco, Abruos, Itlia i va morir a Chieti, Itlia el 29 de juliol del 2002. 
 

 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 d'agost del 1961 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring encara que no va arribar a qualificar-se per disputar la prova.

Renato Pirocchi va participar a dues proves puntuables pel campionat de la F1, aconseguint una dotzena posici com millor classificaci i no  assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335459" title="Chlorotalpa" nonfiltered="747" processed="745" dbindex="130750">

Chlorotalpa s un gnere de talp daurat que cont les espcies segents:
 Talp daurat de Duthie (Chlorotalpa duthieae);
 Talp daurat de Sclater (Chlorotalpa sclateri);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335461" title="Chrysochloris" nonfiltered="748" processed="746" dbindex="130751">

Chrysochloris s un gnere de talp daurat que cont les espcies segents: 
 Subgnere Chrysochloris;
Talp daurat del Cap (Chrysochloris asiatica);
Talp daurat de Visagie (Chrysochloris visagiei);
 Subgnere Kilimatalpa;
Talp daurat de Stuhlmann (Chrysochloris stuhlmanni);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335463" title="Armua de Tajua" nonfiltered="749" processed="747" dbindex="130752">

Armua de Tajua s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.


Alcaldes des de 1979.

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335464" title="Cryptochloris" nonfiltered="750" processed="748" dbindex="130753">

Cryptochloris s un gnere de talp daurat que cont les espcies segents: 
 Talp daurat de De Winton (Cryptochloris wintoni);
 Talp daurat de Van Zyl (Cryptochloris zyli);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335466" title="Amblysomus" nonfiltered="751" processed="749" dbindex="130754">

Amblysomus s un gnere de talp daurat que cont cinc espcies: 
 Talp daurat de Fynbos (Amblysomus corriae);
 Talp daurat hotentot (Amblysomus hottentotus);
 Talp daurat de Marley (Amblysomus marleyi);
 Talp daurat robust (Amblysomus robustus);
 Talp daurat septentrional (Amblysomus septentrionalis);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335468" title="Neamblysomus" nonfiltered="752" processed="750" dbindex="130755">

Neamblysomus s un gnere de talp daurat que cont dues espcies: 
 Talp daurat de Juliana (Neamblysomus julianae);
 Talp daurat de Gunning (Neamblysomus gunningi);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335469" title="Emma Johansson" nonfiltered="753" processed="751" dbindex="130756">







Emma Johansson (Sollefte, 23 de setembre de 1983) s una ciclista sueca, professional des del 2005. A banda d'haver-se proclamat tres vegades campiona de contrarellotge de Sucia, l'estiu de 2008 aconsegu la medalla de plata en la prova de ciclisme en ruta dels Jocs Olmpics de Pequn.

Palmars.
2005;
 Campiona de Sucia de contrarellotge;
2006;
 1r a Handzame;
2007;
 Campiona de Sucia de contrarellotge;
 1r a Boezinge;
 1r a Hoeleden;
 1r a Adinkerke;
 1r a Handzame;
 1r a Kieldrecht ;
 Vencedor d'una etapa a Vodele ;
2008;
 Campiona de Sucia de contrarellotge;
 Medalla de plata a la prova de ciclisme en ruta ;
 1r a Laarne;
 1r a Burcht ;

Enllaos externs.

 Pgina oficial de la ciclista ;
 Fitxa d'Emma Johansson a www.sitiodeciclismo.net ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335470" title="Calcochloris" nonfiltered="754" processed="752" dbindex="130757">

Calcochloris s un gnere de talp daurat que cont tres espcies: 
 Talp daurat del Congo (Calcochloris leucorhinus);
 Talp daurat groc (Calcochloris obtusirostris);
 Talp daurat de Somlia (Calcochloris tytonis);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335474" title="Carl Olof Jonsson" nonfiltered="755" processed="753" dbindex="130758">
Carl Olof Jonsson Escriptor suec fams pel seu llibre The Gentile Times Reconsidered (Els Temps dels gentils re considerats).
Histria.
El 1977 un testimoni de Jehov de Sucia anomenat Carl Olof Jonsson, envi a les oficines principals a Brooklyn una quantitat enorme de material investigat per ell, sobre la data de la destrucci de Jerusalem. Jonsson era anci de la congregaci i havia estat actiu amb els Testimonis de Jehov per uns vint anys. L'any 1982 fou expulsat per "apostasia", i un any desprs public el seu treball per primera vegada. L'any 1986 llan una segona edici mol ms complerta contra la cronologia de la Watch Tower i l'any 607 aC. Cronologia necessria per recolzar la doctrina de la parusia de Jesucrist en el 1914. El llibre escrit per Jonsson tingu una gran repercussi en els pasos escandinaus i de parla anglesa.

Articles de Carl Olof Jonsson sobre els Testimonis de Jehov.

Is Today's Increasing of Lawlessness Unprecedented? Capitul 6 - The Sign of the Last Days - When? - per Carl Olof Jonsson i Wolfgang Herbst;

The League of Nations and the United Nations in Prophetic Speculation - per Carl Olof Jonsson (The Bible Examiner, Abril 1982);

Who are the true Christians? -  per Carl Olof Jonsson;

Articles sobre cronologia.

THE 20TH YEAR OF ARTAXERXES AND THE "SEVENTY WEEKS" OF DANIEL - per Carl Olof Jonsson;

The so-called "Bible chronology" of the Watch Tower Society - per Carl Olof Jonsson;

The biblical flood: Chronology and Extension - per Carl Olof Jonsson;

Rolf Furuli's  response to Carl Olof Jonsson  disproved  - pe rCarl Olof Jonsson;

Professor Robert R. Newton,  Ptolemy's Canon,  and  The Crime of Claudius Ptolemy  - per Carl Olof Jonsson;

Enllaos externs.
Article sobre les Nacions Unides ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335475" title="Geoff Duke" nonfiltered="756" processed="754" dbindex="130759">
 Geoffrey Ernest Duke  va ser un pilot de motocicletes britnic que va guanyar en sis ocasions el campionat del mn de motociclisme (dues en 350 cc i quatre en 500cc) i que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Geoff Duke va nixer el 29 de mar del 1923 a St. Helens, Lancashire, Anglaterra. 

Amb les motos va conquerir el ttol mundial de 350 cc els anys 1951 i 1952 i de 500cc els anys 1951, 1953, 1954 i 1955, no aconseguint el set ttol perqu va ser sancionat amb no poder disputar ms curses per secundar una vaga per demanar ms diners pels pilots.
 
 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 d'agost del 1961 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring encara que no va arribar a qualificar-se per disputar la prova.

Geoff Duke va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335476" title="Hortezuela de Ocn" nonfiltered="757" processed="755" dbindex="130760">

Hortezuela de Ocn s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335477" title="Hurmeces del Cerro" nonfiltered="758" processed="756" dbindex="130761">

Hurmeces del Cerro s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335479" title="Majaelrayo" nonfiltered="759" processed="757" dbindex="130762">

Majaelrayo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335480" title="Matillas" nonfiltered="760" processed="758" dbindex="130763">

Matillas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335481" title="Bandera de Lbia" nonfiltered="761" processed="759" dbindex="130764">

La bandera de Lbia fou adoptada oficialment el 19 de novembre de 1977. Consisteix en una tela verda de proporcions 1:2, sense cap escut ni smbol, fet que la converteix en la bandera ms senzilla del mn. El seu color verd fou escollit perqu representa de forma tradicional a la religi islmica, alhora que simbolitza la promesa feta pel dictador Muammar al-Gaddafi, desprs de visitar Israel, de convertir a Lbia en un pas autosuficient mitjanant la revoluci agrcola, tamb dita la Revoluci Verda.

 Banderes histriques .
 La primera bandera nacional de Lbia fou adoptada l'any 1951, quan el pas s'independitz d'Itlia. Aquesta tela estava formada per tres franges horitzontals de colors vermell, negre i verd, on la segona era el doble d'ample que les altres dues. Al centre de la bandera apareixia la lluna creixent islmica amb una estrella. El seu disseny es bas en la bandera dels senusss, un moviment islmic aparegut a mitjans del segle XIX. A l'actualitat, els monrquics libis i molts altres contraris al rgim de Gaddafi encara continuen emprant aquesta bandera com a smbol de la seva oposici a la dictadura.

 Desprs del cop d'Estat de 1969, que oficialitz la Repblica rab de Lbia, es rebutj la bandera anterior i s'oficialitz una de nova. Aquesta nova tela estava formada per tres franges horitzontals i iguals amb els colors del panarabisme: vermell, blanc i negre.

 L'any 1972, quan Lbia s'un a la Federaci rab amb Egipte i Sria, adopt com a oficial la bandera d'aquesta, formada pels colors panarbs i amb una guila daurada ("l'guila de Qureish") al centre subjectant el nom en rab de la Federaci. No seria fins al 1977, quan Lbia abandon aquesta uni, que s'oficialitz la bandera actual.



Referncies.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335482" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Puntuaci masculina" nonfiltered="762" processed="760" dbindex="130765">

La cursa de puntuaci masculina dels Jocs Olmpics de Pequn es va disputar el 16 d'agost de 2008 al veldrom de Laoshan.

Aquesta cursa de ciclisme en pista es corre individualment i guanya el ciclista que aconsegueix ms punts al final dels 40 km (160 voltes) a recrrer. Durant la cursa els ciclistes poden aconseguir punts de dues maneres: la primera consisteix en guanyar una volta al grup, amb la qual cosa es guanyen 20 punts. Aquesta mateixa norma fa que si un ciclista perd volta tamb perd 20 punts. L'altre manera de puntuar s prendre part als esprints que es disputen cada 10 voltes. Els 4 primers classificats reben 5, 3, 2 i 1 punt respectivament.

Els principals favorits per emportar-se la victria eren, abans de comenar, el mallorqu Joan Llaneras, el bielors Vasili Kiryienka i el campi a Atenes 2004, el rus Mikhail Ignatyev.

El guanyador final va ser un dels favorits el mallorqu Joan Llaneras, amb 60 punts, seguit de l'alemany Roger Kluge, i el britnic Chris Newton.  

Medallistes.
Medallistes.



Resultat final.



Notes. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335483" title="Mazarete" nonfiltered="763" processed="761" dbindex="130766">

Mazarete s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335484" title="Sakis Rouvas" nonfiltered="764" processed="762" dbindex="130767">


Anastasios "Sakis" Rouvas (en grec, ), nascut el 5 de gener de 1972 a Corf, Grcia, s un cantant grec, tot i que tamb va intervenir en obres de teatre i va guanyar diversos premis en gimnstica i en salt amb perxa.

Malgrat que a Grcia i Xipre t una llarga carrera musical, fora d'aquests pasos s conegut principalment per haver representat Grcia el 2004 al Festival d'Eurovisi a Istanbul, Turquia, on va assolir la tercera posici, amb 252 punts, per darrere d'Ucrana (amb la cantant Ruslana) i de Srbia i Montenegro.

El 2006, a Atenes, va ser copresentador del festival, juntament amb Maria Menounos.

El 2009, Rouvas tornar a representar Grcia a Eurovisi.

Enllaos externs.
 Lloc web oficial;

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335487" title="La Miosa" nonfiltered="765" processed="763" dbindex="130768">

La Miosa s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335489" title="Monasterio" nonfiltered="766" processed="764" dbindex="130769">

Monasterio s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335490" title="El Ordial" nonfiltered="767" processed="765" dbindex="130770">

El Ordial s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335491" title="Plmaces de Jadraque" nonfiltered="768" processed="766" dbindex="130771">

Plmaces de Jadraque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335493" title="Estaci de Balaguer" nonfiltered="769" processed="767" dbindex="130772">

 




L'estaci de Balaguer s una terminal ferroviria de passatgers ubicada a l'oest del casc urb de Balaguer a la comarca de la Noguera de la provncia de Lleida. L'estaci fou inaugurada l'any 1924 i el seu trnsit es limita als serveis de la Lnia Lleida - la Pobla de Segur de la xarxa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Remodelaci.

Dins del marc de la renovaci de la lnia de la Pobla la Generalitat de Catalunya estudia soterrar les vies a Balaguer i construir una nova estaci subterrnia, que donaria servei als terrenys de l antiga paperera Inpacsa, una de les principals zones d'expansi urbanstica de la ciutat. No obstant aix, si la lnia s'adapta finalment al tren-tram l'estaci es construiria a l'aire lliure.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;

Enllaos externs.
Fitxa de l'estaci de Balaguer a Trenscat.cat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335495" title="Laetoli" nonfiltered="770" processed="768" dbindex="130773">


Txad (TD) :
   TD-1   Bahr el-Ghazal
   TD-2   Djourab
Etipia (ET) :
   ET-1   Hadar
   ET-2   Herto
   ET-3   Omo
Kenya (KE) :
   KE-1   Llac Turkana
Tanznia(TZ) :
   TZ-1   Gorja d'Olduvai
   TZ-2   Laetoli
Sudfrica (ZA) :
   ZA-1   Sterkfontein
   ZA-2   Swartkrans
   ZA-3   Kromdraai
   ZA-4   Taung
]]

Laetoli s un jaciment arqueolgic de Tanznia on el 1978 s'hi van trobar les que de moment sn les petjades humanes ms antigues. Es troba a 45 km al sud de la Gorja d'Olduvai, a l'rea de conservaci del Ngorongoro. Aquestes petjades, relacionades amb Australopithecus afarensis, han pogut ser datades mitjanant el mtode del potassi-arg en 3,7 milions d'anys (Plioc).

Les enpremptes d'homnids.
El 1976-1977, Mary Leakey, Richard Hay i el seu equip van descobrir una lnia de petjades d'homnids conservades grcies a una successi de condicions favorables:
 el dipsit d'una capa d'uns 15 cm de fines cendres provinents de l'erupci del volc Sadiman, situat a 20 km del lloc;
 el pas d'un grup d'homnids i d'altres animals;
 un pluja suau que cimentaren la capa de cendra transformant-les en tuf sense destruir les enpremptes;
 el soterrament de la lnia de petjades per d'altres dipsits de cendra, que les recobriren i les protegiren.

Aquestes petjades d'homnid corresponen a tres individus, segurament de l'espcie Australopithecus afarensis, un dels quals seguia les enpremptes deixades per un altre individu que caminava just davant d'ell. Laetoli s una de les grans proves que demostren el bipedisme dels australopitecs, ja que no hi ha cap traa ni de mans ni falanges. A ms a ms, els peus no presenten el dit gros mbil com passa amb els grans simis i posseeixen un arc idntic al dels humans moderns.



Altres espcies.
Una vintena d'altres espcies d'animals van deixar-hi, tamb, les seves enpremptes, com s el cas de hienes, grans felins (Machairodontes), babuins, suids, girafes, gaseles, rinoceronts, diferents espcies d'antlop, des hipparions, bfals, proboscidis del gnere Deinotherium, llebres i ocells. 

Les traces de les gotes de pluja tamb s'hi observen. Poques enpremptes s'encavalquen, cosa que sembla demostrar que van ser recovertes rpidament. 

Bibliografia.
 Mary D. Leakey et J. M. Harris (eds), (1987), Laetoli:  a Pliocene site in Northern Tanzania, Oxford, Clarendon Press, ISBN 0198544413.
 Richard L. Hay et Mary D. Leakey, (1992),  Les empreintes de pas fossiles de Laetoli , en Les origines de l'Homme, Biblioteca "Pour La Science", Belin, (aparici original en angls: Scientific American, Fvr. 1982, pp. 50-57).

Enllaos externs.
   Les empreintes de pas de Laetoli, Tanzanie , Yvette Deloison, CNRS;
  vdeo que presenta la histria de les empremptes de Laetoli;
  anlisi de les traces;
  presentaci somria i foto;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335496" title="Prdena de Atienza" nonfiltered="771" processed="769" dbindex="130774">

Prdena de Atienza s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335498" title="Rebollosa de Jadraque" nonfiltered="772" processed="770" dbindex="130775">

Rebollosa de Jadraque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335499" title="El Recuenco" nonfiltered="773" processed="771" dbindex="130776">

El Recuenco s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335500" title="Retiendas" nonfiltered="774" processed="772" dbindex="130777">

Retiendas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335501" title="Riofro del Llano" nonfiltered="775" processed="773" dbindex="130778">

Riofro del Llano s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335502" title="Teatro Real (Madrid)" nonfiltered="776" processed="774" dbindex="130779">

El Teatro Real s el teatre d'pera de Madrid i est considerat com un dels ms importants d'Espanya, sent destacable la presncia habitual de la Famlia Reial Espanyola en les seues representacions. Est situat en la Plaza de Oriente, enfront del Palacio Real, i s un dels monuments ms emblemtics de la ciutat.


Construcci.


La reina Isabel II va promoure la construcci a Madrid d'un teatre d'pera per a acollir a la cort. Per a aquesta tasca, la corona va cedir els solars de l'antic teatre de los Caos del Peral, a la Plaza de Oriente. No obstant aix, nombrosos esdeveniments poltics van paralitzar el projecte, i no va ser fins al 7 de maig de 1850, quan amb una Reial Orde es va manifestar el desig d'impulsar les obres del teatre, i es va programar que les obres de construcci havien d'acabar-se en un termini de sis mesos.

Els arquitectes van ser Antonio Lpez Aguado i Custodio Moreno, encarregats de crear un magnfic edifici amb forma hexagonal irregular. La faana principal miraria a la Plaza de Oriente i l'altra, de menor prestncia, a la Plaa d'Isabel II.



En la decoraci interior van treballar els artistes i decoradors ms importants de l'poca com ara Bravo, Tegeo i Lcar. A banda del teatre prpiament dit, hi havia dos salons de ball, tres salons, una confiteria, un caf, un tocador i un guarda-roba. Totes aquestes comoditats s'havien copiat de grans teatres europeus com el San Carlo de Npols o La Scala de Mil.

El teatre es va inaugurar el 10 d'octubre de 1850, coincidint amb l'aniversari de la sobirana. L'obra triada va ser La favorite, de Donizetti i hi van actuar artistes de renom, com la soprano Alboni i el director d'orquestra Michel Rochelle.

Primeres temporades.


A causa de l'enorme cost que tenia una representaci, entorn d'1.200.000 reals i als deutes per la seua construcci, el Teatro Real va passar a les mans d'una empresa privada, que va imposar uns preus que oscillaven entre els 80 i els 100 reals.

La segona temporada es va iniciar amb la representaci de Les Martyrs, de Donizetti. Va ser una temporada breu amb noms 69 representacions, amb gran xit entre la aristocrcia madrilenya que gaudia amb l'assistncia a l'pera com l'alta societat parisenca.

En aquestes primeres temporades, van triomfar els compositors italians: Verdi (que va assistir a l'estrena a Espanya de la seua obra La forza del destino en 1864), Donizetti, Bellini i Rossini. Les peres que el pblic va acollir amb ms entusiasme van ser La traviata, Il trovatore, Rigoletto i La forza del destino, perqu el bel canto gaudia de gran popularitat a Espanya, en detriment de l'escola alemanya.

Cada un dels cicles tenia un mitjana de 120 representacions, la majoria peres, ballets i concerts. La plantilla del teatre ascendia a 447 empleats, ms els artistes que participaven en cada obra concreta.

Runa i tancament.
Econmicament, el Teatro Real va ser un fracs. La mala gesti de les vendes i els pocs beneficis obtinguts van obligar a atorgar a una companyia d'pera italiana l'exclusivitat en les representacions al coliseu.

Les temporades de 1854 1855 i 1855 1856 no van omplir l'aforament i hi van causar importants deutes, per la qual cosa es van rebaixar les entrades del teatre amb la intenci d'ampliar el pblic. Per aquesta mesura va provocar que l'aristocrcia i l'alta burgesia deixaren de freqentar-lo, fent encara major la desfeta financera.

L'any 1857, va comenar a superar-se la crisi, ja que el teatre va recuperar el seu pblic. Es van haver de numerar els seients i es va disposar la construcci d'un Llotja Real. La Casa Reial va intentar recolzar al teatre, amb esdeveniments com la funci commemorativa del naixement de l'Infant Alfons el 28 de novembre de 1857, per no va poder evitar la gran fallida de la temporada de 1858 1859.

A partir de llavors, el teatre va patir un enorme declivi, perqu tot i el muntatge de grans espectacles i la direcci d'intelligents gestors, com ara Andrs Coello, les crisis economicopoltiques i diversos factors (incendi del teatre l'any 1867) van precipitar la seua runa. El 1925, el Teatre Real es va tancar per Reial Decret, ja que corria el perill d'esfondrar-se a causa de les obres del metro, que discorrien pel mateix subsl del teatre.

Reobertura.


Malgrat el tancament del teatre l'any 1925, el govern sempre va contemplar la possibilitat de restaurar-lo, encarregant nombrosos projectes, com el de l'arquitecte Flrez Urdanpilleta, qui va plantejar una remodelaci faranica de l'edifici. No obstant aix, les dificultats econmiques van impedir la realitzaci d'aquests projectes i es va dur a terme una simple restauraci, patrocinada per la Fundaci Juan March, duta a terme per l'arquitecte Manuel Gonzlez Valcrcel. L'any 1966 es va reobrir com a sala de concerts, incloent a l'edifici las installacions del Conservatori de Msica. La reobertura es va celebrar amb un concert de l'Orquestra Nacional d'Espanya, dirigida per Rafael Frhbeck de Burgos, i l'Orfe Donostiarra, al qual van assistir el dictador Francisco Franco, els prnceps Joan Carles i Sofia, la Reina de Grcia i la seua filla Irene.

L'any 1969 va acollir el XIV Festival d'Eurovisi amb un decorat dissenyat per Salvador Dal.

De 1991 a 1997, els arquitectes Jaime Gonzlez Varcrcel, Miguel Verd Belmonte i Francisco Rodrguez Partearroyo van dur a terme les seues obres de reconversi del Teatre en una sala operstica. Es va haver de reformar l'escenari, que mesura 1.430 metres quadrats sota un arc de 18x24 metres, a la qual cosa cal afegir una complexa i sofisticada constituci tcnica. A ms, es van redecorar tots els espais de l'edifici. 



Avui dia el Teatro Real s un dels principals teatres operstics d'Europa i les seues temporades acullen magnfiques produccions en qu participen primeres figures internacionals del cant, la direcci musical, la direcci d'escena i la dansa.

Estrenes absolutes al Teatro Real.
En negreta, els ttols ms importants en cada gnere. Si no s'indica una altra cosa, es tracta d'peres.

 1871  Marina d'Emilio Arrieta (versi operstica; com a sarsuela s'estren el 1855 al Teatro Circo de Madrid);
 1874  Las naves de Corts de Ruperto Chap;
 1876  La hija de Jeft de Ruperto Chap;
 1878  Roger de Flor  de Ruperto Chap;
 1885  Baldassare de Gaspar Villate;
 1889  Los amantes de Teruel de Toms Bretn;
 1900  La visin de Fray Martn, poema simfnic de Villa];
 1909  Margarita la tornera de Ruperto Chap;
 1910  El final de Don lvaro de Conrado del Campo;
 1911  La tragedia del beso de Conrado del Campo;
 1916  Noches en los jardines de Espaa, pea per a piano i orquestra de Manuel de Falla;
 1914  Poema de nios, obra simfnica d'scar Espl;
 1917  Poema en forma de canciones, cicle de canons de Joaqun Turina;
 1919  El Avapis de Conrado del Campo;
 1923  Jardn de oriente de Joaqun Turina;
 1925  La Virgen de Mayo, de Federico Moreno Torroba;
 1969  Cantata sobre los derechos humanos, cantata d'scar Espl amb text de Gerardo Diego;
 1970  Llama de amor viva, cantata d'scar Espl, amb text de Sant Joan de la Creu;
 1981  Sonido de la guerra, cantata de Luis de Pablo;
 1982  Sinfona del mar, simfonia de Joaqun Turina, inacabada, orquestrada per Manuel Castillo.
 1983  Kyros, obra simfnica de Juan Jos Falcn Sanabria;
 1997  Divinas palabras d'Antn Garca Abril;
 2000  Don Quijote de Cristbal Halffter;
 2001  La seorita Cristina de Luis de Pablo;
 2002  Babel 46 de Xavier Montsalvatge;
 2003  Merln d'Isaac Albniz (estrena de la versi completa; al 1950 se n'havia donat en versi reduda i traduda al Teatre Tvoli de Barcelona);
 2006  Dulcinea, pera per a nens de Mauricio Sotelo;
 2007  El viaje a Simorgh de Jos Mara Snchez-Verd;
 2009  Faust-bal de Lleonard Balada, llibret de Fernando Arrabal;

Bibliografia.   
Bilbao, J. Recuerdos de las cinco temporadas del empresario Arana. Madrid, Norma, 1936.
Fernndez-Cid, A. Historia del Teatro Real como sala de conciertos, 1966-1988. Madrid, Instituto Nacional de las Artes Escnicas y de la Msica, 1991.
Fernndez Garca, A. Historia de Madrid. Editorial Complutense, 1993.
Garrido Garca, R. Teatro Real: historia, crnica y curiosidades. S.L. 1986.
Gmez de la Serna, G. Gracias y desgracias del Teatro Real: abreviaturas de su historia. Madrid, Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educacin y Ciencia, 1975.
Gonzlez Maestre, F. Teatro Real: historia viva (1878-1901). Madrid, Mundimsica, 1991.
Martnez Ibez, M. A. El Teatro Real en la poca de Isabel II. Madrid, Instituto de Estudios Madrileos, 1993.
Velasco Zazo, A. Historia del Teatro Real. Madrid, Victoriano Surez, 1956.

Enllaos externs.

Web Oficial del Teatro Real de Madrid;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335506" title="Romanillos de Atienza" nonfiltered="777" processed="775" dbindex="130780">

Romanillos de Atienza s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335508" title="Antic temple d'Atena" nonfiltered="778" processed="776" dbindex="130781">

L'Antic temple d'Atena era un edifici situat a l'Acrpoli d'Atenes, construt abans del 625 aC en pedra i envoltat per un prtic de columnes en fusta, substituint un important santuari dedicat a Atena del segle VII aC edificat alhora sobre un palau micnic. 

Durant els anys 600-590 aC se li va construir la columnata de pedra i es va fer la decoraci escultrica dels frontons amb temes d'Hracles. A l'poca de Pisstrat, cap al 520 aC, es va reformar de nou i en un dels seus frontons es va realitzar una representaci de la gigantomquia i que tenia a la deessa Atena al seu tema principal. Les restes d'aquest temple poden observar-se entre el Parten i l'Erecton.

 Referncies .
Jos Pascual Gonzlez (2001), Apuntes para un viaje a Grecia. Segovia, Editorial Nstos.  ;
ISBN: 84-609-3868-9







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335513" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Keirin mascul" nonfiltered="779" processed="777" dbindex="130782">

La cursa de Keirin masculina dels Jocs Olmpics de Pequn es va disputar el 16 d'agost de 2008 al veldrom de Laoshan.

Aquesta cursa de ciclisme en pista consisteix en un seguit de sries a superar. A cada cursa els ciclistes han de cobrir 8 voltes a la pista. Les primeres 5 voltes i mitja les fan darrere una bicicleta motoritzada anomenada derny, que poc a poc va augmentant la velocitat fins arribar als 50 km/h. En aquest punt la derny marxa i els ciclistes han de cobrir les dues voltes i mitja que els manquen per acabar, guanyant el que acaba primer. 

En la primera ronda es disputen quatre sries, classificant-se els dos primers de cadascuna per a les semifinals. La resta de ciclistes passen a disputar la srie de repesca, de les quals se'n fan quatre, classificant-se per a semifinals el vencedor de cadascuna d'elles. D'aquesta manera s'aconsegueixen els 12 semifinalistes, que repartits en dues semifinals, es disputen el pas a la final. Els tres primers passen a la final, mentre que els altres disputen una cursa per decidir de la 7a a 12a plaa. 

Medallistes.


 Classificaci .
Vint-i-cinc ciclistes prenen part a la cursa de Keirin. Chris Hoy (Regne Unit) estava classificat directament per haver guanyat la prova de Keirin al Campionat Mundial de Ciclisme en Pista 2008. Tamb havia guanyat la darrera prova de la Copa del Mn 2007, a Sydney, amb la qual cosa deixava una plaa vacant per a la resta de ciclistes, seguint el rnking de l'UCI. Gadi Chait (Sud-frica) vencedor del Campionat Mundial B de l'UCI tamb tenia la plaa per aquesta prova, per no particip als Jocs.   

Results.
REL=Relegat, DNF=No finalitza, DNS=No comena
 Ronda preliminar .





 Respesca .





 Semifinals .



 Finals .



Notes. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335514" title="Barry Dennen" nonfiltered="780" processed="778" dbindex="130783">

Barry Dennen (Chicago, Illinois, Estats Units, nascut el 22 de febrer de 1938) s un actor, cantant i escriptor, conegut principalment pel seu paper de Pon Pilat al musical de Broadway i a la pellcula Jesus Christ Superstar. La seva carrera artstica inclou teatre, televisi, cinema, pera, rdio i doblatge. s un dramaturg reconegut, i avui dia continua escrivint obres. Tamb pot presumir d'sser el descobridor i director dels inicis de la carrera de Barbra Streisand, que fou la seva xicota. La influncia de Barry als inicis de la seva carrera com a actriu en un nightclub de Nova York i la relaci d'ambds estan bellament documentats al seu llibre: My Life With Barbra. 

Biografia.
Barry va traslladar-se a Anglaterra, i va viure i treballar a Londres durant quinze anys. Durant aquest temps fou selleccionat pel legendari productor Hal Prince per a cobrir el cobejat paper del mestre de cerimnies al repartiment original de Cabaret. Desprs de guanyar el prestigis premi Evening Standard Award al millor actor, Barry fou convidat per Sir Andrew Lloyd Webber per a interpretar  Pon Pilat a l'enregistrament del disc de Jesus Christ Superstar. Retorn a EUA a inicis dels vuitanta per a interpretar Pilat a Broadway; ms tard reprendria el rol a la ms aclamada pellcula de Norman Jewison. Des del seu retorn als EUA, ha dut a terme nombrosos projectes cinematogrfics. Fou dirigit per Stanley Kubrick a The Shining (La Resplendor) juntament amb Jack Nicholson, i ms recentment interpret un petit paper a la pellcula de James Cameron Titanic, com a sacerdot a qui Leonardo DiCaprio donava pressa. 

El 2004, torn a l'escenari amb el seu vell amic Carl Anderson (tristament seria l'ltim cop que el veuria) amb una gira per EUA de Jesus Christ Superstar. Actualment en Barry es troba ben actiu, tot fent doblatge de personatges de videojocs, com per exemple FatMan a l'exits videojoc Metal Gear Solid II, i Master Li al joc Jade Empire. 
En Barry tamb segueix escrivint guions i est preparant un nou llibre.

Televisi.
La seva carrera televisiva inclou papers a Oppenheimer i Oxford Blues per a la BBC, aix com aparicions a:
He'll See You Now (Adaptaci de l'obra teatral, coprotagonitzada per Susan Sarandon) ;
Murder, She Wrote (S'ha escrit un crim);
L.A. Law (La Llei de Los Angeles);
Murphy Brown;
Batman (TV show);
Ha enregistrat la seva veu per a anuncis de TV com Butterfinger, McDonalds, i molts d'altres.

Teatre.
Barry ha participat en moltes produccions teatrals, entre elles Stop the World, I Want To Get Off, Cabaret, Annie Get Your Gun, Irma La Douce, Sweet Charity i "revivals" de Jesus Christ Superstar. Ha interpretat la can Romantic Atmosphere a la producci del teatre Ahmanson She Loves Me, i al Mark Taper Forum, fou coprotagonista amb Irea Marcovicci de la "premiere" en angls de l'obra Ghetto, tot interpretant un ninot dummy mogut per un ventrloc. Amb noms vuit dies d'assajos, va participar en la feixuga producci de la LA Charity Parody Foundation West Hollywood Gyspy com a Papa Rose. Ms tard fu de General a  Pirates of Penzance al Santa Barbara C.L.O.
El seu treball teatral ms recent ha estat cantant en el paper d'Herodes a la gira de Jesus Christ Superstar 2003/2004 pels EUA. 
Va tornar al teatre a l'abril i maig del 2006 tot interpretant Bertolt Brecht a l'obra Silent Partners al Scena Theater de Washington DC.

Pellcules. 


Enllaos externs.
 Pgina web oficial ;
 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335515" title="Hospital Universitari de Bellvitge" nonfiltered="781" processed="779" dbindex="130784">


L'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) s un hospital pblic situat al barri de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat. Ofereix serveis de totes les especialitats mdiques menys pediatria i obstetrcia.

s l'hospital de referncia de la ciutat i tamb de la zona sud de la regi metropolitana de Barcelona, cobrint aproximadament el 18% de la poblaci catalana. Per a certes especialitats i patologies tamb s el centre de referncia dels usuaris de Lleida, Tarragona i les Terres de l'Ebre.

L'Hospital de Bellvitge s un dels centres que serveix de suport a la docncia pels estudiants de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Enllaos externs.
Web oficial de l'Hospital de Bellvitge;




.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335528" title="James Clark Ross" nonfiltered="782" processed="780" dbindex="130785">


Sir James Clark Ross (Londres, 15 d'abril de 1800 - Aylesbury, 3 d'abril de 1862), va ser un oficial de la Royal Navy, explorador i botnic. Junt amb el seu oncle Sir John Ross i Sir William Edward Parry va explorar l'rtic i posteriorment va liderar la seva prpia expedici a l'Antrtida.

 Biografia . 
Ross va nixer en Londres. Va ingressar a la marina el 1812, quan encara no havia complert 12 anys, sota el comandament de John Ross a qui va acompanyar en el seu primer viatge a l'rtic a la recerca de l'anomenat pas del Nord-Oest el 1818. Entre 1819 i 1827 va participar en quatre expedicions rtiques a les ordres de Parry, i el 1829 i 1833 de nou al costat del seu oncle. Va ser durant aquest darrer viatge quan van localitzar la posici del Polo Nord Magntic l'1 de juny de 1831.

El 1834 Ross va ser ascendit a capit, i entre 1835 i 1838 va estar dedicat a la vigilncia magntica de la Gran Bretanya. Entre 1839 i 1843 va comandar l'expedici antrtica del HMS Erebus i del HMS Terror en la que va cartografiar gran part de la costa del continent. El 1841 va descobrir el mar de Ross, la Terra Victria i els volcans mont Erebus i mont Terror. L'anteriorment coneguda com Barrera Victria va passar a denominar-se barrera de gel de Ross en el seu honor.

El 4 de setembre de 1843 va tornar a Anglaterra, sent nomenat cavaller un any ms tard nominat per a la Legi de Honor francesa. El 1847 va publicar les seves anotacions sobre l'expedici amb el ttol A Voyage of Discovery and Research to Southern and Antarctic Regions .

Va ser elegit membre de la Royal Society el 1848, i aquell any va fer la seva ltima expedici a l'rtic. Va comandar com a capit el HMS Enterprise, acompanyat del HMS Investigador, en la primera expedici a la recerca de l'expedici desapareguda de sir John Franklin.

Entre els membres de l'expedici figuraven dos homes que liderarien la prxima generaci d'exploradors de l'rtic: Robert McClure, que ms tard va demostrar l'existncia del pas del Nord-Oest, i Francis Leopold McClintock, que finalment va trobar les restes de l'expedici de Franklin el maig de 1859. Van iniciar la recerca en el nord del canal de Wellington i van hivernar amb els seus vaixells (la seva novena i ltima hivernada a l'rtic) en Port Leopold, a l extrem nordest d'illa Somerset. Van fer reconeixements de les costes del Peel Sound, per no van trobar rastre de Franklin. Durant l'estiu els seus vaixells van ser arrossegats fins a badia Baffin, i el setembre van quedar lliures del gel. Van tornar a Woolwich el 26 de novembre de 1849. Malgrat que van reconixer ms de 150 milles de costa desconeguda, l'expedici va fracassar en el seu objectiu principal i la recerca no va tenir xit.

James estava casat amb Lady Ann Ross. Va morir en Aylesbury el 1862, cinc anys desprs de la seva esposa.

 El seu record . 
Una placa de color blava marca el que va ser el domicili de Ross a Blackheath, Londres.
El vaixell britnic de vigilncia antrtica es diu James Clark Ross en el seu honor.
El crter lunar Ross es diu aix en el seu honor i en el de Frank Elmore Ross.

Diversos topnims recorden Ross:
La barrera de gel de Ross a l'Antrtida.
L'Illa de Ross a l'Antrtida.
El mont Ross que amb els seus 1.850 msnm s el punt ms alt de les Illes Kerguelen.

Referncies.


Enllaos externs. 
 Biografia de Ross en el Dictionary of Canadian Biography Online  ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335540" title="Abenjar" nonfiltered="783" processed="781" dbindex="130786">


Abenjar s un municipi de la provncia de Ciudad Real, a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Es troba a l'oest del Campo de Calatrava, entre els Montes de Toledo i el Valle de Alcudia. Limita amb Saceruela i Luciana al Nord, Los Pozuelos i Cabezarados a l'est, Almodvar del Campo al sud, i Almadn i Almadenejos a l'oest.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335541" title="Talp daurat de Duthie" nonfiltered="784" processed="782" dbindex="130787">

El talp daurat de Duthie (Chlorotalpa duthieae) s una espcie de talp daurat endmica de Sud-frica. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals, sabanes humides, terres herbes, terres arables, pastures, plantacions, jardins rurals, rees urbanes i vegetaci introduda. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335544" title="Talp daurat de Sclater" nonfiltered="785" processed="783" dbindex="130788">

El talp daura de Sclater (Chlorotalpa sclateri) s una espcie de talp daurat originria de Lesotho i Sud-frica. Els seus hbitats naturals sn les zones arbustoses seques tropicals o subtropicals, zones arbustoses de gran altitud tropicals o subtropicals, zones arbustoses de tipus mediterrani, zones herboses temperades, terres arables, pastures, jardins rurals i zones urbanes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335547" title="Talp daurat del Cap" nonfiltered="786" processed="784" dbindex="130789">

El talp daurat del Cap (Chrysochloris asiatica) s un petit mamfer insectvor de la famlia Chrysochloridae, els talps daurats. s originari de certes regions occidentals de Sud-frica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335549" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="787" processed="785" dbindex="130790">

Les competiciones de vela als Jocs Olmpics d'estiu 2008 es van disputar al Centre de Vela Internacional de Qingdao del 9 al 21 d'agost de 2008.

En total es disputaran 11 proves, quatre en categoria masculina, quatre en categoria femenina i tres en qu homes i dones competeixen junts.

Resultats de les proves de vela.
Proves masculines.


Proves femenines.


Proves open.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Informaci de la Vela a Pequn 2008;
  www.sports-reference.com - Vela 2008;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335551" title="Valle de Alcudia" nonfiltered="788" processed="786" dbindex="130791">


El Valle de Alcudia s una comarca natural situada a la provncia de Ciudad Real, al a comunitat autnoma de Castella-La Manxa, a la seva part sud. Es tracta d'una depressi de 1200 km2 que s'extn d'oest a est en un espai de 100 km de llarg. El cap comarcal s Almodvar del Campo, que s tamb el poble amb ms superfcie, tot i que no es troba dins de la vall en sentit estricte. 

Municipis.
 Abenjar (420 km);
 Agudo;
 Alamillo (67,29 km);
 Almadn (239,64 km);
 Almadenejos;
 Almodvar del Campo (1.208,27 km);
 Almuradiel (1207,64 km);
 Brazatortas (271,82 km);
 Cabezarrubias del Puerto (100,59 km);
 Chilln (207,78 km);
 Fuencaliente (269,85 km);
 Guadalmez (71,99 km);
 Hinojosas de Calatrava (102,52 km);
 Mestanza (370 km);
 Puertollano (226,74 km);
 Saceruela;
 San Lorenzo de Calatrava (105,70 km);
 Solana del Pino (180,08 km);
 Valdemanco del Esteras;
 Viso del Marqus (532,35 km);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335552" title="Talp daurat de Visagie" nonfiltered="789" processed="787" dbindex="130792">

El talp daurat de Visagie (Chrysochloris visagiei) s una espcie de talp daurat originria de Sud-frica, on noms se la coneix pel seu holotip, trobat a la provncia del Cap Occidental.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335556" title="Talp daurat de Stuhlmann" nonfiltered="790" processed="788" dbindex="130793">

El talp daurat de Stuhlmann (Chrysochloris stuhlmanni) s una espcie de talp daurat. Viu al Camerun, la Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Tanznia i Uganda. Els seus hbitats naturals sn les montanes humides tropicals o subtropicals, zones arbustoses de terres altres tropicals o subtropicals, vegetaci arbustosa de tipus mediterrani, zones herboses de terres baixes tropicals o subtropicals, zones herboses de terres altes tropicals o subtropicals, terres arables i pastures.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335558" title="Campo de Montiel" nonfiltered="791" processed="789" dbindex="130794">
El Campo de Montiel s una comarca histrica de la provncia de Ciudad Real, a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Est compartida amb la provncia d'Albacete i es va formar a partir dels territoris que possea l'Orde de Santiago. En un primer moment el cap comarcal era Montiel, per ja en el segle XVI aquesta va passar a Villanueva de los Infantes, que durant el segle XIX va rebre el ttol de ciutat, a ms de la seu del partit judicial.

 Municipis.
 Alcubillas;
 Czar;
 La Solana;
 Alhambra;
 Ruidera;
 Carrizosa;
 San Carlos del Valle;
 Villahermosa;
 Membrilla;
 Montiel;
 Fuenllana;
 Villanueva de los Infantes;
 Villanueva de la Fuente;
 Montiel;
 Almedina;
 Villamanrique;
 Santa Cruz de los Camos;
 Albaladejo;
 Terrinches;
 Torre de Juan Abad;
 Torrenueva;
 Castellar de Santiago;
 Puebla del Prncipe;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335560" title="Comarques de Ciudad Real" nonfiltered="792" processed="790" dbindex="130795">
Llista de les comarques de Ciudad Real:

Montes del Guadiana (Montes de Toledo), compartida amb Toledo.
La Mancha, compartida amb Albacete, Cuenca i Toledo. Comprn:
Subcomarca: Campo de Calatrava (Mancha Baja);
Subcomarca: Campo de Montiel, amb Albacete.
Subcomarca: Campo de San Juan (Mancha Baja);
Subcomarca: Mancha Alta (Mancha de Criptana), compartida amb Albacete, Toledo i Cuenca.
Subcomarca: Valle de Alcudia;
Comarca de Sierra Morena;
Subcomarca: Almadn;
Subcomarca: Puertollano;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335561" title="Campo de Calatrava" nonfiltered="793" processed="791" dbindex="130796">


El Campo de Calatrava s una comarca histrica de la provncia de Ciudad Real, situada a la zona centre-sud d'aquesta. El territori formava part de les possessions de l'Orde de Calatrava i actualment el que en va quedar forma part d'aquesta comarca, ja que alguns pobles, com Valdepeas o Viso del Marqus van deixar de ser propietat de l'orde.

Municipis.

Abenjar ;
Alcolea de Calatrava;
Aldea del Rey ;
Almagro ;
Argamasilla de Calatrava;
Ballesteros de Calatrava ;
Bolaos de Calatrava ;
Cabezarados ;
Calzada de Calatrava;
Caada de Calatrava;
Caracuel de Calatrava;
Carrin de Calatrava ;
Ciudad Real, era l'nica ciutat de la zona que depenia del rei, no pas a l'orde de Calatrava.
Corral de Calatrava;
Daimiel;
Grantula de Calatrava ;
Manzanares;
Miguelturra ;
Moral de Calatrava;
Piedrabuena;
Poblete;
Pozuelo de Calatrava ;
Santa Cruz de Mudela;
Torralba de Calatrava ;
Valenzuela de Calatrava ;
Villanueva de San Carlos ;
Villamayor de Calatrava;
Villarrubia de los Ojos;
Villar del Pozo ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335562" title="Mahmoud Darwish" nonfiltered="794" processed="792" dbindex="130797">

Mahmoud Darwish s un poeta nacional palest, nascut el 1941 al poblat d'Al-Birwa de Galilea, es va afiliar de jove al Partit Comunista Israeli, treballant en comunicaci, fins a deixar el pas a principis dels 70, seguint estudis a la llavors Uni Sovitica. Membre en el seu moment de l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina (OLP), es coneix la seva activitat (intellectual) socio-econmica-poltica a Ramallah a mitjans dels noranta, i tamb la seva aportaci literria des de diferents visions i indrets fins el moment de la seva mort.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335563" title="Sto d'umenes" nonfiltered="795" processed="793" dbindex="130798">
La Sto d'umenes est situada en la part sud de l'acrpoli d'Atenes entre els edificis del Teatre de Dions i l'Odon d'Herodes tic, va ser construda per mandat del rei umenes II de Prgam al segle II aC. 

Consta d'una gran planta rectangular de 163 metres de longitud per 17,65 metres d'amplada amb dues galeries longitudinals separades per columnes driques igual que a la seva part frontal. Era el lloc de reuni i de passada dels visitants del Teatre i de l'Odon.
 Referncies .
Prtic d'umedes.;
Jos Pascual Gonzlez (2001 Apuntes para un viaje a Grecia, Segovia, ed. Nstos, ISBN 84-60-3868-9;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335571" title="Gtic flamger" nonfiltered="796" processed="794" dbindex="130799">

El gtic flamger va ser una etapa de l art gtic francs i altres pasos europeus, que es va desenvolupar des de l'ltima part del segle XIV i els principis del XV. Es caracteritza per no comptar amb un centre difusor, per la qual cosa impera la diversitat. Coincideix amb el desenvolupament de l art flamenc.
s una poca de relativa crisi, per la qual cosa desapareixen les grans empreses constructives del perode anterior. A la pennsula Ibrica per contra es viur un moment de reconstrucci, si b va tenir una entrada tardana i una durada molt curta. D'altra banda l arquitectura religiosa cedeix terreny davant de la civil i militar. Llotges, ajuntaments, castells i palaus seran els protagonistes.

Elements formals caracterstics:. 
L  estil es concreta fonamentalment en detalls arquitectnics, com les rosasses de les faanes, ms que en l'estructura dels edificis.
Profusi dels ornaments sobre l'estructural, com els arcs decorats amb motius vegetals *Us de corbes i contracorbes ;
Arc conopial ;
Volta amb multiplicitat de nervis, en ventall o estelats. ;
S eliminen els capitells, i les lnies de la volta no tenen soluci de continutat.
Predomini de les formes petites en les faanes, ;
Torres amb agulla i fletxes.

 Monuments importants de l'estil . 
 
 Arquitectura religiosa . 
Convent de Sant Domnec (Valncia) ;
Rosassa de Santa Maria del Mar ;
Capella de Santiago a la catedral de Toledo (Espanya) ;
Capella de Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya;
 Arquitectura Civil . 
Castell de Vincennes ;
Ajuntament de Bruges ;
Palau Ducal de Vencia;
Vegeu tamb. 
Arquitectura gtica;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335575" title="Aptychotrema bougainvillii" nonfiltered="797" processed="795" dbindex="130800">

Aptychotrema bougainvillii s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335580" title="Trofeu Vila de Grcia" nonfiltered="798" processed="796" dbindex="130802">
El Trofeu Vila de Grcia s un torneig amists de futbol, organitzat anualment pel CE Europa des del 1995 al seu estadi.

Historial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335589" title="Sultanat de Warsangeli" nonfiltered="799" processed="797" dbindex="130803">

El sultanat de Warsangeli fou un estat situat al nord-est de la Somlia Britnica i a l'oest de la Somlia Italiana. Fou un sultanat poders que a la cimera del seu poder comprenia el Sanaag, Maakhir i el nord-oest de Bari. Era l'estat del clan warsangeli format pels descendents de Gerad Dhidhin. El sult portava el ttol de Gerad; el ttol de sult fou introdut en temps de Mohamud Ali Shire, desprs del 1897.

Va comenar la seva decadncia el 1855 quan el comer de la costa de Maakhir va comenar a estar dominat pels britnics d'Aden, que cooperaven amb els issaq, tradicionals enemics dels warsangeli. El 1886 el garad de Warsangeli, Ali Shire, va signar un tractat de protectorat amb els britnics. Dos anys abans aquestos ja havia signats tractats amb els caps dels clans ciise, gudabirsi i isaaq. 

L'article III del tractat establia que: "Warsangali s'obliga a donar assistncia a tot  vaixell britnic o d'un altra estat, que pugui embarrancar a les costes sota la seva jurisdicci i control, i protegiria a la tripulaci, passatgers i crrega d'aquestos vaixells, donant compte rapida al resident britnic a Aden de les circumstancies, i aquestos actes d'amistat i bona voluntat seran adequadament recompensada pel govern britnic". I l'article V del tractat establia: "El govern Britnic tindr la potestat de nomenar un agent o agents que resideixin al territori de Warsangali, i cadascun d'aquestos agents haur de ser tractat amb respecte i consideraci, i podr portar per la seva protecci els gurdies que el govern britnic estimi convenients".

Las Khorey i  Ceelayo van esdevenir centres de comer i de penetraci degut a la significaci dels antics establiments en aquestes ciutats. El protectorat fou administrat des de Aden fins el 1898.

El jove Mohamud Ali Shire (Maxamuud Cali Shire) va arribar a la direcci del clan el 1897. El  mateix 1897 el clan bihidor va retirar la lleialtat al sult i va donar suport al moviment daraawiish, i les forces del sult es van retirar cap a Erigavo. 

El mar de 1905 Maxamuud Cali Shire es va oposar al tractat italo-britnic d'Ilig que establia un estat dervix a Nugaal, per tot seguit  el Mad Mullah va demanar la ma de la germana del sult, com a filla del poders garaad (ttol anterior al de sult) Cali Shire (Ali Shire) de Warsangeli (el peare de Maxamuud, que havia mort el 1897), i s'hi va casar. Aix va emparentar al Mullah amb el sult. L'ajut de Maxamuud Cali Shire va  permetre al Mad Mullah tenir accs a la costa del Makhir, cap on podia importar armes i municions des d'Arbia.

Desprs dels atacs britnic les posicions dels daraawish al Sanaag (1908) els dervixos es van dispersar i va tardar un temps en recuperar-se.  El sult Maxamuud de Warsangeli que reclamava als britnics les rees del Sanaag governat pels bihidoor  un subclan dels warsangeli , no volia el debilitament dels daraawiish, degut a la seva aliana matrimonial amb el seu cap el Mad Mullah, tot i no ser partidari del moviment, i es va enfrontar als britnics. 

Va ordenar al seu exrcit de disparar contra un vaixell britnic ancorat al port de Las Khorey (gener de 1909). Aquest incident va portar a un hostil intercanvi de cartes entre el cnsol britnic a Berbera i el sult; el mar de 1909 els daraawiish s'havien recuperat de la seva derrota el 1908, i ara Ali Shire va comenar a estar en contra degut en part a les incursions que feien els dervixos al seu territori.

Desprs de la retirada britnica de Somlia a les posicions de la costa (efectiva el 1910) el sult es va considerar independent. 

El desembre de 1910 el sultanat de Warsangeli i el sultanat de Majeerteen van acordar resoldre amistosament les seves disputes i combatre al moviment daraawiish del Mad Mullah (acord de Bander Kasim o Bosaso). Majeerteen i Warsangeli ferien una ofensiva en com contra els dervixos, les forces del qual van perdre  la via d'aprovisionament d'armes des de la costa.

El 1916 els dervixos inesperadament van ocupar Badhan i van assetjar Las Khorey. Des de Aden es van enviar un parell d'aeroplans per contenir el avan de Mad Mullah i Badhan, Jidali i Taleex foren bombardejades per van causar danys poc importants als dervixos, que es van poder dispersar sense greus problemes. El juny els warsangeli aliats als majeerteen van llenar una ofensiva i van expulsar als dervixos de la Somlia Italiana cap a la Somlia Britnica on es van refugiar a Butholeh (Bohotle), exercint actes de revenja contra els dhulbahante que havien declarat la seva lleialtat als britnics, i desprs van passar al Hawd (Haud).

El 1920 el sult fou secretament convidat a una conferncia a Aden per discutir les diferencies existents; desprs d'una curta sessi abans de comenar la conferencia, soldats britnics el van rodejar i el van detenir . Fou jutjat sense opci de defensa i el veredicte fou la deportaci del seu pas durant un mnim de set anys, sota l'acusaci de formar el seu propi govern. Fou enviat a Bombai i de all va salpar amb un vaixell (HMS Odin) cap a les illes Seychelles, on va compartir exili amb els reis Prempeh dels aixanti  i Kabarego de Bunyoro, i amb l'antic primer ministre egipci Zaghlul Pasha entre d'altres.

Tot i aix els britnics, desprs de recuperar el control del sultanat el 1920 (mes pel final del moviment daraawiish que per l'exili del sult) no van interferir mai en el govern interior. El sult va sortir de les Seychelles el maig de 1928 en el SS Karapara, i va anar a Bombai des d'eon va retornar a Somlia via Aden. Fou consultat el 1959 en vespres de la independncia i va morir el 1960.

El sultanat va proclamar altra cop la seva indepedncia en data desconeguda, probablement entre 2001 i 2004 i sembla estar dirigit pel sult tradicional, Siciid Sultan Abdisalaan, amb un suport desconegut entre els warsangeli. 

 Sultans .

Gerad Dhidhin, 1298-1311;
Gerad Hamar Gale, 1311-1328 ;
Gerad Ibrahim, 1328-1340 ;
Gerad Omer, 1340-1355 ;
Gerad Mohamud, 1355-1375 ;
Gerad Ciise, 1375-1392 ;
Gerad Siciid, 1392-1409 ;
Gerad Ahmed, 1409-1430 ;
Gerad Siciid, 1430-1450 ;
Gerdad Mohamud, 1450-1479 ;
Gerad Ciise, 1479-1491 ;
Gerad Ali Dable, 1491-1503 ;
Gerad Liban, 1503-1525 ;
Garad Yuusuf, 1525-1555;
Garad Mohamud, 1555-1585;
Garad Abdale, 1585-1612;
Garaad Ali, 1612-1655;
Gerad Mohamud , 1655-1675;
Garad Naleye, 1675-1705;
Garad Mohamed , 1705-1750;
Geraad Ali , 1750-1789;
Gerad Mohamud Ali , 1789-1830;
Gerad Aul , 1830-1889;
Gerad Ali Shire, 1889-1897;
Sultan Mohamud Ali Shire , 1897-1920 (exiliat 1920, mort 1960);
Sultan Abdul Sallan  (1960-1997);
Sultan Siciid Sultan Abdisalaan (1997-  );

 Nota .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335591" title="Pedro Afn Enrquez de Ribera y Portocarrero" nonfiltered="800" processed="798" dbindex="130804">
Pedro Afn de Ribera y Portocarrero, o Perafan de Ribera (Sevilla, ?   Npols, 2 d'abril de 1571),fou un noble espanyol, II marqus de Tarifa i primer duc d Alcal de los Gazules i virrei de Catalunya (1554-1558) i de Npols (12 de juny de  - 2 d'abril de 1571).
Npcies i successions
Va estar casat amb Leonor Ponce de Len, filla dels marquesos de Zahara, amb la que no va tenir cap fill. Si que va tenir fills naturals:
Amb Teresa Pinelo , donzella noble, a Juan de Rivera patriarca de Antioquia i arquebisbe de Valencia.
Amb Luisa de Mosquera, a Catalina de Rivera marquesa de Malpica.
 Virrei de Catalunya .
A primers de maig de 1554 fou nomenat virrei de Catalunya. Al juny, la flota francesa i musulmana estan a punt d atacar la costa catalana. El virrei inicia una campanya de repressi contra el bandolerisme destruint les cases dels que es consideraven collaboradors i protectors.

 Virrei de Npols .
Fou destinat per Felip II d'Espanya, desprs de l experincia com a virrei de Catalunya, a fer-se crrec del Regne de Npols, ocupant el lloc del lloctinent general, el cardenal Bartolom de la Cueva de Albuquerque.
Va tenir que afrontar una dura carestia (que colpir el regne repetidament els anys successius, amb epidmies i terratrmols). Amb tot es mostr ms atent a les operacions de repressi de l heretgia valdense que a Calabria caus 2.000 vctimes.
Va intentar sense resultats, la introducci de la Inquisici a Npols, ja sigui per la dura reacci del poble que mai va estar d acord amb l execuci dels heretges, o ja sigui per la decisiva intervenci de Paolo Burali d'Arezzo, futur arquebisbe de Npols.
Defens intensament la prerrogativa reial que s enfrontava a la ingerncia de l Esglsia, rebutjant de fer pblics alguns documents conciliars i de publicar la butlla papal In coena Domini.
Fou poc perceptible pels seus conciutadans, llevat de l'augment dels impostos fiscals. Per contra  no va afrontar de forma rigorosa el fenomen del bandolerisme que afligia el regne. El balan del seu virregnat fou considerat negatiu.
Va morir a Npols el 2 d abril de 1571 i va estar traslladat a la seva ciutat natal de Sevilla.
A la seva mort el virregnat de Npols fou gestionat breument per un Consell collateral liderat pel marqus de Trevico fins l arribada del nou virrei el cardenal Antonio Perrenot de Granvela.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335595" title="Connector de seguretat Kensington" nonfiltered="801" processed="799" dbindex="130805">
El connector de seguretat Kensington s part d'un sistema antirobatori disponible en molts aparells electrnics, particularment els de ms valor per de poc pes o grandria.

Est format per un forat petit, reforat metllicament, en qu s'enganxa un cadenat lligat mitjanant un cable que es pot fixar a un objecte fix per aix evitar que l'aparell sigui estirat en un lloc pblic.

Imatges descriptives.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335597" title="Fibra txtil" nonfiltered="802" processed="800" dbindex="130806">
Es definex com fibra txtil aquella matria fibrosa d'origen natural o qumic destinat a la fabricaci d'articles txtils. El procs que transforma la fibra txtil en fil s'anomena "filatura".

Es divideixen en tres grans categories:

 Fibres naturals: poden ser vegetals, animals o minerals;
 Fibres artificials: a partir de matria primera natural, se sotmet a tractaments qumics que la transformen per poder ser introduda en la filatura.
 Fibres sinttiques: obtingudes completament mitjantant procediments qumics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335599" title="Merkava" nonfiltered="803" processed="801" dbindex="130807">

El Merkava (en hebreu , "Carro") s el tanc principal de les Forces de Defensa Israelianes. Des de principis de la dcada de 1980 s'han posat en s quatre versions diferents. "Merkava" era el nom pel qual es coneixia el projecte desenvolupat per l'exrcit d'Israel, sent finalment la denominaci amb qu va quedar el tanc.

 Caracterstiques .
El seu disseny va estar centrament a optimitzar l'ndex de supervivncia de la tripulaci, aix com en la reducci del temps de reparaci dels danys que pugui rebre en combat. En la seva construcci es van utilitzar tcniques de blindatge espaiat i dissenys modulars de substituci rpida. L'equip de desenvolupament va aconseguir incorporar un blindatge derivat del RHA (rolled homogeneous armor) i del Chobham. A ms, l'espai entre el casc intern i el casc extern s ocupat amb combustible disel, aconseguint aix un sistema econmic d'emmagatzemament i una major protecci contra munici HEAT.

La torreta est localitzada en un punt molt proper a la part posterior del tanc, una cosa poc freqent en aquesta classe de vehicles cuirassats, i ms propi de la artilleria autopropulsada. Aquesta peculiaritat dna protecci addicional a la tripulaci contra atacs frontals, posant major massa entre ella i el morro del blindat. D'altra banda, aquesta disposici de la torreta crea una porci d'espai no utilitzat a la part posterior del tanc, que al principi va ser utilitzat com espaio de crrega, i ms tard per al transport de tropes.

Aquesta nova configuraci permet que l'espai intern sigui utilitzat per atendre emergncies mdiques, per actuar com a lloc de control avanat o b com a transport blindat de tropes. Les portes d'accs a aquesta secci tenen un disseny d'obertura vertical en forma de closca|petxina, una cosa que dna protecci addicional en les operacions de crrega i descrrega de subministraments i passatgers.

 Merkava Mark I .
La primera versi en servei, lliurada a les IDF, va ser el 1979. La seva arma principal era la cpia local del can|gorja L68 (105 mm) de la Royal Ordnance de la Gran Bretanya, i utilitza els trens de rodatge, erugues, i rines del Centuri britnic. El seu disseny va ser estructurat per reparar-lo en forma modular, perqu fos possible reparar-lo en batalla, augmentant la seva eficincia i acompliment en combat.

 Merkava Mark II .
La segona versi, que va veure combat en la guerra a la campanya contra el moviment antiisraeli Hezbollah (1982), es va enfrontar contra el de nou adquirit per Sria, (fent-se notar amb 17 baixes) tanc de manufactura sovitica T-72, les seves majors millores van ser l'adaptaci d'un motor una mica ms fiable, (passant del motor de 900 hp. a un de 1000 hp.), i que era superior en resistncia a l'anterior, per que continuava fent d'aquest un vehicle molt defensiu, per la seva baixa velocitat en carretera (amb prou feines 46 Km/h).

Fitxer:Merkava-2-latrun-2.jpg|Merkava Mk II MBT al museu Yad la-Shiryon, Israel.


 Merkava Mark III .

Fitxer:Merkava-3-latrun-2.jpg|Merkava Mk III MBT al museu Yad la-Shiryon, Israel.
Fitxer:Merkava-3-latrun-3.jpg|Merkava Mk III MBT al museu Yad la-Shiryon, Israel.
Fitxer:Merkava3dKasag001.jpg|Merkava Mk III.

En aquest es reemplaa el gens imperfecte can de 105 mm per una versi local del M256 de 120 mm d'EUA, es realitza per primer vegada l's d'un blindatge de multicapes, conegut com a BLAZER, i de passada s'acaben amb dos dels seus defectes ms constants: velocitat i protecci en el gir de la torreta, es passa d'un motor de 1000 hp a un de 1200 hp, que li donen ms capacitat d'acci en poder atacar a l'enemic en moviment.


 Merkava Mark IV .

Fitxer:Merkava4 MichaelMass02.jpg|Merkava Mk IV.
Fitxer:Merkava4 MichaelMass01.jpg|Merkava Mk IV.

Aquesta el la ms recent versi, amb la que es reemplacessin als Magach (M-60 Patton) i als Centuri britnics.

Aquest s totalment nou, ja que al principi, l'equip de disseny del MERKHAVA l'havia proposat com a una mica projectiu quant a que sempre es parlava amb les seves tripulacions per realitzar aix millores concorde a les necessitats del les IDF.

El seu blindatge de xapes de BLAZER, seu motor de la General Dynamics de 1500 cv i un can local que permet el tret de mssils LAHAT, l'han collocat a l'avantguarda de tancs occidentals.

 Variants .
 Namera .
Vehicle de transport de tropes, construt sobre els xasss dels Mk I i Mk II, el seu gran pes li permet desplaar-se a una velocitat mxima de 38 km/h, per el seu altssim grau de protecci el posen com el millor AFV sobre la terra.
La seva artilleria rau en una torreta on porta dues armes de calibre 0.30 (7,62 mm) realitzada per RAFAEL de Yaffo.

 Carros de combat similars .
 M1 Abrams;
 Challenger 2;
 Leopard 2;
 T-90;
 AMX-56 Leclerc ;

Referncies.


 Enllaos externs .

 En castell .
Estudi del Merkava (Europa1939.com).

 En angls .
Israeli-Weapons.com (Informaci i imatges);
Histria i variants del Merkava (Pgina de l'exrcit de Israel).
 Merkava Mk 3 LIC, Merkava Mk 4 (Defense Update);
Merkava Mk 1,2,3,4 (War Online);
Merkava Mk 1,2,3 (Voodoo.cz);
Merkava Mk 3 Baz, Merkava Mk 4 (Army-technology) ;
Merkava Mk1, Merkava Mk2, Merkava Mk3, Merkava Mk4 (Army-guide.com);
Anlisi del Merkava (ACPR);
Evoluci continuada del Merkava  (Defense Update);
Informe sobre el Merkava en la Guerra del Lban de 2006;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335604" title="Talp daurat de De Winton" nonfiltered="804" processed="802" dbindex="130808">

El talp daurat de De Winton (Cryptochloris wintoni) s una espcie de talp daurat endmica de Sud-frica. Els seus hbitats naturals sn les zones arbustoses seques tropicals o subtropicals, la vegetaci arbustosa de tipus mediterrani, i les costes sorrenques. Est amenaat per la prdua d'hbitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335605" title="Talp daurat de Van Zyl" nonfiltered="805" processed="803" dbindex="130809">

El talp daurat de Van Zyl (Cryptochloris zyli) s una espcie de talp daurat endmica de la provncia del Cap Occidental de Sud-frica. s considerada una espcie amenaada degut a la prdua de l'hbitats. Els talps daurats sn un antic grup de mamfers que viuen principalment a sota terra. Tenen pelatges lluents i un fsic esvelt. No tenen ulls ni orelles visibles; de fet, sn cecs   els petits ulls estan coberts d'una pell pilosa. Les orelles sn petites i estan amagades entre el pl de l'animal.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335608" title="Aptychotrema rostrata" nonfiltered="806" processed="804" dbindex="130810">

Aptychotrema rostrata  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 72 cm de llargria total en el cas dels mascles i als 120 en les femelles.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335609" title="M1 Abrams" nonfiltered="807" processed="805" dbindex="130811">

El vehicle blindat M1 Abrams s un tanc produt als Estats Units i el principal mitj blindat de l'Exrcit dels Estats Units, dels Marines dels EUA, i dels exrcits d'Egipte, Kuwait, Arbia Saudita i Austrlia (2007). El seu nom s un homenatge al general Creighton Abrams, antic Cap de l'Estat Major i comandant del 37 Regiment Blindat de l'exrcit dels Estats Units.

Va entrar en servei en 1980, reemplaant al M60 Patton i en M48 i convivint durant 10 anys amb el M60A3 millorat, que havia entrat en servei el 1978. Des de llavors s'han desplegat tres versions principals: el M1, M1A1, i M1A2, que han anat incorporant armament, protecci i electrnica millorades. Aquestes millores, junt amb peridiques modernitzacions dels carros ms antics, han perms a aquest veter vehicle romandre en servei en primera lnia.


 Origen del projecte .

El primer intent de reemplaar a la ja venerable srie M60 va ser el frustrat MBT-70, desenvolupat conjuntament amb Alemanya Occidental. El M60 era el resultat de l'evoluci gradual d'un disseny basat en el tanc de la 2a Guerra Mundial M26 Pershing, amb un perfil molt alt i un blindatge i armament mediocres comparats amb els dissenys sovitics contemporanis. El MBT-70 era molt ambicis, com molts programes armamentstics americans de la dcada de 1960. Tenia un sistema de mssils llanables des del can, suspensi d'agenollament (kneeling), conductor allotjat a la torre i altres idees que finalment no van arribar a bon final|finalitat. La cancellaci del projecte va obrir el cam del M1 Abrams, que no va incloure la major part de les problemtiques innovacions experimentades en el MBT-70.


 Desenvolupament .

El M1 Abrams va ser dissenyat per Chrysler Defense (al 1979, la divisi de Sistemes Terrestres de General Dynamics va comprar la divisi de Defensa de Chrysler) i s produt per l'empresa General Dynamics a Lima, Ohio. Va entrar en servei en l'exrcit dels Estats Units el 1980. Una versi millorada del M1, el M1A1, va ser presentada en 1985. El M1A1 est dotat amb el can|gorja de nima llisa M256 de 120 mm desenvolupat per Rheinmetall AG de Alemanya per al Leopard 2, blindatge millorat, i un sistema de protecci CRBN (sigles en angls de Qumic, Biolgic, Radiolgic i Nuclear).

El M1A2 s una versi millorada del M1A1 amb un visor trmic independent per al comandant i un sistema d'armes, equip de navegaci posicional, bus de dades digital i unitat d'interfcie de radi. El M1A2 SEP- (System Enhancement Package) va afegir mapes digitals, capacitat FBCB2- (Force XXI Battlefield Command Brigade and Below) un sistema de refrigeraci millorat per mantenir la temperatura del compartiment de la tripulaci, ms l'addici de mltiples sistemes computeritzats.

Entre les millores posteriors s'inclouen: blindatge d'urani empobrit per a totes les variants, un paquet de millores digitals per al A1 (M1A1D), un programa de concordana per estandarditzar les parts entre l'exrcit i els marines (M1A1HC), i una millora electrnica per al M1A2 SET.

Durant les operacions Escut del Desert, Tempesta del Desert i per a les missions de manteniment de pau en Bsnia, alguns M1A1s van ser modificats amb millores al blindatge. El M1 pot ser equipat si s necessari amb diversos sistemes escombramines (rascle o batolles). El xasss del M1 s la base per al vehicle d'enginyers de combat Grizzly i per al posaponts pesat M104 Wolverine.

La producci de M1 i M1A1 ha superat les 8.800 unitats.


 Caracterstiques .

 Blindatge .


L'Abrams est protegit per un tipus de blindatge compost d'origen angls amb nom en clau Chobham format per mltiples capes superposades d'acer, cermica, composts plstics i kevlar, donant-li una protecci equivalent a 1320-1620 millmetres contra projectils HEAT i uns 940-960 mm contra projectils d'energia cintica KE. Pot ser equipat amb blindatge reactiu, amb faldons per a les erugues si s necessari i amb blindatge slat sobre la posterior del tanc i els dipsits de combustible posterior com a protecci contra mssils antitanc. El combustible i la munici s'emmagatzemen en compartiments blindats amb plafons de mnima resistncia (per projectar l'explosi cap a fora del carro en cas d'impacte, protegint la tripulaci del risc d'una explosi interna. Un folre de kevlar dna protecci contra metralla. A comenaments de 1987 els tancs M1A1 van ser equipats amb equips de blindatge millorat que incorporava urani empobrit al seu blindatge al front de la torre i el casc. El blindatge reforat d'aquesta forma ofereix una resistncia significativament superior contra tot tipus d'armes antitanc, per a compte d'afegir un pes considerable al vehicle.

Els tancs estacionats a Alemanya, la primera lnia de defensa contra la Uni Sovitica, van ser els primers en incorporar aquesta millora. Els tancs nord-americans que van participar en l'operaci Tormenta del Desert van rebre un programa d'emergncia per millorar la seva protecci amb blindatge d'urani empobrit just abans de l'inici de la campanya. La variant que va participar en els combats va ser el M1A1 HA (Heavy Armour, blindatge pesat). Els tancs M1A2 van dotats de blindatge d'urani empobrit de srie, i tots els tancs M1A1 en servei actiu han estat reconvertits a aquest estndard, augmentant el pes de les 63 tones del M1A1 HA a les 69 del M1A2 i M1A2 SET. Se suposa que la protecci oferta pel seu blindatge s similar a la del Leopard 2 o similars.

 Armament .


 Armament Principal .

Can d'nima ratllada M68A1

L'armament principal del model original del M1 era el M68A1 de 105 mm que disparava una mplia varietat de municions: perforant, HEAT, fsfor blanc, i un eficient i letal projectil antipersonal (flechette mltiple). Aquest can|gorja s una versi construda sota llicncia del can britnic d'nima ratllada 'Royal Ordnance L7' '.

Encara que era una arma fiable i mpliament usada tant per pasos de l'OTAN com de l'antic Pacte de Varsvia, es necessitava un can|gorja capa destuir blancs en una distncia superior als 3 km per enfrontar-se a les noves millores tecnolgiques aplicades al blindatge. Per aconseguir fer-ho ms mortfer es necessitava incrementar el dimetre del projectil. Quant a precisi i penetraci el M68A1 est alhora amb el M256A1 en distncies de fins 3 km, per per sobre d'aquesta distncia els projectils de 105 mm manquen de l'energia cintica necessria per superar la protecci oferta pels blindatges moderns.


Can d'nima llisa M256


L'armament principal del M1A1 i del M1A2 s el can|gorja M256 de 120 mm i 44 calibres de longitud (44 vegades el seu dimetre) d'nima llisa, dissenyat per Rheinmetall AG de Alemanya i fabricat sota llicncia als Estats Units per Watervliet Arsenal, Nova York. s una variant del can|gorja Rheinmetall L/44 de 120 mm que porten els Leopard 2 alemanys en totes les seves versions fins al Leopard 2 A 5. El Leopard 2 A 6 porta un can|gorja de calibre 55.

Dispara projectils M829A2 APFSDS, que van ser dissenyats especficament per enfrontar-se a l'amenaa dels T-90 o T-80 U, donat l'alt nivell de protecci que als tancs esmentats els proporcionava el blindatge reactiu explosiu kontakt-5. Tamb pot disparar projectils de crrega HEAT conformada com el M830, l'ltima de les versions de la qual (M830A1) incorpora una sofisticada espoleta sensora electrnica multimanera, i major capacitat de fragmentaci, que pot ser usada amb efectivitat contra vehicles blindats, personal i avions volant a baixa cota. A diferncia dels tancs de construcci sovitica contra els quals es va dissenyar, l'Abrams no usa un carregador automtic, sin manual, ja que es considera que s ms rpid i fiable.

El nou cartutx antipersonal M1028 de 120 mm canister cont 1.098 boles d'acer de 10 mm que es dispersen des de la boca del can com si aquest fos una escopeta, amb un abast letal d'uns 600 m. A part de l'evident utilitat en el combat contra infanteria, pot usar-se per fer caure parets i fer forats de la mida d'un home en parets de ciment armat fins i tot a 75 ms de distncia.

 Armament Secundari .
El tanc Abrams t 3 metralladores:
 Una metralladora M2HB Calibre .50 (12.7 mm) en una cpula giratria independent per al comandant. En els models M1, M1IP i M1A1 HA aquesta arma est disposada en una muntura motoritzada que disposa d'un periscopi de 3 augments, coneguda com lloc d'armes del cap de carro que pot ser disparada des de dins mentre el vehicle est tancat. En els models M1A2 i M1A2SEP aquesta metralladora est en un muntatge flexible i el cap de carro ha d'exposar-se al foc enemic per disparar l'arma manualment. Amb el futur equip TUSK podr muntar una metralladora M2 o un llanagranades Mk 19 a la plataforma d'armes remota CROWS (similar al lloc|parada d'armes remot M151 usat en la famlia de vehicles Stryker).

 Una metralladora M240 de calibre .30 (7,62 mm) davant l'escotilla del carregador. En la Segona Guerra del Golf alguns d'aquests muntatges han estat equipats amb escuts, aix com amb visors nocturns per a enfrontaments en situacions de baixa visibilitat.
 Una metralladora M240 de calibre .30 (7,62 mm) en una muntura coaxial. Aquesta metralladora es dispara amb el mateix sistema de control de tret computeritzat usat pel can principal.

La torreta t dos llanadors de granades de fum de sis tubs (el M1A1 de els marinis empra una versi de vuit tubs), que permeten crear una espessa cortina de fum que bloqueja la visi de l'enemic i la imatge termal i que tamb poden ser carregats amb Chaff (contramesures antiradar). El motor tamb inclou un generador de fum que pot ser posat en marxa pel conductor a voluntat; funciona injectant combustible al collector de fuita, creant una densa cortina de fum blanquins que impedeix la visi, encara que no obstrueix la visi trmica. L'Abrams disposa d'espai a la torre per emmagatzemar un fusell d'assalt M16 o una carrabina M4 en previsi de qu la tripulaci hagi d'abandonar el tanc en condicions potencialment hostils. La dotaci disposa com a arma personal de pistoles Beretta M9.

 Sistemes de punteria .
L'Abrams est equipat amb un sistema de control de foc balstic computeritzat que utilitza les dades recollides per diverses fonts, com els visors termals o el visor principal de l'artiller, els processa i mostra un dels tres components de la soluci balstica: angle, tipus de munici i distncia al blanc. Aquests tres components de determinen usant un telmetre lser, un sensor anemomtric, tipus i temperatura de la munici, dades sobre l'alineaci del can, temperatura atmosfrica, pressi baromtrica, sensor de boca de foc i velocitat del blanc. El sistema de control de foc usa aquesta informaci per proporcionar soluci de foc per a l'artiller. La soluci balstica generada assegura unes probabilitats d'impacte superiors al 95% en distncies normals de combat.

Tant el comandant com l'artiller estan capacitats per disparar el can. El cap de carro disposa de controls que li donen prioritat sobre els de l'artiller (funci override o presa de control). A ms, el visor trmic independent per al cap de carro (CITV en angls) del M1A2 pot ser usat per localitzar blancs i delegar-los en l'artiller mentre el comandant busca nous objectius.

En cas d'avaria o inutilitzaci del sistema d'observaci princiipal les armes principal i coaxial poden ser apuntades manualment usant una mira telescpica preapuntada amb el can principal coneguda com visor auxiliar de l'artiller (Gunner's Auxiliary Sight en angls). L'esmentat visor t dues retcules intercanviables: una per a projectils HEAT (alt explosiu antitanc) i MPAT (verstil antitanc) i una altra per a projectils APFSDS (munici perforant subcalibrada estabilitzada per aletes) i STAFF (munici autoguiada d'activaci intelligent). En cas d'error del sistema hidrulic o del sistema de control de foc el gir de la torre i l'elevaci del can poden ser realitzats manualment mitjanant manovelles.

La metralladora M2 del comandant s'apunta mitjanant un periscopi de tres augments incorporat al sistema d'armes del cap de carro, mentre que en el M1A2 s'usa la prpia mira d'acer de la metralladora o un sistema de punteria remot com el CROWS, quan s'usa com a part de l'equip TUSK. La metralladora M240 del carregador s'apunta mitjanant les mires de la mateixa o amb una mira termal muntada sobre la metralladora.

 Planta motriu .
Els M1 estan equipats amb una turbina de gas Honeywell AGT1500 de 1.500 cavalls (1.119 kW) fabricada originalment per AVCO Lycoming i transmissi hidrocintica automtica de sis velocitats (quatre cap a endavant i dos cap a enrere) Allison X-1100-3B, que li proporciona una velocitat mxima de 72 km/h en carretera i 48 km/h camp a travs. Si se li treu el regulador al motor es poden assolir fins i tot els 100 km/h en carreteres bones, tanmateix a velocitats superiors als 72 km/h es poden produir danys al tren de rodatge (especialment a les cadenes) i la dotaci pot resultar ferida.

El dipsit de pot omplir amb gasoil, queros, gasolina de qualsevol octanatge, combustible d'aviaci JP-4 o JP-8. L'exrcit dels EUA usa combustible d'aviaci JP-8 per simplificar la logstica. El Cos Blindat Real australi usa disel pel mateix motiu i perqu resulta ms barat.

El sistema de propulsi de turbina de gas ha resultat ser molt fiable en les maniobres i en el combat, per el seu gran consum suposa un seris problema logstic. El raig d'aire calent a alta velocitat i temperatura projectat des de la part posterior de l'Abrams fa difcil la infanteria utilitzar-lo per avanar cobrint-se amb ell en combat urb.

Comparada amb els motors disel per a tanc d'idntica potncia la turbina s molt silenciosa i produeix un so distintiu, el que li va proporcionar l'lies de "mort xiuxiuejant" durant el primer exercici REFORGER a Alemanya.Degut al bon rendiment demostrat en altres tancs pesats (per exemple el Leopard 2, el Challenger 2 i el Merkava) s'est considerant tornar a equipar als futurs tancs estatunidencs amb motors disel, encara que es tindr que tenir en compte per altre part que la petit mida, la  senzillesa, la relaci pes/potncia i la facilitat d'extracci i reposici del motor de turbina suposen notables avantatges sobre els mateixos.

L'Abrams pot ser aerotransportat. Un C-5 Galaxy s capa de transportar dues unitats llestes per al combat, i el C-17 Globemaster III una. Aquesta enorme limitaci va causar va causar seriosos problemes logstics per al seu desplegament durant la Guerra del Golf, i la major part dels 1.848 tancs que all van combatre van arribar amb vaixell.

 Variants i modernitzacions .

 XM1 Model experimental; nou van ser produts el 1978;
 M1 Primera variant de producci. La seva fabricaci va comenar el 1979 i va continuar fins a 1985 (van ser construdes 3.273 unitats);
 M1IP (Improvement Production) Producit el 1984, se li van aplicar millores i reconfiguracions;
 M1A1 La seva producci va comenar el 1986 i es va prolongar fins a 1992. M1A1 (se'n van construir 4.976 per a l'exrcit dels EUA, 221 per a els marinis, 755 per a Egipte i 59 M1A1 AIM SA van ser venuts a Austrlia);
 M1A1HC (Heavy Common) se li va afegir blindatge d'urani empobrit, sistema pressuritzat NBQ, caixa|calaix de respectes posterior per a un millor emmagatzemament de les provisions i les pertinences de la dotaci, i un can|gorja de nima llisa M256 de 120 mm;
 M1A1-D (Digital) Una millora del sistema digital del M1A1HC per equiparar-lo amb el M1A2 SEP;
 M1A1-AIM (Abrams Integrated Management) Un programa de reacondicionament de velles unitats. 59 M1A1 AIM SA van ser venuts a Austrlia;
 M1A1 KVT (Krasnovian Variant Tank) M1A1 modificats per assemblar-se a tancs de fabricaci sovitica per ser usats en el Centre Nacional d'Instrucci. Estan equipats amb MILERS (Multiple Integrated Laser Engagement System) i un dispositiu Hoffman (simulador de tret de tanc);
 M1A2 (Baseline) Su producci va comenar el 1992. (se'n van construir 77 per als EUA, 315 es van vendre a Saudi Arabia, i 218 a Kuwait; ms de 600 M1 van ser actualitzats a l'estndard M1A2;
 M1A2 SEP (System Enhancement Package). Modernitzat amb blindatge afegit d'urani empobrit de 3a generaci amb coberta de grafit. Es van construir 240 nous, i 300 M1A2 nord-americans, aix com 250 egipcis (a dos lots de 125) van ser modernitzats a M1A2SEP;
 M1 Grizzly. Vehicle d'enginyers.
 M1 Panther II. Vehicle de desactivaci de mines per control remot.
 M104 Wolverine. Vehicle posaponts pesat;
 M1 Mini Clearing Blade System. Vehicle de neteja de mines per arada o rodet M1;
 M1 Assault Breacher Vehicle;
 Vehicle de recuperaci blindat M1. Noms es va construir un prototip.


 Especificacions de les variants .



 Equip de supervivncia urbana per a M1A2 .


L'Equip de supervivncia urbana o -en angls- Tank Urban Survival Kit (TUSK), inclou una srie de millores del M1 Abrams per millorar la seva capacitat de combatre en entorns urbans.

Histricament els combats urbans i en entorns tancats han constitut el pitjor lloc per als tancs a causa que el blindatge de la part frontal del tanc s molt ms gruixut que el dels seus costats, o de la part superior o posterior. En entorns urbans un tanc pot ser atacat des de qualsevol direcci, i els atacants poden apropar-se prou com per aconseguir garanties d'impacte en els punts febles del blindatge del tanc, o situar-se prou alts com per impactar a la part superior del vehicle.

Les millores al blindatge inclouen blindatge reactiu en els costats del tanc i blindatge de gbia en la part posterior a fi de protegir-se contra coets i altres tipus de projectils de crrega conformada.

A la metralladora M240B de 7,62 mm del carregador situada en la part superior se li va afegir un escut, un visor trmic i una torreta Kongsberg Gruppen controlada remotament que porta una metralladora de calibre .50 que substitueix en la qual portava originalment el comandant del tanc. La infanteria de suport pot comunicar-se amb el comandant del tanc mitjanant un telfon situat en exteriorment.

El sistema TUSK pot ser installat in situ sense necessitat de traslladar el carro a un centre de manteniment.

Encara que el blindatge reactiu pot ser superflu per a la major part de les situacions d'una guerra de maniobres, l'armadura del gbia l'escut del carregador, el telfon d'infanteria i s sistema d'armes remot Kongsberg Remote per a la metralladora de calibre .50 s'afegiran amb el temps a tots els M1A2.

A ms com a part d'aquest equip es pot installar un escut transparent, com s'ha vist aplicat a alguns Abrams en servei a l'Iraq.

El 29 d'agost de 2006 General Dynamics Land Systems va rebre una comanda de l'exrcit dels EUA per valor de 45 milions de dlars per adquirir 505 equips TUSK per als Abrams desplegats a l'Iraq.

 Usuaris .

Les variants d'exportaci, amb el paquet de blindatge d'exportaci i diferents opcions (com els motors disel multicombustible) del M1 Abrams sn emprades per les forces armades de:
 : 59 M1A1 AIM.
 : 777 M1A1.
 : 315 M1A2.
 : 218 M1A2.

Van ser avaluats per a la seva compra, per no adquirit per Sucia, Grcia i altres nacions.

 Carros de combat similars .
 Challenger 2;
 Leopard 2;
 T-90;
 Merkava;
 AMX-56 Leclerc;


 Histria operativa .


L'Abrams va ser provat en combat per primera vegada en la guerra del golf en 1991. Es van enviar un total de 1.848 M1A1 HA (Heavy Armour) a Arbia Saudita. El M1A1 HA va demostrar ser superior als antiquats tancs iraquians T-55 i T-62 de l'era Sovitica, aix com als T-72 muntats a l'Iraq i les seves versions locals (el tanc Asad Babil). Els T-72 d'exportaci mancaven d'equips de visi nocturna i sistemes de tret|tir moderns.

El M1A1 era capa d'aconseguir impactes en distncies superiors a 2,5 km . Aquest avantatge va ser crucial en la lluita contra tancs de disseny sovitic durant la operaci Tempesta del Desert, ja que l'abast efectiu del can|gorja principal dels tancs iraquians era inferior a 2 km i, a diferncia dels models en servei en l'exrcit sovitic, els tancs iraquians no podien disparar mssils antitanc. En conseqncia els Abrams podien encertar els tancs iraquians abans que l'enemic pogus replicar, un avantatge decisiu en aquest tipus de combat. En els incidents amb foc amic el blindatge frontal de la barcassa i el front-lateral de la torre va suportar impactes directes de projectils APFSDS d'altres Abrams. No es pot dir el mateix del blindatge lateral de la barcassa o del darrere de la torre, ja que durant la Batalla de Norfolk ambdues rees van ser penetrades per munici d'urani empobrit almenys en dues ocasions.

Noms 23 M1A1 HA van ser llocs fora de combat, la immensa majoria d'ells per incidents de foc amic, i d'ells noms 9 van quedar permanentment fora de servei. Noms un tripulant va perdre la vida (a causa d'un impacte lateral amb munici d'urani empobrit) i el nombre de baixes per foc hostil va ser de tres. Les unitats M1A1 que van rebre foc amic amb projectils d'urani empobrit (sobrenomenats la bala de plata) van quedar fora de servei amb danys no reparables a causa del grau de contaminaci radioactiva.

Gaireb totes les fonts estan d'acord que cap Abrams no ha estat mai destrut pel foc d'un tanc enemic, per tamb es reconeix que alguns que han rebut danys han requerit notables reparacions. Existeix almenys un relat que apareix en l'Avaluaci Oficial d'EUA de la Guerra del Golf sobre un tanc Abrams que va rebre tres impactes perforants de energia cintica d'un tanc T-72 Asad Babil. Els projectils no van aconseguir penetrar el blindatge, per a causa del dany extern sofert el tanc va haver de ser enviat a una rea de manteniment. Aquest s l'nic cas verificat d'un M1A1 posat fora de combat per un tanc iraqui.

().

Possiblement els impactes van incendiar les caixes d'emmagatzemaments. Les avaluacions en el punt de l'impacte indiquen que els projectils eren convencionals ja que no es va trobar cap signe de radiaci.

L'informe oficial indica que uns altres sis Abrams van ser assolits per impactes de 125 mm disparats per tancs T-72, que noms van provocar danys menors.

En la nit del 26 de febrer de 1991, quatre Abrams van ser posats fora de combat per la qual cosa aparentment van ser mssils Hellfire disparats per helicpters d'atac AH-64 Apache en un incident amb foc amic, resultant ferits diversos tripulants. Es sospita que els danys van poder tamb ser el resultat d'una emboscada per part d'iraquians blindats. Els tancs formaven part de la fora d'operacions 1-37, que era atacant a la divisi Tawalkana' de la Gurdia Republicana. Els vehicles implicats van ser els nmeros|nombres B-23, C-12, D-24 i C-66. Tanmateix el C-12 va anar impactat i penetrat per un projectil d'urani empobrit i existeixen evidncies que un altre T-72 potser va aconseguir impactar en el B-23.
Els tancs D-24 i C-66 van sofrir tamb algunes baixes. Sol el B-23 va ser una prdua definitiva.

Uns altres tres Abrams de la 24a Divisi d'Infanteria van ser abandonats desprs de les lnies enemigues el 27 de febrer desprs d'un rpid atac a l'aeroport de Talil, al sud de Nasiriya. Un d'ells va ser assolit per foc enemic i els altres dos es van quedar embussats en el fang. Els tancs van ser destruts pels nord-americans per evitar que l'exrcit iraqui els reclams com a trofeus propis.

El M1 va ser emprat tamb en combat quan les forces d'EUA van envair Iraq i van deposar a Saddam Hussein. En aquesta campanya el tanc va tenir una actuaci similar, sense morts de tripulaci dels Abrams degudes a foc hostil.

Tanmateix, el 29 d'octubre de 2003, dos soldats van perdre la vida i un va resultar ferit quan una mina antitanc improvisada, construda a partir de 3 projectils d'artilleria de 155 mm va posar fora de combat un Abrams. Aquestes van ser les primeres morts produdes per foc enemic a la tripulaci d'un Abrams. Segons es dedueix de les fotografies que circulen en Internet sobre aquest tanc en particular, el dany va ser devastador, al punt que la torreta va ser llanada a diversos metres del casc del M1 per la intensitat de l'explosi.

Tamb es van produir diverses morts en accidents durant les majors operacions de combat a l'Iraq, quan la tripulaci d'un Abrams pertanyent a la Infanteria de Marina va morir en caure amb el seu M1 al curs del riu Eufrates quan el pes del blindat va collapsar l'estructura del pont.

El 27 de novembre de 2004 un tanc M1A2 Abrams va ser greument danyat per un IED (sigla en angls per dispositiu explosiu improvisat) tamb compost de diversos projectils d'artilleria de 155 millmetres enterrat a la carretera causant la mort del seu conductor per ferides de metralla quan l'explosi va detonar sota del tanc. La part inferior, igual com el sostre i la posterior, sn les parts ms vulnerables dels carros de combat. Els altres tres membres de la tripulaci van poder salvar la vida illesos. El blindat va ser retirat del servei per a la seva eventual reparaci.

El 25 de desembre de 2005 un altre M1A2 es va veure afectat per un incident idntic a l'anterior: una bomba improvisada va esclatar en una avinguda de Bagdad deixant-lo fora de servei i causant la mort al seu conductor. El blindat va cremar durant diverses hores.

El 4 de juny de 2006 dos soldats van morir a Bagdad quan un altre dispositiu improvisat va ser fet detonar a prop del seu tanc M1A2 mentre eren a les seves escotilles d'observaci.

Com hem vist, cap tanc Abrams no ha estat totalment destrut com a resultat de foc d'un tanc o vehicle enemic, encara que s'han perdut diverses unitats en emboscades emprant coets anticarro de curt abast RPG-7. Tamb, durant l'operaci Tempesta del Desert quatre Abrams de la 1a Divisi Cuirassada van ser greument danyats en el que es cre va ser un atac per error amb mssils Hellfire per part d'helicpters Apache, encara que tampoc no es descarta una emboscada d'enemics blindats pertanyents a la divisi Tawakalna, de la Gurdia Republicana Iraquiana.

 Referncies .


 Fonts .
En castell:
 Zaloga, Steven J. y Sarson, Peter, El carro de combate M1 Abrams, RBA Coleccionables SA, Barcelona, 2000.

En angls:
 King of the Killing Zone by Orr Kelly, 1989. W.W. Norton Company;
  (2004);
  (2005);
 Army Times - Two soldiers die in attack on Abrams tank, 29 d'cotubre de 2003;
DoD News: DoD Identifies Army Casualty - 25 de desembre de 2005 attack;
DoD News: DoD Identifies Army Casualties - 4 de juny de 2006 incident;

 Enllaos externs .

En angls
 M1A1/A2 Abrams Main Battle Tank Information;
 Main Battle Tank M1A1 Abrams;
 M1A1 Abrams, M1A2 Abrams, M1A2 SEP Abrams a army-guide.com;
 Army Fact File;
 Anatomia d'un M1 Abrams;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335610" title="Aptychotrema vincentiana" nonfiltered="808" processed="806" dbindex="130812">

Aptychotrema vincentiana  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 79 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Austrlia (Victria i Austrlia Occidental).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335615" title="Zanobatus schoenleinii" nonfiltered="809" processed="807" dbindex="130813">

Zanobatus schoenleinii  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja molluscs i altres invertebrats bentnics.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals de l'Atlntic oriental (des del Marroc fins a Guinea).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335622" title="Mancha de Criptana" nonfiltered="810" processed="808" dbindex="130814">


La Mancha de Criptana s una part de La Manxa al voltant de la poblaci de Campo de Criptana que forma part de la provncia de Ciudad Real. Amb anterioritat, per, aquest territori era ms ampli i abarcava moltes poblacions dominades per l'orde de Santiago a les provncies de Toledo i Conca.

 Municipis .
 Campo de Criptana;
 Pedro Muoz ;
 Arenales de San Gregorio ;
 Tomelloso ;
 Socullamos ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335624" title="Platyrhinoidis triseriata" nonfiltered="811" processed="809" dbindex="130815">

Platyrhinoidis triseriata  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 91 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic oriental (des de San Francisco, Estats Units, fins a la Baixa Califrnia, Mxic).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335626" title="Rhinobatos albomaculatus" nonfiltered="812" processed="810" dbindex="130816">

Rhinobatos albomaculatus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 75 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf de Guinea fins a les d'Angola.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335629" title="Rhinobatos annandalei" nonfiltered="813" processed="811" dbindex="130817">

Rhinobatos annandalei  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 56 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'ndia i de Sri Lanka.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335631" title="Doremi Harukaze" nonfiltered="814" processed="812" dbindex="130818">
La Doremi Harukaze s l'aprenenta de bruixa de color rosa amb la seva fada anomenada Dodo. Es una nena d'all ms despistada i sapastre per s molt alegre, la seva amiga ms antiga es la Hazuki.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335632" title="Hazuki Fujiwara" nonfiltered="815" processed="813" dbindex="130819">
La Hazuki Fujiwara s l'aprenenta de bruixa de color taronja de la srie Do re mi amb la seva fada anomenada Rere.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335633" title="L'Actualitat del Baix Montseny" nonfiltered="816" processed="814" dbindex="130820">


L'Actualitat del Baix Montseny s un diari setmanal d'informaci comarcal editat a Sant Celoni i distribut en l'mbit del Baix Montseny. El dia de publicaci sn els divendres i t una tirada de 1.700 exemplars.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335634" title="Rhinobatos productus" nonfiltered="817" processed="815" dbindex="130821">

Rhinobatos productus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 119 cm de llargria total en el cas dels mascles i als 170 en el de les femelles.

Alimentaci.

Menja crustacis, cucs, molluscs i peixos.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic oriental (des de San Francisco, Estats Units, fins al Golf de Califrnia i, possiblement tamb, a Mazatlan -Mxic-).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335635" title="Aiko Senno" nonfiltered="818" processed="816" dbindex="130822">
L'Aiko Senno s l'aprenenta de bruixa blava de la srie Do re mi acompanyada sempre de la seva fadeta Mimi. Es una nena divertida amb molt de carcter, el seu menjar preferit sn les boletes de pop.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335648" title="Castellers de Castelldefels" nonfiltered="819" processed="817" dbindex="130823">


Els Castellers de Castelldefels sn una colla de castellers que aparegu a la tardor del 1981. La seva presentaci oficial fou el mes de maig de 1982. Els Castellers de Castelldefels, englobats dins el grup de colles modestes, est aconseguint, al llarg dels anys, mantenir viu el fet casteller a una poblaci i una comarca tant indiferents, degut a la manca de tradicions populars.

 Breu histria .
Fundaci any 1982

La colla degana de la comarca del Baix Llobregat ha tingut com a millors castells el 3 de 7, 4 de 7a, pilar de 5, 2 de 6 i 5 de 7(c) en la seva poca daurada als anys 90. 

La seva millor actuaci fou al concurs de castells de Tarragona de l'any 1994 (4de7a, 5de7c, 3de7, Pde5c)

Del 2004 al 2007 noms van actuar en la seva ciutat per les festes majors, i mai no han faltat a l'ofrena floral davant de la tomba de Rafael Casanova i Comes a Sant Boi per la diada nacional de Catalunya.

L'11 de setembre de 2008 els Castellers de Castelldefels, en una actuaci conjunta amb la Colla Jove de Castellers de Sitges a Les Roquetes del Garraf, tornaven a descarregar dos castells (3 de 6 i 4 de 6) i un pilar de 4 aixecat per sota, desprs de 3 anys sense activitat castellera.

El 9 de Novembre de 2008, a la diada de la Colla jove dels Castellers de L'Hospitalet, aconsegueixen descarregar el seu primer 3 de 6a.

 Caps de Colla .

 Enllaos externs .
 Castellers de Castelldefels (ACPC);
 Bloc dels Castellers de Castelldefels (ACPC);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335649" title="San Andrs del Congosto" nonfiltered="820" processed="818" dbindex="130824">

San Andrs del Congosto s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335651" title="Santiuste" nonfiltered="821" processed="819" dbindex="130825">

Santiuste s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335658" title="Talp daurat del Congo" nonfiltered="822" processed="820" dbindex="130826">

El talp daurat del Congo (Calcochloris leucorhinus) s una espcie de talp daurat originria d'Angola, el Camerun, la Repblica Centreafricana, la Repblica del Congo i la Repblica Democrtica del Congo. Els seus hbitats naturals sn els boscos secs tropicals o subtropicals, els boscos humits tropicals o subtropicals, les montanes humides tropicals o subtropicals, les terres arables, les pastures, les plantacions i els jardins rurals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335659" title="Saca" nonfiltered="823" processed="821" dbindex="130827">

Saca s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335661" title="Sienes" nonfiltered="824" processed="822" dbindex="130828">

Sienes s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335662" title="Talp daurat groc" nonfiltered="825" processed="823" dbindex="130829">

El talp daurat groc (Calcochloris obtusirostris) s una espcie de talp daurat originria de Moambic, Sud-frica i Zimbabwe. Els seus hbitats naturals sn els boscos secs tropicals o subtropicals, els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals, les sabanes seques, sabanes humides, terres arables, pastures, plantacions i jardins rurals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335664" title="Talp daurat de Somlia" nonfiltered="826" processed="824" dbindex="130830">

El talp daurat de Somlia (Calcochloris tytonis) s una espcie de talp daurat endmica de Somlia. s incertae sedis dins el gnere Calcochloris; no se sap si se l'ha de classificar dins el subgnere Calcochloris, el subgnere Huetia, o en un subgnere propi.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335666" title="Somolinos" nonfiltered="827" processed="825" dbindex="130831">

Somolinos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335667" title="El Sotillo" nonfiltered="828" processed="826" dbindex="130832">

El Sotillo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Torrecuadrada de los Valles, Algora, Las Inviernas i el Val de San Garcia (Cifuentes).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335668" title="Tamajn" nonfiltered="829" processed="827" dbindex="130833">

Tamajn s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335672" title="La Toba" nonfiltered="830" processed="828" dbindex="130834">

La Toba s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335676" title="Tordelrbano" nonfiltered="831" processed="829" dbindex="130835">

Tordelrbano s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335680" title="Torremocha de Jadraque" nonfiltered="832" processed="830" dbindex="130836">

Torremocha de Jadraque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335681" title="Oupeye" nonfiltered="833" processed="831" dbindex="130837">

Oupeye s un municipi belga de la provncia de Lieja en la regi valona situat al marge esquerre del Mosa, del canal Albert i del canal Haccourt-Vis. L'any 2007, comptava amb una poblaci de ms de 23.600 habitants. 
Histria.
Oupeye, que feia part del principat de Lieja fins al 1795 va desenvolupar-se a l'antiga via romana de Lieja a Maastricht a l'entorn del seu castell. El municipi va crear-se el 1 de gener de 1977 desprs de la fusi de set municipis.
Nuclis.
Oupeye;
Herme;
Hermalle-sous-Argenteau;
Heure-le-Romain;
Houtain-Saint-Simon;
Vivegnis;
Haccourt;
Economia.
Oupeye s un municipi fora rural i residencial. Al segle XIX havia mines de carb, tancades des de la fi dels any setanta del segle XX a Hermalle-sous-Argenteau on es concentrava la indstria tradicional, avui despareguda. 

Al sud, Herme toca al poligon industrial ms important de la provncia: els Hauts Sarts, de la qual la part major est troba a Herstal. 

A Haccourt est troba una pedrera de calcari que alimenta una cimenteria del grup multinacional Holcim.

A Hermalle s'est construint al marge del Mosa un poligon industrial nou, el Trilogiport integrat al port de Lieja que oferir una plataforma logstica trimodal: aigua, carretera i via ferrea.
Monuments.
Castell d'Oupeye, restaurat al Segle XVII per l'empresari Joan Decorte dit Curtius. Actualment s el centre cultural ms important del Mosa Inferior.
Castell Grand Aaz;
La Maison du Souvenir (trad.: Casa dels records), museu commemoratiu de les dues guerres mundials;

Enllaos externs.
Fotos del municipi;
Web del centre cultural del Castell d'Oupeye;
Web de la Maison du Souvenir;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335683" title="Torremocha del Campo" nonfiltered="834" processed="832" dbindex="130838">

Torremocha del Campo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335684" title="Rhinobatos annulatus" nonfiltered="835" processed="833" dbindex="130839">

Rhinobatos annulatus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 140 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja poliquets, peixets, crancs i cucs.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est de l'Atlntic: des de Nambia fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335685" title="Riu Agl" nonfiltered="836" processed="834" dbindex="130840">

L'Agl s un riu nord-catal, nascut al departament francs de l'Aude i que desemboca a la planura del Rossell. Neix al Col de Limas, a la serralada nord-pirinenca de les Corberes. Passa per Sant Pau de Fenolhet, Estagell, Ribesaltes i desemboca al Mediterrani, molt a prop del balneari del Barcars, desprs d'un recorregut de 74 km. A la Fenolleda crea multiples congosts tal com les turstiques Gorges de Galams a Sant Pau.

 Afluents principals .
Es tracta d'un riu de carcter mediterrani, de gran irregularitat, amb perodes de sequera i grans crescudes. Una de les ms destacables fou la del 17 d'octubre de 1940, amb 2.100 m/s a Estagell.

Els seus principals afluents sn el Verbouble, el Matassa, el Boulzane i el Maur, situat aix:

 Riba dreta:;
 la Boulzane : 34 km;
 la Dsix 32.4 km;
 Riba esquerra:;
 el riu Maur : 18.6 km;
 el riu Verdouble : 46.8 km;
 el riu Rbol : 17.8 km;











Vegeu tamb.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335686" title="Tortuero" nonfiltered="837" processed="835" dbindex="130841">

Tortuero s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335689" title="Talp daurat de Juliana" nonfiltered="838" processed="836" dbindex="130842">

El talp daurat de Juliana (Neamblysomus julianae) s una espcie de talp daurat endmica de Sud-frica. s considerada una espcie amenaada degut a la prdua de l'hbitats. Els talps daurats sn un antic grup de mamfers que viuen principalment a sota terra. Tenen pelatges lluents i un fsic esvelt. No tenen ulls ni orelles visibles; de fet, sn cecs   els petits ulls estan coberts d'una pell pilosa. Les orelles sn petites i estan amagades entre el pl de l'animal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335692" title="Arbre filogentic" nonfiltered="839" processed="837" dbindex="130843">


Un arbre filogentic s un arbre que mostra les relacions evolutives entre diverses espcies o altres entitats que es creu que van tenir una descendncia comuna. 

En biologia s'utilitzen aquests grfics per a conixer com es troben emparentats els organismes vius, de manera que cada branca representa un descendent de l'antecessor representat pel node. Cada un dels nodes s'anomena unitat taxonmica. 

A diferncia dels arbres genealgics, en els quals s'utilitza informaci proporcionada pels familiars, per als arbres filogentics s'usa informaci provinent de fssils aix com aquella generada per la comparana estructural i molecular dels organismes. Cal recordar que en els arbres filogentics es mostren les relacions entre espcies i no entre individus com s el cas dels genealgics. 

Els arbres filogentics es construeixen tenint en compte la teoria de l'evoluci, que ens indica que tots els organismes sn descendents d'un ancestre com: la protocllula. Aix, tots els organismes, ja siguin vius o extints, es troben emparentats en algun grau. 

No obstant aix, els arbres filogentics no consideren les relacions horitzontals, per aix s'estan desenvolupant altres representacions del tipus xarxa filogentica.

Histria.

La noci d'arbre de la vida no s pas nova, ja des de l'antiguitat s'han descrit escales de progressi des de les formes ms baixes a les ms altes (un exemple seria la gran cadena dels ssers de Charles Darwin (1859) que va illustrar i popularitzar per primera vegada la noci d'arbre evolutiu en el seu llibre L'origen de les espcies). Un segle desprs la biologia evolutiva encara usa diagrames en forma d'arbre per descriure l'evoluci.

Tipus d'arbres filogentics.



Un arbre filogentic arrelat s un arbre directe, amb un nic ndul que correspon a l'ancestre com ms recent de totes les entitats de les fulles de l'arbre. La Figura 1 descriu un arbre filogentic arrelat acolorit d'acord amb el "sistema de tres dominis". El mtode ms com per a arrelar els arbres s l's d'un grup extern no controvertit i prou proper per a permetre la inferncia de les dades de seqncia o trets, per prou lluny per a ser un grup extern evident. 

Els arbres gentics sense arrel illustren la relaci dels nduls de les fulles sense fer assumpcions sobre ascendncia. Mentre que els arbres sense arrel sempre poden ser generats a partir d'arbres arrelats ometent l'arrel, una arrel no pot ser inferida a partir d'un arbre sense arrel sense alguns mitjans per a identificar l'ascendncia. Aix sol fer-se incloent un grup extern en les dades entrants o introduint assumpcions addicionals sobre les taxes relatives d'evoluci en cada branca, com una aplicaci de la hiptesi del rellotge molecular. La Figura 2 descriu un arbre filogentic sense arrel per a la miosina, una famlia gentica de portenes. 

Els dos tipus d'arbres filogentics arrelats i sense arrels poden ser amb bifurcaci o multifurcaci, i tamb etiquetats o no etiquetats. Un arbre bifurcat t un mxim de dos descendents sortint de cada node interior, mentre que d'un multifurcat en sortirien ms de dos. Un arbre etiquetat t assignats valors especfics a les seves fulles, mentre que un no etiquetat noms defineix una topologia. El nombre possible d'arbres per a un nombre donat de nduls de fulles depn del tipus d'arbre, per sempre hi ha ms arbres multiforcats que biforcats, ms etiquetats que no etiquetats, i ms arrelats que sense arrels. La distici final s la biolgicament ms rellevant; sorgeix perqu hi ha molts llocs en un arbre sense arrel per posar una arrel. Per arbres bifurcats etiquetats hi ha  

total d'arbres arrelats i a

total d'arbres sense arrels, on  n representa el nombre de nduls de fulles. El nombre d'arbres sense arrel per a seqncies o espcies n s igual al nombre d'arbres arrelats per seqncies n-1.

 Un Dendrograma s un terme genric per a la representaci diagrmatica d'un arbre filogentic. ;

 Un Cladograma s un arbre format usant mtodes cladstics. Aquest tipus d'arbre noms representa un patr de ramificaci, s a dir, que la longitud de les seves branques no representen el temps. ;

 Un Filograma s un arbre filogentic que representa explcitament un nombre de canvis de trets de carcter al llarg de la longitud de les seves branques; s el resultat de l'aplicaci dels principis de la sistemtica evolutiva. ;

 Un Fenograma s un dendrograma no arrelat que s'estableixen les relacions de parentiu fentic dels organismes estudiats; sorgeixen de l'aplicaci dels mtodes de la taxonomia numrica. ;

 Un Cronograma s un arbre filogentic que representa explcitament el temps evolutiu al llarg de la longitud de les seves branques. ;

 Construcci .

Els arbres filogentics es construeixen usant diferents criteris: la distncia, la parsimnia i la versemblana. 
Els mtodes basats en la distncia, es tracta de triar el criteri de distncia entre les futures fulles de l'arbre. Per exemple, si aquestes fulles sn seqncies d'ADN, es pot triar com a distncia entre dues fulles el nombre de nucletids en qu difereixen. Per determinar aquest valor, s'ha d'efectuar un alineament de seqncies. Llavors es pot utilitzar el mtode UPGMA o el Neighbour Joining per deduir l'arbre. 

Els mtodes de parsimnia consisteixen en trobar l'arbre que minimitza el nombre de mutacions, delecions, o insercions puntuals per passar d'una seqncia a una altra. Aquest mtode recerca, per tant,  la xarxa ms econmica en substitucions. Aix, si la llargada de les branques sn proporcionals al nombre de substitucions sobrevingudes, se seleccionar la xarxa que tingui la llargada total ms curta. Aquest principi implica que els fenmens d' evoluci convergent i reversibilitat (retrocedir un carcter a la condici ancestral) siguin relativament rars. D'aquesta manera, l'arbre que presenta un  menor nombre de passes evolutives s el que minimitza l'existncia d'aquests dos fenmens. 

Aquest mtode es divideix en tres etapes:

 A Recerca de tots els arbres filogentics possibles per les diferents taxes estudiades,
 B mesutat la llargada total de cada arbre,
 C seleccionar aquell o aquells que presenten la llargada ms petita.

Els arbres elaborats per aquest mtode sn no polaritzats, no obstant la utilitzaci de Out groups (espcie externa al grup estudiat) permet polaritzar l'arbre en un segon termini. 
s un mtode molt lent si es generen tots els arbre possibles per a calcular la parsimnia. 

Finalment, els mtodes de versemblana sn ms probabilistes. Basant-se en la taxa de substituci per a cada element de base (nucletid per a les seqncies d'ADN) al llarg del temps, s'estima la versemblana de la posici i de la llargada de les branques de l'arbre. 

Limitacions.

Encara que els arbres filogentics produts amb les dades de la seqncia gentica o genmica de diferents espcies  proporcionen sobre l'evoluci, tamb tenen importants limitacions. No representen necessriament amb exactitud la histria evolutiva de les espcies, i de fet en la majoria dels casos no ho fan. Les dades en qu es basen tenen soroll produts per diversos factors com  la transferncia horitzontal de gens ,  la hibridaci  entre les espcies que no eren venes ms properes en l'arbre abans de la hibridaci , l'evoluci convergent, i conservaci de seqncies de gens sn elements de pertorbaci que poden fcilment confondre l'anlisi basat en principis filogentics. 

Referncies.


Enllaos externs.

Discover Life Arbre interactiu basat en el projecte de la  U.S. National Science Foundation "Assembling the Tree of Life Project" ;
PhyloCode ;
Projecte Web de l'arbre de la vida ;
Arbre filogentic dels dinosaures ;
Inferncia filogentica del T-REX server ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335693" title="Rhinobatos cemiculus" nonfiltered="840" processed="838" dbindex="130844">

Rhinobatos cemiculus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 242 cm de llargria total i als 49,9 kg de pes.

Alimentaci.

Menja gambes, crancs, altres crustacis i peixos.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des del nord de Portugal fins a Angola) i de la Mar Mediterrnia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335694" title="Talp daurat de Gunning" nonfiltered="841" processed="839" dbindex="130845">

El talp daurat de Gunning (Neamblysomus gunningi) s un petit talp daurat endmic de Sud-frica, cosa que significa que no se'l troba enlloc ms. El 2006 fou llistat com a espcie amenaada. El declivi de la seva poblaci es deu a la prdua i destrucci del seu hbitat i a la predaci per part de gossos i gats domstics. Sn animals excavadors que passen gran part del temps sota terra. La seva mida va dels vuit als vint centmetres.

Enllaos externs.
Talp daurat de Gunning a African Fauna ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335701" title="Rhinobatos zanzibarensis" nonfiltered="842" processed="840" dbindex="130846">

Rhinobatos zanzibarensis  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Zanzbar (Tanznia).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335702" title="Gervasi Deferr ngel" nonfiltered="843" processed="841" dbindex="130847">






Gervasi Deferr ngel (7 de novembre de 1980, Premi de Mar, Barcelona) s un gimnasta catal amb arrels argentines que va comenar a practicar la gimnstica esportiva amb 5 anys.

 Jocs Olmpics .

Malgrat que sempre s'ha considerat que la seva millor prova era a terra, es va convertir en el campi olmpic de salt mascul en els Jocs Olmpics d'estiu de 2000, a Sydney, amb una puntuaci de 9,712 punts (9,800 en el primer salt i 9,625 en el segon). Quatre anys ms tard, en els Jocs Olmpics d'estiu de 2004, a Atenes, va repetir la gesta amb una puntuaci de 9,737 punts (9,687 en el primer salt i 9,787 en el segon). Per celebrar aquestes dues medalles d'or es va tatuar als turmells els logotips d'ambdues Olimpades.

En els Jocs Olmpics d'estiu de 2008, els seus tercers Jocs, va participar en el concurs complet per equips, quedant 11 i classificant-se amb la millor tercer marca per a la final de terra, en la que va obtenir la medalla d'argent amb una puntuaci de 15,775.

 Palmars internacional .





 Referncies .


 Enllaos externs .

  Pgina personal dedicada a Gervasi Deferr;
  Salt en qu Gervasi Deferr va aconseguir l'or a Sydney 2000;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335704" title="Rhinobatos lentiginosus" nonfiltered="844" processed="842" dbindex="130848">

Rhinobatos lentiginosus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 75 cm de llargria total en el cas dels mascles i als 76 en el de les femelles.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des de Carolina del Nord (Estats Units) fins al nord del Golf de Mxic i la Pennsula de Yucatn (Mxic).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335705" title="Imperi Galctic (Guerra de les Galxies)" nonfiltered="845" processed="843" dbindex="130849">
L'Imperi Galctic (30 ABY - 4 DBY) va ser la forma de govern instaurada pel canciller suprem Palpatine desprs de la caiguda de l'Antiga Repblica i el final de les Guerres Clon. Desprs d'eliminar els Jedis mitjanant l'orde 66, i amb tot l'exrcit clon guardant-li les esquenes, Palpatine es va auto-proclamar emperador, i va convertir aix la Repblica en Imperi.

Desprs de qu la m dreta de l'emperador Palpatine, Darth Vader, acabara amb els ltims reductes dels Jedis, la senadora per Chandrila, Mon Mothma, juntament amb Bail Organa i la seva filla, senadora per Alderaan, Leia Organa, van comenar a reclutar gent per a crear un moviment en contra de l'Imperi, anomenat l'Aliana per a la Restauraci de la Repblica, o Aliana Rebel.

La fora d'aquest moviment va provocar l'inici d'un conflicte galctic de grans dimensions, anomenat la Guerra Civil Galctica. Quan l'Imperi va intentar utilitzar la seva super-arma (Estrella de la Mort) contra els rebels, un grup d'aquestos, del qual formava part el fill desconegut de Darth Vader, Luke Skywalker, la va destruir en el moment que estava a punt d'actuar. Aquesta batalla es va anomenar Batalla de Yavin, per efectuar-se en l'rbita d'aquest planeta, i el seu resultat va ser tan decissiu, que es el punt de partida de la cronologa galctica.

Quatre anys ms tard, assabentat Vader de qu Luke era el seu fill, i aquest que Vader era son pare, es va produir el ms gran xoc armat de la guerra. La Batalla d'Endor. All van batallar la totalitat de la flota de l'Aliana, amb l'objectiu de destruir la segona Estrella de la Mort, construida arran la destrucci de la primera a Yavin, i una gran part de la flota de l'Imperi.

La batalla va acabar amb la destrucci de la segona Estrella de la Mort i la mort de Palpatine, que es trobava a bord de la super-arma visitant-la. La conseqncia del resultat va ser el final de l'Imperi Galctic, dissolt per la falta d'emperador.

Tot i aix, desprs d'haver-se instaurat una govern de nova repblica, la flota Imperial encara tenia molta fora, i es va mantenir en bastants planetes. Ara eren coneguts com Remament Imperial. Amb els anys, per, el Remanent va anar perdent fora en benefici de la Nova Repblica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335706" title="Rhinobatos variegatus" nonfiltered="846" processed="844" dbindex="130850">

Rhinobatos variegatus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'ndia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335708" title="Virginia Ruano" nonfiltered="847" processed="845" dbindex="130851">





Virgnia Ruano Pascual, o Vivi Ruano s una tennista espanyola nascuda a Madrid el 21 de setembre del 1973. Ha guanyat 3 torneigs individuals per no s aquesta l'rea on destaca. En dobles ha guanyat 40 ttols, incloent 9 Grand Slam. Amb l'argentina Paola Surez va formar la millor parella del mn durant diverses temporades. A ms ha estat nmero 1 del mn en dobles durant ms de 2 anys, de forma ininterrompuda. Tamb va guanyar 1 Grand Slam en la modalitat de dobles mixtos, va ser Roland Garros en la temporada 2001, al costat de Toms Carbonell.

Representant a Espanya, Virginia Ruano ha aconseguit dues medalles d'argent en els Jocs Olmpics d'Atenes 2004 i Pequn 2008, ambdues en el torneig de dobles femen, la primera formant parella amb Conxita Martnez i la segona amb Anabel Medina.

 Enllaos externs .

  Perfil de Vivi Ruano a WTA;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335710" title="El Verinxell (Mar)" nonfiltered="848" processed="846" dbindex="130852">
El Verinxell, o els Verinxells, s tot el sector nord-oest del municipi de Mar. Hi pertanyen alguns dels masos maralencs ms representatius: el Mas Gran, el Maset, i d'altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335712" title="Les Comes (Mar)" nonfiltered="849" processed="847" dbindex="130853">
Les Comes s un territori i agrupaci de masos situat al nord-est del terme municipal de Mar. Hi pertanyen alguns masos maralencs de relleu, com el Mas dels sens, el Mas d'en Robert Querol, i d'altres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335713" title="Capella de la Verge dels Desemparats" nonfiltered="850" processed="848" dbindex="130854">

La Capella de la Verge dels Desemparats d'Alcal de Xivert est situada al centre del poble, en el carrer que rep el nom de la qual s votiva, cant amb Alcalde Puig.

Histria.
En 1704, els vens del carrer de la Cort  actualment Verge dels Desemparats  compren una casa per convertir-la en capella. s en 1705 quan s acaben les obres i es beneda. Era un espai reduit, 5 x 7 metres, formant un quadrat cobert per una cpula sobre petxines, sense pavimentar. En 1732, derruda l Esglsia parroquial per construir una de nova, el sagrari es trasllada a la capella durant un any, fins adequar l esglsia interina. En aquest any ja existia una imatge de la Verge, i es fa donaci d una altra, que presid l altar fins 1936.

En 1845 Jos Salvador, Marques de Villores, mana construir el cor alt sobre la porta. En 1863 es compra la casa del costat i s amplia la llargria de la capella, obrint una finestra baixa, i construint un nou retaule. I en 1919 es colloca el scol de taulells i es fa l estucat i daurat de tota la capella.

En 1940 s installa un senzill altar de fusta per substituir l altar destrut durant la guerra civil. A principis dels anys 60 Vicente Giner decora les vidrieres de les finestres. I l any 2004 es fa una restauraci integral del temple i es construeix l altar, seguint el model de 1863.


Arquitectura.
Obra de maoneria amb les faanes cobertes de pedra decorativa simulant carreus. L obertura de la porta formada per carreus rebaixats formant graons rectilinis amb la llinda decorada per l any de construcci i per un anagrama mari, sobre la qual hi ha una finestra que illumina el cor i desprs d'una senzilla cornisa, un campanar de paret. Es tracta d'una construcci senzilla, amb planta d una nau dividida en quatre trams. Est coberta amb una cpula en el primer tram i volta de can amb llunetes en els dems.

Festivitat.
El segon diumenge de maig, amb la capella decorada pels confrares, es trasllada la imatge a l esglsia parroquial en process i missa solemne. Al diumenge segent es fa la tornada processional de la imatge a la capella.

Bibliografia.
Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan V.; Iturat, Joaquim (2001). El patrimoni arquitectnic gaspatxer. Alcal de Xivert: Associaci d'Amics de Mainhardt.
Iturat, Joaquim (1998). Las ermitas de Alcal (I). Alcal de Xivert: Associaci d'Amics de Mainhardt.
 Rodriguez Culebras, Ramn (1986). ``La ermita de la Virgen de los Desamparados. Alcal de Chivert  . Hoja Parroquial. Dicesis Segorbe-Castelln. Nm. 1237.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335714" title="Rhinobatos schlegelii" nonfiltered="851" processed="849" dbindex="130855">

 Rhinobatos schlegelii s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Corea fins a les de Filipines.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335715" title="Sant Sebasti de Montmajor" nonfiltered="852" processed="850" dbindex="130856">
Sant Sebasti de Montmajor, al Valls Oriental, es un poblet de sis habitants en el municipi de Caldes de Montbui al Valls Oriental. Est situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell. s un dels exemples que s'han conservat de sagrera medieval.
	
L'alou de Sant Sebasti de Montmajor est documentat des del 1065, i el 1098 ja pertanyia al monestir de Sant Cugat. Durant els primers temps de repoblaci, algunes parcelles de terra van ser donades a l'orde de Sant Benet. I amb l'auspici d'aquest orde es van fundar parrquies com la de Sant Sebasti de Montmajor. Aquestes parrquies, en beneficiar-se dels acords de pau i treva, van donar lloc a petits nuclis de poblament.
El 1216, el bisbe de Barcelona va confirmar la donaci de Sant Sebasti a l'esglsia de Caldes. Al cap de molts anys, el 1868, va ser declarada parrquia independent i li van ser agregades cases de la parrquia de Gallifa com Ginests, Salv, Montbou o Oller, entre d'altres.

L'esglsia consta d'una sola nau de volta de can, amb un gran absis quadrangular. El transepte presenta absidioles semicirculars. Al creuer hi ha el campanar de planta quadrada, de dos pisos. 

Del poble n hi ha constncia des de 1065, i formava part de la llarga llista de llocs que depenien del Monestir de Sant Cugat; justament fou una decisi de l Abadia aixecar l esglsia romnica on s honorava i s honora a Sant Sebasti aplec tindr lloc aquest any 2007 el dissabte 20 de gener. En ocasi de la exposici Universal de 1828-1929, i formant part de l anomenat Poble Espanyol, es reprodu aquest singular temple.

El nucli de poblaci principal i ms antic, es troba en una fondalada tot baixant del Farell, anomenat primerament Montmajor; des d aqu se ns obre una vall que amb l nica excepci del Castell de Gallifa que sobresurt dins d un mar de verd arriba fins als cingles; escassament deu cases distribudes en un parell de minsculs carrers, que coincideixen formant un angle recte; la plaa que dona accs a l esglsia, ho fa tamb en la seva part inferior , al restaurant anomenat La Rectoria, que obre les seves portes els divendres, dissabtes i diumenges, la part ms elevada del poble es justament el petit cementiri on acaronats pel sol, descansen eternament els habitants de Sant Sebasti cridats ja a la casa del Pare Celestial.

En el cam com, des de Castellar del Valls, Sentmenat i Sant Lloren de Savall, s arriba al poble per l anomenada baixada del rellotge, actualment noms una torre sense senyalitzaci, en la que ens confirmen que hi ha havia un rellotge que se sentia perfectament tant des del nucli principal, com des del Serrat de Baix , habitat principalment en els perodes de vacances.

El poble ha canviat poc en els seus ms de mil anys d histria; avui amb una mnima poblaci permanent, sense cap mena de servei, i situat al final d una carretera a la que qualificar com a sinuosa no li fa justcia, s ha de refiar del turisme, ja sigui en la seva vessant tradicional, a peu, en bicicleta i a cavall, ja en els qui accedeixen en vehicles de motor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335716" title="Casa consistorial de Cinctorres" nonfiltered="853" processed="851" dbindex="130857">


La Casa consistorial de Cinctorres (Els Ports) s un edifici construt probablement al segle XVI si b en estil gtic tard civil, atenent a la tipologia formal d'aquestes edificacions. Consta que el vint d'octubre de 1562 la Justcia ja es va reunir sota un rafal on avui est aquesta casa. Ha tingut possibles reparacions com en 1616, finals del S. XVIII (reparaci de la coberta), 1850 (dues presons), en 1981 i finalment en 1992. Actualment compta amb tres plantes: planta baixa, un rafal amb arcs i sala per a funcions municipals, planta primera, sala de plens i arxiu i planta segona, despatx i altra saleta de plens. S'exhibeixen fragments de retaules gtics (restaurats) que van ser trobats al sostre durant la restauraci de l'edifici. 

Referncies. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335717" title="Lotari II, emperador romanogermnic" nonfiltered="854" processed="852" dbindex="130858">

Lotari II (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), tamb conegut com Lotari III, fou Emperador del Sacre Imperi Romano-Germnic des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.

Fill pstum del comte Gerhard de Supplinburg, fou proclamat duc de Saxnia l'any 1106. Anys ms tard, el 1135, s'impos sobre els Hohenstaufen, que recolzaven al seu enemic Conrad III. Lotari II recolz al Papa Inocenci II durant el cisma de 1130, de forma que aquest el coron Emperador l'any 1133. Quatre anys ms tard per, mor tornant derrotat d'una batalla contra Roger II de Siclia.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335718" title="Anabel Medina" nonfiltered="855" processed="853" dbindex="130859">




Ana Isabel "Anabel" Medina Garrigues (Torrent, 31 de juliol de 1982) s una tennista valenciana que competeix en el circuit professional des de 1998. Anabel va arribar a figurar en el nmero 23 de l'escalaf de la WTA l'agost de 2006, la seva millor classificaci.

La tennista torrentina ha guanyat diversos ttols del circuit challenger i del circuit professional WTA, tant en individuals com en dobles.

Va participar en els Jocs Olmpics de Pequn 2008, obtenint la medalla d'argent en el torneig de dobles femen al costat de Virginia Ruano.

 Enllaos externs .

  Perfil a WTA;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335719" title="Casa consistorial de Matet" nonfiltered="856" processed="854" dbindex="130860">
La Casa Consistorial de Matet (Pas Valenci) s un edifici situat en l'entrada principal del poble pel carrer San Miguel, enfront del Ruejo i al costat de l'Almazara. Inaugurat el 18 de juliol de 1965, est edificat en estil modern que t dos grans balconades. La porta principal s'obre en un prtic de pilars, situat sota la balconada principal. Aquest prtic acull la bstia de Correus i la cabina telefnica del poble, situats a banda i banda de la porta principal. Sota l'altra balconada hi ha un passads que condux a la font de la Panoja, al safareig vell, a la carretera i al Centre Cultural de l'Escorxador, d'egregia memria. Aquest Ajuntament alberga gaireb tots els serveis essencials del poble: Barberia, Bancaixa, Llar del Jubilat, Cmera Local Agrria, Correus, Telfon, Assistncia Sanitria, etc. 

Referncies. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335720" title="Casa consistorial de Sant Mateu" nonfiltered="857" processed="855" dbindex="130861">
La Casa consistorial de Sant Mateu (Baix Maestrat) s un palau entre mitgeres construt a mitjan segle XV per a seu de la Cort, sent conegut com Cort Nova, tpic exemple del gtic civil valenci.

Aquest palau compta amb una mplia faana de cadirat, amb quatre finestres en la planta noble dividides per trencallums. El conjunt de les portes de la faana ha sofert moltes transformacions. L'interior ha sofert tamb nombroses transformacions i rehabilitacions. Destaca el Sal de Plens, amb viguera de fusta i finestres al carrer dels Jueus, sent una d'elles d'arc trilobulat. 

Referncies. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335722" title="Sant Africa" nonfiltered="858" processed="856" dbindex="130862">


Sant Africa (o tamb Sent Africa en occit, Saint-Affrique en francs i oficialment) s un municipi del departament francs de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335725" title="Valdelcubo" nonfiltered="859" processed="857" dbindex="130863">

Valdelcubo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335727" title="George Bass" nonfiltered="860" processed="858" dbindex="130864">

George Bass (30 de gener, 1771 - 1803) va ser un cirurgi de la Marina Reial Britnica i explorador d'Austrlia. Va nixer a Aswarby, prop de Sleaford (Lincolnshire). Va estudiar en Boston (Lincolnshire), on va obtenir el ttol de medicina en 1789. En 1794 es va unir a la Royal Navy com cirurgi. Va arribar a Sdney en el HMS Reliance al febrer de 1795 al costat de Matthew Flinders. Ambds, amb la companya de William Martin van explorar Botany Bay, no lluny de Sidney i tamb el riu Georges. 

En 1796 van explorar Port Hacking. En 1797 Bass va arribar al cap Howe, el punt ms lluny al qual s'havia arribat al sud-est d'Austrlia, i va seguir fins aproximadament el que avui s Melbourne. En 1798 va descobrir l'estret situat entre Austrlia i Tasmnia, que des de 1803 duu el seu nom (estret de Bass). 

Durant els seus viatges, Bass va recollir espcies de plantes que va enviar a Joseph Banks i va ser una de les primeres persones a descriure el wombat. Bass tamb va ser el primer blanc a arribar a la regi de Kiama, de la qual va escriure nombroses notes sobre la seva complexitat botnica i el seu guiser mar. En 1799 va tornar a Anglaterra i va regressar de nou a Sidney en 1801, des d'on en 1803 va emprendre viatge a Tahit. No es va tornar a saber ms d'ell.


 Referncies .

 Miriam Estensen, (2005), The Life of George Bass, Londres:Allen and Unwin. ISBN 1-74114-130-3;

 Keith Macrae Bowden, (1952) George Bass 1771 1803: His Discoveries, Romantic Life and Tragic Disappearance.   London, Melbourne: Oxford University Press.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335728" title="Sainte-Eulalie-de-Cernon" nonfiltered="861" processed="859" dbindex="130865">


Sainte-Eulalie-de-Cernon s un municipi del departament francs de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. Fou el centre d'una comanda templera i ms tard de l'orde de l'Hospital.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335730" title="Valdesotos" nonfiltered="862" processed="860" dbindex="130866">

Valdesotos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335734" title="La Cobertoirada" nonfiltered="863" processed="861" dbindex="130867">


La Cobertoirada (La Cobertoirada en occit, La Couvertoirade en francs) s un municipi del departament francs de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. Es tracta d'un poble emmurallat, que gaudeix del reconeixement com un dels pobles ms bonics de Frana, que havia estat comanda del Temple i ms tard de l'orde de l'Hospital.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335736" title="Iker Martnez de Lizarduy Lizrribar" nonfiltered="864" processed="862" dbindex="130868">





Iker Martnez de Lizarduy Lizrribar (16 de juny de 1977 a Sant Sebasti, Guipscoa) s un esportista espanyol que competeix en l'esport vela esportiva. La seva especialitat s la classe 49er, en la qual competeix al costat del seu tripulant Xavier Fernandez.

Va participar en els Jocs Olmpics d'Atenes 2004, obtenint la medalla d'or, i en els Jocs Olmpics de Pequn 2008, obtenint la medalla d'argent.

Ha estat campi europeu dues vegades en 49er, a Atenes 2004 i a Kaneohe (illa d'Hawaii) 2002, i tres vegades campi europeu.

 Palmars internacional .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335737" title="Haccourt" nonfiltered="865" processed="863" dbindex="130869">
 Haccourt (en val Hacco) s una nucli del municipi d'Oupeye, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica.

s un nucli agricultural fora marcat per a la presncia d'una pedrera de calcari i de la cimenteria al marge del Canal Albert.
Histria.
El nom provindria de cort d'Hago una explotaci agricutural romana tardiva. Al mur que envolta el pujol on es troba l'esglsia, construda a la fi del segle VII o l'inici del segle VIII, van trobar-se pedres recuperades d'aquesta villa romana de la qual les runes sn en cam d'excavaci i de restauraci.

Al 1491, les milcies del prncep-bisbe Erard de La Marck van prendre el castell i incendiar-lo. Va esdevenir un llogaret agricultural integrat al principat de Lieja.

Des de la fi del segle XIII fins al 1731 quan el darrere plet de bruixeria va tenir-se a Haccourt, hi va haver-hi diverses episodis de cacera de bruixes. Moltes supposades bruixes van morir a les fogueres erigides a la cresta de les Hautes Terres de Froidmont entre Haccourt i Houtain-Saint-Simon. 

A l'inici de la Primera Guerra Mundial, durant l'invasi prussiana, el 18 d'agost de 1914, 16 civils van ser matats i 80 cases incendiades pel 73 regiment de l'exrcit imperial. Aquest episodi de la guerra es designa amb el nom les atrocitats alemanyes quan tot arreu la regi, l'exercit va imposar-se en terroritzar la poblaci civil.
Al 1975, el territori enclavat entre el canal Albert i el Mosa va passar a la ciutat de Vis. Al 1 de gener de 1977 el reste va fusionar amb Oupeye.

Monuments i folklore.
L'esglsia Sant Hubert del segle XVIII i el campanar de 1870.
La festa de les bruixes organitzada des del 1972 per a la confraria Les Macrles di Hacou (el mot val macrle significa bruixa) al primer dissabte desprs de la candelera en commemoraci de les llegendes i de la cacera de bruixes del passat. ;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335738" title="Viana de Jadraque" nonfiltered="866" processed="864" dbindex="130870">

Viana de Jadraque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Est situada entre Baides i Hurmeces del Cerro.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335739" title="Diari Oficial de la Comunitat Valenciana" nonfiltered="867" processed="865" dbindex="130871">
El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana s el butllet oficial de la Comunitat Valenciana.

 Butllet Oficial del Consell del Pas Valenci (1978) . 
L'actual Diari Oficial de la Comunitat Valenciana es va crear per decret de 3 de maig de 1978 del Consell del Pas Valenci, sota la presidncia de Josep Llus Albiana, amb el nom de Butllet Oficial del Pas Valenci.

El primer nmero es va publicar el 19 de maig de 1978, encapalat pel decret de creaci i publicaci del Butllet Oficial del Consell del Pas Valenci, seguit del Reial Decret-Llei 10/1078, de 17 de mar, pel qual es va aprovar el rgim preautonmic del Pas Valenci, aix com dels edictes i decrets de nomenament del president i dels consellers i dels d'assignaci de les distintes conselleries del primer govern del Consell.

Aquesta denominaci inicial de Butllet Oficial del Consell del Pas Valenci es va mantenir durant tot el perode preautonmic, en qu va ser l'instrument de publicaci de totes les disposicions destinades a conformar l'estructura institucional del Consell i la seua periodicitat va ser gaireb mensual fins a gener de 1980, en qu va comenar a aparixer de forma quinzenal, aproximadament els dies 1 i 15 de cada mes, i se'n van publicar 73 nmeros durant aquest perode anterior a l'aprovaci de l'estatut d'autonomia, l'ltim dels quals l'1 de juliol de 1982.

 Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (1982) .

L'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana va iniciar una nova etapa poltica i tamb va implicar el canvi de designaci del butllet com a Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, denominaci recollida en el captol IV, article 17.4 del text estatutari. El primer nmero amb la nova denominaci, que inclou la publicaci del text de l'estatut, va ser publicat el 15 de juliol de 1982.

El Decret de 3 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de Rgim Interior del Consell de la Generalitat Valenciana (DOGV nm. 85, de 17.12.1982), atribueix al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la publicaci de totes les normes, disposicions i actes emanats del Govern Valenci que aix ho requereixin. Per altra banda, el Reglament de Rgim Intern de la Presidncia del Consell, aprovat per decret de la mateixa data, designa que l'rgan competent per a ordenar la seva publicaci fos el president del Consell, i crea el Servei de Publicacions i Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, adscrit a la Secretaria General Tcnica. A partir d'aquest moment, la periodicitat passa a ser setmanal, aproximadament.

El Decret 86/1983, de 18 de juliol, aprova el Reglament del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV nm. 114, de 28.07.1983). Aquest reglament constitueix una primera ordenaci sistemtica del seu funcionament, atesa la convenincia d'ampliar les disposicions publicables no noms a aquelles que emanessin de la Generalitat, sin a totes aquelles que afectessin els interessos generals de la Comunitat Valenciana. Al mateix temps estima la necessitat d'ordenar-les i de sistematitzar-les per seccions, veu la procedncia de regular les subscripcions al Diari Oficial i els drets econmics que comporten, i atribueix al president de la Generalitat o al conseller de Presidncia les competncies de la Generalitat en les matries que facen referncia a aquest.

Habitualment comena a publicar-se cada dijous a partir d'agost de 1983, encara que hi pugui aparixer tamb ocasionalment algun altre dia. Entre maig de 2004 i novembre de 1985 es publica dos dies per setmana, el dilluns i el dijous; i tres a partir de gener de 1986, el dilluns, el dimecres i el divendres, fins arribar a la periodicitat diria actual, de dilluns a divendres, en octubre de 1986.

 Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (1986) .

A causa d'una reestructuraci funcional i competencial del Govern Valenci, i a l'haver-se detectat alguns problemes en l'experincia prctica, es va regular de nou l'ordenaci del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, mitjanant Decret 142/1986, de 24 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana.

En ell es va establir el primer canvi de denominaci d'aquesta publicaci oficial, pel de Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, al mateix temps que s'institua la consideraci oficial i autntica del text redactat tant en valenci com en castell.

Una nova ampliaci quant als tipus documentals a inserir es va decretar, considerant-se objecte de publicaci:

 Les Lleis de la Generalitat Valenciana, Decrets, Ordres o altres disposicions de carcter general que emanin del President de la Generalitat, del Consell, de les Comissions Delegades del Govern, de les Conselleries o d'altres organismes de l'Administraci Autnoma i Institucional.;

 Les disposicions i resolucions emanades de l'Administraci Central i Local que afectin als interessos generals de la Comunitat Valenciana.;

 Les resolucions, convenis, instruccions i acords procedents de l'Administraci Autonmica i Institucional, de les Diputacions Provincials, dels Ajuntaments i altres Entitats de l'Administraci Local de la Comunitat aix com d'altres Corporacions o Entitats pbliques, quan ho exigeixi una disposici general.

 Les convocatries i incidncies d'oposicions i concursos per a la provisi de places de l'Administraci Autnoma i Institucional de la Comunitat Autnoma.

 Els anuncis, edictes, convocatries, etc., que per a la seva publicaci li remetin tant els rgans oficials com els particulars i, en general, tot all que imposi una norma jurdica.

 Nova regulaci en 1997 .

Deu anys desprs, es va portar a terme una important modificaci de la regulaci del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, iniciant el procs per a la seva modernitzaci amb la incorporaci de les noves tecnologies en el funcionament de l'administraci.

Per Decret 6/1997, de 28 de gener, es va determinar la freqncia de publicaci, la seva estructura i format, preveient altres suports distints al paper i adequant-se a la implantaci progressiva de noves tcniques en la gesti i edici. En el seu article tercer va quedar establert que:

 El DOGV es publicar tots els dies de l'any, excepte els dissabtes i diumenges i els dies declarats inhbils en tot l'mbit territorial de la Comunitat Valenciana. Aquesta regla es podr variar en atenci a les necessitats de publicaci, apreciades pel conseller de Presidncia.

 L'edici del DOGV es realitzar en suport paper i, si escau, en microfitxes o suport informtic, podent transmetre's per qualsevol mitj al que es pugui accedir per al millor servei al pblic.

A l'article quart es determinava l'oficialitat dels textos i normes relatives a la seva edici:

 El DOGV s'edita en els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, tenint ambds textos la consideraci d'oficial i autntic. Els errors es corregiran en la forma prevista en l'article 16.

 El DOGV s'editar en nmeros diaris. Cada nmero constar d'un o diversos fasccles. Aix mateix, en atenci a les necessitats de publicaci, es podran editar suplements.

 En la capalera del DOGV figurar l'escut de la Generalitat Valenciana i el ttol complet de Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

 En ell figurar l'any d'edici del DOGV, la data i el nombre del DOGV.

 Al comenament de cada pgina del DOGV figurar el nmero d'aquest, any, mes i dia i el nmero de pgina.

 El DOGV es distribuir al pblic mitjanant subscripci o per venda d'exemplars solts d'acord amb l'article 17 del citat decret.

 Accessible en Internet des de 1999 .

Des de 1999 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana s accessible via web, encara que mancada de validesa oficial la seva edici.

Aquest nou avan tecnolgic ha perms que el nombre de subscriptors del Diari en Internet supers als de l'edici en paper, desencadenant a la fi de 2006 una nova regulaci d'aquesta publicaci oficial que va entrar en vigor el 1 de gener de 2007.

 Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (2007) .

Per Decret 183/2006, de 15 de desembre, del Consell s'establix que el Diari Oficial es publicar en format electrnic, com nica versi, oficial i autntica, quedant garantida la identificaci del titular competent per a la seva publicaci, i de la voluntat de la publicaci del Diari Oficial, a travs de la signatura electrnica del document per part del mateix.

La seva difusi es realitzar a travs de la pgina Web oficial del Diari Oficial, en l'adrea: https://www.docv.gva.es, dintre del portal Web de la Generalitat, garantint en tot cas l'autenticitat i integritat del seu contingut, aix com la seva accessibilitat.

Per a aquells ciutadans o entitats que no puguin disposar d'accs al suport electrnic, la Generalitat facilitar gratutament la consulta i obtenci de cpies dels documents publicats.

Al mateix temps el citat decret establix un nou canvi de denominaci pel de Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) justificat per la prpia naturalesa d'aquest mitj, a l'incloure no sol insercions de la Generalitat, sin tamb les corresponents a les corporacions locals, aix com les d'altres organismes, institucions i entitats, tant de carcter pblic com privat.

Quant a la periodicitat en la seva publicaci es mant l'establerta amb carcter habitual, tots els dies de l'any, excepte els dissabtes, diumenges i aquells dies declarats inhbils en tot l'mbit territorial de la Comunitat Valenciana, per es determina que excepcionalment, atenent a les necessitats benvolgudes per la Presidncia de la Generalitat, podr publicar-se el Diari Oficial en qualsevol dia de l'any.

El seu contingut s'ordenar en les segents seccions i subseccions:

I. Disposicions generals.

II. Autoritats i personal.

a) Ofertes d'ocupaci pblica, oposicions i concursos.

b) Nomenaments i cessaments.

c) Altres assumptes.

III. Actes administratius.

a) Autoritzacions i concessions.

b) Subvencions i beques.

c) Altres assumptes.

IV. Administraci de Justcia.

V. Anuncis.

a) Ordenaci del territori i urbanisme.

b) Licitaci i adjudicaci de contractes.

c) Altres assumptes.

Dintre de cada secci i subsecci s'ordenaran els documents agrupant-los segons el seu origen, precedits del corresponent epgraf identificatiu de l'rgan o persona fsica o jurdica de la qual procedeixi el document i seguint un ordre alfabtic general.

L'ordre dintre de cada secci i subsecci, excepte en la Secci IV, ser el segent:

1r. Documents procedents de la Generalitat: en primer lloc els documents de la Presidncia, seguidament els procedents de les diferents Conselleries, seguint el seu ordre alfabtic, i en tercer lloc els documents de les institucions, empreses i entitats de la Generalitat.

2n. Documents procedents de l'administraci de l'Estat.

3r. Documents procedents de l'administraci Local.

4t. Documents d'altres Administracions Pbliques.

5. Anuncis de particulars o persones jurdiques privades.

En la Secci IV els documents s'ordenaran alfabticament atenent a l'rgan emissor del document.

 La publicaci de les Lleis de la Generalitat es far, sota l'epgraf de la Presidncia de la Generalitat, en la secci de disposicions generals i ordenades pel nombre de la disposici.

 Els Decrets i Acords del Consell es publicaran sota l'epgraf de l'ordre dels departaments que els hagin proposat.

 Dintre de cada epgraf, els documents s'ordenaran segons la jerarquia administrativa o normativa. Si en el mateix epgraf han d'aparixer dos o ms documents del mateix rang jerrquic, s'ordenaran per la seva data i a ms pel nombre que, si escau, tinguin assignat. Les correccions d'errors s'ordenaran segons el document que vengen a corregir.

Tal com es determina en el citat decret, mitjanant aquesta nova regulaci, pionera a l'Estat espanyol, se substitux el tradicional DOGV en format paper, amb un alt cost econmic i ecolgic, per una edici electrnica DOCV, com nica vlida i autntica, accessible a tots els ciutadans de forma lliure i gratuta, i amb els mateixos efectes que els atributs fins a ara a l'edici impresa en paper.

Enllaos externs.

Pgina web del DOCV;
Text del DOCV en vLex.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335741" title="Xabier Fernandez Gaztaaga" nonfiltered="868" processed="866" dbindex="130872">





Xabier Fernandez Gaztaaga (19 d'octubre de 1976 a Ibarra, Pas Basc) s un esportista espanyol que competeix en l'esport de vela esportiva. La seva especialitat s la classe 49er, en la qual competeix al costat del seu company Iker Martnez.

Va participar en els Jocs Olmpics d'estiu 2004, obtenint la medalla d'or, i en els Jocs Olmpics d'estiu 2008, obtenint la medalla d'argent.

Ha estat campi europeu dues vegades en la seva especialitat: a Atenes 2004 i a Kaneohe (illa d'Hawaii) 2002, i tres vegades campi europeu.

 Palmars internacional .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335742" title="Rcafrt" nonfiltered="869" processed="867" dbindex="130873">


Rcafrt (nom occit, en francs Roquefort-sur-Soulzon) s un municipi del departament francs de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. s un poble conegut perqu s el lloc on es produeix el formatge roquefort.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335743" title="George Kearsley Shaw" nonfiltered="870" processed="868" dbindex="130874">



George Kearsley Shaw (10 de desembre del 1751   22 de juliol del 1813) fou un botnic i zoleg angls.

Nasqu a Bierton, Buckinghamshire, i fou educat a Magdalen Hall (Oxford), rebent la seva Master of Arts el 1772. Comen a exercir de metge. El 1786 esdevingu ajudant de catedrtic en botnica a la Universitat d'Oxford. Fou cofundador de la Societat Linneana el 1788 i esdevingu membre de la Royal Society el 1789.

El 1791 esdevingu ajudant de conservador del departament d'histria natural al British Museum, succeint Edward Whitaker Gray com a conservador el 1806. Descobr que la majoria dels articles donats al museu per Hans Sloane estaven en una condici molt dolenta. El material mdic i anatmic fou enviat al museu del Royal College of Surgeons, per la majoria d'animals dissecats s'havien deteriorat i calgu cremar-los. La paga del museu era tan pobra que Shaw havia de passar gran part del temps escrivint, sense poder dedicar temps a la conservaci de la collecci. Desprs de morir, fou succet pel seu ajudant Charles Konig.

Shaw public una de les primeres descripcions en angls amb noms cientfics de diversos animals australians comuns al seu llibre "Zoology of New Holland" (1794). Fou un dels primers cientfics en examinar un ornitorinc i en public la primera descripci cientfica a The Naturalist's Miscellany el 1799.





References.
Mullens and Swann - A Bibliography of British Ornithology (1917);
William T. Stearn - The Natural History Museum at South Kensington ISBN 0434736007;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335745" title="Villares de Jadraque" nonfiltered="871" processed="869" dbindex="130875">

Villares de Jadraque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335747" title="Saint-Rome-de-Cernon" nonfiltered="872" processed="870" dbindex="130876">


Saint-Rome-de-Cernon s un municipi del departament francs de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335750" title="Cant de Saint-Affrique" nonfiltered="873" processed="871" dbindex="130877">
El Cant de Saint-Affrique s un cant del departament francs de l'Avairon. Compta amb 11 municipis i est circumscrit al districte de Millau. El cap del cant s Saint-Affrique.

 Municipis .
La Bastide-Pradines ;
Calmels-et-le-Viala ;
Roquefort-sur-Soulzon ;
Saint-Affrique;
Saint-Flix-de-Sorgues;
Saint-Izaire;
Saint-Jean-d'Alcapis;
Saint-Rome-de-Cernon;
Tournemire;
Vabres-l'Abbaye ;
Versols-et-Lapeyre;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335754" title="Cant de Cornus" nonfiltered="874" processed="872" dbindex="130878">
El Cant de Cornus s un cant del departament francs de l'Avairon, del districte de Millau. Compta amb 9 municipis i el cap s Cornus.

 Municipi .
Le Clapier;
Cornus;
Lapanouse-de-Cernon;
Marnhagues-et-Latour;
Fondamente;
Saint-Beaulize;
Sainte-Eulalie-de-Cernon;
Saint-Jean-et-Saint-Paul;
Viala-du-Pas-de-Jaux;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335756" title="Arbeteta" nonfiltered="875" processed="873" dbindex="130879">

Arbeteta s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.


 Enllaos relacionats .
Web d'Arbeteta;
Pobles d'Espanya - Arbeteta;
Album amb Fotos d'Arbeteta;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335757" title="Cant de Nant" nonfiltered="876" processed="874" dbindex="130880">
El Cant de Nant s un cant del departament francs de l'Avairon, situat al districte de Millau. Compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Nant.

 Municipis .
La Cavalerie;
La Couvertoirade;
L'Hospitalet-du-Larzac;
Nant;
Saint-Jean-du-Bruel;
Sauclires;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335758" title="Armallones" nonfiltered="877" processed="875" dbindex="130881">

Armallones s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335760" title="Alaminos" nonfiltered="878" processed="876" dbindex="130882">

Alaminos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335761" title="Gast VI de Bearn" nonfiltered="879" processed="877" dbindex="130883">
Gast VI de Bearn, anomenat el bo (1172-1215) fou un noble catal, vescomte de Bearn, d'Oloron i de Gabard, bar de Montcada i comte de Bigorra. 

Fill de Guillem I de Montcada i Maria I de Bearn, a la mort del seu pare fou posat per la seva mare sota la protecci d'Alfons el Bataller, i Pelegr de Castillazuelo, senyor de Barbastre, fou nomenat tutor, al qual, als 16 anys es va reconixer feudatari del rei i el 1196 es va casar amb Petronella de Bigorra comtessa de part de Bigorra i vescomtessa de Marsan, i neta del rei catal. Va obligar al vescomte de Dacs a reconixer la seva sobirania i va conquerir el vescomtat d'Orte del que es va proclamar senyor feudal. Fou un fidel aliat de Pere el Catlic i lluit al seu costat a la batalla de Muret el 1213 contra els croats de Sim de Montfort, pel que fou excomunicat i li calgu fer acte de submissi a l'Esglsia abans de recobrar els seus estats.

Va morir sense fills i l'herncia va passar a sa germ bess Guillem Ramon I de Montcada i de Bearn.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335762" title="Alarilla" nonfiltered="880" processed="878" dbindex="130884">

Alarilla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335763" title="Alcocer" nonfiltered="881" processed="879" dbindex="130885">

Alcocer s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335765" title="Huertahernando" nonfiltered="882" processed="880" dbindex="130886">

Huertahernando s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335767" title="Batalla del Golf de Kula" nonfiltered="883" processed="881" dbindex="130887">


La Batalla Naval del Golf Kula (japons:      ) ve tenir lloc a les primeres hores del 6 de juny de 1943 durant la II Guerra Mundial, i va ser entre les flotes dels Estats Units i de l'Imperi Japons davant de les costes de Kolombangara, a les Illes Salom.

 Rerafons .
El 5 de juliol, la Task Group 36.1, comandada pel Contraalmirall Walden L. Ainsworth, consistent en els creuers lleugers USS Helena, USS Honolulu i USS St. Louis, juntament amb 4 destructors, havia rebut l'avs de qu un altre Tokyo Express travessaria the Slot, i es dirigiria cap al nord-oest passat Nova Gergia.

Els Aliats estaven a punt de llanar la seva propera ofensiva a les Illes Salom, havent tot just desembarcat tropes a l'illa de Rendova com a pas previ per assetjar la major pista d'aterratge japonesa a Munda a Nova Gergia. Recolzant aquest desembarcament, que precisava d'un cap de platja inicial per moure les tropes americanes a travs del Canal de Blanche a Nova Gergia, Ainsworth va ordenar bombardejar des d'un creuer Port Vila i Bairoko i, escs de munici i combustible, dirigir-se cap al Mar del Coral per reaprovisionar-se. Es program un desembarcament de marines a la costa nord de Nova Gergia pel 10 de juliol, que requeriria ms suport.

 La Batalla .
A les 01:06, davant de Kolombangara, la flota estatunidenca establ contacte amb un grup de refor japons comandat per l'Almirall Teruo Akiyama, consistent en 10 destructors amb 2.600 tropes de combat, dirigint-se cap a Vila, que havien d'usar-se en un moviment cap a Munda. Els japonesos estaven dividits en dues forces, i una formaci de 3 escortes protegint la columna principal es llan a l'atac.

Els bucs americans van obrir foc a les 01:57, enfonsant el destructor japons Niizuki i matant a l'Almirall Akiyama. Tanmateix, l'"Helena" havia esgotat la seva munici sense fogonada la nit anterior, illuminant-se pels vaixells japonesos amb cada salva. La fora principal japonesa es  retir de Vila al primer contacte, havent desembarcat noms 850 soldats dels 2.600. El destructor japons  Nagatsuki tamb va ser enfonsat, mentre que el Hatsuyuki resultava danyat.

Ambdues forces van comenar a retirar-se de la zona, deixant un destructor japons i dos americans a la zona per rescatar supervivents i, sobre les 05:00, el destructor japons destructor japons Amagiri i el intercanviaren torpedes i canonades, i el Amagiri va resultar tocat i es retir. El Nagatsuki, abandonat per la seva tripulaci al mat, va ser bombardejat i enfonsat per avions americans.

 Desprs de la batalla .
El USS Radford i el USS Nicholas es van quedar per rescatar supervivents de l'USS Helena. Mentre que rescataven a uns 750 homes, van rebutjar 3 cops a l'enemic, rebent la Citaci Presidencial d'Unitat pel seu rescat. El Amagiri escap, sent posteriorment el vaixell que va tallar en dos al PT-109 a l'estret de Blackett, al sudoest de Kolombangara.



Enllaos externs .
 Descripci de Vincent P. O'Hara;
 Orde de batalla;
 Article del destructor japons Niizuki.;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335768" title="Pinilla de Molina" nonfiltered="884" processed="882" dbindex="130888">

Pinilla de Molina s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335771" title="Sacecorbo" nonfiltered="885" processed="883" dbindex="130889">

Sacecorbo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335773" title="Saelices de la Sal" nonfiltered="886" processed="884" dbindex="130890">

Saelices de la Sal s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335775" title="Ramon I de Montcada" nonfiltered="887" processed="885" dbindex="130891">
Ramon I de Montcada (1150 - 1190 o 1191) fou senyor de Tortosa

Fill de Guillem Ramon I de Montcada i Beatriu de Montcada, sembla haver compartit amb el el ttol de senescal des del 1171. Fou diplomtic de la Corona amb Ramon VI de Tolosa, Alfons VIII de Castella, Ferran II de Lle, Alfons IX de Lle i fins i tot amb l'emperador de Constantinoble, on gestion el fallit matrimoni del comte Ramon Berenguer IV de Provena amb Eudxia Comn.

Es cas amb Ramona de Tornamira, amb qui tingu diversos fills, entre ells:

 Guillem Ramon II de Montcada, hereu de la senescalia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335777" title="Maider Unda Gonzlez" nonfiltered="888" processed="886" dbindex="130892">
Maider Unda Gonzlez de Audicana (Vitria, 2 de juliol de 1977) s una lluitadora espanyola. La seva disciplina s la lluita lliure i actualment participa a la categoria de 72 kg.

Ha guanyat deu Campionats d'Espanya de la disciplina, aconseguint una vuitena posici als Campionats Europeus del 2005 a Varna i el cinqu lloc als Campionats del Mn del 2007 a Bak. Tamb ha aconseguit la quarta plaa als Jocs Olmpics de Pequn 2008.

Enllaos externs.

Perfil al web oficial dels Jocs Olmpics del 2008 ;
maiderunda.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335780" title="Valtablado del Ro" nonfiltered="889" processed="887" dbindex="130893">

Valtablado del Ro s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335781" title="Poesia visual" nonfiltered="890" processed="888" dbindex="130894">
 Definici .
La Poesia visual s una expressi artstica bsicament iconogrfica i experimental que constitueix en si mateixa un gnere propi. Es pot situar a la frontera de la pintura, la fotografia, el disseny, l'escriptura, el simbolisme i incls l'acci potica, la msica i el cartellisme. La paraula i l'icona, els elements verbals i els grfics, convergeixen amb l'objectiu d'esdevenir un resultat homogeni, amb entitat prpia, capa per si mateix de despertar l'inters del lector-espectador, adoptant diverses formes com la poesia fontica, experimental, conceptual, concretisme, poemes-objecte, polipoesia, etc., lluny de la representaci convencional que estaria representada per la poesia verbal. En definitiva, es tracte d una creaci potica basada en recursos visuals, com molt b la defineix Gustavo Vega.  

Actualment s ha generalitzat entre els autors la utilitzaci de mitjans digitals en la creaci de la seva obra, i ja es parla del Net Art o Net Poesia.

 Histria . 
Els orgens de la Poesia Visual els hem de buscar en l antiguitat. Potser en els primers calligrames dels poetes grecs Smmies de Rodes, Dosades i Tecrit, all pel segle IV abans de Crist, per s a partir dels calligrames d'Apollinaire que es popularitza, i a la Catalunya del segle XX surgeixen figures destacades com J.M. Junoy i Joan Salvat-Papasseit, i ms tard, l'explosi magnfica de tres grans creadors: Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglsias del Marquet. A finals del segle XX les exposicions i publicacions de Poesia Visual als Pasos Catalans experimenten un creixement constant, i destaquen figures com J.M. Calleja, Joan Puche, Gabriel Guasch, R. Canals i Guilera, Joaquim Brustenga-Etxauri, Gustavo Vega, Paco Fans, J. Valls, J. Sala i Sanahuja, Albert Rfols-Casamada, Xavier Canals, Andreu Terrades i d'altres.

 Veure Tamb .
http://www.joanbrossa.org;
http://www.jmcalleja.com;
http://www.gustavovega.com;
http://www.adolf.cat/poesia;

 Enllaos Externs .
 Poesia visual;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335782" title="Alhndiga" nonfiltered="891" processed="889" dbindex="130895">

Alhndiga s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335783" title="Llista de pellcules espanyoles del 2005" nonfiltered="892" processed="890" dbindex="130896">

Llista de pellcules espanyoles produdes el 2005.

2005.


Enllaos externs.
 Pellcules espanyoles del 2005 a la Internet Movie Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335785" title="Alique" nonfiltered="893" processed="891" dbindex="130897">

Alique s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335786" title="Almadrones" nonfiltered="894" processed="892" dbindex="130898">

Almadrones s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335788" title="Francisco Javier Fernndez Pelez" nonfiltered="895" processed="893" dbindex="130899">

Francisco Javier Fernndez Pelez (Guadix, 6 de mar de 1977) conegut com Paquillo Fernndez, s un atleta andals especialitzat en els 20 km marxa.

Ha participat en quatre Campionats del Mn d'Atletisme, quedant 16 amb 22 anys a Sevilla 1999, i obtenint la medalla d'argent als campionats de Pars 2003, Hlsinki 2005 i Osaka 2007.

Tamb ha participat en tres Jocs Olmpics, assolint la 7a plaa a Sidney 2000, la medalla d'argent a Atenes 2004 i quedant 7 a Pequn 2008.

Va obtenir el rcord mundial de la disciplina el 28 d'abril de 2002 a Turku (Finlndia), que es va mantenir fins el 23 d'agost de 2003, quan va ser superada per Jefferson Prez. Encara es mant com a rcord d'Espanya.

Enllaos externs.
Perfil al web oficial dels Jocs Olmpics del 2008 ;
Web oficial de l'atleta ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335791" title="Alocn" nonfiltered="896" processed="894" dbindex="130900">

Alocn s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335793" title="Ernesto Prinoth" nonfiltered="897" processed="895" dbindex="130901">
 Ernesto Prinoth  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Prinoth va nixer el 15 d'abril del 1923 a Ortisei, Itlia i va morir a Innsbruck, ustria el 26 de novembre del 1981. Va ser el fundador de la companyia Prinoth AG, empresa especialitzada en  maquines i vehicles llevaneus.
 

 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de setembre del 1961 el GP d'Itlia al circuit de Monza encara que no va arribar a qualificar-se per disputar la prova.

Ernesto Prinoth va participar a dues proves puntuables pel campionat de la F1, no aconseguint prendre la sortida a cap de les dues i no  assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .



 Enllaos externs .
 Web de Prinoth AG;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335795" title="Menato Boffa" nonfiltered="898" processed="896" dbindex="130902">
 Menato Boffa  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Menato Boffa va nixer el 23 de desembre del 1929 a Vitulano, Campnia, Itlia i va morir a Npols, Itlia el 28 de setembre del 1996. 


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de setembre del 1961 el GP d'Itlia al circuit de Monza encara que no va arribar a qualificar-se per disputar la prova.

Menato Boffa va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint prendre la sortida i no  assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335796" title="ngel Samblancat i Salanova" nonfiltered="899" processed="897" dbindex="130903">
ngel Samblancat i Casanova (Graus, Ribagora, 1885 - Ciutat de Mxic, 1963) s un poltic catal d'origen aragons. Fill d'una famlia petita burgesa carlina, fou internat en un seminari, per es va escapar i s'establ a Barcelona quan era infant, i estudi dret a la Universitat de Barcelona. Es va moure entre cercles anarquistes, i collabor als diaris El Intransigente (1913), La Ira (amb Federico Urales), El Diluvio, Solidaridad Obrera, La Publicidad, L'Esquella de la Torratxa, El Mercantil Valenciano i La Campana de Grcia. Tamb va escriure diversos llibres de caire anarquitzant i anticlerical

El 1914 fou candidat a Corts per la candidatura Renovaci Republicana, amb el doctor Jaume Queralt i Ros. L'abril de 1915 ingress al Bloc Republic Autonomista, el 1916 va formar part de la candidatura Reivindicaci Republicana Autonomista amb Gabriel Alomar i Francesc Layret, i el 1917 milit en el Partit Republic Catal. Es va apropar a la CNT i particip en la vaga general de 1917, ra per la qual el 1919 fou desterrat a Madrid. El 1930 sign el Manifest d'Intelligncia Republicana i fou membre del Comit Pro Llibertat, i fou elegit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1931 dins l'ERC, per que abandon per a formar l'Extrema Esquerra Republicana amb Eduardo Barriobero y Herrn. 

En esclatar la guerra civil espanyola, particip en la incautaci del Palau de Justcia. Fou el primer president de l'Oficina Jurdica creada l'agost del 1936, i desprs del Tribunal Popular Especial que actu en el vapor Uruguay, que fou el bra de la justcia revolucionria. En acabar la guerra es va exiliar a Mxic.

 Obres .
 Bocanadas de fuego (1920) ;
 La violencia. Renovacin proletaria (1923);
 Jess atado a la columna (1925);
 La ascensin de Mara Magdalena (1927) ;
 El aire podrido. El ambiente social de Espaa durante la Dictadura  (1930);
 El odio a Lerroux, el mejor amigo de la Repblica (1935) ;
 Hubo una Francia (1945);
 Caravana nazarena. xodo y odisea de Espaa (1936-1940);

 Enllaos externs .
 Biografia a enciclopedia.cat;
 Biografia a Gran Enciclopedia Aragonesa;
 Pelai Pags i Blanc, i altres Diccionari biogrfic del moviment obrer als Pasos Catalans Publicacions de l'Abadia de Montserrat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335798" title="Calcoteca" nonfiltered="900" processed="898" dbindex="130904">

La calcoteca pertany al conjunt d'edificis de l'acrpolis d'Atenes, construt el 380- 370 aC, al costat del mur oriental del Santuari d'rtemis Braurnia.

a calcoteca s'unia amb el Parten recorrent un petit tram de cam mitjanant uns graons. Tenia un petit prtic afegit posteriorment a comenaments del segle IV aC. 

Era un lloc destinat a la custdia de bronzes i les ofrenes a la deessa Atena.
Referncies .
Histria de l'art clssic Profesor David Vilaplana Zurita.;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335803" title="Roberto Lippi" nonfiltered="901" processed="899" dbindex="130905">
 Roberto Lippi  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Roberto Lippi va nixer el 17 d'octubre del 1926 a Roma, Itlia. 


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de setembre del 1961 el GP d'Itlia al circuit de Monza.

Roberto Lippi va participar a un total de tres proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades diferents consecutives (1961 - 1963), no aconseguint finalitzar cap cursa i no  assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335805" title="Sexenni de Morella" nonfiltered="902" processed="900" dbindex="130906">
El Sexenni s una festa que se celebra a Morella (els Ports, Pas Valenci) en honor a la Mare de Du de Vallibana. Aquesta festa t lloc cada sis anys la darrera quinzena d'agost.

 Origen .
Situat l'origen al segle XV, en temps d'epidmies com la de pesta de 1672 que assol el municipi i les contrades. s quan aleshores un grup de notables de la vila proposen crear una confraria per a portar a la Mare de Du de la Vallibana de l'ermitori fins a la ciutat. El 31 de desembre d'aquell mateix any s passetjada la imatge de la verge i compta la llegenda que els malalts van recuperar la salut, fins al punt que l'epidmia va remetre per complet.

En agrament al miracle, els morellans en general, i concretament els camperols, el justicia, jurats i Consell de Morella, decideixen celebrar perpetuament un novenari en acci de grcies a la Mare de Du de Vallivana. Es des d'aquest moment que el Sexenni es celebre cada sis anys quasi de manera initerrompuda. Nogensmenys s'han celebrat 51 edicions des d'aleshores.

 Actes .
 L'Anunci .
L'any anterior a la festa, se celebra l'Anunci que recorda als morellans que el Sexenni est prop. Des de 1903, mant una estructura similar; durant els tres primers diumenges d'agost, es planten en barraques de fusta en els carrers, uns ninots (ninots que representen caricatures humanes), desprs, se celebra un preg amb desfilada de carrosses fetes de paper i un rosari en l'esglsia. 

L'Anunci t lloc en l'esglsia, per desprs adquireix un to festiu, en el qual els integrants del Preg es barregen amb una batalla de confeti i serpentines.
  
 El Sexenni .
El Sexenni pren com a referncia el quart diumenge d'agost de l'any sexennal, dia de la Process General, sobre la que es configura tot el calendari festiu.

 Entr de les Colnies. El primer dijous de festa es fan discursos de salutaci i recepci.
 Trasllat de la Imatge. El divendres s'organitza la comitiva que traslladar la imatge de la verge a Morella. De la vila al santuari es va en romeria. La process est composada pels romers, precedits per la bandera de la Creu i presidits pels representants de l'esglsia, autoritats civils i Alets (electes) de les Denes. El dissabte, a les 7 del mat torna la comitiva que porta a la Mare de Du dins d'una urna. ;
 Cavalcada de la Joventut. El mateix dissabte, abans de ser presentada la verge als morellans i mentre s'acaven els preparatius per a la festa, el Deg d'Estudiants porta la Senyera dels Teros Morellans acompanyat per la banda de Msica.
 Entrada de la Mare de Du. A les 8 de la vesprada, la Comitiva dels Romers fa la seua entrada pel Pla dels Estudis, al so de l'Himne de Morella. Reb un discurs de benvinguda quant es pujada a la peanya principal i una comitiva formada per l'ordre de la Process general, autoritats i romers arriba amb la Verge fins a l'Esglsia Arxiprestal, on es canta la Salve al so de l'Orgue de Torull, rebent prviament el discurs del representant del Clero. Desprs es fa l'Adoraci Popular de la imatge de la Verge.
 La distribuci del novenari per estaments professionals o gremis s un dels trets caracterstics del Sexenni. Tots els dies comencen amb una diana, celebraci de missa cantada amb predicador, i del Retaule. Desprs cada Gremi commemora la seva festa amb celebracions diverses.
 Gremi del Clero, Ajuntament i Cambrera de la Verge (Primer dia). Antigament, aquests tres estaments socials comptaven amb un major protagonisme, per l'evoluci ha donat pas a un major pes de l'autoritat civil. Celebren les Salutacions potiques i la Process General.
 Gremi de la Gent Gran (Segon dia). Gremi de nova creaci que substitueix a la noblessa. Els actes caracteristics sn la dansa de la Corroquina i el Solemne Rosari de torxes (peculiar process amb fanals, ciris, torxes amb cants ancestrals).
 Gremi dels Llauradors (Tercer dia). s el gremi ms antic i la seua dansa est formada per 9 xiquets i 9 xiquetes.
 Gremi de la Colnia Morellano-Catalana (Quart dia). Dia organitzat pels morellans que emigraren a Catalunya al segle passat per buscar feina a l'indstria txtil. Acaba de complir el 100 aniversari i en el seu dia es programen actuacions de castellers o altes elements folclrics tpics catalans.
 Gremi dels Morellans Absents (Cinqu dia). Dia a crrec dels morellans residents a altres parts de la pennsula. Ms antic que l'anterior colnia. Inicialment celebraven la festa conjuntament, fins que la catalana va assumir entitat prpia. El seu dia es caracteritza per una ofrena de flors des de Sant Miquel fins a l'Esglsia.
 Gremi de Professions, Indstria i Transports (Sis dia). L'element caracterstic d'aquest gremi s el Carro Triomfant.
 Gremi del Comer (Set dia). Aquest Gremi aporta a la process i als retaules sexennals el quadre de reines, format per les herones bbliques.
 Gremi d'Arts i Oficis (Vuit dia). Festa a crrec dels treballadors d'oficis de la tradici textil de Morella i altres arts i oficis manuals. Es funda el 1891 i abandera dues danses.
 Gremi de la Joventut (Nov dia). La seua dansa, Les Gitanetes, representa a la dansa del Soldevila, que apareixia antigament a l'Anunci, el dia de la entrada de la brosta i als retaules. Es va recuperar per a la celebraci del 50 Sexenni.

 La Process general .
Aquest acte, junt amb l'Entrada de la Mare de Du i el Rosari (del Gremi de la Gent Gran), s l'element central i primogeni de la festa. Es celebra el tercer diumenge d'agost en la qual participen els diferents gremis de la vila, amb les seves imatges i personatges bblics. Finalment, desfilen la bandera de Vallivana, els Alets, els gremis de segon ordre i la creu de la Baslica. Durant la process, es llegixen les Relacions o versos dedicats a la Verge, dintre d'un artilugi conegut com la Taronja, similar a la Magrana d'Elx, que s'obre en quatre grillons quan passa la Patrona. Quan es descobreix, apareix un nen petit vestit de Sant Miquel que li canta uns versos.

 Elements caracterstics .
 Danses .
Aquests sn els balls o dances que es representen a la Process general per cadascn dels gremis.
 Torners. ;
 Arts i oficis.
 Llauradors.
 Teixidors.
 Gitanetes.
 Corroquina.
 Esquiladors.

 Carrers ornamentats .
s tradicional l'ornament d'aquells carrers per on la imatge de la verge fa el seu recorregut. Les flors i elements vegetals li donen solemnitat als actes, per al llarg del temps s'han modernitzat i comencen a utilitzar-se altres materials. Les guirnales de paper foren el primer material no natural utilitzat. Al llarg del segle XX s'intruduiren les grans carcasses i entarimats simulant grans balconades o portals i arcs que creuen les voreres convertint-se en objectes habituals del Sexenni.

Destacar els tapissos de paper rissat i les flors elaborades amb paper, que converteixen als carrers engalanats de Morella en autentiques joies de l'art decoratiu popular.

 Convents .
Sn escenaris teatrals simulant faanes d'esglsia, on xiquetes i xiquets vestits amb hbit religis canten a la verge al seu pas pels carrers de Morella. Son expressions devotes fetes pels vens.

 Taula cap per avall .
Es una curiosa composici gastronmica ubicada en la Plaa dels Tarrascons en virtut de la qual es penja cap per avall una taula amb tot el seu servei amb aliments i beguda de veritat durant tots els dies del novenari.

 Els Volantins .
Al pas de la process i dels retaules, en la part baixa del Carrer de la Font, volten estos tres ninotets representant a un home i dos dones amb vestit tradicional, lligats a un pal.

 Vegeu tamb .
 Morella;

 Enllaos externs .
 El Sexenni a la plana de l'Ajuntament de Morella;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335807" title="Domnec Palet i Barba" nonfiltered="903" processed="901" dbindex="130907">
Domnec Palet i Barba (Terrassa, Valls Occidental, 1872 - Barcelona, 1953) fou un advocat, industrial, poltic i geleg catal. Va escriure articles a la Revista Terrasense el 1892 sobre els conreus agraris de la comarca. Fou un dels fundadors del Centre Excursionista de Terrassa el 1911 i un dels promotors del republicanisme a Terrassa, on hi fund la Fraternitat Republicana. 

El 1923 es present amb Antoni Rovira i Virgili a les eleccions generals de 1923, A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per Barcelona-provncia per ERC i va coordinar a Terrassa la campanya a favor de l'estatut de Nria. Fou reescollit a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936, i desprs dels fets del sis d'octubre de 1934 form part del grup de diputats que sign el manifest del 27 de novembre i es reintegraren a les Corts Espanyoles, malgrat l'oposici d'ERC. Desprs de la guerra civil fou fundador el 1947 de Petrleos Espaoles SA, iniciadora de les prospeccions de petroli a Catalunya.
 
 Obres .
 Santpedor i lo serrat dels morts (1895);
 Estudio del terreno pliocnico de Tarrasa y sus relaciones contiguas (1896) ;
 Petrleo en Espaa, posibilidad de autarqua (1947)  ;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335808" title="Welkenraedt" nonfiltered="904" processed="902" dbindex="130908">

Welkenraedt (Welkenrote  en val, Welkenrath en alemany, Wellekete en limburgus) s un municipi belga de la provncia de Lieja a la regi valona. Al 2007 comptava amb ms de 9200 habitants. 

Histria.
Les primeres traces d'un nucli daten del 943 tot i trobar-se restes de terrissa romana ms antigues. Era un poble rural.

Fins a la fi de l'antic rgim depenia administrativament del jutjat de Baelen, al ducat de Limburg. Tenia una capella que va esdevenir parroquial al 1730. Al 1783 els tres nuclis (Welkenraedt, Herbesthal i Lanaumont/Lantzenberg comptaven amb noms amb 120 contribuents. El 10 de gener de 1797, l'administraci francesa va declarar Welkenraedt com a municipi independent de Baelen. El 1810, comptava amb 625 habitants.

Desprs del tractat de Pars (1815) i del tractat de les fronteres de 1816 entre el Regne Unit dels Pasos Baixos i Prssia, es va cedir el llogaret d'Herbesthal a Prssia i la Neutralstrasse  va esdevenir frontera d'Estat. 

El llogaret rural va desenvolupar-se en obrir-se la lnia ferroviria 37 Lieja-Colnia al 1843, la lnia 47 vers Eupen (1864) i la lnia de mercaderies 37 vers Montzen. Tots els trens internacionals havien de parar-se a l'estaci de Welkenraedt per a deixar entrar els duaners. La creaci d'una estaci internacional, d'una estaci de selecci, d'un servei de reparaci de locomotives i de vagons i d'un despatx de duana per a mercaderies i persones va crear una afluncia de funcionaris i d'obrers i la creaci de fbriques, de la qual la ms coneguda s Vieille Montagne. 

Durant la Segona Guerra Mundial, Alemanya va annexionar Welkenraedt i fusionar-lo amb Herbesthal i Henri-Chapelle. Van transferir l'administraci municipal a Herbesthal i tots els funcionaris belgues van haver de marxar.

En obrir-se les fronteres al 1991 i desprs del tractat de Maastricht i el tractat de Schengen, l'estaci i la duana van van perdre la seva ra de ser i l'atur va augmentar. Noms s'hi paren els trens de rodalies i els tallers de reparaci van tancar-se desprs d'una reorganitzaci dels serveis de la companyia ferroviria belga NMBS.

Llengua.
Tot i fer part de la Comunitat Francesa de Blgica des de 1963, certa gent gran encara parla un dialecte fronterer germnic (ripuric). Es troba al lmit de tres llenges: el francs, el neerlands i l'alemany. Romanen uns  topnims alemanys com: Hockelbach, Auweg, Auwenhof, Kinkenweg, Dickenbusch, Hoof, Vogelsang i tamb neerlandesos: Heerstraat, Lekker, Straatweide. 

Com que durant el segle XIX van installar-s'hi molts funcionaris i personal ferroviari francfons, i que la poblaci en cent anys va augmentar d'uns 600 a uns 5000 habitants, el poble va afrancesar-se fora. Tot i aix, desprs de la promulgaci de les lleis lingstiques del 1963, les escoles poden demanar un rgim de facilitats lingstiques. Nogensmenys, la simpatia per les arrels lingstiques germniques va perdre's totalment durant les dues ocupacions alemanyes. Declarar-se francfon va esdevenir un signe de patriotisme i de resistncia per a diferenciar-se de la llengua de l'ocupant.

Nuclis.
 Welkenraedt;
 Henri-Chapelle;
Llocs d'inters.
Mausoleu i cementiri americ d'Henri-Chapelle
Enllaos externs.
Web non oficial del municipi
Referncia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335810" title="Casa de les Arrfores" nonfiltered="905" processed="903" dbindex="130909">
La Casa de les Arrfores era un edifici identificat l'any 1920 per l'arquitecte alemany Wilhelm Drpfeld situat a la part nord de l'acrpolis d'Atenes, junt a la muralla de Pricles, era el lloc on les Arrfores quatre joves nobles gregues rebien preparaci per a la realitzaci dels peplums utilitzats a les processons del Panatenees.

L'edifici tenia una planta quadrada de 12 metres de costat i consistia d'una sala nica amb un prtic, un pati amb una sortida posterior mitjanant una escala que connectava amb el temple d'Afrodita, a la part baixa de la roca de la acrpoli desprs d'uns passos subterranis. La seva construcci est datada l'any 470 aC.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335811" title="Josep Bordas de la Cuesta" nonfiltered="906" processed="904" dbindex="130910">
Josep Bordas de la Cuesta (Eivissa, 1878 - ?) fou un poltic catal. Fill del dramaturg i mestre Ramon Bordas i Estragu, el 1879 s'establ amb la seva famlia a Castell d'Empries, d'on eren originaris. El 1903 era establit a Barcelona i particip en la fundaci del CADCI, del que en fou president el 1905-1908. Desprs emigr uns anys a Alemanya i torn poc abans de acabar la Primera Guerra Mundial. El 1922 fou escollit alcalde de Castell d'Empries, per desprs de diversos incidents i acusacions de malversaci de cabals pblics, fou destitut el 1923 en instaurar-se la Dictadura de Primo de Rivera.

EL 1922 es va fer amic de Jaume Compte i Canelles, i ingress a Estat Catal. El 1923 s'exili a Frana i form part de l'estat major de Francesc Maci, amb qui particip en l'organitzaci dels fets de Prats de Moll. El 1930 va tornar i fou escollit diputat per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1931. Durant la Segona Repblica Espanyola fou alcalde de Castell d'Empries fins el 1938.

 Enllaos externs .
 Frum amb dades biogrfiques de Bordas de la Cuesta;
 Ms detalls sobre Bordas de la Cuesta;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335813" title="Llista de pellcules espanyoles del 2004" nonfiltered="907" processed="905" dbindex="130911">

Llista de pellcules produdes a Espanya l'any 2004. 

2004.


Enllaos externs.
 Pellcules espanyoles del 2004 a la Internet Movie Database ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335823" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Persecuci individual masculina" nonfiltered="908" processed="906" dbindex="130912">

La cursa de persecuci individual masculina dels Jocs Olmpics de Pequn es va disputar el 16 d'agost de 2008 al veldrom de Laoshan. El gran favorit a guanyar la prova era Bradley Wiggins, actual campi olmpic de l'especialitat. Wiggins no defraud i aconsegu revalidar el ttol.

Medallistes.


Qualificacions.
Divuit ciclistes van participar en aquesta prova. Bradley Wiggins (Regne Unit), el campi olmpic vigent, estava classificat directament per haver guanyat el Campionat Mundial de Ciclisme en Pista de 2008. Volodymyr Dyudya (Ucrana) estava classificar per haver guanyat la darrera prova de la Copa del Mn 2007 a Sydney. Alexandr Pliuschin (Moldvia) es va classificar per haver guanyat el Campionat Mundial de B. Jenning Huizenga (Pasos Baixos), Taylor Phinney (Estats Units), Phillip Thuaux (Austrlia), Sergi Escobar Roure (Espanya), Alexander Serov (Rssia), i David O'Loughlin (Irlanda) es classificaren seguint la puntuaci de l'UCI i la resta de corredors segons si estaven classificats en la persecuci per equip, cosa que feia que la Gran Bretanya, Austrlia, els Pasos Baixos, Espanya, Ucrana, i Rssia tinguessis dos competidors en aquesta prova.

Ronda preliminar.
Els divuit ciclistes es repartien en 9 sries de dos. Cada ciclista comena en costats oposats de la pista. L'objectiu s agafar l'altre ciclista, o en el seu defecte aconseguir el millor temps a l'hora de fer els 4.000 metres que s'han de recrrer. No importa qui guanyi en aquesta fase, sols es determinen els 8 millors temps, que sn els que classifiquen per a la segent fase.

Per consultar l'ordre de sortida  i els resultats 

Q = Qualificat
OR = Rcord Olmpic



 Ronda final .
A la ronda final els vuit primers classificats de les preliminars s'enfronten entre ells seguint el segent ordre: 1r contra 8, 2n contra 7, 3r contra 6 i 4t contra 5, per aconseguir el passi a les semifinals. A les semifinals, el guanyador de cada enfrontament passava a lluitar per una medalla; el dos ms rpids corrien per l'or i argent, mentre que els dos guanyadors ms lents s'enfrontaven entre ells pel bronze.

 Semifinals .
 



Enfrontament pel bronze.
 


Enfrontament per l'or.


Notes. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335824" title="Criptografia de clau pblica" nonfiltered="909" processed="907" dbindex="130913">





La criptografia asimtrica, coneguda tamb com criptografia de clau pblica, s una forma de criptografia en la qual la clau utilitzada per xifrar un missatge difereix de la clau utilitzada per desxifrar-lo. En la criptografia clau pblica, un usuari t un parell de claus una clau pblica i una clau privada. La clau privada es mant secreta, mentre que la clau pblica es pot distribuir a tothom. Els missatges nous s'han de xifrar amb la clau pblica del receptor i noms es poden desxifrar amb la seva clau privada corresponent. Les claus es relacionen matemticament, per la clau privada a la prctica no es pot obtenir a partir de la clau pblica.

En canvi en la, criptografia clau secreta, coneguda tamb com criptografia simtrica s utilitza una clau secreta senzilla tant per al xifratge com per al desxifratge. Per utilitzar criptografia simtrica en les comunicacions, tant el remitent com el receptor haurien de saber la clau per endavant, o s'hauria d'enviar junt amb el missatge.

En el cas de criptografia simtrica la metfora de la clau per parlar del secret que permet accedir al missatge clar s exacta. s com si l emissor i el receptor posessin dues copies de la mateixa clau, l emissor per enviar un missatge el tanca amb clau en una caixa forta i envia la caixa. Llavors el receptor en rebre la caixa pot obrir amb la seva copia de la clau.

En el cas de la criptografia asimtrica es conserva la paraula per la metfora queda un xic forada. s com si alg hagus inventat un nou sistema de panys en el que les claus que permeten tancar la caixa sn diferents de les que permeten obrir-la. De fet la clau que permet tancar s ms com tancar la porta amb la balda de cop. Qui vol rebre missatges primer ha de distribuir les claus que permeten tancar per no obrir (o caixes que tanquen de cop) llavors ja se li pot enviar un missatge. Es fica a la caixa i es tanca amb la clau que nomes permet tancar (o es tanca de cop), s envia la caixa i noms qui en ha enviat la clau de tancar (o la caixa que tanca de cop) podr obrir. De fet si alg s equivoca i tanca la caixa (amb la clau de tancar o de cop) ja no pot obrir la porta ell mateix.


Les dues branques principals de criptografia clau pblica sn:
 Xifratge amb clau pblica - un missatge xifrat amb la clau pblica d'un receptor no pot ser desxifrat per ning tret del receptor que posseeix la clau privada corresponent. Aix s'utilitza per assegurar la confidencialitat.
 Signatura digital - un missatge signat (xifrat) amb la clau privada d'un remitent pot ser verificat(desxifrat) per qualsevol que t accs a la clau pblica del remitent, demostrant aix que el remitent s qui l ha signat(xifrat) i que el missatge no s'ha manipulat(perqu la clau pblica noms pot servir per desxifrar el missatge si s ha xifrat amb la clau privada  que no coneix ning mes i si no ha estat alterat). Aix s'utilitza per assegurar l'autenticitat. ;

Una analogia per al xifratge de clau pblica s com d'una bstia tancada amb una ranura de correu. La ranura de correu est exposada i accessible al pblic; la seva localitzaci (l'adrea de carrers) s en essncia la clau pblica. Qualsevol que sap l'adrea de carrers se'n pot anar a la porta i deixar un missatge escrit a travs de la ranura; tanmateix, noms la persona que posseeix la clau pot obrir la bstia i llegir el missatge.

Una analogia per a signatures digitals s el precintament d'un sobre amb un segell de cera. El missatge el pot obrir qualsevol, per la presncia del precintament autentifica el remitent.

Un problema central per a l's de criptografia de clau pblica s la confiana (idealment prova) de qu una clau pblica s correcte, es a dir, que pertany a la persona o a l entitat adequada ( s 'autntica'), i no ha estat manipulada o substituda per un tercer malicis. L'enfocament usual a aquest problema s utilitzar una de clau pblica] (PKI), en la qual una o ms terceres parts, conegudes com autoritats de certificaci, certifiquen la propietat de parells de claus. Una altre enfocament, utilitzat per PGP, s el "web de confiana" mtode per assegurar autenticitat de parelles claus.

Per ara, les tcniques de clau pblica han estat molt ms intensives computacionalment que els sistemes purs de xifratge simtric. L's assenyat d'aquestes tcniques permet una varietat mplia d'aplicacions sense patir una penalitzaci computacional prohibitiva. En la prctica, la criptografia clau pblica s'utilitza sovint en combinaci amb mtodes de clau privada per raons de rendiment. Per al xifratge, el remitent xifra el missatge amb un algorisme de clau privada que utilitza una clau aleatriament generada, i aquella clau aleatria es xifra llavors amb la clau pblica del receptor. Per a les signatures digitals, el remitent resumeix el missatge (fent servir una funci resum criptogrfica) i llavors signa el "valor resum" que en resulta. Abans de verificar la signatura, el receptor tamb calcula el resum del missatge, i compara aquest valor resum amb el valor resum signat per comprovar que el missatge no s'ha manipulat. 

Histria.
Durant la major part de la histria de criptografia, una clau s'havia de establir i mantenir absolutament secreta a per endavant utilitzant un mtode segur per no criptogrfic; per exemple, una reuni de cara a cara o un missatger de confiana. Hi ha un cert nombre de dificultats prctiques significatives en aquest enfocament a la distribuci de claus. La criptografia de clau pblica s'invent per encarar aquestes desavantatges - amb la criptografia de clau pblica, els usuaris es poden comunicar de manera segura sobre un canal insegur sense haver d'estar d'acord amb una clau compartida per endavant.

El 1874, un llibre escrit per William Stanley Jevons  descrivia la relaci entre les funcions de sentit nic i la criptografia i analitzava especficament el problema de Factoritzaci ( que s el que ms tard es faria servir en el sistema RSA). El juliol de 1996, en Solomon W. Golomb feia els segents comentaris sobre el llibre de Jevons:


Al seu llibre Els Principis de Cincia: Un Tractat sobre Mtode Lgic i Cientfic, escrit i publicat durant els anys 1890 , William S. Jevons observava que hi ha moltes situacions on l'operaci 'directa' s relativament fcil, per l'operaci 'inversa' s significativament ms difcil. Un exemple esmentat breument s que xifrar s fcil mentre desxifrar no s. En la mateixa secci del Captol 7: La introducci titulava 'Inducci una Operaci Inversa', es dedica especial atenci al principi de qu la multiplicaci d'enters s fcil, mentre que trobar els factors (primers) del producte s molt ms didcil. Aix, Jevons preveia un tret clau de l'Algoritme de RSA per a la criptografia de clau pblica, encara que certament no va inventar el concepte de criptografia clau pblica.


La primera invenci d'algoritmes clau asimtrics la feien James H. Ellis, Clifford Cocks, i Malcolm Williamson a GCHQ al regne Unit durant els primers anys de la dcada de 1970; aquestes invencions foren el qu ms tard s ha conegut com a intercanvi de claus de Diffie-Hellman, i un cas particular de RSA. Els criptgrafs del GCHQ es referien a aquesta tcnica com " xifratge no secret". Aquestes invencions no es revelaven pblicament a l'poca, i el fet que s'havien desenvolupat es mantingu secret fins al 1997.

El 1976, Whitfield Diffie]] i Martin Hellman, publicaren un sistema de xifratge de clau asimtrica i (influts pel treball de Ralph Merkle sobre la distribuci pblica de claus ) revelen un mtode per acordar pblicament claus. Aquest mtode d intercanvi exponencial de la clau, que ms tard es coneixer com el mtrode d intercanvi de claus de Diffie-Hellman, va ser el primer mtode prctic publicat per establir una clau secreta compartida sobre un canal de comunicacions desprotegit sense utilitzar un secret compartit previ. La tcnica de acordar pblicament claus de Merkle es coneixeria com els Trencaclosques de Merkle, i es public el 1978.

El 1977 Rivest, Shamir i Adleman reinventaven una generalitzaci del mtode de Cocks, tots ells estaven llavors al MIT. Els ltims autors publicaren el seu treball el 1978, i l'algorisme esdevingu conegut com RSA. El RSA fa servir la exponeciaci mdul un producte de ddon nombres primers grans per xifrar i per desxifrar, realitzant tant el xifratge de clau pblica com la signatura digital de clau pblica, i la seva seguretat est lligada a la dificultat que se suposa que t la factoritzaci d enters grans, un problema per al qual no hi ha cap tcnica general eficient (es a dir rpida de forma prctica) coneguda. 
 
Des dels anys 1970, s han desenvolupat un gran nombre i una gran i varietat de xifratges, signatures digitals, distribucions de claus, i altres tcniques en el camp de criptografia de clau pblica. El criptosistema 'ElGamal (inventat per Taher ElGamal llavors a Netscape) confia en la dificultat (similar, i relacionada) del problema de logaritme discret, com tamb ho fa el DSA  que hi est molt relacionat i que va ser desenvolupat per NSA i NIST. La introducci de la criptografia de corba ellptica per Neal Koblitz el mig el 1980 ha produt una famlia nova d'algorismes de clau pblica anlegs. Encara que matemticament ms complex, sembla que les corbes ellptiques proporcionen un cam ms eficient que el logaritme discret, especialment respecte a la mida de la clau.

Seguretat.
Per alguns esquemes de xifratge es pot demostrar que sn segurs en base a suposar la dificultad d'un determinat problema matemtic com ara la descomposici en factors enters dels nombres que sn producte de dos nombres primers molt grans o el clcul del logaritme discret. Fixeu-vos que aqu la paraula "segur" t un significat matemtic precs, i hi ha mltiples definicions (significatives) diferents de qu vol dir que un esquema de xifratge sigui segur. La definici "correcta" depn del context en qu es desplegar l'esquema.

A diferncia del que passa amb el xifratge de Vernam, cap esquema de xifratge de clau pblica no pot ser segur contra tafaners amb potncia computacional illimitada. Les proves de seguretat en aquest cas es mantenen respecte a adversaris computacionalment limitats, i donen garanties (relatives a una suposici matemtica particular) del tipus: "l'esquema no pot ser trencat utilitzant un ordinador de sobretaula durant 1000 anys".
L'aplicaci ms bvia d'un sistema de xifratge de clau pblica s la confidencialitat; un missatge que un remitent xifra utilitzant la clau pblica del receptor noms pot ser desxifrat amb la clau privada (associada a aquesta clau pblica) del receptor.

Els algorismes de signatura digital de clau pblica es poden utilitzar per a l'autenticaci del remitent i justificant de recepci. Per exemple, un usuari pot xifrar un missatge amb la seva prpia clau privada i enviar-lo. Si un altre usuari el pot desxifrar amb xit utilitzant la clau pblica corresponent, aix proporciona la garantia de qu el primer usuari (i no un altre) l'ha enviat. A la prctica, es calcula un resum criptogrfic del missatge, es xifra amb la clau privada i s'envia junt amb el missatge (xifrant-ho altre cop tot plegat amb la clau pblica del receptor) aix ocasiona una signatura criptogrfica del missatge. El receptor llavors, un cop desxifrat el missatge amb la seva clau privada, pot verificar la integritat de missatge i l'origen calculant el valor del resum del missatge rebut i comparant-lo amb la signatura descodificada (el valor resum original). Si el resum enviat i el calculat pel receptor no lliguen, llavors el missatge rebut no s idntic al missatge que el remitent "signava", o la identitat del remitent s incorrecta.

Per aconseguir autenticaci, justificant de recepci, i confidencialitat, el remitent xifra primer el missatge utilitzant la seva clau privada, llavors es realitza un segon xifratge utilitzant la clau pblica del receptor.

Aquestes caracterstiques sn tils per a moltes altres aplicacions , de vegades sorprenents, com per exemple els diners digitals, generaci de claus autenticades per clau, claus compartides per mltiples participants, etc.

Consideracions prctiques.
Analogia postal.
Una analogia que es pot fer servir per entendre els avantatges d'un sistema asimtric s imaginar dues persones, Alice i Bob, enviant un missatge secret a travs del correu pblic. En aquest exemple, Alice vol enviar un missatge secret a Bob, i espera una resposta secreta de Bob.

Amb un sistema clau simtrica, Alice primer posa el missatge secret en una caixa, i tanca la caixa amb un cadenat del qual en t una clau. Llavors envia la caixa a Bob a travs del correu regular. Quan Bob rep la caixa, fa servir una cpia idntica de la clau d'Alice (que ha obtingut d'alguna manera prviament, potser en una trobada cara a cara) per obrir la caixa, i llegir el missatge. Bob llavors pot utilitzar el mateix cadenat per enviar la seva resposta secreta.

En un sistema clau asimtric, Bob i Alice tenen cadenats que s obren amb claus diferents. Primer, Alice demana a Bob que li envi el seu cadenat obert a travs del correu regular, conservant ell la seva clau. Quan Alice el rep l'utilitza per tancar una caixa que cont el seu missatge, i envia la caixa tancada a Bob. Bob llavors pot obrir la caixa amb la seva clau i llegir el missatge d'Alice. Per respondre, en Bob anlogament ha d aconseguir el cadenat obert d'Alice amb el que tancar la caixa abans de retornar-li.

L'avantatge crtic en un sistema de clau asimtrica s que Bob i Alice mai no necessiten enviar una cpia de les seves claus l'un a l'altre. Aix evita que un tercer (potser, en l'exemple, un treballador postal corrupte) copi una clau mentre s en trnsit, permetent que quest tercer pugui espiar tots els missatges futurs enviava entre Alice i Bob. Aix en l escenari de clau pblica, Alice i Bob no necessiten confiar en el servei postal. A ms a ms, si Bob est distret i permet que alg altre copi la seva clau privada, els missatges d'Alice a Bob estaran compromesos, per els missatges d'Alice a qualsevol altra gent romandrien secrets, ja que l'altra gent estaria proporcionant cadenats diferents a Alice.

En una altra classe de sistemes de clau asimtrica, Bob i Alice que tenen cadenats separats. 

Primer, Alice posa el missatge secret en una caixa, i tanca la caixa que fent servir un cadenat del qual noms ella en t la clau. Llavors envia la caixa a Bob a travs de correu regular. 

Quan Bob rep la caixa, afegeix el seu propi cadenat a la caixa, i la retorna a Alice. 

Quan Alice rep la caixa amb els dos cadenats, treu el seu cadenat i el retorna a Bob. Quan Bob rep la caixa amb noms el seu cadenat, Bob pot obrir la caixa amb la seva clau i llegir el missatge d'Alice. 

Aquest protocol de tres passos es fa servir habitualment durant l intercanvi de claus que desprs es faran servir amb un algorisme de xifratge simtric.

Algorismes actuals dues claus connectades.
No tots els algorismes de clau asimtrica operen precisament d aquesta manera. Els ms comuns tenen la propietat de qu Alice i Bob cadascun t dues claus, un per a xifrar i una per a desxifrar. En un esquema de xifratge de clau asimtric segur, la clau privada no hauria de ser deduble de la clau pblica. Aix es coneix com xifratge de clau pblica, ja que una clau de xifratge es pot publicar sense comprometre la seguretat de missatges xifrats amb aquella clau.

En l'analogia de ms amunt, en Bob podria publicar instruccions en com fer un pany ("clau pblica"), si un cop fet el pany s impossible (per l estat de la cincia) deduir d'aquestes instruccions com fer una clau que obri aquell pany ("clau privada"). Aquells de desitgin enviar missatges a Bob poden utilitzar la clau pblica per xifrar el missatge; Bob usa la seva clau privada per desxifrar-lo.

La parella de claus tamb es pot utilitzar de forma inversa; la clau privada es pot utilitzar per xifrar missatges que noms la clau pblica pot desxifrar. . Aix s til per a aplicacions on, en comptes de confidencialitat,l'objectiu s integritat, autenticitat, i/o transparncia, com en la signatura digital.

Febleses.
Naturalment, hi ha una possibilitat que alg podria "triar" el pany de Bob o Alice. Entre algoritmes de xifratge de clau simtrica, noms el xifratge de Vernem es pot demostrar que s segur contra qualsevol adversari, no importa quanta potncia de clcul tingui disponible. Desafortunadament, no hi ha cap esquema de clau pblica amb aquesta propietat, ja que tots els esquemes de clau pblica sn susceptibles d'atac per la fora bruta.  Aquests atacs sn impracticables si la quantitat de clcul necessari per tenir xit (qualificat 'de factor de treball' per Claude Shannon) s fora de l'abast dels atacants potencials. El factor de treball es pot augmentar simplement escollint una clau ms llarga. Uns altres atacs poden ser ms eficaos que el de la fora bruta, i se n coneixen alguns per alguns algorismes de xifratge de clau pblica. Tant pel RSA com pel ElGamal es coneixen atacs que sn molt ms rpids que l'enfocament de la fora bruta. Tals hiptesis han canviat tant amb el cost decreixent de la potncia informtica, com per noves descobertes matemtiques.

A la prctica, aquestes inseguretats es poden evitar escollint mides clau prou grans perqu l'atac millor conegut necessiti tat temps que no li valgui la pena a cap adversari dedicar el temps i els diners a intentar trencar el codi. Per exemple, si l estimaci del temps per trencar un esquema de xifratge s de mil anys, i s'utilitza per xifrar la targeta de crdit, segurament el sistema seria prou segur, ja que el temps necessari de desxifratge ser bastant ms llarg que la vida til de la informaci, que caduca desprs d'uns quants anys. Tpicament, la mida de clau necessitada s molt ms llarga per a algorismes de clau pblica que per a algorismes clau simtrica.

A ms a ms de la fortalesa algorsmica d'una parella de claus particular, s ha de tenir en compte la seguretat de la jerarquia de certificaci en desplegar sistemes clau pblica. Aquesta jerarquia respon de les identitats assignades a claus privades especfiques. Els certificats digitals de clau pblica normalment sn vlids per uns quants anys alhora, aix les claus privades associades s'han de conservar de manera segura a llarg termini. Quan una clau privada alta en la jerarquia es veu compromesa o s revelada accidentalment, tots els parell de claus per sota seu en la jerarquia s'han de suposar que estan compromesos i s han de regenerar. De vegades, els sistemes de criptografia de clau transitria es poden utilitzar per encarar aquests assumptes. En els sistemes de clau transitoria, les parelles de claus RSA s'assignen per intervals de tempes de curta durada, en comptes de assignar-se a individus, servidors, o organitzacions. Les claus privades en l'esquema transitori sn vlides noms per uns quants minuts abans que es destrueixin i es canvin per claus privades noves. En sistemes de clau transitria, no hi ha cap secret per protegir a llarg termini ni cap punt senzill de fallada de la jerarquia sencera de claus.

S han trobat febleses essencials en uns quants algorismes antics que prometien ser de clau asimtrica. L algorisme Merkle-Hellman  va resultar insegur quan es varen descobrir nous atacs.  ltimament, alguns atacs basats en mesures curoses de la quantitat exacta de temps que el maquinari tarda en xifrar el text clar s'han utilitzat per simplificar la recerca probabilstica de claus de desxifratge (vegeu atac per canal auxiliar). Aix, el mer s d'algoritmes de clau asimtrica no garanteix la seguretat; s una rea de recerca activa el descobrir i protegir-se contra atacs nous.

Una altra vulnerabilitat potencial en la seguretat al fer servir claus asimtriques s la possibilitat d'un atac de l home mitjancer, en el qual la comunicaci de claus pbliques s interceptada per un tercer i es modifica per proporcionar claus pbliques diferents en canvi. Tamb s'han d'interceptar missatges xifrats i respostes, desxifrar-les i tornar-les a xifrar per part de l'atacant que utilitza les claus pbliques correctes per a segments de comunicaci diferents (es a dir el segment que va des de l emissor fins al mitjancer i des del mitjancer fins al receptor) en tots els missatges per evitar cap sospita. Aquest atac pot semblar que sigui difcil d'implementar en la prctica, per no s impossible en utilitzar mitjans de comunicaci insegurs (xarxes p. ex. pbliques com les comunicacions d'Internet o sense cables). Un membre corrupte del personal del ISP de Alice o de Bob el podria trobar extraordinriament senzill. 

Un enfocament per evitar aquests atacs s l's d'una autoritat de certificaci, un tercer de confiana que s responsable de verificar la identitat d'un usuari del sistema i publicar un certificat digital, que s un bloc signat de dades que manifesten que aquesta clau pblica pertany a aquella persona, companyia o entitat. Aquest enfocament tamb t febleses. Per exemple, s'ha de confiar que l'autoritat de certificaci hagi comprovat prpiament la identitat del propietari de la clau i la correcci de la clau pblica quan publica un certificat, i s'ha donat d alta correctament als participants de la comunicaci abans que es pugui utilitzar. Un atacant que podria subvertir l'autoritat de certificaci a que publiqus un certificat per a una clau pblica falsa podria muntar un atac de l home mitjancer tan fcilment com si l'esquema de certificat no s'utilitzs pas. Malgrat els seus problemes, aquest enfocament es fa servir mpliament; els exemples inclouen el  SSL  i el seu successor, TLS, que s'utilitzen habitualment per proporcionar seguretat en navegadors web, per exemple, per enviar de manera segura detalls de targeta de crdit a una botiga en lnia. 

Cost computacional.
La majoria dels algorismes clau pblica sn relativament costosos computacionalment en comparaci amb molts algoritmes de clau simtrica d'aparent seguretat equivalent. Aix t implicacions importants per al seu s prctic. La majoria es fan servir en criptosistemes hbrids per raons de rendiment; en aquests criptosistemes, una clau secreta compartida ("clau de sessi") es genera per un participant i llavors aquesta clau de sessi molt ms breu s xifrada per la clau pblica de cada receptor. Cada receptor utilitza la clau privada corresponent per desxifrar la clau de sessi. Una vegada que totes les parts han obtingut la clau de sessi poden utilitzar un algoritme simtric molt ms rpid per xifrar i desxifrar missatges.

Associaci de claus pbliques amb identitats.
El vincle entre una clau pblica i el seu 'propietari' ha de ser correcte, sin l'algorisme pot funcionar perfectament i tot i aix ser totalment insegur en la prctica. Com gaireb tot en criptografia, els protocols utilitzats per establir i verificar aquest vincle tenen importancia crtica. La associaci entre una clau pblica i el seu propietari es fa habitualment amb protocols que implementen una infraestructura de clau pblica; aquests deixen la responsabilitat de verificar formalment la validesa de l'associaci a un tercer en el qual es confia, ja sigui en la forma d una autoritat de certificaci jerrquica (p. ex. X.509), un model de confiana local (p. ex. SPKI), o un esquema de web de confiana (p. ex., la costruida originalment a PGP i GPG i que fins a cer punt encara s utilitzable). Ms enll de la garanta criptogrfica dels protocols mateixos, la associaci entre la clau pblica i el seu propietari s en definitiva una qesti de judici subjectiu per part del tercer de confiana, dons la clau s una entitat matemtica, metre que el propietari i la connexi entre el propietari i la clau no ho sn.  Per aquest motiu, el formalisme de la infraestructura de clau pblica ha de subministrar una descripci explcita de la poltica que se segueix per fer aquest judici. Per exemple, el complex i mai completament implementat estndard X.509 permet que una autoritat de certificaci identifiqui la seva poltica per mitj d un identificador d objecte que funciona com un ndex en un catleg de politiques registrades.  Les poltiques poden existir per a diferents finalitats, des de l anonimat fins al secret militar.

Relaci amb els esdeveniments del mon real.
Una clau pblica ser coneguda per un conjunt gran i, en la prctica, desconegut d'usuaris. Tots els esdeveniments que exigeixen revocaci o substituci d'una clau pblica poden tardar molt temps a tenir ple efecte amb tots els que s'han d'informar (es a dir tots els usuaris que posseeixen aquella clau). Per aquesta ra, els sistemes que han de reaccionar davant d esdeveniments en temps real (p. ex. sistemes crtics de seguretat) no haurien d'utilitzar xifratge de clau pblica sin s prenent gran cura. Hi ha quatre assumptes d'inters: 

 Privilegi de revocaci clau .
La revocaci maliciosa (o errnia) d'algunes, o totes, de les claus del sistema possiblement, o si sn totes, certament, pot provocar una fallada total del sistema. Si les claus pbliques es poden revocar de forma individual, aquesta possibilita hi s. Ara b, hi ha enfocaments de disseny que poden reduir les oportunitats prctiques de qu aix passi. Per exemple, a travs de certificats, es pot crear el que s'anomena un "component director"; un director d'aquest tipus podria ser "Alice i Bob tenen Autoritat de Revocaci". Ara, noms Alice i Bob (en concret) poden revocar una clau, i ni Alice ni Bob poden revocar claus tots sols. Per, a partir d'aquest moment, per revocar una clau cal que tant Alice com Bob estiguin disponibles, i aix crea un problema de disponibilitat. En termes concrets, desde el punt de vista de la seguretat, ara hi ha un punt de fallada singular en el sistema de revocaci de claus pbliques. Un atac amb xit del tipus Denegaci de Servei contra Alice o Bob (o tots dos) bloquejar qualsevol sollicitud de revocaci. De fet, qualsevol partici de la autoritat entre Alice i Bob tindr aquest efecte, independentment de com es dugui a terme.

Com que el director que t autoritat per revocar claus s concentra un poder molt important, els mecanismes que es fan servir per controlar-lo han de trobar un equilibri entre involucrar tants participants com sigui possible (per guardar-se'n d'atacs maliciosos d'aquest tipus) i al mateix temps involucrar tan pocs participants com sigui possible (per garantir que una clau es pot revocar sense un retard perills). Els certificats de clau pblica que tenen una data de caducitat no sn satisfactoris en el sentit de qu la data de caducitat pot no correspondre's amb la necessitat de revocaci del mn real, per pel cap baix, aquests certificats no necessiten ser resseguits al llarg de tot el sistema ni tampoc que tots els usuaris estiguin en contacte constant amb el sistema a tothora.

Distribuci d'una nova clau.
Un cop s'ha revocat una clau, o quan s'afegeix un nou usuari al sistema, s'ha de distribuir una nova clau d'alguna forma predeterminada. 

Suposant que la clau de la Carol ha estat revocada (per exemple automticament un cop ha depassat la data de caducitat, o abans, degut a un problema amb la clau privada de la Carol). Fins que no s'ha distribut una nova clau, la Carol est de forma efectiva fora de contacte. Ning podr enviar-li missatges sense violar el protocols del sistema (per exemple, sense una clau pblica vlida ning pot enviar-li un missatge xifrat), i pel mateix motiu els missatges que ella envia no poden ser signats. O, en altres paraules, la "part del sistema" controlada per la Carol essencialment no esta disponible. En aquests tipus de sistemes els requeriments de seguretat tenen un nivell superior que els requeriments de disponibilitat.
  
Es pot deixar el poder de crear (i certificar) claus aix com el del de revocar-les en mans de cada usuari, el PGP original aix ho feia, per aix obre problemes d'operaci i enteniment de l'usuari. Per motius de seguretat, aquest enfocament t considerables dificultats; si ms no alguns usuaris es despistaran, confondran o estaran inactius. Per una banda, un missatge revocant un certificat de clau pblica s'hauria d'escampar tan rpid com sigui possible, mentre que per altra banda, parts del sistema poden quedar inoperatives fins que es pugui installar una nova clau. La finestra te temps es pot reduir a zero de forma obvia a base de lliurar sempre una nova clau juntament amb el certificat que revoca la vella, per aix requereix la collaboraci entre les dues autoritats, la que revoca claus i la que genera les noves. 
  
s ms provable una fallada ample del sistema si el director que emet claus falla a base de emetre claus inadequades. Aquest s un exemple de exclusi mtua com; un determinat disseny pot fer que la fiabilitat d'un sistema sigui alta, per noms al preu de qu la disponibilitat del sistema sigui baixa, i viceversa.

Difusi de la revocaci.
La notificaci del certificat de revocaci d una clau s ha de difondre a tots quells que potencialment podria tenir-lo tant rpid com sigui possible.

Hi ha dos medis per difondre informaci (per exemple en aquest cas la revocaci d una clau) en un sistema distribut: o b la informaci s envia cap als usuaris finals a partir d un punt central (o d uns punts centrals). El que es diu empnyer la informaci. O b s obliga als usuaris a preguntar als punts centrals lo que es diu estirar la informaci. 

Enviar la informaci s la soluci ms senzilla d enviar un missatge a tots els participants. Per, no hi ha forma de saber que tots els participants de fet rebran el missatge, i si el nombre de participants s gran i algunes de les seves distncies fsiques o de xarxa tamb sn grans, la probabilitat d un xit complet (lo que idealment es demana a un sistema de seguretat) ser ms aviat baixa. En un determinat estat d actualitzaci, el sistema s espacialment vulnerable al atacs de denegaci de servei segut a que la seguretat s ha trencat i la finestra de vulnerabilitat continuar existint durant tot el temps que passi mentre alguns usuaris no hagin aconseguit prendre la paraula. En altres paraules, enviar missatges de revocaci de certificats no s ni fcil d assegurar ni gaire fiable.

La alternativa a enviar informaci a tothom s obligar a que tothom pregunti. En l extrem, tots els certificats contenen totes les claus que cal per verificar que la clau pblica d inters (es a dir, la que pertany a l usuari al que es vol enviar un missatge o del que es vol comprovar la signatura) encara s vlida. En aquest cas, com a mnim es bloquejar algun s del sistema si l'usuari no pot accedir al servei de verificaci (es a dir un dels sistemes que poden establit la validesa actual de la clau d'un altre usuari). Altre cop, aquesta mena de sistema es pot fer tan fiable com els vulgui, al preu de rebaixar la seguretat (com ms servidors s'ha de comprovar per la possibilitat d'una revocaci de la clau, ms llarga ser la finestra de vulnerabilitat).

Un altre possiblitat s fer servir un servei de verificaci d'alguna forma menys fiable per ms segur, per incloure-hi una data de caducitat a cada una de les fonts de verificaci. Quant ha de durar aquest perode ha de ser una decisi que incorpori l'equilibri entre disponibilitat i seguretat que s'ha d'haver decidit per endavant, en el moment del disseny del sistema.

Recuperaci desprs d'haver-se filtrat una clau.
Suposant que el director autoritzat a revocar una clau ha decidit que un clau determinada s'ha de revocar. En molts cassos aix passa desprs del fet, per exemple, de qu esdev conegut que en algun moment del passat ha passat quelcom que ha posat en perill la clau privada. Es denota per T el temps en el que es decideix que aix ha passat.

Aix t dues implicacions. Els missatges xifrats amb la clau pblica corresponent (ara o en el passat) ja no es pot suposar que siguin secrets. Segon, les signatures fetes amb la ja no fiable clau privada desprs del temps T, ja no es pot suposar que siguin autntics sense informaci addicional sobre qui, on, quan, etc des del fet que han dut la signatura digital. Aix no sempre estar disponible, i per tant totes aquestes signatures digitals seran menys que crebles.   

La prdua del secret i/o autenticitat, fins i tot per un nic usuari, t implicacions d'abast de tot el sistema, i per tant s'ha d'establir una estratgia per la seva recuperaci. Aquesta estratgia ha de determinar qui t autoritat i sota quines condicions per revocar un certificat de clau pblica, com divulgar la revocaci, per tamb, idealment, com tractar amb els missatges signats amb la clau des del temps T (que en rares ocasions es coneixer amb precisi). Als missatges enviats a quest usuari (que per ser desxifrats necessiten la corresponent clau privada, ara filtrada) s'han de considerar tamb filtrats, no importa quant varen ser enviats.

Aquest tipus de procediment de recuperaci pot ser fora complex, i mentre es du a terme el sistema possiblement ser vulnerable en front a atacs de tipus denegaci de servei entre altres coses.

Exemples.
Els exemples de tcniques de clau asimtrica ben considerades
per a diversos propsits inclouen:
Diffie-Hellman protocol d'intercanvi de claus;
DSS (Estndard de signatura digital), que incorpora l'algorisme de signatura digital;
ElGamal;
Diverses tcniques de criptografia amb corbes elptiques;
Diverses tcniques establiment de claus autentificat per Password;
criptosistema de Paillier;
RSA algorisme de xifratge (PKCS#1);
criptosistema de Cramer-Shoup;

Exemples de algorismes de clau asimtrica notables tot i que insegurs inclouen:
Merkle-Hellman els algorismes de la 'motxilla';

Exemples de protocols que fan servir algorismes de clau asimtrica inclouen:
GPG, una implementaci de OpenPGP;
IKE;
PGP ;
ZRTP, un protocol segur de veu sobre IP;
Secure Socket Layer, actualment implementat com un estndard IETF TLS;
SILC;
ssh;

Notes.


 Referncies .
;
;
;
;

Vegeu tamb.

 Key-agreement protocol;
 GNU Privacy Guard;
 Identity based encryption (IBE);
 PGP word list;
 Pretty Good Privacy;
 Public key fingerprint;
 Public key infrastructure (PKI);
 Criptografia quntica;
 Secure Shell ;
 Secure Sockets Layer;


Enllaos externs.
 An account of how GCHQ kept their invention of PKE secret until 1997;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335825" title="Feng Tianwei" nonfiltered="910" processed="908" dbindex="130914">





Feng Tianwei (xins:    ; pinyin: Fng Ti nw i) (nascuda el 31 d'agost de 1986) s una jugadora de tennis de taula de Singapur que es classific entre la part superior en el seu esport. Va comenar a entrenar en la Repblica i comen la seva carrera internacional en el tennis de taula competitiu l'abril de 2007. Es convertir en un ciutadana de Singapur el gener de 2008.

A partir de l'agost de 2008 Feng es va classificar novena al mn.

Feng est representant Singapur per tercera vegada en els Jocs Olmpics d'estiu de 2008 a Pequn. Al 15 d'agost, l'equip de Singapur comprs de Feng i les seves companyes Li Jiawei i Wang Yuegu derrotava Corea del Sud 3-2 a les semifinals. Tanmateix a les finals, l'equip va perdre contra la Xina i obtingu una medalla de plata, que fou la primera vegada que Singapur guany una medalla Olmpica des de la independncia del 1965. La medalla vindr 48 anys desprs que Tan Howe Liang guanys una medalla d'argent en halteroflia a als Jocs Olmpics d'estiu 1960.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335828" title="Josep Xirau i Palau" nonfiltered="911" processed="909" dbindex="130915">
Josep Xirau i Palau (Figueres, Alt Empord, 1893 - Vilafranca del Peneds, 1982) fou un advocat catal, germ d'Antoni Xirau i Palau i de Joaquim Xirau i Palau. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, i desprs de completar estudis a Sussa, Alemanya i Itlia, fou catedrtic de dret processal a les Universitats de Mrcia i Sevilla, fins que el 1925 fou nomenat catedrtic a la Universitat de Barcelona. Tamb collabor al diari L'Opini, tot i que es decant finalment cap el socialisme.

Fou fundador el 1923 de la Uni Socialista de Catalunya amb Rafael Campalans i Puig i Manuel Serra Moret, per aquest partit fou escollit diputat per Barcelona provncia a les eleccions generals espanyoles de 1931. Fou membre de la Comissi Poltica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Del 1937 al 1938 fou director de l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya.  

 Obres .
 El concepto de la donacin (1917);
 Eugenio Huber: su vida y su obra (1923);
 Le condizioni del processo civile in Spagna (1925) ;
 La funzione giurisdizionale e l'equit (1927);

 Referncies .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335831" title="Li Jiawei" nonfiltered="912" processed="910" dbindex="130916">




Li Jiawei (xins:    ; pinyin: L  Ji w i) (n. 9 d'agost de 1981) s una jugadora de tennis de taula de Singapur que es classific entre la part superior en el seu esport. 

Com a intrpret d'individuals, a partir d'agost de 2008 Li es classific sisena en el mn. La seva puntuaci ms alta des del desembre del 2005 que qued tercera.

Li, que va acabar en quart lloc als Jocs Olmpics d'estiu de 2004 a Atenes, est representant Singapur per tercera vegada en els Jocs Olmpics d'estiu de 2008 a Pequn. Al 15 d'agost, l'equip de Singapur comprs de Li i les seves companyes Feng Tianwei i Wang Yuegu van derrotar Corea del Sud 3-2 a les semifinals. Tanmateix a la final el 17 d'agost, l'equip va perdr contra la Xina i obtingu la medalla de plata, la primera per Singapur des de la independncia el 1965. La medalla ve 48 anys desprs de Tan Howe Liang guanys una medalla d'argent en halteroflia els Jocs Olmpics d'estiu 1960 a Roma.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335833" title="Ramon Nogus i Biset" nonfiltered="913" processed="911" dbindex="130917">
Ramon Nogus i Biset (Mra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1891 - Barcelona, 1963) fou un advocat i poltic catal. Pertanyia a una famlia de mitjans propietaris. Es llicenci en dret a la Universitat de Saragossa. Desprs torn a Barcelona, on collabor als diaris El Poble Catal i La Lucha i es vincul a la Solidaritat Catalana fins que l'abandon per a fundar el Partit Republic Catal. El 1916 fou processat per les autoritats militars arran d'un discurs a Gandesa (1916) i s'exili a Frana. 

Quan va tornar, fou elegit diputat per la provncia de Tarragona pel Partit Republic Democrtic Federal. En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola, fou nomenat president de la diputaci provincial de Tarragona i fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 per l'Extrema Esquerra Radical Socialista, vinculada al grup parlamentari d'ERC. La seva amistat amb Marcell Domingo i Sanjun el va dur el 1932 a trencar amb ERC i a ingressar al Partit Republic Radical Socialista Catal, per el 1936 l'abandon per a tornar a ERC. Fou novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936 (aquestes en el Front d'Esquerres). Durant la guerra civil espanyola fou vicepresident de les Corts Espanyoles. El 1939, un cop acabada la guerra, s'exili a Frana, i fou president de les Corts Republicanes a l'exili. El 1955 va tornar a Barcelona i treball com a advocat.

 Enllaos externs .
 ;
 Josep Snchez Cervell Ramon Nogus i Biset. De la presidncia de la Diputaci republicana a la de les Corts a l exili Arola Editors, 2004;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335835" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Persecuci individual femenina" nonfiltered="914" processed="912" dbindex="130918">

La cursa de persecuci individual masculina dels Jocs Olmpics de Pequn es va disputar el 17 d'agost de 2008 al veldrom de Laoshan. 

Medallistes.


Ronda preliminar.
Les tretze ciclistes es reparteixen en 6 sries de dos i una en qu corre una sola ciclista. Cada ciclista comena en costats oposats de la pista. L'objectiu s agafar l'altre ciclista, o en el seu defecte aconseguir el millor temps a l'hora de fer els 3.000 metres que s'han de recrrer. No importa qui guanyi en aquesta fase, sols es determinen els 8 millors temps, que sn els que classifiquen per a la segent fase.

Per consultar l'ordre de sortida  i els resultats 

Q = Classificada



 Ronda final .
A la ronda final els vuit primers classificats de les preliminars s'enfronten entre ells seguint el segent ordre: 1r contra 8, 2n contra 7, 3r contra 6 i 4t contra 5, per aconseguir el passi a les semifinals. A les semifinals, el guanyador de cada enfrontament passava a lluitar per una medalla; el dos ms rpids corrien per l'or i argent, mentre que els dos guanyadors ms lents s'enfrontaven entre ells pel bronze.

DNF=No finalitza

 Semifinals .



 Enfrontament pel bronze.



Enfrontament per l'or.


Notes. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335836" title="NMBS/SNCB" nonfiltered="915" processed="913" dbindex="130919">
La NMBS (Nationale Maatschappij der Belgische Spoorwegen, en neerlands) o SNCB (Socit Nationale des Chemins de fer Belges en francs) s la companyia nacional de transport ferroviari de Blgica.

La societat fou creada el 1926 per l'estat belga en voler integrar totes les companyies privades i les lnies de l'estat de Blgica. En cerca de diners al trenc d'alba de la gran crisi econmica del 1929, l'estat va privatitzar-la al 1927. Desprs de la segona guerra mundial, l'estat belga va tornar a comprar totes les accions i al 1958 totes les lnies van ser nacionals.

Des de 1991, va esdevenir una societat pblica autnoma, el que va reduir la dependncia de la poltica i que hauria de facilitar una gesti ms impresarial. 

La reglamentaci europea va imposar d'escindir l estructura nica que fins aleshores va ser a un dels millors serveis ferroviaris integrats en dues parts: un gestor de la infraestructura Infrabel i un organitzador de transport ferroviari NMBS o SNCB. Sota la pressi dels sindicats i de certs poltics que van voler evitar el desastre de la privatitzaci de British Rail i de RailTrack al Regne Unit van crear un holding que coordina les dues parts: NMBS-Holding o Holding SNCB. Aquests tres formen el Grup NMBS.

Al 2006 el grup NMBS ocupava uns 37.865 persones i s doncs un dels empresaris ms llargs de Blgica. La xarxa comptava 3536 quilometres de lnies, dels quals 2701 km electrificats i 314 km d'alta velocitat. 

Al 2007, va transportar 206,5 milions de persones un augmentaci important en comparaci amb els186,6 milions de 2005. Al 2012, preveu 240 millions de viatjants.

Sucursals.
 Inter Ferry Boat (IFB): Transport intermodal;
 Tuc Rail: Serveis de enginyeria d'infraestructures ferroviries;
 Transurb Technirail: Serveis de enginyeria de transport;
 Railtour: Turisme;
 Publifer: Publicitat;
Participacions.
 Eurostar Group: les lnies d'alta velocitat Brusselles-Londres i Pars-Londres;
 Thalys International: les lnies d'alta velocitat Pars-Brusselles-Amsterdam i Pars-Brusselles-Lieja-Colnia.
 BeNe Rail International (empresa conjunta amb la societat ferroviria neerlandesa NS);

Enllaos externs.
Web oficial (en neerlands, francs, alemany i angls);
Referncia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335837" title="Chong Wei Lee" nonfiltered="916" processed="914" dbindex="130920">




Chong Wei Lee (xins simplificat:    ) (n. el 21 d'octubre de 1982) s un jugador de bdminton professional de Malisia. Naixia a Parit Buntar, Perak i ms tard pass a Bukit Mertajam, Penang. Va rebre la seva primera educaci en Escola Primria Jit Sin (B) i continu el seu ensenyament secundari a Sekolah Menengah Kebangsaan Berapit. Se l'admet a Escola Bukit Jalil Sports per llavors omplir la seva Forma 4 i Forma 5 d'estudis.

s en una relaci amb Wong Mew Choo, el primer jugador olmpic de bdminton de Malisia.

El 17 d'agost del 2008 guany una medalla de plata als Jocs Olmpics d'estiu 2008.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335841" title="Jess Espaa Cobo" nonfiltered="917" processed="915" dbindex="130921">






Jess Espaa Cobo (Valdemoro, 21 d'agost de 1978) s un atleta madrileny especialitzat en els 3000 i 5000 metres llisos.


Achievements.


Marques personals.

1.500 metres - 3:36.53 min (2002);
2.000 metres - 5:05.34 min (2002);
3.000 metres - 7:38.26 min (2006);
5.000 metres - 13:15.44 min (2005);
10.000 metres - 29:03.20 min (2000);

 Enllaos externs .
Perfil de l'atleta al web dels Jocs Olmpics del 2008;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335843" title="Josep Estadella i Arn" nonfiltered="918" processed="916" dbindex="130922">
Josep Estadella i Arn (* Lleida, 13 de maig de 1880 -   Lleida, 6 de desembre de 1951) fou un metge, poeta i poltic catal. Inicialment milit en el catalanisme, i fou tinent d'alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i conseller de la secci de beneficncia i sanitat de la Mancomunitat de Catalunya. Desprs, per, va militar en el Partit Republic Radical, partit amb el que fou escollit diputat per la provncia de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1931. 

Durant els governs d'Alejandro Lerroux i Ricardo Samper e Ibez fou nomenat ministre de treball i previsi social del 16 de desembre de 1933 a 4 d'octubre de 1934. El 1935 abandon el partit i quan esclat la guerra civil espanyola es va exiliar a Carcassona i desprs a Andorra.

 Obres .
 Campnules (1923);
 Clarors (1925);
 Floralesques (1928);
 L'argall (1931);
 Arquimesa (1936) ;
 Corrandes i madrigals (1946) ;

 Enllaos externs .
 Biografia i poemes de Josep Estadella;
 Fotografia;



 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335848" title="Tnu Endrekson" nonfiltered="919" processed="917" dbindex="130923">








Tnu Endrekson (n. l'11 de juny de 1979, a Partu, RSS d'Estnia) s un remer estoni. Va quedar quart juntament amb Leonid Gulov als Jocs Olmpics d'estiu 2004 a Atenes. Endrekson guany una medalla de plata el Jocs Olmpics d'estiu 2008 a Pequn en la categoria de rems doble amb Jri Jaanson. s un membre del club de rem "SK Prnu" situat a Prnu.

 Jocs Olmpics .

La seva primera aparici en els Jocs Olmpics era a Atenes 2004, on competia en la categoria de rems doble amb Leonid Gulov. Ocupaven la sisena posici per als primers 1500 metres, per amb els 500 metres finals aconseguiren tancar a la quarta posici. Finalment perdien la medalla de bronze que se la emportaren els italians Rossano Galtarossa i a Alessio Sartori per 2,37 segons.

A Beijing 2008 Endrekson tamb competia en la categoria de rems doble per amb la l'arribada de Jri Jaanson com a parella van aconseguir quedar tercers davant del duo britnic Matthew Wells i Stephen Rowbotham.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335850" title="Josep Oriol Anguera de Sojo" nonfiltered="920" processed="918" dbindex="130924">
Josep Oriol Anguera de Sojo (* Barcelona, 1879 -   Barcelona, 1956 ) fou un advocat i poltic catal. Especialista en dret cannic, milit al Partit Catalanista Republic. En proclarmar-se la Segona Repblica Espanyola ocup el palau de justcia de Barcelona, i fou nomenat president de l'audincia territorial de Catalunya. Va ser escollit de forma provisional Governador civil de Barcelona en substituci de Carlos Espl Rizo, per va dimitir el 1932 a causa de la seva disconformitat amb la poltica d'ERC i per pressions de CNT i FAI. Va ocupar en 1933 el crrec de Fiscal General de la Repblica contra els sublevats de Sanjurjo de 1932.
 
Es va afiliar a la CEDA i no va ser mai escollit diputat a Corts, encara que ocuparia entre el 4 d'octubre de 1934 i el 3 d'abril de 1935, la cartera de Treball, Sanitat i Previsi Social en el govern que va presidir Alejandro Lerroux. El 1935 deix la poltica en disconformitat amb l'indult als implicats a la Revolta d'Astries de 1934 i torn a exercir d'advocat.

 Obres .
 El dret catal a l'illa de Sardenya (1914) per encrrec del Collegi d'Advocats de Barcelona;

 Enllaos externs .
 Biografia;



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335856" title="Albert de Quintana i de Len" nonfiltered="921" processed="919" dbindex="130925">
Albert de Quintana i de Len (Torroella de Montgr, Baix Empord, 1890 - Madrid, 1932) fou un advocat i poltic republic, nt d'Albert de Quintana i Combis i cos d'Albert de Quintana i Vergs, tamb poltics, aquest darrer vinculat a la CEDA. Llicenciat en dret, comen a treballar de passat de Pere Coromines i Montanya, qui el va convncer per afiliar-se a la UFNR i collabor al seu rgan, El Poble Catal, tot i que el 1912 don suport puntualment al reformisme de Melquades lvarez. Desprs s'afili al Partit Republic Catal, i amb aquest partit fou escollit diputat provincial per Girona el 1918 i el 1921. 

En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola, fou nomenat governador civil de Girona. Tamb particip en la Conferncia d'Esquerres i en la fundaci d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el que fou escollit diputat per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1931. Va morir poc desprs a Madrid.

 Enllaos externs .
 Biografia  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335858" title="Supercopa estoniana de futbol" nonfiltered="922" processed="920" dbindex="130926">
La Supercopa estoniana de futbol (en estoni: Eesti Superkarikas) s una competici futbolstica d'Estnia on cada any s'enfrenten els guanyadors de Copa i Lliga des de 1997. L'actual campi s el JK Narva Trans.

 Palmars .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335859" title="Jri Jaanson" nonfiltered="923" processed="921" dbindex="130927">











Jri Jaanson (14 d'octubre de 1965) Tartu, URSS, s un remer estoni. Ha guanyat dues medalles en els Jocs Olmpics i cinc medalles en els mundials de rem. Jaanson pertany al club de rem de Prnu, el SK Prnu, on la seva esposa Tatjana que va ser tamb remera s avui entrenadora.

 Carrera esportiva .

Jaanson va guanyar la seva primera medalla el 1989 durant el campionat del mn de Blend, on va aconseguir el bronze en scull individual, l'or va ser per a l'alemany Thomas Lange. Un any desprs es va proclamar campi del mn en aquesta mateixa disciplina a Tasmnia. En 1995 va aconseguir la medalla d'or a Tampere.

En els segents anys Jaanson no va poder obtenir els xits anteriors, noms el 2004 als 38 anys va tornar als primers llocs aconseguint l'or a la Copa del Mn de Rem a Poznan i sobretot la plata en les olimpades d'Atenes darrere del noruec Olaf Tufte. Va ser la primera medalla en les cinc olimpades que havia disputat.

En 2005 Jaanson competeix en quatre sculls amb el que es proclama guanyador a la Copa del Mn de Rem a Eton i Lucerna. La medalla de bronze va ser aconseguida aquell mateix any en el campionat del mn de rem a Gifu. El mateix metall que va conquerir en el campionat del mn de 2007 a Munic, aquesta vegada en la modalitat de doble scull, al costat del seu compatriota Tnu Endrekson. Els dos aconseguirien el primer lloc a les copes del mn de Amsterdam i Lucerna.

Durant l'any 2008 el duo va continuar vigent i en les olimpades de Pequn va aconseguir la medalla de plata, quedant per darrere dels australians David Crawshay i Scott Brennan. Amb 42 anys aquesta era la seva sisena participaci en uns jocs olmpics.

Jaanson ha estat elegit tres vegades esportista de l'any a Estnia, en els anys 1990, 1995 i 2004. El 2007 Jaanson i Endrekson van ser l'equip de l'any a Estnia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335863" title="Milorad ?avi?" nonfiltered="924" processed="922" dbindex="130928">














Milorad  avi  (serbi:               ; nascut el 31 de maig de 1984 a Anaheim, Califrnia) s un nedador. Milorad  avi  particip durant als Jocs Olmpics d'estiu 2000 a Sydney, Austrlia, on representava FR Iugoslvia en els 50 m. lliures.

Representant Srbia als Campionats de SC Europeus a Dubln, 2003, guany la medalla d'or en papallona de 100 m i posava un rcord mundial nou. Tamb guanyava una medalla de plata en 50 m. lliures. El 6 de desembre, de 2006,  avi  va defensar el seu campionat europeu en la papallona de 100 m a Hlsinki, acabant a 50.63 segons. El 14 de desembre de 2007,  avi  va guanyar el campionat europeu una altra vegada en la papallona de 100 m a Debrecen, acabant a 50.53 segons.

El 2008,  avi  guany el campionat europeu en la papallona de 50 m, a Eindhoven (Pasos Baixos) - un resultat que breument la Federaci de Nataci europea (LEN) va rebutjar per portar una samarreta a la cerimnia de medalles que lectura posava "Kosovo s Srbia." En breu desprs, la desqualificaci s'alava.

 avi  est representant Srbia als Jocs Olmpics d'estiu 2008 a Pequn, Repblica Popular de la Xina en dos competicions de nataci.

Tot i que es classific pel 100 m. lliures,  avi  es va retirar a la semifinal per preparar-se per la papallona de metre de 100 m..

El 14 d'agost de 2008 als Jocs Olmpics d'estiu 2008,  avi  trenc el Rcord Olmpic de papallona de 100 m. durant el preliminar , acabant davant Michael Phelps i tamb enregistrat el temps ms rpid en les semifinals.  avi  va quedar en segon lloc ja que Phelps va arribar a la meta 1/100 de segon ms abans, que era tamb la primera medalla per Srbia. Era la setena medalla d'or de Phelps dels Jocs.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335866" title="Kanatbek Begaliev" nonfiltered="925" processed="923" dbindex="130929">




Kanatbek Begaliev (nascut 14 de febrer de 1984 a Talas, RSS del Kirguizistan) s un lluitador Kirguizistans que guany la medalla de plata en la categoria grecoromana de 66 kg als Jocs Olmpics d'estiu 2008 a Pequn.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335868" title="Filip Ude" nonfiltered="926" processed="924" dbindex="130930">




Filip Ude (akovec, 3. de juny 1983 - ) s un gimnasta croat. El 9 d'agost de 2008 es classific en 3r lloc per a la final Olmpica masculina als Jocs Olmpics d'estiu 2008, i 17 d'agost va guanyar una medalla de plata a les finals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335870" title="Warsangeli" nonfiltered="927" processed="925" dbindex="130931">
Els warsangeli (tamb warsengeli o warsingeli) sn els membres d'un clan somali, descendents de Mohamoud Harti, i per tant del grup harti de clans, que es un subgrup de la gran confederaci dels darod. Warsangeli vol dir "el que porta bones noticies".

El warsangeli habiten el Maakhir, part de Sanaag, Sool, Hay-laan i el nord-oest de la regi de Bari, i tamb al sud (Bay, Bakool i Jubbada Hoose). Van formar un important soldanat (vegeu Sultanat de Warsangeli).

Subclans.

Aadan Siciid;
Abdi Naleye;
Adan Yaqub;
Axmed Dhegawayn;
Bah Habar Cismaan;
Bah Habar Xasan;
Bah Idoor o Bihidor (Gerad Abdale);
Bah Ogayslabe (Gerad Abdale);
Reer Gerad (Gerad Abdale);
Axmed Dhegawayn (Gerad Abdale);
Faarax Ali (Gerad Abdale);
Reer Faatax (Gerad Abdale);
Reer Yuusuf (Gerad Abdale);
Raage Ali (Gerad Abdale);
Cigale Ali (Gerad Abdale);
Caamir Ali (Gerad Abdale);
Cabdi Ali (Gerad Abdale);
Bah Yabare;
Bihna Guuleed;
Caamir Yuusuf;
Cawramale;
Ciise Ali;
Cismaan Yusuf;
Colmarabe;
Dubeys ;
Garaad cumar;
Garad Liban (Tuure);
Garwayne;
Gerad Maxamud;
Gobyawuud;
Habar Ahmed;
Hinjiye;
Idamoge;
Jibriil Siciid;
Muxumud;
Ogayslabe ;
Reer cumar;
Reer Mohamed;
Reer Saalax;
Reer Xaaji;
Reer Yaasuf;
Riighaye;
Siciid Ciise;
Siciid Naleye;
Waqadsiinye;
Warlabe;
Xusein Ciise;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335879" title="Sultanat de Majeerteen" nonfiltered="928" processed="926" dbindex="130932">

El sultanat de Majeerteen (tamb Majertin o Majirtin, en itali Migurtinia o Mijurtini) fou un estat format pel clan somali dels majeerteen vers el segle XVI (clan dirigit per una burgesia rab comerciant barrejada amb membres de les famlies de caps nadius somalis) i que va assolir importncia a la meitat del segle XIX amb el boqor Cismaan III Maxamuud o Uthman III ben Mahmud (1860-1927) que va rebre subsidis britnics per protegir als vaixells europeus que eren atacats de vegades a les costes Somalis, i afavorir el comer. Aquest semi vassallatge va mantenir el sultanat de fet independent.

Els majeerteen van reconixer nominalment la sobirania portuguesa la presencia dels quals a la zona fou merament testimonial i si be el sold fou considerat vassall del rei de Portugal mai van arribar a establir guarnici i es va limitar a algun contacte comercial; al segle XVII va reconeixer la sobirania dels sultans iarebites d'Oman i Mascat. Vers la meitat del segle XVIII va reconixer als sultans Al-Busaid d'Oman i Mascat i desprs de Zanzbar i Oman. 

El boqor Ismaan Mahamuud es va enfrontar a la meitat del segle XIX (vers 1855) amb el seu cos Yuusuf Ali Keenadiid en una guerra civil que va durar cinc anys, fins que el boqor va poder derrotar el seu parent al que va enviar exiliat a Arbia (a Aden); per va retornar desprs del 1870 amb un contingent de 36 guerrers hadhramis i un grup de fidels, va construir secretament un forti on va depositar armes, i amb tot aix sobtadament va atacar i derrotar els clans locals dels hawiye i es va crear el sultanat majeerteen d'Hobyo.

El  1887 el sult de Majeerteen va piratejar un vaixell francs que anava cap a Indoxina, del que agafar gran quantitat d'or; l'afer es va solucionar amb la mediaci del itali Pietro Antonelli. 

El 1888 Majeerteen es va enfrontar amb el sultanat d'Hobyo pel Nugaal.

Poc desprs el Majeerteen fou posat sota protectorat itali el 7 d'abril de 1889. El sult de Zanzbar va quedar sota protectorat britnic el 1890 (el Regne Unit va haver de renunciar a l'illa Helgoland en favor d'Alemanya i als seus drets a Madagascar en favor de Frana) i la seva sobirania sobre les zones costeres fou limitada per Gran Bretanya: les zones del sult a la costa de Somlia, frica Oriental (Kenya) i Tanganika van quedar repartides entre les potencies colonials: Itlia, Gran Bretanya i Alemanya. Itlia i Gran Bretanya van optar per pagar un arrendament al sult mentre que Alemanya va preferir comprar els seus drets. El 1891 els drets del sult de Zanzbar van passar a ser exercits per Itlia a canvi d'un arrendament i el 1892 el sult va acceptar fer efectiu el protectorat itali pero els italians no van entrar al pas fins el maig de 1893. 
El 5 de maig de 1894 un tractat italo-britnic va definir el sultanat de Majeerteen com el territori a l'est del meridi 49 deixant en territori britnic Taleex i Baran. Finalment el Sult va ratificar formalment el protectorat itali per un tractat signat el 7 d'abril de 1895. El tractat deixaven completa llibertat al sult en els afers interns i s'establia un comissionat itali per defensar els interessos italians a la zona. Els Italians van anomenar el pas com a Migiurtinia.

El sultanat de Majertin abraava des Bender Ziada al Golf d'Aden al Cap Gabee o Ras Maber, al Oce ndic. Al oest s'estenien les possessions britniques (durant la primera part del segle XX dominades pel lder nacionalista islmic somali  anomenat pels britnics Mad Mullah o "Mullah el Boig". Al Sud quedaven els dominis del sult d'Obbia. El sult residia a Baargaal per el comissari itali va residir a Alula.

El 1895, durant la campanya italiana contra Abissnia que va acabar poc desprs a Adua (1896) Pietro Antonelli fou enviat pel general Baratieri al sult de Majeerteen, al que havia de prometre qualsevol cosa a canvi de rebre soldats per lluitar a Abissnia; Antonelli, que ja coneixia al sult per la seva mediaci del 1887, va fer les promeses, i va obtenir soldats; va agafar diversos petits vaixells i va portar aquestes forces fins a Assab i de all cap a Mekelle (on era comandant el general Arimondi) i cap a Adigrat, quarter general itali, on estava Baratieri; els soldats majeerteen foren enviats a la lluitar sense preparaci; alguns va reforar la guarnici de Amba Alage (del major Toselli) i es van enfrontar a les forces enemigues de Fitawrari Gebeyehu. 

El 1901 el sult de Majeerteen va estendre els seus dominis capturant dos poblets del Mudug que eren considerats possessions del sultanat d'Obbia. Les pressions italianes per la retirada, amb un viatge de Giulio Pestalozza, consol general d'Itlia a Aden, a la cort de Majeerteen a Baargaal, no va tenir cap resultat positiu.

El cap del moviment daraawiish, Mad Mullah, no tenia bones relacions amb el sult boqor Cismaan (bokor Osman Mahmud) de Majeerteen desprs del fracs del matrimoni projectat amb la seva filla Qaali, per el 1905 li va enviar un missatge demanant ajut; per els italians, pressionats pels britnics, van obligar al sult a no donar ni ajut ni refugi als dervixos. 
Mad Mullah per va demanar la ma de  la germana de  Islaan Aadan de la lnea Cumar Maxamuud dels  majeerteen, i s'hi  va casar i aquesta aliana li va permetre en part reconstruir les seves forces. Mad Mullah va rebre el 1905 el territori del Nugaal, a  la Somlia Italiana, nominalment dins el sultanat de Majeerteen, pero en fou expulsat el 1911 cap a la Somlia Britnica.  

La frontera fou corregida pel tractat de 1906 entre Pestalozza i Swaine, que posava Baran (Buraan) dins el territori del sultanat. 

Desprs del 1905 els italians van descobrir una carta en la que el boqor demanava el protectorat otom i estava comprant armes. Itlia va decidir deposar al sult i el vaixell Volta va bombardejar les ciutats de Bareeda i Bender Khassim o Bender Qasim (Boosaaso o Bosaso), destruint els petits arsenals del sult. El boqor va fugir al interior i els italians van entrar a Alula, Bender Khassim, Bareeda i  Muranyo. Durant un temps el boqor va tenir bones relacions amb els dervixos que es van acabar finalment pels atacs d'aquestos a terres del sult, i va retornar a l'obedincia als italians. El marc de 1910 es va signar la renovaci del tractat de protectorat, que ara fou ms rgid.

El desembre de 1910 el sultanat de Majeerteen  i el sultanat de Warsangeli van acordar resoldre amistosament les seves disputes i combatre al moviment daraawiish del Mad Mullah (acord de Bender Kasim o Bosaso). Majeerteen i Warsangeli ferien una ofensiva en com contra els dervixos, les forces del qual van perdre  la via d'aprovisionament d'armes des de la costa i es va retirar cap a la Somlia Britnica.

El 15 de desembre de 1923 va arribar a Somlia el governador itali Cesare Maria De Vecchi. L'abril de 1924 el comissionat a Alula, E. Coronaro, va rebre ordres de inspeccionar el territori del sult que podia ser objecte de invasi i va aprofitar l'expedici geolgica Stefanini-Puccioni. El 10 de juliol de 1925 Mussolini va donar llum verda per la supressi dels sultanats a Somlia.

Els tractats de protectorat amb Majeerteen i Hobyo  foren declarats abrogats. Per desarmar a les forces del sult calien prou forces italianes, de les que no es disposava, aix que De Vecchi va formar el cos de policia somali conegut com Corpo Zapti, fora colonial integrada per nadius i dirigida per oficials italians. Es va planejar bloquejar Majeerteen per mar, considerant que aix el desarmament es feria amb mnima resistncia.

L'octubre de  1924, E. Coronaro, el nou comissionat a Alula, va presentar a Boqor un ultimtum de desarmament i rendici. Abans d'expirar ja les topes colonials van entrar al sultanat desembarcant a Haafuun i  Alula; les forces del sult van presentar resistncia. Desprs d'un breu intent de negociaci, que no va reeixir,  la lluita es va reprendre.  El 7 d'octubre es van confiscar tots els vaixells mercants d'Alula i a Haafuun, i el general Arimondi  va bombardejar i destruir tots els vaixells. El 13 d'octubre Coronaro es va entrevistar amb el boqor a Baargaal i li va exigir la rendici per el 23 d'octubre el sult va rebutjar rendir-se i la guerra va agafar intensitat. Baargaal fou bombardejada i arrasada. Els italians van trobar forta resistncia arreu. El desembre la resistncia dirigida per Hersi Boqor, fill del sult, va ocupar Hurdia i Haafun expulsant als italians i tallant les seves comunicacions amb el cap Guardafui. El vaixell itali Bernica, en revenja, va bombardejar diversos punts de la costa. Desprs de forta lluita els italians van ocupar Ayl, que estava encara en mans del sult. Per la penetraci cap al interior requeria un esfor important i es van haver de demanar reforos des de Eritrea,  i fins quan van arribar, avanat el 1926, els italians no es van poder moure de la costa cap al interior; quan finalment van iniciar l'avan, foren rebutjats  a la vall de Dharoor.

El gener del 1927 els italians van iniciar una forta ofensiva i van ocupar Iskushuban. Hersi Boqor va contraatacar sense xit. Mentre la resistncia es desmoralitzava, els vaixells tornaven a bombardejar la costa. A l'octubre de 1927 es podia dir que els italians controlaven el sultanat, i el boqor va fugir al Ogaden, per les seves tropes foren delmades per una epidmia de clera i ja no es van poder reorganitzar.  El sult va fugir llavors al territori britnic on fou fet presoner i entregat als italians (novembre de 1927). La rendici formal es va fer a Hurdia poc desprs. El sult fou exiliat a Mogadiscio.

El 1991, amb l'enfonsament del rgim de Siad Barre a Somlia, el clan majeerteen dels Darod va proclamar la Repblica de Majeerteen, que el 1997 va establir estructures democrtiques, i el 1998 va esdevenir la Repblica de Puntland. 

 Llista de sultans .

Maxamuud IV (Mahmud IV)      ? - 1815                 ;
Cismaan II (Osman II)        1815 - 1842               ;
Yuusuf IV (Yusuf IV)            1842 - 1844               ;
Maxamuud V Yuusuf (Mahmud V ben Yusuf)  1844-1860               ;
Cismaan III Maxamuud (Osman III ben Mahmud)  1860-1927    ;

Vegeu tamb:.

Majeerteen, clan somali;
Repblica de Majeerteen, estat autoproclamat, embri de l'estat de Puntland;
Puntland, estat autoproclamat a Somlia, del clan majeerteen i ocupant aproximadament el territori de l'antic sultanat;

 Referncies .

Histria del clan majeerteen (angls);
Llista de sultans de Ben Cahoon a Worldstatesmen;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335881" title="Sultanat de Hobyo" nonfiltered="929" processed="927" dbindex="130933">
El sultanat d'Hobyo fou un estat format a la segona meitat del segle XIX en territori fins llavors en mans dels clans hawiye, sota una sobirania nominal del sult de Zanzbar. Se l'anomen tamb sultanat de Mudug per estar format essencialment per aquesta regi.

 Histria .

Hobya form part del sultanat de Qalafo (dinastia dels Ajuuraan) fins a comenament del segle XVII. El govern local estava en mans d'una burgesia rab comerciant barrejada amb persones rellevants dintre dels nadius somalis. Al segle XVII els clans hawiye van crear el sultanat d'Hiraab, governat per imans. Els omanites van exercir el protectorat als ports (per sense intervenci en els afers interns).

El 1858 la dinastia Al-Busaid d'Oman es va fraccionar en una branca africana (que va donar origen a la casa reial de Zanzbar) i un altra que va governar a Oman amb capital a Mascat. Els Al-Busaid usaven bandera llisa vermella (que va persistir a Zanzbar fins el 1963) i l's d'aquesta bandera es va estendre per tota la costa africana oriental, des Tadjurah a Moambic i les illes Comores.

Al sultanat de Majeerteen, situat al nord d'Hobyo, el sult (boqor)  Ismaan Mahamuud es va enfrontar en una guerra civil a la meitat del segle XIX (vers 1855)  amb el seu cos Yuusuf Ali Keenadiid; la lluita va durar  uns cinc anys fins que el boqor va poder derrotar el seu parent al que va enviar exiliat a Arbia (a Aden). Yusuf va retornar desprs del 1870 amb un contingent de 36 guerrers hadhramis i un grup de fidels i amb aquest ajut va fundar secretament un fort on va amagar armes, i sobtadament el 1878 va atacar i derrotar els clans hawiye que dominaven la zona, i es va crear el sultanat majeerteen d'Hobyo.

El sult d'Obbia va cedir en arrendament el 1883 un territori anomenat Benadir, al que no tenia prou drets, a una companyia comercial italiana. El 1888 el sult es va enfrontar amb el sultanat de Majeerteen per la possessi del Nugaal.

Els clans hawiye es van revoltar i el volien expulsar a Yusuf Ali cap al sultanat de Majeerteen del que era originari. El 1888 la companyia de Benadir va passar a l'estat itali, cosa que fou reconeguda per un tractat amb el sult que va quedar sota protectorat itali (desembre de 1888); el sult va signar el tractat perqu esperava  valer-se dels italians per consolidar la seva posici interna contra els hawiye rebels, externa contra el sultanat de Majeerteen (o sultanat majeerteen de Baargaal) i internacional contra les pretensions del sult de Zanzbar que reclamava les regions al nord de Warsheel. 

El 3 d'agost de 1889 la companyia de Benadir va deixar de operar i va quedar establerta la colonia de Benadir. L'11 d'abril de 1895 el tractar de protectorat fou ratificat i renovat. 

El 1901 el sult de Majeerteen va estendre els seus dominis capturant dos poblets del Mudug que eren considerats possessions d'Obbia. Les pressions italianes per la retirada, amb un viatge de Giulio Pestalozza, consol general d'Itlia a Aden,  a la cort de Majeerteen a Baargaal, no va tenir cap resultat positiu.

El 1900, 1902 i 1908, tractats entre Itlia i Abissnia van definir les fronteres comunes, pero foren interpretats de manera molt diferent per etiops i italians. 

Quan l'abril de 1903 el sult Yusuf Ali va prohibir desembarcar un contingent britnic que volia atacar al Mad Mullah per l'esquena, tal com li havien demanat els italians, fou deposat, i junt amb el seu fill Yusuf foren deportats a Assab (Eritrea) per el 1905 fou reposat pel tractat d'Ilig amb els daraawiish.

El 28 de setembre de 1911 va morir el sult Yuusuf Cali (o Yusuf ben Ali) i el va succeir el seu fill Ali ben Yusuf (Cali Yuusuf).

El 15 de desembre de 1923 va arribar a Somlia el governador itali Cesare Maria De Vecchi.  El 10 de juliol de 1925 Mussolini va donar llum verda per la supressi dels sultanats protegits a Somlia. Els tractats de protectorat amb Majeerteen i Hobyo  foren declarats abrogats. Per desarmar a les forces dels sultans calien prou forces italianes, de les que no es disposava, aix que De Vecchi va formar el cos de policia somali conegut com Corpo Zapti, fora colonial integrada per nadius i dirigida per oficials italians.

La invasi d'Hobyo es va iniciar a primers d'octubre de 1925 amb columnes de la policia (Corpo Zapti), i el sultanat va quedar dominat en un ms. El sult Ali es va rendir i fou portat presoner a Mogadiscio.  Per aviat el comissionat itali, Trivulzio, va informar de moviments armats a la zona fronterera; el 9 de novembre un dels caps militars del sult, Omar Samatar, va reconquerir El-Buur i la rebelli es va fer general i es va estendre a la poblaci civil. El-Dheere va caure en mans de Samatar; els italians van atacar Buur per foren rebutjats; el dia 15 de novembre es van retirar a Bud Bud i foren emboscats pel cam patint fortes  baixes. Un altre emboscada a les forces del tinent coronel Splerndorelli entre Bud Bud i  Buula Barde (en la que el oficial itali i altres oficials van morir) van portar la ms absoluta desmoralitzaci. El governador va demanar reforos que serien enviats des de Eritrea; la rebelli per va guanyar terreny a tot el pais. 

Mussolini va encarregar a De Becchi de romandre a Mogadiscio i la direcci militar seria assumida per un militar (el general cap de les forces enviades en refor des de Eritera) que seria directament responsable davant el cap d'estat major itali a Roma. Tocat en el seu amor propi, i abans de l'arribada dels reforos, De Vecchi va pensar en reinstallar al sult, cosa que va descartar ja que no solucionaria el problema, i desprs va comenar a comprar lleialtats amb diners; aquesta tctica va donar resultat. Les tropes italians finalment van poder recuperar El-Buur el 26 de desembre de 1925 i Samatar es va haver de retirar cap al Ogaden. El sultanat estava completament dominat al comenament del 1926.

Sultans .

Yuusuf Cali (Yusuf ben Ali)   1878-1911        ;
Cali Yuusuf (Ali ben Yusuf)   1911-1925;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335885" title="Entraygues-sur-Truyre" nonfiltered="930" processed="928" dbindex="130934">


Entraygues-sur-Truyre s un municipi del departament francs de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. En aquest poble conflueixen els rius Truyre i lt.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335887" title="Estanh" nonfiltered="931" processed="929" dbindex="130935">


Estanh (Estanh en occit, Estaing en Francs) s un municipi del departament francs de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. s un poble que est reconegut com un dels ms bonics de Frana i s el lloc d'origen de la famlia dels comtes d'Estanh, un dels descedents dels quals s Valery Giscard d'Estaing.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335888" title="Sant Cosme (Avairon)" nonfiltered="932" processed="930" dbindex="130936">


Sant Cosme (Sant Cosme en occit, Saint-Cme-d'Olt en francs) s un municipi del departament francs de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. s un poble que est reconegut com un dels ms bonics de Frana. La comuna es troba a la llista de Les Plus Beaux Villages de France
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335889" title="Senta Aulria" nonfiltered="933" processed="931" dbindex="130937">


Senta Aulria (Senta Aulria en occit, Sainte-Eulalie-d'Olt en francs) s un municipi del departament francs de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. La comuna es troba a la llista de Les Plus Beaux Villages de France. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335890" title="Conques" nonfiltered="934" processed="932" dbindex="130938">



Conques , Concas en occit, s un municipi del departament francs de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. Est catalogat com un dels pobles ms bonics de Frana i s el lloc on es pot trobar l'abadia de Santa Fe de Conques. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335891" title="Cant de Conques" nonfiltered="935" processed="933" dbindex="130939">
El Cant de Conques s un cant del departament francs de l'Avairon, al districte de Rodez. Compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Conques.

 Municipis .
Conques;
Grand-Vabre;
Noailhac;
Saint-Cyprien-sur-Dourdou;
Saint-Flix-de-Lunel;
Snergues;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335892" title="Cant d'Entraygues-sur-Truyre" nonfiltered="936" processed="934" dbindex="130940">
El Cant d'Entraygues-sur-Truyre s un cant francs del departament d'Avairon, situat al districte de Rodez. Compta amb 5 municipis i el cap cantonal s Entraygues-sur-Truyre.

Municipis.
Le Fel;
Entraygues-sur-Truyre;
Espeyrac;
Golinhac;
Saint-Hippolyte;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335893" title="Cant d'Estaing" nonfiltered="937" processed="935" dbindex="130941">
El Cant d'Estaing s un cant francs del departament d'Avairon, situat al districte de Rodez. Compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Estaing.

Municipis.
Campuac;
Coubisou;
Estaing;
Le Nayrac;
Sbrazac;
Villecomtal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335894" title="Cant de Saint-Geniez-d'Olt" nonfiltered="938" processed="936" dbindex="130942">
El Cant de Saint-Geniez-d'Olt s un cant francs del departament d'Avairon, situat al districte de Rodez. Compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Saint-Geniez-d'Olt.

Municipis.
Aurelle-Verlac;
Pierrefiche;
Pomayrols;
Prades-d'Aubrac;
Sainte-Eulalie-d'Olt;
Saint-Geniez-d'Olt;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335895" title="Cant d'Espalion" nonfiltered="939" processed="937" dbindex="130943">
El Cant d'Espalion s un cant francs del departament d'Avairon, situat al districte de Rodez. Compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Espalion.

Municipis.
Bessujouls ;
Castelnau-de-Mandailles;
Le Cayrol;
Espalion;
Lassouts;
Saint-Cme-d'Olt;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335896" title="Villefranche-de-Rouergue" nonfiltered="940" processed="938" dbindex="130944">


Villefranche-de-Rouergue s un municipi del departament francs de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. Com a sotsprefectura s cap del districte de Villefranche-de-Rouergue.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335897" title="Cant de Villefranche-de-Rouergue" nonfiltered="941" processed="939" dbindex="130945">
El Cant de Villefranche-de-Rouergue s un cant francs del departament de l'Avairon, situat al districte de Villefranche-de-Rouergue. Compta amb 7 municipis i el cap del cant s la sotsprefectura de Villefranche-de-Rouergue.

 Municipis .
Martiel;
Morlhon-le-Haut;
La Rouquette;
Savignac;
Toulonjac;
Vailhourles;
Villefranche-de-Rouergue;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335903" title="Altar d'Atena" nonfiltered="942" processed="940" dbindex="130946">
L'altar d'Atena es troba situat en l'acrpolis d'Atenes a l'est de l'Antic temple d'Atena, en honor d'Atena i Erecteu rei d'Atenes (fill de Pandon (fill d'Erictoni)). 

Es conserva la base de l'altar que va ser utilitzat per diversos temples dels que van estar edificats successivament en el centre de l'acrpoli, es realitzaven cultes en honor dels dus oferint-se el sacrifici d'animals.
Enllaos externs.
Altat d'Atena.;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335910" title="Cantons de l'Erau" nonfiltered="943" processed="941" dbindex="130947">
Llista dels 49 Cantons de l'Erau, agrupats per districtes:

 Districte de Bziers (19 cantons - sotsprefectura: Bziers) :cant d'Agde - cant de Bdarieux - cant de Bziers-1 - cant de Bziers-2 - cant de Bziers-3 - cant de Bziers-4 - cant de Capestang - cant de Florensac - cant de Montagnac - cant de Murviel-ls-Bziers - cant d'Olargues - cant d'Olonzac - cant de Pzenas - cant de Roujan - cant de Saint-Chinian - cant de Saint-Gervais-sur-Mare - cant de Saint-Pons-de-Thomires - cant de La Salvetat-sur-Agout - cant de Servian;

 Districte de Lodve (5 cantons - sotsprefectura: Lodve) :cant de Le Caylar - cant de Clermont-l'Hrault - cant de Gignac - cant de Lodve - cant de Lunas;

 Districte de Montpeller (25 cantons - prefectura: Montpeller) :cant d'Aniane - cant de Castelnau-le-Lez - cant de Castries - cant de Claret - cant de Frontignan - cant de Ganges - cant de Lattes - cant de Lunel - cant de Les Matelles - cant de Mauguio - cant de Mze - cant de Montpellier-1 - cant de Montpellier-2 - cant de Montpellier-3 - cant de Montpellier-4 - cant de Montpellier-5 - cant de Montpellier-6 - cant de Montpellier-7 - cant de Montpellier-8 - cant de Montpellier-9 - cant de Montpellier-10 - cant de Pignan - cant de Saint-Martin-de-Londres - cant de Ste-1 - cant de Ste-2;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335913" title="Districte de Besiers" nonfiltered="944" processed="942" dbindex="130948">

El Districte de Bziers es troba al departament francs de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Compta amb 19 cantons i 152 municipis. El cap s la sotsprefectura de Bziers.

Cantons.
cant d'Agde ;
cant de Bdarieux ;
cant de Bziers-1 ;
cant de Bziers-2 ;
cant de Bziers-3 ;
cant de Bziers-4 ;
cant de Capestang ;
cant de Florensac ;
cant de La Salvetat-sur-Agout ;
cant de Montagnac ;
cant de Murviel-ls-Bziers ;
cant d'Olargues ;
cant d'Olonzac ;
cant de Pzenas ;
cant de Roujan ;
cant de Saint-Chinian ;
cant de Saint-Gervais-sur-Mare ;
cant de Saint-Pons-de-Thomires ;
cant de Servian;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335915" title="Districte de Lodve" nonfiltered="945" processed="943" dbindex="130949">

El Districte de Lodve es troba al departament francs de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Compta amb 5 cantons i 72 municipis. El cap s la sotsprefectura de Lodve.

Cantons.
cant de Clermont-l'Hrault ;
cant de Gignac ;
cant de Le Caylar ;
cant de Lodve ;
cant de Lunas.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335917" title="Districte de Montpeller" nonfiltered="946" processed="944" dbindex="130950">

El Districte de Montpeller es troba al departament francs de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Compta amb 25 cantons i 119 municipis. El cap s la prefectura de Montpeller.

Cantons.
cant d'Aniane ;
cant de Castelnau-le-Lez ;
cant de Castries ;
cant de Claret ;
cant de Frontignan ;
cant de Ganges ;
cant de Lattes ;
cant de Les Matelles ;
cant de Lunel ;
cant de Mauguio ;
cant de Mze ;
cant de Montpellier-1 ;
cant de Montpellier-2 ;
cant de Montpellier-3 ;
cant de Montpellier-4 ;
cant de Montpellier-5 ;
cant de Montpellier-6 ;
cant de Montpellier-7 ;
cant de Montpellier-8 ;
cant de Montpellier-9 ;
cant de Montpellier-10 ;
cant de Pignan ;
cant de Saint-Martin-de-Londres ;
cant de Ste-1 ;
cant de Ste-2;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335918" title="Iraqw" nonfiltered="947" processed="945" dbindex="130951">



L'iraqw s una llengua cuixtica meridional parlada per unes 462.000 persones (2001) a la regi d'Aruixa, al nord-est de Tanznia.


Bibliografia.
 Maarten, Mous (1993) A grammar of Iraqw. Hamburg: Buske.
 Mous, Maarten, Martha Qorro i Roland Kieling (2002) Iraqw-English Dictionary. With an English and a Thesaurus Index. Cushitic Language Studies Volume 18.


Enllaos externs.
 Entrada Iraqw a lEthnologue;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335926" title="Estadi Olmpic de Shenyang" nonfiltered="948" processed="946" dbindex="130952">
L'Estadi Olmpic de Shenyang s un estadi de futbol a Shenyang (La Xina) ser una de les seus del torneig de futbol dels Jocs Olmpics de 2008.

T una capacitat de 60.000 espectadors. s la casa de l'equip de futbol local Shenyang Ginde.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335928" title="Shenyang" nonfiltered="949" processed="947" dbindex="130953">
Shenyang (xins:   , pinyin: Sh nyng; manx: Simiyan hoton) s la capital de la provncia de Liaoning a la Repblica Popular de la Xina. T una poblaci aproximada de 7.200.000 habitants en una rea de 13.000 km2. El nom vol dir "Ciutat al nord del riu Shen", referint-se al riu Hun, que antigament s'anomenava riu Shen.

La ciutat t un clima amb temperatures extremes que poden superar els 35C a l'estiu i descendir fins i tot els -25C en els mesos d'hivern.

 Histria .

El 1625, el lder manx Nurhaci va traslladar la capital a Shenyang. La va rebatejar Mukden el 1634. Shenyang va ser la capital dels manxs fins que es va traslladar a Pequn el 1644, quan es va fundar la nova dinastia Qing.

A partir de 1657, Shenyang va rebre el nom de Fengtianfu. El 1914 va tornar al seu nom original.

El 1905 es va produir a la ciutat una important victria japonesa durant la Guerra russo-japonesa.

L'Incident de Mukden (18 de setembre de 1931), que va impulsar els japonesos a crear l'estat de Manxukuo, va tenir lloc molt a prop de Shenyang.

Durant el perode de Manxukuo, la ciutat va tornar a ser rebatejada com Fengtian.

En l'actualitat, s un dels principals centres industrials de la Xina, aix com un important centre de distribuci a la zona nord-est del pas. Posseeix el major aeroport de la zona.

 Llocs d'inters .

 Palau Imperial: construt el segle XVII pel lder manx Nurhaci i acabat pel seu successor, Abahai el 1634. Es, desprs del de Pequn, el segon conjunt de palaus imperials de la Xina per la seva extensi. La part principal est construda de manera i recorda una botiga dels nmades. Era la zona destinada a despatxar els assumptes poltics.

 Mausoleu Fu (Tomba de l'Est) la va fer construir l'emperador Abahai perqu reposessin les restes del seu avi, Nurhaci, que va escollir la ciutat com a capital i la seva emperadriu Yehenala. La construcci va comenar el 1629 i no estar finalitzat fins al 1651.

 Tomba del nord (Bei Ling): construda per al fundador de la dinastia Qing, l'emperador Huang Taiji. Allotja tamb les restes de la que va anar la seva emperadriu, Xiaoduanwen. Ocupa una rea de 450 m2. L'accs a la tomba es realitza pel cam dels esperits, envoltat de diverses esttues d'animals.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335930" title="Estadi Olmpic de Qinhuangdao" nonfiltered="950" processed="948" dbindex="130954">
L'Estadi Olmpic de Qinhuangdao s un estadi de futbol a Qinhuangdao (La Xina). Ser una de les seus del torneig de futbol dels Jocs Olmpics de 2008.

T una capacitat de 33.500 espectadors.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335932" title="Estadi de Xanghai" nonfiltered="951" processed="949" dbindex="130955">
L'Estadi de Xanghai s un estadi de futbol a Xanghai (La Xina). Ser una de les seus del torneig de futbol dels Jocs Olmpics de 2008.

T una capacitat de 80.000 espectadors. Va ser inaugurat el 1997.

Est ubicat al sud de la ciutat xinesa, al districte de Xuhui.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335934" title="Rhinobatos blochii" nonfiltered="952" processed="950" dbindex="130956">

Rhinobatos blochii  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Mauritnia i Senegal fins a Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335936" title="Centre eqestre olmpic de Hong Kong" nonfiltered="953" processed="951" dbindex="130957">
El Centre eqestre olmpic d'Hong Kong s un conjunt d'installacions esportives a Hong Kong (La Xina) per a la prctica dels esports eqestres. Ser la seu de les competicions d'equitaci dels Jocs Olmpics de 2008.

 El Centre Eqestre Olmpic de Sha Tin acollir al seu estadi principal (amb capacitat per a 18.000 espectadors) les competicions de salts eqestres i de doma.

 Les installacions del Club Campestre Beas River veuran la prova de camp a travs del concurs complet en un recorregut de 5,7 km traat especialment per a l'esdeveniment.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335938" title="Centre de Vela Internacional de Qingdao" nonfiltered="954" processed="952" dbindex="130958">
El Centre de Vela Internacional de Qingdao s una installaci esportiva per a la prctica de vela a la ciutat costanera de Qingdao (La Xina) on se celebraran les competicions de vela dels Jocs Olmpics de 2008.

Compta en total amb una superfcie de 45 hectrees, dos teros de les quals seran dedicats a les competicions. A terra es troben els edificis d'administraci, el centre de premsa, el centre de logstica, el centre d'atletes i les graderies. Al costat del mar hi ha dos dics esculleres i el moll principal.

Est ubicat al Port Esportiu Internacional de Qingdao, badia de Fushan, al sud de la ciutat xinesa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335939" title="Beatus ille" nonfiltered="955" processed="953" dbindex="130959">
El beatus ille s un tpic literari que consisteix a lloar la vida del camp enfront la de la ciutat. El seu nom ve d'un vers de les podes d'Horaci que exclama que sn felios els qui aconsegueixen deixar enrere les preocupacions urbanes. El tpic est molt present a la poesia del Renaixement, i acostuma a aparixer juntament amb el locus amoenus: un lloc paradsiac i rural evoca una vida senzilla, sense les exigncies de la ciutat, on tot s falsedat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335945" title="Ajuuraan" nonfiltered="956" processed="954" dbindex="130960">
Ajuuraan (tamb Ajuran) fou una dinastia que va governar la vall del riu Shabelle (Shabeelle) desprs del segle XIV fins al segle XVIII. El seu estat fou tamb conegut con Sultanat de Qalafo encara que la seva possessi ms important fou durant molt de temps Hobyo.

Arribava a la costa fins a Mogadiscio i a l'interior fins a Qalafo (entre Qalaafo, actualment a Etipia, i Buur Unkur). Era un estat de base pastoral que va assolir un bon nivell de centralitzaci, i va ser ms poders que les repbliques costeres de Mogadishu, Merka i Baraawe combinades.

Les evidencies arqueolgiques deixen suposar que Hobyo fou un centre comercial important a partir del segle XV. Els soldans de Qalaafo van constituir l'estat al segle XV i es van valer del port d'Hobyo per les exportacions. Fins el 1698 els soldans comerciaven amb els portuguesos sota la influencia dels quals es pot dir que estaven; Hobyo era una mena de repblica mercantil sota dependncia del sult. Desprs de 1698 els omanites van establir el seu protectorat sobre Hobyo i altres punts de la costa de Benadir.

Les taxes pel comer que els soldans recollien i manejaven a traves d'Hobyo els donaven riquesa i sovint tamb poder. Els productes de l'interior no solsament s'exportaven sin que abastien a les ciutats de la costa, que consumien ms del que produen. El sold cobrava taxes als seus sbdits que en la major part es pagaven amb melca (mill francs, en somali durr) i faves que era la base alimentaria de la poblaci (productes que pagaven el pagesos) i la resta en animals com camells i ramats de cabres i ovelles (aix ho pagaven els ramaders nmades). Els ramats, el cuiro, les pells, les fustes i les plantes aromtiques s'exportaven pel port d'Hobyo i l'arrs i la roba s'importaven pel mateix lloc; productes txtils, metalls preciosos i perles eren part dels articles de luxe. Els mariners d'Hobyo eren grans navegants que aprofitant els vents dels monsons recorrien la costa africana oriental (algunes vegades comerciaven amb esclaus) i anaven fins la pennsula arbiga i la India. A Hobyo arribava tot el comer que transitava per la vall del Shabelle, donant una gran activitat comercial a la ciutat.

Els Ajuuraan eren aliats dels soldans de Mogadiscio, que eren musulmans probablement d'origen rab o persa. El trfic comercial entre Hobyo i la costa de Benadir va florir entre el segle XVI i el XVII. No se saben les causes de la decadncia del soldanat per generalment s'associen a la revolta dels xeics dels clans hawiye contra els Ajuuraan. Moltes construccions d'Hobya van quedar llavors en runes, algunes de les quals encara es conserven.

La zona de la costa d'Hobyo va passar sota autoritat d'Oman que desprs de la batalla de Mombasa el 1698 va expulsar dels seus assentaments de la costa del Benadir als portuguesos. Governadors omanites es van installar a Mogadishu, Merka, i Baraawe, encara que el seu paper era simblic i en els afers interns aquestes ciutats van conservar plena independncia excepte en els moments en qu la sobirania omanita es va posar en qesti, quan van exercir forta repressi. Des de vers la meitat del segle XVIII fins el 1878 Hobyo va guanyar fama per ser el port on es provea d'aigua als vaixells.

Al mateix temps el poder dels otomans s'anava estenent per la zona i caids somalis sota sobirania otomana foren nomenats a alguns punts de la costa somali. El 1728 el darrer fort portugus fou conquerit i els otomans van reclamar la completa sobirania sobre el corn d'frica. La sobirania otomana fou suau, amb un jutge otom que actuava com a jutge suprem i sense interferir en els afers interns. A la meitat del segle XIX la sobirania otomana era quasi inexistent. Des de vers la meitat del segle XVIII fins el 1878 Hobyo va guanyar fama per ser el port on es provea d'aigua als vaixells.

Ms a l'interior, els xeics hawiye es van revoltar contra el sold i van establir un nou soldanat anomenat soldanat d'Hiraab (del nom d'un subclan dels hawiye) dirigit per un Imaam, i que fou l'estat dels clans hawiye. Hiraab estava dirigit per dos poders; els imans, del grup abgaal, i els faquis i cadis del grup sheeqaal de la confederaci de clans Dir; l'exrcit corresponia als habar gidir o dudubles. Durant un segle el poder dels soldans Ajuuraan de Qalafo , mancats del port d'Hobyo, es va enfonsar. Al final del segle XVII la pressi combinada dels nmades i discrdies internes, va desintegrar el soldanat. Els ajuuraan van conservar una autoritat local molt limitada a Qalafo, basada en lleialtats personals (fins que Qalafo va passar als abissinis al comenament del segle XX). En quan al soldanat d'Hiraab el seu ascens no va durar gaire i al comenament del segle XVIII l'iman ja s'havia establert a Mogadiscio i la seva autoritat sobre Hobyo era llunyana i debil. Al segle XVIII va sorgir com a nou poder el sultanat de Geledi, centrat a la ciutat de Geledi (moderna Afgooye) i que va governar el baix Shabelle. Les restes del poder d'Hiraab (hawiye) i del govern dependent nominalment dels otomans o dels zanzibarites a Hobyo foren facilment dominades per un prncep dels majeerteen, Yusuf Ali, el 1878, el qual va establir el sultanat d'Hobyo. 

El 3 de mar de 1915 les forces aliades dels italians, el sold de Mudug, i les forces de l'antiga dinastia Ajuuraan, van iniciar una ofensiva a Hiraan contra els daraawiish. Les forces dels Ajuuraan van sortir de Qalafo (Qallaafe) i estaven dirigides pel boqor Olol Diinle, sobir hereditari dels Ajuuraan . La fortalesa de Beledweyne fou assetjada i bomberdejada tres dies i mig sense xit; quan un dels grans canons italians fou destruit, els atacants es van desmoralitzar i es van retirar rapidament.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335949" title="Talp daurat septentrional" nonfiltered="957" processed="955" dbindex="130961">

El talp daurat septentrional (Amblysomus septentrionalis) s una espcie de talp daurat originria de Sud-frica i Swazilndia. Els seus hbitats naturals sn els boscos temperats, boscos secs tropicals o subtropicals, boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals, montanes humides tropicals o subtropicals, sabanes humides, zones arbustoses temperades, zones herboses seques de terres baixes tropicals o subtropicals, terres arables, plantacions, jardins rurals, zones urbanes i vegetaci introduda. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335954" title="Crtica textual" nonfiltered="958" processed="956" dbindex="130962">
La crtica textual s el procs de reconstrucci de la versi original d'una obra literria, usualment perduda, a partir de les versions o cpies posteriors. Tamb inclou l'estudi de les relacions entre cpies, edicions, manuscrits i refundicions d'una mateixa obra. s una branca de la filologia. S'ocupa sobretot de les obres aparegudes abans de la impremta, on l'oralitat de la transmissi i el procs de cpia manual feien aparixer errors i variacions en la difusi de l'escrit. s d'especial importncia, per la rellevncia de les variants, la crtica textual aplicada a la Bblia, que pot afectar la doctrina oficial. La crtica textual tamb s'anomena ecdtica.

Tipus d'errades.
Segons Alberto Blecua Perdices hi ha diversos tipus d'errades bsiques en la transmissi textual:
errors produts per la censura;
errors produts per causes externes (com un manoscrit rosegat o cremat);
errors deguts al copista:
 per addici;
 per supressi;
 per alteraci de l'ordre;
 per substituci;

Les fases de la crtica textual.
La crtica textual clssica es basa en fases consecutives. Primer es produeix una recolecci de totes les variants, cpies i manuscrits, s l'anomenada recensio. Posteriorment s'intenta establir lstemma o arbre genealgic que relaciona les diferents versions, per veure quina s l'original. Un cop s'arriba a l'arquetip, que pot correspondre a una versi o estar reconstrut filolgicament, s'usa per corregir les versions posteriors (emmendatio).

L'arbre genealgic inclou en lletres de l'alfabet llat els cdex o versions existents i en lletres gregues les reconstrudes, de manera que es pugui traar tota la histria de la tranmissi de l'obra. El principal estudis dels arbres de transmissi textual va ser Karl Lachmann i el seu detractor ms destacat Joseph Bdier, qui considerava que era un mtode reduccionista que no tenia en consideraci influncies amb salts temporals o socials. Els arbres segueixen les convencions de la cladstica per dividir-se en branques i sub-branques.

La selecci de variants per determinar l'arbre es pot dur a terme per evidncia externa (la versi est datada, s'inclou en cites posteriors, usa una font determinada...) o interna (segons el tipus de llengua emprat). La variant ms complexa, per exemple, acostuma a ser la primera, simplificada per un copista que no la va entendre correctament. La versi amb arcaismes o amb repeticions sol correspondre's tamb amb l'original.



Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335959" title="Claudio Rodrguez Fer" nonfiltered="959" processed="957" dbindex="130963">
Claudio Rodrguez Fer (Lugo, Galcia, 1956). Escriptor gallec. s autor d'una quinzena d'obres potiques i cinc de narrativa en llengua gallega, aix com d'una trentena de llibres d'estudi literari en gallec i castell. Premi de la Crtica Espanyola pel poemari ertico Tigres de ternura en 1982, va ser tradut a diversos idiomes i objecte de tres llibres d'estudi: Por un vocabulario galego do sexo. A terminoloxa ertica de Claudio Rodrguez Fer (1996) e O lume vital de Claudio Rodrguez Fer (1999 i ampliat 2008), de Olga Novo, i Os mundos de Claudio Rodrguez Fer (1998) de Natalia Regueiro.

Va exercir la docncia en les Universitats de la Ciutat de Nova York i de l'Alta Bretanya a Rennes i actualment ho fa a la Universitat de Santiago de Compostella, on dirigeix la Ctedra Jos ngel Valente de Poesia i Esttica i la revista Moenia. Coordina con Carmen Blanco els quaderns interculturals i llibertaris Unin Libre. Cadernos de vida e culturas i la Asociacin para a Dignificacin das Vtimas do Fascismo.

 Poesia .
Poemas de amor sen morte (1979);
Tigres de ternura (1981) Premi de la Crtica Espanyola;
Cinepoemas (1983);
Historia da la (1984);
A boca violeta (1987);
Lugo blues (1987);
Vulva (1990);
Cebra (1991);
A muller na (1992);
Extrema Europa (1996);
A unha muller descoecida (1997);
Rastros de vida e poesa (2000);
Moito mis que mil anos (2000);
A vida. Gravados sobre corpo (2002);
A loita contina (2004);
Viaxes a ti (2004), Voyages  toi (2008);

 Narrativa .
Meta-relatos (1988);
A muller loba (1993);
Belas e bestas (2002);
O muieiro misterioso (2005);
A bela mestra (2005);

 Assaig .
A Galicia misteriosa de nxel Fole (1981);
Antonio Machado e Galicia (1989);
Poesa galega (1989) Premi Losada Diguez;
Arte literaria (1991);
Jos ngel Valente (1992);
Comentarios de textos contemporneos (1992);
Comentarios de textos populares e de masas (1994);
A literatura galega durante a guerra civil (1994) Premi Losada Diguez;
Material Valente (1994);
Acometida atlntica. Por un comparatismo integral (1996);
nxel Fole. Vida e obra (1997);
O mundo lucense de nxel Fole (1997);
nxel Fole. Unha fotobiografa (1997);
Gua de investigacin literaria (1998);
Borges dende o labirinto galego (2008);
Valente: el fulgor y las tinieblas (2008);

 Edici i introducci .
Contos de lobos, de nxel Fole (1985, 1989);
Cntigas de aln, de Jos ngel Valente (1987, 1989, 1996);
Con plvora e magnolias, de Xos Lus Mndez Ferrn (1989);
Os eidos, de Uxo Novoneyra (1990);
Guerra literaria, de Rafael Dieste (1991);
Verbas de chumbo, de Castelao (1992);
Poesa perdida, de Ricardo Carballo Calero (1993);
Obras reunidas, de Angel John (1993);
Cartafolio galego, de nxel Fole (1996);
Obra galega completa, de nxel Fole (1997);
A lenda do Grande Inquisidor, de Fidor Dostoievski (1998);
Cuaderno de versiones, de Jos ngel Valente (2001);
Cima del canto, de Jos ngel Valente (2002);
Obra literaria completa, de nxel Fole (2003);
Obras completas II. Ensayos, de Jos ngel Valente (2002);

 Enllaos externs .
Unin libre. Cadernos de vida e culturas;
Asociacin para a Dignificacin das Vtimas do Fascismo;
Ctedra Jos ngel Valente de Poesa e Esttica;
Biblioteca Virtual Galega;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335960" title="Sultanat de Geledi" nonfiltered="960" processed="958" dbindex="130964">
El sultanat de Geledi (o Gueladi o Guelidi o Geladi) fou un estat somali que va existir des de vers el 1800 fins el 1908. S'esmenta per primer cop amb aquest nom el 1831 i va cobrir el buit deixat  pels sultanats dels Ajuuraan i el sultanat o imamat de Hiraab.

El sultanat de Geledi estava centrat a la ciutat de Geledi (moderna Afgooye) i va governar el territori del baix Shabeelle. El sultanat era el territori del clan digil de la confederaci de clans dels Rahanwein o Rahanweyn, i estava dirigit pel subclan geledi,  dominant tamb sobre els biyomaal, un subclan de la confederaci Dir, i sobre els wa'daan o wacdaan, un subclan dels hawiye. Aquestos clans van seguir la histria dels Ajuuraan de Qalafo i del sultanat d'Hiraab, i van estar sota influencia portuguesa (segles XVI i XVII) i dels sultans iarebites d'Oman i Mascat i els sultans Al-Busaid d'Oman i Mascat, desprs sultans de Zanzibar i Oman. 

Aquestos clans units van derrotar i expulsar als gaalo madow (negres infidels) o warday que vivien a la vora del riu. Al mateix temps va sorgir tamb el sultanat de Mirifle, a la regi del riu Juba, format per l'altra clan de la confederaci dels Rahanweyn.

El 1831 Geledi va destruir la comunitat religiosa de Bardeere i la va dominar vint anys. El 1883 el sult va retenir presoner al explorador George Revoil que fou alliberat per la intervenci britnica. A finals del segle XIX es va formar el sultanat de Buur Heybe,a l'est d'Hiraan, separat del de Geledi.

El 1892 fou  incorporat administrativament a la colonia italiana de Benadir que el 1905 fou la colonia de Somlia italiana, i el 3 de setembre de 1908 fou abolit i incorporat a l'administraci directa de la colnia italiana.

 Sultans .

Yuusuf Maxamad (Yusuf ben Muhammad)  ? - 1848              ;
Axmed Yuusuf (Ahmad ben Yusuf)  1848 - 1878               ;
Cismaan Axmed (Uthman ben Ahmad) 1878 -  1908        ;
     

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335961" title="Sultanat de Mirifle" nonfiltered="961" processed="959" dbindex="130965">
El sultanat de Mirifle fou un estat somali, format pel clan dels mirifle. Es va originar al comenament del segle XIX i va existir fins la seva incorporaci a la Somlia Italiana el setembre de 1908. Una part (amb la capital) va quedar dins el Jubaland britnic pero va passar a Itlia el 1925.

La seva capital era Lugh (a la regi de Gedo) a la vora del riu Juba, a la zona on es troben les fronteres d'Etipia, Kenya i Somlia, i estava governat pel sult del subclan gasaargude del clan sagaal dels mirifle, l'altra gran clan de la confederaci de clans Rahanweyn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335964" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="962" processed="960" dbindex="130966">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disput una competici de waterpolo masculina.

Resum de medalles.


Resultats.
8 equips van participar a la competici de waterpolo dels Jocs, dels quals, un abandon abans de comenar. La competici es disput per eliminatries sense partit pel tercer lloc. Per aquest motiu, quatre dels set equips participants van guanyar medalles. 


Medaller.


 Participants .


Osborne Swimming ClubThomas Coe  John Henry Derbyshire  Peter Kemp  William Lister  Arthur G. Robertson  Eric Robinson  George Wilkinson

Pupilles de Neptune de Lille #2Eugne Coulon  Fardelle  Favier  Leriche  Louis Martin  Dsir Mrchez  Charles Treffel

Tritons Lillois Bertrand  Victor Cadet  Maurice Hochepied  Leclerq  Tisserand  Charles de Vendevill  Verbecke

Brussels Swimming and Water Polo ClubJean de Backer  Victor de Behr  Henri Cohen  Fernand Feyaerts  Oscar Grgoire  Albert Michant  Victor Sonnemans

Berliner Swimming Club Otter  Hans Aniol  Paul Gebauer  Max Hainle  Georg Hax  Gustav Lexau  Herbert von Petersdorff  Fritz Schneider

Libellule de Paris Thomas Burgess Jules Clvenot  Alphonse Decuyper Louis Laufray  Henri Peslier  Pesloy  Paul Vasseur

Pupilles de Neptune de Lille #1  Favier  P. Houben  Leriche  Jean Leuillieux  E. Martin  Tartara  Charles Treffel


Notes.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Water Polo 1900".  Accessed 11 de mar 2006. Available electronically at .
 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335968" title="Sultanat de Buur Heybe" nonfiltered="963" processed="961" dbindex="130967">
El sultanat de Buur Heybe fou un sultanat somali que es va formar a la regi d'Hiraan a Somlia a finals del segle XIX en territoris que abans pertanyeren al sultanat de Geledi. Va passar a la colnia de la Somlia Italiana el 1908.

La vila de Buur Heybe (modernament coneguda tamb com Buur Haybe o Buur Ghibi) es caracteritza per la seva terrissa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335969" title="Priorat de Carennac" nonfiltered="964" processed="962" dbindex="130968">

El priorat cluniacenc de Saint-Pierre de Carennac es troba situat al municipi francs de Carennac, situat al departament d'lt (Migdia-Pirineus. Comprn un conjunt arquitectnic format pels edificis prpiament monstics i el castell de l'poca en qu va convertir-se en deganat. Inicialment era dedicat a sant Sadurn (Saint-Saturnin de Carenac). L'esglsia i claustre foren declarats Monument Historique el 1893 i el castell el 1938.

Histria.
La primera notcia documental del priorat apareix el 932, quan l'esglsia de Saint-Saturnin de Carenac s donada a l'abadia de Beaulieu-sur-Dordogne. Ms d'un segle desprs pertanyia al bisbe de Caors i el seu germ, el bar de Gramat, que en 1047 o 1048 la van donar a sant Odil, abat de Cluny que en va fer un priorat depenent de la gran abadia, canviant la seva antiga advocaci per la de sant Pere, anomenant-se Saint-Pierre de Carennac. Al segle XI va comenar la construcci de l'esglsia i al segle segent s'hi va afegir el nrtex, amb el seu esplndid timp.

El 1295 el papa Bonifaci VIII autoritz la conversi de diversos priorats cluniacencs en deganats (el que ara serien arxiprestats), autoritzaci que fou confirmada pel papa Climent V en 1311. El 1360, a causa de la guerra dels Cent Anys una part del claustre i les construccions monstiques van quedar destrudes. Al segle XV el deg Jean Dubreuilh (1478-1507) va impulsar la reconstrucci del claustre. Ms endavant, sota el deganat d'Alain de Ferrires (1528-1554), comen la construcci del castell dels Doyens i es van afegir les cinc capelles laterals a l'esglsia. A partir del 1516 la casa havia passat a estar dirigida per degans (o priors) comendataris. Al segle XVIII va entrar en decadncia i el seguiment de la regla benedictina es va relaxar. Fou suprimit el 1787 amb una comunitat de, noms, quatre membres. Amb la revoluci s venut. La importnia artstica que es va donar al grup de lEnterrament de Crist va evitar que fos subhastat. Enn 1806 es va poder retornar el culte, desprs vindr la declaraci de Monument Historique i la seva restauraci.

Els edificis.

L'esglsia.
L'esglsia del priorat s un antic edifici del segle XI, de tres naus i tres absis, el central quadrat i els laterals semicirculars i encarats amb les naus laterals. El lateral nord t unes capelles laterals afegides. El campanar s de base quadrada. Al segle XII s'hi va afegir un nrtex amb una portada de mig punt, al timp de la qual hi ha un bell relleu centrat per un pantocrtor dins una mndorla. Aquest timp de grans dimensions est suportat per columnes dobles als extrems i un grup de quadre al centre. El pantocrtor central est envoltat pels smbols dels quatre evangelistes, als costat es troben els dotze apstols disposats en dos registres superposats a cada costat i acompanyats d'ngels. La sanefa que l'envolta t decoraci vegetal, amb petits animalons.

El claustre.
T una part romnica, amb capitells dobles i molt senzills i una part, ms gran, gtica, amb finestrals que han perdut les seves traceries. Curiosament, en un rac del pati hi ha una escala de cargol que porta al pis superior. Encara es conserva l'antiga sala capitular on ara es conserven diversos elements artstics del priorat:


 Enterrament de Crist. Es tracta d'un conjunt de figures esculpides en pedra, de mida natural i que representen l'escena de l'enterrament de Crist. El grup est centrat per un Crist jacent sobre una tela aguantada als extrems per Nicodem i Josep d'Arimatea, que es troben de perfil. Al fons, darrera el cos de Crist i de cara hi ha els cinc personatges restants: les Tres Maries amb sant Joan Evangelista i la Mare de Du, d'esquerra a dreta: Maria Salom, Sant Joan, la Mare de Du, Maria (mare de sant Jaume el Menor) i Maria Magdalena. Aquesta valuosa pea s del segle XV i abans estava situada a l'interior de l'esglsia. ;

 Relleu amb escenes de la Vida de Crist. Una pea amb diversos compartiments amb escenes de la vida i Passi de Crist. Tamb s del segle XV.

 

Castell dels Doyens.
Aquest castell-palau era la residncia dels degans del priorat. Es tracta d'un edifici del segle XVI, a l'interior del qual encara es conserven, tot i l'aband que va patir, els sostres decorats.

Enllaos externs.
  Planta de l'esglsia i timp;
  El priorat de Carennac a Structurae;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335973" title="La casa Rssia" nonfiltered="965" processed="963" dbindex="130969">
La casa Rssia  (The Russia House) s una pellcula de Fred Schepisi, estrenada el 1990. s una adaptaci de la novella homnima de John Le Carre. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
Els exteriors van ser rodats   entre d altres llocs - a  Moscou i Sant Petersburg, poc abans de la caiguda del Mur de Berlin. Molt pertinent,  ja que part de la histria t a veure amb el declivi del  poder sovitic i l'esfondrament imminent del sistema comunista.

 Argument .
El cientfic nuclear sovitic "Dante" (Klaus Maria Brandauer) es dirigeix a l'editor Bartholomew Scott Blair (Sean Connery) i ofereix revelar els secrets del programa nuclear sovitic. Com a mitjancera far servir la russa Katya Orlova (Michelle Pfeiffer). que conixer Dante de l'any 1968 i era de tant en tant la seva amant.

 Repartiment .
 Sean Connery : Bartholomew 'Barley' Scott Blair;
 Michelle Pfeiffer : Katya Orlova;
 Roy Scheider : Russell;
 James Fox : Ned;
 John Mahoney : Brady;
 Michael Kitchen : Clive;
 J.T. Walsh : Coronel Quinn;
 Ken Russell : Walter;
 David Threlfall : Wicklow;
 Klaus Maria Brandauer : Dante;
 Mac McDonald : Bob;
 Nicholas Woodeson : Niki Landau;
 Martin Clunes : Brock;
 Ian McNeice : Merrydew;
 Colin Stinton : Henziger;

 Banda original .
 What Is this Thing Called Love?, composada per Cole Porter;
 The Sheik of Araby, composada per Ted Snyder, Francis Wheeler i Harry B. Smith;
 Ain't Misbehavin, composada per Fats Waller, Harry Brooks i Andy Razaf;

 Premis i nominacions .

 Premis .

 Nominacions . 
 Os d Or, al  Festival Internacional de Cinema de Berln de 1991.
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Michelle Pfeiffer el 1991.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335974" title="Talp daurat robust" nonfiltered="966" processed="964" dbindex="130970">

El talp daurat robust (Amblysomus robustus) s una espcie de talp daurat endmica de Sud-frica. Els seus hbitats naturals sn els boscos temperats, boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals, zones arbustoses temperades, zones arbustoses seques tropicals o subtropicals, zones herboses temperades, zones herboses seques de terres baixes tropicals o subtropicals terres arables, pastures, plantacions, jardins rurals, zones urbanes i vegetaci introduda. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335979" title="La follia del rei George" nonfiltered="967" processed="965" dbindex="130971">
La follia del rei George  (The Madness of King George) s una pellcula de Nicholas Hytner, adaptada de l obra de teatre homnima i estrenada el 1994. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

s la histria verdica del deteriorament de la salut mental de Jordi III del Regne Unit, i, per extensi, de la relaci que va tenir amb el seu fill, el Prncep de Galles, durant la crisi de 1788, en el perode que va precedir la Revoluci Francesa, que  tindria conseqncies al Regne Unit. 
La medicina moderna ha perms suposar que Jordi III estava malalt de  porfria

La pellcula aborda el tema de la medicina relativament primitiva de l'poca, quan els metges emetien nombroses suposicions per curar els mals d'un cos hum que comprenien molt poc.

Descriu tamb la influncia decreixent d'un monarca en front del parlament. L'escena on el metge l obliga a mantenir-se assegut mostra perfectament com, fins i tot desprs de nombroses protestes, es veu obligat a seguir les instruccions al peu de  la lletra i a acceptar un paper disminut. Desprs del seu restabliment, al final de la pellcula  explica al prncep de Gales que el paper de la famlia reial no s altre que ser vist sent feli, saludar la multitud, i de ser un model per al poble, comportant-se de la millor manera possible.

 Llocs de rodatge .
A ms dels estudis de Shepperton, la pellcula ha estat rodada a:
 Castell d'Arundel (Arundel, Sussex);
 Biblioteca bodleiana (Universitat d'Oxford, Oxford);
 Castell de Broughton (Banbury, Oxfordshire);
 College d'Eton (Eton, Berkshire);
 College reial naval (Greenwich);
 Catedral de Saint Paul (Londres);
 Syon House (Brentford, Middlesex);
 Thame (Oxfordshire);
 Wilton House (Wilton, Wiltshire);

 Anacronisme .
La pellcula se situa en 1788. Tanmateix, quan el rei estudia amb el seu primer ministre les seves possessions a l Amrica del Nord sobre un globus, i es queixa d'haver perdut colnies, es comprova que el mapa representa el continent desprs de la venda de Louisiana (1803) i el tractat d'Adams-Ons (1819) 

  Repartiment .
 Nigel Hawthorne : Jordi III ;
 Helen Mirren : la Reina Charlotte;
 Ian Holm : el doctor Willis ;
 Rupert Graves : Greville;
 Amanda Donohoe : Lady Pembroke;
 Rupert Everett : el Prncep de Galles;
 Julian Rhind-Tutt : el Duc de York;
 Julian Wadham : el Primer Ministre William Pitt;
 Jim Carter : Charles James Fox;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Oscar a la millor direcci artstica 1994;

 BAFTA ;
 Premi Alexander Korda per la millor pellcula britnica.
 Premi al millor actor per Nigel Hawthorne;
 Premi pel millor maquillatge per Lisa Westcott.

 Premi d interpretaci femenina per Helen Mirren al Festival de Cannes;

 Nominacions . 
 Oscar al millor gui adaptat per Alan Bennett;
 Oscar al millor actor per Nigel Hawthorne;
 Oscar a la millor actriu secundria  per Helen Mirren;
 Palma d'Or per Nicholas Hytner ;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335980" title="Talp daurat de Marley" nonfiltered="968" processed="966" dbindex="130972">

El talp daurat de Marley (Amblysomus marleyi) s una espcie de talp daurat, originria de Sud-frica i possiblement Swazilndia. Els seus hbitats naturals sn els boscos temperats, boscos secs tropicals o subtropicals, boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals, montanes humides tropicals o subtropicals, sabanes seques, sabanes humides, zones arbustoses temperades, zones arbustoses seques tropicals o subtropicals, zones herboses temperades, zones herboses seques de terres baixes tropicals o subtropicals, zones arables, pastures, plantacions, jardins rurals, rees urbanes i vegetaci introduda. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335982" title="Djizak" nonfiltered="969" processed="967" dbindex="130973">

Djizak, tamb  Jizzakh o Jizzax (en rus:       ), s una ciutat al centre de la provncia de Djizak a l'Uzbekistan, al nord-oest de Samarcanda. Havia format part de la Ruta de la Seda
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335983" title="Ed Harris" nonfiltered="970" processed="968" dbindex="130974">

 Ed Harris (28 de novembre de 1950) s un  actor de cinema estatunidenc. 

 Biografia .

El seu pare era cantant. Durant els anys d'escola va ser un atleta destacat, la qual cosa li va valer una beca per estudiar a la universitat de Columbia, a Nova York. Dos anys ms tard la seva famlia es va traslladar a l'estat de Oklahoma i Harris va seguir a la seva famlia, havent descobert el seu inters per la interpretaci desprs d'actuar a diverses obres teatrals a la universitat.
Una vegada a Oklahoma, Harris es va inscriure a la facultat d'arts dramtiques de la universitat de l'estat. Va comenar a actuar alhora davant del pblic al teatre local, on va tenir un xit notable. En vista d'aix es va traslladar a Los Angeles, on va continuar els seus estudis d'interpretaci en el Califrnia Institute of the Arts.
El primer paper important que Harris va fer en el cinema va ser a La frontera, amb Charles Bronson, en el que va interpretar un assass. Va actuar en altres pellcules fins que el 1983 es va convertir en una estrella, grcies a la seva intervenci en la pellcula Escollits per a la glria en la que es relata la histria dels primers astronautes americans en clau humorstica. El seu paper va ser el de John Glenn. A partir de llavors Harris va anar afermant la seva fama com a actor de carcter interpretant tota classe de personatges a nombroses pellcules, com ara a The firm (1993), Apollo 13 i Nixon (1995) o Enemy at the Gates (2001).
 
Ed Harris ha afermat la seva fama interpretant personatges de carcter, amb conflictes interiors no resolts, a ms confereix als esmentats personatges un especial carisma benevolent malgrat la foscor del personatge.

Harris va ser nomenat en tres ocasions a l Oscar, dues vegades com a millor actor secundari  per Apollo 13 interpretant el director tcnic, l'enginyer Gene Kranz i The Truman Show, i una vegada com a millor actor principal per Pollock.

Va fer el seu debut com a director el 2000 amb Pollock, pellcula que va obtenir diversos Oscar.

Va interpretar magistralment i amb molt bones crtiques l'oficial alemany del regiment de franctiradors, el Coronel Knig a Enemy at the Gates(2001) al costat de Jude Law al paper de Vasily Zaitsev.

Harris est casat des de 1983 amb l actriu Amy Madigan. El matrimoni t una filla.

 Filmografia .
 1977 : The Amazing Howard Hughes, de William A. Graham (TV);
 1978  : Coma (Coma), de Michael Crichton;
 1979 : The Seekers, de Sidney Hayers (TV);
 1980 : La frontera (Borderline), de Jerrold Freedman;
 1980 : The Aliens Are Coming, de Harvey Hart (TV);
 1981 : Dream On !, d'Ed Harker;
 1981 : Els cavallers de la moto (Knightriders), de George A. Romero;
 1982 : Creepshow (Creepshow), de George A. Romero ;
 1983 : Sota el foc (Under Fire), de Roger Spottiswoode;
 1983 : Escollits per a la glria (The Right Stuff), de Philip Kaufman;
 1984 : Torn de tarda (Swing Shift), de Jonathan Demme;
 1984 : En un rac del cor (Places in the Heart), de Robert Benton;
 1984 : A Flash of Green, de Victor Nuez;
 1985 : La badia de l'odi (Alamo Bay), de Louis Malle;
 1985 : Code Name: Emerald, de Jonathan Sanger;
 1985 : Sweet Dreams, de Karel Reisz;
 1987 : The Last Innocent Man , de Roger Spottiswoode (TV);
 1987 : Walker, d'Alex Cox;
 1988 : To Kill a Priest, d'Agnieszka Holland;
 1989 : Jacknife, de David Hugh Jones;
 1989 : The Abyss , de James Cameron;
 1990 : State of Grace , de Phil Joanou;
 1991 : Paris Trout , de Stephen Gyllenhaal (TV);
 1992 : xit a qualsevol preu (Glengarry Glen Ross), de James Foley;
 1992 : Companys de candidatura (Running Mates), de Michael Lindsay-Hogg (TV);
 1993 : The firm, de Sydney Pollack;
 1993 : La botiga (Needful Things), de Fraser Clarke Heston;
 1994 : Lluna de passi (China Moon), de John Bailey;
 1994 : The Stand , de Mick Garris (TV);
 1994 : Milk Money , de Richard Benjamin;
 1995 : Causa justa (Just Cause), d'Arne Glimcher;
 1995 : Apollo 13, de Ron Howard;
 1995 : Nixon, d'Oliver Stone;
 1996 : Eye for an Eye , de John Schlesinger;
 1996 : Riders of the Purple Sage, de Charles Haid (TV);
 1996 : The Rock , de Michael Bay;
 1997 : Poder absolut (Absolute Power), de Clint Eastwood;
 1998 : The Truman Show, de Peter Weir;
 1998 : Queda't al meu costat (Stepmom), de Chris Columbus;
 1999 : El tercer miracle (The Third Miracle), d'Agnieszka Holland;
 2000 : Waking the Dead , de Keith Gordon;
 2000 : Estafadors (The Prime Gig), de Gregory Mosher;
 2000 : Pollock, d'Ed Harris;
 2001 : Enemy at the Gates , de Jean-Jacques Annaud;
 2001 : Buffalo Soldiers, de Gregor Jordan;
 2001 : A Beautiful Mind , de Ron Howard;
 2002 : Just a Dream, de Danny Glover (voix);
 2002 : The Hours, de Stephen Daldry;
 2003 : Masked and Anonymous, de Larry Charles;
 2003 : The Human Stain , de Robert Benton;
 2003 : Radio, de Michael Tollin;
 2005 : A History of Violence, de David Cronenberg;
 2005 : Empire Falls, de Fred Schepisi (TV);
 2005 : Winter Passing, d'Adam Rapp;
 2006 : Copying Beethoven, d'Agnieszka Holland;
 2007 : Gone Baby Gone, de Ben Affleck;
 2008 : National Treasure 2, de Jon Turteltaub;
 2008 : Cleaner, de Renny Harlin;

 Premis .

 Oscar .



 Globus d Or .



 BAFTA .



 Screen Actors Guild .

 

Enllaos externs.
 Ed Harris a IMDB;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335984" title="Luisa Fernanda" nonfiltered="971" processed="969" dbindex="130975">

Luisa Fernanda s una sarsuela, comdia lrica en tres actes, amb msica de Federico Moreno Torroba i llibret de Federico Romero Sarachaga i de Guillermo Fernndez-Shaw Iturralde. Va ser estrenada al Teatro Caldern de Madrid el 26 de mar de 1932 amb gran xit. Porta ms de 10.000 representacions segons alguns recomptes.

Luisa Fernanda cont algunes de les melodies ms populars del teatre lric espanyol, com ara la de la Mazurca de las sombrillas, l'havanera del savoi, o el duo entre Carolina i Javier: Caballero del alto plumero. La seua popularitat ha estat tan gran que algunes de les frases del llibret han passat al llenguatge popular, com per exemple l'exclamaci de Javier al segon acte: Cuanto tiempo sin verte, Luisa Fernanda!.

Una de les qualitats, tant del llibret com de la partitura, s que alguns nmeros cantats permeten el dileg i fins i tot l'avan de l'acci, el que no s habitual en moltes sarsueles, on la trama es desenvolupa amb el dileg i sovint la part cantada t un paper merament ambiental. Tot i contenir profusi d'intervencions corals i de conjunt, l'obra s'estructura al voltant dels quatre personatges centrals: Luisa Fernanda, Javier, Carolina i Vidal, amb el duo com a figura que enfronta els pensaments del quartet i fa avanar l'acci. El paper de Luisa Fernanda sol ser assumit per sopranos amb un registre ms greu, o b per mezzosopranos, per a incrementar el contrast amb el paper de Carolina, de registre ms agut. El paper de Vidal requereix un tenor de registre agut, amb el lmit al Si natural. El paper de Vidal s molt exigent per al barton, que ocasionalment ha d'atnyer el Sol agut; aix ha fet que alguns tenors verstils, com ara Plcido Domingo, s'hagen atrevit amb el paper.

Sinopsi.
L'acci comena a la ciutat de Madrid, durant el regnat de Isabel II, en els moments previs a la revoluci de 1868; i acaba en una devesa extremenya desprs del destronament d'Isabel II amb La Gloriosa.

Acte I.


A la Plazuela de San Javier la vida gira al voltant de la posada regentada per Mariana. Luisa Fernanda, una bella jove inquilina de la posada, est enamorada des de fa temps de Javier, militar que es considera el seu proms, per que cada vegada ve menys a visitar-la, en particular des del seu ascens a coronel. En un moment en qu Luisa Fernanda ha anat a l'esglsia, hi apareix Javier, i s'enduu una reprimenda de Mariana per la seua informalitat. Aprofitant la seua visita, Anbal, un altre inquil de la posada, li aplica un entusiasta per atabalat discurs liberal, ideologia de la qual s fervent seguidor. La conversa acaba quan Anbal s'anona que la Duquessa Carolina, que viu davant de la posada i professa una declarada ideologia monrquica, s a la finestra i podria sentir-los.

Mariana s'estimaria ms que Luisa Fernanda, en compte de continuar esperant Javier, atenguera els requeriments de Vidal Hernando, un ric terratinent extremeny que la pretn, malgrat ser bastant major que ella. Luisa Fernanda no hi cedeix i manifesta a Vidal que est enamorada d'un altre home.

Vidal no perd l'esperana, i, per aix, en assabentar-se per Anbal que Javier podria abraar la causa liberal, es declara monrquic, menys per convicci personal que per portar la contrria al seu rival.

Javier torna novament a la recerca de Luisa Fernanda, per es troba amb Carolina, la qual, mitjanant els seus arts i encisos el sedueix, aprofitant per atraure'l a la causa monrquica. Nogales, Anbal i Vidal s'hi sorprenen en assabentar-se, i aquest ltim canvia les seues idees, declarant-se liberal. Luisa Fernanda quan s'assabenta s'esvaneix, no per poltica, per cert.

Acte II.


Al passeig de la Florida, prop de la ermita de San Antonio i de l'establiment de begudes de Bizco Porras, Mariana i Rosita tenen han organitzat una mesa petitria durant la revetla de Sant Antoni. L'ambient del lloc s festiu, i nombroses jovenetes acudeixen a l'ermita amb la idea de trobar marit.

Hi apareixen Javier i Carolina, en clara sintonia poltica i romntica. Mariana, xafardera, no perd temps i informa Luisa Fernanda i  son pare, Don Florito, del fet. Mentrestant Bizco Piorras atn el negoci i Anbal no li presta massa ajuda.

La Duquessa presideix la mesa petitria, i intenta seduir tamb al nouvingut Vidal, amb l'objectiu d'atraure-l a la seua causa monrquica. No obstant aix, aquest no cau al parany.

Quan finalment es troben Luisa Fernanda i Javier, el militar mostra gelosia davant la suposada relaci de la jove amb Vidal. L'actitud de Javier l'amona tant, que Luisa Fernanda decideix trencar les seues relacions, i accepta la proposici de Vidal. La situaci s tensa entre els dos pretendents.

Mentrestant, la Duquessa Carolina no est satisfeta per la recaptaci de la taula, per la qual cosa se li ocorre subhastar un ball amb ella entre els cavallers presents. Vidal guanya la subhasta amb un fort augment del preu, sobre l'anterior de Javier, per desprs cedeix ofensivament al militar el ball amb la duquessa. Aix acaba d'enutjar a Javier, fins al punt que llana el seu guant a Vidal. Aquest el recull, per dilata fins a un altre moment la disputa.

Uns dies desprs hi ha un esclat revolucionari, en el qual participen Nogales, Anbal i Vidal Hernando de la part liberal. Mariana i Luisa Fernanda queden resant el rosari a la posada. A pesar de la valentia de Vidal, els revolucionaris sn pocs, i prompte sn derrotats per l'exrcit. Anbal cau ferit en l'enfrontament. Javier pretn arrestar Vidal per la seua participaci a la revolta, per Luis Nogales s'hi declara cap i organitzador dels insurrectes, i s l'unic arrestat.

Luisa Fernanda veu Javier abraant Carolina, la qual cosa, junt amb la valentia demostrada per Vidal, la fa decidir-se finalment a acceptar la seua proposta de matrimoni i viatjar a Extremadura.

Acte III.


La Gloriosa ha triomfat finalment, i l'acci es trasllada a La Frondosa, devesa de Vidal Hernando a Extremadura, on estan refugiats Luisa Fernanda i son pare, a ms de Mariana i Anbal, a l'espera que les coses es tranquillitzen a la capital. La reina ha estat destronada. La duquessa Carolina ha fugit a Portugal, i Javier ha desaparegut, de manera que hom creu que ha mort a la batalla d'Alcolea.

Vidal rep les felicitacions i enhorabones dels seus llauradors i es respira una gran sensaci de felicitat a la devesa. Avancen els preparatius del casament, i Annbal s enviat a cercar el vestit de nvia de Luisa Fernanda.

No obstant Javier no s mort: Annbal el troba perdut per la devesa i el porta a casa de Vidal. Tot i que Luisa Fernanda insisteix a mantenir la seua paraula i casar-se amb Vidal, aquest s'adona que malgrat la sinceritat de la seua voluntat, ella mai arribar a estimar-lo de veres, perqu el seu antic amor per Javier encara s viu. En conaeqncia, Vidal renuncia al matrimoni, i accepta amb dolor que un penedit Javier es porte finalment a Luisa Fernanda.


Nmeros musicals.
Acte I.
Introducci. Mi madre me criaba pa' chalequera, duet cmic de Mariana i Rosita;
Marchaba a ser soldado, havanera popularmente coneguda com El soldadito, que s interpretada per un personatge secundari: un soldat savoi. Va ser objecte d'una versi pop per par del grup La Compaa;;
Duo de Mariana i Javier. De este apacible rincn de Madrid, romana de Javier Moreno;
En mi tierra extremea, duo de Luisa Fernanda i Vidal Hernando;
Caballero de alto plumero, duo de Carolina i Javier Moreno;
Finale;

Acte II.
Quadre I;
Escena a la revetlla de San Antonio;
A San Antonio, como es un santo casamentero, popularment coneguda com Mazurca de las sombrillas, duet de Carolina i Javier Moreno;
Para comprar a un hombre, duo de Carolina i Vidal Hernando;
Escena;
Quadre II;
Cuanto tiempo sin verte, Luisa Fernanda, tercet;
Escena;
Quadre III;
Luche la fe por el triunfo (tambin llamada Por el amor de la mujer que adoro), romanza cantada por Vidal Hernando; y;
Muera el prisionero, muera sin piedad, escena coral.

Acte III.
Introducci orquestral;
En una dehesa de la Extremadura, escena coral. Ay, mi morena, romana de Vidal Hernando;
Cllate, corazn, duo final de Luisa Fernanda i Javier Moreno;
El cerandero se ha muerto, escena coral. Finale.

Enregistraments seleccionats.



 Enllaos externs .
Mazurca de las sombrillas a YouTube;
Duet de Mariana i Javier. Romana de Javier per Josep Bros a YouTube;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335985" title="Setla de Nunyes" nonfiltered="972" processed="970" dbindex="130976">
Setla o oficialment Setla de Nunyes es una pedania de 180 habitants que pertany a Muro, a la comarca del Comtat. Antigament era municipi fins a principis del segle XX.

Va ser escenari de batalles durant la Segona Germania.

 Enllaos externs .

Setla de Nunyes a l'enciclopdia.cat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335987" title="Talp daurat hotentot" nonfiltered="973" processed="971" dbindex="130977">

El talp daurat hotentot (Amblysomus hottentotus) s una espcie de talp daurat originria de Sud-frica, Swazilndia i possiblement Lesotho. Els seus hbitats naturals sn els boscos temperats, boscos secs tropicals o subtropicals, boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals, sabanes seques, sabanes humides, zones arbustoses seques tropicals o subtropicals, vegetaci arbustosa de tipus mediterrani, zones herboses temperades, zones herboses de terres baixes tropicals o subtropicals, zones herboses de terres altes tropicals o subtropicals, costes sorrenques, terres arables, pastures, plantacions, jardins rurals, rees urbanes i vegetaci introduda.

N'hi ha diverses subespcies, incloent-hi el talp daurat Zulu (Amblysomus hottentotus iris).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="335989" title="Talp daurat de Fynbos" nonfiltered="974" processed="972" dbindex="130978">

El talp daurat de Fynbos (Amblysomus corriae) s una espcie de talp daurat endmica de Sud-frica. Els seus hbitats naturals sn els boscos temperats, boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals, sabanes humides, zones arbustoses temperades, vegetaci arbustosa de tipus mediterrani, zones herboses temperades, zones herboses seques de terres baixes tropicals o subtropicals, costes sorrenques, terres arables, pastures, plantacions, jardins rurals, rees urbanes, i vegetaci introduda. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336005" title="Bardeere" nonfiltered="975" processed="973" dbindex="130979">
Bardeere (Baardheere, Bardera) s una ciutat de Somlia a la regi de Gedo (al Jubaland), a la vall mitj del riu Juba. s la segona ciutat del Jubaland. El seu nom deriva de baar (palmera) i dheere (tronc). T un aeroport (un aerodrom) al nord-est.

 Histria .

Apareix a la histria en temps de la dinastia Ajuuraan del sultanat de Qalafo, que va governar la zona a partir del segle XV i fins vers la meitat del segle XVIII. Els Ajuuraan desprs de la prdua d'Hobyo i la revolta dels hawiye van deixar de controlar de fet la zona.

Un grup religis liderat per Sheikh Yabbarow va fundar una comunitat o jameca a Bardera el 1776; es pretenia una comunitat ideal regida pel islam amb gran desenvolupament social i econmic. Progressivament es va estendre per la zona. El 1831 fou destruda per la guerra contra el sultanat de Geledi, i va restar abandonada durant 20 anys per restablerta el 1851 i mantinguda com a poder local fins a la actualitat. Els xeics van tenir relacions amb els soldans de Pate i Witu.

A finals del segle XIX se la van disputar anglesos i italians. La ciutat tenia una part a cada costat del riu Juba que separava els dominis britnics dels italians. Finalment el Jubaland (Oltre Giuba) es va incorporar a la Somlia Britnica el 1925. El 1930 tenia uns 8000 habitants. La poblaci, centre agrcola important, va crixer i va arribar als 20.000 vers el 1970. No hi ha estadstiques desprs del 1988. Un embassament est previst a Bardera principalment per produir electricitat.

El 1991 al esclatar la guerra, hi va haver una gran afluncia de refugiats i la poblaci va passar a unes 120.000 persones. El districte va arribar a tenir 230.000 habitants per desprs una part va marxar a la frontera amb Kenya. Un govern local format per l'anomenat consell d'ancians (Odey Dhaqameedyo) amb 21 lders religiosos i persones respectades de tots els clans que viuen a la ciutat (ajuran, awramala, banadiri, facaye, marehan, i rahanweyn), governa la ciutat sota la direcci del seu president, que s un crrec rotatori i electiu. El 13 de juliol de 2008 fou ocupada per les milcies de les Corts Islmiques de Somlia.

 Llista de xeics .

Ibrahim Hassan Yabarow 7 dies el 1776;
Ali Dhurre 1776-1805;
Abukar Adam Dhurre 1805-1828;
Abdulrahman Abayl 1828-1831 (lder religis fins el 1835);
Desaparegu del 1831 al 1851;
Mohamed Adam Kerow  1851-1878;
Arahman Mohad Adan  1878-1880;
Abdiyow Osmanow 1880-1904;
Ibrahim Mohamed Adan  1904-1908;
Ali Moallin Muddey  1908-1940;
Axmed Sheikh Maxamed  1940-1959;
Hagi Aziz Sheikh Ali Moallin 1959-1985;
Mursal Malin Aliyow 1985-1992;
Hirow Abdullahi Maalin Axmed 1993-;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336008" title="Sultanat de Habar Yonis" nonfiltered="976" processed="974" dbindex="130980">
Habar Yonis (o Habar Yoonis) fou un sultanat del clan habar yoonis dels Somalis,  governat per la famlia Reer Sugule, de la branca caynanshe del clan. Es va fundar a finals del segle XVIII. S'estenia pel Togdheer, la regi al sud-est de Berbera entre Burao i la frontera amn Etipia.

El primer sult fou Diiriye Suguule (nascut vers 1760- mort el 1840 o 1844) que va governar fins a la seva mort i fou el  creador de algunes variants de la llengua somali i de diversos proverbis o dites. 

A la seva mort  el va succeir Amaan Sultan Diiriye (nascut 1790- mort 1854), i  a aquest el sult  Xirsi Sultan Amaan (nascut 1824- mort 1879), sobir  guerrer que va establir un estat centralitzat i va imposar taxes a la costa de Berbera i Bulaxaar; va encunyar la paraula somali "sed boqortooyo"; fou reconegut pel Xa (shah) qajar de Prsia per oposar-lo al poder del sultanat de Zanzbar (1857) i cada any rebia regals de la cort persa; va estendre els seus dominis cap al sud-oest fins el Galbeed en lluita contra Kuumbo. Va morir en combat contra el seu cos Guuleed Xaaji, i la seva mort fou reconeguda com heroica fins pels seus enemics els kuumubs.

El va succeir  Cawd (o Awd) Sultan Diiriye (nascut 1830-mort 1899) que va morir en un combat contra el clan rival dels ogadenis  i la successi va passar a  Madar Xirsi Amaan, al que el Mad Mullah va enviar una delegaci demanant el seu suport a la guerra santa;  per Amaan va rebutjar aquest suport i secretament va demanar ajut als britnics;  Mullah se'n va assabentar  i va aconseguir que els habar yonis deposessin al sult que fou substitut per un cos,  favorable a la causa, de nom  Nuur Axmed Amaan (nascut 1844-mort 1910), que va assolir el poder, i es va posar al costat dels daraawiish. Va governar durant uns 10 anys i a la seva mort en combat el va succeir el seu fill Doolaal Sultan Nuur (nascut vers 1866, mort 1917) que igualment va morir en combat. Llavors  Madar Xirsi Amaan (nascut 1876-mort 1938) va tornar al poder.

Llista de sultans.
Diiriye Suguule  vers 1800-1840/1844;
Amaan Sultan Diiriye 1840/1844-1854;
Xirsi Sultan Amaan  1854-1879;
Cawd Sultan Diiriye  1879-1899;
Madar Xirsi Amaan 1899;
Nuur Axmed Amaan  1899- 1910;
Doolaal Sultan Nuur 1910-1917;
Madar Xirsi Amaan -1917-1938;
Cali Sultan Madar 1938-1979;
Xirsi Qani  1979-1987;
Yuusuf Sultan Xirsi Qani 1987-1991;
Ciise Sultan Xirsi Qani 1991-1999;
Cismaan Sultan Cali Sultan Madar  1999-?
Maxamed Sultan Xirsi Qani   (actual sult);

Una segona branca de sultans habar yonis va governar un altre territori. Vegeu Sultanat de Reer Odweyne.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336009" title="Sultanat de Reer Odweyne" nonfiltered="977" processed="975" dbindex="130981">
El sultanat de Reer Odweyne fou un estat que va existir al segle XIX i XX, format pel clan dels habar yoonis sota la direcci de la branca vella de la famlia dels Abdalle Ismaciil. La capital era Reer Odweyne i ocupava la moderna regi d'Odweyne al sud de Berbera, a la zona fins a la frontera amb Etipia. 

Actualment la famlia Reer Sugule t el ttol d'emirs. 

El sultanat va sorgir el 1825, quan una part dels habar yonis, dirigits pel qadif Basha (Shermaarke Saalax Basha, nascut el 1790-mort el 1861), van sotmetre Zaylac (Zeila), a l'oest governat fins llavors per un rab anomenat Sayyid Muhammad al-Barr o Muhammed al-Bari (Maxamed Al Baari), governador per compte del xaris de la Merca (i doncs governador otom). Aquest va rebre el titol de qadif al-soomaal de part de Cabdixamiid Baasha  i es va casar amb dues esclaves rabs i una turca, establint el anomenat govern de Zaylac (Zeila i Awdal) sota l'autoritat del sult de Reer Odweyne posant fi a la sobirania otomana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336013" title="Sultanat de Sanaag" nonfiltered="978" processed="976" dbindex="130982">
El sultanat de Sanaag fou un estat de Somlia establert per una branca del clan warsangeli i que abraava el sud del Sanaag i Maakhir i algunes terres a Bari. 

El seu sobir ms important fou Sultan Dhahar que va governar a la part final del segle XIX; va combatre als abissinis i les comunitats cristianes de la comarca de Galgala aliades als abissinis. La ciutat de Dhahar, a l'est del sultanat, fou anomenada pel sult (en realidad portava el ttol dakil).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336018" title="Districte de Sarand" nonfiltered="979" processed="977" dbindex="130983">
Sarand s un dels 36 districtes que formen Albnia. La seva capital s Sarand.

T una poblaci de 35.235 habitants (dades de 2004) i una extensi de 730 km2.

Est situat dins el comtat de Vlor, i es troba situat al sud del pas, limitant amb Grcia. De manera que hi ha una minoria de grecs i gregues en aquesta zona. Tamb inclou alguns poblats valacs.

En el districte es troba un punt molt important com s Butrint.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336021" title="Rhinobatos formosensis" nonfiltered="980" processed="978" dbindex="130984">

Rhinobatos formosensis  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 63 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Taiwan i de les Filipines.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336025" title="Rhinobatos glaucostigma" nonfiltered="982" processed="979" dbindex="130986">

Rhinobatos glaucostigma  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 76,3 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic oriental: des del Golf de Califrnia fins a Equador.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336026" title="Estira i afluixa als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="983" processed="980" dbindex="130987">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disput un torneig d'estira i afluixa.

Hi van participar 3 equips, per el d'Estats Units abandon per incompatibilitats de calendari amb les proves d'atletisme. Per tant, 12 atletes de dos equips, representant 3 nacions hi van prendre part.


Nacions participants.
Un total de 12 participants de tres pasos van ser presents:
  (3);
  (6);
  Sucia (3);

Resum de medalles.


Resultats.
La prova fou simplement un enfrontament entre els dos equips participants. El partit es decid al millor de tres estirades. L'equip suec-dans guany fcilment les dues primeres mnegues. Fou la primera medalla d'or per a Sucia.

Medaller.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Tug of War 1900".  Accs 10 de mar de 2006. Consultable electrnicament a Herman's Full Olympians: "Tug of War 1900".
 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336027" title="Anquela del Ducado" nonfiltered="984" processed="981" dbindex="130988">

Anquela del Ducado s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336028" title="Cor Petit Jr" nonfiltered="985" processed="982" dbindex="130989">
En Cor Petit Jr (Piccolo,     , Pikkoro) s un personatge creat pel japons Akira Toriyama per al manga Bola de Drac. s un poders guerrer nameki, fill i reencarnaci d'en Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis i per conseqencia s la part malvada de Du. Aix doncs tamb est lligat amb Du. Si un mor, l'altre tamb

Neix de l'ou que el seu pare expulsa abans d'explotar. Estar 3 anys entrenant-se i es presentar al 23 Gran Torneig de les Arts Marcials, ja crescut, on utilitzar el sobrenom de Dimoni Junior (Ma Junior). En Goku el reconeixer, i en Ten Shin Han en un inici creur que es un simple dimoni dels va crear en Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis. Al combat de quarts guanyar en Kriln, a la semifinal s'enfrontar contra Du que fa servir el cos d'un hum, el qual quanya contrarrestant la "Ona per Tancar el Dimoni" (Mafuba)i tancant-lo en una ampolleta; el cos hum queda lliure. A la final s'enfornatar contra en Son Goku. Ser un dur combat pels dos. Durant el combat els espectadors el reconeixaran com en Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis i fugiran tots, noms quedaran en Goku i companys i el Presentador. Finalment grcies a la "Tecnica de l'Acci pels Aires", en Goku guanya el combat i el torneig. En Goku per ajuda al malvat Cor Petit Jr donant-li una mongeta mgica, el qual fuig volant. 

Tornar reapareixer 5 anys desprs amb l'arribada d'en Raditz (Germ d'en Goku). Un aliana amb en Goku, permetr guanyar en Raditz, encara que t un preu car, i es que en Goku tamb mor. Durant aquests 5 anys, el comportament d'en Cor Petit Jr ha canviat, i es que ara no t el caracter demoniac i malvat que havia tingut, aix se sap ja que l'anima d'en Raditz va a l'Altre Mn. Per fer front a la propera amenaa, en Cor Petit Jr entrena el fill d'enSon Goku, en Son Gohan, perqu estigui preparat per a la batalla contra els Saiyans (Guerrers de l'Espai). Ser durant temps en que en Cor Petit perdr tota la seva maldat. Durant al lluita contra els Saiyans, sacrifica la seva vida per protegir el seu deixeble Gohan d'un poders atac d'en Nappa. 

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336030" title="Rhinobatos granulatus" nonfiltered="986" processed="983" dbindex="130990">

Rhinobatos granulatus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 280 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf Prsic fins a Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a la Xina, Indonsia (Sumatra i Borneo), Filipines i Nova Guinea.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336032" title="Rhinobatos halavi" nonfiltered="987" processed="984" dbindex="130991">

Rhinobatos halavi  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 120 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins al Golf d'Oman.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336033" title="Argecilla" nonfiltered="988" processed="985" dbindex="130992">

Argecilla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336034" title="Atanzn" nonfiltered="989" processed="986" dbindex="130993">

Atanzn s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336036" title="Elephas" nonfiltered="990" processed="987" dbindex="130994">

Elephas s un dels dos gneres supervivents de l'ordre dels elefants, Proboscidea. El gnere noms inclou una espcie vivent, l'elefant asitic (E. maximus), per s'hi han assignat deu espcies extingides, incloent-hi E. recki, E. antiquus i els elefants nans E. falconeri i E. cypriotes. Aquest gnere s molt proper al gnere de mamuts Mammuthus.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336039" title="Aun" nonfiltered="991" processed="988" dbindex="130995">

Aun s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336040" title="Elefant afric de sabana" nonfiltered="992" processed="989" dbindex="130996">

L'elefant afric de sabana (Loxodonta africana) s la ms gran de les dues espcies d'elefant afric. Antigament se l'havia classificat juntament amb l'elefant afric de bosc en una nica espcie, coneguda nicament com a "elefant afric". Tanmateix, algunes autoritats consideren que la informaci actualment disponible encara no s suficient com per dividir l'elefant afric en dues espcies.

Referncies.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336043" title="Barriopedro" nonfiltered="993" processed="990" dbindex="130997">

Barriopedro s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336044" title="Rhinobatos holcorhynchus" nonfiltered="994" processed="991" dbindex="130998">

Rhinobatos holcorhynchus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 127 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Kenya fins a les de KwaZulu-Natal (Sud-frica).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336045" title="Bauelos" nonfiltered="995" processed="992" dbindex="130999">

Bauelos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336046" title="Bujalaro" nonfiltered="996" processed="993" dbindex="131000">

Bujalaro s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336048" title="Rhinobatos horkelii" nonfiltered="997" processed="994" dbindex="131001">

Rhinobatos horkelii  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 138 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Atlntic sud: des de Rio de Janeiro fins a l'Argentina.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 IUCN ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336049" title="Bustares" nonfiltered="998" processed="995" dbindex="131002">

Bustares s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336051" title="Wiilwaal" nonfiltered="999" processed="996" dbindex="131003">
Wiilwaal (tamb conegut com Xirsi) (1801-1864) fou un cap (garaad o garad)  del clan jidwaq dels ogadenis, que va governar la vall del Jarar, a la regi de Jijiga (avui a Etipia), fins el 1864. Va fundar el clan dels bartire i per aix el seu domini s conegut com Sultanat de Bartire.

s fams per les seves parboles escrites, pel seu temperament violent i per les seves tendncies autoritaris,  i per haver rebutjat a l'explorador Richard Burton al que va rebre el garaad Adan a petici del sult Sharmaarke de Zeila. Fou tamb un gran cap guerrer. 

Se li atribueix la fundaci de la ciutat de Jijiga.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336052" title="LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa" nonfiltered="1000" processed="997" dbindex="131004">



La L.A.V. Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa s una lnia d'alta velocitat feta perqu els trens hi circulin a 300-350 km/h, excepte en alguns trams planejats amb anterioritat, quan es pensava en velocitat mximes de 200-250 km/h. Des de mar de 2008 ja s completa fins a Barcelona, i queda pendent de construir el tram entre Barcelona i Perpiny. El tram en servei de 621 km entre Madrid i Barcelona redueix en uns 70 kilmetres la distncia ferroviria entre Madrid i Barcelona, i a ms redueix molt el temps de recorregut.

Fins el 19 de febrer de 2008, la L.A.V. estava en servei fins al km 533. Els trens d'alta velocitat d'ample internacional arribaven fins l'estaci del Camp de Tarragona (km 521) i els trens d'ample variable arribaven fins el canviador d'ample de Roda de Bar, on connectaven amb la lnia Sant Vicen de Calders-Picamoixons fins a l'estaci de Sant Vicen de Calders on connectaven amb el Corredor Mediterrani. A partir del 20 de febrer de 2008, amb l'entrada en servei el tram fins a Barcelona-Sants, Madrid i Barcelona estan connectades en 2:38 h amb trens directes o 3:20 h amb trens amb parada a les estacions intermdies, cosa que suposa una velocitat mitjana d'uns 240 km/h. Actualment es fan proves per a augmentar la velocitat comercial fins a 350 km/h i aconseguir fer el trajecte directe en 2:15 h.

La L.A.V. enllaa les dues rees industrials, financeres i comercials ms importants d'Espanya a ms d'Arag i tres de les quatre capitals catalanes, encara que l'estaci de Tarragona es troba a 15 kilmetres de la ciutat. La L.A.V. ha d'arribar a trfics molt elevats a curt termini amb la installaci del sistema de seguretat ERTMS de nivell 2.

El 2007, sense que la lnia encara arribs a Barcelona, ja es va arribar als 3,3 milions de viatgers, incloent uns 1,27 milions de viatgers entre Madrid i Saragossa i uns 750.000 entre Madrid i Barcelona. A partir de l'arribada de la lnia d'alta velocitat a Barcelona els trnsits han augmentat rpidament. 

La lnia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa s inclosa en el "projecte prioritari d'inters europeu n3" de l'Uni Europea i per aix ha rebut moltes subvencions de l'UE.

 Histria .
 Madrid-Barcelona-Figueres .


 


Als anys 1980, era evident la necessitat de millorar les comunicacions ferroviries entre Madrid i Barcelona, en gran part basades en lnies de via nica, i que donen servei a ms d'un quart de la poblaci espanyola. La lnia seguia essencialment el traat original del segle XIX i els millors temps eren de 6:30 h entre Madrid i Barcelona. Les obertures de les autopistes i autovies i el gran desenvolupament del Pont Aeri treien competitivitat a l'enlla ferroviari dirn.

Els primers plans concrets cap a una millora important de la lnia entre Madrid i Barcelona daten d'abril de 1987 quan s'aprova el Pla de Transport Ferroviari de 1987 (PTF). En aquest moment no es parla encara d'una L.A.V. a 300 km/h o ms, sin de duplicar la via en tot el trajecte i fer-hi algunes variants, en concret les segents actuacions:
Quadruplicaci de via en el Corredor del Henares: es va fer entre l'estaci de San Fernando de Henares i l'estaci d'Alcal de Henares.
Duplicaci de via des de Baides fins a Calatayud.
Variant de Yunquera de Henares: on ja es va mencionar la possibilitat d'arribar a 300 km/h;
Gran variant Calatayud-Ricla.
By-pass de Saragossa.
Gran variant Saragossa-Lleida.

El 21 d'octubre de 1988, el Consell de Ministres va formular una petici a Renfe perqu estudis l'ampliaci fins a Barcelona de la lnia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, en inici de construcci, amb carcter immediat. 

El 9 de desembre de 1988 es va prendre la decisi que tant la lnia de Sevilla com la de Barcelona es fessin en ample internacional o UIC (1435 mm). Aquesta decisi s'emmarcava en el projecte, posteriorment revertit, de canviar a ample internacional tota la xarxa de RENFE.

La determinaci de fer-la en ample UIC i amb parmetres d'alta velocitat va ser un tomb per als estudis que ja s'anaven fent en relaci amb la lnia de Madrid a Barcelona. La doble via que originriament arribava fins a Baides (Guadalajara) hava estat estesa fins a Calatayud, ja que s'havien iniciat les obres entre Calatayud i Ricla i eren a punt d'iniciar-se entre Saragossa i Lleida. En ambds casos es va arribar a modificar parcialment el glib d'alguns tnels, per no el de Paracuellos de la Ribera (4.672 m de longitud i 75 m) que ja s'havia comenat a perforar.

A partir d'aquesta decisi de 1988, es va comenar a treballar en una lnia d'alta velocitat pura fins a Barcelona, en la qual s'incrustarien els 3 trams ja dissenyats o en obres: variant de Calatayud, bypass o circumvallaci de Saragossa i variant entre Saragossa i Lleida, per a produir un estudi informatiu amb diverses variants, una de les quals s el traat actual (excepte l'entrada a Barcelona) del qual ja es va sollicitar la declaraci d'impacte ambiental el 1994.

El 1993, poca de recessi econmica i de forta restricci de la inversi ferroviria, des del Ministeri de Foment es reconeixia que aquesta lnia tindria "un ritme constructiu molt diferent del de la L.A.V. Madrid-Sevilla". De fet, en 1993 es preparaven els projectes constructius per poder iniciar els treballs en la variant de Calatayud-Ricla, que havia de solucionar el problema del ltim tram de via nica entre Madrid i Saragossa, i la gran variant entre Saragossa i Lleida. En ambds casos es pensava seguir el mateix esquema que per al Corredor Mediterrani: ample ibric amb travesses polivalents i parmetres d'alta velocitat (en el cas de Saragossa-Lleida per a 350 km/h).

Els treballs entre Calatayud i Ricla i entre Saragossa i Lleida van ser aprovats pel Consell de Ministres el 1995 i es van iniciar el 1996. El 23 de maig de 1997, el GIF va rebre l'encrrec de la construcci de la lnia completa i de seguir els treballs iniciats. El 1988 s'esperava arribar a Barcelona el 2002 i a la frontera francesa el 2004.

Com que la inversi ferroviria va ser molt baixa fins al 1999, la construcci d'aquestes variants, que haguessin retallat en ms d'una hora els temps de viatge entre Madrid i Barcelona, va avanar molt lentament. A partir dels anys 2000 el ritme es va accelerar. El febrer de 2000 es va adjudicar l'electrificaci entre Madrid i Lleida i els trams que s'havien iniciat el 1996, en lloc d'inserir-se a la xarxa convencional d'ample ibric (1668 mm), van passar a formar part directament dels trams de la L.A.V. entre Madrid i Lleida que es van inaugurar l'octubre de 2003.

Al desembre de 2006 es va prolongar la lnia fins a l'estaci del Camp de Tarragona situada a uns 15 kilmetres de Tarragona.

Des de mar 2008 ja s'ha completat la lnia fins a Barcelona, i queda pendent la uni amb Girona, Figueres i la frontera francesa, per a la qual fa falta travessar la ciutat de Barcelona de manera subterrnia, sortint pel Nus de la Trinitat cap a Montcada i Reixac. La manera de travessar Barcelona est generant molta polmica perqu el tnel passar per la vora de la Sagrada Famlia;  per aix han aparegut diverses plataformes en contra del traat com AVE pel litoral.

La L.A.V. mixta entre Barcelona i Figueres s un dels subtrams de la L.A.V. Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa pendents de finalitzar i estar pensat per al trnsit mixt de passatgers i mercaderies, en concret s'ha previst que ho sigui a partir de Mollet del Valls, on connectar amb la lnia El Papiol-Mollet a la qual s'est afegint travessa polivalent perqu hi puguin circular trens d'ample ibric i internacional, tant de mercaderies com de passatgers, ja que al Papiol es podr connectar amb la lnia de Vilafranca, la LAV o amb el ramal de mercaderies El Papiol-Can Tunis que tamb t travessa polivalent, es a dir que hi podran circular trens de mercaderies d'ample internacional des del port de Barcelona cap a Frana. L'obertura del tram Barcelona-Figueres s prevista per al 2012, encara que el tram internacional Figueres-Perpiny, s previst que s'obri fora abans, entre 2009 i 2010, cosa que far que aquest tram quedi desconnectat un bon temps de la LAV fins a Barcelona. 


 Barcelona-Frontera Francesa .

A ms d'unir les dues ciutats ms grans d'Espanya, la lnia busca unir les xarxes ferroviries d'Espanya i Frana mitjanant una lnia mixta de passatgers i mercaderies que uneixi Barcelona i Perpiny travessant la frontera a travs d'un nou tnel que travessi els Pirineus en el pas fronterer de La Jonquera/El Perts.

 Traat .
L'elecci del traat va ser difcil, una cosa normal per a una obra d'aquesta envergadura. Tres van ser els trams ms complicats:
Sortida de Madrid: es va replantejar nombroses vegades la sortida de Madrid, al final es va optar per un recorregut parallel a la L.A.V. Madrid-Sevilla en els primers kilmetres i descrivint una enorme corba pel sud de Madrid parallela a la M-50.
Lleida - Martorell: hi havia dues variants principals que estaven en discussi: la primera pel nord via La Bisbal del Peneds i ms al sud per La Secuita-Perafort. Es va elegir la segona opci per a apropar-se a Tarragona i facilitar la connexi amb el Corredor Mediterrani. ;
Entrada a Barcelona: Al principi la Generalitat volia que la LAV ans per l'aeroport, per el govern central volia el traat ms recte possible i que des de Cornell de Llobregat la LAV ans parallela a la lnia de Vilafranca: Finalment entre 2002-2003 es va arribar a una soluci intermdia, que la LAV ans parallela al Corredor Mediterrani a partir de l'estaci del Prat de Llobregat i que aqu hi hagus una estaci d'on sorts un ramal cap a l'aeroport.

 Aspectes tcnics .
 Madrid-Barcelona .
Excepte en el tram entre Calatayud i Ricla, la lnia est dissenyada per a una velocitat mxima sostinguda de 350 km/h. Els radis mnims per a les corbes superen els 7000 m, la pendent mxima admesa s de 25 millsimes, encara que en els trams projectats en la primera fase, quan es pensava que fossin utilitzats per a ample ibric, les pendents son menors. Aix que en el tram Saragossa   Lleida, no superen les 12,5 millsimes, excepcionalment 18. Tamb s el cas del tram entre l'estaci del Camp de Tarragona i Castellbisbal, ja que s'havia contemplat la possibilitat de trfic mixt per a donar servei al port de Tarragona.

El tram Madrid-Lleida (442 km) s el primer de una L.A.V. on s'ha aplicat comercialment el sistema de seguretat ERTMS nivell 1, on es circula a un mxim de 250 km/h des del 19 de maig de 2006 i a un mxim de 280 km/h des del 16 de octubre de 2006.

El sistema de control est constitut per un subsistema d'enclavament electrnic SEI, completat per un subsistema ATP (Automatic Train Protection) - ERTMS nivell 2, que ha de complir les especificacions de trens a 350 km/h i intervals de 2 minuts 30 segons entre trens, protegit pel ERTMS nivell 1, que permet la circulaci de trens a 300 km/h amb un interval de 5 minuts 30 segons i el subsistema de protecci puntual compatible ASFA a 220 km/h e interval de 8 minuts, amb el que es va inaugurar la lnia.

 Figueres-Perpiny .
Essent una lnia de trfic mixt les caracterstiques tcniques sn lleugerament diferents a les dels trams exclusius de passatgers:
Nova lnia d'alta velocitat de doble via entre Figueres i El Soler (prop de Perpiny) de 44,4 km de longitud, 19,8 a Espanya i 24,6 a Frana.
El disseny del traat t parmetres per a una velocitat mxima de circulaci de 350 Km/h i una velocitat mnima de circulaci (Mercaderies) de 120 Km/h.
Dintre del traat com a obra singular destaca el tnel del Perts (Le Perthus en francs) de 8.350 m de longitud. Es tracta de la construcci de dos tubs parallels (un per a cada via) amb una secci interna de 8,5 m de dimetre. S'aconsegueix d'aquesta manera, una secci lliure de 50 m. A ms, disposar de 41 galeries de seguretat entre ambds tubs, separades cada 200 m, i 4 galeries destinades a equipaments, espaiades a 1600 m. Ambds tnels es construeixen partint de la boca espanyola, mitjanant dues tuneladores TBM doble escut.
Entre les actuacions a fer, destaca tamb la construcci de 9 viaductes: 5 d'ells a Espanya (Llobregat I, Llobregat II, Gou, Ricardell i Muga) i 4 en Frana (Rard, A9, RN9 i Tec).

 Cronologia de la posada en servei .
Mar de 2003: inauguraci frustrada del tram Madrid-Lleida a 200 km/h (amb sistema de seguretat ASFA) que havia d'estar precedida de "viatges promocionals" a partir del 24 de febrer, i fins el 7 de mar. Degut a mltiples problemes en la infraestructura, i davant l'evidencia de qu la lnia no estava a punt, noms es van arribar a realitzar tres viatges promocionals i es va suspendre la inauguraci que el llavors Ministre de Foment havia anunciat el 27 de gener de 2003 per a "mitjans de mar". Fins i tot es va arribar a publicar els horaris. La magnitud de los problemes va ser tal que li van retirar a GIF les competncies sobre el tram Madrid-Lleida i es va encarregar a RENFE la posada a punt de la lnia.
10 d'octubre de 2003: Inauguraci del tram Madrid-Lleida. Circulen trens Altaria i AVE S100 "prestats" de la L.A.V. Madrid-Sevilla. La velocitat mxima era de 200 km/h, ja que noms es circulava amb el sistema de seguretat ASFA200.
2004-2006: degut als greus problemes geotcnics, als tnels de Camp Magre, L'illa i Puig Cabrer, situats en un tram de 3 km en els termes municipals de Montblanc i La Riba (Tarragona), han de ser reforats mitjanant la construcci de contravoltes circulars i revestiments de voltes amb un cost d'uns 70.6  M. Aquest tram de lnia no pot ser posat en servei fins a l'estaci del Camp de Tarragona encara que la resta de la infraestructura fins a Roda de Bar est gaireb finalitzada.
17 de maig de 2006: desprs d'obrir les circumvallacins o bypass de Saragossa i Lleida i entrar en servei el canviador d'ample de CAF de Puigverd de Lleida, situat a uns kilmetres de l'estaci de Lleida Pirineus circula el primer servei comercial Alvia (S120 de CAF) entre Madrid i Barcelona utilizant el canviador d'ample mencionat.
19 de maig de 2006: s'incrementa la velocitat dels trens AVE S102 "nec" que ja s'havien acabat de rebre a 250 km/h entre Madrid i Lleida al posar-se en servei el sistema de seguretat ERTMS nivell 1.
16 d'octubre de 2006: s'incrementa de nou la velocitat mxima permesa per als trens AVE S102 "nec" a 280 km/h entre Madrid i Lleida.
19 de desembre de 2006: s'inaugura el tram entre el canviador d'ample de CAF de Puigverd de Lleida i el nou canviador d'ample dual de Roda de Bar, incloent-hi la nova estaci del Camp de Tarragona pel que es circula a 200 km/h.
7 de maig de 2007: s'incrementa la velocitat dels trens AVE S102 "nec" a 300 km/h entre Madrid i Camp de Tarragona, sempre amb el sistema de seguretat ERTMS nivell 1.
Octubre de 2007: el Ministeri de Foment dna com a data d'entrada en servei del tram Camp de Tarragona-Barcelona-Sants el 22 de desembre del mateix any (inauguraci el 21 de desembre) i comena la campanya de publicitat corresponent. Las obres porten fora mesos amb un ritme frentic i estan acompanyades per mltiples incidents que afecten greument la circulaci dels trens de Rodalies Barcelona.
26 d'octubre de 2007: el desplaament d'uns dels murs del tnel de la lnia Llobregat-Anoia de FGC en el punt per on la lnia d'alta velocitat la creua sota terra, obliga a interrompre indefinidament la circulaci dels trens de la lnia Llobregat-Anoia de FGC i de tots els de Renfe Operadora entre Sants i El Prat de Llobregat. En mig d'aquest gran escndol s'organitza el transport diari gratut en autobs de ms de 100.000 passatgers de Renfe. La majoria dels trens de Llarga Distncia finalitzen el seu recorregut a l'estaci de Tarragona o l'estaci del Camp de Tarragona. Els passatgers de FGC han de fer transbord al Metro.
1 de desembre de 2007: Restabliment complert de la lnia del ADIF entre Sants i El Prat de Llobregat. Uns dies abans s'havia restablert el servei parcialment en via nica. La lnia Llobregat-Anoia de FGC segueix interrompuda fins al 2 de febrer de 2008.
Final de gener de 2008: lnia finalitzada fins a Can Tunis i proves finalitzades fins a Sant Joan Desp. ADIF declara que des de maig de 2007 "s'han realitzat ms de 36.500 kilmetres de proves entre Camp de Tarragona i Can Tunis, durant els quals s'ha arribat als 330 km/h. Actualment, els trens comercials de Renfe ja realitzen recorreguts en proves fins a l'estaci del Prat de Llobregat". Queda finalitzar el tram de 4,3 km entre l'Hospitalet de Llobregat i Sants, ja molt avanat.
4 de febrer de 2008: por primera vegada un tren de Renfe Operadora amb ample UIC arriba a Barcelona-Sants. Es tracta del Talgo BT, tren laboratori disel amb rodadura desplaable. Utilitza la via 2, la nica acabada.
7 de febrer de 2008: el tren laboratori Sneca d'Adif arriba a Barcelona-Sants. s la demostraci de qu la catenria (encara que noms de la via 2) ha sigut completada en los ltims 4,3 km de lnia fins a Barcelona-Sants.
8 de febrer de 2008: entrada a Sants en proves del primer tren comercial: un AVE S103 "Velaro" que va arribar a les 12:20.
11 de febrer de 2008: senyalitzaci i electrificaci de les dues vies a Sants en servei. Es considera que l'obra est finalitzada.
12 de febrer de 2008. La Ministra de Foment arriba a Sants a les 16.40 de la tarda, on no s'ha perms l'accs als periodistes. On anuncia la posada en servei del tram Camp de Tarragona - Barcelona-Sants per al 20 de febrer i l'inici de la venda de bitllets el 14 de febrer. Confirma que no hi haur inauguraci oficial degut als successos d'octubre de 2007 i la proximitat de les eleccions generals del 9 de mar de 2008.
20 de febrer de 2008: posada en servei de la L.A.V. entre Camp de Tarragona i Barcelona amb total normalitat, completant la primera fase d'aquesta lnia d'alta velocitat. El servei inicial inclou 17 trens per sentit entre Madrid i Barcelona, dels quals 8 en sentit Barcelona i 7 en sentit Madrid sn directes i fan el trajecte en un mnim de 2:38. Queda per tant pendent de finalitzar l'obra i d'obrir al pblic el tram Barcelona-Perpiny per a finalitzar la L.A.V.


 Situaci quilomtrica .


(*) PK del bypass de Saragossa, diferents de la lnia principal que travessa la ciutat.
PB = Punt de banalitzaci; PAET = Lloc d'avanament i estacionament de trens

 Serveis que circulen per aquesta lnia per Catalunya .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336053" title="Santuari d'Asclepi" nonfiltered="1001" processed="998" dbindex="131005">
El santuari d'Asclepi va ser fundat l'any 418 aC i situat en la part nord-oest del Teatre de Dions a l'acrpoli d'Atenes, dedicant-ho al du de la medecina Asclepi (Esculapi]]. Va ser Telmac que va aconseguir de traslladar el culte del du de la salut des d'Epidaure.
 
Constava d'un temple dric amb una monumental porta a manera de propileu de l'poca romana amb un gran altar i un prtic de dues altures. A la part esquerra es trobava una stoa amb 17 columnes al front, on s'allotjaven els malalts. Es trobava molt proper de l'edifici una font d'aiges mineromedicinals.
 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336054" title="Campillo de Dueas" nonfiltered="1002" processed="999" dbindex="131006">

Campillo de Dueas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336055" title="Elefant afric de bosc" nonfiltered="1003" processed="1000" dbindex="131007">

L'elefant afric de bosc (Loxodonta cyclotis) s una espcie d'elefant afric. Fins fa poc, se la considerava una subespcie de l'elefant afric de sabana; tanmateix, les anlisis d'ADN han demostrat que s possible que hi hagi tres espcies vivents d'elefant: els dos elefants africans, considerats sovint com a poblacions diferents d'una mateixa espcie; i l'elefant asitic. Tanmateix, no totes les autoritats consideren que la informaci actualment disponible sigui suficient com per subdividir l'elefant afric en dues espcies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336058" title="Canredondo" nonfiltered="1004" processed="1001" dbindex="131008">

Canredondo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336060" title="Casa de Uceda" nonfiltered="1005" processed="1002" dbindex="131009">

Casa de Uceda s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Evoluci demogrfica .


Font de dades: INE i Relacions topogrfiques de Felip II













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336062" title="Casas de San Galindo" nonfiltered="1006" processed="1003" dbindex="131010">

Casas de San Galindo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336064" title="Bors Godunov (pera)" nonfiltered="1007" processed="1004" dbindex="131011">
	
Bors Godunov s una pera en un prleg i quatre actes de Modest Mssorgski, amb llibret del mateix autor basat en l'obra homnima d'Aleksandr Puixkin. S'estren a Sant Petersburg el 17 de febrer de 1873.A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 20 de novembre de 1915.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.









 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336065" title="Caspueas" nonfiltered="1008" processed="1005" dbindex="131012">

Caspueas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336068" title="Castejn de Henares" nonfiltered="1009" processed="1006" dbindex="131013">

Castejn de Henares s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336070" title="Castilforte" nonfiltered="1010" processed="1007" dbindex="131014">

Castilforte s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb Vindel, noroest amb Arandilla, al sud amb Salmern, i a l'oest amb Valdeolivas. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336071" title="Caizar" nonfiltered="1011" processed="1008" dbindex="131015">

Caizar s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336072" title="El ratpenat" nonfiltered="1012" processed="1009" dbindex="131016">
	
El ratpenat s una opereta de Johann Strauss II, amb llibret de Carl Haffner i Richard Gene, basat en una comdia alemanya de Roderich Benedix. S'estren al Theater an der Wien de Viena el 5 d'abril de 1874.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336073" title="Centenera" nonfiltered="1013" processed="1010" dbindex="131017">

Centenera s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336075" title="Chillarn del Rey" nonfiltered="1014" processed="1011" dbindex="131018">

Chillarn del Rey s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336076" title="Tmenos de Dions" nonfiltered="1015" processed="1012" dbindex="131019">
El Tmenos de Dions s el tmenos o recinte sagrat que els antics atenencs van dedicar al du Dions. Est situat a la part sud de l'acrpoli d'Atenes.
 
Al segle VI aC va ser portada una escultura de fusta representant Dions des d'Eleusis i es va construir un temple en honor seu; tamb es poden veure restes d'un altar del segle II aC al costat del fams Teatre de Dions i la Sto d'umenes.

 Referncies .
Tmenos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336079" title="Ciruelas" nonfiltered="1016" processed="1013" dbindex="131020">

Ciruelas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336081" title="Cogollor" nonfiltered="1017" processed="1014" dbindex="131021">

Cogollor s un municipi de la comarca de La Alcarria alta, provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336082" title="Hobyo" nonfiltered="1018" processed="1015" dbindex="131022">



Hobyo, ciutat de Somlia, vegeu Obbia;
Sultanat d'Hobyo o Obbia, antic soldanat somali 1878-1925;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336084" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1019" processed="1016" dbindex="131023">

Quatre proves de tennis es disputaren als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 de Pars.

Resum de medalles.


Medaller.


Notes.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Tennis 1900".  Accs 10 de mar de 2006. Consultable digitalment a  Herman's Full Olympians: "Tennis 1900".
 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336087" title="Les dues vdues" nonfiltered="1020" processed="1017" dbindex="131024">
	
Les dues vdues s una pera en dos actes de Bed ich Smetana, amb llibret de Emanuel Zngel, basat en Les deux veuves de Jean Pierre Felicien Mallefille. S'estren a Praga el 12 de mar de 1874.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336090" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1021" processed="1018" dbindex="131025">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 celebrats a Pars (Frana) es disputaren set proves de nataci, totes elles en categoria masculina.

Resum de medalles.


Medaller.

Blgica, Itlia, Sucia i els Estats Units tamb participaren a la competici per no guanyaren cap medalla.

Notes.


Referncies.
 ;
 ;
 ;
  www.sports-reference.com - Nataci 1900;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336094" title="Especiaci" nonfiltered="1022" processed="1019" dbindex="131026">
L'especiaci s el procs evolutiu pel qual s'originen noves espcies biolgiques. Una espcie no apareix per una mutaci que condueix a l'aparici d'un individu d'un tipus diferent. Les espcies s'individualitzen a partir de poblacions que pertanyen a una espcie d'origen (excepte en el cas de certs vegetals). L'especiaci resulta de la selecci natural i/o de la deriva gentica, que sn els motors de l'evoluci. El concepte d'especiaci ha estat essencialment desenvolupat per Ernst Mayr. 

Exiteixen quadre formes d'especiaci natural basant-se en la premisa que l'especiaci es produeix per l'isolaci geogrfica de les poblacions: Especiaci alloptrica, periptrica, i simptrica. Tamb es pot induir l'especiaci artificialment. 

 Especiaci natural .

Totes les formes d'especiaci natural s'han produt en el curs de l'evoluci, i encara  s un tema de  debat la relativa importncia de cada mecanisme en la  formaci de la biodiversistat.  

Hi ha diferents opinions sobre el ritme de successos d'especiaci que ocorren en el temps geolgic. Alguns bilegs evolucionistes mantenen que l'especiaci s'ha mantingut relativament constant al llarg del temps, alguns paleontlegs com   Niles Eldredge i Stephen Jay Gould apunten que les espcies es mantenen sense canvis durant llargs perodes de temps, i que l'especiaci succeeix noms en intervals  relativament curts de temps, opini coneguda com equilibri puntuat.

Especiaci alloptrica.


Tamb anomenada especiaci geogrfica, s l'especiaci gradual que es produeix quan una espcie ocupa una gran rea geogrfica que no permet que els individus que estiguin molt allunyats puguin creuar-se, a causa de barreres geogrfiques com mars, muntanyes o deserts. La separaci espacial de dues poblacions d'una espcie durant un llarg perode de temps dna lloc a l'aparici de novetats evolutives en una o en les dues poblacions degut al fet que el medi ambient s diferent en les diferents zones geogrfiques; es det el flux gentic entre poblacions. 
Existeixen dos grans patrons d'especiaci alloptrica proposats per Ernst Mayr: l'especiaci vicariant i la periptrica.
Especiaci vicariant Es produeix quan dues poblacions diferents se separen mitjanant barreres originades per canvis geolgics o climtics impenetrables. Aix provoca la fragmentaci de l'hbitat i s'impedeix el flux gentic i es produeix una 'acumulaci de diferncies tant gentiques com morfolgiques. Tamb es pot produir la separaci de la poblaci per l'extinci de poblacions intermitges. ;
Especiaci Periptrica: Implica la separaci d'una poblaci  menor d'una altra ms gran, per exemple,  quan es colonitza un nou hbitat. Amb el temps es produeix una divergncia gentica i/o morfolgica que derivar en una altra espcie. Aquests individus que migren a un lloc diferent i distant on no existeixen altres membres de la seva espcie i estableixen una nova es coneix com l'efecte fundador. ;
Observacions;
Existeix la tendncia en petites i allades poblacions a que es produeixin trets caracterstics poc freqents, s'ha observat en moltes circumstncies, incloent-hi el nanisme insular i els canvis radicals en cadenes d'illes, com les illes Komodo i les Galpagos, aquestes ltimes han vist nixer la teoria de l'evoluci amb les observacions de Charles Darwin. Un dels exemples ms famosos d'especiaci alloptica sigui el pins de Darwin de les illes Galpagos. 

Especiaci paraptrica. 


S'entn per especiaci paraptrica  l'evoluci de l'allament reproductiu en poblacions distribudes contnuament en l'espai, per entre les quals l'intercanvi o flux gentic s modest, el que origina divergncia i un posterior allament reproductiu. s tpica d'organismes immbils que ocupen rees geogrfiques molt mplies. La manca de mobilitat impedeix que els organismes dels extrems de l'rea es puguin creuar, establint-se una barrera reproductiva.  

Especiaci simptrica.

Aquest tipus d'especiaci es dona entre espcies estretament relacionades que conviuen en una mateixa rea de distribuci i que s'especialitzen en ocupar diferents nnxols dins el mateix entorn en el qu viuen.  En aquests casos la selecci natural juga un rol crucial en la divergncia de les poblacions. Aquest fenmen presenta encara controvrsia tot i estar ben documentat en alguns casos, per exemple en els peixos d'aigua dola de la  famlia dels Cclids.
Els mecanismes de l'especiaci simptrica poden ser:
 Especiaci per autopoliploidia s l'especiaci espontnia en la qual interv una sola espcie que sofreix una alteraci de la meiosi, amb un augment dels cromosomes poliploidia. Solament sn viables els mltiples de dos en el nombre de cromosomes (4n, 6n, 8n) i s molt freqent en els vegetals amb l'aparici d'espcies de gran grandria. ;

Especiaci per allopoliploidia s l'altra especiaci espontnia en la qual intervenen dues espcies semblants amb el mateix nombre de cromosomes donant lloc a una descendncia estril perqu els cromosomes no sn homlegs. Si durant la gametognesi de la descendncia es produs alguna mutaci en la meiosi donant lloc a una poliploidia, s'obtindrien gmetas amb nombre de cromosomes diploide que noms es podran fecundar amb altres hbrids que hagin sofert la mateixa mutaci o amb si mateixos.

Aquest tipus d'especiaci es pot produir per les causes segents:
 Allament ecolgic: dintre d'una mateixa zona geogrfica poden existir diferents hbitats caracteritzats per diferncies de temperatura, llum, humitat, etc. que dificultin l'aparellament;

 Allament estacional: els organismes poden madurar sexualment en diferents estacions o hores del dia. ;

 Allament etolgic: es basa en diferncies de comportament durant el seguici i l'aparellament com senyals d'atracci  que si fallen provoquen la fugida o l'atac. ;

 Allament mecnic: la cpula s de vegades impossible entre individus de diferents espcies, ja sigui per la grandria incompatible dels seus genitals, o per variacions en l'estructura floral. ;

 Allament sexual: sn mecanismes que impedeixen la cpula o la fecundaci com les diferncies morfolgiques dels rgans reproductors o dels gmetas ;

 Allament gentic: es produeix en els cromosomes i per tant en la informaci gentica. Pot ser de dos tipus: ;

 Esterilitat dels hbrids: quan dues espcies distintes s'aparellen, la descendncia pot ser viable, per estril. ;

 Debilitat dels hbrids: quan la descendncia de dues espcies distintes no s viable i sn eliminats abans d'arribar a la maduresa sexual per selecci natural. ;


Especiaci artificial.

Artificialment s'han creat noves espcies a partir de la cria d'animals domestics, encara que les dades inicials i els mtodes d'iniciaci de les noves espcies no estan clars. Per exemple, l'ovella domstica es va crear per hibridaci i jo no s possible la reproducci viable amb el  mufl, l'espcie de la qual descendeix. Algun tipus de  ramat domstic, per altra banda, es pot considerar com a la mateixa espcie d'algunes varietats salvatges de  guineus, iac, etc., ja que encara produeixen descendncia frtil.

La creaci d'una nova espcie en laboratori  millor documentada es dels anys 80 del passat segle.  William Rice i G.W. Salt van criar mosques de la fruita, Drosophila melanogaster, utilitzant un laberint amb tres opcions d'hbitat diferents com llum/foscor, i humit/sec. Cada generaci es va situar al laberint, i els grups de mosques que sortien de dos de les vuits sortides, s'aparteven per aparellar-les amb altres dels seus respectius grups. Desprs de 35 generacions, els dos grups i la seva descendncia van ser allats depenent de les seves preferncies d'hbitat: noms s'aparellaven dins les rees que preferien, i no s'aparellaven amb mosques d'altres rees. 

Diane Dodd va poder mostrar especiaci alloptrica per reproducci allada en mosques de la fruita Drosophila pseudoobscura desprs de noms vuit generacions usant diferent tipus de fruita, mid i maltosa. Dodd's experiment has been easy for many others to replicate, including with other kinds of fruit flies and foods.



 Referncies .


Enllaos externs.
Patrons d'especiaci observats de Talk.Origins Frequently Asked Questions;
Especiaci ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336095" title="Rhinobatos hynnicephalus" nonfiltered="1023" processed="1020" dbindex="131027">

Rhinobatos hynnicephalus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 53 cm de llargria total en el cas dels mascles i als 62 en el de les femelles.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Xina, Jap, Corea, Taiwan i Vietnam.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336097" title="Brou" nonfiltered="1024" processed="1021" dbindex="131028">


Un brou s, en gastronomia, un plat molt senzill, s a dir, l'aigua en qu s'ha cuit algun aliment, usualment carns o vegetals. Aix, brou de gallina s simplement aigua en qu s'ha cuit una gallina brou de peix s aigua en qu s'ha cuit un peix, brou de vedella s aigua en qu s'ha cuit carn bovina, i brou de porc s aigua en qu s'ha cuit carn de porc.

Usos.
El brou serveix com aliment en si mateix, per freqentment, en un tipus de cuina ms elaborada, s'utilitza com base per a preparar altres plats ms sofisticats, com sopes, salses o guisats.

En alguns pasos o regions, per exemple, el brou de peix s tamb conegut com fumet com a Catalunya. Els brous de carn sn la base per a les preparacions anomenades fons. En aquest cas tenim dues classes de fons:

 Fons clar: s una reducci d'un brou de carn.
 Fons fosc: s una reducci d'un brou de carn fet amb els ossos prviament rostits al forn.

Formats.
Al supermercat podem trobar brous en dos formats distints. En preparats deshidratats (pastilles o pols) que una vegada afegits a l'aigua permeten tenir un brou rpidament o en tetrabrik, en aquest ltim cas es poden trobar realitzats de la forma tradicional i envasats una vegada pasteuritzats o rehidratats a partir de brous prviament deshidratats als quals se'ls afegeixen purs de verdures per a millorar el seu sabor. Encara que cap d'ells t la subtilitat del brou casol, el que ms li sembla s el que es fa a partir de brous deshidratats.

Enllaos externs.
Receptes de Brou ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336111" title="Rhinobatos irvinei" nonfiltered="1025" processed="1022" dbindex="131029">

Rhinobatos irvinei  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Marroc fins a les de Nambia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336117" title="Ba (mitologia)" nonfiltered="1026" processed="1023" dbindex="131030">

El ba era un component de l'nima per als antics egipcis, concretament la part del seu esperit o fora vital que diferenciava cada difunt, com l'equivalent de la personalitat per als vius. S'ha de relacionar amb el ka, o part fsica, fet que explica la necessitat d'embalsamar els cossos perqu no es descomponguessin i es perds aquesta relaci.

El ba podia abandonar temporalment el cos i encarnar-se en animals o objectes sagrats per manifestar-se als vius i aix actuar de pont entre la vida i la mort. El jeroglfic que la representa s una cigonya o una flama.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336120" title="Rhinobatos jimbaranensis" nonfiltered="1027" processed="1024" dbindex="131031">

Rhinobatos jimbaranensis  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 93 cm de llargria total en el cas de les femelles i als 82 en el dels mascles.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Bali (Indonsia).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336121" title="De" nonfiltered="1028" processed="1025" dbindex="131032">


 el nom de la lletra D i  ;
 una preposici en catal;
 .de s el domini territorial d'Internet d'Alemanya;
 de (confucianisme), virtut de la filosofia xinesa;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336122" title="Rhinobatos leucorhynchus" nonfiltered="1029" processed="1026" dbindex="131033">

Rhinobatos leucorhynchus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 62,5 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic oriental: des de Mxic fins a Equador.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336124" title="Sultanat d'Hiraab" nonfiltered="1030" processed="1027" dbindex="131034">
El sultanat d'Hiraab fou l'estat successor al territori de la moderna Somlia del sultanat de Qalafo al segle XVII. Va existir fins el 1878/1889.

La zona de la costa d'Hobyo va passar sota autoritat d'Oman que desprs de la batalla de Mombasa el 1698 va expulsar dels seus assentaments de la costa del Benadir als portuguesos. Governadors omanites es van installar a Mogadishu, Merca, i  Baraawe, encara que el seu paper era simblic i en els afers interns aquestes ciutats van conservar plena independncia. Un quart de segle desprs caids somalis sota sobirania otomana foren nomenats a alguns punts de la costa somali. El 1728 el darrer fort portugus fou conquerit i els otomans van reclamar la completa sobirania sobre el corn d'frica. La sobirania otomana fou suau, amb un jutge otom que actuava com a jutge suprem i sense interferir en els afers interns. Aix va debilitar el control dels Ajuuraan de Qalafo  sobre el principal port, Hobyo. Al baix Shabeelle va sorgir com a nou poder el sultanat de Geledi, centrat a la ciutat de Geledi (moderna Afgooye). 

Llavors els clans hawiye es van revoltar i van establir el sultanat d'Hiraab, dirigit per un imaam (imam), i que portava aquest nom pel clan hiraab. El sultanat dominava Hobyo, i sense aquest port Qalafo va entrar en rapida decadncia. L'estat d'Hiirab estava dirigit per dos poders; els imans, del subclan abgaal dels hawiye, i els faquis i cadis del grup sheeqaal de la confederaci de clans Dir; l'exrcit corresponia als habar gidir o als dudubles, subclans dels hawiye. Aquesta situaci no va durar gaire i al comenament del segle XVIII el iman ja s'havia establert a Mogadiscio i s'ocupava de les zones del sud, mentre alguns subclans hawiye governaven al nord on la sobirania otomana es va esvair i fou substituda per la zanzibar. El imam conservava una autoritat quasi tant llunyana com la zanzibar, i el 1878 un majeerteen, Yusuf Ali, amb l'ajut d'un grup de fidels i tres dotzenes de guerrers de la tribu hadhrami del protectorat d'Aden, es va fer amb el poder a la ciutat d'Hobyo i el Mudug i va establir el sultanat d'Hobyo.

Els altres territoris del sultanat van passar el 1886 a la companyia italiana que va administrar el Benadir, la qual el 1888 va passar a l'estat itali. Desprs del 1889 el imam va conservar noms una autoritat moral sobre els clans derivada del seu prestigi, autoritat que encara existeix.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336127" title="Rhinobatos leucospilus" nonfiltered="1031" processed="1028" dbindex="131035">

Rhinobatos leucospilus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 120 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic: des del sud de Moambic fins a Transkei (Sud-frica).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336129" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1032" processed="1029" dbindex="131036">


Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disputaren 23 proves d'atletisme. Hi participaren 117 atletes de 15 pasos.


Les 23 proves que es llisten sn les actualment acceptades pel Comit Olmpic Internacional i la majoria d'historiadors. No s'inclouen proves que usaven un sistema de handicap i les que eren obertes a atletes professionals.

La competici es disput entre el 14 de juliol i el 22 de juliol. La competici fou pitjor organitzada que quatre anys abans a Atenes. No hi va haver pista d'atletisme i les proves es disputaren en un camp de gespa, entre els arbres i amb un terreny que no estava tot al mateix nivell.

Nacions participants.
117 atletes procedents de 15 nacions van prendre part en les diferents proves atltiques.



Resum de medalles.


Medaller.


Notes.


Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar 2006. Consultable a  .
 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336130" title="Rasa de Clot de Caons" nonfiltered="1033" processed="1030" dbindex="131037">


La rasa de Clot de Caons s un afluent del riu Fred que neix a 400 m. (vo)  al SE de la masia de cal Xinquet i 25 m. al NE del punt quilomtric 22,650 de la carretera que va de Coll de Jou a Cambrils d'Odn.

Fe direcci predominat NE-SW, el seu curs segueix la vall formada pel serrat de la Vinya Verda (a l'oest) i la serra de Cirera (a l'est).

Descripci del seu curs.

 Tram de 927 m. -> Tram fet en direcci al SW en el qual, desprs de travessar l'esmentada carretera, s'endinasa al Clot de Caons. Al final del tram rep una rasa (1.418 m de curs) procedent del NE i que li aboca les aiges per l'esquerra. Altitud al final d'aquest tram: 875 m. ;

 Tram de 642 m. (1.575 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci al SW. Tot aquest tram de la rasa (aix com el territori de les seves ribes que est a altituds inferiors als 900 m.) s territori protegit en formar part del PEIN . Altitud al final d'aquest tram: 804 m. ;

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336134" title="Rhinobatos lionotus" nonfiltered="1034" processed="1031" dbindex="131038">

 Rhinobatos lionotus s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Hbitat.

Viu a les desembocadures dels rius.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'ndia i de Sri Lanka.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336139" title="Rhinobatos microphthalmus" nonfiltered="1035" processed="1032" dbindex="131039">

Rhinobatos microphthalmus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336141" title="Robin Hood (pellcula del 1973)" nonfiltered="1036" processed="1033" dbindex="131040">
Robin Hood es una pellcula d'animaci tradicional de l'any 1973 dirigida per Wolfgang Reitherman. Es basa en el personatge legendari del mateix nom i va ser estrenada el 8 de novembre del 1973. A Espanya va arribar el 5 de desembre del 1974. El 2003 va ser incorporada una versi del doblatge en catal.

Premis.
 1976 - Golden Screen;

 Doblatge .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336143" title="Rhinobatos nudidorsalis" nonfiltered="1037" processed="1034" dbindex="131041">

Rhinobatos nudidorsalis  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Maurici i de les Illes Seychelles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Last, P.R., Compagno, L.J.V. i Nakaya, K.: "Rhinobatos nudidorsalis, a new species of shovelnose ray (Batoidea: Rhinobatidae) from the Mascarene Ridge, central Indian Ocean." Ichthyological Research 51:153 158. Any 2004.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib ;
 ZipCodeZoo.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336144" title="Friederich-Rudolf Stallman" nonfiltered="1038" processed="1035" dbindex="131042">
Friederich-Rudolf Stallman (segona meitat del segle XIX, Alemanya   1945 Baden-Baden ), ms conegut com bar de King o simplement De King, des de jove s'aficion al joc, per fracass en els negocis. Va esdevenir un dels estafadors ms buscats del seu temps. Fou un espia alemany que condicion la histria d'Europa, Espanya i Catalunya en particular. Altres sobrenoms emprats per De King  sn Julio Rodolfo von Knig, Alberto Colmann, Federico o Fritz Stagni, Von Rosbdel, coronel Lemoine, etctera.

No se sap del cert la data i el lloc de naixement de De King. Segons Ventura Subirats va nixer el 1867 a Hannover, per Manuel Casal Gmez situa el naixement el 1874 a Postdam. Un cop mor el seu pare comena un periple de desventures i estafes. A Brusselles intenta obrir un negoci d'all que s per a ell una afici, el joc; per el cabaret que regentava ha de tancar en poc temps. Fa de crupier, s estafador,  fuig de la llei a diferents pasos d'Europa i Sud-amrica. A Argentina es casa amb senyoreta Lemoine, per a qui inventa el ttol de baronessa Ren Scalda.

De retorn a Europa i desprs de diverses estafes, s'acomoda en una mansi Donostiarra esdevenint el director del Casino de Fuenterraba. El 1915, mantenint aquell crrec acusa de germanfil a Antonio Calvo qui regentava un bar. Calvo havia aixoplugat dos alemanys escapats d'un camp de concentraci francs. Calvo enganyat per De King es desplaa a Hendaia, on es arrestat i posteriorment afusellat a Bordeus. Quan es descobreix que regenta amb males arts el Casino ell i la seva dona emprenen un viatge per diferents indrets d'Espanya.

El matrimoni s'estabilitza a Barcelona on De King emprendr una tasca de espionatge doble. Es sap envoltar de personatges com Manuel Bravo Portillo de qui sap arofitar-se en vida, per sobretot en morir. Bravo Portillo comandava una banda de pistolers que reprimia els sindicats. La banda era sufragada per la Federaci Patronal i el servei d espionatge alemany. En morir Bravo Portillo es posa al comandament d'aquella banda, la renova i l'estructura. Aquella banda ser coneguda com la Banda Negra.

Musitu s el seu enlla per informar a Joaquim Milans del Bosch i Carri, per la seva actuaci no s aprovada per molts empresaris, vista com competncia d'alts crrecs de la Guardia Civil i la Repblica de Weimar el destitueix. De King forma part d'un entramat que va desacreditar l'anarquisme com el nacionalisme catal i va contribuir en el triomf de la dictadura de Primo de Rivera.

Torna a Pars el 1920 on continua estafant. Desprs dna cobertura a refugiats del nazisme, que posteriorment extorsiona. En ser denunciat el Ministeri de l'Interior li dna cobertura. Mor en un accident el 1945 a Alemanya, pocs dies abans havia estat detingut, per va escapar misteriosament.

 Bibliografia .
 de un aventurero de entreguerras: el Barn de Knig;
 El bar Von Knig espia i pistoler a sou de qui li pagus;
 David H. Rosenthal, Banderes al vent! La Barcelona de les utopies, 1914-1936, Meteora, Barcelona, 2008, ISBN 978-84-95623-64-5;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336145" title="Rhinobatos obtusus" nonfiltered="1039" processed="1036" dbindex="131043">

Rhinobatos obtusus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 93 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Bangladesh, ndia, Indonsia, Malisia, Birmnia, Pakistan, Sri Lanka i Tailndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336150" title="Colocolo" nonfiltered="1040" processed="1037" dbindex="131044">

El colocolo (Dromiciops gliroides) s un marsupial semiarborcola Sud-americ, que se suposa que s ms proper als marsupials d'Australsia que als de les Amriques. Molts cientfics creuen que els marsupials passaren de Sud-amrica a Austrlia via l'Antrtida, on s'han trobat fssils de marsupials. La presncia del colocolo a Sud-amrica suggereix que alguns marsupials arribaren a Sud-amrica des d'Austrlia, com ho va fer un monotrema (Monotrematum), del qual s'han trobat fssils a l'Argentina.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336154" title="Rhinobatos ocellatus" nonfiltered="1041" processed="1038" dbindex="131045">

Rhinobatos ocellatus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 81 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del sud de Moambic fins a Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336158" title="Rhinobatos penggali" nonfiltered="1042" processed="1039" dbindex="131046">

 Rhinobatos penggali s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 86,4 cm de llargria total en el cas dels mascles i als 99,2 en el de les femelles.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336163" title="Rhinobatos planiceps" nonfiltered="1043" processed="1040" dbindex="131047">

Rhinobatos planiceps  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 76,3 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic oriental: des del sud de Mxic fins a Per i Xile, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336172" title="Dam de Bruce" nonfiltered="1044" processed="1041" dbindex="131048">

El dam de Bruce (Heterohyrax brucei) s una espcie de dam que viu a Algria, Angola, Botswana, Burundi, la Repblica Democrtica del Congo, Egipte, Israel, Sria, Eritrea, Etipia, Kenya, Moambic, Rwanda, Somlia, Sud-frica, Sudan, Tanznia, Uganda, Zmbia i Zimbabwe. Els seus hbitats naturals sn les sabanes seques i les zones rocoses.

Actualment s l'nica espcie del gnere Heterohyrax. Se subdivideix en vint-i-cinc subespcies diferents.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336177" title="Dam arborcola" nonfiltered="1045" processed="1042" dbindex="131049">

Els damans arborcoles (Dendrohyrax) sn un gnere de damans. Cont dues espcies:

 Dam arborcola meridional (Dendrohyrax arboreus);
 Dam arborcola occidental (Dendrohyrax dorsalis);

El dam arborcola oriental (Dendrohyrax validus), s incls dins l'espcie D. arboreus fins que se n'hagi fet una investigaci taxonmica detallada.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336179" title="Mesquita de Taghribardi" nonfiltered="1046" processed="1043" dbindex="131050">

El complex de Taghribardi est format per una mesquita i madrassa, la tomba del promotor i un sabil i kuttab. Aquesta construcci forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 209 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situada en una cantonada de l antiga ciutat fatimita, prop de la mesquita d'Ibn Tulun.

Histria.

Taghribardi al-Buklumushi era un mameluc del sold Farag ibn Barquq (1399-1405 i 1405-1412) que va arribar al crrec d emir del sold al-Zahir Jaqmaq (1438-1453). Tenia una personalitat trista i amb mal carcter. El 1442 va morir assassinat pels seus propis mamelucs. Una inscripci descriu l edifici com una madrassa i que es va fundar el 1440.

Descripci.
El complex t dues faanes, la principal de les quals dna al carrer Sharia Saliba. Aqu s obre l alt portal trilobulat. A la seva esquerra es troba el sabil i kuttab, la font de la planta baixa ara s ocupada per una botiga, el kuttab de la planta superior presenta una balconada de fusta. Entre el sabil i el portal s aixeca el minaret, que s de base quadrada i amb quatre finestrals. Una balconada el separa d un cos cilndric decorat amb relleus geomtrics, una segona balconada amb una galeria circular amb columnetes i un remat bulbs.

Oposada al minaret, a la dreta del portal es troba la cpula de la tomba de Taghribardi, sobre un tambor amb finestrals i decorada exteriorment amb motius geomtrics.

La planta de l'edifici s sensiblement rectangular. La mesquita i madrassa est disposada en diagonal de manera que quedi ben orientada a l'alquible. Els espais entre les faanes i la mesquita estan ocupats per elements secundaris (el sabil, la tomba i altres estances). La mesquita t un pati descobert amb quatre iwans de diferents dimensions, el ms important orientat a l'alquible, amb el mihrab. A la part alta del pati tamb hi donen uns finestrals alts que pertanyen a altres dependncies.

Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Cairo of the Mamluks. American University in Cairo Press. El Caire, 2007. ISBN 978-977-416077-6;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;

Enlla.
  La mesquita a Archnet;
  La mesquita a Touregypt;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336184" title="Ratoncito Prez" nonfiltered="1047" processed="1044" dbindex="131051">
El ratoncito Prez (en castell), la petite souris (francs) o topolino (itali) s un personatge mitolgic popular a Espanya, Itlia, Frana, i l'Amrica Llatina, equivalent al catal angelet de les dents, que t per fita canviar les dents de llet que se'ls han caigut als nens per un regal, acci que fan secretament mentre el nen dorm.

A tots aquests llocs s representat en la forma d'un ratol. L'origen del personatge mitolgic semblaria ser que s un conte que va escriure el jesuta Luis Coloma (1851-1915).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336188" title="Copernal" nonfiltered="1048" processed="1045" dbindex="131052">

Copernal s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336191" title="Dam roquer del Cap" nonfiltered="1049" processed="1046" dbindex="131053">

El dam roquer del Cap (Procavia capensis) s una espcie de dam. Com tots els damans, t una semblana superficial a un conill porqu amb orelles curtes i una cua. Viu a gran part d'frica i a parts de l'Orient Prxim.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336195" title="El Cubillo de Uceda" nonfiltered="1050" processed="1047" dbindex="131054">

El Cubillo de Uceda s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336202" title="Bandera del Per" nonfiltered="1051" processed="1048" dbindex="131055">

La bandera del Per s un dels mxims smbols del pas, al qual identifica i distingeix de la resta de nacions. Est formada per tres franges verticals de la mateixa amplada i de colors vermell (les exteriors) i blanc (la central). L'Estat, a ms, pot utilitzar variants com sn el Pavell Nacional o la Bandera de guerra.

El 7 de juny el pas celebra el "Dia de la Bandera", aniversari de la Batalla d'Arica.

 Histria .

 Imperi Inca .

No es coneix del tot cert des de quan s'han utilitzat banderes al Per. Tot i aix, se sap que els regnes tihuanacotes, cap al segle II aC, ja feien servir banderes en els seus rituals religiosos per no com a smbols nacionals. La ms coneguda d'aquestes banderes s la de l'Imperi Inca, l's de la qual ha quedat recollit en nombroses crniques.

Aquest estendard inca era quadrangular i estava format per set franges horitzontals amb els colors de l'arc de Sant Mart: vermell, taronja, groc, verd, blau i lila. Al llarg de l'Imperi Inca per, tamb es van utilitzar altres estendards amb els mateixos colors ms el blanc disposats en petits quadrats i formant franges diagonals. Un clar exemple s la bandera dels aimara, utilitzada encara avui dia.


 Monarquia Hispnica .

El Virregnat del Per fou creat per l'Emperador Carles V el 20 de novembre de 1542, a partir de les governacions formades desprs de la conquesta hispnica del segle XVI. El Virregnat, com la resta de possessions de la monarquia hispnica a Amrica, prengu com a oficials els smbols d'aquesta.

Com a exemple, durant la dinastia dels ustries, s'utilitz de forma freqent la Creu de Borgonya per representar a l'administraci. A partir de l'any 1761 per, ja amb la dinastia dels Borb al tron espanyol, l'estendard utilitzat fou una tela quadrangular, de color vermell carmes, amb l'escut reial al centre. Tanmateix, les fortaleses militars, els exrcits i les flotes de l'armada van utilitzar altres estendards que els eren propis.


 Bandera proposada el 1820 .

El 1820, durant els anys de la independncia, l'almirall Miller, un angls que recolzava els independentistes peruans, enarbor a la ciutat de Tacna la primera bandera que representava el pas. Era aquesta una bandera de color blau mar amb un sol daurat (que representa possiblement el du Inti) al seu interior. Aquesta bandera es va perdre, per la seva descripci ha arribat fins als nostres dies.

La simbologia d'aquesta bandera no s per, del tot coneguda. S'ha dit molts cops que, en ser home de mar, l'almirall Miller escoll el blau per al fons en ser el color "representatiu del mar". D'altres, en lligam amb aquesta opini, defensen que el blau posa de manifest la relaci de les antigues cultures andines amb el mar.


 Bandera provisional de 1821 .

Aquesta segona bandera del Per independent fou creada pel general Jos de San Martn. La seva descripci va aparixer, per primer cop, al primer article del Decret de 21 d'octubre de 1820: S'adoptar com a bandera nacional del pas una de seda, o un llen, de vuit peus de llarg i sis d'ample, dividida per lnies diagonals en quatre camps, blancs els dos dels extrems superior i inferior, i vermells els laterals; amb una corona de llorer ovalada, i dins d'aquesta un Sol naixent darrere d'altes serralades que s'aixequen sobre un mar en calma. L'escut pot estar pintat o b brodat, per cada objecte ha de conservar el seu color: la corona de llorer ha de ser verda i ha d'estar lligada en la seva part inferior amb una cinta de color daurat; blava la part superior que representa el firmament; groc el Sol amb els seus rajos; les muntanyes d'un color marr fosc, i el mar entre blau i verd. 


En el mateix decret es determina que aquest mandat tindr vigncia fins que s'estableixi al Per un govern general per voluntat lliure dels seus habitants.

Com en el cas anterior, no es coneix exactament l'origen d'aquesta bandera, tot i que existeixen diverses especulacions. Una tradici literria, escrita l'any 1917, explica que el general Jos de San Martn, desprs de desembarcar al sud de Pisco (l'actual Badia de la Independncia), s'hauria inspirat en els colors de les parihuanes, uns flamencs d'ales vermelles i pit blanc.

Els historiadors d'aquesta primera Repblica Peruana donen un explicaci diferent. Segons ells, la bandera peruana t els colors vermell i blanc perqu Jos de San Martn va prendre el vermell de la bandera de Xile i el blanc de la bandera de l'Argentina com a reconeixement als soldats d'aquestes dues nacions que participaven a l'exrcit independentista. Fins i tot, la bandera que un any abans havia estat enarborada a Tacna podria ser una versi lliure de la bandera de l'Argentina, creada deu anys abans per Manuel Belgrano.


 Bandera de mar de 1822 .
Cinc mesos desprs d'haver-se institut la primera bandera nacional, Jos Bernardo de Tagle, Suprem Delegat de la Repblica i substitut inter de San Martn durant el viatge d'aquest a Guayaquil, decret un nou disseny. Aquesta nova composici, adoptada el mar de 1822, estava formada per una franja blanca horitzontal amb dues franges vermelles i iguals als laterals amb un Sol naixent al centre.

Segons Tagle, aquesta nova bandera fou adoptada per evitar els inconvenients que suposava la construcci de l'anterior. Tanmateix, la seva semblana amb la bandera espanyola dificultava diferenciar els exrcits d'ambds bndols al camp de batalla. s per aix que poc desprs s'adopt un nou estendard.


 Bandera de maig de 1822 .
El 31 de maig de 1822, el propi Jos Bernardo de Tagle canvi novament el disseny de la bandera per tal de distingir-la de l'espanyola. Aquesta nova versi estava formada per tres franges verticals, de color blanc al centre i vermell als laterals, i amb un Sol daurat al centre.

Jos de Tagle per, era conscient que aquesta nova versi era tamb provisional com les anteriors. Segons ell, la situaci viscuda en aquells temps (guerra contra les tropes espanyoles) no permetia adoptar lleis definitives.




 Bandera de 1825 .

El 25 de febrer de 1825, durant el govern de Simn Bolvar, el Congrs Constituent modific el disseny de la bandera mitjanant la llei que definia els smbols definitius del pas. Segons aquesta llei:

3.	El pavell i la bandera nacional estaran formats per tres franges verticals, les dues dels extrems vermelles, i la interior blanca, al centre de la qual s'hi collocar l'escut d'armes amb el seu timbre, abraat aquest per la seva part inferior d'una palma a la dreta i una branca de llorer a l'esquerra, entrelligades entre s. El pavell de la marina mercant ser senzill, sense escut ni cap altre insgnia.

Aix doncs, la nova bandera substitu el Sol daurant pel nou escut d'armes, dissenyat per Jos Gregorio Paredes i Francisco Javier Corts. Aquest escut est format per tres camps, que representen els tres regnes de la natura presents al territori peru: el regne animal, a l'esquerra; el regne vegetal, a la dreta; i el regne mineral, sota els anteriors. A ms, tenia com a timbre una corona de llorer i estava abraat per sota per una palma i una branca de llorer.


 Banderes a l'poca de la Confederaci Per-Boliviana .

L'any 1836, la Repblica Peruana es va dissoldre i es van formar dos nous Estats: el Per del Sud i el Per del Nord. Aquests dos nous estats van unir-se poc desprs a la Repblica de Bolvia per formar la Confederaci Per-Boliviana.

L'Estat del Per del Sud fou el primer en formar-se, de manera que hagu de definir nous smbols nacionals. En canvi, el Per del Nord conserv els smbols anteriors, inclosa la bandera i la moneda. Pel que fa a la Confederaci, la seva bandera consist en un fons vermell sobre el que es representaren els escuts dels tres estats membres.

Amb la dissoluci de la Confederaci, l'any 1839, es restabl un Estat peru unificat, que recuper tots els smbols previs a la divisi.


 Bandera de 1950 .
L'any 1950 el dictador Manuel Odra modific la bandera i li don la seva forma actual. Aquesta darrera versi no t l'escut al seu centre. D'aquesta manera, s'oficialitz la bandera utilitzada de facto, en sser la de ms rpida confecci.


 Variants .

 Pavell Nacional .
El Pavell Nacional s la bandera de l'Estat peru i coincideix amb la bandera oficial emprada fins el 1950. Aquesta consisteix de les tres franges verticals de la bandera oficial, i de l'escut d'armes al seu centre.

 Bandera de Guerra .
La bandera de Guerra s l'emblema nacional nic que s'entrega a les Forces Armades i a la Policia Nacional per a cerimnies i desfilades, aix com per distingir-les quan sn en actiu. Est formada per la bandera oficial amb l'escut al centre rodejat de diverses banderes peruanes. Cada unitat porta com a estendard aquesta bandera amb el seu nom escrit en lletres daurades i en forma d'arc sota l'escut.

 Bandera de proa .
El Per fa s tamb d'una bandera de proa prpia als seus vaixells. Aquesta bandera consisteix en una tela quadrangular amb el lateral vermell i l'escut d'armes al centre sobre fons blanc. Sobre aquesta bandera s'acostuma a collocar l'insgnia de l'oficial de major rang present al vaixell o, donat el cas, l'estendard presidencial.

 Estendard Nacional .
L'Estendard Nacional s la versi porttil del Pavell Nacional, dissenyat perqu fos utilitzat a l'interior d'edificis sense necessitat de moviment. A diferncia del pavell, t unes dimensions menors (1,40 x 0,93 m) i, en ocasions, pot tenir l'escut girat 45 de manera que sigui ben visible en reps. A ms, disposa d'una banda inferior que impedeix la seva ondulaci.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336206" title="Escopete" nonfiltered="1052" processed="1049" dbindex="131056">

Escopete s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336207" title="Fuencemilln" nonfiltered="1053" processed="1050" dbindex="131057">

Fuencemilln s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336208" title="Dam arborcola meridional" nonfiltered="1054" processed="1051" dbindex="131058">

El damr arborcola meridional (Dendrohyrax arboreus) s una espcie de dam originria d'Angola, la Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Moambic, Sud-frica, Tanznia i Zimbabwe. Els seus hbitats naturals sn els boscos temperats, els boscos secs subtropicals o tropicals, els boscos humits de terres baixes subtropicals o tropicals, les montanes humides subtropicals o tropicals, les sabanes humides i les zones rocoses.

Taxonomia.
L'espcie antigament reconeguda Dendrohyrax validus True, 1890, denominada dam arborcola oriental, s inclosa dins de D. arboreus fins que se n'hagi fet una investigaci taxonmica detallada.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336210" title="Fuentelahiguera de Albatages" nonfiltered="1055" processed="1052" dbindex="131059">

Fuentelahiguera de Albatages s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336212" title="Fuentelviejo" nonfiltered="1056" processed="1053" dbindex="131060">

Fuentelviejo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336213" title="Dam arborcola occidental" nonfiltered="1057" processed="1054" dbindex="131061">

El dam arborcola (Dendrohyrax dorsalis) s una espcie de dam originria de Benn, la Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Gabon, Gmbia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Libria, Nigria, Rwanda, Senegal, Sierra Leone, el Sudan, Togo, Uganda i possiblement Nger. Els seus hbitats naturals sn els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals, sabanes humides, i rees rocoses.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336215" title="Poble tigrinya" nonfiltered="1058" processed="1055" dbindex="131062">
Els tigrinya o tigray sn un grup tnic d'Etipia i Eritrea, que viuen principalment a la regi Tigray d'Etipia (on sn almenys el 90%) i a parts d'Eritrea. El 60% almenys viu a Etipia. Una bona part dels tigrinyes viuen a grans ciutats com Addis Abeba o Asmara, i hi ha una colnia a Israel. A Etipia se'ls anomena generalment tigray (l'antiga provncia i la actual regi porten aquest nom) mentre tigrinya s un nom ms general. No s'ha de confondre el poble tigray-tigrinya (que parla tigray o tigrinyi) amb el poble tigre d'Eritrea (que parla una llengua propera, per diferent, anomenada tigr)

La seva llengua, el tigriny, s propera de la llengua morta anomenada geez, que era la llengua de l'esglsia etop. Avui la parlen un nombre de persones a l'entorn dels sis milions set-cents mil (4.500.000 a Etipia)

El territori dels tigrinyes fou el centre de l'estat d'Axum, i la seva llengua es la ms propera a l'antic axumita. La majoria sn monofisites cristians amb minories catliques i musulmanes (jeberti). Sn un dels pobles ms avanats d'frica en el propi reconeixement de la seva identitat tnica.

Els tigrinya es van revoltar contra Haile Selassie I el 1943 (Revolta de Weyene) per defensar el seu estatus de provncia autnoma contra la monarquia absoluta i centralista. Als anys vuitanta. els tigrinya van ser els principals opositors al rgim de Mengistu Haile Mariam. El Tigranya Peoples Liberation Front (Front Popular d'Alliberament del Tigre) va formar una organitzaci estatal, el Front Popular Democrtic Revolucionari Etop (Ethiopian Peoples Democratic Rovolutionary Front, EPDRF), amb organitzacions de base tnica de tota Etipia, i va aconseguir enderrocar el rgim el maig de 1991. El EPDRF va acceptar i reconixer el dret d'Eritrea a l'autodeterminaci i aix va nixer l'Eritrea independent. El 1993, Etipia fou dividida en nou estats de base tnica amb un dret ambigu a l'autodeterminaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336217" title="Henche" nonfiltered="1059" processed="1056" dbindex="131063">

Henche s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336218" title="Heras de Ayuso" nonfiltered="1060" processed="1057" dbindex="131064">

Heras de Ayuso s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336219" title="Hontoba" nonfiltered="1061" processed="1058" dbindex="131065">

Hontoba s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336223" title="Hueva" nonfiltered="1062" processed="1059" dbindex="131066">

Hontoba s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336224" title="La Huerce" nonfiltered="1063" processed="1060" dbindex="131067">

La Huerce s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336225" title="La Mierla" nonfiltered="1064" processed="1061" dbindex="131068">

La Mierla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336228" title="La Olmeda de Jadraque" nonfiltered="1065" processed="1062" dbindex="131069">

La Olmeda de Jadraque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336229" title="Opssum rata inca" nonfiltered="1066" processed="1063" dbindex="131070">

L'opssum rata inca (Lestoros inca) s una espcie d'opssum rata, l'nica del gnere Lestoros. Aquesta espcie s endmica del Per.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336234" title="Malaguilla" nonfiltered="1067" processed="1064" dbindex="131071">

Malaguilla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336236" title="Plaa de la Muntanyeta" nonfiltered="1068" processed="1065" dbindex="131072">
Cntrica plaa alacantina, on es troben les principals seus administratives de l'Estat, i en la qual es pot trobar la subseu provincial de la Delegaci del Govern espanyol al Pas Valenci (l'actual subdelegada provincial s Encarna Llinares), aix com la seu provincial de l'Agncia Tributria, o la Vicesecretaria provincial del Ministeri de Justcia. En ella es troba l'esglsia de La nostra Senyora de Gracia.

Tamb coneguda com "La plaa de les Colomes", es tracta d'una plaa rectangular, amb una font central tamb de forma rectangular que es localitza en el mateix centre de la plaa. El seu disseny, i el dels edificis que l'envolten, s el tpic de la primera etapa franquista.

Tradicionalment, en ella s'installa el Betlem de l'Ajuntament en dates nadalenques.

Va ser construda durant els primers anys de la dictadura de Franco i fins a finals dels anys 70 va rebre el nom de Plaa del Cabdill.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336237" title="Mantiel" nonfiltered="1069" processed="1066" dbindex="131073">

Mantiel s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336238" title="Roberto Bussinello" nonfiltered="1070" processed="1067" dbindex="131074">
 Roberto Bussinello  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Bussinello va nixer el 4 d'octubre del 1927 a Pistoia, Toscana, Itlia i va morir el 24 d'agost del 1999 a Vicenza, Vneto, Itlia. 


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de setembre del 1961 el GP d'Itlia al circuit de Monza.

Roberto Bussinello va participar a un total de tres proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents no consecutives (1961 i 1965), aconseguint finalitzar una cursa en tretzena posici com a millor classificaci i no  assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336239" title="Masegoso de Tajua" nonfiltered="1071" processed="1068" dbindex="131075">

Masegoso de Tajua s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336240" title="douard Louis Trouessart" nonfiltered="1072" processed="1069" dbindex="131076">

douard Louis Trouessart fou un zoleg francs, nascut el 25 d'agost del 1842 a Angers i mort el 30 de juny del 1927 a Pars.

Biografia.
Fill d'un professor de fsica de la Universitat de Poitiers, Trouessart fou educat a Angers i Poitiers abans d'entrar a l'escola de medicina militar d'Estrasburg. A causa de greus problemes de salut, hagu d'abandonar els estudis.

El 1864 esdevingu preparador de fsica a la facultat de Poitiers, i des d'aleshores es consagr a la histria natural. Torn als estudis de medicina i obtingu el seu doctorat el 1870. Serv a l'exrcit francs durant la guerra francoprussiana.

Desprs d'haver servit a l'hospital de Villevque, dirig entre el 1882 i el 1884 el museu d'Angers i enseny histria natural al liceu de la ciutt. El 1885 s'install a Pars, on freqent la companyia d'Alphonse Milne-Edwards (1835-1900), a qui ajud voluntriament.

La mort d'mile Oustalet (1844-1905) li permet obtenir la ctedra de zoologia, mamfers i ocells, lloc que conserv fins el 1926.

Es consagr principalment als mamfers i cars, a ms dels ocells. Entre les seves obres, cal citar Catalogus mammalium tam viventium quam fossilium (1899) i la Faune des Mammifres d'Europe (1910). El 1901 acced a la presidncia de la Societat Zoolgica de Frana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336242" title="Matarrubia" nonfiltered="1073" processed="1070" dbindex="131077">

Matarrubia s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336243" title="Medranda" nonfiltered="1074" processed="1071" dbindex="131078">

Medranda s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336245" title="Johann Christian Polycarp Erxleben" nonfiltered="1075" processed="1072" dbindex="131079">


Johann Christian Polycarp Erxleben (22 de juny del 1744   19 d'agost del 1777) fou un naturalista alemany de Quedlinburg.

Erxleben fou catedrtic de fsica i de medicina veterinria a la Universitat de Gttingen. Escrigu Anfangsgrnde der Naturlehre i Systema regni animalis (1777). Fund la primera Escola de Veterinria d'Alemanya (l'Institut de Medicina Veterinria) el 1771.

Era fill de Dorothea Christiane Erxleben, la primera dona d'Alemanya que aconsegu esdevenir metgessa.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336246" title="Membrillera" nonfiltered="1076" processed="1073" dbindex="131080">

Membrillera s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336250" title="Millana" nonfiltered="1077" processed="1074" dbindex="131081">

Membrillera s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336253" title="Filognia molecular" nonfiltered="1078" processed="1075" dbindex="131082">
La filognia molecular, tamb coneguda com a  sistemtica molecular, s l's de l'estructura de les molcules per a obtenir informaci sobre les relacions evolutives dels organismes. El resultat d'una anlisi filogentica molecular s'expressa en un arbre filogentic.

 Tcniques i aplicacions .

Tot organisme vivent t  ADN, ARN, i protenes. Els organismes emparentats generalment tenen un alt grau de similitud en la geometria molecular d'aquestes components, mentre que les molcules d'organismes amb una relaci distant mostren patrons diferenciadors. La filognia molecular usa aquestes dades per a construir un arbre de relacions que mostra l'evoluci probable de diversos organismes. No ha estat, per, fins fa poques dcades que s'han pogut identificar aquestes estructures moleculars. 

Una aplicaci de la filognia molecular s en  DNA barcoding, on s'identifica l'espcie d'un determinat organisme individual usant petites seccions del ADN mitocondrial. Una altra aplicaci s en el camp de la gentica humana, com l'anlisi gentica per a determinar la paternitat o en el camp de la criminologia per a conixer empremtes gentiques.

Enllaos externs.
 NCBI   Sistemtica i filogentica molecular;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336254" title="T-84" nonfiltered="1079" processed="1076" dbindex="131083">

El T-84  s el desenvolupament ms recent ucrans en tancs de guerra, s un derivat del T-80UD amb motor disel, va ser construt el 1994 i va entrar en servei en les Forces Armades d'Ucrana el 1999. El seu motor d'alt rendiment el converteix en un dels ms rpids MBT's existents al mn, amb una potncia-pes d'al voltant de 26 cavalls de fora per tona (19 kW / t). Fins al moment existeixen dues versions del T-84: el T-84 Oplot s una versi avanada que incorpora un nou disseny de torreta, un motor de 1200 hp, nova generaci d'armadura explosiva reactiva (ERA) entre altres millores, va entrar en servei en el 2001 i el T-84-120 Yatagan s un prototip destinat a l'exportaci, munta un nou can|gorja de 120 mm capa de disparar munici estndard de la OTAN i mssils guiats.

 Histria de producci .

El desenvolupament del T-84 va comenar finalitzant la dcada dels 80 coincidint amb els successos que desprs farien dissoldre la Uni Sovitica, a causa de la lenta per progressiva degradaci de les relacions diplomtiques entre Rssia i Ucrana es va accelerar el desenvolupament del tanc el prototip del qual va ser presentat el 1994, l'empresa encarregada del seu disseny va anar KMDB en Jrkov i va ser posat en servei el 1999. La caracterstica ms notable d'aquest tanc s la seva elevada relaci potncia-pes 26 hp per tona (comparat amb els 22 hp per tona del T-90 S de Rssia que es pot dir s el seu rival d'exportaci) fent-ho uns dels MBT's ms rpids del mn. El tanc aquesta dissenyat per operar en climes extrems i inclou un sistema d'aire condicionat per a la tripulaci (segons KMDB el seu rang d'operaci s -40C fins a 55C).

Tal desenvolupament va estar motivat per la necessitat d'independitzar-se la seva indstria bllica respecte a la de Rssia, un exemple d'aix va ocrrer l'Agost de 1996 Pakistan va decidir adquirir 320 T-T-80UD d'Ucrana (dels seus magatzems d'armament) per un valor de 580 milions de dlars, desprs de la tramesa de 15 unitats el Febrer de 1997 Rssia va protestar per la venda dels tancs argumentant que la seva construcci va anar fet amb alguns components d'origen rus (quan encara existia la Uni Sovitica) i per tant no es podia vendre, Ucrana va enviar unes altres 20 unitats ms fins a Maig de 1997 i es vi obligat a construir els 285 tancs restants que van ser enviats sota denominaci Ob'yekt 478BEh de similars caracterstiques al T-84 encara que altres fonts informen que sn T-80 U

 Models i variants del T-84 .
 Models .

T-84, derivat avanat del T-80UD amb diverses millores entre elles un sistema de contramesures de protecci Shtora-1 (o Varta de similar funci, producte ucrans), nou motor disel 6TD-2-2 de 1200 hp.
T-84U addici del NOZH que s una millora en armadura reactiva (similar al Relikt), sistema de visi termal, unitat d'energia auxiliar, etc.
T-84 Oplot, nou disseny de torreta per conserva el can de 125 mm, en servei en petites quantitats per a les Forces Armades d'Ucrana.
T-84-120 Yatagan, prototip per a exportaci va ser posat en prova per l'exrcit de Turquia, munta un nou caon de 120 mm compatible amb munici de la OTAN i capa de disparar mssils antitanc, nou disseny de torreta amb el dipsit de munici separat similar als tancs occidentals.

 Variants .

BREM-84.
BMU-84 vehicle de combat amb sistema de pont.
BTMP-84, vehicle de combat d'infanteria amb major blindatge.

 Operadors .

, en servei des del 2001 el T-84 Oplot.

 Vegeu tamb .

 Blindatge;
 T-80, tanc precursor del T-84;
 Carro de combat;
 Vehicle blindat de combat (AFV);
 Transport blindat de personal (APC);
 Vehicle de combat d'infanteria (IFV);

 Enllaos externs . 
http://www.morozov.com.ua/eng/body/oplot.php (en ingls);
http://www.military-today.com/tanks/t84.htm (en ingls);
http://www.globalsecurity.org/military/world/ukraine/t-84.htm (en ingls);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336256" title="Rafael Caldera" nonfiltered="1080" processed="1077" dbindex="131084">
Rafael Antonio Caldera Rodrguez (San Felip, Estat Yaracuy, 24 de gener de 1916) es un advocat, socileg, escriptor, orador i poltic veneol, President de la Repblica en dos ocasiones, entre 1969 i 1974, i entre 1994 i 1999.

Amnistia als militars de la rebelli de 1992.

Durant el segon govern de Caldera foren amnistiats i queden en llibertat els militars involucrats en el intent colpista de 1992, que s'agruparen en el partit poltic Movimiento V Repblica (MVR), dirigit per Hugo Chvez, per aconseguir el recolzament dels grups d'esquerres al seu precari govern de minoria parlamentaria.

D'alguna forma es podria dir que el perode de govern de Caldera assent les bases per l'ascens de Hugo Chvez a la magistratura nacional. Caldera guany les eleccions presidencials desprs de haver-se separat del seu partit i haver creat un moviment poltic denominat Convergencia amb recolzament de grups d'esquerres, que finalment derrot als partits socialdemcrata i democratacristi, que havien alternat en el governo durant 35 anys (des de 1959 fins 1994) i havien perdut la major part de la seva influencia en el panorama poltic de Veneuela. La caiguda dels partits tradicionals i el moviment populista iniciat per Caldera, donaren peu a Chvez per iniciar el seu propi moviment, el qual es cristallitz al legalitzar el partit MVR provinent del MBR-200, que assolir una clara victria en les Eleccions Presidencials de Veneuela l'any 1998.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336257" title="Miralro" nonfiltered="1081" processed="1078" dbindex="131085">

Miralro s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336258" title="Mohernando" nonfiltered="1082" processed="1079" dbindex="131086">

Mohernando s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336259" title="Montarrn" nonfiltered="1083" processed="1080" dbindex="131087">

Mohernando s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336260" title="Moratilla de los Meleros" nonfiltered="1084" processed="1081" dbindex="131088">

Moratilla de los Meleros s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336261" title="Muduex" nonfiltered="1085" processed="1082" dbindex="131089">

Muduex s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336262" title="Paredes de Sigenza" nonfiltered="1086" processed="1083" dbindex="131090">

Paredes de Sigenza s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336263" title="Peralveche" nonfiltered="1087" processed="1084" dbindex="131091">

Peralveche s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336264" title="Pinilla de Jadraque" nonfiltered="1088" processed="1085" dbindex="131092">

Pinilla de Jadraque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336265" title="Pozo de Almoguera" nonfiltered="1089" processed="1086" dbindex="131093">

Pozo de Almoguera s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336266" title="Puebla de Valles" nonfiltered="1090" processed="1087" dbindex="131094">

Puebla de Valles s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336267" title="San Andrs del Rey" nonfiltered="1091" processed="1088" dbindex="131095">

San Andrs del Rey s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336269" title="Semillas" nonfiltered="1092" processed="1089" dbindex="131096">

Semillas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336270" title="Solanillos del Extremo" nonfiltered="1093" processed="1090" dbindex="131097">

Solanillos del Extremo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336271" title="Taragudo" nonfiltered="1094" processed="1091" dbindex="131098">

Taragudo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336274" title="Torre del Burgo" nonfiltered="1095" processed="1092" dbindex="131099">

Torre del Burgo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336275" title="Torrecuadradilla" nonfiltered="1096" processed="1093" dbindex="131100">

Torrecuadradilla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336276" title="Maracaibo" nonfiltered="1097" processed="1094" dbindex="131101">

Maracaibo, oficialment Nueva Zamora de la Laguna de Maracaibo, es la capital de l'Estat de Zulia a (Veneuela). Maracaibo t una poblaci aproximada de 4.335.494 habitants (Municipi Maracaibo). Es la segona ciutat amb ms poblaci de tota Veneuela. La ciutat de Maracaibo es troba en el occident del pas, en terrenys d'origen alluvial dins de la depressi del Llac Maracaibo.

Maracaibo es una ciutat moderna i dinmica en constant moviment i dominada per grans edificis. Malgrat la regi no es vista com a punt turstic, en la ciutat es troben molts exemples de arquitectura colonial i museus d'inters. En el centre de la ciutat hi ha la Baslica de la Virgen de Chiquinquir, patrona de l'estat de Zulia, que es anomenada La Chinita. A aquesta imatge de la Verge cada 18 de novembre li reten culta tots els seus fidels, que li posen les seves ofrenes per desitjos complerts o per promeses fetes, ofrenes que generalment son joies d'or i pedres precioses.

Paginas Web
  Maracaibo de Noche.com;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336277" title="Valdearenas" nonfiltered="1098" processed="1095" dbindex="131102">

Valdearenas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord i a l'oest amb Hita, a l'est amb Muduex i al sud amb Trijueque. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336278" title="Valdeavellano" nonfiltered="1099" processed="1096" dbindex="131103">

Valdeavellano s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336279" title="Valdeconcha" nonfiltered="1100" processed="1097" dbindex="131104">

Valdeconcha s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.



Fills illustres.

Antonio Prez, secretari de Felip II d'Espanya a finals del segle XVI;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336280" title="Kingscourt" nonfiltered="1101" processed="1098" dbindex="131105">
  
Kingscourt (Dn na R en irlands) s un petit poble irlands situat a l'est del Comtat de Cavan. Va ser fundat a finals del segle XVIII prop de l'antic poble de Cabra per en Mervyn Pratt i va crixer amb el seu germ, el reverend Joseph Pratt.

 Histria .
El nom de Kingscourt (Fort del rei) prov del fet que el rei Jaume VII d'Esccia i II d'Anglaterra i Irlanda passs una nit al castell de Cabra (aleshores anomenat Castell de Cormey) en el seu cam cap a la Batalla del Boyne, el 1690.
Aquest castell d'estil normand que es troba situat prop de la ciutat havia tingut greus desperfectes durant la Guerra Cromwelliana  tot i que posteriorment va ser reconstrut.

 Entorn .
El Parc Forestal de Dn an R s troba situat en una vall a un parell de quilmetres de Kingscourt i hi habiten diverses espces com els erminis, llebres, visons o els conills, aix com esquirols vermells i grisos a les ribes del riu Cabra. El parc est envoltat per les carreteres de Shercock i Carrickmacross. L'entorn tamb compta amb nombrosos llacs que proporcionen bona pesca.

 Esport .
La poblaci va acollir el 14 Campionat del Mn de raquetbol, l'any 2008.


Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336283" title="Valdegrudas" nonfiltered="1102" processed="1099" dbindex="131106">

Valdegrudas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336284" title="Aldeanueva de Guadalajara" nonfiltered="1103" processed="1100" dbindex="131107">

Aldeanueva de Guadalajara s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 DemografIa .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336285" title="Valderrebollo" nonfiltered="1104" processed="1101" dbindex="131108">

Valderrebollo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336286" title="Micoriza" nonfiltered="1105" processed="1102" dbindex="131109">

Les micorizes sn rgans formats per l'arrel d' una planta i el miceli d'un fong. Funcionen com a sistema d'absorci que s'estn pel sl i s capa de proporcionar aigua i nutrients (nitrogen i fsfor principalment) a la planta, i protegir les arrels contra algunes malalties. El fong per la seva banda rep de la planta sucres provinents de la fotosntesi. Existeixen milers d'espcies de fongs micorzics que formen aquesta simbiosi amb els arbres. La majoria de les familias de plantes superiors de la Terra formen micorizes.

La majoria de bolets comestibles dels nostres boscos de pi i roure (rovell, llanega, rossinyol, ou de reig, fredolic, palometa, agulletes, etc.) sn carpfors de fongs micorzics. Tots aquests bolets viuen connectats als arbres vius, i ambds obtenen benefici d'aquesta simbiosi. Per tant, per tal d'obtenir un bolet micorzic, hem de cuidar l' arbre en condicions favorables a ell i al fong.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336293" title="Valfermoso de Tajua" nonfiltered="1106" processed="1103" dbindex="131110">

Valfermoso de Tajua s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336294" title="Alvin Christian Kraenzlein" nonfiltered="1107" processed="1104" dbindex="131111">








Alvin Christian Kraenzlein (12 de desembre, 1876   6 de gener, 1928) fou un atleta estatunidenc.

Va nixer a Milwaukee, Wisconsin, i estudi a la Universitat de Wisconsin-Madison i a l'Universitat de Pennsylvania. Guany el seu ttol el 1897, les 220 iardes tanques als campionats de l'Amateur Athletic Union. Guanya 5 ttols de l'AAU i 8 de l'Intercollegiate Association of Amateur Athletes of America. Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 de Pars guany quatre proves, 60 metres, 110 metres tanques, 200 metres tanques i el salt de longitud. Es retir a finals del 1900 amb 6 rcords del mn en el seu poder.

Fou el primer esportista en guanyar quatre ttols olmpics en una mateixa edici dels Jocs. A ms, s l'nic atleta que ho ha fet en atletisme noms en proves individuals.

 Enllaos externs .
 Prerfil al COI;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336296" title="Villaescusa de Palositos" nonfiltered="1108" processed="1105" dbindex="131112">

Villaescusa de Palositos s un poble deshabitat del municipi de Peralveche, a la provncia de Guadalajara, a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa, situat en els camins que uneixen Escamilla, Pareja i Peralveche.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336298" title="Villanueva de Argecilla" nonfiltered="1109" processed="1106" dbindex="131113">

Villanueva de Argecilla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336299" title="John Walter Beardsley Tewksbury" nonfiltered="1110" processed="1107" dbindex="131114">









John Walter Beardsley Tewksbury (21 de mar, 1876-25 d'abril, 1968) fou un atleta estatunidenc.

Va nixer a Ashley, Pennsylvania. Estudi a l'Universitat de Pennsylvania. Va guanyar 4 ttols de l'Intercollegiate Association of Amateur Athletes of America a 110 i 220 iardes el 1898 i 1899. Va guanyar 5 medalles als Jocs Olmpics d'estiu de 1900, una d'elles d'or.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336319" title="Darod" nonfiltered="1111" processed="1108" dbindex="131115">
Els darod (somali: darood o daarood, rab:           ) sn una gran confederaci de clans somalis. 

El ancestre s conegut com a Darod, per el seu nom era Abdirahman bin Isma'il al-Jabarti. El clan s'anomena en rab Banu Dawud (         ).  Daarood en somali vol dir "un objecte tancat" (daar  = objecte i ood =  tancat per murs , arbres, fustes etc...). La major part dels Darod viuen al nord-est de Somlia, per n'hi ha a altres regions d'aquest territori i a la Regi Somali d'Etipia.

Principals  grups de clans, clans, subclans i grans famlies dins la confederaci Darod.
Geri;
Issak Hassan;
Abayoonis Hassan;
Omer Hassan ;
Ika Hume Geri;
Marehan;
Howrarsame;
Reer xasan;
Reer faarax ugaas;
wagardhac;
Celi;
Calidheere;
Awrtable;
Reer Cilmi Maxamed;
Ogadeni ;
Maxamed Subeer;
Abdalla;
Abudwaaq;
Jidwaq;
Bartire;
Absguul;
Yabaree;
Leelkase;
Maalismogge;
Muumin Aadan;
Mahamed Aadan;
Mohamud Ali;
Korshe;
Fiqi Ismail;
Reer Ali Sheikh;
Suhurre;
Reer Awsalaat;
Harti;
Warsangali;
Ogayslabe;
Dhulbahante;
Xuseen Saciid ;
Muuse Saciid ;
Axmed Saciid ;
Dashiishe;
Reer Boqor;
Reer Ugaas;
Majeerteen;
Wabeeneeye;
Siwaaqroon;
Saleebaan;
Cali ;
Ismail;
Musa;
Ugaar;
Abdirahem;
Mahmoud;
Omar Mahmoud;
Cisman Mahmoud;
Ciise Mahmoud;
Nuux Mahmoud;
Reer Bicidyahan;
jibraahiil;
Nuux;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336324" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Puntuaci femenina" nonfiltered="1112" processed="1109" dbindex="131116">

La cursa de puntuaci masculina dels Jocs Olmpics de Pequn es va disputar el 18 d'agost de 2008 al veldrom de Laoshan.

Aquesta cursa de ciclisme en pista es corre individualment i guanya el ciclista que aconsegueix ms punts al final dels 25 km (100 voltes) a recrrer. Durant la cursa els ciclistes poden aconseguir punts de dues maneres: la primera consisteix en guanyar una volta al grup, amb la qual cosa es guanyen 20 punts. Aquesta mateixa norma fa que si un ciclista perd volta tamb perd 20 punts. L'altre manera de puntuar s prendre part als esprints que es disputen cada 10 voltes. Els 4 primers classificats reben 5, 3, 2 i 1 punt respectivament.

La vencedora fou la neerlandesa Marianne Vos, nica ciclista en aconseguir una voltra extra, seguida de la cubana Yoanka Gonzlez i l'espanyola Leire Olaberria, que aconsegu la medalla en el darrer esprint en aconseguir tres punts i empatar a punts amb la colombiana Mara Luisa Calle, a la qual super per haver puntuat en ms esprints.

Medallistes.


Resultats.


DNF - No finalitza

Notes. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336325" title="Veldrom de Laoshan" nonfiltered="1113" processed="1110" dbindex="131117">
El Veldrom de Laoshan (xins:       ; Pinyin: L osh n Zxngch gu n) s un veldrom situat a Laoshan, al Districte de Shijingshan, a Pequn. Va ser construt pels Jocs Olmpics d'estiu 2008, per acollir les proves de ciclisme en pista. 

Amb una capacitat per a 6.000 espectadors, t una pista de 250 m de corda i una superfcie de 32.920 m. Va ser construt per l'estudi d'arquitectura alemany Schuermann Architects i la firma xinesa GPADI.

Enllaos externs.
 Web de Schuermann Architects, dissenyadors del veldromo de Laoshan ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336327" title="Jean-Pierre Jeunet" nonfiltered="1114" processed="1111" dbindex="131118">
Jean-Pierre Jeunet s un director de cinema francs nascut a Roanne, Loira, el 1953. 

Algunes de les seves pellcules ms destacades sn:
Delicatessen (1991);
La cit des enfants perdus (1995);
 (1998) ;
Amlie (ttol original: Le Fabuleux Destin d'Amlie Poulain) (2001);
Un long dimanche de fianailles (2004);
Actualment est rodant Micmacs  tire-larigot (2009).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336328" title="Gaetano Starrabba" nonfiltered="1115" processed="1112" dbindex="131119">
 Gaetano Starrabba di Giardinelli  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Starrabba va nixer el 3 de desembre del 1932 a Palerm, Siclia, Itlia, fill d'una famlia aristocrtica, llua el ttol de "Prncep". 


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de setembre del 1961 el GP d'Itlia al circuit de Monza.

Gaetano Starrabba va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1,no aconseguint finalitzar la cursa i no  assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336339" title="Picap" nonfiltered="1116" processed="1113" dbindex="131120">
PICAP va nixer oficialment a la primavera de 1984, que s quan es van editar els primers discos, per la primera oficina de Picap es va obrir el mar del 83, de la m d'en Joan-Carles Doval professional del mn discogrfic catal que tenia gran motivaci per engendrar un projecte propi. L'idea inicial que s'ha mantingut al llarg dels anys s la de donar suport i treballar el ms conjuntament possible amb els intrprets i autors del nostre pas, respectant la seva expressi lingstica, per donant un suport preferencial a la nostra llengua. Amb el temps , tamb han obert una lnia de msica llatina de molt alta qualitat.

Picap ha obtingut el reconeixement de diverses institucions i mitjans pblics i sobre tot de la societat que a travs de la compra dels discos editats ha fet possible aquest projecte, que hem de seguir fent possible dia a dia. Picap s una empresa jove, pel temps i per l'esperit, per sobre tot per l'equip de professionals que la formen, gent jove amb professionalitat, illusi amb una mirada sempre cap el futur, l'esperit innovador impregna les parets de casa nostra. Estem treballant per fer-vos arribar all que ms us interessa i de la manera que ms us interessa i tamb tot all que els bons creatius musicals d'aquest pas estant elaborant i que vosaltres mereixeu poder-ne gaudir.

Actualment, i arrel del canvi de preferncies dels consumidors, part de la producci musical de Picap es pot trobar a les principals botigues de descrrega electrnica de msica enregistrada. Aix, podeu buscar els artistes de Picap a iTunes, Napster, Yahoo Music,....

Histria.

Gestaci.

Joan-Carles Doval Garcia (Sabadell, 1953) no va arribar a la indstria discogrfica per casualitat. Aquest apassionat de la can d autor en catal es dedicava a organitzar concerts. A la dcada dels setanta, en plena transici havia muntat actuacions de Llus Llach, Sisa, Raimon, Pau Riba, Maria del Mar Bonet i molts ms a La Farndula, a l Imperial i a l Auditori de Caixa de Sabadell. Fins i tot, juntament amb un company radiofonista, es va responsabilitzar del  Primer Sabadell a tota msica , un festival a l estil del Canet Rock amb noms de referncia com Sisa, Pau Riba, Rocky Muntanyola, Iceberg, Msica Urbana i la Companyia Elctrica Dharma entre d altres que van tocar a les pistes d atletisme de la Joventut Atltica de Sabadell. Era l any 77.

L activitat com a promotor d actuacions el va fer entrar en contacte amb la rdio. Un dia mentre li feien una entrevista per parlar d un dels seus concerts a Rdio Sabadell li van proposar de fer una prova. La seva veu profunda i segura li va obrir les portes d aquest mitj en una poca en qu es valoraven molt ms que ara les bones veus. A Rdio Sabadell, entre el 76 i el 79, feia de dilluns a divendres un programa nocturn  La can avui . Tamb participaria a la FM de l emissora anomenada
Antena de Catalunya (78-79) i collaboraria amb Rdio Olot (79-85) i Rdio Grup de Girona (86-90). Les hores de micrfon les seguia compaginant amb l organitzaci de concerts i, ms endavant, amb la tasca discogrfica. L any 79 va estar a punt d entrar a l Ajuntament de Sabadell. Va ser cap de llista de la coalici formada per Esquerra Republicana de Catalunya amb el Front Nacional deCatalunya i per molt pocs vots es va quedar a les portes del consistori. El 10 de Mar d aquell any el Diari de Sabadell feia aquest perfil del candidat  Jove. Nacionalista. Molt de pl; sense pls a la llengua. Diuen que anava per periodista i ha quedat en disc-jockey de la msica autctona. Promotor de festivals. Poltic novell, encara que en un grup experimentat i pioner de la resistncia dels anys de foscor .

El pas pel departament de promoci i artstic de la discogrfica Edigsa entre el 78 i el 83 li va permetre establir contacte amb la realitat del sector. All va treballar en la promoci de discos com La mgia de l estudiant de Sisa i Romesco del Gato Prez. Desprs de la desaparici de l histric segell noms va aguantar dos mesos a PDI. Tenia molt clar que volia fer les coses a la seva manera. Aix el 1983 comena a maquinar el que ser una de les discogrfiques cabdals de la histria musical d aquest pas, Picap. Munta un despatx amb dues taules i un telfon al carrer Consell de Cent de Barcelona i, amb tota la modstia del mn, es llena a l aventura. Hi havia una clara declaraci d intencions, editar i promoure la msica que es feia a Catalunya, especialment la cantada en catal.

Primera etapa. Carrer Girona (1984-87).

L estrena empresarial es produeix l any 84 amb quatre maxi-singles que apareixen simultniament i obren quatre vies musicals ben diferents. El grup Programa es trobava en connexi amb l emergent moguda electrnica que arribava des d Anglaterra batejada com a techno-pop, Javier Asensi s encaminava a un potencial pblic de fans, Oslo apuntava noves tendncies en el pop i Rockson reivindicava el rock dur. Seria aquest darrer grup el que li donaria les primeres alegries i desillusions.

Hctor Vila, Maria-Josep Villarroya, Joan Soler Boronat sn dels primers noms propis de Picap que
comparteixen oficina amb Josep Tero o el Gato Prez, un argent-barcelon amb qui Doval havia entaulat amistat en la seva poca a Edigsa. De totes formes el primer gran xit de la nova discogrfica s un home de barba fosca, ulleres fumades i vestit ntegrament de negre. Tot i que havia cantat ja no ho feia, s havia especialitzat en l humor. Es deia Eugenio i els seus acudits sn
un clssic de la cultura catalana.

El veritable motor de difusi dels primers llanaments de Picap sn les emissores municipals que, com qui diu, acabaven de nixer grcies a l empenta d uns locutors amateurs i entusiastes que se sentien identificats amb aquells nous artistes que, principalment, s expressaven en llengua catalana. La suma d aquestes rdios amb algunes delegacions comarcals d algunes cadenes estatals que operaven amb una independncia que no tenen actualment donaven audincies considerables per comenar a fer popular un grup o solista. No era gens estrany que els primers artistes de Picap fessin centenars d entrevistes arreu del territori i es guanyessin la simpatia dels radiofonistes. Aquest ser el motor que tamb impulsar el nou rock cantat en catal que neix descentralitzat i comarcal.
Picap tamb ha demostrat ser molt poc centralista i, en moltes ocasions, ha realitzat les presentacions dels seus discos en les comarques d origen dels seus artistes. Sau a Vic i Sangtrat a Figueres en sn dos exemples prou clars. Primer a comarca i, desprs, si cal, a la capital.

Segona etapa. Consell de Cent (1987-91).

En aquests darrers anys de la dcada dels vuitanta entren a l escuderia de Picap els Grec que s apunten a l ona propera al funky que tamb treballaven altres nous grups que en aquells moments comenaven a obrir-se cam com Duble Buble i N Gai N Gai. Era una poca d escalfament per all que no tardaria en arribar, la veritable explosi del nou rock en catal. Qualsevol discogrfica rep setmanalment dotzenes de maquetes d artistes illusionats per aconseguir un contracte i veure publicades les seves creacions. Les orelles dels caadors de talents busquen qualitat i actualitat o, millor, futur immediat. Per Picap la selecci d artistes sempre ha vingut marcada per aquella primera declaraci d intencions que prioritzava treballar amb artistes catalans que cantin en qualsevol llengua encara que, preferentment, en catal. Aquesta premissa ha de venir complementada
per la qualitat i, molt important, se li han de veure possibilitats de connexi amb un pblic. No existeix cap frmula magistral i no hi ha normes que marquin les tendncies del mercat. Aqu fa falta nas per triar entre la innombrable quantitat de propostes que fan els creadors musicals. A ms de nas, o millor dit orella, tamb fa falta un cop de sort. El mn discogrfic est ple d errors garrafals que costa de reconixer.

Tercera etapa. Sabadell (1991-2000).

L any 91 Llus Llach fitxa per Picap. El cantautor de Verges es converteix, en aquell moment, en el gran artista de la companyia, el que li atorgar un gran prestigi i, a ms, representar una gran satisfacci personal per al seu director que, des de sempre, s ha declarat un gran admirador de l obra de Llach. Els Sau, desprs d arrasar amb Quina nit agafen el cam de les multinacionals, Sangtrat es mantenen a la casa i preparen el seu quart lbum Contes i llegendes en un moment en qu es constatar que el mal anomenat rock catal ha tocat sostre. Tot i aix s aposta per nous grups i, a ms, es publica el primer karaoke domstic de rock en catal. La cinta de video contenia cinc canons molt populars d aquell nou moviment. Tres eren de Sangtrat,  El vol de l home ocell ,  No recordo  i  Furtadora d nimes , les altres dues de Sau,  No he nascut per militar  i  Noms ho faig per tu . La producci en el camp del pop-rock aposta per grups com Tancat per Defunci, Terratrmol o Parking ... Llavors arriba el gran revulsiu Llus Llach que, per cert, collaborar amb els de La Jonquera en una can d homenatge al cantant de Queen titulada  Freddie Memorium . Aix demostra l obertura de mires del baixempordans. Llach i Sangtrat compartiran escenari el 25 d Abril del 93 al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Rock i can sn els principals arguments comercials de Picap amb artistes punters en cadascun dels gneres.

Tenir Llus Llach a la companyia fa replantejar algunes coses a nivell comercial. L artista t mercat molt ms enll de Catalunya i cal arribar-hi. Les oficines de Picap s han desplaat de Barcelona a Sabadell on tenen ms espai per emmagatzemar una producci que creix a passes agegantades. A ms, l any 94 s obrir una delegaci a Madrid amb dues persones, una per promoci i una altra dedicada al departament comercial. Tamb el 94 neix Actual Records en societat amb un exdirector comercial d Edigsa Santi Desongles. Actual s distribuidora tot i que publica algun disc amb segell propi. Ofereix un catleg amb ms de tres mil referncies que, a ms de tot el material de Picap, inclou un ampli apartat de msica llatina, world music i lbums de grans xits de lnia econmica. El Juny de 2002 Actual Records passar en un cent per cent a mans de Joan-Carles Doval.

Per qestions de mimetisme el catleg de Picap creix considerablement amb noms histrics de l escena catalana. El fet de tenir a Llus Llach dona prestigi i confiana a la companyia que en els anys posteriors estableix lligams amb la Companyia Elctrica Dharma, Tomeu Penya, Raimon, Maria del Mar Bonet i Marina Rossell. L any 93, a ms, la discogrfica havia rebut de mans del que aleshores era Conseller de Cultura de la Generalitat Joan Guitart un dels Premis Nacionals de la Msica. Es destacava el conjunt d enregistraments editats per Picap.

Els anys noranta tamb representen l aparici d un nou gnere musical, la sardanova de l inquiet Santi Arisa.  Crec que s molt important que en aquest pas s escolti msica instrumental i de cobla. Em sento til a la societat ja que en un moment de crisi es ven msica del pas ; aix s expressava Arisa l abril del 94 a la revista Musica t i es defensava de les crtiques que patia per part d alguns sectors sardanistes,  hi ha qui diu que la sardanova ataca la sardana. Aquesta no s, ni de bon tros, la nostra intenci. Volem complementar la sardana, no pas substituir-la . El 93 i el 94 van sortir els dos primers lbums dedicats a la sardanova, Santi Arisa amb la Cobla Montgrins i els seus Lakatans impulsaven una nova msica tradicional que combinava la sonoritat catalana amb la de la resta del mn.

Des de la segona meitat dels noranta entra a Picap un nou aire caribeny. Les Gema 4, quatre veus impressionants de Cuba, arriben a Catalunya per seduir al pblic amb els seus boleros a capella. Estela, Odette, Michelle i Laura inicien amb Picap una interessant carrera que rpidament s valorada per tots els sectors musicals del pas que solliciten les seves harmonies vocals en dotzenes de gravacions. Un dels treballs ms entranyables ser De l Havana a l Empord (02), un disc acompanyat d una gira amb el grup Port-Bo per combinar dues maneres d entendre les havaneres. Cap a finals dels noranta s aposta pels interessants cantautors Roger Mas, Slvia Comes i Ldia Pujol i es rep a dos artistes que, desprs d una popular carrera amb els seus respectius grups, inicien la seva aventura en solitari, Pep Sala i Adri Punt. 

En aquests ltims anys de la dcada passen per Picap noms illustres del rock espanyol dels vuitanta com Loquillo i Ramoncn, a ms de Los Srex i Los Salvajes, histria viva del rock dels seixanta. Mentre aquests darrers presenten discos en qu perpetuen el repertori de fa trenta anys, Loquillo i Ramoncn publiquen dos discos amb noves creacions per amb una rebuda discreta. L altssim cantant del Clot hi va incloure dues canons en catal sobre poemes de Salvat- Papasseit i Pere Quart. En la interpretaci d aquest darrer,  Quin fred al cor, camarada!  hi collaborava Maria del Mar Bonet. El rock n roll tamb queda perfectament representat al recopilatori Tributo al Rey, un homenatge a Elvis Presley amb una combinaci d artistes que va de Loquillo a Sangtrat, passant per Gabinete Caligari, Australian Blonde o Nello y la Banda del Zoco.

Tamb a les darreries dels noranta els valencians Al Tall entraran en la nmina de Picap i s hi estrenaran amb La nit (99) per continuar amb el commemoratiu 25 anys en directe (01), un altre dels discos de gran valor histric de Picap. El folk combatiu del grup de Vicent Torrent i Manuel Miralles queda perfectament immortalitzat en aquest directe enregistrat a l Auditori de Torrent i amb l acompanyament de la Banda Simfnica Uni Musical de Torrent. Aquesta tercera etapa de Picap tamb ve marcada per les reedicions en compact disc de vinils importantssims de la historia musical a Catalunya d artistes com Iceberg, Pegasus, Xesco Boix, Grup de Folk, Ara Va de Bo, Sisa, o Msica Dispersa pro-vinents de segells com Als 4 Vents o dels propis artistes com ara Max Sunyer o Santi Arisa.

A finals d aquesta dcada comena a funcionar el web picap.com que serveix, primer, com a aparador promocional dels artistes i de la prpia companyia i, amb els anys, es converteix en un canal de vendes. No estem parlant d un gran volum de compres per si que funciona amb algunes de les referncies ms especfiques i curioses. Les demandes arriben de petites poblacions catalanes o espanyoles que no disposen de botigues de discos o de diferents punts de l estranger com els Estats Units, Sudamrica o, fins i tot, del Jap. Els discos ms venuts sn aquells ms minoritaris que es fan difcils de trobar a les botigues, el fons de catleg i tamb les colleccions de Llach i Raimon.

Quarta etapa. Castellar del Valls (2000-actualment).

El sector discogrfic est en crisi, i Catalunya no s en salva, tot al contrari, en pateix les conseqncies i per la msica en catal, en tractar-se d un mercat redut, el marge de maniobra s encara ms limitat.  La indstria est en procs de desmobilitzaci   escriu Llus Gendrau a l estudi Msica i ideologies   la difusi i promoci dels grups i artistes s cada cop menor als mitjans de comunicaci i l aposta per facilitar l accs de noves bandes al mercat s prcticament inexistent.

A l igual que moltes discogrfiques Picap ha de prescindir o no renovar contracte amb alguns dels seus artistes que, tot i vendre moltes cpies, resulten deficitaris perqu realitzen produccions d un cost elevat. En aquest sentit no es renova ni Llus Llach que s acomiada de la companyia amb Temps de revoltes (2000), ni Marina Rossell que tot i vendre milers de cpies no s aconsegueix fer quadrar els nmeros. Tampoc s arriba a un acord amb Tomeu Penya que desprs de publicar Aix s pecat (01) vol enregistrar un disc en castell i des de la companyia no es creu en aquest projecte.

Desprs de tots aquests canvis Raimon queda com l artista ms important que Picap mant en nmina i, a ms, en una etapa especialment creativa en qu presenta espectacles d un nivell de qualitat altssim encara que adreats a un pblic selecte i minoritari. Al llarg del 2003 s capa de muntar concerts a partir de poetes medievals i, pocs mesos desprs dedica monogrficament un concert als poemes de Salvador Espriu. Miquel Pujad, tancant una entrevista amb l artista a la revista Catalunya Msica, el defineix aix l Abril de 2003  un  socarrat  de Xtiva que ha aportat a la maltractada can en llengua catalana una obra d una solidesa i coherncia exemplars, diguin el que diguin els reduccionistes que volen identificar Raimon amb un crit i amb tres acords de guitarra, i que mai no s han pres la molstia d escoltar-lo de deb .

2004 va ser l'any del vint aniversari de Picap, es va crear un logotip nou per l'ocasi i es va realitzar un concert commemoratiu a les "Festes de la Merc" amb la participaci de molts del noms que protagonitzen el present i, evidentent, que han de garantir el futur de Picap.

La situaci actual del sector discogrfic no s especialment optimista. Tot i amb ell canvi de color poltic de la Generalitat, que desprs de vint-i-tres anys de govern convergent ara ha passat a mans d'un tripartit catalanista i d'esquerres, no s'ha notat una millora en la sensibilitat de la televisi catalana cap a la msica cantada en catal. Per fer fora i tractar els problemes del sector, l'any 2003 es va crear l'"Associaci de Productors-Editors Discogrfics i Videogrfics de Catalunya" (APECAT). Picap hi participa activament.

Picap enfoca el nou segle pensant en els canvis tecnlogics i culturals que est marcant la societat i s per aix que ha reestructurat l'empresa creant nous departaments com sn els de mrqueting i el de noves tecnologies que tenen la missi de preparar el futur immediat, adaptant i estructurant la companyia per enfrontar el mercat de la msica enregistrada que demanden els nous temps.

La companyia seguir en la seva poltica artstica de posar a l'abast del pblic un gran catleg histric amb grans noms i discos de gran rellevncia procedents de l'adquisici dels catlegs d'Edigsa i de PDI, combinat amb els llanaments de nous intrprets de qualitat, solistes, grups i de tots els gneres musicals.


Grups i Artistes destacats.


Enllaos externs.

 Discogrfica PICAP;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336340" title="Leire Olaberra Dorronsoro" nonfiltered="1117" processed="1114" dbindex="131121">




Leire Olaberra Dorronsoro (17 de febrer de 1977 a Ikaztegieta, Guipscoa) s una esportista espanyola que competeix en ciclisme de pista. La seva especialitat s la carrera de punts.

Antiga atleta de cert nivell com a cadet -campiona d'Espanya de 100 metres- i jnior, s'ha reconvertit amb gran xit al ciclisme on la seva progressi no coneix lmits. Desprs d'un notable paper en l'ltim Mundial, va participar en els Jocs Olmpics de Pequn 2008 en la carrera de punts aconseguint la medalla de bronze.

Millors marques: 3-41-557, rcord d'Espanya dels 3.000 metres en els passats Mundials de Manchester 2008










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336341" title="Districtes del Gard" nonfiltered="1118" processed="1115" dbindex="131122">
Els districtes del Gard sn tres:

Districte d'Als, amb cap a la sotsprefectura d'Als.
Districte de Nmes, amb cap a la prefectura de Nimes.
Districte de Le Vigan, amb cap a la sotsprefectura de Le Vigan.

Vegeu tamb.
Cantons del Gard.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336342" title="Cantons del Gard" nonfiltered="1119" processed="1116" dbindex="131123">

Els cantons del Gard departament francs de la regi Llenguadoc-Rossell, sn 46, agrupats en tres districtes:

- Districte d'Als (12 cantons - sotsprefectura: Als): cant d'Als-Nord-Est - cant d'Als-Ouest - cant d'Als-Sud-Est - cant d'Anduze - cant de Barjac - cant de Bessges - cant de Gnolhac - cant de La Grand-Combe - cant de Ldignan - cant de Saint-Ambroix - cant de Saint-Jean-du-Gard - cant de Vznobres.

- Districte de Nmes (24 cantons - prefectura: Nimes): cant d'Aigues-Mortes - cant d'Aramon - cant de Bagnols-sur-Cze - cant de Beaucaire - cant de Lussan - cant de Marguerittes - cant de Nmes-1 - cant de Nmes-2 - cant de Nmes-3 - cant de Nmes-4 - cant de Nmes-5 - cant de Nmes-6 - cant de Pont-Saint-Esprit - cant de Remoulins - cant de Rhny-Vidourle (amb cap a Aimargues) - cant de Roquemaure - cant de Saint-Chaptes - cant de Saint-Gilles - cant de Saint-Mamert-du-Gard - cant de Sommires - cant d'Uzs - cant de Vauvert - cant de Villeneuve-ls-Avignon - cant de La Vistrenque (amb cap a Bouillargues)

- Districte de Le Vigan (10 cantons - sotsprefectura: Le Vigan): cant d'Alzon - cant de Lasalle - cant de Quissac - cant de Saint-Andr-de-Valborgne - cant de Saint-Hippolyte-du-Fort - cant de Sauve - cant de Sumne - cant de Trves - cant de Valleraugue - cant de Le Vigan








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336344" title="Districte d'Als" nonfiltered="1120" processed="1117" dbindex="131124">

El Districte d'Als s un dels tres districtes del departament francs del Gard, a la regi Llenguadoc-Rossell. Compta amb 12 cantons i 101 municipis i el cap s la sotsprefectura d'Als.

Cantons.
cant d'Als-Nord-Est ;
cant d'Als-Ouest ;
cant d'Als-Sud-Est ;
cant d'Anduze ;
cant de Barjac ;
cant de Bessges ;
cant de Gnolhac ;
cant de La Grand-Combe ;
cant de Ldignan ;
cant de Saint-Ambroix ;
cant de Saint-Jean-du-Gard ;
cant de Vznobres;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336345" title="Districte de Nimes" nonfiltered="1121" processed="1118" dbindex="131125">

El Districte de Nimes s un dels tres districtes del departament francs del Gard, a la regi Llenguadoc-Rossell. Compta amb 24 cantons i 177 municipis i el cap s la prefectura de Nimes.

Cantons.
cant d'Aigues-Mortes ;
cant d'Aramon ;
cant de Bagnols-sur-Cze ;
cant de Beaucaire ;
cant de La Vistrenque ;
cant de Lussan ;
cant de Marguerittes ;
cant de Nmes-1 ;
cant de Nmes-2 ;
cant de Nmes-3 ;
cant de Nmes-4 ;
cant de Nmes-5 ;
cant de Nmes-6 ;
cant de Pont-Saint-Esprit ;
cant de Remoulins ;
cant de Rhny-Vidourle ;
cant de Roquemaure ;
cant de Saint-Chaptes ;
cant de Saint-Gilles ;
cant de Saint-Mamert-du-Gard ;
cant de Sommires ;
cant d'Uzs ;
cant de Vauvert ;
cant de Villeneuve-ls-Avignon.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336347" title="Districte de Le Vigan" nonfiltered="1122" processed="1119" dbindex="131126">

El Districte de Le Vigan s un dels tres districtes del departament francs del Gard, a la regi Llenguadoc-Rossell. Compta amb 24 cantons i 177 municipis i el cap s la prefectura de Le Vigan.

Cantons.
cant d'Alzon ;
cant de Lasalle ;
cant de Le Vigan ;
cant de Quissac ;
cant de Saint-Andr-de-Valborgne ;
cant de Saint-Hippolyte-du-Fort ;
cant de Sauve ;
cant de Sumne ;
cant de Trves ;
cant de Valleraugue.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336348" title="ndex H" nonfiltered="1123" processed="1120" dbindex="131127">
L'ndex  s un ndex o indicador estadstic que quantifica la productivitat cientfica i l'impacte dels articles d'un investigador. L'index est basat en el conjunt dels treball ms citats de l'investigador i en el nombre de cites de cadascun d'aquests treballs. L'ndex es pot aplicar tamb a grups de cientfics, departaments, universitats o pasos. L'ndex va ser proposat per Jorge E. Hirsch, un fsic a UCSD, com una eina per determinar la qualitat relativa dels fsics terics . Aquest ndex s'anomena tamb a vegades ndex de Hirsch.

Formalment, l'ndex  es pot veure com un cas de la integral de Sugeno (un tipus d'integral difusa) . La definici de Hirsch s equivalent al nombre d'Eddington (definit per avaluar ciclistes). 

Definici i objectiu.
L'ndex est basat en la distribuci de cites que rep un investigador. Aix, un investigador t un ndex igual a  quan t ms de  treballs que han rebut  cites, i en canvi la resta de treballs en tenen menys de . 

Per calcular-ho, considerem  una funci per indicar quantes cites t cada treball. Ordenem els valors de la funci de gran a petit, i desprs cerquem la darrera posici de f (anomenem aquesta posici ) on la funci s ms gran que l'ndex de la posici. 

Per exemple, si tenim que un investigador amb 5 treballs A, B, C, D i E amb 10, 8, 5, 4 i 3 cites, respectivament, l'ndex s igual a 4. Perqu el 4rt treball t 4 cites i el 5 ja noms en t 3. En canvi, si el nombre de cites d'aquests mateixos treballs s 25, 8, 5, 3 i 3, aleshores l'ndex s 3, perqu el quart treball t noms 3 cites i en canvi el tercer en te ms de 3 (en te 5). 

f(A)=10, f(B)=8, f(C)=5, f(D)=4, f(E)=3   h-index=4;
f(A)=25, f(B)=8, f(C)=5, f(D)=3, f(E)=3  h-index=3;

Si tenim la funci f ordenada de petit a gran, podem calcular l'ndex h com segueix

h-index (f) = Max_i min (f(i), i);
 
L'ndex es va definir per tal de millorar l'eficincia d'altres mesures ms simples com el nombre total de cites o el nombre total de publicacions. A l'hora de comparar els ndexs de diversos investigadors cal tenir en compte que en camps diferents els ndexs presenten fora variacions. 



Hirsch ha mostrat que l'ndex  t un valor predictiu elevat de quan un cientfic ha guanyat honors com ara el premi Nobel. En fsica, un cientfic de productivitat moderada t un ndex  igual al nombre d'anys en servei, en canvi en biomedicina els investigadors tenen valors ms grans. 

Propietats.

L'ndex  s una funci montona en relaci a la funci. 

El clcul de l'ndex .
L'ndex  es pot calcular de forma manual a partir de les bases de dades que hi ha internet (com ara Google Scholar). A ms a ms, algunes bases de dades de pagament com ara Scopus i Web of Knowledge ofereixen eines per calcular-lo de forma automtica. Bases de dades diferents proporcionen habitualment valors diferents perqu l'ndex depn del nombre d'articles indexats. En general, com ms papers indexats, ms gran ser l'ndex  (aix es desprn del fet que l'ndex  s una funci montona respecte de la funci). 

En particular, i en relaci a les bases de dades Google Scholar, Scopus i Web of Science se sap que Google Scholar t ms cites que les altres dues per que les referncies d'aquestes dues darreres sn ms acurades. Per altra banda, Web of Knowledge cont bsicament articles en revista per no congressos ni conferncies, la qual cosa penalitza aquells camps (com la informtica) on moltes de les publicacions sn en congressos. Scopus cont ms dades de congressos per hi ha menys referncies anteriors al 1992 que a la Web of Knowledge. Google Scholar tamb inclou congressos per com Scopus t poques referncies anteriors al 1990 i a ms a ms es diu que inclou literatura gris en les cites. Meho i Yang  afirmen que la majoria de les cites addicionals del Google Scholar sn frums amb revisi vlids. Per resoldre la disparitat entre els diversos valors  s'ha suggerit utilitzar el mxim de les . 


Llista d'ndexs h.
 Alguns qumics amb els seus ndexs h;
 Alguns informtics amb els seus ndexs h;
 Professors de Stanford (p-chem) de "The Everyday Scientist";
 ndexs h per revistes i pasos;

 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336349" title="Le Vigan" nonfiltered="1124" processed="1121" dbindex="131128">


Le Vigan s un municipi del departament francs del Gard, a la regi de Llenguadoc-Rossell. s cap d'una sotsprefectura i d'un districte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336351" title="Cant de Le Vigan" nonfiltered="1125" processed="1122" dbindex="131129">
El Cant de Le Vigan s un cant del departament francs del Gard, incls en el districte de Le Vigan. 



 Municipis .
 Arphy;
 Arre;
 Aulas;
 Avze;
 Bez-et-Esparon;
 Brau-et-Salagosse;
 Mandagout;
 Mars;
 Molires-Cavaillac;
 Montdardier;
 Pommiers;
 Rogues;
 Le Vigan;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336352" title="Cant de Villeneuve-ls-Avignon" nonfiltered="1126" processed="1123" dbindex="131130">
El Cant de Villeneuve-ls-Avignon s un dels cantons del departament francs del Gard incls al districte de Nmes. Compta amb 5 municipis i una poblaci de vora 30 mil habitants. El cap del cant s Villeneuve-ls-Avignon.



Municipis.
 Les Angles;
 Pujaut;
 Rochefort-du-Gard;
 Saze;
 Villeneuve-ls-Avignon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336355" title="Linux Standard Base" nonfiltered="1128" processed="1124" dbindex="131132">
La Linux Standard Base o LSB, s un projecte conjunt iniciat per diferents distribucions sota la estructura organitzativa de la Linux Foundation per tal d'estandarditzar l'estructura interna dels sistemes que fan servir el nucli Linux. LSB est basada en les especificacions POSIX (les mateixes a les quals es basa el sistema UNIX) i altres altres estndards oberts.

Segons l'LSB:

L'objectiu de l'LSB s desenvolupar i promoure una srie d'estndards oberts que augmenten la compatibilitat entre les distribucions GNU/Linux i possibilite l'execuci de programari en qualsevol d'elles incls a partir de binaris. A ms, l'LSB ajudar a la coordinaci dels esforos dels distribudors de programari per tal de migrar els seus productes a GNU/Linux.;

La conformitat amb l'LSB ser certificada per als diferents productes per un procs de certificaci.

Historial de les versions.
 1.0: Primera publicaci al juny del 2001.
 1.1: Gener del 2002. Es van afegir especificacions de maquinari (IA32).
 1.2: Juny del 2002.  Afegides ms especificacions de maquinari (PowerPC 32-bit).  La Certificaci s'inici al juliol del 2002.
 1.2.1: Octubre del 2002.  Es va afegir Itanium.
 1.3: Decembre del 2002.  Afegit Itanium, Enterprise System Architecture/390, z/Architecture.
 2.0: Setembre 2004. LSB es modularitza a LSB-Core, LSB-CXX, LSB-Graphics, LSB-I18n (no publicada).  Ms especificacions de maquinari (PowerPC 64-bit, AMD64).  Se sincronitza l'LSB amb les Single UNIX Specification (SUS) versi 3.
 2.0.1: Versio ISO de l'LSB 2.0, la qual introdua especificacions per a totes les arquitectures (exceptuant LSB-Graphics, de la qual noms hi ha una versi genrica).
 2.1: Publicada al 2004.
 3.0: 2005-07-01. Entre d'altres canvis de biblioteques, C++ API passen a fer servir gcc 3.4.  S'actualitzen les especificacions del nucli a ISO POSIX (2003), Technical Corrigenda 1: 2005;
 3.1: 2005-10-31. Versi enviada com a ISO/IEC 23360.
 3.2: 2008-01-28. Versi enviada com a ISO/IEC 23360.

Crtica.
L'LSB ha estat criticada per no considerar aportacions de projectes externs a l'esfera d'influncia de les companyies que formen part, especialment ha estat criticada pel projecte Debian. Per exemple, l'LSB especifica que els programes haurien de distribuir-se en format RPM de Red Hat, un format que es va crear molt ms tard que el format DEB del projecte Debian. s poc probable que els programadors del projecte Debian canvien el seu format, que el consideren superior a RPM (a l'igual que altres programadors). En canvi, la gran part de la crtica rebuda per l'LSB ha sorgit pel malents del sugeriment de l's obligat del format RPM: l'estndard no dicta quin s el format pel qual s'han d'empaquetar els programes a un sistema operatiu, sin que indica quin format d'empaquetat s'ha de suportar per tal que els paquets d'altres programadors puguen installar-se a un sistema que complisca l'LSB. De fet, Debian inclou suport per a LSB des de Woody (la versi 3.0) i amb el programa alien s possible transformar un paquet RPM a DEB.

 Enllaos externs .
 Linux Foundation's Linux Developer Network (LDN) - per ajudar als desenvolupadors a programar/migrar aplicacions per a GNU/Linux;
 Linux Standard Base (LSB);
 OLVER Test Suite for LSB - Open Linux VERification project;

Media.
Quatre distribudors de GNU/Linux que compleixen l'LSB (slashdot);
26 d'agost de 1998  nota de premsa que descriu els equips i qui est darrere (inters histric);
Encara penses que l'LSB t cap valor? - Article crtic per Ulrich Drepper;
S, l'LSB t valor - Resposta a Drepper per part de Jeff Licquia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336359" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1129" processed="1125" dbindex="131133">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disputaren sis proves de tir amb arc.

Hi van participar 153 arquers, dels quals noms es coneix la identitat de 17 participants. De molts d'ells noms se'n coneix el cognom. Fou el primer cop que el tir amb arc fou incls a uns Jocs. Totes les proves van ser masculines i els arquers van venir de Frana, Blgica i els Pasos Baixos.

A ms de les sis proves oficials es disputaren moltes ms proves dins del marc de l'Exposici que van comptar amb la participaci d'uns 5000 arquers. No sn considerades oficials per que tenien un estatus ms aviat de Campionat Francs o de qualificaci per les altres sis proves.

Resum de medalles.



Medaller.


Els Pasos Baixos particip en les proves de tir amb arc per no aconseguiren cap medalla.

Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Archery 1900".  Accs el 17 de gener de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Archery 1900".
 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336360" title="Cant d'Anduze" nonfiltered="1130" processed="1126" dbindex="131134">

El Cant d'Anduze s un cant del departament francs del Gard, situat al districte d'Als. Compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Anduze.

Municipis.


 Anduze;
 Bagard;
 Boisset-et-Gaujac;
 Gnrargues;
 Massillargues-Attuech;
 Ribaute-les-Tavernes;
 Saint-Sbastien-d'Aigrefeuille;
 Tornac;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336362" title="Pilota basca als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1131" processed="1127" dbindex="131135">


Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disput un torneig de pilota basca.

Noms hi van participar dos equips, per la qual cosa noms es disput un partit, del qual se'n desconeix el resultat. La competici es disput el dia 14 de juny.

Fou l'nica edici dels Jocs on el joc de pilota fou oficial. Ms tard, el 1924, 1968 i 1992, fou esport de demostraci.

Resum de medalles.


Medaller.


Referncies.
 blog de Fernando Arrechea, descubridor de l identitat de Francisco Villota i Jos de Amzola.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Pelota 1900".  Accessed 25 de febrer 2006. Available electronically at .
 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336363" title="Antonio Miguel Parra" nonfiltered="1132" processed="1128" dbindex="131136">
Antonio Miguel Parra (26 de desembre de 1982 a Palafrugell, Catalunya) s un esportista espanyol que competeix en ciclisme en pista. La seva especialitat s la carrera de persecuci.

Participar en els Jocs Olmpics de Pequn 2008 en la categoria de persecuci per equips.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336364" title="Josep Joan Girons" nonfiltered="1133" processed="1129" dbindex="131137">
Josep Joan Girons (Barcelona, 1904 - Mxic, 1982) Boxador conegut com el  Crack de Grcia  i que va nixer el 29 d agost de 1904 a la vila de Grcia, Barcelona. El 1921 va comenar a entrenar al costat d ngel Artero pioner de la boxa catalana. L any 1922 va debutar com a professional i, al llarg de la seva carrera, fou campi de Catalunya, d Espanya i, en diverses ocasions, d Europa, sempre en la categoria de pes ploma. Quan va esclatar la guerra civil Girons, que ja s havia retirat, ingress al cos de policia i fou destinat a l escorta personal del president Llus Companys. Finalitzada la contesa s hagu d exiliar i el rgim franquista va aprofitar una retorada histria de confusions i calmnies per acusar-lo falsament de torturador en una  txeca  de Barcelona. Va morir a Mxic el 8 de febrer de 1982.

Des de l 11 de juliol de l any 2000 Grcia el recorda i contribueix a reivindicar la seva neta memria, amb una placa a la faana de la casa on va nixer al carrer Llibertat, 29.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336365" title="Rhinobatos percellens" nonfiltered="1134" processed="1130" dbindex="131138">

Rhinobatos percellens  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de les ndies Occidentals fins al nord de l'Argentina) i a l'Atlntic oriental (costes tropicals de l'frica Occidental).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336366" title="Josep Llus Blanco Quevedo" nonfiltered="1135" processed="1131" dbindex="131139">
Jos Luis Blanco Quevedo (3 de juny de 1975 en Lloret de Mar, Girona) s un esportista espanyol que competeix en atletisme. La seva especialitat sn els 3.000 m amb obstacles.

Participar en els Jocs Olmpics de Pequn 2008 en la disciplina de 3.000 m amb obstacles.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336368" title="Rhinobatos petiti" nonfiltered="1136" processed="1132" dbindex="131140">

 Rhinobatos petiti s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la costa oest de Madagascar.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336369" title="Frederica von Stade" nonfiltered="1137" processed="1133" dbindex="131141">
Frederica von Stade (Somerville, Nova Jersey, 1 de juny de 1945) s una mezzosoprano estatunidenca, una de les ms respectades i populars, tant als Estats Units com a nivell internacional. Posseeix una veu de timbre immediatament recognoscible i unes qualitats dramtiques i una presncia escnica que li han estat justament admirades.

Va fer el seus estudis al Collegi del Sagrat Cor, a Washington DC, amb estades europees a Frana, Itlia i Grcia. Al prestigis Mannes College of Music de Nova York estudi amb Paul Berl, Otto Guth i Sebastian Engelberg.

Va debutar al Metropolitan Opera de Nova York el 10 de gener de 1970 com un dels follets de La flauta  mgica. L'any 1971 va triomfar com Cherubino de Les noces de Fgaro a Santa Fe. Amb Cherubino  i altres personatges de Mozart - Dorabella, Idamante, Sesto - va conquerir els ms importants teatres. Cal recordar especialment la seua participaci en Les noces de Fgaro l'any 1974, al Festival de Glyndebourne i a Pars, sota la direcci de Georg Solti i Giorgio Strehler. Habitualment se l'associa a aquest paper i a d'altres transvestits per a mezzosoprano, com ara Octavian (Der Rosenkavalier) i Hnsel (Hnsel und Gretel). L'any 1980 va fer un recordat debut al Teatro Coln de Buenos Aires com Sesto, en La clemenza di Tito de Mozart.

Com a especialista en l'estil del bel canto, Frederica von Stade ha guanyat prestigi en els ms exigents papers de Rossini, en especial els de les seues peres El barber de Sevilla i La Cenerentola, aix com la versi per a mezzosoprano de  La sonnambula de Vincenzo Bellini.  Notable intrpret del repertori francs, ha destacat com Mlisande (Pellas et Mlisande) - el Metropolitan Opera va festejar els seus vint-i-cinc anys de carrera dedicant-li'n una nova producci -  Charlotte (Werther), Margarida (La damnation de Faust), L'Enfant et les sortilges i L'heure espagnole de Maurice Ravel  i en els papers protagonistes de Cendrillon i  Chrubin de Jules Massenet. En els ltims anys ha interpretat operetes de Jacques Offenbach com ara La Grande-Duchesse de Grolstein.

L'opera contempornia l'ha vist com a Tina (escrit per a ella per Dominick Argento), personatge de l'pera The Aspern Papers (basada en la novella de Henry James); en La Gavina de Pasatieri (1974), Dangerous Liasons de Sousa a la San Francisco Opera i el paper de la Senyora de Rocher en Dead Man Walking de Jake Heggie (2000). 

El seu repertori per a recital inclou el cicle de canons orquestrals Les nuits d't d'Hector Berlioz, els Chants d'Auvergne de Joseph Canteloube, lieder de Franz Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Franz Schubert, Robert Schumann, Francis Poulenc, Erik Satie i canons contempornies  populars del repertori americ, pel qual mostra una particular simpatia. Els seus enregistraments de clssics de Broadway com ara The Sound of Music o la versi integral de Show-Boat de Jerome Kern sn referencials.

L'any 1999 va encarregar al compositor Richard Danielpour l'obra Elegies com a homenatge a son pare, el tinent Charles von Stade, que va morir el 10 d'abril de 1945, un mes i mig abans que ella nasquera. 

Per la seua ductilitat ha estat requerida per importants directors d'escena com Giorgio Strehler, Jorge Lavelli, Jonathan Miller i Jean Pierre Ponnelle i directors d'orquestra com Claudio Abbado, Herbert von Karajan, Seiji Ozawa, Leonard Bernstein i Michael Tilson Thomas, destacant-hi en oratoris i misses de Mozart i Haydn, en cicles de canons amb orquestra, aix com en la Simfonia nm. 4 de Gustav Mahler.  

Va cantar en la cerimnia d'obertura dels Jocs Olmpics d'hivern de Salt Lake City, l'any 2002 i sovint s invitada a programes de la televisi nord-americana.

L'any 1973 es va casar en primeres noces amb Peter Elkus amb qui va tenir dues filles. S'hi va divorciar el 1990. Casada amb Michael Gorman resideix a l'rea metropolitana de San Francisco, Califrnia.

Enregistraments.
Ha enregistrat ms de seixanta discos entre peres completes, musica sacra, recitals, obres simfniques i canons populars. Ha obtingut sis nominacions per als premis Grammy, dues per al Grand Prix du Disque, una per als Deutsche Schallplattenpreis i un Premio della Critica Discografica italiana.

El govern francs la va nomenar oficial de l'Orde de les Arts i de les Lletres. Tamb va ser premiada l'any 1983 pel president Ronald Reagan, en recompensa per la seua contribuci a les arts.

Enllaos externs.
Plana oficial de Frederica von Stade;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336372" title="Rhinobatos prahli" nonfiltered="1138" processed="1134" dbindex="131142">

Rhinobatos prahli  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 81 cm de llargria total i als 1.350 g de pes.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic oriental: Colmbia, Costa Rica, Equador, Panam i Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336373" title="Rhinobatos punctifer" nonfiltered="1139" processed="1135" dbindex="131143">

Rhinobatos punctifer  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 80,5 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic: Golf de Suez i Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336376" title="Guitarra (peix)" nonfiltered="1140" processed="1136" dbindex="131144">

 Rhinobatos rhinobatos s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental: des del sud de la Mar Cantbrica fins a Angola,  incloent-hi la Mar Mediterrnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336377" title="Dir" nonfiltered="1141" processed="1137" dbindex="131145">
Els dir (somali: diir, rab:     ) sn una gran confederaci de clans somalis, repartits per tota Somlia pero majoritariament a l'extrem oest de Somalilndia, Djibuti i la zona nord-est de l'Ogaden etop, i tamb a la part sud de Somlia. Tenen tots un suposat ancestre com, de nom Irir Samale.

Al nord els dir sn: Isaaq/Gadabuursi Mehe Dir, i Issa Madoobe Dir.

Al sud i oest de les terres somalis hi ha onze clans algun d'ells del Madahweyn Dir o Mehe Dir.

A Etipia els madahweyn, grup integrat pels clans Gariir, Gurgure (Gurgura), Guure, Layiile, i Akisho. Altres clans a Etipia sn els issa, jaarso, garre-quranyow maxamed, gadabuursi, gadsan, fiqi muhumand, qubeys (fiqi yahye i fiqi cumar), agoon-fiqi khayre, mandaluulg, layiile, guure, baajimaal, jiido i wardaai.

A Bari i Mudug viuen els surre o suure, dividits en les branques dels qubeye i abdalle.

I a Somlia del sud el biyomaal amb el subclan principal dels fiqicilmi que viuen a la Regi Somali d'Etipia i a Kenya.

Els gaadsan estn molt repartits per tots els territoris somalis.

Els gurgure viuen a Dire Dawa i els issa a Djibouti, Somalilndia i la Regi Somali (que els somalis anomenen Issa-Gurgura)

 Altres grups de clans, clans i subclans dels Dir .

Mandaluug ;
Celi Mandaluk (o Mandaluug);
Garxejis Mandaluk ;
Hebr-Yonis;
Ciida-Gale;
Saciid Dauud Celi Mandaluk Dir Iriir;
Samaroon Saciid;
Jibraacin (Malaku-Jibriil) Saciid;
Celi Saciid ;
Makadoor Samaroon;
Aydoor Samaroon;
Subeer Samaroon;
Banii-Cafaan Samaroon;
Yeefis Samaroon;
Ciise Samaroon;
Makadoor (el que ha visita La Meca);
Maxaad Makadoor;
Makaahiil;
Mahamed Ase.
Bahabar Eli;
Bahabar Muso;
Bahabar Abokor;
Bahabar Aden;
 Bahabar Mouse;
Reer Mohamed;
Aden;
Reer Osman (Abrayn);
Maris;
Issa Dir;
Howlgati ;
Walaaldoon;
Makahir;
Mahamuud;
Iidleh;
Uurweeyne;
Fiqi ;
Abdalle;
Hooroone;
Habar Walaal;
Geelwalaal;
Howleh;
Fuurlabe ;
Mahdle;
Saaib;
Ceeleeye;
Muuse;
Mamasan ;
wardiq;
Mahe;
Maxamed Xiniftire;
Isaaq;
Garxajis;
H.Awal;
Arab;
Tol Jecle;
Biyomaal;
Dawood;
Saad;
Ismiin;
Suleyman;
Gaadsan;
Reera-Same;
Adan Yoonis;
Maxaad, Dhuxul;
Da;
Uud;
Samatar;
Faarax;
Rooble ;
Allaale;
Cumar Abokor;
Cumarjamac;
Tagaleen;
Uugaar;
Aadan maxamuud;
Dhaaweed;
Odeymarke;
Fiqicilmi;
Madaluug;
Naleeye;
Fiqinuur;
Cumar-maxamud;
Fiqicigal;
Reer-ismail;
Reer-qaasin;
Reer-sacdi;
Dabruube;
Barsuug;
Bajimaal;
Maxamed Gutaale (Habar deel);
Samater Naaleeye ;
Maxamud Naaleeye.
Abdalle (Gutaale) ;
Abdi Abdalle;
Fiqi Muxumed;
Cumar Fiqi;
Mohamuud Fiqi;
Muuse Fiqi;
Reer oow mumin;
Fiqi ahmed;
Reer macalin farax,
Reer ow cadow;
10 sub-clans;
Reer Hogar;
Laxmar;
Nacadoor (Mohamed Abdalle Guutale);
Guuled, Xaraan;
Ciise;
Qotonsay;
Cirday;
Giir;
Kaahin;
Gorad;
Samkaab;
Faahiye;
Sulayman Abdalle ;
Muusa;
Samatar Muusa;
Reer Dabac;
Reer Bayr ;
Agoon;
Guuled Agoon;
Warsame Agoon;
Cigaal Agoon;
Jalaf Agoon;
Dabac;
Fiqi Khayre;
Naaleeye Cumar (Lafjoogsato);
Haarun Muusa;
Siyaad Muusa;
Cabas Muusa;
Food Cade Muusa;
Cumar Muuse;
Sacad cumar.
Qubeys;
Tolweyne;
Faqi Cumar;
Reroow Caalin;
Yabarcade Faqi Cumar ;
Fiqi Walaal;
Aw-caalin;
Xaaji Cabdalle;
Samafale;
Maxamud weyne;
Aw-Cisman;
Maxamud Yare;
Xassan Faqi Cumar;
Rooble Cismaan;
Faarax;
Weheliye;
Maxamed;
Aw-Macalin;
Macalin Muxumed;
Macalin Yusuf;
Sheekh Cali;
Macalin Macow;
Reertoonle;
Heeraar;
Fiqi Yaxye;
Caalin Mooge;
Maxamed Abtiudug;
Axadoobe Qubeys;
Cismaan Diidshe (Cismaan Iyiinta);
Cabdalle Diidshe (Cabaas Iyiinta). ;
Yabadhaale Qubeys;
Wayaagle;
Yabarow;
Xasan;
Cumar;
Xeefoow;
Faarax;
Maxamuud;
Dhaayoow;
Miidkasse;
Madoobe;
Jibril;
Cufaa;
Reer ow faarax barkaan;
Axmed faarax;
Saalax Axmed;
Reer Cumar Muudeey;
Reer Maalin Waasuge.
Raage Axmed;
Guuleed Axmed;
Afrax faarax;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336379" title="Rhinobatos salalah" nonfiltered="1142" processed="1138" dbindex="131146">

Rhinobatos salalah  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 54 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336382" title="Rhinobatos spinosus" nonfiltered="1143" processed="1139" dbindex="131147">

 Rhinobatos spinosus s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 34 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Baixa Califrnia (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336383" title="Fredericton" nonfiltered="1144" processed="1140" dbindex="131148">

Fredericton s la capital de la provncia canadenca de Nova Brunsvic. Segons el cens de 2006, la seva poblaci s de 50.535 habitants, tot i que la seva conurbaci (coneguda com el Greater Fredericton) arriba a les 85.688 persones. La ciutat, unida a la vena Devon des de l'1 de juliol de 1945, comprn tamb els suburbis de Silverwood, Nashwaaksis, Barker's Point i Marysville, tots ells incorporats el 1973.

La ciutat est situada a la zona central de la provncia, qu s la ms poblada d'aquesta. El riu Saint John la travessa d'oest a est, dividint-la en dos i esdevenint el major parc de la ciutat.

Avui dia, Fredericton s un important centre cultural, artstic i educatiu a la provncia. La ciutat s seu de dues universitats, la Universitat de Nova Brunsvic i la Universitat de Saint Thomas, i a ms t nombroses institucions culturals, com ara b la Galeria d'Art Beaverbrook, el Museu de York-Sunbury o el Playhouse, lloc de reuni per a escriptors locals amb talent.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336384" title="Rhinobatos thouin" nonfiltered="1145" processed="1141" dbindex="131149">

Rhinobatos thouin  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 300 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins a Nova Guinea i Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336386" title="Criquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1146" processed="1142" dbindex="131150">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disput una competici de criquet.



Inicialment havien de participar 4 equips, per Blgica i Holanda abandonaren la competici i finalment el torneig es redu a un partit Gran Bretanya - Frana. Els britnics participaren amb el club Devon & Somerset Wanderers i Frana amb una selecci formada, bsicament, per britnics residents a la ciutat de Pars. El partit es jug amb 12 jugadors per banda, en lloc dels habituals 11 els dies 19 i 20 d'agost. Els anglesos venceren fcilment. Aquests van rebre unes medalles de plata de premi, mentre que els francesos en van rebre de bronze.

Cal destacar que en aquell moment cap dels participants sabia que competia en els Jocs Olmpics. No fou fins el 1912 quan el Comit Olmpic Internacional revis i establ les proves que avui dia formen part del programa oficial d'aquell esdeveniment. Des d'aleshores, el criquet mai ms ha tornat a aparixer a cap edici ms.

Resum de medalles.


Medaller.


Participants.


Enllaos externs.
 Resultat del partit a Cricinfo;
 'The Ignorant Olympians';

Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Cricket 1900".  Accessed 18 de mar 2006. Available electronically at .
 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336387" title="Rhinobatos typus" nonfiltered="1147" processed="1143" dbindex="131151">

Rhinobatos typus  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 270 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Tailndia fins a Nova Guinea, les Illes Salom i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336388" title="Sultanat de Dhulbahante" nonfiltered="1148" processed="1144" dbindex="131152">
El sultanat de Dhulbahante fou un estat del clan dhulbahante dels somalis.

A la meitat del segle XIX els dhulbahante foren el ms poders dels clans, desprs de l'ensorrament del regne del boqor Wiilwaal o sultanat de Bartire  a la meitat del segle XIX (Wiilwaal va morir el 1864), i la victria sobre el clan ogadeni (ogaadeen) en una sagnant batalla a uns turons desprs anomenat Kabar Ogaadeen.

Aix va deixar als dhulbahante com a senyors de tot el nord de Somlia entre la part nord del Sanaag i el sud de Mudug, i de Kiridh (a l'oest) fins a la vall del Nugaal a l'est (on feien frontera amb els majertin o majeerteen). Al comenament del segle XIX el sultanat Dhulbahante era governat hereditriament pel "garaaship" de la lnea de reis Baharasame, per degut al increment de la poblaci, abans de l'arribada de l'explorador britnic Speke s'havia escindit una part del regne sota el "garaaship" Cali Xaram (Maxamuud Ugaadhyahan) i durant un temps la guerra civil entre ambds pretendents va assolar els dominis del clan.

Un explorador enviat per la Royal Geographic Society, el tinent Charles J. Cruttenden, va deixar constncia de la lluita entre les dos faccions dels dhulbahante el 1848. El pas dels dhulbahante fou visitat el 1855 pel britnic John Speke que va desembarcar a Las Khoray, volent creuar el territori per anar a trobar a Richard Burton a Harrar. Speke va deixar alguns relats sobre aquest clan, que va definir com a terribles i salvatges. A Speke se li va demanar una taxa per passar pel pas, i com a demostraci de fora se li va fer una exhibici de quatre mil genets armats. Finalment Speke va creuar per un altre ruta.

Un poema de Cali Naaleeye relata que en temps del cap Sayyid Qamax, responent a un atac dels majeerteen, els dhulbahante van assolar les terres dels seus enemics i van arribar fins l'oce ndic, just poc desprs que havien aconseguit saquejar la capital del regne separatista de Maxamuud, que era la ciutat de Noobir entre Iskushuban i Beyla. Aix fou vers la meitat del segle XIX per no queda clar en el poema si fou abans o desprs de la visita de Speke.

Entre 1884 i 1893 Harold Swayne va visitar disset vegades el territori i va escriure sobre els dhulbahante i, com ja havien assenyalat els altres viatgers anteriors, indica que el clan posseeia nombrosos cavalls (un sol home podia tenir 150 cavalls, i eren especialment nombrosos al Nugaal) i aix els donava avantatge estratgica sobre altres clans, i els permetia fer incursions a grans distancies arribant fins als establiments comercials de Bullaxaar i Berbera i interceptar les caravanes entre Mudug i el Ogaden. Swayne va visitar Caynaba que pertanyia a la dinastia Ararsame dels Garaad Axmed, on nombroses caravanes dels Ararsame no s'atrevien a anar a Berbera per por del genets del Garaad Maxamuud; altres indicacions sobre l'estat de guerra entre els dos grups figuren a les seves obres entre les quals la que assenyala que els Ararsame i els Barkad s'oposaven a Maxamuud; tamb va visitar Kabr Ogaden (Kabar Ogaadeen), lloc de la gran victria dels dhulbahante sobre els ogadenis.

Els dhulbahante o dalbahante van lluitar generalment al costat de Mad Mullah durant el moviment dels daraawiish de 1889 al 1920 i la seva poblaci es va reduir a la meitat.

 Nota .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336389" title="Issaq" nonfiltered="1149" processed="1145" dbindex="131153">
Els isaaq (tamb Isaq o Ishaak, en somali Reer Sheikh Isaxaaq, en rab:       ) s un dels principals clans somalis. Descendeixen d'un ancestre com anomenat Sheikh Isaaq bin Ahmed al-Hashimi.

La majoria viu al nord-oest de Somlia, a Somalilndia, repblica que s considerada sovint com l'estat dels issaq. Viuen tamb a Djibouti, Ogaden i Iemen. Formen la majoria de la poblaci a les grans ciutats de Somalilndia: Hargeisa, Burco o Burao, Berbera, i Ceerigaabo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336390" title="Croquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1150" processed="1146" dbindex="131154">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disputaren tres proves de croquet amb la participaci de set homes i tres dones.


En primer lloc es disput la competici de dobles, i les setmanes segents la d'individuals a una bola i la d'individual a dues boles. 9 dels 10 competidors eren francesos que guanyaren totes les medalles. L'altre participant fou belga.

Fou l'nica olimpada on el croquet fou esport oficial.

Resum de medalles.


Proves de croquet.
Individuals, una bola.
La competici de Croquet individual d'una bola es va disputar el 28 de juny de 1900. Nou atletes, de dos pasos, hi prengueren part, disputant-se tres rondes per decidir el guanyador. 

Primera ronda.
La primera ronda servia per eliminar cinc jugadors. Quatre jugadors, entre ells dues de les tres dones participants a la competici, van abandonar abans de finalitzar la ronda, aix com l'nic belga. La tercera dona, Desprs, finalitz la ronda, per no aconsegu classificar-se entre les quatre primeres posicions que donaven accs a la segent ronda. 



Segona ronda.
Waydelich i Blachre sn eliminats a la segona ronda. Waydelich queda classificat en tercera posici segons considera el Comit Olmpics Internacional.



Final.
Aumoitte va guanyar la medalla d'or


Individuals, dues boles.
La competici de Croquet individual dues boles es va disputar el 4 de juliol de 1900. Sis atletes, tots francesos, hi prengueren part. 

Primera ronda.


Segona ronda.
La segona ronda determina les medalles. 




Resultat final.

Dobles.
La competici de Croquet dobles no es va arribar a disputar, ja que sols hi havia inscrit un sol equip, al qual es don com a vencedor. 



Medaller.


Blgica no guany cap medalla.

Referncies.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Croquet 1900".  Accessed 10 de gener 2006. Available electronically at .
 Mallon, Bill. "The First Two Women Olympians" in Citius, Altius, Fortius, Autumn 1995, No. 3, p. 38. Available in pdf format from the AAFLA .
 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336391" title="Tarsistes philippii" nonfiltered="1151" processed="1147" dbindex="131155">

Tarsistes philippii  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Xile.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336392" title="Rahanweyn" nonfiltered="1152" processed="1148" dbindex="131156">
Els rahanweyn (somali maay: reewing; somali traditional: raxanweyn; rab:            ) s una gran confederaci de clans somalis, formada per dos grups de clans, els digil i els mirifle. Sn el 20% de la poblaci de Somlia. Els digil son agricultors i viuen cap a la costa, i els mirifle sn pastors nmades. Parlen una variant del somali, el mai terreh (mai-mai o af-maay); els altres clans somalis parlen el maxaa tiri. Els territoris dels Ranhaweyn sn al sud de Somlia, principalment Baidoa, l'alt Juba (Gedo, Bay, Bakool i Jubbada Dhexe) i a Shabeellaha Hoose. Tamb viuen a la frontera en territori etop i de Kenya

clans, sub-clans i gamaas.
              
Digil.
Garre;
Bagadi;
Geledi;
Dabarre;
Jiido;
Shantacaleemood;
Tunni;
Irroole;

Mirifle.
Siyeed;
Eelaay;
Jiroon;
Leysan;
Hariin;
Macalinweyne;
Boqoldhexe ;
Boqoldambe;
Boqolhore;
Qoomaal;
Dhisiraad;
Reer Awmashube;
Reer Towba;
Reer Macalin;
Idimoole;
Disoow;
Eemid;
Yalaale;
Heledi;
Haroow;
Waanjaal;
Reer Dumaal;
Garwaale;
Sagaal;
Hadame;
Luwaay;
Geelidle;
Jilible;
Yantaar;
Hubeer;
Gasaargude;
Goobabweyn;

Els clans Ashraaf tenen origen rab per viuen amb els clans Ranhaweyn







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336393" title="Toots and The Maytals" nonfiltered="1153" processed="1149" dbindex="131157">


Toots and the Maytals s una banda jamaicana clau en el panorama de l ska i el reggae.
El seu so s una barreja de diferents estils com l ska, el reggae, el soul i el rock. Van ser els primers en utilitzar la paraula  reggae , que es va convertir en la definici de l estil, en el seu single Do the reggay (1968). Els seus dos ltims treballs, True Love (2004) i Light your Light (2007), han obtingut el grammy al millor lbum reggae.

Discografia.

 Hallelujah (Jamaica Recording Studios 1966);

Sweet and Dandy (Beverley's 1969);

Monkey Man (Beverley's 1970);

From the Roots (Trojan 1970);

Funky Kingston (Mango 1973);

Live at Reggae (Sunsplash Mobile 1975);

In the Dark (Trojan 1976);

Reggae Got Soul (Mango 1976);

Funky Kingston (Trojan 1976);

Pass the Pipe (Mango 1979);

Just Like That (Mango 1980);

Live (Island Records (ILPS 9647) 1980);

Knock Out! (Mango 1981);

Reggae Greats (Island also Mango 1985);

Hour Live (Genes 1997). Recorded in 1982;

An Hour Live 'Straight from the Yard' (Dedicated to Robert Nesta Marley) (Sus 1990);

Sensational Ska (Jamaican Gold 1995);

Ska Father (Alla Son 1998);

Live in London (Trojan 1999);

Monkey Man (House Of 1997);

Bla. Bla. Bla. (Lagoon 1993);

Never Grow Old (Heartbeat 1997);

Recoup (Alla Son 1997);

True Love (V2 2004);

Roots Reggae (The Early Jamaican Albums) (Trojan 2005), cont 6 CDs;

World Is Turning (XIII Bis 2005);

Light Your Light (Concord 2007);

Enllaos externs.

web oficial (en angls);

myspace (en angls);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336397" title="Duduble" nonfiltered="1154" processed="1150" dbindex="131158">
Duduble s un subclan somali del clan hiraab (de la confederaci hawiye). Viuen a Galguduud, Banaadir i Gedo a Somlia, i a la Regi Somali d'Etipia

Antigament els dudubles vivien al nord de Somlia per enfrontats als issaq van emigrar al sud, a la terra que van anomenar Doha Duduble, amb poca pluja i afectada per la sequera la major part del temps. Per aix han esdevingut grans estalviadors d'aigua.

 subclans .

Mohamed Amal;
Maklisame;
Owraden;
Aarsade;
Eli;
Qadhoob;
Bisin;
Daud;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336399" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1155" processed="1151" dbindex="131159">


Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disputaren dues proves de ciclisme. La competici es disput entre el 9 i el 16 de setembre de 1900. 72 ciclistes de sis nacions hi van prendre part, tots homes.

Es disputaren 13 proves ms durant els Jocs, per noms els 2000 metres esprint i els 25 quilmetres sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional.

Medaller de les proves de ciclisme.


Resum diari.
11 de setembre.
 En les primeres dues rondes dels 2000 metres esprint, els Estats Units i Itlia debutaven en les proves de ] d'uns Jocs Olmpics, mentre que Blgica i Bohmia ho feien en uns Jocs, desprs de no haver participat als Jocs Olmpics d'Atenes. Alemanya, que havia guanyat una medalla de plata quatre anys abans, i Frana, amb 4 ors, una plata i un bronze, eren les nacions que tornaven a participar.

L'nic ciclista de Bohmia quedava eliminat a la primera ronda i el ciclista belga a la segona ronda. El trio alemany tamb queda eliminat al final del dia i sols passen a semifinals un itali, un estatunidenc i 7 francesos.

13 de setembre.
Les semifinals i la final de la prova dels 2000 metres esprint es disputen el segon dia de competici. Es disputen 3 semifinals en qu sols es classifica per a la final el primer de cada srie: els francesos Fernand Sanz i Georges Taillandier i el nord-americ John Henry Lake. Taillandier en fou el vencedor final, demostrant el domini francs en el ciclisme del moment.

15 de setembre.
El tercer dia de competici ciclista es disput la prova dels 25 km. Louis Bastien, Louis Hildebrand i John Henry Lake eren els favorits. Lake no pot seguir el ritme dels francesos i queda fora de cursa. Finalment s Bastien el vencedor, seguit per Hildebrand i Daumain. El guanyador del futur Tour de Frana 1905, Louis Trousselier es trobava entre els participants a la cursa. 

Proves de ciclisme.
Esprint mascul.
La prova de l' Esprint mascul fou la primera de les dues competicions ciclistes que es disputaren en aquests Jocs Olmpics. Es va disputar l'11 i el 13 de setembre.  La cursa, de 2000 m a recrrer, es disput a 4 rondes. 69 dels 72 ciclistes inscrits a les proves de ciclisme hi van prendre part, representant a sis pasos. 

Primera ronda.
La primera ronda es disput l'11 de setembre. Comen a les 9 del mat. Els tres primers ciclistes de cada una de les 9 sries passava a quarts de final. 



DNF: No finalitza | DQ: Desqualificat
Quarts de final.
Els quarts de final es van disputar el primer dia de competici, l'11 de setembre. Comenaren a les 14.00 i sols es classificava per a semifinals el primer de cada una de les 9 sries. 



Semifinals.
Les semifinals es disputen el 13 de setembre. Sols el vencedor de cada srie passa a la final, assegurant-se una medalla. 

Final.
La final es disput el mateix dia que les semifinals, el 13 de setembre


25 km.
La prova dels 25 kilmetres masculins era una de les dues proves de ciclisme que es disput als Jocs Olmpics d'estiu 1900. Fou la segona de les proves disputades, el 15 de setembre i en ella hi van prendre part set ciclistes en representaci de Frana i els Estats Units. 4 d'ells havien pres part en la prova dels 2 km. Louis Bastien era el favorit, junt a John Henry Lake i Louis Hildebrand. Bastien guany, demostrant que era el ms fort en les llargues distncies dels ciclistes presents. 

Resultats.

DNF: No finalitza

Nacions participants.
Un total de 72 (*) ciclistes de 6 pasos van participar als Jocs:
  (1);
  Bohmia (1);
  (59);
  Alemanya (3);
  Itlia(7);
  Estats Units (1);

(*) NOTA: Ciclistes participants a les dues proves oficials.

Medaller per pasos de les proves de ciclisme.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Cycling - track 1900".  Accessed 19 de mar 2006. Available electronically at .
 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336400" title="Thomas-Franois Dalibard" nonfiltered="1156" processed="1152" dbindex="131160">
Thomas-Franois Dalibard (Crannes-en-Champagne, 5 de novembre del 1709   1799) fou un naturalista francs conegut per ser el primer (1752) a comprovar la teoria de Benjamin Franklin sobre la natura elctrica del llamp. Tamb va ser l'introductor a Frana de les idees de Carl von Linn.

Dalibard va conixer Franklin el 1776 durant una visita d'aquest a Frana i van esdevenir amics. El 1750 Franklin havia publicat una proposta d'experiment per tal de verificar si els llamps eren electricitat que consistia en fer arribar un conductor elctric fins a un nvol de tempesta, de manera que si havia electricitat al nvol seria possible d'extreure-la a travs del conductor.

Dalibard va traduir les propostes de Franklin al francs i durant el 10 de maig del 1752 va portar a terme l'experiment a Marly-la-Ville utilitzant un llarg pal metllic i una ampolla de Leiden. El mes segent seria el mateix Franklin qui repetiria l'experiment i desprs ho farien d'altres.

El 1749 va publicar a Pars l'obra Florae Parisiensis prodromus ou Catalogue des plantes qui naissent dans les environs de Paris, on utilitzava el sistema de classificaci de Carl von Linn, el pare de la taxonomia moderna.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336401" title="Gadabursi" nonfiltered="1157" processed="1153" dbindex="131161">
Els gadabursi sn un clan somali de Somalilndia, de la gran confederaci dels Dir. Sn descendents del xeic Samaroon, derrotat el 1442 pels muntanyesos etops en la guerra causada pel pagament de les taxes pel comer des del interior fins a la costa; es creu que en la batalla van morir uns 50000 homes (per excavacions arqueolgiques).  Tamb viuen a Djibouti i a Etipia. Estan emparentats amb els issa, els suhurre (abdalle i qubeys) del centre de Somlia, els biyomaal del sud de Somlia, els gaadsan, els gurgure d'Ogaden, i els issaq de Somalilndia

Un soldanat Gadabursi va existir al segle XVII, governat per un sobir (ugaas) i un consell d'ancians en nombre de 100, distribus en quatre seccions encarregades respectivament d'afers socials, defensa, economia - impostos i justcia (el cap de cada comit era el "afarta dhadhaar" i se'l seleccionava per la seva vlua personal.

Inicialment van signar a contracor un tractat amb els britnics el 1884. Per davant de la oposici del ugaas i dels ancians, els britnics van enderrocar la reialesa i desprs el soldanat es va extingir. 

 alguns sub-clans .
Makaahiil;
Habar Afaan;
Mahad Ase;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336404" title="Geledi" nonfiltered="1158" processed="1154" dbindex="131162">
Geledi s un subclan somali del centre de Somlia. Es part del clan digil de la confederaci Rahanweyn.

Viuen principalment a la vall del Shebelle. La seva capital histrica s Afgooye a uns 30 km a l'oest de Mogadiscio.

Vegeu tamb: Sultanat de Geledi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336409" title="Gugundhabe" nonfiltered="1159" processed="1155" dbindex="131163">
Gugundhabe s un clan somli part de la confederaci de clans hawiye

Viuen principalment a Hiiraan, Bay, Gedo, Bakool, Shabeellaha Dhexe, la zona del baix Shabelle, i baix i mig Juba, a Somlia. Tamb hi ha membres del clan vivint al sud d'Etipia i nord-est de Kenya.

Sub-clans .
Baadicadde;
Degodia;
Gaaljecel;
Jidible;
Jiidle;
Jijeele;
Jilideen;
Jiryar;
Murale;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336410" title="John Wilkins" nonfiltered="1160" processed="1156" dbindex="131164">


John Wilkins (1 de gener de 1614 - 19 de novembre de 1672) va ser pastor protestant i autor de diversos treballs cientfics. Va ser fundador i primer secretari de la Royal Society al 1660 i Bisbe de Chester des de 1668 fins a la seva mort. La seva obra ms coneguda s An Essay towards a Real Character and a Philosophical Language.

Wilkins s l'nica persona que ha estar director d'un college a la Universitat de Cambridge i a la Universitat d'Oxford.

 Biografia .

Wilkins va nixer a Fawsley (Northamptonshire) i educat al Magdalen Hall ( que posteriorment s va convertir en el Hertford College ). El seu pare s dedic a l'orfebreria, mentre que ell s va interessar en un principi per la Teologia. Un cop ordenat sacerdot, Wilkins va ser vicari del seu poble natal Fawsley al 1637, per rpidament va renunciar per convertir-se en capell de Lord Saye and Sele, Lord Berkeley, i del prncep Carles I Llus, elector palat nebot del rei Carles I d'Anglaterra i d'Esccia.

El 1641 public un tractat annim Mercury, or The Secret and Swift Messenger, el primer treball sobre Criptografia en llengua anglesa. 

El 1648 fou nomenat director del Wadham College, Oxford. Sota la seva direcci el College prosper enormement, degut a que tot i ser seguidor d'Oliver Cromwell, s va mantenir en contacte amb els Cavalier ms cultivats que varen deixar la formaci dels seus fills al seu crrec. El 1656 s va casar amb Robina Cromwell, germana d'Oliver Cromwell. El 1659, poc avan de morir, Oliver Cromwell el va nomenar Master del Trinity College, Cambridge, nomenament que va ser confirmat pel seu successor com a Lord Protector Richard Cromwell.

Durant la Restauraci Anglesa de 1660, les noves autoritats el destituren. Al 1667 va ser nomenat Bisbe de Chester.

Amb una gran vocaci cientfica, va ser el fundador, i primer secretari, de la Royal Society. Al 1668 public Essay towards a Real Character and a Philosophical Language, on intent crear un llenguatge universal per a reemplaar el Llat com a eina de comunicaci per a estudiants i filsofs.  El mateix any present la idea de racionalitzar el sistema de mesura, idea que va ser desestimada, tot i que retrospectivament s considera el primer pas per al Sistema mtric decimal.
 
Va morir a l'edat de 58 anys de les complicacions d'un clcul renal, probablement afavorit per les medicines utilitzades durant el tractament.

 Escrits de Wilkins .

The Discovery of a World in the Moone (1638).
A Discourse Concerning a New Planet (1640);
Mercury, or the Secret and Swift Messenger (1641).
Mathematical Magick (1648);
An Essay towards a Real Character and a Philosophical Language (London, 1668).
Of the Principle and Duties of Natural Religion (London, 1675).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336411" title="Yad La-Shiryon" nonfiltered="1161" processed="1157" dbindex="131165">

Yad La-Shiryon (oficialment: El Lloc de Record de les Tropes Blindades i Museu a Latrun, Hebreu:          ) s un museu militar oficial de memorials d'Israel pels soldats caiguts de les tropes blindades, i s un dels museus de tancs ms diversos del mn. El nom Yad La-Shiryon va ser posat el 14 de desembre de 1982. Va ser creat amb la iniciativa dels oficials veterans de les tropes blindades amb la cooperaci dels soldats de les mateixes tropes.

Collecci de tancs.
 
Yad La-shiryon s fams a tot el mn per tenir una gran collecci de tancs i vehicles blindats nics i diversos. Hi ha ms d'un centenar de vehicles diferents en la collecci, incloent-hi tancs israelians, tancs enemics capturats en combat, i vehicles comprats especialment per a la collecci.

Alguns dels tancs i vehicles que es poden trobar-hi sn:

Israelians.
 Merkava mark I, II, III i IV;
 Nimda Shoet;
 Nodedet;
 "Timsach" (tanc amfibi Gillois);

Americans.
 

 

 
 

 Algunes variants dels tancs M4 Sherman, incloent-hi:
 Sherman Crab;
 M4 Dozer;
 M4A4 amb Torreta FL-10 (variant egpcia);
 M50 i M51 Super Sherman (variant israeliana);
 MAR-240;
 Ambutank (Tanc d'evacuaci mdica Sherman);
 MAR-290;
 Vehicle d'observaci;
 M41 Walker Bulldog;
 M3A1 Stuart;
 M5A1 Stuart;
 M551 Sheridan;
 M578 ARV;
 M113;
 M901 ITV;
 Algunes variants del Tanc Patton incloent-hi:
 M48 Patton;
 M60 Patton;
 Algunes variants del Magach - versions millorades israelianes del M48 i el M60;
 M3 Lee;
 M3 Grant;
 M24 Chaffee;
 M42 Duster;
 Algunes variants dels tancs halftracks americans;
 M3 Scout Car;
 17pdr SP. Achilles;
 M107 Self-Propelled Gun;
 Cami Diamond T;
 Jeep Willys MB;

Britnics.
 FV 4201 Chieftain;
 Tanc de Cromwell;
 Tanc de Matilda;
 Algunes variants del Tanc Centuri, incloent-hi:
 Sho't;
 Puma;
 Bridgelayer;
 Centurion BARV;
 Light Tank Mk VI (Vickers);
 Archer (tanc destructor);
 Marmon-Herrington Armoured Car;
 Alvis Saladin;
 FV 4101 Charioteer;
 Ferret armoured car;
 Scammell Contractor;

Francesos.
 AMX-13;
 AMX-VCI;
 Renault R35;
 Hotchkiss H35;
 Panhard AML;

Alemanys.
 Panzer IV;
 Sturmgeschtz III;
 Tanc Leopard;

Sovitics.
 BTR-40;
 BTR-50;
 Versi millorada de medevac de BTR-50;
 BTR-60;
 BTR-152;
 Versi millorada de recuperaci del BTR-152;
 Several variations of BRDM-2;
 IS-3;
 ISU-152;
 Versi de recuperaci del ISU-152;
 ISU-152 amb armada llevada, anomenat com a vehicle de comandament;
 PT-76;
 T-34-85;
 T-34/100 o tanc destructor T-100;
 Algunes variants dels tancs T-54/T-55, incloent-hi:
 IDF Achzarit;
 Tiran-4 - canviat a T-54;
 Tiran-5 - canviat a T-55;
 T-62 (Tiran 6 israeli);
 T-72;
 ZSU-23-4;
 ZSU-57-2;


Vegeu tamb.
Museu de tancs de Kubinka - Museu rus de tancs;
Muse des Blinds - Museu de tancs francs;
Museu de tancs de Bovington - Museu de tancs al Regne Unit;
Patton Museum of Cavalry and Armor - Museu dels EUA;
Deutsches Panzermuseum   Museu de tancs d'Alemanya;

Enllaos externs.

Web oficial;
Museu Yad Lashiryon (vehicles blindats) a ilMuseums.com;
Web no oficial amb informaci;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336412" title="Lucia Popp" nonfiltered="1162" processed="1158" dbindex="131166">
Lucia Popp (nascuda Lucia Poppov) (Zhorsk Ves, Eslovquia, 12 de novembre de 1939   Munich, 16 de novembre de 1993) fou una soprano eslovaca. Va comenar la seua carrera com a soprano soubrette. Desprs va evolucionar cap a papers de soprano lrica lleugera, soprano de coloratura, i tamb papers de les peres ms lleugeres de Richard Strauss i Wagner.  Va actuar, entre d'altres teatres d'pera, a l'pera de l'Estat de Viena, al Metropolitan Opera, al Covent Garden i a La Scala. Va ser tamb una destacada intrpret de lieder. Casada dues vegades, va morir de cncer de cervell l'any 1993 a Munich, a l'edat de 54 anys. Va ser enterrada al Cementeri Slvi ie dolie de Bratislava.

Carrera operstica.
Popp va ingressar a l'Acadmia de Bratislava per a estudiar art dramtic. Mentre rebia les primeres llions de cant, alshores com a mezzosoprano, la seua veu va evolucionar vers un registre ms agut, fins al punt que el seu debut, a Bratislava, va ser en el paper de la reina de la Nit, de La flauta mgica de Mozart; un paper que tornaria a reprendre arran de la producci dirigida per Otto Klemperer l'any 1963. Aquest mateix any, Herbert von Karajan la va invitar a ingressar a la companyia de l'pera de l'Estat de Viena, on va debutar com a Barbarina en Les noces de Fgaro, de Mozart. Va estar molt lligada a l'pera de Viena durant tota la seua carrera, i l'any 1979 hi va ser nomenada "Kammersngerin". Va debutar al Covent Garden l'any 1966, com a Oscar en Un ballo in maschera, de Verdi, i al Metropolitan Opera l'any 1967, novament en el paper de reina de la Nit, en una producci de Marc Chagall.  

Durant els anys 1970 va anar abandonant els papers de coloratura en benefici de papers ms lrics. Desprs, en la dcada del 1980 va afegir papers ms pesats al seu repertori, com ara Eva en Die Meistersinger von Nrnberg de Wagner.  Com a resultat de la seua evoluci vocal, va arribar a cantar diversos papers d'una mateixa obra al llarg de la seua carrera. Per exemple, Zdenka i Arabella, en Arabella de Richard Strauss's Arabella; Susanna i la Comtessa en Les noces de Fgaro, de Mozart; la reina de la Nit i Pamina en La flauta mgica, de Mozart; Zerlina, Donna Elvira i, desprs, Donna Anna en Don Giovanni, de Mozart; Adele i Rosalinde en El ratpenat de Johann Strauss II; Annchen i Agathe en Der Freischtz de Weber; o Sophie i la Mariscala en Der Rosenkavalier de Richard Strauss.

Enregistraments.
Lucia Popp rarament va enregistrar papers que no haguera interpretat als escenaris (amb poques excepcions, com ara Elisabeth en Tannhuser, de Wagner o el paper protagonista en Daphne, de Strauss. La segent llista s una selecci dels seus enregistraments:
 Mozart: Le nozze di Figaro (com Susanna), amb Te Kanawa, von Stade, Allen, Ramey i Solti (Decca);
 Mozart: Le nozze di Figaro (com la Comtessa), amb Jos Van Dam, Hendricks, Raimondi, Baltsa, i Marriner (Philips);
 Mozart: Don Giovanni (com Zerlina), amb Weikl, Sass, M. Price, T. Krause i Solti (Decca);
 Mozart: Die Zauberflte (com reina de la Nit), amb Janowitz, Berry, Gedda, Frick i Klemperer (EMI);
 Mozart: Die Zauberflte (com Pamina), amb Jerusalem, Brendel, Zednik, Gruberova i Haitink (EMI);
 Mozart: Idomeneo (com Ilia), amb Pavarotti, Baltsa, Nucci, Gruberova i Pritchard (Decca);
 Mozart: Die Entfhrung aus dem Serail (com Blonde, EMI);
 Mozart: La clemenza di Tito (com Vitellia, amb Harnoncourt, Teldec; i Servilia, amb Kertsz, (Decca);
 Mozart: Il sogno di Scipione (com Costanza), amb Gruberova, Schreier, Mathis i Hager (Decca);
 Orff: Carmina Burana amb Unger, Wolansky, Noble i Rafael Frhbeck de Burgos (EMI);
 R. Strauss: Intermezzo (com Christine), amb Dallapozza, Fischer-Dieskau, Finke i Sawallisch (EMI) ;
 R. Strauss: Der Rosenkavalier (com Sophie), amb Domingo, Ludwig, G. Jones, Berry i Bernstein (Sony);
 R. Strauss: Daphne (com Daphne), amb Goldberg, Schreier, Wenkel, Moll i Haitink (EMI);
 J. Strauss II: Die Fledermaus (com Adele), amb Varady, Weikl, Kollo, Prey i C. Kleiber (DG);
 J. Strauss II: Die Fledermaus (com Rosalinde), amb Lind, Baltsa, Seiffert, Brendel, Rydl i Domingo (EMI);
 Beethoven: Fidelio (com Marzelline), amb Janowitz, Kollo, Sotin, Fischer-Dieskau, Jungwirth i Berstein (DG);
 Humperdinck: Hnsel und Gretel (com Gretel), amb Schlemm, Fassbaender, Gruberov, Hamari, Burrowes, Berry i Solti (Decca);
 Humperdinck: Hnsel und Gretel (com la Fada de la Rosada), amb Moffo, Donath, Ludwig, Fischer-Dieskau, Berthold, Augr i Eichhorn (RCA);
 Gluck: Orfeo ed Euridice (com Euridice), amb Lipovsek, Kaufmann i Hager (RCA);
 Verdi: Rigoletto (com Gilda, RCA);
 Puccini: La Bohme (com Mim, Orfeo);
 Puccini: Suor Angelica (com Angelica, RCA), Il Tabarro (com Giogetta, RCA); ;
 Donizetti: L'elisir d'amore (com Adina, RCA);
 Flotow: Martha (paper protagonista, EMI);
 Jan ek: La guineueta astuta (com la guineueta), amb Randova, Jedlicka, Blachut i Mackerras (Decca);
 Jan ek: Jen fa (Decca, Karolka);
 Lehr: Der Graf von Luxemburg (EMI). ;

Tamb va enregistrar lieder. L'Edici Schubert d'Hyperion cont un lbum amb ella (Volum 17), un dels seus darrers enregistraments. Va enregistrar els Quatre darrers lieder de Strauss dues vegades (amb Tennstedt per a EMI, i amb Tilson Thomas per a Sony, el seu darrer enregistrament), "Des Knaben Wunderhorn" de Gustav Mahler tamb dues vegades (amb Weikl i Tennstedt per a EMI, i amb Schimidt i Bernstein per a DG). EMI tamb va editar-ne dos lbums en la seua srie Red Line (ries eslaves, i ries d'opereta). El segell Orfeo tamb n'ha editat alguns enregistraments en viu.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336413" title="Habar gedir" nonfiltered="1163" processed="1159" dbindex="131167">
Els habar gedir (somali: habargidir) sn un clan somali, dins de la confederaci de clans hawiye. Vien a la Somlia central i del sud.

Els habar gedir eren poderosos vers el 1700 i estaven sota domini de la dinastia ajuuraan del sultanat de Qalafo; el seu cap portava el ttol de fiqi de Shiikhaal i es va aliar amb el imam dels abgaal en contra del sult.

D'aquest clan fou Abdullahi Issa, president de la Lliga de la Joventut Somali (Somali Youth League, SYL) primer cap de govern de la Somlia independent, i el general Muhammad Fara Hassan, lies Aydid (tamb Muhammad Farrah lies Aidid), president desprs de la caiguda de Siad Barre, que va combatre a les forces americanes en la anomenada batalla de Mogadiscio el 3 d'octubre de 1993.

Subclans.
Sacad;
Saleebaan;
Saruur;
Duduble;
Cayr (o Ayr);

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336415" title="Provncies Atlntiques del Canad" nonfiltered="1164" processed="1160" dbindex="131168">

Sota el nom de Provncies atlntiques del Canad es coneix la regi del Canad que engloba les quatre provncies de la costa atlntica: l'Illa del Prncep Eduard, Nova Brunsvic, Nova Esccia i Terranova i Labrador. La poblaci conjunta d'aquestes provncies s de 2.332.535 habitants, segons el cens de 2007.

L'origen d'aquest terme es deu al premier de Terranova i Labrador, Joey Smallwood, qui anomen aix aquestes provncies quan el seu territori s'un al Canad l'any 1949. D'aquesta manera, neg la possibilitat d'incloure Terranova a les Provncies Martimes, un nom ja existent i que descrivia les semblances culturals entre l'Illa del Prncep Eduard, Nova Brunsvic i Nova Esccia. Cal recordar que totes elles s'havien incorporat al Canad al llarg del segle XIX: Nova Brunsvic i Nova Esccia l'any 1867, i l'Illa del Prncep Eduard el 1873.

Tot i aix, nombroses vegades ambdues denominacions (Provncies Atlntiques i Provncies Martimes) es confonen, malgrat que la segona no inclou a Terranova i Labrador.

Comunitats urbanes.




La segent llista inclou aquelles conurbacions urbanes que tenien, segons el cens de 2006, una poblaci superior als 50.000 habitants. Ordenades per poblaci/rea metropolitana:





Notes.



Bibliografia.
Margaret Conrad and James K. Hiller. Atlantic Canada: a concise history. Don Mills, Ont.: Oxford University Press, 2006.
Margaret Conrad and James K. Hiller. Atlantic Canada: a region in the making. Toronto: Oxford University Press, 2001.

Enllaos externs.
 Atlas of Canada - Atlantic Region;
 ECanuck Atlantic Canada;
 Atlantic Canadian cities and Surrounding areas;
 Atlantic Canada Portal/Portail du Canada Atlantique;
 Atlantic Canada - A Profitable Place to do Business;
 Historical Coins of Atlantic Canada;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336420" title="Habar jeclo" nonfiltered="1165" processed="1161" dbindex="131169">
Habar Jeclo (somali: Habarjeclo) s un dels tres clans somalis dels issaq, descendent de tres dels fills del xeic Issaq Ahmed, Muusa, Mohamed i Ibrahim binu Is-haaq (la majoria, el 90%, descendeixen de Muusa binu Is-haaq). Son coneguts com les guineus de l'est. Viuen a la part oriental de Somalilndia entre Berbera i Sanaag.

 Subclans .

Musa Abokor;
Barre Adrahman;
Reer Yonis;
Mohamed Abokor;
Noah;
Samane Abokor;
Sanbuur;
Cibraan;
Aduruxmiin;
Adan Mohamed;
Ahmed Faarah;
Alah Magan Abdulle;
Ali Barre;
Ba'iide;
Farah Ba'iide;
Ahmed Farah Ba'iide;
Bayle Faarah;
Eibraan;
Fahiye Farah;
Idarays;
Omar Jibriil;
Reer Daahir;
Reer Dood;
Reer Yoonis;
Samane Abokor;
Solomadaw;
Sanbuur;
Uduruhmiin;
Yeesif;
Ibreem Yeesif;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336423" title="Neretva" nonfiltered="1166" processed="1162" dbindex="131170">
El Neretva s el principal riu d'Hercegovina i de Dalmcia i un dels ms important de Bsnia i Hercegovina. Les fonts del Neretva se situen a 1.320 m d'altitud als Alps dinrics prop de Jabuka (80 km al sud de Sarajevo). 

En els seus 225 km de curs, la ciutat ms important per la que passa s Mostar i el seu fams Pont Vell.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336424" title="Challenger 2" nonfiltered="1167" processed="1163" dbindex="131171">

El FV4034 Challenger 2 s un tanc britnic en servei amb els exrcits del Regne Unit i Oman. Va ser fabricat per l'empresa britnica Alvis Vickers, en actualitat part de BAE Systems Land and Armaments. El Challenger 2 s el tercer vehicle en compartir aquest nom: el primer va ser el A30 Challenger, un tanc Mk VIII Cromwell armat amb un can de 17 lliures; el segon va ser el precursor Challenger 1, el carro de combat de l'exrcit britnic durant els anys 1980 i la primera meitat de la dcada de 1990.

Encara que el Challenger 2 va ser desenvolupat a partir del Challenger 1, el nou vehicle s un redisseny complet, amb menys d'un 5% de parts comunes entre ambds. El Regne Unit va realitzar una comanda de 127 unitats el 1991 i ms tard, el 1994, una comanda addicional de 259 unitats. Oman va demanar 18 Challenger 2 el 1993 i 20 unitats ms el novembre de 1997. El Challenger 2 va entrar en servei amb el Regne Unit el 1998, esperant que es mantingui fins a 2035.

El Challenger 2 ha estat en servei en Bsnia, Kosovo i Iraq des de 2003. Un carro de combat va ser fet malb seriosament el 6 d'abril de 2007 mitjanant un atac IED (artefacte explosiu improvisat), causant l'amputaci de les cames del conductor. Hasta llavors es considerava que el blindatge del Challenger 2 era prcticament impenetrable contra aquest tipus de ataques.

 Histria .

Vickers Defence Systems (ms tard Alvis Vickers i ara parteix de BAE Systems Land Systems) va comenar a desenvolupar un successor del Challenger 1 com una operaci privada el 1986. Desprs de la publicaci d'una petici per part de l'Estat Major per a un carro de combat de nova generaci, Vickers va enviar formalment el seu disseny per al Challenger 2 al Ministeri de Defensa. El desembre de 1988 se'ls va concedir un contracte de 90 milions de lliures per a un vehicle de demostraci. El juny de 1991, desprs d'una competici amb altres dissenys com el M1A2 Abrams, el Leopard II i el Leclerc, el Ministeri de Defensa va realitzar una comanda per a 127 vehicles i 13 vehicles d'entrenament per un valor de 520 milions de lliures. El 1994 augmentaria la comanda amb 259 tancs ms i 9 vehicles d'entrenament amb un cost de 800 milions de lliures.

La fabricaci del Challenger 2 va comenar el 1993 en dos llocs principalment: Elswick en Newcastle-upon-Tyne i Barnbow en Leeds, encara que hi va haver ms de 250 sotscontractistes en la seva construcci. Els primers carros de combat es van lliurar el juliol de 1994.

El Challenger va completar amb xit la seva Prova d'Expansi de Fiabilitat (o Reliability Growth Trial) el 1994. Es van emprovar tres vehicles per simular 285 dies de combat. Cada dia consistia en 27 km de recorregut en carretera, 33 km fora de carretera, 34 trets de l'arma principal, 1.000 trets de les metralladores de 7,62 mm, 16 hores d'operaci del sistema d'armes, 10 hores de funcionament del motor en ralent i 3,5 hores de funcionament del motor en marxa.

Una altra prova important va ser la Demostraci de Fiabilitat en Servei (ISRD) el 1999. El Challenger 2 va entrar en servei en l'Exrcit Britnic el juny de 1998 amb els Royal Scots Dragoon Guards d'Alemanya i els ltims vehicles es van lliurar el 2002. Oman va rebre els seus ltims Challenger 2 el 2001. La variant Trojan per a netedat|neteja de camps minats i el model llanaponts Titan, basats ambds en el Challenger 2, es van presentar el novembre de 2006 i s'espera 66 vehicles d'aquests tipus siguin lliurats per BAE Systems als Enginyers Reals amb un cost de 336 milions de lliures.

 Disseny .

 Armament .

El Challenger 2 est equipat amb un can L30A1 de 120 mm, successor de l'arma utilitzada en el Chieftain i Challenger 1. El can est fet amb acer ESR de gran duresa amb un aliatge amb inclusi de crom i, com els anteriors canons de 120 mm britnics, cobert per un manegu trmic. Incorpora un sistema d'extracci de fums i hi ha giroestabilitzat. A causa que l'Exrcit Britnic continua situant encara en un lloc destacat l's de projectils HESH, el can del Challenger 2 t seu nima ratllada.

El carro de combat pot portar 49 projectils dels tipus HESH (alt explosiu), APFSDS o de fum. S'ha fabricat un projectil APFSDS de urani empobrit conegut com a CHARM 1, ms tard reemplaat per la versi CHARM 3. Com en les versions anterior del can de 120 mm, els projectils estan dividits en dues parts: la crrega i la cap de combat. La separaci de la munici redueix la probabilitat que explotin en cas d'impacte.

El can est controlat per un sistema elctric i d'estabilitzaci. A la seva esquerra hi ha una metralladora L94A1 ex34 de 7,62 mm. Sobre l'escotilla del carregador se situa una metralladora L37A2 de 7,62 mm per a defensa antiaria. El tanc porta un total de 4.200 projectils de 7,62 mm.

La computadora digital de control de foc cont dos processadors de 32 bits amb un bus de dades MIL STD1553B. El comandant t un visor estabilitzat VS 580-10 de SAGEM amb telmetre lser. A ms, la cpula del comandant disposa de vuit periscopios per a una visi de 360. La cmera TOGS II de Thales Group proporciona la visi nocturna. La imatge termal es mostra a les pantalles i visors de l'artiller i del comandant. L'artiller disposa d'una mira estabilitzada amb telmetre lser per a un abast des dels 200 m als 10 km El conductor est equipat amb un periscopi de conducci passiva (PDP) per operar a la nit.

 Defensa .

El Challenger 2 s un dels carros de combat ms blindats. La torreta i el casc estan protegits per un blindatge Chobham de segona generaci (tamb conegut com Dorcherster) i els detalls continuen classificats. En cas de necessitat, es pot equipar al vehicle de blindatge reactiu. El sistema de protecci nuclear, biolgic i qumic (NBQ) est situat a la part posterior de la torreta.

Cada costat de la torreta disposa de cinc llanagranades de fum L8. El Challenger 2 tamb pot crear fum amb la injecci de disel a la sortida de gasos.

 Sistema de tracci .

La planta motriu del Challenger 2 s un motor disel CV12 de Perkins de 1.200 cavalls de vapor de potncia (895 KW). El canvi de marxes s un TN54 de David Brown Ltd., amb sis posicions cap a davant i dos reversos. La suspensi s del tipus hidropneumtic de segona generaci.

 s operacional .

Abans de la seva entrada en combat el mar de 2003 durant la invasi de l'Iraq, el Challenger 2 ha participat en missions de Forces de Pau de l'ONU i exercicis militars. A l'Iraq, la 7a Brigada Blindada, part i la 1a Divisi Blindada, va entrar en combat amb 120 tancs, on en Bssora van proporcionar suport a les forces britniques.

Hi ha hagut una nica baixa, a causa de foc amic, en el qual un Challenger 2 va disparar per error un altre, destruint-lo i acabant amb la vida de dos dels seus tripulants. En un encontre, un Challenger 2 va rebre l'impacte directe de vuit RPG-7 i un mssil anticarro MILAN. La tripulaci va sobreviure i el vehicle va ser retirat per a reparaci.

 Variants .

 Challenger Lethality Improvement Programme .

El Challenger Lethality Improvement Programme s un programa d'actualitzaci del can del Challenger des d'un versi L30A1 actual al model Rheinmetall L55 de 120 mm d'nima llisa, que s utilitzat pel Leopard 2 A 6. L's d'un can d'nima llisa permet al Challenger utilitzar altres tipus de munici desenvolupades per Alemanya i els Estats Units. A ms, en tractar-se d'un can|gorja ms llarg aconsegueix una velocitat de sortida major. S'ha considerat altres millores com un sistema de protecci NBQ regenerativo. Un Challenger 2 ha estat equipat amb el can|gorja L55 i a gener de 2006 estava realitzant proves.

 Challenger 2E .

El Challenger 2E s la versi d'exportaci del tanc. Incorpora un nou sistema de control de foc, amb un visor panormic SAGEM MVS 580 per al comandant i un visor SAGEM SAVAN 15 per a l'artiller. La planta motriu ha estat reemplaada per un motor EuroPowerPack de 1.500 CV (1.100 kW) muntat transversalment amb un motor disel MTU MT 883 acoblat a una transmissi automtica HSWL 295 TM de Renk. Es tracta d'un motor ms petit per de major potncia que permet augmentar la capacitat de combustible, incrementant l'abast del vehicle en 550 km

El 2005 es va anunciar que el desenvolupament i mrqueting d'exportaci del 2E es detindria. S'ha enllaat el fracs del 2E per no haver estat seleccionat pel Exrcit Grec el 2002, on el Leopard 2 va guanyar la competicin.

 CRARRV .

El CRARRV (ChallengeR Armoured Repair and Recovery Vehicle, o Vehicle Challenger Blindat de Reparaci i Recuperaci) s un vehicle blindat de recuperaci basat en el xasss del Challenger i dissenyat per reparar i recuperar carros de combat danyats en el camp de batalla. T cinc seients per generalment porta una tripulaci de tres soldats dels Reials Enginyers Mecnics i Elctrics (REMI). Hi ha espai per transportar fins dos passatgers de forma temporal.

La mida i rendiment del CRARRV sn similars al Challenger 2, per en lloc d'armament ve equipat amb:

Un argue principal amb una fora de 52 tones, que pot exercir fins a 100 tones utilitzant la politja i ancoratge del vehicle.
Una grua capa d'aixecar 6.500 kg a una alria de 4,9 m.
Una pala per aplanar el terreny o eliminar obstacles.
Eines de reparaci incloent eines d'aire comprimit i de soldadura per arc.

 Titan .

El Titan s un llanaponts basat en el Challenger 2 que reemplaar el Chieftain Armoured Vehicle Launched Bridge (ChAVLB). Est previst que entre en servei amb els Enginyers Reals el 2006 amb un total de 33 vehicles.

 Trojan .

El Trojan s un vehicle enginyer de combat, o CEV, dissenyat per substituir el Chieftain AVRE (ChAVRE). Utilitza el xasss del Challenger 2 i portar un bra excavador i una pala aplanadora. Com el Titan, est previst que 33 vehicles entrin en servei.


 Carros de combat similars .
 M1 Abrams;
 Leopard 2;
 T-90;
 Merkava;
 AMX-56 Leclerc;

 Referncies .


 Enllaos externs . 

Challenger 2 en el web de l'Exrcit Britnic (en angls);
Main Battle Tank - Challenger 2 (en angls);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336426" title="Santuari d'rtemis Braurnia" nonfiltered="1168" processed="1164" dbindex="131172">

El Santuari d'rtemis Braurnia est situat a l'Acrpoli d'Atenes, entre els Propileus i la Calcoteca. Construt vora el 430 aC, es creu que va prendre part en la seva edificaci l'arquitecte Mnsicles quan estava realitzant els Propileus. L'edifici tenia una forma trapezodal, amb dues ales laterals i dos prtics o stoa d'uns 38 metres per 7 metres. 

Estava dedicat a rtemis, divinitat representada com un s i protectora de les dones embarassades i del part; al santuari es trobava una arcaica figura xanon de la deessa (xanon) i una altra de realitzada, segons Pausnies, per Praxteles al segle IV aC. Durant les festes braurnies celebrades en honor seu, les nenes que eren consagrades a la deessa rebien el nom dsses
Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336431" title="T-90" nonfiltered="1169" processed="1165" dbindex="131173">

El T-90 (una evoluci del T-72) s el ms modern tanc principal de batalla en servei en l'exrcit rus. La versi T-90 S est en servei en l'exrcit indi, i la ndia va comenar a fabricar el seu propi model el T-90 S Bhishma el 2006-2007. 

 Histria de la seva producci .
La fabricaci de petites quantitats del T-90 amb un motor de 840 hp, va comenar en 1993, basada en un prototip anomenat T-T-72BU. El T-90 va ser desenvolupat per l'Oficina de Disseny Kartsev-Venediktov de la fbrica Uralvagonzavod en Nizhny Tagil, Rssia. El T-90 aquesta equipat amb armadura reactiva-explosiva de nova generaci, (Kontakt-5) a la seva cuirassa i torreta. Dues variants, el T90S i T-T-90E han estat identificats com a possibles models d'exportaci.

A mitjan 1996, 107 tancs T-90 van ser assignats al servei del Districte Militar Rus a l'Est.

El 1999 es coneix un nou model de T-90, que s dotat amb una torreta de soldadura completa com l'usada al tanc experimental Obyekt 187 en comptes de la torreta de fosa usada originalment pel T-90. Aquest nou model s anomenat "Vladimir" en honor del Dissenyador a Cap del T-90, Vladimir Potkin, qui va morir el 1999. No es coneix com aquest nou disseny afecta la protecci i el disseny de la torreta o si la disposici del blindatge de la cuirassa del tanc va ser modificada.
Actualment hi ha 241 tancs T-90 servint en la 5ta Divisi de Tancs de l'Exrcit Rus assentada al Districte Militar de Sibria, i set tancs T-90 en la Marina. El 15 de maig de 2006 el Ministre adjunt de Defensa Alexander Belousov va anunciar que uns trenta nous T-90 serien fabricats per a l'exrcit rus.



En el 2001 l'ndia va comprar 310 tancs T-90 S a Rssia, dels quals 120 van ser lliurats complets, 90 en conjunts semiacabats i 100 en conjunts per armar. Els T-90 S van ser fabricats per Uralvagonzavod i els motors reforats de 1000 hp van ser provets per la Planta de Tractors de Chelyabinsk. El T-90 va ser seleccionat perqu s un desenvolupament directe del T-72 que l'ndia ja possea, simplificant-se d'aquesta manera l'entrenament i manteniment. L'ndia va comprar el T-90 desprs de fracassar l'intent de produir el tanc de disseny indi Arjun i per a contra arrestar el desplegament Pakistans del tanc ucrans T-80UD/T-84 en 1995-97 i la compra prevista del tanc d'origen xins/ucrans Al Khalid.

El contracte entre l'ndia i Rssia, estimat en uns $750 milions de dlars, tamb incloa la completa transferncia de la tecnologia del T-90 i el seu sistema d'armes a l'ndia. Amb assistncia russa i francesa, l'ndia va desenvolupar una versi millorada del T-90 S coneguda com el Brishma, (el nom Bhishma correspon a un personatge de l'pica Hind Mahabharata). Sense embargament, l'ndia ha indicat que van sorgir problemes amb les mires trmiques de disseny francs usades en el T-90 per la intensa calor del desierto. En el 2006 el Govern Indi va atorgar un contracte per $2,500 milions de dlars per fabricar 1000 tancs T-90 Brishma per a l'exrcit indi. El 26 d'Octubre de 2006 ndia va firmar un altre acord amb Rssia per 800 milions de dlars per a 330 tancs T-90. 

 Armament .
L'armament principal del T-90 s el can|gorja 2 A 46 M de 125 mm sense estries. 
s una versi altament modificada del Can antitanc Sprut i s la mateixa arma usada com a armament principal als tancs srie T-80. Pot ser reemplaat sense desmantellar la torreta interna i s capa de disparar projectils perforadors d'armadura (APFSDS), explosius antitancs (HEAT-FS), explosius d'alta fragmentaci (HE-FRAG), Metralla de fragmentaci (Fragmentaci Shrapnel o FS) i mssils guiats antitanc AT-11 Sniper 9 M 119 M Reflectius.

Les variants T-90 M i T-90 Brishma poden disparar el mssil AT-11 Sniper 9 M 119 M Reflectiu, que t guiat per lser semiautomtic i el cap de crrega buida HEAT. El mssil t un rang efectiu de 100 m a 5000 m i li pren 17,5 segons assolir el rang mxim. Pot penetrar armadures d'acer de 900 mm i pot assolir blancs en l'aire de baixa altura|alria com|com a helicpters en un radi d'acci de fins a 5.000 metres.

La metralladora antiaria accionada per control remot NVST de 12,7 mm t un rang d'acci de 2 km i dispara 210 projectils per minut. La metralladora coaxial PKT de 7,62 mm pesa aproximadament 10,5 kg mentre que la seva caixa de munici porta 250 projectils i pesa un addicional de 9,5 kg.

 Protecci .
El T-90 est equipat amb una armadura convencional i t equip de protecci contra armament nuclear, biolgic i qumic (NBC).

El cos i la torreta del T-90 estan coberts per un blindatge de tercera generaci consistent en blindatge reactiu Kontakt-5 (ERA). El tanc t una torreta baixa que est ubicada en el centre del casc i hi ha coberta per plaques d'ERA. L'ERA li atorga a la torreta una aparena angulosa, amb les plaques d'ERA formant una aparena d'ostra marina. Les plaques d'ERA al sostre de la torreta li proveeixen protecci contra atacs d'aeris.

El T-90 est equipat amb l'equip de contramesures Shtora-1 produt per Electronintorg de Rssia. Aquest sistema inclou un atascador infraroig, un sistema d'advertncia amb quatre receptors d'advertncia de lser, un sistema de descrrega de granades que produeix una pantalla d'aerosol i un sistema computaritzat de control. El sistema d'advertncia lser adverteix a la tripulaci del tanc quan el tanc ha estat "pintat" per una arma amb sistema de guia lser. L'atascador electre ptic del T-90, el Shtora-1 EOCMDAS, embussa el comando semiautomtic a l'altura de la vista de l'enemic de mssils guiats antitanc, cercadors de rang lser i designadors de blancs. El tanc T-90 Indi no est equipat amb Shtora.

 Supervivncia .
Mentre que el T-90 continua amb la tradici sovitica d'una protecci forta i eficient des del punt de vista del seu pes (els Sovitics van usar el blindatge compost que Occident abans, aix com tamb el sistema ERA com a protecci contra els APFSDS), com un desenvolupament evolucionat a partir del T-72, explica amb caracterstiques similars de supervivncia dels tancs occidentals, que poden mantenir la seva tripulaci viva encara desprs de sofrir una penetraci d'un projectil enemic. Actualment el Ministeri de Defensa de Rssia estudia l'opci de dotar el T-90 amb el sistema DARM-2 de protecci balstica d'alta energia.

 Operaci .

Resumint hi ha 550 tancs T-90 actualment en servei amb les forces armades russes i ndies:

  Algria, segons diversos informes 40, 180 o 300 T-90 S que es fabricaran en Rssia.;
  ndia, 640 T-90S, 1000 + T-90 Bhishma que es fabricaran a l'ndia.
  Rssia, 248 T-90, 30 T-90 S que es fabricar a Rssia. ;


 Carros de combat similars .
 M1 Abrams;
 Challenger 2;
 Leopard 2;
 Merkava;
 AMX-56 Leclerc;

 Altres tancs de la Uni Sovitica/Rssia .
 T-80,T-72, T-70, T-34, T-26, T-34-85;

 Referncies .

 Mallika, Joseph (2004)  Issue Brief No. 19: T-90S  Bhishma  .  Institute of Peace and Conflict Studies.  URL accessed 2006-07-24.

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs . 

 Technical data sheet and pictures T-90 from ArmyRecognition.com;
 Tanks   31 d'agost de 1999, Federation of American Scientists;
 T-90S Main Battle Tank   Bharat Rakshak;
 Uralvagonzavod, manufacturer's English-language home page (Russian, T-90 English page);
 Main Battle Tank T-90 at enemyforces.com;
 The T-90 tank by the Federation of American Scientists;
 Warfare.ru's known locations on the T-90;
 T-90S Main Battle Tank at the Armor Site;
 Main battle tank T-90: Firing sample;
 Main battle tank T-90 at GlobalSecurity.org;
 T-90 information and variants at JED Equipment Database (requires paid membership);
  T-90 and DARM-2;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336435" title="Anell quocient" nonfiltered="1170" processed="1166" dbindex="131174">
En matemtiques, un anell quocient respecte d'un ideal (matemtiques) s el conjunt de les classes d'equivalncia dels elements tals que la seva diferncia pertany al ideal.

Els ideals dels anells sn conjunts que, a demes de ser subanells, atrauen cap dins del ideal el resultat de multiplicar qualsevol element de l'anell per un element del ideal, per exemple el 0 tot sol s sempre un ideal (perqu qualsevol element multiplicat per 0 dona0) en el nombres enters els nombres parells sn un ideal (perqu a demes de formar un anell qualsevol nombre, encara que no sigui parell, multiplicat per un nombre parell dona de resultat un nombre parell).

Els ideals permeten definir una relaci entre els elements d'un anell: dos elements estan relacionats si la seva diferncia pertany al ideal. Aquesta relaci resulta ser una relaci d'equivalncia, llavors tots els elements relacionats es poden identificar entre si com si fossin un de sol, formant el que s'anomena una classe d'equivalncia. Per exemple tots el mltiples de dos (la  diferncia de qualsevol parell de mltiples de dos s mltiple de dos), i els nombres obtinguts sumant 1 a un mltiple de dos (restant dos nombres d'aquest conjunt el resultat tamb s un mltiple de dos).

L'anell quocient s precisament el conjunt d'aquestes classes d'equivalncia. Per exemple, l'anell quocient dels nombres enters respecte de l'ideal dels nombres parells t dos elements: 1)La classe d'equivalncia dels nombres parells i la classe d'equivalncia dels nombres que s'obtenen sumant 1 a un nombre parell (els nombres senars).


Definici.
Siguin  un anell i  un ideal bilateral de . Es defineix la relaci d'equivalncia  segent:
;

Dos elements de de  estan relacionats di la seva diferncia pertany a l'ideal l'idal , s a dir si  i  sn congruents mdul .

El conjunt quocient , que per anomenar-lo es fa servir la notaci , provet per les operacions indudes per 
 i;
;
s un anell, anomenat anell quocient de  par .

Exemples.
Si ,  s l'anell trivial .
Si ,  s  isomorf a .
Si  i , on per anomenar l'anell quocient es fa servir la notaci |Z/nZ. Aquesta estructura s el fonament del la aritmtica modular.

Propietats.
L'aplicaci  definida per  s un homomorfisme suprajectiu d'anells on el nucli s l'ideal .

Sia  un anell commutatiu:
  s primer si i noms si  s in anell ntegre.
  s maximal si i noms si  s un cos;




Si f s un morfisme d'anells de A cap a B, s'anomena amb la notaci  el seu nucli. Llavors f es factoritza en un morfisme injectiu  definit per .

 Aplicacions .
 Teoria algbrica dels nombres .
Els anells quocients s'utilitzen en nombroses branques de les matemtiques. Els exemples sn freqents en teoria algebraica dels nombres, per exemple per resoldre equacions diofntiques. s a dir de les equacions amb coeficients en el conjunt Z dels nombres enters dels quals les solucions buscades sn enters.

La identitat de Bzout es pot veure com una equaci diofnita de grau 1, s a dir que correspon a un polinomi de grau 1. Pot prendre la forma segent :


Una soluci pot ser vist com l'inversa de a a l'anell quocient Z/bZ. Aix, existeixen solucions si i noms si a s element del grup de les unitats de l'anell quocient, s a dir el grup dels elements inversibles de l'anell. Ara b a s inversible si i noms si s primer amb b. Els valors possibles de x sn elements de la inversa de la classe de a.
Les equacions diopfntiques polinmiques d'ordre dos utilitzen tamb l'estructura d'anell quocient. Un exemple s un cas particular de l'equaci de Pell-Fermat:



Aqu, n designa un enter sense factor quadrat. El mtode chakravala correspon a un algorisme senzill de determinaci d'una soluci. Per mostrar la seva convergncia, s'utilitza l'anell dels nombres de la forma a + b. n on .a i b  designen enters. El fet demostrar que tots els anells quocients sn de cardinal finit s una etapa clau de la demostraci.
Aquesta equaci s anloga a la segent :



Aqu n s sempre un enter sense factor quadrat i p. designa un nombre primer. L's d'un bon anell A d'enters quadrtics, s a dir de nombres de la forma a +b.i n on i designa la unitat imaginria i l'estudi dels anells quocients de la forma A/J on J s un maximal permet resoldre l'equaci. Es donen sxemples a l'article Enter quadrtic.


 Teoria de Galois .
La teoria de Galois fa tamb un ample s dels anells quocients. Sigui K un cos commutatiu i K  l'anell dels polinomis amb coeficients a K. Un dels nombrosos objectius de la teoria s l'estudi de l'equaci polinmica P (X) = 0'. Si P s un polinomi irreductible, es cerquen solucions en una extensi algebraica L de K. Un cas particular mpliament utilitzat s l'anell K /( P) dels polinomis quocient per l'ideal engendrat per P (X). Com que P (X) s irreductible, l'ideal engendrat per P (X) s mxim, l'anell quocient s un cos.

Aquesta tcnica permet construir tots els cossos finits. Sigui L un cos finit, existeix sempre p un nombre primer i n un enter positiu tal que el cardinal de L sigui igual a pn. El valor p correspon a la caracterstica de K. Si P (X) s un polinomi irreductible amb coeficients a l'anell Z/pZ que s tamb un cos notat Fp, llavors el cos L s isomorf al quocient de l'anell Fp  per l'ideal engendrat per P (X).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336440" title="Universitat de Ljubljana" nonfiltered="1171" processed="1167" dbindex="131175">

La Universitat de Ljubljana (en eslov Univerza v Ljubljani) s la ms antiga i la ms important universitat d'Eslovnia amb aproximadament 63.000 estudiants. s situada a la capital del pas, Ljubljana. 

Disposa de 22 facultats, 3 acadmies d'art i un collegi universitari. Hi treballen uns 4.000 professors, entre personal docent i investigador, ajudats de 900 treballadors tcnics i administratius.

La Universitat va ser fundada el 1919  sobre la base de segles de tradici en educaci. Durant molt de temps va ser l'nica universitat eslovena, fins que en els anys 80 va obrir les seves portes la Universitat de Maribor; el 2003 ho va fer la tercera, la Universitat del Litoral, a Koper.

L'oficina central de la universitat i la majoria d'escoles se situen al centre de Ljubljana. Uns quants edificis ms nous i moderns de la Universitat de Ljubljana s'han resituat a les rodalies de la ciutat. La universitat s clebre pels seus programes d'estudi de qualitat. Ms de la meitat dels programes d'estudi durant l'any acadmic de 2007/2008 s'oferiren d'acord amb la Declaraci de Bolonya. 

 Enllaos externs .
Universitat de Ljubljana ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336447" title="Els llibres de les fades" nonfiltered="1172" processed="1168" dbindex="131176">
Els llibres de les fades sn una collecci de contes populars, recollits per Andrew Lang, de gran influncia al mn anglosax. A diferncia d'altres recopilacions de folclore del segle XIX, l'edici va ser pensada directament per al pblic infantil. Cada volum de la collecci rep el nom d'un color i reuneix contes de fades de diferents pasos. Els llibres inclouen quatre contes catalans, sn Aigua de vida, El lle ferit, La noia peix i Rosamaria.

A continuaci es llisten els diferents llibres de les fades, amb la data d'aparici i els contes que contenen:

El llibre blau de les fades (1889).
L'anell de bronze;
El prncep Jacint;
Est de la Lluna i Oest del Sol;
El nan groc;
La caputxeta vermella;
La bella dorment;
La Ventafocs;
Alad i la llntia meravellosa;
En Joan sense por;
Rumpelstiltskin;
La bella i la bstia;
La donzella hbil;
Per qu el mar s salat?
El gat amb botes;
Fortunata;
El gat blanc;
Les filadores;
El cap terrible;
Rnxols d'or;
El conte de Whittington;
L'ovella mgica;
Polzet;
Al Bab i els quaranta lladres;
Hnsel i Gretel o la caseta de xocolata;
Blancaneu i Flor-roja;
La noia dels necs;
Les fades;
El Prncep Encantador;
Barbablava;
El crdul Joan;
El sastre valent;
Lilliput (basat en Els viatges de Gulliver);
La princesa i el tur de vidre;
El prncep i el geni;
En Jack mata-gegants;
El brau de Norroway;

El llibre vermell de les fades (1890).
Les sabates mgiques;
La princesa Mayblossom;
El castell Soria Moria;
Koschei;
El lladre negre;
El lladre hbil;
Germanet i germaneta;
La princesa Rosette;
El porc mgic;
Els Norka;
La truja meravellosa;
Les mongetes mgiques;
El bon ratol;
Graciosa i Percinet;
Les tres princeses de la terra blanca;
La veu de la mort;
Els sis ximplets;
Kari Woodengown ;
Cua d'nec;
El flautista d'Hamelin;
La nena i el llop;
La branca d'or;
Els tres nans;
Dapplegrim;
Canari encantat;
Els dotze germans;
Renelda;
El granger de la barba blanca;
Mare Hulda;
Shortshanks;
Bushy Bride;
Blancaneu;
L'nec d'or;
El msic meravells;
Sigurd;

El llibre verd de les fades (1892).
L'ocell blau;
Mig pollastre;
El califa cigonya;
La gurdia encantada;
Rosanella;
Silvain i Jocosa;
Els desitjos de les fades;
Narcs i Potentilla;
El prncep cap-de-ploma;
Els tres porquets;
Cor de gel;
L'anell encantat;
L'ocell i la poma d'or;
El soldadet de plom;
El cigne mgic;
Dirty Shepherdess;
La serp encantada;
Biter Bit;
El rei Kojata;
Fickle ;
La princesa i la granota;
Els tres ssos;
Un ull, dos ulls i tres ulls;
Jorinda i Jorindel;
Allerleirauh;
Els dotze caadors;
Spindle, Shuttle i Needle;
El tat de vidre;
Les fulles de la serp;
La dona del granger;
Els nens d'or;
La serp blanca;
El sastret valent;
La sireneta;
La guerra entre el llop i la guineu;
El peixet d'or;
Els tres msics;
Els tres gossos;

El llibre groc de les fades (1894).
El gat i el ratol;
Els sis cignes;
Drac del nord;
El vestit nou de l'emperador;
El cranc d'or;
L'ocell de ferro;
El drac i la seva via;
L'ase ;
La petita granota;
La serp de set caps;
Els animals agrats;
Els gegants;
El prncep invisible;
El corb;
Com sis homes van viatjar pel mn;
El rei bruixot;
Nixy;
Muntanya de vidre;
El mico verd;
Fairer-than-a-Fairy;
El nen i els llops;
La destral de vidre;
La dona morta;
Terra d'nimes;
L'nec blanc;
La bruixa i els servents;
L'anell encantat;
La filla de la reina de les flors;
El vaixell volador;
La filla de la neu i el fill del foc;
El rei congelat;
Heroi del sol;
La bruixa;
Polzeta;
Big Klaus i Little Klaus;
El prncep i l'anell;
El prncep captaire;
La princesa i el psol;
Les muntanyes blaves;
La capsa mgica;
La bruixa i el vaixell d'ossos;
El rossinyol mecnic;
Hermod i Hadvor;
Blockhead Hans ;
Darning-needle ;

El llibre rosa de les fades (1897).
La fugida del gat;
Com es va enganyar el drac;
El regal de Nadal;
La caseta del bosc;
Uraschimataro i la tortuga;
Els Tanuki ;
La caixa voladora;
El ninot de neu;
La princesa tancada;
Els tres germanets;
La reina de les neus;
L'arbre de Nadal;
Hans, el fill de la sirena;
Peter Bull;
La trampa de l'ocell;
Floc de neu;
S el que he aprs;
El sabater espavilat;
El rei que volia una dona maca;
Catherine i el seu dest;
Aigua de vida;
El lle ferit;
L'home sense cor;
Els dos germans;
Mestre i aprenent;
El lle d'or;
Rosamaria;
El colom blanc;
La filla dels trolls;
Esben i la bruixa;
Minon-Minette;
La donzella dels ulls brillants;
Les esposes felices;
Lindworm;
El xacal, el colom i la pantera;
La petita llebre;
Shita-kiri Suzume;
Ciccu;
Joan l'afortunat;

El llibre gris de les fades (1900).
Pell d'ase;
Cavallet nan;
Encanteri impossible;
Dschemil i Dachemila ;
Janni;
El lladre i el mentider;
Fortunatus;
Cara de cabra;
Del que va passar collint flors;
Bensurdatu ;
El cavall del bruixot;
Els homenets grisos;
La reina de les illes de les flors;
Udea i els seus germans;
El llop blanc;
Mohammed i el dit mgic;
Bobino;
El gos i el pardal;
Els tres fills de Hali;
Els carcassians justos;
El xacal i la primavera;
L's;
El fill del sol;
La filla de Buk Ettemsuch ;
La guineu coixa;
Unlooked for Prince ;
Els Simpleton;
Els msics de Bremen;
Els bessons;
Cannetella;
L'ogre;
Long, Broad, i Quickeye ;
Prunella ;

El llibre morat de les fades (1901).
Un conte de Tontlawald ;
El millor mentider del mn;
Els tres meravellosos captaires;
Schippeitaro ;
Els tres prnceps i la bstia;
Orelles de cabra;
La gallina i les pomes d'or;
El msic del llat;
El prncep agrat;
El nen que va nixer d'un ou;
Stan Bolovan ;
Les dues granotes;
Gazelle;
Com un peix va volar i una llebre va nedar;
Dos de cop;
Hanasaka Jiisan o el ve envejs;
La fada del capvespre;
El ganivet mgic;
Jesper;
Els treballadors de sota terra;
El nan del nas llarg;
Nunda;
Hassebu;
La noia del casc de fusta;
Els micos i els peixos;
Els nans sense cap;
L'home que va obrir els ulls;
Els nens i les estrelles d'or;
La princesa i la granota;
La princesa amagada sota terra;
La noia que volia ser un noi;
Mig-home;
El prncep que volia veure mn;
Virgilius;
Mogarzea i el seu fill;

El llibre grana de les fades (1903).
La bella Ilonka;
Luk l'afortunat;
Hairy Man;
A la teva salut!
La llengua de les feres;
El noi que podia guardar un secret;
El prncep i el drac;
Little Wildrose;
Tiidu;
Paperarello;
Els regals del mag;
El prncep fort;
El buscador de tresors;
El vilat i el seu gat;
El prncep que buscava la immortalitat;
Stonecutter;
L'home de la barba d'or;
Tritill, Litill i els ocells;
Els tres vestits;
Les sis feres ;
El comte Piro;
Cap d'ou;
La mort d'Awu Nowas i la seva dona;
Motikatika;
Niels i els gegants;
Shepherd Paul ;
El cstig de Tanuki;
El cranc i el mico;
El cavall i l'espasa;
El sastre ambicis;
Colnia de gats;
Com trobar un autntic amic;
Maria, la llesta;
La tetera mgica;

El llibre marr de les fades (1904).
El roser;
Ball-Carrier ;
Bunyip;
Father Grumbler ;
La histria dels Yara;
La llebre espavilada;
La tortuga i la seva nvia;
Geirald;
Habogi ;
Com el germ petit alliber els grans;
La llet sagrada de Koumongoe;
La lloba encantada;
El marit de la filla de la rata;
El noi i la sirena;
Pivi i Kabo;
La donzella elfa;
La domesticaci dels animals;
El llenyataire afortunat;
El cap mgic;
Germana del sol;
El prncep i els tres desitjos;
Kisa;
El lle i el gat;
Qui va ser el ms ximple?
Asmund i Signy ;
Rubezahl ;
El rei que volia ser ms fort que el dest;
El pare ximplet;
La tortuga i el mico;
Els cavallers del peix;

El llibre taronja de les fades (1906).
Makoma;
El mirall mgic;
El rei que volia veure el parads;
Isuru i Gudu;
Ian, el fill del soldat;
La guineu i el llop;
El falc blau;
Ugly Duckling ;
The Two Caskets;
La sort dels Goldsmith;
El gat llest;
Manus Pinkel;
El tresor dels gegants;
Rover of the Plain ;
Dsire;
La noia peix;
El mussol i l'liga;
La granota i el lle;
Covan the Brown-haired ;
Bellaflor;
El naixement de la veritat;
Andras Baive ;
El llibre mgic;

El llibre oliva de les fades (1907).
Madschun ;
El lloro blau;
Geirlug;
El rei Loc;
Samba el covard;
Kupti i Imani;
La petita Maia (una variant de Polzeta);
El diamant talla el diamant;
El cavaller verd;
Les paraules svies;
El peix amb el cap d'or;
Dorani;
El metge de set;
La cabra i el rei;
Zoulvisia ;
Tot ho tens, tot ho perds;
El dest de la tortuga;
El prncep serp;
El prncep i la princesa del bosc;
El noi que va trobar la por (variant de Joan sense por);
Guanya qui espera;
La llauna d'acer;
La fada Gangana;
El prncep silencis;

El llibre lila de les fades (1910).
El fill de la vdua;
El fals prncep i el veriable prncep;
El cstig de Jogi;
Cor de mico;
Pols de fada;
Un parads perdut;
Com en Walter el valent va caar els llops;
El rei de la cascada;
French Puck;
Les tres corones;
Histria d'un nano molt dolent;
L's marr de Noruega;
Little Lase;
Moti;
El crvol mgic;
El conte del peix;
La can meravellosa;
El germ ric i el germ pobre;
La noia d'una sola m;
Els ossos de Djulung ;
El regal del rei del mar;
El cuc del gerd;
Les pedres de Plouhinec ;
El castell de Kerglas ;
La batalla dels ocells;
La dama de la font (potser recreaci de la dama del llac artrica);
Els quatre dons;
The Groac'h of the Isle of Lok ;
La fugida del ratol;
Els marits;
Hoodie-Crow ;
Brownie of the Lake ;
Olwen;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336448" title="Charlottetown" nonfiltered="1173" processed="1169" dbindex="131177">

Charlottetown s una ciutat canadenca i capital de la provncia de l'Illa del Prncep Eduard. La ciutat esdevingu municipi l'any 1855 i reb el ttol de ciutat el 1885. s seu tamb del govern del Comtat de Queens.

La poblaci de la ciutat, segons el cens de 2006, era de 32.174 habitants, mentre que la poblaci de la conurbaci en el mateix cens era de 58.625 habitants, poc menys de la meitat de la poblaci total de la provncia.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336450" title="Piscina olmpica" nonfiltered="1174" processed="1170" dbindex="131178">

Una piscina olmpica s un tipus de piscina utilitzada als Jocs Olmpics i a altres proves llargues. 


 Especificacions .


Vegeu tamb.
 Piscina;
 Nataci;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336451" title="Albert Miralles" nonfiltered="1175" processed="1171" dbindex="131179">
Albert Miralles s un presentador d un programa radiofnic anomenat Low Cost i que aquest estiu s emet les tardes a Com Rdio, de dilluns a divendres. L alt nivell dels qui treballen i collaboren en aquest programa sn els responsables de la seva audincia envejable.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336453" title="Empremta gentica" nonfiltered="1176" processed="1172" dbindex="131180">

L'Empremta gentica (tamb anomenada proves d'ADN o anlisis d'ADN) s una tcnica utilitzada per a distingir entre els individus d'una mateixa espcie utilitzant mostres del seu ADN. La seva invenci es deu el doctor Alec Jeffreys de la Universitat de Leicester en 1984  i va ser utilitzada per primera vegada en medicina forense per a condemnar a Colin Pitchfork pels assassinats de Narborough (*UK) en 1983 i 1986. 

La tcnica es basa en qu dos ssers humans tenen una gran part de la seva seqncia d'ADN en com i per a distingir a dos individus es pot explotar la repetici de seqncies altament variables anomenats minisatllits. Dos ssers humans no relacionats ser poc probable que tinguin el mateix nombre de minisatllits en un determinat locus. En el SSR/STR de perfils (que s distint d'impronta gentica) la reacci en cadena de polimerasa (PCR) s'utilitza per a obtenir suficient ADN per a desprs detectar el nombre de repeticions en diversos Loci. s possible establir una selecci que s molt poc probable que hagi sorgit per casualitat, excepte en el cas de bessons idntics, que tindran idntics perfils gentics per no les empremtes dactilars. 

L'empremta gentica s'utilitza en la Medicina forense, per a identificar als sospitosos amb mostres de sang, cabell, saliva o semen. Tamb ha donat lloc a diverses exoneracions de condemnats. Igualment s'utilitza en aplicacions com la identificaci de les restes humanes, proves de paternitat, la compatibilitat en la donaci d'rgans, l'estudi de les poblacions d'animals silvestres, i l'establiment de l'origen o la composici d'aliments. Tamb s'ha utilitzat per a generar hiptesis sobre les migracions dels ssers humans en la prehistria. 

Els minisatllits mostren una major variaci que la resta del genoma ja que s'hi troben unes seqncies en diferent repetici i amb diferent grau de recombinaci a causa de la inestabilitat del Locus. 
 Mostres de referncia . 

Per a la identificaci de l'ADN s'ha de realitzar una extracci d'ADN que pot procedir de substncies tals com: 
 Articles personals (per exemple raspall de dents, mquina d'afaitar). ;
 Banc de mostres (com un banc d'esperma o la bipsia d'un teixit). ;
 Parents de sang. ;
 Restes humanes prviament identificats. ;
Algunes mostres de referncia sn recollectades amb un hisop bucal. 

 Tcniques d'identificaci de l"empremta Gentica" . 

Aquestes variacions sn detectables amb les segents tcniques: 

 Anlisis d'RFLP . 

L'anlisi consisteix a fer un Southern Blotting (o "Southern blot" que s un mtode de biologia molecular que serveix per a verificar si una determinada seqncia d'ADN est o no present en una mostra d'ADN analitzada) i usar sondes especfiques per a detectar els VNTR (repeticions en tndem de nombre variable). 

En primer lloc l'ADN que es va a analitzar se separa d'altres materials. A continuaci, ha de tallar-se en peces de diferents grandries usant enzims de restricci, que sn protenes que tallen l'ADN sense danyar les bases. les peces sn classificades per grandria mitjanant electroforesi en gel. Les peces amb crrega positiva es van a la part superior. L'ADN que t una lleugera crrega negativa natural s atret cap al fons. Les peces ms petites es mouen ms rpidament a travs del gel, pel que ser encara ms cap a la part inferior de les peces grans. Al separar les peces per grandria, els ms alts es mantenen dalt i els ms petits sota. Desprs per calor o soluci alcalina, s'aplica gel amb la finalitat de desnaturalitzar l'ADN i se separa en fragments individuals. Una vegada realitzat aix l'ADN estar  llest per a ser analitzats utilitzant una sonda radioactiva de reacci d'hibridaci. 

Per a fer la sonda radioactiva, es necessita la polimerasa de l'ADN. L'ADN que es va sotmetre a la radioactivitat es colloca en un tub d'assaig. A continuaci s'agrega la polimerasa en el tub. Es dissol i s'espera que comenci a funcionar. Com els pegats de polimerasa d'ADN trenquen l'ADN, els actuals sn substituts pels nous nucletids en el tub. Cada vegada que la mostra tingui una base Guanina, la Citosina ser posada en radioactivitat. En la repetici de l'ADN, la polimerasa tamb es torna radioactiva. Les peces radioactives estan llestes per a la seva utilitzaci. Ara la sonda radioactiva pot ser usada per a crear una reacci d'hibridaci. La hibridaci succeeix quan dues seqncies gentiques s'uneixen a causa de l'hidrogen que es troba en els parells de les bases. Hi ha dos  entre Adenina o Timina i tres de Citosina o Guanina. Per a realitzar la hibridaci l'ADN ha d'estar desnaturalitzat. 

L'ADN desnaturalitzat radioactiu i la sonda s'han de posar en una bossa de plstic amb lquid sal i segellat fortament. La sonda s'adherir a la desnaturalitzaci d'ADN on sigui que es trobi de forma apropiada. La sonda i l'ADN no han d'encaixar de forma exacta. Aquest procs acaba fent un patr d'ADN de les empremtes digitals. Tota persona t un VNTRs que ha heretat d'un dels seus pares i els VNTRs sn nics per a cada persona. 

 Anlisi per PCR . 

Consisteix a aplicar la tcnica de PCR per a amplificar regions especfiques amb els cebadors adequats. Amb a l'invenci de la reacci en cadena de polimerasa (PCR) la tecnologia gentica va tenir un important avan en la capacitat de recuperaci d'informaci a partir de mostres molt petites. PCR consisteix en l'amplificaci de regions especfiques d'ADN usant temperatura i un enzim polimerasa termoestable juntament amb fluorescncia etiquetada en una seqncia especfica de l'ADN. Existeixen paquets comercials que utilitzen polimorfismes de ncleotid nic (SNP) de discriminaci disponible, aquests paquets d's de PCR usats per a amplificar regions especfiques amb variacions conegudes i hibridaci amb sondes d'ancorat en targetes, el que resulta en una taca de color corresponent a una ordre en particular. 

Una de les principals queixes en contra de l'RFLP s que s lent i que requereix grans quantitats de ADN per a ser til. Aix ha dut a mtodes basats en PCR que requereixen menors quantitats d'ADN que poden ser tamb ms degradats que els utilitzats en anlisis d'RFLP. 

 AmpFLP . 

Es tracta d'una tcnica d'amplificaci de regions polimrfiques (amb molts polimorfismes %), preferiblement el locus D1S80. Aquesta anlisi pot ser automatitzat, i permet la fcil creaci d'arbres filogentics basats en la comparana de les mostres individuals d'ADN. 

Basat en el nombre variable de repetici en el tndem (VTNR) per a distingir diversos polimorfismes allels, que sn separats en un gel de poliacrilamida utilitzat en una escala alllica (en oposici a un pes molecular). Les bandes es podrien  visualitzar per tinci de gel de plata. Un lloc popular per a la presa d'empremtes dactilars s el locus D1S80. Igual que els mtodes basats en PCR,  l'ADN degradat o en quantitats molt petites d'ADN pot causar alllica d'aband. 

A causa del seu cost relativament baix i la facilitat per a la seva engegada i operaci, AmpFLP segueix sent popular en els pasos amb pocs recursos. 

 Anlisi STR . 

Consisteix en l'amplificaci de seqncies amb petites repeticions en tndem que no es conserven dintre de l'espcie. Una vegada amplificades se separen els fragments per a comprovar el nombre de repeticions (mitjanant electroforesi capillar o en gel), de manera que es poden distingir patrons de repeticions que poden ser comparables i associables. 

Aquest mtode usa regions altament polimrfiques que tenen seqncies curtes repetides d'ADN (el ms com s de 4 bases repetides, per hi ha altres longituds en s, incloent bases 3 i 5). Perqu diferents persones tenen diferents nombres d'unitats de repetici i aquestes regions de l'ADN es pot utilitzar per a diferenciar entre les persones. Aquests STR loci (llocs) sn atacats amb primers especfics de seqncia i s'amplifiquen mitjanant PCR. Els fragments d'ADN resultant llavors sn detectats i separats mitjanant electroforesi. Existeixen dos mtodes de separaci i detecci, l'electroforesi capillar (CE) i l'electroforesi en gel. 

Els polimorfismes STR mostrats en cada regi sn molt comuns, en general, cada polimorfisme s compartit per al voltant d'un 5 - 20% de les persones. Quan vam observar mltiples loci, s l'nica combinaci d'aquests polimorfismes d'un individu que fa que aquest mtode de discriminaci sigui un instrument d'identificaci. Les regions STR que es posen a prova en una persona es converteixen en una discriminaci de la prova. 

D'un pas a un altre existeixen diferents sistemes STR en l'anlisi d'ADN que estan en s. En Amrica del Nord els sistemes que amplifiquen el CODIS 13 loci nucli sn gaireb universals, mentre que en el Regne Unit, el sistema d'SGM +, que s compatible amb la base de dades nacional d'ADN aquesta en s. Qualsevol que sigui el sistema utilitzat, moltes de les regions STR usades en la prova sn els mateixes. Aquests sistemes d'anlisi d'ADN es basen en les reaccions multiplex, en els que moltes regions STR se sotmetran a prova en el mateix temps. 


L'Electroforesi capillar (moviment mitjanant l'aplicaci d'un camp elctric), permet la injecci de fragments d'ADN en un tub de vidre prim (capillar) ple de polmers. L'ADN s extret a travs del tub per l'aplicaci d'un camp elctric, la separaci dels fragments ocorre de tal manera que els fragemnts ms petits viatgen ms rpid a travs dels capillars. Els fragments sn llavors detectats utilitzant colorants fluorescents que s'adjunta als primers utilitzats en l'PCR. Aix permet que mltiples fragments amplificats s'executin de manera simultnia, una mica conegut com multiplexaci. Desprs s'assignen talles utilitzant la grandria de l'ADN com normes d'etiquetatge que s'afegixen a cada mostra, i el nombre de repeticions es determinen comparant la grandria de l'escala alllica, que cont una mostra de totes les grandries comunes de les possible repeticions. 

Electroforesi en gel s un dels actes que s'utilitza usant principis similars coneguts com "CE", per en lloc d'utilitzar un capillar, el gran gel de poliacrilamida s'utilitza per a separar els fragments d'ADN. S'aplica un camp elctric, com en la CE, per en lloc de crrer totes les mostres per un detector, els fragments ms petits s'executen prop de la part inferior del gel i tot el gel s'escaneja i es guarda en un ordinador. Aix produeix una imatge que mostra tots els de les bandes corresponents a diferents grandries i repeteix l'escala alllica. Aquest mtode no requereix l's de les normes de grandria, ja que l'escala alllica s'executa juntament amb les mostres i serveix per a aquest propsit. La visualitzaci pot ser a travs de la utilitzaci de tints marcats fluorescents  en la tinci de plata o pel gel abans d'escanejar. A pesar que s rendible i pot ser de bastant alt rendiment, per a aplicar la tinci de plata ITS se suspn. A ms, molts laboratoris estan eliminant gradualment gels a favor de la CE, fent el cost de les mquines es faci ms manejable. 

El veritable poder de l'anlisi STR es troba en el poder estadstic de la discriminaci. En els EUA, hi ha 13 centrals loci (llocs d'ADN) que s'utilitzen actualment per a la discriminaci en el CODIS. Degut al fet que aquests llocs usen una varietat de forma independent (amb un determinat nombre de repeticions en un locus no canvia la probabilitat de tenir qualsevol nombre de repeticions en qualsevol altre lloc), es pot aplicar el producte de la regla de probabilitats. Aix significa que si alg t l'ADN de tipus ABC, en el qual els tres loci sn independents, podem dir que la probabilitat que aquest tipus d'ADN s la probabilitat de tenir tipus A vegades, la probabilitat de tenir el tipus B vegades s la probabilitat de tenir el tipus de C. El mtode de major prevalena d'ADN de les empremtes dactilars utilitzats en l'actualitat est basat en la PCR i utilitza el tndem (STR). Aquest mtode usa regions altament polimrfiques que han repetit seqncies curtes d'ADN (el ms com s de 4 bases repetides, per hi ha altres longituds en s, incloent bases 3 i 5). Perqu diferents persones tenen diferents nombres d'unitats de repetici, aquestes regions de l'ADN es pot utilitzar per a discriminar entre les persones. Aquests STR loci (llocs) sn atacats amb primers especfics de seqncia i s'amplifiquen mitjanant PCR. Els fragments d'ADN que sn resultat llavors detectats i separats mitjanant electroforesis. Existeixen dos mtodes de separaci i detecci, l'electroforesi capillar (CE) i l'electroforesi en gel. 

 Anlisi del cromosoma Y .
Innovacions recents han incls la creaci de primers apuntant a regions polimrfiques del cromosoma Y (Y-STR), que permeten la resoluci d'una mostra d'ADN barrejat d'un home i una dona i/o casos en els que l'extracci diferencial no s possible. Els  cromosomes Y s'hereten dels pares, per tant l'anlis Y-STR pot ajudar a la identifivaci de mascles relacionat amb per part de pare.
 Anlisi mitocondrial .

S'usa en mostres molt degradades, ja que l'ADN mitocondrial posseeix ms cpies que el nuclear. S'amplifiquen les regions HV1 i HV2 i es comparen sempre amb familiars per part materna ja que les mitocndries sn herncia exclusiva de la mare. Els cientfics forenses amplien la regi HV1 i HV2 del ADNmt i desprs cada regi s seqenciada en un nic nucletid i es compara les diferncies amb la referncia. 

 Aplicacions prctiques de l'empremta gentica . 

 Cincia forense. Comparar sospitosos amb mostres de sang, cabell, saliva o semen. ;

 Identificaci de restes humanes per comparana amb mostres de familiars. ;

 Proves de paternitat. ;

 Estudiar la compatibilitat en donacions d'rgans. ;

 Estudis d'evoluci de poblacions animals salvatges. ;

 Estudi de la composici dels aliments. ;

 Generaci d'hiptesi sobre les migracions humanes en la migraci. ;

 Identificaci d'immigrants i persones indocumentades. ;

 Exemples d'utilitzaci de l' empremta gentica  . 

El primer cas en qu es va usar aquesta tcnica va ser en un cas d'immigraci al Regne Unit. Es tractava d'un noi originari de Ghana al que, al tornar d'un viatge al seu pas, se li va negar la residncia perqu la seva documentaci semblava falsificada. Les proves d'ADN van demostrar amb un 99,997% de probabilitat, que era germ dels altres fills de la seva mare, de nacionalitat britnica, pel que va poder quedar-se en el Regne Unit. 

Un altre cas, dels primers casos de repercussi internacional, va ser el de Josef Mengele, criminal de guerra nazi, al ser descobertes les seves suposades restes en 1985 en un cementiri brasiler. En 1988 es va comparar l'ADN extret d'un os de l'esquelet amb l'ADN de la sang de l'esposa i el fill de Mengele. La conclusi, amb un 99,94% de probabilitat va ser positiva per a la identificaci de les restes trobats com els pertanyents a *Mengele. 

L'acceptaci de l'empremta gentica com mtode forense, en casos criminals, va trigar bastant ms. La condemna d'una persona sobre aquesta base va ser considerada durant anys massa aventurada, a pesar que la seva comparana amb altres mtodes menys precisos, com la identificaci visual, la beneficiava. No obstant aix, el perfeccionament i la normalitzaci del mtode han dut a la seva acceptaci universal. En casos recents, s'ha exonerat a persones condemnades fins i tot a cadena perptua i a la pena de mort en el seu moment, sobre la base del seu ADN. El primer cas va ser el del nord-americ Kirk Bloodsworth, condemnat a la pena de mort en 1985 per l'assassinat i violaci d'una nena de nou anys. La revisi del cas es va produir en 1992 amb el resultat que Bloodsworth va quedar en llibertat en 1993. 

Un dels casos ms famosos d'aplicaci de l'empremta gentica va ser l'Ovella Dolly, presentada en 1997 com el primer mamfer clonat d'una cllula adulta. Aquesta afirmaci no es va poder sostenir cientficament fins que es va realitzar la comprovaci que l'ADN era idntic al de l'ovella donant. Va ser l'equip de Jeffreys qui va provar "ms enll de qualsevol dubte raonable que Dolly procedeix d'una cllula del teixit mamari presa de l'ovella adulta donant", va explicar llavors Esther Signer, autora de l'anlisi. 

En determinats pasos aquest tipus de proves sn voluntries excepte en cas d'ordre judicial, ja que podrien usar-se com a proves determinants en judicis si aix ho cregus convenient el jutge d'un cas. 

El segent pas, s el donat per alguns pasos, entre ells EEUU ' el Regne Unit, creant bases de dades amb els perfils gentics de molts dels seus habitants que els facilitaria la resoluci de casos criminals per comparana de perfils. 

En l'actualitat, Alec J. Jeffreys contnua estudiant la tcnica de l'empremta gentica realitzant recents estudis. Concretament, en 2006 es va publicar un estudi on s'estudiava com un nic bri de DNA pot proporcionar informaci de les recombinacions ectpiques posant de manifest les diferents vies de recombinaci meitica en el cluster de la  -globina i la seva relaci amb la deriva de poblacions . I posteriorment, en 2007, es va publicar l'estudi de regions dels minisatllits altament polimrfics (VNRT s) en el flux gentic a travs de l'evoluci de ratolins.

Referncies.


Enllaos externs.
Com fer una empremta gentica i les seves aplicacions ;
 Histria del Test d'ADN Presentaci interactiva de la histria i els origens dels tests d'ADN i casos famosos resolts amb aquesta tcnica. (cal Adobe Flash);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336454" title="Pou" nonfiltered="1177" processed="1173" dbindex="131181">


Un pou s un tnel vertical perforat a la terra, fins a una profunditat suficient per a aconseguir el que es busca, normalment una reserva d'aigua subterrnia o matries com el petroli (pou petrolfer). Generalment de forma cilndrica, s'acostuma a assegurar les seves parets amb pedra, ciment o fusta per evitar que s'ensorri.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336459" title="Villaseca de Henares" nonfiltered="1178" processed="1174" dbindex="131182">

Villaseca de Henares s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336460" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Madison mascul" nonfiltered="1179" processed="1175" dbindex="131183">


La cursa de madison masculina dels Jocs Olmpics de Pequn es va disputar el 19 d'agost de 2008 al veldrom de Laoshan.

Aquesta prova de ciclisme en pista consisteix en una nica cursa de 50 km, que suposen 200 voltes al veldrom. s una variaci de la prova de puntuaci en la qual es participa per equips de dos ciclistes, en els quals noms un participa en un moment determinat. Es caracteritza per la forma en la qual es donen els "relleus", agafant-se del bra del company i aprofitant per augmentar l'acceleraci amb l'impuls. Durant la cursa els ciclistes poden aconseguir punts de dues maneres: la primera consisteix en guanyar una volta al grup, amb la qual cosa es guanyen 20 punts. Aquesta mateixa norma fa que si un ciclista perd volta tamb perd 20 punts. L'altre manera de puntuar s prendre part als esprints que es disputen cada 5 km. Els 4 primers classificats reben 5, 3, 2 i 1 punt respectivament. 

Medallistes.


Resultats.



Notes. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336461" title="Villaseca de Uceda" nonfiltered="1180" processed="1176" dbindex="131184">

Villaseca de Uceda s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336462" title="Viuelas" nonfiltered="1181" processed="1177" dbindex="131185">

Viuelas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336464" title="Xarxa filogentica" nonfiltered="1182" processed="1178" dbindex="131186">
Una xarxa filogentica s un  graf que s'usa per a visualitzar les relacions evolutives entres espcies o organismes. S'utilitzen quan intervenen casos d'hibridaci, transferncia horitzontal de gens, recombinaci o duplicaci gentica. Els arbres filogentics sn un subgrup dins les xarxes filogentiques. Les xarxes filogentiques es poden visualitzar amb ordinador utilitzant programari del tipus  SplitsTree.

S'han definit molts tipus i subclasses de xarxes filogentiques basades en fenmens biolgics que representen o en les dades en les quals es basen (xarxes d'hibridaci, normalment construdes a partir d'arbres arrelats, recombinaci de xarxes provinents de xarxes binries, etc) 
Enllaos externs.
Tutorial que detalla i presenta els diferents tipus de xarxes filogentiques. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336465" title="Habar yoonis" nonfiltered="1183" processed="1179" dbindex="131187">
Els habar yoonis (somali: habaryoonis) s un subclan somali, part del gran clan dels issaq. s el nic subclan somali que t una certa presncia a totes les grans ciutat de Somlia i la Regi Somali a Etipia. La seva seu ancestral es Burco (Burao)

 Branques familiars .

Saciid Ismaaciil (Garxajis) ;
Cali Saciid;
Hassan haaji ;
Reer samater;
Reer siyaad;
Abdi hassan ;
Cismaan hassan;
Cumar xasan;
Jidh jidhan;
Faarax haaji (Faarax Haaji);
Ismail Faarax;
Reer ciagaale dheere;
Reer collow;
Reer Amarre;
Reer Awad;
Reer aw cabdi;
Reer xasan xirsi;
Reer cali xirsi;
Reer cadaawe;
Abdi Faarax;
Carre Siciid;
Ismaaciil Carre;
Cabdale Ismaaciil;
Cumar Abdalle (Omar Abdalla);
Idarays Abdalle;
Muuse idarays;
Xasan muuse;
Xasan magan;
Maxed idarays ;
Siciid idarays;
Muuse Abdale (Muuse Cabdalle);
Looge (Abokor Looge);
Cigaal Abokor;
Maxamed Cigaal (Reer Maxamed Casse);
Xassan Cigaal (Reer Diiriye);
Beyle Cigaal;
Bagaalo;
Muuse cabdi;
Maxamed cabdi;
Farax cabdi;
Xasan Faarax;
Cali Faarax ;
Bah Warsangali ;
Cali Xasan;
Jibriil Faarax;
Xuseen Faarax(Ba-Gumaroon);
Cabdi Xasan Faarax;
Cumar Cabdi;
Ugaadh Cumar;
Kaliil Cumar;
Adan Cumar;
Cigaal Adan (part de l'aliana Gumbuur);
Maxamed Adan;
Xildiid Maxamed ;
Xasan Xildiid (part de l'aliana Gumbuur;
Abokor Xildiid (Reer Abokor);
Cali Abokor;
Ibraahin Abokor;
Xuseen Xildiid (Reer Xuseen);
Ismaaciil Xuseen;
Samtar Xuseen ;
Galab Xuseen;
Rooble Maxamed (Carabala);
Baho Rooble;
Reer Samatar;
Cismaan Xildiid;
Mumin Cismaan;
Cali Cismaan (Ba-Dhulbahante);
Cabdi Cismaan (Ba-Dhulbahnate);
Maxamuud Cismaan (Ba-Dhulbahnate);
Xirsi Cismaan;
Ceynaashe Xirsi ;
Axmed Ceynaashe;
Liibaan Ceynaashe;
Sugulla Ceynaashe;
Diiriye Sugulla;
Bah Makahiil;
Baha Diiriye;
Axmed Sugulla;
Roble Sugulla;
Maxamuud Sugule (Bah Adam madoobe);
Ducaale sugule (Bah Adam madoobe);
Maxamed Sugule (Bah Adam madoobe);
Guutaale Caynaashe;
Guuleed Caynaashe;
Xirsi Caynaashe;
Samaale Caynaashe;
Faarax Caynaashe;
Ciise Caynaashe;
Butiye Caynaashe;
Maygaag caynaashe;
Kooshin Caynaashe;
Cumar caynaashe;
Cigaal Caynaashe;
Cabdi Caynaashe;
Suubaan Caynaashe;
Wacays Caynaashe;
Siciid Xirsi ;
Reer Weyd ;
Reer Waraabe;
Reer Cigaal;
Cabdi );
Cabdi Xirsi;
Cawd ;
Diiriye;
Warsame Xirsi;
Faahiye Xirsi;
Geedi;
Ducaale;
yuusuf Xirsi;
Cali Xirsi;
Xildiid Xirsi.
Cilmi Adan (Reer Cilmi);
Gadiid Cabdi;
Allamagan Faarax;
Ismaaciil cabdi ;
Maax Cigaal (Reer maax);
Muuse Abokor;
Calo Abokor;
Hagar Cali;
Rooble Hagar;
Farax Hagar;
Xasan Cali;
Maxamed;
Muuse ismaaciil, governats per un sold que tenia autoritat sobre les seccions orientals dels habar yoonis;
Salax Muuse;
Maxamed Muuse (Urursuge);
Saalax Muuse ( Tuurwaa);
Muuse Tuurwaa;
Jibriil Tuurwaa (Xasan and Yoonis) (Qori Jarato);
Cismaan Tuurwaa;
Xaamud Cismaan;
Maxamud Xaamud;
Cabdale Xaamud;
Cabdi Xaamud;
Cawl Cismaan (Reer Cawl);
Ugaadhyahan Cawl;
Beyle Ugaadhyahan Cawl;
Maax Beyle;
Gadiid Beyle;
Cismaan Beyle (subclan Yawle);
Adan Beyle.
Faarax Ugaadhyahan Cawl;
Yoonis Muuse.
Yoonis Ismaaciil (Sacad Yoonis) ;
Hasan Sacad ;
Jibriil Hasan;
Barkad Jibriil;
Cali Barkad;
Faahiye Cali (Reer Faahiye Cali);
Bayle Faahiye;
Cumar Bayle;
Nuux Cumaar (Reer Nuux);
Cali Nuux (Reer cali nuux);
Abokor cali (Reer Abokor);
Wade Cali (Reer Wade);
Rable Cali (Reer Rable);
Magan Cali (Reer Magan);
Ducaale Cali (Reer Ducaale Cali);
Maxamuud Cali (Reer Maxamuud Cali);
Axmed Cali (Reer Axmed Cali);
Ibraahim (Reer Ibraahim);
Diiriye Nuux;
Liibaan nuux;
Guuled Nuux;
Dibjir Nuux;
Daahiir Nuux;
Maxamed Cumaar (Reer Xuseen);
Cabdale Cumaar (Reer Cabdale);
Cali Cumaar;
Xasan Cumaar;
Xuseen Cumaar;
Jibriil Cumaar;
Guuled Cumaar;
Caweer Faahiye (Reer Caweer);
Xildiid Faahiye (Reer Xildiid);
Ahmed Cali (Reer Axmed Cali);
Naaleye Cali (Reer Naaleeye);
Hasan Barkad;
Camaar Barkad;
Jaamac Barkad;
Rooble Jibriil;
Adan Jibriil;
Maxamed Sacad (Ildarays);
Muse Samatar ;
Cabdi Samatar;
Ba'Arab;
Fiqi Egaal);
Reer Wacays;
Maxamuud Sacad (Reer Maxamuud);
Ibrahim Muse;
Jibriil Adan Fiqi;
Muuse Adan Fiqi ;
Cali Adan Fiqi ;
Muxumed Adan Fiqi;
CabdulRaxmaan Fiqi ;
Samane Fiqi;
Hasan Muse;
Damal Muse;
Roble Damal;
Adan Damal;

 Sultans dels muuse ismaaciil .

 Sultaan Ducaale Muuse, 1890-1955, primer sult;
 Sultaan Cali Suldaan Ducaale 1920-1977;
 Sultaan Rashid Sultan Cali 1977- ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336466" title="St John's" nonfiltered="1184" processed="1180" dbindex="131188">
Saint John's (oficialment en angls: St. John's, en francs: Saint-Jean), s la capital de la provncia canadenca de Terranova i Labrador, i est situada a l'extrem oriental de la pennsula d'Avalon, a l'illa de Terranova.

St. John's s l'rea metropolitana ms poblada de la provncia, amb una poblaci de 100.646 habitants , i, desprs de Halifax, s la segona rea metropolitana ms poblada de les Provncies Atlntiques, amb 181.113 habitants . Es tracta tamb d'un dels assentaments europeus ms antics del continent americ.

Amb una llarga i prspera histria a la indstria pesquera, a la darrera meitat del segle XX St. John's s'ha transformat en un modern centre d'exportaci de mercaderies i serveis. La seva proximitat als nous jaciments petrolfers descoberts a la regi ha perms un nou creixement econmic, ha estimulat el comer i ha produt un fort augment de la poblaci, fins al punt que l'rea metropolitana acull a gaireb la meitat dels habitants de la provncia. 




Notes.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336468" title="Hadame" nonfiltered="1185" processed="1181" dbindex="131189">
Hadame s un clan somali, subclan dels Rahanweyn, grup dels mirifle, clan dels sagaal. Viuen al districte de Bakool i algunes zones del sud d'Etipia al lmit amb el districte de Bay. La capital del Bakool, Xuddur, est poblada pels hadame.

 Subclans .
Gaaljeel;
Gaalboore;
Shirmooge;
Qamiisle;
Likse;
Reer Xasan;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336469" title="Abgaal" nonfiltered="1186" processed="1182" dbindex="131190">
Abgaal s un subclan somali del gran grup dels hawiye, clan dels mudulood. Viuen a les regions de Shabeellaha Dhexe, Galguduud, Banaadir, Mudug i Shabeellaha Hoose a Somlia. El seu paper es important a Mogadiscio (que anomenen terra de Xamar), on formen la majoria junt amb els hiraab.

Subclans.
Harti ;
Abokor;
Yaquub;
Yabaorw (Qajaf weyn);
Agonyar;
Cabdalle;
Reer Aadan;
Gabale ;
Celi;
Buraale;
Ciise Harti ;
Cabdalle Caroone;
Jiiryar;
Ricle;
Yaryar;
Idiris;
Warsangali;
Cumar;
Cabdalle;
Wabudhan;
Cabdulle Galmaax;
Celi Cumar Galmaax;
Cali Celi ;
Cosoble Celi ;
Ibraahin Celi;
Geesaweyn Celi;
Shige Celi ;
Xassan Gaab Celi ;
Daa uud;
Issaq Daa uud;
Youssef Daa uud;
Kaabale;
Haile Muse;
Salebaan Muse;
Mattan Cumar Galmaax or Reer Mattan ;
Reer Bareesya;
Reer Maxamuud;
Reer Diinle;
Reer Duuliye;
Reer Weheliye;
Yuusuf Galmaax;
Mahamed Muuse;
Wehliye Muuse;
Xasan Muuse;
Yoonis;
Waesli (Waceesle) o Warculus;
Absuge;
Ali-yabaal;
Cabdirahman;
Macalin Aflax;
Dhagageys;
Cali Gaaf;
Dhagaweyne;
Faqay (Cumar Waceysle);
Haaruun Waceysle;
Jibraa'iil Waceysle;
Macalndhblawe;
Cabdi Macalin;
Cismaan Macalin;
Eybakargaab;
Maxamed Cadde Macalin;
Saleymaan;
Daylacood;
Daymaculus;
Maxamud;
Cabdulle or Jurtub;
Ceynato;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336471" title="Sheikhal" nonfiltered="1187" processed="1183" dbindex="131191">
Sheikhal (tamb Sheikhaal, Sheekhaal, Sheikal, Shikal; rab:      ) o Fiqi Omar s un clan somali que viu a Somlia i al Ogaden i nord-est de Kenya. La major part es consideren part del gran grup de clans hawiye.

El seu ancestre fou Fiqi Omar (Umar al-Rida), company del xeic Yusuf Al Kawneyn, predicador del islam a les terres dels somalis al segle XIII. Fiqi Omar es considerava descendent del califa Abu Bakr.

Subclans.

 Aw-Qutub;
 Aw Axmed Loobage;
 Aw Cismaan Gandarshe;
 Jaziira (Baaba Xassan);
 Qallu;
 Teedan;
 Abiib;
 Cali cafiif;
 Gudle;
 Cabdi shekh;
 Cabdi sufi;
 Seka-when ;
 Cabdisamad;
 Sheikh Hayti;
 Seyle;
 Heebjire (Aw Qudub);
 Wardiiq (Aw Qudub);
 Reerow-Xassan ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336472" title="Isses" nonfiltered="1188" processed="1184" dbindex="131192">


Els isses (singular issa, somali: ciise) sn un clan somali, del gran grup dels Dir.

Viuen principalment a Djibouti on van donar nom al territori durant el domini francs (Territori Francs dels fars i dels Isses) i tambe al Awdal i oest de Somalilndia, i a la zona propera a aquesta en territori d'Etipia.

Subclans.

Howlgati;
Walaaldoon ;
Makahir;
Mahamuud;
Iidleh);
Uurweeyne;
Fiqi ;
Abdalle;
Hooroone;
Habar Walaal;
Geelwalaal;
Howleh;
Fuurlabe;
Mahdle;
Saaib;
Ceeleeye;
Muuse;
Mamasan;
Wardiq;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336473" title="Rhina ancylostoma" nonfiltered="1189" processed="1185" dbindex="131193">

Rhina ancylostoma  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 300 cm de llargria total i als 135 kg de pes.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a Papua Nova Guinea, Jap i Nova Galles del Sud (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336474" title="Arenas de San Juan" nonfiltered="1190" processed="1186" dbindex="131194">

Arenas de San Juan s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336479" title="Platyrhina limboonkengi" nonfiltered="1191" processed="1187" dbindex="131195">

Platyrhina limboonkengi  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Xina .

 Referncies .



Bibliografia.

 Huang, Z.: Marine species and their distribution in China's Seas. pp. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. Any 2001.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336480" title="Argamasilla de Alba" nonfiltered="1192" processed="1188" dbindex="131196">

Argamasilla de Alba s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Tomelloso, Manzanares, La Solana, Ruidera, Alhambra i Alczar de San Juan.

 Enllaos externs .
Portal Web de l'Ajuntament d'Argamasilla de Alba;
Ruta del Quixot;
Llacunes de Ruidera;
Associaci Alto Guadiana - Mancha;
Pgina dels Amics d'Argamasilla de Alba;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336481" title="Brontoscorpio" nonfiltered="1193" processed="1189" dbindex="131197">

Brontoscorpio anglicus ("escorp tro angls") fou un escorp aqutic d'un metre de llargria que visqu durant el perode Siluri. En vida, B. anglicus s'hauria assemblat a un escorp de gran mida, per amb uns ulls composts relativament grans (per un escorp). Era un important predador del seu temps, tenint en compte que els artrpodes eren dels animals ms grans de la Terra durant el Siluri.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336485" title="Majeerteen" nonfiltered="1194" processed="1190" dbindex="131198">
Els majeerteen (tambe majerteen, majirtin, macherten i altres variants; somali: majeerteen, rab:         , Muhammad Harti Amaleh Abdi Muhammad Abdirahman Jaberti) sn els membres d'un clan somali del grup harti de la gran confederaci de clans darod. Viuen principalment al Puntland (nord-est de Somlia). Governats per un sult (vegeu Sultanat de Majeerteen), aquest va quedar sota protectorat itali el 1889 i fou annexionat el 1925 (per ocupat militarment noms el 1927).

Estan emparentats properament amb altres subclans dels harti:  els warsangali, els ogayslabe, els dhulbahante i els dashiishe, que viuen a l'oest al Sanaag i Sool. 

Subclans.

Wabeeneeye;
Ali Wabeeneeye;
Ahmed Wabeeneeye;
Noleys;
Mohamed Nooleys;
Saleebaan;
Ali Saleebaan;
Awlayahan Ali;
Bicidyahan Ali;
Ismail Ali;
Omar Ali;
Aden Ali;
Said Ali;
Ugaar Saleebaan;
Idriis ugar;
Ciise ugar;
Abdriraxmaan ugar;
Maxamad ugar;
Ismail Saleebean;
Cabdirixiin Saleebaan ;
Mohamed Warfaa ;
Yusuf warfaa;
Mahmoud Saleebaan;
Cisman Mahmoud;
Ciise Mahmoud;
Omar Mahmoud;
Nuux Mahmoud;
Hariiro Mohmoud;
Reer Cumar;
Odaa Rogan;
Wan barweyn;
Bari-bari;
Cumar Umad Nabi;
Toljecel Hassan Talareer;
Mahamed (Umad Nabi);
Reer Bicidyahan;
Reer Xaamud;
Galaeri;
Reer Mahmoud ;
Abdalle Ibrahim;
Jibraahiil;
Ali Jibraahiila;
Nuh Jibrahiil;
Xuseen Talorer;
Siwaaqroon;
Abokor;
Aadan;
Mahamed;
Musse Noleys (Idigfale);
Said (Islaan-soor);
Salah Said;
Mohamed Said;
Ahmed Said;
Abdi Said;
Omar (Iidyabare);
Hassan Omar;
Abdalle Noleys (Danweyne);
Amaanle;
Guddoonwaaq;
Filkucaag;
Hamarti-Waaq;
Tabale;
Reer Haamid;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336486" title="Platyrhina sinensis" nonfiltered="1195" processed="1191" dbindex="131199">

Platyrhina sinensis  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 68 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Jap fins al Vietnam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336487" title="Puerto Lpice" nonfiltered="1196" processed="1192" dbindex="131200">

Puerto Lpice s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336488" title="Harti" nonfiltered="1197" processed="1193" dbindex="131201">
Harti (tamb Haarti; somali: Xaarti, rab       ) s un sub grup de la gran confederaci de clans dels Darod. Una subdivisi (subclan) dels abgaal (part dels hawiye) tamb porta el nom de harti. Aquestos darrers viuen a Shabeellaha Dhexe i Mogadiscio. El grup harti dels darod predomina al nord-est de Somlia i est de Somalilndia.

Subclans dels darod harti.

Darod;
Harti;
Cabdi Koomade;
Dhulbahante;
Kaskiqabbe;
LiibanGashe;
Majeerteen;
Moorcase  ;
Warsangali;
Dashiishe;
Ogayslabe;

Subclans dels abgaal harti.

Hawiye;
Abgaal;
Harti;
Abokor;
Agonyar;
Cabdulle Caruun;
Ciise Harti;
Warsangeli;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336490" title="Alcoba" nonfiltered="1198" processed="1194" dbindex="131202">

Alcoba o Alcoba de los Montes s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336491" title="Villarta de San Juan" nonfiltered="1199" processed="1195" dbindex="131203">

Puerto Lpice s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al  Nord amb Puerto Lpice,  a l'est amb  Herencia, al  sud  amb Manzanares  i  a l' oest amb Arenas de  San  Juan.

 Demografia .


Enllaos externs.
Ajuntament de Villarta de San Juan;
Diputaci de Ciudad Real;
Associaci Alto Guadiana-Mancha;
Turisme de Ciudad Real;
Associaci Tierra y Agua;
Ruta Don Quijote;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336493" title="Arroba de los Montes" nonfiltered="1200" processed="1196" dbindex="131204">

Arroba de los Montes s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336497" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1201" processed="1197" dbindex="131205">


Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disputaren set proves d'esgrima. Hi van prendre part tiradors de 19 nacions. La competici d'esgrima es disput entre el 14 de maig i el 27 de juny.

Resum de medalles.


Nacions participants .
Un total de 276 tiradors, representants de 19 nacions (incloses tres nacions no reconegudes pel COI) van predre part als Jocs Olmpics de Pars.

Medaller.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".  Accs, 21 de gener de 2006. Consultable virtualment a Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336498" title="Trygonorrhina fasciata" nonfiltered="1202" processed="1198" dbindex="131206">

Trygonorrhina fasciata  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 126 cm de llargria total i als 6.700 g de pes.

Alimentaci.

Menja molluscs i altres invertebrats.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed.: Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. Any 1998.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336501" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1203" processed="1199" dbindex="131207">


Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disputaren 5 proves d'hpica.

De les cinc, noms tres sn considerades actualment oficials pel Comit Olmpic Internacional. No est clar quin va ser el nombre de participants, per es calcula que fou entre 37 i 64.

Cinc nacions participaren a les proves oficial i tres ms (Alemanya, Espanya, i ustria) participaren a les no olmpiques. Tamb hi particip una dona, Elvira Guerra, a les proves no olmpiques.

Resum de medalles.



Medaller.


Rssia i els Estats Units van participar a les proves d'hpica, per no aconseguiren cap medalla.

Notes.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Equestrian 1900".  Accessed 19 de gener 2006. Available electronically at .
 ;
  www.sports-reference.com - Hpica 1920;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336504" title="Marehan" nonfiltered="1204" processed="1200" dbindex="131208">
Marehan (somali: mareexaan; rab :      , Marehan ben Ahmed ben Abderrahman ben Ismail ben Ibrahim al-Djaberti), s un clan somali, un dels principals subclans de la gran confederaci de clans darod. La majoria viuen a les regions de Jubbada Hoose, Gedo i Jubbada Dhexe a Somlia del sud-oest, a Galguduud i Mudug al centre, i al Ogaden i nord-est de Kenya.

Els segles XVII i XVIII va formar un soldanat al nord-est de Somlia, al Nugaal. Vegeu Sultanat de Marehan. La mirra portaria el seu nom d'aquesta tribu (Murryhan, desprs mareexaan), ja que molta producci es feia al seu territori 

Al segle XIX el soldanat estava en decadncia i una part dels marehan van emigrar durant el segle cap al sud (Jubaland) ; els que van restar a Sool i Sanaag van lluitar amb el Mad Mullah (1899-1920) del que foren considerats els ms lleials. Els que van emigrar sn esmentats lluitant el 1865 contra els oromos i el 1880 contra els boran o borana; els pobles animistes i agricultors foren dominats pels nmades del nord.

Els marehan van formar una organitzaci poltica ja abans de la independncia: la Marehan Union (1956 a 1969). El president de Somlia, Siad Barre, era un marehan i sota la seva direcci es va formar el Partit Socialista Revolucionari Somali (Somali Revolutionary Socialist Party, SRSP)]] el 1970, per no tenia afiliaci per clans. El Front Nacional Somali (Somali National Front, SNF, 1991-2001) era de base marehan i oposat a l'Aliana de la Vall del Juba (Juba Valley Alliance, JVA, creada el 2001).

 Principals subclans .

 Howrarsame;
 Yusof o Reer Iidow;
 Reer Dhoore;
 Reer Dhiblawe;
 Reer Kulow;
 Aadan Saleban;
 Baha Farah;
 Reer Madobe Nahar;
Reer Sharmake Madobe;
Reer Magan Madobe;
Reer Samatar Madobe;
Reer Farah Madobe;
 Reer Jamac Nahar;
 Reer Xildid Nahar;
 Reer Kibiya Nahar;
 Reer Bisin Nahar;
 Reer Cilmi Nahar;
 Reer Guuled Nahar;
 Mahmud Saleban;
 Reer Cadaawa;
 Reer Cigal;
 Reer Afgadud;
 Reer Hagar;
 Reer Cabdalle;
 Reer Ooman;
 Wagardhac;
 Omar Dheer;
 Reer Gadiid;
 Reer Cismaan Gadiid;
 Reer Cali Cismaan;
 Cilmi Cali;
 Cabdulle Cali;
 Faarax Cali;
 Warfaa Cali;
 Waalid Cali;
 Max'ed Cali;
 Reer Axmed Cismaan (Axmed Yey);
 Reer Gurey Cismaan;
 Reer Liibaan Gad. ;
 Reer Max'ed Gad. ;
 Reer Rooble Gad. ;
 Reer Kooshin Gad. ;
 Reer Faarax Gad. ;
 Reer Shuuriye Gad. ;
 Reer Allamagan;
 Reer Bahal;
 Reer Caraaye;
 Reer Wardheere;
 Waalid Wardheere;
 Xaryan Waalid;
 Cali Waalid;
 Cabdi Waalid;
 Cilmi Waalid;
 Jaamac Waalid;
 Bihna Afrax;
 Faarax Wardheere;
 Kooshin Wardheere;
 Gaadaale Wardheere (Reer Cali-Dhoore);
 Reer Afweyne;
 Reer Ciise;
 Sirrig;
 Reer Rooble;
 Reer Faatax;
 Reer Faahiye;
 Reer Kheyr;
 Reer Siyaad Liibaan;
 Rubeeco (Reer Diini);
Reer Faarax Ugaas;
 Reer Xirsi Faarax;
 Reer Rooble Faarax;
 Reer Guleed Faarax;
 Reer Samatar Faarax;
 Reer Diini Faarax;
 Bah Darandoole;
 Reer Kooshin;
 Reer Nuur;
 Reer Warfa;
 Reer Mahamud;
 Reer Farah;
 Reer Shirwac;
 Bah Xawaadle;
 Reer Warsame;
 Reer Siyaad;
Reer Cigaal Siyaad;
Reer Cabdille Siyaad;
Reer Maxamed Siyaad;
Reer Cismaan Siyaad;
Reer Shirwac Siyaad;
Reer Ciroobe Siyaad;
Reer Faarax Siyaad;
Reer Cilmi Siyaad;
 Reer Ugas Sharmake;
 Bah Ogaadeen;
 Reer Dalal;
Reer Warfaa Dalal;
Reer Alamagan Dalal;
Reer Ali Dalal;
Reer Warsame Dalal;
Reer Kooshin Dalal;
 Reer Hirsi;
 Reer Guuleed Maxamuud;
 Habar Isse;
 Reer Ahmed;
 Abdalle;
 Siyad Husein;
 Reer Farax Siyad;
 Reer Cigaal Siyaad;
 Ali Hussein;
Celi;
 Reer Gacal;
 Reer Qumane;
 Reer Fiqi Yusuf;
 Reer Isaxaq Fiqi;
 Reer Ibrahim Fiqi;
 Reer Xaji Fiqi;
 Reer Abdirixman Fiqi;
 Reer Ciise Fiqi;
 Reer Gurey;
 Reer Adan Roob;
 Reer Muuse;
 Reer Aadan sharmaarke;
 Reer Baraale;
 Bah-Abaskul;
 Ali-Dhere;
 Reer Muumin;
 Reer Omar Rooble;
 Reer Ziyad Diini;
 Reer Qawl-Lehe;
 Dhaban Cade;
 Reer Samakaab;
 Reer Liibaan;
 Bah Sacad;
 Aadan Buraale;
 Reer Sheikh Samatar;
 Mubarak;
 Haji Sheikh;
 Sharmarke Sheikh;
 Hassan Sheikh;
 Mohamed Sheikh;
 Adan Sheikh;
 Masale Sheikh;
 Ahmed Sheikh;
 Mahad Sheikh;
 Talhe;
 Cumar;
 Max'ed;
 Reer Hassan;
 Reer Yusuf;
 Waq Maashe;
 Ibrahim;
 Soonfure;
 Reer Garaad;
 Ahmed;
 Nasir;
 Guled;
 Wacays;
 Sharawe;
 Kamac;
 Xariiro;
 Khalaf;
 Shirwac;
 Reer Cusmaan;
Reer Idiris;
Reer Sadiiq;
Reer Akoon;
Reer Saleeban;
 Yosef Mohamed;
 Ina Nuur;
 Reer Ahmed Husein;
 Reer Samatar;
 Reer Bale;
 Uurmidig;
 Hirabe Mataan;
 Fiqi Yaqcub;
 Reer Cisman;

Referncia .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336505" title="Alamillo" nonfiltered="1205" processed="1201" dbindex="131209">

Alamillo s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336506" title="Trygonorrhina melaleuca" nonfiltered="1206" processed="1202" dbindex="131210">

Trygonorrhina melaleuca  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 90 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336509" title="Almadn" nonfiltered="1207" processed="1203" dbindex="131211">

Almadn s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Posseeix unes importants mines de cinabri, mineral del que s'extreu mercuri. Les reserves d'aquest mineral sn les ms grans del mn i eren ja explotades en temps d'Estrab, Vitrubi i Plini el Vell, que alludeixen al cinabri d'Almaden a l'esmentar la propera ciutat romana de Sisapo, situada en la vall d' Alcudia. 

 Topnim .
s d'origen rab i sembla ser que tamb s rab l'origen del seu urbanisme, que est en relaci amb l'agrupaci d'albergs construts al voltant de les mines. El recinte que van aixecar per a defensar-les s el hisn al-dt.'din, el fort de la mina. S'han trobat monedes i altres objectes de cultura rab en els antics treballs miners, i escriuen sobre aquesta poblaci l'historiador rab Rasis i Ibu Fachi Allak Omari. Tamb abunden termes d'origen rab empleats en les mines, com alarife per paleta, aludel per canella, jabeca o xabeca per forn, argent viu per mercuri i el propi nom de la ciutat Almadn, que significa la mina. 

Historia. 
La poblaci va romandre sota poder musulm fins a 1151, que Alfons VII va conquistar la comarca. En 1168 Alfons VIII va fer cessi del territori al comte Nuo de Lara i al mestre de l'Orde de Calatrava juntament amb la devesa de Castilseras. Al maig de 1218, Ferran III va confirmar la donaci, que va ser renovada per Alfons X el Savi a l'abril de 1251, i per San IV, augmentant-la, en 1285 i 1289. L'Ordre va explotar les mines cedint-les en arrendament a particulars. 

En 1417 va rebre el ttol de vila. A l'incorporar-se els Maestrazgos a la Corona en 1512, el Tresor comena a confiscar-se de les rendes d'Almadn. Per a explotar-les s'usava m d'obra esclava i presidiaria. En 1523 finalitza l'arrendament dels Maestrazgos i per tant el dels pous d'Almadn, quedant el 4 de maig d'aquest any incorporats perptuament a la Corona de Castella. Fins a mitjans del segle XVII l'explotaci de les mines va ser realitzada per particulars per un dret concedit per la Corona de Castella, per a partir de 1645 la mina torna a les mans de l'Estat. A partir d'aquesta data s'inicia un perode de lentes reformes, nomenaments de superintendents i l'explotaci de nous filons. 

Pel rei Carles III mitjanant la Real Ordre de 14 de juliol de 1777, es va crear la Acadmia de Mineria i Geografia Subterrnia d'Almadn, sent el seu primer director l'alemany Enrique Cristbal Strr. L'Escola de Mineria d'Almadn va ser la primera que es crea a Espanya i la quarta del mn, desprs de les de Freiberg (Saxnia) en 1767, Schemnitz (Hongria) en 1770 i l'Institut Especial de Mines de Sant Petersburg (Rssia) en 1772. En 1795 es construeix l'edifici de l'Acadmia on s'han desenvolupat els ensenyaments de mines fins a 1973 i un Museu de mines. A les aules de l'Acadmia van ensenyar i van estudiar diversos personatges de gran talla, entre ells, Andrs Manuel del Ro descubridor del vanadi. 

El 1792 Carles IV va concedir a la vila ms privilegis. Durant el segle XVIII la ciutat es va expandir i va tenir lloc una gran labor arquitectnica: es va construir l'Hospital de Miners, la Plaa de Toros, l'Escola de Capatassos de Mines i la Real Pres de Forats, avui desapareguda i construda en 1754 per l'enginyer Silvestre Abasta. En la Guerra de la Independncia va caure en poder dels francesos, manats pel mariscal Victor, el 15 de gener de 1810, romanent les tropes franceses en el lloc fins a 1812 

 Enllaos externs .
Informaci turistica de la comarca d'Almadn;
Informaci i visita virtual al Parc Minaire;
Informaci general sobre Almadn (per Juan Pedro Garca de la Barrera Castellanos). ;
Real Crcel de Forzados en Almadn (per M. Rosario Saucedo Sanchez). ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336510" title="Sultanat de Marehan" nonfiltered="1208" processed="1204" dbindex="131212">
El sultanat de Marehan fou un estat que va existir al nord-est de Somlia als segles XVII i XVIII.

Els marehan van participar al costat del imam Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi en les campanyes contra Etipia al segle XVI; el comandant de les forces somalis i lloctinent del imam era el marehan garad Ahmed bin Hirabu; amb el suport dels marehans el imam va poder avanar a l'oest cap a Jijiga i desprs van jugar un paper important en la lluita contra els muntanyesos cristians etops, destacant a les batalles els arquers somalis que eren marehans i gerris, mercs als quals el imam va poder derrotar el superior exrcit etop de 200000 homes de infanteria i 20000 cavallers..

Al segle XVII els marehan formaven el seu propi sultanat que s'estenia de Bender Ziyade al golf d'Aden, fins a Ras el-Khail a la costa de l'oce ndic, s a dir gran part del nord de Somlia. L'emergncia de nous poders van fer declinar al sultanat i al segle XVIII van emigrar del seu centre, el Nugaal, cap a Jubaland poc abans del 1850.

Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336511" title="Hiraab" nonfiltered="1209" processed="1205" dbindex="131213">
Hiraab s un subclan somali, del grup dels gorgaarte del gran grup de clans Hawiye.  Els hiraab viuen principalment al centre i sud de Somlia entre Gaalkacyo i Kismayo. Alguns subclans viuen a la costa, com els abgaal que viuen a Mogadiscio, mentre d'altres viuen a la Regi Somali d'Etipia.

A la primera meitat del segle XVIII es van revoltar contra el sult de Qalafo (dinastia Ajuuraan) i van formar el sultanat d'Hiraab, que va incloure la ciutat d'Hobyo, i estava governat per un imam, que pertanyia al clan mugudol, subclan abgaal. 

Subclans. 
Martiile ;
Sheekhaal ;
Maxamuud Hiraab ;
Duduble  ;
Madarkicis;
Habar Gedir;
Muddulood ;
Udeejeen or Ciise ;
Daroo Muddulood   ;
Wacweytan ;
Darandoole ;
Hiilebi ;
Cusmaan ;
Abgaal or Cali Cusmaan ;
Wacdaan ;
Moobleen;
Iilawaay;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336513" title="Llista de trobadors i trobairitz" nonfiltered="1210" processed="1206" dbindex="131214">
Aquesta llista de trobadors i trobairitz, classificada segons el lloc de procedncia, comprn aquells poetes i compositors medievals que van escriure poesia lrica i poemes en occit o en llengua galaico-portuguesa: 

Alvrnia.

Austau d'Orlhac;
Austorc de Segret;
Castelloza;
Dalfi d'Alvernha;
Garin d'Apchier;
Garin lo Brun;
Gauseran de Saint Leidier;
Gavaudan;
Guilhem de Saint-Leidier, potser gasc.
Guilhem Ademar;
Johanet d'Albusson, potser llemos.
Monge de Montaudon;
Peire d'Alvernha;
Pire Cardenal ;
Peire de Maensac;
Peire del Puoi;
Peire Rogier;
Peirol;
Perdigon;
Pons de Capduelh;

Anglaterra.

Ricard I d'Anglaterra;

Catalunya i Arag.

Alfons II d'Arag;
Amanieu de Sescars;
Berenguer d'Anoia;
Berenguer de Palou;
Cerver de Girona;
Formit de Perpiny;
Frederic II de Siclia;
Guerau III de Cabrera;
Guillem de Bergued;
Guillem de Cabestany;
Guillem Ramon de Gironella;
Huguet de Mataplana;
Jaume II d'Arag;
Jofre de Foix;
Matfre Ermengau;
Olivier lo Templier;
Pere III d'Arag;
Pere Salvatge;
Pon de la Gurdia;
Pon d'Ortaf;
Pon Hug IV d'Empries;
Ramon Vidal de Besal;

Delfinat.

Beatritz de Dia;
Bieiris de Romans;
Dalfinet;
Folquet de Romans;
Guillem Augier Novella;
Guillem Magret;
Peire Bremon lo Tort;

Galcia.

Airas Corpancho;
Airas Nunes;
Bernal de Bonaval;
Macas;
Martn  Codax ;
Mendio;
Paio Gomes Charinho;
Paio Soares de Taveirs;
Palla;
Xon de Cangas;

Gascunya.
Aimeric de Belenoi;
Alegret;
Audric del Vilar;
Bernaut Arnaut d'Armagnac;
Cercamon;
Gausbert Amiel;
Grimoart Gausmar;
Guiraut de Calanso;
Marcabru;
Marcoat;
Peire de Corbiac;
Peire de Valeira;
Uc Catola;

Llemos.

Arnaut de Tintinhac;
Bernart de Ventadorn;
Bertran de Born;
Bertran de Born lo Filhs;
Eble II de Ventadorn;
Eble d'Ussel;
Elias d'Ussel;
Gaucelm Faidit ;
Gausbert de Puicibot;
Gui d'Ussel;
Guiraut Riquier;
Giraut de Bornelh;
Maria de Ventadorn;
Peire d'Ussel;
Uc de la Bacalaria;

Llenguadoc.

Albertet Cailla;
Ademar lo Negre;
Albertet Cailla;
Azalais d'Altier;
Azalais de Porcairagues;
Bernart Alanhan de Narbona;
Bernart d'Auriac;
Bernart de la Barta;
Bernart Mart;
Bernart de Rovenac;
Bernart Sicart de Marujols;
Clara d'Anduza;
Folquet de Lunel;
Gaudairena;
Giraut del Luc;
Guilhem d'Autpol;
Guilhem Fabre;
Guilhem de Sant Leidier (possible origen gasc);
Guilhem Fabre;
Guilhem de Montanhagol ;
Guillaume d'Orange;
Guillem de Balaun;
Gormonda de Monpeslier;
Iseut de Capio (trobairitz);
Johan Esteve de Bezers;
Joan Miralhas;
Lunel de Monteg;
Peire Cardenal ;
Pons de Capduelh;
Peire del Vilar;
Perdigon;
Raimon Gaucelm de Bezers;
Raimon de Miravalh;
Uc de Lescura;

Llombardia.
Alberico da Romano;
Albert Malaspina;
Calega Panzan;
Cossezen;
Bertolome Zorzi;
Bonifaci Calvo;
Ferrarino Trogni da Ferrara;
Girard Cavalaz;
Jacme Grils;
Lanfranc Cigala;
Luca Grimaldi;
Luchetz Gateluz;
Manfred I Lancia;
Nicoletto da Torino;
Oberto II da Biandrate;
Obs de Biguli;
Paolo Lanfranchi da Pistoja;
Paves;
Peire de la Caravana;
Peire de la Mula;
Peire Guilhem de Luserna;
Percivalle Doria;
Rambertino Buvalelli;
Rubaut;
Scotto;
Simon Doria;
Sordello da Goito;
Girolamo Terramagnino da Pisa;
Terramagnino da Pisa;
Tommaso II di Savoia;

Navarra.
Engls;

Perigord.
Aimeric de Sarlat;
Arnaut Daniel;
Arnaut de Mareuil;
Elias de Barjols;
Elias Cairel;
Elias Fonsalada;
Guilhem de la Tor;
Peire de Bussignac;
Sail d'Escola;
Uc de Pena;

Poitiers.

Guilhem IX d'Aquitnia;
Savaric de Malleo;

Portugal.
Afonso Sanches;
Aires Corpancho;
Aires Nunes;
Bernardo Bonaval;
Dions de Portugal;
Joo Garcia de Guilhade;
Joo Soares de Paiva;
Joo Lobeira;
Joo Zorro;
Pedro Afonso, conde de Barcelos;
Nuno Fernandes Torneol;

Provena.

Alamanda de Castelnau;
Albertet de Sestaro;
Almucs de Castelnau;
Bertran d'Alamanon;
Bertran Carbonel;
Bertran Folcon d'Avinhon;
Bertran del Pojet;
Blacasset;
Blacatz;
Bonifaci de Castellana;
Cadenet;
Felip de Valenza;
Folquet de Marselha;
Garsenda de Proena;
Guilhelma de Rosers;
Guilhem de l'Olivier;
Guillem del Baus;
Guillem Raimon;
Guillem Rainol d'At;
Gui de Cavaillo;
Iseut de Capio;
Iznart d'Entrevenas;
Jordan de l'Isla de Venessi;
Palaizi;
Paulet de Marselha;
Peire Bremon Ricas Novas;
Pistoleta;
Raimbaut de Vaqueiras;
Raimbaut d'Aurenja;
Raimon d'Avinhon;
Raimon Guillem;
Raimon de las Salas;
Raimon de Tors de Marseilha;
Ricau de Tarascon;
Rostaing Berenguier;
Tibors de Sarenom, potser del Rossell.
Tomier;

Roergue i Carc.
Bernart de Venzac;
Daude de Pradas;
Giraut de Salignac;
Guilhem de Mur;
Guilhem Peire Cazals de Caortz;
Enric I de Rods;
Enric II de Rods;
Matieu de Caersi;
Raimon Jordan;
Raimon de Durfort;
Turc Malec;
Uc Brunet;
Uc de Saint Circ;

Saintonge.

Jaufr de Pons;
Jaufr Rudel;
Jordan Bonel de Confolens;
Rainaut de Pons;
Rigaut de Berbezilh;

Terra Santa.
Ricaut Bonomel;

Tolos.
Aimeric de Peguilhan;
Arnaut Catalan;
Aycart del Fossat;
Guilhem Anelier de Tolosa;
Guilhem Figueira;
Guiraudo lo Ros;
Guiraut de Tholoza, potser d'origen hispnic.
Lombarda;
Peire Guilhem de Tolosa;
Peire Raimon de Tolosa;
Pire Vidal;
Raimon Escrivan;
Ramon VI de Tolosa;
Roger Bernat III de Foix;

Vegeu tamb.
Enllaos interns.
Trobador;
Trobairitz;
Occit;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336514" title="Almodvar del Campo" nonfiltered="1211" processed="1207" dbindex="131215">

Almodvar del Campo s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. En el seu terme municipal s'hi troba la ciutat romana de Sisapo.

 Divisi administrativa .
Del Municipi depenen 11 pedanies: San Benito, Navacerrada, Tirteafuera, Fontanosas, La Viuela, Retamar, La Bienvenida, Veredas, Minas del Horcajo, Veredilla i Caracollera.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336516" title="Salobrar de Campos" nonfiltered="1212" processed="1208" dbindex="131216">

El Salobrar de Campos s un un conjunt d'estanys artificials dedicats a l'extracci de sal per tamb s'hi troben rees inundables de forma natural. Les principals aportacions d'aigua d'aquesta zona sn marines per tamb reb les aiges del Torrent de Son Catlar i del Torrent de Son Xorc. Es Salobrar de Campos s la segona zona humida de Mallorca en extensi, desprs de s'Albufera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336518" title="Almuradiel" nonfiltered="1213" processed="1209" dbindex="131217">

Almuradiel s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336521" title="Jidwaq" nonfiltered="1214" processed="1210" dbindex="131218">
Jidwaq (o Jidwaaq) s un clan somali, subclan dels absame, del grup kablalax de la confederacio de clans darod. Jidwaq es pot traduir com "El cam que porta a Deu". Aquest clan viu principalment a Jijiga a la Regi Somali d'Etipia. L'ancestre Jidwaq tenia tres germans orgens tamb de clans: Ogaden (els ogadeni), Bal'ad i Weyteen.

Es divideixen en tres subclans i cadascun en diverses branques:

Yabare;
Reer Said;
Reer Yusuf;
Reer Habarliyo;
Reer Hodan Barre;
Reer Biyo.
Bartire;
Reer Ali;
Reer Guuled;
Reer Samatar Dayl;
Ableele Lagmadoobe;
Timo Case;
Tuuro Case;
Habar Yaasuf;
Habar Sacad;
Abaskuul;
Reer Farah;
Reer Geedi;
Reer Guled;
Reer Hildiid;
Reer Ibrahim;
Hassan Osman;
Ismail, Isse;
Reer Aw-nur;
Reer Looge;

Els yabares viuen a la vall del Jarar, prop de Jijiga; els bartires (originats en el garaad Wiilwaal) a la mateixa vall (a la part superior) i a Jijiga i Xaadaw. I els abaskuul a la vall a la part inferior i a la vila de Kebri Beyah (Qabribayah).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336523" title="Brazatortas" nonfiltered="1215" processed="1211" dbindex="131219">

Brazatortas s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Fou propietat de l'Orde de Calatrava.

Personatges clebres.
Milln Salcedo, humorista (1955).
Antonio Gala, escriptor (1930).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336524" title="Cabezarrubias del Puerto" nonfiltered="1216" processed="1212" dbindex="131220">

Cabezarrubias del Puerto s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336527" title="Ogadeni" nonfiltered="1217" processed="1213" dbindex="131221">
Els ogadeni o ogaden (en somali: ogaadeen; en rab:         ) sn els membres d'un important clan somali, un dels principals de la confederaci de clans darod. Poticament se l'anomena com "el clan del mili d'herois". Els ogadeni viuen principalment a Ogaden () i al nord-est de Kenya, i tamb al Jubaland 

Subclans.

Reer Isaaq;
Reer Cabdulle;
Ibraahiim;
Bahgari;
Tolomogge;
Cabdalle;
Cawdaaq;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336528" title="Chilln" nonfiltered="1218" processed="1214" dbindex="131222">

Chilln s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.



 Enllaos externs .
 Web d'informaci;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336529" title="Wacdaan" nonfiltered="1219" processed="1215" dbindex="131223">
Wacdaan o wacdaan cismaan s un clan somali, del gran grup de clans hawiye.

Els wacdaan habiten principalment el baix Shabelle i la regio de Banaadir, a Somalia. Fou un dels clans ms poderosos de la part central de Somlia i van tenir part en el govern del poders Sultanat de Geledi.

	

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336530" title="Fuencaliente (Ciudad Real)" nonfiltered="1220" processed="1216" dbindex="131224">

Fuencaliente s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336533" title="Guadalmez" nonfiltered="1221" processed="1217" dbindex="131225">

Guadalmez s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336534" title="Biyomaal" nonfiltered="1222" processed="1218" dbindex="131226">
Els biyomaal (somali: Biiyomaal) s un clan somali del gran grup dels Dir. Viuen principalment la costa de Somlia al sud de Mogadiscio fins al riu Juba.

El segle XVII van tenir un soldanat que va governar la costa de Merka (regi de Shabeellaha Hoose).

Els biyomaal de Merka van lluitar contra els italians dins la colnia de la Somlia Italiana; la lluita que va durar vint anys (fou anomenada revolta Biyomaal) i durant aquesta alguns governadors italians foren assassinats; els lders del clan que van morir a la lluita tenen actualment esttues commemoratives a Merka, a la regi de Shabeellaha Hoose.

Durant la guerra civil (desprs de 1991) han tingut generalment el control de la zona al sud de Mogadiscio, quasi sempre aliats a altres faccions o clans ms poderosos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336535" title="Hinojosas de Calatrava" nonfiltered="1223" processed="1219" dbindex="131227">

Hinojosas de Calatrava  s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb Puertollano, a l'est amb Mestanza i Solana del Pino, al sud amb Fuencaliente i a l'oest amb Cabezarrubias del Puerto.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336536" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1224" processed="1220" dbindex="131228">


Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disput un torneig de futbol, per primer cop en uns Jocs.

Noms es disputaren dos partits entre tres clubs. Tot i que no s'entregaren medalles, el Comit Olmpic Internacional avui dia atorga les medalles d'or, argent i bronze als tres pasos paticipants.

La competici es va disputar al Velodrome Municipal de Vincennes de Pars.

Resum de medalles.


Resultats.




Medaller.


Plantilles.


Upton Park F.C.
 J. H. Jones;
 Claude Buckenham;
 William Gosling;
 Alfred Chalk;
 T. E. Burridge;
 William Quash;
 Arthur Turner;
 F. G. Spackman;
 J. Nicholas;
 James Zealley;
 A. Haslom (capit);

USFSA XI
 Pierre Allemane;
 Louis Bach;
 Alfred Bloch;
 Fernand Canelle;
 Duparc;
 Eugne Fraysse (capit, 1r partit);
 Virgile Gaillard;
 Georges Garnier (capit, 2n partit);
 R. Grandjean;
 Lucien Huteau;
 Marcel Lambert;
 Maurice Macaine;
 Gaston Peltier;

Universit de Bruxelles
 Albert Delbecque;
 Hendrik van Heuckelum;
 Raul Kelecom;
 Marcel Leboutte;
 Lucien Londot;
 Ernest Moreau de Melen;
 Eugne Neefs;
 Gustave Pelgrims (capit);
 Alphonse Renier;
 Emile Spannoghe;
 Eric Thornton (jugador angls);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336537" title="Mestanza" nonfiltered="1225" processed="1221" dbindex="131229">

Mestanza  s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Situat al sud de Puertollano, engloba els llogarets d'Hoyo i Solanilla del Tamaral.

Demografia.



 Enllaos externs .

 Pgina informativa sobre Mestanza;
 Informaci sobre Mestanza;
 Web no Oficial de Mestanza;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336538" title="Henri VIII" nonfiltered="1226" processed="1222" dbindex="131230">
	
Henri VIII s una pera en quatre actes de Camille Saint-Sans, amb llibret de Lonce Dtroyat i Armand Silvestre. S'estren a l'Opra de Paris el 5 de mar de 1883.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336540" title="San Lorenzo de Calatrava" nonfiltered="1227" processed="1223" dbindex="131231">

San Lorenzo de Calatrava  s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.



Personatges illustres.
ngela Vallvey, escriptora (1964);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336541" title="Solana del Pino" nonfiltered="1228" processed="1224" dbindex="131232">

Solana del Pino s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al N. amb Hinojosas i Mestanza, al S. amb Andjar (provncia de Jan), i a l'O. amb Fuencaliente.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336542" title="Sandra Barneda Valls" nonfiltered="1229" processed="1225" dbindex="131233">

Sandra Barneda Valls (Barcelona, 4 d'octubre de 1975) s una periodista i presentadora de televisi catalana.

Llicenciada en Periodisme per la Facultat de Periodisme de Barcelona t a ms una diplomatura de teatre en el Collegi de Teatre de Barcelona i s productora executiva de DrinkDreams Producciones S.L.

Ha treballat a Catalunya Rdio, COM Rdio, RNE4 Catalunya, TVE Catalunya, Antena 3, Telemadrid i TV3, a ms de ser collaboradora d'El Peridico de Catalunya.

 Programes .

Ha estat presentadora a:

  L Informatiu Cap de Setmana, acompanyada per Francesc Cruanyes, de TVE Catalunya;
 Informativo Fin de Semana, acompanyada per Pedro Piqueras, d'Antena 3;
 El Bus, programa de telerealitat d'Antena 3;
 Diario de la noche, acompanyada per Germn Yanke, telenotcies de la cadena autonmica Telemadrid;
 Vacances Pagades, acompanyada per Jordi Amens, programa d'entreteniment de TV3;
 Fbrica de ideas, programa sobre emprenedors a La 2;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336543" title="Wicked (grup de msica)" nonfiltered="1230" processed="1226" dbindex="131234">

Wicked, banda de Punk rock, formada el 2007 a Banyoles, Catalunya.

Anteriorment coneguts com a Tortoise Noise, el grup va decidir canviar de nom amb la marxa de l'antic bateria i amb l'incorporaci d'en Manel Salvatella, prenent el present com a nom provisional. Durant el seu primer any de vida, el grup ha realitzat diversos concerts caracteritzat per un ambient clid i casol. La presentaci oficial va tenir lloc davant de SOSAMA, en motiu de les festes de barraques de Banyoles. 
El grup assaja a "El Galliner", un espai cedit per la famlia de Can Sotir que el grup va insonoritzar. Les vaques dels voltants mai han tornat a ser les mateixes.

Al llarg de l'any el grup ha realitzat vora 5 concerts tant a nivell local com provincial. Destacar-ne el ms important de tots: el Llad Rock.

Recentment el grup est desenvolupant noves canons, i acaba de finalitzar l'enregistrament de l'himne de l'Atltic Club Banyoles que aviat sortir a la llum.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336544" title="Khovanshchina" nonfiltered="1231" processed="1227" dbindex="131235">
	
Khovanshchina s una pera en cinc actes de Modest Mssorgski, amb llibret del mateix autor i de Vladimir Stasov. S'estren al Teatre Kononov de Sant Petersburg el 21 de febrer de 1886. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 19 de desembre de 1923.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
		












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336545" title="Cas Palma Arena" nonfiltered="1232" processed="1228" dbindex="131236">
El Cas Palma Arena s un presumpte cas de corrupci que succe a les Illes Balears i que est sent investigat per la fiscalia anticorrupci de les Illes Balears. El cas sorg en la construcci del pavell esportiu Palma Arena de Palma, inicialment pressupostat en 48 milions d'euros i que finalment n'acab costant 90.

El cas sort a la llum pblica el 10 de juliol de 2008.

Referncies.
 Diario de Mallorca, 10-07-2008 ;
 La Razn ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336546" title="Campo de Criptana" nonfiltered="1233" processed="1229" dbindex="131237">

Campo de Criptana s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Alczar de San Juan a l'oest, Tomelloso i Arenales de San Gregorio al sud i Pedro Muoz a l'est, a Ciudad Real; i amb El Toboso, Miguel Esteban i Quero al nord.

 Demografia .

Font: Dades oficials de l'INE

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Domingo Miras, dramaturg.
 Sara Montiel, actriu i cantante;
 Luis Cobos, compositor i director d'orquestra;
 Fernando Manzaneque, ciclista professional.
 Manuel Manzaneque, actor i productor teatral i viticultor.
 Fray Miguel de Quirs, matemtic.
 Valentn Arteaga, poeta.
 Ignacio Calonge y Prez, historiador.
 Enrique Alarcn Snchez-Manjavacas, Decorador de cinema.
 Francisco Valbuena, pintor.

 Enllaos externs .


Ajuntament de Campo de Criptana (oficial);
Setmana Santa a Campo de Criptana (oficial);
Biblioteca Pblica Municipal "Alonso Quijano" (Campo de Criptana);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336552" title="Pedro Muoz" nonfiltered="1234" processed="1230" dbindex="131238">

Pedro Muoz s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb El Toboso, a l'oest amb Campo de Criptana, a l'est amb Mota del Cuervo i Las Mesas i al sud amb Socullamos i Tomelloso.

 Personatges illustres .

Alejandro Muoz Pulpn, ciclista.
Federico Rafael Soriano Caas, escriptor i poeta.
Bernab Ramos Ramrez de Arellano, pintor.
Josep Llus Lagua i Martnez, ciclista.
Jos Manuel Exojo Mena, pintor.
Jos Manuel Rodrguez Carretero, poltic.
Juan Mayordomo, refundador del poble.
Juande Ramos, entrenador de futbol.
Rosa Rosado, locutora de rdio.
Santiago Garci, pintor.

 Administraci .


 Enllaos externs .


 Ajuntament de Pedro Muoz;
 Pedromunoz.tk;
 Pedromuoz FM;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336555" title="Cas Eivissa Centre" nonfiltered="1235" processed="1231" dbindex="131239">
El Cas Eivissa Centre o Cas Eivissa s un presumpte cas de corrupci coms a l'Ajuntament d'Eivissa i denunciat per l'exregidor socialista Roque Lpez, que pos com a prova ms de 12 h d'enregistraments.

El cas sort a la llum pblica el 26 d'abril de 2007 i consist presumptament en l'adjudicaci per part de l Ajuntament socialista de Vila de les obres de rehabilitaci del casc antic d'Eivissa, amb un pla que s'anomen Eivissa Centre a la Promotora Brues per ms de 120 milions d'euros. Segons el denunciant, el PSOE d'Eivissa havia de rebre a canvi 1,5 milions d euros.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336556" title="Clans somalis" nonfiltered="1236" processed="1232" dbindex="131240">


Els somalis estan organitzats per clans al que els seus membres deuen obedincia, i que juguen un important paper en la cultura i la poltica de la naci (repartida entre no menys de quatre estats). Els clans son patrilineals i estan dividits en subclans, els quals a la seva vegada es divideixen mltiples vegades.

A la societat tradicional els llaos d'aliana i matrimoni es produeixen sovint entre clans diferents (amb altres subclans o amb clans vens generalment), encara que durant la guerra civil en curs hi hagut tendncia a una endogmia.

Alguns clans sn considerats com a nobles pel seu ancestre com, mentre d'altres sn suposadament sorgits de barreges. Els nobles sn els que descendeixen de Samaale (o Samale) l'ancestre dels somalis; els quatre clans nobles (normalment anomenats "samaales" sn els darod, dir, hawiye i issaq, dels quals els tres primers decandeixen de Samaale a travs d'Irir Samaale; els clans no nobles sn els "sab". Els digil i mirifle formen els rahanweyn, i sn un clan pastoral que ocupa un segon nivell al sistema social somali; la seva llengua (af-maay) s considerada separada del somali tradicional, i per aix formen com una branca separada de la societat somali. Un altre grup de clans reuneixen caracterstiques prpies: s'associen per la professi i sn endogmics; els altres somalis els consideren impurs; viuen als seus assentaments amb els nmades i exerceixen determinades professions com a metallrgics, ferrers, casadors, o recollidors; algunes minories viuen a terres dels somalis per no sn somalis, con els jareerweyne (bantus), els reer hamar, els eyle, els bravanesos i altres minories del Benadir, i els bajuni. 

No hi ha un acord general sobre les lnees de clans i subclans i les divisions i subdivisions son fragmentaries i de vegades discordants. 

Els cinc grans grups de clans, amb els subclans principals, sn:

 Darod;
 Dhulbahante;
 Jidwaq;
 Majeerteen;
 Marehan;
 Ogadeni;
 Warsangeli;
 Dir;
 Biyomaal;
 Gaadsan;
 Gadabursi;
 Issa (Ciise);
 Hawiye;
Ajuran;
Degodia;
Duduble;
Habar gidir;
Sheikhal;
 Issaq;
Habar yoonis;
 Rahanweyn;
Digil;
Mirifle;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336557" title="Gaadsan" nonfiltered="1237" processed="1233" dbindex="131241">
Gaadsan (o Gadsan) s un dels grans clans del grup de clans Dir. Viuen a diverses zones de Somlia i de la Regi Somali a Etipia, i al nord-est de Kenya.

A Somlia viuen a Jubaland i a la vall del Shabelle (sn coneguts com Gaadsan-Qalaawileey). A Etipia al districte de Liben (Jarrati, Waladaya, Dolo i Guuredhamole), al districte de Gode (Imi i Boola),  i al districte de Gashamo (Nusdariiq, Mersin, Kabtinuur i Qabridhare). A Kenya (coneguts com Gaadsan-Kenya) viuen a diverses ciutats (com Bangal, Garseeni, i Hoolla).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336559" title="Arenales de San Gregorio" nonfiltered="1238" processed="1234" dbindex="131242">

Arenales de San Gregorio s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Alameda de Cervera, Campo de Criptana, Pedro Muoz, Tomelloso i Alczar de San Juan.

Administraci.



Demografia.


Font INE











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336560" title="Degodia" nonfiltered="1239" processed="1235" dbindex="131243">
Degodia (somali: dagoodiye) s un subclan somali, branca del clan gugudhabe, que es un dels clans del grup de clans hawiye.

Viuen a la zona de frontera entre Somlia, Etipia i Kenya, i a algunes zones de la Somlia central. Parlen un dialecte que s considerat com el somali original. Van estar governats per un wabar (sobir) fins al segle XX quan van quedar dividits entre tres estats. Sn excellents pastors. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336564" title="Zapteryx brevirostris" nonfiltered="1240" processed="1236" dbindex="131244">

Zapteryx brevirostris  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 54 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja poliquets i crustacis.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-oest de l'Atlntic: des de Brasil fins a l'Argentina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336569" title="Digil" nonfiltered="1241" processed="1237" dbindex="131245">
Digil s un clan de la confederaci dels Rahanweyn. Els digil son principalment agricultors (els principals cultius sn el pltan, la canya de sucre, la melca, fruites i ssam) encara que tamb crien vaques i camells que els proporcionen carn, llet i pells. Viuen a la part sud-oest de Somlia, ms aviat a la zona propera a la costa, en cases rodones amb parets de fang i teulada cnica de palla . Algunes vegades se'ls considera un clan separat dels Rahanweyn.

Els digil van tenir molt de contacte amb els mercaders rabs i perses; desprs van patir les incursions dels pobles somalis dels nord i des del segle XVI dels oromos. Es van oposar a la colonitzaci italiana.

El 1960 van perdre poder poltic que va bascular cap al nord on els britnics havien establert un sistema educatiu que havia produt els principals quadres. Desprs del 1991 els interessos dels digil els defensa l'Exrcit de la Resistncia Rahanweyn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336574" title="Aldea del Rey" nonfiltered="1243" processed="1238" dbindex="131247">

Aldea del Rey s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb Valenzuela de Calatrava, al sud amb Villanueva de San Carlos, a l'est amb Calzada de Calatrava i Grantula de Calatrava i a l'oest amb Argamasilla de Calatrava.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336575" title="Zapteryx exasperata" nonfiltered="1244" processed="1239" dbindex="131248">

 Zapteryx exasperata s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 83 cm de llargria total en el cas dels mascles i 97 en el de les femelles.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Califrnia (Estats Units) fins al Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 McEachran, J.D.: "Rhinobatidae. Peces guitarra", a W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identification de Especies para los Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental, planes 778-781. Any 1995.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Villavicencio-Garayzar, C.J.: Reproductive biology of the banded guitarfish, Zapterix exasperata (Pisces: Rhinobatidae), in Baha Almejas, Baja California Sur, Mexico. Ciencias Marinas 21(2):141 153. Any 1995.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336576" title="Opssum rata de l'illa Chilo" nonfiltered="1245" processed="1240" dbindex="131249">

L'opssum rata de l'illa Chilo (Rhyncholestes raphanurus) s una de les sis espcies supervivents d'opssum rata. s un marsupial petit que viu en boscos temperats perennes de creixement lent a Xile i Argentina. Com que presenta certes particularitats dins del grup d'opssums rata, s l'nica espcie del seu gnere Rhyncholestes.

s una espcie vulnerable, inclosa a la IUCN Red List d'espcies amenaades.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336579" title="LAV Perpiny-Figueres" nonfiltered="1246" processed="1241" dbindex="131250">


La Lnia d'alta velocitat ferroviria Perpiny-Figueres s una lnia ferroviria internacional d'alta velocitat actualment en construcci que comunicar Frana amb Catalunya i Espanya. Els treballs van comenar el 15 de Novembre de 2004 i s'estima la seva obertura apertura entre 2009 i 2010.

La lnia permetr la connexi entre les xarxes ferroviries francesa i espanyola. La lnia t una longitud total de 44,4 kilmetres e inclou un tnel de 8,3 km sota els Pirineus. Ser un tram de peatge.

A l'extrem sud enllaar amb la L.A.V. Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa (en construcci entre Barcelona i Figueres) i al extrem nord amb la lnia d'alta velocitat Montpeller-Perpiny (en projecte). La lnia tindr un pendent mxim del 1.2% i ser habilitada per al trnsit de trens de passatgers i de mercaderies.

El contracte de construcci va ser adjudicat el 17 de febrer de 2004 al consorci TP Ferro, integrat per les constructores Eiffage de (Frana) i Dragados d'(Espanya).

El cost estimat de construcci s de  1100 milions i el grup constructor gestionar la lnia durant 50 anys. A ms rebr un subsidi pblic de  540 milions aportats entre la Uni Europea, Frana i Espanya.

L'obertura dels serveis a travs d'aquesta lnia permetr que els temps de viatge dels trens de passatgers entre Pars i Barcelona siguin de 5:35 hores (aix no ser competncia per a les lnies aries). No obstant els temps de viatge entre Barcelona i el sud de Frana (per exemple Barcelona-Marsella y Barcelona-Toulouse) seran competitius.
 
Vegeu tamb.

AVE;
TGV;
L.A.V. Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa;
Xarxa ferroviria de Catalunya;

Enllaos externs.

 LAV Perpignan-Figueres a Structurae (en angls).;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336581" title="Mirifle" nonfiltered="1247" processed="1242" dbindex="131251">
Mirifle s un clan de la confederaci Rahanweyn, sovint considerats com els autentics rahanweyn ja que els digil, l'altra gran clan que formaria els rahanweyn, podria ser un clan separat. Els mirifle sn pastors i viuen als sud-oest de Somlia.

Desprs de 1995 els interessos dels mirifle els representa l'Exrcit de la Resistncia Rahanweyn. La ciutat de Baidoa, feu dels mirifle, va quedar desprs del 1990 en mans del Moviment Democrtic Somali (MDS) de base digil-mirifle (Reewin o Rahenweyn). Els seguidors de Siad Barre la van ocupar el 1991 i els hi va disputar Muhammad Fara Hassan, lies Aydid del Congres de la Somlia Unificada (era una disputa entre marehans i hawiyes). El 1992 va tornar al MDS. Va passar a la milcia dels habar gidir d'Aydid el 1995 i llavors es va formar l' Exrcit de la Resistncia Rahanweyn (ERR) liderat pel general Hasan Muhammad Nur lies Shargudud, que amb ajut etop va derrotar a les forces d'Aydid a la batalla d'Hudur i va entrar a Baidoa el 6 de juny de 1999. L'estat autnom de Somlia del Sud-oest va quedar establert el 1 d'abril del 2002.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336582" title="Caenolestes" nonfiltered="1248" processed="1243" dbindex="131252">

Caenolestes s un gnere de marsupials de l'ordre dels paucituberculats. Amb quatre espcies diferents, s l'nic gnere del grup que no s monotpic. Totes les espcies viuen a la regi dels Andes, a Sud-amrica.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336585" title="Gaalkacyo" nonfiltered="1249" processed="1244" dbindex="131253">
Gaalkacyo (itali Gallacaio) s una ciutat del centre de Somlia, capital de la regi de Mudug. Esta dividida en dos parts: Gaalkacyo Nord i Gaalkacyo Sud. Aquesta segona s la seu del govern regional de Galmudug, per l'aerdrom est sota control de Puntland; la part nord est sota jurisdicci de Puntland. Encara que t un nombre important d'habitants, la quantitat de ms de mig mili que s'ha donat algunes vegades se sens dubte exagerada i correspondria a tot el districte. s una ciutat desenvolupada, tot i la guerra civil i el temps passat sense estat. La Universitat de l'Estat de Puntland s a la part nord; tamb hi t seu la Universitat d'frica Oriental i altres privades. 

Es tamb un districte de la regi de Mudug, que rep el nom per la seva capital. 

Est dividida en els segents districtes: Wadajir, Horumar, Garsoor, Israac, Nova Garsoor, i Siinaay.

 Histria .

Pertany al sultanat d'Obbia fins que el 1925 aquest fou annexionat a la Somlia Italiana. Fins llavors els italians l'anomenaven Gallacaio o Gallacai per  desprs la van rebatejar  Rocca Littorio. Fou declarada capital de districte el 1941. Part de la Somlia independent entre 1960 i 2006, l'agost d'aquest any s'hi va proclamar l'estat de Galmudug i en va esdevenir la capital.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336586" title="Argamasilla de Calatrava" nonfiltered="1250" processed="1245" dbindex="131254">

Argamasilla de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.



Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336587" title="Oldfield Thomas" nonfiltered="1251" processed="1246" dbindex="131255">

(Michael Rogers) Oldfield Thomas (21 de febrer del 1858   16 de juny del 1929) fou un zoleg britnic.

Thomas estudia els mamfers al Natural History Museum, descrivint-ne unes 2.000 noves espcies i subespcies per primer cop. Aconsegu el lloc de Secretari del Museu el 1876, canviant-se al Departament de Zoologia el 1878. El 1891 Thomas es cas amb l'hereva a una petita fortuna, cosa que li don els mitjans econmics per contractar colleccionistes de mamfers i presentar-ne els exemplars al museu. El 1896, quan William Henry Flower s'encarreg del departament, contract Richard Lydekker perqu reordens els articles exposats al museu, permetent a Thomas concentrar-se en els exemplars nous.,  Se suicid el 1929, a l'edat de 71 anys, poc desprs de la mort de la seva esposa.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336590" title="Zapteryx xyster" nonfiltered="1252" processed="1247" dbindex="131256">

Zapteryx xyster  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Reproducci.

s ovovivpar.

Hbitat.

s una espcie associada als esculls de corall.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic oriental: Colmbia i Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 McEachran, J.D.: "Rhinobatidae. Peces guitarra", a W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.).  Guia FAO para Identification de Especies para los Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental, planes 778-781. Any 1995.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336593" title="Ballesteros de Calatrava" nonfiltered="1253" processed="1248" dbindex="131257">

Ballesteros de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336594" title="Barosaure" nonfiltered="1254" processed="1249" dbindex="131258">

El barosaure (Barosaurus, "llangardaix pesant" en grec antic, en referncia al pes dels ossos del seu coll) fou un dinosaure herbvor de coll i cua llargs de dimensions enormes, relacionats amb la forma ms coneguda Diplodocus. Se n'han trobat restes a la formaci de Morrisson (Jurssic superior), juntament amb cinc saurpodes ms: Diplodocus, l'apatosaure, el camarasaure, el braquiosaure i l'haplocantosaure, aix com el terpode allosaure i el blindat estegosaure.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336596" title="Catalunya Exprs" nonfiltered="1255" processed="1250" dbindex="131259">

El Catalunya Exprs, s un servei de Renfe Operadora de les lnies de Mitjana Distncia a Catalunya. Els recorreguts sn semidirectes, per tant no para a totes les estacions i s lleugerament ms car que el servei Regional. Aquest servei circula per totes les lnies de Mitjana Distncia menys per les Ca4b i Lleida - la Pobla.

Segons el seu dest parteix o finalitza el seu recorregut a estaci de Frana, Sants o Sant Andreu, totes a la ciutat de Barcelona, direcci Tortosa; Portbou o Cervera de la Marenda; Riba-roja d'Ebre; o Lleida.



 Enllaos externs .

 Imatge;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336598" title="Samuel Wendell Williston" nonfiltered="1256" processed="1251" dbindex="131260">


Samuel Wendell Williston fou un paleontleg i entomleg estatunidenc, nascut el 10 de juliol del 1852 a Boston i mort el 30 d'agost del 1918 a Chicago.

Biografia.
Era fill de Samuel i de Jane A. Turner. Obtingu el seu Bachelor of Sciences a l'escola d'agricultura de Kansas el 1872 i desprs el Master of Arts el 1875. Aconsegu el seu doctorat medical a Yale el 1880 i el seu Ph. D. el 1885.

El 20 de desembre del 1880 es cas amb Annie I. Hathaway. Des del 1876 fins el 1885, fou ajudant en paleontologia i osteologia. Entre el 1885 i el 1886, fou model d'anatomia i desprs professor entre el 1886 i el 1890. Fou professor de geologia i anatomia a l'escola de medicina de la universitat de Kansas, de la qual esdevingu tamb el deg. El 1902 esdevingu catedrtic de paleontologia a la Universitat de Chicago.

Contribu amb diversos departaments cientfics (com ara l'organisme d'investigaci geolgica estatunidenc, entre el 1882 i el 1885), i fou membre de diverses societats cientfiques, com ara l'American Academy of Arts and Sciences i la National Academy of Sciences.

Williston fou autor de 250 articles cientfics sobre entomologia, zoologia, anatomia comparada i paleontologia, especialment sobre rptils i amfibis. Tamb escrigu sobre higiene. Cal destacar-ne el Manual of North American Diptera (1896, reeditat el 1908), els volums IV (1898) i VI (1900) dels Reports University Geological Survey of Kansas, i American Permian Vertebrates (1911).

Llista parcial de publicacions.
 Synopsis of the Families and Genera of North American Diptera. 1888. ;
 Restoration of Dolichorhynchops osborni: A new cretaceous plesiosaur. 1902.
 North American Plesiosaurs: Elasmosaurus, Cimoliasaurus, and Polycotylus. 1906.
 The Skull of Brachauchenius: With Observations on the Relationships of the plesiosaurs. 1907.
 American Permian Vertebrates. 1911.
 Water Reptiles of the Past and Present. 1914.
 Ogmodirus martinii, a new plesiosaur from the cretaceous of Kansas. 1917.
 The Osteology of the Reptiles. 1925.
 Elasmosaurid plesiosaurs with description of new material from California and Colorado. 1943.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336600" title="Rhynchobatus australiae" nonfiltered="1257" processed="1252" dbindex="131261">

 Rhynchobatus australiae s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 300 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic occidental: des del Golf de Tailndia i Filipines fins a Queensland (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.

 McEachran, J.D.: "Rhinobatidae. Peces guitarra", a W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.).  Guia FAO para Identification de Especies para los Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental, planes 778-781. Any 1995.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336601" title="Xebr (os)" nonfiltered="1258" processed="1253" dbindex="131262">

Un xebr s un de diversos ossos situats a la regi ventral (inferior) de la cua de molts rptils, dinosaures (com ara Diplodocus; vegeu la imatge) i alguns mamfers com els cangurs i els manatins.

La seva funci principal s protegir elements crtics de la cua com els nervis i els vasos sanguinis, per evitar que es lesionin quan l'animal posa pes sobre la cua, o quan la prem contra una superfcie dura per agafar impuls.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336602" title="Carrin de Calatrava" nonfiltered="1259" processed="1254" dbindex="131263">

Carrin de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Fernn Caballero al nord, Miguelturra al noroest, Torralba de Calatrava a l'est, Almagro i Miguelturra al sud, i Ciudad Real a l'oest.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336604" title="Rhynchobatus djiddensis" nonfiltered="1260" processed="1255" dbindex="131264">

Rhynchobatus djiddensis  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 310 cm de llargria total i als 227 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic: des del Mar Roig fins a Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 McEachran, J.D.: "Rhinobatidae. Peces guitarra", a W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.).  Guia FAO para Identification de Especies para los Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental, planes 778-781. Any 1995.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336606" title="Corral de Calatrava" nonfiltered="1261" processed="1256" dbindex="131265">

Corral de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al noroest amb Los Pozuelos de Calatrava, al nord amb Alcolea de Calatrava, al nordest amb Ciudad Real, a l'est con Caada de Calatrava, al sudest amb Caracuel de Calatrava, al sud amb Puertollano, Argamasilla de Calatrava, Villamayor de Calatrava i Almodvar del Campo, i a l'oest amb Cabezarados i Abenjar. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336607" title="Rasa de les Olles" nonfiltered="1262" processed="1257" dbindex="131266">


La rasa de les Olles s un afluent del riu Fred.

Neix a 1.215 m d'altitud, als Prats de les Serres, al vessant oriental de la serra de Serra Seca, a escassos metres a l'est de la carretera de Cambrils d'Odn a Montpol

Descripci del seu curs.

 Tram de 1.081 m. -> Tram fet en direcci al SW que transcorre entre la solana de les Aranyes (al NE) i l'obaga de Serra Seca (al SW). Al final de tram est situat entre el vessant nord del tur de les Olles i el vessant sud del tur de Mres.. Altitud al final d'aquest tram: 1.023 m. ;

 Tram de 498 m. (1.579 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci a l'E durant el qual transcorre entre la solana del Bosc (nord) i l'obaga de La Caseta (sud). Al final del tram es troba  a 525 m. (vo) al sud de la masia de Mres. Altitud al final del tram: 963 m. ;

 Tram de 606 m. (2.041 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci al SE. Al final del tram rep per la dreta la rasa de la Pres. En aquest punt la Caseta de Mres es troba a 210 m. (vo) a l'W. Altitud al final del tram: 912 m. ;

 Tram de 462 m. (2.264 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci a l'E. Al final del tram rep per la dreta la rasa de Coll Pregn. Altitud al final del tram: 890 m. ;

 Tram de 606 m. (2.870 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci al NE. Al final del tram rep per l'esquerra la rasa de Cal Quel punt que es troba a 630 m. (vo) al N del Tossal de Pasturri. Altitud al final del tram: 840 m.  ;


 Tram de 861 m. (3.046 m. des de l'inici) -> Tram fet en direcci a l'E. Durant tot el tram recorre la base del Emprius de Tentellatge i al final desguassa al riu Fred per la dreta. Unicament els darrers 100 m. formen part del PEIN. Altitud al final del tram: 765 m. ;

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336609" title="Grantula de Calatrava" nonfiltered="1263" processed="1258" dbindex="131267">

Grantula de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336610" title="Moral de Calatrava" nonfiltered="1264" processed="1259" dbindex="131268">

Moral de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Moral de Calatrava;
 Blog sobre Moral de Calatrava;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336611" title="Pozuelo de Calatrava" nonfiltered="1265" processed="1260" dbindex="131269">

Pozuelo de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb Miguelturra, a l'est i sud amb Almagro, al noroest amb Ciudad Real i al sudoest amb Ballesteros de Calatrava.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336612" title="Estaci de Viladecans" nonfiltered="1266" processed="1261" dbindex="131270">

 





Viladecans s una estaci de la lnia R2 de Rodalies Renfe situada al sud del nucli urb de Viladecans a la comarca del Baix Llobregat. L'estaci est situada a la lnia ferroviria del Corredor Mediterrani, per noms hi paren trens de rodalies.

Actualment es l'nic transport ferroviari que serveix al municipi, encara que a mig pla est projectada la prolongaci de la lnia R3 des de l'Hospitalet de Llobregat fins a Castelldefels passant per Viladecans.



Vegeu tamb.
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336613" title="Torralba de Calatrava" nonfiltered="1267" processed="1262" dbindex="131271">

Torralba de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Carrin de Calatrava, Almagro, Daimiel i Malagn.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336616" title="Opssum rata de ventre gris" nonfiltered="1268" processed="1263" dbindex="131272">

L'opssum rata de ventre gris (Caenolestes caniventer) s una espcie d'opssum rata originria de l'Equador i el Per.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336619" title="Els Cogullons" nonfiltered="1269" processed="1264" dbindex="131273">

Els Cogullons s un despoblat del municipi de Montblanc, Conca de Barber. Es troba dins l'antic terme de Rojals, gaireb a l'extrem sud-oest del terme municipal de Montblanc i proper ja al de Mont-ral, a la conca del Brugent.

Est situat a uns 1.040 m d'altitud, en plena serra de Prades, en un tur proper a la Mola dels Quatre Termes, vrtex geodsic de 1.117,7 m d'altitud, i s'hi pot accedir mitjanant el sender de gran recorregut GR-171. Actualment s'hi troba un refugi, propietat del Club Excursionista de Montblanc.

Prop dels Cogullons hi ha zones adients per a l'escalada, com ara la zona de la Mola de la Roquerola.

Referncies.
 Els Espais Naturals del terme municipal de Montblanc al web de l'ajuntament;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana;
 Web sobre escalada prop dels Cogullons;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336621" title="Valenzuela de Calatrava" nonfiltered="1270" processed="1265" dbindex="131274">

Valenzuela de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord, est i oest amb Almagro; al sud amb Grantula de Calatrava, i al sudoest amb Aldea del Rey.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336622" title="Zeila" nonfiltered="1271" processed="1266" dbindex="131275">


Zeila (somali: Saylac o Zaylac) s un port de Somalilndia a la costa del golf d'Aden, a la regi anomenada Awdal, propera a la frontera amb Djibouti. La ciutat est en un lloc que el mar la rodeja per tres costats i a terra ferma es troba una zona desrtica de 80 km. A 275 km a l'est hi ha Berbera i a uns 325 km a l'oest la ciutat d'Harar. La costa de Zeila es de corall i manglars. En front de la ciutat, amb el port segur protegit per una pennsula a la part oriental, hi ha l'illa de Sa'd al-Din, i ms llun la d'Aybat.

La ciutat manca d'aigua que ja antigament va dificultar la seva vlua comercial 

 Histria .

Zeila ha estat identificada amb la clssica ciutats dels avalites (avalitae). Segons Richard Pankhurst, la primera vegada que apareix sota el seu propi nom s el 891 quan l'esmenta al-Yaqubi al seu Kitab al-Balden ("Llibre dels pasos").. Desprs fou descrita per altres gegrafs com al-Mas'udi al Murugal al-Dahab wa-Ma'adin al-Guwahir ("Prats d'or i mines de pedres precioses") vers el  935, i Ibn Hawqal que l'assenyala com a port per embarcar des de Etipia a Hedjaz i Iemen al Kitab Surat al-'Ard ("Configuraci de la Terra") del 988.

Hauria estat fundada per missioners musulmans al segle XII. La seva importncia com a port comercial es confirmada per Al-Idrisi i per Ibn Said, que descriuen Zeila com una ciutat considerable i centre del trfic d'esclaus, i sota domini etop. Pankhurst, entre d'altres, esmenta el relat de Marco Polo de qu el sult d'Aden (en realitat Adal) va capturar a un bisbe etop i el va portar a Zeila, capital del soldanat, on va provar de convertir-lo per fora i el va circumcidar segons la practica islmica. Aix va provocar la revenja de l'emperador etop que va atacar la capital del soldanat i la va ocupar 

Ibn Battuta va visitar Zeila el 1329, i la descriu com la ciutat ms bruta, desagradable i pudenta de tot el mon, i explica que els carrers estaven plens de restes de peixos i de la sang dels camell que mataven; diu que la ciutat estava tant revolucionada que va passar la nit al vaixell tot i que la mar estava agitada . En aquest temps governava a Zeila la dinastia Walashma que tamb governava a Ifat. La ciutat va passar temporalment al Iemen , per el 1403  tornava a estar en mans dels Walashma, perqu el sult Sa'ad ad-Din II es va refugiar a Zeila davant l'atac de l'emperador etop David I (vers 1382-1411) o Yeshak (vers 1411-1428); el sobir etop va assetjar la ciutat i en va tallar el provement d'aigua fins que els defensors es van rendir; els etops van entrar a Zeila i van matar al sult; aquest sult fou considerat un sant i la seva tomba fou venerada durant segles . 

Pedro de Covilham, enviat del rei portugus Joan II al negus, va arribar a Etipia desprs de desembarcar el 1487 a Zaila.

Al segle XVI el sult d'Adal va llenar una srie d'atacs importants contra Etipia, que en la primera fase foren dirigits per Mahfuz, governador de Zeila; aquesta fase es va acabar el 1516, quan Mahfuz fou mort pels etops en un emboscada.

Els portuguesos informen de qu era un important mercat. Naus portugueses la van saquejar el 1517 i 1528. Anys ms tard fou atacada per nmades somalis i el governant local, Garad Lado, va construir una forta muralla a l'entorn. Junt amb Tadjurah Zeila fou un dels principals ports de la ciutat d'Harar i les regions d'Aussa i Shewa, per va entrar en decadncia al segle XVII.

El 1630 Zeila va passar a mans del paix otom de de Moka (Al-Makha) al Iemen (o de vegades del paix d'Hodeida o Al-Hudaydah) que hi va recollir les taxes de les exportacions. Desprs apareix governada per un emir que Mordechai Abir diu que reclamava autoritat sobre tota la regi ("Sahil")  per que realment noms governava darrera els murs de la ciutat i poc ms. Amb ajut d'una tropa mercenria i un cert nombre de canons va poder rebutjar els atacs dels desunits nmades que rondaven per la zona i contra els pirates que operaven al golf d'Aden.

A la primera meitat del segle XIX la ciutat era ja una ombra del que havia estat, Abir escriu: "un llogaret gran rodejat per una muralla baixa, amb una poblaci variable segons l'estaci, entre 1000 i 3000 persones . Conservava noms certa importncia com a port d'Harar i Shewa, per l'obertura de noves rutes entre Tadjurah i Shewa van augmentar la seva decadncia 

El 1821 i fins el 1841 el paix Muhammad Ali d'Egipte va agafar el control del Iemen, i del "Sahil" amb Zeila (1825). Desprs del 1841 caps somalis locals (com Al-Hadj Ali Shermerki i Abu Bakr) foren nomenats governants per compte dels egipcis a canvi d'un petit tribut. El 1874 fou annexionada a Egipte com a part de la Somlia Egpcia. Per la protecci de les caravanes els otomans han de comptar amb els ugas dels isses i amb l'antic sult Abu Bakr dde Zeila. La ciutat serv de base als egipcis per ocupar Harar i desprs va servir per mantenir les comunicacions. Els otomans van prohibir a Zeila les caravanes, van demolir les muralles i noms van deixar una de les cinc portes. Al evacuar la ciutat els otomans el major Frederick Mercer Hunter hi va desembarcar (febrer de 1884) i va prendre possessi de Zeila (els britnics tamb van desembarcar a Berbera) que tot seguit fou incorporada al protectorat de la Somlia Britnica constituit formalment el 20 de juliol de 1887.

La construcci del ferrocarril de Djibouti fins Addis Abeba al final del segle XIX (1897, acabat el 1917) va accelerar la decadncia de Zeila quan Harar fou substituida per Dire Dawa (a la lnea frria) i el comer entre Harar i Zeila va quedar molt redut. Al principi del segle XX a l'edici de 1911 de la Encyclopdia Britannica se la descriu com un lloc amb un bon port visitat sovint per velers rabs de l'entorn; per els vaixells grans havien d'ancorar a dos km de la costa. El subministrament d'aigua es feia de les fonts de Takosha a uns 5 km, i es portava a la ciutat en camells per dones somalis que entraven a la ciutat en una process pintoresca. Les importacions llavors eren cot, arrs, dtils, i seda i les exportacions (procedents d'Abissnia) el caf, pells, marfil, ramats, mantega de bfal i perles. Dels pous de Takosha sortien les caravanes cap a Shoa o Xoa (Shewa). Uns altres pous propers eren els de Warambot d'eon sortien les caravanes cap a Gildessa on es repartien cap a Erer i Ankober per arribar a Shoa, o cap a Bab al-Futuh, per arribar a Harar.

El novembre de 1909 els britnics van decidir evacuar el interior del territori al Mad Mullah per van conservar la possessi de Zeila. No va jugar cap paper rellevant durant el protectorat britnic ni a la independncia. Cap al final del regim de Siad Barre fou teatre de lluites i els bombardejos van destruir la major part dels edificis de la ciutat els habitants de la qual van emigrar en part a Djibouti i Etipia. Ms tard els diners enviats pels emigrants van contribuir a la seva reconstrucci i a l'establiment del comer i industria pesquera.

El 2000 era un port de cases malmeses, amb uns centenars d'habitants, controlat per una guarnici de l'exrcit de Somalilndia. S'hi ha installat una antena del servei de pesqueries.

 Notes .


 Referncies .

A mes de les citades a "Notes":
I. M. Lewis. A modern history of Somalia. Nation and State in the Horn of Africa, Boulder, Londres, 1988;
J. Doresse, Histoire sommaire de la Corne oriental de l'Afrique, Pars 1971;

Enllaos externs .
Relat de Sir Richard Burton sobre Zeila a la segona meitat del segle XIX;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336623" title="Villanueva de San Carlos" nonfiltered="1272" processed="1267" dbindex="131276">

Villanueva de San Carlos s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336624" title="Opssum rata and" nonfiltered="1273" processed="1268" dbindex="131277">

L'opssum rata and (Caenolestes condorensis) s una espcie d'opssum rata que viu a la Serralada del Cndor (Equador), a la regi de Morona-Santiago.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336625" title="Villamayor de Calatrava" nonfiltered="1274" processed="1269" dbindex="131278">

Villamayor de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336627" title="Installaci de triatl de Pequn" nonfiltered="1275" processed="1270" dbindex="131279">
La Presa de les Tombes de la Dinastia Ming a Pequn (Xina) ser la installaci on se celebrin les competicions de Triatl dels Jocs Olmpics de 2008.

La prova de nataci es realitzar en les seves aiges i la carrera i la pruba de ciclisme, en les seves immediateses.

Est ubicada al districte de Changping, al nord de la capital xinesa, a uns 40 km al nord-oest del Parc Olmpic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336630" title="Villar del Pozo" nonfiltered="1276" processed="1271" dbindex="131280">

Villar del Pozo s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336632" title="Camp de Voleibol platja del Parc Chaoyang" nonfiltered="1277" processed="1272" dbindex="131281">

El Camp de Voleibol platja del Parc Chaoyang s una installaci temporal a Pequn (La Xina) on se celebraran les competicions de Voleibol platja dels Jocs Olmpics de 2008.

Compta amb una pista central de competicions i 8 pistes d'entrenament. La pista central t una capacitat de 12.000 espectadors.

Est ubicat al Parc Chaoyang, districte de Chaoyang, a l'orient de la capital xinesa, a uns 8,5 km al sud-est del Parc Olmpic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336634" title="Estaci de Gav" nonfiltered="1278" processed="1273" dbindex="131282">

 





Gav s una estaci de la lnia R2 de Rodalies Renfe situada al est del nucli urb de Gav a la comarca del Baix Llobregat. L'estaci est situada a la lnia ferroviria del Corredor Mediterrani, per noms hi paren trens de rodalies.

Actualment es l'nic transport ferroviari que serveix al municipi, encara que a mig pla est projectada la prolongaci de la lnia R3 des de l'Hospitalet de Llobregat fins a Castelldefels passant per Gav.


Alguns rodalies no efectuen parada entre Gav i Sants, sent la segent o anterior Sants.

Vegeu tamb.
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336637" title="Estadi de Beisbol de Wukesong" nonfiltered="1279" processed="1274" dbindex="131283">
L'Estadi de Beisbol de Wukesong (xins:          ) s una installaci esportiu a Pequn (La Xina) on se celebraran les competicions de beisbol dels Jocs Olmpics de 2008.

T una capacitat de 15.000 espectadors.

Est ubicat en l'rea del Centre Cultural i Esportiu de Wukesong, districte d'Haidian, a l'occident de la capital xinesa, a prop del Palau d'esports de Wukesong i a uns 14 km al sud-oest del Parc Olmpic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336639" title="Opssum rata moreu" nonfiltered="1280" processed="1275" dbindex="131284">

L'opssum rata moreu (Caenolestes convelatus) s una espcie d'opssum rata originria de Colmbia i l'Equador.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336640" title="Rhynchobatus laevis" nonfiltered="1281" processed="1276" dbindex="131285">

Rhynchobatus laevis  s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Alimentaci.

Menja invertebrats bentnics.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Jap, Austrlia, Bangladesh, Xina, Oman, Pakistan, Sri Lanka i Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 McEachran, J.D.: "Rhinobatidae. Peces guitarra", a W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.).  Guia FAO para Identification de Especies para los Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental, planes 778-781. Any 1995.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336646" title="Palau d'esports de Wukesong" nonfiltered="1282" processed="1277" dbindex="131286">
El Palau d'esports de Wukesong (xins:          ) s un pavell esportiu a Pequn (La Xina) on se celebraran les competicions de bsquet dels Jocs Olmpics de 2008. El pavell t una superfcie de 63.000 m i compta amb una capacitat de 18.000 espectadors. Va ser construt per l'estudi d'arquitectes Beijing Wukesong Cultural & Sports CO . Ltd.

Est ubicada en l'rea del Centre Cultural i Esportiu de Wukesong, districte d'Haidian, a l'occidental de la capital xinesa, a prop de l'Estadi de Beisbol de Wukesong i a uns 14 km al sud-oest del Parc Olmpic.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336647" title="Opssum rata fuligins" nonfiltered="1283" processed="1278" dbindex="131287">

L'opssum rata fuligins (Caenolestes fuliginosus) s una petit opssum rata que viu als boscos i prats alpins dels Andes. La seva distribuci s'estn per Colmbia, l'Equador i el nord-est de Veneuela. s l'espcie d'opssum rata ms ben coneguda de totes.

Enllaos externs.
Entrada d'aquest animal a l'Animal Diversity Web ;
Entrada al web MSW de Caenolestes fuliginosus ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336649" title="Rhynchobatus luebberti" nonfiltered="1284" processed="1279" dbindex="131288">

 Rhynchobatus luebberti s un peix de la famlia dels rinobtids i de l'ordre dels rajiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 300 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental: des del Senegal fins al Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 McEachran, J.D.: "Rhinobatidae. Peces guitarra", a W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.).  Guia FAO para Identification de Especies para los Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental, planes 778-781. Any 1995.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336651" title="Pagliacci" nonfiltered="1285" processed="1280" dbindex="131289">
	
Pagliacci s una pera en dos actes de Ruggero Leoncavallo, amb llibret del mateix autor. S'estren al Teatro Dal Verme de Mil el 21 de maig de 1892.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336654" title="Engelbert Humperdinck" nonfiltered="1286" processed="1281" dbindex="131290">

 Engelbert Humperdinck (Siegburg, 1 de setembre de 1854 - Neustrelitz, 27 de setembre de 1921) va ser un compositor alemany, sobretot conegut per la seva pera Hnsel und Gretel (1893).

Va estudiar msica al Conservatori de Colnia i a l'Escola de Msica de Munic. Des de molt jove va guanyar beques i premis que li van donar l'oportunitat d'estudiar i viatjar pel mn. Precisament entre els anys 1875 i 1877 va ser contractat com a professor de composici al Conservatori Superior de Msica del Liceu, de Barcelona. Aquests viatges van ser una constant inspiraci per a ell, i en la seva msica trobem influncies de sons i instruments de pasos llunyans.

Humperdinck, englobat en el perode musical romntic, sempre se l'ha relacionat amb Richard Wagner. La seva influncia va ser molt important en les seves composicions operstiques i fins i tot hi va collaborador en l'pera Parsifal.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336658" title="Mola dels Quatre Termes" nonfiltered="1287" processed="1282" dbindex="131291">

La Mola dels Quatre Termes s un tossal que es troba a les muntanyes de Prades, a la Conca de Barber, entre Vimbod i Poblet i Montblanc, a uns 1.200 m en lnia recta del refugi dels Cogullons. s vrtex geodsic (nmero 263129001) i la seva altitud s de 1.117,7 metres sobre el nivell del mar; s, per tant, una de les principals altures de la serra, tot i que a prop d'ella hi ha punts amb una cota superior i t, per tant, una prominncia baixa. S'hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar.

El seu nom prov del fet que a uns 300 m al sud de la mola convergeixen els termes de quatre municipis: Montblanc (o, antigament, Rojals, quan era independent de Montblanc), Vimbod i Poblet (abans Vimbod), Mont-ral i Prades, al punt anomenat "Taula dels Quatre Batlles". Diu la tradici que, quan calia fer una tallada de pins, els quatre batlles es reunien en aquest indret per a pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits.

Referncies.
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Pgina web sobre la zona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336659" title="Musaranya elefant de quatre dits" nonfiltered="1288" processed="1283" dbindex="131292">

La musaranya elefant de quatre dits (Petrodromus tetradactylus) s una espcie de musaranya elefant, l'nica del gnere Petrodromus. s originria d'Angola, la Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Malawi, Moambic, Sud-frica, Tanznia, Zmbia, Zimbabwe i possiblement Nambia. Els seus hbitats naturals sn els boscos secs tropicals o subtropicals, els boscos humits de terres baixes tropicals o subtropicals, les montanes humides tropicals o subtropicals, i les sabanes humides.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336661" title="Dendrograma" nonfiltered="1289" processed="1284" dbindex="131293">
Un dendrograma (del grec dendron "arbre", -gramma "dibuix") s un tipus d'illustraci grfica o diagrama de dades en forma d'arbre que organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar al nivell de detall desitjat (assemblant-se a les branques d'un arbre que es van dividint en unes altres successivament). Tamb ens podem referir al dendrograma com a la illustraci de les agrupacions derivades de la clusteritzaci de dades.

Aquest tipus de representaci permet apreciar clarament les relacions d'agrupaci entre les dades i fins i tot entre grups d'ells encara que no les relacions de similitud o proximitat entre categories. Observant les successives subdivisions podem fer-nos una idea sobre els criteris d'agrupaci, la distncia entre les dades segons les relacions establertes, etc. 

Els dendrogrames s'utilitzen sovint en biologia computacional per illustrar l'agrupament de gens. Un altre tipus de dendrograma molt utilitzat en biologia s el cladograma, que classifica els organismes taxonmicament segons la seva relaci.

Com a exemple, imaginem que les dades segents s'han d'agrupar usant la distncia euclidiana com a distncia mtrica.



El dendrograma que se'n obt s el segent:



Els nodes de la lnia superior representen les dades, la resta de nodes representen els agrupaments als quals pertanyen, i les fletxes representen la distncia. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336662" title="Hnsel und Gretel" nonfiltered="1290" processed="1285" dbindex="131294">
	
Hnsel und Gretel s una pera en tres actes d'Engelbert Humperdinck, amb llibret de Adelheid Wette (la seva germana), basat en el conte Hnsel i Gretel dels Germans Grimm. S'estren a l'pera de Weimar el 23 de desembre de 1893. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 27 de gener de 1901.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
		
	











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336665" title="Nino Vaccarella" nonfiltered="1291" processed="1286" dbindex="131295">

 Nino Vaccarella  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Nino Vaccarella va nixer el 4 de mar del 1933 a Palerm, Siclia, Itlia.

Fora de la F1 va guanyar les 24 hores de Le Mans de l'any 1965.

 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de setembre del 1961 el GP d'Itlia al circuit de Monza.

Nino Vaccarella va participar a un total de cinc proves puntuables pel campionat de la F1,disputades en tres temporades diferents no consecutives (1961, 1962 i 1965)  aconseguint com a millor classificaci un nov lloc i no  assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336667" title="Awdal" nonfiltered="1292" processed="1287" dbindex="131296">


Awdal fou una de les sis regions en que estava dividia administrativament (fins el mar del 2008) la Repblica de Somalilndia. La capital fou Borama (anteriorment fou Baki). Limitava amb Djibouti (nord-oest i oest), Etipia (sud-oest i sud), la regi de Woqooyi Galbeed  a Somalilndia (est) i el golf d'Aden (nord). 

La regi fou creada pel rgim de Siad Barre el 1982. Ha estat poc tocada per la guerra civil. Durant el perode de independncia de Somlia (1960-1991) les inversions a la zona foren molt minses, per desprs el govern de Somalilndia ha capgirat la situaci segons afirma. Actualment sembla que gaudeix d'un bon nivell de vida. Awdal compta amb una universitat anomenada Universitat d'Amoud, que es troba a Borama i fou inaugurada el 4 de novembre de 1998 desprs d'una iniciativa d'emigrants de la regi als pasos del golf Prsic.

La regi d'Awdal la formaven cinc districtes:

 Baki;
 Borama;
 Lughaya;
 Saylac;
 Dilla;

El 22 de mar de 2008 es va crear (ocupant la major part de l'antiga regi d'Awdal) la regi de Salal que inclogu tots els territoris a l'oest, nord i nord-est. La regi d'Awdal va quedar dividia en quatre districtes, un de nova creaci:

 Baki;
 Borama;
 Dilla;
 Magalo Ad;

Els altres dos districtes (Lughaya i Saylac o Zeila) van passar a formar part de Salal, on es van crear tres nou districtes: 
Garba Dardar, Boon i Harirad.

El seu nom deriva del histric estat d'Adal. Vegeu Adal.

El 12 de maig de 1991 els caps de clan d'Awdal van signar un acord confederal amb Somalilndia. El 1995 els clans es van pronunciar per la independncia per desprs de negociacions es va fer un referndum el 1997 sobre associaci poltica i es va seguir en una situaci de vinculaci amb Somalilndia. Informacions aparegudes a Internet apunten a un referndum d'autodeterminaci a celebrar el 14 de novembre del 2008 a Awdal i Salal, que s'haurien de pronunciar noms sobre la sobirania, amb una aliana estratgica amb Somalilndia.                                                                            

El 13 de gener de 2008 una catstrofe va afectar a la regi d'Awdal i la vena de Gabiley; una calamarsada acompanyada de vents de ms de 100 km hora van afectar la zona per tres dies, i les temperatures van caure sobtadament, degut al gel, a uns 20 graus sota cero, afectant a totes les formes de vida dels districtes de Zeyla (Saylac), Lughaya i Baki. Van morir uns 70000 animals, principalment ovelles i camells i 50000 animals salvatges.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336668" title="Estaci de Platja de Castelldefels" nonfiltered="1293" processed="1288" dbindex="131297">

 





Platja de Castelldefels s una estaci de la lnia R2 de Rodalies Renfe situada a la zona costanera de Castelldefels a la comarca del Baix Llobregat. L'estaci est situada a la lnia ferroviria del Corredor Mediterrani, per noms hi paren trens de rodalies.



Alguns rodalies no efectuen parada a Garraf, sent la segent o anterior Sitges.

Vegeu tamb.
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336671" title="Catalans" nonfiltered="1294" processed="1289" dbindex="131298">

Els catalans sn un poble europeu que es caracteritza per tenir una llengua i una cultura prpies.

Definici.

En definir els catalans cal distingir entre els significats etnocultural i legal.

En un sentit etnocultural, els catalans sn un poble, de llengua catalana, desenvolupat als Pasos Catalans. Aquest significat s'ha ampliat histricament i tradicionalment tamb a totes aquelles persones d'arreu del mn que els uneix la llengua i la cultura catalana.

En un sentit legal, els catalans sn els ciutadans de Catalunya. Aix doncs, els membres de qualsevol grup hum poden ser considerats catalans si tenen el venatge administratiu en qualsevol municipi de la comunitat autnoma de Catalunya.

Demografia.

No s tenen xifres fiables sobre la demografia dels catalans arreu del mn ja que en la majoria de censos estatals no es recull el nombre de catalans que hi resideixen (excepte als EUA, on segons l'ltim cens de l'any 2000 hi havia 1.738 catalans) i a ms no existeix fins ara cap estudi demogrfic dels catalans. Malgrat aix, si que existeixen algunes estimacions aproximades.

Segons la Fundaci Catalunya-Amrica abans del 1939 emigraren a Amrica dos-cents mil o tres-cents mil catalans. Quant als exiliats de 1939, i, sobretot d'acord amb les estadstiques dels vaixells que hi dugueren els catalans, i altres fonts, la xifra degu oscillar entre dotze mil i divuit mil.



Encara que molt ms minoritria, tamb hi ha presncia de catalans en altres estats com ara Repblica Democrtica Popular d'Algria, Regne de Blgica, Repblica Federativa de Brasil, Repblica de Xile, Repblica de Colmbia, Repblica de Cuba, Repblica Dominicana, Confederaci Sussa i Repblica Oriental de l'Uruguai. 

Com la resta de pobles, els catalans creen associacions culturals en els diversos pasos d'acollida. En el cas catal aquestes organitzacions modernament reben el nom de comunitats catalanes de l'exterior, tot i que tradicionalment i popularment sn conegudes com a casals catalans.

Cultura.

Llengua.


Literatura.


Art.


Gastronomia.


Msica.


Esport.


Mitologia.


Vegeu tamb.
 Pasos Catalans;
 Casals Catalans;

Enllaos externs.
Catalans al mn;
Catalans a l'Estranger;
Afers exteriors;

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336672" title="Musaranya elefant d'orelles curtes" nonfiltered="1295" processed="1290" dbindex="131299">

La musaranya elefant d'orelles curtes (Macroscelides proboscideus) s una espcie de musaranya elefant, l'nica del gnere Macroscelides. Viu a Botswana, Nambia i Sud-frica. Els seus hbitats naturals sn les zones herboses seques tropicals o subtropicals, les zones herboses de terres baixes tropicals o subtropicals, i els deserts calorosos.

Les musaranyes elefant sn uns dels pocs mamfers mongams, fent-ne un grup model per l'estudi de la monogmia. Les musaranyes elefant d'orelles curtes han estat estudiats pel seu lligam de parella.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336675" title="Morten Olsen" nonfiltered="1296" processed="1291" dbindex="131300">

Morten Per Olsen (14 d'agost, 1949) fou un futbolista dans i actual entrenador de futbol.

Trajectria.
Jug a diversos clubs com el B 1901, el Cercle Brugge K.S.V., el R.W.D. Molenbeek, el R.S.C. Anderlecht, club on ms destac i on fou campi de la Copa de la UEFA 1982-83, i al 1. FC Kln. El 1983 fou nomenat futbolista dans de l'any, premi que repet el 1986.

Fou el primer futbolista dans en arribar a les 100 internacionalitats per un total final de 102 partits en els que marc quatre gols entre 1970 i 1989. 

Com entrenador ha dirigit el Brndby IF, 1. FC Kln o Ajax Amsterdam. s l'entrenador de la selecci danesa des del 2000.

Palmars.
Com jugador
Lliga belga de futbol (3 titles): 1980-81, 1984-85, 1985-86;
Copa de la UEFA: 1982-83;
Futbolista dans de l'any: 1983 i 1986;

Com entrenador
Lliga danesa de futbol: 1990, 1991;
Lliga neerlandesa de futbol: 1998;
Copa neerlandesa de futbol: 1998;

Enllaos externs.
 Perfil a la selecci;
 Perfil a l'Ajax;
 Estadstiques a FussballDaten;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336689" title="Serra de Serra Seca (Odn)" nonfiltered="1297" processed="1292" dbindex="131301">



Serra Seca s una serra situada al SW de Cambrils d'Odn orientada de nord a sud i que separa els pobles de Cambrils d'Odn (a l'est) dels d'El Slzer i La Mra Comdal.

L'extrem nord de la serra s el que assoleix major altitud i es troba situat a poc ms de 700 m. (vo) a l'oest de Cambrils (la carretera que va de Cambrils cap a Montpol Montpol hi passa per la seva falda tot just haver deixat enrere el castell de Cambrils i prcticament no se'n separar al llarg del seu quilmetre i mig de llargada). Pel sud la serra acaba a la rasa d'El Slzer.

Els cims principals.
De nord a sud, els seus principal cims sn:

 El Cap de Roc del Grau (1.305 m.): ;
 El Tur dels Mals Aires (1.231 m.): ;
 El Roc de les Onze (1.192 m.): ;
 El Serra-seca (1.234 m.):  ;

Segons sembla, el Roc de les Onze es anomenat aix perqu s una penya orientada al sud i a la seva paret oriental no li comenava a tocar el Sol fins a les onze en punt del mat (hora vella, s clar).

Materials geolgics.
Els materials que la formen sn, fonamentalment, conglomerats amb nivells de gresos i lutites de la part alta de l'oligoc ms abundants a la meitat nord mentre que a la meitat sud hi predominen conglomerats polimctics de l'oligoc inferior.

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336691" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="1298" processed="1293" dbindex="131302">

Les proves de Pentatl modern dels Jocs Olmpics de Pequn es disputaran els dies 21 i 22 d'agost a l'Estadi del Centre Olmpic (Camp a travs i hpica), la Piscina Ying Tung (nataci), i el Centre de Conferncies del Parc Olmpic de Pequn (esgrima i el tir).

Es reparteixen dues medalles d'or, una per a la categoria masculina (36 atletes) i una per a la femenina (36 atletes). Els participants prenen part en un mateix dia en cinc proves diferents: el tir, l'esgrima, la nataci, l'hpica i el camp a travs com a prova final.

Resultats.


Medaller per pasos de les proves de pentatl modern.


Criteris de qualificaci.
Competicions preolmpiques.


 Pasos classificats.



Taula horria de les proves.
Totes les hores sn segons l'hora de Xina (UTC+8)


Notes. 


Enllaos externs.
  Uni Internacional de Pentatl Modern;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 2008;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336696" title="Tennis de taula als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="1299" processed="1294" dbindex="131303">

Les proves de Tennis de taula dels Jocs Olmpics de Pequn es disputaren entre el 13 i el 23 d'agost de 2008, al Gimns de la Universitat de Pequn. En aquesta edici s'inclogu per primera vegada la competici per equips, que substitu la prova de dobles que s'havia disputat en anteriors edicions. Es repartiren un total de quatre jocs de medalles, dos per a homes i dos per a dones. 

Calendari de les proves.



Resultats.


Medaller.




Notes. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tennis de taula 2008;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336697" title="Jan Riesenkampf" nonfiltered="1300" processed="1295" dbindex="131304">
Jan Riesenkampf (Zabrze, Polnia, 1963) s un escriptor, poeta i traductor polons. Va estudiar filologia polonesa a la Universitat Jagellnica de Cracvia.

Ha tradut al polons obres franceses de Jacques Brel, gregues de Konstantinos P. Kavafis, russes de Okudzhava, Rozenbaum i Tsvetieva, italianes de Cesare Pavese i obres catalanes de Llus Llach com L'estaca, El bandoler o La gallineta.

Obra seleccionada.
 1992: Koszula (Cracvia, 1992);
 1999: Wybrane (Varsvia, 1999);
 2002: jan.riesenkampf.com;
 2005: Zwykly poeta (Varsvia, 2005);



Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336700" title="Epifani Bell i Castiel" nonfiltered="1301" processed="1296" dbindex="131305">
Epifani Bell i Castiel (Vilanova d'Alpicat, Segri ? - ?) fou un metge i poltic catal. Treball com a metge i professor de gimnsia a Lleida, i del 1912 al 1923 fou militant de la lnia maurista del Partit Liberal Conservador. Fou regidor a la paeria de Lleida el 1918-1922 i desprs  marx a la Dreta Liberal Republicana per acabar finalment a ERC, partit amb el que fou escollit diputat per la provncia de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933. Tamb fou president de la diputaci de Lleida i primer comissari de la Generalitat de Catalunya a Lleida (1931-1932). En acabar la guerra civil espanyola fou detingut i condemnat a mort el 1939, per en fou absolt el 1941 per pressi del Collegi de Metges de Lleida i condemnat a pagar una multa de 20.000 pessetes el 1943, que li fou sobresseda el 1945.

 Referncies .
 Conxita Mir, Fabi Corretg, Judit farr i Joan Sagues Repressi econmica i franquisme: l'actuaci del Tribunal de Responsabilitats Poltiques a la provncia de Lleida Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997 ISBN 8478267964, 9788478267965;
 Biografies de Parlamentaris Catalans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336701" title="Taekwondo als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="1302" processed="1297" dbindex="131306">


Les proves de Taekwondo dels Jocs Olmpics de Pequn es disputaran entre el 13 i el 23 d'agost de 2008, al Gimns de la Universitat de Cincia i Tecnologia de Pequn. 

Proves.
Es disputen vuit medalles d'or, quatre en categoria masculina i quatre en categoria femenina distribudes segons els segents pesos:



Resultats.
Tots els horaris estan en l'hora local de Pequn (UTC+8)
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller per pasos de les proves de Taekwondo.




Notes. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336704" title="Josep Ayats Surribas" nonfiltered="1303" processed="1298" dbindex="131307">
Josep Ayats Surribas (Olot, 1886 - Madrid, 1949) fou un poltic catal. Militant de la Dreta Liberal Republicana, va donar suport inicialment la dictadura de Primo de Rivera i form part del Congrs dels Diputats el 1927. Fou diputat per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933. Oposat al nacionalisme d'ERC, el 1934 form part del comit d'Acci Popular Catalana i el 1935 fou nomenat subsecretari del Ministeri de Treball, sota les ordre del ministre Josep Oriol Anguera de Sojo. A les eleccions generals espanyoles de 1936 es present pel Front Catal d'Ordre, per no fou escollit.

 Referncies .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;
 Miscelnia d'Homenatge a Josep Benet Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991 ISBN 8478262687, 9788478262687;
 Hilari Raguer i Suer La Uni Democrtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1976;
 Biografies de Parlamentaris Catalans;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336705" title="Avalites" nonfiltered="1304" processed="1299" dbindex="131308">
Avalites (Avalitae) fou un poble de la costa de la mar Roja, que tenia una ciutat (ciutat dels avalites) esmentada per Claudi Ptolemeu a la seva Geographica, vers l'any 150. Ptolemeu diu que els nubes (nubae) vivien a l'oest dels avalitae. Molts autors situen aquestos avalitae a la costa del golf d'Aden, potser a la moderna Zeila. Entre els nubes i el Nil, Ptolemeu esmenta diverses tribus.

Ptolemeu esmenta el golf Aduliticus (on situa una pennsula muntanyosa, la ciutat d' Adulis poblada pels adulitae, el cap de Sarturni, el port Antiphili, la vila de Mandaith i la ciutat d' Arsinoe) i desprs diu que segueix l'estret de la mar Roja (amb una ciutat de nom Dire a un promontori), i desprs la badia dels avalites, amb el mercat, un mercat de nom Malao, un mercat de nom Mondu, un mercat i promontori de nom Mosylum, un mercat de nom Cobe, les muntanyes Elephas, el mercat d' Acanna, i el mercat i promontori d' Aromata. Desprs d'aix ja ve la badia de Barbria (amb la vila de Pano, el mercat de Opone, el promontori Zingis, les muntanyes Phalangis, la vila Apocopa, el promontori Austri Cornu, una costa curta, una costa llarga, la vila dEssina, l'empori de Sarapionis, el mercat de Tonice, la desembocadura del riu Rhaptus, la ciutat de Rhapta que era la principal de Barbria i estava propera a la mar, i el promontori de Rhaptum).

Les identificacions bbliques son: els obal, abil o ebal, esmentats a la Bblia com a descendents de Joctn (Gnesi 10:28), que eren una tribu d'Arbia (un districte del Iemen port aquest nom) foren identificats pert Bochart com els avalitae, que s'haurien traslladat a la costa africana. I descendents d'Havilah (hebreu:      , Ch v  ylh) fill de Cush esmentat al Gnesi 10:7, el suposat ancestre dels pobles negres orientals i australians, que pel seu germ Seba, que hauria emigrat a Etipia, hauria originat als avalites.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336717" title="Escola de Msica i Danses de Mallorca" nonfiltered="1305" processed="1300" dbindex="131311">

L'Escola de Msica i Danses de Mallorca s una associaci sense nim de lucre denominada oficialment "ESCOLA DE MSICA I DANSES DE MALLORCA BARTOMEU ENSEAT I ESTRANY" que es es constitueix a Palma (IllesBalears)a l empara de la Llei Orgnica 1/2002 i t per finalitats l estudi, documentaci, ensenyament, difusi i foment dels elements de la cultura popular i tradicional de Mallorca, especialment el ball, la msica, els instruments i la indumentria.

 Un poc d'histria.
L Escola de Msica i Danses de Mallorca neix a Palma el febrer del 1975 de mans del folklorista i arqueleg Bartomeu Enseat i Estrany, que havia comenat la seva tasca d investigaci etnolgica de la nostra cultura tradicional i popular anys enrere, a Sller, on resid molts anys. Recolzada la idea des del principi per l Ajuntament de Palma, l Escola va comenar a funcionar al carrer de la Costa de Can Santaclia, lloc on des d en hi t el portal obert.

L Escola neixia amb el ferm propsit de revifar i donar a conixer els nostres balls, canons i msiques que, en aquells temps encara en dictadura, es trobaven en estat de degradaci dins un context de devaluaci de la nostra cultura popular, en totes les seves formes i manifestacions. Sols la voluntat i l esfor del poble mallorqu havia aconseguit servar i mantenir-ne els trets ms importants, originals i caracterstics.

El gener del 1976 feu la seva primera ballada popular. Era el comenament del ball a les places, participatiu i obert. Vells balladors, antics xeremiers i un estol de cantadors, glossadors i msics d arreu de Mallorca foren els ms valuosos informadors a l hora de comenar la tasca de recuperaci. Aix, en poc temps, passaren per ella tot un llarg seguit de persones que, amb el temps, han arribat a representar l essncia del nostre vertader tresor popular. I aix ens omple d orgull.

L Escola fa trenta anys que s un vertader referent de la cultura del nostre pas.

 Activitats .
L Escola centra en dues rees la seva tasca d ensenyament: la de dansa, com s ara
l aprenentatge de bolero, jota, mateixa o fandango; i la de msica: xeremies, flabiol i tamborino, instruments de corda o castanyetes. Alhora hi ha la formaci de cant i el coneixement de les nostres canons, romanos o tonades. 

Per l Escola hi han passat una mitjana de quatre-centes persones l any. Es divideixen en aprenentatge per a infants i per a adults. Els cursos sn de durada escolar i contemplen un temps d iniciaci i un altre de prctica continuada i avanada. 

D aqu en surt el grup d actuaci, que el solen formar ms de quaranta persones. Els msics que de manera estable formen part de l Escola, arriba aix mateix a la dotzena. 

L Escola de Msica i Danses de Mallorca tamb ensenya les danses dels Cossiers i els Cavallets, que surten a les festes anyals i tradicionals de Ciutat. 

A ms, s organitzen peridicament cicles de conferncies i seminaris monogrfics sobre cultura popular i tradicional, en els que hi participen les persones ms destacades dins l mbit de referncia de les jornades.

Per altra banda, des de l'any 2006, tamb participa en la programaci de la Diada de les Illes Balears, amb l'organitzaci i muntatge d'un espectacle de ms de dotze hores en el que hi participen diversos grups de msica i ball de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, aix com glossadors i castellers.

 Viatges, premis i actuacions destacades.
Durant tots aquests anys l'Escola de Msica i Danses de Mallorca ha participat a nombrosos actes culturals a l illa de Mallorca i ha collaborat sempre amb l Ajuntament de Palma en els diversos programes d actuacions folklriques que aquest ha duit a terme. Cal destacar des de l any 2003 el muntatge mensual d actuacions didctiques -dins del programa cultural de l Ajuntament  Un Hivern a Mallorca - , que mostren no sols els balls i canons, sino que alhora s acompanyen de comentaris terics explicant la seva histria, procedncia, evoluci, etc. De la mateixa forma ho ha fet, i ho fa, per diverses associacions de carcter cultural o social de la nostra illa.

Des del 1987 l Escola de Msica i Danses de Mallorca s collaboradora de l organitzaci del FESTIVAL MUNDIAL DE DANSES FOLKLRIQUES, que t lloc de forma bianual a Palma, i del qual l actual director de l Escola, Gabriel Frontera i Mestre n s membre del Comit Local, i des de l  edici de 2005 membre del jurat.

En el curs acadmic 2004/2005 el Conservatori Superior de Msica i Dansa de les Illes Balears cre l assignatura de Msica i Dansa Tradicional de les Illes Balears; de llavors en diversos membres de l Escola en sn professors. L any 2006 tres membres de l Escola han estat anomenats membres del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional del Consell de Mallorca; i un d ells, a ms, forma part del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears.

 1975 Fundaci de l Escola per Bartomeu Ensenyat i Estrany.
 1976 Primera ballada popular a la Plaa Major, Palma.
 1977 Es crea a Palma la Revetlla de Sant Sebasti, l Escola fou el primer grup a ballar-hi. Viatge a la Repblica de Tunssia, actuacions a Tunis, Sousse, Sfax i Bizerte.
 1978 Viatge a Puerto Rico.
 1980, 1984, 1989, 1995, 2000, 2005 Viatges a Agrigento, Siclia. Festival Internazionale del Folklore di Agrigento . Sagra dil Mandorlo in Fiore. Premis: Gran Premi  Tempio di Oro  i Premi al millor vestuari tradicional (1984); Premi de Premis  Ugo Re Capriata , d entre els grups que han guanyat el  Tempio di Oro  en alguna edici anterior (1989); Convidats d honor (1995); Premi al millor grup de Msica Folklrica i Tradicional (2000); Premi al millor grup per votaci popular (2005).
 1980 Viatge a Blgica.
 1985 Munich. Gran Premi de les Nacions del I World Folk Dance Festival. Viatge a Berlin.
 1986 Viatge a Paris. Convidats a la seu de la UNESCO.
 1988 Viatge a Grcia. Festival Internacional de Npflio.
 1989 Acte d agermanament entre Palma i la ciutat de l Alguer, Sardenya.
 80 s Nombroses actuacions a les illes germanes de Menorca, Eivissa i Formentera. Actuacions a diferents ciutats espanyoles dintre del programa  Mallorca se presenta . Participaci en espectacles televisius on es feia referncia a Mallorca.
 1990 Viatge a Hong Kong.
 1990 Taiwan. Festival Int. De Folklore de Taipei.
 1992 Expo 92 de Sevilla en representaci de Mallorca.
 1993 Galcia. Actuacions al  Xacobeo 93 .
 1997 Bartomeu Enseat Estrany rep el Premi  Ramon Llull  del Govern Balear per la seva tasca de recuperaci i dignificaci del Folklore de Mallorca. Enseat mor el 1998.
 1999 Al VIII World Folk Dance, Palma, l  Escola rep el Premi  Bartomeu Enseat  a l autenticitat folklrica. L Escola coordina la manifestaci folklrica en la cerimnia inaugural de l  Universada de Palma.
 2001 Eivissa. Declaraci de la zona histrica de la Vila d Eivissa com a Patrimoni de la Humanitat UNESCO.
 2001 Hongria,  Duna Festival  de Budapest.Kolobrzeg. Premi a la millor parella de ball. La  Mostra Folklrica de Sller  crea el premi d estudis folklrics i etnolgics  Bartomeu Ensenyat Estrany  i s atorga a un membre de l Escola.
 2003 Turquia, Festivals de Istanbul i Buyckceme. Premi a la millor balladora.
 2004 Xipre. Festival Internacional de Iskele. Premi especial de l ajuntament de la ciutat.
 2005 Festival Folklric de Santarem a Portugal. Aquest mateix any l Escola celebra amb actes diversos el 30 aniversari.
 2006 Festivals de Bursa(Turquia) i de Sofia (Bulgria).
 2007 Festivals de Cortona (Itlia) i Zwiec (Polnia);
 2008 Filipines. Participaci a l'espectacle "Mestizaje. Cross Cultural Expressions of Sounds, Colors & Movement" de la Bayanihan "Philipine National Folk Dance Company";

 Organitzaci .
L'associaci es dirigeix a travs d'una Junta Directiva que, d'acord amb els Estatuts, s'elegeix per i d'entre els seus socis. El mandat s de tres anys.
Actualment la componen els segents socis:

 President: Gabriel Frontera i Mestre;
 Vice-president: Toms Salom i Rossinyol;
 Secretari: Bartomeu Munar i Pascual;
 Tresorer: Rafel Nadal i Gelabert;
 Vocals: Maria Antua i Pastor, Joan Calafell i Lpez, Llus Caldas i Prats, Gabriel Hernndez i Rossell, Francesc Vallcaneras i Jaume;

 Discografia  .

Al llarg dels anys 2006 i 2007 es va enregistrar i editar el primer treball discogrfic de l'Escola que, a ms, incloa un DVD didctic sobre el sistema d'ensenyament, entre d'altres.

El projecte reb el nom de "AIX fent escola", en una doble allusi al seu contingut, especialment el visual: per una part significant l'esperit didctic no sols del producte sin de la prpia Escola; i per altra, volent ressenyar la validesa del sistema d'ensenyament basat en punts i mudances que la dona balladora tria lliurement i que l'home pretn seguir amb la major destresa que li sigui possible

"AIXI, Fent Escola" s ha enregistrat al llarg del curs 2006-2007 als estudis d'Ona Digital i exteriors, i hi han participat tots els membres de l agrupaci de l Escola de Msica i Danses de Mallorca, aix com altres amics i collaboradors.

CONTINGUT DEL CD:

Jota aragonesa 1:35 Popular ;
Bolero de sa molinera 1:44 Popular. Arranjaments Manel Martorell ;
Fandango des ginjoler 2:08 Popular ;
Jota den fideu 1:30 Popular ;
Boleros sevillanos 2:08 Popular ;
Jota de s oliva 1:40 Popular ;
Bolero de l amor 2:02 Popular. Arranjaments Llus Montes ;
Fandango de sa somereta 2:15 Popular. Arranjaments Manel Martorell ;
Bolero de s escandalari 1:06 Popular ;
Jota maleita 1:20 Popular ;
Bolero de na Catin 2:02 Msica Joan Frontera ;
Una altra jota dels llargos 1:47 Popular ;
Sant Antoni 1:48 Popular ;
Jota den Moreiet 1:39 Popular ;
Bolero de Palma 2:00 Popular ;
Fandango des Jai Taco 1:55 Popular ;
Bolero dels punts 3:01 Popular. ;
Jota Mallorquina 1:30 Popular ;
Bolero del Sen Pere 1:34 Popular ;
Jota sollerica 2:07 Popular ;
Bolero den s hort den Boira 0:43 Popular ;
Jota calistrona 1:42 Popular ;
Contradansa tres quartans 3:37 Tres quartans ;

CONTINGUT DEL DVD:

Introducci 1:43 ;
Ball de Boleros 31:43. Punt Llis, Voltes, Envant i enrera, Obrir i tancar, Dreta i esquerra, Bot, Punt creuat, Bes no bes,Peu rossec,Un Ball ;
Ball de Jotes 24:57. Primer, Segon, Bot, Obrir i tancar, Envant i enrera, Peu rossec, Punt seguit, Acabatall, Un ball ;
Actuaci del grup de ball 17:55. Boleros sevillanos, Bolero de Palma, Jota aragonesa, Jota calistrona, Jota den fideu, Jota de s oliva, Bolero de Selva, Jotes robades ;
Un dia d Escola 7:58. Classes infantils, Classes adults, Cavallets, Cossiers, Assaig de cant, Assaig de msica i de ball ;

CRDITS:

Fotografia: Joan Calafell, Rafel Nadal, Toni Carles Costa, Slvia Vallcaneras ;
Producci CD: Escola de Msica i Danses de Mallorca i Miquel Brunet ;
Locucions i veus en off: Francesc Vallcaneras, Rosa Campomar ;
Gui: Bartomeu Munar, Francesc Vallcaneras, Gabriel Frontera, Rosa Campomar ;
Direcci DVD: Bartomeu Munar ;
Direcci musical: Toms Salom ;
Direcci vocal: Joan Lainez ;
Tcnics de so: Miquel Brunet, Toni Fernndez i Miquel Llins ;
Mescles: Miquel Brunet i Escola de Msica i Danses de Mallorca ;
Producci i post-producci DVD: Ona Digital S.L. ;
Cmeres: Miquel Llins, Miquel Brunet i Toni Muntaner ;
Muntatge vdeo i autoria DVD: Toni Muntaner ;
Disseny grfic: Bartomeu Munar, Pep Llus Garca ;

Msics

Tomeu Camps Llat ;
Antoni Costa Mandolines, percussions ;
Gabriel Espinosa Viol, Viola ;
Joan Frontera Guitarrons ;
Manel Martorell Guitarra, arxillat, percussions ;
Pau Mas Flauta travessera, percussions ;
Llus Montes Contrabaix ;
Toms Salom Flabiols, flauta dola, percussions ;
Miquel Tugores Xeremies, percussions, corn ;

Collaboracions

Maria Adrover Violoncel (Bol. de l Amor i Bolero de na Catn) ;
Catalina Obrador Tarota (Contradansa Tres Quarterans) ;

Veus

Escola de Msica i Danses de Mallorca;

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'Escola de Msica i Danses de Mallorca;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336722" title="Aleko" nonfiltered="1306" processed="1301" dbindex="131312">
	
Aleko s una pera en un acte de Serguei Rakhmninov, amb llibret de Vladimir Nemirovich-Danchenko, basat en Els gitanos d'Aleksandr Puixkin. S'estren al Teatre Bolxoi de Moscou el . No s'ha estrenat a Catalunya.	

Va ser composta per un Rakhmninov de dinou anys, l'any 1892, com a treball final de graduaci al Conservatori de Moscou, i hi va guanyar el primer premi d'aquell any.

Histria de les representacions.
L'estrena moscovita va tenir lloc el  al Teatre Bolxoi. Posteriorment es va representar a Kev el 18 d'octubre de 1893, sota la direcci del compositor. L'estrena a Sant Petersburg, el 27 de maig de 1899, va tenir lloc al Palau Tauride, amb el cor i el ballet del Teatre Mariinski

Repartiment.


Sinopsi.

Lloc: Rssia;
Temps: segle XIX;

Avorrit de la seua vida burgesa i sedentria, Aleko se n'ha anat a viure amb un grup de gitanos. Comparteix la seua vida amb la jove Zemfira, amb la qual ha tingut un fill. El vell pare de Zemfira adverteix a Aleko que malgrat la convivncia amb la seua filla no t cap dret de possessi sobre ella. Malgrat aix, Aleko assassina un jove gitano de qui sospita que poguera ser amant de Zemfira. Els gitanos, com a cstig, decideixen expulsar-lo del seu grup.


ries i nmeros musicals principals.
Dansa dels homes;
Romana del jove gitano;
Cavatina d'Aleko;

Reacci de la crtica.
Com en el cas de les altres dues peres de Rakhmninov, Aleko palesa la recerca d'un estil individual, allunyat tant de les peres tradicionals amb nombres tancats com dels drames musicals de Wagner. Mikhal Bukinik, un company de Rakhmninov al conservatori, va declarar:

Jo era un estudiant de la classe d'orquestra, i durant els assajos, no noms vam admirar, sin que ens vam sentir felios i orgullosos amb aquelles encisadores harmonies, de manera que vam veure en ell un innovador.

Geoffrey Norris ha assenyalat que el llibret manca d'un vertader impuls dramtic i que ms aviat sembla una precipitada i maldestra barrejadissa. Un crtic contemporani del Moskovskiie vedomosti va dir arran de l'estrena de l'pera:

Per descomptat que hi ha defectes, per moltssims menys que mrits, i aix indica que cal esperar molt d'aquest jove compositor en el futur.

Enregistraments selectes.
 Melodiya: I. Petrov, N. Pokrovskaya, A. Orfenov, A. Ognivtzev, V. Zlatogorova; Orquestra i Cor del Teatre Bolxoi; Nikolai Golovanov, director;
 Saison Russe: Vladimir Matorine, Natalia Erassova, Viatchslav Potchapski, Vitaly Tarastchenko, Galina Borissova; Cor Estatal Rus; Orquestra del Teatre Bolxoi; Andrei Chistiakov, director;

Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336727" title="Talp marsupial septentrional" nonfiltered="1307" processed="1302" dbindex="131313">

El talp marsupial septentrional (Notoryctes caurinus) s una espcie de talp marsupial endmica d'Austrlia. El seu hbitat natural sn els deserts. Es tracta d'una espcie amenaada, amb un pelatge groc. La seva dieta es compon de pupes i larves d'insecte. Manca d'ulls i a penes t orelles.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336731" title="Talp marsupial meridional" nonfiltered="1308" processed="1303" dbindex="131314">

El talp marsupial meridional (Notoryctes typhlops) s un marsupial similar a un talp que viu al desert del sud-oest d'Austrlia. Est extremament adaptat a un mode de vida subterrani. T unes potes davanteres grans similars a pales, manca d'ulls, i t un pelatge seds que l'ajuda a moure's fcilment. S'alimenta de cucs de terra i larves.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336733" title="Pepita Jimnez" nonfiltered="1309" processed="1304" dbindex="131315">
	
Pepita Jimnez s una pera en dos actes d'Isaac Albniz, amb llibret de Francis B. Money-Coutts, basat en l'obra homnima de Juan Valera. S'estren al Liceu de Barcelona el 5 de gener de 1896. Poc desprs va fer-se a Praga i Brusselles.
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336734" title="Elephantulus" nonfiltered="1310" processed="1305" dbindex="131316">

Elephantulus s un gnere de musaranya elefant. Cont les espcies segents:
 Musaranya elefant de musell curt (Elephantulus brachyrhynchus);
 Musaranya elefant d'Edward (Elephantulus edwardii);
 Musaranya elefant de peus foscos (Elephantulus fuscipes);
 Musaranya elefant del Zambesi (Elephantulus fuscus);
 Musaranya elefant pllida (Elephantulus intufi);
 Musaranya elefant del Transvaal (Elephantulus myurus);
 Musaranya elefant de Somlia (Elephantulus revoili);
 Musaranya elefant nord-africana (Elephantulus rozeti);
 Musaranya elefant rossa (Elephantulus rufescens);
 Musaranya elefant roquera (Elephantulus rupestris);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336737" title="Musaranya elefant de Somlia" nonfiltered="1311" processed="1306" dbindex="131317">

La musaranya elefant de Somlia (Elephantulus revoili) s una espcie de musaranya elefant del gnere Elephantulus. s endmica de Somlia. Els seus hbitats naturals sn les zones arbustoses seques tropicals o subtropicals i els deserts calorosos.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336740" title="Musaranya elefant nord-africana" nonfiltered="1312" processed="1307" dbindex="131318">

La musaranya elefant nord-africana (Elephantulus rozeti) s una espcie de musaranya elefant del gnere Elephantulus. Viu a Algria, Lbia, el Marroc i Tunsia. Els seus hbitats naturals sn la vegetaci arbustosa de tipus mediterrani i els deserts calorosos.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336745" title="Musaranya elefant rossa" nonfiltered="1313" processed="1308" dbindex="131319">

La musaranya elefant rossa (Elephantulus rufescens) s una espcie de musaranya elefant del gnere Elephantulus. Viu a Etipia, Kenya, Somlia, Sudan, Tanznia i Uganda. Els seus hbitats naturals sn les sabanes seques i les zones arbustoses seques tropicals o subtropicals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336747" title="Musaranya elefant roquera" nonfiltered="1314" processed="1309" dbindex="131320">

La musaranya elefant roquera (Elephantulus rupestris) s una espcie de musaranya elefant del gnere Elephantulus. Viu a Nambia, Sud-frica, i possiblement a Angola i Botswana. Els seus hbitats naturals sn les zones arbustoses tropicals o subtropicals i les zones rocoses.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336754" title="La bohme (Leoncavallo)" nonfiltered="1315" processed="1310" dbindex="131321">
	
La bohme s una pera en quatre actes de Ruggero Leoncavallo, amb llibret del mateix autor basat en la novella d'Henri de Murger. S'estren al Teatro la Fenice de Vencia el 5 de maig de 1897. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona l'1 de desembre de 1966.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336757" title="Golf als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1316" processed="1311" dbindex="131322">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disputaren dues proves de golf, una masculina i una femenina.



Resum de medalles.


Nacions participants.
Un total de 17 golfistes de 4 nacionalitats van prendre part als Jocs Olmpics de Pars.
  Estats Units. 3;
 . 9;
  Grcia. 1;
 . 4;

Medaller.


Frana i Grcia enviaren golfistes per no guanyaren cap medalla.

Resultats.
Prova masculina.
La prova masculina es disput en dues passades (36 forats), sumant resultats. La prova es disput el 2 d'octubre.



Prova femenina.
La prova femenina es disput en una ronda de 9 forats el dia 3 d'octubre.



Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Golf 1900".  Accessed 27 de gener 2006. Available electronically at .
 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336765" title="Aptychotrema" nonfiltered="1317" processed="1312" dbindex="131323">

Aptychotrema s un gnere de peixos de la famlia dels rinobtids.

Espcies.

 Aptychotrema rostrata  (Shaw, 1794) ;
 Aptychotrema bougainvillii (Mller & Henle, 1841);
 Aptychotrema timorensis (Last, 2004);
 Aptychotrema vincentiana (Haacke, 1885);

Referncies.



Bibliografia.

 McEachran, J.D.: "Rhinobatidae. Peces guitarra", a W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.).  Guia FAO para Identification de Especies para los Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental, planes 778-781. Any 1995.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ZipCodeZoo.com ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336767" title="Provncies martimes del Canad" nonfiltered="1318" processed="1313" dbindex="131324">
 
Les Provncies Martimes del Canad, anomenades pels seus habitants en angls com the Maritimes o b the Canadian Maritimes pels no canadencs, s la regi que agrupa tres provncies del Canad:

  Nova Brunsvic;
  Nova Esccia;
  Illa del Prncep Eduard;


Situades a la costa de l'oce Atlntic, sn el territori histric dels pobles Mi'kmaq i Maliseet, alhora que esdevingueren les primeres colnies franceses i angleses al Canad. La regi limita al sud-est amb Nova Anglaterra, al nord-oest amb la Pennsula de Gasp (Quebec) i al nord-est amb l'illa de Terranova (Terranova i Labrador). Les seves costes estan banyades per les aiges del golf de Maine, el golf de Sant Lloren i el propi oce Atlntic.

Les Provncies Martimes s'interpreten en ocasions com un subgrup de les Provncies Atlntiques, que tamb inclouen a Terranova i Labrador. Fins i tot, no s estrany que ambds termes s'utilitzin indistintament. No obstant aix, la separaci existent, tant fsica (el golf de Sant Lloren) com histrica (Terranova i Labrador s'incorporaren 80 anys ms tard al Canad) s evident.

La relaci entre les Provncies Martimes es va fer evident ja al segle XIX, quan encara eren colnies britniques. L'any 1864, representants dels tres territoris es van reunir a Charlottetown per discutir la possibilitat d'unir les tres colnies en una de sola (l'anomenada llavors Uni Martima) i tenir aix ms fora davant la metrpoli. No obstant aix, aquesta idea es va desestimar poc desprs, quan totes tres s'uniren a Ontario i Quebec per formar el Domini de Canad, precursor de l'Estat actual.



Fitxer:Fredericton City Hall.jpg|Ajuntament de Fredericton.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336772" title="L'arlesiana" nonfiltered="1319" processed="1314" dbindex="131325">
	
L'arlesiana s una pera en tres actes de Francesco Cilea, amb llibret de Leopoldo Marenco, basat en L'Arlsienne d'Alphonse Daudet. S'estren al Teatro Lirico de Mil el 27 de novembre de 1897. No s'ha estrenat a Catalunya.
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336773" title="Rhinobatos" nonfiltered="1320" processed="1315" dbindex="131326">


Rhinobatos   s un gnere de peixos de la famlia dels rinobtids.

Espcies.

 Rhinobatos annulatus;
 Rhinobatos blochii;
 Rhinobatos cemiculus;
 Rhinobatos formosensis;
 Rhinobatos granulatus;
 Rhinobatos horkelii;
 Rhinobatos hynnicephalus;
 Rhinobatos nudidorsalis;
 Rhinobatos obtusus;
 Rhinobatos planiceps;
 Rhinobatos sainsburyi;
 Rhinobatos salalah;
 Rhinobatos thouin;
 Rhinobatos typus;
 Rhinobatos zanzibarensis;
 Rhinobatos productus;
 Rhinobatos albomaculatus;

Referncies.



Bibliografia.

 McEachran, J.D.: "Rhinobatidae. Peces guitarra", a W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.).  Guia FAO para Identification de Especies para los Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental, planes 778-781. Any 1995.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ZipCodeZoo.com ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336776" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Persecuci per equips masculina" nonfiltered="1321" processed="1316" dbindex="131327">


La persecuci per equips masculina dels Jocs Olmpics de Pequn 2008 es va disputar al veldrom de Laoshan els dies 17 i 18 d'agost de 2008. 

Aquesta prova de ciclisme en pista consta d'un seguit de rondes que els ciclistes han d'anar superant. Els ciclistes corren en equips formats per quatre membres. En la primera ronda, cada equip realitza 4 km i se li computa el temps, sempre sobre el tercer dels ciclistes en arribar. Els vuit millors classificats passen ronda. En aquesta nova ronda els equips s'enfronten en grups de dos segons l'ordre segent: 1r contra 8, 2n contra 7, 3r contra 6 i 4t contra 5. Els vencedors de les 4 sries passen a la ronda final, tenint en compte el temps realitzat. Aix, els dos millors temps lluiten per la medalla d'or, i el 3r i 4t ho fan per la medalla de bronze .

Medallistes.


 Classificaci .
El Regne Unit estava classificada per a aquesta prova automticament per haver guanyat el Campionat Mundial de Ciclisme en Pista 2008. En guanyar tamb la darrera prova de la Copa del Mn 2007, a Sydney, deixen una plaa lliure que s'atorga segons les puntuacions UCI. Aquesta plaa s per a Colmbia. En aquesta prova cap equip del Campionat Mundial B aconsegueix plaa.

Equips participants.



Ronda preliminar.
Els 10 equips participants han de recrrer 4.000 metres en el menor temps possible. Els 8 primers passen a la segent ronda.



Ronda final.
A la primera ronda de competici els equips que han passat ronda s'enfronten entre ells segons els temps obtinguts a la ronda preliminar. L'equip ms rpid s'enfronta amb el vuit, el segon contra el set, i aix successivament. Els guanyadors passen a les finals.

OVL=Superats en volta, DSQ=Desqualificat, WR=Rcord del Mn
Semifinals.
.



Final.
Els quatre millors equips lluitaven per les medalles. El tercer i quart millors ho faran per la medalla de bronze i els dos millors temps per la d'or.
.



Notes. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336777" title="Rhynchobatus" nonfiltered="1322" processed="1317" dbindex="131328">

 Rhynchobatus  s un gnere de peixos de la famlia dels rinobtids. 

Espcies.

 Rhynchobatus australiae;
 Rhynchobatus djiddensis;
 Rhynchobatus laevis;
 Rhynchobatus luebberti;
 Rhynchobatus sp. nov. A;
 Rhynchobatus sp. nov. B;

Referncies.



Bibliografia.

 McEachran, J.D.: "Rhinobatidae. Peces guitarra", a W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.).  Guia FAO para Identification de Especies para los Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental, planes 778-781. Any 1995.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ZipCodeZoo.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336778" title="Rasa de la Pres (Odn)" nonfiltered="1323" processed="1318" dbindex="131329">


La rasa de la Pres s un afluent de la rasa de les Olles la qual, a l'ensems, ho s del riu Fred.

Neix a 1.176 m d'altitud a 25 m. (vo) a l'est de la carretera de Montpol a Cambrils d'Odn, 400 m. (vo) al SW del cim de Serra-seca, a 390 m. (vo) al NW del Coll Pregon i a 660 m. (vo) del Tur de les Olles. 

Desguassa per la dreta a la rasa de les Olles a 913 m. d'altitud.

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336781" title="Rasa de Coll Pregn (Odn)" nonfiltered="1324" processed="1319" dbindex="131330">


La rasa de Coll Pregon s un afluent de la rasa de les Olles la qual, a l'ensems, ho s del riu Fred.

De direcci predominant cap al NE, neix a 1.154 m d'altitud a 80 m. (vo) a l'est de Coll Pregon i desguassa a la rasa de les Olles a 894 m. d'altitud.

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336782" title="El conte del tsar Saltan" nonfiltered="1325" processed="1320" dbindex="131331">
	
El conte del tsar Saltan s una pera en un prleg i quatre actes de Nikolai Rimski-Krsakov, amb llibret de Vladimir Belsky, basat en un drama de Lev Alexandrovich Mey. S'estren al Teatre Solodovnikov de Moscou el 3 de novembre de 1899.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336784" title="Cant de Vzins-de-Lvzou" nonfiltered="1326" processed="1321" dbindex="131332">
El Cant de Vzins-de-Lvzou s un cant del departament francs de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Millau, compta amb 4 municipis i el cap cantonal s Vzins-de-Lvzou.

 Municipis .
 Saint-Laurent-de-Lvzou;
 Saint-Lons;
 Sgur;
 Vzins-de-Lvzou;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336785" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1327" processed="1322" dbindex="131333">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es disput una prova de gimnstica.

Resum de medalles.


Medaller.

Blgica, Bohmia, Alemanya, Gran Bretanya, Hongria, Itlia i Sussa tamb tingueren gimnastes competint, per no guanyaren cap medalla.

Resultats.
La prova de gimnstica consist en 16 exercicis, alguns dels quals foren dues competicions de la mateixa disciplina. El nombre mxim de punts per disciplina era de 20, per tant, la puntuaci total possible era de 320 punts. Les disciplines, que van incloure algunes de disciplines atltiques, foren:
 1 i 2 - Barra horitzontal;
 3 i 4 - Barres paralleles;
 5 i 6 - Anelles;
 7 i 8 - Cavall amb arcs;
 9 i 10 - Exercici de terra;
 11 - Salt de cavall;
 12 - Salt d'alada combinat;
 13 - Salt de longitud;
 14 - Salt de perxa;
 15 - Escalada de corda;
 16 - Aixecament de pes;



DNF: No acaba
Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Gymnastics 1900".  Accessed 25 de febrer 2006. Available electronically at .
 ;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1900;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336787" title="Cantons de l'Arieja" nonfiltered="1328" processed="1323" dbindex="131334">
Els cantons de l'Arieja sn 22 i s'agrupen en tres disctrictes: 

 Districte de Foix (9 cantons - prefectura: Foix) :cant d'Ax-les-Thermes - cant de la Bastide-de-Srou - cant de Les Cabannes - cant de Foix-Rural (cap a Montgaillard)  - cant de Foix-Ville - cant de Lavelanet - cant de Qurigut - cant de Tarascon-sur-Arige - cant de Vicdessos;

 Districte de Pamiers (7 cantons - sotsprefectura: Pamiers) :cant de Le Fossat - cant de Le Mas-d'Azil - cant de Mirepoix - cant de Pamiers-Est - cant de Pamiers-Ouest - cant de Saverdun - cant de Varilhes;

 Districte de Saint-Girons (6 cantons - sotsprefectura: Saint-Girons) :cant de Castillon-en-Couserans - cant de Massat - cant d'Oust - cant de Sainte-Croix-Volvestre - cant de Saint-Girons - cant de Saint-Lizier;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336789" title="Districte de Foix" nonfiltered="1329" processed="1324" dbindex="131335">
El districte de Foix s un dels tres districtes del departament francs de l'Arija, a la regi de Migdia-Pirineus. Compta amb 9 cantons i 135 municipis. El cap del districte s la prefectura de Foix.

Cantons.
Cant d'Ax-les-Thermes ;
Cant de Foix-Rural ;
Cant de Foix-Ville ;
Cant de la Bastide-de-Srou ;
Cant de Lavelanet ;
Cant de Les Cabannes ;
Cant de Qurigut ;
Cant de Tarascon-sur-Arige ;
Cant de Vicdessos;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Arija;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336793" title="Estaci de Garraf" nonfiltered="1330" processed="1325" dbindex="131336">

 





Garraf s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona ubicada a la urbanitzaci de Garraf al terme municipal de Sitges al Masss del Garraf entre els nuclis urbans de Sitges i Castelldefels. L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.



Vegeu tamb.
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336795" title="Districte de Pmies" nonfiltered="1331" processed="1326" dbindex="131337">
El districte de Pamiers s un dels tres districtes del departament francs de l'Arija, a la regi de Migdia-Pirineus. Compta amb 7 cantons i 115 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Pamiers.

Cantons.
Cant de Le Fossat ;
Cant de Le Mas-d'Azil ;
Cant de Mirepoix ;
Cant de Pamiers-Est ;
Cant de Pamiers-Ouest ;
Cant de Saverdun ;
Cant de Varilhes;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Arija;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336796" title="Districte de Saint-Girons" nonfiltered="1332" processed="1327" dbindex="131338">
El districte de Saint-Girons s un dels tres districtes del departament francs de l'Arija, a la regi de Migdia-Pirineus. Compta amb 6 cantons i 82 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Saint-Girons.

Cantons.
Cant de Castillon-en-Couserans ;
Cant de Massat ;
Cant d'Oust ;
Cant de Saint-Girons ;
Cant de Saint-Lizier ;
Cant de Sainte-Croix-Volvestre.

Vegeu tamb.
Cantons de l'Arija;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336798" title="Trogoniforme" nonfiltered="1333" processed="1328" dbindex="131339">





Els trogoniformes constitueixen un ordre d'ocells negnats que agrupa 35 espcies, repartides entre 8 gneres, dels quals cal destacar Pharomachrus, Priotelus i Trogon a Amrica, Apaloderma i Heterotrogon a frica i Harpactes, que s l'nic gnere asitic. El representant ms conegut n's el quetzal (Pharomachrus mocinno).

Morfologia.

 Fan de 25 a 35 cm de llargria total.
 Cos compacte.
 Tenen els peus heterodctils  s a dir, amb el primer dit i el segon girats enrere i el tercer i el quart endavant .
 El bec s fort, curt, ample i lleugerament corb.
 Cua llarga.
 Coll curt.
 Potes i peus febles i curts (gaireb sn incapaos de caminar sense l'ajut de les ales).
 Ales curtes i fortes.
 Tenen el plomatge llampant.

Reproducci.

Sn mongams, fan el niu en forats dins d'arbres o termiters i hi ponen entre 2 i 4 ous segons les espcies.

Alimentaci.

Sn insectvors i frugvors.

Costums.

Sn ocells arborcoles, territorials, mals voladors i sedentaris.

Distribuci geogrfica.

Habiten les selves i els boscs tropicals de l'Amrica Central i del Sud, l'frica, l'ndia, Malisia, Borneo i les Filipines.

Espcies.

 Ordre Trogoniformes;
 Famlia Trogonidae;
 Gnere Apaloderma;
 Apaloderma narina;
 Apaloderma aequatoriale;
 Apaloderma vittatum;
 Gnere Apalharpactes;
 Apalharpactes reinwardtii;
 Apalharpactes mackloti;
 Gnere Harpactes;
 Harpactes fasciatus;
 Harpactes kasumba;
 Harpactes diardii;
 Harpactes ardens;
 Harpactes whiteheadi;
 Harpactes orrhophaeus;
 Harpactes duvaucelii;
 Harpactes erythrocephalus;
 Harpactes oreskios;
 Harpactes wardi;
 Gnere Priotelus;
 Priotelus temnurus;
 Gnere Temnotrogon;
 Temnotrogon roseigaster;
 Gnere Trogon;
 Trogon melanocephalus;
 Trogon citreolus;
 Trogon viridis;
 Trogon viridis viridis;
 Trogon viridis chionurus;
 Trogon bairdii;
 Trogon violaceus;
 Trogon violaceus violaceus;
 Trogon violaceus caligatus;
 Trogon mexicanus;
 Trogon comptus;
 Trogon collaris;
 Trogon elegans;
 Trogon aurantiiventris;
 Trogon personatus;
 Trogon rufus;
 Trogon surrucura;
 Trogon surrucura aurantius;
 Trogon curucui;
 Trogon melanurus;
 Trogon melanurus mesurus;
 Trogon massena;
 Trogon clathratus;
 Gnere Euptilotis;
 Euptilotis neoxenus;
 Gnere Pharomachrus;
 Pharomachrus mocinno;
 Quetzal crestat (Pharomachrus antisianus);
 Quetzal fulgent (Pharomachrus fulgidus);
 Pharomachrus auriceps;
 Pharomachrus pavoninus;

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 The Taxonomicon ;
 Vdeos i fotografies ;
 African Bird Image Database ;
 BioLib ;
 uBio ;
 Vdeos ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336799" title="Rusalka" nonfiltered="1334" processed="1329" dbindex="131340">
	
Rusalka s una pera en tres actes d'Antonn Dvo k, amb llibret de Jaroslav Kvapil, basat de forma molt lliure en La sireneta de Hans Christian Andersen. S'estren al Teatre Nacional de l'pera de Praga el 31 de mar de 1901. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 21 de febrer de 1924.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	
	













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336802" title="Cant d'Acs" nonfiltered="1335" processed="1330" dbindex="131341">
El Cant d'Acs (nom occit, en francs Ax-les-Thermes) s un cant del departament francs de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Foix i compta amb 14 municipis. El cap cantonal s Acs.

Municipis.
Ascou;
Ax-les-Thermes;
L'Hospitalet-prs-l'Andorre;
Ignaux;
Mrens-les-Vals;
Montaillou;
Orgeix;
Orlu;
Perles-et-Castelet;
Prades;
Savignac-les-Ormeaux;
Sorgeat;
Tignac;
Vaychis;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336804" title="Hat trick" nonfiltered="1336" processed="1331" dbindex="131342">
En futbol Hat trick Passa quan un jugador marca tres gols en un partit, ja sigui en el temps reglamentari o en la prorroga. Els gols marcats de penalti no es consideren. 

En la majoria dels jocs professionals, el jugador que anota un hat trick est autoritzat a dur-se la pilota del partit de record. 

Alguns diuen que un hat trick s "veritable", o "perfecte" si els gols sn marcats amb ambds peus i el cap (o menys comunament pel cap, amb el peu i amb un tir lliure o penal), encara que aix s realment poc freqent. La definici de Hat trick "veritable" ms freqent s quan els tres gols sn marcats en la mateixa part del partit. Altra definici de hat trick s la "flawless" conegudes a Alemanya, Blgica i Escandinvia, on el golejador anota els tres gols en el mateix arc, sense que ning anoti entre el primer i el tercer gol. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336805" title="Cant de Tarascon-sur-Arige" nonfiltered="1337" processed="1332" dbindex="131343">
El Cant de Tarascon-sur-Arige s un cant del departament francs de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Foix i compta amb 20 municipis. El cap cantonal s Tarascon-sur-Arige.

 Municipis .
Alliat;
Arignac;
Arnave;
Bdeilhac-et-Aynat;
Bompas;
Capoulet-et-Junac;
Cazenave-Serres-et-Allens;
Gnat;
Gourbit;
Lapge;
Mercus-Garrabet;
Miglos;
Niaux;
Ornolac-Ussat-les-Bains;
Qui;
Rabat-les-Trois-Seigneurs;
Saurat;
Surba;
Tarascon-sur-Arige;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336806" title="Estaci de Sitges" nonfiltered="1338" processed="1333" dbindex="131344">

 





Sitges s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al nord del centre urb de Sitges a la comarca del Garraf. L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.

A curt/mitj termini es preveu soterrar l'estaci i la lnia al seu pas pel nucli urb de Sitges, ja que fa poc es va signar un acord amb el Ministeri per fer-ho.


Alguns rodalies no efectuen parada a Garraf, sent la segent o anterior Platja de Castelldefels.
Alguns rodalies no efectuen parada ni a Garraf ni a Platja de Castelldefels, sent la segent o anterior Castelldefels. ;
Tren semidirecte CIVIS que no efectua parades entre Sitges i Sants, que fa la ruta Sant Vicen de Calders > Sant Andreu Comtal una vegada al dia pel mat;

Vegeu tamb.
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336809" title="Cant de Mirepoix" nonfiltered="1339" processed="1334" dbindex="131345">
El Cant de Mirepoix s un cant del departament francs de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Pamiers i compta amb 35municipis. El cap cantonal s Mirepoix.

 Municipis .
Aigues-Vives;
La Bastide-de-Bousignac;
La Bastide-sur-l'Hers;
Belloc;
Besset;
Camon;
Cazals-des-Bayls;
Coutens;
Dun;
Esclagne;
Lagarde;
Lapenne;
Laroque-d'Olmes;
Lran;
Limbrassac;
Malegoude;
Manses;
Mirepoix;
Montbel;
Moulin-Neuf;
Le Peyrat;
Pradettes;
Rgat;
Rieucros;
Roumengoux;
Saint-Flix-de-Tournegat;
Sainte-Foi;
Saint-Julien-de-Gras-Capou;
Saint-Quentin-la-Tour;
Tabre;
Teilhet;
Tourtrol;
Troye-d'Arige;
Vals;
Vivis;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336811" title="La volta a la Gllia" nonfiltered="1340" processed="1335" dbindex="131346">
 La volta a la Gllia (francs:  Le Tour de Gaule d'Astrix) s el cinqu lbum de la srie Astrix el gal, amb gui de Ren Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo. Va ser publicat en francs al 1965. 

 Sinopsi .
Desprs de ser estomacat pels gals, el prefecte Luci Flordelotus decideix allar als gals tancant-los dins d'una estacada aixecada al voltant del poble. Davant del fet, Astrix el desafia a que, juntament amb Oblix, travessar l'estacada, donar una volta a tota la Gllia recollint una especialitat culinria d'all per on passi, com a prova del seu viatge, per oferir-li finalment un banquet al prefecte amb totes elles.

 Comentaris .
 Ja la idea de la volta a la Gllia s una referncia molt clara al Tour de Frana. A ms, dins de l'aventura hi ha diverses referncies ms a la volta ciclista: el sac groc s un clar referent al maillot groc, i els dos herois sn rebuts com a vencedors d'etapa a Agium (p. 37).
 El recorregut s:
  
Poble dels irreductibles;
Rotomagus (Rouen), tot i que no compren res.
Lutcia (Pars), per comprar pernil de Pars.
Camaracum (Cambrai), per comprar tonteries de Cambrai (uns caramels);
Durocortorum (Reims), per comprar xampany;
Divodurum (Metz), on no compren res.
Lugdunum (Li), per comprar salsitxes i Quenelles.
Nicae (Nia), per comprar amanida nicsia;
Massilia (Marsella), per comprar Bolhabaissa;
Tolosa (Tolosa), per comprar salsitxes.
Aginum (Agen), on no compren res.	;
Burdigala (Bordeus), per comprar ostres i vi de Bordeus;
Gsocribate (Le Conquet);
Fins a la versi final es van fer moltes modificacions. Als primers esbossos, l'itinerari era en sentit invers. Igualment, Astrix i Oblix havien de passar per moltes ms ciutats, per les etapes es van haver de limitar pel nombre de pgines. Aquestes eren  Caesarodunum (Tours), per comprar rillettes; Vesunna (Perigs), per comprar foie gras; Baeterrae (Besiers), per comprar vi; Arelate (Arle), per comprar salsitxes; Cabello (Cavalhon), per comprar melons; Cularo (Grenoble), per comprar nous; Genabum (Orleans), per comprar vinagre i Suindinum (Le Mans), per comprar pollastre). Si b ambds personatges visiten Gsocribate (Le Conquet), no compren crpes, com s'havia previst a la primera versi.
 Les especialitats culinries que recullen per tota la Gllia son aquelles tpiques d'avui, les quals no existien a l'poca.
 Astrix traa el seu itinerari sobre un mapa que representa les fronteres actuals de Frana (p. 9);
 El xampany s'inici cap al segle XV,  tot i que no va ser fins cap al 1670 quan el monjo dom Perignon hi introdu el tap de suro subjectat amb una grapa metllica. A ms ja apareixen les seves varietats (brut, sec, semi-sec, dol), i es menciona el seu s per batejar galeres (p.18).
 A Nicae, Astrix i Oblix passegen pel passeig dels bretons, una allusi al passeig dels anglesos.
 Les respostes vagues dels habitants de Rotomagus (Rouen) sn les anomenades "respostes de normand": pt't ben que oui, pt't ben que non (pot ser que s, pot ser que no);
 Els embussos de trnsit a Lutcia fan referncia als problemes de circulaci de Pars. Ja eren citats a La fal d'or.
 Quan Astrix i Oblix segresten un vehicle del correu oficial de Lugdunum, el legionari reflexiona mentre que est lligat: Se'n sentir a parlar molt de temps de l'afer del correu de Lugdunum!, en referncia a l'afer del correu de Li.
 L'ajut dels habitants de Lugdunum pels carrerons de la ciutat fa referncia a la Resistncia de Li durant la Segona Guerra Mundial.
 La partida de cartes que apareix a la taverna de s una caricatura de la partida de cartes que apareixia a la pellcula Marius de Marcel Pagnol. Els jugadors tenen les faccions de Raimu (Csar Labeldecadix),  Robert Vattier (el foraster de Ludgunum),  Fernand Charpin i Paul Dullac (els actors de la pellcula). De tots ells, Csar Labeldecadix visitar el poblat gal a Astrix a Crsega.
 El centuri del camp d'Homenetum Grachus Pambolius ja apareix a Astrix gladiador. Posteriorment, Oblix li diu al prefecte rom que quan arribi a Roma saludi a Caius Obts, el lanista d'Astrix gladiador.
 El pescador del Sena que es queixa dels vaixells fora-borda s el mateix que apareixia a La fal d'or. Hi ha una altra referncia a aquest lbum, quan Astrix remuga que Lutcia sempre est igual d'atapeda.
 Comena un dels tics de la srie: per primera vegada Oblix es molesta quan el tracten de gras (p.11) i per primera vegada es preocupa pel seu pes. A l'lbum anterior (Asterix gladidador) Asterix encara pot comentar a Obelix que est massa gros per disfressar-se de lle i entrar al circ, sense que aquesta objecci desencadeni cap reacci ms enll d'un "Si ho hagus sabut...".
 Idefix apareix per primera vegada de manera discreta. Astrix i Oblix entren a una carnisseria de Lutcia, a la porta de la qual hi ha un gosset que els comenar a seguir per tot l'lbum (p. 13). No s fins a la darrera pagina que Oblix se n'adona de la seva presncia. No rebr el seu nom fins a la propera aventura, Astrix i Cleopatra. Aquest va ser triat en un concurs entre els lectors de la revista Pilote. ;
 Esautomtix encara no ha adquirit la seva aparena definitiva (el disseny ms o menys definitiu no ser fins a Astrix i els normands. A ms, s un altre gal qui no deixa cantar al bard.
 Els Pirates fan la seva segona intervenci. Apareix Eric, fill del capit Barbarroja, en la seva nica aparici en tota la srie. Trespotes, el vell llatinista tamb es consolida. El vigia negre no apareix, si b hi ha un negre entre els nufrags. ;
 La via romana VII s la que condueix cap a Nicae... igual que avui en dia l'Autopista 7 s la que condueix cap a Nia. A l'igual que ara, ja anava sempre embussada. ;
 El bard Asseguranatrix seu lligat a la porta de la seva cabana de dalt de l'arbre al banquet final.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336812" title="Cant de Saint-Girons" nonfiltered="1341" processed="1336" dbindex="131347">
El Cant de Saint-Giron s un cant del departament francs de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Saint-Girons i compta amb 14 municipis. El cap cantonal s Saint-Giron.

 Municipis .
Alos;
Castelnau-Durban;
Clermont;
Encourtiech;
Erp;
Esplas-de-Srou;
Eycheil;
Lacourt;
Lescure;
Montgut-en-Couserans;
Moulis;
Rimont;
Rivrenert;
Saint-Girons;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336815" title="Cant de l'Avelanet" nonfiltered="1342" processed="1337" dbindex="131348">
El Cant de l'Avelanet s un cant del departament francs de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Foix i compta amb 21municipis. El cap cantonal s L'Avelanet.

 Municipis .
L'Aiguillon;
Blesta;
Bnaix;
Carla-de-Roquefort;
Dreuilhe;
Fougax-et-Barrineuf;
Ilhat;
Lavelanet;
Lesparrou;
Leychert;
Lieurac;
Montferrier;
Montsgur;
Nalzen;
Preille;
Raissac;
Roquefixade;
Roquefort-les-Cascades;
Saint-Jean-d'Aigues-Vives;
Sautel;
Villeneuve-d'Olmes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336816" title="Risurrezione" nonfiltered="1343" processed="1338" dbindex="131349">
	
Risurrezione s una pera en quatre actes de Franco Alfano, amb llibret de Cesare Hanau, basat en l'obra homnima de Lev Nikolievitx Tolstoi. S'estren al Teatro Vittorio Emanuele de Tor el 30 de novembre de 1904.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336819" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Velocitat per equips masculina" nonfiltered="1344" processed="1339" dbindex="131350">


La prova de velocitat per equips masculina dels Jocs Olmpics de Pequn 2008 es va disputar al veldrom de Laoshan el 15 d'agost de 2008. 

Aquesta prova de ciclisme en pista consta de diverses rondes a salvar. Cada equip est format per tres ciclistes, i cada cursa consta de tres voltes al veldrom, en qu cada ciclista ha de liderar una de les voltes. A la primera ronda cada equip busca fer el millor temps, classificant-se els vuit primers. A la segent ronda aquests vuit equips s'enfronten entre ells en grups de dos segons l'ordre segent: 1r contra 8, 2n contra 7, 3r contra 6 i 4t contra 5. Els 4 vencedors continuen endavant, enfrontant-se els dos millors temps per la medalla d'or i els altres dos per a la de bronze . 

Medallistes.


Equips participants.
Tretze equips, de tres ciclistes cadascun, prenen part en aquesta prova .



Qualificaci.
Els vuit primers equips es classifiquen per a la segent ronda 


Primera ronda.
Els quatre equips vencedors passen a lluitar per les medalles 





Final.
Els dos millors equips de la ronda anterior s'enfronten entre ells per decidir la medalla d'or.  Resultats de les finals al web oficial dels Jocs Olmpics  


Notes. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336828" title="La vdua alegre" nonfiltered="1345" processed="1340" dbindex="131351">
	
La vdua alegre s una pera en tres actes de Franz Lehr, amb llibret de Viktor Lon i Leo Stein, basat en la comdia L'attach d'ambassade d'Henri Meilhac. S'estren al Theater an der Wien de Viena el 30 de desembre de 1905.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336829" title="Classificaci dels tancs" nonfiltered="1346" processed="1341" dbindex="131352">

Els tancs poden ser classificats en diverses maneres: normalment pel seu paper en la batalla o pel pes. Quan es parla de tancs moderns, en els ltims anys les millores i modificacions dels tancs fan que aquest tipus de tancs siguin els ms comuns i ms usats. Aquests tancs s'anomenen tamb tancs principals de batalla o main battle tanks en angls.
El paper que tenen la majoria de tancs s lluitar amb les armes que tenen incorporades contra la infanteria o tancs enemics, com tamb altres vehicles blindats de combat ("AFV" les sigles en angls). Els britnics sovint citen els tancs d'infanteria i els tancs de cavalleria (o tancs rpids) respectivament, els capaos de penetrar en les lnies enemigues i travessar a grans velocitats les irregularitats del terreny. Altres tipus poden trobar els vehicles antitanc o tancs destructors que estan molt ms blindats que els altres tipus de tancs. Tamb hi ha els canons d'assalt que estan dissenyats per moure's a poca velocitat, per capa d'atacar fortificacions.

Els tipus de tancs pel pes que porten s important, per noms en perodes determinats. Per exemple, un tanc mitj al final de la II Guerra Mundial podria ser considerat un tanc pesat al principi de la guerra. Els adjectius de lleuger, mitj i pesat, en els tancs fa que es pugui determinar el pes que porten, p.ex.., per pot variar la mida del can, la quantitat de material per al blindatge o la velocitat. Cada tipus de tanc per la mida que porten tenen determinat un paper en la batalla, els tancs lleugers sn per a tasques de reconeixement del terreny i observaci, els mitjans sn semblants als tancs rpids o de cavalleria britnics i els pesats per a tasques de defensa i estan prou blindats per aguantar els atacs d'infanteria enemics.

Per exemple, a mitjan dels anys 1930 i a principis de la dcada de 1940, l'Alemanya Nazi va desenvolupar una nova generaci de tancs de combat desprs del Panzer I. El resultat va ser: un Panzer III 'mitj', armat amb un can antitanc i creat per la velocitat del qual li proporcionava collocar-se davant les tropes enemigues, com els tancs rpids britnics; i el Panzer IV que era del tipus 'pesat' i donava suport a la infanteria, en un principi estava armat amb un can de 75 mm de calibre capa de destrossar bnquers i altres defenses esttiques. Tenia un blindatge fort al davant per era dbil als costats i al final, per aix la infanteria es posa al darrere i als laterals. Les diferncies entre tipus de tancs no sn absolutes: el IV podia disparar HEATs i el III podia dispara explosius de grans calibre per atacar la infanteria. En el comenament de la II Guerra Mundial, el Pz IV podia ser un tanc mitj, i el III, un lleuger-mitj, quan es compara amb tancs francesos de l'poca.

Quan la guerra anava progressant, els tancs, els canons antitanc pesats, i el combat tanc-contra-tanc va ser ms normal de veure en la batalla. Per sobreviure, tots els tancs van haver d'augmentar la protecci d'armadura com tamb la collocaci de canons ms llargs. La lnia de diferncia dels rols dels tancs "d'infanteria" i els "rpids" ha desaparegut ja que els "tancs universals" van comenar a realitzar totes les tasques. Com ja s'ha dit, els tancs es classifiquen pel pes per varia segons els pasos; per instncia, el M26 Pershing estatunidenc va ser classificat com un tanc "pesat", que era ms pesat que el M4 Sherman. No obstant aix, el Pershing era molt semblant al tanc Panther alemany, que l'Alemanya Nazi el considerava un tanc mitj, a pesar del pesat Tiger II.

Classificaci dels tancs.
Els sistemes de classificaci de tancs van ser utilitzats fa cent anys a partir de la seva histria. La classificaci sempre es determina segons els papers dels vehicles en una guerra mecanitzada, que ha sigut alterat a causa dels avanos en la tecnologia. No hi ha cap classificaci fix en tota la histria i en tots els pasos.

Els tancs es classifiquen sovint pel pes, com els 'lleugers', 'mitjans' o 'pesats', que cadascun tenen un paper determinat aproximat. Altres tipus de tancs es citen pel seu paper o funci, que depn de la doctrina militar contempornia.  A ms, els tipus de tancs pel pes varien en el temps; un tanc mitj de 1939 pot pesat menys que un tanc lleuger de 1945. Alguns exemples:

 El tanc d'infanteria britnic Mk II Matilda t el pes d'un tanc mitj Panzer III o un Panzer IV alemany. Aix es degut a que l'armadura que porta s propi d'un tanc pesat, per el can s tpic d'un tanc lleuger o mitj d'aquell temps.
 Els tancs alemanys Panzer IV eren sovint anomenats tancs 'pesats' del 1939 al 1940, perqu tenien un armament de gran calibre dissenyats per atacar les posicions d'infanteria. No obstant aix, el Panzer IV va ser anomenat, pel poc personal a bord, com un tanc mitj.
 Els tancs americans M26 Pershing van ser dissenyats com a 'pesats', malgrat ser ms rutinari en equip un tanc mitj Panzer V Panther que un tanc pesat Panzer VI Tiger.
 Els tancs mitjans sovitics T-34/85 usaven uns canons de 85mm, comparables amb els tancs pesats Tiger amb canons de calibre de 88mm. No obstant aix, com que el blindatge i la velocitat, i l'armament eren forts, els dos van ser classificats en classes diferents.
 Els tancs sovitics IS-2 van ser classificats com a pesats per la impenetrabilitat de la seva armadura ben dissenyada i un can de 122mm.

Rerefons.
Els estrategues britnics i sovitics en la Segona Guerra Mundial classificaven els tancs en tres grans grups: infanteria, lleuger, i cavalleria. Els tancs d'infanteria van ser distributs en les unitats d'infanteria, per donar un suport als soldats i vehicles que van a peu. Els tancs lleugers tenen un paper d'observaci del terreny. Els de cavalleria o rpids estaven dissenyats per moure's rpid per les lnies enemigues i lluitar contra vehicles blindats enemics. En els anys 30, alguns soldats veien que el servei d'aquests tancs eren com el suport de la cavalleria a cavall.

Per poc abans del final de la I Guerra Mundial, alguns telegs militars com va ser J.F.C. Fuller, i en Basil Liddell Hart, van formular una imatge diferent, ideaven que el combat seria molt mecanitzat i les tropes no haurien de sortir del vehicle ja que les unitats blindades eren els elements armamentstics per excellncia. Les condicions del Tractat de Versalles va forar a Alemanya a construir vehicles blindats, fent abandonar les teories conservadores i desenvolupar tctiques Blitzkrieg.

Els papers dels tancs d'infanteria i cavalleria es van abandonar a finals de la II Guerra Mundial. Els tancs de la II Guerra Mundial van ser classificats pel pes: els rpids i relativament barats tancs lleugers per composici, els tancs mitjans per a propsits generals, i els lents tancs pesats per abatre defenses fortificades i altres vehicles. L'experincia en combat va ajudar els dissenys que no tenien xit.

Desprs de la II Guerra Mundial, els cotxes blindats i altres vehicles van tenir un rol cada cop ms de observaci del terreny i reconeixement. Els tancs pesat es van veure incapaos quan havien d'anar rpid, per els avanos en el motor, l'armament i la tecnologia va fer que els tancs mitjans tinguin les caracterstiques dels tancs pesats per la tecnologia ms nova en mobilitat, poder de foc i protecci es veuen ms aviat en els tancs principals de batalla (MBT en angls).

Alguns dels noms designats per anomenar els vehicles blindats i els tancs al pas del temps sn:
 Fins al 1918:
 'mascle', 'femella' (referint-se a l'armament; els tancs mascles sn els que estan equipats amb un o ms canons, mentre que els tancs femelles sn els que noms estan armats amb un can); s'hi inclouen aqu els tancs lleugers, mitjans i pesats.
 De 1918 a 1950:
 tanqueta, blindats de reconeixement, tanc rpid, tanc travessador, tanc de cavalleria, tanc d'assalt, tanc d'infanteria, tanc lleuger, mitj i pesat i el tanc super-pesat;
 De 1950 a l'actualitat:
 Tanc principal de batalla, vehicle d'infanteria de combat, Boyevaya Mashina Pekhoty (BMP, infantry fighting vehicle), Stridsfordon ("Vehicle de combat"), vehicle de cavalleria de combat;

 Generacions i etapes dels tancs .

Els tancs a vegades han sigut classificats en diferents generacions, per no hi ha un pla fix de generacions de tots els tancs i pasos. Els sovitics i russos organitzaven els tancs en una primera etapa que va durar fins al 1945, i desprs n'hi ha quatre ms pels tancs principals de batalla, mentre que els estrategues canadencs organitzen els tancs principals de batalla en tres generacions.  El mn militar de la Repblica Popular de la Xina tamb reconeix tres generacions pels seus tancs.

Tipus de tancs.
Hi ha diversos noms per descriure els tipus de tancs, i sn similars als objectius a que han estat dissenyats. Alguns tancs lleugers van realment a poca poc, i n'hi ha d'altres que van rpid. Alguns tancs pesat tenen un can de gran calibre, poca velocitat i serveix contra defenses d'infanteria, i n'hi ha d'altres que tenen caracterstiques inverses.

Tipus de tancs de la I Guerra Mundial.


En la Primera Guerra Mundial, el primer tanc, el Mark I, va ser dissenyat per donar suport a la infanteria travessant les lnies enemigues i atacant a llocs amb canons enemics. En un principi, tenien dos tipus de papers en batalla: els 'mascles', armats amb canons d'artilleria, i les 'femelles', armats amb canons anti-infanteria per protegir els 'mascles'. Per hi havien tamb tancs d'altres tipus, seguint la lnia de lleugers, mitjans i super-pesats per exemple, el tanc lleuger FT-17 (aproximadament de 7 tones / 15.000 lb.) i el mitj Medium Mark A 'Whippet' (14 tones / 31.360 lb.). Pel final de la guerra, el Mark I (~30 t / 56-60.000 lb.) podia ser classificat com un tanc mitj, i el Whippet com un de lleuger. Els tancs super-pesats com el Char 2C (69 tones / 158.000 lb.) o el K-Wagen (120 t / 275.000 lb.) van ser construts al final de la guerra. D'altra banda, l'actual MBT britnic, el Challenger 2, pesa unes 60 tones (137.500 lb).

Desenvolupament de tancs: 1930 1945.


Els models dels tancs que van ser desenvolupats abans i durant la II Guerra Mundial seguien unes diverses filosofies, amb diferents combinacions a l'armadura, la mobilitat i l'armament. Cada naci va crear el seu tipus de vehicle per a un s determinat. Les noves doctrines militars van fer que es creessin millors tancs a partir del motor, les cadenes de rodament, la transmissi i la suspensi, que va fer que els tancs tinguessin ms autonomia en quilmetres com ms facilitat en superar obstacles. Les idees de l'inventor americ Walter Christie van ser importants per crear tancs rpids.

La doctrina del tanc al Regne Unit declarava que un grup de tancs hauria d'acompanyar a la infanteria igual com va passar en la I Guerra Mundial, mentre que un altre grups de tancs 'travessador' haurien de travessar els elements de terreny difcils per a la infanteria, amb un paper semblant a la cavalleria.

A la URSS, la doctrina dels tancs de 1930 especificava tres grups de tancs: un de tancs 'demolidors' en el suport de infanteria, un altre pel suport tctic, i un altre de 'tancs rpids' per les operacions amb maniobres.

A l'Alemanya, les idees de Guderian va establir que es necessitaven formacions especfiques de tancs, per amb varietat d'armament.
Als EUA, els tancs servien per donar suport a la infanteria, mentre que les divisions podien ser ajudats per caacarros pel combat enemic contra altres tancs. No hi havia un paper especfic pels tancs travessadors americans, ja que es van usar per donar suport a la infanteria.

Aquestes doctrines dels tancs en diverses nacions sn importants cara les classificacions dels tancs. 

Tanc d'infanteria.



La idea d'aquest tipus de tanc va ser desenvolupada durant la Primera Guerra Mundial pels exrcits britnics i francesos. El tanc d'infanteria va ser disseny per treballar juntament amb la infanteria, movent-se a una velocitat moderada, el qual ha de tenir ms armadura que un tanc ms velo. La seva tasca principal s la de netejar obstacles en el camp de batalla, matant soldats enemics, i protegir la infanteria a mesura que va avanant a travs de les lnies enemigues.

Un dels tancs d'infanteria ms coneguts s el Matilda II de la Segona Guerra Mundial. La seva armadura era suficient per aturar la majoria dels trets anti-tanc d'aquell temps. Amb el can QF 2-pounder era suficient per lluitar contra la majoria dels tancs mitjans i lleugers a principis de la guerra. No s'ha de confondre amb el Matilda Mk I, que tamb s un tanc d'infanteria, que no obstant va ser equipat amb noms un can. Els tancs d'infanteria Churchill i Valentine van ser tamb models amb molt xit, amb un gran nombre de variants i versions, com la muntada de canons ms potents com el QF 6-pounder.

Tanc de cavalleria.



Un tanc travessador, o de cavalleria, est dissenyat per moure's rpidament i penetrar en el front enemic. La idea va ser originada al "Pla 1919," un pla britnic per poder superar els problemes que es van tenir en la I Guerra Mundial en part a travs de l's de vehicles blindats rpids (al capdavall s comparable amb altres tipus de tancs). Aquest concepte va ser desprs anomenat com a "Tancs Rpids" ideats per Walter Christie.

Van ser usats pel Regne Unit durant la II Guerra Mundial, i els primers models van ser armats amb canons antitanc i no era efectiu contra la infanteria. Aquests tancs van ser dissenyats per complementar els tancs d'infanteria, travessant les lnies enemigues i destruint obstacles defensius petits. A la prctica, aquests tancs eren menys efectius que els tancs alemnays de l'poca.
Els primers dissenys de tancs de cavalleria, com l'A9 i l'A10, van ser lleugerament blindats, per van posar-li ms blindatge i armament a mesura que avanava la Segona Guerra Mundial. Aquests dissenys primerencs van ser substituts per cavalleria de tancs ms grans com la srie Crusader, els quals eren revestits amb una armadura ms lleugera (per millor blindada), com l'americ M3 Stuart. Al 1942 1944, les unitats de tancs de cavalleria britnics van ser reequipats amb tancs americans M4 Sherman. Al 1944, per renovar els tancs antics, unes quantes unitats s'hi van installar armament, equip i motor ms actual: els tancs de cavalleria Cromwell, que sn armats i blindats de manera semblant al Sherman per encara s ms rpid. El tanc de cavalleria final va ser el Comet, introdut a finals de 1944, que va ser extremadament efectiu com a tanc mitj en comparaci amb l'alemany Panther. L'ltim dels tancs de cavalleria britnics, s el Centurion, que pot ser un dels primers MBT.

La classificaci de tancs rpids sovitics (bistrokhodniy tank, o tanc BT) tamb entra el concepte d'infanteria/cavalleria en la guerra mecanitzada.  Els tancs rpids sovitics es diferencien dels tancs lleugers per l'mfasi en la velocitat, i veina d'un prototip del tanc Christie de 1931. El T-34 va ser desenvolupat en aquesta lnia, amb el seu armament, armadura, i totes les capacitats dins de la categoria dels tancs mitjans.

Tanc lleuger.


Els tancs lleugers tendeixen a ser vehicles petits, rpids i ms barats de produir. El pes d'un tanc 'lleuger' es va incrementar durant la Segona Guerra Mundial. Per exemple, el M24 Chaffee va ser un tanc lleuger per la Segona Guerra Mundial, per pesa ms que un Panzer III, un tanc mitj de 1939-43 per obsolet quan va sortir el Chaffee. Alguns tancs lleugers estan capacitats de moure's pel terra rpidament en comparaci amb els tancs ms pesats i la maniobrabilitat a travs d'obstacles com malesa de la selva, mentre que era letal contra la infanteria. L'Exrcit Imperial Japons va tocar aquesta habilitat pels seus tancs lleugers durant la Batalla de Malaia. No obstant aix, alguns altres tancs lleugers no eren tan mbils com els altres cosins ms pesats, en part per economitzar els motors de cami dels tancs ms grans, pesats, per ms potents que els tancs mitjans enemics.

Els tancs lleugers eren comuns al principi de la II Guerra Mundial, sent el principal vehicle a les formacions alemanyes, poloneses i franceses, en les campanyes poloneses i franceses, per durant la guerra van passar a tenir un paper de reconeixement de terreny perqu van incrementar la potncia dels tancs i les armes antitanc. Alguns amfibis, i tancs Tetrarch, eren prou petits per la batalla. Eren posat sovint en el grup de cotxes blindats. La Uni Sovitica no va construir ni experimentar gaire amb tancs voladors, collocant ales llargues a cada costat del tanc.

La URRS va experimentar donant a les unitats d'infanteria el suport de tancs lleugers (p.e., el T-70) cara als blindats. La idea va ser un fracs perqu l'armadura dels tancs eren penetratrats fcilment per les armes antitanc alemanyes, i la potncia de foc era inadequada per la lluita contra altres tancs o destruint fortificacions defensives.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, els tancs lleugers van continuar amb el rol de reconeixement i observaci del terreny, grcies al seu preu relativament barat i el gran potencial motor com tamb les capacitats d'amfibi, per ha sigut gradualment substitut per vehicles de transport d'infanteria i cotxes blindats.

L'etapa francesa en la II Guerra Mundial en els tancs lleugers (Char Lger) va ser gaireb semblant a les altres nacions de la mateixa pocs. Des de qu es va intentar utilitzar com a suport d'infanteria i no com a lluita contra altres tancs, aquest tipus de tancs han disminut en nombre. Els francesos han desviat l's d'aquest tipus de vehicles pel Reconeixement Blindat (Automitrailleuses de Reconnaissance) i el Combat Blindat (Automitrailleuses de Combat) per papers d'escoltament i petites batalles.

Tanc mitj.


Els tancs mitjans sn els que en pes no sn ni molt lleugers ni pesat, i en molts dissenys tenen una potncia de foc, mobilitat, protecci, i armadura equilibrada, i pot tenir una gran varietat de tasques. En la I Guerra Mundial, el rpid tanc Mark I seria un tanc mitj comparat amb els models d'aquella poca.

Els tancs mitjans en el perode d'entre-guerres s'incloen el britnic Vickers Mitj Mark II, el francs Char B1 i el sovitic multi-torreta T-28. Durant aquest temps han sigut sovint considerats per a tadques tradicionals com els tancs d'infanteria i els de cavalleria, pel seu pes.

Hi ha tancs mitjans que s'especialitzen contra la infanteria (com en la II Guerra Mundial: el Panzer IV i el M4 Sherman de 75mm amb torret), per tamb estan especialitzats contra els tancs, amb un can de tanc de gran velocitat per girar. Els tancs mitjans francesos (Chars Moyens) sn ms semblants als tancs lleugers, per menys pesats pensat per al suport a la infanteria. Els seus tancs de cavalleria (Chars de Cavalerie) s'especialitzen en la velocitat a ms de l'energia i la protecci d'altres models. Els tancs mitjans sn semblants entre ells en la majoria de pasos.

Quan els dissenyadors de tancs sovitics van preparar un successor en la srie del BT Fast Tank, van combinar la gran velocitat, l'armadura i el llavors increble can de gran velocitat de 76 mm. El resultat va ser el tanc mitj T-34, que va sorprendre rpidament la Wehrmacht quan va invadir la Uni Sovitica. Les llions de la Blitzkrieg, primer utilitzat pels alemanys per que desprs ho van adoptar altres nacions, van trobar la seva millor expressi en les formacions nodrides de tancs mitjans amb infanteria motoritzada. El punt de vista tradicional del rol dels tancs d'infanteria i cavalleria van quedar obsolets.

D'altra banda, la Uni Sovitica i els Estats Units van aprofitar l'equilibrat tanc mitj en un gran nombre; el resultat va ser 57.000 T-34 i 49.000 Sherman que van ser construts durant la guerra.

Durant i desprs de la guerra, el paper dels tancs lleugers van ser gradualment substituts per els cotxes blindats que eren ms barats i s'especialitzaven en tasques de reconeixement del terreny. Els tancs pesats, que es van veure les seves limitacions a la II Guerra Mundial, els pasos van procurar blindar-los i armar-los ms, per aquests han sigut substituts pels tancs mitjans millorats. Els simples i ms econmics canons autopropulsats, i desprs els mssils guiats antitanc, tenien un paper de lluita contra els tancs i altres vehicles, fent que els tancs s'especialitzessin ms en afers amb vehicles ms rpids.

Amb la producci de tancs relativament ms cars va fer que es creessin tancs mitjans ms verstils, aix va fer que es canvis la idea de guerra mecanitzada i entrs el concepte del tanc principal de combat.

Tanc pesat.

Els tancs pesats estan dissenyats per destruir altres tancs ms petits, per donen ms mfasi en la defensa que en l'atac. Els objectius d'aquests models sn atacar obstacles, creant camins o sendes i atacar contra altres vehicles armats enemics. Carreguen molta armadura i hi colloquen motors ms potents per a no disminuir excessivament la mnima velocitat d'avan.
El primer tanc, el Mark I de la I Guerra Mundial, es va dissenyar amb aquesta filosofia: com tamb va ser el Char 2C,un dels tancs ms llargs creats. Al comenament de la II Guerra Mundial, els francesos i els sovitics van ser els nics pasos que van inventar i produir tancs pesats, com el Char B1, T-35 i el KV-1. El tanc d'infanteria Matilda II, no era del tipus pesat com el cas dels altres, ja que tenia menys armadura que la majoria dels tancs similars de la seva poca. Desprs, els exemples alemanys com el Tiger I i el II, com tamb els de la srie IS eren comuns en la II Guerra Mundial. El problema dels tancs "pesats" contra els "mitjans" s ms una qesti tctica que pel pes; el Pz.Kpfw. V Panther, per exemple, va ser un tanc "mitj" que seria classificat dins dels tancs "pesats" aliats.

Els tancs pesats sn famosos per tenir bons resultats en l'atac contra tancs lleugers, i destruir fortificacions amb els seus canons de llarg abast. Tot i aix aquests tancs tenen menys mobilitat que els mitjans, que aquest no va ser sempre el cas, ja que els models ms sofisticats de tancs pesats tenien una gran suspensi i transmissi per reduir el desgast i aix augmentava la rapidesa generalment. El Tiger alemany, per exemple, tenia una bona velocitat i unes millors caracterstiques de rodament en terrenys quan es comparava amb el tanc lleuger-mitj Pz IV.



Desprs de la II Guerra Mundial va ser el moment quan van haver un major nombre de tancs pesats apart dels mitjans, que s'hi podia incloure el tanc pesat M103, el FV214 Conqueror i el ARL 44, en resposta al T-10 sovitic. Com que tenien uns canons llargs permeten un calibre, aquest element havia de ser manejat per dos homes fent tot i aix una lentitud en el gir del can. Grcies a les millores dels motors i la tecnologia en el blindatge, hi van haver ms tancs mitjans capaos de tenir un armament de ms calibre. Desprs d'aix, el paper dels tancs mitjans i pesats s'esvaa ja que van venir els tancs principals de batalla (MBTs), que tenien les capacitats d'un tanc pesat. Els canons d'assalt pesats van passar a formar a ser armes prpies anti-infanteria.

Els tancs pesats van quedar encara ms obsolets quan van sortir els mssils guiats antitanc i els explosius anti-tanc (HEAT). Aquests mssils eren ms efectius i flexibles que el moviment amb un can d'un tanc pesat, i la mateixa armadura del tanc no era suficient pels potents HEAT.

Tanc super-pesat.


Existeixen alguns encara que rars vehicles anomenats "tancs super-pesats". Com el nom indica, la majoria d'aquests vehicles sn extremadament pesats com pot ser l'alemany Panzer VIII Maus, que bloquejava carrers. Els tancs super-pesats destaquen pel seu pes extremat, que eren realment difcils de dirigir en la seva poca. Els armaments d'aquests tancs immensos eren canons d'artilleria pesats. La majoria d'aquests tancs super-pesats noms eren pre-prototips, mentre que altres mai han sortit de la fbrica, com el Landkreuzer P. 1000 Ratte i el Landkreuzer P. 1500 Monster. En la II Guerra Mundial i el perode de la postguerra es va veure un rapid i petit zenit de tancs super-pesats amb el concepte de la srie-P de tancs alemanys, l'experimental tanc Tortoise britnic i l'americ T-28. Els tancs super-pesats tenen una minuciosa vida; les unitats aries poden veure fcilment aquests tancs i aquests sn atacats amb bombes i armes antitanc. Amb el desenvolupament de bazooques i mssils, els tancs super-pesats van entrar en declivi. D'altra banda, aquests tancs haguessin sigut ideals per a la I Guerra Mundial comparables amb els canons d'assalt pesats i els canons autopropulsats.
Alguns dissenys de "tancs pesats d'assalt" sn actualment canons autopropulsats, com l'alemany Jagdtiger, com tamb va ser al mateix temps el tanc pesat d'assalt Tortoise britnic i l'americ T-28.

Tanc principal de combat (a finals del segle XX).






Els avanos en el disseny, blindatge i motor dels tancs va fer que els dissenyadors de tancs incrementessin les capacitats dels tancs significament sense carregar amb dissenyats pesats, tot i que el pes ha augmentat gradualment. No obstant aix, la munici HEAT penetra en l'acer dels tancs fent-los inservibles. Avanos com el blindatge de Chobham britnic fan que els trets HEAT no siguin tan perforadors, per la vulnerabilitat s tot i aix tocada. A pesar que ja no hi ha tancs pesats, aquests no sn els ms pesats. Els tancs de cavalleria britnics sn ms pesats, i els tancs mitjans tenen com a objectiu contra la infanteria, per amb la diferncia que s'ha millorat l'armament i la mobilitat. El nom de "tanc principal de batalla" (MBT en angls) t un s fluix.

Molts MBT de la Guerra Freda van evolucionar aproximadament dels dissenys de tancs mitjans de la II Guerra Mundial: la srie americana de tanc Patton va ser una srie de successives evolucions del M26 Pershing, per exemple, i el rus T54/55 va ser un descendent directe del T-44, que era una evoluci del T-34. Aix vol dir que molts MBT vnen del "tanc mitj" pel seu pes, mobilitat i protecci. No obstant aix, en les dcades de 1960 i 1970, va aparixer una generaci de tancs principals, comenant amb el tanc Chieftain britnic. Aquests vehicles estaven influenciats clarament (el Chieftain, per exemple) pel pes com el tanc Tiger de la II Guerra Mundial i la possessi de molta armadura i gran potncia de foc. De manera semblant, la srie americana M1 Abrams, l'alemany Leopard 2 i el britnic Challenger estan en el grup de tancs "mitjans" i "pesats" per la seva categoria de pes. Potser per definir un tanc principal de batalla ha de tenir unes caracterstiques equilibrades en el pes, mobilitat i potncia de foc, per amb la idea de tenir noms un vehicle per a realitzar tasques de travessament d'obstacles i lnies enemigues.

El terme "tanc principal de batalla" est aplicat als tancs que tenen capacitats modernes en batalla. Que sigui capa de defensar amb les armes actuals. No obstant aix, el tipus d'armament dels MBT moderns s nombrs.

La majoria dels tancs MBT sn vulnerables als atacs amb armes antitanc, que sovint han estat dissenyats per atacar: a sobre, davant i les rodes o cadenes de rodatge. Els tancs tamb sn vulnerables a mines i a altres tipus d'explosius similars. Mentre que un tanc pot tenir un quart de metre de blindatge per la part frontal, no pot haver molta armadura en els costats ja que sin s ms complicat la maniobrabilitat.

Aquests tancs s'especialitzen per sobreviure en batalla: per la protecci, mobilitat i potncia de foc. L'armadura que porta a sobre pot aturar la metralla d'explosions. El blindatge en el cos dels tancs MBT es van millorant al pas del temps ja que es busquen materials cada vegada ms resistents, per sovint, aquestes informacions no es revellen o noms una part. Per exemple, en la Guerra del Golf de 1991 es van veure els mssils antitanc Hellfire que podien inutilitzar (no destruir) un M1 Abrams per els tripulants podien sobreviure. Es va comprovar que en els tancs M1 Abrams es podia sobreviure amb trets de 120mm and 125mm tot i tenir gran armadura. Un tret de 120mm podia perforar un tanc. Desprs es va concloure que es podia tapar el forat i poder continuar en la batalla.  Durant la invasi de l'Iraq al 2003, un Challenger 2 va ser atac per un altre tanc i l'impacte va anar a parar al carregament de munici. Aix va provocar que els tripulants es fereixin. Un altre Challenger noms va patir uns petits danys. . Per aix s millor que s'ataqui pels costats que pel davant o pel darrere ja que s aqu on hi ha menys capes d'armadura. Es va provar amb un Leopard 2 A5 que va ser disparat per un altre Leopard 2 A5 i es va necessitar set trets per abatre l'armadura frontal.  L'Exrcit alemany tamb va fer diverses proves. Es va provar amb un Leopard 2 A4 disparat amb un T-80, i es va comprovar que el T-80 noms podia perforar un Leopard 2 A4 a no ser que tingui una potncia de 1200m. Es va provar de manera semblant un Leopard 2 A5 disparat amb un nou T-80U i un T-72 (donant-li a la part ms petita d'armadura), i es ca comprovar que es necessitaven molts projectils per abatir-lo. . Quan es miren aquestes proves, es creu que les caracterstiques dels tancs no fan ms que pujar, per cal recordar que els altres vehicles i armament militar tamb s'aprofiten aquests materials i processos de fabricaci.
El Leopard 2, l'AMX-56 Leclerc, el M1 Abrams, el Challenger 2  i el Merkava Mark IV, i l'Ariete estan considerats els millors tancs del mn en camps d'armament, blindatge i mobilitat.

El s.XXI: el declivi del blindatge pesat?.


En algunes ocasions el tanc s'ha declarat obsolet, i est desapareixent del camp de batalla. El primer exemple va ser els mssils guiats de la dcada de 1960, que necessitava un equip de personal petit, normalment dos homes, per destrossar qualsevol tanc a distncies llunyanes. Els dissenyadors de tancs van respondre-hi augmentant-li l'armadura, l'armadura composta i els sistemes de blindatge reactiu, per tot i aix es necessita un mssil de gran potncia per destrossar els moderns MBT per ser ms grans, mbils i compactes.

El futur dels tancs va tornar a fosquejar en la dcada de 1970 quan van entrar en producci els mssils de gran abast, aquesta vegada muntats en helicpters. 

En els temps moderns a partir de la Guerra Freda s'ha tornat a discutir el paper dels tancs en les guerres no convencionals. La gran mobilitat i rapidesa de les forces armades en combat sn elements clau en la victria, i els tancs moderns no solen anar a grans velocitats. En la primera dcada del segle XXI, el Canad va comenar a liquidar el seu parc de tancs Leopards (que hi sn fa 30 anys) a favor dels moderns sistemes de can mbils, per tot i aix tamb es va decidir de comprar 100 tancs principals Leopard 2 A6 al 2007 per la experincia a l'Afganistan. Per Blgica ha reequipat els seus dos batallons de tancs amb vehicles amb rodes 88.

Tancs especials.

Els tancs sn sovint modificats per a treballs especfics. La majoria es modifiquen per millorar l'eficincia en combat, per ni ha d'altres que s'han anat modificant per superar obstacles o problemes que els tancs universals o altres vehicles no poden superar. En aquests tancs es poden incloure canons de gran calibre de demolici o dispositius antimines per netejar el camp de les mines. En alguns tancs es retira l'armament del xasss per collocar-hi estructures de muntada de ponts. 

Hi van haver els Hobart's Funnies, un grup de vehicles modificats, com pot ser el Churchill AVRE, que va estar equipat amb un can per destruir bnquers i altres fortificacions defensives per que tamb es podia muntar-hi altres equips.


Una altra modificaci important va ser el tanc amfibi, com el Sherman Duplex Drive (DD). Aquests dissenys van ser equipats amb sistemes de propulsi especials, per poder lliscar sobre l'aigua. La batalla ms coneguda on es van usar aquest tipus de vehicles va ser en el Dia D.

Tamb es van modificar altres tancs per a tasques especfiques, com canons antitancs aeris o altres canons i armament per a atacs especfics, com per exemple el tanc llanaflames.

Vegeu tamb.
 Tanc;
 Histria del tanc;
 Guerra mecanitzada;

 Notes .


 Referncies .
 Lamontagne, J.G. Pierre (2003). Are the Days of the Main Battle Tank Over?. North York, Ontario: Canadian Forces College. (PDF);
 Sewell, Stephen  Cookie  (1998).  Why Three tanks? , in Armor vol 108, no 4, p 21. Fort Knox, KY: US Army Armor Center.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336830" title="Rasa de Cal Quel (Odn)" nonfiltered="1347" processed="1342" dbindex="131353">

La rasa de Cal Quel s un afluent per l'esquerra de la rasa de les Olles que, a l'ensems, ho s del riu Fred.

De direcci predominant cap al SE, neix a 1.098 m. d'altitud, a 215 m. (vo) de les runes de la masia de Can Quel i a 560 m. de la masia de Mres i desguassa a la rasa de les Olles a 840 m. d'altitud.

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336859" title="Francesca da Rimini (Rakhmninov)" nonfiltered="1348" processed="1343" dbindex="131354">

	
Francesca da Rimini s una pera en dos actes de Serguei Rakhmninov, amb llibret de Modest Ilyich Txaikovski. S'estren al Teatre Bolxoi de Moscou el 11 de gener de 1906. No s'ha estrenat a Catalunya.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336874" title="Il segreto di Susanna" nonfiltered="1349" processed="1344" dbindex="131355">
	
Il segreto di Susanna s una pera en un acte d'Ermanno Wolf-Ferrari, amb llibret de Enrico Golisciani. S'estren al Hoftheater de Munic el 4 de desembre de 1909. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 2 de desembre de 1916.

 Sinopsi .

La histria s basa en un fet molt simple, per que provoca divertides complicacions. El comte Gil i la comtessa Susanna s'han casat recentment, i la novenana no s'atreveix a confessar al seu marit que li agrada fumar cigarretes, per por a qu ell desaprove aquesta afecci i la renye. Aix que no li queda altre remei que funmar quan ell s fora de casa, o quan se li presenta la ms minsa oportunitat. Gil s'adona que la casa fa olor a tabac, i aix provoca la seua gelosia. Sense pensar ni per un instant que la seua muller pot ser-ne la culpable, creu que ella t un amant secret. Les acusacions d'ell la porten a inventar tota mena d'excuses absurdes, que semblen confirmar les sospites del marit.  S'hi estableix un joc de malentesos, amb el qual ella es mostra emporuguida i confusa i ell enrabiejat; i l'estupidesa del criat no fa ms que acrixer la confusi. Al remat, el comte Gil considera que ha de conixer la veritat, fins i tot a costa de la seua felicitat. Segueix el suposat amant per tota la casa, d'habitaci en habitaci, olorant el fum de tabac que va deixant. Quan ja creu que l'ha enxampat, veu que la fumadora s la seua bonica i encisadora muller. Ella es mostra tan dola en ser descoberta practicant el seu vici preferit, i ell est tan alleujat en veure que no hi ha cap amant que la parella fa la pau amb gran delit.
	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	

 Bibliografia .
 Argument extret de 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336882" title="Rain Man" nonfiltered="1350" processed="1345" dbindex="131356">
Rain Man  s una pellcula de Barry Levinson, estrenada el 1988, guanyadora de 4 oscars. El personatge de Raymond Babbitt esta inspirat en el savi autista Kim Peek. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

El jove Charlie Babbitt (Tom Cruise), un jove egoista que espera heretar una fortuna del seu difunt pare, s'assabenta que el beneficiari ser el seu desconegut germ Raymond (Dustin Hoffman), un home autista amb una habilitat especial per a certs temes relacionat amb la memria i els nmeros. Al principi i desconcertat pels seus comportaments, Charlie arriba a conixer el seu germ durant un viatge junts travessant els Estats Units, descobrint que malgrat les seves manies insuportables, Raymond s un geni del clcul.

 Repartiment .
 Dustin Hoffman : Raymond Babbitt;
 Tom Cruise : Charlie Babbitt;
 Valeria Golino : Susanna;
 Gerald R. Molen : Dr Bruner;
 Jack Murdock : John Mooney;
 Michael D. Roberts : Vern;
 Ralph Seymour : Lenny;
 Lucinda Jenney : Iris;
 Bonnie Hunt : Sally Dibbs;
 Kim Robillard : Doctor;

 Msica original .
 Iko Iko, interpretat per The Belle Stars;
 Scatterlings of Africa, interpretat per Johnny Clegg i Savuka;
 Dry Bones, interpretat per The Delta Rhythm Boys;
 At Last, interpretat per Etta James;
 Lonely Avenue, interpretat per Ian Gillan i Roger Glover;
 Nathan Jones, interpretat per Bananarama;
 Stardust, interpretat per Rob Wasserman i Aaron Neville;
 Beyond the Blue Horizon, interpretat per Lou Christie;
 I Saw Her Standing There, composada per John Lennon i Paul McCartney;
 Please Love Me Forever, interpretat per Tommy Edwards;
 Lonely Women Make Good Lovers, interpretat per Bob Luman;
 Wishful Thinking, interpretat per Jocko Marcellino;
 Lovin' Ain't So Hard, interpretat per Jocko Marcellino;

 Premis i nominacions .

 Premis .
  Oscar a la millor pellcula el 1989, i;
 Oscar al millor director  per  Barry Levinson;
 Oscar al millor actor per Dustin Hoffman;
 Oscar al millor gui original per Ronald Bass i Barry Morrow;

Os d'or a la millor pellcula al Festival Internacional de Cinema de Berln;
1989.
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Dustin Hoffman;

 Nominacions . 
 Oscar a la millor direcci artstica per Ida Random i Linda DeScenna;
 Oscar a la millor fotografia;
 Oscar al millor muntatge;
 Oscar a la millor banda sonora;
 Globus d'Or al millor director;
 Globus d'Or al millor gui;
 Csar a la millor pellcula estrangera el 1990.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336883" title="Jordi Mayoral" nonfiltered="1351" processed="1346" dbindex="131357">
Jordi Mayoral (Tarragona, 1982) s director adjunt del Museu de Joguets i Autmats de Verd.

Emprenedor i llicenciat en Histria a la Universitat de Barcelona, s autor de tres llibres Futbol s futbol (editat per Mina), Independncia (editat per Mina) i de la primera crnica d'un universitari Ja m'he llicenciat! (publicat a Internet). Des de l'any 2005, s director adjunt del Museu de Joguets de Verd, en qu ha comissariat diverses exposicions temporals d'art, de futbol i de teatre.   

s un dels impulsors d'AixToca.cat, autor d'un bloc personal i creador de la Lleidasfera - Blocs de Ponent.   

Enllaos externs.

 Museu de Joguets i Autmats;
 Bloc personal ;

Llibres publicats.
 Futbol s futbol;
 Independncia;
 Ja m'he llicenciat!;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336887" title="Alto Abedules" nonfiltered="1352" processed="1347" dbindex="131358">
Alto Abedules es una muntanya situada al municipi cantbric de l'Hermandad de Campoo de Suso, en la frontera entre el riu Fuentes i el riu Queriendo, a Espanya. A un punt destacat de la muntanya hi ha un Vrtex geodsic anomenat Abedules, que marca una altitud de 1.403,90 msnm a la base del pilar. S'hi pot arribar des de les localitats d'Argeso o de Brcena Mayor (Los Tojos). 


Referencia.
Institut Geogrfic Nacional: Vrtexs geodsics;
Recurs Natural: Alto Abedules;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336889" title="Elionor de Chtellerault" nonfiltered="1353" processed="1348" dbindex="131359">
Elionor de Chtellerault, duquessa d'Aquitnia, va nixer sobre l'any 1103 en Chtellerault (Vienne) i va morir en  Talmont en mar de 1130.

Es coneguda sobre tot per ser la mare de Elionor d'Aquitnia, la dona ms poderosa d'Occident durant el segle XII.

Era la filla del bescompte de Chtellerault, Aymeric Ier de Chtellerault, i de la seva concuvena, Dangereuse de L'Isle Bouchard (legalment la mestra de Guillerm IX, duc d'Aquitnia). Es va casar amb Guillerm X i va tenir tres fills: Elionor d'Aquitnia, Petronila d'Aquitnia i Aigret (va morir als quatre anys).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336892" title="Cant de Massat" nonfiltered="1354" processed="1349" dbindex="131360">
El Cant de Massat s un cant del departament francs de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Saint-Girons i compta amb 6 municipis. El cap cantonal s Massat.

 Municipis .
 Aleu;
Biert;
Boussenac;
Massat;
Le Port;
Soulan;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336894" title="Cant de Saint-Lizier" nonfiltered="1355" processed="1350" dbindex="131361">
El Cant de Saint-Lizier s un cant del departament francs de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Saint-Girons i compta amb 16 municipis. El cap cantonal s Saint-Lizier.

 Municipis .
La Bastide-du-Salat;
Betchat;
Caumont;
Cazavet;
Gajan;
Lacave;
Mauvezin-de-Prat;
Mercenac;
Montesquieu-Avants;
Montgauch;
Montjoie-en-Couserans;
Prat-Bonrepaux;
Saint-Lizier;
Lorp-Sentaraille;
Taurignan-Castet;
Taurignan-Vieux;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336895" title="Cant de Foix-Ville" nonfiltered="1356" processed="1351" dbindex="131362">
El Cant de Foix-Ville s un cant del departament francs de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Foix i compta noms amb el municipi de Foix. El cant va ser creat el 1985 per reduir l'antic cant de Foix i convertir-lo en dos, aquest i el cant de Foix-Rural.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336899" title="Cant de Foix-Rural" nonfiltered="1357" processed="1352" dbindex="131363">
El Cant de Foix-Rural s un cant del departament francs de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Foix i compta amb 24 municipis. El cap cantonal s Montgaillard.

 Municipis .
Arabaux;
Baulou;
Bnac;
Le Bosc;
Brassac;
Burret;
Celles;
Cos;
Ferrires-sur-Arige;
Freychenet;
Ganac;
L'Herm;
Loubires;
Montgaillard;
Montoulieu;
Pradires;
Prayols;
Saint-Jean-de-Verges;
Saint-Martin-de-Caralp;
Saint-Paul-de-Jarrat;
Saint-Pierre-de-Rivire;
Serres-sur-Arget;
Soula;
Vernajoul;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336900" title="Rasa de la Font" nonfiltered="1358" processed="1353" dbindex="131364">


La rasa de la Font s un afluent per l'esquerra del riu Fred.

Amb direcci preponderant cap al sud, neix a la serra de Cirera  a 1.063 m. d'altitud, 165 m. (vo) al sud del corral del Roca.

Desguassa al riu Fred a 759 m. d'altitud. 

Tant curs de la rasa com el dels terrenys circumdants que estan per sota els 900 m. d'altitud, s territori protegit per formar part del PEIN

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336903" title="Czar" nonfiltered="1359" processed="1354" dbindex="131365">

Czar s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 
Histria. 
En 1274, Gonzalo Ruiz Girn va concedir el Fur de Montiel, on es feia lliurament de Czar i Alcubillas a Montiel. Segons altres fonts el fet va tenir lloc en 1275, sent Pelayo Prez, Mestre de la Orde de Santiago. En 1554, Czar obt la independncia de Montiel desprs del pagament a la Corona de 1.350.800 maravedins. 
Personatges clebres. 
En Czar va nixer el fams historiador, etnleg i missioner dominico en l'ndia fra Gregorio Garca.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336905" title="El gall d'or" nonfiltered="1360" processed="1355" dbindex="131366">
	
El gall d'or s una pera en tres actes de Nikolai Rimski-Krsakov, amb llibret de Vladimir Belsky, basat en l'obra homnima d'Aleksandr Puixkin. S'estren al Teatre Solodovnikov de Moscou el 24 d'octubre de 1909.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336906" title="Ifat" nonfiltered="1361" processed="1356" dbindex="131367">

Ifat (Awfat, Wafat) fou un soldanat musulm que ocupava l'est de Shoa a Etipia i fins a Berbera a Somlia que va existir vers 1285 a 1403 o 1415.

 Histria .

Al segle XIII consta l'existncia d'alguns estats musulmans a Shoa, el ms important dels quals era el de Djabarta que segons la tradici havia estat fundat el 896 i governat per la dinastia makhzmida .  Aquest estat va existir fins el 1285. 

En aquest any fou conquerit per un sobir vassall, de nom Umar  que portava el ttol de walashma o walasma , que tamb va sotmetre altres estats vens, incloent l'estat nmada d'Adal algun temps desprs.  El nou estat fou conegut com Awaft (Ifat pels cronistes etops) i fou de vegades vassalls del regne pag de Damot i de vegades del regne cristi d'Abissnia, amb alguns perodes de independncia plena.

Era el ms septentrional dels estats musulmans i ms al sud hi havia Hayda, Fatajar i altres, i els servia de tamp contra l'expansi abissnia.  Taddesse Tamrat diu que es tractava de consolidar el domini musulm al Corn d'frica de la mateixa manera que els cristians el consolidaven a Abissnia  i que els dos estats van xocar a Shoa inevitablement, per els soldanats musulmans eren dbils i estaven dividits .
  
Hakk al-Din (Haqq al-Din) va lluitar contra el negus (gran rei) Amda-Seyon Seyon (vers 1314-1344)  per fou derrotat el 1328 i va haver de pagar tribut; el negus va atacar el 1332 a Zeila (Zaylac) capital de l'estat d'Adal, i el llavors emir d'Adal, que intentava barrar-li el pas, fou derrotat i mort. A Ifat fou installat com a sold vassall Jamal ad-Din (vers 1333-1337).  Ifat es va revoltar per fou derrotada i el seu sold Jamal al-Din va morir i els etops van conquerir la capital Talag  ; desprs fou posat al tron el seu germ Nasr ad-Din.

El historiador Al-Umari dona un important relat d'aquesta poca diu que el territori d'Ifat s'estenia fina a Zeila a l'est (incloent aquesta ciutat).  Sembla doncs que Adal va passar a Ifat en una data desconeguda del segle XIV.  Els historiadors moderns pensen que Ifat inclogu Fatawar, Daware i la provncia de Bale assegurant la ruta fins al port de Zeila, el que li donava un notable poder comercial

Ifat es va revoltar diverses vegades contra els abissinis. La revolta de vers el 1400 fou dirigida per Sa'd al-Din. Derrotat l'exrcit d'Ifat, el sold  Sa'ad ad-Din va fugir a  Zeila on fou perseguit per l'emperador i va morir a l'illa davant la ciutat que encara porta el seu nom (1403 o 1415)

Llavors el soldanat fou annexat a Abissnia. La dinastia walashma, desprs d'un breu exili al Iemen, van retornar al cap de poc temps i van fundar un nou estat a les seves provncies originaries (Adal-Zeila) i van agafar el titol de soldans d'Adal o de Zeila. Vegeu Sultanat d'Adal.

 Llista de soldans .
 Umar Walashma vers 1285 ;
 Ali ben Umar vers 1285-1304;
 Baziwi (o Jaziwi) vers 1304-1321 ;
 Hakk al-Din I vers 1321-1328 ;
 Husain vers 1328-1330 ;
 Al-Mansur I vers 1330-1332 ;
 Jamal al-Din I ver 1332-1335;
 Nasr I vers 1335-1340 ;
 Abud vers 1340-1343 ;
 Zubair vers 1343-1344 ;
 Ma'at Layla (reina) vers 1344-1352 ;
 Sabr al-Din I Muhammad Walkhui vers 1352-1354 ;
 Qat-Ali ibn Sabir al-Din vers 1354-1360 ;
 Ahmad Harbi Ar'ed  vers 1360-1366 ;
 Hakk al-Din II vers 1366-1373 ;
 Sa'ad al-Din Ahmad  1373-1415;

Font: (Regnal Chronologies, amb retocs)

 Notes .


 Bibliografia  .
A ms de les obres indicades a les notes:
E. Cerulli:  Studi Etiopici, I, 5; Documenti Arabi per la storia dell'Etiopia, 1931; Il soldanato dello Scioa nel secolo XIII a Resegna di studi Etiopici, 1941;
J. Perruchon, Histoire des guerres d'Amda Syon, 1889;
J. F. Ade Ajayi & Michael Crowder, Historical Atlas of Africa;

 Enllaos externs .
Concise Encyclopaedia Britannica;
Encyclopaedia Britannica;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336908" title="Montgaillard" nonfiltered="1362" processed="1357" dbindex="131368">


Montgaillard s un municipi francs, situat al Departament de l'Arieja a la regi Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336910" title="Prima donna" nonfiltered="1363" processed="1358" dbindex="131369">
En l'mbit de l'pera, prima donna s la paraula en itali que s'usa per designar la primera cantant, dona que desenvolupa els papers principals i que generalment es soprano. La paraula corresponent per al principal mascul es el de primo uomo, normalment tenor.

Histricament les prime donne han sigut motiu de certes rivalitats entre els aficionats a l'pera, dividint-se en "clubs" contraris que apogen a una cantant sobre altres. Una de las rivalitats ms famoses, va ser la que va haver entre els admiradors de  Maria Callas i els de Renata Tebaldi, a pesar de la amistat que havia entre les dues.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336911" title="La Solana (Ciudad Real)" nonfiltered="1364" processed="1359" dbindex="131370">

La Solana s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Limita al nord, est i sud amb Alhambra i Manzanares, a l'oest amb Membrilla i al sud amb San Carlos del Valle.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336912" title="Massat" nonfiltered="1365" processed="1360" dbindex="131371">


Massat s un municipi francs, situat al Departament de l'Arieja a la regi Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336914" title="Sent Lser" nonfiltered="1366" processed="1361" dbindex="131372">


Sent Lser (en occit Sent Lser, en francs Saint-Lizier) s un municipi francs, situat al Departament de l'Arieja a la regi Migdia-Pirineus. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336915" title="Alhambra (Ciudad Real)" nonfiltered="1367" processed="1362" dbindex="131373">

Alhambra s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336916" title="Ruidera" nonfiltered="1368" processed="1363" dbindex="131374">

Ruidera s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. s coneguda per les seves llacunes, que constitueixen la capalera del riu Guadiana. 

Histria. 
Es va constituir com municipi el 21 de setembre de 1990, prviament depenia administrativament d'Argamasilla de Alba des de finals del segle XVIII per decisi real. Abans va pertnyer al municipi de Alhambra, i per aix forma part del Campo de Montiel.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336917" title="Carrizosa" nonfiltered="1369" processed="1364" dbindex="131375">

Carrizosa s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Es localitza en la comarca del Campo de Montiel, a l'est de la provncia de Ciudad Real i a uns 15 quilmetres de les Llacunes de Ruidera. Travessa el municipi el riu Caamares, a la vora del qual es troba el nucli de poblaci. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336918" title="Algorisme de Borwein" nonfiltered="1370" processed="1365" dbindex="131376">
L'algorisme de Borwein es un algorisme desarrollat per Jonathan i Peter Borwein que permet el calcul de 1/Nombre  .

Es procedeix de la forma segent:

Es comena amb els valors;

 ;

 ;

Despres se itera amb les formules segents;

 ;

 ;

Es t que k posseeix una convergncia qurtica 1/ ; es a dir, en cada iteraci es multiplica per quatre, aproximadament, el nombre de dgits correcte.

El grau de convergncia s'obt de la segent desigualtat:

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336919" title="Don Quichotte" nonfiltered="1371" processed="1366" dbindex="131377">
	
Don Quichotte s una pera en cinc actes de Jules Massenet, amb llibret de Henri Cain, basat en El Quixot de Cervantes. S'estren a l'pera de Montecarlo el 19 de febrer de 1910. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 21 de desembre de 1929.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
		
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336920" title="San Carlos del Valle" nonfiltered="1372" processed="1367" dbindex="131378">

San Carlos del Valle s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.


Personatges illustres.
Manolo el del Bombo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336921" title="Adal" nonfiltered="1373" processed="1368" dbindex="131379">

Adal (somali: Adaal, ge'ez:      Ad l, rab:    ) fou un estat que va existir, primer com emirat o imamat des d'una poca indeterminada, i desprs com a soldanat vers el 1415 fins el 1555. Ocupava el nord-oest de Somlia, Djibouti i parts d'Etipia.

 Histria .
Els egipcis anomenaven a la costa nord de Somlia la Terra de Punt i van comerciar amb la regi des d'una poca molt matinera. Est documentada l'expedici a Punt sota la faraona Hatsepshut.

La tradici parla d'uns opositors a la tribu dels quraixites (quraish) de la Meca que es van refugiar a Awdal, entre els quals la dona del profeta i el seu cos; foren ben rebuts i protegits contra els emissaris quraixites que els volien fer tornar a la Meca per castigar-los. El profeta va beneir als habasha (negres) cosa que s'ha interpretat com referit a Etipia per els somalis awdalians reclamen que es referia a ells.

Desprs de la mort del profeta van arribar a la costa nord de Somlia nombrosos comerciants i predicadors rabs musulmans. El poble de la zona va esdevenir musulm i es van fundar estats musulmans.

Abans del 1288 Adal (modern Awdal actuals regions d'Adal i Salal) hauria estat una provncia musulmana de l'imperi cristi d'Etipia. En aquest any s'hauria independitzat i format un estat nmada.

Makrizi enumera  set estats que anomena "mamalik bilad Zayla", i que eren: Awfat (Ifat), Dawaro, Arayabni (Arabayni o Arab-Abni), Hadya, Sharkha, Bale i Dara. Els cronistes etops n'esmenten alguns ms i entre ells el d'Adal, el ms oriental, esmentat per primer cop durant les lluites contra el negus Amda Seyon (vers 1314-1344) que el 1332 va atacar Zeila (Zaylac) i el llavors emir d'Adal, que intentava barrar-li el pas, fou derrotat i mort. El titol d'amir que apareix en aquest temps es combina tamb a les crniques amb el d'imam, o el de negus (rei). En la campanya del 1332 els etops no solsament van recuperar Adal sin que van sotmetre els soldanats de Shoa  i d'Ifat. El control d'Adal garantia la possessi del port de Zeila, important per comer. El soldanat d'Ifat es va revoltar contra els etopc per fou derrotat i el seu sold Jamal al-Din va morir i els etops van conquerir la capital Talag  Vers el 1400 Ifat es va tornar a rebellar.

Al final del segle XIV Adal feia part del soldanat d'Ifat. Vers el 1400 el sold Sa'd al-Din (que temporalment don el seu nom a la dinastia, com a Banu Sa'd al-Din o Barr Sa'd al-Din, abans i desprs anomenada Walashma), que hauria pujat al tron vers el 1386 segon la crenica de Walashma (1373 segons les crniques etops), es va revoltar. Va morir entre 1403 i 1415 en la guerra contra el negus David I o contra Yeshak (vers 1413-1429). .. Per tant Ifat, Adal i Zayla serien sinnims del mateix estat.

L'antropleg I.M Lewis diu que els somalis van contribuir de manera important a les victries de Sa'd al-Din, suposadament pel suport dels clans gerri, marehan i harti, tots dels grup darod. L'historiador musulm Shihab al-Din parla del control pels harti del port oriental de Mait . Tamb la Oxford History of Islam dona suport a la tesi d'un ajut somali al sold . Lewis fa notar que els orgens del sold sn desconeguts  i que les evidencies suggereixen una important poblaci far; Ewald Wagner connecta el nom d'Adal amb la tribu far dels a a ila i el clan somali dels oda ali, i proposa un soldanat de majoria far  per Didier Morin remarca que el paper dels fars al soldanat encara es conjectural degut a la seva base multitnica. Franz-Christoph Muth identifica a Ahmad ben Ibrihim al-Ghazi com a somali..

La dinastia va fugir temporalment al Iemen per va poder tornar tot seguit. Suposadament fou llavors quan el sobir va agafar el ttol de sold d'Adal en lloc de sold d'Ifat. La capital fou Zeila.

Sota els negus etops Zar'a Yakub  (1434-1468) i Ba'da Maryam (1468-1478) es van fer negociacions amb Adal, per desprs es va iniciar una poca de guerra. Adal protegia i donava refugi als musulmans que fugien dels districtes a l'oest del soldanat, als que perseguien els abissinis. Els autors musulmans Makrizi i Arabiakh  no esmenten pas Adal i parlen noms del soldanat de Zeila (rab Zayla).

El sold d'Adal Mehmet, fill d'Arwe Badlay  pertanyia a la famlia de soldans d'Ifat, car era el net de Sa'd al-Din.


Al segle XVI el sold d'Adal va llenar una srie d'atacs importants contra Etipia, que en la primera fase foren dirigits per Mahfuz, governador de Zeila; aquesta fase es va acabar el 1516, quan Mahfuz fou mort pels etops en un emboscada.
Vers el 1526 Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi, un cap poltic de l'estat, es va fer amb el poder a Adal, va prendre el ttol d'imam, i va iniciar la guerra santa contra la cristiana Etipia llavors governada per Lebna Dengel. Amb l'ajut d'armament otom Ahmad va derrotar els etops a la batalla de Shimbra Kure el 1529 i va dominar l'altipl per els etops van resistir a les muntanyes altes. El 1541 els portuguesos van enviar ajut a Etipia, amb 400 mosqueters, mentre Adal rebia 900 mosqueters dels otomans. El 1542 el comandant portugus Cristvo da Gama va morir en combat (agost), per els portuguesos i etops van derrotar a Adal a la batalla de Wayna Daga, prop del llac Tana (febrer del 1543) i Ahmad va morir en combat; els etops van recuperar la plana i els territoris perduts, i els otomans no van poder enviar ajut a Adal ocupats com estaven a la Mediterrnia. La capital es va traslladar a Dakar a l'est de Harar, i ms tard a la mateixa Harar, i l'estat va entrar aviat en decadncia. El 1559 Harar fou ocupada pels etops.

L'emigraci dels galla (els oromo) va afectar a Adal i Etipia. Desprs del 1555 el soldanat es va veure envat pels guerrers oromo. El soldanat va continuar com a sultanat d'Harar fins el 1887.

Al segle XIX el negus d'Abissnia Sahla-Sellase de Shoa portava el ttol de rei d'Adal.

 Sultans . 
Sabr al-Din II 1415-1422 ;
Al-Mansur II ben Sa'ad al-Din 1422-1425 ;
Jamal al-Din II ben Sa'ad al-Din 1425-1432 ;
Shihab al-Din Ahmed Badlai (Arwe Badlay) 1432-1445 ;
Muhammad o Mehmet I 1445-1471 ;
Ibrahim I 1471-1472 ;
Shams al-Din 1472-1487 ;
Ibrahim II 1487-1488 ;
Muhammad II 1488-1518 ;
Ali II 1518-1519 ;
Fakhr al-Din 1519-1520 ;
Abu Bakr 1520-1526 ;
Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi (Ahmad Gra) 1526-1543 ;
Bat'iah Dl Wanbara (reina) 1543-1552 ;
Ali Jarad 1544-1552 ;
Nur al-Mujtahid 1552-1567 ;
Uthman al-Habashi 1567-1569 ;
Talha I 1569-1571 ;
Nasr II 1571-1573 ;
Muhammad IV 1573-1576 ;
Muhammad Jasa 1577-1585 ;
Sa'ad al-Din (II) 1585-1613 ;
Sabir al-Din 1613-1632 ;
Sadiq 1632-1646 ;
Malaq Adam. 1646-1647 ;
Ahmad (a Ausa) 1647-1672 ;
Ali (a Harar) 1647-1662 ;
Hashim (a Harar) 1662-1671 ;
Abdallah (a Harar) 1671-1700 ;
Umar Din (a Ausa) 1672- ? ;
Talha II 1700-1721 ;
Abu Bakr I 1721-1732 ;
Khalaf 1732-1733 ;
Hamid 1733-1747 ;
Yusuf 1747-1755 ;
Ahmad I 1755-1782 ;
Mohammed I 1782-1794 ;
Ahmad II 1794-1820 ;
Abd al-Rahman 1820-1825 ;
Abd al-Karim 1825-1834 ;
Abu Bakr II 1834-1852 ;
Ahmad III 1852-1856 ;
Mohammed II 1856-1875;
A Egipte 1875-1884;
Abd Allah II ben Ali Abd ash-Shakur 1884-1887;

 Notes .


 Referncia .
Mapa d'acord a J. F. Ade Ajayi & Michael Crowder, Historical Atlas of Africa;

Vegeu tamb.
Ifat;
Walashma;
Zeila;
Harar;
Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336925" title="Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis" nonfiltered="1374" processed="1369" dbindex="131380">
La Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis, o el que s el mateix, de la Universitat de Barcelona, s un cor de cambra que es dedica a conrear la msica antiga i la polifonia religiosa. L'entitat no ha tingut sempre aquesta especialitzaci, car els seus orgens, quan funcionava com a cor nic de la Universitat de Barcelona, el seu repertori era de totes les poques. La seva histria comena a la dcada dels 40.  Tot i que el setembre de l any 1941 ja es va comenar a treballar amb el nom de Schola Cantorum de la Facultat de Filosofia i Lletres, no va ser fins els inicis de curs 1942-1943 que la Schola va comenar la seva trajectria de la m del mestre Antoni Prez Moya. En els seus inicis, la formaci es limitava a fer les intervencions que els actes purament universitaris li requerien , per ms endavant va anar agafant volada fins arribar a ser un referent dins el mn coral barcelon. En aquelles poques, la Schola conreava tot tipus de repertori, des de msica antiga fins a composicions d autors contemporanis. Dins la plantilla d aquell moment hi havia cantaires tant representatius com Oriol Martorell, Maria Martorell, Antoni Maria Badia i Margarit, els germans Porter Moix, etc.
A ms del mestre Prez Moya (del 1941 al 1949), la Schola va estar dirigida pels mestres Ernest Cervera (del 1949 al 1965), Jeroni Alsina (del 1965 al 1967) i Francesc Bonastre (del 1967 al 1972). Els fets convulsos que envoltaven el mn universitari a principis del 70 i fins la caiguda del rgim provocaren que l entitat hagus d aturar la seva activitat. No fou fins els anys 80 que es form la Coral Universitria i l any 1989 el Cor de la Universitat de Barcelona que recoll el testimoni de l activitat coral a la Universitat. L any 2003, un grup de cantaires del Cor de la UB amb molt de rodatge dins el mn coral volgueren comenar a conrear la msica antiga i la polifonia religiosa i amb aquest objectiu endegaren de nou l activitat de la Schola.

 Enllaos externs .

 Lloc web;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336926" title="Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi" nonfiltered="1375" processed="1370" dbindex="131381">

Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi (Ahmad Gra) fou un sobir d'Adal que va dirigir la conquesta musulmana d'Etipia. Port els qualificatius de Sahib al-fath i al-Ghazi (el Conqueridor), i els amhares l'anomenaren "gra" (l'esquerr). La tradici el fa d'origen somali, nascut vers 1506 al districte d'Hubat a Adal. 

Es va posar a les ordes d'Al-Djarad Abun, cap d'un partit militant oposat a la poltica pacifista i pactista del sold de la dinastia Walashma; a la mort d'Abun, Ahmad va esdevenir cap del moviment i cap de l'oposici; revoltat va matar al sold Abu Bakr ben Muhammad i va agafar el ttol d'imam. Immediatament va refusar el tribu al negus Lebna Dengel, cosa que va provocar la guerra.

Va derrotar el governador etop de Bale i va organitzar les seves tropes somalis (i fars) derrotant als abissinis en una batalla decisiva a Shembera Kure o Shimbra Kure (1529) i en menys de dos anys va dominar Shoa. Els sis anys segents van estar plens de campanyes importants en les que es va apoderar de la major part d'Abissnia, per no va poder consolidar les seves posicions. 

El 1542 van arribar les forces portugueses que venien en ajut del negus (Lebna Dengel ja havia mort) i Ahmad va demanar ajut al paix otom de Zabid a l'Iemen, amb ajut del qual va poder derrotar els portuguesos (agost del 1542) per desprs de la victria, els mosqueters otomans van sortir del pas. El negus Galawdewos, unit a les restes dels mosqueters portuguesos, va iniciar un atac i va obtenir una decisiva victria a Zantera (batalla de Wayna Daga, prop del llac Tana, febrer del 1543) i Ahmad va morir en aquest combat. El seu exrcit de nmades es va dispersar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336930" title="Walashma" nonfiltered="1376" processed="1371" dbindex="131382">
La dinastia Walashma fou una nissaga que va governar el soldanat d'Ifat i desprs el d'Adal des de vers el 1285 fins el 1526 quan fou enderrocada per Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi, cap d'un partit de l'estat oposat a la poltica pacifista.

El nom sembla que derivava del ttol (walasma) que tenia el primer governant, que es va fer amb el poder al estat musulm de Djabarta a Shoa, que segons la tradici havia estat fundat el 896 i era governat per la dinastia makhzmida .  Umar ben Dunya-huz  fou el conqueridor per altres fonts pensen que va morir el 1275 i fou el seu fill Ali ben Umar el que va fer la conquesta. 

El 1543 al-Ghazi va morir en combat contra etops i portuguesos i el 1559 el general etop Hamalmal entrava a Harar.

 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336933" title="L'heure espagnole" nonfiltered="1377" processed="1372" dbindex="131383">
	
L'heure espagnole s una pera en un acte de Maurice Ravel, amb llibret de Franc-Nohain, basat en una comdia del propi escriptor. S'estren a l'Opra-Comique de Pars el 19 de maig de 1911. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 21 de desembre de 1965.

Sinopsi.

Temps: segle XVIII;
Lloc: el taller del rellotger Torquemada, a Toledo, Espanya.

L'opera es desenvolupa en 21 escenes, amb una introducci orquestral. 

Torquemada es troba al seu taller quan el mulater Ramiro s'atura perqu repare el seu rellotge, mentre que ell fa la seua feina de recollir el correu de la ciutat.  s dijous, el dia en qu Torquemada ha de donar corda als rellotges municipals, aix que Ramiro ha d'esperar.  La muller de Torquemada, Concepcin, aprofita l'absncia del seu marit tots els dijous per a organitzar una cita amb el seu amant Gonzalve, per avui la presncia de Ramiro suposa un entrebanc als seus plans. Per aix li demana al mulater que introduisca un dels dos grans rellotges de peu que hi ha al taller al seu dormitori, amb la inteci d'allunyar-lo, i ell hi obeeix.

Arriba Gonzalve, i es mostra molt inspirat per la poesia, per no pas per l'amor, com Concepcin hauria desitjat. En tornar Ramiro, ella el torna a enviar a dins, dient que s'ha equivocat de rellotge, i que ara el t que portar escales avall. Aleshores a Concepcin se li acudeix amagar Gonzalve dins del rellotge, i aix Ramiro el pujar al dormitori sense sospitar res. En amagar-se Gonzalve, apareix el banquer Don igo, un pretendent de Concepcin. Ella es mostra preocupada per si la sorprn Gonzalve, o el mulater, en situaci tan compromesa. En tornar Ramiro, ella el persuadeix de carregar el rellotge en qu est amagat Gonzalve, i l'acompanya al dormitori amb l'escusa que la maquinria es massa frgil.

Per la seua banda, Don igo s'amaga tamb a l'altre rellotge, amb la intenci de donar una agradable sorpresa a la seua estimada, el que li costa bastant, perqu est massa gros. Ramiro baixa, tot esfufegant i queixant-se de no comprendre les dones. Concepcin, no tarda en baixar: aparentment s'ha fartat dels versos de Gonzalve, que no li serveixen per aplacar la seua set d'amor, i demada a Ramiro que torne a baixar el rellotge. En adonar-se que Don igo s'ha amagat a l'altre rellotge, li demana que isca, per el pobre home no pot perqu est massa encaixat. Com ara, a Concepcin, li abelleix passar una estona al dormitori amb Don igo, li demana a Ramiro que puge l'altre rellotge.  

Per aquesta vegada, Concepcin tampoc no tarda a aparixer. Si el jove estudiant noms s'ocupava de la poesia, ara el banquer no pot sortir del rellotge. Ramiro s'ofereix a carregar l'altre rellotge escales avall. Impressionada per la facilitat amb qu Ramiro carrega amb els rellotges (i el pes que contenen), Concepcin comena a sentir-se atreta pel mulater, a ms, est desesperada perqu el seu marit est a punt d'arribar i encara no ha gaudit de la seua desitjada aventura amorosa. Ramiro li pregunta quin rellotge ha de pujar ara, i ella li proposa que l'acompanye al dormitori "sense rellotges".

Amb Gonzalve i Don igo tancats als rellotges, apareix Torquemada, qui torna de la seua feina oficial. Els dos homes amagats aconsegueixen escapolir-se dels respectius rellotges, Don Igo amb l'ajut del forut Ramiro, per sn descoberts per un estupefacte Torquemada. Per a salvar la pell, cadascun d'ells es veu obligat a comprar un rellotge. Ara Concepcin t un nou amant, per haur d'esperar que torne per reparar el seu rellotge.

Orquestraci.


Fustes
flaut;
2 flautes;
2 obos;
corn angls;
2 clarinets en La;
clarinet baix en Si bemoll;
2 fagots;
sarrussfon;

Metalls
4 trompes en Fa;
2 trompetes en Do;
3 trombons;
tuba contrabaix en Do;

Percussi
timbales;
bombo;
plats;
molles;
tabal;
tamtam;
triangle;
Castanyoles;
fuet;
cascavells;
campanes tubulars;
glockenspiel;
xilfon;
3 rellotges de pndol;

Teclat
Celesta;

Corda
violins;
violes;
violoncels;
contrabaixos;
2 arpes;


Enregistraments selectes.
 VAI VAIA CD 1073: Jeanne Krieger (Concepcin); Louis Arnoult (Gonzalve); Raoul Gilles (Torquemada); J. Aubert (Ramiro); Hector Dufranne (Don igo Gmez),Orquestra dirigida per Georges Truc l'any 1929, enregistrament supervisat pel compositor.
 Decca. Suzanne Danco (Concepcin); Paul Derenne (Gonzalve); Michel Hamel (Torquemada); Heinz Rehfuss (Ramiro);  Andr Vessires (Don igo Gmez), Orchestre de la Suisse Romande, dirigida per Ernest Ansermet;
 Deutsche Grammophon 138 970 (originalment en LP): Jane Berbi, Jean Giraudeau, Gabriel Bacquier, Michel Snchal, Jos van Dam; Orchestre National, Pars; Lorin Maazel, director;
 Erato ECD 75318: Elisabeth Laurence, Tibre Raffalli, Michel Snchal, Gino Quilico, Franois Loup; Nouvel Orchestre Philharmonique; Armin Jordan, director;
Deutsche Grammophon (20 de juliol de 1999). Andr Previn, London Symphony Orchestra, John Mark Ainsley, Kimberly Barber, David Wilson-Johnson, Georges Gautier, Kurt Ollmann.
	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	

Bibliografia.
 Clifton, Keith E., Maurice Ravel's L'Heure espagnole: Genesis, Sources, Analysis." Ph.D. dissertation, Northwestern University, 1998.
Warrack, John and West, Ewan, The Oxford Dictionary of Opera, 1992. ISBN 0-19-869164-5;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336937" title="Golf de Suez" nonfiltered="1378" processed="1373" dbindex="131384">


El Golf de Suez (en llengua rab:            , Khalyj as-Suways) es troba situat al nord-est d'Egipte i separa frica d'sia. s el ms occidental dels dos golfs en qu s'acaba al nord la Mar Roja i a l'extrem nord hi ha situada la ciutat de Suez. 

Geologia.

s una vall rift formada fa 28 milions d'anys, amb una longitud de 314 km i una amplada d'entre 19 i 32 km.

Recursos naturals.

Hi ha jaciments de petroli a R 's al-B l 'im, Morgan i Garra.

Referncies.



Enllaos externs.

 Mapa del Golf de Suez ;
 Fotografies del Golf de Suez preses per satllits artificials. ;
 Informaci i fotografies del Golf de Suez preses per la missi espacial Apollo 7. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336950" title="Vol 5022 d'Spanair" nonfiltered="1379" processed="1374" dbindex="131385">

El 20 d'agost de 2008 es va produir un accident en l'Aeroport de Madrid-Barajas. El vol JK 5022 de Spanair (vol en codi compartit amb Lufthansa LH255) no va completar amb xit la maniobra d'enlairament, i es va estavellar en el propi aeroport. Es tractava d'un avi McDonnell Douglas MD-82, amb ruta Madrid-Las Palmas de Gran Canaria i amb 164 passatgers a bord ms nou tripulants.

154 persones han mort, sis d'elles de cam a l'hospital, una eixa nit i una altra a l'hospital tres dies desprs. A l'avi hi viatjaven aproximadament 173 passatgers i 9 tripulants, entre ells 2 nadons. A la terminal T4 de l'aeroport s'hi desplaaren l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardn, la Ministre de Foment, el Ministre de l'Interior, entre altres. Als ferits se'ls trasllad a l'Hospital Universitari de La Paz.

Feia 25 anys que no es produa un accident d'aquestes magnituds a l'Aeroport de Madrid-Barajas. 

Tamb s'habilit un telfon pels familiars dels afectats: +34 800 400 200.

 Accident .

L'accident es va produir a les 14:15 hora local al moment de l'enlairament, segons Spanair. Altres fonts diuen que l'hora real de l'accident va ser les 14:25 hora local. L'avi amb matrcula EC-HFP (nmero de srie del fabricant 53148, nmero de la lnia Douglas 2142), batejat Sunbreeze, havia sigut entregat a Korean Air el 18 de novembre de 1993 y va ser adquitir per Spanair el juliol de 1999. Transportava un total de 172 persones, de les quals 162 eran passatgers, 4 tripulants en moviment i 6 tripulants de vol.

El vdeo fet per l'autoritat aeroporturia AENA no mostra explosi del motor ni incendi mentre el MD-82 d'Spanair estava enlairant-se. L'avi va girar aleshores a la dreta, va ser incapa de mantenir una velocitat aria suficient per evitar perdre altura i es va estavellar, trencant-se al menys en dues part que van ser destruits a la posterior explosi. Spanair va informar que el pilot havia intentat i avortat anteriorment l'eixida degut a un sensor que marcava una temperatura excessiva a una presa d'aire, retrasant l'eixida en ms d'una hora. Es va tornar a intentar l'enlairament, durant el qual va ocrrer el fatal accident.

El vol era tamb un codi compartit de l'Star Alliance operat en nom de Lufthansa como LH 2554. Set passatgers amb bitllet d'eixa companyia tenien reserva. Quatre dels passatgers de Lufthansa eren alemanys, per encara no es sap el nombre d'eixos passatgers que van pujar a l'avi.


 L'operaci de rescat .
Un total de 230 sanitaris es van desplaar al lloc de l'accident aix com 170 policies municipals i 70 bombers de l'Ajuntament de Madrid que van aconseguir apagar l'incendi cap a les 16:30. A ms, la Comunitat de Madrid va desplaar 150 agents sanitaris, mentre que als hospitals La Paz, Ramn y Cajal, Doce de Octubre, Infanta Elena i Nio Jess n'hi va haver 500 ms per a atendre als ferits. En la feina hi van collaborar quatre helicpters i cinc unitats de bombers. A ms la Creu Roja va enviar 22 ambulncies per a socrrer a les vctimes.

L'Ajuntament habilit un pavell a l'IFEMA, el nmero 6, per a acollir a les vctimes, com es va fer desprs dels atemptats de l'11-M.

El trnsit aeri es va interrompre temporalment fins a les 16:00.

 L'accident a la televisi .
L'accident fou ems a totes les cadenes televisives ja que a l'hora que s'esdevenia l'accident comenava la majoria d'informatius (a les tres). Per foren TVE1, TV3 o 3/24 i Telecinco, molt ms tard, les cadenes de no pagament que van oferir les primeres reaccions a peu d'aeroport.

TV3  a les 23:05 d'aquell dia va emetre un "Especial: Accident a Barajas".

 Referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336952" title="Villahermosa (Ciudad Real)" nonfiltered="1380" processed="1375" dbindex="131386">

Villahermosa s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb Ossa de Montiel (provncia d'Albacete) i Alhambra, a l'est ambe Villanueva de la Fuente i El Bonillo (Albacete), al sud amb Montiel, i a l'oest amb Fuenllana i Carrizosa.

 Evoluci demogrfica .



 Personatges illustres .
 Manuel Prez Castell, alcalde d'Albacete des de 1999 a 2008. Diputat al Congrs per la provncia d'Albacete en la IX legislatura  2008.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336957" title="Fuenllana" nonfiltered="1381" processed="1376" dbindex="131387">

Fuenllana s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336958" title="Public Broadcasting Service" nonfiltered="1382" processed="1377" dbindex="131388">
Public Broadcasting Service (PBS) s la cadena nord-americana de televisi pblica. Fou creada el 1969 assumint moltes de les funcions de la seva predecessora la National Educational Television (NET). 

La PBS, que ms aviat es pot descriure com una xarxa de televisions pbliques de divers caire conta amb 169 operadors de llicncies educacionals no comercials que operen 348 estacions de televisi. 

D'aquestes 169 llicncies, 86 sn d'organitzacions comunitries, 57 d'universitats, 20 d'autoritats estatals i 6 d'autoritats locals o municipals. A diferncia de les grans cadenes comercials com NBC, CBS, ABC, Fox i The CW, les estacions filials de la PBS poden triar i comprar els programes que desitgin de les distribudes per la PBS o directament d'altres estacions o productors. 

Aix fa que la programaci tingui un alt nivell de continguts locals o dirigits al seu pblic especfic, a diferncia de les cadenes comercials que lliuren part del seu temps a la programaci de la cadena a la qual estan afiliades. A diferncia del seu homleg radiofnic, la National Public Radio (NPR), la PBS no conta amb un departament de premsa central a nivell nacional o una productora nacional. Tota la programaci que la PBS distribueix s produda o contractada per les estacions membres. El finanament de la PBS ve de les estacions afiliades (47%), la CPB i fons federals (24%), royalties, drets de retransmissi, serveis satelitals i ingressos d'inversions (14%) i venda de productes educacionals (12%). s en aquesta cadena on s'emet Barri Ssam i Mister Rogers' Neighborhood. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336961" title="Villanueva de los Infantes" nonfiltered="1383" processed="1378" dbindex="131389">

Villanueva de los Infantes s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. s propera a  Valdepeas, Manzanares, Tomelloso i Almagro.

 Histria . 
A partir de la colnia romana Anticuaria Augusta, el llibert Marc Ulpi Gresari va aixecar la poblaci de Jamila (on avui dia s'aixeca el santuari de la Verge de l'Antiga). En 1350 el rei Pere I de Castella ordena que Jamila es traslladi al costat d'una poblaci anomenada Peaflor a La Moralidad per raons de salubritat. s llogaret depenent de Montiel fins que es converteix en vila independent el 10 de Febrer de 1421 grcies al mestre de Santiago i infant d'Arag, Don Enrique. En agrament a do Enrique i als seus germans don Alonso, don Joan i don Pedro, La Moralitat va passar a denominar-se Villanueva de los Infantes per mandat del Mestre Alonso de Crdenas en 1480. 

En 1573, Felip II ordena el trasllat del Vicariat de Montiel a Villanueva de los Infantes, on va romandre fins a la seva extinci en 1875. Al voltant de Villanueva de los Infantes trobem restes prehistriques de poblacions de l'Edat del Coure i inicis de l'Edat de Bronze de gran valor a la Meseta Sud, com El Castelln, el Tur dels Conejos o el Rierol del Toril, amb cronologies entre el 2500-1200 a. C. aproximadament. Destaquen cermiques campaniformes, Ciempozuelos, puntillades, etc., indstria ssia i elements de prestigi com ambre o ivori. Tot aix i la seva ubicaci en la vall del riu Jabaln -sobre les vies naturals aquest-oest i nord-sud- sembla indicar l'existncia d'importants relacions amb altres regions peninsulars. 

Igualment, el perode ibric -oret, segles V-I a. C.- i la posterior presncia romana en la vall del riu Jabaln confirmen la fertilitat de l'hbitat, com menys fins a el segle V d. de C. En aquest sentit, un dels edificis claus ser el Edifici Columnado de Jamila del que es coneixen, almenys, dos grans fases constructives. La ms moderna correspon a la Repoblaci medieval (segles XIII-XIV), per materials i estructures poden remuntar els orgens del lloc a poca iberoromana. En igual cas es troba el "pont de Trivio", una estructura ponturia de ms de 100 metres, 6 arcs i gaireb 5 metres de calada els orgens dels quals sn romans. Posteriorment, en 1786 va sofrir una gran reconstrucci de la qual el que avui es veu s el seu major exponent. Aquesta vila va seguir creixent i va ser proclamada capital del Campo de Montiel per Felip II en 1573. Figures com sant Toms de Villanueva, l'humanista Jimnez Patn, l'artista Francisco Cano o grans icones culturals com Quevedo, Cervantes i Lope de Vega van convertir la vila en un important focus cultural i espiritual. 

Amb un rellevant paper estratgic i militar en la Guerra de la Independncia, va estar sota domini francs l'1 de gener de 1810 encara que aquest domini va durar menys de dos anys. En 1895 la regente Maria Cristina li va concedir el ttol de ciutat i ja en el segle XX, en 1974, va ser declarada Conjunt Histric-Artstic.


 Personatges illustres .
 Juan Alfonso Mayorga, secretari del rei Pere I de Castella.
 Toms de Villanueva, sant (1488-1555);
 Francisco de Quevedo, escriptor que mor a Villanueva (1580 - 1645);
 Fernando de Ballesteros y Saavedra, escriptor.
 Jos Castell, escultor.
 Ramn Giraldo, poltic liberal.
 Antonio Garca Bellido, arqueleg (1903 - 1972);
 Carlos Saura Riaza, pintor (1960 - );
 Rafael Simarro Jimenez de Sevilla, escriptor (1928-2002);

 Enlaces externos .
Pgina del Ayuntamiento y Oficina de Turismo de Villanueva de los Infantes;
Balcn de Infantes;
Ruta Tierra de Caballeros;
Visites Guiades a Villanueva de Los Infantes i activitats a l'entorn;
Visites a Segway peor Villanueva de Los Infantes;
infantes.tk;
Pgina de la cofradia de Nuestra Seora de la Soledad i Santo Sepulcro de Villanueva de los Infantes;
manchaDIGITAL.com Portal d'enllaos;
Pgina de l'Associaci Jovenil Amigos de los Silos de Villanueva de los Infantes;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336962" title="Comptador Geiger" nonfiltered="1384" processed="1379" dbindex="131390">

Un comptador Geiger, tamb anomenat comptador Geiger-Mller, s un detector de partcules que permet mesurar els nivells de radiaci ionitzant.

Histria.
El 1908, Hans Geiger i Ernest Rutherford van desenvolupar un mecanisme capa de detectar partcules alfa. El 1928, Geiger i Walther Mller (estudiant de doctorat de Geiger) van millorar el comptador de manera que pogus detectar totes les classes de radiaci ionitzant.

La versi actual del comptador de Geiger s'anomena comptador halogen. Aquest diseny, que data del 1947, va ser proposat per Sidney H. Liebson (Phys. Accelerar. 72, 602-608 (1947)). Els comptadors halgens han substitut el model anterior a causa de la seva vida til ms llarga i perqu requereixen un voltatge operatiu ms baix.

Funcionament.

El sensor del comptador Geiger s un tub que cont un gas inert (normalment heli, ne o arg amb halgens afegits) que breument condueix electricitat entre dos elctrodes quan una partcula o fot de radiaci fa conductiu el gas temporalment. Quan un i o electr penetra al tub (o es desprn un electr de la paret pels raigs X o gamma) es desprenen electrons dels toms del gas; a causa del voltatge positiu del fil central, aquests electrons sn atrets cap al fil. En fer aix guanyen energia, collideixen amb els toms i alliberen ms electrons, fins que el procs es converteix en una "allau" que produeix un pols de corrent perceptible. Finalment, el pols de corrent s mostrat pel moviment d'una agulla i sol ser acompanyat per un clic audible a cada descrrega.

El tub cont a ms un fil metllic al llarg del seu centre que fa d'elctrode. Entre el ctode (tub exterior) i l'node (fil interior) hi han centenars de volts, per no hi circula corrent.

A l'instrument se l'anomena "comptador" perqu cada partcula que passa per ell produeix un pols idntic, permetent comptar les partcules (normalment de forma electrnica) per sense dir-nos res sobre la seva identitat o la seva energia (excepte que hauran de tenir energia suficient per penetrar les parets del comptador).































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336963" title="Estaci d'Auditori - Teatre Nacional" nonfiltered="1385" processed="1380" dbindex="131391">




 



Auditori | Teatre Nacional s una estaci de la lnia T4 de la xarxa del Trambess situada sobre l'avinguda Meridiana, davant del Teatre Nacional de Catalunya, entre els districtes de Sant Mart i l'Eixample de Barcelona i es va inaugurar el 14 de juliol de 2004 amb la prolongaci de la T4 entre Glries i Ciutadella  Vila Olmpica.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336964" title="Estaci de Wellington" nonfiltered="1386" processed="1381" dbindex="131392">

 

 



Wellington s una estaci de la lnia T4 de la xarxa del Trambess situada sobre el carrer de Wellington al districte de Sant Mart de Barcelona i es va inaugurar el 14 de juliol de 2004 amb la prolongaci de la T4 entre Glries i Ciutadella  Vila Olmpica.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336965" title="Estaci de Ca l'Arany" nonfiltered="1387" processed="1382" dbindex="131393">



 



Ca l'Arany s una estaci de la lnia T4 de la xarxa del Trambess situada sobre l'Avinguda Diagonal, davant de la Torre Agbar, al districte de Sant Mart de Barcelona i es va inaugurar el 8 de maig de 2004 amb l'obertura del Trambess.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336966" title="Estaci de Pere IV" nonfiltered="1388" processed="1383" dbindex="131394">

 

 



Pere IV s una estaci de la lnia T4 de la xarxa del Trambess situada sobre l'Avinguda Diagonal al districte de Sant Mart de Barcelona i es va inaugurar el 8 de maig de 2004 amb l'obertura del Trambess.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336967" title="Estaci de Fluvi" nonfiltered="1389" processed="1384" dbindex="131395">

 

 



Fluvi s una estaci de la lnia T4 de la xarxa del Trambess situada sobre l'Avinguda Diagonal, entre els carrers Fluvi i Bac de Roda, al districte de Sant Mart de Barcelona i es va inaugurar el 8 de maig de 2004 amb l'obertura del Trambess.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336968" title="Rasa de Cirera (Odn)" nonfiltered="1390" processed="1385" dbindex="131396">


La rasa de Cirera s un afluent per l'esquerra del riu Fred.

De direcci preponderant cap al sud, neix a 1.220 m. d'altitud a poc ms de 100 m. (vo) al nord de la carretera que va de Coll de Jou a Cambrils d'Odn (a l'alada del km 41).

El seu curs s'escola per la vall que delimiten la serra de Cirera (a l'oest) i la serra de la Garriga (a l'est).

Desguassa al riu Fred a 749 m. d'altitud. 

Tant curs de la rasa com el dels terrenys circumdants que estan per sota els 800 m. d'altitud, s territori protegit per formar part del PEIN

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336969" title="Estaci de Frum" nonfiltered="1391" processed="1386" dbindex="131397">



 



Frum s una estaci de la lnia T4 de la xarxa del Trambess situada sobre l'avinguda d'Eduard Maristany, davant de l'edifici Frum, al districte de Sant Mart de Barcelona i es va inaugurar el 8 de maig de 2004 amb l'obertura del Trambess.




Vegeu tamb.
Trambess;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Frum Universal de les Cultures;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336970" title="Villanueva de la Fuente" nonfiltered="1392" processed="1387" dbindex="131398">

Villanueva de la Fuente s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Forma part de la comarca de Campo de Montiel













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336971" title="Estaci de Can Llima" nonfiltered="1393" processed="1388" dbindex="131399">



 



Can Llima s una estaci de la lnia T4 de la xarxa del Trambess situada sobre l'avinguda d'Eduard Maristany al terme municipal de Sant Adri de Bess i es va inaugurar el 8 de maig de 2004 amb l'obertura del Trambess.




Vegeu tamb.
Trambess;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336972" title="Somlia Egpcia" nonfiltered="1394" processed="1389" dbindex="131400">
Somlia Egpcia fou el nom donat a les possessions egpcies de Somlia (1874-1884)

La costa nord de Somlia estava sota una autoritat llunyana dels xerifs de la Meca, en nom de la Porta (govern otom). El 1825, una part dels somalis del clan habar yonis, dirigits pel qadif Basha (Shermaarke Saalax Basha, nascut el 1790-mort el 1861), van sotmetre Zaylac (Zeila), governat fins llavors per un rab anomenat Sayyid Muhammad al-Barr o Muhammed al-Bari (Maxamed Al Baari), governador per compte del xerifs de la Meca i per tant del govern otom. El somalis van fundar el sultanat de Reer Odweyne dirigit per Shermaarke Saalax Basha (nascut el 1790-mort el 1861) i Muhammad al-Barr va rebre el ttol de qadif al-soomaal i es va casar amb dues esclaves rabs i una turca, establint el anomenat govern de Zaylac (Zeila i Awdal)  que va conservar fins el 1841, en estreta collaboraci amb el sult de Reer Odweyne,. En aquesta data (1841) Shermaarke Saalax Basha (Ali Haji Sirmaki ben Salih va assolir directament el poder a Zeila, que va conservar fins a la seva mort el 1861 amb un breu perode d'Abu Bakr, el fill d'l-Barr (1855-1857).  Abu Bakr va tornar al govern el 1861. 

El 7 de setembre de 1874 Egipte va declarar annexionat el territori al seu govern (sota nominal sobirania otomana) i va enviar al governador Rauf Pasha, per no en va tenir el control efectiu excepte de les places costeres i per protegir les caravanes necessitaven l'amistat dels caps locals somalis. El governador egipci Muhammad Nadi Pasja, per orde del seu govern, es va retirar al desembre de 1883. Al comenament de l'any segent (1884) els britnics van signar tractats amb el sult de Zeila i altres caps somalis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336973" title="Estaci de Central Trmica del Bess" nonfiltered="1395" processed="1390" dbindex="131401">



 



Central Trmica del Bess s una estaci de les lnies T4 i T6 de la xarxa del Trambess situada sobre l'avinguda d'Eduard Maristany al terme municipal de Sant Adri de Bess 

Aquesta es va inaugurar el 8 de maig de 2004 amb l'arribada de la T4. Quatre anys ms tard, el 15 de juny de 2008 hi va arribar la T6.

Al costat muntanya de l'estaci es troben les cotxeres del Trambess.



Vegeu tamb.
Trambess;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336974" title="Almedina" nonfiltered="1396" processed="1391" dbindex="131402">

Almedina s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb les estribacions de Sierra Morena al sud i a l'est amb la provncia d'Albacete.

 Personatges clebres .

 Bartolom Jimnez Patn, humanista autor de setze obres, la principal  Mercurio Trimegistro.
 Fernando Yez de la Almedina, pintor renaixentista, deixeble de Leonardo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336975" title="Estaci de la Farinera" nonfiltered="1397" processed="1392" dbindex="131403">

 

 



La Farinera s una estaci de la lnia T5 de la xarxa del Trambess situada sobre la plaa de les Glries Catalanes, davant de la Torre Agbar, al districte de Sant Mart de Barcelona i es va inaugurar el 14 d'octubre de 2006 amb l'obertura de la T5 entre Glries i Bess.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336977" title="Estaci de Can Jaumandreu" nonfiltered="1398" processed="1393" dbindex="131404">



 



Can Jaumandreu s una estaci de la lnia T5 de la xarxa del Trambess situada sobre el costat mar de la Gran Via de les Corts Catalanes al districte de Sant Mart de Barcelona i es va inaugurar el 14 d'octubre de 2006 amb l'obertura de la T5 entre Glries i Bess.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336978" title="Estaci d'Espronceda" nonfiltered="1399" processed="1394" dbindex="131405">

 

 



Espronceda s una estaci de la lnia T5 de la xarxa del Trambess semisoterrada situada al costat mar de la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers Espronceda i Bac de Roda, al districte de Sant Mart de Barcelona i es va inaugurar el 14 d'octubre de 2006 amb l'obertura de la T5 entre Glries i Bess.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336979" title="Estaci de Sant Mart de Provenals" nonfiltered="1400" processed="1395" dbindex="131406">

 

 



Sant Mart de Provenals s una estaci de la lnia T5 de la xarxa del Trambess semisoterrada situada al costat mar de la Gran Via de les Corts Catalanes al districte de Sant Mart de Barcelona i es va inaugurar el 14 d'octubre de 2006 amb l'obertura de la T5 entre Glries i Bess.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336980" title="Estaci de Parc del Bess" nonfiltered="1401" processed="1396" dbindex="131407">



  



Parc del Bess s una estaci de la lnia T5 de la xarxa del Trambess situada sobre el carrer de Cristfol de Moura al barri de la Mina de Sant Adri de Bess i es va inaugurar el 5 de maig de 2007 amb la prolongaci de la T5 entre Bess i Sant Joan Baptista.



Vegeu tamb.

Trambess;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336981" title="Estaci de la Catalana" nonfiltered="1402" processed="1397" dbindex="131408">



 



La Catalana s una estaci de les lnies T5 i T6 de la xarxa del Trambess situada sobre el carrer de Cristfol de Moura al barri de la Catalana de Sant Adri de Bess.

Aquesta es va inaugurar el 5 de maig de 2007 amb la prolongaci de la T5 entre Bess i Sant Joan Baptista. Un any ms tard, el 15 de juny de 2008 hi va arribar la T6.



Vegeu tamb.

Trambess;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336982" title="Estaci de Sant Joan Baptista" nonfiltered="1403" processed="1398" dbindex="131409">



 



Sant Joan Baptista s una estaci de les lnies T5 i T6 de la xarxa del Trambess situada sobre el carrer de la Platja a Sant Adri de Bess.

Aquesta es va inaugurar el 5 de maig de 2007 amb la prolongaci de la T5 entre Bess i Sant Joan Baptista. Un any ms tard, el 15 de juny de 2008 hi va arribar la T6.



Vegeu tamb.

Trambess;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336983" title="Estaci d'Encants de Sant Adri" nonfiltered="1404" processed="1399" dbindex="131410">



 



Encants de Sant Adri s una estaci de les lnies T5 i T6 de la xarxa del Trambess situada sobre l'avinguda de les Corts Catalanes i sota la C-31 a Sant Adri de Bess.

Aquesta es va inaugurar el 8 de setembre de 2007 amb la prolongaci de la T5 entre Sant Joan Baptista i Gorg. Uns mesos ms tard, el 15 de juny de 2008 hi va arribar la T6.



Vegeu tamb.

Trambess;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336984" title="Villamanrique" nonfiltered="1405" processed="1400" dbindex="131411">

Villamanrique s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. s proper als municipis de Torre de Juan Abad (7km), Puebla del Prncipe (7km) i Almedina (10 km).

Administraci.


Personatges illustres.
Jorge Manrique, poeta espanyol i cavaller de l'orde de Santiago en el segle XV.

Enllaos relacionats.
www.villamanrique.net;
Web i frum de Villamanrique;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336985" title="Italo Montemezzi" nonfiltered="1406" processed="1401" dbindex="131412">

Italo Montemezzi (Vigasio, prop de Verona, 31 de maig de 1875 - 15 de maig de 1952) va ser un compositor itali sobretot conegut per la seva pera L'amore dei tre re.

Va estudiar msica al Conservatori de Mil i posteriorment en fou professor d'harmonia durant un any.

La seva pera, L'amore dei tre re, escrita el 1913, va llanar la seva carrera i li va permetre dedicar-se a la composici. El 1919 visitava els Estats Units, dirigint l'estrena americana de la seva pera La Nave (Associaci d'pera de Chicago, 18 de novembre), que havia estrenat prviament a Mil (1918). Va viure a Califrnia des de 1939, per feia viatges freqents a Itlia per retornar definitivament el 1949.

 peres .

Bianca 1901 (mai representada);
Giovanni Gallurese (Tor, 1905)  ;
Hellera (Tor, 1909)  ;
L'amore dei tre re (Mil, 1913)  ;
La nave (Mil, 1918) ;
La notte di Zoraima 1931;
L'incantesimo 1943;
La Principessa Lontana (incompleta);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336986" title="Santa Cruz de los Camos" nonfiltered="1407" processed="1402" dbindex="131413">

Santa Cruz de los Camos s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord i est amb Montiel i al sud amb Terrinches

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336987" title="La Barceloneta (Montblanc)" nonfiltered="1408" processed="1403" dbindex="131414">
La Barceloneta s un venat del municipi de Montblanc, a la Conca de Barber. Actualment deshabitat, pertanyia  antigament a Prenafeta.

Es troba aproximadament a 570 m d'altitud i a uns 700 m al sud-est de Prenafeta. s travessat pel sender de gran recorregut GR 7-8 (Prenafeta - Lilla), conegut tamb com "Cam de Lilla". La ubicaci actual del venat s del segle XVIII, quan es cre tamb Prenafeta.

Referncies.
 Montblanc Medieval;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana;
 Web de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya;



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336988" title="Albaladejo" nonfiltered="1409" processed="1404" dbindex="131415">

Albaladejo s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb la provncia de Jan.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336989" title="Terrinches" nonfiltered="1410" processed="1405" dbindex="131416">

Terrinches s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336990" title="Rasa del Barranc (riu Fred)" nonfiltered="1411" processed="1406" dbindex="131417">


La rasa del Barranc s un afluent per la dreta del riu Fred (no confondre-la amb una rasa del mateix nom que s afluent del Riard).

De direcci preponderant cap a l'est, neix a l'obaga de Clarissols, a 535 m. (vo) a l'oest de la masia de Clarissols).

Desguassa al riu Fred a 694 m. d'altitud. 

Tant curs de la rasa com el dels terrenys circumdants que estan per sota els 800 m. d'altitud, s territori protegit per formar part del PEIN

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336991" title="Torre de Juan Abad" nonfiltered="1412" processed="1407" dbindex="131418">

Torre de Juan Abad s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .


 Histria .
Les primeres referncies sobre la localitat es remunten a l'edat mitjana; concretament a les Crniques d'Alfons VIII de Castella, que va prendre "Feznavessore" (Hisn ibn Xoray) als musulmans. Del seu castell, en el qual va estar pres Hixem III, un dels ltims califes de Crdova, queden les runes en l'estret de les torres. La fortalesa vigilava el pas del Daador, que era un dels accessos de la Via Augusta des d'Andalusia cap a Llevant. Hi ha dubtes sobre l'existncia real de Juan Abad, de qui rep el seu nom la vila, que va deure ser un dels primers pobladors de la vila. Es diu que va pertnyer a la Orde de Santiago i depenia de Montiel. Rodrigo Manrique, avanat de Segura, li va segregar el terme de Belmonte de la Sierra, en l'actualitat Villamanrique. Jorge Manrique va arribar a sser comendador de Montizn. 

Durant el regnat de les Reis Catlics se li van concedir privilegis per enviar alguns soldats a la conquesta de Granada. Francisco de Quevedo va ser senyor de la vila, encara que va haver plets per aix durant alguns segles, i va allotjar en la seva casa al rei Felip IV d'Espanya. Durant el segle XVII es van segregar els termes de Castellar de Santiago i de Torrenueva. En 1873, durant les guerres carlines, va haver un assalt a la casa de Juan Fras protagonitzat per "liberals" que venien dels pobles d'Urda i Campo de Criptana.


 Enllaos externs .

Web amb informaci del municipi;
Web amb informaci del municipi;
Pgina web amb informaci de l'rgan Histric de Gaspar de la Redonda;
Pgina web amb informaci de l'rgan Histric de Gaspar de la Redonda;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336993" title="Torrenueva" nonfiltered="1413" processed="1408" dbindex="131419">

Torrenueva s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Form part del Campo de Montiel, com a localitat que va pertnyer a l'Orde de Santiago des de l'Edad Mitjana fins el segle XIX.
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336996" title="Joan Serra" nonfiltered="1414" processed="1409" dbindex="131420">

Joan Serra i Constans (Igualada, 1864 - Barcelona, 1924), poltic, escultor i escriptor catal.
Joan Serra i Vilar (Cardona, 1879 - Tarragona, 1969), historiador i arqueleg catal.
Joan Serra i Llobet (Sabadell, 1927), waterpolista catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336997" title="Falles de la Vall d'Uix" nonfiltered="1415" processed="1410" dbindex="131421">
Les falles de Sant Josep es celebren en la Vall d'Uix (Castell) al mes de mar, culminant el dia 19, festivitat del seu sant. Dins de la comarca de la Plana Baixa, li acompanyen en aquesta festa els pobles d'Almenara i Burriana (Una de les potncies falleres ms importants). Les falles de la Vall d'Uix consten de Junta Local Fallera i sis comissions, cada una en un barri de la ciutat. s una de les 4 festes representatives de la ciutat junt amb les Penyes en festes, les festes patronals en honor a la Sagrada Famlia i el Santssim Crist i les festes patronals en honor a Sant Vicent Ferrer.

Histria.
Per a fer una breu histria de les Falles en la Vall d'Uix hem de retrocedir a l'any 1982, any en qu es va plantar el primer monument faller i es va formar la primera Falla com una associaci estable de convivncia, d'agrupaci venal i cultural.

Va ser un grup de vens anomenats "Pepes" (La majoria s'anomenava Jos o Pepe) els que de manera improvisada van formar la primera associaci fallera de la Vall d'Uix. I va ser aqueixa expressi tan valenciana, que a ms va caracteritzar els preparatius del primer monument, la que va donar nom a la Falla "Pensat i fet".

L'any 1987 es va constituir la segona comissi fallera de la Vall d'Uix, la Falla "L'ambient", nom proposat perqu s'ubicava en una zona urbanstica de nova creaci, on estava tot "l'ambient" de botigues, bars i zones d'oci.

L'any 1991 es van plantar per primera vegada en la Vall d'Uix les ja tradicionals Creus de maig. Aix s, creus de maig referents al mn faller, perqu abans de l'any 1936 ja es plantaven creus en la ciutat, per no eren les comissions falleres les encarregades d'aix.

Van ser les Falles "Pensat i fet" i "L'ambient" les que van iniciar aquesta tradici, recordant d'aqueixa manera que el mar segent, en aqueix mateix lloc on hi havia una creu, es tornaria a plantar un monument faller.

Les dues Falles van anar convivint, encara que no va ser fins a l'any 1994 quan es va formar una nova comissi de falla, la Falla "La que faltava", que va plantar el seu primer monument l'any 1995. 

La Falla "La que faltava" era la tercera comissi fallera de la ciutat, i com el seu nom indica, era "la que faltava" perqu es poguera constituir una Junta Local Fallera en la Vall d'Uix.

Tamb en 1994, es va formar la Falla "Les llimeres", el nucli de la qual es va formar en el barri antic de la Vall d'Uix que porta el mateix nom. Com van fer els components de la Falla "La que faltava", els vens de Les llimeres tamb van plantar el seu primer monument faller l'any 1995.

Per fi, a l'any 1995 va nixer la Falla "Sud-oest", ubicada en l'avinguda del mateix nom. La Falla "Sud-oest" va plantar monument faller l'any 1996.

Des de l'any 1995 es mantenien diverses conversacions i contactes per a intentar formar una comissi gestora que donara pas a una futura Junta Local Fallera. Parlem dels orgens, i aquesta gestora de falles coordinava diversos actes com l'Ofrena de flors, la Visita mtua, o els actes esportius, per citar alguns exemples.

No seria fins a l'any 1996 quan es va formar definitivament la Junta Local Fallera, tenint com a president honorfic al llavors alcalde Vicente Aparici Moya, i com a president a Jos Benet Galindo, ambds pertanyents a la comissi de la Falla "L'ambient".

Aix queda configurat el mn faller de la Vall d'Uix durant 8 anys, fins que en 2004 naix la sisena comissi fallera de la ciutat, la Falla "Corts valencianes - Polgon III". s a l'any 2005 quan planten el seu primer monument en una zona en auge anomenada Polgon III, sent l'nica Falla el monument de la qual guanya el 1r premi de falles majors sent la seua primera "plant".

Junta Local Fallera.




Falles guanyadores y premis.





Creus de maig guanyadores.




Referncies.
Las fallas en la Vall d'Uix; Ajuntament de la Vall d'Uix (2004) ;
Falles de Sant Josep 2006. 10 aniversari Junta Local Fallera; Junta Local Fallera de la Vall d'Uix (2006);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336998" title="Castellar de Santiago" nonfiltered="1416" processed="1411" dbindex="131422">

Castellar de Santiago s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="336999" title="Barceloneta (desambiguaci)" nonfiltered="1417" processed="1412" dbindex="131423">

Barceloneta pot tenir els significats segents:

Toponmia:
 Barceloneta, barri de Barcelona.
 Barceloneta (Occitnia), poble del Delfinat.
 Barceloneta (Puerto Rico), municipi del departament d'Arecibo.
 Barceloneta (Sardenya), antic nom de l'actual ciutat de l'Alguer.
 Barceloneta (Sardenya), antic barri de la ciutat de Cller.
 Barceloneta (Veneuela), antic nom de Portugal, barri de la ciutat de Barcelona (Anzotegui, Veneuela).
 Barceloneta de Provena, vila de la Provena (Occitnia), al departament francs dels Alps de l'Alta Provena.
 la Barceloneta (els Alams), nucli de poblaci dels Alams, al Segri. ;
 la Barceloneta (Begues), nucli de poblaci de Begues, al Baix Llobregat.
 la Barceloneta (Fornells de la Selva), nucli de poblaci de Fornells de la Selva, al Girons.
 la Barceloneta (Gualba), nucli de poblaci de Gualba, al Valls Oriental.
 la Barceloneta (Llofriu), venat de Llofriu, al municipi de Palafrugell, al Baix Empord.
 la Barceloneta (Montblanc), venat deshabitat de Montblanc, a la Conca de Barber.
 la Barceloneta (Sils), nucli de poblaci de Sils, al Girons. ;
 la Barceloneta (Vallcebre), nucli de poblaci de Vallcebre, al Bergued.
 la Barceloneta (la Vansa i Frnols), nucli de poblaci de la Vansa i Frnols, a l'Alt Urgell.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337000" title="Puebla del Prncipe" nonfiltered="1418" processed="1413" dbindex="131424">

Puebla del Prncipe s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Enllaos externs .
Blog Amigos de la Puebla del Prncipe;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337003" title="L'amore dei tre re" nonfiltered="1419" processed="1414" dbindex="131425">
	
L'amore dei tre re s una pera en tres actes de Italo Montemezzi, amb llibret de Sem Benelli, basat en l'obra homnima de l'escriptor. S'estren al Teatro alla Scala de Mil el 10 d'abril de 1913. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 25 de desembre de 1930.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337004" title="Publi Corneli Cetege" nonfiltered="1420" processed="1415" dbindex="131426">

 Publi Corneli Cetege (cnsol), cnsol rom el 181 aC.
 Publi Corneli Cetege (pretor), probablement cos de Publi Corneli Cetege (cnsol) que arrib a cnsol.
 Publi Corneli Cetege (poltic), poltic rom del perode del 100 aC al 77 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337005" title="Murnid" nonfiltered="1421" processed="1416" dbindex="131427">






















La famlia dels murnids (Muraenidae) s constituda per peixos actinopterigis de l'ordre dels anguilliformes. La morena n's l'espcie ms coneguda.

Morfologia.

 Poden arribar a atnyer 3 m.
 Cos cilndric i una mica comprimit lateralment.
 Tenen el cap petit.
 No presenten, generalment, ni aletes pectorals ni plviques.
 L'origen de l'aleta anal s posterior al de la dorsal.
 Ulls petits.
 Musell cnic.
 Les dents sn fortes i obtuses i apareixen en el vmer.
 Boca ampla.
 Orificis nasals tubulars.
 Les obertures branquials es troben bastant redudes.
 Pell gruixuda i resistent, sense escates i amb abundants glndules mucoses.;
 El paladar presenta glndules que segreguen substncies txiques.;

Alimentaci.

Sn carnvors molt voraos i, ocasionalment, agressius per als humans. Mengen peixos, cefalpodes, molluscs i crustacis.

Hbitat.

Sn espcies cosmopolites que viuen a les costes rocalloses de les mars temperades i tropicals.

Costums.

Moltes espcies sn ms actives a la nit mentre que durant el dia acostumen a amagar-se en els forats i les clivelles dels fons rocallosos o corallfers.

Taxonomia.

 Subfamlia Muraeninae;
 Gnere Cirrimaxilla ;
 Cirrimaxilla formosa ;
 Gnere Echidna ;
 Echidna amblyodon ;
 Echidna catenata ;
 Echidna delicatula ;
 Echidna leucotaenia ;
 Echidna nebulosa ;
 Echidna nocturna ;
 Echidna peli ;
 Echidna polyzona ;
 Echidna rhodochilus ;
 Echidna unicolor ;
 Echidna xanthospilos ;
 Gnere Enchelycore ;
 Enchelycore anatina ;
 Enchelycore bayeri ;
 Enchelycore bikiniensis ;
 Enchelycore carychroa ;
 Enchelycore kamara ;
 Enchelycore lichenosa ;
 Enchelycore nigricans ;
 Enchelycore nycturanus ;
 Enchelycore octaviana ;
 Enchelycore pardalis ;
 Enchelycore ramosa ;
 Enchelycore schismatorhynchus ;
 Gnere Enchelynassa ;
 Enchelynassa formosa ;
 Enchelynassa canina ;
 Gnere Gymnomuraena ;
 Gymnomuraena zebra ;
 Gnere Gymnothorax ;
 Gymnothorax afer ;
  Gymnothorax albimarginatus ;
 Gymnothorax angusticauda ;
 Gymnothorax angusticeps ;
 Gymnothorax annasona ;
 Gymnothorax annulatus ;
 Gymnothorax atolli ;
 Gymnothorax australicola ;
 Gymnothorax austrinus ;
 Gymnothorax bacalladoi ;
 Gymnothorax baranesi ;
 Gymnothorax bathyphilus ;
 Gymnothorax berndti ;
 Gymnothorax breedeni ;
 Gymnothorax buroensis ;
 Gymnothorax castaneus ;
 Gymnothorax castlei ;
 Gymnothorax cephalospilus ;
 Gymnothorax chilospilus ;
 Gymnothorax chlamydatus ;
 Gymnothorax conspersus ;
 Gymnothorax cribroris ;
 Gymnothorax dorsalis ;
 Gymnothorax dovii ;
 Gymnothorax elegans ;
 Gymnothorax enigmaticus ;
 Gymnothorax equatorialis ;
 Gymnothorax eurostus ;
 Gymnothorax eurygnathos ;
 Gymnothorax favagineus) ;
 Gymnothorax fimbriatus ;
 Gymnothorax flavimarginatus ;
 Gymnothorax flavoculus ;
 Gymnothorax formosus ;
 Gymnothorax funebris ;
 Gymnothorax fuscomaculatus ;
 Gymnothorax gracilicauda ;
 Gymnothorax griseus ;
 Gymnothorax hepaticus ;
 Gymnothorax herrei ;
 Gymnothorax hubbsi ;
 Gymnothorax intesi ;
 Gymnothorax isingteena ;
 Gymnothorax javanicus ;
 Gymnothorax johnsoni ;
 Gymnothorax kidako ;
 Gymnothorax kolpos ;
 Gymnothorax kontodontos ;
 Gymnothorax longinquus ;
 Gymnothorax maderensis ;
 Gymnothorax mareei ;
 Gymnothorax margaritophorus ;
 Gymnothorax marshallensis ;
 Gymnothorax mccoskeri ;
 Gymnothorax megaspilus ;
 Gymnothorax melatremus ;
 Gymnothorax meleagris ;
 Gymnothorax microspila ;
 Gymnothorax microstictus ;
 Gymnothorax miliaris ;
 Gymnothorax minor ;
 Gymnothorax moluccensis ;
 Gymnothorax monochrous ;
 Gymnothorax monostigma ;
 Gymnothorax mordax  ;
 Gymnothorax moringa ;
 Gymnothorax mucifer ;
 Gymnothorax nasuta ;
 Gymnothorax neglectus ;
 Gymnothorax nigromarginatus ;
 Gymnothorax niphostigmus ;
 Gymnothorax nubilus ;
 Gymnothorax nudivomer ;
 Gymnothorax nuttingi ;
 Gymnothorax obesus ;
 Gymnothorax ocellatus ;
 Gymnothorax panamensis ;
 Gymnothorax parini ;
 Gymnothorax phalarus ;
 Gymnothorax phasmatodes ;
 Gymnothorax philippinus ;
 Gymnothorax pictus ;
 Gymnothorax pikei ;
 Gymnothorax pindae ;
 Gymnothorax polygonius ;
 Gymnothorax polyspondylus ;
 Gymnothorax polyuranodon ;
 Gymnothorax porphyreus ;
 Gymnothorax prasinus ;
 Gymnothorax prionodon ;
 Gymnothorax prismodon ;
 Gymnothorax prolatus ;
 Gymnothorax pseudoherrei ;
 Gymnothorax pseudothyrsoideus ;
 Gymnothorax punctatofasciatus ;
 Gymnothorax punctatus ;
 Gymnothorax randalli ;
 Gymnothorax reevesii ;
 Gymnothorax reticularis ;
 Gymnothorax richardsonii ;
 Gymnothorax robinsi ;
 Gymnothorax rueppellii ;
 Gymnothorax sagenodeta ;
 Gymnothorax sagmacephalus ;
 Gymnothorax saxicola ;
 Gymnothorax serratidens ;
 Gymnothorax sokotrensis ;
 Gymnothorax steindachneri ;
 Gymnothorax thrysoideus ;
 Gymnothorax tile ;
 Gymnothorax undulatus ;
 Gymnothorax unicolor ;
 Gymnothorax vagrans ;
 Gymnothorax verrilli ;
 Gymnothorax vicinus ;
 Gymnothorax woodwardi ;
 Gymnothorax ypsilon ;
 Gymnothorax zonipectis ;
 Gnere Monopenchelys ;
 Monopenchelys acuta ;
 Gnere Muraena ;
 Muraena appendiculata .
 Muraena argus .
 Muraena augusti;
 Muraena australiae .
 Muraena clepsydra) .
 Muraena helena .
 Muraena insularum .
 Muraena lentiginosa .
 Muraena melanotis .
 Muraena pavonina .
 Muraena retifera .
 Muraena robusta .
 Gnere Pseudechidna ;
 Pseudechidna brummeri .
 Gnere Rhinomuraena ;
 Rhinomuraena quaesita ;
 Gnere Strophidon ;
 Subfamlia Uropterygiinae;
 Gnere Anarchias  ;
 Anarchias allardicei ;
 Anarchias cantonensis ;
 Anarchias euryurus ;
 Anarchias galapagensis ;
 Anarchias leucurus ;
 Anarchias longicaudis ;
 Anarchias maldiviensis ;
 Anarchias seychellensis ;
 Anarchias similis ;
 Gnere Channomuraena  ;
 Channomuraena bauchotae ;
 Channomuraena vittata ;
 Gnere Scuticaria ;
 Scuticaria okinawae  ;
 Scuticaria tigrina ;
 Gnere Uropterygius ;
 Uropterygius alboguttatus   ;
 Uropterygius concolor  ;
 Uropterygius fasciolatus       ;
 Uropterygius fuscoguttatus    ;
 Uropterygius genie       ;
 Uropterygius golanii      ;
 Uropterygius inornatus       ;
 Uropterygius kamar     ;
 Uropterygius macrocephalus ;
 Uropterygius macularius ;
 Uropterygius makatei       ;
 Uropterygius marmoratus ;
 Uropterygius micropterus      ;
 Uropterygius nagoensis      ;
 Uropterygius polyspilus      ;
 Uropterygius polystictus ;
 Uropterygius supraforatus      ;
 Uropterygius versutus ;
 Uropterygius wheeleri      ;
 Uropterygius xanthopterus      ;
 Uropterygius xenodontus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 Dr. Pez ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337010" title="Montiel" nonfiltered="1422" processed="1417" dbindex="131428">

Montiel s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Poblaci .
Segons l'INE  
 
Histria. 
Montiel va ser escenari d'un enfrontament bllic emmarcat en la Guerra dels Cent Anys i en el seu conflicte satllit, la Guerra Civil de Castella: la Batalla de Montiel. En ella, exrcits francocastellanos es van amidar amb una aliana proanglesa liderada per Portugal. La primera d'aquestes forces, comandada per Enric de Trastmara (desprs Enric II de Castella), es va imposar a la segona, dirigida pel seu germ Pere el Cruel. El mig germ illegtim del rei Pedro I de Castella tenia pretensions al tron de Castella. Frana va donar el dret del primer, comissionant al seu millor conestable perqu ajuds a les forces oficialistes. Aix, el gran estratega Bertrand du Guesclin va creuar els Pirineus i va enfrontar Enric en la Batalla de Montiel, en el que representa la primera guerra civil espanyola de la histria (la Guerra Civil de Castella), emmarcada en un conflicte molt major i de nivell continental: la Guerra dels Cent Anys. Aquesta guerra entre germans (en sentit literal i figurat) es va perpetuar durant ms de quinze anys i va finalitzar amb la victria d'Enrique i l'assassinat de Pere el Cruel a les mans del seu germ. 
Poltica. 
En Montiel hi ha presents en l'Ajuntament dos partits poltics que es reparteixen els nou edils. En les eleccions municipals de 1999 i 2003 el repartiment fou de quatre regidors per al PP i cinc per al PSOE. L'Ajuntament de 2003 estava compost per: 

Alcalde:
 D. Bartolom Jimnez Moreno (PSOE);
Regidors del PSOE;
 D. Experidin Gallego Perona;
 D. Pedro Ramn Castellanos Trivio;
 D. Jess Reyes Flores Mateo;
 D. Pilar Castellanos Badillo;
Regidors del PP;
 D. Luis Miguel Gonzlez Montalvo;
 D. Pedro Antonio Arcos Garca;
 D. Francisco Javier lamo Amador;
 D. Jos Ramn lamo Redondo;

A les eleccions municipals de 2007 el repartiment fou de quatre regidors per al PSOE i cinc per al PP.

Alcaldia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337011" title="Collectiu republic Baix Llobregat" nonfiltered="1423" processed="1418" dbindex="131429">
El Collectiu republic Baix Llobregat s un collectiu de ciutadanes i ciutadans defensors d un estat republic federal i laic.

L objectiu del Collectiu Republic del Baix Llobregat s treballar per assolir la III Repblica i fer difusi del que va significar la II Repblica, el cop d estat feixista de juliol del 1936, la Guerra Civil, la Dictadura i la Transici inacabada.

 Enllaos externs .

 Bloc del Collectiu republic Baix Llobregat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337012" title="Hargeisa" nonfiltered="1424" processed="1419" dbindex="131430">

Hargeisa (en somali Hargeysa) s la ciutat capital de la Repblica de Somalilndia, separada de Somlia i no reconeguda internacionalment al dia d'avui (2008). Tamb fou  capital de la Somlia Britnica del 1941 al 1960. Es troba en una vall d'un rea muntanyosa anomenada muntanyes Ogo o Galgodon, a una altura de 1.334 metres sobre el nivell del mar. Prop hi ha les muntanes Sheikh i Daallo, i la zona de Sahaley, de sabana, que atreu molts animals. La vila ms propera s Arabsiyo, a l'oest, entre Hargeisa i Gabiley (capital de la regi de Gabiley).

 Clima .

El seu clima se suau (per la seva altitud) en comparaci a la zona de la costa, amb una mitjana entre 13 i 32 graus. Les pluges sn importants i la zona de la rodalia es boscosa encara que no molt gran ja que la ciutat ha crescut fora. 

Economia.

Hargeisa s el centre financer de la repblica i seu de la majoria d'empreses que es dediquen al processament dels productes agrcoles, pedres precioses, la construcci, minoristes, importaci i exportaci, activitats relacionades amb Internet. Les famlies amb ms diners disposen d'una residencia als turons propers per passar l'estiu. Tamb hi ha cases o parcs de feres pbliques i privades amb lleons, lleopards, antlops, ocells de tota mena i rptils.

Transport i comunicacions .


Prop de la ciutat hi ha l'Aeroport Internacional d'Hargeisa (Hargeisa International Airport) que t vols amb Addis Abeba, Djibouti (ciutat), Dubai i altres ciutats.

El servei de transport a la ciutat est servit per una companyia d'autobusos.

Hargeisa disposa d'un modern sistema de telfon; la majoria dels habitants disposen de telfons i molts d'accs a Internet; nombrosos Internet-cafs es veuen arreu de la ciutat. Tamb hi ha servei de telfon mbil, destacant les operadores Telesom, Sitalink, Soltelco i Telcom.

Educaci.

Hargeisa s seu de dues universitats, destacant la Universitat d'Hargeisa, pblica. Hi ha diverses institucions d'ensenyament publiques i privades

Histria.


El novembre del 2002 un equip arquelogic francs va trobar pintures neoltiques a Laas Geel, a les afores de la ciutat; les pintures mostren als habitants de la zona adorant als ramats; tamb mostren als animals que hi havia en aquella poca (antlops, camells i gossos). Estan datades vers el 8000 aC o fins i tot abans, i sn unes de les ms antigues d'frica 


El islam hi fou introdut al segle VIII i esdevingu majoritari vers el segle IX. No existia encara la ciutat. L'aliana del sold d'Adal amb els otomans  va obrir la porta als turcs que el 1548 van declarar tota la zona sota la seva sobirania (nominal) i el 1554 la van incorporar al eyalat d'Habesh; per l'establiment real a aquest territori fou posterior (1557). Desprs del 1570 la Porta va exercir el domini a la costa de la mar Roja i golf d'Aden per mitj de senyors locals que pagaven un tribut; el domini degu ser fora nominal; el 1630 la zona va ser posada sota autoritat del paix de Moka per de fet va romandre en mans dels clans somalis. La ciutat, lloc de pastura del clan habar awal, fou formada a partir de la tarika (comunitat agrcola) dels qadiriyah, establerta pel xeic Maddar (1825-1918)  a la segona meitat del segle XIX amb els clans habar awal, husein abokor i reer hosh; amb el seu prestigi el xeic va atreure als membres d'altres clans; el cultiu principal era la melca o mill francs. Va aprofitar del seu emplaament a la ruta comercial entre Harar i Ogaden d'un costat, i els ports de la costa, de l'altra, per prosperar.

El 1884 va quedar inclosa en el protectorat de la Somlia Britnica la capital del qual fou Berbera. Swaine la va visitar al final del segle XIX, i descriu uns centenars de casetes amb unes mil a dos milles quadrades de camps de cultiu. Va quedar en la zona del Mad Mullah del 1910 al 1920 per la tarika va conserver de fet una complerta autonomia com un estat teocrtic. Desprs del 1918, amb la mort del xeic (que fou enterrat a una casa de pedra regalada per lord Delamere per agrair-li la seva amabilitat durant una casera), i el 1920 amb la del Mad Mullah, la tarika va declinar. La lleialtat del xeic als britnics fou recompensada amb l'elecci de caid (kadi) local entre els seus descendents.

L'agost de 1940 fou ocupada pels italians per recuperada pels britnics el mar de 1941 i tot seguit declarada capital del territori.  El 1953 es va establir a la ciutat el primer consell de govern pel protectorat i el 1957 el primer consell legislatiu de la Somlia Britnica (que el 1960 es va fusionar amb el consell legislatiu de Mogadiscio).  El 26 de juny de 1960 s'hi va proclamar la independncia i el 1 de juliol la uni amb la Somlia Italiana per formar la Repblica de Somlia. El 31 de mar del 1964 va ser bombardejada pels avions etops durant la primera guerra etop-somali.

Inicialment els clans issaq, majoritaris a Hargeisa, van tenir molta influncia al govern, per amb Siad Barre, del clan marehan dels darod (desprs de 1969), va crixer la oposici. Desprs de la guerra del Ogaden (1977-1978) i de la tercera guerra etop-somali, els issaq va obtenir el suport d'Etipia (1987) i els rebels van ocupar Hargeisa que fou bombardejada pels avions somalis (1988) causant milers de morts. Enfonsat el rgim de Barre, Somalilndia es va declarar independent (18 de maig de 1991) i Hargeisa fou declarada la capital.

La ciutat fou restaurada i actualment queden molts pocs rastres de la destrucci que va patir el 1988. La ciutat est en bones condicions, i el poble respecta les normes de trnsit.

Enllaos externs.

 Hargeisa, govern local;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337015" title="Francesca da Rimini (desambiguaci)" nonfiltered="1425" processed="1420" dbindex="131431">

 Francesca da Rimini, figura histrica que ha donat nom a diverses obres:
 Francesca da Rimini (Txaikovski), un poema simfnic composta per Pyotr Txaikovski el 1876.
 Francesca da Rimini (Rakhmninov), una pera composta per Serguei Rakhmninov el 1904.
 Francesca da Rimini (Zandonai), una pera composta per Ricardo Zandonai el 1914.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337017" title="Alcubillas" nonfiltered="1426" processed="1421" dbindex="131432">

Alcubillas s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita a l'oest amb Valdepeas, a l'est amb Villanueva de los Infantes, al nord amb Alhambra, al nordoest amb San Carlos del Valle i al sud amb Torre de Juan Abad i Czar.


 Demografia .



 Enllaos externs .

Pgina no oficial;
Pgina personal;
Histria d'Alcubillas;
Bloc Personal d'un alcubillero;
Alcubillas y sus cosillas y ms;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337018" title="Francesca da Rimini (Zandonai)" nonfiltered="1427" processed="1422" dbindex="131433">

	
Francesca da Rimini s una pera en quatre actes de Riccardo Zandonai, amb llibret de Tito Ricordi, basat en una obra de Gabriele d'Annunzio. S'estren al Teatro Regio de Tor el 19 de febrer de 1914.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337020" title="Membrilla" nonfiltered="1428" processed="1423" dbindex="131434">

Membrilla s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.


Enlaos externs.
Pgina de l'Associaci Jovenil Arramblamidas de Membrilla;
Pgina de l'Ajuntament de Membrilla;
Pgina del Club de Atletisme de Membrilla;
Pgina de Ramn;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337021" title="Haud" nonfiltered="1429" processed="1424" dbindex="131435">
Haud (o Hawd) s una regi geogrfica del Corn d'frica, de lmits indeterminats, que inclou part de l'Ogaden i el territori al sud de l'antiga Somlia Britnica.

Algunes autoritats consideren que determina la part d'Etipia a l'est de Harar. En temps del Mad Mullah s'anomenava Haud a tota la zona al nord i sud de la frontera, fins el lmit amb el territori sota influncia italiana (amb un Haud del Nord i un Haud del Sud). I.M. Lewis indica que anava al sud fins a les muntanyes de Golia i Ogo, es a dir a la zona fronterera occidental de la Somlia Britnica amb Etipia  

Els britnics van assolir el govern de l'Ogaden el 1941 en el marc de l'acord amb el negus d'Etipia desprs de la victria sobre els italians. El Haud fou incls en l'administraci de la Somlia Britnica per sota sobirania etop . Quan els britnics van abandonar Etipia el 1948 van entregar l'Ogaden per van conservar l'administraci del Haud, que no van evacuar fins el 1954. LLavors els britnics van demanar als etops el lliure accs a la zona per part dels nmades, per portar a pasturar els seus ramats i es va signar un tractat en relaci a l'afer, que es va complicar per la imprecisa localitzaci de la frontera entre Etipia i la Somlia Italiana, afer que es va allargar durant els anys cinquanta. El 1956 el Regne Unit va oferir la compra del territori, pero Etipia va refusar.

El 1 de juliol de 1960 les dues Somlies es van unir per formar la Repblica de Somlia i van denunciar qualsevol tractat anterior sobre les fronteres amb Etipia. En els segents anys fou teatre d'alguns enfrontaments fronterers o amb nmades armats, a ms de les tres guerres entre els dos pasos. Vegeu Primera guerra etop-somali (1964), Segona guerra etop-somali (1977-1978) i Tercera guerra etop-somali (1982-1988).

Haud (escrit Hawd) es tamb el nom d'una regi de Somalilndia creada el 2008. Vegeu Hawd. 

 Nota .


Referncia.
 Theodore M. Vestal, "Consequences of the British Occupation of Ethiopia During World War II".









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337023" title="Alcolea de Calatrava" nonfiltered="1430" processed="1425" dbindex="131436">

Alcolea de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337026" title="Almadenejos" nonfiltered="1431" processed="1426" dbindex="131437">

Almadenejos s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337029" title="El sastre valent" nonfiltered="1432" processed="1427" dbindex="131438">
El sastre valent s un conte popular europeu recollit pels germans Grimm i posteriorment per Andrew Lang. Se n'han fet nombroses edicions en format infantil, incloent una versi en dibuixos animats de Walt Disney.

Argument.
Un sastre molt pobre va comprar una confitura, on s'hi van posar set mosques. Enfadat, va colpejar-les amb una tela feta fuet i en va matar set d'un cop. Va cridar la seva proesa (o la va brodar al cintur, segons les versions) i va arribar a d'un gegant de la zona, qui va pensar que es referia que havia matat set homes d'un cop d'espasa. Per aix va desafiar en duel el sastre. 

El sastre valent va anar a veure el gegant i va comprovar que no veia gaire b. Llavors li va proposar que fessin una demostraci de fora. El gegant va agafar una roca i la va esmicolar a trossos. El sastre va agafar un formatge i el va aixafar entre les mans. El gegant, sorprs, va prendre una roca encara ms pesant i la va llanar ben lluny. Aleshores el sastre va agafar un ocellet i en alliberar-lo, va volar fins desaparixer en l'horitz. El gegant va creure que era una pedra llanada tan fort que no havia aterrat a la vista i per tant es va rendir. 

Va convidar el sastre a casa seva amb la intenci de matar-lo mentre dormia, per va errar el cop perqu el sastre dormia en un rac del llit, que era massa gran per a ell. El gegant, com que era curt de vista, va pensar que havia resistit el cop i va abandonar la regi humiliat.

El rei va sentir el seu xit i va manar tres tasques al sastre a canvi de la m de la seva filla: matar dos gegants ms, eixampar un unicorn i un porc senglar furiosos. El sastre va anar a veure els gegants i mentre dormien, va llenar-los pedretes, de tal manera que cadasc va creure que havia estat l'altre qui l'havia molestat i van comenar a lluitar entre ells fins a la mort. Aleshores el sastre va anar al bosc, on va fer embestir l'unicorn fins que es va quedar atrapat al tronc d'un arbre per la banya i igualment al porc senglar, al qual va tancar en una ermita, desprs de fugir per la finestra. Malgrat la negativa de la filla, que no volia casar-se amb un sastre, el rei va haver de complir la seva promesa perqu cap dels seus homes va gosar atacar el sastre, de qui es deia que matava set homes d'un cop.

Anlisi.
El conte compleix l'esquema caracterstic d'aquestes histries, on un protagonista humil aconsegueix el final feli (riquesa i la m de la princesa) grcies al seu enginy. Les proves o episodis sn una altra constant d'aquestes histries. El conte sembla refundir elements de la mitologia grega, com el gegant mig cec (que recordaria al cclop de l'Odissea) o l'estratgia d'enemistar els dos gegants, similar a la histria de Cadme. L'ambientaci al bosc s una constant a les aventures que poden suposar perill.

El nombre tres (tres proves ha de complir, tres gegants surten a la histria) s tamb tpic dels contes (on apareixen tres aventures o tres germans quan el petit s l'heroi). Com a molts relats populars, el triomf acaba amb l'ascens social, molt preuat en una societat estamentada i el menyspreu de la fora i la por (gegants, feres), el recurs usual dels poderosos. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337030" title="Anchuras" nonfiltered="1433" processed="1428" dbindex="131439">

Anchuras s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Situat a les estribacions dels Montes de Toledo, s'inclou dintre de la comarca natural de La Jara i constitueix un enclavament, anomenat Rincn de Achuras. La vigent divisi provincial alla el territori d'Anchuras de la resta de Ciudad Real, pel que aquesta localitat est envoltada de municipis de les provncies de Toledo i Badajoz de Robledo del Mazo al nord, Los Navalucillos a l'est i Sevilleja de la Jara a l'oest. Alhora, inclou els annexos d'Enjambre al Nord, Encinacaida al Nordest, Las Huertas al Sud i Gamonoso al Sudest.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337031" title="Reial Orde Victori" nonfiltered="1434" processed="1429" dbindex="131440">
 

L Orde reial de Victria (Royal Victorian Order) forma part del sistema honorfic britnic i de la Commonwealth. Va ser establerta per les reina Victria l'abril de 1896. S atorga per decisi del sobir o sobirana a les persones que desitja distingir, sense consulta prvia al primer ministre - la qual cosa fou una novetat en el moment de la seva creaci. 

L'orde est dividida en cinc classes :

Gran Creu de Cavaller o Dama ( Knight/ Dame Grand Cross, abreujat com GCVO);
Cavaller o Dama Comandant  ( Knight/ Dame Commander, abreujat com KCVO/DCVO) ;
Comandant  (Commander, abreujat com CVO) ;
Tinent (Liuetenant,  abreujat com LVO ;
Membre (Member  abreujat com MVO) ;

Abans de 1984, les persones de les dues darreres categories eren anomenades Members (quinta classe)  i Members (quarta classe) . posteriorment, la reina Isabel II d'Anglaterra va canviar els noms per  "Membre" i "Tinent".

A Canad, noms sn utilitzades les tres primeres classes.  A Austrlia, existeixen totes les classes per, usualment, noms sn utilitzades les tres primeres classes.

Existeix tamb la medalla reial de Victria (Royal Victorian Medal , abreujat com RVM).

Els possedors de   grans creus  i els  Comandants  tenen dret a fer servir el prefix honorfic Sir o Dame  davant el seu nom.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337033" title="Hawd" nonfiltered="1435" processed="1430" dbindex="131441">
Hawd s una regi de Somalilndia creada el 2008.

Forma part de la regi de Woqooyi Galbeed que desprs es va subdividir en les de Maroodi Jeex i Saaxil, quedant llavors en la primera. Estava situat al sud-est. 

La integren els antics districte de Salahlay (Salaxley) i Bali Gubadle. La vila de Bali Gubadle s la capital. Limita al sud amb els districtes etops de Jijiga i Degehabur; al oest amb la regi de Gabiley; a l'est amb la de ; i al nord amb la de Maroodi Jeex (on est Hargeisa).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337034" title="Cabezarados" nonfiltered="1436" processed="1431" dbindex="131442">

Cabezarados s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al Nord con Abenjar, a l'Est amb Corral de Calatrava, al Sud amb Villamayor de Calatrava, i a l'Oest amb Almodvar del Campo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337036" title="Caada de Calatrava" nonfiltered="1437" processed="1432" dbindex="131443">

Caada de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita a l'est amb Ciudad Real i Villar del Pozo, al Sud amb Argamasilla de Calatrava i a l'oest amb Caracuel de Calatrava i Corral de Calatrava. 

 Demografia .



 Enllaos externs .

 Pgina informativa sobre Caada de Calatrava;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337038" title="Sant Dions de Pars" nonfiltered="1438" processed="1433" dbindex="131444">


Sant Dions (en francs: Saint Denis) fou el primer bisbe de la ciutat de Pars. La llegenda sobre el personatge es va elaborar en el segle IX des de l'abadia de Saint-Denis d on era el patr. La seva biografia es confon amb la de sant Dions l'Areopagita, coetani de Jess, segurament aquesta confusi ve fomentada per l'inters de l'abadia de Saint-Denis en apropar el seu patr amb l'inici del cristianisme.


Hagiografia.

Segons la seva hagiografia, hauria estat enviat a predicar a les Gllies pel papa Fabi I amb dos ajudants: Eleuteri i Rustic. Segons recull Iacopo da Varazze a la Llegenda uria els tres personatges foren empresonats a Pars pel fet que predicaven el cristianisme amb un xit rotund. L'endem del seu empresonament fou posat al foc en una graella i desprs llenat a les feres que no el van atacar, en vista de la situaci els botxins el van tancar en un forn encs i finalment fou crucificat, per no va morir i fou retornat a la pres, on va combregar de la m de Jess.

Al dia segent els tres sants foren decapitats a Montmatre (cap l any 250). Aquesta llegenda explicaria el nom del lloc (Montmatre > Mont del martiri) tot i que la versi ms versemblant  relaciona el nom amb el du Mart (Montmartre > Mons Martis).

La diferncia entre els dos Dions, el de Pars i l Areopagita, rau en qu aquest ltim fou convertit pel mateix sant Pau i martiritzat a Atenes l any 95, per en altres versions va viatjar a les Gllies, on fou decapitat.

Un dels episodis que ms singularitzen el personatge s el que explica que un cop Dions fou decapitat amb una espasa (els seus companys amb una destral), el sant bisbe es va incorporar, va aplegar el cap i va caminar fins els lloc del seu enterrament, un cementiri d poca romana on ms endavant s aixecaria una tomba i finalment l actual baslica de Saint-Denis. Aquest episodi possiblement estigui inspirat en la iconografia del personatge que l acostuma a representar com un bisbe amb el seu propi cap a les mans, tal com passa amb altres sants que tamb es representen d una manera anloga. 

Iconografia.

El personatge vesteix de bisbe, amb la mitra. Habitualment no t cap, noms el que porta a coll, per hi ha altres versions ms edulcorades on es representa d una manera normal per amb un segon cap a les mans. Altres versions poden portar altres atributs, com les cadenes que fan referncia al seu empresonament. Tamb es representa rebent la comuni de Jess a la pres.
 
Bibliografia.
 LOUIS RAU. Iconografa del arte cristiano. Tomo 2, Volumen 3. Ediciones del Serbal. Barcelona, 1997 ISBN 84-7628-208-7;
 SANTIAGO DE LA VORGINE. La leyenda dorada, 2.Alianza Editorial. Madrid, 1987 ISBN 84-206-7030-8;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337039" title="Sidamo" nonfiltered="1439" processed="1434" dbindex="131445">



El sidamo (o sidaama) s una llengua cuixtica parlada per gaireb dos milions d'individus al sud d'Etipia i que forma part, ensems amb llenges com ara el burgi, el hadiyya i el libido, de la branca anomenada cuixtic oriental de les Terres Altes.


Bibliografia.
 Gramtiques .
 Abebe Gebre-Tsadik (1985) "An overview of the morphological structure of Sidamo verbs", The verb morphophonemics of five highland east Cushitic languages, including Burji. Afrikanistische Arbeitspapiere 2. Cologne: Institut fr Afrikanistik: p. 64-81.
 Abebe Gebre-Tsadik (1982) Derived nominals in Sidamo, B.A. thesis. Addis Ababa: Addis Ababa University.
 Anbessa Teferra (1984) Sidamo verb morphology, B.A. thesis: Addis Ababa: Addis Ababa University.
 Anbessa Teferra (2000) A grammar of Sidaama, Doctoral dissertation. Jerusalem: The Hebrew University.
 Cerulli, Enrico (1938) "La Lingua e la Storia del Sidamo", Studi Etiopici II. Roma: Istituto per l Oriente.
 Cohen, Marcel (1927) "Du verbe sidama (dans le groupe couchitique)", Bulletin de la Socit de la Linguistique de Paris 83: 169-200.
 Gasparini, Armido (1978) Grammatica Practica della Lingua Sidamo. Awasa.
 Kawachi, Kazuhiro (2007) A grammar of Sidaama (Sidamo), a Cushitic language of Ethiopia. Doctoral dissertation. State University of New York at Buffalo.
 Moreno, Martino Mario (1940) Manuale di Sidamo. Milan: Mondadori.

 Diccionaris .
 Gasparini, Armido (1983) Sidamo-English dictionary. Bolonya: E.M.I. ;
 Hudson, Grover (1989) Highland East Cushitic Dictionary (Kuschitische Sprachstudien 7). Hamburg: Buske.
 Sileshi Worqineh i Yohannis Latamo (1995) Sidaamu-Amaaru-Ingilizete Afii Qaalla Taashsho sidaama-amhric-angls. Awasa: Sidaamu Zoone Wogattenna Isporte Biddishsha.


Enllaos externs.
 Entrada Sidamo a lEthnologue;
 Mostra udio de la llengua sidamoa lEncarta;
 PanAfrican L10n pgina sobre el sidamo;
 A Grammar of Sidaama (Sidamo), a cushitic language of Ethopia per Kazuhiro Kawachi;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337040" title="Caracuel de Calatrava" nonfiltered="1440" processed="1435" dbindex="131446">

Caracuel de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337041" title="Centre Olmpic de Tennis de Pequn" nonfiltered="1441" processed="1436" dbindex="131447">
El Centre Olmpic de Tennis de Pequn (xins:            ) s una installaci esportiva temporal a la capital xinesa on se celebraran les competicions de tennis dels Jocs Olmpics de 2008.

Compte amb 10 pistes de competici i 6 d'entrenament. T una capacitat total de 17400 espectadors.

Est ubicat en la part nord del Parc Olmpic, districte de Chaoyang, al nord de la capital xinesa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337043" title="Agudo" nonfiltered="1442" processed="1437" dbindex="131448">

Agudo s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337049" title="Sool" nonfiltered="1443" processed="1438" dbindex="131449">
Sool s una regi de Somalilndia i abans de Somlia, establerta per la divisi de 1982 i mantinguda amb la independncia el 1991. La capital es Laas Aanood. Del 2003 al 2007 la capital fou Caynabo (actual capital de la regi de Saraar). Puntland que ocupa part de la regi (districtes de Xudun, Taleex i Boocane), la considera en la seva totalitat com a territori propi i t establerta la capital a Xudun (abans va estar a Taleex)

La regi estava dividida en sis districtes: Las Anod, Yagoori, Caynabo, Xudun, Taleex i Boocane.

La capital provincial, Las Anod (Laas Aanood), fou ocupada per Puntland en les operacions poltiques i militars del 2003 i 2004.  Els clans de la regi, majoritriament els dhulbahante, van donar suport a Puntland.  El 2006 les Corts Islmiques de Somlia van integrar algunes corts (xries) de la regi a la seva aliana,  per mai la van ocupar militarment. El 2 d'octubre de 2007 la capital Las Anod fou recuperada per Somalilndia en un atac militar llampec, amb menys de 20 morts. 500 policies es van desplegar per la ciutat i van establir l'ordre, prohibint les armes i fent complir la llei, amb el que la ciutat va trobar una tranquillitat poc comuna.

En la reorganitzaci administrativa del 2008 Sool fou reduda, per segregaci d'una part del territori per formar la regi de Saraar. Es va crear el nou districte de Kalabayd (a la part ocupada per Puntland al sud i sud-est de la regi) i es van conservar els districtes de Las Anod, Yagoori, Taleex, Xudun i Boocame (tots sota control de Puntland excepte Las Anod i Yagoori). El districte de Caynabo va passar a Saraar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337052" title="El Robledo" nonfiltered="1444" processed="1439" dbindex="131450">

El Robledo s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Inclou els llogarets de Las Islas, Navalrincn, Las Tablillas i Navalajarra.

Demografia.


 Personatges illustres .
 Antonio Palomares Vinuesa, dirigent comunista al Pas Valenci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337059" title="Fernn Caballero" nonfiltered="1445" processed="1440" dbindex="131451">

Fernn Caballero s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb Malagn i Fuente el Fresno, al sud amb Ciudad Real, a l'est amb Daimiel, Carrin de Calatrava i Torralba de Calatrava, i a l'oest amb Porzuna i Piedrabuena.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337061" title="Las Anod" nonfiltered="1446" processed="1441" dbindex="131452">

Las Anod s una vila de Somalilndia (repblica independent per no reconeguda), capital des del 1984 de la regi de Sool. La poblaci es majoritriament del clan dhulbahante de la confederaci darod, emparentada amb els clans del nord-est de Somlia.

El 1991 va quedar dins dels lmits fixats per a repblica de Somaliland, i acceptats per tots els caps de clan i subclans, per de fet va romandre en mans dels clans sense control efectiu de la repblica. El 1998 Puntland va declarar el seu dret a la regi i progressivament els caps de clan van donar suport a aquesta reivindicaci. El 2003 forces de Puntland, en nom del Govern Nacional de Transici es van presentar a la regi de Sool i els caps locals van entregar la ciutat, per Somalilndia no ho va acceptar i hi van haver forts enfrontaments; desprs d'una treva els combats per la ciutat es van reprendre el 29 d'octubre del 2004 sense cap canvi decisiu.

El 2 d'octubre de 2007 Las Anod fou recuperada per Somalilndia en un atac militar llampec, amb menys de 20 morts. 500 policies es van desplegar per la ciutat i van establir l'ordre, prohibint les armes i fent complir la llei, amb el que la ciutat va trobar una tranquillitat poc comuna. Les amenaces posterior de Puntland no han tingut cap efecte, i fins i tot el 13 de gener del 2008 les forces de Somalilndia van capturar al coronel Deyr Abdi, nomenat comandant militar de Puntland a la regi junt amb 20 militars ms. A l'estiu l'enfrontament es va desplaar al nord, a Las Khoray.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337063" title="Fontanarejo" nonfiltered="1447" processed="1442" dbindex="131453">

Fontanarejo s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337064" title="Turandot (Busoni)" nonfiltered="1448" processed="1443" dbindex="131454">
	
Turandot s una pera en quatre actes de Ferruccio Busoni, amb llibret del mateix compositor, basat en l'obra de Carlo Gozzi. S'estren al Stadttheater de Zuric el 11 de maig de 1917. No s'ha estrenat a Catalunya.
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337065" title="Interval harmnic" nonfiltered="1449" processed="1444" dbindex="131455">
Un interval harmnic s aquell que es dna entre dues notes que sonen alhora; es denomina aix ats que l'estudia l'harmonia i ve regulat, igualment, per les lleis i les normes de l'harmonia.

No s necessari que els dos sons comencin i/o acabin alhora. Aix, una veu o un instrument pot mantenir una nota mentre una altra veu o instrument produeix diferents notes, de manera que en aquest temps els intervals harmnics formats van variant.

La classificaci ms habitual dels intervals harmnics s en intervals consonants o dissonants, en funci de la sensaci que aquesta coincidncia de sons i la relaci entre ells produeixi a l'oda. No cal dir que aquesta sensaci s totalment cultural, la qual cosa fa que la teoritzaci sobre qu s consonant i qu s dissonant hagi estat subjecte a canvis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337066" title="Fuente el Fresno" nonfiltered="1450" processed="1445" dbindex="131456">

Fuente el Fresno s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337067" title="Giulietta e Romeo" nonfiltered="1451" processed="1446" dbindex="131457">
	
Giulietta e Romeo s una pera en tres actes de Riccardo Zandonai, amb llibret de Arturo Rossato, basat lleugerament en l'obra de Shakespeare. S'estren al Teatro Constanzi de Roma el 14 de febrer de 1922. No s'ha estrenat a Catalunya.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337068" title="Horcajo de los Montes" nonfiltered="1452" processed="1447" dbindex="131458">

Horcajo de los Montes s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.



 Enllaos externs .
 Horcajopedia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337070" title="Las Labores" nonfiltered="1453" processed="1448" dbindex="131459">

Las Labores s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb Herencia, a l'est amb Puerto Lpice, al Sud amb Arenas de San Juan i a l'oest amb Villarrubia de los Ojos.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337072" title="La guineueta astuta" nonfiltered="1454" processed="1449" dbindex="131460">
	
La guineueta astuta s una pera en tres actes de Le Jan ek, amb llibret del mateix autor. S'estren al teatre de l'pera de Brno el 6 de novembre de 1924.

Sinopsi.

Lloc i temps: poble i bosc morau en una poca indeterminada.

Acte I.
Al bosc l'agitaci dna pas a la calma quan un guardabosc fatigat decideix dormir un poc, somiant en la seua desitjada Terynka, una bella gitana. Un saltamart i un grill es posen a cantar; un mosquit vola prop del guardabosc, percaat per una granota, a la qual se li acosta una guineu. Aterrida, la granota fa un salt i va a parar sobre el nas del guardabosc, el qual es desperta proferint blasmes. La mirada de la guineu recorda al guardanosc la de la bella Terynka: l'atrapa i decideix endur-se-la a sa casa. Poc temps desprs arriba la tardor. 

Gitada davant del rac del gos, la guineu es lamenta. Ha de rebutjar els avanos del gos enamorat, que vol conquistar-la, i tamb ha de patir els turments a qu la sotmeten els tres fills del guardabosc. Plora tot somiant, i somia que es transforma en una bella gitana. Quan a l'endem veu la manera en qu les gallines es deixen dominar pel gall, la clera l'envaeix. Crida a les gallines a la revolta. Per aquestes noms volen xerrar, i el gall diu que la guineu noms vol escapolir-se dels humans per a desprs poder devorar-los amb total impunitat. Decebuda, la guineu fa un forat a terra i hi jeu, fent-se la morta. Amb la intenci d'esbrinar si realment ha mort, el gall s'acosta. Aleshores la guineu l'atrapa i es fa l'ama de les gallines.  Entre els colps del guardabosc i els crits de la seua muller, la guineueta aconsegueix trencar la corda, fa caure al seu amo i fuig dins del bosc.

Acte II.
La guineueta ha tornat al bosc feta ja una guineu adulta, i s saludada amb alegria per tots els animals. Com no disposa d'un cau per a viure li furta el seu al toix, el qual venut per digne, abandona el lloc.

A la posada, el guardabosc, el mestre i el rector parlen de la gitana Terynka, per la quat tots tres s'hi senten atrets. En tornar a sa casa, pel mig del bosc, el mestre observa els ulls de la guineu darrere d'un gira-sol. Creient veure-hi el rostre de Terynka, el mestre jeu a terra. De seguida apareix el rector, qui somia en un amor de joventut que va amenaar la seua virtut, per que mai no es va concretar. De sobte, apareix el guardabosc, qui tira uns quants trets a la guineu, amb l'nica conseqncia de fer fugir el rector i el mestre.

Al clar de lluna, una magnfica guineu mascle aborda la guineueta. A ell li agrada molt que ella li conte les aventures a casa del guardabosc. Ple d'admiraci, la guineu mascle la sedueix, adulant-la: li diu que la seua persona i la seua vida inspiraran peres senceres. La guineueta sucumbeix a la seducci. Quan la parella abandona el cau de la guineu, ella li diu unes paraules a cau d'orella. Ell, llavors, declara:  B, anem immediatament a cal rector!  Entre un gran ballet d'animals, el picot procedeix a la cerimnia de noces.

Acte III.
Un vagabund recorre el bosc a la recerca de cacera. En el moment en qu s'afanya a arreplegar una llebre morta, apareix el guardabosc. Llavors, el vagabund li confessa que aviat es casar.  Enfurismat, el guardabosc voldria provar que ha estat el vagabund qui ha matat la llebre, la qual evidentment ha estat morta per les guineus. Aleshores, el guardabosc posa un parany al costat de la llebre. Apareix la guineueta, acompanyada pel seu marit i de llurs cadells, els quals oloren la llebre amb curiositat, per ella els posa en gurdia davant del perill del parany. Mentre la parella s'abraa tendrament, els cadells juguen tot barallant-se. El vagabund arriba de sobte, amb una cistella plena de gallines. la guineueta comena a coixejar i s'interna al bosc, seguida pel vagabund, qui creu haver trobat una presa fcil. Deixa la cistella, la segueix, entropesa i cau. Quan retorna al costat de la cistella, amb sang al nas, les guineus ja han fet compte de les gallines. Llavors dispara contra elles, provocant llur dispersi... per la guineueta jeu a terra.

A la posada, el guardabosc conta al mestre que ha trobat buit el cau de les guineus. La posadera explica que el vagabund es casar amb Terynka, i que la nvia porta una bella pell de guineu que el vagabund li ha regalat. Aix s com el guardabosc s'assabenta de la mort de la seua guineueta i de la prdua definitiva de la dona que estima. L'endem, el guardabosc torna al lloc on va robar la guineueta, i s'hi meravella de la bellesa de la natura renovada.

	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337074" title="Llista de cornamuses" nonfiltered="1455" processed="1450" dbindex="131461">
Europa occidental .

Gran Bretanya .
Cornamusa escocesa, Great Highland Bagpipe (gran cornamusa de les terres altes): el tipus de cornamusa mes conegut arreu del mn, la cornamusa de les terres altes d Esccia.
Petita cornamusa de Northumbria, Northumbrian smallpipes: una cornamusa petita amb un grall de final tapat que es toca en staccato.
Cornamusa de les terres baixes, anomenada tamb Border pipes; sovint es confon amb el tipus anterior per sona fora ms fort. Es toca a les Terres Baixes d Esccia i tamb a Anglaterra, prop de la frontera amb Esccia. s de perforaci cnica i sona amb un timbre similar al primer tipus, per aquesta s totalment o parcialment cromtica.
Petita cornamusa escocesa, Scottish smallpipes: una reinterpretaci moderna d un instrument extingit. Va ser Colyn Ross i altres que el van idear derivant-lo de la cornamusa de Northumbria.
Cornamusa de Cornualla: un tipus de cornamusa extingiut, amb doblre grall; s han fet intents de recuperar-la a partir de descripcions literries i iconogrfiques.;
Cornamusa galesa (en gals:pibe cyrn, pibgod). N hi ha de dos tipus; un s descendent dels pibgorn, i l altre es basa en el Veuze bret; tots dos es bufen amb la boca i tenen un bord.
Cornamusa pastoral: tot i que no se sap ben b l origen d aquesta cornamusa amb grall que pot tenir o no claus, i amb un bord sempre amb claus (reguladors), el seu desenvolupament va donar lloc a la cornamusa Uilleann.
Cornamusa anglesa: Amb l excepci de la  petita cornamusa de Northumbria, no hi ha cap cornamusa anglesa que hagi mantingut una tradici ininterrompuda. Tot i aix, els entusiastes intenten reconstruir diversos tipus de cornamuses angleses basant-se en descripcions i representacions, per sense cap evidncia fsica.

Irlanda.
Cornamusa Uilleann, o Uilleann pipes: s una cornamusa que sona amb manxes; el grall a vegades t claus, per no sempre, i el bord s que en t (reguladors). s el tipus de cornamusa ms freqent en la msica tradicional irlandesa.
Gran cornamusa irlandesa de guerra, Great Irish Warpipes: La feien servir la majoria dels regiments irlandesos de l exrcit britnic fins a finals dels 1960s que es va imposar com al tipus estndard la gran cornamusa de les terres altes. La cornamusa de guerra es caracteritzava per tenir noms un bord tenor.
Cornamusa Brian Boru: s la que feien servir els  Royal Inniskilling Fusiliers  irlandesos, dins de l exrcit britnic; tenia tres bordons, un dels quals un barton, afinat entre els tenor i el baix. A diferncia de la gran cornamusa de les terres altes, el seu grall t claus la qual cosa permet un espectre tonal molt ms ample.
Cornamusa pastoral: Tot i que l origen exacte d aquesta cornamusa de grall amb o sense claus i de bord amb claus s incert, es va desenvolupar fins a donar lloc a la cornamusa Uilleann.

Frana.
Musette de cort, musette de cour: s un avantpassat francs de la cornamusa e Northumbria, i que s ha fet servir tant a la msica tradicional com en composicions de la cort francesos datades al segle XVIII. ;
Biniou o b biniou koz (cornamusa en el vell estil): s una cornamusa de Bretanya bufada amb la boca. s la cornamusa ms coneguda de Frana. En aquesta regi tamb s utilitza la Great Highland bagpipe en les bandes itinerants anomenades  bagadou  i la denominen  biniou braz  (gran cornamusa).
Veuze, s la cornamusa del departament de Vende, al centre oest de Frana; t similituds amb la Gaita gallega.
Cabrette, que es toca a l Auvrnia, una regi del centre de Frana.
Chabrette o chabretta, que es toca al Llemos, al nord d Occitnia,
Bodega, que s cornamusa prpia del Llenguadoc, i que est feta amb una pell de cabra sencera.
 Boha, es toca a l Gasconya.
Musette bressane, o musette de Bresse, una regi a l est de Frana.
Cornamusa del centre o musette del centre; s la denominaci de tipus diversos de cornamuses  amb afinacions tamb diverses- que es toquen a les regions del centre de Frana. Es troba a les regions de Bourbonnais, Berry i Morvan.
Chabrette poitevine; s la cornamusa prpia de la regi de Poitou, per s molt poc habitual.

Pasos Baixos i Blgica.
Doedelzak/pijpzak: es toca a Flandes i als Pasos Baixos. Aquest tipus de cornamusa s coneguda sobretot per les pintures de Pieter Brueghel el vell; s un instrument que es va extingir per que s ha recuperat a finals del segle XX.
Muchosa o muchosac: s utilitza a la regi de l Hainaut, a Valnia, al sud de Blgica;

Alemanya.
Dudalsack. Una cornamusa alemanya amb dos bordons i un grall. Tamb s anomena  Schferpfeife  o  Sackpfeife  (`nominalment idntic al  Bagpipe  angls). A vegades els dos bordons encaixen dins d una mateixa pea i no reposen sobre l espatlla de l intrpret sin que estan units a la part anterior del sac o bot.
 Mittelaltersackpfeife (cornamusa medieval): s la reconstrucci de la cornamusa de l edat mitjana a partir de les descripcions de Michael Praetorius i de pintures i gravats d Albert Durer, entre altres. Mentre que l exterior s ha reconstrut a partir d aquestes fonts, l interior i el so sovint s assemblen fora ms a la Gran Cornamusa Escocesa de les Terres Altes (Great Highland Bagpipe). Normalment est afinada en la menor i la fan servir, sobretot, els grups especialitzats en la interpretaci de msica medieval. s freqent veure-la en festival i mercats medievals.
Huemmelchen, s una cornamusa petita amb l aparena d una cornamusa medieval de petites dimensions o un Dudelsack. El so s similar al de la cornamusa Uilleann (Uilleann pipes).

Sussa.
Schweizer Sackpfeife (Cornamusa sussa): A Sussa, el Sackpfeife  era un instrument com en la seva msica tradicional des de l edat mitjana fins a comenaments del segle XVIII, documentat tant a la iconografia com a les fonts escrites. Tenia un bord o dos i un grall amb canya doble. A part,  Sackpfeife  tamb s la denominaci genrica de  cornamusa  en alemany.

Europa del Nord.
 
Sckpipa s a la vegada la denominaci genrica de cornamusa en suec i el nom especfic del tipus de cornamusa propi de Sucia. A la primera meitat del segle XX estava molt a prop de la seva extinci. T un tub cilndric i una canya simple i un nic bord afinat exactament a la mateixa altura que la nota ms greu del grall.
Torupill: s una cornamusa tradicional d Estnia, amb un grall amb llengeta simple i un nombre de bordons que oscilla entre un i tres. SUP>MP3;

Europa Oriental.


Volynka (), (): s una cornamusa eslava]. Etimolgicament el nom provs de la regi de Voyn, a Ucrana] en la qual era popular.
Dudy, ue tamb es coneix amb el nom alemany de  bock . s una cornamusa de la Repblica txeca dotada de manxes, amb un bord molt llarg i un grall que es corba cap al final.
Cimpoi s la cornamusa romanesa, que t un sol bord i un grall recte, i que dna un so menys estrident que els seus parents balcnics.
Duda o b Magyar duda, s a dir duda hongaresa, tamb es coneix amb els noms de tml sp, b rduda i duda ]) t un grall doble (dos tubs parallels practicats en un mateix bloc de fusta; de fet les versions de Crocia en tenen tres o fins i tot quatre) dotats de llengeta simple. El bord s greu i simple. s un exemplar tpic del gran grup de cornamuses que es toquen a la conca dels Carpats.

Els Balcans.
Gaida (tamb la gran kaba gaida de les muntanyes Rdope a Bulgria). s una cornamusa amb un grall i un bord que es troba a Bulgria], Macednia, Grcia i Albnia.
Irstarski mih, o Piva d stria: s una cornamusa croata amb dos grall i sense bord. Els dos gralls, parallels estan tallats dins d una nica pea de fusta de forma prismtica rectangular. Tenen llengeta simple i fan servir l escala stria.
Gajdy o  gajde  s el nom de diversos tipus de cornamuses prpis de diversos indrets de l est d Europa tals com Polnia, Srbia, Eslovquia i Crocia.

Polnia.
Els noms genrics de cornamusa en polons sn  kozio  (buck), gajdy o koza (cabra), que a vegades errniament s escriu kobza. S utilitzen en la msica folklrica de Podhale, ywiec Beskids, Cieszyn Silesia i sobretot a la Gran Polnia on es coneixen quatre grans tipus bsics de variants de cornamuses:
Dudy wielkopolskie (Gran cornamusa polonesa) amb dos subtiopus: Rawicz-Gosty  i  Ko cian-Buk;
Kozio  bia y weselny o simplement kozio  bia y (Cabra blanca de festa de noces o simplement cabra blanca, sempre en referncia al material amb el qual es fa el bot).   ;
Kozio  czarny  lubny o simplement kozio  czarny (igual que abans per en negre).
Siersze kis.
Al sud de la regi de Podhale hi ha un tipus de  dudy  que es coneix amb el nom de  koza  o gajdzica .

Europa meridional.

Pennsula ibrica.
Gaites espanyoles i portugueses:  gaita , gaita-de-fole, gaita de boto, sac de gemecs, gaita de fol i  gaita de fuelle sn termes genrics per a la cornamusa en castell, gallec, asturi, catal i aragons per a diferents tipus de cornamuses utilitzades a Galcia, Astries, Cantbria, Catalunya, Arag i les regions i comarques portugueses de Tras-os-Montes e Alto Douro, Estremadura, Minho i Beira Litoral. Cada zona dna aquest nom genric al seu tipus propi de cornamusa: gaita galega (Galcia), gaita transmontana (Trs-os-Montes, Portugal), gaita asturiana (Astries), gaita sanabresa (Sanbria), sac de gemecs (Catalunya), Xeremies (Mallorca), gaita de boto (Arag) etc. La majoria tenen un grall amb tub de perforaci cnica amb una segona octava incompleta que s obt augmentant la pressi del buf. S han fet molt populars en els darrers anys diferents grups tocant aquests instruments i en alguns zones ds han organitzat en forma de bandes.
Sac de gemecs, la cornamusa de Catalunya. Una tipus de cornamusa molt semblant s usa a Mallorca on rep el nom de xeremia; interpreta juntament amb el flabiol i el tambor.
Gaita gallega: s el tipus de cornamusa utilitzada en la msica tradicional de Galcia i Minho, a Portugal.

Itlia.
Zampogna s el nom genric per a la cornamusa italiana, que es troba en diferents afinacions, dos gralls (en diferents regions de lpas) i d un a tres bordons (en alguns casos, el bord simple pot sonar a la quinta de la nota fonamental del grall).
Piva, del nord d Itlia (Bergamo, Emilia). Amb un grall, un bord, canyes dobles, que sovint toca acompanyat del piffero. El tipus antic de Begamo rebia el nom de Baght.
] de Sardenya. Tot i que estrictament no s una cornamusa ats que no t sac, es toca bufant amb respiraci circular i probablement sigui un antecessor de la zampogna amb els seus dos grall i un bord, tots amb llengeta simple. Les seves dimensions poden variar des d uns 30 cms. finsa gaireb un metre de llarg.

Malta.
aqq (amb article definit: i - aqq): s la forma mes comuna de cornamusa d aquella illa: amb dos gralls de llengeta simple i sense bord;

Grcia.
Askomandoura (en grec:             ): cornamusa de Cretaphoto;
Tsampouna (en grec:          ): Cornamusa de les illes gregues  amb doble grall, sense bord i un bot fet amb una pell de cabra sencera.

sia sud-occidental .
Anatlia.

Dankiyo: Un mot d origen pntic per denominar la cornamusa, que es fa servir a la provncia de Trabzon a Turquia.
Tulum: cornamusa amb dos gralls i cap bord, de les provncies turques de Rize i Artvin. Normalment la toquen els Laz and els Hamshenis.
 Gaida: Normalment usada pels tracis, els turcs i els Pomaks a Turquia.

El Cucas .
Parkapzuk (en armeni:           ):  un tipus de cornamusa sense bord propi d Armnia.
Gudastviri (en georgi:           ): amb dos gralls i es toca a Gergia; tamb s anomena chiboni o stviri.

Golf Prsic .
Habban (rab:     ): un terme genric que cobreix molts tipus de cornamuses, incloses cornamuses bedunes de ] i una versi moderna de la Great Highland Bagpipe que es toca a Oman.
Jirba (    ): Un tipus de cornamusa sense bord i amb dos gralls, originriament tocada per la minoria iraniana de Bahrain.

Iran.
 Ney anban (Persa:          ): Cornamusa persa del sud d Iran; sac fet amb una pell d animal.

Nord d frica .
Mizwad (en rab:       ; plural        maz wid): Cornamusa de Tunsia amb dos gralls acabats amb sengles banyes de vaca.

Referncies.


Enllaos externs .
The Universe of Bagpipes;

Pgines que s'hi relacionen.
Cornamusa;
Sac de gemecs;
Gaita;
Xeremies;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337076" title="Sanaag" nonfiltered="1456" processed="1451" dbindex="131462">
Sanaag s una regi de Somlia, part de la qual est dins la Repblica de Somalilndia. La regi est poblada majoritriament pel clan warsangeli. Pel soldanat, vegeu Sultanat de Sanaag.

La majoria de la regi fou part del sultanat de Warsangeli que abraava el Sanaag oriental i Maakhir. El soldanat encara existeix. El 1960 el soldanat va acceptar la seva integraci dins la Repblica de Somlia.

La regi fou creada el 1982 dividida en els districtes de Ceerigabo (la capital), Ceelafyeyn, Badhan, Las Qorey (o Las Khorey) i Dhahar. El 1991, desprs de la caiguda del rgim del president Siad Barre, al independitzar-se Somalilndia, Sanaag va quedar dins el seu territori. Els caps dels subclans van acceptar aquesta situaci i aix va romandre fins el 1999. Els clans de fet tenien el domini sobre el terreny amb minse presencia de les forces de Somalilndia.

El 1998 Puntland va reclamar la regi i el 1999 les milcies majeerteen, amb el suport de la poblaci, s van apoderar dels districtes orientals de Badhan, Las Khorey, Dhahar, a la regi histrica del Maakhir.

Puntland va dividir la seva part en les regions de Sanaag (capital Badhan) i de Heylaan, i el 2007 Maakhir va subdividir el seu territori, tot dins la inicial regi de Sanaag del 1982,  en les de Sanaag (capital Erigavo oriental), de Madar y de Boharo, a ms d'un petit territori a la regi de Bari (anomenat Bari Occidental). 

El febrer Somaliland va assetjar Badhan pero es va retirar al cap de dos dies. El juliol del 2008 els exrcits de Puntland i Somalilndia estaven a les rodalies de Las Khorey disposats a una batalla per aquesta ciutat. Ocupada per Somalilnd el 7 de juliol fou abandonada per Somalilndia el dia 15 segent i ocupada de nou per Puntland.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337078" title="Doktor Faust" nonfiltered="1457" processed="1452" dbindex="131463">
	
Doktor Faust s una pera de Ferruccio Busoni, amb llibret del mateix autor basat en Doctor Faustus de Chirstopher Marlowe. S'estren al Sachsiches Staatstheater de Dresden el 21 de maig de 1926.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337079" title="Llanos del Caudillo" nonfiltered="1458" processed="1453" dbindex="131464">

Llanos del Caudillo s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337081" title="Orde del Mrit Militar (Wrttemberg)" nonfiltered="1459" processed="1454" dbindex="131466">

L'Orde del Mrit Militar  (alemany: Militrverdienstorden) era un orde militar del Regne de Wrttemberg, un estat membre de l'Imperi Alemany. Va ser un dels ordes militars dels estats de l'Imperi Alemany ms antic. Va ser creat pel Duc de Wrttemberg Carles Eugeni com l'Orde Militar de Carles (Militr-Carls-Orden), sent redenominada com a pel rei Friedrich I l'11 de novembre de 1806. 

Durant el segle XIX i inicis del XX va estar soferta a diverses revisions, i va quedar obsoleta al 1919 amb la caiguda de la monarquia de Wrttemberg desprs de la derrota d'Alemanya a la I Guerra Mundial.

Era atorgat als oficials de Wrttemberg per valentia i pels mrits excepcionalment meritoris en combat.

 Classes .

Estava dividida en 3 classes:
 Grokreuz (Gran Creu);
 Kommandeurkreuz (Creu de Comandant);
 Ritterkreuz (Creu de Cavaller);

Normalment, el rang del receptor determinava quin grau rebria de l'orde. Entre 1799 i 1919, es van atorgar unes 95 Grans Creus, 214 creus de Comandant i 3.128 creus de Cavaller, sent la major part de concessions durant la I Guerra Mundial (aquestes xifres noms es refereixen als nadius de Wrttemberg)

Tamb podia ser atorgada als oficials dels pasos aliats.

 Receptors notables .
 Duc Albrecht de Wrttemberg;
 Gottlob Berger;
 Oswald Boelcke;
 Wilhelm Groener;
 Paul von Hindenburg;
 Franz Ritter von Hipper;
 Erich Ludendorff;
 Helmuth von Moltke el Vell;
 Karl August Nerger;
 Manfred Freiherr von Richthofen;
 Erwin Rommel;
 Rupprecht, Prncep de Baviera;
 Reinhard Scheer;
 Hugo Sperrle;
 Julius von Verdy du Vernois;
 Otto Weddigen;
 Arthur Wellesley, 1er Duc de Wellington;

 Disseny .
Una creu patte en esmalt blanc.  Al centre hi ha un medall en esmalt blanc, envoltat d'un anell en esmalt blau en el que als dos costats apareix la llegenda "FURCHTLOS UND TREW" ("Valent i lleial"). A l'anvers, al medall apareix una corona de llorer en esmalt verd, mentre que al revers apareix el monograma del rei de Wrttemberg del moment de la concessi.

La creu tenia la mateixa mida per a les classes Gran Creu i Comandant, sent una mica ms petita per a la classe Cavaller. Les classes Gran Creu i Comandant (i des de 1870 tamb la Creu de Cavaller) lluen una corona a la part superior, corona que va ser eliminada de tots els graus el 25 de setembre de 1914.

L'estrella de l'orde, atorgada amb la Gran Creu, era una estrella de 8 puntes en plata vorejada d'or amb el medall de l'anvers de la creu.

Penja d'una cinta groga amb una franja negra a prop de les puntes. Desprs de novembre de 1917, quan es llua el gal sense la medalla, aquest portava una corona de llorer en esmalt per distingir-la de les altres medalles amb les que compartia disseny de cinta. 

Entre 1818 i 1914 el gal era blau.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337082" title="Los Cortijos" nonfiltered="1460" processed="1455" dbindex="131467">

Los Cortijos s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337083" title="Cardillac" nonfiltered="1461" processed="1456" dbindex="131468">
	
Cardillac s una pera en tres actes de Paul Hindemith, amb llibret de Ferdinand Lion, basat en Das Frulein von Scuderi d'E.T.A. Hoffmann. S'estren al Staatsoper de Dresden el 9 de novembre de 1926.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337084" title="Polo als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1462" processed="1457" dbindex="131469">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disput una competici de polo.

Els parits es disputaren els dies 28 de maig, 31 de maig, i 2 de juny. Cinc equips competiren, la majoria mixtos, destacant la presncia de britnics en tres d'ells. No es disput partit pel tercer lloc.



 Resum de medalles .


 Resultats .




 Participants .


Foxhunters Hurlingham
 John Beresford (GBR);
 Denis St. George Daly (GBR);
 Foxhall Parker Keene (USA);
 Frank MacKey (USA);
 Sir Alfred Rawlinson (GBR);

BLO Polo Club Rugby
 Walter Buckmaster (GBR);
 Frederick Freake (GBR);
 Jean de Madre (GBR);
 Walter McCreery (USA);


Bagatelle Polo Club de Paris
 Robert Fournier-Sarlovze (FRA);
 Frederick Agnew Gill (GBR);
 Maurice Raoul-Duval (FRA);
 Edouard Alphonse de Rothschild (FRA);

Mxic
 Eustaquio de Escandn y Barrn;
 Manuel de Escandn y Barrn;
 Pablo de Escandn y Barrn;
 Guillermo Hayden Wright;

Compigne Polo Club
 Louis de Bissacia;
 Jean Boussod;
 Andr Fauquet-Lematre;
 Maurice Raoul-Duval;


 Medaller .
Estats Units i Gran Bretanya compartiren la primera i la segona posici. Gran Bretanya i Frana compartiren una de les terceres posicions.


 Notes .


 Referncies .
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Polo 1900".  Accessed 25 de febrer 2006. Available electronically at .
 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337085" title="Los Pozuelos de Calatrava" nonfiltered="1463" processed="1458" dbindex="131470">

Los Pozuelos de Calatrava s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337089" title="Luciana" nonfiltered="1464" processed="1459" dbindex="131471">

Luciana s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb Piedrabuena, al sud amb Abenjar, a l'est amb Los Pozuelos de Calatrava i a l'oest amb Saceruela i la Puebla de don Rodrigo. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337091" title="Navalpino" nonfiltered="1465" processed="1460" dbindex="131472">

Luciana s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337093" title="Navas de Estena" nonfiltered="1466" processed="1461" dbindex="131473">

Navas de Estena s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337094" title="Torrent de Sant Gili" nonfiltered="1467" processed="1462" dbindex="131474">


El torrent de Sant Gili s un afluent per la dreta del riu Fred.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337095" title="Retuerta del Bullaque" nonfiltered="1468" processed="1463" dbindex="131475">

Retuerta del Bullaque s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb els municipis Navas de Estena, Horcajo de los Montes, San Pablo de los Montes, Las Ventas con Pea Aguilera i Los Ybenes i el Robledo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337096" title="Malagn" nonfiltered="1469" processed="1464" dbindex="131476">

Malagn s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Poltica.



Enllaos.
Web de l'Ajuntament;
Frum Oficial de Malagn;
Web sobre el poble;
Web Oficial del Ctedra 70;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337099" title="Conill" nonfiltered="1470" processed="1465" dbindex="131477">


Els conills sn un grup de mamfers de la famlia dels leprids que no es correspon amb cap txon en particular. El terme "conill" s un nom com, i els animals que s'anomenen "conills" es reparteixen en deu gneres diferents (tots els de la famlia Leporidae tret de Lepus).

En general, els conills sn animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potens potes posteriors que utilitzen per desplaar-se corrent i saltant. Sn exclusivament herbvors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per buscar aliment.

Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a animal de granja, com a aliment, o com a animal de companyia.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337101" title="Picn" nonfiltered="1471" processed="1466" dbindex="131478">

Picn s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337102" title="Las Khoray" nonfiltered="1472" processed="1467" dbindex="131479">
Laas Khoray (tamb Las Khorey, Las Qoray, Laas Kooray, Laas Qooray, Laasqorey, Laasqoray,  i altres noms, i antigament Maakhergoosh) s una ciutat de la costa nord de Somlia. Pertany a Puntland des de 1999. El juliol de 2007 es va proclamar l'estat de Maakhir, per encara que s'inclou al seu territori i hauria de ser la capital, de fet roman en poder de Puntland. 

A la vora de la ciutat hi ha les muntanyes Cal Madow, de gran bellesa, amb dipsits minerals (podria haver-hi petroli) i gran riquesa ecolgica. En aquestes muntanyes hi ha algun puig rocs, zones de pastures amb arbres nics, i una gran panormica.

 Economia .

L'activitat pesquera i les fabriques de tractament del peix i de conserves han proliferat a la ciutat. Aix ha portat a un increment de la poblaci. Els warsangeli, que havien estat perseguits en alguns llocs de Somlia desprs del 1991, van retornar a aquesta zona progressivament ja que la consideren la seva llar tradicional. Es projecta reformar i desenvolupar el port que tindria ja uns 400 anys. Tamb hi ha projectes per recuperar les comunitats i les cases individuals damnades.

 Histria .
Las Qoray existia ja al segle XVII. Fou capital del sultanat de Warsangeli. Un dels principals palaus del sult a la ciutat es diu "Sha'a" per es troba en estat runs. El 1991, desprs de la caiguda del president Siad Barre, al independitzar-se Somalilndia, la ciutat va quedar al seu territori. Els caps dels clans van acceptar aquesta situaci i aix va romandre fins el 1999. Els clans de fet tenien el domini sobre el terreny amb minse presencia de les forces de Somalilndia. 

El 1998 Puntland va incloure la ciutat dins el territori reclamat i el 1999 les milcies majeerteen, amb el suport de la poblaci, s van apoderar dels districtes orientals de Badhan, Las Qorey, Dhahar, a la regi histrica del Maakhir. Des de llavors els enfrontaments amb Somalilndia han estat freqents. El juliol del 2007 els warangeli, cansats de les lluites, van proclamar l'estat de Maakhir, que no reclamava cap territori a Somalilndia, per no fou acceptat per Puntland, que controla les principals ciutats. El 7 de juliol del 2008 tropes de Somalilndia es van presentar a la ciutat i la van ocupar allegant la recerca de dos alemanys segrestats, per el 15 de juliol el govern de Puntland va anunciar que l'havia recuperat i que havia estat saquejada pels ocupants abans de marxar.

Enllaos externs .
LaasqorayNET Pgina web de Las Qoray;
Maakhir.com Pgina web de Maakhir;
Pgina web de Dhahar ;
Pgina web de Badhan ;
Avaluaci del potencial miner;
Port de Laasqoray;

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337103" title="Piedrabuena" nonfiltered="1473" processed="1468" dbindex="131480">

Piedrabuena s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Historia . 
El primer fet histric que mostra l'existncia de Piedrabuena data de 1187 per la Butlla del Papa Gregori VIII havent estat antany terra de passada de moltes cultures. Desprs de la batalla de Las Navas de Tolosa, Piedrabuena formar part de l'Orde de Calatrava durant la reconquesta cristiana la qual cosa va significar una dura pugna entre aquesta i el Arquebisbat de Toledo per posseir aquest municipi castell a l'estar limtrof amb el alfoz toled. 

Durant el segle XVI en el regnat de Felip II se succeiria el desmembrament i desamortitzaci de terres circumdants, Piedrabuena inclosa que seria venuda a Do Alonso de Mesa, capit destacat de l'armada espanyola desprs de les conquestes a Per, la qual cosa ho va convertir en el primer senyor (i per que no dir-lo) propietari de Piedrabuena. Al llarg de la histria i fins a un passat no molt lluny se succeirien els canvis de propietaris i desamortitzacions per la zona i pel poble. 

Enllaos externs.

piedrabuena.es, Ajuntament de Piedrabuena;
Cruces y Mayos;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337106" title="Poblete" nonfiltered="1474" processed="1469" dbindex="131481">

Poblete s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337108" title="Porzuna" nonfiltered="1475" processed="1470" dbindex="131482">

Porzuna s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Incllou les entitats locals menors d'El Torno, El Trincheto, Las Casas del Ro, Las Rabinadas, Los Puentes de Piedral, El Bonal, El Cepero, Las Tiosillas, Las Betetas y El Citolero.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337109" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1476" processed="1471" dbindex="131483">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disputaren quatre proves de rem.

Fou la introducci d'aquest esport dins del programa olmpic. A l'edici de 1896 la competici de rem fou cancellada pels forts vents.

Nacions participants.
Un total de 108 remers de 8 pasos participaren als Jocs de Pars:


Resum de medalles.



Medaller.


Referncies.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Rowing 1900".  Accs: 26 de febrer de 2006. Consultable a  Herman's Full Olympians: "Rowing 1900".
 ;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1900;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337111" title="Lepus hainanus" nonfiltered="1477" processed="1472" dbindex="131484">

Lepus hainanus s una espcie de llebre endmica de l'illa de Hainan (Xina). s un animal petit de menys de 40 cm de llarg, i noms pesa 1,5 kg. El seu cap s petit i rod. T orelles tan llargues que sn ms llargues que les potes posteriors. La part superior de la cua s negre, mentre que la inferior s blanca. T un pelatge ms colorit que el de la majoria d'altres llebres: l'esquena s marr, blanca i negra; el ventre s blanc; els flancs sn una mescla de groc marrons i blanc marrons; i les potes sn de color marr fosc.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337114" title="Puebla de Don Rodrigo" nonfiltered="1478" processed="1473" dbindex="131485">

Puebla de Don Rodrigo s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337117" title="Ochotona nigritia" nonfiltered="1479" processed="1474" dbindex="131486">

Ochotona nigritia s una espcie de pica originria de la Xina. Com que fou descrita relativament recentment, no se'n coneix gaire coses.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337119" title="Saceruela" nonfiltered="1480" processed="1475" dbindex="131487">

Saceruela s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb Puebla de Don Rodrigo, al sud amb Almadn i Almadenejos, a l'est amb Valdemanco del Esteras i a l'oest amb Luciana i Abenjar.

 Demografia .


Enllaos externs.
 Pgina de Saceruela;
 Informaci sobre Saceruela;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337123" title="Valdemanco del Esteras" nonfiltered="1481" processed="1476" dbindex="131488">

Valdemanco del Esteras s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Fins el 1833 form part de Saceruela

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337124" title="Conothoa" nonfiltered="1482" processed="1477" dbindex="131489">

Conothoa s un dels tres subgneres existents de piques. Amb tretze espcies, s el subgnere ms gran dels tres que formen el gnere Ochotona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337126" title="Santa Cruz de Mudela" nonfiltered="1483" processed="1478" dbindex="131490">

Santa Cruz de Mudela s un municipi de la provncia de Ciudad Real a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Alcaldes de Santa Cruz des de 1979 .
 1979 Juan Bustos (UCD);
 1979 Juan Valverde (UCD)(per renncia de Juan Bustos);
 1983 Antonio Cobos (PSOE);
 1987 Antonio Cobos (PSOE);
 1989 Jos Antonio Lpez Aranda (PSOE) (mitjanant una moci de censura);
 1991 Jos Antonio Lpez Aranda (PSOE) ;
 1995 Jos Antonio Lpez Aranda (PSOE);
 1999 Jos Antonio Lpez Aranda (PSOE);
 2003 Jos Antonio Lpez Aranda (PSOE);
 2007 Manuel Saz Laguna (PVISCM);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337127" title="Ceelayo" nonfiltered="1484" processed="1479" dbindex="131491">

Ceelayo o Ceelaayo s una vila del nord de Somlia, a la costa i a la frontera entre les antigues Somlia Britnica i Somlia Italiana. Era el poblet ms al nord-est de Sanaag. El 1991 va quedar dins els lmits de Somalilndia per el 1999 fou ocupada per Puntland. El 2007 va reclamar jurisdicci sobre la ciutat el estat de Maakhir, que la va convertir en districte de la nova regi de Boharo (capital Dhahar) com una manera d'atreure als seus habitants al projecte ja que Puntland no l'havia convertit en districte quan va crear la regi de Heylaan. 

La seva poblaci estimada es d'uns tres mil habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337136" title="Abgar V d'Edessa" nonfiltered="1485" processed="1480" dbindex="131492">

Abgar V d'Edessa, Rei d'Osroene (4 aC-7 dC) i (13 dC-50 dC).

Fill del rei Manu III Saphul d'Osroene, a qui succe. L'any 7 dC el seu germ Manu IV ocup el tron fins el 13 dC, quan Abgar va assolir de nou el poder. Fou succet pel seu fill Manu V.

Correspondncia amb Jess de Natzaret.
A principis del segle IV, el bisbe Eusebi de Cesarea afirmava haver trobat a la ciutat d'Edessa unes cartes escrites en sirac que suposadament s'havien enviat el rei Abgar V i Jess de Natzaret. Eusebi va publicar la traducci al grec antic d'aquestes cartes.

Les cartes es van agrupar en el text apcrif Cartes de Jesucrist a Abgar, rei d'Edessa:
 La primera d'elles s una invitaci que li fa el rei Abgar V a Jess per a qu el visiti a Edessa i el sani d'una terrible malaltia que sofria.
 La segona epstola s la resposta de Jess de Natzaret a l'enviat reial Ananies on s'excusa per no anar a Edessa a visitar-lo per li explica que desprs de la seva ascensi al cel enviar un deixeble per curar-lo.

Referncies.
Epstoles de Jess a Abgar, rei d'Edessa ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337148" title="Badhan" nonfiltered="1486" processed="1481" dbindex="131493">


Badhan s una ciutat de l'antiga regi de Sanaag a Somlia i capital actual del estat autnom de Maakhir i de la regi de Madar. La seva poblaci es d'uns cent cinquanta mil habitants. El 1991 la seva poblaci era de 15.000 habitants. Somalilndia la reclama com a part del seu territori.

Pertany a Somalilndia del 1991 al 1999, i al Puntland des de 1999 al 2007, sent en aquest temps declarada capital de la regi de Sanaag sota el seu control. El juliol de 2007 es va proclamar a Badhan l'estat de Maakhir, del que fou declarada capital, i convertida tanmateix en capital de la nova regi de Madar. La ciutat, que ha crescut desprs del 1991 al rebre refugiats d'altres llocs, disposa d'un hospital, tres escoles, i una universitat. Esta dividida en quatre barris: Horseed, Iftin, Furqan i Nour.

A la vora de la ciutat hi ha les muntanyes Cal Madow, de gran bellesa, amb dipsits minerals (podria haver-hi petroli) i gran riquesa ecolgica. En aquestes muntanyes algun puig de roca, zones de pastures amb arbres nics i una gran panormica.

Al segle XIV s'hi van establir els warsangeli com a lloc on obtenir aigua per no va passar de ser un pou i estaci. L'antiga Badhan fou un establiment creat a la meitat del segle XIX. Al estar en terres baixes corria perill d'inundacions que sovint la van afectar. Fou un dels quatre fortins dels daraawiish el 1918, en la zona elegida com a residncia pel Mad Mullah. El fort, mancat de restauraci es troba avui dia en molt mal estat.

Finalment sota Siad Barre es va traslladar al seu emplaament actual. La vella Badhan esta al lloc on avui dia hi ha el llogaret de Hubeera.

 Enllaos externs .

 LaasqorayNET;
 Maakhir.com;
 Dhahar Online;
 Badhan Online;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337150" title="Josep Puig d'Asprer" nonfiltered="1487" processed="1482" dbindex="131494">
Josep Puig d'Asprer  (Barcelona, 1870   Madrid, 1938) fou un advocat i poltic catal. El 1892 es llicenci en dret i destac en la defensa dels implicats en l'atemptat del Liceu de 1894 i en l'anomenat procs de Montjuc (1896),  tot participant en la Comissi que s'encarreg de la revisi del cas el 1898. Des del 1902 milit al Partit Republic Radical i des del 1905 a la Lliga de Defensa dels Drets de l'Home. El 1909 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, el 1910 president de la Junta de Museus, i el 1917 diputat provincial de Barcelona. Fou empresonat poc desprs i el 1919 es va establir a Madrid. 

All va commemorar el 1927 el 50 Aniversari de L'Atlntida de Jacint Verdaguer a la Real Academia Espaola i lleg una memria a la Real Academia de Jurisprudencia y Legislacin. Tamb hi va collaborar amb la Uni de Rabassaires. En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola fou nomenat governador civil de Lleida i a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia de Girona. El 1934 fou nomenat director general de l'administraci local i president de la Comissi Mixta de Trasps de Serveis a la Generalitat de Catalunya, pere dimit poc desprs i se separ del partit radical per passar a Izquierda Republicana.

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Esglsia i Estat durant la Segona Repblica Espanyola: 1931-1936 Per Arxiu Vidal i Barraquer, Francesc Vidal i Barraquer, Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986 ISBN 8472027848, 9788472027848  p. 239;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337151" title="Buraan" nonfiltered="1488" processed="1483" dbindex="131495">
Buraan s una poblaci de l'antiga regi de Sanaag a Somlia (desde 1991 a Somalilndia) i desprs de la regi d'Heylaan del Puntland. El 2007 fou declarada districte de la regi de Boharo dins l'estat autnom del Maakhir. Est reclamada per Somalilndia. s una de les ciutats que controla el govern de Maakhir el qual t planejat l'obertura d'una universitat en aquesta vila on ja hi ha diverses escoles. A uns 5 km a l'oest es troba la vila d'Hill Buraan.

El 1991, desprs de la caiguda del president Siad Barre, al independitzar-se Somalilndia, Buraan va quedar al seu territori. Els caps dels clans van acceptar aquesta situaci i aix va romandre fins el 1999. Els clans de fet tenien el domini sobre el terreny amb minse presencia de les forces de Somalilndia. El 1998 Puntland va incloure la ciutat dins el territori reclamat i el 1999 les milcies majeerteen, amb el suport de la poblaci, del clan warsangeli, emparentat als majeerteen i els dos de la confederaci dels darod, s van apoderar dels districtes orientals de Sanaag, incloent Dhahar, Badhan i Las Khorey. El juliol del 2007 els warangeli, cansats de les lluites amb Somalilndia pels territoris occidentals (territoris que no interessen a aquest clan), van proclamar l'estat de Maakhir. En la divisi administrativa es va crear la regi de Madar amb capital a Dhahar i dividida en diversos districtes, un dels quals s Buraan, que fa funcions de capital regional ja que Dhahar est en mans de les forces de Puntland.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337152" title="Josep Teodor Canet Menndez" nonfiltered="1489" processed="1484" dbindex="131496">
Josep Teodor Canet Menndez (Ciutadella, Menorca, 1877 - 1936) fou un poltic menorqu, membre d'Uni Republicana. Va ser escollit diputat provincial per les Illes Balears entre 1912-1922; i diputat per les illes a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933. 

Durant el perode que comprn la Segona Repblica Espanyola i al costat de Joan Manent Victory (1880-1936) va ser un personatge poltic clau en la poltica balear. Era partidari de l'administraci separada de Menorca envers Mallorca, i contrari a la radicalitzaci del moviment obrer El seva viratge a favor de les tesis ambiges d'Alejandro Lerroux va dur la Uni Republicana de Menorca a ingressar a les files del Partit Republic Radical. Aquest fet i la seva amistat amb elements de la dreta cedista menorquina va ser el detonant del seu assassinat el 14 d'agost de 1936 a les mans de grups de milicians anarquistes.

 Enllaos externs .
 Teodor Canet, el preu de l'ambigitat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337155" title="Palma Arena" nonfiltered="1490" processed="1485" dbindex="131497">
El Palma Arena (tamb conegut com Veldrom de Palma) s un pavell poliesportiu de la ciutat de Palma. La seva principal funci s la de veldrom i com a tal s considerat un dels ms ben equipats d'Europa. El recinte t 90.000 m2 de superfcie i una capacitat mxima per a 6.000 espectadors.

El Palma Arena va acollir el Campionat Mundial de Ciclisme en Pista de 2007 i alguns partits de la primera ronda de l'Eurobasket 2007.

Vegeu tamb.
Cas Palma Arena;

Enllaos externs.
 Informaci arquitectnica sobre el Palma Arena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337159" title="Garowe" nonfiltered="1491" processed="1486" dbindex="131498">

Garoowe (somali Garoowe) s una ciutat de la regi de Nugaal (la principal ciutat de la regi), al Puntland (estat de l'antiga Somlia), estat del que fou declarada temporalment la capital . Hi ha un parlament regional, un palau presidencial i les seus dels ministeris a ms de la Universitat de l'Estat de Puntland. La seva poblaci el 1988 era d'uns 35.000 habitants. s la tercera poblaci del Puntland desprs de Bosaso i de Gaalkacyo. La majoria pertany al subclan Isa Mohamoud dels majeerteen del grup harti. La construcci d'una carretera entre Bosaso i Mogadiscio pel interior, que passava per Garowe, va causar un gran creixement d'aquesta ciutat que fins als anys vuitanta era un llogaret rural. Actualment la poblaci s'estima en uns 120.000 habitants

 Nota .


Enllaos externs .

Radio Garowe;
alcarab.com;
Garowe Online, Noticies i informacions;
FSAU dades sobre la poblaci de Somlia;
Video sobre Garowe a YouTube;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337160" title="Francesc Carreras Reura" nonfiltered="1492" processed="1487" dbindex="131499">
Francesc Carreras Reura (Ma, 1896 - Madrid, 1951) fou un poltic mallorqu. Es doctor en farmcia a la Universitat de Barcelona i milit al partit Acci Republicana de Manuel Azaa. Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola fou nomenat governador civil de les Illes Balears i fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931, que no revalid el 1933. El 1934 fou un dels fundadors de l'Esquerra Republicana Balear i es present a les eleccions generals espanyoles de 1936 pel Front Popular, per no fou escollit. En esclatar la guerra civil espanyola fou nomenat governador civil de Madrid (193&) i represent Espanya a la Comissi Consultiva de l'Opi de la Societat de Nacions (1938).

En acabar la guerra civil es va exiliar a Colmbia, per el 1944 s'establ a Mxic, on fou consultor en qumica de la editorial UTEHA i professor de l'Escuela de Altos Estudios Mexicanos. Torn a Madrid dos mesos abans de morir.

 Obres .
 Las toxicomanas en Colombia (1940);
 Breve nota sobre la coca, problema mdico-social de Colombia (1941);

 Referncies .
 Biografia;
 Biografia;
 Vicen Riera i Llorca Els exiliats catalans a Mxic Edicions Curial, 1994;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337161" title="Llista d'aeroports de Somlia" nonfiltered="1493" processed="1488" dbindex="131500">
Els aeroports de Somlia (incloent Somalilndia), sn els segents:









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337163" title="Veldrom d'Horta" nonfiltered="1494" processed="1489" dbindex="131501">

El Veldrom d'Horta s un veldrom exterior ubicat al districte d'Horta-Guinard de Barcelona. T una capacitat de 3.800 espectadors i s gestionat per l'Ajuntament de Barcelona. A ms, s la seu de la Federaci Catalana de Ciclisme.

El complex inclou tamb un gimns de fitness, una pista de futbol sala, una de futbol 7 i un pavell de basquetbol.

El veldrom fou inaugurat l'any 1984 amb motiu del Campionat Mundial de Ciclisme en Pista de 1984. L'any 1992 acoll les proves de ciclisme en pista dels Jocs Olmpics d'estiu de 1992.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337164" title="Llista de canons del Guitar Hero III: Legends of Rock" nonfiltered="1495" processed="1490" dbindex="131502">
Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero III: Legends of Rock, tercera seqela de la saga Guitar Hero. Distribut per Activision i RedOctane, s el primer ttol de la franqucia desenvolupat per Neversoft. Va sortir a la venda a finals del 2007 per les consoles PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360 i Wii, a ms de les versions per ordinadors Microsoft Windows i Apple Macintosh.

El videojoc cont un repertori de 73 canons, de les quals 39 estan incloses en la llista del mode carrera, tres sn pels duels contra els "caps" (Tom Morello, Slash i Lou the Devil), sis sn exclusives del mode carrera cooperativa i les 25 restants sn de bonificaci. Les versions per les consoles Xbox 360 i PlayStation 3 estan preparades per suportar el material descarregable d'internet en forma de noves canons. A data de 12 de setembre de 2008, hi ha disponibles 62 canons per ambdues consoles, de manera que aquestes disposen d'un total de 135 canons.





 Repertori principal .

El Guitar Hero III: Legends of Rock cont 48 canons entre els modes carrera individual i carrera cooperativa. Aquestes canons estan dividides en vuit etapes o escenaris a partir de la seva dificultat, en el cas del mode cooperatiu noms sis. Els jugadors han de completar la llista de canons de cada escenari, totalment o parcialment segons l'escenari, per accedir al segent. Com a novetat d'aquesta versi, en el mode carrera, el jugador ha de superar tres batalles enfront els "caps".

Un cop s'ha comenat un escenari, independentment del nivell de dificultat, les canons que cont esdevenen desbloquejades per la resta de modes excepte la can extra de l'escenari i les batalles amb els "caps", que noms estan disponibles en el mode carrera individual. Tanmateix, aquestes canons estan disponibles com a material descarregable per les versions de Xbox 360 i PlayStation 3. Les canons extres, una per cada escenari, es desbloquegen en superar l'escenari i sn diferents entre el mode carrera individual i el mode cooperatiu. Totes les canons poden ser desbloquejades per tots els modes mitjanant un codi especial.




 Canons de bonificaci .

El videojoc cont una llista de 25 canons de bonificaci independentment de la consola. Totes les canons excepte excepte una, s'aconsegueixen comprant en la botiga virtual del joc mitjanant els diners aconseguits en el mode carrera. L'excepci es tracta de "Through the Fire and Flames" de DragonForce, que es desbloqueja desprs de completar tot el mode carrera independentment del nivell de dificultat. Aquesta can es pot tocar mentre apareixen els crdits encara que no s necessari.




 Canons descarregables .

Les versions del joc per les consoles Xbox 360 i PlayStation 3 disposen de la possibilitat de descarregar material addicional en les respectives botigues online. La majoria de canons es poden adquirir en packs de tres o ser comprades individualment com a senzills. La majoria de packs van sortir a la venda al mateix dia per ambdues plataformes, Xbox Live Marketplace i PlayStation Store, excepte les dues canons exclusives i el "Companion Pack".




 CD amb Banda Sonora .

Per tal de promocionar el llanament del videojoc, es va editar un CD titulat Guitar Hero III: Legends of Rock Companion Pack amb part de la banda sonora del joc. Algunes de les canons es van introduir en els packs descarregables des de Xbox Live Marketplace i PlayStation Store. El CD incloa un codi especial que permetia als usuaris de la Xbox 360, descarregar el "Companion Pack" gratutament. El 7 d'agost de 2008 es va posar a disposici de tothom per 500 Microsoft Points per Xbox 360 i 6,25$ per PlayStation 3.




 Notes .
  Aquesta can ha estat regravada especficament pel Guitar Hero III: Legends of Rock.;
  Aquesta can s una versi amb lletra regravada per Bret Michaels.
  Aquesta can t una guitarra rtmica en lloc de baix en el mode cooperatiu.
  Aquesta can est disponible gratutament.
  Aquesta can s exclusiva per la versi Xbox 360.
  Aquesta can va estar disponible durant un temps limitat fins que posteriorment es va incloure en l'expansi Guitar Hero: Aerosmith.
  Aquesta can s exclusiva per la versi PlayStation 3.
  En el joc no s'assenyala l'autor de la can per es tracta de l'indicat en la taula.


 Referncies .



 Enllaos externs .
 Lloc oficial del Guitar Hero III: Legends of Rock;
 FanClub;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337165" title="Estaci de Tremp" nonfiltered="1496" processed="1491" dbindex="131503">

 




L'estaci de Tremp s una terminal ferrocarril de passatgers ubicada l'oest del casc urb de Tremp a la comarca del Pallars Juss de la provncia de Lleida. L'estaci fou inaugurada l'any 1950 i el seu trnsit es limita als serveis de la Lnia Lleida - la Pobla de Segur de la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;

Enllaos externs.
Fitxa de l'estaci de Tremp a Trenscat.cat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337166" title="Alula" nonfiltered="1497" processed="1492" dbindex="131504">
Alula (Caluula) s una ciutat del nord de Somlia, propera al cap Guardafui (ras Asir), actualment al Puntland i a la regi de Bari. Est propera al Ras Alula (cap d'Alula) a uns 50 km a l'oest del Guardafui (s el primer cap que es troba cap a l'oest del Guardafui).

Al "Periplus de la mar Eritrea" (any 50) s'esmenten diverses ciutats de la costa del Punt: Ayalitae o Avalitae (Assab?, Zeila?), Malao (Berbera), Mundi (Heis), Mosyllon (Bandar Kassim?) i Akannai (que podria ser Alula).

El 1889 fou escollida com a residncia del comissari itali al sultanat majeerteen de Baargaal (Sultanat de Majeerteen). Vers el 1906 fou ocupada militarment pels italians degut a una conspiraci del sult, que va conservar el poder a l'interior. El 1910 el sult va fer submissi i va renovar el tractat de protectorat. L'abril de 1924 el nou comissionat itali a Alula, E. Coronaro, va rebre ordres d'inspeccionar el territori del sult de Majeerteen que podia ser objecte d'invasi, i va aprofitar l'expedici geolgica Stefanini-Puccioni que va sortir d'Alula. L'octubre de 1924, E. Coronaro va presentar al sult (boqor) un ultimtum de desarmament i rendici. Abans d'expirar ja les topes colonials van entrar al sultanat desembarcant a Haafuun i Alula; les forces del sult van presentar resistncia i van disparar contra els italians. Desprs d'un breu intent de negociaci, que no va reeixir, la lluita es va reprendre. El 7 d'octubre es van confiscar tots els vaixells mercants d'Alula i a Haafuun, i el general Arimondi va bombardejar i destruir tots els petits vaixells que hi havia als ports.

Fou desprs capalera del districte de Migiurtinia. A l'Apndix 1 de l'Enciclopdia Espasa (1930) s'assenyala una poblaci de 500 habitants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337172" title="Semtic oriental" nonfiltered="1498" processed="1493" dbindex="131505">
El semtic oriental representa una de les tres branques principals de la famlia de les llenges semtiques, al costat del semtic occidental i del semtic meridional, i comprn l'accadi i l'eblata, ambdues llenges extingides des de l'antiguitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337173" title="Eblata" nonfiltered="1499" processed="1494" dbindex="131506">




L'eblata s una llengua semtica extingida, parlada a l'antiga ciutat d'Ebla (a l'actual Sria) en el III mi lenni abans l'era comuna i documentada grcies al testimoni d'unes 17.000 tauletes amb textos cuneiformes trobades entre el 1974 i el 1976 a Tell Mardikh.



 Bibliografia .
 Archi, A. (1987)  "Ebla and Eblaite," Eblaitica 1.  Ed. C.H. Gordon.  Winona Lake, Indiana:  Eisenbrauns.
 Gordon, Cyrus H. (1990)  "Eblaite and Northwest Semitic," Eblaitica 2.  Ed. C.H. Gordon.  Winona Lake, Indiana:  Eisenbrauns.
 Gordon, Cyrus H. (1997)  "Amorite and Eblaite," The Semitic Languages.  Ed. Robert Hetzron.  New York:  Routledge.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337177" title="Bonifaci I de Montferrat" nonfiltered="1500" processed="1495" dbindex="131507">
Bonifaci I de Montferrat (en itali: Bonifacio del Monferrato; en grec:                         , Vonifatios Momferratikos), tamb conegut com Bonifaci I Tessalnica i Bonifaci I d'Aleramici, (1150 - 4 de setembre, 1207) fou Marqus de Montferrat i Rei de Tessalnica. Va nomenat ser el cabdill de la Quarta Croada. Era el tercer fill de Guillem V de Montferrat i de Judith de Babenberg i nasqu desprs que el seu pare retorns de la Segona Croada. Els seus germans majors foren Guillem I de Montferrat, comte de Jaffa i Ascalon, i Conrad I de Montferrat, qui arrib a ser rei consort de Jerusalem.

Heroi trobadoresc del Piemont.
Bonifacio apareix descriu en la seua joventut, a finals de la dcada de 1170, en la famosa Carta pica, "Valen marques, senher de Monferrat", pel seu bon amic de la cort, el trobador Raimbaut de Vaqueiras. Aquesta carta inclou el rescat de l'hereva Jacopina de Ventimiglia de mans del seu oncle el comte Otto, que tenia la intenci d'apoderar-se de les possessions que havia heretat, i a tal fi l'havia enviat a Sardenya. Desprs de rescatar-la, Bonifaci li arranj un matrimoni. Novament, quan Albert Malaspina (marit d'una de les germanes de Bonifaci) segrest a Saldina de Mar, filla d'una prominent familia genovesa, Conrad l'alliber i la retorn al seu amant, Ponset d'Aguilar. 

Cultura trobadoresca.
Malgrat les guerres, durant la dcada del 1180 al 1190, Bonifaci presid un de les corts ms prestigioses de cultura cavalleresca i trobadoresca. Al segle XII, el piamonts era prcticament indistingible de l'occit. A ms del trobador Raimbaut de Vaqueiras, visitaren la seva cort famosos trobadors com Pire Vidal, Gaucelm Faidit, i Arnaut de Mareuil. El patronatge de Bonifaci fou molt celebrat; fins i tot Gaucelm l'anomenava Mon Thesaur ("El meu tresor"), mentre que Vaqueiras l'anomenava N'Engles ("l'angls"), malgrat que mai no se n'ha conegut la ra.

Relacions amb l'Imperi Bizant.
El 1179, l'emperador de Bizanci Manuel I Comn ofer la seva filla Maria en matrimonio a qualsevol dels germans Montferrat, i com que tant Conrad com Bonifaci ja estaven casats i Frederic de Montferrat era bisbe, l'escollit fou el germ menor, Rainier de Montferrato. Tres anys desprs per, Rainier fou assassinat durant la usurpaci al tron bizant d'Andrnic I Comn.

Relacions amb el Regne de Jerusalem.
El seu germ major, Guillem, havia mort el 1177 poc desprs de casar-se amb la princesa Sibilla, hereva del Regne de Jerusalem.

El 1183, el nebot de Bonifaci, Baldu V de Jerusalem fou coronat rei de Jerusalem. El pare de Conrad, Guillem V de Montferrat an a Jerusaln per auxiliar el seu nt, deixant el Marquesat de Montferrat a crrec de Conrad i Bonifaci. Per el 1187, Conrad segu els passos del seu pare i marx per desposar-se amb Teodora, filla de l'emperador bizant Isaac II ngel, a fi de renovar l'aliana del llinatge amb l'Imperi Bizant. Aleshores, tant Bonifaci com Conrad havien enviudat.

Relacions amb el Comtat de Savoia.
El 1189 Bonifaci encapal en consell de regncia en nom de Tomas I de Savoia, fill del seu cos Humbert III de Savoia, fins que el nen fos major d'edat. 

Relacions amb el Sacre Imperi.
Com la resta del seu llinatge, va recolzar a Frederic I Barbaroja en les eues guerres contra les ciutats de la Liga Llombarda.

El 1191 l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermnic li conced el Comtat d'Incisa, per aquest fet provoc una guerra amb les ciutat d'Asti i d'Alessandria. Bonifaci cre Liga de Cremona, mentre que les dues ciutat crearen la Lliga de Mil. Bonifaci les derrot a la Batalla de Montiglio Monferrato en juny d'aquell mateix, per la guerra no era favorable als interessos del llinatge i finalment s'arrib a una treva l'abril del 1193. 

El junt del 1194 l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermnic l'escoll per liderar l'expedici contra el Regne de Npols. La campanya finalitz de manera victoriosa amb la coronaci de l'emperador Enric VI a Palerm. Per la guerra continu i el 1199 Bonifaci vei que la guerra s'havia perdut i comen a negoiar la pau. E

La Quarta Croada.




Quan el cabdill de la Quarta Croada, el comte Teobald III de Xampanya, mor l'any 1201, Bonifaci fou escollit com a nou cabdill. Era un soldat experimentat i aquesta era una bona oportunitat per a recuperar la reputaci del seu llinatge. Els Montferrat eren prou coneguts a l'Orient: el seu cos Baldu i el seu germ Conrad havien estat reis de Jerusalem, i la seva cosina, Maria de Montferrat era l'hereva del regne. A ms, un cos de Bonifaci, Felip de Subia, estava casat amb Irene ngel, fill del derrocat emperador bizant Isaac II ngel. 

Malgrat que la intenci inicial de la croada era atacar els muslmans a Egipte, l'hivern del 1201, Bonifaci, Felip i Aleix IV ngel, fill i hereu de l'emperador bizant derrocat Isaac II, es trobaren per tal de planejar un possible canvi de plan de la croada amb l'objectiu de restituir a Isaac II ngel en el tron de Bizanci. En exposar els seus plans al Papa Innocenci III, aquest li advert que s'abstingus d'atacar a cap territori cristi, inclosos els cristians ortodoxos de Bizanci.

L'exrcit croat estava en deute amb la Venecia, que havia proporciant la flota pel transport a l'Orient.  El doge veneci Enrico Dandalo exig com a compensaci que els croats ataquessin i capturessin les ciutat de Trieste, Moglie, i Zara., fet que finalment tingu lloc. El doge Enrico Dandolo acab convertint-se en el cabdill efectiu de la croada, de manera que Bonifaci pass a ser-ne tant sols la figura visible. Malgrat que el Papa Innocenci IIi s'enfurism en saber que els croats haviebn atacat ciutat cristianes, el doge Enrico Dandolo li promet que quan Aleix IV ngel fos restituit en el tron de Bizanci posaria fi al Gran Cisma d'Orient.

Desprs de la Conquesta de Constantinoble, Bonifaci intent d'aprofitar la reputaci i relacions del seu llinatge per tal de ser nomenat nou emperador bizant, per els venecians el varen vetar, car creien que aix reduiria la seva influncia a l'Orient. Per tant, un cavaller de la croada, Baldu IX de Flandes fou coronat com a Baldu I de Constantinoble mentre que Bonifaci fund el Regne de Tesslia i s'apoder de Creta; ms tard per, l'acab venent als venecians. Per tal de legitimar la seva coronaci com a rei de Tessalnica, Bonifaci aleg que el seu germ Rainier de Montferrat l'havia rebut al casar-se amb Maria Comn l'any 1180.

Familia i mort.
Bonifaci es cas en primeres npcies el 1170 amb Helena del Bosco. Tingueren tres fills:

 Guillem VI de Montferrat, sucessor en el Marquesat de Montferrat.
 Beatriu;
 Agnes (  1207), casada amb el proclamat emperador de Constantinoble Enric IX de Flandes el 1204.

En segones npcies es cas el 1186 amb Joana de Chtillon-sur-Loing. No tingueren fills.

En terceres npcies es cas el 1204 a Constantinoble amb Margarita, filla del rei Bela III d'Hongria. Margarita era vuda de l'emperador Isaac II ngel. Tingueren un fill:
 Demetri de Montferrat, sucessor en el Regne de Tessalnica.

Bonifaci fou assassinat en un emboscada dels blgars el 4 de setembre del 1207, fou decapitat i el seu cap fou enviat al tsar Kaloyan de Bulgria. 






|-





Notes.



Fonts.
;
;
- Vaqueiras, Raimbaut de. The Epic Letter ;
;

Bibliografia.
;
;
;
;
;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337178" title="Veus mixtes" nonfiltered="1501" processed="1496" dbindex="131508">
Un conjunt vocal -ja sigui un cor o un grup ms redut- s'anomena de veus mixtes quan integra cantaires o cantors d'ambds sexes. Aquest s el cas de la majoria de corals, orfeons i, en general, cors amateurs, per al llarg de la histria no sempre ha estat aix. Aix, per exemple, els grups encarregats de la polifonia vocal en els temples, en moltes religions han estat, i en molts casos continuen essent, formats exclusivament per veus masculines; i els anomenats cors de Clav en el seu moment va estar igualment constituts noms per homes.
En el cas que un cor o qualsevol altre grup vocal estigui constitut noms per homes -sense nens, ats que en aquest cas hom parlaria de veus blanques- es considera un conjunt de veus iguals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337179" title="Saint Seiya" nonfiltered="1502" processed="1497" dbindex="131509">
Saint Seiya s una srie on els protagonistes tenien armadures que simbolitzaven les constellacions. 

 Naixement de la srie .

L'any 1986, la ment ardent de Masami Kurumada, semidesconegut autor japons, va concebre l'idea de Saint Seiya (Els cavallers del Zodac), manga de combat de forta connotaci mitolgica, desprs publicat en el mensual japons Shonen Jump. L'xit s immediat i clamors, tamb grcies a l'anime, a crrec del mag del character design Shingo Araki, la srie es transforma aviat en un autntic i veritable fenomen, l'enorme dimensi del qual s apreciable no tan sols a Jap, sin en tot el mn. Saint Seiya s'interromp en 1991 amb una producci de ms de cinc mil pgines en el seu actiu. A Itlia, per ms aviat a Europa en general, la fama i l'xit de la srie animada han enfosquit el nom de Kurumada. De fet, fins a 1993 Granata Press decideix publicar l'obra de l'autor japons, labor que encara es veu afectada per una traducci simplista i aproximada, l'esperit de la qual est molt lluny de l'original. Ms fidel, encara que una mica tardana, s la curada edici de la Star Comics, que ha mantingut el format original publicant l'obra, des de juny del 2000, en el mensual Shot.

Enemics.

La trama de Saint Seiya es desenvolupa per mitj de tres sagues, articulades al seu torn en mplies sub trames. Cadascuna d'aquestes seccions t un antagonista divers, que sovint s'envolta d'una multitud de cavallers, no necessriament "dolents". En un inici de la srie, el dolent sembla ser Ikki (ajudat pels seus Black Saints), per aviat el Gran Sacerdot assumeix el paper d'enemic principal, llanant els seus cavallers de plata i d'or contra els cinc protectors de Atenea. Tot seguit, amb l'evoluci de la srie, l'amenaa estar representada pel du Nept, emperador dels mars, i desprs per Hades, du dels inferns.

 Enllacis externs .

  Lloc Oficial de l'Autor Masami Kurumada;
  Lloc Oficial Saint Seiya / Masami Kurumada - Shueshia;



















 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337180" title="El rei Roger" nonfiltered="1503" processed="1498" dbindex="131510">
	
El rei Roger s una pera en tres actes de Karol Szymanowski, amb llibret de Jaros aw Iwaszkiewicz. S'estren al Teatre Wielki de Varsvia el 19 de juny de 1926.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337184" title="L'Helena egpcia" nonfiltered="1504" processed="1499" dbindex="131511">
	
L'Helena egpcia s una pera en dos actes de Richard Strauss, amb llibret de Hugo von Hofmannsthal. S'estren al Semperoper de Dresden el 6 de juny de 1928.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337186" title="Cantons del Tarn" nonfiltered="1505" processed="1500" dbindex="131512">
Els 46 Cantons del Tarn sn, agrupats en els dos districtes:

 Districte d'Albi (23 cantons - prefectura: Albi) :cant d'Alban - cant d'Albi-Centre - cant d'Albi-Est - cant d'Albi-Nord-Est - cant d'Albi-Nord-Ouest - cant d'Albi-Ouest - cant d'Albi-Sud - cant de Cadalen - cant de Carmaux-Nord - cant de Carmaux-Sud - cant de Castelnau-de-Montmiral - cant de Cordes-sur-Ciel - cant de Gaillac - cant de Lisle-sur-Tarn - cant de Monestis - cant de Pampelonne - cant de Rabastens - cant de Ralmont - cant de Salvagnac - cant de Valderis - cant de Valence-d'Albigeois - cant de Vaour - cant de Villefranche-d'Albigeois;

 Districte de Castres (23 cantons - sotsprefectura: Castres) :cant d'Angls - cant de Brassac - cant de Castres-Est - cant de Castres-Nord - cant de Castres-Ouest - cant de Castres-Sud - cant de Cuq-Toulza - cant de Dourgne - cant de Graulhet - canton de Labruguire - canton de Lacaune - canton de Lautrec - canton de Lavaur - cant de Mazamet-Nord-Est - cant de Mazamet-Sud-Ouest - cant de Montredon-Labessonni - cant de Murat-sur-Vbre - cant de Puylaurens - cant de Roquecourbe - cant de Saint-Amans-Soult - cant de Saint-Paul-Cap-de-Joux - cant de Vabre - cant de Vielmur-sur-Agout;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337190" title="Districte d'Albi" nonfiltered="1506" processed="1501" dbindex="131513">
El Districte d'Albi s un dels dos districtes del departament francs del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Compta amb 23 cantons i 170 municipis i el cap s la prefectura d'Albi.

Cantons.
cant d'Alban;
cant d'Albi-Centre;
cant d'Albi-Est;
cant d'Albi-Nord-Est;
cant d'Albi-Nord-Ouest;
cant d'Albi-Ouest;
cant d'Albi-Sud;
cant de Cadalen;
cant de Carmaux-Nord;
cant de Carmaux-Sud;
cant de Castelnau-de-Montmiral;
cant de Cordes-sur-Ciel;
cant de Gaillac;
cant de Lisle-sur-Tarn;
cant de Monestis;
cant de Pampelonne;
cant de Rabastens;
cant de Ralmont;
cant de Salvagnac;
cant de Valderis;
cant de Valence-d'Albigeois;
cant de Vaour;
cant de Villefranche-d'Albigeois;

Vegeu tamb.
Cantons del Tarn;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337191" title="Districte de Castres" nonfiltered="1507" processed="1502" dbindex="131514">
El Districte de Castres s un dels dos districtes del departament francs del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Compta amb 23 cantons i 153 municipis i el cap s la sotsprefectra de Castres.

Cantons.
cant d'Angls;
cant de Brassac;
cant de Castres-Est;
cant de Castres-Nord;
cant de Castres-Ouest;
cant de Castres-Sud;
cant de Cuq-Toulza;
cant de Dourgne;
cant de Graulhet;
cant de Labruguire;
cant de Lacaune;
cant de Lautrec;
cant de Lavaur;
cant de Mazamet-Nord-Est;
cant de Mazamet-Sud-Ouest;
cant de Montredon-Labessonni;
cant de Murat-sur-Vbre;
cant de Puylaurens;
cant de Roquecourbe;
cant de Saint-Amans-Soult;
cant de Saint-Paul-Cap-de-Joux;
cant de Vabre;
cant de Vielmur-sur-Agout;

Vegeu tamb.
Cantons del Tarn;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337192" title="Cant de Castres-Est" nonfiltered="1508" processed="1503" dbindex="131515">
El Cant de Castres-Est s un cant del departament francs del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat al districte de Castres i en aquest cant noms hi ha una part del municipi de Castres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337193" title="Cant de Castres-Nord" nonfiltered="1509" processed="1504" dbindex="131516">
El Cant de Castres-Nord s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Castres i noms compta amb dos municipis.

Municipis.
Castres;
Laboulbne;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337195" title="Cant de Castres-Ouest" nonfiltered="1510" processed="1505" dbindex="131517">
El Cant de Castres-Ouest s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Castres i compta amb tres municipis. El cap cantonal s Castres.

Municipis.
Castres;
Navs;
Nax;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337196" title="Cant de Castres-Sud" nonfiltered="1511" processed="1506" dbindex="131518">
El Cant de Castres-Sud s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Castres i compta noms amb una part del municipi de Castres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337197" title="Cant de Mazamet-Nord-Est" nonfiltered="1512" processed="1507" dbindex="131519">
El Cant de Mazamet-Nord-Est s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Castres i compta amb 7 municipis. El cap cantonal s Mazamet.

Municipis.
Boissezon ;
Mazamet;
Payrin-Augmontel;
Pont-de-Larn;
Le Rialet;
Saint-Salvy-de-la-Balme;
Le Vintrou;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337198" title="Cant de Mazamet-Sud-Ouest" nonfiltered="1513" processed="1508" dbindex="131520">
El Cant de Mazamet-Sud-Ouest s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Castres i compta amb 4 municipis. El cap cantonal s Mazamet.

Municipis.
Aiguefonde;
Aussillon;
Caucalires;
Mazamet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337199" title="Cant d'Albi-Centre" nonfiltered="1514" processed="1509" dbindex="131521">
El Cant d'Albi-Centre s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat al districte d'Albi i compta noms amb una part del municipi d'Albi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337200" title="Cant d'Albi-Est" nonfiltered="1515" processed="1510" dbindex="131522">
El Cant d'Albi-Est s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat al districte d'Albi i compta noms amb 2 municipis. El cap cantonal s Albi.

Municpis.
Albi;
Frjairolles;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337201" title="Cant d'Albi-Nord-Est" nonfiltered="1516" processed="1511" dbindex="131523">
El Cant d'Albi-Nord-Est s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat al districte d'Albi i compta amb 4 municipis. El cap cantonal s Albi.

Municpis.
Albi;
Arths;
Le Garric;
Lescure-d'Albigeois;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337203" title="Cant d'Albi-Nord-Ouest" nonfiltered="1517" processed="1512" dbindex="131524">
El Cant d'Albi-Nord-Ouest s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat al districte d'Albi i compta amb 7 municipis. El cap cantonal s Albi.

Municpis.
Albi;
 Cagnac-les-Mines;
Castelnau-de-Lvis;
Mailhoc;
Milhavet;
Villeneuve-sur-Vre;
Sainte-Croix;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337204" title="Cant d'Albi-Ouest" nonfiltered="1518" processed="1513" dbindex="131525">
El Cant d'Albi-Ouest s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat al districte d'Albi i compta amb 3 municipis. El cap cantonal s Albi.

Municpis.
Albi;
Marssac-sur-Tarn;
Terssac;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337205" title="Cant d'Albi-Sud" nonfiltered="1519" processed="1514" dbindex="131526">
El Cant d'Albi-Sud s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat al districte d'Albi i compta amb 6 municipis. El cap cantonal s Albi.

Municpis.
Albi;
Carlus;
Puygouzon;
Rouffiac;
Salis;
Le Sequestre;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337206" title="El giravolt de maig" nonfiltered="1520" processed="1515" dbindex="131527">
	
El giravolt de maig s una pera en un acte d'Eduard Toldr, amb llibret de Josep Carner i figurins de Xavier Nogus. S'estren al Palau de la Msica Catalana de Barcelona el 27 d'octubre de 1928.  Posteriorment s'interpret al Liceu de Barcelona el 12 d'abril de 1938.   Enregistrada dins l'Antologia Histrica de la Msica Catalana per Anna Ricci, Bartomeu Bardag, Raimon Torres i Francesca Callao, entre altres. s una irnica glosa del retorn a l'ordre desprs de sentir les tentacions del canvi i l'aventura.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	
	

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337207" title="Cant de Cordes-sur-Ciel" nonfiltered="1521" processed="1516" dbindex="131528">
El Cant Cordes-sur-Ciel s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat al districte d'Albi i compta amb 17 municipis. El cap cantonal s Cordes-sur-Ciel.

 Municpis .
Amarens;
Bournazel;
Les Cabannes;
Cordes-sur-Ciel;
Donnazac;
Frausseilles;
Labarthe-Bleys;
Lacapelle-Sgalar;
Livers-Cazelles;
Loubers;
Mouzieys-Panens;
Noailles;
Saint-Marcel-Campes;
Saint-Martin-Lagupie;
Souel;
Tonnac;
Vindrac-Alayrac;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337208" title="Camp de tir amb arc del Parc Olmpic de Pequn" nonfiltered="1522" processed="1517" dbindex="131529">
El Camp de tir amb arc del Parc Olmpic de Pequn s una installaci temporal a Pequn (La Xina) on se celebraran les competicions de tir amb arc dels Jocs Olmpics de 2008.

Est ubicat en la part nord del Parc Olmpic, districte de Chaoyang, al nord de la capital xinesa, a prop del Gimns Nacional de Pequn.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337210" title="Cant de Galhac" nonfiltered="1523" processed="1518" dbindex="131530">
El Cant de Gaillac s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat al districte d'Albi i compta amb 12 municipis. El cap cantonal s Gaillac.

 Municpis .
Bernac;
Brens;
Broze;
Castanet;
Cestayrols;
Fayssac;
Gaillac;
Labastide-de-Lvis;
Lagrave;
Montans;
Rivires;
Senouillac;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337211" title="Cant de Villefranche-d'Albigeois" nonfiltered="1524" processed="1519" dbindex="131531">
El Cant de Villefranche d'Albigeois s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat al districte d'Albi i compta amb 9 municipis. El cap cantonal s Villefranche-d'Albigeois.

Municpis.
Ambialet;
Bellegarde;
Cambon;
Cunac;
Le Fraysse;
Marsal;
Mouzieys-Teulet;
Saint-Jury;
Villefranche-d'Albigeois;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337212" title="Cant de Lavaur" nonfiltered="1525" processed="1520" dbindex="131532">
El Cant de Lavaur s un cant francs del departament del Tarn, a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat al districte de Castres i compta amb 19 municipis. El cap cantonal s La Vaur.

 Municpis .
Ambres;
Bannires;
Belcastel;
Garrigues;
Giroussens;
Labastide-Saint-Georges;
Lacougotte-Cadoul;
Lavaur;
Lugan;
Marzens;
Montcabrier;
Saint-Agnan;
Saint-Jean-de-Rives;
Saint-Lieux-ls-Lavaur;
Saint-Sulpice;
Teulat;
Veilhes;
Villeneuve-ls-Lavaur;
Viviers-ls-Lavaur;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337213" title="Vebron" nonfiltered="1526" processed="1521" dbindex="131533">


Vebron s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337216" title="Chirac (Losera)" nonfiltered="1527" processed="1522" dbindex="131534">


Chirac s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337224" title="Cant de Saint-Germain-du-Teil" nonfiltered="1528" processed="1523" dbindex="131535">

El Cant de Saint-Germain-du-Teil s un cant francs del departament de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 7 municipis i t com a cap Saint-Germain-du-Teil.

Municipis.
Chirac;
Les Hermaux;
Le Monastier-Pin-Moris;
Saint-Germain-du-Teil ;
Saint-Pierre-de-Nogaret;
Les Salces;
Trlans;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337241" title="Aplicaci porttil" nonfiltered="1529" processed="1524" dbindex="131536">
Una aplicaci porttil es una aplicaci que pot sser utilitzada en quelcom Ordinador que posseeixi el Sistema Operatiu para el que ha estat programada sense necessitat d installaci prvia; aix significa que no es necessria la installaci de biblioteques addicionals en el sistema pel seu funcionament.

Aplicaci porttil (Linux);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337242" title="Lady Macbeth de Msensk" nonfiltered="1530" processed="1525" dbindex="131537">
	
Lady Macbeth de Msensk s una pera en quatre actes de Dmitri Xostakvitx, amb llibret de Alexander Preis, basat en una narraci de Nikolai Leskov. S'estren al Teatre Maly de Sant Petersburg el 22 de gener de 1934. L'obra va tenir xit fins que al 1938 va pubicar-se a Pravda una dura crtica que es va insinuar que era obra directa (o inspirada per) de Stalin. A partir de llavors, l'pera no va tornar a representar-se i Xostakvitx va passar a ser un msic "sospits" que va haver de renunciar pblicament a fer msica "decadent" i contrria als ideals del rgim. 

El 1962, l'autor va estrenar-ne una versi revisada, amb el ttol de Katerina Ismailova, amb un nou nmero d'opus.

A Catalunya aquesta versi revisada es va estrenar al Liceu de Barcelona el 28 de desembre de 1965. La versi original no s'hi va fer fins a l'any 2002.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	
	














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337246" title="Bosaso" nonfiltered="1531" processed="1526" dbindex="131538">

Bosaso (en somali Boosaaso, tamb apareix com a Boosaso, Bossaso i altres variants) s una ciutat de Somlia, capital de la regi de Bari, i capital de fet de l'estat autnom de Puntland, del que formalment s la capital econmica mentre Garowe es la capital administrativa. Est situada a la costa nord-est de Somlia, al estuari del Baalade Wadi, i es un port en aiges del golf d'Aden, amb un gran trfic comercial i de passatgers que van cap a la pennsula Arbiga i el golf Prsic. s tamb port de pesca, que es una activitat important.

Antigament tenia el nom de Bender Qassim (Bandar Qasim  Bandar Qassim, Bender Kasim, Bender Kassim, Bandar Kassim, Bandar Kasim com a principals variacions). Es un dels set districtes originals de la regi de Bari (ara dividida en les regions de Bari i Karkaar a ms de la regi de Bari Occidental dins l'estat autnom de Maakhir). La seva poblaci (estimada)  s de 387.000 habitants, per el 1988 tenia uns 30.000 habitants, 50.000 el 1991,  i 100.000 a la meitat dels anys noranta. La poblaci original es del clan harti de la confederaci darod, amb un nombre significatiu de mehri rabs (conegut com arab saalax o maxamuud saalax)

La ciutat disposa de gran nombre de escoles especialment la Boosaaso Public Secondary School (amb uns 2000 estudiants), la Sheikh Hamdan Secondary School (uns 800 estudiants), la Imam-Alnawawi, la Alnajeh, i la  Garisa. La East Africa University, la principal universitat del Puntland, tamb t seu a Bosaso, aix com altres institucions educatives. Una carretera de dos carrils (construda a la meitat dels anys vuitanta sota Siad Barre) connecta el port amb Garowe, Galkacyo i segueix fins a Mogadiscio, facilitant les comunicacions de l'estat de Puntland i amb la resta de Somlia. El port t fora activitat, no sols comercial (amb exportaci entre d'altres del khat, una fulla vegetal que produeix un suau efecte narctic) sin pel moviment d'emigrants somalis cap a Iemen, Arbia Saudita, i els estats del golf Prsic, i fou construt sota el govern de Siad Barre a la meitat dels anys vuitanta. A la vora de Bosaso hi ha un aeroport internacional que porta el antic nom de la ciutat (Aeroport Internacional de Bender Qassim). 

Al "Periplus de la mar Eritrea" (any 50) s'esmenten diverses ciutats de la costa del Punt: Ayalitae o Avalitae (Assab?, Zeila?), Malao (Berbera), Mundi (Heis), Mosyllon (que podria ser Bosaso) i Akannai (que podria ser Alula). Segons la tradici per, la ciutat no fou fundada fins al segle XIV, per un mercader somali de nom Qassim, que tenia un camell de nom Bosa o Boosaas. La ciutat fou coneguda com a Port de Qassim, per el nom de Bosaso, derivat del camell, era alternatiu i es va acabar imposant a la segona meitat del segle XX. Alguns clans somalis del grup de clans harti, no obstant reclamen haver estat els primers a poblar la ciutat i rebutgen la histria tradicional.

Enllaos externs.
http://www.biyokulule.com/Bosaso_history.htm;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337249" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="1532" processed="1527" dbindex="131539">
El piragisme als Jocs Olmpics de Pequn 2008 es disputaren entre l'11 i el 23 d'agost al Parc Olmpic de Rem-Piragisme de Shunyi.

Les proves de piragisme es distriburen entre esllom i aiges tranquilles. Es feren servir dues modalitats d'embarcacions per a realitzar les proves: el caiac (K) i la canoa (C). 

Esllom.

En aquests Jocs Olmpics es disputaren 4 proves d'esllom, tres en categoria masculina i una en la femenina. 

 K-1 homes;
 C-1 homes;
 C-2 homes;
 K-1 dones;

Aiges tranquiles.

En aiges tranquilles es disputaren 12 proves, 9 en categoria masculina i tres en la femenina.
 K-1 500 m homes;
 K-1 1.000 m homes;
 K-2 500 m homes;
 K-2 1.000 m homes;
 K-4 1.000 m homes;
 C-1 500 m homes;
 C-1 1.000 m homes;
 C-2 500 m homes;
 C-2 1.000 m homes;
 K-1 500 m dones;
 K-2 50 0m dones;
 K-4 50 0m dones;

Resultats.
Aiges tranquilles.
Homes.


Dones.


Esllom.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Piragisme 2008;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337262" title="Fritz Hoffmann" nonfiltered="1533" processed="1528" dbindex="131540">









Fritz Hoffmann (19 de juny de 1871 - 14 de juliol de 1927) va ser un atleta alemany que va competir en els Jocs Olmpics d'Atenes de 1896.

Hoffmann va competir als 100 metres, en la classificaci va obtenir la segona posici en una carrera amb cinc atletes, amb la qual cosa va aconseguir classificar-se per a la final. Amb un temps de 12,2 segons va quedar en segona posici, desprs de Tom Burke dels Estats Units, i va aconseguir la medalla d'argent.

Tamb va competir en la modalitat de 400 metres llisos, aconseguint classificar-se per a la final en segona posici de la seva srie i quedant en quarta posici a la final dels 400 metos amb 55,6 segons.

En el salt d'alada va quedar en l'ltima posici dels cinc atletes que competien, amb un millor salt d'1,55 metres. En el triple salt va quedar empatat en la sisena i setena posici amb l'atleta grec Khristos Zoumis. En llanament de pes va quedar en una de les tres ltimes posicions empatat amb Carl Schuhmann i Ellery Clark.

A ms va prendre part en tres competicions de gimnstica, escalada de corda de forma individual i barra fixa i barres paralleles amb l'equip de gimnstica alemany. En escalada de corda va aconseguir la tercera posici amb 12,5 metres escalats, amb la qual cosa va aconseguir una medalla de bronze rere els dos atletes grecs, Nikolaos Andriakopoulos i Thomasios Xenakis, a la corda de 14 metres. En les competicions per equip, del qual Hoffmann era capit, l'equip alemany va guanyar l'or en les dues competicions existents, barres paralleles i barra fixa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337263" title="Cant de Marvejols" nonfiltered="1534" processed="1529" dbindex="131541">
El Cant de Marjevols s un cant francs del departament de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est circumscrit al districte de Mende, compta amb 11 municipis i el cap cantonal s Marvejols.

 Muncipis .

Antrenas;
Le Buisson;
Gabrias;
Grzes;
Marvejols ;
Montrodat;
Palhers;
Recoules-de-Fumas;
Saint-Bonnet-de-Chirac;
Saint-Laurent-de-Muret;
Saint-Lger-de-Peyre;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337264" title="Francis Lane" nonfiltered="1535" processed="1530" dbindex="131542">




Francis Adonijah Lane (23 de setembre 1874 - 17 de febrer de 1927) era un atleta americ. Compet als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 a Grcia.

Lane va competir als 100 metres llisos, guanyant la seva millor marca amb un temps de 12.2 segons. A la final, Lane va acabar en un empat per a tercer lloc amb Alojz Sokol d'Hongria a 12.6 segons, just a penes davant Alexandros Chalkokondilis de Grcia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337266" title="Programari porttil" nonfiltered="1536" processed="1531" dbindex="131543">

Un Programari porttil es aquell que es pot ubicar normalment en un medi extrable i que pot executar-se en qualsevol Maquinari pel que s hagi programat sense necessitat d installaci ni requereixi cap canvi en l'Ordinador on s'executa.

Un exemple molt clar d'aquest tipus de programari sn els anomenat LiveCD, son CD's o DVD's que contenen un sistema operatiu GNU/Linux i permeten treballar amb ell sense que faci falta canviar ni tocar res del que ja existeixi installat en aquell ordinador.

Un altre exemple serien el CD's que contenen programes per a la reparaci o manteniment d'un ordinador. Aquests solen tenir diferents aplicacions que permeten clonar disc, modificar particions, restaurar contrasenyes, comprovaci del maquinari, etc...





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337267" title="Signe igual" nonfiltered="1537" processed="1532" dbindex="131544">
El signe igual (=) indica identitat de dues expressions i s'usa sobretot en matemtiques. Durant molts segles va conviure amb altres abreviatures i expressions, com ae (aequalis, igual en llat), una fletxa o dos punts. S'usa regularment des del segle XVI. 

En el codi wiki indica ttols, per exemple a la Viquipdia es fa servir en edici per separar seccions dins d'un article. S'afefgeix el signe al davant i al darrere del ttol de secci, tants iguals com nivells en la jerarquia d'organitzaci del text, i el programari ho converteix automticament en ttols formatats.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337270" title="Georg Christoph Lichtenberg" nonfiltered="1538" processed="1533" dbindex="131545">



Georg Christoph Lichtenberg (nascut l'1 de juliol del 1742 a Ober-Ramstadt, a prop de Darmstadt, i mort el 24 de febrer del 1799 a Gttingen) fou un escriptor alemany i el primer catedrtic alemany de fsica experimental. Lichtenberg s el fundador de l'aforisme alemany.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337271" title="Hafun" nonfiltered="1539" processed="1534" dbindex="131546">

Hafun (Somali: Xaafuun, tambe Hafuun, Haafun i Haafuun) s una pennsula i vila de Somlia a la regi de Bari, a l'estat autnom de Puntland.  L'extrem de la pennsula es conegut com a Ras Hafun (cap Hafun, en somali Raas Xaafuun) i s el lloc ms oriental del continent afric. La pennsula est unida a terra ferma per una llengua arenosa d'uns 20 km (entre 1 i 3 km d'amplada) que s'eleva uns 5 metres sobre el nivell de la mar. La ciutat est a la pennsula, propera a la part de la llengua, a uns 2 km. La poblaci es d'uns 5000 habitants. 
 
Al Periplus Maris Erythraei (Periple de la mar Eritrea) escrit per un annim grec vers l'any 50, s'esmenta l'empori d'Opone, identificat com Hafun.  S'hi han trobat objectes egipcis, romans i perses per part d'un equip d'arquelegs  de la Universitat de Michigan. Aquest port hauria estat utilitzat per comerciants fenicis, egipcis, grecs, perses, nabateus, africans i romans. Era un centre de comer del cinamom, una planta aromtica similar a la mirra o a la canyella, i altres especies, encens, marfil, i animals extics.

Hafun formava part del sultanat de Majeerteen. L'octubre de 1924, E. Coronaro, el comissionat itali a Alula, va presentar al boqor (sult) un ultimtum de desarmament i rendici. Abans d'expirar ja les topes colonials van entrar al soldanat desembarcant a Haafuun i Alula; les forces del sold van presentar resistncia als dos llocs i van disparar als italians. Desprs d'un breu intent de negociaci, que no va reeixir, la lluita es va reprendre. El 7 d'octubre es van confiscar tots els vaixells mercants d'Alula i a Haafuun, i el general Arimondi va bombardejar i destruir tots els petits vaixells. El 13 d'octubre Coronaro es va entrevistar amb el boqor a Baargaal i li va exigir la rendici per el 23 d'octubre el sold va rebutjar rendir-se i la guerra va agafar intensitat. Baargaal fou bombardejada i arrasada. Els italians van trobar forta resistncia arreu. El desembre la resistncia dirigida per Hersi Boqor, fill del sult, va ocupar Hurdia i Haafun expulsant als italians i tallant les seves comunicacions amb el cap Guardafui. El vaixell itali Bernica, en revenja, va bombardejar diversos punts de la costa. Hafun va tornar a mans dels italians el 1926 i en endavant fou part de la Somlia Italiana, districte de Migiurtinia.

Durant segles fou un petit port de pesca. El 26 de desembre de 2004 fou afectada pel tsunami de l'oce ndic que va provocar 19 morts i 160 desapareguts i va damnar la vila que va quedar sota dos metres d'aigua, sent destrudes 812 cases i damnades altres 400.

 Enllaos externs .
Arqueologia a Opone;
Vdeos del tsunami a Hafun s;
article de la BBC sobre els efectes del tsunami;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337276" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - 100 metres homes" nonfiltered="1540" processed="1535" dbindex="131547">

Els 100 metres llisos masculins van ser el primer esdeveniment en celebrar-se en els Jocs Olmpics de l'era moderna, obrint tant l'olimpada com les competicions d'atletisme el primer dia de competicions dels Jocs Olmpics d'Atenes de 1896, el 6 d'abril de 1896. Tamb va ser la carrera ms curta del programa olmpic. Es van inscriure 21 atletes en la primera ronda de la competici, sent dividits en tres grups de set. Sis atletes es van retirar abans de competir, i els dos ms rpids de cada eliminatria van passar a la final, que es va celebrar el 10 d'abril. Les proves es van celebrar a l'Estadi Panathinaiko.

 Medallistes .


El Comit Olmpic Internacional reconeix dos guanyadors de medalla de bronze degut a que dos atletes van empatar al tercer lloc.

 Resultats .
 Eliminatries .
 Eliminatria 1 .


 Srie eliminatria 2 .


 Srie eliminatria 3 .


Tom Burke i Fritz Hoffmann van resultar una sorpresa, ja que eren coneguts per crrer distncies mitges i no curtes.

Henrik Sjberg i Georgios Gennimatas van ser els dos ltims llocs, per es desconeix qui va entrar primer a la meta.

 Final .
Els dos guanyadors de cada una de les tres sries eliminatries van crrer la final, amb l'excepci de Thomas Curtis que va decidir no crrer. Els altres dos nord-americans, acompanyats de l'alemany Hoffmann i de l'hongars Sokol van aconseguir les medalles, per la qual cosa l'altre corredor participant a la final, grec, va ser l'nic que es va quedar sense medalla olmpica.



Enllaos externs.
Tots els resultats dels Jocs d'Atenes 1896  ;
 Mallon, Bill; & Widlund, Ture (1998). The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary. Jefferson: McFarland. ISBN 0-7864-0379-9  (pdf) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337277" title="Platja del Dof" nonfiltered="1541" processed="1536" dbindex="131548">
La platja des delf o des dof s una platja mallorquina situada al terme municipal de Ses Salines, entre la platja es Carb i la platja de Ca'n Curt. T una longitud d'uns 110 metres i s de sorra fina. No s gaire freqentada per banyistes, ja que sovint s'acumulen algues o brutcia a la sorra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337278" title="John L. Holland" nonfiltered="1542" processed="1537" dbindex="131549">
John L. Holland s un psicleg nord-americ fams pels seus tests de personalitat que ajuden a escollir carrera i professi. Determina sis carcters bsics, que tendeixen a preferir determinades feines. Els tests s'usen en l'orientaci vocacional als gabinets de psicologia i a les escoles. A cada persona predominen dos o tres estils de personalitat per l'elecci final dels estudis o professi depn de ms factors, com la influncia de l'entorn, la necessitat econmica o la proximitat del lloc on es puguin realitzar.

Els tipus bsics sn
 realista (prefereix treballar amb les mans o amb mquines). Tendeix a professions com enginyer, mecnic, pags, conductor...
 pensador (prefereix la feina especulativa). Acostuma a escollir feines com la d'investigador, cientfic, filsof...
 creatiu (busca solucions noves, fuig de la rutina). Tria professions com la d'artista, advocat, inventor...
 social (li agrada el contacte amb altres persones). Busca feines com la de mestre, metge, relacions pbliques....
 emprenedor (t lideratge i l'estimula la competitivitat). Escull preferentment ser empresari, poltic, publicista...
 organitzador (necessita ordre, s detallista). Les seves feines tipus sn les administratives, corrector, historiador, conserge...







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337279" title="Alojz Sokol" nonfiltered="1543" processed="1538" dbindex="131550">




Alajos Szokolyi o Alajos Szokoly (en eslovac: Alojz Sokol) (19 de juny de 1871 - 9 de setembre de 1932) era un atleta eslovac-hongars des del Regne d'Hongria. Va competir als Jocs Olmpics d'estiu de 1896.

Szokolyi compet als 100 metres llisos. A l'eliminatria va completar-la amb 12.75 s. i va avanar a la final. All qued tercer igual que Francis Lane, ja que arribaren a la meta als 12.6 segons el dos. Finalment el COI va atorgar a cada un d'ells dos la medalla de bronze.

Szokolyi posava en quart lloc en el salt triple, amb un millor esfor d'11.26 metres.

Tamb executava les 110 tanques de metres. Les fonts difereixen pel que fa a si Szokolyi posava segon o third en la seva calor preliminar, amb molts afirmant que era en segon fins a colpir la tanca final i ensopegar, permetent a Frantz Reichel passar-lo i prendre segon lloc. 

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337284" title="Alexandros Khalkokondilis" nonfiltered="1545" processed="1539" dbindex="131552">
Alexandros Khalkokondilis (Grec:                         , nascut 1880, (Mort desconeguda)) fou un atleta grec.

Va nixer a Atenes.

Compet als Jocs Olmpics d'estiu de 1896. Va competir en el salt de llargada, quarta posici. El seu millor salt foren 5.74 metres.

En la competici de 100 m., Khalkondilis va quedar segon a l'eliminatria amb 12.75 segons. A la final, arrib a la meta amb 12.6 segons, just a penes darrere de Francis Lane quedant cinqu.

 Enllaos externs .
  Llista d'atletes grecs;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337287" title="Eyl" nonfiltered="1546" processed="1540" dbindex="131553">
Eyl (Ayl) s una ciutat de Somlia, a l'estat autnom de Puntland, a la regi de Nugaal. Est situada a la costa (a uns 3 km) i poblada pels clans dels yonis idiris (subclan dels isse mahamud, del clan majeerteen), els mohamud ali (subclan dels leelkase o tanade) i els suhurre (tamb subclan dels leelkase o tanade)

El tractat d'Ilig del 5 de mar de 1905 esmenta Ayl o Eyl com el lmit nord del estat dels dervixos (daraawiish) que es concedia al Mad Mullah i els seus seguidors. Quan el 1925 els italians van ocupar el sultanat de Majeerteen Ayl fou una de les darreres viles que va estar en mans de les forces lleials al 'boqor' (sobir) fins a finals del 1925.

l'abril de 1998, un vaixell itali, el MV Bahari I, fou retingut 50 dies i multat per la milcia amb 200.000 dlars per pescar en aiges somalis i destruir la vida marina; el desembre el mateix vaixell fou agafat altre cop i portat a Eyl per violaci de les aiges territorials; en la captura els tripulants del vaixell van oferir resistncia i dos bots somalis foren destruts; els milicians donaven suport a Muhammad Siad Hersi, lies Morgan, senyor de Kishmayo. Aquesta vegada la multa fou de 500.000 dlars, que finalment fou rebaixada a 230.000 dlars i els tripulants i vaixell alliberats el febrer de 1999. El mar de 1999 foren capturats dos vaixells (un de Taiwan i un d'Ucrana). En endavant el govern autnom de Puntland va concedir llicencies de pesca garantint la seguretat.

L'abril del 2004 un iot francs fou capturat per pirates prop d'Eyl. Abdullahi Said O'Yusuf, alcalde de la ciutat, va rebutjar que el segrest fou cosa de gent de la vila o que els hostatges estiguessin all. Militars francesos van rescatar finalment als hostatges.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337289" title="Estaci d'Alfons el Magnnim" nonfiltered="1547" processed="1541" dbindex="131554">

 

 



Alfons el Magnnim s una estaci de la lnia T5 de la xarxa del Trambess situada sobre el carrer d'Alfons el Magnnim al districte de Sant Mart de Barcelona i es va inaugurar el 5 de maig de 2007 amb la prolongaci de la T5 entre Bess i Sant Joan Baptista.



Vegeu tamb.

Trambess;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337295" title="Thomas Curtis" nonfiltered="1548" processed="1542" dbindex="131555">




Thomas Pelham "Tom" Curtis (7 de setembre de 1870 - 23 de maig de 1944) va ser un atleta nord-americ, guanyador dels 110 metres tanques en els Jocs Olmpics d'Atenes de 1896.

Tom Curtis va ser estudiant de l'Massachusetts Institute of Technology i va viatjar a Atenes com a integrant de l'associaci d'atletisme de Boston.

El primer dia dels primers Jocs Olmpics moderns, es va classificar per a la final de 100 metres desprs de guanyar la seva srie amb un temps de 12,2 segons. Ms tard es va retirar d'aquesta competici per preparar la final de 110 metres tanques, la qual era el seu principal objectiu en les Olimpades. La carrera es va convertir en un dol entre Curtis i el britnic Grantley Goulding desprs de la retirada dels corredors Frantz Reichel i William Welles Hoyt. Al comenament de la carrera Curtis va guanyar un lleuger avantatge, que Goulding va recuperar abans de la primera tanca. Rere l'ltima tanca Goulding anava al capdavant per finalment Tom Curtis va creuar en primer lloc la lnia de meta. Els jutges van estimar que Curtis havia guanyat per 5 centmetres amb un temps de 17,6 segons, similar al del seu contrincant.

Com a fotgraf aficionat va realitzar instntaneas a Atenes. Tamb va servir com a capit de la Gurdia Nacional de Massachusetts i va ser ajudant militar del governador de Massachusetts Calvin Coolidge, ms tard president dels Estats Units, durant la Primera Guerra Mundial. A ms va participar en el desenvolupament de la torradora i va publicar texts humorstics sobre els primers Jocs Olmpics de l'era moderna, el ms fams d'ells High Hurdles and White Gloves el 1932.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337297" title="Esciliornid" nonfiltered="1549" processed="1543" dbindex="131556">






Els esciliornids (Scyliorhinidae) constitueixen una de les famlies ms nombroses de taurons amb 15 gneres i 89 espcies.

Morfologia.

 La majoria d'espcies fan entre 60 i 70 cm de longitud per la ms grossa (Apristurus gibbosus) assoleix els 4 m.;
 Els ulls sn grossos amb una petita membrana nictitant.
 Les aletes dorsals es troben per darrere de les plviques, l'anal s grossa i la caudal no es troba ben desenvolupada.;

Alimentaci.

Mengen invertebrats i peixets.

Hbitat.

Totes les espcies sn costaneres i sedentries.

Distribuci geogrfica.

Es troben a tots els oceans de la Terra (llevat de l'Antrtic).

Costums.

Sn bentnics.

Espcies.

 Gnere Apristurus;
 Apristurus acanutus ;
 Apristurus albisoma ;
 Apristurus aphyodes ;
 Apristurus atlanticus ;
 Apristurus brunneus ;
 Apristurus canutus ;
 Apristurus exsanguis ;
 Apristurus fedorovi ;
 Apristurus gibbosus ;
 Apristurus herklotsi;
 Apristurus indicus ;
 Apristurus internatus ;
 Apristurus investigatoris ;
 Apristurus japonicus  ;
 Apristurus kampae ;
 Apristurus laurussonii ;
 Apristurus longicephalus ;
 Apristurus macrorhynchus ;
 Apristurus macrostomus ;
 Apristurus maderensis ;
 Apristurus manis ;
 Apristurus melanoasper ;
 Apristurus microps  ;
 Apristurus micropterygeus ;
 Apristurus nasutus ;
 Apristurus parvipinnis ;
 Apristurus pinguis ;
 Apristurus platyrhynchus ;
 Apristurus profundorum ;
 Apristurus riveri ;
 Apristurus saldanha ;
 Apristurus sibogae ;
 Apristurus sinensis ;
 Apristurus spongiceps ;
 Apristurus stenseni ;
 Gnere Asymbolus;
 Asymbolus analis  ;
 Asymbolus vincenti ;
 Asymbolus funebris     ;
 Asymbolus occiduus  ;
 Asymbolus pallidus  ;
 Asymbolus parvus     ;
 Asymbolus rubiginosus     ;
 Asymbolus submaculatus  ;
 Gnere Atelomycterus;
 Atelomycterus marmoratus;
 Atelomycterus fasciatus	 ;
 Atelomycterus macleayi;
 Gnere Aulohalaelurus;
 Aulohalaelurus labiosus;
 Gnere Cephaloscyllium;
 Cephaloscyllium fasciatum ;
 Cephaloscyllium isabellum ;
 Cephaloscyllium laticeps ;
 Cephaloscyllium silasi ;
 Cephaloscyllium sufflans ;
 Cephaloscyllium umbratile ;
 Cephaloscyllium ventriosum ;
 Gnere Cephalurus;
 Cephalurus cephalus;
 Gnere Galeus;
 Galeus melastomus;
 Gnere Halaelurus;
 Halaelurus boesemani;
 Gnere Haploblepharus;
 Haploblepharus fuscus;
 Gnere Holohalaelurus;
 Holohalaelurus punctatus;
 Gnere Parmaturus;
 Parmaturus campechiensis;
 Gnere Pentanchus;
Pentanchus profundicolus;
 Gnere Poroderma;
Poroderma africanum;
 Gnere Schroederichthys;
Schroederichthys maculatus ;
Schroederichthys tenuis ;
Schroederichthys bivius ;
Schroederichthys chilensis ;
Schroederichthys saurisqualus ;
 Gnere Scyliorhinus;
Scyliorhinus besnardi;
Scyliorhinus canicula;
Scyliorhinus capensis;
Scyliorhinus haeckelii;
Scyliorhinus hesperius;
Scyliorhinus retifer;
Scyliorhinus stellaris;
Scyliorhinus torazame;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337298" title="Espiral de lituus" nonfiltered="1550" processed="1544" dbindex="131557">
Una Espiral de Lituus s una corba plana en la qual l'angle s inversament proporcional al quadrat del radi, en coordenades polars la seva equaci s 



Aquesta espiral s asimpttica a la recta .

Fou publicada per primer cop en 1722 pel matemtic angls Rogert Cotes. Fixeu-vos que el lituus s'proxima cada cop ms a l'rigen per no hi arriba mai. El lituus deu el seu nom a una antiga trompeta romana anomenada lituus. En art, la espiral de lituus s una forma recurrent anomenada voluta. El lituus tamb era un bast corbat que feia servir el clero rom antic. El lituus tamb varen fer servir com a smbol el collegi dels ugurs romans per diferenciar-se de la resta del clero, i aquesta forma apareix en les monedes romanes.

(Referncia: Pickover, Clifford A. A Passion for Mathematics. John Wiley & Sons, Inc. New Jersey. 2005).

Vegeu tamb.

Espiral













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337302" title="Camp d'Hoquei del Parc Olmpic de Pequn" nonfiltered="1551" processed="1545" dbindex="131558">
El Camp d'Hoquei del Parc Olmpic de Pequn s un estadi temporal a Pequn (La Xina) on se celebraran les competicions del torneig d'hoquei sobre herba dels Jocs Olmpics de 2008.

Est ubicat en la part nord del Parc Olmpic, districte de Chaoyang, al nord de la capital xinesa, a prop del Gimns Nacional de Pequn.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337309" title="Gimns Nacional de Pequn" nonfiltered="1552" processed="1546" dbindex="131559">
El Gimns Nacional de Pequn (xins:      ) s un pavell esportiu a Pequn (La Xina) on se celebraran les competicions de gimnstica, trampol i les finals del torneig d'handbol dels Jocs Olmpics de 2008.

T una capacitat de 19.000 espectadors. Va ser construt sota el disseny de l'estudi d'arquitectes Glckner amb seu a la ciutat alemanya de Nuremberg.

Est ubicat al Parc Olmpic, districte de Chaoyang, al nord de la capital xinesa, a pocs metres de l'Estadi Nacional de Pequn.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337314" title="Centre de Conferncies del Parc Olmpic de Pequn" nonfiltered="1553" processed="1547" dbindex="131560">
El Centre de Conferncies del Parc Olmpic de Pequn s una installaci a Pequn (La Xina) utilitzada per celebrar fires de mostres, exhibicions, conferncies i convencions, aix com importants esdeveniments artstics, esportius o culturals.

Durant els Jocs Olmpics de 2008 servir com centre de premsa, radiotransmissi i televisi. A les seves installacions es condicionar una sala on se celebraran les competicions d'esgrima i pentatl modern (esgrima i tret amb pistola).

Va ser construt per l'estudi d'arquitectes RMJM amb base a Londres.

Est ubicat al Parc Olmpic, districte de Chaoyang, al nord de la capital xinesa, a pocs metres al nord de l'Estadi Nacional de Pequn.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337317" title="S'Albufereta" nonfiltered="1554" processed="1548" dbindex="131561">
S'Albufereta s una zona humida de Mallorca d'unes 90 ha. s similar a s'Albufera i es troba a 1 Km al nord d'Alcdia, al sud de la badia de Pollena. S'Albufereta s una maresma densament coberta de canyissars i jonqueres, separada de la mar per un estret bra de sorra.

La inundaci de la zona s permanent, hi ha dues llacunes i diversos canals que sempre porten aigua dola, ja que en aquesta zona hi desguassa el Torrent des Rec, el curs d'aigua ms cabals de l'illa. Tamb hi ha una zona ms salabrosa al sud que s'asseca durant l'estiu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337323" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Velocitat individual masculina" nonfiltered="1555" processed="1549" dbindex="131562">

La cursa de velocitat individual masculina dels Jocs Olmpics de Pequn es va disputar el 19 d'agost de 2008 al veldrom de Laoshan. 

Aquest prova de ciclisme en pista consta de nombroses rondes a superar. La competici comena amb una ronda preliminar en qu els ciclistes han de recrrer 200 metres en el menor temps possible, sent la sortida llanada. Els primers 18 ciclistes es classifiquen pels 1/16 de final. En aquesta nova eliminatria els ciclistes s'enfronten contra un altre, sent 9 les curses a disputar. Els guanyadors passen a 1/8 de final, mentre que els nou perdedors participen a la primera srie de repesca, en la qual els ciclistes es distribuixen en tres sries, passant els vencedors a 1/8 de final.

Els dotze ciclistes que queden participen a la srie de 1/8 de final, enfrontant-se altra vegada un contra un altre. Els sis guanyadors passen a quarts de final, i amb els sis perdedors es fa una segona repesca. Aquesta srie de repesca tamb consta de 3 ciclistes per srie, sent els dos vencedors els que passen a quarts de final. 

A partir de quarts de finals els enfrontaments directes passen a ser al millor de 3 curses, desapareixent les repesques. La classificaci per a les posicions 5 a 12 es fan a una sola cursa . 

 Medallistes .


Ronda preliminar.
A la ronda preliminar hi prenen part 21 ciclistes, dels quals es classifiquen els 18 millors. Els ciclistes han de fer 200 metres en el menor temps possible, amb sortida llanada :



Primera ronda.
Els divuit ciclistes classificats a la ronda preliminar disputen 9 sries en qu s'enfronta el 1r contra el 18, el 2n contra el 17 i aix successivament. Els vencedors passen a la segent ronda i els perdedors a la primera repesca .





Srie 9;


Primera repesca.
Els nou perdedors de la primera srie prenen part en aquesta repesca, en la qual es classificaran 3 triclistes per a la segent ronda. 



Segona ronda.
Els dotze ciclistes que s'havien classificat s'enfronten en sries de dos ciclistes, classificant-se els sis vencedors. 
.  





Segona repesca.
Els sis ciclistes que havien perdut a la segona ronda disputen la segona repesca. Es disputen dues sries i sols es classifica el primer classificat de cada una.



Quarts de final.
Els vuit ciclistes que havien passat a aquesta ronda s'enfronten entre ells, al millor de tres carreres, per cap dels vencedors la necessit. No hi ha repesca i sols es classifiquen els guanyadors. .




Semifinals.
Els quatre vencedors dels quarts de final s'enfronten entre ells al millor de tres curses .



Final.
Els vencedors de les semifinals s'enfronten entre ells per decidir qui es fa amb la medalla d'or, i els perdedors ho fan pel bronze. Cada enfrontament s al millor de tres curses . 

Cursa per la medalla de bronze;


Cursa per la medalla d'or;


Classificaci per la 5a a 8a posici.
A la mateixa sessi que les finals es va disputar la lluita per la 5a a 8a posici entre els quatre ciclistes que havien perdut a quarts de final. . 

5a a 8a posici;


Classificaci per la 9a a la 12a posici.
Durant la mateixa sessi de semifinals els quatre ciclistes que havien quedat eliminats a la segona repesca participan en aquesta cursa per determinar de la 9a a la 12a posici .

9a a 12a posici;


Notes. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337326" title="Bari (Somlia)" nonfiltered="1556" processed="1550" dbindex="131563">


Bari s una regi administrativa de l'estat autnom del Puntland, i abans una regi de Somlia segons la divisi administrativa de 1984 (formada per les modernes regions de Bari i Karkaar). Una petita part a l'extrem nord-oest s reclamada per l'estat autnom de Maakhir que l'anomena com a regi de Bari Occidental.

La capital es Bosaso. La ciutat de Qardho s actualment capital de la regi de Karkaar. La regi est poblada pel clan ali saleebaan, subclan dels majeerteen, i pels mohamud ali, subclan dels leelkase, tots de la confederaci de clans darod.

Fou el centre del sultanat de Majeerteen i el lloc on era la seva capital (Baargaal) i la residncia del comissari itali (Alula). La regi fou creada pel rgim de Siad Barre el 1982. El 1998 va integrar el nou estat del Puntland i llavors la regi fou dividida. El 2004 fou afectada pel tsunami de l'oce ndic, de manera no molt important excepte a Hafun.

Els districtes de la regi abans de la divisi eren:

Alula;
Bender Bayla;
Bosaso;
Iskushuban ;
Qandala;
Qardho;

Desprs de la divisi es van crear nous districtes fins un total de deu, que foren:

Alula;
Bosaso;
Iskushuban ;
Qandala;
Carmooyin;
Qawl;
Baargaal or Bargal 	;
Bali Dhidin;
Hafun o Xaafuun;
Galgala ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337333" title="Ses Covetes" nonfiltered="1557" processed="1551" dbindex="131564">
Ses Covetes s un llogaret de Campos (Mallorca), situat entre es Trenc i l'arenal de sa Rpita. Sorg a la segona meitat del segle XIX com a centre d'estiueig de famlies de Campos, Porreres i Monturi.

Hi han unes pedreres que foren emprades per la construcci de les muralles de la Ciutat de Mallorca.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337336" title="Baargaal" nonfiltered="1558" processed="1552" dbindex="131565">
Baargaal (tamb Bargal) s una ciutat de Somlia, a la regi de Bari, a l'estat autnom de Puntland, amb uns set mil habitants. Puntland la va erigir en capital de districte desprs del 1998. s un port de la costa a uns km al sud del cap Guardafui.

Fou la capital del sultanat de Majeerteen. Com que el sultanat d'Hobyo tamb era governat per una dinastia majeerteen, sovint se l'anomen sultanat de Baargaal (sultanat majeerteen de Baargaal; soldanat majeerteen d'Hobyo). Fou bombardejada i arrasada pels italians a finals d'octubre de 1925, i annexionada a la Somlia Italiana. El 1998 va integrar el nou estat de Puntland. El 30 de maig del 2007 entre una i tres dotzenes de milicians suposats islamistes procedents del sud van arribar a Baargaal en un bot, procedents del sud, i es van enfrontar a les forces locals. El 1, 2 i 3 de juny el vaixell americ USS Chafee, va bombardejar les muntanyes properes on se suposava que els islamistes havien establert la seva base.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337339" title="Bernat Guillem d'Entena" nonfiltered="1559" processed="1553" dbindex="131566">
Bernat Guillem d'Entena (?-El Puig de Santa Maria, 1235) fou senyor de Fraga.

Fill de Bernat Guillem de Montpeller i Jussiana d'Entena, oncles de Jaume el Conqueridor. 

El juliol de 1215 rep la senyoria de Fraga cedida pel seu germ Guillem d'Entena juntament amb la posessi d'altres castells, per va compartir les rendes de Fraga amb el comtat d'Urgell i el vescomtat de Bearn. El rei va permutar les rendes que havien anat a parar a mans del comtat d'Urgell i retornant-les a Fraga. el 1215. 

Participa a la campanyes de la conquesta de Mallorca i la conquesta de Valncia, el la que va liderar el Setge de Borriana, on fou ferit el 1235 i mor al campament d'El Puig de Santa Maria

Enllaos externs.
  La voz del Bajo Cinca, Bernat Guillem d Entena seor de Fraga (1215-1238);

Enllaos externs.
 El castell de Mora d'Ebre: Els Barons d'Entena ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337343" title="Karkaar" nonfiltered="1560" processed="1554" dbindex="131567">
Karkaar s una regi de l'estat autonom del Puntland, creada per divisi de la regi de Bari. Ocupa la part meridional de l'antiga regi, al sud de les muntanyes Karkaar que li donen nom.

Limita al nord amb Bari, a l'oest amb l'estat autnom de Maakhir, al sud amb la regi del Nugaal, i a l'est amb l'oce ndic. La capital s la ciutat de Qardho. Esta formada pels antics districtes de Bander Beyla i Qardho. La regi fou dividida en quatre districtes: Duud Hooyo, Qodax, Bender Beyla i Qardho.

L'econmia de la regi es ramadera, amb pesca a la zona costera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337345" title="Lepus castroviejoi" nonfiltered="1561" processed="1555" dbindex="131568">

Lepus castroviejoi s una espcie de llebre endmica del nord d'Espanya, on se la coneix com a liebre de piornal. La seva distribuci es limita a la serralada Cantbrica, des de la serralada dels Ancares fins a la serralada de Pea Labra. Aquesta regi fa aproximadament 230 km d'est a oest i 25-40 km de nord a sud. Viu a les muntanyes, a altituds de gaireb 2.000 metres, tot i que descendeix durant l'hivern per evitar les temperatures fredes i la neu. El seu hbitat sn els bruguerars, composts principalment dErica, Calluna i Vaccinium, amb una coberta de Cytisus, Genista i Juniperus. Tamb viu en clarianes en boscos caducifolis mixtes de roures i fajos.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337347" title="Venusberg" nonfiltered="1562" processed="1556" dbindex="131569">

Venusberg s el nom d'una muntanya mtica a Alemanya. En la llegenda teutnica, a les cavernes de la muntanya hi havia la cort de Venus, deessa de l'amor. Venusberg era suposadament un amagatall perfecte per als homes mortals. Tanmateix, el cavaller llegendari Tannhuser s'hi va passar un any adorant a Venus i en va retornar desprs de creure que se li havia negat el perd per als seus pecats per un llegendari papa Urb IV. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337350" title="Estil (botnica)" nonfiltered="1563" processed="1557" dbindex="131570">
L'estil s la part allargada del pistil que uneix l'ovari i l'estigma.
 


L'ovari cont els vuls. L'estigma s l'extrem del pistil, i s'encarrega de recollir el pollen. 

La funci de l'estil s doncs de conduir els gmetes masculins cap als vuls de la flor, a travs del tub pollnic que surt de l'ovari i s'obre a l'exterior. 

La llavor, en les plantes angiospermes i gimnospermes es forma a partir de l'vul fecundat i el fruit, en les plantes angiospermes, deriva de la paret de l'ovari.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337354" title="Qardho" nonfiltered="1564" processed="1558" dbindex="131571">
Qardho (tamb Gardo)  s una ciutat de Somlia, a l'estat autnom de Puntland, capital de la regi de Karkaar. A tingut un notable desenvolupament al passar per la ciutat la carretera construda pel rgim de Siad Barre que enllaa el port de Bosaso amb Garowe (capital administrativa de Puntland) i amb Mogadiscio. Anteriorment fou un extens districte rural de la regi de Bari. La ciutat i rodalies est poblada pels clans cisman mahmoud i abdi rahiim ibrahiim, subclans dels majeerteen, pel clan midgan, i pel clan arap, sub clan dels mohamud salah. La ciutat t prop de 50.000, i uns 10.000 ms viuen al districte.

A finals del 2001  Abdullahi Yussuf Ahmed, va ocupar Qardho, base principal del seu rival Jama Ali Jama, en la lluita que va enfrontar als dos homes pel poder a Puntland. Ali Jama, una vegada Yusuf va entrar a Bosaso (8 de maig del 2002) va fugir cap a la comarca de Qardho. A finals de l'any 2002 Yusuf fou objecte d'un atemptat prop de Qardho, quan el seu vehicle fou atacat. Des de 2002 els enfrontaments entre els dos clans principals sn freqents (els cisman mahmud, seguidors de Jama, s'oposen a Yusuf). El 2008 el president del pas va fer una mediaci a la ciutat entre els dos clans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337358" title="Armistici de Moscou" nonfiltered="1565" processed="1559" dbindex="131572">

Finlndia i la Uni Sovitica van signar l'Armistici de Moscou el 19 de setembre de 1944, finalitzant aix la Guerra de Continuaci. L'Armistici de Moscou no s'ha de confondre amb el Tractat de Pau de Moscou de 1940, que pos punt i final a la Guerra d'Hivern entre ambds estats.

Els tractat de pau definitiu entre Finlndia i la Uni Sovitica se sign a Pars al 1947.

 Condicions per a la pau .
Les condicions per a la pau eren similars a les ja acordades al Tractat de Pau de Moscou de 1940: Finlndia quedava obligada a cedir parts de Carlia i Salla, aix com certes illes del Golf de Finlndia. El nou armistici tamb atorgava tot Petsamo a la Uni Sovitica, i Finlndia cedia Porkkala a la Uni Sovitica per un perode de 15 anys (tot i que, al final, va retornar a Finlndia al 1956).

Altres condicions incloen el pagament per part de Finlndia de $300.000.000 a la Uni Sovitica com a reparacions de guerra. Ams, Finlndia acceptava legalitzar els partits comunistes i prohibir aquelles organitzacions que els sovitics consideressin com a feixistes. A l'armistici, s'obligava a Finlndia a expulsar als alemanys del seu territori, comenant una campanya militar a Lapnia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337359" title="Josep Fortuny i Torrens" nonfiltered="1566" processed="1560" dbindex="131573">
Josep Fortuny i Torrens (Mollet del Valls, 1902 - Barcelona, 1939). Fou pastisser i alcalde de Mollet del Valls del 1937 al 1938. Va ser un dels fundadors i membre de la junta del Centre Catalanista Republic creat a Mollet del Valls el 1930 i que posteriorment s'adher a ERC. Fou un gran orador, va escriure diversos articles en revistes locals i comarcals com El Nostre Ideal (peridic del Centre Catalanista) o Lluita (editat pel Centre Catalanista Republic adherit a Acci Catalana). 

Fou un dels poltics molletans ms destacats dels anys trenta i mantingu amistat personal amb Francesc Maci, Llus Companys, el cap dels Mossos d Esquadra Frederic Escofet o l'advocat Tries de Bes. Fou regidor de governaci de l'Ajuntament de Mollet des de la proclamaci de la Repblica fins a l'octubre del 1934. Durant la seva etapa com a regidor, va combatre amb fermesa la corrupci del consistori durant la dictadura de Primo de Rivera i la influncia de la Lliga, de la parrquia i dels prohoms i cacics locals. 

Foment i promocion l's i ensenyament del catal i la retolaci en catal de diverses institucions i entitats, i tamb intervingu en la resoluci de conflictes obrers amb l'objectiu d'adaptar Mollet a la nova realitat politicosocial. Desprs dels Fets d'Octubre de 1934 fou destitut, juntament amb la resta del consistori, per haver-se adherit a la proclamaci de l'Estat catal, i va ser empresonat i jutjat. Fou alliberat a finals de 1935. 

Amb la victria del Front d'Esquerres a les eleccions de febrer de 1936, va recuperar el crrec de regidor de Governaci. Desprs de la dimissi de Feliu Tura, el 10 gener de 1937 va ser escollit alcalde amb els vots favorables de totes les forces poltiques representades al consistori, i va ser refermat en el crrec el 3 de mar per la reincorporaci al consistori dels representants de la Uni de Rabassaires. Es mantingu com a alcalde desprs de la reestructuraci de l'Ajuntament l'octubre de 1937, moment en el qual l'aliana poltica ERC-PSUC-Uni de Rabassaires all la CNT. Ocup el crrec fins al 5 de juny de 1938, quan va dimitir per incorporar-se a l'exrcit de l'aire com a voluntari, tot i que mai va arribar a entrar en combat, ja que va romandre destinat a l'aerdrom de Sabadell. 

La seva actuaci poltica sempre busc el consens i la unitat dels grups poltics, tot defensant la petita burgesia. Com a alcalde, la seva gesti estigu determinada per la Guerra Civil, i va haver de superar els moments ms difcils, com ara els fets de maig del 1937, els bombardeigs de Mollet de l'aviaci italiana el gener de 1938 i la manca de provements.

El gener de 1939 marx exiliat a Frana i fou recls al camp de concentraci de la platja d'Argelers juntament amb altres companys de consistori, entre els quals Feliu Tura. El 9 de febrer pass la frontera per Hendaia i entr a l'Espanya de Franco per Irun; detingut i confinat en dos camps de concentraci, el mes de maig el van traslladar a la pres Model de Barcelona, on fou sotms a judici sumarssim i condemnat a mort. Va ser executat el 16 de juliol de 1939 al Camp de la Bta de Barcelona i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Montjuc. 

La seva famlia fou desposseda de les seves propietats, inclosa la pastisseria, i foren embargats els seus bns perqu no podien pagar la quota de 50.000 pessetes que els havien assignat per sufragar la reconstrucci de l'esglsia i el cobriment del torrent Caganell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337364" title="L'honor dels Prizzi" nonfiltered="1567" processed="1561" dbindex="131574">
L honor dels Prizzi  (Prizzi's Honor) s una pellcula nord-americana de John Huston, adaptaci de la novella homnima de Richard Condon i estrenada el 1985. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

Charley Partanna s un assass a sou al servei dels Prizzi, una de les famlies ms poderoses de la mfia. La filla del Don est enamorada d'ell, tot i que s'hi interposar una  bonica i enigmtica rossa: Irene Walker.

 Repartiment .
 Jack Nicholson : Charley Partanna;
 Kathleen Turner : Irene Walker;
 Robert Loggia : Eduardo Prizzi;
 John Randolph : Angelo 'Pop' Partanna;
 William Hickey : Don Corrado Prizzi;
 Lee Richardson : Dominic Prizzi;
 Michael Lombard : Rosario Filargi 'Finlay';
 Anjelica Huston : Maerose Prizzi;
 George Santopietro : Plumber;
 Lawrence Tierney : Lt. Hanley;
 CCH Pounder : Peaches Altamont;
 Ann Selepegno : Amalia Prizzi;
 Vic Polizos : Phil Vittimizzare;
 Dick O'Neill : Bluestone;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Oscar a la millor actriu secundria  per Anjelica Huston;

 Nominacions . 
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor director  per  Martin Scorsese;
 Oscar al millor actor per Jack Nicholson;
 Oscar al millor actor secundari  per William Hickey;
 Oscar al millor vestuari per Donfeld;
 Oscar al millor muntatge per Kaja Fehr i Rudi Fehr;
 Oscar al millor gui adaptat per Richard Condon i Janet Roach;

Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337365" title="Estaci de la Mina" nonfiltered="1568" processed="1562" dbindex="131575">



 



La Mina s una estaci de la lnia T6 de la xarxa del Trambess situada sobre la rambla de la Mina al barri de la Mina de Sant Adri de Bess i es va inaugurar el 15 de juny de 2008 amb l'obertura de la T6 que uneix les estacions Gorg i Estaci de Sant Adri passant per la Mina.



Vegeu tamb.

Trambess;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337367" title="Lepus corsicanus" nonfiltered="1569" processed="1563" dbindex="131576">

Lepus corsicanus s una espcie de llebre originria d'Itlia i de l'illa de Crsega (Frana). Viu en hbitats de tipus mediterrani, a altituds de fins a 1.500 metres. Ha estat perjudicada per la introducci en els seus hbitats de la llebre comuna (Lepus europaeus), no noms per la competici que representa sin perqu l'espcie introduda s portadora de malalties que estan matant exemplars de L. corsicanus.

Enllaos externs.
Conservazione e gestione della lepre italica (Lepus corsicanus) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337372" title="Conill d'Assam" nonfiltered="1570" processed="1564" dbindex="131577">

El conill d'Assam, (Caprolagus hispidus), s un mamfer leprid originari del peu de l'Himlaia. Aquest leprid tenia una ampla difusi en el passat, per el seu hbitat ha quedat molt redut i degradat per la deforestaci, agricultura, i els assentaments dels humans, i ara es limita a regions allades d'Uttar Pradesh, Bihar, Bengala Occidental i Assam. s un dels mamfers ms rars del mn.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337378" title="Conill roquer" nonfiltered="1571" processed="1565" dbindex="131578">

Els conills roquers (Pronolagus) sn un gnere de lagomorfs africans. El gnere cont les segents tres espcies:
 Conill roquer de Natal (Pronolagus crassicaudatus);
 Conill roquer de Smith (Pronolagus rupestris);
 Conill roquer de Jameson (Pronolagus randensis);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337381" title="Flama olmpica" nonfiltered="1572" processed="1566" dbindex="131579">

La flama olmpica o foc olmpic s un dels smbols dels Jocs Olmpics, i evoca la llegenda de Prometeu, que hauria robat el foc a Zeus per lliurar-lo als mortals. Durant la celebraci dels Jocs Olmpics de l'antigor, a Olmpia, es mantenia encs un foc que cremava mentre duressin les competicions, sent aquesta tradici reintroduda als Jocs Olmpics d'estiu 1928 celebrats a Amsterdam. En els Jocs Olmpics d'estiu 1936 es va realitzar per primera vegada una marxa d'atletes per a transportar una torxa amb la flama, des de les runes del temple d'Hera d'Olmpia fins a l'Estadi Olmpic de Berln.

La flama olmpica en l'antigor.
En l'antigor el foc era considerat sagrat per molts pobles, incloent els grecs que tenien una llegenda segons la qual el foc hauria estat lliurat als mortals per Prometeu, el qual l'havia robat de Zeus. A causa de la importncia del foc, en molts temples es mantenien les flames enceses permanentment. Aquest era el cas, per exemple, del temple d'Hera de la ciutat d'Olmpia. 

La tradici de mantenir un foc encs durant els Jocs Olmpics es remunta a l'antiguitat, quan s'efectuaven sacrificis en honor a Zeus. En aquestes cerimnies, els sacerdots encenien una torxa i l'atleta que vencs una carrera fins al lloc on es trobaven els sacerdots tindria el privilegi de transportar la torxa per a encendre l'altar del sacrifici. El foc era llavors mantingut encs durant els Jocs com homenatge a Zeus.

La flama olmpica en l'actualitat.

En els Jocs Olmpics de 1928 realitzats a la ciutat d'Amsterdam, l'arquitecte neerlands Jan Wils va incloure en el dibuix de l'estadi olmpic una torre i va tenir la idea d'encendre en ella una flama durant els jocs. En la cerimnia d'obertura, celebrada el 28 de juliol de 1928, un empleat de l'empresa elctrica d'Amsterdam va encendre per primera vegada la flama dels Jocs Olmpics de l'era moderna en la torre anomenada Marathontower. 

Quatre anys ms tard, en els Jocs Olmpics de 1932 realitzats a Los Angeles es va tornar a encendre una flama durant els Jocs. Durant la cerimnia de clausura es va llegir una cita de Pierre de Coubertin que deia: "Que la Torxa Olmpica segueixi el seu curs a travs dels temps per al b de la humanitat cada vegada ms ardent, animosa i pura" 

El 1936, en els Jocs Olmpics de Berln, Carl Diem va concebre la cerimnia del transport de la flama Olmpica des dels orgens de realitzaci dels Jocs a Olmpia (Grcia) fins a l'estadi on es realitzaven els Jocs. Ms de 3000 atletes van realitzar una carrera per a transportar la torxa de Grcia a Alemanya, on el corredor Fritz Schilgen va encendre la flama en la cerimnia d'obertura l'1 d'agost. La carrera de la torxa passaria a formar part dels Jocs Olmpics, tradici que continua vigent. 

Tamb en els Jocs Olmpics d'Hivern, la flama Olmpica va cremar en els Jocs Olmpics de Garmisch-Partenkirchen 1936 i Sankt-Moritz 1948, per la primera carrera de la torxa va tenir lloc en els Jocs Olmpics d'Oslo 1952. En aquesta ocasi, per, el foc no va ser encs a la ciutat d'Olmpia sin que va ser fet a Morgedal (Noruega), en la xemeneia de la casa de Sondre Norheim, un dels pioners en l'esport de l'esqu. Va ser tamb aqu que va ser encs el foc en els Jocs Olmpics de Squaw Valley 1960 i Lillehammer 1994. Excepte aquests anys i en els Jocs Olmpics de Melbourne 1956, any que va ser encesa a Roma, en tots els altres Jocs d'hivern la flama va ser encesa a Olmpia.

L'encesa de la flama a Olmpia. 
Uns mesos abans de cada realitzaci dels Jocs Olmpics (la data exacta varia d'acord amb la durada del recorregut fins a l'estadi Olmpic), la flama s encesa a Olmpia (Grcia), davant mateix de les runes del temple d'Hera, en una cerimnia que pretn tornar a viure el mtode usat en l'antiguitat i que es destinava a garantir la puresa de la flama: actrius que representen sacerdotesses d'Hera colloquen una torxa en la concavitat d'un mirall parablic que concentra els raigs del sol que, com en l'antiguitat, encn la flama que marcar l'inici d'una realitzaci ms dels Jocs. 

De seguida, la flama s transferida cap a una urna que s duta fins al lloc de l'estadi antic. Aqu la flama s'usa per a encendre la torxa olmpica, transportada per l'atleta que far el primer recorregut del viatge, i que conduir la flama al llarg del recorregut fins a l'estadi on es realitzin els Jocs. 

Com a prevenci, uns dies abans s'encn una flama, usant el mateix mtode, que llavors es mant encesa per a ser usada si el cel est ennuvolat el dia de la cerimnia. Per als Jocs Olmpics d'hivern el procediment s semblant, excepte que el pas de la flama al primer corredor es fa davant el monument en homenatge a Pierre de Coubertin.

Recorregut de la flama. 
 
Al llarg del temps es va mantenir la tradici de transportar la torxa Olmpica amb una carrera d'atletes, per en certes ocasions es van utilitzar mitjos de transport especials, per motius de necessitat o d'espectacularitat. 

La flama Olmpica va viatjar amb vaixell per primera vegada per a travessar el Canal de la Mnega el 1948 i va viatjar en avi quan va ser transportada cap a Hlsinki el 1952. A causa de les restrictives lleis de quarentena en vigor a Austrlia, en els Jocs Olmpics de Melbourne 1956 els esdeveniments d'equitaci es van realitzar separadament i la torxa olmpica va ser transportada a cavall en el seu recorregut fins a Estocolm, on es van realitzar les proves eqestres. 

El 1976 es van utilitzar mitjans espectaculars per a transportar la flama. El foc va ser transformat en un impuls elctric que va ser enviat des d'Atenes, via satllit, fins al Canad, on va ser tornat a encendre mitjanant un llamp lser. El 2000 la torxa va ser transportada sota l'aigua per bussejadors prop de la Gran Barrera de Corall. Altres mitjans de transport fora del com han incls la utilitzaci de canoes, camells i l'avi supersnic Concorde.

Jocs Olmpics d'estiu.


Jocs Olmpics d'hivern.


Encesa del pebeter.

s tradicional fer l'encesa del pebeter de la flama olmpica durant la cerimnia d'obertura dels Jocs Olmpics d'una forma original i espectacular, sent l'ltim rellevista i/o l'encarregat d'encendre el pebeter un atleta en actiu o retirat de renom internacional. Aix Paavo Nurmi es convert en el primer atelta de renom que va encendre el pebeter en els Jocs Olmpics d'estiu de 1952 a Hlsinki. La primera dona en rebre aquest honor fou Enriqueta Basilio en els Jocs Olmpics d'estiu de 1968 a Ciutat de Mxic.

En algunes ocasions les persones escollides no sn atletes famosos per representen els ideals olmpics, aix el corredor japons Yoshinori Sakai, nascut el 6 d'agost de 1945 a Hiroshima, fou l'encarregat d'encendre la flama olmpica en els Jocs Olmpics d'estiu de 1964 a Tquio. Aix mateix en els Jocs Olmpics d'estiu de 1976 de Mont-real els encarregats foren dos joves, de parla francesa i anglesa cadasc, que simbolitzaven la uni del pas.

Encarregats de fer l'encesa del pebeter:
 Jocs Olmpics d'estiu 1936: l'atleta Fritz Schilgen, tot i que no va participar en els Jocs Olmpics fou l'escollit pel rgim nazi.
 Jocs Olmpics d'estiu 1948: l'atleta John Mark.
 Jocs Olmpics d'hivern 1952: Eigil Nansen, nt de l'explorador Fridtjof Nansen;
 Jocs Olmpics d'estiu 1952: l'atleta Paavo Nurmi, guanyador de nou medalles d'or durant la dcada de 1920.
 Jocs Olmpics d'hivern 1956: el patinador Guido Caroli.
 Jocs Olmpics d'estiu 1956: l'atleta Ron Clarke a Melbourne i l'atleta Hans Wikne.
 Jocs Olmpics d'hivern 1960: el patinador Ken Henry.
 Jocs Olmpics d'estiu 1960: l'atleta Giancarlo Peris.
 Jocs Olmpics d'hivern 1964: l'esquiador Joseph Rieder.
 Jocs Olmpics d'estiu 1964: l'atleta Yoshinori Sakai, nascut el mateix dia del llanament de la bomba atmica sobre Hiroshima ;
 Jocs Olmpics d'hivern 1968: el patinador Alain Calmat.
 Jocs Olmpics d'estiu 1968: l'atleta Norma Enriqueta Basilio de Sotelo.
 Jocs Olmpics d'hivern 1972: la patinadora Hideki Takada.
 Jocs Olmpics d'estiu 1972: l'atleta Gnther Zahn.
 Jocs Olmpics d'hivern 1976: l'esquiadora Christl Haas i el corredor de Luge Josef Feistmantl. ;
 Jocs Olmpics d'estiu 1976: els joves Stphane Prfontaine i Sandra Henderson.
 Jocs Olmpics d'hivern 1980: Charles Gugino.
 Jocs Olmpics d'estiu 1980: el basquetbolista Sergey Belov.
 Jocs Olmpics d'hivern 1984: la patinadora Sanda Dubrav i .
 Jocs Olmpics d'estiu 1984: l'atleta Rafer Johnson.
 Jocs Olmpics d'hivern 1988: la jove patinadora Robyn Perry.
 Jocs Olmpics d'estiu 1988: el maratoni Sohn Kee-chung feu el primer relleu dins l'estadi, seguit dels atletes Chung Sun-Man, Kim Won-Tak i Sohn Mi-Chung.
 Jocs Olmpics d'hivern 1992: el futbolista Michel Platini i el nen de vuit anys Franois-Cyrille Grange.
 Jocs Olmpics d'estiu 1992: el basquetbolista Juan Antonio San Epifanio feu l'ltim relleu i l'arquer paralmpic Antonio Rebollo encengu el pebeter. ;
 Jocs Olmpics d'hivern 1994: el prncep hereu Haakon de Noruega.
 Jocs Olmpics d'estiu 1996: el boxador Muhammad Ali.
 Jocs Olmpics d'hivern 1998: la patinadora Midori Ito.
 Jocs Olmpics d'estiu 2000: l'atleta aborigen Cathy Freeman.
 Jocs Olmpics d'hivern 2002: l'equip complet d'hoquei gel que aconsegu la medalla d'or en els Jocs de 1980.
 Jocs Olmpics d'estiu 2004: el regatista Nikolaos Kaklamanakis.
 Jocs Olmpics d'hivern 2006: l'esquiadora de fons Stefania Belmondo.
 Jocs Olmpics d'estiu 2008: el gimnasta Li Ning. ;

Vegeu tamb.

Jocs Olmpics;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337386" title="Las Herencias" nonfiltered="1573" processed="1567" dbindex="131580">

Las Herencias s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Talavera de la Reina al nord, La Pueblanueva i San Bartolom de las Abiertas a l'est, Alcaudete de la Jara i Belvs de la Jara al sud, i Calera y Chozas a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .


 Enllaos externs .
Diputaci de Toledo. Dades d'inters sobre la poblaci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337387" title="Burao" nonfiltered="1574" processed="1568" dbindex="131581">


Burao (somali Burco) s una ciutat de Somalilndia, capital de la regi de Todgheer (Todgir). s la segona ciutat en poblaci de Somalilndia desprs de la capital Hargeisa. La seva poblaci, estimada el 1991 en 100.000 persones, s actualment d'unes 400.000. La ciutat fou restaurada desprs del 1991 i disposa actualment dels serveis bsics. L'aigua procedeix de captacions subterrnies i s'ha creat una fabrica d'envasament d'aigua mineral. Hi ha tamb altres fabriques, centres de salut i centres educatius. El transport funciona amb un bon sistema d'autobusos.

El clima s calors amb temperatures de fins 35 graus a l'estiu i de 27 graus la resta de l'any; plou limitadament entre desembre i maig. Est creuada pel riu Todgheer, generalment sec per que causa inundacions quan plou. Un pont uneix els dos costats de la ciutat separats pel riu. Als afores hi ha un aeroport. 

La ciutat s seu de la Universitat de Burao (Jaamacadda Burco), establerta el 2004, amb una biblioteca de trenta mil volums. El 26 de juliol del 2003 es va obrir un hotel de luxe (segons el nivell del pas) anomenat City Plaza Hotel. Una organitzaci del govern, la Somaliland Youth Voluntary Organization (SOYVO), encarregada de fomentar la pau, t seu a Burao.

Burao s la seu ancestral del clan habar yonis.

L'agost de 1898 els dervixos van ocupar Burco (Burao) el que els va permetre controlar els pous d'aigua del Habar Yoonis i el Habar Tol-jecle i fins el pas dels dhulbahante. Una assemblea a Burao va proclamar la guerra santa contra britnics, italians i abissinis el 1899 .Poc desprs els dervixos atacaven un establiment de la secta Qadiriya a Sheikh, una vila entre Berbera i Burao, els habitants de la quals foren massacrats. La primera expedici britnica contra el Mad Mullah va sortir de Burao el 22 de maig de 1901.

El 9 d'agost de 1913 a uns 40 km al sud-oest, a Dul Madoba (Dulmadooba o Ruugu), prop d' Oodweyne, la British Somaliland Camel Constabulary del coronel Richard Corfield (85 soldats) es van enfrontar a dos o tres mil dervixos del Mad Mullah, i foren derrotats morint 36 homes entre ells Corfield. Els daraawiish van tenir nombroses baixes per la mort del coronel els va fer considerar el fet una victria. Burao per va romandre com a principal base britnica i desprs fou seu de dos companyies del Somaliland Camel Corps. El novembre de 1919 es va comenar a preparar l'aerdrom del que van sortir (21 de gener de 1920) els avions que van posar fi a la lluita de Mad Mullah.

Durant el rgim de Siad Barre, en un atac sorpresa, el Moviment Nacional Somali va ocupar Burao (27 de maig de 1988) i part de la ciutat d'Hargeisa (el 30 de maig de 1988) per es van haver de retirar desprs de ser bombardejats per l'aviaci somali.

Fou el lloc on es va produir la declaraci de independncia de Somalilndia el 18 de maig de 1991, desprs d'una gran assemblea dels caps dels clans. El 1995 hi van haver enfrontaments entre les forces dirigides per Jama Mohamed Ghalib, lleial al president sortint Abdirahman Tur, partidari de mantenir la unitat de Somlia en un sistema federal, i el president entrant Mohamed Egal, partidari de la independncia.

L'agost del 2008 hi va haver enfrontaments a Burao. El govern va acusar a l'organitzaci "al-Shabaab"  que opera a Somlia central i del sud, i est acusada de vincles amb Al-Qaeda, per els observadors estimaven que la causa real fou la detenci del home de negocis i membre del partit opositor Kulmiye, Hersi Ali Hadj Hassan, per oposar-se a un contracte sobre telefonia amb una companyia d'Arbia Saudita, detenci que va provocar la reacci de la gent del seu clan.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337389" title="Aldeanueva de Barbarroya" nonfiltered="1575" processed="1569" dbindex="131582">

Aldeanueva de Barbarroya s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Alcolea de Tajo, Calera y Chozas, Belvs de la Jara, La Nava de Ricomalillo, La Estrella i Navalmoralejo. 

 Demografia .



 Administraci .


Enllaos externs.
Diputaci de Toledo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337390" title="La Nava de Ricomalillo" nonfiltered="1576" processed="1570" dbindex="131583">

La Nava de Ricomalillo s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Aldeanueva de Barbarroya, Belvs de la Jara, Sevilleja de la Jara, El Campillo de la Jara i La Estrella. 

 Demografia .


 Administraci .



 Enllaos externs .
Diputaci de Toledo ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337391" title="Espinoso del Rey" nonfiltered="1577" processed="1571" dbindex="131584">

Espinoso del Rey s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Torrecilla de la Jara al nord, est i oest, i Los Navalucillos i Robledo del Mazo al sud.

 Demografia .



Administraci.


 Personatges illustres .
 Francisco Alonso Pulido (1863 1924): militar i farmacutic.
 Anastasio Granados Garca (1909 1978): bisbe vicari general de Toledo.

 Enllaos externs .
Diputaci de Toledo ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337393" title="Blindatge" nonfiltered="1578" processed="1572" dbindex="131585">
El terme blindatge es refereix a les barreres fsiques de protecci, utilitzades en els sistemes de transport i/o combat per reduir o evitar el dany causat pel foc enemic. 

La majoria dels vehicles de combat blindats sn fabricats amb planxes d'aliatges d'acer soldades, o ms rarament a causa del seu cost, formades en una sola pea, i en alguns casos alumini o altres aliatges lleugers com fibres sinttiques. L'efectivitat relativa d'un determinat blindatge s expressada per la semblana de la seva resistncia amb una planxa d'acer laminat homogeni (RHA o Rolled Homogeneous Armour).

Els carros no estan protegits per un blindatge d'espessor uniforme, si no que el grossor depn de la probabilitat de rebre un impacte en cada zona. Per aix, la part on haur un major nivell de protecci ser el frontal de la torreta. Hi va l'armament, i en la major part de les ocasions cal exposar aquesta zona al foc enemic al disparar. La inclinaci del blindatge s variable, encara que tots els dissenys moderns la tenen, fins i tot els models amb blindatges composts, especialment difcils de modelar.

Per a aprofitar aix, els carros utilitzen tot el possible la denominada posici de combat o Hull Down (casc baix); aprofitant la cobertura que oferix el terreny, com un pujol, el conductor ha d'orientar el frontal cap a l'amenaa i avanar fins que solament la torreta apunti per sobre de la cobertura. Aquesta posici permet disparar l'arma principal exposant una menor superfcie als atacs, ja que el casc est protegit desprs de l'obstacle. Tamb pot adoptar la posici de vigilncia, en la qual solament apunten els visors de l'artiller i comandant i exposa encara menys el carro. O la posici oculta en la qual no apunta cap pea. La percia del conductor s vital en la maniobra, ja que ha d'adoptar la posici de combat tan b com sigui possible cada vegada. Desprs del tir ha de fer retrocedir el carro fins a la posici de vigilncia o oculta mentre duri el procs de crrega de l'arma principal, i repetir el procs les vegades necessries.

La segona part ms protegida s el frontal del casc. Donada la seva posici, el xasss t bastant menys blindatge que el frontal de la torreta, per sol tenir una gran inclinaci que augmenta el grossor efectiu i augmenta la protecci.

Els laterals del casc i la torreta estan relativament poc protegits, al ser menys probable un impacte. Solen tenir el mateix grossor, el suficient per a oferir protecci contra armes que tinguin poca potncia. Un tir d'un projectil KE o un mssil pesat que arribi a aquesta zona en perpendicular al plnol del blindatge t moltes possibilitats de provocar la destrucci del carro.

La part inferior i el sostre tenen una escassa protecci, de l'ordre d'una desena de centmetres, grossor clarament insuficient per a contrarestar qualsevol tipus d'arma anticarro encara que suficient per a protegir de metralla, granades, artilleria o explosions.

La part posterior s la menys probable a rebre atacs i per aix consta d'un blindatge testimonial capa de resistir tirs, explosions no directes, magranes i metralla. Un impacte de qualsevol arma anticarro en aquesta zona pot destruir fcilment al tanc ms modern imaginable, arribant a combustible, municions o cistella de la torreta. En tot cas la prdua de mobilitat li converteix en un objectiu immillorable.

En l'actualitat, els tancs sn vulnerables als atacs especialitzats amb mssils i l'atac aeri. Durant la Segona Guerra Mundial, els coets de l'aviaci van guanyar una reputaci de temibles, especialment a Frana desprs de la Batalla de Normandia; les anlisis desprs de la guerra van revelar que moltes baixes eren tirs errats. Els canons dels avions disparaven munici perforant com el de 40 mm dels Hurricane o el de 37 mm dels Stuka tamb podien ser efectius. Fins i tot un cctel Molotov en la zona del motor, podia inutilitzar o destruir la majoria dels carros de combat.

Abans de la Segona Guerra Mundial, diversos dissenyadors de tancs van intentar inclinar el blindatge en carros de combat experimentals. L'xit ms fams i encertat d'aquesta idea va ser el T-34 sovitic. Posar en angle les planxes de blindatge augmentava la seva eficcia contra projectils, ja que augmentava el seu ample efectiu perpendicular, i incrementava la possibilitat de desviament.

La infanteria lleugera tamb pot immobilitzar un carro de combat danyant el tren de rodatge amb armes antitanc. Per a evitar danys en aquestes zones vitals els tancs solen dur faldons blindats en els laterals protegint la suspensi i les rodes de carretera. A ms oferixen protecci addicional per als laterals del casc, ja que els projectils de crrega buida detonen al fald, lluny encara del casc. No obstant aix per als KE els faldons no oferixen ms resistncia que el mateix aire.

Les armes d'alt explosiu antitanc (HEAT), com el bazooka, van anar una nova amenaa en la Segona Guerra Mundial. Aquestes armes duien un cap d'atac amb una crrega d'alt explosiu que causava grans danys. A la fi del conflicte va aparixer una veritable revoluci en municions amb la invenci del projectil HEAT de crrega buida.

Aquesta munici consta d'un con de coure amb la part plana cap al front i el vrtex cap a enrere, envoltat d'explosiu qumic, deixant la part davantera de l'ogiva buida (d'aqu ve el seu nom). Aquest espai buit s el necessari per a permetre que en impactar sobre el blindatge l'explosiu detoni i l'ona de xoc funda el con de coure des del vrtex cap a endavant, formant un doll de plasma dirigit al capdavant a una gran temperatura i velocitat de fins a 8 quilmetres per segon que literalment fon el blindatge i fa un petit forat a travs del mateix per a injectar dita plasma a l'interior del vehicle, aniquilant a la tripulaci.

Fins i tot els projectils HEAT ms petits perforen diverses desenes de centmetres d'acer RHA independentment de la distncia de tir. Cap blindatge podia combatre els seus efectes fins que es va descobrir per casualitat, mentre s'estudiaven els efectes de projectils HEAT, que una explosi propera a l'instant d'impacte podia impedir la formaci del letal doll de gasos i coure incandescent: havia nascut el blindatge reactiu o ERA. Un cientfic alemany va descobrir provant crregues HEAT contra tancs russos que aquest penetrava el blindatge, per mai trobava rastre del doll de plasma en el costat oposat de l'interior de la torreta. En canvi, observava que algunes beines de projectils havien esclatat. Aix li va induir a pensar que una explosi contribua a evitar el efecte Munroe de les crregues buides. Aix, l'ERA constava de plaques metlliques aparedant explosiu plstic, que detonava davant impactes d'un HEAT i creava una ona de xoc que desviava la fora destructiva. Encara que la protecci estava lluny de ser ptima es va considerar un gran avan ja que afegint poc pes es millorava de forma drstica l'efectivitat del blindatge.

No obstant aix els fabricants de municions van aprendre la lli i van crear projectils HEAT amb cap dual; al principi del projectil havia un primer cap explosiva que detonava el ERA, i el segon cap de guerra destrua el carro sense problemes.

Fins a finals dels 70 ning va ser capa de contrarestar aquesta potncia destructiva, ja que un blindatge RHA que resists un impacte seria tan gruixut com poc prctic en virtut del seu pes. Aix van nixer els blindatges composts, dels quals el cridat blindatge Chobham va ser el primer a ser usat en un tanc fabricat en srie, el M1 Abrams. De composici desconeguda, solament va transcendir que es componia de capes d'acer amb cermica entre elles. Aquestes plaques cermiques oferien la millor protecci al deflectir fcilment el doll de plasma de les crregues buides. Posteriorment va ser equipat en el Challenger britnic, i encara s'usa avui dia en les versions modernes de les sries M1 i en el Challenger 2, encara que amb profundes i secretes modificacions. Aquests blindatges augmentaven enormement la protecci equivalent RHA de manera que, per exemple, el frontal de la torreta del M1A1 oferia ms de mil millmetres de protecci RHA contra projectils HEAT, ara incapaos de destruir el carro fins i tot amb caps de guerra duals. El Leclerc francs, Leopard 2 i Merkava sn altres tancs pesats equipats amb moderns blindatges composts, especialment el Leclerc. s el ms modern, i el seu blindatge s lleuger i molt resistent.

No obstant aix l'enemic a batre pels blindatges sn els penetradors cintics o KE. Sn llargues barres d'aliatges de metalls pesats estabilitzades amb aletes que concentren tot el seu pes i velocitat desprs del tir en una rea molt petita, de manera que la seva enorme energia cintica destrux per fora bruta el blindatge i introdux restes de metralla en l'interior de l'habitacle del tanc, que reboten en les parets interiors i causen la mort dels tripulants. L'espessor del blindatge s l'nica protecci davant aquests bulldozers voladors, molts capaos de perforar ms de 500 millmetres d'acer RHA a 2.000 metres i els ms sofisticats d'urani empobrit superen els 800 millmetres de penetraci en planxes RHA.

Altres projectils sn ms moderns, com els caps de guerra HESH utilitzen explosius plstics que s'aixafen contra el blindatge del vehicle i detonen, descarregant una poderosa fona de xoc de tal magnitud i freqncia que provoca la deformaci de la cara interior del blindatge, matant als tripulants sense necessitat de penetrar el blindatge. Com a defensa, a part de l'espessor del blindatge, alguns vehicles duen capes de materials anti-metralla en el seu interior, com el M1A1 HA que equipa pesades lloses d'urani empobrit.


Referncies.



Vegeu tamb.
Blindatge reactiu;
Enginyeria metallrgica;
Tanc;

Enllaos externs.

  Electrically charged armour;
  Empresa dedicada;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337394" title="Aldeanueva de San Bartolom" nonfiltered="1579" processed="1573" dbindex="131586">

Aldeanueva de San Bartolom s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Villar del Pedroso a la provncia de Cceres i La Estrella, El Campillo de la Jara i Mohedas de la Jara a la de Toledo.

 Demografia .



 Administraci .


 Enllaos externs .
Diputaci de Toledo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337396" title="Borama" nonfiltered="1580" processed="1574" dbindex="131587">

Borama (Somali: Boorama) s una ciutat de Somalilndia, capital de la regi d'Awdal. Es tamb capital d'un dels districtes de la regi. La seva poblaci va passar de 35.000 habitants el 1988 a uns 150.000 actualment.

Borama s un centre educatiu amb la important Universitat Amoud i altres centres educatius, un hospital, i altres centres culturals i de salut entre els quals el hospital de tuberculosos fundat per Annalena Tonelli (guanyadora el 2003 del premi Nansen dels Refugiats de la UNHCR, i que fou assassinada all l'octubre del 2003. Es seu de l'associaci femenina Borama Womens Group i d'anteles locals d'altres organitzacions. La ciutat disposa de tres hotels

A la rodalia hi ha l'Aeroport Internaciona Aden Issaq que rep el seu nom del primer ministre d'educaci del pas. A les afores, la terra es frtil i verda i ha presencia d'animals com gaseles, camells, ocells i altres.

El nom de borama es dona tamb a un tipus d'escriptura inventat per la llengua somali el 1933 pel Sheikh Abdurahman Sheikh Nuur del clan gadabursi (d'eon el nom alternatiu d'escriptura gadabuursi); per l'altre sistema, el osmanya, s ms conegut.

El 4 de febrer de 1993 es va fer a la ciutat la Conferncia Guurti de Reconciliaci dels ancians de la Repblica de Somalilndia, que va recuperar la bona entesa entre els gadabursi (que havien donat suport a Siad Barre) i els issaq (que s'hi oposaven)
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337397" title="Mohedas de la Jara" nonfiltered="1581" processed="1575" dbindex="131588">

Mohedas de la Jara s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Villar del Pedroso i Carrascalejo a l'oest i nordoest a la provncia de Cceres i Aldeanueva de San Bartolom al nord, El Campillo de la Jara a l'est i Puerto de San Vicente al sud.

 Administraci .


 Enllaos externs .
Diputaci de Toledo.  ;

Cuadernos de la Jara;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337399" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - 400 metres homes" nonfiltered="1582" processed="1576" dbindex="131589">

Els 400 metres llisos va ser la darrera prova que es va dur a terme el primer dia dels Jocs, quan comenava a vesprejar i la temperatura baixava, per la qual cosa l'inters del pblic en aquestes carreres va ser menor que a les proves que el van precedir.

Els set atletes que hi van prendre part van ser dividits en dos grups. Els dos corredors ms rpids de cada grup passaven a la final, disputada l'endem. Aquestes curses es van disputar a l'Estadi Panathinaiko.

 Medallistes .

 Resultats .
 Eliminatries .
 Eliminatria 1 .

Herbert Jamison dels Estats Units va guanyar la primera eliminatria amb un temps de 56,8 segons, i Fritz Hoffmann d'Alemanya va arribar un segon desprs.

Alphonse Grisel de Frana i Kurt Drry d'Alemanya tamb van competir, per els seus temps i les seves posicions finals no van quedar registrats i noms se sap que no van aconseguir avanar a la final.

Hoffmann i Grisel van haver de crrer 402 metres a causa que van ser penalitzats per sortir en fals.

 Eliminatria 2 .

El nord-americ Tom Burke va guanyar la segona eliminatria desprs d'haver corregut aquell mateix dia en els 100 metres llisos. Charles Gmelin va ser segon, per tant el temps d'aquest com el del francs Frantz Reichel no van quedar registrats.

 Final .


Enllaos externs.
Tots els resultats dels Jocs d'Atenes 1896  ;
 Mallon, Bill; & Widlund, Ture (1998). The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary. Jefferson: McFarland. ISBN 0-7864-0379-9  (pdf) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337402" title="San Bartolom de las Abiertas" nonfiltered="1583" processed="1577" dbindex="131590">

San Bartolom de las Abiertas s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Las Herencias, La Pueblanueva, San Martn de Pusa, Santa Ana de Pusa, Retamoso de la Jara i Alcaudete de la Jara. 

 Demografia .



Administraci.



 Referncies .

Diputaci de Toledo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337403" title="La Bartra" nonfiltered="1584" processed="1578" dbindex="131591">
La Bartra s un llogaret del municipi de Montblanc, a la Conca de Barber, a qu fou agregat abans de 1940; anteriorment pertanyia a Rojals.

A l'edat mitjana s'hi edific un convent, sobre les runes del qual s'assent, el segle XVIII, la pagesia de muntanya, que hi va romandre fins a la dcada de 1960. Aquest llogarret, format per cinc famlies, va quedar deshabitat i progressivament es va anar degradant. Actualment hi ha una casa refugi i una casa de turisme rural.

Es troba aproximadament a 730 m d'altitud, a les muntanyes de Prades, al sud de Rojals. Forma part de la conca del Brugent, i s'hi accedeix mitjanant un cam que surt de la carretera TV-7044 (La Riba - Farena).

Referncies.
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Quaderns de Vilaniu, 47: 83-102 (2005): Abastament d'electricitat a una zona rural. El cas de la Bartra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337405" title="El Campillo de la Jara" nonfiltered="1585" processed="1579" dbindex="131592">

El Campillo de la Jara s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Aldeanueva de San Bartolom, La Estrella, La Nava de Ricomalillo, Sevilleja de la Jara, Puerto de San Vicente i Mohedas de la Jara.

 Demografia .



Administraci.


 Referncies .
Diputaci de Toledo.
Pgina no oficial de la poblaci (per Nieves Palomo);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337406" title="Haemlid" nonfiltered="1586" processed="1580" dbindex="131593">






Els haemlids o pomadsids sn peixos actinopterigis de l'ordre dels perciformes agrupats en 19 gneres i 150 espcies.

Morfologia.

 Tenen el cos oblong i comprimit lateralment amb el perfil ceflic convex.
 Presenten escames en el cos i en el cap.
 La boca s petita i els llavis sn gruixats.
 El preopercle s dentat.
 Tenen una sola aleta dorsal i les ventrals es troben per davant de les pectorals.;

Alimentaci.

Mengen invertebrats bentnics.

Hbitat.

Sn principalment marins, tot i que n'hi ha d'espcies que viuen en aiges salabroses i d'altres, molt poques, en aigua dola.

Distribuci geogrfica.

Viuen als oceans Atlntic, ndic i Pacfic, i a les seues respectives mars.

Costums.

Els adults sn inactius durant el dia per actius a la nit quan surten a alimentar-se.

Gneres.

Anisotremus ;
Boridia    ;
Brachydeuterus ;
Conodon   ;
Diagramma    ;
Genyatremus    ;
Haemulon ;
Haemulopsis    ;
Hapalogenys    ;
Isacia     ;
Microlepidotus   ;
Orthopristis ;
Parakuhlia    ;
Parapristipoma    ;
Plectorhinchus ;
Pomadasys ;
Xenichthys    ;
Xenistius    ;
Xenocys ;

Referncies.



Bibliografia.


 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET;
 WetWebMedia.com ;
 Discover Life ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337410" title="Robledo del Mazo" nonfiltered="1587" processed="1581" dbindex="131595">

Robledo del Mazo s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Inclou les pedanies de Las Hunfras, Robledillo, Navaltoril i Piedraescrita.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337413" title="La Estrella" nonfiltered="1588" processed="1582" dbindex="131596">

La Estrella s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Navalmoralejo al nord, Aldeanueva de Barbarroya al nord i est, La Nava de Ricomalillo a l'est, El Campillo de la Jara i Aldeanueva de San Bartolom al sud, a la provncia de Toledo, i Villar del Pedroso a la de Cceres.

 Demografia .



 Administraci .


 Enllaos externs .
Diputaci de Toledo.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337414" title="Ilig" nonfiltered="1589" processed="1583" dbindex="131597">
Ilig s un cap (Ras Ilig) a la costa de l'oce ndic, a la regi del Nugaal a Somlia (estat autnom de Puntland), i un petit poble de pescador, a la vora del cap (a uns 4 km). Es troba a uns 30 km al sud d'Eyl (a 35 km de la vila).

s famosa perqu a la seva rodalia foren derrotats els daraawiish quan fugien dels britnics, el 21 d'abril de 1904. El Mad Mullah va quedar rodejat al poble per els interessos italians i les aliances que va poder obtenir d'alguns clans, van facilitar un acord entre Itlia i Gran Bretanya que establia un estat protegit per Itlia al Nugaal, governat pel Mad Mullah (Tractat d'Ilig de 5 de mar de 1905) conegut com Estat dels Dervixos. Aquest estat va iniciar la guerra santa entre 1907 i 1909 i va ocasionar una guerra que va durar fins el 1920.

A Ilig, sota Mad Mullah, es va produir l'anomenada "Carnisseria d'Ilig Daldala", en qu els daraawiish van causar la mort de mort de centenars de persones (uns 700) del clan ciise maxamud, que foren tirades del cim de les roques d'Ilig a la mar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337421" title="Anticicl de les Aores" nonfiltered="1590" processed="1584" dbindex="131598">
L anomenat popularment Anticicl de les Aores (tamb conegut com l  Anticicl de les Bermudes en els Estats Units) s un anticicl dinmic situat, normalment, en el centre de l Atlntic Nord, a l'altura de les illes Aores. El sistema influeix en el temps i els patrons climtics de vastes rees d frica del Nord i Europa, especialment a l estiu,  tot i que excepcionalment tamb pot exercir la seva influncia a la tardor i la primavera, i fins i tot a l'hivern. En aquest cas el centre de l'anticicl se sol situar en el centre del mar Cantbric, provocant hiverns secs i temperats. L aridesa del Desert del Shara i de la conca mediterrnia s deguda a la subsidncia d'aire en el sistema. s el centre que indueix sobre Europa, en general, i sobre Espanya, en particular, temps sec, assolellat i calors durant l'estiu.
A l estiu, la pressi atmosfrica est al voltant dels 1024 milibar (hPascal), i es mou cap a la Pennsula Ibrica, provocant una cresta a Frana, al nord d Alemanya i al sud-est del  Regne Unit. Aix porta un temps calent i sec en aquestes rees. En els anys que l Anticicl de les Aores esta ben desenvolupat, s'estn cap a l'oest fins a les Illes Bermudes, i comena a influir en el temps de l est dels Estats Units. 


 Enllaos externs .
;
;
;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337422" title="Blindatge reactiu" nonfiltered="1591" processed="1585" dbindex="131599">
 El blindatge reactiu va estar ideat per les forces armades israelianes i molt utilitzat als carros de combat de l'poca sovitica a causa de les noves armes desenvolupades per travessar els blindatges; en aquesta lluita del projectil contra el blindatge neix aquest tipus de blindatge que consisteix en la collocaci d'unes plaques d'acer farcides de material explosiu sobre el blindatge original d'un tanc, amb l'objectiu de qu en rebre un impacte, exploti i destrueixi o inhabiliti el projectil enemic, protegint aix l'estructura del tanc.



Davant de la impossibilitat de protegir tota la superfcie del vehicle (per motius de pes i maniobrabilitat), les plaques es disposen a les zones amb ms probabilitat de rebre impactes.( 98 per cent en la part frontal de la torre, 22 per cent en la proa, 14 per cent a les zones davanteres dels laterals del casc i 7 per cent a les zones restants, segons un estudi realitzat desprs de la Segona guerra mundial).

A causa dels danys que aquestes plaques explosives poden causar a les prpies forces de infanteria acompanyant, o en vehicles amb una estructura blindada feble com a vehicles de cavalleria, algunes unitats utilitzen plaques de blindatge inert. En els anys 1990 va comenar la investigaci del blindatge elctric i el blindatge electromagntic.

 Vegeu tamb .
Blindatge;
Tanc;

Enllaos externs.
En angls:
 Defense Update: Reactive Armor Suits;
 Defense Update: Advanced Protection for Modern Armored Vehicles;
 armour' vaporises anti-tank grenades and shells Telegraph.co.uk Article: 'Electric armour' vaporises anti-tank grenades and shells;
 Defence Science and Technology Laboratory: Electric Armour - The threat of RPGs;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337423" title="Togdheer" nonfiltered="1592" processed="1586" dbindex="131600">
 
Togdheer (Togdir o Todgir) s una regi de Somalilndia, amb capital a Burao. Agafa el seu nom del riu Todgheer que la creua i passa per la capital. El riu generalment est sec, excepte a l'poca de pluges, quan fins i tot provoca inundacions.

La regi fou dividia el 2008 en les de Odweyne (la part occidental) i Buuhodle (la part sud-oriental) i a ms va perdre una part que es va integrar a la regi de Saraar (formada amb territoris procedents majoritariament de Sool). Buuhodle fou ocupada per Puntland a finals del 2003 i constituda en la regi de Cayn, i per tant la proclamaci del govern no tenia efectivitat sobre el terreny

L'antiga regi fou creada pel rgim de Siad Barre el 1982 i estava dividida en quatre districtes: Burao, Buuhodle, Odweyne, i Sheik Hasan Geele. Sota el govern de Somalilndia es van afegir els districtes de Duruqsi i Qorylae. La nova regi va quedar dividida en quatre districtes (un de nova creaci):

Burao;
Sheik Hasan Geele;
Qorylae;
War Imran;

Els districtes d'Odweyne i Duruqsi van quedar a la regi d'Odweyne, i el de Buuhodle a la regi del mateix nom. Qoryale va perdre part del seu territori que va passar a Saraar.

Enllaos externs.
Togdheer News Network  (en somali);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337424" title="Puerto de San Vicente" nonfiltered="1593" processed="1587" dbindex="131601">

Puerto de San Vicente s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Ala a la provncia de Cceres i Mohedas de la Jara, El Campillo de la Jara i Sevilleja de la Jara a la de Toledo.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337425" title="Retamoso" nonfiltered="1594" processed="1588" dbindex="131602">

Retamoso s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337428" title="Villarejo de Montalbn" nonfiltered="1595" processed="1589" dbindex="131603">

Villarejo de Montalbn s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Malpica de Tajo, El Carpio de Tajo, San Martn de Montalbn, Navahermosa, Los Navalmorales i San Martn de Pusa.

 Demografia .




Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337429" title="Woqooyi Galbeed" nonfiltered="1596" processed="1590" dbindex="131604">

Woqooyi Galbeed fou una regi de Somlia i de Somalilndia que va existir del 1982 fins el 1992 (1982 a 1991 a Somlia, i 1991-1992 a Somalilndia). En aquest darrer any fou dividida en Maroodi Jeex i Saaxil.

La capital era Hargeisa.

La regi estava dividida en tres districtes:

Hargeisa;
Berbera;
Gabiley;

 Referncia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337430" title="Patriarca Vikentije" nonfiltered="1597" processed="1591" dbindex="131605">
El Patriarca Vikentije (en serbi:      ) , nascut Vitomir Prodanov  (en serbi:                 ) el 23 d'agost de 1890, va ser Patriarca de Srbia, s a dir, primat de l'Esglsia Ortodoxa Srbia, desde 1950 i fins el 5 de juliol de 1958, data de la seva mort.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337431" title="Daredevil" nonfiltered="1598" processed="1592" dbindex="131606">
Daredevil s un personatge de ficci que pertany a la editorial nord-americana Marvel Comics. Va ser creat per Stan Lee i Bill Everett, i la seva primera aparici va ser l'any 1964.

s un dels personatges de comic de la editorial Marvel ms coneguts. Al llarg dels anys, han passat grans guionistes i dibuixants per la seva col-lecci, com Frank Miller, que va donar un nou impuls al personatge als anys 80, o Jonh Romita Jr., i ms recentment, han rebut premis i grans crtiques els guionistes Ed Brubaker, i Brian Michael Bendis, i tamb dibuixants com Alex Maleev.

Amb el pas dels anys, i arrel de l'impuls donat per Frank Miller, Daredevil ha esdevingut un personatge ms fosc i profund, i incls destinat a un pblic ms adult.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337433" title="Saraar" nonfiltered="1599" processed="1593" dbindex="131607">
Saraar s una regi de Somalilndia creada el 22 de mar de 2008 amb territoris que abans pertanyien a la regi de Sool, i una part tamb del territori nord-oriental de la regi de Togdheer i sud-occidental de Sanaag. Est formada pel districte de Caynabo, el mes nord-oriental del Sool, per part del districte de Qoryale al Togdheer (ara districte de War Idaad), i per un petit territori abans part de Sanaag (ara districte d'Elal).

Fou dividida en tres districtes:

Caynabo;
War Idaad ;
Elal ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337434" title="Salal" nonfiltered="1600" processed="1594" dbindex="131608">
Salal s una regi de Somalilndia, creada el 22 de mar del 2008 per divisi de l'antiga regi d'Awdal. Els districtes de Zeila (Zeylac, Saylac) i Lughaye, que ocupaven la major part de la regi, van formar la nova, amb el nom derivat de la capital, Zeila o Saylac. Els altres dos districtes van romandre com a regi d'Awdal.

La regi fou divida en cinc distrites, dels quals tres eren de nova creaci:

Garba Dardar ;
Boon;
Harirad ;
Lughaye;
Zeila;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337436" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Velocitat individual femenina" nonfiltered="1601" processed="1595" dbindex="131609">

La cursa de velocitat individual femenina dels Jocs Olmpics de Pequn es va disputar el 19 d'agost de 2008 al veldrom de Laoshan.  

Aquest prova de ciclisme en pista consta de nombroses rondes a superar. La competici comena amb una ronda preliminar en qu els ciclistes han de recrrer 200 metres en el menor temps possible, sent la sortida llanada. Aquesta ronda determina contra qui s'hauran d'enfrontar als vuitens de final. Les sis guanyadores passen a quarts de final, i amb les sis perdedores es fa una repesca. Aquesta srie de repesca tamb consta de 3 ciclistes per srie, sent les dues vencedores les que passen a quarts de final. 

A partir de quarts de finals els enfrontaments directes passen a ser al millor de 3 curses. La classificaci per a les posicions 5 a 12 es fan a una sola cursa . 

Medallistes.


Ronda preliminar.
A la ronda preliminar hi prenen part les 12 ciclistes, i serveix per determinar contra qui s'enfrontaran a quarts de final. Les ciclistes han de fer 200 metres en el menor temps possible, amb sortida llanada :



Primera ronda.
Les dotze ciclistes disputen 6 sries en qu s'enfronta la 1a contra el 18a, la 2a contra l'11 i aix successivament. Els vencedors passen a la segent ronda i els perdedors a la repesca .





Repesca.
Les sis ciclistes que van perdre a la primera ronda van passar a la repesca, enfrontant-se en curses de tres ciclistes i passant a la segent ronda les dues vencedores .



Quarts de final.
Les vuit ciclistes que havien passat a aquesta ronda s'enfronten entre elles, al millor de tres carreres, per cap de les vencedores la necessit. No hi ha repesca i sols es classifiquen les guanyadores. .




Semifinals.
Les quatre vencedores dels quarts de final s'enfronten entre elles al millor de tres curses . Shuang Guo fou relegada per haver considerat que havia maniobrat illegalment en la cursa contra Anna Meares, desprs d'haver-li donat un cop a la cursa decisiva .

Srie 1;


Srie 2;


Final.
Les vencedores de les semifinals s'enfronten entre elles per decidir qui es fa amb la medalla d'or, i les perdedores ho fan pel bronze. Cada enfrontament s al millor de tres curses . 

Cursa per la medalla de bronze;


Cursa per la medalla d'or;


Classificaci per la 5a a 8a posici.
A la mateixa sessi que les finals es va disputar la lluita per la 5a a 8a posici entre les quatre ciclistes que havien perdut a quarts de final. . 

5a a 8a posici;


Classificaci per la 9a a la 12a posici.
Durant la mateixa sessi de semifinals les quatre ciclistes que havien quedat eliminades a la repesca participan en aquesta cursa per determinar de la 9a a la 12a posici .

9a a 12a posici;


Notes. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337437" title="Boon (Awdal)" nonfiltered="1602" processed="1596" dbindex="131610">
Boon s districte de Somalilndia i una ciutat de Somlia i Somalilndia.

El districte es va crear el 22 de mar del 2008, dins de la nova regi de Salal; abans pertany a la regi d'Awdal (de Somlia del 1884 al 1991 i de Somalilndia desprs). La ciutat del mateix nom s la capital. La ciutat est a pocs km a l'oest de Borama a la que est unida per una carretera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337438" title="Rugbi als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1603" processed="1597" dbindex="131611">

El Rugbi fou un dels esports inclosos als Jocs Olmpics d'estiu de 1900.

Els partits es disputaren el 14 d'octubre i el 28 d'octubre. 47 atletes de tres pasos (Frana, Gran Bretanya i Alemanya) hi van competir. Noms es disputaren dos partits, on Frana s'enfront a Alemanya i Gran Bretanya, guanyant els dos partits. No es disput cap partit per la segona posici.

Resultats.




Resum de medalles.


Medaller.


Participants.


Frana
 Wladimir Atoff;
 A. Albert;
 Lon Binoche;
 Jean Collas;
 Jean-Guy Gauthier;
 Auguste Giroux;
 Charles Gondouin;
 Constantin Henriquez de Zubiera;
 J. Herv;
 Victor Larchandet;
 Hubert Lefbvre;
 Joseph Olivier;
 Alexandre Pharamond;
 Frantz Reichel;
 Andr Rischmann;
 Albert Roosevelt;
 Emile Sarrade;

Alemanya
 Albert Amrhein;
 Hugo Betting;
 Jacob Herrmann;
 Willy Hofmeister;
 Hermann Kreuzer;
 Arnold Landvoigt;
 Hans Latscha;
 Erich Ludwig;
 Richard Ludwig;
 Fritz Mller;
 Eduard Poppe;
 Heinrich Reitz;
 August Schmierer;
 Adolf Stockhausen;
 Georg Wenderoth;

Gran Bretanya
 F. C. Bayliss;
 J. Henry Birtles;
 James Cantion;
 Arthur Darby;
 Clement Deykin;
 L. Hood;
 M. L. Logan;
 H. A. Loveitt;
 Herbert Nicol;
 V. Smith;
 M. W. Talbot;
 Joseph Wallis;
 Claude Whittindale;
 Raymond Whittindale;
 Francis Wilson;


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Rugby 1900".  Accessed 2 de mar 2006. Available electronically at .
 ;

Enllaos extern.
Rugby als JJOO;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337439" title="Tigran Petrosian" nonfiltered="1604" processed="1598" dbindex="131612">
Tigran Vartanovich Petrosian ( Tiflis 17 de juny de 1929 - Moscou 13 d'agost de 1984 ), jugador sovitic d'escacs, campi mundial de 1963 a 1969.

 Dels inicis al ttol de gran mestre .

Fill de pares armenis, Tigran Petrosian va nixer a Tiflis, Gergia.

Zargarian, professor armeni d'escacs, en veure que el talent del jove Petrosian, va introduir-lo al mn dels escacs, formant-lo sobre la marxa de les peces sobre el taulell i iniciant-lo d'aquesta forma a la disciplina on posteriorment esdevindria un mite.

Posteriorment, el jove Petrosian va entrar a formar part d'una organitzaci de pioners, participant a la secci d'escacs. Va perfeccionar el seu joc estudiant els manuals d'aron Nmzovitch i ms concretament, el seu llibre conegut com "El meu sistema", un clssic dels escacs llargament editat i venut.

La influncia de Nmzovitch sobre Petrosian apareix en les millors partides d'aquest, destacant la seva preferncia pels cavalls i el virtuosisme en executar els seus moviments.

Al 1942, el GM Flohr jug unes simultnies a Tiflis i un dels seus adversaris, que en el futur esdevindria campi del mn, va guanyar-lo clarament. En aquest sentit, no deixa de ser curiosa la similitud entre Petrosian i Botvinnik, qui a l'edat de 14 anys aconsegu batre Capablanca durant unes simultnies del cub a Sant Petesburg, l'any 1925.

A partir de 1945, Petrosian se significa als campionats juvenils i oposant-se a Keres i Mikenas, demostr ser possedor de la classe necessria per medir-se a ells, arribant a les taules en els dos casos.

L'any 1946 es trasllada a Erevan, capital d'Armnia, on entra en contacte amb el mestre Kasparian, amb qui practica i aprn el joc defensiu i slid que ms endavant el definiria. Aquell mateix any, guanya el campionat d'Armnia. Al 1947 participa a les eliminatries del Campionat de la URSS, on aconsegueix el primer lloc, cosa que li permet traslladar-se a Moscou per jugar les eliminatries del XVI Campionat, amb un resultat discret.

Obt el ttol de Mestre i es trasllada a Moscou, fet molt important per a la seva formaci que li dona l'oportunitat de mantenir contacte permanent amb els millors jugadors del mn. Per seguir progressant ha de comenar a superar la seva manca de combativitat sobre el taulell.

Ms endavant, superar les eliminatries del XVII Campionat de la URSS, classificant-se en setz lloc, posici meritria vista l'afluncia de grans mestres com Bronstein o Smyslov. Al 1951 guanya el Campionat de Moscou causant sensaci per la facilitat amb la que troba les millors jugades sense abandonar-se a grans reflexions. Aconsegueix destacar en la modalitat de partides rpides ( amb 5 minuts de reflexi per jugador ), guanyant tamb el Campionat de Moscou en aquesta especialitat. Ms endavant, quan comena a viatjar fora de les fronteres de la URSS, aconsegueix fcils victries, incloent una victria sobre l'argent Najdorf, que es tenia pel jugador ms fort en aquest camp.

Al XIX Campionat de la URSS, tot i no iniciar-lo excessivament b, aconsegueix un segon premi conjuntament amb Geller, a mig punt de Keres.

 Del ttol de Gran Mestre al Campionat Mundial .

Al 1952 participa al fort campionat de Budapest aconseguint el set lloc, resultat modest que fou compensat amb un segon premi al Torneig Interterritorial d'Estocolm, posici que li obr les portes al Torneig de Candidats de Zurich del 1953, on aconsegu el ttol de Gran Mestre. D'aquesta poca data la fama de ser un jugador molt difcil de guanyar i cada partida que perd produeix un efecte sensacional. No perd per segueix sense arriscar per guanyar.

Un cop assegurada la seva participaci al Torneig de Candidats de 1953, Petrosian comena a preparar la seva conquesta del ttol mundial. Es classifica en cinqu lloc entre quinze participants, obtenint 15 punts dels 28 possibles. Tanmateix, cap de les seves victries van produr-se contra un dels set primers classificats, fet que aprofiten els seus crtics per acussar-lo de manca de combativitat.

Al 1959 fa un nou pas a la seva carrera aconseguint guanyar el XXVI Campionat de la URSS i al setembre del mateix any, aconsegueix el tercer lloc al torneig de Candidats, jugat a Iugoslvia, guanyat per Tal i amb Keres en segona posici. Al gener de 1961 guanya el XXVIII Campionat de la URSS, cosa que li assegura la participaci al Interterritorial d'Estocol del 1962, any a partir del qual Petrosian marca la seva empremta de la mateixa manera que ho feren Smyslov entre 1953 i 1957 o Tal entre 1958 i 1960.

L'any 1963 arrenca el ttol mundial de les mans de Botvinnik grcies a un marge de cinc victries, dues derrotes i quinze taules. Esdevindr doncs, campi mundial i defensar el seu ttol en dues ocasions davant Boris Spassky, retenint-lo l'any 1966 i cedint-lo al 1969.

Va mantenir-se com a jugador de gran nivell fins al moment de la seva mort al 1984. Fou seleccionat en cinc ocasions per al torneig de Candidats ( 1971, 1974, 1977 i 1980 ), participant a 23 torneigs internacionals de primera categoria, guanyant-ne vuit i quedant segon en nou ocasions.

Petrosian va ser un amant de les posicions tancades i per aquest motiu va ser titllat de jugador aborrit, no esdevenint un campi mundial degudament apreciat pel gran pblic.

 Anecdotari i altres fets destacats .

 De l'poca del XIX Campionat de la URSS data la seva amistat amb Geller. Els seus anlisis en com els hi resultaran recprocament profitosos.
 L'any 1954, visita Buenos Aires, on per sorpresa del mateix Petrosian, va ser rebut de manera molt clida per la comunitat armnia de l'Argentina.
 Bobby Fischer va dir d'ell que "era capa de detectar i allunyar el perill vint jugades abans de qu es produs".
 Se li atribueix un estil de joc anomenat "profilxis", consistent en desenvolupaments profitosos que a la vegada eviten una situaci cmode de l'adversari al taulell.
 Un sistema d'apertura porta el seu nom, la variant Petrosian de la Defensa India de Rei (1. d4 Cf6 2. c4 g6 3. Cc3 Ag7 4. e4 d6 5. Cf3 O-O 6. Ae2 e5 7. d5).





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337442" title="Buuhoodle" nonfiltered="1605" processed="1599" dbindex="131613">
Buuhoodle (Bohodle, Buhoodle, Bohotle, Butholeh) s una regi creada per la repblica de Somalilndia el 22 de mar del 2008 amb el districte del mateix nom, al sud-est de la regi de Togdheer. La ciutat de Buuhoodle s la capital. La ciutat est habitada pels dhulbahante i els habar jecle, els primers oposats a la independncia de Somalilndia. Ha estat dominada del 2003 al 2008 per Puntland el govern del qual afirma que en t encara el control.

El juny de 1916 els warsangeli aliats als majeerteen van llenar una ofensiva i van expulsar als dervixos de la Somlia Italiana (Nugaal) cap a la Somlia Britnica on es van refugiar a Buuhoodle (Butholeh o Bohotle), exercint actes de revenja contra els dhulbahante que havien declarat la seva lleialtat als britnics, i desprs van passar al Hawd (Haud).

El 1991 Somalilndia es va declarar independent i el districte va formar part de la repblica amb l'acord dels caps de clans i subclans. Per el 1998 Puntland va incloure aquest territori en els lmits reclamats per l'estat, i a finals del 2003 els dhulbahante van entregar la ciutat a la milcia majeerteen de Puntland. Puntland la va erigir llavors en una regi anomenada Cayn, mentre Somalilndia la considerava noms la part ocupada de la regi de Togdheer. El 2008 els dhulbahante, cansats de les lluites a la zona entre Puntland i Somalilndia, van proclamar al Sanaag (la part occidental de la part administrada per Puntland, exclosa la regi de Sanaag de l'estat de Maakhir) al Sool (tant a la regi sota administraci de Somalilndia com a la de Puntland) i a Buuhoodle, l'estat de Northland. Sembla per que milcies lleials a Puntland encara tenen el domini de la ciutat de Buuhoodle (agost del 2008).

La regi segon Somalilndia la formen tres districtes (dos de nova creaci):

Widh-widh;
Qorulugad ;
Buuhoodle;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337446" title="Cayn" nonfiltered="1606" processed="1600" dbindex="131614">
Cayn (Ayn) s una regi creada per la repblica autnoma de Puntland a Somlia, el 2004 amb el districte de Buuhoodle, que formava fins llavors l'extrem sud-oriental de la regi del Togdheer a Somalilndia (i abans a Somlia del 1984 al 1991). 

El 1991 Somalilndia es va declarar independent i el districte va formar part de la repblica amb l'acord dels caps de clans i subclans. Per el 1998 Puntland va incloure aquest territori en els lmits reclamats per l'estat, i a finals del 2003 els dhulbahante , majoritaris al districte, van entregar la ciutat a la milcia majeerteen de Puntland. Puntland va crear llavors la regi de Cayn, amb capital a Buuhoodle.

El 2008 els dhulbahante, cansats de les lluites entre Puntland i Somalilndia, van proclamar al Sanaag (la part occidental de la part administrada per Puntland, exclosa la regi de Sanaag de l'estat de Maakhir) al Sool (tant a la regi sota administraci de Somalilndia com a la de Puntland) i a Cayn, la Repblica de Northland. Sembla per que milcies lleials a Puntland encara tenen el domini de la ciutat de Buuhoodle (agost del 2008).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337449" title="Torrent de Son Catlar" nonfiltered="1607" processed="1601" dbindex="131615">
El Torrent de Son Catlar s un curs d'aigua torrencial d'uns 30Km. de la conca de Campos (Mallorca). Neix al vessant sud-oest del masss de Randa i a continuaci passa per l'oest de la ciutat de Llucmajor i just abans d'entrar al terme municipal de Campos rep el torrent de Passa per l'esquerra. Un cop dins el terme de Campos, segueix parallelament la carretera MA-6014 fins que fa un sobtat gir cap al sud per desembocar al Salobrar de Campos.

s un torrent molt humanitzat i alterat per la m de l'home i gran part del seu recorregut est canalitzat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337450" title="Almonacid de Toledo" nonfiltered="1608" processed="1602" dbindex="131616">

Almonacid de Toledo s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb  Toledo, Aranjuez, Yepes, Villasequilla, Mascaraque, Villaminaya, i Nambroca. 

 Demografia .



 Histria . 
En diverses ocasions Almonacid de Toledo passaria d'unes mans a unes altres. En 1086, el rei Alfons VI va donar aquesta vila a l'esglsia de Toledo. Un segle ms tard, en 1132, Alfons VII la donara al Comte Pon de Cabrera. En el 1176, Alfons VIII, l'hi donaria a la Orde de Calatrava. 

En la guerra de la Independncia, seria famosa per la batalla d'Almonacid, en la qual el Mariscal Sebastiani, reforat amb l'arribada del rei Josep, va aconseguir que les tropes espanyoles es retiressin cap al Guadiana. En la batalla van perir prop de 4.000 espanyols i 2.000 francesos. A l'Arc de Triomf de Pars apareix el nom d'Almonacid com a record d'aquesta victria. 

Administraci.


 Enllaos externs .

 Fotos d'Almonacid de Toledo;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337451" title="Caynabo" nonfiltered="1609" processed="1603" dbindex="131617">
Caynabo (Aynabo, Caynaba) s una vila de Somalilndia, que fou capalera de districte al Sool des del 1984, i que el 22 de mar de 2008 va passar a formar un districte de la nova regi de Saraar de la que va esdevenir la capital. La vila es troba a la carretera entre Burao i Las Anod que enllaa amb la gran carretera de Bosaso a Garowe i Mogadiscio. No hi ha referncies de la seva poblaci, per podria estar entre cinc i deu mil habitants.

Prop de Caynabo, a l'oasi de Qorya-weyn (uns 50 km a l'oest), es va establir el Mad Mullah el 1897, desprs del seu fracs a Berbera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337452" title="San Martn de Montalbn" nonfiltered="1610" processed="1604" dbindex="131618">

San Martn de Montalbn s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb El Carpio de Tajo, La Puebla de Montalbn, Menasalbas, Navahermosa i Villarejo de Montalbn.

 Demografia .



Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337455" title="Valerian Frolov" nonfiltered="1611" processed="1605" dbindex="131619">


Valerian Alexandrovich Frolov (                            ) (Petrograd, 26 de maig de 1895   Leningrad, 6 de gener de 1961) va ser un Coronel General sovitic.

Nascut en una famlia obrera, va ser cridat a files al 1915, participant a la Primera Guerra Mundial, i acabant com a sots-oficial major. A l'abril de 1918 s'allist voluntari a l'Exrcit Roig, participant a la Guerra Civil Russa (afiliant-se al 1919 al Partit Comunista), combatent a Pskov, Petrograd i Grodno, i arribant a comandar un batall.

Durant el perode d'entreguerres curs estudis superiors de tctica (1924) i a l'Acadmia Militar Frunze (1932).

Durant la Guerra Sovitico-Finesa comand el 14 Exrcit, aix com en les primeres fases de la invasi alemanya de la Uni Sovitica. Entre setembre de 1941 i febrer de 1944 va ser comandant del Front de Carlia a la Guerra de Continuaci

Desprs de la guerra va comandar les tropes dels Districtes Militars de Belomorski i d'Arkhangelsk entre 1945 i 1956, any en que pass a la reserva, sent diputat al Soviet Surem de la URSS.

 Condecoracions .
 Orde de Lenin (3);
 Orde de la Bandera Roja (4);
 Orde de Kutuzov de 1a classe;
 Orde de Bogdan Khmelnitsky de 1a classe;
 Orde de l'Estrella Roja;
 Medalla de la defensa de la Regi rtica Sovitica;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;

 Font .
 Ressenya sobre Frolov (en rus);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337456" title="Mascaraque" nonfiltered="1612" processed="1606" dbindex="131620">

Mascaraque s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb La Guardia al nord, Villamuelas al nordest, Mora al sud i sudest, Orgaz al sudoest i Villaminaya i Almonacid de Toledo a l'oest,

Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337457" title="Manzaneque" nonfiltered="1613" processed="1607" dbindex="131621">

Manzaneque s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Mora al nord i est, Los Ybenes al sud i Orgaz a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .


 Enllaos externs .
 Diputaci de Toledo ;
 Dades de la poblaci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337458" title="Triquid" nonfiltered="1614" processed="1608" dbindex="131622">







Els triquids sn una famlia nombrosa de selacis pleurotremats de l'ordre dels lamniformes o esqualiformes que agrupa 9 gneres i 40 espcies. Inclou, entre d'altres, els gneres Galeorhinus (amb Galeorhinus galeus, el ca), Mustelus (amb Mustelus mustelus, la mussola vera, i Mustelus asterias, la mussola pintada) i Prionace (amb Prionace glauca, la tintorera), tots ells comuns a les aiges dels Pasos Catalans.

Morfologia.

 Sn petits.
 Musell no gaire llarg.
 Ulls allargats.
 Membrana nictitant inferior amb un plec horitzontal.
 Tenen les obertures branquials darrere les aletes pectorals.
 La primera aleta dorsal s ms curta que la segona i amb la base ms endavant que l'origen de les ventrals.
 El lbul inferior de l'aleta caudal sol sser petit i poc diferenciat.

Reproducci.
Segons les espcies, poden sser vivpars o ovovivpars.

Alimentaci.

Mengen invertebrats i peixos.

Hbitat.

Viuen a la zona de la plataforma continental (per tamb apareixen al tals) de les mars clides i temperades.

Gneres i espcies.

 Gnere Furgaleus   ;
 Furgaleus macki ;
 Gnere Galeorhinus ;
 Galeorhinus galeus ;
 Gnere Gogolia  ;
 Gogolia filewoodi ;
 Gnere Hemitriakis ;
 Hemitriakis abdita ;
 Hemitriakis falcata ;
 Hemitriakis japanica ;
 Hemitriakis leucoperiptera ;
 Gnere Hypogaleus ;
 Hypogaleus hyugaensis ;
 Hypogaleus hyugaensis ;
 Gnere Iago ;
 Iago garricki ;
 Iago omanensis ;
 Gnere Mustelus ;
 Mustelus antarcticus ;
 Mustelus asterias ;
 Mustelus californicus ;
 Mustelus canis ;
 Mustelus dorsalis ;
 Mustelus fasciatus ;
 Mustelus griseus ;
 Mustelus henlei ;
 Mustelus higmani ;
 Mustelus lenticulatus ;
 Mustelus lunulatus ;
 Mustelus manazo ;
 Mustelus mento ;
 Mustelus minicanis ;
 Mustelus mosis ;
 Mustelus mustelus) ;
 Mustelus norrisi ;
 Mustelus palumbes ;
 Mustelus punctulatus ;
 Mustelus schmitti ;
 Mustelus sinusmexicanus ;
 Mustelus whitneyi ;
 Gnere Scylliogaleus ;
 Scylliogaleus quecketti ;
 Gnere Triakis ;
 Triakis acutipinna ;
 Triakis maculata ;
 Triakis megalopterus ;
 Triakis scyllium ;
 Triakis semifasciata ;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Imatges i vdeos ;
 Encyclopedia of Life ;
 MarBEF Data System ;
 uBio ;
 The Taxonomicon ;
 Discover Life ;
 ReefQuest Centre for Shark Research ;
 AsturNatura.com ;
 UniProt ;
 Catalogue of Life ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337461" title="Totans" nonfiltered="1615" processed="1609" dbindex="131624">

Totans s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Cuerva, Poln, Noez, Pulgar i Glvez.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337462" title="Odweyne" nonfiltered="1616" processed="1610" dbindex="131625">
Odweyne s una regi de Somalilndia, creada el 22 de mar de 2008 per segregaci dels districtes de Duruqsi i Odweyne, pertanyents al Togdheer. Es van crear tamb dos districtes nous: Harasheekh (o Haro Shiikh) i Raydab Khatumo.

La capital s la ciutat d'Odweyne, un petita ciutat mal comunicada, per de gran tradici histrica.

Aquest territori fou la llar ancestral dels reer odweyne (vegeu Sultanat de Reer Odweyne). Es lloc de naixement de molts intellectuals i personalitats, destacant  Muhammad Hadj Ibrahim Egal, primer ministre de Somlia i president de Somalilndia, que hi va nixer el 1928. El 1991 va quedar dins el territori de Somalilndia quan aquest va declarar la seva independncia. 

El 1995 es van celebrar a la vila diverses converses de pau entre els dos grups enfrontats (el president sortint Jamal, i el president entrant Egal, el primer ms flexible sobre el retorn de Somalilndia a Somlia) en les que van participar el sult d'Ifdagale Mohamed Sultan Abdulkadir i el sult en funcions dels habar yoonis Mohamed Nur Dirqeye.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337463" title="Na Moltona" nonfiltered="1617" processed="1611" dbindex="131626">

Na Moltona s una petita illa del litoral mallorqu situada davant la platja d'el Carb. s una illa de relleu suau, sense gaires accidents geogrfics i fa uns 300 metres de nord a sud i 360 metres de est a oest. La costa es de roques i noms hi ha una petita platgeta al nord-est de l'illa. Al costat de l'illa s'hi troben l'illot gros de na Moltona i l'illot petit de na Moltona.

Aquesta illa destaca per tenir unes restes arqueolgiques fencies.
 Flora . 

A la part est de l'illa s'hi troba una mquia litoral d'ullastre, llentiscle, aladern i savina, i hi destaca el creixement de ceba marina (Urginea maritima). Per la part oest s ms rida i noms hi creix llist.

 Fauna .
Tot i les petites dimensions hi ha una poblaci important de conills i de una subespcie de sargantana balear (Podarcis lilfordi jordansi), noms presents a les illes de na Moltona i de na Guardis.

Cal remarcar que al sud de l'illa hi ha una important zona de cria de gavines.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337464" title="Instrument tradicional" nonfiltered="1618" processed="1612" dbindex="131627">
Un instrument tradicional s aquell l's majoritari o principal del qual es dna exclusivament o principalment en la msica tradicional. Per aix, ats que les msiques tradicionals es vinculen a societats, grups humans, territoris i tradicions especfics, en general, aix mateix s'esdev amb els instruments considerats tradicionals: tot i que el seu s, especialment amb els moderns fenmens de globalitzaci fcilment depassa el grup hum i el territori en el qual va nixer, aix no li fa perdre la vinculaci al territori ni la seva identitat, ni la seva consideraci de tradicional. Un exemple prou clar en sn els diversos tipus de cornamuses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337467" title="Layos" nonfiltered="1619" processed="1613" dbindex="131628">

Layos s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Args, Cobisa, Ajofrn, Mazarambroz i Casasbuenas.

 Demografia .




 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337469" title="Cantaire" nonfiltered="1620" processed="1614" dbindex="131629">
Un o una cantaire s un membre d'una agrupaci musical vocal de carcter amateur, ja sigui, un cor, una coral o un orfe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337470" title="Transfiguraci de Jess" nonfiltered="1621" processed="1615" dbindex="131630">
 

La transfiguraci de Jess, s un esdeveniment narrat en els evanglis Sinptics segons Sant Mateu, Sant Marc i Sant Lluc.

Aquests passatges biblics en el particular resulten interessants ja que descriuen a Jess parlant amb Moiss i Elies.

 Histria .
Per a la fe cristiana, la transfiguraci s un episodi de la vida de Crist. Hauria estat un canvi d'aparena corpria de Jess durant la seva vida sobre la Terra, una metamorfosi (en grec, transfiguraci) que revel la seva naturalesa divina.

Aquest estat fsic, considerat miraculs, s portat en tres dels quatre evangelis (Mateu, Marc, i Lluc). s sens dubte la prefiguraci, en la f catlica, de l'estat corpori anunciat als cristians per a la seva prpia resurrecci.

A la bblia, la transfiguraci se situa desprs de la multiplicaci dels pans, en el moment on els deixebles, Pere en particular, reconeixen en ell el Messies. Jsus ja ha anunciat una vegada que ha de morir i ressuscitar 3 dies desprs, i que s'ha de rendir a Jerusalem. Ho anunciar encara dues vegades desprs de la seva transfiguraci. Sembla que sigui en el curs de la festa dels Tabernacles que aquest episodi es desenvolupa.

Jsus, tornat sobre una muntanya amb els seus deixebles Pere, Jaume i Joan, es troba metamorfosat: l'aspecte de la seva cara canvia i la seva roba es fa d'una blancor clamorosa. Aquesta descripci recorda la que s feta, en els texts apocalptics, dels ngels enviats del Senyor. Recorda la transcendncia del Crist. En els costats de Jsus es mantenen dues grans figures bbliques: Elies i Moiss. Per qu entre tots els profetes i testimonis de la bblia es troba precisament aquests dos all? Diverses hiptesis sn aixecades. Moiss representaria la llei i Elies el conjunt dels profetes. La presncia d'Elies recorda els texts de profecies sobre la vinguda del Messies: Elies ha de venir abans del Messies i preparar el cam. Moiss representa l'alliberador del poble jueu i aquell per qui la llei de Du s donada als homes, ho s tamb, d'alguna manera un precursor del Crist. Finalment, les morts d'aquests dos homes sn embrutades de misteri. Sn presentades com actes voluntaris de Du. Moiss s portat per Du i descobreix de l'alria d'una muntanya el pas que s proms al poble d'Israel. Desprs mor, s enterrat per l'emplaament de la tomba continua sent desconegut. Elies s portat als cels per un carro de foc.


L'Esglsia catlica celebra la festa de la Transfiguraci el 6 d'agost per aquesta festa pot ser avanada o atrasada al diumenge ms proper. s una gran festa situada en perode de dejuni.

El lloc tradicional de la transfiguraci s el mont Tabor prop del llac de Tiberades. Certs exegetes situen l'esdeveniment al mont Hermon, ja que els episodis evanglics que l'emmarquen se situen en aquesta regi. El Mont Tabor hauria estat escollit en l'poca bizantina per a la seva proximitat amb Natzaret i el llac de Tiberades.

Segons els maronites, la Transfiguraci hauria tingut lloc a la regi de Bcharr, sobre el Mont Lban.

 Evangeli segons Sant Mateu 17:1-6 .
1 Sis dies desprs, Jess va prendre a Pere, a Jaume i a Juan el seu germ, i els va portar a part a una muntanya alta; 2 i es va transfigurar davant d'ells, i va resplendir el seu rostre com el sol, i els seus vestits es van fer blancs com la llum. 3 I vet aqu els van aparixer Moiss i Elies, parlant amb ell.
4 Llavors Pere va dir a Jess: Senyor, bo s per a nosaltres que siguem aqu; si vols, fem aqu tres brancatges: una per a tu, una altra per a Moiss, i una altra per a Elas.
5 Mentre ell encara parlava, un nvol de llum els va cobrir; i vet aqu una veu des del nvol, que deia: Aquest s el meu Fill estimat, en qui tinc complaena a ell sentiu.
6 En sentir aix els deixebles, es van postrar sobre els seus rostres, i van tenir gran temor.

 Representaci en l'Art .


L'art roman i l'art bizant han representat sovint aquesta escena.
De nombrosos pintors Rafael, Rubens, Bellini han representat la Transfiguraci. S'hi troba el trio de Jsus envoltat de Moiss i d'Elies, amb als seus peus, els deixebles adormits massa embolicats en la seva naturalesa terrestre per comprendre plenament la significaci de la trobada. Caldran l'arribada d'un nvol i la intervenci d'una veu que en surt que els confirma la naturalesa del Crist per illuminar-los.

 Celebraci de la Transfiguraci .
L'Esglsia Catlica recorda aquest fet (no confirmada i verificable la data de l'esdeveniment) el 6 d'agost i el II Diumenge de Quaresma.

 Festes .
Per aqueta data, el 6 d'agost, es celebren les Festes patronals del poble d'Art (Mallorca). Coincidint amb la festivitat de Sant Salvador

  Veure tamb .
 Totes les representacions de la pintura cristiana illustrant la vida del Crist. ;

 Notes .




 Enllaos externs .

 Santoral 6 d'agost: La Transfiguraci del Senyor ;
 Icones i Mosaics del a Transfiguraci ;
 Beneint de Firstfruits a Transfiguraci ;
 Enciclopdia Catlica: Transfiguraci ;
 La montanya de la Transfiguraci de Michele Piccirillo ;
 Papa Benet XVI a la Transfiguraci de Jess ;
 La Transfiguraci Sagrat del nostre Senyor Du i Salvador Jesus Christ icona ortodoxa i synaxarion ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337474" title="Marjaliza" nonfiltered="1622" processed="1616" dbindex="131631">

Marjaliza s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Retuerta del Bullaque al sud i oest a la provncia de Ciudad Real i Mazarambroz i Orgaz al nord i Los Ybenes a l'est, a la de Toledo.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337475" title="Chueca" nonfiltered="1623" processed="1617" dbindex="131632">

Chueca s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Nambroca, Villaminaya, Orgaz i Ajofrn. 

 Demografia .



Administraci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337476" title="Illa Gavina" nonfiltered="1624" processed="1618" dbindex="131633">

L'illa Gavina s un petit illot del litoral mallorqu, est situada a uns 30 metres de la platja des Trenc, i pertany al terme municipal de Campos.

Al ser una illa de petites dimensions, (fa 100 metres de longitud i 20 d'amplada), t una escassa vegetaci i noms hi creixen petites plantes llenyoses del gnere limoniums.

Com moltes altres illes i illots del litoral mallorqu hi han restes talaitiques. En aquest cas es tracta de una cova artificial usada com a sepulcre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337477" title="Saaxil" nonfiltered="1625" processed="1619" dbindex="131634">
Saaxil (Sahil) s una regi de Somalilndia creada el 1992 per divisi de la regi de Woqooyi Galbeed en les noves regions de Saaxil i Maroodi Jeex.

La capital s Berbera.

Fins el 2008 la formaven cinc districtes:

Bulhar;
Hagal;
Mandhere;
Sheikh;
Berbera;

El 22 de mar de 2008 es van crear dos nous districtes:

Go'Da Weyne (segregat de Sheikh);
Las Idle  (segregat d'Hagal);

Mordechai Abir  defineix el Sahil com la costa que anava entre el golf de Tadjurah i el cap Guardafui. La costa nord de Somlia fou coneguda com a Sahil fins al segle XIX, per desprs el nom es va perdre, per ser recuperat el 1992 en la forma somali.

Nota .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337478" title="Premis Ovidi Montllor" nonfiltered="1626" processed="1620" dbindex="131635">


Els Premis Ovidi Montllor sn uns guardons atorgats anualment des de 2006 pel Collectiu Ovidi Montllor als artistes que publiquen msica en valenci en el transcurs d'un any (encara que, excepcionalment, per a la primera edici es van tindre en compte tots els discs publicats des de l'any 2000).

Actualment, els premis sn al millor disc en les categories de pop-rock, can d'autor o folk i noves msiques, als millors arranjaments i orquestraci, a la millor can i a la millor lletra; a ms, Escola Valenciana premia la millor maqueta, la SGAE el grup-revelaci i el quinzenal L'Avan establix el premi Muixeranga per votaci popular des del seu web entre artistes de tot el domini lingstic.

Cada premi consistix en una pea d'obra grfica de l'artista alcoi Toni Mir amb la imatge d'Ovidi Montllor: durant les primeres dos edicions van ser dos sries diferents d'impressions digitals iguals per a tots els guanyadors; en l'ltima, una srie de quadros de la mateixa imatge d'Ovidi d'estil pop en diferents colors per a cada premi.

El mxim guanyador, tant en una sola edici com al llarg de totes, s Miquel Gil amb quatre premis (tres en 2006 i un en 2008), seguit de Feliu Ventura (dos en 2007) i Clara Andrs (dos en 2008); tant Orxata Sound System com Pau Alabajos han guanyat sengles premis en les edicions del 2006 i el 2008.


 Premis Ovidi 2006 .

La I Nit dels Premis Ovidi Montllor se celebr el 14 de juny de 2006 al Teatre Micalet de Valncia amb l'escriptor Alfons Cervera i la periodista Nria Cadenes de presentadors i l'humorista Xavi Castillo d'animador; els organitzadors volien celebrar-la al Palau de la Msica de Valncia, per la Generalitat Valenciana els el va negar, per la qual cosa decidiren fer un acte a la porta del Palau: l'anunci dels finalistes, el 6 de juny. Miquel Gil es va endur tres premis i la gala tingu un record per als artistes i personalitats de la msica en valenci ja desapareguts com Carles Barranco, Enric Ortega, Sim Aguilar i el mateix Ovidi i un premi especial a Toni Mestre, llavors ja molt malalt.



A banda, L'Avan atorg el premi Forment per la projecci de la msica en valenci al grup Obrint Pas; Xavi Castillo tamb va fer el lliurament simblic d'un  moniato d'or amb fulles de llorer  a Canal 9 pel nul recolzament als artistes valencians.

 Premis Ovidi 2007 .

La II Nit dels Premis Ovidi Montllor se celebr el 20 de juny de 2007, com l'anterior, al Micalet amb Cervera, Cadenas i Castillo com a conductors de l'acte.


En esta edici, L'Avan va lliurar el premi Forment a Soul Atac i Castillo va tornar a fer entrega d'un premi humorstic, la Cabota d'Or al grup ms satric, als Ovidi Twins.

 Premis Ovidi 2008 .

La III Nit dels Premis Ovidi Montllor se celebr el 17 de juny al Paranimf de la Universitat Politcnica de Valncia amb Cadenas i Cervera en el paper habitual de presentadors i Hctor Arnau en el d'animador, en substituci de Castillo. El jurat estava format per Eduardo Guillot, Gemma Pasqual, Joan Cerver, Josep Vicent Frechina i Juanma Jtiva.



 Enllaos externs .

 MsicaEnValenci.com lloc web oficial del COM;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337479" title="Podarcis lilfordi jordansi" nonfiltered="1627" processed="1621" dbindex="131636">
Podarcis lilfordi jordansi s una subespcie de la sargantana gimnsia que habita a les illes de na Guardis i de na Moltona. Es carecteritza per tenir els dits anulars de les extramitats posteriors molt ms grans que la resta de dits.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337480" title="Casasbuenas" nonfiltered="1628" processed="1622" dbindex="131637">

Casasbuenas s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb els municipis d'Args, Layos, Mazarambroz, Noez, Poln i Guadamur.

 Demografia .



Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337482" title="Maroodi Jeex" nonfiltered="1629" processed="1623" dbindex="131638">
Maroodi Jeex s una regi de Somalilndia creada el 1992 per divisi de la regi de Woqooyi Galbeed. L'altra part form la regi de Saaxil.

La capital s Hargeisa.

Anteriorment es compos dels segents dictrictes:

Hargeisa;
Gabiley;
Sabawanaag;
Cadaadley;
Allaybaday;
Faraweyne;
Salaxley;
Bali Gubadle;

El 2008 els districtes d'Allaybaday, Faraweyne i Gabiley van formar la regi de Gabiley. El mateix 2008 els districtes de Salaxley i Bali Gubadle es van separar i van constituir la regi d'Hawd. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337485" title="Herbert Jamison" nonfiltered="1630" processed="1624" dbindex="131639">




Herbert Brotherson Jamison (19 de juliol de 1875 - 22 de novembre de 1938) va ser un atleta nord-americ que va competir en els Jocs Olmpics d'Atenes de 1896.

Jamison va obtenir la medalla d'argent en la competici de 400 metres llisos. Va guanyar la classificaci preliminar amb un temps de 56,8 segons, la qual cosa el va classificar per a la final. En aquesta va millorar el seu temps fins i tot aconseguir acabar la carrera en 55,2 segons, fet que no va servir per batre el seu compatriota Thomas Burke, guanyador de la final amb 54,2 segons.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337486" title="Na Corberana" nonfiltered="1631" processed="1625" dbindex="131640">

Na Corberana s un illot del litoral mallorqu de petites dimensions (80 metres de llargria per 40 d'amplada), situat a uns 400 metres de la costa de la Colnia de Sant Jordi. s un illot de poca alria per de roques escarpades. Degut a la seva gran influncia salina del mar, amb prou feines hi ha vegetaci i flora terrestre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337487" title="Bali Gubadle" nonfiltered="1632" processed="1626" dbindex="131641">
Bali Gudbale s un districte de la regi d'Hawd a Somalilndia. La capital es la vila de Bali Gubadle, de menor importncia, que est situada a la frontera amb Etipia.

Anteriorment fou un districte de la regi de Maroodi Jeex.

A Bali Gubadle fou coronat el 2002 Essa Haybe Khaire com a rei del subclan arab del clan issaq. Era la primera vegada que es coronava a un cap de clan com a rei. A la cerimoni hi van asistir diversos soldans i dos ministres i un viceministre de Somalilndia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337488" title="Golf de Carpentria" nonfiltered="1633" processed="1627" dbindex="131642">




El Golf de Carpentria s una ampla badia al nord del continent australi emmarcada per la Terra d'Arnhem, a l'oest, i la pennsula del Cap York, a l'est.  
 
Dins la badia hi ha les illes Wellesley, el grup de les Sir Edward Pellew i Groote Eylandt. La navegaci hi s difcil per ra de la poca profunditat.

Clima.

El clima s clid i humid amb dues estacions anyals: l'estaci seca comena a l'abril i dura fins al novembre. L'estaci humida comena al desembre i s'allarga fins al mar. 

Exploraci.

El primer europeu que visit aquest territori fou l'holands Willem Janszoon en el seu viatge d'exploraci de l'any 1606. Abel Tasman tamb explor les seues costes l'any 1644. Ms tard, Matthew Flinders la va explorar i cartografiar vers els anys 1802-1803. 

Rius principals.

 Roper River;
 Cox River;
 Calvert River;
 Leichhardt River;
 McArthur River;
 Flinders River;
 Norman River;
 Gilbert River;
 Smithburne River;
 Mitchell River;
 Staaten River;
 Mission River;
 Wenlock River;
 Archer River;

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci turstica ;
 Informaci meteorolgica ;
 Vdeo de Sweers Island i del Golf de Carpentria ;
 Vdeo de Burketown i del Golf de Carpentria ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337492" title="Charles Gmelin" nonfiltered="1634" processed="1628" dbindex="131643">




Charles Henry Stuart Gmelin (nascut 28 de maig de 1872 a Krishnagar, l'ndia - mort 12 d'octubre, 1950 a Oxford) era un atleta britnic. Compet als Jocs Olmpics d'estiu 1896.

 Vida Personal .

Gmelin naixia a Bengala, l'ndia, on el seu pare era un missioner, per tornat cristi a Anglaterra a una primera edat per escolaritzar. Se l'educava a Escola Universitria Magdalene i a Keble College. Gmelin era un esportista completament rod que representava Oxford tant en futbol com en criquet.

 Rcord olmpic .

Tenia la distinci de ser el primer atleta britnic per competir en la competici olmpica quan va acabar tercer en la eliminatria de 100 metres. No avanava a la final.

Tenia ms xit als 400 metres on va acabar segon darrere Tom Burke dels Estats Units en la seva eliminatria preliminar. Aix el classificava per la final, on va quedar tercer darrere dels estatunidencs Tom Burke i Herbert Jamison en un temps de 55.6 segons.

Encara que cap no es donava cap premi al tercer classificat se li atribueix normalment com a guanyador de medalles de bronze.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337493" title="Galgala" nonfiltered="1635" processed="1629" dbindex="131644">
Galgala s una vila de la regi de Bari a l'estat autnom del Puntland, capital del districte del mateix nom. Es al mateix temps capital d'un districte de la regi de Bari Occidental, creada per l'estat autnom de Maakhir, per que seria una creaci sobre el paper ja que no consta que hi tingui jurisdicci efectiva. En aquesta ciutat hi vivien fins al segle XIX comunitats cristianes que foren massacrades pels warsangeli; es conserven encara algun temples i esglsies. La ciutat t uns 40.000 habitants

Els galgala formen una minoria tnica que van donar suport al rgim comunista de Siad Barre (1969-1991) i quan va caure en van patir les conseqncies; els galgala de Mogadiscio i Jowhar es van haver de refugiar al sud, a Kishmayu on van anar a parar uns cinc mil galgales; els galgala no obstant se identifiquen amb els majeerteen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337496" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - Llanament de pes homes" nonfiltered="1636" processed="1630" dbindex="131645">

El llanament de pes mascul era una de les dues proves de llanament que es va disputar als Jocs Olmpics d'Atenes 1896. Hi participaven 7 atletes. Aquesta prova es va disputar el 7 d'abril de 1896.

 Medallistes .


 Resultats .


Enllaos externs.
Tots els resultats dels Jocs d'Atenes 1896  ;
 Mallon, Bill; & Widlund, Ture (1998). The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary. Jefferson: McFarland. ISBN 0-7864-0379-9  (pdf) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337498" title="Gabiley" nonfiltered="1637" processed="1631" dbindex="131646">
Gabiley s una regi, districte i ciutat de Somalilndia.

La ciutat fou erigida en capital de districte el 1982, dins la regi de Woqooyi Galbeed. Quan aquesta es va dividir el 1992, el districte va passar a la nova regi de Maroodi Jeex. El 22 de mar de 2008 es va crear la regi de Gabiley amb capital a Gabiley, integrada per l'antic districte inicial (que havia estat ja subdividit anteriorment i s'havia convertit en tres districtes i desprs en quatre), i es va crear un districte nou: Wajaale.

Aix el 2008 la regi va quedar formada per cinc districtes:

Gabiley;
Arabsiyo;
Allaybaday;
Fareweyne;
Wajaale;

L'activitat econmica principal s l'agricultura, i s la part on es donen les millors collites del pas. A Arabsiyo s'hi van trobar indicis de mines de pedres precioses. Una carretera uneix Gabiley amb Arabsiyo i segueix fins Hargeisa; cap a l'oest la carretera va fins a Dilla i Borama i acaba a Boon. El fet de ser la regi ms productiva creava frustraci per no ser una regi jurdicament, i el president Dahir Riyale Kahin ho va prometre a la campanya electoral, i ho va complir el 2008. A la ciutat es va originar el moviment Afraad, que fou una de les puntes de llana ms efectives del Moviment Nacional Somali en la lluita contra Siad Barre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337502" title="Na Llarga" nonfiltered="1638" processed="1632" dbindex="131647">

Na llarga s un illot del litoral mallorqu de petites dimensions (250 metres de llargria er 25 d'amplada), situada a 170 metres de la costa de la Colnia de Sant Jordi, davant de la platja des Coto. Hi creixen petits matolls de plantes del gnere Limonium.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337510" title="Platja de Ca'n Curt" nonfiltered="1639" processed="1633" dbindex="131648">
La platja de Ca'n Curt s una petita platja de Mallorca del terme municipal de Ses Salines.

Est situada entre la platja del Dol i la platja des delf. T una longitud de 40 metres i una amplada de 15. Al costat de la platja hi ha un grup de casetes i escars de pescadors. Est poc freqentada per banyistes, tan sols els vens de la zona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337511" title="N-340" nonfiltered="1640" processed="1634" dbindex="131649">

La carretera N-340 (o Carretera del Mediterrani) uneix Cadis amb Barcelona per tota la costa de la Mediterrnia. La carretera N-340 tamb te nomenclatura europea: E05 al tram Cadis-Algesires i E15, tram Algesires-Barcelona.

Al llarg del seu recorregut, la N-340 ha sigut desdoblada i convertida en autovia, passant-se a anomenar A-7 (gratuta) o AP-7 (autopista de peatge), segons trams, excepte entre Cadis i Vejer de la Frontera, que ha sigut reanomenada com A-48 (Autovia Costa de la Llum).


N-340 a Andalusia.

La N-340 tenia el seu quilmetre 0 a Puerto Real (Cadis), i comunica Cadis amb les ciutats de Mlaga i Almeria amb un itinerari costaner. La carretera ha duplicat la seua calada al seu traat entre San Fernando i Algesires donant lloc a la nova autovia A-48. Aquest tram de la provncia de Cadis coincideix amb la ruta europea E05, travessava poblacions com Chiclana de la Frontera, Vejer de la Frontera, Tarifa, Algesires. A Algesires dona pas a l'A-7 i coincideix amb la ruta europea E15, ac conflueix amb la carretera autonmica A-381 que uneix Algesires amb Jerez de la Frontera. Continuava el seu traat arribant fins a San Roque a on creuava amb la N-351, aquesta carretera uneix a aquesta poblaci amb La Lnea de la Concepcin i Gibraltar. Seguint la seua ruta arribarem a la provncia de Mlaga. A la entrada de la provncia de Mlaga enllaa amb l'AP-7 transcorrent parallela a la mateixa, en aquest itinerari la N-340 s desdobla en molts trams. La primera poblaci que travessa s Estepona, a continuaci abans d'arribar a la ciutat de Marbella hi havia una intersecci amb la carretera autonmica A-376 que uneix la Costa del Sol amb Sevilla passant per Ronda. Si seguim s'arriba a les ciutats turstiques com Marbella, Fuengirola, Benalmdena i Torremolinos. En arribar a Mlaga s'uneix a l'A-7 i connecta amb altres carreteres de la xarxa com l'A-45 (l'antiga N-331) que comunica a la darrera ciutat amb Antequera i Crdova.

Seguint el seu curs pegada a la mar Mediterrnia creua Rincn de la Victoria, Vlez-Mlaga, Torrox i Nerja arribant ja a la provncia de Granada.

La N-340 travessa al litoral de la provncia de Granada poblacions com Almucar, Salobrea i Motril. Aquest tram est en obres per la construcci de l'A-7 que unir Mlaga i Almeria. Abans d'arribar a Motril enllaa amb N-323 i l'A-44 que uneix Motril amb Granada.

Seguint la seua ruta arribarem a la provncia d'Almeria i la primera poblaci que travessa s Adra, ja desdoblada i transformada de nou en l'A-7, tamb creua amb la carretera autonmica A-347 que s dirigeix cap a les Alpujarras. D'aquesta manera entrem al Poniente Almeriense travessant les poblacions d'El Ejido, Vcar i Aguadulce (Roquetas de Mar), ac s creua amb la A-391 que uneix Roquetas de Mar amb les Alpujarras travessant la Sierra de Gdor. D'aquesta manera s'arriba a la ciutat de Almeria, la carretera, reanomenada com N-340a, eixia de la ciutat direcci nord travessant les poblacions de Benahadux i Rioja, ac se creua amb l'autonmica A-348 que va en direcci a les Alpujarras i Sierra Nevada, aix s'arriba al Desert de Tabernas i a on s creua amb la A-92 direcci a Granada, seguint el recorregut caracterstic del desert s travessen les poblacions de Tabernas i Sorbas amb les seues "cases penjant". A continuaci se unia una altra vegada a l'A-7. Les segents poblacions importants que travessa sn Vera i Hurcal-Overa, abans d'arribar a aquesta darrera, la carretera s creua amb l'autonmica A-334 que va en direcci cap a Baza travessant la comarca del Valle del Almanzora. Aix finalitza el seu recorregut per la Comunitat Autnoma d'Andalusia.

 Poblacions i principals enllaos .
 San Fernando A-4.
 Chiclana de la Frontera-Medina-Sidonia A-390.
 Conil de la Frontera.
 Vejer de la Frontera.
 Medina-Sidonia A-393.
 Tarifa.
 Algesires.
 Los Barrios A-381 - Jerez de la Frontera-Los Barrios;
 Jimena de la Frontera A-405.
 San Roque-La Lnea de la Concepcin-Gibraltar CA-34.
 Estepona.
 San Pedro de Alcntara-Ronda A-397.
 Marbella-Con A-355.
 Fuengirola.
 Benalmdena.
 Torremolinos.
 Alhaurn de la Torre A-404.
 Mlaga.
 Rincn de la Victoria.
 Torre del Mar-Vlez Mlaga A-356.
 Torrox.
 Nerja.
 Almucar.
 Salobrea.
 Granada N-323 A-44.
 Motril.
 Calahonda.
 Castillo de Hierro.
 Adra-Berja A-347.
 El Ejido.
 La Mojonera.
 Vcar.
 Roquetas de Mar-Aguadulce-Enix-Felix A-391.
 Almeria.
 Hurcal de Almera.
 Benahadux-Gdor A-348.
 Rioja A-92.
 Tabernas-Olula del Ro A-349.
 Sorbas.
 Los Gallardos-Garrucha A-370.
 Vera-guilas A-332.
 Zurgena-Albox-Baza A-334.
 Hurcal-Overa A-327.

 N-340 a la regi de Mrcia .

La N-340 recorre la Regi de Mrcia de sud a nord, coincidint gran part del seu recorregut amb l'A-7 sobre tot al tram que va des del lmit amb la provncia d'Almeria fins a Mrcia. La primera poblaci que creua s Puerto Lumbreras, ac enllaa amb la A-91 que uneix la Regi de Mrcia amb Granada.

Continua el seu recorregut direcci nord arribant fins a la localitat de Lorca creuant-se amb la carretera autonmica C-3211 que uneix aquesta localitat amb l'interior de la regi, poblacions com Caravaca de la Cruz, i amb la poblaci costanera d'guilas.

Les  segents poblacions que creua s Totana i Alhama de Murcia al peu de Sierra Espua i Librilla.

Continuant el seu itinerari la N-340 arriba fins a la poblaci d'Alcantarilla ja a molt pocs quilmetres de Mrcia capital. Ac enllaa amb l'autovia C-415 que comunica a aquesta poblaci amb Caravaca de la Cruz, amb l'autovia de circumvallaci de Mrcia o MU-30 i amb la carretera de la xarxa estatal N-344 que comunica la Regi de Mrcia amb Pas Valenci per l'interior, molt utilitzada anteriorment abans de la construcci de l'Autovia del Mediterrani.

Aix s'arriba a la ciutat de Mrcia, ac enllaa amb altres carreteres estatals com l'A-30 (l'antiga N-301) que comunica a aquesta ciutat amb Madrid i Cartagena. A partir de ac la N-340 va parallela a l'A-7 fins a Alacant. La darrera poblaci murciana que travessa aquesta carretera s Santomera i ja s'introdueix al Pas Valenci.

 Poblacions i principals enllaos .
 Puerto Lumbreras-Vlez-Rubio A-91.
 Lorca-guilas-Caravaca de la Cruz C-3211.
 Totana-Mazarrn.
 Alhama de Murcia-Fuente lamo de Murcia.
 Librilla.
 Alcantarilla-Mula C-415 MU-30.
 Torres de Cotillas N-344.
 Mrcia.
 Santomera-Abanilla MU-414.

 N-340 al Pas Valenci .

La N-340 s una de les arteries principals del transport del Pas Valenci,travessa tot el pas de dalt a baix,de sud a nord. Inicia el seu recorregut al lmit amb la Regi de Mrcia, en aquest tram des del lmit de provncia fins a la ciutat d'Alacant va parallela a l'A-7. La seua primera travessia important s Oriola localitat de la comarca de la Baix Segura. Altres poblacions que travessa abans d'arribar a la ciutat d'Elx sn Albatera i Crevillent. El tram entre Oriola i Crevillent est considerat com el ms perills de tot l'Estat espanyol. D'Elx discorre fins a Alacant, unint-se a la N-332 (Alacant-Cartagena). S'endinsa a la ciutat d'Alacant, ac connecta amb la A-31 (l'antiga N-330) que uneix aquesta ciutat amb Madrid. A l'eixir d'Alacant direcci Valncia, la carretera se desvia fins a l'interior de la provncia d'Alacant travessant el port de la Carrasqueta (1.024 m d'altitud) i poblacions com Xixona, Alcoi i Cocentaina.

Aix arribem fins a la provncia de Valncia travessant el port d'Albaida a 620m, les segents poblacions sn Albaida i Xtiva, arribant a enllaar amb l'autovia A-35 que uneix aquesta darrera poblaci amb Almansa (Albacete). A partir de ac la N-340 s desdoblada i continua fins a Valncia coincidint amb l'A-7. Travessa les poblacions d'Alberic, l'Alcdia i Alginet. Ac enllaa amb l'Autopista del Mediterrani i segueix fins a Valncia reanomenada com V-31 que s l'accs sud a Valncia i ms coneguda com " la pista de Silla". Circumvalla les poblacions de Silla, Catarroja, Benetsser i Sedav, d'aquest modo s'endinsa a la ciutat de Valncia, ac s pot enllaar amb altres carreteres de la xarxa estatal com l'A-3 que uneix aquesta ciutat amb Madrid. L'eixida cap a Castell de la Plana s a travs de la carretera autonmica CV-300 aix ha sigut reanomenada la N-340 entre Valncia i Puol, travessa la comarca de l'Horta Nord. A Puol enllaa amb la V-23 direcci Sagunt i parallela a l'AP-7. A Sagunt connecta amb l'Autovia Mudjar A-23 (l'antiga N-234) que uneix Sagunt amb Terol i Saragossa. Travessa Sagunt, creua l'autopista del Mediterrani AP-7 i discorre parallela a l'autovia del Mediterrani A-7, direcci Almenara. Aix s'endinsa a la provncia de Castell.

A la provncia de Castell la N-340 entra entre l'A-7 i l'AP-7, travessant Almenara, La Llosa i Xilxes. Una vegada arriba a Nules, enllaa amb l'A-7, circumvalla aquesta localitat i s divideix en la N-340 i la CV-10 (continuaci de l'A-7 per de competncia autonmica). Travessa Les Alqueries i circumvalla Vila-real, tram a on diriament s produeixen grans embussos. Aix arriba a la ciutat de Castell de la Plana, vorejant-la de sud a nord. Enllaa amb altres carreteres com la CS-22 direcci Port de Castell de la Plana, la CV-17 fins a la Autovia de la Plana CV-10, la CV-16 sentit L'Alcora o la CV-151 direcci Borriol. Una vegada finalitzada la circumvallaci de Castell, la carretera travessa les poblacions de Benicssim, Orpesa, La Ribera de Cabanes, Torreblanca, Alcal de Xivert, Santa Magdalena de Polps, desviament de Penscola, Benicarl i Vinars, sempre parallela a l'AP-7. Aix, s'endinsa a Catalunya.

 Poblacions i principals enllaos .
 Oriola-Torrevella CV-95.
 Guardamar del Segura CV-91.
 Callosa de Segura CV-900.
 Albatera.
 Crevillent-Catral-Torrevella CV-90.
 Asp-Novelda N-325.
 Elx.
 Alacant.
 Sant Joan d'Alacant N-332.
 Xixona.
 Alcoi-Benidorm CV-70.
 Cocentaina.
 Muro d'Alcoi.
 Albaida.
 Montaverner.
 Alfarras.
 Bells.
 Xtiva-Alzira CV-41.
 Llosa de Ranes.
 Alberic.
 Masalavs.
 Montortal.
 L'Alcdia de Carlet-Carlet-Alzira CV-50.
 Alginet.
 Silla.
 Valncia.
 Sagunt-Terol - Autovia Mudjar.
 Almenara.
 Xilxes.
 Nules-La Vall d'Uix N-225.
 Borriana CV-18.
 Vila-real.
 Castell de la Plana.
 Grau de Castell CS-22.
 Benicssim.
 Orpesa.
 Torreblanca.
 Alcal de Xivert.
 Penscola.
 Benicarl.
 Vinars-Morella N-232.

 N-340 a Catalunya .

La N-340 a Catalunya transcorre per la costa mediterrnia entre el lmit amb la provncia de Castell i la ciutat de Barcelona, al 2007 el 17,5% dels sinistres de la provncia de Tarragona es produren a aquesta carretera. Al deixar el Pas Valenci entra a la provncia de Tarragona, la primera poblaci per la que discorre s Alcanar encara que noms travessa el seu terme municipal, la poblaci queda a l'interior i la carretera va pel litoral. Les segents poblacions sn Sant Carles de la Rpita i Amposta, dos poblacions que s situen a la vora del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Desprs de deixar Amposta creuarem el riu Ebre. D'aquesta manera arribarem a L'Aldea, aqu enllaa amb la carretera C-42 a Tortosa. Seguint fins al nord travessem les poblacions de L'Ampolla, El Perell, L'Ametlla de Mar i L'Hospitalet de l'Infant, ac enllaa amb la carretera C-44 que s dirigeix cap a l'interior, a Mra d'Ebre. A Mont-roig del Camp s'inicia el tram desdoblat com a A-7. Les segents poblacions que travessa sn Cambrils, Vila-seca, arribant fins a la ciutat de Tarragona. Circumvalla aquesta ciutat i enllaa amb altres carreteres de la xarxa estatal com la N-420 que s dirigeix fins a Reus i Terol, i la N-240 que s dirigeix fins a Lleida. Continuant  el seu itinerari torna a convertir-se en carretera nacional discorrent pel litoral travessant les poblacions de Torredembarra, Coma-ruga (ac enllaa amb la autovia C-32( o corredor del mediterrani) que va a Barcelona per Sitges) i Vendrell.

Si seguim l'itinerari entrem a la provncia de Barcelona travessant les poblacions de Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Peneds, Avinyonet del Peneds, Ordal, i  Vallirana. A partir d'ac s desdobla reanomenant-se  autovia B-24, enllaant amb altres autovies com la A-2 que uneix a Barcelona amb Saragossa  Madrid i aix arriba a la ciutat de Barcelona i posa fi al seu itinerari.

 Poblacions i principals enllaos .
 Alcanar.
 Sant Carles de la Rpita.
 Amposta.
 L'Aldea-Tortosa C-42.
 L'Ampolla.
 El Perell.
 L'Ametlla de Mar.
 L'Hospitalet de l'Infant.
 Mra d'Ebre C-44.
 Cambrils.
 Salou.
 Reus N-420.
 Tarragona.
 Torredembarra.

 Vendrell-Sitges C-32.
 Vilafranca del Peneds.
 Avinyonet del Peneds.
 Ordal.
 Vallirana.
 Cervell.
 Molins de Rei.
 Sant Feliu de Llobregat.
 Esplugues de Llobregat.
 L'Hospitalet de Llobregat.
 Barcelona.

 Vegeu tamb .
 Autovia del Mediterrani;
 Autopista del Mediterrani;




 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337513" title="Llebre americana" nonfiltered="1641" processed="1635" dbindex="131650">

La llebre americana (Lepus americanus) s una espcie de llebre originria de Nord-amrica. T unes grans potes posteriors, que li serveixen per evitar enfonsar-se en la neu quan hi corre o camina.

Per camuflar-se, el seu pelatge esdev blanc durant l'hivern i d'un marr rovellat durant l'estiu. Els seus flancs sn sempre blancs. Tamb se la pot distingir pels pls negres que t a la vora de les orelles. Les seves orelles sn ms curtes que les de la majoria d'altres llebres.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337516" title="Llebre polar" nonfiltered="1642" processed="1636" dbindex="131651">

La llebre polar (Lepus arcticus) s una espcie llebre ben adaptada als hbitats polars i muntanyosos. Antigament se la considerava una subespcie de la llebre de les neus, per actualment se la reconeix com una espcie distinta.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337518" title="Pacte de Borriana" nonfiltered="1643" processed="1637" dbindex="131652">
El Pacte de Borriana fou un pacte d'ajuda mtua enfront dels almorvits signat el juny 1094 a Borriana entre el Cid, qua acavaba de conquerir Balansiya el maig i Pere I d'Arag i Navarra. En virtut del pacte, les forces dels dos senyors van vncer als musulmans en la batalla de Bairn, al Castell de Bairn de Gandia el 1097.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337520" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1644" processed="1638" dbindex="131653">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es disputren tres competicions de tir amb arc, dues de masculines i una de femenina. Participaren en la competici tiradors de tres nacionalitats: 41 britnics (25 dones i 16 homes), 15 francesos i un nord-americ.

Resum de medalles.



Medaller.


Referncies.
 Official Report of the Games of the IV Olympiad (1908).
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Archery 1908".  Accessed 8 April 2006. Available electronically at .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337522" title="Batalla de Bairn" nonfiltered="1645" processed="1639" dbindex="131654">






La Batalla de Bairn fou una batalla entre les forces de el Cid i Pere I d'Arag, i les almorvits de Abul-Hasan Ali al-Hajj.

Antecedents.
El Pacte de Borriana signat el juny 1094 establia una ajuda mtua enfront dels almorvits entre el Cid, que acavaba de conquerir Balansiya el maig i havia fet cremar Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf, i Pere I d'Arag i Navarra. En virtut del pacte, va abastir de municions amb les forces dels dos senyors el castell de Benicadell, la fortalesa que dominava l'accs a la llanura valenciana des del sud, doncs els almorvits dominaven Gandia i Xtiva . 

Yusuf ibn Tashfin va nomenar Abul-Hasan Ali al-Hajj al comandament de l'exrcit que hauria de conquerir la ciutat en substituci de Yusuf Abu Abdullah Muhammad.

La batalla.
De retorn a Valncia, van vncer als musulmans, que disposaven d'un estol de suport, al castell de Bairn, a Gandia el gener del 1097.

Referncies.


Enllaos externs.
  The march of conquest of Yusuf ibn Tashfin: The birth of the Lamtuna-Banu Turjut empire;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337523" title="Nostra Senyora dels ngels de Castellfabib" nonfiltered="1646" processed="1640" dbindex="131655">

L'Esglsia Parroquial de Nostra Senyora dels ngels de Castielfabib s'ala sobre un promontori rocs que domina la vall, el poble i la carretera, per la funci estratgico-defensiva que tenia en el moment de la seva construcci cap al segle XII, aprofitant una part del castell de Castellfabib, els orgens del qual semblen ser primerament romans i posteriorment rabs. 

Desprs de la seva construcci inicial, l'edifici ha sofert nombroses reformes, modificacions i afegits en el seu primitiu nucli medieval, consistent en una estructura a fora d'arcs diafragma amb capelles laterals entre contraforts de voltes de creueria i sostre de fusta, amb una tipologia correspon a la de les denominades Esglsies de Reconquesta. 

L'esglesia inicial s d'una sola nau amb contraforts laterals i arcs gtics que els unien, per en el segle XVI se li afegiria la sagristia, el campanar i capelles en el tram dels peus. En el segle XVIII i principis del XIX es va revestir l'interior dels arcs diafragma per a formar una esglsia de tres naus amb volta de can, amb llunetes en la nau central, decorant un dels trams d'aquesta nau amb pintures al fresc allusives al Misteri Eucarstic. En aquest moment es va recrixer el presbiteri i es va recobrir amb cpula sobre tambor similar a la situada sobre la capella de la Comuni. Sn de destacar les importants mostres de pintura mural gtica aparegudes desprs d'iniciar-se les tasques de reconstrucci.

Mentre han durat les obres de rehabilitaci, centrades en paviments i finestres, la missa s'ha fet en el collegi de la vila

El volteig de campanes.
s una tradici de la vila el donar voltes amarrats a la campana "Guillermina" quan ha de comenar una de les voltes sense aturar-la, agafats noms de braos i cames, podent caure ms de 50 metres al buit.

Refencies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337527" title="Illot petit de na Moltona" nonfiltered="1647" processed="1641" dbindex="131656">

L'illot petit de na Moltona s un petit illot quasi b circular de 10 metres de dimetre. Es troba a 130 metres al sud-est de L'illa de na Moltona. No hi viuen plantes ni animals per s un punt de descans de molts ocells com les gavines i els corbs marins.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337528" title="Illot gros de na Moltona" nonfiltered="1648" processed="1642" dbindex="131657">
L'Illot gros de na Moltona s un illot de Mallorca situat a uns 40 metres de l'illa de na Moltona. T una longitud de 50 metres i una amplada de 30 metres. T una vegetaci tpica dels illots mallorquins.

Hi solen freqentar gavines i corbs marins.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337530" title="Gneu Servili Cepi" nonfiltered="1649" processed="1643" dbindex="131658">

 Gneu Servili Cepi I, cnsol de Roma el 253 aC. ;
 Gneu Servili Cepi II, cnsol de Roma el 203 aC. ;
 Gneu Servili Cepi III, cnsol de Roma el 169 aC. ;
 Gneu Servili Cepi IV, cnsol de Roma el 141 aC. ;
 Gneu Servili Cepi (segle II aC), fill de Gneu Servili Cepi IV.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337531" title="Estanyol de Son Garonda" nonfiltered="1650" processed="1644" dbindex="131659">

S'Estanyol de Garonda s una petita zona humida formada per l'estancament de les aiges del torrent de  Garonda. Aquest petit estany est situat al costat de s'Estanyol de Migjorn al terme municipal de Llucmajor. 

Aquest estany acostuma a assecar-se durant l'estiu degut al poc cabal del torrent de Garonda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337533" title="Gneu Servili Cepi (desambiguaci)" nonfiltered="1651" processed="1645" dbindex="131660">

Gneu Servili Cepi I cnsol de Roma el 253 aC. ;
Gneu Servili Cepi II, cnsol de Roma el 203 aC. ;
Gneu Servili Cepi III, cnsol de Roma el 169 aC. ;
Gneu Servili Cepi IV, cnsol de Roma el 141 aC. ;
 Gneu Servili Cepi V, fill de Gneu Servili Cepi IV.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337534" title="Ricardo Rodrguez" nonfiltered="1652" processed="1646" dbindex="131661">
 Ricardo Rodrguez  va ser un pilot de curses automobilstiques mexic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Ricardo Rodrguez va nixer el 14 de febrer del 1942 a Ciutat de Mxic, Mxic i va morir el 1 de novembre del 1962 en un accident al Autdrom Hermanos Rodrguez, Mxic.

Era germ del tamb pilot de F1 Pedro Rodrguez.

 A la F1 .

Va debutar a la setena i penltima cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de setembre del 1961 el GP d'Itlia al circuit de Monza.

Ricardo Rodrguez va participar a un total de sis proves puntuables pel campionat de la F1,disputades en dues temporades consecutives (1961 i 1962)  aconseguint com a millor classificaci un quart lloc i assolint un total de quatre punts pel campionat del mn de pilots.

 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337535" title="Tatiana Guderzo" nonfiltered="1653" processed="1647" dbindex="131662">









Tatiana Guderzo (Marostica, 22 d'agost de 1984) s una ciclista italiana, professional des del 2005. Els seus xits ms imporants sn la medalla de plata al Campionat del Mn 2004 i la de bronze als Jocs Olmpics de Pequn 2008. A banda tamb ha estat 3 vegades campiona d'Itlia en diferents modalitats.

Palmars.
2002;
 2a al Campionat del Mn de Contrarellotge Junior  ;
2004 ;
 1r de l'Eko Tour Dookola Polski i vencedora d'una etapa;
 2a al Campionat del Mn  ;
2005 ;
 Campiona d'Itlia de Contrarellotge ;
2006;
 Vencedora d'una etapa de l'Emakumeen Bira ;
 2a al Campionat d'Europa de contrarellotge;
 2a al Campionat d'Europa de ciclisme en ruta;
 3a al Campionat d'Europa en pista de persecuci individual;
2007 ;
 Campiona d'Itlia de persecuci;
 1r a Westkerke ;
2008 ;
 3a als Jocs Olmpics de ciclisme en ruta  ;
 Campiona d'Itlia de contrarellotge ;

Enllaos externs.
 Fitxa als JJOO 2008;
 Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337537" title="Fernando Gasset Lacasaa" nonfiltered="1654" processed="1648" dbindex="131663">
Fernando Gasset Lacasaa (Castell de la Plana, 1861 - 1941) fou un advocat i poltic valenci. Llicenciat en dret, era influt pel krausisme per contrari a la revoluci social. Fou cap del Partit Republic Radical a Castell de la Plana, d'on en fou tamb alcalde i un dels poltics ms importants de Castell, puix que fou escollit diputat pel seu partit de 1898 a 1907 i de 1919 a 1923. Dirig les manifestacions a Castell per la proclamaci de la Repblica el 1930 i a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia de Castell, per va perdre bona part del prestigi que tenia a Castell pel seu pragmatisme i per la seva negativa d'integrar-se en el Front Popular, ra per la qual no va revalidar el seu esc a les eleccions de 1933 i 1936. 

El 20 de desembre de 1934 fou nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la Segona Repblica Espanyola. En esclatar la guerra civil espanyola va condemnar l'alament militar, per el 21 d'agost de 1936 va dimitir i fou perseguit pels comits de Salut Pblica del Front Popular. En acabar la guerra fou jutjat en un consell de guerra i condemnat a sis anys de pres. Va morir el 14 de juny de 1941.

 Referncies .

 Inmaculada Badenas-Gasset Ramos La experiencia poltica de Fernando Gasset durante la Segunda Repblica (1931-1936) dins Castell al Segle XX de Rosa Monlle (ed.) pp. 343-356 Universitat Jaume I. Publicacions - 2006  Edici online ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337538" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1655" processed="1649" dbindex="131664">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es disputaren 5 proves de boxa, totes elles en categoria masculina. Totes les proves es van realitzar el 27 d'octubre d'aquell any a l'Institut Northampton del barri de Clerkenwell.

Hi va haver tres rondes en cada prova, les primeres dues rondes foren de tres minuts de durada i l'ltima de quatre minuts. Cada combat compt amb dos jutges que donaren 5 punts al millor boxador en cadascuna de les dues primeres rondes i 7 per al millor boxador de la tercera. Aix mateix tamb es donaren punts proporcionals a altres boxadors per la qualitat del combat. Si els jutges no estaven d'acord amb el guanyador final del combat l'rbitre podia escollir el guanyador o realitzar una quarta ronda de millora. 

Participaren un total de 42 boxadors, 32 de l'equip britnic, 7 francesos, 2 danesos i 1 d'Australsia.

Resum de medalles.


Medaller.


Referncies.
 International Olympic Committee medal database;
 Official Report of the Games of the IV Olympiad (1908);
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Boxing 1908";

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337541" title="Ses Feixes" nonfiltered="1656" processed="1650" dbindex="131665">


Ses feixes sn una planura alluvial d'Eivissa, argilosa, formada a la part interior de es badies de Vila i Talamanca, on aboca la conca de la Squia Llavanera.

Antigament aquesta era una zona humida litoral, d'aiges dolces i salabroses, sobre el qual es va produir un assentament agrcola de regadiu molt antic. Es van construir un sistema de squies per tal de drenar l'aigua superficial. 

La major part de la zona humida va ser canalitzada pels rabs, que establiren un sistema de reguiu nic en el mn de l'poca, basat en el sistema de rec per capilaritat. Aix, els canals, d'entre un metre i mig i tres metres d'amplada aproximadament, delimiten petites parcelles de terra, anomenades feixes, de forma rectangular i tamany variable.
Els canals situats als costats ms llargs de la feixa estaven comunicats, cada pocs metres, per uns canals subterranis anomenats fibles, a uns 40-50 metres de fondria, per les quals circulava l'aigua. La part superior de les fibles era d'un material pors que deixava passar l'aigua (normalment branques de pi). D'aquesta manera, amb l's de comportes es podia regular el nivell d'aigua als canals i per tant, tamb per capilaritat, a la feixa. Aquest sistema de rec de baix cap a dalt permetia fins fa unes dcades la producci de verdures i altres productes de reguiu, com remolatxa i moniato.
L'indret ha estat originriament dividit en tres parts(si b a l'actualitat est sent fragmentat). Dos d'elles sanejades i cultivades (Prat de Vila i Prat de Ses Monges) i una franja d'aiguamoll intermitja que les unia, anomenada Es Prat.
Un altre fet que destacar sn els Portals de feixa, elements arquitectnics situats a l'entrada de cada feixa. 

Tot i la gran modificaci per part de l'home en aquest espai, hi subsisteixen les darreres parelles eivissenques de fotges, polles d'aigua, rascons i d'altres aus palustres. Tamb es mantenen aqu les niques comunitats dulciaqcoles d'una certa entitat d'Eivissa: canyissars, bogues i xisca borda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337542" title="Carlos Espl Rizo" nonfiltered="1657" processed="1651" dbindex="131666">
Carlos Espl Rizo (Alacant, 1895- Mxic, 6 de juliol de 1971) fou un poltic i periodista valenci. Va ser secretari de Vicente Blasco Ibez i collaborador dels peridics La Vanguardia i Mirador de Barcelona, El Pueblo, de Valncia, El Luchador, d'Alacant i d El Heraldo de Madrid, El Liberal i El Sol, de Madrid. A causa de la seva ideologia republicana es va exiliar a Pars durant la Dictadura de Primo  de Rivera (1923-29), des d'on va escriure sobre poltica internacional i va exercir la vicepresidncia de l'Associaci Internacional de Periodisme. 

En 1929 va acompanyar Snchez Guerra a Valncia en un frustrat intent de rebelli contra la Dictadura de Primo de Rivera. Desprs de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola el 14 d'abril de 1931, va ser nomenat successivament governador civil d'Alacant, cap de l'oficina de premsa en el Ministeri d'Estat, i governador civil de Barcelona, en substituci de Llus Companys. Desprs de dimitir del crrec, va ser escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 com a independent dins Izquierda Republicana i va ocupar els crrecs de delegat de la Societat de Nacions i sotssecretari de governaci (1932-33 i 1936). 

Al juliol de 1936 va dissoldre el Comit Executiu Popular, creat per les organitzacions obreres durant la revolta militar, en l'acompliment de les seves funcions com membre de la Junta Delegada del Govern Espanyol a Valncia, i seguidament va ser designat governador civil. Va ser ministre de propaganda en el segon govern de Francisco Largo Caballero (5 de novembre de 1936-17 de maig de 1937) i membre del Consell Superior de Seguretat. A Madrid va estar al capdavant del diari Poltica.  

En acabar la Guerra Civil, es va exiliar successivament a Frana, Argentina i Mxic (1940), on va ser secretari de la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE), president del Centre Republic Espanyol i collaborador de La Nostra Revista. Posteriorment, va residir a Sussa com traductor de l'ONU. 

 Obres .
 Unamuno, Blasco Ibez y Snchez Guerra en Pars (1940) ;
 Don Amadeu Hurtado, un liberal europeu (1952) ;




 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337548" title="El Sol (diari)" nonfiltered="1658" processed="1652" dbindex="131668">
El Sol va ser un peridic madrileny, illustrat, liberal i regeneracionista, fundat l'1 de desembre de 1917 per Nicols Mara de Urgoiti, director de La Papelera Espaola i desaparegut amb la Guerra Civil. Dues idees van presidir la fundaci d' El Sol en la ment d'Urgoiti. Un inters comercial i un inters de carcter cultural i poltic, per al qual va trobar l'entusiasta collaboraci de Jos Ortega y Gasset, que va abandonar El Imparcial, per a convertir-se en el mxim inspirador ideolgic i en el collaborador estrella del nou peridic. 

El Sol defensava un projecte reformista, una reforma sentida com una necessitat urgent pels sectors ms progressistes i dinmics de la burgesia i els intellectuals, que ja havia presidit en 1915 la fundaci de la revista Espaa. El Sol mostra tamb comprensi i simpatia per un moviment obrer organitzat i constructiu, concretament el socialisme, al que aspira a ajudar a orientar en un sentit evolutiu i reformista. Va prestar gran atenci no noms al catalanisme i al nacionalisme basc, sin en general a la vida de provncies. Va comptar amb una informaci estrangera superior al que era habitual en la premsa de l'poca. Escrit per intellectuals d'altura, renunciant per principi a la informaci sobre loteries i a la crtica taura, i passant de puntetes sobre crims i altres assumptes sagnants o escandalosos, temes preferits pel gran pblic, El Sol no va ser, ni podia ser, un peridic popular. Encara que no hi faltava entre les persones cultivades algunes a qui irritava el to del peridic, que jutjaven pretencis i pedant. 

En l'rbita del programa intellectual de Jos Ortega y Gasset, aquesta publicaci disposava d'una excellent plantilla de redactors dirigida per Flix Lorenzo, Helifilo, qui va ser substitut per Manuel Aznar Zubigaray des del 14 de setembre de 1918 fins al 28 de mar de 1922. A l'abril de 1924 Ramn J. Sender va entrar a formar part de la seva plantilla. Les vinyetes de Llus Bagaria van contribuir a crear una imatge de marca representativa del tndem Urgoiti-Ortega. 

Publicat en gran format de 12 pgines, costava el doble que qualsevol peridic de l'poca i va proclamar la seva vocaci crtica i independent en l'ofensiu entrefilete que va figurar en els seus primers nombres: 

El sol no admet subvencions, ni bestretes reintegrables. El seu preu s de 10 cntims perqu el paper costa ms de 5, i no conta amb ms ingressos que els lcits i confesables que es basa tota empresa seriosa i independent 

La seva independncia econmica i poltica no hagus estat possible, no obstant aix, sense els vincles privilegiats que mantenia amb La Papelera Espaola, empresa matriu del poders grup d'Urgoiti, llavors en plena expansi. El 1920 Urgoiti va editar un nou diari vespert, La Voz, que pretenia recollir el pblic popular que El Sol no podia captar. A la fi de 1931 Urigoti, per les circumstncies del moment, es vegu obligat a vendre les accions del Sol als monrquics que dirgan La Papelera, encapalats pel comte de Barbate i el comte de Gamazo, a causa principalment d'un article d'Ortega y Gasset titulat "El error Berenguer". A pesar d'aquest gir cap a la monarquia, a l'arribada de la Repblica acabar per alinear-se amb el sistema. 

Des de maig de 1934, El Sol i La Voz van sofrir mltiples avatars fins a la Guerra Civil, baixant considerablement el seu prestigi i la seva difusi. Desprs de la Guerra Civil en els seus tallers, confiscats pels falangistes, es va comenar a imprimir el diari Arriba. A la fi dels 80 el grup Anaya va editar un peridic que recuperava la capalera d' El sol amb la pretensi de recuperar el programa intellectual del peridic original. Va ser el primer peridic a Espanya a regalar un llibre cada dia. Va tancar desprs de la crisi entre els propietaris, Anaya i el grup Mondadori, al mar de 1992. 

 Suplements . 
Des de gener de 1918 publicar suplements setmanals dedicats a diferents rees cada dia de la setmana: 
 Diumenges: agricultura i ramaderia. ;
 Dilluns: pedagogia i instrucci pblica. ;
 Dimarts: biologia i medicina. ;
 Dimecres: cincies socials i econmiques. ;
 Dijous: histria i geografia. ;
 Divendres: enginyeria i arquitectura. ;
 Dissabtes: dret i legislaci. ;

 Referncies .


 Bibliografia .
 Cruz Seoane, Mara (1996), Historia del perodismo en Espaa. 3. El siglo XX: 1896-1936, Alianza Editorial, S.A.. 84-206-8178-4/Tomo 3.
 Desvois, Jean Michel (1977), La prensa en Espaa (1900-1931), Madrid: Siglo XXI.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337551" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1659" processed="1653" dbindex="131669">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realitzaren set proves de ciclisme en pista, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren en una pista de 660 iardes al White City Stadium.

Nacions participants.
Hi participaren 97 ciclistes d'11 nacions:

  (6);
  Canad (5);
  Frana (23);
  (1);
  Imperi Alemany (9);
  Itlia (4);
  (5);
  Regne Unit (36);
  Sud-frica (4);
  (2);
  (2);

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  International Olympic Committee;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337553" title="Jos Royo Gmez" nonfiltered="1661" processed="1654" dbindex="131671">
Jos Royo Gmez (Castell de la Plana, 14 de maig de 1895 - Caracas, 30 de desembre, 1961) fou un geleg, paleontleg i poltic valenci. El 1921 es doctor en Cincies Naturals a la Universitat de Madrid, i des del 1922 treball com a professor de mineralogia i geologia en el Museu Nacional de Cincies Naturals de Madrid. De 1930 a 1939 fou  secretari de la Secci de Cincies de l'Ateneu Cientfic i Literari de Madrid i collabor tamb en la Societat Castellonenca de Cultura. Alhora, milit a Acci Republicana, partit amb el que fou escollit diputat per Castell a les eleccions generals espanyoles de 1931. El 1938 fou Sotssecretari de la Junta per a l'Ampliaci d'Estudis i Investigacions Cientfiques

Desprs de la guerra civil espanyola es va exiliar a Colmbia, on va fundar el Servei Geolgic Nacional, organitz el Museu Geolgic Nacional, i public Mapa geolgic de Colmbia (1945). El 1951 fou convidat a establir-se a Veneuela, on el 1960 va obtenir la nacionalitat, i fou professor del departament de Geologia de la Universitat Central de Veneuela i de mineralogia i geologia a l'Institut Pedaggic Nacional. Tamb hi fou considerat el primer professional de la paleontologia de vertebrats, contribuint en l'organitzaci de la primera collecci de vertebrats fssils de Veneuela. Investig amb Jos Mara Cruxent, el jaciment arqueolgic i prehistric de Muaco (estat de Falcn). 

 Obres .
  Prcticas de mineraloga y geologa (1928);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337554" title="Josep Bertran i Musitu" nonfiltered="1662" processed="1655" dbindex="131672">
Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 1875 - Barcelona, 11 de mar de 1957). Advocat i poltic catal. Junt amb Francesc Camb fou fundador i dirigent de la Lliga Regionalista; ministre de Grcia i Justcia durant el regnat d'Alfons XIII i un dels espies del bndol franquista al sud de Frana durant la Guerra Civil.

Fill del catal Felip Bertran i d'Amat i una basca. Antic carlista, desprs de militar a la Uni Regionalista ser un dels fundadors de la Lliga Regionalista, formaci poltica amb la que participar en les eleccions celebrades entre 1905 i 1923 obtenint en totes elles acta de diputat per la circumscripci de Barcelona. 
Cap del sometent de Barcelona el 1919. Fou un dels organitzadors del pistolerisme, promogut per la patronal catalana, que va patir Barcelona en els anys previs a la dictadura del general Primo de Rivera. Va ser ministre de Gracia i Justcia entre el 8 de mar i el 1 d'abril de 1922 en un gabinet presidit per Jos Snchez Guerra. En produir-se l'aixecament militar contra la II Repblica, es va alinear amb els sollevats organitzant el 1936, des de Biarritz, el servei d'espionatge franquista a Catalunya que, des de desembre de 1936 a febrer de 1938, es va denominar Servicio de Informacin de la Frontera del Norte de Espaa (SIFNE) i ms tard a l'unificar-se amb el Servicio de Informacin Nacional (SIN), per a tot el bndol sollevat, es va denominar Servicio de Informacin y Polica Militar (SIPM).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337555" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1663" processed="1656" dbindex="131673">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realitzaren dues proves de salts, totes elles en categoria masculina.

Les proves han estat denominades com a trampol de 3 metres i plataforma de 10 metres pel Comit Internacional Olmpic, si b l'any 1908 foren denominades high diving i fancy diving.

Nacions participants.
Hi participaren un total de 39 saltadors de 9 nacions diferents:
  Australsia (1);
  (1);
  Canad (1);
  Finlndia  (2);
  Imperi Alemany (5);
  Regne Unit (16);
  Itlia (1);
  (10);
  (2);

Resum de medalles.


Medaller.


Referncies.


Enllaos externs.
  International Olympic Committee;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337557" title="Vicente Cantos Figuerola" nonfiltered="1664" processed="1657" dbindex="131674">
Vicente Cantos Figuerola (* Borriana, Plana Baixa, 10 de desembre de 1868 -   Madrid, 26 de desembre de 1943) fou un advocat i poltic valenci. Llicenciat en Cincies i Dret a la Universitat de Valncia, desprs d'obtenir el ttol de registrador de la propietat exercir aquesta professi a Cuba on es traslladar fins a la seva tornada a la Pennsula el 1898. En 1903 ingressa al Partit Liberal Demcrata de la m de Jos Canalejas i a les eleccions de 1905 fou escollit diputat a Corts per la circumscripci de Castell (districte de Llucena, l'Alcalatn), esc que continuar guanyant en les successives eleccions celebrades fins a la de 1923. Desprs de la proclamaci de la II Repblica obt novament un esc per Castell en les eleccions de 1931 a les quals es va presentar com radical independent en el si de la Conjunci republicana-socialista per a desprs incorporar-se al Partit Republic Radical. Posteriorment fou escollit diputat a les eleccions de 1933. Va ser ministre de Justcia entre el 28 d'abril i el 4 d'octubre de 1934 en el govern que va presidir Ricardo Samper e Ibez, cartera que tornaria a ocupar entre el  3 d'abril i el 6 de maig de 1935 en el govern format per Alejandro Lerroux. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337560" title="Northland" nonfiltered="1665" processed="1658" dbindex="131675">
Northland (oficialment Northland State of Somalia) s un estat autnom de Somlia que ocupa la part sota administraci de Puntland al Sanaag (exclosa la part que reclama Maakhir), el  (tant la part sota administraci de Puntland com la sota administraci de Somalilndia) i la regi de Buuhoodle o Cayn. Northland no reclama cap dels territoris sobre els que Maakhir pretn la jurisdicci.

L'estat fou creat pel clan dhulbahante, del grup harti de la confederaci darod. Els dhulbahante van donar un tebi suport a la formaci de Somalilndia el 1991, per el 1998, quan es va formar Puntland, es van decantar cap als majeerteen i el 1999 part dels territoris dhulbahante van passar a Puntland i altres el 2003-2004. Les lluites de Puntland i Somalilndia per la regi, de la que es disputen els recursos naturals (sobre tot el possible petroli) ha fet perdre als dos estats el suport entre el caps del clan, que finalment han optat per l'autogovern.

La declaraci es va produir el 1 de maig del 2008 i encara que fins ara no t gaire incidncia sobre el terreny, el poder tradicional del sult dhulbahante podria consolidar-lo ms endavant.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337562" title="lvaro Pascual-Leone Forner" nonfiltered="1666" processed="1659" dbindex="131676">
lvaro Pascual-Leone Forner (Vinars, Baix Maestrat, 1896 - Mxic, 1965) fou un poltic i escriptor valenci. Estudi dret a la Universitat de Valncia, hi fou ajudant de Mariano Gmez, catedrtic de dret poltic. Militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista i collabor al diari El Pueblo, el 1918 fou president de la Joventut Nacionalista Republicana. Quan es va proclamar la Segona Repblica Espanyola fou escollit conseller de l'ajuntament de Valncia i form part de la comissi redactora de l'avantprojecte d'estatut d'autonomia del Pas Valenci. 

Fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933 per la provncia de Castell pel PURA i a les de 1936 per la provncia d'Almeria amb Uni Republicana. Quan esclat la guerra civil espanyola es declar fidel a la repblica i  fou nomenat Director General d'Administraci Local i magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya, en representaci primer d'Acci Republicana i desprs d'Izquierda Republicana. 

El 1939 s'exili a Mxic, on fou conseller jurdic de l'Instituto Mexicano de Seguridad Social. El 1943 fund amb seguidors de Diego Martnez Barrio el grup '?Espaa con honra, defensors de la legalitat de la Repblica espanyola a l'exili.

 Obra .
 La transformacin del concepto econmico en el siglo XVIII ;
 Pedro Osuno (1945) ;
 La repblica espaola existe (1943) ;
 Plebiscito, no!, Constitucin (1944);

 Referncies .
 Albert Girona i Albuixec, Mara Fernanda Mancebo El exilio valenciano en Amrica: Obra y memoria Editat per Universitat de Valncia, 1995 ISBN 8437023122, 9788437023120, pp. 145-149;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337563" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1667" processed="1660" dbindex="131677">



Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es disputaren diverses proves de vela esportiva. El COI reconeix 10 proves oficials. Totes les proves es disputaren a Meulan, excepte les classes de 10-20 tones i +20 tones (no olmpics). Aquestes dues es disputaren a la costa de Le Havre.

Pasos participants.
Un total de 176 mariners de 6 pasos van prendre part als Jocs de Pars.

  Alemanya (4);
  Estats Units (11);
  (131);
  (3);
  (24);
  (3);

Resum de medalles.


Proves no olmpiques.
Aquestes proves no sn considerades oficials pel Comit Olmpic Internacional, per sovint sn llistades en llibres i webs sobre els Jocs.


Medaller.


Notes.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".  Accs 2 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".
 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337564" title="Joventut Nacionalista Republicana" nonfiltered="1668" processed="1661" dbindex="131678">
Joventut Nacionalista Republicana fou una organitzaci poltica valenciana creada el 1915 i presidida per lvaro Pascual-Leone Forner, Juli Just Gimeno i Francesc Puig i Espert que pretenia que el Partit d'Uni Republicana Autonomista accepts el valencianisme com a programa poltic. Tanmateix, el cap del blasquisme, Flix Azzati i Descalci, es va negar en rod, i el grup es va dissoldre el 1918. Molts dels militants nodriren nous grups com la Joventut Valencianista o a la Joventut Republicana Nacionalista.
 
 Enllaos externs .
 JNR;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337565" title="Erigavo" nonfiltered="1669" processed="1662" dbindex="131679">
Erigavo (tamb Erigabo; en somali Ceerigaabo)  s una ciutat de Sanaag a Somalilndia. La ciutat esta en mans la meitat occidental de Somalilndia i l'altra meitat sota control de l'estat de Maakhir. La zona est reclamada per l'estat autonm de Puntland.

Esta situada a 1788 metres sobre el nivell del mar . s la seu de diverses organitzacions no governamentals i d'organitzacions del govern de Somalilndia. Disposa d'hospital, escoles i altres servis, i fins i tot d'un aerdrom. A 10 km al nord hi ha un bosc de junperes , proper al penya-segat que forma la costa del golf d'Aden, el qual te un dos mil metres. A 2 km a l'oest hi ha la mxima altura de Somalilndia, el Shimbiris o Shimbir Beris (2.416 metres) tamb anomenat Surad Cad, que fou una fortalesa del Mad Mullah atacada pels britnics el novembre de 1914 sense xit per finalment conquerida al comenament de 1915. La carretera que porta a la ciutat des de la costa fou construda a la II Guerra Mundial per presoners de guerra italians. L'rea produeix encens.

 Histria .

Cap a la costa les anomenades Tombes Galla (Taalla Gala) mostren una antiga ocupaci; les pedres d'aquestes tombes tenen una disposici menys complexa que les que es troben prop de Mait (Maydh). L'rea fou ocupada pels warsangeli a l'edat mitjana i durant segles fou lloc de pastura del clan. 

El jove sult dels warangeli, el fams Mohamud Ali Shire (Maxamuud Cali Shire) va arribar a la direcci del clan el 1897 i immediatament va perdre la lleialtat del clan bihidor que va donar suport al moviment daraawiish. El sult prudentment va retirar llavors les seves forces cap a Erigavo.

A Erigavo, a la seu del govern local (shaab) un monument recorda el bombardeig britnic de 1920 contra el Mad Mullah, amb l'exhibici d'un aparell que es va estavellar all prop, i que fou un dels primers aeroplans usats a l'frica.

La zona ha estat disputada intensament el 2008. Desprs de l'atac de Somalilndia a Las Khorey, Maakhir va reforar les seves forces a la part oriental de la ciutat.

 Referncies .



Enlos externs .

LaasqorayNET;
Dhahar Online;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337569" title="Juan Sapia Camar" nonfiltered="1670" processed="1663" dbindex="131680">
Juan Sapia Camar (Cullera, 1905 - Mxic, 1974) fou un dirigent socialista valenci. Treball com a catedrtic de llat en un institut d'ensenyament secundari de Tarragona i tradu al castell De Monarchia de Dante Alighieri. El 1931 fou segon tinent d'alcalde de Terol, on hi dirig el setmanari Adelante! i fou escollit diputat pel PSOE per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1931 i a les de 1936. Durant la guerra civil espanyola va ser Director general de Mines i Combustibles (1937). En acabar la guerra es va exiliar a Frana en 1939 i el 1941 va passar a Mxic, on va ser professor i traductor, i finalment subdirector de l'editorial UTEHA.

 Obres .
 Mexicanas (1947) ;
 La ltima virgen (1949);

 Referncies .

 Herminio Lafoz Razaba Dirigentes y cuadros socialistas de la UGT en Aragn (1931-1939) p. 381 ;
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337570" title="Dhahar" nonfiltered="1671" processed="1664" dbindex="131681">
Dhahar s una vila de la disputada regi de Sanaag. Segons Somalilndia s un districte de Sanaag; segons Puntland s la capital de la regi d'Heylaan (creada per Puntland per segregaci de la part ocupada de Sanaag); i segons l'estat de Maakhir s un districte i la capital de la regi de Boharo (creada per Maakhir el 2007).

La ciutat ha crescut molt els darrers anys i disposa actualment dels serveis essencials, hospital, escoles, i altres. Esta formada per tres grans barris: New Dhahar, Old Dhahar i Caaqiba. Als defores es poden trobar ramats el cavall rab conegut com sunaari.


 Histria .

Porta el nom de lakil Dhahar, que fou sult de Sanaag oriental i Bari occidental al final del segle XIX, i pertanyia al clan warsangeli. El nom fou donat tambe a la vall i les muntanyes a la vora de la ciutat.

El 1991 va quedar en poder de Somalilndia per els warsangeli la van entregar a Puntland el 1999. El 2007 va quedar inclosa a l'estat de Maakhir per no es clar que Puntland n'hagi perdut el control efectiu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337571" title="Heylaan" nonfiltered="1672" processed="1665" dbindex="131682">
Heylaan s una regi de Puntland creada pel govern de l'estat amb la part oriental de la part arrabassada a Somalilndia el 1999.

La capital s Dhahar.

Ni Somalilndia ni Maakhir reconeixen aquesta regi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337572" title="Boharo" nonfiltered="1673" processed="1666" dbindex="131683">
Boharo s una regi de l'estat de Maakhir, creada el 2007. La capital s Dhahar. El territori forma una llenca de terra entre la costa i el sud del pas, que ocupa un ter de l'amplada de l'estat, estant situat a la part oriental.

Noest reconeguda ni per Somalilndia ni per Puntland que la consideren ambdues part del seu territori, la primera part de la regi de Sanaag i la segona com a regio d'Heylaan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337573" title="Almudena Cid Tostado" nonfiltered="1674" processed="1667" dbindex="131684">






Almudena Cid Tostado (Vitria, 15 de juny de 1980) s una gimnasta espanyola especialitzada en la gimnstica rtmica.

Amb noms setze anys va participar als Jocs d'Atlanta 1996 on es va classificar per la final i va quedar en 9a posici. Als Jocs de Sidney 2000 tamb va assolir la 9a plaa a la final.

Va aconseguir fer histria al classificar-se per tercera vegada seguida a una final de gimnstica rtmica als Jocs d'Atenes 2004, on aconsegu la 88a posici.

Va guanyar els Jocs del Mediterrani d'Almeria al 2005.

Als Jocs de Pequn 2008 va tornar a fer histria classificant-se per a la quarta final seguida, assolint la vuitena posici.

Enllaos externs.
Perfil a la web oficial dels Jocs Olmpics del 2008 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337574" title="Madar" nonfiltered="1675" processed="1668" dbindex="131685">
Madar s una regi de l'estat autnom de Maakhir a Somlia, creada el 2007. La capital s Badhan. El territori forma una llenca de terra entre la costa i el sud del pas, que ocupa un ter de l'amplada de l'estat, estant situat a la part central, amb Boharo a l'est i Sanaag a l'oest.

No est reconeguda ni per Somalilndia ni per Puntland que la consideren ambdues part del seu territori, ambdues com a part de la regi de Sanaag.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337576" title="Vicente Sales Musoles" nonfiltered="1676" processed="1669" dbindex="131686">
Vicente Sales Musoles (Borriana, 1883 - 1958) fou un poltic valenci, conegut com El Roget de faroles. Estudi dret i filosofia i lletres a la Universitat de Valncia, i ms tard a la Universitat de Madrid, on s'hi doctor el 1900. Treball com a passant de Niceto Alcal-Zamora y Torres i a les eleccions generals espanyoles de 1916 fou escollit diputat per la Seu d'Urgell dins el Partit Liberal. Desprs fou nomenat president de la Secci Agrcola de la Confederaci Espanyola d'Empresaris.

En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola, va ingressar a la Dreta Liberal Republicana i fou escollit diputat per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1931. Poc desprs fou nomenat ambaixador d'Espanya a Brasil.

 Referncies .
 Petita biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337578" title="Bari Occidental" nonfiltered="1677" processed="1670" dbindex="131687">
Bari Occidental s una petita regi de l'estat de Maakhir. Fou creada el 2007. s la nica part del territori de Maakhir que no es troba dins els lmits de la regi de Sanaag tal com fou creada el 1984, ni dins els lmits de Somalilndia seguint els de la Somlia Britnica. Bari Occidental forma part de Puntland des de la fundaci de l'estat per esta habitat pel clan warsangeli. La capital es Galgala. La seva superfcie es entre 8 i 10 vegades menor que les altres tres regions del Maakhir.

Tot i la seva minsa extensi esta dividida en 8 districtes, :

 Galgala ;
 Karin;
 Ceel-Doofaar;
 Majayahan;
 Laag;
 Carmooyin;
 Qaw;
 Jiingada;

Qaw, Galgala i Carmooyin sn tamb districtes de la regi de Bari, del Puntland.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337579" title="Sigfrido Blasco-Ibez Blasco" nonfiltered="1678" processed="1671" dbindex="131688">
Sigfrido Blasco-Ibez Blasco  (Valncia, 1902 - 1982) fou un poltic i periodista valenci, fill petit de Vicente Blasco Ibez. Vinculat al moviment republic, adquir el 1929 el peridic El Pueblo que havia fundat el seu pare, al seu llavors director, Flix Azzati i Descalci. La desaparici de Fusi Repblicana es va substituir a l'inici de la Segona Repblica amb el Partit d'Uni Republicana Autonomista, ms conservador que el seu antecessor, del que va ser capdavanter i pel qual va ser escollit Diputat a les eleccions generals de 1931 a Corts Constituents. 

Fou reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1933 i es va aliar amb el govern d'Alejandro Lerroux, per es va veure embolicat en lescndol de l'estraperlo el 1935, cosa que, al costat de les seves posicions poltiques ms prximes a la dreta, li va privar del gran suport que gaudia entre els republicans valencians. La seva situaci de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de Niceto Alcal-Zamora, abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, lluny dels corrents majoritaris de l'esquerra i la dreta, a les eleccions de 1936. Derrotat, es va exiliar en Frana amb l'ajuda de la CNT al comenament de la Guerra Civil. Desprs va viure a Xile, ms tard a Nia, i des de 1977, va tornar espordicament a Valncia.

Referencies.
 Diccionario Poltico Valenciano. Fundacin Alfonso el Magnnimo.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337586" title="Francisco Sanchs Pascual" nonfiltered="1679" processed="1672" dbindex="131689">
Francisco Sanchs Pascual (Xtiva, 1866 - Valncia, 1934) fou un poltic i dirigent socialista valenci. Treball com a tipgraf i fou el principal dirigent de l'Agrupaci Socialista Valenciana del PSOE des de 1889, que el 1905 transform en Federaci Socialista Valenciana, alhora que fundador del seu rgan Repblica Social. El 1910 fou candidat a Corts per Valncia en aliana republicano-socialista amb Rodrigo Soriano, per fou derrotat. El 1917 fou escollit regidor de l'ajuntament de Valncia pel PSOE.

El 1918 fou vicepresident del XXI Congrs del PSOE. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per Valncia ciutat pel PSOE., on represent al sector ms moderat del partit. Va ocupar un crrec a l'Instituto Nacional de Previsin, per desprs de la Revoluci d'Astries de 1934 fou destitut. Va morir poc desprs.

 Referncies .

 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337587" title="Pedro Vargas Guerendiain" nonfiltered="1680" processed="1673" dbindex="131690">
Pedro Vargas Guerendiain fou un advocat i poltic valenci. Milit inicialment en el Partit Republic Democrtic Federal, per desprs es pass al Partit Republic Radical Socialista, amb el qual fou escollit diputat per Valncia ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1931. Fou membre de la francmaoneria i primer governador civil republic d'Astries. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou novament escollit diputat pel Front Popular per Valncia provncia. Durant la guerra civil espanyola fou subsecretari de comunicacions i president del Tribunal de Garanties Constitucionals. En acabar la guerra civil marx a Frana.

 Enllaos externs .
 Pedro Vargas al Congrs dels Diputats;
 Web de la Maoneria on apareix el seu nom.;
 Archivo Carlos Espl de la JARE;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337588" title="Juli Just Jimeno" nonfiltered="1681" processed="1674" dbindex="131691">
Juli Just i Gimeno (Valncia, 1894 - Portvendres, 1976) fou un poltic valenci. Inicialment milit al Partit d'Uni Republicana Autonomista i collabor al diari El Pueblo i a Valncia Nova, per el 1915 fund la Joventut Nacionalista Republicana per tal que el blasquisme adopts el valencianisme. 

A les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933 fou escollit diputat per Valncia provncia pel PURA, partit que abandon el 1934 per Esquerra Republicana del Pas Valenci (ERPV). Per obtingu novament acta de diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 amb Izquierda Republicana dins el Front Popular.

En esclatar la guerra civil espanyola fou fidel a la Repblica i ocup el Ministeri d'Obres Pbliques sota el govern de Francisco Largo Caballero (15 de setembre de 1936-15 de maig de 1937). En acabar la guerra s'exili al Rossell, on fou internat en un camp de concentraci. Posteriorment ocup diversos ministeris en la Repblica Espanyola en l'exili: Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governaci (1947?1949), Ministre d'Acci en l'exili i interior (1951-1960), vicepresident i ministre d'Interior i Emigraci (1960-1962) i ministre d'Emigraci i Interior (1962-1976).


 Obres .
 Blasco Ibez i Valncia (1929) ;
 Siembra republicana (1930);

 Enllaos externs .
  Biografia a enciclopedia.cat;
  Biografia a portaldelexilio.org;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337590" title="Juan Calot Sanz" nonfiltered="1682" processed="1675" dbindex="131692">
Juan Calot Sanz (  Valncia, 1936) fou un advocat i poltic valenci. Era membre de la maoneria i dirigent destacat del Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA), amb el qual fou president de la diputaci de Valncia el 1931. Tamb fou president de la Cambra Agrcola Provincial de Valncia. 

A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia de Valncia i a les de 1933 ho fou per la provncia de Castell, per renunci al seu esc el gener de 1934. No fou escollit a les eleccions de 1936. Fou assassinat als pocs dies de comenar la guerra civil espanyola per milicians del Front Popular.

 Enllaos externs .
 Referncia;
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337592" title="Juan Bort Olmos" nonfiltered="1683" processed="1676" dbindex="131693">
Juan Bort Olmos (Valncia, 1876 - 1936) fou un advocat i poltic valenci. Militant i dirigent del Partit d'Uni Republicana Autonomista, fou alcalde de Valncia el 1919-1920 i escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1931. Posteriorment fou president de la comissi gestora de la Diputaci de Valncia de febrer de 1934 a febrer de 1936.

 Referncia .

 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337597" title="Oriol Sbat" nonfiltered="1684" processed="1677" dbindex="131694">
Oriol Sbat (1981), conegut tamb com 'Uri', s llicenciat en Comunicaci Audiovisual per la Universitat Ramon Llull i locutor i presentador de rdio i televisi.

Actualment forma part de l'equip de Ponte A Prueba, un programa rdiofnic que s'emet de dilluns a divendres i tots els diumenges de 23.00 a 01.00h a Europa FM. Els seus collaboradors sn la Venus, la Daniela Blume i el Vctor Corts. 

Abans tamb havia treballat a la rdio en un programa de la mateixa temtica per a nivell autonmic. Juntament amb Josep Lobat i la Venus havia presentat Prohibit als Pares a Rdio Flaixbac.

En la seva etapa televisiva l'hem pogut veure a FlaixTV i recentment com a presentador del Call TV "Uau!" a la cadena Cuatro, juntament amb Anna Simn. Posteriorment intervingu en la secci "Vigilants de la llengua" del programa Vacances Pagades, que emet TV3, juntament amb Daniela Blume.

 Bibliografia .
 Josep Lobat Prohibit als pares Barcelona: Ed. La Magrana, 2005;
 Josep Lobat, Oriol Sbat i Venus Som PAP: la nostra vida, el nostre rotllo Barcelona: Ed. La Magrana, 2006;
 Josep Lobat, Oriol Sbat i Venus Posa't a prova : el llibre que t'explica el que ning s'atreveix a explicar-te Barcelona: Columna, 2007;
 Josep Lobat, Oriol Sbat i Venus Ponte a prueba confidencial: los secretos de sus protagonistas al descubierto Barcelona: Bronce, 2007;
 Josep Lobat al. Ponte a prueba 2: las nuevas historias del programa de radio ms transgresor Barcelona: Bronce, 2008;

 Premis .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337602" title="Apristurus acanutus" nonfiltered="1685" processed="1678" dbindex="131696">

Apristurus acanutus  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Pot arribar als 51,6 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovovivpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Mar de la Xina Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337603" title="Apristurus albisoma" nonfiltered="1686" processed="1679" dbindex="131697">

 Apristurus albisoma s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Pot arribar als 59,6 cm de llargria total en el cas dels mascles i als 56,6 en el de les femelles.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud de Nova Calednia .

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337605" title="Apristurus aphyodes" nonfiltered="1687" processed="1680" dbindex="131698">

Apristurus aphyodes  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Hbitat.

Es troba entre els 1.014 i 1.800 m de fondria.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-est de l'Atlntic: Dinamarca, Frana, Irlanda, Regne Unit i Pennsula Ibrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337606" title="Apristurus atlanticus" nonfiltered="1688" processed="1681" dbindex="131699">

Apristurus atlanticus  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Pot arribar als 68 cm de llargria total en el cas dels mascles i als 67 en el de les femelles.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (Massachusetts, Delaware i nord del Golf de Mxic) i de l'Atlntic oriental (Islndia, sud-oest d'Irlanda, Illes Canries i l'Arxiplag de Madeira).

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337607" title="Cantons de l'Alta Garona" nonfiltered="1689" processed="1682" dbindex="131700">


Els Cantons de l'Alta Garona sn 53 i es divideixen en tres districtes: 

 Districte de Muret (11 cantons) amb cap a la sotsprefectura de Muret: cant d'Auterive - cant de Carbonne - cant de Cazres - cant de Cintegabelle - cant de Le Fousseret - cant de Montesquieu-Volvestre - cant de Muret - cant de Portet-sur-Garonne - cant de Rieumes - cant de Rieux-Volvestre - cant de Saint-Lys;

 Districte de Sent Gauden (11 cantons) amb cap a la sotsprefectura de Saint-Gaudens: cant d'Aspet - cant d'Aurignac - cant de Bagnres-de-Luchon - cant de Barbazan - cant de Boulogne-sur-Gesse - cant de L'Isle-en-Dodon - cant de Montrjeau - cant de Saint-Bat - cant de Sent Gauden - cant de Saint-Martory - cant de Salies-du-Salat;

 Districte de Tolosa (31 cantons) amb cap a la prefectura de Tolosa de Llenguadoc: cant de Blagnac - cant de Cadours - cant de Caraman - cant de Castanet-Tolosan - cant de Fronton - cant de Grenade - cant de Lanta - cant de Lguevin - cant de Montastruc-la-Conseillre - cant de Montgiscard - cant de Nailloux - cant de Revel - cant de Toulouse-1 - cant de Toulouse-2 - cant de Toulouse-3 - cant de Toulouse-4 - cant de Toulouse-5 - cant de Toulouse-6 - cant de Toulouse-7 - cant de Toulouse-8 - cant de Toulouse-9 - cant de Toulouse-10 - cant de Toulouse-11 - cant de Toulouse-12 - cant de Toulouse-13 - cant de Toulouse-14 - cant de Toulouse-15 - cant de Tournefeuille - cant de Verfeil - cant de Villefranche-de-Lauragais - cant de Villemur-sur-Tarn;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337608" title="Districte de Muret" nonfiltered="1690" processed="1683" dbindex="131701">
El Districte de Muret s un dels tres districtes del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Compta amb 11 cantons i 126 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Muret.

Cantons.
cant d'Auterive ;
cant de Carbonne ;
cant de Cazres ;
cant de Cintegabelle ;
cant du Fousseret ;
cant de Montesquieu-Volvestre ;
cant de Muret ;
cant de Portet-sur-Garonne ;
cant de Rieumes ;
cant de Rieux-Volvestre ;
cant de Saint-Lys;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337609" title="Districte de Sent Gauden" nonfiltered="1691" processed="1684" dbindex="131702">
El Districte de Saint-Gaudens s un dels tres districtes del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Compta amb 11 cantons i 126 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Saint-Gaudens.

Cantons.
cant d'Aspet ;
cant d'Aurignac ;
cant de Bagnres-de-Luchon ;
cant de Barbazan ;
cant de Boulogne-sur-Gesse ;
cant de Cazres;
cant de Le Fousseret;
cant de L'Isle-en-Dodon ;
cant de Montrjeau ;
cant de Saint-Bat ;
cant de Rieumes;
cant de Saint-Gaudens ;
cant de Saint-Martory ;
cant de Salies-du-Salat;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337610" title="Districte de Tolosa" nonfiltered="1692" processed="1685" dbindex="131703">
El Districte de Tolosa s un dels tres districtes del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Compta amb 31 cantons i 226 municipis. El cap del districte s la prefectura de Tolosa de Llenguadoc.

Cantons.
cant de Blagnac ;
cant de Cadours ;
cant de Caraman ;
cant de Castanet-Tolosan ;
cant de Fronton ;
cant de Grenade ;
cant de Lanta;
cant de Lguevin ;
cant de Montastruc-la-Conseillre ;
cant de Montgiscard ;
cant de Nailloux ;
cant de Revel ;
cant de Toulouse-1 ;
cant de Toulouse-2 ;
cant de Toulouse-3 ;
cant de Toulouse-4 ;
cant de Toulouse-5 ;
cant de Toulouse-6;
cant de Toulouse-7 ;
cant de Toulouse-8 ;
cant de Toulouse-9 ;
cant de Toulouse-10 ;
cant de Toulouse-11 ;
cant de Toulouse-12 ;
cant de Toulouse-13 ;
cant de Toulouse-14 ;
cant de Toulouse-15 ;
cant de Tournefeuille ;
cant de Verfeil ;
cant de Villefranche-de-Lauragais ;
cant de Villemur-sur-Tarn;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337611" title="Cant de Blanhac" nonfiltered="1693" processed="1686" dbindex="131704">
 
El Cant de Blagnac s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, compta amb 4 municipis i t com a cap cantonal Blagnac.

Municipis.
 Blagnac;
 Beauzelle;
 Cornebarrieu;
 Mondonville;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337612" title="Cant de Cadors" nonfiltered="1694" processed="1687" dbindex="131705">
 
El Cant de Cadours s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, compta amb 16 municipis i t com a cap cantonal Cadours.

Municipis.
 Cadours;
 Le Castra;
 Pelleport;
 Brignemont;
 Cox;
 Le Grs;
 Caubiac;
 Bellegarde-Sainte-Marie;
 Drudas;
 Garac;
 Lagraulet-Saint-Nicolas;
 Cabanac-Sguenville;
 Larole;
 Vignaux;
 Puyssgur;
 Bellesserre;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337613" title="Cant de Frontonh" nonfiltered="1695" processed="1688" dbindex="131706">

El Cant de Fronton s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, compta amb 16 municipis i t com a cap cantonal Fronton.

Municipis.
 Fronton;
 Saint-Jory;
 Bruguires;
 Gratentour;
 Bouloc;
 Castelnau-d'Estrtefonds;
 Lespinasse;
 Labastide-Saint-Sernin;
 Cpet;
 Saint-Sauveur;
 Villaudric;
 Vacquiers;
 Villeneuve-ls-Bouloc;
 Villaris;
 Gargas;
 Saint-Rustice;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337614" title="Cant de Vilafranca de Lauragus" nonfiltered="1696" processed="1689" dbindex="131707">

El Cant de Villefranche-de-Lauragais s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, compta amb 21 municipis i t com a cap cantonal Villefranche-de-Lauragais.

Municipis.
 Villefranche-de-Lauragais;
 Avignonet-Lauragais;
 Gardouch;
 Villenouvelle;
 Montesquieu-Lauragais;
 Montgaillard-Lauragais;
 Vallgue;
 Renneville;
 Trbons-sur-la-Grasse;
 Lagarde;
 Mauremont;
 Vieillevigne;
 Lux;
 Montclar-Lauragais;
 Cessales;
 Beauteville;
 Saint-Vincent;
 Rieumajou;
 Folcarde;
 Saint-Germier;
 Saint-Rome;


Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337615" title="Cant de Tolosa-1" nonfiltered="1697" processed="1690" dbindex="131708">
El Cant de Toulouse-1 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format noms per la part del centre de la prefectura, Tolosa de Llenguadoc.

Barris.
 Capitole;
 Bonhoure;
 Esquirol;
 La Daurade;
 Place Dupuy;
 Saint-Aubin;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337616" title="Apristurus brunneus" nonfiltered="1698" processed="1691" dbindex="131709">

Apristurus brunneus  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Pot arribar als 68 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental: des de la Colmbia Britnica (Canad) fins al nord de la Baixa Califrnia (Mxic) i, possiblement tamb, a Panam, Equador i Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337617" title="Cant de Muret" nonfiltered="1699" processed="1692" dbindex="131710">
El Cant de Muret s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Muret, est format per 9 municipis i el cap cantonal s la sotsprefectura de Muret.

 Municipis .
Muret;
Frouzins;
Seysses;
Lherm;
Lavernose-Lacasse;
Labastidette;
Le Fauga;
Saint-Clar-de-Rivire;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337619" title="Cant d'Autariba" nonfiltered="1700" processed="1693" dbindex="131711">

El Cant d'Auterive s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Muret, est format per 11 municipis i el cap cantonal s Auterive.

Municipis.
 Auterive;
 Auribail;
 Beaumont-sur-Lze;
 Labruyre-Dorsa;
 Grpiac;
 Lagrce-Dieu;
 Mauressac;
 Miremont;
 Puydaniel;
 Venerque;
 Le Vernet;


Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337620" title="Cant de Sent Lis" nonfiltered="1701" processed="1694" dbindex="131712">

El Cant de Saint-Lys s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Muret, est format per 11 municipis i el cap cantonal s Saint-Lys.

Municipis.
 Saint-Lys;
 Fonsorbes;
 Fontenilles;
 Sainte-Foy-de-Peyrolires;
 Lamasqure;
 Bonrepos-sur-Aussonnelle;
 Saigude;
 Saint-Thomas;
 Cambernard;
 Bragayrac;
 Empeaux;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337621" title="Cant de Portth de Garona" nonfiltered="1702" processed="1695" dbindex="131713">
El Cant de Portet-sur-Garonne s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Muret, est format per 10 municipis i el cap cantonal s Portet-sur-Garonne.

Municipis.
 Portet-sur-Garonne;
 Labarthe-sur-Lze;
 Pins-Justaret;
 Eaunes;
 Roquettes;
 Roques-sur-Garonne;
 Pinsaguel;
 Lagardelle-sur-Lze;
 Saubens;
 Villate;
Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337622" title="Cant d'Aspet" nonfiltered="1703" processed="1696" dbindex="131714">

El Cant de d'Aspet s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Sent Gauden, est format per 21 municipis i el cap cantonal s Aspet.

Municipis.
 Aspet;
 Encausse-les-Thermes;
 Soueich;
 Estadens;
 Izaut-de-l'Htel;
 Ganties;
 Couret;
 Juzet-d'Izaut;
 Arbas;
 Chein-Dessus;
 Milhas;
 Cabanac-Cazaux;
 Herran;
 Arbon;
 Fougaron;
 Portet-d'Aspet;
 Arguenos;
 Cazaunous;
 Razecueill;
 Moncaup;
 Sengouagnet;


Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337623" title="Cant de Banhras de Luishon" nonfiltered="1704" processed="1697" dbindex="131715">

El Cant de Bagnres-de-Luchon s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Sent Gauden, est format per 31 municipis i el cap cantonal s Bagnres-de-Luchon.

Municipis.
 Bagnres-de-Luchon;
 Saint-Mamet;
 Montauban-de-Luchon;
 Juzet-de-Luchon;
 Cier-de-Luchon;
 Moustajon;
 Salles-et-Pratviel;
 O;
 Garin;
 Antignac;
 Saint-Aventin;
 Castillon-de-Larboust;
 Cazeaux-de-Larboust;
 Gouaux-de-Larboust;
 Poubeau;
 Saint-Paul-d'Oueil;
 Gouaux-de-Luchon;
 Artigue;
 Mayrgne;
 Portet-de-Luchon;
 Cathervielle;
 Billire;
 Benque-Dessous-et-Dessus;
 Cazaril-Laspnes;
 Sode;
 Jurvielle;
 Saccourvielle;
 Caubous;
 Bourg-d'Oueil;
 Trbons-de-Luchon;
 Cirs;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337624" title="Cant de Sent Gauden" nonfiltered="1705" processed="1698" dbindex="131716">
El Cant de Sent Gauden s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Sent Gauden, est format per 21 municipis i el cap cantonal s la sotsprefectura de Sent Gauden.

Municipis.
 Sent Gauden;
 Villeneuve-de-Rivire;
 Labarthe-Rivire;
 Valentine;
 Miramont-de-Comminges;
 Labarthe-Inard;
 Landorthe;
 Pointis-Inard;
 Estancarbon;
 Saint-Marcet;
 Lodes;
 Saux-et-Pomarde;
 Saint-Ignan;
 Larcan;
 Savarths;
 Rgades;
 Lalouret-Laffiteau;
 Aspret-Sarrat;
 Lespiteau;
 Rieucaz;
 Lieoux;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337625" title="Cant de Salias de Salat" nonfiltered="1706" processed="1699" dbindex="131717">
El Cant de Salies-du-Salat s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Sent Gauden, est format per 22 municipis i el cap cantonal s Salies-du-Salat.

Municipis.
 Ausseing;
 Belbze-en-Comminges;
 Cassagne;
 Castagnde;
 Castelbiague;
 Escoulis;
 Figarol;
 Francazal;
 His;
 Mane;
 Marsoulas;
 Mazres-sur-Salat;
 Montastruc-de-Salies;
 Montespan;
 Montgaillard-de-Salies;
 Montsauns;
 Roquefort-sur-Garonne;
 Roude;
 Saleich;
 Salies-du-Salat;
 Touille;
 Urau;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337626" title="Cant de Tolosa-14" nonfiltered="1707" processed="1700" dbindex="131718">
El Cant de Toulouse-14 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format per 8 municipis i una part del cap cantonal que s Tolosa de Llenguadoc.

Municipis.
 Castelginest;
 Aucamville;
 Saint-Alban;
 Launaguet;
 Fenouillet;
 Fonbeauzard;
 Gagnac-sur-Garonne;
 Tolosa de Llenguadoc;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337627" title="Josep Maria Pericas i Morros" nonfiltered="1708" processed="1701" dbindex="131719">
Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) fou un arquitecte catal entre el modernisme i el noucentisme. En les seves obres es pot apreciar una influncia de Gaud, del qual en el fons sempre fou fidel, tot i que el seu mn formal hi estigu en contraposici; una de medieval, especialment romnica, aix com una altra procedent de l'escola vienesa. S'hi poden afegir les conseqncies del catalanisme poltic que vivia, cosa que es tradueix en una arquitectura popular catalana. Tamb va mantenir tot el llarg de la seva vida les facetes d'arqueleg i historiador.

Biografia.

Era fill de Josep Pericas i Comella, cofundador de la societat la societat mercantil "Pericas, Boixeda, Reixach i Companyia" que tenia la fbrica de cot de la colnia la Coromina de Torell i un salt d'aigua per a fer electricitat a Sant Quirze de Besora (que seria la primera empresa elctrica d'Osona, que finalment es convertiria en Energia Elctrica del Ter, S.A.), i de Carme Morros i Gomis, natural de Sant Mart de Tous. La famlia resid a Manlleu fins el 1870 que passaren a viure a Vic, on nasqu Josep Maria.

En quedar orfe de pare als quatre anys, la seva mare decideix traslladar-se a Barcelona. Del 1898 al 1906 estudia a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona on s alumne de Francesc de Paula del Villar i Carmona, Llus Domnech i Muntaner i August Font i Carreras. D'entre els companys d'estudis, va establir amistat amb Pere Domnech i Roura, Josep Maria Jujol i Gibert, i sobretot amb Rafael Mas i Valent, amb qui collabor i mantingu una intensa relaci durant tota la seva vida professional.

Quan Pericas acaba la carrera, el modernisme ja havia tocat sostre i era el moment en qu s'estaven construint les grans obres de Barcelona. Aquests alumnes, per tant, es comencen a plantejar diferents sortides al moviment que ja els havia marcat. Aquestes sn bsicament tres: la continutat de Balcells i Raspall, el retorn a les formes clssiques emprs per Goday, i el seguiment de l'exemple centre-europeu seguit per Mas i Pericas.

A part del modernisme, Pericas tamb va rebre una especial influncia de l'art romnic que havia posat de moda Puig i Cadafalch amb la seva obra L'arquitectura romnica a Catalunya. Amb en 
Domnech i Roura va fer un viatge pel Conflent i Vallespir per dibuixar i estudiar les principals esglsies romniques.

Desprs de les seves primeres obres, realitza un viatge a Pars (1908) i dos a Viena (1912 i 1914, amb motiu del seu casament amb Josepa Soler) que varen influir en la seva forma especial d'ordenar les faanes, donant importncia als portals, als sortints i les tribunes, i la manera de conjuntar la pedra i l'estuc.

Plenitud fins la Guerra Civil.

La seva poca de mxima plenitud creadora la trobem entre 1912 i 1936. Durant aquest perode fou nomenat l'any 1913 arquitecte dioces del bisbat de Vic i el 1922 del de Barcelona. Tamb coincideix amb aquesta poca el seu nomenament d'arquitecte municipal de Vic (1930-1939). Cal destacar d'aquest perode diferents edificis amb estils variats: l'esglsia del Carme, a Barcelona (1910), on posa de manifest uns carcters figuratius i estilstics que tradueixen clarament els plantejaments esttics del noucentisme; la farmcia del doctor Espins a Barcelona (1911), de carcter totalment modernista; la desapareguda casa Comella (1912), on tracta els elements decoratius d'una manera plana i simplificada, reduint l'ornamentaci a grafisme; la seva casa de la Coromina, a Torell, on s'aprecien influncies romniques (1920); i la casa Diagonal, a Barcelona, on incorpor tribunes cilndriques, que fan recordar l'expressionisme alemany.

Durant aquest perode, Pericas rep les influncies de l'arquitectura anglesa de Vosey i Mackintosh i de la secessi vienesa que coneix personalment dels seus viatges. Per tot i integrat als corrents europeus ms avanats en l'espai de temps que es limita a la consolidaci del racionalisme, amb les actuacions del GATCPAC a Catalunya, Pericas adquireix un llenguatge propi amb una clara esttica noucentista.

L'any 1936 estava enllestint la publicaci d'un estudi dels castells i fortaleses de la comarca d'Osona amb Ramon de Vilanova i Rossell, per la mort trgica d'aquest i el saqueig de la casa de Pericas durant la Guerra Civil feren perdre la major part del material que havien recollit. La seva faceta d'arqueleg va quedar paralitzada. 

Postguerra.

Un cop acabada la Guerra Civil, la seva activitat no va cessar i aix ho indica la llarga llista de les seves obres. Per el seu treball es va veure afectat per la manca de diners de la postguerra, i els pocs que hi havia s'utilitzaven per les reconstruccions de molts edificis que s'havien malms a la guerra. Per aquests motius, i ms endavant per l'edat, els models que va utilitzar en aquest perode comencen a indicar un estancament, encara que mai els trobem mancats de personalitat.

A partir de 1947 inici la construcci de les caixes de pensions de Sort, Viella i Ls, que demostren un retorn a l'arquitectura popular catalana.

Obres.



Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337628" title="Frontonh" nonfiltered="1709" processed="1702" dbindex="131720">


Fronton (en occit Frontonh)s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. s el centre d'una denominaci d'origen vincola.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337629" title="Avignonet-Lauragais" nonfiltered="1710" processed="1703" dbindex="131721">


Avinhonet(en francs i oficial Avignonet-Lauragais) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337631" title="Cant de Tolosa-15" nonfiltered="1711" processed="1704" dbindex="131722">

El Cant de Toulouse-15 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format per 9 municipis i una part del cap cantonal que s Tolosa de Llenguadoc.

Municipis.
 L'Union;
 Saint-Jean;
 Castelmaurou;
 Pechbonnieu;
 Montberon;
 Saint-Genis-Bellevue;
 Saint-Loup-Cammas;
 Rouffiac-Tolosan;
 Tolosa de Llenguadoc;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337632" title="Cant de Vilamur de Tarn" nonfiltered="1712" processed="1705" dbindex="131723">

El Cant de Villemur-sur-Tarn s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, compta amb 7 municipis i t com a cap cantonal Villemur-sur-Tarn.

Municipis.
 Villemur-sur-Tarn;
 Villematier;
 La Magdelaine-sur-Tarn;
 Mirepoix-sur-Tarn;
 Bondigoux;
 Layrac-sur-Tarn;
 Le Born;


Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337633" title="Apristurus canutus" nonfiltered="1713" processed="1706" dbindex="131724">

Apristurus canutus  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Pot arribar als 43 cm de llargria total els mascles i als 45 les femelles.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Antigua i Barbuda, Anguilla, Colmbia, Antilles Neerlandeses, Florida (Estats Units) i Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337634" title="Vilamur de Tarn" nonfiltered="1714" processed="1707" dbindex="131725">


Villemur-sur-Tarn  s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337635" title="Apristurus exsanguis" nonfiltered="1715" processed="1708" dbindex="131726">

Apristurus exsanguis  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Pot arribar als 90,8 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-oest del Pacfic: Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337636" title="Apristurus fedorovi" nonfiltered="1716" processed="1709" dbindex="131727">

Apristurus fedorovi  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Pot arribar als 68,3 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovpar.

Hbitat.

Viu entre els 100 i els 1.500 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest del Pacfic: Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337637" title="Apristurus gibbosus" nonfiltered="1717" processed="1710" dbindex="131728">

 Apristurus gibbosus s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Pot arribar als 388 cm de llargria total en el cas dels mascles i als 410 en el de les femelles.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Mar de la Xina Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337640" title="Apristurus herklotsi" nonfiltered="1718" processed="1711" dbindex="131729">

Apristurus herklotsi  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Pot arribar als 48,5 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic occidental: Jap, les Filipines i la Mar de la Xina.

 Referncies .



Bibliografia.
 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337648" title="Riera del Pertegs" nonfiltered="1719" processed="1712" dbindex="131730">
La riera del Pertegs s un petit curs d'aigua, afluent per l'esquerra de la Tordera que neix als vessants meridionals del Tur de l'Home i drena els termes de Fogars de Montcls, de Campins i de Sant Celoni. Desemboca a l'est de Sant Celoni desprs de bordejar la ciutat pel nord.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337649" title="Cant de Tolosa-2" nonfiltered="1720" processed="1713" dbindex="131731">
El Cant de Toulouse-2 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format noms per la part del municipi que s cap de la prefectura, Tolosa de Llenguadoc.

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337650" title="Apristurus indicus" nonfiltered="1721" processed="1714" dbindex="131732">

 Apristurus indicus s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Pot arribar als 34 cm de llargria total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Somlia, Golf d'Aden, Oman i, possiblement tamb, a Nambia i Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337651" title="Cant de Tolosa-3" nonfiltered="1722" processed="1715" dbindex="131733">
El Cant de Toulouse-3 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format noms per la part del municipi que s cap de la prefectura, Tolosa de Llenguadoc.

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337652" title="Cant de Tolosa-4" nonfiltered="1723" processed="1716" dbindex="131734">
El Cant de Toulouse-4 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format noms per la part del municipi que s cap de la prefectura, Tolosa de Llenguadoc.

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337653" title="Santa Eullia d'Estaon" nonfiltered="1724" processed="1717" dbindex="131735">
L'esglsia de Santa Eullia d'Estaon, es troba a la poblaci d'Estaon a la comarca  del Pallars Sobir. 
 Histria .
Consta documentada l'any 1146 quan ajudava al sosteniment de l'esglsia de Sant Mart de Cards, pertanyent al bisbat d'Urgell. Va ser esglsia parroquial de la vila d'Estaon fins el segle XVIII, que, per la construcci d'un nou temple, va passar a ser simplement una capella. En els anys vint del segle XX, es va modificar: la nau va passar a ser rectoria i es va derrocar l'absis romnic. 
 L'edifici .
L'esglsia romnica est datada de finals del segle XI o principis del XII, era d'una sola nau i un absis semicircular amb arc prebisterial. Una part inferior dels murs sud i oest estan tallats a la roca on s'assenta l'esglsia. 

Les pintures murals que la decoraven, van ser traslladades a diferents museus. 

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, estan les ms completes, pertanyents a l'absis, representen el Pantocrtor dintre d'una mndorla, envoltat pel tetramorf, dos arcngels, un seraf i un querub. 

Al Museu Dioces d'Urgell, es guarden les que decoraven el mur nord, amb el tema de La Passi. 

Les pintures mostren influncies del Mestre de Pedret i certes semblances amb les decoracions murals de les esglsies d'Esterri de Cards i Sant Pere de Sorpe.

Es troba en estat runs.

 Bibliografia .

 Enllaos externs .
Santa Eullia d'Estaon.;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337654" title="Cant de Tolosa-5" nonfiltered="1725" processed="1718" dbindex="131736">
El Cant de Toulouse-5 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format noms per la part del municipi que s cap de la prefectura, Tolosa de Llenguadoc.

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337655" title="Cant de Tolosa-6" nonfiltered="1726" processed="1719" dbindex="131737">
El Cant de Toulouse-6 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format noms per la part del municipi que s cap de la prefectura, Tolosa de Llenguadoc.

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337656" title="Cant de Tolosa-7" nonfiltered="1727" processed="1720" dbindex="131738">
El Cant de Toulouse-7 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format noms per la part del municipi que s cap de la prefectura, Tolosa de Llenguadoc.

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337657" title="Cant de Tolosa-8" nonfiltered="1728" processed="1721" dbindex="131739">

El Cant de Toulouse-8 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format per 8 municipis ms una part del cap del cant, Tolosa de Llenguadoc.

Municipis.
 Balma;
 Beaupuy;
 Drmil-Lafage;
 Flourens;
 Mondouzil;
 Mons;
 Montrab;
 Pin-Balma;
 Quint-Fonsegrives;
 Tolosa de Llenguadoc;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337658" title="Cant de Tolosa-9" nonfiltered="1729" processed="1722" dbindex="131740">
El Cant de Toulouse-9 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format pel municipi de Ramonville-Saint-Agne i una part del municipi Tolosa de Llenguadoc.

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337660" title="Cant de Tolosa-10" nonfiltered="1730" processed="1723" dbindex="131741">
El Cant de Toulouse-10 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format per una part del municipi que s el cap de la prefectura, Tolosa de Llenguadoc.

Barris.
 Empalot;
 Jules Julien;
 Les Recollets;
 Pouvourville;
 Rangueil;
 Saint-Agne;
 Saint-Roch;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337663" title="Literatura llatina" nonfiltered="1731" processed="1724" dbindex="131742">
La literatura llatina s el conjunt d'obres escrites en llat, tant a l'poca clssica com a l'edat mitjana, on el llat era la llengua de cultura.

La primera literatura llatina.
La cultura llatina beu de la literatura grega i el seu art associat. Els romans admiraven el mn hellnic (per aix van declarar-se hereus del seu llegat amb la histria d'Enees) i el consideraven un model. Per aquest motiu la literatura llatina, ja des dels seus inicis, imita el canon grec. Una de les figures que va fer de pont entre les dues civilitzacions va ser Livi Andrnic.

Dintre del teatre, destaquen les obres de Terenci i Plaute, sobretot en l'mbit de la comdia. Aquests autors van introduir elements costumistes romans a les representacions per ajudar a la identificaci del pblic amb la histria, respectant per l'arquetip grec.

Al camp de la poesia, sobresurten dos autors: Lucreci i Catul. El primer va escriure un llarg poema sobre la natura on recull i explica les tesis d'Epicur que va tenir una gran influncia posterior. Catul, per la seva banda, va ser el model lric per excellncia per als romans. Centrat en l'amor i l'anomenada "poesia nova", va apropar la poesia als seus contemporanis.

Juli Csar, Cicer i Tit Livi sn els prosistes ms reeixits de la primera etapa, amb les seves crniques basades en la histria contempornia i en l'oratria. Els seus escrits han estat usats durant segles per ensenyar llat.

La literatura imperial.
L'poca imperial coincideix amb l'esplendor de la literatura llatina. L'pica necessitava figures de prestigi, herois a qui el poble pogus admirar, com a la majoria de literatures nacionals. Per aix Virgili va intentar igualar la fama d'Homer entre els romans amb els seus poemes.

Horaci, al seu torn, va conrear els grans gneres potics, com  els epodes, l'oda o l'gloga, expandint els tpics grecs d'acord amb la sensibilitat romana. Dins la poesia amorosa destaca l'obra d'Ovidi, amb un veritable catleg de casos amorosos que van esdevenir clssics.

En el vessant cmic els autors de ms prestigi van ser Luc i Juvenal, els quals amb la seva stira reflectien la realitat llatina sense oblidar el canon culte antic. Seguint tamb l'estela antiga, concretament la d'Isop, Fedre va escriure les seves faules.

A la proda destaquen les aportacions de Sneca, Tcit i Suetoni, amb un renovat inters per la histria romana. 

Literatura medieval.
La literatura medieval va alternar l's del llat i les respectives llenges vernacles. Les obres de no-ficci, com les reflexions filosfiques, els comentaris bblics o els sermons, van experimentar gran auge, lligades al cristianisme a als monestirs com a centres irradiadors de cultura. Per es va seguir conreant la literatura ficcional, encara que a vegades allunyada dels models clssics. Alcu de York i els Carmina Burana sn els exemples d'aquesta nova manera d'entendre l'escriptura, que va transformar els gneres literaris.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337664" title="Cant de Tolosa-11" nonfiltered="1732" processed="1725" dbindex="131743">
El Cant de Toulouse-11 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format per una part del municipi que s cap del cant i de la prefectura Tolosa de Llenguadoc.

Barris.
 Bagatelle;
 Croix de Pierre;
 La Faourette;
 Lafourguette;
 Papus;
 Tabar;
 Bordelongue;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337665" title="Cant de Tolosa-12" nonfiltered="1733" processed="1726" dbindex="131744">
El Cant de Toulouse-12 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format per una part del municipi que s cap del cant i de la prefectura Tolosa de Llenguadoc.

Barris.
 Bellefontaine;
 Mirail-Universit;
 La Reynerie;
 Les Pradettes;
 Saint-Simon;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337666" title="Apristurus internatus" nonfiltered="1734" processed="1727" dbindex="131745">

Apristurus internatus  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles arriben als 40,3 cm de longitud i les femelles als 41,9.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar de la Xina Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337668" title="Cant de Tolosa-13" nonfiltered="1735" processed="1728" dbindex="131746">
El Cant de Toulouse-13 s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, est format pel municipi de Colomiers i una part del municipi que s cap del cant i de la prefectura Tolosa de Llenguadoc.

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337689" title="Apristurus investigatoris" nonfiltered="1736" processed="1729" dbindex="131747">

 Apristurus investigatoris s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles  poden arribar als 26 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar d'Andaman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337693" title="Cant de Legavin" nonfiltered="1737" processed="1730" dbindex="131748">

El Cant de Lguevin s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, compta amb 10 municipis i t com a cap cantonal Lguevin.

Municipis.
 Lguevin;
 Plaisance-du-Touch;
 Pibrac;
 La Salvetat-Saint-Gilles;
 Brax;
 Lvignac-sur-Save;
 Lasserre;
 Mrenvielle;
 Pradre-les-Bourguets;
 Sainte-Livrade;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337696" title="Cant de Granada" nonfiltered="1738" processed="1731" dbindex="131749">

El Cant de Grenade s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, compta amb 14 municipis i t com a cap cantonal Grenade.

Municipis.
 Grenade;
 Aussonne;
 Merville;
 Seilh;
 Daux;
 Montaigut-sur-Save;
 Larra;
 Launac;
 Thil;
 Ondes;
 Saint-Paul-sur-Save;
 Le Burgaud;
 Saint-Czert;
 Menville;
 Bretx;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337704" title="Conill de les illes Amami" nonfiltered="1739" processed="1732" dbindex="131750">

El conill de les illes Amami (Pentalagus furnessi), o Amami no Kuro Usagi      , s un primitiu conill de pelatge negre que noms es troba a Amami  shima i Toku-no-Shima, dues petites illes entre el sud de Ky sh  i Okinawa a la prefectura de Kagoshima (per en realitat ms a prop d'Okinawa) al Jap. Sovint anomenat un fssil vivent, el conill de les illes Amami s el vestigi vivent d'un grup de primitius conills que antigament vivien al continent asitic, on s'extingiren, romanent nicament a les dues petites illes en qu viuen avui en dia.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337706" title="Marta Fernndez Farrs" nonfiltered="1740" processed="1733" dbindex="131751">

Marta Fernndez Farrs s una jugadora de bsquet mallorquina nascuda a Palma el 21 de desembre del 1981 que actualment juga a l'equip femen de bsquet del Wis a de Cracvia que disputa la PLKK (Polska Liga Koszykwki Kobiet). s la germana gran d'en Rudy Fernndez.

 Trajectria .
Marta Fernndez es va formar al Sant Josep de Mallorca i es va incorporar el 1997 a l'equip de la Federaci Espanyola, Segle XXI.

Va passar pel Ros Casares, on va guanyar tres campionats de lliga i un ttol de Copa. El juny del 2004 va fitxar per l'UB Bara, on va jugar fins que es va dissoldre l'equip.

L'estiu del 2007 va jugar a Los Angeles Sparks, equip que disputa la Lliga professional nord-americana WNBA. s la vuitena jugadora espanyola que juga la WNBA.

El mateix any va signar amb el seu actual equip, el Wis a de Cracvia de la lliga polonesa.

El mar del 2008 va participar a l'All Stars de l'Eurolliga femenina com a titular de l'equip europeu.

 Palmars .
 Ttols nacionals de club;
 4 Lligues espanyoles;
 3 Copes de la Reina;
 2 Supercopes de bsquet;
 Ttols internacionals de selecci;
 Medalla de bronze als Europeus de Grcia (2003) i Turquia (2005);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337711" title="Conill dels boiximans" nonfiltered="1741" processed="1734" dbindex="131752">

El conill dels boiximans (Bunolagus monticularis) s un dels mamfers ms rars i en perill ms crtic del mn, i probablement no en queden ms de dos-cents exemplars. Aquest conill t una distribuci extremament lmitada, vivint nicament a les regions central i meridional del desert de Karoo, a la provncia del Cap de Sud-frica. s l'nic membre del gnere Bunolagus.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337715" title="Berbera" nonfiltered="1742" processed="1735" dbindex="131753">

Berbera s una ciutat de la costa nord de Somlia, a Somalilndia. s un port d'aigues fondes (acabat el 1969) en l'estratgica ruta del petroli i s el principal port comercial de Somlia i de Somalilndia. Fou capital de la Somlia Britnica del 1884 al 1941, quan es va traslladar a Hargeisa. T una poblaci d'uns 200.000 habitants.

Histria.

Al Periplus de la mar Eritrea escrit per un annim mercader grec vers l'any 50, s'esmenta a Berbera sota el nom de Malao }}. Tamb l'esmenten Claudi Ptolemeu i Cosmes que donen el nom de Barbria a la costa del Pas de l'encens.

Duan Chengshi, un erudit de la dinastia Tang descriu en la seva obra del 863 el trfic d'esclaus, marfil i perles de l'establiment de Bobali, que correspon a la moderna Berbera.

Els primers gegrafs rabs esmenten el Pas de Berbera com el Bahr Barbara o Al-Khalidj al-Barbari; els habitants s'anomenen barbaroi o barabir i serien somalis, poblaci que Yakut  descriu com negres brbars entre els quals havia penetrat el islam, i que estaven entre els zandj, esclaus negres arabitzats i islamitzats, i els habash, negres africans. El primer que esmenta la vila es Ibn Said (mort el 1286), que diu que els seus habitants eren musulmans; Ibn Battuta (el 1329) assenyala que eren shafites com modernament. El nom de somalis apareix per primer cop en un himne etop del temps del negus Yeshak (vers 1414-1429) i repetidament a les Futuh al-Habasha (vers 1540-1550).

El primer emplaament de la ciutat fou Bandar Abbas, que avui dia s un cementiri a l'est de la ciutat. Entre les seves tombes hi ha les de tres sayyids que haurien estat els fundadors de la ciutat, mentre altres missioners musulmans fundaven Zeila i Mogadiscio. Segons la tradici es va fundar al mateix temps que Amud i Aw Barre, situades ms a l'oest. 

En aquest temps la ciutat fou part del soldanat d'Ifat, esdevingut soldanat d'Adal al segle XV. Durant la guerra contra Abissnia,  els portuguesos dirigits per Antnio de Saldanha va saquejar la ciutat el 1518. Amb el declivi d'Adal a la meitat del segle XVI (desprs del 1543 quan va morir Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi conegut com Ahmad Gra) les noticies sobre Berbera es perden com fa notar I. M. Lewis . El 1557 estava en mans dels otomans.

El 1630 Berbera, igual que Zeila, va passar a mans del paix otom de Moka (Al-Makha) al Iemen (o de vegades del paix d'Hodeida o Al-Hudaydah) que hi va recollir les taxes de les exportacions. Al segle XVIII el emir de Zeila reclamava jurisdicci sobre Berbera i tota la costa de Sahil  per realment noms governava darrera els murs de la ciutat i poc ms, i la resta estava en mans dels nmades que atacaven les ciutats de la costa, tamb atacades per pirates que operaven al golf d'Aden.

Als segles XVI i XVII fou seu d'una fira anual que es feia entre octubre i abril, descrita per Mordechai Abir com un dels esdeveniments comercials ms importants de la costa oriental africana . Els trfic comercial el feien els issaq, les caravanes que veien de Harar i el Haud, i els mercaders banyans de Porbandar, Mangalore i Bombai; el fet era mantingut en secret per que no fos coneguts dels europeus, que podien esdevenir competidors.

Al segle XIX Berbera es descrita per viatgers europeus com un grup de cases miserables i una poblaci que al mesos de la calor (la temperatura arriba en aquestos mesos fins a 50 graus) no passava de vuit mil persones, per d'octubre a mars rebia nombrosos vaixells d'Arbia, Prsia i l'ndia i la poblaci augmentava fins a quaranta mil. Els comerciants portaven dtils, vestits, arrs, metalls i altres productes i prenien esclaus, bestiar, mantega i pells.

El 1825 el vaixell britnic Mary Ann fou atacat per pirates davant de Berbera; el 1827 els britnics van firmar el primer tractat amb un clan somali. El 1847 Gran Bretanya va signar un tractat amb Ali Sharmakhe que era un somali del clan habar yoonis, que governava Zeila com a tributari de l'Imperi Otom, garantint el dret de parada al port per als vaixells de la Companyia Britnica de les ndies Orientals. Richard Burton va fer dues visites al port i a la segona, el 1855, el seu campament fou atacat la nit del 19 d'abril de 1855; Burton va poder escapar cap a Aden i un company va morir . Burton va reconixer la importncia del port que defin com la clau de la mar Roja, el centre del trfic de l'frica oriental, i la nica plaa segura per vaixells entre Suez i Guardafui. Burton descriu que les terres de la rodalia eren cultivades  i les muntanyes cobertes d'arbres til com pins, i el clima era moderat amb pluges regulars, i  aconsellava als britnics ocupar el port per evitar que passs a mans d'un altre estat. Sharmakhe, que era l'home dels britnics a Berbera, va intervenir en favor de Burton. En aquest temps la ciutat estava dominada pel clan habar awal ayyal ahmad.

El 1874 per mitj d'Egipte, l'Imperi Otom va establir el govern directe al territori (vegeu Somlia Egpcia), per la guarnici es va retirar a finals del 1884 davant la revolta del Mahdi a Sudan. Molt poc desprs  els britnics van desembarcar a Berbera. La ciutat fou declarada capital del protectorat de la Somlia Britnica de la qual fou el port principal. Tractats es van signar amb els gadabursi (1884) i els habar awal (1884 i 1886). Aquestos van rebre una subvenci de deu mil rpies l'any que encara es pagava el 1912.

Quan a finals del 1909 els britnics van abandonar l'administraci del interior del protectorat, van conservar Berbera. L'administraci fou represa progressivament des de aquesta ciutat a partir del 1913. La poblaci de Berbera es va estabilitzar i vers 1950 romania a l'entorn dels trenta mil habitants, la majoria del clan habar awal ise muse. Durant el protectorat fou el centre de la tarika (comunitat) qadiriyah amb un makam de Sayid Abd al-Kadir al-Djilani. Fou tamb la principal seu de la Lliga de la Joventut Somali (el partit nacionalista). Desprs del 1953 quan es va establir el primer consell de govern del territori, el port va comenar a desenvolupar-se.

Desprs de la independncia (1960) el port es va millorar, acabant-se les obres el 1969. Sota Siad Barre, Berbera fou lloc de facilitat pels vaixells sovitics, fins el 1978, i desprs pels americans quan Barre es va veure forat a capgirar les seves aliances. Els sovitics van construir una carretera que la uneix a Burao. El 1991 Somalilndia es va declarar indepedent i Berbera en va esdevenir el seu principal port.

La ciutat conserva algun edificis del perode otom.

 Notes .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337716" title="Nesolagus" nonfiltered="1743" processed="1736" dbindex="131754">

Nesolagus s un gnere de lagomorfs asitics. El gnere cont les segents tres espcies:
 Conill de Sumatra (Nesolagus netscheri);
 Nesolagus timminsi;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337718" title="Born On The 4th Of July" nonfiltered="1744" processed="1737" dbindex="131755">
 Born on the Fourth of July  s una pellcula d Oliver Stone, adaptaci del llibre autobiogrfic de Ron Kovic, estrenada el 1989. 

 Argument .

Basada en fets reals -l'autobiografia de Ron Kovic-, aquesta pellcula s la segona crrega de profunditat d'Oliver Stone contra el seu propi pas amb motiu del conflicte del Vietnam. s un drama interessant, dur i comproms que retrata la histria d'un jove americ que s'apunta voluntari per anar a combatre al Vietnam. Creu que defensar el seu pas s la millor manera de demostrar l'amor a la seva ptria. Per la tornada a casa com a veter de guerra, en una cadira de rodes i ats en un atrotinat hospital, li far canviar totes les seves conviccions i es far activista antiguerra.

 Repartiment .
 Tom Cruise : Ron Kovic;
 Bryan Larkin : Ron, de jove;
 Raymond J. Barry : Sr. Kovic;
 Caroline Kava : Sra. Kovic;
 Josh Evans : Tommy Kovic;
 Seth Allen : Tommy, de jove;
 Jamie Talisman : Jimmy Kovic;
 Holly Marie Combs:Jenny;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Oscar al millor director  per  Oliver Stone;
 Oscar al millor muntatge per David Brenner i Joe Hutshing;
 Globus d'Or al millor director per  Oliver Stone;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Tom Cruise;
 Globus d'Or al millor gui per Oliver Stone i Ron Kovic;

 Nominacions .
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor actor per Tom Cruise;
 Oscar a la millor fotografia per Robert Richardson;
 Oscar a la millor banda sonora;
 Oscar al millor so;
 Oscar al millor gui original per Cate Blanchet;

BAFTA pel millor actor per Tom Cruise;
BAFTA pel millor gui per Oliver Stone i Ron Kovic;
 Globus d'Or a la millor banda sonora original;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337720" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1745" processed="1738" dbindex="131756">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realitzaren quatre proves d'esgrima, totes elles en categoria masculina.

A l'igual que en l'edici de 1904 la competici d'esgrima la realitzaren aficionats, deixant els professionals fora de la competici.

Resum de medalles.


Medaller.


Notes.


Enllaos externs.
  International Olympic Committee;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337721" title="Evert Dolman" nonfiltered="1746" processed="1739" dbindex="131757">







Evert Dolman (Rotterdam, 22 de febrer de 1946 - Dordrecht, 12 de maig de 1993) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1967 i 1973. 

El seus xits esportius ms importants els aconsegu com a ciclista amateur, en guanyar la medalla d'or als Jocs Olmpics de Tquio 1964 en la contrarellotge per equips, formant equip amb Gerben Karstens, Jan Pieterse, i Bart Zoet; i el campionat del Mn de ciclisme amateur, el 1966. 

Ja com a professional es proclam Campi dels Pasos Baixos de ciclisme el 1967 i 1968, per en la primera ocasi fou desposeit del ttol per dopatge. Tamb guany el Tour de Flandes de 1971

Palmars.
1964;
 Medalla d'or als Jocs Olmpics de Tquio, formant equip amb Gerben Karstens, Jan Pieterse, i Bart Zoet;
 Campi de ciclisme en ruta dels Pasos Baixos amateur;
1965;
 Campi de ciclisme en ruta dels Pasos Baixos amateur;
1966;
 Campi del mn de ciclisme amateur;
1967;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1968;
 Campi de ciclisme en ruta dels Pasos Baixos;
 1r a Goirle;
 1r a Ulestraten ;
1969;
 1r a Mijl van Mares ;
 1r a Mnaco ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1970;
 1r a Kortenhoef ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Andalusia;
1971;
 1r del Tour de Flandes ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1967. 54 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1969. 30 de la classificaci general;
1971. 36 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1968. 56 de la classificaci general;
1969. 49 de la classificaci general;
1970. 32 de la classificaci general;
1972. 83 de la classificaci general;

Enllaos externs.
databaseOlympics;
Fitxa a sitiodeciclismo;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337724" title="ASCAMM" nonfiltered="1747" processed="1740" dbindex="131758">
Fundaci ASCAMM s un Centre Tecnolgic ubicat a prop de Barcelona, al Parc Tecnolgic del Valls . La missi d'Ascamm s ajudar les empreses industrials a millorar la seva competitivitat per la via de la innovaci i la transferncia de coneixement. Les principals activitats d'aquesta organitzaci sense nim de lucre sn les segents:

 Projectes d'Investigaci i Desenvolupament;
 Productes i processos avanats d'enginyeria;
 Formaci tcnica i professional;
 Transferncia de tecnologia;
 Iniciatives de cooperaci internacional;

L'organitzaci va ser fundada en 1987 amb finalitats d'investigaci i actualment ocupa 100 persones, principalment enginyers i doctorats. El 2007, ASCAMM va tenir una facturaci de 7,3 milions d'euros. Ms del 60% dels ingressos provenen de serveis d'innovaci a la petita i mitjana empresa. Les installacions del centre tecnolgic ocupen 6000 m2 i inclouen els segents laboratoris i equips: mquines d'emmotllament per injecci, mquines per a microprocessat, mquines de premsa, laboratori de materials, sinteritzaci lser, estacions de deformaci incremental de xapa, estacions de treball CAD/CAM/CAE, tallers de metallrgia completa i mecatrnica. 
Dins de l'mbit Ascamm s'han creat 3 Empreses de Base Tecnolgica: Plastiasite, relacionada amb aplicacions TIC; Neos Surgery i Hexascreen, orientades a aplicacions pel sector biomdic. Ascamm participa activament en el VII Programa Marc d'Investigaci i Desenvolupament de la Uni Europea . De la mateixa manera, el centre tamb participa en projectes de finanament pblic nacional i regional.

Arees I+D.
ASCAMM t com a objectiu emprendre noves lnies R+D per adaptar-se a les necessitats i oportunitats de la indstria. Els esforos d'Ascamm se centren en la generaci de tecnologies noves o millors i la seva transferncia en beneficis prctics. Durant els ltims 20 anys Ascamm ha mantingut una activitat estable en els segents mbits:

 Materials: polmers, compostos, aliatges amb memria de forma, materials intelligents, biomaterials...
 Processos: fabricaci rpida (Rapid Manufacturing) , fabricaci intelligent, microfabricaci, automatitzaci, micro-emmotllament, sinteritzaci lser i fresatge.
 Coneixement: enginyeria del coneixement, entorns de treball collaboratius, innovaci no tecnolgica, sistemes experts per a processos industrials, programes avanats de formaci.

 Acreditacions .

 Ascamm va ser el primer centre en ser acreditat com a Centre Tecnolgic (CT)  pel Departament de Treball i Indstria de la Generalitat de Catalunya.
 Ascamm est acreditat com un Centre d'Innovaci i Tecnologia (CIT), i com una Oficina de Transferncia de Resultats d'Investigaci (OTRI) .

Associacions.

 Membre fundador d'OPTI (Observatori de Prospectiva Tecnolgica Industrial).
 Membre fundador de FEDIT (Federaci Espanyola de Centres Tecnolgicos).
 Membre fundador d'ASERM (Associaci Espanyola de Rapid Manufacturing).
 Membre fundador d'ACT (Associaci de Centres Tecnolgics).

Vegeu tamb.
Gotimplora;

Referncies.


Enllaos externs.
Web d'Ascamm;
Web de Plastia;
Web d'Hexascreen;
Web de Neos Surgery;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337725" title="Isla Mayor (desambiguaci)" nonfiltered="1748" processed="1741" dbindex="131759">

Geografia: Isla Mayor (Andalusia), municipi de la provncia de Sevilla.
Geografia: Isla Mayor (Mrcia), illa del mar Menor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337726" title="Conill de Sumatra" nonfiltered="1749" processed="1742" dbindex="131760">

El conill de Sumatra (Nesolagus netscheri) s un conill que habita nicament en boscos de les muntanyes Barisan de l'oest de Sumatra (Indonsia). Se la considera una espcie vulnerable quant al risc d'extinci; la seva raresa es pot deure a la deforestaci i la prdua d'hbitat.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337733" title="Addizione Erculea" nonfiltered="1750" processed="1743" dbindex="131761">

L' Addizione Erculea  s una gran obra urbanstica que va tenir lloc a Ferrara entre finals del  segle XV i comenaments del segle XVI, la primera de la seva classe en Europa.
Va ser encarregada a l arquitecte Biagio Rossetti pel  Duc de Ferrara Hrcules I d'Este (del qual agafa el nom) el 1484 desprs del setge de  Ferrara per part de la  Repblica de Vencia. La seva funci principal era expandir l'rea de ciutat i alhora reforar el sistema de muralles defensives.

L obra, que va ser realitzada entre 1492 i 1510, exaltava el prestigi de la cort dels Este i la situava a nivell de les corts europees ms importants.
Consta de dues artries principals que connectaven les rees vitals de la nova Addizione:
 Una llarga avinguda que va de Sud a Nord i connectava el Castello Estense amb la Porta degli Angeli a la muralla (l actual Corso Ercole I d Este).
 Una via d'est a oest que connecta dues portes a les muralles, l anomenada via Equinozi (ara dividida en Corso Biagio Rossetti, Corso Porta Mare i Corso Porta Po.

Les dues artries es creuen en el fams "Quadrivio degli Angeli", on es troben el Palazzo dei Diamanti, el Palazzo Turchi di Bagno i el Palazzo Prosperi-Sacrati.
El projecte urbanstic aix dibuixat ha roms fins avui sense alteracions en la seva lgica  i racionalitat moderna. El 1995 va suposar que la  UNESCO reconegus el centre histric de Ferrara i l incorpors a la llista de Patrimoni de la humanitat com a exemple de ciutat dissenyada en el Renaixement, i que conserva el seu centre histric intacte que fa de Ferrara la primera ciutat moderna d 'Europa.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Lucrcia Borja i Ferrara ;

 Bibliografia .
 Ferrara: Planificacin de la ciudad ideal.  Enregistrament de  vdeo. Barcelona. ncora The Open University 1990;
 Ferrara and its province (text: Carlo Bassi i altres) Milano. Touring 2005 ;
 Dins la muralla. Giorgio Bassani. Barcelona Edicions 62. 1989.ISBN 84-297-2904-6 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337734" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1751" processed="1744" dbindex="131762">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es van incloure 9 proves de tir olmpic. Tamb es disputaren altres proves, durant les mateixes dates que no sn reconegudes pel Comit Olmpic Internacional. Les proves es disputaren entre el 3 d'agost de 1900 i el 5 d'agost de 1900.



Nacions participants.
Un total de 75 tiradors de 9 nacions participaren als Jocs:


Resum de medalles.


Proves no olmpiques.
Les segents proves no sn incloses dins de la llista oficial del COI:

Tir a ocell viu


Tir amb objectiu en moviment


Medaller.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".  Accs 2 de mar de 2006. Consultable digitalment a Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".
 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337735" title="Illa Mayor (Mrcia)" nonfiltered="1752" processed="1745" dbindex="131763">


L'illa Mayor o illa del Barn s una illa murciana situada enmig del mar Menor; i com el seu nom indica, s l'illa de majors dimensions del mar Menor (ocupa una superfcie de 93,8 hectrees). L'illa s un con volcnic extint per aix t forma cnica i t perimetre rod.
El nom de illa del Barn li ve del Bar de Benifai, que va construir un palauet d'estil neomudjar a l'illa. 
Aquesta illa s un espai natural i hi ha un important bosquet de margall, per no es pot visitar perqu l'illa s de propetat privada i est prohibit desembarcar-hi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337736" title="Biagio Rossetti" nonfiltered="1753" processed="1746" dbindex="131764">

Biagio Rossetti (Ferrara, 1447   1516) va ser un arquitecte i urbanista itali.
Va treballar prcticament tota la seva vida a la cort dels Este i va projectar i executar la construcci de  la clebre Addizione Erculea encarregada pel duc Hrcules I d'Este el 1492. 

Grcies en particular a aquest majestus projecte, Rossetti pot ser considerat el primer urbanista a fer servir mtodes moderns d explotaci . I Ferrara grcies a ell i la seva Addizione es  considerada la primera ciutat moderna d Europa.

Igualment va projectar i aixecar el fams Palazzo dei Diamanti, la principal caracterstica s el carreu extern en marbre blanc.
 
Les principals obres dissenyades i aixecades a Ferrara, a ms a ms al Palazzo dei Diamanti, sn|:

 L esglsia de San Cristoforo en el Cementiri de la Certosa;
 El Palazzo di Ludovico il Moro tamb anomenat Palazzo Costabili;
 L esglsia de San Francesco;
 El campanar del Monestir di San Giorgio fuori le mura.

Sempre a Ferrara, li va ser dedicada la FAF - Facolt di Architettura di Ferrara, fundada el 1992.

 Enllaos externs .
 Lucrcia Borja i Ferrara ;

 Bibliografia .
 Ferrara: Planificacin de la ciudad ideal.  Enregistrament de  vdeo. Barcelona. ncora The Open University 1990;
 Ferrara and its province (text: Carlo Bassi i altres) Milano. Touring 2005 ;
 Dins la muralla. Giorgio Bassani. Barcelona Edicions 62. 1989.ISBN 84-297-2904-6 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337739" title="Conill dels volcans" nonfiltered="1754" processed="1747" dbindex="131765">

El conill dels volcans (Romerolagus diazi), conegut a Mxic com teporingo o zacatuche, s un petit conill que viu a les muntanyes d'aquest pas. s el segon conill ms petit del mn, noms superat pel conill pigmeu. T unes petites orelles rodones, potes curtes, i un esps pelatge curt. El conill dels volcans viu en grups d'entre dos i cinc animals dins de caus. A diferncia de moltes espcies de conill (i de manera similar a les piques, el conill dels volcans emet sons molt aguts per avisar els altres conills d'un perill, en lloc de picar amb els peus a terra. s nocturn i molt actiu durant el crepscul, l'albada i l'entremig. El conill dels volcans pesa aproximadament 390-600 g. El 1969 se'n van comptar entre 1.000 i 1.200 en estat salvatge.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337742" title="Matteo Maria Boiardo" nonfiltered="1755" processed="1748" dbindex="131766">

Matteo Maria Boiardo (Scandiano, 1441   Reggio Emilia, 20 de desembre de 1494), comte d Scandiano, s un poeta itali de la poca del Renaixement.
Provinent d'una rica i noble famlia, era el nt del poeta i humanista Tito Vespasiano Strozzi. Va quedar orfe a l'edat de deu anys, i s'estableix a Ferrara el  1476 on va entrar a la cort dels Este, a prop del duc Hrcules I d'Este, del qual va rebre diversos nomenaments poltics com el de governador de Mdena (de 1480 a 1483) i de Reggio Emilia (a partir de 1487 fins a la mort en 1494).
Dotat d'una excellent educaci de tipus humanista,  comena amb algunes traduccions del llat (Cornelio Nepote, Apulei) i del grec (Herodot, Xenofont ), desprs comena a produir obra prpia, en llat (Carmina de laudibus Estensium(1463)), en honor dels Este i Pastoralia, 10 glogues bucoliques d'inspiraci Virgiliana) . I en itali, com la tragedia Timone, adaptaci pel teatre d'un dileg del sofista grec Lluci.
Per les seves obres ms clebres sn sense cap dubte el seu canoner (el titol del qual s d inspiraci ovidiana Amorum libri tres) en el qual demostra tot l'amor per a Antonia Caprara, i el poema cavalleresc d Orlando enamorat, que t el mrit d'unir l'epopeia dels paladins de Carlemany amb la de la Bretanya " (Tristany i Isolda a la taula rodona) en una interpretaci corts i compatible amb el seu estat com un home de l'humanisme s, per amb ascendent feudal.

 Vegeu tamb .
Ludovico Ariosto;
Orland Furis;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337743" title="Bondeno" nonfiltered="1756" processed="1749" dbindex="131767">
 
 Bondeno  s una municipi de  15.425 habitants de la  provncia de Ferrara. Els seus habitants s anomenen  bondenesi o bondesani .  
Les frazione sn Burana, Gavello, Ospitale, Pillars, Ponte Rodoni, Salvatonica, Santa Bianca, Scortichino, Settepolesini, Stellata, Zerbinate. 
Les comuni limtrofes:  Cento, Felonica (MN), Ferrara, Ficarolo (RO), Finale Emilia (MO), Mirabello, Mirandola (MO), St. Augustine, Sermide (MN), Vigarano Mainarda. 
El seu patr s  Sant Joan Baptista, festiu el  24 de juny 
 
 Histria . 

Important centre de producci i manufactura de fruites, s un dels llocs ms antics del territori. El nom sembla que vingui del nom antic del riu, Bondicus. La de Bondeno s una llarga histria d'inundacions i grans obres per defensar-se de les aiges i construcci de canals per permetre cultius. A l poca medieval va pertnyer al monestir de Nonantola per la donaci d Astolf. Desprs va ser part de les possessions de Matilde de Canossa, que a principis del segle XII va construir un castell per defensar la ciutat. 
Cal esmentar la galeria d'art Galileo Cattabriga i l'esglsia arxiprestal dedicada a la Nativitat de la Verge Maria, construda el 1114 per donaci de Matilde de Canossa.
Bondeno s entre les ciutats condecorades pel Valor Militar durant la Guerra d'Alliberaci, i li fou atorgada la Medalla de Bronze al Valor Militar pels sacrificis de la seva gent i les seves activitats en la lluita dels partisans durant la Segona guerra mundial

 Llocs d inters . 
 
Al llogarret de Stellata hi ha la Rocca Possente, declarat monument patrimoni de la humanitat  per la UNESCO definit a  "Ferrara, una ciutat del Renaixement i el seu Delta del Po"
 
 Ciutadans illustres . 
 Marcello Palingenio Stellato pseudonim de Pier Angelo Manzoli (1500 - 1543), humanista itali ;
 Carlo Bernini, poltic. ;

  Agermanaments .
Aquesta ciutat est agermanada amb: 
 Dillingen, Baviera  ;
 Biha , Canton Una-Sana ;

 Enllaos externs . 
 Lloc oficial dels bombers voluntaris de Bondeno ;
 Lloc oficial del comune de Bondeno ;
 Lloc Bondeno ;
 Lloc amb fotos Bondeno ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337745" title="Canaro" nonfiltered="1757" processed="1750" dbindex="131768">
 
Canaro s un municipi de 2.873 habitants de la provincia de Rovigo. 
Les frazione sn Baruchella, Boccalara, C. Benvenuto Tisi, C. Mella, C. Ruggieri, Ca 'Matta, Southern Cross, Crociara, Garofalo, Giaretta, Frattina, Mezzavia, Raccano, Paviole, Tenasi, Valiera, Vallone, Viezze 
Les comuni limtrofes sn Ferrara (FE), Fiesso Umbertiano, Frassinelle Polesine, Occhiobello, Polesella, Ro (FE ) 
La seva patrona s  Santa Sofia, festiu el  18 de setembre 

 Principals festes i esdeveniments . 

Les celebracions principals de Canaro i les seves frazzione sn el carnaval de Canaro, la Fira de Brogne, la competici de poesia "Cosmo Gold" i el Palio Ca 'Naro (l'ltim t lloc el darrer diumenge de setembre).

  Agermanaments .
Pszczew, 

 Ciutadans illustres . 

 Galileo Beghi, poltic socialista (1874 - 1944) ;
 Benvenuto Tisi, Pintor de la renaixena, anomenat Garofalo (1481 - 1559) ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337746" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1758" processed="1751" dbindex="131769">

El medaller dels Jocs Olmpics de Londres de 1908 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors dels esdeveniments disputats en aquest esdeveniment, realitzat entre el 27 d'abril i el 31 d'octubre de 1908 a la ciutat de Londres (Regne Unit). 

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.


Tres nacions participants (Argentina, Sussa i l'Imperi Otom) no aconseguiren medalles.

Notes.


Enllaos externs.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Londres 1908;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337747" title="Ros" nonfiltered="1759" processed="1752" dbindex="131770">
Ros es una can catalana composta el 1922 per Josep Ribas i Gabriel, sobre lletra de Miquel Poal Aragall. Malgrat haver estat escrita dins la comdia musical Pel teu amor molt aviat s'independitz i fou incorporada al seu repertori per molts cantants, comenant per Emili Vendrell. Pass a ser una pea popularsssima de la que se n'han fet versions des de les de caire operstic (Kraus, Carreras) fins a les ms senzilles, passant pel bolero, etc. 

Enllaos externs.
 Lletra;
 La can, interpretada per Moncho.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337749" title="Chris Mordetzky" nonfiltered="1760" processed="1753" dbindex="131771">

Chris Mordetsky s un lluitador conegut com Chris Masters que va treballar a l empresa World Wrestling Entertainment treballant a la marca Smackdown, fins que va ser despatxat. Actualment forma part de l empresa Nu-Wrestling Evolution.

Carrera.
World Wrestling Entertainment.
Chris Masters s conegut tamb com a Masterpiece. Anteriorment va estar a la marca RAW on va adquirir experincia i va tenir grans resultats. Va crear un nou tipus de combat "Masterlock match" on posava a prova als seus contrincants aplicant-lis el seu moviment especial "The Masterlock". Alguns dels resultats recents ms destacables de Chris Masters han sigut la seva victria davant Carlito a l esdeveniment New Year's Revolution 2007 i va aconseguir durant dos anys que ning trenqus el seu fams Masterlock.

NWE.

El 4 de gener es va anunciar per la pgina web de solowrestling que havia sigut contractat per la NWE para ses events en Madrid i Bilbao a l abril.
i estar juntament amb Rob Van Dam en els show de Tenerife i Gran Canaria.

APW.

Tamb s ha confirmat que estar present, juntament amb Rob Van Dam i altres en un show de la APW en la localitat de Elvas, Portugal

Trivia.

L nica Superestrella que ha pogut desfer el "Maserlock" es Bobby Lashley, una setmana abans de l event "Batalla dels Bilionaris" del PPV "Wrestlemania 23".
Una altre de las persones que ha resistit el Masterlock ha sigut Shawn Michaels en una competici de veure qui aguantava el seu The Masterlock . Desprs d aix van tenir un feu. Tamb ha resistit el Masterlock Kane a New Year's Revolution. Un altre dels capaces de evitar aquest The Masterlock 
ha sigut Booker T a Wrestlemania 21. En el tribut a las tropes 2006, JBL va ajudar a un soldat a ser la primera persona en trencar el MasterLock.
El dia 8 de novembre del 2007 va ser despatxat de la WWE degut a que va donar positiu per consum de diferents estupefacients.

Moviments finalizadors.
The Masterlock ;
Full Nelson Slam ;
Running front powerslam;
Spine Buster;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337758" title="Reveriano Soutullo Otero" nonfiltered="1761" processed="1754" dbindex="131772">
Reveriano Soutullo Otero (Ponteareas, 11 de juliol de 1884 - Vigo, 29 d'octubre de 1932) va ser un compositor espanyol de sarsuela. La part ms destacable de la seua producci la va compondre en collaboraci amb Joan Vert.

 Biografia .
Era fill de Manuel Soutullo Palenzuela, ferrer, i Carolina Otero Parga, sent el quart d'onze germans. Va comenar a estudiar msica amb son pare, que era director de la banda de Redondela. Posteriorment va estudiar amb Segundo Fernndez Cid, director de la banda de Ponteareas. La seua infantesa la va passar entre Ponteatreas i Redondela.

L'any 1896 va ingressar com a cornet de la banda militar del Regiment Mrcia 37, de la ciutat de Vigo, on passaria quatre anys i tindria oportunitat d'apliar els seus estudis musicals de la m del director de la banda, el mestre Cetina.

L'any 1897 va ser nomenat director de l'orfe de Tui. Desprs de llicenciar-se de l'exrcit i passar una temporada lligat a la banda de Porrio, decideix traslladar-se a Madrid per a continuar els seus estudis al Conservatori, on va ingressar l'any 1900. Al conservatori va donar prova de la seua brillantesa com a estudiant, fent tres cursos d'harmonia en un any amb la mxima qualificaci. Va matricular-s'hi de composici amb Toms Fernndez Grajal, i es va graduar l'any 1905 amb premi final en aquesta matria, concedit per un tribunal presidit per Toms Bretn, amb el poema simfnic La corte de don Rodrigo en plena orga i l'escena religiosa Tota pulchra est Maria.

L'any 1905 es va casar amb la viguesa Juana Meis Beiro. Arran del naixement del primer fill, la seua muller va perdre la vida. Posteriorment Soutullo es casaria amb Victoria San Emeterio, amb la qual va tenir cinc fills.

El premi de composici del conservatori de Madrid va tenir un gran ress a Vigo, el que li va permetre estrenar-hi la seua primera obra lrica, la sarsuela El regreso, al Teatre Tamberlick de la ciutat gallega.

Fins l'any 1919, en qu va iniciar la seua fructfera collaboraci amb Joan Vert, Soutullo va estrenar nombroses sarsueles, en solitari o en collaboraci amb altres msics. Aix mateix va donar a la imprempta nombroses peces de sal per a piano i cant, i obres per a banda de msica. L'any 1918 va collaborar de manera annima amb Pablo Luna en un dels gran xits del mestre aragons: El nio judo. Amb Vert va constituir un tndem de compositors que va donar als escenaris ms d'una vintena d'obres lriques, entre sarsueles, operetes i revistes i que va atnyer xits perdurables. Entre les obres ms recordades de Soutullo i Vert cal esmentar La leyenda del beso i La del soto del parral. La seua darrera collaboraci va ser la sarsuela en dos actes  Marcha de honor o Los dragones, estrenada dos mesos desprs de la mort de Vert.

L'any 1931 va crear una companyia de sarsuela amb el tenor Pepe Romeu, per la projectada gira per Espanya va fracassar.

Arran d'una operaci de l'oda dreta, per a curar una sordera, va patir una intoxicaci per l'ter de l'anestsia, el que li va provocar una bronconeumnia que li va causar la mort pocs dies desprs de la intervenci, el 29 d'octubre de 1932. Est enterrat al Cementiri de l'Almudena de Madrid. A la casa on va viure a Madrid, al nmero 7 del carrer d'Apodaca, la Societat General d'Autors hi va posar una placa commemorativa.

Obres.
(Llista no exhaustiva)

 Sarsueles .
 1906 El regreso - llibret: Antonio Fernndez Arreo;
 1907 El to Lucas;
 1907 Don Simn pagalotodo (en collaboraci amb Lorenzo Andreu Cristbal) - llibret:Enrique Ramos Padilla i Joaqun Prats Peralta;
 1909 La siega (en collaboraci amb Lorenzo Andreu Cristbal) - llibret: Gonzalo Cant;
 1909 La serenata del pueblo (en collaboraci amb Lorenzo Andreu Cristbal) - llibret: Gonzalo Cant i Rafael de Santa Ana;
 1910 La pelirroja (en collaboraci amb Lorenzo Andreu Cristbal) - llibret: antonio M. Escamilla;
 1911 La paloma del barrio - llibret:  Gonzalo Cant i Enrique Calonge;
 1914 Los zuecos de la Maripepa;
 1914 El cofrade Matas - llibret: Enrique Calonge i Enrique Reoyo;
 1915 Amores de aldea (en collaboraci amb Pablo Luna) - llibret: Juan Gmez Renovales i Francisco Garca Pacheco;
 1916 La giraldina - Juan Gmez Renovales i Francisco Garca Pacheco;
 1916 Don Juanito y su escudero - llibret: Enrique Calonge i Enrique Reoyo;
 1916 La guitarra del mar (en collaboraci amb Bretn, Gimnez, Vives, Barrera, Luna, Villa, Bru i Anglada) - llibret: Guillermo Perrn i Miguel Palacios;
 1919 El capricho de una reina (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Antonio Paso i Antonio Vidal y Moya;
 1919 Como los ojos de mi morena (en collaboraci amb Eduard Granados, Guridi, Vert, Luna, Guerrero, Alonso, Moreno Torroba i Prez Rosillo) - llibret: Francisco Casares i Jos Mara Qulez;
 1919 La pitusilla (en collaboraci amb Ignacio Barba - llibret: Enrique Calonge;
 1919 La Gardua (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Antonio Paso  i Jos Rosales Mndez;
 1920 La Guillotina (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Pastor;
 1920 Guitarras y bandurrias (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Francisco Garca Pacheco i Antonio Paso ;
 1921 Los hombrecitos (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Enrique Calonge;
 1921 La Paloma del barrio (en collaboraci amb: Joan Vert);
 1921 Las perversas (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Alfonso Lapena Casaas i Alfonso Muoz;
 1922 La venus de Chamber (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Fernando Luque     ;
 1923 La conquista del mundo (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Fernando Luque;
 1923 La piscina del Buda (en collaboraci amb: Joan Vert i Vicent Lle) - llibret: Antonio Paso i Joaqun Dicenta;
 1923 El regalo de boda  (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Fernando Luque;
 1924 La leyenda del beso (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Enrique Reoyo, Antonio Paso i Silva Aramburu;
 1924 La chica del sereno (en collaboraci amb: Joan Vert);
 1925 La casita del guarda (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Enrique Calonge;
 1925 Primitivo y la Gregoria o el amor en la Prehistoria (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Fernando Luque i Enrique Calonge;
 1925 Encarna, la misterio (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Enrique Calonge i Fernando Luque;
 1927 La del soto del Parral (en collaboraci amb: Joan Vert)  - llibret: Anselmo C. Carreo i Luis Fernndez de Sevilla;
 1927 El ltimo romntico (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Jos Tellaeche;
 1930 Las Pantorrillas (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Joaquin Mario i Francisco Garca Laygorri;
 1931 Marcha de honor o Los dragones (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Alfonso Lapena i Leandro Blanco;


 Altres obres lriques .
 1919 Justicias y ladrones, opereta (en collaboraci amb: Joan Vert);
 1928 Las Maravillosas, revista (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Antonio Paso i  Toms Borrs;
 1930 Las bellezas del mundo (en collaboraci amb: Joan Vert) - llibret: Antonio Paso, Toms Borrs i Manuel Paso Andrs;

 Vegeu tamb .
Joan Vert;

Bibliografia.
 Programa de la representaci de La del soto del Parral al Teatre de la Zarzuela de Madrid. Diversos autors. 2000. D.L. M-24955/00;

 Enllaos externs .
Geocities: Reveriano Soutullo;
EPDLP: Reveriano Soutullo;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337760" title="Guardafui" nonfiltered="1762" processed="1755" dbindex="131773">


Guardafui (Gees Gwardafuy, Ras Asir) s un cap de Somlia, que marca l'extrem oriental del continent afric (tot i que el cap Hafun est lleugerament ms a l'est) i forma el vrtex del comunament anomenat Corn d'frica.  Ms enll es troba l'illa Socotora i illes menors. Est format pels massissos rocs de Ras Chenarti i Ras Asir units per una badia arenosa, sobre la que s'eleva el cap de 244 metres d'altura. Al nord s'estn el golf d'Aden i al sud l'oce ndic.

Al cap es troba un far construt el 1924, que sota els italians s'anomen Faro Francesco Crispi, i era tamb estaci telegrfica. 

Al sud del cap un altre promontori, conegut com a Fals Guardafui, o cap Sennref, que quan la boira era espessa confonia als navegants i provocava alguns naufragis.

s l'antic Promontorium Aromata (promontori de les especies) de l'poca clssica.

El nom Guardafui li fou donat a partir del segle XVI, i deriva de la llengua franca utilitzada al Llevant, que incloa moltes paraules italianes, catalanes i franceses, i que feia referncia al perill per la navegaci, volent dir "vigila i fuig" (en el sentit d'evitar el cap). Apareix a Os Lusadas de Lus de Cames, al cant X, 97: 

(Cabo Guardafui. O mar Vermelho.)

O Cabo v j Armata chamado,  ;
E agora Guardaf, dos moradores, ;
Onde comea a boca do afamado;
Mar Roxo, que do fundo toma as cores; ;
Este como limite est lanado;
Que divide Asia de Africa; e as milhores;
Povoaes que a parte Africa tem;
Mau so, Arquico e Suaqum.;

Des de el 1998 es troba en el territori de l'estat autnom de Puntland.

Bibliografia.

 Guida d'Italia del Touring Club Italiano, "Possedimenti e Colonie". Milano, (1929).
 Enciclopedia Espasa, volum 26, pagina 1579;
 Guida dell'Africa Orientale Italiana. Consociazione Turistica Italiana. Milano, (1938).


.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337761" title="Serres de Llevant" nonfiltered="1763" processed="1756" dbindex="131774">


Les Serres de Llevant o serra de Llevant s una alineaci muntanyosa de Mallorca orientada de nord nord-est (cap Ferrutx) a sud sud-oest (cap de Ses Salines), que es prolonga per l'arxiplag de Cabrera i constitueix l'extrem septentrional emergit de la Serralada Subbtica.

 Morfologia .
Morfolgicament s poden distingir 3 sectors: el masss d'Art, el sector de Felanitx i la plataforma costanera. 

El masss d'Art s el sector ms robust i compacte, forma la pennsula de Llevant o d'Art, entre la punta de n'Amer, la punta de Capdepera i el cap Ferrutx. T com a principals cims el puig Ferrutx (519 m) i sa Talaia Freda (562 m).

El Sector de Felanitx (entre Manacor i Santany) s discontinu i ms baix. Els principals cims d'aquest sector sn el puig de Sant Salvador (510 m), el fangar (319 m) i el puig de Santueri (390 m).

La plataforma costanera s una plataforma inclinada lleugerament cap a la mar d'uns 3-4 Km d'amplada i d'una alada de 60 metres que va del cap de Ses Salines a Felanitx.

 Flora .
La vegetaci predominant a la plataforma costanera i al sector de Felanitx sn el pinar i el conreu de sec. Per tamb s'hi conserven alzinars a les obagues dels turons.
	 
En canvi el masss d'Art t menys mantell vegetal, degut els freqents incendis, per en alguns indrets hi ha bosquina de margall i alzinars. A ms en aquesta zona hi creix un endemisme mallorqu: Galium balearicum, que creix als cimals d'aquesta zona i als de la Serra de Tramuntana.

 Fauna .
Hi ha una gran varietat de fauna, hi s abundant el gripau verd, la serp de cogulla, la mostela i gran varietat de rosegadors. Pel que fa l'avifauna destacarem la presncia del xoriguer, l'liba , el xot i l'liga calada en les zones de conreu i bosc. En canvi en els llocs costaners del masss d'Art hi havia la gavina vulgar i el corb mar. Tamb cal remarcar que les nombroses coves marines de la zona acollien, fa uns anys, una notable poblaci de vell mar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337762" title="Selecci croata de bsquet" nonfiltered="1764" processed="1757" dbindex="131775">


La selecci croata de bsquet representa Crocia als tornejos internacionals. s organitzada per la Federaci croata de bsquet.

Campionats del mn.

 1994 -  Bronze;
 1998 - No es va classificar;
 2002 - No es va classificar;
 2006 - No es va classificar;

Jocs Olmpics.
 1992:  Plata;
 1996: 7;
 2000: No es va classificar;
 2004: No es va classificar;
 2008: 6;

Eurobasket.

 1993 -  Bronze;
 1995 -  Bronze;
 1997 - 11;
 1999 - 11;
 2001 - 7;
 2003 - 11;
 2005 - 7;
 2007 - 6;

 Plantilla actual .

 Bases: Roko Leni Ukic, Zoran Planinic;
 Escortes: Marko Popovic, Davor Kus;
 Alers: Marko Tomas, Marin Rozic;
 Alers-pivots: Marko Banic, Damjan Rudez, Kresimir Loncar;
 Pivots: Nikola Prkacin, Sandro Nicevic, Stanko Barac;
 Entrenador: Jasmin Repesa;

Jugadors famosos.

Jugadors que jugaren amb Iugoslvia:

 Petar Skansi;
 Rato Tvrdi ;
 Nikola Ple a;
 Vinko Jelovac;
 Zoran  utura;
 Branko Skro e;
 Mihovil Naki ;
 Andro Knego;
 Damir olman;
 Kreimir  osi ;
 eljko Jerkov;
 Josip  er a;
 Aleksandar "Aco" Petrovi ;

Jugadors que han jugat amb Iugoslvia i Crocia:

 Draen Petrovi ;
 Toni Kuko ;
 Dino Ra a;
 Stojko Vrankovi ;
 Velimir Perasovi ;
 Arijan Komazec;
 Franjo Arapovi ;
 an Tabak;
 Danko Cvjeti anin;

Jugadors que han jugat amb Crocia:

 Nikola Vuj i ;
 Gordan Giri ek;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337764" title="Aplicaci (informtica)" nonfiltered="1765" processed="1758" dbindex="131776">

En informtica, una aplicaci es un part del programari que s encarrega de realitzar un determinat treball. En un conjunt de algorismes informtics programats en un cert llenguatge de programaci per a que facin unes funcions especifiques al treball a realitzar.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337765" title="Estaci de Pius XII" nonfiltered="1766" processed="1759" dbindex="131777">



 



Pius XII s una estaci de les lnies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre l'Avinguda Diagonal, a l'alada de la plaa Pius XII, al districte de Les Corts de Barcelona i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337766" title="Estaci de Numncia" nonfiltered="1767" processed="1760" dbindex="131778">



 



Numncia s una estaci de les lnies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre l'Avinguda Diagonal, a l'alada del carrer Numncia, al districte de Les Corts de Barcelona i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337767" title="Estaci de l'Illa" nonfiltered="1768" processed="1761" dbindex="131779">



 



L'Illa s una estaci de les lnies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre l'Avinguda Diagonal, davant del centre comercial L'Illa Diagonal, al districte de Les Corts de Barcelona i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337768" title="Estaci de Francesc Maci" nonfiltered="1769" processed="1762" dbindex="131780">



 



Francesc Maci s una estaci de la xarxa del Trambaix i origen de les lnies    situada sobre l'Avinguda Diagonal a l'alada de la plaa Francesc Maci al districte de Les Corts de Barcelona i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337772" title="Conill pigmeu" nonfiltered="1770" processed="1763" dbindex="131781">

El conill pigmeu (Brachylagus idahoensis) s un conill nord-americ, i s una de les dues niques espcies americanes de conill que excava el seu propi cau. El conill pigmeu difereix significativament de les llebres o els conills Sylvilagus, i generalment se'l classifica en el gnere monotpic Brachylagus. Tot i que se la considera una espcie amenaada a la conca del riu Columbia dels Estats Units, la IUCN considera l'espcie en risc baix. Aix s perqu la poblaci de la conca del Columbia s una poblaci distinta genticament allada en procs d'esdevenir una subespcie distinta, per la IUCN noms valora l'espcie en general.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337775" title="Sylvilagus" nonfiltered="1771" processed="1764" dbindex="131782">

Sylvilagus s un gnere de conills americans que cont setze espcies.

Fsicament, la majoria de conills d'aquest gnere s'assemblen bastant al conill de bosc (Oryctolagus cuniculus). La majoria de Sylvilagus tenen una cua curta, amb una part inferior blanca que es veu quan retrocedeixen, donant-los el nom angls cottontails. Aquests conills presenten una major resistncia a la mixomatosi que els conills europeus.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337777" title="Yacine Belahcene i Benet" nonfiltered="1772" processed="1765" dbindex="131783">

Yacine Belahcene i Benet s un msic i cantant catal de pare amazic i mare catalana. Actualment s el cantant de Nour i anteriorment de Cheb Balowski.

Discografia.
 Bartzeloona (2001);
 Potiner (2003);
 Plou Plom (2005);
 Papier Mullat (2007);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337778" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1773" processed="1766" dbindex="131784">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realitzaren nou proves en la competici de lluita, quatre en estil grecorom i cinc en estil lliure, totes elles per en la categoria masculina.

En la modalitat de lluita grecoromana hi participaren 25, 21, 21 i 7 lluitadors en les categories descrites posteriorment; i en la modalitat de lluita lliure 13, 12, 11, 12 i 11 respectivament.

Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.

Quatre nacions participants (Blgica, Bohmia, Imperi Alemany i els Pasos Baixos) no aconseguiren guanyar cap medalla.

Enllaos externs.
  International Olympic Committee;
  www.sports-reference.com - Lluita 1908;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337785" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1774" processed="1767" dbindex="131786">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realitzaren quatre proves de vela. Les tres primeres es realitzaren del 27 al 29 de juliol entre la costa de Solent i Ryde, i la categoria de ms de 12 metres es realitz entre l'11 i el 12 d'agost al riu Clyde.

Hi participaren 69 navegants, entre ells una nica dona, de 5 nacions repartits en 5, 1, 5 i 2 equips en cada categoria respectivament.

Resum de medalles.


Medaller.


L'equip de Noruega, tot hi participar en la competici, no obtinug cap medalla.

Enllaos externs.
  International Olympic Committee;
  Sailing 1908;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337786" title="Estaci de Zona Universitria (Trambaix)" nonfiltered="1775" processed="1768" dbindex="131787">




 



Zona Universitria s una estaci de les lnies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre el carrer d'Adolf Florensa, a la cantonada d'aquest amb l'Avinguda Diagonal, al districte de les Corts de Barcelona i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.

L'estaci del Tram es troba a prop de l'estaci de Zona Universitria de la L3 per es troben a una certa distncia, que fa que no hi hagi un transbord directe entre ambdues.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337787" title="Casn del Buen Retiro" nonfiltered="1776" processed="1769" dbindex="131788">

El Casn del Buen Retiro s un dels dos nics edificis que han sobreviscut a la destrucci del Palau del Buen Retiro, del que pren el seu nom. Es troba situat a Madrid. s un dels edificis que conformen el Museu del Prado, i durant diverses dcades va albergar les colleccions de pintura del segle XIX, uns 3.000 quadres, aix com el Guernica de Picasso. Aquesta clebre pintura es va traslladar al Museu Reina Sofia el 1992, i el Casn, desprs d'anys d'obres, va ser reobert com centre d'estudis el 2008, mentre les colleccions del XIX es van reubicar a la seu principal del museu del Prado, grcies a l'ampliaci de Rafael Moneo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337789" title="Estaci d'Avinguda de Xile" nonfiltered="1777" processed="1770" dbindex="131789">



 



Avinguda de Xile s una estaci de les lnies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre l'Avinguda de Xile, a prop de l'estadi del Futbol Club Barcelona, el Camp Nou, al districte de Les Corts de Barcelona i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



 Vegeu tamb .
Tram;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337792" title="Estaci de Sant Ramon" nonfiltered="1778" processed="1771" dbindex="131790">



 



Sant Ramn s una estaci de les lnies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada entre l'Avinguda de Xile i la Carretera de Collblanc al districte de Les Corts de Barcelona 

L'estaci es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix i estava situada al Cam de la Torre Melina, per a finals d'agost de 2008, a causa de l'eliminaci de la corba que hi ha entre el Cam de la Torre Melina i la Carretera de Collblanc va ser traslladada a la seva ubicaci actual situada a escassos metres de l'anterior.

En un futur tindr transbord amb la L5 a causa de la construcci d'una nova estaci d'aquesta lnia entre les estacions de Collblanc i Pubilla Cases.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337794" title="Estaci de Can Rigal" nonfiltered="1779" processed="1772" dbindex="131791">



 



Can Rigal s una estaci de les lnies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre la Carretera de Colblanc al barri de Pubilla Cases de L'Hospitalet de Llobregat i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.

L'estaci es troba a cinc minuts a peu de l'estaci de Pubilla Cases de la L5 per no hi ha un transbord directe entre ambdues.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337795" title="Estaci de Ca n'Oliveres" nonfiltered="1780" processed="1773" dbindex="131792">



 



Ca n'Oliveres s una estaci de les lnies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre el carrer Laure Mir al barri de Can Vidalet d'Esplugues de Llobregat i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337796" title="Estaci de Can Clota" nonfiltered="1781" processed="1774" dbindex="131793">



 



Can Clota s una estaci de les lnies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre el carrer Laure Mir al barri de Can Clota d'Esplugues de Llobregat i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337797" title="Estaci de Pont d'Esplugues" nonfiltered="1782" processed="1775" dbindex="131794">



 



Pont d'Esplugues s una estaci de les lnies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre l'avinguda de Cornell, a l'alada del pont d'Esplugues, a Esplugues de Llobregat i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337798" title="Estaci de la Sardana" nonfiltered="1783" processed="1776" dbindex="131795">



 



La Sardana s una estaci de les lnies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre l'avinguda de Cornell, a l'alada de la plaa de la Sardana, a Esplugues de Llobregat i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337799" title="Estaci de Montesa" nonfiltered="1784" processed="1777" dbindex="131796">




 



Montesa s una estaci de les lnies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre l'avinguda de Cornell, a l'alada del carrer Montesa, a Esplugues de Llobregat i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337802" title="Estaci de Sant Mart de l'Erm" nonfiltered="1785" processed="1778" dbindex="131797">



 



Sant Mart de l'Erm s una estaci de les lnies T2 i T3, i capalera de la primera, de la xarxa del Trambaix on cada lnia t parada a baixadors situats en carrers diferents.

L'estaci de la T3 est situada sobre l'avinguda del Baix Llobregat, a l'alada de l'avinguda de Barcelona, a Sant Joan Desp i es va inaugurar el 29 de maig de 2004 amb la prolongaci del Trambaix des de Montesa. 

I el baixador de la T2 est situat sobre l'avinguda de Barcelona, a l'alada de l'avinguda del Baix Llobregat, a Sant Joan Desp i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix. A l'estaci de la T2 se li pot afegir el sufix de -Baixador perqu s una estaci secundaria ja que noms disposa d'una andana i una via, no disposa de marquesina i a ms fins al 2007 no disposava de mquines d'autovenda de bitllets



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337804" title="Estaci de Rambla de Sant Just" nonfiltered="1786" processed="1779" dbindex="131798">



 



Rambla de Sant Just s una estaci de la lnia T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre la carretera Reial, a l'alada de la rambla de Sant Just, a Sant Just Desvern i es va inaugurar el 5 de gener de 2006 amb la prolongaci entre Sant Mart de l'Erm i Torreblanca.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337805" title="Estaci de Walden" nonfiltered="1787" processed="1780" dbindex="131799">



 



Walden s una estaci de la lnia T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre la carretera Reial, a l'alada del edifici Walden, a Sant Just Desvern i es va inaugurar el 5 de gener de 2006 amb la prolongaci entre Sant Mart de l'Erm i Torreblanca.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337807" title="Estaci de Torreblanca" nonfiltered="1788" processed="1781" dbindex="131800">




 



Torreblanca s una estaci de la lnia T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre la carretera Reial, prop del barri de la Torreblanca, a Sant Just Desvern 

Aquesta es va inaugurar el 5 de gener de 2006 amb el nom de Consell Comarcal quan es va prolongar des de Sant Mart de l'Erm fins aqu. Un any ms tard, el 6 de maig de 2007 amb la prolongaci de la T3 fins a Sant Feliu  Consell Comarcal va adoptar el nom actual.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337811" title="Estaci del Pedr" nonfiltered="1789" processed="1782" dbindex="131801">



 



El Pedr s una estaci de les lnies T1 i T2 de la xarxa del Trambaix situada sobre la carretera d'Esplugues, al costat del barri del Pedr, a Cornell de Llobregat i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337812" title="Estaci d'Ignasi Iglsias" nonfiltered="1790" processed="1783" dbindex="131802">



 



Ignasi Iglsias s una estaci de les lnies T1 i T2 de la xarxa del Trambaix situada sobre la carretera d'Esplugues, a l'alada del carrer Ignasi Iglsias, a Cornell de Llobregat i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337814" title="Estaci de les Aiges" nonfiltered="1791" processed="1784" dbindex="131803">



 



Les Aiges s una estaci de les lnies T1 i T2 de la xarxa del Trambaix situada sobre la carretera de Sant Joan Desp a Cornell de Llobregat, al costat de les installacions d'AGBAR de Cornell on hi ha el Museu de les Aiges, i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337816" title="Estaci de Sant Feliu - Consell Comarcal" nonfiltered="1792" processed="1785" dbindex="131804">




 



Sant Feliu | Consell Comarcal s una estaci i capalera de la lnia T3 de la xarxa del Trambaix situada a la vora de la carretera Reial al terme municipal de Sant Just Desvern, per a escassos metres del nucli urb de Sant Feliu de Llobregat, i es va inaugurar el 6 de maig de 2007 quan es va prolongar des de Torreblanca.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337817" title="Mitologia sumria" nonfiltered="1793" processed="1786" dbindex="131805">
La mitologia smeria s el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotmia. La creaci del mn i de les espcies es deu, fonamentalment, a l'aigua, fet en consonncia amb la importncia dels rius Tigris i Eufrates. Per aix a la cosmogonia tenen un paper destacat els vegetals, com a font de subsistncia de la civilitzaci. Igualment, el pante div s'organitza basant-se en la famlia humana, tret que s'heredar en les mitologies posteriors .

Hi ha tres dus principals: An, senyor del cel; Enlil, du del vent i Ninhursag, la deessa de la muntanya. Posteriorment s'afegeix Enki, la divinitat de la Terra. Les relacions entre ells varien segons els mites consultats, fruits de generacions de transmissi oral. 

Apareix als relats ms primitius un arbre mgic, que uneix el cel amb la terra, figura que es trobar a altres cultures (com l'arbre del parads bblic o als mites nrdics) per que perd importncia enfront les aventures dels diversos dus i herois, que sn els autntics vincles entre els mons sumeris. 

El Diluvi Universal juga un paper important en l'ordenaci d'aquesta mitologia, que passa dels temps antics amb la teogonia i l'origen d'algunes institucions socials a una etapa posterior a la gran inundaci, que donar peu als relats presents en la mitologia babilnica, com les proeses de Gilgamesh. 

El rei actua com a hereu de la dinastia divina, com passar a Egipte amb el fara, i per tant ocupa el centre del poder poltic i religis , ajudat pels sacerdots i els seus cultes a ziggurats i santuaris repartits pel territori.

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337818" title="Jeu de paume als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1794" processed="1787" dbindex="131806">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realitz una nica competici de Jeu de paume, convertint-se en l'nica edici en qu aquest esport ha estat considerat olmpic. 

En la competici, celebrada al Club de Tennis de Queen's, hi participaren 10 jugadors, tots ells en categoria masculina, 8 en representaci del Regne Unit i 2 en representaci dels Estats Units d'Amrica.

Resum de medalles.


Medaller.


Notes.


Enllaos externs.
  International Olympic Committee;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337819" title="Robert Knox" nonfiltered="1795" processed="1788" dbindex="131807">

Robert Knox (naixement 1990 mort 2008) era un jove actor londinenc que s conegut pel seu paper en la sisena pellcula de la saga d'Harry Potter. Lamentablement, pocs dies desprs d'acabar el rodatge amb Daniel Radcliffe, aquest es va veure embolicat en una baralla rondaire en la qual, per salvar al seu altre germ, va ser assassinat brutalment per un jove a punyalades. Els actors d'Harry Potter van assistir al seu funeral. Actualment descansa en pau.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337822" title="Lacrosse als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1796" processed="1789" dbindex="131808">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realitz una nica prova de lacrosse en categoria masculina el 24 d'octubre. Hi participaren dos equips, Canad i el Regne Unit, desprs de la retirada de l'equip de Sud-frica.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  International Olympic Committee;
  Lacrosse 1908;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337823" title="Estaci de Fontsanta-Fatj" nonfiltered="1797" processed="1790" dbindex="131809">




 



Fontsanta | Fatj s una estaci de les lnies T1 i T2 de la xarxa del Trambaix situada sobre la carretera de Sant Joan Desp al barri de Fontsanta-Fatj de Cornell de Llobregat i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337824" title="Aegir" nonfiltered="1798" processed="1791" dbindex="131810">
Aegir s un gegant de la mitologia nrdica, potser una derivaci d'un du mar. Apareix com un du amfitri, que organitza banquets i acull els viatgers. En un d'ells Loki insulta tots els dus convidats, el que causa la seva desgrcia. Segons els relats, s un dels jtun o un sser anterior.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337825" title="Estaci de Bon Viatge" nonfiltered="1799" processed="1792" dbindex="131811">



 



Bon Viatge s una estaci de les lnies T1 i T2, i capalera de la primera, de la xarxa del Trambaix situada sobre l'avinguda de Barcelona al centre urb de Sant Joan Desp i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337826" title="Estaci de la Fontsanta" nonfiltered="1800" processed="1793" dbindex="131812">



 



La Fontsanta s una estaci de les lnia T2 de la xarxa del Trambaix situada sobre l'avinguda de Barcelona a Sant Joan Desp i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337827" title="Apristurus japonicus" nonfiltered="1801" processed="1794" dbindex="131813">

Apristurus japonicus  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles  poden arribar als 71 cm de longitud total i les femelles als 63.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest del Pacfic: Jap i el Mar de la Xina Oriental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337828" title="Estaci de Centre Miquel Mart i Pol" nonfiltered="1802" processed="1795" dbindex="131814">



 



Centre Miquel Mart i Pol s una estaci de les lnia T2 de la xarxa del Trambaix situada sobre l'avinguda de Barcelona al barri de Les Planes de Sant Joan Desp i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.



Vegeu tamb.
Tram;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337829" title="Gleipnir" nonfiltered="1803" processed="1796" dbindex="131815">
Gleipnir s el nus mgic amb qu els nans lliguen el llop Fenrir perqu no pugui escapar i ferir els dus de la mitologia germnica. Abans s'havia intentat lligar el monstre amb nusos ben forts, per ell els havia pogut desfer. Gleipnir, per, es basava en unir els elements ms diferents en una cinta fina amb un nus simple . Aquesta cinta estava formada pel miol d'un gat, pl de dona, arrels d'una muntanya sagrada, tendons d's, l'aire d'un peix quan bufa i la saliva d'un ocell. 

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337831" title="Apristurus kampae" nonfiltered="1804" processed="1797" dbindex="131816">

 Apristurus kampae s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles  poden arribar als 58,4 cm. de longitud total i les femelles als 52.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals i meridionals de Califrnia (Estats Units) i del Golf de Califrnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337833" title="Apristurus longicephalus" nonfiltered="1805" processed="1798" dbindex="131818">

Apristurus longicephalus  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 60 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de les Illes Seychelles, Jap, Mar de la Xina Oriental, Filipines i Austrlia (Queensland i Austrlia Occidental).

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337834" title="Riu Juis" nonfiltered="1806" processed="1799" dbindex="131819">

El Juis s un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerra del Fluvi. T una orientaci nord-sud i neix al peu de la muntanya de Montoriol, dins del terme municipal de Tortell. Aquest riu s molt poc cabals i noms s'emplena quan hi han les pluges de la primavera i la tardor.

D'altra banda, el riu serveix de lmit entre les poblacions de Tortell i Sales de Llierca. Un cop deixades aquestes dues poblacions, s'endinsa dins del terme municipal d'Argelaguer fins a desembocar al riu Fluvi, a pocs metres de l'autovia A-26 entre Olot i Figueres.

Afluent principal.
 Torrent de Can Patorra;

Termes municipals que discorre el curs fluvial.
Tortell;
Sales de Llierca;
Argelaguer;

Bibliografia.
 Bayer Castanyer, Robert. Tortell. Tortell: Ajuntament de Tortell, 1991. ISBN 84 505 9875 3;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337835" title="Alberich (mitologia)" nonfiltered="1807" processed="1800" dbindex="131820">
Alberich s un nan o un elf (segons les fonts) de la mitologia germnica i de la Dinastia merovngia dotat de poders mgics. Era el guardi del tresor del rei dels Nibelungs, fins que va ser derrotat per Sigfrid, a qui deuria fidelitat a canvi de salvar la vida. 

Influncia posterior.
Hauria originat la figura d'Oberon, el rei de les fades francs;
Apareix a L'anell del nibelung de Wagner, com a guardi de l'anell;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337836" title="Estira i afluixa als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1808" processed="1801" dbindex="131821">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es disput una competici masculina d'estira i afluixa. 

Hi van participar set equips de cinc nacions, si b els equips de Grcia i de l'Imperi Alemany foren desqualificats abans d'iniciar la competici.

Resum de medalles.


Medaller.

Els equips de Grcia i l'Imperi Alemany foren desqualificats abans d'iniciar la competici. L'equip de Sucia qued en quarta posici i l'equip dels Estats Units d'Amrica es retir de la competici desprs de ser-li denegada una objecci sobre el calat utilitzat per l'equip britnic de Liverpool.

Bibliografia.
 Cook, Theodore Andrea (1908). The Fourth Olympiad, Being the Official Report. London: British Olympic Association.  ;
De Wael, Herman (2001). "Tug-of-War 1908". Herman's Full Olympians. ;

Enllaos externs.
  Tug-of-war Londres 1908;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337837" title="Mitologia siberiana" nonfiltered="1809" processed="1802" dbindex="131822">
La mitologia siberiana agrupa les creences i relats de Sibria abans de l'arribada dels russos. Est formada pel sincretisme dels mites de quatre grans pobles : els finno-rgics, els mongols, els esquimals i poblacions anomenades paleo-siberianes. 

Consideren que l'univers t forma d'ou. La seva closca topa entre el cel i la terra, produint el vent i al centre hi ha un arbre mgic, que serveix de pont entre els mons (com passa a la mitologia sumria o germnica). Tamb hi ha un riu que flueix a la seva vora. 

La Terra sorgeix de la competncia de dues divinitats, germans o parella segons els relats. Ells dos van ordenant-la per cometen errors perqu no tenen un pla previ, el que explica les aventures dels herois per dotar d'ordre al conjunt o esmenar les errades ms grosses. Per ajudar els homes, envien un liga mgica, que ser el primer xaman, per posteriorment no s'ocupen d'ells com altres religions ms centrades en el culte. Per aix l'objectiu principal dels humans ser restablir aquesta comunicaci, bsicament amb els viatges inicitics dels xamans.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337839" title="Apristurus macrorhynchus" nonfiltered="1810" processed="1803" dbindex="131823">

Apristurus macrorhynchus  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Les femelles poden arribar als 66 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est de Honshu (Jap) i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337843" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1811" processed="1804" dbindex="131824">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es realitzaren quatre proves de rem, totes elles en categoria masculina. Les curses es van disputar a Henley-on-Thames, poblaci situada a la riber del Tmesi, entre el 28 i el 31 de juliol. 

Respecte al programa olmpic presentat en els Jocs Olmpics de 1904 realitzats a Saint Louis s'elimin la prova de doble scull.

Resum de medalles.


Medaller.

El respresentant d'Itlia i Noruega no obtingueren medalla.

Bibliografia.
 ;

Enllaos externs.
  International Olympic Committee medal database;
  Rem 1908;
  www.sports-reference.com - Rem 1908;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337845" title="Badia de Son Servera" nonfiltered="1812" processed="1805" dbindex="131825">

La badia de Son Servera s una petita badia mallorquina no gaire profunda que es troba als termes municipals de Son Servera i de Sant Lloren del Cardassar. Est situada entre la Punta de n'Amer i el cap des Pinar.

En aquesta badia hi han centres turstics importants com la urbanitzaci de Cala Millor, la de Cala Bona i la de Costa des Pins. A ms tamb s'hi troba el port esportiu de Cala Bona.

Els principals torrents que desemboquen en aquesta badia sn el torrent de Son Jordi i el torrent de sa Font des Molins.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337847" title="Rackets als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1813" processed="1806" dbindex="131826">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realitz una nica competici en categoria masculina de rackets, un variant indoor del tennis jugada al Canad, Estats Units d'Amrica i el Regne Unit. Aquesta fou l'nica ocasi en la qual aquest esport fou olmpic.

Noms hi prengueren part en la competici 7 jugadors dels Regne Unit.

Resum de medalles.


Medaller.


Bibliografia.
 ;
 De Wael, Herman (2001). "Racquets 1908". Herman's Full Olympians;

Enllaos externs.
  International Olympic Committee results database;
  Rackets 1908 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337850" title="Microordinador" nonfiltered="1814" processed="1807" dbindex="131827">

Microordinador o ordinador domstic s el nom que es donava als ordinadors populars durant els anys 1970 i 1980 que podien utilitzar un televisor com dispositiu de sortida. S'utilitzaven per jugar a videojocs  i ensenyar llenguatge BASIC per a nens.

Histria.

Els microordinadors eren comercialitzats a consumidors com a ordinadors personals accessibles, ms verstils que les consoles de videojoc. Aquests ordinadors tpicament costaven molts menys diners que els ordinadors de sobretaula de negoci, de treballs cientfics o orientats a l'enginyeria del temps, i eren generalment menys potents en termes de memria i capacitat d'expansi.  Aix i tot, un ordinador domstic sovint tenia millors grfics i so que els ordinadors personals de negoci contemporanis. Normalment s'adquirien per a educaci, jocs, i s de productivitat personal com a processador de textos. Els anuncis dels primers ordinadors domstics eren abundants en possibilitats per utilitzar-los a casa, des de la catalogaci de receptes fins a finances personals o automaci domstica, per hom s'adonava rarament d'aquests aplicacions en la prctica perqu normalment exigien que l'usuari aprengus programaci; un comproms de temps significatiu que molt pocs estaven disposats a fer. Tanmateix, per a molts, l'ordinador domstic oferia la primera possibilitat d'aprendre a programar.

L'ordinador domstic es va tornar assequible per al pblic general a causa de la producci en srie del microprocessador. Els primers microordinadors tenien un plaf amb interruptors d'entrada de dades i llums intermitents per controlar i per indicar l'estatus de sistema intern i sovint venien en forma de kit. Per contra, els microordinadors estaven dissenyats per ser utilitzats pel consumidor mitj, no necessriament per un expert en electrnica. Aquestes mquines es premuntaven, amb teclats i perifrics endollats, com monitors, reproductor de cassets, joysticks, i (posteriorment) disqueteres. Normalment, el fabricant proporcionava tots els perifrics prctics per sumar-se a qualsevol sistema, com accessoris de costos extres. Sovint, els perifrics no eren intercanviables entre marques d'ordinadors domstics (o de vegades, fins i tot entre successius models de la mateixa marca).

Normalment un ordinador domstic duia una versi del llenguatge de programaci BASIC en ROM. Per estalviar el cost d'un monitor dedicat, l'ordinador domstic sovint havia d'anar connectat o directament o a travs d'un modulador RF al televisor com a monitor de vdeo i cadena de so.

Els ordinadors s'utilitzen a casa ms que mai en l'actualitat, i la lnia entre un ordinador de negoci i un de domstic s'ha difuminat, ja que utilitzen el mateix sistema operatiu, arquitectura de processadors i perifrics.

 Desenvolupament.

Desprs de l'xit de sistemes com el RadioShack TRS-80, Commodore PET i Apple II el 1977, moltes mquines noves de tots els tipus comenaren a aparixer durant els ltims anys 1970 i principis dels 1980. Alguns ordinadors domstics vengueren moltes unitats durant uns quants anys, com el BBC Micro, Sinclair ZX Spectrum, Atari 800XL i Commodore 64 atrets pel desenvolupament de programari de tercers.

Els microordinadors barats competien amb consoles de videojoc. Els mercats no eren totalment a part, ja que els dos es podien utilitzar per a jugar. Una tctica de mrqueting comuna era mostrar programari educatiu, processament de textos, full de clcul i unes altres aplicacions a un sistema informtic i a consola de jocs de costat, per emfasitzar l'habilitat ms gran de l'ordinador i mostrar-lo amb programes creats d'usuari, mentre la consola de joc mostrava una pantalla en blanc o continuava jugant el mateix joc repetitiu.

Els llibres estaven disponibles per a la majoria models de microordinadors amb ttols com Programas comentados de Basic Bsico o Curso de informtica: introduccin al BASIC i eren un mitj popular tant d'aprenentatge per programar com de distribuci de programari. Algunes consoles de videojoc oferien paquets de programaci, constant d'una versi de BASIC en un cartutx de memria ROM. Per a la consola de Coleco ColecoVision fins i tot anunciava un mdul d'expansi que l'hauria de convertir en un sistema informtic de ple dret, per aix mai no es materialitzava, i en canvi el Coleco Adam s'anunciava. Durant els anys de punta del mercat informtic domstic, molts models es produen, normalment amb poc o cap atenci donada a compatibilitat entre fabricants diferents o fins i tot dins de lnies de producte d'un fabricant. El concepte d'una plataforma informtica no existia, excepte ms tard amb la norma del MSX japons.

La introducci de l'IBM Personal Computer l'agost de 1981 conduiria finalment a l'estandarditzaci dels ordinadors personals, en gran part a causa de l'arquitectura oberta del sistema, que fomentava la producci de clnics. Mentre que l'Apple II seria rpidament desplaat per lIBM PC per a l's d'oficina, l'alliberament el 1984 de l'Apple Macintosh per Apple Computer cre un model nou per a l'ordinador domstic que els ordinadors compatibles d'IBM imitarien finalment.

El cost decreixent d'ordinadors personals compatibles d'IBM, i els grfics, el so i les capacitats d'emmagatzematge en gran manera millorats de consoles de videojoc, provoc que desapareguessin del segment de mercat dels ordinadors domstics els primers anys 1990 als EUA i el Brasil. A Europa, l'ordinador domstic sostingu una presncia clara durant uns quants anys ms, amb les lnies d'Amiga i Atari que eren les marques dominants, per en l'atualitat, un ordinador adquirit per a l's de casa a qualsevol lloc ser molt similar a aquells que utilitzaven en oficines: fetes pels mateixos fabricants, amb perifrics compatibles, sistemes operatius i programari d'aplicaci.

Tecnologia.

Molts ordinadors domstics eren superficialment similars. Molts tenien un teclat integrat a la CPU; de vegades un teclat de goma barat, en els primers dies, encara que els teclats mecnics de pressa es tornaven universals a causa de preferncia aclaparadora de consumidors. La majoria dels sistemes podrien utilitzar un modulador de RF per mostrar-ne 20-40 columnes de text en una televisi. L's d'un televisor com a monitor gaireb defineix l'ordinador domstic prePC. Encara que els monitors dedicats estaven disponibles per aquest segment de mercat, era sovint una compra posterior noms feta desprs que els usuaris haguessin comprat una disquetera, una impressora, un mdem i les altres peces d'un sistema ple. Aquest enfocament de perifrics venuts separadament s una altra caracterstica que defineix els ordinadors domstics. Molts compradors principiants que portaven un sistema C-64 bsic, de pressa descobrien que necessitaven adquirir una disquetera o Datassette abans que en poguessin fer s com a ordinador personal, i no noms com a consola de joc.

Durant la primera part dels anys 1980, els microordinadors es basaven principalment en tecnologia de microprocessadors de 8 bits, tpicament el MOS Technology 6502 o el Zilog Z80. Una excepci notable era la srie TI-99, anunciada el 1979 amb una CPU TMS9900 de 16 bits.

Les freqncies de rellotges de processadors eren tpicament 1-2 MHz per sistemes basats en processadors 6502 i 2-4 MHz per sistemes basats en CPUs Z80, per aquest aspecte de rendiment no era emfasitzat per usuaris o fabricants: la capacitat limitada de RAM dels sistemes, les capacitats de grfics i les opcions d'emmagatzematge, es prioritzaven. La freqncia de funcionament de rellotges es considerava un detall tcnic d'inters noms per a usuaris que necessitaven cronometratge acurat. Per estalviar en cost de component, sovint el mateix cristall utilitzat per produir senyals compatibles del televisor en color feia que se'n divids la freqncia i s'utilitzava per al rellotge de processadors. Aix significava que els processadors rarament operaven a la seva plena capacitat, i tenia l'efecte collateral que les versions europees i nord-americanes del mateix ordinador domstic operaven a freqncies i resolucions de vdeo una mica diferents a causa de normes de televisi diferents.


Molts ordinadors domstics utilitzaven inicialment els serveis ubics dels reproductors de cassets com a mecanisme d'emmagatzematge. La majoria de les aplicacions en casset eren notriament lentes i de poca confiana, per les disqueteres trobaven en microordinadors de negoci eren cares i utilitzaven disquets de 8 polzades al comenament de l'era informtica domstic. Els preus declinats cap a la final dels anys 1980 amb l'augment en vendes de microordinadors i la producci en srie de disqueteres de 5,25" redudes els costos. Les disqueteres de 5,25" es tornarien estndards, amb disqueteres de 3,5" es fan disponibles per a molts sistemes cap a l'ltima part de la dcada. Molt programari per als ordinadors domstics venien en disquets de 5,25"; tanmateix, disquets de 3,5" s'utilitzaven per a l'arxivament de dades. L'estandarditzaci de formats de disquets no era comuna; de vegades fins i tot els models diferents del mateix fabricant utilitzaven formats de disquets diferents. Els diversos esquemes de protecci de cpia es desenvolupaven per a disquets per molts es trencaven de seguida, i molts usuaris noms els tolerarien per a jocs, com el dany per s en disquets era un assumpte significatiu dins un sistema totalment basada en disquets, i tenir una cpia de seguretat d'aplicacions vitals es veia com important. Els programes de cpia que anunciaven la seva habilitat per copiar o fins i tot treure esquemes de protecci comuns eren una categoria comuna de programari utilitari.

Per contrast a ordinadors moderns, els microordinadors ms sovint feien que se n'emmagatzems el SO en xips de memria ROM. Aix feia que inicialitzessin molt de pressa  noms uns quants segons , per fer-hi millores era difcil o impossible sense comprar una unitat nova. Normalment noms les avaries ms severes es fixaven emetent ROMs noves per reemplaar les velles, a compte de l'usuari. La interfcie d'usuari era normalment noms un intrpret BASIC acoblat a un editor de pantalla o de lnia en mode carcter, amb aplicacions que realitzen totes les altres obligacions del SO mateixes. Com la multitasca no era comuna en microordinadors fins ms tard, durant els anys 1980, aquesta manca de suport d'API no era una gran responsabilitat. Els programes d'aplicaci normalment accedien a maquinari per realitzar directament una tasca especfica, sovint intercanviant-se el SO basat en memria ROM per alliberar l'espai d'adrea que ocupava i maximitzar capacitat de RAM. En un reflex durador de la seva primera natura orientada al casset, la majoria dels microordinadors carregaven el seu sistema operatiu de disc (DOS) separadament del SO principal. El DOS noms s'utilitzava per enviar ordres a la disquetera i no es necessitava carregar per executar unes altres funcions de computaci. Una excepci notable era Commodore, les disqueteres del qual de fet contenien un processador 6502 i el Commodore DOS en memria ROM. Molts microordinadors tamb tenien una interfcie de cartutxos que acceptava programari basat en la memria ROM. Aix s'utilitzava ocasionalment per a l'expansi o les millores com carregadors (loaders) rpids, i aplicacions en cartutx ja existien, per la gran majoria de cartutxos eren jocs.

Des de 1985 aproximadament, el mercat informtic domstic de gran capacitat comenava a ser dominat per la prxima generaci dels microordinadors que utilitzen el processador Motorola 68000 de 16 bits, el qual ajudava a permetre les habilitats en gran manera millorades de la srie del Commodore Amiga i Atari. Les freqncies de rellotges en aquests sistemes eren aproximadament 8 MHz amb capacitats de RAM de 256 KB (per al sistema Amiga 1000 bsic) fins a 1.024 KB (1 megabyte, una fita, primer vist en l'Atari 1040 ST). L'Amiga i el ST tenien GUIs inspirats per l'Apple Macintosh, per a un preu de 2.495 US$ (equivalents uns 5.000 US$ de 2007). El Macintosh era massa car per a la majoria de gent.

La revoluci dels microordinadors.

A finals de la dcada de 1970 i principis de la de 1980, ms especficament entre el 1977 i el 1983, era com preveure que els ordinadors no tardarien a revolucionar molts aspectes de la vida domstica i familiar, de la mateixa manera que havien transformat les prctiques comercials durant les dcades anteriors.Les mares tendrien llibres de receptes emmagatzemats en bancs de dades a l'ordinador de la cuina i consultarien bases de dades mdiques per obtenir ajuda en la cura dels fills, els pares usarien l'ordinador de la famlia per administrar el pressupost domstic i controlar el manteniment de l'autombil (aparentment, no es preveia cap canvi per als papers de gnere tradicionals). Els nens usarien enciclopdies emmagatzemades en disquets per fer treballs escolars i es tornarien vids usuaris de videojocs. L'automatitzaci domstica faria realitat el model de casa intelligent dels anys 1980. Usant algun tipus de tecnologia d'informtica, la televisi es tornar interactiva. L'esmorzar ser preparat automticament sota control de l'ordinador. El mateix ordinador controlar la illuminaci i la temperatura de la casa. Els robots eliminaran les escombraries i seran programats per a la realitzaci de noves tasques per l'ordinador domstic. Els bns electrnics eren generalment cars, de manera que es pensava que a cada casa hi hauria un nic ordinador per a s de tota la famlia, amb interfcies per als diversos dispositius que hagus de controlar.

La previsi s que tot aix esdevingus com en algun moment abans del final de la dcada de 1980, ms virtualment tots els aspectes de la revoluci prevista o no s'havien esdevingut o van ser postergats. En l'poca, els ordinadors disponibles als consumidors no eren prou poderosos per realitzar si ms no una nica de les tasques exigides per complir aquesta visi, molt menys per realitzar-les totes simultniament. Els microordinadors de principis dels anys 1980 no eren capaos de realitzar processament multitasca. Encara que poguessin, les seves capacitats de memria eren redudes per emmagatzemar gran bancs de dades o registres financers extensius, l'emmagatzemament basat en disquets era inadequat, tant en capacitat com en velocitat per competir amb multimdia i els sistemes grfics vigents noms podien exhibir imatges quadrades i poc realistes, a l'altre costat d'un text sense nitidesa i dentat. En poc temps, usuaris d'ordinador havien passat a ser vistos com a geeks, nerds o pitjor encara, com a hackers. El crash del mercat nord-americ de videojocs el 1983 va fer que molts perdessin la confiana en la tecnologia dels ordinadors domstics. Les mquines que havien estat comprades per a s de tota la famlia, havien acabat oblidades en armaris o van ser relegades als soterranis o les habitacions dels nens, on eren usades gaireb exclusivament per a jocs o, eventualment, per escriure agendes.

Transcorrerien prop de 10 anys perqu la tecnologia madurs, perqu la interfcie grfica d'usuari torns l'ordinador amists per a usuaris sense coneixement tcnics i perqu Internet subministrs una ra convincent perqu la majoria de gent desitgs tenir un ordinador a casa. Aspectes previstos per la revoluci van ser deixats de costat o van modificats en funci d'una realitat emergent. El cost dels bns electrnics va caure abruptament i avui moltes famlies tenen un ordinador per a cada membre de la famlia, o un porttil que acompanya la mare en seves activitats, un ordinador de butxaca per al pare i els nens compartint un altre ordinador de sobretaula. Enciclopdies, llibres de receptes i bancs de dades mdiques sn mantinguts en lnia i amb accs a travs d'Internet, sense emmagatzematge en disquets o CD-ROMs. La televisi encara ha de guanyar una interactivitat substancial; en comptes d'aix, la web ha evolucionat parallelament i podria fins i tot substituir-la algun dia. El nostre caf podria ser preparat automticament, si l'ordinador estigus endollat a la cafetera, no de manera externa. Encara el 2008, els robots estan tot just comenant a causar algun impacte en l'mbit domstic, amb models com el Roomba i Aibo liderant l'avantguarda.

Aquest retard no era desacompassat amb altres noves tecnologies introdudes per a un pblic poc preparat. Els primers conductors solien ser ridiculitzats amb el crit d'arregli un cavall! fins que l'autombil va funcionar correctament. La televisi s'esllanguia per dcades en laboratoris de recerca abans que es comencessin a fer transmissions pbliques regulars. I en un exemple del canvi de l's d'una tecnologia, abans de la invenci de la rdio, el telfon es va arribar a fer servir en la distribuci de contingut, tals com pera i informes de notcies, els signants del qual eren denunciats com persones analfabetes, cegues, malaltes i mandroses de manera incurable. Igualment, l'acceptaci dels ordinadors en la vida moderna s un producte del refinament continu, tant de la tecnologia com de la percepci.

s modern.

Vist que molts microordinadors antics s'havien tornat obsolets i, en alguns casos, ja no funcionaven, va esdevenir popular entre entusiastes de recrear virtualment aquestes mquines, els seus ambients i ttols de programari populars a travs de programes d'emulaci. Un dels ms coneguts emuladors s el Multiple Emulator Super System (MESS), que podia emular la majoria d'ordinadors domstics ms coneguts. Un sistema per al qual existeixen molts emuladors s l'MSX. Jocs per a moltes plataformes de 8 i 16 bits es porten per al Wii Virtual Console. Ja al 2008, consoles de jocs havien comenat a incorporar molts dels atributs comuns dels PCs domstics  totes les consoles de jocs de la generaci actual presenten navegadors web i capacitat de reproduir msica, a ms poder ser usades per a jugar. A ms d'aix, el Xbox 360 tamb presenta un programa de missatgeria instantnia. A travs de diversos serveis web, processament de textos, correu electrnic i l'edici de fotos ja estan disponibles. Futurs usuaris d'ordinadors domstics podran optar per la simplicitat tot en un d'una consola o set-top box, en comptes d'un PC padr, i portar una nova era d'ordinadors domstics distints dels ordinadors de negocis. Els porttils estan esdevenint populars per a s domstic, el que pot redefinir l'expressi ordinador personal com un accessori realment personal, semblant a un reproductor MP3 o un telfon mbil.

La retrocomputaci guanya popularitat, amb molts entusiastes que usen mquines antigues com el Commodore 64 per realitzar tasques modernes tals com navegar en la web i usar el correu electrnic. El C64 tamb ha estat recreat amb recursos actualitzats com C-One i C64 Direct-to-TV, ambdues creacions de Jeri Ellsworth.

Ordinadors domstics notables.

Fins el 1985, els ordinadors domstics ms notables dels EUA van ser el TRS-80 (1977), diversos models de la famlia Apple II (igual inaugurada el 1977), l'Atari 400/800 (1979) juntament amb seus successors 800XL i 130XE, el Commodore VIC-20 (1980) i el Commodore 64 (1982). El VIC va ser el primer ordinador a vendre ms d'un mili d'unitats i el C64 encara s el model de microordinador ms venut de tots els temps, amb ms de 17 milions produts abans de ser deixat de fabricar el 1994; una carrera de 12 anys en la qual la mquina va canviar molt poc.

A Europa, la situaci va ser lleugerament diferent, ja que molts dels sistemes britnics produts, com el Sinclair ZX81 i el ZX Spectrum, i posteriorment l'Amstrad/Schneider CPC eren generalment molt ms barats a Europa que els sistemes nord-americans (tals com els models Atari i Apple). El contrari tamb era cert, vist que sistemes britnics populars com l'Spectrum, mai no havien triomfat als Estats Units (el desafortunat Timex Sinclair 2068 n's una prova). Com a resultat, aquestes mquines britniques van ser molt ms ben succedes en l'Europa del que ho van ser als EUA, amb el Commodore 64 (C64) com a nica excepci notable, que va competir en la mateixa franja de preu que els sistemes britnics.

Fins a la introducci de l'IBM PC el 1981, microordinadors com els Apple II i TRS 80 tamb van ser bastant utilitzats en oficines.

La llista segent relaciona molts dels ms populars o significatius ordinadors domstics de finals dels anys 1970 i de la dcada del 1980.

Dcada del 1970.



Dcada del 1980.



Colleccions.
Molts entusiastes han comenat a colleccionar ordinadors domstics. Les mquines amb sistemes ms vells i ms rars s'han convertit en peces de colleccionista. A vegades les colleccions es converteixen en un museu i es presenten a llocs web.

Fabricants populars de microordinadors.

Amstrad;
Atari;
Commodore;
Sinclair Research;
Tandy;

Referncies.


 Vegeu tamb .

 Ordinador personal;

Enllaos externs.
 Histria dels videojocs;
 Obsolescncia en la informtica i les comunicacions;
 Ordinadors personals del passat ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337853" title="Badia de Sa Rpita" nonfiltered="1815" processed="1808" dbindex="131828">

La badia de Sa Rpita s una petita badia de Mallorca situada entre la Punta Plana i sa Colnia de Sant Jordi. T una fondria de 2,6 Km i una amplada de 7 Km.

En aquesta badia hi han importants centres turstics com la Colnia de Sant Jordi, sa Rpita, s'Estanyol de Migjorn i Son Biel i nombroses platges com: l'Arenal de sa Rpita, es Trenc, els Estanys, els Perengons Grans, entre d'altres.

Llucmajor, Campos i Ses Salines sn els municipis banyats per les aiges de la badia, i tot i que sigui una zona molt turstica, la meitat de la costa forma part de l'ANEI d'el Trenc-Salobrar de Campos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337854" title="Golf de Panam" nonfiltered="1816" processed="1809" dbindex="131829">

El Golf de Panam voreja la costa sud de l'Istme de Panam i s, per la seua diversitat d'espcies marines, un dels millors indrets de pesca esportiva de tot el planeta. 

Relleu.

 T una amplada mxima de 250 km, un entrant de 160 km, una fondria de 220 m i una superfcie total de 2.400 km2.;
 s poc profund i separa les cadenes muntanyenques de l'oest de Panam de l'inici de la colombiana Serrana de Baud.;
 Cont altres golfs i badies ms petites com la Badia de Panam, el Golf de Parita i el Golf de San Miguel. ;
 Les illes de La Perla sn un grup de dues-centes illes que es troben situades a l'est del susdit golf.
 El Canal de Panam connecta el Golf de Panam i l'Oce Pacfic amb el Mar Carib i l'Oce Atlntic.

Centres urbans.

La principal localitat s Ciutat de Panam.

Referncies.



Enllaos externs.

 Mapes ;
 Pesca esportiva al Golf de Panam  i ;
 Panama Sport Fishing  i ;
 Butllet meteorolgic actualitzat  i ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337856" title="Beatriu de Montcada" nonfiltered="1817" processed="1810" dbindex="131830">
Beatriu de Montcada fou una noble catalana.

Pubilla dels Berenguer, una famlia provinent dels vescomtes de Girona, aprisiadors de terres al Comtat d Osona. Es cas el 1117 amb Guillem Ramon I de Montcada, i d'aquest lla nasqueren:
 Ramon I de Montcada el vell, senyor de Tortosa i hereu de la senescalia;
 Guillem I de Montcada i de Bearn, vescomte consort de Bearn pel seu casament amb Maria de Bearn;
 Berenguer;
 Adelaida, que es casaria amb el comte Pon III d Empries;
 Berenguera, que es casaria amb Galcer de Pins;

El matrimoni es va desfer amb un procs de nullitat amb allegacions de parentiu entre els consorts. s versemblant la interferncia de Ramon Berenguer IV qui el 1135 concedeix Beatriu a Guillem de Sant Mart, juntament amb l honor de Montcada, resultant en una de les primeres picabaralles del comte i el senescal i es casaren el 1136. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337859" title="Calzada de Oropesa" nonfiltered="1818" processed="1811" dbindex="131831">

Calzada de Oropesa s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb el riu Titar que el separa de de Plasencia a la provncia de Cceres, a l'est amb Oropesa, Lagartera, Herreruela de Oropesa i Caleruela, al sud amb Valdeverdeja i El Gordo i a l'oest amb Navalmoral de la Mata,

 Demografia .



 Administracin .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337865" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1819" processed="1812" dbindex="131832">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realtizaren 15 proves de tir, totes elles en categoria masculina.

Nacions participants.
Hi particapren un total de 215 tiradors de 14 nacions diferents:
  Australsia (1);
  (10);
  Canad (22);
  (10);
  (17);
  Finlndia (9);
  Frana (20);
  (7);
  Imperi Alemany (1);
  Hongria (2);
  (13);
  (17);
  Regne Unit (67);
 (19);

Resum de medalles.


Medaller.


Bibliografia.
 ;
De Wael, Herman (2001). Shooting 1908. Herman's Full Olympians.

Enllaos externs.
  ;
  Tir - Londres 1908;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337866" title="Herreruela de Oropesa" nonfiltered="1820" processed="1813" dbindex="131833">

Herreruela de Oropesa s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb el terme segregat de la Dehesa de Villalba d'Oropesa a l'est amb Lagartera, al sud amb Torrico i a l'oest amb Caleruela i Calzada de Oropesa, tots de Toledo.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337868" title="El Dol" nonfiltered="1821" processed="1814" dbindex="131834">
La platja del Dol s una platja mallorquina del municipi de Ses Salines, situada al costat de la Colnia de Sant Jordi entre la platja de Ca'n Curt i es Tur. s una platja d'uns 900 metres de longitud per 25 d'amplada. Es tracta d'una platja molt freqentada per turistes i veins de la zona. L'nica manera d'accediri s anant caminant per un passeig que bordeja la costa.
El nom de la platja es deu a que a les roques de l'extrem sud-est hi ha una surgncia d'aigua a nivell de mar, fet que fa que l'aigua de la superfcie de la mar sigui ms dola i ms fresca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337870" title="Parrillas" nonfiltered="1822" processed="1815" dbindex="131835">

Parrillas s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb la provncia d'vila i amb els municipis de Velada, Oropesa i Navalcn de Toledo.

 Demografia .



Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337872" title="Platja del Port" nonfiltered="1823" processed="1816" dbindex="131836">
La platja del Port s una platja mallorquina del terme municipal de Ses Salines, situada al important centre turstic de sa Colnia de Sant Jordi. Est encaixonada entre el port (d'aqu ve el seu nom) i es Tur.

Es una platja molt concorreguda per banyistes, sobretot turistes. Antigament era molt ms llarga per va reduir en llargria degut a l'ampliaci del port. S'hi accedeix des del carrer Gabriel Roca i t unes dimensions de 200 metres de llargria per 20 d'amplada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337874" title="Juan Varea Segura" nonfiltered="1824" processed="1817" dbindex="131837">
Juan Varea Segura, ms conegut com a Juanito Varea, va nixer a Borriana al 1908 i va morir a Madrid als 77 anys, el 8 de novembre de 1985. Fou un dels pocs "cantaors" no andalusos que ha marcat la histria del "cante" i el seu nom segueix essent un referent per a les actuals generacions d'intrprets.

De ben menut, junt al seu pare, amb els seus carros i cavalls, es dedicava a transportar les taronges fins al moll del Grau, per a carregar les caixes de taronges a les barques.

Anys ms tard, junt a la seua famlia, s trasllad a Barcelona, a on s va iniciar en el cant, fins que va ser contractat per la companyia de Miguel Vallejo,des de la que va saltar a la fama.L'xit el va dur a gravar els seus primers discs a la dcada dels 30. El seu cant abastava amb precisi, perfecci, i sentiment tots elsgneres, i els crtics i aficionats, als que sempre va agradar, el consideraren un virtus dels pals clssics. Juan Varea va recrrer els "tablaos" i escenaris de tot l'estat espanyol, i tamb va exportar el seu art flamenc per altres pasos. A Madrid va triomfar i el seu nom va figurar durant molt de temps als cartells de Zambra, un dels "tablaos" ms famosos de tot l'estat espanyol.

Va fundar la seua prpia companyia, va compondre diferents fandangos i fou considerat una de les figures ms importants de la seua poca.

Per voluntat prpia descansa al cementeri de Borriana desprs de faltar al 1985.El 31 d'agost del 2001 se'l va nomenar, a ttol pstum, Fill Predilecte, distinci que va rebre a travs del seu nt, Juan Diego Varea. Eixe dia s va descobrir una placa a la que va ser la seua casa al carrer Burg.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337875" title="Azutn" nonfiltered="1825" processed="1818" dbindex="131838">

Parrillas s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb els termes de Villar del Pedroso a la provncia de Cceres i Alcolea de Tajo i Navalmoralejo a la de Toledo.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337878" title="Torralba de Oropesa" nonfiltered="1826" processed="1819" dbindex="131839">

Torralba de Oropesa s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Enllaos externs .
Diputaci de Toledo;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337881" title="Cala Galiota" nonfiltered="1827" processed="1820" dbindex="131840">
Cala Galiota s una cala mallorquina situada a sa Colnia de Sant Jordi, al terme municipal de ses Salines. Al fons de la cala hi ha una petita platja de sorra d'uns 50 metres de llargria i 20 d'amplada. Sol ser freqentada per banyistes residents de la zona. s una cala molt accessible: t rampes d'accs, est situada al costat del centre urb de la Colnia i es bordejada pel passeig martim.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337882" title="Caleruela" nonfiltered="1828" processed="1821" dbindex="131841">

Caleruela s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Herreruela de Oropesa, Torrico, Valdeverdeja i Calzada de Oropesa.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337884" title="Golf de Veneuela" nonfiltered="1829" processed="1822" dbindex="131842">




El Golf de Veneuela s un ampli entrant del Mar Carib que pertany, en la seua major part, a Veneuela (estats de Zulia i Falcn), llevat d'un sector nord-occidental que correspon a Colmbia (Departament de La Guajira).

Relleu.

 T una superfcie de 17.840 km2, fa 240 km d'ample i 120 km de llarg.
 El permetre de les seues costes s de 748 km.;
 s emmarcat a l'oest per les pennsules de Guajira i a l'est per la de Paraguan. Al sud comunica, per un canal natural, amb el Llac Maracaibo.
 No sobrepassa els 50 m de fondria.;

Histria.

Els europeus en van tindre coneixena l'any 1499 quan una expedici comandada per Alonso de Ojeda i composta, entre d'altres, per Amerigo Vespucci i Juan de la Cosa explor l'actual Veneuela.

Disputes frontereres.

La delimitaci fronterera del Golf de Veneuela entre Colmbia i Veneuela va sorgir poc desprs de llurs respectives independncies de l'Imperi Espanyol al segle XIX. La frontera terrestre entre tots dos estats va ser finalment establida l'any 1941 per la martima encara s font de conflictes. 

Economia.

Aquest golf s de vital importncia per a l'economia veneolana i mundial puix que connecta els pous de petroli i les refineries del Llac Maracaibo amb els mercats mundials a travs del Carib. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Campos petrolferos de Venezuela ;
 Hidrografia del Golf de Veneuela ;
 Mapes ;
 La pesca d'arrossegament al Golf de Veneuela ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337885" title="Las Ventas de San Julin" nonfiltered="1830" processed="1823" dbindex="131843">

Las Ventas de San Julin s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Limita amb Calzada de Oropesa i Dehesa de Villalba, segregat d'Oropesa, ambds de Toledo.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337889" title="Flix Plantalech i Batlle" nonfiltered="1831" processed="1824" dbindex="131844">
Flix Plantalech i Batlle (Vilafranca del Peneds, Alt Peneds, 1950). Artista d arts plstiques. 

A la seva etapa universitria a Barcelona va entrar en contacte amb la organitzaci clandestina del PSUC, partit del que el 1979 va ser cap de llista i regidor per Vilafranca del Peneds en les primeres eleccions municipals de l actual perode democrtic. 

Desprs de cursar estudis a l Escola Eina i de participar en tallers de pintura i escultura amb destacats artistes del pas, es dedica professionalment a la creaci plstica i pictrica des de 1983.

Vinculat a la galeria d art vilafranquina Palma XII, i amb una obra pictrica de realitzaci abstracta, amb simbolismes i referncies figuratives molt vinculades a la terra, ha exposat diversos llocs d Europa.    

Enllaos externs.

 Entrevista a l'artista;
 Currculum;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337897" title="El Palmer" nonfiltered="1832" processed="1825" dbindex="131845">

Es Palmer s una possessi i llogaret del municipi de Campos (Mallorca), situat al sud de la vila de Campos, vora el balneari de Sant Joan de la Fontsanta.La possessi fou el centre del marquesat des palmer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337902" title="Joaqun Peris Fuentes" nonfiltered="1833" processed="1826" dbindex="131846">
Joaqun Peris Fuentes, tamb conegut amb el malnom del 'bou roig', va nixer el 18 de mar de 1854, i va morir l'1 de gener de 1939. Est soterrat al costat de la seua mare, Mercedes Fuentes Nez, on fou traslladat el 20 de maig] de 1993, encara que no hi ha cap inscripci que aix ho indique.

Gran intellectual i historiador borrianenc, va assistir de menut a les escoles oficials de la Merc. Va estudiar batxillerat a Castell de la Plana i lleis a la Universitat de Valncia, passant desprs a Madrid, a on s va doctorar. Va obtenir la concessi oficial del Port de Borriana, en llur projecte i estudis va gastar molts diners, va patir amb angoixa diverses revoltes populars que el culpaven de qu no s tirara endavant el projecte, la qual cosa el va obligar a donar la concessi a l'Ajuntament de Borriana al 1917, per un ter del que li havia costat. Va tenir un arxiu-biblioteca d'un valor incalculable.

Desenvolup els crrec de jutge i alcalde, entre el 1 de juliol de 1899 i el 19 d'abril de 1901. Fou qui sollicit a la Reina Maria Cristina d'ustria el ttol de ciutat per a Borriana, que se li otorgaria dos mesos i mig desprs de deixar el crrec, el 7 de juliol de 1901. Sent alcalde va prohibir el bou per la vila i el poble se li revolt. Per a complaure'ls va comprar un bou a Sevilla; un bou de color castany que s va amollar a les festes de la Misericrdia, va provocar diversos ferits i tres morts. Des d'aleshores Don Joaquin fou el bou roig.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337904" title="Sa Sorda" nonfiltered="1834" processed="1827" dbindex="131847">

San Sorda s un llogaret del municipi de Campos, situat al sud-oest de la vila, a la riba del torrent de Son Catlar. Segons el cens de 2006 consta de 19 habitants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337906" title="Santuari de Sant Josep de la Muntanya" nonfiltered="1835" processed="1828" dbindex="131848">

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya est situat al barri de la Salut (Grcia, Barcelona), s un edifici neoromnic amb elements modernistes, envoltat per un convent. s obra de Miquel Pasqual Tintorer, aleshores arquitecte municipal de Grcia, tot i que va delegar les funcions de director de l obra  al seu ajudant Francesc Berenguer Mestres, que es va encarregar de la decoraci interior, altars, plpits, confessionaris, etc. L edifici es va construir amb pedra procedent de la pedrera que es va localitzar al mateix terreny. El 14 d agost de 1895 es pos la primera pedra de la construcci, i el Santuari fou inaugurat oficialment el 20 d'abril de 1902. 

L edifici presenta tres cossos: l esglsia, la llar i la residncia. Una escala de doble tram uneix l esplanada frontal i l espai davant de les portes dels tres cossos, que es troben situats a ms alada. L esglsia s d una sola nau amb creuer i absis semicircular en qu s obren alts finestrals amb vitralls emplomats i cor posterior per a la comunitat. A la planta baixa s'hi troba la capella del Santssim Sagrament (antiga capella de Sant Josep i actualment de la Beata Mare Petra, fundadora de la congregaci religiosa que ocupa l'edifici). El 1961 es va iniciar la construcci de la nova capella de Sant Josep, a l esplanada, al peu de la doble escala, obra que es va acabar el mar de 1972. El 1921 es fu la coronaci cannica de la imatge de Sant Josep, que s venerada en aquesta capella.

El convent forma part de la Congregaci de Mares dels Desemparats, comunitat religiosa que est installada al santuari des de la seva inauguraci, on hi tenia cura de nenes orfes. El 1903 es fund la Pia Uni de Sant Josep i una revista per a propagar la devoci al santuari. Els anys segents esdevingu molt popular entre els barcelonins, que escrivien cartes al sant demanat-li favors, que eren cremades en process mensual. El 1997 L Exm. Sr. Cardenal Ricard Maria Carles aprov la redacci dels nous Estatuts de la Pia Uni i de llavors en s anomena Associaci de Sant Josep de la Muntanya. Actualment l'asil acull 150 nens i nenes orfes.

Enllaos externs.
 Congregaci de Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337907" title="Golf de Riga" nonfiltered="1836" processed="1829" dbindex="131849">



El Golf de Riga es troba a la Mar Bltica i s compartit entre Letnia i Estnia.
 
Relleu.

 Penetra 174 km en el litoral i t una superfcie de 18.100 km2. ;
 T 145 km de llarg de nord a sud i assoleix una amplada de 72-130 km d'est a oest.
 T poca fondria (62 m) i les seues ribes sn planes i sorrenques.
 s separat de la mar oberta per l'illa de Saaremaa.;
 La seua principal sortida s l'Estret d'Irbe.;
 L'illa de Ruhnu, al centre del golf, pertany a Estnia.

Hidrografia.

Hi desguassen els rius Daugava (Dvina Occidental), Lilupe i Gauja.

Clima.

Es glaa del desembre a l'abril. 

Ports.

El port principal s Riga.

Referncies.



Enllaos externs.

 Butllet meteorolgic actualitzat  i ;
 Ecologia del Golf de Riga ;
 Clima del Golf de Riga ;
 Indstria i agricultura ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337908" title="Castelloza" nonfiltered="1837" processed="1830" dbindex="131850">

Castelloza va ser una trobairitz nascuda vers el 1200.

Castelloza era una dama noble de l'Alvrnia casada amb Turc de Mairona, probablement senyor de Mairona i combatent de la Quarta Croada. S'ha suposat l'enamorament de Castelloza d'Arman de Brion, membre de la casa de Brion i amb una posici social ms elevada que no pas ella, sobre qui es creu que en va dedicar alguna composici. La temtica de les seves poesies s generalment l amor corts. Se n'han conservat tres poesies ms una que se'n discuteix la seva autoria; la msica que les acompanyava s'ha perdut. Conjuntament amb Beatritz de Dia, s de l'nica trobairitz que se'n conserva ms d'una composici.

Comparada amb Beatriz de Dia, les composicions de Castelloza sn ms conservadores. En les seves obres, ella hi apareix amb un discurs coherent i, tot i que existeix una tensi entre l'amor condicional i l'incondicional, sempre roman compromesa a la fidelitat. 

 Obra conservada .
 Amies, s ie.us trobes avinen;
 Ja de chantar non degr'aver talen;
 Mout avetz faich long estatge;
 Per joi que d'amor m'avegna (autoria de Castelloza discutida);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337910" title="Ins Ballester" nonfiltered="1838" processed="1831" dbindex="131851">

Ins Ballester (Borriana, Castell, 28 de setembre de 1958) s una periodista i presentadora valenciana.

 Biografia .
Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autnoma de Barcelona, va iniciar la seua carrera a la Cadena Ser per a passar desprs al magazn diari de Radio Nacional de Espaa. Desprs de uns anys  va fer el salt a la televisi, primer al centre territorial de TVE a Valncia, Aitana, com a cap de programes i desprs a Canal 9 i Telemadrid. Desprs de tres anys a Telemadrid, fou fitxada a Antena 3 al 1997. Al 2001 va tornar a TVE a on actualment presenta el programa matinal Por la maana, amb Iaki del Moral, durant sis temporades. El programa s va acomiadar al mar de 2008, encara que poc desprs, Ballester comen amb un altre matinal a La Uno, en aquest cas els caps de setmana, baix el ttol El da por delante, estrenat el 24 de maig de 2008.  

Ballester ha escrit dos llibres de receptes de cuina titulats "Cocina con corazn" i "Cocina con ms corazn", ambds amb l'editorial Temas de hoy, que inclou algunes de las millors receptes que ha donat al seu programa.

 Treballs destacats a la televisi .

Sucedi en Madrid (1994-1997);
En Antena (1997-1998);
Ver para creer (1999), amb Liborio Garca;
Sabor a verano (1999);
El Bus (2000);
Flashback (2002);
Por la maana (2002-2008);
El da por delante (2008-);

 Premis .
 Antena de Oro (2005), en la categoria de televisi, per la seua tasca conduint el programa Por la maana.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337911" title="Torrent de Son Xorc" nonfiltered="1839" processed="1832" dbindex="131852">
El Torrent de Son Xorc s un curs d'aigua torrencial d'uns 20 km de la conca de Campos (Mallorca). Neix al vessant sud del puig de Monti-sion. Desprs passa per l'est de la vila de Campos i segueix parallelament la carretera que va de Campos a sa Colnia de Sant Jordi, la PM-604. Finalment desemboca al Salobrar de Campos, desprs de passar per sota la carretera PM-610.

Al pertnyer a la conca ms seca de Mallorca, est sec la gran part de l'any i noms baixa amb aigua desprs de grans riuades.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337920" title="Llista d'abats de Santa Maria de Roses" nonfiltered="1840" processed="1833" dbindex="131853">
Llista dels abats del monestir de Santa Maria de Roses, des de la seva constituci com a abadia independent de Sant Pere de Rodes fins a la seva conversi en priorat del de Santa Maria d'Amer. Sobretot en els primers temps, les dates no indiquen el perode de govern de cada abat, sovint desconegut, sin els anys en qu apareixen documentats com a tals.






Bibliografia.
J. M. Marqus i Planagum, El cartoral de Santa Maria de Roses (segles X-XIII), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1986.
F. Monsalvatje i Fossas, Los monasterios de la dicesis gerundense: rectificacin  los abaciologios publicados por Jaime Villanueva en su Viaje literario  las iglesias de Espaa, dins Noticias histricas, vol. 14, Olot, Impr. J. Bonet, 1904, pp. 53-67.
Jaume Villanueva, Viage literario a las iglesias de Espaa, vol. 14, Madrid, Real Academia de la Historia, 1850, pp. 233-239.;
E. Zaragoza Pascual, Catleg dels monestirs catalans, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, pp. 195-196.;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337922" title="Badia de Sller" nonfiltered="1841" processed="1834" dbindex="131854">

La badia de Sller s una petita badia de Mallorca situada entre el cap Gros i el Forat des Drag, al terme municipal de Sller(Serra de Tramuntana). T una bocana de 450 metres per un cop passat els dos caps s'eixampla i t una amplada de 830 metres.

En aquesta badia s'hi troba el Port de Sller, un important nucli turstic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337925" title="Luci Veturi" nonfiltered="1842" processed="1835" dbindex="131855">

 Luci Veturi nom amb que esment Tit Livi a Espuri Veturi Cras Cicur, decemvir el 451 aC.
 Luci Veturi Cras Cicur trib amb potestat consolar el 368 aC i el 367 aC. ;
 Luci Veturi Fil I cnsol el 220 aC.
 Luci Veturi Fil II cnsol el 206 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337933" title="Tit Veturi" nonfiltered="1843" processed="1836" dbindex="131856">

 Tit Veturi Calv, dues vegades cnsol de Roma, el 334 aC i el 321 aC. ;
 Tit Veturi Gem Cicur II, cnsol el 462 aC. ;
 Tit Veturi Gem Cicur I, cnsol el 494 aC. ;
 Tit Veturi, nom amb que esmenta Dionisi a Espuri Veturi Cras Cicur.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337936" title="Sinclair ZX81" nonfiltered="1844" processed="1837" dbindex="131857">

El microordinador ZX81 va ser el segon ordinador fet per Sinclair Research, presentat el 1981. Com en el ZX80, tenia una UCP Zilog Z80, un teclat multi-funci tctil i el dispositiu de sortida era a un televisi. Els programes i les dades es desaven i es carregaven per mitj d'un reproductor de cassets. La mquina era inicialment comercialitzada per 70 (o 50 en kit), amb una memria RAM de 1 KB.

Especificacions tcniques.


 Enllaos externs .
 ZX81;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337938" title="Edat heroica de l'exploraci de l'Antrtida" nonfiltered="1845" processed="1838" dbindex="131858">
L'edat heroica de l'exploraci de l'Antrtida, entre el 1895 i el 1922, s un perode que designa els anys en els que aventurers desafiaren les extensions salvatges, gelades i desconegudes de l'Antrtida, tot buscant els honors i la glria. Molts van morir en el transcurs d'aquestes expedicions, mentre que altres tornaren triomfants i, ben aviat, foren clebres i sollicitats com a autors de publicacions i conferenciants. Aquesta edat heroica comena el 1895 amb el sis Congrs Internacional de Geografia que llan una crida a tots els cercles cientfics del mn per accelerar l'exploraci de l'Antrtida abans que finalitzs el segle XIX. En aquell moment, aquest continent era considerat com el major espai geogrfic encara en poder ser explorat.

Aquesta perode s caracteritza per la carrera per arribar al Pol sud que s'ha comparat a la carrera espacial i l'arribada a la Lluna de la dcada del 1960, per la capacitat que aconsegu per captivar l'atenci del pblic. Poc desprs queRoald Amundsen arribs al pol el 1911, la Primera Guerra mundial esclat, la guerra ms devastadora que la humanitat mai no havia conegut i, als ulls del public, l'heroisme dels soldats eclips les gestes de les aventures a l'Antrtida. Desprs de la Primer Guerra mundial, es realitzaren molt poques expedicions, marcant aix la fi d'aquesta edat heroica que certs autors la situen de manera simblica amb la mort de l'explorador britnic Ernest Shackleton el 1922.


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337940" title="Cala Pi" nonfiltered="1846" processed="1839" dbindex="131859">
Cala Pi s una urbanitzaci situada al costat de la cala del mateix nom al terme municipal de Llucmajor. La majoria de cases sn de segona residncia.

Prop d'aquesta urbanitzaci hi han restes arqueolgiques de gran inters com el poblat talaitic de Capocorb o la torre de cala Pi.
Les platges ms properes de la urbanitzaci sn cala Pi i cala Beltran, Ambdues sn la desembocadura d'un torrent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337943" title="Badia de San Francisco" nonfiltered="1847" processed="1840" dbindex="131860">


La Badia de San Francisco es troba a la costa del Pacfic, concretament a l'estat de Califrnia (Estats Units).

Relleu.

 s una vall fluvial submergida, parallela a la lnia de la costa i connectada amb l'oce Pacfic per l'estret de Golden Gate, travessat pel pont homnim. ;
 T una superfcie d'entre 1.040 i 4.160 km2 (depenent si hi comptem els estuaris, pantans, petites badies i altres accidents geogrfics que l'envolten).
 T una longitud de 97 km, una amplada de 5 a 22 km d'est a oest i constitueix un dels ports naturals ms espectaculars del mn. ;
 Cont les illes Treasure, Yerba Buena, Angel Island, Alcatraz, Alameda, Bair Island, Bird Island, Brooks Island, Brother Islands (East Brother Island i West Brother Island), Coast Guard Island, Marin Island (East Marin Island i West Marin Island), Rat Rock i Red Rock Island.;

Centres urbans.

S'hi assenten grans nuclis urbans, com San Francisco, Oakland, Berkeley, Richmond, Alameda, San Leandro i Hayward, cintur urbanitzat d'uns 45 km de llargada a la costa oriental.

 Presons .
Al Nord de la Badia hi ha la Pres Estatal de San Quentin, que fou la primera pres de Califrnia.

Ports.

El conjunt dels seus ports registra un trfic noms superat, a la costa nord-americana del Pacfic, pel del port de Los Angeles-Long Beach.


Ponts.

N'hi trobem cinc: El Golden Gate Bridge, el Richmond-San Rafael Bridge, el San Francisco-Oakland Bay Bridge, el Hayward-San Mateo Bridge i el Dumbarton Bridge.

Referncies.



Enllaos externs.

 Fauna de la Badia de San Francisco ;
 Early History of the California Coast ;
 San Francisco Bay: Portrait of an Estuary. ;
 Activitats nutiques ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337946" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1848" processed="1841" dbindex="131861">

El medaller dels Jocs Olmpics d'Atenes de 1906 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors dels esdeveniments disputats en aquest esdeveniment, realitzat entre el 22 d'abril i el 2 de maig de 1906 a la ciutat d'Atenes (Grcia). Actualment, el medaller no s reconegut oficialment pel COI, tot i que en el seu moment si s'organitz com a oficial.

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.
(Pas amfitri ressaltat.)



Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337947" title="Bassa del Cabots" nonfiltered="1849" processed="1842" dbindex="131862">
La Bassa dels Cabots s una petita platja d'arena gruixuda de la Colnia de Sant Jordi.

El seu nom s deu a que la platja s una petita badia quasi b tancada al mar poc profunda on habiten molts cabots. s molt poc freqentada per banyistes degut a que el fons s de roques amb algues.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337948" title="Sinclair ZX80" nonfiltered="1850" processed="1843" dbindex="131863">

El microordinador ZX80 va ser el primer ordinador fet per Sinclair Research, presentat el 1980. Tenia una UCP NEC  PD780C-1 (copia del Zilog Z80), un teclat multi-funci tctil i el dispositiu de sortida era a un televisi. Els programes i les dades es desaven i es carregaven per mitj d'un reproductor de cassets. Era notable per ser el primer ordinador disponible al Regne Unit per menys de 100 (99,95 exactament), en kit, amb una memria RAM de 1 KB.

Especificacions tcniques.


Vegeu tamb.
 Sinclair ZX81;

 Enllaos externs .
 ZX80;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337950" title="Es Coto" nonfiltered="1851" processed="1844" dbindex="131864">

Es Coto s una petita platja de la Colnia de Sant Jordi. Est ubicada al costat del Moll de la Sal i davant de l'illot de na Llarga. s una platja de sorra fina i t 60 metres de llargria i 20 d'amplada.




 Enllaos externs .
PlatgesdeBalears.com
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337952" title="Sant Lloren del Mont" nonfiltered="1852" processed="1845" dbindex="131865">


El monestir de Sant Lloren del Mont (modernament i imprpia Sant Lloren de Sous) fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besal, dins els lmits del bisbat de Girona, situada a l'extrem ms meridional de l'actual terme municipal d'Albany (Alt Empord). Les seves runes es troben en el pla de Sous (855 m), a la falda de la muntanya del Mont. Fou centre del poble de Sous, actualment deshabitat, pertanyent a l'antic municipi garrotx de Bassegoda, que fou incorporat el 1988 al d'Albany i, per tant, a la comarca de l'Alt Empord. A les seves runes es constru, a principis del segle XIX, l'esglsia parroquial de Sant Lloren de Sous.

Histria.

Les primeres notcies que es tenen d'aquest monestir es remunten a l'11 d'abril del 871, quan fou citat en un precepte expedit a favor del monestir de Sant Aniol d'Aguja pel rei franc Carles el Calb. Entre les possessions d'aquest monestir hi havia la muntanya de Sant Lloren, amb l'esglsia que hi havia estat fundada (montem sancti Laurenti cum basilica in honore Sancti Laurenti eusdem fundate).

Era una poca d'expansi del monaquisme. Sovint els monjos seguien de prop els colons que, baixant de la muntanya al pla, s'apropiaven de noves terres per ocupaci (aprissio) i n'emprenien l'artigatge, i moltes vegades els disputaven els drets adquirits.

Els monjos benedictins de Sant Aniol d'Aguja que es van installar al pla de Sous van tenir en compte les condicions defensives de lloc escollit i tamb els recursos naturals que oferia per al manteniment de la comunitat. La muntanya del Mont, per les seves caracterstiques, els proporcionava totes dues coses. No tan sols s un lloc elevat, que ofereix protecci i fcil de defensar, sin que disposa de fonts d'aigua potable, al costat d'una de les quals, la font de l'Esparreguera, fou construda la nova fundaci, que n'obtingu l'aigua necessria per als usos domstics i agropecuaris.

Fins a la primeria del segle XI la comunitat de Sant Lloren del Mont era noms una cella (cella Sancti Laurentii) filial de Sant Aniol d'Aguja i, com aquest, sotms al domini dels canonges de la catedral de Girona. Aix ho testimonien dos documents atorgats pel rei Carles el Simple en els anys 898 i 922 i una butlla del papa Silvestre II expedida el 1002 a favor de la mitra de Girona.

La cella de Sant Lloren, per, anava adquirint importncia, afavorida per privilegis i donacions efectuades pels comtes de Besal i de Barcelona i altres senyors. Aviat esdevingu un centre receptor d'almoines i de drets de senyoria feudal sobre els habitants dels voltants.

En aquest moment, la histria del lloc fu un tomb, quan s'hi trasllad la comunitat de Sant Aniol d'Aguja i esdevingu, aix, la seu de l'abadia. Sant Aniol pass a ser una simple parrquia sota el domini de Sant Lloren del Mont, que tamb pass a controlar les de Sant Feliu de Riu i Sant Mart de Talaix. El 1003 la comunitat de Sous ja consta regida per l'abat Abb. Els nous dirigents tingueren en aquells anys una intensa participaci en els afers del comtat de Besal, on ostentaven un alt reconeixement. Els seus abats formaren part del consell dels comtes de Besal i assistiren als concilis que es van celebrar a Girona els anys 1068 i 1073. Entre els segles XI i XII es constru una nova esglsia. 

Almenys des de 1222 al monestir de Sous tenia culte particular la imatge de la Mare de Du del Mont. La difusi de la devoci impuls l'abat Bernat, en els anys 1311-1318, a construir l'actual santuari al cim de la muntanya, al qual fou traslladada. Aquest santuari enfront de seguida l'abat amb el bisbe de Girona, llavors Guillem de Vilamar, pel seu control. El 1319 s'arrib a un conveni que deix en mans de l'abat l'administraci del santuari, mentre el bisbe hi retenia el dret de visitaci, la jurisdicci i un cens anual.


Al segle XIV era una comunitat prspera per petita, formada, l'any 1332, per vuit monjos. Al segle XV la decadncia s'accentu, amb una comunitat que arrib a tenir noms dos monjos (1438) i amb greus dificultats econmiques per la disminuci progressiva de les rendes. La situaci fou agreujada pels forts terratrmols que es deixaren sentir sobretot en aquella zona entre els anys 1427 i 1434, que afectaren els edificis i arrunaren l'esglsia i algunes de les altres construccions, fins al punt que motivaren el trasllat de l'altar major al claustre.

Durant el segle XVI, es reconstruren parcialment els edificis i l'abat Francesc Albanell (  1530) intent restaurar el monestir amb l'establiment de quatre capellanies o beneficis, per el deteriorament ja fou imparable. El 1592, d'acord amb el desig del monarca de potenciar els monestirs ms poblats, el papa Climent VIII en decret la supressi i l'annexion al monestir de Sant Pere de Besal. La supressi, per, no es fu efectiva fins a la mort del darrer abat, Jaume Coll, el 1605. 

A partir d'aleshores, esdevingu una simple parrquia rural del poble de masies disperses de Sous. La runa de l'esglsia, definitivament abandonada al segle XVIII, oblig a condicionar el nou temple parroquial de Sant Lloren de Sous en el que havia estat la sala capitular del monestir, que fou consagrat el 1829. Des de mitjan segle XIX, les restes del monestir serviren d'estable d'animals i magatzem d eines agrcoles. Durant el segle XX el poble ha quedat deshabitat i el lloc totalment abandonat, fins a les recents campanyes de recuperaci.

Jacint Verdaguer visit les runes del monestir durant la seva estada al Mont l'estiu de 1884, amb motiu de la festa major del poble de Sous, i en public les impressions aquell mateix any.

Art.

Arquitectura.

El monestir tenia planta rectangular, orientada al migdia. El conjunt constava de dues rees aproximadament d'igual extensi: al nord, l'esglsia; i al sud, el claustre i les dependncies monacals.

L'esglsia, de grans dimensions, era de planta basilical, amb tres naus i tres absis semicirculars. Pertany, estilsticament, al romnic llombard, del segle XI. La nau central comunicava amb les laterals a travs de tres arcs formers de mig punt que descansaven sobre grans pilastres sense decoraci, les quals suportaven les voltes, de quart de cercle les laterals i segurament de can la central. Els absis estan decorats per la part exterior amb arcs cecs i faixes llombardes i per l'interior amb forncules entre semicolumnes i capitells; el central t tres finestres de mig punt i els laterals noms una. Sota el presbiteri hi ha una petita cripta. D'aquesta esglsia es conserva completa la capalera, la porta principal (sense decoraci) i un dels laterals fins a l'arrencada de la volta de la nau central. Davant de la porta, situada a ponent, hi havia un atri, del qual noms es conserva part d'un mur. 

La porta que comunicava l'esglsia amb el claustre s al mur meridional d'aquella. Del claustre, que tenia planta irregular, segurament per adaptar-se a la topografia del terreny, noms en resta la galeria adossada a l'esglsia. Aquesta galeria est coberta amb volta de quart de cercle i t finestrals de mig punt. Les fotografies antigues que se n'han conservat indiquen que les altres galeries tenien coberta d'embigat de fusta inclinada i arcs de mig punt que descansaven sobre columnes distribudes en un sol rengle, tot datable en el segle XII. Els capitells estaven decorats amb motius vegetals i els que no foren robats es conserven en el Museu d'Art de Girona i en el Museu Arqueolgic Comarcal de Banyoles. Verdaguer encara va poder veure una part del claustre dempeus el 1884.

A l'entorn del claustre hi havia les dependncies monacals, en part fortificades, i datable entre els segles XI i XIII.

Pintura.
Pere Mates pint, abans de 1530, un retaule dedicat a la Mare de Du per al monestir, que quan fou suprimit es trasllad a l'esglsia del santuari de la Mare de Du del Mont i els anarquistes l'hi destruren el 1936. Per descripcions antigues se sap que portava les armes herldiques de l'abat Francesc Albanell (  1530).

Abaciologi.
Vegeu Llista d'abats de Sant Lloren del Mont.

 Llegendari .

La font de l'Esparreguera (fonte vocabulo Sparrigaria) o dels Monjos, actualment seca, s molt a prop del monestir, que n'obtenia l'aigua necessria. Segons conta la llegenda (recollida per Verdaguer), aquesta font no existia, per un dia passaren per all dos homes que perseguien sarrans fugitius. Estaven fatigats, feia molta calor i tenien set, i un d'ells exclam: 

  "Si Du ens fes la merc d'una mica d'aigua!" 

Immediatament, broll aigua d'on ara hi ha la font.

Verdaguer tamb va transmetre una altra llegenda relacionada amb el monestir del Mont, en aquest cas sobre la fundaci del santuari de la Mare de Du del Mont. L'abat va rebre instruccions en somnis per a la construcci d'un santuari per a la imatge, ja tan venerada al monestir, en una altura. Va decidir construir-lo al pla de Solls, entre el monestir i l'actual santuari, per l'endem del primer dia de feina es van trobar les eines al cim de la muntanya. Els obrers van tornar a treballar al mateix lloc, i es va repetir el fet, fins que van abandonar el primer projecte i van construir el santuari all on el volia la Mare de Du.

El nom del monestir.
El nom histric del monestir, vigent durant tota la seva existncia, fou Sant Lloren del Mont. El de Sant Lloren de Sous, ms difs actualment, s'origin desprs de la seva supressi i construcci a les seves runes de la parrquia del poble de Sous sota aquesta advocaci. Sovint s utilitzat aquest darrer per evitar confusions amb el monestir de Sant Lloren del Munt.

Protecci i situaci actual.
El 1983 fou declarat B Cultural d'Inters Nacional. A partir de 1984 s'emprengueren campanyes de neteja, excavaci i consolidaci del conjunt monumental, a crrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 2008 s'ha aprovat un projecte de restauraci, impulsat per l'Ajuntament d'Albany i la Diputaci provincial de Girona, que s afavorida per la recent potenciaci turstica del santuari. El conjunt, ara cedit a les institucions pbliques pel bisbat de Girona, s actualment visitable.

Bibliografia. 
 J. Amig Barbeta, A. Gmez, J. Morer i J. M. Vila, "La cermica grisa medieval del monestir de Sant Lloren de Sous", dins R. Lacuesta Contreras i A. Gonzlez Moreno-Navarro (dirs.) Cermica medieval catalana: el monument, document, Barcelona, Diputaci Provincial de Barcelona, 1997, 177-197.
 Catalunya Romnica, 27 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1984-1998, vol. 4, pp. 132-137 , i vol. 23, p. 40 .
 M. Clua Mercadal, "El monestir de Sant Lloren de Sous: vida i reforma a partir de les troballes monetries", dins II Congrs d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sant Cugat del Valls, 18-21 d'abril de 2002). Els conjunts monstics: intervencions arqueolgiques (1998-2002), Barcelona, Associaci Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, 2003, pp. 97-102. ;
 J. Gironella, "Els encants dels nostres monestirs: Sant Lloren del Mont", Revista de Girona, 90 (1980), 47-48.
 J. M. Marqus i Planagum, "El Mont i les noves dades sobre el monestir i el santuari", Annals Patronat d'Estudis Histrics d'Olot i Comarca, 1 (1984-1985), 107-136.
 J. Morer, A. Gmez i J. M. Vila Carabasa, "Darreres intervencions al monestir de Sant Lloren de Sous (Albany, Alt Empord)", Tribuna d'Arqueologia, 1994-1995 (1996), 133-141.
 L. Moret Pujol i J. M. Vila Carabasa, "L'esglsia del monestir de Sant Lloren de Sous (Albany, Alt Empord)", dins II Congrs d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sant Cugat del Valls, 18-21 d'abril de 2002). Els conjunts monstics: intervencions arqueolgiques (1998-2002), Barcelona, Associaci Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, 2003, pp. 87-96.
 A. L. Sanz Alguacil i E. Gili, "Esplendor i decadncia del monestir de Sant Lloren de Sous", Revista de Girona, 123 (1987), 77-83.
J. Verdaguer, "La ermita del Mont" , dins Excursions i viatges, ed. N. Garolera, Barcelona, Barcino, 1991, vol. 2, pp. 283-317 les pp. 286-291.

Vegeu tamb.
Santuari de la Mare de Du del Mont;

Enllaos externs.

Els monestirs de Catalunya: Monestir de Sant Lloren de Sous (o del Mont);
Art Medieval: Sant Lloren de Sous;
Consorci Salines-Bassegoda: Monestir de Sant Lloren de Sous;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337953" title="Platja Colon" nonfiltered="1853" processed="1846" dbindex="131866">
La platja Colon s una platja de roca, situada a la Colnia de Sant Jordi, Davant la plaa Colon, d'on li ve el nom. Aquesta platja est formada per una plataforma de roca plana, i que hi han gran quantitat de basses d'aigua marina plens de cabots de fang. La platja s poc freqentada per banyistes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337959" title="Hubert van Innis" nonfiltered="1854" processed="1847" dbindex="131867">


 










Hubert van Innis (24 de febrer 1866   25 de novembre 1961) fou un tirador amb arc belga.

Van Innis compet als Jocs de Pars 1900 on aconsegu dues primeres posicions i una segona. Les seves victries arribaren a les proves curtes de 33 metres (en Au Chapelet i Au Cordon Dor). A la de 50 metres Au Cordon Dor, fou segon darrera d'Henri Hrouin per un marcador de 31-29, i davant d'mile Fisseux amb 28 punts. A la prova de 50 metres Au Chapelet fou quart.

Vint anys ms tard, als Jocs d'Anvers 1920, la seva participaci fou encara millor amb 4 ors i 2 plates (3 individuals i 3 per equips) en les proves d'ocell mbil.

Referncies.
 International Base de dades del COI;
 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337961" title="CS-22" nonfiltered="1855" processed="1848" dbindex="131868">


L'autovia   CS-22  s l'accs directe al Port de Castell des de la N-340. Per a un millor accs a la zona est de la ciutat de Castell, tamb fa la funci de circumval.laci.

Nomenclatura.




La   CS-22  s el resultat del desdoblament de la N-225 (tram N-340 - Grau de Castell). La seua nomenclatura ve, igual que quasi totes les conversions de carreteres nacionals a autovies, de les dos primeres xifres del nom antic (N-225 > CS-22), i les lletres CS referint-se a que s una autovia de l'entorn urb de Castell de la Plana.

Histria.

Fins a la seua construcci, l'nic accs al port era la N-225, per aquesta era una carretera nacional d'una sola calada, estreta i que passa per urbanitzacions del Grau, a ms a ms de travessar el seu nucli urb. A va provocar que a la dcada dels 80, s projectara una via rpida que comunicara directament la N-340 amb el Port de Castell.

Fou una autovia molt llarga de construir, ja que la   CS-22  fou finalitzada a principis de 2006, quan aquesta estava projectada des d'abans de la dcada dels 90; projectada com carretera d'una sola calada que, posteriorment, seria construida com autovia.

Primavera 2008: A tots els indicadors que cauen directament a l'autovia s col.locada la denominaci Port, ja que fins aleshores sols estava el simbol del vaixell, que causava alguna que altra confusi al no conixer el seu significat.

Traat actual.

La carretera   CS-22  comena al quilmetre 959 de la N-340, i connecta amb l'Autovia del Port prpiament dita, mitjanant una redona, que enllaa aquesta via amb la Ciutat del Transport. Propera a aquesta redona tamb est l'eixida 1, direcci Castell de la Plana i Almassora - Pol. Industrials per la via de servei (imatge lateral), ja que l'autovia CS-22 transcorre els primers quilmetres a modo de trinxera, amb redones a diferents nivells que eviten el creuament amb l'Avinguda d'Almassora, i l'Avinguda d'Enric Gimeno i l'Avinguda de Valncia, que comuniquen Castell amb Almassora i Vila-real. A l'altura del quilmetre 4, l'autova eix a l'aire i connecta mitjanant creuaments a distint nivell amb altres carreteres com la N-225 i la CV-183 direcci Almassora-Grau de Castell, i l'enlla amb el Port Pesquer i el Pol. Ind. del Serrallo, mitjanant les eixides 5 i 7 respectivament. L'eixida 8 corresponent a l'Avinguda dels Germans Bou i l'Avinguda del Mar, que connecten Castell amb el Grau. La darrera eixida s la n 11, ja propera al Grau de Castell que connecta amb el nucli urb d'aquest, amb l'Avinguda Ferrandis Salvador i el Cam Serradal i la zona administrativa del port. Amb 11,5 quilmetres recorreguts, la CS-22 finalitza, una vegada travessa el Grau de Castell mijanant passos soterrats, a les aduanes del port, a on est restringit el pas a tota persona no autoritzada.

Recorregut.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337962" title="Na Cabot" nonfiltered="1856" processed="1849" dbindex="131869">

Na Cabot s un illot del litoral de Mallorca que pertany al terme de Ses Salines. Est a 90 metres de la costa, davant de la punta del Tort, a la Colnia de Sant Jordi. s un illot de roques punxegudes baixes, i durant els temporals la mar el cobreix. No hi ha fauna ni flora terrestre, degut a la gran influncia salina del mar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337964" title="Carmena" nonfiltered="1857" processed="1850" dbindex="131870">

Carmena s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Alcabn, Santo Domingo-Caudilla, Escalonilla, La Puebla de Montalbn, El Carpio de Tajo, Carriches, Santa Olalla i La Mata. 

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337965" title="Santo Domingo-Caudilla" nonfiltered="1858" processed="1851" dbindex="131871">

Santo Domingo-Caudilla s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Maqueda, Novs, Torrijos, Gerindote, Escalonilla, Carmena, Alcabn i Santa Olalla. 

 Demografia .



Administraci.



 Personatges illustres .
 Federico Martn Bahamontes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337966" title="Els Pregons Petits" nonfiltered="1859" processed="1852" dbindex="131872">
Els Pregons Petits, tamb anomenada Els Peregons Petits, s un petit arenal del terme de Campos, a Mallorca situat entre la punta de sa Llova i la platja d'es Peregons Grans. De forma semicircular, normalment est cobert d'algues. s una platja poc freqentada per banyistes. 


Enllaos externs.
 Platgesdebalears.com;
 Clubrural.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337968" title="Villamiel de Toledo" nonfiltered="1860" processed="1853" dbindex="131873">

Villamiel de Toledo s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Fuensalida, Camarenilla, Bargas, Rielves i Huecas.

 Demografia .



Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337969" title="Formaci de Morrison" nonfiltered="1861" processed="1854" dbindex="131874">

La formaci de Morrison s una seqncia caracterstica de roca sedimentria del Jurssic superior situada a l'oest dels Estats Units i el Canad, que ha estat la font de fssils de dinosaure ms prolfica de Nord-Amrica. Es compon de llims, gresos, lutites i limolites, i s d'un color gris clar, gris verds, o vermell. La majoria de fssils es troben a les capes verdes de limolita i gresos inferiors, vestigis de rius i planes inundables del perode Jurssic.

Est centrada en Wyoming i Colorado, amb afloraments a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Kansas, els sortints d'Oklahoma i Texas, Nou Mxic, Arizona, Utah i Idaho. Cobreix una rea d'1,5 milions de quilmetres quadrats, tot i que noms una minscula fracci est exposada i accessible als gelegs i paleontlegs. Ms del 75% encara roman enterrat sota les praderies a l'est, mentre que gran part de la resta fou destruda per l'erosi quan les Muntanyes Rocalloses s'alaren a l'oest.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337971" title="Pastor (ofici)" nonfiltered="1862" processed="1855" dbindex="131875">

Un pastor s la persona que cuida un ramat d'animals, de manera que els treu a pasturar i els retorna al refugi. Donades les restriccions de circulaci d'animals, la prdua d'habitants al mn rural i la progressiva mecanitzaci i estabulaci a la granja occidental, s un ofici decreixent. Tanmateix, a zones amb un ampli pes del sector primari o a les poblacions nmades, continua sent una de les professions principals, sigui a temps complet o parcial (completat amb l'agricultura a petita escala, per exemple).

El pastor es pot ajudar d'animals guia, com el gos d'atura, per mantenir unit el ramat. s una persona amb bon coneixement del territori, per poder aprofitar les zones amb millors pastures a cada poca. Per aix culturalment se l'associa amb la terra, la llibertat i la vida senzilla (com tots els gneres buclics, especialment l'gloga). 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337972" title="Arcicllar" nonfiltered="1863" processed="1856" dbindex="131876">

Arcicllar s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Camarena, Recas, Camarenilla i Fuensalida.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337973" title="Els Pregons Grans" nonfiltered="1864" processed="1857" dbindex="131877">

Els Pregons Grans, tamb coneguda per Els Peregons Grans, s una platja del terme municipal de Campos, a Mallorca. Similar a es Peregons Petits, t una llargria de 250 metres i una amplada de 20 metres. Es troba situada entre els Pregons Petits i la punta de la Barraca de la Cendra.

A diferncia de la platja vena dels Pregons petits, no est coberta d'algues i hi sol haver banyistes.

Enllaos externs.
 Platgesdebalears.com;
 Clubrural.com ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337975" title="Alcabn" nonfiltered="1865" processed="1858" dbindex="131878">

Alcabn s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Santo Domingo-Caudilla, Carmena i Santa Olalla.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337977" title="Albarreal de Tajo" nonfiltered="1866" processed="1859" dbindex="131879">

Albarreal de Tajo s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Gerindote, Rielves, Toledo, Poln i Burujn.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337978" title="Policasta" nonfiltered="1867" processed="1860" dbindex="131880">
Policasta s un personatge de la mitologia grega. Filla de Nstor. Acoll Telmac, el fill d'Ulisses (Odisseu), quan el fill anava a la recerca del seu pare. El bany, l'ung amb oli i l'invest amb una tnica, accions que venen a simbolitzar la majoria d'edat de Telmac. Temps desprs els dos es casaren. L'escena descrita va ser interpretada a l'aiguafort pel pintor i escultor catal Francesc Torras Armengol el 1874.

 Fonts .
Catlogo general de la Calcografa Nacional, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337979" title="Estrella de Teegarden" nonfiltered="1868" processed="1861" dbindex="131881">








L' Estrella de Teegarden, tamb coneguda com a SO025300.5+165258, s una estrella de la constellaci d'ries descoberta el 2003 es caracteritza per tenir un moviment propi molt elevat (5,060,03 segons d'arc/any). Noms es coneixen set estrelles amb un moviment propi tan elevat.

Sembla ser una nana vermella, una classe de estrelles de baixa temperatura i baix esclat. Aix podria explicar perqu no havia estat descoberta abans, per mor de tenir noms una magnitud aparent de 15,4 (i una magnitud absoluta de 17,47). La parallaxi va ser mesurada, en un principi, com a 0,430,13 segons d'arc.

La parallaxi va ser mesurada, en un principi, com a 0,430,13 segons d'arc. Aix posava aquest estel a 7,50 anys-llum, la qual cosa feia de l'estrella de Teergarden la tercera estrella en distncia des del Sol, posavant-la per tant entre l'estrella de Barnard i Wolf 359. 

Es creu que hi podria haver altres nanes vermelles febles i fcils de veure que es podrien trobar en els 20 anys-llum ms prxims, com mostren els informes sobre la poblaci estellar, la seva quantitat s molt ms baixa que all que es podria esperar. 


Enllaos externs.
Les estrelles properes;
B. J. Teegarden, S. H. Pravdo, M. Hicks, S. B. Shaklan, K. Covey, O. Fraser, S. L. Hawley, T. McGlynn, I. N. Reid, Article de los Alamos National Laboratory: lanl.arXiv.org;
Research Consortium on Nearby Stars (RECONS) article;
SolStation.com;
Teegarden's star;
David's Astronomy Pages (Projects). Estrelles properes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337980" title="Rielves" nonfiltered="1869" processed="1862" dbindex="131882">

Rielves s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Huecas, Villamiel de Toledo, Bargas, Toledo, Albarreal de Tajo, Gerindote i Barcience.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337981" title="Camarenilla" nonfiltered="1870" processed="1863" dbindex="131883">

Camarenilla s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb  Arcicllar, Recas, Bargas, Villamiel de Toledo i Fuensalida.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337982" title="Lucillos" nonfiltered="1871" processed="1864" dbindex="131884">

Lucillos s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Cardiel de los Montes al nord, Los Cerralbos i Illn de Vacas a l'est, Toledo, Montearagn , Cazalegas i Castillo de Bayuela a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337983" title="Montearagn" nonfiltered="1872" processed="1865" dbindex="131885">

Montearagn s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Lucillos al nord, Cebolla a l'est, La Pueblanueva al sud separat pel Tajo i Cazalegas a l'oest. 

 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337986" title="Maqueda" nonfiltered="1873" processed="1866" dbindex="131886">

Maqueda s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Escalona al nord, Quismondo i Santa Cruz del Retamar al nordest, Portillo de Toledo a l'est, Novs al sudest, Santo Domingo-Caudilla al sud, Santa Olalla al suroest i Hormigos a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337988" title="7 Arietis" nonfiltered="1874" processed="1867" dbindex="131887">

 









7 Arietis s una estrella de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent 5,76.

Enllaos externs.
Mirror del SIMBAD de Harvard, amb dades del SIMBAD, CDS, Strasbourg ;
Alcyone ;
Imatge de l'estel, Aladin ;
Imatge de l'estel combinada amb un planisferi, Aladin sky atlas ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337989" title="Los Cerralbos" nonfiltered="1875" processed="1868" dbindex="131888">

Los Cerralbos s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Cardiel de los Montes i Nombela al nord, El Casar de Escalona i Otero a l'est, Illn de Vacas al sud i Lucillos a l'oest.

 Demografia .



Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337990" title="Barcience" nonfiltered="1876" processed="1869" dbindex="131889">

Barcience s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Novs, Huecas, Rielves, Gerindote i Torrijos.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337991" title="Carriches" nonfiltered="1877" processed="1870" dbindex="131890">

Carriches s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Toledo, Carmena, La Mata, Mesegar de Tajo i Erustes.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337992" title="Otero (Toledo)" nonfiltered="1878" processed="1871" dbindex="131891">

Otero s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb El Casar de Escalona i Hormigos al nord, Santa Olalla a l'est, Domingo Prez a l'est i sud, Illn de Vacas al sudoest i Los Cerralbos a l'oest.

 Demografia .



Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337993" title="Peter Ryan" nonfiltered="1879" processed="1872" dbindex="131892">
 Peter Ryan  va ser un pilot de curses automobilstiques canadenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Peter Ryan va nixer el 10 de juny del 1940 a Filadlfia, Pennsilvnia,Estats Units i va morir el 2 de juliol del 1962 en un accident amb el seu monoplaa.



 A la F1 .

Va debutar a la vuitena i ltima cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 8 d'octubre del 1961 el GP dels Estats Units al circuit de Watkins Glen.

Peter Ryan va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, aconseguint classificar-se en un nov lloc i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337996" title="Mesegar de Tajo" nonfiltered="1880" processed="1873" dbindex="131893">

Mesegar de Tajo s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Erustes i Carriches al nord, La Mata a l'est, El Carpio de Tajo i Malpica de Tajo al sud i Cebolla a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .



 Enllaos externs .

Diputaci de Toledo;
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="337999" title="Erustes" nonfiltered="1881" processed="1874" dbindex="131894">

Erustes s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Domingo Prez, Santa Olalla, Carriches, Mesegar de Tajo i Cebolla.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338001" title="Aldea en Cabo" nonfiltered="1882" processed="1875" dbindex="131895">

Aldea en Cabo s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Cenicientos a la provncia de Madrid i Escalona, Paredes de Escalona i Nombela a la de Toledo.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338002" title="Alice 19th" nonfiltered="1883" processed="1876" dbindex="131896">
Alice 19th (   19th; Arisu Naint nsu) s un manga escrit per Yuu Watase, ms coneguda per crear Fushigi Ygi i Ayashi no Ceres. A diferncia de altres sries seves, aquesta es ms occidental. Les altres estaven molt influenciades en la cultura xinesa.

Argument.
Alice Seno s una noia de quinze anys que est enamorada de Kyo Wakamiya. Per hi ha un problema, i s que la seva germana gran surt amb ell. La seva germana Mayura, s una noia molt maca i molt popular a l' institut. I a Alice se la coneix com: la germana petita de Mayura. A ms, molta gent es burla d' ella i la molesten, perqu s molt tmida, i mai contesta malament. 

I com si no tingus prou problemes, un dia la seva germana desapareix, just desprs de qu Alice li digus que desaparegus. 

I s que ella no s una noia normal, s una mestra del lotis. O sigui, que ella s capa d'usar el poder de les paraules. El que li ha passat a Mayura, s un accident.

Llavors es descobreix que Kyo Wakamiya tamb s un mestre del lotis.

I els dos junts, juntament amb en Frey i la Nyozeka, que els aconsellaran en tot moment sobre com usar el lotis, anirn en busca de la Mayura.

Personatges.
Alice Seno (      , Seno Arisu), s una adolescent de quinze anys. Ella est enamorada d' en Kyo Wakamiya, que es el noi que surt amb la seva germana gran Mayura. Un dia salva a una conilleta que est a punt de ser atropellada per un cotxe, gracies al 19 lotis, que es langu (valor), i des d' aquell dia es una mestra del lotis. T un braalet, que tamb tenen tots els mestres del lotis, i que t tantes pedres com paraules del lotis sabs usar. Li agrada molt enviar missatges per mvil. Li diu a la seva germana que desaparegui i sense voler utilitza el poder del lotis, i com que encara no el domina prou, la Mayura desapareix de veritat, i ara la a d' anar a buscar. 


Mayura Seno (      , Seno Mayura), s la germana gran de la protagonista. Es la xicota de' n Kyo Wakamiya. Es una noia molt popular i guapa, un any la van escollir com a "Reina de l' institut". Encara que es la germana gran, es la ms mimada. Va al club de tir amb arc amb en Kyo. s molt alrgica als animals, i per aix no poden tenir animals a casa, encara que a Alice li agradaria tenir un conill. Ella es converteix en una mestra del Maram, que sn els enemics dels mestres del lotis, ja que utilitzen el poder de les paraules per fer el mal. Des de qu sap que a Alice li agrada en Kyo, ella odia a la seva germana, i uns quants cops intenta matar-la. Ara es la cap del Maram.


Kyo Wakamiya (    , Wakamiya Ky ), s un mestre del lotis. Es el xicot de la Mayura. s del club de tir amb arc. s un noi molt serios i tranquil. Els seus pares van morir. El seu pare era alcoholic, i maltractava a la seva dona, fins al punt de matar-la. T un pasat turbulent, perque a la secundaria va apallissar a un noi i casi el mata. Per que aquest noi estava molestant a una noia, i ell es va recordar del que li passava a la seva mare a mans del seu pare. A canviat uns quants cop d' escola, de casa, i de tutors. Ara viu amb els seus tiets, i els ajuda a la pastisseria que tenen. Acompanya a Alice per buscar a la Mayura, ell se sent culpable de la seva desaparici.


Nyozeka (    , Nyozeka), s la conilleta que salva l'Alice en el primer volum. Est destinada a trobar nous mestres del lotis, com fa amb Alice i en Kyo. Des de qu descobreix el poder de Alice, es queda a viure a casa seva. I es una gran ajuda, per que els guia en com utilitzar el lotis. T tres formes diferents, que pot escollir segons el moment: la forma ms normal, la d' un conill branc; la forma ms estranya i la que est ms estona, que es com una nena petita disfressada amb orelles i potes de conill, i la forma que menys usa, que t forma rodona amb orelles i potes de conill.


Frey Weilhausen (           , Furei Wiruh zen), s un mestre del lotis, que ja domina les 24 paraules del lotis. T 19 anys. Apareix en al final del primer volum, dient que s el proms d'Alice. Ja que els mestres del lotis noms es poden casar amb altres mestres del lotis. Est obsessionat en la melmelada. Es Noruec. Sempre est lligant amb les noies que es troba. Acompanya a Alice i Kyo en busca de la Mayura, i els ajuda i ensenya moltes vegades sobre com usar el lotis. s el primer mestre del lotis que es posa en contacte amb ells. T una petita trena al costat esquerre, que s un dels smbols ms destacats en l'orde escandinau de Lotsuan.


Chris/ Christopher William Orson Andrew Roland XIII (                               13 , Kurisutofu  Wiriamu  son Andory  R rando 13), s un aristcrata britnic, que tamb domina l'art del lotis. T 13 anys. s deixeble de la branca britnica de l'Orde Sagrat de Lotsuan. La seva famlia t molts diners. s molt intelligent, tant, que ja va a la universitat. Li agrada la equitaci. La seva mare va morir quan ell era petit, i com que el seu pare treballa molt, viu amb el seu majordom i xfer, Steward. s el segon mestre del lotis que es posa en contacte amb ells. Una de les seves debilitats sn els dolos i els pastissos. 


Billy MacDowell (          , Bir  Makudoweru), s un mestre del lotis dels Estats Units. T 28 anys. Encara que de vegades sigui una mica maleducat, en el fons es una bona persona que es preocupa molt pels altres. Li agraden molt els nens. T una xicota amb la qual es vol casar. Li agrada molt la msica. Per el seu aspecte no ho sembla, per es un treballador de correus, molt eficient i molt seris. Apareix en el cinqu volum, salvant al Kyo d'un mestre del maram.  


Llistat de lotis.


El principi del lotis i del maram.
Fa milers d' anys, en un pas d' Orient vivia un jove anomenat Lotsuan. Ell tenia un poder, podia sentir la fora vital del nostre mn. A aquest poder, li va donar forma de paraules. El va dividir en 24 signes, per que la resta de les persones ho entengussin millor. Van rebre el nom de Lotis, "El llenguatge sagrat". La gent va aprendre a usar aquest art, i sempre que es trobaven amb Lotsuan, l' anomenaven "Nostre Mestre" i el respectaven. Ell va escollir a deu deixebles, per a que propaguessin les ensenyances del lotis pel mn. Ells van ser els primers mestres del lotis.

Per no tothom pensa igual, i un dels deixebles el va traicionar. I va crear les paraules del maram. Que potenciaven els sentiments negatius que viuen en les nimes dels humans. Aix es va estendre per tot el planeta, i va comenar aquesta lluita entre aquests dos poders.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338004" title="Paredes de Escalona" nonfiltered="1884" processed="1877" dbindex="131897">

Paredes de Escalona s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Cenicientos a la provncia de Madrid i Almorox, Escalona i Aldea en Cabo a la de Toledo.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338019" title="El Romeral" nonfiltered="1885" processed="1878" dbindex="131898">

El Romeral s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Est situat entre Tembleque i Lillo

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338020" title="Villamuelas" nonfiltered="1886" processed="1879" dbindex="131899">

Villamuelas s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Historia . 
Aquest poble va unit a la alquera de "Cerva Longa", la qual es va anar despoblant en benefici de Villamuelas. Se situa molt prop del riu Algodor, el que va fer que es converts en un paratge insano i, d'aqu, el seu despoblacin. L'arquebisbe Jimnez de Rada possea diverses propietats a Cerva Longa i, en 1211. Juan de Setfila, en nom de l'arquebisbe prevalgut de Espanya, adquiria a Illn Prez, fill de do Pedro, terres en les referides alqueras. Aquestes havien estat de Gonzalo Prez (posteriorment va ser arquebisbe), fill de Pedro el Polichen. Per les adquisicions que va fer l'arquebisbe Jimnez de Rada, va pertnyer el nostre poble a la mitra toledana, fins que per l'any 1583, el rei Felip II d'Espanya va vendre la vila a lvaro de Alcocer.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338021" title="Cabezamesada" nonfiltered="1887" processed="1880" dbindex="131900">

Cabezamesada s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Horcajo de Santiago, a l'est, a la provncia de Conca, i  Santa Cruz de la Zarza, al nord i Corral de Almaguer, al sud i oest. 

 Demografia .



Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338025" title="Temporada 2006-2007 del Candelria Sport Clube" nonfiltered="1888" processed="1881" dbindex="131901">




Entrenador:  Hlder Ferreira (fins el 17 desembre 2006)  Pedro Nunes (des del 18 desembre 2006) 




  Tiago Resende (del CD Pao de Arcos);
  Candido Oliveira (de l'Hquei Acadmico de Cambra);
  Leonardo Torres "Tomba" (del SL Benfica);
  Hlder Ferreira (?);
  Pedro Nunes (?);




  Joo Costa ;
  Pedro Alves ;
  Jorge Maceda ;
  Eduardo Brs;
  Ricardo Santos;
  Hlder Ferreira ;



 desconegut;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338031" title="Temporada 2005-2006 del Candelria Sport Clube" nonfiltered="1889" processed="1882" dbindex="131902">




Entrenador:  Ricardo Santos
Entrenador adjunt:  Paulo Matos
Preparador fsic:  Roberto Dias



 desconegut;



 desconegut;



 desconegut;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338032" title="XXXII Trofeu Costa Brava de futbol" nonfiltered="1890" processed="1883" dbindex="131903">
El Torneig Costa Brava s un trofeu estiuenc organitzat pel Girona Futbol Club.

 Histria .
La seva XXXII (32) edici es va disputar el 22 d'agost de 2008 al Nou Municipal de Palams de Palams perqu l'estadi de Montilivi estava en obres.  Aix i tot, possiblement no era el camp ms idoni, ja que el seu estat no era el millor. En pocs minuts, hi havia molts troos de gespa alats, lo que dificultava el joc dels dos equips.

Abans de comenar el partit es va retre un homenatge al fins ara jugador del Girona, Miki Albert que, amb 27 anys, es retira del futbol per culpa d'una hipertrfia cardaca. El Reial Mallorca per la seva part, li regal una samarreta de l'equip balear, amb les firmes de tots els jugadors i nims.

El partit va ser bastant mogut quant a faltes, per no amb targetes, ja que noms varen veure-ne dos jugadors del equip visitant. El Malllorca jugava un clar 1-4-3-2-1, mentre que l'equip local ho feia amb un 1-4-4-2.

Al minut 37 de la primera part, Arango d'una treta de falta bastant potent, est a punt de obrir el marcador, pero la pilota s'estavell al pal esquerra de la porteria gironina. Comen a haverhi faltes, algunes ms greus que les altres, tot i aix l'esportivitat va reinar entre els dos equips en tot moment. No fou pero fins al minut 42, gaireb a les acaballes del priemr temps que despres d'una errada de la defensa balear, s'aprofit Gabri, que li pos una pilota clara de gol al seu company Jito que es trobava tot sol davant la porteria defensada per Miquel ngel Moy.

Al comenament de la segona part, el Reial Mallorca realitz fins a 5 canvis, per tot i aix no es va notar considerablement la diferncia. El Girona FC continuava intentant augmentar la renta de gols, donant entrada a l'exjugador del Bara B, Eneko, que estava a prova tota la setmana i desprs del partit contra el RCD Mallorca, el tcnic Ral Agns, havia de decidir sobre la seva possible incorporaci, i endur-se'n aixi el seu trofeu, per al minut 63 (18 de la segona part), David Navarro que fou un dels que entra en aqusta segona part, tornant a debutar aix amb l'equip vermellenc despres de la seva tornada com a cedit pel Valncia CF, s'aprofit tamb de un embull dins l'area defensada per Rafa Ponzo i marc l'empat del partit.

El guanyador fou el Reial Mallorca als penals. El partit acab amb empat a 1 gol i als penals, l'equip mallorqui s'impos per 4-5, desprs de fallar 3 penals l'equip de Girona i els 2 primers els de ses Illes, acoseguint aix el seu tercer trofeu estiuenc 2008, despres de la Mallorca Summer Cup, i el Trofeu La Magdalena.


 Dades .





 Estadstiques .
 Possesi de pilota: Girona FC 37% - RCD Mallorca 63% (1 part: 40%-60%);
 Temps jugat: A la primer part 46:21 min. i a la segona 48:03 min (total: 94:24 min + penals);
 Faltes rebudes: Girona FC 14 - RCD Mallorca 16;
 Oportunitat de gol: Girona FC 1 - RCD Mallorca 4;
 Corners: Girona FC 3 - RCD Mallorca 8;
 Fores de Joc: Girona FC 2 - RCD Mallorca 0;

* Aquestes dades son les ofertes per IB3 Televisi i sn merament orientatives. Poden no ser exactes.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Noticia de la previa del partit a Radio Palamos;
 Cartell publicitari d'aquesta edici del Trofeu Costa Brava;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338035" title="Temporada 2007-2008 del Candelria Sport Clube" nonfiltered="1891" processed="1884" dbindex="131904">




Entrenador:  Pedro Nunes



  Lus Matos (defensa/mig);
  Eduardo Brs (defensa);
  Milton Jorge (porter);
  Edgar Pereira (davanter);
  Pedro Afonso (defensa/mig);



  Bruno Dutra (defensa);
  Paulo Pereira (defensa/mig);
  Leonardo Torres "Tomba" (davanter);



 desconegut;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338037" title="Eximen I de Foces" nonfiltered="1892" processed="1885" dbindex="131905">
Eximino I de Foces (tamb apareix com Exemen de Foces) (? - ?) va ser un poders cavaller i ric-home aragons, procurador general del regne de Valncia, senyor de Foces, senyor de Tales

Orgens familiars.
Era fill d'Ato I de Foces.

Biografia.
Va acompanyar el seu pare en la Conquesta de Valncia i li fou donada en feu l'alqueria de Tales, que feu repoblar amb famlies de Terol, i la vila d'Onda. Desprs de 1242, Tales fou donada a Guillem de Rocafort. 

Del 1258 al 1259 fou Procurador General del Regne de Valncia.

Quan el rei en Jaume I d'Arag preparava la croada a Terra Santa, Eximen I de Foces li don en prstec 32.000 sous jaquesos, rebent com a garantia del deute la jurisdicci de diverses villes del Regne d'Arag.

Va donar el castell i vila de Sant Miquel de Foces, Coscullano i Loscertales a l'Orde de l'Hospital, per tal que s'hi construs un convent amb la obligaci de mantenir-hi un comandor i tretze monjos presbters de la dita ordre.

El seu fill Ato II de Foces mor abans que ell, l'any 1302.

 Bibliografia .
  Ibieca y los Foces (I);
 Sant Miquel de Foces;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338039" title="Ato I de Foces" nonfiltered="1893" processed="1886" dbindex="131906">
Ato I de Foces (tamb anomenat Atn, Atho, Atto o Hato) (en llat: Atto de Focibus) (?-1244) va ser un cavaller i ric-home aragons senyor de Foces i senyor d'Alcsser.

Orgens familiars.
Era fill d'Artal I de Foces

Biografia.
Va participar amb el rei Pere II d'Arag en el Setge d'Al-D m s. Va ser nomenat Majordom del Regne d'Arag i va participar en la Segona revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag que esclat a la mort de Pero d'Ahones del costat del rei. El 1229 va participar amb el rei Jaume I d'Arag en la Croada contra Al-Mayrqa i desprs en la Conquesta de Valncia. 

 Bibliografia .
  Ibieca y los Foces (I);
  Aragoneses en Mallorca bajomedieval;
  Armas heraldicas de Foces;
  GEA; Linaje de Foces;
  Los Foces: Ricos-Hombres de Aragn;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338040" title="Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia" nonfiltered="1894" processed="1887" dbindex="131907">
La Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia, tamb anomenada Dinastia Capeta d'Anjou o Segona dinastia Angevina fou un branca menor de la Dinastia Capet. La branca fou iniciada pel fill menor del rei de Frana Llus VIII de Frana, Carles I d'Anjou, i prosseguida pel seu fill Carles II d'Anjou.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338041" title="Veus iguals" nonfiltered="1895" processed="1888" dbindex="131908">
Un conjunt vocal -ja sigui un cor o un grup ms redut- s'anomena de veus iguals quan noms integra veus masculines o veus femenines, no sols en el sentit del sexe dels seus integrants sin tamb en el senti de les qualificacions de les veus que l'integren.

Aix, sn de veus iguals els grups femenins que integren a sopranos i contralts, i possiblement tamb mezzosopranos, com ho sn els grups masculins integrats per tenors i baixos, i probablement tamb bartons.

El repertori per a aquests grups no s molt extens; en realitat molt ms redut, proporcionalment, que el repertori per a grups de veus mixtes, la qual cosa fa que sovint interpretin arranjaments. El repertori original s ms abundant a partir del Romanticisme.

El ms habitual s que aquests grups cantin a tres o a quatre veus. En el cas que ho facin a tres, l'habitual s que siguin soprano 1a, soprano 2a i contralt, en el cas de les femenines, i que siguin tenors 1r i 2n i baix, en el de les veus masculines. Si canten a quatre veus acostumen a ser sopranos 1a i 2a, i contralt 1a i 2a; i tenors 1r i 2n, barton i baix.

Enllaos externs.
Llista de repertori per a cor de veus femenines;
Pgina principal de Free Choral Sheet Music per a la recerca de repertori per a cor de veus iguals;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338045" title="Maria de Bearn" nonfiltered="1896" processed="1889" dbindex="131909">
Maria de Bearn (Segle XIII) fou vescomtessa de Bearn.

Filla de Pere III de Gabard i Brulhs, vescomte de Bearn i Matella de Baus, cosina del rei catal, d'acord amb els seus barons, va retre homenatge al seu cos Alfons el Cast, rei d'Arag i comte de Barcelona.

El 1153, a la mort del seu pare, el vescomtat va passar a mans del seu germ Gast V de Bearn tutelat, fins la majoria d'edat el 1165 pel seu oncle Ramon Berenguer IV, rei d'Arag i comte de Barcelona. Gast es va casar amb Sana de Navarra i de Castella, filla del rei Garcia V de Navarra, amb qui no va tenir fills, i al morir el 1170 la successi va recaure en Maria.

El primer acte del govern de Maria, el 30 d'abril de 1170 fou retre homenatge al seu cos Alfons el Cast, rei d'Arag i comte de Barcelona i li va prometre casar-se amb qui aquest li aconsells, i ho va fer amb Guillem I de Montcada, senescal del casal de Barcelona, amb qui va tenir dos fills bessons, Guillem Ramon i Gast per aquest matrimoni va provocar una revolta al territori, que va escollir Teobald de Bearn, senyor de Bigorra a qui van executar a l'any per no confirmar els furs i costums, anant a buscar a Sentouge de Bearn, qui tamb va governar dos anys i fou condemnat a mort i assassinat en la seva fugida.

El mar de 1172 Guillem I de Montcada i de Bearn va voler rescatar per les armes les propietats de la seva muller per aquesta el va abandnar i retirar al monestir de Santa Cruz de Volvestre amb els seus fills nounats, i el rei Alfons li va permetre governar el territori sempre que aquest passs a un dels seus fills bessons, i els dos homes bons que van anar a veure a Maria van escollir Gast, que dormint tenia les mans ms obertes.

Es desconeix la data de la seva mort, per fou posterior a 1187.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338049" title="Archibald Wavell" nonfiltered="1897" processed="1890" dbindex="131910">


El Mariscal de Camp Sir Archibald Percival Wavell, 1r Comte Wavell, GCB, GCSI, GCIE, CMG, MC, PC va ser un militar britnic, comandant de les forces britniques a l'Orient Mitj durant la Segona Guerra Mundial. Comand les forces britniques fins a la victria contra els italians, noms per ser derrotat per l'exrcit alemany. Va ser el penltim Virrei de l'ndia, entre 1943 i 1947.

 Biografia .
Wavell va nixer a Colchester, per pass la major part de la seva infantesa a l'ndia. El seu pare era major general a l'exrcit britnic i el jove Archibald segu l'elecci del seu pare.

Wavell assist al Winchester College i a la Reial Acadmia Militar de Sandhurst. S'allist al Black Watch al 1900 i lluit a la segona Guerra Boer. Al 1903 va ser destinat a l'ndia, lluitant a la campanya de Bazar Valley al 1908. Al 1911, Wavell pass un any com a observador militar amb l'exrcit rus.

Wavell estava destinat com a oficial d'estat major quan esclat la Primera Guerra Mundial. Va ser destinat a una unitat de combat, sent ferit al 1915 durant la Batalla d'Ypres, perdent un ull. Desprs de la seva recuperaci, va ser destinat com a oficial d'enlla amb l'exrcit rus al 1916, aquest cop a Turquia. Al 1918 va ser destinat a l'estat major del General Allenby a Palestina.

Wavell va estar destinat a diversos llocs durant el perode d'entreguerres: entre 1919 i 1920 va estar destinat a l'Estat Major General de la Fora Expedicionria a Egipte, entre 1920 i 1921 s comandant de companyia dels Black Watch a l'exrcit d'ocupaci del Rin, entre 1921 i 1926 est destinat al Ministeri de la Guerra; el 1 de juliol de 1930 s promogut a Brigadier, sent nomenat comandant de la 6a Brigada; entre 1932 i 1933 s Ajudant del Rei, i fins a 1937 s el comandant de la 2a Divisi. 

Al 1937, torn a Palestina, on hi havia una revolta creixent com a comandant de les forces britniques a Palestina i la Transjordnia. El 26 d'abril de 1938 s el Comandant en Cap del Comandament del Sud, i el 28 de juliol de 1939 va ser nomenat cap del Comandament de l'Orient Mitj, ocupant aquest crrec quan esclata la Segona Guerra Mundial.

Durant els primers mesos de la guerra, el Teatre de l'Orient Mitj rest tranquil, fins a la declaraci de guerra italiana al juny de 1940. Les forces italianes superaven en nombre a les britniques. No obstant aix, Wavell va ser capa no noms de defendre's dels atacs italians, sin d'ocupar les seves colnies a Etipia i Somlia. Al febrer de 1941, els britnics semblaven estar a punt d'expulsar les darreres forces italianes a Lbia, amb la qual cosa hagus acabat tot el control de l'Eix a l'frica.


Per mentre que Wavel ja es dirigia cap al cor de Lbia, els italians i els alemanys estaven atacant Grcia. Wavel hagu d'aturar el seu avan cap a Lbia per enviar tropes cap a Grcia. Es mostr en desacord amb aquesta decisi, per obe l'ordre: el resultat va ser desastrs, doncs els alemanys van tenir l'oportunitat de reforar als italians al nord d'frica, els britnics van ser incapaos d'establir una defensa adequada a Grcia i van veure's obligats a retirar-se fins a Creta amb grans prdues, i una facci Pro-Eix va derrocar al govern d'Iraq, iniciant-se la breu Guerra Anglo-Iraquiana.

Wavell va ser reemplaat com a Comandant de les forces britniques a l'Orient Mitj per Sir Claude Auchinleck al juliol de 1941. Llavors, va ser destinat a l'ndia, a on serv com a Comandant en Cap. All torn a trobar-se amb l'infortuni de veure's al capdavant d'un teatre amb escassetat d'efectius quan esdevingu una zona de guerra quan els japonesos declar la guerra al Regne Unit al desembre de 1941. va ser fet Comandant en Cap de l'ABDA (American-British-Dutch-Australian), per va veure's obligat a evacuar el seu quarter general de Java desprs de la dissoluci d'ABDA.

Tot i a la seva capacitat, no tenia els recursos per defendre el territori del qual era responsable, i va ser incapa d'evitar les conquestes japoneses de Singapur, Malisia i Birmnia.



Wavell torn a ser substitut del seu crrec militar pel General Auchinleck, que en aquells moments tamb havia adquirit experincia al Nord d'frica. Al 1943, Wavell va ser fer vescomte i nomenat Virrei de l'ndia. El seu mandat all va ser per mantenir l'status quo a l'ndia durant la guerra, continuant al crrec fins a que va ser substitut per Lord Mountbatten al 1947. 

Wavell s considerat el millor Virrei i Governador General de l'ndia, no noms perqu ja havia fet tots els seus deures abans de ser Virrei, sin perqu tamb s considerat com una de les personalitats britniques que arrib a l'nima dels indis i els entengu. La seva comprensi de la situaci ndia i veure com les seves demandes i proposicions eren ignorades per Winston Churchill el van frustrar. Va allegar-se en veure com Clement Attlee rellevava a Churchill com a Primer Ministre al juliol de 1945, per aviat es va desenganyar per la lentitud d'Attlee en prendre decisions. 

Wavell va demanar en diverses ocasions ser rellevat del seu crrec, per les seves peticions van ser rebutjades per Londres. No obstant aix, de no haver estat Wavell all, la tensi generalitzada es podria haver prolongat i esdevenir ms i ms sagnant. Wavell estava en contra de la Partici de l'ndia, doncs sabia que acabaria en un bany de sang que ni els indis ni els britnics serien capaos de controlar. Volia estar preparat per a tot i treball en els preparatius per a una situaci en qu l'ndia seria partida. Quan es decid que la poltica britnica seria la partici, va ser Wavell qui deix els fonaments pels treballs del president de la Comissi de la Frontera, Sir Cyril Radcliffe (aquest treball es conegu com la Lnia Radcliffe.

Wavell va tornar a Anglaterra. Al 1947 va ser fet Comte, i el ttol pass al seu fill Archibald desprs de la seva mort al 1950.

 Dates de promoci .
 Tinent de 2a - 08/05/1901;
 Tinent - 13/08/1904;
 Capit   20/03/1913;
 Major - 08/05/1916;
 Tinent Coronel   03/06/1917;
 Coronel   12/07/1922;
 Brigadier   01/07/1930;
 Major General   16/10/1933;
 Tinent General   29/01/1938;
 General   01/10/1940;
 Mariscal de Camp   01/01/1943;

 Condecoracions .

 Consell Privat del Regne Unit (1943);
 Gran Creu de l'Orde del Bany (04-03-1941);
 Comandant de l'Orde del Bany (02.01.1939);
 Company de l'Orde del Bany (01.01.1935);
 Cavaller Gran Comandant de l'Orde de l'Estrella de l'ndia (18.09.1943);
 Cavaller Gran Comandant de l' Orde de l'Imperi Indi (18.09.1943);
 Company de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (01.01.1919);
 Creu Militar (03.06.1915);
 3 Mencions als Despatxos (22-06-1915, 04-01-1917, 22-01-1919);
 Medalla de la Reina de Sud-frica 1899-1902, amb Barres:
 Orange Free State;
 Transvaal;
 South Africa 1901;
 South Africa 1902;
 Medalla del Servei General a l'ndia 1908-35 amb Barra ;
 NW Frontier of India 1908 ;
 Estrella de 1914;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Medalla del Servei General (1918) amb Barra: ;
 Palestine;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'frica;
 Estrella de Birmnia;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937;
 Orde de Sant Vladimir (Rssia) (1917);
 Orde de Sant Estanislau de 3a classe amb Espases (Rssia) (15-02-1917);
 Orde de El Nahda de 2a classe (Hedjaz) (30-09-1920);
 Comandant de la Legi d'Honor (Frana) (07-05-1920);
 Orde Virtuti Militari de 5a classe (Polnia) (23-09-1941);
 Creu Militar de 1a classe (Grcia) (10-04-1942);
 Comandant de l'Orde del Segell de Salom (Etipia) (05-05-1942);
 Gran Creu de l'Orde d'Orange Nassau (Holanda) (15-01-1943);
 Creu Militar (Txecoslovquia) (23-07-1943);
 Legi del Mrit (Estats Units) (23-07-1948);
 Orde del Nvol i la Bandera (Xina);
 Estrella de Nepal;












Referncies.
Pgina sobre oficials britnics
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338056" title="Cantons de l'Alta Savoia" nonfiltered="1898" processed="1891" dbindex="131911">
Els Cantons de l'Alta Savoia s'agrupen en els quatre districtes amb qu es divideix aquest departament de la regi de Roine-Alps.

 Districte d'Annecy (10 cantons) amb cap a la prefectura d'Annecy: ;
 Cant d'Alby-sur-Chran;
 Cant d'Annecy-Centre;
 Cant d'Annecy-Nord-Est;
 Cant d'Annecy-Nord-Ouest;
 Cant d'Annecy-le-Vieux;
 Cant de Faverges ;
 Cant de Rumilly ;
 Cant de Seynod ;
 Cant de Thnes ;
 Cant de Thorens-Glires;

 Districte de Bonneville (10 cantons) amb cap a la sotsprefectura de Bonneville: ;
 Cant de Bonneville  ;
 Cant de Chamonix-Mont-Blanc ;
 Cant de Cluses ;
 Cant de La Roche-sur-Foron ;
 Cant de Saint-Gervais-les-Bains ;
 Cant de Saint-Jeoire-en-Faucigny ;
 Cant de Sallanches ;
 Cant de Samons ;
 Cant de Scionzier ;
 Cant de Taninges;

 Districte de Saint-Julien-en-Genevois (7 cantons) amb cap a la sotsprefectura de Saint-Julien-en-Genevois: ;
 Cant d'Annemasse-Nord ;
 Cant d'Annemasse-Sud ;
 Cant de Cruseilles ;
 Cant de Frangy ;
 Cant de Reignier-sery ;
 Cant de Saint-Julien-en-Genevois ;
 Canton de Seyssel;

 Districte de Thonon-les-Bains (7 cantons) amb cap a la sotsprefectura de Thonon-les-Bains: ;
 Cant d'Abondance ;
 Cant de Le Biot ;
 Cant de Boge ;
 Cant de Douvaine ;
 Cant d'vian-les-Bains ;
 Cant de Thonon-les-Bains-Est ;
 Cant de Thonon-les-Bains-Ouest;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338057" title="Biologia evolutiva" nonfiltered="1899" processed="1892" dbindex="131912">

La biologia evolutiva s la part de la biologia que estudia l'evoluci. S'ocupa especialment de l'origen de les espcies a partir d'un ancestres comuns, de la seva descendncia, de com canvien al llarg del temps, com es multipliquen i, de manera gradual, es diversifiquen. L'especialista que estudia la biologia evolutiva s'anomena bileg evolutiu.

 Descripci .

La biologia evolutiva s un camp interdisciplinar perqu inclou cientfics d'una ampla gamma de camps d'estudi. Per exemple, inclou cientfics que tenen la formaci com a especialistes en determinats organismes, com mamfers, ocells, o serps, i utilitzen aquests organismes per a realitzar estudis de cas de cara a trobar respostes a qestions generals de l'evoluci. Tamb poden incloure's a paleontlegs i gelegs, que utilitzen els fssils per a conixer millor aspectes en relaci al temps i al tipus d'evoluci, i a terics d'rees com la gentica de poblacions i la psicologia evolutiva. Els experimentalistes han utilitzat la selecci de drosfiles (Drosophila) per a desenvolupar una comprensi de l'evoluci de l'envelliment, i els estudis d'evoluci experimental s una subdisciplina molt activa.

Durant la dcada del 1990, la biologia del desenvolupament van reincorporar-se a la biologia evolutiva a travs de l'estudi de la biologia evolutiva del desenvolupament.

Els seus descobriments es nodreixen en gran part de disciplines noves que estudien l'evoluci sociocultural de la humanitat i l'evoluci del comportament. Actualment, idees i eines conceptuals prpies de l'mbit de la biologia evolutiva estan trobant aplicaci en l'estudi d'una gamma de temes de computaci a nanotecnologia.

La vida artificial s una branca de la biocincia de la informaci que intenta fer de model, o fins i tot recrear, l'evoluci d'organismes descrits per la biologia evolutiva. Normalment aix s'aconsegueix fent servir models matemtics i informtics.

 Histria .

La biologia evolutiva va arribar a ser considerada com una disciplina acadmica com a resultat de l'aparici de la teoria de la sntesi evolutiva moderna, en la dcada de 1930 i 1940. Tanmateix, no va ser fins als anys 1970 i 1980, que un nmero significatiu d'universitats tenen departaments que especficament inclouen el terme biologia evolutiva en els seus ttols. Als Estats Units, com a resultat del creixement rpid de la biologia molecular i cellular, moltes universitats han modificat l'estructura dels departaments de biologia i ara existeixen departaments de biologia molecular i cellular i departaments d'ecologia i biologia evolutiva que, sovint, inclouen departaments ms antics de paleontologia, zoologia i d'altres.

La microbiologia s'ha convertit ltimament en una disciplina de l'evoluci. S'ignorava originalment a causa de la pobresa dels trets morfolgics i la manca d'un concepte d'espcie en la microbiologia. Actualment, els investigadors evolutius estan aprofitant els extensos coneixements sobre fisiologia microbiana, genmica microbiana, i el curt temps de generaci d'alguns microbis que permet poder contestar millor determinades qestions sobre l'evoluci. Les caracterstiques similars dels virus han portat a avanar tamb en l'evoluci d'aquests microorganismes, especialment en el cas dels bacterifags.

Llista d'especialistes destacats. 

Entre els contribuents ms rellevants del camp de la biologia evolutiva cal destacar:

Alguns especialistes que sn coneguts principalment per haver-la popularitzat:
 Richard Dawkins;
 Stephen Jay Gould;
 Steve Jones;
 Kenneth R. Miller;

Tamb cal destacar les contribucions d'aquests especialistes tot i que no ho sn en el camp de la biologia evolutiva:
 Daniel Dennett;
 Greg Graffin;
 Steven Pinker;
 Matt Ridley;
 Carl Sagan;
 Peter Atkins;
 Robert Ardrey;
 Michael Ruse;

 Bibliografia .
 Llibres de text .
 Douglas J. Futuyma. Evolutionary Biology (3rd Edition), Sinauer Associates (1998) ISBN 0-87893-189-9;
 Douglas J. Futuyma. Evolution, Sinauer Associates (2005) ISBN 0-87893-187-2;
 Mark Ridley, Evolution (3rd edition), Blackwell (2003) ISBN 1-4051-0345-0;
 Scott R. Freeman i Jon C. Herron. Evolutionary Analysis, Prentice Hall (2003) ISBN 0-13-101859-0;
 Michael R. Rose i Laurence D. Mueller. Evolution and Ecology of the Organism, Prentice Hall (2005) ISBN 0-13-010404-3;
 Monroe W. Strickberger. Evolution (3 edici), Jones & Bartlett Publishers (2000) ISBN 0-7637-1066-0;

 Monografies destacades i altres obres .

 Jean-Baptiste Lamarck (1809) Philosophie Zoologique;
 Charles Darwin (1859) The Origin of Species]];
 Charles Darwin (1871) The Descent of Man and Selection in Relation to Sex;
 Ronald Fisher (1930) The Genetical Theory of Natural Selection;
 J. B. S. Haldane (1932) The Causes of Evolution;
 Ernst Mayr (1941) Systematics and the Origin of Species;
 Susumu Ohno (1970) Evolution by gene duplication;
 Richard Dawkins (1976) The Selfish Gene;
 Motoo Kimura (1983) The Neutral Theory of Molecular Evolution;

;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338059" title="Districte d'Annecy" nonfiltered="1900" processed="1893" dbindex="131913">


El Districte d'Annecy s un dels districtes del departament de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 10 cantons, 93 municipis i t com a cap la prefectura d'Annecy.

Cantons.
 Cant d'Alby-sur-Chran  ;
 Cant d'Annecy-Centre  ;
 Cant d'Annecy-Nord-Est ;
 Cant d'Annecy-Nord-Ouest ;
 Cant d'Annecy-le-Vieux  ;
 Cant de Faverges  ;
 Cant de Rumilly  ;
 Cant de Seynod  ;
 Cant de Thnes  ;
 Cant de Thorens-Glires;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Savoia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338064" title="Districte de Bonneville" nonfiltered="1901" processed="1894" dbindex="131914">


El Districte de Bonneville s un dels districtes del departament de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 10 cantons, 61 municipis i t com a cap la sotsprefectura de Bonneville.

Cantons.
 cant de Bonneville ;
 cant de Chamonix-Mont-Blanc ;
 cant de Cluses;
 cant de La Roche-sur-Foron ;
 cant de Saint-Gervais-les-Bains ;
 cant de Saint-Jeoire-en-Faucigny ;
 cant de Sallanches ;
 cant de Samons;
 cant de Scionzier ;
 cant de Taninges;


Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Savoia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338066" title="Districte de Saint-Julien-en-Genevois" nonfiltered="1902" processed="1895" dbindex="131915">


El Districte de Saint-Julien-en-Genevois s un dels districtes del departament de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 7 cantons, 72 municipis i t com a cap la sotsprefectura de Saint-Julien-en-Genevois.

Cantons.
 cant d'Annemasse-Nord;
 cant d'Annemasse-Sud ;
 cant de Cruseilles ;
 cant de Frangy ;
 cant de Reignier-sery ;
 cant de Saint-Julien-en-Genevois ;
 cant de Seyssel (Haute-Savoie);


Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Savoia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338067" title="Districte de Thonon-les-Bains" nonfiltered="1903" processed="1896" dbindex="131916">


El Districte de Thonon-les-Bains s un dels districtes del departament de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 7cantons, 68 municipis i t com a cap la sotsprefectura de Thonon-les-Bains.

Cantons.
 cant d'Abondance ;
 cant de Le Biot ;
 cant de Boge ;
 cant de Douvaine ;
 cant d'vian-les-Bains ;
 cant de Thonon-les-Bains-Est ;
 cant de Thonon-les-Bains-Ouest ;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Savoia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338069" title="Bonneville" nonfiltered="1904" processed="1897" dbindex="131917">

Bonneville (arpit Bnavela) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Savoia i a la regi de Roine-Alps.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338071" title="Saint-Julien-en-Genevois" nonfiltered="1905" processed="1898" dbindex="131918">

Saint-Julien-en Genevois s un municipi francs situat al departament de l'Alta Savoia i a la regi de Roine-Alps.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338074" title="Thonon-les-Bains" nonfiltered="1906" processed="1899" dbindex="131919">

Thonon-les-Bains s un municipi francs situat al departament de l'Alta Savoia i a la regi de Roine-Alps.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338076" title="Cant de Thonon-les-Bains-Est" nonfiltered="1907" processed="1900" dbindex="131920">
El Cant de Thonon-les-Bains-Est s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte de Thonon-les-Bains, compta amb 8 municipis ms una part de la sotsprefectura de Thonon-les-Bains.

 Municipis .
Armoy ;
Bellevaux ;
Lullin ;
Le Lyaud ;
Marin ;
Reyvroz ;
Thonon-les-Bains ;
Vailly;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338081" title="Cant de Thonon-les-Bains-Ouest" nonfiltered="1908" processed="1901" dbindex="131921">
El Cant de Thonon-les-Bains-Ouest s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte de Thonon-les-Bains, compta amb 9 municipis ms una part de la sotsprefectura de Thonon-les-Bains.

 Municipis .
Allinges ;
Anthy-sur-Lman ;
Cervens ;
Draillant ;
Margencel ;
Orcier ;
Perrignier ;
Sciez ;
Thonon-les-Bains;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338085" title="Cant de Bonneville" nonfiltered="1909" processed="1902" dbindex="131922">
El Cant de Bonneville s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte de Bonneville, compta amb 13 municipis ms una part de la sotsprefectura de Bonneville.

Municipis.
Ayse;
Bonneville ;
 Brizon ;
 Contamine-sur-Arve ;
 Entremont;
 Faucigny;
 Marcellaz-en-Faucigny;
 Marignier ;
 Mont-Saxonnex ;
 Peillonnex;
 Le Petit-Bornand-les-Glires;
 Thyez;
 Vougy;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338090" title="Congost (hidrografia)" nonfiltered="1910" processed="1903" dbindex="131923">

Un congost o gorja s una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aiges d'un curs d'aigua. Sovint s originat per un llarg procs d'excavaci i erosi produt pel descens del riu. 

Congosts als Pasos Catalans.
Als Pasos Catalans hi ha abundants exemples com el congost de Collegats, el congost de Terradets al pallars Juss o el de Montrebei, a la Noguera Pallaresa, el del Ter, a les Guilleries, les gorges de Caran al Conflent, les de Galams a la Fenolleda, les de la Riba a l'Alt Camp i les del Cabriol a la Plana d'Utiel, o l'avenc del Xquer, a la Vall de Cofrents.

Congosts del mn.
Alguns dels congosts ms famosos sn al continent americ, com ara el Gran Cany als Estats Units.

Vegeu tamb.
Golf;
Penya-segat;
Riu;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338095" title="Cant de Saint-Julien-en-Genevois" nonfiltered="1911" processed="1904" dbindex="131924">
El Cant de Saint-Julien-en-Genevois s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte de Saint-Julien-en-Genevois, compta amb 17 municipis ms una part de la sotsprefectura de Saint-Julien-en-Genevois.

 Municipis .
Archamps ;
Beaumont ;
Bossey ;
Chnex ;
Chevrier ;
Collonges-sous-Salve;
Dingy-en-Vuache ;
Feigres ;
Jonzier-pagny ;
Neydens ;
Prsilly ;
Savigny;
 Saint-Julien-en-Genevois ;
Valleiry ;
Vers ;
Viry ;
Vulbens;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338098" title="Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig" nonfiltered="1912" processed="1905" dbindex="131925">



El convent de Sant Bartomeu est ubicat als afores del nucli urb de Bellpuig, a la comarca de l Urgell. s d estil de transici del gtic tard al Renaixement. Va ser fundat el 1507 per Ramon Folc de Cardona-Anglesola, bar de Bellpuig i aleshores virrei de Sicilia, que va obtenir del papa Juli II una butlla per establir un convent de franciscans al lloc on hi havia una antiga capella de Sant Bartomeu.

El projecte inicial noms es va realitzar en part i ha sofert modificacions degut a destruccions i readaptacions, com va ser l ocupaci dels soldats francesos l any 1809 durant la Guerra del Francs. Quan es va restablir la vida conventual, el 1815, se n va iniciar la seva restauraci. Per arran de l exclaustaci de 1835 va caure en runa fins que el 1899 l ocuparen els pares pals que van insta lar el seu seminari menor i van construir una esglsia nova (1903-1906). L any 1990 van fer-ne donaci del convent a la Generalitat de Catalunya.

Actualment, l edifici conventual s de planta rectangular i s organitza al voltant de dos claustres. Forma part de les seus del Museu d'Histria de Catalunya.

El convent va ser declarat Monument d inters Cultural l any 1984. 

Hi destaquen:

 La composici del claustre de la cisterna on es pot observar la superposici d estils arquitectnics. Participa del gtic tard. S hi pot observar la soluci arquitectnica innovadora de l intrads de les arcades, de forma entorxada. Les galeries superiors sn un afegit del comenament del segle XVII, d estil renaixentista.
 L antic refectori s una sala allargada de coberta de creueria senzilla d estil goticorenaixentista de marbre blanc.
 La sala capitular, al costat del refectori, t unes claus de volta amb medallons dels retrats dels fundadors Elisabet de Requesens i Enrquez i Ramon Folc de Cardona-Anglesola.
 La sagristia s una habitaci ampla, en forma de L coberta per tres trans de creueria estrellada. T dues portes, una per sortir al mirador del Duc i l altra per entrar a l esglsia. En una de les partes, hi ha l armari dels calzes de la sagristia, d estil gtic florit. ;
 L esglsia del convent ja hi ha notcies que era acabada l any 1591. En el seu interior va acollir, des de 1531 fins a 1841, el mausoleu renaixentista del seu fundador, Ramon Folc III de Cardona-Anglesola, que va ser traslladat a l esglsia parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig, on es conserva actualment. L actual esglsia del convent s del segle XX.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338101" title="Cant de Chamonix-Mont-Blanc" nonfiltered="1913" processed="1906" dbindex="131926">
El Cant de Chamonix-Mont-Blanc s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte de Bonneville, compta amb 4 municipis i el cap cantonal s Chamonix-Mont-Blanc.

 Municipis .
Chamonix-Mont-Blanc;
Les Houches;
Servoz;
Vallorcine;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338103" title="Cant de Saint-Gervais-les-Bains" nonfiltered="1914" processed="1907" dbindex="131927">
El Cant de Saint-Gervais-les-Bains s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte de Bonneville, compta amb 3 municipis i el cap cantonal s Saint-Gervais-les-Bains.

Municipis.
Les Contamines-Montjoie;
Passy;
Saint-Gervais-les-Bains;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338104" title="Cant de Sallanches" nonfiltered="1915" processed="1908" dbindex="131928">
El Cant de Sallanches s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte de Bonneville, compta amb 7 municipis i el cap cantonal s Sallanches.

 Municipis .
Combloux;
Cordon;
Demi-Quartier;
Domancy;
Megve;
Praz-sur-Arly;
Sallanches;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338105" title="Cant d'Annemasse-Nord" nonfiltered="1916" processed="1909" dbindex="131929">
El Cant d'Annemasse-Nord s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte de Saint-Julien-en-Genevois, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Annemasse.

Municipis.
Ambilly ;
Annemasse ;
Cranves-Sales ;
Juvigny ;
Lucinges ;
Machilly;
Saint-Cergues;
Ville-la-Grand ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338106" title="Golf de Vencia" nonfiltered="1917" processed="1910" dbindex="131930">

El Golf de Vencia es troba a l'extrem septentrional de la Mar Adritica, des de la costa de la Pennsula d'stria fins al delta del Po, i s compartit per Itlia, Eslovnia i Crocia.

Relleu.

 Fa 95 km de llarg i una fondria mitjana de 34 m.
 Les seues costes, al sector itali, sn baixes i amb nombroses llacunes i marjals, a causa dels alluvions de l'Isonzo, Tagliamento, Piave, Brenta, Adige i Po.;
 Albarella s una de les seues illes.

Centres urbans.

Hi trobem Vencia, Trieste, Chioggia i Pula (Crocia).

Ports.

Hi ha els ports de Vencia i Trieste, aquest darrer al golf homnim. 

Turisme.

Al sector itali, les localitats turstiques ms importants sn Iesolo, Caorle, Bibione, Lignano Sabbiadoro i Grado; a la part eslovena trobem Koper (Capodistria) i Portoro (Portorose); i en territori croata, Pore  (Parenzo) allotja en el seu centre histric una baslica bizantina declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.

Referncies.



Enllaos externs.

 Butllet meteorolgic actualitzat ;
 Clima del Golf de Vencia ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338107" title="Cant d'Annemasse-Sud" nonfiltered="1918" processed="1911" dbindex="131931">
El Cant d'Annemasse-Sud s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte de Saint-Julien-en-Genevois, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Annemasse.

Municipis.
Annemasse ;
Arthaz-Pont-Notre-Dame ;
Bonne ;
trembires ;
Gaillard ;
Vtraz-Monthoux ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338108" title="Cant de Cluses" nonfiltered="1919" processed="1912" dbindex="131932">
El Cant de Saint-Gervais-les-Bains s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte de Bonneville, compta amb 5 municipis i el cap cantonal s Cluses.

 Municipis .
Arches-la-Frasse ;
Chtillon-sur-Cluses ;
Cluses ;
Magland ;
Saint-Sigismond;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338109" title="Hiplito Yrigoyen" nonfiltered="1920" processed="1913" dbindex="131933">


Hiplito Yrigoyen (Buenos Aires, 12 de juliol de 1852 - Buenos Aires, 3 de juliol de 1933). Va ser un poltic argent, dues vegades president del seu pas (1916-1922 i 1928-1930) i figura rellevant de l'Uni Cvica Radical. Va ser el primer president de la histria argentina a ser triat per sufragi universal mascul i secret. El seu segon mandat va ser interromput per un cop d'estat, el primer d'una srie de cops que van imposar dictadures militars fins a la dcada de 1980.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338111" title="Patrimoni arqueolgic i histric d'Alcoi" nonfiltered="1921" processed="1914" dbindex="131934">

Alcoi compta amb un ric patrimoni arqueolgic i histric, molt d'ell inscrit en el catleg de Bns d'Inters Cultural.  A les muntanyes que envolten la ciutat es troben gran quantitat de jaciments arqueolgics per tot el terme municipal. L'any 1998 l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Pennsula Ibrica fou declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Al terme municipal es troben assentaments ibrics d'altura aix com romans i d'poca islmica. El nucli antic s hereu de l'urbanisme de la Revoluci Industrial si b fins als nostres dies han arribat testimonis del seu passat medieval. El que diferncia a Alcoi d'altres poblacions s el ric patrimoni arqueolgic industrial disseminat per tota la poblaci prop dels llits dels rius que a poc a poc es va recuperant amb la creaci de zones d'oci, museus i camps arqueolgics entre altres actuacions.

Investigaci.

Per la seua orografia calcria a la zona es troben molts abrics i coves que van ser utilitzats pels avantpassats que van poblar aquestes terres. L'inici dels estudis arqueolgics a Alcoi cal que datar-lo el 1884, data en qu l'enginyer Enric Vilaplana Juli, burgs illustrat i amic de Joan Vilanova i Piera, descobreix el jaciment arqueolgic de Les Llometes, necrpolis referent en la literatura arqueolgica i objecte de discussi pblica en la premsa local de l'poca. 

El terme municipal d'Alcoi s una zona molt estudiada des de principis del segle XX, publicant-se els resultats de les excavacions a la Serreta, la Mola Alta de Serelles o el mas de Menente per part de la Junta Superior d'Excavacions i Antiguitats. Destaca el treball de recopilaci i divulgaci de Remigio Vicedo Sanfelipe en la dcada del 1920 editant la revista histrica El Archivo de Alcoy (1919-1924), tamb la seua inacabada Historia de Alcoy y su regin (1920-1923 de l'Eneoltic als ibers) de quasi mil pgines o la Gua de Alcoy de 1925 amb un reps histric de la poblaci treball que calaria en Camil Vicedo Molt (la Serreta, l'Ull del Moro i la Mola d'Agres), escriptor i arqueleg que dona nom al museu arqueolgic de la poblaci fundat el 1945, Ricard Molt Abad, Evarist Prez Segura, Ferran Ponsell Corts (el Xarpolar (Planes-Margarida), la cova de la Sarsa (Bocairent), el Salt i la Sarga), Ernest Botella Candela, Santiago Reig Candela i Llus Gisbert Botella (la Mola Alta de Serelles tots tres) es van dedicar a investigar la Prehistria recent d'aquestes comarques. Entre 1916 i 1935 l'esmentada Junta Superior d'Excavacions i Antiguitats va publicar 136 memries, 14 d'mbit valenci de les quals 6 estaven dedicades a jaciments d'aquesta comarca. Anys desprs Camil Visedo i Vicent Pascual Prez (cova de la Pastora, la cova de l'Or (Beniarrs), Mas d'En Mir, el Puig i la Serreta) van ser nomenats al Servei d'Investigaci de la Diputaci de Valncia. Menci a banda per a Francisco Jord Cerd catedrtic de Prehistria de la Universitat de Salamanca. De les publicacions actuals cal destacar la revista "Recerques del Museu d'Alcoi".

Del Paleoltic a l'edat del Bronze.


En l'mbit valenci les primeres proves de poblament es daten per sobre dels 300.000 anys abans del present. Els jaciments arqueolgics ms antics al terme municipal daten del Paleoltic mitj (100.000 anys) com sn l'abric del Pastor i el Salt habitat per l'home de Neandertal, referent a nivell mundial, en ell s'han documentat les niques restes humanes neandertelianes de la comarca i la foguera estructurada, llar, ms antiga de la Pennsula Ibrica. D'aquest perode s tpica la baixa densitat de poblaci i l'elevada mobilitat dels humans amb freqents episodis de desocupaci dels poblats o coves.

L'ocupaci humana moderna de la vall del riu d'Alcoi va ser progressiva durant el Paleoltic superior per part de bandes de caadors entre l'any 33.000 aC i el 9.000 aC i per les dates obtingudes s de poc abans dels 8.000 semblen abandonar-se l'abric de la Falguera i la penya del Comptador de l'Epipaleoltic per part d'aquestes societats caadores.

Pocs segles desprs amb un buit documental considerable en tota la vall del riu hi han grups d'agricultors neoltics plenament installats a l'abric de la Falguera, a Les Llometes i la cova de la Pastora l'Eneoltic, i els poblats de l'edat del Bronze de l'Altet del Canals, la Mola Alta de Serelles, el Mas de Menente, el Mas d'En Mir, el Mas del Corral, el Castellar, l'Alt de l'Aviaci, el Morro del Pla Timonar, l'Ull del Moro, i el Puig ms les coves i avencs utilitzats pels pastors com la cova de la Boira, cova del Conill, Sima Simarro, cova del Cau de les Raboses, Sima del Pinaret del Mas Nou, i sobretots el santuari de la Cova Foradada (Abrics de La Sarga). Es tracta, possiblement, d'uns dels pocs territoris espanyols que mereixerien ser conservats com un vertader paisatge antrpic de l'Edat del Bronze.

L'Antiguitat.


poca ibrica i Romana: Al terme municipal es troben documentats 15 assentaments rurals ibrics, aix com nou d'poca romana, alguns d'ells dins la prpia ciutat. El ms destacat d'aquesta poca sn els poblats ibrics d'altura de La Serreta, El Puig i El Castellar i la necrpolis romana de l'Horta Major.

poca islmica: El principal jaciment s el poblat fortificat del Castellar (al-Qy) aix com la troballa de cermica de l'poca en les partides de Barxell, Polop, Torc, Uixola o Benissaid. Les necrpolis del Castellar i Caramanxel aix com diverses restes de terrasses i squies.


edat mitjana: El Castell de Barxell del (segle XII), declarat B d'Inters Cultural. Es tracta de les restes ms importants de l'poca. Va substituir a l'enderrocat castell rab del Castellar. La seua situaci el permetia controlar la poblaci rab de les partides de Barxex i Polop alhora que formava part de la xarxa de castells fronterers amb el regne de Castella.

Dins de la ciutat la situaci s diversa segons cada cas, les torres de la muralla ja restaurades sn la Torre de Na Valora del segle XIII o el Portal de Riquer del segle XVIII, conformat per l'arc de Sant Roc del segle XVIII i les torres de N'Aia i la torre-portal de Riquer del segle XIV. Compta a ms amb un baluard defensiu de la guerra de successi. La torre de l'Andana va ser integrada a la rehabilitaci de la placeta de les Xiques. Totes aquestes torres es troben al Raval Vell del nucli antic.

Tant les restes del Portal del Castell i del Portal de Penguila del segle XIII com la Casa del Delme (segles XIV-XV) es troben per restaurar.

Tamb sn importants les restes romniques i gtiques recuperats de l'esglsia de Santa Maria com l'arc gtic pertanyent al convent de Sant Agust de la plaa de Dins.

Ermites.

Al terme municipal d'Alcoi existixen dues ermites gtiques, la de Sant Antoni Abat (segle XIV) i (segle XVIII), i Sant Cristfol. D'poca posterior sn l'ermita de Polop (segle XVIII) amb un Sagrat Cor de Jess obra de Ferran Cabrera Cant a la seua esplanada, Barxell dedicada a Sant Josep i Mariola Sant Pere.

Al complex industrial del Molinar es troba una ermita dedicada a la Verge del Pilar inaugurada el dia 30 de novembre de 1840.

Esglsies.

Antiga parrquia de Santa Maria, ms coneguda com l'antic hospital. s el primer temple cristi de la poblaci del que es t notcies. Es tracta d'una esglsia gtica amb elements tardoromnics de la que es conserven els vestigis romnics ms meridionals d'Europa. Abandonat el seu s com a esglsia, l'edifici ha complit diverses funcions, en l'actualitat est sent remodelat per a albergar els jutjats d'Alcoi     . Segons l'arquitecte Santiago Varela, tot apunta que l'esglsia va ser demolida i alguns elements com a motlures o restes de dovelles es van reutilitzar en la nova construcci.


Convent de Sant Agust Construit al segle XIV on s'erigia el Castell-Palau dels Llria actualment noms es conserva el claustre (actual plaa de Dins) d'estil neoclssic del Convent de Sant Agust aix com els seus fonaments repartits entre diversos comeros. Les dependncies conventuals van ser demolides desprs de ser desamortitzades emplaant-se des d'aquell moment l'Ajuntament de la ciutat i el Teatre Principal. El claustre fou utilitzat com a mercat construint-se comeros dins dels seus arcs. L'arquitecte V. Vidal va reurbanitzar la plaa de Dins l'any 1983, es va canviar part del sl original de pedra aix com els dos fanals de foneria que es trobaven en ella. El temple de Sant  Agust a pesar de ser restaurat durant les primeres dcades del segle XX va ser demolit durant la guerra civil espanyola. El Monestir de l'Escorial possex una important collecci d'incunables procedents del convent de Sant Agust aix com la Biblioteca Universitria de Mrcia que conserva 15 exemplars.  

Esglsia de Sant Jordi. Encara que l'actual esglsia de Sant Jordi va ser construda l'any 1921, ja es tenen notcies de l'existncia d'una ermita dedicada al sant en el mateix lloc edificada entre els anys 1429 i 1442 al lloc on es va produir una batalla entre forces cristianes i mudjars el pel control de la vila d'Alcoi.


Esglsia arxiprestal de Santa Maria (segle XVIII-1937/1955) Beneda el 22 de setembre de 1768 per a substituir a l'antiga parrquia d'estil gtic de reconquesta que havia quedat petita i situar-la en una zona ms al centre de la poblaci. El temple va ser demolit l'any 1937 per a ampliar la plaa d'Espanya i es van utilitzar els seus carreus per a construir la piscina municipal. Acabada la guerra civil va ser reconstruda sobre la seua mateixa planta (de la qual es conserven restes) per l'arquitecte Roc Monllor Boronat i beneda de nou el 19 de maig de 1955. En l'actualitat es poden admirar pintures murals de Ramn Castaer en el sostre del presbiteri, un Sant Jordi de Peresejo a la faana principal aix com una vidriera representant Sant Jordi dissenyada per l'artista local Rafael Guarinos. A la Capella de la Comuni es conserven una taula gtica amb la iconografia de la Mare de Du de Grcia, atribuda a Jacomart i unes tres altres taules que representen misteris del Rosari, de Cristfol Llorens.  

Capella de Sant Miquel (segle XVIII) Construda en 1790 el seu interior va ser reformat en 1875. Declarada B d'Inters Cultural.

Capella de la Mare de Du dels Desemparats. Oberta al culte en 1852, la seua existncia guarda una estreta relaci amb l'antic Hospital que -des de finals del segle XVIII- va existir enfront d'esta capella a la placeta de la Mare de Du. Actualment el temple est dessacralitzat i en el seu interior es conserven llenos i pintures al fresc l'autoria dels quals es deu a Vicente Castell Amat (1787-1860), deixeble de Vicente Lpez. En el 2010 acollir una exposici de la Fundaci la Llum de les Imatges pel que es va a transformar en pinacoteca i es remena la possibilitat que es convertisca en el Museu dels Reis Mags una vegada s'ha desestimat que siga futura seu de l'Institut Valenci d'Art Modern (IVAM) en la provncia d'Alacant.

Esglsia de Sant Maure (segle XVIII-1936/1956) L'actual temple benet el 29 d'abril de 1956 no guarda cap relaci arquitectnica amb el temple destrut durant la guerra civil (Convent i Esglsia de Franciscans). Situat en unes dependncies annexes a l'esglsia, el museu custodia una collecci singular d'art religis, entre la qual cal destacar una secci de pintura devocional, ornaments litrgics, imatges i objectes relacionats amb el culte. Al temple es conserven pintures de Francesc Laporta.

Esglsia del Sant Sepulcre Convent d'Agustines Descalces. A l'octubre de 1597 es va habilitar la part destinada a albergar les monges reformades que va proposar l'arquebisbe Ribera.

Santuari de Maria Auxiliadora (1931) Cont murals pictrics de Ramn Castaer dedicats a Sant Pancra (1951), Sant Joan Bosco (1988), Sant Jordi (1993) i i de David Pastor Corb al treball i Sant Francesc d'Asss.

Edificis civils destacats.

L'aspecte actual de la ciutat deriva directament del de la ciutat pionera de la revoluci industrial. Les indstries, els barris obrers i les cases de la burgesia van conviure en un espai redut entre les valls i els rius. En molts casos conviuen en un mateix edifici petits tallers a la planta baixa amb vivendes de treballadors. El centre urb d'Alcoi fou declarat B d'Inters Cultural com a Conjunt Histric-Artstic l'any 1982, situaci legal que no ha pogut evitar l'enderroc total de molts dels seus carrers.



Antic edifici de l'hospital segle XIII/segle XVIII. (vegeu Esglsies) Ha complit moltes funcions distintes i incls es va projectar en ell una fbrica de puros. Junt amb les muralles son les restes ms antigues de la ciutat.

Museu arqueolgic "Camil Vicedo", situat a l'antiga casa de la Vila (segle XVI) d'estil renaixentista i declarat Monument d'Inters Artstic Nacional.

Casal de Sant Jordi (segle XVIII) seu del museu de festes de moros i cristians i de l'associaci de Sant Jordi, molt prxim al nucli ms antic de la Vila entre les placetes del carb i la de la Mare de Du dels Desemparats, antiga placeta del fossar.

La Casa Consistorial (1846-1863) seu de l'ajuntament d'Alcoi acull una bona collecci de pintura i escultura d'artistes alcoians . 

La Casa de la bolla reformada el 1890 que va ser la seu de la Reial Fbrica de Draps . 

El Palauet d'Albors (1873) edifici d'estil eclctic i classicista.

L'Hospital Civil d'Oliver (1868-1877) s un edifici neoclssic i medievalista construt grcies a l'altruisme de en Agust Oliver i Domnech, ve de Blanes que amb part de la liquidaci de la companyia Antonio Vicens y Compaia corre amb tots els costos de la seua construcci a crrec de l'arquitecte barcelon Jeroni Granell i Mundet.

Tota la ciutat est esguitada d'edificis industrials, molts dels quals estan sent rehabilitats com a locals d'oci, ambulatoris o zones esportives com l'escorxador o museus com la fabrica dels tacos o el museu d'interpretaci turstica d'Alcoi a la partida dels tints.

El modernisme com a Novelda compta amb bells exemples disseminats pel casc vell de la ciutat, el Crculo Industrial (1904), el club social de la burgesia alcoiana de fa un segle, la Casa del pavo construda entre 1908-1909 per l'arquitecte Vicent Pascual Pastor es va convertir en l'estudi de pintura de Ferran Cabrera. L'Antic parc de Bombers (1914), el Conservatori de Msica i Dansa "Juan Canto"(1906-1908) o Edifici de Papereres Reunides edifici que va ser la central de Papereres Reunides S.A., empresa que en 1934 va reunir a la major part dels fabricants de paper de la ciutat, famosos pel seu llibres de paper de fumar.


L'edifici del Mont de Pietat, de (1909) amb pintures de Francesc Laporta i vitralls de gran qualitat.

La Casa de la Cultura, edifici neoclssic de 1923 que acull la biblioteca pblica i l'arxiu municipal. Antigament era la seu del banc d'Espanya.

Vestigi de la guerra civil s el museu Refugi antiaeri de Cervantes (1936), vinculat al Grup Escolar Cervantes (1924-1925) d'estil eclctic, seu de l'Escola de Disseny, si b la ciutat est esguitada de refugis pblics i privats a l'expectativa de rehabilitaci..

En les ltimes dcades s'han reurbanitzat la plaa d'Espanya (1981), la plaa de Dins (1983) i el grup d'habitatges de la placeta de les Xiques (1985-1991) integrats a la muralla. Altres actuacions sn la Llotja de Sant Jordi, obra de Santiago Calatrava, al subsol de la plaa d'Espanya i el barri de la Sang, barri obrer que va ser remodelat als anys 1991-2001.

Ponts.
Alcoi s coneguda com la ciutat dels ponts. La peculiar orografia marcada per barrancs, va fer necessria la construcci d'aquestos. A ms dels ponts que formaven l'antiga xarxa viria (el pont de Penguila, el de Cocentaina i el pont vell de Sant Roc, que daten del segle XVIII, hi ha altres menors que van ser edificats per a permetre l'accs a les indstries situades en la vora del riu Riquer.

Pont de la Petxina. Quan es va construir es trobava en la carretera Xtiva-Alacant a quasi dos quilmetres de la poblaci. Salva el riu Benissaid. Consta de cinc arcs d'11,50 m. de llum cada un separats per quatre pilars. El seu pressupost va ser de 282500 pessetes. Les obres es van iniciar al setembre de 1861, concloent-se a l'octubre del 1863. A principis del segle XX es van collocar les passarelles de ferro. En l'actualitat uneix els barris de l'Eixample i Zona Nord, formant part de la N-340 direcci Barcelona.

Pont de les Set Llunes. Situat ms enll del barri de Batoi. Es va construir perqu passara el tren Alcoi-Alacant, que no va arribar a circular mai en temps de la dictadura de Primo de Rivera. Visitar-lo fa necessria una petita excursi que t com a fons el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja. La seua enorme altura i l'amplitud dels seus arcs el fan ideal per a practicar ac el salt de pont.

Pont de Sant Roc. Denominat aix per l'ermita (avui parrquia) stia en un extrem. Iniciat al maig de 1861 la seua construcci va finalitzar al juliol de 1862, i com els ponts d'esta mateixa poca, es va construir amb pedra extreta de les pedreres locals. Permet veure al fons el rierol del Barranquet de Soler, el qual, en direcci al centre de la ciutat, augmenta el cabal del riu Barxell. Segons el va projectar Eduardo Miera, t tres arcs de mig punt, de vuit metres de llum, i una alada mxima de 20,5 metres. El seu pressupost va ser de 116.500 pessetes. Igualment, a principis del segle XX es van collocar les passarelles de ferro. En l'actualitat uneix els barris de Santa Rosa i l'Eixample, formant part de la N-340 direcci Barcelona.

Pont de Maria Cristina (1828-1837). El pont de Maria Cristina, regent d'Espanya, o popularment de Cristina, permet creuar sobre el riu Barxell o Riquer, a les vores del qual es conserven indstries centenries que mantenen en peu les seues ximeneres fabrils. Est compost per set arcs, un de mig punt, el del centre, i sis arcs apuntats. L'arc central t una llum de 19 m. i 4, 80 m. els laterals. T una altura de 27,50 metres. L'import total ascend a 500.000 pessetes. En l'actualitat uneix el centre d'Alcoi amb el passeig de Cervantes, formant part de la N-340 direcci Barcelona.

Viaducte de Canalejas. Es va inaugurar en 1907 i es denomina aix pel nom del diputat a Corts pel districte d'Alcoi, Jos Canalejas y Mndez. T una longitud de 200 metres, llarg per al qual es van usar 325 tones d'acer que descansen sobre tres pilars i dos estreps que eleven el conjunt fins una alria mxima de 54 metres sobre el riu Molinar.

Pont de Sant Jordi. El seu perfil identifica a la ciutat. Es va inaugurar en 1931 i s'ala sobre el riu Riquer. El Pont de Sant Jordi va ser tota una revoluci urbanstica per a Alcoi, ja que va comportar el desenvolupament de la zona de l'Eixample, una rea urbana nova que va permetre en el primer ter del segle XX fer crixer la ciutat ms enll dels lmits tradicionals.

Pont de Fernando Reig. Es tracta d'un modern pont penjat construt en 1987 que dna eixida a Alcoi en direcci a Alacant.

Altres ponts: A ms dels anteriors, Alcoi compta amb quatre ponts de ms de dos segles d'antiguitat. Es tracta dels ponts del Tossal (1712) o de Penguila, Antic Sant Roc (1731) anomenat de Na Solivella a l'edat mitjana, Alcassares (1780) o Cocentaina, el 30 d'agost de 1779 s'acorda sollicitar autoritzaci al representant d'Alcoi a Madrid, aprovant-se el 8 de maig de l'any segent el projecte d'Andreu Juan Carbonell. La primera pedra va ser collocada el 9 de setembre del mateix any. Cadisenyo (1790) Pont de Don Bautista o de Penella. Estan construts amb pedra extreta de pedreres prximes, per a diferncia dels anteriors, estan situats en el fons dels barrancs de la ciutat.





Referncies.


Bibliografia.
AURA TORTOSA, J. Emili; SEGURA MART, Josep Maria (coordinadors) (2000). Catleg Museu Arqueolgic Municipal Camil Visedo Molt, Alcoi: Ajuntament d'Alcoi i Caja de Ahorros del Mediterrneo. ISBN 84-89136-27-0.
BENEITO, ngel, (2007). Alcoi, objetivo de guerra. Alcoi: Produciones Kronos, SL. ISBN 978-84-612-0196-9.
BENEITO LLORIS, ngel; BLAY MESEGUER, Francesc-Xavier; SEGURA MART, Josep Maria (2006). Remigio Vicedo i "El Archivo de Alcoy". Alacant: Universitat d'Alacant i Institut Alacant de Cultura Juan Gil-Albert. ISBN 84-7908-858-3.
DIVERSOS AUTORS (1997). Alcoy paso a paso. Alcoy: PG Ediciones.
DIVERSOS AUTORS (1992). El Comtat a l'poca medieval (segles XIII-XV). Cocentaina: Ajuntament de Cocentaina, Centre d'Estudis Contestans.
DIVERSOS AUTORS (2006). Histria d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, SA, Centre Alcoi d'Estudis Histrics i Arqueolgics. ISBN 84-89136-50-5.
GARCA PREZ, Joel (2001). Arquitectura industrial en Alcoy. Alacant: Institut Alacant de Cultura Juan Gil-Albert. ISBN 84-7784-374-0.
GARCA PUCHOL, Oreto; AURA TORTOSA, J. Emili, (Coordinadors) (2006). El abric de la Falguera : 8000 aos de ocupacin humana en la cabecera del ro de Alcoi. Alcoi: Ayuntamiento de Alcoy y Caja de Ahorros del Mediterrneo ISBN 84-89136-34-3.
HERNNDEZ GMEZ ,Crsto M.; GALVN SANTOS, Bertila; RODRGUEZ RODRGUEZ, Amelia; FRANCISCO ORTEGA, Isabel; ALBERTO FANGOS, Vernica; FANGO ROIS, Ana; (2001). "Las sociedades cazadoras-recolectoras neandertalianas en los valles de Alcoy (Alicante, Espaa). El Salt como un centro de intervencin referencial". Tabona: Revista de prehistoria y de arqueologa (nm. 10, pp. 7-34). ISSN 0213-2818.
HERNNDEZ PREZ, Mauro S.; SEGURA MART, Josep M., (Coordinadors) (2002). La Sarga : Arte rupestre y territorio. Alcoi: Excma. Diputacin de Alicante, Excmo. Ayuntamiento de Alcoy y Caja de Ahorros del Mediterrneo ISBN 84-89136-47-5.
VICEDO SANFELIPE, Remigio (1925). Gua de Alcoy. Alcoy: Imp. El Serpis.
VICEDO SANFELIPE, Remigio (1920-1923). Historia de Alcoy y su regin. Alcoy: Imp. El Serpis. Edici facsmil (2006), Universitat d'Alacant. Institut Alacant de Cultura Juan Gil-Albert. ISBN 84-7908-860-5.

Oficials.
Ajuntament d'Alcoi;
Web de turisme d'Alcoi a la Comunitat Valenciana;

Histria.
Contestania ibrica. Guia arqueolgica dels ibers contestans ;
Fortificacions d'Alcoi ;

Museus.
Museu Arqueolgic Municipal Camil Vicedo Molt;

Altres.
Tren Alcoi Gandia ;

Blogs.
Alicante VIVO;
La sendera obscura;
VIDAL PREZ, Lluis, Diari de retalls, diversos desvaris d'un alcoi.;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338112" title="Serra de Son Jordi" nonfiltered="1922" processed="1915" dbindex="131935">
La serra de Son Jordi s una serra mallorquina situada als termes de Son Servera, Art i Capdepera, s molt abrupta i poblada de pi blanc, garriga i alzinar. Son Jordi s una serra de materials calcaris, que recorre prop de 7 Km parallels a la costa. s una subunitat de les Serres de Llevant i arriba fins la Costa dels Pins, vessant que mostra la millor mostra de vegetaci de la serra.

Actualment part de la serra forma part de l'ANEI Serra de Son Jordi que ocupa unes 288 ha de la serra. La millor forma per accedir a la serra s partir de la Costa de Canyamel, un centre turstic de la zona, des de on surten varies carreteres i pistes que s'endinsen a l'espai natural.

 Flora  i Fauna.
La mquia d'ullastre es combina amb pinar i en les obagues, predomina la garriga que s el resultat de la degradaci dels alzinars, a causa dels repetits incendis. La fauna de la zona no s molt peculiar per destaquen l'liga calada i la gineta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338116" title="Ramon Maria Casanyes" nonfiltered="1923" processed="1916" dbindex="131936">
Ramon Maria Casanyes ( Barcelona - 1954 ) Illustrador i autor de cmics que es va formar a l'editorial Bruguera.

Biografia.
Conegut pel seu treball a l'editorial als anys 80, Casanyes va ser l'autor i dibuixant de nombroses historietes de Mortadello i Filem, especialment a partir de l'poca en qu el creador dels personatges, Francisco Ibez abandons l'editorial. Seria aquesta l'poca en qu es crearia el "Bruguera Equip", que tamb realitzaria historietes per a l'editorial, propietria dels drets dels personatges, per sense consentiment del creador. Com les historietes del "Bruguera Equip", les historietes que Casanyes realitz de Mortadello i Filem o el Botones Sacarino no estaven signades, excepte en algunes excepcions on apareixia per sols com a guionista, mai com a dibuixant.

Amb el tancament de l' editorial Bruguera Casanyes aconseguiria per fi publicar historietes de personatges creats per ell. Paco Tecla y Lafayette van ser els protagonistes de la srie homnima que es publicaria a "Garibolo", revista de curta durada que ell i la seua creaci liderarien a l' any 1986.

En 1989, Casanyes seria l'encarregat de modernitzar la imatge de "Quicky", el conill mascota de la xocolata en pols Nesquik per al mercat espanyol. L' xit del seu disseny seria tal que en 1994 Nestl li encarrega un re-disseny del personatge que siga utilitzat a tota Europa, al contrari de com fins ara es feia, on hi havien diverses mascotes a cada pas. A principis dels 90 publica tres lbums amb historietes del personatge, a ms de pgines publicitries de Nestl a les revistes d'Edicions B.

Cmics editats.

Mortadello i Filem.

 Las criaturas de cera vivientes;
 El caso de los prvulos;
 A la caza del Chotta (gui de Jess de Cos);

El Botones Sacarino.

 La amenaza;
 El retorno de Titi;

Paco Tecla y Lafayette.

 Trapicheos en el Cairo;
 Bebitos como bidones;
 El caso de los juguetes diablicos;

Las aventuras de Quicky.

 El misterio de las ortigas;
 El impostor;
 El carmbano negro;

Enllaos externs.

 Casanyes a 13, Rue Bruguera ;
 La histria de Quicky a nestl.it ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338120" title="Gast V de Bearn" nonfiltered="1924" processed="1917" dbindex="131937">
Gast V de Bearn (Segle XIII) fou vescomte de Bearn, Gabard i Brulhs

Fill de Pere III de Gabard i Brulhs, vescomte de Bearn i Matella de Baus, cosina del rei catal.

El 1153, a la mort del seu pare, va heretar el vescomtat amb regncia de la seva via Guiscarda de Bearn. Al la mort de Guiscarda el 1154, l'assemblea de Bearn el va posar, fins la seva majoria d'edat el 1165 sota la tutela del seu oncle Ramon Berenguer IV, rei d'Arag i comte de Barcelona i a qui va retre homenatge a Canfranc, i deixant de reconixer al duc d'Aquitnia. Es va casar amb Sana de Navarra i de Castella, filla del rei Garcia V de Navarra, amb qui no va tenir fills. Es va retirar a un monestir hospitaler on va morir el 1170, deixant la successi en la seva germana Maria de Bearn.






Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338121" title="Cantons del Calvados" nonfiltered="1925" processed="1918" dbindex="131938">
Els Cantons del Calvados sn 49 i s'agrupen en quatre districtes:

 Districte de Bayeux (6 cantons - sotsprefectura : Bayeux) :cant de Balleroy - cant de Bayeux - cant de Caumont-l'vent - cant d'Isigny-sur-Mer - cant de Ryes - cant de Trvires;

 Districte de Caen (24 cantons - prefectura: Caen) :cant de Bourgubus - cant de Bretteville-sur-Laize - cant de Cabourg - cant de Caen-1 - cant de Caen-2 - cant de Caen-3 - cant de Caen-4 - cant de Caen-5 - cant de Caen-6 - cant de Caen-7 - cant de Caen-8 - cant de Caen-9 - cant de Caen-10 - cant de Creully - cant de Douvres-la-Dlivrande - cant d'vrecy - cant de Falaise-Nord - cant de Falaise-Sud - cant de Morteaux-Coulibuf - cant d'Ouistreham - cant de Thury-Harcourt - cant de Tilly-sur-Seulles - cant de Troarn - cant de Villers-Bocage;

 Districte de Lisieux (13 cantons - sotsprefectura : Lisieux) :cant de Blangy-le-Chteau - cant de Cambremer - cant de Dozul - cant d'Honfleur - cant de Lisieux-1 - cant de Lisieux-2 - cant de Lisieux-3 - cant de Livarot - cant de Mzidon-Canon - cant d'Orbec - cant de Pont-l'vque - cant de Saint-Pierre-sur-Dives - cant de Trouville-sur-Mer;

 Districte de Vire (6 cantons - sotsprefectura : Vire) :cant d'Aunay-sur-Odon - cant du Bny-Bocage - cant de Cond-sur-Noireau - cant de Saint-Sever-Calvados - cant de Vassy - cant de Vire;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338122" title="Regionalitzaci de les Nacions Unides" nonfiltered="1926" processed="1919" dbindex="131939">
La regionalitzaci de les Nacions Unides s la divisi geogrfica del mn en rees definides que efectua la ONU per consensuar les unitats d'anlisi estadstica que utilitza i no coincideix necessriament amb les divisions poltiques o nacionals en disputa. Aix, fa equivalents els termes de regi i continent, i a cadascun contempla diferents sub-regions.

Llistat de regions i sub-regions.
frica;
frica Oriental;
frica Central;
frica del Nord;
frica Austral;
frica Occidental;

Amrica;
Amrica del Nord;
Amrica del Sud;
Carib;
Amrica Central ;

sia;
sia Central;
sia Oriental;
sia del Sud;
Sud-est asitic;
sia Occidental;

Europa;
Europa de l'Est o Europa Oriental;
Europa del Nord;
Europa del Sud;
Europa Occidental;

Oceania;
Australsia;
Melansia;
Polinsia;
Micronsia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338134" title="Torrent de Na Borges" nonfiltered="1927" processed="1920" dbindex="131940">
El torrent de Na Borges s el torrent ms llarg de Mallorca, amb un recorregut de ms de 40 Km de longitud, i una conca de ms de 330 km. Aquest curs d'aigua no s permanent per porta aigua bona part de l'any, sobretot el curs mig i baix. Neix entre Porreres i Felanitx, corre cap al Nord i arreplega les aiges de l'oest de les Serres de Llevant.
 
Al ser un torrent del Pla, est envoltat de conreus i des de ben antic s'han aprofitat les seves aiges per al regadiu, amb interessants estructures hidruliques. Tot i la gran humanitzaci que ha patit el torrent encara es conserven interessants boscos de ribera.  Un cop travessa el Pla, desemboca a la badia d'Alcdia, vora Son Serra de Marina, i forma un petit aiguamoll anomenat pant del bisbe, envoltat de canys, on habiten gran quantitat d'ocells i llisses.

Part del torrent forma part de L'ANEI torrent de Na Borges.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338138" title="Llebre californiana" nonfiltered="1928" processed="1921" dbindex="131941">

La llebre californiana (Lepus californicus) s una llebre comuna a l'oest dels Estats Units i Mxic, on viu a elevacions des del nivell del mar fins a 3.000 metres.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338143" title="Illa lacustre" nonfiltered="1929" processed="1922" dbindex="131942">
Una illa llacustre s una illa enmig d'un llac. Pot haver-se format de dues maneres bsiques: per sedimentaci i acumulaci de matria o per ser una elevaci de terreny que no arriba a estar coberta per les aiges del llac. La ms grossa s Manitoulin Island, al Canad.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338144" title="Llebre de flancs blancs" nonfiltered="1930" processed="1923" dbindex="131943">

La llebre de flancs blancs (Lepus callotis) s una llebre originria d'una regi limitada de Nord-amrica. La seva difusi noms s'estn des del sud de Nou Mxic fins al nord-oest i centre de Mxic. De fet, aquest animal s considerat amenaat a Nou Mxic, amb una poblaci en declivi en els ltims anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338148" title="Llebre de Tehuantepec" nonfiltered="1931" processed="1924" dbindex="131944">

La llebre de Tehuantepec (Lepus flavigularis) s una espcie de llebre. Se la pot distingir fcilment d'altres espcies per les dues ratlles negres que van de la base de les orelles fins el clatell, i pels seus flancs blancs. La part inferior s blanc, la superior s d'un marr brillant amb tints negres, el darrere s gris, i la cua s negra. Es tracta d'una de les llebres ms grans i t orelles i potes grans. Els adults pesen entre 3.500 i 4.500 grams.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338151" title="Riu Mackenzie" nonfiltered="1932" processed="1925" dbindex="131945">


El Mackenzie s un riu del Canad (als territoris del Nord-oest), el qual t una longitud de 4.600 km i una conca d'1.805.200 km (la segona de l'Amrica del Nord).

Caracterstiques fsiques.

Neix a les Muntanyes Rocalloses amb el nom d'Athabasca, travessa el llac del mateix nom i el de l'Esclau, a la sortida del qual pren el nom de Mackenzie. Recull per la dreta les aiges de l'Escut Canadenc i, per l'esquerra, les de les Muntanyes Rocalloses Septentrionals. Desguassa en forma d'un extens delta a la Mar de Beaufort (oce rtic).

El seu rgim nival provoca fortes crescudes que de vegades ocasionen inundacions a l'poca del desgla.

Principals poblacions al llarg del seu curs.

 Fort Providence;
 Jean Marie River;
 Fort Simpson;
 Wrigley;
 Tulita;
 Norman Wells;
 Fort Good Hope;
 Tsiigehtchic;
 Aklavik;
 Inuvik;

Importncia econmica.

Constitueix una via navegable molt important, llevat dels mesos d'hivern, que es glaa. 

Referncies.



Enllaos externs.

 World Resources Institute ;
 Canadian Council for Geographic Education ;
 Fotografia del delta ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338152" title="Llebre dels matolls" nonfiltered="1933" processed="1926" dbindex="131946">

La llebre dels matolls (Lepus saxatilis) s una espcie de llebre que viu a Sud-frica, parts de l'frica central i Nambia. Viu a entre 1.000 i 2.000 metres per sobre el nivell del mar. El pelatge de l'esquena s gris i negre, mentre que el del ventre s blanc. T una cua blanca i negra, amb un pelatge ms clar al voltant de la cara. La seva mida va de 45 a 65 cm, mentre que el seu pes s d'entre 1,5 i 4,5 kg. Les femelles solen ser ms grans que els mascles.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338154" title="Llebre de Tolai" nonfiltered="1934" processed="1927" dbindex="131947">

La llebre de Tolai (Lepus tolai) s una espcie de llebre asitica, lleugerament ms petita que les llebres europees (amb una mida de 40-55 cm) i un pes d'1,5-2,5 kg. La seva distribuci s'estn des de Rssia al nord fins l'ndia al sud, i tamb arriba als deserts d'Arbia i el nord-est d'frica. S'adapta als hbitats durs, i pot viure a ms de 3.000 metres d'alada. Tamb s capa de viure molt de temps sense beure aigua.

Enllaos externs.
Tolai Hare ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338155" title="Juan Lpez Fernndez" nonfiltered="1935" processed="1928" dbindex="131948">
Juan Lpez Fernndez, conegut com a Jan, s un historietista nascut a Villadecanes-Toral de los Vados, Castella i Lle el 13 de mar de 1939. Autor de diversos personatges, s'ha convertit en un pilar del cmic d'humor espanyol pel seu s del color i el seu humor tendre i intelligent.

 Biografia .

 Inicis .

Jan va nixer en la localitat berciana de Toral de los Vados, per de ben petit Jan es trasllad amb la seua famlia a Catalunya, residint en la ciutat de Barcelona.

Quedant completament sord des dels 6 anys, els seus pares li van encoratjar des del principi perqu es dedicara al dibuix, per al que la seua manca no suposava un problema. Desprs d'estudiar deliniaci mecnica i treballar en una fbrica d'insgnies i plaques de metall, l'autor lleons va comenar a partir de 1956 a treballar professionalment en els Estudis Macin com a rotulista aprenent l'ofici d'animador, al mateix temps que feia els seus primers passos al mn del cmic al collaborar amb la revista "Yumbo".

En 1959, a l'emigrar al costat de la seua famlia a Cuba, entra a treballar en L'Havana en la Televisi Cubana i ms tard en el ICAIC (Institut Cub d'Art i Indstria Cinematogrfics) com tcnic assessor i dibuixant animador. Compagina amb aquests treballs la realitzaci de cmics en diverses publicacions juvenils.

Deu anys desprs, de tornada a Barcelona, casat i amb dos fills, aconsegueix collocar-se en l'editorial Bruguera grcies al seu amic Miguel Pellicer, al qui va conixer en els Estudis Macin, que li donar treball realitzant contes infantils i troquellats. Tanmateix, va alternant el seu treball en Bruguera amb altres revistes i editorials menors com Gaceta Junior i Strong, que acabaran tancant, creant personatges com "Sicodelic Hood", pardia de Robin Hood, els Germans Rengifo o Lucas el Maldito.

 Perfilant a Superlpez .

En 1973 rebr l'encrrec per part d'Antonio Martn de realitzar una obra que servira de pardia a Superman per a una menuda editorial barcelonina cridada Euredit. Basant-se en acudits curts, muts, en format apasat i en blanc i negre. El protagonista d'aquestes tires s un esbs en fase prvia del seu personatge ms conegut: Superllopis.

En 1978 Bruguera li encarrega un nou personatge per a l'editorial. Jan recupera al seu personatge Superllopis per l'ocasi, per a causa de les fortes restriccions de l'editorial renuncia a fer els guions, dels quals s'encarregaran guionistes de la talla de Conti, que en la majoria dels casos es va negar a signar o ho va fer amb el pseudnim de Pepe o Prez Navarro. Aquestes histries es caracteritzen per estar realitzades en una pgina, amb vinyetes minscules i sota la forta influncia dels ja desgastats acudits de l'humor de l'escola Bruguera.

Desprs de canvis en la direcci de l'editorial Bruguera que van permetre a Jan tenir ms llibertat en les seues publicacions, comenar a treballar amb guions de Prez Navarro (que per aquells temps signava com Efep) en lbums com Nosaltres els Catalans o Les aventures de Pasolargo. Va ser en aquesta poca quan els dos historietistes donen lloc a la versi definitiva de Superllopis: histries de 62 o 48 pgines dividides en captols i amb vinyetes grans a color, ms prximes al model franc-belga que a l'espanyol de llavors. Aquest personatge es convertir en un referent quant a les pardies de superherois americans.

 Jan amb Superllopis .
Desprs de tres nmeros publicats, Jan decideix prescindir dels guions d'Efep i usar els seus propis. s llavors quan les histries de Superllopis deixen de costat la pardia de superherois per a ficar-se de forma progressiva en temtiques que ms li interessen a l'autor. Jan iniciar els seus guions propis amb histries humorstiques plena de detalls absurds sobre la vida quotidiana de Lpez (personalitat pblica del personatge), combinant-lo amb elements de cincia ficci. Aquests primers nombres dels anys vuitanta seran els que donaran ms fama al personatge i a l'autor i els ms recordats per aquella generaci que ho va veure nixer.

Amb l'arribada de Superllopis a Edicions B, Jan donar ms importncia a les histries que li interessa contar que al personatge, duent-li de viatges turstics molt documentats, protagonitzant adaptacions de clssics literaris com Viatge al centre de la Terra o La Divina Comdia, fent crtica de la societat contempornia (sectes, dictadures, trfic d'immigrants, guerres, consumisme, etc.) i alternant tot a amb algunes histries de cincia ficci. A dia d'avui Superllopis s l'nic personatge de Jan que segueix gaudint de continutat, amb ms de 50 nmeros a la seua esquena, aventures infantils dels seus fills bessons incloses, i una actual periodicitat semestral.

 L'any de Pulgarcito .

En 1982, Bruguera va demanar a diversos autors la creaci d'una mascota per a la seua revista Pulgarcito. Jan presenta a un xiquet de nom homnim al de la revista que estaria inspirat en el fams personatge de contes per a xiquets per portat a l'poca actual. Per a sorpresa de l'autor, la direcci acaba seleccionant a Pulgarcito, i ha de paralitzar la producci de Superllopis per realitzar aquestes pgines. Ja que tant el dibuix com els elaborats guions i l'entintat els realitza ell mateix, i afegint que la periodicitat de la publicaci s setmanal, Jan es veu obligat a fer un treball extenuant i a paralitzar per complet la producci de Superllopis. Desprs d'un any treballant en aquesta publicaci, havent adaptat dotzenes de contes infantils i escenaris de cincia-ficci, decideix deixar-lo per a seguir amb Superllopis. El seu fill major va arribar a realitzar algunes histries de Pulgarcito, per finalment acabaria abandonant tamb aquest treball.

 Desprs de Bruguera .

En 1985 tanca Bruguera, llavors l'editorial ms important d'Espanya, pel que tant Jan com la resta d'historietistes espanyols passen una mala poca sustentant-se a fora de menuts treballs en altres editorials. En el cas de Jan, publica el cmic ertic Laszivia en Norma Editorial, crea personatges com Cab Halloloco i Los ltimos de Villapias per a la reveista Jauja o Superioribus per a Forum. Grcies a aquests treballs i a la seua participaci en els estudis Equip, aconsegueix subsistir fins a l'obertura en 1987 de Edicions B, que publica una revista per a Superllopis, continuant amb aquest personatge i altres publicacions espordiques (com Pun Tarrrota o Super Tron) fins a l'actualitat.

Al maig de 2002 rep el Gran Premi del Sal del Cmic de Barcelona que reconeix tota la seua trajectria professional i en 2005 li s atorgat el Premi Iv per l'Ajuntament de Cornell de Llobregat.

Guardons.
 Finalista als Premios Haxtur 1985.
 Gran Premi del XX Sal Internacional del Cmic de Barcelona, al any 2002.
 Premi Iv 2005.
 Premi d'honor de Imaginamlaga 2007.

 Enllaos externs .
 StudioJan, la pgina del autor ;
 La pgina escarolitrpica gmnsica de Superlpez ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338157" title="Lepus tibetanus" nonfiltered="1936" processed="1929" dbindex="131949">

Lepus tibetanus s una espcie de llebre que viu al sud del continent asitic, incloent-hi l'ndia; al nord d'sia (per no a la Xina), i a parts d'Europa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338158" title="Llengua beja" nonfiltered="1937" processed="1930" dbindex="131950">



El beja (tamb anomenat bedawiye) s una llengua afroasitica parlada per ms d'un mili d'individus pertanyents en llur majoria al poble beja, al llarg de la costa nord-oriental del Sudan, aix com a l'Egipte, i a Eritrea.

El lloc que li correspon dins el phylum afroasitic s motiu de debat entre els experts: mentre que els afroasiaticistes l'han considerat tradicionalment membre de la famlia cuixtica, diversos investigadors, entre els quals destaca Robert Hetzron, l'han elevat al rang de branca afroasitica independent.

Bibliografia.
 Almkvist, Herman N. (1881-1885) Die Bischari-Sprache (3 volums). Uppsala.
 Blaek, Vclav  (2003) "Be a language", in S. Uhlig i cols. (eds.) Encyclopaedia Aethiopica Vol. 1: A-C. Wiesbaden: Harrassowitz, p. 519b-521b.
 Hudson, Richard A. (1974)  "A structural sketch of Beja," African Language Studies.  Ed. D.W. Arnott.  Londres:  School of Oriental and African Studies, p. 111-142.
 Hudson, Richard A. (1976)  "Beja", in M. Lionel Bender i cols. (eds.) The Non-Semitic Languages of Ethiopia. East Lansing: Michigan University, African Studies Centre, p. 97-131.
 Reinisch, Leo (1893-1895) Die Be auye-Sprache in Nordost-Afrika 2 (3 volums). Viena:  F. Tempsky.
 Reinisch, Leo (1895) Wrterbuch der Be auye-Sprache. Viena.
 Roper, E. M. (1927) "The Poetry of the Ha en iwa", in Sudan Notes and Records 10, pp. 147-158.
 Roper, E. M. (1928) Tu Be awi : An Elementary Handbook for the use of Sudan Government Officials. Hertford, Herts (Anglaterra): Stephen Austin and Sonds, LTD. Oriental and General Printers.
 Voigt, Rainer (1998) "Zur Gliederung des Kuschitischen: das Be auye und das Restkuschitische", in I. Fiedler, C. Griefenow-Mewis i B. Reineke (eds.), Afrikanische Sprachen in Brennpunkt der Forschung: linguistische Beitrge zum 12. Afrikanistentag, Berlin, 3-6 Oktober 1996. Colnia, p. 309-324.
 Vycichi, Werner (1953) "Der bestimmte Artikel in der Bedja-Sprache", Muson 66: p. 373-379.
 Zaborski, Andrzej (1975) The Verb in Cushitic. Varsvia.
 Zaborski, Andrzej (1989) "Der Wortschatz der Bedscha-Sprache. Eine vergleichende Analyse", in Ausgewhlte Vortrge. Deutscher Orientalistentag. Stuttgart; ZDMG Supplement VII, p. 573-591.
 Zaborski, Andrzej (1997) "Problems of the Beja Present Seven Years Ago", Lingua Posnaniensis 39: p. 145-153.


Enllaos externs.
 Entrada Beja a lEthnologue;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338159" title="Guillem I de Montcada i de Bearn" nonfiltered="1938" processed="1931" dbindex="131951">
Guillem I de Montcada i de Bearn, fou vescomte de Bearn. 

Fill de Guillem Ramon I de Montcada, el Gran Senescal i de Beatriu de Montcada

La seva primera aparici fou amb el seu pare a Arles el 1150 durant les Guerres baussenques que van acabar amb la incorporaci de la senyoria als dominis del casal de Barcelona.

Es va casar el 1171 amb Maria de Bearn per consell de Alfons el Cast, i emb ell va tenir dos fills bessons, Guillem Ramon i Gast aquest matrimoni va provocar una revolta al territori, que va escollir Teobald of Bearn, senyor de Bigorra a qui van executar a l'any per no confirmar els furs i costums, anant a buscar a Sentouge de Bearn, qui tamb va governar dos anys i fou condemnat a mort i assassinat en la seva fugida.

El mar de 1172 Guillem I de Montcada i de Bearn va voler rescatar per les armes les propietats de la seva muller per aquesta el va abandonar i es va retirar al monestir de Santa Cruz de Volvestre amb els seus fills nounats, i el rei Alfons li va permetre governar el territori sempre que aquest passs a un dels seus fills bessons, i els dos homes bons que van anar a veure a Maria van escollir Gast, que dormint tenia les mans ms obertes.





Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338160" title="Rojalons" nonfiltered="1939" processed="1932" dbindex="131952">
Rojalons s un llogaret despoblat del municipi de Montblanc, Conca de Barber, a les muntanyes de Prades. N'hi ha documentats habitants fins al 1945, que depenien de Montblanc.

Es troba aproximadament a 690 m d'altitud, a tocar de la carretera TV-7042 (Montblanc - Rojals)

Enllaos externs.
 Biblioteca Digital: Rojalons: un nucli adscrit a la parrquia i terme de Montblanc (segles XVIII-XX), article sobre aquest llogaret;

Referncies.
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338161" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1940" processed="1933" dbindex="131953">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1906 a Atenes es disputaren quatre proves de lluita, totes en la modalitat de lluita grecoromana masculina. Actualment anomenats Jocs Intercalats, avui dia no sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.sports-reference.com - Lluita 1906;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338162" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1941" processed="1934" dbindex="131954">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1906 realitzats a Atenes (Grcia), es disputaren dues proves d'halteroflia. Actualment anomenats Jocs Intercalats, avui dia no sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional. Les proves es disputaren entre els dies 25 i 26 d'abril de 1906.

Resum de medalles.


Medaller.


Referncies externes.
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1906;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338163" title="Sant Salvador-Santueri" nonfiltered="1942" processed="1935" dbindex="131955">

Sant Salvador-Santueri s una rea natural d'especial inters (ANEI) de Mallorca. T una superfcie de 1682 ha, i est situat al terme municipal de Felanitx. Aquesta rea correspon a un sector de les Serres de Llevant, i t com a principals elevacions el puig de Sant Salvador (510), el de Santueri (390) i el de la Comuna (405).

Els vessants dels cims estan recoberts de pinars i alzinars, en aquests boscos s'hi troben endemismes balears com l'estepa joana i el pa porc.
En aquest espai s'hi troba el important santuari de Sant Salvador i el imponent castell de Santueri.

Per accedir a l'rea natural es pot fer mitjanant la carretera que puja al puig de Sant Salador (PM 401-1) o mitjanat la pista que puja al castell de Santueri.

Enllaos externs.
 Santuari de Sant Salvador;
 Santuari de Sant Salvador;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338164" title="Coevoluci" nonfiltered="1943" processed="1936" dbindex="131956">
La coevoluci s el fenomen d'adaptaci evolutiva mtua produda entre dues o ms espcies d'ssers vius com a resultat de la seva influncia recproca per relacions com la simbiosi, el parasitisme, la pollinitzaci, o les interaccions entre preses i predadors.

En la coevoluci, els canvis evolutius d'una espcie resulten en una pressi sobre el procs de selecci de les altres espcies, el resultat de la qual es converteix al seu torn en un procs de contraadaptaci adquirida que influeix en l'esdevenir evolutiu de la primera espcie.

Teoria.
El concepte fou postulat per l'investigador Daniel Janzen el 1980 com "el procs pel qual dos o ms organismes exerceixen pressi de selecci mtua i sincrnica, en el temps geolgic, que resulta en adaptacions especfiques recproques.

El coneixement de la coevoluci est sent focus d'atenci pel suport d'investigacions en epidemiologia mdica, patologia botnica i control biolgic.

Exemples de coevoluci.
Angiospermes-insectes: a travs de la pollinitzaci, com per exemple entre la iuca i la Tegeticula yuccasella o altres espcies d'arnes.;
 
Angiospermes-vertebrats: per mitja del procs de zoocria, una variant de la dispersi especialitzada de llavors.

Referncies.


Bibliografia.





Curs de Fundamentos Tericos de Biologa Evolutiva, Universitat de Granada, Espanya. a ugr.es;

Enllaos externs.
Coevoluci de les flors i els seus pollinitzadors.;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338166" title="Estira i afluixa als Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1944" processed="1937" dbindex="131957">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1906 a Atenes, es disput una prova d'estira i afluixa. Actualment anomenats Jocs Intercalats, avui dia no sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional.

Resum de medalles.


Medaller.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338169" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1945" processed="1938" dbindex="131958">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1906 es disputaren quatre proves de tennis. Actualment anomenats Jocs Intercalats, avui dia no sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional.

Resum de medalles.


Medaller.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338170" title="Montalegre" nonfiltered="1946" processed="1939" dbindex="131959">
Montalegre s un llogaret despoblat del municipi de Pontils, Conca de Barber. El 1970 hi havia encara 16 habitants.

Es troba aproximadament a 600 m d'altitud, al peu de la serra de Brufaganya i a prop del riu de Sant Mag, afluent del Gai, a tocar de la carretera TV-2011 (Pontils - B-220).

Referncies.
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338171" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1947" processed="1940" dbindex="131960">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1906 es disputaren quatre proves de nataci. Actualment anomenats Jocs Intercalats, avui dia no sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.sports-reference.com - Nataci 1906;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338172" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1948" processed="1941" dbindex="131961">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1906 a Atenes es disputaren setze proves de tir olmpic. Actualment anomenats Jocs Intercalats, avui dia no sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional.

Resum de medalles.


 Medaller .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338174" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1949" processed="1942" dbindex="131962">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1906 a Atenes (Grcia) es disputaren sis proves de rem. Actualment anomenats Jocs Intercalats, avui dia no sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.sports-reference.com - Rem 1906;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338176" title="Biniagual" nonfiltered="1950" processed="1943" dbindex="131963">
Biniagual s un petit llogaret de Binissalem (Mallorca) de una poblaci de 9 hab. Est entre Binissalem i Sencelles, situat al pla de Biniali.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338183" title="Port de Valldemossa" nonfiltered="1951" processed="1944" dbindex="131964">
Es port de Valldemossa, tamb conegut amb el nom de sa Marina o Cala Valldemossa, s un llogaret costaner del municipi de Valldemossa (Serra de Tramuntana, Mallorca).

s un antic nucli de pescadors que s'ha convertit en un petit punt d'estiueig i generalment a l'hivern est deshabitat. Al port de Valldemossa hi ha una petita platja de grava i un petit port que noms serveix per resguardar petites embarcacions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338184" title="Orquestra de Valncia" nonfiltered="1952" processed="1945" dbindex="131965">


L'Orquestra de Valncia va ser creada l any 1943, davall la direcci de Joan Lamote de Grignon. En la seua dilatada vida musical cal destacar eixides a l estranger, com les de Frana i Anglaterra (1950), Itlia i Turquia, acompanyada de Mstislav Rostropvitx com a solista (1996), una actuaci al Festival Schleswig-Holstein i una gira de concerts per Alemanya. 

Ha tingut com a directors titulars: Hans von Benda, Napoleone Annovazzi, Heinz Unger, Jos Iturbi, Enrique Garca Asensio, Pedro Pirfano, Garca Navarro, Lorenzo Martnez Palomo, Benito Lauret, M. Galduf. i M. A. Gmez-Martnez. Entre els directors invitats figuren A. Argenta, C. Krauss, J. Martinon, S. Celibidache, R. Chailly, V. Fedoseyev, J. Fournet, K. Penderecki, Y. Menuhin, P. Maag, H. Rilling, Y. Temirkanov, H. Unger, J. Lpez Cobos, G. Albrecht, Y. Ahronovitch, F. P. Decker, etc. 

Entre els solistes que han prestat la seua collaboraci a l Orquestra cal destacar: Brailowski, Barenboim, Iturbi, Rubinstein, Szeryng, Segovia, Zabaleta, Watts, Entremont, Andr, Pogorelich, Pires, Stern, Rostropvich, L. Harrell, S. Isserlis, B. Pergamenschikov, E. Virsaladze, M. Barrueco, V. de los ngeles, Caball, Scotto, Taddei, Gedda, Shicoff, Domingo, King, Ramey, Cotrubas, Obraztsova, Dimitrova, van Ness, Morris, Jerusalem, Hass, Pampuch, Svendn, Marton, Rysanek, Behrens, Bruson, Voigt, Estes, Gwyneth Jones, etc. Ha realitzat estrenes absolutes de C. Cano, Mira, Llcer Pla, Blanquer, Evangelista, Marco, de Pablo, Francisco Cano, Garca Abril, Lpez Artiga, etc., i mereix especial menci l estrena de l pera Maror del mestre Manuel Palau. La seua discografia comprn enregistraments acompanyada de Jos Iturbi, com a solista i director (obres de Beethoven, Liszt, Falla, Turina...), i diversos ms en els quals interpreta obres d Albniz, Serrano, Padilla, Palau, Garcs, Espl, Rodrigo, M. Salvador i Llcer Pla, aix com sarsueles de Serrano, Chap i Penella, dirigides per Enrique Garca Asensio. 

L Orquestra t la seua seu al Palau de la Msica de Valncia.

Enllaos externs.
L'Orquestra al Palau de la msica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338186" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1953" processed="1946" dbindex="131966">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1906 a Atenes es disputaren quatre proves de gimnstica masculines. Les proves es desenvoluparen entre els dies 22 i 26 d'abril de 1906.

Actualment anomenats Jocs Intercalats, avui dia no sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional.

Resum de medalles.


Medaller.


Referncies.
  databaseOlympics;
  De Wael;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1906;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338188" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1954" processed="1947" dbindex="131967">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1906 a Atenes es disputaren 21 proves d'atletisme. Actualment anomenats Jocs Intercalats, avui dia no sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional.

Resum de medalles.


Notes.


Medaller.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338189" title="Banda Municipal de Valncia" nonfiltered="1955" processed="1948" dbindex="131968">
La Banda Municipal de Valncia va ser creada en 1903, sota la direcci de Santiago Lope, el qual va conduir el seu primer concert el 8 de desembre del mateix any. Amb el mestre Lope al front, va aconseguir nombrosos xits, entre ells, tres primers premis en el Certamen Internacional de Bilbao, celebrat en 1905.

La banda celebra unes noranta actuacions per any, entre les que destaquen els concerts celebrats al Palau de la Msica de Valncia, els que oferix als barris perifrics i pobles de la Comunitat Valenciana, aix com a diverses ciutats europees i als actes protocollaris de l'Ajuntament. Est en possessi de la Medalla d'Or al Mrit en les Belles Arts.

Enllaos externs.
La Banda Municipal al Palau de la Msica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338190" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1956" processed="1949" dbindex="131969">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1906 a Atenes es disputaren sis proves de ciclisme masculines. Actualment anomenats Jocs Intercalats, avui dia no sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional.

Resum de medalles.


Medaller.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338193" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1957" processed="1950" dbindex="131970">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1906 a Atenes es disput una prova de salts. Actualment anomenats Jocs Intercalats, avui dia no sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional.

Resum de medalles.


Medaller.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338194" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1958" processed="1951" dbindex="131971">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1906 a Atenes es disputaren vuit proves d'esgrima masculines. Actualment anomenats Jocs Intercalats, avui dia no sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional.

Resum de medalles.


Medaller.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338195" title="Cant d'Annecy-Centre" nonfiltered="1959" processed="1952" dbindex="131972">
El Cant d'Annecy-Centre s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte d'Annecy, compta amb una part del municipi d'Annecy. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338196" title="Cant d'Annecy-Nord-Est" nonfiltered="1960" processed="1953" dbindex="131973">
El Cant d'Annecy-Nord-Est s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte d'Annecy, compta amb una part del municipi d'Annecy.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338198" title="Cant d'Annecy-Nord-Ouest" nonfiltered="1961" processed="1954" dbindex="131974">
El Cant d'Annecy-Nord-Ouest s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte d'Annecy, compta amb 12 municipis i el cap cantonal s Annecy.

Municipis.
Annecy nord-oest;
 la Balme-de-Sillingy ;
 Choisy ;
 pagny ;
 Lovagny ;
 Msigny ;
 Metz-Tessy ;
 Meythet ;
 Nonglard ;
 Poisy ;
 Sallenves ;
 Sillingy;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338199" title="Cant d'Annecy-le-Vieux" nonfiltered="1962" processed="1955" dbindex="131975">
El Cant d'Annecy-le-Vieux s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte d'Annecy, compta amb 14 municipis i el cap cantonal s Annecy-le-Vieux.

Municipis.
Alex ;
Annecy-le-Vieux;
Argonay ;
Bluffy ;
Charvonnex;
Cuvat;
Dingy-Saint-Clair;
Menthon-Saint-Bernard;
Nves-Parmelan;
Pringy;
Saint-Martin-Bellevue;
Talloires;
Veyrier-du-Lac;
Villy-le-Pelloux;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338201" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1963" processed="1956" dbindex="131976">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1906 a Atenes es disput una competici de futbol. Actualment anomenats Jocs Intercalats, avui dia no sn considerats oficials pel Comit Olmpic Internacional. 

Noms participaren quatre equips, Dinamarca, Atenes, Esmirna i Salnica. Les dues ciutats darreres pertanyien a l'Imperi Otom durant aquells anys, tot i que en realitat l'equip de Salnica era format per jugadors grecs i el d'Esmirna era un equip mixt amb jugadors anglesos, francesos i armenis.

Atenes abandon la final a la mitja part per evitar una derrota ms escandalosa encara. Fou convidat a jugar un partit per decidir el segon lloc, per refus i fou desqualificada del torneig.

Resultats.



Plantilles.
: Viggo Andersen, Peder Pedersen, Charles von Buchwald, Parmo Ferslev, Stefan Rasmussen, Aage Andersen, Oscar Nielsen, Carl Pedersen, Holger Frederiksen, August Lindgren, Henry Rambusch, Hjalmar Herup.

 Esmirna: Edwin Charnaud, Zareck Couyoumdzian, Edouard Giraud, Jacques Giraud, Henri Joly, Percy de la Fontaine, Donald Whittal, Albert Whittal, Godfrey Whittal, Harold Whittal, Edward Whittal.

 Salnica: Georgios Vaporis, Nikolaos Pindos, Antonios Tegos, Nikolaos Pentzikis, Ioannis Kyrou, Georgios Sotiriadis, Vasilios Zarkadis, Dimitrios Mikhitsopoulos, Antonios Karagionidis, Ioannis Abbot, Ioannis Saridakis.

 Atenes: Panagiotis Vrionis, Nikolaos Dekavalas, Georgios Merkouris, Konstantinos Botasis, Grigorios Vrionis, Panagiotis Botasis, Georgios Gerontakis, Georgios Kalafatis, Theodoros Nikolaidis, Konstantinos Siriotis, A. Georgiadis.

Medaller.


Referncies.
RSSSF - Jocs Olmpics d'estiu de 1906;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338212" title="Conill roquer de Jameson" nonfiltered="1964" processed="1957" dbindex="131977">

El conill roquer de Jameson (Pronolagus randensis) s un leprid que viu nicament al continent afric, principalment a la part meridional del continent. Sud-frica en t una poblaci, per noms viu al nord-oest del pas. Botswana tamb en t una, i viu a les regions orientals del pas. Es creu que o b Zimbabwe o b Nambia tenen la poblaci ms gran de conills roquers de Jameson, i es diu que viuen arreu del pas.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338215" title="Consolaci" nonfiltered="1965" processed="1958" dbindex="131978">

El puig de Consolaci, o simplement Consolaci s una muntanya de la part sud de les Serres de Llevant a Mallorca als termes de Felanitx i  Santany. Part del monticle forma part de l'ANEI de Consolaci, d'unes 230 ha. En aquesta rea si troba l'oratori de Consolaci, oratori que dna nom a la muntanya.

Els vessants de la muntanya estan poblats de pi blanc amb sotabosc de garriga i a la primavera hi abunden les orqudies. La fauna de Consolaci s semblant a la de la zona: la llebre, el conill, la gineta, la mustela, el falciot, el falc pelegr i el xoriguer habiten el puig.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338216" title="Conill aqutic" nonfiltered="1966" processed="1959" dbindex="131979">

El conill aqutic (Sylvilagus aquaticus) s un conill gran que viu als aiguamolls i pantans del sud dels Estats Units. S'assembla als altres conills Sylvilagus, tot i que s un dels membres ms grans del gnere. Sol ser marr, amb la part inferior de la seva cua curta de color blanc. Els adults d'aquesta espcie pesen entre 1,5 i 2,7 kg, tant els mascles com les femelles. En els conills s inusual que la femella pesi tant com el mascle.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338221" title="Rodolfo Nin Novoa" nonfiltered="1967" processed="1960" dbindex="131980">

Rodolfo Nin Novoa (25 de gener de 1948) s un tcnic agropecuari i poltic uruguai, Vicepresident de la Repblica des de l'1 de mar de 2005.

Biografia.
Rodolfo Nin s el major dels seus cinc germans i s casat per segona vegada amb Patricia Damiani. T tres fills, una filla i una nta. En la seva infantesa va cursar tota l'escola i l'institut al Colegio Seminario i el 1969 es va graduar com Tcnic agropecuari a l'escola tcnica de Sarand Grande, al departament de Florida.

L'any 1970 Nin es rau al departament de Cerro Largo, on va tenir una activa participaci gremial dins del sector agropecuari; entre els anys 1982-1985 va ocupar la presidncia de la Sociedad Agropecuaria de Cerro Largo i va ser conseller de la Federacin Rural del Uruguay.

Quan va tornar la democrcia a l'Uruguai va ser electe Convencional pel Partit Nacional del departament de Cerro Largo en les internes de 1982. El 1984 s electe intendent de Cerro Largo pel Partit Nacional, Movimiento Nacional de Rocha, pel perode 1985-1990. Va ser reelegit el 1989 per al perode 1990-1995, sent a ms electe senador per al mateix perode (encara que sense ocupar la banca). Va integrar el Directori del Partit Nacional des de 1990 fins a 1992.

El 1994 va abandonar el Partit Nacional i va fundar, al costat d'altres poltics, l'Encontre Progressista-Front Ampli-Nova Majoria (Encuentro Progresista-Frente Amplio-Nueva Mayora). Desprs de la victria del partit d'esquerra Front Ampli, el 31 d'octubre de 2004, va ser electe vicepresident de l'Uruguai.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338222" title="Polo als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1968" processed="1961" dbindex="131981">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realitz una nica prova de polo en categoria masculina, convertint-se en la segona ocasi que aquest esport de pilota formava part del calendari olmpic.

Formaren part del torneig tres equips, dos britnics i un irlands, tots ells en representaci del Regne Unit. Els dos conjunts britnics jugaren una semifinal, guanyant l'equip Roehampton, el qual s'enfrent a l'equip irlands, al qual venc en la final. Els dos equips restants no s'enfrontaren entre s i se'ls conced als dos la medalla d'argent.

 Resum de medalles .


 Medaller .


 Bibliografia .
 Cook, Theodore Andrea (1908). The Fourth Olympiad, Being the Official Report. London: British Olympic Association. ;

 Enllaos externs .
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Polo - Londres 1908;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338224" title="Apristurus" nonfiltered="1969" processed="1962" dbindex="131982">

Apristurus s un gnere de peixos de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes. 

Espcies.

 Apristurus acanutus ;
 Apristurus albisoma ;
 Apristurus aphyodes ;
 Apristurus atlanticus ;
 Apristurus brunneus ;
 Apristurus canutus ;
 Apristurus exsanguis ;
 Apristurus fedorovi ;
 Apristurus gibbosus ;
 Apristurus herklotsi ;
 Apristurus indicus ;
 Apristurus internatus ;
 Apristurus investigatoris ;
 Apristurus japonicus ;
 Apristurus kampae ;
 Apristurus laurussonii ;
 Apristurus longicephalus ;
 Apristurus macrorhynchus ;
 Apristurus macrostomus ;
 Apristurus manis ;
 Apristurus melanoasper ;
 Apristurus microps ;
 Apristurus micropterygeus ;
 Apristurus nasutus ;
 Apristurus parvipinnis ;
 Apristurus pinguis ;
 Apristurus platyrhynchus ;
 Apristurus profundorum ;
 Apristurus riveri ;
 Apristurus saldanha ;
 Apristurus sibogae ;
 Apristurus sinensis ;
 Apristurus spongiceps ;
 Apristurus stenseni ;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ZipCodeZoo.com ;
 AQUATAB.NET ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338231" title="Lliga ACB 1998/99" nonfiltered="1970" processed="1963" dbindex="131983">
Lliga ACB 1998-1999. El FC Barcelona va acabar en el primer lloc al final de la fase regular, per va ser derrotat en la final dels playoffs pel Real Madrid Teka. Els llocs de descens els van ocupar el Covirn Cervezas Alhambra i el Recreativos Orenes Murcia.

 Lliga regular .


 Playoff 1999 .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338233" title="Asymbolus" nonfiltered="1971" processed="1964" dbindex="131984">


Asymbolus s un gnere de peixos de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Espcies.

 Asymbolus analis  ;
 Asymbolus funebris     ;
 Asymbolus occiduus  ;
 Asymbolus pallidus  ;
 Asymbolus parvus     ;
 Asymbolus rubiginosus     ;
 Asymbolus submaculatus  ;
 Asymbolus vincenti ;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 AQUATAB.NET ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338234" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="1972" processed="1965" dbindex="131985">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realitzaren sis proves de tennis, quatre en categoria masculina i dos en categoria femenina. La novetat fou la realitzaci de tres proves "indoor" a ms de les habituals a l'aire lliure.

Hi participaren 10 nacions, aportant 50 jugadors: 40 en categoria masculina i 10 en femenina.

Resum de medalles.


Medaller.



Els representants d'ustria, Bohmia, Canad, Frana, Hongria, els Pasos Baixos i Sud-frica no aconseguiren guanyar cap medalla.

Bibliografia.
 Cook, Theodore Andrea (1908). The Fourth Olympiad, Being the Official Report. London: British Olympic Association.

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Tennis - Londres 1908;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338235" title="Punta del Tort" nonfiltered="1973" processed="1966" dbindex="131986">
La punta del Tort s un petit cap de Mallorca situat al litoral de la Colnia de Sant Jordi (Ses Salines).

Damunt la punta s'hi ha construt l'hotel Sur Mallorca. Al costa de la punta, hi ha la platja Colon i just davant seu es troba l'illot de na Cabot.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338236" title="Hinojosa de San Vicente" nonfiltered="1974" processed="1967" dbindex="131987">

Hinojosa de San Vicente s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Navamorcuende, El Real de San Vicente, Castillo de Bayuela, San Romn de los Montes i Marrupe.

 Referncies . 



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338248" title="Buenaventura" nonfiltered="1975" processed="1968" dbindex="131988">

Buenaventura s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Pedro Bernardo i Gavilanes a la provncia d'vila i El Encinarejo, segregat d'Almendral de la Caada, i Navamorcuende a la de Toledo.

 Demografia .




Administraci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338249" title="Estaci del Palau" nonfiltered="1976" processed="1969" dbindex="131989">







El Palau s una estaci del bloc de lnies S4, S8, R5 i R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada al nord de Sant Andreu de la Barca  a la comarca del Baix Llobregat. Aquesta estaci es va inaugurar el 20 d'abril del 2002. Abans, aquesta estaci era el final de l'antiga S7.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338250" title="Costa dels Pins" nonfiltered="1977" processed="1970" dbindex="131990">
Costa dels Pins o Costa des Pins s una urbanitzaci costanera del terme municipal de Son Servera.  Est situada al vessant sud de la serra de Son Jordi, i aprop del cap des Pinar. En aquesta urbanitzaci hi solen estiuejar nombrosos famosos com l'Ana Obregn, el Carlos Sainz o en Pedro J. Ramrez

Vegeu tamb.
 Conflicte de la piscina de Son Servera;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338252" title="Pere de Rocabert" nonfiltered="1978" processed="1971" dbindex="131991">

 Pere de Rocabert i Desfar, bisbe de Girona (segle XIV).
 Pere de Rocabert i d'Erill, militar catal (segle XV).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338253" title="Atelomycterus" nonfiltered="1979" processed="1972" dbindex="131992">

Atelomycterus s un gnere de peixos de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Espcies.

 Atelomycterus baliensis     ;
 Atelomycterus fasciatus  ;
 Atelomycterus macleayi ;
 Atelomycterus marmoratus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 Catalogue of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338254" title="Vicepresident de l'Uruguai" nonfiltered="1980" processed="1973" dbindex="131993">

El Vicepresident de la Repblica Oriental de l'Uruguai s qui exerceix el crrec de President de la Repblica en cas d'absncia del mateix. Exerceix, mentre el president es trobi en les seves funcions, la presidncia de la Cambra de Senadors i de l'Assemblea General.

President i Vicepresident sn electes per elecci popular directa. S'elegeixen en una mateixa candidatura presentada pel respectiu partit. En cas que cap candidatura no obtingui la majoria absoluta dels vots, es procedeix a una segona volta entre les dues primeres majories. En l'esmentada votaci resulta guanyadora la candidatura que obtingui la majoria absoluta dels vots.

 Histria .
El crrec de Vicepresident de la Repblica va ser instaurat en la Constituci de 1934, ratificada mitjanant plebiscit el 19 d'abril d'aquell any. Anteriorment, en cas de vacancia del president de la Repblica, assumia el President del Senat.

El text establia que: El President i el Vicepresident de la Repblica seran elegits conjuntament i directament pel poble, a majoria simple de votants, mitjanant el sistema del doble vot simultani i sense que en cap cas pugui efectuar-se l'acumulaci per sublemes. No obstant aix, una disposici transitria establia que per al perode comprs entre 1934 al 1938 serien President i Vicepresident de la Repblica els ciutadans elegits per l'III Convenci Nacional Constituent, el que li va permetre en per aquest llavors dictador, Gabriel Terra Leivas, mantenir-se en el poder per quatre anys ms, encara que de manera inconstitucional. D'aquesta forma, el primer Vicepresident que va tenir la Repblica Csar Charlone, va ser elegit mitjanant aquest procediment.

Desprs de la sortida de Terra del poder i l'arribada d'Alfredo Baldomir Ferrari, un nou texte constitucional va ser redactat i aprovat per la ciutadania el 29 de novembre de 1942, el mateix dia en qu es van realitzar les eleccions nacionals per elegir el President i Vicepresident de la Repblica. Aquesta nova constituci mantenia el crrec de Vicepresident sense modificacions.

La Constituci de 1952 establia un sistema executiu collegiat, el Consell Nacional de Govern, el qual estava integrat per 9 consellers electes a forma directa per 4 anys, sense reelecci immediata. Al lema ms votat li corresponien 6 consellers i 3 al que el seguia. El President del Consell es designava rotativament en forma anual entre els membres del lema ms votat i per ordre de la seva ubicaci en la llista en forma decreixent. D'aquesta manera s'eliminava novament la figura del Vicepresident de la Repblica.

El 1967, s'aprova un nou texte constitucional, proposat el 27 de novembre de 1966. El mateix elimina el Consell Nacional de Govern i reprn el sistema presidencial, mantenint tamb la figura del Vicepresident. Aquest text (amb algunes modificacions) s el que continua vigent a l'Uruguai fins a l'actualitat.

Durant la dictadura de 1973-1985 no hi va haver Vicepresident.

Cal destacar que, tota vegada que el Vicepresident assumeix transitriament la Presidncia de la Repblica per absncia o incapacitat del titular, al seu torn la Vicepresidncia s transitriament ocupada per aquell Senador de la llista ms votada del mateix partit a qu pertanyen el President i Vicepresident, que el segueixi en ordre de titularitat, i aix successivament. s per aix que s'han vist desfilar per la presidncia de l'Assemblea General a nombrosos senadors: Walter Santoro, Luis Bernardo Pozzolo, Eleuterio Fernndez Huidobro, etctera.

Llista de Vicepresidents de l'Uruguai.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338255" title="Convent de Sant Francesc de Montblanc" nonfiltered="1981" processed="1974" dbindex="131994">

El convent de Sant Francesc de Montblanc, a la comarca de la Conca de Barber, es va establir pels volts del 1238, a partir d una donaci testamentria feta per part de Berenguer de l Aguda. Es va ubicar fora muralles, al costat del cam ral, i constava d una nau amb capalera plana i sense capelles, amb coberta de fusta a dues vessants sostiguda per arcs diafragmtics. A partir de 1286-1287 va engrandir-se. Per tant, pertany al gtic primari amb tradicions romniques, com ho demostra la porta de mig punt en un cos sobresortit, per lleugerament apuntat. El frontispici s molt senzill seguint la tradici franciscana, amb una gran superfcie de carreus i enmig amb un finestral ogival tripartit.

La nau t una capalera pentagonal plana amb volta de creueria i sis arcs radials apuntats, amb sis capelles laterals obertes entre els contraforts i coberta de fusta.

La vida de la comunitat franciscana va tenir una continutat de prop de sis segles i va constituir un focus cultural important, especialment durant els segles XIV i XV, com ho va palesar que Jaume II envis els seus fills a educar-se al convent montblanqu. El 1414 s hi van celebrar les Corts Catalanes que va presidir el rei Ferran I d'Arag. Segons la tradici hi va sojornar Sant Francesc d Asss els anys 1211 i 1214 i, a finals del segle XIV, el frare poeta i teleg Anselm Turmeda hi va vestir els hbits abans de marxar cap Tunsia per convertir-se a l Islam. 

En el curs del segle XVII va ser construda la capella annexa d estil barroc, que encara avui es conserva. Els diversos altars barrocs van ser destruts posteriorment. 

A partir del segle XIX, el convent va passar diverses destruccions fins a l exclaustraci de 1835 que va restar abandonat. Posteriorment va conixer diversos usos i destruccions, fins al punt que va desaparixer el claustre del convent i noms en rest el temple convertit en fbrica d alcohols. L any 1981 la Generalitat de Catalunya va iniciar els treballs de recuperaci d aquest monument.

 Biografia .

 Badia i Batalla, Francesc. Guia turstica de Montblanc. 2 ed. Montblanc: Impremta Requesens, 1995;
 Porta i Balany, Josep Maria. Montblanc. Valls: Cossetnia edicions, 2000.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338265" title="Pelahustn" nonfiltered="1982" processed="1975" dbindex="131995">

Pelahustn s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Higuera de las Dueas a la provncia d'vila i Nombela, Nuo Gmez,  Garciotum i El Real de San Vicente a la de Toledo i Cenicientos a la provncia de Madrid.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338266" title="Convent de Sant Francesc" nonfiltered="1983" processed="1976" dbindex="131996">


Convent de Sant Francesc de Balaguer;
Convent de Sant Francesc de Barcelona;
Convent de Sant Francesc de Berga;
Convent de Sant Francesc de Castell d'Empries;
Convent de Sant Francesc de Cervera;
Convent de Sant Francesc de Girona;
Convent de Sant Francesc de Lleida;
Convent de Sant Francesc de Montblanc;
Convent de Sant Francesc de Palma;
Convent de Sant Francesc de Puigcerd;
Convent de Sant Francesc de Santpedor;
Convent de Sant Francesc de Tarragona;
Convent de Sant Francesc de Trrega;
Convent de Sant Francesc de Terrassa;
Convent de Sant Francesc de Vic;
Convent de Sant Francesc de Vilafranca del Peneds;

Vegeu tamb.
Convent de Sant Francesc de Paula;
Convent de les Nafres de Sant Francesc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338270" title="Almendral de la Caada" nonfiltered="1984" processed="1977" dbindex="131997">

Almendral de la Caada s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb La Iglesuela, El Real de San Vicente, Navamorcuende i Sartajada.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338272" title="Ayashi no Ceres" nonfiltered="1985" processed="1978" dbindex="131998">
Ayashi no Ceres (      , Ayashi no Seresu) es un manga Shojo escrit per Yuu Watase.

El manga s' ha publicat al Jap a la revista Sh jo Comic i en 14 volums en Shogakukan. S'ha tradut al castell a l'editorial Glnat. La srie s'ha adaptat a l'anime en 24 episodis, que es van estrenar al Jap l'abril del 2000.

La srie comena quan Aya Mikage compleix 16 anys, i descobreix que ella s la reencarnaci d' una donzella celestial anomenada Ceres i que el seu germ bess Aki s la reencarnaci de l antic marit de Ceres. A ms, ha de vigilar de no ser capturada per la seva famlia, ja que ells volen els poder de la donzella. Per tornar a la normalitat haur de trobar la prenca celestial de Ceres, que no se sap on est.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338273" title="Cervera de los Montes" nonfiltered="1986" processed="1979" dbindex="131999">

Cervera de los Montes s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Sotillo de las Palomas, Marrupe, San Romn de los Montes, Pepino, Segurilla, Montesclaros i Navamorcuende.

Administraci.


Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338275" title="Cardiel de los Montes" nonfiltered="1987" processed="1980" dbindex="132000">

Cardiel de los Montes s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Garciotum, Nombela, Los Cerralbos, Lucillos i Castillo de Bayuela.

Administraci.


Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338276" title="Csar Charlone" nonfiltered="1988" processed="1981" dbindex="132001">

Csar Charlone (1895 - 1973), fou un poltic uruguai pertanyent al Partit Colorado. Va ser el primer Vicepresident de l'Uruguai de 1934 a 1938, durant la presidncia de Gabriel Terra Leivas.

Posteriorment es va exercir com a Ministre d'Hisenda, nomenat per scar Diego Gestido i continuant desprs amb Jorge Pacheco Areco (30 d'octubre de 1967 -2 d'abril de 1970), acompanyat a la subsecretaria per Francisco Forteza. Durant el seu ministeri es van implementar les principals mesures econmiques del rgim de Pacheco: mercat de canvis unificat, acord amb el FMI, creaci de COPRIN, i es va nomenar a Alejandro Vgh Villegas al capdavant de l'OPP.

Substitut transitriament per Armando Malet, va retornar en aquesta cartera ministerial el 26 d'octubre de 1970, romanent fins al 16 d'abril de 1971. Va morir dos anys desprs, el 1973, a Montevideo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338277" title="Sotillo de las Palomas" nonfiltered="1989" processed="1982" dbindex="132002">

Sotillo de las Palomas s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338278" title="Galilea (Mallorca)" nonfiltered="1990" processed="1983" dbindex="132003">
<Galilea s un poble del municipi de Puigpunyent (Mallorca), est situat a 518 metres sobre el nivell del mar, en el vessant meridional del Puig de Galatz.

T l'origen en la parcellaci de la possessi de Son Cortei. L'esglsia del poble est dedicada a la Concepci i s del 1810. Actualment al poble hi habiten 272 hab. per al segle XVIII hi havien hagut 448 vens.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338279" title="Nuo Gmez" nonfiltered="1991" processed="1984" dbindex="132004">

Nuo Gmez s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Garciotum al nord, sud i oest, i Pelahustn al nord i est.

 Demografia .



 Administraci .


 Personatges illustres .
 Simn Snchez Montero (1915-2006): poltic.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338280" title="Marrupe" nonfiltered="1992" processed="1985" dbindex="132005">

Marrupe s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Navamorcuende al nord, Hinojosa de San Vicente al nordest, San Romn de los Montes i Cervera de los Montes al sud i Sotillo de las Palomas a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338281" title="Zilog Z80" nonfiltered="1993" processed="1986" dbindex="132006">

El Zilog Z80 s un microprocessador de 8 bits dissenyat i venut per Zilog des del juliol de 1976. S'utilitzava mpliament tant en microordinadors aix com per a propsits militars. El Z80 i els seus derivats i els clons constitueixen una de les famlies de UCP ms comunament utilitzades de tot el temps, i, junt amb la famlia 6502, dominava el mercat de microordinadors de 8 bits des dels ltims anys 1970 al mig-1980.

 Vegeu tamb .

 Microprocessador;

Enllaos externs.
 Joan Cabestany Moncus. Disseny de sistemes digitals amb microprocessadors. Edicions UPC, 2000, p. 69. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338285" title="Amarcord" nonfiltered="1994" processed="1987" dbindex="132007">

 Amarcord   s una pellcula franco-italiana de Federico Fellini, estrenada el 1973. 

 Argument .

En romanys, Amarcord significa ms o menys  jo me n recordo (en itali,  (io) mi ricordo).
Crnica de la vida dels habitants d'una vila en una provncia d Itlia (Rimini), al fil de les estacions, sota el feixisme triomfant dels anys 20-30 i vista sobretot a travs dels ulls de Titta, un adolescent turbulent i atractiu, que podria realment ser el mateix Fellini.

Titta, un nen molt entremaliat, s'escapa sovint del galliner familiar per anar a vagarejar pels carrers i descobrir el mn. Troba tota mena de gent : un venedor ambulant mitman, un acordionista cec, una estanquera de pit acollidor, una religiosa nana, etc.

La vida provinciana d aquell temps, s tamb el d'una exhibici feixista, o el fascinant pas, en alta mar, d'un misteris transatlntic, o de les agitades sessions de cinema. Per tot no s divertit en aquesta vida: la mare de Titta mor, per es consolar de pressa amb el so de l'acordi d'un casament camperol.

El feixisme no ens corprn d'entrada. La gent s tan bonassa i tan graciosa. El poble prepara una festa, es reuneix a la plaa, es porten mobles per al foc de sant Joan, toca la fanfrria, els homes admiren La Gradisca, tan bonica amb el seu abric vermell i coll de pell negra. Ella somia amb Hollywood i amb Gary Cooper davant del cinema, el propietari del qual es fa anomenar "Ronald Colman"

A l'escola, els professors sn ms caricaturescos i ridculs uns que els altres, amb una menci pel de grec que multiplica les ganyotes a cadascuna de les seves demostracions de bona pronunciaci. Els alumnes, semblen disputar qui ser ms poca-solta, cares ingrates, cossos deformes. Passen el temps a classe donant-se cops, rient, pixant.

Per, sobretot, passen la seva vida fantasiejant sobre les dones del poble i fins i tot sobre el seu professor de matemtiques. Tots els dies, fins i tot sota la pluja, reten visita al "Monument de la Victria", un ngel amb magnfiques natges nues i grassonetes.
L'obsessi sexual i la frustraci que comporta dominen tota la seva vida d'adolescent.

De l'observaci cida de la provncia italiana, el sopar familiar i la discussi que l'esmalta resta un moment d'antologia: La mare, Miranda, que es posa a mirar guerxo quan crida "Em torno boja", abans d'anunciar "us matar a tots! posar estricnina a l'escudella ! Mentre que el pare, Aurelio, fa cara de voler sucidar-se apartant-se les mandbules amb les dues mans, incapa  com la mare-  d'atreure l'atenci de l'oncle o dels nens que, acostumats al "cinema" continuen menjant, impertorbables, mentre que l'avi es tira un bon pet.
Per el to es fa ms amarg a partir de la festa feixista. Fellini porta en principi la manifestaci al ridcul, amb els clons del Duce, la desfilada a la carrera dels "bersaglieri", els discursos encesos i convinguts. El to es fa agredol quan s erigit l immens bust del Duce barrejat amb milers de flors, per del qual els ulls, enormes i fixos, fan pensar en el Gran Germ de George Orwell.
I mentre cau la nit i les diversions feixistes segueixen, un viol es fa sentir, no sorgit d'enlloc, i desgrana les notes de la Internacional. L'emoci i la poesia es reuneixen en aquest instant abans que la comdia es torni agra, ja que com ens ho mostra Fellini sense necessitar dir-nos-ho, la poesia i l'emoci no tenen dret en la Itlia mussoliniana. Un diluvi de foc sobre el campanar de l'esglsia on s'amaga el gramfon sacrleg, desprs l'interrogatori a base d'oli de ric del pare de Titta, ens recorden la trista realitat histrica.
Amarcord s una crnica de la Itlia camperola i feixista. Una crnica, ara hilarant, ara amarga i fins i tot inquietant quan les manifestacions del feixisme quotidi ens mostren totes les seves brutalitats.
s sense cap dubte la pellcula ms poltica de Fellini, potser la nica. Per, aqu, el feixisme forma part de la decoraci, en un poble del qual se'ns diu que el "99% dels habitants estan afiliats al Partit"

 Repartiment .

Bruno Zanin : Titta;
Pupella Maggio : Miranda, mare de Titta;
Armando Brancia : Aurelio, pare de Titta;
Stefano Proietti : Oliva, germ de Titta;
Giuseppe Ianigro : L avi de Titta;
Nandino Orfei : L'oncle de Titta;
Ciccio Ingrassia : Teo, l'oncle  boig  de Titta;
Carla Mora : Gina, la minyona;
Magali Nol : La Gradisca;
Maria Anotietta Beluzzi : L estanquera;
Josiane Tanzelli : La Volpina;
Domenico Pertica : L'acordionista cec;
Gennaro Ombra : Biscein;
Luigi Rossi : Ladvocat;
Gianfilippo Carcano : El mossn, Don Balosa;
Dina Adorni : El  professor de Matemtiques;

 Al voltant de la pellcula .

En el moment de la seva estrena a la URSS dues escenes van ser censurades, amb gran emprenyament de Fellini, convidat oficialment, que va intentar convncer les autoritats de desdir-se de la seva decisi : l'escena de masturbaci al cotxe i l'escena amb l'estanquera de l'imponent pit.

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa;

 Nominacions . 
 Oscar al millor director  per  Federico Fellini;
 Oscar al millor gui original per Federico Fellini i Tonino Guerra;
 Globus d'Or a la millor pellcula estrangera;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
  Les quatre dones d Amarcord;
 Analisi de la pellcula per Anais Truant;
Carteles de Cine;
 Blog inspirat en la figura (mamelluda) ms recordada de Amarcord;
 Amarcord i ms cinema de Fellini ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338286" title="Garciotum" nonfiltered="1995" processed="1988" dbindex="132008">

Garciotum s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Pelahustn, Nuo Gmez, Cardiel de los Montes, Castillo de Bayuela i El Real de San Vicente. 

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338287" title="Guillem Ramon V de Montcada i d'Alag" nonfiltered="1996" processed="1989" dbindex="132009">
Guillem Ramon de Montcada i d'Alag (Siclia, segle XV - Ciminna, Siclia, 1466/68), bar de Caltanissetta fou un noble sicili.

Fill de Mateu de Montcada i d'Alag, de qui heret el comtat. Fou gran conseller de Siclia el 1433, gran camarlenc i virrei de Siclia entre els anys 1429 i 1432. 

Fou fet presoner de la Repblica de Gnova desprs de la derrota a la batalla de Pona el 1435. Fou recompensat amb el casament amb Giovanna Ventimiglia, baronessa de Ciminna, de qui no tingu fills. El 1466 compr Agosta al virrei Bernat de Requesens, que deix al seu fill legitimat, Antoni de Montcada, mentre que la baronia de Caltanissetta pass al seu germ Antoni.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338289" title="Sartajada" nonfiltered="1997" processed="1990" dbindex="132010">

Sartajada s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Lanzahita a la provncia d'vila i La Iglesuela, Almendral de la Caada i Navamorcuende a la de Toledo.

Administraci.


Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338292" title="Joan de Montcada i Gralla" nonfiltered="1998" processed="1991" dbindex="132011">
Joan de Montcada i Gralla (Valncia, ? - Barcelona, 1622). Arquebisbe de Tarragona (1613-1622) i Bisbe de Barcelona (1610-1612).

Antecedents familiars.
Fill de Francesc I de Montcada, primer marqus d'Aitona i comte d'Osona, i la seva esposa Lucrcia Gralla. Pertanyent a la noble famlia dels Montcada, el seu germ Gast II de Montcada i de Gralla heret la immensa fortuna familiar i el seu nebot Francesc de Montcada i de Montcada li va dedicar la seva crnica Expedicin de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (en catal: Expedici dels catalans i aragonesos contra turcs i grecs) el 1620.

Carrera eclesistica.
Des de ben jove fou destinat a l'Esglsia Catlica, fou destinat a Salamanca (Regne de Castella) com a Ardiaca i Canonge, posteriorment fou Prior de Santa Anna de Barcelona fins que substitu Rafael de Rovirola com a Bisbe de Barcelona el 1610.

Arquebisbe de Tarragona.
El maig de 1612 li comunicaren la seva adscripci a l'Arxidicesi de Tarragona, per mentrestant actuaria com a bisbe auxiliar Joan Estelric, fins al moment Bisbe de Drago. No fou fins el 23 d'abril de 1613 fou nomenat oficialment Arquebisbe de Tarragona pel Papa Pau V per, degut als seus enfrontament amb les autoritats civils de la ciutat, no va entrar a la seu metropolitana fins el gener de 1617.

Va presidir dos concilis provincials i fou caritatiu, tot i que la seva vanitat li valgueren l'amonestaci per part del Rei Felip II d'Arag i III de Castella que li deman que utilitzs amb moderaci el seu ttol de Senyor de Tarragona per evitar conflictes amb els cnsols de la ciutat. L'Arquebisbe defens els seus drets sobre la ciutat fins i tot en litigis judicials fins a la seva defunci, en qu les autoritats municipals intentaren incorporar Tarragona a la Corona.

Va morir el 23 de novembre de 1622 a Barcelona i fou enterrat al Monestir de Pedralbes, amb vincles molt ntims amb la famlia dels Montcada. Anys ms tard, es va construir un sepulcre al paviment del cor de la Catedral de Tarragona, actualment presbiteri, on hi traslladaren les seves despulles per a descansar-hi de manera definitiva.







Referncies.
Web de l'Arquebisbat de Tarragona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338297" title="Cala Beltran" nonfiltered="1999" processed="1992" dbindex="132012">

Cala Beltran s una cala de Llucmajor, situada vora la urbanitzaci Cala Pi. La cala s la desembocadura del torrent de Cala Beltran i es troba al final d'una entrada del mar que serpenteja entre penya-segats. s de roques, quasi b no hi ha sorra i no est urbanitzada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338298" title="Montesclaros" nonfiltered="2000" processed="1993" dbindex="132013">

Montesclaros s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Hontanares i el segregat de Mombeltrn al nord, a la provncia d'vila i Navamorcuende a l'est, Cervera de los Montes, Segurilla i Mejorada separats pel Guadyerbas al sud i Velada a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338299" title="Noez" nonfiltered="2001" processed="1994" dbindex="132014">

Noez s un municipi de la provncia de Toledo a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Poln i Casasbuenas al nord, Mazarambroz a l'oest, Pulgar al sud i Totans a l'oest.

 Demografia .




 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338300" title="Aulohalaelurus" nonfiltered="2002" processed="1995" dbindex="132015">

Aulohalaelurus s un gnere de peixos de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Espcies.

 Aulohalaelurus kanakorum    ;
 Aulohalaelurus labiosus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;



 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338301" title="Estaci de Colnia Gell" nonfiltered="2003" processed="1996" dbindex="132016">







Colnia Gell es una estaci de les lnies S33, S4 i S8 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada a prop de la Colnia Gell, coneguda per la Cripta de Gaud a Santa Coloma de Cervell a la comarca del Baix Llobregat. Aquesta estaci es va inaugurar l'any 2000.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338303" title="Estaci de Santa Coloma de Cervell" nonfiltered="2004" processed="1997" dbindex="132017">







Santa Coloma de Cervell s una estaci de les lnies S33, S4 i S8 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada a prop de la poblaci de Santa Coloma de Cervell a la comarca del Baix Llobregat. Aquesta estaci es va inaugurar l'any 2000.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338304" title="Estaci de Sant Vicen dels Horts" nonfiltered="2005" processed="1998" dbindex="132018">







Sant Vicen dels Horts s una estaci del bloc de lnies S33, S4, S8, R5 i R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada al sud de Sant Vicen dels Horts a la comarca del Baix Llobregat. Aquesta estaci es va inaugurar l'any 1912 amb l'obertura de la lnia entre Magria i Martorell.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338306" title="Cephaloscyllium" nonfiltered="2006" processed="1999" dbindex="132019">

 
Cephaloscyllium  s un gnere de peixos de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Espcies.

 Cephaloscyllium fasciatum ;
 Cephaloscyllium isabellum ;
 Cephaloscyllium laticeps ;
 Cephaloscyllium silasi ;
 Cephaloscyllium sufflans ;
 Cephaloscyllium umbratile ;
 Cephaloscyllium ventriosum ;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338308" title="Ultra Cute" nonfiltered="2007" processed="2000" dbindex="132020">
Ultra Cute (     , UruKy ) es un manga de Nami Akimoto. Est formada per 9 cmics. Es va publicar al Jap en el 2002 per Kodansha. I en el 2005 per Norma Editorial a Espanya.
  
Altres treballs de Nami Akimoto sn Tenshi ni Kiss (   KISS, Tenshi ni Kiss) i Snowdrop (       , Sun  Duroppu). 

Argument.
La historia gira al voltant de Ami i Noa, que des de molt petites, han sigut rivals en temes d'amor. Fins que un dia coneixen a dos nois, que els sembles fantstics, Tomohiro i Tamon. I per primer cop, Ami i Noa es posen d'acord i cada una escull a un dels nois. Ami a Tamon, i Noa a Tomohiro. La relaci de la Noa amb en Tomohiro no va massa b. Per Ami li va b, i acaba sent la xicota d'en Tamon.

Aquesta srie narra tots els problemes que tenen Ami i Tamon per a que el seu amor triomfi, i siguin felios sense que ning els interrompi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338309" title="Estaci de Quatre Camins" nonfiltered="2008" processed="2001" dbindex="132021">







Quatre Camins s una estaci del bloc de lnies S4, S8, R5 i R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada al terme municipal de Sant Vicen dels Horts per lluny del nucli urb, a la comarca del Baix Llobregat i es va inaugurar l'any 2003.

Aquesta estaci est a prop de l'encreuament de la N-II amb la N-340 i es va construir com un intercanviador entre els FGC i autobusos interurbans de poblacions venes com Cervell, Vallirana o Corbera de Llobregat per a qu aquestes tinguessin una bona connexi amb la Lnia Llobregat-Anoia.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338311" title="Estaci de Pallej" nonfiltered="2009" processed="2002" dbindex="132022">







Pallej s una estaci del bloc de lnies S4, S8, R5 i R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada al centre de Pallej a la comarca del Baix Llobregat. L'actual estaci es va inaugurar el 20 d'octubre del 2007, per l'antiga estaci a la superfcie existia des del 1912.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338313" title="Estaci de Sant Andreu de la Barca" nonfiltered="2010" processed="2003" dbindex="132023">







Sant Andreu de la Barca s una estaci del bloc de lnies S4, S8, R5 i R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada al centre de Sant Andreu de la Barca a la comarca del Baix Llobregat. L'actual estaci es va inaugurar el 20 de novembre del 2001, per l'antiga estaci a la superfcie existia des del 1912.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338316" title="Estaci de Valldoreix" nonfiltered="2011" processed="2004" dbindex="132024">






Valldoreix s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de lnies S1, S2, S5 i S55 del Metro del Valls, situada a la urbanitzaci de Valldoreix de Sant Cugat del Valls a la comarca del Valls Occidental.



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338317" title="Estaci de la Floresta" nonfiltered="2012" processed="2005" dbindex="132025">








La Floresta s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de lnies S1, S2, S5 i S55 del Metro del Valls, situada a la urbanitzaci de la Floresta de Sant Cugat del Valls a la comarca del Valls Occidental.



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338320" title="Guillem Ramon II de Montcada" nonfiltered="2013" processed="2006" dbindex="132026">
Guillem Ramon II de Montcada (Segle XII - 1228), bar d'Aitona i senescal de Barcelona, fou un noble i militar catal.

Fill petit de Ramon I de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heret la senescalia

Es va prometre el 1212 amb Constana d'Arag, filla natural de Pere el Catlic amb la que es cas el 1222 i reb com a dot les baronies d'Aitona, Sers, Mequinensa i Albalat de Cinca. 

Va recolzar a Guerau IV de Cabrera pels drets de posessi del comtat d'Urgell a la mort de Ermengol VIII. El 1212 va participar al costat de Pere el Catlic en la conquesta del Rac d'Adems, durant el Setge de Castellfabib i el Setge d'Al-D m s. El 1218 succe San de Barcelona i d'Arag en la procuradoria del regne. 







Referncies.


Enllaos externs.
 Enciclopdia.cat, Guillem Ramon de Montcada;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338323" title="Juli Guillamon" nonfiltered="2014" processed="2007" dbindex="132027">
Juli Guillamon s crtic literari i escriptor. Va nixer a Barcelona el 1962. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Des de l any 1994 publica setmanalment crtiques al diari La Vanguardia. Com a assagista ha tractat la imatge de Barcelona en la literatura entre els anys setanta i els Jocs Olmpics d'estiu de 1992. Ha estat comissari de diverses exposicions literries. Un dels seus projectes, Literatures de l exili, s ha presentat a Barcelona, Buenos Aires, Santiago de Xile, Ciutat de Mxic i Santo Domingo, a la Repblica Dominicana. Ha rebut el Premi Crtica Serra d'Or d'Assaig 2002 i el Premi Octavi Pellissa 2006.

Obra.

1989 Joan Perucho i la literatura fantstica;
1991 La fbrica de fred;
2001 La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolmpica;
2008 Uh, Gabir;
2008 El dia revolt. Literatura catalana de l'exili;

Enllaos externs.
  Vol a Caracas amb Juli Guillamon, entrevista de Montse Serra a Vilaweb;
  Sobre l'exposici Literatures de l'exili;
  Cercador d'articles de Juli Guillamon a La Vanguardia;
  Sobre Incerta glria de Joan Sales;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338325" title="Galeus" nonfiltered="2015" processed="2008" dbindex="132028">

Galeus s un gnere de peixos de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Espcies.

 Galeus antillensis ;
 Galeus arae  ;
 Galeus atlanticus ;
 Galeus boardmani  ;
 Galeus cadenati  ;
 Galeus eastmani  ;
 Galeus gracilis  ;
 Galeus longirostris  ;
 Galeus melastomus  ;
 Galeus mincaronei  ;
 Galeus murinus  ;
 Galeus nipponensis  ;
 Galeus piperatus  ;
 Galeus polli  ;
 Galeus priapus ;
 Galeus sauteri   ;
 Galeus schultzi  ;
 Galeus springeri  ;
 Galeus sp. B;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;



 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338326" title="Estaci de les Planes" nonfiltered="2016" processed="2009" dbindex="132029">







Les Planes s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les lnies S1 i S2 del Metro del Valls, situada al barri de Les Planes del districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona.



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338328" title="Casa Dou" nonfiltered="2017" processed="2010" dbindex="132030">
La Casa Dou, tamb coneguda com la casa del marqus de Dou, la Casa Als o el Casino vell s un edifici a cavall entre l'estil  modernisme i el noucentisme ubicat a la Plaa Gran de Ripoll, projectat per l'arquitecte Josep Maria Pericas l'any 1908. 

A les faanes exteriors combina de forma elegant i equilibrada els elements modernistes -com la torre amb esgrafiats o les obertures curvilnies amb s de mosaic i ma-, i la simplicitat caracterstica del noucentisme. A la torre hi ha escenificacions d'un s tant als esgrafiats com al parallamps. L'establiment d'una fbrica i botiga de fideus a la planta baixa fu que popularment fos i encara sigui coneguda com a cal Fideuer.

L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i unes golfes amb finestres seguides, com una reinterpretaci del model medieval de casa amb golfes semiobertes, molt freqent a l'poca modernista. Diversos elements reforcen la cantonada: els dos portals situats a cada costat, els joc dels tres finestrals, dos amb un balc i el tercer ms ample, les tres finestres del segon pis, la xemeneia que transcorre per la faana com un prisma de ma, el teulat a dues vessants que es deixa veure en aquesta part de l'edifici  la resta de la coberta t un rfec- i la torreta de remat.

El ma s utilitzat com a material decoratiu que emmarca els portals i les finestres, a sobre d'un arrebossat de color blanc. La part superior de la torre cont ferro forjat i esgrafiats. Es tracta d'un edifici molt mesurat, de decoraci gens exuberant, que es pot qualificar de modernista sobretot pel tractament volumtric i compositiu: l'asimetria, el refor de la cantonada i el tractament de l'edifici com un volum global i no com un pla de faana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338330" title="Estaci de Peu del Funicular" nonfiltered="2018" processed="2011" dbindex="132031">







Peu del Funicular s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les lnies S1 i S2 del Metro del Valls i que s'ubica a l'entrada del tnel que travessa la serra de Collserola, al districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona. Per sobre l'estaci del tren tamb l'estaci inferior del funicular de Vallvidrera, enllaada amb un ascensor amb el vestbul i amb l'andana direcci Sant Cugat del tren.

Les andanes de l'estaci eren i sn tant curtes, que fa que hi hagi una estretssima andana al costat de l'escala que es fa servir noms per baixar els passatgers del quart vag de cada tren, i que s'habilit degut a la poca llargada de l'estaci. Fins i tot fent servir aquesta estreta andana, el primer vag de cada tren (ltim pels trens en direcci en direcci Barcelona) queda fora de l'estaci i no hi obre les portes.



 Accessos .

Avinguda de Vallvidrera;

Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Funicular de Vallvidrera;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338331" title="Baixador de Vallvidrera" nonfiltered="2019" processed="2012" dbindex="132032">







El Baixador de Vallvidrera s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les lnies S1 i S2 del Metro del Valls, situada al districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona.



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338334" title="Halaelurus" nonfiltered="2020" processed="2013" dbindex="132033">

Halaelurus s un gnere de peixos de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Espcies.

 Halaelurus alcockii ;
 Halaelurus boesemani ;
 Halaelurus buergeri ;
 Halaelurus canescens ;
 Halaelurus clevai ;
 Halaelurus dawsoni ;
 Halaelurus hispidus ;
 Halaelurus immaculatus ;
 Halaelurus lineatus ;
 Halaelurus lutarius ;
 Halaelurus natalensis ;
 Halaelurus quagga ;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338335" title="Gerardo Carreres Bayarri" nonfiltered="2021" processed="2014" dbindex="132034">
Gerardo Carreres Bayarri (Valncia, 1885   1936) fou un advocat i poltic valenci. Militava al Partit d'Uni Republicana Autonomista i fou membre de la Diputaci de Valncia el 1923. Posteriorment fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933. No va revalidar el seu esc a les eleccions de 1936.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338338" title="Haploblepharus" nonfiltered="2022" processed="2015" dbindex="132035">

Haploblepharus s un gnere de peixos de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Espcies.

 Haploblepharus edwardsii ;
 Haploblepharus fuscus   ;
 Haploblepharus kistnasamyi .;
 Haploblepharus pictus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338341" title="Holohalaelurus" nonfiltered="2023" processed="2016" dbindex="132036">

Holohalaelurus  s un gnere de peixos de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Espcies.

 Holohalaelurus favus ;
 Holohalaelurus grennian ;
 Holohalaelurus melanostigma ;
 Holohalaelurus punctatus  ;
 Holohalaelurus regani ;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338342" title="Jos Garca-Berlanga Pardo" nonfiltered="2024" processed="2017" dbindex="132037">
Jos Garca-Berlanga Pardo (Utiel, 1886- 1952) fou un advocat i poltic valenci, fill de Fidel Garca Berlanga i pare de Luis Garca Berlanga. Llicenciat en dret per la Universitat de Valncia, fou empresari del sector vitcola. Militant del Partit Liberal, fou diputat per la provncia de Valncia a les eleccions de 1914, 1916, 1918, 1918 i 1923, formant part de la fracci de Manuel Garca Prieto. 

Fou tamb diputat per Valncia pel PURA a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933. Va revalidar el seu esc a les eleccions generals espanyoles de 1936 com a representant d'Uni Republicana, que formava part del Front Popular. Tot i aix, en esclatar la guerra civil espanyola fou perseguit per la FAI de Requena i hagu d'amagar-se primer a Valncia i desprs a Tnger. En acabar la guerra fou condemnat a mort, per li fou commutada la pena i va romandre a la pres fins el 1952.

 Enllaos externs .
 Esbo biogrfic;
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338343" title="Parmaturus" nonfiltered="2025" processed="2018" dbindex="132038">

Parmaturus s un gnere de peixos de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Espcies.

 Parmaturus albimarginatus ;
 Parmaturus albipenis  ;
 Parmaturus bigus ;
 Parmaturus campechiensis;
 Parmaturus lanatus ;
 Parmaturus macmillani ;
 Parmaturus melanobranchus;
 Parmaturus pilosus ;
 Parmaturus xaniurus;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338344" title="CV-17" nonfiltered="2026" processed="2019" dbindex="132039">



La carretera CV-17 s l'accs a la CV-10 Autovia de la Plana des de la Ronda Sud de Castell, N-340 i AP-7 Autopista del Mediterrni.

Nomenclatura.


La carretera CV-17 pertany a la xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana. El seu nom ve de la CV (que indica que s una carretera autonmica del Pas Valenci) i el 17, s el nmero que rep dita carretera, segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres del Pas Valenci.

Histria.
Antigament, la carretera CV-17 s'anomenava CS-V-2011, i era la connexi natural entre Castell de la Plana i Ribesalbes. Actualment, el tram Castell - CV-10  Autovia de la Plana ha passat anomenar-se CV-17 amb el nom d'Accs sud-oest a Castell, segons el document de la Consellera de Infraestructuras de la Generalitat Valenciana, encara que als indicadors de la via l'anomenen com "Castell - Ribesalbes".

Traat actual.
La CV-17 comena a una gran redona que dna accs a la Ronda Sud de Castell, la N-340, tant cap a Valncia com cap a Tarragona, la   AP-7  i la mateixa CV-17, a ms a ms de a diferents camins rurals. Abans del primer quilmetre, la CV-17 creua mijanant un pont a la   AP-7  Autopista del Mediterrani i arriba al tram de circumval.laci del barri de Benadressa, al que s'accedeix mitjanant l'nic desviament que existeix als 3 quilmetres de via que te la CV-17. Una vegada finalitza la circumval.laci, la carretera s'apropa a la CV-10 Autovia de la Plana, i a pocs metres arriba l'eixida d'aquesta via sentit Castell nord i La Pobla Tornesa. Desprs de passar el punt quilmetric 3, la CV-17 arriba a una redona, des de la que s'accedeix tant a la CV-189 cap a Ribesalbes com a la CV-10 sentit Betx, La Vilavella i Valncia.

Municipis i zones d'inters propers.
Ronda Sud;
N-340;
AP-7 - E-15;
Barri de Benadressa;
CV-10;
CV-189;

Futur de la CV-17.
Existeix un projecte de desdoblament de la via en tot el seu recorregut.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338348" title="Uni Republicana (1934)" nonfiltered="2027" processed="2020" dbindex="132040">
La Uni Republicana va ser un partit poltic espanyol sorgit desprs de la fusi, al setembre de 1934, de diversos grups radicals: el Partit Radical Demcrata de Diego Martnez Barrio, escindit el 16 de maig d'aquest mateix any del Partit Radical de Lerroux en protesta pel seu acostament a la CEDA; l'Esquerra Radical-Socialista de Botella Asensi, escindida del PRS; i l'ala dreta del Partit Radical Socialista, liderat per Flix Gordn Ords. 

El 1935 es va integrar en el Front Popular juntament amb socialistes, comunistes, republicans d'esquerra (agrupats en la Izquierda Republicana) i altres grups progressistes. Desprs del triomf frontpopulista a les eleccions generals espanyoles de 1936, el lder de la Uni Republicana, Diego Martnez Barrio, va ocupar interinament la Presidncia de la Repblica desprs de la destituci de Niceto Alcal-Zamora, fins al nomenament de Manuel Azaa. 

Desprs de la guerra, Uni Republicana es va convertir, juntament amb Izquierda Republicana, en una de les principals organitzacions de la Repblica espanyola en l'exili.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338355" title="Astrix a Crsega" nonfiltered="2029" processed="2021" dbindex="132042">
Astrix a Crsega (francs:  Astrix en Corse ) s el vint lbum de la srie Astrix el gal de Ren Goscinny (gui) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francs al 1973. El tiratge original va ser d'un mili tres-cents mil exemplars. 

 Sinopsi .
Donada la festa de l'aniversari de Gergvia, els gals decideixen convidar a diversos amics a un banquet, atacant prviament el campament de Babarum. All troben un presoner cors, anomenat Ocatarinetabellatchitchix, que els explica la situaci de la illa sota la invasi dels romans. Astrix i Oblix acompanyaran a Ocatarinetabellatchitchix a tornar al seu poble.

 Comentaris .
 L'lbum t dues particularitats que el diferencien de la resta:
 Enlloc del fams mapa de la Glia amb la lupa mostrant el poble d'Astrix envoltat de camps romans, apareix un mapa de Crsega.
 Enlloc de la pgina de presentaci habitual dels herois gals, apareix un prembul dels autors, presentant Crsega i els seus ferotges habitants.
 Abans del banquet organitzat per celebrar  l'aniversari de la Batalla de Gergvia, arriben diversos personatges apareguts en aventures anteriors:
 Petitsuix i la seva esposa (Astrix a Helvcia);
 Sopadall i Crust, amb la seva esposa i el seu fill, Pep (Astrix a Hispnia);
 Plaintcontrix (Astrix gladiador);
 Noiquintrax, Zebigbos, O'Torinolaringolgix, Mac Anotrapix i Relax (Astrix a Bretanya);
 Beaufix, Labeldecadix amb la seva esposa, Changledix (La volta a la Gllia);
 Alambix amb la seva esposa (L'escut arvern);
 Els pirates tenen diverses aparicions: accepten portar uns viatgers en secret fins a Crsega, per quan descobreixen de qui es tracta, fugen del vaixell enmig del mar. Poc desprs, tornen al vaixell que ha quedat abandonat, per aquet explota pels efluvis d'un formatge cors. Finalment, aconsegueixen un nou vaixell amb el que ha de fugir el pretor rom, per Astrix i Oblix arriben abans i enfonsen el vaixell al port mateix.
 El personatge del centuri Gazpachoandals t les faccions del director de cinema i presentador de televisi Pierre Tchernia.
 Com en tots els lbums d'Astrix, se satiritza un estereotip d'all on succeeix l'acci. En aquest cas, sn la migdiada i la peresa corsa, aix com els sentiments corsos sobre l'honor i el respecte, i el fet de que sn fcilment vexats. Entre els altres tpics corsos, apareixen els senglar, les castanyes (usades en diversos postres i begudes corses), els vells asseguts a un costat fent safareig i l'olor penetrant del formatge cors.
 El dileg sobre que les urnes estan plenes abans de les eleccions (p.25) s una referncia als escndols poltics a Crsega degut a fraus electorals.
 Napole Bonaparte, potser el cors ms fams de la histria de la humanitat, s referit en diverses ocasions:
 Ocatarinetabellachitchix descobreix que sn a prop de Crsega per l'olor (p.20). Napole va dir que podria reconixer la seva illa amb els ulls tancats, noms ensumant la fragncia. Durant el seu exili a l'illa d'Elba, deia que encara podia recordar aquella fragncia;
 A l'original francs, Astrix adverteix que els corsos tenen un gran exrcit (une grande arme), el malnom de l'exrcit napolenic (p.38);
 Mentre que veuen la batalla, un dels vells remarca que la gurdia es rendeix, per no mor, en contraposici a la dita de "La Gurdia mor, per no es rendeix" (La Garde meurt, mais ne se rend pas), de la Gurdia imperial. (p. 43);
 Finalment, Ocatarinetabellachitchix remarca que perqu els corsos acceptin un emperador, aquest haur de ser cors. Ams, mentre que parla amb el governador rom, adopta la clssica posi napolenica (el bra dret per damunt del pit amb la m dins de la jaqueta, i el bra esquerra al darrera) (p. 45);
 Al banquet final, el bard Asseguratrix est lligat als peus de l'arbre, mirant sorprs com Idfix adopta el costum cors de la migdiada.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338365" title="Mueda" nonfiltered="2030" processed="2022" dbindex="132043">
Mueda s una vila de Moambic dins la provncia de Cabo Delgado i capital del districte homnim.

s a Mueda on va tenir lloc, el 16 de juny de 1960 la massacre de Mueda, acte considerat com l aixecament de la poblaci autctona envers els colonitzadors portuguesos.

Mueda s tamb coneguda com el centre de la cultura makonda, essent llurs escultures d'eben els objectes ms reconeguts mundialment.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338368" title="Walt Hansgen" nonfiltered="2031" processed="2023" dbindex="132044">
 Walt Hansgen  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Walt Hansgen va nixer el 28 d'octubre del 1919 a Westfield, New Jersey i va morir el 7 d'abril del 1966 a Orleans, Frana.


 A la F1 .

Va debutar a la vuitena i ltima cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 8 d'octubre del 1961 el GP dels Estats Units al circuit de Watkins Glen.

Walt Hansgen va participar a un total de dues proves puntuables pel campionat de la F1,disputades en dues temporades diferents no consecutives (1961 i 1964)  aconseguint com a millor classificaci un cinqu lloc i assolint un total de dos punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338369" title="Josep Duato i Chapa" nonfiltered="2032" processed="2024" dbindex="132045">
Josep Duato i Chapa (Valncia, 26 de novembre de 1899 - mar de 1990) va ser un empresari i poltic valenci. Treball al sector de la seda, i fou president del Collegi de l'Art Major de la Seda de Valncia. Al costat de Llus Lcia i Lcia va fundar el partit poltic Dreta Regional Valenciana que es va integrar ms tard en la Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes durant la Segona Repblica, candidatura amb la qual fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936. 

Encara que va donar als rebels durant la Guerra Civil, i durant la postguerra form part de la comissi gestora de l'ajuntament de Valncia, les seves conviccions monrquiques democrtiques i el suport a Joan de Borb li van fer separar-se de la poltica franquista, desenvolupant la seva labor en organitzacions paraoficials vinculades a l'Esglsia catlica espanyola del moment com Acci Catlica o la Associaci Catlica Nacional de Propagandistes. Durant la transici democrtica es va incorporar de manera testimonial a la formaci democristiana Uni Democrtica del Pas Valenci. 

 Referncies .
Necrolgica, El Pas, 17 de mar de 1990.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338373" title="Antonio Jimnez Jimnez" nonfiltered="2033" processed="2025" dbindex="132046">
Antonio Jimnez Jimnez fou un militar i poltic espanyol. Coronel de l'exrcit, particip en diverses conspiracions per a enderrocar la monarquia d'Alfons XIII, com la sublevaci de Jaca, i va mantenir contactes amb la CNT. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia de Barcelona pel grup Extrema Esquerra General. Les seves intervencions destacaren per acusar Francisco Largo Caballero, aleshores ministre de Treball d'Espanya, d'afavorir al sindicat UGT i reprimir la CNT, i defensar l'estatut de Nria.

 Referncies .
 Histria dels parlamentaris catalans per la UB;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338374" title="Tuxedo" nonfiltered="2034" processed="2026" dbindex="132047">
Tuxedo (Transactions for Unix, Extended for Distributed Operations) s una plataforma de  middleware per gestionar processos transaccionals distribuits en entorns de computaci distribuida. Tuxedo s un middleware orientat a transaccions (en angls Transaction Oriented Middleware, TOM).

Va ser desenvolupat inicialment per AT&T el 1984 per la creaci i administraci de sistemes de comer electrnic (e-commerce) amb processos transaccionals en lnia, sistemes OLTP (online transaction processing systems). La primera aplicaci en que es va fer servir es deia LMOS.

Actualment s molt utilizat a institucions financeres on es t un gran fluxe transaccional. Junt amb Weblogic sn una capa important pel servei a tots els mitjans electrnics (Front).

A l'actualitat, Tuxedo s propietat de BEA Systems. El seu servidor d'aplicacions BEA WebLogic s tamb molt popular










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338376" title="Josep Grau i Jassans" nonfiltered="2035" processed="2027" dbindex="132048">
Josep  Grau i Jassans (Barcelona, 1900 -  ?) fou un comerciant, periodista i poltic catal. El 1924 form part amb Joaquim Maurn i Juli form part de la delegaci de la minoria sindicalista al III Congrs de la Internacional Socialista Revolucionria. En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola, Llus Companys el nomen secretari poltic. Fou escollit diputat per ERC a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933, on defens les pssimes condicions de vida dels treballadors del Cardener i l'Alt Llobregat durant la insurrecci anarquista de 1931. El maig de 1934 fou expulsat d'ERC acusat de simular un atemptat contra ell mateix per tal d'incriminar les Joventuts d'Esquerra Republicana- Estat Catal (JEREC). El 1936 fou rehabilitat i durant la guerra civil espanyola fou inspector de la companyia arrendatria del transport de la CAMPSA i inspector de comissaris municipals. En acabar la guerra civil marx cap a Frana, per el 1942 marx cap a Mxic.

 Referncies .
 Biografies de parlamentaris catalans;
 Arnau Gonzlez i Vilalta, Borja de Riquer Els Diputats catalans a les Corts Constituents republicanes (1931-1933): nacionalisme, possibilisme i reformisme social Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006 ISBN 8484157733, 9788484157731;
 Vctor Alba Andreu Nin i el Socialisme Edicions Universitat Barcelona, 1998 ISBN 844751837X, 9788447518371  (p. 42);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338378" title="Pista Laoshan per a BMX" nonfiltered="2036" processed="2028" dbindex="132049">
La Pista Laoshan per a BMX  fou una de les 9 seus temporals dels Jocs Olmpics de Pequn. Acoll les proves de BMX, masculina i femenina.  

Es trobava a Laoshan, al Districte de Shijingshan, a Pequn. Per facilitar que els ciclistes agafessin velocitat la pista tenia uns 4 metres de desnivell. Tenia pistes diferents per a la categoria femenina i masculina, tot i que es creuaven en alguns punts. 

L'aforament d'aquesta seu olmpica era de 4.000 persones i les obres van comenar el 30 de desembre de 2006.

Enllaos externs.
Pista Laoshan per a BMX al web oficial dels Jocs  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338380" title="Eduard Layret i Foix" nonfiltered="2037" processed="2029" dbindex="132050">
Eduard Layret i Foix (Barcelona, 1883 - ? ) fou un advocat i poltic catal, germ de Francesc Layret i Foix. Ideolgicament proper al federalisme i membre de la maoneria, a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia de Barcelona com a federalista independent, si b es va integrar en el grup parlamentari d'ERC. El 1933 form part de la comissi parlamentria que vot favorablement a la llibertat condicional de Joan March Ordinas, ra per la qual fou expulsat d'ERC durant tres anys. Entre 13 de juny i 4 de novembre de 1936 fou delegat de la Generalitat de Catalunya a Girona.

 Referncies .
 Biografies de parlamentaris catalans;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338382" title="Manuel Dolcet Carmen" nonfiltered="2038" processed="2030" dbindex="132051">
Manuel Dolcet i Carmen (Barcelona, 1886 - 1964) fou un metge i poltic catal. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona i especialitzat en oftalmologia, exerc la seva feina a la Casa de la Caritat de Barcelona i fou membre de la Real Academia de Medicina y Ciruga. Polticament, era membre del Partit Republic Democrtic Federal, amb el que fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1931. A les Corts Espanyoles es va integrar en el grup parlamentari d'ERC i no es va presentar a la reelecci el 1933.

 Referncies .
 Biografies de Parlamentaris catalans;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338394" title="Salvador Sediles Moreno" nonfiltered="2039" processed="2031" dbindex="132052">
Salvador Sediles Moreno (Toledo, ? - 1936) fou un militar i poltic espanyol. Era capit de l'exrcit i particip en la sublevaci de Jaca de 1930 amb Fermn Galn i ngel Garca Hernndez. Fou condemnat a mort in absentia, ja que escap a Fran, per en proclamar-se la Segona Repblica Espanyola fou amnistiat. Fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1931 per l'Extrema Esquerra Federal (EEF), i a les Corts vot a favor de l'estatut de Nria junt al grup d'ERC. A les eleccions generals espanyoles de 1933 es present per una Candidatura Republicana Democrtica Federal i no va revalidar l'esc. Va morir al comenament de la guerra civil espanyola en un accident d'autombil mentre participava en el setge de l'Alczar de Toledo.

 Referncies .
 Histria dels parlamentaris catalans;
 Petits detalls biogrfics a El Digital de Castilla-La Mancha;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338399" title="Josep Berenguer i Cros" nonfiltered="2040" processed="2032" dbindex="132053">
Josep  Berenguer i Cros (Tortosa, Baix Ebre,  1895 - Armero, Colmbia,  1979) fou un advocat i poltic catal. El 1917 es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, collabor al diari La Lucha, milit al Partit Republic Radical Socialista Catal i fou director del diari El Pueblo de Tortosa. Amb aquest partit fou escollit diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1931, i durant el seu mandat fou nomenat director general de Duanes (desembre de 1931 i abril de 1933), i conseller de la CAMPSA en representaci de l'Estat.  

Fou alcalde de Tortosa entre gener de 1934 i agost de 1936, per fou empresonat a Madrid del 31 d'octubre de 1934 a 9 de gener de 1935 acusat de permetre l'entrada clandestina d'armes per a donar suport als fets del sis d'octubre de 1934. El 1936 ingressaria a Izquierda Republicana, per no va obtenir esc a les eleccions. El febrer de 1937 marx a Colmbia, d'on ja no va tornar.

 Referncies .
 Biografies de parlamentaris catalans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338400" title="Ams Ruiz Lecina" nonfiltered="2041" processed="2033" dbindex="132054">
Ams Ruiz Lecina (Logronyo, 1897 - Mxic, 1954) fou un poltic socialista espanyol. Es llicenci en histria a la Universitat de Saragossa i es doctor a la Universitat de Madrid. Treball com a catedrtic d'Institut de Secundria de Geografia i Histria a Reus, fins que el 1936 es trasllad a un institut de Madrid.

De ben jove militava al PSOE i form part de l'Agrupaci Socialista de Tarragona i de la federaci comarcal de la UGT. Fou diputat per la provncia de Tarragona pel PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933 i 1936, on vot a favor de l'estatut de Nria i va prendre partit a favor d'ERC en el conflicte per l'aprovaci de la Llei de Contractes de Conreu. Tamb fou regidor de l'ajuntament de Tarragona el 1931-1934. Fou tancat quatre mesos al vaixell-pres Manuel Arns acusat de participar en els fets del sis d'octubre de 1934. Quan es produ la sublevaci militar del 18 de juliol de 1936 es trobava a Pollena, on hi collabor activament per tal d'evitar el triomf dels sublevats. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic, d'on ja no va tornar.

 Referncies .
 Biografies de Parlamentaris Catalans;
 La Guerra Civil a Pollena;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338401" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - BMX mascul" nonfiltered="2042" processed="2034" dbindex="132055">

La prova de BMX mascul dels Jocs Olmpics de Pequn 2008 es va disputar entre el20 i el 22 d'agost a la Pista Laoshan per a BMX. Aquesta s la primera vegada en qu es disputa una prova olmpica de BMX. 

 Cada un dels 32 homes que competien realitzava dues sries de velocitat per determinar la distribuci de les 4 carreres de quarts de final. Cada eliminatria de quarts de final constava de tres sries i s'emprava el sistema de punts-per-lloc per tal de classificar-se per a les semifinals. Els 4 primers de cada grup passaven a les semifinals, per a un total de 16 ciclistes. Es realitzen dues semifinals, fent servir el mateix sistema classificatori. La final, formada per 8 ciclistes, constava d'una nica srie en qu el primer en arribar a meta era el vencedor 

Medallistes.


Qualificaci.
Trenta dos ciclistes representen vint pasos que s'han classificat per a aquesta prova. La qualificaci es basava en el rnking per pasos de l'UCI, el Campionat del Mn de BMX 2008 i una srie d'invitacions fetes per una Comissi Tripartita formada pel COI, l'UCI i l'ACON

Resultats.
Quarts de final.
20 d'agost de 2008
Eliminatria 1.

Q: Qualificat
Eliminatria 2.

Q: Qualificat   DNF: No finalitza

Eliminatria 3.

Q: Qualificat
Eliminatria 4.

Q: Qualificat
Semifinals.
22 d'agost de 2008
Semifinal 1.

Q: Qualificat   DNF: No finalitza
Semifinal 2.

Q: Qualificat   DNF: No finalitza
Final.
22 d'agost de 2008

DNF: No finalitza
Notes. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338403" title="Alfredo Navarro Bentez" nonfiltered="2043" processed="2035" dbindex="132056">

Alfredo Navarro Bentez (Montevideo, 1868 - bidem. 1951), fou un metge i poltic uruguai, pertanyent al Partit Colorado, que va ser vicepresident del seu pas des de 1938 fins a 1943.

Biografia.

Nascut a Montevideo, era fill d'Antonio Navarro i Juana Bentez. El 1885 es gradua de batxiller. Doctorat en Medicina a Pars, es va especialitzar en cirurgia a Frana al costat del Dr. Victor Pauchet.

Quan va tornar a Montevideo, al costat dels seus collegues Manuel Quintela, Elas Regules, ngel Maggiolo i Jos Scosera, van reformular la Facultat de Medicina a imatge de La Sorbona. El 1897 va realitzar la primera operaci neuroquirrgica de l'Uruguai.

Va ser membre fundador del Sindicat Mdic de l'Uruguai el 1920.

El 1938 s elegit vicepresident de l'Uruguai per un perode de cinc anys, coincident amb la presidncia d'Alfredo Baldomir Ferrari. Va morir el 1951 a Montevideo.

Enllaos externs.
Biografia del Dr. Alfredo Navarro ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338405" title="Alberto Guani" nonfiltered="2044" processed="2036" dbindex="132057">

Alberto Guani (1877 - 1956) fou un jurista, diplomtic i poltic uruguai, vicepresident de la Repblica entre 1943 i 1947, i president de l'Assemblea de la Societat de Nacions el 1927.

Com a membre del Partit Colorado, Guani va ser electe diputat des de 1907 fins a 1910. Va ser posteriorment diplomtic a Sussa, ustria-Hongria, Blgica, Pasos Baixos i Frana. 

Ms endavant va ocupar el crrec de Ministre de Relacions Exteriors de l'Uruguai durant la presidncia d'Alfredo Baldomir Ferrari, circumstncia en la qual va haver d'enfrontar la clebre interpellaci duta a terme pel senador nacionalista Eduardo Vctor Haedo, amb motiu de l'intent d'installar una base militar nord-americana en territori uruguai, en temps de la Segona Guerra Mundial.

Desprs, en les eleccions de 1942, va ser electe vicepresident de la Repblica, acompanyant a Juan Jos de Amzaga, crrec que va ocupar durant els quatre anys segents.

Enllaos externs.
Biografia del Dr. Alberto Guani ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338406" title="Llenges masses" nonfiltered="2045" processed="2037" dbindex="132058">
Les llenges masses sn un conjunt de llenges txadianes parlades al Txad i al nord del Camerun i que conformen una de les quatre branques en qu es divideix la famlia txdica dins el phylum afroasitic. Hom hi reconeix vuit llenges: el herd, el marba, el massa, el mesme, el mussei, el ngete, el pv i el zumaia. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338407" title="Herd" nonfiltered="2046" processed="2038" dbindex="132059">


El herd (ka'do herd, he'd, zime) s una llengua txadiana pertanyent a la subdivisi de les llenges masses parlada per uns 40.000 individus a la prefectura Maio-Kebbi (sud-est del Txad).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338412" title="Marba" nonfiltered="2047" processed="2039" dbindex="132060">


El marba (maraba, azumeina, kolong, kulung) s una llengua txadiana pertanyent a la subdivisi de les llenges masses parlada per uns 125.000 individus a la prefectura Tandjil, al sud-est del Txad.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338419" title="Llengua massa" nonfiltered="2048" processed="2040" dbindex="132061">


El massa (o massana) s una llengua txadiana pertanyent a la subdivisi de les llenges masses parlada per uns 110.000 individus a la prefectura Maio-Kebbi (al sud-est del Txad) i al voltant de 100.000 al sud-est de la divisi Maio-Danai (nord de Camerun). El diasistema massa comprn un nombre de dialectes amb un alt grau d'intercomprensi: yagwa, bongor, wina (o viri), walia, domo, guizai, bugudum (o budugum), gumai i ham.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338421" title="Hap Sharp" nonfiltered="2049" processed="2041" dbindex="132062">
 James "Hap" Sharp  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Hap Sharp va nixer el 1 de gener del 1928 a Tulsa, Oklahoma,Estats Units i va morir el 7 de maig del 1993.


 A la F1 .

Va debutar a la vuitena i ltima cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 8 d'octubre del 1961 el GP dels Estats Units al circuit de Watkins Glen.

Hap Sharp va participar a un total de sis proves puntuables pel campionat de la F1,disputades en quatre temporades diferents  consecutives (1961 - 1964)  aconseguint com a millor classificaci un set lloc i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338422" title="Roger Penske" nonfiltered="2050" processed="2042" dbindex="132063">
 Roger Penske  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Roger Penske va nixer el 20 de febrer del 1937 a Shaker Heights, Ohio, Estats Units. s el propietari i fundador de l'equip Penske Racing, escuderia amb moltes victries a les competicions de motor nord-americanes com la Indy i la Nascar.


 A la F1 .

Va debutar a la vuitena i ltima cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 8 d'octubre del 1961 el GP dels Estats Units al circuit de Watkins Glen.

Roger Penske va participar a un total de dues proves puntuables pel campionat de la F1,disputades en dues temporades consecutives (1961 - 1962) aconseguint com a millor classificaci un vuit lloc i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .




 Enllaos externs .

 Penske Corporation ;
 Penske Racing ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338423" title="Constituci de Kosovo" nonfiltered="2051" processed="2043" dbindex="132064">

La Constituci de la Repblica de Kosovo va entrar en vigor el 15 de juny del 2008. Fins aleshores, Kosovo s'havia regit pel marc constitucional provisional establert per la Resoluci 1.244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, ratificada l'any 2001. Aquest marc provisional preveia l'existncia d'unes institucions provisionals d'autogovern que estaven sota l'autoritat del representant especial del secretari general de les Nacions Unides.

El govern de Srbia, que considera Kosovo part integrant del seu territori i refusa les seves demandes d'independncia, no accepta aquesta Constituci, en l'ltima de les disputes territorials nascudes arran del trencament de Iugoslvia.

La Constituci del 2008.
L'abril del 2008 es va preparar i publicar un avantprojecte de Constituci que recollia bona part de les propostes del pla Ahtisaari, que garantia els drets especfics de les minories i la seguretat de tots els ciutadans de Kosovo.

La Constituci va ser ratificada el 9 d'abril del 2008 i va entrar en vigor el 15 de juny del mateix any. Tot i aix, de moment la missi d'administraci provisional de les Nacions Unides a Kosovo no t previst abandonar el territori, ja que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides no ha acabat la seva tasca. La nova Constituci no s'aplica als enclavaments serbis de Kosovo, cosa que implica una partici de facto de Kosovo.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338425" title="Innatisme" nonfiltered="2052" processed="2044" dbindex="132065">
L'innatisme s un corrent filosfic que afirma que l'sser hum neix ja amb una srie de coneixements que el possibiliten aprendre'n d'altres, a diferncia de l'empirisme radical, que sost que tot coneixement ha de derivar de l'experincia. L'innatisme extrem afirma que la ment posseeix certes idees des de la seva formaci (com  a les tesis de Plat o els conceptes a priori de Kant), mentre que el relatiu se centra en les estructures o facultats que permeten l'aprenentatge (com el llenguatge universal de Noam Chomsky). L'innatisme acostuma a estar lligat amb el racionalisme.

L'origen d'aquestes idees innates pot ser un sser superior, du o similar, o provenir de l'evoluci de l'espcie, com un instint lligat al saber. Plat fins i tot afirmava que aquestes idees eren les niques que es podien tenir, que en realitat conixer s recordar-les (doctrina de l'anmnesi) i per tant s fals que es pugui aprendre res del mn exterior. Aquesta postura no s la ms compartida entre els innatistes, que s'inclinen per un model intermig: certs conceptes sn innats i d'altres adquirits, en una via similar a la ms acceptada a la polmica entre gentica i educaci pel que fa a la conducta. Per aix les idees innates acostumen a tenir un alt grau d'abstracci, que permet adaptar-les als contextos particulars de cada individu i les experincies que li proporciona la seva comunitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338426" title="Filosofia poltica" nonfiltered="2053" processed="2045" dbindex="132066">
La filosofia poltica s una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organitzaci poltica, les lleis i la relaci social entre els individus. S'acostuma a considerar un subcomponent de l'tica aplicada. 

A l'Antiguitat incloa tot all que no era ontologia o filosofia sobre la natura i el mn fsic i es basava en definir el paper de l'individu a la societat, aix com la forma idnia de govern. A l'Edat Mitjana les qestions tractades es van ampliar per incloure la relaci entre poltica i religi, mentre que a partir de l'Edat Moderna les tesis del contracte social van centrar el debat poltica. Modernes sn tamb les principals escoles poltiques, amb un rerefons filosfic evident, que van desembocar en la ideologia poltica contempornia, unida a l'anlisi econmica.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338428" title="Cantons de l'Aude" nonfiltered="2054" processed="2046" dbindex="132067">
Els Cantons de l'Aude sn 35 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte de Carcassona (18 cantons - prefectura: Carcassona) :cant d'Alzonne - cant de Belpech - cant de Capendu - cant de Carcassonne-Centre - cant de Carcassonne-Est - cant de Carcassonne-Nord - cant de Carcassonne-Sud - cant de Castelnaudary-Nord - cant de Castelnaudary-Sud - cant de Conques-sur-Orbiel - cant de Fanjeaux - cant de Lagrasse - cant de Mas-Cabards - cant de Montral - cant de Mouthoumet - cant de Peyriac-Minervois - cant de Saissac - cant de Salles-sur-l'Hers;

 Districte de Limoux (8 cantons - sotsprefectura: Limoux) :cant d'Alaigne - cant d'Axat - cant de Belcaire - cant de Chalabre - cant de Couiza - cant de Limoux - cant de Quillan - cant de Saint-Hilaire;

 Districte de Narbona (9 cantons - sotsprefectura: Narbona) :cant de Coursan - cant de Durban-Corbires - cant de Ginestas - cant de Lzignan-Corbires - cant de Narbonne-Est - cant de Narbonne-Ouest - cant de Narbonne-Sud - cant de Sigean - cant de Tuchan;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338429" title="Cant de Carcassonne-Centre" nonfiltered="2055" processed="2047" dbindex="132068">
El Cant de Carcassonne-Centre s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Carcassona i compta noms amb una part de la ciutat de Carcassona.

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338430" title="Ramon de Bianya" nonfiltered="2056" processed="2048" dbindex="132069">



Ramon de Bianya (tamb conegut com Raymond de Bianya, o R. de Via), s un escultor actiu al Rossell a cavall dels segles XII i XIII. La seva obra est relacionada estilsticament amb la de l'escultor itali Benedetto Antelami. Cal situar-la a l'poca del darrer romnic i es caracteritza pel tractament que l'escultor dna a la roba dels personatges representats, amb molts plecs i amb l'efecte de mullat.

Obra.
Ramon de Bianya s conegut per dues obres que va signar, que sn les que es troben al claustre d'Elna. A partir d'aqu i amb criteris estilstics, hom li atribueix altres peces geogrficament properes, i altres ms llunyanes que tamb es poden considerar d'ell o del seu taller.

 Tapa del sarcfag de Ferran del Soler. Aquest important personatge, senyor del Soler va morir el 1203, segons es desprn de la inscripci que porta la pea, on tamb s'indica el nom seu autor: "R de Bia" (Ramon de Bianya). Es troba encastada en un dels murs del Claustre d'Elna, tot i que procedeix del desaparegut priorat cistercenc de Santa Maria de l'Eula, a El Soler.

 Jacent de Guillem Gaucelm de Tellet. Imatge jacent d'un cavaller amb els braos creuats sobre el pit. Est cobert per un teixit amb els plecs caracterstics del seu autor. T una inscripci que permet identificar el personatge, mort el 1211. Est situat a l antic atri de l'abadia de Santa Maria d'Arles, al Vallespir.

 Lpida sepulcral de Ramon de Villalonga, bisbe d'Elna mort el 1216. Es una de les dues obres signades pel seu autor i representa el bisbe amb els braos creuats sobre el pit i dos ngels. Est encastada al mur del Claustre d'Elna.

 Portal de l'antiga esglsia de Sant Joan el Vell de Perpiny. Atribut amb certa seguretat. Al centre de la portalada es troba una magnfica imatge del Crist en Majestat amb els trets facials i tractament de les vestidures caracterstics de Ramon de Bianya. Podria situar-se cap el 1219.

 S'ha considerat que hi ha un grup d'obres amb la seva influncia a la Seu Vella de Lleida, sobretot en els Capitells de l'espai entorn de l'absis principal que es poden situar entre el 1220-1225.

 Hom li atribueix el Timp de la portada de l'esglsia del monestir de Vallbona de les Monges, que podria datar-se cap el 1225.

 Hi ha autors que tamb li atribueixen les Figures de Sant Pere i Sant Pau de la faana de l'esglsia de Sant Pau d'Anglesola, per la majoria de fonts no ho consideren.

 Tamb pot tenir una certa influncia de Ramon de Bianya el Sarcfag d'Arnau de Vilanova, procedent de Sant Sebasti dels Gorgs i que ara es conserva al Museu Dioces de Barcelona.



Referncies.


Bibliografia.
 MNICA SESMA Catalunya Romnica. Vol. XXIV. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1997 ISBN 84-412-2513-3;
 FRANCESCA ESPAOL Catalunya Romnica. Vol. XXIV. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1997 ISBN 84-412-2513-3;
 FRANCESCA ESPAOL Catalunya Romnica. Vol. XIX. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1992 ISBN 84-7739-402-4;
 JORDI CAMPS L art gtic a Catalunya. Escultura I. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 2007 ISBN 978-84-412-0892-6;
 PERE PONSICH Catalunya Romnica. Vol. XXV. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1996 ISBN 84-412-2514-1;
 CARLES PUIGFERRAT, PERE PONSICH Catalunya Romnica. Vol. XIV. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1993 ISBN 84-7739-601-9;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338431" title="Cant de Carcassonne-Est" nonfiltered="2057" processed="2049" dbindex="132070">
El Cant de Carcassonne-Est s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Carcassona i compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Carcassona.

 Municipi .
 Berriac;
 Carcassonne (part);
 Cavanac;
 Cazilhac;
 Couffoulens;
 Leuc;
 Mas-des-Cours;
 Palaja;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338433" title="Cant de Carcassonne-Nord" nonfiltered="2058" processed="2050" dbindex="132071">
El Cant de Carcassonne-Nord s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Carcassona i compta amb 2 municipis i el cap cantonal s Carcassona.

 Municipi .
 Carcassonne (part);
 Pennautier;


 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338434" title="Cant de Carcassonne-Sud" nonfiltered="2059" processed="2051" dbindex="132072">
El Cant de Carcassonne-Sud s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Carcassona i compta amb una part del municipi de Carcassona.


 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338435" title="Cant de Castelnaudary-Nord" nonfiltered="2060" processed="2052" dbindex="132073">
El Cant de Castelnaudary-Nord s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Carcassona, compta amb 21 municipis i el cap cantonal s Castelnaudary.

 Municipi .
Airoux ;
Les Brunels;
Carlipa;
Les Casss;
Castelnaudary;
Cenne-Monestis;
Issel;
Labcde-Lauragais;
Montmaur;
Peyrens;
La Pomarde;
Puginier;
Saint-Papoul;
Saint-Paulet;
Souilhanels;
Souilhe;
Soupex;
Trville;
Verdun-en-Lauragais;
Villemagne;
Villespy;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338436" title="Cant de Castelnaudary-Sud" nonfiltered="2061" processed="2053" dbindex="132074">
El Cant de Castelnaudary-Sud s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Carcassona, compta amb 13 municipis i el cap cantonal s Castelnaudary.

 Municipi .
Castelnaudary;
Fendeille;
Labastide-d'Anjou;
Lasbordes;
Laurabuc;
Mas-Saintes-Puelles;
Mireval-Lauragais;
Montferrand;
Pexiora;
Ricaud;
Saint-Martin-Lalande;
Villeneuve-la-Comptal;
Villepinte;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338437" title="Home de Taltell" nonfiltered="2062" processed="2054" dbindex="132075">
L'expressi home de Taltell designa un conjunt de fssils d'homnids que daten de fa uns 450.000 anys trobats a la cova de l'Arag al municipi catal de Taltell, al Rossell per l'equip de Henry de Lumley.

 Interpretaci filogentica .
Aquestes restes sn objecte d'interpretacions filogentiques diferents segons els autors:

 Per a alguns, entre ells l'equip de descobridors, corresponen a una forma europea d'Homo erectus per a la qual es propos inicialment el nom dHomo erectus tautavelensis. En aquest cas serien anteriors a l'Homo neanderthalensis sobre el sl europeu, per no necessriament els seus avantpassats.
 Per a altres, es tractaria de pre-neandertals, avantpassats directes de l'home de Neandertal. Es consideren en tal cas com representants de l'espcie Homo heidelbergensis.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338438" title="Cant d'Axat" nonfiltered="2063" processed="2055" dbindex="132076">

El Cant d'Axat s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Limoux, compta amb 14 municipis i el cap cantonal s Axat.

Municipi.
Artigues;
Axat;
Bessde-de-Sault;
Le Bousquet;
Cailla;
Le Clat;
Counozouls;
Escouloubre;
Gincla;
Montfort-sur-Boulzane;
Puilaurens;
Roquefort-de-Sault;
Sainte-Colombe-sur-Guette;
Salvezines;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Aude;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338439" title="Cant de Quillan" nonfiltered="2064" processed="2056" dbindex="132077">
El Cant de Quillan s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Limoux, compta amb 18 municipis i el cap cantonal s Quillan.

 Municipi .
Belvianes-et-Cavirac;
Brenac;
Campagne-sur-Aude;
Coudons;
Espraza;
Fa;
Ginoles;
Grans;
Marsa;
Nbias;
Quillan;
Quirbajou;
Rouvenac;
Saint-Ferriol;
Saint-Julia-de-Bec;
Saint-Just-et-le-Bzu;
Saint-Louis-et-Parahou;
Saint-Martin-Lys;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338440" title="Cant de Narbonne-Est" nonfiltered="2065" processed="2057" dbindex="132078">
El Cant de Narbonne-Est s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Narbona, compta amb una part del municipi de Narbona.

Vegeu tamb.
Cantons de l'Aude;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338441" title="Cant de Narbonne-Ouest" nonfiltered="2066" processed="2058" dbindex="132079">
El Cant de Narbonne-Ouest s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Narbona, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Narbona.

Municipi.
Bizanet;
Canet;
Marcorignan;
Montredon-des-Corbires;
Moussan;
Narbona;
Nvian;
Raissac-d'Aude;
Villedaigne;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Aude;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338442" title="Cant de Narbonne-Sud" nonfiltered="2067" processed="2059" dbindex="132080">
El Cant de Narbonne-Sud s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Narbona, compta amb 2 municipis i el cap cantonal s Narbona.

Municipi.
Bages;
Narbona;


Vegeu tamb.
Cantons de l'Aude;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338443" title="Cant de Tuchan" nonfiltered="2068" processed="2060" dbindex="132081">
El Cant de Tuchan s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Narbona, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Tuchan.

 Municipi .
Cucugnan;
Duilhac-sous-Peyrepertuse;
Maisons;
Montgaillard;
Padern;
Paziols;
Rouffiac-des-Corbires;
Tuchan;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338444" title="Cant de Coursan" nonfiltered="2069" processed="2061" dbindex="132082">
El Cant de Coursan s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Narbona, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Coursan.

 Municipi .
Armissan;
Coursan;
Cuxac-d'Aude;
Fleury;
Gruissan;
Salles-d'Aude;
Vinassan;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338445" title="Cant de Durban-Corbires" nonfiltered="2070" processed="2062" dbindex="132083">
El Cant de Durban-Corbires s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Narbona, compta amb 14 municipis i el cap cantonal s Durban-Corbires.

 Municipi .
Albas;
Cascastel-des-Corbires;
Coustouge;
Durban-Corbires;
Embres-et-Castelmaure;
Fontjoncouse;
Fraiss-des-Corbires;
Jonquires;
Quintillan;
Saint-Jean-de-Barrou;
Saint-Laurent-de-la-Cabrerisse;
Thzan-des-Corbires;
Villeneuve-les-Corbires;
Villesque-des-Corbires;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338446" title="Condecoraci" nonfiltered="2071" processed="2063" dbindex="132084">
Una condecoraci s una insgnia concedida com a smbol d'honor i distinci per part d'un pas o d'un organisme. Normalment consisteix en una pea metllica amb una forma determinada, sobre la qual s'han gravat imatges o inscripcions, i que penja del coll o del pit.

Les condecoracions d'estat poden dividir-se en condecoracions civils o militars, i normalment inclouen un o ms dels components segents:
 Banda: penjades sobre una espatlla i en la que pot penjar la insgnia;
 Estrella (o placa): subjecta a la part inferior del pit;
 Insgnia de coll: penjant d'una cinta al voltant del coll;
 Insgnia per a dones: penjades d'un lla situat a la part superior del pit;
 Condecoracions i medalles penjades d'una cinta subjecta a la part superior del pit;

 Condecoracions militars .
Una condecoraci militar s una distinci atorgada al personal militar o a una unitat per l'heroisme en combat o pel servei distingit. Estan dissenyades per ser lludes sobre l'uniforme militar.



Les condecoracions civils atorgades als militars no han de ser considerades com a condecoracions militars, si b hi ha ordes de cavalleria amb divisions civil i militar. Les condecoracions rebudes per la policia i els bombers poder ser considerades condecoracions militars, si b estrictament no ho sn.

Les condecoracions militars actualment inclouen:
 Ordes de cavalleria;
 Medalles per Valentia;
 Medalles pel servei distingit;
 Medalles de campanya;
 Medalles de servei;
 Distincions d'unitat;

 Ordes .
Un Orde s una condecoraci atorgada pel servei distingit a la Naci o a la Humanitat.

Els ordes actuals poden trobar el seu origen als Ordes de cavalleria medievals. A l'poca del Renaixement, la major part dels monarques europeus havien adquirit per a s un Orde de cavalleria ja existent o en crearen de propis per recompensar als civils lleials i, especialment, als oficials militars. Diversos dels mxims honors europeus actuals, com l'Orde del Tois d'Or, l'Orde de la Lligacama, l'Orde de l'Elefant o l'Orde del Card van ser creats en aquesta poca.


Normalment, aquests ordes quedaven lluny de l'abast de la gent comuna. No obstant, al 1802, Napole cre la Lgion d'honneur (encara avui la mxima distinci francesa), que podia ser atorgada a tothom sense distinci de rang. La Legi d'Honor serv com a model per a diversos ordes al mrit al mon occidental, com l'Orde de Leopold (Blgica) o l'Orde de l'Imperi Britnic.

Als pasos comunistes usualment els ordes estaven formats d'1 a 3 graus, amb noms una insgnia lluint del pit (com l'Orde de Glria sovitica). Entre els ordes d'nic grau trobem els ordes de Orde de Lenin sovitic o el de Karl Marx de la R.D.A.. 

Sussa no confereix cap orde, i la constituci helvtica exclou als ciutadans sussos d'acceptar ordes de governs estrangers, siguin quines siguin les seves responsabilitats.

Al 1974, el govern suec prohib al rei de Sucia d'atorgar ordes als ciutadans suecs. Aix no va abolir-los, per avui l'Orde del Seraf i l'Orde de l'Estrella Polar noms poden ser atorgats a estrangers, i noms des del 1995 tamb poden ser atorgades als membres de la famlia reial sueca. 

 Medalles .
Una medalla habitualment s un objecte tipus moneda, habitualment metl lic, gravat amb un escut, un retrat, etc. Pot ser atorgada a una persona o organisme en forma de reconeixement militar, cientfic, atltic, acadmic o qualsevol altra tipus de fita. Tamb poden ser creades per commemorar individus o fets en s mateixos. Tamb existeixen les "medalles votives", lludes per una qesti de fe religiosa.

 La medalla .
Una medalla t 3 parts bsiques:
 l'anvers: la superfcie frontal de la medalla, que normalment cont un motiu gravat;
 el revers: la superfcie posterior, que pot ser llis o tenir algun disseny o inscripci gravada;
 el gruix: la punta exterior de la medalla. Normalment s llit, per hi pot haver gravat un lema, el smbol del gravador, etc.

Les medalles que es llueixen sobre la roba, com les militars i algunes de civils, tenen parts addicionals:
 la suspensi, afegida a la part superior de la medalla per que s'hi pugui enganxar la cinta;
 la cinta;
 la barra, situada a la cinta. Habitualment t gravada una inscripci, un nom, un smbol, etc.

Les medalles normalment noms es llueixen en ocasions de cerimnia. Especialment en el cas dels militars, sobre l'uniforme de diari noms es llueix el disseny de la cinta.

 Com lluir les insgnies .

Quan alg rep la insgnia d'una condecoraci, se li facilita una carta amb les instruccions de com ha de lluir-se la insgnia. 

No obstant, hi ha una normativa per guiar a aquells que han rebut un orde, condecoraci o medalla, per poder-los lluir correctament sobre l'uniforme o el vestit civil.

 Com lluir el Collar .
Els Collars es llueixen en els "Dies del Collar". Sn dies especials, que ja estan previstos. Al Regne Unit es llueixen quan la Reina inaugura el Parlament, i quan es pren part en la rebuda d'algun nou membre de la Cambra dels Lords. Tamb es llueix durant el servei religis de l'orde.

Els collars no es llueixen a partir del vespre.

 Com lluir les insgnies sobre l'uniforme .


Els membres de les Forces Armades han de lluir les insgnies que posseeixen segons els reglaments d'uniformitat del servei al qual pertanyin. Aquests reglaments cobreixen com lluir les ordres, condecoracions i medalles segons els diferents tipus d'uniforme que es porti. Les normes bsiques per lluir les insgnies amb uniforme de cerimnia sn:
 Quan no es llueix el Collar, es llueix en el seu lloc la banda i la insgnia de l'orde superior en rang.
 Les Estrelles es llueixen a l'esquerra del pit, amb un mxim de 4 estrelles:
 si es llueix una estrella, anir de manera centrada sobre el cor;
 si es llueixen dues estrelles, l'estrella de l'orde de rang superior anir per damunt de la de rang inferior, o aniran una al costat de l'altre ;
 si es llueixen tres estrelles, es lluiran en forma de triangle, amb l'estrella de l'orde superior al vrtex superior i les altres dues a sota, una al costat de l'altre. L'estrella del segon orde ms important anir situat a la part interior.
 si es llueixen quatre estrelles, es lluiran en forma de diamant, de la mateixa manera que en el punt anterior, i amb l'estrella de l'orde menys important al vrtex inferior.
 Les Insgnies de coll: noms es pot lluir un mxim de 3. La de major rang se situa penjant del bot superior, i la resta penjant del segon i tercer bot respectivament. Si noms se'n llueix una, aquesta penjar immediatament per sota del bot del coll.
 Les Condecoracions de Pit: les condecoracions i medalles es lluiran muntades juntes, amb el seu ordre correcte, muntades juntes en una barra i penjant al costat esquerra del pit per damunt de la butxaca.

 Com lluir les insgnies sobre vestit d'etiqueta .

 La Banda de l'orde superior es lluir com est previst (a travs del pit, des de l'espatlla dreta i lligada a l'esquerra de la cintura, llevat la de les ordes de la Lligacama i del Card, que van a l'inrevs). La banda es llueix per sota de la jaqueta, per per damunt de l'armilla.
 Noms es podran lluir un mxim de 4 estrelles, de la mateixa manera que amb l'uniforme;
 Noms es podr lluir una insgnia de coll, i el gal es portar per sota de la corbata, de manera que la insgnia pengi arrenglerada amb la corbata;
 A l'esquerra del pit es lluir la versi en miniatura dels ordes, condecoracions i medalles, muntats en una barra en l'orde correcte.

 Veure tamb .
 Condecoracions d'Itlia;
 Condecoracions de Frana;
 Condecoracions de Polnia;
 Condecoracions de l'Alemanya Nazi;
 Condecoracions de la Uni Sovitica;
 Condecoracions del Regne Unit;
 Condecoracions dels Estats Units;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338447" title="Poroderma" nonfiltered="2072" processed="2064" dbindex="132085">

Poroderma s un gnere de peixos de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

 Mesuren 15 cm en el moment de la naixena.
 La talla mitjana s entre 60 i 80 cm (mxima de 100 cm).
 Color gris amb bandes fosques.;

Alimentaci.

Mengen crustacis i peixets.

Hbitat.

Duran el dia romanen en petites coves i clivelles del terreny. 

Distribuci geogrfica.

Viuen a Sud-frica.

Costums.

Sn nocturns.

Observacions.

Sn inofensius per als humans. 

Espcies.

 Poroderma africanum  ;
 Poroderma pantherinum ;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338448" title="Bianca (satllit)" nonfiltered="2073" processed="2065" dbindex="132086">

Bianca s un satllit del planeta Ur, anomenat aix en honor d'un personatge de Shakespeare. Va ser descobert el 1986 grcies a les imatges enviades per la Voyager 2 i gaireb no es tenen dades de la seva composici o caracterstiques. La temperatura de la seva superfcie s'ha calculat en 89K i no sembla tenir atmosfera.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338449" title="CV-151" nonfiltered="2074" processed="2066" dbindex="132087">


La CV-151 comunica Castell amb la CV-10 i Borriol.

Nomenclatura.


La carretera CV-151 pertany a la Xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana. El seu nom ve de la CV (que indica que s una carretera autonmica del Pas Valenci) i el 151, s el nmero que rep la carretera, segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres del Pas Valenci.

Histria.
La CV-151 reemplaa a l'antiga carretera C-232 (Castell - Borriol - Morella).

Cap a l'any 1998, la Generalitat Valenciana va remodelar aquesta via, convertint-la en un enlla de doble calada que unia Castell de la Plana amb la  CV-10 (estant sols desdoblat el tram CV-151 - Borriol) i aix creant una nova connexi entre la capital i la que anava a esser la CV-10 Autovia de la Plana.

Traat actual.
Comena a l'eixida de Castell de la Avgda. Carretera de Borriol, a una redona amb altres vies importants (vies d'accs a la N-340, la Avgda. Carretera de Borriol i la mateixa CV-151). Creua la N-340 i en poc ms de 2 quilmetres arriba a una altra redona a on posa fi al seu traat, enllaant amb la CV-10 Autovia de la Plana (tant sentit Borriol-La Pobla Tornesa com Betx-Valncia).

Municipis i zones d'inters properes.
N-340;
CV-10;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338453" title="Viking 1" nonfiltered="2075" processed="2067" dbindex="132088">
La Viking 1 va ser una sonda espacial destinada a l'estudi del planeta Mart. Llanada el 1975 per la NASA, va arribar en un any a l'rbita marciana i va comenar a transmetre dades fins que es va fer aterrar el 1980. Dos anys ms tard es va perdre tot contacte amb la sonda. 

La missi va ajudar a transmetre imatges i mesures sobre el planeta, a confirmar el fenomen de la dilaci del temps segons la gravetat (previst per la teoria de la relativitat) i a estudiar la superfcie marciana.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338454" title="Schroederichthys" nonfiltered="2076" processed="2068" dbindex="132089">

Schroederichthys  s un gnere de peixos de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Espcies.

 Schroederichthys bivius  ;
 Schroederichthys chilensis  ;
 Schroederichthys maculatus  ;
 Schroederichthys saurisqualus  ;
 Schroederichthys tenuis ;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338455" title="Baricella" nonfiltered="2077" processed="2069" dbindex="132090">
 

Baricella s un municipi de  6.142 habitants de la  provncia de Bolonya. Els seus habitants s anomenen  baricellesi . 
Les frazione de Baricella sn: Boschi, Mondonuovo, Passo Segni, San Gabriele. 
Les comuni limtrofes sn: Argenta (FE), Budrio, Ferrara (FE), Malalbergo, Minerbio, Molinella, Poggio Renatico (FE)
La seva patrona s la  nativit B.V.Maria , festiu el 8 de setembre. 
La comune forma part de l Associazione Terre di Pianura, juntament amb les de Budrio, Granarolo dell'Emilia, Malalbergo, Minerbio i Molinella.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338457" title="Mesme" nonfiltered="2078" processed="2070" dbindex="132091">


El mesme (mesm, djime, djiwe, zime) s una llengua txadiana pertanyent a la subdivisi de les llenges masses parlada per uns 20.000 individus a la prefectura Tandjil, al sud-oest del Txad. El nom zime amb el qual s'autoanomenen els nadius s l'ape latiu general que els estrangers fan servir en referir-se al conjunt de les llenges masses, mentre que mesme s la manera en qu especficament a ludeixen als parlants d'aquesta llengua.



Enllaos externs.
Entrada Mesme a lEthnologue;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338459" title="Nepotisme" nonfiltered="2079" processed="2071" dbindex="132092">
El nepotisme s l'abs de poder coms a favor de parents o amics, ja sigui per proporcionar bns, serveis o crrecs. En sistemes on es practica la meritocrcia, el nepotisme es considera corrupci. No obstant aix, ha sigut un mtode molt utilitzat al llarg de la histria, tant en en petites empreses o negocis familiars com en governs i institucions (com l'Esglsia Catlica). En aquesta ltima era freqent el tracte de "nebot" als fills illegtims, i certs papes arribaren a nombrar cardenals a fills i altres parents seus.

Etimologia.
El mot nepotisme deriva de l'arrel grega clssica nepos (nebot) i el sufix llat -ismus (teoria o doctrina).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338462" title="Cosm Tura" nonfiltered="2080" processed="2072" dbindex="132093">
Cosm Tura o Cosimo Tura (Ferrara, cap el 1430   1495), tamb conegut com Il Cosm, va ser un pintor itali de principi del renaixement. Va ser el pintor oficial dels ducs d Este i est considerat un dels fundadors de l Scuola ferrarese. 


Dotat d una gran personalitat i de diversificada capacitat s present en totes les manifestacions artstiques de la cort dels Este i els diferents ducs que es van succeir en els cinquanta anys de la seva vida artstica el van requerir per un gran nombre de obres. El veiem com a pintor de talent, com a escengraf en festivals i torneigs o com decorador de capelles d esglsies, per tamb de la roba, de les cobertes, dels atuells, en tant que dissenyador de cartrons de la  tapisseria de la porta de la Catedral amb la figura de l'Anunciaci i la mort del drac per part de Sant Jordi. Treballa amb les decoracions de cambres, l'estudi i la biblioteca de  Giovanni Pico della Mirandola. Dissenya igualment els frescos del Palazzo Schifanoia de  Ferrara. 

La pintura de Cosm Tura, completament original, es caracteritza per composicions fastuosament decorades i un plasticisme gaireb escultural de les figures, en un aparent realisme que pertany ms a la imaginaci que a la realitat i que es basa en la utilitzaci dels colors, en una investigaci meticulosa dels detalls i dels paisatges impossibles, que es trobar ms tard a l'escola dels pintors del Danubi. Malgrat la fidelitat als Este, als quals ha donat el treball de tota la seva vida i d haver estat el mestre d una escola de multitud d'artistes emilians, Cosm Tura mor cansat i pobre, com queda reflectit en una carta datada el 1490 al duc Hrcules I d'Este, que demana el pagament d'una de les seves obres, potser el Sant Antonio da  Padova, actualment a la Galeria Estense de Modena, afirmant  literalment  Ja no s com poder viure i poder sustentar d aquesta manera la meva famlia .

 Obres .

Ritratto virile, 1450-1452, tempera sobre taula, 30 x 21 cm, Nova York, Metropolitan Museum of Art.
La Musa Tersicore, 1450-1460, tempera sobre taula, 117,5 x 81 cm, Mil, Museo Poldi Pezzoli.
Madonna con Bambino in un giardino, 1452, oli sobre taula, 53 x 37 cm, Washington, National Gallery of Art.
Madonna dello Zodiaco, 1459-1463, tempera sobre taula, 61 x 41 cm, Vencia, Gallerie dell'Accademia.
Piet, 1460, oli sobre taula, 48 x 33 cm, Vencia, Museo Correr.
La Primavera, 1460, oli sobre taula, 116 x 71 cm, Londres, National Gallery.
San Francesco riceve le stimmate, 1460 , miniatura, 18 x 17 cm, Washington, National Gallery of Art.
San Giorgio e il drago, 1460 , oli sobre taula, 22 x 13 cm, Vencia, Collezione Vittorio Cini.
Annunciazione, 1469, tempera sobre tela, 349 x 305 cm, Ferrara, Museo del Duomo.
San Giorgio e la principessa, 1469, tempera sobre tela, 349 x 305 cm, Ferrara, Museo del Duomo.
San Giovanni Evangelista a Patmos, 1470 , tempera sobre taula, 27 x 32 cm, Madrid, Museo Thyssen-Bornemisza.
Madonna con Bambino in trono, tavola dal Polittico Roverella, 1474, oli sobre taula, 239 x 102 cm, Londres, National Gallery.
Piet e santi, 1474, tavola dal Polittico Roverella, 1474, oli sobre taula, 132 x 267 cm, Parigi, Muse du Louvre.
Santi Maurelio e Paolo con Niccol Roverella, tavola dal Polittico Roverella, 1474, oli sobre taula, Roma, Galleria Colonna.
Circoncisione, tavola dal Polittico Roverella, 1474, oli sobre taula, circular, diam. 38 cm, Boston, Isabella Stewart Gardner Museum.
Fuga in Egitto, tavola dal Polittico Roverella, 1474, oli sobre taula, circular, diam. 38 cm, Nova York, Metropolitan Museum.
Adorazione dei Magi, tavola dal Polittico Roverella, 1474, oli sobre taula, circular, diam. 38 cm, Cambridge, Fogg Art Museum.
San Giorgio, frammento dal Polittico Roverella, 1474, tempera sobre taula, 39 x 29 cm, San Diego, Timken Art Gallery.
San Giovanni Battista, 1474, tempera sobre taula, 23 x 14 cm, Filadelfia, John G. Johnson Collection.
San Pietro, 1474, tempera sobre taula, 23 x 14 cm, Filadelfia, John G. Johnson Collection.
San Gerolamo penitente, 1474, oli sobre taula, 100 x 57 cm, Londres, National Gallery.
Cristo crocifisso, 1474, oli sobre taula, 21 x 17 cm, Mil, Pinacoteca di Brera.
Cristo morto sorretto da due angeli, 1474, oli sobre taula, 44,5 x 86 cm, Viena, Kunsthistorisches Museum.
Giudizio di san Maurelio, 1475, oli sobre taula, circular, diam. 48 cm, Ferrara, Pinacoteca Nazionale.
Martirio di san Maurelio, 1475, oli sobre taula, circular, diam. 48 cm, Ferrara, Pinacoteca Nazionale.
San Francesco d'Assisi e Angelo annunziante, 1475, oli sobre taula, 30 x 11 cm ciascuno, Washington, National Gallery of Art.
Vergine Annunziata e San Maurelio, 1475 , oli sobre taula, 30 x 11 cm cadasc, Washington, National Gallery of Art.
Madonna col Bambino, 1475, oli sobre taula, 45 x 30 cm, Bergamo, Accademia Carrara.
San Domenico, 1475, oli sobre taula, 51 x 32 cm, Florncia, Galleria degli Uffizi.
Sant'Antonio da Padova, 1475  oli sobre taula, 71 x 31 cm, Pars, Museu del Louvre.
San Giacomo Maggiore, 1475, oli sobre taula, 74 x 31,3 cm, Caen, Muse des Beaux-Arts.
Vergine annunziata, 1475-1480 ca, tempera sobre taula, 45 x 34 cm, Londres, National Gallery.
Sant'Antonio da Padova, 1484 , oli sobre taula, 178 x 80 cm, Modena, Galleria Estense.
San Sebastiano, 1484 , oli sobre taula, 75 x 32 cm, Berln, Staatliche Museen.
San Cristoforo, 1484 , oli sobre taula, 73 x 30 cm, Berln, Staatliche Museen.
 Annunciazione, Collezione  Cook , Richmond  (USA);
 Musico, galeria de Dubln;

 Bibliografia .
L'Opera completa di Cosm Tura: e i grandi pittori ferraresi dels suo tempo Francesco Cossa e Ercole de'Roberti; introdotta e coordinata a cura di Rosemarie Molajoli, Milano: Rizzoli, 1974 (localitzable a la biblioteca de la DIBA, a Vilanova i la Geltr);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338463" title="Smbol solar" nonfiltered="2081" processed="2073" dbindex="132094">
Un smbol solar s un dibuix o signe usat per representar el Sol o els seus atributs en una cultura determinada.

Smbols circulars.
La majoria de smbols relacionats amb el Sol estan basats en el cercle, com per exemple a la bandera del Jap. A l'astrologia, aquest smbol s un cercle amb un punt al centre, probablement derivat del jeroglfic egipci per referir-se al Sol o al du Ra que el representava.

Smbols de quatre braos.
Aquest cerce pot portar tamb creus o braos interiors, formant smbols especfics:
la creu solar (smbol neoltic que designa la totalitat, per la suma dels punts cardinals i el Sol), que es refereix a la roda del carro que transportava el sol segons la mitologia;
l'esvstica sembla ser una derivaci d'aquesta roda o creu solar;

A vegades els braos es doblen, de manera que es forma un cercle amb vuit lnies interiors, essent tamb la roda del carro solar. Aquest smbol ha donat peu a les estrelles de vuit puntes presents a banderes russes 

Smbols de tres braos.
El cercle es pot dividir de manera regular igualment amb tres braos, donat peu a nous smbols solars, com el triskell celta i les seves derivacions. Si es dobla el smbol, apareixen els cercles amb sis braos, que sn l'origen de l'anomenada flor de la vida, un smbol complex usat per diverses cultures europees.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338466" title="Scyliorhinus" nonfiltered="2082" processed="2074" dbindex="132095">

Scylorhinus s un gnere de peixos de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Espcies.

 Scyliorhinus besnardi ;
 Scyliorhinus boa ;
 Scyliorhinus canicula ;
 Scyliorhinus capensis ;
 Scyliorhinus cervigoni ;
 Scyliorhinus comoroensis ;
 Scyliorhinus garmani ;
 Scyliorhinus haeckelii ;
 Scyliorhinus hesperius ;
 Scyliorhinus meadi ;
 Scyliorhinus retifer ;
 Scyliorhinus stellaris ;
 Scyliorhinus tokubee ;
 Scyliorhinus torazame ;
 Scyliorhinus torrei ;

Referncies.



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338468" title="N-234" nonfiltered="2083" processed="2075" dbindex="132096">



La N-234 forma part de la Xarxa de carreteres de l'Estat que comunica Sagunt amb Burgos.

Recorregut.
El tram entre Sagunt i Calamocha (Terol) ha sigut convertit en l'autovia A-23 que comunica Sagunt amb Terol, Saragossa, Osca i Somport. L'A-23 s el resultat del desdoblament de la N-234, entre Sagunt i Daroca, i de la N-330 d'ac fins a Somport. A partir de Calamocha encara s mant com carretera nacional dirigint-se cap a Sria i Burgos.

Des de Calamocha, la N-234 travessa Daroca, Calatayud, Villarroya de la Sierra, Almenar de Soria, Sria, San Leonardo de Yage i Salas de los Infantes, entre altres moltes localitats. Deu quilmetres abans de Burgos, a l'altura de Sarracn, la carretera s'incorpora a l'autovia A-1 (l'antiga N-I). 

Els ports de muntanya que travessa la carretera sn: Cuestas de Ragudo, Villafeliche, Puerto de Singra, Bigornia, Alto de Mojn Pardo (o Alto de Navaleno, en Soria)  i Alto de Mazariegos.

s l'eix terrestre alternatiu al de lEbre, que representen l'AP-68 i la N-232. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338470" title="Mussei" nonfiltered="2084" processed="2076" dbindex="132097">



El mussei (mussoi, mossi, musseina) s una llengua txadiana pertanyent a la subdivisi de les llenges masses parlada per unes 200.000 persones a les prefectures txadianes de Tandjil i Maio-Kebbi i a la divisi Maio-Danai del Camerun.

Entre els nombrosos dialectes que integren el diasistema mussei, els quals reben llur nom del poble en qu es parlen, s'hi compten el bongor, el jodo, el tagal, el berem, el gunu, el holom, el gam, el jaraw', el domo, el lew i el pe, propi aquest ltim del territori cameruns. La inte ligibilitat mtua s extensiva a tots els dialectes, mentre que, respecte a la resta de llenges masses, la mxima proximitat lingstica es troba entre el mussei, especialment en la seva varietat dialectal lew, i el marba (Ethnologue 15).


Enllaos externs.
Entrada Mesme a lEthnologue;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338471" title="Novecento" nonfiltered="2085" processed="2077" dbindex="132098">
 Novecento  s una pellcula de Bernardo Bertolucci, estrenada el 1976, guanyadora de 9 oscars. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
L'acci comena a finals de gener del 1901, quan un dels protagonistes anuncia la mort de Giuseppe Verdi (mort el 27 de gener de 1901) als crits de Verd, l mort (en dialecte Emili-romanys). La pellcula explica les vides paralleles de dos nois nascuts el mateix dia en una gran propietat rural de l'Emlia-Romanya, a Itlia al comenament del Segle XX, l'un, Alfredo, s el fill del propietari, l'altre, Olmo, el fill d'un parcer. La histria d'Itlia desfila, la Primera Guerra Mundial, les reivindicacions socials, la pujada del feixisme, l'acci dels esquadristes  i la guerra exacerben els destins. El relat acaba amb la caiguda dels feixistes.

 Al voltant de la pellcula .
El projecte d'epopeia italiana donava voltes al cap de Bertolucci des de feia molt de temps. Grcies a l'xit del L'ltim tango a Pars, aconsegueix trobar el pressupost de 9 milions de dlars (enorme per a l'poca) amb tres productors diferents.

Aquest pressupost  va ser suficient, per, per reunir un casting prestigis (De Niro, Depardieu, Lancaster, Hayden) i reconstituir l ambient d'Itlia del comenament del segle. El casting imposar que la pellcula es rods en diverses llenges.
Al final en va sortir una pellcula de ms de 5 hores.

En aquesta pellcula, Bertolucci comunica les seves prpies conviccions d'esquerra a travs de la histria d Itlia de la primera meitat del segle i l'oposici entre els pagesos comunistes i els seus amos feixistes. Aquest missatge subjacent noms s'enuncia clarament en l'epleg, teatral, que trenca amb la lnia realista de la resta de la pellcula adreada directament a l'espectador.

S'ha de remarcar que la violncia de certes escenes, aix com la sexualitat explicita (sobretot de nens), han suposat una segona versi censurada aix com prohibicions a certs pasos.

 Repartiment .
 Paolo Pavesi : Alfredo, de nen;
 Robert De Niro : Alfredo Berlinghieri;
 Roberto Maccanti : Olmo, de nen;
 Grard Depardieu : Olmo Dalco;
 Dominique Sanda : Ada;
 Donald Sutherland : Attila;
 Laura Betti : Regina;
 Burt Lancaster : l avi Berlinghieri;
 Sterling Hayden : l avi Dalco;
 Stefania Sandrelli : Anita;
 Werner Bruhns : Ottavio Berlinghieri;
 Alida Valli: La veuve Pioppi;

 Premis i nominacions .

 Premis .
1977 Premis Bodil. 
Millor pellcula europea.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Entrevista amb Bernardo Bertolucci;

 Notes i referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338472" title="Cercle amb un punt al centre" nonfiltered="2086" processed="2078" dbindex="132099">
El cercle amb un punt al centre () s un smbol amb diversos significats:
s un smbol solar.
la circumferncia respecte al seu cercle.
l'or en alqumia.
el clic bilabial segons la transcripci de l'AFI.
el centre de la ciutat, als senyals de trnsit.
l'ull de Du.
l'esperit, segons els indgenes nord-americans.
un tom d'hidrogen.
la corona de la Cbala.
la mnada en filosofia grega.
l'arcngel Miquel.
un vector apuntant a l'exterior.
coincidncia en lgica formal.
aire comprimit a punt per usar, en pneumtica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338473" title="Comdia dramtica" nonfiltered="2087" processed="2079" dbindex="132100">
Una comdia dramtica s una pellcula o una srie que alterna de manera equilibrada escenes humorstiques i escenes dramtiques. Es tracta d'un gnere cinematogrfic a mig cam entre la comdia i el drama.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338476" title="Convent de la Merc de Montblanc" nonfiltered="2088" processed="2080" dbindex="132101">
El convent de la Merc de Montblanc, a la Conca de Barber, s situat a l esquerra del riu Francol. El seu origen pot datar-se el 1246 quan es va fundar sota el patrocini dels prohoms montblanquins. Els mercedaris van arribar a la vila el 1288. El 1340, la comunitat va decidir fer una nova esglsia que s la que avui, en part, podem contemplar. La imatge de Santa Maria del Miracle, titular de l esglsia mercedria, era objecte de gran devoci a la vila.

El convent va sofrir diverses exclaustracions. Desprs de la Desamortitzaci de 1835 va passar al municipi i es va dedicar a l ensenyament. 

Actualment l'esglsia, refeta, s d'una sola nau amb tres capelles a cada costat. Sn de remarcar a les parets els escuts d algunes de les famlies benefactores. Les successives modificacions fa que no conservi gaireb res de l'original.

 Biografia .

 Badia i Batalla, Francesc. Guia turstica de Montblanc. 2 ed. Montblanc: Impremta Requesens, 1995.
 Porta i Balany, Josep Maria. Montblanc. Valls: Cossetnia edicions, 2000.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338483" title="CV-300" nonfiltered="2089" processed="2081" dbindex="132102">


La CV-300 s una carretera autonmica del Pas Valenci, comunica Meliana i l'Autovia del Mediterrani A-7.

Nomenclatura.

La CV-300 s una carretera secundria que pertany a la Xarxa de carreteres del Pas Valenci, connecta les poblacions de la comarca de l'Horta Nord amb l'Autovia del Mediterrani.

Histria.
La CV-300 era anteriorment la carretera N-340 que unia Valncia amb Castell de la Plana i Barcelona, actualment s'ha convertit en carretera autonmica i utilitza el mateix recorregut que l'antiga nacional al tram entre Meliana i El Puig. El tram entre El Puig i l'Autovia del Mediterrani s nou.

Traat Actual.
La CV-300 inicia el seu recorregut a l'enlla 484 de la A-7. Dirigint-se cap a El Puig, en aquest tram s una carretera convencional. A continuaci enllaa en redona amb la carretera CV-306 que s dirigeix cap a Puol i El Puig i amb l'accs a Rafelbunyol. A partir d'aquest tram la CV-300 est desdoblada i voreja les poblacions de Rafelbunyol, La Pobla de Farnals i Massamagrell, enllaa amb la CV-32 finalitzant el  seu tram com autovia encara que s'estan executant les obres de desdoblament de la CV-300 al tram de circumval.laci de Museros. Continua en direcci sud i travessa la poblaci de Museros. A continuaci travessa Albalat dels Sorells i Meliana. Finalitza el seu recorregut a l'enlla amb la carretera CV-304 que s dirigeix a Vinalesa i Montcada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338490" title="Ngete" nonfiltered="2090" processed="2082" dbindex="132103">


El ngete (nget, nge'd) s una llengua txadiana pertanyent a la subdivisi de les llenges masses parlada per uns 10.000 individus de la poblaci de Ngete i dels seus voltants (prefectura Maio-Kebbi, al sud-oest del Txad).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338510" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="2091" processed="2083" dbindex="132104">

La competici de rem en els Jocs Olmpics de Pequn 2008 es va disputar entre el 9 i el 17 d'agost de 2008. Els esdeveniments esportius d'aquesta especialitat es van dur a terme en el Parc Olmpic de Rem-Piragisme de Shunyi.

 Resultats .
 Categoria masculina .


 Categoria femenina .


 Medaller .


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 2008;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338512" title="CV-31" nonfiltered="2092" processed="2084" dbindex="132105">


La carretera CV-31 (o Distribuidor Nord) s una autovia que uneix la CV-30 amb la CV-35, discorre entre Paterna i la Fira de Mostres de Valncia.

Nomenclatura.

La carretera CV-31 (Distribuidor Comarcal Nord) pertany a la Xarxa autonmica de carreteres del Pas Valenci, comunica la Ronda Nord de Valncia amb l'Autovia d'Adems per la Fira de Mostres de Valncia.

Histria.
La CV-31 s una autovia de nova creaci, i per tant no existia com a tal.

Traat Actual.
La CV-31 inicia el seu recorregut a l'enlla amb la Ronda Nord de Valncia CV-30, discorre com circumval.laci entre Paterna i la Fira de Mostres de Valncia, tamb te accs al Veldrom Llus Puig. El seu itinerari contina fins a enllaar amb l'Autovia d'Adems CV-35, a continuaci finalitza el seu recorregut  passant a ser carretera amb la denominaci CV-310 que arriba fins la poblaci de Godella.

Futur de la CV-31.
s preveu de prolongar l'autovia CV-31 fins a Sant Antoni de Benaixeve com a alternativa d'entrada i eixida a l'Autovia d'Adems CV-36.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338527" title="Manuel Vzquez Gallego" nonfiltered="2093" processed="2085" dbindex="132106">

Manuel Vzquez Gallego (Madrid, 1930 - Barcelona, 1995) va ser un dibuixant i guionista de cmics espanyol, un dels ms importants del segle XX.

Biografia.

El seu pare era un modest treballador ferroviari i els seus avis havien estat sastres de la Casa Reial. En la seua infantesa es va alternar amb els humoristes Wenceslao Fernndez Flrez i Enrique Jardiel Poncela, que eren amics de la famlia; aquest ltim va imprimir en Vzquez el seu amor per l'absurd. Vzquez va ser sempre, malgrat de l'ofici dels seus avis, irreverent, marginal, bohemi i anarquista. Sempre va travessar problemes econmics, dels quals eixia amb un descomunal talent per al "sablazo" i amb un enginy fora del com.

Va iniciar la seua carrera en la dcada de 1940 com a dibuixant i guionista en Maravillas, suplement infantil de la revista Flechas y Pelayos. A la fi de la dcada es va convertir en un dels principals autors de la barcelonina Editorial Bruguera, en la qual va comenar a treballar en 1947. En les seues revistes Pulgarcito, El DDT, To Vivo i Mortadelo va crear els seus imaginatius i anrquics personatges, entre ells Mr. Lucky; Heliodoro Hipotenuso; Las hermanas Gilda (les germanes fadrines Leovigilda: prima, agra i manaire, i Hermenegilda: grossa, ingnua i dominada; Leovigilda intenta frustrar sempre a la seua germana menuda i ambdues representen la frustraci i repressi sexual de postguerra); La famlia Cebolleta (amb  el seu avi, obsessionat amb contar "batalletes", ha passat a l'imaginari collectiu i a la llengua comuna a travs de la frase feta: "Comptes ms batalletes que l'abuelo Cebolleta"); ngel Siseor; Feliciano; Arturito el Marcianito; La Osa Mayor, Agncia Teatral; La Famlia Churumbel (uns gitanos que viuen al marge de la societat); La Abuelita Paz; Ali-Oli, Venedor Oriental; Angelito (o Gug); La Mansin de los Espectros; el Inspector O Jal; el Inspector Yes; el To Vzquez (histria amb tints autobiogrfics on ell s el protagonista), o Anacleto, Agente Secreto.

En la revista Jauja, d'edicions Druida, Vzquez va publicar la srie "Yo, dibujante al por mayor" i historietes com "La mirada" o "7 maneras de hacerse millonario". Tamb apareixen "Los casos de Ana y Cleto" (que a la revista Garibolo seria publicada com "Tita & Nic")

En la seua ltima etapa, desprs de la desaparici de Bruguera en 1986, es va consagrar al public adult amb els lbums Vmonos al Bingo!!, Historias verdes, Sbado sabadete, Gente peligrosa, Ms gente peligrosa i personatges com Don Cornelio Ladilla y su seora Mara, que va formar una srie de diversos lbums. Va collaborar tamb en publicacions com El Papus o Makoki (amb el pseudnim de Sappo) i en el suplement infantil del perodic El Pas.

Edicions Glnat va editar la major part dels seus ltims treballs. En 1990 va ser guardonat pel conjunt de la seua obra en el Sal del Cmic de Barcelona. Al juny de 1991 es va estrenar en la sala Olimpia de Madrid Operaci pera, espectacle teatral muntat per Ignacio Garcia May i Juan Antonio Vizcano. L'obra t com protagonistes a Aniceto (Anacleto) i les germanes Morgan (Les germanes Gilda). Vzquez va fer uns excellents decorats i aqueix mateix any va realitzar tires d'actualitat per a L'Observador.

Com curiositat, cap esmentar que en el nombre 6 del fanzine ertic granad Espuma, publicat en 1995, apareix una histria de Vzquez realment inusual. Es tracta d'una historieta pornogrfica en la qual el propi Vzquez anima a les seues criatures ms conegudes: les Germanes Gilda i Anacleto, a practicar un menage a trois, amb resultats, com es pot esperar, escandalosos i inesperats. Aqueix mateix any mor a Barcelona als 65 anys.

L'any segent la gent d'Ediciones Veleta va aconseguir que l'Ajuntament de Granada li dedicara un carrer de la ciutat a aquest dibuixant. A l'acte va acudir el seu fill al que se li va donar una cpia de la placa. 

Bibliografia.

 lbums monogrfics de Manuel Vzquez .

Macana en el Oeste, Ed. Hispano Americana, Col. "Infantil de las Grandes Aventuras", Barcelona, 1946.
La fuga de El Caimn, Ibero-Americanas, "Cuento de Hadas", 1949.
Hermanas Gilda, Bruguera, "Magos del Lpiz" , Barcelona, 1949.
Las Hermanas Gilda: El tesoro maldito, Bruguera, "Magos de la Risa", n 5, 1950.
Heliodoro: Detective genial!, Bruguera, "Magos de la Risa", n 14, 1950.
Las Hermanas Gilda: El tesoro de Buda, Bruguera, "Magos de la Risa, n 14, 1950.
Samba: El fantasma pequeito y el enmascarado misterioso, Hispano Americana, "Humor de Bolsillo", n 2, 1950.
Ah va ese loco!, Hispano Americana, "Humor de Bolsillo", n 6, 1950.
Cpsula Bill, aventurero del Oeste, Hispano Americana, "Humor de Bolsillo", n 9, 1950.
El tesoro de los Pies Zambos, Hispano Americana, "Humor de Bolsillo", n 10, 1950.
La Cabaa del To Joe, Hispano Americana, "Humor de Bolsillo", n 12, 1950.
Pepe Almendruco y el Pueblo Fantasma, Hispano Americana, "Humor de Bolsillo", n 15, 1950.
El Mago de la Coz, Hispano Americana, "Humor de Bolsillo", n 18, 1950.
Heliodoro: Un lunes en Marte, Bruguera, "Magos de la Risa", n 19, 1951.
Anacleto, Agente Secreto, Bruguera, "Alegres Historietas", n 7, 1971.
Anacleto: El malvado Vzquez, Bruguera, "Alegres Historietas", n 9, 1971.
Anacleto: Misin imposible, Bruguera, "Alegres Historietas", n 13, 1971.
La Familia Cebolleta: Problemas por doquier!, Bruguera, "Ol!", n 4, 1971.
Las Hermanas Gilda y sus locuelas peripecias, Bruguera, "Ol!", n 9, 1971.
Anacleto, Bruguera, "Ol!", n 12, 1971.
Los cuentos de To Vzquez, Bruguera, "Ol!", n 25, 1971.
Las Hermanas Gilda: Majoretes del humor, Bruguera, "Ol!", n 33, 1971.
Anacleto: Los encarguitos del jefe, Bruguera, "Ol!", n41, 1971.
Anacleto nunca falla!, Bruguera, "Ol", n 49, 1972.
Los miseriosos casos de Anacleto, Bruguera, "Alegres Historietas", n17, 1972.
Las Hermanas Gilda: Herme, la juguetona, Bruguera, "Ol!", n 52, 1972.
Angelito: Un encanto de criatura, Bruguera, "Ol!", n 54, 1972.
Anacleto en La sbana encantada, Bruguera, "Ol!", Mini Infancia", n 40/157, 1972.
La Familia Cebolleta; Los apuros de Don Rosendo, Bruguera, "Ol!", n 59, 1972.
Anacleto: Licencia para meter la pata, Bruguera, "Ol!", n 69, 1972.
Los fantasmagricos casos de Anacleto, Bruguera, "Alegres Historietas", n 19, 1972.
Anacleto: casos a capazos, Bruguera, "Ol!", n74, 1973.
El terror de los espas, Bruguera, "Alegres Historietas", n 23, 1973.
Misin cumplida, Bruguera, "Ol!", n 154, 1978 (presumiblement inclou dibuixos aliens).
Don Cornelio Ladilla y su seora Mara, Ceres, Barcelona, 1979.
La Familia Cebolleta y otros cuentos, Bruguera, Super Humor, n 17, 1979.
Don Cornelio Ladilla y su seora Mara II, Amaika, "El Papus", n 8, Barcelona, 1981.
El sexo en la Prehistoria, Zinco, Barcelona, 1983.
Las Hermanas Gilda, Bruguera, "Genios de la Historieta", n1, 1985.
Tita y Nic, Compaa General, "Garibolo Especial", n2, Barcelona, 1987.
Anacleto, Bruch, "Gran Enciclopedia del Cmic", n 1, Barcelona, 1988.
Varias historietas, Ediciones B, "Ol!", n 12 y 25, 1989.
Vmonos al bingo!!, Ediciones B, "Tope Guai!", n 21, 1989.
Varias historietas, Ediciones B, "Tope Guai!", n 22, 1989.
Los casos del Inspector Yes, Ediciones B, "Tope Guai!", n23, 1989.
Historias verdes, Makoki, "Humor Kafre", n 1, Barcelona, 1990 (reeditat en dos volums per Glnat , "Genios del Humor", n 6 i 7, Barcelona, 1997).
Sbado, sabadete, Makoki, "lbumes Makoki", 1991.
Varias historietas, Ediciones B, "Ol!", n 2 y 5, 1993-1994.
Gente peligrosa, Glnat Espaa, "By Vzquez", n 1, 1994.
Ms Gente peligrosa, Glnat Espaa, "By Vzquez", n 2, 1994.
By Vzquez, Glnat Espaa, 1995 (srie de sis nmeros).
Las inefables aventuras de Vzquez, agente del fisco, Glnat, "Genios del Humor", n 2, 1997.
Las cartas sobre la mesa (tres volums: "Admirado maestro...", "Querido Sr. Vzquez..." y "Distinguido gran hombre..."), Glnat, "Genios del Humor", n 3, 4 y 5, 1997.

 Bibliografia sobre Vzquez .

Martnez Pearanda, Enrique: Vzquez (El dibujante y su leyenda), Sins Entido, Madrid, 2004;

Filmografia.

Amors, Jordi: Gug, 1982.
Enllaos externs.
 Vzquez, por l mismo a 13, rue bruguera. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338532" title="Catalunya Cristiana" nonfiltered="2094" processed="2086" dbindex="132107">
Catalunya Cristiana s un setmanari popular de cultura religiosa, editat en catal i castell, fundat per monsenyor Joan Evangelista Jarque i Jutglar. Tira una edici de 15.00 exemplars setmanals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338535" title="V-31" nonfiltered="2095" processed="2087" dbindex="132108">

La V-31 o Pista de Silla s l'autovia d'accs de la ciutat de Valncia pel sud, i pertany a la Xarxa estatal de carreteres de l'Estat Espanyol que s competncia del Ministeri de Foment.

Histria.
La V-31 anteriorment formava part de la N-332 que uneix Valncia amb Alacant, Cartagena i Almeria, en aquest tram estava desdoblada. Posteriorment, el tram que va de Silla a Valncia fou reanomenada com V-31.

Recorregut.
La V-31 serveix d'accs sud a Valncia, l'autovia te una longitud de 13 quilmetres, te tres carrils per a cada sentit en la major part del seu recorregut, incls en alguns trams arriba a tindre cinc carrils. No obstant aix, te un alt volum de trnsit ja que tamb serveix d'accs als polgons industrials que hi ha al seu trajecte i les grans poblacions de l'Horta Sud. Comena el seu recorregut en l'enlla amb la A-7 que s dirigeix a Albacete i Alacant per l'interior, i la AP-7 que s dirigeix a Alacant per la costa. A continuaci circumval.la la poblaci de Silla i continua en direcci nord vorejant les poblacions de Beniparrell, Albal, Catarroja, Massanassa, Alfafar i Sedav. Continua enllaant amb la V-30 i finalitza el seu recorregut a l'Avinguda  d'Ausis March, a la ciutat de Valncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338537" title="Es Vedranell" nonfiltered="2096" processed="2088" dbindex="132109">


Es Vedranell s una illa situada entre Eivissa i la costa oriental d'Es Vedr, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, ms petita i baixa que aquesta.

Relleu.
 Relleu fortament escarpat.
 Forma com un arc, els extrems del qual tenen 117 i 99 m d'elevaci.
 Notables pendents rematades per una cresta axial en direcci est-oest i un cim de 99 m d'altura, que provoca l'existncia de penya-segats impressionants.
 Destaca la desproporcionada relaci entre la superfcie de la base i l'altura.;

Referncies.


Enllaos externs.
 Mapa ;
 Informaci sobre les Reserves Naturals d'Es Vedr i Es Vedranell;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338538" title="Esglsia-hospital Sant Maral" nonfiltered="2097" processed="2089" dbindex="132110">
L esglsia  hospital de Sant Maral, fou construda a mitjan segle XIV, quan encara no existien les actuals muralles, tocant a l entrada del torrent Regina o Riuot, va ser fundat pel ric comerciant de draps Jaume Maral el 1339 amb la finalitat d assistir els pobres. En el seu testament va establir que hi hagus una esglsia dedicada als sants Jaume i Maral. Aquesta esglsia-hospital havia de tenir una nau de quatre o cinc arcades, sota la qual s hi collocarien sis llits a cada banda. No consta per que arribs a tenir la destinaci especificada en el testament. Molt possiblement la gran pesta de 1348 en va paralitzar les obres. En construir-se  el recinte emmurallat de Montblanc, es va fer coincidir el llen de la muralla amb un dels murs laterals de l edifici.

A partir del segle XVII l edifici va constituir la seu de la Germandat de la Purssima Sang de N. S. Jesucrist.

Actualment l edifici s de planta irregular, amb capalera plana i d una sola nau, on hi destaca una pintura mural de Sant Cristfol, obra del segle XV, i un finestral gtic esculpit. La coberta s d embigat de fusta a dos vessants, suportada per arcs diafragmtics, sense contraforts. Els arcs tenen una alada desigual, signe de la primitiva existncia de dues dependncies contiges: l esglsia i l hospital. A ms a ms, la previsi inicial del testador de bastir dos edificis queda confirmat per l existncia de dues portes adovellades a la faana principal (una de les quals actualment est convertida en finestral). Sobresurt un senzill campanar d espadanya arran de la faana.

 Biografia .
 Badia i Batalla, Francesc. Guia turstica de Montblanc. 2 ed. Montblanc: Impremta Requesens, 1995.
 Porta i Balany, Josep Maria. Montblanc. Valls: Cossetnia edicions, 2000.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338539" title="Convent de Santa Clara" nonfiltered="2098" processed="2090" dbindex="132111">


 Convent de Santa Clara de Palma;
Convent de Santa Clara de Xtiva;

  a Catalunya.
 Convent de Santa Clara de Balaguer;
 Convent de Santa Clara de Barcelona;
 Convent de Santa Clara de Castell d'Empries;
 Convent de Santa Clara de Cervera;
 Convent de Santa Clara de Lleida;
 Convent de Santa Clara de Manresa;
 Convent de Santa Clara de Puigcerd;
 Convent de Santa Clara de Tarragona;
 Convent de Santa Clara de Trrega;
 Convent de Santa Clara de Tortosa;
 Convent de Santa Clara de Vic;
 Convent de Santa Clara de Vilafranca del Peneds;

  al Per.
 Convent de Santa Clara, catlic, a la ciutat dAyacucho;
 Convent de Santa Clara, catlic, a Cusco;
 Convent de Santa Clara, catlic, a Barrios Altos, Lima;

 a Portugal.
 convent de Santa Clara de Lisboa;
 Convent de Santa Clara, a So Gonalo, Amarante, districte d'Oporto;
 Convent o Esglsia de Santa Clara, a Vila do Conde, districte d'Oporto;, ;
 Convent de Santa Clara, a Portalegre, districte de Portalegre;
 Esglsia del Convent de Santa Clara, a So Salvador, Santarm, districte de Santarm; ;
Amb nom compost:;
 Convent de Santa Clara de vora, a Santo Anto, vora, districte d'vora.

  a Sucia.
 Convent de Santa Clara, a la ciutat dEstocolm;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338540" title="Illa des Penjats" nonfiltered="2099" processed="2091" dbindex="132112">

L'illa des Penjats, o dels Penjats, s l'illot ms meridional d'Eivissa, situat en es Freus que el separen de Formentera. T una extensi d'1,45 km  i pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia.

Situaci.
s l'illot ms gran des Freus, l'estret entre Eivissa i Formentera. Al nord t l'illa de'n Caragoler que forma es Freu Petit, i al sud l'illa des Porcs i l'illa de s'Espalmador amb els que forma es Freu Gros, el principal pas d'embarcacions assenyalat pel far des Penjats i pel far d'en Pou, a la illeta des Porcs).

A ponent es troben les dues illes Negres. La zona est enclosa en l'rea marina del Parc natural de ses Salines.

Fauna.

s un lloc d'anidament de la gavina corsa (Larus audouinii), aix, per exemple, l'any 2002 hi van nidificar 261 parelles d'aquesta espcie.

Observacions.

s de propietat estatal.

Curiositats.
L'origen del topnim no est clar. Per la seva situaci s pas obligat des del litoral valenci o del nord d'frica cap el port d'Eivissa. Segons les llegendes, s'usava com a cadafal per penjar els condemnats quedant a la vista de les naus pirates. Aquest fet s recreat en un conte de Joan Villangmez Llobet aparegut al suplement Isla del Diario de Ibiza el 1953 on apareixen set persones penjades misteriosament durant un dia de mala mar en qu no hi va poder anar el botx.

Referncies.



Enllaos externs.

 Mapa i fotografia ;
 Far de s'Illa des Penjats ;
 Flickr ;
 Fotografia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338541" title="Ramon de Rossell i Donato" nonfiltered="2100" processed="2092" dbindex="132113">
Ramon de Rossell i Donato (Barcelona, 1876 - Barcelona, 1936) fou un genealogista i poltic catal.

Era fill de l'advocat Pere de Rossell i Puig. Es dedic a la investigaci genealgica i el 1924 va aconseguir la rehabilitaci del comtat de Vilanova, sembla que aportant una documentaci no gaire fidedigna, i es cognomen de Vilanova de Rossell. 

Public treballs sobre llinatges catalans i deix una collecci de notes manuscrites procedents de documents conegudes com Els papers del comte de Vilanova. L'any 1936 estava enllestint la publicaci d'un estudi dels castells i fortaleses de la comarca d'Osona amb Josep Maria Pericas, per la mort trgica de Rossell i el saqueig de la casa de Pericas durant la Guerra Civil feren perdre la major part del material que havien recollit.

Com a poltic, era monrquic i represent el districte de Granollers ininterrompudament com a diputat provincial.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338543" title="Call jueu de Montblanc" nonfiltered="2101" processed="2093" dbindex="132114">
El Call de Montblanc fou un dels principals barris jueus dels Pasos Catalans durant l'edat mitjana.

El barri.
A Montblanc  la comunitat jueva estava establerta en el casc histric de la ciutat, dins les muralles i als voltants de l'actual Plaa dels ngels i de l anomenat Carrer dels Jueus, en el qual encara es conserva un arc medieval.

El barri tenia tres portals d entrada: 
 El principal (W), que donava accs directe al centre de Montblanc, permetia la incorporaci al Cam Ral que creuava la vila (a l'alada dels actuals Quatre Cantons).
 El portal del Nord, situat prop de l'esglsia de Sant Miquel de Montblanc.
 El portal de l'lEst, que permetia l'accs a la muralla i a l'exterior de la vila, actualment confluncia dels carrers de Sant Josep i Forn de la Vila.

El Call tenia una amplada que arribava al Portal de Bov amb sortida a la Muralla de Santa Tecla per una banda, i, per l'altra, fins al Cam Ral, actual Carrer Major. El fossar dels Jueus (el cementiri) es va situar a prop del riu Francoli i disposava de diverses sinagogues, escorxador propi, banys exclusius i forn propi.

Histria.
Des del moment de la fundaci de la vila (1163) es t constncia d'un primer grup redut de jueus que s'hi installaren. Poc a poc el grup augment i es form el call, que degut a la importncia adquirida fou reconegut com a aljama, s a dir, que tenia el privilegi de comptar amb estructura de govern presidida pels secretaris i el seu Consell.

L'aljama montblanquina reb ja a mitjans de segle XIII un vertader estol de privilegis (que se'ls atorgava molt probablement a canvi de contribuci a les arques reials); aix el 1261 Jaume I declar vlides totes aquelles vendes que tractessin de grans i mercaderies en general, el 1264 se'ls regul el rgim d'usures i el 1265 el monarca els reconegu el dret de no poder ser detinguts a l'interior de la sinagoga. 

Tot i l'estreta relaci econmica amb el Conqueridor, el 1268 els manllev una forta suma de diners per pagar part de les despeses de la guerra contra Roger Bernat III de Foix. El Rei Jaume el Just va concedir la clausura del Call el mes de maig de 1298 per mitj de tres portals d'accs. Fou aleshores que el nombre de jueus adquirir la importncia que tingu al segle XIV, quan disposaven de cementiri propi fora del clos emmurallat, escorxador propi, ms d'una sinagoga i el barri era ple d'una intensa activitat comercial. 

Tanmateix la poblaci montblanquina, com succea a la resta d'Europa, va ser hostil als jueus en diverses ocasions al llarg dels segles, aix una de les sinagogues fou enderrocada cap el 1311 (any en qu els fou concedit el privilegi de vestir amb tnica telar com ho feien els de Barcelona, Tarragona i Vilafranca del Peneds). L'any segent l'Arquebisbe Guillem de Rocabert va obrir un procs inquisitorial contra el Call sota l'acusaci de convertir al judaisme un jueu convers que hagus significat gaireb la fi del barri si no fos per la intercessi de Jaume II. Tamb el 1320 els jueus van queixar-se al monarca Jaume el Just dels nous estatuts locals que els Jurats de la Vila els van inferir.

Amb l'arribada de la Pesta Negra el 1348 els jueus foren acusats de ser-ne els propagadors i es produiren diversos assalts i assassinats al Call fins que el rei fu vigilar el barri a les autoritats. Fets que es repetiren durant l'estiu de 1391 quan la futura reina Maria de Luna envi una carta als prohoms de Montblanc que ordenava punir e castigar asprament tots aquells que sabrets que injuriar o escandalitzar la dita Aljama. L'assalt al Call de 1391 va deixar els jueus en un estat econmic precari i gaireb arrunats del que ja no en sortirien.

Durant el segle XV, l'Aljama montblanquina perd el seu status social convertint-se en un petit call de la Catalunya Trastmara. El 1489 la Inquisici atac durament els jueus montblanquins i molts emigraren al Regne de Mallorca, on una centria enrere ja n'hi havien anat diversos. Tres anys ms tard, el 1492, els Reis Catlics signaren el decret d'expulsi -o conversi- dels jueus que significaria la fi per als calls de l'Imperi Espanyol.

Els jueus montblanquins.
La comunitat jueva montblanquina estava formada per rics comerciants que van fer famosos els teixits manufacturats de la vila, tamb hi havia molt bons argenters, mercaders, drapers, banquers i sastres, els quals formaven un fort teixit social i econmic. A ms, degut a les relacions mercantils s'ha trobat referncies de mercaders jueus montblanquins a diversos pobles com Sarral, Santa Coloma de Queralt, Valls, Barcelona o Palma, entre altres.

Es coneixen alguns personatges jueus montblanquins destacats de l'poca com:
 Astruga (1186), una rica jueva conversa que va cedir els seus bns al Monestir de Poblet.
 Abraham Brunell i Juceff Brunell (1323), germans que tenien importants negocis a Sarral.
 Vidal Azday (1321), a qui Jaume II li conced salveconducte reial per sis mesos.
 Gaulip (1371), conegut argenter posteriorment installat a Valls.

A ms, Montblanc tenia contractats a metges de gran renom com:
 Adzay Brunell (1381);
 Bonsenyor Brunell (1391), metge que prestava els seus serveis al propi monarca Joan el Caador;
 Vidal Mercadell (1492), que es convert al cristianisme amb el nom de Joan Marc per lliurar-se de l'exili.

 Referncies .
 Badia i Batalla, Francesc. Guia turstica de Montblanc. 2 ed. Montblanc: Impremta Requesens, 1995.
 Porta i Balany, Josep Maria. Montblanc. Valls: Cossetnia edicions, 2000.
 Secall i Gell, Gabriel. Notcia histrica de les jueries medievals de la Conca de Barber. Valls, 1980. ;
 El Call de Montblanc;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338544" title="A-35" nonfiltered="2102" processed="2094" dbindex="132115">

La  s una autovia de titularitat estatal que comunica les poblacions d'Almansa (provncia d'Albacete) i Xtiva a la comarca de la (Costera).

 Nomenclatura .

La  s el resultat del desdoblament de la N-430, al tram d'Almansa - l'Alcdia de Crespins. La seua nomenclatura ve, del 35 que s el codi que rep l'autova segons l'ordre de nomenclatures de les autovies estatals, i la lletra A referint-se a que s una autovia pertanyent al Ministeri de Foment.

 Histria.
La  era l'antiga carretera N-430 que unia Valncia i Extremadura, encara que la A-35 tant sols s refereix al tram entre Almansa i l'Alcdia de Crespins, la resta de trams d'aquesta nacional han estat reanomenats com altres autovies(A-7, A-31 i A-43) o encara pertany a la N-430 com a carretera.

 Traat actual .
Comena el seu recorregut a l'enlla amb l'Autovia d'Alacant A-31 a l'altura d'Almansa, en direcci cap a l'Est. A continuaci entra a la provncia de Valncia i enllaa amb la carretera N-344, futura A-33, que comunica Valncia amb Mrcia i Almeria per Yecla. A continuaci passa per les poblacions de la provncia de Valncia com Moixent, Vallada i Montesa. Finalitza el seu recorregut a l'enlla amb la A-7, que uneix Valncia i Alacant per Alcoi, a l'altura de l'Alcdia de Crespins.

 Localitats per a on passa l'autovia .
 Almansa;
 La Font de la Figuera ;
 Moixent  ;
 Vallada;
 Montesa;
 L'Alcdia de Crespins;
 Canals;

 Recorregut .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338545" title="Convent de Sant Francesc de Paula" nonfiltered="2103" processed="2095" dbindex="132116">

Arquitectura:
 Convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona;
 Convent de Sant Francesc de Paula de Cervera;
 Convent de Sant Francesc de Paula de Granollers;
 Convent de Sant Francesc de Paula d'Hostalric;
 Convent de Sant Francesc de Paula de Manresa;
 Convent de Sant Francesc de Paula de Ponts;
 Convent de Sant Francesc de Paula de Valls;

Vegeu tamb.
 Convent de Sant Francesc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338546" title="Esglsia de Sant Miquel de Montblanc" nonfiltered="2104" processed="2096" dbindex="132117">

L'esglsia de Sant Miquel de Montblanc s una de les ms antigues de la vila. S hi van celebrar Corts catalanes els anys 1307 i 1370. Apareix documentada per primera vegada el 1288, per del primitiu edifici noms en resta el frontispici, ja que amb la prosperitat econmica del segle XIV es va substituir l antiga nau per una altra d estil gtic. 

La faana romnica t una portalada d'arc de mig punt, formada per grans dovelles, amb tres arquivoltes en degradaci i amb una senzilla motllura exterior. En la faana encara es conserven els forats on s afixaren els cabirons de fusta d un antic porxo. La nau s de sal, sense absis, amb cinc arcs diafragmtics ogivals. Fa unes dimensions de 10,1 m d amplada per 32,2 de llargada i 10,9 d alada. La  coberta, del segle XIV, s de fusta policromada de gran valor artstic on dominen els tons foscos i els colors vius (negre, vermell, groc i verd) amb motius geomtrics, de tradici romnica (sirena, monstres, dents de serra) i gtics (escuts i animals).

Les capelles laterals sn posteriors, del gtic ms senzill al florit.  En la sagrera de Sant Miquel hi havia el cementiri de la vila amb els montblanquins morts des de finals de l edat medieval fins a l any 1845, data en qu es trasllada a l actual cementiri municipal.

 Biografia .
 Badia i Batalla, Francesc. Guia turstica de Montblanc. 2 ed. Montblanc: Impremta Requesens, 1995.
 Porta i Balany, Josep Maria. Montblanc. Valls: Cossetnia edicions, 2000.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338547" title="Ramn de Castillazuelo" nonfiltered="2105" processed="2097" dbindex="132118">
Remn de Castiellazuelo (segles XII i XIII) fou bisbe de Saragossa.

Bisbe de Saragossa entre els anys 1185 i 1216, va continuar les obres de la Seu de Saragossa que havia iniciat el seu antecessor, consistents en mantenir la mesquita adaptada a l's cristi per edificant-ne un capal cinc absis i una portalada flanquejada per dues torres de secci quadrada.

Va participar amb Pere el Gran en la campanya que va conduir a la primera conquesta del Rac d'Adems el 1212, amb el Setge d'Al-D m s i el Setge de Castellfabib.

Referncies.






|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338553" title="Llanito" nonfiltered="2106" processed="2098" dbindex="132119">
Llanito s el gentilici d'etimilogia incerta amb que es coneixen els nadius de Gibraltar. Tamb s'anomena llanito a la barreja d'angls i espanyol en la seva varietat andalusa utilitzat habitualment pels habitants de Gibraltar. Tot i que podria ser considerat una mena de spanglish, amb aquest darrer terme es coneix ms aviat al producte de la barreja de l'angls americ amb l'espanyol mexic o caribeny.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338554" title="Gast IV de Bearn" nonfiltered="2107" processed="2099" dbindex="132120">
Gast V de Bearn (Segle XI-1131) fou vescomte de Bearn

Fou durant uns mesos castl de Barbastre, del 1113 al 1114






Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338556" title="Llista de convents de Mallorca" nonfiltered="2108" processed="2100" dbindex="132121">


Part forana.
 Convent de Sant Domingo de Pollena;
 Convent de Sant Bernard de Petra;
 Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor;
 Convent de Sant Francesc de Paula de Muro;
 Convent de Santa Anna de Muro;
 Convent de Santa Magdalena de Palma;
 Convent de les monges de Sant Lloren del Cardassar;
 Convent de Sant Vicen Ferrer de Manacor;
 Convent dels Sagrats Cors de Sller;
 Convent de Sant Bartomeu d'Inca;
 Convent de Sant Francesc d'Inca;
 Convent de Sant Antoni de Pdua d'Art;

Palma.
 Convent de Sant Francesc de Palma;
 Convent de Santa Clara de Palma;
 Convent de Sant Jeroni de Palma;
 Convent de Sant Antoniet de Palma;
 Convent de Santa Magdalena de Palma;
 Convent de la Concepci de Palma;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338560" title="Pelegr de Castillazuelo" nonfiltered="2109" processed="2101" dbindex="132122">
Pelegr de Castillazuelo fou un noble aragons del segle XII 

Senyor de Barbastre de 1168 a gener de 1193, fou nomenat tutor de Gast VI de Bearn a la mort del seu pare en nom d'Alfons el Bataller.

Juntament amb Pedro Tizn de Careita fou partidari, a la mort d'Alfons el Bataller de la successi de Ramir II d'Arag al tron del Regne de Navarra, que finalment va anar a parar a mans de Garcia V de Navarra separant les dues corones.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338561" title="A-31" nonfiltered="2110" processed="2102" dbindex="132123">

L'Autovia d'Alacant o A-31  s un autovia de titularitat estatal que uneix Madrid amb Albacete i Alacant. s una autovia molt transitada, sobre tot al perode estiuenc, ja que suposa una connexi del centre peninsular amb la costa mediterrnia, zona turstica de platja. Fou inaugurada a finals dels anys 80 originalment al tram Honrubia-La Roda. Posteriorment, amb l'obertura de la A-3, la A-31 va passar a tindre el seu inici a l'enlla amb la A-3, a l'altura d'Atalaya del Caavate. Finalment, amb la reforma de les nomenclatures de les carreteres, va pasar a anomenar-se tamb A-31 la resta del tram d'autovia que va des de La Roda fins a Albacete venia anomenant-se N-301, el tram d'autovia des d'Albacete fins a Almansa (el qual continuava anomenant-se N-430) i finalment, el tram d'autovia des d'Almansa fins a Alacant que anteriorment s'anomenava N-330.



Inicia el seu recorregut a l'Atalaya del Caavate (Conca),  l'enlla amb la A-3 Autovia de l'Est que uneix Madrid amb Valncia, i la A-43 que s dirigeix a Ciudad Real. Sigueix el seu recorregut en direcci a La Roda, creuant la N-310 a l'altura de Sisante i enllaant uns quilmetres ms endavant amb l'autopista de peatge AP-36, que s una alternativa que uneix a La Roda amb Madrid per a evitar embussos de trnsit i descongestionar l'antiga N-301. Continua cap a Albacete, passant per La Gineta, a on parteix la N-320 en dirreci Conca. La A-31 circumval.la Albacete i connecta amb altres carreteres de la Xarxa estatal com: la A-30 que s dirigeix a Mrcia, la N-322 que s dirigeix cap a Requena (Pas Valenci) i Jan, i la N-430 que s dirigeix cap a Ciudad Real. Continua en direcci cap a Almansa, ac s bifurca en A-35 que s dirigeix cap a Valncia i la prpia A-31 en direcci a Alacant. Entra a la provncia d'Alacant passant per les poblacions de Villena, Sax, Elda, Petrer i Novelda i finalitza el seu recorregut a Alacant.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338562" title="Herncia gentica" nonfiltered="2111" processed="2103" dbindex="132124">

L'herncia gentica s el fenomen de transmissi d'un conjunt de carcters congnits que t, en potncia o en realitat, un individu d'una determinada espcie. s el pas dels trets que caracteritzen un sser viu als seus descendents. Aquest s el procs pel qual una cllula de descendents o organisme adquireix les caracterstiques de la la seva cllula o organisme progenitor. A travs d'herncia, les variacions exhibides per individus poden acumular i fer possible que una espcie evolucioni. En biologia, la disciplina que estudia l'herncia s'anomena gentica, que tamb inclou l'epigentica.

 Histria .

Els clssics grecs tenien una diversitat d'idees sobre el qu era l'herncia: 
Teofrast proposava que les flors mascles provocaven flors femelles per madurar. ;
Hipcrates especulava que les "llavors" eren produdes per diverses parts de cos i es transmetien al descendent en el moment de concepci.
Aristtil pensava que el semen mascle i femella es barrejava en en moment de la concepci. ;
squil, el 458 aC, llenava la idea del mascle com a pare, amb la dona com a "infermera per a la nova vida sembrada dins d'ella".

Aquests i altres autors, s'imaginaven els diversos mecanismes hereditaris sense haver estat provats o quantificats. Aquests mecanismes incloen la dominncia incompleta i la transmissi dels carcters adquirits. Malgrat que els faltaven uns determinats coneixements, arribaren a desenvolupar races domstiques d'animals i nous tipus de conreus fent servir la selecci artificial. L'herncia de la transmissi dels carcters adquirits tamb formava part de les primeres idees lamarckianes sobre l'evoluci.

Al voltant del 1700, l'ptic i naturalista holands Antonie van Leeuwenhoek (1632 1723) descobr animlculs a l'esperma d'ssers humans i altres animals. Alguns cientfics especularen que havien vist "petits homes" (homunculus) dins de cada esperma. Aquests cientfics formaren una escola del pensament coneguda com els "espermistes". Afirmaven que l'nica contribuci de la dona per a fer possible la segent generaci eren l'ter en el qual creixia l'homunculus, i les influncies prenatals de l'ter. Una escola de pensament que s'oposava, els "ovistes", creien que el futur sser hum era a l'ou, i que l'esperma merament estimulava el creixement de l'ou. Els ovistes pensaven que les dones portaven ous que contenien nens i nenes, i que el gnere del descendent estava determinat ja abans de la concepci.

La pangnesi va ser una teoria que postulava que els homes i les dones formaven unes partcules anomenades "pangens" a tots els rgans. Aquests pangens, posteriorment, es desplaaven a travs de la sang cap als genitals i ms endavant als nens. El concepte s'origin+a en el pensament dels clssics grecs i va influir en la biologia moderna fins ara fa uns 100 anys. Termes com "parent de sang" o "sang reial" sn relquies de la pangnesi. Durant la dcada del 1870, Francis Galton, cos de Charles Darwin, refut experimentalment la pangnesi . 


Referncies.


 Enllaos externs .
Stanford Encyclopedia of Philosophy entry on Heredity and Heritability ;
Enciclopdia Catalana: "Herncia" ;
Encyclopaedia Britannica: "Heredity" ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338564" title="Patrick Ewing" nonfiltered="2112" processed="2104" dbindex="132125">







Patrick Aloysius Ewing (nascut el 5 d'agost de 1962), tamb conegut com a Pat Ewing, s un ex-jugador de bsquet americ i actual entrenador auxiliar dels Orlando Magic. Va jugar amb els New York Knicks a gran part de la seva carrera com a pivot i va jugar dues altres temporades amb els Seattle SuperSonics i Orlando Magic.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338565" title="Filosofia de les cincies socials" nonfiltered="2113" processed="2105" dbindex="132126">
La filosofia de les cincies socials s una disciplina que investiga el carcter de cincia dels estudis socials, posat en qesti enfront les denominades cincies experimentals, aix com els postulats terics que impulsen la recerca i descripci de fenmens. Es divideix en diferents camps, segons les disciplines socials clssiques: filosofia de la histria, filosofia del dret...

La polmica sobre l'estatus de les cincies socials rau a les segents caracterstiques:
l'observador no pot situar-se fora d'all observat;
l'objectivitat o generalitzaci s dubtosa quan es parla de trets culturals;
no usa lleis predictives o un llenguatge formal per descriure el seu camp d'estudi;

Aquest debat incideix en la crtica sobre els mtodes d'anlisi usats: si el positivisme sembla reduccionista per a parlar de fenmens humans, que compten amb la llibertat i per tant no estan deerminats d'antuvi, l'hermenutica o la crtica cultural sn titllades d'acientfiques, perqu depenen en part de la posici personal de l'estudis enfront all descrit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338567" title="Pv" nonfiltered="2114" processed="2106" dbindex="132127">


El pv s una llengua txadiana pertanyent a la subdivisi de les llenges masses parlada per uns 35.000 individus a la prefectura Tandjil, al sud-est del Txad, i uns 6.000 ala divisi Maio-Rei del Camerun septentrional.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338568" title="N-330" nonfiltered="2115" processed="2107" dbindex="132128">



N-330 s el nom pel que s coneix la carretera que enllaa Alacant amb Frana, passant per l'Arag.

N-330 al Pas Valenci i Castella-la Manxa.
La N-330 eix d'Alacant en direcci Almansa, encara actualment ha sigut desdoblada i reanomenada com a A-31 fins a Almansa. Creua la N-430, ja com carretera nacional i prosseguint en direcci nord fins a Requena passant per Aiora i Cofrents, posteriorment s necessari prendre la A-3 fins a l'eixida 278 Utiel-Terol i prendre la variant que voreja a Utiel pel nord. Aleshores la carretera va en direcci a Adems passant per Sinarcas, Talayuelas, Landete i Santa Cruz de Moya. Travessa el Rac d'Adems i a continuaci s'endinsa a l'Arag.

N-330 a  l'Arag.
Seguint la ribera del Tria, entre bellssimes formacions rocoses i paratges, la N-330 arriba a Terol, a on s'uneix amb la N-234 (Sagunt-Burgos) i l'acompanya fins a la primera costera del Port de Retascn, junt a Daroca, a on s separen. Noms passar el port de Retascn, el de Huerva i el de Paniza, s'arriba a la comarca del camp de Cariena, i ja seguint el curs del riu Huerva arriba fins a Saragossa.

A l'eixida de Saragossa en direcci nord, la N-330 ha sigut reanomenada A-23 provisionalment fins que s'acaben ls obres d'enlla de la A-23 (Autovia mudjar) amb la Z-40. Arribat al quilmetre 513, s necessari agafar el desviament per Villanueva de Gllego direcci sud per continuar la N-330, doncs s en eixe punt on s separa definitivament de la A-23. La N-330 travessa, a ms a ms de Villanueva, els municipis de Zuera i Almudvar i el pas de la Hoya, o  les corves de la Hoya, per a arribar a Osca. Noms travessar Osca, la N-330 originariament anava junt a la N-240 en direcci Ayerbe - Pamplona, per a arribar a Jaca travessant el Port d'Oroel. Actualment, la N-330 travessa la barrera prepirinenca a travs del Port de Monreps, a conseqncia del retraat de la carretera. s possible travessar el Monreps per l'antic traat a la seua vessant nord. Una altra alternativa seria tant el port d'Oroel com la N-240 i el port de Santa Brbara.

Passat el Monrepos, la carretera arriba a Sabinigo, localitat industrial del pirineu d'Osca, i d'all a Jaca. A travs de la Avda. de Frana o de la Variant s'endinsa a la Vall de l'Arag per a, desprs de passar per Castiello de Jaca, Villana i Canfranc agafar les primeres costeres del port de Somport, per a acabar a la frontera francesa a 1640 metres d'altitud.

Poblacions i enllaos importants.
Alacant A-31.
Novelda.
Elda-Petrer.
Sax-Alcoi CV-80.
Villena-Yecla-Ontinyent CV-81.
Almansa N-430 A-31 A-35.
Aiora.
Jarafuel.
Cofrents.
Requena N-III A-3.
Utiel N-III A-3.
Sinarcas.
Talayuelas.
Landete.
Santa Cruz de Moya.
Adems N-420.
Libros.
Villel.
Villastar.
Terol N-234 N-420 A-23.
Daroca N-234.
Cariena.
Longares.
Muel.
Saragossa N-II N-232 A-2 A-23 A-68 AP-68.
Villanueva de Gllego.
Zuera.
Almudvar.
Osca A-132 N-240.
Arguis.
Sabinigo N-260.
Jaca N-240.
Canfranc.

Vegeu tamb.
Autovia Mudjar;
A-31;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338569" title="Quilhan" nonfiltered="2116" processed="2108" dbindex="132129">


Quilhan (en occit, Quillan en francs) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'estaci ferroviria de Quilhan s l'ltima del ramal de Carcassona a Lims i hi presta servei trens del TER Llenguadoc - Rossell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338570" title="Districte de Pogradec" nonfiltered="2117" processed="2109" dbindex="132130">
Pogradec s un dels 36 districtes que formen Albnia.

T una poblaci de 71.000 habitants (dades de 2004) i una extensi de 725 km2.

Est situat a l'est del pas, fent frontera amb Macednia. La seva capital s Pogradec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338572" title="Guillem I de Cervell" nonfiltered="2118" processed="2110" dbindex="132132">
Guillem I de Cervell (Segle XII-1227) fou bar de Cervell

Fill de Guerau Alemany V de Cervell, a la mort del seu pare el 1197 obtingu la baronia de Cervell, Gelida, la Granada, la Llacuna, Miralles, Vilademger, Ferran, Aguil i Roqueta, mentre que la resta del patrimoni es repart entre el seu germ Ramon Alemany de Cervell i el seu nebot o nt Guerau d'Aguil.

Casat amb Elvira d'Artusela, tingu un fill, Guerau.

Va participar amb Pere el Gran en la campanya que va conduir a la primera conquesta del Rac d'Adems el 1212, amb el Setge d'Al-D m s i el Setge de Castellfabib i posteriorment va participar en la Conquesta de Mallorca on va morir el seu fill Guerau.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338576" title="N-332" nonfiltered="2119" processed="2111" dbindex="132133">


La N-332 s una carretera de titularitat estatal i s la carretera que uneix diferents localitats del Sudest de la pennsula, discorrent pel litoral del Mar Mediterrani. Connecta la provncia d'Almeria amb Cartagena, Alacant i Valncia.

Inicia el seu recorregut a l'Autovia del Mediterrani   A-7  E-15 a l'eixida 537 junt a la poblaci de Vera, encara en aquest tram que discorre per la provncia d'Almeria ha estat reanomenada com carretera autonmica A-332, recorre els municipis de Cuevas del Almanzora i Pulp fins a arribar a la Regi de Mrcia. Al 2007 s'ha inaugurat el tram d'autopista de peatge de l'Autopista del Mediterrani AP-7 E-15 entre Cartagena i Vera, per tant la N-332 va parallela a l'Autopista del Mediterrani   A-7  E-15 fins a Torrevella ja al Pas Valenci.

La primera poblaci de la Regi de Mrcia s guilas, continua cap al nord discorrent per les Serres del Contar i de les Moreras arribant ja a la poblaci turstica de Mazarrn. A continuaci s'arriba a la ciutat de Cartagena a on s creua amb la A-30 Autovia de Mrcia antiga carretera N-301 que comunica aquesta localitat amb Mrcia i Madrid. Les segents poblacions per les que transita la N-332 sn La Unin, Los Alczares, San Javier i San Pedro del Pinatar.

Continuant cap al nord, s'entra  al Pas Valenci, la N-332 recorre tot el litoral de la provncia d'Alacant, discorre parallela a l'AP-7, travessant poblacions com Torrevella, Santa Pola, L'Altet i la ciutat d'Alacant, enllaant ac amb diverses carreteres i autovies de titularitat estatal com l'Autovia d'Alacant A-31 (antiga N-330) que comunica la ciutat amb Albacete i Madrid i l'A-7 que comunica amb Mrcia cap al sud i amb Valncia cap al nord. A ms a ms travessa altres poblacions del sud del pas com Sant Joan d'Alacant, La Vila Joiosa, Benidorm, Altea, Calp, Benissa, Ondara, Xbia  Dnia.

Si se segueix el traat, s'entra  al darrer tram d'aquesta carretera que discorre per la provncia de Valncia, travessa localitats com Oliva, Gandia, Cullera, Sueca i Sollana a on acaba el seu recorregut i enllaa amb la AP-7 dirigint-se cap a la ciutat de Valncia.

 Poblacions i enllaos importants .
 Vera   AP-7 E-15 i A-7 E-15.
 Cuevas del Almanzora   A-7 E-15 i AP-7 E-15. ;
 San Juan de los Terreros   A-350 Pulp.
 guilas   C-3211 Lorca i AP-7 E-15.
 Mazarrn   MU-603 Totana-Alhama de Murcia  i AP-7 E-15.
 Cartagena   A-30, AP-7 E-15, RM-2 MU-602, CT-32 y MU-312.
 La Unin.
 Los Alczares.
 San Javier-Murcia   C-3319, AP-7 E-15 i Aeroport de San Javier.
 San Pedro del Pinatar.
 Pilar de la Horadada.
 Torrevella-Oriola   CV-95 i AP-7 E-15.
 Torrevella-Elx   CV-90.
 Guardamar del Segura-Orihuela   CV-91.
 Santa Pola-Elx   CV-865.
 L'Altet-Aeroport d'Alacant   N-338.
 Alacant.
 Sant Joan d'Alacant-Alcoi   N-340.
 El Campello.
 La Vila Joiosa.
 Benidorm-Alcoi   CV-70.
 Altea.
 Calp.
 Benissa.
 Teulada.
 Gata de Gorgos.
 Xbia   CV-734.
 Ondara-Dnia   CV-725.
 El Verger.
 Oliva.
 Piles.
 Bellreguard.
 Gandia-Xtiva   CV-60.
 Xeresa.
 Xeraco.
 Tavernes de la Valldigna   CV-50.
 Favara.
 Cullera.
 Sueca.
 Sollana.
 Silla.
 Valncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338580" title="Llengua zumaia" nonfiltered="2120" processed="2112" dbindex="132134">


El zumaia s una llengua txadiana gaireb extingida que l'any 1987 comptava amb 25 parlants a la divisi Diamare del nord de Camerun i que s'agrupa, ensems amb el herd, el marba, el massa, el mesme, el mussei, el ngete i el pv, dins la branca de les llenges masses.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338582" title="Jorge Alessandri Rodrguez" nonfiltered="2121" processed="2113" dbindex="132135">


Jorge Alessandri Rodrguez (1896-1986) enginyer, poltic i empresari xil, fill del ex-President Arturo Alessandri Palma. Va ser President de la Repblica entre 1958 i 1964.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338586" title="Laberint" nonfiltered="2122" processed="2114" dbindex="132136">
Un laberint s un cam enrevessat, de sortida difcil. El nom sembla venir de la construcci de Ddal, per no se sap del cert. 

Tipus de laberints.
Existeixen dos tipus de laberint fonamentals: els univiaris i els anomenats mazes; els primers presenten un recorregut nic i per tant perdre-s'hi s impossible, mentre que als segons es poden triar alternatives de recorregut i la sortida no apareix com a meta clara. Aquests darrers van sorgir als jardins com a distracci per als nobles, que havien de trobar la sortida i aprofitar els racons per trobades amoroses. Dins els mazes, els rizomes sn una variant extrema, ja que les bifurcacions sn potencialment infinites i en conseqncia la sortida pot no ser accessible en cap moment.

Als laberints univiaris la sortida pot ser la mateixa que l'entrada (per aix al mite grec s'usa el fil d'Ariadna per trobar el centre i desprs resseguir les prpies passes fins trobar l'nic accs) o una de diferent. La forma externa del conjunt s quadrada o circular, dividida en sectors.



Histria dels laberints.
El laberint s conegut des de la prehistria, se'n va trobar un tallat a una banya de mamut del paleoltic. A Goa es va trobar un petroglif amb un laberint ms sofisticat gravat que data com a mnim del 2500 aC). El seu circuit podia haver servit per marcar el recorregut de danses rituals i es portaven en amulets o es gravaven en pedra per allunyar els mals esperits, que es perdien sense trobar la vctima. Homer relata danses d'aparellament on el recorregut fins que es troben homes i dones s el d'un laberint. . Jacques Atalli indica que podien tenir tamb una funci comunicativa abans de la invenci de l'escriptura.

A l'Antiguitat destaca el laberint de Creta com a construcci ms famosa, basat en el mite del minotaure. No s'han trobat restes arqueolgiques de la seva existncia real , per les monedes de Cnossos portaven un laberint com a emblema ja des del segle III aC. Hi havia altres laberints, com el d'Egipte recollit per Herdot, que servia com a momument per a diversos faraons . S'han trobat els fonaments del suposat laberint a Hawara per s'ha perdut gran part del seu traat original, que segons Herdot tenia tantes sales com divisions el pas, essent un smbol del poder reial.

El mosaic rom sovint presenta el dibuix d'un laberint, preferentment circular, dividit en quatre sectors. El recorregut, tot i que univiari, es va complicar durant l'Edat Mitjana. A partir del segle XII apareix al terra d'esglsies i catedrals de Frana (com el de la Catedral de Chartres) i Itlia, i els testimonis indiquen que els fidels els resseguien en la seva pregria.

Les tribus escandinaves van barrejar diverses tradicions sobre el laberint: adoptaven la forma romana, l'anomenaven com a "ciutat de Troia", per els feien servir com els pobles neoltics, per espantar trolls i altres criatures que podien causar el mal. La seva presncia s fora nombrosa, amb ms de 500 restes conservades tant com a monument com en pedres i dibuixos.



A l'ndia antiga, el laberint apareix en textos sagrats, fins i tot indicant que s'havien construt ciutats seguint la seva forma. El mandala, de fet, s'origina a partir d'un laberint. A la Xina s'han trobat restes de laberints. Entre els indis nord-americans tamb es troben dibuixos i inscripcions amb la forma d'un laberint, una prova ms de la universalitat del patr.

Des del Renaixement van proliferar els laberints de jard, sigui gravats a la gespa com a decoraci o fets amb arbustos i plantes, com el modern Laberint d'Horta. Una variant posterior sn els laberints de miralls, on el reflex complica encara ms el trnsit. Al Tibidabo de Barcelona un laberint d'aquesta classe amaga sales on els miralls juguen a deformar la imatge de l'espectador.

Contemporniament, el laberint es considera un joc, un passatemps que cal resoldre. Apareix a videojocs com el Pacman o Metroid, entre d'altres.



El laberint a la cultura.
Durant l'Edat Mitjana els laberints simbolitzaven el difcil cam per apropar-se a Du, que substitueix al centre els monstres antics. Els fidels i els mstics el poden usar per abstreure's del mn del voltant i concentrar-se en les seves oracions mentre el recorrent caminant o amb la m si est dibuixat al mur. La filosofia New Age l'ha recuperat amb aquest significat. El laberint actua com a smbol de la vida, t un inici que s el naixement i l'nica sortida possible s la mort, per no se sap quin cam se seguir fins aleshores ni qu es trobar en el temps que resta. El Tarot l'usa en un sentit similar.

El cel i l'infern estaven concebuts a l'poca medieval tamb amb una estuctura de cercles concntrics que recorda els primers laberints, com es veu a La Divina Comdia de Dante, per exemple.

Posteriorment el smbol va passar a veure's com a negatiu, un laberint era l'home perdut en el pecat, sobretot la luxria i van esborrar-se molts laberints dibuixats a les capelles. Aquesta connotaci va anar en parallel amb la construcci efectiva de laberints vegetals per a perdre's com a diversi.

El laberint pot simbolitzar l'etern retorn de la histria, en un concepte proper al de Nietszche o el de la filosofia oriental. Per a altres estudiosos, s un smbol del coneixement (cam difcil quan s autntic) o del tpic de la vida com a viatge, on el que importa no s el dest sin gaudir del trajecte. 

Contemporniament un laberint s sinnim de caos i desordre, per aix es titlla de laberint el traat dels carrers de determinades ciutats, com Tquio.

La forma mateixa de l'hipertext s un laberint, del tipus maze, ja que des d'un enlla es pot anar a un altre i d'aquest apartar-se del text principal per seguir successius vincles. Segons com estigui estructurat el lloc web o el corpus de navegaci, s'acaba tornant al punt de partida, hi ha un final (com a les novelles basades en triar el cam a seguir) o l'objectiu s la simple navegaci. La Viquipdia t estructura laberntica, ja que els articles estan enllaats mitjanant enllaos i segons el recorregut o el tema triat es pot navegar per ella indefinidament (suposant que no hi hagi pgines rfenes o sense categoria).

El laberint apareix a nombroses obres literries, com a la novella El nom de la rosa d'Umberto Eco o als contes de Jorge Luis Borges. Aquests laberints tenen com a missi extraviar els personatges o amagar algun tresor, o b serveixen d'allegoria sobre la construcci del mn. El corrent del Nouveau Roman usava el laberint no com a tema, sin com a estructura de composici de l'obra, com es veu per exemple a la novella La vie, mode d'emploi. 

Igualment ha inspirat artistes plstics com Joan Mir o Piet Mondrian. El laberint al cinema s un lloc d'angoixa, on el protagonista est tancat. La pellcula Cube n's una bona prova.

El laberint a la cincia.
Es poden generar laberints per ordinador amb algoritmes prou senzills. El programa ms com consisteix a prendre un rectangle dividit en celles, cadascuna amb quatre parets. Aleatriament, s'esborra una de les parets, de manera que les celles es comuniquen formant un circuit. Desprs s'eliminen dues parets de celles que estiguin a la vora del rectangle i el laberint est llest. 

Leonard Euler va ser el primer en analitzar matemticament els laberints, fundant una nova branca cientfica: la topologia, relacionada amb la teoria de grafs. 

Per estudiar l'orientaci espacial o determinats patrons de conducta, s'han usat laberints amb rates de laboratori. En ells els animals han de recrrer un circuit amb el premi del menjar final i els experiments alteren les condicions de la rata o del laberint per veure com reacciona, com als estudis de Burrhus Frederic Skinner.

Vegeu tamb.
Laberint (passatemps);

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338587" title="N-225" nonfiltered="2123" processed="2115" dbindex="132137">



La N-225 s una carretera nacional, que comunica Terol amb el Grau de Castell, encara que en alguns trams est solapada amb altres carreteres, com:
Amb la N-234 al tram Terol - Algar de Palncia;
Amb la A-7 al tram  de circumval.laci de La Vall d'Uix;
Amb la N-340 entre Moncofa i Castell de la Plana;
Amb la CS-22 entre Castell de la Plana i Almassora;

Traat.
La N-225 comena al punt quilmetric 18 de la Autovia Mudjar A-23, a l'altura de Algar de Palncia. Passa propera a Alfara d'Algmia i en passar 16-17 quilmetres, la via s solapa amb l'Autovia del Mediterrani A-7, al seu pas per la poblaci de La Vall d'Uix. 3 o 4 quilmetres desprs, la via s separa de la A-7, i continua el seu recorregut sentit est, direcci Moncofa. Junt a aquesta localitat, la carretera N-225 s torna a solapar, aquesta vegada, amb la N-340, i junt a aquesta carretera, arriba a la ciutat de Castell de la Plana, a on s bifurca. A partir d'aquest punt i fins aAlmassora, la carretera N-225 ha estat transformada en autovia, amb el nom de CS-22. Als darrers quilmetres, paral.lela a la CS-22, la via travessa els polgons industrials de la zona nord d'Almassora, i aix arriba al Grau de Castell, i finalitza el seu recorregut.

Localitats properes.
Algar de Palncia;
Alfara d'Algmia;
La Vall d'Uix;
Castell de la Plana;
Almassora;
Grau de Castell;

Autovia de la N-225.
En el transcurs de la N-225 existeixen alguns trams a on ha estat desdoblada i convertida en autova:
Tram Circumval.laci de Castell, amb el nom de CS-22.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338589" title="Jaume Ministral Masi" nonfiltered="2124" processed="2116" dbindex="132138">
Jaume Ministral i Masi (Girona, 1914 - Barcelona, 1982) escriptor i pedagog catal. 

Durant els anys cinquanta del segle XX va ser director del Grup Escolar Baixeras, a Barcelona. Va ser guionista de rdio i, ms tard, de televisi. Els anys seixanta va ajudar al desenvolupament del teatre en catal. Va escriure una comdia, El gandul (1969), concebuda per a l'actor Joan Capri, que va aconseguir un gran xit entre els habituals del Teatre Romea i dels teatres del Parallel barcelon. 

Ministral va tenir una profunda relaci amb Capri, que va ser protagonista de la srie de televisi Doctor Caparrs, medicina general (1979), inspirada en la vida del poble de Maanet de Cabrenys i per la qual va aconseguir el premi Ondas. Aquesta relaci es va mantenir a la segona part de la srie, que es va emetre el 1982 amb el ttol de Doctor Caparrs, metge de poble. Ministral va aconseguir tamb celebritat per les obres Proceso a la vida, Dem s festa i Aqu l inspector Cristfol..., canvio!. Tamb va publicar narrativa: Ciutat petita i delicada (1975), Nosaltres, els mestres (1980), Confessem-nos (1980) i Tramuntana boja (1981). Va firmar alguns llibres amb el pseudnim J. Lartsinim.

Enllaos externs.
  Jaume Ministral Masi a l'Enciclopdia Catalana (amb el segon cognom mal transcrit);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338590" title="Felipe Martnez Marzoa" nonfiltered="2125" processed="2117" dbindex="132139">
Felipe Martnez Marzoa, nascut a Vigo, Galcia, el 1943, s filsof i professor de la Universitat de Barcelona.

A l'edat de 29 anys publica els dos volums de la primera edici de la seva Historia de la filosofa, desprs d'haver seguit estudis de filosofia, matemtiques i grec. D'aleshores en, la seva obra s fidel al propsit hermenutic de la histria de la filosofia.

L'any 1982 presenta una tesi doctoral sobre "La teora del valor de Marx en la filosofa moderna", a la Universidad Complutense de Madrid. L'estudi i la influncia d'Heidegger, reconeguda en indrets de la seva obra, el menaran, seguint a aquest autor, a allunyar-se de l'anlisi dels seus textos per a centrar-se, definitivament, en l' hermenutica en dos mbits de la histria de la filosofia: el grec i el modern.

L'any 1985 obt la ctedra d'Histria de la Filosofia de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

Obra escrita.
Llibres.
Muestras de Platn, Madrid, 2007;
El decir griego, Madrid, 2006;
El saber de la comedia, Madrid, 2005. ;
Lingstica fenomenolgica, Madrid, 2001;
Lengua y tiempo, Madrid, 1999.
Heidegger y su tiempo, Barcelona, 1999. ;
Ser y dilogo: leer a Platn, Madrid, 1996. ();
Hlderlin y la lgica hegeliana, Madrid, 1995. ;
Historia de la filosofa antigua,  Barcelona, 1995. ;
Historia de la filosofa (vlumenes 1 y 2) Nueva edicin revisada, Madrid, 1994. ;
De Kant a Hlderlin, Madrid, 1992.
Clculo y ser: (aproximacin a Leibniz),  Madrid, 1991. ;
De Grecia y la Filosofa, Murcia, 1990.
Releer a Kant,  Barcelona, 1989. ;
Desconocida raz comn: (estudio sobre la teora kantiana de lo bello), Madrid, 1987.
Herclito-Parmnides (Bases para una lectura). Publicaciones de la Univ., Murcia, 1987.
El sentido y lo no-pensado: apuntes para el tema "Heidegger y los griegos", Murcia, 1985. ;
La filosofa de "El capital" de Marx, Madrid, 1983. ;
(Re)introduccin o marxismo, Vigo, 1980. ;
Revolucin e ideologa, Barcelona, 1979.
Ensaios marxistas, A Corua, 1978. ;
De la revolucin, Madrid, 1976. ;
Iniciacin a la Filosofa, Madrid, 1974;
Historia de la Filosofa. Filosofa antigua y medieval, Madrid, 1973.
Historia de la Filosofa. Filosofa moderna y contempornea, Madrid, 1973.

Artcles.
"Qu le queda an por hacer a la filosofa?", Alea. Revista Internacional de Fenomenologa y Hermenutica. , N5, 2007.
"Space and Nomos" , South Atlantic Quarterly, 104, 2005.
"Algunas conexiones de la teora kantiana del derecho ,  Endoxa: Series Filosficas, , N 18, 2004.
"Lo tico y la "mera" lgica . Isegora: Revista de filosofa moral y poltica, N 30, 2004 (Ejemplar dedicado a: La vigencia del pensamiento kantiano);
 Kant y la mota de polvo ,  Logos: Anales del Seminario de Metafsica, N 37, 2004.
 Kant y las inhibiciones lectoras de Heidegger , Agora: Papeles de filosofa, Vol. 23, N 1, 2004.
 Hacia una hermenutica de los gneros poticos griegos  Daimon: Revista de filosofa, N 21, 2000.
 Decisin y finitud  Quaderns de Filosofia i Cincia, N. 29, 2000, pags. 63-70;
 Descartes y el concepto de ontologa  Enrahonar: Quaderns de filosofa, N 1, 1999 (Ejemplar dedicado a: Descartes lo racional y lo real).
 El proyecto del saber y el camino de Hlderlin , La Ortiga. Revista cuatrimestral de arte, literatura y pensamiento (Santander), 13-15, ao IV, febrero 1999. pp. 94-100.
 La poesa griega y la teora hlderliniana de los gneros  Sileno: Variaciones sobre arte y pensamiento, N. 4, 1998, pp. 53-60.
 Para unha crtica dos conceptos mito e logos , Grial: revista galega de cultura (Vigo), 124, tomo XXXII, oct-nov-dic 1994, pp. 461-468.
 El tiempo del eterno retorno  Er: Revista de filosofa, N 14, 1992 (Ejemplar dedicado a: Friedrich Nietzsche);
 A propsito de los Beitrge zur Philosophie de Heidegger , Daimon (Univ. de Murcia), 2, 1990, pp. 241-246.
 Heidegger y la historia de la filosofa   Taula: Quaderns de pensament, N 13-14, 1990.
 Imaginacin trascendental e imaginacin potica , Agora (S. de Compostela), N 7, 1988, pp. 27-39.
 Escisin y unidad en la razn kantiana  Er: Revista de filosofa, N 5, 1987;
 En torno al nacimiento del ttulo filosofa , Anales de Filosofa de la Univ. de Murcia, N 1, 1983. pp. 187-204. ;
"La teora marxista y la lucha sindical". Zona Abierta, N 24, 1980.
"Adnde va el trotskismo?", Zona Abierta, N 22, 1979.
"Sobre el concepto de democracia", Zona Abierta, N 7, 1976.
 Qu puede entenderse por filosofa actual? , Zona abierta, N 3, 1975, pp. 4-16.
 Einai, physis, logos, aletheia , Emerita, N 42, 1974, pp. 159-175.

Edicions i traduccions.
Kant, I. La religin dentro de los lmites de la mera Razn. Traduccin, prlogo y notas de Felipe Martnez Marzoa. Madrid, 2001.
Hlderlin, F. Ensayos, Traduccin, presentacin y notas de Felipe Martnez Marzoa, Madrid, 1976.
Sfocles, Antgona, Traduccin al gallego de F. Martnez Marzoa, Vigo, 1976.

Collaboracions en obres collectives.
Heidegger. Sendas que vienen, Flix Duque (ED.), Crculo de Bellas Artes, Madrid, 2008;
 En torno al concepto  dialctica  en Kant  en M. E. Vzquez y R. de la Calle, eds., Filosofa y razn. Kant 200 aos, Univ. de Valencia, Valencia, 2005.
 Pndaro y el libro X de  La repblica  de Platn  en VV. AA. La razn del mito, UNED, Madrid, 2000.
"Estado y legitimidad". Los filsofos y la poltica, Madrid, 1999. ();
 Estado y plis  en Cruz, Manuel. Los filsofos y la poltica, FCE, Mxico, 1999, pp. 101-115.
"Comentario a Aristteles. De Interpretatione 1,3". En torno a Aristteles: homenaje a Pierre Aubenque, 1998.
 Seyn y Ur-teilung , en Market, O. y Rivera de Rosales, J.(coord.) El inicio del idealismo alemn, Complutense-UNED, Madrid, 1996, pp. 335-342.
"De Kant a Hlderlin  en Martnez, Fco. J.(coord.). Romanticismo y marxismo. Fundacin de Investigaciones marxistas, Madrid, 1994, pp. 27-48.
 Was hat die Philosophie noch zu tun?  en Rhle, V. Beitrge zur Philosophie aus Spanien. Karl Albert Verlag, Freiburg i. Br., 1992, pp. 139-155.
 La palabra que viene  en VV. AA. Heidegger: La voz de tiempos sombros. Ed. del Serbal, Barcelona, 1991, pp. 147-160.
 Heidegger y la filosofa griega  en Pellecn, M. y Reguera, I. Wittgenstein-Heidegger. Diputacin provincial de Badajoz, 1990. pp. 227-239.
"La crtica del juicio esttico. Hlderlin y el idealismo". En la cumbre del criticismo. Simposio sobre la "Crtica del juicio" de Kant, Barcelona, 1990.
 La Crtica del Juicio y la cuestin Grecia-Modernidad  en AA. VV. Estudios sobre la  Crtica del Juicio , Visor y C.S.I.C., Madrid, 1990, pp. 147-164.
 Analtica y dialctica en la razn (prctica) kantiana  en Muguerza, J. y Rodriguez R. Kant despus de Kant. Tecnos, Madrid, 1989, pp. 64-75.
 Heidegger  en Metamorfosi del nihilisme. Fundacin Caixa de Pensions, Barcelona, 1989. pp. 15-28.
 Filosofa en Galicia?  en Galicia no ano 79 / por 41 autores, s. ed., La Guardia (Pontevedra), 1980, pp. 57-58.
"Prlogo" en Prada, A; Lpez, A. A outra economa galega. Edita el autor, S. de Compostela, 1979.

Vdeos, conferncies i enllaos.
Vdeo de la conferncia de Martinez Marzoa "De poder y derecho"  en  la Universidad de Vigo en noviembre de 2007 - dentro del ciclo "El espectro poltico hoy: Ilustracin y barbarie" ;
Gesprch zwischen Leyte und Martnez Marzoa, 3.4.07;
Video de la conferencia El concepto y el "mero" concepto, en Alea: revista internacional de fenomenologa y hermenutica ;
Vdeo de la conferncia de Martinez Marzoa en el seminario internacional "Hegel: la experiencia de la libertad."  Universidad complutense de Madrid, 4 de diciembre 2007 ;
Crculo de Bellas Artes de Madrid. Heidegger: treinta aos despus, , 05.2006;
Conferncia de Felipe Martnez Marzoa: El pensamiento de Heidegger ante la brutalidad contempornea, ;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338595" title="V-23" nonfiltered="2126" processed="2118" dbindex="132140">
La V-23 o Autovia d'accs al Port de Sagunt s una carretera de titularitat estatal, i comunica el Port de Sagunt i les zones industrials amb l'Autovia Mudjar i la A-7.

Traat.
Aquesta autovia comena en el nus viari que forma amb la CV-3007 a prop de Puol,per apartir d'aci anar a trobar la Autovia Mudjar A-23,sent aquest tram desdoblat recenment,l'altre tram fins arribar al Port de Sagunt contiuna com abans.
Aquesta via es transitada per fora transit pesat provinent del port i la zona industrial del Port de Sagunt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338598" title="Conill de Bachman" nonfiltered="2127" processed="2119" dbindex="132141">

El conill de Bachman (Sylvilagus bachmani) s una espcie de conill originria de les regions occidentals costaneres de Nord-amrica, des del riu Columbia a Oregon fins la punta meridional de la pennsula de la Baja California. La seva distribuci s'estn a l'est fins les vores orientals de les serralades de Sierra Nevada i de les Cascades.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338603" title="N-232" nonfiltered="2128" processed="2120" dbindex="132142">



La Carretera Nacional 232 s una via de titularitat estatal que creua transversalment la pennsula, des de Vinars, al nord del Pas Valenci fins a Cabaas de Virtus, a la provncia de Burgos.

Traat.
La carretera N-232 comena a la N-340, en un creuament de semfors als afores de Vinars, encara dins de la localitat.

Localitats properes.
Municipis que travessa a la Provncia de Castell:
Sant Jordi ;
Traiguera;
La Jana;
Xert ;
Port de Querol ;
Morella;
Port de Torremir ;


Municipis que travessa a la Provncia de Terol:
Monroyo;
Puerto de Monroyo ;
Alcanys;
Hjar;
Azaila;

Municipis que travessa a la Provncia de Saragossa:
Quinto;
Fuentes de Ebro;
El Burgo de Ebro;
Saragossa;
Casetas;
Alagn;
Figueruelas;
Malln;

Municipis que travessa a Navarra:
Tudela;

Municipis que travessa  La Rioja:
Alfaro;
Rincn de Soto;
Calahorra;
El Villar de Arnedo;
Varea;
Logronyo;
Fuenmayor;
Cenicero;
Torremontalbo;
Casalarreina;

Municipis que travessa a la Provncia de Burgos:
Pancorbo;
Santa Mara Rivarredonda;
Cubo de Bureba;
Busto de Bureba;
Quintanalez;
Comudilla;
Oa;
Merindad de Valdivielso;
Incinillas;
Soncillo;
Cabaas de Virtus;

I finalitza a la N-623, en sentit Santander.

Autovia de la N-232.
En el transcurs de la N-232, existeixen alguns trams a on ha estat desdoblada i convertida en autovia:

Tram Miranda de Ebro - Saragossa, amb el nom d'A-68;
Tram Saragossa - Bilbao, amb el nom d'AP-68 (de pagament) (lleu variaci del traat);
Tram Saragossa - Figueruelas, amb el nom d'A-68;
Tram Castejn - Cortes, amb el nom d'A-68;
Tram Circumval.laci de Logronyo, amb el nom de LO-20;

 Vegeu tamb .
A-68;
AP-68;
LO-20;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338604" title="Wallace i Gromit" nonfiltered="2129" processed="2121" dbindex="132143">

Wallace i Gromit sn els personatges principals de una srie britnica de tres curts animats de trenta minuts, una srie de curts de dos minuts i mig, i una pellcula creats per Nick Park, d'Aardman Animations. Aquest personatges sn modelats amb plastilina sobre esquelets de filferro i filmats amb la tcnica d'animaci anomenada stop-motion o "quadre per quadre".

 Personatges .

Wallace.
Wallace viu al 62 del carrer West Wallaby amb el seu gos Gromit.  Normalment, les seves vestimentes sn una camisa blanca, pantalons marrons, armilla de llana verda i una corbata vermella. Optimista i inventor incansable, les seves creacions no sempre en tenen l'efecte esperat. Segons Park, totes les seves invencions estan pensades en relaci al principi d'obrir una neu amb un martell.

De tota manera, alguns de les invencions de Wallace se basen en invents de la vida real. Per exemple, el mtode de Wallace per a aixecar-se pels matins inclou un llit que s'inclina per a despertar a l'amo, un invent que va ser presentat a la Gran Exhibici de 1851 per Theophilus Carter.

Gromit.
Gromit s un gos que viu amb Wallace. L'agrada teixir, llegir, escoltar a Bach, i menjar cereals. Els seus objectes ms apreciats sn el seu rellotge despertador, un os, un raspall, i una foto emmarcada de Wallace i ell. Encara que no sa parlar, s expressiu, assenyat i hbil, i s qui soluciona els problemes de Wallace. Es hbil amb l'electrnica i resol  trencaclosques amb facilitat.

Curts.
The Soccamatic;
The Tellyscope;
The Auto Chef;
The Snoozatron;
The Turbo Diner;
The Bully Proof Vest;
The 525 Crackervac;
A Christmas Cardomatic;
The Snowmanotron;
Shopper 13;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338614" title="Biure (llinatge empordans)" nonfiltered="2130" processed="2122" dbindex="132144">

Els Biure foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval orind del castell de Biure, al poble de Queixs (Cabanelles, Alt Empord), i radicat a l'Empord.

Armes herldiques: 

Bibliografia.
Mari Baig i Aleu i Simon Bosch i Estany, "El castell de Biure de Queixs, origen del llinatge dels Biure de l'Empord", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 24 (1991), 173-206.

Enllaos externs.
Escudos herldicos de la Corona de Aragn: vegeu Biura i tamb Biure ;
Masia dels Lledoners, antic castell de Biure;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338616" title="Ishimbay" nonfiltered="2131" processed="2123" dbindex="132145">
Ishimbay (en rus        ; en baixkir        )
s una ciutat de Rssia, de la Repblica de Baixkria o Baixkortostan. Fou fundada el 1932,  ciutat el 1940. Cutat porturia a rius Belaia, Tayruk. Segons el cens del 2008 tenia  74.300 habitants. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338618" title="Miguel San Andrs Castro" nonfiltered="2132" processed="2124" dbindex="132146">
Miguel San Andrs Castro (  Pamplona, 1939) fou un poltic valenci. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia de Valncia pel Partit Republic Radical Socialista. No fou escollit el 1933, per revalid l'esc a les eleccions generals espanyoles de 1936 com a diputat per la mateixa circumscripci per Izquierda Republicana. Durant la guerra civil espanyola fou lleial a la Repblica i el 1939 fou el portaveu del Consell Nacional de Defensa i ministre de justcia del govern organitzat pel general Jos Miaja Menant desprs del cop d'estat de Segismundo Casado. Va morir al fort de San Cristbal de Pamplona el 1939.

 Referncies .
 Historial del Congrs dels Diputats;
 Crrecs poltics que va ocupar;
 Sobre el dest que pat Miguel San Andrs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338619" title="Segismundo Casado" nonfiltered="2133" processed="2125" dbindex="132147">
Segismundo Casado (Nava de la Asuncin, Segvia, 1893 - Madrid, 1968) fou un militar espanyol. Fill de militar, va ingressar als quinze anys en l'Acadmia de Cavalleria de Valladolid. Era membre de la maoneria, diplomat d'Estat Major i comandant de l'escorta del president de la Repblica (1934-1936) a l'esclatar la guerra civil provocada per la revolta militar contra el govern legal de la Repblica. Va lluitar en el bndol republic. En 1936 s ascendit a tinent coronel. Entre octubre i novembre de 1936 es va encarregar d'entrenar i organitzar les Brigades Mixtes de l'Exrcit Popular Republic. Va participar en la defensa de Madrid i en la batalla del Jarama. Tamb va participar en la batalla de Brunete. Posteriorment va ser cap del XVIII i del XXI Cossos d'exrcit i posteriorment de l'Exrcit d'Andalusia. 

El 17 de maig de 1938, en el front d'Arag, va ser ascendit a coronel i, substituint al general Miaja, se li va assignar la Prefectura de l'Exrcit del Centre. Rotundament contrari als comunistes i convenut de la inutilitat de prosseguir la lluita fins al final, - creia que la guerra continuava en benefici de la Uni Sovitica - es rebella contra el govern de Negrn. El 4 de mar de 1939 Casado, convenut que el President del Govern Juan Negrn estava planejant la presa del poder pels comunistes, va conduir un Cop d'estat contra el govern legtim de la II Repblica amb el suport de la fracci moderada i pro-Occidental del Partit Socialista Obrer Espanyol, liderada per Julin Besteiro, i els desillusionats lders anarquistes. Aix, en la nit del 5 al 6 de mar de 1939 crea a Madrid el Consell Nacional de Defensa que, grcies al suport de la 14 Divisi manada pel lder anarquista Cipriano Mera, derrota a les tropes fidels al govern de la Repblica a la capital. 

La lluita acaba el 12 de mar. El General Jos Miaja a Madrid es va unir a la rebelli el 6 de mar a l'ordenar l'arrests dels militants comunistes en la ciutat. Negrn, preparant-se per a fugir a Frana, va ordenar Luis Barcel, comandant del 1r Cos de l'Exrcit del Centre, tractar de reconquistar el control de la capital. Les seves tropes van entrar a Madrid i va haver un ferotge combat per diversos dies en la capital. Les tropes anarquistes dirigides per Cipriano Mera van gestionar per a derrotar el 1r Cos, i Barcel va ser capturat i afusellat. El triomf, saludat des del peridic "El Socialista", com una victria que impedia que l'Espanya republicana es converts en una colnia sovitica,li va permetre al Consell Nacional de Defensa - liderat per Julin Besteiro - negociar amb Franco, amb la pretensi d'obtenir una pau negociada. No obstant aix, no s'obt cap resultat ja que el govern de Burgos noms acceptava la rendici incondicional. 

Davant la imminent entrada de les tropes de Franco a Madrid, Segismundo Casado va marxar cap a Valncia, i des d'aqu es va exiliar a Marsella. Posteriorment, es va establir a Gran Bretanya, Veneuela i Colmbia. Va regressar a Espanya en 1961, sent jutjat i posteriorment absolt per un Consell de Guerra. Va intentar que se li reconegus el seu grau militar i que se li permets el reingrs en l'exrcit, sense fortuna. Va publicar les segents obres: Organizacin del Ejrcito francs (1931), The Last Days of Madrid (publicado en Londres en 1939) y sus memorias As cay Madrid (1968).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338621" title="Consell Nacional de Defensa" nonfiltered="2134" processed="2126" dbindex="132148">
El Consell Nacional de Defensa va ser un organisme que va assumir el paper de govern provisional en el que quedava de la Repblica Espanyola desprs del cop militar protagonitzat pel coronel Casado contra el Govern de Negrn. Mitjanant aquest cop, que va tenir lloc a Madrid, el 5 de mar de 1939, es va pretendre posar fi a la guerra civil mitjanant un acord, entre militars, que limits les anunciades represlies dels vencedors i evitar l'intent comunista de perllongar el conflicte fins a enllaar-lo amb la immediata conflagraci europea; nica possibilitat de pervivncia del ja derrotat govern republic. 

L'origen del cop est en el 28 de febrer d'aquest any, desprs de difondre's la notcia del reconeixement de Franco per Gran Bretanya i Frana, Manuel Azaa, des de Pars, dimiteix de la presidncia de la Repblica. Azaa tamb s'havia negat prviament a respondre les peticions de Juan Negrn perqu torns al seu lloc fins a aquesta dimissi. Amb aquesta actitud, va quedar palesa la falta d'autoritat formal de Negrin, el que va motivar que militars, republicans, socialistes i anarquistes, amb l'expressa exclusi de comunistes, propiciessin un govern substitut, sense ja ms fi que el d'intentar negociar una pau amb les forces de Franco. La presidncia li va ser oferta a Julin Besteiro, el personatge ms popular dels membres, que no va acceptar al considerar que hauria de presidir-la un militar, a causa de les circumstncies esmentades, encara que va acceptar una conselleria de les 8 que componien el Consell, i quedant la presidncia en mans del General Miaja. El Consell es va constituir amb els segents membres: 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338623" title="Eduardo Val" nonfiltered="2135" processed="2127" dbindex="132149">
Eduardo Val (La Corunya, 1906 - Argentina, 1992) fou un sindicalista i revolucionari anarquista gallec. President del Sindicat d'Hosteleria de la CNT, va ser secretari del Comit Regional de Defensa de la CNT durant la guerra civil espanyola. A les seves ordres va estar Cipriano Mera, amb qui va aconseguir detenir la rebelli militar a Conca. Es va esforar a transformar les primitives Milcies Confederals en 5 divisions militars disciplinades. Va participar en la sublevaci de Jaca en 1930. 

El General Miaja confiava en ell, sent un dels seus consellers en la defensa de Madrid, i sent un dels millor informats del que succea en els fronts del Centre i el Sud. El 5 de mar de 1939 es va constituir el Consell Nacional de Defensa, per a separar Juan Negrn i als comunistes del poder, i negociar amb Francisco Franco el final de la guerra. Desprs de la derrota s'exilia primer a Anglaterra, es trasllada posteriorment a Frana, on s capturat pels nazis i inicia un tortus periple per diversos camps de concentraci, aconsegueix fugir, incorporant-se en la 9 Companyia de Leclerc, la primera que va entrar a Pars. 

Mai va regressar a Espanya, va marxar a Argentina, on va continuar la seva activitat poltica, sent representant del gremi de forners. Va ser processat i condemnat a cadena perptua. Alliberat posteriorment, va seguir la seva activitat en el gremi de navals. Amb la seva mort en 1992 va desaparixer l'ltim supervivent del Consell Nacional de Defensa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338625" title="Cipriano Mera" nonfiltered="2136" processed="2128" dbindex="132150">
Cipriano Mera Sanz (Madrid, 4 de novembre de 1897 - Saint Cloud (Frana), 24 d'octubre de 1975). Dirigent anarcosindicalista espanyol. Paleta de professi, va comenar a treballar als onze anys. Va militar en la CNT, del sindicat de la qual de la construcci a Madrid va ser president (1931). Al desembre de 1933 es va unir a Buenaventura Durruti per a establir el Comit Revolucionari de Saragossa. Com a conseqncia, va ser arrestat i dut a pres a Burgos. 

En l'estiu de 1936 la vaga de la construcci havia paralitzat a ms de cent mil homes. A primers de juliol, Cipriano Mera, juntament amb altres dirigents del Comit de Vaga de la construcci, s empresonat. La vaga de la construcci prosseguia el 18 de juliol, a l'esclatar la guerra civil. El diumenge 19, Mera s alliberat de la pres i desprs de participar en la derrota dels revoltats de la Caserna de la Muntanya a Madrid, rpidament organitza, al costat de David Antona, una columna anarquista que s'uneix a la del tinent coronel republic Ildefons Puigdendolas, que el 21 de juliol prenen Alcal d'Henares i a l'endem la ciutat de Guadalajara. La columna anarquista de Mera es va separar llavors cap a Sacedn i la provncia de Conca, prenent la capital Conca, que es trobava revoltada i en mans de la Gurdia Civil. 

Ms tard, desprs de la creaci de l'Exrcit Popular Republic , la columna de Mera es va transformar en la XIV Divisi, de la qual va ser nomenat comandant. Aquesta divisi va intervenir fonamentalment en la defensa de Madrid al novembre de 1936 i en les batalles de Guadalajara (mar de 1937) i Terol al desembre del mateix any. En 1938, ja amb el grau a tinent coronel va emplaar la seva caserna general a Alcohete (Guadalajara), lloc proper a la vila de Horche i des d'on protegia tot el sector oriental de la Capital. Va donar suport la revolta del coronel Casado el 5 de mar de 1939, i la formaci del Consell Nacional de Defensa. Encara que el govern de Negrn abandona Espanya el 6 de mar, la situaci del nou Consell Nacional de Defensa era crtica a Madrid, durant els dies 7, 8 i 9 davant la reacci de part dels tres cossos d'exrcit (dominats pel PCE) que defensaven la capital. Per llavors Mera va llanar la seva Divisi des de Guadalajara i va assolir salvar al Consell, desprs d'una srie d'aferrissats combats per les carreteres d'accs i els mateixos carrers de Madrid. 

Ocupat Madrid pels franquistes, Mera es trasllada a Valncia, exiliant-se a Or, on va ser internat en un camp de concentraci. Una vegada alliberat, marxa al Marroc francs on es guanya la vida com a pe de la construcci. Desprs de la caiguda de Frana a mans dels nazis, les autoritats franquistes solliciten el lliurament dels refugiats espanyols en territori francs. El febrer de 1942, Cipriano Mera s lliurat pel Govern de Vichy a les autoritats franquistes. Condemnat a mort, la pena li va ser commutada per trenta anys de pres. Desprs d'un indult en 1946, es va exiliar a Frana on va treballar com a paleta fins a la seva mort en un hospital de Saint Cloud el 1975. 

Enllaos externs.
Vivir de pie, les guerres de Cipriano Mera (trailer del documental);
Vivirdepie.net Pgina del documental.
Guerra, exilio y crcel de un anarcosindicalista, Cipriano Mera, Editorial Ruedo Iberico.Paris 1976;
Entrevista a Cipriano Mera;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338626" title="B-24" nonfiltered="2137" processed="2129" dbindex="132151">
L'Autovia B-24 s un accs a la ciutat de Barcelona des de la ciutat de Vallirana. 

La B-24 s el tram final de l'Autovia del Mediterrani A-7 reanomenada aix a l'entrada de Barcelona

La B-24 comena en l'enlla 599 de l'Autovia A-2 a l'altura de Molins de Rei i finalitza a Vallirana on enllaa de moment amb la N-340 i en un futur amb l'Autovia A-7 quan estigui totalment desdoblada.

 Vegeu tamb .
 B-10;
 B-20;
 B-21;
 B-22;
 B-23;
 B-30;
 B-40;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338628" title="Ildefons Puigdendolas i Ponce de Len" nonfiltered="2138" processed="2130" dbindex="132152">
Ildefons Puigdendolas i Ponce de Len, nascut en Girona en 1876 i mort a Sesea (provncia de Toledo) en 1936, fou un militar catal, que es va destacar per la seva participaci en la Guerra Civil Espanyola, durant la qual es va mantenir lleial a la Repblica, combatent en les files de l'Exrcit Popular Republic. Igualment, havia participat a la guerra de Cuba i en la guerra del Marroc. 
 Historial militar . 
A l'abril de 1931, al moment de la proclamaci de la Repblica, estava destinat a Sevilla com a cap de la Gurdia de Seguretat, crrec que va mantenir amb el nou rgim. A l'agost de 1932 es va oposar a la revolta del general Jos Sanjurjo Sacanell a Sevilla (la sanjurjada), sent capturat per aquest general. Durant la Republica es va afiliar a la UMRA, ascendint a coronel. Va causar baixa al capdavant del Cos de Seguretat el 27 de maig de 1936, passant a situaci de reserva. En esclatar la guerra civil, es trobava en Madrid i sense destinaci, i seria un dels militars professionals ms actius en la defensa de la Repblica. Manava la columna que el 20 de juliol va sortir de Madrid per a sufocar la revolta a Alcal d'Henares (21 de juliol) i Guadalajara (22 de juliol). 

Comandant militar de Badajoz des del 25 de juliol de 1936, va organitzar la defensa de la provncia i de la ciutat. Capturat durant unes hores el 6 d'agost de 1936 per una revolta de la guarnici de Badajoz, va ser ferit lleument per la metralla d'un bombardeig en l'avantbra esquerre. Desprs de recuperar el comandament de les tropes, va continuar amb la seva labor davant l'imminent atac de l'Exrcit d'frica. El 13 d'agost de 1936 els rebels van prendre posicions prximes a la ciutat, ocupant Badajoz a l'endem. El 14 d'agost al mat, Puigdendolas i altres caps poltics i militars van fugir a Portugal. En Portugal va romandre detingut en la Caserna del Batall de Caadors d'Elvas i, des del 24 d'agost, al fort de Caxias de Lisboa. A l'octubre de 1936, els refugiats espanyols que volien tornar a l'Espanya republicana, entre ells Puigdengolas, van ser embarcats en el buc Nyassa i traslladats a Tarragona, on van arribar el 13 d'octubre. 

El 26 d'octubre Puigdengolas va ser nomenat cap de l'agrupaci de columnes d'Illescas en substituci de Ramiro Otal Navascus. Va participar en l'atac a Sesea, on va morir, pel que sembla vctima dels seus propis milicians quan intentava frenar una desbandada, el 29 o el 31 d'octubre, segons comenta un oficial d'Estat Major que l'acompanyava, ngel Lamas Arroyo, en un relat publicat en 1972, Unos y otros, que suscita reserves als historiadors. Segons una altra versi, va morir en un bombardeig aeri dels rebels.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338630" title="Pedro Garca Garca" nonfiltered="2139" processed="2131" dbindex="132153">
Pedro Garca Garca (Cofrents,1882 - Caracas, Veneuela, 1948) fou un dirigent socialista valenci. Treball com a mestre, fou animador del Centre Obrer d'Alzira, membre destacat del PSOE, i fundador de la Federaci Levantina d'Agricultors, adscrita a la UGT. Desprs del Congrs del PSOE de 1921 abandon el partit amb Antonio Garca Quejido, Facundo Perezagua i Daniel Anguiano Munguito, per no es va unir al nou Partit Comunista Obrer Espanyol. Poc desprs va tornar al partit i el 1922 fou escollit regidor d'Alzira i el 1928 membre del comit nacional d'UGT.

Fou escollit diputat pel PSOE per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1936. Durant la guerra civil espanyola va donar suport Indalecio Prieto i a les collectivitzacions. En acabar la guerra civil espanyola va marxar a Mxic, on el 1944 fou designat secretari general de la comissi executiva de la UGT del sector prietista, per abandon el crrec el 1946 quan es reconcili amb el grup de Tolouse, dirigit per Rodolfo Llopis Ferrndiz i Pascual Toms.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338631" title="Embassament de Contreras" nonfiltered="2140" processed="2132" dbindex="132154">


L'embassament de Contreras, es troba situat al municipi de Villargordo del Cabriel, en la comarca Requena-Utiel, Pas Valenci.

Es va construir l'any 1974 al llit del riu Cabriol sobre una superfcie  de 2748 hectrees, amb una capacitat mxima de 874 hm. T una pressa de gravetat.

Este embassament pertany a la Confederaci Hidrogrfica de Xquer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338632" title="Jaume Subias" nonfiltered="2141" processed="2133" dbindex="132155">
Jaume Subias fou un msic, compositor i mestre de capella catal dels segles XVII i XVIII.

Va exercir com a mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona fins el 5 de maig de 1684; des d'aquell any fins el 22 d'octubre de 1695 va exercir el mateix crrec a la Seu de Manresa. A partir de l'any segent -amb un perms sollicitat al captol de canonges per absentar-se de la ciutat a causa de la seva malaltia, va passar a ocupar el magisteri de la capella de la catedral de Vic, per sense haver causat baixa en el de Manresa, per la qual cosa, l'any 1699 se'l va instar a tornar a Manresa; en lloc d'aix, per, qui hi va anar va ser el seu germ Carles.

Malgrat que l'any 1713 va tornar a ser elegit mestre de capella de Manresa, no hi ha constncia que hi torns a exercir. Encara com a mestre de la catedral de Vic, l'any 1738 va guanyar la plaa de Sant Joan de les Abadesses, per no va arribar a ocupar-o ats que se li exigia ser tonsurat, a la qual cosa no va accedir.

Se li coneixen una missa, una trcia, diverses obres religioses amb text castell villancets, i algunes composicions per a orgue.

Referncies.
 VILAR, Josep M. (1990): La msica a la Seu de Manresa en el segle XVIII Manresa;
 Diccionario de la msica espaola e hispanoamericana Madrid, SGAE;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338634" title="Carles Subias" nonfiltered="2142" processed="2134" dbindex="132156">
Carles Subias fou un mestre de capella catal de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, germ del tamb mestre de capella i compositor, ms conegut, Jaume Subias. Va exercir de manera interina a la Seu de Manresa entre 1699 i 1701, data en qu les queixes del captol de canonges van fer que abandons el crrec. Es trasllad a Girona.

Referncies.
 VILAR, Josep M. (1990): La msica a la Seu de Manresa en el segle XVIII Manresa.
 Diccionario de la msica espaola e iberoamericana Madrid, SGAE.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338635" title="N-420" nonfiltered="2143" processed="2135" dbindex="132157">
La N-420 Crdova-Tarragona amb els seus 803 quilmetres s una de les ms llargues de l'Estat Espanyol i segueix el traat d'una antiga calada romana que unia Cordova amb Tarraco. Aquesta travessa des del centre-sud de la pennsula fins a Tarragona, comenant a Montoro, provncia de Crdova, i acabant a Reus. En el seu recorregut passa per Castella-La Manxa, el Pas Valenci i l'Arag.

 Traat .
Desprs de sortir de Montoro, la carretera s'endisa a Sierra Morena arribant a Fuencaliente, ja a la provncia de Ciudad Real. Creua Brazatortas, Almodvar del Campo, Puertollano i Argamasilla de Calatrava, entre altres llocs, al Campo de Calatrava. El tram entre Puertollano i Ciudad Real s troba desdoblat en la A-41. En aquesta darrera ciutat s'uneix a la N-430 fins a Daimiel, tram tamb desdoblat com autovia A-43. Des d'aqu, la carretera  agafa direcci nor-est que no abandonar en molts quilmetres. A partir de Daimiel i fins a la localitat de Mota del Cuervo, la carretera ha estat transferida a la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa.

A la comarca manxega creua l'A-4 a Puerto Lpice i l'CM-42 en Alczar de San Juan. Travessa Campo de Criptana i les vies N-301 i AP-36 a Mota del Cuervo. Inicia aqu el seu cam per diverses localitats de la provncia de Conca, enllaant amb l'A-3 a La Almarcha, fins arribar a Conca. s aqu on canvia la seva direcci cap al sud-est, recuperant l'anterior a Carboneras de Guadazan degut a la complicada orogrfia de la Serrana de Cuenca.

Ms endavant s'endinsa al Rac d'Adems, al Pas Valenci i aqu s'uneix a la N-330, i entra a l'Arag, arribant a Terol on creua l'A-23. En aquesta ciutat agafa el seu prpi cam cap al nord fins a les rodalies de Utrillas, on s torna a reunir amb altres dues carreteres, la N-211 fins a Alcanys i des d'aqu a la N-222 fins a Valdealgorfa. Des d'aquesta localitat agafa el cam de Catalunya, entrant per Caseres, provncia de Tarragona. Creua el riu Ebre a Mra d'Ebre i acaba el seu llarg viatge a Reus, molt prop de Tarragona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338636" title="Antonio Prez Torreblanca" nonfiltered="2144" processed="2136" dbindex="132158">
Antonio Prez Torreblanca (Villena, ? -   Marroc, 1955) fou un advocat, poltic i periodista valenci. El 1926 fou secretari de la Junta Provincial d'Aliana Republicana, per el 1929 particip en la fundaci del Partit Republic Radical Socialista amb Marcell Domingo i Sanjuan i el seu amic lvaro de Albornoz, amb qui fou detingut durant les vagues de 1930. Tamb fou important membre de la maoneria.

En proclamar-se la Segona Repblica fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1931 i regidor de l'ajuntament d'Alacant. Desprs fou nomenat director general d'agricultura, crrec que ocup fins 1933. Abandon el PRRS per fundar el 1935 Izquierda Republicana, i el 1936 fou nomenat membre del Consell d'Estat d'Espanya. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar al Marroc, d'on ja no va tornar. Poc temps abans de morir va patir un atemptat a mans d'un falangista que havia estat enviat per la policia franquista. 

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Membres de la Maoneria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338637" title="Joan Patz" nonfiltered="2145" processed="2137" dbindex="132159">
Joan Patz fou un mestre de capella de la segona meitat del segle XVIII. Havia nascut a Berga i va ocupar aquest crrec a la Seu de Manresa des del 8 d'octubre de 1763 fins a la seva mort, el 3 de febrer de 1809. Noms se li coneix un Inter mulieribus conservat a l'Arxiu de Manuscrits Musicals de la Seu de Manresa.

Referncies.
 VILAR, Josep M. (1990): La msica a la Seu de Manresa en el segle XVIII. Manresa.
 Diccionario de la msica espaola e iberoamericana. Madrid, SGAE.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338638" title="Julio Mara Lpez Orozco" nonfiltered="2146" processed="2138" dbindex="132160">
Julio Mara Lpez Orozco (Elx 1885 - 1970) fou un metge i poltic valenci. Fou membre de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya i fou conegut per atendre gratutament als pacients ms pobres. Durant la Primera Guerra Mundial fou membre de la Lliga Antigermanfila, i de la maoneria des de 1920 (Lgia Constante Alona). El 1929 fou un dels fundadors al Partit Republic Radical Socialista juntament amb Marcell Domingo, lvaro de Albornoz i Flix Gordn Ords i fou empresonat tres mesos desprs de la sublevaci de Jaca. 

A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia d'Alacant i form part de la Comissi Gestora de la Mancomunitat del Segura. En acabar la guerra civil espanyola fou condemnat a 25 anys de pres pel Tribunal Especial de Repressi de la Maoneria i del Comunisme, reduda desprs a 12 anys.

 Referncies .
 Detalls biogrfics;
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338639" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="2147" processed="2139" dbindex="132161">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 s una llista dels diferents Comits Olmpics Nacionals que hi van prendre part, classificats segons el nombre de medalles guanyades als Jocs Olmpics, que es van disputar a Pequn des del 8 fins el 24 d'agost de 2008. En ells hi van prendre part aproximadament 11.028 atletes representants de 204 Comits Olmpics Nacionals, que van competir en 302 proves de 29 esports.  

L'Afganistan, Bahrain, Maurici, Sudan, Tadjikistan i Togo van guanyar les seves primeres medalles als Jocs Olmpics. Srbia tamb va aconseguir les seves primeres medalles com a Comit Olmpic Nacional independent, desprs que anteriorment n'hagus aconseguit formant part de Iugoslvia i de Srbia i Montenegro. Singapur va guanyar la seva primera medalla com a pas independent, ja que l'nica medalla aconseguida pel pas asitic fins el moment havia estat el 1960, quan encara era una colnia britnica. Bahrain, Monglia (que tenia el rcord de medalles sense tenir cap or) i Panam van guanyar la seva primera medalla d'or olmpica. En total foren 87 els pasos que aconseguiren alguna medalla, 55 dels quals l'aconseguiren d'or. Ambdues fites representen un rcord dins l'olimpisme.

Medaller.
Aquest s el medaller complet dels Jocs Olmpics d'estiu 2008, basat en el recompte oficial fet pel COI. Els pasos estan ordenats segons les medalles d'or guanyades. En cas d'empat es considera les de plata i desprs les de bronze. Quan l'empat s total se sol ordenar els pasos alfabticament.

La boxa, el judo, el taekwondo i la lluita, reparteix dues medalles de bronze per cada categoria. Aix fa que les medalles de bronze siguin fora superiors a les d'or o plata. Al mateix temps es van repartir dues medalles de plata a la prova d' atletisme dels 100 metres femenins, i no es va repartir medalla de bronze; i dues medalles de bronze en les proves de nataci dels 100 metres esquena masculins i 100 metres lliures masculins.

El pas d'amfitri, Xina, es troba resaltat en blau cel. El nmero ms gran de medalles aconseguides en cada categoria (medalles d'or, medalles de plata, medalles de bronze, i medalles totals) se subratlla en negreta.



Els Comits Olmpics Nacionals que no apareixen en aquest llistat no van aconseguir cap medalla. 




 Medalles retirades .
El 15 d'agost de 2008 el Comit Olmpic Internacional anunci que el tirador nord-core Kim Jong Su havia donat positiu per propranolol i se li havien retirat les medalles aconseguides: una de bronze guanyada a la prova de 10 metres d'aire comprimit i una de plata a la prova de 50 metres. A la prova dels 10 metres d'aire comprimit la tercera posici fou adjudicada a l'estatudinenc Jason Turner i la segona plaa dels 50 metres an a parar al xins Zongliang Tan. 

El lluitador suec Ara Abrahamian se li retir la medalla de bronze guanyada a la prova de lluita grecoromana en la categoria de menys de 84 kg desprs que durant la cerimnia d'entrega de medalles marxs precipitadament del pdium i llancs la seva medalla al centre del taps de lluita per protestar per una decicisi dels jutges en el seu combat de semifinals. El 16 d'agost de 2008 el CIO va anunciar que havia estat una manifestaci poltica i representava una manca de respecte cap els altres competidors. La seva medalla no va anar a parar a cap altre esportista.

Lyudmila Blonska havia quedat segona a la prova d'heptatl femen. El 20 d'agost un control antidopatge va revelar que havia donat positiu per la ingesta d'esteorides anabolitzants , per la qual cosa va perdre la medalla, la qual an a parar a mans d'Hyleas Foutain, dels Estats Units, mentre que la russa Tatiana Chernova es feia amb la medalla de bronze. 

Enllaos externs.
Medaller sencer, al web oficial dels Jocs Olmpics 2008 ;

Notes. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338640" title="Pere March (msic)" nonfiltered="2148" processed="2140" dbindex="132162">
Pere March fou mestre de capella de la Seu de Manresa des del 8 de maig de 1702 fins a la seva mort, el 28 de juny de 1725. No se li coneixen obres.

Referncies.
 VILAR, Josep M. (1990): La msica a la Seu de Manresa en el segle XVIII. Manresa.
 Diccionario de la msica espaola e hispanoamericana. Madrid, SGAE.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338641" title="Romualdo Rodrguez de Vera" nonfiltered="2149" processed="2141" dbindex="132163">
Romualdo Rodrguez de Vera Romero (Oriola, Baix Segura, 1891 - Pars, 1978) fou un metge i poltic socialista valenci. Estudi medicina a la Universitat de Madrid. Membre de la maoneria i militant del PSOE des del 1919, fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933, aliniat en la tendncia de Julin Besteiro. El 1931 fou nomenat secretari general del Ministeri de Comunicacions i el 1933 Director General de Comunicacions, vocal del Consell Tcnic d'Estupefaents i de la Comissi Gestora de Lnies Aries.

A les eleccions generals espanyoles de 1936 intent formar una llista dissident dins el Front Popular amb Juan Botella Asensi, Manuel Gonzlez Ramos i Gregori Ridaura, per no assoliren esc. Durant la guerra civil espanyola exerc com a metge a la pres de dones de Valncia. El 1939 fou detingut a Benidorm i condemnat a 12 anys de pres. El 1942 fou alliberat, per el 1944 fou arrestat novament acusat d'intentar reorganitzar el PSOE. El 1945 fou alliberat per malaltia, per el Tribunal Especial de Repressi de la Maoneria i del Comunisme el condemn el 1947 a 12 anys de llibertat vigilada. El 1953 li fou commutada la pena i marx a Frana, on exerc la medicina a Pars.

 Referncies .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Mara Teresa Martnez de Sas, Pelai Pags i Blanch Diccionari biogrfic del moviment obrer als pasos catalans Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000  (p. 688);
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338657" title="Manuel Gonzlez Ramos" nonfiltered="2150" processed="2142" dbindex="132164">
Manuel Gonzlez Ramos (A Baa, Barcala, 1889 - Alacant, 1979) fou un dirigent socialista valenci d'origen gallec. El 1903 va emigrar a l'Havana, on ingress en el PSOE. Cap el 1913 torn a Galcia, on va exercir com a mestre fins que es va establir a Alacant el 1929. All fou escollit el 1930 secretari-comptador de l'Agrupaci Socialista de Llevant i fou empresonat per participar en els incidents de desembre de 1930. El 1931 fou escollit regidor de l'ajuntament d'Alacant, i posteriorment diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933, aliniat sempre en la tendncia de Julin Besteiro. Juntament amb Andrs Saborit el 1935 va treure el diari Democracia, que s'oposava a la tendncia prosovitica del partit. A les eleccions generals espanyoles de 1936 intent formar una llista dissident dins el Front Popular amb Juan Botella Asensi, Romualdo Rodrguez de Vera i Gregori Ridaura, per no assoliren esc.  

 Referncies .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Mara Teresa Martnez de Sas, Pelai Pags i Blanch Diccionari biogrfic del moviment obrer als pasos catalans Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000  (p. 688);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338667" title="Lisa Gerrard" nonfiltered="2151" processed="2143" dbindex="132165">


Lisa Gerrard s una contralt australiana. Fou la cantant de Dead Can Dance des de 1981 a 1998 i desprs comen la seva carrera en solitari.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338668" title="Apanatge" nonfiltered="2152" processed="2144" dbindex="132166">
L'Apanatge s l'assignaci de terres, ttols o crrecs a un infant que no s hereu, feta pel sobir per tal d'assegurar-li unes rendes d'acord amb el seu rang.

Fou establert al Regne de Frana per tal de garantir un mitj de vida als fills i filles de la famlia reial de Frana, doncs degut al sistema de progenitura no obtindrien ni herncia ni rendes. L'Ordenana dels Molins de 1566 fu inalienable els apanatges reials, de tal manera que les terres, ttols o crrecs retornaven ms tard o ms d'hora a la Corona. El sistema fou abolit durant la Revoluci Francesa, sent transitriament reestablert entre 1810 i 1832.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338672" title="Ben Pon" nonfiltered="2153" processed="2145" dbindex="132167">
 Bernardus "Ben" Marinus Pon  va ser un pilot de curses automobilstiques neerlands que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Ben Pon va nixer el 9 de desembre del 1936 a Amersfoort, a la Provncia d'Utrecht dels Pasos Baixos. 


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 20 de maig del 1962 el GP dels Pasos Baixos al circuit de Zandvoort.

Ben Pon va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338673" title="Toms Puig" nonfiltered="2154" processed="2146" dbindex="132168">
Toms Puig (Figueres 1771-1835) fou un poltic catal de principis del segle XIX. Era fill d'una famlia de terratinents i va estudiar dret a Cervera i Osca. En els anys 1804-1805 va viatjar per Europa, especialment a Frana on es va adonar que la monarquia absoluta espanyola era un llast per la modernitzaci del pas. Aix doncs, quan Napole va envair Espanya el 1808 ell es va mostrar clarament com a afrancesat i per aix fou empresonat a Girona.

Alliberat per les tropes franceses, va ser nomenat alcalde de Figueres, cap del corregiment de Girona i president de la Cort d'Apellaci. Va organitzar l'administraci francesa i les partides de caragirats, gent del pas que ajudava els francesos. Fou un ferm partidari de la incorporaci de Catalunya a l'Imperi Napolenic, com pass el 1812 i ell fou nomenat, llavors, prefecte del departament del Ter. 

Va defensar la llengua catalana i segurament fou ell qui inspir la poltica catalanitzadora del mariscal Augerau. Fins i tot volia traduir al catal el Codi Napolenic.

Acabada la guerra es va exiliar i no va poder tornar fins el 1816 (i recuperar els seus bns). Deix la poltica i va morir el 1834.

Bibliografia.
Guia dels escenaris de la guerra del Francs a Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338674" title="Biure (desambiguaci)" nonfiltered="2155" processed="2147" dbindex="132169">

Localitats:
 Biure, municipi de l'Alt Empord.
 Biure (Sags), poble del municipi de Sags (Bergued).
 Biure de Gai, poble del municipi de les Piles de Gai (Conca de Barber).
 Pins de Biure, nom amb el qual tamb s conegut el poble de Sant Pau de Pins, del municipi de Santa Maria de Merls (Bergued).

Geografia:
 Riera de Biure, curs fluvial de la comarca del Bergued.
 Serra de Biure, alineaci muntanyosa del Bergued.
 Torrent de Biure, curs fluvial de la comarca de la Conca de Barber.

Llinatges:
 Biure (llinatge empordans), llinatge de la noblesa catalana.

Arquitectura:
 Pont de Biure, pont del municipi de Veciana (Anoia).
 Castell de Biure (Biure), castell del municipi de Biure (Alt Empord);
 Castell de Biure (Queixs), castell del poble de Queixs (Cabanelles) (Alt Empord).

Personatges:
 Josep de Margarit i de Biure (o Josep de Biure i de Margarit) (Girona o Castell d'Empord, Baix Empord, 1602 - Perpiny, 1685), militar i poltic catal.
 Andreu de Biure (?, segle XIV - ?, segle XV), cavaller i diplomtic catal.
 Arnau Ramon de Biure (  Sant Cugat del Valls, 1350), abat del monestir de Sant Cugat del Valls.
 Joan de Margarit i de Biure (Girona?, c. 1625 - Perpiny, 1701), militar catal, tercer marqus d'Aguilar. ;
 Vicen de Margarit i de Biure (Castell d'Empord?, Baix Empord, c. 1605 - Perpiny, 1672), eclesistic i bisbe catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338675" title="Cant d'Agde" nonfiltered="2156" processed="2148" dbindex="132170">

El Cant d'Agde s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 4 municipis i el cap cantonal s Agde.

Municipis.
 Agde;
 Bessan;
 Marseillan;
 Vias;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338677" title="Cant de Besiers-1" nonfiltered="2157" processed="2149" dbindex="132171">

El Cant de Bziers s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb una part del municipi de Bziers. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338678" title="Cant de Besiers-2" nonfiltered="2158" processed="2150" dbindex="132172">

El Cant de Bziers s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 6 municipis i una part del municipi que n's el cap, Bziers. 

Municipis.
 Bassan;
 Boujan-sur-Libron;
 Cers;
 Lieuran-ls-Bziers;
 Portiragnes;
 Villeneuve-ls-Bziers;
 Bziers (partie);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338679" title="Cant de Besiers-3" nonfiltered="2159" processed="2151" dbindex="132173">

El Cant de Bziers-3 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 6 municipis i una part del municipi que n's el cap, Bziers. 

Municipis.
 Cazouls-ls-Bziers;
 Colombiers;
 Corneilhan;
 Lespignan;
 Lignan-sur-Orb;
 Maraussan;
 Bziers (partie);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338680" title="Cant de Besiers-4" nonfiltered="2160" processed="2152" dbindex="132174">

El Cant de Bziers-4 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 4 municipis i una part del municipi que n's el cap, Bziers. 

Municipis.
 Sauvian;
 Srignan;
 Vendres;
 Valras-Plage;
 Bziers (partie);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338681" title="Cant de Pesens" nonfiltered="2161" processed="2153" dbindex="132175">

El Cant de Pzenas s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 5 municipis i el cap cantonal s Pzenas. 

Municipis.
 Caux;
 Nzignan-l'vque;
 Pzenas;
 Saint-Thibry;
 Tourbes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338682" title="Cant de Lodeva" nonfiltered="2162" processed="2154" dbindex="132176">


El Cant de Lodve s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Lodve, compta amb 5 municipis i el cap cantonal s Lodve. 

Municipis.
 Fozires;
 Lauroux;
 La Vacquerie-et-Saint-Martin-de-Castries;
 Le Bosc;
 Le Puech;
 Les Plans;
 Lodve;
 Olmet-et-Villecun;
 Poujols;
 Saint-Jean-de-la-Blaquire;
 Saint-tienne-de-Gourgas;
 Saint-Pierre-de-la-Fage;
 Saint-Privat;
 Soubs;
 Soumont;
 Usclas-du-Bosc;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338683" title="Cant de Clarmont d'Erau" nonfiltered="2163" processed="2155" dbindex="132177">



El Cant de Clermont-l'Hrault s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Lodve, compta amb 13 municipis i el cap cantonal s Clermont-l'Hrault. 

Municipis.
 Aspiran;
 Brignac;
 Canet;
 Celles;
 Ceyras;
 Clermont-l'Hrault;
 Lacoste;
 Liausson;
 Mourze;
 Nbian;
 Paulhan;
 Saint-Flix-de-Lodez;
 Salasc;
 Valmascle;
 Villeneuvette;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338684" title="Cant de Montpeller-2" nonfiltered="2164" processed="2156" dbindex="132178">

El Cant de Montpellier-2 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 2 municipis i una part del cap cantonal que s Montpeller. 

Municipis.
 Clapiers;
 Montferrier-sur-Lez;
 Montpeller;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338685" title="Cant de Montpeller-8" nonfiltered="2165" processed="2157" dbindex="132179">

El Cant de Montpellier-8 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 2 municipis i una part del cap cantonal que s Montpeller. 

Municipis.
Lavrune ;
Saint-Jean-de-Vdas ;
Montpeller;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338686" title="Cant de Montpeller-10" nonfiltered="2166" processed="2158" dbindex="132180">

El Cant de Montpellier-10 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 2 municipis i una part del cap cantonal que s Montpeller. 

Municipis.
Grabels   ;
Juvignac  ;
Montpeller;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338687" title="Cant de Montpeller-1" nonfiltered="2167" processed="2159" dbindex="132181">

El Cant de Montpellier-1 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb una part, la central, de la ciutat de Montpeller. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338688" title="Cant de Montpeller-3" nonfiltered="2168" processed="2160" dbindex="132182">

El Cant de Montpellier-3 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb una part de la ciutat de Montpeller. En aquest cant hi ha el quartier Antigone, dissenyat per l'arquitecte catal Ricard Bofill.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338689" title="Cant de Montpeller-4" nonfiltered="2169" processed="2161" dbindex="132183">

El Cant de Montpellier-4 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb una part de la ciutat de Montpeller. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338690" title="Cant de Montpeller-5" nonfiltered="2170" processed="2162" dbindex="132184">

El Cant de Montpellier-5 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb una part de la ciutat de Montpeller. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338692" title="Cant de Montpeller-6" nonfiltered="2171" processed="2163" dbindex="132185">

El Cant de Montpellier-6 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb una part de la ciutat de Montpeller. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338693" title="Cant de Montpeller-7" nonfiltered="2172" processed="2164" dbindex="132186">

El Cant de Montpellier-7 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb una part de la ciutat de Montpeller. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338694" title="Cant de Montpeller-9" nonfiltered="2173" processed="2165" dbindex="132187">

El Cant de Montpellier-9 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb una part de la ciutat de Montpeller. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338695" title="Cant de Ste-1" nonfiltered="2174" processed="2166" dbindex="132188">



El Cant de Ste-1 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb una part de la ciutat de Ste, en el que s el centre de la ciutat i el port vell. 

Vegeu tamb.
Cant de Ste-2;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338696" title="Cant de Ste-2" nonfiltered="2175" processed="2167" dbindex="132189">



El Cant de Ste-2 s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb una part de la ciutat de Ste, sobretot la part ms moderna i turstica que forma l'istme conegut com el Lido. 

Vegeu tamb.
Cant de Ste-1;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338697" title="Cant d'Olonzac" nonfiltered="2176" processed="2168" dbindex="132190">

El Cant d'Olonzac s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 13 municipis i el cap cantonal s Olonzac. 

Municipis.
 Aigne;
 Azillanet;
 Beaufort;
 Cassagnoles;
 Cesseras;
 Flines-Minervois;
 Ferrals-les-Montagnes;
 La Caunette;
 La Livinire;
 Minerve;
 Olonzac;
 Oupia;
 Siran;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338698" title="Menerba" nonfiltered="2177" processed="2169" dbindex="132191">

Menerba (Menrba en occit, Minerve en francs) s un municipi del departament de l'Erau, regi de Llenguadoc-Rossell. 

Capital histrica del menerbs, Menerbaacull cada any la visita de ms de 300.000 persones. El turisme i la producci de vins de qualitat sn la base de l'activitat econmica d'aquesta comuna que s dins la llista de l'associaci Les Plus Beaux Villages de France.



Geomorfologia.
Menerba es troba situada al capdamunt d'un altipl rocs, en la confluncia dels rius Cesse i Brian. Aquests dos rius han erosionat el terreny calcari formant les gorges que envolten el nucli histric de Menerba.

Etimologia.
El nom de Menerba ha estat relacionat tradicionalment amb nom de la deessa grega homnima. Tanmateix, alguns estudiosos posen en dubte aquesta teoria, ja que el desenvolupament de la poblaci es don durant l'poca romana. Una altra teoria agafa l'arrel cltica Men (pedra) per explicar l'origen pre-rom del topnim. Segons aquesta teoria expressaria la situaci geogrfica de Menerba, penjada dalt d'una plataforma rocosa (com la nombrosa toponmia romana que comena per Roc-, Roca-).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338699" title="Cant de Frontinhan" nonfiltered="2178" processed="2170" dbindex="132192">

El Cant de Frontignan s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Frontignan. 

Municipis.
Balaruc-les-Bains;
Balaruc-le-Vieux;
Frontignan;
Mireval;
Vic-la-Gardiole;
Villeneuve-ls-Maguelone;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338700" title="Cant d'Anhana" nonfiltered="2179" processed="2171" dbindex="132193">

El Cant d'Aniane s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 7 municipis i el cap cantonal s Aniane. 

Municipis.
Aniane;
Argelliers;
La Boissire;
Montarnaud;
Puchabon;
Saint-Guilhem-le-Dsert;
Saint-Paul-et-Valmalle;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338701" title="Cant de Cstrias" nonfiltered="2180" processed="2172" dbindex="132194">

El Cant de Castries s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 18 municipis i el cap cantonal s Castries. 

Municipis.
 Assas ;
 Baillargues ;
 Beaulieu ;
 Buzignargues ;
 Castries ;
 Galargues ;
 Guzargues ;
 Jacou ;
 Montaud ;
 Restinclires ;
 Saint-Brs ;
 Saint-Drzry ;
 Saint-Genis-des-Mourgues ;
 Saint-Hilaire-de-Beauvoir ;
 Saint-Jean-de-Cornies;
 Sussargues ;
 Teyran ;
 Vendargues;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338703" title="Cant de Latas" nonfiltered="2181" processed="2173" dbindex="132195">

El Cant de Lattes s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 3 municipis i el cap cantonal s Lattes. 

Municipis.
 Lattes;
 Palavas-les-Flots;
 Prols;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338704" title="Cant de Lunl" nonfiltered="2182" processed="2174" dbindex="132196">

El Cant de Lunel s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 13 municipis i el cap cantonal s Lunel. 

Municipis.
 Boisseron;
 Lunel;
 Lunel-Viel;
 Marsillargues;
 Saint-Christol;
 Saint-Just;
 Saint-Nazaire-de-Pzan;
 Saint-Sris;
 Saturargues;
 Saussines;
 Valergues;
 Vrargues;
 Villetelle;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338707" title="Cant de Mesa" nonfiltered="2183" processed="2175" dbindex="132197">

El Cant de Mze s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 7 municipis i el cap cantonal s Mze. 

Municipis.
 Bouzigues;
 Gigean;
 Loupian;
 Mze;
 Montbazin;
 Poussan;
 Villeveyrac;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338708" title="Cant de Sant Martin de Londras" nonfiltered="2184" processed="2176" dbindex="132198">

El Cant de Saint-Martin-de-Londres s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 10 municipis i el cap cantonal s Saint-Martin-de-Londres. 

Municipis.
 Causse-de-la-Selle;
 Mas-de-Londres;
 Notre-Dame-de-Londres;
 Pgairolles-de-Buges;
 Rouet;
 Saint-Andr-de-Buges;
 Saint-Jean-de-Buges;
 'Saint-Martin-de-Londres;
 Viols-en-Laval;
 Viols-le-Fort;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338721" title="Rovell de l'Ou" nonfiltered="2185" processed="2177" dbindex="132199">
El Rovell de l'Ou era una taverna de Barcelona que estava en funcionament als anys finals del segle XIX i primers del segle XX. Era al carrer de l'Hospital, gaireb cantonada a la Rambla. Don nom a un grup d'artistes que s'hi reunia. Els artistes plstics eren alumnes de l'Acadmia Borrell: Mari Pidelaserra, Pere Ysern i Ali, Gaiet Cornet, Emili Fontbona, Josep-Vctor Sol i Andreu, Xavier Nogus, Ramon i Juli Borrell, Ramon Riera Molin, Filibert Montagud i Joan Comellas. Entre els escriptors hi havia Josep Lleonart, Cristfol de Domnech i Rafael Nogueras Oller.

Els artistes del grup tiraren endavant la revista manuscrita Il Tiberio (1896-98), avui conservada a la Biblioteca de Catalunya.

El local va ser desprs un bar anomenat La Flor i posteriorment, ja al segle XXI, un pub angls.

 Font .

 Francesc Fontbona, La crisi del Modernisme artstic, Curial, Barcelona 1975.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338724" title="Centracntid" nonfiltered="2186" processed="2178" dbindex="132200">

Els centracntids o mnids sn una famlia de peixos ostectis de l'ordre dels perciformes i d'una constituci molt semblant a la dels esprids. La xucla blanca (Spicara maena flexuosa) i la xucla vera (Spicara maena maena) en sn representants molt corrents a la Mediterrnia.

Morfologia.

 Es diferencien dels esprids per tindre una boca extremadament protrctil i les mandbules ms febles.
 Presenten escames al cap.
 Normalment tenen una taca als costats.
 El preopercle s llis.
 Tenen una sola aleta dorsal.
 L'aleta anal t 3 espines.;

Reproducci.

Sn hermafrodites protergins i moltes espcies construeixen nius a la sorra del fons, vigilats i defensats pel mascle.

Alimentaci.

Mengen crustacis i plncton.

Hbitat.

Viuen a la zona litoral de les mars temperades i clides.

Distribuci geogrfica.

Habiten a l'Atlntic oriental, la Mar Mediterrnia i Sud-frica.

Gneres i espcies.

 Gnere Centracanthus;
 Centracanthus cirrus .
 Gnere Spicara;
 Spicara alta .
 Spicara australis .
 Spicara axillaris .
 Spicara maena .
 Spicara maena flexuosa .
 Spicara maena maena .
 Spicara martinicus .
 Spicara melanurus .
 Spicara nigricauda .
 Spicara smaris .;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS  i ;
 Catalogue of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET;
 Discover Life ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338725" title="Barricada (banda)" nonfiltered="2187" processed="2179" dbindex="132201">
 Barricada s un grup de rock de Pamplona (Navarra, Euskal Herria) format al 1982 al barri de la Txantrea. Amb els seus 18 discs fins avui en dia i innumerables concerts al seu historial s un dels grups amb ms anys dintre del panorama roquer a la pennsula.

 Historia .

 El grup va ser creat originalment per Enrique Villareal "(El Drogas)", veu i baix; Jos, bateria; Sergio Oss com a segon guitarrista (els tres procedents de Kafarnan); i Javier Hernndez (El Boni), veu i guitarra.

Junts van donar el primer concert en l'abril de 1982 a la plaa de la Txantrea, a Pamplona. Aquest concert es recorda perqu el grup va tocar sense escenari, arran de terra, amb la gent al voltant d'ells.

A ells se'ls va unir per a l'enregistrament del seu primer disc Mikel Astrain a la bateria. El seu primer disc 'Noche de Rock and Roll', va ser gravat en tan sol dos dies, i llanat per la discogrfica independent 'Soua' el 1983. Va comptar amb la producci de Ramoncn. En paraules d'El Drogas, el disc es pot definir com el carajillo hecho disco. 

Desprs del llanament del disc, Sergio va haver de realitzar el servei militar, i per no frenar la progressi del grup va ser substitut per Alfredo Piedrafita. En 1984 Mikel va morir d'un vessament cerebral i Fernando Coronado va passar a ser la nova bateria. Aquell mateix any, amb la producci de Rosendo Mercado, graven el segon disc, Barrio conflictivo. La can Pon esta msica de nuevo, va servir com a dedicatria i homenatge a Mikel. Aquell any el grup s elegit Millor grup de Navarra.

Al 1986, per a l'enregistrament del tercer disc (No hay tregua), Barricada va firmar un contracte amb la multinacional RCA. Per les diferncies entre el grup i la discogrfica van fer que aquest contracte es trenqus desprs del llanament del disc. La discogrfica pretenia censurar 8 temes, que grcies a la pressi de Rosendo Mercado, tamb productor d'aquest disc, van poder veure la llum finalment

Va ser llavors quan es van unir a la discogrfica Polygram Iberia, pel llanament de No s qu hacer contigo en 1987, produt tamb per Rosendo. Malgrat la pressi del grup, la discogrfica va censurar la can Badia de Pasaia, que recorda les controvertides morts de quatre integrants dels Comandos Autnoms Anticapitalistes, sent un d'ells amic del barri d'El Drogas. 

En 1988 publiquen el seu cinqu disc, Rojo. Per alguns crtics s l'lbum ms complet i valorat del grup, amb canons com Animal caliente, Abrir i cerrar o 'La hora del carnaval'. La producci va crrer a crrec de Dennis Herman.

]|250px|Enrique Villareal (El Drogues)]]
Tamb va ser censurat el tema En nombre de Dis, en 1989, del disc Passin pel ruido, i el qual anava a donar-lo nom. La can s una crtica a l'Opus Dei.

En 1990 publiquen seu 'Doble Directe' on s'inclouen 23 canons tocades en directe. El grup va rebre per aquest treball un disc d'or.

Els seus dos segents treballs van obtenir un enorme xit de vendes, arribant a assolir ambds el disc de plat. El primer d'ells Por instinto, publicat en 1991, va suposar un distanciament del so ms pur del grup, que va ser criticat per alguns de les seves fans de sempre. No obstant aix amb aquest disc Barricada es va convertir en un grup molt ms conegut. 

En 1992 es publica Balas blancas, que cont el tema Oveja Negra un dels ms coneguts i significatius del grup.

Per al segent lbum, el grup decideix prendre nous camins i tendncies musicals, el resultat del qual s 'La Araa', publicat en 1994. Les vendes cauen degudes potser a aquest canvi, i s ms notori al segent disc, Insolencia, publicat en 1996.
En 1997 abandonen Polygram, publicant un disc anomenat Salud i Rock&Roll. Es tracta d'un directe gravat aquell mateix any a la Plaa de Braus de Pamplona, i compta amb diverses collaboracions.

L'any 2000 publiquen un treball que torna amb el seu so ms potent, per evolucionat, 'Accin directa'. Amb aquest disc les vendes augmenten novament, fregant el disc d'or, i Barricada es colloca una altra vegada dalt del panorama rock espanyol. Aquest lbum va ser publicat per la discogrfica DRO East West, responsable dels seus ltims treballs.

En 2002 el grup publica el disc Bsame. Desprs del llanament d'aquest disc Fernando Coronado va abandonar el grup i va ser substitut per Ibi), que havia estat company de Alfredo Piedrafita en In vitro. s aix com es va donar origen a la formaci actual. 


En 2003 va sortir al mercat el disc homenatge al grup Un camino de piedras format per 13 temes de Barricada versionats per vells amics del roca'n'rol.

En juny de 2006 va sortir un nou disc doble en directe, gravat el 16 de desembre de 2005, al pavell Anaitasuna de Pamplona i el 24 de febrer de 2006 en el Teatre Gayarre de Pamplona, aquest ltim en format acstic acompanyats de tres coristes, un saxofonista, un teclat i una harmnica.

El 18 d'abril de 2007 van celebrar el 25 aniversari del seu primer concert, tocant al mateix lloc i a la mateixa hora: a la plaa de la Txantrea, a les 12 del migdia, i arran de terra, sense escenari, efectes de llum ni tanques. El concert havia estat anunciat amb noms 2 dies d'antelaci a la seva pgina web i encara aix va reunir a nombroses persones.

En 2008 surt en venda 25 aos de roca'n'rol, una caixa de 2 CD + 2 DVD + Llibre, que recull el millor del grup i unes quantes rareses. Poc desprs, s'embarquen en la gira Otra noche sin dormir, al costat de Rosendo i Aurora Beltrn. La gira arrenca el 4 d'abril al Veldrom d'Anoeta de Sant Sebasti, per finalitzar el 26 de setembre en la Plaa de Braus de Las Ventas, a Madrid.

 Components .

 Enrique Villareal El Drogas: veu i baix;
 Javier Hernndez Boni: veu i guitarra;
 Alfredo Piedrafita: guitarra i cors;
 Ibon Sagarna Ibi: bateria i cors;

 Discografia .

]|250px|Alfredo Piedrafita]]
 Noche de Rock&Roll, 1983;
 Barrio conflictivo, 1985;
 No hay tregua, 1986;
 No s qu hacer contigo, 1987;
 Rojo, 1988;
 Pasin por el ruido, 1989;
 Barricada (lbum), (Doble directe), 1990 (Disco de Oro);
 Barricada 83 85, 1990;
 Por instinto, 1991 (Disco de Platino);
 Balas blancas, 1992 (Disco de Platino);
 La araa, 1994 (Disco de Oro);
 Los singles, 1995;
 Insolencia, 1996;
 Salud y rocanrol, (directe), 1997;
 Accin directa, 2000;
 Bsame, 2002;
 Hombre mate hombre, 2004;
 Latidos y mordiscos, (doble directe), 2006;
 25 aos de rocanrol, (2 CD + 2 DVD), 2008;

 Enllaos externs .
 Web oficial;




El director de cinema basc Juanma Bajo Ulloa, ha estat l'encarregat de dirigir alguns dels seus vdeos musicals. Fins i tot van participar com a extres a la pellcula d'aquest director, Airbag.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338732" title="Mircea Eliade" nonfiltered="2188" processed="2180" dbindex="132203">
Mircea Eliade (1907-1986) fou un estudis romans especialitzat en mitologia i histria de la religi. Gran coneixedor d'idiomes i amb formaci en filosofia, va divulgar i analitzar relats i smbols relacionats amb les creences del mn europeu i oriental.

Destaca especialment el seu concepte de sagrat, s a dir, el valor excepcional que una cultura atorga a un smbol o ritus pel seu carcter sacre, que permet la trascendncia. Aquest carcter de sagrat s el que uneix diverses religions i actes culturals, que analitza a les seves obres seguint els mtodes del comparatisme.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338734" title="L'ltim emperador" nonfiltered="2189" processed="2181" dbindex="132204">
L'ltim emperador  (The Last Emperor) s una pellcula de Bernardo Bertolucci, estrenada el 1987, guanyadora de 9 oscars. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

La vida de Pu Yi, darrer emperador de la Xina, i desprs de Manxukuo. El perode comprn de 1908  1967 (any de la seva mort).


El 1908, per ordre de Cixi, l'emperadriu vdua de la Xina, a punt de morir, Pu Yi, un nen de tres anys, s pres a la seva mare per tal d'esdevenir emperador. Per tres anys desprs de la seva accessi al tron, s proclama la repblica. Pu Yi s autoritzat a conservar el seu ttol que ser a partir d aquell moment no res ms que un smbol, per s condemnat a romandre a la Ciutat prohibida, on creixer, envoltat dels seus cortesans, ignorant tot del mn exterior. Els japonesos el collocaran com a emperador del Manxukuo. Ser reeducat durant el rgim maoista. Desprs de 10 anys d'internament ser alliberat i ser, fins a la seva mort, jardiner de la ciutat de Pequn

 Repartiment .
John Lone : Pu Yi;
Joan Chen : Wang Jung ;
Peter O'Toole : Reginald Johnson;
Ying Ruocheng : el governador;
Victor Wong : Chen Pao Shen ;
Dennis Dun : Big Li;
Ryuichi Sakamoto : Amakasu;

 Premis i nominacions .

 Premis .
Aquesta pellcula va aconseguir  9 oscars el 1988:
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor director  per  Bernardo Bertolucci;
 Oscar al millor gui adaptat;
 Oscar a la millor banda sonora;
 Oscar a la millor direcci artstica;
 Oscar a la millor fotografia per Vittorio Storaro;
 Oscar al millor vestuari;
 Oscar al millor muntatge per Gabriela Cristiani;
 Oscar al millor so;

 Csar a la millor pellcula estrangera.

 Premi Sant Jordi (cinema) 1988 Millor Pellcula Estrangera;


 Nominacions .
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor director per  Bernardo Bertolucci;
 Globus d'Or a la millor banda sonora original per Cong Su, Ryuichi Sakamoto, David Byrne;
 Globus d'Or al millor gui per Bernardo Bertolucci, Mark Peploe, Enzo Ungari,
 Globus d'Or al millor actor dramtic per John Lone;


 BAFTA a la millor pellcula 1988;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338735" title="Jim Carrey" nonfiltered="2190" processed="2182" dbindex="132205">

James Eugene Redmond "Jim" Carrey (nascut el 17 de gener de 1962) s un cmic i actor de cinema d'origen canadenc. s fams pel seu estil de manac i d'slapstick en comdies com Ace Ventura: Pet Detective, The Mask, Bruce Almighty o Batman Forever. Durant la seva carrera tamb ha interpretat papers dramtics amb molt xit com The Truman Show, Man on the Moon o Eternal Sunshine of the Spotless Mind i tamb ha collaborat en el doblatge d'una pellcula d'animaci. Ha estat guardonat amb dos Globus d'Or desprs de nombroses nominacions.





 Biografia .

Carrey s fill de Percy Carrey, msic de jazz i contable, i de Kathleen Carrey. T dues germanes, Rita i Patricia, i un germ gran, John. La seva famlia s catlica i d'origen francocanadenc (el seu cognom original Carr). Quan tenia catorze anys, la famlia es va traslladar a Scarborough. Va ser alumne de la molt religiosa Blessed Trinity Catholic School de North York, desprs va passar a Agincourt Collegiate Institute, a Northview Heights Secondary School, i finalment a Aldershot High School a Burlington. El seu pare va perdre la feina el 1976 i la famlia va anar a viure en una caravana. Les dificultats econmiques van provocar que Carrey hagus de deixar d'estudiar als quinze anys per anar a treballar com a conserge amb el seu pare. En una entrevista posterior, Carrey va declarar que si la seva carrera com a cmic i actor no hagus reeixit, probablement estaria treballant a la fbrica siderrgica Dofasco de Hamilton.

El 28 de mar de 1987 es va casar amb la cambrera i Melissa Womer, amb la qual va tenir una filla, Jane Erin Carrey que va nixer el 6 de setembre del mateix any al Comptat de Los Angeles. Desprs de set anys, es van separar i el divorci es va produir oficialment el 1995. En el rodatge de Dumb and Dumber, Carrey va conixer l'actriu Lauren Holly amb qui es va casar el 23 de setembre de 1996, per el matrimoni va durar menys d'un any i es van divorciar. La segent relaci amorosa que es coneix es va produir durant el rodatge de Me, Myself & Irene, on va conixer l'actriu Rene Zellweger, per la seva relaci va acabar amb un comproms trencat el desembre del 2000. Posteriorment, se'l va relacionar amb la seva terapeuta Tiffany O. Silver al 2004, i amb la model danesa Anine Bing el 2006. Actualment, Carrey mant una relaci amorosa amb l'actriu i model Jenny McCarthy, els quals es van conixer el desembre 2005. La parella va fer pblica la seva relaci al juny de 2006, i des de llavors sempre han negat els continus rumors de comproms. L'actriu va anunciar durant el 2008 que vivien junts per que no tenien planejat casar-se perqu no necessitaven cap paper per confirmar la seva relaci.

El 7 d'octubre de 2004, Carrey va obtenir la nacionalitat estatunidenca i actualment mant la doble nacionalitat amb els Estats Units i Canad. El seu pas natal el va homenatjar amb una estrella en el Canada's Walk of Fame de Toronto l'any 1998. s vegetari i el seu grup de msica predilecte s Cannibal Corpse. 


 Carrera .

Sense els estudis finalitzats, per segur del seu talent per fer riure als seus companys de classe, Carrey va inscriure's al club Yuk Yuk's de Toronto, referent en la formaci de cmics, amb Leatrice Spevack com a representat. All va seguir treballant el seu talent i va esdevenir cap de cartell el febrer de 1981. Poc desprs es va traslladar a Los Angeles per comenar a treballar en The Comedy Store, on va conixer el cmic Rodney Dangerfield. Aquest va estar encantat amb la seva actuaci i el va contractar per obrir la seva gira d'actuacions.

Posteriorment, Carrey es va sentir atret per la indstria cinematogrfica i de la televisi, aix que comen a realitzar cstings per alguna srie de televisi. Durant aquesta poca va fer una audici pel director Joel Schumacher per D.C. Cab, per tot i que no el va seleccionar, comptaria amb ell per futurs projectes. El seu primer paper important en la televisi va ser Skip Tarkenton, un jove productor d'animaci en el programa The Duck Factory de la NBC, ja al 1984. Seguidament va continuar tenint petits papers en pellcules i programes de televisi. Durant el rodatge de Earth Girls Are Easy va conixer a l'humorista Damon Wayans, i quan el seu germ Keenen va crear el programa televisiu d'sketchs In Living Color per la FOX, va contractar a Carrey per interpretar a diversos personatges inusuals i controvertits.

El seu debut en llargmetratges es va produir l'any 1983 a Rubberface, coneguda com Introducing... Jane. El segent any ja va ser protagonista en la pellcula Cooper Mountain, comdia canadenca sobre esqu. Desprs va protagonitzar la comdia Once Bitten i va participar en papers secundaris en diverses pellcules menors com per exemple Peggy Sue es va casar. Finalment va aconseguir molta popularitat en protagonitzar la comdia Ace Ventura: Pet Detective, on interpretava un detectiu de mascotes molt extravagant. Tot i l'xit comercial, la crtica va molt dura amb la pellcula, i l'actor va guanyar el vergonys premi Golden Raspberry a la pitjor nova estrella. Aquesta pellcula li va permetre demostrar les seves habilitats per fer ganyotes amb una clara influncia del cmic Jerry Lewis, del qual s admirador, i va seguir el mateix cam amb The Mask i Dumb and Dumber. L'any 1995 va interpretar el paper de Riddler a Batman Forever de Joel Schumacher i va tornar a interpretar a Ace Ventura en la seva seqela, Ace Ventura: When Nature Calls. Ambdues pellcules van tenir molt xit comercial i Carrey va aconseguir contractes multimilionaris. Seguidament va treballar per Ben Stiller a The Cable Guy i amb els vint milions de dlars que va guanyar per treballar en aquesta pellcula, es va convertir en l'actor cmic ms ben pagat.

Desprs de protagonitzar Liar Liar, Carrey era conegut mundialment pel seu estil cmic per comenava a estar encasellat en aquest tipus de registre. L'any 1998 li va arribar la oportunitat de realitzar un paper ms seris i reivindicar la seva qualitat interpretativa, encara que no tan ben pagat, amb el rodatge de The Truman Show. Tot i que la pellcula va rebre tres nominacions als premis de l'acadmia estatunidenca (Oscar), Carrey no va rebre cap nominaci ja que el seu passat pesava molt per la crtica. Tot i aix, Carrey va aconseguir un premi Globus d'Or pel millor actor de pellcula dramtica. Continuant amb aquest nou estil de pellcula, el 1999 va interpretar Andy Kaufman en la pellcula Man on the Moon que representava la seva biografia. Malgrat el clam de la crtica, els Oscar el van tornar a ignorar per va aconseguir per segon any consecutiu un Globus d'Or.

L'any 2000, Carrey va tornar a protagonitzar una comdia novament amb els germans Farrelly, Me, Myself & Irene, on interpretava un agent de policia amb mltiples personalitats que vivia un roman amb una noia interpretada per Rene Zellweger. El 2001 va protagonitzar The Majestic i el 2003 Bruce Almighty amb Morgan Freeman, aquesta ltima amb un xit espectacular.

Amb la seva actuaci a Eternal Sunshine of the Spotless Mind al 2004, Carrey va tornar a rebre els elogis de la crtica. En la gala dels premis Oscar, la pellcula va ser guardonada com el millor gui original i la co-protagonista Kate Winslet va estar nominada com a millor actriu, per Carrey va tornar a passar desapercebut per l'acadmia. Pel que fa als premis Globus d'Or, l'actor va aconseguir sis nominacions. Posteriorment ha treballat en diverses pellcules encara que els papers no han estat tan importants. Per exemple, el 2004 va encarnar al malvat Compte Olaf a Lemony Snicket's A Series of Unfortunate Events (tamb va doblar el personatge en el videojoc), el 2006 va protagonitzar el remake de Fun with Dick and Jane juntament amb Ta Leoni, i el 2007 va tornar a estar a les ordres de Joel Schumacher en el thriller psicolgic The Number 23 amb Virginia Madsen i Danny Huston, on interpretava un home que es tornava boig per la seva obsessi amb el nmero 23.

Jim Carrey s'ha manifestat sempre contra de realitzar seqeles ja que considera poc illusionant repetir un personatge i sempre ha destacat el seu afany d'aconseguir nous papers. Fins al moment, noms ha repetit un paper, el de Ace Ventura, que va ser el personatge que el va donar a conixer mundialment, i ha rebutjat participar en les seqeles Son of The Mask (The Mask), Dumb and Dumberer (Dumb and Dumber), Evan Almighty (Bruce Almighty) i Ace Ventura 3.


 Filmografia .



 Premis .
Globus d Or 1999;
 Globus d'Or al millor actor dramtic pel seu paper a The Truman Show.
Globus d Or 2000;
Globus d'Or al millor actor musical o cmic pel seu paper a Man on the Moon.


 Referncies .



 Enllaos externs .
 ;
 Lloc dedicat a Jim Carrey;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338736" title="Isabel I d'Acaia" nonfiltered="2191" processed="2183" dbindex="132206">
Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1312) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, Prncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Comn Doucas, Dspota de l'Epir.

 Enlla amb la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia .

El 28 de maig del 1271 Isabel es cas amb Felip d'Anjou-Npols, fill de Carles I d'Anjou. El matrimoni havia estat prearranjat pel Tractat de Viterbo del maig del 1267, firmat entre el mateix Carles I d'Anjou, el pare d'Isabel Guillem II d'Acaia i l'exiliat Baldu II de Constantinoble.

Felip d'Anjou-Npols esdevingu tamb Rei de Tessalnica el 1274, per mor l'1 de gener de 1277, abans que el seu pare Carles I d'Anjou. Seguint el tractat, a la mort del pare d'Isabel, Guillem II d'Acaia, ocorreguda el 1278, Carles I d'Anjou mateix esdevingu Prncep d'Acaia.

 Enlla amb la Dinastia Hainaut .
Carles I d'Anjou mor el 1285 i el seu fill Carles II d'Anjou el succe en el Principat d'Acaia. Per el 1289 Isabel es cas amb Florenci d'Hainuat i Carles II d'Anjou confer a la parella els ttols de Prncep i Princesa d'Acaia, per sota al condici que si ella sobrevivia al seu marit, ella no es tornaria a casar sense el consentiment de Carles II d'Anjou.

Com a prncep, Florenci d'Hainaut negocia el Tractat de Glarentsa amb l'Imperi Bizant el 1290. La pau dur fins el 1293, quan els grecs reconqueriren Kalamata. Malgrat aix, Florenci d'Hainaut persuad a Miquel VIII Paleleg per tal que li fos retornada. El 1296 els grecs conqueriren el castells de Sant Jordi, a Arcadia. Florenci d'Hainaut hi pos setge per tal de reconquerir-lo, per mor el 1297. Deixava una filla tinguda amb Isabel, Matilda d'Hainaut. 

 Enlla amb la Dinastia Savoia-Piemont .
Isabel de Villehardouin es cas de nou a Roma el 12 de febrer del 1301 amb Felip I de Piemont, qui esdevingu Prncep d'Acaia. L'objectiu de Felip I de Piemont era el de conquerir tot el Pelopons als grecs de l'Imperi Bizant. Per govern de manera autoritria i els barons del seu regne el foraren a acceptar un parlament el 1304. Els vassalls grecs es revoltaren davant de la pressi fiscal que soportaven.

 El problema successori al Principat d'Acaia .
El 1306, Felip I de Piemont i Isabel de Villehardouin foren requerits a presentar-se davant de Carles II d'Anjou. Felip I de Piemont fou acusat de deslleieltat i de l'obedincia deguda, en no haver recolzat el clam de Carles II d'Anjou sobre el Despotat de l'Epir. A ms, Isabel de Villehardouin fou acusada de no haver requerit el consentiment previ de Carles II d'Anjou per casar-se amb Felip I de Piemont. A resultes d'aquestes acusacions, Carles II d'Anjou priv del Principat d'Acaia a la parella el 5 de maig del 1306, i en traspass la titularitat al seu fill, Felip I de Trent (qui per tant esdevingu Felip II d'Acaia).

Felip I de Piemont renunci als seus clams sobre el Principat d'Acaia l'1 de maig del 1307. Isabel de Villehardouin se separ d'aquest i an a viure al Comtat d'Hainaut, sense renunciar als seus drets sobre el Principat d'Acaia. Isabel de Villehardouin mor el 23 de gener de 1312 i Felip I de Piemont es cas de nou. Per la seva part, Felip I de Trent mor el 1313, de manera que la filla que Isabel de Villehardouin havia tingut del seu primer matrimoni amb Florenci d'Hainaut, Matilda d'Hainaut, esdevingu Princesa d'Acaia.

Enllaos externs.
Foundation for Medieval Genealogy Medlands Project;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338737" title="Dosso Dossi" nonfiltered="2192" processed="2184" dbindex="132207">
Dosso Dossi, de nom Giovanni di Niccol de Lutero o Luteri (1490, Mntua   1542, Ferrara) s un pintor itali de l'escola de Ferrara. Agafa el seu nom de la villa familiar a prop de Mntua, la Villa Dossi.

Format al taller de Giorgione, arriba a ser pintor de la cort del duc Alfons I d'Este a Ferrara el 1514. Participa en les activitats de decoraci de Giovanni Bellini i de Tici. Realitza tamb retaules, entre els quals un grandis polptic conservat a la pinacoteca nacional de Ferrara.
Inspirat per l'art veneci, Dosso Dossi s considerat com el principal representant de l'escola ferraresa, el que arribaria a ser Ludovico Ariosto en literatura. 
El 1531, el cardenal Bernardo Cles crida Dosso Dossi i el seu germ Battista a Trento. Els confia la decoraci del Magno Palazzo, el Palau que acaba de fer construir al costat de l'antiga fortalesa, el Castelvecchio. Battista decora un passads de frescos representant els Dus d'Olimp, Dosso pinta sobre el plaf de la Sala Gran putti frvols davant nvols sobre fons de cel blau . 

 Obres .
Gige e Candaule, 1508-1510, oli sobre tela, 41 x 54 cm, Roma, Galeria Borghese.
Madonna col Bambino e santi, c. 1510, oli sobre taula, 49,5 x 73,5 cm, Npols, Gallerie Nazionali di Capodimonte.
San Giorgio, 1513-1515 ca, oli sobre taula, 27 x 24 cm, Los Angeles, J. Paul Getty Museum.
Circe e i sobreoi amanti in un paesaggio, 1514-1516, 100,8 x 136 cm, oli sobre tela, Washington, National Gallery of Art.
Le tre et dell'uomo, c.1515, oli sobre tela, 77,5 x 111,8 cm, Nova York, Metropolitan Museum of Art.
Il litigio (la Zuffa), 1515-1516, oli sobre taula en forma de romb, 107 x 95 cm, Vencia, Collezione Vittorio Cini.
Giove pittore di farfalle, Mercurio e la Virt, 1515-1518, oli sobre tela, 111,3 x 150 cm, Viena, Kunsthistorisches Museum.
Sibilla, 1516-1520, oli sobre tela, 68,5 x 64 cm, Sant Petersburg, Ermitage.
Compianto sobre Cristo morto, c. 1517, oli sobre taula, 36,5 x 30,5 cm, Londres, National Gallery.
Adorazione del Bambino, c. 1519, oli sobre taula, 50 x 32 cm, Roma, Galeria Borghese.
Enea e Acate sobrella costa Libica, c. 1520, oli sobre tela, 58,7 x 87,6 cm, Washington, National Gallery of Art.
La maga Circe (o Melissa), c. 1520, oli sobre tela, 176 x 174 cm, Roma, Galeria Borghese.
La Vergine col Bambino appare ai santi Giovanni Battista e Giovanni Evangelista, c.1520 , oli sobre taula transferit sobre tela, 153 x 114 cm, Florncia, Galleria degli Uffizi.
Riposo durante la fuga in Egitto, c. 1520, tempera sobre taula, 52 x 42,5 cm, Florncia, Galleria degli Uffizi.
Santa Lucrezia, c. 1520, oli sobre taula, 53 x 41 cm, Washington, National Gallery of Art.
Scena mitologica (Pan e Eco), c. 1524, oli sobre tela, 64 x 57 cm, Los Angeles, J. Paul Getty Museum.
Due amanti, c. 1524, oli sobre taula, 55 x 75,5 cm, Londres, National Gallery.
Bacco, c. 1524, oli sobre tela, 93 x 75 cm, Collecci privada.
Apollo e Dafne, c. 1525, oli sobre tela, 191 x 116 cm, Roma, Galeria Borghese.                                                                ;
Madonna con Bambino, c. 1525, oli sobre tela, 35 x 28 cm, Roma, Galeria Borghese.
Martirio di santo Stefano, c. 1525 , oli sobre tela, 80 x 90 cm, Madrid, Museo Thyssen-Bornemisza.
San Giovanni e san Bartolomeo con donatori, 1527, oli sobre taula, 248 x 162 cm, Roma, Galleria Nazionale di Arte Antica.
Sacra Famiglia, c. 1527-1528 , oli sobre tela, 236 x 171 cm, Roma, Pinacoteca Capitolina.
Sacra Famiglia con sant'Anna, c. 1527-1528, oli sobre tela, 169,7 x 172,7 cm, Hampton Court, Royal Collection.
Diana e Callisto, c. 1528, oli sobre tela, 49 x 61 cm, Roma, Galeria Borghese.
Ritratto di un guerriero, c. 1530, oli sobre tela, 86 x 72 cm, Florncia, Galleria degli Uffizi.
Allegoria della Fortezza, c. 1530, oli sobre tela, 70 x 85 cm, Los Angeles, J. Paul Getty Museum.
San Giuliano, c. 1530-1535, oli sobre tela, 84,5 x 73,2 cm, Hampton Court, Royal Collection.
Adorazione dei Magi, c. 1530-1542, oli sobre taula, 85,6 x 108,4 cm, Londres, National Gallery.
I santi Cosma e Damiano con devoti, 1534-1542, oli sobre tela, 225 x 157 cm, Roma, Galeria Borghese.
Stregoneria (Allegoria di Ercole), c. 1535, oli sobre tela, 143 x 144 cm, Florncia, Galleria degli Uffizi.

 Galeria .


 Notes i referncies .


 Bibliografia .
 Ferrara and its province (text: Carlo Bassi i altres) Milano. Touring 2005 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338738" title="Benvenuto Tisi" nonfiltered="2193" processed="2185" dbindex="132208">
Benvenuto Tisi o Il Garofalo (Canaro, 1481   Ferrara 6 de setembre 1559) s un pintor manierista itali  de l'escola de Ferrara.

Va comenar estant lligat a la cort dels Este.
Va estudiar amb Domenico Panetti i potser amb Lorenzo Costa i va ser contemporani i de vegades collaborador de Dosso Dossi. El 1495, va treballar a Cremona amb Boccaccino. El 1520, Girolamo da Carpi va ser el seu aprenent i va treballa en projectes a  Ferrara, de 1530 a 1540.Va ser amic de Rafael i el va imitar tan b que els seus quadres Madonna col Bambino  han estat sovint atributs a aquest gran mestre.
El seu sobrenom, Garofalo, deriva de  garofano  (clavell en itali), ja que pintava ocasionalment un clavell en les seves obres.

 Obres .

Londres, National Gallery, Madonna col Bambino e i Santi Domenico e Caterina, oli sobre taula, 46 x 34, c.1500 - 1510;
Npols, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Madonna con Bambino e San Girolamo, oli sobre taula, 38 x 43, 1510 - 1512;
Roma, Galleria Nazionale di Arte Antica, Ascensione di Cristo, oli sobre taula, 314 x 204,5, 1510-1520;
Amsterdam, Rijksmuseum, Madonna col Bambino, oli sobre taula, 61 x 46, c.1515;
Npols, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Circoncisione, oli sobre taula, 39 x 54, c.1515;
Londres, National Gallery, Santa Caterina d'Alessandria, oli sobre taula, 45 x 38, c.1515 - 1530, attribuito;
Londres, National Gallery, Madonna col Bambino in trono e Santi, oli sobre taula, 198 x 208, 1517 - 1518.
Pars, Louvre, Circoncisione, oli sobre taula, 38 x 50, c.1519;
Viena, Kunsthistorisches Museum, Resobrerrezione di Cristo, oli sobre taula, 314 x 181, 1520;
Londres, National Gallery, Sacra Famiglia e Santi, oli sobre tela, 60 x 47, c.1520;
Sant Petersburg, Ermitage, Deposizione nel sepolcro, oli sobre tela, 53 x 75,5, c.1520;
Londres, National Gallery, Visione di Sant'Agostino, oli sobre taula, 64 x 81, c.1520;
Londres, National Gallery, Orazione nell'orto, oli sobre tela trasferito da taula, 49 x 38, c.1520 - 1539;
Viena, Kunsthistorisches Museum, San Rocco, oli sobre tela, 94 x 51,4, 1525 - 1530;
Viena, Kunsthistorisches Museum, Noli me tangere, oli sobre tela, 56 x 73,3, 1525 - 1530;
Londres, National Gallery, Un sacrificio pagano, oli sobre tela, 128 x 185, 1526;
Npols, Gallerie Nazionali di Capodimonte, San Sebastiano, oli sobre taula, 37 x 30, c.1526;
Londres, National Gallery, Allegoria dell'amore, oli sobre tela, 127 x 177, c.1527 - 1539;
Roma, Pinacoteca Capitolina, Annunciazione, oli sobre taula, 103 x 132, 1528;
Nova York, Metropolitan Museum of Art, San Nicola da Tolentino resobrescita un bambino, oli sobre tela, 33 x 65, c.1530;
Amsterdam, Rijksmuseum, Adorazione dei Magi, oli sobre taula, 79 x 58, c.1530;
Detroit, Institute of Arts, Sacra Famiglia con Sant'Anna, oli sobre taula, c.1530;
San Pietroburgo, Ermitage, Nozze di Cana, oli sobre tela, 306 x 248, 1531;
Hampton Court, Royal Collection, Sacra Famiglia, oli sobre taula, 42 x 55, 1533;
Miami, Lowe Art Museum, Madonna col Bambino in gloria, tempera e oli sobre taula, 39 x 26, c.1535;
Amsterdam, Rijksmuseum, Sacra Famiglia, san Giovannino, san Zaccaria e santa Elisabetta, oli sobre taula, 51 x 37, c.1535;
Florncia, Uffizi, Annunciazione, oli sobre taula, 55 x 76, c.1540;
Npols, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Adorazione dei Magi, oli sobre taula, 78 x 55, c.1540;
Ciutat del Vatic, Pinacoteca Vaticana, La Vergine appare ad Augusto e alla Sibilla, oli sobre taula, 143 x 118, 1544;
Mil, Pinacoteca di Brera, Annunciazione, tempera sobre taula, c.1550;
El Paso, Museum of Art, Circoncisione di Cristo, tempera sobre taula, 48 x 60, c.1550;
Pars, Louvre, Bambin Ges dormiente, c.1550;


 Bibliografia .
 Ferrara and its province (text: Carlo Bassi i altres) Milano. Touring 2005 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338740" title="Cornucpia" nonfiltered="2194" processed="2186" dbindex="132209">
La cornucpia era la banya d'Amaltea, que Zeus va trencar sense voler. Tenia el poder de oferir desitjos, d'aqu el seu nom llat, que significa "banya de l'abundncia". Posteriorment la banya es va desvincular d'Amaltea per esdevenir smbol de riquesa. Usualment se la representa plena de fruites i flors, com a signe d'abundncia de la natura.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338741" title="Explosi de Gas a la Rambla del Fondo de Barcelona" nonfiltered="2195" processed="2187" dbindex="132210">
L'Explosi de Gas a la Rambla del Fondo de Barcelona s un fet que es produ 12 de gener de 2006 al a l'alada del n 66 amb el resultat de 2 morts i 22 ferits i on s'est construint Torre Snia, com a edifici emblemtic on s'allotjaran les 16 famlies afectades per aquesta explosi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338747" title="Fernando Enrquez de Ribera el jove" nonfiltered="2196" processed="2188" dbindex="132211">
Fernando Enrquez de Ribera fou un militar espanyol del segle XVII al servei de Felip IV de Castella.

Fill de Fernando Enrquez de Ribera i Beatriz de Moura i germ d'Ana Girn Enrquez de Ribera i Fernando Afn de Ribera y Enrquez. 

Va comandar un ter d'infanteria a Llombardia. Va acompanyar al seu cunyat Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, en la campanya de 1640-1641, dirigint com a coronel un regiment d'infanteria, participant en les batalles de Coll de Balaguer, Cambrils, Martorell i Montjuc.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338748" title="Frit Ravich" nonfiltered="2197" processed="2189" dbindex="132212">


Frit Ravich, SL s una empresa d'alimentaci amb seu a Maanet de la Selva (La Selva) fundada el 1963 per Josep Maria Viader, actual president de la companyia.

En el seu catleg compta amb ms de 500 productes, entre els quals es troben patates, aperitius, fruits secs i brioixeria.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338750" title="Callionmid" nonfiltered="2198" processed="2190" dbindex="132213">








Els callionmids sn una famlia de peixos petits pertanyents a l'ordre dels perciformes. Agrupa 186 espcies repartides en 18 gneres, dels quals noms Callionymus s l'nic present a la Mediterrnia.

Morfologia.

 La longitud mxima s de 25 cm.
 Cos fusiforme, aplanat i allargat, sense escames.
 El cap s ample i una mica deprimit.
 Els ulls i les obertures branquials sn situats a la part superior del cap.
 La lnia lateral est formada per porus.
 Tenen dues aletes dorsals contiges (la primera ms curta que la segona en les femelles, i ms llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar).
 Les aletes pectorals, mplies, es troben per darrere de les ventrals.
 Les aletes ventrals sn jugulars. ;
 El mascle porta un fibl preopercular de diverses puntes, el qual empra per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa.
 Presenten dimorfisme sexual (la femella s ms petita i de coloracions ms suaus i uniformes que el mascle).;

Reproducci.

Pot haver-hi fecundaci interna, per alliberen els ous quan sn fecundats.

Alimentaci.

Mengen petits invertebrats bentnics.

Hbitat.

Sn espcies marines, bentniques i costaneres, que prefereixen els fons fangosos i sorrencs.

Distribuci geogrfica.

A totes les mars clides i temperades.

Espcies.

 Gnere Anaora ;
 Gnere Bathycallionymus ;
 Gnere Callionymus ;
 Gnere Dactylopus ;
 Gnere Diplogrammus ;
 Gnere Draculo ;
 Gnere Eleutherochir ;
 Gnere Eocallionymus ;
 Gnere Foetorepus ;
 Gnere Minysynchiropus ;
 Gnere Orbonymus ;
 Gnere Paracallionymus ;
 Gnere Paradiplogrammus ;
 Gnere Protogrammus ;
 Gnere Pseudocalliurichthys ;
 Gnere Pterosynchiropus ;
 Gnere Repomucenus ;
 Gnere Synchiropus ;

Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338758" title="Adamantios Androutsopoulos" nonfiltered="2199" processed="2191" dbindex="132214">


Adamantios Androutsopoulos (en grec:                           ) (1919-2000) fou un poltic grec que ostent el crrec de Primer Ministre de Grcia entre 25 de novembre de 1973 e 23 de juliol de 1974.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338765" title="Fernando Afn de Ribera y Enrquez" nonfiltered="2200" processed="2192" dbindex="132215">
Fernando Afn de Ribera, (Sevilla, 1584 - Vilak, 1637), marqus de Tarifa fou un noble i militar espanyol del segle XVII al servei de Felip III de Castella.

Fill de Fernando Enrquez de Ribera i Beatriz de Moura, es va casar el 1626 amb Ana de Mendoza Sandoval, amb qui no va tenir descendncia. Fou cunyat de Pedro Fajardo de Ziga y Requesens.

Fou ambaixador a Roma, Virrei de Catalunya (1619-1622), Virrei de Npols (1629-1631) i governador del Milanesat





Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338770" title="Alfeo Brum Rodrguez" nonfiltered="2201" processed="2193" dbindex="132216">

Alfeo Brum Rodrguez (Costas del Cataln, llavors Salto, avui Artigas, 22 de mar de 1898 - Montevideo, 25 de febrer de 1972) fou un advocat i poltic uruguai, vicepresident del seu pas entre 1947 i 1952, per dos perodes consecutius. Ha estat l'nic ciutad uruguai fins al present en desentrampar-se dues vegades seguides en l'esmentat crrec.

Va ser el germ menor del futur president Baltasar Brum Rodrguez. Graduat com advocat, va integrar des de la seva joventut el Partit Colorado. Electe diputat pel departament d'Artigas, va representar a aquest en tres perodes, entre 1923 i 1932.

Va assumir com a senador l'1 de mar de 1933. Pocs dies ms tard, el 31 de mar de 1933, en dissoldre's el Parlament pel president colpista Gabriel Terra Leivas, amb el suport de l'exrcit, la policia i de la fracci majoritria del Partit Nacional , liderada per Luis Alberto de Herrera, el seu germ Baltasar va decidir resistir-se al cop, per a la qual cosa es va atrinxerar a casa seva, repellint a tirs els policies que es van destinar a capturar-lo. Alfeo Brum va acompanyar en aquest acte el seu germ, encara que no va poder impedir que aquest se sucids hores desprs, en veure l'intil de la seva resistncia. Posat fora de la llei per la dictadura i empresonat un breu temps a l'Isla de Ratas, es va encaminar desprs a l'exili.

Elegit novament com a senador en les eleccions de novembre de 1946, la mort del president electe Toms Berreta (2 d'agost de 1947) i l'assumpci del seu company de frmula i vicepresident Luis Batlle Berres a la presidncia, van convertir Alfeo Brum en el nou vicepresident, ja que aquest era el primer senador de la fracci del Partit Colorado ms votada al Parlament.

En les eleccions de novembre de 1950, Brum es va presentar com a candidat a la vicepresidncia pel grup liderat per Andrs Martnez Trueba, un dels dos candidats del batllisme, que triomfs en els comicis, pel que va ocupar novament el crrec entre l'1 de mar de 1951 i igual data de l'any 1952, exercint-se en dos perodes seguits, encara que el segon es va veure interromput per l'aprovaci de la Constituci de 1952, que va instaurar el Consell Nacional de Govern i es va suprimir la vicepresidncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338771" title="Maria Dolors Orriols i Monset" nonfiltered="2202" processed="2194" dbindex="132217">
Maria Dolors Orriols i Monset (Vic, 1914   Barcelona, 2008) va ser una escriptora catalana.

Va iniciar la seva trajectria literria l'any 1949 com a contista, i a partir dels cinquanta va escriure novelles com Retorn a la vall (1950), Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Petjades sota l'aigua (1984), Molts dies i una sola nit o Una altra sonata a Kreutzer (1985), Una por submergida (1992) i El riu i els inconscients. Aquesta darrera obra, escrita el 1950 per publicada l'any 1990, s un dels documents ms esferedors de la postguerra al nostre pas. El 1960 va participar activament en la creaci del primer Museu d'Art Contemporani de Barcelona i en fou la primera sots-directora. Membre fundadora del Club de Divulgaci Literria i scia d'honor de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana, l'any 2003 va publicar Escampar la boira, una obra de carcter autobiogrfic.

Mor el dissabte 23 d'agost de 2008 a Barcelona (Barcelons) a l'edat de 94 anys. El funeral se celebr el dilluns 25 al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona per a posteriorment ser traslladada al cementiri de Cabrils.

El seu fill, Antoni Lloret i Orriols, s un escriptor i cientfic especialitzat en el camp de la energia.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web de Maria Dolors Orriols;
 Biografia a l'Enciclopdia Catalana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338778" title="Narcs Comadira i Moragriega" nonfiltered="2203" processed="2195" dbindex="132218">
Narcs Comadira i Moragriega (Girona, 1942) s poeta i pintor. A ms, se'l pot considerar dramaturg, traductor, periodista i crtic literari. La seva potica s de factura ms aviat clssica, de temtica contemplativa i un punt de vista de vegades irnic.

Obra.
Poesia.
1966 La febre freda (dins 5 poetes de Girona);
1969 Papers privats;
1970 Amich de plor;
1974 Un passeig pels bulevards ardents;
1976 El verd jard;
1976 Desdesig;
1976 Les ciutats;
1978 Terra natal;
1980 lbum de famlia;
1981 La llibertat i el terror;
1984 Rquiem;
1985 Enigma;
1990 En quarantena;
1995 Usdefruit;
1998 Poemes;
1999 Recull de poemes i serigrafies;
2000 Lrica lleugera;
2002 L'art de la fuga;
2003 Formes de l'ombra. Poesies 1966 - 2002;
2007 Llast;

Poesia infantil i juvenil.
2003 El sol es pon;

Prosa.
1989 Girona: Matria i memria;
1990 Gerona;
1998 Girona: retrat sentimental d'una ciutat;

Teatre.
1992 La vida perdudable: un dinar. Neva: un te;
1996 L'hora dels adus;
1997 El dia dels morts. Un oratori per a Josep Pla.;

Crtica literria o assaig.
1977 Guia de l'arquitectura dels segles XIX i XX a la provncia de Girona (amb Joan Tarrs);
1996 Rafael Mas, arquitecte noucentista (amb Joan Tarrs);
1998 Sense escut;
1999 Joaquim Sunyer: la construccin de una mirada;
2001 L'any litrgic com a obra d'art total;
2002 L'nima dels poetes;
2003 Jacint Verdaguer, poeta i prevere (amb altres autors);
2005 La paraula figurada: la presncia del llibre a les colleccions del MNAC (amb altres autors);
2006 Forma i prejudici: papers del noucentisme;

Premis.
1986 Premi Crtica Serra d'Or de Literatura i Assaig per Enigma;
1990 Premi de la Crtica de poesia catalana per En quarantena;
1992 Lletra d'Or per En quarantena;
1992 Premi Crtica Serra d'Or de Teatre per La vida perdurable;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor a l'AELC;
L'autor a Lletra;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338780" title="Unin Libre" nonfiltered="2204" processed="2196" dbindex="132219">
Unin Libre. Cadernos de vida e culturas (Uni llibre. Quaderns de vida i cultures) s una revista gallega de creaci i pensament oberta a temes vitals i interculturals des d una perspectiva d avanada innovadora i llibertria, amb especial atenci a la memria histrica i amb un disseny artstic integral. Coordinada des de Lugo per Carmen Blanco i Claudio Rodrguez Fer, compta amb un comit de redacci internacional compost per Xos Lus Axeitos, Vsvolod Bagno, Diana Conchado, Carme Junyent, Lily Litvak, Mara Lopo, Kathleen N. March i Olga Novo. Illustrada per diversos artistes (des de Isaac Daz Pardo a Sara Lamas), va comptar amb la collaboraci d escriptors gallecs i forans, com Luz Pozo Garza, Jos ngel Valente, Noam Chomsky, Juan Goytisolo, Antonio Gamoneda, Ana Hatherly, Sergio Lima o Joan Brossa. Presenta a ms traducci al gallec dels clssics ertics llatins i d autors contemporanis com Hlderlin, Rimbaud o Dylan Thomas. Es publica anualment, des de 1996, en Edicis do Castro, pel general centrant cada nmero en un tema monogrfic:

 N 1:  Mulleres escritoras / Alquimia Rimbaud / Ser poeta / Poesa visual / Ruedo ibrico (1996);
 N 2:  Labirintos celtas / Dylan Thomas / Qumica Gamoneda / Amar india / Proceso Vega (1997);
 N 3:  Literaturas integrais / Hlderlin Valente / Visin Brossa / Daz Pardo / Mundo pingn (1998);
 N 4:  Erotismos (1999);
 N 5:  Cantares (2000);
 N 6:  Negritudes (2001);
 N 7:  Indxenas (2002);
 N 8:  Paz (2003);
 N 9:  Memoria antifascista de Galicia (2004);
 N 10: Amores (2005);
 N 11: Vermellas (2006);
 N 12: Cinemas (2007);
 N 13: A voz das vtimas do 36 (2008);

Edicis do Castro, Sada (La Corunya, Galicia). ISSN 1137-1250. Depsito legal C-1668-1996.

Web.
Unin libre. Cadernos de vida e culturas;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338788" title="Alberto Abdala" nonfiltered="2205" processed="2197" dbindex="132220">

Alberto Abdala (Maldonado, 1920 - Montevideo, 1986) fou un poltic uruguai, vicepresident de la Repblica entre 1967 i 1972. Va ser membre del Partit Colorado.

Graduat com a advocat, va ser professor universitari de Dret rom a la Facultat de Dret de la Universitat de la Repblica. En les eleccions de 1950 va ser electe diputat, banca que va reconquerir quatre anys ms tard. El 1956 va ser designat pel segon Consell Nacional de Govern amb majoria del Partit Colorado, ministre de l'Interior, crrec que va ocupar durant un any. En els comicis de 1958, en els que va triomfar el Partit Nacional, va ser electe senador, banca que va ocupar fins i tot 1963. Entre aquell any i 1967 va integrar l'ltim Consell Nacional de Govern en representaci de la minoria del seu partit.

En les eleccions de 1966 va encapalar la llista al Senat de la llista del Partit Colorado ms votada, la Llista 15. Quan en desembre de 1967 scar Diego Gestido va morir i el vicepresident Jorge Pacheco Areco va passar a exercir la primera magistratura, Abdala es va convertir en vicepresidente, ocupant el crrec durant la resta d'aquell turbulent perode, fins a febrer de 1972.

Retirat de l'activitat poltica desprs d'haver aspirat el 1971 a la Presidncia de la Repblica amb la seva llista 1.000.000 i haver estat la seva candidatura relegada pel president Pacheco en favor de la de Juan Mara Bordaberry Arocena, Alberto Abdala va morir l'any 1986.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338789" title="Cristian Ugalde Garca" nonfiltered="2206" processed="2198" dbindex="132221">




Cristian Ugalde Garca (Barcelona el 19 d'octubre de 1987) s un jugador d'handbol catal. Aquest esportista de Sant Joan Desp juga a la posici d'extrem esquerre al FC Barcelona de la lliga ASOBAL. Mesura 1,84 metres i pesa 76 kg.

 Equips .

 FC Barcelona (2005 - );

 Palmars .
 1 vegada campi de la Lliga ASOBAL: 2005-2006;
 1 vegada campi de la Supercopa Asobal: 2006-2007;
 3 vegada campi de la Liga dels Pirineos: 2005-2006/ 2006-2007/ 2007-2008;
 1 vegada campi de la Copa del Rey: 2006-2007;

 Enllaos externs .
 Web oficial de Cristian Ugalde i del Club de Fans Oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338790" title="Jorge Sapelli" nonfiltered="2207" processed="2199" dbindex="132222">

Jorge Sapelli (Montevideo, 1926   bidem. 13 de gener de 1996) fou un poltic uruguai, vicepresident de la Repblica en el perode 1972-1973; pertanyent al Partit Colorado.

Va nixer a Montevideo el 1926. Empresari, va ser dirigent gremial dins de l'esmentat sector. Entre 1969 i 1972 va ser ministre de Treball del govern de Jorge Pacheco Areco, destacant-se per la seva moderaci i obertura al dileg dins del context autoritari de l'esmentada administraci. El 1971 va ser designat integrant de la frmula presidencial del Partit Colorado encapalada per Juan Mara Bordaberry Arocena, resultant electe vicepresident de la Repblica i assumint el crrec l'1 de mar de 1972.

Quan el president Bordaberry va dissoldre el Parlament junt amb les Forces Armades, durant el Cop d'Estat del 27 de juny de 1973, Sapelli es va mantenir en defensa de la legalitat. El desembre d'aquell mateix any, en formar-se el Consell d'Estat, li van oferir presidir-lo el que no va acceptar, demostrant aix la seva adhesi a la democrcia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338794" title="Bl Kovacs" nonfiltered="2208" processed="2200" dbindex="132223">
Bl Kovacs (nascut el 1937) s un fams clarinetista hongars.

Educaci.
s graduat per la l'Acadmia Franz Liszt de Msica de Budapest.

Carrera com a intrpret.
Ha estat el solista de l'Orquestra de l'pera Estatal Hongaresa i de la Budapest Philharmonic Orchestra des de l'any 1956. Ha escrit un recull d'estudis de concert per a clarinet sol, titulat "Homages" (Homenatges). Es tracta d'homenatges a diversos compositors escrivint a un estil que els recordi. Cada estudi comena amb un escrit en l'idioma del compositor homenatjat.

Carrera com a professor.
Ha estat professor de clarinet a l'Acadmia Franz Liszt de Budapest i a la Universitatde Msica i Art Dramtic de Graz.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338800" title="Teofbia" nonfiltered="2209" processed="2201" dbindex="132224">


La Teofbia es defineix com una persistent, anormal i injustificada por als dus o a la religi. Tamb es coneix com Zeusofbia. Els qui pateixen aquesta fbia temen a Du, o als dus  ja que inclou tant prctiques monoteistes com politeistes- i a les prctiques religioses en general. 

Tmer a Du s com entre els adults religiosos de distints cults. No obstant aix, existeix una diferncia entre una por saludable (el que fa que aquests individus procurin portar una vida moral i ticament correcta, duent tamb a les prctiques d'oraci i meditaci) i una por malaltssa (s en aquest cas en el que parlem de Teofbia). Aquest ltim pot dur a factors que afebleixen la vida quotidiana. 

Els que la pateixen viuen en un constant estat mental d'ansietat i disturbi. Hi ha en ells una constant preocupaci, en cada pensament i acci que realitzen, que Du d'alguna manera intervindr i els jutjar adversament. Seguint la mateixa lnia, els Teofbics tamb poden tmer a la religi. Els costar molt determinar quines creences religioses sn certes i adequades, resultant aix en ms por i ansietat. D'aquesta manera, se senten incapaos d'assistir a l'esglsia o a altres cerimnies religioses. Quan se sofreix de Teofbia, els smptomes sn els mateixos que en qualsevol altra fbia, incloent sudoraci, marejos, taquicrdia, nusees i viure en sensaci de perill. Per a contrarrestar aquestes complicacions, el teofbic en general ha de ser exposat amb regularitat a l'escenari de la seva fbia. Aix significa, per a molts, que la terpia comenci enmig d'un dilema moral o tic, o fins i tot simplement asseient-se en l'esglsia. Degut al fet que el desenvolupament de la Teofbia est sovint vinculat amb un esdeveniment traumtic en el passat, un que va involucrar a Du o la religi, la recuperaci d'aquesta fbia s un procs progressiu que pot dur diverses setmanes o mesos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338801" title="Palma (ornament)" nonfiltered="2210" processed="2202" dbindex="132225">
La palma s la fulla de la palmera, a vegades posada a assecar perqu perdi el color. S'usa per celebrar Diumenge de Rams, recordant l'entrada triomfal de Jess a Jerusalem. s tradici que les nenes portin palmes trenades, formant dibuixos i carregades de caramels. Quan creixen porten el mateix que els nens, el palm, branques llargues de palmera per picar a terra. Els adults poden portar fulles petites de palma o llorer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338807" title="Combat de Sant Celoni" nonfiltered="2211" processed="2203" dbindex="132226">






El Combat de Sant Celoni fou un dels episodis de la Guerra dels Trenta Anys a Catalunya. 

Antecedents.
Al segle XVII, l'imperi espanyol s'enfronta al Regne de Frana i Catalunya esdev territori de combat. L'any 1640 fou un any decisiu i de greus conseqncies en produir-se, sobretot a partir del mes de maig, un alament generalitzat de tota la poblaci del principat de Catalunya contra la mobilitzaci, i permanncia sobre el pas, dels teros de l'exrcit reial (entrats a Catalunya a causa de la Guerra dels Trenta Anys amb Frana el 1635) i contra la pretensi que fossin allotjats dins les poblacions. Algunes es negaren a obrir les portes, com Sant Feliu de Pallerols, o Santa Coloma de Farners, on fou enviat l'algutzil Miquel de Montrodon per dur a terme la installaci dels soldats; en la resistncia dels vilatans l'algutzir trob la mort. La represlia duta a terme pels teros a Riudarenes el 3 de maig desencadenaria un rpid alament armat de vilatans i pagesos.

El combat.
El regiment d'infanteria de Mdena de Leonardo Moles es va dirigir a Sant Celoni fugint de Riudarenes on havien cremat l'esglesia per reunir-se amb el tro de cavalleria de Fernando Chirino de la Cueva, per foren atacats pels revoltats que perseguien als italians.

Els revoltats van prendre la vila, causant moltes baixes entre la infanteria italiana, mentre que la cavalleria va poder fugir de la batalla arribant a Barcelona mentre que la infanteria va fugi perseguida pels catalans, havent de protegir-se al convent de Sant Jeroni de la Murtra, on d'on Chirino fug a Blanes abandonant a la tropa, que fou capturada, desarmada i conduda a les Drassanes de Barcelona, on serien retinguts.

Conseqncies.
Els revoltats van fer que el virrei es vei obligat a posar-lo en llibertat a Francesc de Tamarit i de Rif juntament amb en Francesc Joan Vergs i Lleonard Serra, empresonat pel virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt, comte de Santa Coloma

Pocs dies desprs, la revolta a Barcelona continuaria, i durant els aldarulls del Corpus de Sang, el virrei va morir.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338809" title="MOS Technology" nonfiltered="2212" processed="2204" dbindex="132227">
 MOS Technology, Inc. tamb coneguda com Commodore Semiconductor Group, va ser un fabricant de calculadores i microprocessadors dels Estats Units d'Amrica, sent famosa pel seu microprocessador MOS Technology 6502.

Vegeu tamb.
 Chuck Peddle;

 Enllaos externs .
 On the Edge: The Spectacular Rise and Fall of Commodore. Variant Press, 2005. ISBN 0-9738649-0-7 (un llibre que documenta els orgens de MOS Technology i Commodore).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338810" title="Estaci de Mira-sol" nonfiltered="2213" processed="2205" dbindex="132228">






Mira-sol s una estaci de les lnies S1 i S5 del Metro del Valls de FGC situada al barri de Mira-sol de Sant Cugat del Valls a la comarca del Valls Occidental.



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338812" title="Estaci d'Hospital General" nonfiltered="2214" processed="2206" dbindex="132229">






Hospital General s una estaci de les lnies S1 i S5 del Metro del Valls de FGC situada al costat de l'Hospital General de Catalunya a Sant Cugat del Valls a la comarca del Valls Occidental.



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338813" title="Estaci de les Fonts" nonfiltered="2215" processed="2207" dbindex="132230">






Les Fonts s una estaci de la lnia S1 del Metro del Valls de FGC situada a la urbanitzaci de les Fonts, al sud de Terrassa, a la comarca del Valls Occidental.



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338815" title="Estaci de Sant Joan" nonfiltered="2216" processed="2208" dbindex="132231">







Sant Joan s una estaci de les lnies S2 i S55 del Metro del Valls de FGC situada al polgon de Sant Joan de Sant Cugat del Valls  a la comarca del Valls Occidental. 



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338817" title="Estaci de Bellaterra" nonfiltered="2217" processed="2209" dbindex="132232">







Bellaterra s una estaci de les lnies S2 i S55 del Metro del Valls de FGC situada al barri de Bellaterra de Cerdanyola del Valls  a la comarca del Valls Occidental. 



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338820" title="Sefirot" nonfiltered="2218" processed="2210" dbindex="132233">
Les sefirot sn les deu emanacions de Du segons la cbala jueva, que es representen mitjanant l'arbre de la vida i serveixen per assolir el coneixement ms profund. En tractar-se d'atributs divins, mitjanant les sefirot es pot arribar a posar en contacte el mn fsic i el metafsic.

Les deu sefirot.
Les sefirot es dedueixen del llibre del Gnesi, equivalen a cada cop que l'escrit diu "I Du va dir", entenent que la paraula divina s un acte creador.



Les deu sefirot sn, ordenades de ms alta a ms baixa:
I. Keter: significa corona i  representa la suprema compassi i all que est per sobre de la capacitat humana de comprensi;
II. Chokmah: simbolitza la saviesa, ajuda a arribar Keter a la resta de sefirot. S'identifica amb la intuci, l'nima i la creativitat;
III. Binah: simbolitza la ra i la dona. ;
IV. Chesed: s l'atribut de l'amor ;
V. Gevurah: indica judici. Tamb indica la fora de Du, que pot plasmar-se en cstigs als que no el segueixen;
VI. Tipheret: connecta totes les altres sefirot i les equilibra;
VII. Netzach:  simbolitza la persistncia i el lideratge;
VIII. Hod: indica sinceritat i pregria;
IX. Yesod: Indica la manifestaci divina en el mn;
X. Malkuth: aquesta sefirot emana de la creaci divina, no de Du mateix, equival al seu Regne;

Una altra tradici, encapalada per Isaac Luria, elimina Keter i colloca una sefirot anomenada Da'at entre Binah i Chesed, que equival a un mn invisible. Entre les sefirot, a l'arbre de la vida hi ha vint-i-dues connexions, que equivalen a les lletres de l'alfabet hebreu. Aquests camins sn tamb els del Tarot.

Agrupacions de les sefirot.
Les sefirot ubicades amb els nombres parells representen la part del sentiment, mentre que les de l'esquerre la racionalitat, en parallel a les atribucions atorgades a cada hemisferi del cervell hum. Les dues sn necessaries per assolir el coneixement suprem (I) i les dues sn presents en el mn fsic (IX i X).

Si l'arbre de les sefirot s'iguala a la figura d'una persona, les tres primeres estan al cap, serien la ment i els dos ulls. Les sefirot IV i V serien les mans, per aix se les anomena d'acci (l'amor impulsa a perdonar, estimar mentre que el judici fora a posicionar-se davant un fet moralment i obrar en conseqncia). Les sefirot VII i VIII serien els peus, ja que sn mitjans per assolir els fins, igual que l'home usa els peus per caminar i arribar a algun lloc. La IX equival als rgans sexuals, perqu d'ells sorgeix la vida, com de Du.  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338821" title="Estaci de Sant Quirze" nonfiltered="2219" processed="2211" dbindex="132234">







Sant Quirze s una estaci de la lnia S2 del Metro del Valls de FGC situada a prop del nucli urb de Sant Quirze del Valls a la comarca del Valls Occidental. 



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338822" title="Estaci de Sabadell-Estaci" nonfiltered="2220" processed="2212" dbindex="132235">






Sabadell-Estaci s una estaci de la lnia S2 del Metro del Valls de FGC situada a l'est de Sabadell a la comarca del Valls Occidental. 

Aquesta estaci s la principal de la lnia de FGC de Sabadell, no per la seva proximitat al centre, sin per les seves dimensions, ja que disposa de 4 vies i 3 andanes. 

A ms d'aquesta, el municipi de Sabadell t una altra estaci del Metro del Valls de FGC (Sabadell-Rambla) i tres estacions de Rodalies Renfe: Sabadell Sud, Sabadell Centre i Sabadell Nord. 



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338824" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="2221" processed="2213" dbindex="132236">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realitz una competici de futbol en categoria masculina. El torneig es disput a les installacions de White City de Londres entre el 19 i el 24 d'octubre d'aquell any.

Nacions participants.
Hi participaren vuit equips en representaci de set nacions. Frana compt amb la presncia de dues seleccions, l'equpip britnic estigus format per jugadors amateurs i a l'iniciar-se el torneig foren desqualificades les seleccions de Bohmia i Hongria.
 Bohmia;
;
 Frana (2);
;
;
 Regne Unit;
;

Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Quarts de final.

Hongria refus participar en la competici per problemes econmics.




Bohmia no particip en el torneig desprs de perdre el seu estatus de membre de la FIFA.



Semifinals.





Partit de consolaci.
Frana renunci a prendre part en el partit pel tercer lloc desprs de la seva humiliant derrota a les semifinals contra Dinamarca. Finalment Sucia va prendre el seu relleu.



Partit Final.



Plantilles.
Regne Unit.

 Horace Bailey (Leicester Fosse, porter);
 George Barlow;
 Albert Eduard Bell;
 Arthur Berry (Oxford University);
 Ronald Brebner (porter);
 Frederick Chapman (South Notts F.C.);
 Walter Corbett (Birmingham City F.C.);
 W. Crabtree;
 W. Daffern;
 Harold Hardman (Everton F.C.);
 Robert Hawkes (Luton Town F.C.);
 Kenneth Hunt (Wolverhampton Wanderers F.C.);
 Thomas Porter;
 Clyde Purnell (Clapton Orient F.C.);
 Albert Scothern;
 Herbert Smith (Reading F.C.);
 Harold Stapley (Glossop North End A.F.C.);
 Vivian Woodward (Tottenham Hotspur F.C., capit);

Dinamarca.

 Peter Marius Andersen (BK Frem);
 Magnus Beck (B.93);
 dbert E. Bjarnholt (BK Frem);
 Harald Bohr (AB);
 Charles Buchwald (AB);
 Ludvig Drescher (KB, porter);
 Johannes Gandil (B.93);
 Harald Hansen (B.93);
 Knud Hansen (BK Olympia);
 August Lindgren (B.93);
 Einar Middelboe (KB);
 Kristian Middelboe (KB, capit);
 Nils Middelboe (KB);
 Sophus Nielsen (BK Frem);
 Oskar Nrland (KB);
 Bjrn Rasmussen (KB);
 Vilhelm Wolfhagen (KB);

Pasos Baixos.

 Reinier Beeuwkes (FC Dordrecht, porter);
 Jan van den Berg;
 Lo la Chapelle (porter);
 Frans de Bruyn Kops (HBS Den HAAG);
 Karel Heijting;
 John Heijting (HVV Den Haag);
 Jan Kok;
 Bok de Korver (Sparta Rotterdam);
 Vic Gonsalves;
 Emil Mundt  (HVV Den Haag, capit);
 Louis Otten (HVV Quick);
 Jops Reeman (HVV Quick);
 Tonie van Renterghem;
 Edu Snethlage (HVV Quick);
 Ed Sol (HVV Den Haag);
 Jan Thome (Concordia Delft);
 Caius Welcker (HVV Quick);

Sucia.

 Sune Almkvist (IFK Uppsala);
 Nils Andersson (IFK Gteborg);
 Karl Ansn (AIK Stockholm);
 Oskar Bengtsson (rgryte IS, porter);
 Gustaf Bergstrm (rgryte IS);
 Arvid Fagrell (IFK Gteborg);
 ke Fjstad (IFK Stockholm);
 Karl Gustafsson (IFK Kping);
 Valter Lidn (IFK Gteborg);
 Hans Lindman (IFK Uppsala, capit);
 Theodor Malm (AIK Stockholm);
 Sven Ohlsson;
 Olof Ohlsson;
 Sven Olsson;
 Thor Ericsson (rgryte IS);
 Erik Bergstrm (rgryte IS);

Frana A.
 Georges Albert (CA Paris);
 Georges Bayrou (Gallia Club Paris);
 Gaston Cyprs (CA Paris);
 O. Desaulty;
 A. Dubly;
 Jean Dubly (RC Roubaix);
 Julian Du Rheart (Club Franais);
 Ren Fenouillere (Red Star Amical Club);
 Andr Franois (RC Roubaix, capit);
 Gabriel Hunt;
 Charles Renaux (RC Roubaix);
 Marius Royet (US Parisienne);
 mile Sartorius (RC Roubaix);
 Louis Schubart (Olympique Lillois);
 J. Signoret;
 R. Tennouillere (Red Star Paris);
 Maurice Tillette (US Boulogne, porter);
 Ursule Wibaut (Olympique Lillois);
 J. Zimmermman;

Frana B.
 Charles Bilot (CA Paris);
 Sadi Dastarac (Gallia Club Paris);
 Victor Denis (US Tourcoing);
 Fernand Desrousseaux (US Tourcoing, porter);
 Marcel Eucher (A.S. Franaise);
 Adrien Filez (US Tourcoing);
 Raoul Gressier (Calais RUFC);
 Henri Holgard (Amiens AC);
 Albert Jenicot (RC Roubaix);
 Paul Mathaux (US Boulogne);
 E. Morillon;
 Albert Schaff (CA XIVeme);
 Pierre Six (Olympique Lillois);
 G. Prouvost;
 Joseph Verlet (CA Paris, capit);
 Justin Vialaret (CA XIVeme);

Referncies.


Bibliografia.
Cook, Theodore Andrea (1908). The Fourth Olympiad, Being the Official Report. London: British Olympic Association.  ;
Reyes, Macario (2001). Olympiad London 1908 Football Tournament". Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation.

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Futbol - Londres 1908;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338825" title="MOS Technology 6502" nonfiltered="2222" processed="2214" dbindex="132237">
 
El MOS 6502 o MOS Technology 6502 va ser un microprocessador de 8 bits dissenyat per MOS Technology el 1975. Quan va ser introdut va ser, per una llarga tirada, el ms barat UCP del mercat amb caracterstiques completes, en al voltant d'un sis del preu, o menys, que UCPs amb qu competia de companyies ms grans com Motorola i Intel. Era tanmateix ms rpid que la majoria d'ells, i, junt amb el Zilog Z80, van ser l'origen d'una srie de projectes de ordinadors que finalment donarien lloc a la revoluci del ordinador personal de finals dels 1970 i els principis dels anys 1980.

A ms de MOS Technology, el disseny del 6502 va tenir originalment com a segona font Rockwell i Synertek i va anar llicenciat ms endavant a un nombre de companyies. En realitat, el 6502 consisteix en una famlia de UCPs que comparteix el xip, per est encapsulat amb diferents nombres de patilles, abaratint costos i sacrificant algunes funcions. A ms hi ha dos grups: els 650x, amb rellotge intern i els 651x que necessiten rellotge de dues fases (com el MC6800).

 Segones fonts .
MOS Technology va llicenciar aviat el seu 65xx, entre d'altres, a les segents companyies:
 Rockwell International;
 Synertek;
 AMI;
 ITT;
 UMC;
 NTE;

Vegeu tamb.
 Microprocessador;
 MOS Technology;

 Enllaos externs .
 www.6502.org ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338829" title="Apristurus macrostomus" nonfiltered="2223" processed="2215" dbindex="132238">

Apristurus macrostomus  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Les femelles arriben als 38 cm de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Mar de la Xina Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338830" title="Enrique Tarigo Vzquez" nonfiltered="2224" processed="2216" dbindex="132239">

Enrique E. Tarigo Vzquez (Montevideo, 1927 -   bidem, 2002) fou un advocat, periodista, professor universitari i poltic uruguai, pertanyent al Partit Colorado. Va ser Vicepresident de l'Uruguai entre 1985 i 1990, en el primer perode democrtic desprs de la dictadura.

Biografia.

Va nixer a Montevideo el 15 de setembre de 1927. Es va casar amb Susana Isabel Morador Lpez, i va tenir 5 fills: Enrique, Miguel, Alejandro, Gabriela i Juan Felipe.

El 1953 es va graduar com a advocat. Va ser professor de Dret Processal a la Facultat de Dret, fins i tot que va renunciar a la docncia el 1978, quan la dictadura va obligar a renunciar a destacats docents de l'esmentada facultat.

Fundador del setmanari "Opinar", va tenir un important paper en el rebuig a la reforma constitucional proposada pel govern militar el novembre de 1980, on va triomfar el NO, s a dir, que els ciutadans no van aprovar aquesta reforma.

Desprs va participar com a delegat del seu partit en les negociacions amb els militars en procura d'una sortida democrtica, la que es va concretar amb les eleccions de 1984, en les que es va elegir com a vicepresident de la naci.

El 1989, el president Julio Mara Sanguinetti Coirolo ho va proposar com a candidat presidencial del seu partit per a les eleccions d'aquell any, per les eleccions internes del batllisme unit (Llista 15) van donar la victria a Jorge Batlle Ibez. Tarigo es va allunyar de la poltica activa.

Entre 1992 i 1993 va ocupar el crrec de director del peridic uruguai El Da.

Desprs de renunciar a la banca que havia obtingut en el Senat en aquestes eleccions i d'un breu perode com a ambaixador de l'Uruguai a Espanya, entre 1995 i 1999, va retornar al pas per tornar a la docncia, la seva principal vocaci, a la que es va dedicar fins a la seva mort que va tenir lloc a Montevideo, el 14 de desembre de 2002.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338834" title="Apristurus manis" nonfiltered="2225" processed="2217" dbindex="132240">

Apristurus manis  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 85 cm. de longitud total i les femelles als 76 .

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Irlanda, Sud-frica, Massachusetts (Estats Units) i, possiblement tamb, a Mauritnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338836" title="Ldia Pujol" nonfiltered="2226" processed="2218" dbindex="132241">
Ldia Pujol s el nom artstic de Ldia Lpez Pujol, nascuda l'octubre del 1968 a Barcelona. s una cantautora en llengua catalana i castellana. Destaca per la interpretaci de canons populars catalanes i dels seus temes originals.

 Formaci .

Ldia Pujol es va formar al Taller de Msics on va estudiar cant amb Xavier Garriga i Errol Woisky. Posteriorment va continuar al Collegi del Teatre amb Ramon Llimox.

 Inicis: duet amb Slvia Comes .

Durant la dcada dels 90 del segle XX, va formar duet amb la cantautora Slvia Comes, publicant dos treballs: Slvia Comes & Ldia Pujol (Picap, 1998) i Al entierro de una hoja van dos caracoles (Picap, 2000).

 Solista .

L'any 2003 publica Iaie, on interpreta canons basades en poemes de Jacques Prvert i Federico Garca Lorca, a ms de temes tradicionals de la cultura yiddish i una can celta, Mn Na Hirann.

Quatre anys ms tard, el 2007, es publica el seu segon disc en solitari, Els amants de Lilith. s un disc en directe, enregistrar el 30 de maig del 2007 a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. Hi trobem msica popular d'arreu dels Pasos Catalans on les dones sn les protagonistes: dones ultratjades, dones que estimen fins a la mort, dones poderoses i dones dbils. Tamb hi ha un tema, 'El somiatruites' amb msica i lletra d'Albert Pla.

Durant els anys 2007 i 2008 presenta l'espectacle 'Palau i Fabre, 90 anys' on ret homenatge a Josep Palau i Fabre.

 Collaboracions .

Ha collaborat amb artistes ben diversos: Allen Gibsberg, Mayte Martn, Miquel Poveda, Gerard Quintana, Dani Nello, Roser Pujol, Llus Llach, Jackson Browne.

Ha participat en el disc collectiu 'Terregada, cinc veus i un repertori sagnant' (2004), que es va presentar al Festival Tradicionrius.

 Enllaos externs .

Web oficial;
Vdeos a Youtube;
Fotos a Flickr;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338839" title="Gonzalo Aguirre Ramrez" nonfiltered="2227" processed="2219" dbindex="132242">

Gonzalo Aguirre Ramrez (Montevideo, 25 de gener de 1940) s un poltic uruguai, que va ser vicepresident del seu pas, amb la presidncia de Luis Alberto Lacalle, entre 1990 i 1995. s membre del Partit Nacional.

Graduat com a advocat a la Universitat de la Repblica, amb particular formaci en Dret constitucional. Durant la dictadura militar es va exercir com a "Secretari del Triumvirat", que va exercir la direcci del Partit Nacional en aquell perode de prohibici de l'activitat poltica.

El 1983, junt amb al poltic del Partit Colorado, Enrique Tarigo Vzquez, van redactar l'article Por un Uruguay sin exclusiones, per al multitudinari acte que es va celebrar al costat de l'Obelisc en senyal d'oposici a la dictadura militar.

El 1994 es va postular a la presidncia pel seu partit per no va resultar elegit. Aquell mateix any va donar suport al candidat Juan Andrs Ramrez, que va ocupar la banca de senador desprs de la victria de Julio Mara Sanguinetti Coirolo.

El 2008 va donar suport a la precandidatura presidencial de Luis Alberto Lacalle per a les eleccions de 2009.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338840" title="Apristurus melanoasper" nonfiltered="2228" processed="2220" dbindex="132243">

Apristurus melanoasper  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

 Els mascles poden arribar als 76,1 cm. de longitud total i les femelles als 73,2.
 Color uniformement negre, tot i que lleugerament marrons en els exemplars ms grans.;

Hbitat.

Viu entre els 512 i els 1.520 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Atlntic nord (Estats Units) i de Frana, Irlanda i de les Illes Britniques.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;
 Catalogue of Life ;
 The Comparative Toxicogenomics Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338841" title="Apristurus microps" nonfiltered="2229" processed="2221" dbindex="132244">

Apristurus microps  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 61 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Islndia, Sud-frica i Gran Bretanya.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338843" title="La carretera (Cormac McCarthy)" nonfiltered="2230" processed="2222" dbindex="132245">
La carretera (The road, ttol original en angls) s una novella de l'escriptor nord-americ Cormac McCarthy publicada el 2006. Va ser la guanyadora del Premi Pulitzer de ficci de l'any 2007. En catal fou traduda per Rosa Borrs i publicada el setembre de 2007 per Edicions 62 dintre la collecci Les Millors Obres de la Literatura Universal / Segle XX amb el nmero 173.

Sntesi.

En un mn postapocalptic un pare i un fill, que en cap moment tenen nom ni se'ls anomena, sobreviuen com poden entre la foscor, la fred, la pluja i una cendra que ho cobreix tot i que els obliga a portar mscares. Volen arribar al mar per veure si realment hi troben un clima ms amable o tot s igual. Segueixen com poden el curs d'una carretera empenyent un carret, que hauran d'abandonar per culpa de la neu, per que desprs en trobaran un altre. En el seu cam eviten trobar-se amb altres humans, ja que s'ha ests el costum de menjar-se entre ells. El pare diu al seu fill que tothom s dolent i que no cal ajudar ning; el fill t els seus dubtes. 

Arriben a la costa, desprs d'un dur cam, amb fred i gana, sort en tenen d'un refugi ben assortit que troben, per tamb es topen amb un magatzem d'humans que serveixen d'aliment per a d'altres, un grup de tres persones que s'intentaven menjar un nad... La platja s igual de freda i trista que la resta del mn. La desolaci s total. 

El pare est malalt i amb la fred empitjora, t el clar determini de matar el seu fill per no deixar-lo sol en aquell mn abans no mori, per quan arriba el moment no ho pot fer. El nen t sort i en aquells moments arriba un grup de persones que aparentment se'n fa crrec.

La novella mostra un mn futur on no hi ha res, ni esperana, perqu la vida ha desaparegut i noms queden humans disposats a matar-se entre ells per alimentar-se. L'angoixa s constant, amb una escriptura gil, cubista, dilegs rpids i punyents... Al final, es mostra com l'amor del pare pel fill s l'nic que els mant vius i l'nic que mostra un bri d'esperana, ja que no el mata i altres se'n fan crrec.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338846" title="Felip I de Trent" nonfiltered="2231" processed="2223" dbindex="132246">
Felip I de Trent (10 de novembre, 1278 - 26 de desembre, de 1331). De la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia va ser Prncep de Trent, Senyor del Regne d'Albnia-Durazzo (Felip I d'Albnia) i Prncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); tamb va ser pretendent com a Dspota de l'pir i Emperador Llati de Constantinople (Felip II de Constantinoble).

Nascut a Npols, Felip I de Trent fou el fill menor del rei de Siclia Pennsular (Npols) Carles II d'Anjou, i de Maria d'Hongria.

Un imperi a l'Adritic.
El 4 de febrer del 1294 el seu pare Carles II d'Anjou el nomen Prncep de Trent a Ais de Provena, i el 12 de juliol del 1294 Vicari General del Regne de Siclia. Aquestes dignitats eren un preludi del pla de Carles II d'Anjou per tal de crear un prets imperi a l'Adritic per a Felip.

El mateix dia en qu fou investit Vicari General, es cas per poders amb Thamar Comn Doucas, filla de Nicfor I Comn Doucas, Dspota de l'Epir. Aquest, amenaat per l'Imperi Bizant, havia decidit buscar la protecci de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia, una braca menor dels sobirans del Regne de Frana. El matrimoni es fu efectiu el 13 d'agost del 1294 a L'Aquila i Carles II d'Anjou ced al seu fill el Regne d'Albnia-Durazzo i el Principat d'Acaia, aix com tots els seus drets a l'Imperi Llat de Constantinoble i la Senyoria de Valquia. Per la seva part, Nicfor I Comn Doucas ced com a dot de la seva filla les fortaleses de Vonitsa, Vrachova, Gjirokastr i Naupactus, situades al d'Etlia, a ms d'acceptar la successi d'aquest per sobre del legtim hereu, el seu fill Tomas.

A la mort de Nicfor I Comn Doucas (circa. 1297), Felip prengu el ttol de "Dspota de Romania". Tanmateix, la vdua Nicfor I Comn Doucas, Anna Cantacuz, proclam al seu fill Tomas com a legtim Dspota de l'Epir i n'assum la regncia.

Guerra de Siclia.


Com a Vicari General del Regne de Siclia, va preparar la invasi de l'illa el novembre de 1299. Amb un exrcit format per cinquanta galeres, nombrosa tropa i nobles, va assetjar Trapani. Frederic II de Siclia, rei de Siclia del casal de Barcelona, va aplegar les seves tropes a Castrogiovanni i va marxar per aixecar el setge de Trapani, trobant-se els exrcits de Felip a Falconara. A la Batalla de Falconara, Frederic II de Siclia i els comandant Blasco d'Alag el Vell, Ramon III de Montcada, amb els almogvers de Berenguer d'Entena, derrotaren a Felip I de Trent i el feren presoner.    No fou alliberat fins el 1302, quan se sign el Tractat de Caltabellotta.

El Principat d'Acaia.
El 1306, el Felip I de Savoia i Isabel I d'Acaia, Prncep i Princesa d'Acaia respectivament per concessi de Carles II d'Anjou, foren acusats de deslleialtat per aquest i desposseits del Principat d'Acaia. Aquest fou donat en feu a Felip I de Trent pel seu pare el 5 de maig del 1306. Desprs d'una visita testimonial al territori, deix a Guy II de la Roche, Duc d'Atenes, com a governador del Principat. Per la seva part, l'11 de maig del 1307, Felip I de Piemont renunciava formalment a les seves pretencions sobre el territori. 

L'Imperi Llat de Constantinoble.
El 1309 acus d'infidelitat ala seva muller Thamar Comn Doucas. Aix l'alliber per participar en un complex pacte matrimonial a tres bandes:

-Caterina de Valois-Courtenay, que retenia els drets sobre el derrocat Imperi Llat de Constantinoble s'havia proms amb Hug V de Borgonya, que retenia els drets del Regne de Tessalnica. Aquest comproms es trenc i Caterina de Valois-Courtenay es cas amb Felip I de Trent el 29 de juliol del 1313 a Fontainebleau.

-A canvi, les seves terres maternals de Courtenay i unes altres propietats al continent foren cedides a la germana Hug V de Borgonya, Joana de Borgonya, que al seu torn es cas amb el mig-germ de Caterina de Valois-Courtenay, Felip de Valois, qui esdevindria el futur rei de Frana Felip VI de Frana.  

-Per la seva banda, Felip I de Trent ced el Principat d'Acaia a Matilda d'Hainaut, que es cas amb el germ d'Hug V de Borgonya, Llus de Borgonya, el 29 de juliol del 1313. Aquesta donaci per, era restringida: si la parella moria sense hereus, el Principat havia de tornar a la Casa de Borgonya mentre que Matilda d'Hainaut en gaudiria de l'usdefruit per a tota la vida, sempre que Matilda no es torns a casar altre volta sense el perms del seu senyor Felip I de Trent.

-Per completar la separaci de drets entre Orientals i Occidentals, Hug V de Borgonya cedia els seus drets al Regne de Tessalnica en favor del seu germ Llus de Borgonya, mentre que aquest renunciava als seus drets sobre l'herncia dels seus pares en favor del seu germ major Hug V de Borgonya.

-El comproms del fill major de Felip I de Trent, Carles de Trent, amb Matilda d'Hainault es trenc i es compromet amb Joana de Valois-Courtenay, germana petita de Caterina de Valois-Courtenay; Felip I de Trent tamb ced al seu fill  Carles de Trent el ttol de Dspota de Romania i els drets que se'n pogussin despendre.

Guerra entre Gelfs i Gibellins.

El 1315, Felip I de Trent fou requerit pel seu germ Robert I de Npols per comandar un exrcit que auxilis els Florentins, que es veien amenaats pels Pisans. L'exrcit gelf fou derrotat a la Batalla de Montecatini el 29 d'agost del 1315 i el germ menor de Felip I de Trent, Pere de Gravina i el seu propi fill, Carles de Trent, moriren en la batalla.

El Principat d'Acaia.
La mort de Llus de Borgonya sense hereus el 1316 transtorn els plans dels Anjou pel Principat d'Acaia. Robert I de Npols conmin a Matilda d'Hainault a casar-se amb Joan de Gravina, el seu germ i tamb germ de Felip I de Trent. Per Matilda d'Hainault declin la proposta i finalment fou segrestada i portada a Npols; all se l'oblig a casar-se amb el 1318 mentre Frederic Trogisio fou enviat com a governador del Principat. 

El 1320, Eudes IV de Borgonya, desprs d'unes quantes protestes, accept de vendre els seus drets al Principat d'Acaia i al Regne de Tessalnica al fill de Llus IX de Frana, Llus I de Borb, primer Duc de Borb i Comte de Clermont, per 40.000 lliures. El 1231 per, Felip I de Trent recompr els drets al Principat d'Acaia per la mateixa quantitat, aconseguint retornar els drets sobre el territori a la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia.

Per la seva part, Matilda d'Hainault protest davant del jutjat Papal a Aviny, on revel que s'havia casat secretament amb el cavaller Hugh de La Palice. A resultes d'aix, el seu matrimoni amb Joan de Gravina fou anullat, per de retruc donava altre volta arguments als Anjou per a la confiscaci del Principat d'Acaia. Aquest fou concedit naturalment a Joan de Gravina mentre Matilda d'Hainault pass la resta dels seus dies empresonada a Aversa per tal d'evitar noves reclamacions, on mor el 1331.

Consolidat el Principat d'Acaia en mans del seu germ menor, Felip I de Trent continu planejant la seva recuperaci de l'Imperi Llat de Constantinoble. Aix, el 1318 fu una aliana amb el seu nebot Carles I d'Hongria, per el 1330 el darrer dels seus fills del primer matrimoni, Carles de Trent, mor sense descendncia, tornant-li el ttol de Dspota de Romania.

Tots els seus drets i els ttols passaren a la seva mort, dos anys ms tard, al seu fill major del seu segon matrimoni, Robert I de Trent.







|-

|-



|-




|-

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338847" title="Hugo Batalla Parentini" nonfiltered="2232" processed="2224" dbindex="132247">

Hugo Batalla Parentini (11 de juliol de 1926     3 d'octubre de 1998) fou un advocat i poltic uruguai. Va ser vicepresident de l'Uruguai des de 1995 fins a la seva mort, el 1998, amb el president Julio Mara Sanguinetti Coirolo.

Biografia.

Fill d'un immigrant itali de cognom Battaglia; en anar a inscriure'l, va pronunciar el cognom en veu alta, i l'oficial del Registre Civil el va anotar "Batalla". Casat amb Hilda Flores, va tenir una filla, Laura, i dos nts.

Va ser legislador en diverses oportunitats. Va pertnyer en la seva joventut al Partit Colorado i va arribar a presidir la Cambra de Diputats el 1969. Posteriorment, es va allunyar de l'esmentat partit junt amb Zelmar Michelini, amb qui van formar un nou grup que desprs es va integrar al Front Ampli.

Durant l'poca de la dictadura militar (1973-1985) va ser advocat defensor de poltics i altres persones preses pel govern de facto, entre els que es va destacar Lber Seregni. Va integrar posteriorment el Partido por el Gobierno del Pueblo (PGP).

Entre 1985 i 1995 va ser senador, primer pel Front Ampli i desprs pel PGP (integrat al Nuevo Espacio). Per a les eleccions de 1994 va deixar al PGP i va tornar al Partit Colorado, pel qual va ser electe vicepresident, crrec en el qual es trobava a la seva mort el 1998.

Batalla va ser, a ms, president de l'Asociacin Uruguaya de Ftbol (1992-1993) i de la CONMEBOL (1993).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338849" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="2233" processed="2225" dbindex="132248">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es disput un torneig de waterpolo en categoria masculina entre els dies 15 i 22 de juliol d'aquell any.

Nacions participants.
Hi participaren cinc equips, si b ustria abandon el torneig abans de disputar la seva semifinal.
 ustria;
;
;
 Regne Unit;
;

Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.


En aquesta ronda passaren sense jugar els equpits del Regne Unit, Sucia i ustria.

Semifinals.


En aquesta ronda ustria es retir del torneig, passant el Regne Unit directament a la final.

Final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Waterpolo - Londres 1908;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338851" title="Hugo Fernndez Faingold" nonfiltered="2234" processed="2226" dbindex="132249">

Hugo Fernndez Faingold (Montevideo, 3 de mar de 1947) s un poltic uruguai, que va ser vicepresident del seu pas entre 1998 i 2000.

Biografia.

Va nixer a Montevideo, i va cursar estudis al pas i a l'exterior. Fill del professor Hugo Fernndez Artucio i de Julia Faingold.

Pertanyent al Partit Colorado, el 1985 va ser designat pel president Julio Mara Sanguinetti Coirolo ministre de Treball, crrec que va ocupar durant quatre anys, fins a 1989.

Aquell any, quan Jorge Batlle Ibez va derrotar en les eleccions internes de la Llista 15 a Enrique Tarigo Vzquez, vicepresident i dof poltic de Sanguinetti, Fernndez Faingold va presentar la seva prpia candidatura presidencial, alineada amb el president sortint, obtenint una votaci molt reduda en l'elecci celebrada el 26 de novembre de 1989.

El 1994 va ser electe senador pel Frum Batllista, encapalant la llista al Senat de l'esmentat sector. Va exercir aquest crrec fins a l'any 1998, quan va haver d'assumir la Vicepresidncia de la Repblica desprs de la mort del seu titular Hugo Batalla Parentini, esdevingut l'octubre d'aquell any.

En aquest mateix 1998, va competir en una elecci interna del Frum Batllista per elegir el precandidat presidencial del sector per a les internes d'abril de 1999, i va ser derrotat per Luis Hierro Lpez.

El 1999 va resultar electe senador, per va renunciar a la banca el 2000, desprs d'ocupar-la durant poques setmanes, per assumir com a ambaixador uruguai als Estats Units, crrec que va ocupar fins a l'any 2005.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338853" title="Rugbi als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="2235" processed="2227" dbindex="132250">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realitz una competici, en categoria masculina, de rugbi a 15, sent la segona ocasi en qu aquest esport fou olmpic.

En la competici tant sols hi participaren dos equips, el Regne Unit i Australsia. Frana, campiona en la primera edici del rugbi com a esport olmpic als Jocs Olmpics d'estiu de 1900, refus participar-hi.

Resum de medalles.


Medaller. 


Bibliografia.
 Cook, Theodore Andrea (1908). The Fourth Olympiad, Being the Official Report. London: British Olympic Association.  ;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Rugbi - Londres 1908;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338854" title="Luis Antonio Hierro Lpez" nonfiltered="2236" processed="2228" dbindex="132251">

Luis Antonio Hierro Lpez (Montevideo, 6 de gener de 1947) s un poltic uruguai, que va ser vicepresident del seu pas entre 2000 i 2005, durant la presidncia de Jorge Batlle Ibez.

Va nixer a Montevideo, fill del poltic i escriptor Luis Hierro Gambardella. Es va graduar i es va exercir com a professor d'histria en Ensenyament Secundari.

Com a integrant del Partit Colorado, el 1984 va ser electe diputat, i va ser reelegit el 1989. Entre 1989 i 1990 es va exercir com a President de la Cambra de Representants. El 1994 va passar a ser electe senador i va accedir a la banca el 1995.

El 1998 va ocupar durant alguns mesos el Ministeri de l'Interior. Aquell mateix any, va ser elegit precandidat presidencial pel Frum Batllista per a les eleccions internes a celebrar-se l'abril de 1999. En elles, va ser derrotat per Jorge Batlle, de la Llista 15. En les eleccions presidencials d'aquell any, va ser electe Vicepresident de la Repblica, com a company de frmula del propi Batlle.

Va ocupar, per tant, la Vicepresidncia entre mar de 2000 i febrer de 2005. Actualment s Prosecretari General del Partit Colorado i aspira a ser candidat del seu partit en la prxima elecci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338856" title="Apristurus micropterygeus" nonfiltered="2237" processed="2229" dbindex="132252">

Apristurus micropterygeus  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 37,2 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar de la Xina Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338858" title="Apristurus nasutus" nonfiltered="2238" processed="2230" dbindex="132253">

Apristurus nasutus  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 70 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Xile, Equador i Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338860" title="Motonutica als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="2239" processed="2231" dbindex="132254">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es realitzaren tres proves de motonutica. Aquesta fou l'nica ocasi en la qual la motonutica ha guadit d'oficialitat en uns Jocs Olmpics, sent esport de demostraci en l'edici de 1900.

En les tres proves es va utilitzar la mateixa distncia, cinc voltes al voltant d'un circuit de 8 milles nutiques per a finalitzar amb un total de 40 milles nutiques (aproximadament 70 km). En cadascuna de les categories diversos vaixells van participar en la cursa per noms en finalitz un degut al fort vent que va bufar al llarg de la competici. Les proves es van realitzar entre els dies 28 i 29 d'agost. 

Hi participaren sis bots, cinc en representaci del Regne Unit i un de Frana.

Resum de medalles.


Medaller. 


Bibliografia.
 Cook, Theodore Andrea (1908). The Fourth Olympiad, Being the Official Report. London: British Olympic Association.  ;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Motonutica - Londres 1908;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338861" title="Graham Clark" nonfiltered="2240" processed="2232" dbindex="132255">
Graham Clark (nascut el 1941 a Lancashire, Anglaterra) s un tenor d'pera angls. s conegut principalment per papers de carcter com Loge i Mime (L'anell del nibelung, de Richard Wagner) o el Capit de Wozzeck (Alban Berg). Ha cantat sovint al Gran Teatre del Liceu, aix com al Festival de Bayreuth i a la Metropolitan Opera de Nova York. El 1986 va guanyar el premi Olivier pel seu paper de Mefistfil a l'obra Doktor Faust de Ferruccio Busoni.

Clark, abans de dedicar-se a l'pera, va ser professor de gimnstica. Aix fa que les seves interpretacions operstiques tinguin un important component fsic.


Enllaos externs.
Pgina web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338862" title="Apristurus parvipinnis" nonfiltered="2241" processed="2233" dbindex="132256">

Apristurus parvipinnis  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 48 cm. de longitud total i les femelles als 52.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Colmbia, Guaiana Francesa, Mxic, Panam i Florida (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338864" title="Matti Salminen" nonfiltered="2242" processed="2234" dbindex="132257">
Matti Salminen (Turku, Finlndia, 7 de juliol de 1945) s un baix d'pera finlands. Ha cantat sovint al Gran Teatre del Liceu, aix com al Festival de Bayreuth i a la Metropolitan Opera de Nova York, a ms de la seva Finlndia natal.

Salminen s especialment admirat en molts papers escrits per Richard Wagner, incloent Gurnemanz i Titurel (Parsifal), el rei Marke (Tristany i Isolda), Fasolt, Fafner, Hunding i Hagen (L'anell del nibelung) i Daland (L'holands errant). Tamb ha tingut xit en rols com el de Sarastro (La flauta mgica, de Mozart), Felip II (Don Carlos, de Verdi) i el protagonista de Bors Godunov (Modest Mssorgski), i ha estrenat peres dels seus compatriotes Aulis Sallinen i Einojuhani Rautavaara.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338869" title="Astrid Varnay" nonfiltered="2243" processed="2235" dbindex="132258">

Astrid Varnay (Estocolm, 25 d'abril de 1918 - Munic, 4 de setembre de 2006) fou una soprano dramtica nascuda a Sucia, tot i que de famlia procedent d'Hongria, i que va desenvolupar la major part de la seva carrera entre els Estats Units i Alemanya.

La seva mare era tamb una soprano i el seu pare era tenor i empresari operstic. Als divuit anys va decidir prendre classes de cant, i va ser contractada per la Metropolitan Opera de Nova York. Va debutar triomfalment el 1941 quan va substituir una indisposada Lotte Lehmann com a Sieglide de La valquria de Richard Wagner.

El 1951 va ser contractada en la reobertura del Festival de Bayreuth, on hi va cantar durant disset temporades en papers com Brnnhilde, Isolda, Senta, Ortrud, Sieglinde o la Tercera Norna. Fora del repertori wagneri va ser una gran Elektra (de l'pera homnima de Richard Strauss) i Lady Macbeth (Macbeth, de Giuseppe Verdi).

A partir de finals dels anys seixanta va comenar una nova carrera com a mezzosoprano, aprofitant el seu important registre greu, i fins els anys vuitanta va romandre activa amb rols com Herodias (Salome, de Strauss), Klytemnestra (Elektra) o la Sagrestana de Jenufa (Leos Janacek).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338871" title="Associazione Polisportiva Follonica Hockey" nonfiltered="2244" processed="2236" dbindex="132259">


L'Associazione Polisportiva Follonica Hockey, o AP Follonica Hockey, s una entitat esportiva de Follonica (Itlia), fundada el 1952 i dedicada a la prctica de l'hoquei patins.

Histria.
El club fou creat l'any 1952 i fins la temporada 2001-02 no va debutar a la divisi d'honor de l'hoquei patins itali, desprs que anteriorment finalitzs primer del grup B de la Serie A2. Des de la temporada 2004-05 s'ha convertit en el club de referncia a Itlia de la modalitat esportiva en tant que ha guanyat en diverses ocasions els campionats nacionals. Ostenta el privilegi de ser el primer club itali en aconseguir la Copa CERS i tamb la Copa d'Europa.

Palmars.
 1 Copa Intercontinental (2007);
 1 Copa d'Europa (2005-06);
 1 Copa de la CERS (2004-05);
 6 Lligues italianes (1976-77, 1981-82, 2004-05, 2005-06, 2006-07, 2007-08);
 1 Copa italiana (1985);
 2 Supercopes italianes (2004-05, 2005-06);

Plantilla 2007-2008.


Entrenador:  Massimo Mariotti 

Enllaos externs.
 Pgina oficial del club ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338874" title="Carles Busquets i Barroso" nonfiltered="2245" processed="2237" dbindex="132260">

Carles Busquets i Barroso (nascut a Badia del Valls, Barcelona, el 19 de juliol de 1967) s un futbolista catal  dels anys 90 que va destacar com a integrant del Futbol Club Barcelona de Johan Cruyff, l'anomenat 'Dream Team'. Busquets, format a les categories inferiors del FC Barcelona, va pertnyer a la disciplina del primer equip d'aquest club durant 10 temporades, entre 1988 i 1998, Tot i aix, tan sols va defensar la porteria blaugrana amb assidutat dues temporades, entre 1994 i 1996.

Busi, com se'l coneixia popularment, s un dels jugadors que ms ttols ha aconseguit amb el Bara, i el que ms lligues ha guanyat juntament amb Josep Guardiola,

L'any 1998, Carles Busquets va fitxar per la Uni Esportiva Lleida de la segona divisi, on va ser titular indiscutible durant 5 temporades fins que, l'any 2003, va decidir penjar les botes.

s el pare del futbolista Sergi Busquets i Burgos.

 Clubs .
FC Barcelona: 1988-1998.
UE Lleida: 1998-2003.

 Ttols .
Internacionals:
 Copa d'Europa: 1992.
 Recopa d'Europa: 1997.
 Supercopa d'Europa: 1993,1998;
Nacionals:
 6 Lligues espanyoles de futbol: 1991, 1992, 1993, 1994, 1997, 1998.
 Copa del Rei: 1989, 1997, 1998.
 Supercopa d'Espanya: 1996.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338877" title="Calccola" nonfiltered="2246" processed="2238" dbindex="132261">
Calccola s el terme amb que es coneix els  tipus de plantes que normalment creixen en sls calcaris, s a dir, rics en carbonat de calci. L'alzina, el tim i el roman sn exemples de plantes calccoles. S'oposa als termes siliccola i calcfug.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338878" title="Pau Puig" nonfiltered="2247" processed="2239" dbindex="132262">
Pau Puig (Catalunya, 1722-23 - Barcelona, 1798) fou un clergue que exerc de mestre a l'escola de retrica i filosofia del convent de Sant Sebasti de Barcelona on residia. Destac per la seva oratria, combinava forts coneixements dels dogmes amb ironia i l's del doble sentit per mantenir l'inters de l'oient. La poesia i el teatre de Pau Puig resta indit, alguns dels sermons es varen publicar en vida de l'autor.

 Obra .
 Sermn del Divino Redentor (1767);
 Oracin fnebre en las exequias de Carlos III (1789);
 El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el ao 1792 (1820);
 Lo clar de Aquitnia i martell de l'heretgia, sant Hilari;
 Poesia .
 Dcimes a Figueres;
 Epitafi a un escol;

Bobliografia.
Albert Virella Bloda, Vilanova i la Geltr, Selecta, Barcelona, 1974.
 Enllaos externs .
l'Enciclopdia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338879" title="Andrea Ferrucci" nonfiltered="2248" processed="2240" dbindex="132263">


Andrea Ferrucci (Fiesole, 1465 - Florncia, 1526), tamb conegut com Andrea di Piero Ferruzzi i com Andrea da Fiesole va ser un escultor itali del Renaixement.

Segons Giorgio Vasari en les seues Vides d'artistes Andrea Ferrucci va ser deixeble de Michele Marini a Fiesole.  Va treballar per a Ferran I de Npols l'any 1487 i es va casar amb la filla d'Antonio di Giorgio Marchesi (1451-1522), arquitecte i enginyer militar del rei.  Va ser el mestre de Silvio Cosini i va morir a Florncia l'any 1526. 

 Referncies .
 Apfelstadt, Eric, Andrea Ferrucci's 'Crucifixion' Altar-Piece in the Victoria and Albert Museum, The Burlington Magazine, Vol. 135, No. 1089 (Dec., 1993), 807-817.
 Vasari, Giorgio, Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, moltes edicions i traduccions.
 Witt Library, A Checklist of Painters c. 1200-1976 Represented in the Witt Library, Courtauld Institute of Art, London, Londres, Mansell Information Publishing, 1978.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338884" title="Rob Slotemaker" nonfiltered="2249" processed="2241" dbindex="132264">
 Rob "Sloot" Slotemaker  va ser un pilot de curses automobilstiques neerlands que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Rob Slotemaker va nixer el 13 de juny del 1929 a Batavia, ara anomenada Jakarta, Indonsia i va morir el 16 de setembre del 1979 a Zandvoort, Pasos Baixos. 


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 20 de maig del 1962 el GP dels Pasos Baixos al circuit de Zandvoort.

Rob Slotemaker va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no classificant-se per prendre la sortida de la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338885" title="Bandera de Togo" nonfiltered="2250" processed="2242" dbindex="132265">


La bandera de Togo, dissenyada per Paul Ahy, fou adoptada de forma oficial el 27 d'abril de 1960.

La tela, de proporcions prcticament uries (3:5), mostra cinc franges horitzontals iguals, que alternen els colors groc i verd, amb aquest segon als extrems superior i inferior. A l'extrem superior esquerra, vora del mstil, t un rectangle vermell amb una estrella blanca de cinc puntes al seu centre.

La bandera fa servir els colors panafricans, de la mateixa manera que la bandera d'Etipia. Tot i aix, el seu disseny s fora similar al de la bandera de Libria, que al seu torn fa referncia a la bandera dels Estats Units.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338886" title="Sylvilagus robustus" nonfiltered="2251" processed="2243" dbindex="132266">

Sylvilagus robustus s una espcie de conill del gnere Sylvilagus. Alguns autors la consideren una subespcie de S. floridanus (el conill de Florida). Viu al sud dels Estats Units i el nord de Mxic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338890" title="Club Pollena" nonfiltered="2252" processed="2244" dbindex="132267">
El Club Pollena ocupa l antic casal de ca'n Aul situat al carrer del Mercat. Construt en elsegle XIX, t com a tret caracterstic d aquesta poca l escala d estil imperial de la sala distribudor. Durant el segle XX s hi han fet diverses reformes com l obertura del bar i la sala d actes, que s inaugur el 1964.
Al cap d uns anys de la seva creaci el Club  aix s com el coneixen els pollencins- comen a destacar arran de les seves seccions culturals i esportives. Fou la seu d Art i Joventut i del grup de teatre local; el 1961 es fu una exposici de pintura que es convert en el precedent directe del Certamen Internacional d Arts Plstiques. El 1960, la delegaci pollencina Joventuts Musicals organitz una actuaci de msica clssica, aquest acte atragu l atenci del fams violinista Philip Newman; aquest fou l antecedent del Festival de Msica de Pollena.

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338894" title="Os nasal" nonfiltered="2253" processed="2245" dbindex="132268">

L'os nasal (o os propi del nas) s un os de la cara, del qual n'hi ha dos, curt i compacte, de forma quadriltera, amb dues cares (anterior i posterior) i quatre vores (superior, inferior, lateral o externa, i medial o interna). Els dos ossos propis formen l'arrel i el dors o pont del nas. La vora medial de cadascun s'articula amb el seu homleg, formant la sutura internasal. La vora lateral (externa) s'articula amb l'apfisi ascendent del maxillar superior, la vora superior amb l'os frontal, i la vora inferior amb el cartlag nasal (o cartlag dorsal). La vora interna s'articula amb la lmina perpendicular de l'etmoide, que forma part del septe nasal.

 Bibliografia .

Estructura del cuerpo humano Sobotta. Posel P. y Schulte, E. Ed. Marbn (2000). ISBN 84-7101-294-4;
Anatoma del aparato locomotor. Tomo III (Cabeza y Tronco). Michel Dufour. Ed. Masson (2004). ISBN : 84-458-1282-3;
Atlas de Anatoma Humana Sobotta. Volumen I. Ferner, H. y Staubesand, J. Ed. Mdica Panamericana. (1982) ISBN 84-85320-25-5;
Anatoma Humana. Testut, L. y Latarjet, A. Salvat Editores (1986) ISBN 84-345-1144-4;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338900" title="Lola Racing Cars" nonfiltered="2254" processed="2246" dbindex="132269">
 Lola Racing Cars  tamb anomenada Lola Cars International o Lola s una companyia anglesa fabricant de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 

La companyia Lola  va ser creada  l'any 1961 per Eric Broadley, amb la seu a Huntingdon, Anglaterra.

Lola va debutar a la F1 amb el pilot britnic John Surtees, al Gran Premi dels Pasos Baixos del 1962 de la temporada 1962 no aconseguint finalitzar la cursa per aconseguint dos podis ja a la primera temporada a la F1.

Sota nom propi o proporcionant xasss a altres equips ha tingut presencia a la F1 en mltiples temporades.


 Palmars a la F1 .

 Curses: 280;
 Victries: 0;
 Podiums: 3;
 Punts:  43;


 Enllaos externs .

 Lola Cars International;
 Lola Heritage - Histria oficial de l'equip Lola;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338901" title="Mesquita d'al-Maridani" nonfiltered="2255" processed="2247" dbindex="132270">
La mesquita d'al Maridani s un dels monuments islmics d'poca mameluca de la ciutat del Caire, forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 120 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situada al centre histric de la ciutat, al sud de Bab Zuwayla.

Histria.
L'emir Altinbugha al-Maridani va comenar la seva carrera com a coper d'al-Nasir Muhammad (1299-1309 i 1310-1341). Va anar escalant posicions i es va casar amb la filla del sold. Desprs de l'poca de turbulncies que va seguir a la mort d'al-Nasir, amb curts governs dels seus fills, va arribar al cim de la seva carrera amb el soldanat d'al-Ashraf Kujuk (1341-1342) i del seu germ al-Salih Ismail (1342-1345). Va morir el 1343, amb vint-i-cinc anys d'edat, quan era governador a Alep.

Quan al-Maridani va aixecar la mesquita, en 1339-1340, ja estava malalt, el que va fer que li dediqus una gran quantitat de diners, ja a l'poca es considerava que era una de les ms sumptuoses del Caire. Unes inscripcions al mateix edifici posen la data de la fundaci en 1339 i el seu acabament en 1340, s a dir sota el soldanat d'al-Nasir Muhammad, que tamb va collaborar en la seva construcci. Hi va collaborar el mestre constructor al-Suyufi, del que es coneix la seva participaci en algunes altres obres. 

L'edifici.
Es tracta d'una mesquita centrada per un gran pati rectangular, envoltada de riwaqs, s a dir naus suportades per columnes. La seva planta no s rectangular ja que t un queixal a llevant motivat per la situaci de l'edifici en relaci al carrer, orientar-lo segons l'alquible va motivar que s'escapcs aquell costat. L'entrada principal s pel nord-est i l'alquible queda a l'esquerra d'aquesta entrada. El riwaq principal s de quatre naus, la del fons ms curta degut al retall de la planta, els altres tres riwaqs tenen dues naus cada un. Per aixecar aquestes naus es van emprar algunes columnes procedents d'una mesquita fatimita anterior, que ja havia reutilitzat aquests elements de construccions pre-islmiques. La seva disposici recorda la mesquita d'al-Nasir Muhammad, aixecada poc abans.

Sobre el mihrab hi ha una cpula, el pes de la qual est suportada per columnes d'poca faranica. El minaret est situat a la dreta del portal principal s de planta octogonal i s similar al que va aixecar el mateix mestre d'obres a la mesquita d'al-Azhar: el minaret d'Aqbugha.

Un element que caracteritza aquesta mesquita s el tancament de fusta que separa el pati i la sala d'oracions principal. S'ha restaurat, per en la seva major part s encara original grcies a l'aire sec de la ciutat. Tamb cal esmentar la decoraci d'estuc que conserva, b que molt deteriorada.



Enllaos externs.
  IslamicArchitecture.org;
  Archnet;

Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Cairo of the Mamluks. American University in Cairo Press. El Caire, 2007. ISBN 977-416077-6;
 Nicholas Warner. The Monuments of Historic Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2005. ISBN 977-424-841-4;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338902" title="Torchwood" nonfiltered="2256" processed="2248" dbindex="132271">
Torchwood s un drama televisiu de cincia ficci britnic, creat per Russell T. Davies i protagonitzat per John Barrowman i Eve Myles. Tracta sobre les maquinacions i activitats de la branca de Cardiff del fictici Institut Torchwood, que s'enfronta principalment a incidents amb extraterrestres. La BBC encarreg una srie inicial de tretze episodis com a spin-off de la versi recuperada del 2005 del programa de cincia ficci Doctor Who, amb la qual est estretament entrelligada.

El programa s produt per BBC Wales, on la Cap de Drama en aquell moment, Julie Gardner, treballa com a productora executiva juntament amb Davies. Els dos primers episodis de la Srie 1 de Torchwood s'estrenaren el 22 d'octubre del 2006 a BBC Three i BBC HD. La Srie 2 s'estren a BBC Two i BBC HD el 16 de gener del 2008. S'ha confirmat una tercera srie, actualment dissenyada com una minisrie de cinc parts emeses en un perode d'una setmana, i s'emetr a BBC One.

A Espanya l'emet el canal Cuatro.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338906" title="Conill de Florida" nonfiltered="2257" processed="2249" dbindex="132272">

El conill de Florida (Sylvilagus floridanus) s un conill del gnere Sylvilagus. s una de les espcies de conill ms comunes de Nord-amrica. s d'un color tacat marr-vermell o marr-gris, t unes grans potes posteriors, orelles llargues i una curta cua estufada i blanca. La part ventral s blanca. T una taca de color rovellat a la cua.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338908" title="Sinclair Research" nonfiltered="2258" processed="2250" dbindex="132273">

Sinclair Research Ltd. s una empresa de tecnologia britnica que es ven invencions. Sn coneguts per fer tecnologia nova per a un preu baix. S'especialitzen en mecanismes de transport com cadires de rodes, bicicletas i patinets. Durant els anys 1980, produen models populars de microordinadors, com el ZX81 i el ZX Spectrum.

Enllaos externs.
Sinclair Research Ltd. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338909" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="2259" processed="2251" dbindex="132274">

Als Jocs Olmpics de 1908 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es realitzaren sis proves de nataci en una piscina construda per l'ocasi. La competici, realitzada tant sols en categoria masculina, es desenvolup entre els dies 13 i 25 de juliol.

Nacions participants.
En les proves de nataci hi participaren 100 nedadors d'un total de 14 nacionalitats:


Resum de medalles.


Medaller. 


Notes.


Bibliografia.
 Cook, Theodore Andrea (1908). The Fourth Olympiad, Being the Official Report. London: British Olympic Association.

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Nataci - Londres 1908;
  www.sports-reference.com - Nataci 1908;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338911" title="Conill del desert" nonfiltered="2260" processed="2252" dbindex="132275">

El conill del desert (Sylvilagus audubonii) s una espcie de conill del gnere Sylvilagus. El conill del desert viu al centre dels Estats Units des de l'est de Montana fins a l'oest de Texas, i al nord de Mxic. A l'oest, la seva difusi arriba fins al centre de Nevada, el sud de Califrnia i la Baja California. Viu a altituds de fins a 2.000 metres. Est particularment associat amb les zones herboses seques gaireb desrtiques del sud-oest americ.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338916" title="Conca de Tremp" nonfiltered="2261" processed="2253" dbindex="132276">

La conca de Tremp s una de les tres conques que formen el Pallars Juss. Tamb anomenada Conca De, t a llevant la Conca Dell, al voltant de la vila d'Isona, entre d'altres, i al nord la Conca de Dalt, al voltant de la Pobla de Segur.

Comprn bsicament el terme de Tremp, que ha passat de ser un dels ms petits del pas a un dels de ms extensi, amb les agregacions que se li van fer del 1970 en: els antics termes d'Eroles  o Fgols de Tremp, Espluga de Serra, Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana. Completen la Conca De els termes de Castell de Mur, Llimiana, Sals de Pallars, Sant Esteve de la Sarga i Talarn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338918" title="La Puerta de los Sueos" nonfiltered="2262" processed="2254" dbindex="132277">


La Puerta de los Sueos s un grup de pop-rock format per la Virgnia Martnez (veu), Jaume Saltor (guitarra) i Oriol Saltor (guitarra). La Virgnia escriu les lletres i entre el tres componen la msica. 

 Descripci .
La Puerta de los Sueos mant una imatge ms rockera i t en com amb el grup asturi El Sueo de Morfeo una gran veu femenina. En aquest cas Virginia Martnez, que ha treballat en nombrosos musicals de renom amb ngels Gonyalons o Ricard Reguant i ha posat veu a pellcules de la Fox com Anastasia. Al seu costat trobem els dos germans Saltor, en Jaume i l'Oriol. El primer d'ells posa veu en moltes canons del grup. Els dos comparteixen un passat heavy metal, del qual mantenen una mica l'esttica, i la veu d'en Jaume. 

Algo entre nosotros representa el segon disc en castell del grup catal desprs de Como un indio en la tierra que recordars pel tema d'amor versionat en catal L'ensima can d'amor. Aquest va ser el tema ms radiat del Sant Jordi del 2007 i qui sap si el culpable de molts enamoraments. 

La Puerta de los Sueos s la prova que no sn necessaris programes com Operacin Triunfo perqu apareguin grups de pop amb xit comercial, i sobretot fets des de Catalunya.

 Histria .
Els inicis de La Puerta es remunten a l any 2001 quan els tres components tenien un grup de versions on s interpretaven canons de les principals  dives  del pop internacional; actuant en sales com el Luz de Gas, Bikini, Belgrad...i recorrent nombroses ciutats i pobles de la geografia catalana. L any 2004 entren a l estudi per enregistrar el seu primer disc: Como un Indio a la Tierra, disc autoprodut i editat i distribut pel segell  Gorvijac Music  que els acompanyar fins a l actualitat. D aquest lbum se n fa una versi en catal: El Meu Mn d on destaquen canons com L Ensima Can d Amor i On. Al 2006 surt el segon disc Entre Nosaltres-Algo Entre Nosotros. Aquest disc marca un abans i un desprs per la seva qualitat, senzillesa i maduresa en la composici, execuci i producci de cada una de les canons: Aquest cop destaquen Entre Nosaltres i Vine amb mi. Aquest 2008 surt el nou disc: Tres. S ha enregistrat a Aurha (Barcelona) i s ha tria de single aquest Visc-Vivo, tema contundent on la banda ofereix la vessant ms rockera de la seva carrera.

 Biografia .
 El grup neix en el 2000 a Sant Cugat del Valls.
Format per Virgnia Martnez a la veu i Jaume Saltor i Oriol Saltor a les guitarres.

La banda que va nixer a Sant Cugat, 'La Porta dels somnis', obre de nou la porta del pop catal amb melodies ms guitarreras al seu segon disc, 'Entre Nosaltres'.
Entre els tres components de la banda es percep certa complicitat. Fa anys que es coneixen i que comparteixen els escenaris.
Els han comparat amb El Sueo de Morfeo, La Oreja de Van Gogh i Amaral, per amb el seu segon disc confirmen el seu carcter i una msica prpia. Van entrar per la porta gran al pop-rock catal amb El meu Mn, i, ara, amb Entre nosaltres, es passegen pel cam dels somnis.
Entre ells hi ha alguna cosa. La cantant de la banda Virgnia confessa que Entre nosaltres hi ha sobretot msica, bon rotllo i amistat, sin no seria possible ser tantes hores junts i passar-lo b.

Els orgens de La porta dels Somnis es remunta a Deja-vu, un grup de versions amb qu actuaven cada divendres a la Sala Llum de Gas. Amb Deja-vu vam aprendre l'experincia, de vegades dura, del directe explica Oriol, i durant els temps morts de les proves de so ens dedicvem a improvisar amb melodies.

Comencem a compondre i al final vam donar el salt d'un grup de versions a un grup amb temes propis diu Virgnia i sorprenentment, la gent ens va comenar a tractar millor, reconeix Jaume.
De la implicaci de cada un de nosaltres i amb la uni musical dels tres obrim La Puerta de los Sueos , afegeix Oriol.

 Grup bilinge .

El primer disc, Como un Indio a la Tierra, es va editar en castell i posteriorment va veure la llum en catal: El meu mn. Entre Nosaltres, ha recorregut el mateix cam. Catal i castell sn les nostres llenges maternes per igual, afirma la veu de La Puerta .

Mostren humilitat davant dels qui els consideren un dels grups revelaci del pop catal. En la dcada dels 90 va triomfar el rock catal i des de fa uns anys ha agafat el relleu el mestissatge en catal, per referent al pop, encara que hi ha diversos grups, encara no s'ha consolidat un estil propi en catal afirma Jaume, el guitarrista que obre La Puerta en el primer tema del disc.

 La seva filosofia .

Per a nosaltres la msica s un treball, vivim d'aix i per tant ens prenem els assaigs i els concerts com anar a treballar, afirma Jaume.
Tamb juguem amb la msica que ens agrada, s la manera d'arribar a la gent i aconseguir de la qual gaudeixin, per no de qualsevol manera, diu Virgnia.

 Fama i xits .

Els xits que han collit sn alguns, per La porta es mant ferm al terra.
No anem d'allucinats per la vida com alguns dels grups que comencen. Portem molt bagatge i els deures estan ben fets, diu Jaume.
Entre els seus xits: van tancar la gala de cap d'any de TV3, van participar en el disc de La Marat de TV3, versionando junt amb Jofre Bardag, Tears in Heaven (Llgrimes al cel) d'Eric Clapton. Tamb han estat nmero 1 de 40 Latino amb el videoclip Dnde i el grup en catal ms escoltat en els 40 principals durant el 2005.

 Els desigs .

A Jaume li agradaria gaudir de molta creativitat per compondre temes nous.
Oriol espera molts concerts per tot Espanya i no descarta traduir les seves lletres a l'angls. Virgnia, finalment, demana salut perqu es puguin complir les altres coses somiades.

 Enllaos externs .
 Pagina Web oficial del Grup;
 My Space del Grup;
 Noticia La Puerta de los Sueos treu el disc en catal El meu mn;
 La puerta de los Sueos a iCat FM;
 Entrevista a Assaig General.com;
Noticia sortida disc Tres;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338919" title="Classificaci dels dinosaures" nonfiltered="2263" processed="2255" dbindex="132278">
La classificaci dels dinosaures comen el 1842 quan Richard Owen defin el superordre Dinosauria en base a Iguanodon, Megalosaurus i Hylaeosaurus. Entre el 1887 i el 1888, Harry Seeley divid el superordre en dos ordres: Saurischia i Ornithischia.

Ordre Saurischia.

Eoraptor;
Guaibasaurus;
Famlia Herrerasauridae;
Subordre Sauropodomorpha;
Azendohsaurus? ;
Saturnalia ;
Thecodontosaurus;
Efraasia ;
Infraordre Prosauropoda ;
Famlia Riojasauridae ;
Clade Plateosauria ;
Famlia Plateosauridae ;
Famlia Massospondylidae ;
Infraordre Sauropoda;
Ammosaurus;
Anchisaurus;
Isanosaurus?
Kotasaurus;
Blikanasaurus?
Barapasaurus;
Chinshakiangosaurus;
Ohmdenosaurus;
Tazoudasaurus;
Vulcanodon;
Zizhongosaurus;
Clade Eusauropoda;
Omeisaurus;
Euhelopus;
Cetiosaurus;
Amygdalodon;
Patagosaurus;
Shunosaurus;
Mamenchisaurus;
Clade Turiasauria;
Clade Neosauropoda;
Haplocanthosaurus;
Jobaria?
Superfamlia Diplodocoidea;
Famlia Dicraeosauridae;
Famlia Diplodocidae;
Famlia Rebbachisauridae;
Clade Macronaria;
Abrosaurus;
Aragosaurus;
Camarasaurus;
Clade Titanosauriformes;
Famlia Brachiosauridae;
Clade Titanosauria;
Subordre Theropoda;
Agnosphitys;
Chindesaurus;
Guaibasaurus;
Infraordre Ceratosauria;
Famlia Ceratosauridae;
Superfamlia Abelisauroidea;
Superfamlia Coelophysoidea;
Clade Tetanurae;
Cryolophosaurus ;
Sinosaurus ;
Superfamlia Spinosauroidea;
Infraordre Carnosauria;
Superfamlia Allosauroidea;
Clade Coelurosauria;
Coelurus;
Tanycolagreus;
Famlia Compsognathidae;
Clade Tyrannoraptora;
Superfamlia Tyrannosauroidea;
Clade Maniraptoriformes;
Clade Ornithomimiformes ;
Famlia Alvarezsauridae ;
Infraordre Ornithomimosauria;
Clade Maniraptora;
Yixianosaurus;
Scansoriopteryx ;
Epidendrosaurus;
Infraordre Therizinosauria;
Infraordre Oviraptorosauria;
Clade Paraves;
Infraordre Deinonychosauria ;
Famlia Dromaeosauridae ;
Famlia Troodontidae;
Clade Aves;

 Orden Ornithischia  .

Pisanosaurus ;
Lesothosaurus ;
Clade Genasauria ;
Subordre Thyreophora;
Tatisaurus?
Scutellosaurus;
Clade Eurypoda;
Brachypodosaurus?
Lusitanosaurus?
Infraordre Stegosauria;
Infraordre Ankylosauria;
Subordre Neornithischia;
Stormbergia;
Agilisaurus;
Hexinlusaurus;
Infraordre Ornithopoda;
Clade Heterodontosauriformes;
Famlia Heterodontosauridae;
Clade Marginocephalia;
Infraordre Pachycephalosauria;
Infraordre Ceratopsia;

 Referncies.

 

 

 .

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338921" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="2264" processed="2256" dbindex="132279">

Als Jocs Olmpics de 1908 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es realitzaren dues proves de gimnstica artstica en categoria masculina. La competici es desenvolup entre els dies 14 i 16 de juliol de 1908.

Nacions participants.
Un total de 327 gimnastes de 14 nacionalitats prenguren part en les proves de gimnstica.



Resum de medalles.


Medaller. 


Bibliografia.
 Cook, Theodore Andrea (1908). The Fourth Olympiad, Being the Official Report. London: British Olympic Association.

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Gimnstica - Londres 1908;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1908;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338923" title="Declaraci dels Drets de la Dona i de la Ciutadana" nonfiltered="2265" processed="2257" dbindex="132280">


La Declaraci dels drets de la dona i de la ciutadana s un text jurdic francs, exigint la plena assimilaci legal, poltica i social de les dones, redactat el setembre de 1791, per Olympe de Gouges sobre el model de la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad proclamada el 26 d'agost de 1789, i publicat al trptic Els drets de la dona, adreada a la reina. Primer document en evocar la igualtat jurdica i legal de les dones respecte als homes, la Declaraci dels drets de la dona i de la ciutadana ha estat redactada per tal de ser presentada a l'Assemblea nacional el 28 d'octubre de 1791 per ser adoptada.

La Declaraci dels drets de la dona i de la ciutadana constitueix un pastitx crtic de la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad, que enumera drets aplicant-se noms que als homes, aleshores les dones no disposaven del dret de vot, de l'accs a les institucions pbliques, a les llibertats professionals, als drets de propietat, etc. L'autora hi defensa, no sense ironia pel que fa als prejudicis masculins, la causa de les dones, escrivint aix la dona neix lliure i s igual en drets a l'home. Aix es veia denunciat el fet que la Revoluci oblidava les dones en el seu projecte de llibertat i d'igualtat.

Orgens.

L'evoluci del concepte de drets humans s'efectua de manera conforme amb la Illustraci i els esdeveniments que ha conegut. Tot i que aquesta noci hagi estat llanada per primera vegada el 1776 en la Declaraci dels Drets de la Virgnia i desprs a la Revoluci en la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad (1789), cap d'aquests documents no pren en consideraci les dones.

Anlisi.


Inspirant-se de manera clara en la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad, la Declaraci dels drets de la dona i de la ciutadana es compon igualment d'un prembul (adreat a Marie-Antoinette) i de 17 articles. No es tracta simplement d'un contraprojecte per a les dones. s clar que la naci s formada pels dos sexes en com (art. III). A molts llocs, Olympe de Gouges ha reemplaat l'home per  la dona i l'home, per tal d'aclarir la concordana entre els dos sexes. L'article VII enuncia fermament que no hi ha drets especials per a les dones: Cap dona no s eximida; s acusada, s aturada, i s detinguda en els casos determinats per la Llei.

Mentre que, als articles I i II, les reivindicacions corresponen mpliament a la llibertat, la igualtat, la seguretat, el dret a la propietat i el dret de resistir a l'opressi, la noci de llibertat amb Gouges es diferencia de la definici antinmica de 1789 (La llibertat consisteix a fer tot el que no perjudica altri). L'article IV estipula en efecte que La llibertat i la justcia consisteixen a tornar tot el que pertany a altri. Aix, la llibertat est vinculada a la justcia i les dones volen menys un creixement de les seves llibertats que els drets naturals que els pertoca en nixer.

La Declaraci dels drets de la dona i de la ciutadana es desvia tamb considerablement de la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad, a l'article XI on la llibertat de pensament i d'opini ha de permetre especficament, segons Gouges, a les mares de dir lliurement, sc mare d'un nen que us pertany, sense que un prejudici brbar la forci a dissimular la veritat.

Un principi de base de Gouges s que la identitat dels deures ha d'implicar la dels drets (com, per exemple, la imposici) (art. XIII a XV). Olympe reclamava un tractament igualitari envers les dones en tots els mbits de la vida, tant pblics com privats: dret al vot i a la propietat privada, poder participar de l'educaci i a l'exrcit, i exercir crrecs pblics, aconseguint fins i tot demanar la igualtat de poder en la famlia i a l'Esglsia. La declaraci ms clebre de la seva Declaraci s: La Dona t el dret de pujar al cadafal; ha de tenir igualment el de pujar a la Tribuna (art. X).

Mostra tanmateix que Olympe de Gouges no creia en la igualtat de les dones i dels homes. A diferncia de la majoria de les teories sobre la igualtat, pensava que la naturalesa masculina i la naturalesa femenina eren diferents, i que la de les dones era superior. Aquesta convicci de dues naturaleses diferents s evident en el text que precedeix la declaraci.

Els homes que dirigien la Revoluci eren, amb rares excepcions, fins i tot per als ms radicals d'entre ells, lluny de compartir aquest enfocament feminista. La seva oposici a la pena de mort, el seu suport anunciat als Girondins desprs de la seva caiguda, entre altres, li valdran de ser arrestada i guillotinada el 3 de novembre de 1793.

Posteritat.

Aquesta Declaraci no tingu valor legal ja que aquest projecte va ser rebutjat per la Convenci Nacional a la que havia estat proposada i va restar en projecte. D'una banda, no ha aparegut ms que a cinc exemplars i ha estat polticament ignorada per complet, mentre que, de l'altra, s'ha dit que la Declaraci ha causat sensaci a tota Frana, i fins i tot a l'estranger.

Abast.

La importncia histrica de la Declaraci dels drets de la dona i de la ciutadana resideix al seu estatut de primera declaraci universal dels drets humans que eleva una exigncia universalment vlida a la vegada per als homes i les dones. D'aquesta manera, la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad de 1789 que no havia estat a disposici ms que per a una meitat de la humanitat, sense haver estat legitimada per l'altra meitat, es trobava, en realitat, superada mentre que continua sent transmesa, en la conscincia histrica moderna, com la base dels drets humans. La Declaraci dels drets de la dona i de la ciutadana constitueix, per aix, una brillant defensa judicial radical a favor de les reivindicacions femenines i una proclamaci autntica de la universalitzaci dels drets humans.

Enllaos externs.

Declaraci dels drets de la dona i de la ciutadana 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338927" title="Marek Belka" nonfiltered="2266" processed="2258" dbindex="132281">


Marek Belka (d , 1 de gener de 1952) va ser el primer ministre de Polnia des de 2 de maig de 2004 fins al 31 d'octubre de 2005. s qui dur a terme la retirada de tropes en l'Iraq i negociar per Polnia en el marc de la Constituci Europea.

Marek Belka s Membre de la Fundaci Internacional Raoul Wallenberg.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338930" title="Patinatge artstic als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="2267" processed="2259" dbindex="132282">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es disputaren quatre proves de patinatge artstic sobre gel, dues en categoria masculina, una en femenina i una de mixta. Les proves es van realitzar entre el 28 i el 29 d'octubre al Prince's Skating Club del barri de Knightsbridge. 

Aquesta fou la primera ocasi en la qual un esport d'hivern va participar en els Jocs Olmpics d'estiu, setze anys abans de la creaci dels Jocs Olmpics d'hivern celebrats a Chamonix.

Nacions participants.
Hi participaren 22 patinadors de 6 nacions diferents:
  (1);
  (1);
  Imperi Alemany (3);
  Rssia (2);
  Regne Unit (11);
  (4);

Resum de medalles.


Medaller. 


Bibliografia.
 Cook, Theodore Andrea (1908). The Fourth Olympiad, Being the Official Report. London: British Olympic Association.

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Patinatge artstic - Londres 1908;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338931" title="Alfredo Evangelista" nonfiltered="2268" processed="2260" dbindex="132283">
Alfredo Evangelista (Montevideo, 3 de desembre de 1954), s un boxejador uruguai que es va nacionalitzar espanyol i va guanyar el ttol de campi d'Europa dels pesos pesats el 1978. Es va retirar de la boxa el 1988 amb un total de 61 victries - 41 por KO - 13 derrotes i 4 empats.

Es va traslladar a Barcelona durant la seva adolescncia i va entrenar en un gimns amb un professor cub. La seva primera baralla com a professional va tenir lloc el 1975 a Madrid, contra Angelo Visini, i va guanyar en el primer assalt (round).

Evangelista, tamb conegut com "el lince de Montevideo", es va enfrentar a Muhammad Ali el 1977, i va perdre pels punts desprs de 15 rounds. Tamb va lluitar contra Larry Holmes el 1978, i va perdre per nocaut tnic durant el sptim round.

Enllaos externs.
Biografia d'Alfredo Evangelista en BoxRec;
Evangelista en Espabox ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338932" title="Progrs Municipal" nonfiltered="2269" processed="2261" dbindex="132284">
Progrs Municipal s una plataforma poltica que agrupa totes les candidatures d'mbit municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya i les independents afins. s present sota les sigles PSC-PM en molts municipis de Catalunya.

A les eleccions municipals de 2007, el PSC es present amb aquesta denominaci (Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrs Municipal) i va aconseguir 2.569 regidors en les 775 llistes que present.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338934" title="Alberto Snchez Prez" nonfiltered="2270" processed="2262" dbindex="132285">

Alberto Snchez Prez (Toledo, 1895 - Moscou, 1962), pintor i escultor espanyol. 

Alberto Snchez va nixer a Toledo el 1895, al barri de Las Covachuelas; era fill d'un forner. En els seus comenaments va estar molt influt per l'uruguai Rafael Prez Barradas, i les obres d'aquesta poca s'inscriuen en el cubisme (Maternitat, 1929). El 1927 va fundar amb Benjamn Palencia l'anomenada Escola de Vallecas, que buscava en Castella la seva inspiraci. 

Alberto va arribar al seu llenguatge escultric peculiar a travs d'una fusi d'elements d'inspiraci popular, amb certs trets surrealistes, tot aix tractat amb una accentuada estilitzaci. Va elaborar els decorats de la compana teatral "La Barraca", de Federico Garca Lorca. Una de les seves obres ms significatives s la gran escultura, de ms de 12 m d'altura, titulada El poble espanyol t un cam que conduex a una estrella, exposada al costat del Guernica de Picasso en el Pavell de la Repblica Espanyola de l'Exposici Internacional de Pars de 1937. 

D'aquesta obra hi ha una cpia a l'exterior de l'entrada principal del Museu Reina Sofia, de Madrid, i, a escala reduda, a la Plaa de Barrionuevo de Toledo. 

En els jardins de la Vega de Toledo hi ha altra obra seva: Dona toledana. Va collaborar amb el director rus Grigori Kozintsev en els decorats de la pellcula El Quixot (1957), amb una recreaci dels pobles de La Manxa en plena Ucrana. Va morir a Moscou, ciutat en la qual residia exiliat des de 1938, l'any 1962. Les seves restes romanen al cementiri de Moscou. El 2002 es va celebrar al museu de Santa Cruz de Toledo un homenatge en forma d'exposici monogrfica, al que va acudir l'nic fill de l'escultor.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338938" title="Grigori Kzintsev" nonfiltered="2271" processed="2263" dbindex="132286">
Grigori Kzintsev (en rus:                             ; Kev, 22 de mar de 1905 - Leningrad, ara Sant Petersburg, 11 de maig de 1973) va ser un director de cinema sovitic rus. 

Va estudiar en la Acadmia Imperial de les Arts i va comenar a fer pellcules el 1921. Les seves pellcules mudes, incloent Shinyel (L'abric), pellcula animada de 1926 basada en una obra de Nikolai Ggol, i Nova Babilnia (1929), tenen el to de l'expressionisme, mentre que en els inicis del cinema sonor, (Odna 1931) va utilitzar les tcniques experimentals de muntatge de so. Kozintsev va obtenir el seu major reconeixement per les adaptacions que va realitzar de William Shakespeare (Hamlet i El Rei Lear) i Miguel de Cervantes (El Quixot).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338939" title="Florentino Prez Embid" nonfiltered="2272" processed="2264" dbindex="132287">
Florentino Prez Embid (12 de juny de 1918, Aracena, Huelva - 23 de desembre de 1974, Madrid), va ser un historiador, professor i escriptor espanyol. Llicenciat en Filosofia i Lletres, es va especialitzar en temes hispanoamericans, fundant l'Escola d'Estudis Hispanoamericans de Sevilla. 

A ms, va ser catedrtic de Descobriments Geogrfics, primer a Sevilla i desprs a Madrid, i Rector de la Universitat Menndez Pelayo. 

Biografia. 
A part de la seva labor docent, va ser director general d'Informaci amb Gabriel Arias-Salgado, conseller nacional d'Educaci, procurador a Corts, Rector de la Universitat Menndez Pelayo i president de l'Ateneu de Madrid entre 1951 i 1956, durant l'poca franquista. Va pertnyer com conseller de nombre al CSIC i va ser membre corresponent de l'Acadmia de Belles Arts de Sevilla. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338942" title="Juan Larrea" nonfiltered="2273" processed="2265" dbindex="132288">
Juan Larrea (Bilbao, 1895 - Crdoba, Argentina, 1980) fou un poeta i pensador. 

Biografia. 
Neix el 13 de mar de 1895 a Bilbao. A travs de Gerardo Diego i Vicente Huidobro, el jove Larrea queda fascinat per la poesia, on busca una sortida a la realitat mediocre que li envolta. Encara que t una vida relativament esplaiada com arxiver i bibliotecari, el seu descontentament amb l'entorn i amb si mateix li duu a emprendre una doble fugida: primer a Pars, on abandona el castell com llengua de creaci i adopta el francs. Crea all, al costat del seu amic Csar Vallejo, la revista Favorables Pars Poema. 

La segona fase de la seva fugida li dur al Nou Mn, a estudiar cultures precolombines. El 1932 abandona la creaci potica. Desprs de la Guerra Civil, s'exilia definitivament a Amrica i emprn una obra assatgstica, on destaquen els seus estudis sobre Csar Vallejo, Vicente Huidobro, el surrealisme, el Guernica de Picasso i Machu Picchu. La vida de Larrea s una successi de coincidncies significatives, a la manera de l'atzar objectiu surrealista. Va interpretar els accidents de la mateixa (i de la societat en el seu conjunt) com la manifestaci d'una voluntat o necessitat superior, que feia necessria una enorme crisi material i espiritual (manifestada en les avantguardes i les dues Guerres Mundials). 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338943" title="El llop estepari" nonfiltered="2274" processed="2266" dbindex="132289">
El llop estepari (Der Steppenwolf) s una novella de Hermann Hesse publicada per primera vegada el 1927. Obra mestra de la literatura del segle XX, prohibida sota el rgim nazi, aquesta novella va marcar la seua poca i continua sent avui una obra ineludible.

Conta la histria de Harry Haller, un home desenganyat que no arriba a integrar-se en una societat que no se li assembla pas. L'home es defineix aix com un llop de l'estepa, animal solitari, extraviat en un mn que li sembla incomprensible. 
La seua trobada amb diversos personatges li permetr de fer front a la seua desillusi, especialment grcies a un "viatge" inicitic que li permetr de descobrir les diferents facetes de la seua personalitat. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338944" title="Robert Garrett" nonfiltered="2275" processed="2267" dbindex="132290">











Robert S. Garrett (Baltimore, 24 de maig de 1875 - 25 d'abril de 1961) va ser un atleta dels Estats Units. Va tenir l'honor de ser el primer campi dels Jocs Olmpics moderns al llanament de disc i al llanament de pes.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338967" title="Perth" nonfiltered="2276" processed="2268" dbindex="132291">




Perth s la capital de l'estat d'Austrlia Occidental, a la costa de l'Oce ndic. Amb 1.554.769 habitants al cens del 2007, s la quarta ciutat ms gran d'Austrlia i la ms poblada de l'estat, amb gaireb tres quartes parts de la poblaci d'Austrlia Occidental. Va ser fundada l'any 1829, siguent anomenada aix en homenatge a la ciutat escocesa de Perth.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338968" title="Copa Continental d'hoquei patins masculina 2005-2006" nonfiltered="2277" processed="2269" dbindex="132292">
La vint-i-sisena edici de la Copa Continental d'hoquei patins masculina es disput a doble partit el 20 de gener a Barcelona i el 17 de febrer de 2007 a Follonica. El torneig enfront el vencedor de la Copa d'Europa, l'AP Follonica Hockey contra el vencedor de la Copa de la CERS, el FC Barcelona Sorli Discau.
La competici fou arbitrada per Antnio Martins i Eduardo Ferriera (anada) i, Rego Lamela i Jos Monteiro (tornada), tots ells d'origen portugus. 

Resultat.









Enllaos externs.
   Web oficial de la CERH - Copa Continental;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338970" title="mile Lahoud" nonfiltered="2278" processed="2270" dbindex="132293">


mile Geamil Lahoud, en rab          , (Beirut, 12 de gener de 1936) s un militar i poltic libans. Va ser president del Lban de 24 de novembre de 1998 a 23 de novembre de 2007. De fe cristiana maronita, s fill del general Jamil Lahoud, un dels lders de la independncia libanesa.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338971" title="Selecci d'handbol d'Espanya" nonfiltered="2279" processed="2271" dbindex="132294">


La Selecci d'handbol d'Espanya s l'equip format per jugadors de nacionalitat espanyola que representa a la Federacin Espaola de Balonmano a les competicions oficials organitzades per la Federaci Internacional d'Handbol (IHF) o el Comit Olmpic Internacional (COI).

Palmars.

  Medalla de bronze als Jocs Mediterranis de Latakia de 1987;
  Medalla de plata al Campionat d'Europa de 1996;
  Medalla de bronze als Jocs Olmpics d'estiu de 1996;
  Medalla de plata al Campionat d'Europa de 1998;
  Medalla de bronze als Jocs Olmpics d'estiu del 2000;
  Medalla de bronze al Campionat d'Europa de 2000;
  Medalla d'or al Campionat del Mn de Tunis al 2005.
  Medalla d'or al Jocs Mediterranis d'Almeria del 2005;
  Medalla de plata al Campionat d'Europa de 2006;
  Medalla de bronze als Jocs Olmpics d'estiu de 2008;

 Enlaces externos .
 Web oficial Federacin Espaola de Balonmano;
 Selecciones nacionales de Balonmano;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338972" title="Matilda d'Hainaut" nonfiltered="2280" processed="2272" dbindex="132295">
Matilda d'Hainaut (29 de novembre del 1293 - 1331) va ser Princesa d'Acaia (Matilda I d'Acaia) del 1313 al 1316.

 Pretendent al Principat d'Acaia .


El 1306, Felip I de Piemont i Isabel I d'Acaia, Prncep consort i Princesa d'Acaia respectivament, foren requerits a presentar-se davant de Carles II d'Anjou. Felip I de Piemont fou acusat de deslleieltat i de negar l'obedincia deguda en no haver recolzat el clam de Carles II d'Anjou sobre el Despotat de l'Epir. A ms, Isabel I d'Acaia fou acusada de no haver requerit el consentiment previ de Carles II d'Anjou per casar-se amb Felip I de Piemont. A resultes d'aquestes acusacions, Carles II d'Anjou priv del Principat d'Acaia a la parella el 5 de maig del 1306 i en traspass la titularitat al seu fill, Felip I de Trent (qui per tant esdevingu Felip II d'Acaia).

Felip I de Piemont renunci als seus clams sobre el Principat d'Acaia l'1 de maig del 1307. Isabel I d'Acaia se separ d'aquest i an a viure al Comtat d'Hainaut. Va morir all el 23 de gener del 1312, de manera que la filla que Isabel I d'Acaia havia tingut del seu primer matrimoni amb Florenci d'Hainaut, Matilda d'Hainaut, heret els drets sobre el Principat d'Acaia. El 1313 Felip I de Trent acced finalment a reconixer Matilda d'Hainaut i li traspass els drets sobre el Principat.

 La Casa de Mallorca entra en la disputa pel Principat d'Acaia .
Per altre banda, Isabel I d'Acaia havia tingut una germana menor, Margarida d'Acaia. Quan Isabel I d'Acaia fou desposseda del Principat per Carles II d'Anjou, la germana d'aquesta, Margarida d'Acaia, reclam per a ella mateixa els drets sobre el Principat d'Acaia, per de manera infructuosa. Finalment traspass els drets en favor de la seva filla, Isabel de Sabran, que era per tant cosina de Matilda d'Hainaut. Per fer valdre els seus drets per sobre de la seva cosina Matilda, Isabel de Sabran es cas amb l'infant Ferran de Mallorca, qui reclam el Principat d'Acaia en nom de la seva dona i en prepar la conquesta.

 La dinastia de La Roche i la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia .
El 1299, a l'edat de 6 anys, fou casada amb Guy II de la Roche, Duc d'Atenes. Per aquest mor el 1308 i Matilda d'Hainaut es torn a casar el 1313 amb Llus de Borgonya, qui tenia la dignitat titular del Regne de Tessalnica. El matrimoni estava pensat per unir la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia i la Casa de Borgonya. 

 La guera amb l'Infant de Mallorca pel Principat d'Acaia .

Matilda d'Hainaut i Llus de Borgonya es traslladaren rpidament a Grcia per prendre possessi del Principat d'Acaia, que aleshores ja estava ocupat pel seu rival, l'infant Ferran de Mallorca. Aquest mor a la Batalla de Manolada el 5 de juliol del 1316 i Llus de Borgonya prengu el control del Principat. Tanmateix, el mateix any de 1316 fou enverinat, deixant a Matilda d'Hainaut, que aleshores tenia 23 anys, vdua per segona vegada. 

 Prdua del Principat d'Acaia .
En veure trastocats els seus plans pel Principat, la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia va obligar Matilda d'Hainaut a casr-se amb Joan de Gravina, un germ menor de la dinastia i Duc de Durazzo. Per aquesta refus el matrimoni i finalment fou segrestada per obligar-la a casar-s'hi. Per la seva part, Matilda d'Hainault protest davant del jutjat Papal a Aviny, on revel que s'havia casat secretament amb el cavaller Hugh de La Palice. A resultes d'aix, el seu matrimoni amb Joan de Gravina fou anullat, per de retruc donava altre volta arguments als Anjou per a la confiscaci del Principat d'Acaia. Aquest fou concedit naturalment a Joan de Gravina el 1321.

Matilda d'Hainault pass la resta dels seus dies empresonada a Castel dell'Ovo per tal d'evitar noves reclamacions, on mor el 1331.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338978" title="Carlos Prieto" nonfiltered="2281" processed="2273" dbindex="132296">








Carlos Prieto (Mrida, Espanya, 2 de febrer de 1980) s un jugador d'handbol extremeny. Juga al BM Valladolid a la lliga ASOBAL en la posici de pivot. s internacional amb la selecci espanyola, amb la qual ha guanyat els Jocs del Mediterrani d'Almeria 2005 i ha aconseguit la medalla de bronze als Jocs Olmpics de Pequn 2008.

 Equips .
 FC Barcelona (1997 - 1999);
 BM Gldar (1999 - 2002);
 BM Ciudad Real (2002 - 2007);
 BM Valladolid (2007 - 2008);

 Palmars .
 4 Lligues ASOBAL: 1997-1998, 1998-1999, 2003-2004 i 2006-2007;
 2 Copes del Rei: 1997-1998 i 2002-2003;
 2 Supercopes d'Espanya: 1997-1998 i 2004-2005;
 4 Copes ASOBAL: 2003-2004, 2004-2005, 2005-2006 i 2006-2007;
 3 Copes d'Europa: 1997-1998, 1998-1999 i 2005-2006;
 1 Recopa d'Europa: 2002-2003;
 4 Supercopes d'Europa: 1997-1998, 1998-1999, 2005-2006 i 2006-2007;
 1 Medalla d'Or als Jocs del Mediterrani d'Almeria 2005.
 1 Medalla de Bronze als Jocs Olmpics de Pequn 2008.

Enllaos externs.

Perfil al web oficial dels Jocs Olmpics del 2008 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338981" title="Laura Campos Prieto" nonfiltered="2282" processed="2274" dbindex="132297">
Laura Campos Prieto (Mrida, 13 de setembre de 1988) s una gimnasta extremenya, especialitzada a la disciplina de Gimnstica artstica.

Amb noms quinze anys va participar als Jocs Olmpics d'Atenes 2004, on va quedar cinquena al concurs complet per equips.

Es va classificar per als Jocs Olmpics de Pequn 2008, a la prova de concurs complet individual, per no va aconseguir passar a la final, quedant en la 49a posici.

Enllaos externs.

Perfil al web oficial dels Jocs Olmpics del 2008 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338986" title="Cant de La Vistrenque" nonfiltered="2283" processed="2275" dbindex="132298">

El Cant de La Vistrenque s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 5 municipis i una part de la ciutat de Nmes. El cap cantonal s Bouillargues.

 Municipis .
 Bouillargues;
 Caissargues;
 Garons;
 Milhaud;
 Rodilhan;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338987" title="Apristurus pinguis" nonfiltered="2284" processed="2276" dbindex="132299">

Apristurus pinguis  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 55,8 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest del Pacfic: Mar de la Xina Oriental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338988" title="Cant d'Aigues-Mortes" nonfiltered="2285" processed="2277" dbindex="132300">


El Cant d'Aigues-Mortes s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 3 municipis i el cap cantonal s Aigues-Mortes.

Municipis.
 Aigues-Mortes;
 Le Grau-du-Roi;
 Saint-Laurent-d'Aigouze;


Vegeu tamb.
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338989" title="Cant de Saint-Gilles" nonfiltered="2286" processed="2278" dbindex="132301">

El Cant de Saint-Gilles s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 2 municipis i el cap cantonal s Saint-Gilles.

 Municipis .
 Gnrac;
 Saint-Gilles;


 Vegeu tamb .
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338990" title="Cant de Beaucaire" nonfiltered="2287" processed="2279" dbindex="132302">


El Cant de Beaucaire s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 5 municipis i el cap cantonal s Beaucaire.

Municipis.
 Beaucaire;
 Bellegarde;
 Fourques;
 Jonquires-Saint-Vincent;
 Vallabrgues;



Vegeu tamb.
Cantons del Gard;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338992" title="Cant d'Aramon" nonfiltered="2288" processed="2280" dbindex="132303">


El Cant d'Aramon s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Gard.

Municipis.
 Aramon;
 Comps;
 Domazan;
 Estzargues;
 Meynes;
 Montfrin;
 Saint-Bonnet-du-Gard;
 Sernhac;
 Thziers;



Vegeu tamb.
Cantons del Gard;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338993" title="Cant de Bagnols-sur-Cze" nonfiltered="2289" processed="2281" dbindex="132304">


El Cant de Bagnols-sur-Cze s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 18 municipis i el cap cantonal s Bagnols-sur-Cze.

Municipis.
 Bagnols-sur-Cze;
 Cavillargues;
 Chusclan;
 Codolet;
 Connaux;
 Gaujac;
 Orsan;
 Le Pin;
 La Roque-sur-Cze;
 Sabran;
 Saint-tienne-des-Sorts;
 Saint-Gervais;
 Saint-Michel-d'Euzet;
 Saint-Nazaire;
 Saint-Paul-les-Fonts;
 Saint-Pons-la-Calm;
 Tresques;
 Vnjan;

Vegeu tamb.
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338994" title="Cant de Lussan" nonfiltered="2290" processed="2282" dbindex="132305">


El Cant de Lusson s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 12 municipis i el cap cantonal s Lussan.

Municipis.
 La Bastide-d'Engras;
 Belvzet;
 La Bruguire;
 Fons-sur-Lussan;
 Fontarches;
 Lussan;
 Pougnadoresse;
 Saint-Andr-d'Olrargues;
 Saint-Laurent-la-Vernde;
 Saint-Marcel-de-Careiret;
 Vallrargues;
 Verfeuil;



Vegeu tamb.
Cantons del Gard;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338995" title="Cant de Marguerittes" nonfiltered="2291" processed="2283" dbindex="132306">


El Cant de Marguerittes s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Marguerittes.

 Municipis .
 Bezouce;
 Cabrires;
 Ledenon;
 Manduel;
 Marguerittes;
 Poulx;
 Redessan;
 Saint-Gervasy;


 Vegeu tamb .
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338996" title="Cant de Nmes-1" nonfiltered="2292" processed="2284" dbindex="132307">


El Cant de Nmes-1 s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb una part de la ciutat de Nmes.


 Vegeu tamb .
Cantons del Gard;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338997" title="Cant de Nmes-2" nonfiltered="2293" processed="2285" dbindex="132308">


El Cant de Nmes-2 s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb una part de la ciutat de Nmes.


 Vegeu tamb .
Cantons del Gard;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338998" title="Cant de Nmes-3" nonfiltered="2294" processed="2286" dbindex="132309">


El Cant de Nmes-3 s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb una part de la ciutat de Nmes.


 Vegeu tamb .
Cantons del Gard;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="338999" title="Cant de Nmes-4" nonfiltered="2295" processed="2287" dbindex="132310">


El Cant de Nmes-4 s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb una part de la ciutat de Nmes.


 Vegeu tamb .
Cantons del Gard;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339000" title="Cant de Nmes-5" nonfiltered="2296" processed="2288" dbindex="132311">


El Cant de Nmes-5 s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb una part de la ciutat de Nmes.


 Vegeu tamb .
Cantons del Gard;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339001" title="Cant de Nmes-6" nonfiltered="2297" processed="2289" dbindex="132312">


El Cant de Nmes-6 s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb una part de la ciutat de Nmes.


 Vegeu tamb .
Cantons del Gard;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339002" title="Cant de Rhny-Vidourle" nonfiltered="2298" processed="2290" dbindex="132313">


El Cant de Rhny-Vidourle s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Aimargues.

Municipis.
 Aimargues ;
 Le Cailar;
 Codognan;
 Gallargues-le-Montueux;
 Mus;
 Uchaud;
 Vergze;
 Vestric-et-Candiac;


Vegeu tamb.
Cantons del Gard;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339003" title="Aimargues" nonfiltered="2299" processed="2291" dbindex="132314">

Aimargues s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339004" title="Saint-Jean-du-Gard" nonfiltered="2300" processed="2292" dbindex="132315">

Saint-Jean-du-Gard s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339005" title="Cant de Saint-Jean-du-Gard" nonfiltered="2301" processed="2293" dbindex="132316">
 
El Cant de Saint-Jean-du-Gard s un cant del departament francs del Gard, situat al districte d'Als. Compta amb 3 municipis i el cap cantonal s Saint-Jean-du-Gard.

Municipis.


 Corbs;
 Mialet;
 Saint-Jean-du-Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339006" title="Amilly" nonfiltered="2302" processed="2294" dbindex="132317">

Amilly s un municipi francs, situat al departament del Loiret i a la regi de Centre. Est agermanat amb el municipi catal de Vilanova del Cam.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339007" title="Andernos-les-Bains" nonfiltered="2303" processed="2295" dbindex="132318">

Andernos-les-Bains s un municipi francs, situat al departament de la Gironde i a la regi d'Aquitnia. Est agermanat amb el municipi de Sogorb.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339008" title="Avrill" nonfiltered="2304" processed="2296" dbindex="132319">

Avrill s un municipi francs, situat al departament de la Maine-et-Loire i a la regi del Pas del Loira.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339012" title="Apristurus platyrhynchus" nonfiltered="2305" processed="2297" dbindex="132320">

Apristurus platyrhynchus  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 80 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Brunei, la Xina, Indonsia (Kalimantan), Jap, Malisia (Sabah i Sarawak) i Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339014" title="Apristurus profundorum" nonfiltered="2306" processed="2298" dbindex="132321">

Apristurus profundorum  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 54,2 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes dels Estats Units, de Surinam i de l'Atlntic oriental (Marroc i nord-oest d'frica).

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;
 ITIS ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339015" title="LIDAR" nonfiltered="2307" processed="2299" dbindex="132322">
LIDAR de l'angls (Light Detection and Ranging o Laser Imaging Detection and Ranging) s una tecnologia ptica de teledetecci que mesura la distncia des de un punt emissor a qualsevol objecte o superfcie mediant l'us d'un lser polsat. El sistema s molt paregut al del radar, per en lloc d'utilitzar la emissi de freqncies sonores s'utilitza un lser. La distncia a l'objecte es calcula mesurant el retard en temps des de l'emissi del puls de llum lser fins a la seua reflexi. La tecnologia LIDAR t aplicaci en arqueologia, geografia, geologia, geomorfologia, sismologia, teledetecci, i fsica atmosfrica.
Altres terms que contenen la tecnologia LIDAR sn ALSM (Airborne Laser Swath Mapping) i l'altimetria lser. L'acrnim LADAR (Laser Detection and Ranging) s molt utilitzat als contextos militars.


Aplicacions.

A ms de les aplicacions indicades dalt es troben moltes altres entre les que destaquen les segents:

Geologia i Meteorologia.
A la geologia i la sismologia el LIDAR s'ha demostrat molt til combinat amb sistemes GPS i carregats a avions desenvolupant una important eina de localitzaci de falles i alaments tectnics. Les eixides d'aquestes dos tecnologies poden oferir un Models Digitals d'Elevacions (MDE) d'una gran precisi que fins i tot poden incloure arbres.

Fsica i Astronomia.

Biologia i Medi Ambient.
La tecnologia LIDAR tamb s'ha trobat til en la enginyeria forestal. Mesures de biomassa forestal, ponderaci de la canopea i rea foliar han sigut estudiades mediant sistemes LIDAR aeris (installats a avions).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339016" title="Apristurus riveri" nonfiltered="2308" processed="2300" dbindex="132323">

Apristurus riveri  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 46 cm. de longitud total i les femelles als 41 .

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Colmbia, Cuba, Repblica Dominicana, Hondures, Mxic, Panam, Estats Units (Alabama, Florida i Mississippi) i Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339017" title="Apristurus saldanha" nonfiltered="2309" processed="2301" dbindex="132324">

Apristurus saldanha  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 88 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Nambia i de Sud-frica (Cap Occidental i Cap Oriental)

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;
 ITIS ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339021" title="Carmen Blanco" nonfiltered="2310" processed="2302" dbindex="132325">
Carmen Blanco (Lugo, Galcia, 1954). Escriptora i feminista gallega. Professora a la Universitat de Santiago de Compostella. Coordina con Claudio Rodrguez Fer els quaderns interculturals i llibertaris Unin Libre. Cadernos de vida e culturas i la Asociacin para a Dignificacin das Vtimas do Fascismo.

Assaig.

Conversas con Carballo Calero (Vigo, Galaxia, 1989)

Literatura galega da muller (Vigo, Xerais, 1991)

Carballo Calero: poltica e cultura (Sada, Do Castro, 1991)

Escritoras galegas (Santiago de Compostela, Compostela, 1992)

Libros de mulleres (Vigo, Do Cumio, 1994)

O contradiscurso das mulleres (Vigo, Nigra, 1995, El contradiscurso de las mujeres, Vigo, Nigra, 1997)

Nais, damas, prostitutas e feirantas (Vigo, Xerais, 1995)

Mulleres e independencia (Sada, Do Castro, 1995)

Luz Pozo Garza: a ave do norte (Ourense, Linteo, 2002)

Alba de mulleres (Vigo, Xerais, 2003)

Sexo e lugar (Vigo, Xerais, 2006)

Mara Mario. Vida e obra (Vigo, Xerais, 2007)

Casas anarquistas de mulleres libertarias (La Corunya-Santiago de Compostela, CNT, 2007)

Poesia.

Estraa estranxeira (La Corunya, Biblioteca Virtual Galega, 2004)

Narrativa.

Vermella con lobos (Vigo, Xerais, 2004)

Atraccin total (Vigo, Xerais, 2008)

Edici i introducci.

Xos Lus Mndez Ferrn, Con plvora y magnolias (Vigo, Xerais, 1989)

Uxo Novoneyra, Os eidos (Vigo, Xerais, 1990)

Ricardo Carvalho Calero, Uma voz na Galiza (Barcelona, Sotelo Blanco 1992)

Luz Pozo Garza, Cdice Calixtino (Vigo, Xerais, 1992)

Luz Pozo Garza, Historias fidelsimas (Ourense, Linteo, 2003)

Luz Pozo Garza, Memoria solar (Ourense, Linteo, 2004)

Extranjera en su patria. Cuatro poetas gallegos. Rosala de Castro. Manuel Antonio. Lus Pimentel. Luz Pozo Garza (Barcelona, Crculo de Lectores / Galaxia Gutenberg, 2005)

Da das Letras Galegas 2007. Mara Mario Carou (Universidade de Santiago de Compostela 2007)

Enllaos externs.

Unin libre. Cadernos de vida e culturas;
Asociacin para a Dignificacin das Vtimas do Fascismo;
Biblioteca Virtual Galega;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339022" title="Apristurus sibogae" nonfiltered="2311" processed="2303" dbindex="132326">

Apristurus sibogae  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 21 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Indonsia (entre Borneo i Sulawesi).

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;
 ITIS ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339023" title="Apristurus sinensis" nonfiltered="2312" processed="2304" dbindex="132327">

Apristurus sinensis  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 42 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Xina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;
 ITIS ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339024" title="Jocs Olmpics d'hivern de 2010" nonfiltered="2313" processed="2305" dbindex="132328">

Els XXI Jocs Olmpics d'Hivern es realitzaran a la ciutat de Vancouver, Colmbia Britnica, Canad, entre el 12 i el 28 de febrer del 2010.

La ciutat de Vancouver va ser escollida pel Comit Olmpic Internacional per damunt de les candidatures de Pyeongchang, Corea del Sud, i Salzburg, ustria. Aquesta era la tercera candidatura de Vancouver a uns Jocs Olmpics d'Hivern, i ser la tercera vegada que els Jocs Olmpics es celebrin a Canad, desprs de Montreal 1976 i Calgary 1988. El cost d'aquests Jocs est estimat en $1.400 millons de dlars canadencs.

Candidatura.
Vancouver va ser escollida per damunt d'altres dues candidatures, provinents de Pyeongchang, Corea del Sud i de Salzburg, ustria. Tot i que Berna, Sussa s'havia classificat per la ronda final, un plebiscit realizat el 2002 va acabar amb la candidatura.

El 2 de juliol del 2003 a Praga, Repblica Txeca es va fer l'elecci per 56 vots contra 53 de Pyeongchang. A la primera volta, Vancouver en va obtindre 40, la candidata asitica 51 i Salzburg noms 16.

Altres ciutats candidates i que no van arribar fins el procs final van ser: Andorra la Vella, Andorra; Harbin, Xina; Jaca, Espanya i Sarajevo, Bsnia i Herzegovina.

Seus.

La ciutat de Vancouver tindr quatre recintes que acolliran les competicions de patinatge artstic, hoquei sobre gel, curling i patinatge de velocitat en pista curta, a ms de l'estadi on es celebraran les cerimnies d'obertura, clausura i entrega de medalles.

En el suburbi de Richmond, situat al sud de la ciutat, es celebraran les competicions de patinatge artstic. En el districte de West Vancouver, 30 km a l'oest, es faran les proves d'snowboard i esqu acrobtic en una estaci d'esports d'hivern coneguda com Cypress Mountain a ms de 900 metres sobre el nivell del mar.

150 km al nord de la ciutat, en ple cor de la Serralada Costera, es troba la localitat de Whistler, que ser la seu dels esports d'esqu, biatl i bobsleigh.

Hi haur dues viles olmpiques, una al barri de False Creek de Vancouver i l'altra a Whistler. Com a centre de premsa es t previst utilitzar el Centre de Convencions i Exposicions de Vancouver.

 Vancouver .
 Estadi BC Place   cerimnies d'obertura, clausura i entrega de medalles;
 Plaza GM   Hoquei sobre gel;
 Centre d'Esports d'Hivern de la UBC   Hoquei sobre gel;
 Coliseu del Pacfic   Patinatge artstic i patinatge de velocitat en pista curta ;
 Hillcrest Park   Curling;
 
 Richmond . 
 val Olmpic de Richmond   Patinatge de velocitat sobre gel;

 West Vancouver .
 Estaci Cypress Mountain   Esqu acrobtic i snowboard;

 Whistler .
 Whistler Creekside   Esqu alp;
 Valle Callagan   Biatl, esqu de fons, combinada nrdica i salts d'esqu;
 Muntanya Blackcomb   Bobsleigh, luge i skeleton;

Calendari.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339025" title="Apristurus spongiceps" nonfiltered="2314" processed="2306" dbindex="132329">

 Apristurus spongiceps s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 50 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Indonsia (Sulawesi) i dels Estats Units (Hawaii).

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;
 ITIS ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339026" title="Apristurus stenseni" nonfiltered="2315" processed="2307" dbindex="132330">

Apristurus stenseni  s un peix de la famlia dels esciliornids i de l'ordre dels carcariniformes.

Morfologia.

Pot assolir els 23 cm. de longitud total.

Reproducci.

s ovpar.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 NLBIF ;
 AQUATAB.NET;
 ITIS ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339032" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="2316" processed="2308" dbindex="132331">

Als Jocs Olmpics de 1908 realitzats a la ciutat de Londres es disput una prova, en categoria masculina, d'hoquei sobre herba. Aquesta fou la primera vegada que aquest esport participava en uns Jocs Olmpics, i les competicions es realitzaren entre el 29 i el 31 d'octubre.

Nacions participants.
Hi participaren sis esquips en representaci de tres estats:
 Frana (1);
 Imperi Alemany (1);
 Regne Unit (4);

El Regne Unit particip en la competici amb quatre equips, un en representaci de cada naci que formavan el pas: Anglaterra, Esccia, Galles i Irlanda

Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Els equpis de Galles i Irlanda passaren directament a semifinals.



----


Semifinals.
No es realitz partit pel tercer lloc i els perdedors de les semifinals reberen la medalla de bronze.


----


Final.


Bibliografia.
 Cook, Theodore Andrea (1908). The Fourth Olympiad, Being the Official Report. London: British Olympic Association.

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Hoquei sobre herba - Londres 1908;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1908;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339034" title="Fiat Stilo" nonfiltered="2317" processed="2309" dbindex="132332">




El Fiat Stilo s un autombil del segment C produt pel fabricant itali d'autombils FIAT des del 2002 i presentat en el Sal del Autombil de Ginebra el mar de 2001. Es presenta sota tres configuracions 3 portes, 5 portes o familiar (MultiWagon). Els Stilo amb carroceries hatchback de tres i cinc portes van ser llanats al mercat l'any 2001 per a substituir el Fiat Bravo/Brava i la versi familiar denominada "Stilo MultiWagon" va aparixer l'any 2002. El nou Fiat Bravo II, presentat en el sal de Ginebra de l'any 2007, es el successor del Fiat Stilo tot i que se segueix produt a la planta de Fiat al Brasil per al mercat sud-americ i europeu.

 Dimensions i Capacitats .


 Seguretat .
El Fiat Stilo va passar el test de seguretat Euro NCAP amb els seguents resultats
 Adult ocupant = ;
 Infant ocupant = ;
 Vianant = ;


 Motoritzacions .
 Motors diesel .


 Motors gasolina .


 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina de Fiat Espanya;
Pgina Oficial del Club Fiat Stilo Espanya;
Pgina Oficial del Club Fiat Stilo Itlia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339037" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Camp a travs mascul" nonfiltered="2318" processed="2310" dbindex="132333">

La cursa masculina de camp a travs dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es va crrer el 23 d'agost a la Pista de ciclisme de la Muntanya de Laoshan.

La sortida de la prova s simultnia i els ciclistes han de donar 8 voltes a un circuit per un total de 35,6 km. El vencedor s el primer en completar el recorregut i creuar la lnea d'arribada. Els ciclistes doblats acaben la cursa en la volta en qu es troben i han d'aturar-se i finalitzar la cursa . 

Medallistes.


Classificaci final.



Ciclistes que no finalitzen la cursa.
Dos ciclistes van abandonar la cursa, i vint van ser doblats pel cap de cursa i es van veure obligats a parar: 
 Robin Seymour (abandona a la segona volta);
 Florian Vogel (abandona a la cinquena volta);
 Antipass Kwari (doblat a manca de sis voltes);
 Federico Ramrez (doblat a manca de cinc voltes);
 Kohei Yamamoto (doblat a manca de tres voltes);
 Mannie Heymans (doblat a manca de tres voltes);
 Seamus McGrath (doblat a manca de tres voltes);
 Todd Wells (doblat a manca de tres voltes);
 Sergii Rysenko (doblat a manca de tres voltes);
 Yury Trofimov (doblat a manca de dues voltes);
 Chun Hing Chan (doblat a manca de dues voltes);
 Daniel McConnell (doblat a manca de dues voltes);
 Emil Lindgren (doblat a manca de dues voltes);
 Bart Brentjens (doblat a manca de dues voltes);
 Cristbal Silva (doblat a manca de dues voltes);
 Bilal Akgul (doblat a manca de dues voltes);
 Rudi van Houts (doblat a manca de dues voltes);
 Wolfram Kurschat (doblat a manca de dues voltes);
 Filip Meirhaeghe (doblat a manca de dues voltes);
 Klaus Nielsen (doblat a manca d'una volta);
 Yader Zoli (doblat a manca d'una volta);
 Adam Craig (doblat a manca d'una volta);

Notes. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339043" title="Peclid" nonfiltered="2319" processed="2311" dbindex="132334">









Els peclids (Poeciliidae) sn una famlia de peixos de l'ordre dels ciprinodontiformes, entre els quals hi ha la gambsia.

Morfologia.

 Sn peixos petits (normalment no ultrapassant pas els 18 cm de longitud).
 El cos s allargat i no molt alt.
 La boca s molt petita.
 L'origen de l'aleta dorsal s posterior a l'anal.
 La caudal s simtrica.
 Presenten dimorfisme sexual.
 L'aleta anal dels mascles es transforma en un rgan copulador anomenat gonopodi.;

Reproducci.

Poden sser ovovivpars o vivpars.

Distribuci geogrfica.

Sn tpicament americans d'aigua dola (des de l'est dels Estats Units fins al nord-est d'Argentina), tot i que han estat introduts als altres continents.

Gneres.

 Subfamlia Aplocheilichthyinae ;
 Gnere Aplocheilichthys ;
 Gnere Hylopanchax ;
 Gnere Laciris ;
 Gnere Lacustricola ;
 Gnere Poropanchax ;
 Subfamlia Poeciliinae ;
 Gnere  Alfaro ;
 Gnere Belonesox ;
 Gnere Brachyrhaphis ;
 Gnere Carlhubbsia ;
 Gnere Cnesterodon ;
 Gnere Gambusia ;
 Gnere Girardinus ;
 Gnere Heterandria ;
 Gnere Limia ;
 Gnere Micropoecilia ;
 Gnere Neoheterandria ;
 Gnere Pamphorichthys ;
 Gnere Phallichthys ;
 Gnere Phalloceros ;
 Gnere Phalloptychus ;
 Gnere Phallotorynus ;
 Gnere Poecilia ;
 Gnere Poeciliopsis ;
 Gnere Priapella ;
 Gnere Priapichthys ;
 Gnere Pseudopoecilia ;
 Gnere Quintana ;
 Gnere Scolichthys ;
 Gnere Tomeurus ;
 Gnere Xenodexia ;
 Gnere Xenophallus ;
 Gnere Xiphophorus ;
 Subfamlia Procatopodinae ;
 Gnere Cynopanchax ;
 Gnere Fluviphylax ;
 Gnere Hypsopanchax ;
 Gnere Lamprichthys ;
 Gnere Micropanchax ;
 Gnere Pantanodon ;
 Gnere Plataplochilus ;
 Gnere Procatopus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana ;
 Fauna Europaea ;
 Encyclopedia of Life ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339044" title="Casa Antoni Carreras i Robert" nonfiltered="2320" processed="2312" dbindex="132335">

La Casa Antoni Carreras i Robert s un edifici sitget del 1908, obra de l'arquitecte barcelon Eduard Mercader i Sacanella.

La construcci est enretirada respecte la lnia del carrer Sant Isidre, cosa que permet la contemplaci de l'mplia faana rere un petit jard. La casa est formada per un cos central, ms alt, que cont l'escala (com ho indiquen les obertures de les finestres), i dos cossos laterals de planta i pis. En el de l'esquerra hi ha l'entrada i una gran terrassa amb vistes al jard, i en el de la dreta un terrat a la catalana tancat per una barana calada d'inspiraci gtica. Les finestres estan rematades per trenca-aiges amb florons.

L'edifici est situat en la crulla dels carrers Sant Isidre i Francesc Gum, i actualment s d's residencial particular.

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;

 Enllaos .
 Fotografia i breu descripci ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339045" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1908" nonfiltered="2321" processed="2313" dbindex="132336">

Als Jocs Olmpics de 1908 celebrats a la ciutat de Londres es realitzaren 26 proves d'atletisme, totes elles en categoria masculina, entre els dies 15 i 25 de juliol.

Nacions participants.
Hi participaren 446 atletes de 20 nacions diferents: 



Resum de medalles.


Medaller. 


Calendari.

|-
|bgcolor=#3399ff|       || Competici
|bgcolor=#ffcc00|       || Finals
|-


|-
! juliol ||width=30| 13 ||width=30| 14 ||width=30| 15 ||width=30| 16 ||width=30| 17 ||width=30| 18 ||width=30| 19 ||width=30| 20 ||width=30| 21 ||width=30| 22 ||width=30| 23 ||width=30| 24 ||width=30| 25
|- align=center
|align=left| 100 metres
| || || || || || || ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#ffcc00|   || || ||
|- align=center
|align=left| 200 metres
| || || || || || || || ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#ffcc00|   || ||
|- align=center
|align=left| 400 metres
| || || || || || || || ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#ffcc00|   || ||bgcolor=#ffcc00|  
|- align=center
|align=left| 800 metres
| || || || || || || ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#ffcc00|   || || || ||
|- align=center
|align=left| 1.500 metres
|bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#ffcc00|   || || || || || || || || || || ||
|- align=center
|align=left| 110 metres tanques
| || || || || || || || || || ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#ffcc00|  
|- align=center
|align=left| 400 metres tanques
| || || || || || || ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#ffcc00|   || || ||
|- align=center
|align=left| 3.200 metres obstacles
| || || || ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#ffcc00|   || || || || || || ||
|- align=center
|align=left| Relleus esitls
| || || || || || || || || || || ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#ffcc00|  
|- align=center
|align=left| 3 milles per equips
| ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#ffcc00|   || || || || || || || || || ||
|- align=center
|align=left| 5 milles
| || ||bgcolor=#3399ff|   || || ||bgcolor=#ffcc00|   || || || || || || ||
|- align=center
|align=left| Marat
| || || || || || || || || || || ||bgcolor=#ffcc00|   ||
|- align=center
|align=left| 3.500 metres marxa
| ||bgcolor=#ffcc00|   || || || || || || || || || || ||
|- align=center
|align=left| 10 milles marxa
| || || ||bgcolor=#3399ff|   ||bgcolor=#ffcc00|   || || || || || || || ||
|- align=center
|align=left| Salt de llargada
| || || || || || || || || ||bgcolor=#ffcc00|   || || ||
|- align=center
|align=left| Triple salt
| || || || || || || || || || || || ||bgcolor=#ffcc00|  
|- align=center
|align=left| Salt d'alada
| || || || || || || || ||bgcolor=#ffcc00|   || || || ||
|- align=center
|align=left| Salta amb perxa
| || || || || || || || || || || ||bgcolor=#ffcc00|   ||
|- align=center
|align=left| Salt de llargada dret
| || || || || || || ||bgcolor=#ffcc00|   || || || || ||
|- align=center
|align=left| Salt d'alada dret
| || || || || || || || || || ||bgcolor=#ffcc00|   || ||
|- align=center
|align=left| Llanament de pes
| || || ||bgcolor=#ffcc00|   || || || || || || || || ||
|- align=center
|align=left| Llanament de disc
| || || ||bgcolor=#ffcc00|   || || || || || || || || ||
|- align=center
|align=left| Llanamant de martell
| ||bgcolor=#ffcc00|   || || || || || || || || || || ||
|- align=center
|align=left| Llanament de javelina
| || || || ||bgcolor=#ffcc00|   || || || || || || || ||
|- align=center
|align=left| Llanament de discen estil antic
| || || || || ||bgcolor=#ffcc00|   || || || || || || ||
|- align=center
|align=left| Llanament de javelinaen estil lliure
| || ||bgcolor=#ffcc00|   || || || || || || || || || ||
|-
! juliol || 13 || 14 || 15 || 16 || 17 || 18 || 19 || 20 || 21 || 22 || 23 || 24 || 25


Notes.


Bibliografia.
 Cook, Theodore Andrea (1908). The Fourth Olympiad, Being the Official Report. London: British Olympic Association.

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Atletisme - Londres 1908;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339062" title="Casa Jaume Hill i Forment" nonfiltered="2322" processed="2314" dbindex="132337">

La Casa Jaume Hill i Forment, Villa Rosa, s un edifici sitget del 1892, fet del mestre d'obres Jaume Sunyer i Juncosa en estil eclctic i amb una gran harmonia compositiva.

La construcci s un habitatge unifamiliar de planta baixa, dos pisos i terrat a la catalana amb tres faanes (als carrers Jess i Francesc Gum, i als jardins del Casino Prado. Va ser un encrrec de l'indi Jaume Hill (Sitges, 1837   Barcelona, 1897), que s'havia enriquit a Cuba en negocis d'exportaci. 

Les faanes que donen als carrers mostren un grans balcons al primer pis; la de Francesc Gum, en el segon hi presenta una galeria illuminada per cinc finestres separades per columnes. La cara lateral, que dna als jardins del Prado, es caracteritza per una gran terrassa amb barana de balustres. La planta baixa, molt transformada, acull en l'actualitat diversos establiments comercials.

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;

 Enllaos .
 Descripci i fotografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339071" title="Mercat Vell de Sitges" nonfiltered="2323" processed="2315" dbindex="132338">

El Mercat Vell de Sitges s un edifici del 1889, obra de l'arquitecte municipal de Sitges Gaiet Bugas i Monrav.

s una construcci en una sola nau amb coberta a dues vessants. La faana, en ma vist, s simtrica i presenta com a element destacat una marquesina de ferro, primera construcci en aquest metall a la vila. En el soterrani hi les cmeres frigorfiques. L'edifici va ser concebut com una obra isolada, amb faanes a la plaa de l'ajuntament i al carrer d'en Bosc (que fa angle recte). El mercat es va inaugurar al 1890, i al 1935 se li va afegir un cos, dedicat a mercat del peix, que un el mercat a altres edificis.

En l'actualitat l'antic mercat (temps ha substitut per un de nou davant de l'estaci de tren) es dedica a sala d'exposicions i, ocasionalment, a sala de concerts i de teatre.

 Bibliografia .

 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;
 Isabel Coll i Mirabent L'antic mercat de Sitges, article a Miscellnia penedessenca 1987 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339072" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Camp a travs femen" nonfiltered="2324" processed="2316" dbindex="132339">

La cursa femenina de camp a travs dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es va crrer el 23 d'agost a la Pista de ciclisme de la Muntanya de Laoshan.

La sortida de la prova s simultnia i els ciclistes han de donar 8 voltes a un circuit per un total de 35,6 km. El vencedor s el primer en completar el recorregut i creuar la lnea d'arribada. Els ciclistes doblats acaben la cursa en la volta en qu es troben i han d'aturar-se i finalitzar la cursa . 

Medallistes.


Classificaci final.



Ciclistes que no finalitzen la cursa.
Quatre ciclistes van abandonar la cursa, i vuit van ser doblades per la cap de cursa i es van veure obligades a parar: 

 Tereza Hu kov (abandona a la primera volta);
 Marie-Helene Premont (abandona a la segona volta);
 Margarida Fullana (abandona a la tercera volta);
 Gunn-Rita Dahle Flesjaa (abandona a la quarta volta);


 Dellys Starr (doblada a manca de dues voltes);
 Francisca Campos (doblada a manca de dues voltes);
 Janka Stevkova (doblada a manca de dues voltes);
 Vera Andreeva (doblada a manca de dues voltes);
 Yolande Speedy (doblada a manca de dues voltes);
 Blaza Klemencic (doblada a manca d'una volta);
 Rie Katayama (doblada a manca d'una volta);
 Jaqueline Mourao (doblada a manca d'una volta);

Notes. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339074" title="Sylvilagus dicei" nonfiltered="2325" processed="2317" dbindex="132340">

Sylvilagus dicei s una espcie de conill del gnere Sylvilagus. Viu a Costa Rica i el Panam.

Enllaos externs.
 Lagomorph Specialist Group 1996.  Sylvilagus dicei.   2006 Llista Vermella de la IUCN. Consultat el 31 de juliol del 2007.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339078" title="Conill d'Omilteme" nonfiltered="2326" processed="2318" dbindex="132341">

El conill d'Omilteme (Sylvilagus insonus), tamb conegut com conill d'Omiltemi, s un conill del gnere Sylvilagus endmic de la Sierra Madre del Sur, a l'estat de Guerrero (Mxic). No se l'ha observat des de principis de la dcada del 1960. s llistada com a espcie en perill a causa de la prdua d'hbitat, la caa i una distribuci limitada.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339081" title="Conill palustre" nonfiltered="2327" processed="2319" dbindex="132342">

El conill palustre (Sylvilagus palustris) s un conill del gnere Sylvilagus que viu en els aiguamolls i zones humides del sud dels Estats Units. T unes orelles i una cua relativament curtes per a un conill Sylvilagus.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339084" title="Bales sobre Broadway" nonfiltered="2328" processed="2320" dbindex="132343">
Bales sobre Broadway (Bullets Over Broadway) s una pellcula estatunidenca de Woody Allen, estrenada el 1994. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

  Argument .

Nova York,  anys 1920: David Shayne un jove autor teatral ha aconseguit finalment finanament per una de les seves obres. Per a canvi, ha de donar un paper secundari a Olive, la promesa del productor, el gangster Nick Valenti, que va als assajos acompanyada de Cheech, el seu guardaespatlles, que es permet suggerir canvis en l obra.

 Repartiment .

 Helen Sinclair : Dianne Wiest;
 David Shayne : John Cusack;
 Sheldon Flender : Rob Reiner;
 Olive Neal: Jennifer Tilly;
 Cheech : Chazz Palminteri;
 Eden Brent : Tracey Ullman;
 Nick Valenti : Joe Viterelli;

 Premis i nominacions .
 Premis .
 1994  Oscar a la millor actriu secundria  per Dianne Wiest;

 Nominacions . 
 Oscar al millor director per Woody Allen;
 Oscar al millor gui original per Woody Allen i Douglas McGrath;
 Oscar al millor actor secundari  per Chazz Palminteri;
 Oscar a la millor actriu secundria  per Jennifer Tilly;
 Oscar al millor vestuari per Jeffrey Kurland;
 Oscar a la millor direcci artstica per Santo Loquasto i Susan Bode;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb ;
 Etre un artiste, ou ne pas tre ?, une lectura apassionant a propsit de la pellcula. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339086" title="Cinquecento" nonfiltered="2329" processed="2321" dbindex="132344">

El Cinquecento s un perode del panorama artstic europeu. Es situa al llarg de tot el segle XVI, i s la segona fase del moviment conegut com Renaixement, potser la ms important. Els pintors tenen el domini de les tcniques i fan obres d'elevada qualitat que reflecteixen un sentit de bellesa i noblesa. Les obres majors de belles arts sn procedents del Cinquecento. Algunes de les ms famoses de la m del mestre Leonardo da Vinci.
 
Quan el segle va arribar al seu final, es va concloure el perode corresponent a un moviment artstic especficament ubicat a Itlia. En aquest moment ja s'ha desenvolupat tot el tresor artstic del Renaixement amb el seu pensament humanstic, i des de llavors cada artista europeu ho t en ment per seguir amb altres moviments del mateix mbit. El cinquecento va tenir el seu centre a Roma, a diferncia del cuattrocento que el va tenir a Florncia.

Els artistes que van destacar, i ms coneguts, en el perode renaixentista itali van ser:
 En pintura i escultura: Leonardo Da Vinci (Pintor, escultor i enginyer). Michelangelo Buonarroti (escultor, pintor, arquitecte i poeta), i Rafael Sanzio (pintor). Es van comenar a treballar tamb temes no religiosos i van tenir en compte elements de geometria i perspectiva en realitzar les seves obres.
 En literatura: Dante, Boccaccio, i Petrarca, que van escriure en el segle XIV, per van incrementar la seva influncia en el Cinquecento. Baldassare Castiglione i Niccol Machiavelli sn dos escriptors del Cinquecento;

 En arquitectura: Filippo Brunelleschi (Batisteri de Florncia), Arnolfo di Cambio dissenyador de la cpula de la Catedral de Florncia, Michelozzo Michelozzi l'arquitecte patrocinat pels Medici, Leon Battista Alberti teric del disseny arquitectnic, autor del llibre De re Aedificatoria, un dels seus edificis ms coneguts sn el Palau Rucellai i Santa Maria Novella a Florncia on va dissenyar la gran porta central..



 Altres pintors italians del segle XVI.
Sofonisba Anguissola (1532 - 1625) ;
Giuseppe Arcimboldo ((1527 - 1593) ;
Niccol dell'Abbate (1509 - 1571) ;
Francesco Albani (1578-1660) ;
Alessandro Allori (1535 - 1607) ;
Cristofano Allori (1577 - 1621) ;
Sisto Badalocchio(1581 - 1647) ;
Federico Barocci (1528 - 1612) ;
Bartolommeo Veneto (  1502 ?) ;
Francesco Bassano el Jove (1549 - 1592) ;
Jacopo Bassano (1515 - 1592) ;
Leandro Bassano (1557 - 1592) ;
Gianlorenzo Bernini (1598-1680) ;
Giovanni Francesco Bezzi (1530 - 1570) ;
Bernardo Bitti (1548 - 1610) ;
Carlo Bononi (1569 - 1632) ;
Agnolo Bronzino (1503-72) ;
Denys Calvaert (1540 - 1619) ;
Luca Cambiaso (1527 - 1585) ;
Annibale Carracci (1560 - 1609) ;
Ludovico Carracci (1555 - 1619) ;
Caravaggio (1573 - 1610) ;
Bartolomeo Carduccio (1560 - 1608) ;
Vicente Carducho (1576 - 1638) ;
Giovanni Carlone (1584 - 1631) ;
Ascanio Condivi (1525 - 1574) ;
Pietro da Cortona (1596 - 1669) ;
Juan Bautista Crescenzi (1577 - 1635) ;
Domenichino (1581-1641) ;
Battista Dossi (? - 1548) ;
Pietro Faccini (1562 - 1602  1614) ;
Salvatore Giovanni Famiglietti (1544 - 1602) ;
Domenico Fetti (1589 - 1623) ;
Fontana (1552 - 1614) ;
Prospero Fontana (1512 - 1597) ;
Fede Galizia (1578 - 1630) ;
Artemisia Gentileschi (1593-1652) ;
Orazio Gentileschi (1563 - 1639) ;
Guercino (1591 - 1666) ;
Deodato Guinaccia (actiu des de 1550 en endavant) ;
Giovanni Lanfranco (1582 - 1647) ;
Pirro Ligorio (1510 - 1583) ;
Jacobo Ligozzi (1547 - 1626) ;
Francisco Lupicini (1590 - 1656) ;
Bartolomeo Manfredi (1582 - 1622) ;
Angelino Medoro (1567 - despues de 1618) ;
Pedro Morone (Activo entre 1548 y 1576) ;
Giovanni Battista Moroni (1520 - 1578) ;
Giovanni Battista Naldini (1537 - 1591) ;
Angelo Nardi (1584 - 1664) ;
Orazio Borgianni (1575 - 1616) ;
Lelio Orsi (1511-1587) ;
Parmigianino (1503-1540) ;
Bartolomeo Passerotti (1529 - 1592) ;
Domenico Passignano (1559 - 1636) ;
Toms Peliguet (Actiu en torn a 1538 - 1561) ;
Matteo Perez d' Aleccio (1547 - 1616) ;
Francesco Primaticcio (1504 - 1570) ;
Camillo Procaccini (1551 - 1621) ;
Guido Reni (1575-1642) ;
Antonio Ricci (actiu en torn al 1590) ;
Andrea Sacchi (1599 - 1661) ;
Francesco Salviati (1510 - 1563) ;
Santi di Tito (1536 - 1603) ;
Carlo Saraceni (1570 - 1620) ;
Massimo Stanzione (1585 - 1658) ;
Bernardo Strozzi (1581 - 1644) ;
Agostino Tassi (1566 - 1644) ;
Pellegrino Tibaldi (1527 - 1596) ;
Tintoretto (1518-1594) ;
Girolamo da Treviso (1508 - 1544) ;
Francesco da Urbino (1545 - 1582) ;
Perin del Vaga (1501 - 1547) ;
Tanzio da Varallo (1575 - 1633) ;
Giorgio Vasari (1511-1574) ;
Paolo Veronese (1528-1588) ;
Daniele da Volterra (c. 1509-1566) ;
Domenico Zampieri (1581 - 1641) ;
Federico Zuccaro (1542 - 1609) ;
Taddeo Zuccaro (1529 - 1566);

 Notes i referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339087" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="2330" processed="2322" dbindex="132345">

Els V Jocs Olmpics d'estiu es van celebrar a la ciutat d'Estocolm (Sucia) entre el 5 de maig i el 27 de juliol de 1908. Hi van participar 2.407 atletes, entre ells 48 dones, de 28 comits que van competir en 102 proves de 14 esports olmpics.

Antecedents.
Desprs de la realitzaci dels Jocs Olmpics de 1908 a Londres hi va haver qui va pensar que no es celebraria cap altra edici, ja que s'allunyaven del propsit inicial i creaven ms discrdia que amistat entre les nacions participants.

Els Jocs d'Estocolm van ser els ms brillants i millor organitzats fins al moment. Es va construir l'Estadi Olmpic d'Estocolm amb aparena d'una fortalesa o castell medieval, en ma de color gris volcnic, amb un aforament de 32.000 localitats. Per primera vegada es va usar el cronometratge elctric i la foto finish amb gran xit, acabant amb les decisions polmiques i evitant nombrosos conflictes. Aix mateix per primera vegada els guanyadors van pujar al podi i es van hissar les seves respectives banderes.

L'estadi, al llarg de la celebraci dels Jocs, sempre va estar ple de pblic, sent tot un xit esportiu, i per primera vegada, un xit econmic. Al finalitzar la competici els organitzadors van recaptar unes 106.000 corones. 

Comits participants.


Un total de 2.407 atletes de 28 comits nacionals participaren en els Jocs Olmpics de 1912. 

Feren la seva primer participaci en uns Jocs Olmpics les seleccions d'Egipte, Islndia, Jap i Srbia, i retornaren a la competici les seleccions d'Islndia, Luxemburg, Xile i no particp en aquesta edici dels Jocs la selecci d'Argentina.


Esports disputats.
Un total de 14 esports foren disputats en aquests Jocs Olmpics, realitzant-se un total de 102 proves. La boxa fou exclosa del programa olmpic pel fet de ser prohibida a Sucia, aix com el ciclisme en pista, si b en aquest cas s que es va disputar la prova en ruta. El Comit Olmpic de Sucia va pretendre eliminar del programa la marat, per el Comit Internacional Olmpic s'hi va negar adduint que era la prova atltica ms emblemtica dels Jocs.




Fets destacats.

El guanyador de les proves de decatl i pentatl James Francis Thorpe fou acusat de professional al descobrir-se que era un jugador de beisbol en el Club de l'Estat de Carolina. Fou sancionat i desposet dels seus ttols, els quals foren entregats als atletes que havien quedat en segona posici, si b aquests refusaren acceptar-los en reconeixement i admiraci a l'atleta nord-americ. El 1984 els seus ttols li foren restituts per part de Joan Antoni Samaranch en una cerimnia en la qual els seus nts i hereus reberen les dues medalles aconseguides.

Entre els participants en la prova de pentatl s'hi trob el futur general George S. Patton, que va quedar en cinquena posici.

Els termors de l'organitzaci sueca sibre la duresa de la marat va comportar que per poder-hi participar els atletes havien d'aportar un certificat metge sobre la seva salut. Tot i aquesta mesura, l'atleta portugus Francisco Lzaro va morir en el transcurs de la prova. En la mateixa prova el japons Shizo Kanakuri va desaparixer i no es va saber d'ell fins el 1966, quan va ser trobat i entrevistat per una televisi sueca. La seva explicaci fou que va aturar-se a beure aigua i que va decidir abandonar la marat i Sucia sense avisar els organitzadors.

En lluita, els rus Klein i el finlands Asikainen van realitzar un combat que va durar onze hores.

El finlands Hannes Kolehmainen fou el corredor ms destacat dels Jocs assolint la victria en les proves de 5.000 metres, 10.000 metres i la carrera de camp a travs de 8.000 metres. Vuit anys desprs, en els primers Jocs celebrats desprs de la Primera Guerra Mundial a Anvers 1920 va sorprendre el mn al guanyar la prova de marat.

El suec Oscar Swahn es convert en el medallista d'or de ms edat a l'aconseguir la victria en tir.

Medaller.

Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1912. Pas amfitri ressaltat.



Notes.


Enllaos externs.

  Jocs Olmpics d'Estocolm 1912;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339092" title="Palazzo dei Diamanti" nonfiltered="2331" processed="2323" dbindex="132346">



El Palazzo dei Diamanti s un dels monuments ms importants de Ferrara i del Renaixement itali, situat al Corso Ercole I d'Este 21, al Quadrivio degli angeli, just al centre de l'Addizione Erculea. 

 Histria .
El palau va ser fet construir per ordre d Hrcules I d'Este el 1492, per l arquitecte Biagio Rossetti. La construcci va tenir lloc entre el 1493 i el 1503.

Arquitectura .
La seva caracterstica principal s l encoixinat () exterior en forma de puntes de diamant, que donen el nom al palau. Els aproximadament 8.500 blocs de marbre blanc amb venes rosa creen efectes lloables grcies a les diverses orientacions de les puntes, enfocades de forma diferent segons l'emplaament per tal de capturar millor la llum. 
A l'interior presenta un tpic pati renaixentista amb claustre i un pou de marbre. Aix darrer s caracterstic del jardins ferraresos.

La Pinacoteca nazionale . 
A la planta noble, el Palau acull la Pinacoteca Nazionale , amb pintures fonamentals de l escola ferraresa des de  l'edat mitjana fins al segle XVIII. 
Les pintures ms antigues sn els grans frescos Trionfo di sant'Agostino de Serafino da Modena) en fusta en fons daurat.
Cosm Tura, Ercole de' Roberti, Vicino da Ferrara i Michele Pannonio sn els principals artistes ferraresos del Quattrocento, representata amb diverses obres. D'autor incert sn la Musa Erato i la Musa Urania, que provenen de l estudi del marqus Leonello d Este al palazzo Belfiore. El Cinquecento s representat pel mestre del classicisme Il Garofalo, present amb nombroses obres entre les quals destaca la Pala Costabili, 
obra de collaboraci amb Dosso Dossi. El perode del manierisme s testimoniat amb les obres del Bastianino, caracteritzades d'una aparena derivada de les obres de Michelangelo. Altres mestres presents amb obres sn Vittore Carpaccio, l'Ortolano, Manieri, Panetti, Coltellini, el Maestro degli Occhi Spalancati i altres.

L espai expositiu .
En la planta inferior es troba la Galeria cvica d'Art modern i contemporani, que acull exposicions temporals d'alt nivell a partir de 1992, quan va ser inaugurada amb l exposici sobre Claude Monet i els seus amics. Altres exposicions significatives al palau es van dedicar a Edvard Munch i Alfred Sisley el 2002, a Edgar Degas  el 2003, al cubisme el 2004 - 2005, a Andr Derain i el
I el simbolisme el 2007, i a Cosm Tura, Francesco del Cossa i Joan Mir el 2008. La propera mostra ser dedicada a William Turner a finals del 2008.

 Bibliografia .
 Ferrara and its province (text: Carlo Bassi i altres). Milano. Touring 2005 ;
 Ferrara: Planificacin de la ciudad ideal. Enregistrament vdeo. Barcelona. ncora The Open University 1990;

 Enllaos externs .
 Lloc oficial del Palau;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339094" title="Antoni Palau i Dulcet" nonfiltered="2332" processed="2324" dbindex="132347">
Antoni Palau i Dulcet  (Montblanc, 1867   Barcelona, 1954) , llibreter i bibligraf, autor del monumental Manual del librero hispano americano (1923-1945), La Conca de Barber (1912), de les guies de Montblanc, Poblet i la Conca (1930-1932) i de les Memries d'un llibreter catal (1935). 

Va ser nomenat fill predilecte de Montblanc l'any 1949. El 31 de juliol de 1949, el batlle de la Vila Ducal, Josep Maria Abell Barrios li va lliurar la medalla d'argent.

 Bibliografia .
VV.AA. Antoni Palau i Dulcet i Josep Porter i Rovira: dos montblanquins apassionats pels llibres. Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barber. Collecci biografies 2. 2007. ISBN: 978-84-921799-2-3.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339095" title="Jo Siffert" nonfiltered="2333" processed="2325" dbindex="132348">

 Joseph Siffert  va ser un pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Jo Siffert va nixer el 7 de juliol del 1936 a Friburg, i va morir el 24 d'octubre del 1971 a un accident al circuit de  Brands Hatch, Anglaterra. 

 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 3 de juny del 1962 el GP de Mnaco al circuit urb de Montecarlo.

Jo Siffert va participar a un total de 100 proves (amb 96 sortides) puntuables pel campionat de la F1, disputades en 10 temporades consecutives (1962 - 1971) guanyant dues curses i assolint un total de 68 punts pel campionat del mn de pilots.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339101" title="Gastronomia alcoiana" nonfiltered="2334" processed="2326" dbindex="132349">

Els dos plats per antonomsia de la cuina alcoiana sn la olleta alcoiana i les bajoques farcides poc conegudes fora d'Alcoi aix com la particular pericana. Actualment bona  part de l'economia alcoiana est basat en la fabricaci d'olives farcides, embotits, dolos (ametles confitades conegudes com pelalles) i licors com el caf licor si b la distribuci rares vegades supera les fronteres provincials o regionals exceptuant les olives.
Tradicionalment a la ciutat s'ha practicat a casa o fora d'ella el que es denomina a Alcoi la picaeta. El ms habitual abans del menjar era passar per una de les nombroses adrogueries que existien i comprar l'aigua-sal (salmorra) per a l'aperitiu i la beguda amb qu acompanyar el menjar preparat. Els aperitius ms comuns sn les olives farcides, creaci local amb dos prestigioses marques a la ciutat, anxoves (saladura a pes, no de llanda), bacall, cacaus, tramussos, cebetes en vinagre, formatge blanc, moixama, olives trencades, polp torrat, ramet de pastor, tonyina de sorra o els torrats (cigrons en salmorra i torrats al forn) .

Les taretes.
Les taretes forma colloquial de denominar a les tapes dels bars, que a diferncia d'altres llocs com Madrid o Andalusia sn de pagament, per all ms habitual s menjar o sopar als bars a base de tapes en compte de demanar un entrant i un plat. Taretes tradicionals sn: els abissinis (porcions d'ou cuit arrebossat fregit), garibaldins (gamba roja arrebossada), espardenyes (sardines sense espines ni cap obertes en dos filets i fregides arrebossades), bolets, esclata-sangs, capellans (llucets secs fets a la flama), cervells de corder, lleterola, coradeta (cor, fetge i pulm amb alls tendres), mareta (matriu de vedella o ovella), sang en seba, sang bullida, senyalets (turmes de corder o porc), ventre en tassa (ventre de porc servit amb el seu caldo en tassa),  coquetes de farina fregides, ensalada de crella i maionesa, dacsa fregida, faves bullides, mandonguilles d'aladroc, de bacall, etc. Remigio Vicedo (Gua de Alcoy) fa citaci de 33 adrogueries (p. 1**), 7 bars (p. 11**) i 13 bodegons (p. 11**),  a la ciutat l'any 1925 el que no vol dir que foren tots els existents.

Els mulladors.
Els mulladors, o samfaina, sn plats tpics de tots els Pasos Catalans basats en la tomaca o la bajoca (terme amb qu es denomina a Alcoi als pebrots), torrats, cuits, sofregits i amb abundant oli cru, se servixen freds com a aperitiu o complement a altres plats, sent el pa imprescindible. A Alcoi sn tpics la pericana, l'espencat de tomaca amb tonyina o bacall i l'esgarrat que pren el nom per la forma de trossejar el bacall. 

Els embotits.

Els embotits d'Alcoi aix com els d'altres poblacions prximes com Cocentaina i Ontinyent tenen fama a tot el Pas Valenci, i a diferncia d'altres zones s'elaboren evitant en la mesura que es puga l'excs d'espcies. Els ms habituals sn els blanquets de carn magra i cansalada, el xori, la llonganissa blanca o roja, les botifarres negres de ceba o de carn, l'andola de sang i pell de porc, la poltrota de sang, cap, papada i freixura de porc i la sobrassada que a diferncia d'all ms habitual no s per a untar.

Els dolos.
A la poblaci es troben diverses pastisseries artesanes que mantenen vives tradicions centenries com sn  les ametles confitades conegudes com pelalles i pinyons confitats o els pastissos de carn o els esparters. En moltes cases encara es fan molts postres com sn les anous ensucrades, arrop, bunyols de carabassa, codonyat, monjvenes, orelletes, panfgol, pasts de glria, pastissets de moniato, rosegons, coca de llanda etc.

Plats destacables.

Com a plats destacables de la cuina alcoiana cal esmentar:
 L'olleta alcoiana o de msic fesols blancs xicotets, penques, costella de porc, cansalada, freixura, botifarra de carn i crelles. s el plat amb qu es complimenta a les bandes de msica a totes les filaes el dia 21 d'abril o dia dels msics o nit de l'olla, se sol servir junt amb faves tendres.
 Les bajoques farcides (pebrots amb un farciment triturat de capolat de porc, cuixot i pit de pollastre, arrs, tomaca, all, julivert, pebre roig, safr i sal);
 Calaveres en bufanda cigrons amb bledes o espinacs i ous escaldats;
 L'amanida pericana (pebrots secs fregits, alls, sal i tires de bacall amb oli);
 La borreta (guisat fet de crelles, bacall o spia, espinacs, nyores i ous escumats);

Begudes tpiques.
Les begudes tpiques d'Alcoi la majoria sota la Denominaci Geogrfica licores tradicionales de la provincia de Alicante, tot i que encara persisteix l'elaboraci prpia artesanal, sn:
L'Aigua de Civ granissat d'ordi.
L'Amarguet, genciana, fenoll i aiguardent.
Biri-biri, suc de taronja, aiguardent i sucre.
Canari, xarop de llima, absenta i aigua.
 El caf licor (consumit com a aperitiu tot sol o combinat amb llimonada, cola plis-plai (tamb conegut com burret o burreta a altres llocs ), aigua de civada o llima granissada mentireta, cervesa bacora, llet condensada Urtain);
Cantueso, aigua, alcohol, ans i toman.
 L'herberet o herbero (licor fet amb ans dol i herbes macerades provinents de la serra de Mariola);
Salvieta, aigua, alcohol, sucre i slvia.
Somriure alcoi (popularment Sonrisa alcoiana), granissat de llima amb whisky;
Tim Reial, ans dol, tim, com i slvia;

Altres poblacions de l Alcoi.
La major part dels plats tpics d Alcoi ho sn de la comarca. Aix s que a Banyeres de Mariola es pot trobar la Pericana, el Timonet, la Slvia i el Herbero de Mariola. D altres plats tpics d aquesta poblaci sn la coca de farina i tomquet, la coca fregida, l Olleta de Banyeres, la paella amb conill i pollastre, arrs al forn, gaspatxo de conill amb herbes, i el Mullao de tomaquet i conill.

Referncies.


Bibliografia.
 CARBONELL PASTOR, Lorenzo, Cocina tradicional alcoyana. Alcoi: Tvoli. ISBN 84-611-3846-5;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339105" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - BMX femen" nonfiltered="2335" processed="2327" dbindex="132350">

La prova de BMX femen dels Jocs Olmpics de Pequn 2008 es va disputar entre el 20 i el 22 d'agost a la Pista Laoshan per a BMX. Aquesta s la primera vegada en qu es disputa una prova olmpica de BMX. 

 Cada una de les 16 dones que competien realitzava dues sries de velocitat per determinar la distribuci de les 2 carreres de semifinals. Cada semifinal constava de tres sries i s'emprava el sistema de punts-per-lloc per tal de classificar-se per a la final. Les 4 primeres passaven a la final, composta per 8 ciclistes. La final constava d'una nica srie en qu la primera en arribar a meta era la vencedora 

Medallistes.


Qualificaci.
Setze ciclistes representen dotze pasos que s'han classificat per a aquesta prova. La qualificaci es basava en el rnking per pasos de l'UCI, el Campionat del Mn de BMX 2008 i una srie d'invitacions fetes per una Comissi Tripartita formada pel COI, l'UCI i l'ACON

Resultats.
Q: Qualificat; DNF = No finalitza; REL = relegat

Srie classificatria.
La classificaci per determinar les semifinals es va disputar el 20 d'agost.


Semifinals.
Les semifinals es van disputar el 22 d'agost .
Semifinal 1.


Semifinal 2.


Final.
La final es disput el 22 d'agost .


Notes. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339107" title="Vincenzo Tamagni" nonfiltered="2336" processed="2328" dbindex="132351">


Vincenzo Tamagni, tamb conegut com Vincenzo da San Gimignano (San Gimignano, 10 d'abril de 1492 - c. 1530) va ser un pintor itali del Renaixement.

Biografia.
Va ser apredent del taller del Sodoma, amb el qual, l'any 1505, va collaborar al cicle de frescos sobre la Vida de sant Benet del claustre de l'Abadia de Monteoliveto Maggiore. Al llarg de dues llargues estades a Roma (1516-1521 i 1525-1527) va formar part del taller de Rafael, amb qui va collaborar a les Lgies Vaticanes, i va rebre la influncia d'altres artistes, entre els que cal destacar Peruzzi. Va pintar a San Gimignano i altres localitats prximes, com ara Montalcino, Monteriggioni, Pomarance, etc. Mor al voltant de l'any 1530.

Obres.
Entre 1510 i 1512 va treballar a Montalcino, on va fer les Histries de la Mare de Du, el Domine quo vadis? i la caiguda de Sim el Mag a l'esglsia de Sant Francesc, i va decorar al fresc el Scrittoio, l'ex farmcia de l'Hospital de Santa Maria della Croce. Ac va fer la Mare de Du entronitzada amb l'Infant, ngels, sants i personatges famosos i la Santa Maria de la Creu. 

Entre 1513 i 1516 va tenir lloc la seua probable participaci en companyia de tots el membres del taller de Rafael en la decoraci arqueologitzant de la Loggetta del Cardenal Bibbiena al Vatic.

L'any 1516 va fer en companyia de Giovanni da Spoleto el cicle de frescos amb Histries de la Mare de Du a l'esglsia de Santa Maria in Arrone (Terni), als quals pot reconixer-se la influncia de Rafael i la de Peruzzi. 

Entre 1516 i 1521 va collaborar en els frescos de les Lgies Vaticanes.

Desprs va tornar a la regi senesa, on va fer:
 un fresc amb l'Assumpci de la Mare de Du a Monteriggioni (Abadia dels Sants Salvador i Cir);
 la Mare de Du amb l'Infant i sants (Esglsia de Sant Jeroni, de San Gimignano, 1522);
 el Naixement de la Verge (Esglsia de Sant Antoni, de San Gimignano, 1523);
 lAdoraci de la creu (fresc a l'esglsia de Sant Agust, de San Gimignano);
La Santa guareix Matteo Cenni (Oratori de Santa Caterina a Siena);
 Fresc a l'Oratorio dell'Annunziata, avui baptisteri de l'esglsia de Sant Joan, a Pomarance (1524), al qual es troba pintat El Pare Etern amb ngels msics i escenes de l'Anunciaci i de la Visitaci;
 fres de tres llunetes a l'antiga sala del consell, llavors del vicariat de Val di Cecina, representant la Mare de Du amb l'Infant, entre sant Joan Baptista i un sant bisbe, potser Sant Zenobi de Florncia (palau de l'ex-Pretura de Pomarance, 1524?);
 La Mare de Du i ants (avui a la capella de sant Joan Baptista, a l'esglsia arxiprestal de Pomarance, 1525);

Entre 1525 i 1527 va fer la seua segona estada a Roma, que acab segons Vasari arran del Saqueig de Roma. Hi va desenvolupar una intensa activitat de pintor al fresc, molt lloada per Vasari, per completament perduda. Entre altres obres va fer:
 Les Esposalles de la Verge (avui a la Galleria nazionale d'arte antica, palau Barberini, a Roma, 1526);
 frescos al sostre de tres cambres de Villa Lante.

Durant aquesta estada o potser ms tard, amb ocasi d'una brevssima estada a l'estiu de 1527, poc desprs de la fuga del saqueig, va fer la:
 Mare de Du de ls Roses (Collegiata de San Biagio, Finalborgo, 1527?);
Tot i que la dataci exacta de l'obra s impossible degut a la manca de documentaci, aqusta pertany sens dubte estilsticament a tercer decenni del Cinquecento. S'ha proposat com a lapse de temps de la seua execuci el 1524-1527, a partir de la identificaci dels personatges laics que hi apareixen retratats.
 
Entre 1527 i 1530 va fer els seues ltims treballs a San Gimignano i la seua rodalia:

 la Mare de Du del Socors (Montalcino 1527);
 les Esposalles mstiques de Santa Caterina d Alexandria (Palau Pratellesi, 1528);
 L'Encontre de sant Joaquim i santa Anna a la Porta uria (parrquia de Sant Salvador a Istia d'Ombrone, Grosseto, 1528);
 Sant Josep per a la capella de Sant Josep a Ripomarance (1528) actualment al Palau Barberini, a Roma (cfr. Spinelli 1993).

Bibliografia.
General.
 Vasari, Giorgio, Le vite de  pi eccellenti pittori, scultori e architettori (1568), ed. a cura di G. Milanesi, Florncia 1906, IV, pp. 489-492.
 Pecori. Luigi, Storia della terra di San Gimignano, Florncia 1853, pp. 496-500, 530.
 Venturi, Adolfo, Storia dell Arte Italiana, IX, 5, Mil 1932, pp. 413-422.
 Bartoli, Roberta, Vincenzo Tamagni, scheda biografica in "La pittura in Italia. Il Cinquecento", t. II, Electa 1987, pp. 848-849.

Especfica.
Popham, Arthur Ewart, Some drawings by Vincenzo Tamagni, a   Old Masters Drawings , XIV, (1939-40), pp. 44-(?).
Pouncey, Philip, Vincenzo Tamagni at Siena, a  The Burlington magazine , N 514, Vol. LXXXVIII, Jan. 1946, pp. 3-8.
Pouncey, Philip, A datable drawing by Vincenzo Tamagni, a  The Burlington Magazine for Connoisseurs , Vol. 88, N 515, Feb. 1946, pp. 42, 44-45.
Hayum, Andree, Two drawings by Vincenzo Tamagni,  The Burlington magazine for connoisseurs , Vol. 114, N827, Feb. 1972, pp. 87-89.
Dacos Crif, Nicole, Vincenzo Tamagni a Roma, a  Prospettiva  7, 1976, pp. 46-51.
Dacos Crif, Nicole, Le Logge di Raffaello. Maestro e bottega di fronte all antico, Istituto Poligrafico e Zecca della Stato, Roma 1986 (2 ed.), pp. 106-108.
Sapori, Giovanna, Vincenzo Tamagni e Giovanni da Spoleto, a  Baldassarre Peruzzi. Pittura, scena e architettura nel Cinquecento  (a cura da Marcello Fagiolo i Maria Luisa Madonna, Atti del convegno Siena-Roma 1987, Istituto dell Enciclopedia Italiana, Roma 1987, pp. 551-568.
Guerrini,Roberto, Vincenzo Tamagni e lo scrittoio di Montalcino, Siena, Rotary Club Siena Est, 1991 (?).
Spinelli, Jader, Vincenzo Tamagni a Pomarance. Una madonna con bambino nella sala della ex pretura, a  La comunit di Pomarance  n. 3, 1993.
Ventura, Leandro, La Madonna del Rosario di Vincenzo Tamagni nella chiesa di San Biagio in Finalborgo. Esaltazione e superbia dinastica dei Del Carretto, marchesi di Finale, a  Mitteilungen des Kunsthistorischen Institutes in Florenz , XXXVIII, 1994, f. I, pp. 98-116.
Peano Cavasola, Alberto, Nuove luci su alcune opere artistiche di Finalborgo, a  Ligures  , n4, 2006, pp.147-164.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339112" title="Riera de Talamanca" nonfiltered="2337" processed="2329" dbindex="132352">
Riera de Talamanca s una riera de la comarca del Bages que t els seus orgens en els vessants nord-occidentals del masss del Montcau. Es forma per la uni de quatre torrents: Torrent del Coll de Baldric, Torrent de la Vall, Torrent de les Refardes i Torrent de la Font d'Apolnia, a l'extrem sud-oest de la Serra del Riquer, al lloc conegut com els Entreforcs, dins del terme municipal de Talamanca.

Discorre pel mateix terme, passant entre la Serra del Rossinyol, on est situat el poble de Talamanca, i les serres per on passa el termenal d'aquest municipi amb els vens de Monistrol de Calders, Calders i Navarcles: Serrat de Mussarra, Serrat del Vintr i Serrat dels Alous.

Encara dins del terme de Talamanca, a Sant Esteve de Vila-rasa, la Riera de Talamanca s'aboca en la de Mura, la qual aiguavessa en el Riu Llobregat a l'alada de Viladordis, al lmits dels termes municipals de Manresa, Talamanca i el Pont de Vilomara i Rocafort.

Tota l'estona la riera marca un fort desnivell amb les serres que l'emmarquen, sempre al voltant de 150 metres ms elevades que la llera de la riera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339114" title="Cant de Pont-Saint-Esprit" nonfiltered="2338" processed="2330" dbindex="132353">


El Cant de Pont-Saint-Esprit s un cant francs del departament del Gard, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls en el districte de Nmes, compta amb 16 municipis i el cap cantonal s Pont-Saint-Esprit.

 Municipis .
 Aiguze;
 Carsan;
 Cornillon;
 Le Garn;
 Goudargues;
 Issirac;
 Laval-Saint-Roman;
 Montclus;
 Pont-Saint-Esprit;
 Saint-Alexandre;
 Saint-Andr-de-Roquepertuis;
 Saint-Christol-de-Rodires;
 Saint-Julien-de-Peyrolas;
 Saint-Laurent-de-Carnols;
 Saint-Paulet-de-Caisson;
 Salazac;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339115" title="Hidrnim" nonfiltered="2339" processed="2331" dbindex="132354">
Un hidrnim s el nom d'un riu, llac o qualsevol massa d'aigua. s, per tant, un subtipus de topnim o nom de lloc. La majoria d'hidrnims inclou una referncia a la paraula "riu" o "aigua", com el Danubi o el Nil (en les respectives llenges). Molts inclouen a ms a ms descripcions fsiques del curs d'aigua, com el Llobregat (riu vermell), el Riu Groc xins, el Riu de la Plata o el  Riu Mississip (riu gran).

Els hidrnims es mantenen sense gaires canvis entre pobles, malgrat l'evoluci histrica i per aix sn un bon indici per als estudiosos d'idiomes antics o extingits. Per exemple s'ha usat la hidronmia per separar els dos grans dialectes de l'indoeuropeu, segons l'arrel que feien servir com a base. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339116" title="Cantons dels Alts Pirineus" nonfiltered="2340" processed="2332" dbindex="132355">
Els Cantons dels Alts Pirineus sn 34 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte d'Argels-Gazost (6 cantons) sotsprefectura Argels-Gazost: Cant d'Argels-Gazost - Cant d'Aucun - Cant de Lourdes-Est - Cant de Lourdes-Ouest - Cant de Luz-Saint-Sauveur - Cant de Saint-P-de-Bigorre;

 Districte de Bagnres-de-Bigorre (9 cantons) sotsprefectura Bagnres-de-Bigorre: Cant d'Arreau - Cant de Bagnres-de-Bigorre - Cant de Barthe-de-Neste - Cant de Bordres-Louron - Cant de Campan - Cant de Lannemezan - Cant de Maulon-Barousse - Cant de Saint-Laurent-de-Neste - Cant de Vielle-Aure;

 Districte de Tarbes (19 cantons) prefectura de Tarbes: Cant d'Aureilhan - Cant de Bordres-sur-l'chez - Cant de Castelnau-Magnoac - Cant de Castelnau-Rivire-Basse - Cant de Galan - Cant de Laloubre - Cant de Maubourguet - Cant d'Ossun - Cant de Pouyastruc - Cant de Rabastens-de-Bigorre - Cant de Smac - Cant de Tarbes-1 - Cant de Tarbes-2 - Cant de Tarbes-3 - Cant de Tarbes-4 - Cant de Tarbes-5 - Cant de Tournay - Cant de Trie-sur-Base - Cant de Vic-en-Bigorre;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339117" title="Districte d'Argels-Gazost" nonfiltered="2341" processed="2333" dbindex="132356">
El districte d'Argels-Gazost s un dels tres districtes del departament francs dels Alts Pirineus. Compta amb 6 cantons i 89 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Argels-Gazost. 

Cantons.
cant d'Argels-Gazost ;
cant d'Aucun ;
cant de Lourdes-Est ;
cant de Lourdes-Ouest ;
cant de Luz-Saint-Sauveur ;
cant de Saint-P-de-Bigorre.

Vegeu tamb.

Cantons dels Alts Pirineus ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339119" title="Estaci de Sant Esteve Sesrovires" nonfiltered="2342" processed="2334" dbindex="132357">






Sant Esteve Sesrovires s una estaci de la lnia R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada al nord del nucli urb de Sant Esteve Sesrovires a la comarca del Baix Llobregat. Aquesta estaci es va inaugurar el 1893. 



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339120" title="Districte de Bagnres-de-Bigorre" nonfiltered="2343" processed="2335" dbindex="132358">
El districte de Bagnres-de-Bigorre s un dels tres districtes del departament francs dels Alts Pirineus. Compta amb 9 cantons i 160 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Bagnres-de-Bigorre. 

Cantons.
cant d'Arreau ;
cant de Bagnres-de-Bigorre ;
cant de Bordres-Louron ;
cant de Campan ;
cant de La Barthe-de-Neste ;
cant de Lannemezan ;
cant de Maulon-Barousse ;
cant de Saint-Laurent-de-Neste ;
cant de Vielle-Aure.

Vegeu tamb.

Cantons dels Alts Pirineus ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339121" title="Districte de Tarbes" nonfiltered="2344" processed="2336" dbindex="132359">
El districte de Tarbes s un dels tres districtes del departament francs dels Alts Pirineus. Compta amb 19 cantons i 225 municipis. El cap del districte s la prefectura de Tarbes. 

Cantons.
cant d'Aureilhan;
cant de Bordres-sur-l'chez;
cant de Castelnau-Magnoac;
cant de Castelnau-Rivire-Basse;
cant de Galan;
cant de Laloubre;
cant de Maubourguet;
cant d'Ossun;
cant de Pouyastruc;
cant de Rabastens-de-Bigorre;
cant de Smac;
cant de Tarbes-1;
cant de Tarbes-2;
cant de Tarbes-3;
cant de Tarbes-4;
cant de Tarbes-5;
cant de Tournay;
cant de Trie-sur-Base;
cant de Vic-en-Bigorre.

Vegeu tamb.

Cantons dels Alts Pirineus ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339122" title="Cantons del Gers" nonfiltered="2345" processed="2337" dbindex="132360">

Els Cantons del Gers sn 31 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte d'Auch (12 cantons - prefectura: Auch) :;
 cant d'Auch-Nord-Est ;
 cant d'Auch-Nord-Ouest;
 cant d'Auch-Sud-Est-Seissan ;
 cant d'Auch-Sud-Ouest;
 cant de Cologne;
 cant de Gimont ;
 cant de l'Isle-Jourdain (Grs) ;
 cant de Jegun;
 cant de Lombez ;
 cant de Samatan ;
 cant de Saramon ;
 cant de Vic-Fezensac;

 Districte de Condom (11 cantons - sotsprefectura: Condom) :;
cant de Cazaubon ;
 cant de Condom ;
 cant d'Eauze ;
 cant de Fleurance ;
 cant de Lectoure ;
 cant de Mauvezin;
 cant de Miradoux ;
 cant de Montral (Grs) ;
 cant de Nogaro ;
 cant de Saint-Clar ;
 cant de Valence-sur-Base;

 Districte de Mirande (8 cantons - sotsprefectura: Mirande) :;
cant d'Aignan ;
 cant de Marciac ;
 cant de Masseube ;
 cant de Milan ;
 cant de Mirande ;
 cant de Montesquiou ;
 cant de Plaisance ;
 cant de Riscle;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339123" title="Estaci de la Beguda" nonfiltered="2346" processed="2338" dbindex="132361">







La Beguda s una estaci de la lnia R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada al terme municipal de Masquefa a la comarca de l'Anoia, per que dona servei al nucli de poblaci de la Beguda Alta de Sant Lloren d'Hortons que est situat a la comarca de l'Alt Peneds. Aquesta estaci es va inaugurar el 1893. 



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339125" title="Estaci de Can Parellada" nonfiltered="2347" processed="2339" dbindex="132362">






Can Parellada s una estaci de la lnia R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada a la urbanitzaci de Can Parellada de Masquefa a la comarca de l'Anoia. Aquesta estaci es va inaugurar als anys 70. 



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339126" title="Districte d'Auch" nonfiltered="2348" processed="2340" dbindex="132363">
El districte d'Auch s un dels tres districtes del departament francs del Gers. Est compost per 12 cantons i 154 municipis. El cap del districte s la prefectura d'Auch.

Cantons.
cant d'Auch-Nord-Est ;
cant d'Auch-Nord-Ouest ;
cant d'Auch-Sud-Est-Seissan ;
cant d'Auch-Sud-Ouest ;
cant de Cologne ;
cant de Gimont ;
cant de Jegun ;
cant de l'Isle-Jourdain (Grs) ;
cant de Lombez ;
cant de Samatan ;
cant de Saramon ;
cant de Vic-Fezensac.

Vegeu tamb.
 Cantons del Gers;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339127" title="Serra del Rossinyol" nonfiltered="2349" processed="2341" dbindex="132364">
La Serra o Serrat del Rossinyol, s una estribaci del Montcau que arrenca en direcci nord i a mesura que avana, i baixa, va prenent la direcci nord-oest, fins al darrer tram, passat Talamanca, que gira prcticament 90 i ja pren clarament la direcci de ponent.

Passa per aquesta serra, quasi en la seva totalitat, la carretera BV-1221, de Terrassa a Navarcles, que s la que mena als pobles de Mura i Talamanca. Baixant del Montcau, passa ran de les runes del castell de Mura, que sn a 701 m. alt., i del Cantacorbs, de 675. Desprs, pel Coll de Baldric, de 619, de les Guixes, de 637, fins que arriba al poble de Talamanca, a 573 m. alt. La carretera, i la serra, continuen cap al nord-oest, passant per la Rossena, de 588, Santa Magdalena de Talamanca, a 436 m. alt., fins que, passada la masia de la Tatgera, la serra mort en l'entreforc de la Riera de Talamanca i el Torrent del Gell.

La Serra del Rossinyol discorre totalment a l'interior dels termes de Mura i Talamanca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339129" title="Districte de Condom" nonfiltered="2350" processed="2342" dbindex="132365">
El districte de Condom s un dels tres districtes del departament francs del Gers. Est compost per 11 cantons i 159 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Condom.

Cantons.
cant de Cazaubon;
cant de Condom;
cant d'Eauze;
cant de Fleurance;
cant de Lectoure;
cant de Mauvezin;
cant de Miradoux;
canton de Montral;
cant de Nogaro;
cant de Saint-Clar;
cant de Valence-sur-Base;

Vegeu tamb.
 Cantons del Gers;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339130" title="Estaci de Masquefa" nonfiltered="2351" processed="2343" dbindex="132366">







Masquefa s una estaci de la lnia R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada al nord del nucli urb de Masquefa a la comarca de l'Anoia. Aquesta estaci es va inaugurar el 1893. 



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339132" title="Estaci de Piera" nonfiltered="2352" processed="2344" dbindex="132367">







Piera s una estaci de la lnia R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada al nord del nucli urb de Piera a la comarca de l'Anoia. Aquesta estaci es va inaugurar el 1893. 



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339133" title="Districte de Mirande" nonfiltered="2353" processed="2345" dbindex="132368">
El districte de Mirande s un dels tres districtes del departament francs del Gers. Est compost per 8 cantons i 150 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Mirande.

Cantons.
cant d'Aignan ;
cant de Marciac ;
cant de Masseube ;
cant de Milan ;
cant de Mirande ;
cant de Montesquiou ;
cant de Plaisance ;
cant de Riscle;

Vegeu tamb.
 Cantons del Gers;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339134" title="Ciro Llueca Fonollosa" nonfiltered="2354" processed="2346" dbindex="132369">

Ciro Llueca (Barcelona, 1972) s un bibliotecari i professor universitari catal. Estudi biblioteconomia i documentaci a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya.

Com a bibliotecari ha estat responsable del projecte PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) a la Biblioteca de Catalunya. Ha exercit de professor de documentaci a la Universitat de Barcelona i als estudis de cincies de la informaci de la Universitat Oberta de Catalunya, aix com a la Universitat Abat Oliba. Fou vicepresident (2003-2006) del Collegi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), sota la presidncia de Ma. Eugnia Serra i Aranda. 

El 2007 fou elegit regidor del PSC a l Ajuntament de Figueres, on s regidor de Cultura mercs a un pacte entre socialistes i CIU, essent alcalde el convergent Santiago Vila i Vicente.

 Referncies .

Ajuntament de Figueres;

PSC de Figueres;

Regibloc;

PADICAT;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339135" title="Estaci de Vallbona d'Anoia" nonfiltered="2355" processed="2347" dbindex="132370">







Vallbona d'Anoia s una estaci de la lnia R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada al nord del nucli urb de Vallbona d'Anoia a la comarca de l'Anoia. Aquesta estaci es va inaugurar el 1893. 



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339136" title="Estaci de Capellades" nonfiltered="2356" processed="2348" dbindex="132371">







Capellades s una estaci de la lnia R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada al terme municipal de Capellades, per lluny del seu nucli urb, a la comarca de l'Anoia. Aquesta estaci es va inaugurar el 1893. 



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339137" title="Estaci de la Pobla de Claramunt" nonfiltered="2357" processed="2349" dbindex="132372">






La Pobla de Claramunt s una estaci de la lnia R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada a l'est del nucli urb de la Pobla de Claramunt a la comarca de l'Anoia. Aquesta estaci es va inaugurar el 1893. 



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339139" title="Estaci de Vilanova del Cam" nonfiltered="2358" processed="2350" dbindex="132373">







Vilanova del Cam s una estaci de la lnia R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada a l'est del nucli urb de Vilanova del Cam a la comarca de l'Anoia. Aquesta estaci es va inaugurar el 1893. 



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339140" title="Theodor Stolojan" nonfiltered="2359" processed="2351" dbindex="132374">


Theodor Dumitru Stolojan (Trgovi te, Dmbovi a, Romania 1943) s un poltic romans. Entre el 16 d'abril de 1991 i el 4 de novembre de 1992 fou Primer ministre de Romania. Anteriorment tamb fou ministre de finances. Est afiliat al Partit Demcrata Liberal. 

Naixement i estudis.
Va nixer el 24 d'octubre de 1943 a Trgovi te a la Provncia de Dmbovi a. 
El 1961 es trasllad a Bucarest per estudiar economia a l'Acadmia d'Estudis econmics, on es llicenci el 1966. Desprs de deixar l'acadmia va treballar a l'empresa Frigotehnica Bucure ti dedicada als frigorfics per a aliments. Ms tard entr al Ministeri d'Indstria Alimentria i Agricultura on assessor econmicament. El 1972 pass al Ministeri de Finances on ocup els crrecs: Economista al departament de pressupostos estatals (1972-1977), Cap de la divisi de comptabilitat de pressupostos estatals (1978-1982) i Director adjunt i Director del departament de relacions financeres internacionals (1988-1989).

Inicis poltics.
Durant el comunisme no milit al Partit Comunista Romans per la seva ideologia liberal i conservadora, i es mantingu com a independent. 

Particip en la Revoluci Romanesa de 1989 i milit al Front de Salvaci Nacional, desprs de la caiguda de Nicolae Ceau escu fou nomenat Ministre de Finances sota el govern de Petre Roman (28 de juny de 1990 - 30 d'abril de 1991). Com a ministre de finances, impuls la llei de privatitzaci i diverses reformes ecnomiques postcomunistes. `

Primer Ministre (1991-1992).
Desprs de la dimissi de Petre Roman (16 d'octubre de 1991), fou nomenat el seu successor. El seu mandat no va gaire positiu, l'economia romanesa passava per un moment difcil, els tres principals bancs estaven a punt de fer fallida, i el seu govern va recapitalitzar els bancs, va liberalitzar els preus, per no va fer avaar el pas per al canvi econmic i aix va afeblir les empreses i la poblaci. Durant el seu govern es van produir numeroses protestes sindicals i la inflaci va seguir creixent. Durant el seu mandat tamb es prudu el trancament del Front de Salvaci Nacional (7 d'abril de 1992), ell no es va aliniar en cap dels dos partits resultants d'aquest trencament. Va deixar el crrec el 4 de novembre de 1992 al guanyador de les eleccions del 27 de setembre del mateix any, Nicolae V c roiu. 

Vida postgovernamental.
El mateix any deix la poltica activa per treballar al Banc Mundial, per l'empresa romanesa Grupul Tofan. 

L'any 1996 don suport pblicament a Ion Iliescu per a la seva reelecci presidencial. El 2000 s'afili al Partit Nacional Liberal (PNL), i fou candidat a la presidncia de la repblica en les eleccions presidencials del 26 de novembre i 10 de desembre de 2000, per tan sols obtingu 1,321,420 vots (11,78%). El mateix any fou nomenat president del PNL, i fou el principal lder de l'oposici. 

Fou un dels principals constructors de l'Aliana per la Justcia i la Veritat, era la uni electoral del Partit Nacional Liberal i del Partit Demcrata (29 de setembre de 2003). 

El 2004 renunci a la reelecci com a president del PNL i deix el crrec a C lin Popescu-T riceanu. 

El 10 d'octubre de 2006 deix el PNL i fund el Partit Liberal Demcrata, d'ideologia liberal clssica. El gener de 2008 el PLD s'integr al Partit Demcrata en el nom de Partit Demcrata Liberal, i Stolojan hi entra com a membre. 

L'octubre de 2008 fou ratificat com a candidat a les eleccions legislatives del 30 de novembre del mateix any. El seu partit guany les eleccions i el president Traian B sescu el nomen com a candidat oficial a Primer Ministre. Tot i aix el 15 de desembre de 2008, Stolojan renunci a ser Primer Ministre per segon cop i ho deix per un candidat ms jove, en referncia a Emil Boc.  























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339143" title="Benavent de la Conca" nonfiltered="2360" processed="2352" dbindex="132375">
Aquest article s sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Benavent de Tremp (antic municipi) .;

El poble de Benavent de Tremp, que canvi el seu nom oficial pel de Benavent de la Conca en el mateix moment de la seva annexi al nou terme municipal d'Isona i Conca Dell, s el poble ms oriental del seu municipi actual i de tot el Pallars Juss. Era el cap de l'antic municipi de Benavent de Tremp.

Conegut al llarg de la histria per aquests dos noms, en el llenguatge colloquial de la comarca el ms habitual s anomenar-lo, simplement, Benavent. Est situat a 1.004 m. alt., en un lloc que representa un esplndid mirador de tota la Conca Dell.


Es tracta d'un petit poble arredossat sota el Roc de Benavent, que li dna una bellesa molt especial i espectacular. De tota manera, la seva situaci estratgica a prop del pas entre la Noguera i el Pallars li confer sempre una importncia ms gran de la que es desprn del volum dels seus habitants.

El poble vell es form a l'entorn de l'esglsia de Santa Margarida de Benavent de la Conca i del Castell de Benavent de la Conca, tot i que modernament s'ha anat estenent cap a ponent, baixant pel pends cap a terres ms suaus i favorables. El nucli vell era murat, amb un portal d'entrada que encara existeix avui dia. Darrere seu s'obre una ampla plaa que conserva el clos als costats nord i oest. Al sud i a l'est ha desaparegut el clos que devia tancar el poble, per deu correspondre al lloc que ocupava el castell, que fou enderrocat, potser en les destruccions de castells i masies fortificades ordenades per Felip V, desprs del Decret de Nova Planta, dins del pla de represlies contra la fidelitat dels catalans a la causa austricista. Es conserven vestigis del castell i les seves murades.

L'esglsia de Santa Margarida constitua parrquia prpia. Actualment, com la resta de parrquies de l'actual municipi, i del ve d'Abella de la Conca, depn del rector d'Isona. Pertany, doncs, al bisbat d'Urgell, dins de l'arxiprestat de Tremp.

A part del nucli antic del poble de Benavent (Cal Mariano, Ca l'Esteve, Cal Doctor, l'Era del Caravall), a llevant de la carretera, formen aquesta poblaci Cal Volament, Cal Volament Nova, Cal Topinet, Cal Tura i Cal Janet. L'antiga caseria i hostal de Balasc, amb l'Era del Pateu i la Granja de Balasc, a ms, tamb est prcticament integrat en el rodal de Benavent, sobretot havent perdut la importncia com a hostal de cam que havia tingut temps enrere.

Al voltant de Cal Grill s'ha anat format un segon nucli central, del poble de Benavent, a ponent de la carretera.

Antigament, hi havia hagut els ravals de Santa Eullia i de Sant Gili, que surten esmentats en alguns documents antics. Del de Sant Gili, es conserva la memria de l'aplec que se celebrava a la seva ermita, per en l'actualitat no hi ha cap record de les cases que formaven aquest raval. Tanmateix, el bosquet de roures que en conserva algunes restes pot amagar bastants coses que una prospecci arqueolgica trauria, sense cap mena de dubte, a la llum. El de Santa Eullia s del tot desconegut, tamb. Fins i tot el nom sembla del tot perdut.

 Histria .
En els censos medievals apareix ja amb un redut nombre d'habitants, malgrat la seva estratgica situaci; el 1359 s esmentat en el cens de la Vegueria de Pallars amb 9 focs (unes 45 persones). D'aquests 9 focs es passa als 50 habitants del cens del 1718 (gran estabilitat, doncs).

El 1831 se l'esmenta en les relacions del corregiment de Talarn, i hi consten 66 habitants. En aquell moment pertanyia al senyoriu del Conde de Aranda. El 1845 hi consten 111 habitants.

El 1900 tenia 30 edificis amb 99 habitants, dels 173 i 453, respectivament, que tenia aquest antic municipi. Aix doncs, tot i ser el poble histricament ms important, no agrupava la majoria dels habitants del terme, ats que el poblement dispers era molt rellevant. Tanmateix, el raval de Sant Gil tenia tamb 23 cases, amb 20 habitants.

El 1930 es va arribar al maxim histric: 429. Tanmateix, de seguida comena la davallada: 292 el 1960 i tan sols 20 el 1994. Les darreres dades mostren una lleugera recuperaci: el 2006 hi consten 35 habitants.

La darrera guerra civil va donar un cert protagonisme a Benavent de la Conca. En aquest poble hi havia installada l'nica bateria d'artilleria republicana fixa que va intervenir en els durs combats del Front del Pallars. Tingu una relativament minsa incidncia, ats que noms tenia a l'abast la meitat sud del front de combat: de la Serra de la Campaneta cap al sud. Les posicions franquistes de ms al nord foren bombardejades per unitats mbils i, per tant, d'un abast tamb fora ms redut.

 Festes i tradicions .
La Festa Major de Benavent de la Conca s el quart diumenge d'agost, tot i que tamb se celebra la festa patronal de Santa Margarida, en l'mbit de la parrquia, el diumenge ms proper al 20 de juliol, diada de la santa.

Antigament s'havia celebrat la festa de Sant Gili, un asceta d'origen grec que vingu a fer vida eremtica al Pirineu, on trob -segons uns; segons d'altres, fou qui la tall- la imatge de la Mare de Du de Nria. Sant Gili, o Gil, era molt venerat pels pastors, i tingu ermita a Benavent, al voltant de la qual arrib a haver-hi un petit raval. Era a 200 metres del poble.

Existien els goigs de Sant Gil, d'autoria popular, que deien, en la seva tornada:


Puix que sou nostre guardi
des de dalt la benaurana,
de Benavent i la Conca
sou Vs, Gili, l'esperana.

A darreries del segle XIX es t constncia del ball, durant la Festa Major de Benavent, del ball pla del rossinyol. Se'n conserven tant la msica com la coreografia, que han estat reprodudes modernament en el llibre de Joan Bellmunt i Figueras esmentat a la bibliografia.

Tot i que se'n tenen poques referncies exactes, la memria popular ha servat el record d'un benavent: Joaquim Homs i Marsol, el Curulla, acordionista que anim al llarg de cinquanta anys moltes festes populars de tot el Pallars i de les comarques venes. Se'n conten moltes fetes, faccies i ancdotes, que ens presenten la imatge d'un personatge entranyable, simptic i geners, a ms d'un autntic apassionat per la msica.

 Serveis turstics .
A Benavent de la Conca no hi ha cap establiment dedicat a l'acolliment turstic.

 Comunicacions .
Creua el poble de Benavent de la Conca la carretera C-1412b (Ponts - Tremp), que l'uneix amb la Noguera, cap al sud-est, i amb el cap de comarca, Tremp, cap a l'oest.

Cap altra carretera discorre pel poble. S, en canvi, algunes pistes en bon estat, algunes d'elles asfaltades, sobretot la que mena a l'antic hostal de Balasc, i la que duu a Covet i Merea.

Pel que fa a mitjans de transport pblic, Benavent compta amb parada de l'autobs de la lnia Barcelona-la Pobla de Segur, amb un servei al dia en direcci a Barcelona, al mat ben d'hora, i un altre a mitja tarda en direcci a la Pobla de Segur. Tamb hi passa la lnia Barcelona-eth Pnt de Rei, amb dos cotxes a mig mat en direcci a la Vall d'Aran (un d'ells t final de trajecte a Esterri d'neu), i dos a primera hora de la tarda cap a Barcelona.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Benavent de la Conca", a Pallars Juss, I. Lleida: Pags Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5;

 BERTRAN I CUDERS, Josep. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 DUR I FORT, Robert. Isona: la reconstrucci d'un poble de la lnia de front al Prepirineu catal. Tremp: Garsineu Edicions, 2002 (Estudis, 12). ISBN 84-95194-41-4;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss, Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. i PONS, J. "Isona. Benavent de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339145" title="Sant Rom d'Abella" nonfiltered="2361" processed="2353" dbindex="132376">
Aquest article s sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Sant Rom d'Abella (antic municipi) .;


Sant Rom d'Abella s un poble que tingu municipi propi fins el 1970, any en qu s'integr en el nou terme municipal d'Isona i Conca Dell, juntament amb cinc antics municipis ms: Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona i Orcau. s situat 4 km al nord-oest del cap del municipi, a la vall del Riu d'Abella, que s'aboca en el riu de Conques en terme de Gavet de la Conca, prop del poble de Gavet.


El terme municipal de Sant Rom d'Abella limitava al nord i llevant amb el d'Abella de la Conca; al sud-est, amb el d'Isona, al sud-oest amb el de Conques i a ponent amb el  d'Orcau. Llevat del d'Abella de la Conca, la resta estan a hores d'ara tamb integrats en el terme d'Isona i Conca Dell.

s l'nic dels termes integrats en el d'Isona i Conca Dell que pertanyia histricament a la baronia d'Abella; la resta de l'antiga baronia s dins del terme d'Abella de la Conca.

 Etimologia .
El nom del poble es deu al patr de la parrquia, Sant Rom, i al fet de pertnyer, en un origen, a la baronia d'Abella. Es tracta, doncs, d'un topnim romnic descriptiu.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
L'antic terme de Sant Rom d'Abella era el ms petit en extensi dels que s'integraren el 1970 en el nou municipi d'Isona i Conca Dell. Represent 7,59 km dels 135,27 del nou terme sencer.

Comprn basicament el sector mitj de la vall del riu d'Abella, entre Abella de la Conca i Figuerola d'Orcau, per noms en una amplada de dos quilmetres. L'antic terme a penes estava marcat per accidents orogrfics, de manera que eren quasi del tot arbitraris, obeint les antigues jurisdiccions senyorials i parroquials, traades a partir de la propietat de la terra.

La punta sud del terme era en una carena poc marcada a prop i al nord-oest de la vila d'Isona, al lloc conegut com Pla d'Avall (o Pla de la Vall, segons uns o altres autors), a 660 m. alt. D'aqu marxava cap al nord-oest gaireb del tot en lnia recta, fins arribar als Prats de Basturs, al nord del santuari de la Mare de Du de les Esplugues, deixant el Tossal de la Collada, de 671 m. alt., dins del terme de Sant Rom. Un cop als Prats de Basturs, el termenal inflexionava cap al nord, lleugerament decantat cap a llevant, per travessar el riu d'Abella i anar a buscar una careneta de 689 m. alt., al lloc anomenat Salaric, i continuava pujant fins els 741 m., a ponent del lloc anomenat la Viella. En aquest lloc s'assolia l'extrem nord de l'antic terme. Es tracta de les darreres carenes que fan de contraforts de la Serra de Carreu.

D'aqu, el termenal -que s encara actualment termenal amb Abella de la Conca- pren la direcci de llevant, lleugerament decantant-se cap al sud, per la Llau Fonda, fins arribar al Tossal de la Doba, de 823 m. alt., pel vessant nord del qual discorria. En aquest punt, va torant en arc cap al sud, seguint encara carenes fins a trobar el riu d'Abella. D'aquest lloc cap a migdia, el termenal discorre de forma arbitrria per mig de camps de conreu, cap al Pla de Sant Rom. Travessa el barranc del Mas de Mitj, i ateny els Plans, on es troba amb el que fou termenal amb Isona, que seguia, en direcci sud-oest, per pujar a la careneta del Pla d'Avall.

Com ja hem dit, el riu d'Abella defineix la vall on s'assenta aquest antic terme municipal. Al nord, es troben uns quants torrents afluents d'aquest riu, anomenats genricament los Torrents, entre els quals destaquen el de ms a llevant, el barranc de la Topera, i el de ms a ponent, el barranc de la Viella. Pel costat sud, pla, no hi aflueix cap curs d'aigua. A l'extrem sud del terme es troben tres barrancs que van a buscar el riu de Conques, prenent la direcci sud-oest. Els dos primers formen el barranc de la Boga ja dins de l'antic terme de Conques. El tercer, parallel als anteriors i ms proper a Isona, s el barranc del Mas de Mitj, ja esmentat.

A part de les elevacions ja esmentades, no n'hi ha cap ms que destaqui de la plana on es troben les tres agrupacions de poblaci que formen Sant Rom d'Abella.

Com que havia format part de la baronia d'Abella, els seus vincles antics eren amb aquella vila. Ara b, el pas del temps, les vies de comunicaci i la mateixa constituci orogrfica del terme de Sant Rom d'Abella han fet que s'ans atansant a Isona, des de tots els punts de vista, fins a integrar-s'hi del tot el 1970.

 Entitats de poblaci .

Tot i que el poblament dispers s la base d'aquest antic municipi, s'hi han format tres nuclis de cases. D'una banda, el poble prpiament dit de Sant Rom d'Abella, al voltant de l'esglsia parroquial de Sant Rom i als peus del tur on hi hagu el castell de Sant Rom d'Abella. Incloa la Fassina del Mar i la Teuleria del Tossal.

Tres-cents metres al nord-oest seu hi ha el venat de les Masies de Sant Rom. Tamb tres-cents metres a llevant, el venat de les Cases de Sant Pere, a l'entorn de l'esglsia romnica de Sant Pere Mrtir. Tots tres nuclis estan a una alada semblant: el que fa de centre, on hi ha l'esglsia parroquial de Sant Rom, s a 681 m. alt.

Sant Rom d'Abella conserva vestigis de l'antiga vila murada, que devia de formar una unitat defensiva amb el castell que la coronava.

Com a poblament dispers, tot i que sn molt properes a aquests tres nuclis de poblaci, cal esmentar les construccions rurals de Cal Maci, Casa Bernad, el Mol del Bar, la Torre de Bar i la Cabana del Cili.

A prop de l'extrem nord del terme hi ha les restes de la capella de la Mare de Du de Vilaformosa, coneguda popularment amb el nom de Vilahermosa. Noms en queden vestigis ().







 Histria .
L'aparici d'aquest poble cal cercar-la en la creaci d'una parrquia forana d'Abella de la Conca, que devia agrupar els masos dispersos de la plana del sud de la vila d'Abella, a l'entorn del castell, docuemntat des del segle XI. Romangu dins de la baronia d'Abella fins el , aproximadament, i desprs s'inici un procs d'independitzaci que l'an allunyant de la vila matriu.

El castell fou conquerit per Arnau Mir de Tost, en temps de Ramon IV de Pallars Juss. Desprs pass a mans de Guillem Guitard de Caboet, qui el lleg en testament al seu fill Bernat el 1100. El 1381 ja consta com a integrat a la baronia d'Abella.

Dins d'aquest procs es troba la formaci d'ajuntament propi que, en la modalitat de l'poca, ja es produ al segle XVII. D'aleshores en ha sigut un ens municipal independent, fins a la integraci dins d'Isona i Conca Dell, el 1970.

La parrquia ha tingut una evoluci semblant, per no parallela. Nasqu com a dependncia de Sant Esteve d'Abella de la Conca, per passar ms tard a dependre d'Isona. No ha tingut mai rang de parrquia independent. En l'actualitat, com totes les parrquies dels termes d'Abella de la Conca i d'Isona i Conca Dell, depn del rector d'Isona, dins de l'arxiprestat de Tremp del bisbat d'Urgell.

La histria medieval de Sant Rom d'Abella est totalment lligada a l'evoluci de la baronia d'Abella i parallela a la d'Abella de la Conca.

En el cens de 1359, Sant Rom d'Abella consta, a la Vegueria de Pallars, amb 12 focs (uns 60 habitants), dins del senyoriu de Berenguer d'Abella. El 1553 hi consten 20 focs, i el 1718, 90 habitants. A partir d'aquest moment, el creixement fou gradual, per constant: 188 el 1787, 320 el 1842, 554 el 1860, moment en qu s'assol el moment lgid. A partir d'aquell any comena el descens de poblaci: 442 el 1887, 314 el 1920, 251 el 1930, 232 el 1950, 219 el 1960, 183 el 1970, 138 el 1981...


A la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi, es diu que Sant Rom d'Abella t en aquell moment (primers anys del segle XX) 115 edificis i 328 habitants. A ms hi ha 28 edificis i 44 persones a les Masies de Sant Rom i 26 cases o masies ms dispersos. Tot plegat, dna encara 389 habitants.

Desprs del 1715 form part del Corregiment de Talarn, instituci borbnica que vingu a substituir les antigues vegueries. El senyoriu pertanyia a N. Subir a la segona meitat del segle XIX.

Des de fa bastants anys Sant Rom d'Abella no disposa d'escola prpia. Els nois i noies menors de 16 anys van a l'escola d'Isona si fan primria o a l'institut de Tremp, si estan cursant secundria. Els que vulguin fer batxillerat o cicles de formaci professional han d'anar tamb a l'institut de Tremp o, segons l'especialitat, buscar instituts de fora de la comarca.

 Llocs d'inters .
Com a resum, heus ac un llistat dels llocs d'inters de l'antic terme de Sant Rom d'Abella:

 Histric .
 Poble de Sant Rom d'Abella, amb els seus tres nuclis (Sant Rom, els Masos de Sant Rom i les Cases de Sant Pere);
 Castell de Sant Rom d'Abella;
 Sant Pere Mrtir de Sant Rom d'Abella;

 Paisatgstic .
 Vistes sobre les muntanyes dels termes d'Abella de la Conca i d'Isona i Conca Dell, al sector d'Orcau;
 Estanys de Basturs (pertanyien a Basturs, d'Orcau, per sn a prop de Sant Rom d'Abella;

 Activitat econmica .
Tradicionalment, l'economia de Sant Rom d'Abella es basava en els mateixos productes que la resta de la Conca Dell: blat, sgol, ordi, civada, vi, oli, fruites, llegums i pastures, amb les quals es produa llana. Tamb hi havia una petita producci de seda. La cacera tamb tenia una certa importncia, sobretot de perdius, llebres i conills. El mont pblic, que assolia 453 hectrees en aquest antic municipi, anomenat Bosc del Bar, era tamb molt important.

Els mercats ms habituals per als de Sant Rom d'Abella eren, sobretot, Isona i Tremp.

Al segle XIX hi havia a Sant Rom d'Abella un mol fariner (el Mol de la Bastida), un trull (el Mol d'Antoni), una fbrica d'aiguardent (la Fassina del Mar) i una teuleria (la Teuleria del Tossal). Ms tard, hi va arribar a haver set telers de cont, on es feien cintes i peces de roba.

En l'actualitat, tota l'activitat econmica gira a l'entorn de l'agricultura i de la ramaderia, sobretot porcina.

 Festes i tradicions .
La Festa patronal de Sant Rom s el 18 de novembre. Se celebra amb la mxima pompa religiosa: missa cantada i ball popular, condut per msics procedents de Sals de Pallars o d'Organy, segons els anys. Ara b, ms modernament la balllaruca es trasllad a la Festa Major del poble, que s el darrer diumenge de juliol. Era tan animada, la Festa Major, que hi acudia gent de tota la comarca, i les partides de monte (variant local d'un joc de cartes) eren tan concorregudes, que la Gurdia Civil havia de vigilar-les, ats que s'hi aplegaven nombrosos jugadors professionals.

El 29 d'abril tota la parrquia vivia la process a Sant Pere Mrtir, que incloa la benedicci del terme i d'uns rams d'olivera que desprs es dipositaven en els camps per tal que els preservs de les pedregades i aix poder salvar la collita:

La festa del Corpus Christi i la seva vuitada tamb eren festes de molt renom, a Sant Rom d'Abella. La llegenda ens porta el record d'una pesta molt mortfera que assetj el poble i l'oblig a fer un vot de poble, a partir del qual es van veure obligats a fer festa vuit dies desprs del Corpus, per haver-se lliurat de la malaltia.

Tamb se celebraven diferents festes de molta arrel a tot Catalunya: la Candelera (benedicci d'una candela per apellar el bon temps), sant Blai (per tal de lliurar-se del mal de coll), la Mare de Du de Mar, amb la benedicci de les pomes, i, finalment, Setmana Santa, amb processons i el tradicional canvi de l'aigua de les olives el Dijous Sant.


Gloris sant Pere Mrtir,
guardeu-nos de pedregada
per tota aquesta anyada.

En la histria de la msica popular catalana, Sant Rom d'Abella ocupa un destacat paper, ats el nivell i la fama dels seus msics, sobretot acordionistes. Aix, podem parlar Josep Miquel Elies, el Mestret, nascut el 1921 i mort el 2006, que fins els darrers anys de la seva vida s'apleg a la trobada d'acordionistes d'Arsguel, malgrat haver deixat durant 25 anys l'acordi en un armari; de Josep Parramon, el Patxet, que fou molt conegut els anys anteriors i immediatament posteriors a la Guerra civil; els Fabricants de Sant Rom, Josep Sansalvad i Farr i Josep Sansalvad i Coll, pare i fill, molt coneguts a mitjan segle XX; els Espardenyers de Sant Rom, tamb pare i fill, tots dos de nom Josep Sull; i, finalment, els Fontanets de Sant Rom, de casa Agust, molt coneguts arreu de la comarca. Aquests darrers foren, a ms d'Agust i el seu germ Josep, arribaren a actuar acompanyats d'un dels seus fills.

 Serveis turstics .
Actualment Sant Rom d'Abella no disposa de cap mena de servei turstic. La proximitat de la vila d'Isona no els necessaris, per a la poca poblaci i les activitats d'aquest poble.

 Comunicacions .
Arriba al poble la carretera L-512 (C-1412, bz, a Isona i Conca Dell   Sant Rom d'Abella), que en poc ms de dos quilmetres mena a Sant Rom d'Abella.

Un cam rural en bon estat relliga el poble amb la carretera local asfaltada que mena a Basturs i Isona, a ms d'altres camins ben transitables que van cap a Abella de la Conca i la plana que s'estn entre aquests dos pobles i Isona.

Els habitants d'aquest poble tampoc no disposen de cap mena de transport pblic, llevat dels autobusos escolars facilitats pel Consell comarcal, que s'enduen els nois cap a l'escola d'Isona o l'institut de Tremp.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Pere Mrtir de Sant Rom d'Abella", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, IV, Lleida, Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. i PONS, J. "Isona. Sant Rom d'Abella", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339146" title="Estaci d'Abrera" nonfiltered="2362" processed="2354" dbindex="132377">







Abrera s una estaci de les lnies S4 i R5 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada a l'est d'Abrera a la comarca del Baix Llobregat. Aquesta estaci es va inaugurar el 1922. 



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339151" title="Estaci de Montserrat-Aeri" nonfiltered="2363" processed="2355" dbindex="132378">








Montserrat-Aeri es una estaci de la lnia R5 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada al costat de l'estaci inferior del Telefric Aeri de Monserrat que puja fins a Montserrat al terme municipal de Monistrol de Montserrat a la comarca del Bages. Aquesta estaci es va inaugurar el 1930. 



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339155" title="Els Masos de Sant Mart" nonfiltered="2364" processed="2356" dbindex="132379">

Els Masos de Sant Mart s un poble de l'antic terme municipal d'Isona, actualment integrat en el d'Isona i Conca Dell. Actualment est despoblat, llevat d'alguna casa aprofitada per a estiueig o caps de setmana: gaireb tots els seus antics habitants sn actualment a Isona. Pren el nom de la seva esglsia, dedicada a Sant Mart.



Est situat al nord i a prop del poble de Covet: queda a poc ms de dos quilmetres d'ell, a la qual parrquia pertanyia, i a uns cinc del cap de municipi, la vila d'Isona.

Tenia esglsia prpia, dedicada a Sant Mart, sufragnia de Santa Maria de Covet. Actualment est del tot en dess, i t l'aspecte d'una esglsia abandonada. s una esglsia romnica del segle XII.

Aquest poble prpiament no havia tingut mai festes prpies: la Festa Major, la celebraven conjuntament amb Covet, que s el cap de la parrquia, a ms d'assistir a la d'Isona. El mes de setembre era l'nic moment en qu se celebrava una festa, als Masos: un pat collectiu, que actualment tampoc no se celebra, ja.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339156" title="Montad" nonfiltered="2365" processed="2357" dbindex="132380">

Montad s una poblaci del terme municipal d'Isona i Conca Dell, pertanyent a l'antic terme de Benavent de la Conca. Actualment s a prop del seu total despoblament, ja que noms dues masies romanen habitades, totes dues lluny del nucli antic.

Forma un enclavament de 5,33 km separat de la resta del terme, tant respecte del municipi actual com de l'antic. Est situat en el vessant sud de la Serra del Montsec -pertany, per tant, geogrficament, a la Noguera-, i antigament s'havia relacionat molt amb Mei. Queda envoltat pels termes municipals de Gavet de la Conca, del Pallars Juss, al nord, d'Artesa de Segre, de la Noguera, a llevant, i de Vilanova de Mei, tamb de la Noguera, a ponent.


El poble de Montad est del tot abandonat, actualment, i pot costar de trobar. s accessible per una pista que surt cap al sud de la carretera L-911 (Coll de Comiols - Sant Salvador de Tol) poc abans d'arribar al km. 1. Seguint per aquesta pista, al cap de poc ms d'un quilmetre cap agafar el trencall de l'esquerra (el de la dreta est tallat amb una cadena al cap de poc), i seguir sempre cap al sud, fins arribar a la Casa Blanca. Des d'ella, cal anar a cercar la pista cap a les runes del Clotar, i continuar pista avall fins que es fa perdedora al cap d'un serrat. Cal anar a buscar el fons de la vall per un corriol a penes visible, fins el punt que sovint cap improvisar, travessar-lo cap al sud-oest, i seguir el vessant de llevant de la carena que ve de Cal Castell. Per trobar el poble i l'esglsia de Santa Anna cal anar a buscar l'extrem d'aquesta carena.

Aquest poble, ran de cinglera, constitueix un excellent mirador sobre la Noguera i la zona de Comiols. Per aix no sn d'estranyar els seus vincles amb Mei.

La seva esglsia s dedicada a santa Anna s una esglsia romnica, i havia deps del priorat de Mei. Havia tingut categoria de parrquia. Una altra esglsia es trobava en el mateix poble: sant Miquel, per s difcil de reconixer actualment, ja que noms en romanen uns munts de pedres i unes filades de paret.

Dins de l'enclavament hi havia, a ms del poble de Montad, les masies de Cal Castell, la Casa Blanca, el Clots i els Pletius. Noms les dues primeres sn habitades i en bon estat.

Al sector sud-occidental del terme, a prop de Montad, al Serrat de la Cova, que en part s termenal amb Vilanova de Mei hi ha dues coves interessants: la cova de Montad de Dalt i la de Montad de Baix. Aquestes dues coves -o balmes, de fet- sn llocs que en temps prehistrics degueren acollir el poblament de la zona, els mateixos pobladors que bastiren el dolmen de Montad, del qual noms resta un munt de pedres.

El dolmen de Montad s d'una cambra simple rectangular, i s situat a , a la Serra de Comiols, prop de l'extrem nord-oest d'aquest enclavament. Per arribar-hi, cal seguir quasi dos quilmetres la pista que mena a Cal Castell i Montad des de la carretera de Comiols a Sant Salvador de Tol, i anar uns 40 metres cap a ponent.

El segle XVII Montad qued despoblat, i vers 1660 fou repoblat pel senyor jurisdiccional del lloc, Jeroni Cornet.

 Bibliografia .
 PAGS, M. i PONS, J., "Isona. Benavent de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera, Barcelona, Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Dolmen de Montad (Amigos do Arqueolxico. A Corua);
Dolmen de Montad (Associaci Cultural la Roureda);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339158" title="Estaci de Monistrol de Montserrat" nonfiltered="2366" processed="2358" dbindex="132381">








Monistrol de Montserrat s una estaci de la lnia R5 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC i del Cremallera de Montserrat que puja fins a Montserrat, situada a l'est del nucli urb de Monistrol de Montserrat a la comarca del Bages. Aquesta estaci es va inaugurar el 1922. 



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339159" title="Estaci de Castellbell i el Vilar" nonfiltered="2367" processed="2359" dbindex="132382">






Castellbell i el Vilar s una estaci de la lnia R5 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada a l'oest del nucli urb de Castellbell i el Vilar a la comarca del Bages. Aquesta estaci es va inaugurar el 1924. 



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339169" title="Estaci de Sant Vicen de Castellet" nonfiltered="2368" processed="2360" dbindex="132383">









Sant Vicen de Castellet s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada a l'est del nucli urb de Sant Vicen de Castellet a la comarca del Bages. A ms hi tenen parada els trens de Mitjana Distncia de la lnia Ca-4b. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.

L'estaci es troba molt propera, a uns cinc minuts caminant, de l'estaci de Sant Vicen - Castellgal de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC.


Alguns rodalies no efectuen parada entre Sant Vicen de Castellet i Terrassa, sent la segent o anterior Terrassa. ;

Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca4;
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Estaci de Sant Vicen - Castellgal;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339170" title="Tony Shelly" nonfiltered="2369" processed="2361" dbindex="132384">
 Tony Shelly  va ser un pilot de curses automobilstiques neozelands que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Tony Shelly va nixer el 2 de febrer del 1937 a Wellington, Nova Zelanda i va morir el 4 d'octubre del 1998 a Taupo, Nova Zelanda. 


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 21 de juliol del 1962 el GP de Gran Bretanya al circuit d' Aintree.

Tony Shelly va participar a un total de tres proves puntuables pel campionat de la F1,no podent finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339173" title="Estaci de Manresa-Viladordis" nonfiltered="2370" processed="2362" dbindex="132385">






Manresa-Viladordis s una estaci subterrnia de la lnia R5 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada sota l'avinguda de Francesc Maci al barri de Viladordis de Manresa a la comarca del Bages. Aquesta estaci es va inaugurar el 1985. 

A ms d'aquesta, el municipi de Manresa t dues estacions ms de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC: Manresa-Alta i Manresa-Baixador i l'estaci de Manresa de Rodalies Renfe.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339174" title="Estaci de Manresa-Alta" nonfiltered="2371" processed="2363" dbindex="132386">







Manresa-Alta s una estaci de la lnia R5 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada al nord del nucli urb de Manresa a la comarca del Bages. Aquesta estaci es va inaugurar el 1924. 

Al costat de l'estaci est l'estaci d'autobusos de Manresa que la comunica amb tota la comarca. A ms des d'aquesta estaci surten els ramals de mercaderies de Sria i Sallent que en un futur s'utilitzaran per fer un tren-tram entre Manresa i Sallent i Sria.

A ms d'aquesta, el municipi de Manresa t dues estacions ms de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC: Manresa-Viladordis i Manresa-Baixador i l'estaci de Manresa de Rodalies Renfe.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339176" title="Crema" nonfiltered="2372" processed="2364" dbindex="132387">

 Gastronomia: ;
Part grassa de la llet. Vegeu Nata;
 Postres fetes amb una base de llet, ous i sucre. ;
Vegeu Crema (postres) en general;
Vegeu Crema cremada per a la versi amb sucre cremat pel damunt.
Vegeu Gelat de crema per al gelat fet amb aquesta base tamb anomenat mantecado en castell.
 Geografia: Ciutat italiana de la Regi de Llombardia. Vegeu Crema (Itlia);
Indstria: Emulsi utilitzada en productes farmacutics, cosmtics... Vegeu Crema (qumica);
Color: Vegeu: Crema (color);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339179" title="Copa Continental d'hoquei patins masculina 2006-2007" nonfiltered="2373" processed="2365" dbindex="132388">
La vint-i-setena edici de la Copa Continental d'hoquei patins masculina es disput el 29 de setembre de 2007 a la ciutat de Dinan (Bretanya). La copa, disputada a un sol partit, enfront el vencedor de la Copa d'Europa, el FC Barcelona Sorli Discau contra el vencedor de la Copa de la CERS, el Vilanova L'Ull Blau. El partit fou arbitrat pels collegiats francesos Antoine Podevin i Stephane Maury.

Resultat.






Referncies.


Enllaos externs.
   Web oficial de la CERH - Copa Continental;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339183" title="Clive Sinclair" nonfiltered="2374" processed="2366" dbindex="132389">

Sir  Clive Marles Sinclair (30 de juliol de 1940) s un conegut empresari i inventor britnic. Durant els primers anys 1980, produa els microordinadors ZX80, ZX81 i ZX Spectrum, entre moltes altres coses.

Biografia.
Des dels seus anys d'adolescents, Sinclair ha estat fascinat per electrnica i miniaturitzaci. El 1961 fundava Sinclair Radionics Ltd., desprs de passar uns quants anys com editor per a Practical Wireless i Instrument Practice.

 En aquests darrers anys Sinclair ha convingut a un entusistic jugador de pquer, presentant-s'en programes de TV populars. La seva invenci ms recent s lA-Bike, una bicicleta plegable que pesa noms 5,5 kg.

 Vegeu tamb .
 Sinclair Research;

 Enllaos externs .
 Sir Clive Sinclair;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339184" title="Aplocheilichthys" nonfiltered="2375" processed="2367" dbindex="132390">

Aplocheilichthys s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

 Aplocheilichthys bukobanus ;
 Aplocheilichthys centralis ;
 Aplocheilichthys fuelleborni ;
 Aplocheilichthys hutereaui  ;
 Aplocheilichthys kongoranensis ;
 Aplocheilichthys lacustris ;
 Aplocheilichthys maculatus ;
 Aplocheilichthys omoculatus ;
 Aplocheilichthys rudolfianus ;
 Aplocheilichthys usanguensis ;
 Aplocheilichthys vitschumbaensis ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339207" title="Query by humming" nonfiltered="2376" processed="2368" dbindex="132392">
Query by humming (QbH), o consulta tarallarejada, s un sistema de recuperaci de msica que difereix dels sistemes de classificaci originals per tema, artista, compositor i gnere. Aquest sistema necessita una melodia tarallarejada (consulta d'entrada) i la compara amb una base de dades de melodies. El sistema retorna una llista de temes musicals ordenada segons la semblana amb la consulta d'entrada.

Un exemple d'aquest sistema seria un reproductor d'udio porttil amb un micrfon incorporat que permet fer una cerca rpida a travs dels fitxers d'udio. Algunes webs permeten trobar canons que l'usuari tarallaregi amb un micrfon connectat al PC.

L'estndard MPEG-7 inclou provisions per fer cerces d'udio QbH.

Enllaos externs.

Demostracions a Internet.

 Midomi;
 Sistema QbH de Musipedia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339210" title="Heterandria" nonfiltered="2377" processed="2369" dbindex="132393">

 Heterandria      s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Heterandria anzuetoi    ;
Heterandria attenuata    ;
Heterandria bimaculata ;
Heterandria cataractae     ;
Heterandria dirempta ;
Heterandria formosa ;
Heterandria jonesii ;
Heterandria litoperas ;
Heterandria obliqua ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339211" title="Hypsopanchax" nonfiltered="2378" processed="2370" dbindex="132394">

  Hypsopanchax     s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Hypsopanchax catenatus ;
Hypsopanchax deprimozi (Pellegrin, 1928) ;
Hypsopanchax jobaerti ;
Hypsopanchax jubbi ;
Hypsopanchax modestus ;
Hypsopanchax platysternus ;
Hypsopanchax zebra;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339218" title="Serrat de Mussarra" nonfiltered="2379" processed="2371" dbindex="132395">
Serrat de Mussarra del terme de Monistrol de Calders s una zona que delimita pel nord-est la Riera de Talamanca. Acull una antiga parrquia medieval (Sant Pere de Mussarra), les restes de la qual sn al costat mateix de la casa de Mussarra, que era el nucli principal de la parrquia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339222" title="Jay Chamberlain" nonfiltered="2380" processed="2372" dbindex="132396">
 Jay Chamberlain  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Chamberlain va nixer el 29  de desembre del 1925 a Los Angeles, Califrnia, Estats Units i va morir el 1 d'agost del 2001 a Tucson, Arizona. 


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 21 de juliol del 1962 el GP de Gran Bretanya al circuit d' Aintree.

Jay Chamberlain va participar a un total de tres proves puntuables pel campionat de la F1, aconseguint una quinzena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339223" title="General Catalog of Radial Velocities" nonfiltered="2381" processed="2373" dbindex="132397">
Catleg general de velocitat mitja de les estrelles galctiques, conegut amb les inicial, en angls, GCRV pot fer referncia als catlegs:

General Catalog of Radial Velocities (Lick) Autor: Moore? Publicat pel Lick Observatory, amb el nombre 18, l'any 1932; i amb el nombre 20, l'any 1949. Classifica els estels segons la velocitat radial. 6.700 estrelles. ;

General Catalog of Radial Velocities (Mount Wilson). Autor: Wilson? Institut Carnegie de Washington. Publicaci Nombre: 601, de l'any 1953. Classifica els estels segons la seva velocitat radial. 15.000 estrelles.

Barbier-Brossat M., Figon P., 2000, "General catalog of averaged stellar radial velocities for galactic stars", (GCRV) (Cat. III/213);

Enllaos externs.

Plana sobre els catlegs estellars ;
Descripci punt per punt del catleg de velocitats radials d'estrelles galctiques amb alta precisi astromtrica ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339225" title="Tony Settember" nonfiltered="2382" processed="2374" dbindex="132398">
 Tony Settember  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Settember va nixer el 10 de juliol del 1926 a Califrnia, Estats Units.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 21 de juliol del 1962 el GP de Gran Bretanya al circuit d' Aintree.

Tony Settember va participar a un total de set proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades consecutives (1962 - 1963) aconseguint una onzena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339226" title="Hylopanchax" nonfiltered="2383" processed="2375" dbindex="132399">

  Hylopanchax     s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Hylopanchax silvestris ;
Hylopanchax stictopleuron ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339227" title="Balalaica" nonfiltered="2384" processed="2376" dbindex="132400">

La balalaica (en rus:           ) s un instrument musical de corda originari de Rssia. Pertany a la famlia del llat i es caracteritza pel seu cos triangular, quasi pla, amb una petita boca de ressonncia prop del vrtex superior de la tapa, un pal llarg i estret, i tres cordes (sis en alguna variant) de metall o tripa que es pitgen amb els dits.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339229" title="Laciris" nonfiltered="2385" processed="2377" dbindex="132401">

  Laciris     s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
      
 Laciris pelagicus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339232" title="Lacustricola" nonfiltered="2386" processed="2378" dbindex="132402">

  Lacustricola     s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Lacustricola camerunensis  ;
Lacustricola jeanneli ;
Lacustricola kassenjiensis ;
Lacustricola kongoranensis ;
Lacustricola lacustris ;
Lacustricola lualabaensis ;
Lacustricola maculatus ;
Lacustricola matthesi ;
Lacustricola mediolateralis ;
Lacustricola moeruensis ;
Lacustricola myaposae ;
Lacustricola nigrolateralis ;
Lacustricola omoculatus  ;
Lacustricola usanguensis  ;
Lacustricola vitschumbaensis ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339233" title="Poropanchax" nonfiltered="2387" processed="2379" dbindex="132403">

  Poropanchax     s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Poropanchax brichardi ;
Poropanchax hannerzi ;
Poropanchax myersi ;
Poropanchax normani ;
Poropanchax rancureli ;
Poropanchax stigmatopygus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339234" title="Alfaro (gnere)" nonfiltered="2388" processed="2380" dbindex="132404">

  Alfaro     s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Alfaro cultratus  ;
Alfaro huberi ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339235" title="Belonesox" nonfiltered="2389" processed="2381" dbindex="132405">

  Belonesox     s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Belonesox belizanus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339236" title="Brachyrhaphis" nonfiltered="2390" processed="2382" dbindex="132406">

  Brachyrhaphis     s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Brachyrhaphis cascajalensis ;
Brachyrhaphis episcopi ;
Brachyrhaphis hartwegi ;
Brachyrhaphis hessfeldi ;
Brachyrhaphis holdridgei ;
Brachyrhaphis olomina ;
Brachyrhaphis parismina ;
Brachyrhaphis punctifer ;
Brachyrhaphis rhabdophora  ;
Brachyrhaphis roseni ;
Brachyrhaphis roswithae ;
Brachyrhaphis terrabensis ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339238" title="Carlhubbsia" nonfiltered="2391" processed="2383" dbindex="132407">

  Carlhubbsia     s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Carlhubbsia kidderi ;
Carlhubbsia stuarti ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339239" title="Wojciech Jaruzelski" nonfiltered="2392" processed="2384" dbindex="132408">


General Wojciech Witold Jaruzelski (n. 6 de juliol de 1923 en Kurw), militar e poltic polons. Va ser primer ministre (1981-1985) i president 1989-1990 del seu pas.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339240" title="Cnesterodon" nonfiltered="2393" processed="2385" dbindex="132409">

 Cnesterodon      s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Cnesterodon brevirostratus  ;
Cnesterodon carnegiei  ;
Cnesterodon decemmaculatus  ;
Cnesterodon holopteros  ;
Cnesterodon hypselurus  ;
Cnesterodon iguape  ;
Cnesterodon omorgmatos  ;
Cnesterodon raddai  ;
Cnesterodon septentrionalis ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339241" title="Robert IV Dalf d'Alvernha" nonfiltered="2394" processed="2386" dbindex="132410">
Robert IV, Delf d'Alvrnia, va nixer vers 1150 i va morir el 1234. Va esdevenir comte d'Alvrnia i de Clermont a la mort del seu pare, vers 1169, tenint en apanatge els castells d'Herment i de Vodable, i les senyories de Suire, Chamalires, Montronhon, Plauzat, Champeix, Crc, Aurires, Neschers, Chanonat, Chauriat i Rochefort. Les diferents terres van prendre el nom de Delfinat d'Alvria. El 1199, el seu segell representa un dof, amb la menci Sigillum Delphini.

Era fill de Guilhem VII d'Alvrnia, delf d'Alvrnia i comte de Clermont, i de Joana de Calabre. 
Es va casar amb Guilhemeta de Comborn, comtessa de Montferrand, filla d'Archambaud, vescomte de Comborn, i de Jordana de Perigord. Van tenir quatre infants: 
 Aelis, ;
 Guilhem;
 Blanca ;
 Alics.

Era conegut pel seu amor a les arts, essent ell mateix trobador ocasional i conegut a Occitnia amb el nom del bons Dalfins d'Alvernhe.
Molts trobadors van treballar a la seva cort: Peirol, Perdigon, Peire de Maensac, Gaucelm Faidit, Uc de Saint Circ. El seu cus, Robert, bisbe de Clermont, de la mateixa manera que que Ricard Cor de Lle, van intercanviar versos ertics amb ell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339242" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - 800 metres homes" nonfiltered="2395" processed="2387" dbindex="132411">


La cursa dels 800 metres masculins era la segona cursa ms llarga de les quatre curses de pista que es disputaren durant els Jocs d'Atenes de 1896. Les dues sries preliminars, en qu es distriburen els nou atletes participants, es disputaren el 6 d'abril de 1896. Els dos primers classificats passaren a la final, que es disput el 9 d'abril. 

Medallistes.


Resultats.
Sries.
Les dues sries preliminars es van disputar el 6 d'abril. Els dos primers de cadascuna passa a la final. 

Srie 1.


Teddy Flack, d'Austrlia guanya la primera srie amb un temps de 2' 10". Nndor Dni, d'Hongria arriba segon.

Srie 2.


Albin Lermusiaux, de Frana, guanya la segona srie amb un temps de 2' 16" 6.  Dimitrios Golemis, de Grcia queda segon.

Final.

DNS: No comena

La final sols la van crrer tres atletes, ja que Lermusiaux va decidir no sortir. Flack va guanyar la final, amb Dni trepitjant-li els talons. Ms distanciat va arribar Golemis.

Referncies.
  (consultable digitalment a AAFLA.org);
  (Extracte a AAFLA.org);
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339244" title="Girardinus" nonfiltered="2396" processed="2388" dbindex="132412">

  Girardinus     s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Girardinus creolus  ;
Girardinus cubensis ;
Girardinus denticulatus  ;
Girardinus falcatus ;
Girardinus metallicus ;
Girardinus microdactylus ;
Girardinus uninotatus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339247" title="Limia" nonfiltered="2397" processed="2389" dbindex="132413">

 Limia      s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Limia caymanensis ;
Limia dominicensis  ;
Limia fuscomaculata  ;
Limia garnieri  ;
Limia grossidens  ;
Limia heterandria  ;
Limia immaculata ;
Limia melanogaster  ;
Limia melanonotata  ;
Limia miragoanensis  ;
Limia nigrofasciata  ;
Limia ornata  ;
Limia pauciradiata  ;
Limia perugiae  ;
Limia rivasi  ;
Limia sulphurophila  ;
Limia tridens   ;
Limia versicolor   ;
Limia vittata   ;
Limia yaguajali  ;
Limia zonata (Nichols, 1915);

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339251" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - 1500 metres homes" nonfiltered="2398" processed="2390" dbindex="132414">


La cursa dels 1500 metres masculins era la ms llarga de les curses disputades a l'estadi durant els Jocs Olmpics d'Atenes de 1896, i es va disputar el 7 d'abril. Es va crrer una nica srie, formada per 8 atletes, que determin les medalles. Albin Lermusiaux de Frana va liderar bona part de la cursa, per fou agafat per dos atletes a la part final, per acabar finalment en tercera posici. Teddy Flack va guanyar la cursa, convertint-se d'aquesta manera en el primer campi olmpic australi. Fou seguit a molt poca distncia pel nord-americ Arthur Blake. 

Medallistes.


Resultats.


Referncies.
  (Consultable digitalment a AAFLA.org);
  (Extracte consultable a AAFLA.org);
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339254" title="Sylvilagus cognatus" nonfiltered="2399" processed="2391" dbindex="132415">

Sylvilagus cognatus s un conill del gnere Sylvilagus que viu a l'estat de Nou Mxic (Estats Units). Antigament se'l classificava com a subespcie del conill de Florida (S. floridanus).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339260" title="Sylvilagus varynaensis" nonfiltered="2400" processed="2392" dbindex="132416">

Sylvilagus varynaensis s un conill del gnere Sylvilagus que viu a Veneuela.

Enllaos externs.
A new rabbit species (Sylvilagus, Mammalia: Leporidae) from the lowlands of Venezuela ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339262" title="Hockey Primavera Prato" nonfiltered="2401" processed="2393" dbindex="132417">


L'Hockey Primavera Prato s una entitat esportiva dedicada a la prctica de l'hoquei patins amb seu a la localitat italiana de Prato. Tamb se la coneix pel nom de l'esponsor, Ecoambiente Nerini Prato.

Histria.
De cara a la temporada 2008-09 renunci a disputar la Serie A2 per motius econmics, fet que va provocar el descens a la Serie B, tercera divisi de la lliga italiana d'hoquei patins.

Palmars.
 1 Lliga italiana Serie A1 (2002-03);
 1 Copa italiana (2002-03);
 1 Copa de la Lliga A1 (2001-02);

Enllaos externs.
 Pgina oficial del club ;
 Blog dedicat al club ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339266" title="Tour del Benelux 2008" nonfiltered="2402" processed="2394" dbindex="132418">

L' Eneco Tour del Benelux 2008 s una cursa ciclista per etapes que es disputa entre el 20 i el 27 d'agost de 2008 al Benelux.  Com en anys precedents es recorren parts dels Pasos Baixos i Blgica. Hi prenen part els 18 equips UCI ProTour, ms dos equips convidats per l'organitzaci, el Cycle Collstrop i l'Skil-Shimano. 

El vencedor final de la carrera fou, per segon any consecutiu, l'espanyol Jos Ivn Gutirrez Palacios, del , que super per sols 4" el belga Sbastien Rosseler del Quick Step.

Etapes.
Prleg - 20 d'agost de 2008. Sittard - Geleen, 4,4 km (CRI) .


Etapa 1 - 21 d'agost de 2008. Beek - Roermond, 173,8 km.


Etapa 2 - 22 d'agost de 2008. Roermond - Nieuwegein, 173,2 km.


Etapa 3 - 23 d'agost de 2008. Nieuwegein - Terneuzen, 185,9 km.


Etapa 4 - 24 d'agost de 2008. Terneuzen - Ardooie, 213,0 km .


Etapa 5 - 25 d'agost de 2008. Ardooie - Ostende, 171,8 km .


Etapa 6 - 26 d'agost de 2008. Maldegem - Brusselles, 186,0 km .


Etapa 7 - 27 d'agost de 2008. Mechelen - Mechelen, 18,3 km (CRI) .


Classificacions finals.
Classificaci general.



Classificaci per punts.


Evoluci de les classificacions.


Classificaci individual de l'UCI ProTour 2008 desprs d'aquesta cursa .


Enllaos externs.
Web oficial de la carrera  ;

Notes. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339272" title="Peter Arundell" nonfiltered="2403" processed="2395" dbindex="132419">
 Peter Arundell  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Peter Arundell va nixer el 8 de novembre del 1933 a Ilford, Essex, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la cuarta cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 8 de juliol del 1962 el GP de Frana al circuit de Rouen-Les-Essarts.

Peter Arundell va participar a un total de tretze proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en temporades no consecutives entre (1962 i 1966) aconseguint dos podis (2 cops tercer) com a millor classificaci en una cursa i  assolint 12 punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339273" title="Ismael Balany i Moix" nonfiltered="2404" processed="2396" dbindex="132420">
Ismael Balany i Moix (Montblanc, 1921-2000), foun pintor, grafista i professor a l'Escola Massana de Barcelona. La seva pintura es caracteritza pel treball amb colors suaus, figures hiertiques i paisatges. s autor de bona part de les pintures murals que hi ha en els edificis pblics i privats de Montblanc i de la Conca de Barber.

Va ser nomenat fill predilecte de Montblanc el 6 de gener de l'any 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339275" title="Bagnres-de-Bigorre" nonfiltered="2405" processed="2397" dbindex="132421">

Bagnres-de-Bigorre s un municipi del departament francs dels Alts Pirineus, a la regi de Migdia-Pirineus. s sotsprefectura del departament.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339277" title="Argels-Gazost" nonfiltered="2406" processed="2398" dbindex="132422">


Argels-Gazost s un municipi del departament francs dels Alts Pirineus, a la regi de Migdia-Pirineus. s sotsprefectura del departament.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339278" title="Gunther Seiffert" nonfiltered="2407" processed="2399" dbindex="132423">
 Gunther Seiffert  va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Gunther Seiffert va nixer el 18 d'octubre del 1937 a Oldenburg, Alemanya.


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 5 d'agost del 1962 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Gunther Seiffert va participar a un total de dues proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades consecutives (1962 - 1963) no aconseguint classificar-se per disputar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339279" title="Condom" nonfiltered="2408" processed="2400" dbindex="132424">


Condom s un municipi del departament francs del Gers, a la regi de Migdia-Pirineus. s sotsprefectura del departament.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339280" title="Miranda (Gers)" nonfiltered="2409" processed="2401" dbindex="132425">


Mirande s un municipi del departament francs del Gers, a la regi de Migdia-Pirineus. s sotsprefectura del departament.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339281" title="Louis Leakey" nonfiltered="2410" processed="2402" dbindex="132426">

Louis Seymour Bazett Leakey (1903-1972) va ser un antropleg i paleontleg que va investigar sobre l'evoluci humana juntament amb la seva dona, Mary Leakey. Va descobrir diversos fssils a Kenya (especialment d'Homo habilis i va estudiar la conducta dels primats per estudiar l'inici de la humanitat. Tamb va donar nom al perode olduvai, que va caracteritzar per primer cop. Pels seus treballs sobre el terreny, va descriure els costums dels kikuyu.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339282" title="Cantons del Tarn i Garona" nonfiltered="2411" processed="2403" dbindex="132427">
Els Cantons del Tarn i Garona sn 30 i s'agrupen en dos districtes:

 districte de Castelsarrasin (12 cantons - sotsprefectura: Castelsarrasin) :cant d'Auvillar - cant de Beaumont-de-Lomagne - cant de Bourg-de-Visa - cant de Castelsarrasin-1 - cant de Castelsarrasin-2 - cant de Lauzerte - cant de Lavit - cant de Moissac-1 - cant de Moissac-2 - cant de Montaigu-de-Quercy - cant de Saint-Nicolas-de-la-Grave - canton de Valence;

 districte de Montauban (18 cantons - prefectura: Montauban) :cant de Caussade - cant de Caylus - cant de Grisolles - cant de Lafranaise - cant de Molires - cant de Monclar-de-Quercy - cant de Montauban-1 - cant de Montauban-2 - cant de Montauban-3 - cant de Montauban-4 - cant de Montauban-5 - cant de Montauban-6 - cant de Montech - cant de Montpezat-de-Quercy - cant de Ngrepelisse - cant de Saint-Antonin-Noble-Val - cant de Verdun-sur-Garonne - cant de Villebrumier;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339283" title="Districte de Castelsarrasin" nonfiltered="2412" processed="2404" dbindex="132428">
El districte de Castelsarrasin s un dels dos districtes del departament francs del Tarn i Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est compost per 12 cantons i 103 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Castelsarrasin.

Cantons.
cant d'Auvillar;
cant de Beaumont-de-Lomagne;
cant de Bourg-de-Visa;
cant de Castelsarrasin-1;
cant de Castelsarrasin-2;
cant de Lauzerte;
cant de Lavit;
cant de Moissac-1;
cant de Moissac-2;
cant de Montaigu-de-Quercy;
cant de Saint-Nicolas-de-la-Grave;
canton de Valence;

Vegeu tamb.
Cantons del Tarn i Garona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339284" title="Districte de Montauban" nonfiltered="2413" processed="2405" dbindex="132429">
El districte de Montauban s un dels dos districtes del departament francs del Tarn i Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est compost per 18 cantons i 92 municipis. El cap del districte s la prefectura de Montauban.

Cantons.
cant de Caussade;
cant de Caylus;
cant de Grisolles;
cant de Lafranaise;
cant de Molires;
cant de Monclar-de-Quercy;
cant de Montauban-1;
cant de Montauban-2;
cant de Montauban-3;
cant de Montauban-4;
cant de Montauban-5;
cant de Montauban-6;
cant de Montech;
cant de Montpezat-de-Quercy;
cant de Ngrepelisse;
cant de Saint-Antonin-Noble-Val;
cant de Verdun-sur-Garonne;
cant de Villebrumier;

Vegeu tamb.
Cantons del Tarn i Garona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339285" title="Cantons de l'lt" nonfiltered="2414" processed="2406" dbindex="132430">
Els Cantons de l'lt sn 31 i s'agrupen en 3 districtes:

 Districte de Cahors (13 cantons) prefectura Cahors: cant de Cahors-Nord-Est - cant de Cahors-Nord-Ouest - cant de Cahors-Sud - cant de Castelnau-Montratier - cant de Catus - cant de Cazals - cant de Lalbenque - cant de Lauzs - cant de Limogne-en-Quercy - cant de Luzech - cant de Montcuq - cant de Puy-l'vque - Saint-Gry;

 Districte de Figeac (9 cantons) sotsprefectura Figeac: cant de Bretenoux - cant de Cajarc - cant de Figeac-Est - cant de Figeac-Ouest - cant de Lacapelle-Marival - cant de Latronquire - cant de Livernon - cant de Saint-Cr - cant de Sousceyrac;

 Districte de Gourdon (9 cantons) sotsprefectura Gourdon: cant de Gourdon - cant de Gramat - cant de Labastide-Murat - cant de Martel - cant de Payrac - cant de Saint-Germain-du-Bel-Air - cant de Salviac - cant de Souillac - cant de Vayrac;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339286" title="Districte de Cahors" nonfiltered="2415" processed="2407" dbindex="132431">
El districte de Cahors s un dels tres districtes del departament francs de l'lt, a la regi de Migdia-Pirineus. Compta amb 13 cantons i 135 municipis. El cap del districte s la prefectura de Cahors

Cantons.
cant de Cahors-Nord-Est ;
cant de Cahors-Nord-Ouest ;
cant de Cahors-Sud ;
cant de Castelnau-Montratier ;
cant de Catus ;
cant de Cazals ;
cant de Lalbenque ;
cant de Lauzs ;
cant de Limogne-en-Quercy;
cant de Luzech ;
cant de Montcuq ;
cant de Puy-l'vque ;
cant de Saint-Gry;

Vegeu tamb.
Cantons de l'lt;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339287" title="Districte de Figeac" nonfiltered="2416" processed="2408" dbindex="132432">
El districte de Figeac s un dels tres districtes del departament francs de l'lt, a la regi de Migdia-Pirineus. Compta amb 9 cantons i 120 municipis. El cap del districte s la prefectura de Figeac

Cantons.
cant de Bretenoux ;
cant de Cajarc ;
cant de Figeac-Est ;
cant de Figeac-Ouest ;
cant de Lacapelle-Marival ;
cant de Latronquire ;
cant de Livernon ;
cant de Saint-Cr ;
cant de Sousceyrac;

Vegeu tamb.
Cantons de l'lt;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339292" title="Districte de Gourdon" nonfiltered="2417" processed="2409" dbindex="132433">
El districte de Gourdon s un dels tres districtes del departament francs de l'lt, a la regi de Migdia-Pirineus. Compta amb 9 cantons i 85 municipis. El cap del districte s la prefectura de Gourdon

Cantons.
cant de Gourdon ;
cant de Gramat ;
cant de Labastide-Murat ;
cant de Martel ;
cant de Payrac ;
cant de Saint-Germain-du-Bel-Air ;
cant de Salviac ;
cant de Souillac ;
cant de Vayrac;

Vegeu tamb.
Cantons de l'lt;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339294" title="Gourdon" nonfiltered="2418" processed="2410" dbindex="132434">


Gourdon o Gordon-en-Quercy (en occit Gordon) s un municipi francs, situat al departament de l'lt i la regi Migdia-Pirineus.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339296" title="Castelsarrasin" nonfiltered="2419" processed="2411" dbindex="132435">


Castelsarrasin(en occit Los Sarrasins) s un municipi francs, situat al departament de Tarn-et-Garonne i la regi Migdia-Pirineus.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339297" title="Cant d'Argels-Gazost" nonfiltered="2420" processed="2412" dbindex="132436">

El cant d'Argels-Gazost s un cant francs del departament dels Alts Pirineus, enquadrat al districte d'Argels-Gazost. Compta amb 23 municipis i el cap cantonal s la sotsprefectura d'Argels-Gazost.

Municipis.
 Argels-Gazost;
 Cauterets;
 Adast;
 Agos-Vidalos;
 Arcizans-Avant;
 Artalens-Souin;
 Ayros-Arbouix;
 Ayzac-Ost;
 Beaucens;
 Bo-Silhen;
 Gazost;
 Gez;
 Lau-Balagnas;
 Ouzous;
 Pierrefitte-Nestalas;
 Prchac (Hautes-Pyrnes);
 Saint-Pastous;
 Saint-Savin (Hautes-Pyrnes);
 Salles (Hautes-Pyrnes);
 Sre-en-Lavedan;
 Soulom;
 Vier-Bordes;
 Villelongue;
 Uz (Hautes-Pyrnes);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339298" title="Cant de Bagnres-de-Bigorre" nonfiltered="2421" processed="2413" dbindex="132437">

El cant de Bagnres-de-Bigorre s un cant francs del departament dels Alts Pirineus, enquadrat al districte de Bagnres-de-Bigorre. Compta amb 19 municipis i el cap cantonal s la sotsprefectura de Bagnres-de-Bigorre.

Municipis.
 Antist;
 Argels-Bagnres;
 Astugue;
 Bagnres-de-Bigorre;
 Banios;
 Bettes;
 Cieutat;
 Hauban (Hautes-Pyrnes);
 Labassre;
 Lies;
 Marsas;
 Mrilheu;
 Montgaillard;
 Neuilh;
 Ordizan;
 Orignac;
 Pouzac;
 Trbons;
 Uzer;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339299" title="Cant de Gourdon" nonfiltered="2422" processed="2414" dbindex="132438">
El cant de Gourdon s un cant francs del departament de l'lt, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Gourdon, compta amb 10 municipis i el cap cantonal s la sotsprefectura de Gourdon.

 Municipis .
 Anglars-Nozac;
Gourdon;
Milhac;
Payrignac;
Rouffilhac;
Saint-Cirq-Madelon;
Saint-Cirq-Souillaguet;
Saint-Clair;
Saint-Projet;
Le Vigan;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339301" title="Micropoecilia" nonfiltered="2423" processed="2415" dbindex="132439">

  Micropoecilia s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Micropoecilia bifurca ;
Micropoecilia branneri ;
;
Micropoecilia minima ;
Micropoecilia parae ;
Micropoecilia picta ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339303" title="Programa d'Uganda" nonfiltered="2424" processed="2416" dbindex="132440">
El programa d'Uganda va ser una iniciativa perqu el poble jueu s'establs a les colnies britniques de l'frica Oriental. 

La proposta original.
La primera proposta va partir de Joseph Chamberlain, secretari colonial britnic, que l'any 1903 la va presentar al grup sionista de Theodor Herzl com a resposta als pogroms de Rssia; els oferia un territori de tretze mil quilmetres quadrats de l'altipl de Mau, que avui forma part de Kenya, amb la voluntat que servs de refugi per evitar la persecuci del poble jueu.

La idea es va presentar el mateix any 1903 al sis congrs sionista, celebrat a Basilea, i va obrir un debat encs entre els que consideraven que aquest territori seria "l'antesala de la Terra Promesa" i un "Nachtasyl" (refugi nocturn temporal) i els que tenien por que acceptar aquesta oferta fes ms difcil la creaci d'un Estat jueu a Palestina. La delegaci russa s'hi va oposar amb contundncia, per tot i aix la proposta es va aprovar amb 295 vots a favor, 177 en contra i 132 abstencions.

L'any segent una delegaci de tres membres es va desplaar a la zona per inspeccionar-la. L'altura de l'indret li donava un clima temperat, apte perqu s'hi installs un poble europeu, per una part del territori estava plena de lleons i altres criatures salvatges; a ms, hi havia una abundant poblaci massai que no semblava gaire receptiva a la possibilitat de compartir el seu territori.

Desprs d'analitzar l'informe, l'any 1905 el set congrs sionista va declinar l'oferiment per una mplia majoria, recalcant que "qualsevol intent d'implantaci fora de la Terra d'Israel va contra els principis aprovats a Basilea". La majoria del moviment sionista considerava el projecte una traci a la Terra d'Israel, nica ptria del poble jueu, per una minoria el defensava amb l'argument que calia establir un Estat jueu fos on fos, no necessriament a la Terra Promesa. Els defensors d'aquestes idees es van escindir de l'Organitaci Sionista Mundial i van crear l'Organitzaci Territorialista Jueva; una minoria dels seus membres es van installar a Kenya  la majoria en centres urbans , on encara queden algunes famlies.

L'oferta de Churchill.
Durant la Segona Guerra Mundial, Winston Churchill va recuperar la proposta amb la intenci de crear un refugi per als jueus que fugien dels nazis, per en aquell moment les organitzacions sionistes ja estaven fermament decidides a establir-se a Palestina, i tenien por que acceptar la proposta afebliria els seus intents de convncer el govern britnic perqu elimins les restriccions a l'emigraci de jueus al Mandat Britnic de Palestina.

Vegeu tamb.
 Abayudaya, grup de ciutadans ugandesos que es van convertir al judaisme durant la dcada del 1920.
 Pla de Madagascar, un pla nazi per installar els jueus europeus a l'illa de Madagascar.
 Provncia Autnoma dels Hebreus, a la Manxria, blast de la Uni Sovitica.
 Pla Fugu, una proposta del Jap per atreure jueus a l'Estat titella de Manxukuo, conquerit a la Xina.
 Territorialisme, ideologia que defensava la creaci d'un territori jueu, no per fora independent, que no havia de ser necessriament a la Terra d'Israel.

Enllaos externs.
La histria de la creaci de l'Estat d'Israel a l'Observatori de la Solidaritat de la Universitat de Barcelona.

Notes.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339304" title="Neoheterandria" nonfiltered="2425" processed="2417" dbindex="132441">

 Neoheterandria   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Neoheterandria cana ;
Neoheterandria umbratilis  ;
Neoheterandria elegans ;
Neoheterandria tridentiger  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339305" title="Al Bab i els quaranta lladres" nonfiltered="2426" processed="2418" dbindex="132442">

Al Bab i els quaranta lladres s un conte que apareix a Les mil i una nits, Els llibres de les fades i altres reculls d'histries. La histria ha tingut diverses adaptacions al cinema i en musicals.

Argument.
Al Bab s pobre per un dia descobreix per causalitat l'amagatall de quaranta lladres en una cova, que s'obre amb les paraules "Ssam, obre't". Agafa uns quants diners per sortir de la seva situaci. El seu germ, molt ms ric i envenjs, vol saber d'on ha tret aquells diners i va a la cova amb les indicacions d'Al Bab. Oblida, per, la frmula mgica i els lladres el sorprenen i el maten.

Com que Al Bab recupera el cos, ells s'adonen que alg ms coneix el seu secret i l'acaben trobant. Llavors es fan ficar dins grans cntirs d'oli per sortir de nit del celler i matar la famlia. Marxana, la dona d'Al Bab, ho descobreix i els mata amb oli bullint, tret del capit, que jura venjana. 

El capit es fingeix un caminant i demana hospitalitat. Quan estan sopant, Marxana el reconeix i fingeix dedicar-li un ball a l'hoste. Amb els moviments de la dansa s'acosta i li clava un ganivet, salvant un cop ms casa seva. 

Anlisi.
La histria es va originar en una histria real del Sudan, on governadors locals amagaven els tributs que devien al califa. La frmula mgica per obrir la cova s una constant dels contes de meravella, com Abracadabra i similars i s hereva de la concepci sagrada de la paraula (com es mant encara a les escriptures religioses i la Cbala). El nombre quaranta indica multitud en la tradici mediterrnia.

El conte s'ha analitzat des de la crtica feminista, ja que la dona del protagonista salva la situaci grcies al seu valor i enginy, mentre que ell troba per casualitat la fortuna. Moltes versions del conte, apart, acaben indicant que Al Bab comparteix amb ella la gesti del patrimoni familiar, fet gens usual a l'poca.

Curiositats.
Ali Bab s el terme despectiu que usen els soldats estatunidencs per referir-se a sospitosos rabs a l'Iraq. Els iraquians , en canvi, l'usen com a sinnim del pillatge americ.

Referncies.

Enllaos externs.
 Versi del conte en catal;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339306" title="Pamphorichthys" nonfiltered="2427" processed="2419" dbindex="132443">

  Pamphorichthys  s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Pamphorichthys araguaiensis ;
Pamphorichthys hasemani ;
Pamphorichthys hollandi  ;
Pamphorichthys minor ;
Pamphorichthys scalpridens  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339307" title="Campan" nonfiltered="2428" processed="2420" dbindex="132444">


Campan s un municipi del departament francs dels Alts Pirineus, a la regi de Migdia-Pirineus. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339308" title="Phallichthys" nonfiltered="2429" processed="2421" dbindex="132445">

 Phallichthys   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Phallichthys amates ;
Phallichthys fairweatheri ;
Phallichthys quadripunctatus  ;
Phallichthys tico  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339309" title="Miremont" nonfiltered="2430" processed="2422" dbindex="132446">


Miremont s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339311" title="Cant de Campan" nonfiltered="2431" processed="2423" dbindex="132447">

El cant de Campan s un cant francs del departament dels Alts Pirineus, enquadrat al districte de Bagnres-de-Bigorre. Compta amb 4 municipis i el cap cantonal s Campan.

Municipis.
 Ast;
 Beaudan;
 Campan;
 Gerde;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339312" title="Phalloceros" nonfiltered="2432" processed="2424" dbindex="132448">

  Phalloceros  s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Phalloceros caudimaculatus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339313" title="Difracci de Fraunhofer" nonfiltered="2433" processed="2425" dbindex="132449">


La Difracci de Fraunhofer o tamb difracci del camp lluny s un patr de difracci d'una ona electromagntica la font de la qual (al igual que la pantalla) es troben infinitament allunyades de l'obstacle, pel que sobre aquest i sobre la pantalla incidiran ones planes.
La difracci de Fraunhofer s, d'aquesta manera, un cas particular de la difracci de Fresnel, i que tamb resulta ms senzill d'analitzar.
Aquest tipus de fenomen s observat a distncies ms llunyanes que les del camp proper de la difracci de Fresnel i es dona solament quan el nmero de Fresnel s  i es pot realitzar l'aproximaci de raigs parallels.



 Vegeu tamb .
 Difracci de Fresnel;
 Integral de Fresnel;
 Zona de Fresnel;
 Nmero de Fresnel;
 Augustin-Jean Fresnel;

 Enllaos externs .
 Difracci de Fraunhofer a ScienceWorld (angls);
 Difracci de Fraunhofer a HyperPhysics (angls);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339314" title="Bazige" nonfiltered="2434" processed="2426" dbindex="132450">


Bazige s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339317" title="Cant de Montgiscard" nonfiltered="2435" processed="2427" dbindex="132451">

El Cant de Montgiscard s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, compta amb 20 municipis i t com a cap cantonal Montgiscard.

Municipis.
 Montgiscard;
 Escalquens;
 Bazige;
 Ayguesvives;
 Pompertuzat;
 Belberaud;
 Montlaur;
 Deyme;
 Donneville;
 Fourquevaux;
 Labastide-Beauvoir;
 Odars;
 Montbrun-Lauragais;
 Corronsac;
 Issus;
 Noueilles;
 Espans;
 Varennes;
 Belbze-de-Lauragais;
 Pouze;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339318" title="Phalloptychus" nonfiltered="2436" processed="2428" dbindex="132452">

 Phalloptychus   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Phalloptychus eigenmanni  ;
Phalloptychus januarius ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339319" title="Pico da Neblina" nonfiltered="2437" processed="2429" dbindex="132453">
El Pico de la Neblina, localitzat en el nord de l'Amazones, s el punt ms alt de Brasil amb 2993,78 metres d'altitud (medici revisada per satllit/GPS per l'IBGE en 2004). Dna nom al Parc Nacional del Pico da Neblina, on est situat. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339320" title="Phallotorynus" nonfiltered="2438" processed="2430" dbindex="132454">

  Phallotorynus  s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Phallotorynus dispilos  ;
Phallotorynus fasciolatus  ;
Phallotorynus jucundus  ;
Phallotorynus pankalos  ;
Phallotorynus psittakos  ;
Phallotorynus victoriae ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339321" title="Difracci de Fresnel" nonfiltered="2439" processed="2431" dbindex="132455">

La Difracci de Fresnel o tamb difracci del camp proper s un patr de difracci d'una ona electromagntica obtinguda molt prop de l'objecte causant de la difracci (sovint una font o obertura). Ms precisament, es pot definir com el fenomen de difracci causat quan el nombre de Fresnel s gran i per tant no pot ser usada la aproximaci Fraunhofer (difracci de raigs parallels).

Histria.
El fsic francs Augustin Jean Fresnel (1788   1827) investiga els fenmens de la llum en el camp de la ptica, i deriva aquest principi de difracci en l'any 1816.

La integral de Difracci de Fresnel.

El patr de difracci del camp elctric en el punt (x, y, z) est donat per:

 ;

on

;

 s la unitat imaginria,

i

 s el cosinus de l'angle entre z i r.

La soluci analtica d'aquesta integral s impossible per a tot excepte per a les geometries de difracci ms simples. Per tant aquesta integral pot calcular-se numricament.

La Difracci de Fresnel.
La condici de validesa s una mica feble i permet que els parmetres de dimensi de l'obstacle tinguin valors comparables: l'obertura s petita comparada amb el cam ptic. D'aquesta forma s interessant investigar en el comportament del camp elctric noms en una petita porci d'rea propera a l'origen de la font lluminosa, s a dir per a valors de x i y molt ms petits que z, en aquest cas es pot assumir que , aix ve a significar que: .

D'aquesta forma, igual que la difracci de Fraunhofer, la difaccin de Fresnel ocorre a causa de la curvatura del front d'ona. Per a la difracci Fresnel el camp elctric en un punt situat en (x, y, z) est donat per: 

 ;

Aquesta s la integral de difracci de Fresnel; i ve a significar que si la aproximaci de Fresnel s vlida, el camp propagat s una ona esfrica, originada en l'obertura i movent-se al llarg de l'eix Z. La integral modula l'amplitud i la fase d'una ona esfrica. La soluci analtica d'aquesta expressi s noms possible en casos molt rars. Per a casos molt simples, en els quals hi ha distncies molts ms grans ha de veure's la difracci de Fraunhofer.

Vegeu tamb.
 Difracci de Fraunhofer;
 integral de Fresnel;
 Zona de Fresnel;
 nmero de Fresnel;
 Augustin-Jean Fresnel;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339322" title="Draft de l'NBA del 1979" nonfiltered="2440" processed="2432" dbindex="132456">
El Draft de l'NBA de 1979 va produir a diversos dels millors jugadors de la histria, entre els quals es trobaven Earvin "Magic" Johnson, Bill Cartwright, Sidney Moncrief i l'actual entrenador de les Detroit Shock, Bill Laimbeer, que va dirigir a les Shock per a guanyar dos campionats WNBA (2003 i 2006).

Primera ronda.




 Jugadors destacats escollits en rondes posteriors .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339323" title="Cam ptic" nonfiltered="2441" processed="2433" dbindex="132457">

El cam ptic s la distncia recorreguda, a la velocitat de la llum en el buit, en el temps t emprat per la llum per a recrrer la distncia L en el mitj n. 

Es refereix a la distncia recorreguda per un raig llumins. Una diferncia en el cam ptic entre dos raigs de llum coherents s el que genera diversos fenmens ptics, com la difracci i la interferncia.
La difracci s el terme usat per a descriure els comportaments d'un raig de llum quan passa sobre la vora d'un objecte opac o a travs d'una ranura molt estreta.
Quan la llum passa per a per una ranura molt estreta, el raig central passa sense distorsi mentre que la part que intercepta amb les vores de la ranura es desvia en funci de la seva longitud d'ona o color. La figura de la taca de llum s una banda central blanca amb una srie de espectres a banda i banda.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339324" title="Poecilia" nonfiltered="2442" processed="2434" dbindex="132458">




 Poecilia   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.
Poecilia amazonica  ;
Poecilia boesemani ;
Poecilia butleri    ;
Poecilia catemaconis ;
Poecilia caucana ;
Poecilia caudofasciata   ;
Poecilia chica  ;
Poecilia dauli  ;
Poecilia elegans  ;
Poecilia formosa  ;
Poecilia gillii ;
Poecilia hispaniolana  ;
Poecilia koperi  ;
Poecilia kykesis  ;
Poecilia latipinna  ;
Poecilia latipunctata  ;
Poecilia marcellinoi  ;
Poecilia maylandi  ;
Poecilia mechthildae   ;
Poecilia mexicana  ;
Poecilia nicholsi  ;
Poecilia orri    ;
Poecilia petenensis    ;
Poecilia reticulata  ;
Poecilia rositae  ;
Poecilia salvatoris  ;
Poecilia sphenops  ;
Poecilia sulphuraria  ;
Poecilia teresae  ;
Poecilia vandepolli  ;
Poecilia velifera  ;
Poecilia vivipara  ;
Poecilia wandae  ;
Poecilia wingei  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339325" title="Poeciliopsis" nonfiltered="2443" processed="2435" dbindex="132459">

  Poeciliopsis  s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Poeciliopsis baenschi  ;
Poeciliopsis balsas   ;
Poeciliopsis catemaco   ;
Poeciliopsis elongata ;
Poeciliopsis fasciata ;
Poeciliopsis gracilis ;
Poeciliopsis hnilickai   ;
Poeciliopsis infans ;
Poeciliopsis latidens ;
Poeciliopsis lucida   ;
Poeciliopsis lutzi ;
Poeciliopsis monacha   ;
Poeciliopsis occidentalis ;
Poeciliopsis paucimaculata   ;
Poeciliopsis pleurospilus ;
Poeciliopsis presidionis ;
Poeciliopsis prolifica   ;
Poeciliopsis retropinna ;
Poeciliopsis scarlli   ;
Poeciliopsis turneri   ;
Poeciliopsis turrubarensis ;
Poeciliopsis viriosa ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339326" title="Draft de l'NBA del 1947" nonfiltered="2444" processed="2436" dbindex="132460">
El Draft de la BAA de 1947 va ser el primer de la histria de la lliga, encara sota la denominaci de BAA (Basketball Association of America). Va constar de 9 rondes i van ser-hi escollits 3 futurs membres del Basketball Hall of Fame, destacant entre ells Harry Gallatin. A ms, tres dels escollits aquell any van ser posteriorment escollits com a Entrenador de l'Any de l'NBA: el propi Gallatin, Andy Phillip i Jim Pollard. La primera selecci, Clifton McNeeley, mai va arribar a jugar com a profesional.

Primera ronda.



Notables eleccions posteriors.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339327" title="Draft de l'NBA del 1948" nonfiltered="2445" processed="2437" dbindex="132461">
El Draft de la BAA de 1948 va ser el segon de la histria de la liga, encara sota la denominaci de BAA. Va constar de 10 rondes i es van escollir 3 futurs membres del Basketball Hall of Fame, destacant entre tots ells Dolph Schayes, escollit un dels 50 millors jugadors de la histria de l'NBA. A ms, tres dels escollits aquell any van ser posteriorment escollits com a Entrenador de l'Any de l'NBA: el propio Schayes, Alex Hannum i Harry Gallatin.

Primera ronda.



Notables eleccions posteriors.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339328" title="Draft de l'NBA del 1949" nonfiltered="2446" processed="2438" dbindex="132462">
El Draft de la BAA de 1949 va constar de 8 rondes i van ser escollits 75 jugadors. Va ser l'ltimo draft que es va celebrar amb la denominaci BAA, abans de donar pas a la NBA.

Primera ronda.



Segona ronda.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339329" title="Draft de l'NBA del 1950" nonfiltered="2447" processed="2439" dbindex="132463">
El Draft de l'NBA de 1950 va constar de 12 rondes i van ser escollits 121 jugadors. Va ser el primer draft desprs de la fusi de la BAA i la NBL, donant lloc a la NBA. 4 futurs membros del Basketball Hall of Fame van sortir d'aquesta elecci, Paul Arizin, Bob Cousy, George Yardley i Bill Sharman.

Primera ronda.



Segona ronda.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339330" title="Priapella" nonfiltered="2448" processed="2440" dbindex="132464">

Priapella s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Priapella bonita    ;
Priapella chamulae  ;
Priapella compressa ;
Priapella intermedia ;
Priapella olmecae ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339331" title="Stadio Mario Rigamonti" nonfiltered="2449" processed="2441" dbindex="132465">

L'Estadi Mario Rigamonti s un estadi de Brescia, (Llombardia (Itlia), on disputa el partits com a local el Brescia Calcio, l'equip de futbol de la mateixa ciutat.

 Historia de l'estadi .
Als anys cinquanta l'administraci de l'ajuntament va aprovar el projecte de la construcci per a la ciutat d'un estadi mes modern que el que tenien en aquell moment, l'estadi de viale Venezia. 
A l'abril del 1956 es van iniciar les obres d'ampliament del que seria el nou estadi, l'actual Mario Rigamonti, i que van concloure tres anys ms tard (1959), deixant aix que el Brescia Calcio jugus els seus partits com a local al campionat de lliga.

Va ser anomenat aix en memria del futbolista local, jugador del Grande Torino, Mario Rigamonti, mort a la tragdia de Superga al 1949.

Degut a episodis de violencia al sector de la Curva Nord, la seva capacitat real de 27.592 espectadors va ser reduida recentment a 16.308.

 Com arribar .
Per arribar a l'estadi Mario Rigamonti, es pot fer de tres maneres:

 Amb el cotxe des de les autopistes l'A1, A4 i A21 sortir per Brescia Oest.
 Amb el cotxe des de l'aeroport de Montichiari agafar a tangencial cap a Mil i sortir a Val Trompia.
 Amb el transports pblics de la ciutat, de l'estaci de Brescia amb la lnia 1.

 Enllaos externs .
 L'Estadi Mario Rigamonti a la web oficial del Brescia Calcio ;
 L'Estadi Rigamonti a worldstadiums.com ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339333" title="Draft de l'NBA del 1951" nonfiltered="2450" processed="2442" dbindex="132466">
El Draft de l'NBA de 1951 va constar de 12 rondes, amb 87 jugadors seleccionats. La primera elecci d'aquesta edici, Gene Melchiorre, va passar a la histria per no disputar cap minut a la NBA, degut a veure's involucrat en un escndol d'apostes durant la seva etapa universitria.

Primera ronda.



Segona ronda.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339335" title="Potencial termodinmic" nonfiltered="2451" processed="2443" dbindex="132467">
En termodinmica, un potencial termodinmic s una variable d'estat associada a un sistema termodinmic que t dimensions d'energia. El qualificatiu de potencial es deu al fet que en cert sentit descriu la quantitat d'energia potencial disponible en el sistema termodinmic subjecte a certes restriccions (relacionades amb les variables naturals del potencial). A ms els potencials serveixen per a predir sota les restriccions imposades quins canvis termodinmics seran espontanis i quins necessitaran aportaci energtica.

Aix els diferents potencials corresponen a diferents tipus de restriccions sobre el sistema. Els quatre potencials ms comuns sn:

on T = temperatura, S = entropia, P = pressi, V = volum, Ni es el nombre de partcules.

L'energia lliure de Helmholtz es representa freqentment per F (particularment en fsica), encara que la IUPAC prefereix el smbol A (que s'usa fonamentalment en qumica). 

Pot demostrar-se que el coneixement d'un dels potencials termodinmics en funci de les seves variables naturals permet obtenir totes les variables termdinmiques del sistema. Aix s possible mitjanant la utilitzaci de les quatre relacions de Maxwell para la termodinmica, equacions en derivades parcials que relacionen les variables d'estat amb potencials termodinmicos.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339336" title="Draft de l'NBA del 1952" nonfiltered="2452" processed="2444" dbindex="132468">
El Draft de l'NBA de 1952 va constar de 10 rondes, en les que nicament va apareixer un futur membre del Basketball Hall of Fame, Clyde Lovellette.

Primera ronda.



Jugadors no escollits en 1 ronda.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339338" title="Priapichthys" nonfiltered="2453" processed="2445" dbindex="132469">

 Priapichthys   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Priapichthys annectens ;
Priapichthys caliensis  ;
Priapichthys chocoensis ;
Priapichthys darienensis ;
Priapichthys nigroventralis ;
Priapichthys panamensis  ;
Priapichthys puetzi ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339339" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="2454" processed="2446" dbindex="132470">
El medaller dels Jocs Olmpics d'Estocolm de 1912 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 5 de maig i el 27 de juliol de 1912 a la ciutat d'Estocolm (Sucia).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.




Les nacions de Bohmia, Egipte, Imperi Otom, Islndia, Jap, Luxemburg, Portugal, Srbia, Sussa i Xile no obtingueren medalles.

Enllaos externs.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Estocolm 1912;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339342" title="Draft de l'NBA del 1953" nonfiltered="2455" processed="2447" dbindex="132471">
El Draft de l'NBA de 1953 va constar de 12 rondes, en les quals van sortir escollits tres futurs membres del Basketball Hall of Fame.

Primera ronda.



Jugadors no escollits a la 1 ronda.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339343" title="Funci d'estat" nonfiltered="2456" processed="2448" dbindex="132472">
En termodinmica, una funci d'estat o variable d'estat s una magnitud fsica macroscpica que caracteritza l'estat d'un sistema en equilibri. Donat un sistema termodinmic en equilibri pot escollir-se un nombre finit de variables d'estat, tal que els seus valors, determinen unvocament l'estat del sistema.

El valor d'una funci d'estat noms depn de l'estat termodinmic actual que es trobi el sistema sense importar com va arribar a ell. Aix significa que si, en un instant donat, tenim dos sistemes termodinmics en equilibri amb n graus de llibertat i amidem un mateix valor de n funcions d'estat independents, qualsevol altra funci d'estat tindr el mateix valor en ambds sistemes amb independncia del valor de les variables en instants anteriors. En general, els sistemes fora de l'equilibri no poden ser representats per un nombre finit de graus de llibertat, i la seva descripci s molt ms complexa.

Algunes variables d'estat d'un sistema en equilibri sn:
 l'energia interna;
 la pressi.
 la temperatura.
 el volum;
 l'entalpia;
 l'entropia;
 la densitat;
 la polaritzaci.

Cada sistema o tipus de "substncia" es caracteritza per una equaci d'estat o equaci constitutiva que relaciona algunes de les variables d'estat entre si, ja que com s'ha dit els sistemes en equilibri termodinmic tenen un nombre finit de graus de llibertat d'acord amb la regla de les fases de Gibbs.

 Vegeu tamb .
 Equaci d'estat;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339344" title="Draft de l'NBA del 1954" nonfiltered="2457" processed="2449" dbindex="132473">
El Draft de l'NBA de 1954 va constar de 13 rondes i s'escolliren 100 jugadors. El ms destacat va ser l'elecci en segona posici del futur membre del Basketball Hall of Fame, Bob Pettit.

Primera ronda.



Segona ronda.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339345" title="Pseudopoecilia" nonfiltered="2458" processed="2450" dbindex="132474">

 Pseudopoecilia   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Pseudopoecilia austrocolumbiana  ;
Pseudopoecilia festae  ;
Pseudopoecilia fria  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339346" title="Draft de l'NBA del 1955" nonfiltered="2459" processed="2451" dbindex="132475">
El Draft de l'NBA de 1955 va constar de 14 rondes.

Primera ronda.



Segona ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339347" title="CV-50" nonfiltered="2460" processed="2452" dbindex="132476">



La CV-50 pertany a la Xarxa de Carreteres del Pas Valenci. Aquesta carretera uneix les comarques de La Safor, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol i el Camp de Tria, el seu recorregut va des de Tavernes de la Valldigna a Llria.

Nomenclatura.

La carretera CV-50  pertany a la Xarxa de Carreteres del Generalitat Valenciana, comunica Tavernes de la Valldigna amb Llria per Xest.

Histria.
Anteriorment, quan era de titularitat estatal, la CV-50 tenia la denominaci de C-3322, el seu recorregut era el mateix que l'actual, tret del tram Xest-Xiva el qual discorria a travs d'aquesta darrera i travessava N-III. s tractava de una carretera comarcal que unia les comarques de La Safor, Ribera Alta, la Foia de Bunyol i el Camp de Tria.

Traat Actual.
La CV-50 incia el seu recorregut a la N-332 al terme municipal de Tavernes de la Valldigna, travessa aquesta poblaci i s dirigeix cap a l'interior. Arriba fins a la poblaci d'Alzira vorejant-la, en aquest punt s connecta amb altres carreteres autonmiques importants com la CV-41 que s dirigeix a  Xtiva i la CV-42 que s dirigeix a Almussafes, ac hi ha un tram de 5 quilmetres en qu s desdobla i acaba aquest desdoblament a l'enlla amb la A-7 que s dirigeix cap a Alacant per l'interior i a Albacete, arriba a l'Alcdia de Carlet i continua el seu itinerari cap a les poblacions de Carlet, Catadau, Llombai, Montroi, Real de Montroi, Tors i Godelleta. Abans d'arribar a la sigent poblaci que s Xiva, creua la A-3 que uneix Valncia amb Madrid. 

La CV-50 continua dirigint-se cap a Xest, i desprs d'aquesta poblaci entra a la comarca del Camp de Tria, la primera poblaci que travessa d'aquesta comarca s Vilamarxant ac enllaa amb la carretera CV-370 que uneix aquesta poblaci amb Riba-roja de Tria, Manises i Valncia futur "eix del Tria". Seguint el seu itinerari circumval.la la poblaci de Benaguasil i ja acaba el seu recorregut a la poblaci de Llria enllaant amb altres carreteres de la Xarxa de Carreteres del Pas Valenci com la CV-25 que uneix Llria i Sogorb, i la CV-35 que uneix aquesta poblaci amb Valncia i Adems.

Futur de la CV-50.
La CV-50 s preten desdoblar-la, convertir-la en autovia i ser un altre dels cinturons que circumval.len l'rea Metropolitana de Valncia. Tamb s preveu continuar el seu recorregut i travessar la Serra Calderona fins a enllaar amb l'Autovia Mudjar A-23, per aquest tram caldra realitzar un tnel que travesse la serra.

Actualment ja s'han comenat a realitzar les obres de desdoblament entre l'enlla amb l'Autovia d'Adems i Vilamarxant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339358" title="Draft de l'NBA del 1956" nonfiltered="2461" processed="2453" dbindex="132477">
El Draft de l'NBA de 1956 es va celebrar a Nova York el 30 d'abril. Va constar de 12 rondes, i es va incorporar la novetat de les eleccions territorials, les quals permetien als clubs tindre preferncia a l'hora d'escollir un jugador del seu mateix estat.

Primera ronda.



Segona ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339362" title="Quintana" nonfiltered="2462" processed="2454" dbindex="132478">

 Quintana   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Quintana atrizona  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339365" title="Graus de llibertat" nonfiltered="2463" processed="2455" dbindex="132479">
Els Graus de llibertat poden tenir diferents significats:

Graus de llibertat (estadstica);
Graus de llibertat (fsica), d'un sistema dinmic;
Graus de llibertat (enginyeria), d'un mecanisme o una estructura;
Graus de llibertat (termodinmica) (regla de les fases de Gibbs);
Graus de llibertat (mecnica);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339366" title="Draft de l'NBA del 1957" nonfiltered="2464" processed="2456" dbindex="132480">
El Draft de l'NBA de 1957 va constar de 14 rondes i es van escollir 83 jugadors. Hi va haver una ronda suplementria amb dos jugadors ms.

Primera ronda.



Segona ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339370" title="Draft de l'NBA del 1958" nonfiltered="2465" processed="2457" dbindex="132481">
El Draft de l'NBA de 1958 va constar de 17 rondes, i es van escollir 88 jugadors. Tres d'ells van arribar a ocupar un lloc al Basketball Hall of Fame. Elgin Baylor i Hal Greer ho van fer com a jugadors, mentre que Wayne Embry ho va fer com a collaborador.

Primera ronda.




Segona ronda.


Tercera ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339371" title="Scolichthys" nonfiltered="2466" processed="2458" dbindex="132482">

 Scolichthys   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Scolichthys greenwayi  ;
Scolichthys iota ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339372" title="Graus de llibertat (estadstica)" nonfiltered="2467" processed="2459" dbindex="132483">
En estadstica, graus de llibertat s un estimador del nombre de categories independents en un test particular o experiment estadstic. Es troben mitjanant la frmula n-r, on n=nombre de subjectes en la mostra (tamb poden ser representats per k-r on k=nombre de grups, quan es realitzen operacions amb grups i no amb subjectes individuals) i r s el nombre de subjectes o grups estadsticament depenents.

Quan es tracta d'ajustar models estadstics a un conjunt de dades, els residus -expressats en forma de vector- es troben habitualment en un espai de menor dimensi que aquell en el qual es trobaven les dades originals. Els graus de llibertat de l'error els determina, precisament, el valor d'aquesta menor dimensi.

Un exemple aclareix el concepte. Suposem que


sn variables aleatries, cadascuna d'elles amb mitjana  , i que



s la "mitjana muestral". Llavors les quantitats



sn els residus, que poden ser considerats estimacions dels errors Xi    . La suma dels residus (a diferncia de la suma dels errors, que no s coneguda) s necessriament 0,



ja que existeixen variables amb valors superiors i inferiors a la mitjana muestral. Aix tamb significa que els residus estan restringits a trobar-se en un espai de dimensi n-1 (en aquest exemple, en el cas general a n-r) ja que si es coneix el valor de n-1 d'aquests residus la determinaci del valor del residu restant s immediata. Aix, es diu que "l'error t n-1 graus de llibertat" (l'error t n-r graus de llibertat per al cas general).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339373" title="Draft de l'NBA del 1959" nonfiltered="2468" processed="2460" dbindex="132484">
El Draft de l'NBA de 1959 va constar de 14 rondes en les quales es van seleccionar 91 jugadors, entre ells, 2 futurs membres del Basketball Hall of Fame: Bailey Howell i Wilt Chamberlain. Philadelphia va aconseguir a Chamberlain grcies a la denominada elecci territorial, que permetia als equips escollir, abans del draft, a un jugador que el seu high school no dists ms de 50 milles del seu terreny de joc, renunciant posteriorment a la primera elecci. Aquesta norma va estar vigent fins el 1965.

Primera ronda.




Segona ronda.


Tercera ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339375" title="Tomeurus" nonfiltered="2469" processed="2461" dbindex="132485">

 Tomeurus   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Tomeurus gracilis  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339376" title="Xenodexia" nonfiltered="2470" processed="2462" dbindex="132486">

 Xenodexia   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Xenodexia ctenolepis  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339378" title="CV-41" nonfiltered="2471" processed="2463" dbindex="132487">
La CV-41 pertany a la Xarxa de Carreteres del Pas Valenci, uneix les comarques de la Ribera Alta i la Costera. Incia el seu recorregut a la poblaci d'Alzira, travessa les poblacions de Carcaixent, La Pobla Llarga, Manuel i acaba el seu recorregut  Xtiva.

Nomenclatura.

La CV-41 s una carretera autonmica que pertany a la Xarxa de carreteres de la Generaitat Valenciana uneix les poblacions d'Alzira i Xtiva.

Histria.
La CV-41 era l`'antiga carretera comarcal C-3320 que unia Almussafes i Xtiva, aquesta carretera comarcal ha estat dividida en dos carreteres autonmiques la CV-42 (Almussafes-Alzira) i la prpia CV-41.

Traat Actual.
La CV-41 incia el seu recorregut a Alzira i a aquesta poblaci connecta amb la CV-50 que uneix Tavernes de la Valldigna amb Xest I Llria. Continua en direcci sud i voreja les poblacions de Carcaixent, La Pobla Llarga, Castell de la Ribera i Manuel, acaba el seu recorregut a Xtiva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339379" title="Xenophallus" nonfiltered="2472" processed="2464" dbindex="132488">

  Xenophallus  s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Xenophallus umbratilis  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339381" title="Draft de l'NBA del 1960" nonfiltered="2473" processed="2465" dbindex="132489">
El Draft de l'NBA de 1960 va constar de 21 rondes i es van seleccionar 100 jugadors. 3 futurs membres del Basketball Hall of Fame van se escollits en primera ronda: Oscar Robertson, Jerry West, i Lenny Wilkens

Primera ronda.




Segona ronda.


Tercera ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339382" title="Regla de les fases de Gibbs" nonfiltered="2474" processed="2466" dbindex="132490">
En qumica i termodinmica, la regla de les fases de Gibbs descriu el nombre de graus de llibertat (F) en un sistema tancat en equilibri, en termes del nombre de fases separades (P) i el nombre de components qumics (C) del sistema. Aquesta regla estableix la relaci entre aquests 3 nombres sencers donada per:

;

La regla de les fases de Gibbs va ser derivada de principis termodinmics per Josiah Willard Gibbs cap el 1870. 

Deducci.
Les variables (intensives) necessries per a descriure el sistema sn la pressi (+1), la temperatura (+1) i les fraccions molars relatives dels components en cada fase (+P(C-1)) de cadascun dels components de cada fase, aix ens dna un nombre mxim de graus de llibertat m = P(C-1)+2 per a un sistema qualsevol.

La condici termodinmica important s que en equilibri el canvi de la energia lliure de Gibbs quan es produxen petites transferncies de massa entre les fases s zero. Aquesta condici equival que el potencial qumic de cada components sigui el mateix en totes les fases, aix imposa r = C(P-1) restriccions o equacions ms per a un sistema en equilibri.

La regla de Gibbs per a l'equilibri afirma precisament que F = m - r = C - P + 2.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339383" title="Draft de l'NBA del 1961" nonfiltered="2475" processed="2467" dbindex="132491">
El Draft de l'NBA de 1961 va ser el primer en el que va participar l'equip de Chicago Zephyrs (avui, Washington Wizards), fruit de l'expansi de la NBA da'quell any. D'entre els jugadors escollits, destacar a dos que posteriorment van ser Entrenador del Ao de l'NBA, com sn Ray Scott  Doug Moe.

Primera ronda.




Segona ronda.


Tercera ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339385" title="Draft de l'NBA del 1962" nonfiltered="2476" processed="2468" dbindex="132492">
En el Draft de l'NBA de 1962 ens trobem amb diversos noms coneguts, com el futur entrenador Don Nelson i els futurs membres del Basketball Hall of Fame: Dave DeBusschere, Jerry Lucas i John Havlicek.

Primera ronda.




Segona ronda.


Tercera ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339386" title="Prada (moda)" nonfiltered="2477" processed="2469" dbindex="132493">

Prada, S.p.A. s una empresa italiana de moda especialitzada en productes de luxe. Molt prestigiosa, se la considera una marca de referncia en la indstria de la confecci i els accessoris.

 Els inicis .

La casa Prada va ser fundada per Mario Prada el 1913. Dedicada a la confecci i venda de baguls, bosses, maletes i sabates en les seves dues botigues de Mil, va aconseguir disposar en poc temps d'una cartera de clients en Europa i Estats Units. Posteriorment, amb l'increment dels viatges aeris, les maletes Prada, sovint confeccionades amb pell de morsa, resistent per grossa i pesada, no semblaven ajustar-se a les necessitats dels viatgers. Va ser per aix que Prada es va concentrar en el disseny d'accessoris, bosses de m i maletes de cuir exquisit i resistents a l'aigua. Per no ser fins 1978 que comena l'etapa ms decisiva per la firma: Miuccia, la nta de Mario, va prendre les regnes de la companyia.

 L'entrada de Miuccia. Creaci d'una marca internacional.

Miuccia Prada s'havia llicenciat en Cincies Poltiques i a ms havia estudiat cinc anys d'interpretaci al Teatro Piccolo de Mil. Malgrat que la seva formaci no semblava la ms adient, possea un sentit esttic noveds i, segons alguns, "infallible".

Durant aquella poca la casa continuava produint articles de cuir principalment, i entomava diversos anys de dificultats econmiques. La competncia amb altres firmes de moda similars, com llavors ho era Gucci, l'havia perjudicat fora. Miuccia va donar un gir a la situaci canviant la trajectria de la casa, portant-la al sector del "prt--porter", l'equivalent modern d'una alta costura que declinava des dels anys 60. Al temps Miuccia se casava amb Patrizio Bertelli, que s'encarregaria d'administrar el negoci, permetent la seva esposa dedicar-se a la formulaci de la nova esttica Prada.

Miuccia havia fet motxilles negres impermeables des del 1970 a partir d una fibra de nil anomenada  Pocone , i aix la va portar a presentar el 1985 el que seria la clssica bossa Prada, de nil negre, llisa i senzilla. Una primera icona de la marca en la seva nova etapa. Era una bossa robusta i funcional, per amb estil propi. L alt preu amb qu la va posar en venda semblava tot un desafiament, que guany: de seguida van aparixer imitacions que van aconseguir augmentar la demanda de l original. El 1989 Miuccia presenta la primera collecci de  prt--porter , amb peces d elegncia sbria i simple, on all destacat eren les lnies netes i els colors bsics, per sempre amb teles luxoses de gran qualitat. La crtica de moda va aprovar la proposta i la popularitat de Prada va pujar com l escuma.

En els primers 90 del segle XX, Prada assoleix un lloc de primerssima fila entre les principals marques de moda mitjanant peces d irreprotxable atractiu, mai evident, i amb accessoris un xic agosarats, sofisticats i de qualitat. Teles luxoses, estils pensats per simples; domini de tons propis de la natura, com marrons, grisos, verds i cremes; tot all va conformant la imatge de Prada. El resultat era atractiu per no sucumbia al  sexi-chic  d altres cases que apostaven en excs a despullar massa el cos.

Prada ha aconseguit quelcom molt difcil d assolir, ser una marca de fama mundial i tanmateix emanar una aura d exclusivitat que no prov tan sols dels seus alts preus. Reuneix de forma emblemtica els relliscosos conceptes d' ultra-chic ,  alternatiu ,  intellectual , i  marca-tendncies  al mateix temps, temporada darrera temporada. Prada s tot aix des que Miucca va prendre les regnes.

Emper, a causa de la seva esttica ms arriscada que la de la majoria de firmes de luxe, els resultats econmics no sempre sn els desitjats. Per aquest motiu, Prada no ha renunciat a treure al mercat lnies de complements dirigits a un consumidor  marquista , amb productes fets de cara a un gust massiu i menys originals en comparaci amb el qu ens t acostumats la casa milanesa, per que sustenten l economia de la firma, principalment algunes colleccions d ulleres o sabates d estil esportiu (vambes), fora semblants a les de qualsevol altra casa. Aquest s un tret com a totes les firmes de moda per sobreviure ms enll de les propostes de la pasarella i les editorials de moda.

 Miu Miu .

El 1992 Miuccia Prada va treure a la llum la marca Miu Miu, apellatiu tendre que li deien de petita. Entesa com una segona lnia de Prada, quelcom ms econmica, apuntava en teoria a un pblic ms juvenil o informal. Formes ms soltes, colors terrosos i estampats la diferencien de Prada, encara que els dissenys simples i cert respecte per un aspecte clssic l emparenten amb la firma mare, juntament amb la seva sempiterna qualitat txtil.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339387" title="Draft de l'NBA del 1963" nonfiltered="2478" processed="2470" dbindex="132494">
El Draft de l'NBA de 1963 noms va donar un futur membre del Basketball Hall of Fame, Nate Thurmond, escollit en tercera posici.

Primera ronda.




Segona ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339388" title="Draft de l'NBA del 1964" nonfiltered="2479" processed="2471" dbindex="132495">
El Draft de l'NBA de 1964 noms va donar un futur membre del Basketball Hall of Fame, escollit en desena posici, Willis Reed.

Primera ronda.




Segona ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339389" title="Xiphophorus" nonfiltered="2480" processed="2472" dbindex="132496">





 Xiphophorus   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Xiphophorus alvarezi  ;
Xiphophorus andersi   ;
Xiphophorus birchmanni   ;
Xiphophorus clemenciae   ;
Xiphophorus continens   ;
Xiphophorus cortezi  ;
Xiphophorus couchianus   ;
Xiphophorus evelynae  ;
Xiphophorus gordoni   ;
Xiphophorus hellerii  ;
Xiphophorus kallmani   ;
Xiphophorus kosszanderi   ;
Xiphophorus maculatus  ;
Xiphophorus malinche   ;
Xiphophorus mayae   ;
Xiphophorus meyeri   ;
Xiphophorus milleri   ;
Xiphophorus mixei   ;
Xiphophorus montezumae  ;
Xiphophorus monticolus   ;
Xiphophorus multilineatus   ;
Xiphophorus nezahualcoyotl   ;
Xiphophorus nigrensis  ;
Xiphophorus pygmaeus   ;
Xiphophorus roseni   ;
Xiphophorus signum   ;
Xiphophorus variatus  ;
Xiphophorus xiphidium  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339390" title="Draft de l'NBA del 1965" nonfiltered="2481" processed="2473" dbindex="132497">
El Draft de l'NBA de 1965 va produir quatre futurs membres del Basketball Hall of Fame.

Primera ronda.




Segona ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339391" title="Fracci molar" nonfiltered="2482" processed="2474" dbindex="132498">
La fracci molar s una unitat qumica per a expressar la concentraci de solut en una dissoluci. Ens expressa la proporci que es troben els mols de solut pel que fa als mols totals de dissoluci, que es calculen sumant els mols de solut(s) i de dissolvent. Per a calcular la fracci molar d'una barreja homognia, s'empra la segent expressi:



On ni es el nombre de mols del solut, i nt el nombre total de mols en tota la dissoluci (tant de soluts com de dissolvent).

Com el Volum d'una dissoluci depn de la temperatura i de la pressi, quan aquestes canvien, el volum canvia amb elles. Grcies a que la fracci molar no est en funci del volum, s independent de la temperatura i la pressi.

A ms cap notar que en els gasos ideals la variaci del volum ser proporcional per a cadascun dels soluts, i per tant tamb per a la soluci. D'aquesta manera hi ha una relaci directa entre les fraccions molares i els volums parcials.



Per exemple, en una barreja binria de 6 mols d'etanol i 4 mols d'aigua, el que dna un total de 10 mols, la fracci molar de l'etanol s de/6 10 = 0,6; mentre que la fracci molar de l'aigua s 4/10 = 0,4. Totes les fraccions molars d'una dissoluci seran sempre menors que 1, i la suma d'aquestes donar com resultat 1.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339392" title="Draft de l'NBA del 1966" nonfiltered="2483" processed="2475" dbindex="132499">
El Draft de l'NBA de 1966 va donar noms ms coneguts de futurs membres del Basketball Hall of Fame, Dave Bing, i el que fou entrenador de la NBA, Matt Guokas.

Primera ronda.




Segona ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339393" title="Cynopanchax" nonfiltered="2484" processed="2476" dbindex="132500">

 Cynopanchax   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Cynopanchax bukobanus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339395" title="Draft de l'NBA del 1967" nonfiltered="2485" processed="2477" dbindex="132501">
El Draft de l'NBA de 1967 va veure com alguns dels noms ms destacats del bsquet modern apareixien entre les primeres 19 posicions, com Pat Riley, entrenador de Miami Heat, amb qui va guanyar el campionat la temporada 2005-06, o el 9 vegades campi de la NBA, Phil Jackson, actual entrenador de Los Angeles Lakers. Tambn es va escollir en el draft a Earl Monroe (Earl "The Pearl"), que guanyaria el ttol posteriorment amb els New York Knicks.

Primera ronda.




Segona ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339396" title="Fluviphylax" nonfiltered="2486" processed="2478" dbindex="132502">

 Fluviphylax   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Fluviphylax obscurus  ;
Fluviphylax palikur  ;
Fluviphylax pygmaeus ;
Fluviphylax simplex ;
Fluviphylax zonatus  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339397" title="Estadi Olmpic d'Estocolm" nonfiltered="2487" processed="2479" dbindex="132503">

L'Estadi Olmpics d'Estocolm (en suec: Stockholms Olympiastadion o Stockholms Stadion) s l'estadi olmpic que es constru a la ciutat d'Estocolm en ocasi dels Jocs Olmpics d'estiu de 1912.

Histria.
L'estadi fou dissenyat per l'arquitecte suec Torben Grut, iniciant-se la seva construcci l'any 1912. Fou ignaugurat pel rei Gustau V de Sucia el 6 de mar de 1912 com a seu principal dels Jocs Olmpics d'estiu de 1912 realitzats a Estocolm.

Usos actual.
L'estadi, des de la seva construcci, ha estat utilitzat en competicions d'atletisme (destacant la realitzaci del Campionat d'Europa d'Atletisme l'any 1958) i futbol, aix com per la realitzaci de concerts musicals. T una capacitat per a 14.500 persones assegudes, arribant fins als 35.000 durant la realitzaci de concerts.

Actualment a l'estadi hi t la seva seu el club de futbol Djurgrdens IF Fotboll, sent seu anteriorment de l'equip AIK Fotboll.

Enllaos externs.

  The Stadium Guide;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339399" title="CV-70" nonfiltered="2488" processed="2480" dbindex="132504">
La carretera CV-70 s la uni de l'interior del sud del Pas Valenci amb la costa i Benidorm.

Nomenclatura.


La carretera CV-70 pertany a la Xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana. El seu nom ve de la CV (que indica que s una carretera valenciana) i el 70, s el nmero que rep la carretera, segons l'ordre de les nomenclatures de les carreteres del Pas Valenci.

Traat actual.
Municipis i zones d'inters properes.
Alcoi;
Penella;
Benilloba;
Benasau;
Ares del Bosc;
Cofrides;
Benifato;
Benimantell;
Polop;
La Nucia;
Benidorm;

Futur de la CV-70.

A partir de l'any 2010 aquesta carretera  permetr circular entre Alcoi i Benidorm a una velocitat al voltant de 100 quilmetres per hora.
La nova carretera millorar notablement el trnsit entre Alcoi i Benidorm, amb velocitats de fins a a 100 quilmetres per hora. Aquest nou eix ocupar un total de 55 quilmetres, que haura de solventar les dificultats orogrfiques. Aix mateix, al projecte licitat s'inclou la creaci de una autovia entre els municipis de La Nuca i Altea, amb una longitud de 8,5 quilmetres.

El temps d'execuci del project s'estableix en 24 mesos, dels quals els dotze primers seran per a la redacci del projecte bsic i de l'estudi d'impacte ambiental i els dotze darrers per a redactar el projecte de construcci de la variant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339402" title="Lamprichthys" nonfiltered="2489" processed="2481" dbindex="132505">

 Lamprichthys   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Lamprichthys tanganicanus  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339405" title="Si menges una llimona sense fer ganyotes" nonfiltered="2490" processed="2482" dbindex="132506">
Si menges una llimona sense fer ganyotes s un recull de vint contes de l'escriptor Sergi Pmies. La seva primera edici va ser al setembre 2006 i ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona (2007) i el Premi Lletra d Or (2007).

Gnesi de l'obra.
Als vint contes de  Si menges una llimona sense fer ganyotes  predominen les emocions basades en les relacions personals i familiars mes quotidianes i fantstiques. Els personatges ja madurs i les situacions en qu es troben, desamor, desconfiana, infidelitat, lligams familiars, solitud ... son vistes des d'un punt profundament fosc i irnic per en favor de la felicitat.  

Relats.
L'Altra vida;
La nostra guerra;
Com dues gotes d'aigua;
Monovolum;
Sang de la nostra sang;
Brindis;
El pou;
Convalescncia;
El joc;
Experiment;
Ficci;
La vida dola;
Una fotografia;
Destinataris;
Oh, verd avet;
Escabetx;
El viatge;
El desenlla;
L'excursi;
Precisament parlvem de tu;

Editorial.
Ttol: Si menges una llimona sense fer ganyotes;
Autor: Sergi Pmies;
Gnere: Contes;
Editorial: Quaderns Crema;
Collecci: Mnima Minor, 94;
ISBN 84-7727-452-0;
Pgines: 144;
Preu amb IVA: 10 ;
Any d'aparici: setembre 2006;
ltima edici; 1Edic.,11Reimpr., Novembre 2007;

Enllaos externs.
Fitxa del llibre a Quaderns Crema;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339409" title="Micropanchax" nonfiltered="2491" processed="2483" dbindex="132507">

  Micropanchax  s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Micropanchax bracheti  ;
Micropanchax ehrichi  ;
Micropanchax keilhacki  ;
Micropanchax kingii  ;
Micropanchax loati ;
Micropanchax macrophthalmus ;
Micropanchax pfaffi ;
Micropanchax rudolfianus ;
Micropanchax scheeli  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339410" title="Batalla de Macomer" nonfiltered="2492" processed="2484" dbindex="132508">
 


El 1295 el Papa Bonifaci VIII proclam la Pau d'Anagni per tancar la Guerra de Siclia, en la que Jaume el Just cedia el Regne de Siclia als Estats Pontificis i rebia del papa 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudaci de Crsega i Sardenya; pel Tractat de Cefal es pactava el matrimoni de Jaume amb Blanca de Npols, filla de Carles II d'Anjou, i eren tornats a aquest els tres fills que havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1323. Fins el 1420 Alfons el Magnnim no es decideix iniciar la conquesta, que no es finalitza fins el 1420 amb la rendici de l'Alguer i Ssser

El Virrei de Sardenya governava l'illa, i l'illa va patir epidmies de peste i clera, a ms de la malria anual, amb el resultat del descens de poblaci. Lleonard II d'Alag i Arborea va iniciar un intent d'indepedncia sarda el 1470 por el noble, pretenent resablir el Jutjat d'Arborea, derrotant als aragonesos a la batalla d'Uras el 1470. 

La batalla.
L'exrcit del virrei de Sardenya, Nicolau Carrs d'Arborea, desprs de combatre a Mores i Ardara va sorprendre als rebels encapalats per Lleonard d'Alag i Arborea, que foren derrotats definitivament a Macomer el 19 de maig de 1478 . En la batalla van morir entre 8.000 i 10.000 homes, entre ells Artal d'Alag i Arborea.

Conseqncies.
Lleonard d'Alag i Arborea va fugir a Bosa on va embarcar a Gnova, per a alta mar fou trat i lliurat a l'almirall Joan III de Vilamar, que el va dur a Valncia on fou jutjat i condemnat a mort, pena commutada per cadena perptua, i recls al castell de Xtiva, on va morir el 3 de novembre de 1494.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339412" title="Pantanodon" nonfiltered="2493" processed="2485" dbindex="132509">

 Pantanodon   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Pantanodon madagascariensis    ;
Pantanodon stuhlmanni  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339413" title="Plataplochilus" nonfiltered="2494" processed="2486" dbindex="132510">

  Plataplochilus  s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Plataplochilus cabindae ;
Plataplochilus chalcopyrus ;
Plataplochilus loemensis ;
Plataplochilus miltotaenia ;
Plataplochilus mimus ;
Plataplochilus ngaensis ;
Plataplochilus pulcher ;
Plataplochilus terveri  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339414" title="Timoteo Viti" nonfiltered="2495" processed="2487" dbindex="132511">

Timoteo Viti, tamb conegut com Timoteo della Viti o Timoteo da Urbino (Urbino, 1469 - Urbino, 1523), va ser un pintor itali del Renaixement.

Nascut a Urbino, Viti era nt del pintor Antonio Alberti i son pare tamb va ser pintor. Segons la historiografia, va entrar amb poc ms de vint anys al taller bolonys de Francesco Raibolini, dit Francesco Francia. En aquesta ciutat se li atribueix com a obra juvenil una Crucifixi al fresc al convent camaldulenc de Santa Cristina (actualment seu de la Universitat de Bolonya).

De retorn a Urbino, li van ser encarregats dos retaules per a la catedral, que representen la Mare de Du amb sants (1514, Galleria Nazionale delle Marche, Urbino; Pinacoteca di Brera, Mil). Hi palesa un cert classicisme bolonys unit a certes influncies de les escoles d'Umbria i de les Marques. Alguns anys abans havia fet una de les seues obres mestres per a l'altar major de l'esglsia Sant'Angelo Minore de la ciutat de Cagli: la gran taula del "Noli me tangere" on hom aprecia punyents ecos de l'estil de Rafael.

Va intentar adequar-se a les novetats introdudes per Perugino i Rafael, per gaireb sense reeixir-hi (pintures per al templet de les muses del Palau Ducal, avui dia a la Galeria Corsini de Florncia; Aparici de Crist a la Magdalena, 1512, Cagli, Sant'Angelo). Va ser amic de Rafael, a qui va ajudar a pintar els frescos de Santa Maria della Pace, a Roma.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339418" title="Capella de l'Antiga" nonfiltered="2496" processed="2488" dbindex="132512">

La capella de l'Antiga, antigament de Santa Maria de la Riera, s una capella situada a la plaa de Josep Mestres de Blanes, la Selva.

Histria.

Del segle XIV (primera menci el 1388), pass a pertnyer al terme municipal de Blanes l'any 1603, amb motiu de l'engrandiment d'aquest fins al riu Tordera. El 1441 el bisbe de Girona Bernat de Pau atorg indulgncies per a recollir els diners necessaris per a la compra
d'ornaments per a la capella. Des del 1854 fins al 1880, les germanes religioses "Filles de Maria" hi regentaren una escola al costat mateix de la capella. 

Fou destruda en part el 1936. Les imatges que contenia foren cremades aquell mateix any enmig de la riera. Posteriorment fou reconstruda pels vens  i es va entronitzar una nova escultura de la Mare de Du de l'Antiga, obra de l'artista blanenc Jaume. Les imatges que contenia foren cremades aquell mateix any enmig de la riera. L'historiador Roig i Jalp ens detalla part del seu interior: hi havia una imatge de Sant Elm i l'altar major era presidit per una talla de la Verge Maria; al seu costat, Sant Narcs i Sant Pau, i a l'esquerra, un petit altar amb la Verge dels Desemparats i una imatge de Sant Francesc. Tamb hi havia un altar dedicat al Sant Crist al costat d'una talla de Sant Josep.

La seva capacitat i les seves caracterstiques de sonoritat permeten que tamb s'hi celebrin vetllades culturals com concerts i recitals literaris. El capell encarregat de mantenir-hi el culte, que era l'organista de la parrquia, hi ensenyava msica.

Arquitectura.

D'una sola nau, amb una absidiola presidida per una imatge de la Verge. La faana, molt senzilla, t una porta d'arc rebaixat, un ull de bou i un petit campanar d'espadanya.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339419" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="2497" processed="2489" dbindex="132513">

Als Jocs Olmpics de 1912 realitzats a la ciutat d'Estocolm es realitzaren 30 proves d'atletisme a l'Estadi Olmpic d'Estocolm, totes elles en categoria masculina. 

Detalls.
Les proves atltiques s'incrementeren en quatre respecte als anteriors Jocs Olmpics de 1908 realitzats a Londres. En aquesta edici s'incorporaren al programa olmpic les curses de 5.000 i 10.000 metres, sent eliminada la prova de les 5 milles. Els 400 metres tanques no es disputaren en aquesta ocasi, sent l'nica absncia d'aquesta prova atltica des de la seva aparici en l'edici de 1900 fins a l'actualitat. 

Els relleus 4x100 i els 4x400 metres substituiren la prova de relleus combinada existent en l'edici de Londres, i la carrera de 3 milles per equips es redu a 3.000 metres. La prova de decatl, que s'havia realitzat per primera vegada el 1904 per no el 1908, va retornar al programa. La prova de 3.200 metres obstacles s'elimin del programa i la marxa atltica compt amb una nica prova, els 10 quilmetres.

S'inici la competici del pentatl, i el llanament en estil lliure de disc i javelina del 1908 foren reemplaats pel llanament a dues mans en les modalitats de pes, disc i javelina. 

Resum de medalles.



Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Atletisme - Estocolm 1912;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339420" title="Carlos Ibez del Campo" nonfiltered="2498" processed="2490" dbindex="132514">


Carlos Ibez del Campo (1877-1960) va ser un militar, poltic i dictador xil. Va ser President de la Repblica en dues ocasions: de 1927 a 1931 i de 1952 a 1958.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339422" title="Sir (ttol)" nonfiltered="2499" processed="2491" dbindex="132515">
Sir s una paraula de l'idioma angls que significa senyor. T diversos contexts.

 Era usat com un terme de cortesia entre persones iguals. El seu s en l'actualitat s reservat per a persones que tenen un estatus o un rang major; com quan es parla a un professor o a un militar o qualsevol superior. Un altre s s el que es dna a les persones grans, d'igual forma que la dna un comerciant cap al seu client o comprador. Tamb s'usa en la correspondncia formal i quan es parla a un estrany. Aix mateix, es pot considerar un terme apropiat per a un sser superior.

Orgens.
La paraula Sir es deriva dna la paraula sire de l'Angls Mig. Al seu torn aquesta ve del francs sieur, que significa "senyor", vocable derivat del llat senior que significa major (d'edat).

La paraula Sir va entrar a l'angls l'any 1297 com a ttol d'honor per a un Cavaller o un Bar, i era una variant de la paraula sire, ja en s des de 1205 com un ttol anteposat al nom. En 1225 la paraula Sir ja era usada per dirigir-se al Sobir. En 1250 s'usava com a sinnim de pare, i en 1362 era utilitzada per dirigir-se a un important home d'edat avanada.

Les seves formalitats.
En el protocol britnic, s correcte usar la paraula Sir per dirigir-se a un Cavaller o un Bar, i ha de ser usada precedida del nom complet o noms el nom de la persona a qui es dirigeix. Per exemple s correcte dir Sir Paul McCartney o Sir Paul, per no s correcte dir Sir McCartney.

 Als qui no sn ciutadans del Regne Unit per que reben el ttol honorari de Cavaller no se'ls permet utilitzar el ttol de Sir. No obstant aix, els qui mantenen una doble nacionalitat britnica i d'un altre pas s poden utilitzar el ttol de Sir.

Enllaos externs.
 Sir (definici en WordNet) ;
 Sir (definici en LoveToKnow 1911) ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339423" title="Johnny Torrio" nonfiltered="2500" processed="2492" dbindex="132516">
John "Papa Johnny" Torrio, tamb anomenat "La guineu" i "El cervell" (Irsina, Matera, febrer del 1882   Nova York, 16 d'abril del 1957) va ser un gngster estatunidenc que va ajudar a construir l'imperi criminal conegut per "Chicago Outfit" en els anys 20, que posteriorment heretaria el seu protegit, Al Capone. Tamb pos els fonaments per a la idea del "National Crime Syndicate" (Sindicat del Crim) en els anys 30. Ms endavant exerc de conseller no oficial de la famlia mafiosa Genovese.

 Biografia .
Johnny Torrio, de jove Giovanni Torrio, va nixer a Itlia el 1882. Va viatjar a Nova York amb la seva famlia a l'edat de 2 anys i es va establir als guetos del Lower East Side. Sent un adolescent, Johnny es va convertir en un important membre dels Five Points Gang, una de les mes fortes i poderoses bandes de gngsters i, ms tard, va arribar a ser el cap d'una banda associada, la James Street Gang. En 1912, centr la seva atenci delictiva en els bars i hotels situats en les proximitats a l'rea de Brooklyn. Va ser llavors quan, oferint ocupacions a membres de la seva anterior banda, va conixer Al Capone. 

Johnny va ser culpable de segrests, extorsions i altres activitats illegals, activitats que l'ajudaren a fer realitat la seva illusi de fer del crim un gran negoci. 

Al 1925, Torrio va ser objecte d'un intent d'assassinat que el deix per mort. Desprs de la convalescncia i de passar un any a la pres, es retir de la vida activa i es refugi a Itlia amb les seves mare i esposa. En les seves velleses torn als Estats Units per retirar-se a Brooklyn. A l'abril de 1957, John Torrio va sofrir un fatal atac de cor mentre es trobava tallant-se el pl en el seu barber de costum, i mor al cap d'unes hores en un hospital. La premsa no s'assabent del seu trasps fins al cap d'unes setmanes que hagus estat enterrat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339425" title="Procatopus" nonfiltered="2501" processed="2493" dbindex="132517">

 Procatopus   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Procatopus aberrans ;
Procatopus kabae ;
Procatopus lamberti ;
Procatopus nimbaensis ;
Procatopus nototaenia ;
Procatopus schioetzi ;
Procatopus similis  ;
Procatopus websteri  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339426" title="vian-les-Bains" nonfiltered="2502" processed="2494" dbindex="132518">

vian-les-Bains s un municipi francs situat al departament de l'Alta Savoia i a la regi de Roine-Alps. Est agermanat amb Benicssim.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339427" title="Cant d'vian-les-Bains" nonfiltered="2503" processed="2495" dbindex="132519">
El Cant d'vian-les-Bains s un cant del departament francs de l'Alta Savoia, a la regi de Roine-Alps. Est inscrit al districte de Thonon-les-Bains, compta amb 15 municipis i el cap cantonal s vian-les-Bains.

Municipis.
Bernex;
Champanges;
vian-les-Bains;
Fternes;
Larringes;
Lugrin;
Maxilly-sur-Lman;
Meillerie;
Neuvecelle;
Novel;
Publier;
Saint-Gingolph;
Saint-Paul-en-Chablais;
Thollon-les-Mmises;
Vinzier;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339428" title="Rdio jamming a Corea" nonfiltered="2504" processed="2496" dbindex="132520">
El rdio jamming a la pennsula Coreana converteix la regi fronterera en un dels llocs ms ocupats per les senyals de rdio. El jamming a l'Ona Mitjana s dominant a la rea metropolitana de Corea del Sud, incloent-hi Sel i la Zona Desmilitaritzada de Corea (l'rea fronterera entre Corea del Sud i del Nord). Corea del Sud bloqueja les emissions de Nord Corea, per no d'altres pasos estrangers. Tanmateix Corea del Nord bloqueja les emissions del Sud i emissions estrangeres a l'Ona Curta que creu el govern que van contra el rgim. Aquestes inclouen el servei en llenguatge core de la Veu d'Amrica, Free North Korea Radio (que prov de transmissors nord-americans situats a Guam), i altres serveis i emissions diverses.
El rdio jamming a Corea del Sud.
El govern de Corea del Sud constantment bloqueja la majoria de emissions de rdio de Corea del Nord a l'Ona Mitjana. D'acord amb la llei de Seguretat Nacional a Corea del Sud, s illegal sintonitzar o publicar freqncies de les emissions nord-coreanes. Malgrat aix, un no pot ser fcilment castigat per solament escoltar individualment aquestes transmissions. Tanmateix, la escolta pblica i la distribuci d'enregistraments sn ofenses criminals. Un radiooient a l'rea metropolitana de Corea del Sud (Sel, Incheon, i Gyeonggi) o a prop de la Zona Desmilitaritzada de Corea que rastreja l'Ona Mitjana pot escoltar senyals estranys a algunes freqncies de l'Ona Mitjana, barrejades amb emissions de Nord Corea. Aquestes inclouen PSB Pyoungyang a 657 kHz, KCBS Wiwon a 720 kHz, KCBS Pyongyang a 819 kHz, KCBS Haeju a 882 kHz i 1080 kHz.

El govern de Corea del Sud emet diversos sons estranys per fer jamming (usualment refilants i sotraguejants) com un intent per prevenir que els seus ciutadans escoltin emissions de rdio del Nord. El jamming a l'Ona Mitjana pel Sud s a vegades massa dbil per bloquejar completament les emissions de Corea del Nord (la potncia de transmissi del jamming sembla ser entre 20 i 50 kW, mentre les transmissions objectiu de Corea del Nord sn molt ms potents -tpicament ms de 500 kW). A l'Ona Curta, el jamming no s tan greu: noms unes quantes freqncies de Corea del Nord sn lleugerament bloquejades. A la Freqncia Modulada tamb es porta a terme, per no s molt efectiu.

El jamming a la televisi a Corea del Sud fou generalitzada abans de la introducci del Digital Multimedia Broadcasting (s a dir, DMB) a Corea del Sud. A Sel, una persona podia veure barres de colors a alguns canals de la banda VHF usats per la (Nord) Korean Central Television. Ara el jamming amb senyals aleatoris en aquests canals no es fa, per els canals sn usats per les emissions en DMB. Les emissions digitals donen una recepci portable i fiable de televisi digital, per causen greus interferencies als senyals analgics nord-coreans. 
El rdio jamming a Corea del Nord.
Des de qu s illegal per als nord-coreans escoltar res ms que la rdio de l'Estat, tots els receptors de rdio legals sn venuts fixats aix noms poden sonar canals aprovats pel govern. Grcies a que els canals del receptor estan fixats, Corea del Nord no t que bloquejar cap televisi privada sud-coreana i rdios (com la MBC, SBS, etc.). Corea del Nord fa jamming cap algunes rdios i televisions de l'Estat Sud-core. Abans del tancament (a principis de 2007) d'algunes emissions de rdio domstiques sud-coreanes a l'Ona Curta (que eren freqentment per a un objectiu nord-core) 3930 kHz KBS Radio 1 i 6015 kHz i 6135 khz KBS Radio Korean Ethnicity (antigament KBS Social Education) han sigut greument bloquejades pel Nord.

El tipus de jamming a l'Ona Curta s soroll d'avi, que fa molt difcil escoltar les emissions de rdio. Corea del Nord tamb bloqueja la emissi clandestina a l'Ona Curta de Corea del Sud, Echo of Hope, i les emissions internacionals a l'Ona Curta de la KBS World Radio als 5975 kHz (discontinuades a principis de 2007) i 7275 kHz. El canal nacional de rdio sud-core, KBS Radio 1 als 711 kHz a l'Ona Mitjana s tamb bloquejat pel Nord. Abans de la declaraci bilateral de 2000, KBS Radio 1 solia programar certs programes a la mitjanit que condemnaven el rgim nord-core. Un visitant a zones de costa del Mar Groc (cobrint parts de costa de la provncia de Gyeonggi, Incheon, Chungcheong, i, a vegades, regions de Jeolla) que sintonitza els 711 kHz (KBS Radio Sel 1) pot escoltar estranys sons que fan bip, que sembla senyals de jamming del Nord.

Estranyament, el Nord normalment no bloqueja les transmissions a l'Ona Mitjana de l'emissora sud-coreana dirigida al nord, KBS Radio Korean Ethnicity (antigament KBS Radio Liberty Social Education) als 972 kHz i 1134 kHz. Es pot assenyalar que KBS Radio Korean Ethnicity actualment no va dirigida ms a nord-coreans des de la Declaraci d'Unitat del 15 de Juny de 2000. A 15 d'Agost de 2007, la cadena de rdio ha canviat a una emissi especial per als coreans tnics al nord-est de la Xina i el lluny orient de Rssia.

El jamming de Corea del Nord cap a la emissi de televisi s relativament anormal, encara que el rgim nord-core una vegada bloquej greument el senyal d'una televisi pblica sud-coreana (KBS TV1 al canal 9 de la VHF a Sel) als anys setanta. Avui dia semblen haver-hi estranys senyals al canal 9 de la VHF a Sel que semblen ser jamming nord-core, especialment a la nit. Aquest jamming no s molt efectiu.

A causa dels talls d'electricitat a Corea del Nord aquests dies, les activitats de jamming (o bloqueig) no sn sempre consistents  i sn, a vegades, interrompudes per fallades del subministre elctric.

Vegeu tamb.
 Rdio jamming;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339429" title="Gambusia" nonfiltered="2505" processed="2497" dbindex="132521">


 Gambusia   s un gnere de peixos de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Gambusia affinis ;
Gambusia alvarezi  ;
Gambusia amistadensis    ;
Gambusia atrora  ;
Gambusia aurata  ;
Gambusia baracoana  ;
Gambusia beebei  ;
Gambusia bucheri  ;
Gambusia clarkhubbsi  ;
Gambusia dominicensis  ;
Gambusia echeagarayi  ;
Gambusia eurystoma  ;
Gambusia gaigei  ;
Gambusia geiseri  ;
Gambusia georgei    ;
Gambusia heterochir  ;
Gambusia hispaniolae  ;
Gambusia holbrooki  ;
Gambusia hurtadoi  ;
Gambusia krumholzi  ;
Gambusia lemaitrei  ;
Gambusia longispinis  ;
Gambusia luma  ;
Gambusia manni  ;
Gambusia marshi  ;
Gambusia melapleura ;
Gambusia monticola  ;
Gambusia myersi  ;
Gambusia nicaraguensis  ;
Gambusia nobilis ;
Gambusia panuco  ;
Gambusia pseudopunctata  ;
Gambusia punctata  ;
Gambusia puncticulata  ;
Gambusia regani  ;
Gambusia rhizophorae  ;
Gambusia senilis  ;
Gambusia sexradiata  ;
Gambusia speciosa  ;
Gambusia vittata  ;
Gambusia wrayi  ;
Gambusia xanthosoma  ;
Gambusia yucatana  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339431" title="ngel Ziga" nonfiltered="2506" processed="2498" dbindex="132522">
ngel Ziga (Atarrabia, Navarra, 1911 - el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 9 de juliol del 1994) va ser un periodista especialitzat en crtica cinematogrfica i teatral.

Va ser articulista a la revista Destino i al peridic El Noticiero Universal. Viatger incansable, fou corresponsal de La Vanguardia a Nova York durant 27 anys, on va conixer les estrelles de Hollywood i es va convertir, amb les seves crniques, en un dels ms grans periodistes cinematogrfics del "star system". Ell mateix comentava que les sales de projecci sn les millors escoles per aprendre l'art de la cinematografia. Fou tamb un escriptor prolfic que va publicar, entre d'altres obres: Barcelona y la noche, Una historia del cupl, USA,  Manhattan cocktail, etc. La seva Una historia del cine (1948) fou un dels primers grans llibres sobre aquest tema publicats en castell i desvetll ms d'una important vocaci cinematogrfica. A l'any 1992 va rebre el premi d'Honor del FAD "per la seva llarga dedicaci al mn dels espectacles". Lleg els seus llibres i els seus papers a la Biblioteca de Catalunya, vora de la qual residia.

 Bibliografia .
 Benavente, el prncipe que todo lo aprendi en la vida Barcelona: G.P., 194?
 Una historia del cine Barcelona: Destino, 1948;
 Barcelona y la noche Barcelona: Jos Jans, 1949;
 Alfonso XIII Barcelona: G.P., 1950 (reimp. Barcelona: Planeta, 2006);
 El estupendo Juan Prez, comedia dramtica en tres actos Madrid: Alfil, 1952;
 Palabras del tiempo Barcelona: Barna, 1952;
 El demonio tiene ngel: farsa en tres actos Madrid: Alfil, 1953;
 La mscara de Charlot Barcelona: G.P., 1954;
 Una historia del cupl Barcelona: Barna, 1954;
 Gibraltar: comedia dramtica en tres actos Madrid: Alfil, 1955;
 La guerra para acabar con la guerra de teatre Madrid: Alfil, 1955;
 Norteamrica a la vista Barcelona: Barna, 1956;
 Las joyas de Kitty Pags Barcelona: G.P., 1958;
 La verdad de la ficcin Barcelona: G.P., 1958;
 Pan y futbol Barcelona: Barna, 1961 (ed. ampliada Barcelona: Planeta, 1972);
 La vida de los muertos Barcelona: Destino, 1963;
 Tiempo ganado Barcelona: Barna, 1965;
 Caminos Barcelona: Destino, 1969;
 U.S.A. Barcelona: Lumen, 1971;
 Manhattan cocktail Barcelona: Planeta, 1972;
 Amanecer en China Esplugues de Llobregat: Plaza & Jans, 1975 (reimp. Barcelona: Parsifal, 2001 ISBN 8495554062);
 Mi futuro es ayer Barcelona: Planeta, 1983. ISBN 843205688X;

 Referncies .
Biografia a la pgina web de la Biblioteca de Catalunya;

 Enllaos externs .
 Entrevista a fondo feta per Joaqun Soler Serrano el 1981 ;
 Enllaos a articles sobre Ziga ;
 La Barcelona "canalla" dels anys 30 vista per Ziga i Josep Maria Planes ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339434" title="Rivlid" nonfiltered="2507" processed="2499" dbindex="132523">

Els rivlids (Rivulidae) constitueixen una famlia de peixos de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Gneres.

 Aphyolebias ;
 Austrofundulus ;
 Austrolebias ;
 Campellolebias ;
 Cynolebias  ;
 Cynopoecilus ;
 Gnatholebias ;
 Kryptolebias ;
 Leptolebias ;
 Llanolebias ;
 Maratecoara ;
 Megalebias ;
 Micromoema ;
 Millerichthys ;
 Moema ;
 Nematolebias ;
 Neofundulus ;
 Papiliolebias ;
 Pituna ;
 Plesiolebias ;
 Prorivulus ;
 Pterolebias ;
 Rachovia ;
 Renova ;
 Rivulus ;
 Simpsonichthys ;
 Spectrolebias ;
 Stenolebias ;
 Terranatos ;
 Trigonectes ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 FishBase ;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339443" title="Capella de l'Esperana" nonfiltered="2508" processed="2500" dbindex="132524">


La capella de l'Esperana s una capella situada al carrer de l'Esperana de Blanes, la Selva.

Histria.

De mitjans del segle XVII, trobem constncia de la seva existncia en un fet ocorregut el 1650 i que l'historiador blanenc Josep Cortils i Vieta descriu en el seu llibre Ethologia de Blanes. La capella estava situada als afores de les muralles de la vila i arran de platja i sempre tenia un llum encs que servia de guia als vaixells per tal que arribessin a bon port, tenint en compte que en aquella poca, les barques s'amarraven a la mateixa platja. Es per aix que popularment se la coneixia amb el nom de In Portus. No es pot fixar la data de construcci, per el que sabem s que s'hi reunien moltes vegades els jurats (el que serien els actuals regidors) per a deliberar sobre els afers de la vila, perqu aix consta en algunes de les actes del segle XVII. La histria tamb ens diu que el capell que tenia cura de la capella hi ensenyava gramtica a tots els infants de la poblaci.

Arquitectura.

Capella de planta quadrada, d'una sola nau, vessants a laterals i campanar d'espadanya. La faana presenta una porta d'arc rebaixat, obra d'una reforma del segle XIX, dues finestres rodones i decoraci de motius mariners (vaixells,peixos) i vegetals. A l'interior, el sostre est subjectat per dues grans arcades i hi penja un vaixell. A l'altar hi ha les imatges de Sant Elm, Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pdua.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339446" title="Aphyolebias" nonfiltered="2509" processed="2501" dbindex="132525">

 Aphyolebias   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Aphyolebias boticarioi ;
Aphyolebias claudiae ;
Aphyolebias manuensis ;
Aphyolebias obliquus ;
Aphyolebias peruensis ;
Aphyolebias rubrocaudatus ;
Aphyolebias schleseri  ;
Aphyolebias wischmanni  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339447" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="2510" processed="2502" dbindex="132526">

Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es realitzaren dues proves ciclistes, una de contrarellotge individual i una altra de per equips. Per primera vegada, i nica en la realitzaci d'uns Jocs Olmpics d'estiu, no hi hagu competici de ciclisme en pista.

Noms pogueren competir ciclistes amateurs en categoria masculina que tinguessin llicncia de la Uni Ciclista Internacional.

Nacions participants.
Hi participaren un total de 123 ciclistes de 16 nacionalitats:


  ustria (6);
  (1);
  Bohmia (5);
  Canad (2);
  (8);
  (9);
  Finlndia (5);
  Frana (12);

  Hongria (5);
  Imperi Alemany (11);
  Imperi Rus (10);
  (6);
  Sud-frica (1);
  Regne Unit (26);
  (12);
  (4);


Resum de medalles.


Medaller.


Notes.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Ciclisme - Estocolm 1912;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339454" title="Austrofundulus" nonfiltered="2511" processed="2503" dbindex="132527">

 Austrofundulus   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Austrofundulus guajira   ;
Austrofundulus leohoignei  ;
Austrofundulus leoni  ;
Austrofundulus limnaeus  ;
Austrofundulus myersi  ;
Austrofundulus rupununi  ;
Austrofundulus transilis  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339455" title="Champions League de la CONCACAF" nonfiltered="2512" processed="2504" dbindex="132528">
La CONCACAF Champions League s la competici nord i centre americana ms important internacionalment de clubs de futbol, pren com a model la UEFA Champions League.

 Entorn .
La CONCACAF Champions League s una competici de clubs de futbol anual organitzada per la CONCACAF. La primera edici del torneig va comenar l'agost de 2008 i finalizar l'abril de 2009. Substitueix la Copa de Campions de la CONCACAF.

 Format .
El torneig el formen 24 equips en total: quatre clubs dels Estats Units i de Mxico, tres del Carib, dos clubs de Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, i Panam, i un representant del Canad, Belice, i Nicaragua.

Hi haur una ronda preliminar amb partits d'anada i tornada per a 16 clubs, amb 8 guanyadors que passaran a la fase de grups. Aquests amb uns altres 8 equips (2 dels Estats Units, 2 de Mxic, i un de Costa Rica, El Salvador, Guatemala, i Hondures) seran amb los que s'iniciar la competici en la fase de grups. Aquests 16 clubs comenaran el campionat formant quatre grups de quatre, cada equip jugar dues vegades contra els altres del grup, tant a casa com a fora. Els dos primers equips de cada grup passaran a les eliminatries d'anada i tornada. La final, a finals d'abril, tamb ser a dos partits.

El campi de la competici representar a la CONCACAF al Campionat del Mn de Clubs de futbol.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339456" title="Ajuntament de Blanes" nonfiltered="2513" processed="2505" dbindex="132529">

L'Ajuntament de Blanes s un edifici de grans dimensions del segle XVII situat al passeig de Dintre de Blanes, la Selva, que sempre ha estat la seu del govern local.


Edifici de tres plantes i golfes. La faana original donava a la plaa dels Dies Feiners, i conserva la porta amb un arc de mig punt amb grans dovelles i l'escut de la vila a la clau. El 1866 es reform profundament l'edifici, segons un projecte de l'arquitecte giron Mart Sureda. Aquesta reforma va traslladar la faana principal a la banda que dna al passeig de Dintre. Actualment s'utilitzen les dues entrades indistintament. D'aquesta poca sn les finestres de la primera planta, d'aire rebaixat, aix com tota la resta, que sn rectangulars; les de la segona planta amb balc. Les llindes i els brancals presenten una rica decoraci esgrafiada. 

Recentment, l'Ajuntament de Blanes tamb ha condicionat la planta de sobre del bar Terrassans (edifici del costat), antiga sala de ball i ara sala de plens.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339457" title="Austrolebias" nonfiltered="2514" processed="2506" dbindex="132530">

 Austrolebias   s un gnere de peixos de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

 Austrolebias adloffi  ;
 Austrolebias affinis ;
 Austrolebias alexandri  ;
 Austrolebias apaii  ;
 Austrolebias arachan ;
 Austrolebias bellottii  ;
 Austrolebias carvalhoi ;
 Austrolebias charrua  ;
 Austrolebias cinereus  ;
 Austrolebias cyaneus  ;
 Austrolebias gymnoventris  ;
 Austrolebias ibicuiensis  ;
 Austrolebias jaegari  ;
 Austrolebias juanlangi  ;
 Austrolebias litzi  ;
 Austrolebias luteoflammulatus ;
 Austrolebias luzardoi  ;
 Austrolebias melanoorus  ;
 Austrolebias minuano  ;
 Austrolebias nachtigalli  ;
 Austrolebias nigripinnis  ;
 Austrolebias nigrofasciatus  ;
 Austrolebias nioni  ;
 Austrolebias nonoiuliensis  ;
 Austrolebias paranaensis  ;
 Austrolebias patriciae  ;
 Austrolebias periodicus  ;
 Austrolebias robustus ;
 Austrolebias salviai  ;
 Austrolebias schreitmuelleri ;
 Austrolebias toba  ;
 Austrolebias univentripinnis  ;
 Austrolebias vandenbergi ;
 Austrolebias varzeae  ;
 Austrolebias vazferreirai  ;
Austrolebias viarius ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339458" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="2515" processed="2507" dbindex="132531">

Als Jocs Olmpics de 1912 realitzats a la ciutat d'Estocolm es realitzaren cinc proves d'esgrima, totes elles en categoria masculina.

Es mantingueren les competicions en espasa i sabre de forma individual i per equips, incorporant a la competici una nova modalitat en floret individual.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Esgrima - Estocolm 1912;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339460" title="Campellolebias" nonfiltered="2516" processed="2508" dbindex="132532">

 Campellolebias   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Campellolebias brucei  ;
Campellolebias chrysolineatus  ;
Campellolebias dorsimaculatus  ;
Campellolebias intermedius  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339461" title="Ca l'Amado Carreras" nonfiltered="2517" processed="2509" dbindex="132533">

Ca l'Amado Carreras s una masia del segle XVIII al passeig de Carles Faust, pujada al jard botnic, de Blanes, la Selva.

Encara que profundament restaurada al segle XX, conserva encara molts elements originaris, com la porta principal adovellada o algunes finestres quadrangulars amb llinda monoltica. A l interior t
una capella, de la qual sobresurt el campanar sobre la faana principal.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339464" title="Estira i afluixa als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="2518" processed="2510" dbindex="132534">

Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es disput una nica competici d'estira i afluixa en categoria masculina el 8 de juliol de 1912. 

Nacions participants.
Hi participaren 16 competidors, 8 per a cada equip nacional, en representaci de dues nacions: Sucia i el Regne Unit. Els competidors d'ustria, Bohmia i Luxemburg, tamb classificats per als Jocs, no es presentaren a la competici. 

Resum de medalles.


Medaller.


Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  Estira i alfuixa - Estocolm 1912;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339467" title="Cynolebias" nonfiltered="2519" processed="2511" dbindex="132535">

  Cynolebias  s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Cynolebias albipunctatus ;
Cynolebias altus  ;
Cynolebias attenuatus  ;
Cynolebias gibbus  ;
Cynolebias gilbertoi  ;
Cynolebias griseus  ;
Cynolebias itapicuruensis  ;
Cynolebias leptocephalus  ;
Cynolebias microphthalmus  ;
Cynolebias paraguassuensis  ;
Cynolebias perforatus  ;
Cynolebias porosus  ;
Cynolebias reicherti  ;
Cynolebias vazabarrisensis ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339468" title="Estaci de Cubelles" nonfiltered="2520" processed="2512" dbindex="132536">

 




Cubelles s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al nucli urb de Cubelles a la comarca del Garraf.

L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar. L'estaci s anterior a la creaci del nucli de rodalies de Barcelona. s possible veure encara un cartell amb el nom de Cubellas, abans que es converts l'estaci en una estaci de rodalies i adopts el nom en catal.



Vegeu tamb.
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339469" title="Estaci de Cunit" nonfiltered="2521" processed="2513" dbindex="132537">

 




Cunit s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada a Cunit a la comarca del Baix Peneds de la provncia de Tarragona. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.



Vegeu tamb.
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;
;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339470" title="Falcons de Barcelona" nonfiltered="2522" processed="2514" dbindex="132538">

Els Falcons de Barcelona s una colla de falcons de Barcelona (Catalunya), nascuda el 15 de febrer de 2003, siguen la seva primera actuaci a la Plaa Sant Jaume durant les festes de Santa Eullia de la ciutat.

El seu lloc d'assaig s a l'Escola Tcnica i Professional del Clot, al carrer Valncia 680.

Histria.
Els falcons sn una activitat histrica de les comarques del Peneds, Garraf, Anoia. La idea de la creaci d'una colla fora d'aquest territori va sorgir en una trobada de falcons a Sant Sadurn. Aix doncs i seguint l'exemple d'expansi dels castells, el Pere Rovira membre i ex-cap de colla dels Castellers de Barcelona desprs de conversar amb membres dels Falcons de Piera i dels Castellers de Barcelona va ser l'impulsor principal i el primer president de la futura colla falconera. Desprs de crrer la veu i de trobar persones interessades en fer falcons, la colla va fer el seu primer pilar de quatre amb enxaneta fent dues aletes, una Castellera de Barcelona i un altre falconera, durant les matinades de la Festes de la Merc 2002.
A partir de l Octubre 2002, es van comenar els assajos de manera regular i mesos ms tard es va fer presentaci oficial per les Festes de Santa Eullia del 2003. La colla va ser apadrinada pels Falcons de Vilafranca, Falcons de Vilanova i els Falcons de Piera.

 Vestimenta .

La vestimenta dels Falcons de Barcelona s igual a la de les altres colles i consisteix en camisa i pantal blanc. Es distingeix, per, per dur una faixa de color vermell i l'escut a la camisa. 

El Niku.

El Nikulau s la mascota oficial de la Colla de Falcons de Barcelona. s conegut popularment com a Niku, o Niku Niku, i s l'interlocutor virtual de la Colla des dels seus inicis. En Niku s'encarrega de convocar als falconeres i les falconeres per a les actuacions i s el personatge de referncia per a qualsevol falconer o falconera de Barcelona.

Actualment tamb te una figura feta a base de cartr i fibra de vidre, formant d'aquesta manera part del Bestiari popular catal.

Figures prpies.

En el mn dels falcons, la creativitat de les figures s un element molt important i la colla de Falcons de Barcelona ha creat figures prpies:
Avet: Creada al 2007 i similar a l'escala tot i que consta de menys persones a la base i on el nombre de persones de la figura no varia mai. s ms pesada per tamb ms estable i te forma de semi-lluna.

Publicacions prpies.

Estol (Primer nmero maig 2004);

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial dels Falcons de Barcelona;
Galeria d'imatges dels Falcons de Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339471" title="Estaci de Segur de Calafell" nonfiltered="2523" processed="2515" dbindex="132539">

 




Segur de Calafell s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al nucli de poblaci de Segur de Calafell a l'est del terme municipal de Calafell a la comarca del Baix Peneds a la provncia de Tarragona. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.



Vegeu tamb.
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339473" title="Estaci de Calafell" nonfiltered="2524" processed="2516" dbindex="132540">

 




Calafell s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada a Calafell a la comarca del Baix Peneds de la provncia de Tarragona. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.



Vegeu tamb.
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339474" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="2525" processed="2517" dbindex="132541">

Als Jocs Olmpics de 1912 realitzats a la ciutat d'Estocolm es disputaren quatre proves de gimnstica artstica, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre el 6 i el 15 de juliol a l'Estadi Olmpic d'Estocolm.

Nacions participants.
Hi participaren 249 gimnastes de 12 nacions diferents:



  Bohmia (1);
  (49);
  Finlndia (24);
  Frana (6);
  Hongria (17);
  Imperi Alemany (18);

  Imperi Rus (4);
  Itlia (18);
  (19);
  (46);
  Regne Unit (23);
  (24);


Resum de medalles.


Medaller. 


Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Gimnstica - Estocolm 1912;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1912;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339476" title="Estaci de Ribes de Freser" nonfiltered="2526" processed="2518" dbindex="132542">

 

 

 



Ribes de Freser s una estaci de la lnia R3 situada a Ribes de Freser i Ribes-Enlla s una estaci del Cremallera de Nria que puja fins a la Vall de Nria, ambdues estan situades al sud del nucli urb de Ribes de Freser a la comarca del Ripolls de la provncia de Girona.

Part dels trens procedents de l'Hospitalet de Llobregat finalitzen aqu el seu recorregut i hi tornen a sortir.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3;
Renfe Operadora;
Cremallera de Nria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339479" title="Terraube" nonfiltered="2527" processed="2519" dbindex="132543">


Terraube s un municipi del departament francs del Gers, a la regi de Migdia-Pirineus. Est agermanat amb el municipi altempordans de Forti.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339480" title="Heinz Schiller" nonfiltered="2528" processed="2520" dbindex="132544">
 Heinz Schiller  va ser un pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Heinz Schiller va nixer el 25 de gener del 1930 a Frauenfeld, Sussa i va morir el 26 de mar del 2007.


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 5 d'agost del 1962 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Heinz Schiller va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339481" title="Ca l'Orench" nonfiltered="2529" processed="2521" dbindex="132545">

Ca l'Orench s un edifici cantoner del carrer Ample, nmero 34, de Blanes, projectat per Francesc Folguera l'any 1926. A la planta baixa hi ha una pastisseria que mant la decoraci tpica dels comeros de principis del segle XX.

El pis inferior ha sofert grans modificacions, tot i que conserva l'ostentosa porta principal, amb decoracions i relleus inspirats a l'estil barroc. Les finestres de la planta superior presenten motllures decorades. A sobre hi ha una terrassa, al centre de la qual hi ha una galeria porxada d'arcades de mig punt.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339484" title="Can Balliu" nonfiltered="2530" processed="2522" dbindex="132546">

Can Balliu s un edifici de quatre plantes que forma part del conjunt d'antigues cases
senyorials del carrer Ample de Blanes, la Selva. Aquesta est concretament al nmero 15. 

De l'edifici original, de principis del segle XVII, es conserven les tres plantes inferiors. Destaca la porta amb arc de mig punt amb grans dovelles al primer pis; un finestral amb balconada, escut i data a la llinda al segon pis; i dues finestres tamb amb llinda monoltica al tercer pis. La quarta planta i la coberta responen a una reforma moderna.

A la planta baixa hi ha comeros.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339489" title="William Waldren" nonfiltered="2531" processed="2523" dbindex="132547">
William Waldren (Nova York, 5 de febrer de 1924- Dei, 2003) fou un pintor i arqueleg.

Va estudiar a l' Art Students League de Nova York i a l' Academie Julian de Pars. El 1953 va anar a Dei (Mallorca), on el 1962 articul el grup artstic Els deu d'Es Teix.

La meva obra pot ser la lnia de diferncia entre dos estats, la lnia de l'ocurrncia. La lnia entre la vida i la mort, entre el blanc i el negre, entre la llum i l'obscuritat, l'amor i l'odi. La lnia que deixa l'ona de la mar a l'arena banyada.

Pel que fa a l'arqueologia va fer inportants excavacions arreu de Mallorca, sobretot a l'rea de la Serra de Tramuntana, a ms de publicar diversos llibres sobre el tema. A Dei hi fund un museu arqueolgic (Dei Archaeological Museum Research Centre, DAMARC) que segueix en funcionament. 

En morir fou enterrat a Dei, on viu la seva dona i les seves filles.

Enllaos externs.
BALEARIC PREHISTORIC ARCHAEOLOGY;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339491" title="Champions League de la CONCACAF 2008-09" nonfiltered="2532" processed="2524" dbindex="132548">
La Champions League de la CONCACAF 2008-09 s la primera edici de la competici. Es disput entre l'agost del 2008 i l'abril del 2009.

Ronda Prvia.
27/28/29/30 d'agost i 2/3/4 de setembre de 2008.


Fase de grups.
 Grup A .




 Grup B .




 Grup C .




 Grup D .





 Quarts de final .


----


----


----



Quadre resum.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339493" title="Cynopoecilus" nonfiltered="2533" processed="2525" dbindex="132549">

 Cynopoecilus   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Cynopoecilus fulgens ;
Cynopoecilus intimus  ;
Cynopoecilus melanotaenia  ;
Cynopoecilus multipapillatus  ;
Cynopoecilus nigrovittatus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339496" title="Gnatholebias" nonfiltered="2534" processed="2526" dbindex="132550">

 Gnatholebias   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Espcies .

Gnatholebias zonatus  ;
Gnatholebias hoignei;

 Referncies .



 Bibliografia .

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339497" title="Kryptolebias" nonfiltered="2535" processed="2527" dbindex="132551">

 Kryptolebias   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Kryptolebias brasiliensis  ;
Kryptolebias campelloi  ;
Kryptolebias caudomarginatus ;
Kryptolebias gracilis  ;
Kryptolebias ocellatus  ;
Kryptolebias sepia ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339500" title="Solipsisme" nonfiltered="2536" processed="2528" dbindex="132552">
El solipsisme consisteix a pensar que noms existeix el jo i que tota la resta, incloent-hi el mn exterior o les dades dels sentits, sn emanacions mentals d'aquest jo. s un cas extrem de l'idealisme i afirma que, en no poder estar segura de la realitat del que l'envolta, la persona solament es pot refiar del propi pensament (com el cogito ergo sum de Descartes). Pel principi de la navalla d'Occam, l'explicaci ms simple i la que evita multiplicar conceptes sense necessitat s la ms vlida i per tant si nicament s fiable la prpia existncia, no cal pensar que hi hagi res extern, tot s una pura projecci del cervell, igual que un miratge o un somni (continuant aix el tpic barroc). Els altres, el cos, tot el que es relaciona amb l'espai i el temps sn purs pensaments que el subjecte considera, quan li escau, com reals. 

No hi ha cap filosofia que es fonamenti sobre el solipsisme estricte, tots els pensadors admeten un mnim de realitat exterior, que suposa l'objecte de la reflexi. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339505" title="Leptolebias" nonfiltered="2537" processed="2529" dbindex="132553">

 Leptolebias   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Leptolebias aureoguttatus ;
Leptolebias citrinipinnis  ;
Leptolebias cruzi  ;
Leptolebias fractifasciatus  ;
Leptolebias leitaoi  ;
Leptolebias marmoratus  ;
Leptolebias minimus  ;
Leptolebias opalescens  ;
Leptolebias splendens ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339509" title="Llanolebias" nonfiltered="2538" processed="2530" dbindex="132554">

 Llanolebias   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Llanolebias stellifer  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339510" title="Maratecoara" nonfiltered="2539" processed="2531" dbindex="132555">

 Maratecoara   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Maratecoara formosa  ;
Maratecoara lacortei  ;
Maratecoara splendida ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339522" title="Casa Burcet" nonfiltered="2540" processed="2532" dbindex="132556">
Casa Burcet s un edifici al carrer Roig i Jalp, nm. 3, de Blanes, la Selva, projectat l'any 1930 per Josep Goday.

Edifici cantoner de dues plantes i golfes, on hi destaca el ric esgrafiat de la faana, en forma de retcula rombodal, i la finestra cantonera de la planta noble, amb balconada, una petita coberta i decoraci esgrafiada a les llindes amb motius vegetals. T alguna reforma, una mica ms tardana.

Actualment s la seu de la Fundaci ngel Planells i s'utilitza com a sala d'exposicions.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339523" title="Megalebias" nonfiltered="2541" processed="2533" dbindex="132557">

 Megalebias   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Megalebias cheradophilus  ;
Megalebias elongatus  ;
Megalebias monstrosus  ;
Megalebias prognathus ;
Megalebias wolterstorffi ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339526" title="Micromoema" nonfiltered="2542" processed="2534" dbindex="132558">

 Micromoema   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Micromoema xiphophora ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339530" title="Millerichthys" nonfiltered="2543" processed="2535" dbindex="132559">

  Millerichthys  s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Millerichthys robustus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339536" title="Estaci de Rub (Renfe)" nonfiltered="2544" processed="2536" dbindex="132560">



 



Rub s una estaci de la lnia R7 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud del nucli urb de Rub a la comarca del Valls Occidental. L'estaci forma part del ramal el Papiol-Mollet.

L'estaci de Rodalies comparteix nom amb l'estaci de Rub de FGC per ambdues es troben fora lluny l'una de l'altra.



Vegeu Tamb.
 Estaci de Rub de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia 7 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339537" title="Estaci de Sant Cugat del Valls" nonfiltered="2545" processed="2537" dbindex="132561">

 

 



Sant Cugat del Valls s una estaci de la lnia R7 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al nord del nucli urb de Sant Cugat del Valls a la comarca del Valls Occidental. L'estaci forma part del ramal el Papiol-Mollet.



Vegeu tamb.

Lnia 7 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339538" title="Estaci de Cerdanyola-Universitat" nonfiltered="2546" processed="2538" dbindex="132562">







Cerdanyola Universitat s una estaci de la lnia R7 de Rodalies Renfe de Barcelona situada prop de l'Universitat Autnoma de Barcelona al terme municipal de Cerdanyola del Valls a la comarca del Valls Occidental. L'estaci forma part del ramal el Papiol-Mollet.

Aquesta va ser una de les estacions ms peculiars de la xarxa de via ampla a Catalunya entre els anys 1995 i 2005. En aquesta estaci noms hi arribaven trens de viatgers els dies feiners, com a ramal de la lnia R4 de rodalies, actualment ja no existeix aquest ramal. De tota manera, l'estaci ja duia construda des de l'any 1982 per noms per al pas de trens de mercaderies. A partir del 1995 es va reformar per acollir les noves circulacions, degut a la proximitat de l'estaci a la Universitat Autnoma de Barcelona. 

L'estaci t un total de cinc vies i tres andanes cobertes en bona part per marquesines metlliques. En un principi, s'usava quasi exclusivament la via 5 per a tots els trens de viatgers, per a partir del 23 de maig de 2005 els trens de la lnia R7 solen circular per la via 2 quan van direcci Martorell i per la via 5 quan van direcci L'Hospitalet. Per les vies 1 i 2 hi segueixen circulant els abundants trens de mercaderies que no passen per dintre Barcelona. El pas entre andanes es fa mitjanant un pas inferior dotat d'escales i una suau rampa, de manera que l'estaci queda adaptada totalment per a persones amb mobilitat reduda. L'edifici de viatgers, situat a la dreta des les vies mirant sentit Mollet s d'una sola planta i format per tres cossos els quals alberguen en una part el vestbul amb les portes de control d'accs a l'andana i una cafeteria que s on tamb es venen els bitllets. Completen les installacions de l'estaci un gran aparcament per a vehicles i un servei d'autobusos gratuts que porten al campus de l'Autnoma, situat a l'altra banda de l'autopista AP-7.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
lnia 7 de Rodalies de Barcelona: R7;
Renfe Operadora;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339539" title="Moema" nonfiltered="2547" processed="2539" dbindex="132563">

  Moema  s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Moema apurinan  ;
Moema hellneri  ;
Moema heterostigma  ;
Moema nudifrontata  ;
Moema ortegai  ;
Moema pepotei  ;
Moema piriana  ;
Moema portugali  ;
Moema staecki ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339541" title="Nematolebias" nonfiltered="2548" processed="2540" dbindex="132564">

 Nematolebias   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Espcies .

Nematolebias myersi   ;
Nematolebias papilliferus  ;
Nematolebias whitei ;

 Referncies .



 Bibliografia .

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339542" title="Neofundulus" nonfiltered="2549" processed="2541" dbindex="132565">

 Neofundulus   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Espcies .

Neofundulus acutirostratus  ;
Neofundulus guaporensis  ;
Neofundulus ornatipinnis  ;
Neofundulus paraguayensis   ;
Neofundulus parvipinnis ;

 Referncies .



 Bibliografia .

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339547" title="Papiliolebias" nonfiltered="2550" processed="2542" dbindex="132566">

 Papiliolebias   s un gnere de peixos de la famlia  Rivulidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Papiliolebias bitteri ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339554" title="Eternal Sonata" nonfiltered="2551" processed="2543" dbindex="132567">

 s un videojoc de rol original desenvolupat per tri-Crescendo (creador de Baten Kaitos i Baten Kaitos Origins) que narra una histria fictcia amb parts de realitat del compositor i pianista Frdric Chopin a travs d'un somni quasi real. La versi per a Xbox 360 va sortir el 14 de juny de 2007 al Jap, el 17 de setembre de 2007 a Amrica del Nord i el 19 d'octubre del 2007 a Europa. L'Eternal Sonata es publicar tamb per la PlayStation 3 amb continguts adicionals com Trusty Bell ~Chopin no Yume~ Reprise (        ~      ~      ) el 18 de setembre del 2008 al Jap, a Amrica del Nord estar disponible a finals d'any i a Europa la publicaci del joc no se segura.

 Histria .
Durant la nit del 16 d'octubre de 1849, en l'apartament nmero 12 de la Place Vendme de Pars, Frdric Franois Chopin est molt malalt quasi a punt de morir i resta adormit en el seu ltim somni. Chopin es trobar en un mn acolorit on la mgia, persones desconegudes, criatures estranyes formen part d'aquest mn. Frdric al principi creu que no s res ms que una illusi producte de la seva ment, per Chopin es dona conta que aquell lloc pot ser quelcom ms.

 Personatges .
Tots els personatges de l'Eternal Sonata, exceptuant les persones reals com Chopin, tenen noms de termes musicals.

Frdric Franois Chopin: s el protagonista d'aquesta histria en la que anir coneixent a tots els personatges del joc i amb especial afecte a Polka, que t la mateixa edat que tenia la seva germana Emilia quan es va morir de tuberculosi. La seva arma s una batuta;

Polka: s una noia de 14 anys del poblat de Tenuto que pot utilitzar la mgia ja que la seva mort s inminent i ella vol ajudar a tothom que pugui mitjanant la seva mgia abans que es mori. La seva arma s un paraigua.

Allegretto: s un noi de 16 anys orfe nascut a Ritardando que no t diners i es dedica a robar pa per alimentar a ell i als altres desafortunats sense diners. T un germ petit que es diu Beat. Al llarg de la histria Allegretto s'enamora de Polka. La seva arma s una espasa;

Beat: s un nen de 8 anys germ d'Allegretto que la seva ms preciada possessi s una cmera fotogrfica amb le que no para de fer fotografies al llarg de l'aventura. La seva arma s un rifle que tamb el fa servir com a martell.

Arpa: s una grangera de 26 anys de la plana de Coro que es passa el dia cuidant de les seves cabres. s alegre i sociable. T un esquirol que es diu Arco que sempre va amb ella. La seva arma s un arc.

Marcha: s una jove guardiana del bosc d'Agogo. s tranquila, calmada i es porta b amb tothom. T una germana bessona que es diu Salsa. Lluita amb aros de Lluna.

Salsa: s la germana bessona de Marcha. Al contrari de Marcha, Salsa s plena d'energia, autostima i sol arribar a conclusions que tenen poc sentit. Normalment sol aportar humor a les escenes i no es porta massa b amb en Beat i Arpa. Lluita amb aros solars.

Jazz: s el lder del grup revolucionari d'Andantino. s tranquil i seris i es preocupa pel mal que el comte Waltz fa amb el poder de la pols mineral. T una gran amistad amb Mazurka i la seva novia s Claves, encara que molt discretament. Lluita amb una espasa a dues mans.

Mazurka: forma part del grup revolucionari d'en Jazz, des de l'infncia ha mantingut gran amistat amb Jazz i no es porta b amb Claves per certs gelos. Lluita amb els punys.

Claves: s la novia d'en Jazz i tamb forma part del grup revolucionari d'Andantino per no fa gaire que hi s. No es porta b Mazurka i li fa rbia l'amistat que tenen Mazurka i Jazz i el fet que es coneixin des de fa tant de temps. Ms tard es descobreix que Claves era una espia del comte Waltz per ella s'acaba enamorant de Jazz i no pot compli amb la missi d'espiar Andantino i Rumba (soldat del comte Waltz) mata a Claves per haver escollit a en Jazz. Lluita amb els punys.

 Enllaos externs .
Web oficial japonesa;
Web oficial japonesa per la versi de la PlayStation 3;
Web oficial d'Amrica del Nord;
Web oficial d'Europa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339555" title="Andrea Sansovino" nonfiltered="2552" processed="2544" dbindex="132568">

Andrea Contucci, dit Andrea Sansovino (Monte San Savino, 1460 - Monte San Savino, 1529) va ser un escultor i arquitecte itali del Renaixement.

 Biografia .
 Formaci i viatge a Portugal .

Es va formar al taller d'Antonio Pollaiuolo i, desprs al taller del Cronaca, amb qui va collaborar a la sagristia octogonal de la Baslica de Sant Esperit a Florncia i, en particular, al mur de l'antesagristia. L'any 1489 li va ser encarregat al mateix temple l'Altar del Santssim Sacrament per part de la famlia Corbinelli. Aquesta obra li va suposar l'admiraci general, tant que va ser escollit per a ser enviat per la cort dels Mdici a Portugal, com a escultor i arquitecte, on el rei havia demanat un artista valus, que representara el nou moviment renaixentista que floria a Florncia. Entre 1492 i 1501 va viure a Portugal, on va fer almenys dues Mares de Du (Museu de Lisboa) i un portal de la Catedral de Coimbra (la Puerta Speciosa). En aquests nou anys, evidentment degu fer ms obres, per no han arribat als nostres dies. Va treballar tamb a Belm, a Sintra i a Lisboa.

 Retorn a Florncia (1501-1504) .
La primera obra que va fer en tornar a Itlia va ser la font baptismal del baptisteri de Volterra, l'any 1502. Desprs va fer una Mare de Du i un sant Joan Baptista per a la catedral de Gnova (1503), dues importants esttues on ja s'hi troben algunes de les caracterstiques tpiques del seu estil personal: les formes mplies i arrodonides i els drapejats simplificats. Hi ha en aquestes obres analogies amb els precursors del Renaixement florent, com ara Donatello, Luca della Robbia o Benedetto da Maiano, i tamb amb l'estil de Niccol dell'Arca, al qual segurament va poder admirar quan va fer una Mare de Du amb l'Infant per a l'esglsia de Santa Maria della Vita, a Bolonya. Les dues esttues porten la seua signatura "Sansuvinus", com a testimoni de la nova conscincia que els artistes del Renaixement van prendre de llur valor, el qual reivindicaven amb orgull.

A Florncia va rebre l'encrrec del que esdevindria una obra mestra de l'escultura florentina: el Baptisme de Crist, que va ser collocat sobre la porta del Parads del Baptisteri, la porta principal enfront de la catedral. Aquesta obra va ser la primera en qu la figura de Jess a les aiges del Jord va ser pretext per exhibir el nu que representava la valoritzaci del cos hum, i esdevingu aix un punt d'inflexi de l'escultura renaixentista, seguida immediatament pel David del jove Miquel ngel. El mateix Sansovino, com a membre de la comissi constituda a l'efecte, contribu a decidir que el David fra installat a la Piazza della Signoria.

 Estada a Roma (1504-1513) .


L'any 1504 va traslladar-se a Roma. Hi va rebre prestigiosos encrrecs per fer algunes tombes, com la del Cardenal Manzi a Santa Maria in Aracoeli (lligada estilsticament a l'escultura llombarda d'Andrea Bregno) o a les tombes del Cardenal Ascanio Sforza (1505) o del Cardenal Girolamo Basso (1507) a Santa Maria del Popolo, amb un arcosoli d'inspiraci clssica. Per la seua invenci va ser la posici del difunt sobre el sarcfag, perqu, abandonant la rigidesa del retratat jeient de sobines, el va fer incorporat i recolzat amb el colze, transformant aix el monument fnebre  que representava un mort  en la representaci d'un home, amb el rebuig de la simple visi gtica que celebra la mort en favor d'una nova concepci que exalta la persona vivent i activa.

Pel que fa a la seua activitat escultrica, sembla ignorar les radicals novetats de Miquel ngel, amb una tendncia vers un estil en qu hom diria que empra l'sfumato leonardesc.  Aix, la Mare de Du amb l'Infant i santa Anna, a l'esglsia de Sant Agust de Roma (1512), sembla un homenatge a la Santa Anna de Leonardo pintada dos anys abans. Per en realitat aquesta obra va marcar l'inici de la relaci amb Rafael, que va ser amic seu i que va fer sobre el mateix pilar que albergava el grup marmori de Sansovino un fresc amb un punyent profeta Isaes, en contrast amb Miquel ngel. Aquesta interpretaci suau i etria inspirar els baix relleus de la Santa Casa de Loreto. El conjunt, tallat en un nic bloc de marbre, va proporcionar-li la glria a Sansovino, i va ser objecte de les visites del poble i dels homes de cultura de l'poca.

Altres obres del perode son una srie de Mares de Du amb Infant (Bargello a Florncia, esglsia de Santa Maria dell'Anima, esglsia de Santa Maria in Augusta a Roma i les dues terracotes vidriades en estil robbi per a l'esglsia de Santa Clara de Monte San Savino. Probablement d'aquest perode, tot i que no es descarta la dataci en altra poca de la seua vida, sn la Mar de Du amb Infant de Trequanda , el Sant Roc de Battifolle, l'Anunciaci de l'esglsia de la Misericria de Lucignano i la pica baptismal de la Catedral de Chiusi.

Una altra obra destacada, per sovint oblidada en l'atribuci a Andrea Sansovino, s el Sant Miquel Arcngel de Monte S.Angelo, que pertanyia a la jurisdicci de la dicesi de Siponto, de la qual va ser nomenat bisbe l'any 1513 Giovanni Maria Ciocchi Di Monte (el futur Papa Juli III), succeint en el crrec al seu oncle, el cardenal Antonio di Monte.

A les Marques i a Loreto (1514-1527) .

A partir de l'any 1513 va treballar en el gran projecte del Santuari de Loreto, per al qual va fer els baix relleus de l''Anunciaci i l'Adoraci dels pastors i part de les Esposalles de Maria, mentre que la resta va ser obra d'altres escultors, alguns dels quals aviat esdevindrien clebres, com ara Baccio Bandinelli o il Tribolo. Aquestes obres es troben entre les ms reeixides de Sansovino. Sobre un fons arquitectnic d'efecte teatral se situen figures de gran harmonia i realisme. Aquest estil ser fins a l'poca de Gian Lorenzo Bernini, la principal alternativa al monumentalisme de Miquel ngel i trobar seguidors tant a l'escola llombarda com a la romana, en algunes obres com les tombes papals de les capelles de la Baslica de Santa Maria Major.

En els darrers anys de la seua vida, Sansovino es va dedicar sobretot a l'arquitectura, realitzant, per exemple, el claustre de Sant'Agostino i el prtic intern de la porta principal de l'esglsia de Sant'Agostino (1523) a Monte San Savino (les Lgies dels Mercaders, atribudes a un disseny seu, sn una obra pstuma, feta desprs de 1540) o el pati de l'Ajuntament (Palazzo Comunale) a Jesi (1519). Aquestes intervencions arquitectniques tenien com a precedent el prtic de Santa Maria in Domnica a Roma,(1513) mentre que el projecte per al Palau Apostlic de Loreto va ser interromput desprs d'una avaluaci negativa d'Antonio da Sangallo el Jove.

Vasari va incloure la seua biografia a Le Vite.

L'escultor i arquitecte Jacopo Tatti, deixeble seu, va heretar el seu sobrenom i va ser conegut com Jacopo Sansovino.

 Referncies i notes .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339556" title="IRAS" nonfiltered="2553" processed="2545" dbindex="132569">

L' IRAS (Infrared Astronomical Satellite) fou un observatori espacial.

El satllit.
El satllit Astronmic detector de l'espectre Infraroig va dur a terme una inspecci de tot el cel a 12, 25, 60 i 100 micrmetre. Es varen identificar aproximadament 250.000 fonts puntuals. De totes maneres, pels estndards de astrometria ptica, la posici d'aquests fonts est determinada de forma pobre, amb errors de desenes de segons d'arc. Els catlegs ptics astromtrics com l'HIPPARCOS (ESA 1997) i el Tycho-2 (Hoeg i cols. 2.000) contenen errors de posici per davall de 0,1 segons d'arc, de uns dos a tres ordres de magnitud menys que les posicions de la missi IRAS. 

Va Ser llanat el 25 de gener de 1983, com projecte conjunt entre els Estats Units (NASA), els Pasos Baixos (NIVR) i el Regne Unit (SERC). La missi va durar un total de deu mesos fins que va ser cremat en l'atmosfera el 21 de novembre de 1983.

IRAS va fer un atlas del 96% del cel quatre vegades, a longituds d'ona de 12, 25, 60 i 100 micrmetres, amb resolucions d'entre 0,5 i 2 minuts d'arc. Va trobar unes 500.000 fonts d'infraroigs, moltes de les quals segueixen pendents d'identificaci. Es creu que unes 75.000 d'aquestes fonts sn galxies en formaci, mentre que moltes altres poden ser estrelles amb un disc de pols al voltant, probablement en les primeres etapes de formar un sistema planetari. Va descobrir tamb un disc de pols al voltant de Vega i va obtenir les primeres imatges del nucli de la Via Lctia.

La durada de la missi IRAS, com la de la majoria dels satllits d'infrarojos, estava limitada pel seu sistema de refredament, ja que per a treballar correctament a aquestes longituds d'ona, el satllit ha d'estar refrigerat a temperatures especialment baixes. En el cas de l'IRAS, 720 litres de heli superfluid mantenien al satllit a una temperatura de 1,6 kelvins (aproximadament -272 C). El fluid mantenia el satllit fred mentre s'evaporava, una vegada es va evaporar completament, la temperatura del satllit va augmentar, fent inviables futures observacions.

Actualment, el telescopi espacial Spitzer s el millor telescopi infraroig, permetent als astrnoms continuar amb els descobriments realitzats per l'IRAS.

A ms, l'IRAS va descobrir tamb tres asteroides incloent el 3200 Phaethon, aix com el estel peridic 126P/IRAS.

El catleg astronmic.
Els resultats de l'IRAS han estat recollits a la base de dades astronmiques d'Estrasburg SIMBAD que l'esmenta amb la referncia formada per l'acrnim IRAS seguit d'uns nombres separats pel signe +. Per exemple 7 Arietis ha resultat ser un font d'infraroig i s'esmenta com a IRAS 01530+2319  

Enllaos externs.
Una plana esmenta l'IRAS;
La base de dades SIMBAD, a Harvard ;
La plana del CALTECH ;
CPIRSS -- CATALOG OF POSITIONS OF INFRARED STELLAR SOURCES (Catleg de posici de fonts estellars d'infraroig) ;
Astronomical Data Center, Centre de Donnes astronomiques de Strasbourg ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339558" title="Nesquik" nonfiltered="2554" processed="2546" dbindex="132570">
Nesquik s una marca de cacau soluble en llet propietat de Nestl. Fou creada als Estats Units en 1948, amb el nom de Nestl Quik i que va ser llanada al llarg de la dcada dels 50 a Europa amb el nom Nesquik, nom amb el que s'unificaria la marca en 1999, any en qu Nestl Quick passaria a anomenar-se aixi tamb als EUA i a Austrlia. Aquest va ser l'any en qu sortiren al carrer els Cereals Nesquik, uns cereals pel desdejuni fets de xocolata i blat.

La Mascota de Nesquik: Nesquik Bunny o Quicky.
En 1973, ix als EUA the Quik Bunny, un conill antropomrfic de dibuixos animats que va convertir-se en la mascota de la marca. A Europa i Canad se'l coneix com a Quicky.

A Europa, tanmateix, hi havien mascotes prvies : Groquik, un mostre groc a Frana, personatge creat per Gilbert Mas en 1979 i anomenat           (o ) "Gran Quik" a Grcia. Tamb existia Kangurik, el cangur que representava la marca a Portugal. Tots aquestos personatges desaparegueren en els anys 90 amb motiu del redisseny de Quicky portat a terme per Ramon Casanyes, ideat per Nestl per uniformitzar el seu producte arreu del globus.

Enllaos externs.
Nesquik.es ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339565" title="WWE Campionat de Dives" nonfiltered="2555" processed="2547" dbindex="132571">
El Campionat de Dives de la WWE s un campionat de lluita lliure professional en la World Wrestling Entertainment, creat per la seva divisi femenina. El campionat s exclusiu de la marca Smackdown!.

Campiona Actual.

La campiona actual s Maryse














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339567" title="Pica de collar" nonfiltered="2556" processed="2548" dbindex="132572">

La pica de collar (Ochotona collaris) s un petit (~160 grams) lagomorf alp que viu en zones rocoses del centre i sud d'Alaska (EUA i a parts del Canad, incloent-hi el nord de la Colmbia Britnica, el Yukon, i les parts occidentals dels Territoris del Nord-oest. Est estretament relacionada amb la pica americana (Ochotona princeps). s asocial, no hiberna, i passa gran part del temps a l'estiu recollint vegetaci que emmagatzema sota roques com a dipsit d'aliment per l'hivern. L'animal fa milers de trajectes al juliol i l'agost per recollir aquestes reserves.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339570" title="Pica de Pallas" nonfiltered="2557" processed="2549" dbindex="132573">

La pica de Pallas (Ochotona pallasi) s una espcie de pica. Viu principalment a les muntanyes de l'oest de Monglia. N'hi ha quatre subespcies: O. p. pricei, O. p. hamica, O. p. helanshanensis i O. p. sundica. Una diferncia notable s que O. p. pricei sol viure en hbitats d'estepa seca i pot construir caus, mentre que la resta de subespcies tendeixen a preferir hbitats rocosos. Tanmateix, cap de les subespcies viu nicament en un tipus d'hbitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339573" title="Pica americana" nonfiltered="2558" processed="2550" dbindex="132574">

La pica americana (Ochotona princeps) s una espcie dirna de pica que viu a les muntanyes de l'oest de Nord-amrica, sovint en camps rocosos a la lnia de vegetaci o per sobre d'ella. S'alimenta de flors i s un dels lagomorfs ms petits.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339575" title="Ochotona turuchanensis" nonfiltered="2559" processed="2551" dbindex="132575">

Ochotona turuchanensis s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae. s endmica del Territori de Krasnoiarsk, a Rssia.

Referncies.
Hoffmann, Robert S., Andrew T. Smith (November 16, 2005). Wilson, D. E., & Reeder, D. M. (eds) Mammal Species of the World, 3rd edition, Johns Hopkins University Press, 191-192. ISBN 0-801-88221-4.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339577" title="Ochotona huangensis" nonfiltered="2560" processed="2552" dbindex="132576">

Ochotona huangensis s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae. s endmica de la Xina.

Referncies.
Hoffmann, Robert S., Andrew T. Smith (November 16, 2005). Wilson, D. E., & Reeder, D. M. (eds) Mammal Species of the World, 3rd edition, Johns Hopkins University Press, 191-192. ISBN 0-801-88221-4.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339581" title="Hipomorf" nonfiltered="2561" processed="2553" dbindex="132577">

Els hipomorfs (Hippomorpha, "amb forma de cavall" en grec) s un subordre de perissodctils que noms inclou una nica famlia, la dels quids. s el txon germ dels ceratomorfs, que inclouen les famlies dels rinocertids i els taprids.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339586" title="Ceratomorf" nonfiltered="2562" processed="2554" dbindex="132578">

Els ceratomorfs (Ceratomorpha, "amb forma de banya" en grec) s un subordre de perissodctils que inclou dues famlies, la dels rinocertids i la dels taprids. s el txon germ dels hipomorfs, que inclou una nica famlia, la dels quids.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339588" title="Ecurie Nationale Belge" nonfiltered="2563" processed="2555" dbindex="132579">
 Ecurie Nationale Belge    tamb anomenada  Equipe Nationale Belge  o ENB va ser un equip belga de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

E.N.B. va ser creada als anys '50 i van debutar a la F1 a la temporada 1955 amb monoplaces d'altres marques com Ferrari, Cooper, Lotus i Emeryson.

Ecurie Nationale Belge va disputar tamb una cursa, el GP d'Alemanya a la temporada 1962 amb monoplaa propi, i de la m del pilot Lucien Bianchi van finalitzar la prova en setzena posici, per aquesta va ser l'nica ocasi en qu van crrer amb vehicle propi.


 Palmars a la F1 .

 Curses propies/ altres xasss:  1 / 8;
 Victries: 0 / 0;
 Podiums: 0 / 0;
 Punts:  0 / 1 (GP. Blgica'60);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339591" title="Estaci de Pars-Austerlitz" nonfiltered="2564" processed="2556" dbindex="132580">










L'Estaci de Pars Austerlitz (Gare de Paris Austerlitz) s una de les sis grans estacions de la SNCF a la ciutat de Pars, situada al n85 del Quai d'Austerlitz, al costat del riu Sena.

A ms de l'estaci de ferrocarril, s'agrupa amb el mateix nom Gare d'Austerlitz una estaci subterrnia de la Lnia RER C i una estaci semisubterrnia de metro.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339592" title="Cavall salvatge" nonfiltered="2565" processed="2557" dbindex="132581">

El cavall salvatge (Equus ferus) s una espcie d'quid que actualment noms es troba a sia. El cavall salvatge autntic no s simplement un cavall feral com el Mustang; un cavall salvatge autntic s el que no ha estat mai domesticat amb xit.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339595" title="Asinus" nonfiltered="2566" processed="2558" dbindex="132582">

Asinus s un subgnere del gnere Equus que inclou quatre espcies d'ases, caracteritzades per les seves llargues orelles, esquena recta, cua petita i la seva reputaci de ser durs i resistents. L'ase n's l'exemple ms conegut.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339596" title="Pituna" nonfiltered="2567" processed="2559" dbindex="132583">

  Pituna  s un gnere de peixos de la famlia  dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Pituna brevirostrata  ;
Pituna compacta  ;
Pituna obliquoseriata  ;
Pituna poranga  ;
Pituna schindleri  ;
Pituna xinguensis ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339598" title="Plesiolebias" nonfiltered="2568" processed="2560" dbindex="132585">

 Plesiolebias   s un gnere de peixos de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Plesiolebias altamira  ;
Plesiolebias aruana ;
Plesiolebias canabravensis  ;
Plesiolebias filamentosus  ;
Plesiolebias fragilis  ;
Plesiolebias glaucopterus ;
Plesiolebias lacerdai  ;
Plesiolebias xavantei ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339601" title="Can Miralbell" nonfiltered="2569" processed="2561" dbindex="132586">

Can Miralbell s un edifici construt al segle XIX situat al carrer Ample, nmero 13, de Blanes, la Selva.

s un casal senyorial de tres plantes i golfes. A la segona i tercera planta les finestres sn rectangulars, amb llindes de pedra i balconades, mentre que les golfes estan constitudes per una llarga galeria de set arcs de mig punt. La faana est decorada amb esgrafiats, que remarquen cornises i obertures. 

A la planta baixa hi ha comeros que l'han reformat modernament.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339602" title="Prorivulus" nonfiltered="2570" processed="2562" dbindex="132587">

 Prorivulus   s un gnere de peixos de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Prorivulus auriferus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339603" title="Ase salvatge afric" nonfiltered="2571" processed="2563" dbindex="132588">

L'ase salvatge afric (Equus africanus) s una espcie salvatge de la famlia dels quids. Viu en deserts i altres rees rides del nord-est d'frica, a Eritrea, Etipia i Somlia. N'existeixen uns 570 exemplars salvatges.

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339605" title="Pterolebias" nonfiltered="2572" processed="2564" dbindex="132589">

 Pterolebias   s un gnere de peixos de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Pterolebias hoignei  ;
Pterolebias longipinnis  ;
Pterolebias phasianus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339609" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="2573" processed="2565" dbindex="132590">

Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es realitzaren 5 proves eqestres, tres en categoria individual (doma clssica, concurs complet i salts) i dues per equips (concurs complet i salts).

Les proves hpiques retornaren a la competici olmpica desprs de les seves absncies en els Jocs de 1904 i 1908, sent presents de forma ininterrompuda en els Jocs fins a la data.

Resum de medalles.
Al costat de cada genet apareix el nom del cavall amb el qual va disputar la prova;


Nacions participants.
En les proves hpiques dels Jocs Olmpics de 1912 hi participaren 62 genets de 10 nacions:


  (4);
  (4);
  (4);
  Frana (4);
  Imperi Alemany (13);

  Imperi Rus (7);
  (3);
  Regne Unit (4);
  (17);
  (2);


Medaller.


Notes.


Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Hpica - Estocolm 1912;
  www.sports-reference.com - Hpica 1912;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339610" title="Rachovia" nonfiltered="2574" processed="2566" dbindex="132591">

 Rachovia   s un gnere de peixos de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Rachovia brevis  ;
Rachovia hummelincki  ;
Rachovia maculipinnis  ;
Rachovia pyropunctata   ;
Rachovia stellifer ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339611" title="Oclusiva retroflexa sorda" nonfiltered="2575" processed="2567" dbindex="132592">
La consonant oclusiva retroflexa sorda s un fonema que es transcriu  en l'AFI, s a dir amb el smbol de  ms la cua que indica retroflex (que vol dir que s'articula recolzant la punta i la meitat de la llengua al paladar superior). 

Aquest so est present en llenges cm l'hindi, l'urdu i altres properes. No existeix en catal

Caracterstiques.
s una consonant.
s sorda perqu no vibren les cordes vocals.
s oclusiva, ja que hi ha una interrupci total del pas de l'aire.
s un so oral.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339612" title="Can Tordera" nonfiltered="2576" processed="2568" dbindex="132593">

Can Tordera s un edifici modernista de l'any 1903 situat al passeig de Dintre, nm. 26, de Blanes, la Selva.

Edifici cantoner de tres plantes. Totes les obertures sn d'arc rebaixat amb impostes, i tenen motius decoratius treballats en pedra. A la cantonada hi ha una tribuna angular coberta de cpula. La coberta s plana, amb mirador, i la cornisa est decorada amb mfores de pedra als extrems i un medall fet amb pedra i coronat amb la data d'edificaci a la part central.

Actualment a la planta baixa hi ha una floristeria.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339614" title="Estaci de Zuric" nonfiltered="2577" processed="2569" dbindex="132594">






L'Estaci de Zuric (en alemany, Zrich Hauptbahnhof o Zrich HB) s l'estaci de ferrocarril ms gran de Sussa. L'estaci s un punt de trobada per trenes tant interns com de pasos fronterers amb Suissa. 

 Enllaos externs .
 Lloc Web de RailCity Zrich;
 Lloc web de l'empresa de trens de Sussa,SBB-CFF-FFS;
 Lloc web del projecte Bahn2000;
 Estaci de creuer Lwenstrasse;
 History Channel - Web de l'aniversari de la SBB;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339615" title="Renova" nonfiltered="2578" processed="2570" dbindex="132595">

 Renova   s un gnere de peixos de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

 Renova oscari ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339616" title="Estaci Central de Mil" nonfiltered="2579" processed="2571" dbindex="132596">






L'Estaci Central de Mil (en itali Stazione di Milano Centrale) s una terminal de ferrocarril oficialment inaugurada el 1931 per reemplaar la vella Estaci Central que havia estat construida el 1864.

 Enllaos externs .
Les estacions ferroviries i metros de Mil ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339621" title="Boeing 727" nonfiltered="2580" processed="2572" dbindex="132597">

El Boeing 727 s un avi de reacci de fuselatge estret, de mida mitjana i amb tres motors. El fuselatge del 727 t un dimetre exterior de 3,8 metres. Aix permet posar sis seients per fila (tres a cada banda) i un nic passads central, quan s'installen seients de classe cotxe (45 centmetres d'ample).

El primer Boeing 727 vol per primer cop el 1963 i durant una dcada fou l'avi de reacci comercial ms produt del mn. Es lliuraren un total de 1.831 avions 727. El rcord del 727 de ms avions venuts fou superat a principis de la dcada del 1990 pel seu company de marca ms nou, el Boeing 737. A l'agost del 2008 hi havia un total de 81 avions Boeing 727-100 i 419 avions 727-200 en servei.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339625" title="Estaci de Montgat" nonfiltered="2581" processed="2573" dbindex="132598">



 



Montgat s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud-oest del nucli urb de Montgat, a la vora de la lnia costanera,  a la comarca del Maresme.

L'estaci es troba a la lnia del Maresme en el tram Barcelona-Matar, que va ser el primer tram de ferrocarril obert a la Pennsula Ibrica.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339626" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="2582" processed="2574" dbindex="132599">

En els Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es realitzaren cinc proves de lluita, centrades nicament en la lluita grecoromana, i totes elles en categoria masculina. Les proves es disputaren a l'Estadi Olmpic d'Estocolm.

Nacions participants.
Hi participaren 170 lluitadors d'un total de 18 nacions:


  ustria (8);
  (1);
  Bohmia (4);
  (9);
  (2);
  Finlndia (37);
  Frana (6);
  Imperi Alemany (14);
  Imperi Rus (11);

  Regne Unit (12);
  Grcia (1);
  Hongria (10);
  Islndia (1);
  (Itlia (6);
  (9);
  (2);
  (6);
  (34);


Resum de medalles.
Lluita grecoromana;


Medaller.


Notes.


Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Lluita - Estocolm 1912;
  www.sports-reference.com - Lluita 1912;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339627" title="Estaci de Montgat Nord" nonfiltered="2583" processed="2575" dbindex="132600">



 



Montgat Nord s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada a l'est del nucli urb de Montgat, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme.

L'estaci es troba a la lnia del Maresme en el tram Barcelona-Matar, que va ser el primer tram de ferrocarril obert a la Pennsula Ibrica.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339629" title="Estaci del Masnou" nonfiltered="2584" processed="2576" dbindex="132601">



 



El Masnou s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada a l'est del nucli urb del Masnou, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme.

L'estaci es troba a la lnia del Maresme en el tram Barcelona-Matar, que va ser el primer tram de ferrocarril obert a la Pennsula Ibrica.


Alguns rodalies no efectuen parada ni a Montgat Nord ni a Montgat, sent la segent o anterior Badalona. ;

Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339631" title="Estaci d'Ocata" nonfiltered="2585" processed="2577" dbindex="132602">



 



Ocata s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada a la barri d'Ocata, a l'oest del nucli urb del Masnou, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme.

L'estaci es troba a la lnia del Maresme en el tram Barcelona-Matar, que va ser el primer tram de ferrocarril obert a la Pennsula Ibrica.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339632" title="Estaci de Premi de Mar" nonfiltered="2586" processed="2578" dbindex="132603">



 



Premi de Mar s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud del nucli urb de Premi de Mar, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme.

L'estaci es troba a la lnia del Maresme en el tram Barcelona-Matar, que va ser el primer tram de ferrocarril obert a la Pennsula Ibrica.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339633" title="Estaci de Vilassar de Mar" nonfiltered="2587" processed="2579" dbindex="132604">



 



Vilassar de Mar s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud-oest del nucli urb de Vilassar de Mar, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme.

L'estaci es troba a la lnia del Maresme en el tram Barcelona-Matar, que va ser el primer tram de ferrocarril obert a la Pennsula Ibrica.


Alguns rodalies no efectuen parada a Cabrera de Mar - Vilassar de Mar, sent la segent o anterior Matar.

Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339634" title="Rivulus" nonfiltered="2588" processed="2580" dbindex="132605">

 Rivulus   s un gnere de peixos de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Rivulus agilae  ;
Rivulus altivelis ;
Rivulus amanapira ;
Rivulus amphoreus   ;
Rivulus apiamici  ;
Rivulus atratus  ;
Rivulus auratus  ;
Rivulus bahianus  ;
Rivulus beniensis  ;
Rivulus birkhahni  ;
Rivulus boehlkei  ;
Rivulus bororo  ;
Rivulus breviceps  ;
Rivulus brunneus  ;
Rivulus caurae  ;
Rivulus christinae  ;
Rivulus chucunaque  ;
Rivulus cladophorus  ;
Rivulus compressus  ;
Rivulus corpulentus  ;
Rivulus crixas  ;
Rivulus cryptocallus  ;
Rivulus cyanopterus  ;
Rivulus cylindraceus ;
Rivulus dapazi  ;
Rivulus decoratus  ;
Rivulus deltaphilus  ;
Rivulus depressus  ;
Rivulus derhami  ;
Rivulus dibaphus  ;
Rivulus egens  ;
Rivulus elegans  ;
Rivulus elongatus  ;
Rivulus erberi  ;
Rivulus faucireticulatus  ;
Rivulus frenatus  ;
Rivulus frommi  ;
Rivulus fuscolineatus  ;
Rivulus garciai  ;
Rivulus gaucheri  ;
Rivulus geayi  ;
Rivulus glaucus  ;
Rivulus gransabanae  ;
Rivulus haraldsiolii  ;
Rivulus hartii  ;
Rivulus hildebrandi  ;
Rivulus holmiae  ;
Rivulus igneus  ;
Rivulus illuminatus  ;
Rivulus immaculatus  ;
Rivulus insulaepinorum  ;
Rivulus intermittens  ;
Rivulus iridescens  ;
Rivulus isthmensis  ;
Rivulus janeiroensis  ;
Rivulus javahe  ;
Rivulus jucundus  ;
Rivulus karaja  ;
Rivulus kayabi  ;
Rivulus kayapo  ;
Rivulus kirovskyi  ;
Rivulus kuelpmanni  ;
Rivulus lanceolatus  ;
Rivulus lazzarotoi  ;
Rivulus leucurus  ;
Rivulus limoncochae  ;
Rivulus litteratus  ;
Rivulus luelingi  ;
Rivulus lungi  ;
Rivulus lyricauda  ;
Rivulus magdalenae  ;
Rivulus mahdiaensis  ;
Rivulus marmoratus  ;
Rivulus mazaruni  ;
Rivulus micropus  ;
Rivulus modestus  ;
Rivulus monikae  ;
Rivulus monticola  ;
Rivulus montium  ;
Rivulus nicoi  ;
Rivulus nudiventris  ;
Rivulus obscurus  ;
Rivulus ophiomimus  ;
Rivulus ornatus  ;
Rivulus pacificus  ;
Rivulus paracatuensis  ;
Rivulus paresi  ;
Rivulus parnaibensis  ;
Rivulus peruanus  ;
Rivulus pictus  ;
Rivulus pinima  ;
Rivulus punctatus  ;
Rivulus rectocaudatus  ;
Rivulus roloffi  ;
Rivulus romeri  ;
Rivulus rossoi  ;
Rivulus rubripunctatus  ;
Rivulus rubrolineatus  ;
Rivulus rubromarginatus  ;
Rivulus rutilicaudus ;
Rivulus salmonicaudus  ;
Rivulus santensis  ;
Rivulus sape  ;
Rivulus scalaris  ;
Rivulus siegfriedi  ;
Rivulus simplicis  ;
Rivulus speciosus  ;
Rivulus stagnatus  ;
Rivulus strigatus  ;
Rivulus taeniatus  ;
Rivulus tecminae  ;
Rivulus tenuis  ;
Rivulus tessellatus  ;
Rivulus torrenticola  ;
Rivulus uakti  ;
Rivulus uatuman  ;
Rivulus uroflammeus  ;
Rivulus urophthalmus ;
Rivulus villwocki  ;
Rivulus violaceus  ;
Rivulus vittatus  ;
Rivulus waimacui  ;
Rivulus wassmanni  ;
Rivulus weberi  ;
Rivulus xanthonotus  ;
Rivulus xiphidius  ;
Rivulus zygonectes ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339636" title="Estaci de Cabrera de Mar - Vilassar de Mar" nonfiltered="2589" processed="2581" dbindex="132606">



 



Cabrera de Mar - Vilassar de Mar s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al nucli de poblaci de Pla de l'Avell de Cabrera de Mar, molt a prop del lmit amb el terme municipal de Vilassar de Mar, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme.

L'estaci es troba a la lnia del Maresme en el tram Barcelona-Matar, que va ser el primer tram de ferrocarril obert a la Pennsula Ibrica.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339637" title="Capella de la Salut" nonfiltered="2590" processed="2582" dbindex="132607">

La capella de la Salut s una capella dels segles XIII a XIV situada al carrer que porta el seu nom de Blanes, la Selva.

Histria.

Sembla que era la capella d'una petita barriada fora dels murs que envoltaven la vila, situada en el cam de Lloret. 

El nom de l'advocaci ve originat per l'existncia d'una font d'aigua abundant en el marge d'un cam. Durant molts segles, fins l'any 1968, quan per raons urbanstiques i sanitries va quedar suprimida la font, la capella va conservar d'advocaci la Mare de Du de la Font de la Salut. Actualment, per, ha quedat substitut pel de Mare de Du de la Salut. 

Fou totalment destruda el 1936 i reconstruda als anys quaranta. La imatge que s'hi venera s l'original, que va ser salvada de la destrucci.

El dia de la seva festivitat, el 8 de setembre, a part de les funcions religioses, es mant una tradici molt antiga a Blanes que consisteix en posar una gerra amb aigua beneda juntament amb paperines d'anissos que els devots poden adquirir en recordatori del vas d'aigua que en el dia de la festa bevien de l'antiga font.

Arquitectura.

Capella d'una nau, campanar d'espadanya i absis semicircular. Ha sofert moltes modificacions en la seva configuraci, la ms important per estar situada arran del cam que constitua l'nica
sortida de Blanes en direcci a Lloret; aquest fet motiv l enderroc de gaireb la meitat de la seva superfcie.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339638" title="Castell de Sagunt" nonfiltered="2591" processed="2583" dbindex="132608">

El castell de Sagunt s una fortalea situada dalt la muntanya que protegeix la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre, Pas Valenci).

La presencia del castell s s tan antiga com l'origen de la ciutat i ja els ibers van establir all el seu primer assentament (Arse). Tradicionalment es parla del castell rom, fent referncia a la civilitzaci que ms ha marcat aquest monument. Tot i aix, alctualment al castell queden poques restes d'origen rom i s un mosaic de cultures i civilitzacions (ibers, romans, gots, rabs). El Castell va estar utilitzat pels francesos en la Guerra de la Independncia al llarg del segle XIX.


Es troba dividit en set places o recintes independents: la plaa d'Almenara, la plaa d'Armes, la plaa de la Conillera, la plaa de la Ciutadella, la plaa Dos de Maig, la plaa de Sant Ferran i Estudiants. En l'interior de les muralles del castell, que s'estenen uns mil metres al llarg de la muntanya, en el Antiquarium Epigrfic s'oferix la contemplaci d'una selecci d'una de les colleccions epigrfiques ms importants de la Pennsula Ibrica. Aquestes inscripcions aporten informaci sobre els aspectes ms significatius de la societat saguntina a travs dels segles.

Existeixen multitud de galeries subterrnies que no sn visitables de moment per que demostren la grandesa d'aquest patrimoni.

Cal incloure en el monument el Teatre Rom de Sagunt.

El 1931 fou declarat Monument Nacional.

 Enllaos interns .
 Sagunt;
 Saguntum;

 Enllaos externs .

 Web de l'Ajuntament ;
 www.saguntoweb.com;
 www.saguntour.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339643" title="Estaci de Sant Andreu de Llavaneres" nonfiltered="2592" processed="2584" dbindex="132609">



 



Sant Andreu de Llavaneres s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al nucli de poblaci de Can San, situat al sud del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme. L'estaci forma part de la lnia del Maresme.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339644" title="Estaci de Caldes d'Estrac" nonfiltered="2593" processed="2585" dbindex="132610">



 



Caldes d'Estrac s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud-oest del nucli urb de Caldes d'Estrac, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme. L'estaci forma part de la lnia del Maresme.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339645" title="Estaci d'Arenys de Mar" nonfiltered="2594" processed="2586" dbindex="132611">



 



Arenys de Mar s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud del nucli urb de Arenys de Mar, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme. L'estaci forma part de la lnia del Maresme.

A partir d'Arenys, i fins a Maanet-Massanes, la lnia s de via nica, aquest fet limita la freqncia de trens cap a Calella i Blanes.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339646" title="Estaci de Canet de Mar" nonfiltered="2595" processed="2587" dbindex="132612">



 



Canet de Mar s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud del nucli urb de Canet de Mar, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme. L'estaci forma part de la lnia del Maresme.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339647" title="Llus de Borgonya" nonfiltered="2596" processed="2588" dbindex="132613">
Llus de Borgonya (1297   2 d'agost del 1316) fou Prncep consort d'Acaia i pretendent al Regne de Tessalnica.

 Ancestres .
Era el fill menor de Robert II de Borgonya i Agns de Frana.

Prncep d'Acaia.
El 1313 va prendre part en el complex contracte matrimonial dissenyat amb l'objectiu d'assegurar el control de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia i la Dinastia de Borgonya per tal d'assegurar el domini de la Grcia franca:

-El 31 de juliol del 1313 es cas amb Matilda d'Hainaut, descendent de Guillem II Villehardouin i a qui Felip I de Trent havia lliurat en feu el Principat d'Acaia. En esdevenir Prncep d'Acaia, Llus de Borgonya fu el correspoent acte d'homenatge a Felip de Trent com a Emperador de Constantinoble jure uxoris i Rei de Tessalnica. En virtud del seu vassallatge, acced d'unir-se a una prevista campanya per reconquerir l'Imperi Llat de Constantinoble.
-Per la seva part, Llus de Borgonya ced els drets sobre les terres del Ducat de Borgonya al seu germ Hug V de Borgonya, per tal que aquest li cedis el ttol de Rei de Tessalnica, que havia estat venut a la seva familia el 1266. 

 La Casa de Mallorca entra en la disputa pel Principat d'Acaia .
Per altre banda, Isabel I d'Acaia havia tingut una germana menor, Margarida d'Acaia. Quan Isabel I d'Acaia fou desposseda del Principat per Carles II d'Anjou, la germana d'aquesta, Margarida d'Acaia, reclam per a ella mateixa els drets sobre el Principat d'Acaia, per de manera infructuosa. Finalment traspass els drets en favor de la seva filla, Isabel de Sabran, que era per tant cosina de Matilda d'Hainaut. Per fer valdre els seus drets per sobre de la seva cosina Matilda, Isabel de Sabran es cas amb l'infant Ferran de Mallorca, qui reclam el Principat d'Acaia en nom de la seva dona i en prepar la conquesta.

 La Guerra pel Principat d'Acaia .

L'infant Ferran de Mallorca desenbarc i prengu Clarena el 1315. Per la seva banda, Matilda d'Hainaut i Llus de Borgonya arribaren separadament al Principat. Mentre Llus de Borgonya es dirig a la Repblica de Vencia per sollicitar-ne auxili militar, Matilda salp directament del port de Marsella i desembarc a Navarino  amb 1.000 homes a finals de 1315. 

A l'arribada de Matilda, diversos barons, incls el comte de Cephalonia retornaren a la seva obedincia. Per malgrat els reforos rebuts dels barons, l'exrcit de Matilda fou derrotat per les tropes de l'Infant Ferran de Mallorca el 22 de febrer de 1316 a la Batalla de Picotin. Aleshores arrib Llus de Borgonya i endeg el Setge de Chalandrista, que acab fracassant. Ferran de Mallorca tramet missives a la Companyia Catalana d'Orient clamant per l'enviament de reforos, que foren respostes favorablement per aquesta. Per quan les tropes de la companyia encara es trobaven de cam, el 5 de juliol de 1316 es lliur la Batalla de Manolada, en la que l'infant Ferran fou derrotat i mort. 

Tan sols quatre setmanes desprs, Llus de Borgonya mor. Segons la Crnica de Morea, la seva mort es degu a unes febres, per segons la catalana Declaratio Summa, fou enverinat per Joan de Cephalonia. La mort de Llus de Borgonya deix el Principat d'Acaia en un estat d'imps, deixant obertes les pretencions de la seva dona Matila d'Hainaut, el seu nebot Eudes IV de Borgonya i Felip I de Trent.













Referncies.
  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339648" title="Estaci de Sant Pol de Mar" nonfiltered="2597" processed="2589" dbindex="132614">



 



Sant Pol de Mar s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada a l'est del nucli urb de Sant Pol de Mar, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme. L'estaci forma part de la lnia del Maresme.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339649" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="2598" processed="2590" dbindex="132615">

Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm (Sucia) es realitzaren nou proves de nataci, set destinades a la categoria masculina i dues a la categoria femenina. Fou la primera vegada que les dones pogueren competir en aquest esport en els Jocs Olmpics.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Nataci - Estocolm 1912;
  www.sports-reference.com - Nataci 1912;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339650" title="Estaci de Pineda de Mar" nonfiltered="2599" processed="2591" dbindex="132616">



 



Pineda de Mar s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud del nucli urb de Pineda de Mar, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme. L'estaci forma part de la lnia del Maresme.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339652" title="Estaci de Malgrat de Mar" nonfiltered="2600" processed="2592" dbindex="132617">



 



Malgrat de Mar s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud del nucli urb de Malgrat de Mar, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme. L'estaci forma part de la lnia del Maresme.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339653" title="Estaci de Santa Susanna" nonfiltered="2601" processed="2593" dbindex="132618">



 



Santa Susanna s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud del terme municipal de Santa Susanna, a la vora de la lnia costanera per lluny del seu nucli urb, a la comarca del Maresme. L'estaci forma part de la lnia del Maresme.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339654" title="Estaci de Tordera" nonfiltered="2602" processed="2594" dbindex="132619">



 



Tordera s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al nord del nucli urb de Tordera, una mica allunyada d'aquest, a la comarca del Maresme. L'estaci forma part de la lnia del Maresme.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339656" title="Figuerola d'Orcau" nonfiltered="2603" processed="2595" dbindex="132620">
Aquest article s sobre la vila d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Figuerola d'Orcau (antic municipi) .;


Figuerola d'Orcau s una vila que tingu ajuntament propi fins el 1970, quan s'ajunt a Isona, al mateix temps que tamb ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Rom d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dell. s situada a 6 km a l'oest-nord-oest del cap del municipi, a llevant de la Segla de les Bassades, afluent per la dreta del Riu de Conques, afluent del Riu d'Abella, que en passar per Gavet de la Conca es transforma en el Riu de Gavet i s'aboca en la Noguera Pallaresa, al cap de poc, ja a la Conca de Tremp. El Riu de Conques i el Riu d'Abella sn els que vertebren la Conca Dell.



 Etimologia .
La primera part del topnim s un mot romnic derivat de la paraula figa. Una figuerola s una figuera petita o jove. La segona part s deguda al fet que el lloc pertanyia a la Baronia d'Orcau. El nom del poble est documentat des del 1071.

Hi ha una llegenda que explica el nom del poble; s recollida per Joan Llus, i explica el fet segent: una vegada hi havia un pags que s'havia trobat que dins de les seves terres havia nascut una petita figuera borda. Com que no feia figues, resolgu arrencar-la, dient la frase "A fora ganduls de casa meva! Com que no dnes figues, una altra figuerola fruitar". En el lloc de la figuera borda, s'hi fu una casa, a la qual s'afeg una segona, desprs una tercera... fins a formar tot un poble, que prengu el nom de la figuerola arrencada.

 La vila .

La vila de Figuerola d'Orcau s dalt d'un turonet, a 552 m. alt., i forma un nucli clos per les mateixes cases, entre les quals s'obrien cinc portals que donaven -i encara donen- accs a l'interior del recinte. Tres d'ells, segons la tradici, sn els originals: el del Marques, el de la Font i el de Marisans. Roman encara en la memria dels ms grans de la vila l'poca en qu de nit es tancaven els portals per tal que ning pogus entrar-hi. Tant el clos de la vila, com els portals i el traat dels carrers ens remeten sense cap mena de dubte a una vila medieval.


Al centre hi ha una plaa porticada, damunt dels porxos de la qual hi ha l'edifici que havia hostatjat la Casa de la Vila i l'escola pblica, avui dia transformada en habitatges. D'aquesta plaa surten cinc carrers, que sn els que recorren la vila closa, passant en total per ms d'una dotzena d'arcs, la major part clarament medievals.

La part ms alta del clos de la vila, tot i que ha estat molt desfigurat per les constants reformes de les cases que el formen, sembla presentar un segon recinte interior: seria, prpiament, el castell de Figuerola d'Orcau. No n'han quedat, per, restes gaire definides, si b el traat dels carrers i la part baixa de les parets que s'hi inclouen el permeten endevinar.

En el nucli antic de Figuerola d'Orcau hi ha encara una altra capella: s a la casa Rocabruna, i a penes en queden restes, en l'actualitat.

A l'exterior d'aquest nucli clos es van anar estenent tres ravals, anomenats del Comte, de Faidella i del Ferrer. La jurisdicci de la vila estava repartida, com ja hem vist, entre el Comte de Pallars (un ter) i els Barons d'Orcau (dos teros). El primer dels ravals esmentats corresponia al ter del Comte, i els altres, pertanyents als Orcau, reben el nom del cam de Faidella, al terme d'Abella de la Conca, i del ferrer que s'hi havia installat.


L'esglsia parroquial de Santa Maria s dins del nucli clos, i al seu costat de llevant s'estenia el cementiri, que a principis del segle XX fou traslladat fora del nucli urb. L'espai que ocupava no ha estat mai aprofitat, i encara avui dia s un espai erm a dins del poble vell. 


Fora del nucli clos, al nord-est, es drea el santuari de la Mare de Du del Prat, actualment ja englobat pel mateix creixement dels ravals del poble. La tradici popular diu que l'origen d'aquest santuari s precisament l'existncia dels ravals, els quals, en rivalitat amb la vila closa, volgueren tenir la seva esglsia prpia. Tanmateix, tamb s'atribueix la construcci del santuari a la troballa d'una imatge de la Mare de Du feta per una ovella mentre pasturava en el prat que hi havia en aquest lloc, cosa que justificaria el nom del santuari. Una altra versi s la que donen els goigs que es canten en aquest temple: la imatge fou portada de Madrid, potser per substituir la primera, malmesa en algun moment de la histria. Aquests goigs s'hi canten el mes d'agost. El santuari del Prat est documentat des del segle XVII.

Al seu costat discorre el Passeig arbrat, que t una llargria de quasi un quilmetre, sorprenent en una vila de les dimensions de Figuerola d'Orcau. En aquest lloc, a prop de la Font, hi havia un immens om, per a circumdar el qual calien vuit persones. Quan el rei Alfons XIII va passar per Figuerola d'Orcau, se li fu una rpida recepci a l'ombra de l'om, ja que el monarca no es volia entretenir a visitar la vila. Tanmateix, se li fu la petici d'unes escoles noves, ats que les velles estaven en molt mal estat, cosa que va concedir. La mateixa nit de la visita reial es va trencar una de les enormes branques de l'om, anant a caure just en el lloc on havia estat el rei.

El 1975 el nt d'Alfons XIII, l'aleshores prncep Joan Carles de Borb, visit el poble, acompanyat d'oficials militars (era a la comarca a causa d'unes maniobres militars) i de dos ministres. L'enrenou popular fou notable, per no consta enlloc si se li va recordar el fet de l'om i el seu avi.


Tamb fora del nucli clos hi ha l'abundosa font monumental, obra del segle XVII, probablement.

En el terme de Figuerola d'Orcau hi ha, encara, una altra ermita: la de Sant Bartomeu, que fou bastida amb l'esfor de tota la poblaci. S'hi celebra un aplec el primer diumenge de juny, amb missa i dinar popular. L'ermita actual t un disseny molt avantguardista: s una ermita oberta, sense sostres. s un magnfic mirador sobre la vila, ja que es troba prcticament damunt seu, a llevant, al cap de la serra que domina el poble per aquell costat.

L'any 2007 tenia 198 habitants i era el segon nucli ms poblat del municipi desprs d'Isona, per havia tingut poques de ms esplendor i poblament. El 1860 hi consten 700 habitants, que en cinquanta anys davallaren a 500 i en quanta anys ms a 400, continuant el descens gradualment fins els quasi 200 actuals.

Eclesisticament, pertany al Bisbat d'Urgell, dins del seu arxiprestat del Pallars Juss. No t rector propi, i la parrquia s menada, com totes les del terme d'Isona i Conca Dell, pel rector d'Isona, resident en aquella vila.

Actualment no hi ha escola, a Figuerola d'Orcau. Cada mat un transport escolar facilitat pel Consell comarcal s'enduu els alumnes de primria cap a Tremp, i un altre els de secundria, que sn retornats al final de la jornada escolar a la vila pel mateix mitj.

 Histria .
El castell de Figuerola d'Orcau s esmentat en una carta del 1112, on Teobald Ramon, bar d'Orcau, rep el senyoriu de la vila del comte de Pallars, Pere Ramon, amb la condici que el comte en conserva un ter: s l'actual Raval del Comte. El 1141 torna a ser esmentat, en un document de Ramon Berenguer d'ger. Torna a ser esmentat el 1272, quan Jaume I en demana la potestat, juntament amb altres castells pallaresos. Al cap de quatre anys s Pere II, el Gran, qui demana el mateix.

Al segle XIV, Figuerola d'Orcau apareix en diversos fogatges com a domini d'Arnau d'Orcau: 31 focs el 1381, per exemple (unes 155 persones). El 1388 era del fill de l'anteriorment esmentat, Roger d'Orcau, i en les generacions anteriors, on s'alternen ms d'un cop aquests dos mateixos noms propis, continua pertanyent al mateix llinatge.


El segle XV visqu la guerra civil entre els reis de la casa de Trastmara i la Generalitat de Catalunya. Com que Arnau d'Orcau es decant per la causa catalana, en contra del rei, quan aquest, Joan II  es fu finalment amb el poder el 1458, com a represlia desposse els Orcau dels seus senyorius, i els incorpor a la corona. Malgrat tot, el 1473 Arnau d'Orcau en recuper el senyoriu. Continu en mans dels Orcau fins que el nt del darrer esmentat, Arnau Juli d'Orcau, mor. El succe el seu nebot valenci -nebot en segon o tercer grau- Berenguer d'Erill i de Centelles, senyor de la vall d'Espills. Anomenats Erill-Orcau, esdevingueren comtes d'Erill, i Figuerola d'Orcau an passant de m en m, en la decadncia de les cases nobiliries catalanes dels segles XVI, XVII i XVIII: per una srie de plets, pass als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-Lpez de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i als Silva, ducs d'Hxar.

Al segle XIX encara trobem que Figuerola d'Orcau formava part de les possessions patrimonials del Comte d'Aranda, Duc d'Hjar.

 Activitat econmica .
Figuerola d'Orcau no es diferencia gaire de la resta de poblacions del terme a qu pertany. De base agrria i ramadera, els conreus tradicionals sn gramnies (blat, ordi, civada, sgol...), oli, verdures per al consum propi, pastures i, antigament, un vi de molt bona qualitat.

Segons Pascual Madoz, a mitjan segle XIX Figuerola d'Orcau produa blat, civada, ordi, sgol, faves, blat de moro, cnem, mongetes, fruita, vi i seda. Hi havia tamb bestiar, sobretot vacum i mular. La cacera hi era abundosa (perdius, llebres, conills i guatlles).

Hi havia un mol -el Mol del Canal-, una fassina -fbrica artesanal d'aiguardent-, un hostal, una botiga, un forn i una taverna

Actualment el panorama ha variat substancialment: continuen sent importants les explotacions agrries, sobretot ametlles, ordi i blat, i el sector ramader s'ha especialitzat quasi exclusivament en el porc. De la resta de productes esmentats per Madoz, no en queda res o a penes res.

 Festes i tradicions .
Celebra dues festes majors al llarg de l'any: la grossa o d'estiu, per la Mare de Du d'Agost, i la d'hivern, el 17 de gener, per Sant Antoni.

 Serveis turstics .
A Figuerola d'Orcau hi ha un sol establiment d'hostaleria: la casa rural anomenada Casa Blanc. Com a restaurants, en trobem un: La Barbacoa. Tamb hi ha un bar, El Rac de la Font.

 Comunicacions .
Est comunicat per les carreteres comarcals C-1412b i C-1412bz amb Isona, i Tremp i per la carretera local LV-5112 amb Orcau.

Pel que fa a mitjans de transport pblic, Figuerola d'Orcau compta amb parada de l'autobs de la lnia Barcelona-la Pobla de Segur, amb un servei al dia en direcci a Barcelona, al mat ben d'hora, i un altre a mitja tarda en direcci a la Pobla de Segur. Tamb hi passa la lnia Barcelona-eth Pnt de Rei, amb dos cotxes a mig mat en direcci a la Vall d'Aran (un d'ells t final de trajecte a Esterri d'neu), i dos a primera hora de la tarda cap a Barcelona.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Maria de Figuerola d'Orcau", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Figuerola d'Orcau", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BENITO I MONCLS, Pere. "Castell de Figuerola", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 LLUS, Joan. El meu Pallars. Vol. I. Barcelona: Editorial Barcino, 1959 (Collecci Tramuntana). ISBN 978-84-7226-121-1;

 MRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars. Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3;

 PAGS, M., "Figuerola d'Orcau", a El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer, "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339657" title="GP Ouest France-Plouay 2008" nonfiltered="2604" processed="2596" dbindex="132621">

El GP Ouest France-Plouay 2008 s una cursa ciclista que es disput el 25 d'agost de 2008 pels voltants de Plouay, a la Bretanya. Es disputen 12 voltes a un circuit per completar un total de 229,2 km. 

El vencedor d'aquesta edici fou el francs Pierrick Fdrigo, de l'equip .

Classificaci general.
25-08-2008: Plouay, 229,2 km.



Classificaci individual de l'UCI ProTour 2008 desprs d'aquesta cursa .


Enllaos externs.
Web oficial de la cursa ;

Notes. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339658" title="Conca Dell" nonfiltered="2605" processed="2597" dbindex="132622">
La Conca Dell, tamb anomenada de vegades Conca d'Orcau, s una de les tres conques que formen el Pallars Juss (a ms de la Vall Fosca): la Conca de Tremp, o Conca De, al voltant del cap de comarca, que ocupa del centre cap al sud i oest de la comarca, la Conca de Dalt, al nord, que ocupa tot l'espai a llevant de la Pobla de Segur i t el Pont de Claverol com a cap municipal, i la Conca Dell, a l'entorn d'Isona. El terme municipal d'Isona i Conca Dell, que s el de ms extensi i poblaci d'aquesta conca, rep aquest nom, tot i que no agrupa realment tota la Conca Dell, ja que aquesta comprn, a ms, tot l'actual terme d'Abella de la Conca i part dels de Gavet de la Conca i Llimiana.

No pertanyen, en canvi, a la Conca Dell geogrfica els pobles de Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell, de l'antic terme d'Orcau i actual d'Isona i Conca Dell, que estan situats a la Conca De, o de Tremp. Sn al marge esquerre de la Noguera Pallaresa al lloc del Pant de Sant Antoni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339663" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - 110 metres tanques homes" nonfiltered="2606" processed="2598" dbindex="132626">

La cursa dels 110 metres tanques masculins va ser l'nica prova de tanques dels Jocs Olmpics de 1896. Les sries preliminars foren la primera prova del 7 d'abril. Hi van prendre part vuit atletes que es van distribuir en dues sries de quatre corredors. Sols els dos ms rpids de cadascuna d'elles pass a la final.

Medallistes.


Resultats.
Sries.
Les sries es van disputar el 7 d'abril. Els dos primers es classifiquen per a la final.

Srie 1.

Grantley Goulding del Regne Unit acab primer amb un temps de 18,4". Sokol ensopega amb la darrera tanca i aix permet a Reichel superar-lo per acabar segon.

Srie 2.

Els dos nord-americans acaben en les dues primeres posicions de la srie. Athanasios Skaltsogiannis i Kurt Drry corren, per no se sap en quina posici acabaren. 

Final.

DNS: no surt

La final dels 110 metres tanques es va crrer el 10 d'abril, amb sols dos atletes a la lnia de sortida. Ambds atletes feren un temps quasi idntic, quedant distanciats per menys d'una dcima de segon. Thomas Curtis dels Estats Units en fou el vencedor. Goulding es defensava millor sobre les tanques, per Curtis tenia un millor final, cosa que li don la victria. 

Reichel no va poder disputar la final perqu estava ajudant a Albin Lermusiaux en la marat. Hoyt s'estava preparant pel salt amb perxa. 

Referncies.
  (Consultable digitalment a AAFLA.org);
  (Extreacte consultable a AAFLA.org);
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339665" title="Nici Sterling" nonfiltered="2607" processed="2599" dbindex="132627">

Nici Sterling, de nom real Nici Norman (nascuda el 17 de gener del  1968  a Epsom, Surrey) s una actriu pornogrfica anglesa.

Abans de dedicar-se al cinema, Nici Sterling va treballar com a recepcionista d'un hotel.   El seu marit, Chris Norman, va decidir enviar fotos d'ella a la secci "readers wife"  ("la dona del lector") de la revista Fiesta; els va agradar el que van veure, i li van oferir fer de model. Comenaria a fer de model nua o en topless, apareixent en diverses publicacions, la ms destacada de les quals fou el diari Daily Sport. El seu primer treball cinematogrfic fou per a Astral Blue, i consist en una pellcula on ella era la nica protagonista. Ms tard Sterling fu el seu paper al mn de la pornografia hardcore; El Daily Sport endeg una competici per als seus lectors, per la qual deu d'ells optaven a guanyar una orgia amb Sterling, la qual seria enregistrada i venuda com a pellcula hardcore.  Sterling tamb va enregistrar alguns vdeos amateur juntament amb el seu marit. Desprs d'aix van mudar-se a Los Angeles (Estats Units) a principis del 1995 a conseqncia d'una oferta de treball per a la indstria del hardcore, i acabarien protagonitzant pellcules de manera professional tots dos junts. Chris Norman abandonaria el seu treball com a advocat per a dedicar-se al cinema pornogrfic i al mrqueting, i adoptaria el nom artstic de Wilde Oscar .

De vegades Nici Sterling s anomenada tamb Nici Norman (el seu nom real, de casada) o b  Niki Stirling . 

El  1996 Nici Sterling guany un premi AVN que la guardonava com a la "starlet" ms atractiva.

El 2007 va guanyar el premi AVN a la millor actriu, guard equivalent als premis Oscar del cinema pornogrfic, tot entrant al AVN Hall of Fame (similar al Passeig de la Fama de Hollywood, per a diferncia d'aquest, sense un suport fsic).

Recentment  no ha realitzat cap treball cinematogrfic, i s'ha dedicat a la seva famlia.  Ella i el seu marit, Wilde Oscar, tenen una filla, Alexandra, nascuda el 1993.

 















Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339666" title="Robert Hetzron" nonfiltered="2608" processed="2600" dbindex="132628">
Robert Hetzron (nascut Herzog, 31 de desembre del 1937   1997) vas ser una lingista hongars que enfoc la seva investigaci en les llenges afroasitiques, especialment en la famlia etipica en general i en les gurage en particular. 

Publicacions.
 1969: The Verbal System of Southern Agaw. Berkeley i Los Angeles: University of California Press. (tesi Ph.D.).
 1972: Ethiopian Semitic: studies in classification. Manchester.
 1977: The Gunnn-Gurage Languages. Npols: Istituto Orientale di Napoli.
 1996: "The two futures in Central and Peripheral Western Gurage", in G. Hudson (ed.) Essays on Gurage language and culture : dedicated to Wolf Leslau on the occasion of his 90th birthday, Wiesbaden: Harrassowitz, p. 101-109.
 1997: (ed.) The Semitic languages. Londres: Routledge.
 2000: (amb Berhanu Chamora) Inor. Munic: Lincom Europa.

Referncies.
 Goldenberg, Gideon (1999) "In memoriam Robert Hetzron", Aethiopica 2 (1999), p. 198-200.
 Zaborski, Andrzej (ed.) (2001) New data and new methods in Afroasiatic linguistics: Robert Hetzron in memoriam. Wiesbaden: Harrassowitz.
 Zaborski, Andrzej (2001) "Robert Hetzron (1938-1997): bibliography", in New data and new methods... (vegeu damunt), p. xi-xix.

Enllaos externs.
 Necrolgica per Grover Hudson.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339667" title="TBO" nonfiltered="2609" processed="2601" dbindex="132629">
TBO va ser una revista d'historietes espanyola que va aparixer el 1917 i es va  publicar, amb interrupcions, fins al 1998. Va tenir una gran importncia en la histria del cmic espanyol, fins al punt que del ttol de la revista va sorgir el terme "tebeo", que a Espanya s sinnim d'"historieta". Els editors de la publicaci van ser fins al 1983 els socis Buigas, Estivill i Via; posteriorment va ser editada durant un breu perode el 1986 per l'Editorial Bruguera, i entre el 1988 i el 1998 per Edicions B.

La revista, dirigida al pblic infantil, va cultivar un estil propi d'historieta humorstica. Especialment influents van ser algunes de les seves sries, com La familia Ulises, de Benejam, o Els grans invents del TBO.

Se'n van editar quatre nmeros extraordinaris en catal a finals de la dcada dels 1970.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339669" title="Wolf Leslau" nonfiltered="2610" processed="2602" dbindex="132630">
Wolf Leslau (14 de novembre del 1906 - 28 de novembre del 2006) va ser un destacat semitista i una de les ms grans autoritats en el camp de l'estudi de les llenges etipiques.



Biografia.
Nascut a Polnia, Wolf Leslau estudi semitstica a la Universitat de Viena (ustria) i a la Sorbona (Frana). Quan l'Alemanya nazi va ocupar Frana, fou enviat a un camp de concentraci, del qual escap l'any 1942 per emigrar als Estats Units d'Amrica. En 1955 ingress en la facultat de la Universitat de Califrnia (UCLA), on els seus esforos resultaren decisius per l'establiment d'un Departament d'Estudis del Prxim Orient. Hi ocup la plaa de professor emrit fins a la seva mort als cent anys d'edat.

Leslau s'especialitz en llenges semtiques d'Etipia fins aleshores no documentades ni investigades. Entre els anys 1946 i 1976 pass una quantitat de temps considerable a Etipia treballant amb informadors nadius en l'estudi d'idiomes poc coneguts com ara el txaha i el harari, aix com aprofundint el coneixement de l'amhric, el tigrinya i el gueez.

Publicacions.
 1938: Lexique Soqotri (sudarabique moderne) avec comparaisons et explications tymologiques. Pars: Libraire C. Klincksieck.
 1941: Documents tigrigna: grammaire et textes. Pars: Libraire C. Klincksieck.
 1945: Short Grammar of Tigr. New Haven: Publications of the American Oriental Society, Offprint Series, No. 18.
 1945: Gafat Documents: Records of a South-Ethiopic language. New Haven: American Oriental series, no. 28.
 1950: Ethiopic Documents: Gurage. Nova York: Viking Fund Publications in Anthropology, no. 14.
 1951: Falasha Anthology. Yale Judaica Series, vol. 6. New Haven i Londres: Yale University Press.
 1956: tude descriptive et comparative du Gafat (thiopien mridional). Pars: Libraire C. Klincksieck, xx + 277 p. ;
 1958: Ethiopic and South Arabic contributions to the Hebrew lexicon. Berkeley: University of California Press, 76 p.
 1958: The verb in Harari. Berkeley: University of California Press, x + 86 p.
 1965: An Amharic Conversation Book. Wiesbaden: Harrassowitz.
 1965: Ethiopians speak. Studies in cultural background. Part 1: Harari. Near Eastern Studies, no. 7. Berkeley: University of California Press.
 1965: An annotated bibliography of the Semitic languages of Ethiopia. La Haia: Mouton.
 1966: Ethiopians Speak: Studies in Cultural Background. Part 2: Chaha. University of California Publication. Near Eastern Studies, no. 9, 219 p.
 1967: Amharic Textbook. Wiesbaden: Harrassowitz.
 1968: Ethiopians Speak: Studies in Cultural Background. Part 3: Soddo. University of California Publications. Near Eastern Studies, vol. 11.
 1969: Hebrew Cognates in Amharic. Wiesbaden: Harrassowitz.
 1973: English-Amharic Context Dictionary. Wiesbaden: Harrassowitz, xviii + 1503 p.
 1976: Concise Amharic Dictionary. (edici republicada: 1996) Berkeley i Los Angeles: University of California Press.
 1979: Etymological Dictionary of Gurage (Ethiopic). 3 volums. Wiesbaden: Otto Harrassowitz.
 1981: Ethiopians Speak: Studies in Cultural Background. Part 4: Muher. thiopistische Forschungen, no. 11. Wiesbaden: Franz Steiner Verlag.
 1982: Gurage Folklore: Proverbs, beliefs, and riddles. Studien zur Kulturkunde, no. 63. Wiesbaden: Franz Steiner Verlag.
 1983: Ethiopians Speak: Studies in Cultural Background. Part 5: Chaha and Ennemor. thiopistische Forschungen, no. 16. Wiesbaden: Franz Steiner Verlag.
 1987: Comparative dictionary of Ge ez (Classical Ethiopic) : G   z-English/English-G   z with an index of the Semitic roots. Wiesbaden: Harrassowitz, xlix + 813 p.
 1988: Fifty Years of Research: Selection of articles on Semitic, Ethiopian Semitic and Cushitic. Wiesbaden: Harrassowitz, xlv + 503 p.
 1989: Concise dictionary of G   z (Classical Ethiopic). Wiesbaden: Harrassowitz, 247 p.
 1990: Arabic Loanwords in Ethiopian Semitic. Wiesbaden: Harrassowitz.
 1992: Gurage Studies : Collected Articles. Wiesbaden: Harrassowitz, xxix + 744 p.
 1995: Reference Grammar of Amharic. Wiesbaden: Harrassowitz.
 1997: Ethiopic Documents: Argobba. Grammar and dictionary. Wiesbaden: Harrassowitz.
 1999: Zway Ethiopic Documents. thiopistische Forschungen, no. 51. Wiesbaden: Harrassowitz.
 2000: Introductory Grammar of Amharic. Wiesbaden: Harrassowitz, xix + 232 p.
 2001: (amb Thomas L. Kane) Amharic Cultural Reader. Wiesbaden: Harrassowitz.
 2004: The Verb in Msqan as Compared with other Gurage Dialects. Wiesbaden: Harrassowitz.

Enllaos externs.
 
 
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339670" title="Marcel Cohen" nonfiltered="2611" processed="2603" dbindex="132631">
Marcel Samuel Raphal Cohen (6 de febrer del 1884 - 5 de novembre del 1974) va ser un lingista francs destacat en el camp de les llenges semtiques, i especialment en la branca etipica.

 Biografia .
Marcel Cohen nasqu a Pars i estudi al Lyce Condorcet. Assist a les llions d'Antoine Meillet al Collge de France i a l'cole des Hautes Etudes. En 1905 es matricul a l'cole  des Langues Orientales i s'hi gradu l'any 1909. Estudi amhric (amb Mondon-Vidailhet), lingstica francesa, snscrit, gueez i antic sud-arbic. Escrigu la seva tesi sobre el dialecte rab dels jueus algerins (Le parler arabe des juifs d'Algers).

Entre el mar del 1910 i el juny del 1911, emprengu un viatge a Etipia, durant el qual apleg copiosos materials sobre les llenges etipiques i una detallada notcia del qual es cont al seu llibre Rapport sur une mission linguistique en Abyssinie 1910-1911 (Pars, 1912).

Succe Mondon-Vidailhet com a charg de cours d'Abyssin a l'cole des Langues Orientales.. L'any 1916 esdevingu professor assistent i en 1926 professor titular. En 1919 assum tamb el crrec de professor d'etipic a l'coles pratique des Hautes tudes.

Entre els seus ms destacats alumnes etiopicistes s'hi compten Wolf Leslau, Stefan Strelcyn i Joseph Tubiana.

 Publicacions .
 1912: Le parler arabe des Juifs d'Alger. Pars: Champion.
 1912: Rapport sur une mission linguistique en Abyssinie (1910-1911). Pars: Imprimerie Nationale.
 1920: Documents ethnographiques d'Abyssinie. Pars: Leroux.
 1921: "la prononciation traditionelle du Guze (thiopien classique)", in Journal asiatique Sr. 11 / T. 18 (Versi electrnica a Gallica biblioteca digital de la Bibliothque nationale de France PDF).
 1924: Couplets amhariques du Choa. Pars: Imprimerie Nationale.
 1924: Le systme verbale smitique et l'expression du temps. Pars: Leroux.
 1924: (with Antoine Meillet) Les langues du monde. Pars: Champion. (2na ed. 1952);
 1931: Etudes d'thiopien mridional. Pars: Geuthner.
 1934: Documents sudarabiques. Pars: dpt chez Adrien Maisonneuve.
 1936: Trait de langue amharique. Pars: Institut d'Ethnographie. (reimprs: 1970, 1995);
 1939: Nouvelles tudes d'thiopien meridional. Pars: Champion.
 1947: Essai comparatif sur le vocabulaire et la phontique chamito-smitique. Pars: Champion.
 1947: Histoire d'une langue: le franais. Pars: Editions Runis. (4a ed., Editions Sociales 1974);
 1950: Regards sur la langue franaise. Pars: Editions Sociales.
 1950: Le langage: structure et volution. Pars: Editions Sociales.
 1954: Grammaire et style.
 1958: La grande invention de l'criture et son volution. Pars: Klincksieck.
 1962: Etudes sur le langage de l'enfant. Pars: Editions du Scarabe.
 1963: Nouveaux regards sur la langue franaise.
 1963: Encore des regards sur la langue franaise.
 1972: Une fois de plus des regards sur la langue franaise. Pars: Editions Sociales.

 Referncies .


 Bibliografia .
Cohen, David (ed.) (1970) Mlanges Marcel Cohen: tudes de linguistique, ethnographie et sciences connexes offertes par ses amis et ses lves  l'occasion de son 80me anniversaire; avec des articles et tudes indits de Marcel Cohen. La Haia: Mouton.
 Imprimerie Nationale (1955; ed.) Cinquante annes de recherches linguistiques, ethnographiques, sociologiques, critiques et pdagogiques. Pars.
 Lentin, Irne (1984) "Marcel Cohen", Bulletin de l'Association des anciens lves, p. 64-68.
 Rouaud, Alain (1995) "Marcel Cohen", in Pierre Labrousses, Deux sicles d'histoire de l'cole des Langues orientales, Pars, p. 363-367.
 Rouaud, Alain (2003) "Cohen, Marcel", in S. Uhlig i cols. (eds.), Encyclopaedia Aethiopica Vol. 1: A-C. Wiesbaden: Harrassowitz, p. 766a-766b.
 Strelcyn, S. (1975) "Obituary: Marcel Cohen", Bulletin of the School of Oriental and African Studies 38/3, p. 615-622.
 Union Franaise Universitaire (1985; ed.) Hommage  Marcel Cohen. Pars.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339671" title="Gabriel Gonzlez Videla" nonfiltered="2612" processed="2604" dbindex="132632">


Gabriel Gonzlez Videla (La Serena, 22 de novembre de 1898    Santiago, 22 d'agost de 1980), fill de Gabriel Gonzlez Castillo i de Teresa Videla Zepeda, va ser President de Xile entre 1946 i 1952. Advocat format per l'Universitat de Xile en 1922. Lder del Partit Radical, del com va ser triat president en 1937. Diputat pel seu districte natal en els perodes 1933-37 i 1937-41. Nomenat ambaixador en Frana en 1939. Senador en 1945. Candidat a President de la Repblica per l'Aliana Democrtica (radicals, comunistes i demcrates), va ser triat en 1946.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339672" title="Lleonard II d'Alag i Arborea" nonfiltered="2613" processed="2605" dbindex="132633">
Lleonard II d'Alag i Arborea (segle XV - Xtiva, 1494) fou un noble sard

Era nebot de Lleonard I d'Alag i Arborea. Va tenir un fill, Artal d'Alag i Arborea.

Es revolt contra el virrei Nicolau Carrs d'Arborea i de Mur el 1470, a qui va vncer a la batalla d'Uras, per Carrs d'Arborea li segrest els bns a Cller i ell s'hi encamin en so de guerra, de manera que el virrei va anar a Barcelona acusant Lleonard II de revoltar l'illa contra el rei i obtingu la sentncia de mort i la confiscaci de bns. El rei envi tropes a Sardenya, on els revoltats foren venuts a la batalla de Macomer el 1478 i trat en la fugida, capturat en alta mar, fou dut a Valncia i ms tard al Castell de Xtiva, on va morir. Els seus ttols passaren a la corona hispnica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339673" title="Campagna" nonfiltered="2614" processed="2606" dbindex="132634">

Campagna s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Salern. L'any 2007 tenia 15.734 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339675" title="Xeremia" nonfiltered="2615" processed="2607" dbindex="132635">

La xeremia s un tipus d'instrument de vent de fusta amb  llengeta doble i tub de perforaci cnica que va estar en s arreu d'Europa entre l'edat mitjana i el segle  XVIII. 

Com molts altres instruments, a partir del Renaixement es va construir en diferents mides i, per tant, en diferents afinacions i tessitures, constituint el que s'anomena una famlia, la qual cosa permetia interpretar la polifonia amb un grup d'instruments de timbre homogeni. A principis de segle XVII la famlia va arribar a tenir set membres i els membres ms greus i grans s'anomenaven bombarda.

La xeremia s la versi europea d'una tipologia d'instruments creada a l'sia central i que avui en dia es troba estesa per moltes cultures, des d'Indonsia fins al Magrib, a ms d'Europa. Per aix, sovint l'utilitza aquest mot per designar de manera genrica els instruments de vent fusta de llengeta doble i tub cnic de totes les cultures, independentment de les caracterstiques i noms concrets de cada un.

A partir de l'edat mitjana la xeremia va quedar englobada dins dels instruments de msica alta, s a dir, que sonaven fort, i que eren indicats especialment per fer msica a l'exterior. Sobretot a la Pennsula Ibrica fou un dels instruments ms freqents en els grups de ministrers o ministrils i s integr, des del segle XVI en els grups instrumentals de msica civil, sovint pagats pels governs municipals, juntament amb els sacabutxos. Tamb tingueren un paper destacat en la interpretaci de la polifonia religiosa, sobretot acompanyant la msica vocal, sovint doblant les diferents veus. Aquest s de les anomenades cobles de ministrers juntament amb les capelles de msica dur fins al segle XVII. Al segle XVIII i fins i tot al XIX, aquests grups de xeremies participaren en altres tipus de msiques religioses com processons.

La seva desaparici dels mbits de la msica religiosa no va pas privar que es continus utilitzant aquest mateix instrument o b altres variants que durant aquests segles s havien anat desenvolupant de maneres ms o menys diferenciades en els diferents territoris de la Pennsula Ibrica. Aix, sn instruments derivats de la xeremia medieval, renaixentista i barroca la gralla, els diferents tipus de dolaina, el tible, la tenora, la tarota, i alguns instruments de la mateixa famlia reben el nom de gaita.

Referncies. 
 Gran enciclopdia de la msica. GEC. Barcelona, 2003.

 VILAR, Josep M.: "Sobre la msica barroca per a xeremies a Catalunya i la seva evoluci posterior". Eusko Ikaskuntza. Cuadernos de Seccin Msica, 5. San Sebastian (1991). Pg. 109-153.

 Enllaos externs .
  The Renaissance Shawm;
  Shawm;
  Rauschpfeiff;
  The Dulcian;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339677" title="Casa Folguera" nonfiltered="2616" processed="2608" dbindex="132636">

La Casa Folguera s un edifici situat al carrer de l'Esperana, nm. 5, de Blanes, la Selva, projectat l'any 1942 per l'arquitecte Francesc Folguera. 

s un edifici de tres plantes i golfes pintat en tons vermellosos. La planta baixa presenta un esgrafiat de motius rectangulars, mentre que les finestres de les plantes superiors sn de mig punt, simple la del tercer pis i geminada amb una columna jnica la del segon. La cornisa, sostinguda per mnsules, sobresurt molt i, al seu damunt, hi ha una terrassa amb unes golfes.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339679" title="Casa Saladrigas" nonfiltered="2617" processed="2609" dbindex="132637">

La Casa Saladrigas s un edifici situat al carrer de l'Esperana, nm. 48, de Blanes, la Selva, projectat entre 1918 i 1920 per Isidre Puig i Boada.

L'edifici presenta faana a tres carrers i s de planta rectangular, amb tres pisos i golfes. Destaquen els timpans que decoren les entrades principals, les balconades a les dues cantonades amb baranes de ferro forjat molt ben treballades i les cobertes a diferent nivell. Al tercer pis s'obren set finestres amb arc de mig punt. A la cantonada de mar, entre el primer i el segon pis hi ha un rellotge de sol.

Actualment s'utilitza com a sala d'exposicions.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339680" title="De pequenino se torce o destino" nonfiltered="2618" processed="2610" dbindex="132638">
De pequenino se torce o destino ("De petit es tora el dest") s un lbum de Srgio Godinho, publicat el 1976.

 Pistes .
Lletres i msica de Srgio Godinho, quan no s'indica altrament

 "Foi a trabalhar" ("An a treballar")  3:01;
 "Bacalhau basta" ("Amb bacall ja n'hi ha prou")  3:42;
 "Sul, Norte, campo, cidade" ("Sud, nort, camp, ciutat")  4:19;
 "Uma cantiga de amor" (Una cantiga d'amor")  4:19;
 "Um tractor" ("Un tractor")  2:37;
 "Organizao popular" ("Organitzaci popular")  3:42;
 "Os demnios de Alccer-Quibir" ("Els dimonis d'Alccer-Quibir")  2:22;
 "Cantiga do Camolas" ("Cantiga d'en Camolas")  1:39;
 "O namoro" (letra de Viriato da Cruz, msica de Fausto) ("El festeig")  4:05;
 "Bico calado" ("Bec callat")  3:53;
 "De pequenino" ("De petit")  1:12;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339682" title="Pano-cru" nonfiltered="2619" processed="2611" dbindex="132639">
Pano-cru ("Pa cru") s un disc de Srgio Godinho, publicat el 1978.

 Pistes .

 "A vida  feita de pequenos nadas" ("La vida s feta de petites foteses")  3:23;
 "O primeiro dia" ("El primer dia")  4:19;
 "O galo  o dono dos ovos" ("El gall s l'amo dels ous")  2:34;
 "Balada da Rita (do filme "Kilas, o mau da fita")" ("Balada de la Rita" - de la banda sonora del film "Kilas, o mau da fita")  4:03;
 "Venho aqui falar" ("Vinc aqu per parlar")  4:22;
 "L isso " ("Som-hi")  4:03;
 "Feiticeira" ("Fetillera")  2:29;
 "O homem-fantasma" ("L'home fantasma")  3:46;
 "2 andar, direito" ("2n pis, dreta")  6:54;
 "Pano-cru" ("Pa cru")  1:45;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339683" title="Simpsonichthys" nonfiltered="2620" processed="2612" dbindex="132640">

 Simpsonichthys   s un gnere de peixos de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Simpsonichthys adornatus  ;
Simpsonichthys alternatus   ;
Simpsonichthys antenori   ;
Simpsonichthys auratus  ;
Simpsonichthys boitonei    ;
Simpsonichthys bokermanni   ;
Simpsonichthys brunoi    ;
Simpsonichthys carlettoi    ;
Simpsonichthys chacoensis   ;
Simpsonichthys cholopteryx    ;
Simpsonichthys constanciae   ;
Simpsonichthys costai   ;
Simpsonichthys delucai    ;
Simpsonichthys fasciatus    ;
Simpsonichthys filamentosus  ;
Simpsonichthys flagellatus    ;
Simpsonichthys flammeus   ;
Simpsonichthys flavicaudatus   ;
Simpsonichthys fulminantis   ;
Simpsonichthys ghisolfii   ;
Simpsonichthys gibberatus  ;
Simpsonichthys hellneri   ;
Simpsonichthys heloplites  ;
Simpsonichthys ibicuiensis    ;
Simpsonichthys igneus    ;
Simpsonichthys izecksohni   ;
Simpsonichthys janaubensis    ;
Simpsonichthys macaubensis    ;
Simpsonichthys magnificus   ;
Simpsonichthys marginatus    ;
Simpsonichthys mediopapillatus    ;
Simpsonichthys multiradiatus   ;
Simpsonichthys myersi   ;
Simpsonichthys nielseni    ;
Simpsonichthys nigromaculatus  ;
Simpsonichthys notatus   ;
Simpsonichthys ocellatus    ;
Simpsonichthys parallelus  ;
Simpsonichthys perpendicularis    ;
Simpsonichthys picturatus  ;
Simpsonichthys punctulatus  ;
Simpsonichthys radiosus  ;
Simpsonichthys reticulatus  ;
Simpsonichthys rosaceus    ;
Simpsonichthys rufus    ;
Simpsonichthys santanae   ;
Simpsonichthys similis  ;
Simpsonichthys stellatus   ;
Simpsonichthys suzarti  ;
Simpsonichthys trilineatus  ;
Simpsonichthys virgulatus   ;
Simpsonichthys zonatus  ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339692" title="Cantons dels Pirineus Atlntics" nonfiltered="2621" processed="2613" dbindex="132641">
Els Cantons dels Pirineus Atlntics sn 52 i s'agrupen en tres districtes:

Districte de Bayonne (19 cantons - sotsprefectura: Bayonne).


Districte d'Oloron-Sainte-Marie (12 cantons - sotsprefectura: Oloron-Sainte-Marie).


Districte de Pau (21 cantons - prefectura: Pau).





Enllaos externs.

Base cantonal de la Prefectura de Pirineus Atntics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339695" title="Districte de Pau" nonfiltered="2622" processed="2614" dbindex="132642">
El Districte de Pau s un districte del departament francs dels Alts Pirineus, a la regi d'Aquitnia. Compta amb 21 cantons i 269 municipis. El cap del districte s la prefectura de Pau.

Cantons.
cant d'Arthez-de-Barn;
cant d'Arzacq-Arraziguet;
cant de Billre;
cant de Garlin;
cant de Juranon;
cant de Lagor;
cant de Lembeye;
cant de Lescar;
cant de Montaner;
cant de Morlas;
cant de Nay-Est;
cant de Nay-Oest;
cant d'Orts;
cant de Pau-Centre;
cant de Pau-Est;
cant de Pau-Nord;
cant de Pau-Oest;
cant de Pau-Sud;
cant de Pontacq;
cant de Salies-de-Barn;
cant de Thze;

Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339696" title="Districte d'Oloron-Sainte-Marie" nonfiltered="2623" processed="2615" dbindex="132643">
El Districte d'Oloron-Sainte-Marie s un districte del departament francs dels Alts Pirineus, a la regi d'Aquitnia. Compta amb 15 cantons i 155 municipis. El cap del districte s la sots prefectura d'Oloron-Sainte-Marie.

Cantons.
 cant d'Accous ;
 cant d'Aramits ;
 cant d'Arudy ;
 cant de Laruns ;
 cant de Lasseube ;
 cant de Maulon-Licharre ;
 cant de Monein ;
 cant de Navarrenx ;
 cant d'Oloron-Sainte-Marie-Est ;
 cant d'Oloron-Sainte-Marie-Ouest ;
 cant de Sauveterre-de-Barn ;
 cant de Tardets-Sorholus;

Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339699" title="Lacq" nonfiltered="2624" processed="2616" dbindex="132644">


Lacq s un municipi del departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 10.992 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339700" title="Estaci de Barber del Valls" nonfiltered="2625" processed="2617" dbindex="132645">

 







Barber del Valls s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al est de Barber del Valls a la comarca del Valls Occidental, entre aquesta i Badia del Valls. A ms hi tenen parada els trens de Mitjana Distncia de la lnia Ca-4b. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca4;
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339701" title="Spectrolebias" nonfiltered="2626" processed="2618" dbindex="132646">

 Spectrolebias   s un gnere de peixos de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Spectrolebias semiocellatus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339703" title="Cant de Lagor" nonfiltered="2627" processed="2619" dbindex="132647">

El Cant de Lagor s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau, compta amb 17 municipis (el municipi de Lacq, noms una part) i el cap cantonal s Lagor.

Municipis.
Abidos;
Bsingrand;
Biron;
Castetner;
La-Mondrans;
Lacq (Canton de Lagor) ( l'exception d'Audjos);
Lagor;
Loubieng;
Maslacq;
Mont;
Mourenx;
Nogures;
Os-Marsillon;
Ozenx-Montestrucq;
Sarpourenx;
Sauvelade;
Viellesgure;

Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339705" title="Cant d'Arthez-de-Barn" nonfiltered="2628" processed="2620" dbindex="132648">

El Cant d'Arthez-de-Barn s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau, compta amb 21 municipis (el municipi de Lacq, noms una part) i el cap cantonal s Arthez-de-Barn.

Municipis.
Argagnon;
Arnos;
Arthez-de-Barn;
Artix;
Boumourt;
Casteide-Cami;
Casteide-Candau;
Castillon (Canton d'Arthez-de-Barn);
Cescau;
Doazon;
Hagetaubin;
Labastide-Czracq;
Labastide-Monrjeau;
Labeyrie;
Lacade;
Lacq (Canton d'Arthez-de-Barn);
Mesplde;
Saint-Mdard;
Serres-Sainte-Marie;
Urds;
Viellenave-d'Arthez.

Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339707" title="Piuixn" nonfiltered="2629" processed="2621" dbindex="132649">

El Piuixn (del Mapudungun  Assecar la gent ) s una criatura de la mitologia maputxe que s'alimenta de sang.
Aquest terme tamb designa al ratpenat com (Desmodus rotundus), fet que fa viable que la llegenda s'inspiri en aquest animal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339708" title="Stenolebias" nonfiltered="2630" processed="2622" dbindex="132650">

 Stenolebias   s un gnere de peixos de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Stenolebias bellus  ;
Stenolebias damascenoi ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339709" title="Cantons de les Landes" nonfiltered="2631" processed="2623" dbindex="132651">
Els Cantons de les Landes sn 30 i s'agrupen en dos districtes:

 Districte de Dax.
(13 cantons - sotsprefectura: Dax) :
 cant d'Amou;
 cant de Castets;
 cant de Dax-Nord;
 cant de Dax-Sud;
 cant de Montfort-en-Chalosse;
 cant de Mugron;
 cant de Peyrehorade;
 cant de Pouillon;
 cant de Saint-Martin-de-Seignanx;
 cant de Saint-Vincent-de-Tyrosse;
 cant de Soustons;
 cant de Tartas-Est;
 cant de Tartas-Ouest;

 Districte de Mont-de-Marsan.
(17 cantons - prefectura: Mont-de-Marsan) :
 cant d'Aire-sur-l'Adour;
 cant de Gabarret;
 cant de Geaune;
 cant de Grenade-sur-l'Adour;
 cant d'Hagetmau;
 cant de Labrit;
 cant de Mimizan;
 cant de Mont-de-Marsan-Nord;
 cant de Mont-de-Marsan-Sud;
 cant de Morcenx;
 cant de Parentis-en-Born;
 cant de Pissos;
 cant de Roquefort;
 cant de Sabres;
 cant de Saint-Sever;
 cant de Sore;
 cant de Villeneuve-de-Marsan;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339710" title="Estaci de Sabadell Sud" nonfiltered="2632" processed="2624" dbindex="132652">

 

 

 



Sabadell Sud s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud de Sabadell a la comarca del Valls Occidental. A ms hi tenen parada els trens de Mitjana Distncia de la lnia Ca-4b. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.

A ms d'aquesta, Sabadell t dues estacions ms de Rodalies Renfe i dues del Metro del Valls de FGC, Sabadell-Estaci i Sabadell-Rambla.



Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca4;
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339711" title="Districte de Dax" nonfiltered="2633" processed="2625" dbindex="132653">
El districte de Dax s un dels dos districtes del departament de les Landes, a la regi d'Aquitnia. Compta amb 13 cantons i 153 municipis i el cap s la sotsprefectura de Dax.

Cantons.
 cant d'Amou;
 cant de Castets;
 cant de Dax-Nord;
 cant de Dax-Sud;
 cant de Montfort-en-Chalosse;
 cant de Mugron;
 cant de Peyrehorade;
 cant de Pouillon;
 cant de Saint-Martin-de-Seignanx;
 cant de Saint-Vincent-de-Tyrosse;
 cant de Soustons;
 cant de Tartas-Est;
 cant de Tartas-Ouest;

Vegeu tamb.
Cantons de les Landes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339712" title="Districte de Mont-de-Marsan" nonfiltered="2634" processed="2626" dbindex="132654">
El districte de Mont-de-Marsan s un dels dos districtes del departament de les Landes, a la regi d'Aquitnia. Compta amb 17 cantons i 178 municipis i el cap s la prefectura de Mont-de-Marsan.

Cantons.
 cant d'Aire-sur-l'Adour;
 cant de Gabarret;
 cant de Geaune;
 cant de Grenade-sur-l'Adour;
 cant d'Hagetmau;
 cant de Labrit;
 cant de Mimizan;
 cant de Mont-de-Marsan-Nord;
 cant de Mont-de-Marsan-Sud;
 cant de Morcenx;
 cant de Parentis-en-Born;
 cant de Pissos;
 cant de Roquefort;
 cant de Sabres;
 cant de Saint-Sever;
 cant de Sore;
 cant de Villeneuve-de-Marsan;

Vegeu tamb.
Cantons de les Landes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339719" title="Terranatos" nonfiltered="2635" processed="2627" dbindex="132655">

 Terranatos   s un gnere de peixos de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Terranatos dolichopterus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339720" title="Estaci de Sabadell Centre" nonfiltered="2636" processed="2628" dbindex="132656">

 

 

 



Sabadell Centre s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada sota el Carrer d'Alfons Sala a l'est de Sabadell a la comarca del Valls Occidental. A ms hi tenen parada els trens de Mitjana Distncia de la lnia Ca-4b. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.

A ms d'aquesta, Sabadell t dues estacions ms de Rodalies Renfe i dues del Metro del Valls de FGC, Sabadell-Estaci i Sabadell-Rambla.



Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca4;
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339722" title="Cantons de la Gironda" nonfiltered="2637" processed="2629" dbindex="132657">
Els Cantons de la Gironda sn 63 i s'agrupen en 6 districtes. Fins fa un temps el districte de Bordeus era ms gran, per va cedir quatre cantons a altres districtes i tamb altres 4 per crear el districte d'Arcachon. 

 Districte d'Arcachon (4 cantons - sotsprefectura: Arcachon) :cant d'Arcachon - cant d'Audenge - cant de Belin-Bliet - cant de la Teste-de-Buch;

 Districte de Blaye (5 cantons - sotsprefectura: Blaye) :cant de Blaye - cant de Bourg - cant de Saint-Andr-de-Cubzac - cant de Saint-Ciers-sur-Gironde - cant de Saint-Savin (Gironde);

 Districte de Bordeus (25 cantons -prefectura: Bordeus) : cant de Bgles - cant de Blanquefort - cant de Bordeaux-1 - cant de Bordeaux-2 - cant de Bordeaux-3 - cant de Bordeaux-4 - cant de Bordeaux-5 - cant de Bordeaux-6 - cant de Bordeaux-7 - cant de Bordeaux-8 - cant du Bouscat - cant de la Brde - cant de Carbon-Blanc - cant de Cenon - cant de Cron - cant de Floirac - cant de Gradignan - cant de Lormont - cant de Mrignac-1 - cant de Mrignac-2 - cant de Pessac-1 - cant de Pessac-2 - cant de Saint-Mdard-en-Jalles - cant de Talence - cant de Villenave-d'Ornon;

 Districte de Langon (15 cantons - sotsprefectura: Langon) :cant d'Auros - cant de Bazas - cant de Cadillac - cant de Captieux - cant de Grignols - cant de Langon - cant de Monsgur - cant de Pellegrue - cant de Podensac - cant de la Role - cant de Saint-Macaire - cant de Saint-Symphorien - cant de Sauveterre-de-Guyenne - cant de Targon - cant de Villandraut;

 Districte de Lesparre-Mdoc (5 cantons - sotsprefectura: Lesparre-Mdoc) :cant de Castelnau-de-Mdoc - cant de Lesparre-Mdoc - cant de Pauillac - cant de Saint-Laurent-Mdoc - cant de Saint-Vivien-de-Mdoc;

 Districte de Libourne (9 cantons - sotsprefectura: Libourne) :cant de Branne - cant de Castillon-la-Bataille - cant de Coutras - cant de Fronsac - cant de Gutres - cant de Libourne - cant de Lussac - cant de Pujols - cant de Sainte-Foy-la-Grande;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339723" title="Trigonectes" nonfiltered="2638" processed="2630" dbindex="132658">

 Trigonectes   s un gnere de peixos de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Trigonectes aplocheiloides  ;
Trigonectes balzanii  ;
Trigonectes macrophthalmus  ;
Trigonectes rogoaguae  ;
Trigonectes rubromarginatus  ;
Trigonectes strigabundus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339724" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - Marat homes" nonfiltered="2639" processed="2631" dbindex="132659">


La marat masculina dels Jocs Olmpics d'Atenes de 1896 fou una cursa inventada per a aquesta ocasi. Michel Bral va pensar en fer una cursa entre les ciutats de Marat i Atenes tot recordant la llegenda de Fidipides. La primera marat que es disput fou la classificaci grega pels Jocs de 1896, sent el vencedor Kharilaos Vasilakos. En aquells moments la distncia a recrrer era de 40 quilmetres i es va disputar el cinqu dia dels Jocs.

25 atletes estaven inscrits per participar en aquesta primera marat olmpica, tot i que finalment sols 17 la van comenar. El primer en agafar el liderat de la prova fou Albin Lermusiaux. Teddy Flack i Arthur Blake el seguiren, fins que al km 23 Blake es veia obligat a abandonar. Al km 32 era Lermusiaux el que abandonava, quedant Flack en primera posici. Amb tot el grec Spiridon Louis es pos al capdavant i fent s d'un ritme ms dur acab per despenjar Flack, el qual esgotat desprs d'haver intentat mantenir el ritme abandonava a poc ms de 3 km pel final. 

El vencedor final de la primera marat olmpica fou Louis, en poc menys de tres hores. En segona posici arrib Vasilakos, seguit ben d'aprop per Spiridon Belokas i Gyula Kellner. Belokas fou desqualificat en descobrir-se que bona part del recorregut l'havia fet dalt un carruatge. 

Medallistes.

Classificaci.



DNF: no finalitza; DISQ: disqualificat

Referncies.
  (Consultable digitalment a  AAFLA.org);
  (Extracte consultable a AAFLA.org);
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339725" title="Districte d'Arcachon" nonfiltered="2640" processed="2632" dbindex="132660">
El Districte d'Arcachon s un nou districte creat el 2007 al departament francs de la Gironda, a la regi d'Aquitnia. Est format per 4 cantons i 17 municipis. El cap del districte s Arcachon.

Cantons.
 cant d'Arcachon ;
 cant d'Audenge ;
 cant de Belin-Bliet ;
 cant de la Teste-de-Buch;

Vegeu tamb.
Cantons de la Gironda;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339732" title="Nria Camn i Farell" nonfiltered="2641" processed="2633" dbindex="132661">
Nria Camon i Farell (Terrassa, 3 de mar del 1978) s una jugadora d'hoquei herba que sol jugar a la posici de centrecampista, i que ha representat a la selecci espanyola en tres jocs olmpics consecutius: Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequn 2008. Tamb form part de l'equip que acab quart en el Mundial d'hoquei herba de Madrid del 2006, on se la disting amb el ttol de Millor Jugadora.

s llicenciada en comunicaci udio-visual.

Trajectria.
 CD Terrassa (1987   2003);
 RC Polo (2003   );

Palmars.
Ttols a nivell de selecci.
 Millor jugadora Copa Europa Sub 21 1998;
 4a. Jocs Olmpics Sydney 2000;
 6a. Champions Trophy Amsterdam 2001 ;
 8a. Campionat del mn Perth 2002;
 Subcampiona al Campionat d'Europa Barcelona 2003;
 Elegida entre les nou millors jugadores del mn 2003;
 10a. Jocs Olmpics Atenes 2004;
 4a. Campionat d'Europa Dubln 2005;
 4a. Campionat del mn Madrid 2006;
 Millor jugadora del campionat del mn Madrid 2006;
 Subcampiona del mn en sala Viena 2007;
 4a. Campionat d'Europa Manchester 2007;
 7a. Jocs Olmpics Pequn 2008;

Ttols a nivell de club.
 Campionat de Catalunya (1997, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003);
 Campiona d'Espanya (2000, 2001, 2002, 2003);
 Subcampiona d'Espanya (1999);
 Copa de la Reina (1998, 2000, 2001, 2003, 2004);
 Subcampiona Copa de la Reina (1996, 1997, 1999);
 Campiona d'Espanya sala (2002, 2003);
 Campionat d'Europa de clubs (hoquei sala) "B" 2002;

 Enllaos .
 Plana web personal ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339733" title="Districte de Bordeus" nonfiltered="2642" processed="2634" dbindex="132662">
El Districte de Bordeus s un districte francs del departament de la Gironda, a la regi d'Aquitnia. Est format per 29 cantons i 140 municipis. El cap del districte s Bordeus.

Cantons.
 cant de Bgles ;
 cant de Blanquefort ;
 cant de Bordeaux-1 ;
 cant de Bordeaux-2 ;
 cant de Bordeaux-3 ;
 cant de Bordeaux-4 ;
 cant de Bordeaux-5 ;
 cant de Bordeaux-6 ;
 cant de Bordeaux-7 ;
 cant de Bordeaux-8 ;
 cant du Bouscat ;
 cant de la Brde ;
 cant de Carbon-Blanc ;
 cant de Cenon ;
 cant de Cron ;
 cant de Floirac ;
 cant de Gradignan ;
 cant de Lormont ;
 cant de Mrignac-1 ;
 cant de Mrignac-2 ;
 cant de Pessac-1 ;
 cant de Pessac-2 ;
 cant de Saint-Mdard-en-Jalles ;
 cant de Talence ;
 cant de Villenave-d'Ornon;

Vegeu tamb.
Cantons de la Gironda;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339734" title="Districte de Blaye" nonfiltered="2643" processed="2635" dbindex="132663">

El Districte de Blaye s un districte francs del departament de la Gironda, a la regi d'Aquitnia. Est format per 5 cantons i 55 municipis. El cap del districte s Blaye.

Cantons.
 cant de Blaye ;
 cant de Bourg ;
 cant de Saint-Andr-de-Cubzac ;
 cant de Saint-Ciers-sur-Gironde ;
 cant de Saint-Savin (Gironde);

Vegeu tamb.
Cantons de la Gironda;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339735" title="Estaci de Sabadell Nord" nonfiltered="2644" processed="2636" dbindex="132664">

 

 

 



Sabadell Nord s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada sota la Plaa d'Espanya al nord de Sabadell a la comarca del Valls Occidental. A ms hi tenen parada els trens de Mitjana Distncia de la lnia Ca-4b. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.

A ms d'aquesta, Sabadell t dues estacions ms de Rodalies Renfe i dues del Metro del Valls de FGC, Sabadell-Estaci i Sabadell-Rambla.

Est previst que la futura estaci de Sabadell Plaa Espanya de FGC faci d'intercanviador amb rodalies en aquest punt de Sabadell quan s'obri la prolongaci del Metro del Valls fins a Ca n'Oriac-Nord que actualment est en construcci.



Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca4;
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339736" title="Districte de Langon" nonfiltered="2645" processed="2637" dbindex="132665">

El Districte de Langon s un districte francs del departament de la Gironda, a la regi d'Aquitnia. Est format per 15 cantons i 169 municipis. El cap del districte s Langon.

Cantons.
 cant d'Auros ;
 cant de Bazas ;
 cant de Cadillac ;
 cant de Captieux ;
 cant de Grignols ;
 cant de Langon ;
 cant de Monsgur ;
 cant de Pellegrue ;
 cant de Podensac ;
 cant de la Role ;
 cant de Saint-Macaire ;
 cant de Saint-Symphorien ;
 cant de Sauveterre-de-Guyenne ;
 cant de Targon ;
 cant de Villandraut;


Vegeu tamb.
Cantons de la Gironda;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339739" title="Districte de Lesparre-Mdoc" nonfiltered="2646" processed="2638" dbindex="132666">
El Districte de Lesparre-Mdoc s un districte francs del departament de la Gironda, a la regi d'Aquitnia. Est format per 5 cantons i 32 municipis. El cap del districte s Lesparre-Mdoc.

Cantons.
 cant de Castelnau-de-Mdoc ;
 cant de Lesparre-Mdoc ;
 cant de Pauillac ;
 cant de Saint-Laurent-Mdoc ;
 cant de Saint-Vivien-de-Mdoc;

Vegeu tamb.
Cantons de la Gironda;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339740" title="Districte de Libourne" nonfiltered="2647" processed="2639" dbindex="132667">

El Districte de Libourne s un districte francs del departament de la Gironda, a la regi d'Aquitnia. Est format per 9 cantons i 129 municipis. El cap del districte s Libourne.

Cantons.
cant de Branne ;
 cant de Castillon-la-Bataille ;
 cant de Coutras ;
 cant de Fronsac ;
 cant de Gutres ;
 cant de Libourne ;
 cant de Lussac ;
 cant de Pujols ;
 cant de Sainte-Foy-la-Grande;

Vegeu tamb.
Cantons de la Gironda;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339745" title="Estaci de Terrassa Est" nonfiltered="2648" processed="2640" dbindex="132668">

 

 

 



Terrassa Est s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al barri de la Grpia a l'est de Terrassa a la comarca del Valls Occidental. A ms hi tenen parada els trens de Mitjana Distncia de la lnia Ca-4b. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.

A ms d'aquesta, Terrassa t una estaci ms Rodalies Renfe i una altra del Metro del Valls de FGC, Terrassa-Rambla.



Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca4;
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339747" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - Salt d'alada homes" nonfiltered="2649" processed="2641" dbindex="132669">


El salt d'alaa mascul va ser una de les quatre proves de salts que es disput als Jocs Olmpics d'Atenes de 1896. El salt d'alada es va disputar el 10 d'abril, prenent-hi part cinc atletes, tres d'ells dels Estats Units. Ellery Clark, que prviament havia guanyat el salt de llargada, tamb guanya aquesta prova. Garrett i Connolly comparteixen la segona posici.

Medallists.


Results.


Tots cinc atletes aconsegueixen saltar 1,50 m i 1,55 m. Hoffmann s el primer en quedar eliminat en no poder superar la barra situada a 1,60 m. Sjberg s supera aquest llist, per no pot fer el mateix amb 1,625 m.  Els tres americans queden al capdavant, en superar tamb el 1,65. Sols Clark supera aquesta marca, superant successivament tamb 1,70, 1,75 i 1,81 metres.

Referncies.
  (Consultable difitalment a AAFLA.org);
  (Extracte consultable a AAFLA.org);
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339748" title="Rivulus agilae" nonfiltered="2650" processed="2642" dbindex="132670">

Rivulus agilae  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana Francesa, Surinam i Guaiana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339749" title="Esglsia dels Padrets" nonfiltered="2651" processed="2643" dbindex="132671">

L'esglsia dels Padrets s un edifici religis del carrer Sant Bonosi de Blanes, la Selva, que havia pertangut a l'antic collegi dels Padrets.

L'esglsia, que no est catalogada i fa uns 100 m2, havia estat el centre religis del seminari de la congregaci dels Fills de la Sagrada Famlia. La congregaci va venir a Blanes a final del segle XIX amb l'objectiu de gestionar un collegi privat i, al final, s'hi van quedar, fundant un centre. Amb la Guerra Civil, l'esglsia es va abandonar i els anys 50 es va vendre a uns particulars.

La capella es convertir en un equipament municipal destinat en principi a esdevenir un centre cultural del barri de sa Massaneda. Tamb est previst que aculli un petit museu arqueolgic, lligant-ho amb el fet que la zona dels Padrets s l'nica de Blanes on s'han trobat restes d'una certa importncia.

L'artista blanenc Ricard Ferrer va pintar l'any 2005 els frescos de la volta. 

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339750" title="Rivulus altivelis" nonfiltered="2652" processed="2644" dbindex="132672">

Rivulus altivelis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 8,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339751" title="Rivulus amanapira" nonfiltered="2653" processed="2645" dbindex="132673">

Rivulus amanapira  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la conca brasilera de l'Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339753" title="Rivulus amphoreus" nonfiltered="2654" processed="2646" dbindex="132674">

 Rivulus amphoreus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Surinam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339754" title="Slvia Bonastre i Peremateu" nonfiltered="2655" processed="2647" dbindex="132675">
Slvia Bonastre i Peremateu (Terrassa, 29 de novembre del 1981) s una jugadora d'hoquei herba que sol jugar a la posici de centrecampista.

Va comenar a jugar al CD Terrassa amb cinc anys. Ha representat a la selecci espanyola en dos jocs olmpics consecutius: Atenes 2004 i Pequn 2008; al 2005 va rebre la Medalla de la Ciutat de Terrassa al Mrit Esportiu per la seva participaci als Jocs d'Atenes. Form part de l'equip que acab quart en el Mundial d'hoquei herba de Madrid del 2006. Ha estat entrenadora de la selecci femenina catalana sub-16. Actualment (2008) estudia a l'INEFC.

La seva germana gran, Olga Bonastre, tamb ha jugat a hoquei herba.

Trajectria.
 CD Terrassa (1999   2002);
 RC Polo (2002   2006);
 Atltic Terrassa (2006   );

Palmars.
Ttols a nivell de selecci.
 10a. Copa del mn sub-21 Buenos Aires 2001;
 6a. Champions Trophy Amsterdam 2001 ;
 5a. Campionat d'Europa sub-21 d'Alcal la Real 2002;
 8a. Campionat del mn Perth 2002;
 Subcampiona Campionat d'Europa Barcelona 2003;
 Subcampiona al "Champions Challenge" Catnia 2003;
 10a. Jocs Olmpics Atenes 2004;
 4a. Campionat d'Europa Dubln 2005;
 4a. Campionat del mn Madrid 2006;
 4a. Campionat d'Europa 2007;
 7a. Jocs Olmpics Pequn 2008;

Ttols a nivell de club.
 Campiona de Catalunya (2004, 2006);
 Campiona d'Espanya (2000, 2001, 2002, 2004, 2005);
 Copa de la Reina (1998, 2000, 2001, 2004);
 Campionat d'Europa de clubs (hoquei sala) "B" 2002;

 Enllaos .
 Entrevista a la Rdio Municipal de Terrassa 29.5.7;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339756" title="Rivulus apiamici" nonfiltered="2656" processed="2648" dbindex="132676">

 Rivulus apiamici s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 3 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Riu Paran (Brasil).

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339758" title="Rivulus atratus" nonfiltered="2657" processed="2649" dbindex="132677">

Rivulus atratus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 4 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a  Sud-amrica: Brasil, Per i Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339759" title="Arcachon" nonfiltered="2658" processed="2650" dbindex="132678">


Arcachon (Arcaishon en occit) s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339762" title="Estaci de Montcada i Reixac" nonfiltered="2659" processed="2651" dbindex="132679">



 



Montcada i Reixac s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al nucli urb de Montcada i Reixac a la comarca del Valls Occidental de la provncia de Barcelona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339763" title="Roser" nonfiltered="2660" processed="2652" dbindex="132680">


Botnica;
Roser (planta), arbust de flor perfumada i molt apreciada.
Cantants;
Roser (cantant), Roser Murillo, cantant barcelonina.
Santoral:
Mare de Du del Roser;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339764" title="Rivulus auratus" nonfiltered="2661" processed="2653" dbindex="132681">

Rivulus auratus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a  Sud-amrica: conques dels rius atlntics del Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339765" title="Blaye" nonfiltered="2662" processed="2654" dbindex="132682">


Blaye (Blaia en occit) s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339766" title="Rivulus bahianus" nonfiltered="2663" processed="2655" dbindex="132683">

Rivulus bahianus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339767" title="Rivulus beniensis" nonfiltered="2664" processed="2656" dbindex="132684">

Rivulus beniensis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 4 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Bolvia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339768" title="Cant de Blaye" nonfiltered="2665" processed="2657" dbindex="132685">
El Cant de Blaye s un cant francs del departament de la Gironda, a la regi d'Aquitnia. Forma part del districte de Blaye, compta amb 13 municipis i el cap cantonal s Blaye.

Municipis.
Berson;
Blaye;
Campugnan;
Cars;
Cartelgue;
Fours;
Mazion;
Plassac;
Saint-Androny;
Saint-Gens-de-Blaye;
Saint-Martin-Lacaussade;
Saint-Paul;
Saint-Seurin-de-Cursac;

Vegeu tamb.
Cantons de la Gironda;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339769" title="Cant d'Arcachon" nonfiltered="2666" processed="2658" dbindex="132686">
El Cant d'Arcachon s un cant francs del departament de la Gironda, a la regi d'Aquitnia. Forma part del districte d'Arcachon, compta amb 1 sol municipi, que s el cap cantonal i tamb s sotsprefectura del departament, Arcachon.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339771" title="Rivulus birkhahni" nonfiltered="2667" processed="2659" dbindex="132687">

 Rivulus birkhahni s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339772" title="Rivulus boehlkei" nonfiltered="2668" processed="2660" dbindex="132688">

 Rivulus boehlkei s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 4,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339774" title="Rivulus bororo" nonfiltered="2669" processed="2661" dbindex="132689">

 Rivulus bororo s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 2,5 cm. de longitud total i les femelles als 2,19.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339775" title="Rivulus breviceps" nonfiltered="2670" processed="2662" dbindex="132690">

Rivulus breviceps  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 3,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339776" title="Ernest I de Saxnia-Coburg Gotha" nonfiltered="2671" processed="2663" dbindex="132691">


Ernest I de Saxnia-Coburg Gotha (Coburg 1784 - Gotha 1834). Duc de Saxnia-Coburg-Saalfeld fins l'any 1826 i de Saxnia-Coburg Gotha a partir d'aquesta data. Entre els seus descendents hi trobem la reina Elisabet II del Regne Unit, la reina Margarida II de Dinamarca, el rei Carles XVI Gustau de Sucia, el rei Joan Carles I d'Espanya, el rei Constant II de Grcia, el rei Harald V de Noruega, el rei Miquel I de Romania, el prncep Alexandre de Srbia, el prncep Ernest August de Hannover, el duc Amadeu de Savoia-Aosta, el prncep Jordi Frederic de Hohenzollern i la gran duquessa Maria de Rssia.

Nascut el dia 2 de gener de 1784 a la ciutat de Coburg, a l'actual land de Baviera, essent fill del duc Francesc I de Saxnia-Coburg-Saafeld i de la comtessa Augusta de Reuss-Gera. L'any 1803 fou declarat adult arran d'una greu malaltia del seu pare i per la necessitat de prendre importants decisions governamentals. 

L'any 1806 heret el ducat definitivament per no pogu exercir formalment el poder degut a la ocupaci de les tropes napoleniques del territoris saxons. Desprs de la Pau de Tilsit, firmada l'any 1807, el ducat fou reunificat i entregat a Ernest grcies a les pressions del tsar Alexandre I de Rssia. El tsar exerc aquestes pressions en favor d'Ernet a causa que la princesa Juliana de Saxnia-Coburg-Saafeld, germana d'Ernest, havia contret matrimoni amb el gran duc Constant de Rssia. 

Malgrat tot, Ernest formava part de l'exrcit prussi amb el rang de general, aix, combat els exrcits de Napole Bonaparte a les batalles de Auerstedt, Ltzen, Leipzig i Waterloo.

Amb el Congrs de Viena a Ernest li foren restituits les terres que conformaven el ducat de Saxnia-Coburg-Saafeld abans de la guerra i se li afegiren les terres del principat de Lichtenberg, una petita rea de terreny annexa a Berln amb ms de 25.000 habitants. Aquest Principat fou venut al rei de Prssia l'any 1834 i reintegrat al territori prussi.

El 3 de juliol de 1817 contragu matrimoni amb la princesa Llusa de Saxnia-Gotha-Altenburg, filla del duc August I de Saxnia-Gotha-Altenburg i de la princesa Llusa Carlota de Mecklenburg-Schwerin. La parella tingu dos fills:

 SAR el duc Ernest II de Saxnia-Coburg Gotha, nascut a Coburg l'any 1818 i mort el 1893. Es cas amb la princesa Alexandrina de Baden.

 SAR el prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha, nat a Coburg el 1819 i mort al Castell de Windsor el 1861. Es cas amb la reina Victria I del Regne Unit.

Ernest i Llusa tingueren un matrimoni infeli i des de 1824 iniciaren els trmits del divorci que conclogu dos anys desprs. 

L'any 1825, el darrer duc de Saxnia-Gotha-Altenburg mor sense descendncia. Arran d'aquesta mort, als ducats ernestins que avui conformen el land de Turngia, s'hi proced a una redistribuci territorial. Aix, el duc de Saxnia-Coburg-Saafeld obtenia el ducat de Gotha, un dels ms extensos des del punt de vista territorial, a canvi de cedir el ducat de Saafeld al duc de Saxnia-Meiningen. Aix, des de 1826, els ducs sn coneguts amb l'apellitiu duc de Saxnia-Coburg Gotha.

El dia 23 de desembre de 1832 contragu segones npcies amb la duquessa Maria de Wrttemberg, filla del duc Alexandre de Wrttemberg i de la princesa Antonieta de Saxnia-Coburg-Saafeld, germana d'Ernest. La parella no tingu descendncia.

Ernest tingu tres fills illegtims:

Amb Sophie Fermepin de Marteaux
Berta Ernestine von Schauenstein:

Amb Margaretha Braun:
Ernest Albert Bruno von Brunneck.
Robert Ferran von Brunneck, creat bar von Brunneck.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339778" title="Rivulus brunneus" nonfiltered="2672" processed="2664" dbindex="132692">

Rivulus brunneus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339779" title="Estaci de Mollet - Sant Fost" nonfiltered="2673" processed="2665" dbindex="132693">



 



Mollet - Sant Fost s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud-est del nucli urb de Mollet del Valls a la comarca del Valls Oriental de la provncia de Barcelona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339780" title="Oclusiva retroflexa sonora" nonfiltered="2674" processed="2666" dbindex="132694">
La consonant oclusiva retroflexa sonora s un fonema que es representa  en l'AFI. 

Com tots els sons retroflexos, es forma amb el signe per representar la consonant corresponent ms un ganxet al final del smbol, per indicar que s'articula tocant amb la llengua el paladar, de manera que la punta i mitja llengua hi quedin recolzats. Aquest fonema apareix al suec i a llenges properes a l'hindi. 

No existeix en catal.

Caracterstiques.
s un so de la parla sonor, perqu hi ha vibraci de les cordes vocals.
s una oclusiva, ja que el pas de l'aire queda interromput del tot a la boca.
s un so oral i pulmonar.
s una consonant.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339781" title="Estaci de Montmel" nonfiltered="2675" processed="2667" dbindex="132695">



 



Montmel s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al nucli urb de Montmel a la comarca del Valls Oriental de la provncia de Barcelona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339782" title="Rivulus caurae" nonfiltered="2676" processed="2668" dbindex="132696">

 Rivulus caurae s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 3,9 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339786" title="Rivulus christinae" nonfiltered="2677" processed="2669" dbindex="132697">

Rivulus christinae  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339789" title="Aun" nonfiltered="2678" processed="2670" dbindex="132698">
Aun o  Auchum s una figura de la mitologia germnica. Era un rei que sacrificava els seus fills a Odin perqu aquest li perllonges la vida. Cada fill va donar nom a una de les provncies de Sucia. El seu llinatge s el predecessor dels reis suecs i noruecs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339791" title="Rivulus chucunaque" nonfiltered="2679" processed="2671" dbindex="132699">

Rivulus chucunaque  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339792" title="Cadillac (Gironda)" nonfiltered="2680" processed="2672" dbindex="132700">


Cadillac s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339793" title="Estaci de Cardedeu" nonfiltered="2681" processed="2673" dbindex="132701">



 



Cardedeu s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud del centre histric de Cardedeu a la comarca del Valls Oriental de la provncia de Barcelona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339794" title="Estaci de Llinars del Valls" nonfiltered="2682" processed="2674" dbindex="132702">



 



Llinars del Valls s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud-est del nucli urb de Llinars del Valls a la comarca del Valls Oriental de la provncia de Barcelona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.

L'estaci disposa de taquilla-cafeteria i est adaptada a Persones de Mobilitat Reduda, ja que disposa de pas soterrani amb rampes, a ms t connexi dos busos interurbans, un que la connecta amb Sant Antoni de Vilamajor i Sant Pere de Vilamajor i un altre que la connecta amb la urbanitzaci de Can Massuet del Far pertanyent a Dosrius.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339795" title="Cant de Cadillac" nonfiltered="2683" processed="2675" dbindex="132703">
El Cant de Cadillac s un cant francs del departament de la Gironda, a la regi d'Aquitnia. Forma part del districte de Langon, compta amb 16 municipis i el cap cantonal s Cadillac.

 Municipis .
Bguey ;
Cadillac;
Capian;
Cardan;
Donzac;
Gabarnac;
Langoiran;
Laroque;
Lestiac-sur-Garonne;
Loupiac;
Monprimblanc;
Omet;
Paillet;
Rions;
Sainte-Croix-du-Mont;
Villenave-de-Rions;

 Vegeu tamb .
Cantons de la Gironda;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339796" title="Rivulus cladophorus" nonfiltered="2684" processed="2676" dbindex="132704">

 Rivulus cladophorus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana Francesa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339797" title="Estaci de Palautordera" nonfiltered="2685" processed="2677" dbindex="132705">



 



Palautordera s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al terme municipal de Santa Maria de Palautordera, per lluny del seu nucli urb, a la comarca del Valls Oriental de la provncia de Barcelona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339798" title="Verdandi" nonfiltered="2686" processed="2678" dbindex="132706">
Verdandi s una de les tres nornes, associada habitualment al present. El seu nom deriva del verb "att vera" (esdevenir, succeir, estar per ocrrer), i vol dir literalment "el que est per passar"; en les llenges escandinaves modernes "i vardande" significa "el que est passant". s la ms bella de les tres i la que decideix la longitud del fil que representa la vida de les persones (un motiu que tamb es troba a les parques romanes).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339799" title="Rivulus compressus" nonfiltered="2687" processed="2679" dbindex="132707">

Rivulus compressus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 7 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339800" title="Estaci de Gualba" nonfiltered="2688" processed="2680" dbindex="132708">



 



Gualba s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al terme municipal de Gualba, per lluny del seu nucli urb, a la comarca del Valls Oriental de la provncia de Barcelona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.

Els trens que paren a aquesta estaci sn pocs, noms 12 o 13 en cada sentit al dia. D'aquests noms 2 o 3 sn rodalies purs i la resta sn regionals cadenciats amb destinaci Cervera de la Marenda o origen Portbou. 



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339801" title="Jerzy Buzek" nonfiltered="2689" processed="2681" dbindex="132709">


Jerzy Karol Buzek (n. 3 de juliol de 1940 en Smilowitz), enginyer, va ser el Primer Ministre de Polnia entre 1997 i 2001.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339803" title="Incineraci" nonfiltered="2690" processed="2682" dbindex="132710">
La incineraci s una tcnica de transformaci per l acci del foc, incinerar vol dir reduir a cendres. S utilitza en dos sectors principalment:

Per cremar els cadvers de persones o d animals, en aquest cas hom utilitza preferentment el mot cremaci.

Com a tcnica pel tractament d'una gran varietat de residus. La incineraci de residus junt amb altres tractaments a alta temperatura fa part del que es coneix com a tractament trmic de residus. Alhora les tcniques de tractament trmic sn una part de d'un sistema complex de tractaments de residus que en el seu conjunt gestiona l'amplia gama de residus produts per la societat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339804" title="Estaci de Riells i Viabrea - Breda" nonfiltered="2691" processed="2683" dbindex="132711">



 



Riells i Viabrea - Breda s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al terme municipal de Riells i Viabrea, a uns 5km de Breda, a la comarca de La Selva de la provncia de Girona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.

Els trens que paren a aquesta estaci sn pocs, noms 12 o 13 en cada sentit al dia. D'aquests noms 2 o 3 sn rodalies purs i la resta sn regionals cadenciats amb destinaci Cervera de la Marenda o origen Portbou. 



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339806" title="Rivulus corpulentus" nonfiltered="2692" processed="2684" dbindex="132712">

 Rivulus corpulentus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 4,4 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339808" title="Rivulus crixas" nonfiltered="2693" processed="2685" dbindex="132713">

Rivulus crixas  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339809" title="Rivulus cryptocallus" nonfiltered="2694" processed="2686" dbindex="132714">

Rivulus cryptocallus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 8,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Martinica i a Saint Lucia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339810" title="Fricand matiner" nonfiltered="2695" processed="2687" dbindex="132715">
El Fricand matiner s un programa de rdio despertador de Rac105. S'emet de dilluns a divendres de 6 a 10 del mat i est dirigit i presentat per Vador Llador. Antigament era presentat pel locutor Lluci Ferrer.

L'equip diari del programa est format pel mateix Vador Llador, Ivan Medina: presenta la primera hora del mat i reporter, Quim Vila msica, putadetes i altres concursos, Miquel Bernis el temps, Georgina Colom productora i test als famosos.

Collaboradors i seccions.
Oscar Mor (CaspaTV), Josmar (Concurs infantil), Marc Vives (De copes), Mart Miret (El confidencial), Elisenda Pineda (safareig), Raquel Lozano (trnsit), Carlos Segu (esports), Marc Redorta (Els secrets de la vida), Marta Busquets (Martamania TV), 

Premis.
Premi ICOMI 2008 com a millor programa de rdio. ;
Premi GoliAD a la Millor Iniciativa de Rdio ;

Referncies.


Enllaos externs.
Plana web oficial del programa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339813" title="Flix Dja Ettien" nonfiltered="2696" processed="2688" dbindex="132716">
Flix Dja Ettien s un futbolista nascut a Costa d'Ivori el 26 de setembre de 1979. Va arribar al Llevant UE l' any 1997 procedent del Bassam. En les seues 10 temporades al equip granota, Felix s el jugador amb ms partits en primera divisi en la histria del club, superant a Antonio Calp i va ser l'autor del gol 150 en la histria del Llevant en primera divisi amb el seu gol en posici acrobtica contra el Rcing de Santander al Sardinero al maig del 2007. 

Enllaos externs.
Felix Dja Ettien al web del Llevant UE ;
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339817" title="Ernest King" nonfiltered="2697" processed="2689" dbindex="132717">


L'Almirall de la Flota Ernest Joseph King GCB (23 de novembre de 1878 - 25 de juny de 1956) va ser el Comandant en Cap de la Marina dels Estats Units i Cap d'Operacions Navals (COMINCH-CNO) durant la Segona Guerra Mundial. Com a COMINCH, va dirigir les operacions de la US Navy, la seva planificaci i administraci, sent membre de la Junta de Caps d'Estat Major. Va ser el segon mxim oficial de la USN des de l'Almirall de la Flota William D. Leahy, aix com el segon almirall en ser promogut al rang de 5 estrelles. Com a COMINCH, va servir a les ordres dels Secretaris de la Marina Frank Knox i James Forrestal.

 Biografia .
King va nixer a Lorain, Ohio, el 23 de novembre de 1878, fill de James Clydesdale King i Elizabath Keam King. Va assistir a l'Acadmia Naval dels Estats Units entre 1897 i 1901, graduant-se quart de la seva promoci. Durant el seu darrer any a l'Acadmia, assol el rang de Tinent Comandant Cadet, el mxim rang per a un cadet en aquella poca.

 Vaixells de superfcie .
Mentre que encara estava a l'Acadmia, serv al USS San Francisco durant la Guerra Hispano-estatunidenca. Desprs de la graduaci, serv com a oficial inferior als cuirassats USS Illinois, USS Alabama i USS New Hampshire i al creuer USS Cincinnati.

Mentre que estava a l'Acadmia Naval, conegu a Martha Rankin ("Mattie") Egerton, amb la que es cas a la capella de l'Acadmia el 10 d'octubre de 1905. Van tenir 6 filles Claire, Elizabeth, Florence, Martha, Eleanor, i Mildred i un fill Ernest Joseph King, Jr., que assol el rang de Comandant a la Marina. Al 1914 reb el seu primer comandament, el USS Terry, participant a la Ocupaci estatunidenca de Veracruz. D'all va ser transferit a un vaixell major, el USS Cassin.

Durant la I Guerra Mundial serv a l'estat major de Vicealmirall Henry T. Mayo, comandant en cap de la Flota de l'Atlntic. Com a tal, visit freqentment la Royal Navy i ocasionalment vei acci com a observador a bord de bucs britnics (sembla ser que la seva anglofbia es desenvolup en aquesta poca, si b els motius no estan clars). Va ser condecorat amb la Creu de la Marina pel servei distingit en la lnia de la seva professi com a assistent del Cap d'Estat Major de la Flota de l'Atlntic.

Desprs de la guerra, King, ja capit, esdevingu el cap de l'Acadmia Naval de Postgrau. Noms amb els capitants William S. Pye i Dudley Wright Knox, King prepar un informe sobre l'entrenament naval on recomanava canvis en la preparaci. La major part de les seves recomanacions van ser acceptades i esdevingueren la poltica oficial.

 Submarins .
Abans de la I Guerra Mundial, King serv a la flota de superfcie; per entre 1923 i 1925 serv en diversos crrecs associats amb els submarins. Com a Capit jnior, el millor dest que podia tenir al 1921 era el vaixell magatzem USS Bridge, mentre que la nova fora de submarins oferia la possibilitat d'ascendir.

King assist a un breu curs d'entrenament a la Base Naval Submarina de Nova Londres, abans de passar a comandar una divisi de submarins, triant el USS S-20 com a nau insgnia. Mai llu la seva Insgnia de Guerra de Submarins, si b propos i disseny la insgnia amb el dof. Al 1923 pass a comandar tota la base de submarins. Durant aquest perode, dirig el salvament del submar S-51, guanyant la primera de les seves 3 medalles al Servei Distingit.

 Aviaci .
Al 1926, el Contraalmirall William Moffett, Cap de l'Oficina d'Aeronutica, pregunt a King si consideraria un trasllat a l'aviaci naval. King accept l'oferta i prengu el comandament del portaavions USS Wright, amb deures addicionals com a Ajudant Superior de l'Estat Major del Comandant dels Esquadrons Aeris de la Flota Atlntica.

Aquell any, el Congrs pass una llei segons la qual es requeria que els comandants de tots els portaavions i dels establiments aeris costaners havien de ser aviadors navals qualificats. Al gener de 1927, King ingress a l'Estaci Naval Aria de Pensacola per rebre l'entrenament d'aviador, sent l'nic amb rang de Capit d'una promoci de 20 membres, incloent al Comandant Richmond K. Turner. King reb les seves ales] com a Aviador Naval el 26 de maig de 1927, num. 3368, tornant cap al USS Wright. Durant un temps, sovint vol tot sol fins a Annapolis per visitar a la famlia el cap de setmana, per poc desprs la Marina prohib els vols sols per aviadors per damunt dels 50 anys. Entre 1926 i 1936, King vol unes 150 hores de mitjana per any.

King comand el "Wright" fins al 1929, excepte per un breu interludi. Llavors esdevingu Assistent del Cap de l'Oficina d'Aeronutica sota Moffett. Tots dos van modificar diversos aspectes de la poltica de l'oficina, i va ser substitut pel Comandant John Henry Towers i transferit a comandar l'Estaci Naval de Norfolk.

El 20 de juny de 1930, King esdevingu capit del portaavions USS Lexington, llavors un dels majors portaavions del mn, crrec que ocup uns dos anys.

Al 1932, assist a l'Acadmia de Guerra Naval]. En una tesi de l'acadmia titulada "La influncia de la Poltica Nacional sobre l'Estratgia", King expos la teoria de qu la feblesa d'Amrica era la Democrcia representativa:
 Histricament... per a nosaltres s tradicional i habitual estar inadequadament preparats. Aix s el resultat combinat d'un nombre de factors, el carcter dels quals noms indico: la democrcia, que tendeix a fer que tothom pensi que ell ho sap tot; la preponderncia (inherent a la democrcia) de la gent la qual el seu inters real s el seu propi benestar com a individus; la glorificaci de les nostres victries en una guerra i la ignorncia corresponent de les nostres derrotes i de les seves causes bsiques; la incapacitat individual (de l'home del carrer) per entendre les causes i els efectes no noms dels afers exteriors, sin tamb dels interiors, aix com la seva manca d'inters en aquests afers. A ms de tots aquests elements hi ha la manera en com la nostra forma (republicana) de govern representatiu ha portat a la mediocritat i a emfatitzar els defectes de l'electorat ja mencionats

Desprs de la mort de l'Almirall Moffet en un accident aeri el 4 d'abril de 1933, King esdevingu el Cap de l'Oficina d'Aeronutica, a l'hora que era promogut a Contraalmirall el 26 d'abril de 1933. Com a Cap de l'oficina, King treball molt de prop amb el Cap de l'Oficina de Navegaci, el Contraalmirall William D. Leahy, per augmentar el nombre d'aviadors navals.

El 29 de febrer de 1938 ser promogut a Vice-almirall va esdevenir Comandant de Fora de Batalla de Portaavions, en un temps en qu noms hi havia 3 crrecs per a vicealmiralls als Estats Units.

King esperava ser nomenat Comandant en Cap de la Flota dels Estats Units, per el 15 de juny de 1939 va ser destinat al Gabinet General, una mena de cementiri d'elefants a on els oficials superiors anaven destinats tot just abans de retirar-se... per encara hauria d'arribar una srie de successos extraordinaris que alterarien la seva sortida.

 La Segona Guerra Mundial .
La seva carrera va ressuscitar grcies a un dels seus escassos amics a la Marina, el CNO Almirall Harold "Betty" Stark, que se n'adon que el talent de King pel comandament estava sent malaguanyat al Gabinet General. Stark nomen a King com a Comandant en Cap de la Flota de l'Atlntic a la tardor de 1940, sent promogut a Almirall al febrer de 1941. El 30 de desembre de 1941 esdevingu Comandant en Cap de la Flota dels Estats Units. El 18 mar de 1942 va ser nomenat Cap d'Operacions Navals, rellevant a l'Almirall Stark. Ha estat l'nic en tenir aquest comandament combinat. El 17 de desembre de 1944 va ser promogut al recentment creat rang d'Almirall de la Flota. Es retir el 5 de desembre de 1945, per al 1950 va ser cridat com a conseller pel Secretari de la Marina.

Desprs de retirar-se, King va viure a Washington DC. Als primers temps del seu retir va estar actiu, per pat un infart al 1947, i posteriors dolncies cardaques el van obligar a estar-se en hospitals navals. Va morir d'un atac de cor a Kittery el 26 de juny de 1956, sent enterrat al Cementiri de l'Acadmia Naval dels Estats Units a Annapolis, Maryland.

 Anlisi .
King era molt intelligent i extremadament capa, per aixecava controvrsia. Alguns el consideren entre els grans almiralls del segle XX, mentre que d'altres senyalen el fet de qu mai no comand vaixells ni flotes al mar en temps de guerra, ams de qu la seva anglofbia el port a prendre decisions que van costar moltes vides aliades. Era considerat rude, i molts oficials que van servir a les seves ordres el van odiar.

 Era... potser el lder aliat ms odiat de tota la II Guerra Mundial noms el Mariscal britnic Montgomery podia tenir ms enemics. A King li encantaven les festes i sovint bevia en excs. Aparentment, reservava el seu encant per a les esposes dels seus companys oficials. A la feina, sempre semblava enfadat o preocupat


 Resposta a l'Operaci "Repic de Timbals" .
A l'inici de l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, King decid que no eren necessries ni les apagades a la costa est ni l'adopci dels sistema de combois. Els seus crtics atribueixen aquestes decisions a la seva anglofbia, degut a que eren propostes de la Royal Navy, i odiava el fet de qu la seva estimada USN adopts idees o procediments de la Royal Navy. Fins al mar de 1942 tamb rebutj el prstec de vaixells d'escorta pels combois, en un moment en qu la USN noms tenia un grapat de naus disponibles. No obstant aix, es mostrava agressiu al fer que els seus comandants ataquessin els U-boots en defensa dels combois i en planejar contramessures contra els exploradors de superfcie alemanys, fins i tot abans de la declaraci de guerra formal per part d'Alemanya.

Enlloc dels combois, King va fer que els Guarda Costes realitzessin patrulles anti-submarines regulars, per aquestes patrulles seguien un esquema regular. Els comandants dels U-boots van aprendre aquest esquema, i van coordinar els seus atacs amb l'esquema de la patrulla. Ams, els llums encesos de les ciutats perfilaven la silueta dels vaixells als submarins. Com a resultat, van haver unes prdues de vaixells desastroses: noms entre gener i febrer de 1942 es van perdre dos milions de tones; i la pressi urgent arribava a ambds costats de l'Atlntic. No obstant aix, King es resist a l's de combois perqu creia, contra totes les proves, que no tenia suficients vaixells d'escorta per fer-los efectius i que una formaci de combois amb escorta inadequada proporcionaria ms blancs a l'enemic. Per un altre costat, ciutats costaneres es resistien a les apagades, citant les prdues de turisme que ocasionaria.

Al gener de 1942, King permet al comboi de tropes AT-10 que tingus prioritat sobre la lluita antisumbarina, i diversos dels seus destructors van passar a formar la seva escorta. No obstant aix, a una considerable fora de destructors se li permet quedar-se a Nova York quan se sab que els primers submarins estaven sent enfonsats fora de Long Island. No a ser fins al maig de 1942 en qu King proporcion recursos per establir un sistema de combois entre Newport, (Rhode Island) fins a Key West (Florida).

A l'agost de 1942, l'amenaa dels submarins a les aiges costaneres dels Estats Units va ser continguda. Els Segons Temps Felios dels submarins finalitz amb la prdua de 7 submarins i una drstica reducci de les prdues de vaixells aliats. Es va assolir el mateix efecte quan els combois es van estendre fins el Carib. Malgrat la derrota final dels U-boats, les decisions inicials de King en aquest teatre sovint sn criticades.

 D'altres decisions .
D'altres decisions que es van percebre com a qestionables van ser la seva resistncia a l's dels Liberators de llarg abast en patrulles martimes sobre l'Atlntic (permetent als submarins tenir una rea de seguretat enmig de l'Atlntic), la negaci de xifres adequades de llanxes de desembarcament per a la invasi aliada d'Europa, i la seva resistncia a permetre qualsevol paper de la Flota del Pacfic de la Royal Navy qualsevol paper a la Guerra del Pacfic. 

S'ha de citar, no obstant, que l's de les patrulles martimes dels avions de llarg abast sobre l'Atlntic era complicada, car els avions pertanyien a Forces Aries de l'Exrcit, i la missi era de la Marina, i Stimson i Arnold van rebutjar van rebutjar cedir els avions. 

L's de les forces britniques i de l'Imperi al Pacfic ja era una qesti poltica. Aquesta mesura va ser forada sobre Churchill pels Caps de l'Estat Major britnics, no noms per reestablir la presncia britnica a la regi, sin que per mitigar qualsevol percepci als Estats Units de qu els britnics no estaven fer res per ajudar a derrotar el Jap. King volia que les operacions navals contra el Jap fossin totalment americanes, i es resist durament a la idea de la presncia britnica al Pacfic a la Conferncia del Quadrant a finals de 1944, citant (entre d'altres coses) la dificultat de portar subministraments a ms forces navals al teatre. A ms, es resist a les operacions que ajudarien l'agenda britnica en la reclamaci de mantenir qualsevol part de les seves possessions de preguerra al Pacfic o a la Mediterrnia oriental. 

Com a conseqncia d'aix, la Marina dels Estats Units sota el comandament de King va crixer fins a ser la fora naval dominant al mn, amb una flota capa d'operar durant llargs perodes lluny de les seves bases permanents.

Tot i a les percepcions britniques, King era un creient ferm en l'estratgia d'Alemanya primer. No obstant aix, la seva agressi natural no li permetia deixar recursos aturats a l'Atlntic que poguessin ser emprats al Pacfic. King afirm que el Pacfic mereixia el 30% dels recursos aliats, per que noms n'estava rebent el 15%. Quan va ser acusat pel Mariscal Alan Brooke d'afavorir la guerra del Pacfic, l'argument es torn roent. 

Desprs de la derrota del Jap a Midway, King advoc (amb l'aprovaci tcita de Roosevelt) per la invasi de Guadalcanal. Quan el General Marshall es resist a aquesta lnia d'acci, King afirm que la Marina (i els Marines) portarien a terme sols la missi, i don instruccions a l'Almirall Nimitz a procedir amb els plans preeliminars. King guany eventualment la discussi, i la invasi tingu lloc amb el recolzament de la Junta de Caps d'Estat Major. La invasi va tenir xit, sent la primera derrota en terra dels japonesos durant la guerra.

 Dates de promoci .
 Guardiamarina   juny de 1901 ;
 Alferes   7 de juny de 1903;
 Tinent jnior - 31 de gener de 1910 (mai no exerc de Tinent Jnior. Per motius administratius, al seu expedient naval figuren ambdues promocions el mateix dia);
 Tinent - 7 de juny de 1906;
 Tinent comandant - 1 de juliol de 1913;
 Comandant - 1 de juliol de 1917;
 Capit   21 de setembre de 1918;
 Contraalmirall   26 d'abril de 1933 (en el moment de ser ascendit a Almirall, la Marina decid no donar-li una estrella, sin que dues) ;
 Vicealmirall   29 de gener de 1938 ;
 Almirall   1 de febrer de 1941 ;
 Almirall de la Flota   17 de desembre de 1944;

Condecoracions .
 Creu de la Marina ;
 Medalla del Servei Distingit a la Marina amb dues estrelles daurades;
 Medalla de la Campanya Espanyola;
 Medalla Sampson;
 Medalla del Servei a Mxic;
 Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial amb insgnia "Atlntic";
 Medalla del Servei de Defensa Americana;
 Medalla de la Campanya Americana;
 Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial;
 Medalla del Servei a la Defensa Nacional ;
 Creu de Guerra (Blgica) 1948;
 Gran Oficial de l'Orde de la Corona (Blgica)(1948);
 Gran Oficial de l'Orde del Mrit (Brasil) (1943);
 Orde de Pao Ting (Xina) 1943;
 Orde Naval del Mrit (Cuba) 1943;
 Estrella d'Abdon Calderon (Ecuador) 1943;
 Creu de Guerra (Frana) 1946;
 Gran Oficial de la Legi d'Honor (Frana) 1944;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany (Regne Unit) 1945;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Jordi I (Grcia) 1946;
 Oficial de l'Orde de la Corona d'Itlia 1933;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde Militar d'Itlia 1948;
 Orde d'Orange-Nassau (Holanda) 1948;
 Comandant de l'Orde de Vasco Nuez de Balboa (Panam) 1929;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339818" title="Miguel Pallard Gonzlez" nonfiltered="2698" processed="2690" dbindex="132718">

Miguel Pallard Gonzlez (Alaqus, L'Horta, Pas Valenci, 5 de setembre de 1986) s un futbolista valenci. Juga de migcampista al Llevant UE i el seu primer equip va ser el Valncia CF.

Biografia.

Pallard s un migcampista defensiu format en la pedrera del Valncia CF. El seu debut es va produir de forma testimonial en l' antepenltima jornada de la temporada 2004-2005 en la qual nicament va disputar deu minuts. Desprs de va retornar a la plantilla del Valncia CF Mestalla participant en les pretemporadas del primer equip. A causa del bon rendiment oferit el tcnic Quique Snchez Flores va decidir apostar per ell com substitut del lesionat David Albelda i que a la tornada d'aquest va disputar bastants minuts per causa de les mltiples baixes del conjunt valenci, durant la temporada 2006-2007.

Selecci nacional.

Ha estat internacional amb la Selecci nacional de futbol d'Espanya sub-21 i internacional sub-17.

 Enllaos externs .
Pallard a www.lfp.es ;
web de Pallard amb tota la seua informaci ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339823" title="Rivulus cyanopterus" nonfiltered="2699" processed="2691" dbindex="132719">

Rivulus cyanopterus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 2,8 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339824" title="Rivulus cylindraceus" nonfiltered="2700" processed="2692" dbindex="132720">

 Rivulus cylindraceus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339825" title="Rivulus dapazi" nonfiltered="2701" processed="2693" dbindex="132721">

Rivulus dapazi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 3,2 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339826" title="Rivulus decoratus" nonfiltered="2702" processed="2694" dbindex="132722">

 Rivulus decoratus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339827" title="Rivulus deltaphilus" nonfiltered="2703" processed="2695" dbindex="132723">

 Rivulus deltaphilus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339828" title="Rivulus depressus" nonfiltered="2704" processed="2696" dbindex="132724">

 Rivulus depressus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339829" title="Rivulus derhami" nonfiltered="2705" processed="2697" dbindex="132725">

Rivulus derhami  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339830" title="Cantons de l'Olt i Garona" nonfiltered="2706" processed="2698" dbindex="132726">
Els Cantons de l'Olt i Garona sn 40 i s'agrupen en 4 districtes:

 Districte d'Agen (12 cantons) amb cap a la prefectura d'Agen: cant d'Agen-Centre - cant d'Agen-Nord - cant d'Agen-Nord-Est - cant d'Agen-Ouest - cant d'Agen-Sud-Est - cant d'Astaffort - cant de Beauville - cant de Laplume - cant de Laroque-Timbaut - cant de Port-Sainte-Marie - cant de Prayssas - cant de Puymirol;

 Districte de Marmande (10 cantons) amb cap a la sotsprefectura de Marmade: cant de Bouglon - cant de Castelmoron-sur-Lot - cant de Duras - cant de Lauzun - cant de Marmande-Est - cant de Marmande-Ouest - cant du Mas-d'Agenais - cant de Meilhan-sur-Garonne - cant de Seyches - cant de Tonneins;

 Districte de Nrac (7 cantons) amb cap a la sotsprefectura de Nrac: cant de Casteljaloux - cant de Damazan - cant de Francescas - cant de Houeills - cant de Lavardac - cant de Mzin - cant de Nrac;

 Districte de Villeneuve-sur-Lot (11 cantons) amb cap a la sotsprefectura de Villeneuve-sur-Lot: cant de Cancon - cant de Castillonns - cant de Fumel - cant de Monclar - cant de Monflanquin - cant de Penne-d'Agenais - cant de Sainte-Livrade-sur-Lot - cant de Tournon-d'Agenais - cant de Villeneuve-sur-Lot-Nord - cant de Villeneuve-sur-Lot-Sud - cant de Villeral;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339831" title="Rivulus dibaphus" nonfiltered="2707" processed="2699" dbindex="132727">

 Rivulus dibaphus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339832" title="Districte d'Agen" nonfiltered="2708" processed="2700" dbindex="132728">
El districte d'Agen s un districte francs del departament d'Olt i Garona, a la regi d'Aquitnia. Compta amb 12 cantons i 71 municipis. El cap s la prefectura d'Agen.

Cantons.
cant d'Agen-Centre ;
 cant d'Agen-Nord ;
 cant d'Agen-Nord-Est ;
 cant d'Agen-Ouest ;
 cant d'Agen-Sud-Est ;
 cant d'Astaffort ;
 cant de Beauville ;
 cant de Laplume ;
 cant de Laroque-Timbaut ;
 cant de Port-Sainte-Marie ;
 cant de Prayssas ;
 cant de Puymirol;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Olt i Garona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339833" title="Districte de Marmande" nonfiltered="2709" processed="2701" dbindex="132729">
El districte de Marmande s un districte francs del departament d'Olt i Garona, a la regi d'Aquitnia. Compta amb 10 cantons i 98 municipis. El cap s la sotsprefectura de Marmande.

Cantons.
cant de Bouglon ;
 cant de Castelmoron-sur-Lot ;
 cant de Duras ;
 cant de Lauzun ;
 cant de Marmande-Est ;
 cant de Marmande-Ouest ;
 cant du Mas-d'Agenais ;
 cant de Meilhan-sur-Garonne ;
 cant de Seyches ;
 cant de Tonneins;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Olt i Garona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339834" title="Districte de Nrac" nonfiltered="2710" processed="2702" dbindex="132730">
El districte de Nrac s un districte francs del departament d'Olt i Garona, a la regi d'Aquitnia. Compta amb 7 cantons i 58 municipis. El cap s la sotsprefectura de Nrac.

Cantons.
cant de Casteljaloux ;
 cant de Damazan ;
 cant de Francescas ;
 cant de Houeills ;
 cant de Lavardac ;
 cant de Mzin ;
 cant de Nrac;


Vegeu tamb.
Cantons de l'Olt i Garona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339835" title="Dominaci musulmana de Mallorca" nonfiltered="2711" processed="2703" dbindex="132731">
La dominaci musulmana a Mallorca (902-1229) comen quan un poders home de l'emir de Crdova, Isam al-Jaulan, viatj de cam a la Meca en peregrinaci amb ms vaixells.  Davant una gran tempesta, l'emir i el seu squit es regufiaren a Mallorca.  Descobr una illa que no coneixia i al tornar de la seva peregrinaci va intentar indagar ms sobre ella i informar al seu senyor, l'emir Abd-Allah de les condicions defensives i l'incit a conquerir-la.

Isam al-Jaulan inform al seu senyor de qu Mallorca pertanyia a un arxiplag d'illes que els vells romans anomenaven: Balearia.
Aviat l'emir envi moltes naus cap l'arxipilag, principalment a la ms gran per aconseguir la seva conquesta.  Malgrat l'oposici, els natius aguantaren 8 anys i cinc mesos.  Un cop reintegrat dins l'emirat de Crdova, l'arribada de sarrans foren constants.

Isam al-jaulan fou designat senyor de Mallorca.

 Altres informacions sobre els fets .

 Llista dels Senyors de Mallorca baix l'emirat de Crdova (902-1012) .

Isam al-Jaulani (902-913);
Abd-Allah ben-Isam (913-946);
Almowaffak (946-969);
Kutir (969-998);
Mucatil (998-1012);

 Llista dels Senyors de Mallorca baix l'emirat de Dnia (1009-76) .

Mogdgeid (1009-44);
Al Ibn Modgeid (1044-76);

 Llista dels Emirs Independents de Mallorca (1076-1115) .

Al-Murtad (1076-1093);
Mobaxir (1093-1114);
Abu Rab Suleiman (1114-1115);

 Llista dels almorvids, senyors de Mallorca (1116-1203) .

Wanur (1116-1126);
Mohamed Ganiya (1126-1155);
Ishak Ganiya (1155-1184);
Mohamed Ganiya II (1184);
Al Ganiya (1187-1187);
Abd-Allah Ganiya (1187-1203);

 Llista dels almohades, senyors de Mallorca (1203-1229) .

Abd-Allah ben Talha Alkum (1203);
Abu Zeid (1204-1208);
Abu Abd-Allah (1208);
Abu Yahy (1208-1229);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339836" title="Rivulus egens" nonfiltered="2712" processed="2704" dbindex="132732">

 Rivulus egens s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339837" title="Districte de Villeneuve-sur-Lot" nonfiltered="2713" processed="2705" dbindex="132733">
El districte de Villeneuve-sur-Lot s un districte francs del departament d'Olt i Garona, a la regi d'Aquitnia. Compta amb 11 cantons i 92 municipis. El cap s la sotsprefectura de Villeneuve-sur-Lot.

Cantons.
cant de Cancon ;
 cant de Castillonns ;
 cant de Fumel ;
 cant de Monclar ;
 cant de Monflanquin ;
 cant de Penne-d'Agenais ;
 cant de Sainte-Livrade-sur-Lot ;
 cant de Tournon-d'Agenais ;
 cant de Villeneuve-sur-Lot-Nord ;
 cant de Villeneuve-sur-Lot-Sud ;
 cant de Villeral;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Olt i Garona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339839" title="Rivulus elegans" nonfiltered="2714" processed="2706" dbindex="132734">

 Rivulus elegans s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339840" title="Rivulus elongatus" nonfiltered="2715" processed="2707" dbindex="132735">

Rivulus elongatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339841" title="Ricard Ferrer i Juli" nonfiltered="2716" processed="2708" dbindex="132736">

Ricard Ferrer i Juli s un artista blanenc, que durant els anys 60 va formar-se als tallers de Salvador Dal, Joan Pon i Bartomeu Massot. S'inclou en l'hipermanierisme.

Els seus frescos els podem trobar a l'esglsia de Santa Maria de Blanes o l'esglsia dels Padrets.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339843" title="Rivulus erberi" nonfiltered="2717" processed="2709" dbindex="132737">

Rivulus erberi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Equador.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339844" title="Agricultura itinerant" nonfiltered="2718" processed="2710" dbindex="132738">
En vastes regions de clima clid i de vegetaci densa (selva i boscos tropicals) es practica una agricultura itinerant de subsistncia. Els agricultors obren clarianes en la vegetaci, talen els arbres, treuen les herbes del terra i cremen el terreny esbrossat perqu les cendres aportin fertilitat al sl.

Com que els sls de les zones clides sn extremament frgils, en pocs anys queden esgotats i els agricultors han d'obrir noves clarianes en un altre sector de la selva o el bosc.

Aquesta prctica agrcola, coneguda com a agricultura de tala i crema, s habitual a les zones baixes de Veneuela, Colmbia, Equador, l'est de Per i Bolvia, a la selva amaznica, en sectors de l'Amrica Central i a les illes del Carib. El seu origen es remunta a l'poca precolombina, en qu era practicada per grups indgenes com ara els arawaks i els guarans.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339846" title="Rivulus faucireticulatus" nonfiltered="2719" processed="2711" dbindex="132739">

Rivulus faucireticulatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339847" title="lvaro Uribe Vlez" nonfiltered="2720" processed="2712" dbindex="132740">


lvaro Uribe Vlez (n. 1952 en Medelln), advocat e poltic. Actualment exerceix com president de la Repblica de Colmbia.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339848" title="Cori" nonfiltered="2721" processed="2713" dbindex="132741">

 
El cori s una de les membranes que existeix durant la gestaci entre el fetus en desenvolupament i la seva mare. Es desenvolupa a partir del sincitiotrofoblast i envolta l'embri i altres membranes. Les vellositats coriniques emergeixen del cori, envaeixen l'endometri, i permeten el pas dels nutrients de la sang materna a la sang del fetus.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339849" title="Rivulus frenatus" nonfiltered="2722" processed="2714" dbindex="132742">

Rivulus frenatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana i Surinam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339852" title="Rivulus frommi" nonfiltered="2723" processed="2715" dbindex="132743">

Rivulus frommi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339853" title="Rivulus fuscolineatus" nonfiltered="2724" processed="2716" dbindex="132744">

Rivulus fuscolineatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 7,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: rius atlntics de Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339855" title="Rivulus garciai" nonfiltered="2725" processed="2717" dbindex="132745">

Rivulus garciai  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 2,7 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339856" title="Rivulus gaucheri" nonfiltered="2726" processed="2718" dbindex="132746">

Rivulus gaucheri  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana Francesa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339857" title="Asioryctes nemegtensis" nonfiltered="2727" processed="2719" dbindex="132747">

Asioryctes nemegtensis ("excavador asitic de Nemegt) s una espcie extingida de mamfer de l'ordre dels cimolests. Visqu en el que avui en dia s Monglia a l'estatge Campani (Cretaci superior).

Enllaos externs.
Imatge d'un crani dAsioryctes nemegtensis;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339860" title="Rivulus geayi" nonfiltered="2728" processed="2720" dbindex="132748">

Rivulus geayi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana Francesa i Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339863" title="Rivulus glaucus" nonfiltered="2729" processed="2721" dbindex="132749">

 Rivulus glaucus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba als rius de la costa pacfica de Centreamrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339864" title="Rivulus gransabanae" nonfiltered="2730" processed="2722" dbindex="132750">

Rivulus gransabanae  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339865" title="Zalambdalstid" nonfiltered="2731" processed="2723" dbindex="132751">

Els zalambdalstids (Zalambdalestidae) sn una famlia extingida de mamfers. Tots els fssils que se n'han trobat provenen de Monglia o del nord de la Xina, tret de Kulbeckia, que fou descobert a l'Uzbekistan. El gnere tipus, i el ms clebre, s Zalambdalestes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339867" title="Rivulus haraldsiolii" nonfiltered="2732" processed="2724" dbindex="132752">

Rivulus haraldsiolii  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba als rius atlntics de Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339869" title="Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme" nonfiltered="2733" processed="2725" dbindex="132753">
L'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF s l'acrnim angls) s l'rgan de govern de l'atletisme mundial. Va ser fundat el 1912 i el seu primer congrs va ser a Estocolm, Sucia. Va comenar amb 17 federacions nacionals d'atletisme. Des d'octubre de 1993 t la seua seu a Mnaco.

Des de 1982, la IAAF ha canviat les seues regles perqu els atletes puguen rebre compensacions econmiques per participar en competicions internacionals d'atletisme. 

L'actual president de la IAAF s el senegals Lamine Diack.

Associacions continentals.
La IAAF t un total de 213 federacions associades , 5 ms que la FIFA i 21 ms que les Nacions Unides.





Presidents.
Des de l'establiment de la IAAF, ha tingut cinc presidents:



Referncies.


Enllaos externs.
Official website;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339870" title="Rivulus hartii" nonfiltered="2734" processed="2726" dbindex="132754">

 Rivulus hartii s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 10 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela, illa de Trinitat i est de Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339872" title="Rivulus hildebrandi" nonfiltered="2735" processed="2727" dbindex="132755">

 Rivulus hildebrandi s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 9 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam i Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339873" title="Fruitafossor windscheffeli" nonfiltered="2736" processed="2728" dbindex="132756">

Fruitafossor windscheffeli fou un mamfer termitfag del Jurssic superior, fa uns 150 milions d'anys. La seva descripci es basa en un esquelet sorprenentment complet d'un animal de la mida d'un esquirol llistat. Fou descobert el 31 de mar del 2005 a Fruita (Colorado). S'assemblava a un armadillo o un s formiguer i probablement s'alimentava d'insectes colonials de la mateixa manera que ho fan aquests animals en l'actualitat. Altres caracterstiques esqueletals indiquen que Fruitafossor windscheffeli no estava relacionat ni amb els armadillos, ni amb els ssos formiguers, ni amb cap grup modern de mamfers. Aix indica que les especialitzacions requerides per alimentar-se de formigues o trmits han evolucionat independentment mltiples vegades en els mamfers: en Fruitafossor, en els ssos formiguers, en els numbats, en els porcs formiguers, en els pangolins i en els equidnes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339875" title="Rivulus holmiae" nonfiltered="2737" processed="2729" dbindex="132757">

Rivulus holmiae  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 8 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339878" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="2738" processed="2730" dbindex="132758">

Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es disput, per primera vegada als Jocs, una prova de pentatl modern en categoria masculina. 

Aquest esport fou inventat per Pierre de Coubertin i combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Nacions participants.
Hi participaren 32 competidors de 10 nacions diferents:


 ustria (1);
 (4);
  (1);
 Frana (2);
 Imperi Alemany (1);

 Imperi Rus (5);
 (2);
 (1);
 Regne Unit (3);
 (12);


Resum de medalles.


Medaller.


Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Pentatl modern - Estocolm 1912;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1912;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339879" title="Rivulus igneus" nonfiltered="2739" processed="2731" dbindex="132759">

 Rivulus igneus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 15 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339881" title="Hadrocodium wui" nonfiltered="2740" processed="2732" dbindex="132760">

Hadrocodium wui s una espcie extingida de mamfer basal que visqu al Jurssic inferior (fa aproximadament 195 milions d'anys, durant el perode Sinemuri) en el que actualment s la provncia xinesa de Yunnan. Hadrocodium noms feia 3,2 centmetres de llarg i uns dos grams de pes, i s un dels mamfers ms petits coneguts.

Hadrocodium s l'exemple ms primitiu conegut de diverses caracterstiques distintives dels mamfers, incloent-hi una mandbula i una orella mitjana semblant a la dels mamfers, i una cavitat cranial. El descobriment dHadrocodium suggereix que l'origen d'aquestes caracterstiques tpiques dels mammaliaformes s molt ms antic (45 milions d'anys ms antic) del que es creia en el passat.

No s'ha determinat si Hadrocodium era de sang calenta o de sang freda, tot i que les seves caracterstiques aparentment nocturnes semblen posar-lo dins el grup endotrmic.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339882" title="Rivulus illuminatus" nonfiltered="2741" processed="2733" dbindex="132761">

 Rivulus illuminatus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 2,9 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Paran (Brasil).

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Costa, W.J.E.M.: Rivulus illuminatus, a new killifish from the serra dos Caiaps, upper rio Paran basin, Brazil (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, 18 (3): 193-198. Any 2007.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339884" title="Rivulus immaculatus" nonfiltered="2742" processed="2734" dbindex="132762">

Rivulus immaculatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 9,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339885" title="Rivulus insulaepinorum" nonfiltered="2743" processed="2735" dbindex="132763">

Rivulus insulaepinorum  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339886" title="Rivulus intermittens" nonfiltered="2744" processed="2736" dbindex="132764">

Rivulus intermittens  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 7,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339888" title="Rivulus iridescens" nonfiltered="2745" processed="2737" dbindex="132765">

 Rivulus iridescens s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 7,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339889" title="Premi Pulitzer d'Obres de Ficci" nonfiltered="2746" processed="2738" dbindex="132766">
El Premi Pulitzer d'Obres de Ficci, abans anomenat Premi Pulitzer de Novella, s una categoria dels Premis Pulitzer atorgada a autors estatunidencs de narrativa, especialment per a aquells que escriuen sobre el mode de vida americ. La llista dels guardonats s:

 2008 The Brief Wondrous Life of Oscar Wao de Junot Diaz;
 2007 La carretera de Cormac McCarthy;
 2006 March de Geraldine Brooks;
 2005 Gilead de Marilynne Robinson;
 2004 The Known World  d'Edward P. Jones;
 2003 Middlesex de Jeffrey Eugenides;
 2002 Empire Falls de Richard Russo;
 2001 The Amazing Adventures of Kavalier & Clay de Michael Chabon;
 2000 Intrpret de somnis de Jhumpa Lahiri;
 1999 Les hores de Michael Cunningham ;
 1998 American Pastoral de Philip Roth;
 1997 Martin Dressler: The Tale of an American Dreamer de Steven Millhauser;
 1996 Independence Day de Richard Ford ;
 1995 The Stone Diaries de Carol Shields ;
 1994 The Shipping News de E. Annie Proulx;
 1993 A Good Scent from a Strange Mountain de Robert Olen Butler;
 1992 A Thousand Acres de Jane Smiley;
 1991 Rabbit At Rest de John Updike;
 1990 The Mambo Kings Play Songs of Love d'Oscar Hijuelos;
 1989 Breathing Lessons de Anne Tyler;
 1988 Beloved de Toni Morrison ;
 1987 A Summons to Memphis de Peter Taylor;
 1986 Lonesome Dove de Larry McMurtry ;
 1985 Foreign Affairs d'Alison Lurie;
 1984 Ironweed de William Kennedy;
 1983 El color porpre de Alice Walker;
 1982 Rabbit Is Rich de John Updike;
 1981 La conxorxa dels necis de John Kennedy Toole;
 1980 The Executioner's Song de Norman Mailer;
 1979 Contes de John Cheever;
 1978 Elbow Room de James Alan McPherson ;
 1977 Desert;
 1976 Humboldt's Gift de Saul Bellow;
 1975 The Killer Angels de Michael Shaara;
 1974 Desert;
 1973 The Optimist's Daughter d'Eudora Welty;
 1972 Angle of Repose de Wallace Stegner ;
 1971 Desert;
 1970 Contes de Jean Stafford ;
 1969 House Made of Dawn de N. Scott Momaday;
 1968 The Confessions of Nat Turner de William Styron;
 1967 The Fixer de Bernard Malamud;
 1966 Contes de Katherine Anne Porter;
 1965 The Keepers of the House de Shirley Ann Grau;
 1964 Desert;
 1963 The Reivers de William Faulkner ;
 1962 The Edge of Sadness d'Edwin O'Connor;
 1961 To Kill a Mockingbird de Harper Lee;
 1960 Advise and Consent d'Allen Drury ;
 1959 The Travels of Jaimie McPheeters de Robert Lewis Taylor;
 1958 A Death in the Family de James Agee ;
 1957 Desert;
 1956 Andersonville de MacKinlay Kantor ;
 1955 A Fable de William Faulkner;
 1954 Desert;
 1953 El vell i la mar d'Ernest Hemingway;
 1952 El mot del Caine de Herman Wouk ;
 1951 The Town de Conrad Richter ;
 1950 The Way West d'A. B. Guthrie, Jr. ;
 1949 Guard of Honor de James Gould Cozzens;
 1948 Tales of the South Pacific de James A. Michener;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339890" title="Rivulus isthmensis" nonfiltered="2747" processed="2739" dbindex="132767">

Rivulus isthmensis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 7 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Costa Rica, Panam i Nicaragua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339892" title="Rivulus janeiroensis" nonfiltered="2748" processed="2740" dbindex="132768">

Rivulus janeiroensis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339893" title="Rivulus javahe" nonfiltered="2749" processed="2741" dbindex="132769">

 Rivulus javahe s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339894" title="Rivulus jucundus" nonfiltered="2750" processed="2742" dbindex="132770">

 Rivulus jucundus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Equador.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339896" title="Rivulus karaja" nonfiltered="2751" processed="2743" dbindex="132771">

 Rivulus karaja s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339899" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="2752" processed="2744" dbindex="132772">

Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm (Sucia) es realitzaren quatre proves en rem, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre el 17 i el 19 de juliol a la badia de Djurgrdsbrunnsviken.

Participating nations.
Participaren un total de 186 remers de 14 nacionalitats diferents:


  Australsia (10);
  ustria (6);
  (6);
  Bohmia (2);
  Canad (10);
  (15);
  Finlndia (6);

  Frana (17);
  Hongria (11);
  Imperi Alemany (26);
  Imperi Rus (1);
  (24);
  Regne Unit (24);
  (28);


Resum de medalles.


Medaller.


Notes.


Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Rem - Estocolm 1912;
  www.sports-reference.com - Rem 1912;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339900" title="Rivulus kayabi" nonfiltered="2753" processed="2745" dbindex="132773">

Rivulus kayabi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339904" title="Rivulus kayapo" nonfiltered="2754" processed="2746" dbindex="132774">

Rivulus kayapo  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339909" title="Rivulus kirovskyi" nonfiltered="2755" processed="2747" dbindex="132775">

Rivulus kirovskyi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 2,3 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339910" title="Estaci de Montcada-Ripollet" nonfiltered="2756" processed="2748" dbindex="132776">

 

 



Montcada-Ripollet s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe situada al barri del Masrampinyo de Montcada i Reixac a la comarca del Valls Occidental. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.


1 Els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol no efectuen parada en aquesta estaci.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339912" title="Rivulus kuelpmanni" nonfiltered="2757" processed="2749" dbindex="132777">

 Rivulus kuelpmanni s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339913" title="Rivulus lanceolatus" nonfiltered="2758" processed="2750" dbindex="132778">

Rivulus lanceolatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339914" title="Estaci de Santa Perptua de Mogoda" nonfiltered="2759" processed="2751" dbindex="132779">

 

 



Santa Perptua de Mogoda s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe situada al barri de la Florida de Santa Perptua de Mogoda a la comarca del Valls Occidental. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.


1 Els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol no efectuen parada en aquesta estaci.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339915" title="Rivulus lazzarotoi" nonfiltered="2760" processed="2752" dbindex="132780">

Rivulus lazzarotoi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339916" title="Estaci de les Franqueses del Valls" nonfiltered="2761" processed="2753" dbindex="132781">

 

 



Les Franqueses del Valls s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe situada al nucli de poblaci de Corr d'Avall de Les Franqueses del Valls a la comarca del Valls Oriental. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.


1 Els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol no efectuen parada en aquesta estaci.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339918" title="Estaci de Figar" nonfiltered="2762" processed="2754" dbindex="132782">

 

 



Figar s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe situada a l'oest del nucli urb de Figar-Montmany a la comarca del Valls Oriental. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.


1 Els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol no efectuen parada en aquesta estaci.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339919" title="Estaci de Sant Mart de Centelles" nonfiltered="2763" processed="2755" dbindex="132783">

 

 



Sant Mart de Centelles s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe situada al nucli de poblaci de l'Abella de Sant Mart de Centelles a la comarca d'Osona, per molt a prop de la poblaci d'Aiguafreda a la comarca del Valls Oriental. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.


1 Els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol no efectuen parada en aquesta estaci.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339920" title="Estaci de Centelles" nonfiltered="2764" processed="2756" dbindex="132784">

 

 



Centelles s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe situada a l'est del nucli urb de Centelles a la comarca d'Osona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.


1 Els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol no efectuen parada en aquesta estaci.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339923" title="Estaci de Baleny - els Hostalets" nonfiltered="2765" processed="2757" dbindex="132785">

 

 



Baleny - els Hostalets s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe situada al nucli de poblaci dels Hostalets de Baleny de Baleny a la comarca d'Osona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.


1 Els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol no efectuen parada en aquesta estaci.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339924" title="Estaci de Baleny-Tona-Seva" nonfiltered="2766" processed="2758" dbindex="132786">

 

 



Baleny-Tona-Seva s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe situada al nucli de poblaci de Sant Miquel de Baleny de Seva, entre els nuclis urbans de Tona i Seva, a la comarca d'Osona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.


1 Els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol no efectuen parada en aquesta estaci.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339926" title="Cavall de Przewalski" nonfiltered="2767" processed="2759" dbindex="132787">

El cavall de Przewalski s una subespcie de cavall salvatge (tot i que alguns autors suggereixen elevar-lo a la categoria d'espcie) que s el parent vivent ms proper als cavalls domstics. En el passat qued extingit en estat salvatge per a la dcada del 2000 els esforos de conservaci permeteren alliberar-ne una poblaci salvatge d'uns 200 exemplars.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339928" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="2768" processed="2760" dbindex="132788">

Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es realitzaren quatre proves de salts, tres en categoria masculina i una en categoria femenina. Aquesta fou la primera ocasi en la qual les dones pogueren participar en aquesta competici.

Nacions participants.
En la competici de salts participaren un total de 57 saltadors (43 homes i 14 dones) de 10 nacions (9 participant en la categoria masculina i tres en la femenina):


  ustria (1) (homes:0 dones:1);
  Canad (2) (homes:2 dones:0);
  (2) (homes:2 dones:0);
  Finlndia (6) (homes:6 dones:0);
  Imperi Alemany (4) (homes:2 dones:0);

  Imperi Rus (1) (homes:1 dones:0);
  Itlia (1) (homes:1 dones:0);
  (3) (homes:3 dones:0);
  Regne Unit (3) (homes:2 dones:1);
  (34) (homes:22 dones:12);


Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.

Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Salts - Estocolm 1912;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339931" title="Rhinoceros" nonfiltered="2769" processed="2761" dbindex="132789">

Rhinoceros ("nas-banya" en grec) s un gnere de rinoceronts que inclou els rinoceronts d'una sola banya. El gnere se subdivideix en dues espcies, el rinoceront de l'ndia (Rhinoceros unicornis) i el rinoceront de Java (Rhinoceros sondaicus). Aquest ltim s un dels mamfers grans en ms gran perill del mn, amb noms seixanta exemplars supervivents en dos indrets coneguts: Java (Indonsia) i Vietnam.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339935" title="Estaci de Parets del Valls" nonfiltered="2770" processed="2762" dbindex="132790">

 

 



Parets del Valls s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe situada al sud del nucli urb de Parets del Valls a la comarca del Valls Oriental. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.


1 En aquesta estaci paren els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339936" title="Rivulus leucurus" nonfiltered="2771" processed="2763" dbindex="132791">

Rivulus leucurus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 7  cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339937" title="Rivulus limoncochae" nonfiltered="2772" processed="2764" dbindex="132792">

 Rivulus limoncochae s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 7,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Equador, Colmbia i Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339938" title="Rivulus litteratus" nonfiltered="2773" processed="2765" dbindex="132793">

Rivulus litteratus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 2,8 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339939" title="Estaci de Borgony" nonfiltered="2774" processed="2766" dbindex="132794">

 

 



Borgony s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe, encara que no t tarificaci de rodalies, situada al nucli de poblaci de Borgony de Sant Vicen de Torell a la comarca d'Osona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.


1 Els regionals cadenciats direcci Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol no efectuen parada en aquesta estaci.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339940" title="Estaci de la Farga de Bebi" nonfiltered="2775" processed="2767" dbindex="132795">

 

 



La Farga de Bebi s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe, encara que no t tarificaci de rodalies, situada a la Farga de Bebi, una colonia txtil situada entre els termes municipals de Montesquiu i Les Llosses, entre les comarques d'Osona i el Ripolls. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.


1 Els regionals cadenciats direcci Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol no efectuen parada en aquesta estaci.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339941" title="Rivulus luelingi" nonfiltered="2776" processed="2768" dbindex="132796">

 Rivulus luelingi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339942" title="Rivulus lungi" nonfiltered="2777" processed="2769" dbindex="132797">

 Rivulus lungi s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana Francesa i Surinam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339943" title="Rivulus lyricauda" nonfiltered="2778" processed="2770" dbindex="132798">

 Rivulus lyricauda s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339946" title="Rivulus magdalenae" nonfiltered="2779" processed="2771" dbindex="132799">

Rivulus magdalenae  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 7 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339947" title="Estaci de la Molina" nonfiltered="2780" processed="2772" dbindex="132800">

 





La Molina s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe, encara que no t tarificaci de rodalies, situada a la cota ms baixa de l'urbanitzaci de l'estaci d'esqu de la Molina, al terme municipal d'Alp a la comarca de la Baixa Cerdanya de la provncia de Girona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339948" title="Estaci de Toses" nonfiltered="2781" processed="2773" dbindex="132801">

 





Toses s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe, encara que no t tarificaci de rodalies, situada al sud del nucli urb de Toses a la comarca del Ripolls de la provncia de Girona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339950" title="Incineraci de residus" nonfiltered="2782" processed="2774" dbindex="132802">
La incineraci s una tcnica pel tractament d'una gran varietat de residus. La incineraci de residus junt amb altres tractaments a alta temperatura formen part del que es coneix com a tractament trmic de residus. Al seu torn, les tcniques de tractament trmic sn una part d'un sistema complex de tractaments que en el seu conjunt gestiona l'amplia gama de residus produts per la societat (  Enginyeria de residus).

Incinerar vol dir reduir a cendres, o dit amb altres mots que els materials combustibles s'han cremat completament. Es tracta d'una reacci qumica de combusti, en la qual l'element combustible sn els residus i l'element oxidant l'oxigen. En general els residus estan constituts de materials molt heterogenis, essencialment substancies orgniques, minerals, metalls i aigua. Durant la incineraci es produeixen d'una part els gasos o fums de combusti, que contenen partcules slides en suspensi i sn vectors de la major part de l'energia alliberada durant la reacci exotrmica de combusti, i d'altre les cendres.

La incineraci s pot emprar com a tractament principalment en els segents tipus de residus:

 Residus slids urbans (sense tractament previ);
 Residus slids urbans prviament tractats (per ex. fraccions seleccionades, triturades, RDF(Refused derived fuel combustible derivat de deixalles). ;
 Residus industrials no perillosos i embolcalls;
 Residus perillosos;
 Fangs residuals;
 Residus hospitalaris;

Els incineradors i les plantes d'incineraci es dissenyen per poder tractar un tipus o una gama determinada de residus.

L'objectiu d'incinerar els residus s de reduir el seu volum i risc i alhora de capturar o destruir les substncies 
les substncies potencialment nocives que poguessin sser emeses durant la incineraci. La incineraci  tamb permet recuperar energia, minerals i/o el contingut qumic de certes fraccions de residus.

 Histria .

La incineraci de residus urbans no s un procediment nou. Durant molt de temps els residus de les ciutats van ser destinats a la agricultura, per el desenvolupament rpid de les aglomeracions a partir de finals del segle XIX, principis del segle XX.
 
van incrementar els problemes d'higiene pblica. Aix va comportar que hom cerques solucions alternatives. Al principi es van triturar les deixalles per vendre-les als pagesos, per quan hom ja no va poder eliminar tot el flux de deixalles produdes es va pensar en incinerar-les.
L'idea d'aprofitar la calor alliberada al cremar la brossa tampoc s nova, hi han referncies de d'haver-la utilitzat per accionar un bufador (per proporcionar l'aire de combusti al forn) i incls, ja al 1907..., per fer girar un grup turbina-alternador i produir electricitat.

Amb els anys la tcnica de la incineraci es va anar escampant a ms ciutats i es va aplicar a altres menes de residus, alhora la tecnologia tamb va anar evolucionant. Es van crear sistemes d'alimentaci continus de residus al form i es van crear plantes d'incineraci completament automatitzades. Per tots aquest canvis van afectar sobretot el mtodes de producci. A partir del anys seixanta el moviment ecologista va anar guanyant adeptes degut a una preocupaci creixent pel l'estat del medi ambient.

Aix va obligar al sector i les autoritats a tenir en compte els efectes mediambientals de la incineraci. En els ltims 15 a 20 anys el sector de la incineraci ha experimentat un rpid desenvolupament tecnolgic. En gran part degut a la legislaci especficament feta per aquesta indstria, que ha redut les emissions permesses al aire de les installacions. 
Com dit anteriorment, tot i que la tecnologia d'incinerar ha evolucionat molt en els ltims anys i que aquest proces continua encara, 

hi ha oposici per part dels moviments ecologistes i en alguns pasos per part d'alguns d'experts i de les comunitats locals que no accepten plantes incineradores en el seu municipi. 



















 Referncies .

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339951" title="Estaci de Planoles" nonfiltered="2783" processed="2775" dbindex="132803">

 





Planoles s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe, encara que no t tarificaci de rodalies, situada al sud-oest del nucli urb de Planoles a la comarca del Ripolls de la provncia de Girona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339955" title="Rivulus mahdiaensis" nonfiltered="2784" processed="2776" dbindex="132804">

 Rivulus mahdiaensis s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339956" title="Estaci de Campdevnol" nonfiltered="2785" processed="2777" dbindex="132805">

 





Campdevnol s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe, encara que no t tarificaci de rodalies, situada al sud-oest del nucli urb de Campdevnol a la comarca del Ripolls de la provncia de Girona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339957" title="Hemi" nonfiltered="2786" processed="2778" dbindex="132806">

L'hemi (Equus hemionus) s un mamfer gran de la famlia dels quids. s orginari dels deserts de Sria, Iran, Pakistan, l'ndia, Israel i el Tibet.

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339959" title="Rivulus marmoratus" nonfiltered="2787" processed="2779" dbindex="132807">

Rivulus marmoratus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 7,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba als Estats Units (Florida), Bahames, Cuba, Jamaica, Illes Caiman, Brasil, Guaiana Francesa, Antilles Neerlandeses, Veneuela, Belize, Mxic i Puerto Rico.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 Animal Diversity Web ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339960" title="Rivulus mazaruni" nonfiltered="2788" processed="2780" dbindex="132808">

 Rivulus mazaruni s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339961" title="Estaci de Manlleu" nonfiltered="2789" processed="2781" dbindex="132809">

 

 



Manlleu s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe, encara que no t tarificaci de rodalies, situada a l'oest del nucli urb de Manlleu a la comarca d'Osona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339962" title="Boeing 707" nonfiltered="2790" processed="2782" dbindex="132810">

El Boeing 707 s un avi de reacci comercial de quatre motors desenvolupat per Boeing a principis de la dcada del 1950. Boeing lliur un total de 1.010 Boeing 707, que dominaren el transport aeri de passatgers a la dcada del 1960 i romangu com durant la dcada del 1970. Boeing tamb ofer una versi ms petita i rpida de l'avi, venuda com a Boeing 720.

Tot i que no fou el primer avi de reacci comercial en entrar en servei (aquesta distinci pertany al de Havilland Comet), el 707 fou el primer en tenir xit comercial, i se li dna el crdit per haver dut l'edat del jet. Establ Boeing com un dels ms grans manufactors d'avions per a passatgers, i condu a la posterior srie d'avions amb designacions "7x7".











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339965" title="Rivulus micropus" nonfiltered="2791" processed="2783" dbindex="132811">

 Rivulus micropus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339967" title="Estaci de Torell" nonfiltered="2792" processed="2784" dbindex="132812">

 

 



Torell s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe, encara que no t tarificaci de rodalies, situada al nord del nucli urb de Torell a la comarca d'Osona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339970" title="Rivulus modestus" nonfiltered="2793" processed="2785" dbindex="132813">

Rivulus modestus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 4 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339972" title="Estaci de Sant Quirze de Besora" nonfiltered="2794" processed="2786" dbindex="132814">

 

 



Sant Quirze de Besora s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe, encara que no t tarificaci de rodalies, situada al nord-est del nucli urb de Sant Quirze de Besora a la comarca d'Osona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339973" title="Boeing 717" nonfiltered="2795" processed="2787" dbindex="132815">

El Boeing 717 s un avi de reacci de dos motors i d'un nic passads, desenvolupat per al mercat de 100 seients. L'avi fou dissenyat i publicitzat per McDonnell Douglas com a MD-95, un derivat de tercera generaci del DC-9.

La primera comanda arrib a l'octubre del 1995; tanmateix, McDonnell Douglas i Boeing es fusionaren el 1997, abans que comencs la producci. Els primers avions entraren en servei el 1999 com a Boeing 717. Es pos fi a la producci al maig del 2006 desprs que s'haguessin manufacturat 156 avions.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339976" title="Rivulus monikae" nonfiltered="2796" processed="2788" dbindex="132816">

 Rivulus monikae s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 8 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339977" title="Pops" nonfiltered="2797" processed="2789" dbindex="132817">

El Pops era un club de beisbol catal de la vila de Lloret de Mar.
A Lloret vivien molts "indianos" (descendents de retornats de la Cuba colonial) que coneixien b aquest esport. 
El club Pops va ser fundat l'any 1951 per Nasi Brugueras i Alex Colomer de Barcelona, i el seu financier i president fou Roque Romero, agent de borsa nascut a Mendavia, Navarra. Roque Romero va ser president del Pops fins que va desapareixer i per un temps va presidir la Federaci Catalana de Beisbol. 

Aquest club fou molt actiu durant la epoca daurada del beisbol a Espanya, entre els anys cinquanta i seixanta, i va comptar amb jugadors de Cuba i Veneuela; els jugadors duien un uniforme gris clar i barrets negres. El Pops no va sobreviure l'inici de la dcada dels setanta a causa de la massificaci del inters en el futbol i el seu camp es va transformar en el camp del Club de Futbol Lloret. 

 Palmars .
El Pops club de beisbol va ser campe de Catalunya a l'any 1955.

 Himne .
"Tots som Pops";

 Referencies .

Traducci de la Viquipdia en angls;

 Enllaos externs .
Historia en breu;
Fotos d'equips de beisbol de la epoca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339978" title="Rivulus monticola" nonfiltered="2798" processed="2790" dbindex="132818">

 Rivulus monticola s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 3,3 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Equador.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339979" title="Fiat Bravo II" nonfiltered="2799" processed="2791" dbindex="132819">



El Fiat Bravo, codificat com a Projecte 198, s un autombil del segment C produt pel fabricant itali d'autombils FIAT des del 2007 i presentat en el Sal del Autombil de Ginebra el mar de 2007. Es presenta sota una nica configuraci de carroceria hatchback de cinc portes que va ser llanada al mercat  per a substituir el Fiat Stilo. S'espera a una versi familiar per a finals del 2008 i una variant CX-OVER per a mitjans del 2009.

Prestacions, consums i emissions.
Dades oficials del fabricant
Motors disel.


Motors gasolina.


Seguretat.
El Fiat Bravo II va passar el test de seguretat Euro NCAP amb els seguents resultats
 Adult ocupant = ;
 Infant ocupant = ;
 Vianant = ;

Motoritzacions.
Motors disel.


Motors gasolina.



 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina de Fiat Espanya;
Pgina de Fiat Itlia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339981" title="Rivulus montium" nonfiltered="2800" processed="2792" dbindex="132820">

 Rivulus montium s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 8 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339984" title="Rivulus nicoi" nonfiltered="2801" processed="2793" dbindex="132821">

 Rivulus nicoi s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 3 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339985" title="Rivulus nudiventris" nonfiltered="2802" processed="2794" dbindex="132822">

 Rivulus nudiventris s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 4,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339986" title="Campionat del Mn d'atletisme 1983" nonfiltered="2803" processed="2795" dbindex="132823">
El campionat del mn d'atletisme de 1983 va ser el primer campionat del mn d'atletisme organitzat per l'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme. Es van dur a terme a l'estadi Olmpic d'Hlsinki del 7 al 14 d'agost de 1983. 
 
Resultats masculins.
Curses.
1983 |1987 |1991 |1993 |1995


Concursos.
1983 |1987 |1991 |1993 |1995


Resultats femenins.
Curses.
1983 |1987 |1991 |1993 |1995


Concursos.
1983 |1987 |1991 |1993 |1995


Medaller.


Referncies.
 IAAF ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339987" title="Rivulus obscurus" nonfiltered="2804" processed="2796" dbindex="132824">

Rivulus obscurus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 4 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339988" title="Estaci del Vendrell" nonfiltered="2805" processed="2797" dbindex="132825">

 





El Vendrell es una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada a l'est del Vendrell a la comarca del Baix Peneds de la provncia de Tarragona. Forma part de la lnia de Vilafranca, que uneix Barcelona amb Sant Vicen de Calders per l'interior per les comarques del Baix Llobregat, Alt Peneds i Baix Peneds.

A pesar de la importncia del Vendrell, la freqncia de pas a l'estaci, noms s de 60 minuts en hores vall, i de 30 minuts en hores punta.



Vegeu tamb.
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339989" title="Rivulus ophiomimus" nonfiltered="2806" processed="2798" dbindex="132826">

 Rivulus ophiomimus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 8,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia i Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339990" title="Campionat del Mn d'atletisme 1995" nonfiltered="2807" processed="2799" dbindex="132827">
Els cinquens campionats del mn d'atletisme, organitzats per l'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme, es van dur a terme a l'Estadi Ullevi, Gteborg, Sucia entre el 5 i el 13 d'agost.

En aquesta competici es va crrer per primera vegada els 5000 metres femenins, ja que fins al moment les dones corrien 3000 metres.
Resultats masculins.
Curses.
1991 |1993 |1995 |1997 |1999


Concursos.
1991 |1993 |1995 |1997 |1999


Resultats femenins.
Curses.
1991 |1993 |1995 |1997 |1999


Concursos.
1991 |1993 |1995 |1997 |1999



 Medaller .


Referncies.
 Campionat de la IAAF 1995 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339993" title="Rivulus ornatus" nonfiltered="2808" processed="2800" dbindex="132828">

Rivulus ornatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 3,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil i Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339994" title="Estaci de l'Arbo" nonfiltered="2809" processed="2801" dbindex="132829">

 





L'Arbo s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al nord-est del nucli urb de l'Arbo a la comarca del Baix Peneds de la provncia de Tarragona. Forma part de la lnia de Vilafranca, que uneix Barcelona amb Sant Vicen de Calders per l'interior per les comarques del Baix Llobregat, Alt Peneds i Baix Peneds.



Vegeu tamb.
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339995" title="Rivulus pacificus" nonfiltered="2810" processed="2802" dbindex="132830">

 Rivulus pacificus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 7,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339997" title="Rivulus paracatuensis" nonfiltered="2811" processed="2803" dbindex="132831">

Rivulus paracatuensis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="339998" title="Rivulus paresi" nonfiltered="2812" processed="2804" dbindex="132832">

Rivulus paresi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340000" title="Estaci dels Monjos" nonfiltered="2813" processed="2805" dbindex="132833">

 





Els Monjos s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud del nucli urb dels Monjos al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos a la comarca de l'Alt Peneds. Forma part de la lnia de Vilafranca, que uneix Barcelona amb Sant Vicen de Calders per l'interior per les comarques del Baix Llobregat, Alt Peneds i Baix Peneds.



Vegeu tamb.
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340001" title="Kiang" nonfiltered="2814" processed="2806" dbindex="132834">

El kiang (Equus kiang) s un mamfer gran de la famlia dels quids. s originari de la meseta tibetana, on viu en prats de muntanya i alpins a entre 4.000 i 7.000 metres d'altitud. Es tracta de l'ase salvatge ms gran de tots, amb una mida mitjana a l'espatlla de 140 cm.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340002" title="Rivulus parnaibensis" nonfiltered="2815" processed="2807" dbindex="132835">

 Rivulus parnaibensis s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340004" title="Rivulus peruanus" nonfiltered="2816" processed="2808" dbindex="132836">

 Rivulus peruanus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340005" title="Estaci de la Granada" nonfiltered="2817" processed="2809" dbindex="132837">

 





La Granada s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud del nucli urb de La Granada a la comarca de l'Alt Peneds. Forma part de la lnia de Vilafranca, que uneix Barcelona amb Sant Vicen de Calders per l'interior per les comarques del Baix Llobregat, Alt Peneds i Baix Peneds.



Vegeu tamb.
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340006" title="Estaci de Lavern-Subirats" nonfiltered="2818" processed="2810" dbindex="132838">

 





Lavern-Subirats s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada prop del nucli de poblaci de Lavern al terme municipal de Subirats a la comarca de l'Alt Peneds. Forma part de la lnia de Vilafranca, que uneix Barcelona amb Sant Vicen de Calders per l'interior per les comarques del Baix Llobregat, Alt Peneds i Baix Peneds.



Vegeu tamb.
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340008" title="Rivulus pictus" nonfiltered="2819" processed="2811" dbindex="132839">

 Rivulus pictus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Paran (Brasil).

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340011" title="Rivulus pinima" nonfiltered="2820" processed="2812" dbindex="132840">

 Rivulus pinima s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Paran (Brasil).

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340012" title="Estaci de Sant Sadurn d'Anoia" nonfiltered="2821" processed="2813" dbindex="132841">

 





Sant Sadurn d'Anoia s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada darrere de les Caves Freixenet a Sant Sadurn d'Anoia a la comarca de l'Alt Peneds. Forma part de la lnia de Vilafranca, que uneix Barcelona amb Sant Vicen de Calders per l'interior per les comarques del Baix Llobregat, Alt Peneds i Baix Peneds.


Alguns rodalies no efectuen parada ni a Lavern-Subirats ni a La Granada, sent la segent o anterior Vilafranca del Peneds. ;

Vegeu tamb.
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340018" title="Boreosfnid" nonfiltered="2822" processed="2814" dbindex="132842">

Els boreosfnids (Boreosphenida) sn un clade de mamfers. El clade inclou els teris i tots els txons fssils ms propers als teris que a qualsevol altre grup vivent. Es caracteritzen per les caracterstiques de les seves molars.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340019" title="Rivulus punctatus" nonfiltered="2823" processed="2815" dbindex="132843">

 Rivulus punctatus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 3,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil, Bolvia, Paraguai i Argentina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340020" title="Estaci de Gelida" nonfiltered="2824" processed="2816" dbindex="132844">

 





Gelida s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al terme municipal de Gelida a la comarca de l'Alt Peneds. Forma part de la lnia de Vilafranca, que uneix Barcelona amb Sant Vicen de Calders per l'interior per les comarques del Baix Llobregat, Alt Peneds i Baix Peneds.

L'estaci est allunyada del nucli urb de Gelida, i a ms aquesta distncia t un desnivell considerable, per aix es va construir el Funicular de Gelida, actualment gestionat per FGC, que uneix l'estaci de Rodalies Renfe amb el centre urb de Gelida.




Vegeu tamb.
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340023" title="Rivulus rectocaudatus" nonfiltered="2825" processed="2817" dbindex="132845">

Rivulus rectocaudatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340026" title="Sinodelphys szalayi" nonfiltered="2826" processed="2818" dbindex="132846">

Sinodelphys ("opssum xins de Szalay" en grec") s actualment el fssil de marsupial ms antic conegut, amb una edat estimada de 125 milions d'anys. Fou descobert a voltants del 2003 a la provncia de Liaoning, Xina, per un equip de cientfics que incloen John Wible i Zhe-Xi Luo. Sinodelphys szalayi noms mesurava quinze centmetres de llarg i pesava possiblement uns trenta grams. El seu esquelet fossilitzat est envoltat d'impressions de pelatge i de teixit tou, grcies a l'excepcional sediment, que preserva aquests detalls. L'estructura de les potes de Sinodelphys mostra que aquest petit marsupial era arborcola, com el seu contemporani placentari Eomaia. Sinodelphys caava probablement cucs i insectes. La majoria de marsupials mesozoics han estat descoberts a Nord-amrica, Sud-amrica i sia. La majoria visqueren durant el Cretaci superior, entra fa 90 i 65 milions d'anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340029" title="Rivulus roloffi" nonfiltered="2827" processed="2819" dbindex="132847">

Rivulus roloffi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 4 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340031" title="LletrA" nonfiltered="2828" processed="2820" dbindex="132848">
LletrA s un espai virtual dedicat a la literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en 3 versions lingstiques: catal, castell i angls.

Enllaos externs.
LletrA, en catal;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340033" title="Gufw" nonfiltered="2829" processed="2821" dbindex="132849">


Gufw s una interfcie grfica de programari lliure per a ufw (Uncomplicated FireWall), publicat per primera vegada a l'Ubuntu 8.04.

Ubuntu Hardy Heron va introduir l'eina ufw de lnia d'ordres que facilita la configuraci de les regles de Iptables. Tot i amb aix, la lnia d'ordres de ufw encara era per a la gent molt complexa. 

Amb Gufw es pot prescindir d'utilitzar la consola, fent servir el motor d'ufw. s ms senzill  activar/desactivar el tallafocs, afegir regles que neguin/permetin ports/ips, activar la IPv6, amagar la IP a peticions, o esborrar conjunts de regles creades.
Tamb es pot importar/exportar les regles actuals, o afegir una IP a banejar des d'un fitxer amb el segent format:
Text:IP-Text

 Implementaci .
L'aplicaci est desenvolupada en llenguatge Python, juntament amb  Glade per al disseny grfic.

 Installaci .
Gufw no est present en els repositoris oficials.
La installaci es pot realitzar fcilment amb el paquet debian disponible a l'rea de descrregues del web oficial. Cal l's d'Ubuntu 8.04 Hardy Heron o superior, ja que s on s'inclou per primera vegada l'aplicaci ufw.

 Gesti de recursos .
Gufw utilitza el Launchpad per a la gesti dels recursos. Amb aquesta eina es pot fer un seguiment o avs de les fallades de programari, aix com tamb el full de ruta i la traducci en altres idiomes.


 Enllaos externs .
 Captures de pantalla del programa;
 https://launchpad.net/gui-ufw;

 Vegeu tamb .
 Programari lliure;
 Tallafoc;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340034" title="Rivulus romeri" nonfiltered="2830" processed="2822" dbindex="132850">

Rivulus romeri  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340035" title="Estaci de Castellbell i el Vilar - Monistrol de Montserrat" nonfiltered="2831" processed="2823" dbindex="132851">







Castellbell i el Vilar - Monistrol de Montserrat s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe situada a l'est del nucli urb de Castellbell i el Vilar a la comarca del Bages. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340036" title="Societat d'inversi de capital variable" nonfiltered="2832" processed="2824" dbindex="132852">
Les Societats d'inversi (collectiva) de capital variable o SICAVs (o, en francs, Socit d'investissement  capital variable), sn societats annimes l'objecte social de les qual s invertir en valors mobiliaris (accions, deute pblic i obligacions emeses per empreses) i altres actius financers. Sn, per tant, institucions d'inversi collectiva (o IICs). Les SICAVs poden gestionar-se per elles mateixes o poden encarregar la gesti a una gestora (a una societat gestora d'institucions d'inversi collectiva), per ha d'existir una entitat financera que faci de dipositria del patrimoni. Sn ms freqents a la zona occidental d'Europa, especialment a Luxemburg, Sussa, Itlia, Espanya, Blgica i Frana.

Han de reunir els segents requisits:
Nombre d'accionistes igual o superior a 100.
Limitaci a les inversions.
Capital variable entre el mnim i el mxim fixat estatutriament.
Capital mnim de 2.500.000 euros.
Tutela i control de la CNMV i de la Direccin General del Tesoro y Poltica Financiera (Ministeri d'Economia i Hisenda).

Mentre que qui estalvia en un fons d'inversi s partcep del patrimoni que aquest fons representa, qui estalvia en una SICAV n's accionista de la mateixa, ja que aquesta t personalitat jurdica prpia (independentment de qu l'accionista sigui persona fsica o persona jurdica). Les SICAVs gaudeixen de gran liquiditat i permeten una fiscalitat interessant, ja que (a Espanya) tributen l'impost de societats a l'1%, per com els fons d'inversi, la venda d'accions tributa al 18%.

Enllaos externs.
Glossari de la CNMV ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340038" title="Estaci de Vacarisses-Torreblanca" nonfiltered="2833" processed="2825" dbindex="132854">



 


Vacarisses-Torreblanca s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe situada a la urbanitzaci de Torreblanca de Vacarisses a la comarca del Valls Occidental. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340040" title="Estaci de Vacarisses" nonfiltered="2834" processed="2826" dbindex="132856">



 



Vacarisses s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe situada a la urbanitzaci de Can Serra de Vacarisses a la comarca del Valls Occidental. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340041" title="Estaci de Viladecavalls" nonfiltered="2835" processed="2827" dbindex="132857">







Viladecavalls s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe situada a la urbanitzaci de Can Corbera de Viladecavalls a la comarca del Valls Occidental. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340043" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - Salt de llargada homes" nonfiltered="2836" processed="2828" dbindex="132858">


La prova del salt de llargada masculina va ser una de les quatre proves de salts que es van disputar durant els Jocs Olmpics d'Atenes de 1896. Nou saltadors van prendre part en el salt de llargada, que es disput el 7 d'abril.  Els nord-americans van dominar la prova, ocupant les tres places d'honor. El vencedor de la prova fou Ellery Clark, que aconsegu el millor salt en la darrera temptativa, desprs que en els dos primers intents els salts fossin nuls. 

Medallistes.


Resultats.


La classificaci de la 5a a la 9a posici s confusa.

Referncies.
  (Consultable digitalment a AAFLA.org);
  (Extracte consultable a AAFLA.org);
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340052" title="Rivulus rossoi" nonfiltered="2837" processed="2829" dbindex="132859">

 Rivulus rossoi s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340053" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - Triple Salt homes" nonfiltered="2838" processed="2830" dbindex="132860">


La prova del triple salt mascul va ser una de les quatre proves de salts que es van disputar durant els Jocs Olmpics d'Atenes de 1896. Set saltadors van prendre part en el triple salt, llavors conegut com a hop, skip, and jump, tot i la gran varieta de tcniques emprades pels saltadors a l'hora de saltar. La prova es disput el 6 d'abril, en acabar les primeres sries dels 100 metres. En haver-hi una sola ronda de triple salt el vencedor es coron com el primer campi olmpic de l'era moderna. 

Medallistes.


Results.


Referncies.
  (Consultable digitalment a AAFLA.org);
  (Extracte consultable a AAFLA.org);
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340054" title="Rivulus rubripunctatus" nonfiltered="2839" processed="2831" dbindex="132861">

Rivulus rubripunctatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 7 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340057" title="Rivulus rubrolineatus" nonfiltered="2840" processed="2832" dbindex="132862">

Rivulus rubrolineatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6,5 cm. de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340058" title="CETME" nonfiltered="2841" processed="2833" dbindex="132863">

CETME s el nom pel qual es coneix el fusell d'assalt oficial de l'Exrcit Espanyol desenvolupat en Espanya amb disseny de l'agncia Centre d'Estudis Tcnics de Materials Especials, encarregada de la seva creaci. El CETME compta amb diverses versions, similars entre elles: A, A1, B, C, I, L, LC, LV, AMELI.

Degut al fet que el disseny del G3 o Heckler & Koch G3 es va en collaboraci entre el fabricant alemany HK i l'espanyol del CETME a partir del CETME B, aquestes dues armes sn molt semblants. El G3 t un considerable volum de vendes internacionals i ha estat adquirit per altres exrcits.

 Histria .
El Centre d'Estudis Tcnics de Materials Especials (l'acrnim dels quals dna nom al fusell) es va crear per a contrarestar els efectes de l'allament internacional sota la dictadura franquista. Va produir un gran nombre de productes militars, posant especial inters en els fusells d'assalt, ja que en aquells dies l'Exrcit Espanyol estava equipat amb antiquats fusells Mauser alemanys de la Segona Guerra Mundial.

Histricament aquest rifle deriva del fusell d'assalt alemany Stg-44 i la seva evoluci el Stg-45, desenvolupat a manera de prototip per la companyia Mauser l'any 1945, per la fi de la guerra i la derrota alemanya van obligar a abandonar el projecte. No obstant aix, alguns tcnics de la Mauser implicats en el projecte es van refugiar a Espanya. Un d'ells, Ludwing Vorgrimler, va ser el seu desenvolupador.

El CETME va ser creat per ordre del Ministeri de Guerra Espanyol, i el seu primer model (A) va veure la llum el 1952; a l'any 1957 fou adoptat per l'exrcit de Terra. Els models successius van millorar aspectes com la cadncia, abast, precisi i el tipus de cartutx (adaptant-lo al cartutx estndard de la OTAN: 7,62 x 51 mm). El CETME L, LC va ser el fusell reglamentari dels tres Exrcits espanyols fins a 1999, quan s'adopta el fusell alemany HK G36I. Curiosament aquest fusell t com base el CETME B ja que el CETME va ser desenvolupat junt amb l'empresa alemanya Heckler & Koch des de 1957 fins a 1961, quan la marca CETME desapareixeria dels models alemanys, i es desenvoluparia el HK G3.

El CETME s considerat un dels millors, si no el millor, fusell d'assalt del seu temps, per la seva elevada precisi, potncia, i sobretot resistncia. Actualment el CETME C en versi semiautomtica per al mercat civil, tamb conegut com CETME Sport, t un enorme xit en aquells pasos en els quals la seva tinena s legal, per la seva fiabilitat, precisi, robustesa i preu ajustat.

 Desenvolupament de versions .

Durant 50 anys el Centre d'Estudis Tcnics de Materials Especials va desenvolupar diferents versions d'aquest fusell, conegut colloquialment entre la tropa com a chopo (pollancre).

CETME A I A1 .

En 1949 es crea el primer fusell CETME, capa de donar al soldat una elevada mobilitat, precisi, abast i potncia de foc. Aquest fusell hauria de ser capa d'incapacitar a una distncia de 1.000 m, pel que es desenvolupa una nova munici, el cartutx de 7,92 x 40 mm CETME. Aquest cartutx va contra les Convencions de Ginebra per la qual cosa es comena el desenvolupament del cartutx adoptat per l'OTAN el 7'62x51. En 1957 Alemanya mostra inters en desenvolupar conjuntament el fusell, mentre que a Espanya passa a ser part de l'equip de l'Exrcit de terra.

 CETME B .

Aquest model s capa de disparar dues municions, la 7,62 CETME i la 7,62 OTAN, canviant la molla recuperadora i el forrellat. Incorpora una apagador de flames amb la qual pot llanar granades, la millora de l'ansa portafusell, culateta ergonmica i un bpode. El 1958 es fabriquen les primeres unitats i passa a ser arma d'obligatria d'uniformitat en els tres exrcits d'Espanya. En 1961 s'arriba al primer acord amb l'empresa alemanya Heckler & Koch que comercialitza el fusell sota la marca G-3 i entra en servei en ms de 30 pasos.

 CETME C .
Les Forces Armades espanyoles l'incorporen en l'any 1964; s'estria la recambra, l'ala passa a sser del tipus de llibret-dues lmines unides de metall per la part ms alta que formen un petit solc per on es veu el punt de mira- (librillo) en distncies de 100, 200, 300 i 400 m, se li incorpora un carril per a acoblar una mira telescpica i se li posa el guardamans i la culata de fusta. Per aquesta darrera ra, recupera colloquialment el nom de "chopo" (pollancre) dels vells Mauser.

 CETME I .

Va ser fabricat en poca quantitat de manera experimental per a provar diferents components de plstic tant en el fusell com en carregadors, a ms de modificar l'ala. Va ser l'avantsala dels diferents models que vindrien.

 CETMEs L i LC .


Desprs de la fi de la fabricaci en 1975 del CETME C, en 1984 comena la dels models L i LC.

Ambds substituen les parts de fusta per materials plstics, es van reduir els pesos i mesures, i s'adoptava el calibre 5,56 x 45 mm de la OTAN, fet que permetia que els carregadors admetessin ms munici en el mateix espai. s a ms la munici estndard de l'OTAN pel que suposadament qualsevol fusell de l'aliana pot usar carregadors i munici encara que sigui d'altre model.

Tamb incorpora un bot per a retenir el tancament en posici endarrerida deixant la finestra d'expulsi oberta al mateix temps, la qual cosa facilita la inspecci de la recambra i les maniobres de soluci i rearmat en cas d'interrupci de tir per defecte del carregador, cartutx o fallada d'algun mecanisme.

L'ala amb dues parts en forma d'angle girat cap avall passa a tenir sols dues posicions: 200 i 400 metres. 

La diferncia entre els models L i LC radicava que el model LC incorporava un culateta retrctil, el can ms curt i un conjunt de tancament diferent al L. La seva longitud ms curta com a resultat d'aquestes variacions el feia ideal per a ser manejat des de vehicles per conductors, carristes i en el combat urb, a curta distncia o en espais reduts, aix com per a ser usat per tropes d'elit en operacions concretes i paracaigudistes degut a que facilita el salt.

El fusell es va mostrar en realitat inadequat, especialment en assumptes crtics en un arma militar, com la resistncia o la fiabilitat mecnica. A ms d'alguns errors de disseny (dilatava de forma asimtrica), l'arma sembla que estava fabricada reduint al mxim els costos, amb un control de qualitat i materials deficient. El resultat de tot aix va ser un fusell amb una greu tendncia a produir interrupcions de tir, sovint incapa de llenar ms de tres o quatre vegades abans de fallar. A ms de sofrir amb facilitat desgast i corrosi. La facilitat que tenia l'arma per a embrutar-se internament fins i tot amb poc s, feia que la tropa digus amb sorna que "CETME" significa en realitat "Cada Esquina Tiene Mierda Escondida" ("cada rac t merda amagada"). Hom es queixava, tamb, de la dificultat a netejar-lo, per aix podria ser degut ms aviat a la baixa instrucci donada a molts dels soldats i a la falta d'eines de neteja. La precisi, una vegada eliminada  la idea original d'una mira de tres augments (concepte que es reserv a exemplars per a tiradors selectes), es va revelar, en general, inferior a la del model C que substitua.





 Conclusi .

Desprs dels problemes implicats pels ltims models desenvolupats per CETME, en 1996 surt a concurs pblic l'adquisici d'un nou fusell de prestacions elevades per a les Forces armades espanyoles. Es tria en 1999 el model G-36I de l'empresa Heckler & Koch, curiosament la que havia ajudat a desenvolupar el CETME en els seus inicis. No obstant aix, encara es van trigar diversos anys en veure's els nous fusells a la majoria d'unitats.

 Altres dissenys de CETME .
 AMELI .
Aquest model va ser un intent frustrat de substituir o reforar la metralladora MG-3 i dotar de ms potncia de foc a les unitats, amb unes dimensions i calibre ms petit (5,56). S'alimentava mitjanant cintes o tambors i es van fabricar poques unitats, la majoria destinades a la Infanteria de Marina, "Brigada Paracaidista" i unitats d'elit de l'Exrcit de Terra.

Se'n van fabricar dues versions: el model de can llarg (450 mm) i el de can curt (400 mm), ambds amb una cadncia de tir de 1.000 tirs per minut.

L'exrcit Britnic va adquirir diversos centenars d'unitats per als Royal Marines i va acabar retornant-les abans que passs el perode d'avaluaci pels deficients resultats i fallades de funcionament, aix com per la seva escassa fiabilitat desprs de les condicions de combat d'un assalt amfibi o desembarcament (fang, sorra, aigua, etc).

 Subfusell CETME C-2 .

CETME tamb va fabricar un subfusell, similar als models de segona generaci de STAR, Bonifacio Echeverra S.A. amb el carregador lateral, a la manera del Sterling angls. L'arma estava preparada per a cartutxos del 9 mm parabellum (anomenat tamb 9 mm Luger), i podia disparar 9 llarg (9mm Bergman-Bayard) canviant-ne nicament el can.

 Fonts i bibliografia .
 Manual del soldado de Infantera de Marina (1985). Editat pel Ministeri de Defensa Espanyol.
 Manual de instruccin bsica de la Escuela Tcnica de Seguridad y Defensa del Aire (ETESDA) (2002). Editat pel Ministeri de Defensa Espanyol.
 Centro de Documentaci i Publicacions del Ministeri de Defensa.
CETME: 50 aos del fusil de asalto espaol. Jos Mara Manrique Garca i Lucas Molina Franco. Edit. La Esfera de los Libros. ISBN 8497343980.

 Notes .


Enllaos externs.
Plana sobre el CETME ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340060" title="Rivulus rubromarginatus" nonfiltered="2842" processed="2834" dbindex="132864">

Rivulus rubromarginatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340061" title="Rivulus rutilicaudus" nonfiltered="2843" processed="2835" dbindex="132865">

 Rivulus rutilicaudus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340063" title="Baldovar" nonfiltered="2844" processed="2836" dbindex="132866">


Baldovar s un llogaret del municipi valenci d'Alpont (comarca dels Serrans). 
Situat a dos quilmetres i mig de la vila, i a 923 metres d'altura s.n.m., s'arriba des la CV-353 que surt de la carretera d'Alpont a la Iessa. Situat en una petita vall, prop de la rambla de Arquela.
El nucli est dividit en tres barris: barri de Dalt, de Baix i el Puntal (aquiest darrer menys habitat). 
La poblaci ha anat minvant paulatinament en els darrers 40 anys fins a arribar als 93 habitants l'any 2003.
De l'economia del llogaret destacar l'installaci de la bodega vincola de Sant Roc l'any 1958.
Pel que fa als monument, l'ermita de Sant Roc s l'unic element remarcable.

 Celebracions .
Celebra les seues Festes Patronals el dia 16 d'agost en honor a Sant Roc i la setmana prvia, organitzada per l'Associaci cultural formada per vens i estiuejants.
Tamb s tradicional la festa dels Quintos la setmana segent a la Pasqua. Desprs de recrrer Camp de Baix, la Carrasca i Camp de Dalt, els quintos arriben a Baldovar el dimarts a la tarda realitzant una cercavila. A la nit organitzen una revetlla i al dia segent els festers recorren el poble demanant la voluntat als seus habitants per a acabar la festa per la vesprada amb un ball on les xiques regalen un pasts als quintos. Desprs d'aquest ritual, la comitiva es dirigeix cap al llogaret del Serral on continuaran la festa.
Als anys 90 es va recuperar una de les tradicions ms importants del lloc, les Carnestoltes.

 Vegeu tamb .
 Alpont;
 Camp de Baix;
 Camp de Dalt;
 Corcolilla;
 El Collado;
 El Hontanar;
 La Almeza;
 La Torre (Alpont);
 La Cuevarruz;
 Les Eres (Alpont);

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alpont;
 * www.aldeasdealpuente.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340065" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - Salt amb perxa homes" nonfiltered="2845" processed="2837" dbindex="132867">

La prova del salt amb perxa mascul va ser una de les quatre proves de salts que es van disputar durant els Jocs Olmpics d'Atenes de 1896. Cinc atletes van participar en la prova de salt amb perxa.  Els dos americans van superar clarament els tres grecs, aconseguint les dues primeres posicions. Damaskos i Theodoropoulos compartiren la medalla de bronze, mentre Xydas era l'nic atleta en quedar-se sense medalla. 

Medallistes.


Resultats.

 Els tres grecs comenaven a salta amb el llist situat a 2,40 metres, superant-lo tots tres. Llavors s'al el llist en 10cm, alada que no pogu superar el Xydas. Damaskos i Theodoropoulos no passaren dels 2,60 metres. En aquells moments els dos atletes nord-americans no havien comenat encara el seu concurs, ja que ho feren quan el llist se situ a 2,80 m, una alada que no els comport cap dificultat. Tyler fou incapa de superar els 3,30 m i Hoyt fall amb els 3,40 metres. 

Referncies.
  (Consultable digitalment a AAFLA.org);
  (Extracte consultable a AAFLA.org);
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340066" title="Rivulus salmonicaudus" nonfiltered="2846" processed="2838" dbindex="132868">

 Rivulus salmonicaudus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340069" title="Rivulus santensis" nonfiltered="2847" processed="2839" dbindex="132869">

Rivulus santensis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340071" title="ECW Championship" nonfiltered="2848" processed="2840" dbindex="132870">
L'ECW Championship s un campionat de lluita lliure professional de la marca ECW. Aquest campionat va ser reincorporat per Paul Heyman des del retorn de l'ECW. A l'any 2008 el campionat va ser cambiat per un de ms modern.

Campi Actual.
El campi actual s en Jack Swagger

Major Nombre de Regnats .
 5 Cops: The Sandman.
 4 Cops: Shane Douglas.
 2 Cops: Jimmy Snuka, Don Muraco, Sabu, Terry Funk, Raven, Tazz, Mike Awesome i Bobby Lashley.

Llista de Campions.
Jimmy Snuka;
Johnny Hot Body;
Jimmy Snuka;
Don Muraco;
The Sandman;
Don Muraco;
Tito Santana;
Shane Douglas;
Sabu;
Terry Funk;
Shane Douglas;
The Sandman;
Mikey Whipwreck;
The Sandman;
Raven;
Terry Funk;
Sabu;
Shane Douglas;
Bam Bam Bigelow;
Shane Douglas;
Tazz;
Mike Awesome;
Masato Tanaka;
Mike Awesome;
Tazz;
Tommy Dreamer;
Justin Credible;
Jerry Lynn;
Steve Corino;
The Sandman;
Rhyno;
Campionat  Retirat;
Rob Van Dam;
Big Show;
Bobby Lashley;
Mr. McMahon;
Bobby Lashley;
John Morrison;
CM Punk;
Chavo Guerrero ;
Kane;
Mark Henry;
Matt Hardy;
Jack Swagger;

Vegeu tamb.
World Wrestling Entertainment;
Extreme Championship Wrestling;

Enllaos externs .
Histria del Ttol ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340074" title="Escut de l'Uruguai" nonfiltered="2849" processed="2841" dbindex="132871">

 L'escut de l'Uruguai (en castell i oficialment Escudo de armas de la Repblica Oriental del Uruguay) s l'aprovat per les lleis del 19 de mar de 1829 i del 12 de juliol de 1906 i el decret del 26 d'octubre de 1908. D'acord amb aquest ltim decret es va disposar com a model oficial d'escut nacional el presentat per Miguel Copetti, ajustat en les seves regles d'execuci a la modificaci indicada pel Poder Executiu, que consistia en la supressi de trofeus militars i de marina, quedant envoltat per dues branques d'olivera i de llorer units en la base per un lla blau cel (llei del 12 de juliol de 1906 citada).

L'escut d'armes de l'Estat s'haur de construir i representar sempre en la forma segent:

Un oval quarterat i amb un sol per timbre.
En el primer quarter, una balana com a smbol de la igualtat i la justcia sobre esmalt atzur.
En el segon quarter, el tur de Montevideo, com a smbol de fora, en camp d'argent. L'aigua representa el Riu de la Plata.
En el tercer quarter, un cavall solt com a smbol de llibertat en camp d'argent.
En el quart quarter, sobre esmalt atzur, un bou, com a smbol d'abundncia.
L'esmentat oval ser envoltat per dues branques d'olivera i de llorer unides en la base per un lla, blau cel. ;

 Escuts antics.




 Vegeu tamb .

Bandera de l'Uruguai;
Sol de Maig;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340077" title="Rivulus sape" nonfiltered="2850" processed="2842" dbindex="132872">

Rivulus sape  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340079" title="Rivulus scalaris" nonfiltered="2851" processed="2843" dbindex="132873">

Rivulus scalaris  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340080" title="Serra d'Or (desambiguaci)" nonfiltered="2852" processed="2844" dbindex="132874">

 Serra d'Or, revista  de caire cultural editada en catal des del 1959. ;
Premi Crtica Serra d Or, premi atorgat anualment per la revista Serra d'Or.
Premi Crtica Serra d'Or de Teatre, premi atorgat anualment per la revista Serra d'Or.
Premi Crtica Serra d'Or de Recerca, premi atorgat anualment per la revista Serra d'Or.
Premi Crtica Serra d'Or de Literatura i Assaig, premi atorgat anualment per la revista Serra d'Or.
Premi Crtica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil, premi atorgat anualment per la revista Serra d'Or.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340082" title="Manel Costa" nonfiltered="2853" processed="2845" dbindex="132875">

Manel Costa (en francs, Emmanuel Coste), conegut com Manel de Sant Mart (Sant Mart d'Albera, l'Albera, Vallespir, 25 de desembre de 1822 - 21 de gener de 1911) fou un pastor rossellons i un poeta en catal.

La Reyna de las founs i la torre d'en Manel.
En Manel Costa fou un simple pastor, sense estudis i analfabet, que va recrrer els boscos i els prats de la falda septentrional del puig Neuls exercint la seva ocupaci. Aquest intens contacte amb la natura, particularment exhuberant a l'obaga del sector ms elevat de la serra de l'Albera, li inspir un profund amor pel territori, les muntanyes, els boscos, els arbres i les fonts. Aix el port a captar i a condicionar, amb els propis recursos, les fonts del territori i els seus voltants, on plant arbres que esdevindrien boscos de freixes, pins i cedres, els planons dels quals anava a buscar a Perpiny. El primer objectiu fou una deu d'aigua entre Sant Mart i el coll Forcat, que ell convert en la font d'en Manel, tal com encara es coneix. Des de 1881 capt i arregl la font del coll de l'Ullat, que sempre fou la seva predilecta i que ell batej com la "Reina de les fonts" (Reyna de las founs diu encara, en ortografia popular, la inscripci que hi fu, al costat de textos en catal i en francs amb llegendes sobre contrabandistes i duaners que gravava a partir dels models que li proporcionaven). 

Les seves accions coincidiren amb l'adquisici i restauraci, per part de l'Estat Francs, del bosc de la Roca i amb l'obertura, el 1890, de la carretera forestal que havia de menar al cor de la muntanya i al cim del puig Neuls. La Reina de les fonts es convert aviat en una rea de reps apreciada, sobretot per sant Joan o el 14 de juliol, i en Manel aprofitava aquest fet per fer pedagogia de l'amor i el respecte per la natura entre la concurrncia. Tamb condicion moltes altres fonts de la contrada, com la font de la Tanyareda, i el 1886 aixec un monument piramidal en pedra seca tallada al pic del puig Neuls, conegut com la torre d'en Manel. La torre feia 4 m d'alt i 1,50 a cada cara de la base quadrada, i al voltant de la pirmide s'enfilava una escala feta de pedres planes sortints que permetia pujar fins al cim. Al scol hi havia la inscripci Manel 1886 Neulus 1257 m, i un cor de marbre la decorava. Amb la construcci de l'estaci de comunicacions, la torre fou derruda i les seves restes van desaparixer, fins que el 1964 en fou aixecada una altra d'aproximada al mateix cim del Neuls en homenatge seu.

Reconeixement.
L'incendi de 1901 estigu a punt de destruir el paratge de l'Ullat i tamb d'acabar amb la seva vida, quan temerriament es llan a extingir-lo sense mitjans. Fou un cop fort per a ell, per encara ho fou ms la prohibici d'intervenir a la "seva" font i als voltants, propietat de l'Estat, efectuada pels guardes forestals sota amenaa de denunciar-lo. Busc ajuda per a apellar al sotsprefecte i al guardaboscs general, a Ceret, que s'inform i no tan sols li permet accedir i ocupar-se de la font, sin que propos concedir-li la medalla d'or dels vells servidors, que li fou imposada pel sotsprefecte el desembre de 1897, al so de la cobla de Ceret. 

Aquest reconeixement pblic en port d'altres, que el van fer clebre a tota Catalunya Nord i van ajudar a difondre el coneixement i l'inters per la serra de l'Albera i per la natura. La Socit scientifique et littraire des Pyrnes Orientales, a instncia del Touring Club de France, li atorg medalles i primes d'encoratjament. El 1911 encara va rebre l'homenatge pstum del Club Alpin Franais.

Cap al final de la seva vida encara gravava pedres, i aconsegu inscriure el seu nom prop de la creu de la plaa de Sant Mart. Ja vell, solia afirmar "Quan en Manel morir, la muntanya plorar", i de fet el dia que va morir, a Sant Mart, als 90 anys, va nevar tant que no es va poder portar el cos al cementiri fins al cap de quatre dies. s enterrat a la sepultura familiar del cementiri de Sant Joan d'Albera. Fou un precursor local de l'ecologisme.

Els seus prxims en recolliren alguns poemes en catal ("L'aureneta de Sant Mart"), que es conserven, com altra documentaci sobre ell, a la collecci Besombes Singla, a Sant Joan d'Albera.

Bibliografia.
Article als Cahiers de la Rome, 12 (2003).

Vegeu tamb.
Serra de l'Albera;
Puig Neuls;
Font de la Tanyareda;

Enllaos externs.
L'Albre: Manel, berger de l'Albre ;
Massana-Albera: Manel et la "Reyne de las founs" au Pic Neulos ;
Algrie-Pyrnes: L'hritage de Manel ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340084" title="Rivulus siegfriedi" nonfiltered="2854" processed="2846" dbindex="132876">

Rivulus siegfriedi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340086" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - Llanament de disc homes" nonfiltered="2855" processed="2847" dbindex="132877">


La prova del llanament de disc mascul va ser una de les dues proves de llanaments que es van disputar durant els Jocs Olmpics d'Atenes de 1896. La prova de llanament de disc es disput el 6 d'abril, prenent-hi part onze atletes. 

Quasib cap dels atletes havia llanat un disc abans ja que era una prova que no s'havia disputat mai en cap competici internacional. Robert Garrett, dels Estats Units en fou el vencedor. 

Medallistes.


Results.


Referncies.
  (Consultable digitalment a  AAFLA.org);
  (Extracte consultable a AAFLA.org);
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340087" title="Rivulus simplicis" nonfiltered="2856" processed="2848" dbindex="132878">

 Rivulus simplicis s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340089" title="Llista de reis de Tessalnica" nonfiltered="2857" processed="2849" dbindex="132879">
Els reis de Tessalnica foren els sobirans varen governar el Regne de Tessalnica desprs de la Conquesta de la Constantinoble durant la Quarta Croada.

Reis de Tessalnica.
 1204 1207 : Bonifaci I de Montferrat (Bonifaci I de Tessalnica);
 1207 1222 : Demetri de Montferrat (Demetri I de Tessalnica);
El 1222 el Regne s conquerit per Teodor I ngel-Comn Ducas, Dspota de l'Epir.

Reis titulars pretendents de Tessalnica.
 1224 1230 : Demetri de Montferrat (Demetri I de Tessalnica);
 1230 1239 : Frederic II del Sacre Imperi Romanogermnic (Frederic I de Tessalnica);
 1239 1253 : Bonifaci II de Montferrat (Bonifaci II de Tessalnica);
 1253 1284 : Guillem VII de Montferrat (Guillem I de Tessalnica);

El 1266, Baldu II de Constantinoble dna a Hug IV de Borgonya els drets sobre el Regne de Tessalnica, del qual ell es mantindr com a sobir.
 1266 1271 : Hug IV de Borgonya (Hug I de Tessalnica);
 1273 1305 : Robert II de Borgonya (Robert I de Tessalnica);
 1305 1313 : Hug V de Borgonya (Hug II de Tessalnica);

El 1313 Hug V de Borgonya cedeix el drets sobre el Regne de Tessalnica a son germ Llus de Borgonya.
 1313 1316 : Llus de Borgonya (Llus I de Tessalnica);
 1316 1320 : Eudes IV de Borgonya (Eudes I de Tessalnica);

El 1320 Eudes IV de Borgonya ven els drets sobre el Regne de Tessalnica a Llus I de Borb. Aquest els revengu a Felip I de Trent, qui fou el darrer en titular-se rei de Tessalnica. 

 1320 1321 : Llus I de Borb (Llus II de Tessalnica);
 1320 : Felip I de Trent (Felip I de Tessalnica);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340090" title="Rivulus speciosus" nonfiltered="2858" processed="2850" dbindex="132880">

Rivulus speciosus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340091" title="Camp de Baix" nonfiltered="2859" processed="2851" dbindex="132881">

Camp de Baix (oficialment i en castell Campo de Abajo) s un llogaret del municipi valenci d'Alpont (Serrans). Situat a 3 quilmetres per cam directe, i a 5 per la carretera amb desviament de la carretera entre Alpont i Titaiges, passant pel llogaret de la Carrasca.

Es tracta del darrer llogaret alpont que encara est habitat al sud del terme municipal, prop dels lmits amb Xelva i Toixa. Situat als peus de la Guija (939 m., en una vall on l'nic element natural destacat s el petit congost de la Hoz.

Fou residncia del beat Pinazo abans de marxar al convent francisc de Xelva, all pel comenament del segle XIX. Pel que fa a monuments destacar la recent ermita de Sant Isidre. 

L'any 1969 tenia 147 habitants, amb escola mixta; l'any 1991, 109 i actualment 83. 

Celebra les festes el darrer cap de setmana de juliol.

 Vegeu tamb .
 Alpont;
 Baldovar;
 Camp de Dalt;
 Corcolilla;
 El Collado;
 El Hontanar;
 La Almeza;
 La Torre (Alpont);
 La Cuevarruz;
 Les Eres (Alpont);

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alpont;
 www.aldeasdealpuente.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340094" title="Rivulus stagnatus" nonfiltered="2860" processed="2852" dbindex="132882">

Rivulus stagnatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana i Surinam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340095" title="Rivulus strigatus" nonfiltered="2861" processed="2853" dbindex="132883">

 Rivulus strigatus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340101" title="Pedro Len Snchez Gil" nonfiltered="2862" processed="2854" dbindex="132884">

Pedro Len Snchez Gil s un jugador de futbol que milita actualment al Reial Valladolid. Juga a la posici de Migcampista dret al camp, destacant el seu esquivament i els seus tirs a porta tant en jugada com a bal parat.

Trajectria.
La seua carrera futbolstica es va iniciar en el Muleo, on en quatre anys va passar de les categories inferiors del Muleo fins a la Segona Divisi al Real Mrcia. Dels cadets del Muleo va passar al Nueva Vanguardia de Alcantarilla de la lliga nacional juvenil on amb tan sols 17 anys va debutar en el primer equip que militava en Preferent.

Els tcnics del Mrcia ja l'estaven seguint, i es rumoreja que el Reial Madrid tamb el seguia, per finalment es va quedar amb la proposta grana. Jos Antonio Garca Franco, secretari tcnic del Real Mrcia i coordinador de les bases, va tancar la contractaci, aprofitant que el jugador acabava contracte amb el Nueva Vanguardia per a oferir-li jugar a l'equip murci, a qui Len va acceptar sense pensar-lo.

Gabi Correa, ex jugador i entrenador de juvenils del Mrcia, va ser el primer tcnic que va tenir Pedro Len a l'equip grana i ja en la seua etapa juvenil va afirmar que era un jugador cridat a l'xit, que desborda amb facilitat, controla b el bal i tenia molta habilitat per a l'estratgia. Tamb va admetre que no era molt rpid i que va haver de corregir-li el seu excs d'individualisme en el camp.

El 15 de gener de 2005 ja va debutar en Segona Divisi, substituint en el minut 77 a Polido a Lleida sota la direcci de Mario Husillos. Aqueixa mateixa temporada, en la qual va jugar set partits (cap com titular), es va guanyar a l'afici amb el seu gol davant el Ciutat de Mrcia, rival local. La temporada 2006/2007 s el seu primer any com integrant del primer equip del Real Mrcia. Va Comenar marcant bons gols a bal parat i des de fora de l'rea que van cridar l'atenci d'alguns clubs de primera divisi.

El 31 de gener de 2007 va ser cridat a la Selecci Espanyola sub-21 per part del seleccionador Iaki Sez per al partit amists contra Anglaterra. Es va rumorejar que el llavors Campi de la Lliga Anglesa, el Chelsea FC, i el Reial Madrid, estaven negociant pel seu fitxatge.

No obstant aix eixe estiu acaba fitxant pel Llevant UE per 2.5 milions d'euros, desprs de rebutjar el club murci una primera oferta de 1 mili, fent referncia a la clusula de 5 milions d'euros del jugador. La seua marxa no va ser ben vista pel seu club de procedncia, des d'on les seues declaracions d'elogi cap al club valenci van ser preses com una ofensa al club amb el qual en aquell moment encara tenia contracte.

Entre els factors que van propiciar la seua marxa existeix cert misteri, encara que possiblement tinguera a veure el seu distanciament amb el tcnic Lucas Alcaraz i la seua suplncia en el tram final de competici, de la qual cosa ja es va queixar en diversos mitjans durant els compromisos internacionals amb la selecci sub-21.

Per a la temporada 2008-2009, el jugador abandona el club granota, que havia descendit a segona divisi i estava envoltat per una crisi social, per acabar al planter del Reial Valladolid.

El seu germ Luis Len Snchez Gil, s ciclista professional. 

 Clubs .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340103" title="Campionat del Mn d'atletisme 1987" nonfiltered="2863" processed="2855" dbindex="132885">
Els segons campionats del Mn d'atletisme, organitzats per l'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme, es van dur a terme a l'Stadio Olimpico de Roma, Itlia, del 28 d'agost al 6 de setembre.

En aquesta edici es van crrer per primera vegada els 10.000 metres i els 10 km marxa femenins.
Resultats masculins.
Curses.
1983|1987|1991 |1993 |1995


Ben Johnson va guanyar els 100 metres amb un temps de 9.83 segons, per va ser desqualificat per la IAAF quan Johnson va admetre haver emprat substncies dopants el 1988.

Concursos.
1983 |1987 |1991 |1993 |1995

Giovanni Evangelisti, d'Itlia, va quedar tercer al salt de llargada amb un salt de 8.37 m, per desprs es va determinar que els jutges havien introdut un resultat fals per a un salt de 7.85m. 

Resultats femenins.
Curses.
1983|1987|1991 |1993 |1995


Concursos.
1983 |1987 |1991 |1993 |1995


Medaller.


Refernces.
 IAAF 1987 ;
 Resultats ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340106" title="Patinet" nonfiltered="2864" processed="2856" dbindex="132886">

Un patinet o monopat s un joguina/vehicle que consisteix en una plataforma allargada sobre dues rodes en lnia i una barra de direcci, amb la qual llisquen els nens desprs d'impulsar-se amb un peu contra el terra.

Variacions.
Tradicional.
Inicialment el patinet, de la dcada del 1960, era fet de manera prcticament artesanal en fusta amb rodes de goma, i la seva impulsi era donada per un dels peus del propi usuari.

Modern.
A partir dels anys 1990, van sorgir versions repensades del patinet, fet amb materials ms lleugers i resistents, com l'alumini, canviant les antigues rodes de goma per material sinttic. El disseny ms modern i l'estructura ms resistent van popularitzar el patinet al mn.

Motoritzat.

Tamb van ser desenvolupades versions impulsades per motor de combustible fssil, en els quals l'usuari no necessita empnyer la joguina amb el peu. Ms recentment, va ser llanat un patinet de motor elctric amb disseny i controls futuristes, el Segway.

Vegeu tamb.
 Patinet de gel;

Enllaos externs.
 Patinet (definici en DIEC2) ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340107" title="Rivulus taeniatus" nonfiltered="2865" processed="2857" dbindex="132887">

Rivulus taeniatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340110" title="Rivulus tecminae" nonfiltered="2866" processed="2858" dbindex="132888">

Rivulus tecminae  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340111" title="Rivulus tenuis" nonfiltered="2867" processed="2859" dbindex="132889">

 Rivulus tenuis s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Guatemala, Mxic, Belize i Hondures.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340115" title="Rivulus tessellatus" nonfiltered="2868" processed="2860" dbindex="132890">

Rivulus tessellatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340116" title="Rivulus torrenticola" nonfiltered="2869" processed="2861" dbindex="132891">

Rivulus torrenticola  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 3,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340117" title="Rivulus uakti" nonfiltered="2870" processed="2862" dbindex="132892">

Rivulus uakti  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: conca de l'Amazones brasiler.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340118" title="Estaci de Porta Susa" nonfiltered="2871" processed="2863" dbindex="132893">






L'Estaci de Porta Susa de la ciutat italiana de Tor. s la segona estaci ferroviria ms important i adems dna servei a lnies de tramvia, autobs i metro.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340119" title="Rivulus uatuman" nonfiltered="2872" processed="2864" dbindex="132894">

 Rivulus uatuman s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: conca brasilera de l'Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340120" title="Escut de Vallbona de les Monges" nonfiltered="2873" processed="2865" dbindex="132895">


L'escut oficial de Vallbona de les Monges t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un monestir d'argent tancat de sable. Per timbre, una corona de bar i, acoblat en pal darrere l'escut, un bcul d'abadessa d'or amb el sudari d'argent.  
 
Histria.
Va ser aprovat el 28 de mar del 2008 i publicat al DOGC el 17 d'abril del mateix any.

Aquest escut, de nova creaci, substitueix el que fins ara usava l'Ajuntament, un hbrid entre torre, castell i palau sense configuraci herldica de cap mena. El nou escut recull els smbols de la histria del municipi: un monestir, en representaci de Santa Maria de Vallbona; una corona de bar, ja que Vallbona de les Monges fou el centre d'una baronia des de 1380, i un bcul d'abadessa, ja que l'abadessa del monestir era la senyora jurisdiccional del poble i de tota la baronia de Vallbona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340121" title="Heini Walter" nonfiltered="2874" processed="2866" dbindex="132896">
 Heini Walter  va ser un pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.
Va nixer el 28 de juliol del 1927 a Alpthal, Sussa.


 A la F1 .

Heini Walter va debutar a la sisena cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 5 d'agost del 1962 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1,  aconseguint finalitzar la cursa en catorzena posici i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340122" title="Pla galctic" nonfiltered="2875" processed="2867" dbindex="132897">

En astronomia, el pla galctic s el pla situat al mig de la zona anomenada disc de la galxia, on es troba la major part de les estrelles d'una galxia, com el cas de les galxies espirals. Aquest pla passa pel centre de massa de la galxia. En traar una perpendicular a aquest pla ens donaria dos pols, el nord i el sud.

En el cas de la Via Lctia els pols serien:
El pol nord galctic correspon a la direcci de la constellaci de la Cabellera de Berenice, prop de l'estrella Bootis (Arcturus) ;
 El pol sud galctic correspon a la direcci de la constellaci de l'Escultor.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340127" title="Kurt Kuhnke" nonfiltered="2876" processed="2868" dbindex="132898">
 Kurt Kuhnke  va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Kuhnke va nixer el 30 d'abril del 1910 a Szczecin, Polnia i va morir el 8 de febrer del 1969 a Braunschweig, Alemanya.


 A la F1 .

Kurt Kuhnke va debutar a la sisena cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 5 d'agost del 1962 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring, encara que no va poder classificar-se per crrer la cursa.

Va participar a dues proves puntuables pel campionat de la F1, no aconseguint classificar-se per disputar la cursa en cap de les ocasions i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340128" title="Estaci de Perpiny" nonfiltered="2877" processed="2869" dbindex="132899">


















L'Estaci de Perpiny o Gare de Perpignan en francs s una estaci ferroviria de la ciutat de Perpiny a la Catalunya del Nord. El seu interior est decorat per Salvador Dal, que va definir l'estaci com el centre del mn. A l'actualitat s'hi fan obres per tal d'adaptar l'estaci a les noves vies de TGV.

Serveis ferroviaris.
Les lnies que passen per l'estaci de Perpiny sn les segents:



 Els Regionals TER noms admeten passatgers en sentit Portbou.

Lnies d'alta velocitat, llarga distncia i internacionals.


 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de la Catalunya del Nord;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340129" title="Timmy Mayer" nonfiltered="2878" processed="2870" dbindex="132900">
 Timothy Mayer  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Timmy Mayer va nixer el 22 de febrer del 1938 a Dalton, Pennsilvnia, Estats Units i va morir el 28 de febrer del 1964 disputant una cursa al circuit de Longford , Tasmnia, Austrlia.

El seu germ Teddy Mayer va ser un dels fundadors de l'escuderia McLaren.

 A la F1 .

Timmy Mayer va debutar a la vuitena cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 7 d'octubre del 1962 el GP dels Estats Units al circuit de Watkins Glen.

Va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340131" title="Coordenades galctiques" nonfiltered="2879" processed="2871" dbindex="132901">

El sistema de coordenades galctiques s un sistema de seguiment de l'esfera celeste adaptat als objectes situats a la nostra galxia i no situats en el venatge proper del Sol. La major part d'aquests objectes estan situats al pla galctic, que ocupa una banda relativament estreta del cel. Les coordenades galctiques s'efectuen amb l'ajut d'una latitud i d'una longitud (b i l en la seva notaci abreujada) definides de manera que el pla galctic correspon a l'equador, i l'origen de les longituds correspon al centre galctic. La major part dels objectes situats en la nostra galxia tenen per tant una latitud galctica feble en valor absolut.

Aquest sistema de coordenades t en compte la rotaci de la Via Lctia sobre si mateixa. El pla de referncia d'aquest sistema s el pla galctic centrat en el centre de la nostra galxia. Aquest pla fa un angle aproximadament de 23 amb l'equador terrestre. La seva direcci de referncia s la direcci del centre de la galxia. 

 La longitud galctica s l'angle (en graus) entre aquesta direcci de referncia i la projecci de l'objecte sobre el pla de la galxia. La longitud galctica val 0 en la direcci del centre de la galxia, en la constellaci de Sagitari. L'equador galctic el trobem a la constellaci del Cigne sobre 90, la constellaci de l'auriga a 180 i la constellacide la Vela a 270. ;

 La latitud galctica s la mesura de l'angle entre el pla de referncia i l'objecte amb el sol al centre. Es mesura en graus l'alada d'aquest objecte de 0 en el pla de referncia a 90 en el pol nord galctic, en la constellaci de la Cabellera de Berenice, prop de l'estrella Arcturus, i a -90 al pol sud galctic, a la constellaci de l'escultor.

Definici.
La Uni Astronmica Internacional (IAU) va definir el sistema de coordenades galctiques en referncia al sistema de coordendes equatiorial al 1959. . El pol nord galctic es va definir amb l'ascensi recta , la declinaci , i el zero de longitud s el gran semicercle que s'origina des d'aquest punt a llarg de la lnia en una posici angular de 123 amb respecte al pol equatorial. La longitud galctica s'incrementa en la mateixa direcci com ascenci recta. La latitud galctica s positiva cam el pol nord galctic i negativa cap al sud. 

El sistema d'equivalncia referit a J2000.0 t el pol nord galctic a   (J2000), el zero de longitud en la posici angular 122.932. El punt del cel en el que la latitud i la longitud sn zero s   (J2000). 
 Referncies .


 Enllaos externs.
 Eina de conversi de coordenades galctiques/equatorials.
 Coordenades galctiques, de Internet Encyclopedia of Science;
 Convertidor universal de coordenades.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340138" title="Escut de Castellfollit de Riubregs" nonfiltered="2880" processed="2872" dbindex="132902">


L'escut oficial de Castellfollit de Riubregs t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un castell de porpra obert acompanyat a la punta d'un card de tres flors d'or sobre dues faixes ondades d'atzur. Per timbre, una corona mural de poble.  
 
Histria.
Va ser aprovat el 3 de mar del 2008 i publicat al DOGC el 17 de mar del mateix any.

El castell s el senyal parlant tradicional dels escuts de la vila i fa referncia a l'antic castell de Castellfollit o de Sant Esteve, ja esmentat al segle XI i actualment en runes. Les faixes ondades sn un altre senyal parlant i recorden el riu Llobregs, vora el qual s'aixeca la vila. El card s el senyal parlant dels Cardona, senyors tradicionals del terme i del vescomtat de Cardona, al qual pertanyia Castellfollit de Riubregs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340142" title="Escut de Bonastre" nonfiltered="2881" processed="2873" dbindex="132903">


L'escut oficial de Bonastre t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una estrella de vuit puntes d'or. Per timbre, una corona mural de poble.  
 
Histria.
Va ser aprovat el 5 de mar del 2008 i publicat al DOGC el 27 de mar del mateix any.

L'estrella s el senyal parlant tradicional dels escuts del poble si ms no des del 1730, ja amb vuit puntes, que de vegades apareixia en segells rodons o ovalats, i fa referncia al "bon astre" del topnim. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340144" title="Orientales, la Patria o la tumba" nonfiltered="2882" processed="2874" dbindex="132904">
Orientales, la Patria o la tumba (en catal, Orientals, la Ptria o la tomba) s l'himne nacional de l'Uruguai. Va ser declarat oficial d'acord amb el decret del 8 de juliol de 1833. L'autor va ser Francisco Esteban Acua de Figueroa, el mateix que va escriure l'himne nacional del Paraguai: Paraguayos, Repblica o Muerte.

 La lletra fa referncia als trenta-tres orientals que van participar en la guerra per la independncia el 1825, quan el futur pas encara estava sota domini del Brasil. Aix mateix, i per extensi, la paraula "orientals" s el gentilici que tamb s'usa per referir-se al poble uruguai, s a dir, als ciutadans de la Repblica Oriental de l'Uruguai (antiga Provncia Oriental).

La msica va ser composta per Francisco Jos Debali, qui va comptar amb la collaboraci del msic aficionat Fernando Quijano. Va ser interpretada per primera vegada el 19 de juliol de 1845 i oficialitzada per decret del 25 de juliol de 1848 (dictat el 15 d'aquell mes). Noranta anys ms tard (20 de maig de 1938) un nou decret incorpora modificacions de Gerardo Grasso i Benone Calcavecchia. La seva execuci est regulada al costat de la utilitzaci d'altres smbols nacionals per decret del 18 de febrer de 1952, articles 20, 21 i 22.

Per a Alex Marshall, crtic musical britnic per a la revista The Guardian, l'himne de l'Uruguai s "una de les peces clssiques ms eufriques". La seva durada habitual s de cinc minuts, la qual cosa el situa entre un dels ms llargs.

 Lletra de l'himne.

Lletra oficial de l'himne en castell. La traducci en catal s noms informativa.



 Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340151" title="Monodia" nonfiltered="2883" processed="2875" dbindex="132905">

En msica, el terme monodia t dos significats: msica a l'unson o melodia vocal amb acompanyament

 Msica a l'unson .
El terme monodia s'utilitza a vegades com a sinnim per a monofonia, o sigui, una lnia meldica nica, en oposici a homofonia i polifonia

Exemples de msica mondica o monofnica serien el cant gregori, i tamb les nombroses msiques tradicionals l'origen de les quals es perd en la nit dels temps. 

 Monodia acompanyada .
En la histria de la msica, monodia, monodia acompanyada o estil mondic, fan referncia a la msica vocal a solo amb una nica lnia meldica i un senzill acompanyament instrumental o baix continu. Malgrat que podem trobar aquest tipus de msica en diverses poques i cultures, el terme s'aplica especficament a la msica italiana de principis del segle XVII, ms concretament entre el 1600 i el 1640. En aquesta accepci, s un terme erudit de recent invenci, ja que els compositors de l'poca acostumaven a anomenar-lo stile rappresentativo.

Les composicions en estil mondic podien ser madrigals, motets, o fins i tot concerts (en el sentit primitiu del terme "concertato", que significa "amb instruments"), i l'estil mondic va ser l'origen de formes tant importants com l'pera, la cantata i l'oratori barrocs

Vegeu tamb.
Textura musical;
Msica barroca;

Referncies.
 GROUT, Donald J. i PALISCA, Claude V. Historia de la msica occidental, 1. Madrid: Alianza Editorial, 2001. ISBN 84-206-7892-9;
 COPLAND, Aaron. Cmo escuchar la msica. Madrird: Fondo de Cultura Econmica, 1995. ISBN 84-375-0073-7;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340153" title="Castell de Cabrera" nonfiltered="2884" processed="2876" dbindex="132906">

El castell de Cabrera s una fortificaci medieval de l'antic comtat de Besal, situada al NE del terme municipal de Maanet de Cabrenys, prop del lmit amb el de la Vajol (Alt Empord), a l'extrem oriental del masss de les Salines. Les seves runes sn damunt d'un elevat i escarpat penyal grantic, de forma cnica, conegut com la roca de Cabrera (852,4 m), que domina les valls immediates i que ofereix visibilitat sobre una gran part de l'Alt Empord i l'Alta Garrotxa.

Accs.
El millor accs s des del poble de la Vajol, que cal passar de llarg en direcci al coll de Manrella i tot seguit de la masia de Can Barris es pren, sempre a m esquerra, la pista forestal que porta, a peu o en vehicles preparats, cap al coll de Lli (1 km) i al santuari de la Mare de Du de les Salines (4,5 km). El castell s a poc ms d'1 km a l'oest del coll de Lli, als vessants meridionals del puig del Faig, que fa de fita fronterera, i a l'extrem d'una cinglera coneguda com cingles del Castell que segueix la direccio SE. S'hi arriba per un corriol que es desvia del cam principal  un cam de bast i ramader antigament molt transitat que comunicava la vall de Maanet i el Vallespir  a l'alada del coll de la Gbia, on a l'poca medieval els condemnats eren exposats a l'escarni pblic. 

Des de Maanet de Cabrenys s'hi pot arribar a partir de la pista que porta al santuari de les Salines, molt ms llarga, ms costeruda i, igualment, noms transitable amb mitjans preparats o a peu.

Histria.
La roca de Cabrera s esmentada per primera vegada a la documentaci conservada l'any 1003, fent de fita dels bns que possea a la zona el monestir de Sant Pere de Camprodon. Per l'error d'un erudit es divulg la idea errnia que el castell hi fou construt pels templers. La veritat s que en les ltimes dcades del segle XI ja s segur que existia un castell sobre la roca. s esmentat per primera vegada en el jurament de fidelitat fet al comte Bernat II de Besal desprs de l'any 1070 pels seus vassalls, que es conserva registrat al Liber Feudorum Maior. Entre els vassalls del comte compareix Guillem Bernat, fill d'Arsendis, que jur pel castell de Cabrera i tot el seu terme, i tamb per molts altres castells a la regi, entre els quals el de Serrallonga o Cabrenys. 

Durant el segle XIII el castell de Cabrera i el seu terme, amb el lloc de Maanet, pertanyien als Hortal (que ms tard es cognomeren Cabrera) com a feudataris dels Serrallonga, senyors de la baronia de Cabrenys (i per aix tamb cognomenats Cabrenys o Cabren). El 1221 Beatriu d'Hortal test favor del seu marit Pere d'Orriols. Cap a 1260 era senyor del castell un Mascars d'Hortal, que el 1271 sollicit llicncia al bisbe de Girona per construir el santuari de les Salines, que el 1275, juntament amb la seva esposa Ermessenda de Cabrera, dotaren amb bns a la muntanya i a prop del castell. El seu successor es fu anomenar Arnau de Cabrera i tamb Arnau de Maanet, amb el nom del poble on segurament ja preferien residir els senyors. En aquest temps, segons el testimoni de les Gesta comitum Barcinonensium, el castell de Cabrera, igual com altres de l'Empord, fou pres i saquejat pels francesos el 1288, durant la invasi de l'Empord per Jaume II de Mallorca poc posterior a la croada contra la Corona d'Arag. 

El 1313 la baronia de Cabrenys, amb totes les seves pertinences a banda i banda de la muntanya de les Salines, va ser heretada per Beatriu de Serrallonga, casada aquell any amb el vescomte Dalmau VII de Rocabert, i aix va passar a domini dels Rocabert. Arnau de Cabrera va morir el 1328 i fou heretat pel seu germ Sim de Cabrera, que el 1330 va vendre la possessi directa del castell de Cabrera i de Maanet a la seva senyora eminent, Beatriu de Serrallonga. El 1337 Beatriu fu reconstruir les muralles i les teulades de la fortalesa de la roca, segurament encara afectades pel pas dels francesos, la guarnici de la qual era integrada pels homes de Maanet. 


Morta Beatriu de Serrallonga (1344), els dominis de Cabrenys van ser heretats pel seu fill menor, Guillem Galceran de Rocabert i de Serrallonga (mort vers el 1385), que el 1357 va adquirir del rei la plena jurisdcci sobre Maanet i el 1365 va fer reparar les murales del castell de Cabrera. Amb ell es va iniciar la lnia secundria dels Rocabert de Cabrenys del llinatge dels Rocabert, que posseria la baronia fins a la seva extinci, el 1589. El 1420 consta un llegat de Joana d Aviny, senyora de les Illes, per a la capella del castell de Cabrera, que tenia l'advocaci de sant Miquel.

El 1462, durant la Guerra Civil Catalana, fou novament ocupat pels francesos, que hi establiren una guarnici de 15 homes comandats pel capit Martin Durcayo. El 1468 el lloctinent de Catalunya Joan de Lorena confisc la baronia a Dalmau de Rocabert de Cabrenys, partidari de Joan II, i la don a Arnau de Foix, que havia estat desposset de la seva senyoria d'Albons per Joan II. Recuperada pels Rocabert a l'acabament del conflicte civil, el 1497 Pere de Rocabert encara mantenia una petita guarnici al castell de Cabrera, comandada per un cert Jaume Olivet com a castl. 

A partir de finals del segle XV deix de tenir utilitat militar, fou abandonat i al segle XVII ja estava enrunat. Les seves restes serviren de refugi a bandolers i desertors i a principis del segle XX hi havia un cobert per al bestiar que pasturava per la muntanya. 

El 1589 la baronia de Cabrenys pass per matrimoni als Peguera, per sembla que ja no hi posseen la jurisdicci, que almenys des de 1588 tornava a ser del rei. El 1624 la baronia era dels Sorribes i el 1644 va passar als Ros. El 1689 Francesc de Ros i la seva muller Josepa de Sorribes van vendre Maanet de Cabrenys i el seu terme al monestir de Sant Daniel de Girona, que ho posse fins a l'extinci de l'Antic Rgim. 

Des de la desamortitzaci, el castell de Cabrera s de propietat privada i pertany al mas Vinyes de Maanet.

Arquitectura.

El castell de Cabrera noms era (i s) accessible pel costat nord; els altres es van construir arran d'un precipici que a migdia fa uns 65 m verticals. En resten tan sols murs o vestigis de murs de molt poca alada. Era un castell redut, d'uns 290 m, amb una planta aproximadament rectangular adaptada a les irregularitats del terreny del cim de la roca de Cabrera, que ocupava totalment. 

La muralla exterior fa uns 75 m de permetre i inclou dos recintes. El mur nord, el ms exposat, fa uns 19 m de llargada i 2 m de gruix, i es conserva fins als 2,5 m d'alada. A llevant fa un angle que protegeix la porta d'accs, d'uns 1,8 m d'amplada, oberta en aquest punt. A l'angle sud-oest de la muralla hi ha una torre, de planta aproximadament quadrangular, que contenia la cisterna i que s'ha conservat fins a uns 4,5 m d'alada tot i arrencar d'un nivell ms baix de l'espadat. L'angle SE d'aquesta torre, que havia estat remolinada per l'exterior, ha estat malms per un llamp. La cisterna del seu interior, d'uns 18.000 l de capacitat, conserva l'arrebossat i l'arrencada de la volta. El mur de llevant, d'uns 16 m de llargada, es conserva fins als 3 m d'alada; s fet amb carreus afilerats i acaba sobre una penya estreta amb un esper sortint, probablement una talaia. Sota aquest mur, a uns 10 m cap al SE hi ha rastres d'un possible tercer recinte fortificat o b parapets exteriors. El mur de ponent, d'uns 10 m de llargada, conserva noms els fonaments. Del mur meridional no n'hi ha a penes restes.

L'interior del castell s'estructura en dos recintes a nivells diferents, facilitats pel relleu, que hi fou replanat. L'inferior ocupa tot el costat de llevant del castell; s estret i allargat, i al seu extrem septentrional s'obre la porta d'accs a la fortalesa. Devia contenir el cos de gurdia i estava allat del recinte superior per un mur, del que queden escasses restes. Comunicava amb el primer recinte per una portella situada a l'angle SO, que s'obria sobre una escala tallada a la roca. El recinte superior, molt s ampli, t planta lleugerament rectangular, i contenia la torre de l'homenatge, la capella i altres estances. La torre, tamb de planta rectangular (d'uns 4,30 m de llargada per 3,60 m d'amplada a l'exterior), est adossada al mur septentrional, que reforava, i al punt ms elevat de la fortalesa. Adossades al mur de ponent sembla que hi havia tres estances, de les quals a penes queden els fonaments. La capella, si no era a la torre, devia ocupar alguna d'aquestes estances, per no en queden restes identificables.

L'aparell constructiu s de pedres de granit de la zona, poc o gens treballades, collocades en fileres irregulars i de forma ms o menys inclinada, per sense arribar a formar espiga, que estan unides amb morter de cal. Sembla datable en els segles X o XI. En algun sector es veuen petits carreus ms ben escairats i en fileres ms regulars, segurament obra de refaccions ms tardanes.

Llegendari.
Sobre aquest castell s'ha transms una bella llegenda relativa a la seva construcci, que, potser per les dificultats del lloc, atribueix a la intervenci del diable. Conta que en una poca reculada hi havia dos germans moros, molt pobres per molt ambiciosos, que invocaren el dimoni perqu els ajuds. Satans hi acced, per amb la condici que quan un d'ells mors, l'altre tamb moriria. S'hi avingueren i el dimoni els indic que a la roca de Cabrera trobarien un gran tresor i, amb la seva ajuda, hi podrien bastir un castell. Trobaren el tresor i comenaren a edificar el castell, per un dels sarrans, temptat per l'enveja i la cobdcia, va comenar a pensar que si el germ desapareixia, ell seria l'nic amo del tresor i del castell. Va deixar fluixa una bastida i el germ va caure per l'estimball. Tot seguit, va carregar el tresor en una gran caixa i va fugir a cavall, per el dimoni va entrar a la caixa i hi va fer un forat al fons, per on llanava les monedes sense que el moro se n'adons i que convert en pedres. El mal germ va morir del disgust de tornar-se a veure pobre. Diu que s per aix que per aquella contrada hi ha tantes pedres arrodonides i planes, que la gent coneix com "pedres del diable". En realitat, sn fssils nummulits, que en altres llocs anomenen "dinerets de sant Pau", "ulls de santa Llcia" o "pedretes de la Mare de Du". Aquesta llegenda fou recollida per Joan Amades d'un cert Joan de les Vaques, rossellons, el 1917.

Una altra llegenda pretn explicar la runa del castell i, literalment de retop, l'origen de Maanet de Cabrenys. Conta que el gegant Rotll, havent acabat d'expulsar els sarrans del Pirineu, va decidir desfer-se de la barra o maa de ferro que emprava com a arma. Ja est massa net  exclam  i la va llanar amb fora sobrehumana des de la torre del castell de Cabrenys (o, en altres versions, des del pont de Ceret), tot recitant all on la meva maa vara caur, Maanet de Cabrenys es dir ser. La maa va rebotar tan violentament sobre la roca de Cabrera que hi va destruir el castell i va caure all on ara hi ha la plaa major del poble de Maanet, i on encara es conserva ben dreta la Maa d'en Rotll.

Es diu tamb que les bruixes sortien cada divendres de la Vajol i anaven volant fins a Ceret, tot cantant aquesta tonada: "Al castell de Cabrera | cada dia toca el sol | per assolellar les banyes | dels cornuts de la Vajol. | Al castell de Cabrera | el sol hi toca matinet | per assolellar les banyes | dels cornuts de Maanet".

El castell de Cabrera va inspirar a Carles Bosch de la Trinxeria el poema La mort trgica y sorprenent de Mossn Pere Roquer, rector del poble de Cabrera (1884).

Protecci.
El castell de Cabrera est  afectat per les disposicions espanyoles de protecci del patrimoni histric de 1949 i 1988, i com tots els castells de Catalunya, catalogat com a B Cultural d'Inters Nacional als efectes de la llei del Patrimoni Cultural catal de 1993.

Bibliografia.
Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval a l'Empord, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputaci Provincial de Girona, 1985, vol. II-A, pp. 255-256,  260 i  262.
Carles Bosch de la Trinxeria, "La mort trgica y sorprenent de Mossn Pere Roquer, rector del poble de Cabrera", La Renaixena, 14 (1884), 74 a Pla i muntanya, 1888.
Ferran del Campo i Jord, Castells medievals: 88 guaites dels castlans de l'Alt Empord, Figueres, Carles Valls, 1991, pp. 41-42.
Gerard Carrin i Masgrau, Guia botnica i estudi integrat d'itineraris de muntanya. Memria. Curs 2004-2005. Itinerari 3: Les Salines. Vegeu .
Pere Catal i Roca, "Castell de Cabrera", dins Els castells catalans, 7 vols., Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 2, pp. 463-467.
Pere Catal i Roca, Legendes de castells catalans, Barcelona, Rafael Dalmau, 1983.
Catalunya romnica, 27 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1984-1998, vol. 9.
Manel Figuera i Abadal, 50 ascensions fcils pel Pirineu catal, Valls, Cossetnia, 2008 (pp. 17-20 de l'extracte disponible en xarxa).
Pere Roura i Sab, Maanet de Cabrenys, Girona, Diputaci de Girona (Quaderns de la Revista de Girona, 71), 1997.
Pere Roura i Sab, Maanet de Cabrenys: histria i natura, Girona, l'autor, 1999.

Vegeu tamb.
Baronia de Cabrenys;
Rocabert (llinatge);

Enllaos externs.
Sobre el castell:
Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Castell de Cabrera;
Consorci Salines-Bassegoda. Patrimoni arquitectnic: Castell de Cabrera;
Massanetdecabrenys.com: Els castells (per Pere Roura i Sab);
La Muga: Castell de Cabrera;
Festa.cat. Histries i llegendes: Castell de Cabrera;
Senderisme per la zona:
Senderisme i teca: La Vajol - Roc de Frausa;
Centre Excursionista del Peneds: Puig de les Pedrisses i el Moixer;
D'excursi: Pic de les Salines;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340159" title="Spiros Markezinis" nonfiltered="2885" processed="2877" dbindex="132907">


Spiridion "Spiros" Markezinis (1909-2000) va ser un poltic grec, membre del Vouli ton Ellinon (Parlament Grec) i per curt perode Primer Ministre de Grcia durant l'intent de la Junta Militar Grega (1967-1974) de Georgios Papadopoulos.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340161" title="Famlia d'instruments" nonfiltered="2886" processed="2878" dbindex="132908">


Una famlia d instruments s un grup d instruments de caracterstiques idntiques o molt semblants per construts en mides diferents, la qual cosa fa que sonin en tessitures tamb diferents, essent de so ms agut els ms petits, i de so ms greu els de mida ms gran.
Aquest fenomen es va donar sobretot durant el Renaixement i el segle XVII, ja en el perode del Barroc, i buscava  precisament en uns moments en qu neix la conscincia d una msica instrumental a Europa- poder emular amb els instruments el que feien les veus: interpretar la polifonia amb instruments diferents, que sonessin en les diferents tessitures i altures que demanava la polifonia, per a la vegada amb la mateixa homogenetat de timbres que es donava en la msica vocal.

Ats que en aquells moments la construcci d instruments no estava sotmesa a la estandarditzaci que es dna avui en dia, les famlies d instruments tenien nombres d instruments que variaven en funci dels llocs i dels moments, i de les tradicions especfiques, i, tot i que el model de partida era la polifonia vocal que majoritriament era a quatre veus, diverses famlies van arribar a tenir fins a set membres.

Alguns dels instruments que van integrar famlies senceres en una tipologia nica van ser la flauta de bec, la xeremia i la viola de gamba; tamb van desenvolupar models de mides diferents sense arribar a fer famlies tan nombroses els sacabutxos, els baixons i altres.
A la msica orquestral actual queden alguns vestigis d aquelles famlies: l obo i  el corn angls (alguns hi afegeixen el fagot per ser tamb de llengeta doble, per la seva tipologia s ben diferent), el viol, la viola i el violoncel (i tamb alguns hi afegeixen el contrabaix tot i que incorpora trets diferents), i altres instruments de vent com els trombons, els clarinets i els saxfons.

En sentit ms ampli, a vegades el mot famlia tamb s'aplica per designar a tots els instruments de -per exemple- vent fusta, ja sigui de l'orquestra o d'una banda, o fins i tot per designar a tots els instruments que comparteixen alguns trets per no tots a travs de diferents cultures, com per exemple en el cas dels instruments de la famlia del llat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340162" title="Particella" nonfiltered="2887" processed="2879" dbindex="132909">
Una particella s una partitura en la qual noms hi ha escrit all que ha d interpretar un sol intrpret o un grup d intrprets que toquen o canten exactament el mateix, a diferncia de la partitura general en la qual hi ha, escrits simultniament, tots els sons que han d interpretar tots els intrprets que conjuntament interpreten una composici. 

En la major part dels mbits de la interpretaci es fan servir particelles i, en aquests, noms el director en els cas que n hi hagi, utilitza partitura general. Per aix, i donat que la figura del director s relativament recent i noms es dna en alguns tipus de msica, al llarg de la histria de la msica europea el vehicle ms habitual per anotar la msica per ser interpretada en conjunt han estat les particelles.

En canvi, modernament, la majoria de corals canten utilitzant partitures generals, si ms no de les parts vocals, mentre que si hi ha acompanyament orquestral, aquest acostuma a figurar en una reducci per a piano.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340163" title="Rob Schroeder" nonfiltered="2888" processed="2880" dbindex="132910">
 Rob Schroeder  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc nascut el 11 de maig del 1926 que va arribar a disputar curses de Frmula 1.


 A la F1 .

Rob Schroeder va debutar a la vuitena cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 7 d'octubre del 1962 el GP dels Estats Units al circuit de Watkins Glen.

Va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, aconseguint finalitzar la cursa en desena posici per no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340164" title="Syd van der Vyver" nonfiltered="2889" processed="2881" dbindex="132911">
 Syd van der Vyver  va ser un pilot de curses automobilstiques i de moto sud-afric nascut l'any 1920 que va arribar a disputar curses de Frmula 1.


 A la F1 .

Syd van der Vyver va debutar a la novena i ltima cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 29 de desembre del 1962 el GP de Sud-frica al circuit de East London.

Va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint disputar la cursa per problemes tcnics i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .



Enllaos externs.
Bio de Syd Van der Vyver 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340170" title="Rivulus uroflammeus" nonfiltered="2890" processed="2882" dbindex="132912">

 Rivulus uroflammeus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340171" title="Rivulus urophthalmus" nonfiltered="2891" processed="2883" dbindex="132913">

Rivulus urophthalmus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340174" title="Rivulus villwocki" nonfiltered="2892" processed="2884" dbindex="132914">

Rivulus villwocki  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340175" title="Rivulus violaceus" nonfiltered="2893" processed="2885" dbindex="132915">

 Rivulus violaceus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340176" title="Rivulus vittatus" nonfiltered="2894" processed="2886" dbindex="132916">

Rivulus vittatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Paran (Brasil).

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340177" title="Rivulus waimacui" nonfiltered="2895" processed="2887" dbindex="132917">

Rivulus waimacui  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340180" title="Rivulus wassmanni" nonfiltered="2896" processed="2888" dbindex="132918">

Rivulus wassmanni  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 5,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340183" title="Rivulus weberi" nonfiltered="2897" processed="2889" dbindex="132919">

 Rivulus weberi s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden arribar als 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340184" title="Rivulus xanthonotus" nonfiltered="2898" processed="2890" dbindex="132920">

 Rivulus xanthonotus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340185" title="Rivulus xiphidius" nonfiltered="2899" processed="2891" dbindex="132921">

 Rivulus xiphidius s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana Francesa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340187" title="Rivulus zygonectes" nonfiltered="2900" processed="2892" dbindex="132922">

Rivulus zygonectes  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340189" title="Simpsonichthys adornatus" nonfiltered="2901" processed="2893" dbindex="132923">

 Simpsonichthys adornatus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340190" title="Xoriguer (ocell)" nonfiltered="2902" processed="2894" dbindex="132924">


Els xoriguers sn algunes aus rapinyaires del gnere Falco, entre els quals hi ha:
 El xoriguer com o xoriguer (Falco tinnunculus), el xoriguer ms freqent al nostre pas. ;
 El xoriguer petit (Falco naumanni);
 El xoriguer cama-roig (Falco vespertinus);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340201" title="Simpsonichthys alternatus" nonfiltered="2903" processed="2895" dbindex="132925">

Simpsonichthys alternatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340203" title="Simpsonichthys antenori" nonfiltered="2904" processed="2896" dbindex="132926">

 Simpsonichthys antenori s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340205" title="Simpsonichthys auratus" nonfiltered="2905" processed="2897" dbindex="132927">

Simpsonichthys auratus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340206" title="Simpsonichthys boitonei" nonfiltered="2906" processed="2898" dbindex="132928">

Simpsonichthys boitonei  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340208" title="Simpsonichthys bokermanni" nonfiltered="2907" processed="2899" dbindex="132929">

 Simpsonichthys bokermanni s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340209" title="Simpsonichthys brunoi" nonfiltered="2908" processed="2900" dbindex="132930">

Simpsonichthys brunoi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340210" title="Ermita de les santes Justa i Rufina" nonfiltered="2909" processed="2901" dbindex="132931">
L'Ermita de les santes Justa i Rufina del municipi d'Agost (Provncia d'Alacant) construda  1821, es tracta d'una arquitectura de xicotetes dimensiones que es mostra com l'expressi de l'ofici de canterer, del qual les patrones sn les santes titulars. 

L'edifici s de planta quasi quadrada, la cpula sobre petxines, se sustenta sobre un tambor de poca alria, remarcat per una cornisa de color gris que ressalta sobre les parets pintades en blanc. Este tambor compta amb huit finestres que li donen a l'espai una gran lluminositat. 

A l'exterior els acabats estan enlluts amb els colors blanc i groc. Rematant la faana es troba un campanar de paret amb pinacles de cermica verda i marr, colors de la cantereria local que tamb s'utilitza en les teules envernissades de la cpula.

Enllaos externs.
 Museu de Cantereria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340211" title="Simpsonichthys carlettoi" nonfiltered="2910" processed="2902" dbindex="132932">

Simpsonichthys carlettoi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340212" title="Simpsonichthys chacoensis" nonfiltered="2911" processed="2903" dbindex="132933">

Simpsonichthys chacoensis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Paraguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340213" title="Simpsonichthys cholopteryx" nonfiltered="2912" processed="2904" dbindex="132934">

Simpsonichthys cholopteryx  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340214" title="Simpsonichthys constanciae" nonfiltered="2913" processed="2905" dbindex="132935">

Simpsonichthys constanciae  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Estat de Rio de Janeiro (Brasil) .

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340215" title="Pierre Kartner" nonfiltered="2914" processed="2906" dbindex="132936">
Pierre Kartner, nascut l'11 d'abril de 1935, a Elst, a la provncia de Gueldre als Pasos Baixos. s conegut com el Pare Abraham que cantava acompanyat d'Els barrufets.

Kartner inici la seva carrera musical als vuit anys guanyant un concurs de msica de la seva ciutat natal. Va aprendre a tocar el piano, la guitarra i el baix. Ms tard, juntament amb la banda Corry & de Rekels, va vendre un mili de discs a la dcada dels anys 60. Als Pasos Baixos, el seu pas d'origen, eren una banda molt popular.

Durant la dcada dels setanta, Kartner cre un alter ego: el Pare Abraham. Va escriure una can pels Carnestoltes. La pea es deia Father Abraham had seven sons (El pare Abraham t set fills). Al principi, Kartner es disfressava utilitzant una barba postissa, per amb el temps es deix crixer la seva prpia barba, la qual es va convertir,juntament amb el barret negre, en el tret ms distintiu del personatge del Pare Abraham. 

Amb la cantant neerlandesa Wilma Landkroom, cant a do la can 'Zou het erg zijn lieve opa', l'any 1971. Fou un gran xit als Pasos Baixos en convertir-se en nmero u a las llistes d'xits. L'any 1973 va compondre i escriure la lletra de la can De oude muzikant. Aquesta pea represent els Pasos Baixos al Festival de l'Eurovisi d'aquell mateix any 1973. La can la van interpretar al Festival el cantant Ben Cramer. Va quedar en el lloc catorz de disset candidates.  

Cap el 1975, tingu un altre gran xit aquest cop d'abast internacional. La can es deia Het kleine caf aan de haven. La pea ha tingut ms de 250 versions, entre elles en francs per part de cantants com Mireille Mathieu, amb el ttol Le caf de la rue d'Amrique i Joe Dassin, amb el ttol Le caf des trois colombes. El grup irlands The Fureys tamb en va fer una notabilsima versi retitulada The Red Rose Caf.

El 1978 va obtenir el premi prestigis del Gouden Harp.

El Pare Abraham i els Barrufets.


El maig de 1977 a Kartner li va ser proposat compondre i cantar la can d'una pel.lcula animada d'Els barrufets. Va acceptar i la companyia de msica va fer noms mil cpies pensant que la can no tendria ms transcendncia que ser un mer acompanyament a la pel.lcula. Per les mil cpies es van esgotar en un dia. El film havia estat un xit i tothom buscava tenir la simptica can que l'acompanyava. Una reimpressi del single d'unes 400.000 cpies es van esgotar en poc temps. Davant l'xit, Kartner va crear un lbum complet dedicat als barrufets. El disc puj al ms alt a les llistes d'xits a l'poca i vengu ms de mig mili de cpies. L'xit internacional l'acompany i el disc es public en diferents llenges: alemany, francs, castell, suec i fins i tot japons. El propi Kartner cantava les canons en aquestes llenges. La idea era que els nens de cada pas poguessin entendre i fer seves les canons dels barrufets. Kartner fu gires durant els anys 70 i 80 en molts pasos europeus, apareixent en programes de televisi sempre acompanyat dels barrufets. Els seus treballs amb els petits ssers blaus, discs de canons i singles, han venut ms de 30 milions de discs arreu del mn i es continuen venent arreu.

Pierre Kartner continua encara actiu.

Enllaos externs.
Pgina del cantant. ;
Actuaci del Pare Abraham i els Barrufets a Youtube. Pgina en castell, actuaci en ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340216" title="Simpsonichthys costai" nonfiltered="2915" processed="2907" dbindex="132937">

 Simpsonichthys costai s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil i Bolvia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340217" title="Simpsonichthys delucai" nonfiltered="2916" processed="2908" dbindex="132938">

Simpsonichthys delucai  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil .

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340218" title="Simpsonichthys fasciatus" nonfiltered="2917" processed="2909" dbindex="132939">

Simpsonichthys fasciatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil .

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340219" title="Simpsonichthys filamentosus" nonfiltered="2918" processed="2910" dbindex="132940">

Simpsonichthys filamentosus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340221" title="Esfinxs d'Agost" nonfiltered="2919" processed="2911" dbindex="132941">


Les Esfinxs d'Agost, que daten del segle VI a. C. sn unes escultures de l'poca ibera amb influncia hellnica, trobada al 1893 en un jaciment agoster.

 Lloc de la troballa .
Es van trobar dues esfinx i un bou, del qual es va perdre la pista desprs de la troballa l'any 1893, al jaciment arqueolgic conegut com El Camp de l'Escultor, en el terme municipal d'Agost, Provncia d'Alacant.

 Simbolisme .
Les Esfinxs sn figures que tenen el cos de lle alat, el cap d'una dona i la cua de serp.
Es creu que se tracta d'unes esfinxs que es van ubicar en una tomba bera, perqu com a objecte funerari estava destinat a transportar l'nima del difunt al ms enll, segons les creences gregues, que van assimilar la majoria dels diferents pobles d'Iberia. 

 Caracterstiques tcniques .
T xicotetes erosions i mutilacions.
Pilar funerari.
Estil ibero-arcaic amb influncies hellniques.
Tallades en pedra calcria.
Figures amb forma d'Esfinx.

 Ubicaci actual .
Una esfinx est exposada al Museu Arqueolgic Nacional de Madrid. L'altra roman custodiada a un museu paris.

 Vegeu tamb .
 Ibers;
 Iberia;
 Agost;
 Esfinx;

 Enllaos externs .
 Web de l'Ajuntament d'Agost;
 Informe titulat "Las esfinges icositanas", sobre la troballa a Agost de dues esfinxs i un bou de pedra.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340222" title="Simpsonichthys flagellatus" nonfiltered="2920" processed="2912" dbindex="132942">

 Simpsonichthys flagellatus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil .

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340223" title="Invasions dels Vndals" nonfiltered="2921" processed="2913" dbindex="132943">


Les Invasions dels vndals a Mallorca (segle V-IX), arribaren a les costes del arxiplag balear en el 426 d.C que encara era part de la provncia romana de Hispania, per lo tant hi havia encara romans vivint.  Era l'poca que els romans ja no tenia molta fora.  Al llarg de la primera meitat del segle V els vndals incursaren moltes vegades a les Balears, fins que a l'any 454 mor l'emperador Valentini III; llavors les Balears com altres illes de la part occidental de la mediterrnia pass baix el poder dels vndals del nord d'frica que lluitaren contra els cristians catlics.

Els vndals es casaren o es mesclaren amb la poblaci d'origen romana que habitaven a les Balears.  

Llista dels reis vndals.

Genseric - mor en el 477;
Hunneric (477-84);
Guthamund (484-496);
Thrasamund (496-523);
Hilderic (523-30) Aquest rei vndal fou amic del emperador bizant Justini.

Al segle VII comen a frica una nova potncia: L'Islam.  Hi ha dades de manifestacions del Islam al 647. Al llarg d'aquest segle, els vndals i posterioment els sarrans es refugiaren principalment a Mallorca contra els tacs de les tropes bizantines.

Al segle VIII comenaren unes incursions sarranes a Mallorca, devastant les Illes cap el 708.
Al 798 les dues illes grans de l'arxiplag foren el centre de pirateria sarrana, com ja ho varen ser abans de Quintus Cecilius Metelus amb altre tipu de pirateria.  Llavors l'arxiplag mantenia la seva fe cristiana i demanaren ajuda al rei Carlemany.  Aquest monarca entreg al seu nt Bernat i per un temps, el control de les Balears fins que Ludovic dels francs li llev de l'arxiplag.

Referncies.

XAMENA FIOL, Pere Mossn.- Histria de Mallorca.- Editorial Moll 1991.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340224" title="Incursions de normands a Mallorca" nonfiltered="2922" processed="2914" dbindex="132944">

Les incursions de normands a Mallorca es produren al llarg del segle IX degut a la mobilitzaci cap a la mediterrnia en cerca de fortuna. A Espanya arribaren primer per Galcia i desprs d'atacar les costes llevantines de la pennsula ibrica, arribaren a l'arxiplag balear.

Segons l'historiador Mn. Pere Xamena Fiol, una esquadra de normands que atacaren les Balears, arribaren a despoblar-la per complet (859).

En 1018 un nombrs destacament de pirates normands operaven per la mediterrnia comandats per un tal Roger i atacaven als sarrans de Dnia i les Balears.

El poble normand era d'ascendncia escandinava, en la seva majoria, vkings danesos, que assolien les terres del centre i sud d'Europa. Amb el rei Carles III de Frana, anomenat "El Simple", aconseguiran pel normands les terres de Normandia per establir-se. Canviaran de religi i pactaran aliances amb els principals regnes de l'Europa occidental.
 
Referncies.
 XAMENA FIOL, Pere (Mossn). Histria de Mallorca. Editorial Moll. Data desconeguda. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340226" title="Enric Duran i Tortajada" nonfiltered="2923" processed="2915" dbindex="132945">
Enric Duran i Tortajada (Valncia, 27 d'agost de 1895 - Valncia, 28 de juny de 1967) va ser un poeta i dramaturg valenci, germ de l'escriptor Miquel Duran de Valncia, amb el qual va escriure algunes obres en collaboraci.

Era fill de Miquel, agent comercial natural d'Andorra i de Cirilla, mestra natural de Benimodo. Als 16 anys va quedar orfe de pare i va decidir dedicar-se a la professi del seu progenitor, tot i simultanejant-la amb collaboracions amb diverses publicacions de carcter peridic i la seua producci literria. Entre d'altres revistes i diaris va collaborar a Avant, Valencia Cultural, El Cuento del Dumenche i Valncia Mensual, de la ciutat de Valncia; El Progreso de Xtiva; Tierra Levantina, de Buenos Aires; i Senyera, de Mxic. L'any 1915 va ser vocal de la primera junta directiva de Joventut Nacionalista Republicana. L'any 1930 va fundar amb Francesc Almela i Vives la srie Nostra Novella. Durant la Guerra Civil va ser regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Valncia. En la seua obra potica segueix la ruta marcada per Teodor Llorente.

Va ser un dels signataris de les Normes de Castell, l'any 1932.

 Obres .
Llista no exhaustiva
 Teatre .
1919 La senda azul, Teatre Olympia de Valncia;
1921 Tronada d'estiu, Teatre Lrico de Valncia;
1921 Beniflors, sarsuela en dos actes, en collaboraci amb Eduard Mallent, msica de Manuel Palau;
1929 Les dones sn el diable, amb Miquel Duran de Valncia, Barcelona;
1931 Ah va un cassador! (sic), amb Miquel Duran de Valncia, Teatre Alkzar, Valncia, 4 de gener;
1932 Un home de sort, amb Miquel Duran de Valncia, Teatre Valenci, 18 de novembre;
1934 Paras sis, tercer pis, amb Miquel Duran de Valncia, Nostre Teatre, Valncia, 23 de febrer;

 Narrativa .
1916 La predicci, conte publicat a El cuento del Dumenche;
 Un drama en un poble;
 Els ulls de l'espirit;

 Poesia .
1942 Els sonets de la llar;
1942 Les canons de l'horta;
1945 Poema de Valncia;
1947 El poema de l'aigua;
1949 El ramell lric;
1952 Les hores clares;
1957 Lejanas azules;
1961 La crnica viajera;
1961 Siempre viva;
Pomell de rimes;
Poemes i madrigals;
Retaule vicent;

 Bibliografia .

  Article Enric Duran i Tortajada de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340227" title="Simpsonichthys flammeus" nonfiltered="2924" processed="2916" dbindex="132946">

Simpsonichthys flammeus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340231" title="Estaci de la Llagosta" nonfiltered="2925" processed="2917" dbindex="132947">



 



La Llagosta s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al est del nucli urb de La Llagosta a la comarca del Valls Oriental de la provncia de Barcelona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340233" title="Estaci de les Franqueses - Granollers Nord" nonfiltered="2926" processed="2918" dbindex="132948">



 



Les Franqueses - Granollers Nord s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al Barri de Bellavista de Les Franqueses del Valls, molt a prop del terme municipal de Granollers, a la comarca del Valls Oriental de la provncia de Barcelona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340234" title="Aiguamolls de la Bbila" nonfiltered="2927" processed="2919" dbindex="132949">
Els aiguamolls de la Bbila es localitzen a les afores de Santpedor i ocupen una supperfcie de 4,5ha. Els aiguamolls tenen el seu origen en l'extracci d'argiles que realitzava una bbila i que va propiciar un rebaixament  del sl fins arribar al nivell d'aiges fretiques. Als anys 80 la indstria va fer fallida i la zona es va convertir en un abocador.
L'any 1992 la Junta de Residus va clausurar l'abocador i va retirar-ne les deixalles i un any ms tard l'organitzaci ecologista local Gesti i Estudi del medi proced a reconvertir l'antiga argilera en aiguamoll, grcies a una subvenci del Departament de Medi Ambient.

El projecte va consistir en la creaci de zones inundables de profunditats diferents per afavorir la presncia de macrfits, es van suavitzar els pendents per afavorir el creixement de vegetaci, Les vores dels estanys es van fer asimtriques i de contorn irregular, incrementant aix els llocs de refugi de la fauna,  es feren platges de sorra i grava per afavorir la poblaci d'invertebrats i es plantaren arbres tpics d'aiguamolls. Totes aquestes actuacions han fet que els aiguamolls de la Bbila de Santpedor siguin uns dels espais amb ms diversitat d'ocells de la conca mitjana del Llobregat.

Enllaos externs.

Els aiguamolls a la pgina gencat;
Els aiguamolls a la pgina de l'Ajuntament;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340236" title="Estaci del Clot - Arag" nonfiltered="2928" processed="2920" dbindex="132950">

 

 

 

 

 












El Clot-Arag s una estaci de las lnies R1 i R2 de Rodalies Renfe i Clot s una estaci de les lnies L1 i L2 del Metro de Barcelona. Conjuntament formen un intercanviador metro-rodalies situat al districte de Sant Mart de Barcelona. L'estaci de rodalies tamb t serveis de Mitjana Distncia de les lnies Ca1, Ca2, Ca3, Ca4a i Ca6.

Serveis Ferroviaris.


 La gran majoria dels Catalunya Exprs no efectuen parada ni a Barcelona-Sant Andreu Comtal, ni a Granollers Centre, sent la segent o anterior Sant Celoni;

A causa de les obres de la LAV temporalment tots els trens de les lnies Ca1, Ca3, Ca4a i Ca6, finalitzen el seu recorregut a l'Estaci de Frana.

 Accessos .

 Carrer Arag;
 Carrer Valncia (Metro);

Vegeu tamb.

Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca1;
Lnia Ca2;
Lnia Ca3;
Lnia Ca4;
Lnia Ca6;
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340237" title="Simpsonichthys flavicaudatus" nonfiltered="2929" processed="2921" dbindex="132951">

Simpsonichthys flavicaudatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil .

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340240" title="Simpsonichthys fulminantis" nonfiltered="2930" processed="2922" dbindex="132952">

Simpsonichthys fulminantis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340241" title="Simpsonichthys ghisolfii" nonfiltered="2931" processed="2923" dbindex="132953">

Simpsonichthys ghisolfii  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340242" title="Simpsonichthys gibberatus" nonfiltered="2932" processed="2924" dbindex="132954">

Simpsonichthys gibberatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil .

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340244" title="Simpsonichthys hellneri" nonfiltered="2933" processed="2925" dbindex="132955">

Simpsonichthys hellneri  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340245" title="Simpsonichthys heloplites" nonfiltered="2934" processed="2926" dbindex="132956">

 Simpsonichthys heloplites s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340247" title="Joe Dassin" nonfiltered="2935" processed="2927" dbindex="132957">
Joseph Ira Dassin, conegut com Joe Dassin (5 de novembre de 1938, Nova York, Estats Units - 20 d'agost de 1980, Pape ete, Tahit), fou un msic estatunidenc particularment conegut en pasos de parla francesa.

Dassin va nixer a Nova York, fill del director de cinema d'origen jueu Jules Dassin i de Batrice Launer, virtuosa violinista d'origen hongars. Va passar la seva primera infncia entre Nova York i Los Angeles. Quan encara era molt petit els seus pares es van veure obligats a exiliar-se a Europa vctimes de la persecuci anticomunista del senador Joseph McCarthy.

Desprs d'estudiar a l'escola Le Rosey a Sussa i el batxillerat a la ciutat de Grenoble, Dassin va tornar als Estats Units per estudiar etnologia a la Universitat de Michigan. Va acabar tornant de nou a Frana, on treballaria com ajudant tcnic del seu pare. Fins i tot va aparixer com a actor secundari en algunes de les seves pel.lcules, com per exemple Topkapi. Per intercessi de Catherine Rgnier, amiga de la seva primera esposa Maryse Massiera, aconsegu que la companyia discogrfica CBS comencs a grabar les seves canons.

A mitjans dels anys 60 va comenar a recollir els seus primers xits, grcies a peces com Les Dalton, Guantanemar, Siffler sur la colline o Les Champs-Elyses. La dcada dels anys 70 va suposar una maduraci del seu treball musical aix com la seva posici com a primera estrella de la can, particularment a Frana. s en aquesta poca quan composa i canta tamb peces d'altres compositors com A toi, L'et indien, Le Moustique, Si tu t'apelles melancolie o Le caf des trois colombes.
 
Dassin no es limitava noms a treballar com a cantautor. Tamb compos canons per a altres cantants, com per exemple Melina Mercouri, segona esposa del seu pare, Marie Lafort o France Gall. Probablement grcies a que els seus pares i la seva madrastra, Melina Mercouri, eren d'ideologia d'esquerres, les canons de Dassin van poder creuar el tel d'acer i la seva msica va arribar a la antiga Uni Sovitica.

Tenia una gran habilitat pels idiomes, talent que el feia ser polglota. Va arribar a grabar canons amb un molt bon accent en alemany, castell, itali i grec. Cal tenir en compte que per descomptat tamb cantava en angls i francs. Aquesta ltima llengua era la que utilitzava principalment en el seu treball discogrfic. 

Desprs de la trgica mort del seu primer fill, Joshua, es va separar de Maryse Massiera. Es torn a casar l'any 1977 amb Christine Delvaux, amb qui tindr dos fills: Jonathan i Julien. L'any 1980 es divorci de la seva segona esposa, uns mesos abans de morir. Dassin va morir d'un atac de cor, el 20 d'agost de l'any 1980, durant unes vacances a Pape ete,  Tahit. Tenia 42 anys. Va ser enterrat en el cementiri Hollywood Forever Cemetery a Hollywood, Califrnia.

Curiosament, d'entre tots els cantautors ja desapareguts, Joe Dassin s el que genera ms ingressos per drets d'autor a Frana.

Discografia.

 1966 :  New York;
 1967 : Les Deux Mondes de Joe Dassin;
 1969 : Le Chemin de papa;
 1970 : L'Amrique;
 1971 : Elle tait oh!...;
 1972 : Joe;
 1973 : 13 nouvelles chansons;
 1974 :  l'Olympia (live);
 1975 : Le Costume blanc;
 1976 : Le Jardin du Luxembourg;
 1978 : Les Femmes de ma vie;
 1979 : 15 ans dj;
 1979 : Blue Country;
 1982 : Little Italy (pstum);
 2005 : ternel (pstum amb algunes canons indites);

Canons ms conegudes.
Les Champs lyses;
Bip-Bip;
Les Dalton;
L`t Indien;
Siffler sur la colline;
 toi;
Et si tu n`existais pas;
Si tu t`apelle mlancolie;
L`equipe a Jojo;
La Ligne de ma vie;
A Chacun sa chanson;
a va pas changer le Monde;
Fais la bise a ta maman;
La derniere page;
Sylvie;
Guantanamera;
Le Moustique;
Le chemin de papa;
Le petit pain au chocolat;
Le Jardin de Luxembourg;
Le Caf de trois colombes;
Salut les amoureux;
Le dernire slow;

Filmografia.
 La Chanson de Tiber 1980 (TV), de Jacques Samyn ;
 Lady L 1965, de Peter Ustinov;
 Nick Carter et le trfle rouge 1965, Jean Paul Savignac ;
 Topkapi 1964, de Jules Dassin ;
 La Legge 1959, de Jules Dassin ;
 Celui qui doit mourir 1957, de Jules Dassin   ;

Bibliografia.
 Puisque tu veux tout savoir ! - Claude Lemesle - ditions Albin Michel 2005 ;

Enllaos externs.
 Web oficial de Joe Dassin ;
 Web de Claudie Bouyer dedicada a Joe Dassin ;
 Web homenatge a Joe Dassin ;
 Web no oficial de Joe Dassin ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340249" title="Simpsonichthys ibicuiensis" nonfiltered="2936" processed="2928" dbindex="132958">

Simpsonichthys ibicuiensis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340250" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 60 metres homes" nonfiltered="2937" processed="2929" dbindex="132959">

La prova dels 60 metres masculins fou la cursa ms curta de les disputades durant els Jocs Olmpics de Pars de 1900. Aquesta era la primera vegada que es disputava aquesta prova als Jocs Olmpics. Es disput el 15 de juliol de 1900, prenent-hi part 10 atletes de sis pasos diferents. En un principi s'havien planificat cinc sries preliminars, per a l'hora de la veritat sols se'n disputaren dues. Els dos primers classificats de cada srie passava a la final, la qual fou disputada per tres nord-amercians i un australi.  

Medallistes.


Resultats.
Primera ronda.
Srie 1.

 Minahan arrib un peu i mig per darrere de Kraenzlein, i super a Pritchard tamb per un peu i mig.

Srie 2.


 Rowley arrib sols un peu per darrere de Tewksbury.

Final.


 La final dels 60 metres fou una cursa molt igualada. Els dos primers classificats quedaren separats per pocs centmetres i  Rowley qued a menys d'un metre. Cadascun dels ateletes havia corregut la srie classificatria una hora abans de la gran final. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a  Herman's Full Olympians: "Athletics 1900"  .
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340251" title="Aplec dels Ports" nonfiltered="2938" processed="2930" dbindex="132960">
L'Aplec dels Ports s una jornada de celebraci i reivindicaci que se celebra anualment als pobles de la comarca histrica dels Ports. Es va celebrar per primera vegada a Todolella l'any 1978 i des de llavors s'ha repetit annualment, amb l'excepci de l'any 2006.
s habitual entre les edicions de l'Aplec que cadascuna tingui un lema que destaqui el caire reivindicatiu. Alguns exemples en sn "A tots els Ports, carreteres sense clots" (La Mata, any 2000) o "Fem que la comarca alce el vol" (Portell, any 2004)

 Edicions anteriors de l'Aplec .
La organitzaci de l'Aplec recau cada any en un poble, de forma rotativa. Aix, la relaci d'edicions passades s:


 Futures edicions .

Est previst que l'Aplec es celebre a:
2009, La Mata ;
2010, Vilafranca;
2011, Herbers;
2012, Forcall ;
2013, Portell de Morella ;
2014, Morella ;
2015, Sorita;
2016, Todolella ;
2017, Cinctorres;

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340254" title="Simpsonichthys igneus" nonfiltered="2939" processed="2931" dbindex="132961">

Simpsonichthys igneus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340255" title="Esther Trmens i Caabate" nonfiltered="2940" processed="2932" dbindex="132962">
Esther Trmens i Caabate (Terrassa, 2 de novembre del 1984) s una jugadora d'hoquei sobre herba que acostuma a jugar a la posici de centrecampista.

Va jugar en el partit amists que va enfrontar la selecci catalana i la russa (7.1.8).

Ha representat a la selecci espanyola en dos jocs olmpics consecutius: Atenes 2004 i Pequn 2008. Tamb form part de l'equip que acab quart en el Mundial d'hoquei herba de Madrid del 2006. s la llanadora habitual dels penal crner de la selecci. Al 2005 va rebre la Medalla de la Ciutat de Terrassa al Mrit Esportiu per la seva participaci als Jocs Olmpics d'Atenes.

Trajectria.
 CD Terrassa (abans del 2002   2008);
 Atltic Terrassa (2008   );

Palmars.
 Ttols a nivell de selecci .
 Campiona Campionat d'Europa sub-16 Li 2000;
 Subcampiona Europa sub-18 Pdua 2001;
 10a. Campionat del mn sub-21 Buenos Aires 2001;
 3a. Campionat Europa sub-18 Rotterdam 2002;
 5a. Campionat d'Europa sub-21 d'Alcal la Real 2002;
 Subcampiona Campionat d'Europa Barcelona 2003;
 Subcampiona "Champions Challenge" Catnia 2003;
 10a. Jocs Olmpics Atenes 2004;
 Elegida 5a. Millor Jugadora del Mn sub-23 2004;
 4a. Campionat del mn Madrid 2006;
 Elegida 2a. Millor jugadora del Mn sub-23 2006;
 4a. Campionat Europa Manchester 2007;
 7a. Jocs Olmpics Pequn 2008;

Ttols a nivell de club.
 Campiona d'Espanya (2001, 2002);
 Copa de la Reina (2001);
 Campionat d'Europa de clubs (hoquei sala) "B" 2002;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340259" title="Simpsonichthys izecksohni" nonfiltered="2941" processed="2933" dbindex="132963">

Simpsonichthys izecksohni  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340261" title="Construccions megaltiques a les Illes Balears" nonfiltered="2942" processed="2934" dbindex="132964">
Construccions megaltiques a les Balears (2000 aC-700 aC):

El sepulcre megaltic ms impressionant de tots es troba a Ca na Costa (illa de Formentera) i data del 2000 a.C o 1600 a.C.  Fou trobada en 1974.

Els grecs clssics pensaven que noms els cclopes podien moure aquest tipus de pedra, per el seu gran mida.  

La cultura pretalaitica o de les coves pertanya a l'poca d'entre 2.000 a.C i el 1.200 a.C.  Trobam coves naturals o artificials que tenien un sl propsit, inicialment servien de llar i posteriorment com lloc d'enterrament. Algunes d'aquestes coves tenen una planta allargada amb un corredor compost que hi ha al centre de la camba i en sentit longitudinal en la que es trobava una fossa no molt fonda.

A Mallorca hi ha molts exemples de coves de cambra allargada:
Son Toni Amer a Campos, Cala Sant Vicen a Pollena) o a Sa Tanca a Alcdia.  

Quan aquestes coves servien per els morts, els cadvers eren dipositats dins les coves en posici allargada amb els caps dirigits a l'absis de la cova i amb els peus cap al centre.

S'han trobat molts objectes dins les coves que servien d'enterrament: cermica, ganivets, raspadors de pedra, punxons d'os, etc.

La cultura megaltica donar pas a la cultura dels talaiots (1.200 a.C - 123 a.C). 

Referncies.

XAMENA FIOL, Pere "Histria de Mallorca"- Editorial Moll.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340264" title="Simpsonichthys janaubensis" nonfiltered="2943" processed="2935" dbindex="132965">

Simpsonichthys janaubensis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340268" title="Simpsonichthys macaubensis" nonfiltered="2944" processed="2936" dbindex="132966">

Simpsonichthys macaubensis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340269" title="Simpsonichthys magnificus" nonfiltered="2945" processed="2937" dbindex="132967">

 Simpsonichthys magnificus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340270" title="Simpsonichthys marginatus" nonfiltered="2946" processed="2938" dbindex="132968">

Simpsonichthys marginatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340272" title="Simpsonichthys mediopapillatus" nonfiltered="2947" processed="2939" dbindex="132969">

Simpsonichthys mediopapillatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340273" title="Simpsonichthys multiradiatus" nonfiltered="2948" processed="2940" dbindex="132970">

 Simpsonichthys multiradiatus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340275" title="Simpsonichthys myersi" nonfiltered="2949" processed="2941" dbindex="132971">

Simpsonichthys myersi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba als rius costaners atlntics de Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340276" title="Simpsonichthys nielseni" nonfiltered="2950" processed="2942" dbindex="132972">

Simpsonichthys nielseni  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340277" title="Simpsonichthys nigromaculatus" nonfiltered="2951" processed="2943" dbindex="132973">

 Simpsonichthys nigromaculatus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340278" title="Aigua d'Ora" nonfiltered="2952" processed="2944" dbindex="132974">

 
L'Aigua d'Ora o Aiguadora s un riu prepirinenc de les comarques del Bergued, Solsons i Bages, afluent per l'esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona a 414 m. d'altitud. Neix al peu de la Roca Gran de Ferrs, a la serra d'Ensija, al terme de Gsol. Rep el nom d'Aigua de Llinars fins a Llinars. Desprs de passar el congost de Sant Pere de Graudescales entra a la Valldora i travessa molt encaixat l'accidentat relleu del Bergued i del Solsons per a partir de Sorba la vall s'eixampla.

s de rgim nivopluvial, amb un mxim al maig (de fusi i pluges) i un altre de secundari al novembre (pluvial), i un mnim a l'agost i al febrer.


Territoris que travessa.

Des del seu naixement, l'Aigua d'Ora travessa successivament els segents municipis i comarques. 


|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF" | M u n i c i p i s 
|-
!  !! Longitud (en m.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del municipi de Gsol
|align="center"|581
|align="center"|1,47 %
|-
|Per l'interior del municipi de Guixers
|align="center"|252
|align="center"|0,64 %
|-
|Fent de frontera entre Guixers i Fgols
|align="center"|2.995
|align="center"|7,58 %
|-
|Per l'interior del municipi de Montmajor
|align="center"|2.398
|align="center"|6,07 %
|-
|Per l'interior del municipi de Castellar del Riu
|align="center"|3.248
|align="center"|8.22 %
|-
|Fent de frontera entre Guixers i Castellar del Riu
|align="center"|230
|align="center"|0.58 %
|-
|Per l'interior del municipi de Guixers
|align="center"|3.725
|align="center"|9,43 %
|-
|Per l'interior del municipi de Navs
|align="center"|12.741
|align="center"|32,25 %
|-
|Fent de frontera entre Navs i Montmajor
|align="center"|2.720
|align="center"|6,91 %
|-
|Per l'interior del municipi de Navs
|align="center"|1.682
|align="center"|4,26 %
|-
|Fent de frontera entre Navs i Montmajor
|align="center"|405
|align="center"|1,03 %
|-
|Per l'interior del municipi de Montmajor
|align="center"|2.885
|align="center"|7,30 %
|-
|Fent de frontera entre Cardona i Montmajor
|align="center"|2.217
|align="center"|5,61 %
|-
|Per l'interior del municipi de Cardona
|align="center"|3.417
|align="center"|8,65 %
|-
|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF" | C o m a r q u e s 
|-
!  !! Longitud (en m.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del Solsons
|align="center"|18.400
|align="center"|46,58 %
|-
|Per l'interior del Bergued
|align="center"|9.111
|align="center"|23,06 %
|-
|Fent de frontera entre el Solsons i el Bergued
|align="center"|6.358
|align="center"|10,10 %
|-
|Per l'interior del Bages
|align="center"|3.417
|align="center"|8,65 %
|-
|Fent de frontera entre el Bages i el Bergued
|align="center"|2.217
|align="center"|5,61 %
|-


 Afluents principals .

|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF"| Principals afluents de l'Aigua d'Ora 
|-
!  Per la dreta !! Altitud (en m.)de la confluncia !! Per l'esquerra
|-
|align="right"|
|align="center"|1.472
|align="left"|El torrent de Ferrs.
|-
|align="right"|
|align="center"|1.444
|align="left"|El torrent del Pla de la Closa
|-
|align="right"|El torrent del Tec.
|align="center"|1.254
|align="left"|
|-
|align="right"|
|align="center"|1.180
|align="left"|El torrent de les Canals de Catllar.
|-
|align="right"|El torrent de Vallsadolla.
|align="center"|927
|align="left"|
|-
|align="right"|El torrent de Fontanella.
|align="center"|909
|align="left"|
|-
|align="right"|El torrent de Fontpudia.
|align="center"|890
|align="center"|
|-
|align="right"|El torrent del Capell.
|align="center"|884
|align="center"|
|-
|align="right"|
|align="center"|874
|align="center"|L'Aigua de la Corba.
|-
|align="right"|El torrent de Bancells.
|align="center"|871
|align="left"|
|-
|align="right"|El torrent de Vilamala.
|align="center"|820
|align="left"|
|-
|align="rigth"|
|align="center"|817
|align="left"|La rasa de Graudescales.
|-
|align="right"|La Canal de Sant Pere.
|align="center"|815
|align="left"|
|-
|align="right"|
|align="center"|797
|align="left"|La rasa de Comadescales.
|-
|align="right"|
|align="center"|795
|align="left"|La rasa de la Frau.
|-
|align="right"|El torrent Moix.
|align="center"|743
|align="left"|
|-
|align="right"|La rasa del Fornell.
|align="center"|725
|align="center"|
|-
|align="right"|
|align="center"|705
|align="left"|La rasa de la Mra.
|-
|align="right"|El torrent Mal.
|align="center"|618
|align="left"|
|-
|align="right"|
|align="center"|572
|align="left"|La rasa de la Fontjoana.
|-
|align="right"|La rasa de la Vallanca.
|align="center"|553
|align="left"|
|-
|align="right"|El torrent de Can Feliu.
|align="center"|519
|align="left"|
|-
|align="right"|
|align="center"|513
|align="left"|La riera de Tentellatge.
|-
|align="right"|La rasa de Ca l'Agut.
|align="center"|497
|align="left"|
|-
|align="right"|
|align="center"|489
|align="left"|La rasa de la Font del Boix.
|-
|align="right"|
|align="center"|454
|align="left"|La riera de Gargall.
|-


Perfil del seu curs.


El seu pendent mitj s del 3,90%.

Fins els 1.500 m. d'altitud el seu pendent mitj s del 25,33%, amb un mnim del 10% entre els 1.525 i els 1.500 m. d'altitud en passar per davant de la masia de La Plana i un mxim del 46,33 % entre els 1.775 i els 1.750 m d'altitud, al seu pas per la Canal Gran, encaixonada entre les cingleres de les roques de Ferrs a l'est i les de les Llosanques a l'oest.

Entre els 1.500 m. i els 1.000 m d'altitud el seu pendent mitj s del 8,87% amb un mxim del 34,97% entre els 1.425 i els 1.400 m. d'altitud, tram en que travessa la canal del Tec i un mnim del 4% entre els 1.475 m. i els 1.450 m d'altitud, en travessar els Plans de la Font del Pi.

Enre els 1.000 i els 700 m. d'altitud el seu pendent mitj s del 3,24% amb unmxim del 15% i un mnim de l'1,5%. En aquest tram passa pel llogaret de Llinars, travessa la carretera de Berga a Sant Lloren i passa pel monestir de Sant Pere de Graudescales i el llogaret de la Valldora. 

Dels 700 m d'altitud fins al seu aiguabarreig amb el Cardener, als 414 m. d'altitud, el seu pendent mitj s de l'1,4%, amb un mxim del 2,22% i un mnim del 0,79%. En aquest tram realitza prcticament la segona meitat del seu curs.

Mapa.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340280" title="Nrac" nonfiltered="2953" processed="2945" dbindex="132975">


Nrac (en occit Nerac) s un municipi francs, situat al departament d'Olt i Garona i a la regi d'Aquitnia. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340282" title="Cant de Nrac" nonfiltered="2954" processed="2946" dbindex="132976">
El Cant de Nrac s un cant francs del departament de l'Olt i Garona, a la regi d'Aquitnia. Est incls al districte de Nrac, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Nrac.

Municipis.
Andiran;
Calignac;
Espiens;
Frchou;
Moncaut;
Montagnac-sur-Auvignon;
Nrac;
Saumont;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Olt i Garona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340283" title="Cantons de la Dordonya" nonfiltered="2955" processed="2947" dbindex="132977">
Els Cantons de la Dordonya sn 50 i s'agrupen en 4 districtes:

 Districte de Bergerac (14 cantons - sotsprefectura: Bergerac) :cant de Beaumont-du-Prigord - 1er cant de Bergerac - 2n cant de Bergerac - cant du Buisson-de-Cadouin - cant d'Eymet - cant de La Force - cant d'Issigeac - cant de Lalinde - cant de Monpazier - cant de Sainte-Alvre - cant de Sigouls - cant de Vlines - cant de Villamblard - cant de Villefranche-de-Lonchat;

 Districte de Nontron (8 cantons - sotsprefectura: Nontron) :cant de Bussire-Badil - cant de Champagnac-de-Belair - cant de Jumilhac-le-Grand - cant de Lanouaille - cant de Mareuil - cant de Nontron - cant de Saint-Pardoux-la-Rivire - cant de Thiviers;

 Districte de Prigueux (18 cantons - prefectura: Prigueux) :cant de Brantme - cant d'Excideuil - cant de Hautefort - cant de Montagrier - cant de Montpon-Mnestrol - cant de Mussidan - cant de Neuvic (Dordogne) - cant de Prigueux-Centre - cant de Prigueux-Nord-Est - cant de Prigueux-Ouest - cant de Ribrac - cant de Saint-Astier - cant de Saint-Aulaye - cant de Saint-Pierre-de-Chignac - cant de Savignac-les-glises - cant de Thenon - cant de Vergt - cant de Verteillac;

 Districte de Sarlat-la-Canda (10 cantons - sotsprefectura: Sarlat-la-Canda) :cant de Belvs - cant du Bugue - cant de Carlux - cant de Domme - cant de Montignac - cant de Saint-Cyprien - cant de Salignac-Eyvigues - cant de Sarlat-la-Canda - cant de Terrasson-Lavilledieu - cant de Villefranche-du-Prigord;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340287" title="Districte de Bergerac" nonfiltered="2956" processed="2948" dbindex="132978">
El Districte de Bergerac s un dels quatre districtes del departament francs de la Dordonya, a la regi d'Aquitnia. Compta amb 14 cantons i 159 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Bergerac.

Cantons.
cant de Beaumont-du-Prigord ;
cant de Bergerac-1 ;
cant de Bergerac-2 ;
cant d Eymet ;
cant d'Issigeac ;
cant de La Force ;
cant de Lalinde ;
cant du Buisson-de-Cadouin ;
cant de Monpazier ;
cant de Sainte-Alvre ;
cant de Sigouls ;
cant de Vlines ;
cant de Villamblard ;
cant de Villefranche-de-Lonchat.

Vegeu tamb.
Cantons de la Dordonya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340288" title="Districte de Nontron" nonfiltered="2957" processed="2949" dbindex="132979">
El Districte de Nontron s un dels quatre districtes del departament francs de la Dordonya, a la regi d'Aquitnia. Compta amb 8 cantons i 80 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Nontron.

Cantons.
cant de Bussire-Badil ;
cant de Champagnac-de-Belair ;
cant de Jumilhac-le-Grand ;
cant de Lanouaille ;
cant de Mareuil ;
cant de Nontron ;
cant de Saint-Pardoux-la-Rivire ;
cant de Thiviers.


Vegeu tamb.
Cantons de la Dordonya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340289" title="Gustavo Andrs Oberman" nonfiltered="2958" processed="2950" dbindex="132980">

Gustavo Andrs Oberman s un futbolista argent nascut a Quilmes el 25 de maig de 1985. Format a les categories inferiors del Argentinos Juniors, va debutar al futbol profesional el 2003. Va coronar-se campi al Mundial sub-20 del 2005 i, desprs d'un pas efmer per River Plate, va arribar al futbol europeu de la ma del CD Castelln. L'estiu de 2008 fitx pel CFR Cluj romans, que jugar la Lliga de Campions aquesta temporada.

Conegut al mn de l'esport pel malnom de Cachete, s fill del tamb futbolista Enrique Pablo Obermn.

Palmars.
 1 Campionat del Mn sub-20: 2005 amb Argentina sub-20.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340290" title="Districte de Prigueux" nonfiltered="2959" processed="2951" dbindex="132981">
El Districte de Prigueux s un dels quatre districtes del departament francs de la Dordonya, a la regi d'Aquitnia. Compta amb 18 cantons i 196 municipis. El cap del districte s la prefectura de Prigueux.

Cantons.
cant de Brantme;
cant d Excideuil;
cant d'Hautefort;
cant de Montagrier ;
cant de Montpon-Mnestrol ;
cant de Mussidan ;
canton de Neuvic ;
cant de Prigueux-Centre;
cant de Prigueux-Nord-Est;
cant de Prigueux-Ouest;
cant de Ribrac ;
cant de Saint-Astier;
cant de Saint-Aulaye ;
cant de Saint-Pierre-de-Chignac;
cant de Savignac-les-glises;
cant de Thenon;
cant de Vergt;
cant de Verteillac ;

Vegeu tamb.
Cantons de la Dordonya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340291" title="Districte de Sarlat-la-Canda" nonfiltered="2960" processed="2952" dbindex="132982">
El Districte de Sarlat-la-Canda s un dels quatre districtes del departament francs de la Dordonya, a la regi d'Aquitnia. Compta amb 10 cantons i 122 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Sarlat-la-Canda.

Cantons.
cant de Belvs ;
cant de Carlux ;
cant de Domme ;
cant du Bugue ;
cant de Montignac ;
cant de Saint-Cyprien ;
cant de Salignac-Eyvigues ;
cant de Sarlat-la-Canda ;
cant de Terrasson-Lavilledieu ;
cant de Villefranche-du-Prigord.

Vegeu tamb.
Cantons de la Dordonya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340292" title="Nontron" nonfiltered="2961" processed="2953" dbindex="132983">

Nontron (Nontronh en occit) s un municipi situat al departament de Dordonya, a la regi d'Aquitnia. Pertany a la regi histrica del Perigord verd i est situat dins de la vall del riu Bandiat. La vila est construda sobre granit i forma part del Parc Natural del Perigord-Llemos. Se situa a una distncia quasi igual de Perigs, Llemotges i Angulema.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340293" title="Cant de Nontron" nonfiltered="2962" processed="2954" dbindex="132984">
El Cant de Nontron s un cant francs del departament de la Dordonya, a la regi d'Aquitnia. Est incls al districte de Nontron, compta amb 15 municipis. El cap cantonal s Nontron.

Municipis.
Abjat-sur-Bandiat;
Augignac;
Le Bourdeix;
Connezac;
Hautefaye;
Javerlhac-et-la-Chapelle-Saint-Robert;
Lussas-et-Nontronneau;
Nontron;
Saint-Estphe;
Saint-Front-sur-Nizonne;
Saint-Martial-de-Valette;
Saint-Martin-le-Pin;
Savignac-de-Nontron;
Sceau-Saint-Angel;
Teyjat;

Vegeu tamb.
Cantons de la Dordonya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340299" title="Simpsonichthys notatus" nonfiltered="2963" processed="2955" dbindex="132985">

Simpsonichthys notatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340301" title="Simpsonichthys ocellatus" nonfiltered="2964" processed="2956" dbindex="132986">

 Simpsonichthys ocellatus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340303" title="Simpsonichthys parallelus" nonfiltered="2965" processed="2957" dbindex="132987">

Simpsonichthys parallelus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340304" title="Simpsonichthys perpendicularis" nonfiltered="2966" processed="2958" dbindex="132988">

Simpsonichthys perpendicularis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340305" title="Simpsonichthys picturatus" nonfiltered="2967" processed="2959" dbindex="132989">

 Simpsonichthys picturatus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340306" title="Simpsonichthys punctulatus" nonfiltered="2968" processed="2960" dbindex="132990">

Simpsonichthys punctulatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340308" title="Simpsonichthys radiosus" nonfiltered="2969" processed="2961" dbindex="132991">

Simpsonichthys radiosus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340310" title="MGMT" nonfiltered="2970" processed="2962" dbindex="132992">

MGMT (abreujament de The Management) s un grup nord-americ format per Ben Goldwasser i Andrew VanVyngarden. El grup es va formar el 2002, per no van debutar professionalment fins el 2007 amb l'edici del seu primer lbum Oracular Spectacular, amb la discogrfica Columbia Records.


 Histria .

El grup es va formar el 2002, quan Goldwasser i VanWyngarden es van conixer a la Wesleyan University de Connecticut.

Durant la seva primera etapa com a grup amb el nom de The Management van comenar a experimentar amb diversos estils, com el noise rock (rock sorolls) o l'electrnica. Aquests primers experiments musicals van quedar enregistrats al seu primer treball, un EP amb la discogrfica Cantora Records anomenat We (don't) care, on els ritmes electrnics tenen fora protagonisme. Poc temps desprs la mateixa discogrfica els va donar l'oportunitat d'enregistrar un lbum, el seu primer lbum. Aix doncs, va nixer Climbing to new lows, on apareixien noves versions de les antigues canons de l'EP We (don't) care. En aquestes noves canons ja s'aprecia una evoluci del seu so. D'aquesta manera, poc a poc, van anar evolucionant fins a aconseguir el seu estil tan caracterstic anomenat pop psicodlic. 

El 2005, desprs de graduar-se, van decidir d'enregistrar el seu primer EP amb el nom de MGMT anomenat Time to pretend. Desprs d'aquesta edici van actuar a diferents festivals de l'escena independent.

Cap a finals del 2006 el productor de Columbia Records, Steve Lillywhite, decideix oferir-los un contracte amb la seva discogrfica per a produir quatre lbums.
El primer d'aquests quatre lbums, Oracular spectacular, va sortir al mercat a principis del 2008. La can triada per a promocionar-lo va ser Time to pretend, la qual va tenir molt bona acollida. L'lbum tamb va tenir molt bona acollida per part de la crtica musical; la revista Rolling Stone els va qualificar com grup a seguir. A ms a ms, van arribar a les llistes d'xits del Regne Unit i fins i tot van ser qualificats per emissores de rdio britniques com un dels Sons del 2008. Els MGMT van interpretar la can Time to pretend als Estats Units, al programa de nit de David Letterman; i aquesta can va aconseguir el cinqu lloc a la llista Heatseekers de Billboard.
El grup nord-americ va compartir escenari amb Radiohead a la ciutat de Manchester, sent el seu grup de suport, alhora que van anunciar una gira pel Regne Unit.

El grup va actuar per molts festivals, com ara el Festival de Bonaroo, el Festival de Glastonbury, el Roskilde Festival, l'Oxegen o el Lollapalooza. Tots durant el 2008. Fins i tot van passar per la ciutat de Barcelona durant el Primavera Sound.


 Discografia .

 lbums .

 Climbing to new lows (amb el nom de The Management)(2005);
 Oracular spectacular (2007);

EPs.
 Time to pretend EP (2005);
 We (don't) care (amb el nom de The Management)(2004) ;

Singles.

 Time to pretend;
 Electric feel;
 Kids;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 web oficial del grup ;
 pgina oficial del grup ;
 MySpace oficial del grup ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340311" title="Simpsonichthys reticulatus" nonfiltered="2971" processed="2963" dbindex="132993">

 Simpsonichthys reticulatus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340313" title="Simpsonichthys rosaceus" nonfiltered="2972" processed="2964" dbindex="132994">

 Simpsonichthys rosaceus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340314" title="Simpsonichthys rufus" nonfiltered="2973" processed="2965" dbindex="132995">

Simpsonichthys rufus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340315" title="Simpsonichthys santanae" nonfiltered="2974" processed="2966" dbindex="132996">

Simpsonichthys santanae  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Paran.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340317" title="Simpsonichthys similis" nonfiltered="2975" processed="2967" dbindex="132997">

 Simpsonichthys similis s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340318" title="Simpsonichthys stellatus" nonfiltered="2976" processed="2968" dbindex="132998">

 Simpsonichthys stellatus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340320" title="Simpsonichthys suzarti" nonfiltered="2977" processed="2969" dbindex="132999">

Simpsonichthys suzarti  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340321" title="Simpsonichthys trilineatus" nonfiltered="2978" processed="2970" dbindex="133000">

Simpsonichthys trilineatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340326" title="Hospital Asil de Sant Jaume" nonfiltered="2979" processed="2971" dbindex="133001">

L'Hospital Asil de Sant Jaume s un hospital situat al carrer Argels de Blanes, la Selva.

Construt el 1913, est format per dos pavellons adossats per un passads al qual tamb s'obra la capella dedicada a Sant Jaume, de tres naus espaioses i amb molta llum. La totalitat de les obertures de l'edifici sn emmarcades amb rajoles massisses, i alternen les finestres simples i les geminades. Les de la planta inferior tenen la llinda decorada amb un trencaaiges de rajol en forma d'arc carpanell, mentre que les del pis superior sn apuntades. La cornisa, tamb remarcada amb obra de rajol masss, est decorada amb cermica verda.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340329" title="Mike Harris" nonfiltered="2980" processed="2972" dbindex="133002">
 Mike Harris  va ser un pilot de curses automobilstiques  sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Harris va nixer el 25 de maig del 1939 a Mufulira, Rhodsia.


 A la F1 .

Mike Harris va debutar a la novena i ltima cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 29 de desembre del 1962 el GP de Sud-frica al circuit de East London.

Va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340334" title="Escola de la Salut" nonfiltered="2982" processed="2973" dbindex="133004">

L'Escola de la Salut o Collegi Santa Maria s una escola a la travessera de la Salut de Blanes, la Selva.

Gran edificaci quadrangular de tres plantes. Les obertures sn totes de mig punt, remarcades, i el pis inferior est lleugerament avanat, de manera que deixa espai per a una petita balconada. L'edifici est coronat per una torre quadrada i emmerletada.

Referncies.

Annex de Promoci econmica de l'Ajuntament de Blanes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340335" title="Estaci d'Hostalric" nonfiltered="2983" processed="2974" dbindex="133005">



 



Hostalric s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al nord-oest d'Hostalric a la comarca de La Selva de la provncia de Girona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.

Els trens que paren a aquesta estaci sn pocs, noms 12 o 13 en cada sentit al dia. D'aquests noms 2 o 3 sn rodalies purs i la resta sn regionals cadenciats amb destinaci Cervera de la Marenda o origen Portbou. 



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340337" title="Estaci d'Urtx-Alp" nonfiltered="2984" processed="2975" dbindex="133006">

 





Urtx-Alp s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe, encara que no t tarificaci de rodalies, situada entre els termes municipals d'Alp i Fontanals de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya de la provncia de Girona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3;
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340339" title="Estaci de la Tor de Querol" nonfiltered="2985" processed="2976" dbindex="133007">

 






L'estaci internacional de la Tor de Querol s una estaci de tren situada al municipi nord-catal d'Enveig (oficialment Enveitg en francs), per propera al poble de la Tor de Querol (oficialment Latour-de-Carol), a l'Alta Cerdanya. A vegades se l'anomena estaci de la . Oficialment s'anomena Gare de La Tour-de-Carol a causa d'un error ortogrfic de la SNCF.

L'estaci t la peculiaritat de tenir via de tres amples diferents:
Ample internacional a la lnia Portet-Saint-Simon   Puigcerd en direcci a Tolosa de Llenguadoc.
Ample mtric o via estreta a la lnia del tren groc (Lnia de Cerdanya), en direcci Vilafranca de Conflent;
Ample ibric a la lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3, antiga lnia Ca5 dels trens regionals (mitja distncia) de Renfe.




 Vegeu tamb .

Xarxa ferroviria de Catalunya;
TER Llenguadoc - Rossell;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340341" title="Mara Dierssen Sotos" nonfiltered="2986" processed="2977" dbindex="133008">
Mara Dierssen Sotos ( Santander, Cantbria 1961 ) s una neurobiloga, investigadora i professora universitria cntabra establerta a Catalunya.

Biografia.
Va nixer l'any 1961 a la ciutat de Santander. Va estudiar medicina a la Universitat de Cantbria, on es va llicenciar el 1985, i el 1989 es docotr en neurobiologia en aquest mateix centre. 

Recerca cientfica.
L'any 1990 inici la seva tasca professional com a investigadora a la Universitat Autnoma de Barcelona al costat d'Albert Badia. Desprs d'un breu perode com a professora assitent a la Universitat de Cantbria (1993-1997), ingress a l'Institut de Recerca Oncolgica de Barcelona, on inici un grup d'investigaci neurobiolgic. Actual professora de la Universitat Ramon Llull, tamb s coordinadora del Centre de Regulaci Genmica de Barcelona, crrec des del qual ha coordinat el projecte "Gens i malalties" destinat a la recerca neurobiolgica sobre la sndrome de Down.

L'agost de 2008 fou guardonada amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Cientfica otorgat per la Generalitat de Catalunya pel seu "comproms social i la capacitat d'endegar i liderar iniciatives culturals a favor de les persones afectades per la sndrome de Down"

Enllaos externs.
  Detailed Profile;
  Mara: "La cincia no ens pot ajudar a trobar la parella perfecta";
  "No se puede concluir que somos mongamos por naturaleza";
  www.down21.org: Entrevista a Mara Dierssen;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340342" title="Campionat del Mn d'atletisme 1991" nonfiltered="2987" processed="2978" dbindex="133009">
El tercer campionat del Mn d'atletisme, organitzat per l'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme, es va celebrar l'estadi Olmpic de Tquio, Jap, del 23 d'agost a l'1 de setembre.

Aquesta competici s recordad per damunt de tot per la competici masculina de salt de llargada, en la qual Carl Lewis va fer la millor srie de sis salts de la histria, per que va ser derrotat per Mike Powell, que va saltar 8,95 metres i va batre el rcord del mn que Bob Beamon tenia des dels Jocs Olmpics de 1968.

Resultats masculins.
Curses.
1983 |1987 |1991 |1993 |1995


Concursos.
1983 |1987 |1991 |1993 |1995


Georg Andersen de Noruega va quedar en segona posici al llanament de pes, per va ser desqualificat per donar positiu a un control antidopatge.

Resultats femenins.
Curses.
1983 |1987 |1991 |1993 |1995


Concursos.
1983 |1987 |1991 |1993 |1995


Medaller.



Referncies.
 IAAF 1991 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340351" title="L'Era, Espai de Recursos Agroecolgics" nonfiltered="2988" processed="2979" dbindex="133010">
L'Era, Espai de Recursos Agroecolgics s una associaci de recursos i de suport a la producci agrria ecolgica i l'agroecologia. 

Aquesta entitat sense nim de lucre, amb seu a la ciutat de Manresa (Bages), inici els seus pasos l'any 1999 al constituir-se amb el nom d'Amics de l'Escola Agrria de Manresa. No fou fins lany 2006 que adopt l'actual nom.

Aquesta entitat pretn difondre, entre agricultors, tcnics i consumidors, els beneficis de l'agricultura ecolgica; mantenir la cultura agrria i rural prpia de la terra, fomentant sistemes de gesti adaptats al territori i preservant la biodiversitat agrcola autctona; fomentar i divulgar estudis sobre el desenvolupament agrari i rural de forme sostenible promoguts per l'Escola Agrria de Manresa i estrnyer vincles entre totes les parts afectades.

L'agost de 2008 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura Popular per la Generalitat de Catalunya per donar suport a la producci agrria i la ramaderia ecolgica i difondre els plantejaments agroecolgics, tant entre agricultors i tcnics, com entre consumidors i persones vinculades a la terra.

Enllaos externs.
  Portal de l'Associaci L'Era;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340358" title="Halichoeres" nonfiltered="2989" processed="2980" dbindex="133011">

Halichoeres s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Halichoeres adustus  ;
Halichoeres aestuaricola  ;
Halichoeres argus  ;
Halichoeres bathyphilus  ;
Halichoeres bicolor  ;
Halichoeres binotopsis  ;
Halichoeres biocellatus  ;
Halichoeres bivittatus  ;
Halichoeres bleekeri  ;
Halichoeres brasiliensis  ;
Halichoeres brownfieldi  ;
Halichoeres burekae ;
Halichoeres caudalis  ;
Halichoeres chierchiae  ;
Halichoeres chlorocephalus  ;
Halichoeres chloropterus  ;
Halichoeres chrysus  ;
Halichoeres cosmetus  ;
Halichoeres cyanocephalus  ;
Halichoeres dimidiatus  ;
Halichoeres discolor  ;
Halichoeres dispilus  ;
Halichoeres garnoti  ;
Halichoeres girardi  ;
Halichoeres hartzfeldii  ;
Halichoeres hortulanus  ;
Halichoeres insularis  ;
Halichoeres iridis  ;
Halichoeres kallochroma  ;
Halichoeres lapillus  ;
Halichoeres leptotaenia  ;
Halichoeres leucoxanthus  ;
Halichoeres leucurus  ;
Halichoeres maculipinna  ;
Halichoeres malpelo  ;
Halichoeres margaritaceus  ;
Halichoeres marginatus  ;
Halichoeres melanochir  ;
Halichoeres melanotis  ;
Halichoeres melanurus  ;
Halichoeres melas  ;
Halichoeres melasmapomus  ;
Halichoeres miniatus  ;
Halichoeres nebulosus  ;
Halichoeres nicholsi  ;
Halichoeres nigrescens  ;
Halichoeres notospilus  ;
Halichoeres orientalis  ;
Halichoeres ornatissimus  ;
Halichoeres pallidus  ;
Halichoeres papilionaceus  ;
Halichoeres pardaleocephalus  ;
Halichoeres pelicieri  ;
Halichoeres penrosei  ;
Halichoeres pictus  ;
Halichoeres podostigma  ;
Halichoeres poeyi  ;
Halichoeres prosopeion  ;
Halichoeres purpurescens  ;
Halichoeres radiatus  ;
Halichoeres raisneri  ;
Halichoeres richmondi  ;
Halichoeres rubricephalus  ;
Halichoeres salmofasciatus  ;
Halichoeres scapularis  ;
Halichoeres semicinctus  ;
Halichoeres signifer  ;
Halichoeres socialis  ;
Halichoeres solorensis  ;
Halichoeres stigmaticus  ;
Halichoeres tenuispinis  ;
Halichoeres timorensis  ;
Halichoeres trimaculatus  ;
Halichoeres trispilus  ;
Halichoeres vrolikii  ;
Halichoeres zeylonicus  ;

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340360" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 100 metres homes" nonfiltered="2990" processed="2981" dbindex="133012">

La prova dels 100 metres masculins va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La prova es va crrer el 14 de juliol i en ella hi prengueren part 20 atletes representants de 9 pasos.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic (en segons) que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) no oficial

Arthur Duffey a la primera srie de la primera ronda i John Tewksbury a la segona srie de la primera ronda fan un nou rcord olmpic amb 11,4". A la tercera srie de la primera ronda Frank Jarvis igula el rcord del mn no oficial, amb 10,8". A la segona semifinal John Tewksbury tamb iguala aquesta marca.

Resultats.
DNF: no acaba; WR: rcord del mn
Primera ronda.
A la primera ronda es van disputar sis sries. Els dos millors de cada una d'elles pass a les semifinals. 

 Srie 1 


Moloney li va treure prop d'un metre de diferncia a Duffey a l'arribada.

 Srie 2


Tewksbury guanya la srie per poc ms d'un peu de diferncia.

 Srie 3


Els dos primers classificats d'aquesta srie seran dos dels futurs medallistes de la prova. Al mateix temps Jarvis iguala el rcord del mn de l'especialitat. 

 Srie 4


 Leiblee guanyava la srie per menys de mig metre de diferncia. 

 Srie 5


La cinquena srie fou l'nica que no fou guanyada per un atleta dels Estats Units, en arribar  Minahan mig metres per darrere de Pritchard.

Srie 6

En aquesta srie totalment estatunidenca, Burroughs supera Boardman per quasi un metre. Slack, que acaba tercer, es converteix en l'nic atleta del seu pas en quedar eliminat en la primera srie.

Semifinals.
Es disputaren tres semifinals, cadascuna d'elles formada per quatre atletes. El vencedor de cadascuna passa a la final, mentre que els segons i tercers lluiten en una repesca per a la darrera plaa lliure que queda per a la final.  

Semifinal 1



 Duffey super per quasi mig segon el seu immediat perseguidor, mentre que Rowley corria una mica ms lent que durant la primera srie, acabant un metre i mig per darrere del vencedor. Burroughs tornava a superar a Boardman, el qual quedava eliminat. 

Semifinal 2



Tewksbury iguala el rcord del mn en aquesta semifinal, sent el segon atleta en fer-ho durant aquests Jocs de Pars, desprs que Jarvis ho feu en la primera ronda. Leiblee arriba pocs centmetres per darrere seu. 

Semifinal 3



Jarvis va guanyar la srie, per amb un temps ms lent que a la ronda preliminar, en qu havia igualat el rcord del mn dels 100 m amb 10,8". McClain i Pritchard es van veure obligats a intentar-ho de nou a la repesca, mentre Minahan era eliminat.

Repesca.


La repesca fou una cursa molt igualada, amb Rowley superant Pritchard per escasos centmetres. Rowley va passar a la final, mentre la resta d'atletes quedaven eliminats. 

Final.



Quan es duia disputada la meitat de la final  Duffey es va veure obligat a abandonar per una lesi muscular. Jarvis i Tewksbury, que tenien en el seu poder el rcord del mn de les sries precedents, van acabar en primera i segona posici. Rowley qued tercer. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340361" title="Torre Nova de la Coromina" nonfiltered="2991" processed="2982" dbindex="133013">

La Torre Nova de la Coromina s una casa projectada per Josep Maria Pericas el 1920 amb estil noucentista i on tamb s'aprecien influncies romniques. Va ser concebuda com a casa d'estiueig per a l'arquitecte i la seva dona. Es troba al terme municipal de Torell. Compta amb un jard que barreja elements noucentistes i modernistes, com la font-bassa dels lleons. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340362" title="Campionat del Mn d'atletisme 1993" nonfiltered="2992" processed="2983" dbindex="133014">
El quart campionat del Mn d'atletisme, organitzat per l'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme, es va celebrar a l'estadi Gottlieb Daimler (ara Mercedes-Benz Arena) d'Stuttgart, Alemanya, entre el 13 i el 22 d'agost.

A aquest campionat es va crrer per ltima vegada els 3.000 metres femenins, ja que al segent campionat va ser substituda per la cursa de 5.000 metres. 

Resultats masculins.
Pista.
1987 |1991 |1993 |1995 |1997


Concursos.
1987 |1991 |1993 |1995 |1997


Michael Stulce, d'Estats Units, va quedar tercer a la final de llanament de pes, per va ser desqualificat per donar positiu amb un excs de testosterona i mestenolona.

Resultats femenins.
Curses.
1987 |1991 |1993 |1995 |1997


Concursos.
1987 |1991 |1993 |1995 |1997


Medaller.



Referncies.
 IAAF 1993 ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340364" title="Lnies de Llarga Distncia a Catalunya" nonfiltered="2993" processed="2984" dbindex="133015">


A Catalunya hi ha diferents lnies de llarga distncia que uneixen diferents poblacions catalanes, principalment Barcelona, amb diferents poblacions espanyoles de la pennsula ibrica, Frana, Itlia i Sussa.

Dintre de les lnies de Llarga Distncia destaca la utlitzaci dels trens Talgo, que s'utilitzen als serveis Talgo i Trenhotel a Catalunya i Alvia (Srie 130 de Renfe) i Altaria. 

Entre les diferents lnies podem diferenciar-les en tres blocs: Alta Velocitat, Dirns i Nocturns.

Alta Velocitat.
Histria.
A Catalunya el primer servei d'alta velocitat va ser l'Euromed que es va inaugurar l'any 1997 i uneix  Barcelona-Sants amb Valncia-Nord amb trens idntics que els del AVE Madrid-Sevilla per d'ample ibric. La velocitat comercial del servei s de 200 km/h i tot el recorregut transcorre per lnies d'ample ibric i en gran part d'altes prestacions on es poden assolir velocitats de fins a 250 km/h.

Posteriorment a l'octubre de 2003 desprs de fora retards va arribar l'AVE a l'Estaci de Lleida Pirineus per noms a 200 km/h. Amb aquesta obertura tamb  es van posar en marxa els trens Altaria entre Barcelona, Madrid i Cadis , que s un servei d'alta velocitat que amb trens Talgo d'ample variable, remolcats per una locomotora acoblada al tren, que anaven per lnies catalanes d'ample ibric entre Barcelona i Puigverd de Lleida on en un canviador d'ample enllaaven amb la LAV Madrid-Lleida. Posteriorment els Altaria entre Barcelona i Madrid van ser substituts pel servei Alvia que utilitzava automotors d'ample variable construts per CAF (Srie 120 de Renfe), a diferncia dels Altaria que eren remolcats per una locomotora acoblada.

Desprs al desembre de 2007 l'AVE va arribar fins l'Estaci del Camp de Tarragona i els Alvia van passar a fer el canvi d'ample a Roda de Bar.

Finalment desprs de molts retards i problemes en les obres va arribar l'AVE a Barcelona al Mar de 2008, aquest fet va produir la desaparici de l'Alvia Barcelona-Madrid i de l'Altaria Barcelona-Cadis que van ser substituts per AVE.

AVE.
 





L'AVE s un servei ferroviari d'alta velocitat d'ample internacional que uneix Barcelona, Tarragona i Lleida amb Saragossa, Madrid, Crdova, Sevilla i Mlaga entre altres.

La velocitat comercial entre Barcelona i Madrid s de 300 km/h i el servei s presta amb trens de la Srie 103 de Renfe coneguts com Velaros, construts per Siemens i amb una velocitat mxima de 350 km/h. 

D'altra banda els serveis entre Barcelona, Sevilla i Mlaga, circulen des del 10 de gener de 2008 per un nova via d'uns cinc quilmetres prop de Madrid que uneix la LAV Madrid-Barcelona amb la LAV Madrid-Sevilla, Crdova-Mlaga sense fer parada a Madrid, aquests serveis es presten amb trens de la Srie 102 de Renfe coneguts com Patos per la forma del seu frontal.



Euromed.
 





L'Euromed s un servei ferroviari d'alta velocitat d'ample ibric que uneix Barcelona i Tarragona amb Castell de la Plana, Valncia i Alacant.
La velocitat comercial del Euromed s de 200 km/h i el servei s presta amb trens de la Srie 101 de Renfe, iguals que els trens de LAV Madrid-Sevilla per d'ample ibric.

En un futur amb l'obertura del Corredor Mediterrani entre l'estaci del Camp de Tarragona i Vandells pel 2009 o 2010, l'Euromed ser substitut per l'Alvia, aquest servei deixar d'existir i els trens que circulaven fent el servei Euromed seran reformats i adaptats a ample internacional per circular per les Lnies d'Alta Velocitat.



Alvia.
 

 

 





L'Alvia s un servei ferroviari d'ample variable que que uneix Barcelona, Camp de Tarragona i Lleida amb Saragossa, Bilbao, Pamplona, Sant Sebasti, Burgos, Lle, Ourense i Vigo entre altres.

Aquest servei havia unit Barcelona amb Madrid abans de l'arribada de l'AVE. Des del 15 de setembre de 2008 substitueix al Talgo Covadonga/Finisterre entre Barcelona i Vigo. A ms des del 14 de desembre de 2008 tamb substitueix al Estrella Pio Baroja en les relacions Barcelona-Bilbao i Barcelona-Irun. En les propers mesos tamb substituir al Talgo Miguel de Unamuno tamb a les relacions Barcelona-Bilbao i Barcelona-Irun.

Aquest servei estar prestat en un principi per trens de la Srie 120 de Renfe fabricats per CAF, que circularan a 250 km/h entre Barcelona-Sants i Saragossa-Delicias.

En un futur amb l'obertura del Corredor Mediterrani entre l'estaci del Camp de Tarragona i Vandells pel 2009 o 2010, l'Euromed ser substitut per l'Alvia i els trens que circulaven fent el servei Euromed seran reformats i adaptats a ample internacional per circular per les Lnies d'Alta Velocitat.



Trens Dirns.
Els diferents trens diurns que no sn d'alta velocitat que circulen per les vies ferroviaries catalanes sn: l'Alaris, l'Arco i el Talgo.

Alaris.
 

 



L'Alaris s un servei ferroviari d'ample ibric que uneix Barcelona, Tarragona, Salou i L'Aldea amb Castell de la Plana, Valncia i Alacant, entre altres destinacions. El servei est prestat per automotors ETR 490.

Fa el mateix recorregut que l'Euromed per para a moltes ms estacions que aquest, la seva funci s ms de regional del corredor mediterrani, que de tren de llarg recorregut. Aquest servei es va posar en servei al mar de 2008 substituint a l'Arco, que feia la mateixa relaci, i els vagons d'aquest van ser enviats a la relaci Galicia-Pas Basc. La principal diferencia entre Alaris i Arco s que l'Alaris s un automotor i l'Arco va amb locomotora acoblada



Arco Garca Lorca.
 


 



L'Arco Garcia Lorca s un servei ferroviari d'ample ibric que uneix Barcelona, Tarragona, Salou i L'Aldea amb Badajoz, Sevilla, Mlaga, Almeria i Granada entre altres destinacions.

Els vagons de l'Arco Garca Lorca circulen tots junts fins a Manzanares on se separen el vagons que van a Badajoz, ms tard a Linares-Baeza se separen els vagons que uns dies van a Granada i uns altres van a Almeria. Finalment a Crdova se separen els vagons de Sevilla i Mlaga.

L'Arco tant el Garca Lorca com el Galicia-Pas Basc sn coneguts per la seva funci de superregional, a causa de la gran quantitat de parades que tenen en tot el trajecte



Talgo.
 

 

 

 

 



El Talgo s el servei ferroviari ms exts a Espanya i a Catalunya des de fa unes dcades. Aquest servei est prestat per trens Talgo de la srie III fins a la VII, dels quals entre el IV i el VII sn pendulars, que s un sistema de basculaci creat a Espanya que fa que els trens a les corbes puguin crrer ms.

Els Talgos IV i V sn d'ample ibric, mentre que els VI i VII sn d'ample variable, a ms de Talgo III n'hi ha d'ample ibric i d'ample variable.

A Catalunya els Talgo uneixen varies poblacions catalanes com Barcelona, Girona, Figueres, Portbou, Tarragona, Reus, Lleida, Salou, Cambrils entre altres amb diferents poblacions espanyoles i franceses com Valncia, Alacant, Mrcia, Saragossa, Bilbao, Irun, Gijn, Perpiny i Montpeller entre altres.

Per als trajectes internacionals com Barcelona-Montpeller s'utilitzen el Talgo III per al Cataln Talgo (Barcelona-Montpeller) i Talgo VI (Cartagena-Montpeller) per al Mare Nostrum. Per a la resta de trajectes s'utilitzen Talgos d'ample ibric.

Els Talgo de les relacions de Barcelona amb el Pas Basc aviat seran substituts per Alvia.



Trens Nocturns.
Els trens nocturns que circulen per Catalunya sn el Trenhotel i l'Estrella.

Trenhotel.










El Trenhotel s el servei nocturn ms modern d'Espanya i Catalunya. Aquest servei est prestat per trens Talgo de les sries V, VI i molt aviat VII. Aquest trens tenen les mateixes caracterstiques tcniques de circulaci que el Talgo, per per dintre estan adaptats per a un servei nocturn, amb butaques reclinables, habitacions, llits, etc.

A Catalunya els Trenhotel uneixen Barcelona, Girona, Figueres, Tarragona i Salou amb diferents ciutats espanyoles i europees com Sevilla, Mlaga, Granada, Cadis, Pars, Ginebra, Zuric, Tor i Mil entre altres.

Els Trenhotel que es dirigeixen cap a Frana no esta gestionats per Renfe Operadora, sin que els gestiona Elipsos que es una empresa formada per Renfe Operadora i la SNCF francesa.

Properament amb l'entrada en servei de les rames Talgo VII amb llits, alguns Trenhotel comenaran a circular per la Lnia d'Alta Velocitat, i a ms els Trens Estrella seran substituts progressivament per Trenhotel.



Estrella.
 







L'Estrella s un servei ferroviari nocturn d'ample ibric que uneix Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona entre altres amb Galcia, Astries i Madrid entre altres destinacions. Entre aquests cal destacar el Costa Brava que uneix Madrid amb Cervera de la Marenda i que s l'nic servei directe entre Girona i Madrid, i l'nic nocturn entre Barcelona i Tarragona amb Madrid.

Aquest servei funciona amb vagons de llits de diferents classes: Turista (noms al Costa Brava), Preferent, Lliteres i Gran Classe, acoblats entre si i remolcats amb una locomotora acoblada. Aquest circula a una velocitat comercial de 120 km/h.

Entre els diferents serveis d'Estrella de fora de Catalunya cal destacar l'Estrella Surex que circula entre Hendaia (A Frana) i Lisboa passant per Sant Sebasti, Valladolid, Coimbra i Ftima  entre altres ciutats.

L'Estrella s actualment el servei nocturn ms antic que ofereix Renfe Operadora, per aquesta ra amb l'entrada en funcionament de les noves rames de Trenhotel s'aniran substituint progressivament serveis d'Estrella per Trenhotel.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340366" title="Takakia" nonfiltered="2994" processed="2985" dbindex="133016">

Takakia s un gnere amb tan sols 2 espcies de molses de distribuci entre l'oest d'Amrica del Nord i l'sia central. Aquest gnere s  comprs en una famlia, ordre i classe propis dins la taxonomia de les molses.

Descobriment.
El gnere Takakia va ser descobert a l'Himlaia i descrit per Mitten l'any 1861. Originriament va ser descrit com una nova espcie d'heptica (Lepidozia ceratophylla). El descobriment de plantes similars per part del Dr.Takaki al Jap a mitjan segle XX va conferir-li un nou inters. Les rareses que presentaven aquests nous individus van donar lloc, l'any 1958, a incloure-ho tot dins una nova espcie: Takakia lepidozizoides creant, d'aquesta manera, un gnere que honrava al seu redescobridor. Les espcies prviament descrites per Mitten van ser reconegudes i reubicades per Grolle dins aquest nou gnere.

A l'sia aquest gnere el trobem des de Sikkim (a l'Himlaia) fins a Borneo, Taiwan i el Jap. A Amrica del Nord s present a les Illes Aleutianes i la Colmbia Britnica.

Descripci.
Takakia no s el que anomenem una molsa tpica. De fet, el seu nom en japons (nanjamonja-goke- "molsa impossible") ja reflexa aquesta realitat. Cal destacar, a tall de curiositat, que presenta el menor nombre de cromosomes per cllula en una planta terrestre (n=4).

Takakia sembla ms aviat una alga verda enganxada a les roques. El gametfit s format per un sistema de caulidis enterrats o rizomes subterranis, sempre associats a fongs. Mai es troben rizoides. Els brots verds tenen una alada aproximada d'1 centmetre i estan farcits de petits fillidis cilndrics de fins a 1 millmetre de llarg. Aquestes fulletes sn profundament dividides en dos o tres lbuls, fet caracterstic dins aquest grup. Les cllules dels Fillidis contenen gotes lipdiques. El caulidi presenta un cilindre central amb parets cribades.

Al contrari dels altres brifits, els anteridi i arquegoni no sn envoltats de filaments periquecials ni de cap altre teixit protector. Els gametangis apareixen dins l'angle format pel caulidi i els fillidi. L'esporfit desenvolupa una llarga seta damunt la qual hi trobem la cpsula esporfera. Aquesta cpsula cont una collumela central al voltant de la qual es produeixen les espores. Quan l'esporfit madura, rebenta per una lnia de dehiscncia helicodal no completa (soldada a la part superior) i les espores sn dispersades.

 Espcies .
 Takakia ceratophylla (Mitt.) Grolle. ;
 Takakia lepidozioides S. Hatt. & Inoue., 1958;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340368" title="Riu Negre" nonfiltered="2995" processed="2986" dbindex="133017">


El riu Negre, Riner o riera de Solsona s un riu del Solsons, afluent per la dreta del Cardener. Neix al terme de Lladurs, i travessa els municipis de Solsona, d'Olius, de Riner i de Clariana de Cardener. s en aquest ltim municipi on desemboca al Cardener.

Afluents.

Per la dreta.
 1,9 km   La rasa de Cirera;
 4,6 km   El barranc de Pallars;
 6,2 km   El barranc de Ribalta;
 7,3 km   La rasa de Cor-de-Roure;
 8,0 km   El torrent d'Aigesvives;
 10,0 km   La rasa del Reguer;
 11,4 km   La rasa de Torredeflot;
 13,3 km   La rasa de Brics;
 15,3 km   La rasa de l'Estany;
 18,4 km   La rasa de Freixinet;
 19,7 km   La rasa de Villorbina;
 23,2 km   La rasa d'Anglerill;

Per l'esquerra.
 3,1 km   La rasa de Rotgers;
 6,6 km   La rasa de les Comes;
 8,5 km   La Rasa;
 12,3 km   La rasa de Bullons;
 13,2 km   La rasa de la Cabra;
 14,1 km   La Riguera Grossa;
 17,3 km   La rasa d'Estelreig;

Coordenades.
Naixement:;
Uni amb el Cardener:;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340375" title="Marta Prat i Calmet" nonfiltered="2996" processed="2987" dbindex="133018">
Marta Prat i Calmet (Terrassa, 24 de juliol del 1981) s una jugadora d'hoquei sobre herba que acostuma a jugar a la posici de davantera.

Va jugar en el partit amists que va enfrontar la selecci catalana i la russa (7.1.8).

Ha representat a la selecci espanyola en els jocs olmpics d'Atenes 2004; a l'any segent va rebre la Medalla de la Ciutat de Terrassa al Mrit Esportiu per la seva participaci.

Trajectria.
 CD Terrassa (en l'actualitat, 2008);
 Klein Zwitzerland, Holanda (temporada 2006-7);

Palmars.
Ttols a nivell de selecci.
 5a. Campionat d'Europa sub-21 Leipzig 2000;
 10a. Copa del mn sub-21 Buenos Aires 2001;
 6a. Champions Trophy Amsterdam 2001 ;
 8a. Campionat del mn Perth 2002;
 5a. Campionat d'Europa sub-21 d'Alcal la Real 2002;
 Subcampiona Campionat d'Europa Barcelona 2003;
 Subcampiona al "Champions Challenge" Catnia 2003;
 10a. Jocs Olmpics Atenes 2004;
 4a. Campionat d'Europa Dubln 2005;
 4a. Campionat del mn Madrid 2006;
 4a. Campionat d'Europa Manchester 2007;

Ttols a nivell de club.
 4a. Campionat d'Europa de clubs (2001);
 Campiona d'Espanya (2000, 2001, 2002);
 Copa de la Reina (1999, 2000, 2001);
 Campionat d'Europa de clubs (hoquei sala) "B" 2002;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340377" title="Joan I de Gravina" nonfiltered="2997" processed="2988" dbindex="133019">
Joan I de Gravina (1294   5 d'abril del 1336), Comte de Gravina (1315 1336), Duc de Durazzo (1332 1336) i pretendent al Principat d'Acaia; era el fill petit de Carles II d'Anjou i de Maria Arpad d'Hongria.

Era el germ petit (d'entre altres) de Carles Martell d'Anjou, Saint Louis of Toulouse, Robert II de Npols i Felip I de Npols. 

El 3 de setembre del 1313 fou nomenat Capit General de Calabria. El 1315 succe el seu germ Pere I de Gravina com a Comte de Gravina, desprs que el seu germ fos mort a la Batalla de Montecastini.

Disputa pel Principat d'Acaia.
El 1306, la Princesa d'Acaia Isabel I d'Acaia havia estat desposseda del Principat d'Acaia per Carles II d'Anjou, pare de Joan I de Gravina, allegant les accions d'Isabel I d'Acaia havien estat deslleials i li havia negat l'obedincia deguda. Carles II d'Anjou pass els drets sobre el Principat al seu fill Felip I de Trent, germ de Joan I de Gravina. El 1313 Felip I de Trent reconegu els drets de la filla d'Isabel I d'Acaia, Matilda d'Hainaut, i li ced en feu a condici que es cass amb Llus de Borgonya.

Per la mort de Llus de Borgonya el 1316 trastoc els plans de Felip I de Trent pel Principat d'Acaia. Aleshores Felip I de Trent oblig a la vidua Matilda d'Hainaut a casar-se amb Joan I de Gravina, germ petit de Felip I de Trent. Davant la negativa d'aquesta el 1318 fou segrestada i obligada a casar-se amb Joan I de Gravina. El matrimoni, celebrat el mar del 1318 fracass en el seu objectiu, car Matilda d'Hainaut refus de concedir els seus drets sobre el Principat en el seu marit, i a ms confess haver-se casat secretament amb Hugh de La Palice, ra per la qual el seu casament amb Joan I de Gravina quedabva invalidat. 

Per de retruc, aquest fet donava nous arguments Felip I de Trent per apoderar-se del Principat, car quan Felip I de Trent li havia concedit els drets sobre el Principat, una de les clusules exigia que Matilda d'Hainaut no es podia casar sense el consentiment del seu senyor, o s Felip I de Trent. Finalment doncs, aquest s'apoder del principat i el ced en feu al seu germ Joan I de Gravina i  and Matilda Matilda d'Hainaut fou empresonada fins a la seva mort al Castel dell'Ovo.

Segon matrimoni.
El 4 de novembre del 1321 Joan I de Gravina es cas amb Agnes de Prigord, filla d'Helie VII de Prigord i Brunissende de Foix. Tingueren quatre fills:
Carles de Durazzo (1323 1348). ;
Llus I de Gravina (1324 1362), Comte de Gravina;
Robert de Durazzo (1326 1356);
Esteve de Durazzo (b. c.1320), mort en un croada a Portugal.

Conquesta del Principat d'Acaia.
El 1325 fu una expedici militar finanada pels Acciaiuoli per tal de conquerir el Principat dAcaia, aleshores amb una extensi molt reduda respecte els seus lmits originals. Aconsegu de restablir la seva autoritat a Cefalnia i Zante, per li fou impossible de reconquerir Skorta del control del Despotat de Morea, territori de l'Byzantine Empire.

El 1332 Felip I de Trent mor i fou succet pel seu fill Robert II de Trent, qui esdevingu sobir nominal del Principat d'Acaia. Joan I de Gravina no desitjava jurar fidelitat al seu nebot, ra per la qual bescanvi els drets sobre el Principat d'Acaia pels drets sobre el Regne d'Albania i un prstec de 5.000 unces d'or per a Niccolo Acciaiuoli. A partir d'aleshores adopt el ttol, no de rei d'Albnia, sin el de Duc de Durazzo.







|-



|-














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340380" title="Clia Corres i Giner" nonfiltered="2998" processed="2989" dbindex="133020">
Clia Corres i Giner (Terrassa, 22 de gener del 1964) va ser una jugadora d'hoquei sobre herba (actualment retirada).

Va comenar fent nataci. Posteriorment, amb unes amigues va fundar la secci d'hoquei herba femen del Club Egara, a l'any 1978. Represent a la selecci espanyola en els jocs olmpics de Barcelona 1992, on va guanyar la medalla d'or olmpica.

En el present (2008) s directora d'una entitat esportiva. 

 Trajectria .
 Club Egara (1978   1982 ?);
 Atltic Terrassa (1982?   1991);
 Jnior de Sant Cugat (1991   ?);

Palmars.
Ttols a nivell de selecci.





 3a. Copa Intercontinental 1989;
 5a. Copa del mn;
 4a. "Champions Trophy" Berln 1991;
 Campiona Jocs Olmpics Barcelona 1992;

 Ttols a nivell de club .
 Campiona Campionat de Catalunya (1988);
 3a. Campionat d'Espanya (1992);
 Subcampiona Copa de la Reina (1992);

 Enllaos .
 Entrevista amb motiu dels Jocs de Pequn 2008;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340388" title="Cal Rossinyol (Castellar de la Ribera)" nonfiltered="2999" processed="2990" dbindex="133021">

Cal Rossinyol s una petita masia del segle XVII  (de les que a la contrada es denominen casetes) del poble de Castellar de la Ribera

Est situada a 637 m. d'altitud i a poc ms d'un centenar de m. (vo) al SW del nucli de Castellar, just a l'altre costat de la carretera de Solsona a Bassella.



Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340389" title="Torrent des Fangar" nonfiltered="3000" processed="2991" dbindex="133022">
El torrent des Fangar s un torrent mallorqu del municipi de Felanitx d'uns 8,5 Km de recorregut.

Neix al vessant sud de la mola des Fangar (a les serres de Llevant) i travessa les serres d'est a oest. Un cop travessades les serres fa un gir cap al sud i travessa una zona de conreus fins que arriba a la urbanitzaci de Cala Murada on discorre una mica encaixonat i fent meandres en els seus ltims 3 Km. Desemboca a la cala Murada, fent un petit aiguamoll on habiten molts necs coll-verds. Normalment baixa sec bona part de l'any per l'aiguamoll de Cala Murada sempre est inundat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340395" title="Chester Nimitz" nonfiltered="3001" processed="2992" dbindex="133023">


L'Almirall de la Flota Chester William Nimitz US Navy, GCB (24 de febrer de 1885 - 20 de febrer de 1966) va ser Comandant en Cap de la Flota del Pacfic de les Forces Navals estatunidenques, aix com el Comandant en Cap de totes les forces Aliades al Teatre del Pacfic durant la Segona Guerra Mundial. 

Era la mxima autoritat en matria de submarins de la Marina dels Estats Units, aix com el Cap de l'Oficina de Navegaci de l'Armada al 1939. serv com a Cap d'Operacions Navals entre 1945 i 1947. Va ser el darrer Almirall de la Flota dels Estats Units supervivent.

 Biografia .
Chester W. Nimitz era un germano-americ, fill de Chester Bernhard i Anna (Henke) Nimitz. Va nixer a Fredericksburg, Texas (la seva casa natal s actual un museu). El seu pare va morir abans que ell naixs. El jove Chester es va sentir molt influenciat pel seu avi, Charles H. Nimitz, antic mariner mercant alemany, que li enseny que "el mar, com la vida en s, s molt complicat. La millor manera d'aconseguir tot all que vols s aprendre tot all que puguis; fer-ho tot tan b com puguis i no t'amonis per all que escapi al teu control".

El jove Nimitz esperava ingressar a l'Acadmia Militar dels Estats Units a West Point i ser oficial de l'Exrcit; per no hi havia places disponibles. El seu congresista, James L. Slayden, li va dir que tenia una plaa disponible per a la Marina i que la concediria al candidat millor qualificat. Nimitz sent que aquesta seria la seva nica oportunitat per tenir una educaci millor i estudi ms per aconseguir el nomenament. Al 1901 ingress a l'Acadmia Naval dels Estats Units del dotz districte del Congrs de Texas, graduant-se amb distinci el 30 de gener de 1905, sent el 7 d'una promoci de 114.

 Carrera militar .
 Inicis .
Va ser destinat al cuirassat Ohio (BB-12) a San Francisco, amb el qual naveg fins a l'Extrem Orient. Al setembre de 1906 va ser destinat al Baltimore (C-3); i, el 31 de gener de 1907, desprs dels dos anys de servei al mar requerits, va rebre el despatx d'Alferes. Rest a l'estaci Asitica, servint successivament al Panay, al Decatur i al Denver.

Amb 22 anys, i servint com a alferes a Filipines comandant el destructor Decatur (DD-5), va viure un dels pitjors moments de la seva carrera quan durant una fosca nit va embarrancar. Tot i que mai no van haver documents ni declaracions en qu es pogus confiar del fet, va ser sotms a un consell de guerra i comdemnat per arriscar amb una nau de la marina i per una suposada negligncia al no rellevar al comandant. Si b aix podia significar el final de la seva carrera militar, anys desprs aconsegu guanyar-se el respecte del consell.

Nimitz torn als Estats Units amb el USS Ranger, quan va ser convertit en un vaixell escola, i al gener de 1909 inici la instrucci a la Primera Flotilla de Submarins. Al maig reb el comandament de la flotilla, amb deures addicionals com a comandant del Plunger, posteriorment anomenat "A-1". Comand el Snapper (desprs anomenat C-5), quan va ser posat en servei el 2 de febrer de 1910, i el 18 de novembre de 1910 va assumir el comandament del Narwhal (desprs "D-1"). Ams tingu deures addicionals des del 10 d'octubre de 1911 com a Comandant de la 3a Divisi de Submarins de la Flota Torpedinera de l'Atlntic. Al novembre de 1911 va ser destinat a la Boston Navy Yard, per assistir tamb el comandament del Skipjack, que va ser redenominat "E-1" des del 14 de febrer de 1912. El 20 de mar de 1912 rescat al bomber de 2a W. J. Walsh d'ofegar-se.

Desprs de comandar la Flotilla Submarina de l'Atlntic entre maig de 1912 a mar de 1913 va supervisar la construcci dels motors disel del petroler Maumee, sota la construcci de la New London Ship and Engine Building Company, de Groton, Connecticut.

Nimitz es cas amb Catherine Vance Freeman el 9 d'abril de 1913 a Wollaston, Massachusetts.

 Primera Guerra Mundial .
A l'estiu de 1913, Nimitz va estudiar motors, i especialment el motor disel a Nuremberg (Alemanya) i a Gant (Blgica). De retorn als Estats Units, esdevingu Oficial Executiu del Maumee i Enginyer el 23 d'octubre de 1916. El 10 d'agost de 1917, Nimitz esdevingu ajudant del Contraalmirall Samuel S. Robinson, comandant de la Flota de Submarins de l'Atlntic. El 6 de febrer de 1918 va ser nomenat Cap de l'Estat Major, rebent una Carta de Recomanaci pel seu servei meritori com a Cap de l'Estat Major de la Flota Submarina de l'Atlntic. El 16 de setembre de 1918 va ser destinat a l'Oficina del Cap d'Operacions Navals, i el 25 d'octubre de 1918 reb deures addicionals com a Membre Superior del Disseny de Submarins.

 Perode d'entreguerres .
Entre maig de 1919 i juny de 1920 serv com a oficial executiu del South Carolina. D'all pass a comandar el Chicago, amb deures addicionals com a comandant de la 14 Divisi de Submarins amb base a Pearl Harbor. De retorn al continent a l'estiu del 1922 estudi a l'Acadmia Naval de Newport, Rhode Island, i al juny de 1923 esdevingu Ajudant i Assistent del Cap de l'Estat Major del Comandant de la Flota de Guerra, i posteriorment del Comandant en Cap de la Flota dels Estats Units. A l'agost de 1926 va estar a la Universitat de Califrnia, Berkeley, per establir el primer Cos d'entrenament d'Oficials Navals en la Reserva.

Nimitz va perdre part d'un dit en un accident amb un motor disel; a ms de patir una severa infecci d'odes, que li provoc una sordera gaireb total. Ho compens aprenent a llegir els llavis. 

Al juny de 1929 va passar a comandar la 20a Divisi Submarina. Al juny de 1931 assum el comandament del Rigel, a San Diego, Califrnia. A l'octubre de 1933 pass a comandar el Augusta, desplegant-la cap a l'Extrem Orient, on al desembre l'Augusta esdevingu el buc insgnia de la Flota Asitica. A l'abril de 1935 torn als Estats Units per ser Assistent del Cap de l'Oficina de Navegaci, abans d'esdevenir comandant de la 2a Divisi de Creuers. Al setembre de 1938 esdevingu el comandant de la 1a Divisi de Cuirassats; i el 15 de juny de 1939 va ser nomenat Cap de l'Oficina de Navegaci.

 Segona Guerra Mundial .
El nom de Nimitz havia sonat amb fora pel durant 1940 pel comandament de la Flota del Pacfic. Deu dies desprs de l'Atac a Pearl Harbor el 7 de desembre de 1941, Nimitz va ser nomenat Comandant el Cap de la Flota del Pacfic (CinCPAC), amb rang d'Almirall, efectiu des del 31 de desembre. Quan arrib a Pearl Harbor el 24 de desembre i anava amb una llanxa pel port, va poder observar com encara s'extreien cadvers dels vaixells que hi havia al fons del port. Tot i a assumir el comandament en el perode ms crtic de la guerra del Pacfic, l'Almirall Nimitz, tot i a les prdues sofertes a Pearl Harbor i l'escassetat de vaixells, avions i subministraments, organitz les seves forces per aturar l'avan de l'Imperi Japons. Una de les qualitats ms importants que el van fer arribar a l'xit va ser la lleialtat mtua que compartia amb el seu personal, especialment amb l'almirall Kimmel, al qual no va culpar per no substituir-lo al comandament desprs del desastre, recordant que havia estat comdemnat pel mateix motiu.


El 24 de mar de 1942 la recentment formada Junta Combinada d'Estats Majors Anglo-Americana van presentar una directiva designant el Teatre del Pacfic un rea de responsabilitat estratgica americana. Sis dies desprs, tot i a violar clarament el principi d'unitat de comandament, la Junta de Caps d'Estat Major americana va dividir el teatre en 3 zones: rees de l'Oce Pacfic (POA), l'rea del Sud-oest del Pacfic (SWPA, comandat pel General MacArthur i l'rea del Sud-est del Pacfic. La Junta de Caps d'Estat Major van nomenar a Nimitz com a Comandant en Cap de les rees de l'Oce Pacfic (CinCPOA), amb control operatiu sobre totes les unitats aliades (de terra, mar i aire) a la zona. 

Nimitz s'enfront al desafiament de reconstruir una flota desmoralitzada i de protegir els interessos estatunidencs al Pacfic. Tot i al desastre de Pearl Harbor, la flota submarina i el bra aeri de la Marina seguien intactes. Per restablir la moral i mantenir l'equilibri amb els japonesos, Nimitz, un antic membre del cos de submarins i expert en aquesta arma, orden una guerra submarina sense restriccions contra Jap. Amb el suport de l'almirall King, comen a planificar accions ofensives basant-se en l'atac de portaavions. En aquells moments, molts alts oficials navals pensaven que era massa arriscat pels portaavions que ataquessin contra bases terrestres ben defensades. El mxim almirall de portaavions, William Halsey recolz a Nimitz i s'ofer a comandar ell mateix els primers atacs. Aquests van portar ben poc en termes estratgics, per van ser extremament importants per aixecar la moral de la flota, atorgar experincia als seus membres i provar i desenvolupar tctiques.

Tan aviat com els vaixells, els homes i el material esdevingu disponible, Nimitz pass a l'ofensiva i derrot a la marina japonesa a les batalles del Mar del Coral i de Midway, aix com a la campanya de les Salom.

L'xit en la captura de les Gibert i les Marshall demostr com uns portaavions veloos podien recolar les invasions amfbies en grans operacions. Nimitz llavors planej atacar les Marianes per tal de disposar d'una base des d'on atacar el sol japons. Palau i les Filipines vindrien a continuaci. Nimitz defens passar les Filipines en favor d'atacar Formosa. Problemes logstics i la influncia poltica de MacArthur van persuadir a Roosevelt a dir-li a Nimitz que es prepars per envair les Filipines. Mitjanant un Acta del Congrs del 14 de desembre de 1944 s'establ el rang d'Almirall de la Flota com a rang mxim de la Marina i, al dia segent, el President Franklin Roosevelt promogu a Nimitz a aquell rang... un rang que el feia igual a MacArthur.  Posteriorment va ser designat pel crrec amb el consentiment del Senat dels Estats Units, que li prengu jurament el 19 de desembre de 1944.

Amb consulta al President, Nimitz aprov l'Operaci contra Yamamoto, que signific eliminar al seu contrapunt, l'Almirall Yamamoto com a pea vital de la maquinria bllica del Jap al febrer de 1943.



A les fases finals de la guerra al Pacfic, atac les Illes Marianes, infligint una derrota decisiva de la flota japonesa a la Batalla del mar de Filipines i capturant Saipan, Guam i Tinian. Les seves flotes van allar els punts forts enemics a les Illes Carolines centrals i orientals, assegurant en una rpida successi les illes de Peleliu, Angaur i Ulithi. A les Filipines els seus vaixells van aconseguir fer retrocedir els grups de llarg abast de la flota japonesa, en una victria histrica a la Batalla del golf de Leyte del 24 al 26 d'octubre de 1944. L'Almirall Nimitz culmin la seva estratgia amb l'xit dels desembarcaments a Iwo Jima i Okinawa. A ms, Nimitz tamb orden a les Forces Aries de l'Exrcit dels Estats Units que mins els ports japonesos i les rutes martimes per aire amb els B-29 Superfortress en una missi d'xit anomenada Operaci Inanici, que va interrompre seriosament la logstica japonesa.

Al gener de 1945 Nimitz trasllad el quarter general de la Flota del Pacfic des de Pearl Harbor a Guam per a la resta de la guerra. La Sra. Nimitz rest als Estats Units durant tota la guerra, i no acompany al seu marit ni a Hawaii ni a Guam.

El 2 de setembre de 1945, Nimitz sign en nom dels Estats Units l'acta de rendici del Jap, a bord del Missouri a la Bahia de Tokio. El 5 d'octubre de 1945, designat Dia de Nimitz a Washington DC, l'Almirall Nimitz va rebre personalment de mans del President Truman una Estrella d'Or en lloc de la tercera Medalla del Servei Distingit a la Marina, per "l'excepcionalment servei meritori com a Comandant en Cap de la Flota Estatunidenca del Pacfic i de les rees de l'Oce Pacfic entre juny de 1944 i fins agost de 1945".

 Postguerra .
El 26 de novembre de 1945 va ser confirmat en el seu crrec de Cap d'Operacions Navals pel Senat, i el 15 de desembre de 1945 rellev a l'Almirall de la Flota Ernest King. Nimitz va assegurar al President que estava disposat a servir com a Cap d'Operacions Navals un mxim de dos anys. Amb la seva eficcia caracterstica, abord la tasca de reduir la Marina de guerra ms poderosa del mn en una fracci del que havia estat durant la guerra, alhora que establia i supervisava les flotes actives i de reserva amb la fora i capacitaci necessries per a recolzar la poltica nacional.

Durant el judici de postguerra al que va ser sotms el Gran Almirall Karl Dnitz a Nuremberg, l'Almirall Nimitz envi una declaraci jurada recolzant la prctica de la guerra submarina sense restriccions, prctica que ell mateix havia fet servir al Pacfic. Es creu que aquesta prova s el motiu pel qual Dnitz noms va ser sentenciat a 10 anys d'empresonament. Desprs de qu Dnitz fos alliberat, Nimitz l'an a visitar.

 Inactivitat com a Almirall de la Flota .
El 26 de novembre de 1945 es retir com a Cap d'Operacions Navals. No obstant aix, com que el crrec d'Almirall de la Flota s un crrec vitalici, segu apareixent com a membre del servei actiu fins a la resta dels seus dies, rebent el mateix sou i els mateixos avantatges. Es trasllad amb la seva esposa a Berkeley, Califrnia, per viure a un lloc reservat. Al 1964 va patir una caiguda seriosa, i la seva esposa el port d'urgncia a les installacions de la Marina a l'illa de Yerba Buena, a la baia de San Francisco.

A San Francisco desenvolup tasques (especialment de tipus cerimonial), com a ajudant especial de la Secretaria de la Marina a la Frontera Occidental. Desprs de la Segona Guerra Mundial collabor en les negociacions de pau amb el Jap, tot i a haver tingut una gran influncia en la seva destrucci, ajudant a augmentar els fons per a la restauraci del buc de guerra Mikasa, nau insgnia de l'Almirall Heihachiro Togo a la Batalla de Tsushima al 1905. Tamb va ser proposat com a enviat especial de la ONU per a collaborar en la mediaci del Caxemir donat el deteriorament de les relacions entre la ndia i el Pakistan, per la missi no tingu lloc.

Nimitz tamb serv com a rector de la Universitat de Califrnia entre 1948 i 1956, en la que havia donat classes de cincia naval del programa NROTC. El 17 d'octubre de 1964 va ser honorat a la universitat amb el "Dia de Nimitz".

Nimitz procur no beneficiar-se mai de la guerra, rebutjant fins i tot escriure la seva autobiografia (entre d'altres lucratives ofertes), car creia que no s'havia de treure benefici d'un fet que provoc la mort de milers d'estatunidencs. Tamb rebutj una oferta per treballar com a constructor de motors disel, que li atorgava uns emoluments 8 vegades majors que la seva jubilaci naval, per ho rebutj perqu havia de rebutjar al seu crrec d'Almirall de la Flota.

Nimitz pat un infart complicat amb una pneumnia a finals de 1965. Al gener de 1966, quan els metges ja podien fer ben poc per ell, decid abandonar l'Hospital Naval dels Estats Units d'Oakland per tornar a casa seva a la caserna naval. Va morir la tarda del 20 de febrer de 1966, sent enterrat al Cementiri Nacional Golden Gate de San Bru 24 de febrer de 1966, dia en qu hagus complert 81 anys.

Va ser un lder popular i respectat pels seus homes.

Al 1975 es bot el portaavions USS Nimitz (encara en servei), el primer de 10 superportaavions nuclears de la seva classe.

 Dates de promoci .
 Guardiamarina   gener de 1905 ;
 Alferes - 7 de gener de 1907 ;
 Tinent jnior - 31 de gener de 1910 (mai no exerc de Tinent Junior, car va ser ascendit a Tinent desprs de 3 anys com a Alferes. Per motius administratius, al seu expedient naval figuren ambdues promocions el mateix dia);
 Tinent - 31 de gener de 1910 ;
 Tinent comandant - 29 d'agost de 1916 ;
 Comandant - 1 de febrer de 1918 ;
 Capit - 2 de juny de 1927 ;
 Contraalmirall - 23 de juny de 1938 (en el moment de ser ascendit a Almirall, la Marina decid no donar-li una estrella, sin que dues) ;
 Almirall - 31 de desembre de 1941 (A petici del Congres, salt directament de Contraalmirall a Almirall de 4 estrelles.) ;
 Almirall de la Flota (temporal) - 19 de desembre de 1944;
 Almirall de la Flota (rang permanent) - 13 de maig de 1946.

Condecoracions .

 Medalla del Servei Distingit a la Marina amb 3 estrelles d'or;
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit;
 Medalla per Salvar Vides de Plata;
 Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial amb Barra "Escorta" i Estrella de Lloana de la Marina;
 Medalla del Servei de Defensa Americana;
 Medalla de la Campanya Asitica-Pacfica;
 Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial;
 Medalla del Servei a la Defensa Nacional;
 Gran Creu de l'Orde del Bany (Regne Unit);
 Estrella del Pacfic (Regne Unit);
 Legi d'Honor (Frana);
 Gran Creu de Cavaller amb Espases de l'Orde d'Orange-Nassau (Holanda);
 Medalla al Valor (Filipines);
 Medalla de l'Alliberament amb una estrella de servei (Filipines);
 Gran Creu de l'Orde de Jordi I (Grcia);
 Gran Cord de Pao Ting de Classe Especial (Xina);
 Creu del Mrit Militar de 1a classe (Guatemala);
 Gran Creu de l'Orde de Carlos Manuel de Cespedes (Cuba);
 Orde de l'Alliberador San Martn (Argentina);
 Estrella de 1a classe de l'Orde d'Abdon Calderon;
 Gran Creu de l'Orde de la Corona amb Palma (Blgica);
 Creu de Guerra amb Palma (Blgica);
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde Militar d'Itlia;
 Orde del Mrit Naval (Brasil);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340396" title="Mercury Mariner" nonfiltered="3002" processed="2993" dbindex="133024">

La Mercury Mariner es un vehicle tipus compact SUV presentat el 2005; es tracta d'una versi basada amb la Ford Escape i la Mazda Tribute tot i que s'ha presentat posteriorment. Estats Units d'Amrica, Mxic, Arbia Saudita, Kuwait i els Emirats rabs Units sn els mercats a on es comercialitza.

Es tracta de la primera SUV basada en un cotxe de Mercury i s'ubica per davall de la Mercury Mountaineer.

 Primera generaci (2005-07) .

A l'igual que la seva versi "germana", usa la mateixa plataforma CD2, equipa els mateixos motors que la Escape, a excepci que noms pot elegir-se en transmissi automtica. Estticament presenta diferncies com la graella, interior de dos tonalitats o els intermitents laterals estil europeu.

La Mariner va rebre el ttol de "best buy" per part de Consumers Digest els anys 2005-07.

 Hybrid .

Per a ms informaci, vegeu: Ford Escape Hybrid

L'any 2006 Mercury va presentar la seva Mariner Hybrid. El seu esquema es exactament el mateix que la de la Escape Hybrid: un sistema "full", el qual, pot passar des del funcionament nic del motor elctric al de benzina passant per un funcionament combinat d'ambds.

El mateix any de presentaci va rebre el premi "Green Car of the Year".

 Segona generaci (2008-) .

Presentada al South Florida International Auto Show del 2006, la seva comercialitzaci inicia el 2008 i a l'igual que en la Escape rep un restyling exterior que, en concret, en el vehicle de Mercury incideix en nous seients, fars davanters i posteriors, nou disseny portes i llantes entre d'altres; interiorment presenta materials de millor qualitat i detalls ms refinats. Mecnicament el motor 3.0 Duratec 30 rep canvis que afecten en el seu consum, un 10% menor que l'anterior.
 Canvis 2009 .
Presenta un nou motor 2.5L Duratec 25 de 4 cilindres associat a una automtica de 6 velocitats i un consum menor. Al V6 rep un increment de potncia fins a 240 cv.

 Seguretat .

Vegeu: Seguretat del Ford Escape

 Vegeu tamb .

 Ford Escape;
 Ford Escape Hybrid;
 Mazda Tribute;

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340398" title="Campionat del Mn d'atletisme 1997" nonfiltered="3003" processed="2994" dbindex="133025">
El 6 campionat del Mn d'atletisme, organitzat per l'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme, es va celebrar a l'estadi Olmpic d'Atenes, Grcia, entre l'1 i el 10 d'agost.

Resultats masculins.
Curses.
1993 |1995 |1997 |1999 |2001 



Concursos.
1993 |1995 |1997 |1999 |2001 



Aleksandr Bagach, d'Ucrana, va guanyar el llanament de pes amb un llanament de 21,47 metres, per va ser desqualificat per donar positiu en un control antidopatge.

Resultats femenins.
Curses.
1993 |1995 |1997 |1999 |2001 


Concursos.
1993 |1995 |1997 |1999 |2001 


Medaller.


Referncies.
 IAAF 1997 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340399" title="Llista d'illes d'Islndia" nonfiltered="3004" processed="2995" dbindex="133026">







Aquesta s una llista d'illes d'Islndia:

 A .
 ey;
 Akureyjar;
 lfsey;
 Andey;
 B .
 Bjarneyjar;
 Brandur;
 Brokey;
 D .
 Drangey;
 E .
 Eldey;
 Elliaey;
 Engey;
 F .
 Flatey;
 G .
 Gamlaeyri;
 Geirfuglasker;
 Geldungur;
 Grmsey;
 H .
 Heimaey;
 Hellisey;
 Hergilsey;
 Hjrsey;
 Hrsey;
 Hrollaugseyjar;
 Hvalltur;
 I .
 Islande;
 K .
 Kolbeinsey;
 L .
 Lundey;
 M .
 Mlmey;
 P .
 Papey;
 R .
 Rauseyjar;
 S .
 Seley;
 Skleyjar;
 Skrur;
 Stapaey;
 Slnasker;
 Surtsey;
 Suurey;
 Svefneyjar;
 Svinur;
 T .
 ormssker;
 rdrangar;
 Tvsker;
 V .
 Vestmannaeyjar (arxiplag);
 Vigur;

Referncies.



Enllaos externs.

 Statistics Iceland  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340401" title="Benedetto da Rovezzano" nonfiltered="3005" processed="2996" dbindex="133027">


Benedetto Grazzini, ms conegut com Benedetto da Rovezzano (Pistoia, 1474 - c. 1552) va ser un arquitecte i escultor itali del Renaixement, actiu principalment a Florncia. Va adoptar el sobrenom de Rovezzano pel barri de Forncia on vivia.

Entre les seues obres cal destacar:
Capella Pandolfini i claustre de la Badia Fiorentina.
Restes del monument a sant Joan Gualbert i una xemeneia, actualment al Museu del Bargello.
Portal de l'esglsia dels Sants Apstols.
Cenotafi de marbre de Pier Soderini, esglsia del Carmine.
Tabernacle de sant Joan Evangelista, Santa Maria del Fiore.
Tres baix relleus a l'esglsia de San Salvi.

El papa Lle X va enviar dotze medallons de terracota de Rovezzano al Cardenal Wolsey.  El mateix Rovezzano va viatjar a Anglaterra l'any 1524. Wolsey li va encarregar la seua tomba, i tot i que el cardenal va caure en desgrcia abans de la seua conclusi, el rei Enric VIII va ordenar-ne la finalitzaci. El rei Carles I va plantejar-se ser-hi enterrat, per va romandre buida fins que va ser utilitzada per a enterrar-hi Horatio Nelson.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340404" title="Batuta" nonfiltered="3006" processed="2997" dbindex="133028">

Una batuta s un bast curt i fi amb el que un director d'orquestra, banda o orfe marca el comps per dirigir una obra musical.

Les batutes venen graduades en diferents tamanys i estan fetes de manera que la major part del pes est distribuit a la base per on el director la sost quan dirigeix. Normalment la batuta mesura el mateix que el bra comenant a contar des del colze fins el dit anular.

La batuta se sost normalment amb la m dreta sense importar la predilecci motora per l'esquerra o la dreta del director. La base de la batuta s'agafa amb el palmell de la m , i els dits i el polze es tanquen sobre aquesta. Es mant amb el bra exts a l'altura de la cara amb la punta a l'altura dels ulls, apuntant lleugerament a la esquerra i cap enfora. No s'ha d'agafar amb molta fora per tampoc molt lleugerament. Per a un director d'orquestra se suposa que la batuta s simplement una extensi especialitzada del bra. 

Les batutes se solen fabricar de bamb, fusta i de plstic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340405" title="Llista de volcans d'Islndia" nonfiltered="3007" processed="2998" dbindex="133029">






Aquesta s una llista de volcans d'Islndia:



Referncies.



Enllaos externs.

 Volcanoes in Iceland ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340414" title="Mazda Tribute" nonfiltered="3008" processed="2999" dbindex="133030">

La Mazda Tribute es un vehicle tipus compact SUV fabricat per Mazda des del 2001, fruit d'una collaboraci amb Ford i basat amb la plataforma emprada pel Mazda 626, la qual es molt similar a la CD2 que usa la Ford Escape i Mercury Mariner.

Ambds models van debutar al 2001 i oferien tracci davantera o integral, motors 2.0L Zetec i 3.0L V6 Duratec 30. La principal diferncia entre la Tribute i la Escape es troba en la suspensi, ja que Mazda (associada a una marca de vehicles esportius) usa una configuraci de suspensi ms dura que la del model de Ford.

La Mazda Tribute es fabrica a les fbriques de Hofu, Jap i de Claycomo, Missouri, EUA.

 Vegeu tamb .

 Ford Escape;
 Ford Escape Hybrid;
 Mercury Mariner;

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial (Mazda EUA) ;
 Ford Escape, Mercury Mariner, and Mazda Tribute Forums ;
 Ford Escape & Maverick, Mercury Mariner, and Mazda Tribute Forums ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340415" title="Doug Serrurier" nonfiltered="3009" processed="3000" dbindex="133031">
 Louis Douglas Serrurier  va ser un constructor de monoplaces de carreres i pilot de curses automobilstiques  sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Doug Serrurier va nixer el 9 de desembre del 1920 a Germiston, Transvaal, Sud-frica i va morir el 3 de juny del 2006.


 A la F1 .

Doug Serrurier va debutar a la novena i ltima cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 29 de desembre del 1962 el GP de Sud-frica al circuit de East London.

Va participar a un total de tres proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades diferents (1962-1963 i 1965) aconseguint una onzena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340416" title="Paraigua" nonfiltered="3010" processed="3001" dbindex="133032">


Un paraigua s un estri porttil utilitzat per protegir-se de la pluja. Est format per una superfcie convexa de plstic o altre material similar, que est subjectada a unes barnilles articulades a l'extrem d'un bast i al voltant d'aquest que acaba en un mnec adequat per portar el paraigua amb una m. Les barnilles permeten plegar el paraigua quan no plou o s'est a aixopluc. 

Un paraigua tancat pot servir de bast, encara que tamb hi ha versions de butxaca que tenen barnilles doblement articulades que un cop plegat es redueix l'objecte al voltant d'un pam de llargada.

 Enllaos externs .

Com fer servir adequadament el paraigua ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340417" title="Ernie Pieterse" nonfiltered="3011" processed="3002" dbindex="133033">
 Ernie Pieterse  va ser un pilot de curses automobilstiques  sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Ernie Pieterse va nixer el 4 de juliol del 1938 a Parow, Bellville, Sud-frica.


 A la F1 .

Ernie Pieterse va debutar a la novena i ltima cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 29 de desembre del 1962 el GP de Sud-frica al circuit de East London.

Va participar a un total de tres proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades diferents (1962-1963 i 1965) aconseguint una desena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340419" title="Camp de Dalt" nonfiltered="3012" processed="3003" dbindex="133034">


Camp de Dalt (oficialment i en castell, Campo de Arriba) s un llogaret del municipi valenci d'Alpont (comarca dels Serrans).

Situat a 900 metres s.n.m., a uns 4 quilmetres de la vila, als peus de la muntanya Barajuelo, en la planura que els gelegs coneixen com "el Got del Mediterrani" on es cultiven cereals, vinya i hortalisses i que els mateixos especialistes no descarten la possibilitat d'haver estat primer un llac prehistric. 

S'arriba per la carretera d'Alpont a Titaiges (la CV-345), municipi aquest darrer al que el separen uns altres quatre quilmetres.

T un celler vincola anomenat de Santa Brbara, amb capacitat per a ms de 1.000.000 de litres, i una ermita tamb dedicada a Santa Brbara, la festa de la qual celebren el 4 de desembre. En l'actualitat aquesta festa s'ha traslladat a la primera o segona setmana d'agost junt a un gran nombre d'actes, revetlles i altres. 

L'any 1969 es comptabilitzaven 274 vens, que comptaven amb el servei de dues escoles unitries (una per a xics i l'altra per a xiques) i un cementiri propi. 

El 1991 ja eren 162 habitants, tot i aix era el major llogaret d'Alpont, comptant amb ms vens que la prpia vila. Actualment, la poblaci ha descendit ms, fins al nombre de 118, 61 homes i 57 dones. Desprs d'Alpont s el primer llogaret en nombre d'habitants. Per cada any s'uneixen ms estiuejants que mai han tingut relaci familiar amb el llogaret. Els mesos d'estiu, la seva poblaci arriba a quadruplicar-se.

Avui ja no existeixen les seves escoles i des de la construcci d'un collegi a Alpont, els nens sn transportats amb autobs tots els dies al collegi. El cementiri tamb va tancar i els seus difunts descansen en el cementiri municipal d'Alpont. I est ben comunicada amb el poble grcies al microbs municipal.

 Vegeu tamb .
 Alpont;
 Baldovar;
 Camp de Baix;
 Corcolilla;
 El Collado;
 El Hontanar;
 La Almeza;
 La Torre (Alpont);
 La Cuevarruz;
 Les Eres (Alpont);

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alpont;
 www.aldeasdealpuente.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340426" title="Praise The Fallen" nonfiltered="3013" processed="3004" dbindex="133035">


Praise The Fallen s el segon disc del grup de msica electrnica VNV Nation, publicat originriament l'any 1998 al segell Off-Beat i, quasi un any ms tard, reeditat per la discogrfica Wax Trax.

El disc arrenca amb "Chosen", un tema amb un marcat carcter pic (com en el cas d"Anthem", el primer tema d'Advance and Follow), que inclou parts de piano. "Joy" recupera els ritmes durs i ballables caracterstics del grup -juntament amb efectes corals-, com "Procession", "Voice" o "Ascension". "Forsaken" s un tema quasi totalment instrumental, que inclou al final uns versos recitats provinents de la pellcula "Jacob's Ladder". La resta de peces del disc continuen amb la barreja de ritmes contundents i elements orquestrals, presents sobretot a "PTF2012", un tema tranquil i reflexiu.

En conjunt, Praise The Fallen s ballable i agressiu com ja ho era Advance and Follow, si b s ms meldic que el seu disc de debut.

Temes.

 Chosen - 4:21;
 Joy - 5:52;
 Procession - 5:23;
 Voice (Justin Morey) - 6:12;
 Forsaken - 4:49;
 Ascension - 8:15;
 Honour - 6:41;
 Burnout (Paul Barton) - 3:32;
 Solitary - 7:29;
 PTF2012 - 3:06;
 Schweigenminute (en alemany, "minut de silenci") - 1:00;

Desprs de "Schweigenminute" hi ha un tema ocult instrumental, que dura 4 minuts i 12 segons.

Dades.

 Enregistrat als estudis Mother Digital Studios (Londres) el setembre de 1997.
 Produt per VNV Nation i Justin Morey.
 Temes compostos per VNV Nation i publicats per Roynet Music excepte on s'especifiqui una altra cosa.
 Disseny de portada: Nationhood.
 Fotografia de portada: Jarslav Eichelberger.

Enllaos externs.

 http://www.vnvnation.com/Webfiles/products.htm;
 http://www.discogs.com/release/561182;
 http://www.discogs.com/release/10624;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340427" title="Corcolilla" nonfiltered="3014" processed="3005" dbindex="133036">

Corcolilla s un llogaret del municipi valenci d'Alpont (comarca dels Serrans).

Situat a uns 8 quilmetres de la vila, a la part nord del terme municipal, sota el Cerro de Corcolilla (1.224 m). S'accedeix per la carretera CV-350, desviant-se ms tard per la CV-359.

Per un privilegi i confirmaci del rei Pere el Cerimonis, fou donada a la vila d'Alzira a 29 de novembre de 1374. S'ignora quan va tornar a reintegrar-se Corcolilla a Alpont per no trobar-se escriptura. Altre fet histric s el pas de l'esglsia a parrquia a l'any 1772.

Destacar l'ermita dedicada a Sant Bernab i als Sants Abd i Senent, antiga esglsia parroquial. All trobem la imatge de la patrona d'Alpont: la Verge de la Consolaci.

s el sis llogaret per nombre d'habitants i celebra les seues Festes Patronals el segon diumenge de maig en honor a la patrona d'Alpont. Tamb celebra les festivitats de Sant Pere Mrtir el 29 d'abril i Sant Bernab l'11 de juny o el cap de setmana ms prxim. 

Tamb trobarem un jaciment iconolgic de fssils prehistrics.

 Vegeu tamb .
 Alpont;
 Baldovar;
 Camp de Baix;
 Camp de Dalt;
 El Collado;
 El Hontanar;
 La Almeza;
 La Torre (Alpont);
 La Cuevarruz;
 Les Eres (Alpont);

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alpont;
 www.aldeasdealpuente.com;
 corcolillaenred.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340429" title="El Collado" nonfiltered="3015" processed="3006" dbindex="133037">

El Collado s un llogaret del municipi valenci d'Alpont (comarca dels Serrans).

Situat a entre el Tur del Castell (1.475 m) i la mola del Voltor (1.511 m), a 13 quilmetres de la vila, en la carretera CV-350 entre La Iessa i Arcos de las Salinas. A 1.150 metres d'altitud. s l'ltima dels llogarets d'Alpont per la part nord, limtrofa amb la provncia de Terol, de la qual dista 3 quilmetres.

s clebre per la seva proximitat al Castell del Poyo o del Serral, on es van fer forts els carlistes en 1875.

Aquest llogaret va ser constitut en Parrquia independent d'Alpont el 4 de juny de 1868, i a ella pertany els llogarets de El Hontanar, i 'els desapareguts de Vizcota i La Torre (aquesta ltima comena a ressorgir grcies al turisme rural).

La parrquia t com titular a Sant Miquel Arcngel, la festa de la qual se celebra el 29 de setembre. Encara que tamb se celebra a l'agost. L'Esglsia, no molt gran, amb robusta torre quadrada de cadirat de dos cossos. El ms interessant de l'esglsia s un Retaule gtic procedent de l'Esglsia Arciprestal d'Alpont, de la qual quedaria desplaat al produir-se el seu incendi i devastaci en la 1 guerra carlista i reconstruir-se desprs en estil neoclssic. s un del millors retaule medievals del Pas Valenci. Les taules del retaule estan catalogades, una part d'elles en el Museu de Belles Arts de Saragossa i en una collecci nord-americana (Jhonson de Filadlfia).

En 1969, El Collado tenia 302 habitants, en 1991 tenia 120 i en 2003 tenia 92 habitants. El quart llogaret en nombre d'habitants. En 2006, 85 habitants, 46 i 39 homes i dones respectivament.

Tradicionalment en el nucli urb es coneixen tres fonts: la de la Teula en la plaa de l'Esglsia, les de Tormo i el barri Alt, en els extrems del llogaret, aix com diversos safarejos pblics.

 Vegeu tamb .
 Alpont;
 Baldovar;
 Camp de Baix;
 Camp de Dalt;
 Corcolilla;
 el Hontanar;
 La Almeza;
 La Torre (Alpont);
 La Cuevarruz;
 Les Eres (Alpont);

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alpont;
 www.aldeasdealpuente.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340431" title="Gran Premi de Jap del 2008" nonfiltered="3016" processed="3007" dbindex="133038">
La cursa del Gran Premi de Jap de Frmula 1 ha estat la setzena cursa de la temporada 2008 i s'ha disputat al Circuit de Fuji Speedway, el 12 d'octubre del 2008. 


 Qualificaci per la graella .





 Cursa .




 Sebastien Bourdais ha estat penalitzat amb 25 segons per un incident amb Felipe Massa, perdent la sisena posici que havia conquerit al finalitzar la cursa.


 Altres .

 Volta rpida: Felipe Massa   1' 18. 426  (a la volta 55);

 Pole: Lewis Hamilton  1: 18. 404;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340433" title="Empires" nonfiltered="3017" processed="3008" dbindex="133039">


Empires s el tercer disc del grup de msica electrnica VNV Nation, publicat el 1999 a Europa i el 2000 als Estats Units als segells Dependent Records i Metropolis, respectivament.

Lricament, com el ttol mateix de l'lbum ja indica, amb Empires Ronan Harris don un toc pic a la majoria de les canons del disc; pel que fa a la msica, VNV Nation eixamplaren el seu espectre d'influncies per incloure-hi elements d'electro i trance, a ms dels ja coneguts sons orquestrals. Els seus dos senzills, "Dark Angel" i "Standing", tingueren molt d'xit a Alemanya, pas on havien ja realitzat una gira l'any anterior i que constitueix un dels llocs on VNV Nation tenen el seu pblic ms fidel.

Per a la construcci del so d'aquest disc, Harris i Jackson utilitzaren de manera predominant el sintetitzador analgic Access Virus.

Temes.

 Firstlight - 2:10;
 Kingdom - 5:51;
 Rubicon - 6:20;
 Saviour - 6:59;
 Fragments - 5:02;
 Distant (Rubicon Part II) - 3:15;
 Standing - 5:40;
 Legion - 5:11;
 Dark Angel - 5:28;
 Archlight - 5:00;

Dades.

 Enregistrat als estudis Polaris (Londres) entre agost i setembre de 1999.
 Produt per VNV Nation.
 Enginyer de so: Paul Barton.
 Temes compostos per VNV Nation.
 Disseny de portada: Nationhood i Fross.

Enllaos externs.

 http://www.vnvnation.com/Webfiles/products.htm;
 http://www.discogs.com/release/119437;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340434" title="Aimeric de Belenoi" nonfiltered="3018" processed="3009" dbindex="133040">
Aimeric de Belenoi va ser un clergue i trobador del segle XIII, nascut el 1216 al castell de Las Parras, prop de Bordeus. Com a mnim quinze de les seves canons sobreviuen i n'hi ha set que se li atribueixen. Les seves obres fan referncia a fets de Tolosa de Llenguadoc, Provena i Itlia, cosa que sembla demostr el seu tarann viatger. El trobem tamb a la Savoia, Castella i Catalunya, on hi mor el 1242.  

Els versos d'Aimeric van ser recollits per primer cop per Maria Dumitrescu, en el seu llibre Posies du troubadour Aimeric de Belenoi publicat a Pars el 1935. Dumitrescu valora les composicions d'Aimeric de Belenoi com a "banals", malgrat la seva gran popularitat durant el perode que visqu.  

Dante el cita a la seva obra De vulgari eloquentia consagrat dins la poesia en llengua vulgar (no llatina). 

 Biografia .

Aimeric de Belenoi va comenar la seva carrera com a jograr al costat de Gente de Rius, una dama noble gascona. Desprs va acostar-se als membres de la Casa de Savoia visitant els seus castells a Chambry, Sussa, a Bourget, i tamb a vian, a Chillon i a Moudon. Va ser especialment apreciat per Margarita de Genevois (vers 1180-25 d'abril de 1236), esposa del comte Toms I de Savoia (1178-1233), a qui li dedic un dels seus poemes:

Dona Na Margarid
E vezers, e gens aculhirs
Provon que res nos vos sofranh
De so que a pro domna tanh

 Obres .

 Aissi quo'l pres que s'en cuja fugir ;
 Aissi cum hom pros afortitz ;
 Ara'm destrenh Amors ;
 Meravilh me cum pot hom apelhar ;
 No'm laissa ni'm vol retener ;
 Nulhs hom no pot complir adrechamen ;
 Per Crist s'ieu crezes Amor ;
 Pos Dieus nos a restaurat ;
 Puois lo gais temps de pascor ;
 Selh que promet a son coral amic ;
 S'a midons plazia ;
 Ailas per que viu lonjamen ni dura ;
 Domna, flor  ;
 Anc, puois qe giois ni canc ;
 Tant es d'Amor honratz sos senhoratges ;
 A'l prim pres de'ls breus jorns braus ;
 Fins e leials e senes tot engan ;
 Ja non creirai q'afanz ni cossirers ;
 Nulhs hom en re no falh ;
 Pus de Joy mou e de Plazer ;
 Can mi perpens ni m'arbire ;
 Consiros, cum partitz d'amor;

 Bibliografia especfica sobre l'autor .

 Maria Dumitrescu: Posies du troubadour Aimeric de Belenoi, 1935.    ;

 Vegeu tamb .

 Llista de trobadors i trobairitz;

Enllaos externs.
 Poesies d'Aimeric de Belenoi ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340435" title="La histria de les coses" nonfiltered="3019" processed="3010" dbindex="133041">
La histria de les coses (en angls The Story of Stuff) s un documental web sobre el cicle de vida de bns i serveis.

El documental, posat en lnia el 4 de desembre de 2007, est narrat per Annie Leonard, qui t un ttol de grau del Barnard College i un ttol de grau del Cornell University en ciutat i planejament regional. El documental est patrocinat per la Tides Foundation i la Funders Workgroup for Sustainable Production and Consumption, amb Free Range Studios per a produir el film.

D'acord amb el lloc, ja hi ha ms de 3 millions de persones que van veure el documental. Ralph Nader es va referir al film com "un model de claredat i motivaci".

 Contingut .
El documental de 20 minuts presenta una visi crtica de la societat consumista. Exposa les connexions entre un gran nombre de problemes socials i de l'ambient, i ens convoca a tots a crear un mn ms sostenible i just. El documental es divideix en 7 captols: Introduction (Introducci), Extraction (Extracci), Production (Producci), Distribution (Distribuci), Consumption (Consum), Disposal (Residus) , i Another Way (Un altre cam).

El documental descriu la economia de materials, un sistema compost per extracci, producci, distribuci, consum, i residus. Aquest sistema s'estn amb persones, el govern, i la corporaci.

El seu punt de vista est fonamentat per diverses dades stadstique. Algunes de les afirmacions sn:
 "... ms del 50% dels diners de l'impost federal nord-americ ara s per a les forces armades, ...";
 "De les 100 economies ms grans de la terra ara, 51 sn corporacions.";
 "Nosaltres EUA tenim el 5% de la poblaci del mn per consumim 30% dels recursos del mn i vam crear 30% de les escombraries del mn.";
 "80% dels boscos originals del planeta s'han perdut.";
 "Solament en el Amazones, perdem 2000 arbres per minut.";
 "Cadascun de nosaltres en els EUA rep ms de 3000 avisos publicitaris per dia.";
 "Cadascun de nosaltres en els Estats Units fa 4 1/2 lliures kg  d'escombraries per dia.";
 "La dioxina s la substncia ms txica feta per l'home coneguda per la cincia. I els incineradores sn la primera font de dioxina.";

El documental tamb cita el que Victor Lebow va dir en 1955:
"La nostra economia enormement productiva... demana que fem del consum la nostra forma de vida, que convertim la compra i s dels bns en un ritual, que busquem la nostra satisfacci espiritual, la nostra satisfacci de l'ego, en consum... nosaltres necessitem coses consumides, cremades, reemplaades i descartades a pas accelerat." ;

Alguns dels temes esmentats sn: retardant de flama bromat, pol.luci, cost externalitzat, obsolescencia planificada, publicitat, incineraci, dioxinas i reciclatge.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Lloc web del documental ;
Story Of Stuff, text del film referenciat i anotat per Annie Leonard. ;
Fulla de dades ;
The Story of Stuff (doblat a l'espanyol);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340440" title="Zutabe" nonfiltered="3020" processed="3011" dbindex="133042">
Zutabe ("pilar", en basc) s el nom del butllet intern de l'organitzaci armada basca ETA.

Es fa servir per distribuir objectius i informaci entre els seus membres i ha estat la font de dades utilitzades per la policia nombroses vegades per reprimir les seves accions.

L'ltima edici coneguda s la 112 de setembre del 2007.

Anteriorment el butllet informatiu de l'organitzaci armada ETA era Zutik ("en peu", en basc). Va comenar a publicar-se el 1962. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340445" title="Agrupament Escolta i Guia K-2 (Godwin Austen)" nonfiltered="3021" processed="3012" dbindex="133043">

L'Agrupament Escolta i Guia K-2 (Godwin Austen)  s una Entitat d'associaci, voluntria i no lucrativa, dedicada des del 1981  a l'educaci en el lleure d'infants i joves d'edats compreses entre els 6 i els 18 anys al barri del El Clot - Camp de l'Arpa de Barcelona.

Com a tal, l'agrupament est inscrit a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, organitzaci juvenil censada i reconeguda per la Generalitat de Catalunya, que agrupa a ms de 14.000 joves a nivell nacional. L'escoltisme n'aplega prop de 30 milions en ms de 150 pasos d'arreu del mn.

L'A.E. i G. K-2 t els seus locals a la Farinera, ateneu del Clot, i disposa d'espais del CEIP Sant Joan de Ribera, locals que li permeten una total autonomia com agrupament, i a la vegada, gaudir de diversos espais i installacions esportives.

 Origen del nom .

El nom triat per a l'agrupament respon a un dels trets distintius d'aquest: l'amor per la muntanya i l'entesa de l'entorn natural com un gran espai per la tasca educativa. K-2 s el nom de la segona muntanya ms alta del planeta amb 8.611 metres. Pel que fa a Godwin Austen, fou un coronel angls que el 1861 realitza la primera expedici entorn la muntanya i en determin l'alada.

 El fulard .

El primer fulard de l'agrupament, del 1981, tenia forma de triangle rectangle i estava composat per dos colors. Un verd fosc amb una franja taronja en els catets del triangle. El curs 1982/1983 es decideix canviar-lo, degut a que un esplai va comenar a utilitzar-lo. Arran d'un campament internacional a Sussa i inspirant-se en un fulard vist all, es crea el nou fulard actualitzat fins avui en dia; el nou conserva la forma triangular, essent el blau el color base i tenint dues betes grogues paralleles en els seus costats curts.

 Logotip .
El primer logo que utilitz l'agrupament consistia del perfil del K-2, sobre el qual es trobaven els Tres Camins amb la flor de llis al centre. Arran del vint-i-cinqu aniversari (2005/2006) es decideix modernitzar el logo tot canviant el disseny i acolorint-lo. Es conserva el logotip antic, passant a ser els Tres Camins blau marins foscos i la flor de llis blau clar. A la part superior, de fons blau mar, s'hi troba la inscripci A.E. K-2 Godwin Austen, ocupant dues franges verticals grogues la part dreta.



 Histria .
L'Agrupament neix l'any 1981, fundat per un grup de pioners dels agrupaments Rudyard Kipling i Narcs Monturiol amb el desig de fundar un nou agrupament amb una lnia educativa ms basada en la muntanya i la natura. 

Des de la seva creaci fins a l'any 1995, l'agrupament no estava vinculat a cap altre entitat i disposava d'uns locals propis al carrer Llagostera. L'any 1995 es va apostar per vincular-se a la Farinera Ateneu del Clot, d'on encara en forma part, funcionant de forma autnoma.

El curs 2005/06 l'Ateneu va perdre la concessi del local i es va veure obligat a buscar uns nous locals. La parrquia de Sant Mart del Clot va acollir l'agrupament durant un curs, mentre buscava uns locals nous. El curs segent, l'Ateneu va trobar un local molt aprop d'on havia hagut l'antic, tot i que no estava condicionat per dur-hi a terme cap activitat. Parallelament es va poder accedir al CEIP Sant Joan de Ribera per realitzar el dia a dia de l'agrupament.

 Seus de l'agrupament .
 Antiga fbrica Safa (C/Mallorca amb Cartagena): curs 1981/1982;
 Casa abandonada carrer Mallorca: curs 1982/1983;
 Carrer Llagostera 9: curs 1983/1984- curs 1993/1994;
 Parrquia Sant Josep de Calassan: curs 1994/1995;
 Farinera Ateneu del Clot (Ter 10): curs 1995/1996 - curs 2004/2005;
 Centre parroquial Sant Mart del Clot: curs 2005/2006;
 CEIP Sant Joan de Ribera:curs 2006/2007;
 CEIP Sant Joan de Ribera i Farinera Ateneu del Clot (Muntanya 16 bis): curs 2007/2008-actualitat;

 Llocs de Passos i Campaments .

 Curs 1996/1997;
Passos: ;
 Setmana Santa;
 LL/D: ;
 R/NG: ;
 P/C: ;
 TRUC: ;

 Estiu;
 C/LL: Pant de Boadella;
 LL/D: Saldes (conjunt amb R/NG);
 R/NG: Saldes (conjunt amb LL/D);
 P/C: ;
 TRUC: ;

 Curs 1997/1998;
Passos: Sant Guim de Freixenet;
 Setmana Santa;
 LL/D: ;
 R/NG: Borred;
 P/C: ;
 TRUC: ;

 Estiu;
 LL/D: Vall del Bac;
 R/NG: Toses;
 P/C: ;
 TRUC: ;

 Curs 1998/1999;
Passos: Capellades;
 Setmana Santa: conjunt a L'Espunyola;

 Estiu;
 LL/D: Aramunt;
 R/NG: Bo;
 P/C: ;
 TRUC: ;

 Curs 1999/2000;
Passos: ;
 Setmana Santa;
 LL/D: Sant Aniol de Finestres;
 R/NG: ;
 P/C: Andorra;
 TRUC: ;

 Estiu;
 LL/D: Castellar de la Muntanya;
 R/NG: ;
 P/C: Vall de Benasc;
 TRUC: ;

 Curs 2000/2001;
Passos: Capellades;
 Setmana Santa: conjunt a Santa Maria de Bastanist;

 Estiu;
 LL/D: ;
 R/NG: Tavascan;
 P/C: Vall Fosca;
 TRUC: ;

 Curs 2001/2002;
Passos: ;
 Setmana Santa;
 LL/D: Gsol (conjunt amb P/C);
 R/NG: Serra Cavallera;
 P/C: Gsol (conjunt amb LL/D) ;
 TRUC: ;

 Estiu;
 LL/D: Vall Fosca (conjunt amb R/NG);
 R/NG: Vall Fosca (conjunt amb LL/D);
 P/C: Pics d'Europa i Salamanca;
 TRUC: ;

 Curs 2002/2003;
Passos: Moi;
 Setmana Santa;
 LL/D: ;
 R/NG: ger;
 P/C: ;
 TRUC: Cap de Creus;

 Estiu;
 LL/D: ;
 R/NG: Martinet de la Cerdanya;
 P/C: ;
 TRUC: Alt Urgell i Cerdanya;

 Curs 2003/2004;
Passos: ;
 Setmana Santa;
 LL/D: ;
 R/NG: ;
 P/C: Andorra;
 TRUC: Calatayud;

 Estiu;
 LL/D: ;
 R/NG: ;
 P/C: ;
 TRUC: Benasc;

 Curs 2004/2005;
Passos: Santa Maria de Corc;
 Setmana Santa;
 C/LL i LL/D: Cartell;
 R/NG: ;
 P/C: ;
 TRUC: ;

 Estiu;
 C/LL i LL/D: Sant Lloren de Montgai;
 R/NG: Saldes;
 P/C: Ruta (Montardo-Aneto-Punta Alta);
 TRUC: ;

 Curs 2005/2006;
Passos;
 Setmana Santa;
 LL/D: Puigpelat;
 R/NG: ;
 P/C: ;
 TRUC: ;

 Estiu;
 Campaments conjunts a Saldes;

 Curs 2006/2007;
 Setmana Santa;
 LL/D: ;
 R/NG: La Bisbal d'Empord;
 P/C: ;
 TRUC 1: Breda;
 TRUC 2: Oix;

 Estiu;
 LL/D: ;
 R/NG: Arnser;
 P/C: Cam de Santiago;
 TRUC 2: Per;


 Curs 2007/2008;
Passos;
 Setmana Santa;
 LL/D: Sant Pere de Torell;
 R/NG: Gsol;
 P/C: Centelles ;
 TRUC: GR-171 (Pins - Cervera);

 Estiu;
 LL/D: Muntanyola;
 R/NG: Cam dels Bons Homes (Solsona - Bellver de Cerdanya);
 P/C: Serra de Prades;
 TRUC: Les Llosses;

 Curs 2008/2009;
Passos: Arbcies;
 Setmana Santa;
 LL/D: ;
 R/NG: ;
 P/C: ;
 TRUC: ;

 Estiu;
 LL/D: ;
 R/NG: ;
 P/C: ;
 TRUC:

 Entorn .
L'agrupament s'ubica al districte de Sant Mart, al barri del Clot   Camp de l'Arpa de Barcelona. Degudes les circumstncies, el perfil dels infants i joves de l'agrupament s'emmarca en el conjunt de caracterstiques segents:
 Classes baixa i mitjana;
 Moltes famlies amb pares separats o amb problemes familiars;
 Significativa taxa d immigraci al barri, per poc representada dins l agrupament;
 Alt s del catal com a primera llengua;
 Famlies amb pocs recursos;
 Alta participaci per part dels pares i mares;

 Organitzaci de l'agrupament .
A l'Agrupament K-2 l'eix vertebrador sn els nens i nenes que constitueixen el que anomenem unitats o branca. Cada una d aquestes comprn un rang d edat diferent. Cada branca treballa independentment en els seus projectes els quals sn dinamitzats pels diferents caps, actualment es troben obertes les branques compreses entre llops i daines i truc. Els caps sn adults i sn els responsables de la unitat. Cada un d ells est format a l'escola de formaci de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, escola reconeguda per la Generalitat de Catalunya per atorgar els carnets de monitor i director d'activitats de lleure infantil i juvenil.

Els caps formen el Consell d'Agrupament, des d'on es coordina i dirigeix l acci de l entitat. El Consell escull un Equip d'Agrupament, que s ocupa de la dinamitzaci del propi consell, de vetllar per la qualitat pedaggica del treball amb les unitats, de les relaciones externes, i de l administraci dels recursos econmics.

L'Agrupament forma part del Sector IV de l'organitzaci a Barcelona de ME/GSJ, que engloba tots els agrupaments dels districtes de lEixample i Sant Mart.

 Enllaos .
 Web oficial de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG);
 Web oficial de La Farinera Ateneu del Clot;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340450" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 200 metres homes" nonfiltered="3022" processed="3013" dbindex="133044">

La prova dels 200 metres masculins va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La prova es va crrer el 22 de juliol i en ella hi prengueren part vuit atletes representants de set pasos. Era la primera vegada que es realitzava aquesta prova en uns Jocs Olmpics. Les curses tenien lloc en una pista de 500 m de circumferncia. 

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic (en segons) que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) no oficial 220 iardes (= 201,17 m)

William Holland va fer el primer Rcord Olmpic en guanyar la primera srie de la primera ronda, amb 24,0". A la final  Walter Tewksbury el rebaix deixant-lo en 22,2".

Resultats.

Primera ronda.
A la primera ronda hi hagu dues sries. Els dos primers de cada una d'elles passen a la final.

Srie 1



La primera srie va ser guanyada fcilment per Holland.

Srie 2



Rowley supera Tewksbury per aproximadament un peu, quedant els altres dos atletes ms endarrerits. 

Final.



Holland, que havia estat el ms rpid a les rondes preliminars, acaba en ltima posici a la final, tot i superar en ms d'un segon el seu temps. Tewksbury supera Pritchard a la segona meitat de la cursa i es fa amb una medalla d'or i rcord del mn de l'especialitat. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340457" title="Tristan da Cunha" nonfiltered="3023" processed="3014" dbindex="133049">

Per a consultar l'artcle de l'explorador portugus vegeu Tristo da Cunha.
Tristan da Cunha s un arxiplag britnic compost per diverses illes (la major, amb el mateix nom, i les deshabitadas Illa Inaccessible i Nightingale) a l'Atlntic Sud juntament amb l'illa Gough o Diego Alvares, tot el territori es constitueix com a un dependncia de l'illa de Santa Helena, el lloc habitat ms proper, a 2.173 km al nord. L'accs a l'illa principal s molt complicat, degut a la seva llunyania i a qu est envoltada per penya-segats de ms de 600 metros d'alada. Es considera l'illa habitada ms inaccessible de la Terra i com a tal est inscrita en el llibre Guinness dels Rcords. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340459" title="Sheryfa Luna" nonfiltered="3024" processed="3015" dbindex="133050">
Sheryfa Luna s una cantant francesa, encara que son pare s d'origen algeri. s una famosa cantant de msica francesa que va guanyar el 4t premi de popstar i ha triomfat principalment amb canons com Il avait les mots, Quelque Part o D'ici et d'ailleurs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340509" title="Simpsonichthys virgulatus" nonfiltered="3025" processed="3016" dbindex="133051">

Simpsonichthys virgulatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340510" title="Googleplex" nonfiltered="3026" processed="3017" dbindex="133052">

Googleplex s la seu de la companyia Google Inc, ubicada a Amphitheatre Parkway nm 1600, a Mountain View, Santa Clara, Califrnia, prop de San Jos. El nom de Googleplex s un joc de paraules, en ser una combinaci de les paraules Google i complex, i una referncia a googolplex, el nom donat al gran nmero 10googol. Per a Google, simbolitza l'objectiu d'organitzar una immensa quantitat d'informaci disponible a Internet.

 Enllaos externs .
Revista Time: Life in the Googleplex (Imatges);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340511" title="Simpsonichthys zonatus" nonfiltered="3027" processed="3018" dbindex="133053">

Simpsonichthys zonatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340514" title="Austrolebias adloffi" nonfiltered="3028" processed="3019" dbindex="133055">

Austrolebias adloffi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340515" title="Austrolebias bellottii" nonfiltered="3029" processed="3020" dbindex="133056">

Austrolebias bellottii  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Morfologia .

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

 Distribuci geogrfica .

Es troba a Sud-amrica: riu Paran.

 Referncies .



 Bibliografia .

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340516" title="Austrolebias affinis" nonfiltered="3030" processed="3021" dbindex="133057">

 Austrolebias affinis s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340517" title="Austrolebias alexandri" nonfiltered="3031" processed="3022" dbindex="133058">

Austrolebias alexandri  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Argentina, Brasil i Uruguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340518" title="Austrolebias apaii" nonfiltered="3032" processed="3023" dbindex="133059">

Austrolebias apaii  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340519" title="Austrolebias arachan" nonfiltered="3033" processed="3024" dbindex="133060">

Austrolebias arachan  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Uruguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340521" title="Austrolebias carvalhoi" nonfiltered="3034" processed="3025" dbindex="133061">

Austrolebias carvalhoi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Paran.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340523" title="Austrolebias charrua" nonfiltered="3035" processed="3026" dbindex="133062">

Austrolebias charrua  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340524" title="Austrolebias cinereus" nonfiltered="3036" processed="3027" dbindex="133063">

 Austrolebias cinereus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Uruguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340526" title="Austrolebias cyaneus" nonfiltered="3037" processed="3028" dbindex="133064">

Austrolebias cyaneus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340527" title="Austrolebias gymnoventris" nonfiltered="3038" processed="3029" dbindex="133065">

 Austrolebias gymnoventris s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340528" title="Austrolebias ibicuiensis" nonfiltered="3039" processed="3030" dbindex="133066">

Austrolebias ibicuiensis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340529" title="Austrolebias jaegari" nonfiltered="3040" processed="3031" dbindex="133067">

Austrolebias jaegari  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340530" title="El Hontanar" nonfiltered="3041" processed="3032" dbindex="133068">

El Hontanar s un llogaret del municipi valenci d'Alpont (comarca dels Serrans).

Situat als peus del Castell del Poyo (1.474 m), a poca distncia del llogaret de Corcolilla, a uns 2 quilmetres pel que tenen una forta vinculaci. De la vila d'Alpont el separa 10 quilmetres que es recorren seguint la carretera CV-350 o carretera de la Iessa a Arcos.

Perteneix a la parrquia del Collado. En la presa del Castell del Poyo, en la tercera guerra carlista, El Hontanar va ser, juntament amb Corcolilla i el Collado, on inicialment es van concentrar les tropes per a procedir al lloc del castell del Poyo.

T assegurada l'aigua, bona i abundant, amb l'explotaci d'un pou en les seves proximitats que abasteix a la resta del municipi, amb un aforament d'uns 2.000 litres per minut en explotaci actual i capacitat per a superar els 4.000 litres.

En 1969 tenia 64 habitants i escola mixta, en 1991 tenia 68 i en 2003, 18 habitants dividits de forma paritria entre homes i dones.

Les seves festes se solen celebrar a mitjan mes de juliol.

 Vegeu tamb .
 Alpont;
 Baldovar;
 Camp de Baix;
 Camp de Dalt;
 Corcolilla;
 El Collado;
 La Almeza;
 La Torre (Alpont);
 La Cuevarruz;
 Les Eres (Alpont);

 Enllaos externs .
 www.aldeasdealpuente.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340532" title="Alella de Mar" nonfiltered="3042" processed="3033" dbindex="133069">
Alella de Mar o Cases de Mar era un antic barri martim del terme municipal d'Alella (Maresme) i estava situat a la desembocadura de la riera d'Alella. A mitjans del segle XIX el barri es va agregar al terme municipal del Masnou. Actualment forma conurbaci amb la vila de Masnou i compta amb uns 1.415 vens.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340534" title="La Almeza" nonfiltered="3043" processed="3034" dbindex="133070">

La Almeza s un llogaret del municipi valenci d'Alpont (comarca dels Serrans).

Situat a 8 quilmetres de la vila amb desviaci de la carretera CV-350 o carretera de la Iessa a Arcos.

Els seus carrers sn llargs i molt mples, les cases amb ms de 100 anys sn una bella mostra de l'arquitectura de la zona. El nom de Almeza prov del fruit de l'arbre del lledoner (Celtis Australis). En el seu nucli urb hi ha una vernica dedicada a la Verge del Cap i en el seu onor es celebren les festes el darrer cap de setmana d'agost. En 1969 tenia escola mixta.

Des de la Almeza es pot accedir a un dels paratges ms destacats d'Alpont, el bosc de sabines millenaries de Caada Pastores.

 Vegeu tamb .
 Alpont;
 Baldovar;
 Camp de Baix;
 Camp de Dalt;
 Corcolilla;
 El Collado;
 El Hontanar;
 La Torre (Alpont);
 La Cuevarruz;
 Les Eres (Alpont);

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alpont;
 www.aldeasdealpuente.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340535" title="Baccio da Montelupo" nonfiltered="3044" processed="3035" dbindex="133071">



Baccio da Montelupo (Montelupo Fiorentino, 1469 - Lucca, 1523(?)), nascut Bartolomeo di Giovanni d'Astore dei Sinibaldi, va ser un escultor itali del Renaixement. Va ser pare d'altre gran escultor, Raffaello da Montelupo.  Tant el pare com el fill van ser biografiats per Vasari en el seu fams llibre Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori (Les vides dels ms excellents pintors, escultors i arquitectes).

Biografia.
Va nixer al si d'una modesta famlia de Montelupo Fiorentino. Als divuit anys va traslladar-se a Florncia, on va dedicar-se a l'estudi de l'escultura, assistint a l'scuola de Bertoldo di Giovanni, fundada als jardins de Lloren de Mdici, i que era freqentada per altres joves escultors, com ara Miquel ngel, Giovanni Francesco Rustici i Jacopo Sansovino.  

Va rebre el seu primer encrrec important dels frares de la Baslica de San Domenico de Bolonya: un "Compianto" (escena de la lamentaci de Crist mort), consistent en una srie d'esttues de terracota (c. 1495).  Desprs va tornar a Florncia, on va fer diversos crucifixos de fusta: a la Baslica de San Lorenzo i a San Marco, ambdues a Florncia; l'Abadia de les SS. Flora i Lucilla, a la rodalia d'Arezzo; i a l'esglsia de Sant Mart, a la localitat de Lastra a Signa, prop de Florncia.

A Bolonya va fer 12 busts dels Apstols en terracota (avui dia a la Catedral de Ferrara). 

L'any 1506 li van ser encarregades diverses esttues per a l'Abadia benedictina de San Godenzo, de les quals noms ha sobreviscut la de sant Sebasti. 

El moment culminant de la seua carrera va arribar arran del concurs convocat l'any 1514 pel gremi de comerciants de la seda de Florncia, per a una esttua de bronze destinada a ocupar un dels nnxols lliures de la faana d'Orsanmichele.  Vasari diu:

Hom diu que quan havia fet la figura en argila, tots els que van veure els detalls de l'armadura i les figures que l'adornaven van quedar meravellats de la seua bellesa. Els qui van veure com la va fondre van comentar que Baccio havia fet aquesta operaci amb molta mestria. Tot el treball que hi va invertir li va donar fama, no noms de bo, sin d'excellent en el seu ofici, i avui ms que mai aquesta figura es considera una obra molt bella.

Aquest bronze de Baccio, que representa Sant Joan Evangelista est collocat a l'exterior d'Orsanmichele, al costat de les obres dels mestres italians del segle precedent: Donatello, Lorenzo Ghiberti i Nanni di Banco. 

L'any 1515 va fer un edicle de de marbre rodejant un fresc de la Mare de Du a l'esglsia de Sant'Agostino a Colle di Val d'Elsa.  Cap al final de la dcada, va treballar principalment a l'rea de Lucca, fent una Piet per a l'esglsia de Segromigno (1518).  Desprs va fer monuments funeraris, incloent-hi la tomba del bisbe Silvestro Gigli (San Michele al Foro, amb el seu fill Raffaello; Monumento di San Silao (ara al Museo di Villa Guinigi, Lucca); i el Monument a Giano Grillo (Santa Maria dei Servi, Bolonya).

Va morir a Lucca, al voltant de 1523.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340538" title="Antena 3 Radio" nonfiltered="3045" processed="3036" dbindex="133072">
 Fundaci .

Va se creada l  1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) y ABC-Prensa Espaola (13%), Manuel Martn Ferrand (5%), la agencia Europa Press i el Grup Zeta. El conseller delegat era Manuel Martn Ferrand. El seu  president era Rafael Jimnez de Parga, crrec que mes endavant desempendra Javier God (de La Vanguardia). El director general era Javier Jimeno, el Cap de Programes era Jos Luis Orosa y Jos Cavero era el director de informatius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340539" title="Volem bisbes catalans!" nonfiltered="3046" processed="3037" dbindex="133073">
Volem bisbes catalans! fou el crit de guerra d'una campanya ciutadana, amb l'escs ress meditic que la censura del moment permetia, que amples sectors catlics nacionalistes catalans promogueren a partir del 1966 per a reclamar el nomenament de bisbes catalans a les dicesis de Catalunya. En foren promotors, entre d'altres, l'historiador, advocat i poltic Josep Benet i Morell i el que havia de ser President de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340540" title="La Torre (Alpont)" nonfiltered="3047" processed="3038" dbindex="133074">

La Torre s un llogaret del municipi valenci d'Alpont (comarca dels Serrans).

Situada a 15 quilmetres de la vila, s junt a el Collado el llogaret ms distanciat d'Alpont. Es troba relativament prop de la frontera amb Arcos de las Salinas i Torrijas (a la provncia de Terol) i la Iessa. S'arriba per la carretera CV-350 passant pel Collado.

Ha estat deshabitada des de 1967, en 2003 t 2 habitants i en 2006 arriba a els 5. A s deu grcies al turisme rural. Encara conserva un safareig i alguns modests edificis.

 Vegeu tamb .
 Alpont;
 Baldovar;
 Camp de Baix;
 Camp de Dalt;
 Corcolilla;
 El Collado;
 El Hontanar;
 La Almeza;
 La Cuevarruz;
 Les Eres (Alpont);

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alpont;
 www.aldeasdealpuente.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340542" title="NIVR" nonfiltered="3048" processed="3039" dbindex="133075">
Agncia dels Pasos Baixos pels programes aeroespacials (Neederlands Instituut voor Vliegtuigontwikkeling en Ruinmtevaart, NIVR) s l'agncia d'exploraci espacial dels Pasos Baixos.

Vegeu: ESA 

Enllaos externs.
La plana oficial  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340544" title="Rolls-Royce" nonfiltered="3049" processed="3040" dbindex="133076">


Rolls-Royce s un grup de companyies, totes derivades de la companyia britnica d'autombils i aeronutica  fundada per Henry Royce i Charles Stewart Rolls el 1906. Les companyies sn:

Rolls-Royce plc, la ms important econmicament, s una empresa d enginyeria britnica especialitzada en productes de turbina, particularment motors d aviaci, per  recentment ha afegit propulsors marins i sistemes energtics al seu catleg, proveint un ampli rang de serveis i productes industrials civils i militars.
Rolls-Royce Motor Cars Limited, un nou fabricant d autombils de luxe, propietat de BMW, que va comenar els lliuraments del seu nic model, el Phantom, el gener de 2003.
Bentley Motors s la continuaci de la divisi original d autombils de Rolls-Royce. Des de 1998 l empresa ha estat propietat del Grup Volkswagen. Els cotxes Bentley i Rolls-Royce han compartit moltes similituds mecniques, des de l absorci de 1931 de Bentley per Rolls-Royce, sovint diferenciant-se en petits detalls com la graella del radiador. Des de 2003 l empresa no s ha tornat a permetre construir cotxes denominats Rolls-Royce, la marca ha estat llicenciada a BMW, en comptes de Volkswagen.

Rolls-Royce t sobrenoms com, "Rolls", "Roller" o "Doble R", encara que a Derby (localitat on est ubicada la casa matriu de Rolls-Royce), l empresa s coneguda com "Royces". El terme "El Rolls-Royce dels x" s utilitza colloquialment per descriure una mica que s el millor del seu tipus.  L empresa s molt estricta quan es tracta de defensar el dret del seu nom, en frases com aquesta. Un notable exemple s la demanda que va obligar a cancellar la producci del fams Chevrolet Montecarlo, a causa que en el seu eslgan publicitari anomenava la marca Rolls-Royce.


Histria.

















El 1884 Frederick Henry Royce va comenar amb un negoci de mecnica i electricitat de l autombil i va construir el seu primer vehicle, un "Royce", a la seva fbrica de Manchester el 1904. Va conixer Charles Stewart Rolls a l hotel Midland a Manchester el 4 de maig d aquell mateix any, i van acordar que el cotxes fabricats per Royce, els comercialitzaria exclusivament Rolls-Royce. Van incloure en el contracte una clusula estipulant que el cotxes s anomenarien "Rolls-Royce". L empresa es fund el 15 de mar de 1906, i es va traslladar a Derby el 1908.
El Silver Ghost (1906-1925) va ser el responsable de la bona reputaci de la tan primerenca de la companyia. Tenia un motor de sis cilindres i se'n van fabricar 6.173 unitats. El 1921, l empresa va obrir la segona fbrica a Springfield, Massachussetts, als Estats Units per poder subministrar els vehicles donada la seva gran demanda, on es van fabricar 1701 "Springfield Ghosts". Aquesta fbrica va romandre oberta durant deu anys, i va tancar el 1931. Aquest xasss va ser utilitzat com a base per als primers vehicles militars armats britnics, utilitzats a les dues guerres mundials.

El 1931, l empresa va adquirir la seva marca rival, Bentley, les finances de la qual no van poder superar la Gran Depressi. Des de llavors fins a l any 2002, els models de Bentley i Rolls-Royce van ser quasi idntics, diferenciats nicament per les graelles dels radiadors i mnims detalls.
La producci d autombils Rolls-Royce i Bentley es va traslladar a Crewe el 1946 i tamb Mulliner Park Ward, a Londres, el 1959 com a fabricant de carrosseries, que prviament noms construa xasss, deixant les carrosseries a especialistes carrossers.
A causa de problemes financers causats pel llarg desenvolupament del nou turboreactor RB211, desprs de diversos crdits, l empresa va ser nacionalitzada pel govern el 1971.
El 1973, el negoci d autombils es va separar de la marca com Rolls-Royce Motors. El negoci principal de motors d aviaci i marina va ser mantingut com empresa pblica fins al 1987, que va ser privatitzada com Rolls-Royce plc, una de les moltes privatitzacions del govern Thatcher.
El 1980 Rolls-Royce Motor Cars va ser adquirit per Vickers. Vickers decideix desfer-se de la marca just en el moment en el qual la nostlgia s incorpora a les tendncies i creix fortament la demanda de models i marques inspirades en el passat. En 2002 Mercedes-Benz va ressuscitar Maybach i Volkswagen va llanar el seu Volkswagen New Beetle. Els grans de la indstria es van llanar a la caa de marques com Maserati, Bugatti, Mini, Bentley o Rolls-Royce.
El 1998 Vickers va decidir vendre la marca d autombils Rolls-Royce. El grup Volkswagen va fer ofertes per a l empresa, per semblava que BMW, que ja subministrava motors i altres components per a Rolls-Royce i Bentley, tenia majors possibilitats. No obstant aix, l oferta de BMW de 340 milions de lliures va ser superada per Volkswagen per 430 milions de lliures.
Aix era lluny del final de la histria, Rolls-Royce plc, la fbrica de motors d aviaci, va decidir que vendria les patents i llicncies del nom i logotip de Rolls-Royce a BMW, i no a Volkswagen, que havia adquirit els drets de la mascota Esperit d'xtasi i del disseny del radiador, BMW va adquirir els drets del nom i logotip "RR" per 40 milions de lliures, certament per a molts analistes la ms valuosa propietat de la marca. Volkswagen va declarar que ells realment noms volien la marca Bentley.
BMW i Volkswagen van arribar a un acord. Des de 1998 a 2002 BMW subministraria motors a Volkswagen i permetrien l s del nom, per des de l 1 de gener de 2003, noms BMW podria utilitzar la marca Rolls-Royce, i Volkswagen la marca Bentley. El Rolls-Royce Corniche Convertible, va cessar la seva producci el 2002. 



Models.
Rolls-Royce. 
 1904-1906 10 hp;
 1905-1905 15 hp;
 1905-1908 20 hp;
 1905-1906 30 hp;
 1905-1906 V-8;
 1906-1925 40/50 Silver Ghost;
 1922-1929 Twenty;
 1925-1929 40/50 Phantom;
 1929-1936 20/25;
 1929-1935 Phantom II;
 1936-1938 25/30;
 1936-1939 Phantom III;
 1939-1939 Wraith;
 1946-1959 Silver Wraith;
 1949-1955 Silver Dawn;
 1950-1956 Phantom IV;
 1955-1965 Silver Cloud;
 1959-1968 Phantom V;
 1968-1992 Phantom VI;
 1965-1980 Silver Shadow;
Bentley (des de 1933).
 1933-1937 Bentley 3  L;
 1936-1939 Bentley 4  L;
 1939-1941 Bentley Mark V;
Aeronutics.
;
;


La collecci Rolls-Royce Phantom IV i les cases reials.

La collecci de Phantom IV de Patrimoni Nacional - instituci que administra els bns de l'Estat assignats al servei de la Corona - constitueix un dels majors tesors automobilstics espanyols. Les tres unitats que la componen, dues berlines per a cinc i set passatgers respectivament i una versi convertible, les van encarregar el general Francisco Franco el 1948 per al cap d'Estat i van arribar a Madrid el 1952. 

L'origen d'aquestes carrosses reials va ser un regal que va voler fer la casa Rolls-Royce el 1950 a la princesa Isabel d'Anglaterra i el seu esps Felip de Grcia, actuals soberans britnics, pel seu aniversari de boda. Aix va nixer el model Phantom IV, amb un motor de 5.675 cm3, 8 cilindres, una potncia que la casa oculta per estimada de 160 cv i capacitat per circular a 170 km per hora, del qual solament es van fabricar 18 unitats, en les quals l'Esperit de l'xtasi apareixia agenollat en senyal de reverncia cap al rang dels seus ocupants.

Els primers propietaris dels Rolls Royce reials van ser:

 Isabel II, dues unitats, el 1950 i 1954.
 la casa Rolls Royce, el 1950.
 el xa de Prsia, dues unitats, el 1951 i 1957.
 l' emir de Kuwait, tres unitats, el 1951, 1955 i 1956.
 el duc de Gloucester, el 1951.
 la duquessa de Kent, el 1952.
 el Regne d'Espanya, tres unitats, el 1952.
 l' Aga Khan, el 1952.
 el prncep Talal de l' Arbia Saudita, el 1952.
 el rei de l'Iraq, el 1953.
 la princesa regent de l'Iraq, el 1953.
 i Margarida d'Anglaterra, el 1954.

A Espanya aquests autombils es troben sota custdia de la gurdia reial en el Palau Reial de El Pardo a Madrid, i en aquests acudeixen la famlia reial als actes d'Estat ms protocolaris i rellevants, como l'obertura solemne pel rei de cada legislatura en el Congrs desprs de la celebraci de les eleccions generals i la constituci del nou govern, aix com la desfilada i els actes de la festa nacional d'Espanya el 12 d'octubre. 
La unitat convertible de la collecci va ser utilitzada a les bodes de la infanta Cristina y el duc de Palma de Mallorca, Iaki Urdangarn, i dels prnceps Felip i Letizia.

Vegeu tamb.

 Bentley;
 Brewster;

Enllaos externs.

Video (RT 09:51) Review of 1958 Silver Cloud I.;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340545" title="La Cuevarruz" nonfiltered="3050" processed="3041" dbindex="133077">

La Cuevarruz s un llogaret del municipi valenci d'Alpont (comarca dels Serrans).

Situada a 9 quilmetres de la vila en direcci nord per la carretera CV-350 o carretera de la Iessa a Arcos de las Salinas, desviant-se per la CV-357.

Estava formada per tres barris, un ha quedat deshabitat, les altres dos formen un nucli i tenen la peculiaritat de qu un barri pertany a la Iessa i l'altre a Alpont. 

Els principals monuments sn l'Ermita de Sant Josep, la font-aveurador i un trinquet. Junt al trinquet hi ha un front que segons una inscripci es de l'any 1866.

Adosada al front es troba l'ermita, de faana gruixuda de maoneria, coronada per una doble espadanya, amb dos buits de diferent grandria per a sengles campanes salvades de la Guerra civil espanyola. En les dovelles de la llinda apareix l'any 1745. Existeix un Catleg on hi ha una relaci dels llenos existents en l'Ermita de La Cuevarruz.

Les Festes de Sant Josep se celebren des de temps immemorial, el diumenge segent a la Vuitena del Corpus.

En 1969 tenia 129 habitants, cementiri propi i escola mixta. En 1991 tenia 89 habitants i en 2003 tenia els segents: 63 en la part alpontina (dividits en 37 homes i 26 dones) i 39 habitants en la part iessana (23 homes i 16 dones). En 2006 viuen en la part alpontina 60 persones.

 Vegeu tamb .
 Alpont;
 La Iessa;
 Baldovar;
 Camp de Baix;
 Camp de Dalt;
 Corcolilla;
 El Collado;
 El Hontanar;
 La Almeza;
 La Torre (Alpont);
 Les Eres (Alpont);

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alpont;
 www.aldeasdealpuente.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340547" title="SERC" nonfiltered="3051" processed="3042" dbindex="133078">
El Consell de Recerca en Cincia i Enginyeria (acrnim, en angls, SERC de Science and Engineering Research Council) s l'agncia del Regne Unit encarregat de la recerca cientfica amb finana pblica en les rees d'astronomia, biotecnologia i cincies biolgiques, espai i fsica de partcules. El SERC s el supervisor de l'observatori Reial de Greenwich, l'Observatori Reial d'Edimburg, el Laboratori Rutherford Appleton i el Laboratori Daresbury.

Des de la seva formaci l'any 1965 era conegut com a Consell de Recerca Cientfica (SRC). El SRC fou creat l'any 1965 com a resultat de l'enquesta del Trend Committee entre les organitzacions de cincia civil en el Regne Unit. Prviament el Ministre de la Cincia (Minister for Science) s'havia fet responsable de diferents activitats de recerca del Departament de Cincia i Recerca Industrial (Department of Scientific and Industrial Research, DSIR) i ms baldament amb una srie d'agncies s'ocupava de la formulaci de la poltica en matria de cincia civil.

Un dels principals problemes als que es dirigia l'enquesta era com decidir les prioritats del finanament del govern en totes les diferents rees de recerca cientfica. Prviament aquesta tasca havia estat responsabilitat del Tresor sense consell directe dels cientfics. Els altres consell de recerca creats l'any 1965 foren el Consell de Recerca del Medi Natural (Natural Environment Research Council), i el Consell de Cincia Social (Social Science Research Council) que sum el Consell de Recerca Mdica (Medical Research Council) que existia des de 1920, i el Consell de Recerca Agrcola (Agricultural Research Council). Un dels principals problemes als que es dirigia l'enquesta era com decidir les prioritats del finanament del govern en totes les diferents rees de recerca cientfica. Prviament aquesta tasca havia estat responsabilitat del Tresor sense consell directe dels cientfics. Els altres consell de recerca creats l'any 1965 foren el Consell de Recerca del Medi Natural (Natural Environment Research Council), i el Consell de Cincia Social (Social Science Research Council) que sum el Consell de Recerca Mdica (Medical Research Council) que existia des de 1920, i el Consell de Recerca Agrcola (Agricultural Research Council).  

L'any 1981, per reflectir l'mfasi en recerca en enginyeria, el SRC fou reanomenat com a Science and Engineering Research Council, nom al que fa referncia aquest article. 

Desprs l'any 1994 el nou Consell Director General de Recerca (Director General of Research Council) fou encarregat de reorganitzar ells llavors Consells de Recerca (Research Councils), i degut a la reorganitzaci el SERC fou dividit entre el Consell de Partcules Fsiques i Recerca Astronmica (Particle Physics and Astronomy Research Council) (PPARC), i els laboratoris primerament en el EPSRC i desprs en la seva prpia organitzaci, el Consell del Laboratori Central i els Consells de Recerca (CCLRC). L'any 2007 el CCLRC i el PPARC van ser ajuntats per crear el Consell de Cincia i Tecnologia (STFC), amb responsabilitats en fsica nuclear fou transferit del EPSRC al STFC.

Enllaos externs.

Science and Technologie, Facilities Council ;
Engineering and Physical Sciences Research Council ;
Biotechnology and Biological Sciences Research Council ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340548" title="Melina Mercouri" nonfiltered="3052" processed="3043" dbindex="133079">


Melina Mercouri (en grec:                , batejada Maria Amalia Mercouri) (Atenes, 18 d'octubre de 1920 - Nova York, 6 de mar de 1994) fou una actriu, cantant i activista poltica grega. Va ser membre del Parlament Helnic i, l'any 1981, es va convertir en la primera dona en ocupar el crrec de Ministra de Cultura de Grcia.

 Biografia .
 Primers anys .
Mercouri era nta de Spyros Merkouris, que fou alcalde d'Atenes durant varies dcades. El seu pare era un membre del Parlament grec. El matrimoni dels seus pares es va desfer quan ella encara era una nena i la custdia de la petita Melina va quedar a crrec de la seva mare. El seu oncle era George S. Mercouris, lder del Partit Nacional Socialista Grec, que es convert en el president del Banc de Grcia durant la ocupaci de les forces de l'Eix entre 1941 i 1944.

Melina es va casar amb Panagis Harokopos, un prsper terratinent. Van contraure matrimoni durant la Segona Guerra Mundial i els diners del seu marit la van ajudar a sobreviure durant l'ocupaci Nazi. El matrimoni es divorci l'any 1962 quan Melina ja portava anys convisquent amb el seu amor definitiu, Jules Dassin. 

 Carrera .
 Actriu .
El debut cinematogrfic de Mercouri va ser la pel.lcula        (Stella), dirigida per Michael Cacoyannis. El film va ser presentat al Festival Internacional de Cinema de Cannes de l'any 1955, i va ser candidat a la Palma d'Or. Finalment la pel.lcula no es va endur el guard, per el festival va ser important per Melina Mercouri perqu va conixer el que seria el seu marit, el director Jules Dassin, amb qui es casaria desprs d'anys de convivncia el 1966. Dassin era pare del cantant Joe Dassin. Dassin i Melina comenarien no noms una relaci sentimental sino tamb professional. Es podria dir que Melina Mercouri va ser la musa de Jules Dassin i va protagonitzar una bona colla de les pel.lcules del director. Melina va aconseguir popularitat internacional amb el llargmetratge Pote tin Kyriaki (Mai en diumenge), dirigida per Dassin. Grcies al seu treball a la pel.lcula va ser candidata a l'Oscar a la millor actriu. Pel seu paper va guanyar la Palma d'Or a la millor actriu al Festival de Cannes. Dassin i Mercouri van tornar a treballar junts en el musical Illya Darling, on ella va rebre una candidatura a millor actriu dels premis Tony. El matrimoni va col.laborar en ms pel.lcules com l'exitosa Topkapi, on tamb teni un petit paper Joe Dassin, Phaedra o Gaily.

Melina Mercouri es va retirar del cinema l'any 1978. La seva ltima pel.lcula va ser Kravgi gynaikon, dirigida tamb per Jules Dassin. Per la seva ltima aparici al cinema va ser una adaptaci grega de la obra Dol ocell de joventut.

 Cantant .
Una de les seves primeres canons va ser Hartino to Fengaraki, escrita per Manos Hadjidakis i Nikos Gatsos. La can era part de la producci grega de l'obra Un tramvia anomenat Desig, que ella protagonitz en el paper de Blanche DuBois. La primera gravaci de la can, que es considerada per molts com a llegendria, fou realitzada per Nana Mouskouri. L'any 2004 el segell discogrfic Sirius, creat per Manos Hadjidakis, va publicar una gravaci que Mercouri va fer per a la televisi francesa a la dcada dels seixanta. Altres gravacions de Mercouri sn Ta Paidia tou Peiraia (Els nens del Pireu), de la banda sonora de Mai en Diumenge. Aquesta pea va guanyar l'Oscar a la millor can l'any 1960. Durant els anys que va haver de viure a Frana a causa de la dictura a Grcia, Melina va gravar quatre lbums, un en grec i tres en francs.

 Poltica .
Va ser una de les ms conegudes oponents a la dictadura militar que va patir Grcia als anys setanta, la coneguda com Junta dels Coronels. Aquesta dictadura va durar des del 1967 fins el 1974. A Mercouri li va ser retirada la ciutadania grega, agravi al que ella contest: Jo vaig nixer grega i morir grega. El senyor Styllianos Pattakos va nixer sent un feixista i morir sent un feixista. Aquesta frase ella la record a la seva autobiografia titulada oportunament Jo vaig nixer grega, que public l'any 1971. Quan la democrcia va tornar a Grcia, Mercouri va poder tornar al seu pas natal i es va convertir en membre del Parlament en el partit Moviment Socialista Panhelnic. El 1981 es va convertir en la primera dona en ocupar el crrec de Ministre de Cultura de Grcia. Va ser-ho durant dos legislatures i torn al crrec entre els anys 1993 i 1994 any de la seva mort.

Com a Ministre de Cultura, va proposar l'ideal de la Capital Europea de la Cultura. Atenes va ser escollida com la primera Ciutat Europea de la Cultura l'any 1985. Mercouri va lluitar per la tornada dels Marbres d'Elgin, els quals formen part d'una de les col.leccions del Museu Britnic. Aquests marbres van ser expoliats de la Acrpolis pel britnic Comte d'Elgin. Per els esforos de Melina van ser infructuosos. Encara avui dia Grcia reclama tots els tresors arqueolgics que li van ser expoliats en el passat.

 Mort .

Melina Mercouri va morir l'any 1994, en un hospital de Nova York a l'edad de 73 anys a causa d'un cncer de pulm. Ella sempre havia estat una gran fumadora i quan va morir centenars de ciutadans grecs van col.locar la seva marca favorita de cigarretes com un recordatoria a la seva tomba.

Un cop morta el seu cadver va ser repatriat a Grcia. Fu enterrada amb un funeral d'Estat al cementiri Proto Nekrotafeio (Primer Cementiri).


 Filmografia .
Kravgi gynaikon 1978;
Nasty Habits 1977;
La Promesse de l'aube 1970;
Gaily, Gaily 1969;
 1966;
A Man Could Get Killed 1966;
Los pianos mecanicos 1965;
Topkapi 1964;
Canzoni nel mondo 1963);
Phaedra 1962;
Vive Henri IV, vive l amour 1961;
Il giudizio universale 1961;
Pote Tin Kyriaki 1960;
La Loi 1959;
The Gypsy and the Gentleman 1958;
Celui qui doit mourir 1957;
(pelcula) 1955;

Bibliografia.

Autobiografia: I was born greek, 1971, Editorial: Doubleday. ASIN:B00005W4UY En angls.

 Enllaos externs .
 ;
Biografia de Melina Mercouri A la web del Ministeri de Cultura de Grcia ;
 Web de la Fundaci Melina Mercouri ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340549" title="Domenico Puligo" nonfiltered="3053" processed="3044" dbindex="133080">

Domenico Puligo (Florncia, 1492   Florncia, setembre de 1527), tamb conegut com a Domenico di Bartolommeo Ubaldini o Domenico Ubaldini, va ser un pintor itali de l'alt Renaixement. Giorgio Vasari va escriure la seua bografia en el seu fams llibre Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori (Les vides dels ms excellents pintors, escultors i arquitectes).

Va ser deixeble de Ridolfo Ghirlandaio per va adquirir el seu estil personal grcies al tracte amb el seu amic Andrea del Sarto, tot i que tamb va ser influt per Pontormo i Rosso Fiorentino. Entre les seues millors obres cal esmentar la Visi de sant Bernat, polptic sobre taula collocat sobre un altar, avui dia a la Walters' Gallery de Baltimore. Va ser un destacat retratista, molt sollicitat pels nobles i els rics mercaders del seu temps.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340550" title="Les Eres (Alpont)" nonfiltered="3054" processed="3045" dbindex="133081">

Les Eres (oficialment i en castell, las Eras; tamb conegut com Bisbe Hernndez o Obispo Hernndez) s un llogaret del municipi valenci d'Alpont (comarca dels Serrans). 

Situada a poc ms d'un quilmetre dela vila, pot dir-se que formen un nic nucli. Tant s aix que ac trobem el collegi, el poliesportiu i un institut d'educaci secundria. A ms compta amb un celler vincola i l'edifici abandonat des de 1991 de la Gurdia Civil. S'accedeix des de la carretera CV-345 o carretera de Titaiges a la Iessa.

Pel que fa a monuments, destaca l'ermita de la Purssima (en mal estat de conservaci).

En 1969 tenia 164 habitants, en 1991 tenia 81 habitants i en 2003 tenia 60 habitants, 34 homes i 26 dones. En 2006 t 66 habitants. 

En les Eres va naixer el bisbe Joaqun Hernndez i Herrero, bisbe de Badajoz i Sogorb, on va morir el dia 19 de febrer de 1868. A ell es deu que durant molt temps a aquest llogaret fora conegut com Bisbe Hernndez.

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alpont;
 www.aldeasdealpuente.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340552" title="Bellegarde-en-Marche" nonfiltered="3055" processed="3046" dbindex="133082">


Bellegarde-en-Marche s un municipi francs, situat al departament de Creuse i a la regi del Limousin. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340562" title="Bruges" nonfiltered="3056" processed="3047" dbindex="133083">


Bruges s un municipi francs, situat al departament de Vienne i a la regi del Poitou-Charentes. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340565" title="Bo" nonfiltered="3057" processed="3048" dbindex="133084">


Bo s un municipi francs, situat al departament d'Olt i Garona i a la regi d'Aquitnia. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340566" title="Cant d'Agen-Sud-Ouest" nonfiltered="3058" processed="3049" dbindex="133085">
El Cant d'Agen-Sud-Ouest s un cant francs del departament de l'Olt i Garona, a la regi d'Aquitnia. Forma part del districte d'Agen i t com a cap cantonal Agen. Compta amb tres municipis.

Municipis.
Agen';
Bo;
Bon-Encontre;

Vegeu tamb.
Cantons d'Olt i Garona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340574" title="Immersi lingstica" nonfiltered="3059" processed="3050" dbindex="133086">
La immersi lingstica s l'exposici intensiva a una segona llengua, vivint en una comunitat que la parli de forma habitual, per tal d'aprendre-la ms rpidament. s un procs propi de les estades lingstiques, sigui en colnies d'estiu o estudiant a l'estranger (programa Erasmus, any lingstic, doble titulaci europea ), i dels immigrants que van a viure a un nou pas, on aprenen la llengua a la vida quotidiana tot i que puguin tenir un complement de classes formals.

Tamb s'anomena immersi quan es posa en contacte l'aprenent durant moltes hores de la jornada amb la llengua que es vol dominar, encara que no estigui a la comunitat que la t com a llengua materna. Per exemple, a l'escola catalana la immersi lingstica s'ha esdevingut pel fet de convertir el catal en llengua vehicular de l'ensenyament, de forma que la majoria de matries s'imparteixen en aquest idioma. Aquesta immersi garanteix un coneixement suficient del catal encara que els alumnes parlin altres idiomes fora de l'escola


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340579" title="Mazda CX-7" nonfiltered="3060" processed="3051" dbindex="133087">

La Mazda CX-7 es un vehicle tipus mid size CUV fabricat a Hiroshima, Jap a partir del 20 de febrer de 2006. Va fer acte de presencia per primer cop al Los Angeles Auto Show del 2006 i va iniciar la seva comercialitzaci per la primavera 2006 com a model 2007. Es tracta del primer vehicle d'aquestes caracterstiques des del cessament del Mazda Navajo l'any 1994.

La CX-7 rep una nova plataforma en comptes d'usar la CD3 que les CUV Mazda CX-9/Ford Edge/Lincoln MKX i el Mazda6. Utilitza la suspensi davantera de la Mazda MPV i la posterior de la Mazda5; molts dels components relatius al tren 4WD provenen del Mazdaspeed6, aix com el seu motor turbo. Pot elegir-se en transmissi automtica o manual de 6 velocitats. La CX-7 s'ubica per sobre de la Mazda Tribute per per davall de la Mazda CX-9.

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340580" title="Mazda CX-9" nonfiltered="3061" processed="3052" dbindex="133088">

La Mazda CX-9 es un vehicle tipus full size CUV fabricat per Mazda. Descrit freqentment com a "modern station wagon", substitueix al Mazda MPV a Nord Amrica. Va ser presentada el 13 d'abril de 2006 al New York International Auto Show i va posar-se a la venta el febrer de 2007.

La CX-9 esta construda sota la plataforma CD3, la mateixa que usa la Ford Edge; el seu aspecte se semblant a la Mazda CX-7; pot elegir-se en tracci davantera (de srie) o en tracci integral (en opci) pel model Grand Touring.

Aquest vehicle es fabricat a la planta Ujima 1 d'Hiroshima, Jap.
 Enllaos externs .
 Pgina web oficial ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340584" title="Antropologia filosfica" nonfiltered="3062" processed="3053" dbindex="133089">
L'antropologia filosfica s la disciplina que reflexiona sobre qu constitueix la humanitat de la persona, els seus trets distintius com a individu i les idees que estan al rerefons de l'antropologia general. Intenta unir les aportacions de les diferents cincies per definir i caracteritzar l'sser hum (d'on ve, que el fa nic, quin sentit t la seva vida, com es relaciona amb l'entorn....). Com a disciplina de la filosofia independent sorgeix a principis del segle XX a Alemanya.

Els principals autors d'aquesta branca del saber sn Max Scheler, Ernst Cassirer, Martin Heidegger, Paul Ricoeur i Martin Buber.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340585" title="Ford Edge" nonfiltered="3063" processed="3054" dbindex="133090">

La Ford Edge es un mid size CUV premium fabricat per Ford a la planta de Oakville, Ontario, Canad. Va ser presentat al North American International Auto Show del 2006 i va iniciar la seva producci a l'octubre del 2006, comercialitzant-se a partir del 25 de desembre del 2006 com a model 2007.

Basat amb la plataforma CD3, que comparteix amb la Mazda CX-9, Ford Fusion, Mercury Milan i Lincoln MKZ. Es comercialitza en 40 pasos (a part del mercat de Nord-Amrica), entre els quals, Emirats rabs Units, Arbia Saudita, Jordnia, Israel i Panam.

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340586" title="Artaix" nonfiltered="3064" processed="3055" dbindex="133091">
Artaix (oficialment i en castell, Artaj) s un llogaret del municipi valenci d'Andilla (a la comarca dels Serrans).

Situada en una fondanada, en el paratge conegut com El Estrecho de la rambla d'Andilla o d'Artaix. Rodetjada de les muntanyes de la Serra d'Andilla, s'arriba despres de desviar-se de la carretera CV-341 que ve del Villar passant pel llogaret i arribant, desprs de sis quilmetres i mig, a la vila.

Va ser fundada com colnia al voltant de 1960. Els nous colons, sobretot caadors i terratinents anaren comprant els terrenys i construint les cases fins conformar l'actual nucli. Compta a diversos serveis, com una piscina pblica, consultori mdic, safareig, font, front, una ermita, etc. A l'estiu arriba a tindre vora 700 habitants.

El 15 d'agost sn les festes en honor a la Verge del Carme i un dels actes ms importants s la cursa popular fins a la vila.

 Vegeu tamb .
 Andilla;

 Enllaos externs .
 www.artaj.org;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340590" title="Nombres sociables" nonfiltered="3065" processed="3056" dbindex="133092">

Nombres sociables s una generalitzaci del concepte de nombres amics i nombre perfecte.  Un conjunt de nombres sociables s un tipus de seqencia d'aliquot, o una seqncia de nombres cadascun dels quals s la suma dels  divisors propis del nombre que el precedeix, excloent el propi nombre precedent.  Per tal de qu la seqncia sigui sociable, la seqncia ha de ser cclica. Per tant, retornant al seu punt de partida.  

El perode de la seqncia, o l'ordre del conjunt de nombres sociables, s en nombre de nombres del cicle.  

Si el perode de la seqncia s 1, el nombre s un nombre sociable d'ordre 1, or un nombre perfecte per exemple, els divisors propis de 6 sn 1, 2, i 3, els quals sumen altre cop 6.  

Un parell de nombres amics es un conjunt de nombres sociables d'ordre 2.  

No sn coneguts nombres sociables d'ordre 3.


Un exemple amb perode o ordre 4 s:
La suma dels factors de  1264460 (22 * 5 * 17 * 3719) s:
1 + 2 + 4 + 5 + 10 + 17 + 20 + 34 + 68 + 85 + 170 + 340 + 3719 + 7438 + 14876 + 18595 + 37190 + 63223 + 74380 + 126446 + 252892 + 316115 + 632230 = 1547860;

La suma dels factors de  1547860 (22 * 5 * 193 * 401) s:
1 + 2 + 4 + 5 + 10 + 20 + 193 + 386 + 401 + 772 + 802 + 965 + 1604 + 1930 + 2005 + 3860 + 4010 + 8020 + 77393 + 154786 + 309572 + 386965 + 773930 = 1727636;

La suma dels factors de  1727636 (22 * 521 * 829) s:
1 + 2 + 4 + 521 + 829 + 1042 + 1658 + 2084 + 3316 + 431909 + 863818 = 1305184;

La suma dels factors de 1305184 (25 * 40787) s:
1 + 2 + 4 + 8 + 16 + 32 + 40787 + 81574 + 163148 + 326296 + 652592 = 1264460.

Enllaos externs.
 A list of known sociable numbers (en angls);
 Extensive tables of perfect, amicable and sociable numbers (en angls);


Referncies.
 P. Poulet, #4865, L'intermediare des math. 25 (1918), pp. 100-101.
 H. Cohen, On amicable and sociable numbers, Math. Comp. 24 (1970), pp. 423-429;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340593" title="Civilitzaci de la vall de l'Indus" nonfiltered="3066" processed="3057" dbindex="133093">
La civilitzaci de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al segon millenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjans del segle XIX. Destaca per la seva extensi geogrfica per a l'poca i pels avenos tcnics relatius a l'agricultura i el comer.

Histria.
Els antecedents de la civilitzaci de l'Indus estan a la cultura de Mehrgarh, al 6500 aC, que va introduir l'agricultura i la sedentaritzaci a la zona. A la zona de Harappa va comenar a desenvolupar-se una cultura urbana que s'expandia grcies al comer de lapisltzuli i altres productes de luxe.

El 2500 aC s el moment de mxim apogeu d'aquesta civilitzaci, amb Harappa com a capital, probablement la primera ciutat planificada de la histria.



La desaparici de la cultura de l'Indus es va produir suposadament per la uni de petites invasions de pobles vens i per canvis climtics o tectnics que van alterar el curs i el cabal del riu principal que la sustentava. El 1900 aC s'inicia un xode massiu de poblaci de l'Indus i el 1700 aC desapareixen les mencions de comer amb aquest poble als textos mesopotmics. Sorgeixen aleshores diverses cultures regionals menors.

Abans es considerava que la causa del declivi era la invasi de pobles aris, per aquesta hiptesi no est acceptada per la majoria dels estudiosos per la manca de suport documental o arqueolgic. Les proves d'assentaments indoeuropeus sn posteriors a la desaparici de la cultura de l'Indus. 

Cincia i cultura.
Aquesta civilitzaci va desenvolupar un sistema d'escriptura propi, que continua sense ser desxifrat, basat en l's del pictograma sobre tauletes (s'han identificat 400 signes diferents). No se sap tampoc en quina llengua estava escrit, ni tan sols la famlia lingstica a qu pertanyia. Se n'han trobat restes que daten del 3000 aC.



Els pobladors de l'Indus coneixien la dansa (com proven les estatuetes trobades amb dones ballant) i l'acompanyaven amb un instrument similar a l'arpa.. Tamb es practicava el joc de daus i s'han identificat diverses joguines infantils.

Les ciutats tenien sanejament i la higiene era fonamental. S'usava un sistema estandaritzat de pesos i mesures, fet que demostra l'existncia de clculs matemtics i geomtrics previs. A les excavacions s'han trobat proves de l'existncia de tcniques d'odontologia .

Economia.
L'agricultura de l'Indus se centrava en el conreu de ssam, llegums, dtils i melons. Amb l'extensi cap al riu Ganges, va guanyar progressivament en importncia l'arrs. Els seus habitants tamb van conrear cot, essent els primers en usar-ho com a clau del txtil. La ramaderia girava al voltant del bou, l'ase i l'elefant. 

Comerciaven amb metalls preciosos i ivori amb altres pobles, com els de Mesopotmia, per fer joies i altres productes de luxe. Posteriorment van exportat terrissa a altres civilitzacions asitiques. Aquest comer es feia per via terrestre, grcies al descobriment del carro tirat per bous i ms endavant per via martima, on destaca el paper de la ciutat de Lothal.

Societat.
La societat urbana s'articulava sobretot al voltant dels nuclis de Harappa i Mohenjo Daro i la rural en un seguit de colnies agrcoles o mineres que depenien de ciutats venes. Es calcula que a l'poca de mxima esplendor la civilitzaci de l'Indus comptava amb cinc milions d'habitants.

La gent vivia en cases de maons, que s'agrupaven en illes a la ciutat baixa, envoltant la ciutadella on s'administrava la poblaci (sembla ser que no era equivalent al palau, ja que l'Indus no se sustentava en una monarquia o sistema centralitzat). El lloc de reuni era als banys pblics o les places i els barris s'estructuraven segons l'activitat econmica fonamental, de manera similar als gremis medievals.

Les referncies en snscrit posteriors dibuixen una societat basada en l'igualitarisme i la no-violncia, probablement un punt idealitzada. El culte a deesses de fertilitat, la manca d'evidncia d'esclaus o exrcit regular i l'estructura de les ciutats excavades, per, reforcen aquesta imatge.

Religi.
La religi es basava en el culte a una deessa que ms endavant es transformaria en Xiva , i a diverses divinitats menors relacionades amb la fertilitat i la productivitat. Va influir fortament en l'hinduisme que va sorgir quan aquesta civilitzaci es va collapsar.

Diversos animals van ser divinitzats, com el bou, l'elefant, el tigre i el rinoceront. S'ha trobat l'esvstica a inscripcions en pedra a les ciutats . Els morts eren enterrats en les primeres poques i en les darreres incinerats.

Referncies.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340600" title="Family Matters" nonfiltered="3067" processed="3058" dbindex="133094">

Family Matters s una comdia de situaci dels EUA sobre una famlia afro-americana de classe mitja que viu a Xicago. Sorgida com un spin-off de la srie Perfect Strangers, en la que el persontage de Harriete Winslow feia d'ascensorista a l'edifici del peridic on treballaven els protagonistes.
S'estren a l'ABC des de el 22 de setembre de 1989 fins el 9 de maig de 1997 i desprs fou mogut a la CBS des de 1997 fins el 1998. 

En un principi estigu orientada a situacions de la famlia amb un possible missatge moral al final del captol, per amb el sorgiment del personatge de Steve Urkel la srie es va redirigir a la comdia absurda, plena de colps i dilegs absurds, arribant a introduir a ms a ms situacions al voltant de la cincia ficci sense perdre, tanmateix, el missatge moral a la histria que se'n va pretendre des del comenament.

La producci obtingu un gran xit en el seu pas d'origen, arribant a emetre's durant nou anys amb ms de 200 episodis (215).

Als Estats Units els episodis van aconseguir molta audincia, arribant aix a sobrepujar els 10.000.000 de persones veient la srie.

Personatges.
Steve Urkel (Jaleel White): Ve dels Winslow, a quins visita constantment. Molt sapastre, per inteligent en fer molts experiments. Enamorat de Laura, encara que va sortir amb Myra durant un temps.
Carl Winslow (Reginald VelJohnson): Pare de la famlia Winslow. Policia que ms avant va ascendir a tinent. No soporta les visites de Steve, encara que en el fons li t molta estima. ;
Harriette Winslow (Jo Marie Payton)(Temporades 1-8),Judyann Elder (Temporada 9)): Mare de la familia Winslow, dedicada als seus fills, i tamb treballa fora de casa. ;
Eddie Winslow (Darius McCrary): Fill major de Carl i Harriette. Ms interesat en els esports y en les xiques que en els estudis.
Laura Winslow (Kellie Shanygne Williams): Filla major dels Winslow. La seua major preocupaci s llevar-se a Steve de damunt.S'enamora de Steffan,l'alter-ego de Steve.
Judy Winslow (Jaimee Foxworth)(Temporades 1-4): Filla petita dels Winslow. Personatge molt secundari que desapareix de la srie sense donar-se cap explicaci.
Estelle "Mare" Winslow (Rosetta LeNoire): Mare de Carl. A la temporada 4 es casa amb Fletcher, i les seues aparicions comencen a ser ms espordiques. ;
Rachel Crawford (Telma Hopkins)(Temporades 1-4, 6-9): Germana de Harriette, sense marit i mare de Richie. s cambrera en en el seu propi restaurant, que desapareix de la srie, i que apareix en pocs episodis.
Richie Crawford (Bryton McClure): Fill de Rachel. Viu amb els seus oncles. En les ltimes temporades quasi no apareix.
3J (Orlando Brown)(Temporades 7-9): Xiquet que adopta la famlia Winslow en les ltimes temporades.
Myra Monkhouse(Michelle Thomas)(Temporades 4-9): Novia de Steve. A pesar-hi de qu ell no li correspond, ella est bojament enamorada d'ell.
Waldo Geraldo Faldo(Shawn Harrison)(Temporades 2-8): Millor amic d'Eddie. No s massa inteligent, per s molt bon cuiner. Ix amb Maxine, la millor amiga de Laura, fins que se'n va de la ciutat.
Maxime Johnson(Cherie Johnson)(Temporades 2-9): Millor amiga de Laura que amb el temps se'n fa novia de Waldo.

Episodis.


Temporada 1.
 The mama who came to dinner;
 Two-Income Family;
 Short Story;
 Rachel's First Date;
 Straight A's;
 Basketball blues;
 Body damage;
 Mr. Badwrench;
 Stake Out;
 False arrest;
 The Quilt;
 Laura's First Date;
 Man's Best Friend;
 Baker's Dozens;
 The Big Reunion;
 The Party;
 The Big Fix;
 Sitting Pretty;
 In a Jam;
 The Candidate;
 Bowl Me Over;
 Rock Video;

Temporada 2.
 Rachel's Place;
 Torn Between Two Lovers;
 Marriage 101;
 Flashpants;
 The Crash Course;
 Boxcar Blues;
 Dog Day Halloween;
 Cousin Urkel;
 Dedicated to the One I Love;
 The Science Project;
 Requiem for Urkel;
 Fast Eddie Winslow;
 Have Yourself a Merry Winslow Christmas;
 Ice Station Winslow;
 Son;
 Do the Right Thing;
 High Hopes;
 Life of the Party;
 Busted;
 Fight the Good Fight;
 Taking Credit;
 Finding the Words;
 Skip to my Lieu;
 The Good, the Bad and the Urkel;
 I Should Have Done Something;

Temporada 3.
 Boom!;
 Brains Over Brawn;
 The Show Must Go On;
 Words Hurt;
 Daddy's Little Girl;
 Citzien's Court;
 Robo-Nerd;
 Making the Team;
 Born to Be Mild;
 The Love God;
 Old and Alone;
 A Pair of Ladies;
 Choir Trouble;
 A Test of Friendship;
 Jailhouse Blues;
 Brown Bombshell;
 Food, Lies and Videotape;
 My Broked-Hearted Valentine;
 Woman of the People;
 Love and Kisses;
 Stop in the Name of Love;
 The Urkel Who Came to Dinner;
 Robo-Nerd II;
 Dudes;
 Farewell, My Laura;

Temporada 4.
 Surely, You Joust;
 Dance to the Music;
 Driving Carl Crazy;
 Rumor Has It;
 Number One With a Bullet;
 Who's Kid is it Anyway?;
 An Officer and a Waldo;
 Just One Date;
 The Oddest Couple;
 It's Beggining to Look a Lot Like Urkel;
 Muskrat Love;
 Hot Wheels;
 The Way the Ball Bounces;
 A Thought in the Dark;
 Tender Kisses;
 Heart Strings;
 It's a Mad, Mad, Madhouse;
 Higher Anxiety;
 Mama's Wedding;
 Pulling teeth;
 Walk on the Wild Side;
 Hot Stuff;
 Stormy Weather;
 Buds 'n 'Buns;

Temporada 5.
 Hell Toupee;
 It Didn't Happen One Night;
 Saved By the Urkel;
 A Matter of Principle;
 Money Out the Window;
 Best Friends;
 Grandmama;
 Dr. Urkel and Mr. Cool;
 Car Wars;
 All the Wrong Moves;
 Christmas is Where the Heart Is;
 Scenes From a Mall;
 Rock Enroll;
 Like a Virgin;
 Good Cop, Bad Cop;
 Presumed Urkel;
 Father of the Bride;
 Psycho Twins;
 That's What Friends Are For;
 Opposites Attract;
 A-Campin We Will Go;
 Nunsense;
 Aunt Oona;
 Stefan Returns;

Temporada 6.
 To Be or Not to Be (Part 1);
 To Be or Not to Be (Part 1);
 Till Death Do Us Apartment;
 The Looney Bin;
 Beta Chi Guy;
 A Dark and Stormy Night;
 Par for the Course;
 Sink or Swim;
 Paradise Bluff;
 Flying Blind;
 Miracle on Elm Street;
 Midterm Crisis;
 An Unlikely Match;
 The Substitute Son;
 The Gun;
 Wedding Bell Blues;
 Ain't Nothing But an Urkel;
 My Uncle, the Hero;
 My Bodyguard;
 Cheers Looking at You, Kid;
 What's Up, Doc?;
 We're Going to Disneyworld (Part 1);
 We're Going to Disneyworld (Part 1);
 They Soot Urkels, Don't They?;
 Home Sweet Home;

Temporada 7.
 Little Big Guy;
 The Naked and the Nerdy;
 Bugged;
 Teacher's Pet;
 Walking My Way Back Home;
 She's Back;
 Hot Rods to Heck;
 Talk's Cheap;
 Struck by Lightning;
 Best Years of Our Lives;
 Fa La La La Laagghh!;
 Friendship Cycles;
 South of the Border;
 Life in the Fast Lane;
 Random Acts of Science;
 Tips for a Better Life;
 Swine Lake;
 My Big Brother;
 Eau de Love;
 Twinkle Toes Faldo;
 Scammed;
 Dream Date;
 A Ham is Born;
 Send in the Clones;

Temporada 8.
 Paris Vacation (Part 1);
 Paris Vacation (Part 2);
 Paris Vacation (Part 3);
 Movin' On;
 3J in the House;
 Getting Buff;
 Stevil;
 Karate Kids;
 Home Again;
 Nightmare at Urkel Oaks;
 Chick-a-Boom;
 The Jury;
 It Came Upon a Midnight Clear;
 Revenge of the Nerd;
 Love Triangles;
 Father Time;
 Beauty and the Beast;
 Le Jour d'amour;
 What Do You Know?;
 Odd Man In;
 Flirting With Disaster;
 Pound Foolish;
 The Brother Who Came to Dinner;
 A Pirate's Life For Me;

Temporada 9.
 Out With the Old;
 They Shoot Ducks, Don't They;
 Dumb Belle of the Ball;
 Drinking and Jiving;
 Who's Afraid of the Big Black Book?;
 A Mind is a Terrible Thing to Read;
 Stevil II: This Time He's Not Alone;
 Trading Places;
 A Pain in Harassment;
 Original Gangster Dawg;
 Deck the Malls;
 Grill of My Dreams;
 Breaking Up is Hard to Do;
 Crazy For You (Part 1);
 Crazy For You (Part 2);
 Whose Man is it Anyway?;
 Polkapalooza;
 Throw Urkel From The Train;
 Don't Make Me Over;
 Pop Goes the Question;
 Lost in Space (Part 1);
 Lost in Space (Part 2);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340602" title="Tancrmont" nonfiltered="3068" processed="3059" dbindex="133095">
Tancrmont s un nucli del municipi de Pepinster a la provncia Lieja de Blgica.

Histria.
Al 1825, un cert senyor Pirard va excavar-hi un santcrist romnic que data de l entorn de l any 1000. Al 1895 s hi va construir la capella que va esdevenir un lloc de pelegrinatge catlic.

El fort inacabat situat a l altipl entre les valls del Hogne I del Vesdre va inaugurar-se al 1937.

Llocs d inters.
Vries panorames de les Ardenes;
El Fort de Tancrmont;
La capella del  Bon Vieux Dieu  ;
Enllaos externs.
Web del sanctuari del Bon Vieux Dieu;
Web del fort de Tancrmont;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340604" title="University of Santo Tomas Singers" nonfiltered="3069" processed="3060" dbindex="133096">
University of Santo Tomas Singers o UST Singers s el cor oficial de la Universitat Reial i Pontifcia de Santo Tomas de Manila, Filipines. Aquest grup vocal es va formar l any 1992, sota direcci de Fidel G.Calalang Jr. En noms dotze anys d existncia, aquest grup coral ha arribat a estar catalogat entre els millors del mn, havent guanyat l any 1995 el premi Cor del Mn al Llangollen International Musical Eisteddfod, a Galles. A ms d aquest han anat rebent un recull de primers premis en les diferents categories als festivals i concursos internacionals ms prestigiosos del mn, i sempre han estat aclamats per la crtica i pel pblic, tant pel seu nivell vocal com per l'espectacularitat de les seves interpretacions. 

El repertori d aquest cor va des de la polifonia del Renaixement fins als musicals de Broadway, passant pel folklore filip, o fins i tot per la msica pop. Un concert dels UST Singers s un espectacle, usualment realitzen una primera part de polifonia, i de msica de compositor, i una segona part de repertori tradicional filip (amb msica de les diferents provncies del seu pas, totalment coreografiada i amb vestits tradicionals) o b interpreten fragments de musicals. 

Han visitat Catalunya en diferents ocasions, participant al Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre (els anys 1993, 1995, 1998, 2002 i 2008), i al Festival Internacional de Msica Coral de Barcelona (l any 1993), sent el cor ms aclamat de les edicions on han participat, i portant un boc de la cultura i la msica filipina all on van. 

Fidel G. Calalang Jr. s director dels UST Singers des dels seus inicis, l'any 1992. s un dels directors ms importants de les Filipines, tamb reconegut com a pianista, compositor, cantant i mestre de msica. Ha estat reconegut internacionalment com a millor director en diferents festivals i concursos corals, ja que el seu estil s gaireb nic. Tamb ha estat reconegut per la Universitat de Santo Toms com a un dels membres amb ms reconeixement a nivell mundial. T un do especial per la msica, a ms d'haver actuat sempre amb gran disciplina. Tot aix unit a les experincies de les gires, on ha recollit peces noves, incorporat coreografies teatrals, i d'altres vivncies que ha pogut anar incorporant al cor. Aix ha fet que any rera any els UST Singers hagin anat millorant.

 

Enllaos externs .
 Web oficial;
 UST Singers Interpreten Elijah Rock a Youtube;
 UST Singers interpreten Gabaq-an a Youtube;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340606" title="Austrolebias juanlangi" nonfiltered="3070" processed="3061" dbindex="133097">

Austrolebias juanlangi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340607" title="Sublevaci de Jaca" nonfiltered="3071" processed="3062" dbindex="133098">
Sublevaci de Jaca fou un alament militar de la guarnici de Jaca els dies 12 i 13 de desembre de 1930, dirigida pels capitals Fermn Galn i ngel Garca Hernndez, i que pretenia la proclamaci de la Repblica a Espanya.

 Antecedents .
Desprs de la dimissi el 29 de gener de 1930 del dictador Miguel Primo de Rivera, el rei Alfons XIII nomena Cap de Govern al general Dmaso Berenguer Fust, cap de la Casa Militar del rei. El 30 de gener, juren el seu crrec els components del nou Govern en el qual, a ms de la prefectura, Berenguer assumeix tamb la cartera de Guerra.

Les esperances posades en aquest Govern, per a la tornada a la normalitat constitucional, s'enfonsaren entre els partidaris de la Repblica i fins i tot en els grups monrquics que van ser marginats per la Dictadura. Aquests pretenen una mplia revisi de la legislaci emanada de la mateixa aix com la reposici en els seus crrecs de diputats, regidors i catedrtics que hi foren cessats.

A fi de tranquillitzar els nims, Berenguer afirma que el nou govern vol la pacificaci del pas i la volta a la normalitat constitucional, prometent, entre altres coses, la convocatria d'eleccions generals. Com primeres mesures concedeix una amnistia als condemnats pels delictes de rebelli, sedici comuna o militar i altres delictes de carcter poltic. Aix mateix, assabentat dels projectes d'una revolta militar, crida al seu costat al general Goded, un dels conspiradors ms actius contra la dictadura de Primo de Rivera, al que suposa implicat en aquests preparatius, i li fa convncer als militars ms exaltats de les seves bones intencions. En aquest sentit, es permet el retorn a l'escala activa als militars de l'arma d'Artilleria que en el seu moment van ser separats del servei per acords del Govern dictatorial. No obstant aix, s'exclou expressament de la mateixa als generals Cabanellas, Queipo de Llano, Lpez Ochoa, Riquelme i La Cerda. 

Encara que el moviment queda ajornat, l'exclusi d'aquests militars de l'amnistia no va a contribuir a la calma. Berenguer no compl les seves promeses, radicalitzant l'actitud tant de civils com de militars republicans. El 17 d'agost es reuniren a Sant Sebasti Niceto Alcal-Zamora i Miguel Maura amb els representants de diversos grups poltics, constitucionalistes i republicans contraris al govern Berenguer i la Monarquia, reuni que ser coneguda com a Pacte de Sant Sebasti, en la que s'acordaren una srie de mesures tendents a la instauraci d'una repblica parlamentria.

 Els preparatius .
D'aquesta reuni surt el comproms de formar un Comit Revolucionari Nacional, que arribat el moment, d'acord amb una srie de militars adeptes, promouria un pronunciament per al derrocamiento de la Monarquia i posterior formaci del Govern republic. En el mes de desembre de 1930 l'aixecament es considera imminent. Per fi, el Comit Revolucionari, desprs de diversos retards, n'acorda la data del dilluns 15 de desembre. La direcci de la revolta a Jaca correspon a Fermn Galn, capit del regiment d'Infanteria Galcia nombre 19, encara que tamb conta amb la collaboraci dels capitans ngel Garca Hernndez, al comandament de la companyia de metralladores del mateix regiment al que pertany Galn, Salvador Sediles Moreno i Miguel Gallo del Batall de Caadors de Muntanya La Palma nombre 8, Luis Salines, de l'arma d'Artilleria i en situaci de disponible fors, aix com la de diversos oficials i un cert nombre de civils. 

Durant la tardor Galn, juntament amb els oficials compromesos i els paisans que li han proms el seu suport, tracten d'organitzar tots els detalls de la revolta planejada. Per la indiscreci d'alguns compromesos, el general Emilio Mola, en aquell temps Director General de Seguretat, que coneixia Galn dels anys de la Guerra d'frica, arriba a tenir coneixement que el capit del regiment Galcia trama alguna cosa, pel que, en atenci a la relativa amistat que els uneix, li envia una carta el 27 de novembre el text de la qual diu: 
Madrid, 27 de novembre de 1930
Senyor don Fermn Galn   JACA
El meu distingit capit i amic:
Sense altres ttols per a dirigir-me a vost que el de company i el de l'amistat que em va oferir en agrament per la meva intervenci en el violent incident de Cudia Mahafora, li escric. Sap el Govern i s jo les seves activitats revolucionries i els seus propsits de revoltar-se amb tropes d'aquesta guarnici: l'assumpte s greu i pot implicar-li danys irreparables. L'actual Govern no ha assaltat el poder, i a cap dels seus membres pot tirar-se-li en cara haver pres part en moviments de rebelli: tenen, doncs, les mans lliures per a deixar que s'apliqui el Codi de Justcia Militar inflexiblement, sense remordiment d'haver estat ells tractats amb menor rigor. Aix, d'una banda; per un altre, recordi que nosaltres no ens devem ni a una ni a altra forma de govern, sin a la Ptria, i que els homes i armes que la Naci ens ha confiat no hem d'emprar-los ms que en el seu defensa. Li prego mediti sobre el que li dic, i, al resoldre, no es deixi guiar per un apassionament passatger, sin pel que li dicti la seva conscincia. Si fa algun viatge a Madrid, li agrairia tingus la bondat de veure'm. No s el preu a la defensa que de vost vaig fer davant el general Serr, ni menys una ordre; s simplement el desig del seu bon amic que li aprecia de bo de bo i l'abraa.
Emilio Mola

 La Sublevaci .
Els continus ajornaments per a fixar la data de la revolta, fan que les relacions entre Galn i el Comit Revolucionari comencin a deteriorar-se. A aix s'uneix el fet que Galn ha arribat a saber, per la carta de Mola, que el Govern coneix alguna cosa sobre els seus plans. Galn s'impacienta, i temers, a ms, que les neus invernals tanquin els ports impossibilitant el moviment de tropes, decideix revoltar la guarnici el divendres dia 12. Davant la impossibilitat de convncer Galn perqu accepti una nova moratria, el Comit revolucionari disposa que en la matinada del dia 12 viatgin a Jaca, des de Madrid, Casares Quiroga i dos altres delegats del Comit Revolucionari que, segons el seu posterior testimoniatge, arribats a una hora intempestiva, dormen sense haver parlat amb Galn. 

Els esdeveniments es precipiten i a l'alba, la guarnici de Jaca s'ala contra el Govern, pren la ciutat desprs d'haver capturat als comandaments militars desafectes, i proclama la Repblica, publicant  un bndol que mana fixar en els carrers de Jaca i que diu: 

Com a Delegat del Comit Revolucionari Nacional, a tots els habitants d'aquesta Ciutat i Demarcaci faig saber:
Article nic: Aquell que s'oposi de paraula o per escrit, que conspiri o faci armes contra la Repblica naixent ser afusellat sense formaci de causa.
Jaca, a 12 de Desembre de 1930.
Fermn Galn. 

Els revoltats i el grup de paisans que se'ls havia unit preparen la marxa sobre Ayerbe, amb l'objectiu de seguir cap a Osca. Marxaran en dues columnes, una per carretera, al comandament de Galn, i altra, manada pel capit Sediles, per ferrocarril. No obstant aix, la desorganitzaci i imprevisi dels revoltats -que triguen ms de vuit hores a requisar els camions que hauran de transportar a la columna de Galn per carretera, produxen una excessiva demora en la sortida de Jaca (ms de nou hores sobre l'hora prevista). El lamentable estat de molts dels vehicles requisats converteix la marxa de la columna de Galant en una lenta i complicada peripcia amb contnues avaries i desocupades. La lentitud de la marxa, el fred i la fam provocaran el descoratjament entre la tropa. 

El Govern, assabentat del que esdev a Jaca per l'alarma enviada per una empleada del servei de Telgrafs -la lnia dels quals han tallat incompletament els revoltats-, decideix actuar amb la major premura i cursa ordres perqu des de la Capitania General de la V Regi Militar, a Saragossa, s'organitzi la contraofensiva. El capit general de la V Regi Militar, general Fernndez Heredia, ordena que dues columnes, una des d'Osca i altra des de Saragossa, surtin per a impedir l'entrada dels revoltats a Osca, les quals al capvespre del dia 12 es reuneixen amb l'artilleria en les llomes de Cillas, a 3 km d'Osca. AL comandament d'aquesta fora est el general Dolla. Aix mateix es cursen ordres per a tallar el ferrocarril a l'entrada de Riglos per a impedir l'avan dels rebels, el que obliga a la columna manada per Sediles, que va partir amb tren des de Jaca, a continuar a peu fins a Ayerbe, on la columna de Galn els espera amb cert nerviosisme. Quan arriben a la vora del riu Gllego, prop de la localitat d'Anznigo t lloc una trobada amb forces de la Gurdia Civil, manades pel general Lasheras, governador militar d'Osca, qui resulta ferit en l'intent de detenir als revoltats, morint a causa de les ferides uns dies desprs. 

Sobre les 23 hores, la columna de Galn arriba a Ayerbe, on prenen posicions de defensa, proclamen la Repblica i sn convidats a una sopar de pa i embotit, en el Centre Obrer Republic, mentre esperen l'arribada de la columna de Sediles que ve a peu des de Riglos. Galn es veu obligat a modificar els plans inicials, doncs hauran de continuar tots per carretera, amb les previsibles dificultats que aquesta circumstncia afegir a causa de l'escs nombre de vehicles amb que compten i al seu lamentable estat. De matinada, abandonen Ayerbe i es dirigeixen cap a Osca, per als voltants del santuari de Cillas, a uns 3 km d'Osca, es produx la trobada amb el gruix de les tropes del Govern. Desprs d'un infructus intent, per part dels capitans Garca Hernndez i Salinas, d'atreure's als oficials de les tropes governamentals, es produx un tiroteig i ambds capitans sn detinguts. El general Dolla ordena a l'artilleria obrir foc sobre la columna rebel, que respon amb foc de metralladores i fusells. Galn ordena immediatament als seus homes l'alto el foc, mentre les forces governamentals continuen disparant sobre ells. El foc enemic causa nombroses baixes als rebels que, presa del pnic, comencen a fugir en desbandada davant el desconcert de Galn que, sense saber qu fer, roman immbil i sense donar cap ordre als seus oficials. 

Per fi els oficials de Galn decideixen emprendre, tamb, la fugida, mentre que Galn es nega a escapar. No obstant aix, els seus companys el pugen per fora en un dels vehicles que emprn la marxa en direcci a Ayerbe. Tot just passats dos quilmetres d'Ayerbe, Galn reacciona i ordena al conductor que detingui el cotxe al costat d'un encreuament de carretera, des del qual es dirigeix a peu, juntament amb altres dos oficials que han decidit acompanyar-lo, al poble proper de Biscarrus, on es lliura a l'alcalde i li sollicita avisi a la Gurdia Civil perqu acudeixi a detenir-lo. 

 La repressi .
Galn, en companyia dels altres dos oficials, s condut al Govern Militar d'Osca, on poques hores desprs, en la matinada del dotze al tretze de desembre, sn jutjats per un Consell de guerra sumarssim, presidit pel general Arturo Lezcano. El Consell tot just dura 40 minuts. Els oficials processats mantenen durant tot el procs una actitud digna i valenta. Galn assumeix davant el Consell de guerra tota la responsabilitat del succet, pel que sollicita siguin absolts dels crrecs tots els oficials que l'han secundat. A pesar dels intents de Galn per salvar als seus companys, el Consell dicta sentncia condemnant a mort Galn i al capit Garca Hernndez, que ha estat condut fins a Osca per les tropes de Dolla, i condemnant a cadena perptua a la resta dels seus companys. Aquest mateix dia, a les 14 hores, a pesar de ser diumenge i ser tradici no executar condemnes de mort en aquest dia de la setmana, els condemnats sn afusellats en el polvor de Fornillos, a Osca; Galn, que ha declinat l'oferiment de l'auxili espiritual d'un sacerdot per a administrar-li confessi -oferiment que s que accepta el capit Garca Hernndez- dna l'ordre de foc al pelot d'execuci i es desploma amb un crit de "Visca la Repblica!".

 Conseqncies .
Pel mat d'aquest mateix dia, el Comit Revolucionari, que s'havia declarat responsable de la revolta el dissabte 13, s detingut, ingressant a la pres Model de Madrid aquells que havien estat nomenats ministres, per a fer-se crrec del govern de l'Estat en el cas de triomf del pronunciament. 

Les execucions dels capitans Galn i Garca Hernndez causen gran commoci arreu d'Espanya, despertant un sentiment antimonrquic que es va estendre com la plvora. Els executats esdevenen aix els mrtirs de la causa republicana, el que precipitar el curs dels esdeveniments amb l'arribada, quatre mesos desprs, de la II Repblica.
Durant tota la II Repblica els retrats de Galn i de Garca Hernndez es convertiran en les imatges de Els mrtirs de la repblica

 Enllaos externs .
 Sublevaci de Jaca a l'Enciclopdia Aragonesa online;
 Fotos sobre la sublevaci de Jaca;
 Documental sobre la sublevaci de Jaca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340608" title="Austrolebias litzi" nonfiltered="3072" processed="3063" dbindex="133099">

 Austrolebias litzi s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340609" title="Estaci de Montpeller - Saint-Roch" nonfiltered="3073" processed="3064" dbindex="133100">








L'Estaci de Montpeller - Saint-Roch ( en francs Montpellier-Saint-Roch) s una estaci de ferrocarrils de la SNCF de Montpeller, Frana. L'estaci s coneguda com la Gare de Montpellier, per des del mar de 2005 adopt el nom de sant Roc - Saint-Roch en francs -, natiu de la ciutat al segle XIV.

Montpeller - Saint-Roch s un dels principals intercanviadors de transport del Llenguadoc-Rossell perqu a part de trens tamb hi ha una estaci d'autobusos i tramvia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340612" title="Austrolebias luteoflammulatus" nonfiltered="3074" processed="3065" dbindex="133101">

Austrolebias luteoflammulatus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Uruguai i Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340614" title="Austrolebias luzardoi" nonfiltered="3075" processed="3066" dbindex="133102">

Austrolebias luzardoi  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Uruguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340615" title="Austrolebias melanoorus" nonfiltered="3076" processed="3067" dbindex="133103">

Austrolebias melanoorus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340616" title="Austrolebias minuano" nonfiltered="3077" processed="3068" dbindex="133104">

 Austrolebias minuano s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: sud del Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340619" title="Austrolebias nachtigalli" nonfiltered="3078" processed="3069" dbindex="133105">

Austrolebias nachtigalli  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340621" title="Austrolebias nigripinnis" nonfiltered="3079" processed="3070" dbindex="133106">

Austrolebias nigripinnis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Paran.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340624" title="Austrolebias nigrofasciatus" nonfiltered="3080" processed="3071" dbindex="133107">

 Austrolebias nigrofasciatus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: sud del Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340627" title="Austrolebias nioni" nonfiltered="3081" processed="3072" dbindex="133108">

 Austrolebias nioni s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340630" title="Fort de Tancrmont" nonfiltered="3082" processed="3073" dbindex="133109">
El Fort de Tancrmont a l altipla de Tancrmont (Pepinster) a Blgica fa part de la posici fortificada de Lieja (PFL) engir de la ciutat de Lieja.


Histria.
 Desprs de la Primera Guerra Mundial, el govern belga va decidir d afegir quatre forts nous al cintur de defensa: el d Eben-Emael, d Aubin-Neufchteau, de Battice i de Tancrmont per a adaptar-lo a l evoluci de la tecnologia militar.

El fort t una superficie de 3 hectrees per no es gaire visible de fora: les infraestructures es troben sota terra, fins a una profundidat de 30 metres. S hi troben el post de comandament, una central telefnica, la caserna, el grup electrogen  L armament es composava de 4 canons sota dues cpules, un bloc de subfusells i un bloc de morters. Tot i no sser acabat, el fort de Tancrmont va inaugurar-se el 8 d agost de 1937. Una xarxa de 2 km de conductes soterranis connecten totes les installacions 

A l inici de la Segona Guerra Mundial, hi havia una guarnici de 500 soldats sota el comandament del capit Devos. El 10 de maig de 1940, el fort estava en obres i com que encara quedaven moltes overtures per aparedar, no era possible crear la sobrepressi que havia de protegir els defensors contra els atacs amb gasos. A l ltim moment, la guarnici va obturar-los totes amb materials de fortuna: mquines, rails, sacs de ciment  El fort va rendir-se als ocupants alemanys el 29 de maig.

La visita del fort s interessant per que encara t totes les seves armes i installacions electromagntiques originals.

Enllaos externs.
Web del fort de Tancrmont Moltes fotos de l'interior i horari de les visites (en neerlands i francs).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340631" title="Austrolebias nonoiuliensis" nonfiltered="3083" processed="3074" dbindex="133110">

 Austrolebias nonoiuliensis s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Argentina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340635" title="Austrolebias paranaensis" nonfiltered="3084" processed="3075" dbindex="133111">

Austrolebias paranaensis  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340637" title="Austrolebias patriciae" nonfiltered="3085" processed="3076" dbindex="133112">

Austrolebias patriciae  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340638" title="Austrolebias periodicus" nonfiltered="3086" processed="3077" dbindex="133113">

Austrolebias periodicus  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340639" title="Fermn Galn" nonfiltered="3087" processed="3078" dbindex="133114">
Fermn Galn Rodrguez  (San Fernando, Cadis, 1899 - Osca, 1930) va ser un militar espanyol. Va perdre, a edat molt primerenca, al seu pare, suboficial de la Marina, realitzant estudis castrenses a l'Acadmia Militar d'Infanteria de Toledo. En 1924, sent tinent de la Legi, va ser ferit lluitant a la Rif amb les forces espanyoles (pel que fou condecorar), a les quals es va incorporar en 1919. 

Durant la convalescncia, a l'hospital de Carabanchel, va escriure una novella sobre la guerra del Rif La Barbarie Organizada en la qual conta amb veritable cruesa, i amb argument novellat amb personatges de ficci, el que fou la seva experincia en la guerra d'frica, que va deixar una forta petjada en el seu impresionable carcter per a la resta de la seva vida. En 1926 va participar en la Sanjuanada contra la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, circumstncia que li va suposar, desprs de Consell de Guerra, sis anys de condemna al Castell de Montjuc, on intimar amb destacats lders barcelonins del moviment anarquista. Tamb durant la seva estada en la pres de Montjuc escriu un assaig poltic amb el ttol La Nueva Creacin, en el qual entra, aquesta vegada de ple, en el terreny de les idees poltiques. El llibre, encara que correcte en el seu estil, est escrit amb el rigorisme inflexible propi de l'mbit castrense, oferint models de govern ms apropiats per a l'organitzaci de la vida quartelera en tots els seus detalls que per a la vertebraci de l'Estat. Aquesta obra, en fi, emmalalteix d'una notable ingenutat en els seus plantejaments, prova, sens dubte, del profund desconeixement del seu autor quan fa a la cincia poltica, si b no deixa d'oferir un notable inters puix que serveix de mostra sobre sentiment de menyspreu cap a la classe poltica compartit per la majoria de la jove oficialitat de l'Exrcit espanyol de llavors. 

Desprs de la dimissi de Primo de Rivera, i de tres anys i mig de reclusi, en ocasi de l'amnistia decretada pel nou dictador, el general Dmaso Berenguer, sollicita la seva reincorporaci al servei actiu, regressant amb l'ocupaci de capit i sent destinat al Regiment Galcia n. 19 amb guarnici a la ciutat de Jaca. En la seva nova destinaci de la ciutat pirinenca no triga a entrar en contacte amb els principals elements del moviment republic actius en aquesta localitat com Julin Borderas, Jos Luis Rodrguez Subirana (El Rellotger), Po Daz i Antonio Beltrn Casaas (El Esquinazau). 

Aquest mateix any, 1930, es posa al servei del Comit Nacional Revolucionari, recentment constitut pels republicans desprs del Pacte de Sant Sebasti, sent designat per aquell delegat del Comit Revolucionari a Arag. Des d'aquest moment iniciar una febril carrera en la qual no aturar fins a preparar, juntament amb altres companys d'armes tamb destinats a Jaca, un pla per a revoltar la guarnici i unir-se a l'alament republic d'abast nacional que prepara el Comit Revolucionari Nacional (CRN). Les precaucions que en aix posa el CRN, sn interpretades per Galn com a falta de decisi, de manera que els continus ajornaments per a la data de l'alament decidits pel CRN acaben per esgotar la pacincia de Galn, qui, decidit a treure les tropes al carrer, llana un ultimtum. Un nou i ltim ajornament duu Galn a complir les seves amenaces i en companyia de diversos oficials -entre altres, els capitans ngel Garca Hernndez, pertanyent al Batall de Caadors de Muntanya La Palma n. 8, Salvador Sediles Moreno, Lus Salinas, del Cos d'Artilleria i en situaci de disponible fors, i Miguel Gallo- i alguns paisans capdavanters locals del moviment republic, revolta la guarnicin de Jaca en la matinada del dia 12 de desembre, donant comenament a la tristament clebre epopeia coneguda com la Sublevaci de Jaca. Els revoltats formaren dues columnes -una per ferrocarril i altra per carretera- i es dirigeixen cap a Osca, on esperen -perqu aix l'hi han proms alguns dels oficials all destinats- se'ls uniran les forces d'aquesta guarnici. 

El Govern, alertat del que succeeix per una funcionria de l'oficina de Telgrafs de Jaca, reacciona amb rapidesa i, a travs del Capit General de la regi militar, tracta de tallar l'avan dels revoltats fins a Osca, disposant el desplegament de tropes sobre les llomes de Cillas, a pocs quilmetres d'Osca. Quan la columna rebel arriba al costat de Cillas, es produx el xoc amb les forces governamentals all desplegades, iniciant-se una breu per intens combat que no triga a provocar la desbandada en complet desordre dels revoltats. Galn, desconcertat davant la imprevista presncia de tropes governamentals, va romandre dempeus enmig del foc creuat, fins que uns oficials que s'apressen a abandonar l'escenari del combat el pugen en un dels cotxes que emprenen la fugida. Recorreguts uns quilmetres, Galn recobra l'nim i ordena aturar el vehicle a les proximitats de Biscarrus, fins a on es dirigeix a pi en companyia d'altres dos oficials i es lliura a l'alcalde del poble, com nica autoritat present. 

Avisada la Gurdia Civil, una nodrida dotaci del cos arriba fins a Biscarrus i es fa crrec dels tres presoners, conduint-los fins al Govern Militar d'Osca on, durant la nit del dia 13 i bona part de la matinada del dia 14 de desembre, juntament amb altres oficials detinguts en la mateixa dependncia militar, sn jutjats en un Consell de Guerra sumarssim que condemna a mort als capitans Fermn Galn Rodrguez i ngel Garca Hernndez. Aquest mateix dia, el 14 de desembre, a pesar de ser diumenge, els condemnats sn afusellats al costat de les tpies del polvor de Fornillos, a dos quilmetres d'Osca. Galn dna l'ordre de foc al pelot d'execuci, caient amb un crit de Visca la Repblica!. 

Instaurada la II Repblica el 14 d'Abril de 1931, conscient del paper que havien jugat ambds militars en el seu fallit Cop d'estat per a instaurar la Repblica, instat pel comit Revolucionari Nacional, va prendre una srie de mesures per a enaltir la seva figura, entre elles reobrir l'expedient de Judici Contradictori per a la concessi de la Creu Llorejada de San Fernando al capit Fermn Galn pel seu heroic comportament a la Legi i se li va dedicar un carrer principal de l'eixample de Barcelona, l'actual Passeig de Llus Companys. Ambds capitans d'Infanteria es converteixen en veritables icones de l'esperit republic, passant a ser considerats com els mrtirs de la repblica. El seu germ Francisco, tamb militar, fou un destacat dirigent comunista. 

 Enllaos externs .
 12 de Desembre de 1930, una efemride oblidada a Grup d'Investigaci "Estudios del Tiempo Presente".






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340641" title="Austrolebias robustus" nonfiltered="3088" processed="3079" dbindex="133115">

 Austrolebias robustus s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Argentina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340642" title="Austrolebias salviai" nonfiltered="3089" processed="3080" dbindex="133116">

 Austrolebias salviai s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340644" title="Bandera del Turkmenistan" nonfiltered="3090" processed="3081" dbindex="133117">

La bandera nacional del Turkmenistan va ser adoptada el 24 de gener de 2001 i est considerada per molts com la bandera amb ms detalls del mn.

La bandera t els colors tradicionals del poble turcman: el seu fons s verd i t una franja vermella vora del mstil. En aquesta franja apareixen cinc emblemes de catifes caracterstics de cinc de les tribus histriques del pas: els Teke, els Yomut, els Arsary, els Chowdur i els Saryq.

Sota tots aquests emblemes, apareixen dues branques d'olivera com les de les Nacions Unides. Aquest darrer smbol fou incls a la bandera desprs que el Turkemistan es declars com un estat permanentment neutral, el 12 de desembre de 1995.

D'altra banda, sobre el fons verd destaca una lluna creixent (smbol de l'esperana en el futur) amb cinc estrelles de cinc puntes que representen les provncies en qu es divideix el pas: Ahal, Balkan, Da oguz, Lebap i Mary.


Altres banderes.
Abans de la independncia de la Uni Sovitica, a l'any 1991, la bandera del Turkmenistan era fora semblant a la de la resta de repbliques sovitiques. El 19 de febrer de 1992 per, s'adopt un disseny fora semblant a l'actual excepte per la ubicaci i els smbols de la franja vermella. L'any 1997 torn a modificar-se i no fou fins el 2001 que s'adopt el disseny actual.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340645" title="Austrolebias schreitmuelleri" nonfiltered="3091" processed="3082" dbindex="133118">

 Austrolebias schreitmuelleri s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340647" title="Austrolebias toba" nonfiltered="3092" processed="3083" dbindex="133119">

Austrolebias toba  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Argentina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340648" title="Austrolebias univentripinnis" nonfiltered="3093" processed="3084" dbindex="133120">

 Austrolebias univentripinnis s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340652" title="Austrolebias vandenbergi" nonfiltered="3094" processed="3085" dbindex="133121">

 Austrolebias vandenbergi s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340654" title="La Sanjuanada de 1926" nonfiltered="3095" processed="3086" dbindex="133122">
La Sanjuanada de 1926 va ser un projecte de canvi de govern a Espanya, el qual havia estat previst per a la nit del 24 de juny de 1926; d'aqu el nom de sanjuanada. La intenci era expulsar del poder a Primo de Rivera i que el general Aguilera, passs a la presidncia del Govern. Els militars que ho van dirigir foren els generals Valeri Weyler i Aguilera, amb suport pels generals Riquelme, Domnec Batet, governador militar de Tarragona, i Gil Dolz del Castellar, capit general de Valladolid, a ms d'altres grups militars de Madrid, Valncia, Galcia, Andalusia, Arag i Catalunya, dos o tres regiments de Madrid, tropes de Galcia, Andalusia, Catalunya i Saragossa i marins de Cadis i Cartagena. La sanjuanada va fracassar perqu els responsables van ser descoberts i arrestats. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340656" title="Austrolebias varzeae" nonfiltered="3096" processed="3087" dbindex="133123">

Austrolebias varzeae  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340657" title="Austrolebias vazferreirai" nonfiltered="3097" processed="3088" dbindex="133124">

Austrolebias vazferreirai  s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340658" title="ngel Garca Hernndez" nonfiltered="3098" processed="3089" dbindex="133125">
Miguel ngel Garca Hernndez (Vitria, 1900 - Osca, 14 de desembre de 1930) va ser un militar basc que va encapalar l'intent insurreccional republic conegut com a sublevaci de Jaca, juntament amb Fermn Galn. 

ngel Garca era capit en servei al comandament de la companyia de metralladores del regiment Galcia n 19, amb guarnici a Jaca. Juntament amb els tamb capitans Fermn Galn, Salvador Sediles Moreno, Lus Salinas i Miguel Gallo i alguns paisans, lders locals del moviment republic, va revoltar la guarnici, va proclamar la Repblica i va marxar cap a Ayerbe i Osca. Venudes les columnes per les tropes governamentals al costat de les llomes de Cillas, a pocs quilmetres d'Osca, els oficials insurrectes van ser sotmesos a un Consell de Guerra sumarssim i condemnats a mort els capitans Fermn Galn i ngel Garca Hernndez. El dia 14 de desembre, tot i ser diumenge, els condemnats van ser afusellats al costat de les tpies del polvor de Fornillos, a Osca. A diferncia de Galn, Garca va acceptar els auxilis espirituals. Durant la la II Repblica, Galn i Garca Hernndez foren considerats  mrtirs de la repblica. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340661" title="Austrolebias viarius" nonfiltered="3099" processed="3090" dbindex="133126">

 Austrolebias viarius s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Uruguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Rivulidae (South American Annual Fishes). planes 526-548. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil, any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340662" title="Juan Botella Asensi" nonfiltered="3100" processed="3091" dbindex="133127">
Juan Botella Asensi (Alcoi (Alcoi), 1884 - Mxic, 1942) va ser un poltic valenci, ministre de Justcia de la II Repblica en 1933. 
Estudis i comenament de vida professional. 
Va realitzar estudis primaris en la seva ciutat natal. En 1903 collaborava a Humanidad Nueva i en 1905 dirigiria El Avance, ambds a Alcoi, on en 1906 va ser un dels fundadors del Cercle de Fraternitat Republicana, associat al partit Uni Republicana. Des de 1909 fins a la seva marxa a Madrid va dirigir el setmanari radical alcoi Fraternidad. En 1907 va ser processat per un article contra Maura i en 1909, amb motiu de la protesta contra la guerra del Marroc, va ser un dels empresonats pels desordres ocorreguts a Alcoi: condemnat a mort i indultat, va ser posat en llibertat al novembre d'aquest any. Quan ja tenia 30 anys va fer el batxillerat a Alacant i, posteriorment, la Llicenciatura en Dret a Madrid, en noms tres anys, finalitzant la carrera en 1918. Fundant un bufet amb lvaro de Albornoz. 
Vida poltica. 
Fou escollit diputat a Corts Constituents a les eleccions generals espanyoles de 1931 per Alacant per una coalici formada per socialistes, radical socialistes i republicans independents i membre de la comissi encarregada de redactar la constituci. En 1932 funda el partit Esquerra Radical Socialista. Ministre de Justcia en 1933 amb Alejandro Lerroux i Diego Martnez Barrio, des del 12 de setembre fins al 15 de desembre de 1933. A les eleccions de 1933 perd el seu esc de diputat. En 1935, el seu partit queda excls del Front Popular. En 1936 publica el seu llibre Una lnea poltica. En 1939 s'exilia des de Barcelona, primer a Frana i a continuaci a Mxic, on va morir en 1942, deixant inacabada la seva obra El caso de Espaa. 

Curiositats. 
El seu nt Juan Botella Medina va ser medallista olmpic per Mxic en salt de trampol als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a Roma. 

Maoneria. 
Va pertnyer a la Lgia Constant Alona d'Alacant 

Enllaos externs.
Fotos de Juan Botella Asensi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340663" title="Bois-Guillaume" nonfiltered="3101" processed="3092" dbindex="133128">


Bois-Guillaume s un municipi francs del departament del Seine-Maritime, a la regi de l'Alta Normandia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340664" title="Boisseuil" nonfiltered="3102" processed="3093" dbindex="133129">


Boisseuil (Boissulh en occit) s un municipi francs del departament de l'Haute-Vienne, a la regi del Limousin.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340666" title="Bandera de Vanuatu" nonfiltered="3103" processed="3094" dbindex="133130">

La bandera nacional de Vanuatu va ser adoptada el 13 de febrer de 1980.

Els colors presents a la bandera (vermell, verd, groc i negre) sn els propis del Partit Vanua'aku, formaci que condu el procs d'independncia l'any 1980. Una comissi parlamentria fou l'encarregada d'aprovar el disseny final a partir de les propostes de diferents artistes del pas.

El verd representa la riquesa de l'arxiplag, el vermell es el smbol de la sang dels homes i dels porcs senglars, i el negre representa als habitants originals de les illes. El Primer Ministre del pas sollicit la inclusi de franges grogues per ressaltar el color negre. Aquestes franges, en forma de Y, representen la llum de l'Evangeli illuminant la forma que descriu l'arxiplag sobre les aiges de l'Oce Pacfic (A Vanuatu aproximadament el 90% de la poblaci s cristiana).

L'emblema sobre el triangle negre s l'ullal d'un porc senglar -smbol de la prosperitat que es porta com a penjoll a totes les illes-, dins del qual hi ha dues fulles d'una planta local anomenada namele. Aquestes fulles representen una mostra de pau, i les seves 39 puntes representen als 39 membres de l'Assemblea Legislativa de Vanuatu.

Altres banderes.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340667" title="Cavanac" nonfiltered="3104" processed="3095" dbindex="133131">


Cavanac  s un municipi francs del departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340668" title="Cant d'Alzonne" nonfiltered="3105" processed="3096" dbindex="133132">
El Cant d'Alzonne s un cant francs el departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell. S'inclou al districte de Carcassona, compta amb 11 municipis i el cap cantonal s Alzonne.

Municipis.
Alzonne;
Aragon;
Caux-et-Sauzens;
Montolieu;
Moussoulens;
Pezens;
Raissac-sur-Lampy;
Saint-Martin-le-Vieil;
Sainte-Eulalie;
Ventenac-Cabards;
Villesquelande;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340669" title="Cant de Belpech" nonfiltered="3106" processed="3097" dbindex="133133">
El Cant de Belpech s un cant francs el departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell. S'inclou al districte de Carcassona, compta amb 12 municipis i el cap cantonal s Belpech.

Municipis.
Belpech;
Cahuzac;
Lafage;
Mayreville;
Molandier;
Pcharic-et-le-Py;
Pech-Luna;
Peyrefitte-sur-l'Hers;
Plaigne;
Saint-Amans;
Saint-Sernin;
Villautou ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340672" title="Cant de Capendu" nonfiltered="3107" processed="3098" dbindex="133134">
El Cant de Capendu s un cant francs el departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell. S'inclou al districte de Carcassona, compta amb 18 municipis i el cap cantonal s Capendu.

 Municipis .
Badens ;
Barbaira;
Blomac;
Bouilhonnac;
Capendu;
Comigne;
Douzens;
Floure;
Fontis-d'Aude;
Marseillette;
Montirat;
Monze;
Moux;
Roquecourbe-Minervois;
Rustiques;
Saint-Couat-d'Aude;
Trbes;
Villedubert;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340673" title="Miguel de Cmara Cendoya" nonfiltered="3108" processed="3099" dbindex="133135">
Miguel de Cmara Cendoya fou un advocat i poltic valenci, fill poltic d'Augusto Gmez Porta, metge i alcalde de Dnia. Fou membre de la maoneria, alta empleat de Telefnica i militant del Partit Republic Radical, partit amb el que fou escollit regidor i tinent d'alcalde a l'ajuntament de Madrid el 1930 i diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933. Fou tamb secretari poltic d'Alejandro Lerroux i don suport a l'estatut regional valenci. Fou nomenat subsecretari de la presidncia durant el govern de Manuel Portela Valladares, ra per la qual fou expulsat del partit. Desprs de la guerra civil espanyola fou jutjat pel Tribunal Especial de Repressi de la Maoneria i del Comunisme i empresonat uns quants anys a Madrid, el Puerto de Santa Mara i Burgos.

 Referncies .
 Fitxa histrica del Congrs dels Diputats;
 Alguns detalls biogrfics;
 Histria de la Maoneria;
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340674" title="Cant de Conques-sur-Orbiel" nonfiltered="3109" processed="3100" dbindex="133136">
El Cant de Conques-sur-Orbiel s un cant francs el departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell. S'inclou al districte de Carcassona, compta amb 10 municipis i el cap cantonal s Conques-sur-Orbiel.

 Municipis .
Bagnoles;
Conques-sur-Orbiel;
Limousis;
Malves-en-Minervois;
Sallles-Cabards;
Villalier;
Villarzel-Cabards;
Villegailhenc;
Villegly;
Villemoustaussou;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340677" title="Cant de Fanjeaux" nonfiltered="3110" processed="3101" dbindex="133137">
El Cant de Fanjeaux s un cant francs el departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell. S'inclou al districte de Carcassona, compta amb 16 municipis i el cap cantonal s Fanjeaux.

 Municipis .
Bram;
La Cassaigne;
Cazalrenoux;
Fanjeaux;
Fonters-du-Razs;
La Force;
Gaja-la-Selve;
Generville;
Laurac;
Orsans;
Plavilla;
Ribouisse;
Saint-Gaudric;
Saint-Julien-de-Briola;
Villasavary;
Villesiscle;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340678" title="Cor Jove de la Federaci de Cors de Clav" nonfiltered="3111" processed="3102" dbindex="133138">
El Cor Jove de la Federaci de Cors de Clav (abreujat Cor Jove de la FCC) s un cor que fou creat el 2004 per la mateixa Federaci, amb la intenci d'oferir un espai als joves pertanyents als diferents cors de Clav per tal que poguessin fer msica junts, afrontar un repertori del seu grat i relacionar-se amb gent de la seva mateixa generaci.

Des dels seus inicis el Cor Jove ja va tenir l'oportunitat de realitzar concerts arreu de Catalunya. Ha fet concerts a Catalunya Nord: Arles de Tec i Ribesaltes. Ha actuat a la Festa Major de Manresa, a l'acte inaugural del Frum Barcelona 2004, a l'espectacle Associacci a Cambrils i a l'Arc de Triomf de Barcelona. Ha enregistrat un CD a l'estudi de gravaci d'en Pep Sala. Ha estat convidat per nombroses entitats corals i Ajuntaments per a actuar a llur localitat. Va participar al concurs de nadales de Port Aventura el 2005. El 2006 va participar en un projecte d'agermanament amb una entitat de Sao Martinho (Brasil) promoguda per l'associaci francesa VECAM. 



Ha participat en nombrosos seminaris de formaci organitzats per membres del mateix cor jove i amb el suport de la Federaci de Cors de Clav. Des de la seva fundaci actua cada any a la Fira d'Entitats de la Diada Nacional a l'Arc de Triomf de Barcelona. El 2008 ha participat al pavell de Catalunya de l'Expo 2008 de Saragossa amb l'espectacle musical Escultura de l'aigua , i ha actuat a les dins del marc de les Festes de la Merc.

El Cor Jove es caracteritza per conrear un repertori molt ampli i variat, amb msiques de Catalunya i d'arreu del mn, i de gaireb tots els estils (msica tradicional, pop, rock, espirituals negres, Folk , gospel, musicals), tot buscant sempre l'expressivitat, la complicitat del pblic i l'originalitat. Intenta trascendir el concepte clssic de coral per anar ms enll en l'aspecte interpretatiu i oferir al pblic un espectacle am. Per a aconseguir-ho utilitza instruments de percussi (entre d'altres), coreografies i altres elements, i defuig l's de partitures als concerts, tot optant pel contacte visual amb l'espectador.

La directora del Cor Jove de la FCC s Elionor Canas ; la  subdirectora Merc Ravents i  Tcnic de la veu Xavier Teruel.


Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de la Federaci de Cors de Clav;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340679" title="Cant de Lagrasse" nonfiltered="3112" processed="3103" dbindex="133139">
El cant de Lagrasse s una divisi administrativa de la sotsprefectura o districte (arrondissement) de Carcassona, departament del Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell, Frana. Compta amb 18 municipis i el cap cantonal s Lagrasse- La Grassa. el nom del qual deriva de la ciutat capalera, en francs Lagrasse.

 Municipis .
 Arquettes-en-Val;
 Caunettes-en-Val;
 Fajac-en-Val;
 Labastide-en-Val, Labastida en Val;
 Lagrasse - La Grassa ;
 Mayronnes;
 Montlaur - Montlaur;
 Pradelles-en-Val - Pradelles den Val;
 Ribaute;
 Rieux-en-Val;
 Saint-Martin-des-Puits;
 Saint-Pierre-des-Champs;
 Servis-en-Val;
 Talairan;
 Taurize;
 Tournissan;
 Villar-en-Val;
 Villetritouls ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340680" title="Diada de Sant Flix 2008" nonfiltered="3113" processed="3104" dbindex="133140">

La diada castellera de Sant Flix celebrada el dissabte dia 30 d'agost del 2008 a Vilafranca del Peneds, va ser un xit per a totes les colles. Totes van realitzar els millors castells de la temporada fins aquella data, incloent onze castells de nou pisos, cinc d'ells de gamma extra, dos pilars de vuit amb folre i manilles, el primer cinc de nou amb folre descarregat de la Colla Joves Xiquets de Valls i el primer intent de tres de nou amb folre i agulla de la histria castellera a crrec de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

 Colles participants, castells assolits i puntuaci .


*(f) folre, (m) manilles, (c) carregat, (i) intent, (id) intent desmuntat, (a) agulla, (s) aixecat per sota.

Trivia.
La Colla Joves dels Xiquets de Valls va descarregar per primer cop en aquesta diada el 5 de 9 amb folre.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls va intentar per primer cop en la histria del mn casteller el 3 de 9 amb folre i agulla.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar per primer cop en un Sant Flix el 3 de 8 amb agulla.
La torre de nou amb folre i manilles descarregada pels Castellers de Vilafranca va ser el castell de 9 pisos o ms nmero 400 descarregat a la plaa de la vila.

Enllaos externs.
Crnica minut a minut de la Diada a la malla.net;
Informaci de la diada al webcasteller;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340685" title="Csar Puig Martnez" nonfiltered="3114" processed="3105" dbindex="133141">
Csar Puig Martnez (Alcoi, ? -   Madrid, 1934) fou un advocat, periodista i poltic valenci. El 1908 fou redactor de l'Heraldo de Alcoy i fund El Noticiero Regional. Membre de la maoneria, fou el cap del Partido Reformista a Alcoi el 1916-1918 i candidat a les eleccions a Corts el 1916 i 1918, sense xit. Escollit regidor d'Alcoi el 1922, fou membre del Partit Republic Radical. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou acusat de donar suport la intentona de Jos Snchez Guerra. Fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1931.

 Referncies .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Diputats i maons;
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340686" title="Feytiat" nonfiltered="3115" processed="3106" dbindex="133142">


Feytiat (Festiac en occit) s un municipi francs del departament de l'Haute-Vienne, a la regi del Limousin. Est agermanat amb el municipi catal d'Arenys de Munt.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340704" title="Csar Oarrichena Genaro" nonfiltered="3116" processed="3107" dbindex="133143">
Csar Oarrichena Genaro (Alacant, 1888 - 1954) fou un periodista i poltic valenci. Era fill d'Eduardo Oarrichena Guijarro. S'inici en la maoneria el 1915 i fou cap de la Lgia Constante Alona, de la Joventut Republicana d'Alacant, de la Joventut Radical (1916) i del Partit Republic Radical a Alacant, aix com director del setmanari El Radical. El 1918 fou empresonat per atacs a la monarquia i fou escollit regidor d'Alacant. El 1926 fou el cap de l'Aliana Republicana a Alacant i el 1930 fou detingut per manifestar-se a Madrid en solidaritat amb els obrers de la construcci morts. Particip en la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola a Alacant i fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933. A les eleccions generals espanyoles de 1936 es present al marge del seu partit i no fou escollit.

 Enllaos externs .
 Historial del Congrs dels Diputats;
 Historial ma de Csar Oarrichena;
 Mariano Garca Andreu Alicante en las Elecciones Republicanas 1931-1936 Universitat d'Alacant;
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340705" title="Fre de disc" nonfiltered="3117" processed="3108" dbindex="133144">


Un fre de disc s un dispositiu la funci del qual s detenir o reduir la velocitat de rotaci d'una roda. Fet normalment d'acer, est unit a la roda o a l'eix. Per detenir la roda disposa d'unes pastilles que sn pressionades mecnica o hidrulicament contra els laterals de los discos. La fricci entre el disc i les pastilles fa que la roda es freni. Els frens de disc sn utilitzats en autombils, motocicletes i algunes bicicletes.

 Histria .
Els experiments amb els frens de disc van comenar a Anglaterra cap al 1890. El primer autombil amb frens de disc va ser patentat per Frederick William Lanchester a la fbrica de Birmingham el 1902, encara va haver de passar mig segle perqu aquesta innovaci s utilitzs mpliament. Els primers dissenys de frens de disc moderns van comenar en el Regne Unit cap al 1940 i 1950. Oferien molt millor rendiment en la frenada que els frens de tambor: tenien molt millor resistncia al sobreescalfament (fding) i no perdien la seva eficcia en submergir-los sota l aigua, important en els vehicles tot terreny. A ms, sn molt ms fiables que els frens de tambor a causa de la seva simplicitat mecnica, tenen menys peces i sn molt ms simples d ajustar.
Inicialment els frens de disc van ser introduts en els vehicles esportius que demanaven una major capacitat de frenada. Alguns estaven collocats dintre del vehicle, junt al diferencial, per la immensa majoria dels actuals es colloquen dintre de les rodes. Els posicionats dintre del vehicle permetien disminuir la massa no suspesa i la calor transmesa a les rodes, important en l'alta competici.
Ara com ara  els frens de disc han estat introduts prcticament a la totalitat  dels vehicles, si b se segueixen utilitzant  els frens de tambor en l eix  de darrere en les gammes baixes, com a  forma de reduir costos i simplificar el funcionament del fre de m. A causa que la major part de l esfor de la frenada es produeix en l eix davanter, aquesta soluci ofereix un comproms raonable entre cost i seguretat.

 Mecanisme i components .


Sistema de fre d'un sol pist.



El lquid de frens circula pel circuit hidrulic fins que pressiona el pist i empeny la pastilla contra el disc (blau). La pressi contra el disc fa que la pastilla s'allunyi del pist, empenyent l'altra pastilla contra el disc. El frec entre les pastilles i el disc frena la roda.


 Discos de fre .

Existeixen diferents tipus de discos de fre. Alguns sn d'acer macs mentre que altres tenen la superfcie ratllada o tenen forats que els travessen. Aquests ltims, denominats discos ventilats, ajuden a dissipar la calor. A ms, els forats ajuden a evacuar l'aigua de la superfcie de frenada. Les ranures serveixen per eliminar amb ms facilitat el residu de les pastilles.

 Mordasses .
La mordassa s el suport de les pastilles i els pistons de fre. Els pistons generalment estan  fets d'acer aluminat o cromat. Hi ha dos tipus de mordasses: flotants o fixes. Les fixes no es mouen, en relaci al disc de fre, i utilitzen un o ms parells de pistons. D'aquesta manera, quan s'acciona, pressionen les pastilles a tots dos costats del disc. En general sn ms complexes i cares que les mordasses flotants. Les mordasses flotants, tamb denominades mordasses lliscants, es mouen en relaci al disc; un pist a un dels costats empeny la pastilla fins que aquesta fa contacte amb la superfcie del disc, fent que la mordassa i la pastilla de fre interior es desplacin. Aix la pressi s'aplica a tots dos costats del disc i s'aconsegueix l'acci de frenada.

Les mordasses flotants poden fallar a causa de l'enclavament de la mordassa. aix pot succeir per brutcia o corrosi, quan el vehicle no s'utilitza per temps perllongats. Si aix succeeix, la pastilla de fre de la mordassa friccionar el disc fins i tot quan el fre no s'estigui utilitzant, i ocasionar un desgast accelerat de la pastilla i una reducci en el rendiment del combustible, juntament amb una prdua de la capacitat de frenada a causa de l'escalfament del respectiu conjunt de frenada (tambor-balata o disc-pastilla) i provocar a ms desequilibri en la frenada, ja que la roda amb fre reescalfat frenar menys que la seva contrapart.

 Pistons i cilindres .
Els pistons disposen d'una fixaci que va al voltant i segells que priven l'escapament de la pressi exercida pel lquid de frens, a travs del qual s'accionen. La mordassa porta un conducte pel qual entra el lquid de frens i aix fa que la mordasa empenyi la pastilla contra el disc i, a la vegada, que es corri la mordassa per frenar amb totes dues i s'aconsegueixi uniformitzar la frenada i el desgast.

 Pastilles de fre . 	

Les pastilles estan disenyades per produir una alta fricci amb el disc. Han de reemplaar-se regularment, i moltes estan equipades amb un sensor que alerta el conductor quan cal. Algunes tenen una pea de metall que provoca que soni un xerric quan sn a punt de gastar-se, mentre que altres porten un material que tanca un circuit elctric que fa que s'illumini un testimoni en el quadre del conductor. 

Fins fa poc les pastilles contenien asbest, que s'ha prohibit per resultar carcinogen. Per tant, quan es treballa amb vehicles antics cal tenir en compte que s'ha d'inhalar la pols que pot estar dipositada prop dels elements de fre. Actualment les pastilles sn lliures al 100% d'aquest material, ja que va ser catalogat com carcinogen.

 Danys en els discos de fre .

Els discos poden patir diversos danys: guerxat, ratllat, ruptura i cristallitzaci.

Guerxat.
El guerxat es produeix per un sobreescalfament de la superfcie de fre que provoca una deformaci en el disc. Aix provoca vibracions en la frenada i una disminuci en la potncia de fre. El guerxat es pot prevenir amb una conducci menys exigent amb els frens, aprofitant el fre motor amb un s intelligent de la caixa de canvis per reduir la crrega del fre de servei. Pitjar el fre contnuament provoca una gran quantitat de calor, per tant s'ha d'evitar. Per verificar-ho es mesura amb micrmetre l'espessor i amb un comparador de dial o cartula, la deformaci.

Ruptura.
La ruptura es troba en tot tipus de discos, en els quals poden aparixer clivelles entre els forats (per als ventilats i superventilats), i clivelles en la superfcie de fricci que t el disc.

Ratllat.
Es produeix quan les pastilles de freno no estan ben installades o sn de material ms dur que el material provinent dels discos, aix quan es frena provoca un ratllat en el qual fa que el disc, en la superfcie de fricci es deformi. La soluci per a aquest problema s el rectificat de tots dos discos.

Cristallizaci.
El disc es cristalliza quan, al moment de frenar, el material de fricci del disc amb les pastilles generen una major temperatura (per exemple, quan es frena desembragat a la baixada d'un pendent), es provoca que el disc es cremi i es torni d'un color blavs. Per reparar-ho s'ha de reemplaar el disc de fre per un de nou. aix no obstant aquesta perillosa prctica pot deixar el vehicle sense frens, ja que pot causar-ne el "defalliment", s a dir la prdua momentnia de gran part o la totalitat de capacitat de fre mentre els frens no es refredin. aquest contratemps pot passar a qui no spiga la teoria de la frenada, que es podria resumir aix: "per poder complir el seu objectiu els sistemes de fre han d'executar dues funcions, la primera s convertir l'energia cintica, s a dir la que posseeix tot vehicle en moviment, en una altra forma d'energia que es pugui treure del mbil, causant la reducci de la velocitat o la detenci en cas necessari, en la majoria dels casos l'energia cintica s convertida en calor mitjanant el frec entre sabates i  tambors o entre discos i pastilles.  La segona funci s la de dissipar la calor produda pel frec del qual hem tractat en el medi ambient, per tant es pot dir que la capacitat dels frens est limitada per la quantitat de calor que puguin dissipar al medi ambient, tamb cal saber que amb cada frenada es redueix momentniament la capacitat de frenada, ra per la qual els frens s'han d'usar estrictament quan es necessitin i mai per anar "aguantant" o refrenant el vehicle en el descens d'una llarga o dreta baixada, qesti que podria resultar fatal, no solament per al conductor i els seus acompanyants, sin tamb per a moltes altres persones. La "cristallizaci" de sabates i pastilles s una evidncia concloent que es va abusar dels frens i per tant reescalfats.

Enllaos externs.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340713" title="Jernimo Gomriz Latorre" nonfiltered="3118" processed="3109" dbindex="133145">
Jernimo Gomriz Latorre (n. Alacant, ? -   Mxic, ?)fou un advocat i poltic valenci. Membre de la Maoneria i convenut anticlerical, particip en la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola a Alacant. Fou escollit diputat per la provncia d'Alacant pel Partit Republic Radical Socialista a les eleccions generals espanyoles de 1931 i per la Uni Republicana dins del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936. En esclatar la guerra fou nomenat subsecretari de Justcia i fou membre de l'Associaci d'Amics de la URSS. L'u d'octubre de 1936 fou nomenat cnsol plenipotenciari a Or. En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Mxic, on es dedic als negocis.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Biografies de poltics valencians;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340714" title="Dita Parlo" nonfiltered="3119" processed="3110" dbindex="133146">
Grethe Gerda Kornstdt, coneguda com Dita Parlo, (Stettin, Pomernia, Alemanya, avui dia Szczecin, Polnia, 4 de setembre de 1906 - Pars, Frana, 13 de desembre de 1971), actriu cinematogrfica alemanya. Sovint es diu que la Parlo era polonesa de nacionalitat per no s aix. El territori on ella va nixer pertenyia a Alemanya en aquell moment. Desprs de la Segona Guerra Mundial el territori va ser annexionat a Polnia.

Va fer el seu primer treball al cinema a la pel.lcula muda Homecoming, l'any 1928. El film va tenir un gran xit i la Dita va aconseguir molta popularitat sobretot aAlemanya. Durant la dcada dels anys 30 va compaginar pel.lcules sonores en alemany i francs, obtenint xits com L'Atalante, de Jean Vigo i La gran il.lusi, de Jean Renoir.

Grcies a aquesta popularitat i prestigi a Europa, Dita intent obrir-se cam a la industria del cinema nord-americ, per no va aconseguir cap xit. Va estar a punt de treballar a les ordres d'Orson Welles, per el projecte es va frustrar. En esclatar la Segona Guerra Mundial, la Dita es neg a tornar a Alemanya i romangu a Frana. En aquest pas per causa de la seva nacionalitat alemanya, no li era perms ni actuar al cinema ni tampoc fer gires de teatre. Pat la desconfiana de les autoritats per ser alemanya, un potencial perill pel govern francs. Alhora per causa de la seva negativa a tornar a Alemanya ja que no simpatitzava amb els nazis, la Dita va ser vigilada per la Gestapo durant els dies de l'ocupaci nazi. Tot una part de l'any 1940 visqu a Pars, vigilada i amenaada de ser deportada a un camp reeducatiu per alemanys que renegaven del nazisme. 

Finalment, el maig d'aquell mateix any 1940 la Dita va ser arrestada juntament amb altres alemanys que fugien del nazisme. L'empresonaren primer al Camp de Gurs on romangu deu mesos, i desprs a diferents camps de concentraci instal.lats a Frana entre els anys 1941 i 1944. Finalment va ser reclosa al Camp de concentraci de Drancy, conegut abreviadament com Drancy, a Poitiers. All va romandre entre 1944 i 1946. L'any 1949 un dossier on s'estudi la seva activitat a Frana com a ciutadana alemanya, va concloure finalment que la Dita Parlo no va tenir cap lligam ni simpatia cap a l'Alemanya nazi i que ms aviat va ser-ne una vctima ms pels llargs anys de reclusi a diferents camps de concentraci. Aquell mateix any 1949 es cas amb el pastor protestant Franck Gueutal que l'ajud a recuperar-se dels horrors viscuts als diversos camps on havia estat internada. Van estar junts fins la mort de la Dita.

Desprs del seu matrimoni, la Dita noms aparegu en dues pel.lcules: La justice est faite i La Dame de Piques. Fetes aquestes filmacions, la Dita Parlo es retir definitivament del cinema.

Va morir a Pars l'any 1971.

Influncies.
La Dita Parlo ha estat model d'inspiraci per algunes actrius i cantants. La ballarina de burlesque Dita Von Teese va prendre el seu nom artstic com a homenatge a la Dita. La cantant i actriu Madonna, tamb utilitz el nom de Dita al seu treball discogrfic Erotica i confess que l'actriu va ser la seva inspiraci durant una fase de la seva carrera musical.

 Filmografia selecta .

 Homecoming, 1928, ;
 Shhrazade, 1928;
 Hungarische Rhapsodie, 1928;
 Melodie des Herzen, 1929;
 Au bonheur des dames, 1930;
 Die Heilige Flamme, 1931;
 L'Atalante, 1934, de Jean Vigo;
 Rapt, 1934 ;
 La gran il.lusi, de Jean Renoir 1937 ;
 El correu de Lyon, 1937 ;
 Sota ordres secretes, 1937;
 Ultimatum, de Robert Wiene, 1938;
 La Rue sans joie, 1938;
 L'or du Cristobal, 1940;
 La justice est faite, 1950  ;
 La Dame de Piques, 1965;

 Enllaos externs .
Completa pgina d'homenatge ;
Dita Parlo a IMDB ;
Dita Parlo a Cinefania ;
L'Atalante ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340716" title="Bandera de Samoa" nonfiltered="3120" processed="3111" dbindex="133147">

La bandera de Samoa va ser adoptada oficialment el 24 de febrer de 1949.

La bandera consisteix en un fons vermell amb un rectangle blau a la zona superior esquerra, vora el mstil. Dins d'aquest rectangle est representada la constellaci de la Creu del Sud, formada per quatre grans estrelles i una cinquena ms petita.

Al llarg de la histria per, han estat diverses les banderes issades a les illes. L'1 de mar de 1900 la part occidental de l'arxiplag fou incls a l'Imperi Alemany, la bandera del qual esdevingu llavors oficial. Tot i aix, els illencs presentaren un disseny alternatiu que no fou per, acceptat.

El 29 d'agost de 1914, amb el desembarcament de tropes neozelandeses, es pos fi al domini alemany i les illes passaren a ser administrades des de Wellington i Londres. Desprs d'alguns anys en qu fou oficial la bandera de Nova Zelanda, s'adopt un disseny propi, amb la Union Jack vora el mstil i un cercle dins del qual hi havia tres grans palmeres. El fons del pavell era blau per al seu s terrestre, i vermell per a la Marina.

Finalment, el 26 de maig de 1948 s'adopt un disseny fora similar a l'actual, en qu dins del rectangle blau apareixien quatre estrelles i no cinc. Aquesta darrera, menor que les altres, hauria d'esperar fins al disseny actual, de 1949.





Banderes similars.
La bandera de Samoa s fora similar a la bandera de Myanmar i a la bandera de la Repblica de la Xina, especialment pel que fa al disseny i a les seves proporcions.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340718" title="Harpo Marx" nonfiltered="3121" processed="3112" dbindex="133148">
Harpo Marx (23 de novembre de 1888 - 28 de setembre de 1964) va ser un dels cinc germans Marx. El seu veritable nom era Adolph Marx, encara que posteriorment se l canvi per Arthur.

Es va fer fams grcies al seu paper de mut, amb la perruca caracterstica de color taronja, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, mercs a la qual podia emetre sons.

Malgrat que no acab el segon grau dels estudis, va alternar sempre amb les persones ms destacades de la cultura americana de l'poca, moltes de les quals gaudien de la seva amistat. D'aquesta manera va formar part de la Taula Rodona del Algonquin, on es reunien els ms brillants autors, editors, crtics, artistes, compositors, etc. D'entre les seves amistats cal destacar Alexander Woolcott, crtic de Broadway molt fams en la seva poca, amb el qual va tenir una relaci molt especial, fins a tal punt que va posar el nom d Alexander a un dels seus fills.

Desprs de ser un dels solters ms famosos de Hollywood, finalment es va casar amb Susan Fleming, amb la qual va adoptar quatre fills.

Va morir el 1964 desprs d'una operaci que va presentar complicacions.

Va escriure les seves memries en el llibre Harpo Parla! (1961).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340719" title="Joaqun Garca Ribes" nonfiltered="3122" processed="3113" dbindex="133149">
Joaqun Garca Ribes fou un comerciant i poltic valenci. Militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista, fou escollit diputat per Valncia ciutat dins l'Aliana Republicana a les eleccions generals espanyoles de 1931 en substituci d'Alejandro Lerroux, que ja havia estat escollit per una altra circumscripci.

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa al Congrs deks Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340720" title="UBV (Catleg Estellar)" nonfiltered="3123" processed="3114" dbindex="133150">
L'acrnim UBV fa referncia al catleg estellar a vegades conegut com a Blanco, o tamb USN o (WPC)(UBV system), aquests darrers acrnims corresponen a un catleg estellar creat per V. M. Blanco, S. Demers, G. G. Douglas i M.P. Fitzgerald, Publicat pel Observatori Naval dels Estats Units en la seva srie segona, nombre 21, 0(1968) s un Catleg Fotomtric, de les estrelles segons la seva magnitud i color segons els sistemes UBV i UCBV (en angls: Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems.)

Enllaos externs.

Plana del SIMBAD, sobre l'acrnim UBV ;
SAO, NASA, Title: The Method of Synthetic Photometry Authors: Straizys, V. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340726" title="Estaci de Madrid-Chamartn" nonfiltered="3124" processed="3115" dbindex="133151">

















L'Estaci de Madrid-Chamartn es troba al districte madrileny de Chamartn a la zona nord de la ciutat. Aquesta estaci centralitza totes les comunicacions ferroviries des de Madrid cap al quadrant nord-oest de la pennsula Ibrica, des de Salamanca fins a Irun, a travs de les tres lnies principals que parteixen d'ella: la Lnia Imperial o Lnia General del Nord (Madrid-Irun), la lnia Madrid-Burgos (ferrocarril directe de Burgos) i la nova lnia d'alta velocitat Madrid-Valladolid. Tamb t alguns serveis per via d'ample ibric cap al nord-aquest (mitjana distncia i Tren Estrella) emprant la circumvallaci ferroviria de Madrid i cap al sud (mitjana distncia, Altaria i Talgo) grcies al tnel que la uneix amb l'estaci d'Atocha.



 Histria .
Els orgens de l'estaci de Chamartn, encara que en un emplaament una mica ms al sud que l'actual, es troben en els plans del ministre d'Obres Pbliques Indalecio Prieto durant la Segona Repblica per a connectar l'estaci de Atocha (i la resta de la xarxa ferroviria) amb el nou enlla ferroviari directe que havia previst entre Madrid i Burgos, que escurava el viatge pel que fa a la lnia general del Nord. Encara que les primeres explanaciones van comenar ja en 1933, la Guerra Civil va detenir tots els projectes ferroviaris vinculats a Chamartn i a la nova lnia directa a Burgos.

No va anar fins a 1967 quan l'estaci torna a tenir s. La seva inauguraci coincideix tamb amb la finalitzaci dels projectes ferroviaris paralitzats des de la Guerra Civil: lnia directa Madrid-Burgos, tnel ferroviari entri Atocha i Chamartn que incloa els baixadors subterranis de Recoletos i Nuevos Ministerios i els nous enllaos ferroviaris que enllaaven el nou complex amb la lnia Madrid-Saragossa en Coslada i amb la lnia Madrid-Irun en Las Rozas de Madrid. Tot aquest entramat de lnies ja planejat des de la II Repblica constitux dhuc avui dia la circumvallaci ferroviria pel nord de Madrid.

Progressivament la nova estaci absorbiria els trfics de l'estaci del Nord (actual Prncipe Po) fins a provocar la desaparici dels serveis de llarg recorregut en aquesta ltima. El rpid augment del nombre de viatgers prompte van deixar petita l'estaci provisional que consistia en un petit edifici parallel a la via 1, el que va obligar a plantejar un nou i definitiu edifici. Entre 1970 i 1975 es construiria l'actual estaci seguint el projecte dels arquitectes Alonso, Corrals i Molezn i l'enginyer Rafael Olaquiaga, que incloa a ms les mplies zones comercials i d'oci de les quals disposa actualment. No obstant aix la gran grandria amb el qual es dissenya el complex no va coincidir amb la situaci del ferrocarril a Espanya durant la dcada segent. Els anys vuitanta van suposar en la xarxa frria espanyola l'inici d'un procs de sanejament de la xarxa que es va traduir en el tancament de multitud de lnies i en la supressi de serveis.

No obstant aix Chamartn s'havia convertit en la major estaci ferroviria de Madrid, i dhuc va tenir una poca d'esplendor. El tancament de Atocha en 1986 per a adequar-la a l'arribada de la lnia d'alta velocitat Madrid-Sevilla va convertir a Chamartn en l'nica estaci de Madrid, absorbint tot el trfic ferroviari de la ciutat excepte els trens de Galcia que havien tornat a l'estaci del Nord. Desprs de la inauguraci del nou complex ferroviari de Puerta de Atocha en l'any 1992, Chamartn va quedar relegada a un segon pla, sense estar en els plans de la xarxa d'alta velocitat i amb serveis de llarg recorregut que progressivament eren traspassats a Atocha amb la inauguraci de noves lnies.

No obstant aix, l'estaci comena a cobrar importncia des de 2004 al preparar-se per a acollir la primera lnia d'alta velocitat que no parteix de Atocha.

La primera actuaci que li va retornar cert protagonisme va ser l'obertura de la nova lnia d'alta velocitat entre Madrid i Valladolid el 23 de desembre de 2007. Amb aquesta obra es van adaptar les andanes als nous serveis i caracterstiques de la infraestructura en ample internacional.

Durant l'estiu de 2007 es van reorganitzar les vies en el sud per a desviar una part d'elles cap al nou tnel que connecta Chamartn amb l'estaci de *Atocha passant per la Porta del Sol. Aquest segon tnel es va inaugurar el 9 de juliol de 2008 obrint al pblic a l'endem.

 Futur .
Entre les actuacions que s'estan portant a terme es troben:
La construcci d'un tercer tnel de connexi entri *Atocha i Chamartn en ample internacional per a possibilitar l'enlla les diferents lnies d'alta velocitat de l'una i l'altra estaci. Est licitat la redacci del projecte.
La nova connexi de rodalia fins a la Terminal 4 de l'Aeroport de Madrid-Barajas. Est en obres.

Mentre durin les obres per a la reforma de Puerta de Atocha para construir l'estaci que donar accs al nou tnel en ample internacional, Chamartn ser capalera dels trens que sortint de Porta de Atocha usen les vies d'ample ibric.

Est en projecte sense cap anunci oficial de licitaci d'obres:
La reforma de tot el complex i el seu entorn de forma ntegra subjecta al desenvolupament de l'Operaci Chamartn.
La construcci d'una nova terminal d'autobusos que absorbeixi part de les lnies situades en la terminal dAvenida de Amrica.
A ms, en l'estaci de metro s'ha deixat buit perqu una futura lnia de metro passada per l'estaci convertint-se aix en el *intercambiador de transport ms gran de Madrid.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340727" title="Jos Manteca Roger" nonfiltered="3125" processed="3116" dbindex="133152">
Jos Manteca Roger fou un poltic valenci, fill de Jos Manteca Oria i nt de Gil Roger, destacats poltics del Partit Liberal valenci, influents al districte de Xelva. Es dedicava al negoci familiar de tala i el transport d'arbres i els asserradors de fusta. El 1923 fou senador pel Partido Reformista i a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou diputat per la provncia de Valncia pel Partit Republic Liberal Demcrata de Melquades lvarez dins la coalici republicana amb el Partit d'Uni Republicana Autonomista.

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340729" title="Consonant ejectiva" nonfiltered="3126" processed="3117" dbindex="133154">


Una consonant ejectiva s, en fontica, una consonant sorda (fontica) pronunciada amb oclusi simultnia de la glotis. Determinades llenges presenten sonorants amb veu esquerdada (creaky voice) que s'agrupen amb les ejectives, mentre que en d'altres llenges les consonants ejectives s'agrupen amb les implosives, de tal manera que els fonlegs han establert una classe de consonants glotalitzades.

Descripci de les ejectives.
Les ejectives sn sovint febles i poden sser confoses, en certes llenges i en contextos determinats, amb plosives no aspirades. L'antiga literatura lingstica nord-americana anomenava intermdies (intermediates) aquestes ejectives d'articulaci feble i les representava amb un smbol fontic especfic:


 = ejectiva forta     /      = ejectiva feble;


Aquestes ejectives fortes i febles no mostren, per, oposici fonolgica (no sn pas fonemes, doncs) en cap llenguatge conegut. 

En termes tcnics, les ejectives sn consonants egressives glotliques, entre les quals  s la ms comuna, per tal com s fcil d'agumentar la pressi necessria dins la minsa cavitat oral requerida per pronunciar una . En proporci a la freqncia de les consonants uvulars,  s encara ms comuna. En canvi,  s fora rara, en clara oposici al patr distribucional de les implosives, en qu la bilabial s comuna i la bilabial infreqent (Joseph Greenberg 1970).

Tipologia de les ejectives.
La immensa majoria de les consonants ejectives documentades sn oclusives o africades, i absolutament totes les ejectives sn obstruents.

En ordre descendent de freqncia,  s la ms estesa de les ejectives (aix mateix  en les llenges que posseeixen uvulars),  menys, i  rareja. Entre les africades, en canvi,  sn totes tres fora comunes i  no s gens inusual (s, de fet, particularment comuna en l'inventori fonolgic de les llenges khoisan), la qual cosa resulta sorprenent, ja que la consonant no ejectiva   s un so molt poc freqent.


Transcripci AFI.
En l'alfabet fontic internacional les ejectives sn representades mitjanant un apstrof diacrtic () afegit al smbol de la consonant oclusiva simple: , .

Bibliografia.
Beck, David (2006) "The emergence of ejective fricatives in Upper Necaxa Totonac"", in University of Alberta Working Papers in Linguistics 1: 1-18.
Campbell, Lyle (1973) "On Glottalic Consonants", International Journal of American Linguistics 39: 44-46.
Fallon, Paul (2002) The Synchronic and Diachronic Phonology of Ejectives. Routledge.
Greenberg, Joseph H. (1970) "Some generalizations concerning glottalic consonants, especially implosives", International Journal of American Linguistics 36: 123-145.
Lindsey, Geoffrey, Katrina Hayward i Andrew Haruna (1992) "Hausa Glottalic Consonants: A Laryngographic Study", Bulletin of the School of Oriental and African Studies 55: 511-527.
Takkele Taddese (1992) "Are s  and t  variants of an Amharic variable? A sociolinguistic analysis", Journal of Ethiopian Languages and Literature 2: 104-21.
Wright, Richard, Sharon Hargus i Katharine Davis (2002) "On the categorization of ejectives: data from Witsuwit'en", Journal of the International Phonetic Association 32: 43-77.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340730" title="Hctor Altabs Alio" nonfiltered="3127" processed="3118" dbindex="133155">
Hctor Altabs Alio fou un metge i poltic valenci. D'ideologia republicana, fou membre del Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA), amb el que fou escollit diputat per l'Aliana Republicana per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1931 en substituci de Fernando Valera Aparicio, que havia estat escollit per la circumscripci de Valncia ciutat. 

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340731" title="Catleg infraroig" nonfiltered="3128" processed="3119" dbindex="133156">
L'acrnim IRC fa referncia al Infrared Catalog, del que es va publicar un catleg preliminar l'any 1969 per la NASA (SP-3047), obra de Neugebauer i Leighton, com a Caltech infrared catalog, posteriorment, l'any 1975 es public l'obra de O. L. Hansen i V. M. Blanco: Classificaci de 831 fonts de dos micrmetres del cel al sud de +5 graus (Classification of 831 two-micron sky survey sources south of +5 degrees).

Vegeu: SIMBAD

Enllaos externs.

Plana del Vizier ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340733" title="Estaci de Madrid - Puerta de Atocha" nonfiltered="3129" processed="3120" dbindex="133157">




















L'Estaci de Madrid - Puerta de Atocha, situada a Madrid, s el major complex ferroviri d'Espanya. s la primera estaci ferroviria de l'estat en trajectes nacionals i la segona en trajectes internacionals, desprs de l'Estaci de Barcelona-Sants. s va inaugurar el 9 de febrer de 1851 com a estaci del medioda i va ser la primera estaci de ferrocarril de Madrid.

L'estaci d'Atocha va sser un dels llocs on explotaren les bombes en els atemptats de Madrid de l'11 de mar de 2004 que tregueren la vida a 191 persones, juntament amb les estacin del Pozo i l'estaci de Santa Eugnia. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340736" title="Gambusia alvarezi" nonfiltered="3130" processed="3121" dbindex="133158">

Gambusia alvarezi  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340740" title="Estaci de Mara Zambrano" nonfiltered="3131" processed="3122" dbindex="133159">














L'Estaci de Mara Zambrano s el nom de l'estaci central de ferrocarril de Mlaga. Est situada sobre una estaci de trens de la red de Rodalies de Mlaga i tenen un intercanviador multimodal juntament amb els autobusos i en un futur prxim amb el Metro de Mlaga.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340741" title="Estaci de Santa Justa" nonfiltered="3132" processed="3123" dbindex="133160">












L'Estaci de Santa Justa s l'estaci de ferrocarril ms gran de Sevilla. Est situada en un dels principals accesos a la ciutat, l'avinguda de Kansas City.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340742" title="Gambusia amistadensis" nonfiltered="3133" processed="3124" dbindex="133161">

Gambusia amistadensis  s un peix extint de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles podien assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es trobava a Nord-amrica: Texas (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340743" title="69 (desambiguaci)" nonfiltered="3134" processed="3125" dbindex="133162">

Astronomia:
 69 Aquilae, estrella de la constellaci d'Aquila. La seva magnitud aparent s +4,91.
69 Hesperia, asteroide nm. 69 de la srie. ;
 Calendari;
 69 dC: 69 any de l'era cristiana.
Sexualitat;
 69 (posici sexual).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340744" title="Gambusia atrora" nonfiltered="3135" processed="3126" dbindex="133163">

Gambusia atrora  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340745" title="Gambusia aurata" nonfiltered="3136" processed="3127" dbindex="133164">

Gambusia aurata  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340746" title="Gambusia baracoana" nonfiltered="3137" processed="3128" dbindex="133165">

 Gambusia baracoana s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340748" title="Gambusia beebei" nonfiltered="3138" processed="3129" dbindex="133166">

Gambusia beebei  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hait.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340749" title="P.G. Wodehouse" nonfiltered="3139" processed="3130" dbindex="133167">

P. G. Wodehouse (1881 - 1975) va ser un escriptor de novelles humorstiques angleses. Assegurava que el seu estil lleuger seguia squil i Shakespeare per amb tocs de comdia contempornia. Les seves obres estan ambientades en el mn de l'aristocrcia britnica i els temes giren al voltant de l'honor de classe, l'enginy i l'embolic amors de tipus fullet.

Molts personatges apareixen a diversos llibres, que formen sries tot i que es poden llegir de forma independent. Les sries ms rellevants sn:
Les ambientades al Castell de Blandings, amb Lord Emsworth i la seva famlia;
Les que parlen sobre els clubs socials;
Les protagonitzades per Jeeves, el majordom;
Les de l'aristcrata Psmith;
Les ambientades a internats anglesos;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340750" title="Gambusia bucheri" nonfiltered="3140" processed="3131" dbindex="133168">

 Gambusia bucheri s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340751" title="Gambusia clarkhubbsi" nonfiltered="3141" processed="3132" dbindex="133169">

 Gambusia clarkhubbsi s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Texas (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340752" title="Gambusia dominicensis" nonfiltered="3142" processed="3133" dbindex="133170">

Gambusia dominicensis  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hait i a la Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340753" title="Gambusia echeagarayi" nonfiltered="3143" processed="3134" dbindex="133171">

Gambusia echeagarayi  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340754" title="Gambusia eurystoma" nonfiltered="3144" processed="3135" dbindex="133172">

Gambusia eurystoma  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340755" title="YZ" nonfiltered="3145" processed="3136" dbindex="133173">
Acrnim YZ usat en el SIMBAD fa referncia a la Y de Yale i a la Z de Zone catalog, aquestes lletres provenen del Catleg de les posicions i el moviment prpi de les estrelles  nnn . De la zona entre les declinacions +20 i +25. creat per F. Schlesinger, I. Barney, i C. Gesler a l'Observatori de la Universitat de Yale, l'any 1934. Els mateixos autors feren una nova edici l'any 1940 amb 8.101 estels entre -10 i -14 graus. El 1940 publicaren la primera part d'un nou catleg en 85.663 estrelles entre -14 i -18 graus. La segona part comprn 4.553 estels entre -18 i -20 graus. L'any 1943 publicaren un nou catleg de 4.292 estels entre -20 i -22 graus, i posteriorment 9.455 estels entre -27 i -30 graus, i finalment 15.110 estels entre -22 i -27 graus. L'any 1945 I. Barney continu l'obra amb la publicaci d'un catleg de 8.108 estels situats de -2 fins a -6 graus. Aquesta obra continu el 1947 (9.902 estels, de +15 a +20 graus), el 1948 (8.967 estels, de +10 a +15 graus), el 1949 (7.996 estels, de +1 a +5 graus), 1950 (5.583 estels de -2 a +1 graus, 9.060 estels de +5 a +9 graus i 1.904 estels de +9 a +10), l'any 1951 I. Barney encara va publicar un volum suplementari de la zona situada entre -30 a +30. El 1953 va fer un catleg revisat amb 10.358 estels de +25 a +30 graus. L'any 1954 public una nova revisi amb 8.703 estrelles de +20 a +25 graus. El mateix any amb A. J. J. Van Voerkoma public la primera part d'un nou catleg amb 1.031 estels de +85 a +90, i l'any 1959 amb D. Hoffleit i B. B. Jones public la II part del catleg amb 8.380 estels de +50 a +55 graus. L'any 1967 D. Hoffleit public un catleg de les estrelles entre les declinacions -30 i -35. Aquest autor continu l'obra l'any 1968 amb un catleg de la declinaci -35 graus a -40. Finalment publicaria els anys 1971 i 1983 els catlegs dels estels de -70 a -90 graus, i de -60 a -70 graus.

Enllaos externs.

Plana del Vizier sobre el catleg per zones de Yale ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340756" title="Gambusia gaigei" nonfiltered="3146" processed="3137" dbindex="133174">

Gambusia gaigei  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Texas (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340758" title="Gambusia geiseri" nonfiltered="3147" processed="3138" dbindex="133175">

Gambusia geiseri  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Texas (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340759" title="Josep Mestre i Puig" nonfiltered="3148" processed="3139" dbindex="133176">
Josep Mestre i Puig (Barcelona, 1884 -  Molins de Rei, Baix Llobregat,  1979) fou un metge i poltic catal. Fou cap del Sindicat de Metges de Catalunya el 1921- 1922 Fou diputat per la provncia de Barcelona per ERC a les eleccions generals espanyoles de 1933 i pel Front d'Esquerres a les eleccions generals espanyoles de 1936.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340762" title="Gambusia georgei" nonfiltered="3149" processed="3140" dbindex="133177">

Gambusia georgei  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Texas (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340764" title="Robert II de Trent" nonfiltered="3150" processed="3141" dbindex="133178">
Robert II de Trent (1315-10 de setembre del 1364) de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia, Prncep de Trent (1332-1346), Rei d'Albnia (1332-1364), Prncep d'Acaia (1333-1346), rei pretendent a l'Imperi Llat de Constantinoble (1346-1364).

Era el fill major supervivent del prncep Felip I de Trent i de la princesa d'Acaia Caterina II de Valois.

El 1333 bescanvi amb el seu oncle, Joan I de Gravina, els drets sobre el Regne d'Albania pels drets sobre el Principat d'Acaia. Degut a la seva minoria d'edat, l'autoritat efectiva en fou la seva mare, Caterina II de Valois-Courtenay, fins a la mort d'aquesta el 1346. Aleshores Robert II de Trent hered els drets sobre l'extinte Imperi Llat de Constantinoble i fou reconeguda la seva sobirania pels Estats croats de Grcia. Per la seva base real de poder radicava en el Principat d'Acaia.

El 9 de setembre de 1347 es cas a Npols amb Maria de Borb, filla de Llus I de Borb. Maria de Borb era vdua de Guy de Lusignan, qui havia estat Conestable de Xipre i Prncep de Galilea. Robert II de Trent mor a Npols i all fou enterrat. Desprs de la seva mort, la seva muller Maria de Borb intent mantenir el Principat d'Acaia sota el seu poder per tal de fer-ne hereu un fill seu d'un anterior matrimoni, per el successor legtim en fou Felip II de Trent, germ petit de Robert II de Trent. 







|-


|-



|-















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340767" title="Gambusia heterochir" nonfiltered="3151" processed="3142" dbindex="133179">

 Gambusia heterochir s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Texas (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340768" title="Gambusia hispaniolae" nonfiltered="3152" processed="3143" dbindex="133180">

Gambusia hispaniolae  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hait i a la Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340770" title="Centre galctic" nonfiltered="3153" processed="3144" dbindex="133181">
El centre galctic s el centre de rotaci de la Via Lctia. Es troba a uns  7.6 kiloparsecs (24,800 al) de la Terra,en la direcci de la constellaci de Sagitari, on la nostra galxia es mostra ms brillant. En el centre de la nostra galxia hi ha un forat negre supermassiu .



 Localitzaci .

Degut al fet que al llarg de la lnia de visi hi trobem pols interestellar freda, no es pot estudiar el centre galctic amb llum visible, ultravialada o ones de raigs X febles. Tota la informaci qu disposem prov de les observacin en raigs gamma, raigs X forts, infraroig i longitud d'ona de rdio i submillimtrica. 

Harlow Shapley va trobar les primeres coordenades del centre galctic al  1918 en el seu estudi sobre la distribuci dels cmuls globulars. En el sistema de coordenades equatorials sn: ar 17h45m40.04s, Dec -29 00' 28.1" (poca J2000.0 ).

La complexa font de rdio Sagittarius A sembla localitzar-se prcticament al centre galcitic, i cont una intensa font de rdio compacta, Sagittarius A*, que coincideix amb un a forat negre supermassiu del centre de la nostra galxia. Una acreci de gas cap al forat negre, probablement deguda a un disc d'acreci al seu voltant, proporcionaria l'energia per a la font de rdio, molt ms gran que la del mateix forat negre, el qual s massa petit per a ser vist amb l'instrumental qu disposem.

 Poblaci estellar  .

El  parsec central al voltant deSagittarius A* cont milers d'estrelles. La majoria d'elles sn velles estrelles vermelles de la seqncia principal, el centre galctic s tamb ric en estrelles supermassives. Ms de 100 estrelles OB i estrelles de   Wolf-Rayet s'hi han identificat. Semblen haver-se format en un sol episodi de formaci estellar fa tal sols un pocs milions d'anys. L'existncia d'aquestes relativament joves estrelles (encara que evolucionades) vas suposar una sorpresa per al experts, que esperaven que les forces demarea del forat negre central impedissin la seva formaci. Aquesta paradoxa de joventut s encara ms remarcable per a estrelles que es troben a rbiten realment petites al voltant de  Sagittarius A*, com l'estrella S2. Els possibles escenaris que explicarien aquesta formaci estellar  serien cmuls estellars fora del centre de la galxia que haurien migrat a la seva localitzaci actual un cop formades les estrelles, o formaci estellar dins un disc d'acreci de gas compacte i massiu al voltant del forat negre central. s interessant el fet que la majoria d'aquestes 100 estreslles joves massives semblen concentrar-se en un disc  (d'acord amb el  grup UCLA) o dos discs (d'acord amb el  grup MPE ) , i no distribuides a l'atzar dins el parsec central. Aquesta observaci, no obstant, no permet conclusions definitives. 

Sembla que actualment no hi ha formaci estellar en el centre galctic, encara que el disc circumnuclear de gas molecular que orbita en el centre galctic a dos parsecs sembla un lloc favorable per la formaci estellar. Antony Stark i Chris Martin van presentar un treball al 2002 de mapeig de la densitat del gas en una regi de 400 anys llum al voltant del centre galctic que ha revelat un anell acumulatiu amb una massa de diversos milions de vegades la del Sol i prop de la densitat crtica per a la formaci estellar. Aquests autors prediuen que aproximadament en 200 milions d'anys hi haur un episodi d' starburst en el centre de la galxia, amb moltes estrelles formant-se rpidament i convertint-se en supernoves a un centenar de vegades ms rpidament que ara. Aquest esclat podria estar acompanyat de la formaci de jets relativistes quan la matria cau en el forat negre central. Es pensa que la Via Lctia presenta un episodi d'Starburst d'aquest tipus cada 500 milions d'anys. 

 Vegeu tamb .

 Coordenades galctiques;
 Sagittarius B2;
 Referncies .


Enllaos externs .
 UCLA ;
 Max Planck Institute ;
 El forat negre supermassiu de la galxia;
 El forat negre del centre de la galxia;
 El cor fosc de la nostra Via Lctia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340773" title="Mari Rubi i Tudur" nonfiltered="3154" processed="3145" dbindex="133182">
Mari Rubi i Tudur (Ma, Menorca, 1896 - Barcelona, 1962) fou un advocat i poltic catal d'origen menorqu, fill del militar reusenc Mari Rubi i Bellver i germ de Nicolau Maria Rubi i Tudur, Ferran Rubi i Tudur i Santiago Rubi i Tudur. El 1897 es trasllad a Barcelona amb la seva famlia i es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona. Treball com a passant d'Amadeu Hurtado i Mir i va fer amistat amb Francesc Camb. 

Polticament, durant la dictadura de Primo de Rivera fou militant d'Acci Catalana, per el 1931 ingress a ERC, de la qual fou president del Casal Nacionalista del Districte IV de Barcelona. Fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1933 i empresonat arran dels fets del sis d'octubre de 1934, fou alliberat el novembre de 1934. Fou escollit novament diputat pel Front d'Esquerres per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la guerra civil espanyola fou director de La Humanitat i amic de l'ambaixador francs Eirik Labonne, i el 1938 fou expulsat de la minoria d'ERC per mostrar-se partidari a la premsa francesa de la mediaci internacional en el conflicte. El 1938 es va exiliar amb la seva famlia a Frana, d'on va tornar el 1948. Des d'aleshores es va dedicar a l'advocacia fins al a seva mort.

 Obres .
 Estat Espanyol. Societat Annima (1930), amb N. Mart;
 Catalunya amb Europa (1932);
 La Justcia a Catalunya (19 Juliol 1936-febrer 1937) (1937)  ;
 La lucha por la paz (Guerra fra o guerra total) (1955) ;

 Enllaos externs .
 Biografia a Gran Enciclopdia Catalana;
 Biografies de Parlamentaris Catalans;
 Mari Rubi i Tudur/Josep Massot i Muntaner Barcelona, 1936-1939 Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002  pp. 5-11 ISBN 8484154270, 9788484154273;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340776" title="Selenografia" nonfiltered="3155" processed="3146" dbindex="133183">
La selenografia s l'estudi dels trets de la superfcie i del relleu de la Lluna. 
Histricament, els principals objectius dels selonografistes era el mapatge de la cara visible de la Lluna i designar-ne els mars lunars, els crters, aix com les seves muntanyes i desnivells. Aquesta tasca s'acabava en gran part quan imatges d'alta resoluci de la Lluna s'obtenien orbitant vehicles espacials durant la primera era espacial. No obstant aix, algunes regions de la Lluna romanen pobrament fotografiades (especialment prop dels pols).

Avui, la selenografia es considera que s una subdisciplina de la selenologia, que vol dir cincia de la Lluna.

La paraula prov del nom de la deessa grega Selene, que personifica la Lluna, i del sufix -grafia, que vol dir escriptura.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340777" title="Especulaci" nonfiltered="3156" processed="3147" dbindex="133184">
En filosofia, l especulaci s la soluci de contradiccions aparentement insalvables del pensament sobre l objecte mitjanant la reflexi dialctica des d un punt de vista ms elevat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340778" title="Llus Puig de la Bellacasa i Deu" nonfiltered="3157" processed="3148" dbindex="133185">
Llus Puig de la Bellacasa i Deu (Barcelona, 1886 - 1960) fou un advocat i poltic catal, fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonollers. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i treball com a passant de Francesc Camb i en el despatx de Ramon d'Abadal i Calder. Ingress a les Joventuts de la Lliga Regionalista, de les que en fou president, i el 1916 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, on fou un dels promtors de la creaci de la companyia d'autobusos. Fou escollit diputat per Torroella de Montgr a les eleccions generals espanyoles de 1920 i form part de la direcci de la refundada Lliga Catalana, amb la que fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1933, on no destac en cap intervenci. Fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 per la mateixa circumscripci pel Front Catal d'Ordre.

En esclatar la guerra civil espanyola va veure amenaada la seva vida per escamots incontrolats de la FAI, i aconsegu marxar a Frana grcies al conseller de governaci de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Espanya i Sirat. Desprs de viatjar per Sussa i Blgica, torn a Espanya i s'establ a Pamplona i Hondarribia. En acabar la guerra torn a Barcelona i no particip en cap ms activitat poltica.

 Referncies .
 Biografia a enciclopedia.cat;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Biografies de Parlamentaris catalans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340779" title="Francesc Figueras i Pacheco" nonfiltered="3158" processed="3149" dbindex="133186">
Francesc Figueras i Pacheco (Alacant, 13 de desembre de 1880 - Alacant, 21 de mar de 1960) va ser un historiador valenci. Va ser cronista de la ciutat de Alacant. 

Va iniciar els estudis de Dret a la Universitat de Valncia l'any 1896, estudis que va haver d'interrompre a causa de dues cataractes als ulls que el van deixar cec a l'edat de 17 anys. No va finalitzar la llicenciatura fins a l'any 1907, obtenint el doctorat per la Universitat de Madrid el 1910. Aquest mateix any va ser nomenat Cronista Oficial de la Ciutat d'Alacant, crrec que va gaudir fins a la seua mort l'any 1960. Durant els anys 1934 i 1936, va dirigir les excavacions arqueolgiques del Tossal de Manises, a l'Albufereta alacantina. Tamb va fer excavacions a l'illeta de El Campello i a Xbia. Al llarg de la seua vida, va ser membre de diverses Acadmies i Institucions culturals d'mbit nacional i local, com ara la Reial Acadmia de la Histria, Lo Rat Penat, la Instituci Alfons el Magnnim o l'Institut d'Estudis Alacantins. 

El seu primer llibre, La Universidad espaola. Hoy y maana (1903) va ser prologat per Hermenegildo Giner de los Ros. Posteriorment va publicar nombrosos assajos i estudis sobre temes relacionats amb Alacant, principalment sobre arqueologia de diferents llocs de la provncia, dret consuetudinari i costums. Cal destacar entre les seues obres no literries Los antiguos gremios de la ciudad de Alicante; Alicante y su folclore (1955); Historia del Turrn y prioridad de los de Jijona y Alicante (1955); Dos mil aos atrs (1959); aix com la seua monumental Geografa de la provincia de Alicante (1914) inclosa en la Geografia General del Reino de Valencia, editada per Alberto Martn Vicente.

En el camp de la ficci, va escriure les obres literries Improntas levantinas, La Deidad del Sol i Volutas de Fuego.

Va ser un dels signataris de les Normes de Castell.

 Bibliografia .
  Vicente Gascn Pelegr. Prohombres valencianos en los ltimos cien aos, 1878-1978. Valncia. Caixa d'Estalvis de Valncia, 1978. ISBN 845002603X;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340780" title="Psicrometria" nonfiltered="3159" processed="3150" dbindex="133187">
La psicrometria s una branca de la cincia que tracta de les propietats termodinmiques de l'aire humit i de l'efecte de la humitat atmosfrica sobre els materials i sobre el confort hum. 


Aquest aire, conegut com aire humit est constitut per una barreja d'aire sec i vapor d'aigua. 

L'aire sec s una barreja de diversos gasos, sent la composici general la segent: 
 Nitrogen : 77 % ;
 Oxigen : 22 % ;
 Dixid de carboni i altres gasos : 1 % ;

L'aire t la capacitat de retenir una quantitat variable de vapor d'aigua en relaci a la temperatura de l'aire. A menor temperatura, menor quantitat de vapor i a major temperatura, major quantitat de vapor d'aigua; a pressi atmosfrica constant. 
Tamb es considera que s un mtode per a controlar les propietats trmiques de l'aire humit i es representa mitjanant el diagrama psicromtric. 

Usos. 
s una branca til per a la conservaci d'aliments en cmeres frigorfiques, climatitzaci de locals i processos d'assecat.

Instruments. 
Ats que sorgeix de la combinaci principal de la temperatura i la humitat s'utilitzen instruments especials per al seu mesurament com el psicrmetre i amb el suport d'bacs i taules poden utilitzar-se termmetres de bulb humit i bulb sec, termohigrgrafs, higrmetres i similars.

Diagrama psicromtric. 
s un diagrama que relaciona mltiples parmetres relacionats amb una barreja d'aire: temperatura, humitat relativa, humitat absoluta, punt de rosada, entalpia o calor total, calor sensible, calor latent i volum especfic de l'aire. 

El diagrama no s constant, ja que s variable amb l'altura sobre el nivell del mar. s usual en la bibliografia trobar-lo per a l'altura a nivell del mar. 




S'utilitza en Arquitectura i Enginyeria en l'ensenyament de les installacions termomecniques en edificis per al dimensionament de sistemes de calefacci i aire condicionat 

Canvi en la condici de l'aire. 

Els processos de calefacci, refrigeraci, humidificaci i deshumidificaci que tenen lloc en l'acondicionament de l'aire modifiquen la condici de l'aire des de la representada pel punt d'estat inicial en l'bac fins a una condici diferent, representada per un segon punt en l'bac. 

Hi ha cinc processos possibles: 
Processos de calor sensible constant (indicats per una temperatura de bulb sec constant). ;
Processos de calor latent constant (indicats per un contingut d'humitat constant i una temperatura de punt de rosada constant). ;
Processos d'entalpia constant o adiabtics (indicats per una temperatura de bulb humit constant). ;
Processos d'humitat relativa constant (tots els altres factors varien). ;

O, finalment, una modificaci que representa una combinaci qualsevol dels anteriors i que no procedeix al llarg de cap de les lnies de processos anteriors. 

Per a aix ha d'observar-se novament: 
Les lnies de bulb sec sn lnies de calor sensible constant. ;
Les lnies de punt de rosada sn lnies de calor latent constant. ;
Les lnies de bulb humit sn lnies de calor total constant (entalpia constant). ;

Vegeu tamb.
 Aire condicionat;
 Termmetre;
 Psicrmetre;

Referncies.
 Ctedra Installacions Czajkowski - Gmez. Facultat Arquitectura i Urbanisme. Universidad Nacional de La Plata. Argentina. ;
 Calculadora Psicromtrica - Tcnic Central. ;
 Psicro: , Calculadora Psicromtrica:  INENCO. UNSa   CONICET;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340782" title="Estaci d'Alacant Terminal" nonfiltered="3160" processed="3151" dbindex="133188">













L'Estaci d'Alacant Terminal s l'estaci de trens central d'Alacant. Qualsevol tren que arribi a l'estaci ha d'invertir la marxa per continuar el seu recorregut. 

Serveis Ferroviaris.
Rodalies i Mitjana Distncia de Renfe.
L'estaci s capalera les lnies C-1 i C-3 de Rodalies Alacant - Mrcia que es dirigeixen a Mrcia i Elx (la C-1) i a Sant Vicen del Raspeig (la C-3).



Llarga Distncia de Renfe.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340784" title="Gambusia holbrooki" nonfiltered="3161" processed="3152" dbindex="133189">

Gambusia holbrooki  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: des de Nova Jersey fins a Alabama.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340785" title="Gambusia hurtadoi" nonfiltered="3162" processed="3153" dbindex="133190">

 Gambusia hurtadoi s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340788" title="Chloebia gouldiae" nonfiltered="3163" processed="3154" dbindex="133191">

Chloebia gouldiae s un ocell australi ple de color. Hi ha evidncies que aquesta espcie est disminuint, fins i tot en el lloc ms conegut a prop de Katherine en el Territori del Nord. Es cria en captivitat per a la naturalesa es considera una espcie en perill amb menys de 2.500 individus salvatges.  

Histria.
Aquest pins de la famlia estrildidae rep el seu nom en honor d'Elizabeth Gould, l esposa de l artista ornitolgic britnic John Gould. La senyora Gould no tenia el ttol de  Lady  (noblesa), no obstant aix aquesta espcie era coneguda com  Pins de Lady Gould  ( Lady Gouldian Finch  en angls) a causa d'un error modern. Aix que s ms apropiat anomenar aquesta espcie  Diamant de Gould  ( Gouldian Finch  en angls). Tamb es coneix com a  Lady Gouldian , Rainbow Finch  ( Pins arc iris ), o  Gould  en el seu pas natiu.

Amenaces.
El nombre de diamants de Gould ha disminut molt dramticament durant el segle XX. El seu hbitat ha estat redut o alterat. Els polls dels sacs aeris, un parsit, tamb han afectat molt el nombre d aquests ocells. Resulta que el seus bells colors permeten que els depredadors els cacin fcilment. Els focs tamb sn una amenaa principal per a la seva poblaci natural. A pesar d aix, el nombre total d aquestes aus no s baix perqu sn molt populars amb persones avcoles i com a mascotes.

Conservaci.
Han comenat certes accions per rescatar i conservar el seu hbitat natural i construir tanques protectores per evitar danys causats per herbvors. Tamb hi ha investigacions detallades sobre els focs, aliment i moviment en dos llocs per repassar la seva distribuci, el seu hbitat, amenaces potencials, i l estat de conservaci d aus granvores sabaneres. Tamb es va proposar trobar un hbitat ms apropiat per a una conservaci. Els intents de reproducci no han tingut xit fins ara, no obstant aix, el programa de reintroducci continuar a l'est de Queensland. Tamb es va suggerir desenvolupar instruccions per als propietaris d hisendes  sobre el maneig apropiat de les terres que ajudar en el programa de conservaci.

Descripci.
Els diamants de Gould amiden al voltant de 13-14 cm de longitud. Ambds sexes estan replets de colors vius com verd, groc, vermell, blau, etc. Per els mascles acostumen a ser ms brillants que les femelles. Una diferncia ms notable entre el mascle i la femella s que el pit del mascle s prpura fort mentre que el de la femella es ms de color malva. Hi ha tres variacions de color en el Diamant de Gould: amb el cap negre, amb el cap vermell i el cap daurat. La variaci del cap negre s la ms comuna a la naturalesa mentre que el cap daurat s molt poc freqent, per totes les variacions sn populars entre les persones avcoles. Es creia per molt temps que aquestes eren tres espcies diferents per ara se sap que totes sn variacions de la mateixa espcie.

Els polls tenen colors diferents. El cap, costats i bescoll sn grisos i el dors, les ales i les timoneres sn de color oliva. Els ventres son de color marr lleuger i els becs sn negres amb la punta vermellosa. Les potes tamb sn de color marr lleuger. Els polls recent sortits de l ou sn rosats i sense plomissol fins que tinguin uns dotze dies. Desprs d aquest temps les plomes comencen a aparixer. Es creu que els colors de les femelles sn menys brillants perqu es mesclen amb el fons mentre incuben els ous al niu. En canvi, amb el seus colors brillants el mascle pot distreure un depredador lluny del niu per protegir les seves cries i la seva parella.

Distribuci.
Aquest ocell es troba en el nord d Austrlia; en la pennsula del cap York, al nord-est de Queensland, al nord del Territori del Nord, i a la regi de Kimberley a l'Austrlia Occidental. El seu hbitat sn les sabanes i les zones boscoses tropicals on hi ha plans oberts amb arbres alts a prop de l aigua. Aparentment, aquest ocells fan migracions curtes al sud durant la temporada de pluges i tornen per la temporada seca. Acostumen a fer els nius en forats, dins del munts construts per trmits o en arbres, i generalment a prop de l'aigua. 

Comportament.
Els diamants de Gould sn ocells molt sociables i formen bandades grans que poden contenir fins a 1.000 individus. Durant el niament, dues parelles poden compartir el mateix forat. Els polls surten del niu desprs de tres setmanes. Sn ocells silenciosos i tmids que no acostumen a fer els nius a prop del humans.

Dieta.
Com la majoria de pinsans, el diamant de Gould s granvor. Prefereixen menjar entre herbes altes en lloc de sobre terra. La major part del any s alimenta amb llavors madures o mig-madures de pinso. No obstant aix, durant la temporada de criana, la seva dieta consisteix, gaireb al complet, d insectes, com escarabats, trmits, mosques i aranyes. Els insectes contenen molta protena i ajuden a satisfer la gana dels polls. Mengen junts en grups i poden prendre el menjar mentre estan a terra o en vol. Els diamants de Gould beuen succionant l'aigua, cosa poc comuna en les aus en general. 

Reproducci.
Els diamants de Gould s uneixen i s aparellen per la vida i la dansa de festeig del mascle s un espectacle fascinant. Solen aparellar-se durant l ltima part de la temporada de pluja , quan hi ha molt menjar disponible. Quan un mascle festeja una femella s encrespa de plomes per exhibir-ne els colors i per semblar ms gros. S amplia de pit i de les plomes que t al voltant de la cara. Llavors, parat i molt erigit, canta suaument i fa uns salts sobre la barra. Desprs d aparellar-se, la femella pon una niada de 4 a 8 ous. Ambds sexes incuben durant el dia, i la femella ho fa a la nit. Desprs que els polls surtin de l'ou, ambds sexes els crien. Els polls sn molt delicats fins que compleixen la muda final.

Com a mascotes.
Necessiten una bona alimentaci per a pinsans, aigua fresca, graveta, un os de spia, barres, fruites, vitamines, i unes joguines per divertir-se. L aigua s ha de reemplaar cada dia, i la gbia s ha de netejar freqentment. Aquestes aus sn propenses a les infeccions pels polls dels  sacs aeris i una deficincia de iode, especialment durant el perode de la muda de plomes. Per aix, se'ls ha de mantenir la gbia neta i proveir-los un suplement durant la muda.

Informaci extra.
Els diamants de Gould sn el logotip de l empresa nord-americana ViewSonic.

Fotos.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340789" title="Gambusia krumholzi" nonfiltered="3164" processed="3155" dbindex="133192">

Gambusia krumholzi  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340790" title="Gambusia lemaitrei" nonfiltered="3165" processed="3156" dbindex="133193">

 Gambusia lemaitrei s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340791" title="Temperatura equivalent" nonfiltered="3166" processed="3157" dbindex="133194">
La Temperatura Equivalent s un ndex de sensaci trmica que es defineix com la temperatura seca d'un recinte (tancat) imaginari, amb moviment d'aire en reps (0,00 m/s), en el qual una persona, experimentaria el mateix intercanvi trmic per radiaci i convecci, que en el recinte real (en el qual es troba). 

Engloba la temperatura seca i la temperatura radiant mitjana. 

Teq=(Tseca+Tmitjana radiant)/2. 

No obstant aix, per a una avaluaci ms correcta de la sensaci trmica cal tenir en compte tamb altres variables (velocitat de l'aire, ndex d'indument, activitat).

Vegeu tamb.
 
Temperatura resultant;
Temperatura efectiva;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340794" title="Estaci de la Corunya - San Cristbal" nonfiltered="3167" processed="3158" dbindex="133195">







L'Estaci de la Corunya-San Cristbal s una de les dues estacions que hi ha a La Corunya. Aquesta concentra el trfic de passatgers i l'Estaci de la Corunya-San Diego les mercaderies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340795" title="Gambusia longispinis" nonfiltered="3168" processed="3159" dbindex="133196">

Gambusia longispinis  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340797" title="Gambusia luma" nonfiltered="3169" processed="3160" dbindex="133197">

 Gambusia luma s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Guatemala i Hondures.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340799" title="Gambusia manni" nonfiltered="3170" processed="3161" dbindex="133198">

 Gambusia manni s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Bahames.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340800" title="Temperatura resultant" nonfiltered="3171" processed="3162" dbindex="133199">
La Temperatura Resultant s un ndex de sensaci trmica que es defineix com la temperatura seca de l'aire d'un recinte similar al que es vol estudiar, amb aire en reps i que al tenir les parets a la mateixa temperatura que l'aire, produeix la mateixa sensaci trmica.  

Engloba la temperatura seca, la temperatura radiant mitjana i la velocitat de l'aire. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340801" title="Estaci de Valladolid - Campo Grande" nonfiltered="3172" processed="3163" dbindex="133200">









L'Estaci de Valladolid-Campo Grande o Estaci del Nord, s la principal estaci de ferrocarril de Valladolid.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340802" title="Gambusia marshi" nonfiltered="3173" processed="3164" dbindex="133201">

Gambusia marshi  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340803" title="Gambusia melapleura" nonfiltered="3174" processed="3165" dbindex="133202">

 Gambusia melapleura s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Jamaica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340804" title="Joaquim Pellicena i Camacho" nonfiltered="3175" processed="3166" dbindex="133203">
Joaquim Pellicena i Camacho (Madrid, 1881 - Pars, 1938) fou un periodista i poltic catal d'origen madrileny. Desprs de viure i treballar molts anys a les Filipines, el 1917 s'establ a Barcelona, on fou escollit president de l'Associaci de Periodistes de Barcelona de 1922 a 1932. Alhora, milit a la Lliga Regionalista (desprs Lliga Catalana), fou director tcnic de La Veu de Catalunya el 1918-1933, regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1931-1934 i diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933.

En esclatar la guerra civil espanyola fug amb el dibuixant Valent Castanys, disfressat d'oficial de la marina francesa al vaixell Emerithy, que anava a Marsella. S'establ a Pars, on form part del Bureau d'Information Espagnole, oficina propagandstica de suport al nou rgim de Francisco Franco creada per Francesc Camb. Va morir d'esgotament al poc temps.

 Obres .
 Los ltimos repatriados (1904) ;
 Por el pas del Bicol; impresiones de viaje (1917);
 El nostre imperialisme. La idea imperial de Prat de la Riba (1930) ;

 Referncies .
 Biografia;
 Biografies de Parlamentaris Catalans;
 Albert Manent De 1936 a 1975: Estudis sobre la Guerra Civil i el Franquisme Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999 ISBN 8484150682, 9788484150688, p. 88;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340805" title="Gambusia monticola" nonfiltered="3176" processed="3167" dbindex="133204">

Gambusia monticola  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-est de Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340806" title="Campionat del Mn d'atletisme 1999" nonfiltered="3177" processed="3168" dbindex="133205">
El 7 campionat del Mn d'atletisme, organitzat per l'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme, es va celebrar a l'estadi Olmpic de la Cartuja de Sevilla entre el 20 i el 29 d'agost.

Aquest s el primer campionat del Mn en qu es competeix en salt amb perxa i llanament de martell femen.

Resultats masculins.
Curses.
1995 |1997 |1999 |2001 |2003 



 El rus German Skurygin va guanyar la prova dels 50 km marxa amb un temps de 3:44:23, per va ser desqualificat desprs de donar positiu en un control antidopatge el novembre de 2001.
 L'equip nigeri de 4x100 metres relleus (Innocent Asonze, Francis Obikwelu, Daniel Effiong i Deji Aliu), va acabar originalment en tercera posici amb 37.91, per va ser desqualificat el 31 d'agost de 2005 quan es va descobrir que Innocent Asonze havia donat positiu a un test antidopatge en juny de 1999.
 L'equip nord-americ de 4x400 metres relleus va acabar primer, per va ser desqualificat per la confesi d'Antonio Pettigrew d'haver-se dopat entre 1997 i 2003.

Concursos.
1995 |1997 |1999 |2001 |2003 



Resultats femenins.
Curses.
1995 |1997 |1999 |2001 |2003 


Concursos.
1995 |1997 |1999 |2001 |2003 


Medaller.


Referncies.
 IAAF 1999 ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340807" title="Gambusia myersi" nonfiltered="3178" processed="3169" dbindex="133206">

 Gambusia myersi s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340809" title="Felip de Sol i Caizares" nonfiltered="3179" processed="3170" dbindex="133207">
Felip de Sol i Caizares (Barcelona, 1905 - Estrasburg, 1965) fou un advocat i poltic. Llicenciat en dret, s'especialitz en dret comparat. El 1930 era l'nima de la Dreta Liberal Republicana a Catalunya i conspir contra la monarquia. El 1931 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona per la Conjunci Republicano-Socialista, per el 1932 l'abandon i ingress en la Lliga Catalana, partit del que en fou cap de la secci poltica amb Bausili Vidal i Guardiola, i amb el que fou escollit diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933.

No va renovar el seu esc a les eleccions generals espanyoles de 1936, i en esclatar la guerra civil espanyola s'exili a Frana. Inicialment sign el manifest dels dirigents de la Lliga favorable a l'alament militar de juliol de 1936, per l'abril de 1937 se'n desd i defens la legalitat republicana i el govern autnom catal. El 1945 intent reactivar la Lliga Catalana i el diari La Veu de Catalunya amb Modest Sabat, particip en les activitats de l'oposici antifranquista i el 1956 fou nomenat secretari general de l'Acadmia Internacional de Dret Comparat de l'Haia.

 Obres .
 El moviment revolucionari a Catalunya (1932) ;
 Les lluites socials a Catalunya (1812-1934) (1934) ;
 Iniciacin al derecho comparado (1954) ;
 Tratado de derecho comercial comparado (1964) ;

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris;
 Biografia;
 Biografia i obres;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340810" title="Futureperfect" nonfiltered="3180" processed="3171" dbindex="133208">


Futureperfect s el quart lbum del grup de msica electrnica VNV Nation. Fou publicat per gener del 2002 a Europa i a principis de mar del 2002 als Estats Units.

Com a novetat important, VNV Nation utilitzaren principalment programari de sintetitzadors, amb ordinadors de la plataforma Apple. Com els discos anteriors, Futureperfect comena amb una pea introductria ("Foreword"), on Harris, Pedram Sadighi i Severine St. Denis reciten el text "Aquest s el teu mn. Aquesta s la teva gent. Pots viure pensant noms en tu o ajudar a construir un futur millor per a tothom" (extret de Nimrod), en angls, alemany i francs.  Els temes posteriors oscillen entre l'agressivitat d"Epicentre", "Electronaut" (amb comps ternari i veu robotitzada), "Genesis" (amb tocs de hard-trance) o "Structure" -un tema ple d'efectes i que connecta amb les seves influncies ms industrials- i les canons ms lentes, com "Liebestod", "Holding on"  o "Carbon". Cap al final del disc s'hi troba "Beloved", un dels seus temes ms coneguts.

Temes.

 Foreword (lletra: extracte de Nimrod, de Sir Edward Elgar) - 1:53;
 Epicentre - 6:25;
 Electronaut - 6:35;
 Liebestod (en alemany, "la mort de l'amor") - 2:54;
 Holding on - 4:40;
 Carbon - 6:13;
 Genesis - 5:46;
 Structure - 4:07;
 Fearless - 6:16;
 4am - 1:50;
 Beloved - 7:24;
 Airships - 8:18;

Dades.

 VNV Nation: Ronan Harris i Mark Jackson.
 Lletra i msica de Ronan Harris excepte on s'especifiqui una altra cosa.
 Veus addicionals a "Foreword": Pedram Sadighi i Severine St. Denis.
 Enregistrat i mesclat als estudis Nationhood (Hamburg). Veus enregistrades als estudis Candyland, Nationhood i Blue Studios. ;
 Producci: Ronan Harris.
 Enginyers de so: Fred Darum i Ronan Harris.
 Disseny de portada: Fross i Nationhood.
 Fotografia: Dirk Eusterbrook (tractament addicional: Raumgleiter).

Enllaos externs.

 http://www.vnvnation.com/Webfiles/products.htm;
 http://www.discogs.com/release/43161;
 http://www.discogs.com/release/253552;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340812" title="Nou (anatomia)" nonfiltered="3181" processed="3172" dbindex="133209">
La nou, o nou d'Adam, s una part del cos que es troba al coll hum. s la protuberncia de la laringe i est formada per l'articulaci de dos cartlags. Com ms ampla s, ms greu s la veu de la persona. Rep el seu nom de la llegenda que diu que la fruita de l'arbre prohibit se li va atravessar al coll d'Adam (en angls, per exemple, es diu Adam's apple). Aquesta "nou" est molt ms marcada als homes (descendents d'Adam) que a les dones.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340820" title="Funci real" nonfiltered="3182" processed="3173" dbindex="133210">
En matemtiques, una funci real s una funci tal que totes se seves imatges sn nombres reals, per tant el seu recorregut s un subconjunt dels reals i el seu codomini s la recta real.  Si el domini de la funci tamb s un subconjunt de la recta real llavors la funci s'anomena funci real de variable real

Les funcions reals de variable real sn l'objecte clssic d'estudi de l'anlisi matemtica, ms especficament de l'anlisi real. En aquest context, quant es parla de funci, normalment es fa referncia a funcions reals de variable real, s a dir, funcions per a les que tant el seu domini com el seu codomini sn la recta real. Per en alguns camps com ara l'anlisi de Fourier, s habitual fer servir funcions complexes de variable real perqu resulta ms convenient, es a dir funcions tals que el seu domini s la recta real i el seu recorregut s un subconjunt dels nombres complexos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340823" title="Tapir asitic" nonfiltered="3184" processed="3174" dbindex="133212">

El tapir asitic (Tapirus indicus) s l'espcie de tapir ms gran, i l'nica nadiua d'sia. El seu nom cientfic es refereix a les ndies, l'hbitat natural de l'espcie. En malai, se'l denomina sovint "cipan" o "tenuk".





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340825" title="Miguel de los Santos de San Pedro" nonfiltered="3185" processed="3175" dbindex="133213">
Miguel Santos y Sampedro fou un bisbe de la dicesis de Solsona.

L any 1624, arrib a Solsona el tercer bisbe de la dicesis, l agustini Miguel Santos de San Pedro, qui fins aleshores ostentava el crrec d inquisidor General de la Corona d Arag.

En aquest any es dna per acabat el conflicte entre les dicesis d Urgell, Vic i Solsona, en el que fa referncia als lmits del nou bisbat de Solsona, i si s cert que Vic no va oferir cap problema en la cessi de les seves parrquies, ja em vist que no va passar el mateix amb les de la Seu d Urgell. No em d oblidar, que el captol catedralici d Urgell era dels ms belligerants polticament i territorialment, tenint entre les seves files al conegut Pau Claris.

Com era potestat del rei nomenar Bisbes, aquest honor va correspondre a Felip IV i el Papa Urb VIII el va preconitzar, essent publicades les butlles corresponents el dia 6 de juliol de 1624.

Els primers bisbes de Solsona i concretament els tres primers, a ms de sser titulars de la mitra d aquesta ciutat tenien la titularitat de l abadia de Gerri (Gerri de la Sal), i s possible que se ls la dons per vigilar d aprop la producci de salines de l esmentada poblaci, ja que en aquells anys era un be de molta importncia, i la corona i volia tenir a tota costa el monopoli.

Miguel Santos va aconseguir l any 1630 que el rei Felip IV tragus la comanadoria que hi havia sobre l abadia. Si entenem per comanadoria un lloc, territori i rendes que depenien directament del rei i, en representaci d aquest, del bisbe de Solsona, s ha de dir que com a conseqncia de treure la aquella dignitat, l abadia de Gerri a partir d aquell any podia disposar de tot el seu territori i rendes sense haver de retre comptes a ning, i aix era important ja que, desprs de les corts de 1626, sembla que la corona havia de pressionar molt ms als sbdits del principat que depenien d ella directament. Segons el bigraf de Miguel Santos, aquesta mesura va servir perqu aquest passes del bisbat de Solsona a l arquebisbat de Granada anys ms tard.

Mentre el bisbe anava de poble en poble per tal de conixer la seva dicesis, en aquell any 1626, a Barcelona s obrien les corts catalanes, unes corts que foren conflictives entre el rei-Olivares i el principat, al no acceptar aquest la  uni d armes  i el pagament de una suma de 250.000 ducats l any en un termini de 15 anys. Olivares sortia de Barcelona el 4 de maig de 1626, sense homes, ni diners i amb la famosa  uni d armes   que s hauria de constituir sota l esgotada Castella.

Els habitants del Principat, i per damunt de tot les classes dirigents, estaven astorats, ja que es preguntaven de quins mitjans es valdria el govern de Madrid per fer complir els seus desitjs; de moment la cort semblava tranquilla ja que una invasi es descartava, l imperi ja tenia massa fronts oberts per atacar Catalunya, el memorndum d Alcal demanen m dura per als catalans, fent complir els pagaments de quints atraats, la restituci de les propietats reials, semblava que dormia en un calaix, i quan el dia 17 de Gener de 1627 es va nomenar com a virrei de Catalunya el Bisbe de Solsona, els diputats i la diputaci respiraren tranquils, ja que el nomenament d un bisbe, encara que fos castell, representava que Olivares i el seu govern de moment no pretenien cap mesura de fora envers Catalunya, com aix va sser.

Una vegada jurat el crrec amb data de 3 de febrer de 1627, el bisbe de Solsona romandr a Barcelona fins al 1629, on hi treballar de valent. Els bandolers tornaven a fer-se forts, ja que un virrei noble o militar sempre respon amb m dura, en canvi el bisbe no tenia pas aquest poder i est preocupar per la situaci, ja que la frontera francesa i la muntanya sn un  viver de Bandolers , com ell escriu a Madrid. Fins i tot va haver de dictar prohibici d alguna festa religiosa, com la de l any 1628 en honor a sant Narcs en la ciutat de Girona, ja que sempre aquestes concentracions de gent hi havia aldarulls.
Deixant aquest panorama no gens pacificat i si pot ser ms embolicat del que havia trobat, Miguel Santos torna cap a Solsona, ja que el dia onze de Juny de 1629, va jurar el crrec de virrei, el duc de Feria. Tornava cap a la tranquillitat i la pau que dna un lloc com Solsona, com ell mateix escriu en les seves memries. Convocar noms al arribar un snode dins la seva dicesis entre tots els seus rectors i abats per tal de dotar la mitra de les lleis eclesistiques en qu s ha de regir. Amb aquesta llei per organitzar el bisbat, la tasca de Miguel Santos arribava a la seva fi, ja que el rei el nomenava president del Suprem Consell de castella el 27 de novembre de 1629, i encara que residia a Solsona seria per poc temps, ja que al 30 d agost de 1630, ja el trobem fora de Solsona, i ha estat promogut al crrec d arquebisbe de Granada.

El bisbe Miguel Santos de Sanpedro va tenir un paper discret com a virrei de Catalunya en una poca molt difcil, en qu les divergncies entre el rei i els diferents estaments catalans eren molt grans. No va tenir temps per a llimar-les. Com a bisbe va tenir un paper fonamental per la histria de Solsona i del seu bisbat, ja que amb les seves grans dots com a organitzador i home de govern, va donar al bisbat la fisonomia territorial que ha tingut fins fa ben poc. Amb el seu tarann, va perdre possessi de cada una de les parrquies de la dicesis, va sser el primer bisbe que va fer una visita pastoral completa a cadascun dels pobles que conformaven la seva dicesis, va acabar amb les disputes entre la seva dicesis i la d Urgell, va donar unes constitucions a aquesta mitra que durant molts anys l han estat regint, prcticament fins ben entrat el segle XIX, i el seu treball va sser bsic perqu el bisbat es consolids d una manera definitiva; encara que el bisbat feia anys que s havia creat hi ja havia tingut dos bisbes, s amb Miguel Santos quan la seva maquinria comena a rendir de ple.

Com a home for, amb una bona preparaci cultural i dotat d una fina intelligncia, de grans dosis de diplomcia i versat en el difcil art de governar i organitzar, va desenvolupar crrecs de confiana del govern central, i encara que en el fons no entengus els costums, tradicions, lleis i el conservadorisme dels catalans, no per aix s ha d oblidar la seva tasca.

 Fonts .

OBIOLS ROS, J. Miguel Santos de Sanpedro; Bisbe de Solsona i Virrei de Catalunya. Ed. Solsona Comunicacions S.L. 1998. Solsona


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340826" title="Tapir de muntanya" nonfiltered="3186" processed="3176" dbindex="133214">

El tapir de muntanya (Tapirus pinchaque) s la ms petita de les quatre espcies de tapir, i l'nica que no viu en jungles tropicals en estat salvatge. s denominat Sacha Huagra en qutxua, danta cordillerana i danta lanuda en espanyol de Colmbia, danta negra en espanyol d'Equador, i tapir de altura o gran bestia en espanyol del Per.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340828" title="Tapir amaznic" nonfiltered="3187" processed="3177" dbindex="133215">

El tapir amaznic (Tapirus terrestris), o anta en portugus, s una de les quatre espcies de tapirs, juntament amb el tapir de Baird, el tapir de muntanya, i el tapir asitic. s l'animal terrestre salvatge ms gran de Sud-amrica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340835" title="Replicant" nonfiltered="3188" processed="3178" dbindex="133216">
Un replicant s un sser biorobtic, un producte d'enginyeria gentica, encunyat per al film Blade Runner, dirigit per Ridley Scott l'any 1982. A la pellcula, els replicants de la srie "Nexus" (produts per l'empresa Tyrell Corporation) son virtualment idntics a un sser hum adult, per amb una fora, agilitat i intel.ligncia superior i variable, depenent del model. Degut a la seva similitud amb els humans, els replicants noms poden sser identificats mitjanant el test Voight-Kampff, una srie de preguntes dirigides a detectar l'absncia d'emocions.

L'origen del concepte, cal cercar-lo en la novel.la en angls Somien els androides amb ovelles elctriques? de Philip K. Dick, que va inspirar Blade Runner. A la novel.la, per, es fa servir el terme androide, i no pas el de replicant. Va ser Ridley Scott qui van insistir en la necessitat d'utilitzar un terme nou. El guionista David Play, mentre escrivia el text, va consultar amb la seva germana, que tenia coneixements de microbiologia i bioqumica, i va ser ella qui li va suggerir la paraula replicant, a partir del concepte de replicaci, com s conegut el procs de duplicaci de cellules per a la clonaci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340838" title="Sant Miquel d'Estopany" nonfiltered="3189" processed="3179" dbindex="133217">

Sant Miquel d'Estopany s una ermita romnica restaurada al municipi d'Estopany, a la Franja de Ponent.
T dues portes d'accs, l'originria s la que es troba a migdia. Sost una campana en un petit campanar situat vora l'bside.

L'bside, el mur sud i la porta que s'hi troba sn originals. 

s vinculada al castell, les restes del qual sn apreciables sobre el penyal rocs, d'origen musulm i conquerit l'any 1056 per Arnau Mir de Tost a les ordres del comte de Barcelona Ramon Berenguer I. Posteriorment i fins al segle XVI fou l'esgsia parroquial d'Estopany




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340840" title="Test Voight-Kampff" nonfiltered="3190" processed="3180" dbindex="133218">

El test Voight-Kampff, al film Blade Runner i a la novel.la Somien els androides amb ovelles elctriques? de Philip K. Dick, s un sistema per a distingir un sser hum d'un replicant, mitjanant la formulaci d'una srie de preguntes dirigides a detectar l'absncia d'emocions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340841" title="Sant Macari d'Estopany" nonfiltered="3191" processed="3181" dbindex="133219">

Sant Macari d'Estopany s una ermita romnica restaurada al municipi d'Estopany, a la Franja de Ponent.

Queden restes a la part del darrere de la porta que s'hi constru durant la Guerra Civil Espanyola, quan s'empr com a magatzem de gra.

La festivitat coincidia amb la d'Estopany, quan aquesta eren els tres primers dies de l'any. El dia 2 de gener s'acudia en process amb l'orquestra que els mossos del poble havien contractat per l'ocasi i es ballava el "Ball del Totxet". 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340843" title="Nancy Farmer" nonfiltered="3192" processed="3182" dbindex="133220">
Nancy Farmer (Phoenix, Arizona) s una de les escriptores de literatura juvenil estatunidenques ms aclamades internacionalment. Les seves novelles estan sempre plenes d'aventures i d'exuberant imaginaci, i s'han tradut a ms de 20 idiomes. Ha estat premiada amb els ms clebres premis en llengua anglesa.

Enllaos externs.
 Nancy Farmer's Official Website ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340845" title="Anlisi cost-efectivitat" nonfiltered="3193" processed="3183" dbindex="133221">
L'anlisi cost-efectivitat (CEA) s una forma de anlisi econmic que compara la despesa relativa (cost) i els resultats (efectes) de dos o ms vies d'acci. L'anlisi cost-efectivitat se fa servir sovint on un anlisi cost-benefici s inapropiat p.ex. si el problema s determinar como complir millor amb un requeriment legal.

CEA a la gesti d'actius d'infraestructura.
L'anlisi cost-efectivitat s sovint fet servir en Gesti d'actius d'infraestructura en comptes de l'anlisi cost-benefici on l'objectiu s mantenir l'estndard de servei existent. El reemplaament o la renovaci d'un actiu d'infraestructura s un bon exemple d'aix.

En efecte, els beneficis obtinguts es mantenen a un estndard de servei determinat, i diverses opcions per a assolir aquest estndard de servei sn comparades, amb el mtode menys costs identificat com a l'opci preferida.

L's de CEA se suportat pels beneficis identificats al pla de gesti d'actius on el cost de tota la vida s tamb detallat. Aix, al pla de gesti d'actius es posa un indicatiu de la relaci cost-benefici per a que actius individuals siguin justificats com a part d'un sistema de bens. Aix dna un marc de treball per a l's segur de CEA per a actius individuals.

CEA en farmacoeconomia.
En el context de la farmacoeconomia, el cost-efectivitat d'una terpia o d'una intervenci preventiva es la relaci entre el cost de la intervenci i la mesura relevant del seu efecte. El cost fa referncia als recursos gastats per a la intervenci, habitualment mesurats en termes monetaris com ara euros. La mesura dels efectes depn de la intervenci que es consideri. Per exemple el nombre de persones curades d'una malaltia, la reducci de mm Hg en pressi sangunia diastlica i el nombre de dies sense smptomes experimentats pel pacient. La selecci de la mesura d'efecte apropiada hauria de basar-se en un judici clnic basat en el context de la intervenci considerada.

Un cas especial de CEA s l'anlisi cost-utilitat, on els efectes sn mesurats en termes d'anys de plena salut viscuts.

El cost-efectivitat s tpicament expressat com a una relaci incemental cost-efectivitat (ICER), la relaci entre el canvi en costos i el canvi en efectes.

 Vegeu tamb .
Anlisi cost-benefici;

Enllaos externs.
 Why some drugs are not worth it BBC report;
 World Health Organization - CHOICE CHoosing Interventions that are Cost Effective;
 ISPOR-CO, The Colombian Chapter of The International Society for Pharmacoeconomics and Outcomes Research;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340847" title="Xaki" nonfiltered="3194" processed="3184" dbindex="133222">
Xaki s una organitzaci civil en forma d'associaci que formava part de l'organitzaci armada basca ETA, considerada el seu aparell internacional. Va ser desmantellada per la policia sota ordres del jutge Baltasar Garzn amb l'acusaci d'actuar com el Ministeri d'Exteriors de l'organitzaci. Segons el jutge, els seus membres buscaven cobertura a l'estranger per donar acollida als membres fugits de l'organitzaci ETA, a ms de buscar simpatitzants de la causa basca i una altra mena d'activitats dedicades a finanar l'activitat de l'organitzaci.

El 19 de desembre del 2007, l'Audincia Nacional va considerar que les organitzacions que configuraven el denominat "front poltic" d'ETA (Koordinadora Abertzale Sozialista (KAS), Ekin, la Fundaci Joxemi Zumalabe i Xaki) formen part de les "entranyes" i del "cor" de l'organitzaci armada, tot condemnant 46 dels 52 acusats per pertinena a aquestes organitzacions a ms de 500 anys de pres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340863" title="Sarah Palin" nonfiltered="3195" processed="3185" dbindex="133223">

Sarah Louise Heath Palin (nascuda a Sandpoint, Idaho l'11 de febrer de 1964) s una poltica estatunidenca membre del Partit Republic. 

s Governadora d'Alaska des del 2006. El 29 d'agost de 2008 va anunciar la seva candidatura a vicepresidenta dels Estats Units pel Partit Republic, acompanyant a John McCain.

Referncies.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340865" title="Pierre Everaert" nonfiltered="3196" processed="3186" dbindex="133224">

Pierre Everaert (Quaedypre, 21 de desembre de 1933 - Lilla, 26 de maig de 1989) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1955 i 1966. Durant aquests anys aconsegu 22 victries, sent les ms destacades dues etapes de la Pars-Nia i la Pars-Brusselles de 1960. El 1959 va quedar 4t de la classificaci general en la seva nica participaci a la Volta a Espanya.

Palmars.
1956;
 1r de la Pars-Douai;
1957;
 1r al Critrium de Boulogne-sur-Mer;
 1r a Aniche;
 1r del Circuit de Pvle;
 1r a Watten;
 1r a Goegnies-la-Chausse;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Normandia;
1958;
 1r a Saint-Nazaire ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest;
1959;
 1r de la Poly Bretona;
 1r a Bubry;
 Vencedor de 2 etapes de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest;
1960;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r del Circuit del Port de Dunkerque ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Eibarresa;
1963;
 1r de la classificaci per punts dels Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;
1965;
 1r de la Pars-Camembert;

Resultats al Tour de Frana.
1959. Abandona (13a etapa);
1960. 32 de la classificaci general;
1961. 68 de la classificaci general;
1962. 56 de la classificaci general;
1963. 63 de la classificaci general;
1964. 63 de la classificaci general;
1965. Abandona (10a etapa);
1966. Abandona (16a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1958. 55 de la classificaci general;
1964. 36 de la classificaci general;
1966. 68 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1959. 4t de la classificaci general;

Enllaos externs.
Pierre Everaert a memoire-du-cyclisme.net ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340866" title="Cuixtic oriental de les Terres Baixes" nonfiltered="3197" processed="3187" dbindex="133225">
El cuixtic oriental de les Terres Baixes s una subdivisi de les llenges cuixtiques que aplega diversos idiomes parlats en una extensa zona geogrfica que s'estn pel actuals estats d'Etipia, Eritrea, Djibuti, Somlia, Iemen i Kenya. Entre els membres d'aquesta branca cuixtica destaquen, pel nombre de parlants, l'oromo (amb ms de 20 milions d'oromfons), el somali (amb uns 15 milions) i l'far (amb al voltant d'un mili i mig).

Aquest conjunt de llenges es deixa classificar en els subgrups saho-far, oromo i omo-tana (txon heterogeni i d'existncia discutida), als quals Robert Hetzron propos d'afegir les llenges del Rift (cuixtic meridional), que Maarten Mous ha suggerit que haurien de vincular-se, ms especficament, amb l'oromo, el somali i el yaaku-dullai per formar una subbranca meridional. Finalment, encara romanen a l'espera que els sigui adjudicat un lloc precs dins la classificaci del cuixtic oriental de les Terres Baixes el konso-gidole i el boon.

D'altra banda, el cuixtic oriental de les Terres Baixes s sovint incls, ensems amb el cuixtic oriental de les Terres Altes, el yaaku i el dullai, dins un hipottic i poc definit cuixtic central que no ha aconseguit l'acceptaci unnime dels especialistes.


Llenges cuixtiques orientals de les Terres Baixes.

saho-far;
saho;
far;

oromo;

omo-tana;
rendille-boni;
rendille;
boni;
Branca somali;
dabarre;
garre;
jiiddu;
maai;
somali;
tunni;
baiso;
omo-tana occidental;
arbore;
dassanakh;
elmolo;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340867" title="Vasili Bliukher" nonfiltered="3198" processed="3188" dbindex="133226">


Vasili Konstantinovitx Bliukher (rus:                              ) (19 de novembre de 1889 - 9 de novembre de 1938) va ser un comandant militar sovitic, i s una de les principals vctimes de la Gran Purga estalinista de finals de la dcada de 1930.

Bliukher va nixer a una famlia de camperols al poble de Barschinka, avui a la provncia de Iaroslavl. Tot i al seu nom alemany, no era de procedncia germnica: la seva famlia reb el nom d'un terratinent al segle XIX en honor del fams mariscal prussi Blcher. Treballador a una fbrica abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, s'un a l'exrcit imperial al 1914, servint com a sots-oficial. Al 1916 s'un al Partit Obrer Socialdemcrata Rus, i particip en la Revoluci Russa de 1917 a Samara.

A finals de novembre de 1917 va ser enviat a Txeliabinsk per suprimir la revolta de Dutov com a Comissari de la Gurdia Roja. Bliukher s'un a l'Exrcit Roig al 1918 i ben aviat va esdevenir comandant. Durant la Guerra Civil Russa va ser una de les principals figures del bndol bolxevic. Despres de que s'inicis la Revolta de la Legi Txeca, entre agost i setembre de 1918 els 10.000 membres de l'Exrcit Partis del Sud dels Urals, a les ordres de Bliukher, marx 1.500km en 40 dies de lluita contnua per atacar l'Exrcit Blanc des de la reraguar-da, i llavor unir-se a les unitats regulars de l'Exrcit Roig. Per aquesta acci va ser el primer receptor, al setembre de 1918, de l'Orde de la Bandera Roja (encara la rebria en 4 ocasions ms, dos cops al 1921 i dos cops ms al 1928)

Desprs de la Guerra Civil, serv com a comandant militar de la Repblica de l'Extrem Orient, portant tots aquells territoris a l'rbita sovitica entre 1921-23. entre 1924 i 1927 va ser conseller militar sovitic a Xina, al quarter general de Chiang Kai-shek. Va ser responsable dels plans militars de l'Expedici del Nord, que comen amb la unificaci de Xina del Kuomintang. Entre tots aquells als que va instruir en aquella poca est Lin Biao, posteriorment una figura capdal de l'Exrcit Popular d'Alliberament. Al seu retorn va ser nomenat comandant militar d'Ucrana, i al 1929, va ser destinat al vitalment important comandament de l'Extrem Orient Sovitic, conegut com a Exrcit Oriental Especial Bandera Roja (OKDVA).

Amb seu a Khabarovsk, Bliukher tingu un grau d'autonomia gens usual per a un comandant militar sovitic. Amb Jap introduint-se a Xina i hostil a la Uni Sovitica, l'extrem orient era un comandament militar actiu. Amb la Guerra Sovitico-Xinesa del Ferrocarril Oriental de 1929-1930 derrot les forces dels Senyors de la Guerra Xinesos en una campanya. Pel seu xit va ser el primer receptor de l'Orde de l'Estrella Roja al setembre de 1930. Al 1935 va ser promogut al rang de Mariscal de la Uni Sovitica; i al juliol i agost de 1938 comand el Front de l'Extrem Orient contra els japonesos a la Batalla del Llac Khasan, a la frontera de la Corea ocupada pels sovitics i els japonesos.

La importncia del Front de l'Extrem Orient li don a Bliukher una certa immunitat durant la Purga del Comandament de l'Exrcit Roig de Stalin, que comen al 1937 amb l'execuci de Mikhail Tukhachevsky (de fet, Bliuker va ser membre del tribunal que sentenci a Tukhatxevski). No obstant, al 1938 va ser acusat d'un lideratge inadequat de les forces armades durant la Batalla del Llac Khasan i va ser retirat del seu crrec. El 22 d'octubre va ser detingut, acusat d'espionatge pel Jap. Un factor decisiu en la caiguda de Bliukher va ser la deserci al Jap al juny de 1938 del cap del NKVD a l'Extrem Orient, Genrikh Liuixkov, doncs es temia que tamb seria arrestat.

Mentre que estava a la pres, Bliukher rebutj confessar i mai no va ser jutjat formalment. Va ser durament torturat (van arribar a deixar-lo sense un dels globus oculars) a la Pres de Lefortovo, a Moscou, morint poc desprs. Al 1957 va ser rehabilitat per Khrusxov. Encara avui, Bliukher segueix sent una figura popular a Rssia, on s'ha rodat un documental sobre la seva vida i han aparegut diverses publicacions sobre ell escrites pels seus familiars.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340874" title="Charles Arthur Blake" nonfiltered="3199" processed="3189" dbindex="133227">






Charles Arthur Blake (26 de gener de 1872   22 d'octubre de 1944) va ser un atleta estatunidenc que va prendre part en els Jocs Olmpics d'Atenes de 1896, en qu guany la medalla de plata a la prova dels 1500 metres llisos. 

La cursa dels 1500 metres es va crrer a final directa. El francs Albin Lermusiaux va liderar la cursa bona part de la mateixa, per a la darrera volta fou superat per Teddy Flack i Arthur Blake. En una aferrissada lluita, Blake va acabar segon, amb un temps final de 4' 34", menys d'un segon per darrere del vencedor. 

En aquests mateixos Jocs va prendre part a la marat, per no podent mantenir el ritme imposat pels atletes capdavanters acab per abandonar quan es duien disputats 23 km.

Enllaos externs.
 http://www.databaseolympics.com;
 Texte de prsentation sur les jeux olympiques de l antiquit  l poque moderne  Le premier vainqueur moderne du marathon en 1896 tait grec. Voici son histoire, a crdp.ac-grenoble.fr  ;
 Olympic Games 1896 - Athens, a olympicgamesmarathon.com  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340880" title="Conflicte Sino-Sovitic (1929)" nonfiltered="3200" processed="3190" dbindex="133228">


Tamb hi va haver el Conflicte Fronterer Sino-Sovitic de 1969;

El Conflicte Sino-Sovitic de 1929 (1929     ) va ser un conflicte armat menor entre la Uni Sovitica i la Repblica de Xina sobre el Ferrocarril Oriental de la Manxria Xinesa.

Els xinesos van agafar el  Ferrocarril Xins de l'Est al 1929, obligant a l'exrcit sovitic a una rpida intervenci per posar final a la crisi i obligar als xinesos a acceptar la restauraci de l'administraci conjunta sovitico-xinesa del ferrocarril.

 Enllaos externs .

From Jul. 22, 1929 Time Magazine, C. E. R. Seized;
From Jul. 29, 1929 Time Magazine, Growling & Hissing;
From Aug. 5, 1929 Time Magazine, Imposing Peace;
From Aug. 26, 1929 Time Magazine, Growing Graver;
From Sep. 2, 1929 Time Magazine , Blucher v. Chiang;
From Sep. 9, 1929 Time Magazine, Peace;
From the Dec. 2, 1929 TIME magazine, Manchuria in the Vise;
From the Dec. 9, 1929 TIME magazine Not One Square Inch!";
From the Dec. 16, 1929 TIME magazine, 400 Million Humiliations;

 

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340885" title="Cantons de la Valclusa" nonfiltered="3201" processed="3191" dbindex="133229">
Els Cantons de la Valclusa sn 24 i s'agrupen en 3 districtes:

 Districte d'Apt (6 cantons), cap a la sotsprefectura d'Apt:
cant d'Apt, cant de Bonnieux, cant de Cadenet, cant de Cavaillon, cant de Gordes, cant de Pertuis

 Districte d'Aviny (10 cantons), cap a la prefectura d'Aviny:
cant d'Avignon-Est, cant d'Avignon-Nord, cant d'Avignon-Ouest, cant d'Avignon-Sud, cant de Bdarrides, cant de Bollne, cant de L'Isle-sur-la-Sorgue, cant d'Orange-Est, cant d'Orange-Ouest, cant de Valras

 Districte de Carpentras (8 cantons), cap a la sotsprefectura de Carpentras:
cant de Beaumes-de-Venise, cant de Carpentras-Nord, cant de Carpentras-Sud, cant de Malaucne, cant de Mormoiron, cant de Pernes-les-Fontaines, cant de Sault, cant de Vaison-la-Romaine








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340886" title="Districte d'Apt" nonfiltered="3202" processed="3192" dbindex="133230">
El Districte d'Apt s un dels tres districtes del departament francs de la Valclusa, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 6 cantons i 56 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Apt.

Cantons.
cant d'Apt;
 cant de Bonnieux;
 cant de Cadenet;
 cant de Cavaillon;
 cant de Gordes;
 cant de Pertuis;

Vegeu tamb.
Cantons de la Valclusa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340887" title="Districte d'Aviny" nonfiltered="3203" processed="3193" dbindex="133231">
El Districte d'Aviny s un dels tres districtes del departament francs de la Valclusa, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 10 cantons i 37 municipis. El cap del districte s la prefectura d'Aviny.

Cantons.
cant d'Avignon-Est;
cant d'Avignon-Nord;
cant d'Avignon-Ouest;
cant d'Avignon-Sud;
cant de Bdarrides;
cant de Bollne;
cant de L'Isle-sur-la-Sorgue;
cant d'Orange-Est;
cant d'Orange-Ouest;
cant de Valras;

Vegeu tamb.
Cantons de la Valclusa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340888" title="Districte de Carpentras" nonfiltered="3204" processed="3194" dbindex="133232">
El Districte de Carpentras s un dels tres districtes del departament francs de la Valclusa, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 8 cantons i 58 municipis. El cap del districte s la prefectura de Carpentras.

Cantons.
cant de Beaumes-de-Venise;
cant de Carpentras-Nord;
cant de Carpentras-Sud;
cant de Malaucne;
cant de Mormoiron;
cant de Pernes-les-Fontaines;
cant de Sault;
cant de Vaison-la-Romaine;

Vegeu tamb.
Cantons de la Valclusa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340889" title="Gambusia nicaraguensis" nonfiltered="3205" processed="3195" dbindex="133233">

Gambusia nicaraguensis  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340892" title="Gambusia nobilis" nonfiltered="3206" processed="3196" dbindex="133234">

 Gambusia nobilis s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Texas i Nou Mxic (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340893" title="Vermut" nonfiltered="3207" processed="3197" dbindex="133235">

El vermut (del francs vermout o vermouth i aquests de l'alemany wermut, que vol dir 'donzell') s un licor servit durant els aperitius que est compost de vi blanc, donzell i altres substncies amargues i tniques. Aquests vins sn tpicament europeus, amb una aroma caracterstica que els dna una elegncia particular per a un cctel o aperitiu. Generalment es pot trobar de dos tipus: vermell i blanc. Per als aperitius se sol usar millor els vins blancs. 

 Varietats de Vermut .

Yzaguirre;
Francisco Sim y ca.
Campari;
Cinzano;
Martini;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340895" title="Gambusia panuco" nonfiltered="3208" processed="3198" dbindex="133236">

Gambusia panuco  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340896" title="Elmolo" nonfiltered="3209" processed="3199" dbindex="133237">



L'elmolo s una llenga cuixtica virtualment extingida que l'any 1994 comptava amb noms vuit parlants, tots ells ms grans de 50 anys, habitants de la vora sud-est del llac Turkana (districte Marsabit, Provncia Oriental, Kenya).

Genticament proper a l'arbore i al dassanakh, l'elmolo forma part de les llenges omo-tana occidentals, subdivisi del cuixtic oriental de les Terres Baixes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340897" title="Cantons de les Boques del Roine" nonfiltered="3210" processed="3200" dbindex="133238">


Els Cantons de les Boques del Roine sn 57 i s'agrupen en 4 districtes:

Districte d'Ais de Provena (10 cantons), cap a la sotsprefectura d'Ais de Provena: cant d'Ais de Provena-Centre - cant d'Ais de Provena-Nord-Est - cant d'Ais de Provena-Sud-Ouest - cant de Gardanne - cant de Lambesc - cant de Plissanne - cant des Pennes-Mirabeau - cant de Peyrolles-en-Provence - cant de Salon-de-Provence - cant de Trets;

Districte d'Arles (9 cantons), cap a la sotsprefectura d'Arles: cant d'Arles-Est - cant d'Arles-Ouest - cant de Chteaurenard - cant d'Eyguires - cant d'Orgon - cant de Port-Saint-Louis-du-Rhne - cant de Saintes-Maries-de-la-Mer - cant de Saint-Rmy-de-Provence - cant de Tarascon;

Districte d'Istres (8 cantons), cap a la sotsprefectura d'Istres: cant de Berre-l'tang - cant de Chteauneuf-Cte-Bleue - cant d'Istres-Nord - cant d'Istres-Sud - cant de Marignane - cant de Martigues-Est - cant de Martigues-Ouest - cant de Vitrolles;

Districte de Marsella (30 cantons), cap a la prefectura de Marsella: cant d'Allauch - cant d'Aubagne-Est - cant d'Aubagne-Ouest - cant de La Ciotat - cant de Marseille-La Belle-de-Mai - cant de Marseille-Belsunce - cant de Marseille-La Blancarde - cant de Marseille-Le Camas - cant de Marseille-La Capelette - cant de Marseille-Les Cinq-Avenues - cant de Marseille-Les Grands-Carmes - cant de Marseille-Mazargues - cant de Marseille-Montolivet - cant de Marseille-Notre-Dame-du-Mont - cant de Marseille-Notre-Dame-Limite - cant de Marseille-Les Olives - cant de Marseille-La Pointe-Rouge - cant de Marseille-La Pomme - cant de Marseille-La Rose - cant de Marseille-Saint-Barthlemy - cant de Marseille-Sainte-Marguerite - cant de Marseille-Saint-Giniez - cant de Marseille-Saint-Just - cant de Marseille-Saint-Lambert - cant de Marseille-Saint-Marcel - cant de Marseille-Saint-Mauront - cant de Marseille-Les Trois Lucs - cant de Marseille-Vauban - cant de Marseille-Verduron - cant de Roquevaire;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340898" title="Gambusia pseudopunctata" nonfiltered="3211" processed="3201" dbindex="133239">

Gambusia pseudopunctata  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hait.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340899" title="Districte d'Aix-en-Provence" nonfiltered="3212" processed="3202" dbindex="133240">
El Districte d'Ais de Provena s un dels 4 districtes del departament de les Boques del Roine, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 10 cantons, 44 municipis i el cap s la sotsprefectura d'Ais de Provena.

Cantons.
cant d'Ais de Provena-Centre ;
cant d'Ais de Provena-Nord-Est;
cant d'Ais de Provena-Sud-Ouest;
cant de Gardanne;
cant de Lambesc ;
cant de Plissanne ;
cant des Pennes-Mirabeau;
cant de Peyrolles-en-Provence;
cant de Salon-de-Provence;
cant de Trets;

Vegeu tamb.
Cantons de les Boques del Roine;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340900" title="Gambusia punctata" nonfiltered="3213" processed="3203" dbindex="133241">

Gambusia punctata  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340901" title="Districte d'Arles" nonfiltered="3214" processed="3204" dbindex="133242">
El Districte d'Arles s un dels 4 districtes del departament de les Boques del Roine, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 9 cantons, 36 municipis i el cap s la sotsprefectura d'Arles.

Cantons.
cant d'Arles-Est;
cant d'Arles-Ouest ;
cant de Chteaurenard ;
cant d'Eyguires ;
cant d'Orgon ;
cant de Port-Saint-Louis-du-Rhne ;
cant de Saintes-Maries-de-la-Mer ;
cant de Saint-Rmy-de-Provence;
cant de Tarascon;


Vegeu tamb.
Cantons de les Boques del Roine;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340902" title="Districte d'Istres" nonfiltered="3215" processed="3205" dbindex="133243">
El Districte d'Istres s un dels 4 districtes del departament de les Boques del Roine, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 8 cantons, 18 municipis i el cap s la sotsprefectura d'Istres.

Cantons.
cant de Berre-l'tang ;
cant de Chteauneuf-Cte-Bleue ;
cant d'Istres-Nord ;
cant d'Istres-Sud ;
cant de Marignane ;
cant de Martigues-Est ;
cant de Martigues-Ouest;
cant de Vitrolles;


Vegeu tamb.
Cantons de les Boques del Roine;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340903" title="Arbore" nonfiltered="3216" processed="3206" dbindex="133244">



L'arbore s una llenga cuixtica d'Etipia parlada a la regi Omo per unes 4.500 persones i que integra, juntament amb el dassanakh i el prcticament extingit elmolo, el grup de les llenges omo-tana occidentals, subdivisi del cuixtic oriental de les Terres Baixes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340904" title="Districte de Marsella" nonfiltered="3217" processed="3207" dbindex="133245">
El Districte de Marsella s un dels 4 districtes del departament de les Boques del Roine, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 30 cantons, 21 municipis i el cap s la prefectura de Marsella.

Cantons.
cant d'Allauch ;
cant d'Aubagne-Est ;
cant d'Aubagne-Ouest ;
cant de La Ciotat;
cant de Marseille-La Belle-de-Mai ;
cant de Marseille-Belsunce;
cant de Marseille-La Blancarde ;
cant de Marseille-Le Camas ;
cant de Marseille-La Capelette ;
cant de Marseille-Les Cinq-Avenues ;
cant de Marseille-Les Grands-Carmes ;
cant de Marseille-Mazargues ;
cant de Marseille-Montolivet ;
cant de Marseille-Notre-Dame-du-Mont ;
cant de Marseille-Notre-Dame-Limite ;
cant de Marseille-Les Olives ;
cant de Marseille-La Pointe-Rouge ;
cant de Marseille-La Pomme;
cant de Marseille-La Rose ;
cant de Marseille-Saint-Barthlemy ;
cant de Marseille-Sainte-Marguerite ;
cant de Marseille-Saint-Giniez ;
cant de Marseille-Saint-Just ;
cant de Marseille-Saint-Lambert ;
cant de Marseille-Saint-Marcel ;
cant de Marseille-Saint-Mauront ;
cant de Marseille-Les Trois Lucs ;
cant de Marseille-Vauban ;
cant de Marseille-Verduron ;
cant de Roquevaire;

Vegeu tamb.
Cantons de les Boques del Roine;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340905" title="Gambusia puncticulata" nonfiltered="3218" processed="3208" dbindex="133246">

Gambusia puncticulata  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Jamaica, Cuba, les Bahames i les Illes Caiman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340906" title="Gambusia regani" nonfiltered="3219" processed="3209" dbindex="133247">

Gambusia regani  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340907" title="Gambusia rhizophorae" nonfiltered="3220" processed="3210" dbindex="133248">

Gambusia rhizophorae  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Florida (Estats Units) i Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340908" title="Dassanakh" nonfiltered="3221" processed="3211" dbindex="133249">



El dassanakh s una llenga cuixtica parlada per unes 35.000 persones a la vora del llac Turkana, a cavall entre els actuals estats d'Etipia i de Kenya, i que forma part de les llenges omo-tana occidentals, subdivisi del cuixtic oriental de les Terres Baixes, ensems amb l'arbore i l'elmolo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340909" title="Gambusia senilis" nonfiltered="3222" processed="3212" dbindex="133250">

Gambusia senilis  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Texas (Estats Units) i Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340912" title="Gambusia sexradiata" nonfiltered="3223" processed="3213" dbindex="133251">

Gambusia sexradiata  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Belize, Guatemala i Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340913" title="Gambusia speciosa" nonfiltered="3224" processed="3214" dbindex="133252">

 Gambusia speciosa s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340914" title="Gambusia vittata" nonfiltered="3225" processed="3215" dbindex="133253">

Gambusia vittata  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340915" title="Gambusia wrayi" nonfiltered="3226" processed="3216" dbindex="133254">

Gambusia wrayi  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Jamaica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340916" title="Gambusia xanthosoma" nonfiltered="3227" processed="3217" dbindex="133255">

Gambusia xanthosoma  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Caiman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340917" title="Gambusia yucatana" nonfiltered="3228" processed="3218" dbindex="133256">

Gambusia yucatana  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic, Guatemala i Belize.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). planes 555-581. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porto Alegre, Brasil. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340918" title="Jules Dassin" nonfiltered="3229" processed="3219" dbindex="133257">
Julius Dassin, conegut com Jules Dassin (Middletown, Connecticut, 18 de desembre de 1911 - Atenes, Grcia, 31 de mar de 2008) fou un director de cinema, actor i guionista estatunidenc.

Biografia.

Jules Dassin va ser un dels vuit fills d'un barber rus inmigrant, Samuel Dassin i de Berthe Vogel. Va nixer a Middletown, per va crixer al barri de Harlem, Nova York. Va estudiar a l'institut Morris del Bronx. Es va adherir al Partit Comunista durant els anys 30. Dassin, per abandon la militncia desprs del pacte de no agressi entre Alemanya i l'Uni Sovitica a l'estiu del 1939.

L'any 1933 s'havia casat amb la virtuosa del viol, l'hongaresa Batrice Launer. Varen tenir tres fills: el cantant i compositor Joe Dassin, 1938, el msic  Richelle Dassin, 1940 i l'actriu Julie Dassin. Durant els anys de qu dur la caa de bruixes del senador Joseph McCarthy, Dassin i la seva famlia es van haver d'exiliar a Europa, instalant-se a Frana.

El maig de 1954 va conixer a la actriu Melina Mercouri al Festival de Cannes. Aquest encontre vingu just desprs que Dassin descobrs l'obra literria de Nikos Kazantzakis. Els dos encontres el van lligar definitivament a Grcia. De fet en el moment de la seva mort, a l'any 2008, Dassin ostentava la ciutadania grega d'honor. Al poc de conixer Mercouri inici una relaci sentimental amb ella. L'acriu es convertiria en la seva musa. Dassin es divorci de la seva primera esposa l'any 1962 i es cas amb Mercouri el 1966. El matrimoni dur fins la mort de Mercouri l'any 1994. Dassin va haver de marxar de Grcia durant la dictadura de la Junta dels Coronels, perqu en va ser un ferm opositor juntament amb la seva esposa Melina Mercouri. El 1974 un cop reinstaurada la democrcia a Grcia, la parella va tornar al pas.

Carrera cinematogrfica.

Durant la meitat de la dcada dels anys 30, Dassin estudi Art Dramtic a Europa. De tornada a Nova York s'un a la companyia de Teatre Yiddish. Aqu desempeny tasques diverses com a actor i director d'escena, feines que li servirien d'aprenentatge per la seva posterior carrera al cinema.
Es considera que Jules Dassin t tres fases en la seva carrera cinematogrfica: una primera d'aprenentatge com actor i assistent en pel.lcules de srie B a Hollywood; una segona a Frana on es comena seu segell personal i una tercera a Grcia on ja Dassin t un estil propi, madur i definit. 

Primers anys a Hollywood.
Dassin arrib al cinema mitjanant la direcci en escena teatral. Va ser contractat pels estudis de la RKO, l'any 1940 desprs d'haver muntat una pea teatral a Nova York. En aquests estudis de cinema treball com assistents d'Alfred Hitchcock. Les tcniques de realitzaci del director britnic el van impressionar molt. Com que no tenia un contracte d'exclusivitat amb l'RKO, Dassin realitz un curtmetratge pels estudis de la MGM. En un principi el curtmetratge no tenia la simpatia dels estudis. La filmaci es titulava El cor revelador, inspirat en un text d'Edgar Allan Poe. Sorpresivament, el curtmetratge va tenir un notable xit de pblic i crtica. Dassin jutg molts anys ms tard aquest primer treball com molt avantguardista i, sobretot, molt dolent. D'aquesta etapa a Hollywood, Dassin consider el seu segon treball, un llargmetratge de baix pressupost titulat The affairs of Martha, la seva millor pel.lcula d'aquella poca.

Als estudis de la MGM, Dassin fu treballs d'encrrec, com la pel.lcula "Cita a Frana" amb John Wayne i Joan Crawford; El fantasma de Canterville1944 amb Charles Laughton i d'altres obres menors.  Ms tard entr als estudis Universal on rod dos pel.lcules: "La fora bruta",1947 amb Burt Lancaster i "La ciutat nua" 1948 amb Barry Fitzgerald. La seva estana en aquest estudi va acabar abruptament i va ser un dels episodis ms amargs en la vida de Jules Dassin. El film amb Lancaster, "La fora bruta" va ser titllat de massa violent, i "La ciutat nua" no va tenir el vist-i-plau dels directius de l'estudi. Ambdues pel.lcules van ser censurades i tornades a muntar a gust de l'estudi. Aix va ser molt ofensiu per Dassin, que segons les seves prpies paraules, es va sentir trat per la Universal i marx dels estudis. Per poder continuar treballant, s'un als estudis de la 20th Century Fox, on realitz "Mercat de lladres", el 1949 i "Nit a la ciutat" 1950 amb Richard Widmark i Gene Tierney. El gui de "Mercat de lladres" estava firmat per A.I. Bezzedires, un autor molt comproms amb la poltica d'esquerra.

Per causa del seu passat com a militant al Partit Comunista i les seves amistats i col.laboracions artstiques amb intel.lectural compromesos amb el comunisme, Jules Dassin va ser denunciat al Comit d'Activitats Antiamericanes, liderada pel senador Joseph McCarthy. El denunciant va ser Edward Dmytryk. Inscrit a la famosa Llista Negra, Dassin no t ms remei que exiliar-se a Europa amb tota la seva famlia. La seva primera parada va ser Londres on film per a FOX una ltima pel.lcula, la ja citada "Nit a la ciutat". L'encrrec d'aquesta pel.lcula li havia donat Darryl F. Zanuck just abans que Dassin fos convocat a declarar, cosa que no va fer. Aleshores es va anunciar que per l'exili de Dassin les seves pel.lcules europees mai serien distribuides als Estats Units. La carrera de Dassin s'atura durant cinc anys.

En aquest moment crtic es trasllad a Frana on visqu el segon punt d'inflexi de la seva trajectria professional. Durant aquest perode d'inactivitat forada, Dassin descobr la literatura grega contempornia i molt especialment a l'escriptor Nikos Kazantzakis. La seva admiraci per Grcia i la seva cultura anid en ell.

Carrera a Frana.

Fins el 1955 no pogu tornar a rodar. La pel.lcula es titul: "Rififi" i va ser produida per Path Films. El film, un clssic instantani de cine negre va tenir molt de ress a Europa i la carrera de Dassin cobr un nou impuls. Crucial per ell va ser conixer l'any 1957 a l'actriu grega Melina Mercouri, que protagonitzaria les seves segents pel.lcules, convertida en la seva musa. La coincidncia que la seva companya sentimental fos grega i la creixent admiraci per Grcia com a pas el fu donar el tercer pas inflexiu a la seva carrera.

Carrera a Grcia i en endavant.

Revifada la seva carrera, rod "Qui ha de morir" 1958, primera col.laboraci amb Mercouri. El gui estava basat en la novel.la de Kazantzakis "Crist de nou crucificat".  A la pel.lcula tamb hi participava el seu fill gran Joe Dassin.

Retorn breument a Londres on col.labor amb Joseph Losey a "La Llei" 1959.

El 1960 film a Grcia "Mai en diumenge". Tamb n'escrigu el gui. Va ser un gran xit de pblic i crtica internacional. La pel.lucla ens explica la histria d'un home anomenat Homer Thrace, interpretat pel propi Dassin, que est enamorat de la cultura hel.lenstica. Per ms paral.lisme entre personatge i director, Homer Thrace s nascut a Middletown, Connecticut. En Homer intenta fer anar pel bon cam a un prostituta interpretada per Melina Mercouri, Ilya, que mai exerceix la seva professi en diumenge ja que es devota ortodoxa. La barreja entre una Grcia moderna, dins un port de El Pireu en un moment de canvi, el folclore i la idiosincrsia prpia dels grecs va fer que el film fos un xit. Mercouri guany el Premi a la interpretaci femenina del Festival de Cannes de 1960 i la clebre msica de Manos Hadjidakis, sobretot la can "Els nens d'El Pireu", s'emportaren l'Oscar a la millor banda sonora. Alhora, Dassin tamb va ser candidat a l'Oscar al millor director i al millor gui.

Up Tight", rodada l'any 1968, s una revisitaci del clssic de John Ford El delator, 1935. Aquesta pel.lcula va ser la primera que pogu filmar als Estats Units desprs d'haver d'exiliar-se. 

La seva versi del mite de Fedra, Fedra del 1962, portava la tragdia a la Grcia contempornia, en una famlia de rics armadors. "The Rehearsal (I Dokimi), protagonitzada per Laurence Olivier l'any 1972, narrava la histria de la revolta dels estudidants de la Universitat Politcnica d'Atenes durant la caiguda de la Junta del Coronels, el 17 de novembre de 1973. El film, rodat encara en temps de dictadura i per tant, filmat fora de territori grec, no va poder ser distribuit a Grcia. La pel.lcula era una denncia a la dictadura grega i estava pensada per a que fos distribuida al mercat internacional per conscienciar a la gent de la difcil situaci de Grcia sota la dictadura.

Crits de passi. 1978, s una reflexi sobre la mitologia grega, la Grcia contempornia i la posada en escena d'una obra de teatre. Una actriu, Melina Mercouri, que ha d'interpretar el difcil paper de la parricida Medea, visita a un nord-americ empresonat que, per venjar el seu honor, ha matat als seus tres fills.

La seva ltima pel.lcula va ser Cercle de dos, 1980. Interpretada per Richard Burton i Tatum O'Neal, explica la histria d'amor platnic i admiraci mtua entre un madur pintor a qui la seva musa abandon fa deu anys i una jove estudiant. El cercle familiar i amical de tots dos s'oposen a la relaci que noms ells dos entenen.

Durant els anys 60, Dassin torn a treballar al teatre. Ja poden trepitjar sense problemes territori estatunidenc, va adaptar la histria de Mai en diumenge per a Broadway. L'obra fu rebatejada com Ilya Darling i fou representada amb molt d'xit l'any 1967. La protagonitz Melina Mercouri. Ja molt al final de la seva carrera i de la seva vida, munt a Atenes L'pera de quatre sous de Bertold Brech.

Filiaci poltica.

Jules Dassin i Melina Mercouri estavan polticament lligats a l'esquerra, van fugir de Grcia durant la dictadura de la Junta dels Coronels 1967 - 1974. Es van refugiar a Pars. Des de l'exili, la parella fu fora contra la dictadura feixista. Dassin i Mercouri van poder tornar un cop caigut el rgim militar i es van instal.lar ja definitivament a Grcia. Anys desprs la seva esposa va ser nomenada Ministra de Cultura. Mercouri lluit per a que els marbres del Parten expoliats pels britnics i que sn exposats en el Museu Britnic, foren retornats a Grcia. Jules Dassin la recolz activament en aquest propsit. Mercouri mor l'any 1994 sense veure complert aquest somni. Jules Dassin, a la mort de la seva esposa es convert en el president de la Fundaci Melina Mercouri, que treballa per a que tots els tresors arqueolgics expoliats de Grcia els siguin retornats. Dassin ostent aquest crrec fins a la seva mort l'any 2008.

Filmografia.

Cercle de dos, 1980;

Crits de passi, 1978;

The Rehearsal (I Dokimini), 1974;

Promesa a l'alba, 1970;

Up Tight, 1968;

Les 10:30 d'una nit d'estiu, 1966;

Topkapi, 1964;

Fedra, 1962;

Mai en diumenge, 1960;

La llei, 1959;

Qui ha de morir, 1957;

Rififi, 1955;

Nit a la ciutat, 1950;

Mercat de lladres, 1949;

La ciutat nua, 1948;

Fora bruta (Entre reixes)", 1947;

Two smart people, 1946;

Carta per l'Evie, 1946;

El fantasma de Canterville, 1944;

Young ideas, 1943;

Agent nazi, 1942;

The affairs of Martha, 1942;

Cita a Frana, 1942;

Filmografia com actor.

The Rehearsal (I Dokimi), 1974, figurant.

Promesa a l'alba,  1970, Ivan Mosjukine.

Topkapi, 1964, sense acreditar, policia turc;

Fedra, 1962, sense acreditar, Christo.

Mai en diumenge, 1960, Homer Thrace.

Rififi, 1955, com Perlo Vita, Csar el milans.

Bibliografia.

Jules Dassin. Violencia y justicia. Varis Autors. Editorial T&B. ISBN: 84-95602-23-7. En castell.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340919" title="Procatopus aberrans" nonfiltered="3230" processed="3220" dbindex="133258">

Procatopus aberrans  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun i sud de Nigria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340920" title="Procatopus kabae" nonfiltered="3231" processed="3221" dbindex="133259">

Procatopus kabae  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Daget, J.: Les poissons du Fouta Dialon et de la basse Guine. Mem. Inst. Franc. Afr. Noire No. 65: 1-210, Pls. 1-13. Any 1962.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340921" title="Procatopus lamberti" nonfiltered="3232" processed="3222" dbindex="133260">

Procatopus lamberti  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340924" title="Procatopus nimbaensis" nonfiltered="3233" processed="3223" dbindex="133261">

Procatopus nimbaensis  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340925" title="Procatopus nototaenia" nonfiltered="3234" processed="3224" dbindex="133262">

Procatopus nototaenia  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340926" title="Procatopus schioetzi" nonfiltered="3235" processed="3225" dbindex="133263">

Procatopus schioetzi  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Ghana, Libria, sud de Burkina Faso i Costa d'Ivori.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340927" title="Procatopus similis" nonfiltered="3236" processed="3226" dbindex="133264">

Procatopus similis  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Nigria i Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340929" title="Procatopus websteri" nonfiltered="3237" processed="3227" dbindex="133265">

 Procatopus websteri s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340932" title="Arbre genealgic de Mahoma" nonfiltered="3238" processed="3228" dbindex="133266">
Aquest article esquematitza els ascendents i descendents principals de Mahoma



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340933" title="Poeciliopsis baenschi" nonfiltered="3239" processed="3229" dbindex="133267">

 Poeciliopsis baenschi s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total i les femelles als 3.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340935" title="Salvador Carreres Zacars" nonfiltered="3240" processed="3230" dbindex="133268">
Salvador Carreres Zacars (Valncia, 13 de juny de 1882 - Valncia, 17 de gener de 1973) va ser un historiador valenci.

Va llicenciar-se en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de Valncia i es va doctorar l'any 1908 per la Universitat Central amb el treball Tratados entre Castilla y aragn para el reparto de la Reconquista, tesi que va ser publicada aquell mateix any. Era fill del biblifil Carreres Vayo, en collaboraci amb el qual va assolir reunir una de les biblioteques sobre temes valencians ms completes de la seua poca. Va ser cronista oficial de la ciutat de Valncia i membre de diverses acadmies i institucions cientfiques i culturals, entre elles de la Instituci Alfons el Magnnim i de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona.

Va ser un dels signataris de les Normes de Castell.

Fou el pare de l'escriptor Francesc Carreres de Calatayud.

 Obres .
Llista no exhaustiva
1909 Les falles de Sant Joseph. Coleccci dels llibrets que escrigu Joseph Bernat i Baldov;
1924 Exequias regias en Valencia (1276-1410);
1926 Ensayo de una Bibliografa de libros de Fiestas celebradas en Valencia y su antiguo Reino, dos toms;
1927 Fray Dionisio Fabregat y Salvador;
1929 Cruces terminales de la Ciudad de Valencia;
1930 Notes per a la Historia dels Bandos de Valencia;
1930 El Colegio de San Pablo de la Compaa de Jess;
1935 Llibre de Memories de diversos sucesos e fets memorables e de coses enyalades de la Ciutat e Regne de Valencia (1308-1644) amb una introducci i notes;
1935 La Valencia de Ferrer;
1935 Els casilicis dels ponts del riu de Valencia;
1935 L'Afermamosos, instituci valenciana del segle XV;
1941 Fiestas celebradas en conmemoracin del sptimo centenario de la Conquista de Valencia por el rey Jaime I de Aragn;
1943 El portal de Ruzafa;
1944 San Vicente Ferrer, la casa Vestuario y el reloj mayor;
1946 Higiene y Sanidad medievales;
1946 Homenaje a Alfonso el Magnnimo;
1948 El portal del Mar;
1950 La primitiva Taula de Canvis de Valencia;
1951 Juan Bautista Vives, agente de la ciudad de Valencia en Roma;
1952 Valencia en la poca de Don Fernando el Catlico;
1954 Cruz llamada de la Torre de Santa Catalina;
1955 El culto en la Casa Natalicia;
1956 Los misterios del Corpus de Valencia;
1957 Las Rocas;
1957 La Taula de Canvis de Valencia. 1408-1719;
1958 El patio de los naranjos de la Lonja de Valencia;
1959 Els cirialots i la casa de les Roques;
1960 Los gigantes de la procesin del Corpus;
1961 El Corpus valenciano a travs de tres romances y una oda;
1963 Los Jurados de Valencia y Luis de Santngel. Notas sobre poltica econmica;

 Bibliografia .
  Vicente Gascn Pelegr. Prohombres valencianos en los ltimos cien aos, 1878-1978. Valncia. Caixa d'Estalvis de Valncia, 1978. ISBN 845002603X;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340937" title="Poeciliopsis balsas" nonfiltered="3241" processed="3231" dbindex="133269">

 Poeciliopsis balsas s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340939" title="Residu (deixalles)" nonfiltered="3242" processed="3232" dbindex="133270">
L'article present tracta nicament dels residus produts per les activitats de l'home.

Residu s a all que resta d'un tot desprs de sostreure'n una o ms parts. Es tracta d'all que hom rebutja (productes, matries, substncies,...) perqu ja no vol o considera intil o ha de desprendre'ns. Hom parla tamb de deixalles, escombraries, rebutjos, excrements, ... El propietari se'n pot desfer llanant-els. Per literalment llanar les escombraries no est perms, noms es poden llanar a la galleda de la brossa, un contenidor o qualsevol altre indret destinat a aquesta finalitat. La recollida es realitza per una agncia autoritzada. En funci de les caracterstiques i l'origen del residus aquesta triar un mtode de tractament adient. 


 Gesti de residus .
La gesti de residus (tamb anomenada gesti integral de residus) s la disciplina que s'ocupa del control de totes les activitats a l'entorn dels residus: des de la seva generaci fins al seu dest final, s'inclouen doncs les fases de:

 emmagatzematge;
 tria;
 recollida selectiva;
 transferncia;
 transport;
 tractaments intermedis;
 evacuaci;

La finalitat d'aquesta gesti s de garantir que totes aquestes operacions es realitzin en les millors condicions higiniques, econmiques i ambientals.


 Aspectes culturals i socials .

La composici i la quantitat de residus generats estan directament lligats a l'activitat humana, depenen doncs de la cultura i el desenvolupament econmic i tecnolgic de la societat que els genera. La innovaci tecnolgica i el desenvolupament industrial junt amb el consumisme estan estretament vinculats amb la producci d'una important fracci de residus, com per exemple els plstics.

El concepte d'inutilitat introdut en la definici dels residus s relatiu i subjectiu. El que un hom rebutja i deprecia l'altre ho pot voler i valorar. Els residus poden tenir un valor econmic i es poden aprofitar en una o varies de les maneres segents:
 reutilizant-ne els objectes;
 com a matria primera per alimentar un procs de producci;
 com a combustible;
 reciclant-els;

Una mena particular de residus sn els residus biodegradables, que sn aquells que es poden degradar (o transformar en substncies ms simples) per l'acci de microorganismes, ja siguin aerbics o anaerbics. Exemples de residus biodegradables sn els residus naturals com les deixes d'aliments, els excrements

o alguns productes industrials com certs detergents. El desenvolupament de les aglomeracions i la conseqent producci de grans quantitats de residus fa  que els residus biodegradables tamb s'han de controlar per tal d'evitar els desenvolupament d'organismes patgens o altres organismes vius com insectes i rates (que tamb poden ser vectors de malalties) i altres molsties com ferum i pudors molts fortes.


En qualsevol cas la gesti de residus s una necessitat inevitable en les nostres societats, d'una banda per tal de
 controlar i/o evitar els efectes nocius i/o perillosos tant per la salut com pel medi ambient;
i d'altra banda 
recuperar el valor econmic que tenen i evitar el malbaratament de les matries primeres.

Actualment, la gesti dels residus va encaminada, per ordre de prioritats, a:
 1. Reducci.
 2. Reutilitzaci i reciclatge.
 3. Incineraci (amb recuperaci d energia).
 4. Deposici en abocador;
La gesti de residus est regulada per l administraci que, en la seva vessant legisladora, fa que els costos de la gesti siguin cada cop ms abundants degut a les possibles sancions que estipula el marc legal.


 Referncies .



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340941" title="Poeciliopsis catemaco" nonfiltered="3243" processed="3233" dbindex="133271">

Poeciliopsis catemaco  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic .

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340942" title="Poeciliopsis elongata" nonfiltered="3244" processed="3234" dbindex="133272">

Poeciliopsis elongata  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Costa Rica  i Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340944" title="Poeciliopsis fasciata" nonfiltered="3245" processed="3235" dbindex="133273">

Poeciliopsis fasciata  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic  .

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340945" title="Poeciliopsis gracilis" nonfiltered="3246" processed="3236" dbindex="133274">

 Poeciliopsis gracilis s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Mxic fins a Hondures.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340947" title="Poeciliopsis hnilickai" nonfiltered="3247" processed="3237" dbindex="133275">

 Poeciliopsis hnilickai s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340950" title="Poeciliopsis infans" nonfiltered="3248" processed="3238" dbindex="133276">

Poeciliopsis infans  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340951" title="Poeciliopsis latidens" nonfiltered="3249" processed="3239" dbindex="133277">

Poeciliopsis latidens  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340953" title="Poeciliopsis lucida" nonfiltered="3250" processed="3240" dbindex="133278">

Poeciliopsis lucida  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340954" title="Poeciliopsis lutzi" nonfiltered="3251" processed="3241" dbindex="133279">

Poeciliopsis lutzi  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total i les femelles els 6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340957" title="Poeciliopsis monacha" nonfiltered="3252" processed="3242" dbindex="133280">

 Poeciliopsis monacha s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Hbitat.

s una espcie d'aigua dola.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 IUCN ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340960" title="Sac aeri" nonfiltered="3253" processed="3243" dbindex="133281">
Sn rgans que posseeixen les aus i que s'omplen i es buiden d'aire amb cada inspiraci i espiraci. No hi ha intercanvi gass; aquesta funci, que consisteix a retenir l'oxigen i expulsar el dixid de carboni, la realitzen els pulmons. 

Els sacs aeris s'ocupen d'augmentar la lleugeresa de l'au, ajudar en la respiraci i evitar un augment excessiu de la temperatura causat pel vol. Permeten un flux unidireccional de l'aire, fent que, en el sistema respiratori de les aus, aquest tingui un major contingut en oxigen que l'aire dels pulmons dels mamfers.

Tenen unes parets molt fines amb epiteli escams, envoltades d'uns quants vasos sanguinis. Sn dilatacions de la membrana bronquial que s'estenen pel cos com una espcie de prolongaci dels pulmons i penetren alguns ossos i rgans. Estan units als pulmons per uns tubs prims.

El nombre de sacs pot variar de set a catorze, encara que la majoria de les aus t nou sacs aeris: un interclavicular, dos de cervicals, dos a la zona interior del trax, dos a la posterior i dos d'abdominals.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340964" title="Pere de Rossell" nonfiltered="3254" processed="3244" dbindex="133282">
Pere de Rossell fou secretari dels Jocs Florals de 1869.
 Enllaos externs .
Correspondncia entre Pere de Rosell i Jacint Verdaguer;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340967" title="Goll" nonfiltered="3255" processed="3245" dbindex="133283">
El goll s un creixement de la glndula tiroide que es fa visible, externament, en forma de tumoraci a la part anterior del coll, just a sota de la laringe. En alguns casos, pot estar associat a  un estat patolgic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340970" title="Poeciliopsis occidentalis" nonfiltered="3256" processed="3246" dbindex="133284">

Poeciliopsis occidentalis  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: oest de Mxic i Estats Units (Arizona i Nou Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340971" title="Poeciliopsis paucimaculata" nonfiltered="3257" processed="3247" dbindex="133285">

Poeciliopsis paucimaculata  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340972" title="Ricard Sanmartn Bargues" nonfiltered="3258" processed="3248" dbindex="133286">
Ricard Sanmartn Bargues (Valncia, 1889 - Valncia, 1974) va ser un poeta i dramaturg valenci.

Va ser president de la secci dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat i membre de la junta directiva de l'Agrupaci Valencianista de la Dreta (1933). L'any 1948 va fundar l'editorial Lletres Valencianes. En companyia del dibuixant Vicente Ramil i del poeta Josep Maria Esteve Vitoria fund la revista fallera Pensat i Fet (1912-1972), primera revista fallera que va emprar una ortografia catalana correcta. Va ser un dels signataris de les Normes de Castell. La seua poesia s de carcter tradicional.

 Obres .
 Poesia .
1950 Airet d'abril;
1960 Ressonncies de l'Alguer;
1962 La mel i la Tardor;

 Teatre .
L'enredro de la rdio;
La Volta a Valncia ;

 Bibliografia .
.
Enciclopdia Catalana ;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340975" title="Poeciliopsis pleurospilus" nonfiltered="3259" processed="3249" dbindex="133287">

 Poeciliopsis pleurospilus s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Hbitat.

s una espcie d'aigua dola.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 GBIF ;
 uBio ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340983" title="Poeciliopsis presidionis" nonfiltered="3260" processed="3250" dbindex="133288">

Poeciliopsis presidionis  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340984" title="Poeciliopsis prolifica" nonfiltered="3261" processed="3251" dbindex="133289">

Poeciliopsis prolifica  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340985" title="Poeciliopsis retropinna" nonfiltered="3262" processed="3252" dbindex="133290">

 Poeciliopsis retropinna s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Costa Rica i Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340986" title="Poeciliopsis scarlli" nonfiltered="3263" processed="3253" dbindex="133291">

 Poeciliopsis scarlli s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 4,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 The Taxonomicon ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340987" title="Poeciliopsis turneri" nonfiltered="3264" processed="3254" dbindex="133292">

Poeciliopsis turneri  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340988" title="Poeciliopsis turrubarensis" nonfiltered="3265" processed="3255" dbindex="133293">

Poeciliopsis turrubarensis  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 8.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mxic (Jalisco) fins a Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340990" title="Poeciliopsis viriosa" nonfiltered="3266" processed="3256" dbindex="133294">

 Poeciliopsis viriosa s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total i les femelles els 6,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340991" title="Crackdown" nonfiltered="3267" processed="3257" dbindex="133295">

Crackdown s un videojoc d'acci en tercera persona de mn obert exclusiu per a Xbox 360. Es va publicar el 20 de febrer de 2007 a Amrica del Nord i el 23 de febrer de 2007 a la resta del mn. Crackdown ha estat desenvolupat per Realtime Worlds, i distribuit per Microsoft Game Studios. Va ser realitzat pel fundador de Realtime Worlds, David Jones, creador tamb de la saga Grand Theft Auto i Lemmings.

 Histria .
Crackdown s un agent de policia genticament millorat de la perillosa ciutat Pacific City que treballa per l'Agncia (el govern). Degut a la gran onada criminal de Pacific City l'Agncia amb els estudis del cientfic Baltazar Czernenko prepara humans genticament millorats per crear agents amb capacitats avanades de fora, salt, velocitat, conducci, s d'armes i s d'explosius.
La ciutat de Pacific City est controlada per tres grups de delincuents: Los Muertos, els Volk i la corporaci Shai-Gen. Cada grup es troba en una illa de la ciutat i la missi de Crackdown s acabar amb tota la delincuncia i establir la pau i el domini de l'Agncia.

 Enllaos externs .
Web oficial ;
Crackdown a Gamespot ;
Crackdown a Meristation ;
Crackdown a Vadejocs ;





 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340992" title="Barcelons Nord" nonfiltered="3268" processed="3258" dbindex="133296">
El Barcelons nord, tamb anomenat Baix Bess, s una subcomarca, amb capital a Badalona, que comprn municipis del Maresme i del Barcelons. Els lmits geogrfics sn: el Bess i el lmit municipal de Sant Adri pel sud-oest, el mar al sud-est i la serra de Marina al nord. 
La poblaci del Barcelons Nord s de 386.817 habitants, t una superfcie de 43,85Km i una densitat de 8791,29hab/Km.El Barcelons Nord engloba 5 municipis, tres del Barcelons i 2 del Maresme.






 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340993" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="3269" processed="3259" dbindex="133297">

Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es realitzaren vuit proves de tennis, quatre en categoria masculina, dues en categoria femenina i dues en categoria mixta.

A l'igual que en l'edici de 1908 es realitz una competici tennstica "indoor" a ms de la competici tradicional "outdoor" o a l'aire lliure. La competici "indoor" es desenvolup al Royal Lawn Tennis Club entre el 5 i l'11 de maig, i la competici a l'aire lliure al Kamba Lawn Tennis Club entre el 28 de juny i el 5 de juliol.

Nacions participants.
Hi participaren 82 tennistes (69 homes i 13 dones) de 14 nacions diferents:



 Australsia (1) (homes:1; dones:0);
 ustria (3) (homes:3; dones:0);
  Bohmia (8) (homes:8; dones:0);
  (10) (homes:9; dones:1);
 (1) (homes:1; dones:0);
  Frana (6) (homes:5; dones:1);
  Hongria (6) (homes:6; dones:0);

  Imperi Alemany (7) (homes:6; dones:1);
 Imperi Rus (2) (homes:2; dones:0);
  (7) (homes:6; dones:1);
  (1) (homes:1; dones:0);
  Regne Unit (11) (homes:8; dones:3);
  Sud-frica (3) (homes:3; dones:0);
  (16) (homes:10; dones:6);


Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Categoria mixta.


Medaller.


Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Tennis - Estocolm 1912;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340994" title="Estatut d'Estella" nonfiltered="3270" processed="3260" dbindex="133298">
 

L' Estatut Basco-Navarrs, tamb conegut com Estatut d'Estella, fou el projecte d'Estatut d'Autonomia conjunt per a les provncies d'laba, Guipscoa, Navarra i Biscaia que es va elaborar en la dcada de 1930 durant la Segona Repblica Espanyola. Es van elaborar diversos projectes entre els anys 1930 i 1936. Sobre un primer esborrany de la Societat d'Estudis Bascos que l'assemblea d'alcaldes basco-navarresos celebrada el 14 de juny de 1931 a Estella va aprovar abans que les Corts Constituents haguessin aprovat la Constituci, amb majoria de carlins i nacionalistes bascos. Un projecte que reservava a la futura regi autnoma les relacions amb l'Esglsia Catlica, el que va dur al poltic socialista Indalecio Prieto a manifestar que el que es volia era establir un Gibraltar vaticanista. Posteriorment es va realitzar un segon projecte que respectava la lacitat, que Navarra finalment no va aprovar, sent aquest, ja en plena Guerra Civil Espanyola, aprovat per al Pas Basc. 
 Evoluci de l'estatut . 
Res ms proclamar-se la Segona Repblica Espanyola es van iniciar reclamacions des de diferents mbits per a la realitzaci d'un estatut d'autonomia. Es van realitzar consultes a 582 ajuntaments amb un suport del 83,30%. Es va nomenar una comissi permanent d'alcaldes (Sangesa, Getxo, Azpeitia i Llodio) que va confiar la seva redacci a la Societat d'Estudis Bascos. Per la seva banda la Gestora provincial de Navarra va designar una ponncia el 13 de maig encarregada de redactar dos avantprojectes: un Basco-navarrs (que incloa a les quatre provncies) i un altre per a Navarra sola, i la Constituci poltica interior de Navarra 

La Comissi de la Societat d'Estudis Bascos va presentar el 31 de maig de 1931 un Estatut General de l'Estat Basc  en el qual declara un Estat Basc autnom dintre de la totalitat de l'Estat espanyol format per les quatre provncies i el nom de les quals seria Euzkadi. En ell el govern central tindria plena autoritat en qestions internacionals, comunicacions, moneda, dret mercantil i penal, relacions Esglsia-Estat, eleccions nacionals i forces armades en general. El govern basc quedaria amb plena autoritat en els altres afers i en l'administraci dels altres dintre de les seves fronteres, incloent policia i forces armades (milcies basques). 

El 7 de juny el Partit Nacionalista Basc va acceptar aquest projecte amb algunes objeccions, ja que la jurisdicci sobre les relacions amb l'Esglsia quedava en mans del govern espanyol. Socialistes, els diferents partits republicans i carlins tamb en donaven suport, encara que tots amb les seves prpies reserves. El resultat fou que 480 dels 520 municipis de les quatre provncies donaven el seu suport inicial al projecte. Es va convocar per al 14 de juny, a Pamplona, una assemblea general d'ajuntaments per a discutir el projecte, traslladant-se l'assemblea a Estella per coincidir amb un mting de propaganda del Bloc Catlic-Foralista en el qual encara no estava el PNB. En l'assemblea es va discutir fil per randa el projecte, sent aprovat per la 427 corporacions existents amb una important modificaci: garantia la completa autonomia en les relacions entre l'Estat Basc i la Santa Seu, i el dret a negociar el seu propi concordat amb el Vatic. Es tractava de les conegudes com esmenes d'Estella. 

Dels 220 ajuntaments navarresos presentats, 200 van donar l'Estatut basconavarrs (89,93% de la poblaci). Arran de l'assemblea, el bloc navarrs va negociar la incorporaci del PNB. Aquesta assemblea va donar l'lies a aquest estatut, sent conegut com Estatut d'Estella. La comissi de la Gestora de la Diputaci de Navarra va lliurar el 15 de juny els tres projectes, readaptant el text de la Societat d'Estudis Bascos. En el prleg al poble navarrs recomanaven el suport a l'estatut nic per a les quatre provncies, perqu noms avantatges poden deduir-se d'aquesta creaci de l'Estat Basco-Navarrs  Per al 13 de juliol la Gestora de la Diputaci Foral de Navarra prescind d'aquesta assemblea d'Estella i va convocar una altra assemblea general d'ajuntaments reunida a Pamplona. No es va arribar a la votaci per considerar alguns que els textos mereixien ms detingut estudi. Es van anar realitzant asemblees comarcals a les cinc merindades. Totes van optar per l'estatut nic. El 10 d'agost de 1931 van ser sotmesos a votaci els Estatuts Basco-Navarrs i Navarrs amb els segents resultats: 



Publicat el nou avantprojecte el 21 d'abril, es va preveure la seva votaci per al 22 de maig per es va haver de retardar al 19 de juny.  
En aquest temps les contradiccions internes a Navarra es van anar posant de manifest a tots els partits. Dintre de les dretes el Diario de Navarra i el seu director Garcilaso el van seguir atacant, la Comuni Tradicionalista el rebutjava per constitucional i ateu. El comte de Rodezno adoptava una postura ambigua, mentre que el diputat Joaqun Beunza li donava suport amb entusiasme. Altres sectors dretans, com els representats per Rafael Aizpn i Miguel Gortari, que posteriorment fundarien i dirigirien el grup cedista Uni Navarresa, donaven suport l'estatut, encara que amb reticncies. El PNB va ser incondicional en el seu suport. 

Per la seva banda en les esquerres, els socialistes el van rebutjar perqu no havia de portar per al socialisme avantatge alguna a Navarra i s nombrosos inconvenients encara que no de forma unnime doncs el significat Constantino Salinas i el diputat David Jaime li seguien donant suport. Tamb havia divisi en Acci Republicana (on Mariano Ans donava suport l'estatut) i ms encara en el Partit Republic Radical Socialista on la postura d'Emilio Azarola va dur a la dimissi i baixa de significats representants. Finalment en la polmica assemblea del 19 de juny de 1932 es va produir el segent resultat:



Les xifres quedaven molt lluny no noms de la majoria simple, sin dels dos teros del cens electoral exigits per l'esmena aprovada en l'assemblea gener de 1932. Fins i tot si, com va documentar en 1977 Jimeno Juro, van existir coaccions i vots oposats que anaven en contra del mandat favorable atorgat per alguns ajuntaments (es van produir reclamacions denunciant la illegalitat i nullitat de procedimienteos i resultats, que no van ser ateses, donant-se el resultat que es va donar per definitiu), el rebuig de l'Estatut era fruit de la falta d'entusiasme del carlisme, una vegada que s'excloa la qesti religiosa i de la divisi que causava l'Estatut conjunt tant entre les dretes com en les esquerres (en general, la Ribera s'havia pronunciat en contra de l'Estatut). Tamb va influir el carcter ms "centralista" del projecte de 1932, comparat amb el carcter ms "confederal" del de 1931, que donava ms competncies a cadascun de les provncies que formaven l'entitat conjunta, i per tant a Navarra.(). 

A partir de llavors, el Partit Nacionalista Basc va seguir promovent l'Estatut conjunt, amb el suport nicament d'alguns membres dels partits navarresos republicans i d'esquerres (que van formar una agrupaci denominada "Acci Autonomista"), com Mariano Ans, el qual, a les Corts, escollit per Guipscoa, va seguir defensant aquesta aspiraci per evitant "convertir Vasconia i Navarra en un vedat tancat de la reacci, on sigui impossible la convivncia de les idees liberals".  L'estatut va seguir la seva tramitaci com a estatut solament per a les tres provncies Basques, i seria finalment aprovat en 1936, ja iniciada la Guerra Civil Espanyola. 
 
 Estatuts d'autonomia actuals . 
La qesti es va tornar a plantejar en la transici espanyola, i novament va ser rebutjat pel govern central i per la majoria dels partits poltics navarresos, que van decidir elaborar un Estatut propi i constituir-se en Comunitat Autnoma Foral. Aquest Estatut basco-navarrs va tenir el suport dels partits nacionalistes bascos i de navarresos basquistes, per els partits navarresos majoritaris amb representaci parlamentria a Navarra com Uni de Centre Democrtic, Partit Socialista Obrer Espanyol (aquest partit desprs de canviar la seva opini a partir de 1978) i Uni del Poble Navarrs van decidir crear un Estatut propi per a Navarra (Llei Orgnica de Reintegraci i Amillorament del Rgim Foral de Navarra), que va ser aprovat per la majoria del Parlament de Navarra en 1982, i que es va decidir no ratificar en referndum. 

Per la seva banda, laba, Guipscoa i Biscaia van elaborar un estatut d'autonomia propi, que va ser ratificat en referndum per la seva poblaci en 1979. En la Constituci Espanyola de 1978 es va aprovar una disposici transitria quarta per la qual les dues autonomies podrien unificar-se si aix ho decidissin els seus habitants. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
Entrada d'Histria contempornia de Navarra, a l'Enciclopedia Digital Ilustrada del Pas Vasco - "Auamendi".








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340998" title="Leopard 1" nonfiltered="3271" processed="3261" dbindex="133299">


 El Leopard o Leopard 1 s un tanc de disseny i fabricaci alemanya que va entrar en servei per primera vegada el 1965 i ha estat utilitzat a Alemanya, diversos pasos europeus, Austrlia, Brasil, Canad i Xile.

Es tracta d'un disseny convencional armat amb una versi alemanya del can|gorja britnic L7 de 105 mm i reconegut per la seva bona velocitat a camp a travs. El disseny va comenar com un projecte collaboratiu entre Alemanya i Frana en la dcada de 1950, per l'associaci va finalitzar i la Bundeswehr va realitzar una comanda del disseny final. La producci va comenar el 1965 i es va fabricar un total de 6.485 vehicles, 4.744 d'ells, carros de combat i 1.741 vehicles utilitaris i variants de defensa antiaria, sense comptar els 80 prototips i models de preproducci.

Des de 1990, el Leopard 1 ha estat relegat gradualment a tasques secundries en la majoria dels exrcits, excepte en el Exrcit del Canad on roman com a vehicle de combat principal i en el Exrcit d'Austrlia on est sent reemplaat pel M1A1 Abrams. En la Bundeswehr va ser retirat de les divisions Panzergrenadier i la seva tasca com a carro de combat principal va ser reemplaada pel Leopard 2 el 1979.

 Desenvolupament .

 Leopard 1 .

El projecte Leopard va comenar el novembre de 1956 a fi de desenvolupar un tanc modern, el Standard-Panzer, per reemplaar els M47 i M48 de fabricaci nord-americana de la Bundeswehr que, encara que s'havien lliurat al recent exrcit de Alemanya Occidental, es tractava de models desfasats. El 25 de juliol de 1957 es va publicar les especificacions detallades: el nou disseny no podia pesar ms de 30 tones, tenir una relaci potncia-massa de 30 CV per tona, capa de resistir l'impacte de projectils de 20 mm en tots els seus costats i operar en un camp de batalla contaminat amb armes qumiques o radioactivitat nuclear, el llavors estndard per al combat amb el Pacte de Varsvia. A ms, l'arma principal consistiria en un can de 105 mm, transportant tants projectils com els dissenys nord-americans contemporanis. La prioritat era la mobilitat, la potncia de foc en segon lloc i el blindatge com a ltim ja que es creia que no existia protecci real contra armes de crrega buida.

Frana estava interessada en el disseny ja que el seu projecte AMX-50 acabava de ser cancellat. El juny de 1957, Alemanya Occidental i la Quarta Repblica Francesa van firmar un acord per al desenvolupament d'un carro de combat com, designat en alemany com|com a Europa-Panzer. En la competici es van formar tres grups alemanys (Arbeitsgruppe A, B i C) i un francs, cada un desenvolupant dos prototips. El setembre de 1958 Itlia es va unir al programa de desenvolupament. Diversos prototips van comenar les proves el 1960. Entre els prototips es trobava el Model 734 (Porsche). El grup C va dissenyar el Borgward, un model futurista que no va poder presentar a temps.

Abans que els primers prototips estiguessin acabats, el 1959 es va decidir que la segona etapa comencs amb els dissenys millorats: el grup A construiria 26 prototips per a proves, el grup B, sis. Sol dos tancs del grup B es van construir realment.

El prototip de Porsche va ser seleccionat com el guanyador en el concurs de 1963. No va ser una sorpresa ja que ja s'havia decidit el 1961 fabricar una srie de preproducci de cinquanta vehicles d'aquest disseny. Aquesta srie modificava la torreta i realitzava diversos canvis al casc per aixecar la part posterior a fi de proporcionar ms espai al compartiment del motor. Abans de la producci en srie de la versi estndard, tamb es va decidir afegir un sistema de telmetre ptic per millorar la punteria en llarga distncia, el que requeria una torreta de major alria i afegir protuberncies en cada costat de la torreta on es muntaria les ptiques per a la triangulaci. En 1963, Frana i Alemanya van decidir fabricar el seu propi carro de combat; Itlia fabricaria sota llicncia el M60.

La producci es va establir a Krauss-Maffei de Munic des de principis de 1964, lliurant el primer lot de vehicles entre setembre de 1965 i juliol de 1966. El Leopard va comenar a ser comprat per diversos pasos de la OTAN i altres aliats: Blgica (1968), Pasos Baixos (1969), Noruega (1970), Itlia (1971), Dinamarca (1976), Austrlia (1976), Canad (1978), Turquia (1980) i Grcia (1981). Itlia fabricaria posteriorment 720 carros de combat i 160 vehicles utilitaris sota llicncia. Grcia Espanya i Xile van comprar tamb un tanc obtingut del projecte Europa-Panzer: el AMX-30 francs.

 Leopard 1A1 .

Desprs del lliurament del primer lot, els segents tres lots van ser del model Leopard 1A1 que incloa un nou sistema d'estabilitzaci del can de Cadillac-Gage, que permetia disparar amb efectivitat en moviment. L'1A1 tamb incorporava les "faldilles" que protegien els laterals i un nou manegu trmic per controlar la temperatura del can.

Entre 1974 i 1977 tots els vehicles dels primers quatre lots van ser actualitzats a l'estndard 'Leopard 1A1A1 i van rebre blindatge addicional a la torreta desenvolupat per Blohm & Voss. En els anys 1980 en una nova actualitzaci es va afegir un visor nocturn, herncia del Leopard 2 quan aquests estaven sent actualitzats. L'amplificador de llum PZB 200 estava muntat en una caixa situada a la dreta de l'arma principal, creant la variant Leopard 1A1A2. Una actualitzaci posterior amb radis digitals SEM80/90 es va denominar com Leopard 1A1A3.

 Leopard 1A2 .

Els primers 232 tancs de la cinquena srie de producci van ser lliurats com a Leopard 1A2. L'A2 incloa una torreta ms blindada, i per tant no van rebre els afegits de Blohm & Voss com en els models anteriors. El Leopard 1A2A1 va rebre l'amplificador de llum PZB 200, el Leopard 1A2A2 les rdios digitals i el Leopard 1A2A3 ambds equips.

 Leopard 1A3 .

Els segents 110 carros de combat de la cinquena srie estaven equipats amb una nova torreta soldada que portava blindatge espaiat i un mantellet en forma de falca, denominant a aquesta variant com Leopard 1 A 3. Encara que el nivell de blindatge era equivalent al A2, el volum intern es va incrementar en 1,2 m. Les actualitzacions van ser similars al model anterior:  Leopard 1A3A1 amb visor nocturn, Leopard 1A3A2 amb noves rdios i Leopard 1A3A3 amb ambdues.


 Leopard 1A4 .

El Leopard 1 A 4 estava compost pel sis lot de 250 vehicles, que es va comenar a lliurar el 1974. L'1 A 4 era similar a l'1 A 3, per incorporava un nou sistema de control de foc computaritzat i un sistema de punteria EMES 12 A 1. A ms, el comandant rebia el seu propi sistema de visi nocturna, el PERI R12. El nou equip redua l'espai i la crrega de munici va passar de 55 a 42.

 Leopard 1A5 .

El 1980 es va realitzar una investigaci per estudiar les futures millores al Leopard 1, proporcionant-li un sistema de control de foc modern i un sistema de visi nocturna efectiu. Com aix anava a requerir ms espai es va decidir basar les actualitzacions en els primers models que ja no eren competitius.

El resultat va ser el Leopard 1A5, amb una secci major en la part posterior per guardar el nou equip a ms de poder portar ms munici. La nova torreta tamb permetia muntar el can de 120 mm del Leopard 2, encara que aquesta opci no va ser utilitzada. Desprs de les proves, es va escollir el sistema de control de tret EMES 18 de Krupp-Atlas Electronik el desembre de 1983, desenvolupat a partir del EMES 15 del Leopard 2. L'EMES 18 portava dues noves mires a la part superior de la torreta pel que no es necessitava les protuberncies dels sistemes ptics anteriors. Una actualitzaci crucial va ser la introducci de nou munici, incloent els projectils APFSDS.

El primer vehicle va ser lliurat el 1987. Des de llavors la majoria dels usuaris del Leopard 1 han realitzat canvis similars als seus vehicles, i el model 1A5 s considerat com l'estndard del Leopard 1.

 Leopard 1A6 .

El Leopard 1A6 va ser un nic Leopard 1A1A1 modificat amb ms blindatge a la torreta i un can de 120 mm. El projecte va finalitzar el 1987, quan el Leopard 2 ja estava en servei i en aquell moment l'1A5 oferia una actualitzaci raonable per un cost menor.

 Altres modificacions .

Durant la producci dels carros de combat tamb es van desenvolupar vehicles d'enginyers, lanzapuentes i de recuperaci, a ms de variants per a defensa antiaria. A Holanda hi ha una versi millorada denominada Leopard 1 verbeterd model similar a l'utilitzat a Xile.

Les variants ms conegudes del Leopard sn el vehicle d'enginyers Bergepanzer i l'antiaeri Gepard. L'Exrcit del Canad utilitza el llanaponts Beaver, el vehicle blindat de recuperaci Taurus i el vehicle enginyer de combat Badger, tots basats en el Leopard 1. Els Marines Reials del Regne Unit utilitzen un vehicle conegut com Hippo BARV. L'Hippo s una conversi d'Alvis d'un xasss de Leopard 1 A 5.

 Leopard daurat, Eber i Keiler .

Tan aviat com el Leopard va entrar en servei el 1965, Porsche va rebre un contracte per estudiar millores futures del disseny, mentre s'esperava els lliuraments del MBT-70 a mitjan els anys 1970. El programa original del vergoldeter Leopard o Leopard daurat va finalitzar el 1967 sense cap comanda. L'acord entre Alemanya i els Estats Units prohibia qualsevol desenvolupament nacional d'un carro de combat llevat d'experimentaci tecnolgica, pel que el projecte va comenar sota la designaci d'Experimentalentwicklung o desenvolupament experimental.

Quan es va cancellar el projecte MBT-70, es va oferir un contracte sota el nom d'Eber (senglar), on es feia recalcament a utilitzar tota la tecnologia possible del MBT-70. Es van fabricar dos prototips utilitzant el nou xasss de Porsche amb les erugues del MBT-70 i el motor original del Leopard, combinats amb una nova torreta de Wegmann i el can de 120 mm de Rheinmetall. Es va considerar prou prometedor per demanar set vehicles ms que portarien el motor dissenyat per al MBT-70 de MTU. Per llavors, l'equip de l'Experimentalentwicklung va aparixer amb el seu disseny alternatiu que van denominar Keiler (un sinnim per a senglar). El 1971, el ministre de defensa Helmut Schmidt va decidir abandonar el projecte Eber i construir 17 prototips del Leopard 2, basats en el disseny Keiler.

 Operadors .

Els pasos que han tingut en servei el Leopard 1 en les seves forces armades o encara continuen actius sn:

: 2.437 Leopard 1. 724 actius a 2003.
: es van lliurar 90 Leopard 1 A 3 com a AS1 i ms tard es van actualitzar. 71 actius.
: 334 Leopard 1 A 5 (BE). 132 actius. Ha arribat a un acord amb la Forces Armades Libaneses per a proporcionar-los 45 Leopard 1 de fabricaci alemanya.
: 128 Leopard 1 A 1 i 240 Leopard 1 A 5.
: 114 C2 (versi 1 A 5 actualitzada), reduts a 66 a comenaments de 2000.
: 202 Leopard 1 V;
: sol es mant actius els models llanaponts i de recuperaci.
: 395 Leopard 1 A 5, 104 Leopard 1 A 4 G i 168 Leopard 1 V.
: 920 Leopard 1.
: 172 Leopard 1.
: 468 Leopard 1. Cap actiu.
: 450 Leopard 1.

 Austrlia .

Els Leopard 1 van arribar a Austrlia per primera vegada el 1976, desprs de finalitzar una selecci i un procs de proves que va comenar el 1971, quan l'exrcit va decidir buscar una lleva als Centurion britnics.

Han comenat a ser retirats amb l'arribada dels 18 primers M1 Abrams d'un total de 59 unitats el novembre de 2006. A ms ha ofert en venda aquests carros de combat.

 Canad .

El Canad va adquirir 127 Leopard C1 (equivalent al Leopard 1 A 3 amb telmetre lser) en 1978-79 per al seu exrcit, encara que sol van entrar en servei 114. La majoria dels tancs van romandre a Alemanya durant la Guerra Freda i alguns en la base Gagetown (Nou Brunswick) per a entrenament.

A comenaments de 2000, els 114 Leopard C1 van ser actualitzats al Leopard C2 amb un cost de 139 milions de dlars canadencs. Es van comprar 123 torretes de Leopard 1 A 5 per ser utilitzades als carros de combat canadencs. El Leopard C2 est equipat amb visors trmics i el control de tret EMES 18.

Una certa quantitat de Leopard han estat retirats de servei com a anticipaci a la seva lleva pel Mobile Gun System. Dels tancs obsolets, 23 han estat venuts a empreses d'Amrica del Nord, 4 llocs en museus i 21 utilitzats com a blancs. Un total de 66 Leopard C2 romanen en servei.

 Xile .

Desprs de ms de 9 anys d's en l'Exrcit de Xile el Leopard 1 V ser retirat del servei a causa d'un procs de modernitzaci dins de la instituci del que avarca la compra de 140 Leopard 2A4 a Alemanya els quals entraran en servei plenament en el 2008 i ser el principal tanc de batalla de l'Exrcit xil.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Leopard 1 en el mn ;
Tanc principal de batalla Leopard 1 (Alemanya) ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="340999" title="Poecilia amazonica" nonfiltered="3272" processed="3262" dbindex="133300">

 Poecilia amazonica s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total i les femelles els 3,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Par (Brasil).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341016" title="Vol" nonfiltered="3273" processed="3263" dbindex="133301">
El vol s l'acci de volar: qualsevol moviment a travs de l'aire genera per elevaci aerodinmica o flotabilitat aerosttica. Tamb rep el nom de vol el desplaament de les naus espacials ms enll de l'atmosfera terrestre.

Volar s desplaar-se a travs d'un espai tridimensional, amb moviments vectorials o relatius en qualsevol sentit. Ex.: els paracaigudistes durant la caiguda lliure, encara que van sempre cap avall, volen a travs de l'espai de forma relativa.

 Vol animal .

Els ssers vius que amb ms xit han aconseguit dominar el vol sn els insectes, les aus i els ratpenats. Entre els vertebrats extints, destaquen els pterosaures, contemporanis dels dinosaures. Les ales de cadascen d'aquests grups d'animals van evolucionar de manera separada a partir de diferents estructures.

Els ratpenats sn els nics mamfers capaos de volar en el sentit estricte de la paraula. aix no obstant hi ha diverses espcies d'animals, como els esquirols voladors que poden planejar d'un arbre a un altre grcies a unes membranes entre les seves extremitats; algunes poden desplaar-se centenars de metres d'aquesta manera perdent molt poca altura.

La major part de les aus volen, amb algunes excepcions. L' estru i l'em no poden volar, igual que l'extint dodo, mentre que el ping, que tampoc no vola, ha adaptat les seves ales per usar-les sota l'aigua. Moltes aus petites que no poden volar sn nadiues d'illes petites, i tenen un estil de vida on el vol no aporta gaires avantatges. El falc pelegr s l' animal ms rpid del mn; la seva velocitat terminal sobrepassa els 320 Km/h.

En la ficci.
 Dumbo, l' elefant creat por Disney, usa les seves exagerades orelles per volar.
 Molts dracs es representen amb ales.
 El Pare Noel t un trineu estirat per rens voladors.
 Pegs era un cavall alat de la mitologia grega.

Vol mecnic.

Les mquines voladores reben el nom de aeronaus i es poden citar les segents:
 Avions;
 Dirigibles;
 Globus aerosttics;
 Helicpters;

 Vegeu tamb .
 Vol mecnic;
 Aerodina;
 Aviaci;
 Ornitpter;
 Altres temes;
 Simulador de vol;
 Levitaci;
 Vol sense motor;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341017" title="Jos Mara Jimeno Juro" nonfiltered="3274" processed="3264" dbindex="133302">
Jos Mara Jimeno Juro, (Artajona, 17 de maig de 1927 - Pamplona, 3 d'octubre de 2002) va ser un historiador i etngraf navarrs, que va centrar els seus estudis en  Navarra. De famlia carlista, de jove va ser professor d'ensenyament primari. Posteriorment va ingressar en el Seminari de Pamplona, ordenant-se sacerdot. En 1970 va sollicitar l'aband del sacerdoci. 

Expresident de la Societat d'Estudis Bascos, de la qual va estar al capdavant durant diversos anys. Va escriure una srie de llibres sobre la histria de Navarra, costums, llenges, tradicions i estudis toponmics (especialment relacionats amb la toponmia d'arrel euskrica a Navarra). Va ser nomenat acadmic honorfic de la Euskaltzaindia en 1991. Va rebre el premi de la Fundaci Sabino Arana en 1997 i el Manuel Lekuona en 1998. 
 Obra . 

 "Documentos Medievales artajoneses", Pamplona, 1968.
 "Dnde fue la batalla de Roncesvalles?", 1974. Aqu sost que la batalla esdevingu en la fosa meridional de Valcarlos, en comptes d'on modernament se sostenia, el cam alt entre Roncesvalles i Donibane Lohitzune.
 "Olite monumental", 1974.
 "Historia de Pamplona", 1974-1975 .
 "Navarra jams dijo no al estatuto vasco", 1977.
 "Historia de Navarra. Desde los orgenes hasta nuestros das", 1980.
 "Amayur, smbolo de Navarra", 1982.
 "Toponimia de la cuenca de Pamplona: Cendea de Cizur", 1986.
 "Toponimia de la cuenca de Pamplona: Cendea de Galar", 1987.
 "Toponimia de Pamplona: la cuenca de Cendea de Olza", 1989.
 "Toponimia de la cuenca de Pamplona: Cendea de Iza", 1990.
 "Estudio toponmico de Burlada", 1991.
 "Toponimia de la cuenca de Pamplona: Cendea de Ansoin", 1992.
 "Historia de Pamplona y sus lenguas", 1995 .
 "Navarra. Historia del euskera", 1997.
 "Estella y sus calles", 1997.
 "Al airico de la tierra: tipos de la tierra" , 1997.
 "Archivo General de Navarra (1194-1234)", 1998.
 "Eunate: hito jacobeo singular", 1999.
 "Artajona: toponimia vasca   Artaxoa: euskal toponimia", 1999.
 "Navarra, Guipzcoa y el euskera siglo XVIII", 1999.
 "Archivo Municipal de Tafalla, libros de actos y ordenanzas de la villa de Tafalla (1480-1509)", 2000.
 "Archivo Municipal de Tafalla, registro del notario Rodrigo de Subiza (1489-1491)", 2000.
 "Archivo Municipal de Tafalla, libro de cuentas de la iglesia de San Sebastin (1486-1509)", 2000.
 "Puente la Reina, confluencia de rutas jacobeas", 2000.
 "Navarra y Catalunya", ?
 "Toponimia de la cuenca de Pamplona : ciudad de Pamplona", ?

Enllaos externs.
Entrada de Jimeno Jurio a l'Enciclopedia General Ilustrada del Pas Vasco "Auamendi";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341020" title="Poecilia mexicana" nonfiltered="3275" processed="3265" dbindex="133303">

Poecilia mexicana  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mxic fins a Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341021" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="3276" processed="3266" dbindex="133304">

Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es disputaren 18 proves de tir olmpic, totes elles en categoria masculina.

Resum de medalles.


Medaller.




Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Tir - Estocolm 1912;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341048" title="Escola Municipal d'Atletisme de Palma" nonfiltered="3277" processed="3267" dbindex="133305">
L'Escola Municipal d'Atletisme de Palma s una escola on ensenyen atletisme.

Est dividit en dos grups: el grup d'iniciaci (5 a 8 anys) i el grup de perfeccionament (9 a 12 anys).

 Enllaos externs .

 Bloc de l'escola;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341050" title="Mariano Fructuoso Ans Zungarren" nonfiltered="3278" processed="3268" dbindex="133306">
Mariano Fructuoso Ans Zungarren (Pamplona, 1889 - Pamplona, 29 d'agost de 1981) va ser un advocat i poltic republic navarrs. Va ser el primer alcalde de Pamplona desprs de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola (1931) i Ministre de Justcia en el segon govern de Juan Negrn. 

Mariano Ans era membre de la candidatura de la Conjunci Republicano-Socialista, pel Partit Republic Autnom Navarrs, a les eleccions del 12 d'abril de 1931 per a l'ajuntament de Pamplona. Ans va obtenir acta de regidor, encara que el triomf va correspondre a la candidatura antirevolucionria, que incloa carlins jaumistes i monrquics (que van obtenir 17 regidors per 12 de la Conjunci). No obstant aix, les eleccions van ser impugnades i repetides al maig. Aquesta vegada, els republicano-socialistes van obtenir la majoria de regidors (els nacionalistes bascos no hi van concrrer), i Mariano Ans va ser escollit alcalde de Pamplona. Abans, el 13 de maig, havia estat nomenat per la comissi gestora de la Diputaci membre de la ponncia creada per a l'elaboraci de dos projectes d'Estatut d'Autonomia, el basc-navarrs i l'exclusivament navarrs. 

Candidat a les eleccions generals espanyoles de 1931, va aconseguir un esc a les Corts, renunciant a l'ajuntament en favor del tamb republic Nicasio Garbayo. A les Corts va formar part de la minoria parlamentria d'Acci Republicana, el partit de Manuel Azaa, del que va ser collaborador i amic, des d'on va defensar l'Estatut d'Autonomia basco-navarrs elaborat per la gestora, oposant-se al projecte d'estatut conegut com Estatut d'Estella, pactat entre tradicionalistes i nacionalistes bascos, perqu pretenia "convertir Bascnia i Navarra en un vedat tancat de la reacci, on sigui impossible la convivncia de les idees liberals". No va renovar la seva acta de diputat en les eleccions de 1933, que van constituir un gran daltabaix per a les forces d'esquerra i per als republicans d'Azaa en particular. 

A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per Guipscoa, dintre de la candidatura del Front Popular. Representant d'Izquierda Republicana en les comissions d'actes i de Guerra, desprs de l'esclat de la Guerra Civil va viatjar des de Madrid a Sant Sebasti a travs de Frana per a posar fora de perill a la seva famlia, que es trobava a Zarautz, i dur-la a Donibane Lohitzune. Desprs de la caiguda de Guipscoa en mans de les tropes de Mola, va tornar a Madrid, on va rebre en encrrec del seu amic Azaa de traslladar diversa documentaci, entre la qual es trobaven les seves memries, a Ginebra, on el cunyat d'Azaa, Cipriano Rivas Cherif, era cnsol general. Al constituir-se el primer govern de Negrn, el maig de 1937, Mariano Ans va ser nomenat sotssecretari de Justcia, a les ordres de Manuel de Irujo. En aquest crrec va haver d'enfrontar-se a successos delicats com la illegalitzaci del POUM o la desaparici d'Andreu Nin. Desprs de la dimissi d'Irujo, Ans va ser nomenat ministre de Justcia al desembre d'aquest any, crrec que va ocupar fins a la crisi ministerial d'abril de 1938. 

Al final de la guerra civil va passar a Frana on es va refugiar, i es va haver d'enfrontar a les difcils circumstncies del rgim de Vichy, sent empresonat diverses vegades. A pesar d'aix, va poder passar a Sussa i desprs de la fi de la Guerra Mundial, a Londres, on va reprendre la seva collaboraci amb Negrn. Al juliol de 1945 es va establir en Birritz, on va seguir collaborant amb el Govern de la Repblica en l'exili. En 1957, a l'any segent de la mort de Negrn, va prendre part en el lliurament de la documentaci que conservava l'expresident del Consell sobre l'episodi del or de Moscou a les autoritats franquistes. A causa de aix, va poder regressar a Espanya i tornar-ne a sortir, ja no com exiliat sin com resident en l'estranger. Desprs d'aix va abandonar prcticament les seves activitats poltiques. En 1977 va publicar les seves memries, Yo fui ministro de Negrn, finalista del premi Espejo de Espaa.

 Bibliografia .
 Ferrer Muoz, Manuel (1993): La Segunda Repblica, a Historia Ilustrada de Navarra. Pamplona: Diario de Navarra, 1993. ISBN 84-604-7413-5;

Enllaos externs.
Entrada de Mariano Ans a l'Enciclopedia General Ilustrada del Pas Vasco "Auamendi".






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341053" title="Sant Salvador d'Estopany" nonfiltered="3279" processed="3269" dbindex="133307">

Sant Salvador d'Estopany s una esglsia gtica del municipi d'Estopany, a la Franja de Ponent.

L'interior presenta un bside poligonal i una bveda estrellada. La torre t tres cossos: el primer s quadrat el segon i el tercer sn octogonals. Totalitzen 38 metres d'alada. 

Durant la Guerra Civil Espanyola s'empr com a magatzem agrcola; per permetre el pas de vehicles es tir a terra el contrafort de la banda est. 

El trptic del Retaule de Sant Vicen es troba al Museu d'Art de Catalunya. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341064" title="Conjunci Republicano-Socialista" nonfiltered="3280" processed="3270" dbindex="133308">
La Conjunci Republic-Socialista va ser un pacte electoral elaborat pels partits republicans i el Partit Socialista Obrer Espanyol, liderat per Pablo Iglesias abans de la dictadura de Primo de Rivera. Una coalici similar es va presentar a l'eleccions municipals d'abril de 1931 i en moltes de les circumscripcions per a les eleccions a Corts Constituents de la Repblica. 
Abans de la dictadura de Primo de Rivera. 
Aquest pacte es va realitzar com resposta dels partits antidinstics (republicans i socialista) als fets de la Setmana Trgica de Barcelona de 1909. En les primeres eleccions a les quals va concrrer la Conjunci, la suma de republicans i socialistes fou de 37 escons. Pablo Iglesias fou el primer socialista representat a les Corts Espanyoles en representaci del moviment obrer. A les segents eleccions la minoria republic-socialista es mantindria ms o menys estable amb lleugeres variacions, amb la dificultat afegida del caciquil sistema electoral de la Restauraci, que manipulava les eleccions a benefici dels dos partits dinstics (Partit Liberal i Partit Conservador). Per exemple, els resultats del PSOE entre 1910 i 1923 van ser els segents:




Eleccions de 1931. 
Desprs de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera en 1930, i amb la convocatria d'eleccions municipals el 12 d'abril de 1931, l'oposici antimonrquica s'uneix en el Pacte de Sant Sebasti. Socialistes, republicans, nacionalistes i antics membres dels partits dinstics signen el pacte en el qual es comprometen a promoure la proclamaci de la Repblica. El resultat per a la Conjunci li atorguen 26.563 regidors, la gran majoria en els nuclis urbans, enfront de 40.275 regidors monrquics, majoritaris en les zones rurals, fcilment manipulades pels cacics locals. Les candidatures triomfen en 41 capitals de provncia i rpidament es proclama la Repblica arreu del territori espanyol. 

A les eleccions de Corts Constituents de la Repblica, les forces de la Conjunci copen bona part dels escons. (PSOE: 114 escons; Partit Republic Radical: 89 escons; Partit Republic Radical Socialista: 55 escons; republicans centristes: 50 escons; Esquerra Republicana de Catalunya: 36 escons; Acci Republicana: 30 escons; Organitzaci Republicana Gallega Autnoma: 19 escons). Els partits de la Conjunci van governar la Repblica en el Bienni Progressista de 1931 1933 fins que els seus disensions internes van provocar la convocatria d'eleccions i la fi de la Conjunci Republic-Socialista.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341066" title="Costa del Maresme" nonfiltered="3281" processed="3271" dbindex="133309">

La costa del Maresme s la denominaci turstica de la costa catalana que correspon oficialment al litoral de la comarca del Maresme, malgrat que hom la sol fer arribar des de la desembocadura de la Tordera fins a la del Bess, incloent-hi aix les platges de Badalona que tenen la mateixa morfologia. Limita al nord amb la Costa Brava i al sud amb la Costa de Barcelona.

s una costa de llargues platges de sorra i t un litoral molt urbanitzat.

Platges amb bandera blava.

Les segents platges i ports de la costa del Maresme tenen la categoria de Bandera Blava l'any 2008, de Nord a Sud:

 Platja de Malgrat centre (Malgrat de Mar);
 Platja de Pineda de Mar;
 Platja Gran de Calella;
 Plaja de Garb (Calella);
 Platja de La Platjola i El Morer (Sant Pol de Mar);
 Platja de Sant Pol de Mar;
 Platja de Canet de Mar;
 Platja dels Tres Micos (Caldes d'Estrac);
 Platja de Sant Vicen de Montalt;
 Platja d'Ocata (El Masnou);
 Port del Consorci Port de Matar;
 
Enllaos externs .

 Consorci de Promoci Turstica Costa del Maresme;
 promoci turstica d'espanya ;
 Organitzaci Internacional Bandera Blava;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341068" title="Partit Republic Autnom Navarrs" nonfiltered="3282" processed="3272" dbindex="133310">
El Partit Republic Autnom Navarrs (PRAN) va ser creat el 23 de maig de 1914 per Gregorio Huder, seguint el pas a altres PRA d'arreu d'Espanya. Va ser creat el mateix any que el seu homleg aragons, per no tenia premsa de divulgaci prpia pel que va utilitzar la del PRA Aragons, La Idea (1914) i El Ideal de Aragn (1915) que van arribar a Pamplona i Tudela. En 1926 es va sumar al manifest d'Aliana Republicana. 

El partit va mantenir la seva activitat fins i tot durant la dictadura de Primo de Rivera. Mariano Ans, membre llavors del PRAN, va fundar juntament amb altres membres del Cercle Republic de Pamplona el setmanari La Repblica en 1930. La seva seu es trobava en la plaa del Castillo. Encara reconeixent l'antirepublicanisme del clergat va mantenir carcter confessional catlic. Juan Echepare Aramenda va dirigir en 1930 el partit i va participar en els preparatius de la Sublevaci de Jaca i de la Revolta de Cuatro Vientos. Per aix va ser empresonat a Madrid, on va travar amistat amb Niceto Alcal-Zamora i amb els caps de la revolta. 

En 1931 Serafn Huder, germ de Gregorio juntament amb altres correligionaris el van reorganitzar i comenzarrn a crear agrupacions per la Ribera, alguna com la d'Azagra amb ms de 200 membres i fins i tot una secci juvenil. Sent en 1931 el partit navarrs que ms es va expandir. Van tenir pressions del Partit Republic Radical (PR) per a adherir-se a ells, accedint alguna agrupaci com la de Milagro que es va adherir en 1931. En un manifest de desembre 1932 el PRAN assenyalava que Navarra s reducte i catau de la reacci ms fera per l'influx del clergat, constatant que la Segona Repblica Espanyola no arrel a Navarra, advocant per la creaci d'un Comit d'Esquerres. El 1931 es va integrar a Izquierda Republicana.

 Referncies . 
 Jimeno Juro, Jos Mara Navarra en la poca moderna y contempornea 2007 Pamplona: Pamiela ISBN 978-84-7681-457-4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341069" title="Nicols Martn Pareja" nonfiltered="3283" processed="3273" dbindex="133311">







Nicols Martn Pareja (19 de gener de 1984 a Buenos Aires) s un futbolista argent que juga de defensa.

Jug a l'argentina al club Argentinos Juniors. Fou comprat pel RSC Anderlecht per 2 milions d'euros el 2006 per reemplaar Vincent Kompany. Guany la lliga belga el 2007. Guany la medalla d'or als Jocs Olmpics de Pequn del 2008. L'agost del 2008 fou comprat per l'Espanyol per 4,5 milions d'euros.

Palmars.
Lliga belga de futbol: 2006-07;
Supercopa belga de futbol: 2007-08;
Medalla d'or als Jocs Olmpics de 2008;




Referncies.


Enllaos externs.
Estadstiques;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341072" title="Mercurial" nonfiltered="3284" processed="3274" dbindex="133312">
El Mercurial s un sistema de control de versions, que es caracteritza per portar la gesti de versions de forma descentralitzada. Es troba disponible a gran nombre de plataformes, com ara les UNIX com Linux, Windows i Mac OS X.

Est escrit principalment amb Python i fou creat per a ser emprat des de la lnia d'ordres. Les aplicacions tenen noms que comencen amb hg, en referncia al smbol qumic del mercuri. Les seues principals caracterstiques sn, entre d'altres:

 La seua rapidesa i capacitat d'adaptar-se a grans projectes;
 El seu s permet no deprendre d'un servidor;
 El seu funcionament s completament distribut;
 s robust tant en la gesti de fitxers ASCII com amb binaris;
 T una gesti avanada de les branques i de les fusions;
 T integrada una interfcie web;

Com altre programari, com el Git o el Monotone, utilitza una funci de resum SHA-1 per a identificar les versions. El seu protocol de xarxa es basa en HTTP.

El creador i principal desenvolupador s en Matt Mackall, que va posar a disposici de la comunitat el programa el 19 d'abril del 2005, pocs dies desprs que comencs el desenvolupament del Git. Es tracta de programari lliure sota una llicncia lliure GNU GPL.

Actualment utilitzen aquest sistema gran nombre de projectes de codi obert a la xarxa, com ara MoinMon, Mozilla o OpenSolaris.

Ordres principals del Mercurial.


 Enllaos externs .
Wiki del projecte;
Google TechTalk sobre Mercurial ;
Comparativa de diferents sistemes de control de versions ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341074" title="Bloc Catlic-Foralista" nonfiltered="3285" processed="3275" dbindex="133313">
Bloc Catlic Foralista va ser una agrupaci electoral dels partits amb idelogia de dreta en Navarra i Pas Basc a les eleccions constituents del 28 de juny de 1931, una vegada proclamada la Segona Repblica Espanyola. Estava format pels segents ideologies 
Els carlins jaumistes, partidaris de Jaume de Borb i de Borb-Parma i als integristes. ;
Monrquics alfonsins, partidaris de la recin enderrocada monarquia espanyola d'Alfons XIII. ;
El Partit Nacionalista Basc (PNB) encara que inicialment no estava en aquesta coalici i tenia la seva prpia candidatura que finalment va retirar vuit dies abans per a integrar-s'hi per tal de defensar els valors religiosos. Va tenir el vot en contra per a aquesta inclusi del vocal integrista. ;

La coalici va situar com eix central de la campanya electoral la defensa dels drets de l'Esglsia, atacant fortament les disposicions adoptades pel govern sobre la llibertat de cultes i l'exclusi de l'ensenyament religis catlica del pla d'estudis. Tamb es demandava la reintegraci dels Furs abolits en 1939 amb la  i que va dur a l'avui coneguda com a Llei Paccionada Navarresa de 1841. Aquesta coalici va tenir continutat en el Bloc de Dretes, ja sense la participaci del PNB. 
Eleccions del 28 de juny. 
 Navarra . 
La coalici catlic-foralista aconsegueix guanyar assolint els cinc diputats dels 7 diputats. La Conjunci Republicano-Socialista aconsegueix dos diputats reservats a les minories. 
Miguel Gortari Errea, com a independent amb 46.925 vots, el 53,1% de l'electorat i 63,6% dels vots. ;
Rafael Aizpn com a independent, prxim als alfonsins, amb 46.699 vots, 52,8% de l'electorat i 63,3% dels vots. ;
Jos Antonio Aguirre del PNB amb 46.419 vots 52,5% de l'electorat i 62,9% dels vots. ;
Joaqun Beunza Redn, jaumista, amb 46.102 vots, 52% de l'electorat i 62,5% dels vots. ;
Toms Dominguez, jaumista, amb 45.940 vots 30,7% de l'electorat i 62,2% dels vots. ;
 laba . 
 Jos Luis de Oriol y Urigen, tradicionalista, amb 8.016 vots;
 Guipscoa . 
 Antonio Pildain Zapiain, canonge;
 Rafael Picavea Legua, independent;
 Jess Mara de Leizaola Snchez, del PNB;
 Julio Urquijo Ibarra, jaumista;

 Biscaia . 
 Grup en les Corts . 
La coalici catlic-fuerista va assolir al Pas Basc 15 dels 20 escons, i al costat dels cinc de Navarra van formar la Minoria basco-navarresa 
 Referncies .
 Jimeno Juro, Jos Mara Navarra en la poca moderna y contempornea 2007 Pamplona: Pamiela ISBN 978-84-7681-457-4;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341076" title="Jean Henri Jaume Saint-Hilaire" nonfiltered="3286" processed="3276" dbindex="133314">

Jean Henri Jaume Saint-Hilaire va a ser un naturalista i artista  francs.
 Obres .

 La flore et la pomone franaises: histoire et figure en couleur, des fleurs et des fruits de France ou naturaliss sur le sol franais (Casa de l'autor, Paris, rue Furstemberg, 1828-1833);
 Trait des arbres forestiers: ou histoire et description des arbres indignes ou naturaliss. Ouvrage prcd d'une instruction sur la culture des arbres, par M. Thouin. (Imprs Firmin Didot, Paris, 1824);
 Trait des arbrisseaux et des arbustes cultivs en France et en pleine terre (Casa de l'autor, Paris, 1825);

 Enllaos externs.
Exposition des familles naturelles et de la germination des plantes;

Musum national d'histoire naturelle;

 Referncies .

Williams, R L."Gerard and Jaume: Two neglected figures in the history of Jussiaean Classification. Parts one and two." Taxon 37(1): 2-34

 Abreviatura .

Internacionalment s'empra l'abreviatura J.St.-Hil. per a indicar-lo com a autoritat en la descripci i classificaci cientfica d'una espcie vegetal.

 Taxa .

 Amaryllidaceae J.St.-Hil.;
 Crassulaceae J.St.-Hil.;
 Lythraceae J.St.-Hil.;
 Verbenaceae J.St.-Hil.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341077" title="Bloc de Dretes" nonfiltered="3287" processed="3277" dbindex="133315">
Bloc de Dretes va ser la coalici electoral fundada en Navarra (Espanya) durant la Segona Repblica Espanyola que va tenir un gran xit en les dues cites electorals a les Corts que va concrrer, les del 19 de novembre 1933, les del 16 de febrer de 1936 i en la cita electoral per a escollir compromisaris per a escollir President de la Repblica el 26 d'abril de 1936. Aquesta coalici estava formada per tots els partits de la dreta ideolgica, amb l'nica excepci de la Falange Espaola que va donar llibertat de vot sense suport explcit. Els quals la formaven o donaven suport eren: 
Els carlins que s'havien unit prviament en la Comuni Tradicionalista ;
La Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes (CEDA) en la qual s'havia integrat Uni Navarresa creada en 1933 ;
Els Monrquics, amb el lder independent Raimundo Garca Garca Garcilaso, director del Diario de Navarra i molt influent a Navarra. ;
Encara que molt prxim ideolgicament a l'anterior, sense candidat per donant suport externament a la coalici estava Renovacin Espaola. ;

Aquesta coalici va tenir xit en les cites electorals (vegeu Resultats electorals a les Corts espanyoles a Navarra durant la Segona Repblica), fins al punt d'arribar a aconseguir els diputats en les eleccions de 1933 i de 1936 i en la dels compromisaris per a escollir el President de la Repblica a l'abril de 1936. Aix va ser degut al fet que es van presentar en cada circumscripci electoral el nombre mxim i ats que tenien majoria en tots aconseguien el "floc" esbiaixant la llei electoral de la Segona Repblica on es reservava un 20% a les minories. 
Eleccions del 19 de novembre de 1933. 
Amb un percentatge mig del 56,1% de l'electorat i el 69,7% dels votants. Aconsegueix els 7 diputats:
Toms Dominguez de Comuni Tradicionalista amb 89.901 vots, 47,4 % de l'electorat i 58,8% dels vots. ;
Javier Martnez de Morentn de Comuni Tradicionalista amb 79. 487 vots, 41,9% de l'electorat i 50,8% dels vots. ;
Esteban de Bilbao Egua de Comuni Tradicionalista amb 77.714 vots, 40,9% de l'electorat i 50,8% dels vots. ;
Rafael Aizpn d'Uni Navarresa amb 76.003 vots, 40% de l'electorat i 49,7% dels vots. ;
Luis Arellano de Comuni Tradicionalista amb 72.377, 38,1% de l'electorat i 47,3 dels vots. ;
Raimundo Garca, monrquic independent, 72.010 vots, 37,9% de l'electorat i 47,1% dels vots ;
Jos Gafo, sindicats catlics amb 65.287 vots, 34,4% de l'electorat i 42,7% dels vots. ;
Eleccions del 16 de febrer de 1936. 
Amb un percentatge mig del 57,3% de l'electorat i el 71,6% dels votants. Aconsegueix els 7 diputats: 
Rafael Aizpn d'Uni Navarresa amb 82.859 vots, el 42,6% de l'electorat i 53,2% dels vots. ;
Toms Dominguez Arvalo de Comuni Tradicionalista amb 81.770 vots, 42% de l'electorat i 52,5% dels vots. ;
Miguel Gortari Errea d'Uni Navarresa 80.253 vots, 41,3% de l'electorat i 51,5% dels vots. ;
Javier Martnez de Morentn de Comuni Tradicionalista i FASN amb 79.224 vots 40,7% de l'electorat i 50,9% dels vots. ;
Luis Arellano de Comuni Tradicionalista 78.861 vots 40,5% de l'electorat 50,6% dels vots. ;
Jess Elizalde de Comuni Tradicionalista 78.159 vots 40,2% de l'electorat 50,2% dels vots. ;
Raimundo Garca, monrquic independent amb 76.082 vots 39,1% de l'electorat 48,9% dels vots ;
Eleccions de compromisarios del 26 d'abril de 1936. 
En les eleccions per a compromisaris per a escollir el President de la repblica, desprs de la destituci de Niceto Alcal-Zamora van tornar a guanyar i treure 7 compromisaris. 
Flix Daz de Comuni Tradicionalista amb 67.952 vots 34,8% dels electors i 56,8% dels vots. ;
Juan Pedro Arraiza independent amb 67.380 vots 34,5% dels electors i 56,3% dels vots. ;
Arturo Monzn Uni Navarresa amb 67.236 vots 34,5% dels electors i 56,2% dels vots. ;
Jos Gmez de Comuni Tradicionalista amb 67.064 vots 34,4% dels electors i 56% dels vots. ;
Juan Ochoa d'Uni Navarresa amb 66.901 vots 34,3% dels electors i 55,9% dels vots. ;
Jos Martnez de Comuni Tradicionalista amb 66.170 vots 33,9% dels electors i 55,3% dels vots. ;
Cndido Frauca del Partit Republic Radical amb 66.076 vots 33,9% dels electors i 55,3% dels vots. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341081" title="Uni Navarresa" nonfiltered="3288" processed="3278" dbindex="133316">
Uni Navarresa va ser un partit poltic de Navarra d'ideologia dretana. Va ser fundat en 1933 per Rafael Aizpn. Va significar la recuperaci poltica de la dreta a la Ribera de Navarra que estava dominada pels republicans d'esquerra i socialistes. En 1936 es va integrar en la Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes (CEDA), que ahora estaven integrades a Navarra en el Bloc de Dretes, que va tenir xit a Navarra per, en canvi, a Espanya va suposar la seva derrota, per la victria del Front Popular. Posteriorment, iniciada la Guerra Civil Espanyola i la derrota del sistema democrtic amb la desaparici dels partits poltics i implantaci d'una dictadura Franquista el partit va desaparixer. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341083" title="Rafael Aizpn Santaf" nonfiltered="3289" processed="3279" dbindex="133317">
Rafael Aizpn Santaf (Madrid, 1889 - Pamplona, 1981) va ser un jurista i poltic espanyol, molt actiu en l'mbit navarrs. Va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona. Liberal independent i autonomista, va simpatitzar amb el maurisme. En 1922 va ingressar en el Partit Social Popular. Un any desprs va accedir com regidor a l'ajuntament de Pamplona. Va ser membre de la Societat d'Estudis Bascos des de 1920 i, des de 1930, membre de la Comissi d'Autonomia destinada a elaborar un Estatut que dots d'autonomia a les quatre provncies vasconavarreses. 

Arribada la Repblica, va ser escollit diputat a Corts per Navarra a les eleccions generals espanyoles de 1931 en la candidatura Bloc Catlic-Foralista en companyia de Miguel Gortari, ambds amb filiaci "catlica"; Jos Antonio Aguirre (nacionalista basc), i els carlins Joaqun Beunza Redn i el comte de Rodezno. Va ser el fundador en 1933 d'Uni Navarresa, sent president provisional del partit. Unit a la Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes (CEDA), de la qual va arribar a ser vicepresident, el mateix any de la seva fundaci, tres anys ms tard va canviar el nom del seu partit pel d'Acci Popular de Navarra. 

Va ser Diputat per Navarra a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936. Ministre de Justcia del Govern de Lerroux entre octubre de 1934 i abril de 1935. La seva entrada en el govern de la Repblica, juntament amb la d'altres dos ministres de la CEDA, fou l'argument usat per a desencadenar la Revoluci de 1934. Va ocupar la cartera d'Indstria i Comer entre maig i setembre de 1935. Partidari dels revoltats en la Guerra Civil, en acabar el conflicte no va tornar a tenir dedicaci a la poltica. 

Va ser president del Consell d'Estudis de Dret Navarrs i professor d'Economia a l'Estudi General de Navarra, embri de la Universitat de Navarra a la fi de la dcada de 1960. Com a especialista del Dret navarrs, va ser autor de diversos estudis com un Anteproyecto de apndice de Navarra al Cdigo Civil (1930), Estudio jurdico de las leyes forales (1952) i Ideas Generales de las instituciones de Derecho Civil Navarro (1958)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341084" title="Puntal (castell)" nonfiltered="3290" processed="3280" dbindex="133318">
Els puntals s una part d'un castell que refora el pis de quarts i ajuda el pis de quints.

Actua com una quarta pinya situada sempre sobre de les manilles, que al mateix temps estan sobre d'un folre que alhora estan sobre de la soca.

Aquest pis va ser una innovaci dels Castellers de Vilafranca durant l'actuaci de Tots Sants del 2002 a Vilafranca del Peneds i va estar format per 9 persones. Aquesta nova part dels castells va ser creada per tal de dur a terme el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. Finalment el castell no va prosperar i aquesta ha estat la primera i nica vegada en la histria del mn casteller en qu s'han utilitzat puntals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341089" title="Michael Gambon" nonfiltered="3291" processed="3281" dbindex="133319">

Sir Michael John Gambon CBE, (n. 19 d'octubre de 1940), conegut com Michael Gambon, s un actor de cinema, teatre, i televisi britnica. Ha rebut diversos honors durant la seva carrera.

 Biografia .

Nascut a Dubln, Irlanda, la correguda de Michael Gambon va comenar al Britain's National Theatre de Londres, en aquell temps sota la direcci artstica de Sir Lawrence Olivier. 

Considerat un dels millors actors teatrals del teatre britnic, Gambon ha continuat delectant al pblic al National aix com a la Royal Shakespeare Company i a altres selectes escenaris del West End londinenc. 

Gambon posseeix a les seves vitrines nombrosos premis i guardons al Millor Actor, i especial menci mereix entre ells el seu aclamat treball a  A View from The Bridge, d'Arthur Miller, pel que es va fer amb tots els premis importants que es poden concedir a un actor a Gran Bretanya. La contribuci de Gambon a la cultura britnica va ser reconegut per la Reina Isabel II  quan, en 1998, li va imposar el ttol de Sir. 

Entre els crdits ms importants de Gambon destaquen el personatge principal | en la controvertida El cuiner, el Lladre, seu Dona i el seu Amant, junt a un altre gran talent britnic, Helen Mirin, Gosford Park, de Robert Altman, Cam a la Guerra, de John Frankenheimer, Angels in America, de Mike Nichols, Open Range, al costat de Kevin Costner i Annette Bening, i Charlotte Gray. Gambon tamb ha treballat a l'altre costat de l'Atlntic amb figures com Russell Crowe i Al Pacino a El dilema, i amb Robin Williams a Toys. 

A la televisi, Gambon s ben conegut merc als seus papers com Philip  a The Singing Detectiu, pel que va guanyar el premi BAFTA, el Broadcasting Press Guild i el premi la Royal Television Society; i l'Inspector Jules Maigret a Inspector Maigret. Altres de les seves intervencions han estat en Wives and Daughters, Longitude, de Charles Sturridge, i The Lost Prince, de Stephen Poliakoff.  

 Enllaos externs .
 ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341090" title="Bandera de Myanmar" nonfiltered="3292" processed="3282" dbindex="133320">

La bandera nacional de Myanmar va ser adoptada oficialment el 3 de gener de 1974 amb la proclamaci de la Repblica Socialista de Birmnia per Ne Win. El seu disseny t el seu origen en la resistncia contra el Jap durant la Segona Guerra Mundial: un fons vermell amb un rectangle blau situat a l'extrem superior esquerra.

Al centre del rectangle hi apareix una roda dentada sobre la qual hi ha una planta d'arrs. Envoltant aquests smbols del socialisme, hi ha catorze estrelles de cinc puntes, smbol de les divisions administratives del pas. El color blanc representa la puresa; el blau simbolitza la pau i la integritat, mentre que el vermell fa referncia al coratge.

Entre 1948 (any de la independncia) i 1974 per, enlloc d'aquests smbols hi apareixia una estrella blanca de cinc puntes envoltada de cinc estrelles menors. La simbologia dels colors era la mateixa que avui dia, mentre que les estrelles feien referncia als diversos pobles que formen Birmnia.

El disseny de la bandera, tant pel que fa als colors com a les proporcions, s fora similar a dues altres banderes nacionals, com sn les de Taiwan i de Samoa.


Banderes histriques.



Propostes recents.
El 10 de novembre de 2006, durant les reunions per a una nova Constituci, es va presentar un disseny per a una nova bandera nacional. Aquesta proposta estava formada per tres franges horitzontals i iguals, de colors verd, groc i vermell, i una estrella blanca situada a l'extrem superior esquerra, a la vora del mstil. Cadascun dels elements representaria certs valors: aix, el verd simbolitzaria la pau, la tranquillitat i el medi ambient; el groc seria el smbol de la solidaritat; el vermell significaria el valor i la fermesa; i l'estrella representaria la "perptua existncia de la Uni".

Aquesta proposta, malgrat discutir-se durant alguns dies a les reunions, fou rebutjada pels delegats segons anunci la premsa governamental.

Al setembre de 2007 es va realitzar una nova proposta. Aquest cop, les franges verda i groga estaven disposades al revs i l'estrella blanca era estava situada al centre i era de majors dimensions. Aquesta versi va quedar inclosa a la nova Constituci i fou adoptada en el referndum de 2008. Tant la bandera com la Carta Magna entraran en vigor desprs de les eleccions parlamentries previstes per 2010.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341091" title="Javier Alejandro Mascherano" nonfiltered="3293" processed="3283" dbindex="133321">









Javier Alejandro Mascherano (pronunciat ) (8 de juny de 1984 a San Lorenzo, Provncia de Santa Fe) s un futbolista argent que juga de centrecampista.

Ha jugat a Argentina al River Plate, a Brasil al Corinthians i a Anglaterra als clubs West Ham United i Liverpool FC. Ha estat dos cops campi olmpic amb la selecci argentina de futbol el 2004 i 2008.

Palmars.
Lliga argentina de futbol: 2003-04 Clausura;
Campionat brasiler de futbol: 2005;
Medalla d'or als Jocs Olmpics: 2004, 2008 ;

Referncies.


Enllaos externs.
Perfil al web del Liverpool;
Perfil a la BBC;
Perfil a LFChistory;
Perfil a Goal.com;











 
 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341094" title="Transmissi mecnica" nonfiltered="3294" processed="3284" dbindex="133322">

Es denomina transmissi mecnica un mecanisme encarregat de transmetre potncia entre dos o ms elements dins d'una mquina. Sn part fonamental dels elements o rgans d'una mquina, moltes vegades classificat como un dels dos subgrups fonamentals d'aquests elements de transmissi i elements de subjecci).

En la gran majoria dels casos, aquestes transmissions es realitzen a travs d'elements rotants, ja que la transmissi d'energia per rotaci ocupa molt menys espai que aquella per translaci.

Una transmissi mecnica s una forma d'intercanviar energia mecnica distinta a las transmissions pneumtiques o hidruliques, ja que per exercir la seva funci usa el moviment de cossos slids, com sn els engranatges i les corretges de transmissi.
 
Tpicament, la transmissi canvia la velocitat de rotaci d'un eix d'entrada, cosa que resulta en una velocitat de sortida diferent. En la vida diria s'associen habitualment les transmissions amb els autombils. Aix no obstant, les transmissions s'usen en una gran varietat d'aplicacions, algunes estacionries. Les transmissions primitives comprenen, per exemple, reductors i engranatges en angle recte en molins de vent o aigua i mquines de vapor, especialment per a tasques de bombeig, mlta o elevaci (snies).

En general, les transmissions redueixen una rotaci inadequada, d'alta velocitat i baix parell motor, de l'eix de sortida de l'impulsor primari a una velocitat ms baixa amb parell de forces ms alt, o a la inversa. Molts sistemes, com les transmissions usades en els autombils, inclouen la capacitat de seleccionar alguna de diverses relacions diferents. En aquests casos, la majoria de les relacions (anomenades usualment "marxes" o "canvis") s'utilitzen per reduir la velocitat de sortida del motor i incrementar el parell de gir; aix no obstant, les relaciones ms altes poden sser sobremarxes que augmenten la velocitat de sortida.

Tamb s'usen transmissions en equipament naval, agrcola, industrial, de construccions i de mineria. Addicionalment a les transmissions convencionals basades en engranatges,aquests dispositius solen usar transmissions hidrosttiques i accionadors elctrics de velocitat ajustable.

Tipus de transmissi mecnica.

Entre les formes ms habituals de transmissi sn:

 Amb corretja, como una corretja de distribuci.
 Amb cadena.
 Amb balancins.
 Amb cascada de engranatges.
 Amb Cardan.


 Vegeu tamb .
Embragatge;
Diferencial (autombil);
Caixa de canvis;
Sistema de transmissi de potncia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341096" title="3 de 9 amb folre i agulla" nonfiltered="3295" processed="3285" dbindex="133323">
El 3 de 9 amb folre i agulla s un castell de gamma extra de 9 pisos d'alada i 3 persones per pis de tronc, que en descarregar-se deixa enmig de l'estructura un pilar de 7 pisos.

L'estructura d'aquest castell s ms oberta que la d'un 3 de 9 amb folre per tal que el pilar tingui espai a l'interior del castell. Una vegada l'enxaneta fa l'aleta al 3 i comena a baixar del castell, l'acotxador entra al pilar com a enxaneta. Com la resta de castells amb l'agulla, noms es considera carregat quan nicament el pilar al complert resta sobre el folre, s a dir, quan l'estructura del 3 s'ha desmuntat completament.

Aquesta estructura de posar un pilar (al que diem agulla) dins d'un castell ha estat histricament caracterstica i gaireb nica als castells formats per quatre rengles, tot i que algunes colles tamb ho han anat fent amb el tres. No va ser per, fins que els Castellers de Vilafranca van portar a plaa el primer 3 de 8 amb agulla, (el 29 d'octubre de 2006 a Sitges), que no es va comenar a veure de manera ms regular una estructura de 3 amb agulla a les places.

El primer intent de 3 de 9 amb folre i agulla de la histria, el va fer la Colla Vella dels Xiquets de Valls a Vilafranca del Peneds el 30 d'agost de 2008 durant la diada de Diada de Sant Flix 2008 .

No obstant, la primera colla en carregar l'espectacular 3 de 9 amb folre i agulla va ser els Minyons de Terrassa, el 16 de novembre de 2008, en la 30a Diada de la colla al Raval de Montserrat de Terrassa.

 Colles que han fet el 3 de 9 amb folre i agulla.


D=descarregat   C=carregat    ID=Intent Desmuntat    I=Intent

 Ciutats on s'ha fet el 3 de 9 amb folre i agulla.


D=descarregat C=carregat  ID=Intent Desmuntat  I=Intent

Vegeu tamb.
4 de 9 amb folre i agulla;
4 de 8 amb l'agulla;
3 de 8 amb l'agulla;
Imatge del 1er 3 de 9 amb l'agulla carregat de la historia al web de Minyons de Terrassa;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341098" title="Nene" nonfiltered="3296" processed="3286" dbindex="133324">

Geografia: El riu Nene a Anglaterra;
Cinema: Nen, una pellcula italiana del 1977;
Televisi: Nen Sakurada, un personatge de Shin-chan;
Esport: el futbolista brasiler Anderson Luiz de Carvalho;
Esport: el futbolista portugus Tamagnini Nen;
Esport: el futbolista de Cap Verd Adriano Nn;
Esport: el jugador de bsquet brasiler Nen;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341101" title="Esbart Sant Mart" nonfiltered="3297" processed="3287" dbindex="133325">
L'esbart Sant Mart  ubicat al barri del Clot de Barcelona fou fundat el 1945, ms de 63 anys ininterromputs al servei de la dansa catalana ja sigui d'arrel com de nova creaci.

Ha fet  ms de 3000 recitals, dels quals 1000 han estat fora de les nostres fronteres, gires per 26 pasos en reiterades ocasions.

Com actuacions fora de les nostres terres, cal remarcar la participaci al Festival CIOFF de Confolens a Frana (2000), primer d importncia a Europa i un dels cinc millors a nivell mundial.

L any 1999 va aconseguir d introduir-se dins de la programaci privada. Primer al Mercat de les Flors de Barcelona i seguidament a altres teatres barcelonins com el Teatre Goya (3 setmanes ininterrompudament), Teatre Romea (any 2003) i al SAT (any 2004).

Ha actuat al circuit de teatres professionals de tot Catalunya, alguns d ells el teatre Municipal Jard de Figueres, Bertrina de Reus, teatre de la Passi d'Olesa, teatre de la Passi de Cervera, teatre Sant Domnec de Girona, Auditori Josep Pedrell de Tortosa, teatre Monumental de Matar, Auditori Nacional d Andorra, Teatre Metropol de Tarragona i fins a 40 teatres municipals de tot Catalunya en els darrers 6 anys.
Tamb cal anomenar la participaci en diferents programes de televisi com ara TF1, TV JORDNIA, TV3, TVE, 

Durant els darrers 10 anys, porta una mitjana de 70 actuacions anuals arreu de les nostres terres.

Tot aix, s mant amb un equip amateur envoltat del recolzament de professionals especialitzats en els diferents mbits i d una escola de dansa clssica i dansa catalana de 150 alumnes. 

 Enllaos externs .
Lloc web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341102" title="ver Maximiliano David Banega" nonfiltered="3298" processed="3288" dbindex="133326">






ver Maximiliano David Banega (29 de juny de 1988 a Rosario, Santa Fe) s un futbolista argent que juga de centrecampista.

Comen al Boca Juniors on fou el substitut de Fernando Gago quan aquest fitx pel Reial Madrid. El 5 de gener del 2008 fitx pel Valncia per 18m. La temporada 2008/2009 ha estat cedit a l'Atltico de Madrid. Ha estat campi olmpic amb la selecci argentina de futbol el 2008.

Palmars.
Copa Libertadores: 2007;
Campionat del Mn sots 20: 2007;
Copa del Rei de futbol: 2007-08;
Medalla d'or als Jocs Olmpics: 2008;

Referncies.


Enllaos externs.
Perfil a Goal.com;
Video d'Ever Banega;
Estadstiques a la LFP;
www.everbanega.es;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341103" title="Riu Matarranya" nonfiltered="3299" processed="3289" dbindex="133327">



El Matarranya s un riu de la Franja de Ponent afluent per la dreta de l'Ebre. Neix als Ports de Beseit (comarca de Matarranya) al nord-est del tossal d'Encanader. Passa per Beseit, Vall-de-roures, on deixa enrere els ports i eixampla el seu llit. A continuaci passa per la Torre del Comte i per massali desprs passa per Maella (on entra a la histrica Terra Alta), Favara de Matarranya i Nonasp. Finalment s'endinsa en els ltims contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana fent encaixats meandres i desguassa a l'Ebre a l'est de Fai desprs de 100 quilmetres de recorregut.

 Principals afluents .

 Per la dreta                                       ;
 El riu d'Algars;
 l'Ulldem;
 barranc de Calapatar;

 Per l'esquerra;
 riu de Pena;
 riu de Tastavins;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341104" title="Bosmie-l'Aiguille" nonfiltered="3300" processed="3290" dbindex="133328">


Bosmie-l'Aiguille (Bsc Mian en occit) s un municipi francs del departament de l'Haute-Vienne, a la regi del Limousin.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341106" title="Joaquim Maria de Nadal i Ferrer" nonfiltered="3301" processed="3291" dbindex="133329">
Joaquim Maria de Nadal i Ferrer (Barcelona, 1883 - 1972) fou un advocat, escriptor i poltic catal, fill de l'alcalde de Barcelona Josep Maria de Nadal i Vilardaga. Es llicenci en Dret a la Universitat de Barcelona i aviat es dedic a la poltica com a president de la Joventut Monrquica i impulsor de la Federaci Monrquica Autonomista. Tamb fou president de la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i col.labor a Diari de Barcelona, La Veu de Catalunya i La Vanguardia.

El 1921 fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Federaci Monrquica Autonomista, per durant la dictadura de Primo de Rivera abandon el grup i ingress a la Lliga Regionalista (desprs Lliga Catalana). De 1930 a 1936 fou secretari de Francesc Camb i a les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per Barcelona ciutat. No revalid l'esc a les eleccions de 1936, i en esclatar la guerra civil espanyola s'exili a Gnova (Itlia), on organitzar l'oficina encarregada de gestionar l'arribada de refugiats catalans i espanyols. Va signar la carta col.lectiva dels principals membres de la Lliga en qu donaven suport al rgim franquista, i fou pea clau en les activitats de Camb a favor de les noves autoritats. En acabar la guerra, torn a Barcelona i es dedic al periodisme de societat. El 1952 fou nomenat cronista oficial de la ciutat de Barcelona.

 Obres .
 Maria (1905);
 Per les terres de Crist (1926);
 La inquietud oriental (1929);
 Aquella Barcelona (1933);
 Novella extravagant (1935) ;
 De tot arreu, Barceloneras (1942);
 Recuerdos y chismes de la Barcelona ochocentista (1944);
 Las playas del ochocientos (1945);
 Cromos de la vida vuitcentista (1946);
 Un "tros" de Barcelona. Caldetas 1800 (1951);
 Memries d'un estudiant barcelon (1952);
 Seis aos con don Francisco Camb (1957) ;
 Memries (1965) ;

 Enllaos externs .
 Butllet de l'ANC sobre el fons de la famlia Nadal;
 Biografia a enciclopedia.cat;
 Biografia de parlamentaris catalans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341107" title="Casras" nonfiltered="3302" processed="3292" dbindex="133330">


Casras (Cazres en francs i oficial) s un municipi francs del departament de l'Alta Garona, a la regi del Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341108" title="NED Synclavier" nonfiltered="3303" processed="3293" dbindex="133331">
El NED Synclavier (sovint anomenat simplement Synclavier) s un instrument musical electrnic creat per la marca New England Digital (NED); com el seu rival directe, el Fairlight CMI, estava format per un sintetitzador digital, un sampler i un seqenciador.

Histria.

El precursor del Synclavier va ser un sintetitzador digital, creat entre els anys 1972 i 1975 per Cameron Jones i Sydney Alonso, al Dartmouth College, inicialment amb finalitats acadmiques. Mentrestant, a ms, Jones i Alonso crearen d'altres productes, com un processador de 16 bits anomenat ABLE, que fou la base de la primera versi del Synclavier, apareguda el 1979; ja aleshores el professor Jon Appleton i Brad Naples s'havien afegit a l'equip inicial de Jones i Alonso.

Poc desprs aparegu la primera actualitzaci del model, anomenada Synclavier II, amb la qual l'nstrument comen a ser conegut en els cercles musicals. Aquesta versi incorporava el mtode de sntesi sonora per modulaci de freqncia (FM) -que ms endavant popularitzaria el sintetitzador Yamaha DX7-, memria RAM interna de 32 MB i un sistema d'emmagatzematge en un disc dur exterior. A mesura que la popularitat del Synclavier augmentava, se li anaren afegint millores, com la incorporaci del mostreig de sons externs amb una resoluci de 16 bits i una freqncia de mostreig de 50 KHz (superior a la qualitat de so del disc compacte), i els sistemes de sincronia externs SMPTE i MIDI.

Posteriorment, ja a l'any 1984, aparegu la versi ms moderna del Synclavier, amb la possibilitat de mostrejar sons en estreo, una revisi del sistema de sntesi FM (ara amb 16 bits), un seqenciador de 200 pistes i un teclat sensible a la velocitat i a la postpulsaci, com els teclats dels pianos. Totes aquestes millores internes i externes van encarir encara ms el preu del producte final, ja des de bon principi (diversos centenars de milers de dlars) prohibitiu per als usuaris quotidians i noms accessible als msics i estudis ms adinerats. Aix i tot, les seves qualitats musicals i la seva versatilitat el van convertir en un instrument molt preuat, i encara avui s una eina de primer nivell per a enginyers de so i compositors de bandes sonores.

El 1991, New England Digital va haver de plegar; des d'aleshores, la companyia Demas s'encarrega de la distribuci mundial dels models disponibles del Synclavier.

Caracterstiques tcniques.

 Synclavier I .

 Polifonia: de 4 a 16 veus (mono) ;
 Sntesi : FM additiva;
 Seqenciador: 16 pistes;
 Teclat: opcional;
 Memria: 8KB a 128KB;
 Lector de disquet: SFSD, amb disquets de 5"1/4 o de 8";
 Controls: CV, CAN, CNA, RS232, Timer;
 Preu: 29000 dlars;

 Synclavier II .

 Polifonia: de 8 a 128 veus (mono o estreo);
 Polifonia de mostreig: de 1 a 96 veus;
 Mostreig: 16 bits, freqncia de 100 KHz;
 Sntesi : FM additiva;
 Seqenciador: 16 pistes;
 Teclats: ORK (76 tecles);
 Memria: 8KB a 128KB;
 Memria expandida (per a les programacions): 128 KB a ~8 MB;
 Memria per als samples mostrejats: de 256 KB a ~8 MB;
 Lector de disquet: SFDD, SFHD (format 5"1/4);
 Disc dur extern ESDI i desprs SCSI;
 Control: MIDI, CVgate, VITC, SMPTE, Trigger ;
 Preu: de 29 000 a 200 000 dlars;

 Synclavier PSMT .

 Polifonia: de 8 a 128 veus (mono o estreo);
 Polifonia de mostreig: de 1 a 128 veus (mono o estreo);
 Mostreig: 16 bits, freqncia mxima de 100 KHz;
 Sntesi: FM additiva, 16 bits;
 Seqenciador: ms de 200 pistes;
 Arpegiador ;
 Teclats: 76 tecles amb sensibilitat i postpulsaci;
 Memria: 8KB a 128KB;
 Memria per als samples mostrejats: de 256 KB a 768 MB;
 Disc dur extern SCSI;
 Control: MIDI, CV (control per voltatge), VITC, SMPTE, Trigger ;
 Preu: de 29 000 a 200 000 dlars;

 Synclavier 3200 .

 Polifonia: de 8 a 128 veus (mono o estreo);
 Polifonia de mostreig: de 1 a 128 veus (mono o estreo);
 Mostreig: 16 bits, freqncia mxima de 100 KHz;
 Sntesi : FM additiva, 16 bits;
 Seqenciador: ms de 200 pistes;
 Arpegiador;
 Teclats: 76 tecles amb sensibilitat i postpulsaci;
 Memria: 8KB a 128KB;
 Memria per als samples mostrejats: de 256 KB a 768 MB;
 Disc dur extern SCSI;
 Control: MIDI, CV, VITC, SMPTE, Trigger ;
 Preu: de 29 000 a 200 000 dlars;

 Synclavier 6400 .

 Polifonia: de 8 a 128 veus (mono o estreo);
 Polifonia de mostreig: de 1 a 128 veus (mono o estreo);
 Mostreig: 16 bits, freqncia mxima de 100 KHz;
 Sntesi : FM additiva, 16 bits;
 Seqenciador: ms de 200 pistes;
 Arpegiador;
 Teclats: 76 tecles amb sensibilitat i postpulsaci;
 Memria: 8KB a 128KB;
 Memria per als samples mostrejats: de 256 KB a 768 MB;
 Disc dur extern SCSI;
 Control: MIDI, CV, VITC, SMPTE, Trigger ;
 Preu: de 29 000 a 200 000 dlars;

 Synclavier 9600 .

 Polifonia: de 8 a 128 veus (mono o estreo);
 Polifonia de mostreig: de 1 a 128 veus (mono o estreo);
 Mostreig: 16 bits, freqncia mxima de 100 KHz;
 Sntesi : FM additiva, 16 bits;
 Seqenciador: ms de 200 pistes;
 Arpegiador;
 Teclats: 76 tecles amb sensibilitat i postpulsaci;
 Memria: 8KB a 128KB;
 Memria per als samples mostrejats: de 256 KB a 768 MB;
 Disc dur extern SCSI;
 Control: MIDI, CV, VITC, SMPTE, Trigger ;
 Preu: de 29 000 a 200 000 dlars;

Alguns usuaris famosos del NED Synclavier.

 Depeche Mode (especialment als discos Construction Time Again i Some Great Reward);
 Kraftwerk (al disc The Mix);
 Michael Jackson (el so que s'escolta al principi de "Beat it", del disc Thriller, s un gong de la llibreria de sons del Synclavier);
 Frank Zappa;
 Genesis;
 Sting (als discos The Dream of the Blue Turtles i ...Nothing like the Sun);
 Stevie Wonder;
 Tangerine Dream;
 Mark Knopfler;
 Paul Simon;

Enllaos externs.

 http://www.synclavier.com;
 http://www.vintagesynth.com/misc/synclav.shtml;
 http://www.500sound.com/synclavierhistory.html;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341112" title="Le Hosseret" nonfiltered="3304" processed="3294" dbindex="133332">


Le Hosseret (Le Fousseret en francs i oficial) s un municipi francs del departament de l'Alta Garona, a la regi del Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341113" title="Cant de Le Hosseret" nonfiltered="3305" processed="3295" dbindex="133333">

El Cant de Le Fousseret s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Muret, est format per 15 municipis i el cap cantonal s Le Hosseret.

Municipis.
 Le Fousseret;
 Lafitte-Vigordane;
 Saint-lix-le-Chteau;
 Gratens;
 Marignac-Lasclares;
 Pouy-de-Touges;
 Lussan-Adeilhac;
 Castelnau-Picampeau;
 Saint-Araille;
 Montgut-Bourjac;
 Snarens;
 Casties-Labrande;
 Montoussin;
 Polastron;
 Fustignac;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341114" title="Khanti-Mansisk" nonfiltered="3306" processed="3296" dbindex="133334">

Khanti-Mansisk s una ciutat en el districte autnom de Khntia-Mnsia de l'blast de Tiumen, Rssia. Es troba a la vora del riu Irtysh, 2.900 quilometres a l'est de Moscou. 

Va ser fundada en 1930 com l'assentament de treball "Ostyako-Vogulsk", amb els noms obsolets dels pobles Khanti i Mansi que habitaven la regi. En 1940 va ser renombrada Khanti-Mansisk i en 1950 va ser nomenada ciutat, incorporant el poble de Samarovo que existeix des de 1637. 

Khanty-Mansisk s coneguda com una parada regular del circuit de Copa del Mn de biatl. Va ser escenari del Campionat Mundial de Biatl de 2003 i ha estat designada seu per al campionat de 2011. La ciutat ha estat tamb seu d'importants tornejos d'escacs, com les Copes del Mn de 2005 i 2007, i ser la seu de les Olimpades d'escacs del 2010.



 Enllaos externs .

 www.admhmansy.ru;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341115" title="CV-185" nonfiltered="3307" processed="3297" dbindex="133335">



La CV-185 comunica la N-340, circumval.laci de Vila-real amb la CV-18, circumval.laci de Borriana.

 Nomenclatura .

La CV-185 pertany a la Xarxa de Carreteres de la Generalitat Valenciana. El seu nom ve de la CV (que indica que s una carretera valenciana) i el 185, s el nmero que rep la carretera, segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres de la Generalitat Valenciana.

I des del 2008 ha passat a anomenar-se Carretera Vila-real - Borriana.

 Traat actual .
Comena a la N-340 a l'altura de Vila-real i tres quilmetres ms al sud-est, acaba enllaant amb la CV-18 que cicumval.la Borriana. Sobre tot a l'estiu, s una via que soporta molt trnsit, ja que permet unir Vila-real amb les platges de Borriana.

 Futur de la CV-185 .
Existeix un projecte futur de construr una segona calada, i convertir-la en carretera doble.
Existeix  un altre projecte de contrucci d'un bulevard amb zones d'oci compartides entre els dos municipis.

 Recorregut .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341116" title="Cant de Casras" nonfiltered="3308" processed="3298" dbindex="133336">

El Cant de Cazres s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Muret, est format per 16 municipis i el cap cantonal s Cazres.

Municipis.
 Cazres;
 Martres-Tolosane;
 Boussens;
 Mondavezan;
 Palaminy;
 Couladre;
 Le Plan;
 Saint-Michel;
 Sana;
 Francon;
 Montberaud;
 Mauran;
 Marignac-Laspeyres;
 Plagne;
 Montclar-de-Comminges;
 Lescuns;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341117" title="Federaci Monrquica Autonomista" nonfiltered="3309" processed="3299" dbindex="133337">
Federaci Monrquica Autonomista (FMA) fou un partit poltic creat el 1918, de tendncia liberal i regionalista, impulsada per Joaquim Maria de Nadal i Ferrer i Dami Mateu i Bisa, i oposat a la Unin Monrquica Nacional. A les eleccions generals espanyoles de 1918 noms va obtenir un diputat, i a les eleccions de 1920 i 1923 hi fou diputat Santiago Gell i Lpez. Inicialment donaren suport la Dictadura de Primo de Rivera. La major part dels seus membres es van integrar en la Lliga Regionalista abans de 1930.

 Referncies .
 Josep Grau i Mateu La Lliga Regionalista I La Llengua Catalana, 1901-1924 Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006 ISBN 8484157687 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341118" title="Cant de Sent Martri" nonfiltered="3310" processed="3300" dbindex="133338">
El Cant de Saint-Martory s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Sent Gauden, est format per 12 municipis i el cap cantonal s Saint-Martory.

Municipis.
 Saint-Martory;
 Beauchalot;
 Lestelle-de-Saint-Martory;
 Mancioux;
 Castillon-de-Saint-Martory;
 Saint-Mdard;
 Arnaud-Guilhem;
 Sepx;
 Auzas;
 Le Frchet;
 Laffite-Toupire;
 Proupiary;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341119" title="Cant d'Aurinhac" nonfiltered="3311" processed="3301" dbindex="133339">

El Cant d'Aurignac s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Sent Gauden, est format per 19 municipis i el cap cantonal s Aurignac.

Municipis.
 Aurignac;
 Cassagnabre-Tournas;
 Aulon;
 Alan;
 Latoue;
 Boussan;
 Saint-Andr;
 Benque;
 Montoulieu-Saint-Bernard;
 Eoux;
 Terrebasse;
 Samouillan;
 Peyrissas;
 Peyrouzet;
 Bachas;
 Bouzin;
 Cazeneuve-Montaut;
 Saint-lix-Sglan;
 Esparron;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341123" title="Francesc Pons i Pla" nonfiltered="3312" processed="3302" dbindex="133340">
Francesc Pons i Pla fou un poltic catal. Fou escollit diputat de la Lliga Catalana per la circumscripci de Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933, on no va tenir una actuaci gaire destacada. No va repetir l'esc a les eleccions generals espanyoles de 1936.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341124" title="Antoni Gabarr i Torres" nonfiltered="3313" processed="3303" dbindex="133341">
Antoni Gabarr i Torres fou un poltic catal. Fou escollit diputat de la Lliga Catalana per la circumscripci de Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933, on fou vocal suplent de la comissi de Governaci el 1935-1936. No va repetir l'esc a les eleccions generals espanyoles de 1936.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341126" title="Parell motor" nonfiltered="3314" processed="3304" dbindex="133342">
El parell motor s la fora que s capa d'exercir un motor en cada gir. El gir d'un motor t dues caracterstiques: el parell motor i la velocitat de gir. Per combinaci d'aquestes dues s'obt la potncia, definida aix:



on:
 s el parell motor (en "Nm");
 s la velocitat angular (en "rad/s");

Un exemple prctic per comprendre la diferncia entre parell i potncia el podem observar en els pedals d'una bicicleta; on el motor seria la persona que pedaleja, i el parell motor, en aquest cas, la pressi o fora que exerceix sobre els pedals. Si per exemple, la persona condueix una bicicleta a una determinada velocitat fixa, diguem uns 15 km/h, en un piny gros, donant 30 girs o pedalades por minut; estaria generant una potncia determinada; i si canvia a un piny petit, i redueix a 15 les pedalades per minut, estaria generant la mateixa potncia, per el doble de parell; perqu haur de fer el doble de fora amb cada pedalada para mantenir la velocitat de 15km/h.

El parell motor es determina en els motors de combusti per l'aportaci de combustible, la major pressi de l'accelerador o la major quantitat de llenya a la caldera d'una mquina de vapor.

En els motors elctrics, si es mant constant la tensi, el parell augmenta per mantenir la velocitat quan la resistncia al gir s major, mitjanant l'augment del corrent consumit.

En els motors de vapor i elctrics el parell mxim s constant durant tot el rgim de revolucions. En els motors de pistons en canvi, hi ha zones del rgim de revolucions en les quals el parell mxim s major que en altres. Aix ve determinat sobretot per la distribuci de vlvules.

En les turbines de gas la corba que dibuixa el parell mxim durant el rgim de revolucions s ms abrupta. Per aix i per la seva "mandra" a l'hora de canviar de rgim, les turbines de gas s'usen sempre a rgim constant fix.

Cal remarcar que el mxim aprofitament del combustible s'aconsegueix al voltant del rgim de parell mxim i amb el motor gaireb a la mxima crrega, s a dir donant el parell mxim. Com que normalment conv que el parell sigui el ms regular possible en tot el rgim de gir, s'han ideat mtodes per aconseguir-ho: Turbocompressor de baixa crrega, distribuci variable, admissi variable, etc.

 Vegeu tamb .
 Moment de fora ;
 Tecnologia de l'autombil;
 Elasticitat d'un motor;

 Enllaos externs .
 Definici de parell motor(cast.);
 ndex d'elasticitat(cast.);
 Utilitat prctica i terica de la dada de parell mxim(cast.);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341127" title="Cantons del Var" nonfiltered="3315" processed="3305" dbindex="133343">
Els Cantons del Var sn 43 i s'agrupen en 3 districtes:

 Districte de Brignoles (9 cantons - sotsprefectura: Brignoles) :cant d'Aups - cant de Barjols - cant de Besse-sur-Issole - cant de Brignoles - cant de Cotignac - cant de Rians - cant de la Roquebrussanne - cant de Saint-Maximin-la-Sainte-Baume - cant de Tavernes;

 Districte de Draguignan (12 cantons - sotsprefectura: Draguignan) :cant de Callas - cant de Comps-sur-Artuby - cant de Draguignan - cant de Fayence - cant de Frjus - cant de Grimaud - cant de Lorgues - cant du Luc - cant du Muy - cant de Saint-Raphal - cant de Saint-Tropez - cant de Salernes;

 Districte de Toulon (22 cantons - prefectura: Toulon) :cant du Beausset - cant de Collobrires - cant de la Crau - cant de Cuers - cant de la Garde - cant d'Hyres-Est - cant d'Hyres-Ouest - cant d'Ollioules - cant de Saint-Mandrier-sur-Mer - cant de la Seyne-sur-Mer - cant de Six-Fours-les-Plages - cant de Sollis-Pont - cant de Toulon-1 - cant de Toulon-2 - cant de Toulon-3 - cant de Toulon-4 - cant de Toulon-5 - cant de Toulon-6 - cant de Toulon-7 - cant de Toulon-8 - cant de Toulon-9 - cant de la Valette-du-Var;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341139" title="Districte de Brignoles" nonfiltered="3316" processed="3306" dbindex="133344">
El Districte de Brignoles s un dels tres districtes del departament francs del Var, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 9 cantons i 61 municipis. El cap cantonal s Brignoles.

Cantons.
cant d'Aups;
cant de Barjols;
cant de Besse-sur-Issole;
cant de Brignoles;
cant de Cotignac;
cant de Rians;
cant de la Roquebrussanne;
cant de Saint-Maximin-la-Sainte-Baume;
cant de Tavernes;

Vegeu tamb.
Cantons del Var;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341172" title="Anderson Luiz de Carvalho" nonfiltered="3317" processed="3307" dbindex="133345">

Anderson Luiz de Carvalho, anomenat Nen, (19 de juliol, 1981, a Jundiai, Estat de So Paulo) s un futbolista brasiler amb passaport espanyol que juga de davanter pel costat esquerre.

Comen al Paulista Jundiai amb 19 anys. Ms tard jug a Palmeiras i Santos, al Brasil. Emigr a Espanya el 2003 on defens els colors de RCD Mallorca, Deportivo Alavs i Celta de Vigo. El 24 d'agost de 2007 fou transferit a l'AS Monaco FC. L'agost de 2008 fou cedit a l'Espanyol amb una opci de compra.

Palmars.
 1 Campionat brasiler de futbol: 1998-99;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341180" title="Alexandre Gallart i Folch" nonfiltered="3318" processed="3308" dbindex="133346">
Alexandre Gallart i Folch (Barcelona, 1893 - Buenos Aires, 1972) fou un jurista i poltic catal. Llicenciat i doctorat en Dret per la Universitat de Barcelona, hi fou professor de dret del treball entre 1917 i 1936, aix com de l'Escola d'Estudis Socials de la Generalitat de Catalunya. El 1929 fou vocal de la comissi interina de corporacions en el Ministeri de Treball d'Espanya. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per Barcelona ciutat per la Lliga Catalana. Tamb fou Conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya entre el 14 de desembre de 1935 i el 16 de febrer de 1936.

En esclatar la guerra civil espanyola don suport al nou rgim franquista, fou assessor de la Junta de Burgos i el 1939 treball al Ministeri d'Acci Sindical. Poc desprs, per, s'exili cap a Argentina, on fou assessor de diverses empreses i public nombrosos llibres de dret de treball, camp on esdevingu una autoritat reconeguda.

 Obres .
 Derecho espaol del trabajo (1936);
 El ocaso de una gran utopa. Consideraciones sobre el pensamiento poltico de la Edad Contempornea (1941) ;
 El sindicalismo como fenmeno social y problema jurdico (1958);
 Las Convenciones Colectivas de condiciones de trabajo;

 Referncies .
 Biografies de parlamentaris catalans;
 Biografia;


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341184" title="CV-222" nonfiltered="3319" processed="3309" dbindex="133347">



La CV-222 comunica Betx amb Borriana mentre cicumval.la el poble de Les Alqueries.
 
 Nomenclatura .

La CV-222 pertany a la Xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana. El seu nom ve de la CV (que indica que s una carretera autonmica) i el 222, s el nmero que rep la carretera, segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres del Pas Valenci.

 Traat actual .
Comenca  a la redona que s crea a la CV-18, que circumval.la la poblaci de Borriana, i l'eixida de Borriana de l'Avinguda del Cam d'Onda, d'ac parteix cap a Les Alqueries a la que circumval.lar fins deixar-la enrere per travessar la N-340 i aix arribar a la redona  d'entrada a l'AP-7, fins ac la carretera rep la denominaci de CV-2203, a partir d'ac pren cam fins arribar a Betx a on finalitza el seu recorregut.

 Futur de la CV-185 .
Existeix un projecte futur de construr una segona calada, i convertir-la en carretera doble.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341187" title="Districte de Draguignan" nonfiltered="3320" processed="3310" dbindex="133348">
El Districte de Draguignan s un dels tres districtes del departament francs del Var, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 12 cantons i 58 municipis. El cap cantonal s Draguignan.

Cantons.
cant de Comps-sur-Artuby ;
cant de Draguignan ;
cant de Fayence ;
cant de Frjus ;
cant de Grimaud ;
cant de Lorgues ;
cant du Luc ;
cant du Muy ;
cant de Saint-Raphal ;
cant de Saint-Tropez ;
cant de Salernes;

Vegeu tamb.
Cantons del Var;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341188" title="Districte de Toulon" nonfiltered="3321" processed="3311" dbindex="133349">
El Districte de Toulon s un dels tres districtes del departament francs del Var, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 22 cantons i 34 municipis. El cap cantonal s Toulon.

Cantons.
cant du Beausset;
cant de Collobrires;
cant de la Crau;
cant de Cuers;
cant de la Garde;
cant d'Hyres-Est;
cant d'Hyres-Ouest;
cant d'Ollioules;
cant de Saint-Mandrier-sur-Mer;
cant de la Seyne-sur-Mer;
cant de Six-Fours-les-Plages;
cant de Sollis-Pont;
cant de Toulon-1;
cant de Toulon-2;
cant de Toulon-3;
cant de Toulon-4;
cant de Toulon-5;
cant de Toulon-6;
cant de Toulon-7;
cant de Toulon-8;
cant de Toulon-9;
cant de la Valette-du-Var;

Vegeu tamb.
Cantons del Var;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341189" title="Francesc Bastos i Ansart" nonfiltered="3322" processed="3312" dbindex="133350">
Francesc  Bastos i Ansart  (Saragossa, 1875 - Barcelona,  1943) fou un militar, enginyer i poltic catal d'origen aragons. Fill de militar, estudi a l'Acadmia General Militar de Saragossa, on es graduar com a enginyer. Va lluitar a la Guerra de Cuba de 1898. Fou ascendit a capit d'enginyers el 1909 destinat a Barcelona, i a Tinent Coronel el 1926. 

Des de 1907 trasllad la seva residncia a Barcelona. Fou fundador de la Compaa de Minas y Ferrocarriles de Utrillas el 1900, on redact un avantprojecte per a construir ferrocarril; director gerent de l'Electro-Qumica Aragonesa el 1903 amb la que pretenia abastir d'electricitat Saragossa amb els salts de l'ssera; tamb treball per l'empresa francesa de gas M. Bertrand, i fou propietari de Bastos y Compaa el 1913. El 1918 Antoni Maura li encarreg l'organitzaci del transport i la distribuci del carb d'Astries. Tamb collabor en el Metro de Barcelona i el tramvia de Palma de Mallorca. Fou nomenat director de Tabacalera entre 1922 i 1925.

Polticament, fou escollit diputat pel districte de Boltaa (provncia d'Osca) en una candidatura regionalista aragonesa a les eleccions de 1919, 1920 i 1923. Fou vicepresident de la Unin Aragonesista a Barcelona el 1920 i fou escollit diputat per la circumscripci de Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933 com a independent dins les llistes de la Lliga Catalana.

Durant la guerra civil espanyola es pos de part del govern franquista i el 1937 fou nomenat permanent de la comissi Militar d'Incorporaci i Mobilitzaci Militar, i el 1938 Delegat Assessor Tcnic de la Zona Sud dels Camps de Concentraci de presoners.

 Obres .
 El Desastre de Annual;
 Viaje a nuestros antpodas dando la vuelta al mundo;
  Pistolerismo. (Historia trgica) (1935);
 El evangelio del honor militar y otros relatos (1938);

 Enllaos externs .
 Biografia a la Gran Enciclopedia Aragonesa;
 Biografies de parlamentaris catalans;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341195" title="Vicen Sol de Sojo" nonfiltered="3323" processed="3313" dbindex="133351">
Vicen Sol de Sojo (Barcelona, 1891 - 1963) fou un poeta, advocat i poltic catal. Es llicenci en Dret i en Filosofia i Lletres. Treball com a catedrtic de Dret Martim a la Universitat de Barcelona, escriv poesia a El Poble Catal influda del parnassianisme i Gabriele d'Annunzio, i tradu les poesies de Baquil del grec al catal. Tamb fou secretari de l'Ateneu Barcelons del 1926 al 1928.

Militant de la Lliga Regionalista (desprs Lliga Catalana), en fou escollit diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933. En esclatar la guerra civil espanyola s'exili a Pars, on collabor amb Joan Estelrich i Artigues en el Bureau d'Information Espagnole, oficina propagandstica de suport al nou rgim de Francisco Franco creada per Francesc Camb.  

 Obres .
 La branca nua (1927);
 L'ombra dels marbres (1947);
 Estances (1957) ;
 Poema de Rut;
 El Principio de responsabilidad limitada en el derecho martimo (1955) ;

 Referncies .
 biografia;
 Biografies de parlamentaris catalans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341196" title="Manuel Ziga Fernndez" nonfiltered="3324" processed="3314" dbindex="133352">

Manuel Ziga Fernndez (Luciana, Ciudad Real, 29 de juny, 1960) fou un futbolista espanyol que jugava de centrecampista.

Fou fitxat pel RCD Espanyol el 1979 on jug durant una dcada a gran nivell. El 1988 fitx pel Sevilla FC on jug durant tres temporades.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341198" title="Jess Glara Jordn" nonfiltered="3325" processed="3315" dbindex="133353">

Jess Glara Jordn (2 de gener 1942   14 de setembre 1978) fou un futbolista espanyol que jug de centrecampista.

Va defensar els colors de l'Atltico Madrid i de l'Espanyol. Fou vint cops internacional amb la selecci espanyola amb la que disput la Copa del Mn d'Anglaterra 1966. Es retir del futbol el 1975. Tres anys ms tard mor en accident de cotxe amb el seu fill.

Enllaos externs.
 LFP;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341200" title="Cantons dels Alps Martims" nonfiltered="3326" processed="3316" dbindex="133354">
Els Cantons dels Alps Martims sn 52 i s'agrupen en dos districtes:

Districte de Grasse (19 cantons) amb cap a la sotsprefectura de Grasse:

cant d'Antibes-Biot - cant d'Antibes-Centre - cant du Bar-sur-Loup - cant de Cagnes-sur-Mer-Centre - cant de Cagnes-sur-Mer-Ouest - cant de Cannes-Centre - cant de Cannes-Est - cant du Cannet - cant de Carros - cant de Coursegoules - cant de Grasse-Nord - cant de Grasse-Sud - cant de Mandelieu-Cannes-Ouest - cant de Mougins - cant de Saint-Auban - cant de Saint-Laurent-du-Var-Cagnes-sur-Mer-Est - cant de Saint-Vallier-de-Thiey - cant de Vallauris-Antibes-Ouest - cant de Vence

Districte de Nia (33 cantons) amb cap a la prefectura de Nia:

cant de Beausoleil - cant de Breil-sur-Roya - cant de Contes - cant de L'Escarne - cant de Guillaumes - cant de Lantosque - cant de Levens - cant de Menton-Est - cant de Menton-Ouest - cant de Nice-1 - cant de Nice-2 - cant de Nice-3 - cant de Nice-4 - cant de Nice-5 - cant de Nice-6 - cant de Nice-7 - cant de Nice-8 - cant de Nice-9 - cant de Nice-10 - cant de Nice-11 - cant de Nice-12 - cant de Nice-13 - cant de Nice-14 - cant de Puget-Thniers - cant de Roquebillire - cant de Roquesteron - cant de Saint-tienne-de-Tine - cant de Saint-Martin-Vsubie - cant de Saint-Sauveur-sur-Tine - cant de Sospel - cant de Tende - cant de Villars-sur-Var - cant de Villefranche-sur-Mer







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341201" title="Districte de Grasse" nonfiltered="3327" processed="3317" dbindex="133355">
El Districte de Grasse s un dels dos districtes del departament francs dels Alps Martims, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 19 cantons i 62 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Grasse.

Cantons.
cant d'Antibes-Biot - cant d'Antibes-Centre - cant du Bar-sur-Loup - cant de Cagnes-sur-Mer-Centre - cant de Cagnes-sur-Mer-Ouest - cant de Cannes-Centre - cant de Cannes-Est - cant du Cannet - cant de Carros - cant de Coursegoules - cant de Grasse-Nord - cant de Grasse-Sud - cant de Mandelieu-Cannes-Ouest - cant de Mougins - cant de Saint-Auban - cant de Saint-Laurent-du-Var-Cagnes-sur-Mer-Est - cant de Saint-Vallier-de-Thiey - cant de Vallauris-Antibes-Ouest - cant de Vence

Vegeu tamb.
Cantons dels Alps Martims;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341202" title="Districte de Nia" nonfiltered="3328" processed="3318" dbindex="133356">
El Districte de Nia s un dels dos districtes del departament francs dels Alps Martims, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 19 cantons i 62 municipis. El cap del districte s la prefectura de Nia.

Cantons.
cant de Beausoleil - cant de Breil-sur-Roya - cant de Contes - cant de L'Escarne - cant de Guillaumes - cant de Lantosque - cant de Levens - cant de Menton-Est - cant de Menton-Ouest - cant de Nice-1 - cant de Nice-2 - cant de Nice-3 - cant de Nice-4 - cant de Nice-5 - cant de Nice-6 - cant de Nice-7 - cant de Nice-8 - cant de Nice-9 - cant de Nice-10 - cant de Nice-11 - cant de Nice-12 - cant de Nice-13 - cant de Nice-14 - cant de Puget-Thniers - cant de Roquebillire - cant de Roquesteron - cant de Saint-tienne-de-Tine - cant de Saint-Martin-Vsubie - cant de Saint-Sauveur-sur-Tine - cant de Sospel - cant de Tende - cant de Villars-sur-Var - cant de Villefranche-sur-Mer

Vegeu tamb.
Cantons dels Alps Martims;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341204" title="Joan Golobart Serra" nonfiltered="3329" processed="3319" dbindex="133357">

Joan Golobart Serra (Barcelona, 12 de gener, 1961) fou un futbolista catal que jugava de defensa.

Va jugar durant cinc temporades al RCD Espanyol entre 1985 i 1990, any en qu es retir del futbol desprs d'aconseguir l'ascens a Primera divisi amb l'Espanyol. Actualment collabora amb diversos mitjans de comunicaci.

Va disputar la final de la Copa de la UEFA de 1988, perdent davant el Bayer Leverkusen a la tanda de penals.

Enllaos externs.
 Estadstiques a Primera divisi - LFP ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341208" title="Roger Garcia Junyent" nonfiltered="3331" processed="3320" dbindex="133359">

Roger Garcia Junyent, conegut com Roger, (Sabadell, 15 de desembre de 1976) fou un futbolista catal que jugava de centrecampista per la banda esquerra.

s germ del tamb futbolista scar Garca Junyent.

Es form a les categories inferiors del FC Barcelona, amb qui debut al primer equip el 1994-95. Tamb defens els colors del RCD Espanyol, club on disput ms partits, i el Vila-real CF. El 2006, marx a l'Eredivisie on jug amb l'AFC Ajax d'Amsterdam, juntament amb el seu antic company del Bara Gabri. Es retir desprs de la seva primera temporada al club holands.

Enllaos externs.
Perfil a l'Ajax;
Estadstiques a la Liga de Ftbol Profesional ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341213" title="Terratrmol de Loma Prieta" nonfiltered="3332" processed="3321" dbindex="133360">

El terratrmol de Loma Prieta, tamb conegut en angls com el Quake of '89, va ser el terratrmol ms fort de l'rea de la badia de San Francisco, a Califrnia, el 17 d'octubre del 1989 a les 5:07 de la tarda. El terratrmol va durar uns 15 segons a 6,9 a l'escala sismolgic de magnitud de moment (amb una magnitud d'ona a la superfcie del 7,1). Va causar la mort de 63 persones al llarg del nord de Califrnia, amb 3.757 ferits i ms de 12.000 es van quedar sense llar 
El terratrmol va coincidir en l'escalfament pel tercer quart del World Series de 1989, amb els equips de la locals de la Major League Baseball, l'Oakland Athletics i el San Francisco Giants. Aquest va ser el primer gran terratrmol mai gravat i retransms en directe per televisi a Amrica.

 Epicentre .
L'epicentre del terratrmol va ser al Forest of Nisene Marks State Park, una zona sense poblaci a Santa Cruz Mountains (el qual les dades geogrfiques sn 37.04 N 121.88 W, a prop de Aptos i aproximadament a 16 km (10 milles) al sud-est de Santa Cruz. El nom del terratrmol s el de Loma Prieta per una muntanya sota el mateix nom situat a tant sols 8 km (5 milles) al nord-est.

A travs dels danys i problemes ocasionats a la zona de San Francisco/Oakland, els geogrfs i els sismgrafs calculen que la intensitat en l'epicentre va ser entre 6,9 i 7,1 a l'Escala de Richter. Entre les regions ms properes de l'epicentre es troba el Comptat de Santa Cruz.
 Danys personals .
A causa del terrtremol van morir directament 67 persones, per hi va haver sis morts ms indirectament desprs del terratrmol. A ms, cal dir que hi va haver tamb 3.757 ferits com a resultat del terratrmol. La major concentraci de vctimes, 40, va tenir lloc al Viaducte de Cypress Street al Nimitz Freeway (Interestatal 880), el qual va acabar esfondrant-se afectant els dos sentits de la marxa, fent caure els cotxes al buit. Una part de 15 metres (50 peus) del pont de la badia de San Francisco i Oakland tamb es va enfondrar, causant la caiguda de dos cotxes al buit i aix va provocar la primera vctima mortal en aquest pont. Va romandre tancat per reparacions durant un mes i un dia, i es va reobrir el 18 de novembre. Quan el pont estava tancat, els vaixells transbordadors del Bay Area Rapid Transit i els serveis de ferri van quedar collapsats, pels nivells de transit que suportaven els ponts propers com el San Mateo Bridge, el Richmond-San Rafael i el Golden Gate.

Quan el terratrmol va comenar, la famosa "Battle of the Bay" (que era un esdeveniment de la World Series) va comenar i moltes persones van anar d'hora als recintes esportius, i la majoria de la gent mirava els esdeveniments a casa. Com a conseqncia, les carreteres tenien poc trnsit. Si el trnsit fos normal en un dimarts en hora punta, les prdues humanes haguessin sigut molt pitjors. Al principi, els mitjans de comunicaci deien que l'efecte del trnsit al voltant dels jocs que es celebraven era d'unes 300 vctimes mortals, un nombre que va ser corregit dies desprs del terratrmol.

 Danys materials .
El lloc on el terratrmol va crear ms desperfectes va ser el Districte de Marina a San Francisco, 95 km (60 miles) de l'epicentre. Va causar forts danys en tota la Zona de la Badia de San Francisco, ms notablement a San Francisco i Oakland, per tamb en moltes ms comunitats de la regi, incloent-hi la d'Alameda, San Mateo, Santa Clara, San Benito County,  Santa Cruz i Monterey Counties. Els danys de propietat ms distants de l'epicentre resulta ser la liquaci de terra utilitzat per omplir preses. Altres efectes ocurreguts s'inclouen els volcans de sorra, moviments de terres i ruptures de terrenys. En total uns 18.306 habitatges i 2575 negocis van ser afectats. En l'rea tancada de l'epicentre, a Santa Cruz, 40 edificis van ser ensorrats ocasionant la mort de sis persones. 

Com que la distncia entre l'epicentre i la rea de la badia era gran, els geologistes es van sorprendre per la intensitat del danys. Segons uns anlisis posteriors, s'indicava que els danys que van tenir lloc fins a San Francisco s degut a l'amplificaci de les Ones ssmiques pel reflex de les ones creant uns efectes discontinuats (sobre 24 km (15 milles)) en la capa terrestre.

El terratrmol va causar uns danys d'uns 6 bilions de dlars, tenint lloc el desastre natural ms costs de la histria dels Estats Units. Va ser el terratrmol ms llarg ocurregut en la Falla de San Andreas des del gran terratrmol de San Francisco de 1906. Es van enviar moltes donacions per airejar els danys i el 26 d'octubre, el President George H.W. Bush va signar un contribuci econmica de 3,45 bilions de dlars cap a Califrnia.

Districte de Marina.

El Districte de Marina de San Francisco va ser on va tenir els efectes ms devastadors, on moltes cases d'alt estnding van ser ensorrades (tota la runa va ser llanada a la badia com en el terratrmol de San Francisco de 1906). Es van incendiar diverses parts de la ciutat i les canonades d'aigua es van trencar. Es va utilitzar un vaixell bomber de San Francisco (el Phoenix) usat per agafar aigua de la Badia de San Francisco per portar-la als carrers a travs de mnegues per a que siguin utilitzades per ciutadans voluntaris.  Es va tallar l'energia a la major part de San Francisco i no va es va poder retornar-la fins dies desprs.  


Al Districte de Marina de San Francisco, molts edificis d'apartaments i pisos van ser danyats greument. Com que el sl del barri de Marina estava en una falla, les ones del terratrmol van xocar amb ms intensitat. El barreig de sorra bruta, runa i altres materials usats per fer patis artificials que contenien un gran percentatge d'aigua-fang va causar una gran liquafecci del terratrmol. Molts edificis tenien garatges que van ser utilitzats com a botigues i es van esfondrar ja que les plantes superiors pesaven prou per a que els moviments bruscos del terratrmol acabin enderrocant-los. En alguns llocs noms la planta superior quedava intacta i al descobert, ja que els garatges, altres pisos, arbres, etc va acabar ensorrat. 
A la crulla dels carrers de San Francisco's Beach i Divisadero, va ser on va tenir lloc els incendis ms greus, per una ruptura en la installaci de gas. Vist els greus danys materials, es va fer difcil fer arribar mnegues d'aigua que estiguin a prop de boques d'aigua per als bombers. L'aigua de la badia es disparava als edificis incendiats amb fireboats semblant a la manera que s'usava en el terratrmol del 1906. En els edificis ensorrats que no hi havia foc, els equips de rescat buscaven possibles supervivents entre la fusta esquarterada i la runa. La major part d'estructures de pisos ensorrats van ser en les cantonades, amb les portes dels garatges encreuats a les cantonades. Les portes de garatges quedaven esmicolats i cobrien gaireb tots els carrers. Hi va haver cinc vctimes mortals al Districte de Marina a causa de incendis i ensorraments. Una famlia va perdre el seu nad que va quedar atrapat en l'apartament ensorrat dels seus pares. 

Comptats de Santa Cruz i Monterey .

Les vctimes en el centre de Santa Cruz, van ser a causa de la l'ensorrament de les parets i faanes dels edificis i botigues en el centre histric (que va ser anomenat des de llavors el Pacific Garden Mall) a ms que la moltes persones van sortir al carrer per saber el que passa. Hi va haver danys importants a l'urbanitzaci de Capitola Village, quan els moviments de terra van provocar la caiguda d'un hotel, va provocar la sepultaci de les vies properes. El terratrmol tamb va provocar la prdua d'un nombre de persones a Watsonville. Molts arbres vells de grans dimensions van caure destrossats a causa de les arrels esmicolades. Molta gent va quedar desplaada de les seves llars.  El terratrmol tamb va destruir diversos edificis del districte del nucli antic de Salinas. A Monterey, les finestres van quedar destrossades en molts edificis i les estructures antigues van quedar alterades.  

A Santa Cruz, el Pacific Garden Mall va quedar completament irreparable, on els moviments de terra van provocar la mort de tres persones. Quan el terratrmol va acabar, les faanes dels edificis histrics van quedar ensorrats al nivell dels carrers, mentre que altres edificis mig destruts van quedar arrepenjats uns amb altres amb la reacci del fort tremolor. Durant els primers dies, no hi havia energia elctrica ni aigua. Els carrers histrics de tot el Comptat coster de Santa Cruz county van quedar coberts de runes, amb personal de rescat buscant supervivents. El centre modern de Santa Cruz va ser efectivament reconstrut, com va ser el cas a San Francisco que va ser reconstrut a causa del terratrmol del 1906.

El Pont de la Badia de San Francisco-Oakland.

El Pont de la Badia de San Francisco-Oakland va patir uns danys relativament menors, xom els 15 metres (50 peus) de carretera que va caure a sobre de l'altre carretera que passa per sobre callent  totes dues parts del pont a baix. El terratrmol va causar al costat est del pont en la banda d'Oakland un moviment cap a amunt de 18 centmetres (7 inches), i aix va causar irregularitats en el terreny asfaltat del pont creant muntanyetes i forats. Quan aquesta part del pont es va ensorrar, uns quants motoristes van caure en els forats, per es van agafar a temps en algunes faroles i baranes del pont  per prevenir de caure a la badia. A causa d'una mala comunicaci de la policia, en el qual hi va haver l'error de qu els conductors havien de seguir en una mala direcci a travs del pont, a pesar de la zona de l'ensorrament, i molts conductors van anar directes al punt crtic del pont. Una dona va capturar en vdeo quan anava en el seu cotxe en la direcci que els policies havien marcat i el cotxe va anar a parar al forat.

Referncies.


 Vegeu tamb .

Terratrmol de San Francisco al 1906;

 Enllaos externs .
 Sismologia .

 USGS: Loma Prieta;
 Simulaci en l'Escala de Mercalli en una animaci de 75 segons (Quicktime a baixa resoluci);
 Simulaci en l'Escala de Mercalli en una animaci de 75 segons (Quicktime a alta resoluci);
 Llista de pgines web sobre Loma Prieta del USGS;
 Selecci de fotografies de USGS del terratrmol de Loma Prieta;
 Progress Toward a safer future since the 1989 Loma Prieta Earthquake;
 Ms informaci sobre el terratrmol de Loma Prieta;
 Prof. Antony C. Fraser-Smith, precursors de terratrmols electromagntics a baixa freqncia;

Imatges.
En directe el terratrmol de Loma Prieta a San Francisco per la KPIX-TV;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341214" title="Joan Ferret i Navarro" nonfiltered="3333" processed="3322" dbindex="133361">
Joan Ferret i Navarro fou un advocat i poltic catal. Treball com a procurador i militava al Partit Republic Democrtic Federal. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la provncia de Barcelona dins les llistes d'ERC. Hi fou vocal titular de la comissi de Justcia i secretari de la minoria del seu partit desprs dels fets del sis d'octubre de 1934.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341218" title="Josep Antoni Trabal i Sans" nonfiltered="3334" processed="3323" dbindex="133362">
Josep Antoni Trabal i Sans (Barcelona, 1896 - Puigcerd, 1980) fou un metge, poltic i periodista catal. Es llicenci en dret i en medicina a la Universitat de Barcelona i esdevingu un dels pioners del periodisme esportiu catal en dirigir La Jornada Deportiva, La Raa (1922) i Sports (1923). Tamb fou soci de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana i militant d'Estat Catal.

Particip en la fundaci d'Esquerra Republicana de Catalunya i fou secretari de Llus Companys. Fou president de la Federaci Catalana d'Atletisme i de la Federaci Espanyola d'Atletisme entre juliol de 1927 i agost de 1933, tot aconseguint que trasllads la seva seu a Barcelona. Fou diputat per ERC a les eleccions generals espanyoles de 1933 i pel Front d'Esquerres a les de 1936. Desprs dels fets del sis d'octubre fou un dels diputats ms destacats del seu grup, tot defensant Manuel Azaa.

En acabar la guerra civil es va exiliar i des del 1940 es defin com a liberal monrquic, i amb els anys donaria suport Eduard Tarragona i Corbella i Manuel Fraga Iribarne. El 1977 fund la Uni Demcrata del Progrs Social, per la seva presncia poltica fou marginal. Fou candidat per Aliana Popular a les eleccions generals espanyoles de 1977

 Obres .
 Final d'etapa (1937)   ;

 Referncies .
 Esbs a la RFEA;
 Biografies de Parlamentaris catalans;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341220" title="Ciudadanos de segunda" nonfiltered="3335" processed="3324" dbindex="133363">
Ciudadanos de segunda s el ttol d'un documental ems el 9 d'abril de 2007 per la televisi autonmica de la Comunitat de Madrid, Telemadrid. El documental, gravat per Mundo TV, pretn demostrar com la llengua castellana est discriminada a Catalunya  

 El documental .
L'acci del documental se situa a Barcelona. All es parla de diferents temes com la dels pares que intenten escolaritzar els fills en castell, les aules d'acollida, les multes per retolar en castell o el que el documental considera adoctrinament catalanista que es duu a terme a les aules catalanes entre d'altres. El documental intenta denunciar la persecuci del castell a Catalunya.

En aquest documental hi intervenen diverses personalitats de diferent ideologia. Per una banda, hi intervenen l'actor Joel Joan, el periodista Miquel Calada, l'escriptora Rosa Regs, el secretari de poltica lingstica Francesc Colom i membres d'associacions a favor de la llengua catalana defensant l's del catal i explicant la discriminaci que pateix. D'altra banda apareixen personatges com Albert Boadella, el professor de la UB Francisco Caja o Carmelo Gmez, el pare que ha simbolitzat la lluita per l'educaci en castell, defensant l's de la llengua castellana i explicant la discriminaci que, segons ells, pateix.

La polmica.
El to partidista i l'erroni reflex que dna de la societat catalana van provocar molta controvrsia tant a nivell social com en la classe poltica.
El portaveu d'ERC Joan Ridao va demanar al Govern catal que estudis la possibilitat d'utilitzar els recursos de jurisdicci ordinria a travs del sistema legal de protecci de l'honor i la bona imatge.
Joan Saura va afirmar que "el reportatge de Telemadrid no s si significa un nou inici d'una nova batalla contra Catalunya protagonitzada sempre i fonamentalment pel PP".
Per la seva part, Josep Piqu va declarar que no hi havia cap problema essencial en el terreny lingstic a Catalunya i que en la seva opini era poc sensat insistir en la confrontaci lingstica.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Plana on es pot veure el documental;
Telemadrid;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341221" title="Felip Barjau i Riera" nonfiltered="3336" processed="3325" dbindex="133364">
Felip  Barjau i Riera (Sant Mart de Provenals, 1894 - Mxic, 1952) fou un poltic i sindicalista catal. Barber d'ofici, era membre de la Cooperativa de Barbers de Badalona i desprs del Congrs de Sants de 1918 militant de la Confederaci Nacional del Treball (CNT) i de la FAI. El 1919, amb Josep Viadiu i Vendrell i Llibertat Rdenas s'establ a Reus, on expandiren l'ideari anarcosindicalista i fou redactor del setmanari Fructidor. El 1930 abandon la CNT i ingress a la Uni Socialista de Catalunya (USC), de la qual en fou vocal del comit local de Badalona. Destac com a defensor del cooperativisme i fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1933 a les llistes d'ERC per com a candidat d'USC.

El 1936 es va integrar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), per el 1937 l'abandon en sort quan s'impos la lnia estalinista. En acabar la guerra civil espanyola s'exiliaria a Mxic, on participaria en alguns projectes cooperativistes i s'arrun econmicament.

 Enllaos externs .
 Biografia al web del PSC de Badalona;
 Biografies de parlamentaris catalans;
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341224" title="Llibertat Rdenas" nonfiltered="3337" processed="3326" dbindex="133365">
Llibertat Rdenas (Xera, Serrans, 1892 - Mxic, 1970) fou una sindicalista valenciana d'ideologia anarcosindicalista.

Destac aviat per la seva oratria propagandstica durant els anys de la Primera Guerra Mundial. El 1918 s'establ a Barcelona, ingress en la CNT i particip en el Congrs de Sants. El 1919 va fer campanyes arreu de Catalunya (amb Josep Viadiu i Felip Barjau i Riera) i al Pas Valenci (amb Eusebi C. Carb) donant a conixer la filosofia i l organitzaci dels Sindicats nics. 

El 1920 va ser empresonada tres mesos desprs d uns mtings a Manresa. Un cop alliberada denunci el terror que Severiano Martnez Anido estava imposant a Barcelona, en mtings als ateneus obrers de Madrid (amb Joan Peir) i Guadalajara el 1922, on va ser altre cop empresonada. Quan fou alliberada, es va unir sentimentalment a Josep Viadiu i Vendrell i form part del comit a favor dels presos de la regional catalana. Durant la Segona Repblica Espanyola actu activament a favor de la FAI. 

Quan esclat la guerra civil espanyola el juliol de 1936 marx amb la columna Durruti cap al Front d'Arag, i posteriorment form part de l'Agrupacin de Mujeres Libres. El 1939 s exili a Frana, desprs a Santo Domingo i finalment s establ a Mxic. Dos dels seus tres fills van morir lluitant contra els nazis al setge de Leningrad amb l'uniforme de l'Exrcit Roig.

 Enllaos externs .
 Biografia ;
 Biografia ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341227" title="Teatre d'Operacions del Pacfic" nonfiltered="3338" processed="3327" dbindex="133366">


El Teatre d'Operacions del Pacfic (PTO) van ser les activitats militars durant la Segona Guerra Mundial a l'oce Pacfic i els pasos que l'envolten, un marge geogrfic que marcava les estructures de comandament operatives i administratives de les forces americanes durant el perode (les altre zones de la Guerra del Pacfic, el Teatre de Xina Birmnia ndia i el Teatre del Sud-est Asitic tenien les seves prpies estructures de comandament, independents del PTO).

Des de mitjans de 1942 fins al final de la guerra al 1945, hi havia dos comandaments operatius al PTO:
 rees de l'Oce Pacfic (POA; dividit en l'rea del Pacfic Central, l'rea del Pacfic Nord i l'rea del Pacfic Sud), comandades per l'almirall Chester Nimitz, Comandant en Cap de les rees de l'Oce Pacfic;
 rea del Pacfic Sud-oest (SWPA), comandat pel General Douglas MacArthur, Comandant en Cap de l'rea del  Pacfic Sud-oest;

A ms, durant 1945, el General Carl Spaatz comand les Forces Aries Estratgiques dels Estats Units al Pacfic.

Donats els papers complementaris de l'Exrcit i de la Marina estatunidencs al teatre del Pacfic, no hi havia un comandant nic (comparable a Eisenhower al Teatre d'Operacions Europeu pel PTO. Al contrari, l'estructura de l'organitzaci era molt complexa, involucrant amb freqncia la Junta de Caps d'Estat Major, i amb els comandants de l'Exrcit i de la Marina informant al Secretari de Guerra i al Secretari de la Marina




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341229" title="Angel Castanyer i Fons" nonfiltered="3339" processed="3328" dbindex="133367">
Angel Castanyer i Fons (Huneja, 1905 - Valncia, 1974) va ser un poltic i poeta valenci. Tot i haver nascut a Andalusia de famlia valenciana, ben petit es va traslladar a Valncia. Desprs de la Guerra Civil es va exiliar a Pars, on va residir fins l'any 1970, quan va tornar a Valncia.

Va ser collaborador, entre d'altres, de les publicacions Germania (1924-1926), Nostre Teatre, Taula de Lletres Valencianes, El Cam, i El Pas Valenci. Va ser membre de l'equip director de la Societat Proa, creada a Valncia el 1935 a iniciativa de Gaiet Huguet i Segarra per a promoure activitats relacionades amb el catal (cursets, conferncies, edicions de llibres) i afavorir les relacions del Pas Valenci amb la resta dels Pasos Catalans i amb Galcia i el Pas Basc. Durant la dcada del 1930 particip en el Centre d'Actuaci Valencianista i en el Partit Valencianista d'Esquerres. L'any 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castell. Comissariat per l'Ajuntament de Valncia, va ser l'encarregat de negociar les adhesions de les corporacions municipals i provincials d'Alacant i Castell de la Plana al projecte d'Estatut Autonmic Valenci. Durant la guerra va ser comissari de la Conselleria de Cultura del Consell provincial de Valncia, aix com membre de la Comissi permanent del Consell, en representaci del Partit Valencianista d'Esquerres (1938).

Va partir a l'exili amb el vaixell Stanbrook des del port d'Alacant. En l'exili a Pars va continuar la seua activitat poltica i cultural. L'any 1965 va formar part del Consistori de Mantenidors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'amfiteatre Richelieu de la Sorbonne. L'any 1954 va publicar el recull potic Miratge.

 Bibliografia .
.
Enciclopdia Catalana ;

 Enllaos externs .
Facsmil de Miratge (1954);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341231" title="Edgar Faure" nonfiltered="3340" processed="3329" dbindex="133368">

Edgar Faure (Bziers, 1908 - Pars, 1988) fou un poltic francs, historiador i escriptor. D'ideologia esquerrana, al llarg de la seva carrera, ocup el crrec de president de l'Assemblea Nacional, ministre, President del Consell i alcalde de diverses localitats menors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341234" title="Jaume Comas i Jo" nonfiltered="3341" processed="3330" dbindex="133369">
Jaume  Comas i Jo  (Manresa, Bages,  1892 -  Najac, Avairon, 1966) fou un sindicalista i dirigent socialista catal. El 1896 marx amb la seva famlia a Matar, on treball com a barber i com a obrer txtil.  S'afili a la UGT i al PSOE el 1910 i fou membre del consell d'administraci de la Casa del Poble de Matar. El 1931 fou nomenat delegat de l'Hospital de Matar segon tinent d'alcalde de l'ajuntament de Matar (1931-1934) i el 1933 representant de la Federaci Fabril i Txtil en el Comit de Catalunya de la UGT. Poc desprs va ingressar en la Uni Socialista de Catalunya, amb la qual fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936, aquest cop dins el Front d'Esquerres. 

Poc abans d'esclatar la guerra civil espanyola es va integrar en el PSUC. Entre 1936 i 1939 fou membre de la direcci de la Caixa d'Estalvis de Matar, del Consell de Treball de la Generalitat (1936-1939). El setembre de 1938 tamb va ser nomenat subsecretari del Ministeri de Treball encapalat per Josep Moix i Regs. Particip en la darrera sessi de les Corts republicanes al Castell de Figueres, l'1 de febrer de 1939. En acabar la guerra es va exiliar a Frana, d'on ja no va tornar.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografies de parlamentaris catalans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341236" title="Pierre Mends-France" nonfiltered="3342" processed="3331" dbindex="133370">
Pierre Mends France (Pars, 1907 - 1982), fou un poltic francs, Primer Ministre de Frana durant la dcada dels '50. El seu govern va tenir una gran importncia en la vida poltica del pas, i marc amb les seves formes la poltica de Frana fins gaireb a l'actualitat. Encara avui s un dels referents de l'esquerra francesa.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341241" title="Francesc Senyal i Ferrer" nonfiltered="3343" processed="3332" dbindex="133371">
Francesc  Senyal i Ferrer  (Castellbell i el Vilar, Bages, 1897 - Ciutat de Mxic, 1975) fou un poltic, industrial i esportista catal. Fill d'un treballador de la colnia Borrs, el seu pare rest paraltic el 1912 i hagu de deixar els estudis per posar-se a treballar. Alhora, com a esportista jug com a futbolista al Centre d Esports Manresa i al Ftbol Club Barcelona, i com a tennista es proclam campi de Manresa i el Bages durant tres anys seguits.

El 1921 fou proclamat president de la Joventut Nacionalista de Manresa i el 1923 s'adher a Acci Catalana. El desembre de 1929 fund El Dia de Manresa, diari republic, catalanista i d'esquerres, que posteriorment fou portaveu d'ERC a Manresa. El 1930, fou membre fundador del Centre Republic Catalanista, president de la Uni Catalanista Republicana i particip en la Junta de Govern republicana provisional de Manresa el 14 d'abril de 1931.

Fou escollit diputat per ERC a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936 per la provncia de Barcelona, aquesta ltima amb el Front d'Esquerres. S'implic en la defensa de la qesti rabassaire i fou cridat a declarar en la vista celebrada arran de la impugnaci de la Llei de Contractes de Conreu davant del Tribunal de Garanties Constitucionals. 

Un cop esclat la guerra civil espanyola, entre el setembre i el novembre de 1936 fou sotssecretari del Ministeri de Treball, Sanitat i Previsi a les ordres de Josep Toms i Piera. Quan aquest fou destinat a l'ambaixada espanyola al Canad, hi fou nomenat cnsol i agregat comercial a Montreal. En acabar la guerra, va residir durant quatre anys a Nova York i, desprs, es va traslladar definitivament a ciutat de Mxic, on col.labor assduament amb l'Orfe Catal de Mxic.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografies de parlamentaris catalans;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341243" title="Francesc Salvans i Armengol" nonfiltered="3344" processed="3333" dbindex="133372">
Francesc  Salvans i Armengol  (Terrassa, Valls Occidental, 1875 - Matadepera, Valls Occidental,  1936) fou un industrial i poltic catal. Ve fer tres anys de prctiques a la Societ Alsacienne de Constructions Mcaniques de Mulhouse, i s'incorpor a l'empresa familiar Salvans Hermanos, Pons y Saus. Aviat fou un destacat de la vida econmica terrassenca. El 1919 fou conseller de la Banca Marsans, accionista del Banc de Terrassa, vocal el 1924 i president el 1927 de la Junta del Banc Comercial de Terrassa, corresponsal del Banc d'Espanya a Terrassa i director de la Caixa de Terrassa entre 1919 i 1936. Endems fou president de la Creu Roja local el 1903-1907 i de diverses entitats filantrpiques.

Polticament, fou militant de la Unin Monrquica Nacional, amb la que fou regidor de l'Ajuntament de Terrassa el 1909-1910, per el 1931 ingress a la Lliga Regionalista (desprs Lliga Catalana), amb la qual fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1933.  El 24 de juliol de 1936, poc desprs d'esclatar la guerra civil espanyola fou assassinat entre el bosc i la carretera de Talamanca juntament amb el seu fill Joan Salvans i Piera, Agust Prat i Marcet, els industrials Gaiet Valls i Pujals, Joaquim Barata i Rocafort, Manuel Vallhonrat i Comerma i Josep Maria Duran i Torres, el notari Francesc de Paula Badia i Tobella.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;
 Informaci sobre els assassinats del 24 de juliol de 1936;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341244" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="3345" processed="3334" dbindex="133373">

Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es disputaren quatre proves de vela. Les proves es realitzaren al municipi costaner de Nynshamn.

Nacions participants.
Participaren en les proves de vela un total de 109 regatistes de 6 nacionalitats:
  (3);
  Finlndia (27);
  Frana (3);
  (18);
  Imperi Rus (17);
  (41);

Resum de medalles.


Medaller.


Notes.


Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Vela - Estocolm 1912;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341245" title="Felip II de Trent" nonfiltered="3346" processed="3335" dbindex="133374">
Felip II de Trent (1329-25 de novembre, 1374) fou Prncep de Trent, Prncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llat de Constantinoble des del 1364 al 1374.

Llinatge.
De la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia, era fill segon de Felip I de Trent i de l'emperadriu titular de Constantinoble Caterina de Valois-Courtenay.

Vida.
L'abril del 1355 es cas amb Maria de Calbria, filla de Carles de Calbria i Maria de Valois, germana de la reina Joana I de Npols.

El 1364, desprs de la mort del seu germ Robert II de Trent, el succe com a Prncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llat de Constantinoble.

La seva muller Maria de Valois mor el 1366 i el 20 d'octubre del 1370 es cas en segones npcies amb Elisabeth d'Eslavnia, filla d'Esteve d'Eslavnia. El  1373 resign als seus drets sobre el Principat d'Acaia en favor de la seva cunyada Joana I de Npols. Mor a Trent el 25 de novembre del 1374.

Famlia.
De la seva primera muller Maria de Calbria:
 Felip (1356);
 Carles (1358);
 Felip (1360);
 un infant (1362);
 un infant (1366);

De la seva segona muller Elisabeth d'Eslavnia:
 Felip (1371);

Tots els seus fills moriren joves. Els seus successors foren la seva cunyada Joana I de Npols pel Principat d'Acaia i la seva neboda Margarida de Trent, Duc d'ndria.

Ttols i successors. 






|-


|-






Fonts.
 Enciclopdia Catalana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341250" title="Franklin Pierce" nonfiltered="3347" processed="3336" dbindex="133375">

Franklin Pierce (n. 23 de novembre de 1804 -   8 d'octubre de 1869) va ser catorz president dels Estats Units. Va nixer a Hillsborough, va morir a New Hampshire.

Experincia anterior: Advocat, membre del Congrs, senador.

 Elecci de Pierce .
Franklin Pierce va arribar a ser president dels Estats Units de manera inesperada; a l'any 1852 el Partit Demcrata pensava que perdria les properes eleccions presidencials. Quan es va reunir la Convenci Nacional del partit per elegir el candidat presidencial, hi havia si ms no quatre dirigents demcrates importants que lluitaven per ser el candidat i evitar la "previsible" derrota electoral del partit. El partit estava tan dividit entre aquests precandidats que van haver de realizar-se diverses rondes de votaci perqu no n'hi havia cap que reuns la majoria absoluta necessria per ser proclamat guanyador. Enfront d'aquesta situaci d'estancament, els dirigents demcrates decidiren elegir un poltic molt poc conegut perqu fos el candidat de consens. Aix que a la votaci nmero 49 la convenci eleg candidat el gaireb desconegut Franklin Pierce, que es va convertir en un "cavall fosc" (en l'argot poltic estatunidenc es diu aix un candidat inesperat, alg que ning no s'esperava que fos el candidat per que es nomenat como a tal per un comproms de consens en el qual els aspirants fortes han de renunciar a les seves aspiracions).

Mentrestant el Partit Whig, que estava en el poder per a aquest moment, tamb va tenir una competncia interna renyida per elegir el seu candidat presidencial. En la Convenci Nacional del Partit Whig el general Winfield Scott  va guanyar la candidatura presidencial en la votaci nmero 53; Scott va obtenir els vots de 159 delegats contra els 133 que va obtenir el seu rival, Millard Fillmore (que era el president de la naci per a aquest moment i que aspirava a la reelecci). Scott era un heroi de la intervenci estatunidenca a Mxic (que es va barallar entre 1845 i 1848).

Hi havia uns altres dos candidats presidencials: Jorn Parker Hale, que era candidat del petit Partit del terra lliure; i Daniel Webster, que era un dissident del Partit Whig.

El programa electoral del Partit Whig era molt semblant al programa del Partit Demcrata; aix que la competncia es va limitar a una lluita entre les personalitats dels dos candidats principals (Pierce i Scott). Per la reputaci d'enemic de l'esclavitud dels negres que tenia Scott li va fer perdre vots entre els whigs dels estats del sud; mentre que el programa favorable a l'esclavitud del seu partit li va fer perdre vots entre els whigs del nord, i tot aix va beneficiar Pierce. A ms, la condici d'heroi de la guerra contra los mexicans de Scott va ser compensada pel fet que Pierce tamb s'havia barallat en aquella guerra amb el rang de general de brigada (precisament sota les ordres de Scott).
 
En les eleccions celebrades el 2 de novembre de 1852, Pierce va obtenir 1.607.510 vots populars equivalents al 50,84% dels vots; mentre que Scott va obtenir 1.386.942 vots populars, que equivalien al 43,87% dels vots; Parker Hale va treure 155.210 vots, equivalents al 4,91%; i Webster va obtenir 6.994 vots, que representaven un 0,2% del total. En el collegi electoral Pierce va obtenir 254 electors contra 42 de Scott i cap per als altres candidats; aix que Pierce va guanyar l'elecci i se va convertir en president electe.

Enllaos externs.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341253" title="Manuel Florensa i Farr" nonfiltered="3348" processed="3337" dbindex="133376">
Manuel  Florensa i Farr (Lleida, 1885 - 1976) fou un advocat i poltic lleidat. Es llicenci en Dret per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Saragossa, on es doctor en Dret Mercantil. Fou president del Canal de Catalunya i Arag i membre de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre (IACSI).

Militant del Partit Liberal Fusionista de 1911 a 1917, fou diputat per Cervera-Solsona el 1911, 1913 i 1917 i vicepresident de la comissi Provincial el 1915-1916. El 1917 es pass a la Lliga Regionalista, desprs Lliga Catalana partit amb el qual fou nomenat governador civil de Logronyo (1921) i novament diputat a les eleccions de 1923. Durant la segona repblica espanyola fou diputat per la provncia de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1933 i de 1936 pel Front Catal d'Ordre.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341255" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="3349" processed="3338" dbindex="133377">

Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es disput un torneig de waterpolo, nicament en categoria masculina, entre el 7 i el 16 de juliol.

Nacions participants.

En la competici de waterpolo participaren 45 jugadors de 6 nacions diferents.
  ustria (7);
  (9);
  Frana (8);
  Regne Unit (7);
  Hongria (7);
  (7);

Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Medalla d'or.
Primera ronda.






Segona ronda.


Partit per la medalla d'or.


Medalla de plata i bronze.
Primera ronda.




Segona ronda.




Partit per la medalla de plata.


Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Waterpolo - Estocolm 1912;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341257" title="Llus G. Pinyol i Agull" nonfiltered="3350" processed="3339" dbindex="133378">
Llus G. Pinyol i Agull (  1936) fou un advocat i poltic catal. Treball com a registrador de la propietat a Tremp. Fou escollit diputat per la provncia de Lleida per la Lliga Catalana a les eleccions generals espanyoles de 1933 i pel Front Catal d'Ordre a les eleccions generals espanyoles de 1936, on no destac en cap intervenci. Fou assassinat per elements revolucionaris el 1936.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341259" title="Red Special" nonfiltered="3351" processed="3340" dbindex="133379">

La Red Special, s la guitarra de Brian May, mtic guitarrista del grup de rock Queen. La guitarra va ser construda pel mateix Brian May, amb ajuda del seu pare al 1963. Aquest fet va venir degut a que en aquells moments no podria permetre comprar-se les guitarres que en aquella poca li agradaven. 
Aquesta guitarra no s simplement un model nic, car el disseny s de May, si no que tamb t un magnfic i personal so que la fa nica al mn.
El nom de "Red Special" ve degut al color vermell de la guitarra. El sistema de circuits inventat pel mateix Brian May permet una gamma de ms de 20 combinacions de so diferents.

A ms aquesta guitarra li va sortir per molt pocs diners, el cost total de la Red Special va ser de noms de 8.000 lliures esterlines, degut en gran part a que els materials utilitzats els va obtenir d'andrmines velles que tenia per casa.

 La fusta del masteler la hi va donar un amic de la famlia que s'anava a desfer d'una xemeneia de caoba.

 Per als marcadors en el mnec va utilitzar uns vells botons.

 Va fabricar un sistema de trmol utilitzant molls a repulsi, en comptes de tracci, com en totes les guitarres d'aquesta poca.

 Va dissenyar un sistema de pont amb rodes per tal d'evitar la fricci de les cordes amb el pont i, al mateix temps, ajudant que les mateixes tornin a la seva posici original i evitant aix que la guitarra es desafini desprs d'usar el trmol.

 Va modificar les pastilles Burns Tri-Sonic que havia comprat, rebobinant-les i emplenant-les amb epoxy per a evitar sons microfnics en ells mateixos.

 Va connectar les seves pastilles en srie, agregant interruptors per a invertir la fase, d'aquesta manera aconseguia molts ms sons a la seva guitarra que qualsevol altra guitarra de l'poca (on les quals estan connectades en parallel), ja que aix pot usar qualsevol tipus de combinaci amb les pastilles.

Aquesta guitarra va acompanyar a en Brian durant totes les gires i s la guitarra que s'escolta en tots els discos de la banda Queen.

A finals dels 90, l'australi Greg Fryer va restaurar la Red Special arreglant els petits i grans problemes que tenia la guitarra a causa del desgast, deixant-la gaireb com nova. Tamb va fabricar 3 cpies de la mateixa (Brian les va batejar amb els noms de George, John i Paul), lliurant-li 2 a en Brian i quedant-se ell amb una (Paul).

Al 2004, el luthier angls Andrew Guyton va comenar la fabricaci de 50 cpies de la Red Special. Quaranta en vermell (pel 40 aniversari de la guitarra) i 10 en verd (a en Brian li agradaven molt les rpliques de Guild fetes en aquest color).

A principis del 2006, la guitarra va ser novament objecte de millores sent installada en ella un nou jack i fins i tot reemplaant el trast 0. 

Enllaos exters.
http://brianmayguitars.co.uk ;
http://brianmayworld.com/redspecial.htm ;
http://brianmaycentral.net ;
http://redspecial.info ;
http://rs-onevision.site.vu ;














 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341260" title="Rodoreda" nonfiltered="3352" processed="3341" dbindex="133380">

Biografia:
Merc Rodoreda i Gurgu, escriptora catalana del segle XX.
Geografia:
Rodoreda, monument histric situat a la poblaci de Montagut i Oix (La Garrotxa).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341261" title="Julius Evola" nonfiltered="3353" processed="3342" dbindex="133381">
Julius Evola (Roma, 19 de maig de 1898 - 11 de juny de 1974), pseudnim de Giulio Cesare Andrea Evola, pensador itali.

 Biografia .

En la seva joventut es va interessar a la pintura i la poesia seguint l'estil dadaista i futurista passant per un perode d'anticristianisme acrrim que es veuria moderat amb els anys.

Entre 1924 i 1926 collabor amb les revistes "Ultra", "Bilychnis", "lgnis" i "Atanor".

Entre els anys 1927 i 1929 va desenvolupar el seu inters per l'esoterisme i va ser part de l'anomenat "Grup d'Ur", dins d'aquest publiqus diversos treballs amb el pseudnim d'"Ea".

Va morir l'11 de juny de 1974 d'una aturada cardiorespiratria al seu apartament a Roma. Va ser incinerat i seguint la seva voluntat les seves cendres van ser escampades al cim de la Muntanya Rosa.

 Pensament .

Les seves posicions poltiques, properes al feixisme i al nazisme, van ser molt apreciades per Benito Mussolini, que el va preferir a Giovanni Gentile com a teric del feixisme. La radicalitat cada vegada major del pensament d'Evola li va valer la suspensi d'alguna de les seves publicacions a Itlia i la desconfiana de les jerarquies nazis a Alemanya. Desprs de la Segona Guerra Mundial va mantenir la seva influncia en el pensament conservador i neofeixista europeu, en institucions com el Centre Studi Evoliani (Centre d'Estudis Evolians) o en el (Centre Studi Ordine Nuovo) de Pino Rauti i Enzo Erra.

 Principals Obres .

 "Imperialisme Pag";
 "Assaig sobre l'idealisme mgic";
 "Teoria de l'individu absolut";
 "Fenomenologia de l'individu absolut";
 "El Ioga Tntric";
 "Revolta contra el mn modern";
 "Cavalcar el tigre";
 "Metafsica del Sexe";
 "El misteri del Greal" ;

Links.
Biblioteca Upasika: Julius Evola;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341262" title="Aerdrom d'Igualada-dena General Vives" nonfiltered="3354" processed="3343" dbindex="133382">


L'Aerdrom d'Igualada - dena General Vives o simplement aerdrom d'Igualada-dena sta situat al municipi d'dena (Anoia) a 2Km de Igualada i a uns 45Km de Barcelona. Disposa una pista d'aterratge d'asfalt de 900 metres i a 350 metres sobre el nivell del mar.

 Enllaos externs .
Dades dels aerdroms catalans;

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341263" title="Baronia d'Orcau" nonfiltered="3355" processed="3344" dbindex="133383">
La Baronia d'Orcau era una de les baronies de l'actual Pallars Juss, juntament amb les baronies d'Erill, Bellera i Abella.


Est documentada des del segle XIII, i comprenia els castells i llocs de Conques, Figuerola d'Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, a ms del d'Orcau i el seu castell, que n'exercien de capital.

Arnau d'Orcau fou majordom de Pere III de Catalunya-Arag i governador de Rossell i Cerdanya entre 1366 i 1376. Fu testament el 1387, en el qual establia la successi en el senyoriu exclusivament per via masculina. Aix, a la mort del seu nt, Arnau Juli d'Orcau, el succe el seu nebot valenci Berenguer d'Erill i de Centelles, senyor d'Espills.

Dels comtes d'Erill i desprs d'una srie de plets, tpics en els convulsos -per a la noblesa catalana- segles XVI, XVII i XVIII, pass als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-Lpez de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i als Silva, ducs d'Hxar.

Darrerament, almenys de nom, la baronia d'Orcau requeia encara en els ducs d'Hxar, fins que fou sol.licitada el 1986 per la senyora Pilar de Sarriera i Fernndez de Munian, germana del Marqus de la Manresana i Marqus de Santa Maria de Barber.

Enllaos externs.
Repertori de ttols nobiliaris de Catalunya;

 Bibliografia .
 BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341265" title="Guillermo Len Valencia" nonfiltered="3356" processed="3345" dbindex="133384">


Guillermo Len Valencia Muoz (1909-1971), advocat, periodista e poltic, que es va exercir com President de Colmbia entre els anys 1962 i 1966.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341266" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="3357" processed="3346" dbindex="133385">

Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es realitz una competici de futbol en categoria masculina entre els dies 29 de juny i 5 de juliol. Els partits es disputaren entre els camps del Idrottsplats Traneberg, el Rsunda Stadium i l'Estadi Olmpic d'Estocolm, on es jug la final. 

Nacions participants.
En la competici de futbol hi participaren 166 futbolistes d'11 nacions diferents:


 ustria;
;
 Finlndia;
 Hongria;
 Imperi Alemany;
 Itlia;

 Imperi Rus;
;
;
 Regne Unit;
;




Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.






Segona ronda.








Semifinals.




Medalla de bronze.


Final.


Notes.


Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Futbol - Estocolm 1912;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341267" title="Casimir de Sangens i Bertrand" nonfiltered="3358" processed="3347" dbindex="133386">
Casimir de Sangens i Bertrand (Lleida,  1895 - 1936) fou un propietari rural i poltic lleidat. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, aviat destac en les files del carlisme de Lleida i com a vicesecretari de la Cambra Agrcola de Lleida. Fou diputat provincial durant la dictadura de Primo de Rivera i a les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la provncia de Lleida dins la Uni de Dretes, en representaci de Comuni Tradicionalista. Destac per defensar els interessos de la seva circumscripci, com quan va votar contra un tractat amb els Pasos Baixos perqu perjudicava els productors de llet lleidatans, i contra la Llei de Contractes de Conreu. Desprs dels fets del sis d'octubre de 1934 demanaria la supressi de l'Estatut de Nria per la seva concepci nicament esquerrana.

A les eleccions generals espanyoles de 1936 no va poder revalidar el seu vot. Fou assassinat a Lleida el 22 d'agost de 1936 per milicians del Front Popular.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341268" title="Joseph Laniel" nonfiltered="3359" processed="3348" dbindex="133387">
Joseph Laniel (Vimoutiers, 12 d'octubre de 1889 - Pars, 8 d'abril de 1975) fou un poltic conservador francs, President del Consell de Ministres de la Quarta Repblica entre 1953 i 1954.

Laniel fou un dels fundadors, l'any 1945, del Parti Rpublicain de la Libert (Partit Republic de la Llibertat), que a partir de 1951 es fusionaria amb el Centre national des indpendants et paysans (Centre Nacional dels Independents i els Camperols).

Com a President del Consell, el seu govern es va veure seriosament afectat pel conflicte d'Indoxina. Desprs de la derrota de Dien Bien Phu, l'any 1954, es va veure obligat a presentar la dimissi, essent substitut per Pierre Mends-France.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341269" title="Cantons dels Alts Alps" nonfiltered="3360" processed="3349" dbindex="133388">

Els Cantons dels Alts Alps sn 30 i s'agrupen en 2 districtes: 

 Districte de Brianon (7 cantons) amb cap a la sotsprefectura de Brianon: cant d'Aiguilles - cant de L'Argentire-la-Besse - cant de Brianon-Nord - cant de Brianon-Sud - cant de La Grave - cant de Guillestre - cant du Montier-les-Bains;

 Districte de Gap (23 cantons) amb cap a la prefectura de Gap: cant d'Aspres-sur-Buch - cant de Barcillonnette - cant de La Btie-Neuve - cant de Chorges - cant d'Embrun - Gap-Campagne - Gap-Centre - Gap-Nord-Est - Gap-Nord-Ouest - Gap-Sud-Est - Gap-Sud-Ouest - cant de Laragne-Montglin - cant d'Orcires - cant d'Orpierre - cant de Ribiers - cant de Rosans - cant de Saint-Bonnet-en-Champsaur - cant de Saint-tienne-en-Dvoluy - cant de Saint-Firmin - cant de Savines-le-Lac - cant de Serres - cant de Tallard - cant de Veynes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341270" title="Llobregat d'Empord" nonfiltered="3361" processed="3350" dbindex="133389">

El Llobregat d'Empord s un riu de l'Alt Empord que neix al pic del Llobregat. Passa per la Jonquera i rep les aiges del vessant sud de la serra de l'Albera. s un riu de rgim pluvial, nodrit tansols per les pluges de tardor i de primavera i t un mnim a l'agost.

 Afluents principals .

 riu de Guilla;
 l'Orlina;
 el Ricardell;
 riera de Torrelles;
 el Merdan;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341271" title="Districte de Brianon" nonfiltered="3362" processed="3351" dbindex="133390">
El Districte de Brianon s un dels dos districtes del departament francs dels Alts Alps, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 7 cantons i 38 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Brianon.

Cantons.
cant d Aiguilles ;
cant de Brianon-Nord ;
cant de Brianon-Sud ;
cant de Guillestre ;
cant de L'Argentire-la-Besse ;
cant de La Grave ;
cant du Montier-les-Bains.

Vegeu tamb.
Cantons dels Alts Alps;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341274" title="Districte de Gap" nonfiltered="3363" processed="3352" dbindex="133391">
El Districte de Gap s un dels dos districtes del departament francs dels Alts Alps, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 23 cantons i 139 municipis. El cap del districte s la prefectura de Gap.

Cantons.
cant d Aspres-sur-Buch ;
cant de Barcillonnette ;
cant de Chorges ;
cant d Embrun ;
cant de Gap-Campagne ;
cant de Gap-Centre ;
cant de Gap-Nord-Est ;
cant de Gap-Nord-Ouest ;
cant de Gap-Sud-Est ;
cant de Gap-Sud-Ouest ;
cant de La Btie-Neuve ;
cant de Laragne-Montglin ;
cant d'Orcires ;
cant d'Orpierre ;
cant de Ribiers ;
cant de Rosans ;
cant de Saint-Bonnet-en-Champsaur ;
cant de Saint-tienne-en-Dvoluy ;
cant de Saint-Firmin ;
cant de Savines-le-Lac ;
cant de Serres ;
cant de Tallard ;
cant de Veynes.

Vegeu tamb.
Cantons dels Alts Alps;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341275" title="Luis Bello Trompeta" nonfiltered="3364" processed="3353" dbindex="133392">
Luis Bello Trompeta (Alba de Tormes, 1872 - Madrid, 6 de novembre de 1935) va ser un escriptor, periodista i pedagog espanyol. 
Biografia. 
Exerc com a advocat en el bufet de Jos Canalejas, va comenar la seva vocaci periodstica en 1897 a El Heraldo de Madrid redactant extractes de les sessions del Congrs. Va passar desprs a El Imparcial i desprs va ser redactor d' Espaa. Sign la protesta per la concessi del premi Nobel de literatura a Jos Echegaray. Va fundar desprs La Crtica i va marxar a Pars com a corresponsal. All va escriure el seu primer llibre, El tributo a Pars. 

A la seva tornada reprn les collaboracions a El Imparcial, que els seus Lunes de El Imparcial s'encarrega de dirigir, i escriu en El Mundo i El Radical. Funda la revista Europa i dirigeix El Liberal de Bilbao, passant finalment a les files d' El Sol, on va realitzar l'obra per la qual fou principalment conegut: una campanya en pro de l'escola nacional. Durant alguns anys va viatjar arreu d'Espanya visitant tot tipus d'escoles i conversant amb mestres, alumnes, autoritats i homes de poble; els seus articles, resultat d'aquestes visites, van despertar l'admiraci i l'inters de les gents per millorar l'ensenyament.  Va recopilar desprs tots aquests articles en tres volums. 

El 23 de mar de 1928, Luis Araquistin va demanar des de les pgines d' El Sol un homenatge nacional per a l'autor i es va reunir en una collecta amb ms de 100.000 pessetes que es van invertir en comprar-li una casa a l'escriptor. Membre d'Acci Republicana, en proclamar-se la Segona Repblica va ser escollit diputat per a les Corts Constituents per la circumscripci de Madrid per la Conjunci Republicano-Socialista i va formar part de la comissi que va redactar el text constitucional. Presidi tamb la Comissi de l'Estatut per a Catalunya. Durant el bienni esquerr va dirigir el diari republic Luz i va seguir collaborant a El Sol. 

A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la provncia de Lleida Desprs dels fets del sis d'octubre de 1934, va ser empresonat al costat de Manuel Azaa a Barcelona; ja en llibertat va fundar el setmanari Poltica convertit ms endavant en diari, rgan oficis d'Izquierda Republicana.  Va morir poc desprs a Madrid. Va traduir algunes obres de Gustave Flaubert al castell.

 Obres .

 El tributo a Pars;
 Ensayos e imaginaciones sobre Madrid (1919) ;
 Una mina en la Puerta del Sol ;
 El corazn de Jess. ;
Viaje por las escuelas de Espaa, (1926-1929), amb prleg d'Azorn titulat "Un misionero".  ;
 Viaje a italia y otros viajes ;
 En el pas de la calderilla  ;

Enllaos externs.
Fundaci Luis Bello;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341278" title="Simfonia nm. 4 de Bruckner" nonfiltered="3365" processed="3354" dbindex="133393">

La Simfonia nm. 4 en mi  major (WAB 104), Romntica, d'Anton Bruckner s un dels treballs ms populars del compositor. La va escriure el 1874 per, desprs de compondre la Cinquena Simfonia, la va revisar per complet. El 1880 l'autor li va canviar l'ltim moviment, desprs del qual va ser estrenada a Viena el 20 de febrer de 1881 dirigida per Hans Richter amb gran xit. Estava dedicada al prncep Konstantin d'Hohenlohe-Schillingsfrst. 

El sobrenom de la simfonia de Romntica fou utilitzat pel mateix compositor, tanmateix no es refereix a la concepci moderna d'amor romntic sin ms aviat als romanos medievals com els descrits a les peres Lohengrin i Sigfrid de Richard Wagner.

 La simfonia es compon de quatre moviments i la seva execuci dura una mica ms d'una hora:

 Bewegt, nicht zu schnell;
 Andante quasi allegretto;
 Scherzo. Bewegt. Trio. Nicht zu schnell, keinesfalls schleppend;
 Finale. Bewegt, doch nicht zu schnell;


Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341280" title="Armand Audaire" nonfiltered="3366" processed="3355" dbindex="133394">

Armand Audaire (Saint-Sbastien, 28 de setembre de 1924) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1947 i 1959. Durant aquests anys aconsegu nombroses victries, sent les ms destacades les dues edicions guanyades del GP Ouest France-Plouay (1949 i 1950).

Palmars.
1947;
 1r al Circuit de la Vall del Loira;
 1r a Nantes;
 1r a Mauves-sur-Loire ;
1948;
 1r al Circuit de l'Aulne ;
1949;
 1r al GP Ouest France-Plouay;
 1r al Circuit de la Vall del Loira;
 1r a Mauves-sur-Loire ;
1950;
 1r al GP Ouest France-Plouay;
 1r a Challans;
 1r a la Pars-Bourges;
1951;
 1r a La Rochelle, Angouleme;
1952;
 1r a Angoulme;
1953;
 1r al Circuit dels Boucles del Sena;
 1r al Boucles del Sena St Denis;
1954;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Ouest;
1955;
 1r a Leuhan;
1956;
 1r al Circuit de la Vall del Loira;
 1r a Saint-Gunol;
 1r al Tour de Normandia;
 1r a Trvion ;
1957;
 1r al Circuit de l'Aulne;
 1r a Molan;
 1r a Rosporden;
 1r a Lechiagat;
1958;
 1r a Hennebont;
 1r a Locmin;

Resultats al Tour de Frana.
1950. Abandona (14a etapa);
1951. Abandona (6a etapa);
1953. 65 de la classificaci general;
1956. 76 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'Armand Audaire;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341283" title="Josep Mascort i Ribot" nonfiltered="3367" processed="3356" dbindex="133395">
Josep  Mascort i Ribot  (Quart, Girons, 1899 - ?) fou un pedagog i poltic catal. Treball com a mestre nacional i milit a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit amb el qual fou escollit diputat per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936, aquestes dins les files del Front d'Esquerres. Durant la guerra civil espanyola fou membre de les comissions parlamentries d'Instrucci Pblica (1936-1939) i de Comunicacions (1936-1939). En acabar la guerra es va exiliar a Mxic el 1940. Residia al carrer Salazar, nmero 7, de Texcoco.

 Enllaos externs .
 biografies de parlamentaris catalans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341284" title="Boeing 7x7" nonfiltered="3368" processed="3357" dbindex="133396">
La Boeing 7x7, o simplement 7x7, s un terme que descriu la srie d'avions comercials de la companyia Boeing segents: Boeing 707, 717, 727, 737, 747, 757, 767, 777 i 787. En el cas de la companyia Airbus seria des de l'A300 fins a l'A380.

El terme "7X7" (amb una X majscula) era paradoxalment la designaci original del Boeing 767 abans que entrs en servei. Altres designacions similars sn el 7N7 (Boeing 757) , 7E7 (Boeing 787) i el Boeing 7J7.



 Galeria d'imatges .


 Vegeu tamb .
 Boeing;
 Projecte Yellowstone de Boeing;
 Avi comercial;
 Aviaci comercial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341285" title="Josep Sagrera i Corominas" nonfiltered="3369" processed="3358" dbindex="133397">
Josep  Sagrera i Corominas (Palafrugell, Baix Empord, 1882 - Barcelona, 27 de gener de 1934) fou un mestre i poltic catal, nebot d'Eusebi Corominas i Cornell, membre del Partit Republic Democrtic Federal i president del diari La Publicidad de Barcelona. Es llicenci en Magisteri per l'Escola Normal de Girona i en Dret per la Universitat de Barcelona. 

Molt actiu en l'mbit de l'ensenyament, fou director de l'Acadmia Palafrugellense i el 1923 president de la delegaci de Palafrugell de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana. Les seves activitats catalanistes provocaren el seu empresonament durant la dictadura de Primo de Rivera. El 1931 seria president del Centre Fraternal de Palafrugell, adherit a Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual fou escollit alcalde de Palafrugell el 1931-1934 i diputat per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1933. Va morir uns mesos desprs d'ocupar l'acta de diputat.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341287" title="Melcior Marial i Mundet" nonfiltered="3370" processed="3359" dbindex="133398">
Melcior Marial i Mundet fou un enginyer i poltic catal. Militant del Partit Republic Democrtic Federal, amb aquest partit fou escollit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1931. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat novament, per per la provncia de Girona i dins la llista d'ERC. Fou empresonat arran dels fets del sis d'octubre de 1934, per alliberat el desembre d'aquell any. 

El 14 d'agost de 1936, en plena guerra civil espanyola el Govern Republic el nomen president del Comit Executiu del Consejo General de la Electricidad.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341288" title="Leopoldo Lugones" nonfiltered="3371" processed="3360" dbindex="133399">

Leopoldo Lugones (Villa Mara del Ro Seco, 13 de juny de 1874   San Fernando, 18 de febrer de 1938) fou un escriptor argent. Contista i poeta, va ser amb Rubn Daro (el qual va tenir paraules molt elogioses d'aquest escritor, des de la publicacin del seu primer llivre, Las montaas de oro) un dels ms destacats escritors modernistes de la literatura espanyola, figura fonamental de la literatura fantstica,i considerat per Borges com l'home el qual es podria considerar una sntesi de la literatura de l'Argentina (de fet, el 13 de juny s el Da del Escritor a l'Argentina).

A ms d'aquesta activitat literria, l'escriptor va tindre una important militncia poltica a les files del nacionalisme argent, fins i tot del feixisme (tot i que abans, a la seva joventut, va ser un apassionat socialista). Tamb va treballar com periodista, i va escriure nombrosos assaigos.

De vida marcada per la tragdia, es va sucidar (prenent cianur barretjat amb whisky) com tamb ho va fer el seu fill, Polo Lugones (torturador durant la dictadura de Jos Flix Uriburu, i introductor, estant cap de policia, de la utilitzaci de la picana elctrica), mentre que la seva filla, Pir Lugones (militant de l'organitzaci guerrillera Montoneros) va ser segrestada, torturada i desapareguda per la dictadura anomenada Proceso de Reorganizacin Nacional, durant el govern de facto de Jorge Rafael Videla.

Obra literaria.
Poesia.
Las montaas del oro (1897);
Los crepsculos del jardn (1905);
Lunario sentimental (1909);
Odas seculares (1910);
El libro fiel (1912);
El libro de los paisajes (1917);
Las horas doradas (1922);
Poemas solariegos, (1927);
Romances del Ro Seco, (1938);
Cancionero de Aglaura, pstum.
La  Blanca Soledad.

Narrativa.
La guerra gaucha, (1905);
Las fuerzas extraas, (1906);
Cuentos fatales, (1926);
El ngel de la Sombra, 1926;

Referncies.


Bibliografia.
en espanyol.
BARCIA, Pedro Luis. Prleg a Cuentos fantsticos de Lugones. Editorial Castalia, 1988. ISBN 847039519X;
BELLINI, Giuseppe. Historia de la literatura hispanoamericana. Madrid: Editorial Castalia, 1986. ISBN 84-7039-448-7.
BORGES, Jorge Luis. Prleg a La estatua de sal. Espanya: Ediciones Siruela.
GOIC, Cedomil. HISTORIA Y CRTICA DE LA LITERATURA HISPANOAMERICANA. Barcelona: Editorial Crtica.
Diccionario de autores. Barcelona: Hora, S.A. ISBN 84-85950-56-9.
Diccionario Oxford de literatura espaola e hispanoamericana. Barcelona, Editorial Crtica. ISBN 84-7423-245-7.

Enllaos externs.

Leopoldo Lugones a la pgina de l'Enciclopdia.cat.
Biografia de l'escriptor a la pgina de la Universitat Jaume I.;
Personal de Leopoldo Lugones a la pgina de la Biblioteca Nacional de Maestros de l'Argentina.;

Articles a la premsa argentina.
Pistas para interpretar el suicidio de Leopoldo Lugones. 18 de febrer de 1998 a Clarn.;
Lugones, defensor de los judos. 18 de noviembre de 1998 a La Prensa.;
La maldicin de los Lugones. 30 d'octubre de 2004 a Clarn.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341289" title="Carles Badia i Malagrida" nonfiltered="3372" processed="3361" dbindex="133400">
Carles Badia i Malagrida (Olot, Garrotxa, 1890 -  ?) fou un diplomtic i poltic catal, cunyat del catedrtic Pere Bosch i Gimpera.  De jove form part del grup Aglenya de la Garrotxa, partidari de modernitzar i elevar el nivell cultural d'Olot. Militant de la Lliga Regionalista, fou director general de Comer i Activitat Aranzelria fins el 1930 i especialista en geopoltica de Sudamrica. Desprs de presentar-se infructuosament a les eleccions de 1931, fou escollit diputat per la provncia de Girona per la Lliga Catalana a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936, aquestes en el Front Catal d'Ordre

 Obres .
 Ideario de la colonia espaola (1929);
 El factor geogrfico en la poltica sudamericana (1946);

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341290" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 400 metres homes" nonfiltered="3373" processed="3362" dbindex="133401">

La prova dels 400 metres masculins va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La prova es va crrer el 14 i 15 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part quinze atletes representants de sis pasos. Les curses tenien lloc en una pista de 500 m de circumferncia.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic (en segons) que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) no oficial 440 iardes (= 402,34 m)

Maxey Long fa un nou Rcord Olmpic a la primera ronda, amb 50,4". A la final el torna a superar, deixant-lo en 49,4".

Resultats.

Primera ronda.
A la primera ronda es disputaren tres sries. Aquestes sries es van crrer el 14 de juliol i passaven a la final els dos primers classificats. 

Srie 1



Aquesta srie fou guanyada fcilment per Long. Els tres primers classificats foren dels Estats Units. 

Srie 2



Altre vegada un atleta estatunidenc guanya fcilment la srie. La segona plaa per a la final se l'adjudica Schulz.

Srie 3



De nou, els atletes dels Estats Units acaparen les tres primeres posicions de la srie. 

Final.



DNS: no surt

Boardman, Lee, i Moloney van decidir no prendre la sortida perqu la final es feia en diumenge. Long i Holland decideixen prendre la sortida i dominen la cursa a plaer. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341292" title="Josep Maria Casab i Torras" nonfiltered="3374" processed="3363" dbindex="133402">
Josep Maria  Casab i Torras (Barcelona, 1898 -  Buenos Aires,  1971) fou un advocat, poltic i financer catal. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i prit mercantil, ocup diversos crrecs empresarials com director de la Compaa Espaola de Fabricacin Mecnica, de la Compaa General Vidrieras Espaolas i de la Unin Vidriera S.A. Tamb fou membre de l'Ateneu Barcelons i de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i director del Diari de Barcelona.

Polticament milit a la Lliga Regionalista, desprs Lliga Catalana, amb les que fou escollit diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 i a les eleccions generals espanyoles de 1933 i les de 1936 dins el Front Catal d'Ordre. En comenar la guerra civil espanyola, aconsegu fugir grcies a la protecci del seu xofer, que era un dels capitosts de la FAI, en un vaixell cap a Portvendres. Es va establir primer a Nia i desprs a Brusselles, on treballaria en empreses de Francesc Camb. El 1939 es trasllad a Birritz i a Sant Sebasti. El 1940 es present a Barcelona, per no li va satisfer el clima poltic i marx a Lisboa, des d'on aniria uns anys als EUA i finalment a l'Argentina, d'on ja no va tornar.

 Referncies .
 Biografies de parlamentaris catalans;
 Albert Manent De 1936 a 1975: Estudis sobre la guerra civil i el franquisme Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999 ISBN 8484150682, (pp. 65-66);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341294" title="Josep Mullerat i Soldevila" nonfiltered="3375" processed="3364" dbindex="133403">
Josep  Mullerat i Soldevila (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barber, 1888 - 1939) fou un advocat i poltic catal, germ de Mari Mullerat i Soldevila, metge i alcalde d'Arbeca, assassinat durant la guerra civil espanyola i beatificat el 2004, i de Ricard Mullerat, cap local de FET y de las JONS a Santa Coloma de Queralt (1939-1940).

D'ideologia conservadora, fou alcalde de Tarragona el 1923 i regidor entre 1931 i 1934. Militant de la Lliga Regionalista i desprs de la Lliga Catalana, fou diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1933.

 Enllaos externs .
 Biografies de Parlamentaris Catalans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341308" title="Lliga dels Pirineus d'handbol masculina 2008" nonfiltered="3376" processed="3365" dbindex="133404">
Edici de la XII Lliga dels Pirineus d'handbol masculina de l'any 2008.

La competici es disput al Pavell Llandrius de Camprodon entre el 29 i el 31 d'agost del 2008. 

Primera Fase.
Grup A.









Grup B.









 Semifinals .




 Fase final .
5 i 6

3r i 4t

FINAL

Fraikin BM Granollers: Fredrik Ohlander, Marc Pujol (4), Ivan Raigal, Joan Caellas (6, 2P), Aleksandar Svitlica (10, 1P), Davor Cutura (4), Salva Puig   set inicial -. Manel Prez, Juan Andreu (1), Alejandro Prez-Ortiz (3), Michael Apelgren (2), lvaro Ferrer, Antonio Garca (1), Ral Campos (4), David Resina (2).

FC Barcelona Borges: Rodrigo Corrales, Alberto Miralles (5), Adri Figueras, Cristian Ugalde (4), Laszlo Nagy (8), JJ Estvez (1), lvaro Ruiz (2)   set inicial -. Gonzalo Prez de Vargas, Carlos Molina, Ferran Guedea, David Vilella (2), Eric Gull (1), Aitor Ario, Joan Saubich.

Classificaci final.


Vegeu tamb.
Lliga dels Pirineus d'handbol masculina;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341310" title="Plataforma per Andalusia Oriental" nonfiltered="3377" processed="3366" dbindex="133405">

La Plataforma per Andalusia Oriental (Plataforma por Andaluca Oriental, en castell) s una organitzaci espanyola de carcter regionalista, constituda jurdicament com associaci, sorgida arran d'una iniciativa ciutadana de les provncies de Almeria, Granada i Jan, amb el propsit que aquestes tres provncies formin una comunitat autnoma prpia.

 Ideologia .
La Plataforma per Andalusia Oriental s'oposa al andalucisme unitari de Blas Infante, que defensa la unitat administrativa de tota Andalusia. Defensa la descentralitzaci autonmica efectiva i rebutja el centralisme de la Junta d'Andalusia. Rebutja tot tipus de nous centralismes. Defensa la conservaci i promoci de la cultura i tradici de les provncies de Jan, Granada i Almeria, que segons els integrants d'aquesta plataforma han estat oblidades a causa de la colonitzaci cultural imposada des de Sevilla. Advoca per la pluralitat de pensament, sense definir-se dintre de cap rang de l'espectre poltic.

 Histria del moviment regionalista d'Andalusia Oriental .
 Segle XIX .
En 1873, durant la Primera Repblica Espanyola, es va elaborar un projecte de Constituci que no va arribar a promulgar-se, que definia a Espanya com una repblica federal, integrada per disset estats amb poder legislatiu, executiu i judicial. L'article primer d'aquest projecte diu:



Els ltims anys del segle XIX, amb un ideal liberal latent entorn al regionalisme granad disseminat per puixants sectors de la societat, el jurista i periodista Paco Seco de Lucena i Juan Echevarra van mantenir viva la idea de la comunitat poltica d'Andalusia Oriental durant la Restauraci i el regeneracionisme poltic. Ells van ser els quals van assolir la reuni de l'Assemblea Regionalista el 16 de maig de 1897 en l'Ajuntament de Granada, entorn a la qual es van oferir importants conferncies i debats en cercles cults, entre les quals Seco de Lucena va oferir el 6 de gener de 1898 en la Cambra de Comer de Granada sota el ttol 'El Regionalismo', que concloa que aquest era la manera ms encertada de donar soluci a les necessitats locals, donat l'acostament de la gesti poltica als problemes.

En 1898, l'escriptor i diplomtic espanyol ngel Ganivet va declarar:



 Segona Repblica Espanyola .
A principis del segle XX, dintre del andalucisme poltic, van sorgir veus regionalistes que reivindicaven certa cohesi administrativa de les provncies orientals andaluses, mitjanant la creaci d'una Mancomunitat d'Andalusia Oriental o Mancomunitat de l'Alta Andalusia, a la manera de la Mancomunitat de Catalunya. No obstant aix, fins a la proclamaci de la Segona Repblica i la promulgaci de la Constituci de 1931, no es va obrir la possibilitat legal de concedir certa autonomia poltica a les regions espanyoles.

Acollint-se a aquesta possibilitat que plantejava la nova constituci, els andalucistes van comenar a promoure l'autonomia poltica d'Andalusia. En l'Assemblea andaluciste de Crdova de 1933, que es debatia un , les diferncies entre el andalucisme unitari i el orientaliste, van provocar l'aband de l'assemblea per part dels representants d'Almeria, Granada i Jan.

 Transici Espanyola .


Durant la Transici Espanyola, amb la promulgaci de la Constituci de 1978, es va reobrir a Espanya el procs autonmic iniciat en la Segona Repblica i interromput per la Guerra Civil i el Franquisme.

En el cas d'Andalusia, la UCD, va estar en contra d'iniciar el seu procs autonmic a travs de l'article 151, que la Constituci establia per a les nacionalitats histriques, defensant l'aplicaci del 143, que preveia menys competncies autonmiques. Per aix la UCD va fer una crida a l'abstenci en el referndum que havia de ratificar les iniciatives de la Junta Preautonmica Andalusa. En aquest marc, la UCD granadina va arribar a crear la Bandera d'Andalusia Oriental, que va usar en manifestacions regionalistes que va convocar sota lemes com "Andalusia s Sevilla? NO, NO, NO" i "Per la veritable autonomia".

 Cites alienes al moviment regionalista per Andalusia Oriental .
El 8 de setembre de 2004, el llavors alcalde de La Corunya Francisco Vzquez, en relaci al debat sobre quines comunitats sn nacionalitats histriques va declarar:



 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web de la Plataforma per Andalusia Oriental;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341312" title="Jordi Cruyff" nonfiltered="3378" processed="3367" dbindex="133406">

Jordi Cruyff (oficialment escrit Jordi Cruijff en holands, i sovint conegut com Jordi, Amsterdam, 9 de febrer, 1974) fou un futbolista catal/holands.

Trajectria.
s fill del llegendari futbolista Johan Cruijff. Malgrat haver nascut a Amsterdam, Jordi visqu els seus primers anys a Catalunya mentre el seu pare jug al FC Barcelona. El 1981 retorn a Holanda on ingress a les categories inferiors de l'Ajax Amsterdam. El 1988, a l'edat de 14 anys retorn al Bara, coincidint amb el fitxatge del seu pare com entrenador. El 1992, debut amb el FC Barcelona B a Segona Divisi i dos anys ms tard ingress al primer equip, amb el que debut a Primera Divisi el 4 de setembre de 1994, amb un partit contra l'Sporting de Gijn. El final de Jordi al primer equip coincid amb el cessament del seu pare com primer entrenador del club el 1996.

L'agost de 1996 fou traspassat al Manchester United per 1.4 milions. Amb el club angls guany dues lligues. Des de l'any 1999 defens els colors de Celta de Vigo, Deportivo Alavs, club amb el que fou finalista de la Copa de la UEFA, i RCD Espanyol. Entre 2004 i 2006, ja mig retirat a causa de les lesions entren amb el Barcelona B i disput alguns partits de veterans.  Les temporades 2006-2008 jug a Ucrana al Metalurh Donetsk com a defensa central , retirant-se definitivament l'any 2008.

Disput 9 partits amb la selecci catalana i nou ms amb la neerlandesa, jugant l'Eurocopa 1996.

Palmars.
FC Barcelona 
Supercopa d'Espanya de futbol: 1 ;
 1994;
Manchester United
Premiership Champions: 2 ;
1996-97, 1999-00;
Copa Intercontinental de futbol: 1 ;
1999;
Charity Shield: 2 ;
1996, 1997;
Deportivo Alavs 
Copa de la UEFA ;
 Finalista 2001;

Referncies.


Bibliografia.
 Bara: A People s Passion (1998), Jimmy Burns. ;

Enllaos externs.
FIFA;
Selecci holandesa;
Carrera al Manchester United;
Selecci holandesa;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341315" title="Roberto Fernndez" nonfiltered="3379" processed="3368" dbindex="133407">

Roberto Fernndez (Asuncin, 29 de juliol, 1956) fou un porter de futbol paraguai.

Jug 78 cops amb la selecci paraguaiana entre 1976 i 1989. Guany la Copa Amrica de futbol de 1979 i tamb disput el Mundial de 1986. Fou conegut amb el sobrenom de Gato (gat) per la seva agilitat en les aturades.

A nivell de club jug al Club River Plate de Paraguai, Cerro Porteo, Deportivo Cali, RCD Espanyol (entre 1976 i 1983), Internacional i Palmeiras. Es retir el 1997 a l'edat de 43 anys. El seu fill Roberto Gatito Fernandez tamb s jugador de futbol.

Referncies.


Enllaos externs.
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341316" title="Bruce Johnstone" nonfiltered="3380" processed="3369" dbindex="133408">
 William Bruce Gordon Johnstone  va ser un pilot de curses automobilstiques  sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Bruce Johnstone va nixer el 30 de gener del 1937 a Durban, Sud-frica.


 A la F1 .

Bruce Johnstone va debutar a la novena i ltima cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 29 de desembre del 1962 el GP de Sud-frica al circuit de East London.

Va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, aconseguint una novena posici a la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341326" title="Cantons dels Alps de l'Alta Provena" nonfiltered="3381" processed="3370" dbindex="133409">
Els Cantons dels Alps de l'Alta Provena sn 30 i s'agrupen en 4 districtes:

Districte de Barcelonnette (2 cantons), amb cap a la sotsprefectura de Barcelonnette:

cant de Barcelonnette - cant du Lauzet-Ubaye

Districte de Castellane (5 cantons), amb cap a la sotsprefectura de Castellane:

cant d'Allos-Colmars - cant d'Annot - cant de Castellane - cant d'Entrevaux - cant de Saint-Andr-les-Alpes

Districte de Digne-les-Bains (10 cantons), amb cap a la prefectura de Digne-les-Bains:

cant de Barrme - cant de Digne-les-Bains-Est - cant de Digne-les-Bains-Ouest - cant de La Javie - cant des Mes - cant de Mzel - cant de Moustiers-Sainte-Marie - cant de Riez - cant de Seyne - cant de Valensole

Districte de Forcalquier (13 cantons), amb cap a la sotsprefectura de Forcalquier:

cant de Banon - cant de Forcalquier - cant de Manosque-Nord - cant de Manosque-Sud-Est - cant de Manosque-Sud-Ouest - cant de La Motte-du-Caire - cant de Noyers-sur-Jabron - cant de Peyruis - cant de Reillanne - cant de Saint-tienne-les-Orgues - cant de Sisteron - cant de Turriers - cant de Volonne











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341327" title="Districte de Barcelonnette" nonfiltered="3382" processed="3371" dbindex="133410">
El Districte de Barcelonnette s un districte francs del departament dels Alps de l'Alta Provena, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 2 cantons i 16 municipis, cosa que el converteix en el districte ms petit de tot Frana. El cap del districte s la sotsprefectura de Barcelonnette.

Cantons.
cant de Barcelonnette ;
cant du Lauzet-Ubaye;

Vegeu tamb.
Cantons dels Alps de l'Alta Provena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341328" title="Districte de Castellane" nonfiltered="3383" processed="3372" dbindex="133411">
El Districte de Castellane s un districte francs del departament dels Alps de l'Alta Provena, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 5 cantons i 32 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Castellane.

Cantons.
cant d Allos-Colmars ;
cant d Annot ;
cant de Castellane ;
cant d Entrevaux ;
cant de Saint-Andr-les-Alpes;


Vegeu tamb.
Cantons dels Alps de l'Alta Provena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341329" title="Districte de Digne-les-Bains" nonfiltered="3384" processed="3373" dbindex="133412">
El Districte de Digne-les-Bains s un districte francs del departament dels Alps de l'Alta Provena, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 10 cantons i 65 municipis. El cap del districte s la prefectura de Digne-les-Bains.

Cantons.
cant de Barrme ;
cant de Digne-les-Bains-Est ;
cant de Digne-les-Bains-Ouest ;
cant de La Javie ;
cant des Mes ;
cant de Mzel ;
cant de Moustiers-Sainte-Marie ;
cant de Riez ;
cant de Seyne ;
cant de Valensole.


Vegeu tamb.
Cantons dels Alps de l'Alta Provena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341330" title="Districte de Forcalquier" nonfiltered="3385" processed="3374" dbindex="133413">
El Districte de Forcalquier s un districte francs del departament dels Alps de l'Alta Provena, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Compta amb 13 cantons i 87 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Forcalquier.

Cantons.
cant de Banon ;
cant de Forcalquier ;
cant de La Motte-du-Caire ;
cant de Manosque-Nord ;
cant de Manosque-Sud-Est ;
cant de Manosque-Sud-Ouest ;
cant de Noyers-sur-Jabron ;
cant de Peyruis ;
cant de Reillanne ;
cant de Saint-tienne-les-Orgues ;
cant de Sisteron ;
cant de Turriers ;
cant de Volonne.


Vegeu tamb.
Cantons dels Alps de l'Alta Provena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341331" title="Jaume dels Baus" nonfiltered="3386" processed="3375" dbindex="133414">
Jaume dels Baus (en francs: Jacques des Baux), (?-7 de juliol del 1383), Duc d'ndria, Prncep de Trent, Prncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llat de Constantinoble

Llinatge.
Jaume dels Baus era fill de Francesc dels Baus, Duc d'ndria i Maragrida de Trent; aquesta era filla de Felip I de Trent i la seva segona muller, l'emperadriu pretendent titular Caterina de Valois-Courtenay. 

Ttols heretats.
La seva mare, Maragrida de Trent, esdevingu Princessa de Trent i pretendent titular a l'Imperi Llat de Constantinoble quan el seu oncle Felip II de Trent, sense fills, la feu hereva. Els drets passaren directament a l'infant Jaume dels Baus. 

Conquesta dels Principat d'Acaia.

Per Felip II de Trent havia transms els drets sobre el Principat d'Acaia a la seva cunyada Joana I de Npols. Aquesta caigu presonera de Carles III de Npols quan aquest enva el Regne de Npols  i Joana I de Npols mor el 1382. Aleshores Jaume dels Baus reclam la legtima titularitat del Principat d'Acaia. 

Per tal de conquerir el Principat d'Acaia Jaume dels Baus contract els serveis de la Companyia Navarresa. Per Jaume dels Baus mor el 7 de juliol del 1383. 

Ttols i successors.


|-




|-



|-




|-





Referncies.
Lock, Peter. The Franks in the Aegean 1204-1500. New York, 1995.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341332" title="Barceloneta de Provena" nonfiltered="3387" processed="3376" dbindex="133415">


Barceloneta de Provena (en occit Barciloneta, en francs i oficialment Barcelonnette) s un municipi francs situat al departament dels Alps de l'Alta Provena, dins la regi de Provena-Alps-Costa Blava. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341333" title="Castelana" nonfiltered="3388" processed="3377" dbindex="133416">


Castelana (nom occit) (en francs Castellane) s un municipi francs situat al departament dels Alps de l'Alta Provena, dins la regi de Provena-Alps-Costa Blava. s la sotsprefectura francesa menys poblada.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341345" title="Simfonia nm. 3 de Bruckner" nonfiltered="3389" processed="3378" dbindex="133417">

La Simfonia nm. 3 en Re menor (WAB 103), dita Simfonia de Wagner, d'Anton Bruckner, s una simfonia composta a partir del 23 de febrer de 1873 i dedicada al mestre Richard Wagner amb el major respecte. La va revisar dues vegades: el 1876-1877 i el 1888-1889.

Es caracteritza per una abundncia de trets intrpids; l'orquestraci ha progressat respecte a la de la Segona Simfonia. La influncia wagneriana s reconeguda per diversos detalls tcnics i, igualment, per la forma del Final on es barregen els elements dramtics.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341355" title="Rendille" nonfiltered="3390" processed="3379" dbindex="133418">



El rendille s una llenga cuixtica de Kenya parlada entre el llac Turkana i la muntanya de Marsabit, al districte Marsabit (Provncia Oriental), per uns 32.000 individus, i que ensems amb el boni o aweer, integra la subdivisi kenyana rendille-boni de les llenges omo-tana, branca al seu torn del cuixtic oriental de les Terres Baixes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341357" title="Boni" nonfiltered="3391" processed="3380" dbindex="133419">



El boni (o aweer) s una llenga cuixtica de Kenya parlada al hinterland dels districtes de Lamu i del riu Tana (Provncia Costanera) i al districte de Garissa (Provncia Nord-oriental), per uns 3.500 individus, i que, ensems amb el rendille, integra la subdivisi kenyana rendille-boni de les llenges omo-tana, branca al seu torn del cuixtic oriental de les Terres Baixes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341363" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 800 metres homes" nonfiltered="3392" processed="3381" dbindex="133420">

La prova dels 800 metres masculins va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La prova es va crrer el 14 i 16 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part divuit atletes representants de set pasos. Les curses tenien lloc en una pista de 500 m de circumferncia.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) no oficial 880 iardes (= 804,68 m)

A la primera srie de la primera ronda David Hall estableix un nou rcord olmpics amb un temps de 1' 59,0".

Resultats.

Primera ronda.
La primera ronda va estar formada per tres sries. Els dos primers de cada una d'elles passa a la final. 

Srie 1



El favorit de la srie era Tysoe, el qual es veu superat per Hall, que estableix un nou rcord olmpic. 

Srie 2



Deloge supera per quasi tres metres a Spiedl. 

Srie 3



En la srie ms lenta Cregan s'imposa amb relativa facilitat. 

Final.




Deloge s el primer en liderar la cursa, per ser superat abans de l'arribada per Tysoe i Cregan. Hall, que havia fet el rcord olmpic a les sries, recupera des del darrere i arriba just a temps per superar Deloge i finalitzar tercer, per no podr atrapar els dos primers classificats. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341368" title="Monument als herois del 1808" nonfiltered="3393" processed="3382" dbindex="133421">

El Monument als herois del 1808 (conegut popularment com el monument als Mrtirs de la Independncia) est emplaat a la Plaa Garriga i Bachs de Barcelona. Fou construt entre els anys 1929 i 1941 pels escultors Josep Llimona (conjunt escultric de bronze) i Vicen Navarro (relleu d alabastre) i per l'arquitecte Pere Benavent. Les mides son: 
Total: 4,34 x 3,06 x 1,40.  ;
Escultura: 2,26 x 2,58 x 1,32. ;
Pedestal: 2,08 x 3,06 x 1,40.

 Descripci del monument .

El monument est dedicat a la memria dels barcelonins que van liderar la insurgncia contra les tropes napoleniques l any 1808 a l'inici de la guerra del Francs. El monument est integrat per diversos elements de diferent cronologia. En primer lloc, trobem un enrajolat cermic que representa escenes dels primers dies de l entrada a Barcelona de les tropes napoleniques, reproduint uns gravats del 1815 realitzats per Bonaventura Planella. L enrajolat s estn pels costats del pedestal, on hi ha sengles bancs. Sobre el pedestal trobem l escultura collectiva en bronze dels cinc insurgents, coneguts com els  mrtirs , una obra de Josep Llimona, del 1929. El monument es va inaugurar sense haver estat acabat el 1929 i, finalment, es va tornar a inaugurar el 1941 amb l afegit d un relleu d alabastre representant dos ngels victoriosos, obra de Vicen Navarro. Aix doncs, el monument consta d un projecte arquitectnic a crrec de Pere Benavent (1929), d un conjunt escultric en bronze de Josep Llimona (1929), d un enrajolat cermic que reprodueix uns gravats de Bonaventura Planella (1929 sobre model del 1815), i d un relleu escultric de Vicen Navarro (1941). El conjunt escultric en bronze s l element ms significatiu del monument. Representa els ciutadans Joan Massana i Salvador Aulet, els capellans Joan Gallifa i Joaquim Pou i el sotstinent Jos Navarro, executats al garrot a la Ciutadella, desprs de ser acusats de conspiraci contra els francesos durant l ocupaci del 1808. La seva va ser una execuci exemplar, ja que van ser condemnats a mort entre divuit acusats. L escultor els ha representat en els moments previs a la seva execuci, d una manera realista, sense una idealitzaci ni tampoc un intens dramatisme. Cada personatge va abillat segons la seva condici (militar, eclesistica o civil) i els rostres expressen una serenor volguda per emfatitzar la seva condici de  mrtirs . Josep Llimona s un important escultor modernista, autor del magnfic monument al Doctor Robert, a Barcelona. Aquest conjunt escultric ja no respira l aire modernista que t el monument a Bartomeu Robert, sin que s aproxima al realisme propi de la majoria de monuments urbans del vuit-cents i del primer ter del segle XX. Recorda vagament el monument d Auguste Rodin,  Els burgesos de Calais , per la disposici dempeus d una srie de personatges condemnats a una mort segura, per l obra de Rodin t una factura quasi expressionista i est feta per ser observada de manera exempta. La llegenda de la placa del pedestal recorda els cinc insurgents, i tamb altres tres ciutadans, Ramon Mas, Juli Portet i Pere Lastortras, igualment executats desprs que toquessin la campana de la catedral durant l execuci dels primers, per mobilitzar la ciutat contra els ocupants. Per tant, encara que no hi siguin representats tots, el monument est dedicat als vuit  herois .

 Histria del monument .

L any 1884 ja havia sorgit la iniciativa de construir un monument als herois del 1808 que no va prosperar. Coincidint amb el primer centenari dels fets va ressorgir la idea i es va fer un pante en la capella de la catedral de Barcelona on hi havia les seves despulles i, finalment, durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) es va avanar en el projecte monumental. La placeta on s ubicat el monument s anomena de Garriga i Bachs, nom d un regidor de l ajuntament que va impulsar la comissi monumental i que va fer donaci a l ajuntament de l espai, prvia compra i enderroc de la casa que hi havia emplaada. L arquitecte Pere Benavent va fer el disseny de la placeta, davant de l entrada al claustre de la catedral de Barcelona (on sn enterrats els mrtirs), i de la forncula on emplaar l escultura, que es va encarregar a Josep Llimona. El 1929 es va inaugurar el monument sense l escultura ja que, si b Llimona havia acabat el model tridimensional en guix, no s havia passat encara a bronze. El pedestal va romandre buit durant la Segona repblica i la guerra. L any 1941, en ple fervor patritic de postguerra, s hi va emplaar finalment l esttua, que havia roms tot aquest temps en un magatzem, i es va tornar a inaugurar el monument, afegint altres elements escultrics. Recentment, coincidint amb el segon centenari de l'esdeveniment, el municipi ha netejat i condicionat el monument.

 Referncies .

 FABRE, J., HUERTAS, J.M., BOHIGAS, P., Monuments de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/L Aven, 1984.
 GARCA-MARTN, M., Estatuaria pblica de Barcelona (vol. III). Barcelona: Catalana de Gas y Electricidad, 1986.
 MICHONNEAU, S., Barcelona: memria i identitat. Monuments, commemoracions i mites. Vic: Eumo Editorial, 2001. ;
 SUBIRACHS, J., L escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. Barcelona: La Llar del Llibre/Els llibres de la Frontera, 1986.

 Enllaos externs .

Art pblic. Web de l'Ajuntament de Barcelona: ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341374" title="Volta a Alemanya 2008" nonfiltered="3394" processed="3383" dbindex="133422">

La Volta a Alemanya 2008 (Deutschland Tour 2008) s una cursa ciclista que es va crrer entre el 29 d'agost i el 6 de setembre a Alemanya. 
Etapes.
Prleg. 29 d'agost de 2008. Kitzbhel. 3,6 km (CRI)  .



Etapa 1, 30 d'agost de 2008. Kitzbuhel - Hochfgen im Zillertal, 178 km .



Etapa 2, 31 d'agost de 2008. Munic - Hesselberg, 183 km .



Etapa 3, 1 de setembre de 2008. Herrieden - Wiesloch, 214,9 km .


Etapa 4, 2 de setembre de 2008. Wiesloch - Mayence, 174 km .


Etapa 5, 3 de setembre de 2008. Mayence - Winterberg, 218, 4 km .

Etapa 6, 4 de setembre de 2008. Fredeburg - Neuss, 188,8 km .

Etapa 7, 5 de setembre de 2008. Neuss - Georgsmarienhtte, 214,3 km .

Etapa 8, 6 de setembre de 2008. Bremen - Bremen, 34,0 km (CRI) .


Evoluci dels maillots.



Classificaci individual de l'UCI ProTour 2008 desprs d'aquesta cursa .


Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial de la cursa   ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341379" title="Leopold Kozeluch" nonfiltered="3395" processed="3384" dbindex="133423">
Leopold Kozeluch (en txec: Koeluh) (Velvary, 20 de juny de 1747 - 7 de maig de 1818) fou un compositor txec.

Biografia.

Bautejat Jan Antonin, va convertir el seu nom en Leopold Anton per tal de distingir-se del seu cos i professor Johann Antonin Kozeluch (1738-1814). Acaba la seva formaci musical a Praga amb el seu altre cos Frantisek Dusek (1731-1799), tot continuant estudis de dret.

El 1778, arriba a Viena on esdev professor de piano de Maria Theresia von Paradis, de l'arxiduquessa Elisabet de Wrttemberg (primera dona de l'emperador Francesc I d'ustria) o Maria Llusa d'ustria (filla de l'emperador i segona dona de Napole I).

Durant els anys 1790, les seves obres sn interpretades en els concerts Salomon a Londres junt amb les de Joseph Haydn.

El 1792, succeeix a Antonio Salieri en el prestigis crrec de mestre de capella i compositor de la Cort imperial d'ustria, que guardar fins a 1813 - data en la qual Franz Krommer el reemplaa.

Principals obres.

 Oratori Moiss a Egipte;
 6 peres;
 30 simfonies;
 22 concertes per a piano;
 Sonates per a piano;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341381" title="Cultura de Yangshao" nonfiltered="3396" processed="3385" dbindex="133424">

La cultura de Yangshao (en xins     , en pinyin Yngsho wnhu) va ser una cultura neoltica que s'estenia al llarg del tram central del riu Groc a la Xina. La cultura data des del 5000 aC. fins al 3000 aC. El nom de la cultura li ve donat pel primer jaciment arqueolgic representatiu, que es va descobrir el 1921 a Yangshao, un poble de la provncia d'Henan. S han estudiat ms de mil jaciments a la Xina del nord. La seva extensi coincideix plenament amb la zona de les terres de loess, i t la seva mxima intensitat a la vall del riu Huanghe i a les dels afluents Wei i Fen, a les provncies d'Henan, Shaanxi i Shanxi.

La cultura de Yangshao es va consolidar en un ptim climtic, en qu la presncia de tigres, ossos i lleopards revela la presencia d un rerepas de boscos. La gent de Yangshao vivia en poblets situats en terrasses properes a petits afluents, des de les quals tenien accs a l mplia gamma de recursos dels rius i les muntanyes i conreava mill de manera extensa; alguns poblats conreaven blat, arrs, soia, cebes, prssecs, albercocs, col xinesa, nous, morera, arbre de la laca i cnem. Van domesticar animals com el porc i el gos, a ms d'ovelles, cabres i vaques, per la majoria del consum carni provenia de la cacera i la pesca. Tamb practicaven un tipus primitiu de sericultura.

Els estris de pedra estaven polits i mostren una gran especialitzaci. La cultura s molt coneguda per la seva cermica pintada. Els artesans creaven una cermica pintada en blanc, vermell i negre, amb dibuixos d'animals o rostres humans, o dissenys geomtrics. A diferncia de la posterior cultura de Longshan, la cultura de Yangshao no coneixia el torn de terrisser. 
Les excavacions han mostrat que els nens eren enterrats en gerros de cermica pintada. En aquesta cermica de Yangshao apareixen per primer cop marques que identifiquen el terrissaire o el propietari. Per b que molt simples i rudimentaris, s possible reconixer entre aquestes marques alguns del carcters xinesos d etapes posteriors, sense que es pugui identificar, per, aquests primers signes com a antecedents directes de l escriptura xinesa.


Els poblats, l ocupaci discontnua dels quals era, sens dubte, resultat de l agricultura itinerant pel foc, mostren sovint una disposici dels habitatges a l entorn d una plaa central, amb espais clarament delimitats pels estables, els forns de cermica i la necrpolis.

El jaciment arqueolgic de la localitat de Banpo, a prop de Xian, s un dels jaciments ms ben coneguts d'aquesta cultura.

 Fases de la cultura de Yangshao .
 Banpo, 4800 a 4200 aC., plancia central;
 Miaodigou, 4000 a 3000 aC., successor de Banpo;
 Majiayao, 3300 a 2000 aC., a Gansu (Qinghai);
 Banshan, 2700 a 2300 aC., successor to Majiayao;
 Machang, 2400 a 2000 aC.          ;

 Bibliografia .
Liu, Li: The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, ISBN 0-521-81184-8.
Folch, Dolors: La construcci de Xina, ISBN 84-7596-802-3.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341384" title="Draft de l'NBA del 1968" nonfiltered="3397" processed="3386" dbindex="133425">
El Draft de l'NBA de 1968 va donar dos noms de futurs membres del Basketball Hall of Fame, que a ms va ser escollits entre els 50 millors jugadors de la histria de l'NBA el 1996, Elvin Hayes i Wes Unseld. Tamb s'ha de destacar dues eleccions que posteriorment van destacar com a entrenadors, Don Chaney i Rick Adelman.

Primera ronda.



 Jugadors destacats no escollits en 1 ronda .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341386" title="Draft de l'NBA del 1969" nonfiltered="3398" processed="3387" dbindex="133426">
El Draft de l'NBA de 1969 va canviar drsticament la fortuna de dues franqucies. Una moneda a l'aire va decidir que els Milwaukee Bucks escollis primer en detriment dels Phoenix Suns, fent-se amb els serveis de Lew Alcindor, que posteriorment es va canviar el nom pel de Kareem Abdul-Jabbar. Jabbar va dur als Bucks a guanyar l'anell de campi l'any segent.

Primera ronda.



Segona ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341387" title="Draft de l'NBA del 1970" nonfiltered="3399" processed="3388" dbindex="133427">
El Draft de l'NBA de 1970 s conegut com un dels que ha aportat jugadors amb ms talent a la NBA. 5 jugadors sn membres actualment del Basketball Hall of Fame (Pete Maravich, Dave Cowens, Calvin Murphy, Bob Lanier, i Nate Archibald), i 3 d'ells (Maravich, Cowens i Archibald) van ser escollits l'any 1996 com a part dels 50 millors jugadors de la histria de l'NBA]].

Primera ronda.



Segona ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341389" title="Llista d'edificis de Sitges" nonfiltered="3400" processed="3389" dbindex="133428">


Aquesta llista d'edificis de Sitges recull una relaci d'edificis arquitectnicament importants de la poblaci garrafenca de Sitges, ellaborada  a partir de les publicacions indicades a .

 Edificis anteriors al 1850 .


 Edificis posteriors al 1850 .
 Casc antic .


 Barri de Terramar i el Vinyet .


 Altres nuclis de poblaci (Garraf... ) .


 Bibliografia .

 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341390" title="Draft de l'NBA del 1971" nonfiltered="3401" processed="3390" dbindex="133429">
El Draft de l'NBA de 1971 va destacas per les figures d'Austin Carr, Sidney Wicks, Fred Brown i Spencer Haywood.

Primera ronda.



Segona ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341391" title="Draft de l'NBA del 1972" nonfiltered="3402" processed="3391" dbindex="133430">
El Draft de l'NBA de 1972 ser recordat per ser el que va donar l'elecci de Julius Erving (Dr. J) per Milwaukee Bucks, encara que mai va jugar all.

Primera ronda.



Jugadors destacats no escollits en primera ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341393" title="Draft de l'NBA del 1973" nonfiltered="3403" processed="3392" dbindex="133431">
El Draft de l'NBA de 1973 va destacar perque hi apareixen diversos jugadors que posteriorment van ser entrenadors de la NBA, com Doug Collins, George Karl o Mike D'Antoni.

Primera ronda.



Jugadors destacats no escollits en primera ronda.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341394" title="Draft de l'NBA del 1974" nonfiltered="3404" processed="3393" dbindex="133432">
El Draft de l'NBA de 1974 va tindre com ancdota que dos dels jugadors que hi van apareixer, Bill Walton i Maurice Lucas, van guanyar junts el Campionat amb Portland Trail Blazers el 1977.

Primera ronda.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341395" title="Draft de l'NBA del 1975" nonfiltered="3405" processed="3394" dbindex="133433">
El Draft de l'NBA de 1975 va tenir jugadors destacats en primera ronda, com Darryl Dawkins, David Thompson, Alvan Adams o Joe Bryant, entrenador fins el 2007 de l'equip de la WNBA Los Angeles Sparks i pare de Kobe Bryant que naixeria tres anys desprs.

Primera ronda.



 Jugadors destacats no escollits en 1 ronda .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341396" title="Draft de l'NBA del 1976" nonfiltered="3406" processed="3395" dbindex="133434">
El Draft de l'NBA de 1976 es va caracteritzar per la inclusi de dos jugadors que entrarien al Hall of Fame, Robert Parish i Alex English; i pel futur entrenador Mike Dunleavy.

Primera ronda.



Jugadors destacats no escollits en 1 ronda.


Draft de dispersi de l'ABA.
La American Basketball Association I va desapareixer el 1976. Alguns equips s'unieren a la NBA. Dos equips, els Kentucky Colonels i els Spirits of St. Louis, van assignar els seus jugadors en un draft de dispersi.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341397" title="Draft de l'NBA del 1977" nonfiltered="3407" processed="3396" dbindex="133435">
El Draft de l'NBA de 1977 va ser el primer en incloure als quatre equips provinents de l'ABA (Denver Nuggets, Indiana Pacers, New York Nets i San Antonio Spurs). Uns mesos desprs els New York Nets passarien a anomenar-se New Jersey Nets.

Primera ronda.



 Jugadors destacats no escollits en 1 ronda .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341398" title="Draft de l'NBA del 1978" nonfiltered="3408" processed="3397" dbindex="133436">
El Draft de l'NBA de 1978 es recordat per la selecci, en el sis lloc, de Larry Bird pels Boston Celtics. Tamb va ser el primer draft en el qual el nmero 1 no era un jugador nascut als Estats Units, Mychal Thompson de Bahames.

Primera ronda.



Jugadors destacats no escollits en 1 ronda.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341399" title="Concert per a viol nm. 1 de Xostakvitx" nonfiltered="3409" processed="3398" dbindex="133437">
El Concert per a viol nm. 1, en La menor, va ser originalment escrit per Dmitri Xostakvitx entre el 1947 i 1948. Encara estava treballant en la pea en el moment del decret de Zhdanov, i en el perode posterior a la denncia del compositor en el sentit de que l'obra no es podria realitzar. En el perode entre l'acabament inicial de l'obra i l'estrena el 29 d'octubre de 1955, el compositor i el violinista al que el va dedicar, David Oistrakh, van treballar en un cert nombre de revisions. El concert va ser finalment estrenat per la Leningrad Filarmnic sota la direcci de Yevgeny Mravinsky. Es rebia b, fent Oistrakh comentaris sobre la "profunditat del seu contingut artstic" i descrivint la part del viol coma a un "concs paper shakespeari".

Estructura.

El concert dura uns 35 minuts i consta de quatre moviments, amb una cadenza lligant els dos darrers:

Nocturne: Moderato - A semi-homenatge al primer moviment del concert de violoncel d'Elgar.
Scherzo: Allegro - Dansa demonaca.
Passacaglia: Andante - Cadenza (attaca) -  Utilitza el motiu del dest de Beethoven, incorporant-lo a la cadenza preburlesca. ;
Burlesque: Allegro con brio - Presto -  El tema del solo de l'entrada del viol s'assembla a la del solo de flauta de Petrouchka de Stravinsky. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341402" title="Draft de l'NBA del 1981" nonfiltered="3410" processed="3399" dbindex="133438">
El Draft de l'NBA de 1981 es va celebrar el dia 9 de juny.

Primera ronda.



Jugadors destacats no escollits en 1 ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341403" title="Draft de l'NBA del 1982" nonfiltered="3411" processed="3400" dbindex="133439">
El Draft de l'NBA de 1982 es va celebrar el dia 29 de juny al Madison Square Garden de Nova York.

Primera ronda.




Jugadors destacats no escollits en 1 ronda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341404" title="Draft de l'NBA del 1983" nonfiltered="3412" processed="3401" dbindex="133440">
El Draft de l'NBA de 1983 seria un dels ltims en el qual no hi hagus jugadors nascuts fora dels Estats Units en primera ronda.

Primera ronda.




Jugadors destacats no escollits en 1 ronda.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341406" title="Draft de l'NBA del 1985" nonfiltered="3413" processed="3402" dbindex="133441">
El Draft de l'NBA de 1985 es va cellebrar el 18 de juny. 8 jugadors nascuts fora dels Estats Units van ser inclosos en les dues primeres rondes, entre ells el recordat Fernando Martn, o grans futures figures de la lliga, com el jugador d'origen jamaic Pat Ewing o l'alemany Detlef Schrempf. La nota extica la va posar el sudans Manute Bol, amb els seus 2,31 metres d'estatura i els seus escasos 90 quilos de pes.

Primera ronda.



Segona ronda.


Jugadors destacats no escollits en 1 ronda.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341411" title="Draft de l'NBA del 1986" nonfiltered="3414" processed="3403" dbindex="133442">
El Draft de l'NBA de 1986 s potser del que es t un record ms desagradable a causa dels problemes de drogues en diversos dels jugadors escollits en primera ronda. Dos dies desprs de ser escollit en segona posici pels Boston Celtics, el jugador Len Bias moria per una sobredosi quan cellebrava el seu pas a profesional. Durant les seves carreres esportives tamb van tenir problemes semblants jugadors com Chris Washburn (n 3) i Roy Tarpley (n 7).

Per altre banda, s potser el draft del que ms jugadors All Star han sortit en una segona ronda: Mark Price, Dennis Rodman, Kevin Duckworth, i Jeff Hornacek, per noms un de la primera (Brad Daugherty). A ms, aquell any van ser selleccionats dos dels millors jugadors europeus de tots els temps: Drazen Petrovic i Arvydas Sabonis.

Primera ronda.



Segona ronda.


Jugadors destacats no escollits en 1 ronda.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341413" title="Draft de l'NBA del 1987" nonfiltered="3415" processed="3404" dbindex="133443">
El Draft de l'NBA de 1987 es va celebrar el dia 22 de juny a Nova York.

Primera ronda.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341416" title="Draft de l'NBA del 1988" nonfiltered="3416" processed="3405" dbindex="133444">
El Draft de l'NBA de 1988 es va celebrar el 28 de juny a Nova York.

Primera ronda.




Segona ronda.


Tercera ronda.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341418" title="Draft de l'NBA del 1994" nonfiltered="3417" processed="3406" dbindex="133445">
El Draft de l'NBA de 1994 es va celebrar a Indianapolis, Indiana, el dia 29 de juny. Com a fet curis cal destacar que aquella temporada el premi al millor rookie de l'any el van compartir dos jugadors escollits en primera ronda, Jason Kidd i Grant Hill.

1 Ronda.



2 Ronda.

| 
| Charlotte Hornets
| Kansas
|-
| 39
| Anthony Miller (F)
| 
| Golden State Warriors
| Michigan State
|-
| 40
| Jeff Webster (F)
| 
| Miami Heat
| Oklahoma
|-
| 41
| William Njoku (PF)
| /
| Indiana Pacers
| St. Mary's (Canada)
|-
| 42
| Gary Collier (SF)
| 
| Cleveland Cavaliers
| Tulsa
|-
| 43
| Shawnelle Scott (C)
| 
| Portland Trail Blazers
| St. John's
|-
| 44
| Damon Bailey (G)
| 
| Indiana Pacers
| Indiana
|-
| 45
| Dwayne Morton (F)
| 
| Golden State Warriors
| Louisville
|-
| 46
| Voshon Lenard (SG)
| 
| Milwaukee Bucks
| Minnesota
|-
| 47
| Jamie Watson (F)
| 
| Utah Jazz
| South Carolina
|-
| 48
| Jevon Crudup (F/C)
| 
| Detroit Pistons
| Missouri
|-
| 49
| Kris Bruton (SF)
| 
| Chicago Bulls
| Benedict
|-
| 50
| Charles Claxton (C)
| 
| Phoenix Suns
| Georgia
|-
| 51
| Lawrence Funderburke (PF)
| 
| Sacramento Kings
| Ohio State
|-
| 52
| Anthony Goldwire (PG)
| 
| Phoenix Suns
| Houston
|-
| 53
| Albert Burditt (PF)
| 
| Houston Rockets
| Texas
|-
| 54
| eljko Rebra a (C)
| 
| Seattle SuperSonics
| KK Partizan (Iugoslvia)
|-
|}














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341419" title="Urbitica" nonfiltered="3418" processed="3407" dbindex="133446">
La urbitica s una branca de l'urbanisme que explora les possibilitats que ofereix l'aplicaci de les tecnologies de la informaci i les comunicacions (TIC) a l'espai urb, per convertir-lo en un sistema integrat i gestionable amb la finalitat d'oferir, en darrer terme, una millor experincia urbana als seus habitants i una gesti ms eficient de tot tipus de recursos.
La urbitica planteja l'extensi de xarxes de comunicaci d'alta capilaritat i la implantaci massiva de sensors, que a mode de sistema nervis i fent servir com a suport fsic el mobiliari urb, el paviment, l'arbrat de les ciutats o qualsevol altre element de l'espai pblic, permetin incidir a cinc mbits concrets:
Millora de les comunicacions mbils (telefonia mbil, wi-fi);
Senyalitzaci (paviments senyalitzats, sistemes d'emergncia, aparcament);
Monitorizaci de la ciutat (imatges per a la gesti del trnsit, seguretat, sonometria en temps real);
Illuminaci inteligent (intensitat i color variable en funci de les necessitats, estalvi energtic);
Gesti d'espais verds (reg en funci de les necessitats reals dels arbres, detecci de plagues);

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341420" title="Draft de l'NBA del 1995" nonfiltered="3419" processed="3408" dbindex="133447">
El Draft de l'NBA de 1995 es va celebrar al Canad, a Toronto, Ontario, aprofitant la presncia per primera vegada de dos equips canadencs a la lliga, Vancouver Grizzlies i Toronto Raptors.

Primera ronda.



Segona ronda.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341424" title="Draft de l'NBA del 1996" nonfiltered="3420" processed="3409" dbindex="133449">
El Draft de l'NBA de 1996 va ser el nmero 54 dels celebrats per la NBA. Es va dur a terme el 26 de juny a East Rutherford, New Jersey. Est considerat com un dels drafts que ha proporcionat jugadors amb ms talent a la NBA. De fet, la tercera part dels escollits en primera ronda han arrivat a ser jugadors All Star. D'entre tots ells, cal destacar la presncia de tres futurs membres del Basketball Hall of Fame, com sn Kobe Bryant, Allen Iverson i Steve Nash.

 Primera ronda .


Segona ronda.


Jugadors destacats no seleccionats.
 Chucky Atkins (PG), South Florida;
 Adrian Griffin (SG/SF), Seton Hall;
 Erick Strickland (SG), Nebraska;
 Ben Wallace (PF), Virginia Union;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341425" title="Draft de l'NBA del 1997" nonfiltered="3421" processed="3410" dbindex="133450">
El Draft de l'NBA de 1997 es va celebrar el 25 de juny a Charlotte, North Carolina. Un total de 12 jugadors no eren nascuts als Estats Units.

Primera ronda.



Segona ronda.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341431" title="Draft de l'NBA del 1998" nonfiltered="3422" processed="3411" dbindex="133451">
El Draft de l'NBA de 1998 es va celebrar el 24 de juny a Vancouver, Canad.

Primera ronda.



Segona ronda.


Jugadors destacats no inclosos al draft.
 Sarunas Jasikevicius (PG),  y Maryland;
 Brad Miller (C), Purdue;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341432" title="Tractat de Viterbo (1267)" nonfiltered="3423" processed="3412" dbindex="133452">
Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Baldu II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llat de Constantinoble.

Antecedents.
L'Imepri Llat de Constantinoble.

El 1202, durant la Quarta Croada, l'emperador bizant derrocat Isaac II ngel havia demanat ajut als croats per tal de recuperar el seu tron. Els croats es desviaren del seu dest original, Egipte, per atacar Constantinoble i restaurar a l'emperador derrocat. El 1202 l'emperador Isaac II ngel fou restaurat en el tron i succet pel seu fill Aleix IV ngel. Per poc desprs fou destronat i assassinat. Els croats assetjaren novament Constantinoble i acabaren conquerint l'Imperi Bizant. Alehores fundaren l'Imperi Llat de Constantinoble aix com d'altres Estats croats en les terres que abans havien estat de l'Imperi Bizant.

El 1260 per, l'Imperi de Nicea, un dels estas grecs que es reclamaven com a successors de l'Imperi Bizant, aconsegu finalment reconquerir Constantinoble, derrocant l'Imperi Llat de Constantinoble i declarant restaurat l'Imperi Bizant. Baldu II de Constantinoble, l'emperador llat derrocat fug a Itlia per reclamar ajut als occidentals per tal d'endegar una Croada contra l'Imperi Bizant per tal de reconquerir l'Imperi Llat de Constantinoble. 

Durant un temps Baldu II de Constantinoble esper l'ajut de Manfred de Siclia, doncs aquest mantenia un enfrontament amb el Papat i una endegar una croada per acabar amb el Gran Cisma d'Orient podria ser un cam per cercar la reconciliaci. Per el 1266 Manfred de Siclia fou derrotat i expulsat del Regne de Siclia per Carles I d'Anjou, qui actuava en nom del Papa Climent IV.  La derrota i expulsi de Manfred de Siclia descoratj a Baldu II de Constantinoble, que veia frustats els seus plans per recuperar el tron. Baldu II de Constantinoble es trasllad a la residencia papal de Viterbo el 1267. All, Papa Climent IV el reconcili amb Carles I d'Anjou, el nou Rei de Siclia. 

El Principat de d'Acaia.

Per la seva part, Guillem II d'Acaia, el Prncep d'Acaia, era el vassall ms poders del derrocat emperador Baldu II de Constantinoble. Per la seva derrota per la Senyoria de Negroponte contra els venecians i la nova derrota contra els bizantins a la Batalla de Pelagonia havien exhaurit els recursos del Principat d'Acaia.

L'aliana entre Baldu II de Constantinoble i Carles I d'Anjou podia suposar un nou ajut per defensar el seu Principat contra els atacs dels bizantins i dels venecians. Per tant, envi el seu conseller Leonardo de Veruli a Viterbo per tal de negociar un tractat a tres bandes entre Baldu II de Constantinoble, Carles I d'Anjou i el mateix Guillem II d'Acaia. 

Tractat.
En canvi l'ajut a Baldu II de Constantinoble per tal de recuperar el seu tron, Carles I d'Anjou deman primerament el Principat d'Acaia; per tant, Guillem II d'Acaia havia de cedir el seu principat, que li seria retornat en feu de per vida. Per tal de segellar el pacte entre les dues famlies, la filla major de Guillem II d'Acaia, Isabel I d'Acaia, trencava el seu prometatge amb el jove Andrnic II Paleleg i es comprometia amb Felip d'Anjou-Npols, un dels fills de Carles I d'Anjou. Una de les clusules del tractat per, indicava que si la parella moria sense fills, el Principat d'Acaia seria revertit al mateix Carles I d'Anjou, quedant Isabel totalment desheretada. Malgrat les reticncies de Guillem II d'Acaia, aquest finalment accept i confirm la seva part del tractat el 24 de maig del 1267.

Per la seva part, Baldu II de Constantinoble havia de cedir, algunes ciutat d'Albnia, l'illa Corf, aix com algunes de les illes de l'Egeu, a excepci d'aquelles que estaven sota la jurisdicci de la Repblica de Gnova.

Finalment, Carles I d'Anjou es comprometia a llevar i mantenir durant un any un exrcit de 2.000 cavallers i a reconquerir Constantinoble. Per tal de segellar el pacte entre les dues famlies, Felip de Courtenay, fill de Baldu II de Constantinoble, es comprometia a casar-se amb Beatriu d'Anjou-Npols, la segona filla de Carles I d'Anjou. De la amteixa manera que en el cas de Guillem II d'Acaia, si la parella no tenia fills, el drets a l'Imperi Llat de Constantinoble serien revertits al mateix Carles I d'Anjou. Baldu II de Constantinoble acced i el tractat fou segellat finalment el 27 de maig del 1267.

Conseqncies.
L'nic beneficiari real del tractat fou Carles I d'Anjou. La campanya militar s'an dilatant en el temps degut a la preparaci de la Vuitena Croada, que finalment s'inici el 1270. Baldu II de Constantinoble mor el 1273, i les mesures diplomtiques de l'emperador bizant Miquel VIII Paleleg aconseguiren retardar encara ms qualsevol tentativa militar. Finalment, el 1282, la flota que havia de transportar l'exrcit invasor fou incendiada al port de Messina durant la rebeli de les Vespres Sicilianes, i qualsevol projecte tentativa fou anullada per la llarga Guerra de Siclia que enfront la Corona d'Arag i Carles I de Npols. 

Aix, l'nic efecte prctic fou que el Principat d'Acaia va caure en l'rbita de poder de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia, que supos la implicaci dels Anjou en els Estats croats de Grcia durant ms d'un segle, fins el 1387.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341433" title="Draft de l'NBA del 1999" nonfiltered="3424" processed="3413" dbindex="133453">
El Draft de l'NBA de 1999 es va celebrar el dia 30 de juny a Washington DC. Corey Maggette, Ron Artest, Andrei Kirilenko i Manu Ginobili estan entre els jugadors escollis en posicions retrassades que desprs han rendit a la perfecci a la lliga.

Primera ronda.



Segona ronda.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341434" title="Huerva" nonfiltered="3425" processed="3414" dbindex="133454">

El riu Huerva (en aragons ro la Uerba) s un riu aragons afluent de l'Ebre pel marge dret. Neix a la serra de Cucaln (Sistema Ibric), al municipi de Fonfra (Terol) a uns 1280 metres d'altitud. Passa per les viles de Vistabella de Huerva, Tosos, Villanueva de Huerva, Muel, Cuarte de Huerva, Cadrete, Mara de Huerva i finalment desemboca a l'Ebre dins de Saragossa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341439" title="Akinori Nishizawa" nonfiltered="3426" processed="3415" dbindex="133455">

Akinori Nishizawa (Shizuoka, 18 de juny 1976) s un futbolista japons que juga de davanter.

Fou 29 cops internacional amb la selecci japonesa, amb la que ha marc 11 gols entre  1997 i 2002 i particip al Mundial del 2002. A nivell de club, la majoria de la seva carrera la pass al Cerezo Osaka, amb breus estades al FC Volendam, al RCD Espanyol (el 2001) i al Bolton Wanderers.

Palmars.
 Incls al 11 ideal de la J-League el 2000;
 Copa Asitica de futbol: 2000;

Enllaos externs.
Carrera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341441" title="Nndor Dni" nonfiltered="3427" processed="3416" dbindex="133456">




Nndor Dni (n. 30 de maig de 1871 a Budapest - 31 de desembre de 1949 a Budapest) era un atleta hongars. Va competir als Jocs Olmpics d'estiu de 1896.

Dni va competir als 800 metres, quedant segon a la seva srie aix avanar a la final. All, una altra vegada va quedar segon, amb un temps de 2:11.8, darrera de Teddy Flack,el mateix corredor que l'havia batut en la primera srie.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341444" title="Poecilia boesemani" nonfiltered="3428" processed="3417" dbindex="133457">

Poecilia boesemani  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Trinitat i Tobago.

 Referncies .



Bibliografia.

 Poeser, F. N.: Geographic variation in Poecilia Bloch and Schneider, 1801 (Teleostei: Poeciliidae) with descriptions of three new species and lectotypes for P. dovii Gnther, 1866 and for P. vandepolli van Lidth de Jeude, 1887. A: From the Amazon R. to the Amazon molly and back again. The evolution and systematics of the genus Poecilia Bloch and Schneider, 1801. Proto. zase. Obshch. estest. kanzan. univ. Captol 5 (Tesi): 44-69. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341445" title="Poecilia butleri" nonfiltered="3429" processed="3418" dbindex="133458">

Poecilia butleri  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total i les femelles els 8.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mxic fins a Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341448" title="Poecilia catemaconis" nonfiltered="3430" processed="3419" dbindex="133459">

Poecilia catemaconis  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 ITIS ;
 The Taxonomicon ;
 Discover Life ;
 uBio ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341452" title="Central Nuclear Jos Cabrera" nonfiltered="3431" processed="3420" dbindex="133460">
La Central nuclear Jos Cabrera (1968 - 2006), ms coneguda com Zorita, va ser la primera central nuclear construda a Espanya, situada al costat del riu Tajo al terme municipal de Almonacid de Zorita, a la provncia de Guadalajara, i va pertnyer a la companyia Unin Fenosa. Complert el seu cicle de funcionament, va deixar de funcionar el 30 d'abril de 2006 per a procedir a ser desmantellada.

Es va comenar a construir al juliol de 1965, i es va finalitzar en temps record al mar de 1968. Es va carregar el nucli i es va assolir la primera criticitat el juny del mateix any. La inauguraci oficial va ser el 12 de desembre de 1968. Tenia una potncia installada de 160 MGW amb un reactor d'aigua a pressi (PWR). El seu sistema de refrigeraci fou de canonada forada (Riu Tajo).

En les installacions es preveu construir un magatzem temporal per a poder dipositar els residus continguts en la piscina, en mancar de moment d'un magatzem temporal centralitzat en el qual emmagatzemar tots els residus radioactius procedents de les centrals nuclears que operen al pas.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341454" title="Bilbi gros" nonfiltered="3432" processed="3421" dbindex="133461">

El bilbi gros (Macrotis lagotis) s l'nica espcie vivent de bilbi. Amb un pes d'entre 1 i 2,4 quilograms, els mascles sn de la mida aproximada d'un conill; tanmateix, alguns mascles ben cuidats han arribat fins a 3,7 kg en captivitat. La femella s ms petita i pesa 0,8-1,1 kg.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341456" title="Jordi Lardn Cruz" nonfiltered="3433" processed="3422" dbindex="133462">

Jordi Lardn Cruz (Manresa, 4 de juny 1973) fou un futbolista catal que jug de davanter o extrem esquerre.

Trajectria.
Va viure els seus millors anys al RCD Espanyol entre el 1992 i el 1997. Les seves bones actuacions el portaren a ser fitxat per l'Atltico de Madrid, per en el club matalasser no hi brill. Desprs de tres temporades torn cedit a l'Espanyol i posteriorment defens els colors del Xerez CD i el CD Legans. Jug tres partits amb la selecci espanyola, amb la que particip als Jocs Olmpics d'estiu de 1996.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341461" title="Bndicut de l'illa Ceram" nonfiltered="3434" processed="3423" dbindex="133463">

El bndicut de l'illa Ceram (Rhynchomeles prattorum) s una espcie de bndicut, l'nica del gnere Rhynchomeles. Com el seu nom indica, s originria de l'illa de Ceram.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341463" title="Guillem II d'Acaia" nonfiltered="3435" processed="3424" dbindex="133464">

Guillem II d'Acaia (en francs: Guillaume de Villehardouin) (?-1 de maig del 1278) fou el darrer Prncep sobir d'Acaia de la Dinastia Villehardouin, car si b la seva filla Isabel I d'Acaia esdevingu princesa d'Acaia, ho fou sota el vassallatge de Carles I d'Anjou.  

Llinatge.
Guillem II d'Acaia era fill de Jofre I d'Acaia i germ de Jofre II d'Acaia, tots de la Dinastia Villehardouin d'Acaia.

Guerra contra l'Imperi de Nicea.
El 1236 auxili l'Imperi Llat de Constantinoble contra l'atac de l'Imperi de Nicea, estat grec hereu del derrocat Imperi Bizant. A resultes d'este fet, fou recompensat amb el Ducat de Naxos i d'altres territoris venecians. 

El 1239 es despos amb la filla (de nom no conegut) de Narjot de Toucy.

Prncep d'Acaia.
El 1246, a la mort del seu germ Jofre II d'Acaia, el succe com a Prncep d'Acaia. Durant el seu govern conquer la prctica totalitat del Pelopons (anomenat Morea a l'edat mitjana), i edific una fortalesa a Mistra, prop d'Esparta. El 1249 captur Monemvasia amb l'ajut dels seus vassalls d'Eubea, i ms tard en aquell mateix any, acompany al rei Llus IX de Frana durant la Setena Croada, unint-se-li a Xipre amb 400 cavallers i 28 naus. En recompensa, Llus IX de Frana li garant llicncia per emetre monedes prpies anomenades mint, a l'estil de la moneda reial de Frana.

Guerra dels Terciers d'Eubea.
Durant el seu govern com a Prncep d'Acaia fou reconegut com a senyor pel Ducat de Naxos, el Ducat d'Atenes i els senyors venecians d'Eubea. El 1255 la seva segona muller, la veneciana Carintana dalle Carceri mor, provocant la disputa per la successi del seu feu a Eubea. Finalment esclat un conflicte entre la Repblica de Vencia i el Principat d'Acaia, la Guerra dels Terciers d'Eubea. Guillem II de Villehardouin guany la guerra i derrot el Duc d'Antenes ek 1258, reafermant la seva influncia sobre el ducat. 

Guerra i derrota contra l'Imperi de Nicea: l'Imperi Bizant restaurat.

El 1259 es cas novament amb Anna Comnena Ducaina, filla del Dspota de l'Epir Miquel II ngel-Comn Ducas, formant d'eixa manera una aliana defensiva contra l'Imperi de Nicea que tamb incloa a Manfred de Siclia. El setembre del mateix 1259, lider les forces del Principat d'Acaia contra l'Imperi de Nicea a la Batalla de Pelagonia. Per els seus aliats del Despotat de l'Epir l'abandonaren i Guillem II de Villehardouin fou derrotat i capturat. Romangu captiu fins el 1262, sent forat a entregar Monemvasia i Mistra al restaurat Imperi Bizant. 

Tractat de Viterbo.

En tant sols dos anys, Guillem II de Villehardouin havia perdut gran part del seu poder, havia arrunat els recursos del seu territori i havia vist com el seu senyor, Baldu II de Constantinoble, era derrotat i s'ensorava l'Imperi Llat de Constantinoble, sent restaurat l'Imperi Bizant. El 1267 Baldu II de Constantinoble i Guillem II de Villehardouin signaren el Tractat de Viterbo amb Carles I d'Anjou, amb l'objectiu que aquest aports el fons per reconquerir l'Imperi Llat de Constantinoble; per una de les clusules del tractat exigia el matrimoni d'Isabel I d'Acaia, filla de Guillem II de Villehardouin, amb Felip d'Anjou, fill de Carles I d'Anjou, amb la condici que si la parella no tenia fills, el Principat d'Acaia seria revertit directament a Carles I d'Anjou.

L'aixecament del Regne de Siclia.
En virtut del Tractat de Viterbo,  Guillem II de Villehardouin i 400 cavallers d'Acaia lluitaren contra Conrad de Siclia a la Batalla de Tagliacozzo el 1268.

Famlia.
Guillem II d'Acaia i Anna tingueren dues filles:
 Isabel I d'Acaia;
 Margarida d'Acaia, baronessa de Matagrif i senyora d'Akova;

Cultura trobadoresca.
Guillem II de Villehardouin tamb fou conegut per ser poeta i trobador, sent conegut que al Manuscrit du Roi, escrit durant el seu govern, hi ha dues composicions seves. s tamb conegut que era hbil tant en francs medieval com en grec medieval. 

Ttols i successors.
Seguint el Tractat de Viterbo, Isabel I d'Acaia es cas amb Felip d'Anjou-Npols, fill de Carles I d'Anjou. Per Felip mor jove i la parella no tingu fills, de manera que Carles I d'Anjou esdevingu successor de Guillem de Villehardouin quan aquest mor el 1278 com a Prncep d'Acaia. A partir d'aleshores el Pricnipat fou governat com una provncia del Regne de Npols; progressivament, la influncia i el poder del Principat d'Acaia anaren decaient en favor de l'estat vassall per emergent Ducat d'Atenes, convertint-se aquest durant el segle XIV en l'estat croat ms poders de Grcia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341466" title="Jaln" nonfiltered="3436" processed="3425" dbindex="133465">


El riu Jaln s un riu castell i aragons afluent per la dreta de l'Ebre. Neix als manantials de la Fuente Vieja, al peu de la serra Ministra, situat a vora el poble de Benamira, llogaret del municipi de Medinaceli (Sria). Baixa molt encaixonat al seu pas per Castella per un cop passat Arcos de Jaln entra a la depressi de Monreal de Ariza.

Al entrar a Arag rep per l'esquerra els rius Ngima i Henar. Ms tard rep els rius Monegrillo, Piedra, Mesa i Manubles i vora Calatayud rep les aiges del riu Jiloca, Perejiles i Ribota. I un cop entra a la depressi de l'Ebre rep els rius Aranda, Gro i Alpartir; finalment desemboca a l'Ebre vora Torres de Berrelln.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341469" title="Antoni Soldevilla Castellsagu" nonfiltered="3437" processed="3426" dbindex="133466">
Antoni Soldevilla Castellsagu (L'Hospitalet de Llobregat, 19 de desembre, 1978) s un futbolista catal que juga de defensa.

Comen a les categories inferiors del RCD Espanyol, i ms tard pass al primer equip on jug 116 partits de lliga i marc 3 gols. Fou capit de l'equip. L'any 2004 estigu sis mesos de baixa per enfermetat i l'any 2005 deix el club per motius personals.

La temporada 2005/2006 marx al Parma FC itali on no va arribar a debutar i al mercat d'hivern fitx pel Polideportivo Ejido on noms jug 7 partits. Va estar a prova a l'Ipswich Town per finalment marx el 2006/2007 a Xipre a l'Apollon Limassol. El 2007 fitx pel FC Amkar Perm rus, essent el primer jugador catal en jugar a la lliga d'aquest pas.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Estadstiques a la Liga de Ftbol Profesional;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341486" title="Lo Borg dau Peatge" nonfiltered="3438" processed="3427" dbindex="133467">


Lo Borg dau Peatge (nom occit probable) (en francs i oficialment Bourg-de-Page, antigament Le Bourg-du-Page) s un municipi i una ciutat occitana (francesa) del departament de la Droma, a la regi de Roine-Alps, enfront de la ciutat de Rumans d'Isra, de la qual s separada pel riu Isra.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341487" title="Brives-Charensac" nonfiltered="3439" processed="3428" dbindex="133468">


Brives-Charensac  s un municipi francs del departament de l'Haute-Loire, a la regi d'Alvrnia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341491" title="Pogonfor" nonfiltered="3440" processed="3429" dbindex="133469">


Els pogonfors (Pogonophora, del llat pogon, barba i phora, portar) constitueixen un flum escassament conegut d'animals vermiformes i de tub. No van ser descoberts fins al 1900, quan se'n van trobar alguns exemplars per mitj de dragats a grans profunditats a la costa d'Indonsia.

Acostumen a viure en els fons marins, generalment a ms de 200 metres. Aquesta circumstncia, unida a l'extrema fragilitat en dificulta en gran mesura l'estudi. Sn animals sssils, i viuen ens tubs quitinosos verticals que fabriquen ells mateixos. Sn vermiformes, amb un cos cilndric dividit en regi ceflica, tronc i opistosoma (que no es va descriure fins al 1963). La regi ceflica presenta un nombre variable de tentacles, que sn els que donen nom al flum.

Una de les principals caracterstiques del grup s l'absncia de boca tub digestiu. En realitat, s'alimenten grcies al mutualisme amb bacteris quimioauttrofs del sofre. Aquestes bacteris oxiden sulfur d'hidrogen, amb la qual cosa proporcionen al pogonfor l'energia que necessita per nodrir-se. els bacteris es presenten en el trofosoma, un rgan derivat de la regi mitjana del tub digestiu de l'embri (la resta del tub digestiu es perd quan arriba a la maduresa). a causa d'aix necessiten viure en zones riques en sulfur d'hidrogen, que resulten hostils a gaireb tots els ssers vius, com esquerdes oceniques hidrotermals d'origen volcnic.

La posici filogentica dels pogonfors no s gaire clara, encara que es veu que s'emparenten amb el grup dels anllids. Es divideixen en dues classes: Perviata i Vestimentifera. Aquests ltims tenen mides ms grosses(fins a 1,5 metres en el cas de Riftia pachyptila ) i viuen a major profunditat. Alguns experts defensen que els vestimentfers constitueixen un flum a part; altres els consideren dins el flum Annelida. En aquest cas, podem citar-los com, inicialment, membres de la classe Pogonophora, encara que ms recentment, amb el descobriment recent dels opistosomes (fins fa poc, es perdia en les captures), s'inclou com famlia Pogonophoridae dins l'ordre Sabellidae de la classe Polychaeta. Hi dna suport McHugh (1997) afegint-hi proves de seqenciaci d'ADN.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341492" title="Carquefou" nonfiltered="3441" processed="3430" dbindex="133470">


Carquefou  s un municipi francs del departament de Loire-Atlantique, a la regi del Pas del Loira.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341494" title="Draft de l'NBA del 2000" nonfiltered="3442" processed="3431" dbindex="133471">
El Draft de l'NBA del 2000 es va celebrar el 28 de juny a Minneapolis, Minnesota. Est considerat com el pitjor draft des del de 1986, per la seva escasa quantitat de jugadores convertits posteriorment en All Star. Noms 3 jugadors han participat en aquest partit entre les dues rondas, i sn molt pocs els jugadors de primera ronda que continuen jugant avui en dia a la NBA. 

 Primera ronda .




 Segona Ronda .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341501" title="Jarnac" nonfiltered="3443" processed="3432" dbindex="133472">


Jarnac  s un municipi francs del departament de Charente, a la regi del Poitou-Charentes. En aquesta poblaci va nixer el president francs Franois Mitterrand.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341503" title="Cultura de Longshan" nonfiltered="3444" processed="3433" dbindex="133473">
La Cultura de Longshan (    ) va ser una cultura xinesa del neoltic tard (3000-2000 aC) que es va desenvolupar a Shandong, a Liaodong i a les conques inferior i mitjana del riu Groc, a Henan, Shanxi, Shaanxi, Hebei, Jiangsu i Hubei. Treu el seu nom de la vila de Longshan al municipi de Jinan, a la provncia de Shandong, on Wu Jinding  va descobrir el 1928 l'indret de Chengziyai.



A diferncia del que es pensava, la civilitzaci xinesa no s el resultat de la irradiaci d un nucli originari situat a la plana central, sin el resultat de la interacci entre les mltiples i diverses cultures que havien sorgit a partir del 5000 aC al llarg i ample de la geografia xinesa. En un primera fase, aquestes cultures, que tenien un marcat carcter regional, van ampliar la seva rea d influncia i van augmentar la seva interacci. Cap al 4000 aC els grans centres de cultura del mill, Yangshao, Dawenkou i Hongshan, tendeixen a expandir-se i interrelacionar-se, mentre augmentes els indicis de contactes entre Dawenkou i les cultures del Yangzi. Aquesta esfera d interacci dintre d aquesta xarxa de nuclis va cristal litzar cap al 3000 aC en la cultura de Longshan i durant aquest periode la societat xinesa va evolucionar en tres aspectes essencials: diferenciaci creixent en riquesa econmica i poder poltic; creixent importncia del ritual; i aparici de la violncia en les relacions externes i en el control intern.

Un factor distintiu de la cultura Longshan era l'alt nivell tcnic de la seva cermica, com indiquen els nombrosos vestigis de pots i vasos de cermica trobats.

La cultura de Longshan tamb va marcar la transici per a l'establiment de ciutats, indicat pels vestigis de murs de terra premsada trobats, per exemple, el jaciment arqueolgic de Taosi a la provncia de Shanxi. Van aparixer les muralles de terra piconada, indicant tant la transmissi de tecnologia como l aparici de les primeres grans obres pbliques. A Longshan no es troben, per, canvis visibles en la tecnologia i la producci d aliments; el cultiu d'arrs ja estava clarament establert en el perode.

La poblaci neoltica xinesa va assolir el seu apogeu durant la cultura de Longshan. A fi de la cultura de Longshan, la poblaci va decrixer clarament; indicat per la brusca desaparici de vasos de cermica d'alta qualitat, que acostumaven ser trobats en quantitat en els vestigis de ritus fnebres.

 Bibliografia .
 LIU, Li. The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, ISBN 0-521-81184-8;
 Folch, Dolors. La construcci de Xina, ISBN 84-7596-802-3;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341505" title="Leo von Caprivi" nonfiltered="3445" processed="3434" dbindex="133474">


Georg Leo Graf von Caprivi de Caprara de Montecuccoli (24 de febrer de 1831 - 6 de febrer de 1899), general alemany i home d'Estat, fou el successor d'Otto von Bismarck com a Canceller d'Alemanya, crrec que exerc entre els anys 1890 i 1894.

Nascut a Charlottenburg, als afores de Berln, en una famlia d'origen itali i eslov, Caprivi entr a l'exrcit l'any 1849 i particip com a soldat en la Guerra austroprussiana de 1866, i com a cap de divisi a la Guerra francoprussiana de 1870. Entre 1883 i 1888 serv com a Cap de la Marina Imperial, crrec on demostr un gran talent. Poc desprs, i durant un breu temps, fou nomenat Cap del Des Exrcit, amb seu a Hannover, abans de tornar a Berln el febrer de 1890 per ordre del kaiser Guillem II. Ja a la capital, Caprivi fou informat de qu el kiser confiava en ell per encapalar un nou govern, notcia que es confirm desprs de la dimissi de Bismarck, el 18 de mar del mateix any. Irnicament, Caprivi havia preguntat temps enrere en pblic: "Qui seria l'estpid que s'atreviria a succeir Bismarck?".

El govern de Caprivi es caracteritz pel que els historiadors anomenen "El Nou Curs", tant en poltica exterior com interior. En poltica domstica, intent conciliar el govern amb els socialdemcrates; a nivell internacional, s'acost a la poltica exterior britnica, fet que s'exemplific amb la signatura del Tractat de Zanzbar (juliol de 1890), amb el qual la Gran Bretanya ced l'illa de Heligoland a canvi del control de Zanzbar. Aquest tractat per, li feu guanyar-se la oposici dels grups colonialistes alemanys, alhora que les poltiques de lliure comer van veure l'oposici dels productors agrcoles conservadors i proteccionistes.

A banda d'aquest Tractat de Zanzbar, el govern de Caprivi aconsegu el control de l'anomenat Dit de Caprivi, una estreta franja afegida a l'frica del Sud-Oest Alemanya i que volia permetre la comunicaci i el comer amb l'frica Oriental a travs del riu Zambesi. Ms endavant per, es demostr que el riu no era navegable i, per tant, la comunicaci era impossible.

L'any 1892, desprs de perdre una votaci sobre una nova llei d'educaci, present la seva dimissi com a Ministre-President de Prssia i fou reemplaat pel Comte d'Eulenburg. Aquesta dimissi don lloc a una divisi impossible entre els crrecs de Canceller i Ministre-President de Prssia, problema que no seria resolt fins el 1894 amb la dimissi definitiva de Caprivi com a Canceller l'any 1894.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341506" title="Montboudif" nonfiltered="3446" processed="3435" dbindex="133475">


Montboudif  s un municipi francs del departament de Cantal, a la regi d'Alvrnia. En aquesta poblaci va nixer el president francs Georges Pompidou.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341508" title="Cant de Revl" nonfiltered="3447" processed="3436" dbindex="133476">

El Cant de Revel s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, compta amb 13 municipis i t com a cap cantonal Revl.

Municipis.
 Revel;
 Saint-Flix-Lauragais;
 Montgut-Lauragais;
 Saint-Julia-de-Gras-Capou;
 Vaudreuille;
 Vaux;
 Roumens;
 Maurens;
 Mourvilles-Hautes;
 Blesta-en-Lauragais;
 Juzes;
 Falga;
 Nogaret;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341513" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 1500 metres homes" nonfiltered="3448" processed="3437" dbindex="133477">

La prova dels 1500 metres masculins va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La prova es va crrer el 15 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part nou atletes representants de sis pasos. Les curses tenien lloc en una pista de 500 m de circumferncia.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) No oficial

Charles Bennett fa un nou rcord del mn, no oficial, amb 4' 06,2".

Resultats.



Charles Bennett lidera la cursa amb un petit marge sobre Deloge. La darrera volta, de 500 m, la fa amb un temps de 1' 10,2" per completar un temps total de 4' 06,2", un nou rcord del mn, tot i que no oficial. John Bray superar per poc menys de dos metres el quart classificat, David Hall.

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341514" title="Cultura de Dawenkou" nonfiltered="3449" processed="3438" dbindex="133478">

La cultura neoltica de Dawenkou (xins:      ; pinyin: dwnk u wnhu) es va desenvolupar a la provncia xinesa del Shandong i desprs es va difondre a les provncies venes, Henan, Anhui i Jiangsu. Ms o menys contempornia de la cultura de Yangshao (V-IV mil lenni aC), de la qual la separaven les maresmes que desprs van recobrir el alluvions del riu Huanghe. El nivell de desenvolupament social i econmic de ambdues cultures es comparable. La cultura de Dawenkou s molt ms coneguda per les seves sepultures, especialment el de la fase final, que pels seus hbitats.

El seu primer indret identificat era una necrpoli de 130 tombes a la vora del riu Dawen. Al contrari de les sepultures de Yangshao, contenen un abundant mobiliari funerari, per que es troba desigualment repartit, signe d'una jerarquitzaci de la societat. Les tombes ms riques, amb tats protegits per cambres de fusta, contenen ossaments de porcs sacrificats. Els objectes de prestigi estan fets en jade, turquesa, ivori i os.

Entre els objectes rituals, hi ha matraques fabricades a partir de closques de tortugues i escultures en s. Les cermiques, fetes a torn, sn sovint polides i de color vermells. Les del tipus ding, una mensa de trpode, i dou, a peu nic, sn corrents en la cultura de Dawenkou i han estat exportades a la de Yangshao. Altres pots grisos girats a pasta fina prefiguren la cermica de la cultura neoltica final de Longshan, situada igualment a Shandong.

El maig de 2006, arquelegs xinesos van fer nous descobriments al nord del poble de Xinjian del districte de Shanting de Zaozhuang, sobre una superfcie de 900 m. Aquests descobriments son fosses, cendres, tombes, fundacions de cases, forns de terrissa, aix com un centenar de vestigis preciosos entre els quals hi ha instruments en cermica, pedra i os. 

References.
 Liu, Li. The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, ISBN 0-521-81184-8;
 Folch, Dolors. La construcci de Xina, ISBN 84-7596-802-3;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341517" title="Xenoturbllid" nonfiltered="3450" processed="3439" dbindex="133479">


El gnere Xenoturbella comprn dues espcies d'animals bilaterals vermiformes marins de posici taxonmica incerta des del seu descobriment el 1949, quan es van classificar com turbellaris primitius i peculiars. Estudis realitzats el 2003 del seu ADN l'han classificat com un primitiu deuterstom fora dels flums previament coneguts (Bourlat i cols., 2003).

Prviament ja s'havia relacionat amb els molluscs (Noren & Jondelius, 1997) per es va objectar que l'ADN s'havia contaminat amb l'ADN dels molluscos dels quals s' alimentava (Bourlat i cols., 2003). Aquells primers resultats s'han corroborat recentment. El gnere es considera ara l'nic membre del seu flum, Xenoturbellida (Haszprunar i cols., 1991; Bourlat i cols., 2006).

Xenoturbella t un pla corporal molt simple. No t cervell, ni tub digestiu, ni gnades (per produeix gamets; els ous i els embrions es produeixen en els folicles, Israelsson and Budd) i de qualsevol altre rgan definit, a excepci d'un estatocist provist de cllules flagellades. T cilis i un sistema nervis difs. T una longitud de 4 cm. Se n'ha trobat enfront de les costes de Sucia, Esccia i Islndia .

El gnere Xenoturbella inclou dues espcies:
 Xenoturbella bocki;
 Xenoturbella westbladi;
  
 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341524" title="Cerbn" nonfiltered="3451" processed="3440" dbindex="133480">

Cerbn s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341526" title="Cigudosa" nonfiltered="3452" processed="3441" dbindex="133481">

Cigudosa s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341530" title="El Royo" nonfiltered="3453" processed="3442" dbindex="133482">

El Royo s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format pels nuclis d'Arroyo de la Truchuela, Barranco de la Truchela, Derroadas, El Royo, Hinojosa, Hinojosa de la Sierra, Langosto i Vilviestre de los Nabos.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341531" title="Jofre II d'Acaia" nonfiltered="3454" processed="3443" dbindex="133483">
Jofre II d'Acaia (tamb anomenat Geoffroi de Villehardouin) (1195-1246) fou Prncep d'Acaia.

Llinatge.
Era el primer fill de Jofre I d'Acaia (Geoffroi de Villehardouin).

Principat d'Acaia.
Fou reconegut com a Prncep d'Acaia per l'emperador de Constantinoble Pere II de Courtenay. El 1217 es cas amb Agnes de Courtenay, filla de l'emperador Pere II de Courtenay i de Iolanda de Flandes.

Seguint la poltica iniciada pel seu pare Jofre I d'Acaia, s'enfrontpa als capellans catlics restringint les seues activitats i finances, ra per la qual fou excomunicat. Per ms tard, i degut a les dificultats que travessava l'Imperi Llat de Constantinoble, l'excomuni li fou llevada. Amb els impostos sostrets a l'esglsia es constru un castell a Elis, el castell de Chlomoutsi. A ms, es guany el suport dels capellans ortodoxos a qui exclo de qualsevol tipus de taxaci. El juliol del 1237 entreg un hospital situat a Andravida a l'Orde Teutnic.

L'Imperi Llat de Constantinoble.
Aconsegu reunir un poders exrcit i una potent flota, grcies a la qual pogu salvar Constantinoble quan John III Ducas Vatatzes inici el Setge de Constantinoble el 1236. Jofre II d'Acaia, amb 100 cavallers, 800 arquers i 6 naus, aconsegu d'aixecar el setge i a ms entreg a l'Imperi Llat de Constantinoble 22.000 hyperpyron. En reconeixement pels seus serveis, fou recompensat per l'emperador amb el domini del mar egeu, Evoia i alguns feus a Sterea Hellas.

Ttols i successors.
Jofre II d'Acaia mor el 1246 i fou enterrat a la seva ciutat capital, Andravida, a l'esglsia del monestir de Sant Jaume.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341532" title="Estepa de San Juan" nonfiltered="3455" processed="3444" dbindex="133484">

Estepa de San Juan s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s el tercer municipi espanyol amb menys poblaci, desprs de Jaramillo Quemado amb 8 i Illn de Vacas amb 6. (2008)
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341533" title="Yu el Gran" nonfiltered="3456" processed="3445" dbindex="133485">

Yu (xins:   , pinyin: D Y ) sovint anomenat Da Yu o "Yu el Gran", s el sobrenom de Si Wen Ming, el primer monarca de la llegendria dinastia Xia, considerat com el fundador de la dinastia. Identificat com a un dels tres augustos i cinc emperadors, s associat a la invenci de les tcniques d'irrigaci havent perms el domini dels rius i dels llacs xinesos.

El pare de Yu, Gun (xins:  ,  , pinyin: G n), va rebre de l'Emperador Yao (xins:  ,  , pinyin: Yo) l'ordre de regular els cursos d'aigua, per davant el seu fracs punyent, l'Emperador Shun (xins:  , pinyin: Shn), que succea a Yao, ho va fer executar. Reclutat com a successor del seu pare, Yu va comenar a dragar nous canals a partir dels rius, el que li van caldre tretze anys i el treball d  aproximadament 20.000 obrers.

Yu tamb s associat a la perseverana i a la determinaci. s reverenciat com el funcionari perfecte. Es conta que, durant els treballs d'irrigaci, va passar davant la seva casa tres vegada per no va entrar mai, considerant que una reuni familiar li prendria temps en detriment de la tasca que li havia estat confiada.

Shun va estar tan impressionat pels esforos de Yu que ho va escollir en lloc del seu propi fill per regnar desprs d'ell.
Segons els texts histrics, Yu va morir al Mont Kuaiji (al sud del Shaoxing), mentre que havia vingut caar sobre la frontera meridional del seu Imperi. Hi va ser construt un mausoleu en el seu honor. Un gran nombre d'emperadors del perode imperial hi varen anar per honorar la seva memria, sobretot Qin Shi Huang. El temple de Dayu Ling (xins:    , pinyin: D Y  Lng, "La tomba de Yu el Gran") fou construt sobre l'indret on les cerimnies es desenvolupaven tradicionalment.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341534" title="Peypin" nonfiltered="3457" processed="3446" dbindex="133486">

Peypin s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341535" title="Fuentes de Magaa" nonfiltered="3458" processed="3447" dbindex="133487">

Fuentes de Magaa s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Valtajeros a l'oest, Valdeprado al nord, Cerbn a l'est i Magaa al sud.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341537" title="Centre televisiu vatic" nonfiltered="3459" processed="3448" dbindex="133488">
El Centre Televisiu Vatic s una emissora de televisi vinculada a l'Estat Vatic. Va ser creat pel papa Joan Pau II en 1983, i des de 1996 s l'emissora de les activitats del Sant Pare, les quals sn transmeses a altres canals de TV.

El CTV transmet tots els esdeveniments durant l'any, des d'Audincies Generals dels Dimecres, fins als viatges del Papa, sn 130 els esdeveniments anuals que transmet. Aquestes mateixes activitats, sn lliurades posteriorment als Canals de Televisi i a les Agncies en Sistema PAL i cada pas que utilitze altre sistema recodifica a NTSC aquestes imatges.

Conjuntament el CTV emet totes les activitats del Sant Pare en la Seu Apostlica, amb o sense Seu vacant, a ms es prepara tamb en sistema PAL, SECAM i NTSC. En l'arxiu, es conserven enregistraments des de 1978 fins al 2005, de totes les activitats del Papa Joan Pau II, que sn les ms demanades pels documentalistes.

Aquestes cintes anlogues en VHS, sn posteriorment digitalitzades per a arribar al format DVD o VCD. EL CTV emet transmissi de les activitats papals, amb comentaris en ms de 40 idiomes, tot i que encara no empra el catal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341538" title="Fuentestrn" nonfiltered="3460" processed="3449" dbindex="133489">

Fuentestrn s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341539" title="La Pveda de Soria" nonfiltered="3461" processed="3450" dbindex="133490">

La Pveda de Soria s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format pels nuclis d'Arroyo del Pinar, Barriomartn, La Poveda de Soria i Puerto de Piquera.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341540" title="Magaa" nonfiltered="3462" processed="3451" dbindex="133491">

Magaa s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341542" title="Oncala" nonfiltered="3463" processed="3452" dbindex="133492">

Oncala s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341543" title="Dimitrios Golemis" nonfiltered="3464" processed="3453" dbindex="133493">





Dimitrios P. Golemis (grec:                 ) (Lefkada, 15 de novembre de 1874 - 9 de gener de 1941) va ser un atleta grec que va participar als Jocs Olmpics de 1896 a Atenes.

Golemis va prendre part a la prova dels 800 metres. Va acabar en segona posici de la ronda preliminar, cosa que li permet el passi a la final. En ella finmalitz en la darrera posici de tots els atletes que prengueren la sortida, ja que el francs Albin Lermusiaux no ho va fer. La tercera posici de Golemis li comport anys ms tard la medalla de bronze, assignada pel Comit Olmpic Internacional, ja que en aquells moments la tercera posici no rebia cap premi. 

Tamb va prendre part a la cursa dels 1500 metres, en qu finalitz en sisena posici, de vuit atletes participants, fent un temps que no ha arribat fins al dia d'avui. 

 Bibliografia .
  Michael LLewellyn Smith, Olympics in Athens. 1896., Profile Books, Londres, 2004. ISBN 186197342x ;
 James P. Verinis,  Spiridon Loues, the Modern Foustanla, and the Symbolic Power of Pallikari at the 1896 Olympic Games., Journal of Modern Greek Studies, 23:1 (maig de 2005), pp. 139-175.  ;

Enllaos externs.
 Perfil de Golemis a databaseolympics.com  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341544" title="Fauna de Catalunya" nonfiltered="3465" processed="3454" dbindex="133494">

La fauna de Catalunya es compon a grans trets d'una combinaci d'una minoria d'animals endmics de la regi i una majoria d'animals que tamb estan presents en altres indrets. Gran part del Principat de Catalunya gaudeix d'un clima mediterrani (exceptuant les regions de muntanya), cosa que fa que molts dels animals que hi viuen estiguin adaptats als ecosistemes mediterranis. Les activitats humanes han posat en perill la biodiversitat animal de Catalunya, posant algunes espcies en perill i extingint-ne altres, com ara el llop gris o probablement l's bru. D'altra banda, el govern tamb ha delimitat zones protegides per tal de conservar la riquesa natural de Catalunya.

Caracterstiques dels ecosistemes catalans.
Catalunya es troba en la seva totalitat dins la zona palertica, la ms extensa de les vuit ecozones en qu es divideix la superfcie de la Terra. Dins la zona palertica, Catalunya forma part de l'ecoregi de la conca del Mediterrani, com altres parts del sud d'Europa, el nord d'frica i l'extrem occidental d'sia. En aquesta ecoregi, els hiverns sn generalment suaus i plujosos, i els estius sn calorosos i secs. El mosaic de boscos, zones arbustoses i matollars d'aquesta ecoregi alberguen 13.000 espcies endmiques diferents. Tanmateix, la conca del Mediterrani tamb s una de les regions biogeogrfiques ms amenaades del mn; noms en queda un 4% de la vegetaci original de la regi, i les activitats humanes, incloent-hi la sobrepastura, la desforestaci, i la transformaci de terres per crear pastures, conreus o urbanitzacions han degradat gran part de la regi. Antigament, la regi estava coberta en gran part de boscos i zones arbustoses, per la intensa acci dels humans ha redut la majoria de la regi a les zones de vegetaci esclerfila conegudes com a txaparrals, matollars, mquies o garrigues. Conservation International ha assenyalat la conca del Mediterrani com un dels punts claus de la biodiversitat.

Alguns animals de Catalunya.
Aus.
guila daurada;
Gall salvatge;
Perdiu blanca;
Perdiu roja;
Perdiu xerra;
Picot negre;
Trencals;
Voltor;

Mamfers.
Almesquera;
Conill de bosc;
Duc;
Esquirol;
Fagina;
Gat salvatge;
Geneta;
Guineu;
Isard;
Llebre comuna;
Lldria;
Mart;
Senglar;
Teix;

Vegeu tamb.
Llista d'ocells de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341545" title="San Felices" nonfiltered="3466" processed="3455" dbindex="133495">

San Felices s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat al lmit amb La Rioja, proper als municipis de Castilruiz i Aguilar del Ro Alhama.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341548" title="Suellacabras" nonfiltered="3467" processed="3456" dbindex="133496">

Suellacabras s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341554" title="Trvago" nonfiltered="3468" processed="3457" dbindex="133497">

Trvago s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
 Histria .
L'origen de Trbago s molt antic, potser exists des de la invasi cltica esdevinguda sobre l'any 700 aC. Es conserven restes d'inscripcions en llengua celtibera, aix com molins de pedra, motlles de fosa per a fabricar fletxes, etctera. El sufix "aco" s molt com en topnims de l'altipl espanyol. s d'origen cltic, com en els casos de Sayago, Litago, Sarnago o trbago. En l'any 915 se cita a Trbago, quan el rei de Navarra, Garcia Sanxes, conquesta greda i la seva comarca als musulmans. En el segle XI, Trvago s la frontera, entre Castella, Navarra i Arag. Pertanyia l bisbat de Tarazona i al regne de Castella.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341557" title="Harardhere" nonfiltered="3469" processed="3458" dbindex="133498">
Harardhere s una ciutat de la costa oriental Somlia, situada al centre, uns 100 km al sud d'Hobyo.

 Histria moderna .

A l'octubre del 1897, durant un perode temporal en qu el sultanat d'Hobyo va estar sota govern directe d'Itlia, el reial comissionat extraordinari, Giorgio Sorrentino, va descobrir que el sold Yusuf Ali pretenia dominar Harardhere, un territori teoricament sense sobirania habitat pel clan waesle; justament poc abans els waesle havien signat un tractat amb Itlia reconeixent el protectorat. Sorrentino va haver de decidir si feia valdre el tractat i s'enemistava amb el sulta d'Hobyo, o pel contrari deixava fer a aquest i sacrificava als waesle. Finalment va optar per la segona possibilitat. Aix Harardhere va passar al soldanat d'Hobyo fins que el 1925 aquest fou annexionat a Itlia i va formar el comissariat de Mudug.

Harardhere fou part desprs del 1960 de la provncia de Mudug. Va ser constituda com un districte de la regi de Mudug el 1982 pel rgim de Siad Barre. Desprs del 1991 la comarca d'Harardhere va quedar en mans dels clans locals. Vers 2005 el cap del clan local era Garaad Mohamuud Mohamed i el 2005 va comenar a demanar taxes als vaixells internacionals per transitar per les seves aiges territorials, cosa que fou interpretada com a pirateria. Mohamed va refusar contactes poltics i es va negar a reconixer els seus actes com a pirateria o segrestos, allegant que els seus homes patrullaven les costes en bots, que actuaven com a guarda costes, per cobrir aquesta tasca que el govern no omplia i defensar les costes i els recursos contra invasors estrangers.

Diversos vaixells van ser interceptats i el 2005 van tenir repercussi el Semlow (amb bandera de les Grenadines) i el Ibn Batuta (somali) que foren portats al port d'Harardhere, mentre d'altres noms eren atacats a la rodalia com el San Carlos. El clan actuava al sud fins a El Maan i al nord fins a Eyl. Tamb foren atacats vaixells de la Nacions Unides amb ajut humanitari (acusats de pescar illegalment). Com que l'anomenada "Somali Coast Guard" no tenia reconeixement legal, ni estructura o pressupost foren considerats atacs pirates. Els atacs es van incrementar el 2006. 

El 14 d'agost del 2006 s va proclamar l'estat de Galmudug i els clans locals d'Harardhere van dubtar entre donar suport a la Uni de Corts Islmiques de Somlia o al nou estat (que nominalment va considerar la ciutat i la seva comarca dins els seus lmits); el 16 d'agost la Uni de Corts Islmiques va entrar a Harardhere i va expulsar al clan dedicat a la pirateria; altres clans es van fer crrec del poder i es van decantar per ingressar a Galmudug per les corts la van ocupar el novembre; els darrers dies del 2007 fou controlada per les forces etops i del govern federal de transici amb suport de Puntland i del senyor local del Sacad, Abdi Qeybdiid, i reconeguda com a part de Galmudug. El 26 de gener de 2008 tornava a estar en mans del clan dels pirates segons va assenyalar el administrador del govern a la ciutat Abdisalna Khalif, que va assegurar que la poblaci local no els donava suport i que el govern enviaria tropes per restaurar el control.

El diumenge 20 d'abril del 2008 fou segrestat prop d'Harardhere el vaixell tonyinaire basc "Playa de Bakio" quan pescava a 250 milles de la costa, en aiges internacionals, i fou conduit a Gaan, entre Hobyo i Haradhere; portava 26 tripulants (13 africans, 5 bascos i 8 gallecs). El govern espanyol va enviar la fragata F104 Mndez Nez amb un grup d'operacions especials. Desprs d'uns dies es va aconseguir el seu alliberament i probablement el govern espanyol va pagar unes taxes o rescat de tres quarts de mili de dlars; els segrestadors pertanyien a un clan de Bareda, ms al nord, aliat al clan de Harardhere.

El 8 de maig del 2008 fou ocupada pels islamistes, que van anunciar que prohibirien la actuaci de les milcies dedicades a la pirateria. 

 Personatges famosos .

El primer membre del parlament que fou elegit a Somlia fou Mohamed Said Iyow, del clan sarur d'Harardhere, que va ser un dels dirigents poltics que van aconseguir la independncia del pas (era membre de la Lliga de la Joventut Somali); un altre poltic destacat fou Abdirashid Ali Sharmarke, primer ministre (1960-1964) i president (1967-1969); i tamb fou rellevant el general Mohamed Abshir Muuse, cap de la policia somali.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341559" title="Valdegea" nonfiltered="3470" processed="3459" dbindex="133499">

Valdegea s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341564" title="Valdelagua del Cerro" nonfiltered="3471" processed="3460" dbindex="133500">

Valdelagua del Cerro s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341570" title="Valdeprado" nonfiltered="3472" processed="3461" dbindex="133501">

Valdeprado s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341586" title="Valtajeros" nonfiltered="3473" processed="3462" dbindex="133502">

Valtajeros s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341592" title="Villar del Ro" nonfiltered="3474" processed="3463" dbindex="133503">

Villar del Ro s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format pels nuclis d'Aldeacardo; Aldealcardo; Bretn; Camporredondo; Canto Hincado; Diustes; Hurteles; La Cuesta; Montaves; Ro Baos; Santa Cecilia; Valdurteles; Villar de Maya; Villar del Ro i Villaseca Bajera.

Curiositats.
La pellcula Bienvenido, Mister Marshall de Berlanga s'ambienta en un poble anomenat Villar del Ro, encara que el rodatge d'exteriors es va fer a Guadalix de la Sierra, Comunitat de Madrid.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341593" title="Home de Pequn" nonfiltered="3475" processed="3464" dbindex="133504">


Home de Pequn (xins:    , pinyin: B ij ngrn) s el nom pel qual es coneix a la subespcie Homo erectus pekinensis o Sinanthropus pekinensis, a causa que les seves restes fssils es van descobrir el sud-oest de Pequn (Xina), en una cova de la localitat de Zhoukoudian (   , Zh uk udin). Les restes van ser trobades entre 1921 i 1937 i daten de fa entre 250 000 i 500 000 anys. s especialment popular perqu en el moment del seu descobriment va ser considerada la primera baula perduda que justificava la teoria de l'evoluci.

El jaciment de Zhoukoudian va ser catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO des de l'any 1987.

 El descobriment .
En el descobriment de l'Home de Pequn van intervenir dos factors: la faula i l'atzar. Els habitants de la zona venien als estrangers tota sort de dents, pretenent que eren dents de drac - aquesta s la faula - i l'atzar es va presentar quan una d'aquestes dents va anar a donar a les mans d'un cientfic suec, qui, en estudiar-ho, ho va reconixer com a pertanyent a un mamfer extint.

Es va investigar l'origen d'aquesta dent i es va establir que provenia d'una cova de Pequn. Les investigacions van comenar el 1921. D'acord amb el relat posterior del paleontleg austrac Otto Zdansky, que treballava per al geleg suec Johan Gunnar Anderson, un habitant de la zona va portar als arquelegs fins al que avui en dia es coneix com el Tur de l'Os del Drac, un lloc ple d'ossos fossilitzats.

El paleontleg va comenar les feines d'excavaci immediatament i va trobar el qu semblava ser un queixal, molar hum fossilitzat. El 1923 va retornar al mateix indret i els materials extrets en les dues excavacions van ser enviats a la Universitat d Uppsala a Sucia per al seu anlisi. El 1926 Andersson anunciava la descoberta de dos molars humans trobats en aquest material i Zdansky publicava els seus descobriments.

El 1927, l'anatomista canadenc Davidson Black que treballava a la Facultat de Medecina de Pequn, va analitzar les troballes i  posteriorment, publicaria els seus descobriment a la revista Nature. Els primers espcimens dHomo erectus havien estat trobats a Java el 1891 per Eugne Dubois. L'home de Java va ser inicialment batejat com a Pithecanthropus erectus per ms tard va ser transferit al gnere Homo.

La Fundaci Rockefeller va accedir a patrocinar els treballs a Zhoukoudian. Cap al 1929, els arquelegs xinesos Yang Zhongjian i Pei Wenzhong, i posteriorment Jia Lanpo, es van fer crrec de l'excavaci. Durant els segents set anys van desenterrar fssils de ms de quaranta espcimens d'adults, joves i nens, incloent sis voltes cranianes gaireb completes. Es creu que el lloc era un lloc d'enterrament. El paleontleg Pierre Teilhard de Chardin i l'antropleg Franz Weidenreich tamb van participar en els descobriment

 La desaparici dels ossos .

Les excavacions van acabar el juliol de 1937, quan els japonesos van ocupar Pequn durant la Segona Guerra Sinojaponesa. Els fssils van ser posats fora de perill al Laboratori del Cenozoic de la Facultat de Medecina. El novembre de 1941, el secretari Hu Chengzi els va enviar als Estats Units per protegir-los de la imminent invasi japonesa. Tanmateix, al cam fins a la ciutat porturia de Qinghuangdao, van desaparixer, suposadament a les mans d'un grup de marinis que els japonesos havien capturat el comenament de la guerra amb els Estats Units.

Es va intentar trobar els ossos per sense resultat. El 1972, el financer nord-americ Christopher Janus va prometre una recompensa de cinc mil dlars a canvi dels cranis perduts; una dona va contactar amb ell demanant 500.000 dlars, per no se'n va tornar a saber ms d'ella. Janus va ser posteriorment acusat de desfalc. El juliol de 2005, coincidint amb el seixant aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, el govern xins va establir una comissi encarregada de trobar els fssils.
Existeixen diverses conjectures sobre qu va ocrrer realment amb els ossos, incloent la teoria que es van enfonsar al vaixell japons Awa Maru.

 Com era l'home de Pequn .

A causa de la desaparici de les restes fssils, els investigadors posteriors noms han pogut comptar amb els motlles i els escrits fets pels descobridors. Aix, se sap que la seva capacitat craniana arribava als 1075 cc un 80% respecte de la de lHomo sapiens, i que es tractava d'un caador recollector.

El descobriment de restes animals al costat dels ossos i l'evidncia de l's de foc, per combatre el fred i per cuinar els aliments, i d'eines d'os i fusta, fabricades amb altres de pedra, va servir per recolzar la teoria de qu lH. erectus va ser la primera espcie faber. Les anlisis van portar a la conclusi que els fssils de Zhoukoudian i Java pertanyen a la mateixa etapa de l'evoluci humana. Aquest s tamb el punt de vista oficial del Partit Comunista de la Xina.

Tanmateix, aquesta interpretaci va canviar en 1985 quan Lewis Binford va afirmar que l'home de Pequn no era caador, sin carronyaire. El 1998, l'equip de Steve Weirner en l'Institut Cientfic Weizmann va arribar a la conclusi que no hi ha evidncia que l'home de Pequn uss el foc.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341597" title="Cases dels Canonges" nonfiltered="3476" processed="3465" dbindex="133505">

Les Cases dels Canonges sn un conjunt d'edificis de Barcelona, adjacents a la Catedral i al Palau de la Generalitat, als quals s'accedeix pels carrers del Bisbe (nm. 4-8), de la Pietat (nm. 2-6) i del Parads (nm. 7). Originriament del segle XIV, han estat molt transformades amb el pas dels anys; l'aspecte que presenten actualment s degut a l'obra de restauraci duta a terme durant la dcada de 1920 per Joan Rubi i Bellver, un dels elements que va contribuir a donar carcter a l'anomenat Barri Gtic barcelon.

L'edifici del carrer del Bisbe s la residncia oficial del President de la Generalitat de Catalunya.

Histria i tipologia.
El conjunt residencial de les Cases dels Canonges apareix al segle XIV, quan els canonges de la seu abandonen la clausura i s'installen en aquesta illa de cases. En un principi, es tractava de cases de dos o tres pisos al voltant d'un pati obert, on hi havia l'escala que duia a la planta noble de l'edifici. A la planta baixa podia haver-hi arcades on s'installaven tallers i botigues. 

El pas del temps va modificar ostensiblement els edificis gtics, fins que durant els anys 1921-1929 l'arquitecte Joan Rubi i Bellver va dur-hi a terme una reforma radical, que fou continuada per Jeroni Martorell. Aquesta obra de reconstrucci va esborrar l'estructura tipolgica de les antigues cases, un fet molt polmic en el seu moment. L'any 1921 es va refer l'edifici de la cantonada dels carrers del Bisbe i de la Pietat, al qual es va afegir una faana esgrafiada d'aire barroquitzant, amb dames camperoles, gerros i ornaments arquitectnics. De 1923 a 1928 es va bastir el pont neogtic flamger del carrer del Bisbe, que uneix aquests edificis amb el Palau de la Generalitat. A partir del 1924 es va ampliar una de les cases de la placeta que fa el carrer de la Pietat darrere la catedral, on hi havia installat el FAD, per tal de millorar-ne les dependncies. De tot plegat en va resultar un conjunt heterogeni d'edificis amb aspecte de grans palaus gtics, amb escales solemnes i patis interiors, per amb afegitons de tipus historicista plateresc i barroc que en desvirtuen l'origen.

Residncia oficial del President de la Generalitat.
Francesc Maci, primer president de la Generalitat recuperada desprs de l'abolici de les institucions catalanes arran del Decret de Nova Planta, tria l'edifici del carrer del Bisbe com a residncia oficial, on morir el 25 de desembre de 1933. El seu successor Llus Companys continua la tradici fins a la seva partena cap a l'exili, al final de la guerra civil, el gener de 1939. Amb la tornada de la democrcia, el fins llavors president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, ocupar la residncia des del 1977 fins a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. El successor en el crrec, Jordi Pujol, primer president electe del nou perode democrtic, va decidir refusar d'utilitzar la Casa dels Canonges com a residncia privada, igual com han fet els presidents que l'han anat succeint fins ara, amb la qual cosa l'edifici ostenta tan sols funcions de representaci. 

 Referncies .


Enllaos externs.
 La Casa dels Canonges del carrer del Bisbe, dins poblesdecatalunya.cat;
 Pont del carrer del Bisbe, dins poblesdecatalunya.cat;
 La Casa dels Canonges del carrer de la Pietat, dins poblesdecatalunya.cat;
 La Casa dels Canonges de la plaa de la Pietat, dins poblesdecatalunya.cat;
 La Casa dels Canonges del carrer del Parads, dins poblesdecatalunya.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341598" title="Shabele" nonfiltered="3477" processed="3466" dbindex="133506">


Shabele (tamb Shabelle, Shebelle, Shebele, Shabeelle) s un riu d'Etipia i Somlia. Neix a l'altipl etop i corre en direcci sud-est cap a Mogadiscio a Somlia, i a poca distancia d'aquesta capital gira al sud-oest i corre, seguint parallel a la costa, fins que desaigua al riu Juba, prop de l'oce ndic. La major part del seu recorregut a Somlia es estacional i porta aigua noms a la temporada de pluges. El nom del riu (en somali Wabi Shabeelle) vol dir Riu Lleopard (o Riu Tigre) i dona nom a dos regions administratives: Shabeellaha Dhexe i Shabeellaha Hoose.

La seva longitud es de 1130 km dels quals uns 1000 sn a Etipia i la resta a Somlia (aix sembla incloure nicament la part amb aigua permanent). La seva regi va estar afectada greument per la mosca tse-tse per actualment ja est quasi eradicada. Els seus principals afluents sn: 

 Erer;
 Galetti;
 Wabe;
 Fafen ;

 Histria .

Les fonts del riu sn un lloc sagrat dels arsi oromo i dels sidama. 

El 1989 els enginyers sovitics van construir l'embasament de Melka Wakena a la part alta del riu Shabele a les muntanyes de Bale, que s la principal central d'energia elctrica d'Etipia . Les inundacions del abril i maig del 2005 a la Regi Somali i a Somlia, van causar danys greus (amb uns 100000 damnificats) i un centenar de morts.

 Notes .


Enllaos externs.
Mapa de la conca;
Poltiques hidruliques a la Banya d'frica;
"Ethiopia: Rains pound Somali region as death toll rises", IRIN, 5 de maig del 2005;
"Floods plague Horn of Africa, wash away refugee shelters" - UN News;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341599" title="Jofre I d'Acaia" nonfiltered="3478" processed="3467" dbindex="133507">
Jofre I d'Acaia (tamb anomenat Jofre de de Villehardouin) (en francs: Geoffroi de Villehardouin) fou Prncep d'Acaia 

Llinatge.
Jofre de de Villehardouin era originari del castell de Villehardouin, un feu situat a la Xampanya (Regne de Frana) i detentava el crrec de Mariscal de Xampanya. Jofre I d'Acaia era fill de Jean de Villehardouin, iniciador de la Dinastia Villehardouin d'Acaia i nebot de Geoffroi de Villehardouin, continuador de Dinastia Villehardouin de Xampanya. Aquest darrer tamb fou un destacat cavaller de la Quarta Croada i escrigu la Crnica de la Qarta Croada i la conquesta de Constantinoble, on es refereix al seu nebot Jofre I d'Acaia com a Geoffroi el nebot.

La Quarta Croada i la conquesta de Morea.


Quan el gruix de l'exrcit croat canvi els plans de la croada per atacar Constantinoble, Jofre I d'Acaia abandon els croats i an a Terra Santa.  Al 1204, fou requerit per Guillem I d'Acaia (Guillem de Champlitte) per tal que l'ajuds a conquerir el Pelopons (anomenat Morea durant l'Edat Mitjana) a canvi de succer-lo desprs de la seva mort.

Jofre I d'Acaia desembarc a Methoni (Modon), un port de Morea, on s'un a Bonifaci I de Montferrat i a Guillem I d'Acaia per tal de conquerir tota la pennsula de Morea. Conjuntament amb Guillem, Jofre conquer gran part del Pelopons derrotant al bizant Miquel I Ducas a la Batalla del camp d'oliveres de Koundouros. Guillem el recompens amb els feus de Koroni i Kalamata. Quan Guillem I d'Acaia retorn a Frana el 1209, Jofre prengu el seu lloc malgrat les aspiracions del nebot de Guillem, Hugh de Champlitte, de manera que fou reconegut com a Jofre I d'Acaia.

El 1212 infeud les senyories d'Argos i Nuplia a Ot de La Roche, senyor d'Atenes, en premi a l'ajut que li proporcion quan s'enfront a Leo Sgouros resistance a Argos i Nafplion, campanya amb la que finalitz la conquesta de Morea. Apodt una poltica favorable als grecs ortodoxos que habitaven el territori i aix es guany el seu suport. 

Ttols i successors.
Jofre I d'Acaia mor el 1228 i fou succet pel seu fill Jofre II d'Acaia.









Vegeu tamb.
Crnica de Morea;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341602" title="Faixa" nonfiltered="3479" processed="3468" dbindex="133508">
La faixa s una pea de roba que s caracteritza per ser molt ms llarga que ampla i per la seva resistncia. Serveix per a cenyir el cos per la cintura rodejant aquesta donant-li diferents voltes.

Diferents utilitats.

Castellers: Pea fonamental del vestuari casteller. De color negra i de llargada i amplada variables segons edat, alada i pes del qui la du. S'enrotlla a l'alada dels ronyons i t una doble funci, protegir la zona lumbar dels esforos que rep per les crregues i els moviments de l'estructura, i serveix com un dels punts de recolzament per a que els castellers puguin fer les maniobres de pujada i baixada del castell.

Falcons: Pea fonamental dels falcons ja que el color d'aquesta diferncia les colles unes de les altres. Enrotllada per la cintura serveix tamb per protegir la zona lumbar dels esforos realitzats durant la realitzaci de les diverses figures.

Militar: La faixa constitueix en alguns exercits el distintiu insgnia principal dels generales des de mariscal de camp endavant. En aquest cas est feta generalment de seda que adorna la cintura, s'acostumava a rematar amb borles d'or. Antigament, es podia portar tamb sense borles, sobreposada o no a la part inferior de l'armilla, quan anaven de pais.

Faixa ortopdica: En aquest cas feta amb teixits elstics o de cuir, serveix per cenyir el cos i sostenir les vsceres abdominals en cas de ptosi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341612" title="Bienvenido, Mister Marshall" nonfiltered="3480" processed="3469" dbindex="133509">

Bienvenido, Mister Marshall s una pellcula dirigida per Luis Garca Berlanga. 
 Argument . 
En els anys 1950, un petit poble espanyol, Villar del Ro, (part del rodatge es va fer a Guadalix de la Sierra (Madrid)) es prepara per a rebre la presumpta visita dels americans en ple pla d'ajuda al desenvolupament. El poble veu una oportunitat i tota la vida social comena a girar entorn dels nord-americans. 
 Comentaris . 
Bienvenido, Mister Marshall s una pellcula produda per UNINCI (el que va obligar al seu director a incloure a Lolita Sevilla), que, en to de stira i crtica soterrada, parla de la situaci poltica i econmica d'Espanya en l'poca del rodatge, fet indit en la filmografia espanyola fins a aquest moment. 

Pellcula imprescindible en el cinema espanyol, considerada com a obra mestra. Avalada pels premis rebuts en el Festival Internacional de Cinema de Cannes, l'obra de Berlanga s una comdia costumista sobre l'Espanya dels anys 1950. Sn els anys que el govern dels Estats Units engeguen el Pla Marshall per a reconstruir l'Europa occidental de postguerra, ajudes de les quals Espanya va quedar al marge. Berlanga retrata tamb l'inicial aperturisme del rgim franquista cap als pasos estrangers, principalment els EUA. Una morda crrega de profunditat contra l'imperi, rematada amb l'escena censurada de la bandera nord-americana enfonsant-se en la squia, que va escandalitzar Edward G. Robinson durant la seva exhibici en Cannes. Mentre l'actor nord-americ la considerava un atac als EUA, Berlanga intentava jugar en el casino amb uns dlars falsos amb la cara de Pepe Isbert i Manolo Morn. Per aix Bienvenido Mr Marshall s una pellcula que no noms no ha envellit, s que avui s ms saludablement incmoda que fa cinquanta anys.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341625" title="Mercy-le-Haut" nonfiltered="3481" processed="3470" dbindex="133510">


Mercy-le-Haut s un municipi francs del Departament de Meurthe i Mosella a la regi de Lorena. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341626" title="Vizmanos" nonfiltered="3482" processed="3471" dbindex="133511">

Vizmanos s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341627" title="Marsanne" nonfiltered="3483" processed="3472" dbindex="133512">


Marsanne s un municipi francs del Departament de Droma a la regi de Roine-Alps. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341628" title="Zhoukoudian" nonfiltered="3484" processed="3473" dbindex="133513">
Zhoukoudian o Chou-k'ou-tien (xins:    , pinyin: Zh uk udin) s un lloc arqueolgic, format per un sistema de cavernes, ubicat a uns 42 km al sud-oest de Pequn (La Xina), on han estat restes trobades fssils de l'extint homnid Homo erectus pekinensis.

El popularment conegut com Home de Pequn, va ser inicialment batejat com Sinanthropus pekinensis ("home-xins de Pequn") per l'antropleg canadenc Davidson Black el 1927, per actualment, i des de 1940, aquestes restes s'assignen a l'espcie Homo erectus.

Han estat descoberts restes parcials de 40 individus aix com ms de 100.000 objectes, fent de Zhoukoudian un dels ms importants jaciments de lHomo erectus al mn. Data de 460.000 a 230.000 anys en el passat. Va ser catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO l'any 1987.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341629" title="Cantons de la Droma" nonfiltered="3485" processed="3474" dbindex="133514">
Els cantons de la Droma sn 36 i s'agrupen en tres districtes: 

 Districte de Di (9 cantons), amb cap a la sotsprefectura de Di: ;
cant de Bourdeaux;
cant de La Chapelle-en-Vercors;
cant de Chtillon-en-Diois;
cant de Crest-Nord;
cant de Crest-Sud;
cant de Die;
cant de Luc-en-Diois;
cant de La Motte-Chalancon;
cant de Saillans;

 Districte de Niom (11 cantons), amb cap a la sotsprefectura de Niom: ;
cant de Buis-les-Baronnies;
cant de Dieulefit;
cant de Grignan;
cant de Marsanne;
cant de Montlimar-1;
cant de Montlimar-2;
cant de Nyons;
cant de Pierrelatte;
cant de Rmuzat;
cant de Saint-Paul-Trois-Chteaux;
cant de Sderon;

 Districte de Valena (16 cantons) amb cap a la prefectura de Valena: ;
cant de Bourg-de-Page;
cant de Bourg-ls-Valence;
cant de Chabeuil;
cant du Grand-Serre;
cant de Loriol-sur-Drme;
cant de Portes-ls-Valence;
cant de Rumans d'Isra-1;
cant de Rumans d'Isra-2;
cant de Saint-Donat-sur-l'Herbasse;
cant de Saint-Jean-en-Royans;
cant de Saint-Vallier;
cant de Tain-l'Hermitage;
cant de Valence-1;
cant de Valence-2;
cant de Valence-3;
cant de Valence-4;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341632" title="Districte de Di" nonfiltered="3486" processed="3475" dbindex="133515">

El districte de Di (nom occit, en francs Die) s un dels tres districtes del departament francs de la Droma. Compta amb 9 cantons i 104 municipis, el cap del districte s la sotsprefectura de Di.

Cantons.
cant de Bourdeaux ;
cant de Chtillon-en-Diois ;
cant de Crest-Nord ;
cant de Crest-Sud ;
cant de Die ;
cant de La Chapelle-en-Vercors ;
cant de La Motte-Chalancon ;
cant de Luc-en-Diois ;
cant de Saillans;

Vegeu tamb.
Cantons de la Droma;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341634" title="Districte de Niom" nonfiltered="3487" processed="3476" dbindex="133516">

El Districte de Niom (nom occit, en francs Nyons) s un dels tres districtes del departament francs de la Droma. Compta amb 11 cantons i 142 municipis, el cap del districte s la sotsprefectura de Niom.

Cantons.
cant de Buis-les-Baronnies ;
cant de Dieulefit ;
cant de Grignan ;
cant de Marsanne;
cant de Montlimar-1 ;
cant de Montlimar-2 ;
cant de Niom ;
cant de Pierrelatte ;
cant de Rmuzat ;
cant de Saint-Paul-Trois-Chteaux ;
cant de Sderon;

Vegeu tamb.
Cantons de la Droma;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341636" title="Districte de Valena" nonfiltered="3488" processed="3477" dbindex="133517">

El Districte de Valena (nom occit, en francs Valence) s un dels tres districtes del departament francs de la Droma. Compta amb 16 cantons i 123 municipis, el cap del districte s la prefectura de Valena.

Cantons.
cant de Bourg-de-Page ;
cant de Bourg-ls-Valence ;
cant de Chabeuil ;
cant du Grand-Serre ;
cant de Loriol-sur-Drme ;
cant de Portes-ls-Valence ;
cant de Romans-sur-Isre-1 ;
cant de Romans-sur-Isre-2 ;
cant de Saint-Donat-sur-l'Herbasse ;
cant de Saint-Jean-en-Royans ;
cant de Saint-Vallier ;
cant de Tain-l'Hermitage ;
cant de Valena-1 ;
cant de Valena-2 ;
cant de Valena-3 ;
cant de Valena-4;

Vegeu tamb.
Cantons de la Droma;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341639" title="Francesc Solives" nonfiltered="3489" processed="3478" dbindex="133518">
Francesc Solives (tamb escrit Solibes) va ser un pintor nascut a Banyoles que va estar actiu durant l'ltim ter del segle XV.  

Tot i que es considera que va desenvolupar bona part del seu treball a l'Arag, la seva obra cabdal s el Retaule de la Pietat de l'ermita del mateix nom a Sant Lloren de Morunys, pintura notable de l'poca gtica tardana que fa palesa la influncia de Jaume Huguet en el seu estil.

Per la semblana estilstica amb aquest retaule, se li han atribut obres a les poblacions aragoneses de Torralba de Ribota, Daroca, Calataiud i Maluenda on es conserva el notable retaule de Santa Justa i Santa Rufina tot i que hi ha qui en qestiona que sigui obra seva.

Una altra obra que li s atribuda s el retaule del santuari de la Bovera, actualment al Museu Episcopal de Vic

Fonts.
 Enciclopdia Catalana;
 Web "Biografas y Vidas ;
 Full Parroquial de la Part Oriental del Riu Corb ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341640" title="Societat annima esportiva" nonfiltered="3490" processed="3479" dbindex="133519">
Una societat annima esportiva s un tipus especial de societat annima a Espanya, creada amb la Llei 10/1990 del 15 d'octubre i desenvolupada amb el Reial Decret 1251/1999 del 16 de juliol.

Necessitat de la legislaci especfica.
La Llei 10/1990, del 15 d'octubre de l'esport, al seu prembul, comenta sobre la necessitat de crear aquesta nova figura societria el segent:
(...) En un primer nivel, la Ley propone un nuevo modelo de asociacionismo deportivo que persigue, por un lado el favorecer el asociacionismo deportivo de base, y por otro, establecer un modelo de responsabilidad jurdica y econmica para los clubes que desarrollan actividades de carcter profesional. Lo primero se pretende lograr mediante la creacin de clubes deportivos elementales, de constitucin simplificada. Lo segundo, mediante la conversin de los clubes profesionales en Sociedades Annimas Deportivas, o la creacin de tales sociedades para los equipos profesionales de la modalidad deportiva que corresponda, nueva forma jurdica que, inspirada en el rgimen general de las sociedades annimas, incorpora determinadas especificidades para adaptarse al mundo del deporte. (...)

Amb aquesta nova figura socitaria, el legislador vol millorar la transparncia econmica i jurdica de les empreses que operen al mn de l'esport professional a Espanya, i obrir la possibilitat que aquestes societats cotitzin en borsa tal com ho fan diferents societats futbolstiques italianes.

Fins a l'actualitat cap societat annima esportiva havia sortit a borsa, en part degut a que els clubs esportius que ms ingressos obtenen, el Real Madrid Club de Ftbol i el Futbol Club Barcelona, continuen sent associacions esportives no mercantils.

Caracterstiques de la societat annima esportiva.

Una societat annima esportiva s un tipus especial de societat annima, per aix comparteix gran part de les caracterstiques d'aquesta: es tracta d'una societat de responsabilitat limitada, de carcter mercantil, i els seus titulars ho sn en virtut d'una participaci al capital social a travs de ttols o accions. Al tenir responsabilitat limitada, els accionistes noms responen amb el capital aportat a l'empresa.

Per t diferents especialitats per a afrontar els diversos problemes i mancances que havien mostrat les societats mercantils anteriors que havien treballat al mn de l'esport professional.

El Reial Decret exigeix que es constitun com societats annimes esportives de carcter professional i d'mbit estatal totes aquelles que es fixen a l'article 19 de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'Esport, les disposicions transitries del Reial Decret 1084/1991, de 5 de juliol, i al propi Reial Decret.

En concret, es pot dir que sn les entitats que tenen per objecte social el desenvolupament d'algun esport en competici de manera professional en un mbit estatal. A ms, la seva participaci en competicions oficials es veu limitada a una sola modalitat esportiva.

La Llei de l'Esport enumera una srie d'especialitats de les societats annimes esportives als articles 19 a 29. En destaquen:
 El seu objecte social est limitat per llei a la participaci en competicions esportives de carcter professional, a la promoci i desenvolupament d'activitats esportives, aix com altres activitats relacionades o derivades d'aquesta prctica.
 Han de tenir explcit la seva condici d'esportives a la seva ra social, canviant les sigles SA per SAD.
 S'ha de fixar un capital social mnim en funci de la mitjana de despeses realitzades i els saldos patrimonials negatius que han d'estar completament desembolsat.
 El Consejo Nacional de Deportes espanyol ha d'aprovar prviament l'adquisici de ms del 25% de les participacions d'una entitat.
 Obligaci de presentar avals.

Fonts.
 Reial Decret 1251/1999, del 16 de juliol, sobre societats annimes esportives.
 Llei 10/1990, del 15 d'octubre, de l'esport.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341644" title="Cultura de Hongshan" nonfiltered="3491" processed="3480" dbindex="133520">
La cultura de Hongshan (xins:     , pinyin: hngsh n wnhu) var ser una cultura neoltica (4700 - 2900 aC) del nord-est de la Xina, estenent-se al nord dels monts Yan (xins:   ) a Hebei a una banda i l altre dels cursos superiors del rius Daling (xins:    ) i Xiliao (xins:    ) que reguen les planes del sud de Manxria, als actuals Liaoning i Monglia interior, fora ja de l'mbit cultural de Yangsaho i Dawenkou. L'indret epnim, Hongshanhou (xins:    ) en el districte de Chifeng a Monglia interior, va ser descobert el 1908 per l'arqueleg japons Torii Ry z  i va ser escorcollat per primera vegada el 1935 per Hamada Kosaku i Mizuno Seiichi.

El nom d'Hongshan va ser adoptat el 1954. La cultura d'Hongshan s particularment coneguda per als seus objectes de jade aix com per a alguns indrets funeraris i culturals comprenent temples, altars, tmuls i construccions piramidals. Els arquelegs estimen que aquesta cultura es va constitur sobre la base de les de Xinglongwa (xins:    ) ( Monglia interior i Liaoning) i Zhaobaogou (xins:    ) ( Monglia interior i Hebei), amb les que presenta netes similituds en l'aspecte religis. Hongshan seria contemporania de les fases mitjana i tardana de la cultura de Yangshao amb la que hauria tingut intercanvis.

De l'examen dels instruments i dels ossos d'animals, l'agricultura, practicada amb eines en pedra, hi ocupava ms lloc que en les cultures de Xinglongwa i Zhaobaogou. No obstant aix, la caa encara conservava una certa importncia, com ho testimonien els ossaments de crvids. Els animals de cria eren porcs, xais i bous. L'hbitat era molt dispers i les famlies-clans havien de viure en autarquia. Els habitatges de forma rectangular o quadrada, estaven semisoterrats i comprenien una llar central condicionada en el sl de terra batuda.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341645" title="Jacint Laporta i Mercader" nonfiltered="3492" processed="3481" dbindex="133521">
Jacint Laporta i Mercader (Sants 1854 - Barcelona 1938)  metge i escriptor en llengua catalana. Fou fundador, director i collaborador de diverses revistes (La Llar, Revista literria, La Illustraci catalana...). Promogu diverses i nombroses iniciatives culturals. Fou president de l'Orfe de Sants i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona en tres ocasions. Public Apuntes histricos de Sans (1880), Els pastorets (1921) i Casolanes (1922), entre altres obres. Un edifici del Centre Cvic de les Cotxeres de Sants porta el seu nom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341651" title="Joan Baptista Porcar i Ripolls" nonfiltered="3493" processed="3482" dbindex="133522">
Joan Baptista Porcar i Ripolls (Castell de la Plana, 8 d'abril de 1889 - Castell de la Plana, 3 d'octubre de 1974) va ser un pintor i escultor valenci que destac tamb com a animador cultural i al qual se li deu la troballa de les pintures rupestres del barranc de la Gasulla, a Ares del Maestrat.

Tot i haver mostrat una primera inclinaci per l'escultura va iniciar-se a la pintura de la m del pintor castellonenc Vicent Castell, qui el va admetre al seu taller l'any 1905. L'any segent es va traslladar a Valncia becat per la Diputaci per a continuar els seus estudis a l'Acadmia de Belles Arts de Sant Carles. Desprs va estudiar a l'Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on va entrar en contacte amb els cercles artstics de la capital catalana, particularment al Cercle Artstic de Sant Lluc i la Galeria La Pinacoteca, on va exposar sovint de manera individual. L'any 1914, arran d'una estada a Castell de la Plana, hi va fundar l'Agrupaci Ribalta, formada per joves artistes i intellectuals amb l'objectiu de dinamitzar l'ambient cultural de la ciutat.

Va exposar a Barcelona, Vencia, Oslo, Buenos Aires, Pars, Valncia i Madrid. En aquesta darrera ciutat va obtenir l'any 1954 la primera medalla a l'Exposicin Nacional de Bellas Artes. Com a arqueleg va descobrir l'any 1933, en companyia d'Eduard Codina i Gonal C. Espresati, les pintures rupestres del barranc de la Gasulla, a Ares del Maestrat. Va ser un actiu collaborador de la Societat Castellonenca de Cultura, publicant al seu Butllet una quarantena d'articles sobre arqueologia i pintures rupestres. Tamb va realitzar, mitjanant conferncies, una important tasca de divulgaci de l'art rupestre de les comarques septentrionals del Pas Valenci.

L'any 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castell. Al final de la seua vida, va escriure la seua autobiografia, amb el ttol Trencs, moradures i verducs.

Hi ha obra de Porcar al Museu de Belles Arts de Castell de la Plana, ciutat en qu tamb va fer les pintures murals que adornen l'escala principal de l'Ajuntament. L'obra de Porcar es caracteritza pel conreu d'un paisatgisme rural inicialment influt per l'obra de Sorolla, amb una evoluci estilstica al llarg de la seua carrera vers un major esquematisme i abstracci.


 Bibliografia .
.
Enciclopdia Catalana ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341653" title="Matalebreras" nonfiltered="3494" processed="3483" dbindex="133523">

Matalebreras s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Muro de greda, lvega, Montenegro de greda, Castilruiz i Fuentestrn.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341654" title="Conscincia" nonfiltered="3495" processed="3484" dbindex="133524">


La conscincia s un estat mental en el qual hi ha reconeixement del propi ser i de la seva relaci amb l'entorn. Es reconeix que hi ha diverses espcies capaces de tenir conscincia, entre elles l'espcie humana, els ximpanzs, els elefants i els dofins.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341664" title="Cnidcit" nonfiltered="3496" processed="3485" dbindex="133525">


Els cnidoblasts o cnidcits sn unes cllules especiales exclusives dels  cnidaris (meduses, coralls, anemones) que segreguen una substncia urticant i que tenen per missi la defensa contra els depredadors com l'atac per capturar preses. Los cnidcits sn especialment abundants en els tentacles i al voltant de la boca.

Els cnidcits sn cllules arrodonides amb el cellular|nucli] en posici basal i un gran orgnul caracterstic, el cnidocist o nematocist, de ms de 100 m, en posici apical; al costat d'aquest hi ha un flagel molt modificat, el cnidocil, que capta els estmuls que desencadena la descrrega. El nematocist consta d'una cpsula invaginada de doble paret, un opercle que la tanca i un filament enrotllat en el seu interior que sovint est freqentement est eriat d'espines.

Quan el nematocist s estimulat es produeix l'evaginaci del filament que es clava a la pell de la vctima o depredador i injecta el lquid verins contingut en la cpsula. El ver s una mescla de substncies d'acci hemoltica i mioltica; en alguns casos s perills per a l'home, com la medusa australiana Chironex fleckeri que causa ms vctimes entre los banyistes que els atacs de taurons.


 Tipus de cnidoblasts .
Astomocnidi: filament d'extrem tancat;
Ropalonema: filament acabat en maa;
Espironema: filament uniforme enrotllado en espiral;
Estomocnidi: filament obert a l'extrem;
Haplonema: filament sense dard definit;
Heteronema: filament provist d'un dard;
Espirocist: cpsula de paret molt fina i dard enrotllado en espiral compacta.

Els cnidcits que contenen els nematocists s'estenen per tota l'epidermis. La hidra t tres tipus funcionals de nematocists: els que penetren en la presa i injecten el ver (penetrants); els que emboliquen la presa (envoltants); i els que secreten una substncia adhesiva utilitzada en la locomoci i fixaci (glutinants).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341666" title="Illa Salts" nonfiltered="3497" processed="3486" dbindex="133526">

L'Illa Salts s una petita illa fluvial localitzada a la Ra de Huelva, a les proximitats de les localitats de Huelva i Punta Umbra. A l'actualitat pertany al parc natural de les Marismas del Odiel.

 Geografia .
La zona es troba al segon aiguamoll ms gran d'Andalusia. Sobre la sorra es desenvolupa un important ecosistema de flora i fauna, destacant-hi espcies com les esptules, els flamencs, els ardeids i les cigonyes.

 Enllaos externs .
 Junta de Andaluca. Gabinete pedaggico de bellas artes. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341671" title="Pere Daura i Garcia" nonfiltered="3498" processed="3487" dbindex="133527">
Pere Daura i Garcia fou un pintor catal nascut accidentalment a les illes (Menorca 1896   Rockbridge Baths, Virginia, USA 1976).

Ms conegut a Europa i Amrica com Pierre Daura, fou membre destacat de la Generaci del 1917 que en la pintura catalana s'al com una alternativa ms crua en front de l'idealisme del Noucentisme. Amb el seu company d'escola Emili Bosch Roger, form part de l'Agrupaci d Artistes Catalans -formada a Barcelona entre 1919 y 1927-, des de lluny, ja que enviava les obres a les exposicions del grup sense deixar de residir a Pars. 
Aix, b que es form a Catalunya, era a Pars des dels divuit anys, on fou collaborador d'mile Bernard, i s'hi qued tots els anys de la Primera Guerra Mundial. Desprs, fora d'un parntesi a Menorca per a complir el servei militar (1918-20), Pars sera novament el seu camp d'operacions, i all participara a diverses exposicions. 
Cre una pintura slida i vibrant, valenta de color i amb un cert deix expressionista, per en 1929-30 form part destacada del grup  Cercle et Carr , que volia aportar una sortida prpia a l'abstracci geomtrica. Els seus companys en aquella aventura foren Joaquim Torres-Garcia, Hans Arp, Piet Mondrian, Van Doesburg, Schwitters y Seuphor. El logotip del grupo fou dissenyat precisament per Daura.

Aquella s la seva poca ms coneguda internacionalment, malgrat que Daura, desprs de produir fora pintures preocupat sobre tot per l'estructura, torn a la llibertat del seu estil anterior pintant a la seva casa medieval de Saint Cirq Lapopie, antic burg pintoresc de la regi de Quercy, i casat amb una pintora norteamericana  Louise Blair- contact amb els Estats Units en 1934-35. La seva pintura en aquest moment guanya en lirisme.

Durant la Guerra Civil espaola s'incorpora a l'exrcit republic i va ser ferit al front de Terol. Desprs desenvolupar la seva vida i la seva carrera entre les seves cases de Rockbridge Baths, als Estats Units, i de Saint Cirq, a Frana. En els seus llargs anys de maduresa el seu estil habitual donar pas sovint a retorns a l'abstracci geomtrica, i altres vegades a un paisatgisme ms expressionista que abans. Des de jove conre tamb el gravat, especialment el calcogrfic, i de gran s'aventur amb l'escultura.

s representat a diversos museus europeus i nordamericans, i a Catalunya trobarem amplies colleccions de la seva obra al Museu de Montserrat, al MNAC i al Museu Jacint Rigau de Perpiny. 

 Font . 

Teresa MACI, Pere Daura (1896-1976), mbit, Barcelona 1999.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341675" title="Cultura de Erlitou" nonfiltered="3499" processed="3488" dbindex="133528">
La cultura d'Erlitou (xins:      , pinyin: rl tu wnhu) (1900 aC - 1500 aC) s una cultura xinesa de la fi del neoltic i el comenament de l'edat del bronze (XXI -XVIe segle aC.), assentada a la zona de loess exactament damunt de la de Longshan, treu el seu nom d'un dels seus indrets situat a Zhaizhen al municipi de Yanshi en Henan. Probablement va estar vinculada als seus comenaments a la cultura de Longshan.

Es va desenvolupar en el centre-oest de Henan, al voltant del municipi de Zhengzhou, al llarg del curs dels rius Yi, Luo, Ying, Tu aix com del curs inferior del Fen al sud de Shanxi. En el moment de la seva fase tardana va conixer una certa expansi en Hubei i Shaanxi. Hi ha un centenar de llocs importants lligats a aquesta cultura.

 Descobert el 1959, el jaciment arqueolgic d'Erlitou s el major rea amb vestigis associats a aquesta cultura antiga, amb 3 km. Els vestigis, situats en un rea de 1.500 per 2.000 m i amb dos grans edificis de 108 per 100m, mostren un desenvolupament social i cultural qualitativament diferent del de Longshan. L'arquitectura del palaus, construts sobre plataformes, aix com les tombes proporcions reials amb sacrificis humans, els objectes de bronze i una cermica molt diversificada i altament estilitzada demostren que a Erlitou hi havia una elit poderosa i rica que  vivia millor que a Longshan i que entronca directament amb el que ser la societat dels Shang. Desprs de l'ascensi de la Dinastia Shang, l'rea de domini dels Erlitou va disminuir considerablement, per va restar habitada durant l'inici de la dinastia. 

s considerada per la majoria dels arquelegs xinesos com a equivalent a la dinastia Xia  es troba en l rea que la geografia tradicional reservava a la dinastia Xia i amb unes dates proporcionades pel C  (2000   1800 aC) que coincideixen amb les la historiografia li atribueix -, i alguns considerant tanmateix que la seva ltima fase correspon ja al comenament de la dinastia Shang.

 Bibliografia .
 LIU, Li. The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, ISBN 0-521-81184-8;
 Folch, Dolors. La construcci de Xina, ISBN 84-7596-802-3;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341676" title="Gaiet Vilella i Puig" nonfiltered="3500" processed="3489" dbindex="133529">
Gaiet Vilella i Puig (Reus, Baix Camp, 1898 - Barcelona, 1966) fou un poltic i financer catal. Era l'amo de la Banca Vilella de Reus, desprs integrada en el Banco de Vizcaya, i va fer negocis d'importaci de petroli. Tamb fou un dels homes forts de l'Institut Pere Mata. Tamb era col.leccionista de cntirs. 

Militant de la Lliga Catalana, fou escollit diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1933. El 1943 fou soci fundador de l'Associaci de Biblifils de Barcelona amb Joan Prats i Toms, Joan Sed i Peris-Mencheta, Alfons Macaya i Josep Porter, que va fer edicions de biblifil de clssics catalans. El 1951 fou fundador i primer president de l'Associaci d'Estudis Reusencs (AER).

 Referncies .
 Biografies de Parlamentaris Catalans ;
 Albert Manent Del Noucentisme A L'Exili: Sobre La Cultura Catalana Del Nou-Cents Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997 ISBN 8478268022;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341694" title="Joaquim Bau i Nolla" nonfiltered="3501" processed="3490" dbindex="133530">
Joaquim Bau i Nolla (Tortosa, 1897 - Madrid, 1973) fou un advocat, comerciant i poltic catal. El seu pare, Josep Bau i Vergs  fou un comerciant d'oli que va fer fortuna en el mercat sud-americ. Estudi batxillerat al Collegi de la Salle Bonanova de Barcelona, i es llicenci en Dret a la Universitat de Valncia el 1935. Treball com a corredor de Borsa i Comer, comerciant d'oli i president de la Junta Central de Corredores de Comercio de Espaa. Fou vocal de la Real Sociedad Geogrfica.

De famlia carlina, comen la seva trajectria a les Joventuts Catliques de Tortosa i desprs ingress a Comuni Tradicionalista, partit amb el que fou alcalde de Tortosa entre 1925 i 1929, i diputat a l'Assemblea Nacional consultiva durant la dictadura de Primo de Rivera com a membre de la Unin Patritica, de la que en fou cap de la provncia de Tarragona el 1929. Es mostr totalment contrari a l'Estatut de Nria. Fou escollit diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1933 dins la coalici Uni Ciutadana (secci catalana del Bloque Nacional, dirigida pel seu amic Jos Calvo Sotelo), i a les eleccions generals espanyoles de 1936 va repetir dins les fils del Front Catal d'Ordre.

En esclatar la guerra civil espanyola es pos de primera hora de part dels revoltats, i fou membre de la Junta Tcnica de Burgos i president de la Comisin de Indstria, Comercio y Abastos de la Junta Tcnica del Estado fins el 1938. Durant la postguerra compr la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengu el 1950 al Banco Central, emparant-se d'una considerable fortuna. Desprs fou procurador a les Corts franquistes entre el 1958 i el 1971, president del consell d'estat i membre del Consejo del Reino entre 1965 i 1973. Pstumament fou va rebre el ttol de duc de Bau.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;
 Biografia;
 Fitxa al Congrs dels Diputats;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341697" title="Ada Milea" nonfiltered="3502" processed="3491" dbindex="133531">
Ada Milea (nascuda el 5 d'agost de 1975, a Trgu Mure , Transilvnia) s una actriu i cantant romanesa. Estudiant de batxillerat a Bistri a per la branca de fsica i qumica, en arribar a l'ensenyament superior prendria un tomb educatiu radicalment diferent, matriculant-se a la Universitatea de Art  Teatral  de Trgu Mure . Arribaria a accedir al planter del Teatrul Na ional de Trgu Mure  com a actriu, abans d'esdevenir artista independent, passa que faria desprs d'un breu sojorn al Canad treballant per al Cirque du Soleil.

Procedent d'una zona del pas on la poblaci hongaresa i la romanesa es troben en equilibri demogrfic, crulla de no pocs conflictes tnics entre romanesos i magiars, ha escrit algunes canons cridant a la reconciliaci intertnica, com ara Cntec pentru reconciliere etnic  ("Cntic per la reconciliaci tnica"), del seu primer disc, o Magyar song, on fa servir una barreja de llenges.
Avui s una de les figures ms importants de l'escena alternativa i underground de la msica romanesa de Bucarest, on rau la major part de l'any.

 Msica per a teatre .

Com a compositora escrigu msica per a nombrosos muntatges teatrals a diversos teatres de Romania:
 Al Teatrul Odeon: ;
 Aventurile lui Habarnam  ("Les aventures d'Habarnam") de Nikolai Nosov, dirigida per Alexandru Dabija;
 De ce fierbe copilul n m m lig   ("Per qu bull el nen en polenta?") d'Aglaja Veteranyi, dirigida per Radu Afrim;
 Chip de foc  ("Cara de foc") de Marius von Mayenburg, dirigida per Felix Alexa;
  efele  ("Els cappares") de Werner Schwab, dirigida per Sorin Militaru;
 Al Teatrul Bulandra:
 Trilogia Belgr dean   ("Trilogia de Belgrad") de Biljana Srbljanovi , dirigida per Theodor Cristian Popescu;
 Scaunele  ("Les cadires") d'Eugen Ionescu, dirigida per Felix Alexa;
 Al Teatrul Na ional din Trgu Mure :
 Eu, cnd vreau s  fluier, fluier  ("Jo, quan vull xiular, xiulo") d'Andreea V lean, dirigida per Theodor Cristian Popescu;
 Micul Prin   ("El petit prncep") d'Antoine de Saint-Exupry, dirigida per Cornel Popescu;
 Al Teatrul Na ional din Timi oara:
 Crima din strada Lourcine  ("L'assassinat del carrer Lourcine"), adaptaci de "L'affaire de la rue de Lourcine" d'Eugne Labiche, dirigida per Felix Alexa;
 Al Teatrul Nottara:
 Leonce  i Lena  - muntatge de "Leonce und Lena" de Georg Bchner, dirigida per Felix Alexa;
 Al Teatrul Luni de la Green Hours:
 No Mom s Land  adaptaci lliure de "First love" ("Primer amor") de Samuel Beckett, dirigida per Radu Afrim;
 America- tie-tot  ("Amrica ho sap tot") de Nicole Du u, dirigida per Radu Afrim;
 Al Teatrul Na ional Bucure ti:
 Nen elegerea  - muntatge de "Le malentendu" ("El malents") d'Albert Camus, dirigida per Felix Alexa.

 Discografia .
La discografia d'Ada Milea consta principalment de discs d'estudi originals, composts i pensats exclusivament com a tal, i de discs pouats en la msica que escrigu per a obres teatrals on de vegades intervenia aix mateix com a actriu, d'altres cops noms hi executava la msica. En aquest darrer cas normalment sn els textos de l'autor dramtic triat qui infanten ms o menys modificats i/o adaptats lliurement el disc prpiament dit. La msica, de l'autoria de na Milea, s'hi conjumina i s'ajova.



 Premis i guardons .


 "Premi especial del jurat" al Festivalul International de Teatru de la Piatra-Neam  per la msica del muntatge "Eu, cand vreau s  fluier, fluier" ("Jo, quan vull xiular, xiulo") d'Andreea V lean, dirigida per Theodor Cristian Popescu;

 "Premi especial del jurat" al Festivalul HUMORROR per la msica de l'espectacle "Trilogie belgradean " ("Trilogia de Belgrad") de Biljana Srbljanovi , dirigida per Theodor Cristian Popescu;

 "Premi de la crtica" a la Gala UNITER 2006;

 "Premi especial per la msica teatral" a la Gala UNITER 2008.

Notes.


Enllaos externs.

Plana oficial  i, parcialment, ;
Ada Milea al portal muzica.acasa.ro ;
Entrevista amb l'Ada Milea ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341698" title="Boeing 757" nonfiltered="3503" processed="3492" dbindex="133532">

El Boeing 757 s un avi de reacci de fuselatge estret de curt a mig abast manufacturat per Boeing Commercial Airplanes. Eastern Air Lines i British Airways foren les primeres lnies arees en utilitzar aquest avi per substituir el Boeing 727, i entr en servei el 1983. Es pos fi a la producci del 757 el 28 d'octubre del 2004 desprs que se n'haguessin manufacturat 1.050. L'ltim avi fou lliurat a Shanghai Airlines el 28 de novembre del 2005. Al juliol del 2007, hi havia un total de 1.019 avions Boeing 757 en servei amb lnies arees.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341701" title="Boeing 767" nonfiltered="3504" processed="3493" dbindex="133533">

El Boeing 767 s un avi de reacci de fuselatge ample de dos motors manufacturat per Boeing Commercial Airplanes. Les versions per passatgers del 767 poden transportar enre 181 i 375 passatgers, i tenen un abast d'entre 5.200 i 6.590 milles nutiques (9.400-12.200 km), depenent de la variant i de la configuraci de seients. El 767 entr en servei comercial el 1982.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341703" title="Joan Palau i Mayor" nonfiltered="3505" processed="3494" dbindex="133534">
Joan Palau i Mayor (Amposta, Montsi,  ? - 1936) fou un advocat i poltic catal, fill de Joan Palau i Miralles,  alcalde d'Amposta. Militant del Partit Republic Radical, col.labor a les publicacions Destellos (Portbou), a El Radical (Tortosa), Heraldo de Tortosa i a Juventud (Barcelona). Fou escollit diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1933, i vot a favor de la suspensi de l'estatut de Nria desprs dels fets del sis d'octubre de 1934.

En esclatar la guerra civil espanyola fou detingut i empresonat el juliol de 1936 i, el 9 d'agost de 1936 fou assassinat en companyia del seu pare a la carretera de Tortosa a Barcelona.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;
 Detalls biogrfics a l'article de Joan Palau i Miralles a Ilercavonia.wikia.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341704" title="Boeing 777" nonfiltered="3506" processed="3495" dbindex="133535">

El Boeing 777 s un avi de reacci de fuselatge ample de dos motors manufacturat per Boeing Commercial Airplanes. Les versions per passatgers del 777 poden transportar enre 283 i 368 passatgers en una configuraci de tres classes, i tenen un abast d'entre 5.235 i 9.450 milles nutiques (9.695-17.500 km).











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341708" title="Joan Palau i Miralles" nonfiltered="3507" processed="3496" dbindex="133536">
Joan Palau i Miralles (Gandesa, 1867 - Tarragona, 1936) fou un poltic catal, alcalde d'Amposta.

 Biografia .

Nascut a Gandesa el 1867, de mare ampostina, va realitzar els primers estudis al Collegi de Sant Llus (antic Collegi de Sant Jaume i de Sant Maties) de Tortosa, com a membre d'una generaci brillant d'alumnes que incloa: l'intellectual catalanista Francesc Mestre i No, el periodista i poeta Josep Vergs i Zaragoza (Constante), el poeta i advocat Llus Llus i Dol, i el jurista Joan Mart i Miralles (fill de Freginals).

El 1905 va arribar a l'alcaldia ampostina, quan encara no havia complert els 40 anys. Amposta era en aquella poca un poble que no superava els 4.000 habitants i que pertanyia al districte electoral de Roquetes. Palau era un home de formaci conservadora, amb un carcter fort i una grandssima personalitat, cosa que li va permetre comptar amb acrrims defensors i detractors. Va demostrar tothora una gran dedicaci al crrec, aix com una remarcable capacitat de negociaci poltica.

El 17 de setembre de 1906, quan al tram final de l'Ebre feia temps que no plovia, els pagesos de Tortosa ho atribuen als canons que els arrossaires del Delta disparaven quan veien algun nvol, amb la intenci de salvar els arrossars de les pedregades. Uns 3.000 pagesos van arribar a l'Ajuntament i van demanar a l'alcalde tortos, Josep Cid, que els acompanys a Amposta, per suplicar a l'alcalde Palau que no es tiressin ms canonades. Segons ens explica el cronista Ramon Vergs i Paul al segon volum dEspurnes de la llar, "lo conflicte s serio". Cid, tenint en compte que els pagesos prometen que la manifestaci ser pacfica, els acompanya. Quan arriben a Amposta, parlen amb l'alcalde Palau, que noms t paraules de concrdia i de prudncia. Els manifestants tortosins aplaudeixen, i la gran majoria se'n torna cap a casa. Amb tot, alguns ampostins s'agafen els fets com una provocaci, i es desfoguen amb els ltims pagesos tortosins, acaant-los a cops de pedra. Segons escriu el cronista, un infeli tortos que intenta fugir es tira de cap al riu i mor ofegat. Noms la intervenci de l'alcalde d'Amposta va evitar que els fets tinguessin pitjors conseqncies.

El 19 de maig de 1908, Palau va tornar de Madrid amb un reial decret signat pel rei Alfons XIII, mitjanant el qual es concedia a Amposta el ttol de ciutat. Durant els anys de l'alcaldia de Palau, la capital del Montsi va experimentar un enorme creixement demogrfic i econmic, al mateix temps que es van tirar endavant projectes transcendentals que li havien de canviar la fesomia, com la construcci de les escoles pbliques (que albergava l'edifici actual del Museu del Montsi), les anomenades Cases barates (40 habitatges per a gent obrera i necessitada) i, molt especialment, l'emblemtic pont penjant que va ser inaugurat al mes de juliol de 1919.

El seu fill, Joan Palau i Mayor, va fer una interessant carrera poltica com a dirigent del Partit Republic Radical que dirigia el controvertit poltic andals Alejandro Lerroux, conegut pel seu visceral anticatalanisme i anticlericalisme. Va ser elegit diputat al congrs durant el Bienni negre republic (1934-1936). La nit del 10 d'agost de 1936, dies desprs d'esclatar la revoluci, un grup d'incontrolats va assassinar  pare i fill a la carretera de Tarragona.

 Enllaos externs .
 Amposta.info;

 Referncies .
 Tret de  (amb llicncia GFDL);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341709" title="Boeing 787" nonfiltered="3508" processed="3497" dbindex="133537">

El Boeing 797 s un avi de reacci de fuselatge ample de dos motors actualment en fase de desenvolupament, de Boeing Commercial Airplanes. Transportar entre 210 i 330 passatgers segons la variant i la configuraci dels seients. Boeing ha declarat que gastar menys combustible que els avions Boeing anteriors, i ser el primer avi d'una marca important en utilitzar materials composts per la majoria de la seva construcci. El desenvolupament del Boing 787 tamb s innovador en la relaci amb els provedors.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341713" title="Vulnerabilitat" nonfiltered="3509" processed="3498" dbindex="133538">

En termes de desastres per fenmens naturals, entenem que la vulnerabilitat s com una mesura de que tan susceptible un b exposat a ser afectat per un fenomen pertorbador, per exemple, una casa construda amb fusta s ms vulnerable que una construda amb un altre material davant d'un tornado. La vulnerabilitat s avaluada depenent del b que s'est analitzant i el fenomen que s capa de danyar-lo.

En termes de Seguretat de la Informaci, una vulnerabilitat s una debilitat en els procediments de seguretat, disseny, implementaci o control intern que podria ser explotada (accidentalment o intencionadament) i que resulta en una bretxa de seguretat o una violaci de la poltica de seguretat de sistemes.

Una possible definici senzilla de vulnerabilitat podria ser:

"Per vulnerabilitat entenem les caracterstiques d'una persona o grup des del punt de vista de la seva capacitat per anticipar, sobreviure, resistir i recuperar-se de l'impacte d'una amenaa natural. Implica una combinaci de factors que determinen el grau fins al qual la vida i la subsistncia d'alg queda en risc per un esdeveniment diferent i identificable de la naturalesa o de la societat.";

s important assenyalar que durant el perode 1999-2003, la Comissi Econmica per a l'Amrica Llatina (CEPAL) va realitzar una srie d'estudis tant de carcter teric com d'investigaci aplicada en el qual es va tractar d'aconseguir diverses aproximacions al terme de Vulnerabilitat, com en acabo vulnerabilitat amb adjectius, principalment "vulnerabilitat social" i "vulnerabilitat socialdemogrfica".

Encara que posteriorment, s'ha continuat usant l'acabo vulnerabilitat, dins dels documents de la CEPAL han desaparegut gaireb totalment les mencions als conceptes de "vulnerabilitat social" i "vulnerabilitat sociodemogrfica".

 Vulnerabilitat en els tancs .
Mentre que el carro de combat s un arma poderosa en el camp de batalla, no s invulnerable. De fet, aquesta superioritat del tanc ha estat la ra per a centrar-se en la millora d'armes antitanc. Amb l'arribada dels helicpters anticarro i la seva possibilitat d'impactar en les zones altes menys protegides dels blindats, s'ha dit que el tanc estava obsolet. Aix sembla una afirmaci prematura doncs no hi ha hagut combats destacables entre ambds sistemes amb forces similars, encara que moltes veus (especialment dels quals cedeixen fons a l'exrcit) afirmen amb severitat que els tancs sn armes massa cares, pesades, logsticament poc verstils. Actualment les batalles en camp obert comparables a la guerra del golf seran cada vegada ms improbables, ja no ser necessria la capacitat de lluita "stand of" amb visors i canons de llarg abast, que van practicar anglesos i nord-americans amb els iraquians en la primera guerra del golf.

La tendncia observable es dirigeix cap a combats ms propers, fins i tot en entorns urbans. Aqu la vulnerabilitat dels carros s especialment pals, ja que estan dissenyats especficament per a lluitar contra altres tancs. El repartiment de blindatge s esclaridor: un frontal fortament blindat, laterals relativament poc blindats i part del darrere, sl i sostre molt poc blindats, amb protecci poc ms que testimonial.

El millor exemple s l'actual situaci post-bllica a l'Iraq, on s'estan perdent ms M1A1 en entorns urbans que durant la primera i segona guerra del golf. L'Abrams s un carro de combat formidable, per les seves caracterstiques de protecci, potncia de foc i mobilitat aporten pocs avantatges en combats propers, on se li pot atacar des de tots els angles possibles i explotar les manques de protecci en parts vitals com el motor, sostre o part inferior. Finestres, embornals, portals, vehicles... qualsevol punt s una font potencial de perill per a un blindat en un entorn urb.

Per exemple una bomba improvisada IED (Improvised Explosive Device) enterrada en la carretera va causar la baixa d'un conductor d'un M1A1 Abrams HA, que no obstant aix va ser capa de protegir als seus tripulants de tirs directes de projectils cintics dels T-72 i fins i tot de foc aliat. Tamb es van perdre diversos carros sota impactes de RPG-7, llanagranades anticarro que els insurgents posseeixen en quantitats illimitades i que pot ser adquirit en el mercat negre a un preu insultantment baix, per destruir sense problemes qualsevol carro pesat de diversos milions d'euros si impacta en el lloc adequat. Resumint, en combats urbans estan seriosament compromeses la protecci i la mobilitat. Un projectil de crrega buida en el sostre podria tenir fcilment fatals conseqncies almenys per a la tripulaci de la torreta, o si impacta en el casc incendiar el combustible, o avariar el motor. Els militars afirmen que un tanc immbil s encara millor que un nec assegut. En qualsevol cas quedar fora de servei, i s molt probable que de forma permanent.

Afortunadament la potncia de foc d'un MBT segueix sent incontestable.

En l'actualitat la investigaci armamentstica anticarro ha arribat a un gran nivell, des de la fabricaci de mines intelligents que es despleguen al detectar la presncia de blindats i atacar des de dalt, sub-municions disparades per artilleria o aviaci, a la fabricaci de mssils guiats per lser pesats de llarg abast o, especialment perillosos en entorns urbans o tancats, els de curt abast transportats per la infanteria. Aquests lleugers enginys disposen de la manera "top attack", on el projectil descriu una trajectria balstica per a arribar a al blanc en la seva part superior (el precursor d'aquesta modalitat va ser l'AGM 114 "Hellfire", mssil anticarro pesat utilitzat per l'helicpter de combat Apache).

Dintre de la seva rdio d'abast, de l'ordre de 1 o 2 quilmetres, mssils com l'extremadament potent "Javelin" nord-americ, el "Spike" israeli, "MBT LAW" britnic etc. sn capaos de destruir qualsevol carro de combat modern, inclosos els nous models ms sofisticats com M1A2 Abrams, AMX Leclerc francs, Leopard 2A6 o Merkava Mk4, equipats amb espessos blindatges composts, per amb un punt feble en el sostre; i s que protegir aquesta zona suposaria augmentar el pes i el volum d'un blindat fins a nivells inadmissibles. A ms tampoc s obligatori matar a la tripulaci per a "guanyar la partida" a un tanc; amb un mssil es poden causar greus danys que ho inutilitzin per al combat.

Ats que la protecci passiva sembla haver arribat a el lmit prctic, s'avana cap a blindatges lleugers tipus "SLAT", compost de reixetes metlliques que fan detonar el projectil de crrega buida abans de tocar el casc, disminuint radicalment la seva efectivitat. s la posada al dia de les cadenes metlliques que possex per exemple el Merkava Mk 3 per a protegir la part posterior de la seva torreta, i tenen exactament la mateixa utilitat. Per la soluci no sembla sobrecarregar el vehicle amb ms blindatge, si no eludir l'atac. Sota aquesta premissa diversos exrcits s'han decidit a dissenyar diferents tipus de protecci activa per als seus carros: la idea s "si no pots sobreviure a un impacte, intenta evitar que et disparin".

La protecci activa pot intentar confondre a l'operador atacant. L'"Arena" sovitic respon a aquesta finalitat. Usat en les ltimes sries T-80 i T-90, es basa en 2 emissors trmics situats en els extrems del frontal de la torreta, i donen imatges falses a l'operador que usa sistemes de visi trmica com el FLIR. Encara no s'ha provat en combat i est per veure la seva efectivitat contra els moderns sistemes FLIR de 3a generaci occidentals. L'inconvenient s que es podria ensinistrar als artillers per a contrarestar l'efecte d'interferncia de l'"Arena", amb el que sembla ms una soluci d'emergncia ms que una mica definitiu.

Uns altres es basen en cortines de fum desplegades automticament al detectar la incidncia d'un llamp lser guia de mssils en el carro, o la presa de mesurament de distncia per mitj d'un telmetre lser balstic d'altre tanc. Aquest fum est especialment dissenyat per a impedir la visi amb mira dirna i especialment els sistemes de visi trmica. Impedint el feix guia del mssil, o el lser per a prendre la distncia els ordinadors de tir no poden calcular la soluci de tir, i es tenen ms possibilitats d'evitar un impacte que molt probablement seria fatal. El Leclerc francs est equipat amb aquest tipus de defensa activa, denominada Galix. En el T-90 rus s'est investigant un sistema homleg.

Altres sistemes de protecci activa estan basats en radars millimtrics que detecten al mssil o granada autopropulsada (RPG) atacant, calculen el temps d'impacte i despleguen en el moment oport un sistema de contramesures explosives que destrueix o desvia al mssil en ple vol, escassos metres abans d'arribar a el seu objectiu. La utilitat d'aquests sistemes est sent testada actualment per nord-americans, russos i israelians en els seus models M1A2, Merkava Mk4 i T-90. Per descomptat aquests sistemes oferixen nulla protecci enfront de projectils penetradors cintics d'alta velocitat (la composici i especialment els grossos del blindatge s l'nica cosa que pot detenir-los), per semblen especialment efectius amb mssils.

Una mxima militar indica que no es pot atacar el que no es pot veure. Els nord-americans semblen especialment interessats en ella, donat el seu nivell d'inversi en cars i sofisticats sistemes armamentstics denominats "furtius", que va estrenar el F-117, bombarder B2, el futur RAH 66 Comanche, F-22 Raptor...

Camuflar un tanc davant l'ptica dirna s relativament fcil, per s tasca gaireb impossible davant la trmica. Per aquest motiu s'estudien pintures especials que redueixen la signatura trmica, de manera que un tanc fred sigui poc o gens observable sota sistemes FLIR. Aix s'espera aconseguir que un artiller no pugui identificar un blanc, o fins i tot localitzar-lo si la distncia s suficient. Impedir la localitzaci per part de radars millimtrics que equipen els helicpters de combat moderns s tasca molt ms difcil, encara que amb aquestes pintures tamb pot reduir-se la traa observable per a l'operador del radar.

De totes maneres i a pesar de tant avan els carros pesats estan cridats a deixar de ser reis del camp de batalla, al considerar-se cada vegada menys necessaris, cars de mantenir i que presenten problemes logstics preocupants. L'objectiu de tantes investigacions apunta a un carro lleuger, fins i tot amb pneumtics en comptes de cadenes, amb sofisticades defenses actives i armat amb mssils. Aquest sembla definitivament el sistema que ser utilitzat pels exrcits en el futur. Tindr multitud de versions, com el CV90 suec o el Pizarro espanyol, i per la seva lleugeresa ser molt ms mbil.

 Vegeu tamb .
Mapa de vulnerabilitat;
Mapes Territorials de Vulnerabilitat (MTV);

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341714" title="Fisiologia dels dinosaures" nonfiltered="3510" processed="3499" dbindex="133539">
La fisiologia dels dinosaures ha estat histricament un tema controvertit, en especial la termoregulaci. Recentment, han aparegut molts nous indicis sobre la fisiologia dels dinosaures, no noms sobre el seu metabolisme i la seva termoregulaci, sin tamb sobre els sistemes respiratori i cardiovascular.



Des de la dcada del 1960 hi ha hagut un intens debat sobre la regulaci de la temperatura en els dinosaures. Originalment, els cientfics no es posaven gens d'acord sobre si els dinosaures eren capaos de regular la seva temperatura. Ms recentment, l'homeotrmia ha esdevingut la visi que gaudeix d'un major consens, i el debat s'ha concentrat en els mecanismes termoreguladors.

Desprs del descobriment dels dinosaures, al principi els paleontlegs sostingueren que es tractava de criatures ectoterms; "llangardaixos terribles", com diu el seu nom. Aquesta suposada ectotrmia implicava que els dinosaures eren organismes relativament lents i inerts, de manera similar als rptils moderns, que necessiten fonts externes de calor per regular la temperatura corporal. L'ectotrmia dels dinosaures fou una visi prevalent fins que Robert T. Bakker, un dels primers proponents de l'endotrmia dels dinosaures, public un document influent sobre aquest tema el 1968.

Les proves modernes indiquen que els dinosaures prosperaren en climes freds, i que com a mnim algunes espcies de dinosaure regulaven la temperatura corporal per mitj de processos biolgics interns (potser amb l'ajut de la seva gran mida). Algunes proves d'endotrmia en els dinosaures inclouen el descobriment de dinosaures polars a Austrlia i l'Antrtida (on haurien experimentat un fred i fosc hivern de sis mesos), el descobriment de dinosaures les plomes dels quals haurien pogut funcionar com un allament termoregulador, i anlisis d'estructures dels vasos sanguinis tpiques d'animals endoterms dins d'ossos de dinosaure. Les estructures esqueletals suggereixen que els terpodes i altres dinosaures tenien estils de vida actius ms aviat tpics d'un sistema cardiovascular endotrmic, mentre que els saurpodes presentaven menys caracterstiques endotrmiques. s sens dubte possible que alguns dinosaures fossin endotrmics i altres no. Encara continua el debat cientfic sobre certs aspectes d'aquest tema.

El debat es complica pel fet que l'endotrmia pot aparixer basada en ms d'un mecanisme. La majoria d'estudis sobre l'endotrmia dels dinosaures tendeixen a comparar-los als ocells o mamfers mitjans, que gasten energies per elevar la temperatura corporal per sobre de l'ambiental. Els ocells i mamfers petits tamb tenen un allament que redueix la prdua de temperatura, com ara greix, pl o plomes. Tanmateix, els mamfers grans, com ara els elefants, tenen un problema diferent degut a la seva relaci rea de superfcie-volum relativament baixa (principi d'Haldane). Aquesta relaci compara el volum d'un animal amb l'rea de la seva pell; a mesura que un animal augmenta de mida, la seva rea de superfcie augmenta ms lentament que el seu volum. Arribat un cert punt, la quantitat de calor irradiada a travs de la pell cau per sota de la quantitat de calor produda dins del cos, obligant els animals a utilitzar mtodes alternatius per evitar la hipertrmia. En el cas dels elefants, els adults tenen poc pl, posseeixen grans orelles amb les quals incrementen la seva rea de superfcie, i tamb tenen adaptacions en el comportament (com ara l's de la trompa per ruixar-se amb aigua o el costum de banyar-se en el fang). Aquests comportaments augmenten la refrigeraci per evaporaci.

Es creu que els dinosaures grans haurien hagut d'enfrontar-se a problemes similars; la seva mida corporal indica que perdien temperatura relativament lentament respecte a l'aire que els envoltava, de manera que podrien haver estat homeoterms inercials, animals que romanen ms clids que el seu ambient purament grcies a la seva enorme mida, i no grcies a adaptacions especials com les de les aus o els mamfers. Tanmateix, fins a present aquesta teoria no ha ofert una explicaci vlida en relaci a les nombroses espcies de dinosaure de la mida d'un gos o d'una cabra, o les cries de les espcies ms grans.

Escanejades per mitj de tomografia computada de la cavitat torcica d'un dinosaure (realitzades el 2000) descobriren el que semblava les restes d'un cor de quatre cambres, similar al dels ocells i mamfers actuals. Aquesta idea s controvertida dins de la comunitat cientfica, havent estat criticada com a cincia anatmica defectuosa o simplement una illusi. La qesti de com es relaciona aquest descobriment amb el ritme metablic i l'anatomia interna dels dinosaures pot ser discutible, tanmateix, poc importa la identitat de l'objecte: tant els crocodilis moderns com els ocells, els parents vivents ms propers dels dinosaures, tenen cors amb quatre cambres (tot i que els dels crocodilis estan modificats), de manera que els dinosaures probablement tamb en tenien.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341716" title="Daniel Mangren i Escard" nonfiltered="3511" processed="3500" dbindex="133540">
Daniel  Mangran i Escard fou un poltic i industrial catal, originari de Tortosa. Destacat productor d'oli d'oliva, en va estudiar la problemtica de la producci, importaci i exportaci, i el 1926 va fundar la Instituci Cultural i Benfica Daniel Mangran. Militant del Partit Republic Democrtic Federal, a les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la provncia de Tarragona dins les llistes d'ERC.

 Obres .
 Los aceites de oliva de Espaa (1961);
 El problema nacional de los aceites de oliva y su solucin (1965);

 Enllaos externs .
 Biografies de Parlamentaris Catalans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341719" title="Evoluci dels dinosaures" nonfiltered="3513" processed="3501" dbindex="133542">
L'evoluci dels dinosaures desprs del Trisic segueix els canvis en la vegetaci i en la situaci dels continents. Al Trisic superior i Jurssic inferior, els continents estaven units en una nica massa terrestre anomenada Pangea, i hi havia una fauna global de dinosaures composta principalment de carnvors celofisodeus i herbvors prosaurpodes. Les plantes gimnospermes (particularment els confers), una font d'aliment potencial, radiaren a finals del Trisic. Els prosaurpodes no tenien mecanismes sofisticats per processar l'aliment a la boca, de manera que devien utilitzar altres mitjans de fragmentar el menjar en un punt posterior del sistema digestiu. L'homogenetat general de les faunes de dinosaures continu durant el Jurssic mitj i superior, on la majoria d'indrets tenien predadors consistents en ceratosaures, espinosaurodeus i carnosaures, i herbvors consistents en ornitisquis estegosaurians i grans saurpodes. En sn exemples la formaci de Morrison d'Amrica del Nord i els estrats de Tendaguru de Tanznia. Els dinosaures xinesos presentaven algunes diferncies, amb terpodes sinraptrids especialitzats i saurpodes de coll llarg inusuals com ara el mamenxisaure. Els anquilosaures i els ornitpodes tamb esdevingueren ms comuns, per els prosaurpodes s'extingiren. Els confers i els pteridofitins eren les plantes ms comunes. Els saurpodes, igual que els prosaurpodes, no processaven l'aliment a la boca, per els ornitisquis comenaren a desenvolupar diversos mtodes de processar el menjar a la boca, incloent-hi potencials rgans semblants a galtes per mantenir l'aliment al menjar, i mocions de la mandbula per moldre l'aliment. Un altre esdeveniment evolutiu de gran importncia del Jurssic fou l'aparici dels ocells autntics, descendents de celurosaures maniraptors.

A principis del Cretaci, amb la fragmentaci de Pangea, els dinosaures comenaren a diferir significativament d'una massa terrestre a l'altra. La primera part d'aquest perode vei l'expansi dels anquilosaures, iguanodonts i braquiosurids a Europa, Amrica del Nord i el nord d'frica. Ms endavant, aquests dinosaures foren complementats o substituts a frica per grans terpodes espinosurids i carcarodontosurids, i saurpodes rebaquisurids i titanosaures, que tamb vivien a Amrica del Sud. A sia, celurosaures maniraptors com ara els dromeosurids, troodntids i oviraptosaures esdevingueren els terpodes ms comuns, i els anquilosurids i ceratopsis primitius com el psittacosaure esdevingueren herbvors importants. Mentrestant, Austrlia albergava una fauna d'anquilosaures basals, hipsilofodonts i iguanodonts. Sembla que els estegosaures s'extingiren en algun moment a finals del Cretaci inferior o principis del Cretaci superior. Un canvi significatiu del Cretaci inferior, que seria amplificat al Cretaci superior, fou l'evoluci de plantes amb flor. Al mateix temps, diversos grups de dinosaures herbvors desenvoluparen maneres ms sofisticades de processar l'aliment a la boca. Els ceratopsis desenvoluparen un mtode de tallar amb les dents apilades les unes sobre les altres en bateris, i els iguanodonts refinaren un mtode de moldre el menjar amb bateries de dents, portat a l'extrem en els hadrosurids. Alguns saurpodes tamb desenvoluparen bateries de dents, exemplificades clarament pel rebaquisurid Nigersaurus.

Al Cretaci superior hi havia tres faunes de dinosaures generals. Als continents septentrionals d'Amrica del Nord i Eursia els terpodes ms importants eren els tiranosurids i diversos tipus de terpodes maniraptors ms petits, amb un conjunt herbvor predominantment ornitisqui amb hadrosurids, ceratopsis, anquilosrids i paquicefalosaures. Als continents meridionals que formaven el supercontinent en procs de fragmentaci Gondwana, els abelisurids eren els terpodes ms comuns, i els saurpodes titanosaurians els herbvors ms habituals. Finalment, a Europa, els dromeosurids, iguanodonts rabdodntids, anquilosaures nodosurids, i saurpodes titanosaurians eren prevalents. Les plantes amb flor estaven tenint una gran radiaci, amb l'aparici de les primeres pocies a finals del Cretaci. Els hadrosurids amb dents moledores i els ceratopsis amb dents talladores es diversificaren molt a Amrica del Nord i Eursia. Els terpodes tamb passaven una radiaci com a herbvors o omnvors, esdevenint comuns els terizinosaures i ornitomimosaures.

L'extinci del Cretaci-Terciari, que tingu lloc fa aproximadament 65 milions d'anys a finals del perode Cretaci, caus l'extinci de tots els dinosaures tret dels ocells. Alguns altres grups de dipsids, com ara els crocodilis, llangardaixos, serps, esfenodonts i coristoders, tamb sobrevisqueren a aquesta extinci (tot i que aquests ltims s'extingirien a principis del Mioc).

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341721" title="Toms Salort i de Olives" nonfiltered="3514" processed="3502" dbindex="133543">
Toms Salort i de Olives (Ciutadella, ? -   Madrid, 1936) fou un advocat i poltic menorqu. Fou diputat per les Illes Balears a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936 per la CEDA. Fou assassinat a Madrid per milicians del Front Popular el 22 d'agost de 1936.

 Referncies .
 Relaci de ciutadellencs morts el 1936;
 Fitxa al Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341722" title="Munici" nonfiltered="3515" processed="3503" dbindex="133544">
 La munici s el conjunt de subministraments que es necessita per utilitzar armes de foc. Aix inclou des de les bales de fusell i pistola fins als perdigons d'un cartutx.

 Desenvolupament de la munici .
La plvora s la matria comuna per impulsar els projectils. En l'poca dels mosquets i arcabussos, se'ls introdua la plvora i la bala en els seus canons, la plvora s'havia de comprimir amb una baqueta que tamb s'usava per collocar el renec de paper, i per provocar el tret s'encenia una metxa que tenia l'arma. En aquestes antigues armes era molt prolongat el temps per introduir la munici i el temps per disparar-la.

El segle XVII s'inventa el fusell, que no utilitza metxa, sin la clau de pedrenyal per fer instantani el tret, i en 1830 aquesta clau va ser substituda per la clau de percussi, que va fer realitzable el tret al primer tret. En aquella mateixa poca, es van fer altres avenos als fusells per aconseguir major abast mortal i estabilitat en el tret (vegeu ratllat d'nima).

En la dcada de 1840 s'inventa el fusell de cartutx, que va escurar el temps per carregar la munici i va permetre usar aix mateix el fusell en diferents posicions. Els cartutxos eren originalment embolicades de cartr o tela encerada, que contenien una petita quantitat de plvora (anomenada crrega) i tamb la bala dins; alguns se n'esquinaven en inserir-se el cartutx al fusell. Posteriorment es van inventar cartutxos que ja incloen l'esquer, fent ms breu el temps per carregar la munici.

Posteriorment, els cartutxos estaven constituts com en l'actualitat per un cilindre metllic (anomenat beina) que contenia la crrega dins, l'esquer (ara dit fulminant) en el centre del culot (base de la beina) i un extrem de la bala embotit en la boca de la beina.

Els revestiments i alleacions de bales van comenar en la dcada de 1830 per evitar la deformaci de la bala que provocava inestabilitat en la seva trajectria. El primer aliatge va anar la de bismut amb plom i el primer revestiment va ser el coure sobre el plom.

Munici per a armes lleugeres.
Els calibres d'aquest tipus de munici s'expressen o b en polzades a l'estil anglosax, com el calibre 44 (o .44), s a dir, 0,44 polzades, o en millmetres a la manera europea 9 mm, 7,62 mm. Com existeixen diferents versions d'un mateix calibre, de vegades ens trobem amb diferents nomenclatures. El calibre .30 s molt popular en l's militar i cacera i t diverses versions: .30-06, .30-30. En aquest cas, els guions denoten el any d'invenci (1906) o el pes de la plvora al cartutx: 30 grains. Un altre estil per assenyalar diferents versions s indicar el calibre i el fabricant o creador del mateix: .44 Smith & Wesson, .338 Winchester Magnum, .44 Remington Magnum, .375 Holland & Holland. En calibres europeus s'indica l'ample del projectil pel llarg del cartutx en millmetres: 9 x 17 mm o 9 x 19 mm, per exemple.

Els calibres per a escopeta empren un sistema totalment diferent. Quan es diu que una escopeta s del calibre 12, per exemple, es vol expressar que amb un lingot de plom d'una lliura anglesa (453 g) de pes es poden fondre 12 bales d'aquest calibre, de manera que si en lloc de 12 se n'obtenen 14, 16 o 20, la mida de la bala disminuir, i lgicament la boca del can de l'esmentada arma tamb ho far.



El primer s dividir els tipus de munici per a armes lleugeres en subsnica i supersnica. Les bales de pistola i revlver normalment tenen una velocitat inferior a la del so (340 m/segon) o lleugerament superior. Les bales de fusell, metralladora, etc. superen mpliament aquesta velocitat, amb velocitats entre 600 i 1000 m/segon Aix s important perqu les bales supersniques, fins i tot quan travessen el cos netament, solen crear danys severs als rgans que envolten la ferida, fins i tot quan no els han travessat fsicament, i provoquen l'expansi de la ferida a causa de la conificaci que comporta la velocitat supersnica. D'aquesta forma, s possible causar gran dany|mal amb calibres petits, com el .223 (5,56 mm) dels fusells d'assalt OTAN davant calibres grans de pistola, com al .357 o .44 aparentment ms poderosos. La subsnica sol ser intil contra armilles antibales, la supersnica pot fins i tot travessar diverses armilles uns sobre altres a un centenar de metres|metros. Normalment la subsnica tindr un cos cilndric curt acabat en una punta esfrica, mentre que la supersnica tindr un cos allargat i una punta cnica estirada.

El segent a tenir en compte s l'estructura fsica de la bala. Tericament, noms sn aptes per al combat militar bales totalment embolicades en un embolcall metllic dur de llaut i farcides de plom o algun aliatge del mateix. Aquest tipus de munici, molt estesa, es coneix genricament per FMJ (full metall jacket) i tendeix a travessar totalment el cos. A la prctica tant en la guerra com per part de cossos policials i particulars s'empren tamb municions modificades. A molts pasos, part d'aquestes municions sn noms legals per a arma curta o caa amb certs rifles de gran calibre i baixa velocitat, ja que a velocitat subsnica no poden provocar les destrosses que ocasionarien a supersnica i permeten augmentar el que s'anomena el poder de parada d'una arma, aix s, la seva capacitat de detenir a un individu o a una espcie perillosa en cas de cacera.

Les modificacions ms habituals sn eliminar la coberta dura en l'extrem de la bala o truncar el con o semiesfera de la punta, de manera que queda en descobert el nucli tou de la mateixa (JSP - munici de punta tova), o fins i tot fer un buit a la punta amb un punx (el que es denomina bala de punta buida - JHP), modificacions molt tpiques a certes municions de revlver o pistola. En entrar al cos, la bala s'aixafa, expandint la punta que queda com una espcie de xampiny i frenant seu penetraci rpidament, pel que causa ferides no molt profundes per amples i tirant literalment cap a enrere el que la rep per la quantitat d'energia cintica que dispersa en molt poc temps. Aix mateix amb munici supersnica provocaria que la bala es parts o dobls i els seus fragments es dispersessin en l'interior del cos, provocant greus lesions internes. Tamb es pot aplanar la punta i mantenir l'embolcall integral per aconseguir un efecte de dispersi d'energia en poc temps.

Un altre tipus de bala s la perforant, designada internacionalment per AP (armor piercing). s una bala externament similar a la FMJ, per en l'interior del plom porta un nucli de acer endurit, tungst, urani empobrit, que en frenar-se bruscament la bala, i per efecte de l'energia cintica, trenca l'embolcall i pot arribar a perforar el blindatge que va detenir la bala.



Existeixen bales amb la part posterior farcida d'un material colorant que va deixant un tra en disparar-les, bales denominades traadores, i s'usen normalment per comprovar si l'apuntat d'una arma s correcte. Les bales explosives o incendiries noms s'empren excepcionalment en armes de franctirador de gran calibre per destruir dipsits de materials o combustible, ja que la seva manipulaci s perillosa per al que les maneja.

La munici d'escopeta consisteix en un conjunt de boles petites de plom endurit que poden ser de petita mida (perdigons) per a caa menor, formant un nvol que fa ms fcil donar en el blanc en peces petites, entre 11 i 5 per a caa menor, o pot ser ms gruixuda, entre 3 i 1, per a caa major. Existeix munici especial per a escopeta que permet utilitzar escopetes semiautomtiques o de repetici com a arma d'assalt policial o militar per la potncia que proporciona en un sol tret, que es considera equivalent a una rfega de subfusell.

Mecanisme del tret.
El cartutx s'introdueix a la recambra de l'arma de foc i en halar la cua|cola del disparador o disparador prpiament dit, es provoca que s'alliberi un mecanisme intern, el qual allibera el martell que impactar amb la part posterior de l'agulla percussora, element que en colpejar la cpsula fulminant causar la deflagraci (explosi amb flama a baixa velocitat de propagaci) de la plvora, la qual impulsa a la punta (part superior del cartutx a bala que en separar-se de la beina, pren un moviment giroscpic i vectorial, el qual passa a anomenar-se projectil en abandonar la boca del can de l'arma) a alliberar-se de la beina, sortint llanada fora del can i recorrent una llarga distncia determinada per la potncia de la crrega propulsora (la qual es mesura en grans que respon a la quantitat de grans de plvora utilitzats, cada gra t un pes de 64 milligrams).

Munici per a artilleria.
La munici per a artilleria pot venir com un nic conjunt de projectil i cartutx amb propelente o pot venir separadament per a peces grans. Els projectils artillers solen ser d'un calibre lleugerament inferior al del tub i portar una o diverses bandes del calibre correcte, de manera que noms aquestes bandes estan en contacte amb el can de l'arma. En canons i obusos de campanya podem trobar de forma general munici fragmentria antipersonal i munici d'alt explosiu (internacionalment designada per HE High Explosive).

Els projectils sn en general de forma cilndrica allargada i punta cnica. La munici antipersonal i HE porta la espoleta a la punta, per detonar immediatament en tocar l'objectiu. Els projectils antipersonal tenen un embolcall d'acer gruixut que sol estar tallat interiorment, o un embolcall prim recobert d'esferes metlliques per la seva cara interna, de manera que en detonar l'explosiu que porta en l'interior, la carcassa salta esbocinada en petits fragments en totes direccions. S'empra per atacar concentracions d'infanteria. La munici HE t un embolcall metllic fi, la justa per suportar el tret, i una gran quantitat d'explosiu, de manera que en detonar genera una potent ona expansiva capa de destrossar personal, vehicles o installacions en l'rea d'influncia. Si s'ataquen bnquers o posicions fortificades amb formig armat, es pot utilitzar munici de demolici, que t un embolcall gruixut d'acer endurit, un nucli d'alt explosiu i l'espoleta en la base del projectil, de manera que la punta massissa perfora el formig i l'energia cintica que s'acumula provoca la detonaci de l'espoleta i el projectil en l'interior del formig, demolint l'rea circumdant.



Munici antitanc.
Els tancs sn bastant resistents als tipus convencionals de munici artillera, i s'han desenvolupat una srie de projectils especials per als seus propis canons o per a l'artilleria convencional a fi de destruir-los.

La munici perforant ms primitiva apareix en les armades, ja que els vaixells de guerra van ser els primers en cuirassar-se. A un calibre ms redut s'adapta en el perode d'entreguerres per a la lluita antitanc. Sn projectils cilindrocnics d'acer amb tractaments especials que li donen una duresa addicional i que sn completament massissos o ho sn en les seves 2/3 parts. L'eficcia es multiplica si es posa una espoleta en la base del projectil, amb una crrega d'alt explosiu, de manera que quan el cos masss travessa el blindatge, la base explota per l'energia cintica acumulada, destruint l'interior del blindat.

L'increment de la grossor dels blindatges i l's de blindatges en angle anullen en gran part les capacitats d'aquesta munici. Poc abans de la Segona Guerra Mundial es comencen a desenvolupar solucions per al problema. Una primera soluci s muntar sobre la punta perforant una punta prcticament chata d'un material incapa de perforar el blindatge, com a plstic, alumini i fins i tot fusta. En tocar una planxa en angle, la punta falsa es desintegrava, per feia que el projectil encars amb la punta bona el blindatge.

Millorant aquestes idees es van descobrir les possibilitats de la munici subcalibre o APDS (Armor Piercing Discarding Sabot). Aquest tipus de munici, que es continua emprant avui en dia, es fabrica inserint un nucli estret i llarg d'un material molt dur, al seu dia acers especials i actualment carbur de tungst o urani empobrit, en un projectil de punta tova, amb un ter aproximat del calibre del can per al nucli del projectil. Es requereix l's d'un can capa de donar una gran velocitat al projectil, 1000 m/segon o ms. En impactar amb el blindatge, es desintegra la punta tova i la punta llarga i estreta impacta a la cuirassa, empesa per la resta de l'embolcall, que per efecte de l'energia cintica literalment s'estampa contra el blindatge. El procs genera una calor intensssima que fon el blindatge en aquest punt i fa penetrar el nucli a altssima temperatura en l'interior, projectant per tot l'habitacle fragments del blindatge i del propi nucli desintegrat.

Encara que es continua usant la munici APDS de forma semblant a l'original, t ja un descendent que la supera, la munici APFSDS (Armor Piercing Fin Stabilized Discarding Sabot) ideada en els anys 80 del segle XX. Consisteix en un cilindre llarg i estret de tungst o urani empobrit, amb una srie d'aletes estabilitzadores i acabat en punta, que va en l'interior d'un cos d'alumini amb la forma de projectil convencional. s disparat pel can dels carros a una velocitat entre 1.000 i 1.400 m/segon, i en una distncia determinada, l'embolcall es desprn quedant el nucli estabilitzat per les aletes. En tocar el blindatge, es concentra en una superfcie de pocs centmetres quadrats l'energia equivalent a l'impacte d'un cami de diverses tones a gran velocitat. El blindatge s'aixafa a la zona i es fon, generant en l'interior una pluja de material incandescent que aniquila la tripulaci.

Finalment queden els projectils HEAT (High Explosive anti Tank) que s'utilitzen tamb en mssils contracarro, ja que la velocitat i energia d'impacte s intrascendent per a la seva efectivitat. Van comenar a emprar-se en la Segona Guerra Mundial. Exteriorment poden semblar iguals a un projectil artiller convencional; en aquest cas la seva punta ser d'un material plstic que es desintegri amb facilitat. En l'interior disposen d'un fi con metllic, la base del qual s en la base de la punta del projectil i la punta del con en la base del projectil, igual com l'espoleta. L'espai entre el con i les parets del projectil est farcit d'alt explosiu. En destruir-se la punta, la base del con queda contra el blindatge i la crrega es fa que se la detona, generant pel con un raig de gasos a temperatures de milers de graus, que desintegren el blindatge en el punt i penetren al carro, generant una elevadssima pressi en el seu interior, que mata o provoca gravssims traumes a la tripulaci.

La munici subcalibre s relativament inncua contra vehicles lleugers o no blindats, ja que es limita a travessar-los de banda a banda. Si el vehicle blindat t una part de l'habitacle en contacte directe amb l'exterior, la munici HEAT perd gran part de la seva efectivitat o l'anulla per complet.



Els canons de tancs poden disparar munici d'una mplia varietat de tipus, molts especialitzats per a combatre a altres carros.

Per a combatre a altres tancs moderns fortament blindats utilitzen penetradors cintics KE. Els projectils "fletxa" o APFSDS (Armoured Piercing Fi-Stabilised Discarding Sabot o projectil perforador de blindatge estabilitzat per aletes amb casquet d'un sol s per Sabot). Disparats a velocitats de 1.600 metres per segon o ms sn bsicament barres metlliques massisses de gran longitud i menor calibre que el can, ajustades al mateix mitjanant un casquet d'un sol s sabot que es desprn al sortir per la boca del mateix. Fabricades amb materials molt durs i densos, usen el seu gran pes i velocitat per a destruir el seu objectiu mitjanant la fora bruta, llanant metralla i restes del projectil que reboten dintre de l'habitacle aniquilant a la tripulaci. Els KE d'urani empobrit tenen a ms caracterstiques pirofriques, ja que en impactar provoquen la pirlisi de partcules del projectil en estat pulverulent i incandescents que provoquen un incendi generalitzat.

El vol d'aquest tipus de projectils s molt tibant i amb abastos efectius molt curts estimats en uns 4.000 metres. A partir d'aquesta distncia la seva energia cintica es redueix de manera drstica amb la distncia fent improbable la destrucci de l'objectiu. Aix s degut al fet que la resistncia que oferix l'atmosfera s proporcional a la velocitat del projectil. Les aletes estabilitzadores sn les culpables de la creaci de la resistncia o "arrossegament" que frenen al projectil. S'ha descobert que la velocitat afecta negativament a l'estabilitat durant el vol. Els KE ms rpids sn ms imprecisos a llarga distncia, per ms potents. Els nord-americans han assolit que el seu M829A3 d'urani empobrit viatge a la relativament baixa velocitat de 1.555 metres per segon, creant un projectil de trajectria molt estable.

Contrari al que es pot pensar aquest tipus de munici mai rebota en el blindatge. La seva potncia s tan elevada que encara que impacti en angles obtusos penetra igualment el metall. Els ltims blindatges composts estan dissenyats per a afavorir la ruptura del projectil abans que tota la seva massa destrueixi el blindat, encara que solament el grossor dels mateixos pot salvar a la tripulaci.

Per a combatre blancs menys resistents, com transports de tropes o tanc ms antiquats, usen munici d'alta explosi anticarro HEAT. Es basa en explosiu qumic envoltant un con de coure amb el vrtex orientat cap a enrere i la cara plana cap a endavant. En detonar, el coure es converteix en un corrent de plasma a una gran temperatura i velocitats de l'ordre de 8 quilmetres per segon de forma lineal, al fondre's des del vrtex cap a l'exterior. La crrega s per tant dirigida solament cap al front i fon el blindatge injectant el plasma en l'interior del vehicle amb resultats letals per a la tripulaci. Els mssils i magranes anticarro entren dintre d'aquesta categoria ja que el seu funcionament s anleg. Existeixen caps de guerra HEAT dobles dissenyades per a contrarestar l'efecte dels blindatges reactius. L'actualitzaci d'aquestes municions sn els projectils MPAT. Sn bsicament iguals que el HEAT, solament que poden incorporar fusibles electrnics que alenteixen l'explosi de la crrega, permetent a l'ogiva penetrar parets i detonar desprs d'elles.

Alguns carros de combat, incloent el M551 Sheridan, T-72, T-64, T-80, T-90, T-84 i PT-91 poden disparar mssils guiats antitanc (ATGM) a travs del seu can o utilitzant llanadors externs. Aquesta funcionalitat pot perllongar l'abast de combat efectiu del tanc ms enll de l'aconseguit amb la munici convencional, depenent de les capacitats del sistema ATGM. Tamb li proporciona al tanc un arma til contra blancs lents aeris de baixa altitud, com helicpters. Usen el feix del seu telmetre lser com a guia, encara que altres models ms antics sn filoguiats. Mentre volen cap al seu blanc van desenrotllant cable d'una bobina i l'operador dirigeix el mssil mitjanant els visors, ajustant la seva trajectria.

Actualment l'exrcit israeli ha desenvolupat el seu mssil LAHAT per a les sries modernes del Merkava. Els nord-americans tamb estudien llanar mssils des dels seus M1 per tenen l'inconvenient que el seu telmetre lser no va ser dissenyat per a emetre un feix continu, i tampoc pot realitzar constants mesuraments sense cremar-se. Per aquest motiu el seu inters es basa a desenvolupar sofisticades municions per al can que no impliqui al lser com guia de mssils. Aix s degut principalment que l's de mssils guiats ho han desviat cap als helicpters d'atac, aviaci, infanteria i blindats lleugers.

Altre tipus de munici ms recent s el tipus HESH. Es basa en un cap d'explosiu plstic dctil que s'aixafa contra el metall just abans d'explotar. En fer-ho transmet una forta vibraci que causa la ruptura del metall per cara interior, llanant metralla a l'habitacle i aniquilant a la tripulaci sense necessitat de penetrar el blindatge.

Hi ha municions ms modernes, com la nord-americana de tipus STAFF (Smart Target Activated Fire and Forget, munici autoguiada d'activaci intelligent). Aquest projectil detona damunt del blanc i dispara una crrega cintica o buida contra la part superior de l'objectiu, destruint-lo fcilment. Consta d'un microxip programat en el moment del tir que calcula, segons la distncia del blanc, el moment de la detonaci. En acostar-se a la distncia programada un sensor es posa en funcionament per a detectar el carro enemic, i detona la crrega quan est just damunt.

La clssica munici HEP tamb est disponible per a combatre tropes o objectius tous. El cap de guerra es compon d'explosiu plstic que usa l'ona de xoc com mig per a causar destrucci.

Grcies a les llions dels combats urbans a l'Iraq s'estan provant nous caps de guerra contra infanteria, les M1028. Contenen multitud de boles de tungst, com si ans un gran cartutx d'escopeta. Es dispersen amb la distncia, causant greus ferides o la mort a quants estiguin en la seva rdio d'abast d'uns 500 metres. Tamb hi ha altra variant d'aquesta munici amb efectes no letals.

Una altre tipus que els nord-americans estan estudiant s munici guiada amb abast superior al visual per a la seva M1A2 SEP, encara que les seves caracterstiques encara no han transcendit. Es preveu una manera de guiat secundari en el qual un soldat d'infanteria, un blindat d'observaci o un helicpter illuminin l'objectiu amb un lser i l'Abrams dispari des de grans distncies.

Articles relacionats.
 Calibres de munici;
 Nomenclatura de la munici ;

 Referncies .


Enllaos externs.

Pgina per a colleccionistes i estudiosos de la munici;
Associaci Espanyola de Colleccionistes de Cartutxos;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341723" title="Astronomische Gesellschaft Katalog" nonfiltered="3516" processed="3504" dbindex="133545">
El Astronomische Gesellschaft Katalog o AGK fa referncia a una srie de catlegs d'estrelles compilats per la societat Astronomische Gesellschaft, amb seu a Heidelberg, a Baden-Wurtemberg, Alemanya. Els primers catlegs eren coneguts com  AGK (Astr. Gesellschaft katalog, en alemany) i AGK2, edicions que van ser substitudes pel AGK3 catleg d'estels amb llum prpia segons la seva posici i moviment propi situats al nord de la declinaci -2,5 graus. Actualment hi ha una versi actualitzada coneguda com a AGK3 U. Els moviments propis del AGK3 van ser aportats per la inspecci 'Quick V' de Palomar, que abast un error formal mitj de 0,82 segons per segle. Les posicions AGK3U tenen un error mitj de 0,167 segons i una poca calculada segons el terme mitj (average epoch) 1950.62. Segons la documentaci el catleg AGK3 s un catleg de posicions i moviment propi, al nord de la declinaci 2,5, deduda de les plaques fotogrfiques preses a Bergedorf i Bonn entre els anys 1928 a 1932 i entre 1956-1963. Els autors del primer catleg foren O. Heckmann i W. Dieckvoos, mentre que l'AGK3 s obra de B. Bucciarelli, D. Daou, M. G. Lattanzi, L. G. Taff.

Enllaos externs.
Plana del Vizier, SIMBAD, Centre de Donnes d'Estrasburg ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341724" title="Rdio Vaticana" nonfiltered="3517" processed="3505" dbindex="133546">

Rdio Vaticana s l'emissora de rdio oficial de la Ciutat del Vatic.

Histria.
Va ser fundada pel papa Pius XI i encarregada a Guglielmo Marconi en 1931. La seva primera transmissi va ser el 12 de febrer de 1931.

Durant la Segona guerra mundial, Rdio Vaticana va ser una font de notcies per als Aliats, i com propaganda pro-aliada. 


Activitat.
Transmet en 47 idiomes.

Les seves emissions radials les efectua per Ona Curta, Ona Mitja, Freqncia Modulada (zona de Roma i Laci), amb retransmissi del seu senyal a travs d'Internet, rdio digital. La seva adrea est a crrec dels jesutes.

Rdio Vatic oferix convenis amb altres radioemisores en diferents idiomes, per a la transmissi de les diferents activitats del Papa i diferents programes, tots ells relacionats amb la religi.

La programaci la realitzen ms de 200 periodistes en 61 pasos. Rdio Vaticana produeix ms de 42.000 ha de radiodifusi. El director general s el Pare Federico Lombardi SJ.

Vegeu tamb.
L'Osservatore Romano;
Centre televisiu vatic;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Rdio Vatic;
 Sintonitzaci de Rdio Vatic;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341734" title="Nomenclatura de la munici" nonfiltered="3518" processed="3506" dbindex="133547">
Existeix una diferncia fonamental entre el sistema emprat per definir un calibre de cartutx per a arma de can llis tamb anomenat d'nima llisa (escopeta) i l'empleat per a una arma de can ratllat, o de nima estriada: estries: sn les clivelles helicodals que de li encunyen a la nima d'un can per tal de generar un moviment giroscpic a la punta d'un cartutx a bala per a que i el moment de produir-se la deflagraci de la plvora i abandoni la beina giri sobre el seu eix donant-li aix major direcci el projectil (rifle). En el primer cas es defineix com a calibre a la quantitat de bales de plom, esfriques, que es poden obtenir d'una lliura de plom per aix com menor s la xifra que identifica al calibre major s el dimetre del mateix. En el segon cas (munici per a rifles) les mesures consisteix en el dimetre del projectil "x" el llarg de la beina, un exemple serien 5,6 x 61.

 Diferenciem 3 tipus de sistemes .

Sistema Mtric.

Els primers en aplicar aquest tipus de nomenclatura van ser els alemanys, que tenien la indstria armamentstica ms important de l'poca. Consisteix a definir el cartutx amb dos nombres separats per un aspa i expressat en millmetres. El primer indica el calibre de la bala i el segon la longitud de la beina.

Per exemple el cartutx espanyol 7 x 57 mm, significa que el cartutx t un calibre de 7 millmetres i la beina mesura 57 millmetres de longitud. Desprs es poden afegir les segents lletres:

R: Significa que la beina t pestanya o vorell per ser usada en armes de canons basculants. La seva absncia indica que el cartutx t una beina de ranura, generalment utilitzada en rifles de repetici manual per forrellat.

P: Es denomina aix a les bales que acaben en punta.

PP: Les que acaben en punta i tenen un pes superior al normal

Sistema en polzades angls.

Els anglosaxons (britnics, nord-americans i canadencs) es basen en el seu sistema mtric. Una polzada (25,4 mm.) la divideixen en desenes o centenes per mesurar un calibre. A diferncia del sistema mtric decimal, en on les fraccions d'unitat s'escriuen amb un zero seguit d'una coma o punt i la quantitat significativa (7,62), els anglosaxons ho fan mitjanant un punt seguit de la fracci de polzada corresponent (.30, per exemple).

Els britnics expressen els seus cartutxos pel seu calibre, real o nominal, en milenes de polzada, seguit del nom de l'inventor o fabricant, que sota patent era el seu propietari. Exemple: .505 Gibbs.

En molts casos se li afegeix tamb els acabaments BP (Black Powder, plvora negra), NE (Nitre Expres, plvora sense fum nitrocelulosa), MAGNUM (que indica que el projectil sobrepassa els 762 metres per segon de velocitat), Flanged (cartutxos amb pestanya o vorell), Belted (beina reforada en la part posterior).

Sistema en polzades estatunidenc.

s un sistema d's com a Espanya ja que les armes d'aquest origen han tingut i tenen mplia difusi comercial al nostre pas i en la majoria dels pasos sud-americans.

La xifra que caracteritza al calibre indica, en centenes de polzada, el dimetre interior del can abans de l'estriat. El sistema s similar a l'angls amb la diferncia que la unitat emprada s la centena de polzada i no la milena. Aix significa que un cartutx de calibre.380 angls correspon a uno.38 nord-americ.

Trobem denominacions de calibres formats per dues xifres o en alguns casos tres, com a exemple el cartutx .38 -.40 conegut tamb com a .38 Winchester CF. Les dues primeres xifres (.38) indiquen el calibre del mateix mentre que les segents (.40) indiquen els grains de plvora negra amb qu es va carregar originalment. Hem de recordar que un grain o gra equival a 0,064 grams (64 milligrams).

El mateix ocorre amb el .44 - .40 o .44 WCF tan familiar en el nostre medi. Quan es tracta de tres xifres, com per exemple el .45 -.90 - .405 Winchester, les dues primeres xifres (.45) indiquen el calibre de l'arma, les segones (90) els grains de plvora negra de la crrega original i la tercera (.405) els grains que pesa el projectil de plom en la crrega original.

Tamb ens podem trobar amb cartutxos en els quals apareix el nom del dissenyador (.30 newton, .30 Gibbs, .257 Roberts, etc.) o b denominacions o nomenclatures en les quals s'indica la velocitat inicial del projectil (.250 -3000 Savage, .22 -4000 Sedgley, etc.) a peus per segon o l'any en qu tub el seu origen el cartutx, com s el cas de l'empleat per l'exrcit dels EUA fins a l'adopci del 7,62 nat o 308 Winchester i b conegut pels aficionats a la cacera i el tret|tir, ens referim sens dubte al 30 -06 Springfield (30 del calibre i 06 de 1906 que s l'any que es va inventar)

Una excepci a aquesta nomenclatura s l'mpliament utilitzat en la caa major, 7 mm Remington Magnum, Cartutx nord-americ basat en la beina del 338 Winchester Magnum amb una reducci al coll de la mateixa per a aix poder allotjar un projectil de 7 mm, fu el cartutx mes potent del seu gnere fins i tot que va aparixer el tamb potentssim i mpliament utilitzat 300 Winchester Magnum.

ltimament estan tamb en apogeu els cartutxos Short Magnum i Ultra Magnum patentats per les firmes Winchester i Remington respectivament, es tracten de cartutxos amb beines ms curtes i ms gruixuts que els seus homlegs convencionals, augmentant aix la capacitat de plvora del cartutx, i reduint la longitud del mateix, donant com a resultat potents cartutxos amb menor longitud, exemples d'aquests sn: 300 Winchester Short Magnum, 338 Winchester Short Magnum, 7 mm Winchester Short Magnum, 338 Remington Ultra Magnum, 7 mm Remington Ultra Magnum, 375 Remington Ultra Magnum etc...


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341735" title="Luis Zaforteza Villalonga" nonfiltered="3519" processed="3507" dbindex="133548">
Luis Zaforteza Villalonga (Palma, Mallorca, 1890 - 1955) fou un noble, enginyer militar i poltic mallorqu, marqus del Verger des de 1914, fill de Josep Zaforteza Orlandis. El 1907 ingress a l'Acadmia d'Enginyers Militars de Guadalajara i assol els grau de capit el 1916. Retirat de l'exrcit per la Llei Azaa, fou cap del partit Dreta Social i el 1931 fou un dels impulsors de la Uni de Dretes a Mallorca, partit que don suport Jos Mara Gil-Robles i que el 1933, amb el nom d'Acci Popular Agrria, s'integr en la CEDA, partit amb el que fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933. Fortament anticatal, el 1935 va dur a terme una campanya contra la recepci d'emissions de Rdio Barcelona procedents de Catalunya i reclam de les Corts Espanyoles la separaci dels centres docents balears de la jurisdicci de la Universitat de Barcelona.

En esclatar la guerra civil espanyola es va reincorporar a l'exercit i don suport als sublevats a Mallorca, assolint els graus de tinent coronel el 1937 i coronel el 1941. Particip en la repressi com a organitzador de saques i afusellaments d'elements oposats al franquisme. Durant la posguerra fou encarregat de fortificacions i obres militars fins que es retir de l'exrcit el 1952.

 Referncies .
 Pelai Pags i Blanch i Conxita Mir Curc Franquisme i repressi: la repressi franquista als pasos catalans (1939-1975) Universitat de Valncia, 2004 ISBN 8437059240, p. 165;
 Fitxa al Congrs dels diputats;
 Josep Massot i Muntaner Sobre Georges Bernanos i altres temes polmics Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004 ISBN 8484155749 (pgs. 21-41);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341736" title="Neville Lederle" nonfiltered="3520" processed="3508" dbindex="133549">
 Neville Lederle  va ser un  pilot de curses automobilstiques  sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Neville Lederle va nixer el 25 de setembre del 1938 a Theunissen, Winburg, Estat Lliure d'Orange.


 A la F1 .

Neville Lederle va debutar a la novena i ltima cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 29 de desembre del 1962 el GP de Sud-frica al circuit de East London.

Va participar a un total de tres proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades diferents (1962-1963 i 1965) aconseguint una sisena posici com a millor classificaci en una cursa i assolint un punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341737" title="L'Osservatore Romano" nonfiltered="3521" processed="3509" dbindex="133550">
L'Osservatore Romano ("Observador Rom", en catal) s el peridic nacional de la Ciutat del Vatic. Proveeix cobertura de totes les activitats pbliques del Papa, publica editorials escrits per membres importants del clergat de l'Esglsia Catlica, i imprimeix documents oficials desprs de ser autoritzats. Els seus lemes inclouen "unicuique suum" (a cadasc el seu propi) i "no praevalebunt" (els enemics de Du i de l'Esglsia no prevaldran), els quals estan impresos sota el ttol en la pgina inicial.

La primera edici del peridic va ser publicada a Roma l'1 de juliol de 1861, uns mesos desprs que fora proclamat el Regne d'Itlia (el 17 de mar de 1861). La frase 'peridic diari' va ser inclosa comenant el 31 de mar de 1862. Actualment, s publicat en diferents llenguatges:


 Diriament en itali (1861);

 Setmanalment en francs (1949);

 Setmanalment en itali (1950);

 Setmanalment en angls (1968);

 Setmanalment en espanyol (1969);

 Setmanalment en portugus (1970);

 Setmanalment en alemany (1971);

 Mensualment en polons (1980);


L'edici diria en la llengua italiana s publicada en hores de la vesprada, amb data de l'endem.

L'edici setmanal en l'idioma angls va comenar a ser publicada des del 4 d'abril de 1968. Actualment, s distribuda a ms de 129 pasos.

Directors del peridic.
 Nicola Zanchini i Giuseppe Bastia (1861-1866);

 Augusto Baviera (1866-1884);

 Cesss Crispolti (1884-1890);

 Giovani Battista Casoni (1890-1900);

 Giuseppe Angelini (1900-1919);

 Giuseppe Dalla Torre digues Sanguinetto (1920-1960);

 Raimondo Manzini (1960-1978);

 Valerio Volpini (1978-1984);

 Mario Agnes (1984- fins a la seua mort, el 31 d'agost del 2007);

 Giovanni Maria Vian, president actual.

 Vegeu tamb .
 Rdio vatic;

Enllaos externs.
 L'Osservatore Romano (pgina principal);
 L'Osservatore Romano (ndex);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341738" title="Nostra Senyora del Puig de Tolba" nonfiltered="3522" processed="3510" dbindex="133551">

Nostra Senyora del Puig de Tolba s una esglsia del municipi de Tolba, a la Franja de Ponent.

Originriament el temps era d'estil romnic. No obstant a principis del segle XV es refu. El campanar, recentment restaurat, no va acabar-se fins al segle XVI. En possea un cementiri "in circuito".

Fins el 1445 la comunitat religiosa que atenia aquesta parrquia es composava de set racioners i dos beneficiats (Sant Salvador i Santa gueda). Dos-cents anys ms tard augmentava el nombre de beneficiats a cinc, afegint Sant Jaume, Sant Joan i Santa Anastsia. 

L'altar major sempre ha estat dedicat a Santa Maria del Puig. Ensems l'any 1615 possea els altars del Rosari,  de Sant Antoni de Pdua, de Sant Joan Baptista  i el Crucifix. A mitjans del segle XVIII va afegir-s'hi el de Sant Francesc Xavier. A jutjar pel timp partit de la faana, d'estil neoclssic, per aquestes dates molt probablement va patir una remodelaci , tan el l'interior com en l'exterior.  

Cal destacar tamb la portalada romnica, que fou traslladada des de l'antiga esglsia parroquial de Sant just i Sant Pastor, al nucli de Fal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341739" title="Pere Matutes Noguera" nonfiltered="3523" processed="3511" dbindex="133552">
Pere Matutes Noguera (Eivissa 1895 - 1972) fou un poltic i comerciant eivissenc. Fill d'Abel Matutes Torres i germ d'Antonio Matutes Noguera, pare d'Abel Matutes Juan. Es dedic a la gesti de les empreses familiars i a les eleccions generals espanyoles de 1923 es present pel Partit Liberal, per no fou escollit. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou regidor de l'ajuntament d'Eivissa. Fou diputat per les Illes Balears com a independent dins les llistes del Partit Republic de Centre a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936. Tamb fou vicepresident de l'empresa familiar Abel Matutes Torres, SA, constituda el 1935. Desprs de la guerra civil espanyola es dedic a les seves empreses i es va especialitzar en el sector bancari.

 Enllaos externs .
 Fotografies dels candidats balears el 1936;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Obituari d'Antonio Matutes;
 Biografia a l'EEIF.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341740" title="Santa Anastsia de Tolba" nonfiltered="3524" processed="3512" dbindex="133553">

L'ermita de Santa Anastsia de Tolba s una ermita del municipi de Tolba, a la Franja de Ponent.

La singularitat d'aquest edifici comena per l'advocaci a Santa Anastsia, que es creu que fou inspirada per una donzella que en l'any 304 pat martiri. 

Sembla que aquesta ermita ja romania en peus abans de la primera meitat del segle XVII, donat que l'any 1641 constava com hospital i el 1715 consta una renda de 15 lliures i l'obligaci de dir-hi 112 misses. El 1758 fou creada la cofradia de Santa Anastsia dels Mossos i el 1826 en consta una altra dels Casats. Per aquestes dates devia haver-hi una casa per acollir-hi als pobres, malalats i rodamons. 

Es torna a citar com hospital el 1840. Per aquestes dates possea una renda de 100 sous i un mestre de primeres lletres que donava classes amb un sou de per 1000 rals.    



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341741" title="Granat" nonfiltered="3525" processed="3513" dbindex="133554">


Granat: Color.
Granat: Mineral.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341742" title="Jos Morell del Pozo" nonfiltered="3526" processed="3514" dbindex="133555">
Jos Morell del Pozo fou un poltic valenci. Militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA), fou regidor de l'ajuntament de Castell de la Plana de 1911 a 1918, alcalde de 1920 a 1922 i regidor fins el 1923, quan fou destitut per la Dictadura de Primo de Rivera. El 1930 fou escollit novament regidor per  Castell, crrec que abandon per a ser membre de la diputaci provincial. Fou escollit diputat per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1933 pel Partit Radical de Castell. Es disting per no donar suport al govern d'Alejandro Lerroux i s'enfront al seu company de partit, Vicente Cantos Figuerola. A les eleccions generals espanyoles de 1936 no fou escollit.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341744" title="Sant Just i Sant Pastor de Fal" nonfiltered="3527" processed="3515" dbindex="133556">

L'esglsia de Sant Just i Sant Pastor de Fal s una esglsia del municipi de Tolba, a la Franja de Ponent.

s situada vora l'antic castell, enturonada al sud de Tolba. Actualment l'indret s de difcil accs.

Cal destacar que la portalada romnica fou traslladada durant el segle XIX a l'esglsia parroquial de Tolba.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341745" title="Granat (color)" nonfiltered="3528" processed="3516" dbindex="133557">


El granat (o bordeus) s una tonalitat fosca de vermell. Resulta de la barreja dels colors marr i prpura. Pren el nom de la varietat pirop del mineral granat, que s del color del vi de Bordeus.












Una mostra del color granat:
 

















Usos.
 Granat s el color nacional de Letnia.
 Granat s el color oficial de l'estat de Queensland (Austrlia).
 Granat s el color que utilitza el Club Atltico Lans (Argentina), aix com el sobrenom amb el qual se'l coneix.

Vegeu tamb.
Llista de colors;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341746" title="Stijn Devolder" nonfiltered="3529" processed="3517" dbindex="133558">

Stijn Devolder (Courtrai, 29 d'agost de 1979) s un ciclista belga. Va passar al professionalisme el 2002, de la m de l'equip flamenc Vlaanderen 2002. Actualment corre a l'equip Quick Step-Innergetic, desprs que tamb corrs durant un temps a l'equip Discovery Channel, de Lance Armstrong. 

Els seus xits esportius ms importants sn el Campionat de Blgica en ruta de 2007, el Tour de Flandes de 2008, la Volta a Blgica de 2008 i el campionat de Blgica de contrarellotge.

 Palmars .
2004;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque ;
2005 ;
 1r dels Tres dies de La Panne;
2006 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica ;
2007;
 Campi de Blgica en ruta ;
 1r de la Volta a ustria i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa dels Tres dies de La Panne;
2008;
 Campi de Blgica de contrarellotge;
 1r de la Volta a l'Algarve i vencedor d'una etapa;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa ;
 1r del Tour de Flandes;

Resultats a la Volta a Espanya. 
2005. 24 de la classificaci general;
2006. 11 de la classificaci general;
2007. Abandona (19a etapa). Porta el maillot or durant una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
2008. Abandona (15a etapa);

Enllaos externs.
Pgina oficial del ciclista ;
Fitxa de Stijn Devolder;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341747" title="Antonio Mart Olucha" nonfiltered="3530" processed="3518" dbindex="133559">
Antonio Mart Olucha (Onda, Plana Baixa, 1884 - Castell de la Plana, 1974) fou un empresari i poltic valenci. Treball com a empresari del secto de les rajoles i fou alumne de l'Institut Social Obrer, fundat per ngel Herrera Oria. Fou president de la Federaci Provincial de Sindicats Obrers Catlics i membre del Partit Popular Agrari, que a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936 fou escollit diputat per la provncia de Castell dins les llistes de la CEDA


 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341748" title="Magomed Yevloyev" nonfiltered="3531" processed="3519" dbindex="133560">
 Magomed Yevloyev (              ) (Malgobek, 1971 - Nazran, 2008) fou un periodista ingix, propietari de l'agncia de notcies Ingushetiya.ru, altament crtic amb el lideratge del president d'Ingixia, Murat Zizikov, per la seva ferma aliana amb les poltiques del Kremlin. No s'ha de confondre Magomed Yevloyev amb el lder dels rebels ingixos Akhmed Yevloyev que tamb se'l coneix com a Magomed.

El 31 d'agost de 2008, Magomed Yevloyev fou assassinat d'un tret al cap per la policia. Setmanes abans de la seva mort, corria el rumor que Magomed sabia que la seva vida estava en perill i havia planejat buscar asil poltic en un estat de la Uni Europea. La policia local va allegar que Yevloyev va intentar agafar un fusell d'assalt d'un dels policies just abans que fos mort dins del cotxe.

El juliol de 2008 Human Rights Watch document dotzenes de detencions arbitrries, desaparicions, actes de tortura i execucions extrajudicials a Ingixia.

El funeral de Yevloyev es convert en una mostra de rebuig contra el govern rus en la que, segons els organitzadors, diversos centenars de persones van prendre-hi part. Durant la matinada del 2 de setembre, la policia va dispersar una multitud de 50 persones aproximadament que encara quedava a la plaa major de Nazran.

L'Organitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a Europa denunci la mort de Yevloyev com un acte de repressi contra la dissidncia d'Ingixia.

Referncies.


Enllaos externs.
  Biografia de Magomed Yevloyev, Kavkaz-Uzel.ru.  ;
  Pgina oficial d'Ingushetiya.ru ;
  Blog d'Ingushetiya.ru;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341749" title="Castel Gandolfo" nonfiltered="3532" processed="3520" dbindex="133561">

Castel Gandolfo s una menuda localitat italiana situada en la regi del Laci, a la vora del llac Albano, i que dista 18 km al sud-est de Roma. El municipi s molt conegut per trobar-se all la Residncia d'estiu del Papa. Ac van morir els pontfexs Pius XII en 1958 i Pau VI en 1978.

La Residncia Papal (Residenza Papale en itali) s un edifici del segle XVII que va ser dissenyat per Carlo Maderno per al Papa Urb VIII. El Palau Papal i el xalet confrontant de Barbarini van ser afegits al complex per Pius XI.

Aquestes edificacions han gaudit de drets d'extraterritorialitat des de la signatura del Tractat del Later en 1929 amb el general Mussolini. La menuda plaa situada davant de la Residncia va ser rebatejada com la Plaa de la Llibertat durant el moviment per la unitat italiana, desprs de 1870. El Palau Papal va estar deshabitat des de 1870 fins a 1929.

L'esglsia de la parrquia dedicada a Sant Toms va ser dissenyada per Bernini per ordre del Papa Alexandre VII. Un dels edificis de la colina, conegut com el Castelli Romani, ocupa probablement el lloc on estava l'antiga Alba Longa, que va ser la capital de la Lliga Sabina. El seu nom es deriva d'una fortalesa de la famlia ducal de Gandolfi en el segle XII, i que va passar a la famlia de Savelli, a qui la Cmera Apostlica la va comprar desprs en 1596 per la quantitat de 150.000 escuts.

El Papa Climent VIII va ser el primer pontfex a residir en Castel Gandolfo, per la reconstrucci del vell castell va ser un projecte del Papa Urb VIII qui va entrar en la residncia en 1626. El lloc del Palau Papal, reconstrut sobre les runes del castell anterior, ocupa en part les fundacions d'una residncia de l'estiu de l'emperador rom Domici que va ocupar 14 quilmetres quadrats.

En el pati interior del palau hi ha un bust rom que representa a Polifem, que era el cclope de qui va escapar Odiseu i que va ser trobat en el ninfeu dels jardins del xalet imperial, a ms el palau es distingeix per la gruta artificial construda en la boca del crter que forma el llac Albano.



Galeria d'imatges.


Vegeu tamb.
 Llac Albano;
 Regi de Laci;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Castel Gandolfo;
 Dr. Hans-Joachim Kracht, "Historic villas overlook Lake Albano" de L'Osservatore Romano 29 Setembre 1999;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341752" title="Juan Granell Pascual" nonfiltered="3533" processed="3521" dbindex="133562">
Juan Granell Pascual (Borriana, 1912 - Madrid, 1962) fou un poltic valenci. Treball com a enginyer mecnic electricista i polticament fou un dels principals dirigents del carlisme al Pas Valenci, com a president del Comit provincial de la Comuni Tradicionalista a Castell. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la provncia de Castell dins la Uni de Dretes.  

Durant la guerra civil espanyola va donar suport al rgim franquista, i en acabar el conflicte fou nomenat governador civil de Bilbao. Posteriorment fou nomenat Sotssecretari del Ministeri d'Indstria i Energia.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341755" title="Stephen John Finnan" nonfiltered="3534" processed="3522" dbindex="133564">

Stephen John Finnan (24 d'abril, 1976) s un futbolista irlands que juga a la defensa de lateral dret.

Trajectria.
Rodamn del futbol angls, Finnan ha jugat a totes les categories i a molts clubs d'aquest pas. Comen al Wimbledon, passant ms tard pel Welling United, Birmingham City, on esdevingu professional el 1995, Notts County, Fulham (que pag 600.000) i finalment el Liverpool, que pag 3.5m. L'1 de setembre de 2008 fou fitxat pel RCD Espanyol. Ha estat 50 cops internacional amb la Repblica d'Irlanda. 

Palmars.
Notts County
Football League Third Division (1): 1997-98;

Fulham
Football League Second Division (1): 1998-99;
Football League First Division (1): 2000-01;
Copa Intertoto de la UEFA (1): 2002;

Liverpool
Copa anglesa de futbol (1): 2006;
FA Community Shield (1): 2006;
Lliga de Campions de la UEFA (1): 2004-05;
Supercopa d'Europa de futbol (1): 2005;

Referncies.


Enllaos externs.
Perfil a liverpoolfc.tv;
Thisisanfield.com Perfil;
Perfil a BBCSport;
Perfil a LFChistory.net;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341761" title="Pascual Martnez Sala" nonfiltered="3535" processed="3523" dbindex="133565">
Pascual Martnez Sala fou un comerciant i empresari valenci militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista que fou escollit diputat per la circumscripci de Valncia ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341762" title="Llac Albano" nonfiltered="3536" processed="3524" dbindex="133566">


El Llac Albano, tamb anomenat Llac de Castelgandolfo, s un menut llac volcnic al sud de Roma, a Itlia. De forma quasi perfectament oval, pertany a la localitat de Castel Gandolfo.

T una superfcie de 6 km i una mxima profunditat de 170 metres.

Galeria d'imatges.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341763" title="Joaqun Manglano Cucal de Montull" nonfiltered="3537" processed="3525" dbindex="133567">
Joaqun Manglano Cucal de Montull (Valncia, 1892 - 1974) fou un noble, propietari rural i poltic valenci, bar de Llaur. Es llicenci en dret i filosofia i lletres per la Universitat de Valncia. Des del 1916 tamb fou bar de Crcer. D'antuvi milit al Partit Liberal Conservador, amb el qual fou escollit diputat pel districte d'Albocsser a les eleccions espanyoles de 1919. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou regidor de l'Ajuntament de Valncia. En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola s'aproxim al carlisme i ingress a Comuni Tradicionalista, partit amb el que fou escollit diputat per Valncia ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933.

Durant la guerra civil espanyola fon suport als sublevats, i fou president de la Junta Tradicionalista del Regne de Valncia i membre de la Junta de Guerra Carlista. De 1939 a 1943 fou alcalde de Valncia i cap regional del Movimiento Nacional. Tamb fou procurador a Corts del 1958 al 1967, Consejero Nacional del Movimiento i ocup diversos crrecs en la secci agrria del Sindicat Vertical.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341765" title="Guardi de la Capella Rosslyn" nonfiltered="3538" processed="3526" dbindex="133568">


El guardi de la Capella Rosslyn s un personatge de ficci de la novella El Codi da Vinci, escrita per Dan Brown.

s un jove, de menor edat que Sophie, que viu en una cabanya propera a la capella amb la seua via.

Quan Robert Langdon i Sophie Neveu acudeixen all a la recerca de respostes i del Sant Graal, Sophie descobrix qui s ella en realitat, i que no tota la seua famlia va morir en l'accident com el seu avi i la premsa li van fer creure.

Quan el guardi de la capella Rosslyn veu la caixa de fusta que porta Robert, li revela a aquest que la seua via posseeix una igual, regal del seu difunt avi.

Llavors ambds s'adonen de qui sn ell i Sophie en realitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341766" title="Ramn Cantos Saiz de Carlos" nonfiltered="3539" processed="3527" dbindex="133569">
Ramn Cantos Saiz de Carlos fou un enginyer i poltic valenci, fill de Vicente Cantos Figuerola, i com el seu pare, militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista. Fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1933.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341768" title="Athlete" nonfiltered="3540" processed="3528" dbindex="133570">

Athlete s un grup de msica angls d'estil indie rock i rock alternatiu sorgit a Deptford (Londres) i format per Joel Pott (veu principal i guitarra), Carey Willetts (baix i cors), Stephen Roberts (bateria i cors) i Tim Wanstall (teclats). Recentment, la banda ha reclutat Jonny Pilcher (del grup Weevil) com a guitarrista als seus concerts.

El seu salt qualitatiu el donaren en 2005 amb Tourist, que a ms de la can homnima destaca per "Wires" i "Yesterday Threw Everything At Me". Al setembre de 2007 tragueren el treball de la seva consagraci, Beyond the Neighbourhood.   

Fins el moment han publicat tres lbums:

 Vehicles and Animals (2003);
 Tourist (2005);
 Beyond the Neighbourhood (2007);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341769" title="Robert Langdon" nonfiltered="3541" processed="3529" dbindex="133571">


Robert Langdon (22 de Juny, 1964 en Exeter, Nou Hampshire, Estats Units) s un professor fictici d'iconologia i simbologia religiosa en la Universitat de Harvard que apareix en les novelles de Dan Brown: ngels i Dimonis (2000) i El Codi da Vinci (2003). s possible que siga un personatge principal en una tercera novella tentativament titolada "Widow's Son: The Solomon Key" (tradut al catal, "La Clau de Salom").

Robert Langdon va ser interpretat per l'actor nord-americ Tom Hanks en l'adaptaci cinematogrfica del Codi da Vinci en el 2006 i ho tornar a interpretar en el prxim rodatge d' ngels i Dimonis.

Menuts detalls fsics han estat donats per Brown sobre Robert Langdon. En El Codi da Vinci es descriu com "un Harrison Ford amb jaqueta de Tweed". Ell fou un clavadista en "el Phillips Exeter Academy i juga waterpolo collegial igual de b. Pateix de claustrofbia, la por dels espais tancats. En l'adaptaci cinematogrfica del Codi da Vinci, el Professor Langdon quasi t una memria eidtica prestigiosa i un fenomenal talent per a resoldre problemes.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341770" title="Vicente Lambies Grancha" nonfiltered="3542" processed="3530" dbindex="133572">
Vicente Lambies Grancha fou un industrial i poltic valenci. Militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA), fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1933, on es disting per ser un dels diputats que no va donar el vot de confiana el 1935 al govern d'Alejandro Lerroux. Tamb fou alcalde de Valncia del maig de 1932 a novembre de 1934.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;






 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341771" title="Juan Chabret Bru" nonfiltered="3543" processed="3531" dbindex="133573">
Juan Chabret Bru fou un advocat i poltic valenci, fill d'Antonio Chabret Fraga, originari de Sagunt. EL 1910 fou nomenat curador del teatre rom de Sagunt. Militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA), fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1933.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341772" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Marat homes" nonfiltered="3544" processed="3532" dbindex="133574">


La Marat masculina va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La prova es va crrer el 19 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part tretze atletes representants de cinc pasos. Aquesta marat va tenir una distncia de 40,26 km.

Medallistes.


Michel Thato era considerat francs fins fa pocs anys, quan es va descobrir que era nascut a Luxemburg. El Comit Olmpic Internacional mant la medalla com a francesa, tot i les peticions fetes des de Luxemburg perqu els sigui atorgada. 

Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) La distncia fou de 40 kilmetres

Resultats.

DNF: no finalitza

La marat va comenar a les 14h 30' del migdia del 19 de juliol. Les temperatures a Pars voltaven en aquells moments els 40C. Tretze atletes van comenar la cursa, tot i que sols set acabaren les quatre voltes que havien de fer a un traat que seguia una carretera amb el trnsit obert. Touquet-Daunis va liderar la cursa fins el moment en qu es retirava de la mateixa. En aquell punt Fast es pos al capdavant. Fast va intentar tirar amb fora per desfer-se dels francesos que el seguien, per no ho aconsegu i fou superat per ambds. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341774" title="Faust Valentn i Torrejn" nonfiltered="3545" processed="3533" dbindex="133575">
Faust Valentn i Torrejn fou un metge i poltic valenci. Tot i militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista, el 1906 particip en la fundaci de Valncia Nova i l'agost de 1918 va presentar una moci que demanava l'ensenyament del valenci en les escoles de la ciutat, ra per la qual fou durament atacat des del diari El Pueblo, dirigit pel cap del PURA Flix Azzati i Descalci. Tot i aix, fou alcalde de Valncia entre gener de 1918 i desembre de 1919, i durant el seu mandat va crear una Junta de Subsistncies encarregada de regular els preus i d'intentar evitar els moviments especulatius en el preu del pa. Tamb fou diputat a les Corts Espanyoles pel districte de Nules el 1923.

A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la provncia de Valncia, per el 1934, disconforme amb la poltica d'Alejandro Lerroux, abandon el partit, i juntament amb Juli Just Jimeno i Vicent Marco Miranda fund Esquerra Valenciana. A les eleccions generals espanyoles de 1936, per, fou escollit diputat per la provncia de Cceres per Uni Republicana dins les files del Front Popular.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341776" title="ngel Puig Puig" nonfiltered="3546" processed="3534" dbindex="133576">
ngel Puig Puig Fou un empresari i poltic valenci. Militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA), fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1933.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341777" title="Vicente de Roig Ibez" nonfiltered="3547" processed="3535" dbindex="133577">
Vicente de Roig Ibez fou un advocat i poltic valenci. Militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA), fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1933.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341780" title="Eduardo Molero Massa" nonfiltered="3548" processed="3536" dbindex="133578">
Eduardo Molero Massa fou un advocat i poltic valenci. Militant de la Dreta Liberal Republicana (DRL), fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1933 pel Partit Republic Conservador en coalici amb el PURA. Poc desprs es pass al Partit Agrari Espanyol. El 1952 fou escollit membre de l'Acadmia Valenciana de Jurisprudncia i Legislaci.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341781" title="Francisco Javier Bosch Marn" nonfiltered="3549" processed="3537" dbindex="133579">
Francisco Javier Bosch Marn (Valncia, 1874 - 1936) fou un advocat i poltic valenci. Militant de la Dreta Regional Valenciana (DRV) i membre de l'Associacin Catlica Nacional de Propagandistas, fou regidor de l'ajuntament de Valncia i escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936 dins les llistes de la CEDA. Durant el bienni cedista fou subsecretari de Comunicacions i Obres Pbliques. 

En comenar el 18 de juliol de 1936 la guerra civil espanyola va participar en els preparatius de la sublevaci a Valncia, i quan fracass intent fugir, per fou detingut i tancat en el vaixell-pres Isla de Menorca. El 29 d'agost de 1936 el vaixell fou assaltat per milicians, que el desembarcaren al port de Castell de la Plana i l'assassinaren amb 55 presos ms, entre ells el periodista Carlos Lago Mas Llorens, el militar carl Jos Gmez Aznar, el poltic Jos Pascual Viciano, Manuel Cosn Fabregat, Juan Mut Armengol i Manuel Breva Perales.

 Referncies .
  Biografies de poltics valencians;
  ACNDP y represin durante la guerra civil a la revista Arbil;
  Assassinats a Valncia el 1936;


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341782" title="Luis Garca Guijarro" nonfiltered="3550" processed="3538" dbindex="133580">
Luis Garca Guijarro (Valncia, 1885 - Madrid, 1974) fou un poltic valenci. Estudi dret i filosofia i lletres a la Universitat de Valncia, i es doctor a la Universitat Central de Madrid. Desprs va ampliar estudis a la Sorbona de Pars, a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i a la Universitat de Yale. 

El 1916 fou escollit diputat a Corts per Valncia com a legitimista, i iniciava una intensa carrera diplomtica. Fou novament escollit diputat a les eleccions de 1918 pel sector jaumista del carlisme, i el 1919 per Comuni Tradicionalista. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va compaginar la seva tasca com a empresari agrari taronger a la Vilavella amb la de membre de l'Assemblea Nacional, on hi defens dels interessos de l'economia agrria valenciana, i assessor del Consell d'Economia Nacional. Tamb fou secretari general de la Unin Nacional d'Exportaci Agrcola, organisme creat seguint el model d'Estat corporatiu.  

En 1930 va ser nomenat Director General de Duanes i Conseller comercial als Balcans i Turquia. La proclamaci de la Segona Repblica Espanyola no li va impedir continuar desenvolupant aquests crrecs, dels que dimit el 1933 per a dedicar-se a la poltica. Alhora, particip activament en la creaci de la Dreta Regional Valenciana, partit  amb el que fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1933 dins les llistes de la CEDA. Destac en el Congrs per la defensa de l'agricultura valenciana i de 1935 a 1936 fou ambaixador a Praga. Fou novament escollit diputat per la CEDA a les eleccions generals espanyoles de 1936.

Quan esclat la guerra civil espanyola es pos de part dels subvlevats i va ser nomenat Delegat especial de Presidncia per a Balears per la Junta Tcnica de Burgos. Desprs de la guerra fou president de diversos organismes agraris fins que de 1943 a 1951 fou ministre-conseller d'Economia Exterior a l'ambaixada d'Espanya a Washington DC. 

 Obres .
 Efecto de las bajas temperaturas en las plantas y frutos agrios (1927);
 Las relaciones comerciales hispano-britnicas (1927) ;
 El problema arrocero en Espaa (1927);
 La Guerra de la Independencia y el guerrillero Romeu (1908). ;

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341783" title="Fernando Oria de Rueda y Fontn" nonfiltered="3551" processed="3539" dbindex="133581">
Fernando Oria de Rueda y Fontn fou un enginyer agrnom i poltic valenci, originari de Requena. Militant de la Dreta Regional Valenciana (DRV), fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1933 dins les llistes de la CEDA. El 1963 va impulsar la creaci a Requena de la Caja Rural de la Valencia Castellana. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341784" title="Rafael Alberola Herrera" nonfiltered="3552" processed="3540" dbindex="133582">
Rafael Alberola Herrera (Alacant, 1901 - 1977) fou un poltic valenci, fill de Francisco Alberola Canterac i germanastre de Francisco Alberola Such. Inici la carrera militar en l'Artilleria, per l'abandon per a estudiar enginyeria.  A finals de desembre de 1930 fou nomenat secretari de l'Aliana Monrquica d'Alacant i form part de la candidatura monrquica a les eleccions municipals espanyoles de 1931 a Alacant, que fou derrotada.

L'abril del 1932 va formar part de la Dreta Regional Agrria, secci alacantina d'Acci Popular, i poc desprs fou detingut acusat de donar suport el cop d'estat del general Jos Sanjurjo Sacanell. Fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1933 dins les llistes de la CEDA. A les eleccions generals espanyoles de 1936 intent un acord per fer una llista conjunta amb els radicals i el grup de Chapaprieta, per no va quallar i no revalid l'acta de diputat.

En esclatar la guerra civil espanyola era fora d'Alacant, on fou declarat enemic de la Repblica. En acabar la guerra abandon la poltica i es dedic al periodisme, dirigint les publicacions Baha (1953), Informacin i La Voz de la Costa Blanca.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341785" title="Francisco Molt Pascual" nonfiltered="3553" processed="3541" dbindex="133583">
Francisco Molt Pascual (Alcoi, ? - Ibi, 1954) fou un advocat i poltic valenci. Seguidor d'Antoni Maura, fou un dels reorganitzadors del Partit Liberal Conservador a Alcoi i candidat a les eleccions a Corts de 1905, per fou derrotat per Jos Canalejas. Alhora, treball com a advocat del Banc d'Espanya, conseller (1908) i vicepresident (1916) del Monte de Piedad Alcoyano i tamb fou conseller de l'empresa Papeleras Reunidas, secretari de la Mutualidad de Levante i de La Textil Alcoyana.

Fou alcalde d'Alcoi i diputat provincial de 1914 a 1917, per els liberals l'acusaren de no jugar net. El 1919 particip en el II Congrs de la Confederaci Patronal Espanyola celebrat a Barcelona, on defens la lnia de repressi del moviment sindicalista i de les reivindicacions obreres. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou un destacat dirigent de la Unin Patritica. Desprs de les eleccions de 1931 es va unir a la Dreta Regional Valenciana, per fou escollit diputat per la provncia d'Alacant per Acci Popular dins les llistes de la CEDA a les eleccions generals espanyoles de 1933. 

A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou candidat de la CEDA, per no fou escollit. Durant la guerra civil espanyola li fou imposat un impost revolucionari com a desafecte. Posteriorment fou declarat fill predilecte d'Alcoi. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341786" title="Juan Torres Sala de Ordua y Feliu" nonfiltered="3554" processed="3542" dbindex="133584">
Juan Torres Sala de Ordua y Feliu (Pego, 1892 - Valncia, 1974) fou un terratinent i poltic valenci. Hereu de dues famlies de cacics i casat amb la marquesa de Valero de Palma. Estudi dret i fou un destacat entomleg i membre de la Reial Societat Espanyola d'Histria Natural. Polticament conservador, fou molt influent durant la dictadura de Primo de Rivera i alcalde de Pego el 1930-1931. Desprs milit a la Dreta Regional Agrria i a Acci Popular, partit amb el que fou escollit com a diputat per la provncia d'Alacant dins les llistes de la CEDA a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936.

Durant la guerra civil espanyola don suport al rgim franquista i en acabar fou regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Valncia (1943-1947), director del Centre de Cultura Valenciana i de la Instituci Alfons el Magnnim.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341787" title="Tobiuo Riders" nonfiltered="3555" processed="3543" dbindex="133585">


Els Tobiuo Riders (         ), normalment coneguts com els Conductors de Peixos Voladors, sn un grup de traficants d'esclaus de ficci del maga i l'anime One Piece, liderats per Duval, Mscara de Ferro. A ms a ms, aquesta organitzaci t una branca de traficants anomenada els Pirates d'en Macro.  Tots els membres d'aquesta organitzaci piloten un peix volador excepte el seu cap. Aquesta banda va dedicar-se a buscar als Pirates del Barret de Palla des del moment en qu es van oferir recompenses a tots els membres de la tripulaci. La veritable intenci era matar a en Sanji, Peus Negres, per l'objectiu va canviar en el moment en qu Sanji va canviar la cara d'en Duval.

Histria.
El Segrest del Hatchan.

Inicialment, ells es podien considerar formalment com els enemics dels Pirates del Barret de Palla desprs de qu abandonessin Thriller Bark. Ells van atacar el Thousand Sunny i van informar al seu cap Duval de qu havien vist a en Luffy. Posteriorment, en un segent atac van aprofitar la confusi del moment per poder segrestar la Camie, per en Hatchan es va interposar i ell va ser segrestat.

Tobiuo Riders vs. Pirates del Barret de Palla.
La Camie i els Pirates del Barret de Palla van anar al rescat del Hatchan seguint les indicacions de la sirena. Quan ells arriben, veuen a en Hatchan engarjolat i en un atac sorpresa tamb aprofiten per segrestar a la Camie. Aleshores comena el curt combat entre els pirates i els traficants, que acabar al descobrir que la cara d'en Duval. Avergonyit de la situaci en Sanji decideix canviar-li la seva cara i des d'aquell moment, els Tobiuo Riders s'alien amb els pirates.

Els Tobiuo Riders en l'Archipelag Sabaody.
Quan la Camie se segrestada en l'Archipelag Sabaody, Sanji sollicita ajuda d'ells per poder-la rescatar. Per aix desprs de de trobar a tots els Pirates del Barret de Palla, ells son portats a la Illa 1 de l'Archipelag on es la sala de subhastes d'esclaus.

Informaci dels Membres del Tobiuo Riders.
Duval, Mscara de Ferro.
Lider dels Tibiou Riders
s un home alt i molt prim que una vegada va ser el cap d'una petita mfia en la seva ciutat natal fins el dia en qu va aparixer el cartell de recerca d'en Sanji. El problema era que la cara d'en Duval era igual al dibuix mal fet d'en Sanji que apareixia en el cartell, tot i que les celles d'en Duval estan recargolades en sentit contrari. Per aquest motiu, en Duval va ser perseguit per l'Armada i pels Caa-recompenses ms important pensant que ell era el temible pirata. Fent que li ferissin la seva esquena un soldat de l'armada quan pretenia fugir de casa seva.

Aix va fer que en Duval tingus molta rbia contra en sanji per haver arrunat la seva vida, per aix va crear als Tobiuo Riders per poder-lo trobar. Per poder amagar la seva identitat es va amagar en una gran armadura amb una mscara de ferro. La seva arma s una gran pistola d'arpons que dispara diversos arpons enverinats alhora. Desprs de qu en Sanji canvis la seva cara amb l'atac Parage Shot, en Duval va passar a ser aliat dels pirates i va comenar a fer-se anomenar Handsome Duval degut a la bellesa del seu nou rostre.

Motobaro.
Mascota d'en Duval
La mascota d'en Duval que ell anomena el "Bis de l'Amor". s un gegantesc animal amb una gran fora, per aquest motiu en Duval l'utilitza com a muntura de combat i com a medi de transport. En Motobaro no va poder aguantar la mirada d'en Luffy quan aquest el va mirar als ulls, al igual que va succeir quan en Shanks va mirar al Rei del Mar. Un altre atribut d'en Motobaro es que aquest pot fer-se servir com a transport d'aigua, tot i que degut a les seves dimensions no pot anar a molta velocitat.

Altres.
Trobem una gran quantitat d'homes que poden pilotar un Peix Volador, com durant l'atac en dels Tobiuo Riders als Pirates del Barret de Palla, per podem identificar clarament a tres:
 El motorista;
 L'home d'etiqueta;
 El Kamikaze;

Informaci dels Pirates d'en Macro.
Trobem que hi ha una tripulaci de pirates que sn aliats dels Tobiuo Riders quan van anar a capturar a la Camie. Ells van ser vistos per primera vegada en una de les mini-histries d'Oda. No sn pirates molt forts ja que noms hi han 3 tripulants i han sigut derrotats molts cops per en Hatchan.

Macro.
Capit
Ell s un trit amb la caracteritzaci d'un peix pelic. S'enfada amb molta facilitat i sobretot quan alguna persona insulta i no respecta a en Duval, ja que aquest li t un gran respecte.

Tansui.
Tripulant
Ell s un trit amb la caracteritzaci d'un arapaima. T certs coneixements del Karate Trit, per en un nivell ms baix que el trit Kuroobi de la Tripulaci de l'Arlong o en Kapoty de la Tripulaci d'en Foxy.

Gyaro.
Tripulant
Ell s un trit amb la caracteritzaci d'una Carpa Daurada. T continues baralles amb el seu capit degut a que sempre diu "Duva" en lloc de dir Duval. Posseeix un dels tatuatges dels membres de la Tripulaci de l'Arlong i la seva tcnica amb l'espasa s'anomena L'esgrima de la Carpa Daurada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341789" title="Sam Tingle" nonfiltered="3556" processed="3544" dbindex="133586">
 Sam Tingle  va ser un  pilot de curses automobilstiques  de Rhodsia (ara Zimbabwe) , que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 24 d'agost del 1921 a Manchester, Anglaterra.


 A la F1 .

Sam Tingle va debutar a la novena i ltima cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 29 de desembre del 1962 el GP de Sud-frica al circuit de East London.

Va participar a un total de sis proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en cinc temporades diferents (1962-1963 , 1965 i 1967-1969) aconseguint una vuitena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341790" title="Marina Imperial Japonesa" nonfiltered="3557" processed="3545" dbindex="133587">



La Marina Imperial Japonesa (Ky jitai:         Shinjitai:       , transliterat  o     Nippon Kaigun), oficialment Marina del Gran Imperi Japons, i tamb coneguda simplement com a Marina Japonesa era la marina de l'Imperi del Jap entre 1869 i 1947, quan va ser dissolta desprs de la renncia de l's de la fora per a resoldre disputes internacionals, d'acord amb la Constituci del Jap. Era la tercera marina major del mn al 1920, desprs de la Royal Navy i de la Marina dels Estats Units. Estava recolzada pel Servei Aeri de la Marina Imperial Japonesa per a les operacions aries i contraaries de la flota. Va ser el principal adversari dels Aliats durant la Guerra del Pacfic.

Els orgens de la Marina Imperial Japonesa estan a les primeres relacions amb els pasos asitics als inicis del perode medieval, arribant a un punt lgid d'activitat durant els segles XVI i XVII durant l'poca dels intercanvis culturals amb les potncies europees, durant l'Era de l'exploraci. Desprs de dos segles d'estancament durant la poltica de seclussi sota els shoguns del Perode Edo, la Marina del Jap estava endarrerida quan el pas va veure's obligat a obrir-se al comer per la intervenci americana al 1854. Aix port a la Restauraci Meiji. Acompanyant la reascendncia de l'Emperador, vingu un perode de modernitzaci i d'industrialitzaci frentics. La victoriosa histria de la marina japonesa, de vegades contra flotes molt ms poderoses (com succe durant la Guerra Sino-Japonesa o la Guerra russo-japonesa va concloure amb la seva prctica anihilaci durant els darrers dies de la Segona Guerra Mundial. La Marina Imperial Japonesa va ser oficialment dissolta al 1947.

 Orgens .


El Jap tenia una llarga histria d'interacci naval amb el continent asitic, involucrant el transport de tropes entre Corea i Jap, comenant amb el Perode Kofun, al segle III.

Desprs dels intents de les Invasions mongoles del Jap de Kubilai Khan al 1274 i al 1281, els wak  japonesos van esdevenir molt actius per robar la costa de l'Imperi xins.

Jap emprengu els seus principals esforos de construcci naval al segle XVI, durant el perode dels estats bellicosos, quan els legisladors feudals lluitaven per la supremacia construint grans flotes de centenars de vaixells costaners. En aquells temps, Jap desenvolup un dels primers vaixells cuirassats, quan Oda Nobunaga, un daimyo, tenia 6 Oatakebune coberts amb ferro construts al 1576. Al 1588, els pirates esdevingueren vassalls de Toyotomi Hideyoshi, i la seva flota va participar en la invasi japonesa de Corea.
 

Jap constru els seus primers grans bucs ocenics de guerra  a inicis del segle XVII, desprs dels contactes establerts amb les nacions occidentals durant el Perode de comer Namban. Al 1613, el Daimyo de Sendai, d'acord amb el Sh gun Tokugawa, constru el Date Maru, un gali de 500 tones que port l'ambaixada japonesa de Hasekura Tsunenaga a Amrica i desprs a Europa. Des de 1604, uns 350 vaixells del Segell Vermell, habitualment armats i incorporant diverses tecnologies occidentals, tamb van ser botats pel Sh gun, principalment dirigits cap al comer al sud-est asitic.

 Seclusi i Estudis Occidentals .

Iniciant-se al 1640, i durant 200 anys, el Jap escoll el "sakoku" (l'allament), que prohibia el contacte amb els occidentals, erradicava el Cristianisme i prohibia la construcci de vaixells ocenics sota pena de mort. Els contactes van mantenir-se a travs de l'enclavament holands de Dejima permetent, no obstant, el trasps d'un munt de coneixement provinent de les revolucions cientfiques i tecnolgiques occidentals. Aquest estudi de les cincies occidentals, anomenat "rangaku", tamb permet al Jap restar al dia en rees relevants per a les cincies navals, com la cartografia, l'ptica o la mecnica. L'estudi de les tcniques occidentals de construcci naval torn a la dcada del 1840, sota el darrer Shogunat Tokugawa (Bakumatsu).

 Primera modernitzaci de la Marina Shogunal .
Al 1853 i 1854, el Comodor de la Marina dels Estats Units Matthew Perry va fer una demostraci dels nous bus de guerra a vapor de la Marina estatunidenca. Perry obtingu finalment l'obertura del pas al comer exterior amb la Convenci de Kanagawa de 1854. Al 1858 els seguiren el desigual Tractat d'Amistat i Comer entre Estats Units i Jap, que permetia l'establiment de concessions estrangeres, extra-territorialitat pels estrangers i unes taxes d'importaci mnimes pels productes estrangers.

Tan aviat com el Jap acord obrir-se a la influncia estrangera, el govern del Sh gun Tojugawa inici una poltica activa d'assimilaci de les tecnologies navals occidentals. Al 1855, amb assistncia holandesa, el Shogunat adquir el seu primer buc de guerra a vapor, el Kank  Maru, que es va emprar per entrenament, i establ el Centre d'Entrenament Naval de Nagasaki, que va ser traslladat a Tsukiji (Tokio) al 1859. Els estudiants navals eren enviats a estudiar a les acadmies navals de l'estranger durant diversos anys, com el futur almirall Takeaki Enomoto (que estudi a Holanda entre 1862 i 1867), iniciant una tradici de futurs lders navals educats a l'estranger, com tamb ho farien Heihachiro Togo i, posteriorment, Isoroku Yamamoto.


Cap al 1863, menys de 10 anys desprs de l'obertura del pas a les relacions amb d'altres pasos, Jap complet el seu primer vaixell de guerra, el Chiyodagata. Al 1865, l'enginyer naval francs Lonce Verny va ser contractat per construir els primers arsenals japonesos moderns, a Yokosuka i a Nagasaki. Al 1867-68, una missi naval britnica encapalada pel Capit Tracey va ser enviada al Jap per assistir al desenvolupament de la Marina i organitzar l'Escola Naval de Tsukiji.


A finals del shogunat Tokugawa al 1867, la marina Tokugawa era la major de l'Extrem Orient, organitzada al voltant de 8 bucs de guerra a vapor d'estil occidental, amb el Kaiy  Maru com a buc insgnia, el qual va ser emprat contra les forces pro-imperials a la Guerra Boshin, a les ordres de l'Almirall Enomoto. El conflicte culmin amb la batalla naval de Hakodate al 1869, la primera batalla naval japonesa de tipus modern a gran escala, i acab amb la desfeta de les darreres forces Tokugawa i la restauraci del sistema imperial. El revolucionari cuirassat francs Kotetsu, originalment demanat pel shogunat Tokugawa, va ser finalment rebut pel bndol imperial i usat de manera decisiva per finalitzar el conflicte.

 Creaci de la Marina Imperial Japonesa (1869) .

Des de 1868, l'Emperador Meiji continu amb les reformes per industrialitzar i militaritzar el Jap per evitar que els Estats Units o les potncies Europees poguessin dominar-los. El 17 de gener de 1868 s'instaur el Ministeri d'Afers Militars (   , tamb conegut com a Ministeri de l'Exrcit i la Marina), amb Iwakura Tomomi, Shimazu Tadayoshi i el Prncep Komatsu-no-miya Akihitoi el com a Primer Secretaris.


El 26 de mar de 1868 tingu lloc la primera Revista Naval del Jap, a la Bahia d'Osaka, amb la participaci de 6 vaixells provinents de les marines dels dominis privats de Saga, Ch sh , Satsuma, Kurume, Kumamoto i Hiroshima. El tonatge total d'aquests vaixells era de 2252 tones, de lluny molt menor al tonatge de l'nic vaixell estranger (de la Marina francesa) que tamb hi particip. L'any segent, al juliol de 1869, s'establ formalment la Marina Imperial Japonesa, dos mesos desprs del darrer combat de la Guerra Boshin.

Al juliol de 1869 van abolir-se les marines privades dels dominis; i els seus 11 vaixells van ser afegits als 7 vaixells supervivents de la difunta Marina del Bakufu Tokugawa per formar la Marina Imperial Japonesa original. Al febrer de 1872, el Ministeri d'Afers Militars va ser substitut per dos ministeris separats: el Ministeri de l'Exrcit (   ) i el Ministeri de la Marina (   ). A l'octubre de 1873 Katsu Kaishu esdevingu Ministre de la Marina. El nou govern esboss un ambicis pla per crear una gran marina de 200 vaixells organitzats en 10 flotilles de 20 unitats cadascuna, per va haver d'abandonar-se al cap d'un any donada la manca de recursos, aix com per algunes rebellions internes, com l'encapalada pel clan Satsuma.

 El recolzament britnic .

Durant les dcades de 1870 i 1880, la marina japonesa rest essencialment com una fora de defensa costanera, si b el govern Meiji continuaba modernitzar-la. El Jho Sho Maru (aviat rebatejat Ry j  Maru) va ser botat a Aberdeeen el 27 de mar de 1869. Durant la dcada de 1870 i 1880, la Marina Imperial Japonesa rest essencialment com una fora de defensa costanera, si b el govern Meiji continu la seva modernitzaci: un decret imperial del 1870 determin que la Royal Navy britnica havia de ser el model de desenvolupament, en lloc de la marina holandesa.

Des de setembre de 1870, el tinent angls Horse, un antic instructor artiller de la Prefectura de Saga durant el perode Bakumatsu, va ser posat al capdavant de l'artilleria del Ry j . Al 1871, el Ministeri decid enviar 16 guardamarines per a estudiar sobre cincies navals (14 al Regne Unit i 2 als Estats Units), entre els quals estava Togo Heihachiro. Al 1873, una missi naval britnica de 34 membres visit Jap per un perode de 2 anys, encapalats pel Comodor Archibald Douglas. 

 Primeres intervencions (Taiwan 1874 i Corea 1875-76) .
Al 1873, s'abandon una proposta de Saigo Takamori per envair la pennsula de Corea per decisi del govern central de Tokio. Al 1874, l'expedici de Taiwan va ser la primera expedici de la nova Marina Imperial Japonesa, conjuntament amb l'Exrcit Imperial Japons.

Durant 1875-76 van continuar diverses intervencions a la pennsula coreana, comenant per l'incident de l'illa Ganghwa (     ), provocat per la canonera Unyo, encapalant el desplegament d'una flota de la Marina Imperial Japonesa. De resultes d'all se sign el Tractat de Ganghwa, marcant l'obertura oficial de Corea al comer estranger, i el primer exemple de l'intervencionisme japons seguint l'estil occidental i l'adopci de la tctica de tractats desiguals.

Aviat, per, diverses rebellions domstiques, com la Rebel li de Saga (1874) i, especialment, la Rebelli de Satsuma (1877) van forar al govern a centralitzar-se en la guerra terrestre. La poltica naval, expressada en l'eslgan (Defensa Esttica), enfocada principalment en les defenses costaneres i en mantenir l'exrcit (establerta amb el recolzament de la Missi Militar Francesa al Jap, i una Marina Costanera, basada en una organitzaci sota el principi del Rikushu Kaij  (    , Exrcit primer, Marina segon). Al 1878, el creuer japons Seiki salp cap a Europa amb una tripulaci ntegrament japonesa.

 Ms modernitzaci (dcada de 1870) .

Vaixells com el Fus , el Kong  i el Hiei (1877) van ser construts a les drassanes britniques especialment per a la Marina Imperial Japonesa. Togo supervis la construcci i, al 1877, el lliur al seu pas (aquest va ser l'inici oficial de l'armada japonesa del seu pas), i Togo va ser ascendit a capit de navili. Parallelament aparegueren companyies privades de construcci, com la Ishikawajima o la Kawasaki; i rpidament s'incorporaren el Naniwai el Takachiho, tot aix al 1879.

Al 1883, s'encarregaren a les drassanes britniques dos gran naus de guerra. El Naniwa i el Takachiho eren de 3.650 tones. Eren capaos d'arribar a 18 nusos, i estaven armat amb un blindatge d'entre 2 i 3 polsades i dos canons Krupp de 10,2 polsades. L'arquitecte naval els Sas  Sach  disseny en la lnia de la classe Elswick, per amb especificacions superiors. S'iniciava una cursa d'armament amb Xina, que s'equipava amb dos cuirassats de construcci alemanya de 7.335 tones (el Ting Yan i el Chen-Yan). Incapaos d'enfrontar-se amb la flota xinesa amb noms dos creuers moderns, Jap deman ajut a Frana per construir una flota gran i moderna que pogus prevaler en el proper conflicte.

 La influncia de la Jeune Ecole francesa (1880) .

Durant la dcada de 1880, la major influncia en la construcci naval provingu de Frana, degut a la seva doctrina de la "Jeune Ecole", que afavoria els vaixells petits i rpids, en especial els creuers i els llanxes torpedineres, enlloc d'altres unitats majors. L'elecci de Frana tamb va poder ser influenciada pel Ministre de Marina Japonesa (   ), llavors Enomoto Takeaki, antic aliat dels francesos durant la Guerra Boshin.

El govern Meiji va fer la seva primera demanda per l'expansi naval al 1882, requerint la construcci de 48 naus de guerra, de les quals 28 eren torpedineres. Els xits de la Marina Francesa contra Xina a la Guerra Sino-Francesa de 1883-85 semblava validar el potencial de les llanxes torpedineres, una aproximaci que tamb era atractiva pels japonesos pels seus limitats recursos naturals. Al 1885, el nou lema de la marina esdevingu Kaikoku Nippon (japons:    , literalment Jap Martim).

Al 1885, el principal enginyer naval francs Emile Bertin va ser contractat durant 4 anys per reforar la marina japonesa i per dirigir la construcci dels arsenals de Kure i Sasebo. Ell desenvolup la classe Sanseikan de creuers; 3 unitats portaven un nic can de 320mm. No obstant aix, Bertin supervis la construcci de ms de 20 unitats. Van ajudar la primera fora naval moderna del Jap. Aix permet al Jap aconseguir el mestratge en la construcci de grans unitats, doncs si b alguns vaixells eren importats, ja es van poder comenar a construir a l'arsenal de Yokosuka:
 3 creuers: el Matsushima, el Itsukushima (ambds de construcci francesa) i el Hashidate (de 4.700 tones);
 3 costaners de 4.278 tones;
 2 creuers petits: Chiyoda, de 2.439 tones construts a la Gran Bretanya, i el Yaeyama, de 1.800 tones, construt a Yokosuka.
 1 fragata: Takao, de 1.800 tones, construt a Yokosuka.
 1 destructor: el Chishima, de 726 tones, construt a Frana;
 16 llanxes torpedineres de 54 tones, construdes a Frana, enviades a Jap a peces a on es van muntar.

Aquest perode tamb permetre conixer i abraar les noves i revolucionaries tecnologies del torpede i la mina, que llavors les franceses eren probablement els millors exponents del mn. Jap adquir els primers torpedes al 1884, establint un Centre d'Entrenament de Torpedes a Yokosuka al 1886.

Aquests vaixells, ordenats entre 1885 i 1886, van ser les darreres grans comandes ordenades a Frana. L'enfonsament inexplicable del Unebi en route de Frana a Jap al desembre de 1886 cre friccions diplomtiques entre ambds pasos, aix com dubtes sobre els dissenys francesos.

 La construcci naval britnica .

El Jap es torn a dirigir a la Gran Bretanya, amb una comanda de la revolucionria llanxa torpedinera Kotaka (considerada el primer disseny real d'un destructor) al 1887, i amb la compra del Yoshino, llavors el creuer ms velo del mn. Al 1889 orden la construcci del Chiyoda, que definiria el tipus de Creuer cuirassat.

Desprs de 1882 (i fins a 1918, amb la visita de la Missi Francesa Militar al Jap), la Marina Imperial Francesa deix de fixar-se en els dissenyadors estrangers. Al 1886 constru la seva prpia plvora prismtica i, al 1892, un dels seus oficials invent un poders explosiu, la plvora Shimose.

 La Guerra Sino-Japonesa (1894-1895) .

El Jap prossegu amb la modernitzaci de la seva marina, especialment mentre que Xina tamb estava construint una poderosa flota moderna amb l'assistncia estrangera, especialment alemanya, i la pressi entre ambds pasos per veure qui controlava la pennsula coreana s'incrementava. La guerra entre Xina i Jap es declar oficialment l'1 d'agost de 1894, tot i que ja hi havia hagut diversos combats navals.

La marina japonesa devast la Flota Beiyand de Qing al delta del riu Yal a la batalla del riu Yal el 17 de setembre de 1894, en la que els xinesos perderen 8 dels seus 12 vaixells. Si b Jap guany el combat, els dos grans cuirassats xinesos de construcci alemanya van restar impassibles als canons japonesos. El pas segent de la Marina Imperial Japonesa seria la combinaci de gran naus de guerra poderosament armades, amb unitats ofensives menors que els permetria portar a terme tctiques agressives. 

Com a resultat del conflicte, sota el Tractat de Shimonoseki del 17 d'abril de 1895, Taiwan i les illes Pescadors van passar a mans japoneses. La Marina Imperial va prendre possessi de l'illa, sent una colnia japonesa fins al 1945. Jap tamb va obtenir el control de la Pennsula Liaodong, encara va veure's obligat a tornar-la a Xina, noms per veure com poc desprs Rssia en prendria el control.

 Supressi de la Rebelli Bxer (1900) .

La Marina Imperial Japonesa torn a intervenir a Xina al 1900, participant al costat de les Potncies Occidentals en la supressi de la Rebelli Boxer xinesos. La Marina va subministrar la major part de naus de guerra de la coalici (18 d'un total de 50), i lliur el major contingent de tropes entre totes les nacions que van intervenir (20.840 soldats de l'Exrcit i la Marina, d'un total de 54.000)

El conflicte, a ms, va permetre al Jap a lluitar al costat de les Potncies Occidentals, tenint aix l'oportunitat d'adquirir de primera m coneixements sobre els seus mtodes de combat.

 La Guerra Russo-Japonesa (1904-1905) .


Desprs de la Guerra Sinojaponesa, i de la humiliaci de veure's forat a tornar la Pennsula Liaodong a Xina sota la pressi russa (la Intervenci Triple), Jap comen a construir la seva fora militar per propers enfrontaments. El govern nip promulg un programa de construcci naval de 10 anys de durada, sota el lema "Perseverncia i determinaci" (    , Gashinsh tan), en el que es botarien 109 vaixells, amb un total de 200.000 tones, i increment el seu personal naval de 15.100 a 40.800 homes. La nova flota consistia en:
 6 cuirassats (tots ells de construcci britnica);
 8 creuers cuirassats (4 britnics, 2 italians, 1 alemany i 1 francs);
 9 creuers (5 japonesos, 2 britnics i 2 americans);
 24 destructors (16 britnics i 8 japonesos);
 63 torpedineres (26 alemanyes, 10 britniques, 17 franceses i 10 japoneses);


Un d'aquests cuirassats, el Mikasa, el vaixell ms avanat del seu temps, va ser encarregat a les drassanes Vickers del Regne Unit a finals de 1898, per ser lliurat al Jap al 1902. La construcci naval al Jap s'exhib mitjanant la construcci dels vapors bessons Aki-Maru a Nagasaki. El creuer imperial Chitose va ser construt a San Francisco (Estats Units).

Aquestes disposicions culminaren en la Guerra russo-japonesa. A la Batalla de Tsushima, l'Almirall Togo (amb el Mikasa com a buc insgnia) encapal a la Flota Combinada Japonesa en el enfrontament decisiu de la guerra. La flota russa qued prcticament aniquilada: dels 38 vaixells russos, 21 van ser enfonsats, 7 capturats, 6 desarmats, 4.545 mariners van morir i 6.106 van ser capturats; mentre que els japonesos noms van perdre 116 homes i 3 llanxes torpedineres. Aquesta victria destru la fora russa a l'orient, i arrosseg onades d'amotinaments a la Marina Imperial Russa a Sebastpol, Vladivostok i Kronstadt, arribant al seu moment culminant amb l'alament del Cuirassat Potemkin al juny, que contribu a la Revoluci Russa de 1905.

Durant la guerra Russo-Japonesa, Jap tamb va fer uns esforos frentics per desenvolupar i construir una flota de submarins. Feia poc que els submarins havien esdevingut uns ingenis operatius militarment, i es considerava que eren unes armes especials amb un considerable potencial.

La Marina Imperial Japonesa adquir els seus primers submarins al 1905 a la empresa americana Electric Boat Company, que quatre anys abans havia lliurat a la US Navy el seu primer submar (el USS Holland), i eren dissenys de John Philip Holland. Aquests 5 submarins (coneguts com Holland Tipus VII) van ser embarcats en peces a l'octubre de 1905 i muntats a Yokosuka, sent operatius a finals de 1905.

 Cap a una Marina Nacional autnoma .
El Jap continu amb els seus esforos per construir una poderosa indstria naval nacional. Seguint una estratgia de copiar, provar, innovar, vaixells estrangers de diversos dissenys eren analitzats a profunditat de manera usual, millorant-se les seves especificacions. Posteriorment, la importaci de tota mena de vaixells va ser substituda per una assemblea local, i llavors per la producci local completa, comenant pels vaixells ms petits, com els creuers i les torpedineres a la dcada de 1880, per acabar amb els grans cuirassats a inicis del segle XX. La darrera gran compra a l'estranger va ser quan al 1913 es va adquirir el creuer de batalla Kong  a les drassanes Vickers. Al 1918, ja no hi havia cap aspecte de la construcci naval japonesa que les seves prpies capacitats constructores es poguessin considerar inferiors.

El perode immediatament posterior a Tsushima tamb porta que, sota la influncia del teric naval Sat  Tetsutar , s'adopts una poltica explcita de construcci per a un potencial conflicte futur amb la Marina dels Estats Units. Sat  demanava una flota de combat al menys un 70% tan forta com la dels Estats Units. Al 1907, la poltica oficial de la Marina esdevingu una flota vuit-vuit de 8 cuirassats moderns i 8 creuers de batalla, per les dificultats financeres no permeteren que aix esdevingus una realitat.

Al 1920, la Marina Imperial Japonesa ja era la tercera major marina del mn, i era capdavantera en diversos aspectes del desenvolupament naval:
 va ser la primera del mn en usar la telegrafia sense fils en combat (al 1905, en la Batalla de Tsushima, noms 8 anys desprs de la seva invenci per Marconi);
 va iniciar al 1095 la construcci del cuirassat Satsuma, llavors el major cuirassat del mn per desplaament, aix com el primer vaixell del mn en ser dissenyat i construt com un cuirassat tot canons grans, un any abans del HMS Dreadnought (per va acabar de ser construt desprs, i barrejava els calibres dels canons, degut a una mancana de canons de 12 polsades);
 entre 1905 i 1910, Jap comen a construir cuirassats. El cuirassat Satsuma, de 1906, va ser construt al Jap amb un 80% de les peces importades del Regne Unit, per la segent classe de cuirassat, el Kawachi noms tenia un 20% dels components importats.

 I Guerra Mundial .











 





 









 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341803" title="Cantons de l'Ardecha" nonfiltered="3558" processed="3546" dbindex="133588">
Els Cantons de l'Ardecha sn 33 i s'agrupen en tres districtes:


 Districte de Largentire (14 cantons - sotsprefectura: L'Argentiira) :cant d Antraigues-sur-Volane - cant d'Aubenas - cant de Burzet - cant de Coucouron - cant de Joyeuse - cant de Largentire - cant de Montpezat-sous-Bauzon - cant de Saint-tienne-de-Lugdars - cant de Thueyts - cant de Valgorge - cant de Vallon-Pont-d'Arc - cant des Vans- cant de Vals-les-Bains - cant de Villeneuve-de-Berg ;

 Districte de Privs (7 cantons - prefectura: Privs) :cant de Bourg-Saint-Andol - cant de Chomrac - cant de Privs - cant de Rochemaure - cant de Saint-Pierreville - cant de Viviers - cant de La Voulte-sur-Rhne;

 Districte de Tournon-sur-Rhne (12 cantons - sotsprefectura: Tornon) :cant d'Annonay-Nord - cant d'Annonay-Sud - cant du Cheylard - cant de Lamastre - cant de Saint-Agrve - cant de Saint-Flicien - cant de Saint-Martin-de-Valamas - cant de Saint-Pray - cant de Satillieu - cant de Serrires - cant de Tournon-sur-Rhne - cant de Vernoux-en-Vivarais;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341804" title="L'Argentiira" nonfiltered="3559" processed="3547" dbindex="133589">


L'Argentiira (en occit L'Argentiira, en francs i oficial Largentire) s un municipi francs, situat al departament d'Ardecha i a la regi de Roine-Alps. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341805" title="Districte de Largentire" nonfiltered="3560" processed="3548" dbindex="133590">

El Districte de Largentire s un dels tres districtes del departament de l'Ardecha, a la regi del Roine-Alps. Compta amb 14 cantons i 148 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de L'Argentiira.

Cantons.
cant d'Antraigues-sur-Volane ;
cant d'Aubenas ;
cant de Burzet ;
cant de Coucouron ;
cant de Joyeuse ;
cant de Largentire ;
cant des Vans ;
cant de Montpezat-sous-Bauzon ;
cant de Saint-tienne-de-Lugdars ;
cant de Thueyts ;
cant de Valgorge ;
cant de Vallon-Pont-d'Arc;
cant de Vals-les-Bains ;
cant de Villeneuve-de-Berg;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Ardecha;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341806" title="Districte de Privs" nonfiltered="3561" processed="3549" dbindex="133591">

El Districte de Privs s un dels tres districtes del departament de l'Ardecha, a la regi del Roine-Alps. Compta amb 7 cantons i 65 municipis. El cap del districte s la prefectura de Privs.

Cantons.
cant de Bourg-Saint-Andol ;
cant de Chomrac ;
cant de La Voulte-sur-Rhne ;
cant de Privas ;
cant de Rochemaure ;
cant de Saint-Pierreville ;
cant de Viviers;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Ardecha;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341807" title="Districte de Tournon-sur-Rhne" nonfiltered="3562" processed="3550" dbindex="133592">

El Districte de Tournon-sur-Rhne s un dels tres districtes del departament de l'Ardecha, a la regi del Roine-Alps. Compta amb 12 cantons i 126 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Tornon.

Cantons.
cant d'Annonay-Nord ;
cant d'Annonay-Sud ;
cant de Lamastre ;
cant du Cheylard ;
cant de Saint-Agrve;
cant de Saint-Flicien ;
cant de Saint-Martin-de-Valamas ;
cant de Saint-Pray ;
cant de Satillieu ;
cant de Serrires ;
cant de Tournon-sur-Rhne ;
cant de Vernoux-en-Vivarais;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Ardecha;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341808" title="Cantons de l'Isra" nonfiltered="3563" processed="3551" dbindex="133593">
Els Cantons de l'Isre sn 58 i s'agrupen en 3 districtes:

Districte de Grenoble (39 cantons - prefectura: Grenoble) cant d'Allevard - cant de Bourg-d'Oisans - cant de Clelles - cant de Corps - cant de Domne - cant d'chirolles-Est - cant d'chirolles-Ouest - cant d'Eybens - cant de Fontaine-Sassenage - cant de Fontaine-Seyssinet - cant de Goncelin - cant de Grenoble-1 - cant de Grenoble-2 - cant de Grenoble-3 - cant de Grenoble-4 - cant de Grenoble-5 - cant de Grenoble-6 - cant de Mens - cant de Meylan - cant de Monestier-de-Clermont - cant de La Mure - cant de Pont-en-Royans - cant de Rives (Isre) - cant de Roybon - cant de Saint-grve - cant de Saint-tienne-de-Saint-Geoirs - cant de Saint-Ismier - cant de Saint-Laurent-du-Pont - cant de Saint-Marcellin - cant de Saint-Martin-d'Hres-Nord - cant de Saint-Martin-d'Hres-Sud - cant du Touvet - cant de Tullins - cant de Valbonnais - cant de Vif - cant de Villard-de-Lans - cant de Vinay - cant de Vizille - cant de Voiron;

 Districte de la Tour-du-Pin (11 cantons - sotsprefectura: La Tour-du-Pin) :cant de Bourgoin-Jallieu-Nord - cant de Bourgoin-Jallieu-Sud - cant de Crmieu - cant du Grand-Lemps - cant de l'Isle-d'Abeau - cant de Morestel - cant du Pont-de-Beauvoisin (Isre) - cant de Saint-Geoire-en-Valdaine - cant de la Tour-du-Pin - cant de La Verpillire - cant de Virieu;

 Districte de Vienne (8 cantons  - sotsprefectura: Viena del Delfinat) :cant de Beaurepaire - cant de la Cte-Saint-Andr - cant de Heyrieux - cant de Pont-de-Chruy - cant de Roussillon - cant de Saint-Jean-de-Bournay - cant de Vienne-Nord - cant de Vienne-Sud;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341809" title="La Tour-du-Pin" nonfiltered="3564" processed="3552" dbindex="133594">


La Tour-du-Pin s un municipi de Frana, situat al departament d'Isra, a la regi de Roine-Alps. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341810" title="Districte de Grenoble" nonfiltered="3565" processed="3553" dbindex="133595">

El Districte de Grenoble s un dels tres districtes del departament francs de la Isra, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 39 cantons i 237 municipis. El cap del districte s la prefectura de Grenoble.

Cantons.
cant d'Allevard - cant de Bourg-d'Oisans - cant de Clelles - cant de Corps - cant de Domne - cant d'chirolles-Est - cant d'chirolles-Ouest - cant d'Eybens - cant de Fontaine-Sassenage - cant de Fontaine-Seyssinet - cant de Goncelin - cant de Grenoble-1 - cant de Grenoble-2 - cant de Grenoble-3 - cant de Grenoble-4 - cant de Grenoble-5 - cant de Grenoble-6 - cant de Mens - cant de Meylan - cant de Monestier-de-Clermont - cant de La Mure - cant de Pont-en-Royans - cant de Rives (Isre) - cant de Roybon - cant de Saint-grve - cant de Saint-tienne-de-Saint-Geoirs - cant de Saint-Ismier - cant de Saint-Laurent-du-Pont - cant de Saint-Marcellin - cant de Saint-Martin-d'Hres-Nord - cant de Saint-Martin-d'Hres-Sud - cant du Touvet - cant de Tullins - cant de Valbonnais - cant de Vif - cant de Villard-de-Lans - cant de Vinay - cant de Vizille - cant de Voiron

Categoria.
Cantons de l'Isra;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341812" title="Districte de La Tour-du-Pin" nonfiltered="3566" processed="3554" dbindex="133596">

El Districte de La Tour-du-Pin s un dels tres districtes del departament francs de la Isra, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 11 cantons i 137 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de La Tour-du-Pin.

Cantons.
cant de Bourgoin-Jallieu-Nord - cant de Bourgoin-Jallieu-Sud - cant de Crmieu - cant du Grand-Lemps - cant de l'Isle-d'Abeau - cant de Morestel - cant du Pont-de-Beauvoisin (Isre) - cant de Saint-Geoire-en-Valdaine - cant de la Tour-du-Pin - cant de La Verpillire - cant de Virieu

Categoria.
Cantons de l'Isra;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341813" title="Districte de Vienne" nonfiltered="3567" processed="3555" dbindex="133597">

El Districte de Grenoble s un dels tres districtes del departament francs de la Isra, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 8 cantons i 99 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Viena del Delfinat.

Cantons.
cant de Beaurepaire - cant de la Cte-Saint-Andr - cant de Heyrieux - cant de Pont-de-Chruy - cant de Roussillon - cant de Saint-Jean-de-Bournay - cant de Vienne-Nord - cant de Vienne-Sud

Categoria.
Cantons de l'Isra;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341815" title="Mont-sous-Vaudrey" nonfiltered="3568" processed="3556" dbindex="133598">


Mont-sous-Vaudrey s un municipi de Frana, situat al departament de Jura, a la regi del Franc Comtat. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341816" title="Champagne-au-Mont-d'Or" nonfiltered="3569" processed="3557" dbindex="133599">


Champagne-au-Mont-d'Or s un municipi de Frana, situat al departament de Roine, a la regi del Roine-Alps. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341817" title="Charlaval" nonfiltered="3570" processed="3558" dbindex="133600">


Charlaval (en francs i oficial Charleval) s un municipi de Frana, situat al departament de Boques del Roine, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341818" title="Chtenoy-le-Royal" nonfiltered="3571" processed="3559" dbindex="133601">


Chtenoy-le-Royal s un municipi de Frana, situat al departament de Sane-et-Loire, a la regi de Borgonya. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341819" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 110 metres tanques homes" nonfiltered="3572" processed="3560" dbindex="133602">

La prova dels 110 metres tanques masculina va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La prova es va disputar el 14 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part nou atletes representants de tres pasos. 

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) no oficial 120 iardes (= 109,73 m)

A la primera srie Alvin Kraenzlein establein un nou Rcord Olmpic i del Mn amb una marca de 15,6". Aquesta marca la millorar a la final, quan faci 15,4". 

Resultats.
DNF: No finalitza; WR: Rcord del Mn; w/o: passa ronda
Primera ronda.
A la primera ronda es disputen tres sries. El primer de cadascuna d'elles passa a la final, mentre que la resta de corredors passen a la repesca. 

Srie 1



El temps de Kraenzlein suposa un nou Rcord del Mn de l'especialitat, tot i que s una marca superior al temps que tenia ell mateix, 15,2" en les 120 iardes tanques (s una distncia inferior).

Srie 2



Srie 3



Aquesta srie no es va crrer ja que en haver-hi un sol atleta aquest va passar automticament a la final. 

Repesca.
Es van disputar dues sries de repesca amb tots els atletes que no s'havien classificat a la ronda prvia. El vencedor de cadascuna d'elles pass a la final. 

Srie 1



Srie 2



McLean i Moloney van guanyar les dues sries de repesca, passant a la final. D'aquesta manera tres dels quatre atletes que havien participat a la primera srie de la primera ronda es tornen a trobar a la final. 

Final.


 McLean pren la iniciativa de bon comenament, grcies a un error en la sortida de Kraenzlein. Amb tot, s capa de remontar fins per guanyar la primera prova dels Jocs de 1900 establint un nou Rcord del Mn, amb 15,4". Moloney, un millor corredor de tanques que McLean, gaireb l'agafa. Els tres nordamericans havien corregut junts a la primera srie preliminar. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341820" title="Fusell (arma)" nonfiltered="3573" processed="3561" dbindex="133603">
Un fusell s un arma de foc porttil de can llarg, que dispara bales de llarg abast. Creada amb propsits ofensius, s l'arma personal ms utilitzada en els exrcits des del final del segle XVII. S'acostumava fixar-li una baioneta per a la lluita cos a cos, per ja s obsoleta. El fusell s'origina de l'evoluci dels mosquets.

Desenvolupament del fusell.

Fusell de pedernal.
Tamb anomenat fusell d'espurna. Inicialment el fusell era una arma pesada i molt imprecisa, amb recrrega de munici molt lenta, i el seu s resultava gaireb impossible en condicions ambientals desfavorables.

El mecanisme de tret existent fins al primer ter del segle XIX era la clau de pedrenyal, que consistia en un martell amb un fragment de pedrenyal en el seu extrem que, en accionar el gallet de l'arma, colpejava una cassoleta d'acer, encenent una petita quantitat de plvora collocada en un orifici al final del can que transmetia aix la deflagraci a la plvora per impulsar la bala en l'interior del can de l'arma.

Deficincies naturals de la fabricaci.
Preparar un fusell per al tret era un procs lent i qualsevol petit error impedia el tret. Tan sols entre el 30% i 50% dels intents de tret provocaven un tret efectiu, i en condicions ideals un soldat molt entrenat podia disparar un mxim de tres vegades per minut.

A ms, l'nima del fusell (superfcie interna del can) era llissa i la bala de plom esfrica, el que facilitava la seva deformaci i desviaci durant el tret (fenomen conegut com inestabilitat de tret), fent gaireb impossible encertar un enemic a ms de 100 m. D'altra banda, la mala qualitat de la plvora emprada convertia les bales perdudes en prcticament inncues a ms de 500 m

Fusell de percussi i altres innovacions.
Cap a 1830 es generalitzen els fusells que disparen amb el mecanisme de clau de percussi i es comencen a usar els fusells amb ratllat de la nima, per modificacions en la composici i forma de la bala ja eren comuns a comenaments del segle XIX.

La clau de percussi s un sistema de tret que consisteix en un martell-percussor que colpeja una xapa de coure ajustada sobre la boca d'un tub (anomenat xemeneia) que comunicat amb l'interior de la part posterior del can del fusell. L'esquer es colloca cap a dins de la xapa de coure i la xemeneia encara que tamb hi havia mecanismes de cinta de paper amb esquers encapsulats en el seu interior que es desplacen sobre el tub. El martell-percussor fa explotar a l'esquer d'un cop, s'allibera una flama per la xemeneia que causa la ignici de la crrega de plvora comprimida al can i el tret.

Aquest sistema de tret s molt ms segur i efica que el del fusell de pedrenyal, fins i tot en condicions atmosfriques adverses, i encara que no millora la cadncia de tret, ofereix la seguretat que el 90% dels intents de tret seran efectius. La crrega de l'arma es continua efectuant per la boca del can, de manera que el soldat ha de romandre dempeus, exposat al foc enemic, mentre carrega la seva arma.



Primers materials addicionals en les bales.

A comenaments del segle XIX, les bales de plom es comencen a endurir aliant-les amb antimoni o recobrint-les de coure per evitar que la bala es desvi de la seva trajectria habitual, a causa de les deformacions provocades durant el tret. Tamb se'ls dna forma cilindrocnica per afavorir la rotaci de la bala en ser disparada d'un can amb ratllat d'nima.

Comena el ratllat de l'nima.
La primera menci sobre l's d'estries dins dels canons es troba en un edicte del Govern sus de 1563, que descriu unes armes tosques de poca utilitat en emprar bales d'arma curta o de can de l'poca, perqu aquestes eren esfriques. Aix va fer rebutjable l's de les estries durant segles i es va donar preferncia a l's de canons llisos.

El ratllat de l'nima consisteix en gravar una srie d'estries al llarg de la superfcie interna can que van girant en un determinat sentit, completant un gir de 360 al voltant de l'eix del can cada certa distncia.

Les estries provoquen que la bala roti diverses vegades, i d'aquesta manera es mant estable la trajectria durant l'aven en mantenir el seu eix parallel amb la lnia de vol. Com a conseqncia augmenta l'abast i la punteria del fusell.

Els fusells i carrabines d'nima ratllada es coneixeran genricament a partir d'aquesta poca pel terme anglosax de rifle.

Primers fusells de llarg abast.

L'obtenci de plvores molt ms potents i la incorporaci d'elements de punteria i alces per disparar en diferents distncies permeten que un bon tirador assoleixi fcilment, a un blanc enemic, a ms de 300 m de distncia, i que la bala sigui letal a ms d'1 km.

Fusell de cartutx.
La segent gran innovaci s l'aparici del cartutx, que cont en un nic element la bala, la crrega de projecci de la mateixa i l'esquer o fulminant que inicia el tret, que fins llavors venien separats o embolicats parcialment al paper que s'emprava com a renec per a la crrega. Els primers cartutxos apareixen sobre la dcada de 1840, solen ser d'embolicada de cartr o tela encerada i de vegades no inclouen l'esquer, que es colloca de forma similar a les armes de percussi tradicionals esquinant-se el cartutx per la seva part posterior en inserir el cartutx i tancar l'arma, com en la famosa Sharps, una mtica carrabina mpliament utilitzada en la colonitzaci cap a l'oest en els Estats Units. La crrega de l'arma se simplifica i accelera al mxim amb l's del cartutx, encara que la majoria de les armes continuen sent d'un sol tret.

Fusell de forrellat sense carregador.
A Europa apareix cap a la meitat del segle XIX el primer fusell de forrellat, cridat d'aquesta forma pel mecanisme d'extracci de la bala i muntat de la mateixa per al tret, un cilindre metllic amb un sortint lateral semblant al forrellat dels antics panys, que permetia obrir l'arma per la part posterior del can per collocar el cartutx, muntant-se alhora el conjunt de molla i percussor que colpejarien la part posterior del cartutx, i tancar-la desprs per efectuar el tret. Les armes de cartutx es carreguen aix per la part posterior del can. D'aquesta forma es pot carregar l'arma en qualsevol posici, la qual cosa permet al soldat posar-se a cobert durant el procs.

Durant la guerra de Secessi als Estats Units i partint de diversos prototips existents anteriorment, es desenvolupen gran quantitat de fusells i carrabines capaces de disparar diverses vegades mitjanant procediments mecnics accionats manualment, generalment palanques. Apareix en aquesta guerra el fusell model Spencer. Els nous cartutxos sn ja metllics i impermeables i se solen emmagatzemar en tubs intercanviables o fixos al cos de l'arma, amb el que neix aix el primer carregador de forma tubular (tub al llarg i per sota del can), com el del rifle Winchester de palanca o "Lever Action". Aquest rifle Winchester s emblemtic en l'ltima part de la guerra i dna un gran avantatge a la cavalleria de la Uni: un soldat pot disparar dotze vegades per minut amb total seguretat davant els tres trets que pot fer un soldat d'infanteria armat amb fusell de percussi. En la postguerra s'acabar de forjar la llegenda del Winchester 44.

Desprs de la guerra franc-prussiana de 1870-1872, tots els exrcits del mn canvien els fusells de percussi per diversos sistemes de cartutx, generalment monotret i amb sistemes de palanca o forrellat.

Fusells actuals.

Fusell de forrellat amb carregador.



En la dcada de 1890, apareixen els primers fusells de forrellat amb un carregador intern en forma de caixa metllica, amb un ressort de molla en la part inferior i que es carreguen collocant els cartutxos en una cinta metllica, formant el que s'anomena una pinta obrint el tancament de l'arma i collocant i empenyent el contingut de la pinta en l'interior del carregador. Els fusells de forrellat amb carregador fix ms famosos sn possiblement els alemanys Mauser 98, amb calibre 7,92 mm, 7,65 mm, etc.

El fusell de forrellat amb carregador va ser l'arma personal ms utilitzada per la infanteria en la primera meitat del segle XX fins i tot el final de la Segona Guerra Mundial. Posteriorment el fusell d'assalt el va substituir en l's com, per encara es continua utilitzant en molta menor quantitat.

Per les seves caracterstiques, s'usa en activitats que requereixin altssima punteria en llarga distncia amb el mnim nmero|nombre de bales com, per exemple, la cacera i el franctirador.

Existeixen avui fusells de fabricaci actual, en calibres moderns, aix com en calibres antics. La cadncia de tret segueix sent d'uns 10-12 trets per minut.

Fusell semiautomtic.



El fusell semiautomtic es distingeix d'altres tipus diferents perqu, en accionar el gallet una sola vegada, dispara nicament una sola bala i colloca automticament a la seva recambra un altre cartutx, que ser disparat en prmer de nou el gallet. Sn armes que disparen "tret a tret", recarregant-se automticament en cada tret, per no tenen capacitat per emetre rfegues, s a dir, no tenen "selector del tipus de tret". Aquestes armes, entre les quals es troben el fusell Garand dels EUA, van ser les predecessores de les automtiques. Genricament es defineixen com a armes de forrellat mbil, per aix el nom tcnic d'aquest forrellat s "conjunt mbil".

D'aquesta forma, i usant carregadors extrables, de canvi molt ms rpid i senzill que els carregadors tubulars o les clssiques pintes dels fusells de forrellat manual, un soldat pot gaireb triplicar la quantitat de trets per minut respecte a un oponent armat amb un fusell primari de forrellat manual independentment que el carregador sigui del tipus integrant (pintes) o del removible (extrable).

Existeixen dos tipus diferents d'armes de forrellat mbil:

Forrellat amb percussor fix. Tenen el percussor fix al forrellat o conjunt mbil, de manera que el forrellat, en abatre's cap a endavant per efecte del ressort recuperador, empeny un cartutx del carregador cap a la recambra del can i en tancar-se totalment percudit el cartutx. Per efecte de l'empenta del cartutx cap a enrere pels gasos, el cartutx empeny el forrellat cap a enrere, el qual al seu cam fa l'expulsi del cartutx buit, per l'acci de l'ungla extractora i el lmit expulsor. En arribar enrere, el forrellat s emps novament cap a endavant pel ressort, iniciant-se un nou cicle de tret, expulsi, recrrega i tret. Si l'operador mant el gallet pressionat, el cicle s continu i es produeix el tret continu o "rfega".

Forrellat amb percussor independent. Tenen el percussor al forrellat per no s fix. Quan es dispara tamb es mou el forrellat cap a enrere, per l'empenta del forrellat s per efecte d'una presa de gasos que es fa al final del can. D'aquesta forma hi ha un major aprofitament dels gasos i una millor estabilitat que permet una millor precisi, aix com parts de menys massa, el que produeix una arma ms lleugera. El forrellat s emps igualment cap a enrere i cap a endavant per al cicle de tret, expulsi, recrrega i tret, per per la forma de presa de gasos al can s'obt un major nombre de trets per minut.

Les armes automtiques, que poden ser de forrellat obert o tancat (percussor fix o mbil), sn essencialment armes semiautomtiques per amb selector de tret: una pea posa el forrellat en posici "flotant" o moviment lliure mentre l'operador mant el gallet o disparador pressionat, generant-se aix l'anomenada "rfega".

Les armes llargues usades per a franctir sn els fusells o rifles abans descrits del tipus de forrellat acensador o forrellat manual, que noms es mou per l'acci de l'operador, tals com al FN-30 belga, Muser alemany, el Caracano itali i similars. Amb el forrellat manual o acensador, s'obt gaireb el 100% d'aprofitament de gasos, com en el cas de la carrabina Neuhausen sussa, de 12 estries i can de tornejat cnic, que t el mxim aprofitament de l'energia dels gasos: 97,83%, amb el que es magnifica l'abast (fins a 2 km amb ala en el FN-30) i l'energia cintica, al moment de l'impacte, com el 600 Nitre Express, s de 1 800 lb per a caa major. En no tenir peces mbils, la precisi s notable en gran distncia, com en el cas del 222 Swif i el Carcano 6,5 usat en el magnicidi del Pte. Kennedy de EE.UU.

Histria.

El nord-americ Petersen crea un projecte en 1917 per desenvolupar un fusell semiautomtic, que incloa l's d'un calibre menor que el reglamentari nord-americ, el .30, per a millor control de l'arma en disparar-se. El seu projecte va ser rebutjat pels estats majors americans, que no volien l'adopci de calibres menys potents al final de la Primera Guerra Mundial.

En els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial apareixen els primers fusells semiautomtics.

Les infanteries nord-americana i alemanya van ser les niques que van usar des del principi de la Segona Guerra Mundial les niques armes automtiques de la contesa en grans quantitats: la metralladora Thompson calibre .45 (11,4 mm) i la metralladora MP-40 d'Alemanya. I tamb el M1 Garand, que s'utilitzaria desprs en la guerra de Corea. A prop del final d'aquesta guerra, els sovitics van fabricar el SVT40 Tokarev i, en finalitzar la mateixa, el SKS Simonov, utilitzat pels pasos de l'Est i en les guerrilles comunistes de tot el mn fins a la dcada de 1960.

Fusell d'assalt.

El fusell d'assalt s actualment l'arma comuna de la infanteria i es caracteritza per tenir un mecanisme selector de foc que li permet disparar en manera semiautomtica (per a major precisi en major distncia) o disparar en manera automtica (per a major nombre de bales en menor temps durant un combat en curta distncia, amb el desavantatge de disminuir la seva punteria).

No s'ha de confondre amb el rifle d'assalt, el qual s un terme mes general que s'usa per referir-se a fusells i carrabines d'assalt per igual

Es consideren "autntics" fusells d'assalt aquells que usen un calibre de menor potncia que els habituals en la Segona Guerra Mundial (s a dir, menors de l'actual 7.62 mm OTAN). Aquells que utilitzen calibres ms potents, no es consideren "autntics" fusells d'assalt per la seva falta de control en foc automtic. Als fusells amb calibre .30 (7.62 x 51 OTAN) com el FN FAL se'ls considera metralladores en els EUA.

La distncia efectiva de combat d'un fusell d'assalt s d'uns 200 m, considerant-se 100 m la distncia ptima.

Per al calibre 7.62 mm OTAN, es defineixen les segents distncies:

Distncia normal d's: 400 m Aquella a la que un tirador experimentat t una probabilitat d'1/3 de fer blanc, i s l'usada per iniciar el combat entre infanteria.

Abast mxim efica: 800 m Aquella a la que si casualment es fa blanc, fins i tot no sent letal, provoca ferides que causen baixa, i determina zones de prohibici o interdicci, mitjanant l's de rfegues, als moviments enemics.

Abast mxim: 3.000 m. La major distncia que pot recrrer el projectil abans de detenir-se per si mateix i sense arribar blanc algun.

S'ha d'entendre que per a cada calibre i carrega de projecci diferents, la distncia normal d's, l'abast mxim efica i l'abast mxim varien, sent les aqu referides les corresponents al calibre estandarditzat 7,62 mm OTAN.



Histria.

El primer fusell d'assalt creat va ser l'itali Cei-Rigotti en la dcada de 1890, que emprava el calibre 6.5x52 mm i funcionava amb un mecanisme de gasos de tret com els actuals, per mai no va entrar en servei militar.

Avtomat-Fedorova.

El primer fusell d'assalt que va entrar en servei militar va ser l'Avtomat-Fedorova (en rus) en 1916. Va ser creat per l'enginyer rus Fedorov per servir durant la Primera Guerra Mundial i es considera el millor fusell d'aquesta guerra.

La Fedorova emmagatzemava 25 cartutxos en un carregador corb separable. La seva culata era similar a la que tenien els fusells de l'poca, per incorporava un pistolete situat davant del carregador per facilitar el control del fusell durant el tret en manera automtica. Utilitzava el calibre japons 6,5 mm Arisaka que havia estat adoptat per algunes unitats militars desprs de la guerra entre Rssia i Jap de 1905.

Aquest fusell va participar en la Revoluci russa i va ser adoptat en petites quantitats pel Exrcit Roig desprs de la revoluci. Tanmateix, noms es van fabricar unes 10.000 unitats i va ser retirat del servei per la seva impopularitat entre els militars, a causa de la seva fragilitat i menor potncia de la seva munici comparada amb la cartutxeria reglamentria que s'emprava en la resta d'Europa a les armes de forrellat.

El desenvolupament i l'aplicaci d'un fusell d'assalt es va dur a terme a Alemanya abans de la Segona Guerra Mundial.

StG44.


El fams fusell d'assalt StG44 va ser el primer en compartir les caracterstiques i accessoris dels actuals. Va tenir diversos noms, per es refereixen al mateix.

Desprs de la Primera Guerra Mundial, el tractat de Versalles imposava moltes limitacions armamentstiques a Alemanya, entre elles prohibia la dotaci de subfusells al seu minscul exrcit, el qual va obligar als responsables militars a aconseguir noves armes que estiguessin al marge d'aquestes limitacions.

Durant la dcada de 1920 i sobretot en la de 1930, a Alemanya es van investigar cartutxos de menor calibre que tindrien l'avantatge de proveir major munici a cada soldat.

Des de 1938 l'Estat Major de l'Exrcit Alemany va ordenar el desenvolupament d'un fusell amb les caracterstiques d'un subfusell, i es va concedir un contracte a C. G. Haenel per desenvolupar una carrabina metralladora (Maschinenkarabiner, en alemany, MKb) abreujat. L'encrrec va recaure en el seu enginyer cap, res menys que Hugo Schmeisser, creador dels subfusells alemanys MP.

La primera guerra llampec va ser realitzada pels alemanys en 1939 per conquerir Polnia. Uns militars i tcnics alemanys van fer investigacions posteriors, que van concloure en la necessitat de perfeccionar el fusell com d'infanteria per millorar aquest tipus de batalles. El nou fusell hauria de ser:

 Ms lleuger.
 Amb trets automtics d'abast letal superior a 50 m;
 Amb mxim abast letal fins a 400 m;
 Amb capacitat de disparar de manera semiautomtica i automtica des d'una posici fixa o movent-se.
 I municions que a ms de menor calibre fossin menys potents, perqu els trets automtics fossin controlables.

En 1942 apareix el calibre 7,92 Kurz (curt) i Haenel es va basar en aquest per crear els seus primers MKb denominats MKb42 H, i Walther va crear uns altres dos MKb diferents denomidados MKb42 W. Entre els prototips de Walther i Haenel hi havia notables diferncies entre els mecanismes de tret. L'alt comandament alemany va verificar les bones prestacions dels MKb, per Adolf Hitler va ordenar la clausura del projecte MKb, justificant-se en raons logstiques i productives, per va ordenar que s'increments la producci dels subfusells MP (Maschinenpistole, en alemany).

Per continuar el projecte, es va rebatejar amb el nom de MP42, per mentir-li a Hitler que es desenvoluparia un nou subfusell. El projecte d'en Haenel era el ms viable i va ser sotms a una srie de modificacions abans de fabricar-los. El nou prototip es va dir MP43. Els MP43 van ser provats en combat per primera vegada al front rus a prop de Cholm, a finals de 1942, amb excellents resultats. La primera comanda va ser lliurada a l'exrcit alemany en 1943.

Desprs de rebre's la primera comanda Hitler va ordenar una investigaci per desobeir-se les seves ordres i, posteriorment la va cancellar, sorprs dels informes que confirmaven els avantatges del MP43 en el camp de batalla, per la qual cosa va ordenar la producci massiva en detriment dels subfusells.

Al 1944 la infanteria alemanya va adoptar el MP43 com arma comuna, rebatejada com a MP44, i posteriorment per Hitler amb el nom de StG44 (Sturm Gewehr 1944 en alemany). Sturm Gewehr sn paraules alemanyes que signifiquen fusell d'assalt en catal i d'all prov el nom aquest tipus de fusells. El nombre total d'unitats fabricades fins a la seva ltima producci va ser d'unes 650.000 en finalitzar la Segona Guerra Mundial.

Els accessoris utilitzats per algunes unitats per al StG44 van anar la mira telescpica, el silenciador, fins i tot un sistema de visi infraroja per a combat nocturn. Una variant del MP43, cridada MP43/1, va ser la primera que permetia collocar diferents tipus de boques llanagranades.

FG42: Els alemanys tamb van desenvolupar un altre fusell d'assalt basat en el MP42: el FG 42, que va ser dissenyat per protegir els paracaigudistes durant el seu descens i usat per primera vegada el 1942 en el combat del Gran Sasso durant el rescat de Mussolini.

AK-47.

LAK-47 (Automatic Kalashnikov 1947, en rus) s un fusell d'assalt creat per Mijail Kalashnikov al 1944, en plena ofensiva sovitica, mentre ell era sergent d'una unitat de tancs. El 1947 el va perfeccionar fins al model actual i el 1949 va vendre la patent a l'URSS, adoptant-la com a fusell reglamentari de l'Exrcit Roig.

Aquest est fet d'acer i fusta, usa carregadors d'alumini i plstic i t moltes qualitats en situacions de combat adverses: per exemple, s'ha comprovat que continua disparant encara que estigui rovellat, brut, aixafat per un cami o submergit sota l'aigua. Usa el projectil 7.62 x 39 mm i el seu carregador estndard s de 30 cartutxos.

Existeixen moltes variants, com el AKS, versi ms curta, i el AK-74.

s el primer fusell d'assalt que es va utilitzar mpliament al mn. L'usen exrcits de 55 pasos. s rendible i fiable, perqu s barat en cas de fabricar, requereix un manteniment mnim i s poc freqent que s'espatlli. Dispara 800 bales per minut, en una distncia mitjana de 400 m i t dos tipus de carregadors: corbs, de 30 a 90 cartutxos; i de tambor, de 60 a 100 cartutxos. Tot just t retrocs.

Fusells d'assalt desprs de la Segona Guerra Mundial.

Desprs de la Segona Guerra es van fer altres models de fusells assalt, basats en el StG44: FN FAL. No posseeixen les mateixes caracterstiques avantatjoses del AK47, necessiten un manteniment moderat i freqent; si s'embruten amb terra o es mullen, no disparen. A ms, aquests fusells sn ms cars en cas de fabricar-se. L'avantatge d'aquests fusells occidentals s que tenen major precisi i abast. El G3 prov de la perfecci del CETME.


Tots aquests fusells sn potents, a causa de l's del calibre 7.62 x 51 mm, per sn ms difcils de controlar en manera automtica que el AK47 (7.62X39mm). Per aix els anglesos preferien usar-los en manera semiautomtica.

M16.



El M16 s el primer que usa un calibre adequat per a un fusell d'assalt, el 5.56x45 mm, que malgrat ser menys potent que els de 7.62 x 51 mm OTAN, s ms fcil de controlar que aquests i tamb s ms perills de prop.

En curta distncia, el calibre 5.56 x 45 mm causa ferides internes en el cos hum difcilment guaribles. Pot penetrar cascs i xallecs antibales en majors distncies (fins als 200 m en models tipus OTAN) i per les seves menors dimensions, un combatent pot portar ms cartutxs. Un combatent amb cinc carregadors (quatre en els portacarregadores del corretjam i un a l'arma) de vint cartutxos de 7.62 x 51 mm crrega amb el mateix pes i en el mateix espai que un altre amb cinc carregadors de trenta cartutxos de 5.56 x 45 mm, el que significa que aquest ltim amb el mateix espai i pes disposa d'un 50% ms de munici. A partir dels 200 m ja va perdent sensiblement letalitat i capacitat de perforaci, encara que en teoria una bala perduda encara pot ser letal a ms de 1000 m El cert s que, de mitjana, a ms d'uns 200 sol provocar ferits, que logsticament s ms perjudicial per a un exrcit.

El M-16 era diferent d'altres models contemporanis de la seva poca, pel seu disseny i major lleugeresa; estava fet de polmers, alleacions i alumini.

L'empresa Colt va vendre les primeres unitats a la Fora Aria en 1962, denominades AR-15, i posteriorment aquell mateix any a l'exrcit nord-americ. El Pentgon va rebatejar el fusell com a M16.

Anteriorment es pensava que el M16 era una arma inefica, perqu en els primers mesos de la guerra del Vietnam van morir molts soldats nord-americans, ja que el seu M16 deixava de disparar en ple combat i eren presos dels vietnamites.

La ineficcia es va deure que els soldats no li donaven manteniment adequat als seus fusells, perqu els van fer creure que necessitava el mnim, i moltes vegades cap, i el clima no va empitjorar el seu funcionament. Tamb era inefica perqu utilitzava una versi inadequada del calibre 5.56 x 45 mm, que corroa i obstrua l'arma; tenia defectes (falta d'extractor de bales i un carregador defectus).

Es va redissenyar el fusell i es van corregir els seus problemes. A ms es va proveir les tropes amb equips de neteja apropiats. La nova versi del fusell es nomenaria M-16 A 1.

Actualment s'usen diverses versions de M16: Els M16A2 i M4A1 (una versi ms curta, amb un can ms curt -15" davant 20" de l'estndard- i culata telescpica) i els M16A3 i M16A4, entre d'altres. El "A2" s una mica ms robust que el "A1", el seu can va ser dissenyat per disparar la nova i ms necessita|precisa munici de 5.56 mm de l'OTAN (SS109), aconseguint una gran millora en l'abast. Les mires tamb han estat canviades per aprofitar l'abast. Encara que el projecte original incloa un can pesat per augmentar ms encara la precisi, es va descartar per problemes per compatibilitzar el fusell amb l'ancoratge del llanagranades, reservant-se per a les versions de franctirador. La culata s ms ergonmica. El "A2" va ser adoptat durant els anys 80 per l'exrcit nord-americ. Els M16A3 I A4 sn versions del "A2" especialment llestes per admetre complements, com a mires de visi nocturna i d'altres.

Futures evolucions del fusell.




Actualment la tendncia s disminuir encara ms el retrocs del calibre de les bales que usen els fusells de tret automtic, sense perdre letalitat i/o massa potncia. S'ha comprovat que la majoria dels combats tenen lloc en una distncia inferior a 200 m, de manera que els cartutxos potents de gran calibre no sn molt eficients per a les curtes distncies recentment esmentades.

La OTAN ha perms la substituci de fusells de calibres 7,62 mm pels de 5,56x45 mm, amb la meitat de pes, el que permet al soldat transportar el doble de munici i disparar en manera de rfega de forma ms precisa en tenir menys polvora, perd potncia a favor del tirador. La seva capacitat de penetraci es mant en la distncia operativa, encara que es perd estabilitat i precisi a ms de 300 m

Per atacar blancs a ms de 300 m, s'empren fusells de franctirador de l'antic 7,62x51 mm. ltimament s'ha generalitzat que el franctirador estigui armat amb fusells de gran calibre, com el .50 (12,7 mm), la missi del qual sn destruir amb bales antiblindatge vehicles blindats lleugers i installacions enemigues fins i tot a 1000 m de distncia.

Tamb s'han generalitzat els fusells amb ms peces fetes de polmers, que els proporciona major lleugeresa, aix com els fusells d'assalt amb collimadors, generalment de 1.5X. 

Enllaos externs.

Pgines en castell:
Evoluci del sistema de tret fins el sistema de percussi;
Fusells de pedernal;
Fusell de xispa;
Pgina sobre fusells En construcci;
Pgines en angls:
 Anlisis de fusells de caa;
 Base de dades de fusells - Vdeos i anlisis;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341823" title="ASCOD" nonfiltered="3574" processed="3562" dbindex="133604">

L'ASCOD (per les seves sigles en angls Austrian Spanish Cooperation Developement ), ms conegut a Espanya com a Pizarro i a ustria com a Ulan, s un vehicle de combat blindat desenvolupat conjuntament per l'Austraca Steyr-Daimler-Puch- AG i l'Espanyola Santa Brbara Sistemes. La famlia de vehicles ASCOD inclou un tanc lleuger amb un can de 105 mm LT 105, un llanador de mssils SAM, un portamorters, un vehicle de comandament, ambulncia i vehicle observador d'artilleria.

 Desenvolupament .

L'ASCOD va ser dissenyat per reemplaar els vells vehicles de combat blindats dels exrcits espanyol i austrac, com el transport blindat de personal M113. L'Ulan, la versi austraca, ser un flexible complement al carro pesat Leopard 2 A 4, el que permetr a ustria desenvolupar una fora d'intervenci rpida. El primer prototip de l'ASCOD va ser provat en 1992 i noms va poder produir-se quatre anys ms tard. L'ASCOD s una moderna soluci per actualitzar les unitats cuirassades d'ambds exrcits.

El projecte Pizarro formava part del projecte CUIRASSA posat en marxa per substituir els vells vehicles M113, el disseny del qual data dels anys 1960. Un programa similar s'havia posat en marxa a ustria alhora. L'any 2005, l'Exrcit Austrac estava equipat amb 112 Ulan i l'Exrcit Espanyol amb 144 Pizarro. L'any 2004, el Ministeri de Defensa Espanyol va encarregar uns altres 212 vehicles (170 VCI/C, 5 VCPC, 28 VCOAV, 8 VCREC i 1 VCZ) per un valor de 707.5 milions de Euros. Aquesta xifra, de l'any 2004, ha quedat retallada en el nombre de vehicles a 191 (106 VCI/C, 27 VCOAV, 10 VCREC i 48 VCZ), quedant en l'aire si es realitzar una tercera fase del programa Pizarro que eren les contemplades en el projecte CUIRASSA.

 Caracterstiques .



L'ASCOD en munta una can automtic Mauser de 30 mm en una torreta electromecnica amb un gir de 360 graus. La torreta est estabilitzada tant en el pla horitzontal com el vertical. El control de foc el proporciona el sistema Mk-10 d'Indra amb balstica digital computeritzada, canal trmic i lser. Futures versions del Mk-10 inclouran imatge termal VC2. L'armament secundari consta d'una metralladora de 7.62 mm Per armament s comparable al M2 Bradley i en CV90. La cuirassa de l'ASCOD est formada per una gruixuda cuirassa d'acer resistent a projectils de 14 mm disparats des de 500 m L'ASCOD est equipat amb una quantitat limitada de blindatge reactiu, amb possibilitat de ser augmentat en cas de necessitat. Amb aplics de xapes de metall pot assolir protecci per a munici de 30 mm

El Pizarro munta un motor MTU 8 V 183 TE22 de 441 Kw (600 CV.) a 2300 r.p.m de 14,6 L (14.600 cm), mentre que l'Ulan munta un MTU 8 V 199 TE20 de 530 Kw (720 CV.) a 2300 r.p.m de 15,9 L (15.900 cm). Ambds usen la transmissi hidromecnica Renk HSWL 106 C i suspensi de barra de torsi. A excepci dels de la II fase del programa Pizarro que muntessin el motor de l'Ulan i una transmissi desenvolupada per SAPA PLACENCIA SG-850. La seva velocitat mxima s de 70 km/h

 Despleguament .
L'Exrcit Espanyol ha exposat pblicament al Pizarro en el Dia de les Forces Armades a Madrid.

 Versions .

Pizarro - Versi Espanyola de l'ASCOD.
Ulan - Versi Austraca de l'ASCOD.
LT 105 Light Tank - Carro de combat lleuger creat per a l'exportaci amb una torreta dissenyada per General Dynamics i armat amb un can de 105 mm;
VCI/C - Vehicle de Combat Infanteria / Cavalleria;
VCOAV - Vehicle d'Observaci Avanada.
VCREC - Vehicle de Recuperaci;
VCPC - Vehicle de Post de Comandament.
VCZ - Vehicle de Sapadors. ;

 Vehicles semblants .
 M2 Bradley;

 Enllaos externs .
Pizarro IFV;
Santa Brbara Sistemas;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341825" title="Tecla Enter" nonfiltered="3575" processed="3563" dbindex="133605">
 Als teclats d'ordinador, la tecla Enter (o tecla de retorn) en la majoria de casos acciona una lnia de comandament, finestra del sistema operatiu o quadre de dileg per a que tingui lloc la seva funci per defecte, que normalment s iniciar el procs desitjat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341828" title="Google Chrome" nonfiltered="3576" processed="3564" dbindex="133606">



Google Chrome s un navegador d'Internet de codi obert, lliure, desenvolupat per Google i el qual usa el motor de presentaci WebKit. La primera versi beta va sortir el 2 de setembre de 2008. El navegador tindr versions per a Macintosh, Linux i Windows, tot i que de moment noms est disponible per a Windows. El disseny de Chrome, segons els seus creadors, se centra en l'estabilitat, la rapidesa i una interfcie d'usuari neta, senzilla i eficient que pugui donar una resposta adequada a les aplicacions web ms actuals.

Caracterstiques.
Barra d'adreces amb funcions d'auto-completar denominada "omnibox".
Mquina virtual JavaScript V8.
Mtode de navegaci privada.
Les aplicacions Web poden ser llanades a la prpia finestra de navegaci sense necessitat d'una barra de direccions o barra d'eines.
Chrome incorpora un filtre per a llocs web fraudulents (pesca electrnica) i programari malicis actualitzable automticament, el qual utilitza la API Google Safe Browsing.
Usa el motor de presentaci WebKit.
Colloca les pestanyes i els complements en processos separats.
Integraci amb Gears.

Anunci.
L'anunci oficial havia de ser distribut mitjanant una historieta, amb llicncia creative commons (no comercial, sense treballs derivats), a un nombre determinat de periodistes i blocaires el 3 de setembre del 2008. Per les cpies que anaven destinades als pasos d'Europa van ser enviades abans de la data oficial de llanament, per la qual cosa el blocaire alemany Philipp Lenssen, autor de Google Blogoscoped, va rebre la seva l'1 de setembre del 2008. Desprs d'aix,  va digitalitzar la historieta de 38 pgines i la va publicar al seu lloc web. La historieta fou dibuixada o creada per Scott McCloud. Poc desprs, Google va fer pblica la historieta a travs del seu bloc.

Funcions poc evidents.
Java.
Perqu hi funcioni el Java cal actualitzarse a la versi de Java SE 6 Update 10 encara en fase beta (RC. release candidate) a l'aparici del Chrome.

Interfcie.

s extensiu dels mens de context en botons, caselles, pestanyes i zones. Descobriu-ne les opcions.
Les dreceres de teclat sn gaireb les mateixes que les del Firefox. ;
Ctrl+Canvi+N obre una nova finestra en mode "Incgnit". Tot el que es fa en una finestra d'Incgnit no queda registrat a l'historial ni conserva les galetes de la web desprs del tancament de la finestra.
Polsant la tecla Control en clicar un enlla l'obre en una nova pestanya a la dreta de l'actual i no al final.
La rodeta del ratol s multidimensional: movent la rodeta fa el desplaament vertical, polsant la tecla Canvi-Majscules fa el desplaament horitzontal, polsant la tecla Control fa moviment en el sentit d'apropament i allunyament, augmentant o disminuint la mida del tipus de lletra.
La barra d'estat queda restringida al text d'avs / suggeriment, a baix a l'esquerra, per en una capa superposada que s'amaga quan no hi ha missatges.
L'estructura de les pestanyes s un arbre i no una llista. Podeu tancar les subpestanyes d'una pestanya amb la funci del men de context "Tancar les pestanyes obertes per aquesta pestanya". Tamb podeu canviar d'ordre les pestanyes mitjanant arrossegar-al-damunt.

Altres cercadors.

Podeu emprar un cercador diferent del Google per a les cerques des de la barra d'adreces i fins i tot afegir-ne un de collita prpia.

Amb el bot dret del ratol sobre la casella d'adreces (Omnibox) cliqueu "Edita els motors de cerca" i seleccioneu la que vulgueu com a predeterminada.

Tamb es pot seleccionar un text de la pgina i clicant-hi amb el bot dret del ratol fer-ne una cerca amb el motor de cerca predeterminat.

Cercadors no predeterminats i cercadors especfics.

A mesura que visiteu determinades webs, que tinguin un formulari de cerca que el Chrome reconegui, en fer-lo servir, aquestes webs queden registrades com a cercadors a "Altres motors de cerca" a les preferncies. Fins i tot les cerques locals d'una web.

Podeu emprar temporalment un d'aquests altres cercadors escribint-ne el domini i polsant la tecla TABULADOR i a continuaci la frase a cercar. Els cercadors que feu servir ms freqentment d'aquesta manera tindran una casella de cerca a la pgina d'inici "Pestanya nova".

Cerques a diccionaris.
Per exemple despres de visitar i fer servir el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans el trobareu a "Altres motors ..". Llavors podeu fer cerques al diccionari teclejant a la casella d'adreces: dlc.iec.cat TABULADOR consulta

De fet, a partir del segon cop, no cal teclejar tot "dlc.iec.cat". A la que teclegeu tres lletres se us mostra l'entrada i polseu TABULADOR i la consulta.

Podeu provar-ho tamb amb la Viquipdia, un cop feta servir des del Chrome, teclegeu: ca.wikipedia.org TABULADOR consulta

La cerca de la Gran Enciclopdia Catalana s ms complexa i no la reconeix automticament, i ens serveix d'exemple d'afegir-ne manualment, a partir d'una consulta de prova, de la qual veurem que l'adrea resultant (URL) a la casella d'adreces cont el text cercat. 

Si el text cercat no s'hi mostra, caldr fer la consulta al Firefox i obtenir la "URL referent" de l'opci "Informaci de la pgina". 

Un cop obtinguda la URL amb el text cercat, cal convertir el text cercat en parmetre, substituint-lo per "%s".

Amb el bot dret del ratol clicarem la casella d'adreces i triarem "Editar motors de cerca" i bot Afegeix especificant els camps segents:
Nom: Gran Enciclopdia Catalana;
Paraula clau: grec.cat;
URL: www.enciclopedia.cat/cgi-bin/CercaGEC3.exe?APP=CERCAPAR&PAG=0001&PAR=%s;

Per evitar substitucions del mecanisme d'autocompletar, cal posar com a paraula clau un nom que no coincideixi com a prefix parcial amb un web ja teclejada. Si coincideix totalment no s problema perqu, a continuaci, en teclejar o no TABULADOR nosaltres decidirem si volem la web o la cerca.

Fet aix, a la casella d'adreces podrem teclejar: grec.cat TABULADOR consulta INTRO

Per fer el mateix amb el diccionari de l'enciclopdia farem servir com a URL: ec.grec.net/cgi-bin/AppDLC3.exe?APP=CERCADLC&GECART=%s

Cerques en mbit catal des de la barra d'adreces.
Si visiteu i feu servir Google.Cat perqu el Chrome l'afegeixi a "Altres motors...", llavors la tindreu a m. Teclejant-hi google.cat TABULADOR consulta INTRO llavors la cerca es far per google.cat restringida a pgines en catal. Si editeu el motor de cerca i substituu la paraula clau per "gcat" podreu fer les cerques ms curtes.

Per restringir la cerca a pgines ".cat" afegiu a la consulta: site:.cat

Punts d'inters.
Per mostrar la barra d'enllaos, cliqueu a la icona d'eines l'opci "Mostra sempre la barra d'adreces d'inters".
Per afegir un punt d'inters, feu CTRL+D o cliqueu el bot de l'estrella, a l'esquerra de l'adrea, o arrossegueu-lo fins a la barra d'enllaos.
A la barra d'enllaos podeu crear-hi carpetes amb les opcions del men de context.
Per gestionar les adreces d'inters, no hi ha cap finestra especial, per podeu arrossegar-al-damunt les icones de la barra d'enllaos a les carpetes de punts d'inters, fins i tot les de dins de les carpetes que hi tingueu, d'una carpeta a una altra o canviar-les de posici.

Googmarklets.
Afegiu-hi Googmarklets (Bookmarklets de Google). Arrossegueu l'enlla del Bookmarklet a la barra d'enllaos. Heus aqu alguns Googmarklets.

Actualitzacions.

Est preparat per actualitzar-se sense demanar parer a l'usuari cada 5 hores, per pot ser que el Vista ho bloquegi o demani autoritzaci explcita. 

Per mostrar la vostra versi teclegeu "about:version". 

La darrera versi i els seus canvis es mostren aqu.

Referncies.


Enllaos externs.

Google Chrome;
Google Chrome - Ajuda;
Google Chrome a Softcatal;
Caracterstiques de Google Chrome;
Edicions i canvis del Google Chrome .
El nou navegador de Google notcia de TV3.
SomGNU.cat - Chrome i Linux.
Primeres impressions del Google Chrome i trucs;
FirefoxCat - Convertir Firefox en Chrome i altres;
GenBeta - Gestionar perfils en Chrome i altres ;
Guia del Chrome per a usuaris avanats .
ZDNet - Notcies sobre el Chrome .
Market Share - Seguiment horari de l's del Chrome ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341830" title="Sonic Syndicate" nonfiltered="3577" processed="3565" dbindex="133607">


Sonic Syndicate s una banda de death metal/metalcore de Falkenberg, Sucia. La banda es va formar el 2002 i es coneixia originalment com Fallen Angels. Sn altament influts per bandes de death metal sueques com In Flames i Soilwork.

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341831" title="Videojoc d'estratgia per torns" nonfiltered="3578" processed="3566" dbindex="133608">


Un joc d'estratgia per torns, tamb conegut per la seva sigla en angls TBS (turn-based strategy), s un videojoc el flux de qual es divideix en parts ben definides i visibles anomenades torns o rondes. Per exemple, quan la unitat de fluix|flux del joc s el temps, els torns representen unitats de temps, com a anys, mesos, setmanes, o dies. Un jugador d'un joc d'estratgia per torns disposa d'un perode d'anlisi abans de perpetrar l'acci del joc, assegurant una separaci entre el flux del joc i el procs de pensament, de manera que per torns ens porta presumiblement a millors solucions. Una vegada cada jugador ha pres el seu torn, aquesta ronda de joc ha acabat, i comena la segent ronda de joc.

En aquests el temps de joc no transcorre de forma contnua (com succeeix en un videojoc d'estratgia en temps real), al per torns, de forma similar en escacs, dames o d'altres jocs de taula.

En general, aquest tipus de jocs tenen menys acci i menor detall grfic que els d'estratgia en temps real, per al seu torn permeten concentrar-se ms en la estratgia i dependre menys de l'agilitat del jugador.

Sistemes de joc.

El sistema ms usual en els jocs d'estratgia per torns s l'"IGOUGO", de l'angls I go, you go (jo vaig, tu vas), en el que un jugador juga el seu torn, mou les seves unitats i desprs de finalitzar el torn es passa al segent jugador.

Una alternativa menys comuna s el sistema de torns "WeGo" (en angls "nosaltres anem"). Les ordres es donen per torns per s'executen simultniament. S'utilitza per exemple en alguns jocs de guerra tctics (com la saga Combat Mission).

 De vegades per torns .

Combinen fases de temps real amb d'altres per torns. Exemples d'aix sn la saga Total War o el clssic Centurion.

Tctica home a hombre.

En aquest subgnere es controlen unitats individuals. Alguns exemples sn la saga UFO/XCOM i Incubation o El Cam de la Glria.

 Exemples .

 Exemples de jocs de taula .

Escacs;
Dames;
El Cam de la Glria;
Go;
Monopoly;
Nabuko Generals i Conquistadors;
Pachisi;
Pquer;
Reversi;
Risk;
Scrabble;
TEG;
TimeXplorers;
UNO;

 Exemples de videojocs .
Vegeu la ;

Construcci d'imperis.
Civilization;
Master of Orion;
Space Empires;
Galactic Civilizations;
Master of Magic;
Heroes of Might and Magic;
Age of Wonders;
Europa Universalis III;
Imperial Glory;
Age of Empires (DS);

Wargames.
Normalment tctics o operacionals. Exemples: Panzer General, Steel Panthers, TOAOW, Panzer Campaigns, Combat Mission, El Cam de la Glria. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341834" title="Xavier Turull i Ventosa" nonfiltered="3579" processed="3567" dbindex="133609">
Xavier Turull i Ventosa (Barcelona, 23 d'abril del 1896   25 de juny del 1934) va ser un arquitecte catal, autor de les cases barates d'Horta i de diverses obres a La Garriga, on n'es possiblement l'autor noucentista ms important .

Desprs d'estudiar als Jesutes de Casp, Francesc Xavier Turull comen la carrera d'arquitectura a l'any 1912, i l'acab al 1920. En els darrers anys de la carrera treball per a l'arquitecte Bernard Martorell. Al 17 de juny del 1931 va ser adms al GATCPAC (Grup d'Artistes i Tcnics Catalans per al Progrs de l'Arquitectura Contempornia). A l'any 1932 fou nomenat arquitecte de la Junta Provincial de Beneficincia de Barcelona. Mor una nit de revetlla per un desgraciat accident pirotcnic.

El seu fill, Xavier Turull i Creixell, va ser violinista i compositor, i el seu net Xavier Turull i Piera s percussionista del conjunt Ojos de brujo.

 Obres .
 1924, reforma de la "Torre dels Ocells" (Can Creixell), de La Garriga (ronda del Carril 78);
 1924, escola Sant Llus de La Garriga (ronda del Carril);
 1924, Casino de la Garriga;
 1925, Patronat parroquial de la Garriga (passeig de La Garriga);
 1925, reforma de la "Casa Carles Vives i Pujol" (Casa Ramos) de La Garriga (plaa del Silenci);
 1926, "Casa Joan Font i Creus" de La Garriga (carrer del Forn);
 1927, taller al carrer de la Diputaci, a Barcelona;
 1928, cases barates d'Horta (Grup d'Habitatges Ramon Alb): 534 cases ;
 1928, projecte per al nou santuari de la "Virgen de la Soledad", a Badajoz, que no es realitz. El nou temple fou obra de Martn Corral Aguirre ;
 1930, botiga al carrer Santa Clara, de Vic ;
 1930, "Casa Avell Montenegro" a Sitges (carrer de Roma 13);
 1932, ampliaci de la casa "Josep M. Valn", al Masnou, feta al 1935 per Pere Benavent de Barber i Abell sobre plnols de Xavier Turull;
 1933, "Casa Esteve Fernndez" i hangar per a avioneta a La Garriga  (al lloc de Rosanes);
 1933, casa "Nicet Herraiz", al Masnou;

 Bibliografia .
 Llus Cuspinera i Font Casa i hangar Esteve Fernndez a la Garriga, 1933 article a Lauro 11;

 Enllaos .
 La Garriga, patrimoni i memria: una passejada pels escenaris de la Guerra Civil, amb fotografies i plnol urb;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341836" title="Valre Ollivier" nonfiltered="3580" processed="3568" dbindex="133610">

Valre Ollivier (Roulers, 28 de setembre de 1921 - Roulers, 10 de febrer de 1958) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1942 i 1955. Durant la seva carrera professional aconsegu 93 victries, les ms importants dels quals foren la Gand-Wevelgem (1948), el Campionat de Blgica de ciclisme en ruta (1949) i la Kuurne-Brusselles-Kuurne (1950).

 Palmars .
1947;
 1r de la Brusselles-Avegem;
1948;
 1r de la Gand-Wevelgem;
1949;
 Campi de Blgica de ciclisme en ruta;
 1r de la Lieja-Middelkerke;
 1r del Tour de Flandes Occidental;
 Vencedor de 2 etapes del l'Africa del Nord;
1950;
 Campi de Blgica de clubs de contrarellotge;
 1r de la Kuurne-Brusselles-Kuurne;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1951;
 Campi de Blgica de clubs de contrarellotge;
 1r del Circuit de les Ardenes Flamenques;
1952;
 1r de l'Anvers-Gant;
1953;
 1r de la Brusselles-Izegem;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1955;
 Vencedor d'una etapa de la Volta al Marroc;

Enllaos externs.
Palmars de Valre Ollivier ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341842" title="Moviment de la Joventut Mujahideen" nonfiltered="3581" processed="3569" dbindex="133611">

El Moviment de la Joventut Mujahideen (Mujahideen Youth Movement) s un moviment poltic i militar de Somlia.

Va sorgir l'abril 2007 amb les restes dels  combatents de la Uni de Corts Islmiques de Somlia, fugides de Mogadiscio i guerrillers del moviment juvenil  Al-Shabbab, branca juvenil de les corts. Al-Shabbab es va reorganitzar el febrer de 2007 a Mogadiscio i altres ciutats i va comenar a reclutar nous combatents i reorganitzar als antics, per lluitar contra els etops. Es suposava que estaven dirigits per Adan Hashi Ayro, comandant militar de les corts a Mogadiscio, suposadament entrenat a Afganistan i sospits de participar en actes terroristes contra els Estats Units, el qual fou nomenat com a delegat de Al-Qaeda a Somlia el 22 de maig del 2007, per els especialistes consideren que no s el lder de la organitzaci la qual estaria en mans d'un cap que no pertany al clan hawiye (Ayro en canvi pertany a aquest clan). 

El mar del 2007 diversos sub clans hawiye se'ls van unir i van poder atacar la capital, i la repressi etop va ajudar a consolidar el moviment. Milers de ciutadans van haver de fugir dels combats a la capital. L'abril Al-Shabbab es va reunir a Mogadiscio amb diverses organitzacions islmiques incloent antics membres de Al-Itihaad al-Islamiya (acusat de ser un grup de Al-Qaeda) i els Germans Musulmans. D'aquesta reuni va sortir el Mujahideen Youth Movement que de fet no es va donar a conixer oficialment fins  el juny (abans el nom havia aparegut a llocs islamistes de Internet reivindicant atemptats sucides) quan van tractar d'assassinar al primer ministre Ali Mohamed Gedi. 

Progressivament van dominar  la regi de Mogadiscio cap al sud  (baix i mig vall del Shabele) i el baix vall del Juba principalment, mentre la resta de les forces de les corts, aliada a altres grups d'oposici formava a Asmara (setembre del 2007) la Aliana pel Nou Alliberament de Somlia i aviat dominava al nord, est i nord-est de Mogadiscio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341848" title="Bakool" nonfiltered="3582" processed="3570" dbindex="133612">



Bakool (Bakol) s una regi (gobolka) de Somlia, al sud-oest del pas. La capital s Xuddur. Limita amb Etipia al nord; Hiiraan a l'est; Bay (Somlia) al sud; i Gedo a l'oest. La seva poblaci estimada (vers 1990) era de 226.000 (148.700 el 1980), i es de 358.000 el 2008   i la superfcie de 27.000 km2. 

 Histria .

La regi fou creada el 1982 i abans era part de la provncia de Banaadir. 

El 1988 es va formar el Moviment Democrtic Somali (MDS) de base digil-mirifle (Reewin o Rahanweyn). El 1990 s va iniciar la guerra civil i l'exrcit de Siad Barre hi va exrcit certa repressi, i abusos durant la retirada i van assolar la regi per el MDS amb les seves milcies se'n va assegurar el control; desprs els seguidors de Barre van tornar i van recuperar part de Bakool l'estiu del 1991; a partir del 1992 els partidaris de Barre van cremar collites i pobles, van saquejar i matar gent i van desestructurar l'economia i es va produir una epidmia de fam que va matar tres-centes mil persones. En ajut d'una facci del MSD va venir la milcia de Muhammad Fara Hassan, lies Aydid, del Congres de la Somlia Unificada, que va actuar com a pas ocupat.

Amb la intervenci de l'ONU es va recuperar la tranquillitat i l'abril de 1992 les dos faccions del MDS es van reconciliar dominant la regi al sortir els fidels de Barre, i el 7 de mar de 1993 es va fer una conferencia de reunificaci a Baidoa (a la regi de Bay). El mar de 1995 l'ONU es va retirar de Somlia.

El setembre de 1995 la milcia del clan habar gedir del general Muhammad Fara Hassan, lies Aydid, va tornar i va ocupar tot el territori dels districtes de Bay i Bakool. Llavors es va formar l' Exrcit de Resistncia Rahanweyn (ERR) liderat pel general Hasan Muhammad Nur lies Shargudud. Amb ajut etop l'Exrcit de Resistncia Rahanweyn va derrotar a les forces d'Aydin a la batalla d'Huddur i va entrar a Baidoa el 6 de juny de 1999.

El desembre de 1999 es va establir una administraci autnoma de les regions de Bay i Bakool. Al procs d'Arta (Djibouti) el 2000, l'ERR no hi va assistir. L'estat autnom de Somlia del Sud-oest va quedar establert el 1 d'abril del 2002. Van esclatar conflictes en el s de l'ERR i els lloctinents de Shargudud, Sheikh Aden Madobe i Mohamed Ibrahim Habsade, es van revoltar i van ocupar Baidoa el 3 d'octubre del 2002; el 14 de desembre Shargudud, que conservava fortes posicions a Bay i Bokol, la va recuperar per es va haver de retirar el 16 de desembre. El 23 de setembre de 2003 Madobe i Shargudud es van reconciliar i van participar en el segon govern de transici (on foren els dos ministres), per el mar del 2005 Habsade els va expulsar i es va fer amb el poder a la ciutat i rodalies, mentre Shargudud mantingu una base de poder a bona part dels dos districtes, fins que a finals de l'any la Uni de Corts Islmiques de Somlia es va fer amb el poder. En foren expulsats pels etops en la invasi de finals del 2006, per compte del Govern Federal de Transici, per a la segona meitat del 2007 l'Aliana pel Nou Alliberament de Somlia hi va comenar a penetrar i a la primavera del 2008 dominava la regi.

 Districtes .

Els cinc districtes originals en qu es va dividir foren: 

 Xuddur;
 Tayeegloow;
 Wajid;
 Ceelbarde;
 Yeed;

Desprs s'hi van afegir:

 Dolandoole;
 Rabdhuure;

Clans .

Ms de la meitat de la poblaci pertany als clans Rahanweyn (Digil i mirifle).

Els subclans mirifle sn:

 Siyeed;
 Boqolhore (Disoow, Qoomaal, Eemid i Yalaale);
 Macaliweyne;
 Jiroon;
 Reer Dumaal;
 Wanjaal;
 Asharaaf Sarmaan;
 Leysan;
 Hariin;
 Haroow;
 Garwaale;
 Sagaal;
 Hadame;
 Gelidle;
 Jilible;
 Luwaay;

I el principal subclan digil s el Garre

Els clans que no fan part de la confederaci de clans rahanweyn sn:

Darod;
 Warsangeli;
 Marehan;
 Ogadeni;
Dir;
Gaadsan;
Hawiye;
 Jajeele;
 Gaaljecel;

 Referncia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341853" title="Sully (Saona i Loira)" nonfiltered="3583" processed="3571" dbindex="133613">


Sully s un municipi de Frana, situat al departament de Sane-et-Loire, a la regi de Borgonya. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341855" title="Sully (Calvados)" nonfiltered="3584" processed="3572" dbindex="133614">


Sully s un municipi de Frana, situat al departament de Calvados, a la regi de Baixa Normandia. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341857" title="Sully (Oise)" nonfiltered="3585" processed="3573" dbindex="133615">


Sully s un municipi de Frana, situat al departament d'Oise, a la regi de Picardia. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341871" title="Xuddur" nonfiltered="3586" processed="3574" dbindex="133616">
Xuddur o Huddur s una ciutat de Somlia, capital de la regi de Bakool, situada al sud-oest del pas. La majoria de la poblaci pertany al clan hadama; la llengua parlada s el af maay. A partir dels anys vuitanta fou la principal base aeria de la Fora Aria Somali. Els gentilici dels seus habitants s hudurians (reer xuddur en somali). Est situada a 49 metres sobre el nivell de la mar.

L'economia de la ciutat i la seva comarca s essencialment agrcola; els productes locals sn: 'Dhanfaruur', 'Qareeb', 'Hobbisho', 'Jannaw' i altres. L'aigua de la zona s salada, per disposa de dos estanys d'aigua dola (Warguduudey i Warcadey) a ms de fonts obertes amb ajut de la agncia humanitria "Adventist Developement Relief Agency" (ADRA). Una part de la poblaci viu de les pastures.

 Histria moderna .

El 1990 el rgim de Siad Barre hi va exercir certa repressi. El 1991 fou ocupada per les milcies del Moviment Democrtic Somali (MDS) de base digil-mirifle (Reewin o Rahenweyn), pero les forces de Barre la van recuperar a l'estiu del 1991. L'economia de la zona fou damnada pels militars, i desprs de la derrota d'aquestos (1992) pels seguidors de Muhammad Fara Hassan, lies Aydid, que actuava com aliat de una de les faccions del MDS. Desprs del 1992 amb la intervenci de la ONU la ciutat va recuperar la tranquillitat. El 1995 fou ocupada per la milcia del clan Habr Gidir d'Aydid jr. (Aliana Nacional Somali), per en foren expulsats algun temps desprs per l' Exrcit de Resistncia Rahanweyn (ERR) (octubre de 1998) desprs de derrotar a les forces d'Aydid jr. que van figir cap a Baidoa.

El desembre de 1999 es va establir una administraci autnoma a les regions de Bay i Bokol i el 1 d'abril del 2002 es va fundar l'estat de Somlia del Sud-oest. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341879" title="Estaci de Guadalajara" nonfiltered="3587" processed="3575" dbindex="133617">







L'Estaci de Guadalajara s una estaci de la lnia C-2 de Rodalies Madrid ubicada a Guadalajara (Castella - la Manxa) amb serveis de Mitjana Distncia de les lnies R-3 i R-4 i parada d'un tren de llarg recorregut, l'Estrella Costa Brava. No s'ha de confondre amb l'estaci d'alta velocitat Guadalajara-Yebes.



Origen o destinaci dels trens CIVIS, semidirectes Madrid-Chamartn - GuadalajaraEls trens de la C-2 amb origen o destinaci Guadalajara provenen de la lnia C-8 o continuen per ella desprs de Chamartn;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341882" title="Marina Sovitica" nonfiltered="3588" processed="3576" dbindex="133618">

La Marina Sovitica (rus:       -                 , transliterat Voyenno-morskoy flot SSSR; i tradut literalment com a "Forces Militars Navals de la Uni Sovitica") va ser el bra naval de les Forces Armades Sovitiques. Sovint anomenada Flota Roja, la Marina Sovitica hagus estat intrumental en qualsevol rol del Pacte de Varsvia en una guerra amb l'OTAN, quan hagus hagut de detenir els combois navals que portessin reforos a travs de l'Atlntic cap al teatre de l'Europa Occidental. Tal conflicte no tingu lloc, per no obstant aix, la Marina Sovitica encara vei una acci considerable durant la Guerra Freda. En el moment del seu apogeu, va ser la segona potncia militar martima del mn, amb 1.742 navilis de combat, amfibis i de suport, representant 3.525.050 tones, contra 523 navilis de combat, amfibis i de suport i 4.142.830 tones de la Marina dels Estats Units d'Amrica a l'1 de novembre de 1985, i una de les branques ms fortes de l'Armada Roja.

La Marina Sovitica estava dividida en diverses flotes principals: la Flota Sovitica del Nord Bandera Roja, la Flota Sovitica de l'Oce Pacfic, la Flota del Mar Negre i la Flota Bltica. La Flotilla del Caspi era una formaci semi-independent, administrativament sota l'administraci de la Flota del Mar Negre; mentre que la l'Esquadr Sovitic de l'Oce ndic retir les seves unitats i estava sota la jurisdicci de la Flota del Pacfic. Altres components incloen l'Aviaci Naval, la Infanteria de Marina Sovitica i l'Artilleria Costanera. La Marina Sovitica va ser reformada a la Marina Russa amb la dissoluci de la Uni Sovitica al 1991.
 
 Histria .
 Inicis .
La Marina Sovitica va ser creada al 1917 a partir de les restes de la Marina Imperial Russa. Molts vaixells van continuar en servei desprs de la Revoluci d'Octubre, si b amb diversos noms. Podria considerar-se que el primer vaixell de l'incipient armada va ser el creuer Aurora, la tripulaci del qual s'un als Bolxevics. Ja anteriorment hi havia hagut un alament bolxevic al 1905 al cuirassat Potemkin.


La Marina Sovitica, establerta com a "Flota Roja dels Treballadors i Camperols" (rus       -                         ; transliterat Raboche-Krest'yansky Krasny Flot o RKKF) al 1918 pel Decret del govern sovitic existia en un estat de disposici pel servei durant els anys d'entreguerres, posseint diversos centenars de vaixells de combat i de suport, incloent cuirassats i diversos esquadrons aeris navals. Molts vaixells van perdre's durant la Revoluci, la intervenci, i 23 vaixells de combat per les mines. Malgrat a aquest estat de les coses, la Flota Bltica rest com una gran formaci naval, i la Flota del Mar Negre tamb oferia una base per a l'expansi. A ms, existien unes 30 flotilles de combat en les rutes fluvials.Com que les atencions del pas estaven molt dirigides, la Marina no va veure massa ni en fons ni en entrenament. Un clar indicador de la amenaa percebuda de la Marina va ser que els sovitics no van ser invitats a participar al Tractat Naval de Washington, que serv per limitar la mida i les capacitats de les marines ms poderoses.

La insurrecci dels mariners i soldats de la base naval de Cronstadt, situada a la badia de Leningrad al mar de 1921, en conjunci amb diverses revoltes paisanes (les nakhovtxina ucraneses) van inflamar el pas. Davant dels fets, Lenin revis la seva poltica econmica per obrir l'era de la Nova Poltica Econmica Sovitica.

No obstant aix, als anys 30, a mida que augmentava la industrialitzaci a la Uni Sovitica, es va planificar l'expansi de la Marina Sovitica en una de les ms poderoses del mn. Al 1926, el Consell dels Treballadors i de Defensa aprov un programa de construcci naval per construir dotze submarins, i els sis primers van ser coneguts com els Classe Dekabrist. Des del 4 de novembre de 1926, l'Oficina Tcnica N.4, sota la direcci de B.M. Malinin estava dirigint els treballs de construcci de submarins a les drassanes del Bltic. El nom "Oficina Tcnica n.4" va ser l'atorgat a l'antic Departament de Submarins i encara s un departament secret. Durant els anys segents es van construir 133 submarins segons els dissenys desenvolupats sota la direcci de Malinin. 

Es feren plans addicionals per formar la Flota del Pacfic al 1932 i la Flota del Nord al 1933. Aquesta havia de ser construda basant-se en els poderosos cuirassats de la classe  Sovietsky Soyuz. Aquest programa de construcci estava en les seves etapes inicials en el moment de la invasi alemanya al 1941, forant la seva suspensi.

La Guerra d'Hivern de 1939-40 port alguna acci menor al Bltic, limitant-se principalment a duels d'artilleria entre les fortaleses fineses i els creuers i cuirassats sovitics.

 La Gran Guerra Patritica .
Desprs d'haver estat durant molt de temps una flota de defensa costanera, la Marina Roja va jugar un paper secundari a la Gran Guerra Patritica, en la que molts mariners i canons navals van ser enviats per ajudar a l'Exrcit Roig, i aquestes forces navals reassignades van prendre part en totes les grans accions del Front Oriental; malgrat que al 1941 possea la primera fora submarina del mn. El personal naval sovitic desenvolup principalment papers terrestres a les batalles d'Odessa, Sebastpol, Stalingrad, Novorossisk, Tuapse o Leningrad.

Posteriorment, els submarins sovitics van causar diversos dels naufragis ms mortfers de la histria, com els dels creuers Steuben i Wilhelm Gustloff al 1945.


La composici de la marina sovitica al 1941 incloa:

 3 cuirassats de lnia;
 7 creuers (incloent 4 creuers classe Kirov moderns);
 59 destructors (incloent 46 dels moderns Tipus 7 i Tipus 7U);
 218 submarins;
 269 torpediners;
 22 patrullers;
 88 pescamines;
 77 caasubmarins;

En diverses etapes, hi arribaren a haver 219 vaixells incloent 3 cuirassats, 2 creuers pesats i 7 lleugers, 45 destructors i 91 submarins.

Aquesta relaci inclou alguns vaixells anteriors a la I Guerra Mundial (els destructors de classe Novik, alguns creuers i tots els cuirassats), aix com es vaixells ms moderns construts tant a la Uni Sovitica com a tota Europa (com els destructors construts a Itlia classe Taiskent, o el creuer alemany parcialment completat Ltzow. Durant la guerra, diversos dels vaixells a les drassanes de Leningrad o Nikolaiev van ser destruts (principalment pels atacs aeris o per les mines, per la Marina Sovitica tamb reb destructors romanesos capturats, aix com alguns enviaments provinents del Prstec-Arrendament, com el cuirassat de la Royal Navy britnica HMS Royal Sovereign (rebatejat Arkhangelsk) el creuer americ Milwaukee (rebatejat Murmansk), a canvi de la part sovitica de la marina italiana capturada.

Al Mar Bltic, desprs de la captura de Tallin, els vaixells de superfcie van quedar bloquejats a Leningrad-Kronstadt pels camps de mines, on van participar en la defensa antiaria de la ciutat i en el bombardeig de les posicions alemanyes. Un exemple de la manca de recursos sovitica s que el cuirassat Marat, un vaixell anterior a la I Guerra Mundial ancorat al port de Kronstadt pels Stukes alemanys al 1941, i que durant la resta de la guerra s'aprofit la part no submergida com a bateria artillera. Els submarins, tot i patir grans prdues degudes a les accions antisubmarines germano-fineses, van jugar un paper principal a la guerra al mar, desbaratant la navegaci de l'Eix pel Bltic.

Al Mar Negre, diversos vaixells pels camps de mines i per la Luftwaffe, per van collaborar en la defensa de les bases navals i en portar-los subministraments durant els setges i les evacuacions. Els canons pesats navals van ajudar en la defensa de les ciutats navals durant molt de temps desprs de qu fossin assetjades per les forces de l'Eix.

A l'Oce rtic, els destructors de la Flota del Nord (classes Novik, Tipus 7 i Tipus 7A) van participar en la lluita antiaria i antisubmarina, dedicant-se principalment en la defensa dels combois aliats que portaven els carregaments del Prstec-Arrendament.

Al Pacfic, la Uni Sovitica no entr en guerra amb el Jap fins al 1945, i aix diversos destructors van poder ser transferits a la Flota del Nord.

Des de l'esclat de les hostilitats, la Morskaya Aviatsiya, el Servei Aeri de la Marina Sovitica, va proveir de suport aeri a les operacions navals o terrestres en les que estava implicada la Marina Roja. 

Al final de la guerra, els sovitics reberen diversos vaixells de guerra italians com a compensaci pels danys de guerra.



 Guerra Freda .
Desprs de la guerra, els sovitics van arribar a la conclusi de qu necessitaven ser capaos de competir amb occident a qualsevol preu, embarcant-se en un projecte per poder desafiar l'oest. La construcci naval sovitica es va mantenir construint submarins basats en els dissenys de la Kriegsmarine, sent botats amb una gran freqncia a la postguerra immediata. Posteriorment, grcies als propis projectes d'investigaci i a la tecnologia obtinguda a travs de l'espionatge primer de l'Alemanya Nazi i dels pasos occidentals, els sovitics gradualment van millorar els seus dissenys de submarins, tot i que inicialment anaven una generaci endarrerits respecte als pasos de l'OTAN.

No obstant aix, els sovitics ben aviat van equiparar-se amb els seus adversaris. Els sovitics no van trigar en equipar la seva flota de superfcie amb mssils de tota mena. De fet, va esdevenir marca del disseny sovitic situar grans mssils en, relativament, vaixells porta-mssils petits per veloos. No obstant aix, la Marina Sovitica tamb possea grans creuers amb grans mssils guiats, com els classe Kirov i els classe Slava. Diversos dels seus submarins estaven considerats com a superiors als seus rivals americans.

Des de 1958, la Marina Sovitica ja se situava al segon rang mundial, sota l'impuls de l'almirall Sergei Georgievitx Gorxkov, que presid el seu dest durant diverses dcades.

 Portaavions i aviaci .

La Marina Sovitica normalment don menys importncia als portaavions que els seus rivals americans, potser degut a la seva immensitat geogrfica i a les mides de les seves costes. No obstant aix, se sent que es necessitava una fora de portaavions d'algun tipus.

Al 1968 i 1969 van apareixer els Portahelicpters classe Moskva, seguits del primer de 4 portaavions classe Kev al 1973. A ambdues classes noms podien operar helicpters i avions V/STOL (com el Yak-38 'Forger'), i es creia que havien estat dissenyats per operar primriament dins del radi d'acci dels avions de l'Aviaci Naval Sovitica amb seus a terra. La seva posada en marxa constitu un gran progrs respecte al Kev, amb l'equivalent de la capacitat del Clemenceau. 

A la dcada dels 70, els sovitics van emprendre el Projecte OREL, que volia crear un superportaavions capa de competir contra els seus equivalents americans. No obstant aix, el projecte es cancell quan encara estava a les taules de dibuix, quan arribaren altres prioritats estratgiques.

A la dcada dels 80, la Marina Sovitica adquir el seu primer portaavions real, el Tbilisi, posteriorment anomenat Almirall Kuznetsov. Un distintiu dels portaavions sovitics s el seu armament ofensiu basat en mssils (com els de llarg abast AAW), mostrant un concepte operatiu que mostrava menys mfasi en els vaixells escorta, comparat amb les operacions de portaavions occidentals.

A la segona meitat dels 80, la Marina Sovitica inici de nou la construcci d'un superportaavions, l'Ulyanovsk, que hauria d'haver portat avions com el Sukhoi Su-33 'Flanker-D'. La nau estava construda sobre un 40%, quan el final de la Guerra Freda i el desmembrament de la Uni Sovitica van fer aturar el projecte. L'incomplert Ulyanovsk va ser finalment vengut com a xatarra.

Per tal d'omplir el paper dels portaavions, la Marina Sovitica desenvolup un gran nombre de bombarders estratgics per a acomplir funcions martimes, com a part de la Aviatsiya Voenno-Morskogo Flota (AV-MF, o Aviaci Naval). Bombarders estratgics, com el Tupolev Tu-16 i el Tu-22M van ser desplegats amb mssils aire-mar d'alta velocitat. El paper principal d'aquests avions era la interceptaci dels combois de l'OTAN en les lnies de comunicaci entre Europa i Amrica del Nord.

 Submarins .
En diversos aspectes, incloent la velocitat i la tecnologia del reactor, els submarins sovitics van ser, i segueixen sent, alguns dels millors del mn. Ams de les seves relatives altes velocitats i profunditat operativa, eren difcils de contrarestar pels seus mltiples compartiments, la seva fora d'emersi i especialment pel seu disseny de doble casc. 

Els seus defectes primaris eren que feien massa soroll (els americans eren ms silenciosos) i la tecnologia del sonar. Va ser en el camp de l'acstica, aix com en els mtodes de producci on els sovitics van cercar la tecnologia occidental. En el camp de l'acstica segurament l'espia John Anthony Walker va fer una immensa contribuci al coneixement sovitic.

El sovitics tenien un gran nombre de dissenys per submarins amb mssils guiats, com els de classe Oscar, aix com molts submarins amb mssils balstics i submarins d'atac. Els classe tif sovitics eren els majors submarins de tot el mn. La fora ofensiva dels submarins sovitics era, a l'igual que la resta de la Marina Sovitica, dirigida cap a la interceptaci dels combois de l'OTAN, per tamb per atacar els grups de portaavions.

Durant la seva histria, els submarins sovitics van patir diversos accidents, principalment en els submarins nuclear. Entre els incidents sovitics ms famosos estan el del K-219 i el del K-278 Komsomolets, ambds perduts en incendis; i l'amenaa del reactor nuclear del K-19, en part avortat pel seu capit. Una seguretat nuclear inapropiada, un pobre control de danys i de control de qualitat de construcci (especialment en els primers submarins) eren les causes tpiques dels accidents. En diverses ocasions, aquests van ser atributs a collisions amb submarins americans, per aix no ha estat confirmat oficialment per la Marina dels Estats Units, que mant una poltica de secret respecte als incidents nuclears.

 Transici i futur .

Desprs de la dissoluci de la Uni Sovitica i el final de la Guerra Freda, la Marina Sovitica va ser, a l'igual que la resta de branques de les Forces Armades sovitiques, van ser dividides entre les diverses repbliques. Concretament la Flota del Mar Negre va passar diversos anys al limbo, abans de qu un s'arribs a un acord entre Rssia i Ucrana per repartir-se-la. La manca de presncia naval resultant, particularment al Pacfic Occidental, s assenyalat con un factor contribuent a l'augment de la pirateria des dels anys 90.

 Estratgia .
Tenint en compte la seva posici geogrfica i la del seu principal enemic durant la Guerra Freda (els Estats Units), la Uni Sovitica adopt una estratgia naval de recolzament terrestre. Aix, l'accent es pos en la destrucci dels mitjans navals enemics ms que no pas sobre l'acci cap a la terra. Aix s'explica l'accent posat en la construcci de submarins i de l'escs desenvolupament de mitjans de desembarcament o de portaavions.

 Desplegament .



La Marina Sovitica, com actualment ho est la Marina Russa, estava dividida en 4 flotes:

 La Flota Sovitica del Nord Bandera Roja: la ms important, amb seu a la pennsula de Kola, al llindar del cercle polar rtic. Les seves bases feien d'aquesta regi la ms nuclearitzada del planeta Terra. La majoria dels grans vaixells de superfcie i la meitat dels submarins estaven assignats a aquesta flota;
 La Flota Sovitica de l'Oce Pacfic: situada a l'extrem oriental rus, amb la base principal a Vladivostok. Tenia assignada l'altra meitat dels submarins i diversos grans navilis de superfcie assignats a aquesta flota;
 La Flota del Mar Negre : amb seu principal a Crimea, i estava composada de naus lleugeres.
 La Flota Bltica: amb seu a Leningrad i a Kaliningrad, i estava composada d'unitats lleugeres.

A ultramar, la flota sovitica mantenia permanentment diverses esquadres:
 A la Mediterrnia disposava de 35 a 40 navilis, als pots oberts de Sria, Lbia i Malta;
 A l'Oce ndic, uns 25 navilis amb seu a Iemen i a Etipia;
 Al Mar de Xina, uns 15 vaixells ancorats al Vietnam;
 A l'frica Occidental, entre 5 i 8 navilis amb base a Angola;
 Al Mar de les Antilles, entre 1 i 3 navilis estacionats a Cuba;

 Missions .
La Marina Sovitica tenia una missi doble: protegir els pasos del Pacte de Varsvia contra qualsevol atac provinent del mar i, alhora, en cas d'una ofensiva contra l'OTAN, neutralitzar rpidament les forces navals enemigues i ocupar les seves lnies d'aprovisionament.

Aquesta estratgia condu a la constituci d'una gran flota de guerra. Per a assegurar la seva vocaci defensiva, la Marina Sovitica va dotar-se de nombroses unitats petites, desplegades nicament a les aiges territorials dels pasos del Bloc de l'Est. L'altre component era susceptible d'intervenir per tot arreu als mars del mn: a la Mediterrnia, a l'Oce ndic, al Mar de Xina i a l'Atlntic Sud.

 Forces i febleses .

Amb 460.000 homes, ms de 600 navilis de guerra de tota mena (amb ms de 3,5 milions de tones) i unes 400 aeronaus, la Flota Sovitica realment imposava als anys 80. No obstant aix, tota aquesta cursa vers el tonatge no ha de fer passar per alt les febleses d'aquesta marina:

 El temps passat al mar era inferior en nombre al de la resta de les grans marines, aix com l'entrenament i la formaci dels seus components. La gran majoria dels reclutes eren originaris de centres urbans o de regions a l'interior i no tenien cap mena de cultura naval. ;
 Per un altra costat, la qualitat dels seus navilis era, en general, inferior a la dels de l'oest, la qual cosa port a nombrosos accidents.
 La prpia geografia de la URSS era un desavantatge, doncs les seves bases navals sovint es trobaven bloquejades pel gel la major part de l'any (com les situades a la regi de Murmansk), havent de concentrar-se a bases els accessos de les quals estaven controlades pels estrangeres, con el mar Negre per a les installacions de Crimea, el mar Bltic per a les de Leningrad i Kaliningrad o el Mar del Jap per a les bases de Vladivostok.

 Infanteria de Marina .


La Infanteria de Marina es dissolgu al 1947, per va ser reconstituda al 1963, molt influenciada per les accions espectaculars dels Royal Marines, del USMC i de les forces franceses destinades a l'Orient Mitj.

A la dcada dels 60, la Infanteria de Marina comptava amb uns 8.000 homes, mentre que als 80 tenia entre 12.000 i 15.000 homes, repartits en 5 regiments amfibis. Estaven desplegats per les 4 flotes sovitiques.

 Orde de Batalla de la Flota Sovitica al 1983 .

Efectius: 460.000 homes, dels quals 345.000 eren de lleva.

Flota de combat:
 67 Submarins amb capacitat nuclear (classe Delta, classe Yankee, classe Hotel, classe Typhoon);
 15 submarins a propulsi convencional amb llanament de mssils (classe Golf;
 18 Submarins nuclears amb mssils de creuer (classe Oscar, classe Papa, classe Charlie, classe Echo);
 17 submarins a propulsi convencional amb mssils de creuer;
 70 submarins nuclears d'atac;
 159 submarins clsics;
 3 porta-aeronaus (classe Kev);
 2 creuers porta-helicpters (classe Moskva);
 2 creuers a propulsi nuclear (classe Kirov);
 30 creuers dotats de mssils;
 11 creuers lleugers i de comandament;
 105 destructors de tota mena;
 99 fragates (de les quals, 37 eren de la classe Riga anti-submarins);
 61 naus lleugeres;
 131 corvetes anti-submarins;
 27 corvetes llana mssils (classe Wanuixka);
 100 patrulleres;
 62 hidroales;
 194 patrulleres rpides o de vigilncia costanera;
 355 minadors;

Flota amfbia
 30 grans navilis de desembarcament;
 1 vaixell de desembarcament;
 50 llanxes mitjanes de desembarcament;

Aeronutica Naval
1.400 aparells:
 avions de patrulla martima;
 87 Tupolev Tu-16 Badger;
 45 Tu-95 Bear;
 6 Tupolev Tu-22 Blinder;
 Bombarders;
 85 Tupolev Tu-22M;
 270 Tupolev Tu-16 Badger;
 40 Tupolev Tu-22 Blinder;
 avions d'atac;
 50 Yakovlev Yak-38 Forger;
 40 Soukho Su-17;
 Lluita antisubmarina;
 50 Tu-95 Bear;
 90 Mail;
 50 May;
 Helicpters de lluita antisubmarina;
 250 hormone, Kamov Ka-27 Haze et Helix;

Comandants en Cap de les Forces Navals Sovitiques .
 Vasili Mikhailovich Altfater (Octubre, 1918   Abril, 1919);
 Ievgeni Andreievitx Berens (Maig, 1919   Febrer, 1920);
 Aleksandr Vasilievitx Nemits (Febrer, 1920   Desembre, 1921);
 Eduard Samoilovitx Pantserjanski (Desembre, 1921   Desembre, 1924);
 Viatxeslav Ivanovitx Zof (Desembre, 1924   Agost, 1926);
 Romuald Adamovitx Muklevitx (Agost, 1926   Juliol, 1931);
 Vladimir Mitrofanovitx Orlov (Juliol, 1931   Juliol, 1937);
 Mikhail Vladimirovitx Viktorov (Agost, 1937   Gener, 1938);
 Piotr Andreievitx Smirnov (January   Agost, 1938);
 Mikhail Petrovitx Frinovski (Setembre, 1938   Abril, 1939);
 Nikolai Gerasimovitx Kuznetsov (Abril, 1939   Gener, 1947);
 Ivan Stepanovitx Iumaixev (Gener, 1947   Juliol, 1951);
 Nikolai Gerasimovitx Kuznetsov - (Juliol, 1951   Gener, 1956), segon mandat;
 Sergei Georgievitx Gorxkov - (Gener, 1956 - Desembre, 1985). Considerat l'oficial mxim responsable de la reforma de la Marina Sovitica;
 Vladimir Nikolaievitx Txernavin - (1985 1992);

 Taula d'insgnies de rang a la Marina Sovitica .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341886" title="Estaci de Bilbao-Abando" nonfiltered="3589" processed="3577" dbindex="133619">







L'Estaci de Bilbao-Abando s el nom de l'estaci de ferrocarrils del centre de Bilbao. Tot i que oficialment se li ha canviat el nom per Estaci d'Abando Indalecio Prieto, el nom emprat per Renfe segueix sent el de Bilbao-Abando. Aquesta estaci s'enmarca dins del projecte de la Y basca, projecte que preten unir les tres capitals basques amb el tren d'alta velocitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341887" title="Espai Maragall" nonfiltered="3590" processed="3578" dbindex="133620">


L'Espai Maragall s un centre cvic per a les arts escniques, situat al nm. 11 del Passeig Maragall de Gav.


Histria.
L actual Espai Maragall va ser inaugurat el 15 de setembre de 2007, per abans de reformar-lo, es deia Auditori Maragall. L'antic Auditori Maragall va nixer com a cinema i sala d'espectacles el 30 de setembre de 1968, grcies a l'empenta de quatre empresaris: Ramon Planas, Josep Vilella, Miquel Targa i Francesc Pascual.

L'espai.
L'Espai Maragall t una capacitat per a 600 persones, i en total hi ha aproximadament uns 2.200m2 de superfcie.
L'espai est dividit en tres pisos i un vestbul. Els pisos sn:

 el subterrani: hi trobem els camerinos i dues sales, una de 70m2 i una altra de Polivalent, amb 100 m2. Aquesta segona sala l han dividida en dues sales de 50 m2, on es fan els tallers de teatre i dansa.
 la planta baixa: per una banda hi trobem el vestbul, que t forma de plaa i s'usa com a sala d'exposicions. Per l'altra banda hi ha la Platea, amb els 600 seients distributs en 19 files i un escenari de 120m2.
 i el primer pis: amb una sala d'assigs de 75m2 i la cabina de control.

Fonts.
Pgina web de l'Ajuntament de Gav;
Edici especial del diari el Bruguers;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341895" title="Sean Connery" nonfiltered="3591" processed="3579" dbindex="133621">
Sir Thomas Sean Connery,  (25 d agost de  1930),  s un actor i productor de cinema escocs. De la seva impressionant filmografia,  destacar que ha interpretat el paper de l'agent 007, James Bond,  set vegades. Ha guanyat, entre altres, un Oscar per al seu paper en Els intocables d'Elliot Ness el 1988, un BAFTA per a la seva interpretaci del frare Guillermo de Baskerville a El nom de la rosa el mateix any, aix com dos Globus d Or.

El 5 de juliol del 2000, als 69 anys, va ser ennoblit per la reina Elisabet II per la seva carrera en el cinema. El 2003 desprs del rodatge de la pellcula The League of Extraordinary Gentlemen, Sean Connery va anunciar la seva retirada del cinema.

Se li ha reconegut sempre haver mantingut el seu accent escocs, no importava quina fos la nacionalitat del personatge que interprets.  Malgrat que era ms vell que la majoria dels Sex Symbols contemporanis, Sean Connery ha estat sovint qualificat de Sexiest Man Alive (l home ms sexy) per diverses revistes.

 Biografia .

 Infncia i  adolescncia .

Sean Connery va nixer al barri de Fountainbridge a Edimburg, procedent d'un mitj molt modest: s fill d'Euphamia C. Effie (nascuda Maclean), dona de fer feines, i Joseph Connery, obrer i xofer de camions. El seu pare era un catlic  rom de descendncia irlandesa, mentre que la seva mare era una protestant escocessa.

Quan neix el seu germ Neil t vuit anys, i ha de treballar per guanyar-se la vida i fa de  repartidor de llet (milkman) al mat i aprenent de carnisser per la tarda, desprs de l'escola. Sean Connery abandona els estudis als 17 anys i s'enrola a la marina britnica, durant un breu perode (3 anys), ja que ha de ser repatriat a causa d'una lcera de l'estmac. s a la marina on li fan els seus dos coneguts tatuatges. El primer diu : Dad and Mum (Papa i mama), i el segon : Scotland forever (Esccia, sempre). Desprs, exerceix diversos oficis: paleta, repartidor, envernissador de tats, model pels artistes de l Escola de les Belles Arts d'Edimburg, etc., Aix li permet guanyar prou diners per viure.

Va practicar igualment el culturisme i va acabar en el tercer lloc al concurs de Mister Univers el 1950. Un altre competidor li comenta que estaven fent proves per una obra de teatre titulada  South Pacific , representada des de 1951 fins el 1954.  I aix, durant els anys 1950, alterna les aparicions a la televisi, al teatre a Point of departure, A witch in Time, Witness for the Prosecution d Agatha Christie i en el cinema el 1955 a Geordie de Frank Launder i  Action of The Tiger  de Terence Young), que constitueixen el seu aprenentatge. Va destacar en el seu paper al telefilm Anna Karerina produt per Rudolph Cartier per a la BBC el 1961, on compartia el repartiment amb Claire Bloom.

Quan era jove, Sean Connery va ser un bon futbolista, i va debutar amb un equip anomenat Bonnyrigg Rose. Durant la representaci de South Pacific, va disputar un partit contra un equip local, i va ser clissat per Matt Busby, manager del Manchester United en aquell temps. Busby li va proposar un contracte de 25 per setmana. Sean Connery va admetre haver estat temptat per aquesta oferta, per va refusar. Ho va explicar ms tard : I realised that a top-class footballer could be over the hill by the age of 30, and I was already 23. I decided to become any actor and it turned out to be one of my more intelligent moves.  ( Em vaig adonat que un futbolista professional podia tenir el seu passat als 30 anys, i en tenia ja 23. Vaig decidir fer-me actor i va ser una de les ms intelligent tria). .

El seu primer paper a la televisi americana va ser en un episodi de Jack Benny. Tamb va participar breument a l'epopeia El dia ms llarg, realitzada el 1962.

 Els anys James Bond : 1963-1967, 1971, 1983 .

En 1961, el London Express organitza un concurs per trobar una nova cara per al paper de James Bond, l'agent 007, sortit de la imaginaci d Ian Fleming. Va guanyar el concurs davant de sis-cents candidats, i encarnar l'heroi en set episodis, sis produts per EON, la societat d Albert R. Broccoli, i el set produt per Warner Bros

 1963 :  (Dr. No), dirigida per Terence Young;
 1964 : Des de Rssia amb amor (From Russia with Love), dirigida per Terence Young;
 1965 : Goldfinger, dirigida per Guy Hamilton;
 1965 : Operaci Tro (Thunderball), dirigida per Terence Young ;
 1967 : Noms es viu dues vegades (You Only Live Twice), dirigida per Lewis Gilbert ;
 1971 : Diamants per a l eternitat (Diamonds Are Forever), dirigida per Guy Hamilton ;
 1983 : Never Say Never Again , dirigida per Irvin Kershner (no oficial);

L'actor va ser descobert per Harry Saltzman i Albert R. Broccoli desprs que els altres aspirants del paper de Bond fossin eliminats, incloent-hi David Niven (que interpretar Bond a la pardia Casino Reial el 1967), Cary Grant i James Mason. El magre pressupost va obligar els productors a contractar un actor desconegut.

Ian Fleming, el creador de James Bond va tenir reserves sobre la tria de l'actor : He's not what I envisioned of James Bond imatges (No s'assembla al que vaig considerar per a James Bond) i I'm looking fur Manar Bond and not any overgrown stunt-man (Estic buscant un Bond i no un acrbata massa gran), afegint que Sean Connery (musculat, 1,88 metres i escocs) no era refinat. Malgrat tot, l'amiga d Ian Fleming li diu que Connery tenia el carisma sexual requerit. Fleming va canviar d'opini desprs de l xit de  : estava impressionat d haver creat un hereu semi-escocs i semi-sus per al James Bond literari de les seves properes novelles.

L'xit de la pellcula li dna immediatament una dimensi internacional i marca el comenament d'una prestigiosa filmografia, amb honoraris en relaci amb la notorietat creixent. Per el juny de 1967, desprs del rodatge de Noms es viu dues vegades, Sean Connery deixa el paper, cansat dels arguments repetitius, de la manca de desenvolupament del personatge, de l'associaci permanent entre ell i Bond als ulls del pblic i de la por de quedar estancat en un paper.

La seva ltima participaci oficial com a  007 s en el 6 episodi Diamants per a l eternitat el 1971 (el 7  episodi de la srie : Al servei secret de la Seva Majestat el 1969, l'agent 007 s encarnat per George Lazenby). Li van pagar un mili de dlars per a aquest paper. Va declinar l'oferta de 5 milions de dlars per fer la prxima pellcula Viure i deixar morir el 1973 que veur el comenament de la participaci de Roger Moore en el paper de Bond.

El remake d Operaci Tro el 1983 agafa Sean Connery interpretant el seu set Bond en una pellcula no oficial Never Say Never Again. El ttol de la pellcula prov d'un comentari de Sean Connery al final de Diamants per a l eternitat, sobre el fet que no interpretaria "mai ms" el paper de Bond

Quan ja fa ms de quaranta anys d haver fet aquell paper, la interpretaci de James Bond per part de Sean Connery continua sent per a alguns la millor, malgrat les interpretacions populars de Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan i finalment Daniel Craig.

Els sentiments de Sean Connery a propsit del personatge de James Bond van de l'afecte al ressentiment: un dia diu que detesta tant el personatge que el podria matar, per diu tamb que mai no ha detestat Bond, que hauria volgut simplement poder desenvolupar-ne altres facetes. Afirma igualment que es preocupava sempre pel futur del personatge i de la franqucia, havent estat una de les seves icones durant massa temps per no inquietar-se'n, i que totes les pellcules tenien els seus punts positius.

 La seva carrera desprs de James Bond .

Encara que Bond segueixi sent el seu paper ms conegut, Sean Connery ha realitzat en tot cas una carrera brillant i ha rodat amb els ms importants directors: Guy Hamilton, Alfred Hitchcock (Marnie), Sidney Lumet (The Hill), John Huston (L'home que volia ser rei), Richard Lester (Cuba), Richard Attenborough (Un pont massa lluny), Steven Spielberg (Indiana Jones i l'ltima croada), Jean-Jacques Annaud (El nom de la rosa) o Brian De Palma (Els intocables d'Elliot Ness), per no citar-ne ms que alguns. Les seves interpretacions del Coronel Arbuthnott en Assassinat a l Orient Express, de Sidney Lumet el 1974 i del xeic Mulay Hamid El Raisulil a la pellcula de John Milius El vent i el lle el 1975 li donen un considerable renom per part de la critica i del pblic i fan de l'ell un actor polivalent, no centrat en el sol paper d'agent secret britnic.

El 1982, va fer una aparici en la comdia de Terry Gilliam Els herois del temps en el paper d Agammnon al costat dels Monty Python. La tria del casting s una broma que el guionista Michael Palin inclou en el gui, en el qual descriu el personatge d'Agammnon com Sean Connery (o alg d'una estatura equivalent, per menys cara) . Quan va llegir el gui, Sean Connery va ser feli de poder interpretar aquell paper secundari. La brevetat de la seva aparici a la pellcula ha estat saludada per alguns com a refrescant.
Desprs de la seva experincia en Never Say Never Again el 1983 i l'assumpte judicial que se'n va seguir a propsit dels drets d'autor, Sean Connery va tenir un perode de distanciament amb les majors, i no va fer ms pellcules durant dos anys. Desprs de l'xit de la producci europea El nom de la rosa el 1986, per la qual va rebre un premi BAFTA, l'inters de Connery es va revifar. El mateix any, el seu paper secundari a Highlander va demostrar la seva habilitat per interpretar mentors de joves alumnes, i ser un paper recurrent en segents pellcules.

Escollint els seus papers amb discerniment, aconsegueix amb el temps modificar la seva imatge d'aventurer per presumir d una solitud no desproveda d'humor. Ho interpreta acceptant papers secundaris o simples aparicions (Cameos), per sempre de prestigi (el Rei Arthur a Lancelot o Ricard Cor de Lle a Robin Hood: prncep dels lladres)
L'any segent, la seva interpretaci d'un policia a Els intocables d'Elliot Ness li suposa un Oscar al millor actor secundari. Els xits successius de recaptaci en  pellcules com Indiana Jones i l'ltima croada (1989), on interpreta el professor Henry Jones, pare del personatge de Harrison Ford (encara que no tinguin ms que 12 anys de diferncia), La caa de l'Octubre Roig (1990), un dels episodis de la srie Jack Ryan creada per Tom Clancy, La casa Rssia (1991), Rock (1996) o tamb Entrapment (1999) el restableixen com un actor capa d interpretar grans papers.

Els seus papers a Indiana Jones i l'ltima croada i Rock sn una picada d ull al seu passat d'agent 007 : Steven Spielberg i George Lucas volien que Connery fos el "pare d'Indiana Jones" ja que Bond havia inspirat directament la srie Indiana Jones, i el seu personatge a Rock era el d un agent secret britnic empresonat als Estats Units des dels anys 60.
Ms recentment, la filmografia de Sean Connery inclou algunes desviacions en el nivell de recaptaci i de la crtica, com el The Avengers adaptat de la srie britnica homnima The Avengers o encara The League of Extraordinary Gentlemen, treta dels dibuixos animats  The League of Extraordinary Gentlemen d Alan Moore, per va tenir tamb retorns positius a A la trobada de Forrester de Gus Van Sant en 2001 per exemple.
Ha estat criticat per no desfer-se mai del seu accent escocs, fins i tot quan interpretava personatges russos o irlandesos, i sempre ha respost que era per respecte al seu pas.

 Jubilaci .



El desembre 2004, arran d'una entrevista per al diari The Scotsman des de la seva casa a les Bahames, Sean Connery explicava que desitjava fer una pausa en la seva carrera d'actor per consagrar-se a l'escriptura de la seva autobiografia.
Un mes abans del seu 75 aniversari, el juliol del 2005, va decidir retirar-se de la indstria del cinema desprs de les desillusions que va tenir amb els idiotes d ara a Hollywood, i els trastorns en el rodatge (i la decepci en la recaptaci) de The League of Extraordinary Gentlemen del 2003. Va participar a l entrevista per a la pellcula inclosa en el DVD, i va afirmar que havia rebut ofertes per rodar en les trilogies Matrix i El Senyor dels Anells, per les va declinar totes dues afirmant no entendre-les. Quan va arribar l'xit per aquestes pellcules, va decidir acceptar el paper proposat en The League of Extraordinary Gentlemen, tot i que tampoc  ho he ents. Al Tartan Day de New York el mar de 2006, en la jornada de celebraci dels llaos histriques i actuals que existeixen entre Esccia i els descendents d'immigrants escocesos a Amrica del Nord, va confirmar una vegada ms el seu desig d agafar la jubilaci.

Estava previst que tingus un paper en una pellcula de 80 milions de dlars sobre Salad i les croades que havia de ser filmat a Jordnia, per el productor Mustapha Akkad va ser mort en els atemptats del 9 de desembre de 2005 a Amman, i la pellcula va ser doncs anullada.

Sean Connery va sortir, malgrat tot, de la seva jubilaci per fer un paper en una petita pellcula d'animaci Sir Billi the Vet, encara no estrenada.

 Vida personal i poltica .

Sean Connery va estar casat amb l actriu australiana Diana Cilento de 1962 a 1973. Van tenir un fill, Jason Connery (nascut el 11 de juliol de 1963), que va ser educat, primer a Millfield School en el Somerset, a Anglaterra, i desprs a la rigorosa Gordonstoun Boarding School a Esccia, abans de fer-se igualment actor. Es van separar el 1973.

En 1974, decideix d'anar a viure a Espanya ja que troba els impostos massa elevats i es creu vctima de discriminaci poltica.

En 1975, Sean Connery es va tornar a casar amb una artista franco-marroquina, Micheline Roquebrune, que s l'via de la periodista Stphanie Renouvin.

A partir dels anys 1990, es compromet amb l Independentisme escocs, fent-se un dels principals contribuents del Partit Nacional Escocs i militant activament en  cada elecci. Aquesta postura retarda el seu ennobliment que s esdev finalment el 5 de juliol de  2000.

 Filmografia .



 Premis .


Nombrosos premis i distincions marquen la llarga carrera de Sean Connery, dels quals es pot destacar :
 1988 : Oscar al millor actor secundari i el Globus d Or per la seva interpretaci a Els intocables d'Elliot Ness ; el BAFTA pel millor actor per El nom de la rosa.
 1990 : Lifetime Achievement Award, un BAFTA d'honor lliurat per la princesa Anne per la seva excepcional contribuci al cinema mundial.
 1992 : Premi  The Sexiest Man Alive per la revista People. ;
 1996 : Cecil B.DeMille Award atorgat per la Hollywood Foreign Press Association durant la cerimnia anual dels Premis Globus d Or.
 1997 : Blockbuster entertainment award al millor paper secundaria per Rock.
 2006 : Lifetime Achievement Award atrogat per l'American Film Institute (AFI) pel conjunt d ela seva carrera. ;

Sean Connery va fundar el 1968 l Scottish International Education Trust.
s, d altra banda doctor honoris causa de les universitats de Saint Andrews i Heriot-Watt (Esccia) i  membre honorari de la Royal Scottish Academy of Music and Drama.
A Frana, va ser condecorat amb l Ordre des Arts et des Lettres, i tamb va rebre la Legi d honor.


Premis i  Nominacions;


 Curiositats .
 
 De la seva llarga filmografia, Sean Connery cita sovint : L'home que volia ser rei de John Huston i Indiana Jones i l'ltima Croada  d Steven Spielberg com les seves dues pellcules preferides.
 T un asteroide amb el seu nom : 13070 Seanconnery.
 Una rplica de Wiliam Forrester a la pellcula de Gus Van Sant, A la recerca de Forrester You're the man now, dog!  ha donat la inspiraci al lloc web popular YTMND.com.


 Bibliografia . 
 




Enllaos externs.
 Web oficial de Sean Connery ;
 ;
  Fitxa personal a Allocin;
  Sean Connery : Tot sobre  James Bond;

 Notes i  referncies .






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341908" title="Poble normand" nonfiltered="3592" processed="3580" dbindex="133622">
Els normands era un poble del nord d'Europa que atacava asiduament les costes de l'Europa central i meridional.  Era un poble d'ascendncia escandinava, principalment de l'actual Dinamarca.

Normands que significa "Homes del Nord" comenaren a atacar al segle IX Irlanda, les costes d'Anglaterra i de Frana, establint la seva zona operativa al pais de Normandia (al oest de l'actual Frana.  Aviat entablirien pactes amb els reis principals d'Europa i mitjanant matrimonis els pactis entre aquests monarques es farien ms importants. 

Un clar exemple fou el cap dels normands, el norug Rolf Ganger, ms conegut com Hrolf Ganger o Gngu-Hrlfur (840-932/33)  que, jurar lleialtat al rei Carles III de Frana, conegut com "El Simple" (879-929) i aquest a canvi l'entregaria les terres de Normandia, creat ducat i en funci de pas vassall de Frana per amb autonomia prpia.

Establerts a Normandia adoptarien rpidament la religi catlica i la llengua francesa.  El poble normand es constitu en diferents poblats de pagesa i mercaders de tot tipus.

Una branca dels ducs de Normandia es faria amb el control del tron angls, amb l'arribada del primer membre de la dinastia normanda, Guillem I "El Conqueridor" un rei molt mtic i estimat pel poble angls.  

Llista dels reis normands a Anglaterra i ducs de Normandia.

Guillem I d'Anglaterra"El Conqueridor" (regn del 1066-1087);
Guillem II d'Anglaterra conegut tamb per Guillem II Rufus "El Roig" (Nascut en 1060. Regn des de 1087-1100);
Enric I d'Anglaterra (Nascut entre 1068/69- Regn des de 1100-1135);
Esteves de Blois fill de la germana dels darrers dos reis, Adela de Normandia, seria proclamat rei a la mort d'Enric I- 1135-1141;
Matilde de Normandia, cosina d'Esteves de Blois i filla legtima del rei Enric I d'Anglaterra.  Es va casar amb Godofred V d'Anjou (fundador de la dinastia Plantagenet d'Anglaterra);

Enllaos externs.
 BBC ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341914" title="Saho" nonfiltered="3593" processed="3581" dbindex="133623">



El saho s una llenga cuixtica parlada al migdia d'Eritrea i a la regi Tigrai d'Etipia per ms de 200.000 persones i que integra, juntament amb l'far, el grup saho-far, subdivisi del cuixtic oriental de les Terres Baixes.

En el territori saho, limitat per la badia d'Arafali a l'est, les valls de Laasi Ghed al sud i les Terres Altes eritrees a l'oest, hom hi diferencia quatre varietats dialectals principals: l'assaorta, l'irob (exclusivament etipic), el minifero i el toroa.


 Bibliografia.
 Welmers, William E. (1952) "Notes on the structure of Saho", Word 8: 145-162.

Enllaos externs.
 Entrada Saho a lEthnologue;
Entrada Saho al Rosetta Project;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341916" title="Albin Lermusiaux" nonfiltered="3594" processed="3582" dbindex="133624">




Albin Lermusiaux (9 d'abril de 1874 - 1940) fou un atleta francs i llanador. Compet als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 a Atenes.

Lermusiaux va guanyar la srie 2 dels 800 metres amb un temps de les 2:16.6. Aix el va qualificar per competir a la final, per Lermusiaux va decidir no fer-la.

Als 1500 metres, va guanyar la seva srie, aix classificant-se per la final que va acabar tercer, per darrere de Teddy Flack i Charles Arthur Blake amb una marca de 4:37.0 .

En la categoria de tiroteig de rifles militar, el lloc de Lermusiaux i el seu resultat sn desconeguts, encara que no era entre els 13 primers. Hi competien 42 persones.

La competici final de Lermusaiux als Jocs era la marat, que la va abandonar a  8 kilmetres per al final.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341917" title="Cantons de la Savoia" nonfiltered="3595" processed="3583" dbindex="133625">
Els Cantons de la Savoia sn 37 i s'agrupen en tres districtes: 

 Districte d'Albertville (9 cantons), amb cap a la sotsprefectura d'Albertville: cant d'Aime - cant d'Albertville-Nord - cant d'Albertville-Sud - cant de Beaufort-sur-Doron - cant de Bourg-Saint-Maurice - cant de Bozel - cant de Grsy-sur-Isre - cant de Motiers - cant d'Ugine;

 Districte de Chambry (22 cantons), amb cap a la prefectura de Chambry: cant d'Aix-les-Bains-Centre - cant d'Aix-les-Bains-Nord-Grsy - cant d'Aix-les-Bains-Sud - cant d'Albens - cant de Chambry-Est - cant de Chambry-Nord/Sonnaz - cant de Chambry-Sud - cant de Chambry-Sud/Ouest - cant de Chamoux-sur-Gelon - cant du Chtelard - cant de Cognin -  cant de Montmlian - cant de La Motte-Servolex - cant de La Ravoire - cant de La Rochette -  cant de Saint-Alban-Leysse - cant de Saint-Pierre-d'Albigny - cant des chelles - cant de Pont-de-Beauvoisin - cant de Ruffieux - cant de Saint-Genix-sur-Guiers - cant de Yenne;

 Districte de Saint-Jean-de-Maurienne (6 cantons), amb cap a la sotsprefectura de Saint-Jean-de-Maurienne: cant d'Aiguebelle - cant de La Chambre - cant de Lanslebourg-Mont-Cenis - cant de Modane - cant de Saint-Jean-de-Maurienne - cant de Saint-Michel-de-Maurienne;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341918" title="Districte d'Albertville" nonfiltered="3596" processed="3584" dbindex="133626">

El Districte d'Albertville s un dels tres districtes del departament francs de la Savoia, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 9 cantons i 82 municipis. El cap cantonal s la sotsprefectura d'Albertville.

Cantons.
cant d'Aime - cant d'Albertville-Nord - cant d'Albertville-Sud - cant de Beaufort-sur-Doron - cant de Bourg-Saint-Maurice - cant de Bozel - cant de Grsy-sur-Isre - cant de Motiers - cant d'Ugine

Vegeu tamb.
Cantons de la Savoia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341919" title="Districte de Chambry" nonfiltered="3597" processed="3585" dbindex="133627">

El Districte de Chambry s un dels tres districtes del departament francs de la Savoia, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 22 cantons i 161 municipis. El cap cantonal s la prefectura de Chambry.

Cantons.
cant d'Aix-les-Bains-Centre - cant d'Aix-les-Bains-Nord-Grsy - cant d'Aix-les-Bains-Sud - cant d'Albens - cant de Chambry-Est - cant de Chambry-Nord/Sonnaz - cant de Chambry-Sud - cant de Chambry-Sud/Ouest - cant de Chamoux-sur-Gelon - cant du Chtelard - cant de Cognin -  cant de Montmlian - cant de La Motte-Servolex - cant de La Ravoire - cant de La Rochette -  cant de Saint-Alban-Leysse - cant de Saint-Pierre-d'Albigny - cant des chelles - cant de Pont-de-Beauvoisin - cant de Ruffieux - cant de Saint-Genix-sur-Guiers - cant de Yenne

Vegeu tamb.
Cantons de la Savoia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341920" title="Districte de Saint-Jean-de-Maurienne" nonfiltered="3598" processed="3586" dbindex="133628">

El Districte de Saint-Jean-de-Maurienne s un dels tres districtes del departament francs de la Savoia, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 6 cantons i 62 municipis. El cap cantonal s la prefectura de Saint-Jean-de-Maurienne.

Cantons.
cant d'Aiguebelle - cant de La Chambre - cant de Lanslebourg-Mont-Cenis - cant de Modane - cant de Saint-Jean-de-Maurienne - cant de Saint-Michel-de-Maurienne

Vegeu tamb.
Cantons de la Savoia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341921" title="Albertville" nonfiltered="3599" processed="3587" dbindex="133629">

Albertville s un municipi francs, situat al departament de Savoia i a la regi de Roine-Alps. Fou la seu dels Jocs Olmpics d'Hivern de 1992.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341922" title="Saint-Jean-de-Maurienne" nonfiltered="3600" processed="3588" dbindex="133630">

Saint-Jean-de-Maurienne s un municipi francs, situat al departament de Savoia i a la regi de Roine-Alps.  


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341923" title="Joe Biden" nonfiltered="3601" processed="3589" dbindex="133631">

Joseph Robinette "Joe" Biden Jr. (Scranton, Pennsilvnia, Estats Units 1942) s un poltic dels Estats Units, senador per Delaware i el Vicepresident dels Estats Units des del 20 de gener de 2009. 

Naixement i estudis.
Va nixer el 20 de novembre de 1942 a Scranton a l'estat de Pennsilvnia, als Estats Units. Fill de Joseph Robinette Biden Sr. (1915-2002) i de Catherine Eugenia Finnegan (1918). Fou criat com a Catlic Rom per la procedncia irlandesa de la seva mare.

Biden cresqu als suburbis de New Castle County, Delaware, on es trasllad la seva famlia quan ell tenia deu anys. 
El 1961 es gradu a lArchmere Academy a Claymont i per la Universitat de Delaware, el 1965. Posteriorment ingress a la Facultat de dret a la Universitat de Syracuse, on es gradu el 1968, i un any ms tard fou adms al Collegi d'Advocats de Delaware. 

Vida personal.
El 1966 quan treballava a la Facultat de Dret, va contraure matrimoni amb Neilia Hunter, amb qui va tenir tres fills, Joseph Robinette Biden III, Robert Hunter Biden i Naomi Christina "Amy". La seva dona i la seva filla petita "Amy" moriren en un accident de cotxe el 1972, els seus altres dos fills Joseph i Robert van resultar ferits greument, per es van recuperar. 

El 1977 va casar-se amb Jill Tracy Jacobs (Jill Biden), i tenen una filla, Ashley. 

El fill gran de Biden, Joseph, va ser soci de la firma d'advocats  Bifferato, Gentilotti, Biden & Balick, LLC. El 2006 va ser elegit Fiscal General de Delaware pel Partit Demcrata. Robert treballa com a advocat a Washington DC. 

Inicis poltics i Senador.
El 1969 comen a treballar com a advocat a Wilmington, Delaware. Entre 1970 i 1972 fou membre del Consell del Comptat de New Castle. El 1972 es decid presentar-se al senat pel Partit Demcrata. El que aleshores senador que ocupava el crrec, el republic Cale Boggs era molt popular, tenia pensar retirar-se aquell mateix any, per pressions del president Richard Nixon el van obliar a presentar-se a la reelecci. Els demcrates pensaven que derrotar a Boggs era impossible. Per Biden va arriscar-se i va presentar la candidatura, la jugada li sort b per que el seu adversari, Boggs, va fer campanya sense entusiasme i subestimant a Biden. Biden guany les eleccions amb un 50%, Boggs un 49%. 

El 3 de gener de 1973 fou nomenat senador, tan sols amb 30 anys, fou el senador elegit ms jove, i el que ha estat ms temps al mandat de l'estat de Delaware, reelegit cinc cops (1978, 1984, 1990, 1996 i 2002). 

Fou president del Comit Judicial del Senat (4 de gener de 1987 - 3 de gener de 1995), aquest crrec li comport uns dels ms polmics processos de confirmaci de candidats a la Cort Suprema dels Estats Units, el de Robert Heron Bork (1987) i Clarence Thomas (1991).

Tamb ha estat president del Comit de Relacions Exteriors del Senat (3 de gener - 20 de gener de 2001, 6 de juny de 2001 - 3 de gener de 2003, i des del 4 de gener de 2007). Se'l considera un expert en poltica internacional, ja que als anys 90 viatj sovint als Balcans, per estudiar el conflicte, i fou un dels que impuls el president Bill Clinton a atacar el rgim de Slobodan Miloevi  per la fora militar, per la seva violaci constant dels drets humans. 

Desprs dels Atemptats de l'11 de setembre de 2001, Biden recolz les poltiques de George W. Bush, reclamant tropes terrestres per a l'Afganistan, i defenent que Saddam Hussein devia ser executat. L'octubre de 2002 vot a favor de la resoluci per la qual autoritzava el govern a utilitzar la fora contra l'Iraq. El seu suport va ser crucial, per que era el president del Comit de Relacions Exteriors del Senat. 

El 2006 propos un pl per retirar les tropes de l'Iraq. 

Candidatura presidencial de 1988.
El 9 de juny de 1987 anunci la seva candidatura a la presidncia dels Estats Units. La seva candidatura agaf popularitat entre els progressistes, per qu refus a l'ultraconservador Robert Heron Bork per a la Cort Suprema, quan ell era president del Comit de Justcia del Senat. 

Va ser acusat de plagiar un discurs de Neil Kinnock, alhesores lder del Partit Laborista del Regne Unit. El febrer de 1988 Biden fou hospitalitzat per aneurismes cerebrals, cosa que l'imped continuar la campanya i va ser absent durant set mesos al senat. 
 
Candidatura presidencial de 2008.

Biden ja havia expressat en anteriors ocasions de presentar-se a la campanya presidencial Demcrata. El juny de 2005 ja va expressar la seva intenci de presentar-se a les presidencials de 2008, per no va fer-ho pblic oficialment fins el 7 de gener de 2007. 

El 3 de gener de 2008 es retir de la campanya presidencial pels mals resultats dels cucus demcrates d'Iowa.

Candidatura vicepresidencial de 2008.

El 22 d'agost de 2008, Barack Obama, el guanyador dels cucus, el design com a candidat a la vicepresidncia. 

La Convenci Demcrata realitzada entre el 25 i el 28 d'agost de 2008 el convert, ja finalment, en candidat demcrata a la Casa Blanca; fou elegit per aclamaci.

La seva oponent republicana fou Sarah Palin.

Vicepresident dels Estats Units.
El 4 de novembre de 2008 la candidatura Demcrata encapalada per Barack Obama i ell obtingueren 365 vots electorals contra els 173 dels Republicans. Prengu possessi del crrec el 20 de gener de 2008.







Enllaos externs.
Web oficial del senador Biden;
Web electoral oficial de Barack Obama i Joe Biden (es) (en);































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341929" title="Reial Societat Espanyola d'Histria Natural" nonfiltered="3602" processed="3590" dbindex="133632">
La Reial Societat Espanyola d'Histria Natural, RSEHN, es constitueix en 1871 sota la denominaci de Societat Espanyola d'Histria Natural, SEHN. s la degana entre les societats cientfiques d'Espanya de carcter privat. T com fins el foment de la investigaci i l'estudi de la naturalesa en tots els seus camps, la difusi d'aquests coneixements, la defensa del patrimoni natural i contribuir a la formaci del professorat a tots els seus nivells en el que concerneix a aquestes matries. 

 Socis fundadors . 
Jos Argumosa.
Ignacio Bolvar y Urrutia.
Cristina Brunetti de Lasala, Duquesa de Mandas.
Francisco Cala.
Miguel Colmeiro y Penido.
Antonio Cipriano Costa.
Cesreo Fernndez Losada.
Saturnino Fernndez de Salas.
Manuel Mara Jos de Galdo.
Joaqun Gonzlez Hidalgo.
Pedro Gonzlez de Velasco.
Angel Guirao y Navarro.
Amalia de Heredia, Marquesa Vdua de Casa Loring.
Joaqun Hyssern.
Marcos Jimnez de la Espada.
Josefa Lacerda y Palafoz, Comtessa d'Oate.
Rafael Martnez Molina.
Francisco de Paula Martnez y Sez.
Manuel Mir y Navarro.
Patricio Mara Paz y Membiela.
Sandalio Pereda y Martnez.
Laureano Prez Arcas.
Jos Mara Solano y Eulate.
Serafn de Uhagn y Vedia.
Juan Vilanova y Piera.
Bernardo Zapater y Marconell.

 Presidents honoraris .
1920 Ignacio Bolvar y Urrutia.
1932 Santiago Ramn y Cajal.
1934 Joaquim Maria de Castellarnau i Lleopart.
1946 Eduardo Hernndez Pacheco.
1973 Francisco Hernndez-Pacheco de la Cuesta.
1977 Salustio Alvarado Fernndez.
2005 Antonio Perejn Rincn.

 Presidents .
1871-1872 Miguel Colmeiro y Penido.
1873 Laureano Prez Arcas.
1874 Ramn Llorente y Lzaro.
1875 Manuel Abeleira.
1876 Sr. Marqus de la Ribera.
1877 Sandalio Pereda y Martnez.
1878 Juan Vilanova y Piera.
1879 Federico de Botella y de Hornos.
1880 Jos Macpherson y Hemas.
1881 Angel Guirao y Navarro.
1882 Mximo Laguna y Villanueva.
1883 Manuel Fernndez de Castro.
1884 Pedro Sainz Gutirrez.
1885 Serafn de Uhagn y Vedia.
1886 Antonio Machado y Nez.
1887 Carlos Castel y Clemente.
1888 Manuel M J de Galdo.
1889 Ignacio F de Henestrosa, Conde de Moriana.
1890 Francisco de P Martnez y Sez.
1891 Carlos de Mazarredo.
1892 Laureano Prez Arcas.
1893 Mximo Laguna y Villanueva.
1894 Daniel de Cortazar y de la Rubia.
1895 Marcos Jimnez de la Espada.
1896 Jos Solano y Eulate, Marqus del Socorro.
1897 Santiago Ramn y Cajal.
1898 Manuel Antn y Ferrndiz.
1899 Primitivo Artigas y Teixidor.
1900 Gabriel Puig y Larraz.
1901 Blas Lzaro e Ibiza.
1902 Federico Olriz y Aguilera.
1903 Zoilo Espejo.
1904 Jos Rodrguez Mourelo.
1905 Salvador Caldern Arana.
1906 Florentino Azpeitia y Mors.
1907 Jos Casares Gil.
1908 Luis Simarro Lacabra.
1909 Jos Gmez Ocaa.
1910 Joaqun Gonzlez Hidalgo.
1911 Emilio Rivera y Gmez.
1912 Ricardo Codorniu.
1913 Juan M Daz del Villar.
1914 Jos Madrid Moreno.
1915 Fernando Garca Arenal.
1916 Jos Mara Dusmet y Alonso.
1917 Eduardo Hernndez-Pacheco.
1918 Gustavo Pittaluga.
1919 Antonio Martnez y Fernndez Castillo.
1920 Romualdo Gonzlez Fragoso.
1921 Manuel Aull y Costilla.
1922 Ricardo Garca Mercet.
1923 Domingo de Orueta.
1924 Antonio Casares Gil.
1925 Antonio Garca Varela.
1926 Po del Ro Hortega.
1927 Lucas Fernndez Navarro.
1928 Luis de Hoyos Sainz.
1929 Ricardo Duque de Estrada, Comte de la Vega del Sella.
1930 Luis Lozano Rey.
1931 Jos Goyanes Capdevilla.
1932 Francisco de las Barras de Aragn.
1933 Antonio de Zulueta y Escolano.
1934 Tefilo Hernando y Ortega.
1935 Cruz Gallstegui Unamuno.
1936-1938 Llus Cresp Jaume.
1939 Rvdo P Filiberto Dez-Tosaos.
1940-1943 Jos Mara Dusmet y Alonso.
1944-1946 Vacante.
1947 Emilio Fernndez Galiano.
1948 Miguel Benlloch Martnez.
1949 Francisco Hernndez-Pacheco.
1950 Ismael del Pan Fernndez.
1951 Salustio Alvarado Fernndez.
1952 Luis Velaz de Medrano.
1953 Enrique lvarez Lpez.
1954 Maximino San Miguel de la Cmara.
1955 Salvador Rivas Goday.
1956 Clemente Saenz Garca.
1957 Alfonso de Alvarado Medina.
1958 Juan Gmez-Menor Ortega.
1959 Jos Mara Albareda Herrera.
1960 Luis Ceballos y Fernndez de Crdoba.
1961 Jos Luis Amors Prtoles.
1962 Joaqun Gmez de Llarena y Pou.
1963 Santiago Alcob Noguer.
1964 Bermudo Melndez Melndez.
1965 Alfredo Carrato Ibez.
1966 Gonzalo Ceballos Fernndez de Crdoba.
1967 Jos Mara Fuster Casas.
1968 Francisco Bernis Madrazo.
1969 Carlos Vidal Box.
1970 Fernando Lozano Cabo.
1971 Manuel Ala Medina.
1972-1973 Dimas Fernndez-Galiano Fernndez.
1974-1975 Francisco de Pedro Herrera.
1976-1977 Rafael Alvarado Ballester.
1978-1979 Lorenzo Vilas Minondo.
1980-1981 Eugenio Ortiz de Vega.
1982-1983 Emilio Fernndez-Galiano Fernndez.
1984-1985 Javier de Pedraza Gilsanz.
1986-1987 Joaqun Fernndez Prez.
1988-1989 Carlos Martn Escorza.
1990-1991 Carmen Tllez Nogus.
1992-1993 Antonio Goy Goy.
1994-1995 Rafael Hernndez Tristn.
1996-1997 Alfonso Sopea Ortega.
1998-1999 Benjamn Fernndez Ruiz.
2000-2001 lvaro Garca Quintana.
2002-2003 Santiago Castroviejo Bolibar.
2004-2005 Manuel Segura Redondo.
2006-2007 Jos Luis Viejo Montesinos.

Enllaos externs.
 Pgina Oficial de la RSEHN.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341930" title="Climbing to new lows" nonfiltered="3603" processed="3591" dbindex="133633">


Climbing to new lows s el primer lbum dels MGMT, aleshores coneguts com The Management, tot i que va ser la seva ltima producci amb aquest nom, ja que desprs van adoptar la forma de MGMT.

Llista de canons.
 "Intro (Christmas from space)"	1:27;
 "We care"	5:02;
 "Money to burn"	3:24;
 "Hot love drama"	4:10;
 "The kids quartet"	2:17;
 "Kids (afterschool dance megamix)"	6:06;
 "Honey bunny"	     4:21;
 "Greyhoundredux"	4:34;
 "Grutu"	3:30;
 "We don't care"	3:56;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341935" title="Manuel Ruiz Zorrilla" nonfiltered="3604" processed="3592" dbindex="133634">

Manuel Ruiz Zorrilla (Burgo de Osma-Ciudad de Osma, 1833 - Sria, 1895) va ser un poltic espanyol, diputat en Corts i posteriorment Ministre de Foment i de Gracia i Justcia durant la I Repblica, i cap de govern amb Amadeu I. Va ser Gran Mestre del Gran Orient d'Espanya. 
 Vida . 
Va estudiar filosofia a Valladolid. Desprs, en Madrid va estudiar Jurisprudncia en la Universitat Central. En dos anys va acabar els estudis de Jurisprudncia i es va matricular en Lleis, llicenciant-se en 1857. La seva vida pblica es va iniciar com a Comandant de la Milcia Nacional, sent escolit rpidament Diputat Provincial. Grcies a aquesta petita empenta poltica es va traslladar a Madrid, sent nomenat Diputat Nacional pel Partit Progressista en 1858. Precisament d'aquesta etapa sorgiria l'amistat amb Prxedes Mateo Sagasta. 

Es va destacar en la revolta de la caserna de San Gil (1866), pel que va ser condemnat a mort i va haver de fugir d'Espanya. Des de l'exili va dirigir conspiracions per a enderrocar Isabel II. Triomfant la revoluci de Setembre (1868), com lder del Partit Radical va sostenir que els progressistes havien d'assumir el programa democrtic. Es va encarregar de la cartera de Foment en el govern provisional de Francisco Serrano (1868), va establir la llibertat d'ensenyament i va decretar el trasps dels materials de biblioteques i arxius religiosos a l'Estat. Va introduir reformes en l'ensenyament universitari. Va formar part del govern de Joan Prim i Prats com a ministre de Gracia i Justcia (1869). Va ser designat President de les Corts Constituents i va proclamar Amadeu de Savoia com a rei d'Espanya (1870). 

Durant el seu regnat, va presidir el Govern dos cops. Es va oposar a la poltica de Sagasta, i va dividir als progressistes. Quan va abdicar el monarca, el va acompanyar a l'exili. Amb la Restauraci borbnica (1874), va haver de romandre en l'estranger. Va mantenir una oposici sistemtica a Alfons XII i al rgim de la Restauraci. Va fundar el Partit Republic Progressista (1874-1895) i, en la primera etapa del rgim canovista, va pretendre enderrocar la monarquia mitjanant un pronunciament militar. Va impulsar la fundaci de la Associaci Republicana Militar en 1883. Va intentar, sense xit, assolir el suport dels republicans francesos. 

Va tenir un paper destacat en diversos pronunciaments en Badajoz (1883), Cartagena, (1886) i en el del General Villacampa, a Madrid (1886), per la via insurreccional va fracassar al mancar de suport civil. Es va acostar a Nicols Salmern amb la creaci de la Uni Republicana en 1893. La seva activitat es va centrar en la societat civil i va accentuar la suposada necessitat d'ordre i autoritat. Amb la seva mort (1895), el partit es va escindir i es van fragmentar les forces republicanes. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341936" title="We (don't) care" nonfiltered="3605" processed="3593" dbindex="133635">


We (don't) care s el primer treball professional dels MGMT, aleshores coneguts com The Management. Aqu apareixien canons que desprs van reaparixer en segents treballs.

Llista de canons.
 "We care"	5:05;
 "Everything's happenin' so fast"	3:30;
 "Love always remains"	5:33;
 "Just becuz"	3:29;
 "Kids"	5:11;
 "We don't care" 4:02;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341938" title="Nom txec" nonfiltered="3606" processed="3594" dbindex="133636">
Els noms txecs sn compostos d'un prenom i d'un cognom.

Prenoms.

En txec els noms sn coneguts simplement per jmna ("noms") o, quan ho requereix el context, k estn jmna ("noms cristians" o, ms aviat, "noms de bateig"). La forma en singular s jmno.

Durant l'poca comunista els pares necessitaven un perms especial per posar un nom que no aparegus al calendari onomstic txec (similar al santoral catlic). Des de 1989 els pares tenen el dret de posar als seus fills el nom que desitgin, a condici que aquest sigui usat en algun lloc del mn i que no sigui insultant o degradant. Tanmateix, la prctica habitual s que en les oficines per a inscriure els naixements es consulti el nom al llibre "Jak se bude vae dt  jmenovat?" (Com es dir el teu fill?), ISBN 80-200-1349-0, la llista semi-oficial de noms "permesos". Si el nom no hi apareix, les oficines sn extremadament recies a registrar el nom del nen.

Els pares txecs sn encara una mica conservadors pel que fa a la tria dels noms dels nens. En gener de 2004 els noms de noi ms populars eren Jan ("Joan"), Jakub ("Jacob" o "Jaume") i Tom ("Toms"). Els noms de noia ms populars sn Tereza ("Teresa"), Kate ina ("Caterina") i Elika ("Elisa").

Els prenoms, com tots els noms en txec, tenen casos gramaticals, s a dir, canvien segons el seu paper a l'oraci. Per exemple, hom diria Jan koue sendvi  ("Jan mossega un sandvitx"), per Pes koue Jana ("Un gos mossega a Jan") i Pes dal Janovi vzteklinu ("El gos li va pegar a Jan la rbia"). Al contrari del proper eslovac, el txec t un cas vocatiu, una forma d'una paraula usada noms quan es crida alg o quan s'adrea a alg. Llavors, hom diria Tomi, pozor pes! (Tom, compte amb el gos!).

Cognoms.

Mentre els txecs comparteixen relativament pocs noms, hi ha milers de cognoms txecs.

Els cognoms txecs (en singular i plural: p jmen) sn similars en origen als catalans. Tpicament, reflecteixen una caracterstica personal d'un avantpassat (com ara Mal, "Petit"); el lloc del qual procedia o en qu vivia (per exemple Polk, "Polons"); a all a qu es dedicava (Kov , "Ferrer"); o el prenom d'algun avantpassat (Petr, "Pere"). Molts cognoms txecs, com ara Sokol ("Falc") o Zajic ("Llebre"), sn noms d'animals. El que no 
s compartit amb el catal per s similar als llenguatges natius americans s la naturalesa extremadament descriptiva d'alguns cognoms txecs, com ara Skovajsa ("Amagar-se"), Sko dopole ("Saltar al camp"), Osolsob  ("Salar el menjar"), Ventluka ("Esclatar enfora") i fins i tot Jebav ("Practicant sexe") o Vrada ("Assass").

Els cognoms alemanys sn tamb comuns a la Repblica Txeca; el pas formava part de l'Imperi Austrac abans de 1918 i ha tingut molta poblaci alemanya fins la Segona Guerra Mundial.

Els cognoms txecs ms comuns sn Novk ("Nou"), Svoboda ("Lliure," literalment "Llibertat"), Novotn (el mateix origen que Novk), Dvo k (de dv r, "Cort") i  ern ("Negre").

Vegeu tamb.

 Txec;
 Repblica Txeca;
 Nom propi;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341940" title="Caracena" nonfiltered="3607" processed="3595" dbindex="133637">

Caracena s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 



Enllaos externs .
 Art romnic a la ribera del Duero - Santa Mara de Caracena;
 Art romnic a la ribera del Duero - San Pedro de Caracena;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341941" title="Carrascosa de Abajo" nonfiltered="3608" processed="3596" dbindex="133638">

Carrascosa de Abajo s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341942" title="Kanstantsn Siutsou" nonfiltered="3609" processed="3597" dbindex="133639">

Kanstantsn Siutsou (en bielors                  ) s un ciclista professional bielors, nascut el 9 d'agost del 1982 a Hmiel, que corre per l'equip de l'UCI ProTour Team Columbia. Ha participat en el Tour de Frana en dues ocasions, el 2007 i el 2008.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341946" title="Banadir" nonfiltered="3610" processed="3598" dbindex="133640">
Banadir s una regi histrica de la costa de Somlia, aplicat al segle XIX pels europeus, i derivat de la paraula farsi (persa) "Bandar" (port). Es donava aquest nom a la costa del sud de Somalia al sud d'Hobyo i fins al riu Juba. 

El territori fou arrendat per una companyia italiana el 1886, i va agafar el nom de Territori de Benadir; fou transferit a l'estat itali el 1889, creant-se llavors la colnia de Benadir.

Les principals ciutats del Banadir eren Mogadisci, Barawa (Brava), Marka i Gondoreshe.

Vegeu tamb .

Benadir;
Banaadir;
Banadirs;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341947" title="Malena Alterio" nonfiltered="3611" processed="3599" dbindex="133641">
Malena Alterio s una actriu argentino-espanyola que ha participat en nombroses obres interpretatives de gran renom arreu del pas i del continent americ.

 Biografa .
Malena Grisel Alterio Bacaicoa va nixer el 21 de gener de 1974 a Argentina, concretament a Buenos Aires, per al cap de ben poc temps es va haver d'exiliar amb la seva familia a Madrid.
s filla d'Hctor Alterio i germana d'Ernesto. 

Malena va estudiar en l'escola de Cristina Rota. 
Va tenir la seva primera oportunitat en el cinema amb una comdia titulada El Palo (2000), on interpretava a un personatge d'una lladre marginal que es feia anomenar "pecholata". 
A l'any segent era finalista als Premis Goya en la categoria de Millor Actriu Revelaci. 
A aquest treball se li sumarien altres pelcules com Torremolinos 73 (2003) i Las voces de la noche (2004). 

La fama li va arribar amb l'enyorada, reeixida i ja mtica srie "Aqu no hay quien viva" en la qual va interpretar durant quatre anys el paper de Beln. Grcies a l'xit de la srie, Malena va obtenir el premi a la Millor actriu secundria de la Unin d'Actores en 2004, una candidatura als Fotogrames de Plata en 2005 i el Premi a la Millor Actriu segons l'Acadmia de Televisi Espanyola en 2005. 

El 6 de juliol de 2006, "Aqu no hay quien viva" va arribar a la seva fi a causa de la compra del 15% de la productora per part de Telecinco. 

A l'abril de 2007, Telecinco va estrenar la serie "La que se avecina" en la qual Malena Alterio va interpretar a Cristina durant la primera temporada de 13 captols. En aquesta participava el 80% dels actors de l'antiga ANHQV i per tant companys de Malena.

En 2008 ha interpretat sobre els escenaris madrilenys l'obra "Tio Vania" d'Anton Chejov, i tot just aquest ms d'agost s'acaba d'estrenar la pelcula "Una palabra tuya" en la que interpreta el seu primer paper protagonista, al costat d'altra actriu molt televisiva com s Esperanza Pedreo, la Caizares de la tambien reeixida srie de Telecinco "Cmera Caf".

 Filmografia .

 Pellcules .

 Al final del camino (2008) (en rodatge)... Pilar;
 Una palabra tuya (2008) .... Rosario;
 La torre de Suso, dirigida por Toms Fernndez (2007) .... Marta;
 Casual Day (2007) .... Bea ;
 Das de cine, dirigida por David Serrano (2006) .... Gloria ;
 Miguel y William, dirigida por Ins Pars (2007) .... Magdalena;
 Semen, una historia de amor (2005) .... Enfermera anys 70;
 Entre nosotros (2005) .... Patricia ;
 Las voces de la noche (2003) .... Julia;
 Torremolinos 73, dirigida por Pablo Berger (2003) .... Vanessa ;
 Csate conmigo, Maribel(2002) .... Nini;
 El Balancn de Ivn (2002) .... Eva ;
 Mezclar es malsimo(2001) .... Julia;
 El Palo, dirigida por Eva Lesmes (2001) .... Violeta "Pecholata";

 Sries de televisi .

 La que se avecina (2007) (13 captuls) como Cristina Aguilera ;
 Aqu no hay quien viva (2003-06) (90 captuls) como Beln Lpez Vzquez ;
 El Comisario (2003) (5 captuls) como Agente Lorena ;
 Hermanas (1998) (1 captul) como Isabel;

 Premis .

 Premis Goya (2001): Millor actriu revelaci per El palo Nominada ;

 Unin de Actores (2003): Millor actriu secundaria de televisi per Aqu no hay quien viva Guanyadora ;

 Fotogramas de Plata (2004: Millor actriu de televisi per Aqu no hay quien viva Nominada ;

 Premis ATV (2004: Millor interpretaci femenina per Aqu no hay quien viva Guanyadora ;

 Festival Internacional de Cine Independiente de Ourense (2002): Millor interpretaci femenina en El Balancn de Ivn Guanyadora;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341958" title="Home de Nanjing" nonfiltered="3612" processed="3600" dbindex="133642">


L'home de Nanjing (xins:     ; pinyin: Nnj ng yunrn) (Homo erectus nankinensis) s el nom donat a uns fssils dhomo erectus trobat a la Xina.

El 1993 es varen descobrir dos cranis dhomo erectus, un d'un home de mitjana edat i un altre d una femella de entre 21 i 35 anys, a la Cova de Hulu (xins:    , pinyin: Hl dng) de les montanyes Tang (xins:   , pinyin: T ngsh n), prop de Nanjing (xins:   , pinyin: Nnj ng, forma tradicional: Nanking). En un primer moment es va determinar que tenien al voltant de 150.000 anys. Per, el 2001, els professors Jian-xin Zhao i Ken Collerson, mesurant la desintegraci del urani en tori en les roques de calcita que embolcallaven el fssils,  han arribat a la conclusi de qu el crani ms antic sembla tenir al voltant de 620.000 anys.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341963" title="Riu Juba" nonfiltered="3613" processed="3601" dbindex="133643">



El riu Juba (somali: Webi Jubba) s un riu de la part sud de Somlia que s'origina prop de la frontera entre Somlia i Etipia, per la uni del riu Dire Dawa o Daud i el riu Gebele (o Ganale) i el riu Web, i corre directament cap al sud fins desaiguar a l'oce ndic, al costat de Goobweyn (poble propera a Kishimayu).

El seu curs es de ms de 1600 km. El curs superior el forma el Gabale i desprs se li uneix com afluent destacat per l'esquerra el Web; 16 km ms al sud se li uneix el Dawa. Ja no t ms afluents de importncia. Prop de la desembocadura rep en temps de pluges les aiges sobrants del llac Deshekwama. El riu s generalment navegable per vapors de poc fons entre la desembocadura i els 2 graus i 35 minuts nord (36 km al nord de Bardera quan comencen els rpids).

El riu va formar fins el 1924 (de fet fins el 1925) la frontera entre l'frica Oriental Britnica i la Somlia Italiana.

La conca del riu s una sabana i s la regi ms frtil de Somlia. T abundant vida animal com girafes, lleons, bfals, lleopards, guineus, hipoptams, cocodrils, antlops, gaseles, camells i altres. s la zona amb ms pluges del pas i algunes vegades es desborda (la temporada de pluges s de mar al maig) com va passar entre d'altres, el 1960 i el 1997 (aquesta darrera vegada va ploure dos mesos entre octubre i desembre, en temporada seca, i les inundacions foren conegudes com Deyrtii Biyobadan (l'aiguat del 1997). Les principals ciutats sn Luuq, Bardera, Jilib i Jamaame. Kishimayu est propera a la desembocadura, desprs de la uni del Juba amb el Shabele.

Fou explorat per pel bar Karl Von der Decken el 1865 (en vapor); l'explorador va morir assassinat pels somalis a Bardera. el 1891 l'angls capit Durand va explorar el curs inferior, i el 1892 i 1893 el van recrrer els italians Vittorio Bottego i Grixoni.

El riu don nom a diversos territori: el territori del Juba oJubaland, districte de l'frica Oriental Britnica cedit pels britnics a Itlia el 1924 i que el 1925 va formar la colnia d'Oltre Giuba, i el  fou incorporada a la colnia de la Somlia Italiana on va formar les dues comissaries de Alto Giuba (capital Baidoa) i Basso Giuba (capital Chisimaio o Kishmayu fins el 1968 i desprs Jamaame, en itali Margherita, fins el 1982) que van formar dues provncies de la Somlia independent (1960-1982). Finalment el 1982 van formar tres regions: Gedo (amb part de l'Alt Juba), Juba Mitj o Jubbada Dhexe (part de l'Alt Juba i part del Baix Juba) i el Baix Juba o Jubbada Hoose (resta del Baix Juba). La regi histrica i moderna del Jubaland o Jubalndia pren tamb el nom d'aquest riu.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341971" title="Golf de Tadjoura" nonfiltered="3614" processed="3602" dbindex="133644">


El Golf de Tadjoura (o Golf de Tadjourah, tamb Tadjurah o Tadjura, en rab            ) s un golf de la costa de l'oce ndic entre el golf d'Aden a l'est i la mar Roja a l'oest, en territori de Djibouti.

Els ports principals sn: Tadjoura (Tadjourah) que li dona nom, Obock i Djibouti (ciutat).

L'amplada s de 44 km i l'accs nord-nord-est es troba al Ras Bir i fins el Ras Djibouti al sud-sud-oest es va fent estret pe agafar l'aspecte d'un fiord format per altures corallferes i acaba en una badia fonda coneguda con Goubbet Kharab (golf de la Desolaci o Golf Desert) en mig d'un terreny volcnic. La costa septentrional mesura uns 100 km en lnea recta mentre la meridional noms 60. 

Geolgicament el golf abraava antigament fins al llac Assal que ara es troba a uns 180 metres sota el nivell de la mar. A l'entrada del golf hi ha les illes Moucha.

 Referncia .
Faurot, Voyage au golfe de Tadjoura, Pars 1888;
Sur les sdiments quaternaires de l'le de Karamane et du golfe de Tadjoura, Butllet de la societat geolgica de Frana, 1888;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341974" title="Daniel Bauls" nonfiltered="3615" processed="3603" dbindex="133645">

Daniel Bauls Martnez (Alacant 1905-1947), escultor fill de Vicente Bauls Aracil. Des de molt xicotet ja mostrava el do que tenia per a l'escultura i el dibuix quan va comenar jugant al taller del seu pare. Als tretze anys va realitzar una escultura del seu pare i d'ell que va cridar molt l'atenci.

Abans d'anar a treballar freqentava una cafeteria per desdejunar amb el seu gran amic Emilio Valera a l'Explanada d'Espanya d'Alacant des d'on contemplava una vista esplndida d'Alacant i la mar que ell deia el relaxava i el preparava per treballar.

La seua obra ms coneguda es La Font de Llevant, situada a La Plaa dels Estels (abans Plaa Catalunya i de la Independncia), lloc emblemtics per als alacantins on hui en dia es realitzen les mascletaes a les Fogueres de Sant Joan. Si be t d'altres molt conegudes com ara el bust decapitat del Doctor Rico, situat al Castell de Sant Ferran, el Monument de Arniches, al parc de Canalejas, la mscara de Emilio Varela, situada a la sala d'exposicions de la CAM, el trptic de pedra de l'esglsia de Crevillent.

A ms va ser l'autor d'una obra polmica titulada Monument dels caiguts a la Vega Baixa dedicat a l'afusellament de 51 falangistes a prop del barranc de les ovelles, que s'anava a alar on hui es troba la fbrica d'alumini. Al ser aquestos terrenys els el.legits per a la factoria, el monument es va alar, amb molta polmica, junt a les salines d'Aigua Amarga. Segons pareix les pedres que l'autor va utilitzar per fer aquest monument van ser les mateixes que el seu pare, Vicent Bauls va utilitzar anys abans per a fer un monument als Mrtirs de la Llibertat afusellats a l'Esplanada d'Espanya.

Daniel Bauls va morir el 20 d'agost de 1947 a la seua casa al carrer Aurelio Ibarra desprs d'una llarga malaltia. Al 1966, l'Ajuntament d'Alacant va inaugurar un museu monogrfic a la mateixa casa-estudi; Per conmemorar-lo, existeix tamb un Pasatge Particular Estudi Bauls, amb una placa que diu:  El Excmo. Ayuntamiento de Alicante a Vicente Bauls Aracil (1866-1935) y Daniel Bauls Martnez (1905-1947), escultores alicantinos cuyas obras artsticas fueron realizadas en este lugar, un da, estudio de ambos. Alicante 28 de junio de 1966 .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341975" title="Tadjourah" nonfiltered="3616" processed="3604" dbindex="133646">


Golf de Tadjoura o Tadjourah;
Sultanat de Tadjoura o Tadjourah;
Tadjoura o Tadjourah, ciutat de Djibuti;
Regi de Tadjoura;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341976" title="Tadjurah" nonfiltered="3617" processed="3605" dbindex="133647">


Golf de Tadjoura o Tadjurah;
Sultanat de Tadjoura o Tadjurah;
Tadjoura o Tadjurah, ciutat de Djibuti;
Regi de Tadjoura;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341977" title="Tadjura" nonfiltered="3618" processed="3606" dbindex="133648">


Golf de Tadjoura o Tadjura;
Sultanat de Tadjoura o Tadjura;
Tadjoura o Tadjura, ciutat de Djibuti;
Regi de Tadjoura;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341979" title="Carlos Alberto Ferreira Braga" nonfiltered="3619" processed="3607" dbindex="133649">

Carlos Alberto Ferreira Braga (29 de mar de 1907 24 de desembre de 2006), comunament conegut com Braguinha ("Poc Braga") o Joo de Barro ("l'Hornero"), va ser un compositor brasiler i cantant ocasional.

Biografia.
Va nixer a Rio de Janeiro, on viu tota la seva vida. Braga va estudiar arquitectura en la seva joventut, i, quan ell ha comenat a escriure canons, ha adoptat el pseudnim "Joo de Barro" (el nom d'un ocell que construeix elaborats nius de fang), encara que el seu pare no aprovaria l'associaci entri el seu cognom i el mn del samba i de la msica popular, llavors als serrells de la societat.

Braguinha s ms fams per les seves "marchinhas de Carnaval" (un gnere de canons alegres es referia rtmicament a la marxa militar). Molts d'aquells, alguns componien tan d'hora com els anys 1930, haver-se convertit en clssics de msica popular brasilera, sent cantat per festejants any desprs d'any, durant celebracions de Carnaval. Les seves marchinhas han estat enregistrats per alguns dels cantants de Carnaval ms coneguts del segle XX, com Carmen Miranda.

El 1937, Braguinha ha escrit les lrics a "Carinhoso", compost per Pixinguinha vint anys abans. El sofisticat samba-choro es convertiria en una de les canons ms enregistrades en la histria musical brasilera. Un altre clssic estimat, el lric "Pastorinhas", ha escrit en la collaboraci amb el llegendari compositor de samba Noel Rosa.

Va morir en una Nit de Nadal, a l'edat de 99; la causa oficial de mort fue descrita com fracs multiorgnic seguit de spsia.

Discografia seleccionat.


Enllaos externs.
Pgina oficial que celebra el 90 aniversari de Braguinha;
Braguinha (Joo de Barro);
Carlos Alberto Ferreira Braga;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341982" title="C-31" nonfiltered="3620" processed="3608" dbindex="133650">

La C-31 s la carretera que uneix el Vendrell i Figueres fent un total de 249km i quatre trams que concretarem tot seguit:

 Trajecte .
 Primer tram: El Vendrell-Vilanova i la Geltr .
El trajecte comena al Vendrell, per el primer punt quilomtric s el 131; i seguint la costa entra al Garraf i es dirigeix a la C-32 a l'alada de Vilanova i la Geltr
 Segon tram: Sitges-Barcelona .
Comena a la sortida de la C-32 a l'altura de Sitges, continua serpentejant per la costa del Garraf i es dirigeix a Barcelona convertida en autovia a Castelldefels
 Tercer tram: Barcelona-Montgat .
Comena a la Plaa de les Glries de Barcelona i es dirigeix en forma d'autopista a Badalona i posteriorment a la uni amb la B-20 a l'altura de Montgat, on es converteix en la C-32
 Quart tram: Sta Cristina d'Aro-Figueres .
Aquest s el tram ms llarg, amb 70 quilmetres, en el que fa de variant de Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guxols, Platja d'Aro (fins aqu en forma d'autovia), Sant Antoni de Calonge i Palams. Desprs es torna a convertir en autovia fins a Palafrugell, d'on es dirigeix a Torroella de Montgr passant per Regencs i Pals. Desprs passa per Verges i es dirigeix en direcci sud-nord fins a Vilacolum, i finalment en direcci sud-est - nord-oest per acabar a la N-IIa, prop de Figueres







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341985" title="Bernat Ortn Benedito" nonfiltered="3621" processed="3609" dbindex="133651">
Bernat Ortn Benedito (Valncia, 1893 - Valncia, 1940) va ser un escriptor i activista lingstic valenci.

Mestre de professi va ser autor d'una Gramtica Valenciana orientada a l'escola com a part de la seua tasca d'introducci del valenci en l'ensenyament. Fou secretari general de Nostra Parla. Els anys 1923 i 1934 obtingu el premi en els Jocs Florals de Lo Rat Penat. Va escriure tamb algunes obres teatrals de carcter popular. Va ser un dels signataris de les Normes de Castell.

Obres.
 Lingstica .
1918 Gramtica Valenciana. Nocions elementals per a escoles de primeres lletres;
 Teatre .
 El dimoni fa un milacre;
 Les dones i l'amor;
 Festes en l'horta;
 La pallola ;
 
 Bibliografia .
.
Enciclopdia Catalana ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341987" title="Calendari onomstic txec" nonfiltered="3622" processed="3610" dbindex="133652">
En la Repblica Txeca, cada dia correspon a un nom personal. Els txecs celebren el seu sant/dia del nom ("" o ms formalment "") el dia que correspon amb el seu nom.

Antigament, els pares no podien elegir el nom del seu fill, sin que havien de posar-li el nom del dia en qu naixia. Aix ha canviat, encara que s com encara triar el nom del calendari. La llista original era el santoral catlic rom, per s'han fet molts canvis per reflectir l's actual dels noms.

El dia del nom s comunament de menys importncia que l'aniversari per als txecs. Tanmateix, la celebraci del dia del nom pot ser (i normalment ho s) un dia per reunir-se amb els amics o companys de feina del mateix nom, tot i podent aix augmentar la seva importncia.

 Calendari onomstic txec .



Vegeu tamb.
 Santoral;

Enllaos externs.
 Czech name days;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341988" title="Font de la Sirena de Lleida" nonfiltered="3623" processed="3611" dbindex="133653">

La font de la Sirena de Lleida  s una font que es pot trobar en el Parc dels Camps Elisis de Lleida, construda a l'any 1946. S'hi representa una sirena sobre d'una roca i l'aigua li surt per un cargol de mar. Al voltant de la sirena hi ha un jard ple de flors.

Abans de la sirena hi havia una nimfa, que es va enretirar perqu estava una mica deteriorada, i s'hi va posar la sirena al seu lloc.

Desprs de La Seu Vella, la Font de la Sirena s el lloc ms visitat a Lleida.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341989" title="Tadjoura" nonfiltered="3624" processed="3612" dbindex="133654">
Tadjoura (tamb Tadjourah, Tadjura, Tadjurah; en far: Tagrri; b:       , ta  rrah, tu  rrah) s una ciutat de Djibouti, port, antiga capital del sultanat far del mateix nom i modernament capital d'un districte (regi) de la repblica de Djibouti. Es troba a la costa nord-oest del golf de Tadjoura. La seva poblaci s d'una 25000 habitants. Disposa d'aerdrom i est unida a Djibouti (ciutat) per ferri.

Es famosa per les seves cases blanques. Les cases antigues estaven formades per construccions cobertes de canyes de bamb, entre mig de palmeres; hi ha dos antigues mesquites. Antic edifici de la duana i el fort francs per construt inicialment pels egipcis vers 1875. La ciutat disposa de diversos pous; els habitants sn fars i poc donats a l'agricultura i ms a la pastura i la pesca; alguns artesans fabriquen estores  i cistelles amb palla i parts d'arbre; a la costa es troba mbar i nacre. Antigament el comer s'orientava cap a Shoa i Harar.

L'antiga rada est mal protegida i serveix per molts pocs vaixells i cap de gran tonatge, encara que es pot accedir-hi fcilment. El litoral es arens i pla dominat al nord per una srie de turons que arriben a l'oest fins a les muntanyes volcniques del Djebel Goda (1665 metres). 

Antiga capital del sultanat de Tadjoura, va passar a Frana el 1884 quan es va establir el protectorat. La ciutat va entrar en decadncia quan es va obrir el ferrocarril entre Addis Abeba i Djibouti (iniciat el 1901 i es va estendre a Dire Dawa el 1903, per arribar a Addis Abeba el 3 de desembre de 1929).

En la guerra civil entre fars i isses, el 1992 fou amenaada pels rebels del Front per la Restauraci de la Unitat i la Democrcia (FRUD). El 27 de novembre de 1992 les tropes franceses es van retirar de Tadjoura. El febrer de 1993 l'exrcit va recuperar el sud del pas i el juliol va iniciar una ofensiva contra el FRUD a l'oest conquerint la base principal a Assa-Gueyla, i les ciutats de Balho, Dorra, i Randa. Les forces del FRUD es van retirar a les muntanyes del nord i nord-oest. El gener del 1994 el sult de Tadjoura, lder tradicional afar, va demanar la intervenci de l'ONU per les matances de civils.

Vegeu tamb.

Sultanat de Tadjoura;
Golf de Tadjoura;
Regi de Tadjoura;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341994" title="Regi de Tadjoura" nonfiltered="3625" processed="3613" dbindex="133655">

La regi de Tadjourah s una divisi administrativa de Djibouti. La capital s la ciutat de Tadjoura.

Limita amb Eritrea a l'oest, la regi d'Obock al nord, les regions de Dikhil i de Arta al sud, i el golf de Tadjoura a l'est. 

La regi inclou a la seva part meridional, al lmit amb Dikhil, el fams llac Assal. Les ciutats principals sn, a ms de la capital, Randa, Dorra i Balha.

La regi es va crear el 1977 amb la indepedncia del pas. El 1981 tota la part nord, dos cinquenes parts del territori, es va separar administrativament per formar la nova regi d'Obock.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341996" title="Annals de Bamb" nonfiltered="3626" processed="3614" dbindex="133656">
Els Annals de Bamb (xins:     ; pinyin: Zhsh  Jnin) sn una crnica histrica redactada sobre lmines de bamb (d'on ve el nom) probablement al pas de Wei. Cobreix un perode que s'estn des de l'poca llegendria de l'Emperador Groc fins al Perode dels Regnes Combatents. A partir del segle VIII aC es tracta dels Annals de Jin, ms tard, a partir del segle V aC, dels Annals de Wei. 

Van ser descoberts entre 279 i 281 sota la dinastia Jin a la tomba d'un rei de Wei junt amb altres texts. A causa del fet que la tomba es trobava al comtat de Ji ( ), a Henan, l'obra s tamb coneguda com Crniques de la tomba de Ji. Estava redactada en carcters locals i no en sigillars Qin, i va ser transcrita amb dificultats i incerteses. El text original i la transcripci anotada de la biblioteca imperial van desaparixer al comenament de la dinastia Song.

Presenta a la vegada semblances i divergncies amb les altres fonts histriques preimperials (Shujing, Chunqiu), aix com una dataci diferent de la del Shiji. Va atreure molt aviat l'atenci dels historiadors i continua sent una referncia important per a la histria de la Xina arcaica, al mateix nivell que el Shiji, i s a la vegada objecte de debats. Per complicar el quadre, n'existeixen dues versions: una versi antiga generalment considerada com fidel a la versi perduda, que va ser redactada als temps de la dinastia Qing segons els extractes citats en altres obres; i una versi moderna, apareguda entre la fi de la dinastia Yuan i la dinastia Ming, que sembla ser una temptativa de reconstituci maldestra i poc fiable. La versi antiga ha estat tinguda com una de les referncies per al projecte d'establiment d'una cronologia definitiva Xia-Shang-Zhou.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="341997" title="Vall del Juba" nonfiltered="3627" processed="3615" dbindex="133657">
Vall del Juba s el nom que es dona sovint a Somlia a la regi de Jubaland, ja que aquest nom s d'origen angls i la seva traducci seria Terra del Juba. Vall del Juba, que seria equivalent a la conca del riu Juba, s un nom ms adequat, ja que desprs del 1925 la Jubalndia histrica (les terres a l'oest del riu Juba) va incloure territoris tamb a la part oriental del riu. La vall del Juba est formada per les regions de Gedo, Jubbada Hoose i Jubbada Dhexe.

El nom fou agafat per l'Aliana de la Vall del Juba, formada el 1999 per la uni de dos grups que havien lluitat contra el general Muhammad Siyad Hersi, lies Morgan, i que van dominar part de la regi entre 1999 i 2006.

Articles relacionats.
 Riu Juba ;
 Jubaland;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342000" title="Parque Nacional do Pantanal" nonfiltered="3628" processed="3616" dbindex="133658">
El Parc Nacional del Pantanal s un parc nacional situat a sud-oest de Mato Grosso, un estat de Brasil. Amb 136.028,00 hectrees, t l'objectiu de protegir i preservar tot ecossistema pantaner, aix com la seva biodiversitat, mantenint l'equilibri dinmic i la integritat ecolgica dels ecosistemas continguts en el Parc.

Geografia.

Clima. 
Amb caracterstiques tropicals continentals, la temperatura mitjana varia de 23 a 25 C, amb precipitaci anual mitjana d'1.000 mm. El rgim de pluges s tropical, presentant l'poca seca, de maig a setembre, i la plujosa, d'octubre a abril, essent que al desembre i febrer sn considerats els mesos ms plujosos. 

Relleu. 
El pantanal com un tot, s caracteritza per una enorme superfcie d'acumulaci, de topografia bastant plana i freqentment subjecta a les inundacions, estsent la xarxa de drenatgem comandada pel riu Paraguai. 

Vegetaci. 
Es caracteritza per una rea de tensi ecolgica de contacte entre els regions fitoecolgica de la Savana o "Cerrado" i de la Floresta Estacional Semidecdua. La cobertura vegetal s classificada per Savana Gramneo-Lenyosa, Floresta Semidecdua Aluvial i Floresta Semidecdua de les Terres Baixes. 

Fauna. 
El Pantanal Matogrossense s un dels ecosistemes ms produtivos de Brasil. Les condicions ambientals afavoreixen l'establiment de una gran varietat de fauna. Es pot observar fauna terrestre (capivara, cervo-del-pantanal, jaguatirica, lontra, cutia), aus (gara moura, gara blanca) i rptils (coures, jacars). 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342007" title="Leopold Trnor i Palavicino" nonfiltered="3629" processed="3617" dbindex="133659">
Leopold Trnor i Palavicino (Madrid, 21 de novembre de 1870 - Valncia, 1937) va ser un escriptor valenci. Fill de Ricard Trnor i Bucelli i nt de Toms Trnor i Keating, d'antiga famlia irlandesa i que va installar-se a Valncia fugint de les persecucions religioses al seu pas. Era tamb cos germ per part de pare i mare del poltic i militar Toms Trnor i Palavicino.

Va estudiar enginyeria a l'estranger. En tornar a Valncia va comenar a escriure poesia, participant activament en la societat Lo Rat Penat, de la qual arrbaria a ser president entre 1908 i 1910. L'any 1893 va guanyar la flor natural dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valncia. Tamb va ser director del Centre de Cultura Valenciana i signatari de les Normes de Castell.

 Obres .
 Poesia .
1895 Ramellet de versos;
1895 Flors de paper;

 Bibliografia .
 Article Leopold Trnor i Palavicino de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;
.


 Enllaos externs .
 La familia Trnor en Anna (1885-1980);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342008" title="Carmen Miranda" nonfiltered="3630" processed="3618" dbindex="133660">

Carmen Miranda (9 de febrer de 1909 - 5 d'agost de 1955; nom de naixement Maria do Carmo Miranda da Cunha), era una cantant de samba i actriu brasilera nascuda a Portugal, ms actiu els anys 1940 i els 1950. Famosa per promoure el Brasil a tot el mn, era una estrella a Broadway, un dels salaris ms alts pagats a un artista a Hollywood i a una dona als EUA.

Biografia.

Vida primerenca.

Carmen Miranda va nixer a Marco de Canaveses, petita ciutat del nord de Portugal, a pares portuguesos. Va ser la segona filla de Jos Maria Pinto Cunha (1887 - 1938) i Maria Emlia Miranda (1886 - 1971). Poc desprs del seu naixement, el seu pare, Jos Maria, emigrat al Brasil i s ha installat a Rio de Janeiro, llavors la capital de Brasil, on va obrir una barberia. El 1910, la seva mare va seguir, juntament amb la seva filla major, Olinda, i Carmen. Carmen no va retornar mai a Portugal. Una vegada al Brasil, els seus pares van tenir altres fills, s a dir: Amaro (1911), Ceclia (1913), Aurora (1915 - 2005) i Oscar (1916).

Miranda va anar a escola al Convent de Saint Therese de Lisieux. Els seus pares, molt catlics, no van aprovar els seus somnis de perseguir el mn d'espectacle, aix els va mantenir aquest en secret durant anys. En el seu temps sobrer, sovint va cantar a festes i festivals al voltant de la ciutat. La germana de Carmen, Olinda, va contreir tuberculosi i retornat a Portugal per tractament. Carmen va aconseguir la seva primera feina, en una botiga de corbates a l'edat 14 anys, per ajudar a pagar pel tractament mdic de la seva germana. Ms tard va treballar a una boutique, La Femme Chic, on va aprendre a fer barrets. En poc temps, va comenar el seu propi petit negoci de barrets que es va tornar bastant profits. Olinda, mentrestant, quedat en Portugal fins a la seva mort el 1931.

Filmografia.

Llarg metratge.
A Voz do Carnaval (1933);
Al, Al, Brasil (1935);
Estudantes (1935);
Al Al Carnaval (1936);
Banana-da-Terra (1939);
Laranja-da-China (1940);
Down Argentine Way (1940);
That Night in Rio (1941);
Week-End in Havana (1941);
Springtime in the Rockies (1942);
The Gang's All Here (1943);
Four Jills in a Jeep (1944);
Greenwich Village (1944);
Something for the Boys (1944);
Doll Face (1946);
If I'm Lucky (1946);
Copacabana (1947);
A Date with Judy (1948);
Nancy Goes to Rio (1950);
Scared Stiff (1953);
Curt-metratge.
Meet the Stars #5: Hollywood Meets the Navy (1941);
The All-Star Bond Rally (1945);

Referncies.

Enllaos externs.

 Carmen Miranda - ;
 ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342012" title="Societat Fabiana" nonfiltered="3631" processed="3619" dbindex="133661">
La societat fabiana o Fabian Society  ha tingut un paper clau durant ms d'un segle en el desenvolupament de les idees i les poltiques pbliques progressistes, en l'mbit del centre-esquerra electoral.  

 Objectius .
Els seus objectius sn els d'aportar solucions als reptes socials, econmics i poltics tant del Regne Unit com de la resta del mn industrialitzat en  el context d'una una societat canviant i una economia global. 

 Activitat .
La seva activitat principal s la d'explorar les idees poltiques i les reformes poltiques que defineixen les poltiques progressistes dels propers segles. 

 Historia .
s el think tank  ms antic del Regne Unit, nic en la seva forma d'organitzaci. Est afiliat al partit laborista per s una organitzaci independent. A travs de les seves publicacions, conferncies i seminaris la societat s una plataforma per al debat pblic obert.

 Fabians famosos .
Entre els fabians ms famosos hi ha en George Bernard Shaw, HG Wells , Beatrice and Sidney Webb, Oscar Wilde, aix com tots els primers ministres laboristes.

 Enllaos externs .

 Fabian Society;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342017" title="Castillejo de Robledo" nonfiltered="3632" processed="3620" dbindex="133662">

Castillejo de Robledo s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Enllaos externs .
 Web municipal;
 Art romnic a la ribera del Duero;
 Bodegas Castillejo de Robledo;
 Casa Rural La Senda;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342018" title="Llengua far" nonfiltered="3633" processed="3621" dbindex="133663">



L'far s una llenga cuixtica parlada al sud d'Eritrea, a la regi far d'Etipia i a la costa djibutiana de la Mar Roja per prop d'un mili i mig de persones i que integra, juntament amb el saho, el grup saho-far, subdivisi del cuixtic oriental de les Terres Baixes.


Bibliografia.
 Bliese, Loren F. (1976)  "Afar", The Non-Semitic Languages of Ethiopia, Lionel M. Bender (ed). Ann Arbor, Michigan: African Studies Center, Michigan State University, 133 164.
 Bliese, Loren F. (1981) A generative grammar of Afar.  Summer Institute of Linguistics publications in linguistics vol. 65. Dallas: Summer Institute of Linguistics i la University of Texas at Arlington.
 Colby, J.G. (1970) "Notes on the northern dialect of the Afar language," Journal of Ethiopian Studies 8: 1 8.
 Hayward, R.J. i Enid M. Parker (1985) Afar-English-French dictionary with Grammatical Notes in English. Londres: School of Oriental and African Studies, University of London.
 Hayward, Richard J. (1998) "Qafar (West Cushitic)", Handbook of Morphology A. Spencer i A. Zwicky (eds.). Oxford: Blackwell, 624-647.
 Morin, Didier (1997) Posie traditionnelle des Afars. Langues et cultures africaines, 21 / SELAF vol. 363. Pars / Louvain: Peeters.
 Parker, Enid M. (2006) English-Afar Dictionary. Washington: Dunwoody Press.
 Voigt, Rainer M. (1975) "Bibliographie des Saho-Afar", Africana Marburgensia 8: 53 63.



Enllaos externs.
 Entrada Afar a lEthnologue;
 Entrada Afar al Rosetta Project;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342019" title="Espeja de San Marcelino" nonfiltered="3634" processed="3622" dbindex="133664">

Espeja de San Marcelino s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les localitats de Guijosa, La Hinojosa, Orillares i Quintanilla de Nuo Pedro.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342023" title="Noel Rosa" nonfiltered="3635" processed="3623" dbindex="133665">

Noel de Medeiros Rosa (11 de desembre de 1910 4 de maig de 1937), el Poeta da Vila, va ser un compositor, cantant, i intrpret de guitarra/banjo brasiler. Un dels noms ms grans en la msica popular brasilera, Noel ha donat un nou gir a la samba, combinant les seves arrels afrobrasilers amb una llengua ms urbana, divertida i fent-ho un vehicle per al comentari social irnic.

Biografia.
Noel Rosa va nixer a Rio de Janeiro a una famlia de classe mitja del barri Vila Isabel. Un accident amb un frceps a seu naixement ha provocat la barbeta desfigurada que l'obsessionaria tota la seva curta vida. Aprn a tocar el banjo quan era un adolescent i de seguida va comenar a tocar la guitarra. Encara que Noel ha comenat estudis de medicina, donava gran part de la seva atenci a la msica i passaria nits senceres en bars a beure i jugar amb altres msics de samba. Juntament amb Braguinha i Almirante ha format el grup musical Bando de Tangars. Ha comenat aviat a compondre sambes, i ha tenit la seva gran inspiraci amb Com que roupa?, un dels xits ms grans en 1931 i el primer en una srie de composicions memorables.

En l'inici dels anys 1930, Noel Rosa ha comenat a mostrar senyals d'una tuberculosi. Aniria ocasionalment al tractament en fondes de muntanyes, per sempre acabava tornant a Rio i a la vida nocturna. El 1934 es casava amb Lindaura Martins, una vena de disset anys, per all no l'impedia de tenir afers romntics amb altres dones. Noel era un fumador crnic, i la majoria de les seves fotografies el mostren amb una cigarret entre els seus llavis. Al final dels anys 1930, la seva salut s'havia deteriorat seriosament, i va morir el 1937 a l'edat de 26.

Composicions seleccionats.
Noel Rosa ha escrivit al voltant de 250 composicions, incloent-hi:


"Com que roupa?" (1929);
"Minha viola" (1929);
"Gago apaixonado" (1930);
"Quem d mais?" (1930);
"A.E.I.O.U." (amb Lamartine Babo, 1931) ;
"Corao" (1932);
"At amanh" (1932);
"Fita amarela" (1932);
"Para me livrar do mal" (amb Ismael Silva, 1932);
"Cor de cinza" (1933);
"Feitio de orao" (amb Vadico, 1933);
"Filosofia" (amb Andr Filho, 1933);
"No tem traduo" (1933);
"O orvalho vem caindo" (amb Kid Pepe, 1933);
"Quando o samba acabou (1933);
"Voc s...mente" (amb Hlio Rosa, 1933);
"Positivismo" (amb Orestes Barbosa, 1933);
"Trs apitos" (1933);
"Pastorinhas" (amb Braguinha, 1934);
"Dama do cabar" (1934);

"Joo Ningum" (1935);
"Conversa de botequim" (amb Vadico, 1935);
"Palpite infeliz" (1935);
"Pela dcima vez" (1935);
"Pierr apaixonado" (amb Heitor dos Prazeres, 1935);
"Provei" (amb Vadico, 1936);
"Quem ri melhor" (1936);
"So coisas nossas" (1936);
"Tarzan, o filho do alfaiate" (1936);
"Cem mil ris" (amb Vadico, 1936);
"De babado" (amb Joo Mina, 1936);
" bom parar" (amb Rubens Soares, 1936);
"Feitio da Vila" (amb Vadico, 1936);
"Mulher indigesta";
"O X do problema" (1936);
"Pra que mentir" (amb Vadico, 1937);
"ltimo desejo" (1937);
"Mama de farinha" (amb Hlio Rosa, ?);


Discografia.


Enllaos externs.
 Noel Rosa-;
 Noel Rosa al diccionari "Cravo Albin"-;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342030" title="Fresno de Caracena" nonfiltered="3636" processed="3624" dbindex="133666">

Fresno de Caracena s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342035" title="Fuentearmegil" nonfiltered="3637" processed="3625" dbindex="133667">

Fuentearmegil s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. T com a pedanies  Fuencaliente del Burgo, Santervs del Burgo i Zayuelas.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342039" title="Bandera de Castell d'Empries" nonfiltered="3638" processed="3626" dbindex="133668">

Descripci.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, faixada de tres peces grogues i tres de vermelles, amb el castell blau clar tancat de negre de l'escut, d'alria 5/6 de la del drap, al centre.
Histria.
La bandera de Castell d'Empries s la transpoci al drap de l'escut municipal, en qu el faixat alludeix a les armes del Comte d'Empries i el castell, a la seva residncia.

Aprovat el 27 de setembre de 2007 pel ple de l'ajuntament de Castell d'Empries i publicat en el DOGC el 30 d'abril de 2008.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342040" title="Pere Comas" nonfiltered="3639" processed="3627" dbindex="133669">

Onomstica:
Pere Comas i Calvet Poltic catal d'ERC tinent alcalde de Barcelona, i conseller de justcia de la Generalitat de Catalunya.
Pere Comas i Duran Mestre, meteorleg i historiador de Cardedeu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342042" title="Fuentecambrn" nonfiltered="3640" processed="3628" dbindex="133670">

Fuentecambrn s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342047" title="Langa de Duero" nonfiltered="3641" processed="3629" dbindex="133671">

Langa de Duero s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Enllaos externs.
www.langadeduero.org Pgina de l'ajuntament;
www.langadeduero.tk;
www.langadeduero.net;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342048" title="Liceras" nonfiltered="3642" processed="3630" dbindex="133672">

Liceras s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342055" title="Vall del Shabele" nonfiltered="3643" processed="3631" dbindex="133673">
La vall del Shebelle s un territori de Somlia format per la conca del riu Shabele i territoris propers. Est formada prpiament per les regions d'Hiiraan, Shabeellaha Hoose i Shabeellaha Dhexe, per s'aplica ms comunament noms a aquestes dues darreres, a les parts del riu que estan seques quan no s el temps de pluges.

Les ciutats principals sn Beledweyne, Jowhar i Afgooye per moltes altres es troben a la vora del riu. El clan principal s el dels hawiye als nord i els rahanweyn al sud.

Aquesta regi vivia de les pastures i el comer amb els ports de la costa. La lluita contra l'esclavatge va portar el 1890 a l'anomenada revolta de Gosha, dirigida per Nassib Bunto i organitzada pels esclaus que havien escapat dels seus amos italians o somalis (els "abans") i havien estat acollits en un centre per Bunto. Van lluitar contra els italians i van retardar la seva penetraci fins el 1907. Bunto fou penjat el 1907.  Aquesta revolta no va tenir relaci amb la revolta dels benadirs (1888-1910), l'origen de la qual era protegir el comer de la costa amb el interior, causat pel bloqueig itali dels ports per a els clans somalis. No fou fins el 1905 quan els italians van iniciar a administrar territoris al sud de la vall del Shabele, terres fins llavors concedides a dues companyies: La Compagnia Filonardi (1893-1896) i la Compangnia di Benadir (1896-1905) que havien introdut taxes i duanes a les que la poblaci era hostil; les companyies tamb van introduir el treball forat i es va permetre l'esclavatge  a les noves plantacions, augmentant la resistncia iniciada el 1890.

Les comunitats religioses jugaven un paper destacat en l'oposici al colonialisme. Els seus centres eren llocs segurs pels que escapaven dels treballs forats a les plantacions o a les obres publiques. El governador Riveri (1920-1923) en un informe del 1921 ja indicava que l'extensi de les comunitats era preocupant ja que cada cop tenien ms adherents de la regi de la vall.

L'octubre de 1923 De Vecchi di Val Cismon va esdevenir el primer governador feixista de Somlia Italiana i va ordenar la confiscaci de les armes que estaven en poder dels clans desprs de la I Guerra Mundial (uns 16000 rifles). El mar de 1924 el cap regional xeic Hassan Barsane, va dirigir l'anomenada Revolta de Barsane: una assemblea de clans (una shir) va denunciar la orde del governador. Finalment els italians van poder detenir a Barsane el 4 d'abril i la revolta es va acabar. Barsane fou condemnat a mort per la pena li fou commutada per cadena perpetua i va morir a la pres el 1929.

Per la rebel lia va continuar als establiments religiosos que al segle XIX havien sorgit com a bolets per tota la vall. El 1923 el suf Baraki va unir diversos establiments com Buulo Mareerto, Golwiing, Muki Dumis i altres del Baix Shabele i va establir els seus quarters a Barawa lloc de naixement del xeic Aways Qakir, el fundador del moviment (que desprs fou executat el 1909); les seves activitats no van passar desapercebudes pels italians i el 1924 el xeic va haver de fugir cap a l'Alt Juba on es va unir al moviment religis del xarif Alyow al-Sarmani i van establir un programa per lluitar contra el tribalisme, establir l'harmonia entre la comunitat musulmana (ikhwan), lluitar contra els caps al servei dels italians, establir llocs per protegir als musulmans dels atacs italians i promoure l'entrenament i l'ensenyament. Un temps desprs Baraki va retornar al Baix Shabele i va establir una comunitat anomenada Dai Dai (desprs coneguda com Jama'a Dai Dai) prop de Jidu. Alyow hi va donar suport i va fundar una comunitat a Qorile (desprs coneguda con Buulo Ashraf) prop de Dai Dai. Finalment els dos moviments es van unir i van rebre el suport del sant xeix Murjan del Baix Juba. Els italians van iniciar negociacions per la dissoluci pacifica del moviment que no van reeixir i el 20 d'octubre de 1924 forces indgenes (zaptie) es van presentar a Dai Dai, per foren rebutjats amb morts i ferits. Baraki va proclamar la guerra santa. El novembre de 1924 els italians van enviar homes ben armats i els combatents, que noms tenien arcs i fletxes van ser sotmesos aviat.  Altres xeics rebels tamb foren reprimits. Baraki va morir en lluita el 1925.

Desprs d'aix, a la meitat dels anys vint, va sorgir un moviment filantrpic anomenat al-Jam iyyah al-Khayriyyah al-Wataniyyah (Organitzaci Nacional de la Benevolncia) que dos anys desprs de la II Guerra Mundial, el 1947, va esdevenir el partit poltic Hizbia Dighil-Mirifle (HDM) (Partit Digil i Mirifle); el 1957 va canviar el seu nom a  Hizbia Dastur Mustaqil al-Sumal (HDMS) (Partit Somali Independent Constitucional) que fou el principal partit d'oposici al pas en contra de la Lliga de la Joventut Somali, afavorida primer pels britnics (1942-1950) i desprs pels italians (1951); es pronunciava per un estat federal per impedir el domini de l'estat per un clan ms poders que un altra. La Lliga va rebutjar el 1956 un cens per impedir que els rahanweyn (digil i mirifle) resultessin ser un major nombre que el clan darod que es proclamava majoritari. En les eleccions els rahanweyn van obtenir 20 escons, per cap cartera ministerial que van passar als hawiye (3), darod (2) i dir (1). El HDMS va boicotejar les eleccions de 1959. Fins a la independncia els rahanweyn tenien garantit un ter dels escons (un altre ter els darod i el darrer els hawiye); desprs de la independncia els clans del nord aportaven majoria als darods i hawiye. La llengua af mai, parlada al sud, fou suprimida als mitjans de comunicaci en favor del af maha, parlada al nord i a Somalilndia (abans Somlia Britnica).

El rahanweyn van ser hostils a tots els governs, de majoria darod, que des de el 1964 van comptar amb el suport dels issaq. Desprs del cop d'estat cap comunista del 1969 dirigit per Siad Barre, cap rahanweyn va participar al govern o ms tard a la direcci del Partit Socialista Revolucionari Somali quan es va formar el 1976. El govern va decidir un repoblament el 1973-1974 per el qual uns cent mil pastors dels nord foren establerts a les valls del Shabele i del Juba, als llocs ms frtils, Kurtunwarey, Sablale, Dujuma. Les lleis de cooperatives (llei 70 de 1973 i 73 de 1975) van posar en mans de l'estat moltes de les terres de la vall. El gener del 1991 Siad Barre va fugir del pas i la vall fou dominada pel Moviment Democrtic Somali, dels rahanweyn, i per l'Aliana Nacional Somali, del clan habar gedir; aquestos es van imposar finalment sota la direcci de Muhammad Fara Hassan, lies Aydid. La seva mort el juny del 1996 no va canviar gaire la situaci doncs el va succeir el seu fill.

La regi de la Vall del Shabele va establir una administraci regional a la conferencia de Bonka del 7 al 11 de mar de 1993. El febrer de 1995 es va celebrar a Baidoa un congres dels digil i mirifle que va acabar el 19 de mar i en el que van participar els caps tradicionals (sultans i malaqs), caps de clans, lders religiosos, homes de negocis, caps de milcies. Es van elegir consells per formar un Estat dels Rius  amb el Alt Juba, Baix Juba i Banadir amb un consell suprem de 175 membres dirigit per  Hassan Sheikh Ibrahim  Hassey  i un consell Suprem Tradicional de 51 membres, presidit per Haji Mukhtar Malaaq Hassan. El 1995 Aydid controlava la vall del Shabele i el general Morgan la vall del Juba; Aydid va ocupar Baidoa i va posar fi a l'experincia autonomista (setembre de 1995); els oficials que van poder fugir van formar l'Exrcit de Resistncia Rahanweyn o Reewin (Reewin o Rahanweyn Resistance Army, RRA), i van iniciar els atacs molt poc desprs (octubre de 1995) sota la direcci del coronel Hassan Mohamed Nuur  Shargaduud , All Mohamed Marguus, Mohamud Mohamed Ahmed  Boonow  i Sayyid Ahmed.

El 2006 la vall va passar a mans de la Uni de Corts Islmiques de Somlia per en foren expulsats per els etops (desembre de 2006). A partir de la segona meitat del 2007 i la primera meitat del 2008, els islamistes van dominar altre cop el nord, mentre diversos clans i les milcies islamistes es disputaven el sud.

 Referncies .

Abyan, I. M .(1986),  Development and its Social Impact on the Local Community in the Juba Valley . III Congrs Internacional d'Estudis somalis, Rome.

Ahmed, All Jimale (1995) (ed.), The Invention of Somalia, Lawrenceville: Red Sea Press.

Ali, A. Qassim, (1994),  Land Rush in Southern Somalia , 37a Convencio anual de l'ASA, Toronto.

Cassanelli, Lee V. (1982), The Shaping of Somali Society, Reconstructing the History of a Pastoral People, 1600-1900, Philadelphia: University of Pennsylvania Press.

De Vecchi di Val Cismon (1935), Orizzonti d impero: Cinque Anni in Somalia, Milan: Mondadori. ;

Hirsch, John L. i Robert B Oakley (1995), Somalia and Operation Restore Hope, Reflections on Peacemaking and Peacekeeping, Washington: United States Institute of Peace Press.

Marks, John,  Letter to Friends: Impressions from Baidoa, Qansahdhere and Kismayu , Hegg, Wisconsin, 6 de febrer de 1993.

Mukhtar, M H, Bernhard Helander i I. M. Lewis (1995),  Building Peace From Below? A Critical Record of the District Councils in the Bay and Bakool Regions of Southern Somalia , The Life and Peace Institute, Uppsala.

Mukhtar, M H i Abdi M Kusow,  The Bottom- Up Approach in Reconciliation in the Inter-river Region of Somalia ; informe (18 d'agost -- 23 de setembre de 1994), no publicat.

Mukhtar, M H,  The Emergence and Role of Political Parties in the Inter-river Region of Somalia From 1947-60 , Ufahamu, Vol. XVII, No. II: 1989.

R*ava, Maurizio (1932),  Circolare Governatoriale No. 160 , 21 d'abril de 1932, Mogadiscio.

Sahnoun, Muhamed (1994), Somalia: The Missed Opportunities, Washington: United States Institute of Peace Press.

Enllaos externs.

"The plight of the agro-pastoral society of Somalia" a la Review of African Political Economy, Desembre de 1996, Vol. 23 nmero 70; per Mohamed Haji Mukhtar; ISSN:  03056244 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342057" title="Mio de San Esteban" nonfiltered="3644" processed="3632" dbindex="133674">

Mio de San Esteban s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342058" title="Banadirs" nonfiltered="3645" processed="3633" dbindex="133675">
Els banadirs (benadirs) o poble benadir (banadir), tamb coneguts en somali com a reer hamar (reer xamar), sn un poble que habita la regi de Banaadir, i especialment les ciutats de Mogadiscio i Merka. Estan emparentats als somalis per descendeixen de comerciants rabs establerts a la zona vers el segle X i que es van casar amb dones locals. 

La major part dels benadirs es dedica al comer i als negocis en general, i tamb a la pesca.

Referncies.

United Nations Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (2002) Un estudi de les minories a Somlia ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342059" title="Montejo de Tiermes" nonfiltered="3646" processed="3634" dbindex="133676">

Montejo de Tiermes s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format per les pedanies de Carrascosa de Arriba, Cuevas de Aylln, Hoz de Abajo, Hoz de Arriba, Ligos, Montejo de Liceras, Montejo de Tiermes, Noviales, Pedro i Rebollosa de Pedro. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342067" title="Nafra de Ucero" nonfiltered="3647" processed="3635" dbindex="133677">

Nafra de Ucero s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342069" title="Recuerda" nonfiltered="3648" processed="3636" dbindex="133678">

Recuerda s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342070" title="Poecilia caucana" nonfiltered="3649" processed="3637" dbindex="133679">

 Poecilia caucana s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 6.

Distribuci geogrfica.

Es troba als rius de la costa pacfica des de Panam fins a Colmbia. Tamb al llac Maracaibo (Veneuela).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342074" title="Poecilia caudofasciata" nonfiltered="3650" processed="3638" dbindex="133680">

Poecilia caudofasciata  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342079" title="Poecilia chica" nonfiltered="3651" processed="3639" dbindex="133681">

Poecilia chica  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Jalisco (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342080" title="Retortillo de Soria" nonfiltered="3652" processed="3640" dbindex="133682">

Retortillo de Soria s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format per les pedanies de Arroyo de Jimeno; Arroyo del Molinillo; Arroyo Gimeno; Caicera; Castro; Losana; Madrudano; Manzanares (Sria); Modamio; Peralejo; Peralejo de los Escuderos; Rebollosa de los Escuderos; Retortillo; Retortillo de Soria; Sauquillo de Paredes; Sierra de Pela; Tarancuea; Torrevicente i Valvenedizo.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342082" title="Poecilia dauli" nonfiltered="3653" processed="3641" dbindex="133683">

Poecilia dauli  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 1,7 cm de longitud total i les femelles els 1,9.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342083" title="Moog Minimoog" nonfiltered="3654" processed="3642" dbindex="133684">


El Moog Minimoog s un sintetitzador analgic monofnic, comercialitzat entre els anys 1970 i 1981 per la companyia Moog Music. Dissenyat per Robert Moog i Bill Hemsath, el seu disseny intutiu i les seves possibilitats expressives el van convertir rpidament en un dels sintetitzadors ms valorats i ms buscats pels msics, una reputaci que encara conserva.

Histria.

En els anys previs a la seva aparici, els sintetitzadors disponibles eren de tipus modular (com l'ARP 2500, l'ARP 2600 o els mateixos models modulars de Moog); s a dir, per tal d'aconseguir crear sons, calia unir mitjanant cables i connexions les diferents parts (o mduls) de qu constaven. Si b aquest disseny permetia la creaci d'un amplssim ventall de sonoritats diferents, els seus inconvenients (aparells cars, inestables i de complicada manipulaci) frenaven l'acceptaci popular d'aquests instruments.

Tenint en compte aquestes consideracions, Moog va concebre un esquema ms simplificat, que conservs els principis bsics dels sintetitzadors modulars de qu derivava, per sense les seves complicacions. L'esquema que va acabar formant part del Minimoog era veritablement revolucionari: uns oscilladors controlats per voltatge creaven un so electrnic que era enviat posteriorment a un filtre que en modificaria alguns parmetres  freqncia de tall, ressonncia...  per, finalment, arribar a un amplificador-generador de contorns (VCA), que definiria l'evoluci del volum del so amb el temps. Amb lleugeres variacions, aquest esquema ha estat aplicat per la majoria de marques i la prctica totalitat de sintetitzadors (menys alguns models digitals, com el Yamaha DX7) l'incorporen.

El Minimoog va aparixer oficialment el 1971; se'n van construir quatre prototips (anomenats Model A, B, C i D; aquest ltim s la base del Minimoog que es comercialitz). Constava de tres oscilladors controlats per voltatge (VCO), un filtre passa-baixes quadripolar de 24 dB per octava i un generador de contorn ADSD, amb un teclat de 44 notes. Tot i que no incorporava algunes funcions que han esdevingut prcticament universals en el camp dels sintetitzadors analgics  modulaci d'amplada de puls, generador de contorns ADSR, o un oscillador de baixa freqncia (LFO) independent  el seu so, un preu ms assequible i la facilitat amb qu es podien aconseguir resultats acceptables van compensar aquestes omissions; a ms, per compensar la manca d'un LFO independent, molts usuaris utilitzaven el tercer oscillador amb el seu rang de freqncies ms baix per aconseguir efectes com el vibrato, trmolo, etc; aix, en la prctica, sovint noms dos oscilladors cobrien el rang de freqncies d'udio.

La seva acceptaci va ser instantnia, i alguns dels grups i msics ms importants de l'poca el van utilitzar extensament. L'aparell no estava exempt de problemes; en particular, l'afinaci dels seus oscilladors era molt inestable, i calia engegar l'aparell amb molt de temps d'antellaci perqu assolissin una temperatura de funcionament que els permets de conservar l'afinaci. Tanmateix, algunes de les imperfeccions donaven com a resultat un so molt clid, que era (i s) un dels punts forts de l'instrument, i una de les raons de la seva bona rebuda.

Durant tot el seu perode de producci (que acab el 1981), Moog Music va comercialitzar el Minimoog sense introduir cap novetat en el seu disseny. Posteriorment, d'altres marques (com Studio Electronics o una companyia del sud de Galles que aconsegu els drets d's dels noms Moog Music i Minimoog) han creat rpliques del Minimoog, amb algunes addicions com MIDI, memria i d'altres. El 2002, el mateix Robert Moog cre el Moog Voyager, que s bsicament un Minimoog amb molts dels components que faltaven al Minimoog original. Tamb han anat apareixent diversos models de programari de sintetitzadors que emulen el Minimoog.

Caracterstiques tcniques.

 3 oscilladors controlats per voltatge (VCO), cadascun amb generadors d'ona quadrada, triangular, dent de xerrac i dos pulsos (similars a l'ona quadrada, per assimtrics) amb diferents amplituds.
 Dos generadors de soroll (rosa i blanc).
 s de fonts externes de so.
 Filtre controlat per voltatge (VCF) passa-baixes, de 24 dB per octava, amb controls de freqncia de tall, ressonncia i generador de contorn ADS independent.
 Amplificador-generador de contorn controlat per voltatge ADS (VCA).
 Mesclador general.
 Polifonia: Monofnic.
 Control intern: rodes de modulaci i de to (a l'esquerra del teclat).
 Control extern: CV (control per voltatge) i Gate.
 Preu: 1500 dlars.

Alguns usuaris famosos del Moog Minimoog.

 Kraftwerk (a partir del seu disc Autobahn);
 Depeche Mode;
 Recoil;
 Pink Floyd (al disc Wish You Were Here);
 Yes;
 Rick Wakeman, sobretot al disc The Six Wives Of Henry VIII;
 Emerson, Lake & Palmer;
 Brian Eno;
 Vangelis;
 Jean Michel Jarre;
 Klaus Schulze;
 Thomas Dolby;
 Gary Numan;
 Tangerine Dream;
 Ultravox;
 Vince Clarke (de Yazoo i Erasure);
 Antnia Font;

Enllaos externs.

 http://www.hollowsun.com/vintage/minimoog/index.html;
 http://www.synthmuseum.com/moog/moomini01.html;
 http://www.vintagesynth.com/moog/moog.shtml;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342084" title="Poecilia elegans" nonfiltered="3655" processed="3643" dbindex="133685">

Poecilia elegans  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,6 cm de longitud total i les femelles els 4,6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342085" title="Santa Mara de las Hoyas" nonfiltered="3656" processed="3644" dbindex="133686">

Santa Mara de las Hoyas s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342086" title="Aurora Miranda" nonfiltered="3657" processed="3645" dbindex="133687">

Aurora Miranda da Cunha (20 d'abril de 1915 22 de desembre de 2005) era una cantant brasilera, germana de Carmen Miranda.

Aurora Miranda comenava la seva carrera a l'edat de 18 el 1933. Apareixia en unes quantes pellcules, incloent-hi The Three Caballeros, on balla amb nec Donald i Pepe Carioca, cantant la can, "Os Quindins de Yay".

Filmografia.
 Dias Melhores Viro (1989);
 Tell It to a Star (1945);
 The Three Caballeros (1944);
 Brazil (1944);
 The Conspirators (1944) (inatribut);
 Phantom Lady (1944);
 Banana-da-Terra (1939);
 Al Al Carnaval (1936);
 Al, Al, Brasil (1935);

Enllaos externs.
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342087" title="Ucero" nonfiltered="3658" processed="3646" dbindex="133688">

Ucero s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342089" title="Valdemaluque" nonfiltered="3659" processed="3647" dbindex="133689">

Valdemaluque s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342090" title="Villanueva de Gormaz" nonfiltered="3660" processed="3648" dbindex="133690">

Villanueva de Gormaz s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342092" title="Bayubas de Arriba" nonfiltered="3661" processed="3649" dbindex="133691">

Bayubas de Arriba s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342094" title="Calataazor" nonfiltered="3662" processed="3650" dbindex="133692">

Calataazor s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342096" title="Cidones" nonfiltered="3663" processed="3651" dbindex="133693">

Cidones s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342098" title="Olivia Hime" nonfiltered="3664" processed="3652" dbindex="133694">

Olivia Hime (25 de juny de 1943) s una cantant i compositora brasilera. Est casada amb el fams pianista i compositor Francis Hime. Olivia tamb s copropietria i directora musical de l'empresa fonogrfica Biscoito Fino.

Discografia.
 Palavra de Guerra Ao Vivo   CD & DVD (2008);
 Palavra de Guerra (2007);
 Cano Transparente (2004);
 Mar de Algodo (2002);
 Olivia Hime canta Chiquinha Gonzaga   Serenata de Uma Mulher (2002);
 Alta Madrugada (1997)  ;
 Estrela da Vida Inteira (1987);
 O Fio da Meada (1985) ;
 Mscara (1983);
 Segredo do meu corao (1982);
 Olivia Hime (1981);

Enllaos externs.
 Olivia Hime-;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342099" title="Cubo de la Solana" nonfiltered="3665" processed="3653" dbindex="133695">

Cubo de la Solana s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342101" title="Fuentepinilla" nonfiltered="3666" processed="3654" dbindex="133696">

Fuentepinilla s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn els llogarets de Centenera, Fuentelrbol, Osona, La Seca, Tajueco, Torreandaluz, Valderrodilla, Valderrueda i La Ventosa, i els despoblats de Fuentelfresno i Quintanar.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342102" title="Garray" nonfiltered="3667" processed="3655" dbindex="133697">

Garray s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342103" title="John Love" nonfiltered="3668" processed="3656" dbindex="133698">
 John Maxwell Lineham Love  va ser un  pilot de curses automobilstiques  de Rhodsia (ara Zimbabwe) , que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 7 de desembre del 1924 a Bulawayo, Zimbabwe i va morir el 25 d'abril del 2005.


 A la F1 .

John Love va debutar a la novena i ltima cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 29 de desembre del 1962 el GP de Sud-frica al circuit de East London.

Va participar a un total de deu proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en deu temporades diferents (1962-1965  i 1967-1972) aconseguint un podi (segona posici) com a millor classificaci en una cursa i assolint sis punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342104" title="Golmayo" nonfiltered="3669" processed="3657" dbindex="133699">

Golmayo s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou els llogarets de Camparan, Carbonera de Frentes, La Cuenca, Las Fraguas, Fuentetoba, La Mallona, La Muela, Nafra la Llana, Ndalo i Villabuena.

Administraci.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342105" title="Francis Hime" nonfiltered="3670" processed="3658" dbindex="133700">

Francis Hime (31 d'agost de 1939) s un compositor, arranjador, pianista i cantant brasiler.

Discografia.
2007 - Francis Ao Vivo - DVD;
2007 - Francis Ao Vivo;
2006 - Arquitetura da Flor;
2005 - Essas Parcerias;
2004 - lbum Musical;
2003 - Brasil Lua Cheia - DVD;
2003 - Brasil Lua Cheia;
2002 - Choro Rasgado;
2001 - Meus Caros Pianistas;
2001 - Sinfonia do Rio de Janeiro de So Sebastio - DVD;
2000 - Sinfonia do Rio de Janeiro de So Sebastio;
1985 - Clareando;
1982 - Pau Brasil;
1981 - Sonho de Moo;
1981 - Os Quatro Mineiros;
1980 - Francis;
1978 - Se Porm Fosse Portanto;
1977 - Passaredo;
1973 - Francis Hime;
1964 - Os Seis em Ponto;

Enllaos externs.
 Francis Hime-;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342106" title="Gormaz" nonfiltered="3671" processed="3659" dbindex="133701">

Gormaz s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342107" title="Lliga dels Pirineus d'handbol femenina 2007" nonfiltered="3672" processed="3660" dbindex="133702">
Edici de la VIII Lliga dels Pirineus d'handbol femenina de l'any 2007.

La competici es disput a Bouillargues el desembre del 2007.

Resultats.



Classificaci final.


Vegeu tamb.
Lliga dels Pirineus d'handbol femenina;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342108" title="Los Rbanos" nonfiltered="3673" processed="3661" dbindex="133703">

Los Rbanos s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342111" title="Lliga dels Pirineus d'handbol femenina 2006" nonfiltered="3674" processed="3662" dbindex="133704">
Edici de la VII Lliga dels Pirineus d'handbol femenina de l'any 2006.

La competici es disput a Alcarrs el  2 i 3 de setembre del 2006.

Resultats.



Classificaci final.


Vegeu tamb.
Lliga dels Pirineus d'handbol femenina;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342112" title="Lliga dels Pirineus d'handbol femenina 2005" nonfiltered="3675" processed="3663" dbindex="133705">
Edici de la VI Lliga dels Pirineus d'handbol femenina de l'any 2005.

La competici es disput a Toluges el  3 i 4 de setembre del 2005.

Resultats.



Classificaci final.


Vegeu tamb.
Lliga dels Pirineus d'handbol femenina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342116" title="Circ de Gavarnie" nonfiltered="3676" processed="3664" dbindex="133706">


El Circ de Gavarnie (en francs: Cirque de Gavarnie) forma part del masss de Mont Perdut, que va ser declarat en 1997 com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La cascada de Gavarnie s una de les ms altes d'Europa, amb ms de 400 m de caiguda vertical. El Circ de Gavarnie est situat als Pirineus en la comuna francesa de Gavarnie (Alts Pirineus), dins del Parc Nacional dels Pirineus.

D'un dimetre de sis quilmetres, aquesta muralla rocosa, meravella de la naturalesa, s un dels llocs ms visitats de tots els Pirineus francesos. El terreny calcari, gris, ocre o rosa, ha estat retorat i elevat fins a ms de 3.000 m d'altitud.

La paret arriba a 1.500 m d'altura des del fons de la vall fins a algunes dels cims ms alts del Pirineus, com el Pic Gran Astazu, el Pico Marbor, la Torre de Marbor, el Pic Casc de Marbor i el Pic Tailln. La Bretxa de Rolando s una curiositat geolgica, una porta en la cresta rocosa, accessible des del port de Bujaruelo, al que s'arriba fcilment per l'estaci d'esqu de Gavarnie-Gdre.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342118" title="Lliga dels Pirineus d'handbol femenina 2000-2004" nonfiltered="3677" processed="3665" dbindex="133707">
Edicions de la Lliga dels Pirineus d'handbol femenina dels anys 2000 al 2004.

 I Lliga dels Pirineus femenina 2000 .
 Seu: El Vendrell;
 Final: Associaci Lleidatana - HB Cercle Nmes 21 - 24;


 II Lliga dels Pirineus femenina 2001 .
 Seu: Nimes;
 Final: HB Cercle Nmes - BM Montcada 15 - 18;


 III Lliga dels Pirineus femenina 2002 .
 Seu: Sabadell;
 Final: HB Arrahona de Sabadell - HB Cercle Nmes 15 - 21;


 IV Lliga dels Pirineus femenina 2003 .
 Seu: Mende;
 Final: HB Cercle Nmes - Associaci Lleidatana  21 - 15;


 V Lliga dels Pirineus femenina 2004 .
 Seu: Vilanova del Cam ;
 Final: Associaci Lleidatana - HB Cercle Nmes 27 - 22;

Vegeu tamb.
Lliga dels Pirineus d'handbol femenina;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342119" title="Adoniran Barbosa" nonfiltered="3678" processed="3666" dbindex="133708">

Adoniran Barbosa, nom artstic de Joo Rubinato (31 d'agost de 1939 23 de novembre de 1982), eren un fams cantant i compositor brasiler de samba tradicional.

 Composicions seleccionats .


Malvina, 1951;
Saudosa maloca, 1951;
Joga a chave, amb Osvaldo Moles 1952;
Samba do Arnesto, 1953;
Pra que chorar, amb Matilde de Lutiis;
A garoa vem descendo, amb Matilde de Lutiis;
As mariposas, 1955;
Iracema, 1956;
Apaga o fogo Man, 1956;
Bom-dia tristeza, 1958;
Abrigo de vagabundo, 1959;
No morro da Casa Verde, 1959;
Prova de carinho, 1960;
Tiro ao lvaro, amb Osvaldo Moles 1960;
Luz da Light, 1964;

Trem das Onze, 1964;
Agenta a mo, 1965;
Samba Italiano, 1965;
Tocar na banda, 1965;
Pafuna, amb Osvaldo Moles 1965;
O casamento do Moacir, 1967;
Mulher, patro e cachaa, 1968;
Vila Esperana, 1968;
Despejo na favela, 1969;
Fica mais um pouco, amor, 1975;
Acende o candieiro, 1972;
Uma Simples Margarida (Samba do Metr);
J Fui uma Brasa;
Rua dos Gusmes;


Adoniran tamb deixava 90 lrics indites, que estan sent pstumament posades a msica per diversos compositors.

Enllaos externs.
 Adoniran Barbosa-;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342120" title="Jos Martnez Arenas" nonfiltered="3679" processed="3667" dbindex="133709">
Jos Martnez Arenas (Cartagena, 1888 - Oriola, 1970) fou un poltic i escriptor valenci d'origen murci. De petit es trasllad amb la seva famlia a Oriola. Es llicenci en dret a la Universitat de Valncia el 1908. Fou membre dels Collegis d'Advocats d'Alacant, Madrid, Valncia, Murcia, Albacete i Oriola i collabor al diari La Huerta (1907). El 1911 fou secretari del Cercle Industrial i Mercantil d'Oriola. 

Inicialment fou captat per al Partit Conservador pel Marqus de Rafal, per desprs es pass al Partit Liberal, dirigit a la comarca per Trinitario Ruiz Valarino. El 1918 fou primer tinent d'alcalde d'Oriola, i alcalde entre 1919 i 1921. A les eleccions generals espanyoles de 1923 fou escollit diputat pel districte d'Oriola, per quan es proclam la dictadura de Primo de Rivera el general Bermdez de Castro el va fer empresonat dos mesos a castell de Santa Brbara d'Alacant. El 1930 va intentar reorganitzar el Partit Liberal al Baix Segura, i a les eleccions municipals de 1930 va obtenir l'alcaldia d'Oriola, per el resultat fou anullat. 

En 1932 va ingressar en el Partit Republic Conservador de Miguel Maura Gamazo, i fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1933. Fou candidat a les eleccions generals espanyoles de 1936, per no fou escollit. Durant la guerra civil espanyola va ser empresonat durant un temps, i un cop alliberat no va ser molestat per les noves autoritats. Desprs de la guerra abandon la poltica i exerc com a advocat, de manera que fou deg del Collegi d'Advocats d'Oriola. 

 Obres .
 Cancionero de la esclavitud (1939);
 La tertulia del bar Lauro, De mi vida: hombres y libros (1963) ;
 Eva no tuvo madre (1965) ;
 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342121" title="Jowhar" nonfiltered="3680" processed="3668" dbindex="133710">

Jowhar (itali Giohar) s una ciutat de Somlia, capital de la regi de Shabeellaha Dhexe. Temporalment (2005-2006) fou seu del Govern Federal de Transici i per tant virtual capital de Somlia. 

 Situaci i popblaci.

Est situada a uns 90 km al nord de Mogadiscio en la carretera que porta fins a Beledweyne i la frontera etop. La ciutat disposa d'un aeroport situat a poca distancia al nord. La poblaci estimnada s d'uns 50.000 habitants

Economia .

A la comarca es cultiva pltan, cot i canya de sucre.

Histria.

El aristcrata i explorador itali Luigi Amedeo duc dels Abruzzos va fundar a la Somlia Italiana una comunitat agrcola experimental que es va dir Villaggio Duca degli Abruzzi. El 1926 aquesta comunitat estava formada per 16 llogarets i hi vivien 3000 somalis i 200 italians. Per la seva construcci foren expropiats els nadius. Luigi Amedeo va morir a la ciutat on encara est enterrat. Desprs del 1951 va agafar el nom de Giohar. Les terres van perdre importncia degut a que les pastures i els negocis a la ciutat donaven ms beneficis. Els italians que apreciaven el potencial econmica de la regi, van construir un ferrocarril que unia Jowhar amb Mogadiscio, i que va existir per trenta anys.

El 1969 les terres foren nacionalitzades pel rgim comunista de Siad Barre que les va cedir per 50 anys als seus cultivadors; el rgim fixava els preus dels productes i garantia la compra del 80% de la collita. Segons la llei de cooperatives 70 de 1973 els petits pagesos de la rodalia foren expropiats per esdevenir treballadors de les empreses estatals Granja d'arrs Fanoole, Projecte d'irrigaci de Mogambo i complex de Sucre del Juba.

El 1982 fou elevada a capital regional quan la provncia de Banaadir o Mogadiscio es va dividir en tres regions, entre les quals la de Shabeellaha Dhexe (Shabele Mitj).

A l'acord del 2004 que establia un Govern Federal de Transici, el qual tindria la seu alternativament a Jowhar i Baidoa, quedant exclosa Mogadiscio per raons de seguretat. El juliol del 2005 el president Abdullahi Yusuf Ahmed es va traslladar a la ciutat des de Bossaso, i es va reunir amb el primer ministre Ali Mohammed Ghedi, que ja feia un mes que era a la ciutat. Part del parlament tamb es va establir a Jowhar mentre alguns ministeris romanien a Mogadiscio  . El febrer del 2006, el president i el primer ministre van marxar cap a Baidoa , on es va acordar que es reuniria el parlament.

El juny del 2006 la Uni de Corts Islmiques de Somlia va entrar a Mogadiscio   i els islamistes es van acostar a Jowhar per el president de les corts Sheikh Sharif Ahmed va anunciar que no atacarien la ciutat si no eren atacats ; tot i aix, el 13 de juny del 2006 les corts van atacar la ciutat (des del nord)  defensada pel cap local Mohamed Dhere, i desprs d'una petita resistncia, la van ocupar . La ciutat fou reconquerida pels etops el 27 de desembre de 2006  . El 26 de mar del 2008 la ciutat fou ocupada per l'Aliana pel Nou Alliberament de Somlia, per poc temps; . El 9 d'abril un grup de islamistes armats van entrar a la ciutat sense trobar resistncia per la van abandonar ; els islamistes van tornar a entrar a la ciutat el 27 d'abril, per tercera vegada en dos mesos . El 26 de maig els islamistes van prohibir les armes de foc a Jowhar per decret del cap local Sheikh Daahir . El 31 d'agost el Sheik Daahir Adow Alasow, va anunciar que no donava suport especial a cap de les dues faccions islamistes en qu s'havia dividit l'Aliana pel Nou Alliberament de Somlia, la facci radical i la que havia negociat un acord a Djibouti amb el Govern Federal de Transici (dirigides per Sheik Shariif i per Sheik Hasan Daahir), per que en tot cas no uniria les seves forces a les del govern federal i tampoc volia el desplegament de les forces de l'Aliana a la regi del baix Shabele. De fet l'Aliana estava esclatant en faccions i clans  
Vegeu tamb.
Batalla de Jowhar;

 Notes i referncies .


Marc Antoine Prouse de Montclos, Villes en guerre en Somalia, Mogadiscio et Hargeisa. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342125" title="Lliga dels Pirineus d'handbol femenina 2008" nonfiltered="3681" processed="3669" dbindex="133711">
Edici de la IX Lliga dels Pirineus d'handbol femenina de l'any 2008.

La competici es disputar al Pavell Municipal del Vendrell d'El Vendrell els dies 6 i 7 de setembre del 2007, organitzat pel CE Vendrell.

Per primer cop en la competici hi prendr part la selecci catalana absoluta femenina. Fins aquesta edici noms hi havien pres part clubs. Juntament amb la selecci catalana hi participen el Fermafix Lleida, el Cercle Nmes i el Sun AL Bouillargues.

A ms de la lliga, en aquesta edici es disputar la Copa dels Pirineus que enfrontar els clubs CH Amposta i el Jacou Handball.

Resultats.



Classificaci final.


Copa dels Pirineus 2008.



Vegeu tamb.
Lliga dels Pirineus d'handbol femenina;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342126" title="Shadowrun (videojoc del 2007)" nonfiltered="3682" processed="3670" dbindex="133712">

Shadowrun s un videojoc d'acci en primera persona desenvolupat per FASA Interactive per a Windows Vista i Xbox 360. El videojoc est basat en l'antic joc de rol Shadowrun publicat el 1989. s el primer videojoc que utilitza Games for Windows - LIVE i el primer que permet competir els usuaris de Windows Vista contra els d'Xbox 360. Es va publicar el 29 de maig de 2007 als Estats Units, l'1 de juny de 2007 a Europa i el 21 de juny de 2007 al Jap.

 Mode de joc .
Shadowrun compta amb un mode d'entrenament per a un sol jugador que consta de 6 captols en els que s'ensenyen els elementes esencials del joc, com saber utilitzar correctament la mgia, les diferents raes del joc, s d'armes i com guanyar una partida. Tamb permet realitzar partides contra bots controlats per la consola, per bsicament Shadowrun s un joc multijugador online.
L'objectiu del joc s acabar amb l'equip enemic matant a tots els seus membres o entregar un artefacte que es troba al centre del mapa. Es fan varies rondes i l'equip guanyador es qui guanya un total de 6 rondes.

 Enllaos externs .
Web oficial de Shadowrun ;
Shadowrun a Meristation ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342128" title="Jos Mara Ruiz-Prez guila" nonfiltered="3683" processed="3671" dbindex="133713">
Jos Mara Ruiz-Prez guila (Torrevella, 1905 - Alacant, 1982) fou un periodista i poltic valenci. De jovenet es trasllad a Alacant, on estudi a l'Escola de Comer, va treballar a l'empresa Jorge Hawes y Cia i estudi dret a les universitats de Mrcia i Madrid, on es llicenci el 1928. 

El 1930 formava part d'Acci Republicana i a l'agost fou nomenat president de la Joventut Republicana d'Alacant, alhora que collaborava als diaris Rebelda i Diario de Alicante. A les eleccions municipals d'abril de 1931 fou escollit regidor a l'ajuntament d'Alacant pel Partit Republic Radical, del que en fou nomenat president de les seves joventuts. En les discussions sobre l'avantprojecte d'Estatut Valenci de juliol de 1931 va proposar-hi la incorporaci de Mrcia. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la provncia d'Alacant pel Bloc Agrari Antimarxista. 

El 1935, desprs de fer-se amb el control del Diario de Alicante, es va escindir del Partit Republic Radical per a crear el Partit Republic Independent amb el suport del seu padr de noces, Joaqun Chapaprieta, qui el va nomenar Director General de Marina Civil. A les eleccions generals espanyoles de 1936 es present amb el Partit Republic Independent, per no fou escollit. Durant la guerra civil espanyola fou tancat a la pres de Benala per les autoritats republicanes. Desprs de la guerra es va dedicar als negocis pesquers i va crear la revista Puntual (1954), portaveu de l'Agrupaci d'Armadors de Pesca del Mediterrani. 

 
 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342130" title="Quintana Redonda" nonfiltered="3684" processed="3672" dbindex="133714">

Quintana Redonda s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Forma part de la Mancomunitat del Riu Izana, amb Tardelcuende i Matamala de Almazn. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342131" title="Quintanas de Gormaz" nonfiltered="3685" processed="3673" dbindex="133715">

Quintanas de Gormaz s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342132" title="Rioseco de Soria" nonfiltered="3686" processed="3674" dbindex="133716">

Rioseco de Soria s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342134" title="Tajueco" nonfiltered="3687" processed="3675" dbindex="133717">

Tajueco s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342135" title="Tardelcuende" nonfiltered="3688" processed="3676" dbindex="133718">

Tardelcuende s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Quintana Redonda al nord i oest, amb Almazn a l'est, amb Matamala de Almazn al sud i amb Fuentepinilla a l'oest. 


 Personatges illustres .
 Juan Antonio Gaya Nuo, escriptor;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342136" title="Bla Guttmann" nonfiltered="3689" processed="3677" dbindex="133719">

Bla Guttmann (Budapest, Hongria, 27 de gener 1899 - Viena, ustria, 28 d'agost 1981) fou un futbolista i entrenador de futbol hongars, d'origen jueu.

Trajectria.
Com a jugador defens els colors del MTK Hungria FC, SC Hakoah Wien, la selecci hongaresa (4 cops) i diversos clubs als Estats Units. Guttmann, per, on ms destac fou en la tasca d'entrenador. Dirig clubs com el Milan, So Paulo FC, FC Porto, SL Benfica i C.A. Pearol. El seu ms gran xit l'assol amb els portuguesos del Benfica, amb qui guany dues Copes d'Europa consecutives els anys 1960-61 i 1961-62. Juntament amb Mrton Bukovi i Gusztv Sebes, Guttmann fou un dels pioners de la formaci 4-2-4.

L'any 1962, desprs de la segona Copa d'Europa guanyada, Guttmann deman al SL Benfica ms diners, fet que el club no accept provocant l'adu de l'entrenador. En deix el Benfica, Guttmann declar En cent anys des d'avui cap club portugus esdevindr campi d'Europa i el Benfica sense mi mai guanyar una copa europea. Des d'aleshores, el club ha estat finalista en sis ocasions - 1962, 1965, 1968, 1982, 1988 i 1990 - per mai ha guanyat cap copa europea ms.

Palmars.
Com a jugador
Lliga hongaresa de futbol: 2 1919-20, 1920-21 (MTK Hungria FC);
Lliga austraca de futbol: 1 1924-25 (SC Hakoah Wien);
U.S. Open Cup: 1 1929 (New York Hakoah);

Com a entrenador
Copa d'Europa de futbol: 2 1960-61, 1961-62 (SL Benfica);
Copa Mitropa: 1 1939 (jpest FC);
Lliga hongaresa de futbol: 2 1938-39, 1946-47 (jpest FC);
Lliga portuguesa de futbol: 3 1958-59 (FC Porto), 1959-60, 1960-61 (SL Benfica);
Copa portuguesa de futbol: 1 1962 (SL Benfica);
Campionat paulista: 1 1957 (So Paulo FC);

Referncies.


Enllaos externs.
Guttmann al United States Soccer Hall of Fame;
Guttmann a www.jewsinsports.org;
Guttmann a www.jewishsports.net;
Guttmann a planetbenfica.co.uk;
Guttmann i Eusebio;
Biografia a la UEFA ;

 Bibliografia .
Behind The Curtain - Travels in Eastern European Football: Jonathan Wilson (2006) ;
50 Years of the European Cup and Champions League: Keir Radnedge (2005) ;
Garrincha: Ruy Castro (2005) ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342139" title="Torreblacos" nonfiltered="3690" processed="3678" dbindex="133720">

Torreblacos s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342140" title="Valdenebro" nonfiltered="3691" processed="3679" dbindex="133721">

Valdenebro s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342141" title="Valderrodilla" nonfiltered="3692" processed="3680" dbindex="133722">

Valderrodilla s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342142" title="Velilla de la Sierra" nonfiltered="3693" processed="3681" dbindex="133723">

Velilla de la Sierra s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342143" title="Villaciervos" nonfiltered="3694" processed="3682" dbindex="133724">

Villaciervos s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342144" title="James Callaghan" nonfiltered="3695" processed="3683" dbindex="133725">


Leonard James Callaghan, Bar Callaghan de Cardiff (27 de mar de 1912   26 de mar de 2005), poltic laborista que fou Primer Ministre del Regne Unit entre 1976 i 1979, i Lord vitalici des de 1987. Fou un poltic popular, moderat i optimista, fet que li va fer guanyar-se l'afectus sobrenom de Sunny Jim (Alegre Jim).


Biografia.
Leonard James Callaghan va nixer a Portsmouth, una ciutat costanera del sud d'Anglaterra. A la seva autobiografia, titulada Time and chance, va recordar les dificultats econmiques de la seva infantesa i l'ajuda donada per un diputat laborista quan mor el seu pare, James, nou anys ms tard. Segons escrigu: "Des de llavors sempre vrem ser laboristes".

El jove Jim deix els estudis als 16 anys i trob treball com a oficinista fiscal abans d'enrolar-se a la Royal Navy durant la Segona Guerra Mundial.


Trajectria poltica.
James Callaghan s'inici a la poltica, com a diputat per Cardiff, el 5 de juliol de 1945. Durant aquells anys va desenvolupar diversos crrecs sindicals, per nou fou fins el 1963, amb la mort de Hugh Gaitskell, quan opt per primera vegada al liderat del Partit Laborista.

Callaghan arrib al nmero 10 de Downing Street desprs de la dimissi de Harold Wilson, el 1976, i desprs d'haver exercit com a responsable dels tres ministeris ms importants del govern: Chancellor of the Exchequer (ministre de Finances) durant el 1964; ministre de l'Interior, el 1967; i cap del Foreign Office (ministeri d'Afers Exteriors) el 1974. Fou aquesta llarga experincia en tasques de govern i el seu perfil com a candidat ms neutral dins del Partit Laborista, el que li van permetre assolir la direcci del partit i el lideratge del govern el 1976.

Tot i aix, aquesta trajectria poltica pass per moments de greu dificultat i decisions polmiques. Per exemple, al capdavant del Ministeri de Finances, Callaghan es resist a devaluar la lliura esterlina fins que la realitat va fer inevitable la depreciaci de la moneda i la seva sortida del ministeri, el 1967.

Posteriorment, com a ministre de l'Interior, orden el desplegament de tropes britniques a l'Ulster, desprs de les primeres manifestacions en defensa dels drets civils i els enfrontaments amb la poblaci protestant. D'altra banda, com a ministre d'Exteriors durant el govern de Wilson, Callaghan va encapalar l'equip negociador que va permetre l'entrada del Regne Unit a la Comunitat Econmica Europea.

Els seus tres anys de govern com a Primer Ministre van terminar en l'anomenat Hivern del Descontentament, amb el pas gaireb paralitzat por les contnues vagues sindicals. Aquesta situaci va permetre l'ascens del Partit Conservador, que va acabar per plantejar una moci de censura al Parlament. Callaghan va perdre la votaci per un sol vot, el qu port a la seva caiguda i a la convocatria d'eleccions generals el 1979, que donaren la victria a la conservadora Margaret Thatcher.

Ja com a ex-Primer Ministre, Callaghan ocup el seu esc a la Cambra dels Comuns fins a l'any 1987, quan fou proclamat Lord Callaghan de Cardiff i pass a formar part de la Cambra dels Lords com a Lord vitalici.


Obituari.
En saber-se de la seva mort, el web de la BBC va escriure que Callaghan "Fou vctima dels esdeveniments, del temps i del dest, contra els que va lluitar constantment com a primer ministre britnic".






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342146" title="1284 aC" nonfiltered="3696" processed="3684" dbindex="133726">

 Esdeveniments .
 Comena la construcci del temple egipci d'Abu Simbel.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342147" title="Josep Puig i Pujades" nonfiltered="3697" processed="3685" dbindex="133727">
Josep Puig i Pujades (Figueres, Alt Empord, 1883 - Perpiny, 1949) fou un escriptor i poltic catal. Treball com a sastre a Barcelona, Pars i als magatzems familiars de Figueres. El 1907 es trasllad a Girona i fou membre de nombroses associacions culturals, com el Casal Catal de Pars, de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana, el Foment de la Sardana de Figueres (1927) i mestre en Gai Saber del Felibritge Catal per l'Acadmia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpiny (1934). Alhora, es dedic a la literatura, escrivint contes d'estil postmodernista.

Polticament, el 1908 milit a l'Aplec Nacionalista Republic i public a L'Autonomista, L'Empord Federal, Joventut i Il.lustraci Llevantina. En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola era president de la Federaci Republicano-Socialista de l'Empord, que s'adher a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit amb el que fou diputat provisional de la Generalitat el 1931, regidor de l'Ajuntament de Figueres el 1931-1938, i comissari de la Generalitat a Girona el 1933. Fou processat per la seva participaci en els fets del sis d'octubre de 1934 i condemnat a 30 anys de presidi. A comenaments de 1936 fou alliberat i a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat pel Front d'Esquerres per la provncia de Girona. Durant la guerra civil espanyola fou nomenat cnsol de la Repblica Espanyola a Li i Perpiny, i en acabar el conflicte es va exiliar.

 Obres .
 Besllums (1923);
 Trgedies de venat (1923);
 L'oncle Vicen (1926);
 Contes (1937);
 La fi de don Joan (1930), assaig ;
 Quan s'ha perdut la fe (1936);
 Narcs Monturiol, inventor de la navegaci submarina (1918) ;
 Ell, a la pres (1938);

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342149" title="Estaci de les Aubrais-Orlans" nonfiltered="3698" processed="3686" dbindex="133728">





L'Estaci de les Aubrais-Orlans (Gare des Aubrais-Orlans) es va inaugurar el 28 de setembre de 1853 a Les Aubrais, municipi de Fleury-les-Aubrais, departament francs de Loiret

 Lnies amb parada a l'estaci .
 Navette;
 Les Aubrais-Orlans - Orlans;

 TGV Limousin Centre Europe;
 Brive-la-Gaillarde - Lille-Europe;

  Centre ;
 Pars-Austerlitz - tampes - Orlans;

 Aqualys;
 Pars-Austerlitz - Orlans - Tours;

 Corail Intercits;
 Pars-Austerlitz - Orlans;
 Pars-Austerlitz - Blois;
 Pars-Austerlitz - Tours;
 Pars-Austerlitz - Bourges;
 Pars-Austerlitz - Montluon-Ville;

 Corail Toz ;
 Pars-Austerlitz - Tolosa-Matabiau;

 Corail Luna;
 Pars-Austerlitz - Irun / Tarbes;
 Pars-Austerlitz - Portbou / La Tor de Querol;
 Pars-Austerlitz - Toulouse-Matabiau / Rodez;

 Trenhotel;
 Pars-Austerlitz - Barcelona Frana;
 Pars-Austerlitz - Madrid-Chamartn;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342151" title="Wajid" nonfiltered="3699" processed="3687" dbindex="133729">
Wajid (somali Waajid) s un poble de la regi de Bakool a Somlia, capital de districte. Est situada a 302 kilmetres al nord-oest de Mogadiscio, a 78 kilmetres al sud-oest de la capital regional Xuddur, i a 69 kilmetres al sud-est de la frontera amb Etipia. El districte tenia una poblaci de 36.995 habitants (2004) 

El districte s un rea rural de clima rid o semi rid; la majoria de la poblaci viu de la ramaderia i de les collites, especialment la melca 

Des de el 2006, Wajid ha estat greument afectada per l'escassetat i el conflicte unit a la sequera i males collites han produt manca d'aliments  

El juliol del 2006, Wajid fou ocupat per forces etops als inicis de la intervenci d'Etipia a Somlia 
.  L'agost del 2008, forces dels Mujahideen Youth Movement es van enfrontar a la milcia local i la ciutat sembla estar ara en mans dels islamistes . L'agost del 2008 es va informar que el percentatge de malnutrici al districte de Wajid era dels ms alts de Somlia 

 Vegeu tamb .

 Bakool;

Referncies.


 Enllaos externs .


 Regi de Bakool: mapa del districte de Waajid, del Food Security Analysis Unit (FSAU).
 Fotos de Wajid a Panoramio.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342152" title="Estaci de Limoges-Bndictins" nonfiltered="3700" processed="3688" dbindex="133730">





L'Estaci de Limoges-Bndictins es troba a la ciutat de Llemotges al departament francs de l'Alta Viena.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342154" title="Afgooye" nonfiltered="3701" processed="3689" dbindex="133731">
Afgooye s una ciutat de Somlia, a la regi de Shabeellaha Hoose. La poblaci s'estima en 65.000 habitants. Est situada a uns 30 km al nord-oest de Mogadiscio. Est creuada pel riu Shabele. Era tradicionalment un lloc de segona residncia pels ciutadans de Mogadisci que s'ho poden permetre. 

El seu nom antic fou Gueledi o Geledi del nom del clan principal. Fou capital del Sultanat de Geledi que va quedar sota protectorat itali el 1893 i fou annexionat el 1908. Desprs de la independncia va esdevenir quasi b un barri de Mogadisci.

Desprs de la conquesta de Mogadiscio pels etops (28 de desembre del 2006) i la resistncia islamista, entre finals de desembre i el mes de juny uns 40.000 refugiats  es van establir a la ciutat pagant un petit lloguer (1,5 dlars als mes) als propietaris dels terrenys per construir una barraca.. El juliol del 2007, en una nova onada, milers de ciutadans de la capital es van refugiar a la ciutat, quan va esclatar la violncia entre els islamistes i el Govern Federal de Transici. Unes 5000 famlies van arribar en poques setmanes.

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342161" title="Operaci de falsa ensenya" nonfiltered="3702" processed="3690" dbindex="133732">
Les operacions de falsa ensenya o bandera falsa sn operacions amagades i encobertes, dutes a terme per governs, corporacions i d'altres organitzacions, que mitjanant enganys i propaganda, fan creure a l'opini pblica que han sigut realitzades per altres collectius. El nom es deriva del concepte militar d'aixecar colors falsos, que significa dur hissada una ensenya d'un altre pas, tctica molt utilitzada en les batalles navals.

Sovint s'ha descobert que atacs terroristes a diferents pasos han sigut duts a terme pel govern del propi pas que els ha patit, amb l'objectiu de fer creure a l'opini pblica quelcom que beneficia els objectius d'aquest govern. Per exemple, uns dels casos d'operacions de falsa ensenya ms clars varen ser els que van succeir als anys 70 a Itlia, quan diverses bombes van fer explosi i el govern les va atribuir a organitzacions d'extrema esquerra, per en realitat va ser una estratgia de les organitzacions d'extrema dreta, en collaboraci amb els serveis secrets italians, amb l'objectiu de causar crispaci i tensar els aires poltics del moment, alhora que desacreditava i acusava de terroristes als moviments socials, i aix justificar la repressi sobre aquests. Aquesta operaci de bandera falsa s coneguda com a estratgia de tensi d'Itlia.

 s de falsa ensenya contra l'adversari .

La falsa bandera s'utilitza tot sovint en els conflictes bllics d'arreu amb l'objectiu de confondre a l'enemic o enganyar-lo, sense el propsit de conspirar contra la poblaci civil. Aquests en sn els exemples ms usuals.

 Espionatge .
Les tcniques de falsa ensenya sn mpliament utilitzades en l'mbit de l'espionatge, habitualment es recluten agents convencent-los que treballen per a governs amics o organitzacions en qu confien. Es creu que EUA fa servir sovint aquesta tctica a l'orient proper, fent pensar als agents que recluta que treballen per a grups islmics, per en realitat ho fan per al govern americ.

 Guerra naval .
Als conflictes martims aquesta prctica es considerada acceptable, i es permet lluir la falsa bandera, hissant la ensenya nacional prpia just abans del combat, per confondre l'enemic.

Els creuers auxiliars van operar d'aquesta manera en ambdues Guerres Mundials. Els Q-boat anglesos van emprar aquest comportament, i va dur a Alemanya a una guerra submarina sense lmits. L'exemple ms notable va ser el creuer alemany Kormoran, que atacava els vaixells comercials anglesos, i que va sorprendre i enfonsar el creuer auxiliar HMAS Sydney al 1941, llevant el nombre ms elevat de vides registrat mai en un vaixell de guerra australi.

 Guerra terrestre .

A la guerra terrestre l's de falsa ensenya s semblant a la guerra martima, per a terra, sense intencions conspiratives, s molt menys til. Un clar exemple s quan al 2008 l'exrcit de Colmbia va fer veure que pertanyia a la Creu Roja, enganyant a la guerrilla de les FARC per alliberar a quinze hostatges, entre ells la poltica ngrid Betancourt a la coneguda com Operaci Escac(Operacin Jaque). L'assumpci ms estesa s que aquesta prctica va ser presa primriament per la Llei humanitaria internacional al judici de 1947 del planificador i comandant de la Operaci Greif, Otto Skorzeny.

 Exemples d'Operacions de falsa ensenya amb conspiraci .

 Operacions de falsa ensenya comprovades .

 1865 - Al 1865, a la Batalla de Papudo, un vaixell de Xile va utilitzar la bandera de la Gran Bretanya i va sorprendre amb un atac a un vaixell espanyol.

 1882-1883 - Entre finals del 1882 i principis del 1883, a la regi rural d'Andalusia van succeir incendis de collites i edificis, a ms de quatre assassinats. Aquests fets van ser atributs per part del govern i l'esglsia a una suposada organitzaci anarquista secreta i violenta anomenada Mano Negra. Basant-se en aquest pretext, i tot i que els grups anarquistes (molt nombrosos a Andalusia durant aquesta poca) varen negar qualsevol relaci amb els atemptats i l'absncia absoluta de proves, l'estat va dur a terme una repressi durssima i quinze camperols van ser condemnats a mort i executats pblicament a la plaa del mercat de Jerez de la Frontera. Avui es coneix que la Mano Negra va ser una operaci de falsa ensenya del govern de Sagasta per tal d'esclafar les revoltes a la zona rural del sud d'Espanya.  ;


 1915 - Al 1914 va comenar la Primera Guerra Mundial, i el president de USA, Wilson va declarar la neutralitat de la naci. No obstant aix, la administraci estatunidenca cercava qualsevol excusa per justificar l'entrada a la guerra. L'assessor del president Wilson, Coloniel Edward Hose, i el secretari d'assumptes exteriors angls, Sir Edward Grey, ambds relacionats estretament amb els banquers internacionals, van pactar l'entrada d'un vaixell de passatgers, anomenat Lusitania, a aiges controlades militarment pels alemanys. L'ambaixada d'Alemanya va publicar al New York Times una advertncia, recomanant als passatgers del Lusitnia que no pugessin al creuer, i que s ho feien era sota al seva responsabilitat, doncs s'endinsaria en zona de guerra i seria propens a ser destrut. Finalment, el 7 de maig de 1915, el Lusitnia va entrar a una zona patrullada per vaixells militars alemanys i va ser bombardejat, fent esclatar crregues explosives i municions collocades prviament a la bodega del creuer, matant a 1200 passatgers estatunidencs. Amb aquest pretext i amb la poblaci convenuda a voler atacar Alemanya, USA va entrar a la Primera Guerra Mundial.;

"Les grans corporacions bancaries estan profundament interessades en la Guerra Mundial, degut a les mltiples oportunitats d'obtenir un enorme profit financer". 

 1931 - Al 1931 va succeir l'Incident de Muken, en el que oficials japonesos varen fabricar un pretext per a permetre l'annexi de la Manxria, fent explotar una secci de la via de ferrocarrils. Desprs, van reclamar el fals segrest d'un dels seus soldats a l'incident del Pont de Marco Polo com a excusa per justificar la invasi de la Xina.

 1933 - L'incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933 va ser atribut pel govern acabat d'elegir d'Adolf Hitler als comunistes i socialistes, per realment va ser orquestrat pels nazis tal i com es va demostrar mitjanant documents i confessions obtinguts als judicis de Nuremberg.

 1939 - Al 1939, la Uni Sovitica va canonejar Mainila al lmit de Finlndia, provocant baixes. Aquest atac preparat va servir com a justificaci per a envair Finlndia, tot i que la invasi de Finlndia ja havia sigut pactada amb anterioritat amb l'Imperi Alemany de Hitler.

 1939 - L'incident Gleiwitz de 1939, Reinhard Heydrich de l'Alemanya Nazi va fabricar falses evidncies d'un atac polons amb l'objectiu de mobilitzar l'opini pblica alemanya, i construir un pretext absolutament fals per entrar en guerra amb Polnia. Aquesta amb moltes altres operacions de falsa ensenya de la Operaci Himmler van mobilitzar el suport de la poblaci alemanya per al inici de la Segona Guerra Mundial.



 1954 - L'assumpte Lavon (Lavon Affair) s el gran trfec generat per la operaci encoberta israeliana a Egipte, coneguda com a Operaci Susannah, en la que bns egipcis, estatunidencs i britnics a Egipte van ser atacats durant l'estiu de 1954. Es va conixer amb l'eufemisme assumpte Lavon desprs de qu el ministre de Defensa israeli Pinhas Lavon fos obligat a dimitir per causa de l'incident, que va ser realment terrorisme d'Estat de falsa ensenya. Israel no va admetre la seva responsabilitat fins a l'any 2005.;

 2005 - Al 2005 a Bssora a l'Iraq la policia iraquiana va detenir dos soldats britnics del Regiment de Reconeixement Especial disfressats d'rabs (amb barbes postisses i turbants) que disparaven contra civils i contra les forces de seguretat tot intentant collocar explosius, simulant ser terroristes sectaris. Els soldats van ser alliberats per la fora quan l'exercit britnic, mitjanant un atac directe, va destruir la pres on es trobaven detinguts els dos soldats. Aquest succs tan greu encara no ha tingut explicacions per part del govern britnic, i molts periodistes i intellectuals han expressat la seva opini, admetent que creuen que aquest no n's un cas allat al conflicte de l'Orient Proper.;

 Operacions de falsa ensenya planificades per no executades .

 1962 - La Operaci Northwoods, planejada al 1962 pel Departament de defensa dels USA com un atac sobre la seva prpia naci amb l'objectiu de crear un pretext per tal de realitzar una intervenci militar a Cuba. L'engany hagus consistit a involucrar a Cuba en el segrest d'avions de passatgers que havien de ser estavellats contra edificis significatius dels Estats Units. Aquesta conspiraci va ser ideada per la Junta de Caps d'Estat Major, i va ser rebutjada pel President John F. Kennedy, i va ser revelada per la Freedom of Information Act, sent publicada per James Bamford.;

 1982 - A Espanya la conspiraci colpista pel 27 d'octubre de 1982 que va ser avortada a principis d'aquell mateix mes, pretenia, segons el pl, realitzar una srie d'accions terroristes de gran envergadura que serien atribuides a ETA, per tal de justificar una intervenci militar.

 Operacions no aclarides a les que s'ha acusat de ser operacios de falsa ensenya .

 1999 - L'exoficial del GRU, Aleksey Galkin, l'exoficial Aleksandr Litvinenko i d'altres delators al govern rus van afirmar que els atemptats dels Edificis de Russia al 1999 que van precipitar la Segona Guerra Chechena van ser operacions de falsa ensenya preparades pel FSB, successor del KGB.

 Teories conspiratives .

 2001   Certes teories alternatives sobre els atemptats de l'11 de setembre de 2001 a USA afirmen que aquests van ser una operaci de falsa ensenya organitzada pel propi govern estatunidenc per crear un fal pretext per a justificar les guerres contra Afganistan i Iraq, tal i com s'explica al documental Zeitgeist.;

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342162" title="Jardim" nonfiltered="3703" processed="3691" dbindex="133733">



Jardim s una ciutat de l'estat brasiler de Mato Grosso do Sul.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342163" title="Cultura de Dadiwan" nonfiltered="3704" processed="3692" dbindex="133734">
La cultura de Dadiwan (xins:      ; pinyin: Ddw n) (5850-5350 a C) va ser una cultura neoltica de la que s han trobat restes principalment a les provncies de Gansu i Shaanxi, a la Xina. La cultura pren el seu nom del primer estrat trobat al lloc de Dadiwan. La cultura compartia unes quantes similituds amb les cultures de Cishan i Peiligang. 

L indret de Dadiwan va ser descobert al comtat de Qin'an, Gansu i se n va excavar des del 1975 fins al 1984. Dadiwan es va construir sobre la pendent d una muntanya al sud del Riu Qingshui, prop del Riu Wei. L'estrat ms antic d aquest indret pertany a la cultura de Dadiwan, l'estrat del mig a la cultura de Yangshao i l'estrat ms recent a la cultura de Longshan. El lloc cobreix una rea de ms de un mili m. Les excavacions han descobert fins avui els fonaments de 240 cases, 35 forns de cermica, porcions de 12 squies, 71 tombes, 325 forats per a emmagatzematge i rebuig, i ms de 8.000 artefactes.

Els fonaments d'una gran edificaci de 290 m (420 m incloent-hi el pati exterior), foren descoberts a Dadiwan. L'edifici, conegut com F901, s descrit pels arquelegs xinesos com una sala de reuni comunal i es va bastir sobre una plataforma de terra pilonada, anivellada amb argila cuita.

L'agricultura s representada pels primers espcimens de collita de conreu de sec. Les restes de ji carbonitzat (una classe de mill antic), desenterrats durant la primera fase, sn contemporanis dels que s han trobat a Grcia i demostren que els primers conreus en aquesta rea van ser ji, abans que es popularitzs el su (mill).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342175" title="Cuixtic meridional" nonfiltered="3705" processed="3693" dbindex="133735">
El cuixtic meridional (tamb conegut com a llenges del Rift) constitueix una de les branques principals en qu es divideixen les llenges cuixtiques i que comprn dins seu l'aasx, l'alagwa, el burunge, el dahalo, el gorowa, l'iraqw i el kw'adza (aquest ltim extingit), totes llenges prpies del territori de l'actual estat de Tanznia.


Composici de la branca cuixtica meridional.
Sn set els idiomes generalment inclosos, sense agrupaments ni subdivisions interns, dins el conjunt de les llenges cuixtiques del sud:

aasx;
alagwa;
burunge;
dahalo;
gorowa;
iraqw;
kw'adza;

El dahalo, nica llengua amb clics del grup, mostra trets divergents respecte de la resta de membres de la branca que indiquen un allunyament del patr cuixtic, si b el seu origen sud-cuixtic resta recognoscible. D'altra banda, la llengua hbrida mbugu (o ma'a) t arrels parcials en una llengua cuixtica meridional no identificada.

La proposta de Hetzron (1980) i Ehret (1995) de considerar aquestes llenges cuixtiques del sud part del cuixtic oriental de les Terres Baixes xoca amb l'actual mancana de reconstruccions que permetin descartar la possibilitat que les coincidncies lxiques no siguin mers manlleus. La gran divergncia que presenten els vocabularis d'ambds grups podria derivar-se, emper, d'una relexificaci parcial de les llenges cuixtiques del Rift arran del seu contacte amb llenges khoisan, relexificaci de la qual tant l'alta freqncia de les africades ejectives /ts'/ i /t  / (superior a la de les pulmonars com ara /p, f, w,  , x/) com els clics del dahalo podrien ser testimonis.


Bibliografia.
 Blaek, Vclav (2005) "Current progress in South Cushitic Comparative Historical Linguistics", Folia Orientalia 42, n 1, 177-224.
 Ehret, Christopher (1980) The Historical Reconstruction of Southern Cushitic Phonology and Vocabulary, Kolner Beitrage zur Afrikanistik, Reimer Verlag.
 Kieling, Roland (1995) "Verbal Inflectional Suffixes in the West Rift Group of Southern Cushitic", in Cushitic and Omotic Languages, C. Griefenow-Mewis i R. M. Voigt (eds.). Colnia: 59-70. ;
 Kieling, Roland (2000) "Some salient features of Southern Cushitic (Common West Rift)", Lingua Posnaniensis 42: 69-89 ;
 Kieling, Roland (2001) "South Cushitic links to East Cushitic", in New Data and New Methods in Afroasiatic Linguistics - Robert Hetzron in memoriam, Andrzej Zaborski (ed.). Wiesbaden: Harrassowitz, 95-102.
 Kieling, Roland (2002) "Wille, Initiierung und Kontrolle: zur Morphosemantik von Experiensverben im Sdkuschitischen", in Aktuelle Forschungen zu afrikanischen Sprachen (Tagungsband des 14. Afrikanistentags), Theda Schumann, Mechthild Reh, Roland Kieling i Ludwig Gerhardt (eds.). Colnia: Rdiger Kppe, 171-192.
 Kieling, Roland (2003) "Infix genesis in Southern Cushitic", in Selected Comparative-Historical Afrasian Linguistic Studies in memory of Igor M. Diakonoff, Lionel M. Bender, Gabor Takacs i David Appleyard (eds.). Munic: Lincom, 109-122. ;
 Kieling, Roland (2004) "Tonogenesis in Southern Cushitic (Common West Rift)", in Stress and Tone   the African Experience, Rose-Juliet Anyanwu (ed.), Frankfurter Afrikanistische Bltter 15: 141-163.
 Roland Kieling and Maarten Mous (2003) The Lexical Reconstruction of West-Rift (Southern Cushitic).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342176" title="Agust Corts Soriano" nonfiltered="3706" processed="3694" dbindex="133736">
Agust Corts Soriano nasqu el 23 d'octubre de 1947 a Valncia. Curs els estudis eclesistics al Seminari Metropolit de Valncia. Es llicenci en teologia per la Facultat de Teologia Sant Vicen Ferrer de Valncia. 

L'any 1993 es doctor en teologia a la Pontifcia Universitat Gregoriana de Roma. Fou ordenat sacerdot el 23 de desembre de 1971. En el seu ministeri sacerdotal, entre 1972 i 1974, fou vicari a Quart de Poblet;
de 1973 a 1984, capell del Collegi Sant Josep de la Muntanya de Valncia;
de 1974 a 1976, rector de Quart de Poblet i professor a l'Institut Llus Vives de Valncia;
de 1976 a 1978, director del Secretariat Dioces de Pastoral Juvenil;
l'any 1978, vicari de Sant Antoni de Pdua de Valncia;
de 1978 a 1984, secretari particular del qui aleshores era arquebisbe de Valncia, Mons. Miquel Roca Cabanellas;
de 1986 a 1997, rector del Seminari Metropolit de Valncia;
de 1997 a 1998, canonge penitencier de la catedral de Valncia;
i entre 1990 i 1998, professor de teologia a la Facultat Teolgica, a l'Institut Teolgic per al Matrimoni i la Famlia i a l'Institut de Cincies Religioses de Valncia.
Fou nomenat bisbe d'Eivissa el 20 de febrer de 1998 i reb l'ordenaci episcopal el 18 d'abril de 1998.

El 12 de setembre de 2004 inici el seu ministeri com a primer bisbe de la dicesi de Sant Feliu de Llobregat, a la catedral de Sant Lloren de Sant Feliu de Llobregat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342178" title="Alagwa" nonfiltered="3707" processed="3695" dbindex="133737">



L'alagwa s una llengua cuixtica parlada per unes 30.000 persones a la regi Dodoma de Tanznia i que integra, juntament amb l'aasx, el burunge, el dahalo, el gorowa, l'iraqw i el kw'adza, la subdivisi del cuixtic meridional.


Enllaos externs.
 Entrada Alagwa a lEthnologue;
 Entrada Alagwa al Rosetta Project;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342180" title="Burunge" nonfiltered="3708" processed="3696" dbindex="133738">



El burunge (bulunge, mbulugwe, burungi) s una llengua cuixtica parlada per unes 13.000 persones al sud-est de les poblacions de Langi, Goima, Txambalo o Mirambu, a la regi Dodoma de Tanznia. Forma part, juntament amb l'aasx, l' alagwa, el dahalo, el gorowa, l'iraqw i el kw'adza, de la subdivisi del cuixtic meridional.


Bibliografia.
 Kiessling, Roland (2000) Eine Grammatik des Burunge. Afrikanistische Forschungen Band 13. Colnia: Rdiger Kppe Verlag.

Enllaos externs.
 Entrada Burunge a lEthnologue;
 Entrada Burunge al Rosetta Project;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342191" title="Volums de Bleach" nonfiltered="3709" processed="3697" dbindex="133739">
Eus ac una llista dels volums de Bleach:















Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342192" title="Kw'adza" nonfiltered="3710" processed="3698" dbindex="133740">



El kw'adza s una llengua cuixtica extingida a finals del segle XX, antigament parlada al districte Mbulu de Tanznia, i que integra, ensems amb l'aasx, l'alagwa, el burunge, el dahalo, el gorowa i l'iraqw la subdivisi del cuixtic meridional.

C. Ehret treball amb el que se suposava que era l'ltim parlant de kw'adza (M. L. Bender 1976: 280), fet confirmat anys ms tard per R. Kiessling (1999).


Enllaos externs.
 Entrada Kw'adza a lEthnologue;
 Entrada Kw'adza al Rosetta Project;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342198" title="Gorowa" nonfiltered="3711" processed="3699" dbindex="133741">



El gorowa s una llengua cuixtica parlada per uns 50.000 individus als districtes de Mbulu (regi Aruixa) i de Kondoa (regi Dodoma) de Tanznia. s membre, ensems amb l'aasx, l'alagwa, el burunge, el dahalo, l'iraqw i l'extingit kw'adza, de la subdivisi del cuixtic meridional.



Enllaos externs.
 Entrada Gorowa a lEthnologue;
 Entrada Gorowa al Rosetta Project;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342203" title="Estaci de Narbona" nonfiltered="3712" processed="3700" dbindex="133742">









L'Estaci de Narbona s una estaci que es troba a la ciutat de Narbona, al departament francs de l'Aude

 Lnies amb parada a l'estaci .


 Lnia ;
 Lnia Pars Estaci de Li - Perpiny;
 Lnia Lilla - Perpiny / Tolosa;
 Lnia Brusselles - Perpiny;
 Lnia Dijon - Bordeus;
 Lnia Tolosa - Marsella;

 iDTGV;
 Lnia Pars - Perpiny;

 Corail Toz;
 Lnia Nia - Bordeus;
 Lnia Pars - Cervera de la Marenda;
 Lnia Bordeus / Tolosa - Marsella;

 Corail Luna;
 Lnia Pars-Austerlitz - Cervera de la Marenda / Portbou;
 Lnia Metz - Nancy - Montpeller - Cervera de la Marenda / Portbou (caps de setmana i periodes estivals);
 Lnia Estrasburg - Besanon - Montpeller - Cervera de la Marenda / Portbou (caps de setmana i periodes estivals);

 ;
 Lnia Marsella - Montpeller - Tolosa;
 Lnia Aviny - Montpeller - Perpiny - Cervera de la Marenda;
 Lnia Tolosa - Narbona - Perpiny - Cervera de la Marenda;
 Lnia Montpeller - Besiers - Perpiny - Cervera de la Marenda;
 Lnia Narbona - Carcassona - Tolosa;

 Cataln Talgo;
 Lnia Montpeller-Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342213" title="Cantons de l'Ain" nonfiltered="3713" processed="3701" dbindex="133743">
Els Cantons de l'Ain sn 43 i s'agrupen en 4 districtes:

 
Districte de Belley (9 cantons - sotsprefectura: Belley) :cant d'Ambrieu-en-Bugey - cant de Belley - cant de Champagne-en-Valromey - cant d'Hauteville-Lompns - cant de Lagnieu - cant de Lhuis - cant de Saint-Rambert-en-Bugey - cant de Seyssel - cant de Virieu-le-Grand;

Districte de Bourg-en-Bresse (24 cantons - prefectura: Bourg-en-Bresse) :cant de Bg-le-Chtel - cant de Bourg-en-Bresse-Est - cant de Bourg-en-Bresse-Nord-Centre - cant de Bourg-en-Bresse-Sud - cant de Ceyzriat - cant de Chalamont - cant de Chtillon-sur-Chalaronne - cant de Coligny - cant de Meximieux - cant de Miribel - cant de Montluel - cant de Montrevel-en-Bresse - cant de Pronnas - cant de Pont-d'Ain - cant de Pont-de-Vaux - cant de Pont-de-Veyle - cant de Reyrieux - cant de Saint-Trivier-de-Courtes - cant de Saint-Trivier-sur-Moignans - cant de Thoissey - cant de Treffort-Cuisiat - cant de Trvoux - cant de Villars-les-Dombes - cant de Viriat;

Districte de Gex (3 cantons - sotsprefectura: Gex) :cant de Collonges - cant de Ferney-Voltaire - cant de Gex;

Districte de Nantua (7 cantons - sotsprefectura: Nantua) :cant de Bellegarde-sur-Valserine - cant de Brnod - cant d'Izernore - cant de Nantua - cant d'Oyonnax-Nord - cant d'Oyonnax-Sud - cant de Poncin;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342214" title="Rosa Pags Pallis" nonfiltered="3714" processed="3702" dbindex="133744">
Rosa Pags Pallis (Reus, 1967) s escriptora.

 Llibres .
 Kohai. Reus: Spigues i Entenguis Produccions, 1985 ;
 Els camins de l'aigua. Tarragona: El Mdol, 1990;
 Binomis. Tarragona: La Gent del Llamp, 1995;
 Un enigma a la cuina (juvenil, amb Mariona Quadrada). Barcelona: Eumo, 1998;
 Llibre de plagis. Tarragona: Arola, 1999;
 Histries trobades (amb Mariona Quadrada). Reus: La Medusa Edicions, 2001;
M'he descuidat de dir-te grcies. Cerdanyola del Valls: UAB, 2004. Premi Valldaura de Novella "Memorial Pere Calders" 2004.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342217" title="Districte de Belley" nonfiltered="3715" processed="3703" dbindex="133745">

El Districte de Belley s un dels quatre districtes del departament francs de l'Ain, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 9 cantons i 107 municipis, el cap cantonal s la sotsprefectura de Belley.

Cantons.
cant d'Ambrieu-en-Bugey - cant de Belley - cant de Champagne-en-Valromey - cant d'Hauteville-Lompns - cant de Lagnieu - cant de Lhuis - cant de Saint-Rambert-en-Bugey - cant de Seyssel - cant de Virieu-le-Grand

Vegeu tamb.
Cantons de l'Ain;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342219" title="Districte de Bourg-en-Bresse" nonfiltered="3716" processed="3704" dbindex="133746">

El Districte de Bourg-en-Bresse s un dels quatre districtes del departament francs de l'Ain, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 24 cantons i 219 municipis, el cap cantonal s la prefectura de Bourg-en-Bresse.

Cantons.
cant de Bg-le-Chtel - cant de Bourg-en-Bresse-Est - cant de Bourg-en-Bresse-Nord-Centre - cant de Bourg-en-Bresse-Sud - cant de Ceyzriat - cant de Chalamont - cant de Chtillon-sur-Chalaronne - cant de Coligny - cant de Meximieux - cant de Miribel - cant de Montluel - cant de Montrevel-en-Bresse - cant de Pronnas - cant de Pont-d'Ain - cant de Pont-de-Vaux - cant de Pont-de-Veyle - cant de Reyrieux - cant de Saint-Trivier-de-Courtes - cant de Saint-Trivier-sur-Moignans - cant de Thoissey - cant de Treffort-Cuisiat - cant de Trvoux - cant de Villars-les-Dombes - cant de Viriat

Vegeu tamb.
Cantons de l'Ain;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342220" title="ATC" nonfiltered="3717" processed="3705" dbindex="133747">
L'ATC s una estructura organitzativa de MCA-UGT de Catalunya. S hi integren els tcnics i comandaments dels sindicats comarcals i intercomarcals, i t com finalitat:

 Participar activament en la consolidaci i desenvolupament de la ATC MCA-UGT de Catalunya.

 Donar un servei personalitzat i de qualitat, als treballadors i treballadores pertanyents al collectiu de professionals tcnics i comandaments.

 Fomentar la integraci al sindicat dels treballadors pertanyents a aquest collectiu, i estudiar solucions als seus problemes especfics.

 Fomentar la creaci d ATC a les seccions sindicals de les empreses i als sindicats comarcals i intercomarcals.

 Mantenir relacions amb les organitzacions similars i collegis professionals, en representaci i amb la collaboraci de la Federaci de la MCA-UGT de Catalunya.

 Enllaos externs .

 UGT;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342221" title="Anna Maiques i Dern" nonfiltered="3718" processed="3706" dbindex="133748">
Anna Maiques i Dern (Terrassa, 3 de setembre del 1967) s fisioterapeuta. Com a jugadora d'hoquei sobre herba, 
guany la medalla d'or en els Jocs Olmpics de Barcelona al 1992.

Al 2004 era cap de fisiologia d'una mtua.

Trajectria.
 Jnior de Sant Cugat;
CD Terrassa (hi jugava en el 1998);

Palmars.






Ttols a nivell de selecci.
 Campiona Jocs Olmpics Barcelona 1992;

 Publicacions .
 J. Chaler Vilaseca, M.A. Abril Carreres, R. Garreta i Figuera, A. Maiques Dern, C. Uny Sallent, F. Soler Romagosa Rehabilitacin acelerada de la plastia de ligamento cruzado anterior en el entorno de una mutua de accidentes de trabajo = Accelerated rehabilitation of the anterior cruciate ligament plasty in the scope of a work accident insurance company, article a Rehabilitacin 35, 5 (2001) ;
 Joaquim Chaler, Eduard Pujol, ngels Abril, Anna Maiques, Carme Uny, Roser Garreta Poster 101: Anterior Cruciate Ligament Rupture Treatment in an Occupational Rehabilitation Environment. A Comparative Study Between Patelar Tendon Versus 4-Strand Gracilis-Semitendinosus Graft, article a Archives of Physical Medicine and Rehabilitation 86 (2005), 9;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342222" title="Districte de Gex" nonfiltered="3719" processed="3707" dbindex="133749">

El Districte de Gex s un dels quatre districtes del departament francs de l'Ain, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 3 cantons i 29 municipis, el cap cantonal s la sotsprefectura de Gex.

Cantons.
cant de Collonges - cant de Ferney-Voltaire - cant de Gex


Vegeu tamb.
Cantons de l'Ain;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342224" title="Estaci de Besiers" nonfiltered="3720" processed="3708" dbindex="133750">







L'Estaci de Besiers, oficialment i en francs Gare de Bziers, s una estaci de la ciutat occitana de Besiers, al departament francs de l'Erau.

 L'estaci .
 TGV de Pars (Lilla, Dijon, Marsella) amb destinaci Perpiny o Tolosa i Bordeus,
 Corail Toz Bordeus-Marsella o Nia,
 Corail Luna de Metz ou Estrasburg direcci Cervera de la Marenda i Portbou,
 Talgo de Montpeller a Barcelona,
  TER Llenguadoc Rossell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342226" title="Districte de Nantua" nonfiltered="3721" processed="3709" dbindex="133751">

El Districte de Nantua s un dels quatre districtes del departament francs de l'Ain, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 7 cantons i 64 municipis, el cap cantonal s la sotsprefectura de Nantua.

Cantons.
cant de Bellegarde-sur-Valserine - cant de Brnod - cant d'Izernore - cant de Nantua - cant d'Oyonnax-Nord - cant d'Oyonnax-Sud - cant de Poncin

Vegeu tamb.
Cantons de l'Ain;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342227" title="Belley" nonfiltered="3722" processed="3710" dbindex="133752">

Belley s un municipi francs, situat al departament d'Ain i a la regi de Roine-Alps. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342229" title="Gex" nonfiltered="3723" processed="3711" dbindex="133753">

Gex s un municipi francs, situat al departament d'Ain i a la regi de Roine-Alps. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342231" title="Nantua" nonfiltered="3724" processed="3712" dbindex="133754">

Nantua s un municipi francs, situat al departament d'Ain i a la regi de Roine-Alps. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342232" title="Montcresson" nonfiltered="3725" processed="3713" dbindex="133755">

Montcresson s un municipi francs, situat al departament del Loiret i a la regi de Centre. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342234" title="Dhusa Mareb" nonfiltered="3726" processed="3714" dbindex="133756">
Dhuusa Marreeb (Dhuusamarreeb) o Dhusa Mareb (altres variants: Dhusa Mareeb i Dusa Mareb) s una ciutat de Somlia a la regi de Galguduud, capital de la regi i del districte del mateix nom. La seva poblaci permanent s estimada a l'entorn dels deu mil habitants la majoria del clan habar gedir dels hawiye.

El 2006 els clans locals es van aliar a la Uni de Corts Islmiques de Somlia. La imposici de la xara va provocar disturbis el juliol del 2006 quan una pellcula de cinema fou prohibida. En aquesta ciutat vivia Aden Hashi Ayro, que fou el cap militar de les corts, i de la milcia de Al-Shabbab, i suposat fundador del Moviment de la Joventut Mujahideen, acusat de ser l'home de Al-Qaeda a Somlia. Fou assassinat en un bombardeig aeri americ el 1 de maig del 2008, quedant destruda la seva casa i morint 14 persones ms.

Enllaos externs.
U.S. Airstrike Kills Somali Accused of Links to Al-Qaeda Washington Post 2 de maig del 2008;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342238" title="Cantons del Roine" nonfiltered="3727" processed="3715" dbindex="133757">
Els Cantons del Roine sn 54 i s'agrupen en dos districtes:

 Districte de Li (43 cantons) cap a la prefectura de Li: cant de l'Arbresle - cant de Bron - cant de Caluire-et-Cuire - cant de Condrieu - cant de Dcines-Charpieu - cant d'cully - cant de Givors - cant d'Irigny - cant de Limonest - cant de Lyon-I - cant de Lyon-II - cant de Lyon-III - cant de Lyon-IV - cant de Lyon-V - cant de Lyon-VI - cant de Lyon-VII - cant de Lyon-VIII - cant de Lyon-IX - cant de Lyon-X - cant de Lyon-XI - cant de Lyon-XII - cant de Lyon-XIII - cant de Lyon-XIV - cant de Meyzieu - cant de Mornant - cant de Neuville-sur-Sane - cant d'Oullins - cant de Rillieux-la-Pape - cant de Sainte-Foy-ls-Lyon - cant de Saint-Fons - cant de Saint-Genis-Laval - cant de Saint-Laurent-de-Chamousset - cant de Saint-Priest - cant de Saint-Symphorien-d'Ozon - cant de Saint-Symphorien-sur-Coise - cant de Tassin-la-Demi-Lune - cant de Vaugneray - cant de Vaulx-en-Velin - cant de Vnissieux-Nord - cant de Vnissieux-Sud - cant de Villeurbanne-Centre - cant de Villeurbanne-Nord - cant de Villeurbanne-Sud;

 Districte de Villefranche-sur-Sane (11 cantons) cap a la sotsprefectura de Villefranche-sur-Sane: cant d'Amplepuis - cant d'Anse - cant de Beaujeu - cant de Belleville - cant du Bois-d'Oingt - cant de Gleiz - cant de Lamure-sur-Azergues - cant de Monsols - cant de Tarare - cant de Thizy - cant de Villefranche-sur-Sane;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342239" title="Districte de Li" nonfiltered="3728" processed="3716" dbindex="133758">

El Districte de Li s un dels dos districtes del departament francs de Roine a la regi de Roine-Alps. Compta amb 43 cantons i 163 municipis. El cap cantonal s la prefectura de Li.

Cantons.
cant de l'Arbresle - cant de Bron - cant de Caluire-et-Cuire - cant de Condrieu - cant de Dcines-Charpieu - cant d'cully - cant de Givors - cant d'Irigny - cant de Limonest - cant de Lyon-I - cant de Lyon-II - cant de Lyon-III - cant de Lyon-IV - cant de Lyon-V - cant de Lyon-VI - cant de Lyon-VII - cant de Lyon-VIII - cant de Lyon-IX - cant de Lyon-X - cant de Lyon-XI - cant de Lyon-XII - cant de Lyon-XIII - cant de Lyon-XIV - cant de Meyzieu - cant de Mornant - cant de Neuville-sur-Sane - cant d'Oullins - cant de Rillieux-la-Pape - cant de Sainte-Foy-ls-Lyon - cant de Saint-Fons - cant de Saint-Genis-Laval - cant de Saint-Laurent-de-Chamousset - cant de Saint-Priest - cant de Saint-Symphorien-d'Ozon - cant de Saint-Symphorien-sur-Coise - cant de Tassin-la-Demi-Lune - cant de Vaugneray - cant de Vaulx-en-Velin - cant de Vnissieux-Nord - cant de Vnissieux-Sud - cant de Villeurbanne-Centre - cant de Villeurbanne-Nord - cant de Villeurbanne-Sud

Vegeu tamb.
Cantons del Roine;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342240" title="Estaci de Ginebra-Cornavin" nonfiltered="3729" processed="3717" dbindex="133759">




L'Estaci de Cornavin, tamb coneguda com l'estaci de Ginebra s troba a la ciutat de Ginebra (Sussa). s la principal estaci de la ciutat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342241" title="Districte de Villefranche-sur-Sane" nonfiltered="3730" processed="3718" dbindex="133760">

El Districte de Li s un dels dos districtes del departament francs de Roine a la regi de Roine-Alps. Compta amb 11 cantons i 131 municipis. El cap cantonal s la sotsprefectura de Villefranche-sur-Sane.

Cantons.
cant d'Amplepuis - cant d'Anse - cant de Beaujeu - cant de Belleville - cant du Bois-d'Oingt - cant de Gleiz - cant de Lamure-sur-Azergues - cant de Monsols - cant de Tarare - cant de Thizy - cant de Villefranche-sur-Sane

Vegeu tamb.
Cantons del Roine;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342244" title="Cantons del Loira" nonfiltered="3731" processed="3719" dbindex="133761">
Els Cantons del Loira sn 40 i s'agrupen en 3 districtes:

 Districte de Montbrison (10 cantons - sotsprefectura: Montbrison) :cant de Bon - cant de Chazelles-sur-Lyon - cant de Feurs - cant de Montbrison - cant de Noirtable - cant de Saint-Bonnet-le-Chteau - cant de Saint-Galmier - cant de Saint-Georges-en-Couzan - cant de Saint-Jean-Soleymieux - cant de Saint-Just-Saint-Rambert;

 Districte de Roanne (11 cantons - sotsprefectura: Roanne) :cant de Belmont-de-la-Loire - cant de Charlieu - cant de Nronde - cant de la Pacaudire - cant de Perreux - cant cant de Roanne-Nord - cant de Roanne-Sud - cant de Saint-Germain-Laval - cant de Saint-Haon-le-Chtel - cant de Saint-Just-en-Chevalet - cant de Saint-Symphorien-de-Lay;

 Districte de Saint-tienne (19 cantons - prefectura: Saint-tienne) :cant de Bourg-Argental - cant du Chambon-Feugerolles - cant de Firminy - cant de la Grand-Croix - cant de Plussin - cant de Rive-de-Gier - cant de Saint-Chamond-Nord - cant de Saint-Chamond-Sud - cant de Saint-tienne-Nord-Est-1 - cant de Saint-tienne-Nord-Est-2 - cant de Saint-tienne-Nord-Ouest-1 - cant de Saint-tienne-Nord-Ouest-2 - cant de Saint-tienne-Sud-Est-1 - cant de Saint-tienne-Sud-Est-2 - cant de Saint-tienne-Sud-Est-3 - cant de Saint-tienne-Sud-Ouest-1 - cant de Saint-tienne-Sud-Ouest-2 - cant de Saint-Genest-Malifaux - cant de Saint-Hand;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342245" title="Districte de Montbrison" nonfiltered="3732" processed="3720" dbindex="133762">

El Districte de Montbrison s un dels tres districtes del departament francs del Loira, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 10 cantons i 138 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Montbrisson.

Cantons.
cant de Bon - cant de Chazelles-sur-Lyon - cant de Feurs - cant de Montbrison - cant de Noirtable - cant de Saint-Bonnet-le-Chteau - cant de Saint-Galmier - cant de Saint-Georges-en-Couzan - cant de Saint-Jean-Soleymieux - cant de Saint-Just-Saint-Rambert

Vegeu tamb.
Cantons del Loira;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342247" title="Districte de Roanne" nonfiltered="3733" processed="3721" dbindex="133763">

El Districte de Roanne s un dels tres districtes del departament francs del Loira, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 11 cantons i 115 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Roanne.

Cantons.
cant de Belmont-de-la-Loire - cant de Charlieu - cant de Nronde - cant de la Pacaudire - cant de Perreux - cant cant de Roanne-Nord - cant de Roanne-Sud - cant de Saint-Germain-Laval - cant de Saint-Haon-le-Chtel - cant de Saint-Just-en-Chevalet - cant de Saint-Symphorien-de-Lay

Vegeu tamb.
Cantons del Loira;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342248" title="Arequipa" nonfiltered="3734" processed="3722" dbindex="133764">


Arequipa s una ciutat del sud del Per, capital de la regi homnima. Amb 819.273 habitants el 2005, s la segona ciutat ms poblada de l'estat. Est situada a la regi dels Andes, a 2.380 metres d'altitud, emmarcada pel Misti, volc cobert de neus perptues. Precisament el nom d'Arequipa prov de l'aimara arikipa, 'prop de la muntanya', en referncia a aquest volc. Ha sofert diversos terratrmols al llarg de la histria; els ms importants, els del 1868 i el 2001.

Fundada el 15 d'agost de 1540, la ciutat t un bon nombre d'edificis de l'poca colonial espanyola fets amb sillar, una roca porosa blanca d'origen volcnic, que li ha valgut el sobrenom de La Ciudad Blanca. El centre histric d'Arequipa fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, en reconeixement a la seva integritat arquitectnica i histrica.

s seu de diverses universitats i disposa de l'aeroport internacional Rodrguez Balln.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342249" title="Districte de Saint-tienne" nonfiltered="3735" processed="3723" dbindex="133765">

El Districte de Saint-tienne s un dels tres districtes del departament francs del Loira, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 19 cantons i 74 municipis. El cap del districte s la prefectura de Saint-tienne.

Cantons.
cant de Bourg-Argental - cant du Chambon-Feugerolles - cant de Firminy - cant de la Grand-Croix - cant de Plussin - cant de Rive-de-Gier - cant de Saint-Chamond-Nord - cant de Saint-Chamond-Sud - cant de Saint-tienne-Nord-Est-1 - cant de Saint-tienne-Nord-Est-2 - cant de Saint-tienne-Nord-Ouest-1 - cant de Saint-tienne-Nord-Ouest-2 - cant de Saint-tienne-Sud-Est-1 - cant de Saint-tienne-Sud-Est-2 - cant de Saint-tienne-Sud-Est-3 - cant de Saint-tienne-Sud-Ouest-1 - cant de Saint-tienne-Sud-Ouest-2 - cant de Saint-Genest-Malifaux - cant de Saint-Hand

Vegeu tamb.
Cantons del Loira;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342250" title="Montbrison" nonfiltered="3736" processed="3724" dbindex="133766">

Montbrison s un municipi francs, situat al departament de Loira i a la regi de Roine-Alps. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342251" title="Carl Galle" nonfiltered="3737" processed="3725" dbindex="133767">
Carl Galle (5 d'octubre de 1872 - 18 d'abril de 1963) fou un atleta alemany. Va competir als Jocs Olmpics d'estiu de 1896.

Galle compet als 1500 metres. Galle va acabar quart, darrere de Teddy Flack, Charles Arthur Blake i Albin Lermusiaux.

 Enllaos externs .

 Llista d'atletes alemanys;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342254" title="nguelos Fetsis" nonfiltered="3738" processed="3726" dbindex="133768">
nguelos Fetsis (en grec               ; nascut a Lefkada el 1878, (mort desconeguda)) fou un atleta grec. Va competir als Jocs Olmpics d'estiu de 1896.

Fetsis va competir en la categoria de 800 metres, on va quedar quart o cinqu en la seva srie, ja que el seu temps s desconegut, cosa que va fer que no pogus avanar fins a la final.

Tamb va competir en la categoria de 1.500, on es va classificar a la part inferior de la graella, encara que la seva collocaci exacta s confusa.

 Enllaos externs .

 Llista d'atletes grecs;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342257" title="Llista de canons del Guitar Hero World Tour" nonfiltered="3739" processed="3727" dbindex="133769">
Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero World Tour, quart ttol principal de la saga Guitar Hero. El va desenvolupar l'empresa Neversoft amb la collaboraci de Vicarious Visions i Budcat Creations, i el van distribuir Activision i RedOctane. El seu llanament es va produir el 26 d'octubre de 2008 als Estats Units i el 7 de novembre a Europa. El videojoc est disponible per les consoles PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360 i Wii, i tot i que estan classificades per la ESRB, encara no estan confirmades les versions per ordinadors PC i Mac.

Com les seves versions anteriors, la principal caracterstica del joc es centra en la utilitzaci d'un controlador que reprodueix una guitarra elctrica real per tal de simular un guitarrista. La principal novetat d'aquesta edici consisteix en que apart de la guitarra, tamb s'inclou un controlador en forma de bateria i un micrfon, que juntament amb una altra guitarra que faci les funcions de baix, quatre jugadors poden jugar alhora per simular tota una banda de rock. La consola Wii tamb pot descarregar nou material per internet de la mateix forma que ja es podia en la PlayStation i la Xbox 360. Una altra de les novetats s l'addicci d'un mode estudi en el qual els usuaris poden crear les prpies canons i compartir-les mitjanant el servei "GHTunes".





 Repertori principal .

La llista principals de canons est formada per un total de 86 canons. s el primer ttol de la saga en qu totes les canons sn gravacions originals enlloc de versions. En el mode carrera, sigui individual o multijugador, les canons estan distribudes en divuit actuacions que contenen entre tres i sis canons. Un cop superades totes les canons de l'actuaci, es desbloquegen les canons extres o els duels amb els "caps" (si s individual). Els duels sn contra els guitarristes Ted Nugent i Zakk Wylde. L'ordre de les actuacions es basa en la dificultat de les canons segons l'instrument o banda seleccionats per seguir una progressi adequada. A partir de que s'ha accedit a una can en el mode carrera, aquesta est disponible en la resta de modes del joc. La banda sonora cont canons famoses d'artistes ben coneguts.




 Canons descarregables .

En aquesta edici, la versi del joc per la consola Wii tamb permetr la descrrega de noves canons d'internet unint-se a les Xbox 360 i PlayStation 3 que ja disposaven d'aquesta funcionalitat en versions anteriors. Els usuaris de la Wii podran emmagatzemar les canons tan en la memria interna com en una targeta SD en forma de "Rock Archive" i aix poder crear llistes de canons posteriorment. Quan s'utilitza una can emmagatzemada en la targeta SD, automticament es copia en la "cache de contingut" de la memria interna de Wii i quan s'ha acabat de tocar, s'esborrar automticament. Aix requereix uns dos-cents blocs de memria lliure de la Wii.   



S'ha confirmat que algunes canons de Jimi Hendrix seran llanades com a material descarregable, apart d'altres que ja estan incloses en el joc.


 Notes .
  Les pistes per la guitarra han estat gravades el 2008 per la veus originals de l'any 1968 encara s'utilitzen.;
  La can han estat regravades per l'artista original exclusivament pel joc.
  La can s totalment gratuta.
  La can ser exclusiva per la plataforma Xbox 360 durant dues setmanes, llavors estar disponible per PlayStation 3.


 Referncies .



 Enllaos externs .
 Lloc oficial Guitar Hero World Tour;
 FanClub;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342258" title="Jusa" nonfiltered="3740" processed="3728" dbindex="133770">

Jusa (en francs i oficial Joyeuse) s un municipi francs, situat al departament de l'Ardecha i a la regi de Roine-Alps. Est agermanat amb el municipi catal de Vilassar de Dalt.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342260" title="Gedo" nonfiltered="3741" processed="3729" dbindex="133771">


Gedo s una regi (gobolka) de Somlia sorgida el 1982 de la divisi de la regi de l'Alt Juba o Juba Superior. La capital es Garbahaarreey.

 Geografia .

Limita al nord amb Etipia; a l'oest amb Kenya; a l'est amb les regions de Bakool i Bay (Somlia)|Bay
i al sud amb Jubbada Dhexe (Juba Mitj) i Jubbada Hoose (Juba Inferior o Baix Juba). La part de la regi a l'oest del riu Juba fou part del territori de Jubalndia dins l'frica Oriental Britnica, fins el 1924/1925.  La regi est regada pel riu Juba, i  en una part petita pel riu Dawa que passa per Doolow, a la frontera amb Etipia, i desaigua al Juba.

Una part de la regi sn muntanyes rocoses (comarca de Daawo); altres sn terres arenoses i dunes; cap a Bardera sn terres frtils (els prats de Gelgel o Gelgelsha). A la part central es troba un accidentat terreny amb gorgues, congosts (que enfilen en direcci al riu) i roques. La part sud s la ms frtil amb terres roges arenoses que s'allarguen cap a l'oest fins a la frontera de Kenya.

A uns 40 km de la capital en direcci a Beled Hawo, hi ha la muntanya Humbaale que s la ms alta de la regi, amb una gran vista des del tur Waamo Yarey a 140 km de distancia cap al sud i 100 de la capital.

La regi t una important vida animal amb elefants, lleons, estruos, girafes, lleopards, porcs africans, guineus, i altres, que aprofiten l'abundncia d'herba a les terres a l'oest de Bardera (els prats de Gelgel = Banka Gelgel o Gelgelsha). Al riu Juba hi ha cocodrils i hipoptams. Els cavalls de Gedo sn famosos i es troben principalment a Beled Hawo i a Dirharra (prop de la vila de Damase) al districte de Ceelwaaq.
  
 Economia .

La regi ms frtil es la vall del Juba, i especialment Bardera on es cultiva moresc, patates, melca, tabac, ssam, fruites tropicals i altres productes. Beled Xaawo s el principal centre comercial. La poblaci no urbana s dedica a la ramaderia. Fora de l'agricultura i ramaderia ha sorgit un sector de serveis a les ciutats ms grans com Garbahaarreey, Baardheere, Luuq i Buuloxaawo, bsicament de serveis financers i de comunicacions. Les granges es troben principalment a la vall del Juba i a l'entorn de les ciutats i a la resta la gent es dedica a pasturar. El comer principalment amb Kenya, es intens degut a la seva situaci fronterera amb aquest estat i amb Etipia.

Poblaci. 

La poblaci s'ha incrementat molt desprs del 1990 per l'afluncia de refugiats d'altres llocs i ronda actualment el mili de persones (estimada en uns 250.000 habitants el 1982 i de 690.000 el 1994  ). Encara que la capital s Garbahaarreey, en una posici central, la ciutat principal s Bardera, i la segueix Luuq (Lugh), si be el districte de Luuq t menys habitants que el de Buuloxaawo (Beled Hawo o Beled Xaawo) que per un temps fou la ciutat i districte ms poblat quan molta gent procedent de Mogadiscio s'hi va refugiar.

 Histria . 

Fou creada el 1982 i fins el 1991, va destacar el governador Mohamed Abdinur Iris (finals dels anys vuitanta), degut a que fou el nic que va fer realitzacions rellevants (millora de carreteres, creaci d'una escola, ampliaci del hospital i altres).

Vers el 1992 la regi va quedar en gran part en mans de la organitzaci Al-ithihad Al-islamia dirigida pel Sheikh Mohamed Haji Yussuf, nadiu de la regi; el suport de la organitzaci al Front Nacional d'Alliberament de l'Ogaden va provocar la invasi etop el 1996; els clans locals marehan es va dividir entre partidaris i opositors als etops; desprs d'anys de lluites entre aquestos i amb altres grups, el 2004 es va celebrar una conferencia de pau que va acordar celebrar eleccions lliures en tres anys, i es va reconixer al Govern Federal de Transici.  El 2004 fou escollit governador  Hussein Sheikh Abdi Ismail, lies Hussien Farey. 

El 2006 la regi fou ocupada pels etops davant l'amenaa de la Uni de Corts Islmiques de Somlia. El febrer del 2007 es van fer eleccions on es van elegir al governador regional i governadors de districtes i els caps locals. Fou escollit democrticament governador Adam Ibrahim O'Hirsi (Adam Ibrahim Aw Hirsi).

A finals del 2007 van comenar a actuar milicians del Moviment de la Joventut Mujahideen que a la meitat del 2008 dominaven  algunes zones al sud-oest de la regi.

La llista de governadors s la segent:

Cumar Maxamed Guuleed ;
Maxamed Nuur Wardheere ;
Cali Faarax Xayoow ;
Maxamed Cali Xaashi ;
Jaalle Axmed Mahdi ;
Maxamed Cabdinuur (Iris) ;
Cali Maxamed Aadan (Cali Xaashi) ;
Axmed Sharmaarke ;
Cumar Sh Maxamuud  Sh Cabdullahi (Cumar Yare) 1994;
Clans 1994-2004;
Xuseen Sh Cabdi Ismaaciil (Fareey) 2004-2007;
Aadam Ibraahim Aw Xirsi 2007-2008;
Xuseen Sh Cabdi Ismaaciil (Fareey) 2008-;

Districtes. 

Inicialment (1882) van formar la regi sis districtes: 

Baardheere ;
Buuloxaawo (o Beled Haawo);
Ceelwaaq;
Doolow;
Garbahaarreey;
Luuq (o Lugh) ;

Desprs s'hi va afegir el de:

Buurdhuubo;

 Ciutats i pobles de Gedo .

Ajaaw;
Baardheere;
Baqtiile;
Barwaaqo;
Beledhawo;
Bilcisha;
Boorame;
Buraa;
Buulo Gaduud;
Buulo Mareer;
Buulo Weyn;
Buurdhuubo;
Buusaar;
Caanoole;
Caracase;
Ceel Cadde;
Ceel Duur;
Ceel Gaduud;
Ceel Garabjaalow;
Ceel Marjis;
Ceelwaaq;
Cilaan;
Daarul Salaam;
Dhamasa o Dhamaso ;
Dheenle;
Doolow;
Faafaxdhuun;
Faan Weyn;
Gantamaa;
Garbahaarreey;
Gerileey;
Kurmaan;
Luuq;
Malkaareey;
Maykaareebay;
Qooneey;
Saamoole;
Serinleey;
Shanqoloow;
Siidimo o Siidamo;
Tuulo Barwaaqo;
Uur Mataano;
Waamo Yareey;
War Dugsi;
Yurkud;

 Nota .


 Referncia . 

 October 1998 Nordic Fact-Finding Mission to the Gedo Region of Somalia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342263" title="T-80" nonfiltered="3742" processed="3730" dbindex="133772">

El T-80 s un tanc de guerra que va ser dissenyat en la Uni Sovitica i va entrar en servei oficial al 1976. Al seu torn, el T-80 va ser un desenvolupament del T-64, i a ms va ser el primer tanc de guerra de producci massiva en ser equipat amb una turbina de gas en el motor per a la propulsi central (el Stridsvagn 103 usava una turbina de gas suplementria l'any 1971). Un derivat avanat, el T-84, continua sent produt a Ucrana. El T-80 i les seves variants estan en servei en Bielorssia, Pakistan, Rssia, Corea del Sud i Ucrana.

 Histria de Producci .

El T-80 ha estat confs per alguns analistes Occidentals amb el T-72 Sovitic, per un rpid reps dels tancs Sovitics i les seves histries donen claredat: el T-80 i el T-72 sn molt diferents mecnicament. Cada un d'ells s el producte de dues oficines de disseny diferents (el T-80 ve de la SKB-2 design bureau de la Kirov Factory a Leningrad (actualment Sant Petersburg), i el T-72 ve d'Uralvagonzavod en Nizhny Tagil, Rssia), i sn similars nicament en l'aparena general. El T-80 est basat en l'antic T-64 i incorpora caracterstiques del T-72, que era un disseny complementari.

El T-64 va ser el disseny primitiu del KMDV, de la Morozov Design Bureau, un tanc d'alta tecnologia que reemplaaria als obsolets tancs pesats IS-3 i T-10, usats en les operacions individuals de l'Exrcit Roig. El T-72 va ser dissenyat per ser un tanc de producci en massa que equiparia a les Unitats d'Infanteria Cuirassada sovitics, i per ser exportat a pasos del bloc de l'est. El tanc T-72 mecnicament simple s ms fcil de fabricar, i s ms simple en cas de realitzar-li manteniment en el camp de batalla.

La histria del T-64 continua amb el T-80. L'oficina de disseny de Leningrad va millorar el disseny inicial, introduint-ne en el model vell una turbina de gas al motor, i incorporant components de la suspensi del T-72. Aix li va donar al tanc una bona relaci entre pes i velocitat, convertint-lo al tanc ms movil en servei, encara que amb alguns problemes de rang, ja que la turbina consumi grans volums de combustible encara quan el tanc no es troba en moviment. (Posteriorment Morozov va canviar la turbina de gas per un motor disel en el disseny del T-T-80UD, per economitzar combustible i simplificar el manteniment.)

Mentre que el M1 Abrams posseeix tamb una turbina de gas d'1,500 hp (1,120 kW), el T-80 t prcticament la meitat de la seva mida i pes; per tant la seva maniobrabilitat s tal que se'l sol anomenar el "tanc volador". El T-80 pot disparar pel seu can els mateixos 9K112 Kobra mssils antitancs guiats que el T-64.

El tanc principal de batalla T-80 U (1985, "U" per uluchsheniye millora) va ser dissenyat per SKB-2 a Leningrad (cos) i el Morozov Bureau (torreta i armament). La seva planta motriu s una turbina de gas de 1.250 cv (919 kW) GTD-1250. El que representa un aven respecte als motors GTD-1000 T i GTD-GTD-1000TF que es va installar en els models previs de la linea T-80. Aquesta turbina de gas pot utilitzar combustible d'aviaci com a tamb disel i gasolina de baix octanatge, t una bona estabilitat dinmica, vida til, i alta confiabilitat. La turbina de gas GTD-1250 t un sistema automtic incorporat per a remoci de dipsits de pols. Tanmateix encara posseeix l'alt consum de combustible del T-80, el que va ser inacceptable per a l'exrcit rus durant els conflictes en Txetxnia. El T-80 U es troba protegit per una armadura explosiva reactiva de nova generaci anomenada Kontakt-5, que es troba integrat al disseny de la torreta i el cos, i equipament Brod-M per a travessar rius profunds. Pot disparar el nou mssil guiat 9M119 Refleks. La metralladora del comandant accionada per control remot s'ha reemplaat per una de tipus ms flexible muntada en un pedestal.

Rssia s'ha mostrat t'endent d'abandonar al T-80 pel seu alt consum de combustible i per a l'estandarditzaci en favor del T-90 de la fbrica de Uralvagonzavod, derivat del T-72, el qual s'ha exportat en grans quantitats a l'ndia. La fbrica d'Omsk a Sibria, depenent en gran manera de la producci militar, va quedar arrunada desprs de la desaparici de l'URSS i la dramtica reducci de pressupost per a defensa, de manera que amb prou feines va poder avanar en el desenvolupament del T-80, mentre que Uralvagonzavod, amb una producci ms diversificada, va aconseguir mantenir una productivitat acceptable. Amb tot, Rssia ha exportat diversos T-80 a Xipre, Corea del Sud i la Xina, i ha realitzat demostracions de versions per a exportaci com el T-80 UM 1 amb blindatge reactiu, i l'avanat T-80 UM 2 Black Eagle.

 Disseny .



Un dels avantatges caracterstics del T-80 s la seva petita mida (almenys la meitat o tres quarts del M1 Abrams, depenent de l'aspecte) i volum intern ptim (potser la meitat del M1, per una mica ms d'espai per a l'equip que en el T-72). Aix dna una bona proporci entre volum i blindatge.

Excepte en la versions ms modernes del tanc (com per exemple el T-84 Oplot), la munici s emmagatzemada a la zona ms protegida - immediatament sota de la tripulaci dins de l'habitacle al dispositiu de crrega automtica. Aquesta caracterstica t|posseeix el desavantatge que si el tanc s penetrat per un mssil, la munici pot detonar induda per l'alta temperatura que es produeix a l'habitacle, matant la tripulaci i fent volar la torreta pels aires. En la majoria dels tancs occidentals, com el M1 Abrams, sol una part de la munici s'emmagatzema dins de l'habitacle i podria tamb detonar; tanmateix, per protegir la tripulaci aquesta munici en general s'emmagatzema en un compartiment a prova d'explosions provet de plafons expulsables en cas que es pugui fer que se'l detoni. El dispositiu de crrega automtica t una velocitat de recrrega de projectils entre 7.1 segons a 19.5 segons depenent de la posici inicial del dispositiu.

 Models .

 Models .
T-80 (1976) - El primer model en ser produt, bsicament un T-64 amb millores al motor.
T-T-80B (1981) - Nou blindatge de cermica.
T-80BV - millorat el blindatge a un reactiu explosiu.
T-80 U (1985) - Nova torreta, blindatge millorat.
T-80U(M) - Millorada la capacitat de foc.
T-80UD - Disseny Ucrans amb motor disel, exportat al Pakistan.
T-80UK, T-80UDK - Versi de comando, amb visi infraroja, GPS, APS i altres equips addicionals, tanc d'exportaci en els anys 1990.
T-T-80UE (1999) - un tanc ms barat, bsicament una simplificaci del T-T-80UK.
T-80UM - Versi Russa, que va canviar la visi infraroja per una visi de calor.
T-80UM2 - Prototip rus amb blindatge de protecci Drozrd-2 (Zaloga 2000:4).
Black Eagle (Chorny Oryol) - prototips russos de demostraci, amb noves torretes de metralladora i equips addicionals.
T-84 - Disseny Ucrans del T-T-80UD, incloent al T-84 U, T-84 Oplot, i el T-84 Yatagan.

 Variants .

BREM-80U - ARV basat en el T-80 U, amb una grua de 80 tones, aparentment molt potent (en comparaci amb antics ARVs Sovitics que tenien grues de menor tonatge).

BREM-84 - ARV Ucrans.

2S19 Msta-S - artilleria automobible de 125 mm, basat en la torreta giratria del T-80 i altres caracterstiques del T-72.

 Operadors .
 -92 T-80B;
 -41 T-80 U;
 -;
 - L'agost de 1996 el Pakistan va decidir comprar 320 tancs T-T-80UD d'Ucrana per 580 milions de US$. Despus dels primers 15 lliuraments al Pakistan el febrer de 1997, Rssia va protestar perqu el T-T-80UD s de construcci 100% russa i per tant Ucrana no pot exportar-lo. Ucrana va poder distribuir 20 T-T-80UD ms fins a maig de 1997. El contracte va ser completat amb el lliurament de 285 tancs T-84 ucranesos (Ob.478BE) en lloc de T-80UD. Algunes fonts asseguren que els tancs usats pel Pakistan no poden ser T-T-80UD per s T-80 U;
 -6.000. 4.500 T-80 U, T-T-80UM, T-T-80UD en servei actiu i 1.456 T-80 U, T-T-80UM, T-T-80UD en la reserva (Almenys hi ha 460 T-T-80UD en servei amb 2a Divisi Guards Tamanskaya Motor Rifle i 4a Divisi Guards Kantemirowsk Motor Rifle);
 - L'Exrcit de la Repblica de Corea va adquirir 33 tancs T-80 U i 2 tancs T-T-80UK a canvi dels quals Rssia anulls el seu deute a Corea del Sud contreta durant l'existncia de l'URSS (Originalment estaven planejats 80 carros de combat T-80 U).
 - 271;

 Exoperadors .
 - Van passar als estats successors. ;
 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Llista de tancs;
 Blindatge;
 T-95, suposat model de tanc rus amb torreta a Rdio Control;
 T-90, desenvolupament rus del tanc T-72 usant algunes caracterstiques del T-80;
 T-84, desenvolupament ucrans del tanc T-80UD;
 Carro de guerra;
 Vehicle blindat de combat (AFV);
 Transport blindat de personal (APC);
 Vehicle de combat d'infanteria (IFV);

 Enllaos externs .

 En castell .
 El Tanc rus T-80   ;
    
 En angls .

 Pakistan Main Battle Tank T-80UD ;
 Kharkiv Morozov Machine Building Design Bureau  Ukrainian producer of the T-80. KMDB's pages for T-80UD, T-84, and Oplot. ;
 Main Battle Tank T-80U ;
 Army Technology: T-80U Main Battle Tank Information ;
 T-80U MBT, T-80UM1 BARS MBT, T-80B MBT and T-80UD MBT at army-guide.com ;
 T-80U Main Battle Tank );
 Tanknet forums ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342264" title="Beaulieu (Ardche)" nonfiltered="3743" processed="3731" dbindex="133773">

Beaulieu (en francs i oficial Joyeuse) s un municipi francs, situat al departament de l'Ardecha i a la regi de Roine-Alps. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342267" title="Cant de Joyeuse" nonfiltered="3744" processed="3732" dbindex="133774">
El Cant de Joyeuse s un dels cantons del departament francs de l'Ardecha, a la regi de Roine-Alps. Est incls al districte de Largentire i compta amb 16 municipis.

 Municipis .
Beaulieu;
Chandolas;
Faugres;
Grospierres;
Joyeuse;
Labeaume;
Lablachre;
Payzac;
Planzolles;
Ribes;
Rosires;
Sablires;
Saint-Alban-Auriolles;
Saint-Andr-Lachamp;
Saint-Genest-de-Beauzon;
Vernon;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Ardecha;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342269" title="Stargate Universe" nonfiltered="3745" processed="3733" dbindex="133775">
Stargate Universe s el ttol d'una serie televisiva de cincia ficci, part de la franqucia Stargate. Produda per MGM, la serie va passar a preproducci el mar del 2007 i a producci a mitat de l'any 2007, i t projectada la seva emissi a principis del 2008. S'ha anticipat que Stargate Universe ser filmada i produda a Vancouver (Canad) com en el cas de les series que l'han precedit.

Segons el creador de la serie, Robert C. Cooper: "La serie mantindr l'esperit d'Stargate, per obrir un univers sencer nou. S'est desenvolupant com una tercera entitat, completament separada, no com Stargate Atlantis, que va ser creada com una secuella de la primera serie, Stargate SG-1.

Robert C. Cooper, ha indicat que la nova serie tractar del nov chevron del Stargate i tindr lloc en el present, i no en un futur distant.

 Argument .

Segons s'indica a Gateworld.net, l'argument girar en torn de dos naus espacials no tripulades dels antics. Aquestes naus va ser enviades en un passat remot, la primera tenia la missi de sembrar a diferents galxies un seguit l'stargates, mentre que la segons s'ocupava de l'exploraci en els emplaament de les portes.
El projecte s'havia quedat en suspens per raons desconegudes (pel moment), tot i que Brad Wright dona a conixer que l'ascensi va poder tenir alguna cosa a veure.
La serie es desenvolupar a bord de la segona nau, accessible mitjanant el marcament d'una direcci de nou smbols.

 Actors .

Pel moment, no s'ha fet pblica la informaci respectivament el repart de la serie.
S'ha negat que Michael Shanks, que interpretava a Daniel Jackson a Stargate SG-1, s'ofereixi per liderar la nova serie.

 Llanament .

A principis del 2009 es traur una pellcula de dues hores com a captol pilot i a l'estiu d'aquell any comenar la serie amb captols d'una duraci de 42 minuts, com a conseqncia d'aquesta nova serie Stargate Atlantis ser cancella.

 Referncies .



 Enllaos externs .

Entrevista a Brad Wright a Gateworld.net;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342291" title="Riu Yuan" nonfiltered="3746" processed="3734" dbindex="133776">
El riu Yuan (xins:   ; pinyin: Yunji ng) s, amb 864 km, un dels quatre rius ms llargs de la provincia de Hunan y s afluent del riu Yangtze. T les seves fonts en les muntanyes Miao, en la provncia de Guizhou, i s navegable. El curs superior s anomena riu Longtou i el inferior, riu Qingsui. Tan sols rep el nom de riu Yuan desprs de la confluncia amb el riu Wu, voreja les muntanyes Xuefeng i desaigua al llac Dongting i desprs al riu Yangtze.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342292" title="Wookiee" nonfiltered="3747" processed="3735" dbindex="133777">
Els wookiees sn una raa de la srie de pellcules de la Guerra de les Galxies, encara que la seva primera aparici es troba en forma de cita a la pellcula THX 1138. 
El wookiee ms fams s Chewbacca, company d' Han solo. Altres wookiees coneguts sn Lowbacca, Tyvokka, Zaalbar, Chuundar, Attichitcuk, Tarfful, Mallatobuck, Lumpawarrump, Chalmun, Snoova i Hanharr. 

 Caracterstiques .

Els wookies tenen una alada de ms de dos metres i gran quantitat de pelatge que cobreix el seu cos per complet. Sn una espcie senzilla, per fora familiaritzada amb la tecnologia. Hbils guerrers i mecnics prefereixen portar una vida simple al costat de les seves famlies, encara que aix no els impedeix de tenir una fluida relaci amb els sistemes vens aix com participar a diversos frums diplomtics. 
Nadius del planeta Kashyyyk, estan representats al Senat Galctic pel diplomtic Yarua. 

 Context .

Durant les Guerres Clon es va lliurar la batalla de Kashyyyk, en la que un gran nombre de soldats wookiees i part de la poblaci va morir defensant la seva terra i els seus boscos sagrats. 
Cada soldat wookiee que va lluitar contra els droides de batalla de la Confederaci de Sistemes Independents, va ser honrat i reverenciat. 
Amb l'adveniment de l'Imperi va ser decretada la llei marcial en el seu mn i van ser esclavitzats.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342293" title="Riu Qingshui" nonfiltered="3748" processed="3736" dbindex="133778">
riu Qingshui s el nom que rep el riu Yuan en un dels seus trams superiors, abans de rebre les aiges del seu afluent, el riu Wu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342295" title="Garbahaarreey" nonfiltered="3749" processed="3737" dbindex="133779">
Garbahaarey o Garbahaarreey (tamb Garbaharey) s una ciutat de Somlia, capital de la regi de Gedo, situada en posici central a la regi, a l'est del riu Juba i a l'est (130 km) de la frontera de Kenya. La ciutat disposa d'un aeroport (Codi IATA: GBM) situat al sud-oest de la ciutat.

La ciutat fou escollida pel general Siad Barre, antic president de Somlia, com a lloc de naixement, per poder ingressar a la policia colonial italiana (Zaptie) on no haguera pogut entrar per haver nascut al Ogaden (Etipia). Desprs de la seva mort a Nigria hi fou enterrat el 1995. La ciutat es troba al peu de la serralada de Gogol.

La poblaci, de majoria marehan, s estimada en 43000 habitants i no augmenta com a altres llocs de la regi per la manca d'activitat agrcola i perqu Beled Hawo, ms propera a la frontera, permet portar als fills a les escoles de Kenya. Tot i aix la poblaci s'ha doblat entre 1991 i 2007.

La regi fou seu de la milcia del Front Nacional Somali, fidel a Barre, per progressivament se'n va allunyar. El 2001 fou ocupada per una facci amb ajut etop.  i el 2004 va allotjar la conferencia de pau de la regi que va establir un model democrtic per a la regi de Gedo.

 Referncia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342303" title="Giovanni Battista Belzoni" nonfiltered="3751" processed="3738" dbindex="133781">
Giovanni Battista Belzoni (1778-1823) va ser un egiptleg fams del segle XIX;


Biografia.
Va nixer a Pdua (Itlia), de carcter aventurer, s un illustre i singular personatge de la incipient egiptologia del segle XIX.

En 1803 va viatjar a Anglaterra, on es va casar amb una anglesa, Sarah Bane o Banne. Per a subsistir, realitza exhibicions de fora i agilitat com home forut, actuant en els carrers de Londres, petites fires i circs  amidava uns dos metres d'altura i era de forta complexi.

En 1812 va deixar Anglaterra i, desprs de viatjar a l'Estat Espanyol i Portugal, va arribar a Egipte en 1815. Havia estudiat rudiments d'enginyeria i va idear una roda hidrulica que, segons els seus clculs, era quatre vegades ms eficient que les contempornies. Va exposar el seu invent a Egipte, installant-lo en el palau de Mehmet Ali. La demostraci va ser un fracs total.

En Egipte va conixer al cnsol general britnic, Henry Salt, i s'aventura a transportar un gran bust de pedra de Ramss II, des del Ramesseum a Alexandria, per al seu embarc amb destinaci a Londres; dhuc s'exhibeix en el Museu Britnic. Observant el lucratiu negoci que suposava l'obtenci d'antiguitats decideix dedicar-se a aix. Era una activitat sense escrpols, imperant en l'poca la llei del ms forta.

Belzoni va visitar i va explorar els temples de Edf, Elefantina i File, va buidar de sorra el gran temple de Abu Simbel (1817), va descobrir i va espoliar nombroses tombes en la Vall dels Reis, com les d'Ai, Ramss I i Seti I.

Va aconseguir entrar en la pirmide de Jafra, per solament va trobar uns ossos de vaca, restes de menjar dels saquejadors, i una inscripci en rab: "El mestre Mohammed Ahmed, lapicida, ho va obrir; i el mestre Othman va estar present en l'obertura i el rei Alij Mohammed va estar present des del principi i quan es va tornar a tancar". Belzoni va deixar escrit, amb grans lletres: "Scoperta da G. Belzoni 2 mar. 1818".

Belzoni va regressar a Anglaterra en 1819, publicant a l'any segent un llibre de viatges relatant les seves aventures a Egipte, titulat Narrative of the Operations and Recent Discoveries within the Pyramids, Temples, Tombs and Excavations in Egypt and Nubia, &c. Belzoni tamb va exhibir durant 1820-1821 cpies de la tomba de Seti I. L'exposici es va celebrar en el Sal d'Egipte "Egyptian Hall", en Piccadilly, Londres. En 1822 les va mostrar a Pars.


En 1823 Belzoni es va establir a frica occidental, i va morir de disenteria en el llogaret de Gwato, a Nigria, el 3 de desembre de 1823. En 1825 la seva vdua va exhibir a Pars i Londres els seus dibuixos i maquetes de les tombes reals de Tebes (Egipte); en 1829 va publicar els dibuixos.

Referncies.
 Biografia de Belzoni al web de la Universitat de l'Estat de Minnesota;

Vegeu tamb.

 Egiptologia;
 Antic Egipte;

Enllaos externs.
 The Great Belzoni (1778 1823);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342309" title="GRAMPS" nonfiltered="3752" processed="3739" dbindex="133782">

GRAMPS, acrnim de Sistema de Programaci de Gesti de la Recerca i Anlisi Genealgiques, (Genealogical Research and Analysis Management Programming System en angls) s programari lliure de genealogia. s una part del projecte de GNOME. Originalment estava noms disponible als sistemes operatius de la famlia UNIX, per des de la versi 2.2.0 tamb est disponible per a Windows.

GRAMPS permet construir fcilment i el vostre arbre genealgic i mantenir-lo, tamb proporciona totes les caracterstiques comunes d'altres programes genealgics, aix com l'entrada d'informaci directament. s possible canviar i manipular qualsevol esdeveniment de la base de dades sencera (en qualsevol ordre o seqncia) per donar suport a la recerca, anlisi i correlaci, aix per exemple identificant lligams possibles entre individus.

GRAMPS ha estat concebut amb el concepte que la majoria dels programes de genealogia estaven dissenyats per permetre a l'investigador entrar la informaci relacionada amb un arbre genealgic particular. La majoria d'aquests programes permetien organitzar i desar la informaci segons els criteris de GEDCOM. Normalment proporcionen recursos per a  mostrar els avantpassats a la pantalla grfica, amb diagrames, o informes. Les dades es poden ampliar amb imatges o altres mitjans. Molts proporcionen per a entrar les dades de persones o famlies sense cap parentiu amb el cognom principal que s'investiga. Tamb es poden afegir altres formes diverses d'informaci al programa genealgic el que permet diferents graus d'importar i exportar dades d'altres programes i publicar les dades contingudes als diversos informes.

D'altra banda, GRAMPS, intenta proporcionar totes les caracterstiques comunes d'aquests programes, per, ms encara, proporcionar una caracterstica addicional d'integraci no tan com. s tracta de poder entrar informacions puntuals directament a GRAMPS i manipular esdeveniments a tota la base de dades sencera (en qualsevol ordre o seqncia) per ajudar l'usuari a fer la recerca, anlisi i correlaci amb la possibilitat d'omplir els buits de parentiu. s a dir, es tracta d'una eina que proporciona un forma d'entrar tota la recerca a un lloc i fer l'anlisi i correlaci que utilitza la velocitat, potncia, i precisi de l'ordinador en comptes de llapis i una quantitat ingestionable de papers.

GRAMPS est programat en Python i utilitza GraphViz per crear grfics de parentiu.

GRAMPS est disponible en les llenges segents: Catal, txec, xins (Simplificat), portugus brasiler, esperanto, angls, holands, dans, fins, francs, alemany, hongars, itali, noruec, eslovac, rus, romans, polons, espanyol i suec. 

Histria.
 11 de febrer, de 2004 - Llanament de GRAMPS 1.0.0;
 5 de maig, de 2005 - Llanament de GRAMPS 2.0.0;
 24 de mar, 2008 - Llanament de GRAMPS 3.0.0;
 6 de desembre, 2008 - Versi en catal (3.0.4);

 Enllaos externs .
 Pgina del projecte GRAMPS;
 GRAMPS a SourceForge;
 Manuals de GRAMPS: (HTML) i (PDF);
 GRAMPS per Windows;
 GRAMPS: Open Source Genealogy (Jul. 5th, 2008)by Mackenzie Morgan (MakeUseOf.com) ;
Aquest article cont text del Manual de GRAMPS V2.9, (GNU GPL).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342311" title="Johann Ludwig Burckhardt" nonfiltered="3753" processed="3740" dbindex="133783">

Johann Ludwig Burckhardt (1784, Lausana, Sussa - 1817) va ser un explorador, profund coneixedor de la llengua i religi musulmana que, fent-se passar per un mercader rab, va viatjar per Arbia i Nbia.

Va ser el primer europeu que visitara les runes de Petra, en 1812, l'antiga capital dels nabateus, sent tamb un dels primers europeus que va conixer La Meca i Medina; a ms va visitar els temples del fara Ramss II i Nefertari en Abu Simbel, a Nbia.

Es va convertir a la religi islmica, prenent el nom dIbrahim ibn Abdullah.


 Publicacions .
Public en Londres: Viatge a Nbia, Viatge a Sria i Viatge a Arbia.

 Travels in Nubia (1819);
 Travels in Syria and the Holy Land (1822);
 Travels in Arabia (1829);
Arabic Proverbs, or the Manners and Customs of the Modern Egyptians (1830);
Notes on the Bedouins and Wahabys (1831);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342320" title="Ginza" nonfiltered="3754" processed="3741" dbindex="133784">


Ginza (  ) s un districte del barri de Chuo (    Ch  ), a Tquio, Jap.  Ginza est situat al sud de Yaesu i Kyobashi; a l'oest del districte de Tsukiji, l'est de Yurakucho i Uchisaiwaicho; i al nort de Shinbashi.  s fams per la concentraci de grans magatzems, botigues i restaurants.

Ginza era un territori pantans durant l'poca en qu Tokugawa Ieyasu es trasllad a Edo. Els comerciants van comenar a poblar l'rea, fins que el 1612 es va construir una casa de la moneda a la zona, la qual va donar-li el nom, ja que Ginza significa "lloc de la plata".

La urbanitzaci va ser arrasada pel foc el 1872, i l'arquitecte angls Thomas Waters fou l'encarregat de la seva reconstrucci. Aleshores, la zona es va veure poblada amb edificis de dos i tres pisos, juntament amb un passeig comercial al carrer que unia el pont Shinbashi amb el pont Ky bashi. La majoria d'aquests edificis es van anar derruint per donar pas a construccions ms grans. En sobreviu la botiga departamental Wako, a Chuo-Dori.

Al llarg del segle XX, Ginza va concentrar les influncies occidentals ms importants del pas, el que s'ha vist reforat per la localitzaci dels centres corporatius de diverses companyies transnacionals, com la Sony Corporation.

Enllaos externs.

  a ;
 Lloc web Tokyo Essentials, amb enlla directe a Ginza.  En angls.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342327" title="Feurs" nonfiltered="3755" processed="3742" dbindex="133785">

Feurs s un municipi francs, situat al departament del Loira i a la regi de Roine-Alps. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342330" title="Aveizieux" nonfiltered="3756" processed="3743" dbindex="133786">

Aveizieux s un municipi francs, situat al departament del Loira i a la regi de Roine-Alps. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342331" title="Val-d'Isre" nonfiltered="3757" processed="3744" dbindex="133787">

Val-d'Isre s un municipi francs, situat a la capalera del riu Isra (d'on rep al nom), al departament de Savoia (regi de Roine-Alps). Situat a 1800 metres d'altura sobre el nivell del mar s un important centre d'esports d'hivern, estant les seves pistes unides amb les de Tignes tot formant l'Espace Killy.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342334" title="Apremont" nonfiltered="3758" processed="3745" dbindex="133788">

Apremont s un municipi francs, situat al departament de Savoia i a la regi de Roine-Alps. s centre d'una regi vincola important.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342335" title="Revel-Tourdan" nonfiltered="3759" processed="3746" dbindex="133789">


Revel-Tourdan s un municipi francs, situat a la regi de Roine-Alps, departament d'Isra.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342336" title="Lamanon" nonfiltered="3760" processed="3747" dbindex="133790">


Lamanon s un municipi francs, situat a la regi de Provena-Alps-Costa Blava, departament de Boques del Roine.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342337" title="Associaci de Futbol d'Irlanda" nonfiltered="3761" processed="3748" dbindex="133791">

L'Associaci de Futbol d'Irlanda (en angls: Football Association of Ireland (FAI); en irlands: Cumann Peile na h-ireann) dirigeix el futbol a la Repblica d'Irlanda.

 Organitzaci .

s l'encarregada d'organitzar la Lliga irlandesa de futbol, la Copa irlandesa de futbol i la Selecci de futbol de la Repblica d'Irlanda. T la seu a Dubln.

La federaci t una srie d'associacions afiliades:
 Les federacions provincials: Leinster, Munster, Connacht i Ulster.
 Associacions futbolstiques estudiantils (escoles de primria, secundria, universitats, etc).
 Lligues de futbol Junior.
 Associaci de Futbol d'Irlanda Femenina.
 Collegi d'rbitres.
 Associacions futbolstiques de l'exrcit.

 Histria .
La FAI es fund a Dubln el setembre de 1921 per la Football League of Ireland, fundada el juny anterior, i la Leinster FA, que s'ahvia separat de la IFA el juny. La IFA havia estat fundada el 1880 a Belfast i fins aquest any dirigia el futbol a tota Irlanda. La Leinster FA s'havia afiliat a l'IFA el 1892. Entre 1923 i 1936 fou coneguda com Associaci de Futbol de l'Estat Lliure d'Irlanda (Football Association of the Irish Free State (FAIFS)).

 Articles relacionats .
Futbol a Irlanda;
Selecci de futbol de la Repblica d'Irlanda;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342338" title="Associaci Irlandesa de Futbol" nonfiltered="3762" processed="3749" dbindex="133792">

La Associaci de Futbol d'Irlanda (en angls: Irish Football Association (IFA)) dirigeix el futbol a Irlanda del Nord.

s l'encarregada d'organitzar la Lliga nord-irlandesa de futbol, la Copa nord-irlandesa de futbol i la Selecci de futbol d'Irlanda del Nord. T la seu a Belfast.

 Histria .
La federaci va ser fundada el 1880 a Belfast i en els seus inicis dirigia el futbol a tota la illa d'Irlanda (d'aqu el seu nom). s la quarta federaci ms antiga del mn, desprs de l'anglesa, escocesa i gallesa. L'any 1921, coincidint amb la independncia de la Repblica d'Irlanda es cre la Football Association of Ireland (FAI). Des d'aquest any la IFA dirigeix noms el futbol a Irlanda del Nord.

 Articles relacionats .
Futbol a Irlanda del Nord;
Selecci de futbol d'Irlanda del Nord;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Northern Ireland Football Project;
Northern Ireland's Footballing Greats;
Fermanagh NISC;
Northern Ireland Women's Football Association;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342340" title="Sentein" nonfiltered="3763" processed="3750" dbindex="133793">


Sentein s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342342" title="Copa Catalunya de bsquet masculina" nonfiltered="3764" processed="3751" dbindex="133794">
La Copa Catalunya de bsquet masculina s la competici de ms nivell que organitza la Federaci Catalana de Basquetbol. Es compon de 2 grups i el millor classificat de cada grup puja a la lliga EBA que ja organitza la Federacin Espaola de Baloncesto.

 Equips participants temporada 2008/09 .
 Grup 01 .
 Bsquet Alella;
 C.B. Adepaf Figueres;
 C.B. Ripollet "A";
 C.B. Santa Coloma "A";
 AECAM Malgrat "A";
 Uni Bsquet Sant Adri "A";
 Polti - U.E. Montgat;
 Rehacsa Salt;
 Arenys Bsquet - Psit "A";
 Sant Josep-Autocares Pallars;
 Sant Andreu de Natzaret;
 U.E. Sant Cugat "1";
 Aqua Hotel-U.E.R. Pineda "A";
 Grupo Ossorio - A.B.B.;
 C.B. Blanes "A";
 C.B. Castellar "A";

 Grup 02 .
 Bsquet Sant Boi "A";
 C.B. Grup Barna "A";
 Centre Catlic L'Hospitalet "A";
 C.B. Martorell-Solvin "A";
 Sagrada Famlia-Claror;
 AESC-Ramon Llull "A";
 Hotel Antemare - C.B. Sitges;
 C.B. Gav "1";
 C.N. Reus Ploms;
 Vilatel - C.B. Vilaseca "A";
 C.B. L'Hospitalet "B";
 Albert Disseny - CB i UM "A";
 Busk'm Arts "A";
 C.B. Cic "A";
 Siemens Cornell "B";
 S.E.S.E. "A";


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342343" title="Cant de Castillon-en-Couserans" nonfiltered="3765" processed="3752" dbindex="133795">
El Cant de Castillon-en-Cousserans s un cant del departament francs de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Saint-Girons i compta amb 26 municipis. El cap cantonal s Castillon-en-Couserans.

Municipis.
Antras;
Argein;
Arrien-en-Bethmale;
Arrout;
Aucazein;
Audressein;
Augirein;
Balacet;
Balagures;
Bethmale;
Bonac-Irazein;
Les Bordes-sur-Lez;
Buzan;
Castillon-en-Couserans;
Cescau;
Engomer;
Galey;
Illartein;
Orgibet;
Saint-Jean-du-Castillonnais;
Saint-Lary;
Salsein;
Sentein;
Sor;
Uchentein;
Villeneuve;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342345" title="Shibaura" nonfiltered="3766" processed="3753" dbindex="133796">
Shibaura (Japons:   ) s un districte de Minato, situat a Tquio, Jap. El districte es troba entre el costat est de la Lnia Yamanote de tren i la badia de Tquio.

A Shibaura es troba la seu de moltes de les grans corporacions empresarials japoneses, entre altres a Toshiba i Oki.

 Tren .

Al districte si troben les estacions de Tamachi i Hamamatsucho de la Lnia Yamanote, i per l'estaci de Shibaura-fut  de la Lnia Yurikamome. La Lnia Yokosuka tamb transcorre per un tnel sota el districte, per no hi ha estacions a l'rea.

 Carreteres .

El sistema d'autopistes de Tquio passa a travs d'aquest rea, i el costat central de Tquio del Pont Rainbow acaba aqu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342346" title="Grup de teatre Casal Corpus" nonfiltered="3767" processed="3754" dbindex="133797">
El Casal Corpus Grup de Teatre s una entitat cultural sense nim de lucre. Integrada per infants, joves i grans, duu a terme, principalment, representacions, escola i tallers de teatre amateur. Des de la seva fundaci, el 1987, s una eina al servei dels ciutadans de l'antiga Vila de Grcia i de la ciutat de Barcelona. 

Unint cultura i lleure, s'ofereixen activitats com una opci per enriquir la personalitat i formar part d'un collectiu que promou els valors humans. Per aix, es dna relleu a la convivncia i l'amistat i fomentem la participaci ciutadana, activa i responsable, en iniciatives d'inters com. A ms, ens sentim hereus i continuadors del patrimoni histric, cultural, cvic i associatiu de Catalunya amb voluntat d'acollir totes les persones i les idees respectuoses amb els altres.

 Enllaos externs .
Web oficial del Teatre Corpus

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342351" title="Xarop dels Idiomes" nonfiltered="3768" processed="3755" dbindex="133798">
Xarop dels Idiomes s un apartat que troba a l'espai escoles del portal farmaceuticonline.com del Collegi de Farmacutics de Barcelona, s un entorn d aprenentatge que aposta per una nova metodologia de treball mitjanant les TIC. Es tracta d un portal educatiu que engloba una srie d activitats que permeten treballar part dels continguts d educaci per a la salut d una manera diferent a com es faria en una classe tradicional.

A l escola avui en dia s important trobar nous procediments per captar l atenci dels alumnes, vivim en un mn ple d estmuls i l escola no en pot quedar al marge, ha de trobar nous sistemes de treball. Una bona manera de fer-ho s proposar a mestres i alumnes mtodes diferents per treballar els continguts. 

Davant del problema de la integraci de l alumnat immigrant a les escoles degut a la dificultat amb la llengua, des de Farmaceuticonline s ha apostat per crear una nova aplicaci, El Xarop dels idiomes. I es fa amb la voluntat d ajudar el professorat a acostar els temes de salut i prevenci de la malaltia als alumnes nouvinguts, partint per descomptat de la realitat espanyola: gallec, basc, catal i castell.

Aquesta aplicaci, reconeguda per la UNESCO dins de l Any Internacional de les Llenges 2008, s una clara mostra de les potencialitats de les eines TIC per afavorir la inclusi social. Internet s un mitj participatiu i inclusiu per antonomsia. La presncia d un nombre important d alumnat nouvingut ha provocat un canvi social important i suposa un nou repte per a tota la comunitat educativa, i aquesta s una eina que s afegeix a aquesta difcil tasca de la inclusi.

Una vegada ms, el portal farmaceuticonline.com proposa un material pedaggic que permet treballar dins del currculum escolar l'eix transversal relacionat amb l'educaci per a la salut.

 Enllaos externs .

 Xarop dels Idiomes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342358" title="Estaci de Teixonera-Coll" nonfiltered="3769" processed="3756" dbindex="133799">





Vegeu tamb.
Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342361" title="Uni Danesa de Futbol" nonfiltered="3770" processed="3757" dbindex="133800">

La Uni Danesa de Futbol (en dans: Dansk Boldspil-Union (DBU)) dirigeix el futbol a Dinamarca.

s l'encarregada d'organitzar la Lliga danesa de futbol, les lligues amateurs, la Copa danesa de futbol i la Selecci de futbol de Dinamarca. T la seu a Brndby. Va ser fundada el 1889 i fou membre fundador de la FIFA el 1904 i la UEFA.

 Articles relacionats .
Futbol a Dinamarca;
Selecci de futbol de Dinamarca;

 Enllaos externs .
 Web oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342366" title="Bu'aale" nonfiltered="3771" processed="3758" dbindex="133801">
Bu'aale s una ciutat de Somlia, capital de la regi de Jubbada Dhexe i capalera del districte del seu nom. Els seus habitants sn majoritriament del sub clan cowlyahan del clan ogadeni; altres clans presents sn els dabare i els ajuran.

Sota el govern del general comunista Siad Barre (1969-1991), la ciutat va prosperar i esdevingu un centre agrcola i comercial.

Desprs de la caiguda de Barre la regi fou envada per les forces de Muhammad Fara Hassan, lies Aydid, per fou derrotat per les milcies del clan cowlyahan, conegudes com els Isqalajis que van garantir la tranquillitat. Durant els anys noranta, amb els ajuts internacionals, la ciutat, damnada per la guerra i per inundacions, fou restaurada. El lideratge de la ciutat va fer successius acords amb l'Aliana de la Vall del Juba (1999), la Uni de Corts Islmiques de Somlia (200&), el Govern Federal de Transici i els etops (2007), i darrerament amb l'Aliana pel Nou Alliberament de Somlia (2007/2008) i el Moviment de la Joventut Mujahideen (2008); aix li ha perms quedar fora de les lluites militars. El desembre del 2006 la ciutat i la seva comarca fou afectada pel desbordament del riu Juba degut a les pluges, per es va aconseguir portar ajut en helicpters del Programa Alimentari Mundial . El 29 de desembre del 2006 les forces etops van derrotar els islamistes prop de Baidoa i forces del Govern Federal de Transici dirigides per Barre Adan Shire Hiiraale, l'antic cap de l'Aliana de la Vall del Juba (i desprs ministre de defensa del govern federal) van entrar sense oposici a Bu'aale, d'eon els islamistes es van retirar sense lluitar, marxant cap a Kishmayo.. A finals del 2007 els islamistes en tenien altre cop el control.

Referncies.




. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342370" title="Sierra Fra" nonfiltered="3772" processed="3759" dbindex="133802">


Sierra Fra est ubicada al nord-oest de l'estat mexic d'Aguascalientes dins els municipis de San Jos de Gracia, Calvillo, Rincn de Romos, Jess Mara i Pabelln de Arteaga; compren una extensi de 112.090 hectries de serra i boscos travessats per la carretera escnica La Congoja - El Temazcal, on desctaquen les espcies de pi, alzina, cedre, arbo, freixe, entre altres. Aqu es troba el tur de la Ardilla, el de major elevaci sobre el nivell del mar amb una altura de 3.050 metres. La fauna predominant s el crvol de cua blanca, el puma, el porc senglar de collar, el gat salvatje, el cacomixtle, la guineu grisa, l'liga reial, el falco pelegr, la perdiu moctezuma i el camale . Les activitats que es poden realizar sn: acampades, excursionisme, caminades guiades per rutes interpretatives, oservaci de flora i fauna, rutes a cavall, ciclisme de muntanya, pesca esportiva-recreativa i cinegtica (ambdues amb el seu perms corresponent).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342371" title="Federaci Romanesa de Futbol" nonfiltered="3773" processed="3760" dbindex="133803">

La Federaci Romanesa de Futbol (en romans: Federa ia Romn  de Fotbal (FRF)) dirigeix el futbol a Romania.

s l'encarregada d'organitzar la Lliga romanesa de futbol de segona i tercera divisi, les lligues amateurs, la Copa romanesa de futbol, el futbol sala, les competicions femenines i la Selecci de futbol de Romania. T la seu a Bucarest.

 Articles relacionats .
Futbol a Romania;
Selecci de futbol de Romania;

 Enllaos externs .
 Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342374" title="Jubbada Hoose" nonfiltered="3774" processed="3761" dbindex="133804">

Jubbada Hoose (catal Juba Inferior  s una regi administrativa (gobolka) de Somlia, al extrem sud-sud-oest del pas. La seva capital es Kismaayo, segona ciutat de Somlia. Limita amb Kenya (oest), Jubbada Dhexe (nord i est), Gedo (nord)  i l'oce ndic (sud). El seu nom deriva del riu Juba que passa per la regi i desaigua prop de la capital (a Goobweyn) a l'oce ndic, formant un cridaner contrast entre les aiges vermelles del riu i les blaves de l'oce.

Es va crear el 1982 amb la major part de l'antiga provncia del Baix Juba, i la van formar quatre districtes: 

Kismaayo (capital), coneguda com Chisimaio, Kishmayo, Kishmayu, Kishimayo, Kishimayu i altres variants;
Afmadoow;
Badhaadhe;
Jamaame;

Ms tard es va afegir el districte de:

Xagar;

Desprs de ser teatre de la lluita del general Muhammad Siyad Hersi, lies Morgan, gendre i fidel de Siad Barre (1992-1999) finalment els clans oposats a Morgan es van fer amb el poder i van formar l'Aliana de la Vall del Juba que va dominar aquesta regi i la de Jubbada Dhexe fins el 2006. En aquest any, tot i un acord amb la Uni de Corts Islmiques de Somlia de qu Kismaayo no seria atacada, els islamistes hi van entrar el 23 de setembre. Desprs de la caiguda de Mogadiscio a mans dels etops (28 de desembre de 2006) les corts van establir el seu quarter principal a Kismaayo, per les forces etops i els seus aliats del Govern Federal de Transici van ocupar la ciutat el 1 de gener del 2007. A finals del 2007 els islamistes tornaven a dominar la regi i diversos barris de la capital Kismaayo, i es va fer un acord pel qual no hi hauria combats i els pagaments de taxes serien un 30% per l'Aliana pel Nou Alliberament de Somlia, un 30% pel Moviment de la Joventut Mujahideen i la resta pel Govern Federal de Transici.

 Nota .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342378" title="Lannemezan" nonfiltered="3775" processed="3762" dbindex="133805">


Lannemezan (en occit Lanemesa) s un municipi del departament francs dels Alts Pirineus, a la regi de Migdia-Pirineus. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342379" title="Cant de Lannemezan" nonfiltered="3776" processed="3763" dbindex="133806">

El cant de Lannemezan s un cant francs del departament dels Alts Pirineus, enquadrat al districte de Bagnres-de-Bigorre. Compta amb 26 municipis i el cap cantonal s Lannemezan.

Municipis.
 Artiguemy;
 Benqu;
 Bonnemazon;
 Bourg-de-Bigorre;
 Campistrous;
 Capvern;
 Castillon (Hautes-Pyrnes);
 Chelle-Spou;
 Clarens;
 Esconnets;
 Escots;
 Espieilh;
 Frchendets;
 Gourgue;
 Lagrange (Hautes-Pyrnes);
 Lannemezan;
 Lutilhous;
 Molre;
 Mauvezin (Hautes-Pyrnes);
 Pr (Hautes-Pyrnes);
 Pinas;
 Rjaumont (Hautes-Pyrnes);
 Sarlabous;
 Tajan;
 Tilhouse;
 Uglas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342380" title="Carabantes" nonfiltered="3777" processed="3764" dbindex="133807">

Carabantes s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342381" title="Baix Juba" nonfiltered="3778" processed="3765" dbindex="133808">
El Baix Juba fou un comissariat de la Somlia italiana que es va crear el 1926 amb territoris cedits pels britnics (el sud de Jubalndia) i l'extrem sud-oest de la colnia. El seu nom itali fou Basso Giuba i el 1931 tenia 173.994 habitants. El 1960 va esdevenir provncia de la repblica de Somlia. El 1968 la capital va passar de Chisimaio (Kismaayu o Kishmayo) a Jamame (Jamaame). El 1982 s van crear les regions, entre les quals la del Juba Inferior (Jubbada Hoose) formada per l'antic Baix Juba excepte dos districtes, Jilib i Bu'aale que junt amb altres districtes de l'Alt Juba (Sakow i Dujuma) van formar la regi del Juba Mitj o Jubbada Dhexe 


 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342383" title="Cihuela" nonfiltered="3779" processed="3766" dbindex="133809">

Cihuela s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Deza, a l'est amb Torrijo de la Caada i Villalengua, al sud amb Embid de Ariza i a l'oest amb Bordalba i Ariza.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342384" title="Alt Juba" nonfiltered="3780" processed="3767" dbindex="133810">
L' Alt Juba fou un comissariat de la Somlia italiana que es va crear el 1926 amb territoris cedits el 1924 pels britnics (el nord de Jubalndia)  i la part septentrional del sud-oest de la colnia italiana. El seu nom itali fou Alto Giuba i el 1931 tenia 292.263 habitants. El formaven les modernes regions de Gedo, Bay, Bakool i la part nord de Jubbada Dhexe (districtes de Sakow i Dujuma) . La capital fou Baidoa.

 Notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342386" title="GEDCOM" nonfiltered="3781" processed="3768" dbindex="133811">
GEDCOM, s l'acrnim de GEnealogical Data COMmunication, (Comunicaci de dades genealgiques, en angls), i s una especificaci per intercanviar dades genealgiques entre diferents programaris de genealogia. GEDCOM va ser desenvolupat per L'Esglsia de Jesucrist dels Sants de l'ltim Dia com a ajut a la recerca genealgica. 

Un arxiu GEDCOM s text pl (normalment o ANSEL o ASCII) que cont informaci genealgica sobre persones, i metadades que enllacen aquests registres. La majoria dels suports de programari de genealogia permeten importar i exportar al format GEDCOM. Tanmateix, alguns programes de programari de genealogia incorporen l's d'ampliacions patentades del format GEDCOM, la qual cosa no sempre reconeixen altres programes de genealogia. El Projecte de GEDCOM TestBook avalua com s'ajusten els programes de genealogia populars a la norma de GEDCOM 5.5. Tamb existeixen moltes eines per convertir arxius GEDCOM en pgines web, HTML. 

 Veieu tamb .
 GRAMPS Programari lliure de genealogia que permet importar i exportar al format GEDCOM;

 Enllaos externs .
Especificacions (de la pgina de FamilySearch);
GEDCOM 5.5 Standard (Executable en format Envoy);
Draft Especificaci for GEDCOM XML 6.0 (PDF);
Especificaci GEDCOM 5.5 (Versi HTML de Paul McBride);
Eedevedimeent GEDCOM (Microsoft Word en arxiu ZIP);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342387" title="Estaci de Torredembarra" nonfiltered="3782" processed="3769" dbindex="133812">

 











Torredembarra s una estaci de les lnies Ca1, Ca3, Ca4a i Ca6 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al sud-est del nucli urb de Torredembarra a la comarca del Tarragons de la provncia de Tarragona. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.


 Alguns regionals no efectuen parada a Altafulla-Tamarit sent la segent o anterior Tarragona.

 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Lnia Ca3;
Lnia Ca4;
Lnia Ca6;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342388" title="Estaci d'Altafulla-Tamarit" nonfiltered="3783" processed="3770" dbindex="133813">

 











Altafulla-Tamarit s una estaci de les lnies Ca1, Ca3, Ca4a i Ca6 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al sud del nucli urb d'Altafulla, prop de la platja, a la comarca del Tarragons de la provncia de Tarragona. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.



 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Lnia Ca3;
Lnia Ca4;
Lnia Ca6;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342389" title="Estaci de Port Aventura" nonfiltered="3784" processed="3771" dbindex="133814">

 





L'Estaci de Port Aventura s una estaci de la lnia de mitjana distncia Ca1 (Barcelona-Tortosa) que com el seu nom indica dna servei al parc d'atraccions de Port Aventura, situat entre Vila-seca i Salou. L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.



 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342390" title="Estaci de Salou" nonfiltered="3785" processed="3772" dbindex="133815">

 















Salou s una estaci de la lnia Ca1 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada a la lnia del Corredor Mediterrani a l'est de Salou a la comarca del Tarragons de la provncia de Tarragona. A ms de regionals, tamb paren gran part dels trens de Llarg Recorregut que circulen per aquesta estaci com Talgo, Alaris, Arco o Trenhotel.

Serveis ferroviaris.


 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342391" title="Estaci de Cambrils" nonfiltered="3786" processed="3773" dbindex="133816">

 







Cambrils s una estaci de la lnia Ca1 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada a la lnia del Corredor Mediterrani entre el poble i la part martima de Cambrils a la comarca del Baix Camp de la provncia de Tarragona. A ms de regionals, tamb alguns trens de Llarg Recorregut que circulen per aquesta estaci com els Talgo de Mrcia i el Mare Nostrum.

Serveis ferroviaris.

 La majoria de regionals no efectuen parada a Mont-roig del Camp sent la segent o anterior L'Hospitalet de l'Infant.


 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342392" title="Estaci de Mont-roig del Camp" nonfiltered="3787" processed="3774" dbindex="133817">

 





Mont-roig del Camp s una estaci de la lnia Ca1 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al terme municipal de Mont-roig del Camp, per molt lluny del seu nucli urb, a la comarca del Baix Camp de la provncia de Tarragona. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar, a ms en estar al mig del no res noms para un regional diari per sentit.



 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342393" title="Estaci de l'Hospitalet de l'Infant" nonfiltered="3788" processed="3775" dbindex="133818">

 





L'Hospitalet de l'Infant s una estaci de la lnia Ca1 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al nord del nucli de poblaci de L'Hospitalet de l'Infant situat al terme municipal de Vandells i l'Hospitalet de l'Infant a la comarca del Baix Camp de la provncia de Tarragona. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.


 La majoria de regionals no efectuen parada a Mont-roig del Camp sent la segent o anterior Cambrils.

 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342394" title="Estaci de l'Ametlla de Mar" nonfiltered="3789" processed="3776" dbindex="133819">

 





L'Ametlla de Mar s una estaci de la lnia Ca1 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al nord-est del nucli urb de L'Ametlla de Mar a la comarca del Baix Ebre de la provncia de Tarragona. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.



 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342395" title="Estaci de l'Ampolla - el Perell" nonfiltered="3790" processed="3777" dbindex="133820">

 





L'Ampolla - el Perell s una estaci de la lnia Ca1 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya, situada al nucli urb de l'Ampolla, a la comarca del Baix Ebre. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa hi passen molts trens de llarg recorregut sense parar.


 Alguns regionals no efectuen parada a Camarles-Deltebre, per tant la segent o anterior s l'Aldea - Amposta.

 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342396" title="Estaci de Camarles-Deltebre" nonfiltered="3791" processed="3778" dbindex="133821">

 





Camarles - Deltebre s una estaci de la lnia Ca1 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al nord del nucli urb de Camarles a la comarca del Baix Ebre de la provncia de Tarragona. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar, a ms l'estaci noms s un baixador i per aix noms hi paren entre 2 o 3 regionals diaris per sentit.



 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342398" title="Estaci de l'Aldea - Amposta" nonfiltered="3792" processed="3779" dbindex="133822">

 















L'Aldea - Amposta s una estaci de la lnia Ca1 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada a la lnia del Corredor Mediterrani al nord del nucli urb de L'Aldea a la comarca del Baix Ebre de la provncia de Tarragona. A ms de regionals, tamb paren gran part dels trens de Llarg Recorregut que circulen per aquesta estaci com Talgo, Alaris o Arco.

L'estaci va ser oberta el 1995, amb la inauguraci de la variant del Ebre del Corredor Mediterrani. Aquesta va ser construda amb l'idea de ser l'estaci principal de la zona i de connectar-la amb Tortosa amb llanadores, per al final no ha sigut aix. Encara que sigui una estaci on fora trens de Llarg Recorregut hi efectuen parada, aquesta es troba al mig del no res, per a prop d'Amposta i Tortosa.

Serveis ferroviaris.

 Alguns regionals de la Ca1 no efectuen parada a Camp-red sent la segent o anterior Tortosa.
 Alguns regionals de la Ca1 no efectuen parada a Camarles-Deltebre sent la segent o anterior L'Ampolla-El Perell.

 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Lnia 7 (Regional Pas Valenci);
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342399" title="Estaci de Camp-red" nonfiltered="3793" processed="3780" dbindex="133823">

 





Camp-red s una estaci de la lnia Ca1 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al sud del nucli de poblaci de Camp-red al sud del terme municipal de Tortosa a la comarca del Baix Ebre de la provncia de Tarragona. 
L'estaci noms s un baixador i per aix noms hi paren uns pocs regionals diaris per sentit cap a Tortosa i Barcelona.



 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342400" title="Estaci d'Ulldecona - Alcanar - la Snia" nonfiltered="3794" processed="3781" dbindex="133824">

 







Ulldecona - Alcanar - la Snia s una estaci de les lnies Ca1 i L7 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al est del nucli urb de Ulldecona a la comarca del Montsi de la provncia de Tarragona. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.

Ulldecona s l'ltima estaci de Catalunya, a partir d'aqu el regional Barcelona-Valncia de la Ca1 pertany a la L7 perqu al Pas Valenci s'utilitza una nomenclatura diferent que a Catalunya.



 Vegeu tamb .
Lnia Ca1 ;
Lnia 7 (Regional Pas Valenci);
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342401" title="Estaci de Vinars" nonfiltered="3795" processed="3782" dbindex="133825">

 















Vinars s una estaci de les lnies L7 i Ca1 de Mitjana Distncia Renfe situada a la lnia del Corredor Mediterrani a l'oest del terme municipal de Vinars, per una mica allunyada del seu nucli urb, a la comarca del Baix Maestrat de la provncia de Castell. A ms de regionals, tamb paren gran part dels trens de Llarg Recorregut que circulen per aquesta estaci com Talgo, Alaris o Arco.

Vinars s l'ltima estaci de Catalunya, a partir d'aqu el regional Valncia-Barcelona de la L7 pertany a la Ca1 perqu a Catalunya s'utilitza una nomenclatura diferent que al Pas Valenci.

Serveis ferroviaris.



 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Lnia 7 (Regional Pas Valenci);
Trens regionals del Pas Valenci;
Renfe Operadora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342407" title="Cirujales del Ro" nonfiltered="3796" processed="3783" dbindex="133826">

Cirujales del Ro s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342408" title="Fuentecantos" nonfiltered="3797" processed="3784" dbindex="133827">

Fuentecantos s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342409" title="Fuentelmonge" nonfiltered="3798" processed="3785" dbindex="133828">

Fuentelmonge s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342410" title="Estaci de Benicarl-Penscola" nonfiltered="3799" processed="3786" dbindex="133829">

 















Benicarl-Penscola s una estaci de la Lnia 7 (Regional Pas Valenci) de Mitjana Distncia Renfe del Pas Valenci situada a la lnia del Corredor Mediterrani al nord-oest del nucli urb de Benicarl, a la comarca del Baix Maestrat de la provncia de Castell. A ms de regionals, tamb paren gran part dels trens de Llarg Recorregut que circulen per aquesta estaci com Talgo, Alaris o Arco.

Serveis ferroviaris.


 Vegeu tamb .
Lnia 7 (Regional Pas Valenci);
Trens regionals del Pas Valenci;
Renfe Operadora;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342412" title="Fuentelsaz de Soria" nonfiltered="3800" processed="3787" dbindex="133830">

Fuentelsaz de Soria s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342413" title="Estaci del Carmel" nonfiltered="3801" processed="3788" dbindex="133831">





Vegeu tamb.
Lnia 5 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342415" title="Estaci d'Alcal de Xivert" nonfiltered="3802" processed="3789" dbindex="133832">

 







Alcal de Xivert s una estaci de la Lnia 7 (Regional Pas Valenci) de la xarxa de Mitjana Distncia Renfe del Pas Valenci situada a l'est del nucli urb d'Alcal de Xivert a la comarca del Baix Maestrat de la provncia de Castell. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.



 Vegeu tamb .
Lnia 7 (Regional Pas Valenci);
Trens regionals del Pas Valenci;
Renfe Operadora;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342416" title="Estaci de Torreblanca (Renfe)" nonfiltered="3803" processed="3790" dbindex="133833">


 







Torreblanca s una estaci de la Lnia 7 (Regional Pas Valenci) de la xarxa de Mitjana Distncia Renfe del Pas Valenci situada al sud-est del nucli urb de Torreblanca, una mica allunyada d'aquest, a la comarca de la Plana Alta de la provncia de Castell. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.



 Vegeu tamb .
Lnia 7 (Regional Pas Valenci);
Trens regionals del Pas Valenci;
Renfe Operadora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342417" title="Llengua oromo" nonfiltered="3804" processed="3791" dbindex="133834">


L'oromo (    ) s una llenga cuixtica parlada als actuals estats d'Etipia, Kenya i Somlia per ms de 35 milions de persones i que forma part, juntament amb el saho-far i l'omo-tana, de la branca del cuixtic oriental de les Terres Baixes.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342418" title="Estaci d'Orpesa" nonfiltered="3805" processed="3792" dbindex="133835">

 











Orpesa s una estaci de la Lnia 7 (Regional Pas Valenci) de Mitjana Distncia Renfe del Pas Valenci situada a la lnia del Corredor Mediterrani a l'est del nucli urb d'Orpesa, a la comarca de la Plana Alta de la provncia de Castell. A ms de regionals, tamb paren part dels trens de Llarg Recorregut que circulen per aquesta estaci com Talgo o Alaris.



 Vegeu tamb .
Lnia 7 (Regional Pas Valenci);
Trens regionals del Pas Valenci;
Renfe Operadora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342419" title="Lliga xipriota de futbol" nonfiltered="3806" processed="3793" dbindex="133836">
La lliga xipriota de futbol (en grec modern:             '           ) s la mxima competici futbolstica de Xipre. Des del 2007 s patrocinada pel Marfin Popular Bank i s anomenada Lliga Marfin Laiki (grec:            Marfin Laiki).

Histria.
El futbol entr a l'illa de Xipre a travs dels britnics. El 1911 es fund l'Anorthosis Famagusta FC i el 1932 s'inici la primera lliga, no considerada oficial ja que fou organitzada per diversos clubs de futbol, amb els subsegents conflictes.

El setembre de 1934 es cre l'Associaci Xipriota de Futbol i s'organitz el primer campionat oficial, que fou guanyada pel Trast AC, un club desaparegut tres anys desprs. La competici es va interrompre per la Guerra Mundial entre 1941 i 1945.

Entre el 1948 i el 1953 van existir dues associacions i dues competicions al pas. A ms de l'Associaci Xipriota de Futbol exist l'Associaci Amateur Xipriota de Futbol. El 1953, la segona ingress en la primera i el club AC Omonia fou incls en la Primera Divisi. El 1955 es produ una nova escissi. El club etinkaya Trk S.K., que havia estat l'nic club turc-xipriota que havia jugat a primera abandon la competici, juntament amb altres clubs d'origen turc i cre la Federaci Turco Xipriota de Futbol, amb les seves prpies competicions. Aquesta federaci mai ha estat reconeguda a nivell internacional.

A partir de 1960, Xipre esdevingu independent i la seva federaci ingressa a la UEFA el 1962, passant a disputar competicions europees. Entre 1967 i 1974 els campions de Xipre ascendien a la primera divisi grega i en cas de descens eren reemplaats pels campions xipriotes de la temporada segent. La temporada 1963-64 el campionat s'abandon a causa de la violncia sorgida entre les comunitats grega i turca de l'illa.

Clubs participants temporada 2008-09.
 AEK Lrnaca - Lrnaca;
 AEL - Limassol;
 AE Paphos - Paphos;
 Alki - Lrnaca;
 Anorthosis - Famagusta;
 APEP Pitsilia - Kyperounda;
 APOEL - Nicsia;
 Apollon Limassol - Limassol;
 APOP Kinyras Peyias - Peyia;
 Atromitos Yeroskipou - Yeroskipou;
 Doxa Katokopias - Katokopia;
 Enosis Neon Paralimni - Paralimni;
 Ethnikos Achnas - Achna;
 Omonia - Nicsia;

Historial.


 1931/32 APOEL;
 1932/33 APOEL;
 1933/34 AEL Limassol;
 1934-35 Trast AC;
 1935-36 APOEL;
 1936-37 APOEL;
 1937-38 APOEL;
 1938-39 APOEL;
 1939-40 APOEL;
 1940-41 AEL Limassol;
 1941-44 no es disput ;
 1944-45 EPA Larnaca;
 1945-46 EPA Larnaca;
 1946-47 APOEL;
 1947-48 APOEL;
 1948-49 APOEL;
 1949-50 Anorthosis Famagusta;
 1950-51 etinkaya;
 1951-52 APOEL;
 1952-53 AEL Limassol;

 1953-54 Pezoporikos Larnaca;
 1954-55 AEL Limassol;
 1955-56 AEL Limassol;
 1956-57 Anorthosis Famagusta;
 1957-58 Anorthosis Famagusta;
 1958-59 no es disput;
 1959-60 Anorthosis Famagusta;
 1960-61 AC Omonia;
 1961-62 Anorthosis Famagusta;
 1962-63 Anorthosis Famagusta;
 1963-64 campionat abandonat;
 1964-65 APOEL;
 1965-66 AC Omonia;
 1966-67 Olympiakos Nicosia;
 1967-68 AEL Limassol;
 1968-69 Olympiakos Nicosia;
 1969-70 EPA Larnaca;
 1970-71 Olympiakos Nicosia;
 1971-72 AC Omonia;
 1972-73 APOEL;

 1973-74 AC Omonia;
 1974-75 AC Omonia;
 1975-76 AC Omonia;
 1976-77 AC Omonia;
 1977-78 AC Omonia;
 1978-79 AC Omonia;
 1979-80 APOEL;
 1980-81 AC Omonia;
 1981-82 AC Omonia;
 1982-83 AC Omonia;
 1983-84 AC Omonia;
 1984-85 AC Omonia;
 1985-86 APOEL;
 1986-87 AC Omonia;
 1987-88 Pezoporikos Larnaca;
 1988-89 AC Omonia;
 1989-90 APOEL;
 1990-91 Apollon Limassol;
 1991-92 APOEL;
 1992-93 AC Omonia;

 1993-94 Apollon Limassol;
 1994-95 Anorthosis Famagusta;
 1995-96 APOEL;
 1996-97 Anorthosis Famagusta;
 1997-98 Anorthosis Famagusta;
 1998-99 Anorthosis Famagusta;
 1999-00 Anorthosis Famagusta;
 2000-01 AC Omonia;
 2001-02 APOEL;
 2002-03 AC Omonia;
 2003-04 APOEL;
 2004-05 Anorthosis Famagusta;
 2005-06 Apollon Limassol;
 2006-07 APOEL;
 2007-08 Anorthosis Famagusta;


Referncies i notes.


Articles relacionats.
Lliga turco-xipriota de futbol;

Enllaos externs.
RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342420" title="Abel Antn Rodrigo" nonfiltered="3807" processed="3794" dbindex="133837">

Abel Antn Rodrigo ( Cabrejas del Campo, Espanya 1962 ) s un atleta espanyol retirat, especialista en les carreres de fons i, en concret, de la marat. Ha guanyat cinc de les vuit maratons oficials que ha disputat i s doble campi mundial d'atletisme.

Biografia.











Va nixer el 24 d'octubre de 1962 a la poblaci de Cabrejas del Campo, situada a la provncia de Sria (Castella i Lle). Casat amb Beln Corredor t dos fills.

L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports com a integrant de l'Equip espanyol de Marat.

Trajectria esportiva.
Inici la seva preparaci atltica als inicis de la dcada de 1980 quan, desprs de la jornada laboral en una fbrica d'embotits propera a casa seva, realitzava llargues sessions d'entrenament.

Inici la seva competici en les proves de camp a travs al costat d'Antonio Prieto, i posteriorment en carreres de fons. L'any 1994 aconsegu la victria en la prova de 10.000 m als Campionat d'Europa d'Atletisme realitzat a Hlsinki el 1994. En els Jocs Olmpics de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units) inici la seva competici en marat, guanyant cinc de les vuit maratons que ha disputat, i aconseguint les seves victries ms importants en els Campionats del Mn d'Atletisme realtizats els anys 1997 a Atenes i 1999 a Sevilla, on fou el primer atleta en convertir-se bicampi del mn en la modalitat de marat.

Desprs dels Jocs Olmpics de Sydney l'any 2000 es retir de l'atletisme.

Millors resultats.

 1981   Campi d'Espanya junior de cross;
   Campi d'Espanya junior de 5.000 metres;
 1989   Medalla de Plata en 3.000 m. al Campionat d'Europa d'Atletisme en Pista Coberta;
 1991   Campi d'Espanya de 5.000 m;
 1992   Campi d'Espanya de 5.000 m;
 1993   Campi d'Espanya de 5.000 m;
 1994   Campi d'Europa de 10.000 m a Hlsinki;
   Medalla de bronze al Campionat d'Europa de 5.000 m;
   Campi d'Espanya de 10.000 m;
 1996   Campi de la Maratn de Berln (2.09:15);
 1997   Campi del Mn de Marat a Atenes (2.13:16);
   Campi de la Marat de Kyongju (Corea);
   4t a la Marat de Fukoka (Jap);
 1998   Campi de la Marat de Londres (2.07:57);
   Campi de la Mitja Marat Azkoitia-Azpeitia;
 1999   Campi del Mn de Marat a Sevilla (2.13:36);
   Premi Nacional dels Esports Felip de Borb;
   3r a la Marat de Londres;
 2000   Campi de la Mitja Marat "Ciutat de Barcelona" (1h.03:11);
   Campi en els 3.000 metros (7.46.08) en el Gran Prix de Oslo;

Millors marques.
 1.500 metres: 3'37"05 (18-09-85) ;
 5.000 metres: 13'15"17 (30-08-94) ;
 10.000 metres: 27'51"37 (05-08-95) ;
 Marat: 2h.07'57" (26-04-98);

Poltica.
En les Eleccions municipals espanyoles de 2003 fou escollit regidor a l'ajuntament de Sria en representaci del Partit Popular.

Referncies.


Enllaos externs.
  "La revancha del milln de euros", entrevista juntament amb Martn Fiz;
  www.elpais.com - Abel Antn;
  Fitxa esportiva d'Abel Antn a la IAAF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342421" title="Estaci de Benicssim" nonfiltered="3808" processed="3795" dbindex="133838">

 













Benicssim s una estaci de la Lnia 7 (Regional Pas Valenci) de Mitjana Distncia Renfe del Pas Valenci situada a la lnia del Corredor Mediterrani al nord-oest del nucli urb de Benicssim, a la comarca de la Plana Alta de la provncia de Castell. A ms de regionals, tamb paren part dels trens de Llarg Recorregut que circulen per aquesta estaci com Talgo o Alaris.



 Vegeu tamb .
Lnia 7 (Regional Pas Valenci);
Trens regionals del Pas Valenci;
Renfe Operadora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342423" title="Estaci de Vila-real" nonfiltered="3809" processed="3796" dbindex="133839">

 









Vila-real s una estaci de la lnia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada al sud-est del nucli urb de Vila-real a la comarca de la Plana Baixa. A ms de trens de rodalies, paren trens de Mitjana Distncia Renfe de la Lnia 7 (Regional Pas Valenci).

L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.


Aquesta s l'estaci anterior o segent als trens CIVIS;

 Vegeu tamb .
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Lnia 7 (Regional Pas Valenci);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Trens regionals del Pas Valenci;
Renfe Operadora;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342424" title="Estaci de Sagunt" nonfiltered="3810" processed="3797" dbindex="133840">

 

















Sagunt s una estaci de les lnies C-5 i C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia, situada a l'est del nucli urb de Sagunt, a la comarca del Camp de Morvedre de la provncia de Valncia. A ms de trens de rodalies, paren trens de Mitjana Distncia Renfe de les lnies L6 i L7 i alguns trens de Llarg Recorregut com els Alaris o el Talgo de Mrcia.

Serveis ferroviaris.


Aquesta s l'estaci anterior o segent als trens CIVIS;

 Vegeu tamb .
Lnia 5 (Rodalies Valncia);
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Lnia 6 (Regional Pas Valenci);
Lnia 7 (Regional Pas Valenci);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Trens regionals del Pas Valenci;
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342428" title="Copa xipriota de futbol" nonfiltered="3811" processed="3798" dbindex="133841">
La Copa xipriota de futbol (en grec modern:               ;) anomenada Copa Coca Cola de Xipre per raons de patrocini, s la segona competici en importncia del pas, dirigida per l'Associaci Xipriota de Futbol. Comen el 1934.

Historial.


Articles relacionats.
Copa turco-xipriota de futbol;

Enllaos externs.
RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342430" title="Estaci de Castell de la Plana" nonfiltered="3812" processed="3799" dbindex="133842">






















L'estaci de Castell de la Plana d'Adif est situada a l'oest del nucli urb de la capital de la comarca de la Plana Alta, aquesta disposa de serveis de la lnia C-6 de Rodalies Valncia, de la L7 de Mitjana Distncia de Renfe, a ms de diversos serveis de Llarga Distncia com l'Euromed, l'Alaris, l'Arco, el Talgo o el Trenhotel.

L'actual estaci data de finals dels anys 90, quan es va construir amb la variaci de traat i soterrament de les vies a Castell per les obres d'adequaci del Corredor Mediterrani, per antigament havia estat situada ms cap a l'est i en superfcie, per es va traslladar el traat del ferrocarril cap a l'oest ,i es va construir la nova estaci.

L'estaci consta de 3 nivells al primer hi les taquilles i diferents botigues, al segon hi ha el distribudor cap a les diferents andanes, i al nivell inferior hi ha les andanes que tenen un total de 5 vies.

Serveis Ferroviaris.

Rodalies Valncia.
L'estaci de Castell s la capalera nord dels trens de la lnia C-6 de Rodalies Valncia. La freqncia de pas els dies feiners s de 20 minuts en hores punta i 40 minuts en hores vall i als caps de setmana la freqncia s d'un tren cada hora. A ms a les hores puntes hi ha serveis semidirectes CIVIS amb parada noms a Vila-Real, Nules-La Vilavella, Sagunt, Puol i Valncia-Cabanyal.


Aquesta s l'estaci anterior o segent als trens CIVIS;

Mitjana distncia de Renfe.
Els serveis de mitjana distncia de la L7 uneixen Castell amb Valncia, Sagunt, Benicarl, Vinars, Tortosa entre altres. A ms hi ha un servei diari que la uneix amb Tarragona i Barcelona.



Llarga Distncia.
Els diferents serveis de Llarga distncia uneixen Castell amb ciutats com: Barcelona, Valncia, Alacant, Madrid, Tarragona, Mrcia, Mlaga i Granada entre altres.



Vegeu tamb.
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia;
Lnia 7 (Regional Pas Valenci);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342433" title="Hinojosa del Campo" nonfiltered="3813" processed="3800" dbindex="133843">

Hinojosa del Campo s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342434" title="La Losilla" nonfiltered="3814" processed="3801" dbindex="133844">

La Losilla s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342436" title="Lliga turco-xipriota de futbol" nonfiltered="3815" processed="3802" dbindex="133845">
La Lliga turco-xipriota de futbol (anomenada oficialment Birinci Lig, literalment Primera Lliga) s la mxima competici futbolstica de la Repblica Turca de Xipre del Nord.

Histria.
La lliga es fund per sis clubs el 1955, en separar-se de la lliga xipriota de futbol. Els membres fundadors foren:
Baf lk Yurdu;
etinkaya Trk;
Do an Trk Birli i;
Genler Birli i;
Genlik Gc;
Ma usa Trk Gc;

Historial.


1955-56 Do an Trk Birli i;
1956-57 Do an Trk Birli i;
1957-58 etinkaya Trk;
1958-59 Do an Trk Birli i;
1959-60 etinkaya Trk;
1960-61 etinkaya Trk;
1961-62 etinkaya Trk;
1962-63 Kk Kaymakl  Trk;
1963-64 Abandonat desprs de 5 partits;
1964-65 No es disput;
1965-66 No es disput;
1966-67 No es disput;
1967-68 No es disput;
1968-69 Ma usa Trk Gc;
1969-70 etinkaya Trk;
1970-71 Yenicami A delen;
1971-72 Gnyeli;
1972-73 Yenicami A delen;

1973-74 Yenicami A delen;
1974-75 No es disput;
1975-76 Yenicami A delen;
1976-77 Ma usa Trk Gc;
1977-78 Gnyeli;
1978-79 Ma usa Trk Gc;
1979-80 Ma usa Trk Gc;
1980-81 Gnyeli;
1981-82 Ma usa Trk Gc;
1982-83 Ma usa Trk Gc;
1983-84 Yenicami A delen;
1984-85 Kk Kaymakl  Trk;
1985-86 Kk Kaymakl  Trk;
1986-87 Baf lk Yurdu;
1987-88 Baf lk Yurdu;
1988-89 Baf lk Yurdu;
1989-90 Baf lk Yurdu;
1990-91 Do an Trk Birli i;

1991-92 Do an Trk Birli i;
1992-93 Gnyeli;
1993-94 Do an Trk Birli i;
1994-95 Gnyeli;
1995-96 Ak nc lar;
1996-97 etinkaya Trk;
1997-98 etinkaya Trk;
1998-99 Gnyeli;
1999-00 etinkaya Trk;
2000-01 Gnyeli;
2001-02 etinkaya Trk;
2002-03 Binatl  Y lmaz;
2003-04 etinkaya Trk;
2004-05 etinkaya Trk;
2005-06 Ma usa Trk Gc;
2006-07 etinkaya Trk;


Articles relacionats.
Lliga xipriota de futbol;

Enllaos externs.
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342437" title="Los Villares de Soria" nonfiltered="3816" processed="3803" dbindex="133846">

Los Villares de Soria s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342439" title="Jamaame" nonfiltered="3817" processed="3804" dbindex="133847">


Jamaame o  Jamame o  Giamame, anomenada pels italians Margherita s una ciutat de Somlia, al sud del pas, a la regi de Jubbada Hoose. La seva poblaci ha crescut molt als darrers anys i el 2007 s'estimava en 185.000 habitants (el 1988 era de 22.030 habitants). 

Est a la vora del riu Juba (desprs de la seva uni amb el Shabele) i a uns 30 km de la costa de l'oce ndic i a uns 56 km de Kishmayu. La regi, a causa del riu, t un bon potencial agrcola i el principal cultiu sn els pltans. Tamb sn rellevants el cot, cacauets i moresc. El 1974, amb ajut itali, es va establir a la ciutat la Companyia Nacional de Plstic i Cartr que fabricava els paquets amb que s'exportaven els pltans i altres productes cap a Europa. El seu estat desprs de la guerra s desconegut.

La ciutat est habitada pels clans tunni, sheekhaal i biyomaal, amb una minoria d'rabs iemenites i un cert nombre de bantus.

El 1968 la ciutat fou elevada a capital de la provncia del Baix Juba, condici que va arrabassar a Kishmayu, per el 1982, quan es va crear la regi de Jubbada Hoose (Juba Inferior), Kishmayu va recuperar la capitalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342441" title="Martn Fiz Martn" nonfiltered="3818" processed="3805" dbindex="133848">












Martn Fiz Martn ( Vitoria-Gasteiz, Pas Basc 1963 ) s un atleta basc retirat, especialista en carreres de fons.

Biografia.
Va nixer el 3 de mar de 1963 a la ciutat de Vitoria-Gasteiz, capital del Pas Basc. 

L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports com a integrant de l'Equip espanyol de Marat.

Trajectria esportiva.
Va iniciar els seus primers pasos esportius al costat de Gregorio Rojo. Desprs de passar diversos anys disputant proves de fons fou medalla d'or en els 3.000 m. obstacles als Campionats Iberoamericans de Mxic l'any 1988, aix com dues vegades campi d'Espanya de Cross els anys 1990 i 1992, i tres vegades medalla de bronze per equips en el Mundial de Cross per equips. 

L'any 1993 inici la seva activitat en la marat, guanyant diverses maratons al llarg de la seva carrera, entre elles la de Rotterdam el 1995. L'any 1994 aconsegu la medalla d'or en el Campionat d'Europa d'Atletisme disputat a Hlsinki i el 1995 aconsegu esdevenir el primer espanyol en esdevenir campi del Mn grcies a la seva victria al Campionat del Mn d'Atletisme de Gteborg. En els Jocs Olmpics d'Atlanta finalitz en quarta posici en la prova de marat, i l'any segent en els Mundials d'Atletisme de Sevilla finalitz en segona posici, just per darrera del seu company d'equip Abel Antn.

El 24 de mar de 1996 establ el rcord del mn en la marat, establint la seva marca en 2h 08m 25s. 

Cada any es realitza una marat a la seva ciutat natal que duu el seu nom.

Referncies.


Enllaos externs.
  Fitxa esportiva de Martn Fiz a la IAAF;
  www.elpais.com - Entrevista a Martn Fiz;
  Maratn Martn Fiz;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342443" title="Monteagudo de las Vicaras" nonfiltered="3819" processed="3806" dbindex="133849">

Monteagudo de las Vicaras s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Personatges illustres.
Mara de Mendoza, filla del comte de Monteagudo, va ser la mare del comuner Juan Bravo.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342445" title="Pinilla del Campo" nonfiltered="3820" processed="3807" dbindex="133850">

Pinilla del Campo s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342447" title="Copa turco-xipriota de futbol" nonfiltered="3821" processed="3808" dbindex="133851">
La Copa turco-xipriota de futbol (anomenada oficialment Federasyon Kupas , literalment Copa Federaci) s segona competici futbolstica de la Repblica Turca de Xipre del Nord. Es disputa per eliminatries.

Es cre l'any 1956 i fins el 1988 s'anomen Kibris Kupasi (Copa de Xipre).

Historial.
Kibris Kupasi.
1956 : etinkaya Trk 3-2 Dogan Trk Birligi;
1957 : etinkaya Trk 4-3 Dogan Trk Birligi;
1958 : etinkaya Trk 2-1 Yenicami A delen;
1959 : etinkaya Trk 6-0 Genlik Gc ;
1960 : etinkaya Trk 2-0 Genlik Gc ;
1961 : Magusa Trk Gc 2-1 Yenicami A delen;
1962 : Yenicami A delen 5-2 Baf lk Yurdu ;
1963 : etinkaya Trk 3-0 Kk Kaymakli;
1969 : etinkaya Trk 3-1 Yenicami A delen;
1970 : etinkaya Trk 2-0 Yenicami A delen;
1971 : Gnyeli 2-0 Genlik Gc;
1972 : Lefke 4-0 Baf lk Yurdu ;
1973 : Yenicami A delen 4-1 Gnyeli;
1974 : Yenicami A delen 1-0 Gnyeli;
1976 : etinkaya Trk 3-0 Baf lk Yurdu ;
1977 : Magusa Trk Gc 3-0 Gnyeli;
1978 : Dogan Trk Birligi 3-0 Yenicami A delen;
1979 : Magusa Trk Gc 2-0 Gnyeli;
1980 : Kk Kaymakli 1-0 Magusa Trk Gc;
1981 : Genlik Gc 4-1 1-0 Yenicami A delen;
1982 : Trk Ocagi 1-0 1-2 Kk Kaymakli;
1983 : Magusa Trk Gc 3-0 1-2 Gnyeli;
1984 : Trk Ocagi 0-0 2-0 Gnyeli;
1985 : Gnyeli 1-2 2-0 Dogan Trk Birligi;
1986 : Kk Kaymakli 1-1 1-0 Magusa Trk Gc ;
1987 : Magusa Trk Gc 3-3 2-0 Yalova ;
1988 : Kk Kaymakli 2-0 1-2 Dogan Trk Birligi;

Federasyon Kupasi.
1989 : Yenicami A delen 0-0 3-2 Dogan Trk Birligi ;
1990 : Trk Ocagi 1-0 Dogan Trk Birligi;
1991 : etinkaya Trk 2-0 Kk Kaymakli;
1992 : etinkaya Trk 4-1 Binatli;
1993 : etinkaya Trk 3-2 Genlik Gc;
1994 : Yalova 1-0 Gaziveren;
1995 : Gnyeli 6-0 Girne Halk Evi;
1996 : etinkaya Trk 4-0 Akincilar;
1997 : Kk Kaymakli 3-0 Gnyeli;
1998 : Gnyeli 3-1 etinkaya Trk;
1999 : etinkaya Trk 4-2 Gnyeli;
2000 : Gnyeli 5-2 Esentepe;
2001 : etinkaya Trk 4-1 Kk Kaymakli ;
2002 : Kk Kaymakli 3-2 Gnyeli;
2003 : Yenicami A delen 2-1 Magusa Trk Gc ;
2004 : Kk Kaymakli 2-1 Yenicami A delen;
2005 : Binatli 2-1 Gnyeli;
2006 : etinkaya Trk 4-0 Ozanky;
2007 : Trk Ocagi 4-0 Tatlisu;

Articles relacionats.
Copa xipriota de futbol;

Enllaos externs.
RSSSF;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342449" title="Portillo de Soria" nonfiltered="3822" processed="3809" dbindex="133852">

Portillo de Soria s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342454" title="Pozalmuro" nonfiltered="3823" processed="3810" dbindex="133853">

Pozalmuro s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342455" title="Quionera" nonfiltered="3824" processed="3811" dbindex="133854">

Quionera s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


Personalitats.

Eusebio Milln, escolapi i pioner del bsquet a Espanya.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342456" title="Renieblas" nonfiltered="3825" processed="3812" dbindex="133855">

Renieblas s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342457" title="Baki" nonfiltered="3826" processed="3813" dbindex="133856">
Baki s una ciutat de la regi d'Awdal, a Somalilndia, capital del districte del seu nom. Anteriorment (1982) fou capital de la regi d'Awdal, per va perdre posteriorment aquesta condici, probablement el 1992, en favor de Borama, prop de la frontera amb Etipia. La ciutat t prop dels cent mil habitants, xifra que assoleix el districte.

Baki est situada al nord-est de Borama, en una regi muntanyosa que ocupa la part nord de la actual regi i el centre de l'antiga (abans de la seva divisi el 2007).

Est poblada pels gadabursi, sub clans dels reer nuur i mahad case.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342458" title="Dilla" nonfiltered="3827" processed="3814" dbindex="133857">
Dilla s un poble de Somalilndia, situat a la regi d'Awdal, al limit sud-oriental de la regi amb la de Gabiley.

s capalera del districte que porta el seu mateix nom, i que ocupa la part centre-oriental de la regi. Est comunicada per carretera amb la ciutat de Gabiley i amb la de Borama (capital d'Awdal), i es troba a mig cam d'ambdues ciutats. La seva poblaci s'estima en cinquanta mil habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342459" title="Reznos" nonfiltered="3828" processed="3815" dbindex="133858">

Reznos s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342461" title="Santa Mara de Huerta" nonfiltered="3829" processed="3816" dbindex="133859">

Santa Mara de Huerta s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342462" title="Lughaya" nonfiltered="3830" processed="3817" dbindex="133860">
Lughaya o Lughaye o Luqaya s una ciutat de la regi de Salal, a Somalilndia, capalera d'un districte de la regi i abans del 2007 d'un districte de la regi d'Awdal. Es troba a la costa de l'oce ndic (Golf d'Aden).

La seva poblaci aproximada s de ms de 20.000 habitants (estimaci del 2006). El districte de Lughaya t uns 75000 habitants.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342463" title="Sern de Ngima" nonfiltered="3831" processed="3818" dbindex="133861">

Sern de Ngima s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342464" title="Tajahuerce" nonfiltered="3832" processed="3819" dbindex="133862">

Tajahuerce s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342468" title="Tejado" nonfiltered="3833" processed="3820" dbindex="133863">

Tejado s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342469" title="Torlengua" nonfiltered="3834" processed="3821" dbindex="133864">

Torlengua s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342470" title="Torrubia de Soria" nonfiltered="3835" processed="3822" dbindex="133865">

Torrubia de Soria s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342471" title="Villar del Campo" nonfiltered="3836" processed="3823" dbindex="133866">

Villar del Campo s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342472" title="Villaseca de Arciel" nonfiltered="3837" processed="3824" dbindex="133867">

Villaseca de Arciel s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342475" title="Juan Bravo" nonfiltered="3838" processed="3825" dbindex="133868">
Juan Bravo (Atienza, Guadalajara, c. 1483 - Villalar de los Comuneros, Valladolid, 1521) fou un noble castell conegut per la seva participaci en la Revolta de les Comunitats de Castella.


Juan Bravo pertanyia a la baixa noblesa i va nixer a Atienza (Guadalajara), on el seu pare, Gonzalo Ortega Bravo de Laguna, era alcaide de la fortalesa. La seva mare, Mara de Mendoza, era filla del comte de Monteagudo (per tant, Juan Bravo era cos de Mara Pacheco, l'esposa de Juan de Padilla i membre de la famlia de Mendoza). Mitjanant el seu matrimoni en 1504, amb Catalina del Ro, passa a formar part del patriciat urb de la ciutat de Segvia, on es trasllada a viure. Van tenir una filla, que va prendre el nom de Mara de Mendoza (en aquella poca es podia triar i mantenir el del pare, el de la mare o el d'un avantpassat de major rangle). 

Havent quedat vidu, en 1510 es cas amb Mara Coronel, filla de Abraham Senior, regidor de Segvia i ric convers. D'aquest segon matrimoni van nixer dos fills, Andrea Bravo de Mendoza i Juan Bravo de Mendoza. A l'octubre de 1519 va ser designat regidor i cap de les milcies de Segvia. Al conixer-se la concessi del servei al rei Carles en les Corts de La Corunya i la seva marxa a Alemanya (29 de maig de 1520), va dirigir una revolta contra el procurador en corts Rodrigo de Tordesillas, que va ser penjat. Els revoltats es van fer amb la ciutat i Juan Bravo organitza militarment la ciutat i dirigeix les operacions que impedeixen l'entrada a Segvia de les tropes realistes de Rodrigo Ronquillo, enviades pel cardenal Adri d'Utrecht, regente del rei. No obstant aix, forces realistes es van fer fortes en l'Alcsser de Segvia i all van romandre fins al final de la revolta comunera. 

Bravo es va encarregar de mantenir relacions amb la resta de ciutats revoltades i partcips en la Guerra de les Comunitats i va acudir a Tordesillas a parlamentar amb la reina Joana per a demanar el seu suport (que no va aconseguir). Va conquistar Zaratn i Simancas en 1521, mentre que Juan de Padilla entrava a Torrelobatn el 25 de febrer. A continuaci, va ajuntar les seves forces amb les de la Junta de Comuners de Valladolid, sense poder evitar la derrota davant les tropes reials a la batalla de Villalar el 23 d'abril de 1521. Fet presoner, va ser decapitat al costat de Juan de Padilla i Francisco Maldonado a Villalar el dia 24 d'abril de 1521. 

Quan el seu cos va ser traslladat a Segvia, les autoritats reals van haver de sufocar amb dificultat un gran tumult d'indignaci. Davant la por que les restes es poguessin profanar, es van traslladar al municipi de Muoveros (Segvia), d'on era la seva dona Catalina del Ro. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342482" title="Valinhos" nonfiltered="3839" processed="3826" dbindex="133869">



Valinhos s una ciutat i municipi (municipio) brasiler del Estat de So Paulo, geogrficament a la vora de Campinas. Valinhos s fams per la seva Festa do Figo (Festa de la Figa) anual, i s el lloc de naixement d'Adoniran Barbosa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342486" title="Supercopa xipriota de futbol" nonfiltered="3840" processed="3827" dbindex="133870">
La Supercopa turca de futbol, anomenada oficialment Supercopa LTV (en grec modern        LTV) s una competici de futbol xipriota que enfronta anualment el campi de la lliga xipriota de futbol i la copa. Si un club assoleix el doblet, aquest s'enfronta al finalista de la copa. El partit es disputa a inicis de la temporada segent i els darrers 20 anys s'ha disputat a Nicsia.

Es disput per primer cop el 1950 sota el nom de Escut Pakkos (             ) fins el 1968. Desprs de 10 anys sense competici, el 1979 es reemprengu amb el nom dEscut Stylianakis en honor de l'antic president de la Federaci. El 1989 s'anomen Escut de l'Associaci de Futbol de Xipre i el 2008 Supercopa LTV.

Historial.
 



Enllaos externs.
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342487" title="Wraith" nonfiltered="3841" processed="3828" dbindex="133871">
A la srie televisiva de cincia ficci, Stargate Atlantis, els Wraith sn els principals enemics. Introduts per primera vegada a l'episodi pilot "Rising" (Ascendint). A la srie, sn una espcie teleptica que s'alimenta de la "fora vital" dels ser humans, i sn el poder dominant a la galxia Pegs. La primera temporada d'Atlantis es centra en la supervivncia dels protagonistes contra els seus atacs.

Tots els noms dels wraith que han aparegut ha sigut posats per ssers humans ja que ells no revelen la seva identitat.

La gran majora dels wraith no guerres han sigut interpretats per els mateixos actors, en les dones Andee Frizzell i en els mascles James Lafazanos.

 Biologia .
 Origen .
Els wraith sn el resultat d'un tipus de combinaci gentica entre humans i l'insecte eratus, un arcnid autcton. de la galxia Pegs que s'alimenta de la "fora vital" dels ssers vius.
Des de aquesta "uni" els wraith va adquirir intelligncia humana, a ms a ms d'una gran assemblana fsica i la capacitat de caminar de manera bpede; dels seus antecessors arcnits van adquirir la capacitat d'extreure la "energia vital" dels humans, els antics i en certs casos d'altres wraith.
Com menys temps faci que s'han alimentat els wraith tenen una capacitat de regeneraci i una fora ms gran.
Quan un wraith obt la vida d'un altre sser se la incorpora en la seva aix fa que no pugin morir de vells i viure eternament. 
A ms a ms d'aquestes habilitats els wratih van obtenir la capacitat del eratus de la telepatia i del control mental con la de debilitar la ment de les seves vctimes per obtenir informaci.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342488" title="Llus Cebrian i Mezquita" nonfiltered="3842" processed="3829" dbindex="133872">
Llus Cebrian i Mezquita (Valncia, 1851 - Valncia, 1934) va ser un estudis i escriptor valenci.

Era metge de professi. Va participar activament en poltica com afiliat al Partit Republic Possibilista, del qual va dirigir el seu rgan de comunicaci El Universo. Va ser membre molt actiu de Lo Rat Penat i va parcicipar sovint als Jocs Florals organitzats per aquesta entitat. L'any 1911 va succeir Teodor Llorente com a cronista oficial de la ciutat de Valncia. Va escriure teatre, poesia i diversos treballs d'erudici. Va ser un dels signataris de les Normes de Castell.

 Obres .
 Teatre .
1870 Un porxe de velluter;
1891 llibret de l'pera Sagunto, amb msica de Salvador Giner i Vidal;
 Poesia .
1915 Poesies, recull que arreplega la major part de la seua producci potica;


 Bibliografia .
 Article Llus Cebrian i Mezquita de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342490" title="Temporada 2006-2007 de la secci d'hoquei patins del Sport Lisboa e Benfica" nonfiltered="3843" processed="3830" dbindex="133873">




Entrenador:  Carlos Dantas 




 desconegut;




 desconegut ;




 Campionat Portugus: 2n lloc;
 Copa Portuguesa: desconegut;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342492" title="Temporada 2007-2008 de la secci d'hoquei patins del Sport Lisboa e Benfica" nonfiltered="3844" processed="3831" dbindex="133874">




Entrenador: desconegut



  Albert Balagu (del Vigo Stick);
  Rui Ribeiro (de la UD Oliveirense);
  Diogo Rafael "Xikinho" (del SL Benfica Jr.);



  Nuno Adrio ;
  Pedro Afonso (al Candelria SC);
  Daniel Guedelha;



 Campionat Portugus: desconegut;
 Copa Portuguesa: desconegut;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342493" title="Marco de Canaveses" nonfiltered="3845" processed="3832" dbindex="133875">

Marco de Canaveses s una ciutat i municipi portugus del districte de Porto, en la Regi del Nord. La ciutat t una poblaci de 9.042 habitants.Limita al nord amb Amarante, a l'est amb Baio, al sud amb Cinfes, al sudoest amb Castelo de Paiva i a l'oest amb Penafiel.

s el lloc de naixement de Carmen Miranda.

 Freguesias .
 Alpendurada e Matos (Urbana);
 Ariz;
 Avessadas;
 Banho e Carvalhosa;
 Constance;
 Faves;
 Folhada;
 Fornos (Urbana);
 Freixo (Periurbana);
 Magrelos;
 Manhuncelos;
 Maureles;
 Paos de Gaiolo;
 Paredes de Viadores;
 Penha Longa;
 Rio de Galinhas (Urbana);
 Rosem;
 Sande;
 Santo Isidoro;
 So Loureno do Douro;
 So Nicolau (Urbana);
 Soalhes;
 Sobretmega (Periurbana);
 Tabuado (Periurbana);
 Torro;
 Toutosa;
 Tuias (Urbana);
 Vrzea da Ovelha e Aliviada;
 Vrzea do Douro;
 Vila Boa de Quires;
 Vila Boa do Bispo (Periurbana);

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342494" title="Temporada 2008-2009 de la secci d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="3846" processed="3833" dbindex="133876">




Entrenador:  Quim Pals
Entrenador adjunt:  Sergi Maci
Preparador fsic:  Ramon Riverola



 cap;



 cap;



 Copa d'Europa:
 Copa Continental: ;
 OK Lliga / Lliga espanyola:
 Copa del Rei / Copa espanyola:
 Supercopa espanyola: ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342495" title="Cant de Lzignan-Corbires" nonfiltered="3847" processed="3834" dbindex="133877">
El Cant de Lzignan-Corbires s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Narbona, compta amb 18 municipis i el cap cantonal s Lzignan-Corbires.

 Municipi .
Argens-Minervois;
Boutenac;
Camplong-d'Aude;
Castelnau-d'Aude;
Conilhac-Corbires;
Cruscades;
Escales;
Fabrezan;
Ferrals-les-Corbires;
Fontcouverte;
Homps;
Lzignan-Corbires;
Luc-sur-Orbieu;
Montbrun-des-Corbires;
Montsret;
Ornaisons;
Saint-Andr-de-Roquelongue;
Tourouzelle;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342499" title="Ferran Zulueta i Giberga" nonfiltered="3848" processed="3835" dbindex="133878">
Ferran Zulueta i Giberga  era un agricultor i poltic catal de la Seu d'Urgell, fill de Josep Zuluega i Gomis. El 1933 fou director de la Cooperativa Lletera de la Seu d'Urgell i fou president de la secci ramadera de la Uni de Sindicats Agraris de Catalunya (USAC), de la que en fou president entre juliol i desembre de 1936. Tamb fou president del Sindicat de Criadors de l'Alt Urgell i membre de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre (IACSI).

A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia de Lleida per ERC dins les llistes del Front d'Esquerres. Durant la guerra civil espanyola fou president de la Comissi Assessora de Ramaderia de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra el 1939 fou condemnat pel tribunal de responsabilitats poltiques a la prdua dels seus bns. El 1940 fou vocal de la delegaci del Consell Nacional de Catalunya

 Referncies .
 biografies de Parlamentaris catalans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342500" title="Chieftain" nonfiltered="3849" processed="3836" dbindex="133879">

El FV 4201 Chieftain va ser el "Tanc de Combat Principal" (Main Battle Tank - MBT) en servei en el Regne Unit durant les dcades de 1970 i 1980 i un dels tancs ms poderosos del seu temps.

Origen i desenvolupament.

En la dcada de 1950, l'exrcit britnic va comenar a buscar un nou carro de combat que havia de substituir al Centurion que estava llavors en servei. El nou carro havia de tenir major potncia de foc, cuirassa i mobilitat. Com conseqncia d'aquesta especificaci, el Fighting Vehicles Research and Development Establishment (Establiment d'Investigaci i Desenvolupament de Vehicles de Combat), transformat desprs en Military Vehicles and Engineering Establishment (Establiment per a la Producci de Vehicles Militars i d'Enginyers), va projectar el Chieftain, el primer prototip del qual es va completar a finals de 1959. A aquest primer prototip van seguir uns altres sis en 1961-1962 i el Chieftain va ser acceptat per l'exrcit britnic el maig de 1963. Per, la seva entrada en servei es va retardar fins i tot 1967, a causa que van sorgir problemes amb el motor, la transmissi i la suspensi. A continuaci, es van establir dues cadenes de muntatge: una en la Royal Ordenance Factory de Leeds i una altra en la Vickers and Elswick de Newcastle-upon-Tyne.

A comenaments de la dcada de 1970, el Chieftain va substituir per complet el Centurion en l'exrcit britnic. La producci total del model per a les forces armades britniques va ser de 900 unitats, la major part de les quals es van desplegar amb les quatre divisions cuirassades (de 148 tancs cada una) estacionades en Alemanya i enquadrades en el BAOR (British Army of the Rhine o Exrcit Britnic del Rin).

La configuraci del Chieftain s convencional: el conductor va davant, la torre es troba situada en el centre (amb el cap del carro a la dreta i el carregador a l'esquerra) i el conjunt motor/transmissi darrere. La torre s d'acer fos, presentant la seva part frontal una gran inclinaci per oferir la mxima protecci. La part davantera del casc tamb est construt per farga|fosa i la resta per soldadura. Per reduir l'alria total del vehicle, el conductor asseu en posici semirreclinada, i queda situat gaireb horitzontalment quan condueix amb la portella tancada. El cap de carro disposa d'una cpula que pot girar 360 independentment de la torre i el gir del qual s'efectua a m.

La suspensi s del tipus Horstmann i compta amb sis rodes de suport, la tensora davant, la motriu darrere i tres rodets de volta.

L'armament principal del Chieftain s el can ratllat L11A5 de 120 mm, pertanyent a la srie projectada pel Royal Armament Research and Development Establishment (Reial departament d'investigaci i desenvolupament d'armament), amb seu a Fort Halstead. Aquesta pea empra municions del tipus de crrega separada, l'avantatge principal de la qual respecte a la munici convencional rau en la seva facilitat de maneig dins del limitat espai de la torre. A ms, ja que les crregues s'allotgen en saquetes impermeables conservats en un contenidor especial ple d'aigua, es redueix el perill d'explosi. Els tipus de projectil que poden utilitzar-se sn el APDS-T (perforant subcalibrat amb traador, el tipus del qual d'ensinistrament s el DS-T), el HESH (alt explosiu de cap deformable, que t una versi d'ensinistrament denominada SH/Practice) i les granades fumejants. Tamb es va adoptar un projectil APFSDS-T (perforant subcalibrat, estabilitzat per aletes, amb traador), provet d'una ogiva perforant d'energia cintica capa de perforar totes les cuirasses conegudes.

El can t un angle d'elevaci mxim de 20 i de depressi de -10 . Un sistema d'estabilitzaci GEC-Marconi permet a la pea disparar mentre el vehicle es mou a camp travessa, amb bona probabilitat d'impacte al primer tret. Coaxialment amb el can va installada una metralladora L8A1 de 7,62 mm i una arma similar aquesta situada en l'exterior de la cpula del cap del carro; aquesta ltima pot ser apuntada i disparada des de l'interior de la torre. Una bateria de sis llanafums accionats elctricament va installada cada costat de la torre.

Quan aquest tanc va entrar en servei, l'artiller havia d'apuntar amb l'ajuda d'una metralladora de punteria i telemetria (Ranging Machine Gun o RMG) de 12,7 mm, que disparava rfegues de projectils traadors i permetia saber si el can estava ben apuntat. Per, posteriorment aquest sistema va ser substitut per l'IFCS (Improved Fire Control System o Sistema Millorat de Control de Tir) de la Marconi Space and Defense Systems que, utilitzat junt amb el telmetre lser construt per la Barr and Stround, permetia atacar i destruir blancs en una distncia de 3000 metres.

La dotaci de munici s de 64 trets de 120 mm (projectils i crregues) i 6000 de 7,62 mm; quan s'utilitzava la metralladora de punteria, s'emportaven 300 trets per a ella.

Fins i tot l'aparici del Leopard 2 alemany, el T-72 sovitic i el Merkava israeli, a finals de la dcada de 1970, el Chieftain va ser el carro millor armat i cuirassat del mn.

El Chieftain va estar dotat des del principi amb un complet equip de visi nocturna i de gran abast, amb un projector d'infraroig/llum blanca muntat en el costat esquerre de la torre. Aquest tenia un abast de 1000 metres amb infraroigs i de 1500 amb llum blanca. En la dcada de 1980 es va adoptar un sistema de visi nocturna d'imatges trmiques. Un sistema de protecci ABQ, que filtra l'aire contaminat i envia a la cambra de la tripulaci aire net, es troba a la part posterior de la torre i al compartiment del motor hi ha un sistema de protecci i extinci d'incendis.

Aquest tanc britnic pot travessar corrents de fins a 1,06 metres de profunditat sense cap preparaci; es van desenvolupar equips de travesso profund, per no van ser adoptats. El vehicle pot dotar-se amb un full impulsor que funciona mitjanant un sistema hidrulic, si s precs.

El principal punt flac del Chieftain el va constituir sempre el seu motor, un Leyland L60 policarburant de sis cilindres, que va donar un menor rendiment de l'esperat. Desenvolupat sobre la base d'una directiva de l'OTAN que establia que tots els tancs de l'esmentada organitzaci havien de ser equipats amb motors policarburants -ja que s'estimava que quan, en cas de guerra, aquells haguessin d'avanar a travs d'Europa Oriental (o potser retirar-se d'una manera ordenada) s'haurien de proveir combustible en diverses fonts, com a estacions de gasolina, dipsits de petroli, o magatzems fins i tot simples i botigues- l'enginy va resultar ser molt complicat, difcil d'arreglar i mantenir. Aviat gaireb tots els exrcits aliats van abandonar la idea del motor policarburant i van tornar als vells i ms confiables disel, llevat del britnic. Una altra font de problemes va ser la trasmisin, una David Brown Defence Equipment TN12 amb 6 marxes cap a davant i 2 cap a enrere.

Hi ha dues versions especials del Chieftain: el vehicle cuirassat de recuperaci FV 4204 i el posaponts FV 4205. Aquest ltim, que va ser el primer en entrar en servei, t una tripulaci de tres membres i pesa 53.851 kg. Es poden ser installats dos tipus diferents de pont: el nmero 8, que permet creuar obstacles d'un mxim de 22,8 metres, i el nmero 9, de 12,2 metres. El vehicle tarda de tres a cinc minuts a desplegar el pont i deu en retirar-lo.

El vehicle de recuperaci cuirassat va substituir a un model similar derivat del Centurion. La seva tripulaci s de quatre homes i el pes en combat de 52.835 kg Compte amb dos torns, un de capa per a 30.482 kg i un altre per a 3.048. Amb la reixa davantera clavada, la capacitat del torn principal augmenta fins als 91.445 kg El seu armament consisteix en una metralladora de 7,62 mm en una cpula i tubs llanafums.


Exportaci i s.

La comanda ms important per a l'exportaci va ser la que va realitzar Aniran el 1971: 700 carros de combat, a ms de diversos vehicles de recuperaci i carros pont, seguits posteriorment per 187 Chieftain modificats (FV4030/1). Kuwait va encarregar aix mateix 165 i Oman va rebre una petita quantitat a comenaments de la dcada de 1980. La circumstncia que fossin pasos amb grans ingressos petrolfers els qui compressin aquest tanc, illustra sobre el seu preu: unes 300.000 lliures per unitat en 1977.

Al 1974, els iranians van encarregar a la Royal Ordenance Factory els nous carros Shir Iran (Lle de l'Iran), en concret, 125 del model Shir 1 i 1225 del model Shir 2. El Shir 1 era un Chieftain d'ltim model dotat amb una nova planta motriu, constituda per un motor turbodisel Rolls-Royce CV12TCA de 12 cilindres (que desenvolupa una potncia de 1200 hp a 2300 rpm i brindava al carro una relaci potncia/pes d'almenys 20 hp per tona), acoblat a una transmissi automtica David Brown TN37, amb quatre marxes cap a davant i tres cap a enrere, i provet d'un sistema de refrigeraci Howden Aircontrol. L'armament estava constitut pel can L11A5 de 120 mm, que disposava del sistema millorat de direcci de tir de la Marconi Space and Defense Systems i del telmetre Barr i Stroud. En canvi, el Shir 2 era un model prcticament nou i, encara que tingus el mateix grup propulsor, el mateix can i el mateix sistema de control de tir que el Shir 1, estava provet d'un casc i una torre amb blindatge Chobham, que proporcionava una elevada protecci contra tot tipus d'arma contracarro, en particular contra els mssils dotats d'ogiva HEAT (crrega buida). A ms, la seva nova suspensi hidrogs possibilitava que el vehicle pogus maniobrar amb facilitat sobre diferents tipus de terreny i agilitava els treballs de reparaci en cas de produir-se avaries. Per, desprs de la revoluci islmica que va enderrocar al xa Mohamed Reza Pahlevi al 1979, la comanda iraniana va quedar anullada abans que s'iniciessin els lliuraments, si b es trobava ja en procs de fabricaci. Llavors, els britnics van posar en venda -a preu d'oferta- la producci que s'havia fet dels Shir. Finalment Jordnia va encarregar 278 carros de combat Khalid, molt semblants als Shir 1, mentre que els Shir 2 van servir com basi per al desenvolupament del Challenger.

Empleats en combat durant la guerra Iran-Iraq de 1980-1988, quan van disposar de tripulacions idnies, els Chieftain iranians, amb els seus canons de 120 mm, van demostrar ser superiors als T-54 i T-55, armats amb canons de 100 mm, i als T-62, dotats de canons de 115 mm, en servei amb l'exrcit iraqui. Aquest ltim, en va capturar durant el conflicte aproximadament 300 exemplars, molts dels quals estaven en perfectes condicions i van ser lliurats a Jordnia amb una gran quantitat d'equip militar en 1988.

Els Chieftain britnics van ser actualitzats contnuament fins a principis de la dcada de 1990, quan ells van comenar a ser reemplaats per la srie de tancs Challenger. L'ltima versi del Chieftain, emprada per l'exrcit britnic fins a 1995, incorporava la cuirassa addicional "Stillbrew" -denominada aix pel coronel Still i John Brewer del Military Vehicles and Engineering Establishment (MVEE)-, el sistema millorat de control de tret|tir (IFCS) i el sistema de visi d'imatges trmiques (TOGS). Una vegada retirats, alguns van ser transformats en vehicles d'enginyers, alguns van acabar com a blancs d'exercicis de tret|tir i d'altres van ser venuts a amos particulars i a museus. En 2005, l'Iran i Oman mantenien en servei cert nmero|nombre de Chieftain, mentre que Jordnia continuava emprant els Khalid.


 Variants .

Chieftain Mk 1 - Vehicles de preproducci; sol es van construir 40 exemplars, emprats per a proves i entrenament.
Chieftain Mk 2 - Model inicial de producci, amb cpula del cap de carro redissenyada, equip de protecci ABQ i motor de 650 hp.
Chieftain Mk 3 - Variant apareguda el 1969; amb motor, equip de protecci ABQ i cpula del cap millorats.
Chieftain Mk 3/2 - Incorporava millores en l'equip electrnic i en el purificador d'aire.
Chieftain Mk 3/3 - Mk 3 amb modificacions en el sistema de control de tir i punteria (incorporava telmetre lser), motor de 750 hp i nous canvis en el sistema ABQ.
Chieftain Mk 4 - Variant amb major capacitat de combustible i modificacions menors; sol es van construir dos exemplars.
Chieftain Mk.5 - Variant final de producci, desenvolupada a partir del Mk 3/3, amb el nou motor de 750 hp i totes les altres millores; tamb tenia un emmagatzemament de projectils modificat amb major capacitat.
Chieftain Mk.6-11 - actualitzacions dels models ms primerencs.
Chieftain Mk 6 - Mk 2 reconstruts a l'estndard Mk 5 amb nou equip electrnic i sistema de punteria i telemetria modificat.
Chieftain Mk 7 - Mk 3 reconstruts a l'estndard Mk 5 amb motor millorat i sistema de punteria i telemetria modificat.
Chieftain Mk 8 - Mk 3/3 reconstruts a l'estndard Mk 5 amb motor millorat i sistema de punteria i telemetria modificat.
Chieftain Mk 9 - MK 6 equipats amb IFCS.
Chieftain Mk 10 - Mk 7 equipats amb IFCS.
Chieftain Mk 11 - Mk 8 equipats amb IFCS, cuirassa Stillbrew, TOGS i nou sistema de protecci ABQ.
Chieftain Mk 12 - Mk 5 equipats amb IFCS, Stillbrew, TOGS i nou sistema de protecci ABQ.
Chieftain Mk 5/5 K - versi per a Kuwait.
Chieftain Mk 7/2 c - Versi original subministrada a Oman el 1981.
Chieftain Mk 15 - Versi millorada per a Oman (denominada tamb Qayd Al Ardh), equipada amb mira BAe L20 i telmetro lser GEC-Marconi/Ferranti Tipus 520 (lliurats en 1984-85);
Chieftain Mk 3/3 P - Versi per a l'Iran (lliurats en 1971-78);
Chieftain Mk 5/5 P - Versi per a l'Iran (lliurats en 1971-78);
FV4030/1 - Versi modificada per a Iran, amb major capacitat de combustible, millor protecci contra mines i canvis en la transmissi. (lliurats abans de 1978);
FV4204 ARV/ARRV (Armoured Recovery Vehicle / Armoured Recovery and Repair Vehicle) - Vehiculo cuirassat de recupeacin.
FV4205 AVLB (Bridge-laying vehicle) - Vehiculo posapuentes.

Khalid - Variant jordana que t el xasss, la torre i l'armament del Chieftain, per que empra un motor disel de major potncia i el sistema millorat de control de tir que tamb estava provet el Chalenger I. Amb el pas dels anys aquests carros han tingut diverses millores, entre elles una nova computadora balstica.

Alguns altres vehicles van ser desenvolupats a partir del xasss bsic del Chieftain (canons autopropulsats, vehicles antiaeris, etc.) per cap no va entrar en producci. 

Operadors.

 Exrcit britnic - usat des del 1965 fins al 1995;
 - 1.000 Chieftain Mark 5(P) obtinguts abans de la revoluci de 1979. ;
 - 30 ;
 - Cancellat;
 - ?
 - ?
 - ?


Enllaos externs.

FAS.org ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342501" title="Joan Banyeres i Cateura" nonfiltered="3850" processed="3837" dbindex="133880">
Joan Banyeres i Cateura (Barcelona, 1883 - Cauderan, vora Bordeus, 1942) fou un empresari i poltic catal. Era propietari i industrial militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de 1931. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia de Lleida dins del Front d'Esquerres. En acabar la guerra marx a l'exili a Frana, on va morir.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans hi apareix com a Baeras;
 Biografia Hi apareix com a Banyeres;
 Fitxa del Congrs dels Diputats hi apareix com a Baeres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342503" title="Parcs Nacionals del Brasil" nonfiltered="3851" processed="3838" dbindex="133881">
Els Parcs Nacionals del Brasil, estatals i municipals, sn rees protegides per llei. Aquestes rees generalment agrupen un o ms ecosistemes on els atractius turstics sn significatius, com tamb els aspectes d'inters cientfic i educacional. Aquests parcs del Brasil sn de domini pblic, amb visita permesa i controlada per administraci governamental (federal, estatal i municipal). 

Els parcs nacionals sn 68 a les diferents regions del pas.

Regi Nord.

Acre.
da Serra do Divisor, creat pel decret 97.839 (16/06/1989), amb 605.000 ha. ;

Amap.

do Cabo Orange, creat pel decret 84.913 (1507/1980), amb 619.000 ha. ;

das Montanhas do Tumucumaque (AP-PA), creat per la portaria 182/02-N (31/12/2002), amb 3.882.121 ha. ;

Amazonas.

da Amaznia (AM-PA) creat pel decret 73.683 (19/02/1974), amb 994.000 ha.
 
do Ja creat pel decret 85.200 (24/09/1980), amb 2.272.000 ha. ;

do Pico da Neblina creat pel decret 83.550 (05/06/1979),amb 2.200.000 ha. ;

Par.

da Amaznia (AM-PA) creat pel decret 73.683 (19/02/1974), amb 994.000 ha. ;

das Montanhas do Tumucumaque (AP-PA), creat per la portaria 182/02-N (31/12/2002),amb 3.882.121 ha.
 
da Serra do Pardo, creat el 2005,amb 447 343 ha. ;

Rondnia.

de Pacas Novos, creat pel decret 84.019 (21/09/1979), amb 764.801 ha.
 
da Serra da Cutia, creat el 2001,amb 284 910 ha. ;

Roraima.

do Monte Roraima, creat pel decret 97.887 (26/06/1989),amb 116.000 ha. ;

do Viru, creat el 1998, amb 215.917 ha. ;

Serra da Mocidade, creat el 29/04/1998, amb 80.560 ha. ;

Tocantins.

do Araguaia, creat pel decret 47.570 (31/12/1959),amb 562.312 ha. ;

das Nascentes do Rio Parnaba (PI-MA-BA-TO), creat el 16/07/2002, amb 729.800 ha. ;

Regi Nordest.

Alagoas.

Bahia.

dos Abrolhos: parc mar, creat pel decret 88.218 (06/04/1983),amb 91.300 ha. ;

da Chapada Diamantina, creat pel decret 91.655 (17/09/1985), amb 152.000 ha. ;

do Descobrimento, creat el 20/04/1999, amb 21 129 ha.
 
Grande Serto Veredas (MG-BA), creat pel decret 97.658 (12/04/1989),amb 83.363 ha. ;

de Monte Pascoal, creat pel decret 242 (29/11/1961),amb 22.500 ha.
 
das Nascentes do Rio Parnaba (PI-MA-BA-TO), creat el 16/07/2002, amb 729.800 ha. ;

Pau Brasil, criat el 20/04/1999, amb 11.538 ha. ;

Cear.

de Jericoacoara, creat per la portaria 159/02-N (23/09/2002),amb 6 295 ha. ;

de Ubajara: el menor de tots,amb 563 ha, creat pel decret 45.954 (30/04/1959). ;

Maranho.

Chapada das Mesas, creat pel decret (12/12/2005) ,amb 160.046 ha.   ;

dos Lenis Maranhenses (Lenis Maranhenses), creat pel decret 86.060 (02/06/1981),amb 155.000 ha. ;

das Nascentes do Rio Parnaba (PI-MA-BA-TO), creat el 16/07/2002, amb 729.800 ha. ;

Paraba.

Pernambuco.

do Catimbau, criado pelo decreto 913/12 (2002), com 62.300 ha. ;

de Fernando de Noronha, parc mar(Fernando de Noronha), creat pel decret 96.693 (14/09/1988),amb 11.270 ha. ;

Piau.

das Nascentes do Rio Parnaba (PI-MA-BA-TO), creat el 16/07/2002, amb 729.800 ha. ;

da Serra da Capivara: lloc arqueolgic, s el nic a la caatinga, creat pel decret 83.548, el 05 de juny de 1979,amb 120.140 ha. ;

da Serra das Confuses, creat el 02/10/1998,amb 504.411 ha. ;

de Sete Cidades, creat pel decret 96.693 (14/09/1988), amb 11.270 ha. ;

Serra Vermelha (en creaci) ;

Rio Grande do Norte.

Sergipe;

Serra de Itabaiana ;

Regi Centre-Oest.

Distrito Federal.

de Braslia, creat pel decret 241 (29/11/1961), amb 2.800 ha. ;

Gois.

das Emas, formaci de cerrado, creat pel decret 49.874 (01/11/1974), amb 131.868 ha. ;

da Chapada dos Veadeiros, creat pel decret 49.875 (01/11/1961),amb 60.000 ha. ;

Mato Grosso.

do Pantanal Matogrossense (MT-MS), creat pel decret 68.691 (28/05/1971),amb 135.000 ha. ;

Chapada dos Guimares, creat pel decret 97.656 (04/12/1989),amb 33.000 ha. ;

Parque Nacional do Juruena, localitzat als Estats de Mato Grosso i Amazones, creat pel Decret sense nmero de 05 de Juny de 2006, amb una rea de 1.957.000 hectarees.

Mato Grosso do Sul.

de Ilha Grande (PR-MS), creat el 30/09/1997, amb 78.875 ha. ;

do Pantanal Matogrossense (MT-MS), creat pel decret 68.691 (28/05/1971), amb 135.000 ha. ;

da Serra da Bodoquena, creat el 21/09/2000, amb 76.400 ha.

Regio Sudeste.

Esprito Santo.

do Capara, ES-MG, creat pel decret 50.646 (24/05/1961),amb 26.200 ha. ;

da Pedra Azul, amb 131.868 ha ;

dos Pontes Capixabas, creat el 19/12/2002,amb 17.492 ha. ;

Minas Gerais.

Cavernas do Peruau, creat per la portaria 96 de 17 de desembre de 2004, amb 56.650 ha. ;

Grande Serto Veredas (MG-BA), creat pel decret 97.658 (12/04/1989), amb 83.363 ha.
 
das Sempre Vivas, creat el 13/12/2002, amb 124.554 ha. ;

da Serra da Canastra, creat pel decret 70.355 (03/04/1972),amb 200.000 ha.
 
da Serra do Cip, creat pel decret 90.233 (25/09/1984), amb 31.010 ha. ;

do Capara, ES-MG, creat pel decret 50.646 (24/05/1961), amb 26.200 ha. ;

do Itatiaia, RJ-MG, a la Serra da Mantiqueira. Itatiaia, en tupi, significa "pedra plena de arestes". Creat pel decret 1.713 (14/06/1937), amb 30.000 ha. ;

Rio de Janeiro.

do Itatiaia, RJ-MG, a la Serra da Mantiqueira. Itatiaia, en tupi, significa "pedra plena d'arestes". Creat pel decret 1.713 (14/06/1937), amb 30.000 ha. ;

da Restinga de Jurubatiba,creat per la portaria 97/02-N (06/08/2002), amb 14.860 ha. ;

da Serra da Bocaina (SP-RJ), creat pel decret 49.874 (01/11/1974), amb 131.868 ha. ;

da Serra dos rgos, fantstic per alpinisme i excursions. Bero do "Dedo de Deus" i d'altres formacions de relleu, creat pel decret 1.822 (30/11/1939),amb 11.800 ha. ;

da Tijuca, creat a partir d'un rea expropiada i reflorestada a partir de 1881 per iniciativa de D. Pedro II. El parc actual fou creat pel decret 50.923 (07/06/1961), amb 3 972 ha. Desde 1991 s Reserva de la Biosfera. ;

So Paulo.

da Serra da Bocaina (SP-RJ), creat pel decret 49.874 (01/11/1974), amb 131.868 ha. ;

Regi Sud.

Paran.

do Iguau, amb les Cascades de l'Igua, creat pel decret 1.035 (10/01/1939), amb 170.000 ha. ;
de Ilha Grande (PR-MS), creat el 30/09/1997, amb 78.875 ha. ;
de Saint-Hilaire/Lange, creat per la llei 10.227 (23/05/2001), amb 24.500 ha. ;
de Superagi, creat pel decret 97.688 (25/04/1989), amb 21.000 ha.

Rio Grande do Sul.

Aparados da Serra (RS-SC), creat pel decret 47.446 (07/12/1959), amb 10.250 ha, on s'hi troba el Itaimbzinho, un dels majors canyons del Brasil. ;
da Lagoa do Peixe, creat pel decret 93.546 (06/11/1986), amb 34.400 ha. ;
da Serra Geral, RS-SC, creat pel decret 531 (05/05/1992), amb 17.300 ha, onde esto se destacam cnions como o Fortaleza, o Churriado e o Malacara. ;

Santa Catarina.

So Joaquim, creat pel decret 50.922 (06/07/1961), amb 49.300 ha. ;
da Serra do Itaja, creat el 04/06/2004, amb 57.374 ha. ;
da Serra Geral, RS-SC, creat pel decret 531 (05/05/1992), amb 17.300 ha. ;
das Araucrias, amb 12.841 hectares, creat l'octubre de 2005. ;
Aparados da Serra (RS-SC), creat pel decret 47.446 (07/12/1959), amb 10.250 ha, on es troba o Itaimbzinho, un dels majors cnions del Brasil. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342504" title="Estaci de Sils" nonfiltered="3852" processed="3839" dbindex="133882">

 





Sils s una estaci de la lnia Ca2 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al sud del nucli urb de Sils a la comarca de La Selva de la provncia de Girona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.


 Els Catalunya Exprs no efectuen parada a Maanet-Massanes sent la segent o anterior Sant Celoni.

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342505" title="Estaci de Caldes de Malavella" nonfiltered="3853" processed="3840" dbindex="133883">

 







Caldes de Malavella s una estaci de la lnia Ca2 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada a l'oest del nucli urb de Caldes de Malavella a la comarca de La Selva de la provncia de Girona. A ms de regionals, tamb efectua parada un tren de Llarg Recorregut, l'Estrella Costa Brava.
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.


 Els Catalunya Exprs no efectuen parada ni a Riudellots ni a Fornells de la Selva sent la segent o anterior Girona.

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342506" title="Estaci de Riudellots" nonfiltered="3854" processed="3841" dbindex="133884">

 





Riudellots s una estaci de la lnia Ca2 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada a l'est del nucli urb de Riudellots de la Selva, per una mica allunyat d'aquest, a la comarca de La Selva de la provncia de Girona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou i no hi efectuen parada els Catalunya Exprs.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342507" title="Estaci de Fornells de la Selva" nonfiltered="3855" processed="3842" dbindex="133885">

 





Fornells de la Selva s una estaci de la lnia Ca2 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al nord-est del nucli urb de Fornells de la Selva a la comarca del Girons de la provncia de Girona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou i no hi efectuen parada els Catalunya Exprs.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342508" title="Francesc de Paula Jen i Aixal" nonfiltered="3856" processed="3843" dbindex="133886">
Francesc de Paula Jen i Aixal (Lleida, 1889   Barcelona, 1974) fou un advocat i poltic catal. Fins als anys 1930 fou militant del Partit Liberal Conservador. Com a advocat, defens els encausats pels fets del sis d'octubre de 1934, i poc desprs ingress a ERC. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia de Lleida dins del Front d'Esquerres. 

 Enllaos externs .
 Detalls biogrfics;
 Biografies de parlamentaris catalans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342509" title="T-54/T-55" nonfiltered="3857" processed="3844" dbindex="133887">


Els T-54 i T-55 van ser tancs dissenyats en la Uni Sovitica, descendents directes del T-34. El primer prototip del T-54 va ser construt en 1946 i va entrar en producci en 1947. Desprs d'una srie de modificacions majors, el T-54 va ser redenominat T-55 en 1955. Aquests tancs van ser exportats a ms de 50 pasos, produt i millorats contnuament fins i tot 1979.
El T-54/T-55 va ser el carro estndard les unitats blindades del Exrcit Roig, del Pacte de Varsvia, i d'altres exrcits fins a l'aparici del T-62, amb els que va conviure fins al seu reemplaament pels T-64 i T-72.

 T-54 .

El 1943 l'Oficina de Disseny Morozov va ressuscitar el projecte de preguerra del T-34 M i va crear el tanc mig T-44. Desprs d'haver construt noms 1.823 unitats, Morozov es va plantejar el realitzar noves millores, per en lloc d'aix decisi iniciar el desenvolupament d'una nova generaci de carros de combat. Al principi, seria Morozov qui duria a terme el desenvolupament complet del tanc, per va deixar el projecte a mitj|medi acabar i va decidir comenar amb el disseny d'un nou model molt ms avanat i innovador, que posteriorment es convertiria en el T-64. Va ser llavors quan l'oficina de disseny Kartsev de Uralvagonzavod va decidir fer-se crrec del projecte i li va donar els tocs finals al prototip, que acabaria convertint-se en el T-54.

 Caracterstiques .

 Torreta .
La torreta i el mantellet del can eren molt similars a les del T-44, i per acabar tamb a les del T-34/85. La torreta tenia un anell ms ample que el dels seus predecessors augmentant relativament l'espai interior de la mateixa i fent una mica ms cmode operar en ella. Quant al mantellet, es trobava molt b protegit, oferint ms de 200 mm de blindatge frontal. De fet, el nivell de protecci de la cuirassa era superior al de la gran majoria dels tancs alemanys de finals de la Segona Guerra Mundial.

 Casc .
El casc s el producte d'una srie d'experiments duts a terme amb el del T-44 i, malgrat que sembla ser idntic al d'aquest, s ms compacte, lleugerament ms baix, un metre ms curt i una mica ms ample, encara que conserva el mateix estil clssic. El blindatge (d'acer homogeni) que hi ha al front del casc s de gaireb 100 mm, en els costats del mateix s menor de 80 mm i en la part posterior sobrepassa els 45 mm El pes dels primers prototips i ltims models del T-54, aix com tamb les dues versions bsiques de producci del T-55, era inferior a les 40 tones, amb petites variacions depenent del model.

 Interior .
La tripulaci era de quatre homes i la configuraci interna era convencional, molt com entre els tancs sovitics de l'poca: el compartiment del conductor era al capdavant del casc cap a l'esquerra, i la resta de la tripulaci (tres homes) s'ubicaven en lnia a la torreta. El comandant s'allotjava en un habitacle en la part esquerra d'aquesta, el carregador a la zona dreta de la mateixa, i l'artiller en el centre, enmig d'aquests dos. El fet que els tres estiguessin en lnia cap a difcil el tret i la recrrega del can i, com a resultat, una taxa de foc baixa en comparaci amb els seus contemporanis occidentals que tenien ms espai intern per maniobrar molt ms cmodament. Aquesta caracterstica va ser i s present a tots els tancs sovitics/russos, que imposen a les seves tripulacions condicions d'amuntegament.

 Mobilitat .
Els canvis ms significatius eren en la planta motriu i l'armament. El motor V-54 que se li va installar era un disel de 12 cilindres, 38,88 litres i refrigerat per aigua, capa de desenvolupar una potncia de 523 cavalls a 2.000 rpm. Grcies al seu escs pes, potent motor i robusta suspensi de barres de torsi, tenia una excellent mobilitat a camp entremaliada. El V-54 li donava una relaci potncia/pes de 13,2 cv/ton, podent assolir en carretera 48 km/h La capacitat de combustible era de 814 litres, donant-li una autonomia en carretera d'aproximadament 400 km, i fins a 600 km amb dos tancs de combustible externs de 200 litres cada un.

Tenia com en tots els tancs, una roda dentada en els extrems de cada eruga; la davantera era la tensora i la posterior era la motriu. Les erugues estaven compostes per cinc rodes de rodolament i no tenien rodets de retorn. Entre la primera i segona roda existia una separaci notable, que fa al xasss molt fcil de reconixer. Els dos tubs d'escapament amb qu comptava es trobaven en ambds costats del parafang posterior.

 Can principal .
El can D-10 T sense estabilitzaci d'alta velocitat de 100 mm va ser dissenyat per F.F. Petrov i s bsicament un can naval S-34 modificat per al seu s en vehicles de combat. El primer can de la srie va anar el D-10 S i se'l va construir perqu equips al caatancs SEU-100 en reemplaament del SEU-85 que utilitzava un de 85 mm, per va ser adaptat per poder ser muntat al compartiment de l'artiller de la torreta del T-54; encara aix no existeixen diferncies significatives en el funcionament i les capacitats entre el D-10 S i el D-10 T (la T s per tankovaya, que en rus significa tanc).

T una longitud de 53,5 calibres i pot disparar projectils a una velocitat inicial de sortida de 895 m/segon, donant-li una important capacitat antitanc per als estndards de mitjan els quaranta. Pot penetrar 185 mm d'acer homogeni disposat verticalment a una distncia de 1.000 metres.

La taxa de foc de 4 trets per minut (6 en tir sostingut) era lleugerament millor que la dels tancs russos anteriors. En efectuar un tret, es produeix un retrocs al can que s esmortet per un dispositiu hidrulic, i desprs recupera la seva posici normal mitjanant una suspensi hidropneumtica. En l'interior del vehicle hi havia espai suficient com per allotjar 34 projectils, una cosa escassa, a ms dels quals es trobaven emmagatzemats en compartiments molt vulnerables.

Encara aix, el D-10 tenia serioses limitacions. L'elevaci/depressi del mateix era de +18/-3 , bastant inferior a la dels canons occidentals. Un altre punt en contra s l'absncia d'un estabilitzador en els primers models, podent disparar noms efectivament estant immbil, convertint-se en un blanc fcil. Encara que els models posteriors incorporarien dispositius d'estabilitzaci per al can, sempre van estar per sota dels utilitzats per la OTAN. El mateix passava amb els telmetres, l'equipament de visi nocturna, etctera; al capdavall, tots els sistemes electrnics eren molt ms rstics i antics que els dispositius occidentals, ja que els russos no els consideraven essencials, per a la prctica els seus tancs van acabar pagant aquest error en el camp de batalla durant molts anys.

En el seu moment, el can de 100 mm va ser el ms potent del mn, molt superior als seus contemporanis estatunidencs des de mitjan els quaranta fins a mitjan els cinquanta. Va ser durant aquell perode l'nic can amb l'esmentat calibre i llarg total muntat sobre un tanc produt massivament, a diferncia canons nord-americans M32 de 76 mm, M3A1 i M36 de 90 mm, que posseen els M41, M46 i M47 respectivament. Per per a finals de la dcada del cinquanta i principis dels seixanta, el desenvolupament i l'aparici del M60 Patton amb el seu can M68 de 105 mm van deixar molt relegat al sistema de penetraci per energia cintica del D-10, el projectil del qual tenia una velocitat inferior. Aquest esdeveniment va suposar el final|finalitat de l'hegemonia russa en potncia de foc, almenys per un temps.

 Armament secundari .
Com a armament secundari, el T-54 comptava amb tres metralladores. Una d'elles era l'antiaria pesada DShK 1938/46 de 12,7 x 108 mm muntada al sostre de la torreta, a la dreta, operada pel carregador, que quan no estava complint la seva missi de recrrega de projectils del can obria la seva escotilla i s'encarregava de la defensa aria. La DShK s accionada per gas, t una taxa de foc de 600 rondes per minut, un abast de 1.500 metres contra blancs terrestres i de 1.000 metres contra blancs aeris, i els projectils tenen una velocitat de sortida de la boca del can de 850 m/segon 
Coaxial al can, es trobava una SGMT de 7,62 x 54 mm, tamb operada per gas, amb una taxa de tret que va de 500 a 700 cartutxos per minut i una velocitat inicial de sortida de 800 m/segon Aquesta era utilitzada per l'artiller del can en casos urgents. Finalment, una altra SGMT es trobava al front del casc per ser disparada pel conductor en situacions extremes per repellir a la infanteria enemiga que perillosament se sobre davant el tanc.


 Variants del T-54 .

El 1946, el primer T-54 va ser acabat i com a conseqncia lgica, la producci del T-44 va disminuir drsticament, fins que un any ms tard va cessar completament, havent-se construt 1.823 tancs. Els primers anys de producci no van ser tan espectaculars com ho seria en els segents anys, pel qual el T-34 va continuar sent fabricat fins a mitjan els cinquanta. Aix es va deure que els models inicials tenien falles i petits detalls que encara faltaven ser testejats i solucionats, per en ser aquests corregits, afegint-se l'aparici del T-55 millorat i l'explosi en les comandes per exportar, es va donar per finalitzada la construcci del T-34 el 1956.

 T-54-1 .
L'Obyekt 137, ms conegut com a T-54-1, va ser el model de fabricaci inicial, produt des de 1946 fins a 1948. No va ser el millor comenament i noms uns quants vehicles van ser construts (de fet, aquesta es va detenir fins que noves modificacions s'apliquessin en el disseny), per va establir les bases de l'xit que desprs vindria. 
Utilitzava algunes parts ja usades i provades en tancs anteriors per en va incorporar altres bastant noves per a l'poca, per en definitiva era molt notori que seguia la mateixa lnia dels seus avantpassats T-34 i T-44.

De tota manera, el nou tanc era superior en tots els aspectes al tanc Isif Stalin IS-2, i llevat de per una diferncia de blindatge a la torreta, inferior respecte a l'IS-3 (200 mm del T-54 contra 250 mm de l'IS-3), era en lnies generals millor que aquest, tamb ja que la seva capacitat antitanc i mobilitat eren majors.

 T-54-2 .
El 1949 va comenar la construcci del T-54-2 (Obyekt 137R), el qual incorporava millores a la torreta i erugues ms mplies. La nova torreta, inspirada al tanc pesat IS-3, tenia una forma ms ovalada semblant a una cpula, amb les cares llises, encara que la part posterior de la mateixa seguia sent semblada a la del T-44.

 T-54-3 .
La producci del T-54-2 va ser reemplaada per la del T-54-3 (Obyekt 137Sh) el 1952, que va adoptar la caracterstica torreta arrodonida en forma d'ou, la qual li proporcionava una silueta molt baixa (un metre menys que el M60 Patton) i bones qualitats balstiques, a costa d'un blindatge molt inferior al dels EUA. des de finals dels cinquanta. A ms va incorporar un visor telescpic per a l'artiller TSh-2-22 en lloc de l'antic TSh-20 i podia generar una densa cortina de fum negre injectant combustible vaporitzat en el sistema d'escapada|fuita; aquesta ltima capacitat va romandre intacta en tota la srie T-54/T-55. Aquests tres primers models mancaven de snorkel per travessar cursos d'aigua majors als 1,4 metres en els que es podia desplaar sense preparaci.

Per a 1954 la construcci del T-54-3 a l'URSS havia finalitzat, per en Polnia s'iniciaria l'any 1956 i continuaria fins a 1964.

 T-54 A .
A partir de 1955 es posa en marxa la producci del T-54 A (Obyekt 137 G), el primer model de la srie T-54/T-55 que es fabricaria en massa. Xina copiaria aquesta versi sota la designaci de Tipus 59. L'any 1956 van comenar a acoblar-se els tancs en Polnia (Bumar-abdy) i el 1957 tamb a Txecoslovquia (ZTS Martin).

Les millores ms destacables estaven relacionades amb l'armament, l'electrnica i sistemes generals.
El can|gorja D-10 T va ser substitut per un ms modern; el D-D-10TG, que incloa un extractor de fum a la boca i un estabilitzador vertical STP-1 Gorizont. Tamb va introduir un snorkel OPVT, mira telescpica TSh-2 A-22, periscopi infraroig TVN-1 per al conductor i fars infrarojos davanters, nova rdio R-113, filtre d'aire de diverses etapes per al motor i controladors de radiador; una bomba d'oli elctrica i una altra de sentina, sistema extintor d'incendis automtic i tancs de combustible addicionals.

El T-54 A es deixaria de construir en la Uni Sovitica el 1957 per l'aparici de nous models, mentre que seguiria en Polnia i Txecoslovquia fins a 1964 i 1966 respectivament.

 T-T-54B .
Ja el 1957 es presenta una altra nova versi millorada, l'Obyekt 137 G 2 o T-T-54B, que portava de fbrica el D-10 T 2 S, versi avanada que tenia l'actualitzaci ms significativa en relaci amb els anteriors D-10: un estabilitzador de dos eixos STP-2 Tsyklon. A ms, el desenvolupament dels nous i revolucionaris projectils APFSDS (munici perforant estabilitzada per aletes de casquet d'un sol s) va millorar enormement la capacitat de penetraci del can, mantenint-lo en un nivell competitiu davant el desenvolupament dels nous blindatges occidentals.
A partir de 1959, se'ls va agregar un modern equipament per a combat nocturn, com ser una llum de recerca infraroja L-2 Lluna (a la dreta del can|gorja) i un visor infraroig dirn/nocturn TPN-1-22-11 per a l'artiller, eliminant el vell periscopi MK-4. Mentrestant el comandant va rebre una llum de recerca per infraroigs OU-3. 
Tot i aix, l'Obyekt 137 G 2 no va tenir molt xit, ja que el 1958 comenaria la construcci del T-55 en Polnia i Txecoslovquia (les dues nacions es comprometien a proveir a les forces armades del Pacte de Varsvia), pel que noms un any desprs del comenament de la seva fabricaci, el T-T-54B va ser deixat de costat.

 Modernitzacions .
s important esmentar que els T-54 russos van ser modernitzats durant les dcades del seixanta i del setanta sota el programa de millores T-54 M, la finalitat del qual era ampliar la vida til dels tancs i adequar-los per al combat modern. A mitjan els seixanta es van aplicar les actualitzacions corresponents perqu estiguin a la mateixa alria dels T-55, la qual cosa inclou lgicament la lleva del motor V-54 pel V-55, capacitat de munici ampliada a 43 rondes, noves rdios, noves erugues RMSh, rodes del T-72, etctera. L'altra gran modernitzaci va comenar el 1977 i va finalitzar a comenaments dels vuitanta; aquesta incloa snorkel OPVT per a aquelles que no tinguessin i telmetre lser KTD-1.

 Versions comandament .
A ms van sorgir ms de mitja dotzena de versions de tancs de comandament que portaven complexos equips de comunicacions extra, com per exemple dos rdios R-113, o dos R-123 en els models ms nous i molts altres sistemes ms, que ocupaven gran part de l'espai interior reduint la capacitat de munici a noms 5 projectils de 100 mm.

 Prototips .
Tamb van existir dos prototips partint del T-54, que mai no van arribar a l'etapa de producci. Un d'ells va ser l'Obyekt 137 ML, que diferia dels models comuns per haver-li muntat una plataforma simple per al llanament de mssils antitanc 9 M 14 Malyutka (designaci OTAN: AT-3 Sagger), disposada sobre el can|gorja, installada de la mateixa manera que en el BMP-1.

En l'altre prototip, l'Obyekt 139 (tamb anomenat T-54 M, generant confusi amb el programa de modernitzaci), es va intentar canviar el can de D-10 pels revolucionaris canons nima llisa D-54 T i D-54TS (tamb eren de 100 mm) i sistemes d'estabilitzaci Raduga i Molniya, per aquest experiment no va ser reeixit i per acabar va continuar la utilitzaci del D-10.

 T-55 .
Amb la necessitat d'ampliar el disseny i aplicar-li les millores corresponents que anaven apareixent amb el nou desenvolupament tecnolgic en armament, sistemes electrnics i de protecci NBQ, es va desenvolupar a comenaments dels anys cinquanta una nova versi del T-54, que no seria designat com un model millorat d'aquest, sin que portaria un altre nom, com si es tracts d'un tanc completament nou.

 T-55 bsic .
Aquest blindat seria rebatejat com Obyekt 155 o simplement T-55 (bsic), i la seva producci es llanaria, igual com la del T-54 A, el 1955. Tamb seria fabricat en Polnia i Txecoslovquia des de 1958.
De tota manera, el T-55 mantenia la base del T-54, i resultava molt difcil distingir-los als dos models quan estaven junts, fins i tot si se'ls veia de prop.
Encara que van deixar de ser fabricats molt abans que els seus successors, els T-54 seguirien en servei en el Exrcit Sovitic junt amb el T-55 grcies a les modernitzacions que es durien a terme durant els segents anys, reemplaant les velles parts per noves, a fi de portar-los als estndards dels T-55 ms moderns i estendre la seva vida operativa. s per aix que tamb tenen molts elements en com, com a les mires i llums de recerca infrarojos del T-55 que progressivament van ser installades en els vells T-54-2, T-54-3 i T-54 A.

Exteriorment es pot diferenciar al T-55 per posseir una nova torreta, que encara que s gaireb exactament igual al la del T-54 A, ja que els canvis significatius es troben en l'interior. Aquesta manca de la cpula de ventilaci en forma de fong que s'ubicava al capdavant de la metralladora antiaria pesada DShK 1938/46 de 12,7 mm. Aquesta ltima va ser remoguda, perqu se la va considerar intil davant els nous avions a reacci que en molts casos trencaven la barrera del so, i perqu la seva precisi ms enll dels 100 metres era espantosa. Quant al can principal, durant els primers anys de producci li va ser muntat el D-10 T 2 G d'estabilitzaci en dos plans, que bsicament era una versi millorada del D-D-10TG utilitzat en el T-54 A, que noms tenia estabilitzaci vertical. A partir de 1957 es comen a armar-los amb el nou D-10 T 2 S que ja s'usava en el T-T-54B.

Altres canvis importants van ser els de la planta motriu, canviant-se el V-54 pel V-55 de quatre temps, 581 cavalls de fora i poder assistit d'embragatge, incrementant la relaci potncia/pes a 14,6 hp/ton i la velocitat mxima a 55 km/h Tamb es van installar un sistema de protecci PAU contra radiaci i qumics (versi bsica), un sistema de protecci NBQ de sobrepressi interna (en cas que arribs a entrar aire contaminat, l'excs de pressi dins del tanc faria que aquest sorts per on hagus entrat), detector de raigs gamma i nou generador de fum TDA, la cortina del qual era expulsada per la canella d'escapada.

La caixa de canvis era sens dubte manual, de 5 marxes cap a davant i una cap a enrere. Tant en la primera marxa com en reversa assolia la velocitat mxima de 6,85 km/h, en segona arribava a 14,66 km/h, en tercera a 20,21 km/h, en quarta fins a 29 km/h i en cinquena a 55 km/h.
Les rodes de les erugues van ser reemplaades per les de disseny de tipus "aranya" i se li podia muntar un nou snorkel, que li permetia creuar per rius i llacs de fins a 5,5 metres a una velocitat de 2 km/h Aquest s installat en un lapse d'entre 15 i 30 minuts aproximadament, per pot ser abandonat immediatament desprs d'haver sortit de l'aigua. La capacitat de combustible i munici va ser augmentada; la primera a 962 litres (254 galons), donant-li un abast de creuer de 500 km i un mxim de 700 km aproximadament amb tancs de combustible externs, mentre que la munici emmagatzemada va arribar fins 45 projectils.

En la URSS la construcci del T-55 bsic finalitzaria el 1963, en Polnia el 1964, mentre que en Txecoslovquia de nou el 1983, sent l'ltima versi important en ser fabricada a tot el mn.

 T-55 A .
Seguint amb les millores, l'any 1963 apareix la versi T-55 A (Obyekt 155 A). Aquest model va ser desenvolupat principalment per incorporar un nou revestiment antirradiaci i plena capacitat de filtraci NBQ amb el modernitzat sistema PAU/FVU. Igualment, el tanc mai no va arribar a ser "hermtic", aix que la tripulaci havia de protegir-se amb mscares i vestir-se amb vestits especials per protegir-se d'agents qumics i biolgics. Aquesta vestimenta era calorosa i molt incmoda, de manera que operar dins del tanc en zona de guerra durant diversos dies era bastant inhum.
La principal millora interna va ser l'aplicaci d'un plastificat de lmines de plom per a protecci antirradiaci. Aix es va notar exteriorment per l'augment de la mida de les corbes de les escotilles del conductor, comandant i carregador, les quals van haver de ser ampliades per poder acomodar el material intern. Tamb va incloure protecci antirradioactiva POV (provocant que la silueta de les escotilles de la torreta sobresortissin d'aquesta) i filtrador NBQ distribut al voltant de la metralladora frontal del casc. La metralladora coaxial SGMT va ser reemplaada per una PKT (del mateix calibre que l'anterior, per amb un abast efectiu de 1.000 metres, taxa de foc normal de 650 trets per minut i velocitat inicial de sortida de 825 m/segon) i l'altra SGMT del casc va ser eliminada, la qual cosa va deixar espai per a uns altres 6 projectils de 100 mm addicionals, totalitzant un mxim de 51 rondes per al can.

Per a aquest llavors, els T-55 estaven sent complementats pels T-62 i part de la producci dels primers va ser reemplaada a favor del nou tanc.
El T-55 A va ser fabricat en Polnia des de 1964 fins a 1979, i va concloure el seu acoblament en la Uni Sovitica el 1981.


 Primeres modernitzacions .
Les modernitzacions d'aquests dos models (bsic i A) comencen el 1970, quan a tots els T-55 A se'ls va adaptar perqu poguessin utilitzar la metralladora pesada antiaria DShK 1938/46 de 12,7 x 108 mm, i a partir de 1972 es va fer el mateix amb els T-55 bsics. Durant 1974 tots els T-55 van rebre telmetres lser KTD-2, el qual anava recobert per una caixa blindada que suportava el foc d'armes molt lleugeres (pistoles i resquills de granades) i s'ubicava per sobre del can.

Va ser a partir d'aquest perode quan, per l'aparici dels moderns T-64 i T-72, els T-55 de les forces blindades sovitiques van anar passant a unitats de menor categoria. Tanmateix, el recanvi es va anar duent a terme molt lentament, ja que la quantitat de tancs T-55 i T-62 que es trobaven en servei era enorme, comprenent el 85% del total de carros de combat russos actius.

 T-55M/AM .
Les millores ms importants comencen a ser aplicades a partir de la segona meitat de la dcada del setanta, en els denominats Obyekt 155 M i Obyekt 155 AM, ms coneguts com T-55 M i T-T-55AM, els quals van introduir una srie de millores en els T-55 i T-55 A respectivament (aquests ja havien estat portats als estndards dels models 1970 i 1974). Se'ls va equipar amb el sistema de control de punteria Volna, sistema d'estabilitzaci de can millorat Tsiklon-M1, nous visors TShSM-TShSM-32PV, motor repotenciat V-55 U de 621 cavalls, suspensi millorada i noves erugues RMSh.

Tamb es va ampliar considerablement la protecci del tanc amb l'addici de dues plaques d'armadura BDD (semicirculars, amb forma de ferradura) al front de la torreta i una altra placa BDD rectangular sobre el glacis. D'aquesta manera la torreta assoleix un nivell de protecci contra projectils KE (Kinetic Energy, que utilitza energia cintica per penetrar) de 330 mm i contra munici CE (Chemical Energy, que utilitza energia qumica per penetrar) de 450 mm Les plaques BDD sn en realitat caixes d'acer buides, que sn omplertes amb escuma de poliuret concentrat. A ms es va reforar el blindatge del terra del casc, per proporcionar major resistncia a les explosions de mines antitancs, i es van installar sistemes antinapalm tamb nous i antiradiaci. Finalment, es van incorporar noves sets de rdios R-173/173P, faldons per a les erugues i 8 llanafums Tucha de 81 mm

 T-55M-1/AM-1 .
Poc temps desprs es va modificar els models M i AM, que van passar a dir-se M-1 i AM-1. Els ara T-55 M-1 i T-T-55AM-1-1 tindrien un nou motor V-46-5 M de 691 hp, derivat del V-46-6 de 780 hp que utilitza el T-72 Ural. D'aquesta forma, el pes del tanc assolia les 41,5 tones.

A partir de 1983, dins del marc del mateix programa de modernitzaci, es van modificar a molts T-55 M i AM perqu tinguin|posseeixin la revolucionria habilitat de disparar el sistema de mssils antitancs guiats 9 K 116-1 Bastion de 100 mm (designaci OTAN AT-10 Stabber) a travs del can|gorja principal. Podien ser portats 5 mssils dins del tanc, que tenien la capacitat de penetrar 600 mm d'acer a 4.000 m i eren recarregats i disparat de la mateixa forma que un projectil convencional. Aquests eren guiats per lser mitjanant un visor 1 K 13-BOM que complia tamb la missi de mira per a l'artiller, encara que bviament no podia fer les dues coses alhora. Els ltims models poden penetrar fins a 750 mm en una distncia de 6.000 m.

Els Bastion eren perfectes per a la destrucci de tancs en llarga distncia i fins i tot per caure helicpters que es trobin volant a baixa altura, i malgrat que el mssil era molt car (cada un costava gaireb la meitat d'un T-55 M) li possibilitava al D-10 travar-se en combat amb els MBT ms moderns.

 T-T-55AD .
El 1981 va aparixer una versi particular, nicament del T-55 A, al qual se li havia installat el sistema de defensa actiu KAZ 1030 M Drozd (tord), proporcionant-li un nivell de protecci bastant alt per a l'poca contra mssils antitanc i granades|magranes propulsades per coet. Aquest model seria conegut com a T-T-55AD (Obyekt 155AD), i encara que el projecte va ser abandonat per l'Exrcit Roig, la Infanteria de Marina Sovitica va decidir aplicar el Drozd a uns 250 de seus T-55 A. Aix va acabar sent molt profits ja que el Drozd era en aquell moment l'nic sistema de defensa actiu del mn en servei operacional, i a ms era relativament barat. Malgrat que el radar del Drozd no determinava adequadament els parmetres d'elevaci dels mssils enemics i el sistema de municions que s'encarregava de destruir a aquests generava danys collaterals elevats (sobretot a la infanteria que acompanyava de prop al tanc), eren per a l'poca el millor en defenses antimssils.
La ra per la qual es va optar estalviar tant diners van ser la decadent situaci de la URSS, que va obligar a reduir considerablement el pressupost militar.

Cal tenir en compte que resulta molt ms econmic equipar a un tanc que ja es troba en servei amb un modern i efica sistema defensiu que noms necessita installar-se, en comptes de gastar milions en la construcci d'un nou tanc (l'Armada Sovitica havia estat a punt d'incorporar al T-72, que hagus representat una despesa molt ms gran). El Drozd convertia al T-T-55AD en un tanc molt b protegit, a la mateixa altura|alria que els MBT de principis dels vuitanta en aquest aspecte, sobre un disseny reeixit i ms que provat, i que per a l'poca ja es considerava obsolet. Aix, la marina russa va poder continuar usant el seu principal mitj de combat terrestre amb el simple muntatge d'una nova tecnologia.

Va ser llavors quan es va decidir augmentar la mobilitat del model reemplaant el motor V-55 U pel V-46-5 M, tal com havia aconseguit els models M-1 i AM-1. Aquesta versi repotenciada passaria a dir-se T-T-55AD-1-1.

 T-T-55MV/AMV/AMV .
Durant l'any 1983, quan la Uni Sovitica comenava a trontollar, va sorgir un nou model amb la intenci d'augmentar la resistncia del blindatge, ja que hi havia una enorme quantitat de T-55 que encara es mantenia en servei. Aquests s'havien convertit en vehicles molt vulnerables i podien ser destruts fcilment per qualsevol tanc gaireb occidental, aix que per no haver de retirar-los es va pensar a protegir-los millor.

Aquests eren els T-T-55MV i T-T-55AMV. La "V" s per vzryvnoj (explosiu), ja que va ser dissenyat especficament per portar el blindatge reactiu explosiu de primera generaci Kontakt-1, en lloc de l'addicional armadura passiva BDD dels models M tradicionals. Aquests maons sn normalment muntats al front de la torreta i a al voltant del casc, a excepci de la part posterior, i fan explosi quan un projectil pren contacte amb aquests, destruint-lo abans que la munici hostil perfori la cuirassa i esclati en l'interior. Ofereixen un nivell de protecci (total, junt amb el blindatge convencional) estimat entre 700 i 900 mm contra projectils HEAT (munici antitanc d'alt explosiu), per existeix la possibilitat d'equipar-los amb blindatge reactiu de segona generaci que conserva la mateixa capacitat de defensa contra cartutxos HEAT del Kontakt-1, a ms de tenir una resistncia d'entre 450 i 480 mm contra munici d'energia cintica.

Tot aix va repercutir en el pes del model, que va passar a ser de 44,6 t, tenint d'aquesta manera una velocitat en carretera de 50 km/h i a camp travessa de 26 km/h.
Aquesta versi va ser adoptada per la Infanteria de Marina primer.

Desprs del collapse de la URSS, l'Exrcit tamb va decidir modernitzar molts dels seus tancs a l'estndard MV.

Com en els models anteriors, els va ser agregat el motor V-46-5 M i se'ls va redesignar com T-T-55MV-1-1 i T-T-55AMV-1-1.

Igualment, per a comenaments dels vuitanta ning no voldria gastar en un disseny desfasat, que no aguantaria gaire temps ms i el major defecte del qual (la protecci) no podria ser reparat|solucionat amb la simple adhesi de blindatge reactiu. A finals d'aquesta dcada, els T-55 de l'Exrcit Roig Sovitic comenarien, d'a poc, a ser transferits a la reserva.

 T-55 M 5 .
Una de les ltimes versions va anar el T-55 M 5. El nou equip afegia blindatge reactiu Kontakt-5 de tercera generaci al voltant del front de la torreta, plafons blindats al glacis, un nou sistema de control de tret|tir amb mires TVK-3 estabilitzades i TKN-TKN-1SM per a l'artiller i comandant, i un nou sistema d'estabilitzaci del can. Pot ser propulsat per un motor V-55 U millorat (no difereix gaire del com) o un V-46-5 M; a ms mant el can original D-10 T 2 S de 100 mm i el seu pes en ordre de combat s menor de 40 tones.

 T-55 M 6 .
Els russos van finalitzar l'etapa de modernitzaci de l'els T-55 amb l'ltima i per tant millor versi de totes, el T-55 M 6, en on van intentar portar a aquests als mateixos estndards i capacitats del T-72. s potser la modernitzaci ms radical de totes les aplicades sobre el tanc, ja que utilitza un nou i ms llarg xasss de 6 rodes en cada costat, motor V-46-5 M de 691 cv, i torreta i sistemes d'armes del T-T-72B, amb el can 2 A 46 M de 125 mm i carregador automtic inclusivament. Opcionalment el tanc pot anar equipat amb el sistema de mssils antitanc 9 K 120 Svir i sistema de control de tir 1 A 40-1 (del T-T-72B), o amb els mssils 9 K 119 Refleks i el seu corresponent controlador de punteria 1 A 42 (del T-80 U).

El T-55 M 6 era una opci bastant econmica, i sobretot molt convenient per a aquells pasos del Tercer Mn que no podien adquirir tancs com el T-72. D'aquesta forma, els usuaris que estaven decidint donar de baixa als seves T-55 van poder transformar els seus carros de combat de manera que aquests estiguin prcticament a la mateixa alria que un T-72, per a un preu molt menor. Tal s aix que molts pasos han fet les seves prpies versions actualitzades localment, amb nous motors, blindatge reactiu, canons|gorges de 120 o 125 mm, sistemes de protecci actius, visors trmics i telmetres lser. Aquestes millores el converteixen en un potent MBT fins al dia d'avui, sent molt rendible per a aquelles nacions que tenen un baix pressupost en defensa.

 Versions comando .
Del T-55 tamb es van desenvolupar versions de comandament, unes 9 en total. Els primers dos models eren molt similars als tancs de comando del T-54, per amb el temps se'ls van anar agregant radis R-123M i R-130M, generadors AB-1-P/30 i l'ampliada capacitat de 12 rondes de 100 mm en total. Els ltims models estaven equipats amb rdios R-173 i R-143TS en comptes de les anteriorment anomenades.

 Prototips .
Igual com amb el T-54, es va utilitzar al T-55 per provar el sistema antitanc 9 M 14 Malyutka (AT-3 Sagger). Aquesta vegada va ser installada una llanadora triple per a aquests mssils a la part posterior de la torreta, per les complicacions sorgides i la poca eficcia del mssil i les seves limitacions, van impedir que el prototip Obyekt 155 ML es produs.

 Historial de combat .
Els T-54/T-55 van veure acci en gaireb tots els conflictes que es van desenvolupar des dels anys cinquanta fins avui. 
Encara que la majoria de les vegades la seva participaci es va donar en escaramusses de segon ordre i sent operats per pasos pobres del Tercer Mn, tamb van ser presents en els esdeveniments ms importants internacionals de la segona meitat del Segle XX. Moltes vegades utilitzats per ambds bndols, aquesta reeixida srie va combatre als teatres d'operacions ms diversos; des de les sagnants guerres civils africanes i els llargs enfrontaments en els Balcans, fins a les memorables lluites del Sud-Est Asitic i Orient Mitj.

Desgraciadament, no van tenir la possibilitat involucrar-se a cap acci militar important durant el seu apogeu en la dcada del cinquanta i de nou van poder veure's cara a cara amb els seus parells de la OTAN en els seixanta, data en la qual ja havien estat superats en gaireb tots els aspectes.

 Baptisme de foc .
Els primers de la srie en entrar en combat van ser els T-54 A, durant la Revoluci Hongaresa de 1956, quan la Uni Sovitica va entrar amb els seus tancs a Budapest el 4 de novembre de 1956. El Exrcit Hongars va oposar una espordica i desorganitzada defensa als carrers de la ciutat, per va aconseguir posar fora de combat a uns quants T-54 amb bombes molotov i canons antitanc. Fins a aquell moment el T-54 era considerat com un dels millors tancs del mn, sent molt ms petit que els seus contemporanis de la OTAN com els Patton (M46, M47 i M48) i Centurion anglesos, amb una gran potncia de foc per al seu lleuger pes, per amb un blindatge molt menor que els seus rivals occidentals.

 Mig Orient .
Ms d'una dcada desprs, en la Guerra dels Sis Dies de 1967, els T-54 i T-55 de Sria i Egipte s'enfrontarien als M48, Centurion, AMX-13 i Super Sherman M50 i M51 (versi repotenciada per Israel) del Tzahal (Forces de Defensa Israelianes). Les pobres tctiques d'aven utilitzades pels rabs, junt amb el baix entrenament dels seus tripulants, van possibilitar que els hebreus li propinessin una aclaparadora derrota en menys d'una setmana, destruint prcticament totes les seves forces cuirassades i mecanitzades.

Aix es va deure tamb a l'excellent planificaci de les operacions jueves i a l'alt nivell tcnic dels tanquistas israelians, que amb la seva diversa barreja de blindats i en inferioritat numrica van aconseguir frenar la imminent conquesta de Jerusalem i desprs contraatacar sobre territori enemic.

Igualment, el major cop va venir des de l'aire. El primer dia de la guerra, la Fora Aria Israeliana va aniquilar les flotes aries de combat de Egipte, Sria, Jordnia i Iraq, ra per la qual va poder concentrar-se a atacar les formacions amuntegades terrestres enemigues que entraven a Israel. Va anar aqu on els Mirage III CJ, Sper Mystere i Ouragan van massacrar la majoria dels T-54 i T-55 islmics, que corrien a travs del desert sense suport aeri.

Novament Orient Mitj esclatava el 1973 amb la denominada Guerra de Yom Kippur. En aquest conflicte, els T-55 ja es podien considerar antiquats, i el seu can D-10 comenava a perdre efectivitat competitiva davant els L7 i M68 de 105 mm amb qu comptaven els Centurion Mk V i M60A1, ms precisos, potents i amb major abast. L'nic avantatge que tenien els T-55 s que molts d'ells havien estat equipats amb sistemes de visi nocturna, una cosa que els seus oponents no tenien, podent atacar d'eficament durant la nit. Lamentablement aquesta caracterstica no va influir en el desenvolupament dels combats entre tancs ja que gaireb tots ells es van lliurar de dia.

Durant els 20 dies que va durar la guerra, els moderns carros de combat hebreus esmentats anteriorment van batre sense problemes als ms nombrosos per ineficament protegits T-54 i T-55 en una distncia molt ms gran de la qual el tanc sovitic podia fer foc. La majoria de les baixes jueves al seu parc blindat va ser a causa de mssils antitanc com el AT-3 Sagger (9 M 14 Malyutka), i en menor mesura per les granades|magranes propulsades per coet RPG-7.

Una cosa molt curiosa va anar que el Tzahal tamb va tenir a disposici uns 200 T-54/T-55 completament operatius, que havien estat capturats desprs de la seva aclaparadora victria el 1967, i la participaci dels quals en aquesta guerra va ser una mica escassa, estant majoritriament en unitats de reserva i rereguarda.

 Vietnam .
En el transcurs de la Guerra del Vietnam, el T-54 va ser utilitzat pel Exrcit del Vietnam del Nord, destacant-se pel seu nombre en la Ofensiva de Pasqua de 1972 i en la Ofensiva de Primavera de 1975, per el seu blindatge va tornar a jugar-li una mala passada. Va acabar demostrant ser molt vulnerable davant els coets antitanc d'un sol s M72 LAW i fins i tot n'hi va haver molts avariats i destruts pels canons de 76 mm dels M41 Walker Bulldog del Exrcit del Vietnam del Sud, els quals van provar ser superiors en la baralla de tanc contra tanc.

Ni parlar dels M48A3 Patton (aquests van servir majoritriament per a l'US Army i US Marine Corps, encara que tamb una petita quantitat va ser operada pel Exrcit del Vietnam del Sud), que van fer miques als T-54 amb els seus canons de 90 mm, una mica inferiors en potncia als D-10 de 100 mm Aqu, la diferncia la va fer el gruixut blindatge del M48, que no podia ser penetrat fcilment pel can rus en llargues distncies; a ms, els sistemes de punteria avanats nord-americans li conferien al M48 una gran precisi, i les seves municions sempre donaven en el blanc abans que la seva contrapart sovitica tingus si ms no temps d'apuntar.

De tota manera, l'estil de combat que predominava era proper; moltes vegades es donava en camins selvtics molt tancats i tamb en zones semiurbanes, per la qual cosa la lluita entre tancs es resolia simplement disparant abans que l'enemic. En aquestes situacions jugava un importantsmo paper la percia dels tanquistas.

Desprs d'haver retrocedit per la gran superioritat aria de la USAF (Fora Aria dels Estats Units), el Exrcit del Vietnam del Nord va saber reposar-se i finalment va derrotar a les forces blindades survietnamitas, compostes majoritriament pels desgastats M41 i M48 que havia estat usat pels Estats Units. Aquest desenlla final en favor dels comunistes es va deure en gran part a l'increment d'hores d'entrenament de les tripulacions dels T-54 i per la utilitzaci de noves tctiques de combat.

 Altres conflictes .
 En l'any 1971 es va deslligar la Tercera Guerra Indo-Pakistans, on els T-55, Centurion AMX-13, PT-76 i M24 Chaffee indis van ser emprats a Chaamb contra els M48 Patton, M24 Chaffee i Tipus 59 pakistanesos.

Els T-55 indis es van veure beneficiats pels seus dispositius infrarojos de visi nocturna i millors municions perforants, per el seu oponent ms complicat d'abatre era novament el M48, i com l'experincia anterior ho indica, el nord-americ era millor que el sovitic; encara aix molts M48 pakistanesos van ser destruts, pel que s probable que hagin estat els canons|gorges de 105 mm dels Centurion i AMX-13 els que van causar les baixes.

Entre desembre de 1981 i juliol de 1983, els T-55 L polonesos van ser utilitzats durant la Llei Marcial a Polnia per intimidar la poblaci i suprimir la resistncia existent contra el Rgim Comunista del pas. Ms de 100 civils van morir durant a causa de la repressi duta a terme pel govern de Repblica Popular de Polnia.

Durant les Guerres iugoslaves els T-55 van ser els tancs ms utilitzats per totes les forces armades de la regi.  En la Guerra Croata d'Independncia (1991-1995), el T-55 era el carro de combat ms nombrs del Exrcit Popular Iugoslau, i novament van reivindicar la seva famosa vulnerabilitat davant armes antitanc porttils; a ms van ser malament empleats en rees urbanes i terrenys molt escabrosos, per no van poder ser reemplaats en el seu rol de tanc principal a causa de l'elevat nombre d'unitats en servei. Des d'intervinguts fins a finals de 1991, durant la Batalla de Vukovar, el Exrcit Popular Iugoslau va agrupar a la major part de seus blindats, i va ser aqu on molts d'ells van ser totalment destruts gaireb exclusivament pels RPG-7 croats.

 Kuwait i Iraq .
Sense dubtes, el pitjor acompliment mai no vist de l'en altre temps millor tanc del mn dels primers anys de la Guerra Freda, es va donar en els camps de batalla dels deserts kuwaitians i iraquians en la Guerra del Golf Prsic de 1991 i la Guerra de l'Iraq de 2003.
En la Operaci Tempesta del Desert, gaireb tots els Tipus 59 i Tipus 69 de l'Exrcit Iraqui van ser condemnats quan se'ls va enviar al capdavant de batalla, reservant-se els ms nous T-72 de la Gurdia Republicana Iraquiana per a la defensa de Bagdad. Malgrat van lluitar amb coratge, els blindats de Saddam no van tenir cap oportunitat i van ser atacats per terra i aire. Les forces de EE.UU. van neutralitzar qualsevol dany que poguessin haver provocat els Tipus 59/69 amb seus M1A1 Abrams, que amb els seus canons|gorges M256 de nima llisa i 120 mm es van fer crrec dels seus obsolets contrincants sense cap problema i cap baixa. La coalici tamb va aixafar com|com a llaunes de sardina als tancs iraquians amb els Challenger 1, AH-1 Cobra, AH-64 Apatxe i A-10 Thunderbolt II; s'estima que noms el 30% d'ells van sobreviure a la guerra.

En la Operaci Llibertat Iraquiana els resultats van ser molt similars; els escassos Tipus 59 i 69 que van aconseguir escapar de les goles enemigues el 1991 van combatre contra els encara millorats M1A2, Challenger 2 i la potncia mundialment reconeguda aria de l'USAF. Els pocs tancs que es van salvar van fugir al final de la guerra cap a l'Iran.

 Derivacions russes .
Els russos van utilitzar les estructures dels seves T-54/T-55 per fabricar una enorme quantitat de diversos vehicles, mantenint gaireb sempre el reeixit xasss i sistema de rodolament. El disseny bsic del tanc permetia gran ampliaci del mateix, creant un munt de possibles vehicles especialitzats per complir missions especfiques en el camp de batalla, que al seu torn conservarien l'alta mobilitat tot terreny d'un tanc, podent transitar a travs dels pitjors terrenys per on els rpids blindats a rodes no poden. Entre les modificacions ms conegudes es troben un vehicle antiaeri, un IFV, diversos llanaflames i ms de 15 vehicles de combat per a enginyers.

 BTR-T (BroneTRansporter-Tyazhelyy) .
Vehicle de combat d'infanteria pesada basada en el casc del T-55. 
T una torreta ultra compacta que permet muntar diverses configuracions d'armes; a ms el blindatge ha estat augmentat, proporcionant un valor de protecci mxim al front del casc de 600 mm amb el blindatge reactiu incls. El seu pes s de 38,5 tones, la seva tripulaci de 3 homes i pot transportar uns altres 5 soldats en un compartiment de tropes posterior. Encara aix conserva les dimensions exteriors del casc.

Pot allotjar com a armament principal un can automtic 2 A 42 de 30 mm (la ms comuna), o un muntatge doble de canons 2 A 38, o una metralladora pesada NSV de 12,7 mm. Com a armament secundari pot installar-se-li un llanador individual per a mssils antitanc 9 M 113 Konkurs (la ms comuna) o un llanagranades automtic AGS-17 de 30 mm

El projecte va sorgir desprs de la Primera Guerra Txetxena, en on els BTR-80 i BMP-2 de l'Exrcit Rus van resultar molt fcils de penetrar. Va ser aix que amb el requisit d'un IFV molt b protegit es va optar per aquesta soluci prctica i barata, que a ms li donava una utilitat nova i innovadora als cascs dels T-55 vells i obsolets.

 ZSU-57-2 (Obyekt 500) .
Vehicle blindat de defensa antiaria que utilitza el xasss modificat d'un T-54 A amb una roda menys a cada eruga, amb una nova torreta, ms alta i ampla que allotja a dos canons automtics L/69 S-60 de 57 mm.

s bastant ms lleuger (31 T), en part pel seu fi blindatge de 15 mm d'acer. La tripulaci del vehicle ha estat augmentada a 6 homes (comandant, conductor, i 4 operadors per als canons).

Cada can s capa de disparar una gran varietat de municions a una taxa de foc mxima de 120 rondes per minut i sostinguda de 70 rondes per minut. L'abast efectiu horitzontal d'aquests s de 4.000 metres i el mxim total s de 12.000 metres, mentre que l'abast efectiu vertical s de 4.250 metres i el mxim total s de 8.000 metres. Dins del vehicle es poden allotjar 316 projectils.

L'elevaci dels canons s de +85/-5 a una velocitat de 20 per segon, i la torreta pot moure's 360 a ra de 30. Aquesta ltima t el sostre descobert, de manera que el ZSU-57-2 no pot operar sota condicions NBQ. Les restants parts i capacitats sn prcticament iguals que les del T-54.

 SEU-122-54 (Obyekt 600 - Samokhodnaya Ustanovka) .
Can autopropulsat d'artilleria, que empra el xasss modificat d'un T-54 A, que s'assembla ms al d'un T-62, armat amb un can M62-T de 122 mm i amb 32 projectils. Tamb com a IT-122, van ser construts 77 vehicles entre 1955 i 1957.

 OT-54 (Obyekt 481) .
Tanc llanaflames basat en el T-54, mantenint el can|gorja D-10 i incorporant com a armament secundari amb un llanaflames LLIGO-54 en lloc de la metralladora coaxial SGMT de 7,62 mm.

 TO-55 (Obyekt 482) .
Tanc llanaflames basat en el T-55, que es converteix per a l'esmentada funci amb la installaci d'un llanaflames LLIGO-200 en reemplaament de la metralladora coaxial SGMT de 7,62 mm. Compta amb 12 crregues pirotcniques, les quals sn usades per fer ignici amb el llanaflames. Al lloc on s'emmagatzemava part de la munici de 100 mm, hi ha un tanc d'emmagatzematge de 460 l que cont lquid inflamable, utilitzant-se una mitjana de 36 l per cada tret. El LLIGO-200 t un abast efectiu de 200 m, i el seu raig t una velocitat inicial de sortida de 100 m/s .

 BMR-2 (Boyevaya Mashina Razminirovaniya) .
Tanc limpiaminas que utilitza el xasss del T-55 i que es troba provet d'un limpiaminas KMT-7. Aquest vehicle va entrar en servei el 1987, durant la Guerra de l'Afganistan, i no t torreta per est armat amb una metralladora NSVT muntada al sostre del casc, que t un escut de protecci frontal. Ms endavant, en alguns vehicles, es van canviar els KMT-7 per una gran varietat de dissenys de rodets antimines per experimentar.

 GPM-54 (Gusenichnaya Pozharnaya Mashina) .
Vehicle de combat contra incendis basat en el T-54, equipat amb fulles excavadores al front del xasss, tanc d'aigua intern i mnega muntada al front del sostre del casc. Existeix una altra versi destinada a combatre els incendis petrolfers que t un sistema de mltiples broquets d'aigua en comptes de la torreta, operada per un doble motor jet, de tal manera que pot disparar raigs d'aigua en moltes direccions.

 Vegeu tamb .
T-34;
T-62 ;

 Enllaos externs .


Tancs i blindats: Histria del tanc;
 El T-55 a Cuba i Angola;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342510" title="Gary Hocking" nonfiltered="3858" processed="3845" dbindex="133888">
 Gary Stuart Hocking  va ser un  pilot de curses motociclstiques  de Rhodsia (ara Zimbabwe) , que va arribar a ser campi del mn de motos a l'any 1961 de les categories de 350cc i 500cc. 

Va nixer el 30 de setembre del 1937 a Caerleon, prop de Newport, Monmouthshire, Gales  i va morir el 21 de desembre del 1962 en un accident a les prctiques per debutar a la Frmula 1.


 A la F1 .

Gary Hocking no va arribar a debutar a la novena i ltima cursa de la temporada 1962 (la tretzena temporada de l'historia) del campionat del mn de Frmula 1, ja que va patir un greu accident a les prctiques que li va provocar la mort.


 Resultats a la Frmula 1 .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342512" title="LDS F1" nonfiltered="3859" processed="3846" dbindex="133889">
 LDS  va ser un equip sud-afric de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

L'escuderia deu al seu nom a les inicials del seu fundador, el pilot sud-afric Louis Douglas Serrurier, que va formar un equip per prendre part de les curses de Frmula 1 que es disputaven al seu pas. 

Van prendre part del Gran Premi de Sud-frica en 5 temporades diferents (1962-1963, 1965 i 1967-1968) amb un total de 7 presncies de monoplaces LDS a la graella de sortida.

Els vehicles van ser pilotats pels pilots sud-africans Doug Serrurier (en 3 ocasions), Sam Tingle (en 3 ocasions) i Jackie Pretorius (en una ocasi), no aconseguint cap d'ells cap punt pel campionat del mn de la F1.

 Resum .


 Curses disputades:  7;
 Victries: 0;
 Podiums: 0 ;
 Punts:  0 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342513" title="Josep Maria Massip i Izabal" nonfiltered="3860" processed="3847" dbindex="133890">
Josep Maria Massip i Izabal (Sitges, Garraf, 1904 - Washington DC, 1973) fou un periodista i poltic catal. Es llicenci en Filosofia i Lletres i durant la dcada dels anys 1920-1930 fou director de les publicacions La Rambla, La Humanitat, ltima Hora i La Nau, aix com corresponsal d'El Sol a Barcelona. El 1931 s'afili a Esquerra Republicana de Catalunya partit amb el que fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona el 1934. Fou l'autor del discurs que va llegir Llus Companys el sis d'octubre. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per Barcelona ciutat dins del Front d'Esquerres. Acompany al grup parlamentari del Partit Nacionalista Basc quan lliur el text de l'Estatut d'autonomia del Pas Basc de 1936.

El 1938 es va exiliar a Pars, i desprs marx a Manila (Filipines), on fou corresponsal de guerra durant la Segona Guerra Mundial i fou capturat pels ocupants japonesos. El 1946 ajud el president filip, Carlos Rmulo a preparar davant les Nacions Unides la Carta de Ro, que reconeix els drets de totes les nacions a tenir el seu propi sistema poltic. Tanmateix, retorn poc desprs a Madrid i accept el rgim franquista, tot treballant fins 1971 com a corresponsal especialitzat en poltica internacional dels diari ABC, Diari de Barcelona i Destino a Londres, Pars i Nova York, i el 1950 s'establ a Washington com a conseller de l'ambaixada espanyola.

 Obres .
 La travessia de l'Atlntic (1929);
 Repblica, Sr. Camb  (1931);
 Los Estados Unidos y su presidente  (1952);
 Las races  (1953);

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342514" title="Estaci de Celr" nonfiltered="3861" processed="3848" dbindex="133891">

 





Celr s una estaci de la lnia Ca2 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al nucli urb de Celr a la comarca del Girons de la provncia de Girona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou i no hi efectuen parada els Catalunya Exprs.

El ferrocarril hi arrib a m de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana l'any 1877 i encara es conserva l'edifici "provisional" que hi va construir pels viatgers.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342515" title="Pere Ferrer i Batlle" nonfiltered="3862" processed="3849" dbindex="133892">
Pere Ferrer i Batlle fou un farmacutic i poltic catal. Militant d'ERC, a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per Barcelona ciutat dins del Front d'Esquerres. Durant la guerra civil espanyola fou vocal en diverses comissions parlamentries.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342518" title="Estaci de Fla" nonfiltered="3863" processed="3850" dbindex="133893">

 







Fla s una estaci de la lnia Ca2 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nucli urb de Fla a la comarca del Girons de la provncia de Girona. A ms de regionals, tamb efectua parada un tren de Llarg Recorregut, l'Estrella Costa Brava.
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.


 Els Catalunya Exprs no efectuen parada ni a Bordils-Jui ni a Celr sent la segent o anterior Girona.
 Els Catalunya Exprs no efectuen parada entre Fla i Figueres sent la segent o anterior Figueres.

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342519" title="Test de Brazelton" nonfiltered="3864" processed="3851" dbindex="133894">
El test de Brazelton (Neonatal Behavioral Assessment Scale o NBAS en angls) s una de les avaluacions a les quals poden ser sotmesos els nounats. Consisteix en una serie de proves amb la finalitat d'amidar els principals reflexos, els canvis d'estats, la sensibilitat i la resposta a l'estimulaci fsica i social, per tal d'avaluar les possibles necessitats d'estimulaci temprana que el nounat pugui tenir. 

Escala d'avaluaci.
Reflexos.
S'avaluen tota una srie de reflexos.

Capacitats sensorials i motores.
Oda:
L'examinador parla suaument al nounat i s'avalua la seva capacitat per a girar-se cap al so.
Vista:
S'avalua la capacitat del nounat per a girar els seus ulls seguint un bal en moviment.
Alerta:
Es puntua la posici d'alerta del nounat.
Moviments defensius:
Es posa una tela damunt dels ulls del nounat, i s'avalua el seu esfor per a alliberar-se d'ella.

Canvis d'estats.
Irritabilitat:
Es registra el nombre de vegades que el nounat es agita, i l'estmul que genera eixe agitament.
Abraada:
Es registra la relaxaci del nounat, en estat d'alerta, si esta abraat per l'examinador.
Consolaci:
Es avalua el esfor que requereix llevar al nounat d'un estat d'empipament a un calmat.

Reactivitat automtica.
Tremolors:
Es registren els tremolors del nounat. Si sn severs, poden ser un senyal de irritaci del sistema nervis central.

Canvis del color de la pell.
Es registren els canvis de color de la pell del nounat davant de determinats estmuls, com per exemple els canvis de roba o a l'empipar-los.

Bibliografia.
BRAZELTON, Thomas Berry. Neonatal Behavioral Assessment Scale. Filadelfia: Lippincott. 1984. ISBN 1898683050.
GIL LLARIO, Mara Dolores. Desarrollo fsico y motor (dins de Psicologa del desarrollo en la edad escolar). Espanya: Ediciones Pirmide. 2006. ISBN 84-368-2022-3.

Vegeu tamb.
Escala Apgar.

Enllaos externs.
The Brazelton Institute .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342520" title="Faust Ballv i Pellicer" nonfiltered="3865" processed="3852" dbindex="133895">
Faust  Ballv i Pellicer (Barcelona, 1888 - Mxic, 1958) fou un advocat i poltic catal. Estudi dret a la Universitat de Barcelona, es va doctorar a la Universitat de Madrid, i va ampliar estudis a la Gran Bretanya i Alemanya, cosa que li va permetre treballar com a advocat al consolat alemany a Barcelona. Fou membre de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, de la Societat d'Estudis Econmics de Barcelona, de la International Law Association i de la Societat de Dret Comparat de Berln.

El 1925 fou un dels fundadors a Catalunya del Partit Catal d'Acci Republicana, que el 1935 es transform en Partit Republic d'Esquerra, secci catalana de la Izquierda Republicana de Manuel Azaa, amb el que fou escollit diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins del Front d'Esquerres. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic, on hi va arribar el 1942 a bord del vaixell Nyassa. En aquest pas fou professor d'economia a l'Institut Tecnolgic de Mxic (ITM) i a la facultat de dret de la Universidad Nacional Autnoma de Mxico (UNAM). 

 Obres .

 Libertad y economa  (1954);
 Diez lecciones de economa  (1956);
 Esquema de metodologa jurdica  (1956);
 Formulacin procesal civil (1958);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografies de Parlamentaris Catalans;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342523" title="Actors Studio" nonfiltered="3866" processed="3853" dbindex="133896">
 L'Actors Studio s una associaci americana d'actors professionals, directors de teatre i dramaturgs ubicada a l'Old Labor Stage, 432 West 44th Street a Manhattan, Nova York. Va ser  fundava fundada l'any 1947 per Elia Kazan, Chery Crawford i Robert Lewis. L'estudi s conegut sobretot pel seu mtode de formaci d'actors, basat en les teories que va desenvolupar l'home de teatre rus Konstantin Stanislavskij; als anys 30, a partir d'aquestes teories es va crear el "Method Acting" o, simplement, "el Mtode", sistema d'ensenyament aplicat per l'escola. 
 
L'objectiu de l'Actors Studio era permetre als actors confirmats perfeccionar el seu art en la intimitat d'un taller, permetent-los treballar junts en un entorn experimental i prendre riscs com a intrprets sense les pressions dels papers comercials.

L'escola va adquirir una fama i un prestigi internacionals a partir del 1951, quan va ser dirigida per Lee Strasberg, convertint-se als Estats Units en la referncia per al teatre i el cinema grcies a l'xit professional d'antics alumnes com Marlon Brando, James Dean o Elizabeth Taylor.

Actualment, l'Actors Studio s'ha ests arreu dels Estats Units i fins i tot a l'estranger.

El Mtode.
El sistema d'ensenyament desenvolupat a l'Actors Studio es caracteritza per privilegiar una identificaci fsica i psicolgica total de l'actor amb el seu personatge. Es tracta d'una tcnica d'actuaci particularment naturalista i psicolgica, permetent una gran llibertat, que s'oposa a la interpretaci estilitzada i a la teatralitat exagerada. Per aix s'utilitzen tcniques com la improvisaci, la investigaci sobre la memria sensorial, el passat del personatge, el gest psicolgic, etc. 

Lee Strasberg considerava que el comediant ha de fer "existir" el seu personatge, sent capa de recrear tot all que calgui a travs de la seva prpia memria afectiva per tal de "viure realment" circumstncies imaginries. L'actor ha de pouar en les seves vivncies per a poder respondre a la pregunta: "que s el que em motivaria a reaccionar com el personatge?"

Llista incompleta d'alguns dels seus alumnes.


Enllaos externs.
 Web oficial de The Actors Studio ;
 Inside the Actors Studio ;
 Enregistraments sonors de l'Actors Studio entre 1956 i 1969 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342524" title="etinkaya Trk Spor Kulb" nonfiltered="3867" processed="3854" dbindex="133897">

El etinkaya Trk Spor Kulb s un club de futbol turc-xipriota de la ciutat de Nicsia.

Histria.
El Lefko a Trk Spor Kulb fou fundat el 3 de gener de 1930, i fou un dels membres fundadors de la Lliga xipriota de futbol el 1934, l'nic club turco-xipriota (els altres 7 eren greco-xipriotes: AEL Limassol, Trast AC, Olympiakos Nicsia, Aris Limassol, APOEL, Anorthosis Famagusta i EPA Lrnaca).

El club es fusion amb el etinkaya Trk Asnaf Oca   (fundat el 1943) l'any 1949, canviant el seu nom pel de etinkaya Trk Spor Birli i.

Desprs de la formaci de la Federaci Turco-xipriota de Futbol el 1955, el club esdevingu membre fundador de la Lliga xipriota de futbol. El etinkaya Trk s l'nic club que ha guanyat les dues lligues de Xipre, la turca i la grega, les dues copes i les dues supercopes.

Estadi.
L'estadi del club s el Lefko a Atatrk Stad . Abans d'abandonar el campionat xipriota jugava al Vell Estadi GSP.

Palmars.
 Lliga xipriota de futbol (1) :1951;
 Copa xipriota de futbol (2) :1952, 1954;
 Supercopa xipriota de futbol (3) :1951, 1952, 1954;
 Lliga turco-xipriota de futbol (12) :1957-58, 1959-60, 1960-61, 1961-62, 1969-70, 1996-97, 1997-98, 1999-00, 2001-02, 2003-04, 2004-05, 2006-07;
 Copa turco-xipriota de futbol (16) :1956, 1957, 1958, 1959, 1960, 1963, 1969, 1970, 1976, 1991, 1992, 1993, 1996, 1999, 2001, 2006;
 Cumhurba kanl    Kupas  (7) :1991, 1992, 1993, 1996, 1998, 2001, 2006;
 Dr. Faz l Kk Kupas  (5) :1992, 1993, 1996, 1998, 2000;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342526" title="Ramon Pla i Armengol" nonfiltered="3868" processed="3855" dbindex="133898">
Ramon Pla i Armengol (Alentorn, Artesa de Segre, Noguera, 1880 - Barcelona, 1956) fou un metge i poltic catal. Es llicenci en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1901, especialitzat en bacteriologia. Treball com a metge a l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau i fou ajudant del doctor Ramon Turr i Darder al Laboratori Municipal de Bacteriologia. El 1903 va fundar el Patronat de Catalunya per a la lluita contra la Tuberculosi i des del 1907 fou el redactor d'Annals de Medicina. Fou un dels peoners mundials de la Teoria mutativa del bacil de Koch, que condu a la descoberta de la vacunaci antituberculosa de Calmette. 

Militant de la Uni Socialista de Catalunya (USC) des de 1933, a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per Barcelona ciutat dins del Front d'Esquerres. Participaria en la darrera sessi de les Corts republicanes al Castell de Figueres, el dia 1 de febrer de 1939. Desprs es va exiliar a Frana i, desprs, a Mxic, on fund les Edicions Minerva amb Miquel A. Marn i Ricard Mestre i Ventura.

 Obres .
 La dieta hdrica (1907);
 De Catalanisme (1908);
 Diagnstic preco de la tuberculosi pulmonar (1910);
 De com s'estima la vida i perqu (1917);
 El socialismo en Catalua (1930);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografies de Parlamentaris Catalans;
 Esbs de biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342528" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 200 metres tanques homes" nonfiltered="3869" processed="3856" dbindex="133899">

La prova dels 200 metres tanques masculina va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La prova es va disputar el 16 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part onze atletes representants de cinc pasos. 

Medallistes.


Rcords.

Cap, ja que aquesta era la primera vegada que es disputava aquesta prova.

Alvin Kraenzlein va fer el primer Rcord Olmpic d'aquesta prova en finalitzar la primera srie en 27,0". Norman Pritchard el superar a la segona ronda, en fer 26,8". A la final Alvin Kraenzlein recupera el Rcord Olmpic en guanyar amb 25,4".

Resultats.

Primera ronda.
A la primera ronda es van disputar dues sries. Els dos primers de cadascuna passaren a la final.

Srie 1



Srie 2



Final.



Kraenzlein torna a guanyar amb facilitat, tot i haver estat penalitzat amb un metre per una sortida nulla. Aquesta fou la quarta victria individual que aconseguia als Jocs Olmpics de Pars. Cap altre atleta no ha guanyat tantes victries individuals en un sols Jocs. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342529" title="Pelai Sala i Berenguer" nonfiltered="3870" processed="3857" dbindex="133900">
Pelai  Sala i Berenguer (Cadaqus, Alt Empord, 1909 - Santiago de Xile, 3 d'agost de 2002) fou un advocat i poltic catal.  Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i el 1922 ingress a la Uni Socialista de Catalunya, de la que el 1932 en fou president del consell directiu i secretari de al Federaci Comarcal de Barcelona. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia de Barcelona dins del Front d'Esquerres.  El 23 de juny de 1936 es va integrar en el PSUC.
 
Durant la guerra civil espanyola, endems, fou magistrat a l'Audincia Provincial de Barcelona (agost de 1936), adjunt del Tribunal de Dret que havia d'actuar amb el Jurat Popular de Barcelona, agregat al Departament de Justcia (desembre de 1936), sotssecretari de Justcia en la conselleria de Justcia de la Generalitat de Catalunya dirigida per Joan Comorera (abril de 1937), i membre del Tribunal Especial d'Espionatge i Alta Traci de Catalunya (octubre de 1937).

En acabar la guerra civil s'exili a Argentina, per el 1949 s'establ a Xile, on regent la Librera Catalonia (1964-1970) i dirig la delegaci de l'Editorial Grijalbo. Fou un dels principals animadors de la cultura catalana a l'exili com a fundador i president de la Instituci de Cultura Catalana de Xile, com a dirigent del Centre Catal de Santiago de Xile i membre de l'IPECC.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;
 Necrolgica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342530" title="Estaci de Bordils-Jui" nonfiltered="3871" processed="3858" dbindex="133901">

 





Bordils-Jui s una estaci de la lnia Ca2 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al sud del nucli urb de Bordils a la comarca del Girons de la provncia de Girona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou i no hi efectuen parada els Catalunya Exprs.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342531" title="Fedora Barbieri" nonfiltered="3872" processed="3859" dbindex="133902">
Fedora Barbieri (4 de juny de 1920 - 4 de mar de 2003) fou una mezzosoprano italiana.

Va debutar oficialment a Florncia el 1940. El 1942 va debutar al teatre de La Scala de Mil, lloc dels seus principals xits, amb una funci de la Novena Simfonia de Beethoven sota la batuta de Victor de Sabata. Es va retirar el 1943 degut al seu matrimoni, per va reaparixer el 1945.

El debut a la Metropolitan Opera va tenir lloc el 1950, en el paper de la princesa d'Eboli al Don Carlos de Giuseppe Verdi. Tamb va cantar Eboli a la famosa producci de Luchino Visconti per al centenari de l'obra a la Royal Opera House de Londres. Tot i que mai es va retirar oficialment, va deixar els escenaris a la dcada dels noranta, fent que la seva fos una de les carreres ms llargues de la histria de l'pera.

Barbieri va ser una formidable cantant i actriu, i s sobretot recordada per les seves interpretacions al costat de Maria Callas a la dcada dels cinquanta. Entre els seus papers ms memorables en destaquen quatre de verdians: Eboli, Quickly (Falstaff), Azucena (Il trovatore) i Ulrica (Un ballo in maschera). Barbieri va ser tamb de les primeres cantants a interessar-se per les obres de Claudio Monteverdi i Giovanni Battista Pergolesi.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342533" title="Pau Padr i Caellas" nonfiltered="3873" processed="3860" dbindex="133903">
Pau Padr i Caellas (el Vendrell, Baix Peneds, 1891 - Prada, Conflent, 1950) fou un sindicalista i poltic catal. El 1918 fou un dels promotors la Federaci de Pagesos del Baix Peneds i el 1919 fou empresonat desprs d'un atemptat contra el president de l'Associaci de Propietaris d'El Vendrell. El 1921 fou novament empresonat per ordre del governador civil Severiano Martnez Anido, i el 25 de maig de 1922 pat un atemptat dels pistolers Sindicat Lliure. El 1931 ingress en el Bloc Obrer i Camperol (BOC). El 1932 fou elegit president de la Uni de Rabassaires amb la qual fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1936 a les llistes del Front d'Esquerres.  

Durant la guerra civil espanyola es mantingu lleial a la Repblica i el 1937 fou president del Consell d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. El 1939 marx cap a l'exili i form part del govern de la Generalitat a l'exili el 1946-1947.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans ;
 Biografia;
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342535" title="Friedrich Schorr" nonfiltered="3874" processed="3861" dbindex="133904">

Friedrich Schorr (1888 - 1953) fou un baix-barton operstic austrohongars d'origen jueu. Ms endavant va obtenir la nacionalitat estadounidenca.

Va estudiar a Brno i Viena abans de debutar a Graz el 1912. Ms endavant va treballar a Praga, Colnia i Berln, a ms d'aparixer a la Royal Opera House i al Festival de Bayreuth (1925-1933). Amb l'ascensi del nazisme el 1933, es va traslladar a Nova York i va treballar a la Metropolitan Opera fins el 1943.

Schorr s considerat com el gran baixbarton wagneri de la seva generaci, i potser de tot el segle XX. Es va fer fams per la seva interpretaci de Wotan a L'anell del nibelung i Hans Sachs a Els mestres cantaires de Nuremberg. Malgrat que els enregistraments que va realitzar van tenir lloc quan ja havia passat la seva poca d'esplendor vocal, es pot comprovar en ells la seva clara articulaci, la tcnica respiratria i la seva gran expressivitat.

 Enllaos externs .
 Biografia i fotografies (en angls);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342536" title="Eduard Ragassol i Sarr" nonfiltered="3875" processed="3862" dbindex="133905">
Eduard Ragassol i Sarr (Caldes de Montbui, Valls Oriental, 1901 - Mxic, 1962) fou un advocat i poltic catal. Es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona, treball al bufet d'advocats de Santiago de Riba i el 1923 membre de l'Oficina Jurdico-Administrativa de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre (IACSI). 

Polticament milit a Acci Catalana (AC) i desprs d'Acci Catalana Republicana (ACR), amb qui el 1930 signaria el manifest contra la dictadura de Primo de Rivera. Des del 1932 fou membre de la regional de Barcelona provncia d'Acci Catalana, amb qui fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins el Front d'Esquerres. Juntament amb Jaume Miravitlles i Navarra i Josep Antoni Trabal i Sans fou un dels organitzadors de l'Olimpada Popular de juliol de 1936, que no s'arrib a celebrar.

En esclatar la guerra civil espanyola s'allist a l'exrcit republic i lluit al Front de Terol, i el 1937 fou nomenat sotssecretari de la Conselleria de Justcia de la Generalitat de Catalunya dirigida per Pere Bosch i Gimpera. El 1939 s'exili a Frana, on ajud als refugiats i quan els nazis ocuparen Frana particip en la Resistncia francesa, ra per la quel el govern de Vichy el va internar en un camp de cstig. Un cop alliberat el 1945, fund a Pars una editorial de llibres catalans, per el 1947 es trasllad a Mxic, on fou colleccionista d'obres d'art alhora que es dedicava a la importaci de films francesos i a obrir cinemes. Tamb collabor en les activitats de la Comunitat catalana de Mxic.

 Referncies .
 Biografia;
 Cuando los atletas salieron por piernas a El Pas, 11-7-1984;
 Biografies de parlamentaris catalans;
 Vicen Riera i Llorca  Els exiliats catalans a Mxic Edicions Curial, Barcelona, 1994;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342537" title="Xi'an" nonfiltered="3876" processed="3863" dbindex="133906">
Xi'an (xins tradicional:   , xins simplificat:   , pinyin: X ' n, Wade-Giles: Hsi-An, Chang'an la antiga), s la capital de la provncia de Shaanxi, Xina.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342558" title="Joan Sents i Nogus" nonfiltered="3877" processed="3864" dbindex="133907">
Joan Sents i Nogus (Torroja del Priorat, Priorat, 1900 - Reus, Baix Camp, 1937) fou un advocat i poltic catal. Es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona i fou secretari fou secretari de la Cambra Oficial de Comer i Indstria de Reus el 1931-33 i del Sindicat d'Exportadors de Vi i del d'Olis d'Oliva de l'Urgell i del Camp de Tarragona el 1932. Simultniament, fou president de l'Associaci de la Premsa Reusenca. Particip en el Foment Republic Nacionalista de Reus i simpatitz amb ERC, amb la qual fou escollit diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins les llistes del Front d'Esquerres. Pel setembre de 1936 fou nomenat delegat inspector general d'Importaci i Exportaci del Govern de la Repblica.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342563" title="Trast Athletic Club" nonfiltered="3878" processed="3865" dbindex="133908">

El Trast Athletic Club fou un club de futbol xipriota de la ciutat de Nicsia.

 Histria .
Fundat el 1924, fou membre fundador de l'Associaci Xipriota de Futbol i de la primera lliga i Copa xipriota de futbol el 1934/35. El Trast AC fou el primer campi d'ambdues competicions. Les dues segents temporades tamb guany la copa del pas. L'any 1938 desaparegu per problemes financers.

 Palmars .
 Lliga xipriota de futbol (1): 1935;
Copa xipriota de futbol (3): 1934/35, 1935/36, 1937/38;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342565" title="Josep Brians i Salvador" nonfiltered="3879" processed="3866" dbindex="133909">
Josep Brians i Salvador (Reus, Baix Camp, 1888 - 1949) fou un metge i poltic catal. Es llicenci en medicina per la Universitat de Barcelona, i s'especialitz en psiquiatria. Pel seu prestigi fou director de l'Institut Pere Mata de Reus entre abril de 1922 i novembre de 1936 i col.laborador de les publicacions Butllet del Sindicat de Metges de Catalunya, del que n'era membre

El 1930 dirig el Partit Republic de Reus, per poc desprs ingress a Acci Catalana Republicana (ACR), partit del que fou membre del consell general. El 1931 presid el Centre Republic d'Acci Catalana de Reus i fou membre del Consell Consultiu del Partit Catalanista Republic (1931). A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia de Tarragona dins les llistes del Front d'Esquerres.

Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la Repblica, ra per la que en acabar la guerra fou detingut a Barcelona per les autoritats franquistes i empresonat a la Pres Model. El 1943 fou alliberat i treball en una clnica particular a Reus fins a la seva mort.

 Enllaos externs .
 Biografies de Parlamentaris Catalans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342568" title="Csar Puget Riquer" nonfiltered="3880" processed="3867" dbindex="133910">
Csar Puget Riquer (Eivissa, 1901- 1981) fou un farmacutic i poltic eivissenc, fill de Csar Puget Casuso, tamb farmacutic. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat de les Illes Balears per la CEDA. Durant la guerra civil espanyola va donar suport als sublevats i en acabar la guerra fou nomenat alcalde d'Eivissa i el 1946- 1949 procurador a les Corts Espanyoles. Durant el seu mandat impuls la creaci de l'Institut d'Estudis Eivissencs.

 Referncies .
 Fitxa al Congrs dels Diputats ;
 Article sobre l'IEF a l'Enciclopdia d'Eivissa;
 Apotecaris de les Pitises;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342569" title="Escut d'armes d'Esccia" nonfiltered="3881" processed="3868" dbindex="133911">


Caracterstiques.

En el Escut d'armes de Esccia figuren en un camp de or, un lle rampant de gules, linguat, unglat i armat de azur; i una orla doble decorada amb flors de lis de gules.

Histria.

Les armes escoceses tenen un precedent documentat ja en el segle XII, durant el regnat de Guillermo I d'Esccia. L'escut escocs va ser usat pels seus monarques fins a 1603, data que es va produir la uni dinstica amb Anglaterra amb Jaime VI (I de Anglaterra) i les armes escoceses van comenar a aparixer al costat de les angleses. 

Les armes dels monarques escocesos en el segle XVII havien evolucionat i contaven amb diversos elements exteriors al blas. Apareixia envoltat pel collaret de l'Ordre escocesa del Card i flanquejat per dues figures (tenants o suports) amb forma d'unicorn rampant de plata amb crineres en or que tamb va quedar incorporat en el escut d'armes dels monarques britnics. L'escut apareixia timbrat amb la corona real escocesa i sobre ella se situava la seua cimera, un lle coronat de gules que sost una espasa i un ceptre.

Al peu, tamb fora de l'escut, es collocava una cinta amb el lema escocs:  Nemo m'impune lacessit" ( Ning m'ofn impunement ). Alguns d'aquests elements apareixen en l'escut d'armes que els monarques britnics usen quan estan a Esccia.

 Estendard real d'Esccia .



Els monarques escocesos van usar, fins a la uni amb Anglaterra, com smbol personal un estendard amb els mateixos elements que componen el camp de l'escut. Aquesta bandera, groga, s usada per la poblaci escocesa com un dels seus smbols a pesar de no tenir actualment carcter oficial com la bandera blava amb la creu de San Andrs per s una de les quatre divisions de la ensenya del monarca del Regne Unit.


Vegeu tamb.

Bandera d'Esccia;
Estendard Reial d'Esccia;
Smbols nacionals d'Esccia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342570" title="Primer Lord del Mar" nonfiltered="3882" processed="3869" dbindex="133912">
El Primer Lord del Mar (angls: First Sea Lord) s el cap professional de la Royal Navy i de tot el Servei Naval. A ms, t el ttol de Cap de l'Estat Major Naval, i s conegut per les abreviacions 1SL/CNS. El Primer Lord del Mar vigent s l'Almirall Sir Jonathon Band, nomenat el 7 de febrer del 2006).

Histria .
Entre 1795 i 1827, el cap de la Royal Navy era conegut com l'"Almirall de la Flota". Posteriorment, aquest ofici esdevindria un rang. 
Richard Howe, 1r Comte Howe 1795-1799;
Sir Peter Parker 1799-1811;
Prncep Guillem, Duc de Clarence 1811-1827;

Abans de 1809 els oficials navals ocasionalment servien com a Primer Lord de l'Almirallat, o com a President del Gabinet de l'Almirallat. No obstant aix, entre 1809 i 1828 el crrec va recaure invariablement en un poltic civil.

El ttol de Primer Lord del Mar va ser atorgat al Lord Naval superior del Gabinet de l'Almirallat al 1828. el Primer Lord del Mar era un membre del Comit dels Caps d'Estats Major, que rotava amb els representants dels altres serveis (el Cap de l'Estat Major General Imperial i el Cap de l'Estat Major de l'Aire, que serviria com a President del Comit i com a Cap funcional de totes les Forces Armades Britniques (a partir de 1956 el crrec s conegut com a Cap de l'Estat Major de la Defensa).

El ttol es mantingu quan s'abol el Gabinet de l'Almirallat al 1964 i les seves funcions van ser integrades al Ministeri de Defensa.



 Primers Lords del Mar, 1828-1904 .
Sir George Cockburn, 10 Baronet 1828 1830;
Sir Thomas Hardy, 1r Baronet 1830 1834;
George Heneage DundasL'Honorable George Heneage Dundas 1834;
Charles Adam 1834;
Sir George Cockburn 1834 1835;
Sir Charles Adam 1835 1841;
Sir George Cockburn 1841 1846;
Sir William Parker, Bt 1846;
Sir Charles Adam 1846 1847;
James Whitley Deans Dundas 1847 1852;
L'Honorable Maurice Fitzhardinge Berkeley, 1r Bar Fitzhardinge 1852;
Hyde Parker 1852 1854;
L'Honorable Maurice Fitzhardinge Berkeley 1854 1857;
L'Honorable Sir Richard Saunders Dundas 1857 1858;
Sir William Fanshawe Martin, 4t Baronet 1858 1859;
L'Honorable Sir Richard Saunders Dundas 1859 1861;
L'Honorable Sir Frederick Grey 1861 1866;
Sir Alexander Milne, 1r Baronet 1866 1868;
Sir Sydney Dacres 1868 1872;
Sir Alexander Milne, 1r Baronet 1872 1876;
Sir Hastings Yelverton 1876 1877;
George Wellesley 1877 1879;
Sir Astley Cooper Key 1879 1885;
Sir Arthur Acland Hood, 1r Bar Hood d'Avalon 1885 1886;
Lord John Hay 1886;
Sir Arthur Acland Hood, 1r Bar Hood d' Avalon 1886 1889;
Sir Richard Vesey Hamilton 1889 1891;
Sir Anthony Hoskins 1891 1893;
Sir Frederick Richards 1893 1899;
Lord Walter Kerr 1899 1904;



 Primers Lords del Mar, 1904-1964 .
Sir John Arbuthnot Fisher, 1r Baron Fisher 1904 1910;
Sir Arthur Knyvet Wilson 1910 1911;
Sir Francis Bridgeman 1911 1912;
Prncep Llus de Battenberg 1912 1914;
Lord Fisher 1914 1915;
Sir Henry Jackson 1915 1916;
Sir John Jellicoe, 1r Comte  Jellicoe 1916 1917;
Sir Rosslyn Wemyss 1917 1919;
El Comte Beatty 1919 1927;
Sir Charles Madden, Bt 1927 1930;
Sir Frederick Field 1930 1933;
The Lord Chatfield 1933 1938;
Sir Roger Backhouse 1938 1939;
Sir Dudley Pound 1939 1943;
El Vescomte Cunningham d'Hyndhope 1943 1946;
Sir John Cunningham 1946 1948;
Lord Fraser del Cap Nord 1948 1951;
Sir Rhoderick McGrigor 1951 1955;
El Comte Mountbatten de Birmnia 1955 1959;
Sir Charles Lambe 1959 1960;
Sir Caspar John 1960 1963;
Sir David Luce 1963 1964;

 Primers Lords del Mar, 1964-present .

Sir David Luce 1964 1966;
Sir Varyl Begg 1966 1968;
Sir Michael Le Fanu 1968 1970;
Sir Peter Hill-Norton, Baron Hill-Norton 1970 1971;
Sir Michael Pollock 1971 1974;
Sir Edward Ashmore 1974 1977;
Sir Terence Lewin, Bar Lewin 1977 1979 ;
Sir Henry Leach 1979 1982;
Sir John Fieldhouse 1982 1985;
Sir William Staveley 1985 1989;
Sir Julian Oswald 1989 1993;
Sir Benjamin Bathurst 1993 1995;
Sir Jock Slater 1995 1998;
Sir Michael Boyce 1998 2001;
Sir Nigel Essenhigh 2001 2002;
Sir Alan West 2002 2006;
Sir Jonathon Band 2006 present;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342573" title="Estendard Reial d'Esccia" nonfiltered="3883" processed="3870" dbindex="133913">


El Estendard Reial d'Esccia (en angls Royal Standard of Scotland), tamb conegut com Royal Standard of the King of Scots ("Estendard Reial del Rei dels Escocesos") o ms comunament com "Lle Rampant", s la bandera emprada histricament pel Rei d'Esccia. Era la bandera de escut d'armes del Regne d'Esccia.

 Histria .

Es creu que el lle va ser adoptat com smbol al comenament del segle XII per Guillermo I d'Esccia, (conegut com "Guillermo el Lle"), per no existeixen evidncies del seu s fins a 1222, data en la qual va aparixer en el segell del seu fill, Alejandro II d'Esccia. Un estendard escocs ms antic que es conserva representa a un drac, smbol que tamb va emprar David I d'Esccia en la Batalla de l'Estendard de 1138

 Descripci i s .

L'estendard est format per un "lle rampant" de gules, linguat i unglat d'azur, sobre un fons groc o daurat, i envoltat d'una doble orla decorada de flors de lis de gules.

Desprs de la uni de les corones de Anglaterra i Esccia en 1603, l'estendard va ser incorporat al Estendard del Monarca Britnic: el lle rampant apareix en el primer i quart quadrant en la versi que s'empra a Esccia, mentre que noms apareix en el segon en les versions emprades fora d'ella.

En l'actualitat aquesta bandera s'empra oficialment en les residncies Reials de Holyrood Palace i del Castillo de Balmoral quan Isabel II del Regne Unit no est present. La bandera tamb s'empra per a representar a la Corona, inclosos el Primer Ministre d'Esccia, els Lord Lieutenants, l'Alt Comissionat de l'Assemblea General de la Esglsia d'Esccia o el Lord Lyon King of Arms. Com bandera personal del monarca, el seu s est restingit per l'Acta del Parlament d'Esccia de 1672 cap. 47 y 30 & 31 Vict. cap. 17. Avui dia, no obstant aix, l'estendard s'empra de forma no oficial com bandera d'Esccia, especialment en esdeveniments esportius, i encara que aquest fet s illegal, ning ha estat jutjat per aix.

El lle rampant tamb apareix en l'Estendard del Ducat de Rothesay, ttol emprat pel fill major del monarca d'Esccia.

 Referncies .


Vegeu tamb.

Bandera d'Esccia;
Escut d'armes d'Esccia;
Smbols nacionals d'Esccia;

Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342576" title="Xeer" nonfiltered="3884" processed="3871" dbindex="133914">
Xeer s el sistema legal tradicional de Somlia basat en la costum. 

Es creu que s fins i tot anterior al islam per sense poder negar la forta influncia que aquest ha exercit en les costums, en sentit conservador, i per tant en el xeer. Sota aquest sistema els ancians exerceixen com a mediadors i ajuden a establir solucions als casos plantejats utilitzant els precedents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342579" title="APOEL FC Nicsia" nonfiltered="3885" processed="3872" dbindex="133915">

L'APOEL FC Nicsia (en grec modern: A                              E                , Athletikos Podosferikos Omilos Ellinon Lefkosias (Club Atltic de Futbol dels Grecs de Nicsia),                 ) s un club esportiu xipriota de la ciutat de Nicsia.

 Histria .
El club fou format com POEL (    ;                                       , Podosferikos Omilos Ellinon Lefkosias, Club de Futbol dels Grecs de Nicsia) el 8 de novembre de 1926.. El 1928 cre una secci d'atletisme i canvi el nom per l'actual d'APOEL. Ms tard s'afegiren seccions de voleibol, tennis de taula, basquetbol (creada el 1947) i ciclisme.

Fou membre fundador de l'Associaci Xipriota de Futbol.

El 1996 es form l'APOEL Football Ltd. amb la intenci de separar les activitats futbolstiques de les de la resta d'esports.

 Estadi .
L'APOEL juga al nou Estadi GSP (tamb conegut com Estadi Pancypria) des del 1999, que comparteix amb els seus rivals Omonia i Olympiakos Nicsia. Va jugar a l'Estadi Makario entre 1978 i 1999.

La secci de bsquet juga al Pavell Eleftheria. La de voleibol al Pavell Lefkotheo i la de futbol sala al Pavell de l'Institut Melkonian.

 Entrenadors destacats .
  Josef Kunzler;
  Pambos Avraamides;
  Bla Guttmann;
  Andreas Lazarides;
  Gyula Zsengellr;
  Tommy Cassidy;
  Hristo Bonev;
  Ivan Jovanovi ;

 Presidents .
 1926-1958   Georgios Poulias;
 1958-1967   Efthyvolos Anthoullis;
 1967-1968   Mihalakis Triantafyllidis;
 1968-1969   Takis Skarparis;
 1969-1971   Constantinos Loukos;
 1971-1974   Mihalakis Zivanaris;
 1974-1975   Kikis Lazaridis;
 1975-1983   Iakovos Filippou	;
 1983-1988   Mihalakis Zivanaris;
 1988-1991   Andreas Papaellinas;
 1991-1992   Kykkos Fotiades;
 1992-1994   Mike Ioannides;
 1994-1996   Christos Triantafyllidis;
 1996-1999   Ouranios Ioannidis;
 1999-2000   Dinos Palmas;
 2002-2004   Dinos Fysentzidis;
 2004-2007   Yiannos Ioannou;
 2007-2008   Costas Schizas;
 2008-present   Christodoulos Ellinas;

 Palmars .
 Futbol .
 Lliga xipriota de futbol (19): 1936, 1937, 1938, 1939, 1940, 1947, 1948, 1949, 1952, 1965, 1973, 1980, 1986, 1990, 1992, 1996, 2002, 2004, 2007;
 Copa xipriota de futbol (19): 1937, 1941, 1947, 1951, 1963, 1968, 1969, 1973, 1976, 1978, 1979, 1984, 1993, 1995, 1996, 1997, 1999, 2006, 2008;
 Supercopa xipriota de futbol (10): 1963, 1984, 1986, 1992, 1993, 1996, 1999, 2002, 2004, 2008;

 Basquetbol .
 Lliga xipriota de bsquet (8): 1976, 1979, 1981, 1995, 1996, 1998, 1999, 2002;
 Copa xipriota de bsquet (11): 1973, 1979, 1984, 1986, 1991, 1993, 1994, 1995, 1996, 2002, 2003;
 Supercopa xipriota de bsquet (7): 1972, 1976, 1986, 1994, 1995, 1996, 1998;

 Voleibol .
 Lliga xipriota de voleibol (7): 1971, 1979, 1980, 1981, 1983, 1984, 1985;
 Copa xipriota de voleibol (5): 1979, 1981, 1982, 1984, 1985;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial ;
 Acadmia del club ;
 Web oficial de seguidors ;
 Web no oficial  ;
 APOEL Web britnica;
 Videoblog;
 Web no oficial ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342588" title="Smbols nacionals d'Esccia" nonfiltered="3886" processed="3873" dbindex="133916">

Esccia est representada per un conjunt de smbols nacionals recognoscibles, alguns d'ells oficials (la bandera d'Esccia, el Estendard Reial d'Esccia, etc.) i altres oficiosos (el Himne d'Esccia, el tartn, la Declaraci de Arbroath...)


 Banderes .

 La bandera d'Esccia .



La Bandera d'Esccia, tamb coneguda com Saltire o Creu de Sant Andreu, est composta per un aspa blanca sobre fons blau. L'aspa blanca s el smbol de Sant Andreu apstol, patr d'Esccia. Segons la llegenda, en el 832 el rei Angus II dels Pictos va dirigir als escotos en la seua batalla contra els anglos, dirigits per Aethelstan de East Anglia, prop de l'actual municipi de Athelstaneford, en East Lothian. El rei Angus i els seus homes es van veure envoltats, i van resar per les seues vides. Durant la nit, Sant Andreu es va aparixer al rei i li va prometre la victria. Al mat, ambds exrcits van veure aparixer sobre el cel blau una creu blanca, representant la creu sobre la qual havia estat martiritzat Sant Andrs. Aquesta aparici va donar coratge als escocesos, mentre que els anglos es van desmoralitzar i van perdre el combat.

El color del fons de la bandera era variable, des del blau cel fins al blau mar, depenent, pel que sembla, del tipus de tint disponible en cada zona i poca. Quan va ser incorporada a la bandera del Regne Unit, es va emprar el blau mar com color de fons. No obstant aix, en 2003, una comissi del Parlament d'Esccia va establir que el color oficial del fons de la bandera s el Pantone 300 (s a dir, 0, 114, 198 en el model de color RGB o #0072C6 en codis de colors HTML), un color una mica ms clar que el Pantone 280 de la bandera de Regne Unit.

Les dimensions de la bandera no estan oficialment establides, encara que solen ser 4:5, 3:5 o 2:3. Les barres creuades han de tenir una amplria de 1/5 (o siga, un 20%) de l'altura de la bandera.

 L'Estendard Reial d'Esccia .



El Estendard Reial d'Esccia s la bandera emprada histricament pel Rei d'Esccia. Era la bandera d'escut d'armes del Regne d'Esccia. L'estendard est format per un "lle rampant" de gules, linguat i unglat d'azur, sobre un fons groc o daurat, i envoltat d'una doble orla decorada de flors de lis de gules. Es creu que el lle va ser adoptat com smbol al comenament del segle XII per Guillermo I d'Esccia, (conegut com "Guillermo el Lle"), per no existeixen evidncies del seu s fins a 1222, data en la qual va aparixer en el segell del seu fill, Alejandro II d'Esccia.

Desprs de la uni de les corones d'Anglaterra i Esccia en 1603, l'estendard va ser incorporat al Estendard del Monarca Britnic: el lle rampant apareix en el primer i quart quadrant en la versi que s'empra a Esccia, mentre que noms apareix en el segon en les versions emprades fora d'ella.

En l'actualitat aquesta bandera s'empra oficialment en les residncies Reials de Holyrood Palace i del Castell de Balmoral quan Isabel II del Regne Unit no est present. La bandera tamb s'empra per a representar a la Corona, inclosos el Primer Ministre d'Esccia, els Lord Lieutenants, l'Alt Comissionat de l'Assemblea General de la Esglsia d'Esccia o el Lord Lyon King of Arms.

 Escut d'armes d'Esccia .



El Escut d'armes d'Esccia era l'escut emprat per la Corona d'Esccia amb anterioritat a la uni de Anglaterra i Esccia en 1603 durant el regnat de Jaime I d'Anglaterra i VI d'Esccia. Les armes escoceses tenen un precedent documentat ja en el segle XII, durant el regnat de Guillermo I d'Esccia.

En aquest escut d'armes, el blas amb el lle rampant apareixia envoltat pel collaret de l'Ordre escocesa del Card i flanquejat per dues figures (tenants o suports) amb forma d'unicorn rampant de plata amb crineres en or que tamb va quedar incorporat en el escut d'armes dels monarques britnics. L'escut apareixia timbrat amb la corona reial escocesa i sobre ella se situava la seua cimera, un lle coronat de gules que sost una espasa i un ceptre. AL peu, tamb fora de l'escut, es collocava una cinta amb el lema escocs: Nemo m'impune lacessit ("Ning m'ofn impunement").

Alguns d'aquests elements apareixen en l'escut d'armes que els monarques britnics usen quan estan a Esccia.

 Himne .

Oficialment, no hi ha un himne nacional d'Esccia que substitusca al God Save the Queen, tradicionalment emprat per a representar al Regne Unit. Existeixen diverses candidates, algunes de les quals s'empren ja freqentment com himnes en esdeveniments poltics o esportius.

Les dues candidates ms populars per a ser emprades com himne d'Esccia sn Flower of Scotland i Scotland the Brave, encara que tamb hi ha altres com Scots Wha Hae, A Man's a Man for a' that, *Freedom Come-All/-Ye, Both sides the Tweed, Calednia , I'm Gonna Be (500 Milers) o Highland Cathedral.

Cadascuna d'aquestes canons t ara com ara usos distints. Per exemple, Scotland the Brave s'empra actualment per a representar a Esccia en els Jocs de la Commonwealth, mentre que Flower of Scotland sona abans dels partits de les seleccions de rugby i futbol. A Man's a Man for a' that, per la seua banda, va ser interpretada per Sheena Wellington en l'acte d'obertura del nou Parlament d'Esccia, encara que no amb intenci de servir com himne nacional.

 Lema .

El lema de Esccia s Nemo m'impune lacessit, que significa "Ning m'ofn impunement". En l'actualitat s el lema del monarca del Regne Unit quan es troba a Esccia, i apareix tamb en el escut d'armes del Regne Unit quan s'empra a Esccia. Una traducci ms colloquial al idioma escocs s "Wha daur meddle wi em?", que podria traduir-se com "Qui s'atreveix a ficar-se amb mi?".

D'acord amb la llegenda, el lema es referia inicialment a la flor del card, altre smbol d'Esccia: durant un atac sorpresa dels danesos, un dels invasors va trepitjar un card i va emetre un crit de dolor, alertant aix als defensors de la seua presncia. Posteriorment, el lema es va expandir a tota Esccia i als regiments militars escocesos, que van adoptar tamb el card com emblema.

 Honors d'Esccia .

Els Honors d'Esccia, tamb coneguts com "Joies de la Corona Escocesa", estan composts per la corona, el ceptre i l'espasa estatal d'Esccia. Daten dels segles XV i XVI, el que les converteix en les ms antigues de les joies reials britniques, i les segones ms antigues de Europa. El conjunt de joies actualment conservat va ser emprat en la coronaci dels reis escocesos entre 1543 (Mara I d'Esccia) i 1651 (Carlos II d'Anglaterra).

Desprs de la uni de les corones de Anglaterra i Esccia pel Acta d'Uni de 1707, les joies van ser guardades sota clau en el Castillo d'Edimburg, on van romandre quasi oblidades fins que un grup d'investigadors, entre els quals estava Walter Scott, les redescobriren en 1818 i les van donar a conixer al pblic a l'any segent. Des d'eixe moment, les joies han roms exposades en el Castillo d'Edimburg de forma permanent, salve pel breu parntesi que va suposar la Segona Guerra Mundial, durant la qual van ser amagades per temor que foren danyades, robades o extraviades.

 Pedra del Dest .

La Pedra de Scone o Pedra del Dest s la roca emprada tradicionalment en les cerimnies de coronaci dels reis escocesos durant la edat mitjana. Segons la llegenda, es tracta de la mateixa pedra en la qual va donar el seu cap Jacob mentre somiava el somni proftic de la Escala de Jacob. Histricament, s probable que es tracta d'una pedra sagrada empleada en les coronacions dels Dalriadas.

Durant la edat mitjana, la pedra va descansar en la Abadia de Scone (prop de l'actual Perth), fins que en 1296 va ser traslladada a la Abadia de Westminster, en Londres, per ordre de Eduardo I d'Anglaterra, on va ser installada en una cadira especial destinada a servir de tron durant les cerimnies de coronaci dels Reyes d'Anglaterra. Desprs de ser robada, recuperada i retornada a Westminster en 1950, la Pedra va ser traslladada definitivament a Esccia en 1996 durant el procs de devoluci de poders a Esccia. Des de llavors est exposada en el Castillo d'Edimburg, juntament amb les Joies de la Corona Escocesa, i noms es traslladar a Westminster de nou per a ser emprada en futures coronacions.

 Altres smbols d'Esccia .

William Wallace, Braveheart (1272-1305), est considerat com l'heroi nacional pel seu lideratge en les Guerres d'independncia d'Esccia;
Robert Burns (1759-1796) s el poeta nacional de Esccia. Va compondre poemes i canons en escocs i en angls d'Esccia, moltes de les quals encara es reciten i canten en l'actualitat. En el seu honor se celebra la Nit de Burns (el 25 de gener, o qualsevol altra nit de l'any), en la qual el haggis s el principal protagonista.
La Declaraci de Arbroath (1320) est considerada com la primera declaraci d'independncia de Esccia.
El card s la flor nacional.
El tartn s el teixit tradicionalment emprat en les kilt, les mal cridades "faldilles escoceses". Cada disseny del tart est relacionat amb un clan escocs distint.
El dia de la festa nacional s el 30 de novembre, dia de San Andrs, patr d'Esccia, que des de 2007 s una festa oficial o bank holiday.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342590" title="Soler" nonfiltered="3887" processed="3874" dbindex="133917">

Edificis;
CEIP Josep Maria Soler i Gen: Centre educatiu de Montbri del Camp (Baix Camp).

Empreses;
Soler & Palau SA: Empresa catalana d'aparells de ventilaci.
Banca Soler i Torra: Empresa catalana de prsstecs i estalvis.

Geografia;
El Soler: Municipi catal de la comarca del Rossell.

Onomstica (1r cognom);
lex Soler-Roig: (1932) Pilot de F1 catal.
Alexandre Soler i March: (1874-1949) Arquitecte catal.
Amparo Soler Leal: (1933) Actriu espanyola.
ngel Soler i Renales: (1940) Concertista i pianista catal;
Angelino Soler i Romaguera: (1939) Ciclista valenci.
Antoni Soler i Ramos: (1729-1783) Compositor de msica catal. ;
Anton Soler de Lloberas i Quintanas: (1819-1892) Poltic catal, delegat a l'Assemblea de Manresa.
Bartomeu Soler i Vives: Poltic balear, militant de les joventuts d'UM.
Carles Soler i Perdig: (1932) Clergue catal, 112 Bisbe de Girona.
Catalina Soler Torres: Poltica mallorquina, batllessa de Felanitx (PP).
Cayetano Soler: Poltic espanyol.
Cristfol Soler i Cladera: (1956) Poltic mallorqu, 2n President del Govern balear (PP).
Enric Soler i Godes: (1903-1993) Escriptor i pedagog valenci.
Enric Soler i Raspall: (1966) Escriptor catal.
Francesc Soler (msic): (~1625-1688) Msic catal.
Francesc Soler (jurisconsult): (s. XVI- s. XVII) Jurisconsult catal.
Francesc Soler i Atencia: Futbolista mallorqu.
Francesc Soler i Rovirosa: (1836-1900) Pintor i escengraf catal.
Frederic Soler i Hubert, "Seraf Pitarra": (1839-1895) Poeta i dramaturg catal.
Gaiet Soler (sacerdot): (1863-1914) Escriptor i clergue catal.
Jacint Soler i Padr:
Jaume Soler i Farr: (1849-1927) Farmacutic i poltic catal, delegat a l'Assemblea de Manresa (Uni Catalanista).
Jaume Soler i Pastells: Poltic catal, batlle d'Arbcies (CUP).
Jaume Josep Soler i Roquer: Clergue catal, Bisbe de Teruel.
Joan Baptista Soler i Bru: (1888 - 1954) Poltic i mutualista catal, militant d'Estat Catal.
Joaquim Soler i Ferret: (1940-1993) Escriptor i crtic literari catal. ;
Joaqun Soler Serrano: (1919) Locutor de rdio espanyol.
Joan Soler (bisbe): Clergue catal, bisbe de Barcelona entre 1458 i 1463.
Joan Soler i Amig: (1941) Escriptor i pedagog catal. ;
Joan Soler i Pla: (1874-1950) Metge i poltic catal, militant de la Uni Catalanista.
Joan Soler i Riber:
Jordi Soler i Gal, "Toti Soler": (1949) Msic catal.
Josep Soler (president): Clergue i poltic catal, 95 President de la Generalitat de Catalunya.
Josep Soler i Biel: (1873-1920) Clergue i publicista catal.
Josep Soler i Cartr:
Josep Soler i Diffent: (1864-1935) Pintor naf catal.
Josep Soler i Miquel: (1861-1897) Periodista i crtic literari catal.
Josep Soler i Oliveras: (1808-1840) Pintor catal.
Josep Soler i Palet: (1859-1921) Historiador i advocat catal.
Josep Soler i Sard: (1935) Compositor i assagista catal.
Josep Soler i Ventura: (1872-1946)  Violoncellista catal.
Josep Soler i Vidal: (1908-1999) Activista poltic i historiador catal, militant del PCC, el BOC, el PSUC i el PSC.
Josep Maria Soler i Canals: (1946) Clergue catal, abat de Montserrat.
Josep Maria Soler i Montaner: (1872-1936) Msic i compositor de sardanes catal.
Josep Maria Soler i Soler: Escriptor i empresari catal.
Juan Mauricio Soler Hernndez: (1983) Ciclista colombi.
Leonci Soler i March: (1858-1932) Advocat i poltic catal, militant de la Lliga de Catalunya.
Lloren Soler: (1936) Director de cinema valenci.
Llus Soler, "Llus de Rialp": (1920) Poeta catal.
Marc Soler i Duran: (1981) Jugador d'hoquei patins catal.
Miquel Soler i Sarasols: (1965) Futbolista catal.
Montserrat Soler i Carnicer: (1924) Pedagoga catalana. ;
Oflia Soler i Nomdedu: (1952) Poltica valenciana, membre del Senat espanyol (PSPV-PSOE).
Rafael Soler i Toms, "Len": (1978) Pilotaire valenci.
Rodolf Soler: (1949) Professor i poltic valenci, militant d'Els Verds-EEPV.
Salvador Soler i Forment: (1894-1982) Periodista i poeta catal.
Santiago Soler i Amig: (1943-1999) Activista poltic catalana, militant del MIL.
Teresa Soler i Pi, "Teresa Rebull": (1919) Activista poltica catalana, militant del POUM.
Toni Soler i Guasch: (1965) Historiador i periodista catal.
Vicent Soler i Marco: (1949) Economista valenci.

Onomstica (2n cognom);
Aina Maria Salom i Soler: (1953) Farmacutica i poltica mallorquina, militant del PSIB.
Amalia Domingo Soler: (1835 - 1909) Escriptor i poetessa espanyola.
Andrs Gimnez Soler: (1869 - 1938) Historiador espanyol.
Antoni Borrell i Soler: (1864-1956) Advocat i jurista catal.
Antoni Ferret i Soler: (?) Escriptor catal.
Antoni Junc i Soler: (1875-1952) Compositor de msica catal.
Bartomeu Vallmaj i Soler: (1912 - 1997) Compositor de sardanes catal.
David Bagu i Soler: (1964) Luthier catal.
Domnec Latorre i Soler: (1893-1939) Activista poltic catal, militant de la Uni Catalanista.
Eduard Toldr i Soler: (1895-1962) Compositor de msica catal.
Enric Sarasol i Soler, "Sarasol I": (1964) Pilotari valenci.
Enrique Marco Soler: (1918 - 2004) Industrial i poltic valenci, militant del PSPV-PSOE.
Francesc Fbregas i Soler, "Cesc Fbregas": (1987) Jugador de futbol catal.
Gabriel Ferrater i Soler: (1922-1972) Escriptor i traductor catal. ;
Jaume Maurici i Soler: (1898 - 1981) Poeta catal.
Joan Comorera i Soler: (1894 - 1958) Poltic catal, militant de la USC i del PSUC.
Joan Gols i Soler: (1894-1947) Msic, dibuixant i pedagog catal.
Joan Poch i Soler: ;
Joan Reig i Soler: (1963) Msic catal, bateria d'Els Pets.
Joan Roig i Soler: (1852 - 1909) Pintor catal.
Joaquim Zamacois i Soler: (1894 - 1976) Compositor i professor de msica catal.
Jordi Prat i Soler: (1945) Enginyer, professor i funcionari catal.
Jos Mara Sarasol i Soler, "Sarasol II": (1970) Pilotari valenci.
Josep Esteve i Soler: (?) Empresari farmacutic catal. ;
Josep Fradera i Soler: (1924) Promotor cultural i social catal. ;
Josep Pasqual i Soler: (1848 - 1928) Periodista i crtic d'art catal.
Josep Pin i Soler: (1842 - 1927) Prosista, traductor i dramaturg catal. ;
Josep Rovira i Soler: (1900 - 1998) Pintor catal.
Josep Llus Mart i Soler: (1975) Futbolista mallorqu.
Josep Maria Bertran i Soler: (1945) Metge i poltic catal, militant de CDC. ;
Josep Toms Ventosa i Soler: (1797 - 1874) Poltic i comerciant catal.
Josep Vicent Bguena i Soler: (1908 - 1995) Compositor i musicleg valenci.
Llus de Requesens i Joan de Soler: (~1435 - 1509) Aristcrata catal.
Maria Antnia Besora i Soler: (?) Promotora social catalana.
Manuel Lluch i Soler: ;
Maties Roca i Soler: (1885 - 1959) Empresari d'electrodomstics catal.
Miquel Siguan i Soler: (1918) Psicleg i escriptor catal.
Montserrat Abell i Soler: (1918) Poetessa i traductora catalana.
Nicolau Tous i Soler: (~1785 - 1871) Industrial catal.
Octavi Saltor i Soler: (1902 - 1982) Escriptor i poltic catal, militant de la Lliga Catalana.
Ramon Vinals i Soler:
Teresa Condeminas i Soler: (1905 - 2003) Pintora catalana.
Teresa Pascual i Soler: (1952) Poetessa valenciana.
Toms Bertran i Soler: (1791 - 1859) Escriptor i poltic catal, militant del Partit Liberal.
Vicent Martn i Soler: (1754 - 1806) Compositor valenci.
Xavier Garcia i Soler: (1919 - 1998) escriptor i promotor cultural catal.   ;
Xavier Gols i Soler: (1902 - 1938) Compositor i director de msica catal.
Xavier Oriach i Soler: (1927) Pintor catal.
Xavier Soy i Soler: (?) Poltic catal, batlle de Bescan (CDC).

Poltica;
Solerisme: Facci interna del PP balear partidria de Cristfol Soler i Cladera.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342591" title="Ireland's Call" nonfiltered="3888" processed="3875" dbindex="133918">


Ireland's Call s una can irlandesa utilitzada com himne en els partits de l'equip nacional de Rugby (Irish Rugby Football Union), i mantenir els dels dems equips de la illa de Irlanda. Des de fa temps ha estat adoptat tamb per altres esports com el Hoquei i el Cricket.

La can va ser escrita per Phil Coulter en 1995 a partir d'una petici de la Federaci Irlandesa de Rugby.

L'equip d'Irlanda de rugby reagrupa les dues parts separades de la Illa (Irlanda del Nord i la Repblica d'Irlanda). Quan els partits tenen lloc en Dubln dos himnes sonen junts: Amhrn na bhFiann (La can del soldat, l'himne d'Irlanda) i el Ireland's Call. En l'estranger solament es canta el Ireland's Call abans dels partits. 


Lletra.


Vegeu tamb.
Amhrn na bhFiann;


Enllaos externs.
Ireland's Call abans d'un partit de les sis nacions;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342593" title="Marka" nonfiltered="3889" processed="3876" dbindex="133919">


Marka o Merka o Merca (rab Merkah ), s una ciutat de la costa oriental de Somlia, al la regi histrica del Banadir (desprs Benadir), i capital de la moderna regi de Shabeellaha Hoose; es capalera del districte que porta el seu nom. La distancia fins a Mogadiscio, al nord-est, es d'uns 70 km.

Segons la tradici ciutat fou fundada al segle VII pel clan biimaal (o biyomaal) procedents d'Arbia (potser el Iemen). Els rabs, barrejats amb la poblaci local, van assolir el control del comer a la zona que van conservar en endavant. El cert s que la primera vegada que es esmentada fou vers el 943 (332 de l'hgira), per Al-Masudi, que diu que era un dels llocs habitats pels descendents de Kush, per sembla que la lectura es dubtosa ja que l'enumera junt amb altres topnims de l'frica occidental . Al-Idrisi l'associa al clan somali dels hawiye. Ibn Said (Abu-l-Fida) diu que era la capital dels hawiye i que els habitants eren musulmans.

No devia agafar importncia fins al segle XVIII ja que les mesquites que es conserven sn totes d'aquesta poca com a molt aviat. No obstant la gran mesquita porta una inscripci dedicatria referida al 1609, i una de Shaykh Uthman el 1560, i la tomba del edifici sembla ms antiga que aquest mateix i la decoraci de la pedra s similar a la de la mesquita de Kizimakazi a Zanzbar, que est datada el 1107.

El 1888 els italians van agafar el control de Benadir de mans d'una companyia privada i van bloquejar els ports per als indgenes. Aquesta mesura va afectar greument al comer dels locals amb les terres del interior; les caravanes es van reduir i el valor dels objectes es va disparar; la tradici oral encara recorda la inflaci que el bloqueig va causar. Es va formar una aliana de clans en la que van participar els biyamals o biyomaals, els tunnis, els gheledis, els wa dans, els abgals, els shikhals i altres i es va iniciar l'anomenada revolta de Benadir o tamb revolta dels biyomaal. La seva resistncia va impedir la penetraci italiana per dues dcades (1888-1908). La situaci no es va normalitzar fins el 1910. Algun dels rebels que van participar en aquestes lluites i van morir tenen avui dia monuments dedicats a la ciutat.

Fins el 1991 fou lloc d'estiueig de ciutadans de Mogadiscio, per va ser damnada en la guerra civil (1990-1992). Generalment va estar en mans dels clans locals que, desprs de la missi de l'ONU (1992-1995) per un temps van donar suport a Muhammad Fara Hassan, lies Aydid (1995-1996) i al seu fill i successor; i el 2006 es van aliar a la Uni de Corts Islmiques de Somlia, fins la derrota d'aquestes davant els etops (darrers de desembre del 2006). El 2007 i 2008 estava altre cop en mans dels clans locals.

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342599" title="Expedici Nimrod" nonfiltered="3890" processed="3877" dbindex="133920">

 L'Expedici britnica a l'Antrtida del 1907-09, altrament coneguda com l'Expedici Nimrod, va ser la primera de les tres expedicions a l'Antrtic comandada per Ernest Shackleton. Va ser finanada sense cap suport governamental o institucional, i els recursos econmics provenien de prstecs privats i contribucions individuals. El seu vaixell, el Nimrod, era un "sealer" de fusta petit de 40 anys de 300 tones, i als membres de l'expedici, en general, els faltava l'experincia pertinent. El Nimrod marx de les aiges britniques el 7 d'agost, menys de sis mesos desprs que Shackleton fes el primer anunci pblic dels seus plans. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
British Antarctic Expedition 1907 09 Antarctic Heritage Trust ;
"Crew list and biographies" a Coolantarctica ;
Nimrod Expedition 1907-09 Glasgow Digital Library  ;
Shackleton hut to be resurrected a la BBC  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342601" title="Parlament del Regne Unit" nonfiltered="3891" processed="3878" dbindex="133921">
 
El Parlament britnic, i de manera ms completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, s la instituci legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britnics d'Ultramar, els quals noms tenen sobirania parlamentria. Al capdavant hi ha el sobir del regne. s bicameral i, per tant, t una Cambra alta, anomenada Cambra dels Lords, i una Cambra baixa, la Cambra dels Comuns del Regne Unit.

La Cambra dels Lords est formada per dos tipus de membres: els Lords Espirituals o clergues sniors de l'Esglsia d'Anglaterra, i els Lords Temporals o membres de la noblesa. Els membres d'aquesta cambra sn elegits per la noblesa, i abans eren crrecs hereditaris, per en l'actualitat tan sols dos llocs sn hereditaris. D'altra banda, els membres de la Cambra dels Comunes sn elegits democrticament. La Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns es reuneixen al Palau de Westminster, a Londres; ms concretament, a la ciutat de Westminster. Ho fan en salons separats, comunament coneguts com les Cambres del Parlament. Per convenci constitucional, tots els ministres de govern, incloent el Primer Ministre, sn elegits des de la Cambra dels Comuns o de la Cambra dels Lords.

El Parlament es va desenvolupar a partir de l'antic concili que aconsellava al sobir. En teoria, el poder no s del Parlament sin de la Reina ("Queen-in-Parliament") o el Rei ("King-in-Parliament"). Sovint es diu que la Reina t autoritat sobirana, tanmateix aquesta posici s qestionable. En els temps moderns, el poder real est en les eleccions democrtiques de les Cambra de los Comuns. El sobir actua noms com una figura decorativa i els poders de la Cambra dels Lords sn molt limitats.

El Parlament Britnic s sovint anomenat la "Mare dels Parlaments", ja que els poders legislatius de moltes nacions  entre els que destaquen els de la Commonwealth , han adoptat aquest model. Tanmateix, aquesta s una frase de John Bright, qui va remarcar el 18 de gener de 1865 que "Anglaterra s la Mare dels Parlaments" en el context de recolzar les demandes per als drets al vot en un pas que havia iniciat el govern parlamentari.

 Bibliografia .
Blackstone, Sir William. (1765). Commentaries on the Laws of England. Oxford: Clarendon Press.
Davies, M. (2003). Companion to the Standing Orders and guide to the Proceedings of the House of Lords, 19 ed.;
Farnborough, Thomas Erskine, 1st Baron. (1896). Constitutional History of England since the Accession of George the Third, 11 ed., Londres: Longmans, Green and Co.
"Parliament." (1911). Encyclopdia Britannica, 11 ed., Londres: Cambridge University Press.

 Enllaos externs .
El Parlament del Regne Unit. Web oficial. ;
El Parlament del Regne Unit a live tv ;
The British Broadcasting Corporation. (2005). "A Z of Parliament." ;
The Guardian. (2005). "Special Report: House of Commons." ;
The Guardian. (2005). "Special Report: House of Lords." ;
Parliamentary procedure site at Leeds University ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342605" title="Raval de la Vilanova" nonfiltered="3892" processed="3879" dbindex="133922">
Vilanova o el raval de la Vilanova fou un suburbi septentrional de la Ciutat de Valncia. En l'actualitat estaria situat als voltants del carrer Alboraia. Estava comunicat amb la muralla de la ciutat amb un pont i portal dits Bab al- Wrraq o "porta del llibreter" on seria el carrer del Salvador. Es situa a l'actual districte d'El Pl del Real

All nasqu Arnau de Vilanova, cristi d'origen jueu, un metge i moralista internacionalment conegut. Arnau fou un dels primers escriptors valencians en llengua catalana, al poc temps desprs de la Conquista de Jaume I.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342606" title="Scirocco-Powell" nonfiltered="3893" processed="3880" dbindex="133923">
 Scirocco-Powell  va ser un equip britnic de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 

L'escuderia va prendre part en 2 temporades diferents (1963 i 1964) disputant 7 Grans Premis amb un total de 9 presncies de monoplaces a la graella de sortida. 

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1963, el GP de Mnaco.

Els vehicles van ser pilotats pels pilots Ian Burgess (en 2 ocasions), Tony Settember (en 5 ocasions) i Andr Pilette (en dues ocasions), no aconseguint cap d'ells finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de la F1 .

 Resum .


 Curses disputades:  7;
 Victries: 0;
 Podiums: 0 ;
 Punts:  0 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342607" title="Bo Hai" nonfiltered="3894" processed="3881" dbindex="133924">

El Bo Hai (en xins   ; pinyin B H i), tamb conegut com la mar de Bohai o el golf de Bohai, s un golf o bra de mar situat a la zona ms septentrional de la mar Groga, a la costa nord-oriental de la Xina. T uns 78.000 km i la seva proximitat a Pequn, la capital xinesa, el fa un dels corredors martims amb ms trnsit martim del planeta. En les darreres dcades s'hi han descobert jaciments de petroli i gas natural.

Antigament fou conegut com a golf de Chihli (   Zhl) o golf de Pechihli (    B izhl), que eren els noms que rebia la provncia riberenca de Hebei. 

 Geografia .
El Bo Hai est delimitat per la pennsula de Liaodong al nord-est i la pennsula de Shandong al sud i est format per tres badies: la de Laizhou al sud, la de Liaodong al nord i la de Bohai a l'oest. Hi desemboquen quatre rius: el Groc, el Liao, el Hai i el Luan. Banya les costes de les provncies de Shandong, Liaoning i Hebei i la municipalitat de Tianjin. Al seu interior hi ha l'illa de Zhifu, pertanyent a la ciutat de Yantai, a la provncia de Shandong.

Les seves ciutats porturies ms importants sn:
 A Hebei: Qinhuangdao.
 A Liaoning: Dalian, Huludao, Jinzhou i Yingkou.
 A Shandong: Longkou, Weihai i Yantai.
 A Tianjin: Tanggu.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342610" title="Riu Xiliao" nonfiltered="3895" processed="3882" dbindex="133925">
El riu Xiliao (Xiliao He), s un riu del nord-est de la Xina. El seu curs t una llargada de 1.450 km. Neix al sud-est de l'Ich Chingan, a la Monglia Interior, flueix en direcci oest-est fins a prop de Changchun, on es dirigeix cap al sud, desprs d'haver rebut, per la dreta, el Sar Hrn, travessa la provncia de Liaoning i deseguassa a la badia de Liaodong. A la seva desembocadura hi ha el port de Yingkou.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342611" title="Operaci Northwoods" nonfiltered="3896" processed="3883" dbindex="133926">



L'Operaci Northwoods (Operation Northwoods) va ser un pl de l'exercit estatunidenc de 1962 que es proposava convencer a la comunitat internacional i a l'opini pblica d'EUA de que Cuba i Fidel Castro representaven un perill per la pau d'occident, amb l'objectiu d'aprovar accions militars sobre Cuba desprs de fingir un fals atac sobre EUA, imputant a Cuba dels greus danys patits.

Aquest pl, que finalment no es va dur a terme, constava de diverses operacions de falsa bandera, contant actes de terrorisme d'Estat, com el segrest d'avions a territori estatunidenc i cub. Aquesta conspiraci va ser proposada per alts carregs del Minister de Defensa (Departament of Defense) americ, entre ells, el president de la Junta de Caps d'Estat Major, Lyma Louis Lemnitzer, que van ser aturats finalment pel president d'EUA d'aquell moment, John F. Kennedy, qui els va qualificar de feixistes fantics perillosos (destituint-los i obligant-los a disoldre les seves organitzacions, obrint investigacions per a revocar els implicats a les conspiraciones, poc abans de ser assassinat).

Aquesta operaci era integrada a dins d'una operaci ms mplia anomenada Operaci Mangosta (Operation Mongoose), que era una iniciativa molt ms general en contra de Castro.

El ms conegut de l'Operaci Northwoods s una de les principals provocacions plantejades pels militars de fer explotar un vaixell de guerra dels EUA a aigues territorials cubanes, de manera que avivs la memria de la destrucci del cuirassat US Maine, al 1898, amb 266 vides llevades, que va provocar la intervenci estatunidenca contra Espanya. El buc seria en realitat buit, i tot seria teleguiat. La explosi es veuria desde La Habana o desde Santiago per acreditar el fet amb testimonis oculars. S'organitzaria una falsa operaci de rescat per donar-li ms realisme. La llista de les vctimes es publicaria a la premsa i s'organitzarien falsos enterraments per suscitar la indignaci de l'opini pblica dels EUA i del mn. L'operaci seria orquestrada quan naus i avions cubans estiguessin  a la zona, per imputar-lis l'atac.

 Creaci i publicaci del document .


La proposta va ser presentada en un document amb el titul Justificaci d'Intervenci Militar Estatunidenca a Cuba, una colecci de memorndums i borradors escrits per el Minsiteri de Defensa (Department of Defense, DOD) i la Junta de Caps d'Estat Major (Joint Chiefs of Staff, JCS) representat al Grup de Recerca al Carib (Caribbean Survey Group). El document va ser rems per la Junta al Secretari de Defensa Robert McNamara el 13 de mar de 1962 amb un pargraf aprobat, com a representaci preliminar amb el propsit de planificaci.

"Podriem desenvolupar una campanya terroriste de la Cuba Comunista a l'rea de Miami, a d'altres ciutats de Florida i fins i tot a Washington. La campanya anir dirigida contra refugiats cubans fugits a EUA buscant asil poltic. Podriem enfonsar un vaixell de refugiats cubans de ruta cap a Florida (realment o de manera simulada). Podriem fomentar atemptats contra refugiats cubans fins i tot arribant a l'extrem de ferir-los de manera que fos ampliament publicat als mitjants". 

Aquest document, previament clasificat com a secret, es va fer pblic originalment el 18 de novembre de 1997 per la John F. Kennedy Assassination Records Review Board, una agncia federal d'EUA que supervisa la publicaci de documents governamentals relacionats amb l'assassinat de Kennedy. Un total de 1500 pgines de documents militars, secrets en un principi, van ser desclassificats per aquesta agncia federal. L' Apndix del Document Adjunt A i l' Anex al Apndix del Document Adjunt A del document Northwoods van ser primer publicats a la xarxa per l'Archiu de Seguretat Nacional al 6 de novembre de 1988 en una operaci conjunta amb la CNN, com a porci d'una srie de documentals sobre la guerra freda i, concretament, com a documentaci per a un episodi sobre Cuba, que es va ametre el 29 de novembre de 1998. Aquest anex es la secci del document que cont propostes per a crear aquests atacs terroristes de falsa ensenya.

El document complet va ser publicat a la xarxa per l'Arxiu de Seguretat Nacional el 30 d'abril del 2001.  

Contingut del document .

Com a resposta a una sollicitud de pretextos per a una intervenci militar per part del Cap d'Operacions del Projecte Cuba (Coronel Edward Lansdale), el document llista mtodes per organitzar falsos atacs (en alguns casos essbosant plans) per aconseguir el recolsaments pblic estatunidenc i internacional a una intervenci militar a Cuba. Aquests atacs eren preparats per aparentar ser d'origen cub, amb la prdua de vides humanes en alguns d'ells. Era fonamental per el pl l's de "cubans amistosos": exiliats cubans que volien l'enderrocament de Fidel Castro.

Les operacions que plantejaba Northwoods incluien:

 Escampar rumors sobre Cuba fent servir radios clandestines.
 Iniciar atacs simulats, sabotatges i avalots a la Base Naval de la Badia de Guantnamo i culpar-ne a les forces cubanes.
 Bombardejar i enfonsar una nau americana a la base de Guantnamo, (similar a l'incident de l'USS Maine a La Habana al 1898 que va provocar la guerra contra Espanya) i destruir avions americans i culpar-ne a Cuba (el primer suggeriment del document respecte a l'enfonsament d'un creuer era destruir un vaixell tripulat i per tant significaria la mort de membres de la Marina, per existia una segona en la que es farien servir vaixells no tripulats i se simularien els enterraments).
 L'assetjament de vols civils, atacs a transports de terra i destrucci d'avions falsos americans per aeronaus de mena MIG serien tils com accions complementaries per donar ms realisme a tot el fals conflicte.
 Destruir un aparell no tripulat, fent-lo passar per un avi comercial ple suposadament destudiants universitaris de viatge de vacances. Aquesta proposta va ser una de les recolsades per la Junta de Caps d'Estat Major.
 Arrasar collites llenant dispositius incendiaris a Hait, Repblica Dominicana i d'altres llocs.
 Orquestrar una "campaa terroriste" que incluiria atacs (per part de la CIA fent-se passar per agents de Castro) contra refugiats cubans a EUA, simulats o falsos.

 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342613" title="Pennsula de Liaodong" nonfiltered="3897" processed="3884" dbindex="133927">

Liaodong (xins:     , pinyin: Liod ng) s una pennsula de la provncia de Liaoning a la Repblica Popular de la Xina. Liaodong significa "Est del Liao". El Liao va ser un riu que durant el perode dels Regnes Combatents va dividir les comandncies de Liaoxi ("Oest del Liao") i Liaodong. s coneguda pels seus nombrosos ports naturals.

 Geografia .

La pennsula est situada al nord de la Mar Groga, entre el Mar de Bohai a l'oest i la Badia de Corea a l'est. Forma part del cintur el sud de muntanyes que continua cap al nord fins a convertir-se en les Muntanyes Changbai. La zona de les muntanyes contigua a la pennsula s coneguda com a Muntanyes Qian.

La pennsula disposa de dos ports: el de Dalian ((Dairen en japons) i el de Lshunkou (antigament Port Arthur) situat en l'extrem sud. La ciutat de Lshun s la seu governamental dels districtes de Dalian. Lshun disposa d'un port natural que va resultar molt atractiu per a diverses potncies el segle XIX.

 Histria .

La pennsula de Liaodong va ser un dels principals teatres d operacions durant la Primera Guerra Sinojaponesa (1894-1895) i la Guerra Russo-Japonesa (1904-1905), de fet, a Port Arthur  (actualment Lshunkou), el 9 de febrer de 1904, tingu lloc una batalla que va marcar el comenament d aquesta segona guerra. El port estava en aquells moments sota domini rus i en ell estava ancorada la Flota del Pacfic (rus:                   ) de l armada russa que va sofrir un atac per part de l'armada japonesa. La batalla va quedar sense concloure i va donar origen al bloqueig de Port Arthur i, posteriorment, a la batalla de Shandong.

A conseqncia del tractat de Portsmouth (5 de setembre de 1905) que va donar fi al conflicte sinojapons, ambdues parts van acordar evacuar Manxria i tornar la seva sobirania a la Xina.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342615" title="Badia de Liaodong" nonfiltered="3898" processed="3885" dbindex="133928">
La Badia de Liaodong (xins:     , pinyin: Liod ng W n) s una de les tres badies que formen el Golf de Bohai al nord-est de la Xina, a la Mar Groga, tancat a l'est per la pennsula de Liaodong. Pel nord, obert a una gran vall, rep els rius Liao He i Daling He. Les costes sn baixes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342616" title="Chemtrail" nonfiltered="3899" processed="3886" dbindex="133929">


Les chemtrails sn un suposat fenomen que consistiria en que algunes esteles de condensaci deixades per avions no ho serien pas, sin que en realitat estarien compostes per productes qumics. Per als partidaris d'aquesta teoria de conspiraci la vertadera naturalesa de les chemtrails seria coneguda noms per uns pocs i el seu objetiu seria causar mals d'algn tipus a la poblaci.

"Chemtrail" s una abreviaci de l'angls chemical trail, que traduda literalment significa estela qumica. La denominaci imita la que es dna en aquest idioma a les esteles de condensaci (contrail). No s'ha de confondre aquest terme amb la dispersi de substncies qumiques per a fins reconeguts (fumigaci, sembrat de nvols, exhibicions aries, etc.).

El vocable va ser utilitzat per primera vegada pel periodista William Thomas el 1999, tot i que la primera descripci del fenomen data del 1997, per Richard Finke. Alguns partidaris de la conspiraci defensen que en realitat les chemtrails van comenar anys abans.

La comunitat cientfica es mostra escptica respecte a l'existncia de les chemtrails i considera que es tracta en realitat de simples esteles de condensaci o cirrus. 

 Descripci del fenomen .

Les chemtrails semblen inicialment esteles de condensaci normals. Tanmateix -segons sus defensores- sn ms grosses i persisteixen durant molt ms de temps, durant el qual s'expandeixen i se cruzan les unes amb les altres en estranys patrons fins que arriben a cobrir completament el cel amb un "fals" cirrostrat.

Els partidaris de la teoria asseguren que el fenomen s'est estenent, alhora que s'expandeix tamb la xarxa dels qui en denuncien l'existncia.

 Hiptesis sobre el seu propsit .

Control del clima (tal vegada per mitigar els efectes del canvi climtic, o tal vegada per provocar-los). ;
Usos militars: desaparici de nvols, millor visi amb satllits i imatges preses amb aquests. ;
Comunicacions. ;
Rdar. ;
Guerra biolgica/qumica. ;
Control mental. ;
Desconegut. ;
Malalties: s de medicaments, negoci farmacutic. ;

 Suposada evidncia .

Temps de permanncia: El temps que romanen en l'aire les chemtrails excedeix mpliament el de les esteles de condensaci, arribant a persistir-hi durant hores. Per als defensors d'aquesta teoria, les esteles que duren molt de temps sn necessriament chemtrails. ;
Inexistncia del fenomen abans dels anys 90:Hom assegura que aquest fenomen aeri ha aparegut a partir dels anys 90, mostrant clares diferncies respecte a les esteles de condensaci i els nvols normals. ;
Chemtrails a baixa altura: Les esteles de condensaci apareixen -tret de quan l'aire s molt fred- a altures superiors als 8.000 metres. Els defensors de l'existncia de les chemtrails afirmen que hom albira esteles a altures inferiors, per la qual cosa no es podria tractar de simples contrails. ;
Existncia de documents sobre armes experimentals: A l'Space Preservation Fact del 2001 aperix un llistat d'"armes extiques" que han de ser prohibides entre les quals hi ha les chemtrails. Tamb hi ha documents que demostren l'inters dels militars per controlar el temps . Aix s interpretat pels defensors de la teoria com una prova que les dites armes existeixen. ;
Enfosquiment global: Hi ha inters a estudiar l'efecte de les esteles de condensaci en el clima i el canvi climtic. Com que les estelas dificulten l'arribada de la llum del Sol hom considera que podrien tenir efectes mitigadors en l'escalfament terrestre (aquest efecte hom l'anomena enfosquiment global). L'existncia d'aquest inters demostraria que les chemtrails formen part d'un programa de modificaci del clima. ;
Patrons en el cel: Les chemtrails creen de vegades patrons en el cel (lnies paralleles, lnies que s'encreuen, etc.). Aix s interpretat com una prova que hom pretn que la chemtrail cobreixi una gran rea. ;
Aparici de malalties: Alguns partidaris de les chemtrails apunten a la suposada aparici de noves malalties desprs de l'aparici de les chemtrails, la qual cosa constituiria una prova que formen part d'un programa de genocidi de la poblaci. ;
Detecci d'olors desprs de l'aparici de chemtrails: Segons els seus defensors, es tracta d'una prova de l'existncia de productes qumics. ;
Detecci de substncies desprs de l'aparici de chemtrails: Segons aquestes informacions, hom ha detectat bari i alumini en mostres del sl desprs d'aparixer chemtrails, aix com bacteris. ;
Existncia d'anteriors programes d'experimentaci dels militars sobre la poblaci: La qual cosa constitueix un antecedent del suposat pla actual. ;
Existncia de coloraci en els nvols: Els nvols han de ser de color blanc, l'existncia de nvols de colors es considera una prova de qu estan formats per productes qumics. ;
Existncia de forats en els nvols: De vegades hom observa que els nvols "es desfan" desprs del pas d'un avi, aix com material que cau dels nvols. ;
Estranya naturalesa dels avions involucrats: ;
Fent la volta. Hom considera com a prova que es pretn "fumigar" reiteradament una zona. ;
Activaci i desactivaci de la chemtrail. Hom interpreta que no poden ser esteles de condensaci, car no resulta creble que zones prximes de l'atmosfera presentin condicions tan dispars. ;
La chemtrail no surt dels motors de l'avi. Si hom t en compte que les estelas de condensaci surten dels motors de l'aeronau, l'existncia d'estelas que no surtin d'ells constitueix una prova que no sn tals. ;
L'avi no s visible al rdar. Per als partidaris de la teoria, aix s una prova que forma part d'un pla secret.

 Crtiques a la teoria .

 Confusi amb cirrus .
Els crtics a la teoria afirmen que una gran part de les suposades chemtrails sn en realitat cirrus (cirrus, cirrocmuls i cirrostratus). Aquests mateixos detractors insisteixen en qu les suposades chemtrails detectades es troben a gran altura i no -com afirmen els seus defensors- a baixa.

 Magnitud de la conspiraci .

Els crtics argumenten que, atesa la magnitud de la suposada operaci per produir chemtrails, seria necessria la implicaci d'un gran nombre d'individus. A ms a ms molts chemtrails provenen d'avions civils, la qual cosa fa encara ms difcil mantenir el secret. Malgrat aix, no hi ha testimonis directes que confirmin la seva existncia, la qual cosa porta a suposar que la dita conspiraci en realitat no existeix.

Segons la USAF, la seva nica ala capa d'efectuar fumigacions s la 910, que usa per a aix avions C-130 Hercules.

 Aparici i desaparici de la chemtrail .

Segons la NOAA el fet que les esteles apareguin de vegades segmentades obeeix a que l'avi passa a travs de zones de l'atmosfera amb diferents humitats i temperatura:

Ocasionalment un avi a reacci, especialment si est ascendint o descendint, passar a travs d'una capa molt ms seca o ms humida de l'atmosfera, la qual cosa pot produir el patr d'estela trencada observada, apareixent aquesta de manera segmentada en lloc de contnua. 

 Existncia de coloracions .
En els cirrus -especialment en els cirrostratus- s normal que es produeixin irisacions. De fet l'Organitzaci Meteorolgica Mundial, al seu Atles de Nvols del 1975, ja mencionava que les estelas de condensaci eren capaces de generar irisacions de colors excepcionals.

 Fumigaci poc prctica .
Atesa la gran altura a la qual es produeixen les chemtrails, la mida petita de les suposades partcules que formen les fumigacions i els forts vents existents en aquella zona de l'atmosfera, les partcules no caurien sobre les zones fumigades, sin que serien dispersades a grans distncies. Aix, a ms a ms, faria molt difcil per als conspiradors evitar veure's afectats per la fumigaci.

 Trnsit aeri .
El trnsit aeri mant un elevat ritme de creixement. Aix explica per qu les esteles de condensaci sn cada vegada ms abundants en el cel. Una altra prova que es tracta de simples esteles s la prctica desaparici d'aquestes els dies posteriors als atemptats de l'11-S, desprs dels quals es va suspendre el trnsit aeri als Estats Units.

Adems, para los crticos con la teora, los dibujos que forman las chemtrails (cruzndose, paralelas, etc.) siguen simplemente las direcciones de las rutas areas.

 No constncia de fumigaci .
Les anlisis presentades pels partidaris de l'existncia de chemtrails no sn considerades pels crtics una prova suficient. Hom critica que en aquests estudis no s'analitzen els nvols, sin el sl, i que els productes trobats en ells sn normals i no constitueixen cap perill per a la poblaci. D'altra banda tamb s'apunta a errors d'interpretaci com confusi d'unitats de mesura.

 Fenmens similars .
Els avions llencen de vegades combustible per a alleugeir pes al realitzar un aterratge d'emergncia. ;
En les exhibicions aries i desfilades es llena fum acolorit amb finalitat ldica. ;
El iodur de plata actua com un poders nucli de condensaci, per la qual cosa s capa de generar nvols i fins i tot fomentar la precipitaci. Per aix de vegades ha estat escampat de manera deliberada. ;
Els pesticides es poden llenar des de l'aire, mtode conegut com fumigaci aria. ;
Escriptura de missatges en l'aire. ;
Els mssils i coets espacials sn capaos de generar esteles de condensaci a altures molt elevades. ;
Dispersi deliberada de substncies en l'alta atmosfera per tal d'estudiar el comportament d'aquesta. ;

 Vegeu tamb .
Cirrus ;
Cirrostratus;
Enfosquiment global;
Teoria de la conspiraci ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342625" title="Joan Rebagliato" nonfiltered="3900" processed="3887" dbindex="133930">
Joan Rebagliato i Font (Barcelona, 1927). Llicenciat en filologia clssica per la Universitat de Barcelona, aviat es va especialitzar en geografia i posteriorment en histria dels Pasos Catalans.
Com a gegraf va actuar com un gran impulsor en la renovaci de la geografia catalana introduint-la en l'etapa moderna. s membre de la Societat Catalana de Geografia i ha participat en nombroses obres collectives sobre geografia i histria dels Pasos Catalans.

El 1998 va rebre el premi Carles Rahola d'Assaig per la seva obra La Hispnia Catalana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342626" title="Club nutic" nonfiltered="3901" processed="3888" dbindex="133931">

Un Club Nutic es una associaci esportiva dedicada a la prctica i promoci de les activitats nutiques.

Els primers clubs nutics es vren iniciar a la Gran Bretanya aproximadament en el secle XVIII, ans que es difcil fixar una data. Hom podra dir que el primer veritable club nutic del mn, el Royal Cork Yacht Club es va fundar a l'any 1720. Tot i aix aquest club va canviar de nom durant la seva trajectria i tamb va passar per poques que varen veure la seva activitat interrumpida. 

Histricament hi han dos varietats de clubs nutics: 
 Els que es vren inspirar en els "Yacht Clubs" que eren associacions de propietaris de grans iots, com el Royal Sydney Yacht Squadron d'Australia de model Britnic. Els clubs d'aquest tipus estaven reservats en pricipi exclusivament a l'aristocrcia i la gent de gran poder econmic, car al seu origen la vela era un esport dels rics. D'una manera general el Reial Club Martim de Barcelona, el Reial Club Nutic de Barcelona i el Reial Club Nutic de Tarragona corresponien inicialment a aquesta mena de club, anant evolucionant amb el temps.

 Els que tenen l'origen en els "Sailing Clubs" (Clubs de Vela) britnics, i que son bsicament associacions de propietaris d'embarcacions petites d'un nivell social no tan alt. Aquests clubs es varen estendre molt a mida que les embarcacions de vela esportiva es varen comenar a produr a escala industrial. A la Costa Catalana molts clubs nutics tenien adems la funci de sevir com a centres socials per a l'esbarjo dels estiuejants i de la classe mitjana local. Al contrari que els clubs del primer tipus, molts d'aquests clubs veien la seva activitat molt reduda, i en alguns casos totalment interrumpida, durant l'hivern. Clubs d'aquesta varietat serien el Club Nutic Arenys de Mar, Club Nutic Estartit, Club de Vela Blanes, Club Nutic Lloret de Mar, Club Nutic Ampolla, Club Nutic Premi, i el Club Nutic el Masnou.


Tradicionalment tots els clubs nutics tenen una bandera caracterstica que identifica al club en particular. Les embarcacions del club aix com el local social tenen el privilegi de llur aquesta bandera, que sovint, per no sempre, t forma triangular. Aquesta tradici es tan important, que per exemple, la bandera del Club Nutic del Neva (Nevsky Flot) de Sant Petersburg, fundat per Pere III de Rssia, va inspirar la bandera de Finlndia.

Tradicionalment la mxima autoritat en un club de iots era el comodor, pero actualment quasi tots els clubs nutics tenen un president, igual que qualsevol altre club esportiu.

Installacions.
Normalment, un Club Nutic esta situat a la vora d'un port, una platja, un llac o un embassament. Tots els clubs club ofereixen diverses installacions als seus membres, la qualitat i dimensions de les quals varien segons l'importncia del club. Aquestes installacions poden incloure, boies per marcar la zona reservada a les embarcacions, els ancoratges i per a regates, aix com una zona de la costa o platja delimitada per a l's exclusiu dels membres del club. 

Alguns clubs poseeixen un port esportiu amb amarratges per membres i propietaris d'embarcacions, llocs per guardar equipament, dutxes, lavabos, etc. Aquestes installacions poden incloure tamb un dic sec per la reparaci i carenatge de les embarcacions amb grues, escales i tallers. 

Prcticament tots els Clubs Nutics compten amb un bar (amb o sense restaurant) i un local que afavoreix les activitats socials dels membres i serveix com a lloc de reuni per a els socis i llurs famlies.

 s de la paraula "Yacht Club".

Les tradicions i el prestigi normalement associats amb els clubs nutics han estat qualque vegada subvertits per entitats o empreses que s'han apropiat de la denominaci "yacht club" de manera no oficial. Per exemple el "Bangkok Yacht Club" es un complex residencial a la ciutat de Bangkok i el "Gowanus Yacht Club" es una brasseria a Brooklyn, Nova York.  Normalement l'activitat d'aquests clubs nutics sense autenticitat no t res a veure amb la navegaci de llurs membres en iots, tot i que sovint llur faana exterior faci servir un tema nutic, com el "Samui Yacht Club", que en realitat est un centre turstic a l'illa de Ko Samui.  

El "Tonkin Gulf Yacht Club" era la designaci no oficial de la Sptima flota americana durant la Guerra del Vietnam. En aquest cas el nom "yacht club" va ser apropiat amb intencions irniques. Aquest pseudnim de la Sptima flota va ser molt popular entre els seus membres a l'poca.

Referncies.

 Traducci resumida de la Viquipdia en angls;
 Yacht Clubs a Russia (en);
 Bandera del Club Nutic del Neva;

 Enllaos externs .
 Club Nutic Arenys de Mar;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342627" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 400 metres tanques homes" nonfiltered="3902" processed="3889" dbindex="133932">

La prova dels 400 metres tanques masculina va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La prova es va disputar el 14 i 15 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part cinc atletes representants de quatre pasos. Era la primera vegada que es disputava aquesta prova als Jocs Olmpics i ho feu en un estadi amb una circumferncia de 500 metres. 

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) no oficial 440 iardes (= 402,34 m)

Els temps realitzats a les dues sries sn incerts. A la final Walter Tewksbury va establir un nou rcord olmpic, abm 57,6 segons.

Resultats.

Primera ronda.
A la primera ronda es disputaren dues sries, el 14 de juliol. Els dos millors de cadascuna d'elles passaren a la final, quedant eliminat sols un atleta en aquest procs. 

Srie 1



Tewksbury va guanyar fcilment, amb Lewis acabant segon. Nedv d, que acaba tercer, s l'nic atleta en queda eliminat en aquesta ronda. 

Srie 2



Amb sols dos atletes a la srie ambds es classifiquen per a la final. Cap d'ells va donar el mxim de s ja que se sabien classificats. Tauzin creuava la lnia de meta en primera posici per un estret marge, tot i que aix no importava. 

Final.



DNS: no pren la sortida

Lewis no va prendre la sortida perqu la final es va disputar el 15 de juliol, un diumenge. Tewksbury va guanyar amb quasi cinc metres de diferncia sobre el ms immediat perseguidor. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342629" title="Estaci de Mollet - Santa Rosa" nonfiltered="3903" processed="3890" dbindex="133933">

 

 



Mollet - Santa Rosa s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe situada a l'oest del nucli urb de Mollet del Valls a la comarca del Valls Oriental. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.


1 En aquesta estaci paren els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342630" title="Estaci de Sant Miquel de Gonteres - Viladecavalls" nonfiltered="3904" processed="3891" dbindex="133934">







Sant Miquel de Gonteres - Viladecavalls s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe situada a la urbanitzaci de Sant Miquel de Gonteres de Viladecavalls a la comarca del Valls Occidental. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342631" title="Brennisteinsalda" nonfiltered="3905" processed="3892" dbindex="133935">


El Brennisteinsalda s un volc situat al sud de l'illa d'Islndia. T una altura d'uns 855 metres, i est troba prop de Landmannalaugar i no molt lluny d'Hekla.

En catal, el seu nom significa: onada de sulfur. Prov de les fumaroles sulfuroses que donen color a les seves vessants. Per hi ha molts altres colors: verd de les molses, negre i blau de la lava i les cendres, vermell del ferro que cont la terra. Podria ben ser la muntanya amb ms acolorida d'Islndia i la seva imatge es pot trobar sovint en llibres i calendaris.

Es pot veure que la muntanya encara s un volc actiu, amb les fumaroles sulfuroses, les fonts d'aigua bullent i el vapor d'aigua que surt pels seus costats.

La travessa Laugavegur passa per aqu, i just al davant s'hi pot trobar un camp de lava d'obsidiana.



Enllaos externs.
Foto, parts de la muntanya amb la ruta a Laugarvegur al fons;
Foto del Brennisteinsalda;
Ressenya per pujar al Brennisteinsalda;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342635" title="Juli Batllevell i Ars" nonfiltered="3906" processed="3893" dbindex="133936">

Juli Batllevell i Ars (Sabadell, 1864   1928) va ser un arquitecte catal .

Deixeble de Domnech i Muntaner i ajudant de Gaud (per exemple, en la Casa Calvet).

Va ser arquitecte municipal de Sabadell.

 Edificis .


 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342640" title="Trofeu Individual Bancaixa de 2008" nonfiltered="3907" processed="3894" dbindex="133937">
El Trofeu Individual Bancaixa de 2008 s la XXIII edici del Trofeu Individual Bancaixa de la modalitat d'Escala i corda de la pilota valenciana.

 Pilotaris .
 Des de la fase prvia . 


 Des d'octaus de final .
 Colau, de La Pobla de Vallbona;
 Soro III, de Massamagrell;

 Des de Quarts de final .
 Len, de Genovs;
 Miguel, de Petrer;

 Des de Semifinals .
 lvaro, de Faura;
 Genovs II, del Genovs;

 Feridors .
 Oltra;
 Pedrito;

 Partides .

 Fase prvia .





 Notes a la fase prvia .
Boni disputa la darrera partida de la Fase repescat per tractar-se del jugador que, tot i haver perdut la seua partida contra Fageca, ha sumat ms jocs. Per a la repesca s'han tingut en compte les partides de la segona tanda eliminatria de la mateixa fase. Per tant, ni Pasqual II ni Marcos (ambds amb 35 jocs) ni Primi (amb 20) poden ser repescats.

 Eliminatries .

 Octaus de final .





 Quarts de final .





 Semifinals .





 Final .





 Notes a la final de l'Individual del 2008 .
 A diferncia de les semifinals, retransmeses en directe des del Trinquet del Genovs, la final fou emesa per Punt 2 en diferit.
 El trinquet de Sagunt estava ple de gom a gom: 1.500 espectadors.
 Les pilotes de vaqueta escollides pels jugadors varen ser, totes, de l'artes Enric lvarez de Carcaixent.
 Els feridors foren Oltra per a lvaro, i Pedrito per a Genovs II.
 A l'inici de la partida els marxadors donaven de 10 per a lvaro, travessa que va ser encertada.
 L'evoluci del marcador fou: 15-15, 15-25, 40-25, 40-40, 45-40, 45-45, 60-45.

 Altres edicions .
 Trofeu Individual Bancaixa de 2004;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2005;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2006;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2007;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342645" title="Brett Lancaster" nonfiltered="3908" processed="3895" dbindex="133938">







Brett Lancaster (Shepparton, 15 de novembre de 1979) s un ciclista australi, professional des del 2003. Actualment corre a l'equip Milram.

Els seus xits esportius ms importants els ha aconseguit fins ara en pista, guanyant la medalla d'or en la prova de persecuci per equips dels Jocs Olmpics d'Atenes de 2004, aix com diversos campionats del mn de la mateixa especialitat.

 Palmars .
2002;
 Campi del Mn de persecuci per equips;
 1r al Tour d'Overijssel;
2003;
 Campi del Mn de persecuci per equips;
2004;
 Campi Olmpic de persecuci per equips ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Langkawi;
2005;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
2008;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;

Resultats al Tour de Frana.
2007. Abandona (5a etapa);
2008. 129 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
2004. 124 de la classificaci general;
2005. 112 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa i vesteix la maglia rosa durant una etapa;
2007. 115 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Perfil de Brett Lancaster al web de la ACF ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342646" title="Bibliotecari" nonfiltered="3909" processed="3896" dbindex="133939">
Un bibliotecari, documentalista o bibliotecari-documentalista,  s una persona que treballa a una biblioteca o unitat d'informaci (fsica o virtual) dedicant-s'hi la gesti de la informaci (la seva tria, adquisici, conservaci i difusi entre els usuaris del centre). 

En l'actualitat, les tasques del bibliotecari poden donar-se en mbits molt diferents: des de les biblioteques pbliques, a biblioteques universitries, arxius, centres de documentaci especialitzats, empreses de serveis documentals, empreses de gesti de continguts, arxius empresarials, etc.

Les seves tasques van des de l'atenci al pblic a la gesti de continguts al web, el disseny d'eines de recuperaci de la informaci (cercadors al web, sistemes d'indexaci, categories, taxonomies, etc.). 

Els bibliotecaris i documentalistes treballen amb tot tipus de documents i suports: llibres, documents d'arxiu, enregistraments sonors (des de discos a talls de veu en MP3), vdeos i pellcules, imatges (fotografies, cartells, etc.), fitxers digitals (de dades, d'imatge, de so...), objectes (a museus i colleccions especials (els herbaris d'una biblioteca de cincies, per exemple).

L'increment de la quantitat d'informaci i les tecnologies de recuperaci han fet que la presncia d'un professional que gestioni aquestes quantitats d'informaci i documents, les processi i les faci disponible, fsicament o en lnia, per a la seva consulta i el seu s, sigui necessria en tot tipus d'organismes i empreses amb fons documentals.

A la professi de bibliotecari i documentalista, a Espanya, s'accedeix mitjanant la carrera universitria de Biblioteconomia i Documentaci, que amb els nous plans d'estudi canviar el seu nom a Grau en Informaci i Documentaci.

 Vegeu tamb .
 Biblioteca;
 Biblioteconomia;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342647" title="Barawa" nonfiltered="3910" processed="3897" dbindex="133940">
Barawa o Barawqe (itali Brava, en swahili: Baraawe)  s una ciutat porturia a la costa oriental de Somlia, al sud-oest de Mogadiscio. Est habitada pel poble bravans que parla la llengua bravanesa, un dialecte del swahili . La seva poblaci el 1950 era de 9000 habitants, la majoria del clan digil barrejats amb els galla boran, i tamb ajuran (abans majoritaris).

 Economia .

L'agricultura t importncia per la fertilitat del sol. Es treballa el cuiro. La producci de pells, grans i mantega s rellevant. Es famosa pels seus tradicionals objectes d'art, com teixits d'aliindi o de kikoy, barrets anomenats Kofiya Barawi, usat pels dignataris encara avui dia, sandlies tradicionals, protectors i corretges, mobles, diversos pots de cuina, i objectes de cermica d'argila cuita del tipus heyban. Un tipus de fusta treballada es propi de Barawa, amb mobiliari com el atiir (llit de noces), el wambar (tamborets de fusta coberts de cuiro) i el mihmil (pea que aguanta l'alcor). Collarets d'or i plata, polseres i altres objectes de joieria tamb es feien a Barawa almenys fins el 1990. Objectes metllics eren els pots de te o caf, els llits de ferro, llances i fletxes.

 Arquitectura .

L'estil arquitectnic de Barawa es propi. Els carrers son amples i les finestres de gran mesura. Algun edificis que inclouen un pont al carrer que comunica amb altres cases (permetent als ancians i dones visitar als seus parents i amics sense haver de trepitjar el carrer) sn caracterstics: un d'aquestos es el Shpururu Champayi. La ciutat est dividida en barris, cadascun amb al menys una mesquita (rab masjid). El coral, portat a la ciutat en camells, es cremava per fer la cal pels edificis, sistema ms barat que portar el ciment importat.

Histria.

La ciutat s segurament la Bawari esmentada per Al-Yakut, que diu que exportava mbar. Al-Idrisi esmenta una ciutat amb el nom de B.rawa o M.rawa, i diu que era a la frontera del pas pag. Barros, seguint la crnica (avui perduda) de Kilwa, diu que fou fundada per zaidites de Al-Ahsa, desprs de Mogadiscio, i fins i tot una tradici diu que fou fundada sota el califa Abd al-Malik ben Marwan el 696/697.

Al segle XIV era una dependncia del sultanat de Pate. El 1418 fou visitada per una expedici xinesa, i es esmentada com Pu la wa. El 1503 el portugus Rui Loureno Ravasco va capturar a dotze xeics que van accedir a pagar tribut a Portugal. El 1507 Tristo  de Cunha i Albuquerque la van prendre per assalt i la van cremar; Barawa va ser defensada per entre quatre mil i sis mil homes.

Es va recuperar per va comenar a decaure al segle XVII per l'ascens dels galla. La sobirania portuguesa i fou reconeguda generalment fins el 1698. Els autors portuguesos la descriuen com una repblica governada per dotze xeics. Guillain esmenta un consell de govern format pels caps de cinc tribus (clans) somalis i dos clans rabs, amb un sobir escollit per set anys; la costum era matar a aquest sobir al final del seu mandat. La sobirania portuguesa va durar fin el 1758.

El Al-Busaid d'Oman van reclamar la sobirania en contra dels mazrui de Mombasa (1822) per sovint el tribut era pagat als caps somalis. El 1840 fou atacada per la comunitat religiosa de Bardera, que buscava un cam cap al mar; la ciutat fou destruda i els habitants van demanar la protecci del sold de Oman i Zanzbar. El 1875 fou ocupada durant dos mesos pels egipcis. El 1886 la declaraci anglo-alemanya va reconixer la sobirania del sold de Zanzbar sobre Barawa. Una companyia italiana va signar un tractat el mateix 1886 pel que arrendava la costa del Banadir (Benadir) al sold d'Obbia, que se'n proclamava sobir per sense dret. El 1888/1889 els drets de la companyia van passar a l'estat itali. Zanzbar va haver de reconixer els fets consumats en el tractat de 1892 amb Itlia.

L'abolici del trfics d'esclaus va comportar el bloqueig dels ports de Benadir als natius, i els clans encapalats pels biyaamal es van revoltar i van mantenir la lluita fins el 1910. El 1905 es va formar la colnia de Somlia Italiana de la que Barawa fou part dins el districte de Benadir. . 

Entre els somalis famosos de Barawa cal esmentar a Sheikh Uways al-Barawi, que va inspirar una revolta al Benadir que va durar fins el 1908 i que fou mort el 1909; Sheikh Nureini Sabiri, Sheikh Qassim al-Baraawi, Sheikh Ma'llim Nuri i la poetessa i religiosa  Dada Masiti. 

Els italians van intentar engrandir el port, per finalment les obres foren abandonades.

Desprs del 1947 fou un dels feus del Partit Digil-Mirifle, desprs anomenat Hizb al-Dastuur Mustaqil al-Somali (Partit Somali Independent Constitucional).

El 1991 els rebels van assetjar la ciutat que va quedar parcialment destruda. Molts dels seus habitants la van abandonar. 

 Referncies .


 Bibliografia .

Al-Idrisi, clima I, secci 7, a Storbeek MSOS, 1914;
Toung Pao, 1933;
J. Strandes, Die Portugiesenzeit von Deutsch und Englisch Ost-Afrika (amb les referncies portugueses principals);
C. Guillain, Documents sur l'histoire, la gographie et le commerce de l'Afrique Orientale;
C. H. Stigand, Ther Land of Zinj;
R. Coupland, Africa and its invaders;
R. Coupland, The explotation of East Africa;
G. Piazza, La regione di Brava nel Benadir; Guida dell'Africa Orientale Italiana;

 Enllaos externs .
 Bravanese;
 BravaOnLine;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342650" title="Batalla de Mogadiscio" nonfiltered="3911" processed="3898" dbindex="133941">
Batalla de Mogadiscio s el nom donat a diversos combats lliurats a Mogadiscio en els darrers anys:

 La primera batalla de Mogadiscio (3 i 4 d'octubre del 1993) fou una operaci de les forces americanes (i alguns malais i pakistanesos de les forces de la ONU) per capturar al senyor de la guerra  Muhammad Fara Hassan, lies Aydid. Va acabar amb la mort de 18 soldats americans i 73 de ferits (amb els morts i ferits anteriors ms de 100 baixes americanes) i la decisi de retirar-se del pas.
 La segona batalla de Mogadiscio foren les operacions de la Uni de Corts Islmiques de Somlia per capturar Mogadiscio entre el 7 de maig i el 6 de juny del 2006, quan finalment els islamistes van entrar a la ciutat fins llavors controlada per l'Aliana per la Restauraci de la Pau i contra el Terrorisme, afavorida pels americans.
 La tercera batalla de Mogadiscio es va lliurar entre el 22 i el 28 de desembre del 2006, quan els etops i els seus aliats locals del Govern Federal de Transici van assetjar la ciutat (dia 27) i la Uni de Corts islmiques la va abandonar (28 de desembre); els etops hi van entrar el dia 29.
 Com a continuaci de la batalla els combats produts el mar i l'abril entre els reorganitzats islamistes d'Al-Shabaab, aliats al clan hawiye, el mar i abril del 2007; els combats es van reproduir altre cop el novembre del 2007; el 19 i 20 d'abril del 2008 les forces etops van voler entrar a barris de la ciutat dominats pels islamistes i hawiye i les lluites es van reproduir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342651" title="Dalian" nonfiltered="3912" processed="3899" dbindex="133942">


Dalian (xins:   , pinyin: Dlin, rus:        , japons: Dairen) s una gran ciutat, el port ms important de la provncia de de Liaoning, situat al sud de la pennsula de Liaodong, i el segon ms important de la Repblica Popular de la Xina desprs del de Shanghai. Poblaci (2007), 6.080.000 habitants, incloent-hi una poblaci flotant d'uns 4 milions de persones.

Est situada en la part ms estreta de la pennsula, envoltada de muntanyes, banyada a l Oest per la Mar de Bohai i a l Est per la Mar Groga. Est integrada per deu districtes i comtats, inclosa la histrica ciutat porturia de Lshun, una important base naval, i diverses zones franques i obertes al desenvolupament tecnolgic, comercial i turstic.

L rea urbana t un total de 1.906 km de costa, abasta una superfcie de 12.574 km2 i la seva posici estratgica ha fet que serveixi de port a dues importants ciutats interiors del pas: Pequn (Pequn) i Tianjin, i s el major port comercial de l'industrialitzat nord-est de la Xina.

Dalian s una de les ciutats ms actives de la Xina: constitueix un punt clau per a l'exportaci dels pous de petroli de Daqing (provncia de Heilongjiang), ja que al port poden atracar grans petroliers i disposa d'mplies drassanes. En aquesta ciutat porturia tamb floreixen el comer, la indstria i el turisme, a ms de ser el centre agrcola (pomes, prssecs, cireres, rams, flors i altres vegetals), financer i pesquer de la zona (marisc i productes d'acucultura).

Entre les indstries destaquen les segents: petroleoqumica, electrnica, txtil, maquinria i equips de transport, metallrgica, processat d'aliments, farmacutica i de la construcci. Sn abundants la pedra calcria i les reserves de diamant. Des de 1988 se celebra a la ciutat un Festival Internacional de Confeccions i Moda, de gran fama dins del pas.

Les seves connexions ferroviries s'estenen fins al nord-oest i el nord de la Xina, i el 1990 es va concloure la construcci d'una autopista de 375 km que connecta la ciutat amb Shenyang, la capital i ciutat ms important de la provncia de Liaoning.



 Histria .

Va formar part de l'estat de Yan durant el perode de Primaveres i Tardors. Durant el perode de Weijing (220-420) la zona de Dalian s'anomenava "les tres muntanyes " , sota la dinastia Tang (618-907) es va anomenar "boca del riu de tres muntanyes", i sota les dinasties de Ming i Qing es deia "el port de tres muntanyes " o "el port de fang blau". Durant la dinastia Qing es va convertir en ciutat. Es van construir diversos ponts i plataformes per a canons. El nom oficial de Dalian el va rebre el 1899.

La histria de Dalian ha estat molt relacionada amb la de Lshun, ciutat situada al sud-oest de Dalian, igualment en la costa, a uns 30 km de distncia, que era un port important ja el segle VI: els anglesos el van ocupar el 1858 i els xinesos el van fortificar com a base naval en la dcada de 1880; els japonesos el van atacar i va passar a estar sota el seu control el 1895.

A conseqncia del tractat de Liaodong, la zona va passar a mans russes, junt amb altres regions limtrofes de la pennsula; durant el domini de Rssia (1898-1905), Lshun va passar a dir-se Port Arthur; els russos van considerar la regi com un punt estratgic en oferir accs a l'oce Pacfic durant tot l'any, i va ser mpliament refortificat per a s naval. En aquesta poca, Dalian va passar en cas de ser un petit port pesquer a un modern port comercial que els russos van denominar Dalny (       ), localitzat al sud de la lnia ferroviria de Manxria.

Mitjanant el tractat de Portsmouth, que va posar fi a la Guerra Rus-japonesa, el territori de Liaodong va passar a control japons i va canviar el seu nom pel de Guangdong. Alhora, els japonesos van rebatejar Dalian com Dairen, i la ciutat va ser ampliada i modernitzada; el 1937 va substituir Lshun com la capital de Guangdong i durant la dcada de 1930 i principis de la de 1940 es va convertir en el principal port de la zona de Manxria controlada pels japonesos.

A partir de la derrota del Jap en la II Guerra Mundial, ambds ports van passar a estar sota el control conjunt xins-sovitic el 1945. El 1950, Dalian va ser rebatejada com a ciutat de Lda (o L-ta), contracci de les primeres sllabes de "Dalian" i de la zona porturia vena coneguda com "L shnk u". El 1981, va recobrar el nom original de Dalian.

La Xina va recuperar la plena sobirania el 1955. Lshunkou va tornar a ser una base naval xinesa i Dalian va passar a ser una important zona industrial a finals de la dcada de 1950 i durant la dcada de 1960. En la dcada de 1970, Dalian es va convertir en el port petrolfer ms important de la Xina i, el 1985, va ser designada per dur a terme un pla preferencial de desenvolupament econmic. Avui s tamb una important destinaci turstica dins de la Xina a causa del seu aspecte net i ordenat i densitat de poblaci a la baixa: compta amb moderns hotels, installacions recreatives, platges i parcs prxims.

 Clima .
El clima de la ciutat s un clima continental humit influt pel mons (Classificaci de clima Kppen Dwa), caracteritzat per estius humits a causa del mons asitic de l'Est, i fred, vents, amb hiverns secs que reflecteixen la influncia de l'anticicl siberi. Les temperatures mitjanes mnimes el gener estan a al voltant de -6  C, mentre les temperatures mitjanes mximes el juliol estan al voltant de 27C.




 Enllaos externs .

 Descobrir Dalian;

 Referncies .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342656" title="Estaci del Nord (Barcelona)" nonfiltered="3913" processed="3900" dbindex="133943">


L'Estaci del Nord de Barcelona (oficialment, Barcelona Nord) s l'antiga estaci ferroviria terminal de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, i actualment capalera de gran part de les lnies d'autobs de llarg recorregut que arriben a la ciutat. Situada a l'extrem sud del barri del Fort Pienc, dins el districte de l'Eixample, els usos ferroviaris continuen a travs de l'intercanviador d'Arc de Triomf, on es troba tamb una parada de la L1 del metro. 

Sn moltes les destinacions dels autocars que surten de l'estaci de Barcelona-Nord: les que ressegueixen el corredor mediterrani, cap a Valncia, Alacant i Mrcia; la lnia Madrid-Saragossa-Barcelona d'ALSA; autobusos amb destinaci a Andalusia, Extremadura, Galcia, Castella i Lle i el Pas Basc, i un gran nombre de lnies internacionals, operades per Alsa Internacional i Eurolines principalment.

A ms a ms de l'estaci terminal d'autobusos, el conjunt inclou tamb una caserna de la gurdia urbana i un gimns municipal; el 1992 va acollir les disciplines de tennis de taula durant els Jocs Olmpics. A l'espai que ocupaven les vies de l'antiga estaci de tren s'hi va arranjar, durant els anys 1985-1991, el parc de l'Estaci del Nord.

L'edifici.
L'estaci ferroviria, construda el 1861 als terrenys que anteriorment havia ocupat el Fort Pienc aixecat per Felip V arran de la caiguda de Barcelona durant la guerra de Successi, era el punt d'arribada dels trens de la lnia de Lleida. La faana original, que s'ha conservat, est encarada al parc i es troba parcialment soterrada pels canvis de rasant. Obra de P. Andrs i Puigdoller, s d'estil neoclssic, amb un cos central amb front. L'estaci va ser ampliada el 1910 amb la construcci de la gran coberta amb estructura metllica. L'accs principal, construt ms tard (1912), dna a l'avinguda de Vilanova i a la plaa d'Andr Malraux i s obra de Demetri Ribes, l'autor de l'Estaci del Nord de Valncia, i com aquella es mou entre la Sezession vienesa i la tradici modernista local, amb notables treballs ornamentals de vidre, ferro, fusta i cermica, parcialment conservats. 

Enllaos externs.
Estaci d'autobusos Barcelona Nord;
Estaci del Nord, dins poblesdecatalunya.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342662" title="Estaci de Camallera" nonfiltered="3914" processed="3901" dbindex="133944">

 





Camallera s una estaci de la lnia Ca2 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada a l'est del nucli de poblaci de Camallera al terme municipal de Saus, Camallera i Llampaies a la comarca de l'Alt Empord de la provncia de Girona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou i no hi efectuen parada els Catalunya Exprs.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342664" title="Estaci de Sant Miquel de Fluvi" nonfiltered="3915" processed="3902" dbindex="133945">

 





Sant Miquel de Fluvi s una estaci de la lnia Ca2 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada a l'oest del nucli urb de Sant Miquel de Fluvi a la comarca de l'Alt Empord de la provncia de Girona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou i no hi efectuen parada els Catalunya Exprs.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342666" title="Estaci de Vilamalla" nonfiltered="3916" processed="3903" dbindex="133946">

 





Vilamalla s una estaci de la lnia Ca2 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al terme municipal de Vilamalla, per una mica allunyada del seu nucli urb, a la comarca de l'Alt Empord de la provncia de Girona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou i no hi efectuen parada els Catalunya Exprs.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342667" title="Estaci de Vilajuga" nonfiltered="3917" processed="3904" dbindex="133947">

 





Vilajuga s una estaci de la lnia Ca2 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al terme municipal de Vilajuga, per una mica allunyada del seu nucli urb, a la comarca de l'Alt Empord de la provncia de Girona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou i noms hi efectuen parada part dels regionals que circulen per l'estaci.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342668" title="Quinasa" nonfiltered="3918" processed="3905" dbindex="133948">
Una quinasa, tamb anomenada fosfotransferasa, s un enzim capa de transferir un grup fosfat des d'una molcula donadora cap a un substrat. Aquest procs de transferncia s'anomena fosforilaci.



Tipus.
Les quinases es poden classificar segons el substrat sobre el qual actuen. Les protenes quinases, per exemple, sn enzims que provoquen canvis funcionals en altres protenes, mitjanant fosforilaci. Les protenes quinases, de les quals s'han arribat a identificar fins a 518 tipus diferents en humans, juguen un paper cabdal en la transmissi de senyals i el control de processos complexos dins la cllula. 

Altres tipus de quinases inclouen enzims que actuen sobre lpids, glcids, aminocids, o nucletids, entre d'altres.

El nombre EC de les quinases s 2.7.1.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342669" title="Estaci de Llan" nonfiltered="3919" processed="3906" dbindex="133949">

 







Llan s una estaci de la lnia Ca2 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada a l'est del nucli urb de Llan, per una mica allunyada d'aquest, a la comarca de l'Alt Empord de la provncia de Girona. A ms de regionals, tamb efectua parada un tren de Llarg Recorregut, l'Estrella Costa Brava.
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.


 Alguns regionals no efectuen parada a Vilajuga sent la segent o anterior Figueres.
 Alguns regionals no efectuen parada a Colera sent la segent o anterior Portbou.

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342670" title="Estaci de Colera" nonfiltered="3920" processed="3907" dbindex="133950">

 





Colera s una estaci de la lnia Ca2 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al terme municipal de Colera, per una mica allunyada del seu nucli urb, a la comarca de l'Alt Empord de la provncia de Girona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou i noms hi efectuen parada part dels regionals que circulen per l'estaci.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342673" title="Nombre EC" nonfiltered="3921" processed="3908" dbindex="133951">
El nombre EC (de Enzyme Comission number s el sistema de classificaci sistemtica d'enzims ms utilitzat actualment. Designa tots els enzims coneguts sota categories numriques, corresponents als diferents tipus de reacci que catalitzen. Cada enzim t almenys un nombre que li pertany en exclusiva, tot i que enzims amb ms d'una activitat coneguda poden tenir ms d'un nombre.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342674" title="Fiat Group" nonfiltered="3922" processed="3909" dbindex="133952">


FIAT (acrnim de Fabrica Italiana Automobili Torino) es va fundar el 1899 com a empresa fabricant d'autombils per Giovanni Agnelli i altres socis. Posteriorment es va diversificar en nombrosos sectors, esdevenint el grup financer i industrial ms important d'Itlia. Ha tingut sempre la seva seu a Tor, en el Piemont, Itlia occidental.

Desprs d'un perode de difcil desenvolupament, marcat per diverses ampliacions de capital, la propietat de l'empresa passa a Giovanni Agnelli, que posteriorment esdevindr senador durant el Feixisme i continuar al front del grup fins a la fi de la Segona guerra mundial.
Per aquest motiu va arriscar perdre la propietat de l'empresa. Posteriorment Agnelli pass el control a Valletta, ja que el seu nic fill mascle mor en un accident d'aviaci. Home de qualitats no gaire comuns, Valletta s'encarreg de dirigir una de les poques empreses italianes que no es va agenollar completament desprs de la derrota.

Gianni Agnelli, l'hereu i net de Giovanni, esdevingu president de la FIAT el 1966 i va romandre com a tal fins al seu 75 aniversari, quan les normes estatutries el van obligar a cedir la presidncia. 
El crrec va passar a l'ex-administrador delegat Cesare Romiti i posteriorment a un mnager genovs que treball durant molts anys a la General Electric en els EUA, Paolo Fresco.
La crisi del grup port el germ Umberto Agnelli a la presidncia i desprs de la seva mort fou el torn de Luca Cordero di Montezemolo tamb president de la Ferrari; l'hereu designat per la  famlia Agnelli, John Elkann, ha estat nomenat vice-president  a l'edat de 28 anys i altres membres de la famlia formen part del consell d'administraci. L'Administrador Delegat, Giuseppe Morchio, dimit quan Montezemolo fou nomenat president, i fou substitut per Sergio Marchionne, des de l'1 de juny del 2004.

Distribuci del grup.
Actualment, FIAT Group est formada per  (% de participaci):
 Autombil:
 Fiat Group Automobiles (amb les marques Fiat, Alfa Romeo, Lancia, Abarth i Fiat Professional) (100%);
 Ferrari (85%);
 Maserati (100%);

 Vehicles Industrials:
 Iveco (100%);

 Maquinaria agrcola i de construcci:
 CNH (89,2%);

 Components i sistemes de producci:
 Fiat Power Train Technologies (100%);
 Magneti Marelli (100%);
 Teksid (84,8%);
 Comau (100%);

 Editorial i Comunicaci;
 Itedi (amb les marques La Stampa i Publikompass) (100%);

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342675" title="Estaci de Sant Jordi Desvalls" nonfiltered="3923" processed="3910" dbindex="133953">

 





Sant Jordi Desvalls s una estaci de la lnia Ca2 de la xarxa de Mitjana Distncia de Renfe de Catalunya situada al terme municipal de Sant Jordi Desvalls, per una mica allunyada del seu nucli urb, a la comarca del Girons de la provncia de Girona. 
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou i no hi efectuen parada els Catalunya Exprs.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342676" title="Trlladyngja" nonfiltered="3924" processed="3911" dbindex="133954">
Situat al camp de lava d'dahraun, el Trlladyngja s el volc en escut ms gran d'Islndia, arribant a una altura de 1.468 metres sobre el nivell del mar, i uns 600 metres per sobre el desert i camps de lava del voltant.

T un dimetre d'uns 10 quilmetres i la seva inclinaci s d'uns 4 o 5 a la part baixa, per de 6 a 8 a les parts ms altres. El seu crter allargat t entre 1.200 i 1.500 metres de longitud, 500 metres d'amplada i uns 100 metres de profunditat.

La majoria dels seus camps de lava van fluir en direcci nord, amb un dels seus braos arribant a la vall de Brardalur, a una distncia d'aproximnadament 100 quilmetres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342677" title="Dinastia Tudor" nonfiltered="3925" processed="3912" dbindex="133955">
Dinastia Tudor- 
La dinastia Tudor prov d'una familia del pas de Gales que acabaren ser nombrats comtes de Richmond, comtes de Pembroke, ducs de Redford i tenien consaginitat amb els barons Grey of Wilton.  Fora d'Anglaterra eren familia dels reis Valois de Frana i dels ducs de Baviera.

El smbol de la familia Tudor era la rosa dels du petals, anomenada la Rosa Tudor i que era de color blanc.  Els Tudors arribaren ser uns reis molt autoritaris i eren molt conegut pel seu carcter fort i el color roig dels seus cabells.

La dinastia Tudor regn Anglaterra des de 1485 fins 1603.

Llistat dels Tudors primitius.
Ednyfred Fychan ap Cynwrig (mor en 1246);
Goronwy ap Ednyfed (1268);
Tudur Hen ap Goronwy (mor en 1311);
Tudur Fychan (mor en 1367);
Maredudd ap Tudur ;
Owen Tudor (1400-1461) es cas amb la reina vidua de Enric V d'Anglaterra i mare d' Enric VI d'Anglaterra: Catalina de Valois i Baviera (1401-14379 filla del rei Carles VI de Frana;
Edmund Tudor, comte Richmond (v1430-1456);

Mitjanant el matrimoni de la filla del rei Eduard IV d'Anglaterra, els Tudor passarien a la histria d'Anglaterra com a reis.
Elisabet de Plantagenet es cas amb Enric Tudor (1457-1509) fill d'Edmund Tudor, comte de Richmond (v1430-1456) i de Margareth Beaufort (1443-1509).  La seva descendncia iniciarien la dinastia Tudor per un curt periode de temps.

Llistat dels reis d'Anglaterra de la Dinastia Tudor.
Enric VII d'Anglaterra (1457-1509) espos d'Elisabet de Plantagenet d'Anglaterra, filla del rei Eduard IV d'Anglaterra.
Enric VIII d'Anglaterra (1491-1547);
Eduard VI d'Anglaterra (1537-53);
Joana Grey (1537-1554)- Regn en 1353 per un espai de nou dies.
Maria I d'Anglaterra (1516-1558- regn des de 1553-1558);
Elisabet I d'Anglaterra (1533-1603) regn des de 1558-1603.

Dinastia Estuard o Dinastia Stuard.

Referncies.
Quaderns de genealogia Nr. 1 "Les Families Reials d'Europa"- Pilar A. Argenter. (2000);
Histria d'Anglaterra (Diversos autors);

Pellicules i sries.
Els Tudors (Srie televisiva de la dinastia Tudor de 18 episodis que es basa amb la vida de la familia durant el regnat del rei Enric VIII d'Anglaterra).- Canal Plus para Digital Plus. (2007);

Enllaos Externs.
http://www.royal.gov.uk/output/Page11.asp (Pgina oficial de la Casa Reial d'Anglaterra, sobre els Tudors);
http://www.bbc.co.uk/history/british/tudors/ (TV BBC- en angls);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342678" title="Teo Fabi" nonfiltered="3926" processed="3913" dbindex="133956">
Teodorico Fabi, ms conegut com a Teo Fabi (Mil, 9 de mar de 1955) s un ex pilot itali de Frmula 1 i de Formula Indy. 

Carreres.

Fabi va participar en 71 grans premis de Frmula 1, sent el primer realitzat en 23 de gener de 1982. Va aconseguir dos podis i va sumar un total de 23 punts en els campionats que va participar. Va tenir tres pole positions, per mai va liderar una volta. Va crrer tamb en el campionat de IndyCar de 1983; durant aquell any, es va fer el segon pilot a qualificar-se per a a pole position de les 500 Milles de Indianpolis com noven. Va liderar les primeres 23 voltes fins que va haver de retirar-se de la carrera en la volta 44 a causa d un problema a la vlvula de combustible. 

Ell s el germ ms vell de Corrado Fabi, tamb pilot de carrera; Corrado va compartir, en 1984, l'adrea d'un Brabham amb ell: ja que Teo participava, al mateix temps, de carreres del CART (Championship Auto Racing Teams), Corrado llavors, assumia el lloc del germ en aquelles carreres de Frmula 1 que ell no podia estar present. 

Teo tamb va obtenir xit en la carrera de pilot de carrera de carros esportius, culminant amb la conquesta del campionat, el 1991, per l'equip Tom Walkinshaw Racing (TWR) pilotant un Jaguar.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342679" title="Corrado Fabi" nonfiltered="3927" processed="3914" dbindex="133957">
Corrado Fabi (12 d'abril, 1961, Mil) s un pilot itali. Va participar en 20 grans premis sense aconseguir punts assolint un set lloc com millor resultat. s el Germ menor de Teo Fabi.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342686" title="Spyker F1" nonfiltered="3928" processed="3915" dbindex="133958">
Spyker F1 Team, (Spyker abreujat), s un equip de Frmula 1, creat al setembre de 2006, desprs de la compra de l'equipo Midland F1. Un dels canvis ms significatius sn els nous colors del monoplaa: taronja i platejat.

La compra de Midland F1. 

 

Les remors sobre la possible venda de Midland van comenar a circular a partir de la meitat de la temporada 2006, menys de dos anys desprs que Shnaider la comprs a Eddie Jordan. Les remors suggerien un preu de venda de 128 milions de dlars. Els equips de frmula 1 s'havien tornat ms valuosos degut al fet que no s'anaven a admetre nous equips desprs del 2008, amb un mxim de 12 llocs per omplir. 

El 9 de setembre de 2006, es va anunciar que l'equip havia estat venut a Spyker Cars. Aquesta companyia va pagar 106.6 milions de dlars per l'equip. Michiel Mol es convierteix en el nou director de l'equip i membre de la directiva de Spyker. Com part del tracte, les actuacions van exhibir publicitat revisada durant les ltimes tres carreres del 2006, i l'equip va comenar a utilitzar la bandera holandesa (en lloc de la russa) ja que Spyker t la seva seu en aquest pas.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342706" title="Estaci de Trmens" nonfiltered="3929" processed="3916" dbindex="133959">

 





Trmens s una estaci de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya situada a l'est del nucli urb de Trmens a la comarca de la Noguera de la provncia de Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342707" title="Pianissimo" nonfiltered="3930" processed="3917" dbindex="133960">
 

Pianissimo s un terme utilitzat en msica per a indicar una determinada intensitat en el so, s a dir, un determinat mats. La seva abreviatura s . La intensitat que requereix pianissimo s menor que la qual indica piano. 

Durant el segle XIX pp s la indicaci de menor intensitat ms habitual i ppp es reserva per a quan calgui tocar de la manera ms suau possible. 

En el segle XX es troben indicacions de pppp i fins i tot ms. Requereix tocar al lmit del que permeti l'instrument sense emmudir-lo. Alguns compositors, com Salvatore Sciarrino, busquen amb aix que soni ms el pas de l'arc en un instrument de corda o l'al en un instrument de vent que la nota indicada. 

En qualsevol cas, apareix sempre de manera abreujada, sempre sota el pentagrama i precisament sota la nota on comena aquesta dinmica. En el segon ter del XVIII, on encara la indicaci de dinmica s una mica excepcional, noms afecta a la frase o motiu en qesti. Per des de finals del XVIII fins als nostres dies, l'intrpret ha de mantenir-la fins que aparegui un nou indicador de dinmica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342708" title="Estaci de Vallfogona de Balaguer" nonfiltered="3931" processed="3918" dbindex="133961">

 





Vallfogona de Balaguer s una estaci de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya situada al nord-oest del nucli urb de Vallfogona de Balaguer a la comarca de la Noguera de la provncia de Lleida. Actualment aquest baixador s una parada facultativa, que cal sollicitar al cap de tren per tal que el comboi hi pari.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342710" title="Derek Jacobi" nonfiltered="3932" processed="3919" dbindex="133962">

Sir Derek George Jacobi (Leytonstone, Londres, 22 d'octubre de 1938-) s un actor, director de cinema angls. L'any 1994 va ser nomenat cavaller per la seva trajectria teatral. Jacobi es conegut com una de les veus ms destacades pel seu s de la paraula, estudiats amb una elocuci i tonalitat excepcional en el teatre.


(usuari escolar)
Jacobi, fill nic, va nixer a Leytonstone ,Londres, Anglaterra, fill de Daisy Gertrude una secretaria que treballava en una botiga de draps al carrer Leyton High i Alfred George Jacabi, qui portava una botiga de llaminadures i va ser un estanquer a Chingford. El seu besavi va emigrar de Anglaterra cap  Alemanya durant el segle XIX. La seva famlia pertanyia a la classe obrera. Era un nen de la guerra.
(article escolar)

Enllaos externs.
Filmografia de l'actor a Internet Movie Database ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342711" title="Estaci de Gerb" nonfiltered="3933" processed="3920" dbindex="133963">

 





Gerb s una estaci de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya situada a l'est del nucli de poblaci de Gerb, al terme municipal d'Os de Balaguer a la comarca de la Noguera de la provncia de Lleida. Actualment aquest baixador s una parada facultativa, que cal sollicitar al cap de tren per tal que el comboi hi pari.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342716" title="Estaci de Sant Lloren de Montgai" nonfiltered="3934" processed="3921" dbindex="133964">

 





Sant Lloren de Montgai s una estaci de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya situada al sud-oest del nucli de poblaci de Sant Lloren de Montgai, al terme municipal de Camarasa a la comarca de la Noguera de la provncia de Lleida. 



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342717" title="Guy Ligier" nonfiltered="3935" processed="3922" dbindex="133965">
Guy Ligier (Vichy, 12 de juliol de 1930) fou el creador de la marca d autombils Ligier. Fou expilot i jugador de rugbi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342718" title="Cop a Cop" nonfiltered="3936" processed="3923" dbindex="133966">
Cop a Cop s una colla bastonera de Grcia que neix a l'entorn de l'esquerra independentista i va comenar la seva activitat el mar del 2007. La seva primera actuaci fou durant la festa Major de Grcia d'aquell any al carrer Crsega convidats per la Comissi de Festes Populars. Tres van ser els balls d'aquella primera actuaci i en un any han anat millorant i reemplaant-los per uns balls prpis. Essent actualment un total de 9 balls els que pot realitzar i d'una durada aproximada de 20 minuts per actuaci.

Una de les caracterstiques de la colla s la seva adaptabilitat a les noves tecnologies ja que per el moment no t msics fixes i les seves actuacions s'han desenvolupat sempre amb equip de msica. Fet que li permet una gran adaptaci i innovaci musical. Aix no vol dir que no en cerqui, ben al contrari, la colla segueix esforant-se per trobar acompanyament musical per les seves actuacions. 

La Colla Bastonera de Grcia Cop a Cop vesteix pantal i camisa blanca i faldilla negra. La faixa granate, els camalls negres i les espardenyes de betes negres. L'escut de la colla va cosit al bra esquerra. Alguns dels seus membres han incorporat al vestuari el mocador blau de la Vila de Grcia. Actuen arreu dels Pasos Catalans.

 Enllaos externs .

 Bloc de Cop a Cop;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342719" title="Bristen" nonfiltered="3937" processed="3924" dbindex="133967">


El Bristen s una muntanya dels Alps Glarus dins de Sussa. 



Enllaos externs.
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342720" title="Estaci de Vilanova de la Sal" nonfiltered="3938" processed="3925" dbindex="133968">

 





Vilanova de la Sal s una estaci de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya situada al terme municipal de Les Avellanes i Santa Linya, que dna servei al nucli de poblaci de Vilanova de la Sal, que est a uns 5 kilmetres de l'estaci, a la comarca de la Noguera de la provncia de Lleida. Actualment aquest baixador s una parada facultativa, que cal sollicitar al cap de tren per tal que el comboi hi pari.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342721" title="Estaci de Santa Linya" nonfiltered="3939" processed="3926" dbindex="133969">

 





Sant Linya s una estaci de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya situada al terme municipal de Les Avellanes i Santa Linya, a uns quants kilmetres del seu nucli urb, a la comarca de la Noguera de la provncia de Lleida. Actualment aquest baixador s una parada facultativa, que cal sollicitar al cap de tren per tal que el comboi hi pari.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342722" title="Athletic Club Omonia Nicsia" nonfiltered="3940" processed="3927" dbindex="133970">

L'Athletic Club Omonia Nicsia (en grec modern                                     ) s un club xipriota de futbol de la ciutat de Nicsia. Omonia signifiaa harmonia en grec.

Histria.
El club va ser fundat el 1948, provocat per les turbulncies poltiques d'aquell perode entre els esquerrans i els dretans. Alguns futbolistes de l'APOEL criticaren les posicions poltiques del club i en foren expulsats. Aquests amb altra gent van fundar el l'Omonia Nicsia. El club ingress a l'Associaci Amateur Xipriota de Futbol. El 1953, els clubs d'aquesta associaci ingressaren a la Federaci Xipriota i l'Omonia ingress a Primera Divisi.

A ms de futbol el club t seccions de basquetbol, voleibol, futbol sala i ciclisme.

 Estadi .
L'APOEL juga al nou Estadi GSP (tamb conegut com Estadi Pancypria) des del 1999, que comparteix amb els seus rivals APOEL i Olympiakos Nicsia. Va jugar a l'Estadi Makario entre 1978 i 1999 i al vell Estadi GSP entre 1953 i 1978. El club t previst inaugurar un nou estadi propi.

La secci de bsquet juga al Pavell Eleftheria. La de voleibol al Pavell Lefkotheo i la de futbol sala al Pavell de l'Institut Melkonian.

 Jugadors destacats .
Llistats segons l'any en que debutaren al club (entre parntesi):
  Sotiris Kaiafas (1967);
  Mihai Mocanu (1972);
  Gregory Savva (1973);
  Giorgos Savvidis (1981);
  Spas Djevizov (1984);
  Georgios Christodoulou (1986);
  Emil Spasov (1988);
  Kostas Malekkos (1989);
  Nedim Dudic (1991);
  Joseph Juriac (1991);
  Gocha Gogrichiani (1993);
  Charis Nicolaou (1995);
  Petros Konnafis (1996);
  Rainer Rauffmann (1997);
  Vesko Mihajlovi  (1999);
  Dusan Tittel (1999);
  Anders Nielsen (2000);
  Efstathios Aloneftis (2001);
  Marco Haber (2002);
  Stefan Brasas (2003);
  Vlatko Grozdanovski (2004);
  Jozef Kozlej(2004);
  Paulo Rink (2006);
  Magno Mocelin (2005);
  Georgios Vakouftsis (2005);
  Antonis Georgallides (2006);
  Ioannis Okkas (2008);
  Claudiu Niculescu (2008);
  Clayton (2008);

 Entrenadors destacats .
  Igor Netto (1967);
  Iontso Arsof (1988);
  Helmut Senekowitsch (1991);
  Duan Galis (1999);
  Asparuh Nikodimov (2000);
  Arie Haan (2000);
  Henk Houwaart (2000);
  Toni Savevski (2002);
  Franciszek Smuda (2004);
  Ioan Andone (2006);
  Dragomir Okuka (2007);
  Ioannis Matzourakis (2007);
  Giorgos Savvidis (2008);

 Palmars .
 Futbol .
Associaci Xipriota de Futbol
 Lliga xipriota de futbol (19): 1961, 1966, 1972, 1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1987, 1989, 1993, 2001, 2003;
 Copa xipriota de futbol (12): 1965, 1972, 1974, 1980, 1981, 1982, 1983, 1988, 1991, 1994, 2000, 2005;
 Supercopa xipriota de futbol (14): 1966, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1987, 1988, 1989, 1991, 1994, 2001, 2003, 2005;

Associaci Amateur Xipriota de Futbol
 Lliga (4): 1949, 1950, 1951, 1952;
 Copa (5): 1949, 1950, 1951, 1952, 1953;

 Voleibol .
 Copa xipriota (2): 1999, 2006;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web de seguidors GATE 9;
 Web de seguidors GATE 9 LIMASSOL;
 Web de seguidors trifillara;
 Web de seguidors OmonoiaG9;
 Web de seguidors Omonia.org;
 Web de seguidors kifines;
 Videoblog;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342727" title="Estaci d'ger" nonfiltered="3941" processed="3928" dbindex="133971">

 





ger s una estaci de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya situada al terme municipal d'ger, a 9 kilmetres del seu nucli urb, a la comarca de la Noguera de la provncia de Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342729" title="Gegants de Grcia" nonfiltered="3942" processed="3929" dbindex="133972">

Els Gegants de Grcia van ser construts per primer cop l'any 1982, per ngels Jutglar, i batejats el 24 de Mar de 1985. L'any 1991, es va fer una rplica dels mateixos. La colla de Geganters de Grcia, s'inicia de manera formal l'any 1992, encara que abans altres simpatitzants ja treien els Gegants per la Festa Major.

Els Gegants de Grcia realitzen dos balls propis: El gambeto (ball de gala) i Toc de Grcia (noms ballat per la Festa Major de Grcia a partir del 2002), tot i que a la darrera Festa Major de 2007 van estrenar un ball nou " El ball del Festeig" per commemorar el seus 25 anys a la Vila.

 Pau .

Representa un senyor benestant de finals del segle XIX. Medeix 3 metres i 75 centmetres i pesa 70 quilos. Vesteix amb una capa de vellut negre i barret de copa a la m. 
 Llibertat .

s una dona de Grcia, de casa bona de finals del segle XIX. Medeix 3 metres i 55 centmetres. Pesa 55 quilos i vesteix amb un pom de flors i una vano blau amb tres lliris blancs pintats (smbol de Grcia), estris indispensables per ballar el Gambeto. 

Els noms de Pau i Llibertat van ser els escollits entre els alumnes de les escoles. Pau, perqu l'alcalde que va aconseguir la independncia de Grcia l'any 1887 es deia Pau Fatj. El nom de Llibertat es va posar per diverses raons: primer, perqu la seu del primer consistori era a la plaa Llibertat; segon, perqu s un carrer que no ha canviat mai de nom malgrat els canvis poltics; finalment, perqu s un nom molt lligat a la histria dels graciencs amb totes les seves mobilitzacions en pro de la llibertat, tal com demostren la Revolta republicana de 1855, la Revoluci de l'any 1868 i la Revolta de les Quintes de 1870.

En Pau i na Llibertat, es van conixer ja fa 25 anys, en un Ball d'envelat de Festa Major, a finals del segle XIX. En Pau li va regalar un pom de flors i un vano a na Llibertat, estris indispensables per ballar  El Gambeto .

El  Gambeto , s el seu primer ball propi, adaptaci d una msica popular i amb coreografia de la colla de geganters. 

Totes les figures festives que formen part de la Colla de Geganters de Grcia son: En Pau i na Llibertat, en Torradet i la Gresca (representant el sol i la lluna), en Pepitu Campanar i els capgrossos de Grcia. Aquests tenen un ball:  Toc de Grcia , ball de Gala de Festa Major composat per un membre de la colla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342730" title="Estaci de Cellers-Llimiana" nonfiltered="3943" processed="3930" dbindex="133973">

 






Cellers-Llimiana s una estaci de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya situada al sud del nucli de poblaci de Cellers i a la vora del pant de Terradets, al terme municipal de Castell de Mur, de la comarca del Pallars Juss.

La peculiaritat principal de l'estaci s que actualment l'edifici de viatgers de dues plantes s un alberg. El traat de les vies ha estat lleugerament modificat, anullant totes les vies de servei de mercaderies, i construint una andana nova que separa una mica l'edifici de l'alberg del lloc de trnsit dels viatgers.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;

Enllaos externs.
 Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342731" title="Estaci de Gurdia de Tremp" nonfiltered="3944" processed="3931" dbindex="133974">

 






Gurdia de Tremp s una estaci de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya situada dos quilmetres al nord-est del nucli de poblaci de Gurdia de Noguera, dins del terme municipal de Castell de Mur, a la comarca del Pallars Juss. Actualment aquest baixador s una parada facultativa, que cal sollicitar al cap de tren per tal que el comboi hi pari. El nom de l'estaci reflecteix el que tenia antigament la vila a la qual dna servei.

Totes les dependncies de l'estaci estan abandonades, i l'edifici central s en estat runs. Fins i tot l'accs a l'andana s problemtic, ja que per tal d'accedir-hi, hi ha un nic pas que travessa les vies un tros abans de l'andana. La resta del recinte est tot clos amb una tanca metllica.



 Vegeu tamb .
 Xarxa ferroviria de Catalunya;
 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
 Lnia Lleida - la Pobla de Segur;

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrficde Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342732" title="Goalunited" nonfiltered="3945" processed="3932" dbindex="133975">
Goalunited s un joc online gratut de temtica futbolstica, desenvolupat per l'empresa alemanya Gameforge. 
En el joc administres el teu propi equip de futbol, amb jugadors, estadi, empleats... 
El manager rep un equip amb 19 jugadors, que pot ampliar fins a 25 fitxant, amb el qual particips en una lliga en la qual s'hagi registrat, i un grup que se li ser assignat. 

Pots decidir alineacions, entrenaments, fitxatges, fitxatges d'empleats, juvenils, estadi, preus i moltes altres opcions que segueixen actualitzant. Actualment s'han implementat les seleccions nacionals en les quals els managers de cada pas decideixen quins jugadors les compondrn. 

Existeix una opci "Premium" amb la qual pagant certa quantitat s'obtenen certes millores (escut i samarreta personalitzat, accs a estadistiques,bsqueda avanada en el mercat de fitxatges, opci de jugar tornejos United...), per que no alteren la mecnica del joc.

 El Joc . 

El joc consisteix en el control d'un club que reps al registrar-te. 
La plantilla de jugadors que reps al comenament se selecciona de manera aleatria per sempre aquesta equilibrada, de manera que els jugadors no tingui cap desavantatge al principi. 

Es poden contractar els segents empleats: 

Assessor financer ;

Coordinador de relacions ;

Entrenador ;

Entrenador de juvenils ;

Entrenador de porters ;

Fisioterapeuta ;

Mdic ;

Preparador fsic ;

Psicleg esportiu ;

Segon entrenador ;

Tens un estadi que pots anar ampliant, a ms de millorar-li la condici i la comoditat. 
Pots adquirir un patrocinador que lluiras a la samarreta i et pagar un fix per setmana ms un bo per victria. 

Pots tenir una plantilla de 25 jugadors mxim. La puntuaci dels jugadors va entre 0 i 10 en intervals de 0,2. 
Pots entrenar als jugadors perqu millorin. L'entrenament es realitza una vegada a la setmana. 

Existeix un mercat de fitxatges on van a parar els jugadors que vens i on pots fitxar jugadors procedents d'altres equips. 

 El calendari de joc .

Nota: Varia segons el pas d'origen 

Dilluns - Copa United ;

Dimarts - Lliga United ;

Dimecres - Copa o amists ;

Dijous - Copa o amists ;

Dissabte - Lliga ;

Diumenge - Lliga ;

Cada temporada dura 4 mesos. Hi ha una competici de copa en la qual participen tots els equips. Si no hi ha suficients equips per a fer tots els emparellaments els de millor rnquing queden exempts de la 1 ronda. 

Es poden veure els partits en directe mitjanant el "Live-ticker", en el qual van narrant les ocasions segons ocorren. 

Tens un equip de juvenils al que pots observar cada setmana cert numero de jugadors, i si hi ha algun que despunti ho pots ascendir al primer equip. 

Per a la nova actualitzaci es van crear les Seleccions Nacionals i la primera competici ser la Eurocopa '08 simultniament amb la real.

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342733" title="Estaci de Palau de Noguera" nonfiltered="3946" processed="3933" dbindex="133976">

 





Plau de Noguera s una estaci de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya situada a l'oest del nucli de poblaci de Palau de Noguera, al terme municipal de Tremp a la comarca del Pallars Juss de la provncia de Lleida. Actualment aquest baixador s una parada facultativa, que cal sollicitar al cap de tren per tal que el comboi hi pari.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342736" title="Estaci de Sals de Pallars" nonfiltered="3947" processed="3934" dbindex="133977">

 





Sals de Pallars s una estaci de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya situada al terme municipal de Sals de Pallars, a uns kilmetres d'aquest, a la comarca del Pallars Juss de la provncia de Lleida. Actualment aquest baixador s una parada facultativa, que cal sollicitar al cap de tren per tal que el comboi hi pari.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342737" title="Estaci de la Pobla de Segur" nonfiltered="3948" processed="3935" dbindex="133978">

 





La Pobla de Segur s la capalera de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, est situada al sud del nucli urb de La Pobla de Segur a la comarca del Pallars Juss de la provncia de Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342738" title="Estaci d'Alcoletge" nonfiltered="3949" processed="3936" dbindex="133979">

 





Alcoletge s una estaci de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya situada al nord-oest del nucli urb d'Alcoletge, una mica allunyada d'aquest, a la comarca del Segri de la provncia de Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342739" title="Estaci de Vilanova de la Barca" nonfiltered="3950" processed="3937" dbindex="133980">

 





Vilanova de la Barca s una estaci de la lnia Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya situada al sud-est del nucli urb de Vilanova de la Barca a la comarca del Segri de la provncia de Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342740" title="Btlasse" nonfiltered="3951" processed="3938" dbindex="133981">


El Btlasse (3.193 m) s una muntanya que es troba als Alps Bearnesos dins els Alps Sussos, a Sussa, i est situada al nord del Gspaltenhorn. El Vorderi Btlasse (3.063 m) s un cim secundari situat al nord del Btlasse.

Galeria.


Enllaos externs.
 Btlasse a Summitpost.org;
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342745" title="Escut de Trbena" nonfiltered="3952" processed="3939" dbindex="133982">

L'escut oficial de Trbena t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp de gules, una torre d'or; al segon quarter, en camp d'argent, un bou passant de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 31 de maig de 1999, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.549, del 29 de juliol de 1999.

La torre s l'atribut de santa Brbara, patrona de la localitat, i fa referncia tamb a l'antic castell de la vila. El bou sn les armes parlants dels Bou, senyors de la vall de Trbena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342746" title="Anorthosis Famagusta FC" nonfiltered="3953" processed="3940" dbindex="133983">

L'Anorthosis Famagusta FC (en grec modern:                     Anorthosi Ammochostou) s un club xipriota de futbol i voleibol de la ciutat de Famagusta, actualment installat a Lrnaca.

Histria.
El club va ser fundat a Famagusta el 30 de gener de 1911. Desprs de la invasi turca de Xipre el 1974 el club s'establ a Lrnaca.

L'actual estadi del club s l'estadi Antonis Papadopoulos, construt el 1986 a Lrnaca. Porta el nom d'una persona que ajud al club en diversos moments difcils. Fins el 1974 el club jug a l'estadi GSE (Gymnastic Club Evagoras), que estava a la ciutat de Famagusta.

Palmars.
Futbol.
 Lliga xipriota de futbol (13): 1950, 1957, 1958, 1960, 1962, 1963,1995, 1997, 1998, 1999, 2000, 2005, 2008;
 Copa xipriota de futbol (10): 1949, 1959, 1962, 1964, 1971, 1975, 1998, 2002, 2003, 2007;
 Supercopa xipriota de futbol (7): |1962, 1964, 1995, 1998, 1999, 2000, 2007;

Voleibol mascul.
Lliga xipriota (17): 1973, 1975, 1977, 1978, 1982, 1986, 1987, 1988, 1989, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 2005, 2007, 2008;
Copa xipriota (14): 1975, 1978, 1980, 1986, 1987, 1988, 1989, 1991, 1993, 1994, 1995, 1997, 1998, 2005;
Supercopa xipriota (6): 1993, 1994, 1995, 1996, 2004, 2005;

 Voleibol femen .
Lliga xipriota (3): 2002, 2004, 2005.
Copa xipriota (2): 2004,2008;
Supercopa xipriota (4): 1993, 1994, 2002, 2005.

Handbol femen.
Lliga xipriota (3): 1999, 2000, 2001;
Copa xipriota (3): 1999, 2000, 2001;
Supercopa xipriota (2): 1999, 2000;

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial;
Secci de voleibol;
Web af-fc.com;
Anorthosis.net;
Web en angls;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342749" title="Francisca Sunyer Mas" nonfiltered="3954" processed="3941" dbindex="133984">
Na Francisca Sunyer Mas va nixer a Cabrera el 1925 i va morir a Dei (Mallorca) el 2002).

Els seus pares feien d'amos a l'illa de Cabrera fins que l'1 d'agost de 1936 soldats franquistes varen matar dos dels seus germans, Gaspar i Joan, i el seu pare, Dami.

Va estudiar magisteri i va ser mestra de l'escola pblica de nines de Dei durant els anys seixanta. Desprs va exercir a Sller.

Era una gran aficionada a les excursions per muntanya i molt apreciada per tot el poble de Dei, on va viure fins la seva mort. 

Va escriure Viure a Cabrera: Una Illa feta a Mida. Es va casar amb el pintor Marc Heine, amb qui va tenir un fill. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342750" title="Castells (revista)" nonfiltered="3955" processed="3942" dbindex="133985">



Castells s una revista catalana bimensual que des de 2004 tracta sobre tots els afers relacionats amb el mn casteller. S'hi pot trobar novetats, histria, estudis i/o anlisis tcnics, consells, entrevistes, mn social i institucional, llibres, msica, trobades, iniciatives...

La Nit de Castells .
La revista castells organitza des del 2007 la "Nit de Castells", la primera edici va ser a Valls i la segona a Vilafranca del Peneds. Durant la cerimnia entre d'altres actes s'entreguen els Premis Castells: 
Trajectria personal;
Iniciativa social;
Ambaixador de Castells;
Beca projectes que promocionen el fet casteller. ;

Consell assessor.
La revista compta amb un Consell Assessor, coordinat per Eloi Roca, i integrat per persones de referncia al mn casteller: Josep Bargall, Jordi Bertran, Eusebi Campdepadrs, Xavier Capdevila, Jordi Caus, Pere Ferrando, Eloi Miralles, David Rib, Jordi Roca i Enric Sucarrats. El consell exerceix de jurat del Premi Castells organitzat per la revista.

Referncies.


Enllaos externs.
Plana web de la revista;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342752" title="Jos Manuel Garca Gonzlez" nonfiltered="3956" processed="3943" dbindex="133986">







Jos Manuel Garca Gonzlez ( Lle, Espanya 1966 ) s un atleta retirat especialista en curses de fons.

Biografia.
Va nixer el 24 de gener de 1966 a la ciutat de Lle, poblaci situada a Castella i Lle.

Trajectria esportiva.
Ha desenvolupat la major part de la seva carrera activa com a esportista en el mn del cross, arribant a aconseguir el tercer lloc en tres ocasions juntament amb l'equip espanyol en el Campionat del Mn de Camp a travs. L'any 1996 es convert en campi d'Espanya d'aquesta modalitat, i el 1997 particip en l'equip espanyol que disput el Campionat del Mn d'Atletisme disputat a Atenes, on finalitz en quinz lloc.

El setembre de 1997 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports com a integrant de l'Equip espanyol de Marat.

Millors marques.
5.000 m - 14:04.29 min (1995) ;
Mitja Marat - 1:03:59 hrs (2002) ;
Marat - 2:08:40 hrs (1998) ;

Referncies.


Enllaos externs.
  Fitxa esportiva de Jos Manuel Garca a la IAAF;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342754" title="Escut de Teulada" nonfiltered="3957" processed="3944" dbindex="133987">

L'escut oficial de Teulada t el segent blasonament:

Escut ibric semipartit i truncat. Al primer quarter, en camp d'or, quatre pals de gules abraats d'atzur, sembrat de flors de lis d'or i amb el lambel de Npols de gules. Al segon quarter, tres faixes d'argent i tres de gules; sobre cada faixa d'argent es carregaran unes creus d'atzur. Al tercer quarter, en camp d'atzur, una llenca de terra, d'argent, que forma una badia, a l'extrem de la qual hi ha una torre d'or i a l'altre extrem, un castell del mateix metall. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 17 de febrer de 1992, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.744, del 13 de mar de 1992.

La primera partici presenta les armes d'Alfons d'Arag i de Foix, primer comte de Dnia i senyor de Teulada. A la segona partici, les armes dels Palafox, els successius senyors de la vila. A sota, una representaci de la badia de Moraira, amb el castell de Moraira en primer terme i, a l'altre extrem de la badia, la torre del Cap d'Or.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342755" title="Cantons de Cantal" nonfiltered="3958" processed="3945" dbindex="133988">
Els Cantons del Cantal sn 27 i s'agrupen en 3 districtes:

Districte d'Orlhac (12 cantons), cap a la prefectura d'Orlhac:
cant d'Arpajon-sur-Cre, cant d'Aurillac 1, cant d'Aurillac 2, cant d'Aurillac 3, cant d'Aurillac 4, cant de Jussac, cant de Laroquebrou, cant de Maurs, cant de Montsalvy, cant de Saint-Cernin, cant de Saint-Mamet-la-Salvetat, cant de Vic-sur-Cre.

Districte de Mauriac (6 cantons), cap a la sotsprefectura de Mauriac:
cant de Champs-sur-Tarentaine-Marchal, cant de Mauriac, cant de Pleaux, cant de Riom-s-Montagnes, cant de Saignes, cant de Salers.

Districte de Saint-Flour (9 cantons), amb cap a la sotsprefectura de Saint-Flour:
cant d'Allanche, cant de Chaudes-Aigues, cant de Condat, cant de Massiac, cant de Murat, cant de Pierrefort, cant de Ruynes-en-Margeride, cant de Saint-Flour-Nord, cant de Saint-Flour-Sud.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342756" title="Districte d'Orlhac" nonfiltered="3959" processed="3946" dbindex="133989">
El Districte d'Orlhac s un dels tres districtes del departament francs del Cantal, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 12 cantons i 96 municipis. El cap s la prefectura d'Orlhac.

Cantons.
cant d'Arpajon-sur-Cre, cant d'Aurillac 1, cant d'Aurillac 2, cant d'Aurillac 3, cant d'Aurillac 4, cant de Jussac, cant de Laroquebrou, cant de Maurs, cant de Montsalvy, cant de Saint-Cernin, cant de Saint-Mamet-la-Salvetat, cant de Vic-sur-Cre

Vegeu tamb.
Cantons del Cantal;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342757" title="Districte de Mauriac" nonfiltered="3960" processed="3947" dbindex="133990">
El Districte de Mauriac s un dels tres districtes del departament francs del Cantal, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 12 cantons i 96 municipis. El cap s la sotsprefectura de Mauriac.

Cantons.
Cant de Camps-sur-Tarentaine-Marchal, cant de Mauriac, cant de Pleaux, cant de Riom-s-Montagnes, cant de Saignes, cant de Salers

Vegeu tamb.
Cantons del Cantal;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342758" title="Districte de Sant Flor" nonfiltered="3961" processed="3948" dbindex="133991">
El Districte de Saint-Flour s un dels tres districtes del departament francs del Cantal, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 12 cantons i 96 municipis. El cap s la sotsprefectura de Saint-Flour.

Cantons.
cant d'Allanche, cant de Chaudes-Aigues, cant de Condat, cant de Massiac, cant de Murat, cant de Pierrefort, cant de Ruynes-en-Margeride, cant de Saint-Flour-Nord, cant de Saint-Flour-Sud

Vegeu tamb.
Cantons del Cantal;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342760" title="Mauriac" nonfiltered="3962" processed="3949" dbindex="133992">

Mauriac (en occit) Mauriac) s un municipi francs, situat al departament de Cantal i a la regi d'Alvrnia. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342762" title="Escut de la Todolella" nonfiltered="3963" processed="3950" dbindex="133993">


L'escut oficial de la Todolella t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'argent, una sageta de sable, somada d'un tud, tamb de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 9 de setembre de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.347, de l'1 d'octubre de 2002.

Es tracta de l'escut tradicional de la Todolella, amb el tud com senyal parlant allusiu al nom del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342763" title="Vida Gabriella" nonfiltered="3964" processed="3951" dbindex="133994">
Na Vida Gabriella s una escriptora, admiradora de la cultura balear d'en que va arribar a Dei (Mallorca) en els anys 50 acompanyada de la seva parella i tamb escriptor Bert Morton. 

Na Vida va ser dels primers extrangers a xerrar mallorqu, recollia receptes, ampliava rondalles, establia estretes amistats amb els deianencs. El seu llibre Els mallorquins sn bons allots va circular entre els amics abans de la seva publicaci formal anys ms tard. 

Actualment na Vida t una vuitantena d'anys i viu a Selva (Mallorca).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342764" title="Cantons de l'Alt Loira" nonfiltered="3965" processed="3952" dbindex="133995">
Els Cantons de l'Alt Loira sn 35 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte de Brioude (10 cantons - sotsprefectura: Brioude) :cant d'Auzon - cant de Blesle - cant de Brioude-Nord - cant de Brioude-Sud - cant de La Chaise-Dieu - cant de Langeac - cant de Lavote-Chilhac - cant de Paulhaguet - cant de Pinols - cant de Saugues;

 Districte de Lo Pui de Velai (16 cantons - prefectura: Lo Pui de Velai) :cant d'Allgre - cant de Cayres - cant de Craponne-sur-Arzon - cant de Fay-sur-Lignon - cant de Loudes - cant du Monastier-sur-Gazeille - cant de Pradelles - cant du Puy-en-Velay-Est - cant du Puy-en-Velay-Nord - cant du Puy-en-Velay-Ouest - cant du Puy-en-Velay-Sud-Est - cant du Puy-en-Velay-Sud-Ouest - cant de Saint-Julien-Chapteuil - cant de Saint-Paulien  - cant de Solignac-sur-Loire - cant de Vorey;

 Districte d'Yssingeaux (9 cantons - sotsprefectura: Yssingeaux) :cant d'Aurec-sur-Loire - cant de Bas-en-Basset - cant de Monistrol-sur-Loire - cant de Montfaucon-en-Velay - cant de Retournac - cant de Saint-Didier-en-Velay - cant de Sainte-Sigolne - cant de Tence - cant d'Yssingeaux;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342765" title="Districte de Brioude" nonfiltered="3966" processed="3953" dbindex="133996">
El Districte de Brioude s un dels tres districtes del departament francs de l'Alt Loira, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 10 cantons i 115 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Brioude.

Cantons.
cant d'Auzon - cant de Blesle - cant de Brioude-Nord - cant de Brioude-Sud - cant de La Chaise-Dieu - cant de Langeac - cant de Lavote-Chilhac - cant de Paulhaguet - cant de Pinols - cant de Saugues

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Loira;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342767" title="Districte d'Yssingeaux" nonfiltered="3967" processed="3954" dbindex="133997">
El Districte de Yssingeaux s un dels tres districtes del departament francs de l'Alt Loira, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 9 cantons i 44 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Yssingeaux.

Cantons.
cant d'Aurec-sur-Loire - cant de Bas-en-Basset - cant de Monistrol-sur-Loire - cant de Montfaucon-en-Velay - cant de Retournac - cant de Saint-Didier-en-Velay - cant de Sainte-Sigolne - cant de Tence - cant d'Yssingeaux


Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Loira;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342768" title="Districte de Lo Pui de Velai" nonfiltered="3968" processed="3955" dbindex="133998">
El Districte de Lo Pui de Velai s un dels tres districtes del departament francs de l'Alt Loira, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 16 cantons i 102 municipis. El cap del districte s la prefectura de Lo Pui de Velai.

Cantons.
cant d'Allgre - cant de Cayres - cant de Craponne-sur-Arzon - cant de Fay-sur-Lignon - cant de Loudes - cant du Monastier-sur-Gazeille - cant de Pradelles - cant du Puy-en-Velay-Est - cant du Puy-en-Velay-Nord - cant du Puy-en-Velay-Ouest - cant du Puy-en-Velay-Sud-Est - cant du Puy-en-Velay-Sud-Ouest - cant de Saint-Julien-Chapteuil - cant de Saint-Paulien  - cant de Solignac-sur-Loire - cant de Vorey

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Loira;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342769" title="Escut de Tors" nonfiltered="3969" processed="3956" dbindex="133999">


L'escut oficial de Tors t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'or, quatre bous de sable, posats de dos en dos, afrontats, els dos d'avall sedents. En abisme, un cercle d'atzur amb una torre d'or, maonada i aclarida de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 3 de desembre de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.398, del 13 de desembre de 2002.

Els bous, o toros, sn el senyal parlant tradicional allusiu al nom del poble, ja que antigament la localitat era un lloc de pas i pastura de bous (una torada). La torre fa referncia a la de l'esglsia parroquial de Santa Quitria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342770" title="Fabin Roncero Domnguez" nonfiltered="3970" processed="3957" dbindex="134000">






Fabin Roncero Domnguez ( Madrid, Espanya 1970 ) s un atleta espanyol, un dels millors especialistes en les proves de fons.

Biografia.
Va nixer el 19 d'octubre de 1970 a la ciutat de Madrid.

Trajectria esportiva. 
Ha arribat a ser recordista nacional de marat i de 10.000 metres, si b, perseguit per la mala fortuna en l'alta competici, mai ha arribat a aconseguir grans victries com altres esportistes de la talla de Martn Fiz o Abel Antn aix com pel domini afric en les grans competicions mundials. 

En la seva segona participaci en una marat, la marat realitzada a Capri el 1996, aconsegu un temps de 2:09:43, el qual el colloc entre els millors del mn. El seu major moment de glria amb la selecci espanyola fou la victria per equips en el Campionat del Mn d'Atletisme 1997 en marat i la medalla de bronze del Campionat d'Europa de Cross l'any 2002, en la qual va perdre una sabatilla al principi de la competici, el que el va impedir poder optar a l'or en aquesta competici; tot i aix aconsegu la victria per equips en aquesta mateixa competici.

El setembre de 1997 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports com a integrant de l'Equip espanyol de Marat.

Millors marques.
3.000 m - 7:41.48  Barcelona (2000) ;
5.000 m - 13:22.46  Sant Sebasti (2001) ;
10.000 m - 27:14.44  Lisboa (1998) ;
Mitja marat -  59:52  Berln (2001) ;
Marat - 2:07:23  Rotterdam (1999);

Referncies.


Enllaos externs.
  Fitxa a la Real Federacin Espaola de Atletismo;
  Fitxa a la IAAF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342773" title="Caltojar" nonfiltered="3971" processed="3958" dbindex="134001">

Caltojar s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Fuentelpuerco (atual Fuentetovar), La Riba de Escalote, Velamazn, Bordecorex, Casillas i Cabreriza.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342777" title="Chris Perret" nonfiltered="3972" processed="3959" dbindex="134002">
En Chris Perret (Frana, 26 de juny de 1930 - Dei, 6 de desembre de 1965) fou un politleg i poeta francoameric.

Va rebre la primera educaci a Frana, i hi va rebre la primera educaci; tanmateix, ms tard part a EUA, on es va graduar el 1947 i va servir a la marina americana en el Carib i Alemanya. 

A principis dels anys 50 va estudiar a l'Institut de Cincies Poltiques de la Sorbona i de tot d'una es va interessar per la poesia, que amb algunes de les seves illustracions varen aparixer a revistes de l'poca. Va publicar dos volums de poemes: Sang i uns altres poemes i Memries d'un Parsit. En el moment de la seva mort estava treballant en la seva primera novella llarga, Homus, i en traduccions dels poetes de surrealistes francesos. 

Va morir d'un atac de cor el 6 de desembre de 1965 a Dei, Mallorca. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342778" title="Briude" nonfiltered="3973" processed="3960" dbindex="134003">


Briude (en occit Briude, en francs Brioude) s un municipi francs del departament de l'Alt Loira, a la regi d'Alvrnia.
Amb aproximadament 6.900 habitants, la vila s la tercera del departament, darrere de Lo Pui de Velai i Monistrol-sur-Loire.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342781" title="Centenera de Andaluz" nonfiltered="3974" processed="3961" dbindex="134004">

Centenera de Andaluz s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Fuentepinilla, al sud amb Velamazn, Rebollo i Fuentetovar, a l'est amb Santa Mara del Prado i a l'oest amb Andaluz.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342782" title="Sinjau" nonfiltered="3975" processed="3962" dbindex="134005">


Sinjau (en occit Sinjau, en francs Yssingeaux) s un municipi francs del departament de l'Alt Loira, a la regi histrica del Velai i la regi administrativa d'Alvrnia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342783" title="Primaveres i Tardors" nonfiltered="3976" processed="3963" dbindex="134006">

El Perode de les Primaveres i de les Tardors o Perode Chunqiu (xins:      pinyin: ch n q u sh da) designa, en la histria de la Xina, la primera meitat de la dinastia dels Zhou de l'Est, s a dir un perode que va de la segona meitat del vuit segle a la primera meitat del cinqu segle. Treu el seu nom dels Annals de les Primaveres i de les Tardors, una crnica dels esdeveniments sobrevinguts en l'Estat de Lu, un petit regne de la pennsula de Shandong, entre el 722 aC i el 481 aC, que s'atribua tradicionalment a Confuci.

En aquesta poca, el poder la Xina es va descentralitzar. Els reis de la dinastia dels Zhou no controlaven directament ms que un petit domini reial, centrat sobre la seva capital (l'actual Luoyang). A qualsevol altre lloc, el poder era exercit per la noblesa, a travs de feus. Es compten, al vuit segle, diversos centenars de petits estats vassalls dels Zhou, dirigits per prnceps hereditaris, o b membres del mateix clan que els Zhou (en tota la Xina central), o b famlies aliades, o b potentats locals.

Els estats del perode de les Primaveres i de les Tardors eren petits, aix permetia un millor control del territori i la poblaci i, tamb, facilitava la competncia entre ells: aquest perode veur tant la desaparici dels brbars interiors amb els qui s havien estat escaramussant durant segles els Zhou de l Oest com la generalitzaci de les guerres entre xinesos. Eren sempre guerres en qu els nobles, fent s dels carros, combatien segons un estricte codi de cavalleria i en qu les forces d infanteria que els acompanyaven eren de dimensions modestes: rara vegada es mobilitzaven ms de 10.000 soldats i les campanyes duraven unes poques setmanes. Tot i aix, les lluites van distorsionar tot l ordre religis i ritual i en van quedar afectades tant les relacions del regnes entre ells com el vincles entre els llinatges que ocupaven una mateixa ciutat. El lent progrs de la noblesa va resultar en un augment en l'alfabetitzaci; i l'augment de l'alfabetitzaci va animar la llibertat de pensament i l'aven tecnolgic. Aquesta era va ser seguida pel perode dels Regnes Combatents.

 Naixement dels Zhou Orientals .

La caiguda de la capital de la dinastia Zhou de l Oest (1050 aC   770 aC), Hao, marc el comenament del perode de les Primaveres i de les Tardors. Desprs que la capital fos saquejada per les tribus nmades d Occident, el coronat prncep Ji Yijiu (   ) va fugir cap a l'Est. Durant la fugida de la capital occidental vers l'est, el rei Zhou es va recolzar en els senyors ms propers de Qi ( ), Zheng ( ) i Jin ( ) per protegir-se tant dels invasors com dels senyors rebels. Va traslladar la capital Zhou des de Zhongzhou (Hao) a Chengzhou (actual Luoyang) a la vall del Riu Groc, en una posici ms arrecerada: aix es va iniciar el nou perode dels Zhou de l Est que duraria fins la instauraci de l imperi, l any 221 aC.

La noblesa Zhou en fugida no tenia suports forts als territoris orientals; fins i tot la coronaci del prncep hereu va haver de ser recolzada per aquells estats per tenir xit. Amb la influncia de Zhou molt reduda, limitant-se a Luoyang i les areas properes, la cort dels Zhou no podia recolzar per ms temps sis grups de tropes de a peu (xins:   , pinyin: li j n). Els posteriors reis Zhou van haver de sollicitar ajudar d'estats vens o poderosos per protegir-se de les revoltes i per resoldre les lluites internes pel poder. La cort de Zhou mai no va tornar a recuperar la seva autoritat original; va ser relegada a governar per sota el control dels altres estats feudals. Encara que els Zhou nominalment va retenir el Mandat Celestial, el ttol no lis donava cap poder real.

 Ascens dels hegemnics .

El primer noble en ajudar als reis de Zhou va ser el duc Zhuang of Zheng (   ). Va ser el primer en establir el sistema hegemnic (xins:  , pinyin: b), el propsit del qual era mantenir l'antic sistema proto-feudal. Els historiadors tradicionals justificaven el nou sistema com un mitj de protegir els estats civilitzats ms febles i a la reialesa Zhou de les tribus "brbares" intruses. Localitzades en els quatre punts cardinals, les tribus "brbares" (pobles nmades assentats a les fronteres de la Xina) eren, respectivament, els Man, els Yi, els Rong i els Di.

Tots els anomenats estats "civilitzats", tanmateix, es trobaven, de fet, compostos d'una barreja d'tnies; i per aix no hi havia una lnia clara que separs els estats "civilitzats" dels pobles nmades. Tanmateix, aquestes tribus, tnica i culturalment diferents, tenien les seves civilitzacions prpies i niques en certes rees. Alguns grups tnics estaven tan substancialment civilitzats i eren tan poderosos mesurant-los pels estndards xinesos, que les seves entitats poltiques, incloent Wu i Yue, sn fins i tot incloses en algunes versions dels Cinc Grans Senyors.

Els estats nous i poderosos es trobaven ms ansiosos de mantenir els privilegis aristocrtics que no pas de recolzar a la dbil l'entitat governant en temps de problemes ( kuang f sh j); una idea que havia estat propagada mpliament durant la Xina imperial per consolidar el poder de la famlia que es trobs en el poder.

Els ducs Huan de Qi (685 aC - 643 aC) i Wen de Jin (636 aC - 628 aC) van continuar donant els passos per establir un sistema feudal, el que va portar una estabilitat relativa, encara que durant perodes ms curts que anteriorment. Les annexions es van anar incrementant, afavorint alguns dels estats ms poderosos, incloent Qin, Jin, Qi i Chu. El paper dels senyors es va desplaar gradualment des de la intenci manifestada de protegir els estats ms febles; el poder dels senyors eventualment es va convertir en un sistema d'hegemonia dels estats ms grans sobre els estats satllits ms febles d'origen xins i "brbar".

Els grans estats van usar el pretext de la protecci i de l'ajuda per intervenir i obtenir avantatges sobre els estats ms petits durant les seves lluites internes. Els senyors posteriors procedien majoritriament d'aquests grans estats. Es van proclamar a si mateixos com a amos dels seus territoris, sense si ms no reconixer a la figura titella de Zhou. L'establiment del sistema d'administraci local (Jun i Xi'an), amb els oficials assenyalats pel govern, va donar als estats millor control sobre els seus dominis. Els impostos van facilitar el comer i l'agricultura ms que el proto-feudalisme. Els camperols, malgrat l autoritat nominal del rei, ni tributaven, ni eren mobilitzables, estaven lligats a la terra i es distingien del nobles perqu no tenien cognoms: els nobles eren els Cent Cognoms o les Cent Famlies.

Els tres estats de Qin, Ji i Qi no sol van optimitzar la seva prpia fora, sin que, al mateix temps, van repellir l agressi de l'estat meridional de Chu, els governants del qual s'havia proclamat a si mateixos reis. Els exrcits Chu gradualment van ser envaint la conca del Riu Groc. L'etiquetar Chu com els "brbars meridionals" (Chu Man) no era ms que un pretext per advertir Chu sobre que no intervingus en les seves respectives esferes d'influncia. La invasi de Chu va ser posada a prova diverses vegades en tres grans batalles amb cada vegada ms violncia - la Batalla de Chengpu, la Batalla de Bi i la Batalla de Yanling; el resultat va ser la restauraci dels estats de Chen i Cai.

 El canviant ritme de la guerra .

Desprs d'un perode de guerres cada vegada ms exhaustives, Qi, Qin, Jin i Chu finalment es van ajuntar per a una conferncia de desarmament en el 579 a. C., on essencialment els altres estats es van convertir en satllits. En el 546 aC, Jin i Chu van acordar una nova treva.

Aquesta era de pau va ser sol un preludi al caos del perode dels Regnes Combatents. Cada un dels quatre poderosos estats es trobava sumit en contnues lluites pel poder. Sis famlies propietries de terres es feien la guerra l'una a l'altra a Jin. La famlia Chen eliminava els seus enemics poltics a Qi. La legitimitat dels governants era sovint desafiada en les guerres civils per diversos membres de la famlia real a Qin i Chu. Una vegada que tots aquests combatents pel poder es van establir fermament en els seus dominis, el vessament de sang entre els estats continuaria en el perode dels Regnes Combatents. Aquest perode va comenar oficialment en el 403 aC quan les tres famlies que encara quedaven de l'elit a Jin -Zhao, Wei i Han- van dividir l'estat; la impotent cort de Zhou va ser forada a reconixer la seva autoritat. Durant el relativament pacfic segle 6 aC, els dos estats costaners en l'actual Zhejiang, Wu i Yue, van comenar a guanyar gradualment ms poder. Desprs de derrotar i expulsar el rei Fu Chai de Wu, el rei Gou Jian de Yue es va convertir en l'ltim gran senyor reconegut.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342786" title="Coscurita" nonfiltered="3977" processed="3964" dbindex="134007">

Coscurita s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Enllaos externs.
Fotos de Coscurita;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342787" title="Alberto Juzdado" nonfiltered="3978" processed="3965" dbindex="134008">





Albeto Juzdado ( Madrid, Espanya 1966 ) s un atleta espanyol retirat, especialista en proves de fons.

Biografia.
Va nixer el 20 d'agost de 1966 a la ciutat de Madrid.

Trajectria esportiva.
Gran especialista de la marat, va obtenir el seu mxim xit internacional en la final del Campionat d'Europa d'Atletisme de 1994 realitzat a Hlsinki, on fianilitz tercer en la prova just per darrera de Martn Fiz i Diego Garca. Desprs d'aconseguir batre el rcord d'Espanya d'aquesta distncia en la Marat de Tquio el 1996 amb un temps de 2:08:46, aconsegu finalitzar segon en la Marat de Fukuoka (Jap) aquell mateix any. 

El setembre de 1997 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports com a integrant de l'Equip espanyol de Marati el 1998 guany la Marat de Tquio, la seva mxima victria a nivell individual.

Millors marques.
3.000 m - 8:08.87 min (1998);
5.000 m - 13:33.87 min (1993) ;
10.000 m - 27:57.85 min (1998) ;
Mitja marat - 1:01:10 hrs (2000) ;
Marat - 2:08:01 hrs (1998) ;

Referncies.


Enllaos externs.
   Fitxa a la RFEA;
  Fitxa a la IAAF;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342788" title="Escobosa de Almazn" nonfiltered="3979" processed="3966" dbindex="134009">

Escobosa de Almazn s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342789" title="Agassizhorn" nonfiltered="3980" processed="3967" dbindex="134010">


L'Agassizhorn s una muntanya dels Alps Bearnesos situada a Sussa. 


Enllaos externs.
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342790" title="Athlitiki Enosis Lemesou" nonfiltered="3981" processed="3968" dbindex="134011">

L'Athlitiki Enosis Lemesou, conegut com AEL Limassol, (en grec modern                         -    , en catal Uni Atltica de Limassol) s un club xipriota de futbol de la ciutat de Limassol.

A ms del futbol t seccions de basquetbol, voleibol, handbol, bowling i ciclisme.

 Histria .
L'AEL FC es fund el 1930 i fou membre fundador de l'Associaci Xipriota de Futbol. El club particip sempre a primera divisi excepte la temporada 1996-97.

 Estadi .
L'AEL FC juga els seus partits a l'estadi Tsirion, tamb conegut com Estadi Olympia (G.S.O). El comparteix amb l'Apollon Limassol i l'Aris Limassol. L'estadi fou construt el 1975 i porta el nom del filantrop Petros Tsiros.

 Palmars .
 Lliga xipriota de futbol (5): 1941, 1953, 1955, 1956, 1968;
 Copa xipriota de futbol (6): 1939, 1940, 1948, 1985, 1987, 1989;
 Supercopa xipriota de futbol (3): 1953, 1968, 1985;
 Copa K.A. Severi Cup (3): 1953, 1955, 1956;

 Secci de basquetbol .
L'equip mascul es cre el 1966 i actualment s'anomena Proteas EKA AEL. Juga al pavell Melford Arena. L'equip femen s'anomena KV Imperial AEL.
 Palmars .
 Lliga xipriota masculina (13): 1974, 1978, 1980, 1982, 1983, 1985, 1987, 1988, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007;
 Copa xipriota masculina (8): 1978, 1980, 1981, 1982, 1983, 1985, 2004, 2008;
 Supercopa xipriota masculina (7): 1985, 1988, 2003, 2005, 2006, 2007, 2008;
 Lliga xipriota femenina (6): 1993, 1997, 1998, 2003, 2006, 2007, 2008;
 Copa xipriota femenina (6): 1993, 1995, 1996, 1997, 1998, 2006, 2008;
 Supercopa xipriota femenina (3): 1998, 2006, 2007;

 Secci de voleibol .
L'equip femen es cre el 1976 i s'anomena Tranbunker Danoi AEL. Juga al pavell Nicos Solomonidis. Fou membre fundador de la Federaci de Voleibol de Xipre.
 Palmars .
 Lliga xipriota femenina (27): 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2005, 2006;
 Copa xipriota femenina (27): 1978, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2005, 2006;
 Supercopa xipriota femenina (10): 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2004, 2005, 2006, 2007;

 Secci de bowling .
Secci fundada el 1999 i membre de la Federaci del Districte de Limassol. Juga al Galaktika Bowling Center.
 Palmars .
 Campionat de Limassol (2): 2006, 2008;
 Copa de Limassol (5): 2003, 2004, 2005, 2007, 2008;

 Secci de ciclisme .
La secci de ciclisme es fund el 2001 i s membre de la Federaci del Districte de Limassol.

 Seccions desaparegudes .
Altres seccions actualment desaparegudes foren:
Hoquei sobre herba;
Handbol;
Voleibol mascul;
Waterpolo;

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web oficial EKA AEL;
 Web SY.F.AEL;
 Web no oficial;
 Web no oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342791" title="Frechilla de Almazn" nonfiltered="3982" processed="3969" dbindex="134012">

Frechilla de Almazn s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342796" title="Escut d'Utiel" nonfiltered="3983" processed="3970" dbindex="134013">


L'escut oficial d'Utiel t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, un castell d'or, maonat de sable i aclarit d'atzur, sobremuntades les dues torres laterals d'estrelles d'argent de vuit puntes. Per timbre, una corona reial tancada. A la part externa de l'escut, un filacteri d'argent amb la llegenda de sable: MUY LEAL, MUY NOBLE Y FIDELSIMA CIUDAD DE UTIEL ('Molt lleial, molt noble i fidelssima ciutat d'Utiel').

Histria.
Resoluci del 24 de febrer de 2003, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.461, del 17 de mar de 2003.

Es tracta de l'escut histric d's immemorial, amb la representaci de l'antic castell de la ciutat, avui desaparegut, i amb la corona prpia del Regne de Castella, al qual va pertnyer Utiel tradicionalment. L's del filacteri s un privilegi concedit a la ciutat pel rei Alfons XII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342797" title="La Riba de Escalote" nonfiltered="3984" processed="3971" dbindex="134014">

La Riba de Escalote s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342798" title="Francesco del Cossa" nonfiltered="3985" processed="3972" dbindex="134015">



Francesco del Cossa (Ferrara, c. 1436 - Bolonya, 1477/1478) s un important pintor itali de l'escola de Ferrara durant el Renaixement (Quattrocento).

 Biografia .

Deixeble de Cosm Tura amb Ercole Ferrarese, l'obra de Francesco del Cossa ensenya un domini de la representaci plstica dels personatges i dels detalls arquitecturals. El seu estil recorda a Piero della Francesca, i Mantegna.

El 1470, treballa amb Tura i Ercole  per a les decoracions de la sala dels Mesos  del palazzo schifanoia i realitza les pintures allegriques de tres dels dotze mesos sobre els dibuixos de Cosm Tura :
 Mese di marzo : Triomf de Minerva i signe d ries Borso d'Este executant justcia i marxant a la caa, pagesos que tallen la vinya.
 Mese d'aprile  : Venus i les Tres Grcies, el signe del taure, dels amants, Borso d'Este tornant de la caa.
 Mese di maggio : escena de collita, signe dels bessons, Apollo envoltat de les Muses i de Pegs, escena de collita Borso d'Este rebent una cistella de cireres.

El poc que li paguen pels frescos del palau Schifanoia el porta a deixar Ferrara i  torna definitivament a Bolonya.

A partir de 1472, realitza el fresc de la Madona de Baracano  a Bolonya desprs, el 1473, el gran retaule anomenat polptic Griffoni (Ercole de' Roberti n'executa la predella).

Mor de la pesta cap el 1477/1478.

 Obres .
 Madonna in trono, pel vitrall de San Giovanni in Monte, a Bolonya (1462).
 Mese de marzo, Mese d'aprile i Mese de maggio, (c. 1470),  palau Schifanoia, Ferrara ;
 Madonna con il bambino e i santi Petronio e Giovanni Evangelista, (1474), pinacoteca nazionale, Bolonya;
 Ritratto d uomo (1472-1477), Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid. ;
 Retaule de san Lazzaro (figures de sants, els animals sn de Roberti), museu de Berln ;
 Pala dell'Osservanza - L'annunciazione e la Nativit, Gemldegalerie Alte Meister, Dresden;
 Poliptic Griffoni, basilica San Petronio, dispersat :
 San Vincenzo Ferrer, National Gallery, Londres ;
 San Pietro (v. 1473), pinacoteca de Brera, Mil;
San Giovanni Battista (v. 1473), pinacoteca de Brera, Mil;
 La predella, d Ercole de' Roberti, Vatic;
 Crocifissione (1473), National Gallery of Art, Washington DC);
 San Petronio (1473), Palazzo dei Diamanti, Ferrara);

 Bibliografia  .
  L'Opera completa di Cosm Tura e i grandi pittori ferraresi dels suo tempo Francesco Cossa e Ercole de'Roberti. Milano,  Rizzoli 1974 (DIBA);

 Notes i referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342799" title="Estaci de Vila-seca" nonfiltered="3986" processed="3973" dbindex="134016">

 









Vila-seca s una estaci de les lnies Ca3, Ca4a i Ca6 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord-est del nucli urb de Vila-seca a la comarca del Tarragons de la provncia de Tarragona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca4;
Lnia regional Ca6;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342801" title="Majn" nonfiltered="3987" processed="3974" dbindex="134017">

Majn s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342802" title="Battista Dossi" nonfiltered="3988" processed="3975" dbindex="134018">
 
Battista Dossi (c. 1490-1548), tamb conegut com Battista de Luteri, va ser un pintor itali de l Escola de Ferrara. Va dedicar gaireb tota la seva carrera al servei de la Cort de Ferrara, on treballava amb el seu germ ms gran Dosso Dossi (c. 1489-1542). Es creu que Battista va treballar en l'estudi de Roma de Rafael de 1517 a 1520. 

 Bibliografia .
 Bnzit, Emmanuel, ed., Dictionnaire critique et documentaire des Peintres, Sculpteurs, Dessinateurs et Graveurs, Originally published 1911-1923. Paris, Librairie Grnd, 1976.
 Dizionario enciclopedico Bolaffi dei pittori e degli incisori italiani dall'XI al XX secolo, Turin, Giulio Bolaffi, 1972-1976.
 Gibbons, Felton, Dosso and Battista Dossi, Court Painters at Ferrara, Princeton, N.J., Princeton University Press, 1968.
 Groschner, Gabriele, Thomas Habersatter and Erika Mayr-Oehring, Masterworks, Residenzgalerie Salzburg, Salzburg 2002, 64.

 Enllaos externs .
 Battista Dossi a ArtCyclopedia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342803" title="Porto-Novo" nonfiltered="3989" processed="3976" dbindex="134019">

Porto-Novo (23.819 habitants) s la capital de Benn. La ciutat s un port sobre la bahia de Porto-Novo, part del Golf de Guinea. Porto-Novo s la segona ciutat ms gran de Benn, desprs de Cotonou, la principal ciutat del pas, tant poltica com culturalment. La ciutat s el centre d'una zona agrcola que produeix principalment oli de palmell, cot i kapok. A la dcada del 1990 es va trobar petroli a la costa enfront de la ciutat, pel que s'ha convertit en un important centre d'exportaci d'aquest hidrocarbur.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342807" title="Edurne Pasaban" nonfiltered="3990" processed="3977" dbindex="134020">
Edurne Pasaban Lizarribar (1 d'agost de 1973, Tolosa, Guipscoa) s una alpinista basca. A principis del 2008, era la nica dona alpinista, juntament amb Gerlinde Kaltenbrunner i Nives Meroi, que havia fet el cim d'onze dels catorze vuit mils del mn. 

La seva afici per la muntanya comen ja des de molt jove al costat dels seus pares. Poc a poc s'an endinsant en el mn de l'Alpinisme realitzant ascensions cada cop de major dificultat: Pirineus, Alps, Andes, etc. Ja amb 17 anys, ascend el volc Chimborazo, a l'Equador, de 6.310 metres d'altitud. Ha fet el cim dels segents vuit mils:

 2001 - Everest;
 16 de maig de 2002 - Makalu;
 2002 - Cho Oyu;
 26 de maig de 2003 - Lhotse;
 19 de juliol de 2003 - Gasherbrum II;
 26 de juliol de 2003 - Gasherbrum I o Hidden Peak;
 26 de juliol de 2004 - K2;
 21 de juliol de 2005 - Nanga Parbat;
 12 de juliol de 2007 - Broad Peak;
 1 de maig de 2008 - Dhaulagiri;
 5 d'octubre de 2008 - Manaslu;

s una de les tres dones encara amb vida que han escalat el K2 juntament amb Nives Meroi i Yuka Komatsu. Pat l'amputaci per congelaci de dues falanges dels dos dits segons dels peus desprs d'ascendir el K2 el juliol de 2004 al costat de Juanito Oiarzabal. 

Vegeu tamb.
 Wanda Rutkiewicz;

Enllaos externs.
 Web oficial d'Edurne Pasaban;
 Al filo de lo imposible, programa de TVE on particip Edurne Pasaban;
 Muntanyecs per l'Himalia;
 Gerlinde Kaltenbrunner;
 Vuit mils;
 ndex de muntanyes de ms de 8.000 m d'altura;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342808" title="Matamala de Almazn" nonfiltered="3991" processed="3978" dbindex="134021">

Matamala de Almazn s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342809" title="Estaci de Reus" nonfiltered="3992" processed="3979" dbindex="134022">

 

















Reus s una estaci de les lnies Ca3, Ca4a i Ca6 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord-oest del nucli urb de Reus a la comarca del Baix Camp de la provncia de Tarragona. A ms de regionals, tamb paren tots els trens de Llarg Recorregut que circulen per aquesta estaci com Talgo o Estrella.

Serveis ferroviaris.


 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca4;
Lnia regional Ca6;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342810" title="Momblona" nonfiltered="3993" processed="3980" dbindex="134023">

Momblona s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342811" title="Escut de Sorita" nonfiltered="3994" processed="3981" dbindex="134024">


L'escut oficial de Sorita t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camper de gules, dues torres torrejades d'or, maonades i aclarides de sable, acostades cadascuna en el seu flanc exterior d'un ca rampant de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 9 de juliol de 1996, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 2.837, del 30 de setembre de 1996.

Es tracta de l'escut tradicional de la vila, usat si ms no des del segle XIX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342812" title="Morn de Almazn" nonfiltered="3995" processed="3982" dbindex="134025">

Morn de Almazn s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342813" title="Gran Somlia" nonfiltered="3996" processed="3983" dbindex="134026">



Gran Somlia s el nom aplicat a les regions de la Banya d'frica poblada majoritriament per somalis, naci dividida entre quatre (cinc si es compta Somalilndia) estats. El concepte s el mateix que el de Pasos Catalans, amb la naci catalana repartida entre tres estats i en un d'ells (Espanya) subdividida en cinc comunitats autnomes. Aix Gran Somlia abraa la meitat de Djibouti, la Regi Somali d'Etipia (coneguda com Ogaden), la North Eastern Province  de Kenya, Somalilndia i els territoris de l'antiga Somlia Italiana. La bandera de Somlia ja representa aquesta divisi, amb un estel de cinc puntes, un per cadascun dels territoris.

 Conflictes .

La realitzaci del somni de la unitat ha portat a diverses guerres:

Amb Etipia la guerra de 1963-1969 o primera guerra etop-somali; la guerra del Ogaden o segona guerra etop-somali, i la guerra del 1982 o tercera guerra etop-somali. Els somalis del Front Nacional d'Alliberament del Ogaden, mantenen una lluita armada de baixa intensitat contra el rgim etop.

Amb Kenya la guerra Shifta  o guerra dels Shiftes.

 El somni .

Aquesta unitat noms es va realitzar parcialment del 1940 al 1948: desprs de la conquesta italiana d'Etipia (1936) la regi del Ogaden fou incorporada a la Somlia Italiana  i el 1940 les tropes italianes van ocupar la Somlia Britnica. En van quedar fora el Northern Frontier District de Kenya , i la Costa Francesa dels Somalis. El 1941 els britnics van recuperar la Somlia Britnica i la Italiana, per el 1948 el Ogaden fou retornat a Etipia, que tamb va rebre el Haud (Hawd) un territori de pastura al sud de la Somlia Britnica que si be tenia tractat de protecci dels britnics havia estat proms a Abissnia el 1897 a canvi de la seva ajuda contra els clans somalis que llavors estaven en el inici de la rebelli del Mad Mullah , encara que el Regne Unit va incloure una clusula de garantia per la qual els nmades gaudirien d'autonomia, clusula que no fou respectada. El britnics van oferir comprar el territori el 1956 per Etipia va refusar i desprs l'afer es va oblidar.

A la Costa Francesa dels Somalis Mahmud Harbi va proposar la uni a la futura repblica de Somlia (1956) per va morir en un accident aeri poc desprs i quan es va celebrar el referndum (1958), va donar majoria als partidaris de seguir associats a Frana, degut al vot dels fars i dels residents francesos que van superar als somalis alguns dels quals tamb s'oposaven a la uni.

 Renuncies .
Siad Barre, president de Somlia, va renunciar formalment a reclamar la North Eastern Province de Kenya en un viatge a Nairobi el 1981, i finalment el 1984 es va signar un acord per evitar incidents fronterers.

Un acord de pau amb Etipia es va signar el 1988 per no va suposar cap renuncia somali (Siad Barre, llavors president, fins i tot havia nascut al Ogaden)

El 1991, enderrocat Barre, Somalilndia es va fer independent. El 1998 es va crear l'estat de Puntland, i va seguir el de Jubaland, i Somlia del Sud-oest. Ms tard s'hi va afegir Galmudug (2006), mentre a Somalilndia sorgien Maakhir i Northland i s'anunciava un referndum al Awdal.

Referncies .


 Bibliografia.
 Pierre Petrides, The Boundary Question between Ethiopia and Somalia. New Delhi, 1983.

 Enllaos externs  .
Conflicte Somlia-Etipia-Kenya;
Somalia Online Noticies i discussions;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342815" title="Ago di Sciora" nonfiltered="3997" processed="3984" dbindex="134027">


L'Ago di Sciora s una muntanya de la Serralada Bregaglia (Alps Sussos), situada a Graubnden, Sussa.


Enllaos externs.
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;
 El grup de Sciora a Summitpost.org;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342816" title="Muriel de la Fuente" nonfiltered="3998" processed="3985" dbindex="134028">

Muriel de la Fuente s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342817" title="Diego Garca Corrales" nonfiltered="3999" processed="3986" dbindex="134029">





Diego Garca Corrales ( Azkoitia, Pas Basc 1961 - Azpeitia 2001 ) fou un atleta basc especialista en carreres de fons.

Biografia.
Va nixer el 12 d'octubre de 1961 a la ciutat guipuscoana d'Azkoitia.

Mor, de manera sobtada, el 31 de mar de 2001 a la poblaci de Loyola, a mitg cam entre Azpeitia i Azkoitia, desprs de patir un atac de cor mentre s'entrenava per a la mitja marat d'Azkoitia-Azpeitia.

Trajectria professional.
Va comenar la seva carrera esportiva corrent la prova dels 10.000 m. i posteriorment es pass a la prova de marat. La seva fiabilitat competitiva el va dur a ser seleccionat per l'equip d'atletisme espanyol al Campionat del Mn d'Atletisme el 1991. El 1994 particip en Campionat d'Europa d'atletisme disputat a Hlsinki, on obtingu la medalla de plata just per darrera de Martn Fiz i davant d'Alberto Juzdado, aconseguint un dels majors xits esportius espanyols de la histria. 

El 1997 va participar en el combinat espanyol participant en la prova de marat del Campionat del Mn d'Atletisme disputat a Atenes, on contribu a la victria espanyola per equips de la Copa del Mn. El setembre d'aquell mateix fou guardonat, amb la resta dels seus companys de selecci, amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports.

L'any 2000 es retir de l'alta competici.

Referncies.


Enllaos externs.
  Fitxa a la IAAF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342818" title="Estaci de les Borges del Camp" nonfiltered="4000" processed="3987" dbindex="134030">

 







Les Borges del Camp s una estaci de les lnies Ca3 i Ca6 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al sud del terme municipal de Les Borges del Camp, una mica allunyada del seu nucli urb, a la comarca del Baix Camp de la provncia de Tarragona.


 Alguns regionals de la lnia Ca6 no efectuen parada entre Les Borges del Camp i Mar-Falset, sent la segent o anterior Mar-Falset.

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca6;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342819" title="Nepas" nonfiltered="4001" processed="3988" dbindex="134031">

Nepas s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342820" title="Jean Alesi" nonfiltered="4002" processed="3989" dbindex="134032">

Jean Alesi, de nom real Giovanni Alesi, nascut el 11 de juny de 1964 a Avignon, Vaucluse, Frana, s un pilot de carreres francs d'origen itali. Jean Alesi va pilotar durant llarg temps a Frmula 1 per a l'escuderia Ferrari, i va arribar a gaudir de gran popularitat. Havent abandonat la Frmula 1, participa actualment en la Deutsche Tourenwagen Msters (DTM).

 Inici de carrera . 

La Carrera Professional de Jean Alesi inicia en 1985 amb la seva participaci en la Frmula 3 amb el Dallara Alfa Romeo. En les temporades 1985 i 1986 complix amb excel lents participacions en aquesta competitiva categoria, el que ho catapulta desprs de diferents problemes en 1987, a participar en la Frmula 3000 Internacional en 1988 amb l'equipo Oreca. No obstant aix, una srie de problemes que no solament van afectar al noven Alesi sin que als seus companys d'equip Johnny Herbert i Roberto Moreno el que va desmoralitzar totalment al jove pilot francs que va estar a punt de deixar l'activitat, sin hagus estat per l'oferta de Eddie Jordan per a competir en el seu equip de F3000 en 1989. Alesi li va retribuir aquesta oportunitat amb el triomf sense apel laci en el campionat d'aquest any, el que li va valer a Alesi un contracte com pilot de proves per a l'equip Tyrrell de Frmula 1. 

 Frmula 1 . 


Alesi va reemplaar a Michele Alboreto en el Gran Premi de Frana de la temporada 1989 en l'equip Tyrrell. Alesi definitivament va tenir un debut que va il lusionar. En la seva primera carrera va estar llarg temps darrere de l'experimentat campi mundial Alain Prost en el segon lloc, i va acabar definitivament quart, la qual cosa era un resultat notable per a un pilot debut, a ms darrere de tres consagrats com Prost, Nigel Mansell i Ricardo Patrese. 

La temporada segent, 1990 en el Gran Premi d'Estats Units a Phoenix, Alesi va tornar a sorprendre al mn motor obtenint un impressionant segon lloc amb el Tyrrell, arribant fins i tot a liderar un parell de voltes, fins que va ser superat pel tri-campi mundial Ayrton Senna qui es duria el trofeu de guanyador. Per Alesi havia complert la seva comesa, i havia cridat l'atenci dels dos equips ms importants de la F-1: Williams i Ferrari volien els seus serveis per a acompanyar a Nigel Mansell i Alain Prost respectivament. Alesi va reconixer anys desprs que no va decidir b al triar a la marca italiana amb base en Maranello, i que va ser massa impulsiu: Williams era l'opci que prometia triomfs, Ferrari podia prometre ser una llegenda. El jove Jean va triar l'opci dues. 

No obstant aix, des del principi es va veure que la relaci no portaria massa alegries. Alesi va sofrir quatre anys amb un equip Ferrari estranyament poc competitiu, que gaireb es conformava amb sortir quart o cinqu en el campionat mundial, sent desplaat per McLaren, Williams i Benetton. 

Alesi va guanyar una carrera amb Ferrari. Seria l'nica carrera que guanyaria en Frmula 1. El Gran Premi de Canad de la temporada 1995 seria el gran dia per a Jean desprs de tant penar amb un acte poc confiable i poc competitiu. Per Ferrari tamb s'havia avorrit del histrionisme i excessiu mpetu del francs pel que li van avisar que els seus serveis no eren requerits per a l'any segent: ja havien contractat al llavors solament bi-campi Michael Schumacher per a la temporada 1996. 

Desprs d'aix, Alesi sol va passar d'equip en equip sense major xit. En 1996 i 1997 va crrer per Benetton que va tenir dues temporades frustrants comparats amb el domini que van imposar amb Schumacher en 1994 i 1995 

En els dos anys segents a bord del Sauber Petronas es va mostrar un Alesi probablement en el seu millor moment, corrent ms tranquil que abans en Ferrari, per clarament l'acte no estava per a arribar ms enll del quart lloc. Despres Alesi tornaria a frustrar-se i passar a ser pilot de l'equip propietat de la seva ex-company d'equip, Alain Prost en la temporada 2000. Solament ms frustraci,amb acte poc confiable que acabaria ltim en el campionat. Aix que conclouria quan Alesi va tallar el seu contracte amb Prost a mitjan la temporada 2001 passant-se a l'equipo Jordan Profunda para reemplaar a l'acomiadat Heinz-Harald Frentzen per unes quantes carreres. Amb aquest equip va poder arribar en el Gran Premi d'Estats Units al seu Gran Premi Nombre 200, tot una fita per a ell, desprs de 10 anys d'ininterrompuda carrera. 

Desprs d'assolir aquella xifra, Alesi es va retirar de la Frmula 1 a final de temporada, i desprs d'una temporada de recs, actualment est corrent en el DTM Alemany amb un Mercedes Benz on ha tingut relatiu xit.

 Resultats Complets en Frmula 1 .
(Carreres en negreta indica pole position)



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342822" title="Nolay" nonfiltered="4003" processed="3990" dbindex="134033">

Nolay s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342823" title="Estaci de Riudecanyes - Botarell" nonfiltered="4004" processed="3991" dbindex="134034">

 







Riudecanyes - Botarell s una estaci de les lnies Ca3 i Ca6 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al terme municipal de Riudecanyes entre els nuclis urbans de Riudecanyes i Botarell, per molt allunyada d'ambds nuclis urbans, a la comarca del Baix Camp de la provncia de Tarragona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca6;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342824" title="Rello" nonfiltered="4005" processed="3992" dbindex="134035">

Rello s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342825" title="Olympiakos Nicsia" nonfiltered="4006" processed="3993" dbindex="134036">

L'Olympiakos Nicsia (en grec modern                     , Olympiakos Lefkosias) s un club de futbol xipriota de la ciutat de Nicsia.

Histria.
El club va ser fundat el 1931. Fou membre fundador de la Federaci de Xipre. En el seu palmars destaquen tres lligues, una copa i una supercopa. Va viure la seva poca daurada entre els anys 1962 i 1972. Juga a l'Estadi Neo GSP. En el passat va tenir seccions de basquetbol, voleibol, ciclisme i futbol sala.

 Palmars .
Futbol.
 Lliga xipriota de futbol (3): 1966-67, 1968-69, 1970-71;
 Copa xipriota de futbol (1): 1977;
 Supercopa xipriota de futbol (1): 1967;

Voleibol.
 Lliga xipriota (2): 1974, 1976;

Enllaos externs.
Web de seguidors;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342828" title="Soliedra" nonfiltered="4007" processed="3994" dbindex="134037">

Soliedra s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342829" title="Estaci de Duesaiges - l'Argentera" nonfiltered="4008" processed="3995" dbindex="134038">

 







Duesaiges - l'Argentera s una estaci de les lnies Ca3 i Ca6 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al terme municipal de l'Argentera entre els nuclis urbans de l'Argentera i Duesaiges, per molt allunyada d'ambds nuclis urbans, a la comarca del Baix Camp de la provncia de Tarragona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca6;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342831" title="Taroda" nonfiltered="4009" processed="3996" dbindex="134039">

Taroda s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Enllaos externs .
 Web Oficial de l'Ajuntament de Taroda;
 Taroda - Pgina de soria-goig.com;
 La parroquial de Taroda - Carmen Sancho;
 Taroda - Pgina de Pueblos de Espaa;
 El Blog de Taroda;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342832" title="Estaci de Pradell" nonfiltered="4010" processed="3997" dbindex="134040">

 







Pradell s una estaci de les lnies Ca3 i Ca6 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al terme municipal de Pradell de la Teixeta entre els nuclis urbans de Pradell de la Teixeta i La Torre de Fontaubella, per molt allunyada d'ambds nuclis urbans, a la comarca del Priorat de la provncia de Tarragona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca6;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342833" title="Escut de Zarra" nonfiltered="4011" processed="3998" dbindex="134041">


L'escut oficial de Zarra t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camper d'or, un castell d'atzur maonat i aclarit de sable. Al segon quarter, en camper de gules, cinc petxines d'argent en creu. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 20 de gener de 1993, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.976, del 3 de mar de 1993.

El castell fa referncia a l'antiga fortalesa medieval, d'origen musulm, mentre que a la segona partici hi ha les armes de l'almirall Bernat de Sarri, senyor del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342834" title="Estaci de Mar - Falset" nonfiltered="4012" processed="3999" dbindex="134042">

 







Mar - Falset s una estaci de les lnies Ca3 i Ca6 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al terme municipal de Mar entre els nuclis urbans de Mar i Falset, per allunyada d'ambds nuclis urbans, a la comarca del Priorat de la provncia de Tarragona.


 Alguns regionals de la lnia Ca6 no efectuen parada entre Mar-Falset i Les Borges del Camp, sent la segent o anterior Les Borges del Camp.

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca6;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342835" title="Velamazn" nonfiltered="4013" processed="4000" dbindex="134043">

Velamazn s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342836" title="Estaci de Capanes" nonfiltered="4014" processed="4001" dbindex="134044">

 







Capanes s una estaci de les lnies Ca3 i Ca6 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord del nucli urb de Capanes a la comarca del Priorat de la provncia de Tarragona.


 Alguns regionals no efectuen parada a l'estaci dels Guiamets, sent la segent o anterior Mra la Nova.

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca6;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342838" title="Estaci dels Guiamets" nonfiltered="4015" processed="4002" dbindex="134045">

 







Els Guiamets s una estaci de les lnies Ca3 i Ca6 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al sud del terme municipal de Guiamets, allunyada del seu nucli urb, a la comarca del Priorat de la provncia de Tarragona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca6;

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342839" title="Sala Municipal d'Exposicions d'Onda" nonfiltered="4016" processed="4003" dbindex="134046">
La Sala  Municipal d'Exposicions d'Onda (1971-2005) fou un espai fsic d'exposicions temporals, que es trobava al soterrani de l'antic Ajuntament d'Onda, sota el Salo de Plens, d'uns 80 m, amb les parets de formig, sense cap revestiment, i amb unes claraboies al sostre. La llum groguenca dels focus i el color verd clar del formig combinaven excellentment amb qualsevol obra artstica.
La Sala  Municipal d'Exposicions d'Onda, coneguda popularment com La Saleta Municipal, fou inaugurada el mes d octubre de 1971, per la Fira d Onda, amb una exposici dels dos majors ceramistes onders contemporanis: Angelina Als i Manolo Safont. 

Manolo Safont fou el director, encarregat i muntador de les exposicions, tot en . Fou qui seleccionava els artistes invitats, amb criteris personals, s clar, per que aconseguiren convertir aquesta Saleta Municipal en un dels referents dels corrents artstics ms avantguardistes del Pas Valenci.

Any rere anys, des de 1972 fins 1978, a l octubre, aprofitant la Fira d Onda, a l inici del curs i de la temporada expositiva, i on tot el poble sortia massivament al carrer, es feren set exposicions collectives, les cinc primeres anomenades Art Castellonenc d Avui, i les dues darreres Art d Avui al Pas Valenci  En aquestes exposicions collectives participaren molts dels artistes que havien exposat o exposarien individualment a la Saleta Municipal.

La Saleta Municipal mantenia l activitat expositiva durant tot l hivern. Aquesta dcada, en els darrers anys del Franquisme i la Transici, fou la ms activa i brillant. Amb posterioritat, la poltica local i conflictes personals van fer impossible la continutat del projecte, fins els anys 1983 i 1984 en qu es recuper parcialment, per no recuperar-se mai ms.

Aquest projecte expositiu aconsegu que molts onders, de tota condici i amb gusts artstics diametralment oposats, consideraren que cada cap de setmana era imprescindible passar per la Saleta Municipal, b per elogiar les obres, b per criticar l obra exposada, a l artista, i incls, al director. Manolo Safont havia aconseguit en eixos anys convertir la visita setmanal per veure art modern en un hbit.

La Saleta Municipal continu oferint exposicions per ja no tingu la qualitat aconseguida en els anys 70, ni la continutat ni la coherncia ni uns criteris clars. Els encarregats posteriors no pogueren portar una programaci definida i coherent, i el component localista acab imposant-se.

Notes.


Pgines que s hi relacionen.
Onda;
Manuel Safont Castell;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342840" title="TANGO" nonfiltered="4017" processed="4004" dbindex="134047">

El sistema de control TANGO (en angls TAco Next Generation Objects) s un sistema lliure i obert de control orientat a objectes utilitzat en el control d'acceleradors de partcules, experiments i en qualsevol mena de programari i/o maquinari que es troba activament desenvolupat pel consorci, composat per diversos sincrotrons.

TANGO es un sistema distribut de control. Funciona en una mquina allada igual que entre centenars. TANGO utilitza  ominorb com a implementaci de CORBA com a protocol de xarxa. La comunicaci bsica segueix el model client-servidor. Aix com la comunicaci entre clients i servidors pot ser sncrona, asncrona o conduda per esdeveniments.

TANGO est basant en els conceptes de orientaci a objectes i orientaci a serveis. El objecte model a TANGO suporta mtodes, atributs i propietats. Dins de TANGO tots els objectes venen representats per dispositius (devices).


Servidors de Dispositius.

Principalment TANGO es usat per proporcionar accs remot al maquinari. La resposta d'aquest maquinari pot resultar senzilla con uns bits digitals d'entrada/sortida fins a sofisticats sistemes de detecci o sistemes de control complets. L'accs a la maquinria s programat en un procs anomenat Servidors de dispositius. El servidor de dispositius implementa classes de dispositius que a la vegada implementen l'accs real al maquinari. En temps d'execuci el servidor de dispositius genera els dispositius que en son la representaci logia de les instncies hardware. El client importa els dispositius i els envia peticions utilitzant el protocol TANGO.

Emmarcats.

TANGO suporta els segents llenguatges:

 C;
 C++;
 Java;
 Python;
 Matlab;
 Labview;


Llicncia.

TANGO s distribueix sota dos llicncies. Les llibreries es troben llicenciades sobre la Gnu Llicncia pblica general menor o LGPL. Les eines i servidors de dispositius (llevat de manifestaci expressa) llicenciats sota la Gnu Llicncia Pblica General o GPL.

Codi Obert.

TANGO s un projecte de codi obert. Qualsevol que ho vulgui pot descarregar-se i utilitzar TANGO. El codi font es troba guardat es dos repositoris de CVS a SourceForge:

 codi font del ncli;
 codi font de servidors;

Es poden realitzar canvis locals o correccions de errades sobre els fitxers font, per l'enviament dels canvis al repositori requereix autoritzaci.

Consorci.

El consorci es el grup d'institucions que participen activament en el desenvolupament de TANGO. Per entrar-hi a formar part, una instituci hauria de signar el Memorndum de Comprensi i activament enviar contribucions al desenvolupament de TANGO. Actualment els consorci el formen els segents institucions:

 ESRF - European Synchrotron Radiation Facility, Grenoble, France;
 SOLEIL - Soleil Synchrotron, Paris, France;
 ELETTRA - Elettra Synchrotron, Trieste, Italy;
 ALBA - Alba Synchrotron, Barcelona, Spain;
 DESY - Petra III Synchrotron, Hamburg, Germany;

 El propsit del consorci s garantir el desenvolupament de TANGO.

Referncies.

Es refereix a les segents publicacions sobre TANGO per a ms informaci:

 TANGO - an object oriented control system based on CORBA, ICALEPCS 1999, Trieste (Italy);
 TANGO a CORBA based Control System, ICALEPCS 2003, Gyeongju (Korea);
 Ubiquitous TANGO, ICALEPCS 2007, Knoxville (USA);
 Future of TANGO, ICALEPCS 2007, Knoxville (USA);



-- (discussi) 15:16, 5 set 2008 (CEST)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342842" title="Estaci de Mra la Nova" nonfiltered="4018" processed="4005" dbindex="134048">

 







Mra la Nova s una estaci de les lnies Ca3 i Ca6 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord del nucli urb de Mra la Nova a la comarca de la Ribera d'Ebre de la provncia de Tarragona. 

Fins al 13 de desembre de 2008 a ms de regionals, tamb efectuava parada, l'Estrella Costa Brava, per aquest va deixar de circular per la lnia.


 Alguns regionals no efectuen parada a l'estaci dels Guiamets, sent la segent o anterior Capanes.

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca6;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342843" title="Velilla de los Ajos" nonfiltered="4019" processed="4006" dbindex="134049">

Velilla de los Ajos s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342845" title="Primera guerra etop-somali" nonfiltered="4020" processed="4007" dbindex="134050">
La primera guerra etop-somali fou un conflicte armat entre Etipia i Somlia, que es va lliurar principalment el 1964.

El 1963 el lder oromo Waqo Gutu, fundador de les Forces Unides d'Alliberament d'Ormia va iniciar la lluita que es va estendre per les rees oromo i somalis (Elkere) a la provncia etop de Bale. L'anomenada revolta de Bale tenia un rerefons de revolta de camperols i classista, reclamant terra i protestant contra les taxes, i tamb religis de musulmans contra cristians. . La revolta va durar de fet fins el 1969 i va rebre inicialment el suport de Somlia.

El febrer de 1964 les forces etops i somalis es van enfrontar a la frontera entre els dos estats. L'Organitzaci per a la Unitat Africana va intervenir i es va reunir el consell de ministres a Dar es Salaam; el Sudan va fer de mediador, i es va acordar una treva i l'obertura de negociacions directes, per el mar la lluita es va reprendre. De nou Sudan va actuar i es va signar a Khartum un alto el foc que havia d'entrar en vigor el 1 d'abril; el 31 de mar l'aviaci etop encara va bombardejar Hargeisa. Desprs del 1 d'abril la treva fou respectada. L'acord incloa una zona desmilitaritzada i la retirada de les respectives forces militars a 15 km de la frontera. 

Ms tard el primer ministre de Somlia Muhammad Haji Ibrahim Egal, nomenat el 15 de juliol de 1967, va abandonar el suport a la revolta per centrar el pas en el desenvolupament econmic. Al final del 1969 els rebels es van comenar a rendir. Waqo Gutu fou rodejat amb 20 homes per l'exrcit etop a Arana, i es va entregar (febrer de 1970). Els darrers rebels van deixar la lluita en la resta de l'any i comenaments del 1971. 

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342846" title="Viana de Duero" nonfiltered="4021" processed="4008" dbindex="134051">

Viana de Duero s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342849" title="Anai Mudi" nonfiltered="4022" processed="4009" dbindex="134052">

L'Anai Mudi s el pic ms alt de les Cardamom Hills a l'estat de Kerala, ndia, a la regi del sud del Parc Nacional d'Eravikulam. 

Est situat a 1010'N 774'E, i t una alada aproximada de 2.695 metres, sent d'aquesta manera l'elevaci ms alta del sud de l'ndia. 

El pic Anai Mudi es troba al districte de Idukki a l'estat de Kerala i pertany a Munnar Panchayat. Tamb forma part de les Ghats Occidentals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342850" title="Estaci d'Asc" nonfiltered="4023" processed="4010" dbindex="134053">

 







Asc s una estaci de les lnies Ca3 i Ca6 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada a l'est del nucli urb d'Asc, entre aquest i el riu Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre de la provncia de Tarragona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca6;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342851" title="Brega" nonfiltered="4024" processed="4011" dbindex="134054">
Brega s un gnere musical popular brasiler. El terme, originalment considerat de carcter pejoratiu i discriminatori, va anar sent incorporat i assumit, perdent gradualment amb el temps aquest significat.

Histricament, els majors cantants del legtim gnere brega estan al nord-est brasiler, sent el pernambucano Reginaldo Rossi i el cearense Falco, dos de seus majors representants en l'actualitat, sent que l'ltim acompanya una lnia de brega humoristico.

Eventualment, fins i tot es confon el brega amb altres ritmes que tenen en com amb ell la caracterstica del romanticisme excessiu, com el pagode modern, tanmateix sense conservar les caracterstiques prpies de l'autntic brega.

Enllaos externs.
 Msica brega: expresso de um "Brasil grande" da era militar ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342852" title="Estaci de Flix" nonfiltered="4025" processed="4012" dbindex="134055">

 







Flix s una estaci de les lnies Ca3 i Ca6 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al sud-oest del nucli urb de Flix a la comarca de la Ribera d'Ebre de la provncia de Tarragona.

Fins al 13 de desembre de 2008 a ms de regionals, tamb efectuava parada, l'Estrella Costa Brava, per aquest va deixar de circular per la lnia.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca6;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342858" title="Cardamom Hills" nonfiltered="4026" processed="4013" dbindex="134056">

Els turons Cardamom o Cardamom Hills sn unes elevacions situades a l'estat de Kerala, a l'ndia, anomenats aix degut al cultiu de la planta del mateix nom en aquestes fresques regions, aix com el pebre i el caf.

Situades al sud de l'estat, arriben als 2.000 metres per sobre el nivell del mar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342861" title="Estaci de Riba-roja d'Ebre" nonfiltered="4027" processed="4014" dbindex="134057">

 







Riba-roja d'Ebre s una estaci de les lnies Ca3 i Ca6, i capalera de la primera, de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al sud-oest del nucli urb de Riba-roja d'Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre de la provncia de Tarragona. 



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca6;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342862" title="Agulla d'Argentire" nonfiltered="4028" processed="4015" dbindex="134058">

L'Agulla d'Argentire (3.901 m) s una muntanya del Masss del Mont Blanc a la frontera entre Frana i Sussa. 

La primera ascensi la van dur a terme els britnics Edward Whymper i A. Reilly juntament amb els guies Michel Croz, M. Payot i H. Charlet el 15 de juliol del 1864. La ruta que varen seguir s la que va a travs del flanc oest i l'aresta nord-oest.

Galeria fotogrfica.




Enllaos externs.
L'Agulla d'Argentire a SummitPost;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342863" title="Abera?ii sonore" nonfiltered="4029" processed="4016" dbindex="134059">
Abera ii sonore ("Aberracions sonores") s el primer disc d'Ada Milea, publicat per la casa discogrfica Funda ia Cultural  Phoenix el 1997.

Totes les canons sn compostes i interpretades per Ada Milea.

Pistes.

 "Cntec pentru reconciliere etnic " - ("Cntic per la reconciliaci tnica");
 "Somnul Na iunii" - ("El somni de les nacions");
 "Femurul" - ("El fmur");
 "Tina";
 "Asear " - ("Anit passada");
 "Trenul" - ("El tren");
 " la (Era Vasile om frumos...)";
 "Prostia altcuiva" - ("La badoqueria d'altri");
 "Are mama un copil" - ("La mama t un nen");
 "D nu ";
 "Secretara mic " - ("La secretria petita");
 "Suntem cu to ii bolnavi" - ("Estem tots malalts");
 "Academica" - ("L'acadmica");
 "Ra-ta-ta";
 "Darnic, mai mult dect harnic" - ("Geners, molt ms que treballador");
 "Tri tii, poli i tii" - ("Tristos, poltics");
 "Furnica parazit " - ("Formiga parsita");
 "Ce p cat c  nu mai sunt pensionar " - ("Quina llstima que ja no sigui pensionista");
 "Creiere albe" - ("Els cervells blancs");
 "Grasa" - ("Grassa");
 "Ciob na  1" - ("Vailet 1");
 "Ciob na  2" - ("Vailet 2");
 "Miori a";
 "Drumu-i lin de-aici la vale" - ("El cam s calms d'aqu a la vall");
 "Stai" - ("Estigues");
 "Moale" - ("Tou");
 "Ciocolata" - ("Xocolata");
 "Viermi or 1";
 "Viermi or 2";
 "Cioara" - ("Cornella");
 "Smulsele frunze";
 "n cimitir pa te un cal" - ("Al cementiri pasta un cavall");
 "Boal  cald   i subtil " - ("Malaltia calenta i subtil");
 "Departe de mine" - ("Lluny de mi");
 "Post modernum tristae";



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342866" title="Apollon Limassol" nonfiltered="4030" processed="4017" dbindex="134060">

LApollon Limassol (Grec modern:                ) s un club de futbol xipriota de la ciutat de Limassol. Tamb t seccions de basquetbol i voleibol.

Histria.
L'Apollon es fund a Limassol el 14 d'abril de 1954. Fou acceptat a la Segona Divisi el 1955. La temporada 1956-57, una crisi soferta per l'AEL Limassol provoc que molts jugadors d'aquest club s'unissin a l'Apollon. La temporada 1957 ascend a Primera on s'ha mantingut des d'aleshores. Des d'aleshores ha guanyat tres lligues (1991, 1994, 2006), i la copa 5 cops (1966, 1967, 1986, 1992, 2001).

 Palmars .
Futbol.
 Lliga xipriota de futbol (3): 1991, 1994, 2006;
 Copa xipriota de futbol (5): 1966, 1967, 1986, 1992, 2001;
 Supercopa xipriota de futbol (1): 2006;

Basquetbol.
 Copa xipriota (1): 2002;

Voleibol (femen).
 Supercopa xipriota (1): 2003;

Enllaos externs.
Web oficial;
Frum;
Web de seguidors oficial;
Web de seguidors;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342870" title="Estaci de Fai - la Pobla de Massaluca" nonfiltered="4031" processed="4018" dbindex="134061">

 





Fai - la Pobla de Massaluca s una estaci de la lnia Ca6 de Mitjana Distancia de Renfe situada al terme municipal de La Pobla de Massaluca a la comarca de la Terra Alta de la provncia de Tarragona, per principalment dna servei al nucli urb de Fai, que es troba molt ms proper a l'estaci, situat a la comarca del Baix Arag-Casp a la provncia de Saragossa.

Fai s l'ltima estaci de Catalunya de la lnia, a partir d'aqu els regionals de la Ca6 s'anomenen R-42 perqu a Arag s'utilitza una nomenclatura diferent que a Catalunya.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca6;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342871" title="Cuixtic oriental de les Terres Altes" nonfiltered="4032" processed="4019" dbindex="134062">
El cuixtic oriental de les Terres Altes s una subdivisi de les llenges cuixtiques que comprn set idiomes parlats  a Etipia (i, en el cas del burji, una petita comunitat a Kenya): l'alaba-k'abeena, el burji, el gedeo, el hadiyya, el kambaata, el libido i el sidamo.

Aquestes llenges cuixtiques orientals de les Terres Baixes sn sovint incloses, ensems amb el cuixtic oriental de les Terres Altes, el yaaku i el dullai, dins un hipottic i poc definit cuixtic central que no ha aconseguit l'acceptaci unnime dels especialistes.


Bibliografia.
Hudson, Grover (1981) "The Highland East Cushitic family vine", Sprache und Geschichte in Afrika 3: 97-124.
Hudson, Grover (1988) "The Highland Cushitic hypothesis", Proceedings of the Eighth International Conference of Ethiopian Studies (Addis Ababa, 1984), Taddese Beyene (ed.), 693-696. Birmingham: Elm Press.
Hudson, Grover (1989) Highland East Cushitic Dictionary, Kuschitische Sprachstudien 7. Hamburg: Buske.
Hudson, Grover (2005) "Highland East Cushitic languages", Encyclopedia of Language and Linguistics, 2na ed., Keith Brown (ed.), 294-298. Elsevier: Oxford.
Hudson, Grover (2007a) "Highland East Cushitic morphology", Morphologies of Asian and African Languages, vol. 1, Alan S. Kaye, ed., 529-545. Winona Lake: Eisenbrauns.  ;
Wedekind, Klaus (1980) "Sidamo, Gedeo (Derasa), Burji: Phonological differences and likenesses", Journal of Ethiopian Studies 14: 131-76.
Wedekind, Klaus (1990) Generating narratives: interrelations of knowledge, text variants, and Cushitic focus strategies.   Trends in Linguistics. Studies and Monographs, 52. Berln: Mouton de Gruyter.


Enllaos externs.
 Entrada Highland East Cushitic a lEthnologue;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342876" title="De ce fierbe copilul n m?m?lig?" nonfiltered="4033" processed="4020" dbindex="134063">
De ce fierbe copilul n m m lig  ("Per qu bull el nen en polenta?") s un disc de 2003 d'Ada Milea publicat per la casa discogrfica Intercont Music.
El disc va ser pouat en la msica que la cantaire romanesa va compondre per l'obra de teatre del mateix ttol de la dramaturga Aglaja Veteranyi. Les lletres de les canons sn totes compostes per l'Ada Milea tot inspirant-se en textos de la damunt esmentada autora dramtica romanesa. A ms a ms hi ha dos canons, la 3 (Oaia mic ) i la 11 (Tina , resuscitat   i remixat ) originals de na Milea i una altra, la 12, de Radu Afrim.

Disc eminentment vocal, les veus que s'hi distribueixen al llarg del disc sn d'Antoaneta Zaharia (2, 3, 4, 7, 8, 9, 10); Adriana Trandafir, gripat  (amb la grip) (4, 5, 7, 8, 10, 12, 13); Oana  tef nescu (4, 6, 7, 8, 10); Ionel Mih ilescu (4, 6, 7, 8, 10); Ada Milea (1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12).

Va ser enregistrat a l'estudi B'ini or per Oliver Sterian.

 Pistes .
 "Mama atrn  de p r" - ("La mama penja dels cabells");
 "Fir de p r (eim l-im  d)" - ("Un pl dels cabells");
 "Oaia mic  (primitive disco remix)" - ("Ovella petita");
 "M tu a vorbe te cu mor ii" - ("La tieta parla amb els morts");
 "Aria colivei" - ("ria de la garjola");
 "Melodia lui Eden, b rbatul invizibil dorit de toate femeile marilor metropole";
 "Meniu pentru potolirea furiei tat lui copilelor";
 "Show intrauterin (S.L.)";
 "Mama atrn  de p r (a capella)" - ("La mama penja dels cabells");
 "Mic, mic, mic, dar la fel de celebru ca pre edintele Americii";
 "Tina , resuscitat   i remixat  (Re-Tina)";
 "Intro (circus Mundy & co)";
 "Erat " - ("Errata");



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342877" title="Elisabeth Maragall i Verg" nonfiltered="4034" processed="4021" dbindex="134064">
Elisabeth Maragall i Verg (Barcelona, 25 de novembre del 1970) s agent de viatges i va ser una jugadora d'hoquei sobre herba que guany la medalla d'or en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992.

A partir de l'any 1998 comen a dedicar-se professionalment al mn del turisme. Des del 2001, i en l'actualitat (2008), dirigeix la seva prpia agncia de viatges . s besnta del poeta Joan Maragall i neboda de l'ex-president de la Generalitat Pasqual Maragall.

Trajectria.
 Jnior de Sant Cugat (hi jugava en el 1998 i 1999);

Palmars.





Ttols a nivell de selecci.
 4a. Campionat "Champions Trophy" Berlin 1991;
 Campiona Jocs Olmpics Barcelona 1992;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342884" title="Jos Arrando Ballester" nonfiltered="4035" processed="4022" dbindex="134065">

Jos Arrando Ballester. (Tales-Onda(Plana Baixa), 18 de mar de 1815 - Madrid, (Espanya), 1893) fou un militar espanyol. 

 Trajectria .
Ingress en 1835 en l exrcit amb la seva quinta en plena Primera Guerra Carlina i estigu destinat en Catalunya, lluitant contra grups carlins, arribant, al finalitzar el conflicte, al grau de Subtenent. Durant la regncia d Espartero es mantingu en Catalunya y particip en operacions contra els carlins i contra la sublevaci cvica de Barcelona de juny de 1842, on aconsegu el grau de Tenent. Es va adherir al pronunciament militar de 1843 que va provocar la destituci d Espartero. 

A l iniciar-se la Segona Guerra Carlina estava destinat en Alacant i Valncia, i participa en l expedici a Portugal per a sufocar les revoltes de 1847. Posteriorment torna a Catalunya, on participa en diverses operacions contra partides carlines, fins la finalitzaci del conflicte, obtenint el grau de Comandant. Des del final de la Segona Guerra Carlina fins el final del regnat d'Isabel II, anys de relativa tranquillitat, el destinen a Catalunya (1849-1854) i a la provncia de Castell (1855-1867), on aconsegueix el grau de Tinent Coronel. Es va adherir a l alament militar que inicia el Sexenni Democrtic i, durant els anys 1868 y 1869 ajuda a pacificar les provncies d Alacant i Valncia i, persegueix a grups carlins.

s durant la Tercera Guerra Carlina quan Arrando t una actuaci ms destacada. En 1872 obt el grau de Brigadier per mrits de guerra, per nombroses victries front les partides carlines en Catalunya, destacant la dissoluci de la facci del Brigadier Rives y la persecuci de la facci de Castell. En 1873 segueix actuant en Catalunya contra partides carlines fins la proclamaci de la Repblica, quan s destinat a Valncia, i s l encarregat de sufocar la insurrecci cantonal d Alcoi. Participa, a les ordres del general Martnez Campos en la desfeta de les revoltes cantonals de Valncia i Almansa. Aconsegueix expulsar de Xtiva  a les partides carlines dirigides per Cucala i Sants, En 1874 es nomenat Governador Militar de Lleida i amb la seva brigada actua contra diverses partides carlines. En 1875 s ascendit, per mrits de guerra, al grau de Mariscal de Camp, i obtingu el comandament de la 1 Divisi que operava en Girona, des d on realitza nombroses operacions per a frenar les partides carlines encapalades per Francesc Savalls.

En 1876, amb la guerra terminada, el general Arrando segueix en la provncia de Girona, controlant els darrers escamots carlins i reprimint grups bandolers. En 1878 s nomenat Governador Militar de Girona, on es mant fins 1880.

En 1881 i 1882 ocupa el crrec de Primer Caporal de la Capitania General de Valncia, i en 1883 es promogut al grau de Tinent General i ocupa el crrec de Capit General d Extremadura, fins l any 1887, en qu dimiteix del crrec i passa a la reserva.

Al final de la seva vida militar el general Arrando passa a la poltica, i obt l acta de diputat pel partit Liberal en el districte de Nules, en 1886, I es mant en l esc fins l any 1889, en qu renuncia per haver estat elegit Senador per la provncia de Toledo.
 
Enllaos externs.
Expedient del Congres dels Diputats;
Expedient del Senat;

 Notes .


Bibliografia.
Aguilella Rausell-Arrando, Vicente. Teniente General D. Jos Arrando Ballester (Historia de un soldado). Alicante, 1998.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342886" title="Kismaayo" nonfiltered="4036" processed="4023" dbindex="134066">
Kismayo (en somali Kismaayo o Kismaayu o Kismayu, en rab        , K sm y , en itali Chisimaio; noms alternatius comuns Kismaanyo, Kisimayu, Kisimayo, Chisimayu, Kishimayo, Kishimayu, Kishmayo i Kishmayu) s una ciutat porturia del sud de Somlia, capital de la regi de Jubbada Hoose i segona ciutat del pas (tercera si es compta Hargeisa a Somalilndia) . Est situada a 528 km al sud-oest de Mogadiscio, propera a la desembocadura del riu Juba . El 2007 la poblaci s'estimava en 700.000 persones.

Districtes i tnies.

Est dividida en cinc degmo o districtes: Farjano, Faanoole, Siinaay, Shaqaalaha i Calanleey. Aquest darrer s el ms antic on es va iniciar la ciutat el 1872. A la ciutat viuen somalis, indis, rabs, bantus somalis, bravanesos (barawaani), baajuuns i altres.

Histria.

Fou fundada el 1872 per orde del sult de Zanzbar Barghash ben Said (1870-1878). El 1875 fou ocupada dos mesos pels egipcis per la seva presncia no es va mantenir. 

En aquestos anys els somalis locals van vendre terrenys a especuladors indis, que van registrar els seus ttols a Zanzbar.

La ciutat fou ocupada pacficament el 1887 per la British East Africa Association que acabava de rebre del sult de Zanzbar el dret d'administrar els territoris zanzibaresos entre el riu Tana fins als territoris de l'frica Oriental Alemanya al sud de Mombasa, en una lnea de 240 km, territoris que, junt amb la seva continuaci natural cap al interior, havien estat assignats a l'esfera d'influncia britnica per la conferncia de Berln de 1885, per dels que Kismayo no formava part. El 3 de setembre de 1888 la companyia va rebre carta reial de la reina Victria (chartered) i es va transformar en la Imperial British East Africa Company (Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental) amb centre d'operacions a Mombasa.

Todd, representant de la Companyia a la ciutat va decretar que totes les terres no registrades pertanyien a la companyia conforme al tractat amb el sult; aix va tenir l'oposici dels caps somalis que van reclamar a Pigott, representant de la companyia a Mombasa, exigint el cessament de Todd. Pigott que desconeixia la importncia del tema, no en va fer cas i va encarregar a Todd de resoldre el conflicte de la millor manera possible. Todd va convocar una assemblea pblica a la que no es podia anar armat. Todd i un amic seu itali de visita a la ciutat, el comte Locatelli, van acordar amb la tripulaci del vaixell H.M.S. Widgeon, ancorat al port, que bombardegessin si la bandera hissada al edifici de la reuni era abaixada; Todd tenia tamb la intenci d'arrestar als caps de clan si no hi havia acord. Mentre es feia l'assamblea es va saber que mariners del vaixell havien desembarcat armats; els somalis es van mostrar nerviosos. Todd es va aixecar de la cadira per donar garanties i els somalis es van aixecar tamb; Locatelli pensant que volien atacar al seu amic, va treure el seu revlver i va disparar; aix va iniciar un gran aldarull; Todd fou ferit al coll i es va fer la senyal per la intervenci; el vaixell va comenar el bombardeig de l'edifici i la ciutat. Pocs dies desprs forces combinades dels clans somalis, i dels indis i rabs van atacar la ciutat; la lluita es va estendre als districtes veins. Es van enviar reforos des de Zanzbar formats per tropes d'Hyderabad, per aquestes es van amotinar i es van sumar en gran part als rebels. Finalment la situaci va poder ser controlada.

El 1 de juliol de 1890 desprs del tractat entre Gran Bretanya i Alemanya, la regi costera ms al nord, domini feudal nominal del sult de Zanzbar, va passar a ser administrat tamb per la companyia, pagant un lloguer al sult, regularitzant aix una situaci de facto. Zanzbar va quedar sota protectorat britnic el 7 de novembre de 1890. La companyia va fer fallida el 30 de juny de 1895, i el dia segent, 1 de juliol, el govern britnic va declarar el protectorat d'frica Oriental Britnica (British East Africa Protectorate), sota administraci del Foreign Office fins el 1905, i el va dividir en tres districtes: Seyyidie, Ukamba i Jubalndia (Jubaland). El mateix dia el sult de Zanzbar cedia les seves possessions costeres al Regne Unit.

Del districte de Jubalndia la ciutat de Kismayo en fou la capital. Aquest districte fou cedit el 15 de juliol del 1924 a Itlia en compensaci per la seva participaci a la I Guerra Mundial i transferit als italians el 29 de juny del 1925 (desprs de la ratificaci del tractat pel Parlament) en un cerimnia a Kismayo en qu es va abaixar la bandera britnica i es va hissar la italiana. Va formar llavors la colnia d'Oltre Giuba, de la que fou capital, i que fou annexionada a la Somlia Italiana el 1926.

Dins de la Somlia Italiana va formar part del comissariat del Baix Juba, del que fou capital. Del 1941 al 1950 va estar sota administraci militar britnica. El 1950 l'ONU va confiar l'antiga Somlia Italiana a Itlia en mandat per deu anys. El 1960 va esdevenir capital de la provncia del Baix Juba que va existir fins el 1982, per va perdre aquesta condici el 1968 en favor de Jamaame.

El 1982 quan es va crear la regi de Jabbada Hoose va recuperar la condici de capital. 

El 1991, desprs de ser enderrocat Siad Barre, la ciutat va estar sovint en mans del general Muhammad Siyad Hersi, lies Morgan, gendre de Barre, que se'n va assegurar el control el 1992.

El 3 de setembre de 1998 Morgan va anunciar l'establiment d'un estat autnom anomenat Jubaland amb capital a Kismaayo.

El novembre de 1998 les milcies d' Husayn Aydid Jr. (Aliana Nacional Somali) van ocupar temporalment Kismaayo per al mateix temps, el 5 de novembre de 1998 l'ERR (Exrcit de Resistncia Rahaweyn) va capturar el districte de Waajid (sud-oest de Somlia, a la regi de Bakool) que estava en mans de Husayn Aydid, i altres grups van atacar posicions d'Aydid, i aquest atacs van permetre a Morgan recuperar Kishimayu.

Morgan fou expulsat de Kishimayu l'11 de juny de 1999 per les Forces Aliades Somalis dirigides per Ahmed Warsame, forces formades principalment pels clans ogadeni (Moviment Patritic Somali de Gabiyow) i habar gedir (Aliana Nacional Somali) aliades al Front Democrtic de Salvaci de Somlia, dels darod. Totes aquestes forces a Jubaland es van unir en un nou grup anomenat Aliana de la Vall del Juba que des el 2000 va donar suport als nou govern inter que es va establir a Mogadiscio l'octubre d'aquell any (Govern Nacional de Transici GNT). El 18 de juny del 2001 l'Aliana va establir un govern regional lleial al govern inter de Somlia.

El 6-7 d'agost del 2001 Morgan va recuperar Kismaayo per en fou expulsat altre cop i va retornar a la seva base de Bulo Haji. Un altra atac el maig del 2004 fou tamb rebutjat. Morgan dominava una part de la regi per no la capital i rodalies.

L'agost del 2006 la Uni de Corts Islmiques de Somlia que ja dominava Mogadiscio es va apoderar de Jubaland, entrant a Kismaayo el 24 de setembre de 2006, d'eon va expulsar a l'Aliana de la Vall del Juba. El 28 de desembre les milcies de les corts es van retirar de Mogadiscio cap a Kismaayo; el 30 de desembre els clans local van demanar a les forces de les corts de retirar-se de la ciutat per evitar que fos destruda, per no ho van aconseguir; el 31 de desembre es va lliurar la batalla de Jilib en qu els etops i forces del Govern Federal de Transici (GFT) van derrotar els islamistes que el 1 de gener es van retirar cap a la frontera de Kenya (districte de Badhadhe amb quarters a Ras Kamboni) mentre les forces etops i del GFT entraven a la ciutat.

Al desembre del 2007 les forces islamistes reorganitzades, principalment el Moviment de la Joventut Mojahideen, dominaven la meitat de la ciutat i quasi tota la regi. . El 20 d'agost del 2008 el Moviment de la Joventut Mojahideen va iniciar la ofensiva per ocupar la ciutat i expulsar a les milcies favorables al GFT; en tres dies de lluita els islamistes van derrotar a les milcies locals dirigides pel marehan Barre Hirale, i es van fer amb el control de la ciutat (22 d'agost). Desprs de la fugida dels milicians enemics els islamistes van comenar a desarmar a la poblaci.


Referncies.

Enllaos externs.

Kismayo web portal;
Kismayo University;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342907" title="Enosis Pezoporikou Amol Lrnaca" nonfiltered="4037" processed="4024" dbindex="134067">

EPA Lrnaca, o  Enosis Pezoporikou Amol, (en grec modern:  . . .         ,                        ) fou un club xipriota de futbol de la ciutat de Lrnaca.

Histria.
El club va ser fundat el 1930 per la fusi de dos clubs de la ciutat, el Pezoporikos i l'AMOL Lrnaca. Fou membre fundador de l'Associaci Xipriota de Futbol i particip al primer campionat xipriota el 1934/35. Anys ms tard, el Pezoporikos es torn a fundar. La seva millor poca la visqu el 1944/45 i 1945/46, quan guany dos doblets (lliga i copa). El 1994 es fusion amb el Pezoporikos Lrnaca i form l'AEK Lrnaca FC. El club tamb va tenir seccions de basquetbol i voleibol.

 Palmars .
Futbol.
Lliga xipriota de futbol (3): 1945, 1946, 1970;
Copa xipriota de futbol (5): 1945, 1946, 1950, 1953, 1955;
Supercopa xipriota de futbol (1): 1955;

Voleibol (femen).
 Lliga xipriota (1): 1976;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342912" title="Mascarell (Nules)" nonfiltered="4038" processed="4025" dbindex="134068">

Mascarell s una petita poblaci emmurallada que perteneix a la poblaci de Nules.
s l'nica poblaci totalment enmurallada de tot el Pas Valenci, que pertanyia a la Baronia i Marquesat de Nules junt a la Vilavella i Moncofa i que pass a ser un annex de Nules a finals del segle XIX. Est situada a tan sols 1 km de la ciutat de Nules. Aquest conjunt, declarat com a B d'Inters Cultural compta amb un jard creat recentment que contribueix a crear un espai acollidor al voltant del recinte emmurallat.  

s una poblaci amb un origen lligat a l expulsi de la poblaci musulmana de la vena poblaci de Borriana. El primer document que es t del poblat s de 1310. Jaume I va expulsar els moros de Borriana i estos s establiren al lmit entre Nules i Borriana (Mascarell). Mascarell va quedar quasi despoblat desprs de l expulsi dels moriscos i fins a ben entrat el segle XVIII no es va superar la crisi. 

Destaca la seua casa consistorial de finals del S.XVIII, de proporcions redudes per equilibrades i dignes. La seua esglsia parroquial de finals del XVII compta amb interessants esgrafiats semblant als de la Sang. La muralla est feta de morter, terra i rajola, i al centre de cada costat hi ha una torre. T dos portes, en els costats est i oest, i la seua planta s quasi quadrangular.

Actualment hi viuen unes 200 persones.

Festes.
 Festes de Mascarell ;
Mascarell tamb celebra les festes prpies i al mes d'agost l'ltim cap de setmana es celebran actes com les revetles, ball, bous i jocs infantils.
 Fira Medieval de Mascarell;
La Fira Medieval s prou recent ja que es fa des de l'any 2007. La fira compta amb una infinitat de parades dedicades a l'artesania, alimentaci, animaci, etc. Tots els participants van amb vestits de l'poca medieval i, en la seua primera edici,  han rebut una gran acollida de visitants amb amb ms de 60.000 visitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342918" title="Lus Monreal y Tejada" nonfiltered="4039" processed="4026" dbindex="134069">

Lus MONREAL y TEJADA fou un historiador de l'art espanyol (Saragossa 1912   Barcelona 1.11. 2005). 
Llicenciat en Histria i en Dret per la Universidad de Zaragoza. Durant la Guerra Civil espanyola treball en el Servicio de Recuperacin Artstica, etapa de la que deix un interessant llibre de records. Desprs, establert a Barcelona, fou Comisario del Patrimonio Artstico Nacional, amb jurisdicci a Catalunya, Valncia i les Balears. Membre numerari de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1999 li fou concedida la Medalla de Oro al Mrito en las Bellas Artes. 
Gran divulgador, va fer l'adaptaci espanyola (1966-67) d'una de les obres ms completes sobre la histria general de l'art: El arte y el hombre, planejat i dirigit per Ren Huyghe, de qui precisament Monreal, pel seu crrec, havia rebut la Dama d'Elx i altres obres retornades a Espanya per la Frana de Ptain, el 1941.

 Llibres .

 Els castells medievals de Catalunya, Ariel, Barcelona 1955-65;
 Diccionario de trminos de arte, Juventud, Barcelona 1992;
 Arte y Guerra Civil, La Val de Onsera, Huesca 1999;
 Iconografa del cristianismo, El Acantilado, Barcelona 2000;
 Las orillas del arte, Planeta, Barcelona 2003.

 Font .
Francesc Fontbona, Luis Monreal y Tejada, historiador,  El Pas  (Barcelona), nm. 10377 (2 Novembre 2005), pg. 49.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342919" title="Pezoporikos Omilos Larnacas" nonfiltered="4040" processed="4027" dbindex="134070">

El Pezoporikos Omilos Larnacas (en grec modern:                            ) fou un club de futbol xipriota de la ciutat de Lrnaca. A ms del futbol tenia seccions de basquetbol i voleibol.

Histria.
El club es va fundar l'any 1927. Ingress al campionat xipriota el 1938, campionat que guany dues vegades. Tamb guany una copa de Xipre. El 1994 es fusion amb l'EPA Lrnaca formant l'AEK Lrnaca.

 Palmars .
 Futbol .
 Lliga xipriota de futbol (2): 1954, 1988;
 Copa xipriota de futbol (1): 1970;

 Basquetbol .
 Lliga xipriota (4) 1973, 1991,1992,1994;
 Copa xipriota (5): 1969, 1970, 1971, 1972, 1992;

 Voleibol (femen) .
 Copa xipriota (1): 1979;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342923" title="Brunegghorn" nonfiltered="4041" processed="4028" dbindex="134071">

El Brunegghorn s una muntanya dels Alps Apenins situada a Sussa. 


Enllaos externs.
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342924" title="Brunnethorn" nonfiltered="4042" processed="4029" dbindex="134072">


El Brunnethorn s una muntanya dels Alps Apenins situada a Sussa. 

Enllaos externs.
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342925" title="Bruschghorn" nonfiltered="4043" processed="4030" dbindex="134073">


El Bruschghorn s una muntanya dels Alps Lepontins situada a Sussa. 


Enllaos externs.
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342927" title="Brienzer Rothorn" nonfiltered="4044" processed="4031" dbindex="134074">


El Brienzer Rothorn s una muntanya situada als Alps Bearnesos a la frontera entre els cantons de Lucerne, el Berna i el Obwalden. El cim pot ser assolit des de Brienz amb el tren de vapor Brienz Rothorn Bahn i des de Srenberg amb funicular.

Galeria.





Enllaos externs.
"Visi virtual" del panorama de 360 des del resturant Brienzer Rothorn;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342932" title="Poecilia formosa" nonfiltered="4045" processed="4032" dbindex="134075">

Poecilia formosa  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: des del sud de Texas fins a Veracruz (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342935" title="Poecilia gillii" nonfiltered="4046" processed="4033" dbindex="134076">

Poecilia gillii  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total i les femelles els 10,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba als rius atlntics de Centreamrica: des de Guatemala fins a Costa Rica. Tamb a Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342936" title="Carles Alberola" nonfiltered="4047" processed="4034" dbindex="134077">
Carles Alberola (Alzira, 1964) s un actor, director i dramaturg valenci.

 Biografia .
Titulat per l'Escola Superior d'Art Dramtic i Dansa de Valncia (1983-1986). Als anys 80 fou actor a diverses companyies valencianes. Impartia classes a les Escoles Municipals de Teatre. A partir del 1989 comen a simultanejar l'escriptura, la direcci i la interpretaci.
En aquesta primera etapa als anys 90 (1989-1999), Alberola estren 14 comdies, de les quals va dirigir tretze i va interpretar sis. Cre, al 1994, la companyia Albena Teatre, de la qual s director.

Al 1999 inici la segona etapa. Li arriba el reconeiximient y l'xit de crtica y pblic, amb Besos; Alberola aconseguix gran xit a Madrid i a Barcelona.

Als darrers anys ha desenvolupat una intensa carrera televisiva. 

 Obra .
En una primera etapa Carles Alberola treballa amb Ferrn Torrent, desprs amb Pasqual Alapont i en la ltima etapa amb Roberto Garca. Carles Alberola es autor, entre altres, de las segents obres:

 13, 2006.
 SPOT, 2002.
 Besos, 1999.
 Mandbula Afilada, 1997.
 Per qu moren els pares?,1996. ;
 Estimada Anuchka,1995. ;
 Nit i dia, 1995. ;
 Currculum, 1994.
 O tu o res.
 Hau!,1993.

 Enllaos externs .
 Web Albena Teatre;
 Muestra de Teatro Espaol de Autores Contemporneos;
 Diario Las Provincias - Entrevista a Carles Alberola;
 Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342937" title="Palazzo Municipale (Ferrara)" nonfiltered="4048" processed="4035" dbindex="134078">




El Palazzo Municipale de Ferrara es troba a la Plaa Municipal, 2. Va ser residncia dels ducs Este fins al segle XVI, quan la cort es va desplaar al ve Castello Estense. Avui, s la seu de l ajuntament de Ferrara.

 Les faanes . 
El nucli original de l edifici va ser iniciat el 1245 a la via Cortevecchia, agafant les dimensions actuals entre 1472 i 1481. Entre 1925-1927 la faana situada davant de la catedral va ser reconstruda en estil neogtic mentre que la resta al llarg del Corso Martiri della Libert havia estat reestructurada el 1738.

L anomenada Via Copperta, una passarella suspesa sobre cinc arcs, enllaa el palau amb el Castello Estense: aqu Alfonso I d'Este va installar el clebre Camerini d'alabastre.

L'accs principal, situat davant la catedral anomenat Volto del Cavallo, atribut a Leon Battista Alberti, s flanquejat per dues columnes sobre els quals s aixequen les esttues del Marqus Nicolau III a cavall i del Duc Borso d'Este en el tron. Sn cpies del segle XIX, idntiques als originals.

 El pat ducal .
Travessant el Volto del Cavallo s accedeix al pati ducal (ara Plaa de l Ajuntament) on es poden veure les finestres en marbre de les habitacions dels Este, l'escala d honor (1481) realitzada sobre el projecte de Pietro Benvenuti degli Ordini, i l'antiga Cappella di Corte, actualment sala de conferncies.

 L interior .
L'interior, en un ambient de prestigi, presenta la sala dell'Arengo (redecorada amb frescos d Achille Funi entre 1934 i 1938), la sala delle Lapidi, la sala di Giunta, el salone del Plebiscito i el Camerino delle Duchesse (s la nica sala original del perode dels ducs, amb decoracions del Cinquecento).

 Vegeu tamb .
Ferrara;

 Enllaos externs .
Una pgina sobre el palazzo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342938" title="Poecilia hispaniolana" nonfiltered="4049" processed="4036" dbindex="134079">

Poecilia hispaniolana  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,6 cm de longitud total i les femelles els 5,9.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hait i a la Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342939" title="Jubalndia" nonfiltered="4050" processed="4037" dbindex="134080">
Jubalndia (Jubaland) fou el nom donat pels britnics a una provncia administrativa creada el 1895 a l'Africa Oriental Britnica, dins el Protectorat de l'frica Oriental Britnica.

 La provncia i els districtes .

El 1895 eren tres provncies (Seyyide o Seyidie,  Ukamba i  Jubaland o Jubalndia). La provncia de Jubalndia fou visitada el mateix 1895 per A.H.Hardinge del Foreign Office per proclamar la sobirania britnica. En endavant la poltica colonial va tenir com objectiu la repressi dels clans locals desafectes. El comissionat Charles Eliot es queixava de qu els somalis es consideraven els seus iguals.

Les provncies del protectorat es van incrementar vers el 1909 a set ms un territori no organitzat (Kenia  vers 1914 canviat a Kenya-, Naivasha, Nyanza, Seyide, Tanaland,  Ukamba,  Jubaland i Northern Frontier Province)  cadascun sota un subcomissionat. La capital era a Mombasa a la provncia de Seyide. Jubalndia estava dividida en dos districtes  Upper Jubaland (Alta Jubalndia)  i Lower Jubaland (Baixa Jubalndia) amb  Kismayu com a capital.

 Campanya militar de 1917-1918.

La King African Rifles, organitzaci militar britnica al protectorat, va fer  una campanya militar al districte el 1917-1918; les forces estaven dirigides pel tinent coronel W. E. H. Barrett i anaven dirigides contra el clan aulihan a la part oest del riu i nord-est de la lnea  Waregta-Lak Abaleni-LorianSwamp-Eil Wak-Dolo. Es van desenvolupar entre el 23 de juliol de 1917 i el 14 de mar de 1918. Barrett va ordenar ocupar Serenli (setembre de 1917)  i el lder rebel Geydu Aulihan fou derrotat per els aulihan van romandre dividits sobre si sotmetre's o seguir lluitant, ja que la rendici suposava pagar una multa en bestiar que molts no volien pagar; els partidaris de seguir la lluita, dirigits per Rer 
Afgab i Rer Wafatu van sortir cap a Damasa (novembre de 1917) i van iniciar atacs a la zona de Jabir i Sereneli. El capit O. Martin va reclutar milicians locals marehan, guies i camells i els va combatre fins la seva derrota.

 Cessi a Itlia .

En el tractat de Londres del 1915, pel que Itlia entrava en la guerra al costat dels aliats a la I Guerra Mundial, s'havia proms per Frana i Gran Bretanya una extensi de la zona de influncia italiana a frica.  Al final de la guerra, a la conferencia de pau de Pars, Lord Milner havia ofert aquesta compensaci amb la cessi del districte de Jubalndia per ser incorporat a la Somlia Italiana. Tommaso Titoni va acceptar la oferta en nom del govern itali, per amb la reserva d'una major extensi de Jubalndia que el districte estricte.

Van seguir anys de discussions on es van fixar els lmits del territori. El Regne Unit exigia per cedir ms territoris que el districte tal com estava delimitat fins aquell moment, que Itlia renuncis a qualsevol futura reclamaci, contra el Regne Unit i contra Frana; la discussi va allargar les converses fins el 1924.

El juny de 1924 el primer ministre MacDonald va arribar a un acord amb el primer ministre Benito Mussolini que va enviar experts a Londres per arranjar els termes defintius del tractat. Aquest es va signar el 15 de juliol de 1924 i fou ratificat pel parlament britnic el 27 de mar de 1925. L'article 12 establ l'anomenada comissi de Jubalndia (Jubaland Comission, Comissione dei Giuba/Oltre Giuba) que havia de decidir sobre alguns punts ja determinats al tractat, la manera de posar en fora les seves disposicions, i dirigiria una comissio per establir la frontera. La transferencia es va fer el 29 de juny de 1925 en un cerimnia a Kismayo en qu es va abaixar la bandera britnica i es va hissar la italiana. 

 Oltre Giuba .

Va formar llavors la colnia d'Oltre Giuba, de la que fou capital, i que fou annexionada a la Somlia Italiana el 1926.

 Referncies .


 Vegeu tambe: .

Baix Juba;
Alt Juba;
Jubbada Dhexe;
Jubbada Hoose;
Jubaland;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342940" title="Poecilia koperi" nonfiltered="4051" processed="4038" dbindex="134081">

Poecilia koperi  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342941" title="Douglas Mawson" nonfiltered="4052" processed="4039" dbindex="134082">

Douglas Mawson OBE, FAA, FRS (5 de maig de 1882 - 14 octubre de 1958) va ser geleg i un reconegut explorador de l'Antrtida. Com Roald Amundsen, Robert Falcon Scott, i Ernest Shackleton, Mawson va ser comandar una important expedici durant l'edat heroica de l'exploraci de l'Antrtida. Entre les distincions rebudes cal destacar el ttol de sir i l'Orde de l'Imperi Britnic; va ser membre de l'Australian Academy of Science, i de la Royal Society.

Va nixer a Shipley, Yorkshire (Anglaterra) i era el segon fill de Robert Ellis Mawson, un comerciant de roba, i de Margaret Annquan. Quan tenia dos anys (1884) la famlia es trasllad a Rooty Hill, prop de Sydney (Austrlia). Estudi a la Fort Street Model School de Sydney i, ms tard, a la universitat de Sydney, des de 1899 fins al 1902, realitzant la carrera d'enginyeria de mines.

 El 1907, Mawson form part com a geleg de l'expedici britnica a l'Antrtida encapalada per Ernest Shackleton. Amb el seu mentor i amic, el tamb geleg Edgeworth David, va participar en la primera ascensi al Mont Erebus. Ms tard, va ser un membre del primer equip que va arribar al pol sud magntic, assumint el lideratge en un retorn molt perills.

Mawson decid encapalar la seva prpia expedici, l'Expedici Australiana a l'Antrtida, a la George V Coast i a la Terre Adlie, a la part de l'Antrtida que queda al sud d'Austrlia, que en aquella poca estava totalment inexplorada. Varen fer una exploraci geogrfica i diversos estudis cientfics, incloent-hi el visitar el pol sud magntic. 

 Referncies .


Enllaos externs .
Douglas Mawson in the Antarctica ;
Hurley, Frank Collection of Photographic Prints. Imatges de l'expedici de Mawson de 1911-14 (National Library of Australia, Canberra) ;
 National Archives of Australia ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342942" title="Juan de Padilla" nonfiltered="4053" processed="4040" dbindex="134083">

Juan de Padilla (Toledo, 1490 - Villalar, Valladolid, 24 d'abril de 1521) va ser un gentilhome i revolucionari castell, conegut per la seva participaci en la Revolta de les Comunitats de Castella. 
 Biografia . 
Juan de Padilla va nixer en el si d'una famlia hidalga toledana. El 10 de novembre de 1510, s'acord el seu matrimoni amb Mara Pacheco, de la noble famlia dels Mendoza (de rang superior al seu; ms tard van ser nomenats grans d'Espanya). Van contreure matrimoni a Granada el 18 d'agost de 1511, quan ell tenia vint anys i Mara quinze. AL morir el seu pare en 1518, li succex en el crrec de capit de la milcia de Toledo, on es trasllada el matrimoni. Probablement enutjat perqu el rei Carles I no li va concedir un crrec al que creia tenir dret hereditari, i tal vegada instigat per la seva dona, es va unir als descontentaments amb el monarca en 1520 i es va oposar a la concessi del servei que el rei demanava a les Corts de Castella per a finanar les seves campanyes a Europa. 
 Antecedents . 
Cal tenir en compte que Carles I havia proms a les Corts de Castella no atorgar crrecs pblics a estrangers ni destinar diners de Castella a altres territoris. Aconsegueix 400.000 ducats que es duu a Frankfurt aconseguint-los pel vot de delegats les ciutats dels quals l'hi havien prohibit, i deixa com a regent del regne a un estranger, Adri d'Utrecht (futur Papa Adri VI, juntament amb el cop d'estat provocat al coronar-se rei quan la seva mare Joana I de Castella era Reina Propietria, fou l'espurna que va prendre a les ciutats castellanes trades. En tot just dos mesos, Carles I havia perdut el respecte que el regent, el Cardenal Cisneros havia mantingut per a ell. Per als ciutadans aix va ser una provocaci i l'ambient es va escalfar, ja que la poblaci se sentia estafada tant pels seus representants locals com pel seu rei. Desprs de tres anys de regnat, les coses no havien millorat i el monarca semblava mes preocupat pel seu nou gran imperi que pels problemes de Castella. 
 La revolta . 
Al juny de 1520, l'aixecament de la ciutadania de Segvia s seguit per revoltes a Toledo, Salamanca, Lle, Burgos, Conca, Guadalajara i Zamora. La violncia dels ciutadans s dirigida contra els recaptadors d'impostos, contra les autoritats locals i el poder real. Els procuradors de Zamora fugiren i no s'atreviren a tornar a la ciutat. El poble de Burgos trenca els recipients que serveixen per a calcular l'impost del vi, ocupa fortaleses i la casa de certs notables, i obliga a les autoritats locals a fugir. A Guadalajara, els procuradors sn expulsats i les seves cases redudes a runes, i a Toledo s'ocupa l'Alcsser s'expulsa al corregidor. Una vegada expulsats els procuradors, la ciutadania nomena als seus propis delegats i no pas els que proposa el rei. 
 
Informat de la rebelli castellana, Carles va ordenar Adri d'Utrecht, que prengus les mesures oportunes. Adri va pensar que el millor seria donar un cstig exemplar a Segvia, perqu la resta de conjurats s'ho pensessin dues vegades abans de seguir endavant. Aquest moviment caldria combinar-lo amb el control de Tordesillas, ciutat en la qual vivia presonera la reina. La lgica impulsava a creure que el primer que farien els comuners seria oferir el tron a Juana, i aix va ser. Com l'artilleria es trobava a Medina del Campo, va enviar al general Fonseca a recollir-la, per els medinencs es van negar, el que va ocasionar que els soldats de Fonseca calessin foc a la ciutat. La preuada artilleria, aix s, es va quedar on estava. 

El saqueig de Medina va estendre la rebelli per tot la vall del Duero, i els seus ecos van ressonar de llarg a llarg de Castella. Des d'abril de 1520, Padilla formava part activa a l'aixecament de les Comunitats en Toledo. A continuaci, acudeix amb les milcies toledanas en auxili de Segvia per a, al costat de les milcies manades per Juan Bravo, regidor de Segvia, els germans Maldonado de Salamanca, els Guzmn de Lle i el bisbe Antonio de Acua de Zamora, combatre les forces realistes manades per Rodrigo Ronquillo. El 29 de juliol de 1520 es constitueix a vila la Junta de Comuners, que el nomen capit general de les tropes comuneres. Com a tal, va participar en les entrevistes amb la reina Joana, reclosa a Tordesillas, de la qual no es va aconseguir un suport explcit a la seva causa, per els va dir: "Aviseu-me de tot i castigueu als dolents, que en veritat us tinc molta obligaci". Els dolents eren els flamencs, s'entn. 

Adri d'Utrecht, que era extremadament hbil, va canviar la seva estratgia. En lloc d'enfrontar-se jugant-se la vida amb tot el regne, guerra que tenia perduda per endavant, va optar per dividir-lo. Es va atreure als aristcrates i a certs comerciants de la llana, i va procurar acostar a la seva causa alguna ciutat. Per per a aix el monarca havia de fer concessions. Va acceptar alguna de les demandes comuneres i va nomenar dos nobles castellans per a exercir de virreis, al costat d'Adri. Va servir de revulsiu immediat: Burgos, capital de Castella, i la noblesa, que s'havia mantingut indecisa, es van desvincular de la Junta.  Ms tard, les rivalitats entre els comuners van provocar la substituci de Padilla per Pedro de Girn, davant la qual cosa, aquell regressa a Toledo. Quan Girn deserta al desembre al bndol reialista, Padilla torna a Valladolid amb un nou exrcit toled (31 de desembre de 1520). Les seves tropes prenen Ampudia i Torrelobatn. Els nobles, que havien eludit la lluita directa, van contemplar atnits com els comuners es lliuraven a una orgia de destrucci de les seves propietats. El moviment comuner s'havia mutat en una revolta antisenyorial, alguna cosa bastant habitual en aquella poca, i va dur als Grans d'Espanya al bndol del rei. 

 La derrota . 

Els realistes van reunir dos exrcits, el de Burgos i el de Tordesillas, i es van llanar contra Torrelobatn. Padilla va abandonar el castell per a refugiar-se a Toro, per no li va donar temps a arribar: el 23 d'abril l'exrcit reial li va arribar al costat de Villalar. Va ser una derrota sense contemplacions. A les poques hores, sota una pluja inclement, el comte d'Haro proclamava la victria sobre un camp sembrat de milers de cadvers. 

Juan de Padilla va ser fet presoner i condut a Villalar, on va ser decapitat a l'endem (24 d'abril de 1521). Amb ell van ser ajusticiats Juan Bravo, i Francisco Maldonado, els tres que s'havien entrevistat amb la reina i aconseguit el seu suport. Juan Bravo va demanar morir primer per a no veure la mort de la seva admirat Padilla, que, mirant-li als ulls, li va contestar: "Senyor Bravo, ahir era dia de lluitar com a cavallers. Avui s dia de morir com a cristians". A diferncia de les restes de Bravo i de Maldonado, que van ser traslladats a Segvia i Salamanca, respectivament, on van ser sepultats, els de Padilla van ser traslladats "provisionalment" al monestir de La Mejorada (Olmedo) i mai van tornar a Toledo, probablement com venjana del rei davant la persistncia de la rebelli a Toledo, de la m de Mara Pacheco.

 Vegeu tamb .
 Regionalisme castellanolleons;
 Nacionalisme castell;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342947" title="So Miguel das Misses" nonfiltered="4054" processed="4041" dbindex="134084">


So Miguel das Misses s un municipi de l'estat de Rio Grande do Sul (Brasil) que pertany a la Mesorregio Nord-oest Rio-Grandense i a la Microrregio Sant ngelo. 

A So Miguel das Misses es localitza la Hisenda Arqueolgica de So Miguel Arcanjo (Sant Miquel Arcngel), on hi ha les runes jesutiques de l'antiga reducci de So Miguel Arcanjo. Van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1983. 

La Hisenda Arqueolgica compta amb el Museu de les Missions, on hi ha esttues d'imatges sagrades fetes pels indis guarans.




 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342949" title="Breithornzwillinge" nonfiltered="4055" processed="4042" dbindex="134085">

El Breithornzwillinge s un cim secundari del masss del Breithorn. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342952" title="Robert Falcon Scott" nonfiltered="4056" processed="4043" dbindex="134086">

Robert Falcon Scott (6 de juny de 1868 - 29 de mar de 1912) va ser un militar i explorador angls que dirig dues expedicions a l'Antrtida. La primera entre 1900 i 1904, realitzada a bord del vaixell Discovery li va permetre descobrir el Mar de Ross i la regi que va batejar amb el nom de Terra d'Eduard VII. La segona, entre 1910 i 1912, a bord del vaixell Terra-Nova i en la que va assolir el Pol Sud el 12 de gener de 1912, un mes desprs que ho fes l'explorador noruec Roald Amundsen. Scott i els seus quatre companys van morir durant una tempesta quan realitzaven el cam de tornada. Els seus cadvers i el diari de l'expedici van ser trobats el 12 de novembre de 1912.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342953" title="Anselmo Carretero" nonfiltered="4057" processed="4044" dbindex="134087">
Anselmo Carretero Jimnez (Segvia, 1908 - Mxic, 2002) va ser un assagista espanyol. Enginyer industrial de formaci, es va especialitzar en Oceanografia i parallelament es va dedicar a estudiar la histria d'Espanya, i especialment la de Castella. 

Era fill de Luis Carretero Neva, tamb escriptor. Desprs d'acabar els seus estudis va obtenir una beca per a anar a estudiar a Alemanya. Tamb va viure, abans de la Guerra Civil espanyola, a Frana i Mxic (on va impartir classes de Fsica i Matemtiques). Va regressar a Espanya en 1936 per a treballar en la Direcci general de Pesca. Desprs d'esclatar la Guerra Civil, va combatre en el bndol republic i desprs de la derrota, va tornar a Mxic on va viure exiliat. Va treballar, durant anys, a la Societat Mexicana de Crdit Industrial. Durant algun temps va ser, tamb, director d'una explotaci agrcola en la selva de Campeche. 

Entre els seus assajos destaquen Las nacionalidades espaolas (1952), La integracin nacional de las Espaas (1957), La personalidad de Castilla en el conjunto de los pueblos hispnicos (1962), Espaa y Europa (1971), Las nacionalidades espaolas (1977), Los pueblos de Espaa (1980. Edicin espaola: Barcelona 1992, Editorial Hacer-Fundacin Rafael Campalans) i El antiguo Reino de Len (Pas Leons): sus races histricas, su presente, su porvenir nacional (1994, Centro de Estudios Constitucionales). Va ser, a ms, cofundador de les revistes Las Espaas i Dilego de las Espaas. 

A les seves obres va criticar la tesi de considerar Castella l'element central de l'Imperi Espanyol, aix com d'equiparar el castell amb l'espanyol. Va parar esment a la societat comunal existent histricament a Castella, que es va manifestar a les Comunidades de Villa y Tierra. Va ser militant del PSOE i defensor d'un Estat federal. Sempre es va referir a Espanya com a una "naci de nacions". No obstant aix, durant la transici espanyola va criticar durament el procs autonmic per considerar que en alguns casos (com el de Castella-Lle) no existia fonament histric. Desprs de la seva mort, la seva biblioteca va ser donada per disposici testamentaria a la Fundacin Pablo Iglesias. Figures importants de l'actual poltica espanyola (com Pasqual Maragall o Jos Luis Rodrguez Zapatero) s'han referit a Carretero com inspirador de les seves concepcions territorials d'Espanya. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342956" title="Athletiki Enosi Kition Lrnaca" nonfiltered="4058" processed="4045" dbindex="134088">

L'Athletiki Enosi Kition Lrnaca, tamb conegut com AEK Lrnaca, (en grec modern:           v          ) s un club de futbol xipriota de la ciutat de Lrnaca. A ms del futbol te seccions de basquetbol i voleibol.

Histria.
El cub es fund 1994 amb la fusi de dos clubs, l'EPA i el Pezoporikos. 

 Palmars .
 Futbol .
Copa xipriota de futbol (1): 2004;

 Voleibol (femen) .
 Lliga xipriota (1): 2007;
 Copa xipriota (1): 2007;
 Supercopa xipriota (2): 2001, 2008;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidors;
AEKmedia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342964" title="Breithorn" nonfiltered="4059" processed="4046" dbindex="134089">

El Breithorn s una muntanya dels Alps Penins situada entre Itlia i Sussa, considerada per molt com el cim de 4.000 del Alps ms senzill. Aix es degut al Klein Matterhorn, el punt ms alt d'una successi de telefrics que permet als alpinistes comenar l'ascensi a 3.870 metres.

La ruta normal (SSO) continua per sobre la glacera abans de pujar cap al cim per unes rampes de neu de 35. Tot i les aparents facilitats, els alpinistes inexperimentats poden trobar-se amb serioses dificultats si no prenen precaucions a les cornises o b en cas de mal temps.
Per als alpinistes amb ms experincia que voleu un major repte, la travessa de la cresta del Breithorn s una bona opci.

La primera ascensi al cim va ser duta a terme l'any 1983 per Henry Maynard, Joseph-Marie Couttet, Jean Gras, Jean-Baptiste Erin i Jean-Jacques Erin.

Galeria.


Enllaos externs.

Breithorn a Peakware - fotografies;
Breithorn a 4000er.de;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342965" title="Poecilia kykesis" nonfiltered="4060" processed="4047" dbindex="134090">

 Poecilia kykesis s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poeser, F. N.: Poecilia kykesis nom. nov., a new name for Mollienesia petenensis (Gnther, 1866), and redescription, revalidation and the designation of a lectotype for Poecilia petenensis (Gnther, 1866) (Teleostei: Poeciliidae). Bijdr. Dierkd. v. 70 (nm. 4): 243-246. Any 2002.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342967" title="Congonhas" nonfiltered="4061" processed="4048" dbindex="134091">


Congonhas s un municipi brasiler de l'estat de Mines Gerais.

L'any 1985 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342971" title="Poecilia latipinna" nonfiltered="4062" processed="4049" dbindex="134092">

Poecilia latipinna  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total i les femelles els 10.

Distribuci geogrfica.

s originari de Nord-amrica: des de Cap Fear (Carolina del Nord, Estats Units) fins a Veracruz (Mxic). Introdut a molts pasos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342972" title="Rick Astley" nonfiltered="4063" processed="4050" dbindex="134093">

Richard Paul Astley s un cantant, compositor i msic del Regne Unit, va nixer el dia 6 de febrer de 1966, a la ciutat de Newton-le-Willows, districte metropolit de St Helens, comtat de Lancashire.

 Biografia .
Una de les estreles del pop de periode ecltic entre les dcades dels 80 i dels 90, Rick Astley va comenar la seua carrera al 1985 influenciat pel soul i per la msica disco. Ell era bateria d'un grup de soul anomenat FBI, quan va ser descobert pel productor musical Peter Waterman, que el va convencer perqu s traslladara a Londres. Degut al timbre "soulful" de la seua veu, durant molt de temps la gent pensava que Rick era negre i que ell tant sols s limitava a fer doblatges de les seues canons als videoclips que feia. L'encarregat de desfer eixes falses acusacions va ser el seu germ Mark Astley.

Rick Astley va alcanar el top de les llistes d'xits amb el single Never Gonna Give You Up, que el va fer internacionalment conegut, als 21 anys, al 1987. El single va ser el ms venut del Regne Unit en aquell any i Rick va ser el segon cantant ms jove del Regne Unit a tindre un single en primer lloc. El primer de la llista s George Michael als 20 anys, al 1986, amb "Careless Whispers". El seu lbum estrela, titolat Whenever You Need Somebody, el qual contenia Never Gonna Give You Up tamb va arribar al nmero 1 de les llistes britniques i, a l'any segent, al 12 de mar de 1988 l'lbum va arribar al top de les llistes nord-americanes al mateix temps en qu un altre single "Together Forever" tamb conqueria el primer lloc. Segons a RIAA - (Recording Industry Association of America) - Whenever You Need Somebody va vendre, ms de 2 mil.lions de cpies.

A l'any segent, 1988, Rick llana "Hold me In Your Arms", l'lbum que contenia les canons She Wants to Dance With Me, Dial My Number, Take Me To Your Heart i el single de major xit, Hold Me In Your Arms que va batejar el disc. Ms endavant, al final dels anys 80, Rick s va separar dels seus productors Stock, Aitken i Waterman, responsables de la descoberta d'artistes pop i dance, com Kylie Minogue, Bananarama, Samantha Fox i Jason Donovan i que li produen des de l'inici de la seua carrera. Al 1991, Rick llana el seu segon lbum, titolat "Free" (menys dance i amb un ritme ms soul), encara que no va repetir el gran xit de Whenever You Need Somebody. L'lbum, obt diferents xits amb canons com Cry For Help, Never Knew Love i Behind the Smile.

Al 1989, Rick va ser nominat al Grammy Award en la categria a Millor Nou Artista de l'Any, encara que va perdre el premi que fou per a Tracy Chapman. Desprs de dos lbums de molt d'xit, a Europa i als Estats Units, Astley s va cansar de la lnia de producci imposada pels seus productors. Va passar a compondre i produr els seus prpis discs, va abandonar un poc el costat ballable i s'endins en la seua verdadera passi msical, en la msica soul.

Rick va estar sense llanar material indit fins al 1993, quan va llanar Body & Soul, l'lbum ms carregat de soul i que no va resultar tant reeixit com els atres, encara que va aconseguir dos xits: The Ones You Love i Hopelessly. Desprs del llanament de Body & Soul, Rick va restar inactiu durant quasi 10 anys. La seua tornada al mn de la msica va ser al 2002 amb l'lbum d'estudi carregat de remixes Keep It Turned On, en el que s troba l'xit Sleeping.

Al 2005, Rick llana Portrait, l'lbum en qu ell f versions dels seus clssics preferits del soul. Portrait porta canons com Vincent (Starry Starry Night), de Don McLean, Close to You, composici de Burt Bacharach, encara que va ser mundialment coneguda en la veu de The Carpenters i Nature Boy, de Eden Ahbez.

s creu que Rick Astley te venut ms de 40 mil.lions de discos (incloent singles, lbums i recompilacions).

 Discografia .

 lbums d'estudi .
Whenever You Need Somebody (1987);
Hold Me in Your Arms (1988);
Free (1991);
Body & Soul (1993);
Keep It Turned On (2001);
Portrait (2005);

 Recompilacions .
Together Forever - Greatest Hits and More... (2001), relanado em 2007.
Greatest Hits (2002);
The Best of Rick Astley - Never Gonna Give You Up (2003);
Love Songs (2004);
The Best Of (Platinum & Gold Collection) (2004);

 Especials i Rareces .
Original Hit Singles (4 Faixas) (1989);
Wonderful You (Material Promocional lanado apenas nos EUA) (1989);
12" Collection (Lanado no Japo) (1990;
Dance Mixes (Lanado no Japo) (1990);
Remixes & B-Sides Vol.1 (Lanado no Brasil) (2002);
Remixes & B-Sides Vol.2 (Lanado no Brasil) (2002);
Keep It Turned On (Material Promocional) (2002);
12 Inch Collection (Lanado no Japo) (2004);

 Enllaos .

  Lloc web oficial;
  Diverses fotografies i imatges;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342973" title="Isoodon" nonfiltered="4064" processed="4051" dbindex="134094">

Isoodon s un gnere de bndicuts que cont les segents tres espcies:

Bndicut daurat, Isoodon auratus;
Bndicut bru septentrional, Isoodon macrourus;
Bndicut bru meridional, Isoodon obesulus;

Enllaos externs.
ARKive - imatges i filmacions del bndicut daurat (Isoodon auratus);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342978" title="Poecilia latipunctata" nonfiltered="4065" processed="4052" dbindex="134095">

Poecilia latipunctata  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total i les femelles els 6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Tamaulipas (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342980" title="Poecilia marcellinoi" nonfiltered="4066" processed="4053" dbindex="134096">

Poecilia marcellinoi  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: El Salvador.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 ITIS ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Discover Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342982" title="Perameles" nonfiltered="4067" processed="4054" dbindex="134097">

Perameles s un gnere de bndicuts que, a ms de tres espcies fssils, inclou les segents tres espcies vivents

Bndicut barrat occidental (P. bougainville);
Bndicut barrat oriental (P. gunnii);
Bndicut de musell llarg (P. nasuta);

Enllaos externs.
ARKive - imatges i filmacions del bndicut barrat occidental (Perameles bougainville);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342983" title="Alki Lrnaca FC" nonfiltered="4068" processed="4055" dbindex="134098">

L'Alki Lrnaca FC (en grec modern:             ) s un club de futbol xipriota de la ciutat de Lrnaca.

Histria.
Va ser fundat l'any 1948 i els seus ms grans xits han estat cinc finals de la copa de Xipre els ansy 1967, 1970, 1976, 1977 i 1980.

 Palmars .
Segona divisi de Xipre (2): 1982, 2001;

 Enllaos externs .
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342986" title="Poecilia maylandi" nonfiltered="4069" processed="4056" dbindex="134099">

Poecilia maylandi  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total i les femelles els 11.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342990" title="Poecilia mechthildae" nonfiltered="4070" processed="4057" dbindex="134100">

Poecilia mechthildae  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Meyer, M. K., V. Etzel & D. Bork.: A new species of Poecilia, subgenus Mollienesia, from Colombia, with comments on Poecilia cuneata (Garman, 1895) and other related taxa (Teleostei, Cyprinodontiformes, Poeciliidae). Zool. Abh., Staat. Mus. Tierk. Dresden No. 52: 49-55. Any 2002.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342992" title="Poecilia nicholsi" nonfiltered="4071" processed="4058" dbindex="134101">

Poecilia nicholsi  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Hbitat.

s una espcie d'aigua dola.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342995" title="Bruce Fraser (almirall)" nonfiltered="4072" processed="4059" dbindex="134102">

L'almirall de la flota Bruce Austin Fraser, 1r Bar Fraser del Cap Nord GCB KBE (5 de febrer de 1888   12 de febrer de 1981) va ser un almirall britnic durant la II Guerra Mundial.

 Carrera naval .
Fraser s'un a la Royal Navy com a Cadet el 15 de gener de 1904. Es destac ben aviat com alg que tenia el potencial per arribar lluny al servei, aconseguint notes excellents als seus exmens de Sots-Tinent, al mar de 1907 i al desembre de 1908, sent promogut a Sots-tinent el 15 de mar de 1907 i a Tinent el 15 de mar de 1908. Durant aquesta poca estigu destinat principalment al Canal i a les Flotes de la Mediterrnia. Retorn a la Flota d'Aiges Nacionals a l'agost de 1910, servint al HMS Boadicea fins al juliol de 1911. El 31 de juliol de 1911 s'un al HMS Excellent, a l'Escola d'Artilleria de la Royal Navy a l'illa de Whale, al port de Portsmouth, a on comen un curs per qualificar-se com a Tinent Artiller especialista. 

Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, serveix com a Oficial Artiller al creuer HMS Minerva entre 1914 i 1916, servint als Dardanels i a les ndies Oriental. Al 1916 s destinat durant un temps a l'Estat Major de l'Escola d'Artilleria de Portsmouth i, fins al 1919, torn a exrcit com a Oficial Artiller (i desprs com a Oficial Executiu) al cuirassat HMS Resolution.

 Perode d'Entreguerres .
El perode d'entreguerres no comen b, car al 1920, com a Oficial Comandant d'un destacament al Mar Caspi va ser capturat i empresonat pels Bolxevics. Desprs del seu alliberament serv com a Comandant "G" al Commander "G" at HMS Excellent. Entre 1922 i 1924 est al Departament de Torpedes i Mines, amb el Director de l'Ordenana Naval de l'Almirallat, al HMS President. 

El 20 de desembre de 1924 es destinat a la Flota de la Mediterrnia com a Oficial d'Artilleria de la Flota, primer al HMS Queen Elizabeth i desprs al HMS Warspite, fins al 1926. El 31 de gener de 1927 s nomenat Cap de la Secci Tctica a l'Almirallat, i el 24 de desembre de 1928, Cap de l'Estat Major Naval de la Divisi Tctica de l'Almirallat, crrec que ocupa fins al 1929.

El 6 de setembre de 1929 s nomenat Oficial Comandant del creuer HMS Effingham (Estaci de les ndies Orientals), com a Capit de Bandera i Cap de l'Estat Major del Comandant en Cap de les ndies Orientals, fins al 1932. El 15 de juliol de 1933 s nomenat Director de l'Ordenana Naval a l'Almirallat; i el 22 de maig de 1936 rep el comandament del portaavions HMS Glorious, a la Mediterrnia, fins al juliol de 1937 , en qu passa a ser Cap de l'Estat Major del Contraalmirall Sir (Henry) Bernard Rawlings, comandant dels portaavions. Entre 1938 i 1939 s Cap de l'Estat Major del Comandant en Cap de la Mediterrnia, destinat al cuirassat HMS Warspite (03)

 Segona Guerra Mundial .
L'1 de mar de 1939 va ser Lord Comissionat de l'Almirallat, sent Tercer Lord del Mar fins al maig de 1942, i des del 28 de juny de 1942, era Vicealmirall Comandant del 2n Esquadr de Batalla i Segon al Comandament de la Flota d'Aiges Nacionals. El 8 de maig de 1943, va ser nomenat Comandant en Cap de la Flota d'Aiges Nacionals, ja durant les darreres etapes de la guerra naval a Europa. Durant aquest perode comand la flota que destru al Scharnhorst a la Batalla del Cap del Nord al desembre de 1943. El combat tingu lloc quan les forces de Fraser escortaven un comboi direcci Murmansk, a la Uni Sovitica. Desprs d'aquest comandament de la Flota d'Aiges Nacionals, va ser destinat a l'Orient per comandar la poderosa Flota Britnica del Pacfic. A diferncia de la Flota d'Aiges Nacionals, aquest no era un comandament en alta mar, sin que establ el seu quarter general a Austrlia. La Flota Britnica del Pacfic particip en l'assalt d'Okinawa i en els atacs finals de les illes japoneses.



Fraser va ser l'encarregat de signar l'instrument de rendici japonesa en nom del Regne Unit el 2 de setembre de 1945.

 Retir .
Desprs de la guerra va ser nomenat Primer Lord del Mar i Cap de l'Estat Major Naval al 1948. Es retir al 1951, amb el rang d'Almirall de la Flota.

 Promocions .
 Cadet - 1904;
 Sots-tinent - 11-04-1908;
 Tinent - 03-07-1909;
 Tinent Comandant - 15-03-1916;
 Comandant - 30-06-1919;
 Capit - 30-06-1926;
 Contraalmirall - 11-01-1938;
 Vicealmirall - 08-05-1940;
 Almirall - 07-02-1944;
 Almirall de la Flota - 22-10-1948;

 Condecoracions .
 Baronia del Cap Nord - 19-09-1946;
 Gran Creu de l'Orde del Bany - 05-01-1944 (per l'enfonsament del Scharnhorst);
 Comandant de l'Orde del Bany   02-06-1943;
 Company de l'Orde del Bany - 02-01-1939;
 Comandant de l'Orde de l'Imperi Britnic - 01-07-1941;
 Oficial de l'Orde de l'Imperi Britnic - 17-07-1919;
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella de l'Atlntic;
 Estrella del Pacfic;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Comandant de l'Orde Orde d'Orange-Nassau (Holanda) - 19-01-1943;
 Orde de Suvrov (Uni Sovitica)   29-02-1944 (per l'enfonsament del Scharnhorst);
 Legi d'Honor (Frana);
 Creu de Guerra (Frana);
 Reial Orde Noruec de Sant Olaf (Noruega) - 13-01-1948;
 Orde de Dannebrog (Dinamarca);
 Medalla del Servei Distingit a la Marina (Estats Units);


Enllaos externs .
 Transcripci dels Registres del Servei Oficial a  www.admirals.org.uk;
 Resum biogrfic;



 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342996" title="Poecilia orri" nonfiltered="4073" processed="4060" dbindex="134103">

Poecilia orri  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Mxic (Quintana Roo) fins al nord d'Hondures i Colmbia (Islas de Providencia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342997" title="Poecilia petenensis" nonfiltered="4074" processed="4061" dbindex="134104">

Poecilia petenensis  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total i les femelles els 12.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud-est de Mxic fins a Belize i Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="342998" title="Narciso Alonso Corts" nonfiltered="4075" processed="4062" dbindex="134105">
Narciso Alonso Corts (Valladolid, 11 de mar de 1875   Valladolid, 19 de maig de 1972) va ser un poeta, investigador i historiador de la literatura espanyol. Va seguir l'ensenyament primari en el collegi San Luis Gonzaga de Valladolid. Es va doctorar en Dret en la Universitat Central de Madrid en el curs 1896-97. Va contreure matrimoni el 7 de gener de 1899, en l'esglsia de Nuestra Seora de la Antigua de Valladolid amb Victorina Fernndez-Vicario, amb la qual va tenir deu fills. Valladolid fou a la fi del segle XIX la capital que va comenar a reclamar un veldrom. Mentre aix arribava els ciclistes s'ensenyorien del passeig del Campo Grande. 

En la seva joventut, Narcs va participar en les competicions de bicicletes que es realitzaven all per a establir records locals. En 1903, Alonso Corts va ser promotor de la Sociedad Castellana de Excursiones. L'estiu era el temps del descans, de la correcci de les galerades dels seus llibres, o de les excursions amb els fills majors a la recerca de romanos i canons o per a veure museus o monuments famosos. Com a bon admirador del poble al que se sentia arrelat, no deixava escapar cap paraula o refrany. Membre de la Real Academia Espaola des de 1946. Es va distingir com estudis de Zorrilla i Lope de Rueda. Era traductor d'obres en llengua portuguesa. Tamb era aficionat a la tauromquia, al teatre i a la sarsuela. La ciutat de Valladolid li va rendir un gran homenatge amb motiu del seu funeral. 

Entre les seves obres Ensayos sobre literatura regional castellana reuneix tres aportacions veritablement significatives de l'autor. Dos pertanyen al llibre avui perdut,  Jornadas  i el tercer s indit:  Historia de la literatura regional castellana . Sn treballs que responen a l'ideal castellanista de l'autor. Reflecteix un moment de la histria d'Espanya que el regionalisme castell aflora. Castella no vol romandre al marge. Per a aix es van esforar escriptors de tota ndole i capacitat amb l'objecte de formar una conscincia regional prpia.

Obres.

 Romances populares de Castilla (1906) ;
 Elementos de preceptiva literaria (1907);
 Juan Martnez Villergas, Bosquejo biogrfico-crtico (1913);
 Casos cervantinos que tocan a Valladolid (1916);
 Cervantes en Valladolid (1918);
 El falso "Quijote" y Fray Cristbal de Fonseca (1920);
 Jornadas: artculos varios (1920);
 Fbulas castellanas (1923);
 Representaciones populares (1924);
 El teatro de Valladolid desde los siglos XVI al XVIII (1925);
 Ejercicios de gramtica castellana (1932);
 Bosquejo de historia general de la literatura (1941);
 Espronceda: ilustraciones biogrficas y crticas. (En su centenario) (1942);
 Las cien mejores poesas del siglo XIX (1942);
 Peligros de villancicos de los siglos XVII, XVIII y XIX (1943);
 Historia de la literatura espaola (1930);
 Los cofrades de Santa Maria de Esgueva (1940);
 El teatro de Valladolid durante el siglo XIX (1947);
 Ensayos sobre literatura regional castellana (pstumo, 1985);
 Miscelnea Vallisoletana (1955);
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343002" title="Juan Pujol Martnez" nonfiltered="4076" processed="4063" dbindex="134106">
Juan Pujol Martnez fou un escriptor, periodista i poltic espanyol. A les eleccions de 1918 fou escollit diputat per la circumscripci de Loja (provncia de Granada) pel Partit Liberal Fusionista (sector de Manuel Garca Prieto). Collabor al diari ABC de Madrid i dirig Informaciones. Durant la Segona Repblica fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933 per la provncia de Madrid per Acci Popular, i a les eleccions generals espanyoles de 1936 per les Illes Balears per la CEDA.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Referncia a Juan Pujol a les eleccions de 1933;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343005" title="Jaume Suau Pons" nonfiltered="4077" processed="4064" dbindex="134107">
Jaume Suau Pons fou un poltic mallorqu. Fou alcalde de Palma de Mallorca el 1915, el 1917 i el 1930. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per les Illes Balears pel Partit Republic de Centre.

 Enllaos externs .
 Llista d'alcaldes de Palma;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343007" title="Julian Beever" nonfiltered="4078" processed="4065" dbindex="134108">

Julian Beever s un artista britnic que es dedica a dibuixar amb guix. Ha creat dibuixos amb guix en 3D al paviment d'en mitjans la dcada dels 90. Els seus treballs estan creats emprant un mtode anomenat anamorfosi que crea una illusi ptica en tres dimensions quan es veuen des de l'angle correcte. 

A banda de l'art en tres dimensions, Beever fa murals, collages i rpliques del treball de grans mestres de l'art.
Sovint el contracten per a crear murals per a companyies. Ha treballat a diversos pasos europeus com Anglaterra, Blgica, Frana, ustria entre d'altres i a pasos del continent americ com USA, Brasil i fins i tot a Austrlia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343008" title="Francisco Casas Sala" nonfiltered="4079" processed="4066" dbindex="134109">
Francisco Casas Sala (  Terol, 1936) fou un advocat i poltic valenci. El 1931 fou expulsat d'Acci Republicana de Castell de la Plana per divergncies amb la direcci. Proper ideolgicament a Manuel Azaa, el 1935 ingress a Izquierda Republicana, partit pel que fou escollit diputat per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1936. Poc desprs d'esclatar la guerra civil espanyola, el 23 de juliol form part de la columna dirigida pel tinent Joaqun Osset Merle i el coronel de carabiners Hilario Fernndez Bujada que pretenia recuperar per a la Repblica la ciutat de Terol, en mans dels sublevats. Per el dia 28 els gurdies integrants de la columna se sublevaren i els van fer presoners. Tots tres foren fets presoners, sotmesos a un consell de guerra i afusellats en la tpia del cementiri l'agost de 1936.

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 El nieto de un oficial republicano enterrado en Teruel inicia el trmite para la exhumacin a El Heraldo de Teruel, 19-11-2004;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343014" title="Vicent Fe Castell" nonfiltered="4080" processed="4067" dbindex="134110">
Vicent Fe Castell (Manuel, 1875 - Mxic, 1945) fou un periodista i poltic valenci. Estudi farmcia i medicina a la Universitat de Valncia. Abans d'acabar els estudis collaborava a El Mercantil Valenciano, del que durant la Segona Repblica Espanyola en fou director. Desprs es vincul al valencianisme i al republicanisme, collaborant a Valncia Nova (1906), El Cuento del Dumenche (1908) i El Cuento Valenci (1910) i escrivint obres de teatre i sainets en valenci a l'estil d'Eduard Escalante. El 1929 fou desterrat per la dictadura de Primo de Rivera i posteriorment milit a Acci Republicana. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia de Castell com a independent dins Izquierda Republicana. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Frana i desprs a Mxic, d'on ja no va tornar.

 Obres .
 Portfolio de Valncia (1898);
 Els payasos (sic) llibret de sarsuela en collaboraci amb Joan Baptista Pont i Moncho, msica de Jos Garca Sola i Eduard Gens;
 Les viudes de la plaseta, els festeros de la guasa o Catarrocha descuberta (1900);
 Els fantasmes del solar o Les coses de Valncia (1907);
 Carmela la pentinaora (1908) ;

 Enllaos externs .
 Obres de Vicent Fe;
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343018" title="Francisco Gmez-Hidalgo y lvarez" nonfiltered="4081" processed="4068" dbindex="134111">
Francisco Gmez-Hidalgo y lvarez (Santo Domingo-Caudilla, provncia de Toledo, 1886 - ?) fou un periodista i poltic espanyol. El 1934 ingress a Uni Republicana, partit amb el que fou escollit diputat per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins les llistes del Front Popular. 

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343021" title="Enosis Neon Paralimni" nonfiltered="4082" processed="4069" dbindex="134112">

L'Enosis Neon Paralimni (en grec modern:                       ) s un club de futbol xipriota de la ciutat de Paralimni.

 Histria . 
El club es fund l'abril de 1944 amb la fusi de dos clubs de la ciutat: l'Heracles (que havia estat fundat el 1936) i el Club People s Love. L'emblema del club s el Parten. Ascend per primer cop a primera divisi la temporada 1968/69. Mai ha guanyat un gran ttol per fou segon a la lliga el 1975 i finalista de la copa els anys 1974, 1975, 1981 i 1983.

 Palmars .
Segona divisi de Xipre (1): 1969;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Histria del club;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343025" title="Campionat del Mn d'atletisme 2001" nonfiltered="4083" processed="4070" dbindex="134113">
El 8 campionat del Mn d'atletisme, organitzat per l'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme, es va celebrar l'estadi Commonwealth d'Edmonton, Canad, entre el 3 i el 12 d'agost. Va ser la primera vegada que un campionat del Mn d'atletisme se celebrava a Amrica del Nord.
Resultats masculins.
Curses.
1997 |1999 |2001 |2003 |2005 


 Ali Saidi-Sief d'Algria va quedar segon als 5.000 metres, per va ser desqualificat per donar positiu per nandrolona.
 Tim Montgomery (Estats Units) va arribar segon als 100 metres, amb un temps de 9.85, i va formar part de l'equip nord-americ de relleus 4x100, que va quedar primer amb un temps de 37.96 (Mickey Grimes, Bernard Williams, Dennis Mitchell, Tim Montgomery), per va ser desqualificat per l'escndol de dopatge BALCO.

Concursos.
1997 |1999 |2001 |2003 |2005 


Resultats femenins.
Curses.
1997 |1999 |2001 |2003 |2005 


Kelli White va ser tercera als 200 metres (22.56), i va formar part de l'equip de 4x100 d'Estats Units (Kelli White, Chryste Gaines, Inger Miller, Marion Jones; 41.71), per va ser desqualificada quan va admetre haver emprat esteroides a l'escndol BALCO.
Marion Jones (Estats Units) va acabar segona als 100 metres i primera als 200 metres, per va ser desqualificada quan va admetre haver emprat esteroides a l'escndol BALCO.

Concursos.
1997 |1999 |2001 |2003 |2005 


Natalya Sadova (Rssia) va ser la guanyadora del llanament de disc (68,57 metres), per va ser desqualificada per donar positiu per cafeina.

Medaller.


Referncies.
 Campionats del Mn d'atletisme 2001 IAAF ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343026" title="Daro Marcos Cano" nonfiltered="4084" processed="4071" dbindex="134114">
Daro Marcos Cano (Sogorb, 1887 - Tolosa de Llenguadoc, 1940) fou un metge i poltic valenci. Republic convenut, va militar inicialment a Uni Republicana, i ms tard ingress al Partit Republic Radical Socialista, amb el qual el 1930 fou escollit regidor de l'ajuntament de Valncia. El 1931 fou nomenat director general de Mines i subsecretari d'Agricultura, i el maig de 1933 fou nomenat ministre d'Agricultura interinament. El 1935 ingress a Izquierda Republicana, amb el que fou escollit diputat per la ciutat de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1936 a les llistes del Front Popular. Durant la guerra civil espanyola fou subsecretari d'obres pbliques. En acabar la guerra s'exili a Frana, on va morir poc desprs.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343028" title="Bandera de Collsuspina" nonfiltered="4085" processed="4072" dbindex="134115">

Descripci.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb un triangle de base l'altura del pal i el vrtex en el mig de l'altura del vol, verd; damunt d'aquest un altre triangle amb la mateixa base i el vrtex en el centre de la bandera, groc.
Histria.
La bandera de Collsuspina va ser aprovada el 30 de mar de 2006 pel ple de l'ajuntament de Collsuspina i publicat en el DOGC el 22 de juny de 2006.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343029" title="Oreopithecus bambolii" nonfiltered="4086" processed="4073" dbindex="134116">

Oreopithecus bambolii, tamb anomenat simi del pant, s una espcie prehistrica de primat que va viure durant en el Mioc. Els seus fssils han estat estat trobats a Itlia, especialment a la Toscana i Sardenya, i a l'est de l'frica. Fins el juny de 2007 s'han trobat les restes de 50 individus a les mines de la Muntanya Bamboli, lloc d'on rep la denominaci taxonmica, a Baccinello, Montemassi, Casteani, i Ribolla, el que fa dOreopithecus un dels simis amb ms restes fssils. El nom binomial cientfic del gnere ve del grec oros, muntanya, i pithekos, mona. El nom especfic "bambolii" es refereix a un dels llocs on s'han trobat les seves restes fssils i el conjunt es podria traduir com a "mona muntanyenca de Bamboli".

 Histria evolutiva .

Oreopithecus va evolucionar en allament d'altres animals, almenys fa dos milions d'anys, a les illes de la Mediterrnia en les quals es trobava la Toscana d'avui en dia. Una fase freda del clima de fa uns nou milions d'anys va transformar una illa tropical en una temperada, una caracterstica dels biomes d'Europa en aquell temps. 

All no havien grans depredadors i els simis no tenien cap enemic natural. Desprs, probablement, durant l'Edat de Gel quan el nivell del mar va caure a tot el mn, va emergir un gran pont que va connectar les illes amb terra continental, portant noves espcies, entre elles grans depredadors que van fer del simi dels pantans preses fcils. Aquest estrany primat va seguir la mateixa sort que moltes espcies de mamfers que van evolucionar en allament a Sud-amrica, quan era una illa allada fins que es va unir a Amrica del Nord per un pont de terra i moltes espcies de mamfers, en especial depredadors procedents de la regi holrtica, van provocar l'extinci de les seves possibles preses o dels seus competidors meridionals.

Bibliografia.
Alba, David M. i cols. "Canine reduction in the Miocene hominoid Oreopithecus bambolii: behavioural and evolutionary implications." Journal of Human Evolution, vol. 40 (2001), pp. 1-16.
Carnieri, E. i F. Mallegni. "A new specimen and dental microwear in Oreopithecus bambolii." Homo, vol. 54 (2003), pp. 29-35.
Rook, Lorenzo i cols. "The bony labyrinth of Oreopithecus bambolii." Journal of Human Evolution, vol. 46 (2004), pp. 347-354.
Spoor, Fred. "The semicircular canal system and locomotor behavior, with special reference to hominin evolution". A Walking Upright: Results of the 13th International Senckenberg Conference at the Werner Reimers Foundation, eds. Jens Lorenz Franken i cols., E. Schweitzerbart sche Verlagsbuchhandlung, 2003.

Enllaos externs .
Ape-like or hominid-like? The positional behavior of Oreopithecus bambolii reconsidered ;
Mikko's Phylogeny Archive ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343031" title="Manuel Molina Conejero" nonfiltered="4087" processed="4074" dbindex="134117">
Manuel Molina Conejero (Valncia, 1900 - Paterna, 25 de novembre de 1939) fou un poltic i sindicalista valenci. Treball com a asserrador mecnic i des del 1918 collabor al diari Repblica Social. El 1927 fou escollit secretari en el Congrs Extraordinari de la UGT, de la que en seria secretari a la provncia de Valncia durant la Segona Repblica, i president de la Federaci Valenciana del PSOE des del 1933. Particip en la vaga general del 5 d'octubre de 1934 i hagu d'exiliar-se a Frana, on va fer d'enlla del PSOE amb el PCE. Fou escollit diputat per la ciutat de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1936. 

Durant la guerra civil espanyola es va mantenir en el sector partidari d'Indalecio Prieto, i fou nomenat president de l'Agrupaci Socialista Valenciana en substituci d'Isidre Escandell i beda. Desprs de la dimissi de Francisco Largo Caballero el 1937 fou nomenat governador civil de Valncia en substituci de Ricardo Zabalza. El va oposar al cop d'estat de Segismundo Casado. En acabar la guerra fou detingut per les tropes franquistes, condemnat a mort i afusellat a Paterna el 25 de novembre de 1939.

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343035" title="Federico Martnez Miana" nonfiltered="4088" processed="4075" dbindex="134118">
Federico Martnez Miana (  Belgrad, aleshores Iugoslvia, 1954) fou un periodista i poltic valenci. Fou escollit diputat per Izquierda Republicana a les eleccions generals espanyoles de 1936 per la provncia de Valncia. En acabar la guerra civil espanyola marx a l'exili.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343036" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 2500 metres obstacles homes" nonfiltered="4089" processed="4076" dbindex="134119">

La prova dels 2500 metres obstacles masculina va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La prova es va disputar el 15 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part sis atletes representants de sis pasos. Era la primera vegada que es disputava una prova d'obstacles als Jocs Olmpics i ho feu en un estadi de 500 metres de circumferncia, al qual hagueren de donar cinc voltes. Els atletes havien de superar tanques, murs de pedra i una bassa. L'endem es disput la prova dels 4000 metres obstacles.

Medallistes.


Rcords.

Cap, ja que era la primera vegada que es disputava aquesta prova. s l'nica vegada que s'ha disputat aquesta distncia en uns Jocs Olmpics.

Resultats.



 Orton va rodar durant bona part de la cursa en quarta posici, sols per davant de Wraschtil i Duhne, per a la darrera volta supera els tres atletes que es trobaven per davant per aconseguir la victria. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343038" title="Miguel Prez Martnez" nonfiltered="4090" processed="4077" dbindex="134120">
Miguel Prez Martnez fou un metge i poltic valenci. Militant d'Izquierda Republicana, fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins les llistes del Front Popular. En acabar la guerra civil espanyola va marxar a l'exili.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343040" title="Joaqun Lacasta Espaa" nonfiltered="4091" processed="4078" dbindex="134121">
Joaqun Lacasa Espaa fou un enginyer industrial valenci. El 1915 era militant del Partit Liberal Conservador i fou escollit diputat per la provncia de Valncia en substituci de Francisco Moliner Nicols. Tanmateix, durant la Segona Repblica Espanyola milit a Uni Republicana, i fou escollit diputat per la mateixa circumscripci a les eleccions generals espanyoles del 1936 dins les llistes del Front Popular.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343041" title="Enrique Cerezo Sens" nonfiltered="4092" processed="4079" dbindex="134122">
Enrique Cerezo Sens (Valncia, 1908 - Mxic, 1985) fou un advocat i poltic valenci. Era militant del PSOE valenci, amb el qual fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 per la provncia de Valncia dins les llistes del Front Popular. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic, on va collaborar a La Nostra Revista i a Senyera, publicaci de la Casa de Valncia de Mxic.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343042" title="Clara Petacci" nonfiltered="4093" processed="4080" dbindex="134123">
Clara Petacci (Claretta Petacci) (28 de febrer de 1912 - 28 d'abril de 1945) va ser l'amant i companya de Benito Mussolini.

Clara Petacci era una bella jove romana de famlia de classe alta, i des de la seua joventut va manifestar admiraci cap a Mussolini, de qui tenia retrats a la seua cambra.

 Mort de Clara i Mussolini .
Es diu que quan els partisans van capturar a Mussolini a l'abril de 1945, van oferir a Petacci la possibilitat d'escapar, per ella la va refusar i va expressar el seu desig de compartir la sort del seu ben estimat Mussolini. En el moment de l'execuci, ella va tractar de protegir a Mussolini amb el seu cos de les bales i va rebre ella la primera descrrega. El Duce va ser executat immediatament desprs d'ella. A l'endem, 29 d'abril de 1945, en Piazzale Loreto a Mil, els cadvers de Mussolini i Petacci van ser penjats de cap per avall al costat d'altres quatre.

En Dongo, el comte Pier Luigi Bellini della Stelle, cap dels partisans, troba a Clara Petacci en l'Ajuntament i davant la splica d'ella de voler morir amb el Duce, el comte li jura que no t intenci de matar-lo, i que el que pensa s lliurar-lo a les autoritats.

En una reuni mantinguda entre membres del Comit d'Alliberament Nacional i representants del Cos de Voluntaris de l'Alliberament celebrat a Mil es va decidir que Mussolini patira una mort violenta.

Walter Audisio, apodat Coronel Valerio, comunista que havia combatut en la Guerra Civil Espanyola al costat de les Brigades Internacionals, se li va manar a Dongo para assegurar-se que el Duce no seria lliurat a les autoritats. De Germasino, Mussolini va ser traslladat a una petita alqueria prop de Bonzanigo, on el comte Bellini va permetre que Clara Petacci se li unira.

Cap a les 16h del 28 d'abril de 1945, el "coronel Valerio" va irrompre en l'alcova, anunciant que "venia a rescatar-los"... Els va espentar per les escales i els va ficar en la part del darrere d'un cotxe, collocant-se ell enfront d'ambds, apuntant-los, mentre dos dels seus companys es van installar dempeus en l'estrep.

El vehicle, per ordre de "Valerio", es va detenir en l'entrada de "Vila Belmonte". Segons el relat del propi Walter Audisio, els fets es van succeir aix: "Vaig manar a Mussolini que es collocara contra la paret. Es va dirigir cap al lloc sense comprendre gens, i quan es va tornar li vaig llegir la sentncia...

 Per ordre de l'Alt Comandament del Cos de Voluntaris de la Llibertat, tinc la missi de fer justcia al poble itali...  rem un menut grup reunits en aquell rac de la carretera: Mussolini, Clara Petacci, Guido, el comissari dels partisans i jo. Eren les quatre de la vesprada.

 -Mussolini no ha de morir! Mussolini no ha de morir!  va cridar Petacci, convulsa, a la vora de la histria...

 Vaig alar la metralladora per a disparar...   -Lleve's d'ac o rebr tamb! Li vaig cridar a la Petacci...   Es va apartar donant ensopecs. Vaig apuntar i vaig estrnyer el gallet. L'arma no va disparar. Clara Petacci va crrer de nou cap a Mussolini i ho va abraar .  Vaig llanar la metralleta i vaig empunyar el revlver. Clara Petacci corria d'un costat per a altre presa de pnic...   -Lleve's del mig! li vaig dir, apuntant amb el revlver, per l'arma tampoc va funcionar...  Vaig cridar al comissari i li vaig prendre la metralleta. Vaig apuntar una vegada ms i van arribar a Mussolini cinc bales. Va caure de cara, contra el mur. Vaig disparar de nou. Una bala va arribar a Clara Petacci i la va matar en l'acte. Tres bales ms van arribar a Mussolini, per encara respirava. Em vaig acostar i li vaig disparar al cor. Per fi estava mort... 

Malgrat d'aquestes declaracions del comunista Walter Audisio, desprs de 60 anys, no se sap encara com va ser exactament l'escena amb la qual va acabar la vida de Benito Mussolini. Segons l'historiador angls Denis Mack Smith, "l'nic fet cert s que el 28 d'abril de 1945, Mussolini, que havia complit seixanta-un anys, va ser afusellat a tot crrer per partisans comunistes, abans que els americans, ja a poques hores de distncia, pogueren alcanar-lo .

Aquell mateix dia van ser afusellats contra la paredassa de la plaa principal de Dongo, enfront del llac de Com, quinze personatges, entre ells Alessandro Pavolini, Paolo Zerbino, Incola Bombacci, Luigi Gatti -secretari personal de Mussolini-, i diversos ministres. Aquests quinze cadvers, a ms dels de Mussolini i Clara Petacci, el de Marcello Petacci, quatre cossos no identificats i Starace, exsecretari del partit, van ser transportats en un cami a la plaa Loreto de Mil, on en el sostre d'una gasolinera van ser penjats pels peus, com peces de carnisseria, i exposats al pblic perqu s'acarnissaren amb ells.

Hitler, quan va saber de la sort patida per Mussolini, va quedar impressionat i va fer arranjaments perqu a no li arribar a succeir en cas de la seua mort.

Cinquanta anys ms tard, va eixir a la llum la filmaci dels cossos de Mussolini i de Clara Petacci, que havia realitzat el tinent nord-americ Tamber a l'endem del succs, en l'estaci central de Mil, poguent-se veure els cossos deformats desprs d'haver estat calcigades les seues cares pels partisans. La RAI va emetre aquestes imatges.

El cadver del Duce va ser desmembrat i enterrat en secret en el cementiri de Musocco a Mil, d'on seria robat a l'any segent per un grup de feixistes, que ho van lliurar als pares franciscans del convent Angelicum de Pava. En 1957 li va ser confiat a Donna Rachele, que al rebre les despulles del que havia sigut el seu marit, va exclamar: "El que desprs de vncer, es venja... s indigne de la victria!"

A continuaci es va procedir a enterrar-lo en Predappio, el seu lloc de naixement.

A l'ltima pgina del llibre "...I Mussolini va crear el feixisme" de Nstor Lujn i Luis Bettonica, es pot llegir el segent:

Siguen quines fossin les seues faltes, la mort de Mussolini ens omple de pietat, i la de Claretta, companya fins al final, d'admiraci. I aquella plebe de Mil ens omple d'horror en la seua macabra alegria. Foren quines foren les faltes humanes, repetim, va ser un assassinat. I ning pot merixer en el seu soterrament ssers de tan baixa qualitat com aquells milanesos del Piazzale Loretto.

 Bibliografia .
Roberto Gervaso. CLARETTA. La amante de Mussolini. . Editorial Abril, 1984;
Giuseppina Persichetti. La Enamorada de Mussolini. Ediciones Caballero Audaz, 1947;
Franco Rovere. Vida amorosa de Claretta Petacci. Mateu Editores, 1955;
WINDGASSEN, ANTJE. Mujeres de dictadore unidas al poder. Editorial Tebar, 2005 - ISBN:  9788473602044;
Myriam Petacci. Chi ama  perdutto. Reverdito Editore, 1988;
Arrigo Petacco. L'archivio segreto di Mussolini. Mondadori, 1998;
Bruno Vespa. L amore e il potere. Mondadori, 2007;
Luciano Garibaldi. La pista inglese. Chi uccise Mussolini e la Petacci?. Ares, 2002;
Alfredo Pace. Benito Mussolini Claretta Petacci. Greco & Greco, 2008;
Francesco Saverio Petacci. La vita e i suoi nemici!. Unione Editoriale D'Italia, 1940;
Marcello Petacci. Raccolta di alcuni lavori scientifici. Italgraf, 1961;

 Vegeu tamb .
 Benito Mussolini;
 Feixisme;

 Enllaos externs .
MUSSOLINI: LA VERDAD FINAL ;
Informaci i fotografies de Claretta Petacci ;
Mussolini se agita en su tumba ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343043" title="Nea Salamina Famagusta" nonfiltered="4094" processed="4081" dbindex="134124">

El Nea Salamis Famagusta o Nea Salamina Famagusta (grec modern:                        ) s un club xipriota de futbol i voleibol de la ciutat de Famagusta (Ammochostos). Adopt el nom de l'antiga ciutat xipriota de Salamina, propera a la ciutat de Famagusta.

Histria.
El club es fund l'any 1948 i ingress a la Federaci Amateur de Futbol de Xipre. L'any 1953, amb la unificaci del futbol xipriota, el club s'un a la Federaci Xipriota de Futbol, ingressant a la Segona Divisi. La segona temporada guany la categoria i ascend a Primera. Les seves millors actuacions en aquesta categoria foren terceres posicions les temporades 1955/56, 1965/66, 1992/93 i 1994/95.

L'any 1974, amb la invasi turca de l'illa, el Nea Salamis es refugi a la ciutat de Lrnaca, actual seu del club. L'original estadi del club era l'estadi GSE a Famagusta. Des del 1974 fins el 1991 jug al Neo GSZ. Posteriorment jug a l'Estadi Dasaki, Tsirion, Deryneia i Antonis Papadopoulos. Actualment juga a l'estadi Ammochostos a Lrnaca.

L'equip de voleibol juga a l'Spyros Kyprianou Athletic Center a Limassol.

 Palmars .
 Futbol .
Copa xipriota de futbol (1): 1990;
Supercopa xipriota de futbol (1): 1990;
Segona divisi de Xipre (4): 1955, 1980, 2002, 2004;

 Futbol femen .
 Supercopa xipriota (1): 2007/08;

 Voleibol mascul .
 Lliga xipriota (8): 1989/90, 1990/91, 1997/98, 1998/99, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2002/03;
 Copa xipriota (7): 1982/83, 1989/90, 1991/92, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2002/03;
 Supercopa xipriota (6): 1998/99, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2002/03, 2003/;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 red-club.org;
 sfsalamis.com;
Nea Salamis New York;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343046" title="Julio Colomer Vidal" nonfiltered="4095" processed="4082" dbindex="134125">
Julio Colomer Vidal (1901 - Valncia, 19 d'agost de 1936) fou un advocat i poltic valenci. Treball com a advocat valenci i milit a la Dreta Regional Valenciana. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia de Valncia per la CEDA. Fou assassinat a Valncia el 19 d'agost de 1936, en plena guerra civil espanyola, el mateix dia que l'industrial Vicent Noguera Bonora.

 Enllaos externs .
 Referncia als assassinats a Valncia l'agost de 1936;
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343050" title="Salvador Garca Muoz" nonfiltered="4096" processed="4083" dbindex="134126">
Salvador Garca Muoz (L'Orxa, Comtat, 1868 - Or, 1946) fou un metge i poltic socialista valenci. El 1903 s'especialitz en cirurgia i fou director de l'Hospital Civil d'Oliver, a Alcoi. Militant del PSOE valenci, fou candidat a les eleccions generals espanyoles de 1933, per no fou escollit. S ho fou a les de 1936, a les llistes del Front Popular.

En els primers moments de la guerra civil espanyola, juntament amb l'alcalde d'Alcoi, Evaristo Botella Asensi, fou un dels artfex del fracs de la sublevaci del Regimento de Vizcaya. Desprs fou president Monte de Piedad d'Alcoi i inspector d'Hospitals de Sang. Fou un dels assistents a la darrera sessi de les Corts Republicanes al Castell de Figueres i desprs s'exili a Or, on treball com a metge al barri de Gambetta. Les autoritats franquistes el condemnaren a 4 anys d'indemnitzaci, confiscaci de bens i una multa de 5.000 pessetes.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343053" title="Associaci de Bipolars de Catalunya" nonfiltered="4097" processed="4084" dbindex="134127">

L'Associaci de Bipolars de Catalunya s una entitat sense nim de lucre, creada l'any 1993, i reuneix malalts de trastorn bipolar i familiars. L'objectiu d'aquesta associaci s la divulgaci de la malaltia i la lluita contra l'estigma social que pateixen els afectats. D'una banda, pretn desmentir tpics que, sobre aquest trastorn, s'han escampat sense fonaments i que projecten una mala imatge de l'afectat. D'altra banda, la informaci a familiars i amics s molt important per al malalt, ja que l'entorn influeix molt en el curs de la patologia. Per aquesta ra, l'associaci ofereix unes trobades d'afectats, on poden parlar i exposar dubtes i intercanviar experincies, per tamb fa aquesta mateixa activitat amb els familiars. 

L'Associaci de Bipolars de Catalunya organitza peridicament conferncies a crrec d'especialistes enpsiquiatria, les quals sn enregistrades en vdeo, material que posteriorment es posa a la disposici dels socis en rgim de prstec. Al si de l'associaci s'hi fan activitats diverses, com ara una revista (Pndol), exposicions d'art, tertlies, sopars, sortides, entre d'altres.

L'Associaci de Bipolars de Catalunya t la seu a Barcelona, a l'Hotel d'entitats Can Guardiola, al carrer de Cuba, 2 (al barri de Sant Andreu). T una delegaci a Girona.
A la seva web hi trobareu com contactar, adreces i telfons, com fer-se soci, un frum de discussi entre d'altres coses, com ara informacions sobre la malaltia i enllaos a d'altres associacions de l'estat espanyol.

 Enllaos externs .

 Lloc web;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343054" title="Gins Ganga Tremio" nonfiltered="4098" processed="4085" dbindex="134128">
Gins Ganga Tremio (Elx, 1900 - Mxic, 1944) fou un dirigent socialista valenci, nt de Gins Ganga Galbis i fill d'Alberto Ganga Bru, poltics conservadors. Es doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid,  el 1918 s'afili a les Joventuts Socialistes d'Espanya i ms tard al PSOE. Collabor a diversos diaris illicitans i treball com a professor de Llengua espanyola a les Universitats de Tolosa de Llenguadoc (1923), Pars (1927) i Praga (1929-1932).

En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola es va implicar encara ms en la vida poltica. Tot i ser catedrtic de filosofia a l'Institut de Segvia, fou candidat a les eleccions generals espanyoles de 1933 per la provncia d'Alacant, per no fou escollit. Seguidor de Francisco Largo Caballero, particip en la vaga general del 5 d'octubre de 1934 i fou detingut i processat. Alliberat, fou escollit diputat pel Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936.

Durant la guerra civil espanyola va compaginar des de juny de 1938 la seva tasca com a professor a un institut d'Elx amb el nomenament de comandant d'Intendncia i Comissari Poltic de la Escola Naval de Cartagena. En acabar el conflicte marx a Casablanca, on fou internat a diversos camps de concentraci fins el 1942, quan va poder marxar a Mxic grcies a la JARE. Va collaborar amb la Casa de Valncia de Mxic i va morir d'un atac de cor uns anys desprs.

 Obres .
 Ociosidades (1926);

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343056" title="Galmudug" nonfiltered="4099" processed="4086" dbindex="134129">

Galmudug s un estat autnom del centre de Somlia, definit com a secular i descentralitzat.  La seva capital es Galkacyo del Sud (la part nord de la ciutat, i l'aeroport situat a la part sud, estan en mans de Puntland). 

 Geografia .

Limita al nord amb Puntland (Nugaal), a l'oest amb Etipia, a l'est amb l'oce ndic i al sud amb Hiiraan i Shabeellaha Dhexe. El formarien les antigues regions de Galguduud i Mudug, per la primera est en mans de l'Aliana pel Nou Alliberament de Somlia o en mans de clans locals com els habar gedir, algun neutrals i altres que tericament donen suport al Govern Federal de Transici (GFT). Basat en la carta d'aquest organisme, Galmudug busca el seu reconeixement com estat autnom i no com estat independent. 

La seva superfcie terica seria de uns 100.000 km. Els tres districtes que controla parcialment, erigits ara en regions del nou estat, sn Galkacyo, Hobyo i Harardhere. La poblaci es majoritriament dels hawiye (subclans dels habar gedir, abgaal, murursade, duduble, dir, shiikhaal i madhibaan), i es creu que controla unes 500.000 persones. Aquest estat fou a la segona meitat del segle XIX i fins el 1925 el sultanat d'Hobyo i desprs part de la Somlia Italiana (1925-1960, amb un periode de administraci militar britnica del 1941 al 1950 i com a mandat de l'ONU del 1950 al 1960) i de la Repblica de Somlia  (1960-2006, sota el govern central del 1960 al 1991, i sota el poder dels clans del 1991 al 2006)

Histria de l'estat de Galmudug.

Fins el 6 de juny del 2006 els clans locals van estar aliats o dominats pels senyors de la guerra de Mogadiscio. Aquestes regions van ser oblidades en totes les iniciatives de negocis. En canvi es reclutaven molts milicians i es compraven les collites que es portaven i venien a millor preu a Mogadiscio.

El 6 de juny la Uni de Corts Islmiques de Somlia entrava a Mogadiscio i tamb dominava tota la regi de Shabeellaha Dhexe. Aix les regions de Galguduud i Mudug van quedar allades dels senyors de la guerra de Mogadiscio i en general del Govern Federal de Transici que encara mantenia part de Jubaland i Baidoa i alguns altres enclaus. La iniciativa de l'autonomia fou del clan sacad, encoratjat per l'xit de l'autonomia a Somalilndia i a Puntland. 

El 14 d'agost de 2006 els clans sacad, dir, shikhal i hillibi (murusade) per mitj dels seus ancians i caps, van proclamar l'autonomia a Galkacyo. Mohamed Warsame Ali, lies Kiimiko fou elegit president. El nom de l'estat fou una combinaci dels noms de Galgaduud i Mudug. Les ciutats principals eren Galkacyo del Sud, Galinsoor i Bandiradley.  Hobyo i Harardhere, com a parts de Mudug, n'havien de fer part per de moment restaven en poder dels clans locals i de les milcies de pirates. El 16 d'agost del 2006 la Uni de Corts Islmiques es va acostar a les dues ciutats i va exigir el final de la pirateria; els caps de clan van negociar amb els islamistes per finalment van optar per entrar a Galmudug. Els islamistes van iniciar llavors atacs (octubre) i van entrar a les dues ciutats el novembre del 2006 per impedir la uni a l'estat autnom. Tamb van entrar a Galinsoor, Bandiradley  i a la base del senyor de la guerra sacad, Abdi Qeybdiid, a Abudwaq (una ciutat dels marehan) entre novembre i desembre. 

A la segona meitat de desembre una fora etop i del Puntland va ajudar a Abdi a mantenir el control de Galkacyo, la principal ciutat de la regi (a ms la part nord d'aquesta ciutat estava sota control de Puntland).  Els aliats van rebutjar als islamistes. A primers de gener del 2006, amb ajut de forces etops i del Puntland, les forces de Galmudug dirigides pels senyor de la guerra dels sacad, Abdi Qeybdiid, van expulsar als islamistes de Bandiradley, Galinsoor, Hobyo i Harardhere i van imposar la pertinena d'aquestos dos territoris al govern Federal de Transici (GFT). El estatus de Galmudug es poc clar, excepte Galinsoor administrada per les forces de l'estat. La debilitat del GFT el 2008 sembla que ha deixat altre cop virtualment autnoms els districtes d'Hobyo i Harardhere i consolidat la existncia de Galmudug amb o sense aquestos.

 Regions i districtes .
Mudug ;
South Galkacyo (Capital);
Galinsoor;
Bandiiradley;
Algula;
Bitale;
Dinowda;
Hobyo ;
Hobyo ;
Afbarwaaqo;
Wisil;
Bacaadweyne;
Qaydaro;
Ceeldibir;
Xingod;
Harardhere ;
Harardhere;

Reconstrucci.

El govern de l'estat ha arranjat la carretera entre Galinsoor i Galkacyo. Tamb ha obert alguns serveis incloent algunes escoles.  T un projecte per construir un port modern a Hobyo. Les forces policials i militars de l'estat noms s'han desplegat a Galkacyo, Bandiradley i Galinsoor, i a la resta la feina correspon a milcies locals.

Vegeu tamb.
Batalla de Bandiradley;

 Bibliografia .

 A. Jimale (ed), The Invention of Somalia. Lawrenceville, NJ, 1995;
 Cassanelli, Lee V., The Shaping of The Somali Society- Reconstructing the History of a Pastoral People, 1600-1900. Philadelphia, Pennsylvania Univ. Press, 1982.
 Middleton, John. The World of the Swahili- An African mercantile civilisation. Universitat de Yale 1992.

 Fonts .

Traducci de la wikipdia anglesa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343057" title="Miguel Villalta Gisbert" nonfiltered="4100" processed="4087" dbindex="134130">
Miguel Villalta Gisbert (Monver 1903 - Alacant, 18 de desembre de 1942) fou un poltic socialista i escriptor valenci. Va fer estudis primaris a Oriola, el batxillerat a Alacant i Mrcia i es va llicenciar en Dret a Madrid. El 1927 ingress a la maoneria i a l'Agrupaci Socialista Madrilenya del PSOE, i de 1930 a 1932 fou jutge a Olot. Desprs fou enviat com a jutge a Monver, per ho deix per a dedicar-se a la poltica.

Era membre de la branca bolxevic del PSOE, alineat amb Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero. Es va presentar a les eleccions de 1933, per no fou escollit. S fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins les llistes del Front Popular. El juliol de 1936 collabor en el fracs de la sublevaci militar a Alacant, i de gener a juny de 1937 fou governador civil de Madrid. Alhora, com a militar va tenir responsabilitats a Getafe, fou organitzador de les indstries de guerra i secretari civil del Ministeri de l'Aire. 

Acabada la guerra, va ser detingut i portat al camp de concentraci de Los Almendros d'on va fugir. Desprs d'intentar sense xit refugiar-se a la finca de Gabriel Mir, amagar-se a Monver fins el 25 d'octubre de 1941, quan va ser descobert i denunciat per l'alcalde del municipi. En el consell de guerra fou acusat d'haver influt i controlat diverses brigades que actuaren a Madrid i Alacant fent "passejos", i d'haver intervingut en la detenci del general Governador Militar d'Alacant, per les que fou comdemnat a mort i afusellat el 18 de desembre de 1942. Tot i que se li va concedir un indult, aquest no va arribar a temps per a impedir l'execuci.

 Obres .
 Rapsodias vulgares (1926);
 Rumbos de anunciacin (1931);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografies de poltics valencians;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343059" title="Juan Jos Cremades Fons" nonfiltered="4101" processed="4088" dbindex="134131">
Juan Jos Cremades Fons (  Mxic, 1959) fou un advocat i poltic valenci. Cap el 1930 era membre del Partit Republic Radical Socialista i secretari de l'Ateneu Alacant, i a les eleccions municipals de 1931 fou escollit regidor i tinent d'alcalde d'Alacant per la Conjunci Republicano-Socialista. A les eleccions generals de 1933 no fou escollit i fou detingut arran de la vaga general del 5 d'octubre de 1934. El 1935 pass a Izquierda Republicana, amb el que fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1936.

Durant la guerra civil espanyola fou subsecretari de Governaci i Obres Pbliques, i en acabar s'exili a Frana primer i a Mxic desprs, on treball en el diari Mediterrani.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343093" title="Cantons de l'Alier" nonfiltered="4102" processed="4089" dbindex="134132">
Els Cantons de l'Alier (Alvrnia) sn 35 i s'agrupen en tres districtes: 

 Districte de Montluon (12 cantons - sotsprefectura: Montluon) :cant de Crilly - cant de Commentry - cant de Domrat-Montluon-Nord-Ouest - cant d'breuil - cant de Hrisson - cant d'Huriel - cant de Marcillat-en-Combraille - cant de Montluon-Est - cant de Montluon-Nord-Est - cant de Montluon-Ouest - cant de Montluon-Sud - cant de Montmarault;

 Districte de Moulins (12 cantons - prefectura: Moulins) :cant de Bourbon-l'Archambault - cant de Chantelle - cant de Chevagnes - cant de Dompierre-sur-Besbre - cant de Lurcy-Lvis - cant du Montet - cant de Moulins-Ouest - cant de Moulins-Sud - cant de Neuilly-le-Ral - cant de Saint-Pourain-sur-Sioule - cant de Souvigny - cant d'Yzeure;

 Districte de Vichy (11 cantons - sotsprefectura: Vichy) :cant de Cusset-Nord - cant de Cusset-Sud - cant du Donjon - cant d'Escurolles - cant de Gannat - cant de Jaligny-sur-Besbre - cant de Lapalisse - cant du Mayet-de-Montagne - cant de Varennes-sur-Allier - cant de Vichy-Nord - cant de Vichy-Sud;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343094" title="Districte de Montluon" nonfiltered="4103" processed="4090" dbindex="134133">
El Districte de Montluon s un dels tres districtes del departament francs de l'Alier, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 12 cantons i 106 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Montluon.

Cantons.
cant de Crilly - cant de Commentry - cant de Domrat-Montluon-Nord-Ouest - cant d'breuil - cant de Hrisson - cant d'Huriel - cant de Marcillat-en-Combraille - cant de Montluon-Est - cant de Montluon-Nord-Est - cant de Montluon-Ouest - cant de Montluon-Sud - cant de Montmarault

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alier;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343095" title="Districte de Vichy" nonfiltered="4104" processed="4091" dbindex="134134">
El Districte de Vichy s un dels tres districtes del departament francs de l'Alier, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 11 cantons i 103 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Vichy.

Cantons.
cant de Cusset-Nord - cant de Cusset-Sud - cant du Donjon - cant d'Escurolles - cant de Gannat - cant de Jaligny-sur-Besbre - cant de Lapalisse - cant du Mayet-de-Montagne - cant de Varennes-sur-Allier - cant de Vichy-Nord - cant de Vichy-Sud

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alier;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343096" title="Districte de Moulins" nonfiltered="4105" processed="4092" dbindex="134135">
El Districte de Moulins s un dels tres districtes del departament francs de l'Alier, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 12 cantons i 111 municipis. El cap del districte s la prefectura de Molins.

Cantons.
cant de Bourbon-l'Archambault - cant de Chantelle - cant de Chevagnes - cant de Dompierre-sur-Besbre - cant de Lurcy-Lvis - cant du Montet - cant de Moulins-Ouest - cant de Moulins-Sud - cant de Neuilly-le-Ral - cant de Saint-Pourain-sur-Sioule - cant de Souvigny - cant d'Yzeure

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alier;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343097" title="Cantons del Pui Domat" nonfiltered="4106" processed="4093" dbindex="134136">
Els Cantons del Pui Domat (Alvrnia) sn 61 i s'agrupen en 5 districtes:

 Districte d'Ambert - 8 cantons, sotsprefectura: Ambert :cant d'Ambert - cant d'Arlanc - cant de Cunlhat - cant d'Olliergues - cant de Saint-Amant-Roche-Savine - cant de Saint-Anthme - cant de Saint-Germain-l'Herm - cant de Viverols;

 Districte de Clermont-Ferrand - 25 cantons, prefectura: Clermont-Ferrand :cant d'Aubire - cant de Beaumont (Puy-de-Dme) (*) - cant de Billom - cant de Bourg-Lastic - cant de Chamalires - cant de Clermont-Ferrand-Centre - Clermont-Ferrand-Est - cant de Clermont-Ferrand-Nord - cant de Clermont-Ferrand-Nord-Ouest - cant de Clermont-Ferrand-Ouest - cant de Clermont-Ferrand-Sud - cant de Clermont-Ferrand-Sud-Est - cant de Clermont-Ferrand-Sud-Ouest - cant de Cournon-d'Auvergne - cant de Gerzat - cant d'Herment - cant de Montferrand - cant de Pont-du-Chteau - cant de Rochefort-Montagne - cant de Royat - cant de Saint-Amant-Tallende - cant de Saint-Dier-d'Auvergne - cant de Vertaizon - cant de Veyre-Monton - cant de Vic-le-Comte;

 Districte d'Issoire - 9 cantons, sotsprefectura: Issoire :cant d'Ardes - cant de Besse-et-Saint-Anastaise - cant de Champeix - cant d'Issoire - cant de Jumeaux - cant de Saint-Germain-Lembron - cant de Sauxillanges - cant de Tauves - cant de La Tour-d'Auvergne;

 Districte de Riom - 13 cantons, sotsprefectura: Riom :cant d'Aigueperse - cant de Combronde - cant d'Ennezat - cant de Manzat - cant de Menat - cant de Montaigut - cant de Pionsat - cant de Pontaumur - cant de Pontgibaud - cant de Randan - cant de Riom-Est - cant de Riom-Ouest - cant de Saint-Gervais-d'Auvergne;

 Districte de Thiers - 6 cantons, sotsprefectura: Thiers :cant de Chteldon - cant de Courpire - cant de Lezoux - cant de Maringues - cant de Saint-Rmy-sur-Durolle - cant de Thiers;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343098" title="Districte d'Ambert" nonfiltered="4107" processed="4094" dbindex="134137">
El Districte d'Ambert s un dels 5 districtes del departament francs del Pui Domat, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 8 cantons i 55 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Ambert.

Cantons.
cant d'Ambert - cant d'Arlanc - cant de Cunlhat - cant d'Olliergues - cant de Saint-Amant-Roche-Savine - cant de Saint-Anthme - cant de Saint-Germain-l'Herm - cant de Viverols

Vegeu tamb.
Cantons del Pui Domat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343099" title="Districte d'Issoire" nonfiltered="4108" processed="4095" dbindex="134138">
El Districte d'Issoire s un dels 5 districtes del departament francs del Pui Domat, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 9 cantons i 116 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Ambert.

Cantons.
cant d'Ardes - cant de Besse-et-Saint-Anastaise - cant de Champeix - cant d'Issoire - cant de Jumeaux - cant de Saint-Germain-Lembron - cant de Sauxillanges - cant de Tauves - cant de La Tour-d'Auvergne

Vegeu tamb.
Cantons del Pui Domat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343100" title="Districte de Riom" nonfiltered="4109" processed="4096" dbindex="134139">
El Districte de Riom s un dels 5 districtes del departament francs del Pui Domat, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 13 cantons i 137 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Riom.

Cantons.
cant d'Aigueperse - cant de Combronde - cant d'Ennezat - cant de Manzat - cant de Menat - cant de Montaigut - cant de Pionsat - cant de Pontaumur - cant de Pontgibaud - cant de Randan - cant de Riom-Est - cant de Riom-Ouest - cant de Saint-Gervais-d'Auvergne


Vegeu tamb.
Cantons del Pui Domat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343101" title="Districte de Thiers" nonfiltered="4110" processed="4097" dbindex="134140">
El Districte de Thiers s un dels 5 districtes del departament francs del Pui Domat, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 6 cantons i 43 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Thiers.

Cantons.
cant de Chteldon - cant de Courpire - cant de Lezoux - cant de Maringues - cant de Saint-Rmy-sur-Durolle - cant de Thiers

Vegeu tamb.
Cantons del Pui Domat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343102" title="Districte de Clermont-Ferrand" nonfiltered="4111" processed="4098" dbindex="134141">
El Districte de Clermont-Ferrand s un dels 5 districtes del departament francs del Pui Domat, a la regi d'Alvrnia. Compta amb 25 cantons i 119 municipis. El cap del districte s la prefectura de Clermont-Ferrand.

Cantons.
cant d'Aubire - cant de Beaumont (Puy-de-Dme) - cant de Billom - cant de Bourg-Lastic - cant de Chamalires - cant de Clermont-Ferrand-Centre - Clermont-Ferrand-Est - cant de Clermont-Ferrand-Nord - cant de Clermont-Ferrand-Nord-Ouest - cant de Clermont-Ferrand-Ouest - cant de Clermont-Ferrand-Sud - cant de Clermont-Ferrand-Sud-Est - cant de Clermont-Ferrand-Sud-Ouest - cant de Cournon-d'Auvergne - cant de Gerzat - cant d'Herment - cant de Montferrand - cant de Pont-du-Chteau - cant de Rochefort-Montagne - cant de Royat - cant de Saint-Amant-Tallende - cant de Saint-Dier-d'Auvergne - cant de Vertaizon - cant de Veyre-Monton - cant de Vic-le-Comte

Vegeu tamb.
Cantons del Pui Domat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343103" title="Embrt" nonfiltered="4112" processed="4099" dbindex="134142">

Embrt (en occit Embrt, en francs Ambert) s una ciutat d'Alvrnia, al nord d'Occitnia. Administrativament, pertany al departament francs del Pui Domat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343104" title="Riam" nonfiltered="4113" processed="4100" dbindex="134143">

Riam (en occit: Riam i antigament Rim; en francs: Riom) s una ciutat d'Alvrnia, al nord d'Occitnia. Administrativament, pertany al departament francs del Pui Domat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343105" title="Tirn" nonfiltered="4114" processed="4101" dbindex="134144">

Tirn (en occit Tirn, en francs Thiers) s una ciutat d'Alvrnia, al nord d'Occitnia. Administrativament, pertany al departament francs del Pui Domat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343106" title="Cusset" nonfiltered="4115" processed="4102" dbindex="134145">

Cusset s un municipi francs del departament d'Alier, a la regi d'Alvrnia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343109" title="Yzeure" nonfiltered="4116" processed="4103" dbindex="134146">

Yzeure s un municipi francs del departament d'Alier, a la regi d'Alvrnia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343117" title="Brkelkopf" nonfiltered="4117" processed="4104" dbindex="134147">

El Brkelkopf s una muntanya que es troba als Alps Samnaun, a la frontera entre ustria i Sussa.


Enllaos externs.
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343119" title="Llista d'estacions de tramvia de la regi metropolitana de Barcelona" nonfiltered="4118" processed="4105" dbindex="134148">



A.


B.


C.


E.


F.


G.


I.


J.


M.


N.


L.


P.


R.


S.


T.


W.


Z.


Vegeu tamb.
Autoritat del Transport Metropolit;
Llista d'estacions del metro de Barcelona;
Llista d'estacions de tren de la regi metropolitana de Barcelona;
Llista d'estacions de tren de Mitjana Distncia de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343120" title="Eduard Forns i Gili" nonfiltered="4119" processed="4106" dbindex="134149">
Eduard Forns i Gili s un editor i poltic catal, nascut a Barcelona el 1940.
Format al Seminari Conciliar de Barcelona, segu els estudis de filosofia i teologia. Ordenat sacerdot el 1965, exerc a la Parrquia del Sagrat Cor de Ca n Oriach de Sabadell. L any 1969 fou condemnat pel Tribunal d Ordre Pblic pel seu comproms socioreligis enfront de la dictadura i fou empresonat a Zamora. En sortir de la pres, inici el procs de secularitzaci i s incorpor a l editorial Nova Terra. 

Fou secretari general d Uni Democrtica de Catalunya de 1975 fins a les primeres eleccions generals de 1977, any en qu s incorpor a Convergncia. El 1994 fou elegit president de la Fundaci Aureli M. Escarr pels Drets Collectius dels Pobles i cre un casal d entitats culturals a Barcelona.

Molt vinculat a les figures de Salvador Dal i Josep Maria Subirachs, ha intervingut molt directament en edicions i iniciatives sobre aquests artistes. Part important del seu arxiu dalini s'incorpor a la Biblioteca de Catalunya.

Des del 1978 dirigeix l Editorial Mediterrnia, que ell mateix va fundar. s una editora que, a part d'incidir molt fortament en el pblic infantil, a travs dels llibres illustrats "La petita histria de...", dels que han sortit ja prop de 250 ttols, s'ha dedicat, entre altres coses, a la publicaci de monografies d'artistes amb catleg raonat, un tipus de llibre que no sol ser abordat per editorials convencionals. Ha publicat les de Pere Borrell del Caso, Josep Mompou, o Santiago Rusiol.

Ha organitzar exposicions d'art catal al Jap , a Aosta, a Brescia i a molts altres llocs.

s autor de Les contradiccions del cas Dal, Dal i els llibres, Petita histria de Dal i Guia de la faana de la Sagrada Famlia, entre d altres.

 Font .

Pgina web d'Editorial Mediterrnia;
Biografia al web de Convergncia.;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343125" title="Universitat Noruega de Cincia i Tecnologia" nonfiltered="4120" processed="4107" dbindex="134150">


La Universitat Noruega de Cincia i Tecnologia, coneguda pel seu acrnim noruec NTNU (Norges teknisk-naturvitenskapelige universitet) est situada a Trondheim. s la segona universitat ms gran del pas, i t la principal responsabilitat nacional en l'educaci tcnica. La universitat busca l'eminncia acadmica en enginyeria i cincies naturals, aix com en altres disciplines com les cincies socials, l'art, la medicina i l'arquitectura.

NTNU est situada en diversos campus a la ciutat de Trondheim. Els dos principals sn Glshaugen, que cont els edificis d'enginyeria i cincies naturals, i and Dragvoll, per les humanitats i les cincies socials.

La universitat consta de set facultats i 53 departaments. T aproximadament 20000 estudiants i uns 4300 treballadors, dels quals uns 2500 es dediquen a l'educaci i la recerca.

NTNU rep estudiants de tot el mn i coopera amb moltes universitats estrangeres i projectes internacionals. Tamb treballa estretament amb el SINTEF, una de les institucions independents de recerca ms grans d'Europa.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343127" title="Bndner Vorab" nonfiltered="4121" processed="4108" dbindex="134151">

El Bndner Vorab s una muntanya de 3.028 metres situada als Alps Glarus a Sussa.


Enllaos externs.
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343128" title="Escut de les Alqueries" nonfiltered="4122" processed="4109" dbindex="134152">


L'escut oficial de les Alqueries t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer, de sinople, la vila d'or. Al segon, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Resoluci de l'11 de gener de 1990, de la conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.244, del 14 de febrer de 1990.

Les cases o alqueries de la primera partici sn un senyal parlant referent al topnim. Els quatre pals, les armes del Regne de Valncia, recorden la tradicional vinculaci del municipi a Vila-real, fins al 1985, any de la segregaci administrativa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343131" title="Groes Wiesbachhorn" nonfiltered="4123" processed="4110" dbindex="134154">

El Groes Wiesbachhorn s una muntanya de 3.564 metres situada a Salzburg, ustria, i s la tercera muntanya ms alta de la serralada Hohe Tauern.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343132" title="Eduard VI d'Anglaterra" nonfiltered="4124" processed="4111" dbindex="134155">

Eduard Tudor i Seymour de Witshire (1537-1553) va nixer al palau de Hampton Court el 12 d'octubre de 1537.  Era fill del rei Enric VIII d'Anglaterra i de la seva tercera esposa, Jane Seymour de Witshire i Wentworth.  Nombrat hereu al tron, el seu pare el va donar el ttol de duc de Cournualles el 25 de febrer de 1547 per no el ttol de Prncep de Gales, reservat als hereus al tron com ell era.

Als dotze dies de nixer va perdre a la seva mare a causa de unes febres.  El rei Enric, orgulls i sastifet amb el seu naixement, faria el possible per fer feli al petit Eduard. Aviat comenaran a presentar-se malalties que empitjorar la salut del jove hereu.

Eduard reb una educaci exquisida i la seva intelligncia era considerable, malgrat la seva fortalesa fsica.

Els metges pensaren que pata de sfilis o de tuberculosi, malalties congnites.  Preveient que el jove no superaria la malaltia, Enric VIII decid tornar-se a casar amb el pretext de tornar a ser pare d'un fill bar sa. 

El 28 de gener de 1547 mor el seu pare i Eduard puj al tron com Eduard VI. Al testament, el rei nomenaria a setze tutors que actuaren com a Consell de Regncia fins que el jove prncep arribs a la majoria d edat.   El 13 de mar de 1547 Eduard crearia un nou consell format per 26 membres.

Anglaterra viu una poca histrica molt complexa.  El pas acabar les relacions amb el seu regne ve, Esccia, entrant les tropes angleses en aquest pas a finals de 1547.  Malgrat aix, la reina escocesa, Maria Estuard es casaria amb l hereu de Frana(futur Francesc II de Frana), pactant aix una aliana molt poderosa.

En 1553 el rei Eduard VI es moria per encara no s havia casat ni havia tingut descendncia legtima.  Llavors el varen obligar a nombrar hereva al tron a la seva germana major i catlica, Maria (futura Maria I d'Anglaterra).  Per altre part, tenia un altre germana, Elisabet (futura Elisabet I d'Anglaterra), que tampoc, als ulls del govern i del mateix rei, no servia.   Desprs de temps d estudi, el rei Eduard decid deixar al tron en mans de la seva tia Francesca Grey, per aquesta renunci a favor de la seva filla Joana Grey. 

El 6 de juliol de 1553 mor al palau de Greenwich, el jove rei Eduard VI, de febres fredes amb tan sls 15 anys.  
La seva mort fou i es encara tot un misteri, hi ha dues hiptesis, la primera s la de febres i l'altre que patia dels pulmons i poster mor de neumonia crnica.   Hi ha historiadors que apunten que mor enverinat.

Fou enterrat el 9 d'agost de 1553 a l abadia de Westminster de Londres dins la capella del seu vi, Enric VII d'Anglaterra, per Thomas Cranmer amb un funeral anglic.  Per la seva part, la seva germana, Maria, llavors tancada a la Torre de Londres, va oferir una missa funeral catlica per l'nima del seu germ.

La mort d'Eduard VI cre una gran inseguritat i crisis a Anglaterra que no veia clar la successi i menys amb Joana Grey que durar com a reina tan sls 9 dies.  
Acabar per succer al tron, la seva germana catlica, Maria I d'Anglaterra, filla de la reina Caterina d'Arag, primera esposa del rei Enric VIII, el 19 de juliol de 1553. 

Referncies.

Histria d'Anglaterra (diversos autors);

Enllaos Externs.

 Lloc web oficial de la Casa Reial d'Anglaterra;










 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343133" title="Baidoa" nonfiltered="4125" processed="4112" dbindex="134156">
Baidoa (somali Baydhabo) s una ciutat del sud-oest de Somlia, a 256 kilmetres per carretera al nord-oest de Mogadiscio. s capital de la regi de Bay, i del districte del seu nom. 

 Poblaci .

La poblaci pertany majoritriament als clans digil i mirifle (rahanweyn); tamb hi ha presencia dels clans sade i dir. La seva poblaci el 1990 era de 50.000 habitants, per durant la guerra als anys noranta, va arribar a baixar fins a 15.000. Actualment hi viuen ms de 100.000 persones.

 La ciutat .

Baidoa est dividida en quatre districtes: Isha, Horseed, Berdaale i Howlwadaag. Es la tercera ciutat de Somlia en nombre d'habitants (desprs de Mogadiscio i Kismaayo; la quarta si s'hi inclou Hargeisa) i actualment la seu del Govern Federal de Transici. 

 Histria .

El 1988 es va formar a Baidoa el Moviment Democrtic Somali (MDS) de base digil-mirifle (reewin). El 1990 quant es lliurava la guerra civil, els clans reewin no tenien accs a armes de foc ja que tenien molt limitat l'accs a l'exrcit. El desembre de 1990 el president Siad Barre va fugir a Garbahaarreey amb la intenci de recuperar Mogadiscio ms tard, per el gener del 1991 va fugir del pas cap a Kenya (i ms tard fou enviat a Nigria). Les forces del general Barre en retirada (desembre del 1990 i gener del 1991) va assolar la regi per el MDS amb les seves milcies se'n va assegurar el control quan a l'abril del 1991 l'exrcit de Barre va atacar Mogadiscio; desprs els seguidors de Barre van tornar i van ocupar Baidoa l'estiu del 1991; el MSD es va dividir en dos faccions i una d'elles es van aliar als hawiye de Muhammad Fara Hassan, lies Aydid i de Mohammed Ali Mahdi (proclamat president).

A partir del 1992 els partidaris de Barre van cremar collites i pobles, van saquejar i matar gent i van desestructurar l'economia i es va produir una epidmia de fam que va matar tres-centes mil persones. Contra el seguidors de Barre, als que el MDS no podia combatre, va venir la milcia d'Aydid, l'organitzaci poltica del qual era el Congres de la Somlia Unificada, que ja estava aliat a una facci dels rahanweyn; aquesta milcia va actuar com a pas ocupat i va destruir Baidoa que va canviar varies vegades de mans; en el fons es disputava una lluita per l'hegemonia regional entre els clans hawiye (Aydid) i darod (sub clan marehan del que era membre Barre), en perjudici dels rahanweyn. El Congres de la Somlia Unificada s'havia dividit entre la facci d'Aydid i la de Mahdi, i era el primer, membre del clan habar gedir, el que dominava la situaci. Amb l'arribada de les forces de l'ONU, el Congres de la Somlia Unificada (facci d'Aydid), del clan hawiye, i el Moviment Patritic Somali, del clan ogadeni per ara proper de Barre i amb molts darod a les seves files, es va unir i van formar l'Aliana Nacional Somali (nom que el grup d'Aydid va conservar quan de fet l'aliana es va desfer).

Les dos faccions del MDS es van reconciliar (abril del 1992) dominant la regi quan la van abandonar els fidels de Barre per intentar un nou atac a Mogadiscio. Quan les forces lleials de Barre, dirigides pel seu gendre el general Muhammad Siyad Hersi, lies Morgan, van intentar recuperar Baidoa per la seva ofensiva fou aturada per les forces de l'ONU, i es van dirigir a finals d'any cap a la Vall del Juba. El 7 de mar de 1993, durant el perode d'administraci de la ONU (1992-1995) es va fer una conferencia de reunificaci a Baidoa. 

les regions de Bakool, Bay, Shabeellaha Hoose, Jubbada Dhexe i Jubbada Hoose, per mig de representants rahanweyn, van establir una administraci regional a la conferencia de Bonka (Baidoa) del 7 al 11 de mar de 1993. El febrer de 1995 es va celebrar a Baidoa un congres dels digil i mirifle que va acabar el 19 de mar i en el que van participar els caps tradicionals (sultans i malaqs), caps de clans, lders religiosos, homes de negocis, i caps de milcies. Es van elegir consells per formar un Estat dels Rius amb el Alt Juba, Baix Juba, Bay, Bakool i Banaadir amb un consell suprem de 175 membres dirigit per Hassan Sheikh Ibrahim  Hassey  i un consell Suprem Tradicional de 51 membres, presidit per Haji Mukhtar Malaaq Hassan.

Quan van sortir les forces de la ONU (les darreres el 3 de mar de 1995) Aydid es va imposar fcilment i va dominar aquestos territoris excepte la Vall del Juba. El juny Aydid es va proclamar president; el setembre del 1995 va ocupar Baidoa i va posar fi a l'experincia autonomista; els oficials de l'autonomia que van poder fugir van formar l'Exrcit de Resistncia Rahanweyn o Reewin (Reewin o Rahanweyn Resistance Army, RRA), i van iniciar els atacs molt poc desprs (octubre de 1995) sota la direcci del coronel Hassan Mohamed Nuur  Shargaduud  (Hasan Muhammad Nur lies Shargudud), All Mohamed Marguus, Mohamud Mohamed Ahmed  Boonow  i Sayyid Ahmed.

Aydid va morir el juny del 1996 per el va succeir el seu fill Hussein Mohamed Farah Aydid. Amb ajut etop l'Exrcit de Resistncia Rahanweyn va derrotar a les forces d'Aydid a la batalla d'Huddur i va entrar a Baidoa el 6 de juny de 1999. La ciutat, que havia quedat reduda a 15.000 habitants va recuperar els 50.000 en poques setmanes. El desembre de 1999 es va establir una administraci autnoma de les regions de Bay i Bakool. 

Al procs de pau d'Arta (Djibouti) el 2000, l'ERR no hi va assistir i es va negar a reconixer al Govern Nacional de Transici (GNT). Com acte de protesta i per fer balana a la influncia a Bakool i Bay del Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia (format a principis del 2001 per Aydid fill, que el maig havia pres el poder a Mogadiscio i es negava tamb a reconixer al GNT), es va constituir l'estat de Somalia del Sud-oest el 1 d'abril del 2002, amb capital a Baidoa.

Van esclatar conflictes en el s de l'ERR i els lloctinents de Shargudud, Sheikh Aden Madobe i Mohamed Ibrahim Habsade, es van revoltar i van ocupar Baidoa el 3 d'octubre del 2002; el 14 de desembre Shargudud, que conservava fortes posicions a Bay i Bakool, la va recuperar per es va haver de retirar el 16 de desembre. El 23 de setembre de 2003 Madobe i Shargudud es van reconciliar i van participar en el segon govern de transici o Govern Federal de Transici (GFT, 2004) on foren junt amb Habsade membres del Parlament Federal de Transici)

El gener del 2005, els ancians del clan rahanweyn i els lders de la societat civil van intentar reconciliar a Shatigadud, Madobe i Habsade. En aquest mes Shatigadud i Madobe foren nomenats ministres del GFT  dirigit pel primer ministre Ali Muhammad Ghedi.

El mar del 2005 Habsade els va expulsar i es va fer amb el poder a la ciutat i rodalies, mentre Shargudud mantingu una base de poder a bona part dels dos districtes. El 30 de maig del 2005 Habsade va acusar a Madobe i Shatigudud d'atacar Baidoa  per installar all al president federal Abdullahi Yusuf Ahmed que era a Bosaso i que el juliol es va traslladar a Jowhar al nord de Mogadiscio.  Avanat 2005 els tres caps rahanweyn es van reconciliar i finalment el president Yusuf es va poder installar a la ciutat junt amb el primer ministre (10 de febrer del 2006) i es va acordar que en aquesta ciutat es reuniria el parlament de 275 membres que abans es reunia a Kenya per motius de seguretat. Sharggudud fou nomenat president del Consell dels Rahanweyn, del que Madobe i Habsade eren tamb membres destacats; el govern local de Baidoa romania en mans d'Habsade.

El 2006 la Uni de Corts Islmiques de Somlia dominava els districtes de Diinsoor i Buur Hakaba (recapturats temporalment un parell de vegades per les forces del GFT, sense poder-ne mantenir el control) i el govern i els rahanweyn dominaven els districtes de Baidoa i Qansax Dheere. El 6 de juny els islamistes van ocupar Mogadiscio, i poc desprs eren a uns 60 km de Baidoa. 500 soldats etops es van desplegar a la ciutat per garantir que no seria atacada, i el 20 de juliol una columna de 100 vehicles pesats etops van creuar la frontera vers la ciutat ; el govern etop negava la presncia dels seus soldats dins a Somlia. El 24 de novembre s'informava de l'arribada massiva de tropes etops a Baidoa amb uns 130 vehicles militars 

Els islamistes finalment van iniciar el atac a la ciutat (20 de desembre del 2006), provocant la oberta intervenci etop; amb aquest suport etop, les milcies rahanweyn, que formaven la quasi totalitat de les forces del govern federal, van derrotar els islamistes i els van rebutjar (batalla de Baidoa).

A la segona meitat del 2007 i el 2008 els islamistes, reorganitzats, van recuperar el control de les regions de Bay i Bakool excepte el districte de Baidoa.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Somalia warlords clash in Baidoa, BBC, 30 May 2005;
 Uneasy calm after five killed in Baidoa, IRIN, 30 de maig del 2005;
 1,500 Tropes etops entren a una regi fronterera (Garowe Online);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343134" title="Augstenberg" nonfiltered="4126" processed="4113" dbindex="134157">

L'Augstenberg s una muntanya de 3.161 metres situada la serralada de Silvretta als Alps, a la frontera entre ustria i Sussa.


Enllaos externs.
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343136" title="Grbelkopf" nonfiltered="4127" processed="4114" dbindex="134158">

El Grbelekopf s una muntanya de 2.894 metres situada als Alps Samnaun, a la frontera entre ustria i Sussa.


Enllaos externs.
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343137" title="Adresseavisen" nonfiltered="4128" processed="4115" dbindex="134159">
L'Adresseavisen s un diari regional publicat cada dia, excepte els diumenges, a Trondheim, Noruega. Va ser fundat el 1767, fet que el converteix en un dels diaris encara existents ms antics del mn. La seva tendncia poltica s conservadora.

El diari t una tirada aproximada de 85000 exemplars. L'empresa propietria tamb t diverses emissores de rdio i una emissora de televisi local.

 Enllaos externs .

 Edici online (en noruec);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343139" title="Bou de Solsona" nonfiltered="4129" processed="4116" dbindex="134160">

El Bou s un element del folkore de Solsona.

La primera referncia del bou s de l'any 1773-94. Durant gran part dels segles XIX i XX, va ser l'nic exemplar de tot el Principat i, per tant, va ser el model utilitzat per les diferents poblacions que havien comptat amb un element similar i que el van voler reinstaurar a la seva festa.

Concretament, l'any 1934, segons apareix en el llibre de Joan Amades, "Els Gegants, Nans i altres entremesos", l'nic bou que existia a Catalunya era el de Solsona, i per tant, s pot considerar la pea solsonina com una relquia folklrica.

L'any 1956, en motiu de la Coronaci de la Mare de Du del Claustre, el Bou es ref de nou. Cal destacar que aquesta s la primera figura folklrica que va construir en Manel Casserras i Boix.

Malgrat que l'actual pea s una reproducci fidedigna del de 1956, recorda les proporcions de l'antic bou documentat fotogrficament. Actualment, aquesta pea del bestiari no t una dansa prpia, per s present amb els seus fuets tant a la cercavila com a la "Roda de foc"

Cronologia:.
 1773-94  Es construeix el Bou;
 1815     Es fa el Bou nou;
 1956     Canvi de fesonomia;
 1993     Retorna al seu aspecte inicial;

Enllaos externs.
 Festa Major de Solsona, el Bou;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343143" title="Mulassa de Solsona" nonfiltered="4130" processed="4117" dbindex="134161">


La Mulassa s un element del folkore de Solsona.

La figura actual de la Mulassa s una cpia extreta de la pea de 1691 -que encara es conserva-, que va haver-se de substituir a causa del gran pes del cap inicial de 21 kg, que va canviar-se per un d'igual de 5 kg. Per confirmar la seva antiguitat, a dins del cap s'hi conserva encara un tros de paper d'una restauraci amb data de 1700.

A ms del seu valor histric, un dels actors d'inters de la Mulassa s el de ser l'nica de la seva tipologia que apareix cavalcada a la Pennsula Ibrica. Aquest costum de bestiari cavalcat s ms propi de les zones franceses. El genet solson s'anomena Antoniu Ricu, que segons diu la tradici popular va anar a fer les amriques i va tornar amb una certa fortuna -i corria per la ciutat amb un hav.

Tot i no tenir ball propi, collabora en la cercavila i la "Roda de foc" amb els seus fuets.


Enllaos externs.
 Festa Major de Solsona, la Mulassa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343151" title="Peroryctes" nonfiltered="4131" processed="4118" dbindex="134162">

Peroryctes s un gnere de bndicuts, dins l'ordre dels peramelemorfs. Sn marsupials omnvors de mida petit a mitjana originaris de Nova Guinea. Se n'ha trobat espcies fssils a Austrlia, incloent-hi P. tedfordi i una espcie que encara no ha rebut nom.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343152" title="Faccions de la guerra civil a Somlia" nonfiltered="4132" processed="4119" dbindex="134163">
Abans i durant la guerra civila Somlia (desprs de 1988) van sorgir nombrosos moviments i grups armats. Els principals foren:

Faccions anteriors a la caiguda de Barre (desembre del 1990) .

Moviment Nacional Somali (MNS), issaq, fundat el 1981, va proclamar la repblica de Somalilndia el 18 de maig de 1991. Lder (entre d'altres) Abdi Rahman "Tuur", primer president de Somalilndia.

Moviment Patritic Somali (MPS), ogadeni, fundat el 1989, lders: coronel Ahmed Omar Jess i general Adan Abdillahi Nur lies Gabyow. Inicialment es va dir Grup de l'Exrcit Nacional sota la direcci de Jess i va agafar el nom quan es va fusionar amb un altre grup anomenat Front d'Acci Somali.
Moviment Patritic Somali-Jess, ogadeni, fundat el 1991;
Moviment Patritic Somali-Gabyow, ogadeni-harti, fundat el 1991, va tenir com a cap militar al general Morgan;

Congrs de la Somlia Unificada (CSU), hawiye, fundat el 1 de febrer de 1989, lders Ali Mahdi Mohamed i Muhammad Fara Hassan, lies Aydid;
Congrs de la Somlia Unificada-Mahdi, hawiye (abgaal i murasade), fundat 1991.
Congrs de la Somlia Unificada-Aydid, hawiye (habar gedir), fundat 1991.

Front Demcratic de Salvaci de Somlia (FDSS), majeerteen, fundat 1981 per la fusi de dos grups. Lder despres del 1989 Abdullahi Yusuf Ahmed, ;
Front de Salvaci de Somlia, darod, fundat el 1981;
Partit dels Treballadors de Somlia, fundat el 1981;

Moviment Demcratic Somali (MDS), rahanweyn, fundat 1989;
Moviment Demcratic Somali-Nur Alio (MDS), rahanweyn, fundat 1991, aliat a Aydid;
Moviment Demcratic Somali-Mayo (MDS), rahanweyn, fundat 1991, aliat a Mahdi;

Al-Itihaad al-Islamiya (AIAI), fundat vers 1988 o 1989, religis, lder Hassan Abdullah Hersi al-Turki;

 Faccions fundades del 1991 en endavant .

Aliana Nacional Somali (ANS), habar gedir, fundat el 1992, lder Muhammad Fara Hassan, lies Aydid, i desprs de 1996 el seu fill Hussein Mohamed Farah Aydid;

Front Nacional Somali, marehan, fundat el mar de 1991, lders els generals Siad Barre i Mohammed Said Samatar, lies 'Gacaliye', i desprs Muhammad Siyad Hersi, lies Morgan, ;

Aliana Democrtica Somali (ADS), fundada el 1991, gadabursi, lders  Mohamed Farah Abdullahi, Abdirahman Aw Ali i Jamac Rabile. Inicialment favorable a Barre, desprs es va orientar cap a posicions favorables a la independncia de Somalilndia;

Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia, fundat el 2001, habar gedir, lder Hussein Mohamed Farah Aydid;

Front Unit Somali (FUS), issaq, fundat 1991, lder Abdurahman Dualeh Al. Co fundador de Somalilndia;

Organitzaci Muke de Somalis Africans (OMSA) o Organitzaci Somali Asal Muki (OSAM), fundada el 1993, bantu, lder Mohamed Ramadan Arbow;

Uni Nacional Democrtica Somali, lelkaseh i aurtoble, fundat el 1991, lder Ali Ismael Abdi;

Exrcit de Resistncia Rahanweyn (ERR), fundat el setembre de 1995, rahanweyn;

SECF, Front Central i Oriental Somalo, desprs ECAS, Autoritat de Somlia Central i Oriental, desprs IRANES                   Autoritat Inter-Regional del  Nord-est Somali, desprs GNES, Govern del Nord-est de Somlia ((embri del Puntland junt amb la Republica de Majeerteen)                  ;

 Faccions existents en el perode 2000-2004 .

Aliana de la Vall del Juba (JVA), fundat el 2001, darod-ogadeni, precedida per les Forces Aliades Somalis;

Govern Nacional de Transici (GNT), fundat el 2000;

Govern Federal de Transici, fundat el 2004;

BIREM, Moviment de Resistencia Bimaal                                         ;

G3 Efmera aliana (2001) de l'Aliana de la Vall del Juba, Front Nacional Somali (de Bihi) i Front Nacional Somali-Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia (de Mohamoud Said Aden);

G8, efmera aliana dirigida per Jama Ali Jama (vegeu Jama Ali Jama);

G13 aliana de 13 grups dirigida per Jama Ali Jama (vegeu Jama Ali Jama);

HPA, Aliana Poltica d'Hiiraan                                         ;

Consell Patritic Nacional desprs Consell de Salvaci Nacional de Jama Ali Jama;

Organitzaci Muke de Somalis Africans;

Front Democrtic per l'Alliberament de Somlia;

Faccions del Congrs de la Somlia Unificada:
Treball i Pau;
Moviment de Pau;
Pau i Seguretat;
Moviment de Lluita;
Woqoyi Mogadisho = Mogadiscio del Nord;

 Faccions islamistes desprs de 2005 .

Uni de Corts Islmiques de Somlia;

Aliana per la Restauraci de la Pau i Contra el Terrorisme (ARPCT) ;

Al-Shabaab, o Moviment de Resistncia Popular a la Terra de les Dues Migracions;

Moviment de la Joventut Mujahideen;

Aliana pel Nou Alliberament de Somlia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343160" title="Escut de Castell de la Plana" nonfiltered="4133" processed="4120" dbindex="134164">


L'escut de Castell de la Plana t el segent blasonament:

Escut caironat. En camper d'or, quatre pals de gules, ressaltats d'un castell d'argent, maonat i aclarit de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
L'escut tradicional de Castell, no oficialitzat, presenta els quatre pals com a record del seu passat de vila reial, amb el castell, senyal parlant allusiu al nom de la ciutat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343166" title="Guerra servil" nonfiltered="4134" processed="4121" dbindex="134165">


Primera guerra servil, amb Eunus com a cap.
Segona guerra servil;
Tercera guerra servil, amb Espartac com a cap.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343174" title="Lliga de la Joventut Somali" nonfiltered="4135" processed="4122" dbindex="134166">

La Lliga de la Joventut Somali (LJS) fou el principal partit poltic de Somalia entre els anys 1949 i el 1969.

Somlia va estar sota administraci britnica del 1941 al 1950. El 1943 es va formar a Mogadiscio el Club dels Joves Somalis (Somalia Youth Club) que va esdevenir partit el 1947 amb el nom de Lliga de la Joventut Somali, encoratjats per les autoritats britniques. El partit va obrir oficines a la Somlia Britnica, Somlia Italiana, Ogaden i a la Northern Frontier Province de Kenya ja que tenia com objectiu un estat nic per tots els somalis i oposici als clans. Encara que va tenir certa popularitat a la Somlia Britnica la seva base principal fou la Somlia Italiana.

El 1945 a la Conferncia de Potsdam es va decidir que Italia no recuperaria Somlia, pero el inici de la guerra freda el 1948 va modificar la situaci i el novembre de 1949 l'ONU va concedir el mandat per deu anys als italians. La lliga, i tamb el Hizbia Digil Mirifle Somali (Partit Digil-Mirifle) i la Lliga Nacional Somali (issaq) van exigir que al final dels deu anys fos concedida la independncia 

El 1 de juliol de 1960 es va formar el primer govern unit de Somlia amb Aden Abdullah Osman Daar com a President]], i Abdirashid Ali Shermarke com a primer ministre (desprs president del 1967 al 1969), els dos de la Lliga. La constituci fou ratificada en referndum el 1961. 

Les primeres eleccions es van fer el 1964 i la  LJS va obtenir 69 dels 123 escons en joc, i encara desprs alguns partits menors (dels 11 que van obtenir representaci), li van donar suport. Altre cop va obtenir majoria a les eleccions de mar de 1969, per poc desprs (octubre)un cop d'estat militar comunista dirigit pel general Siad Barre va enderrocar al govern i els partits poltics foren prohibits.

Lders.

Presidents de Somlia:
Aden Abdullah Osman Daar: 1960   1967 ;
Abdirashid Ali Shermarke: 1967   1969;

Primers Ministres:
Abdullahi Isse Mohammed: 1949 - 1960  ;
Abdirashid Ali Shermarke: 1960 - 1964 ;
Abdirizak Haji Hussein:  1964 - 1967  ;
Muhammad Haji Ibrahim Egal 1967 - 1969;

Notes.


Referncies.
Said S. Samatar (ed.) A Country Study: Somalia, Library of Congress Call Number DT401.5 .S68, 1993 /;
On the founders of SYL (in Somali);
SYL Election results:Mohamed Jama;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343181" title="Chevilly-Larue" nonfiltered="4136" processed="4123" dbindex="134167">


Chevilly-Laure s un municipi de Frana, situat al departament de Val-de-Marne, a la regi de Illa de Frana. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343182" title="Pentgon" nonfiltered="4137" processed="4124" dbindex="134168">


Pentgon (polgon);
El Pentgon, quarter general del Exrcit dels Estats Units d'Amrica;
Pentgon (Musculman), un superheroi;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343187" title="Echymipera" nonfiltered="4138" processed="4125" dbindex="134169">

Echymipera s un gnere de bndicut que cont cinc espcies vivents. Aquestes espcies sn:

Bndicut de llavis blancs (E. clara);
Bndicut espins de David (E. davidi);
Bndicut espins de Menzies (E. echinista);
Bndicut espins (E. kalubu);
Bndicut vermells (E. rufescens);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343191" title="Chilly-Mazarin" nonfiltered="4139" processed="4126" dbindex="134170">


Chilly-Mazarin s un municipi de Frana, situat al departament d'Essonne, a la regi d'Illa de Frana. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343192" title="Forces Aliades Somalis" nonfiltered="4140" processed="4127" dbindex="134171">
Forces Aliades Somalis (FAS) fou un moviment poltic-militar de Somlia que va lluitar pel control de Jubaland a la segona meitat dels anys noranta.

Muhammad Siyad Hersi, lies Morgan, amb el suport del Front Nacional Somali (marehan) i el Moviment Patritic Somali-facci Gabylow (ogadeni-darod), tenia el control de la major part del Jubaland des del 1993 i de Kismaayo des del 1994 d'eon va expulsar al Moviment Patritic Somali, facci de Jess (ogadeni) que havia cooperat amb les forces de pau. El mar del 1995 l'ONU va deixar el pas i els enemics de Morgan (ogadeni, marehan del Front Nacional Somali, i habar gedir principalment) es van agrupar i van formar les Forces Aliades Somalis que finalment van expulsar a Morgan de Kismaayo el 11 de juny de 1999.

L'organitzaci va agafar el nom d'Aliana de la Vall del Juba el 18 de juny del 2001.

References.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343193" title="Villeneuve-le-Roi" nonfiltered="4141" processed="4128" dbindex="134172">


Villeneuve-le-Roi s un municipi de Frana, situat al departament de Val-de-Marne, a la regi d'Illa de Frana. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343194" title="Partit per la Justcia i el Desenvolupament" nonfiltered="4142" processed="4129" dbindex="134173">
El Partit per la Justcia i el Desenvolupament (somali: Ururka Caddaalada iyo Daryeelka, UCID) s un dels tres partits poltics reconeguts per la constituci de la Repblica de Somalilndia.

A les eleccions presidencials del 14 d'abril de 2003 el seu candidat Faysal Ali Warabe va obtenir el 15.8% dels vots. A les eleccions parlamentaries de 29 de setembre del 2005 va obtenir el 26,9% i 21 dels 82 escons.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343195" title="Le Bourget" nonfiltered="4143" processed="4130" dbindex="134174">


Le Bourget s un municipi de Frana, situat al departament de Seine-Saint-Denis, a la regi d'Illa de Frana. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343196" title="Aris Limassol" nonfiltered="4144" processed="4131" dbindex="134175">

L'Aris Limassol (en grec modern:             ) fou un club de futbol xipriota de la ciutat de Limassol.

Histria.
Fundat el 1930, fou un dels fundadors de l'Associaci Xipriota de Futbol. El club combin etapes a Primera divisi amb etapes a Segona. El seu major xit fou el 1989 quan assol la final de la Copa que va perdre enfront l'AEL Limassol per 2-3. La temporada segent, la 1989-90, fitx al llegendari ucrans Oleg Blokhin, que acab la seva etapa futbolstica al club.

 Palmars .
Segona divisi de Xipre (3): 1954, 1956, 1994;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343198" title="Rubefaent" nonfiltered="4145" processed="4132" dbindex="134176">
Rubefaent s l'agent que t la propietat de donar un to vermells a la pell, provocant una sensaci de calor. L'cid nicotnic i els seus derivats sn potents rubefaents.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343201" title="Beaulieu (Calvados)" nonfiltered="4146" processed="4133" dbindex="134177">

Beaulieu s un municipi francs, situat a la regi de la Baixa Normandia, al departament de Calvados. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343203" title="Beaulieu (Cantal)" nonfiltered="4147" processed="4134" dbindex="134178">

Beaulieu s un municipi francs, situat a la regi d'Alvrnia, al departament de Cantal. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343204" title="Aliana de la Vall del Juba" nonfiltered="4148" processed="4135" dbindex="134179">
L'Aliana de la Vall del Juba (AVJ) (somali: Isbahaysiga Dooxada Jubba) s una organitzaci poltica i militar de Somlia creada el 18 de juny del 2001 ocupant el lloc de les Forces Aliades Somalis. 

El 11 de juny de 1999 les Forces Aliades van ocupar Kismaayo. El 18 de juny del 2001 es va fer un congrs a aquesta ciutat en la que van agafar el nom d'Aliana de la Vall del Juba i van establir un acord amb el Govern Nacional de Transici (GNT). El lder de l'AVJ s el coronel Barre Adan Shire Hiiraale (el 2005 ministre de Defensa del Govern Federal de Transici format el 2004); com a cap militar el 2001 fou nomenat el coronel Abdulahi Sheik Ismael Fara-Tag. El 6 d'agost del 2001 va conquerir Jilib que estava en poder del Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia (de Hussein lies Aydid junior) oposat al GNT  i en absncia de les forces militars, per unes hores el general Muhammad Siyad Hersi, lies Morgan, del Front Nacional Somali-Moviment Patritic de Somlia, va recuperar Kismaayo, fins el dia 7.

L'organitzaci va seguir administran el Jubaland fins el 2006; desprs del 2004 el Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somalia va donar suport al nou Govern Federal de Transici, i els dos grups van participar en aquest organisme. 

El 24 de setembre del 2006 la Uni de Corts Islmiques de Somlia va ocupar Kismaayo i la major part del Jubaland (octubre). La regi de Gedo i la ciutat de Bardera es van oposar a quedar sota el control dels islamistes i van romandre neutrals. Desprs de la batalla de Baidoa (20 a 22 de desembre del 2006) els islamistes foren derrotats i van perdre Mogadiscio (29 de desembre) i l'Aliana va recuperar el control del Jubaland . Les forces locals de les corts i les que fugien de Mogadiscio es van enfrontar a les forces de l'Aliana i als seus alista etops a la batalla de Jilib (31 de desembre del 2006) i al ser derrotats van evacuar Kismaayo (1 de gener) cap a la frontera amb Kenya.

Els islamistes es van reorganitzar i a finals de l'any 2007 la meitat de la ciutat de Kismaayo ja estava a les seves mans i el poder de l'Aliana s'havia esvat a quasi tota la resta del territori. El 20 d'agost del 2008 els islamistes van atacar Kismaayo i van derrotar els defensors, ocupant l'altra meitat de la ciutat (22 d'agost). La milcia de l'Aliana de la Vall del Juba va fugir; el seu cap coronel Barre Adan Shire Hiiraale (ministre de defensa del GFT) va poder escapar per el seu vehicle va caure en mans dels atacants.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343206" title="Beaulieu (Cte-d'Or)" nonfiltered="4149" processed="4136" dbindex="134180">

Beaulieu s un municipi francs, situat a la regi de la Borgonya, al departament de Cte-d'Or. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343207" title="Alberto Lleras Camargo" nonfiltered="4150" processed="4137" dbindex="134181">


Alberto Lleras Camargo (Bogot, Colmbia, 1906 - Bogot, 1990) periodista, diplomtic i poltic colombi. Va ser dues vegades President de Colmbia. Fill de Felipe Lleras Triana i Sofia Camargo Guerrero.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343209" title="Estaci de Rajadell" nonfiltered="4151" processed="4138" dbindex="134182">

 





Rajadell s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada a l'oest del nucli urb de Rajadell a la comarca del Bages de la provncia de Barcelona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343210" title="Beaulieu (Erau)" nonfiltered="4152" processed="4139" dbindex="134183">

Beaulieu s un municipi francs, situat a la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343211" title="Estaci d'Aguilar de Segarra" nonfiltered="4153" processed="4140" dbindex="134184">

 





Aguilar de Segarra s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada a l'oest del nucli urb d'Aguilar de Segarra a la comarca del Bages de la provncia de Barcelona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343213" title="Springfield (Massachusetts)" nonfiltered="4154" processed="4141" dbindex="134185">



Springfield s una ciutat de Massachusetts. En el cens de l'any 2000 comptava amb una poblaci de 152.082 habitants. s la tercera ciutat ms gran de Massachusetts i la quarta ms gran de Nova Anglaterra (desprs de Boston, Providence i Worcester). s la primera i ms gran ciutat dels Estats Units anomenada Springfield. s la llar del Basketball Hall of Fame i de l'equip d'hoquei sobre gel dels Springfield Falcons. Va ser la llar de Theodore Geisel, ms conegut com Dr. Seuss, i el lloc de naixena del bsquet, inventat per James Naismith a l'YMCA.

 Agermanaments . 
  Callosa de Segura, Alacant ;

Personatges illustres. 
Kurt Russell, actor (1951).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343214" title="Beaulieu (Indre)" nonfiltered="4155" processed="4142" dbindex="134186">

Beaulieu s un municipi francs, situat a la regi del Centre, al departament de l'Indre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343215" title="Estaci de Calaf" nonfiltered="4156" processed="4143" dbindex="134187">

 





Calaf s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al sud del nucli urb de Calaf a la comarca de l'Anoia de la provncia de Barcelona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343216" title="Estaci de Seguers - Sant Pere Sallavinera" nonfiltered="4157" processed="4144" dbindex="134188">

 





Seguers - Sant Pere Sallavinera s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord del terme municipal de Sant Pere Sallavinera, allunyada del seu nucli urb, a la comarca de l'Anoia de la provncia de Barcelona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343217" title="Estaci de Sant Mart Sesgueioles" nonfiltered="4158" processed="4145" dbindex="134189">

 





Sant Mart Sesgueioles s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada a l'oest del nucli urb de Sant Mart Sesgueioles a la comarca de l'Anoia de la provncia de Barcelona. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343218" title="Beaulieu (Isra)" nonfiltered="4159" processed="4146" dbindex="134190">

Beaulieu s un municipi francs, situat a la regi del Roine-Alps, al departament de l'Isra. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343219" title="Estaci de Sant Guim de Freixenet" nonfiltered="4160" processed="4147" dbindex="134191">

 





Sant Guim de Freixenet s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nucli urb de Sant Guim de Freixenet a la comarca de la Segarra de la provncia de Lleida. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343220" title="Estaci de Cervera" nonfiltered="4161" processed="4148" dbindex="134192">

 





Cervera s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord del nucli urb de Cervera a la comarca de la Segarra de la provncia de Lleida. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.

Aquesta estaci s capalera de 2 o 3 trens diaris que tenen com origen o destinaci l'estaci de Lleida Pirineus



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343221" title="Estaci de Trrega" nonfiltered="4162" processed="4149" dbindex="134193">

 





Trrega s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord del nucli urb de Trrega a la comarca de l'Urgell de la provncia de Lleida. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343222" title="Estaci d'Anglesola" nonfiltered="4163" processed="4150" dbindex="134194">

 





Anglesola s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al sud del nucli urb d'Anglesola, una mica allunyada d'aquest, a la comarca de l'Urgell de la provncia de Lleida. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343223" title="Estaci de Bellpuig" nonfiltered="4164" processed="4151" dbindex="134195">

 





Bellpuig s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord del nucli urb de Bellpuig a la comarca de l'Urgell de la provncia de Lleida. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343224" title="Estaci de Castellnou de Seana" nonfiltered="4165" processed="4152" dbindex="134196">

 





Castellnou de Seana s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al sud del nucli urb de Castellnou de Seana, una mica allunyada d'aquest, a la comarca del Pla d'Urgell de la provncia de Lleida. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.

L'edifici original es troba en estat runs, i els passatgers s'aixopluguen en una marquesina installada posteriorment.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343225" title="Estaci de Golms" nonfiltered="4166" processed="4153" dbindex="134197">

 





Golms s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord del nucli urb de Golms a la comarca del Pla d'Urgell de la provncia de Lleida. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343227" title="Estaci de Mollerussa" nonfiltered="4167" processed="4154" dbindex="134198">

 





Mollerussa s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord del nucli urb de Mollerussa a la comarca del Pla d'Urgell de la provncia de Lleida. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343228" title="Estaci de Bell-lloc d'Urgell" nonfiltered="4168" processed="4155" dbindex="134199">

 





Bell-lloc d'Urgell s una estaci de la lnia Ca4b de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada a l'est del nucli urb de Bell-lloc d'Urgell a la comarca del Pla d'Urgell de la provncia de Lleida. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343229" title="Kulmiye" nonfiltered="4169" processed="4156" dbindex="134200">
Kulmiye s el nom abreujat del partit poltic de Somalilndia anomenat Partit de la Pau, la Unitat i el Desenvolupament (somali: Kulmiye Nabad, Midnimo iyo horumar). s un dels tres partits poltics reconeguts per la constituci.

A les eleccions presidencials del 14 d'abril de 2003 el seu candidat Ahmed M. Mahamoud Silanyo va obtenir el 42,1 % dels vots i fou derrotat per poc marge per Dahir Riyale Kahin. A les eleccions parlamentaries de del 29 de setembre del 2005 va obtenir el 34,1% i 28 escons (sobre 82).

Enllaos externs.
 Kulmiye Party Of Somaliland;

 Bandera .

Els colors del partit sn el verd i el groc per a les banderes apareixen en diferents disposicions. Al menys quatre d'elles estan testimoniades per fotografies. A  un vdeo mostra un acte electoral amb nombroses banderes, la majoria del model nmero 3, que probablement s el oficial ja que tamb apareix en dos fotografies al interior de la seu del partit (on per tamb hi ha al menys un altre disposici). El model 1 tamb s molt utilitzat i probablement sn la mateixa bandera penjada de dreta a esquerra o al revs. El model 2 seria una bandera penjada cap per avall i el 4 una variant casolana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343235" title="Francesc Caballero i Muoz" nonfiltered="4170" processed="4157" dbindex="134201">
Francesc Caballero i Muoz (Valncia, 1894 - Valncia, 1982) va ser un poeta valenci. Particip en els concursos literaris organitzats per l'Ajuntament de Valncia i Lo Rat Penat i milit a Uni Valencianista Regional.

Va collaborar a les revistes Ptria Nova, El Poble Valenci, Pensat i Fet i El Cam, en aquesta ltima amb el pseudnim Daniel Tossal. Va pertnyer a l'equip de redacci de Taula de Lletres Valencianes. L'any 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castell. Desprs de la guerra civil espanyola se separ del valencianisme i public poesia de temtica fallera i inequvocament franquista.

 Obra .
1915 Jard espiritual;
1919 Camins de llum;

 Bibliografia.
Eduard J. Verger. Antologia dels poetes valencians III. El segle XX, primera part. Instituci Alfons el Magnnim. Valncia, 1988.
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995 p. 140;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343245" title="Jocs de la francofonia" nonfiltered="4171" processed="4158" dbindex="134202">

Els Jocs de la Francofonia (en francs Jeux de la Francophonie) sn una combinaci de proves esportives i artstiques on participen nacions de parla francesa i que se celebra cada quatre anys des de 1989, de manera similar als Jocs de la Commonwealth.

Hi participen atletes i artistes de 56 nacions membres de la Francofonia, incls el Canad (amb tres equips, Canad, Quebec i Nova Brunsvic), Blgica (noms participants de parla francesa), Guinea Equatorial i Sussa. El nmero de participants arriba als 3.000 atletes.

Seus.
 1989: Casablanca i Rabat, Marroc;
 1994: Pars/vry-Bondoufle, Frana;
 1997: Antananarivo, Madagascar;
 2001: Ottawa-Hull, Canad;
 2005: Niamey, Nger;
 2009: Beirut, Lban;

Proves a l'edici del 2005.


Enllaos externs.
 Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343246" title="Cantons de l'Alta Viena" nonfiltered="4172" processed="4159" dbindex="134203">
Els Cantons de l'Alta Viena sn 42 i s'agrupen en 3 districtes:

 Districte de Bellac (8 cantons - sotsprefectura: Bellac) :cant de Bellac - cant de Bessines-sur-Gartempe - cant de Chteauponsac - cant du Dorat - cant de Magnac-Laval - cant de Mzires-sur-Issoire - cant de Nantiat - cant de Saint-Sulpice-les-Feuilles;

 Districte de Limoges (28 cantons - prefectura: Limoges) :cant d'Aixe-sur-Vienne - cant d'Ambazac - cant de Chlus - cant de Chteauneuf-la-Fort - cant d'Eymoutiers - cant de Laurire - cant de Limoges-Beaupuy - cant de Limoges-Carnot - cant de Limoges-Centre - cant de Limoges-Cit - cant de Limoges-Condat - cant de Limoges-Corgnac - cant de Limoges-Couzeix - cant de Limoges-mailleurs - cant de Limoges-Grand-Treuil - cant de Limoges-Isle - cant de Limoges-La Bastide - cant de Limoges-Landouge - cant de Limoges-Le Palais - cant de Limoges-Panazol - cant de Limoges-Puy-las-Rodas - cant de Limoges-Vigenal - cant de Nexon - cant de Nieul - cant de Pierre-Buffire - cant de Saint-Germain-les-Belles - cant de Saint-Lonard-de-Noblat - cant de Saint-Yrieix-la-Perche;

 Districte de Rochechouart (6 cantons - sotsprefectura: Rochechouart) :cant d'Oradour-sur-Vayres - cant de Rochechouart - cant de Saint-Junien-Est - cant de Saint-Junien-Ouest - cant de Saint-Laurent-sur-Gorre - cant de Saint-Mathieu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343248" title="Districte de Bellac" nonfiltered="4173" processed="4160" dbindex="134204">
El Districte de Bellac s un dels tres districtes del departament de l'Alta Viena, a la regi del Llemos. Compta amb 8 cantons i 63 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Bellac.

Cantons.
cant de Bessines-sur-Gartempe - cant de Chteauponsac - cant du Dorat - cant de Magnac-Laval - cant de Mzires-sur-Issoire - cant de Nantiat - cant de Saint-Sulpice-les-Feuilles

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Viena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343250" title="Districte de Limoges" nonfiltered="4174" processed="4161" dbindex="134205">
El Districte de Limoges s un dels tres districtes del departament de l'Alta Viena, a la regi del Llemos. Compta amb 28 cantons i 108 municipis. El cap del districte s la prefectura de Limoges.

Cantons.
cant d'Aixe-sur-Vienne - cant d'Ambazac - cant de Chlus - cant de Chteauneuf-la-Fort - cant d'Eymoutiers - cant de Laurire - cant de Limoges-Beaupuy - cant de Limoges-Carnot - cant de Limoges-Centre - cant de Limoges-Cit - cant de Limoges-Condat - cant de Limoges-Corgnac - cant de Limoges-Couzeix - cant de Limoges-mailleurs - cant de Limoges-Grand-Treuil - cant de Limoges-Isle - cant de Limoges-La Bastide - cant de Limoges-Landouge - cant de Limoges-Le Palais - cant de Limoges-Panazol - cant de Limoges-Puy-las-Rodas - cant de Limoges-Vigenal - cant de Nexon - cant de Nieul - cant de Pierre-Buffire - cant de Saint-Germain-les-Belles - cant de Saint-Lonard-de-Noblat - cant de Saint-Yrieix-la-Perche

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Viena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343252" title="Districte de Rochechouart" nonfiltered="4175" processed="4162" dbindex="134206">
El Districte de Rochechouart s un dels tres districtes del departament de l'Alta Viena, a la regi del Llemos. Compta amb 6 cantons i 30 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Rochechouart.

Cantons.
cant d'Oradour-sur-Vayres - cant de Rochechouart - cant de Saint-Junien-Est - cant de Saint-Junien-Ouest - cant de Saint-Laurent-sur-Gorre - cant de Saint-Mathieu

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Viena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343255" title="Rochechouart (Haute-Vienne)" nonfiltered="4176" processed="4163" dbindex="134207">


Rochechouart (Rechoard en occit) s una ciutat de Frana, al departament de l'Alta Viena a la regi del Llemos. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343257" title="Bshorn" nonfiltered="4177" processed="4164" dbindex="134208">

El Bshorn s una muntanya de 3.268 metres situada als Alps Apenins a Sussa.

Enllaos externs.
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343260" title="Inspector de policia" nonfiltered="4178" processed="4165" dbindex="134209">
Inspector de policia es un grau utilitzat a dins molt de cossos policacs per anomenar als oficials que comanden un grup d'agents i sotsoficials.

 Espanya .

Al Cos Nacional de Policia es un funcionari de l'escala executiva, per damunt del sotsinspector i per davall de l'Inspector en cap.

Als Mossos d'Esquadra es l'nic grau de l'escala executiva, superior al de sotsinspector i inferior al d'intendent. 

A les policies locals, segons la normativa de cada Comunitat Autnoma son graus no sempre equivalents.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343261" title="Jocs de la lusofonia" nonfiltered="4179" processed="4166" dbindex="134210">
Els Jocs de la Lusofonia (en portugus Jogos da Lusofonia) s una competici esportiva organitzada per l'ACOLOP, que inclou atletes del mn de la lusofonia (de parla portuguesa), s a dir, aquells que pertanyen a la CPLP (Comunitat de Pasos de Parla Portuguesa).

Edicions.


Pasos participants.

Pasos que ja han participat.
 Angola 2006;
 Brasil 2006;
 Cap Verd 2006;
 Timor Est 2006;
 Guinea-Bissau 2006;
 Macau, Xina 2006;
 Moambic 2006;
 Portugal 2006;
 So Tom i Prncipe 2006;
 ndia 2006;
 Sri Lanka 2006;

Pasos que participaran.
 Guinea Equatorial;
 Flores (Indonsia);
 Galcia;
 Ghana;
 Maurici;
 Marroc;
 Senegal;

Esports.
 Atletisme (2006-);
 Voleibol platja (2006-);
 Basquetbol (2006-);
 Futbol (mascul: 2006-);
 Futbol sala (mascul: 2006-);
 Judo (2009-);
 Taekwondo (mascul: 2006-);
 Tennis de taula (2006-);
 Voleibol (2006-);

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial dels 1rs Jocs de la Lusofonia a Macau;
Web oficial dels 2ns Jocs de la Lusofonia a Lisboa;
ACOLOP;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343266" title="Milseburg" nonfiltered="4180" processed="4167" dbindex="134211">

El Milseburg s una muntanya de 835 metres situada la serralada de Rhn d'Alemanya. Alexander von Humboldt va anomenar-la la "muntanya alemanya ms bella"


Enllaos externs.
 ;
 Milseburg a Peakware;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343268" title="Adrados" nonfiltered="4181" processed="4168" dbindex="134212">

Adrados s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343273" title="Aguilafuente" nonfiltered="4182" processed="4169" dbindex="134213">

Aguilafuente s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.



 Enllaos externs .

Ajuntament d'Aguilafuente;
.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343277" title="Aldeasoa" nonfiltered="4183" processed="4170" dbindex="134214">

Aldeasoa s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343279" title="Nebelhorn" nonfiltered="4184" processed="4171" dbindex="134215">

El Nebelhorn s una muntanya de 2.224 metres situada als Alps Allgu a Alemanya, prop de la ciutat d'Oberstdorf.


Enllaos externs.
 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343282" title="Cabezuela" nonfiltered="4185" processed="4172" dbindex="134216">

Cabezuela s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343283" title="Calabazas de Fuentiduea" nonfiltered="4186" processed="4173" dbindex="134217">

Calabazas de Fuentiduea s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343284" title="Estaci de Roda de Mar" nonfiltered="4187" processed="4174" dbindex="134218">

 





Roda de Mar s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nucli urb de Roda de Bar a la comarca del Tarragons de la provncia de Tarragona.

Aquesta s l'estaci principal de Roda de Bar, ja que aquesta es troba al mig del nucli urb d'aquesta poblaci, a diferncia de l'estaci de Roda de Bar que es troba fora allunyada d'aquest.


Alguns regionals no efectuen parada a Roda de Bar sent la segent o anterior Salom. ;

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343289" title="Rsterkopf" nonfiltered="4188" processed="4175" dbindex="134219">

El Rsterkopf s una muntanya de 708 metres situada a Osburger Hochwald a Rhineland-Palatinate, Alemanya.


Galeria.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343292" title="Estaci de Roda de Bar" nonfiltered="4189" processed="4176" dbindex="134220">

 





Roda de Bar s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al terme municipal de Roda de Bar, separada per lluny del seu nucli urb, a la comarca del Tarragons de la provncia de Tarragona.

Antigament l'estaci havia tingut una certa importncia ja que era el punt d'enlla de les lnies de Valls i de Reus, per el 1992 amb el tancament de la de Reus va anant perdent importncia i cada vegada paraven menys trens a causa de la seva situaci, allunyada dels nuclis urbans ms propers.

Des de finals de 2006, al costat de l'estaci, es troba el canviador d'ample de Roda de Bar on fins el febrer de 2008 els trens Alvia i Altaria accedien a la LAV Madrid-Barcelona.


 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343293" title="Estaci de Salom" nonfiltered="4190" processed="4177" dbindex="134221">

 





Salom s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al sud del nucli urb de Salom, una mica allunyat d'aquest, a la comarca del Tarragons de la provncia de Tarragona.


Alguns regionals no efectuen parada ni a Vilabella ni a Nulles - Brfim, sent la segent o anterior Valls. ;
Alguns regionals no efectuen parada a Roda de Bar sent la segent o anterior Roda de Mar. ;

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343296" title="Estaci de Vilabella" nonfiltered="4191" processed="4178" dbindex="134222">

 





Vilabella s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al sud-oest del terme municipal de Vilabella, allunyada del seu nucli urb, a la comarca de l'Alt Camp de la provncia de Tarragona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343297" title="Estaci de Nulles - Brfim" nonfiltered="4192" processed="4179" dbindex="134223">

 





Nulles - Brfim s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord-est del nucli urb de Nulles a la comarca de l'Alt Camp de la provncia de Tarragona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343298" title="Cobos de Fuentiduea" nonfiltered="4193" processed="4180" dbindex="134224">

Cobos de Fuentiduea s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343299" title="Estaci de Valls" nonfiltered="4194" processed="4181" dbindex="134225">

 





Valls s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord-est del nucli urb de Valls a la comarca de l'Alt Camp de la provncia de Tarragona.

Antigament l'estaci havia tingut fora ms importncia de la que t actualment, ja que hi paraven diversos trens de llarg recorregut entre els que hi havia l'Altaria Triana i el Talgo Covadonga, entre altres. Per amb l'obertura de la LAV Madrid-Barcelona, poc a poc van passar a circular per la LAV, l'ltim va ser el Talgo Covadonga que va passar a circular per la LAV el 15 de setembre de 2008, ltim dia que va circular un tren de llarg recorregut per Valls.


Alguns regionals no efectuen parada ni a Nulles - Brfim ni  a Vilabella, sent la segent o anterior Salom. ;

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343300" title="Fellhorn" nonfiltered="4195" processed="4182" dbindex="134226">

El Fellhorn s una muntanya de 2.038 metres situada als Alps Allgu prop d'Oberstdorf, a la frontera entre ustria i Alemanya.


Galeria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343302" title="Cozuelos de Fuentiduea" nonfiltered="4196" processed="4183" dbindex="134227">

Cozuelos de Fuentiduea s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Vegafra i Fuentesaco de Fuentiduea, al Sud amb Adrados, i Hontalbilla, a l'Est amb Fuentepiel i a l'Oest amb Perosillo. 

 Demografia .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343303" title="Apolodor" nonfiltered="4197" processed="4184" dbindex="134228">
Apolodor s un disc d'Ada Milea de 2003 publicat per la casa discogrfica A&A Records. Interpretat per l'Ada entotsolada musicalment i instrumental de manera rstega a l'estudi d'enregistrament, la msica fou composta per l'artista romanesa basant-se en textos del llibre de poemes per a infants C r ile cu Apolodor ("Els llibres d'Apolodor") de Gellu Naum, poeta, dramaturg, novellista, escriptor infantil, traductor i fundador del grup romans surrealista. El disc narra en forma de canons les peripcies, viatges i aventures d'Apolodor per tot el mn.

La veu, la guitarra i tots els sorolls que senyoregen al disc sn tots congriats per l'Ada Milea.

 Pistes .

 "la circ" - ("al circ");
 "la Capul Nord" - ("al Cap Nord");
 "pe vapor spre Labrador" - ("en vaixell cap al Labrador");
 "n Africa" - ("a l'frica");
 "n oaz " - ("a l'oasi");
 "mai departe" - ("ms lluny");
 "Milionar" - ("Milionari");
 "pe alt vapor" - ("en un altre vaixell");
 "cowboy";
 "cu tlharul din Conneticut" - ("amb el lladre de Connecticut");
 "pe fiare vechi";
 "n Saint-Louis" - ("a Saint-Louis");
 "n tratat" - ("al tractat");
 " i Ku-Klux-Klanul" - ("i el Ku Klux Klan");
 "pedepsit de KKK" - ("castigat pel KKK");
 "pe Lun " - ("a la lluna");
 "n imn" - ("dins l'himne");
 "pe Mississippi" - ("pel Mississippi");
 "pe nc  un vapor" - ("en vaixell de bell nou");
 "n Uruguay" - ("a l'Uruguai");
 "n Antarctica" - ("a l'Antrtida");



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343307" title="Krottenkopf" nonfiltered="4198" processed="4185" dbindex="134229">

El Krottenkopf s una muntanya de 2.086 metres situada entre Estergebirge i als Garmisch-Partenkirchen a Alemanya.


Galeria.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343310" title="Cuevas de Provanco" nonfiltered="4199" processed="4186" dbindex="134230">

Cuevas de Provanco s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343316" title="Chae" nonfiltered="4200" processed="4187" dbindex="134231">

Chae s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343320" title="Lnia evolutiva de Pichu" nonfiltered="4201" processed="4188" dbindex="134232">


Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Pichu, Pikachu i Raichu.

Pichu.

Pichu (    , Pich  en Japons) s l'evoluci petita d'en Pikachu i t tres evolucions (Pichu, Pikachu i Raichu). s de tipus elctric, la seva altura s de 0'5 m i el seu pes de 1.8 kg En la Pokdex Nacional s el nm. 172, en la Pokdex Johto s el nm. 20 i a la Pokdex Hoenn el 155.





Pikachu.

Pikachu (     , Pikach  en Japons) s un personatge fictici de Pokmon. A l'anime Pokmon, s el millor amic de l'Ash Ketchum. Evoluciona de Pichu i en Raichu. A la Pokdex Nacional s el nm. 25, a la Pokdex Johto s el nm. 21 i a la Pokdex Hoenn s el 156. El seu nom s una mescla dels mots japonesos "pikapika" (una onomatopeia per l'espurneig elctric) i "ch " (una onomatopeia pels ratolins).

Pikachu s el Pokmon ms popular que existeix. El de l'Ash sempre va a fora de la Pokeball; per aix s tant popular. Tamb ho s a causa de la seva bellesa. Surt a totes les pellcules i videojocs, i aix el fa ms popular, encara, i fins i tot li dedicaren una pellcula: Pikachu Movie. Es pot dir que s un protagonista.

Pikachu t uns quants jocs on ell s el protagonista. De RPG noms n'hi ha un: Pokmon Groc (el seu nom original: Pokmon Groc Edici Especial Pikachu), on l'has de triar per fora com a Pokmon inicial. Tamb n'hi ha d'altres, com:

Hey you, Pikachu (Nintendo 64) - Va ser el primer videojoc de reconeixement de veu creat.;
Pokmon Channel (Gamecube) - Un videojoc original que simula canals de televisi.;
Pokmon Dash (Nintendo DS) - Carreres de Pokmon que t com a nic protagonista en Pikachu.;

Per, tot i aix, Pikachu, tant als de RPG com a altres, surt a tots els jocs inventats, tot i que no es pugui capturar. Aix s'inclou a ms jocs en qu apareixen diferents personatges de franqucies diferents procedncia de Nintendo, com els Super Smash Bros. i Super Smash Bros. Melee.

Pikachu, juntament amb Ash, s el protagonista de la srie Pokmon de dibuixos animats, on acompanya l'Ash Ketchum tot arreu on vagi caminant, ja que no li agraden les Pokballs.

Realment, a Pokmon Or i Pokmon Plata es descobreix que Pikachu noms s l'evoluci mitjana de Pichu, el qual es pot aconseguir criant un Pikachu femella amb un mascle compatible (els que siguin del grup ou Camp o Terra (en angls, Ground) o Fada (en angls, Fairy)). Tamb t una evoluci gran, Raichu, la qual es descobr molt abans, i que noms es pot aconseguir evolucionant-lo amb una pedra tro (excepte a Pokmon Groc, si no s'ha usat el cable Link per passar-n'hi un).  

Morfologia.
Pikachu s un "ratol elctric" de color groc que t fora passi per les arboces.

Guarda electricitat a les seves galtes que allibera en els combats, en forma d'un moviment, com ara Llamp.   

Descripci.
s un Pokmon rosegador que habita en diversos llocs. Les seves crregues elctiques es concentren en les seves galtes vermelles, que allibera quan se sent amenaat. A causa de la seva temperatura, s un Pokmon difcil d'entrenar, per, amb una mica de cas, es pot aconsguir un Pikachu ben simptic. s molt bo a les batalles, sobretot contra tipus Elctric, Volador o Acer.

Pedres evoluci.
Pikachu evoluciona en Raichu amb una Pedra Tro, excepte a Pokmon Groc, on no pot evolucionar.

Ou.
Pichu noms es pot aconseguir fent un ou d'en Pikachu (i algn altre Pokmon del mateix grup), des de les versions Pokmon Or i Plata.

Als videojocs.
Pikachu s l'nic Pokmon que ha surtit, fins ara, a tots els videojocs, i s gaireb segur que ho ser continuament. A cada videojoc es troba a un lloc diferent, com a Or i Plata, a la Ruta 2. A Pokmon Groc ests obligat a comenar amb un Pikachu, per tant s impossible trobar-lo per algun lloc. A Cristall, es pot aconseguir, a part de la Ruta 2, al Casino de la Ciutat Blavona, per 2.222 fitxes. A Pokmon XD i Colosseum hi surt, per no s possible acoseguir-lo.

A l'anime.
Els entrenadors principiants de la regi Kanto tradicionalment escullen a Charmander, Bulbasaur o Squirtle com un Pokmon 'inicial'. Tot i aix, el protagonista Ash Ketchum, un habitant de Poble Paleta (Pallet Town), arrib tard al laboratori del Professor Oak (debut a que es qued adormit en estar fantasiant amb el que seria el seu futur com a entrenador). Els tradicionals tres Pokmon inicials ja havien estat triats per altres tres nous entrenadors, i Ash obtingu un Pikachu en el seu lloc. Al comenament, Pikachu ignorava olmpicament les peticions de l'Ash, electrocutant-lo freqentement i refusant ser confiat al mtode convencional de transport dels Pokmon, una Pokball. Tot i aix, al primer episodi, Ash es pos a si mateix en perill per defensar a en Pikachu d'una bandada de Spearow salvatges, llavors dugu al ratol elctric a un Centre Pokmon (emportant-se la bicicleta de la Misty per a fer-ho). Per mitj d'aquestes demostracions de respecte i comproms incondicional al seu Pokmon, Pikachu comen a sentir apreciaci per Ash, i la seva amistad es form.

El lla entre Ash i Pikachu s un motiu destacat en la srie i inviolable en els termes de l'esperit de la srie. Pikachu s l'nic Pokmon a l'equip d'Ash que ha estat amb ell en cada episodi, pellcula i especial de TV.

Molts altres Pikachu han aparegut a l'anime.

Raichu.

Raichu s un personatge fictici de Pokmon. s especialment fams per ser la forma evolucionada de Pikachu, el Pokmon ms clebre.

El nom Raichu s una mescla dels mots japonesos " " rai (tro) i "      " chuchu (l'onomatopeia que representa el so d'un ratol).

Morfologia.
Raichu s una mena de ratol groguenc amb una llarga cua en forma de llampec. Tot i que habitualment s bpede, pot crrer rpidament a quatre potes. T dues lnies marrones a l'esquena. Genera energia elctrica per mitj de les seves galtes.

La seva cua serveix com a presa de terra per no ferir-se amb la seva prpia electricitat. Si, malgrat la cua, s'acumula molta electricitat dins el seu cos, Raichu brilla a l'obscuritat. Si, en canvi, Raichu s'est quedant sense energia, s capa d'utilitzar la seva cua per a capturar energia de l'atmosfera. Un Raichu carregat al mxim pot llanar descrregues de fins a 100.000 volts.

Als videojocs.
Raichu no s un Pokmon fcil de trobar. A Pokmon Blau se'l pot trobar a la Power Plant i a la Cerulean Cave, mentre que a Pokmon Vermell noms se'l pot capturar a la Cerulean Cave. A la resta de jocs, s impossible trobar un Raichu salvatge; s necessari intercanviar-lo amb alg altre o fer evolucionar un Pikachu amb una Thunderstone.

Les seves estadstiques ofensives sn bones i tamb ho s la seva velocitat. El seu repertori d'atacs, tanmateix, s bastant limitat, per la qual cosa Raichu sol ser utilitzat com a un atacant elctric - alguns atacs seus com Thunderbolt o Thunder poden causar enormes quantitats de danys. Depenent de quin Pikachu hagi evolucionat, s possible que Raichu pugui conixer l'atac de tipus aigua Surf. Altrament, Raichu s un Pokmon feble contra els Pokmon resistents a l'electricitat i contra els Pokmon amb una defensa especial bastant alta.

A l'anime.
L'aparici ms destacada de Raichu a l'anime Pokmon s com a Pokmon principal del Lder de Gimns Lt. Surge, de Vermillion City. Tant en Surge com el seu Raichu sn molt arrogants, i aconsegueixen derrotar fcilment Ash Ketchum i el seu Pikachu. Tanmateix, Ash torna a reptar el Lt. Surge i aquesta vegada el derrota amb una gran estratgia basada en la velocitat superior de Pikachu.

Al curtmetratge Pikachu's Vacation, Raichu s un dels quatre Pokmon (juntament amb Marill, Cubone i Snubbull) que busquen problemes amb el Pikachu d'Ash.

A l'episodi Lights, Camera, Quacktion!, una noia que es diu Katrina fa servir el seu Raichu en una pellcula titulada "Pokmon in Love".

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343326" title="Cant de Ginestas" nonfiltered="4202" processed="4189" dbindex="134233">
El Cant de Ginestas s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Narbona, compta amb 14 municipis i el cap cantonal s Ginestas.

 Municipi .
Argeliers;
Bize-Minervois;
Ginestas;
Mailhac;
Mirepeisset;
Ouveillan;
Paraza;
Pouzols-Minervois;
Roubia;
Saint-Marcel-sur-Aude;
Saint-Nazaire-d'Aude;
Sainte-Valire;
Sallles-d'Aude;
Ventenac-en-Minervois;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343328" title="Cant de Sigean" nonfiltered="4203" processed="4190" dbindex="134234">
El Cant de Sigean s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Narbona, compta amb 11 municipis i el cap cantonal s Sigean.

 Municipi .
Caves;
Feuilla;
Fitou;
La Palme;
Leucate;
Port-la-Nouvelle;
Peyriac-de-Mer;
Portel-des-Corbires;
Roquefort-des-Corbires;
Sigean;
Treilles;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343330" title="Lnia evolutiva de Nidoran ?" nonfiltered="4204" processed="4191" dbindex="134235">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Nidoran  , Nidorina i Nidoqueen.

Nidoran  .

Nidoran  s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i evoluciona en Nidorina. Juntament amb Nidoran , va ser el primer Pokmon en tenir dos gneres diferents, tot i que les diferncies entre ambds gneres sn ms grans que en altres Pokmon.

El nom Nidoran  s una mescla del mot angls "needle" (agulla) transcrit al japons, i indica que s una femella.

Morfologia.
Nidoran  s'assembla a un petit conill blau. T unes dents grosses, unes punxes a l'esquena i grans orelles, tot i que les de Nidoran  sn ms grans.

Tot i que s petita, les seves punxes verinoses la fan perillosa. La femella les t ms petites que el mascle. s de naturalesa relaxada, per segrega ver per les petites banyes si se sent amenaada. Encara que no s molt combativa, atacar els enemics amb les punxes si s amenaada.

Abans que el concepte de Pokmon de diferents gneres fos introdut a Pokmon Or i Plata, Nidoran , Nidoran , i les seves evolucions eren els nics que es podien distingir segons el gnere. A ms, abans del llanament de Pokmon Diamant i Perla, els Nidoran eren els nics Pokmon que tenien evolucions especfiques per gnere. Tanmateix, i a diferncia d'altres Pokmon, ambds gneres compten com espcies diferents, amb entrades diferents a la Pokdex per ells i per les seves formes evolucionades.

Als videojocs.
Nidoran  s un dels primers Pokmon de tipus ver que es poden capturar a Pokmon Vermell i Blau, a la ruta 22. Tot i que en els primers jocs no era gaire til contra el primer Lder de Gimns, en Brock. Per a Pokmon Groc, segurament per compensar la debilitat del Pokmon inicial d'aquest joc (Pikachu) davant els Pokmon de tipus roca de Brock, Nidoran  i Nidoran  aprenen Doble Patada, un atac de tipus lluita molt efica contra els Pokmon de roca. Nidoran  evoluciona en Nidorina en arribar al nivell 16.

Com a Pokmon de tipus ver que s, s fort contra els Pokmon de tipus planta, i feble contra els de tipus fantasma, roca, terra o ver. Els seus atacs sn totalment inofensius contra els Pokmon de tipus acer. Les seves estadstiques sn bastant febles, i els PS i la defensa sn els seus punts forts. Pot aprendre una gran varietat d'atacs especials, per per desgrcia no aprofiten ni el tipus de Nidoran  ni el de la seva forma evolutiva final, Nidoqueen, que sn de tipus fsic.

A l'anime.
La primera aparici de Nidoran  a l'anime Pokmon s a l'episodi Sparks Fly for Magnemite. Un Nidoran  i un Nidoran  sn els protagonistes de l'episodi Wherefore Art Thou, Pokmon?, que se centra en la relaci amorosa entre els dos Pokmon que els seus respectius entrenadors no volen permetre. Al final de l'episodi, evolucionen en Nidorino i Nidorina desprs de besar-se.

Nidorina.

Nidorina s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i evoluciona de Nidoran . Evoluciona en Nidoqueen.





Nidoqueen.

Nidoqueen s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i terra. Evoluciona de Nidorina.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343331" title="Biodegradaci" nonfiltered="4205" processed="4192" dbindex="134236">
Biodegradaci s el procs de degradaci ( o de transformaci en substncies ms simples) de substncies orgniques per l'acci dels enzims produts per microorganismes. Aquest procs pot fer-se 
en la presncia d'oxigen, hom parla aleshores biodegradaci aerbica i els organismes que la causen aerbis.
en la absncia d'oxigen i el procs s'anomena aleshores biodegradaci anaerbica i el organismes que la causen anaerbis.

L'inters en la biodegradaci de polluents s'ha intensificant en els ltims anys, degut a que hom lluita per trobar mtodes sostenibles per a netejar els entorns contaminats.  Aquest mtodes de biotransformaci i bioremei s'esforcen d'utilitzar  la sorprenent diversitat catablica natural dels microorganismes per degradar, transformar o acumular una enorme quantitat de compostos incls hidrocarburs (petroli), policlorurs de bifenils (PCBs), hidrocarburs aromtics, substncies farmacutiques, radionclids i metalls.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343332" title="Qeqertarsuaq" nonfiltered="4206" processed="4193" dbindex="134237">


Qeqertarsuaq s una municipalitat de Grenlndia Occidental. Ocupa l'illa homnima i els illots adjacents, i la capital municipal tamb s'anomena com l'illa; el nom vol dir illa gran en Kalaallisut (grenlands). La ciutat va ser fundada el 1773 amb el nom dans de Godhavn, i el 2005 tenia 978 habitants (1.032 en el conjunt de la municipalitat).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343334" title="Fresneda de Cullar" nonfiltered="4207" processed="4194" dbindex="134238">

Fresneda de Cullar s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343335" title="Microperoryctes" nonfiltered="4208" processed="4195" dbindex="134239">

Microperoryctes s un gnere de bndicuts dins l'ordre dels peramelemorfs. Cont les segents cinc espcies vivents:

Microperoryctes aplini;
Bndicut ratllat (Microperoryctes longicauda);
Bndicut ratol (Microperoryctes murina);
Microperoryctes ornata;
Bndicut de Papua (Microperoryctes papuensis);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343338" title="Frumales" nonfiltered="4209" processed="4196" dbindex="134240">

Frumales s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343339" title="Freia" nonfiltered="4210" processed="4197" dbindex="134241">



En la mitologia nrdica, Freia s la deessa de l'amor i la fertilitat. s la deessa patrona de les collites i els naixements, smbol de sensualitat i s'invocava en les matries d'amor. Ella estima la msica, la primavera i les flors, i est particularment propera als follets (les fades). Freya s una de les deesses capdavanteres del Vanir.   
   
s la filla del du Njord, i la germana de Freyr. Desprs es va casar amb el du misteris Od (probablement una altra forma d'Odin), qui va desaparixer. Quan ella va lamentar per al seu marit perdut, les seves llgrimes es van canviar en or.   
   
Els seus atributs sn el collaret precis del Brisings que ella va obtenir dormint amb quatre nans, una capa (o pell) de plomes de l'ocell que li permeten al seu usuari canviar en un falc i un carro va tirar per dos gats. Ella posseeix Hildesvini (el "senglar de la batalla") qu realment s el seu amant hum Ottar disfressat. La seva cambrera s Fulla. Freia viu al palau bonic Folkvang ("el camp de gent"), un lloc on sempre es canten canons d'amor, i el seu palau s Sessrumnir. Ella tria als guerrers matats amb Odin: una meitat va al seu palau, mentre l'altra meitat va a Valhalla. Les dones tamb van al seu palau.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343342" title="Cantons de la Cruesa" nonfiltered="4211" processed="4198" dbindex="134242">
Els Cantons de la Cruesa (Llemos) sn 27 i s'agrupen en dos districtes: 

 Districte d'Aubusson (12 cantons - prefectura: Aubusson) :cant d'Aubusson - cant d'Auzances - cant de Bellegarde-en-Marche - cant de Chambon-sur-Voueize - cant de Chnrailles - cant de la Courtine - cant de Crocq - cant d'vaux-les-Bains - cant de Felletin - cant de Gentioux-Pigerolles - cant de Royre-de-Vassivire - cant de Saint-Sulpice-les-Champs;

 Districte de Guret (15 cantons - prefectura: Guret) :cant d'Ahun - cant de Bnvent-l'Abbaye - cant de Bonnat - cant de Bourganeuf - cant de Boussac - cant de Chtelus-Malvaleix - cant de Dun-le-Palestel - cant de Guret-Nord - cant de Guret-Sud-Est - cant de Guret-Sud-Ouest - cant de Jarnages - cant du Grand-Bourg - cant de Pontarion - cant de Saint-Vaury - cant de La Souterraine;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343344" title="Districte d'Aubusson" nonfiltered="4212" processed="4199" dbindex="134243">
El Districte d'Aubusson s un dels dos districtes del departament de la Cruesa, a al regi del Llemos. Compta amb 12 cantons i 118 municipis; el cap cantonal s la sotsprefectura d'Aubusson.

Cantons.
cant d'Aubusson - cant d'Auzances - cant de Bellegarde-en-Marche - cant de Chambon-sur-Voueize - cant de Chnrailles - cant de la Courtine - cant de Crocq - cant d'vaux-les-Bains - cant de Felletin - cant de Gentioux-Pigerolles - cant de Royre-de-Vassivire - cant de Saint-Sulpice-les-Champs


Categoria.
Cantons de la Cruesa












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343345" title="Districte de Guret" nonfiltered="4213" processed="4200" dbindex="134244">
El Districte de Guret s un dels dos districtes del departament de la Cruesa, a al regi del Llemos. Compta amb 15 cantons i 142 municipis; el cap cantonal s la prefectura de Garait.

Cantons.
cant d'Ahun - cant de Bnvent-l'Abbaye - cant de Bonnat - cant de Bourganeuf - cant de Boussac - cant de Chtelus-Malvaleix - cant de Dun-le-Palestel - cant de Guret-Nord - cant de Guret-Sud-Est - cant de Guret-Sud-Ouest - cant de Jarnages - cant du Grand-Bourg - cant de Pontarion - cant de Saint-Vaury - cant de La Souterraine

Vegeu tamb.
Cantons de la Cruesa











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343348" title="Zruby" nonfiltered="4214" processed="4201" dbindex="134245">

El Zruby s una muntanya de 768 metres, la ms alta de la serralada de Petits Crpats, prop de la ciutat de Smolenice.

Galeria.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343349" title="Cantons de la Corresa" nonfiltered="4215" processed="4202" dbindex="134246">
Els Cantons de la Corresa (Llemos) sn 37 i s'agrupen en tres districtes: 

 Districte de Brive-la-Gaillarde (15 cantons - sotsprefectura: Brive-la-Gaillarde) : cant d'Ayen - cant de Beaulieu-sur-Dordogne - cant de Beynat - cant de Brive-la-Gaillarde-Centre - cant de Brive-la-Gaillarde-Nord-Est - cant de Brive-la-Gaillarde-Nord-Ouest - cant de Brive-la-Gaillarde-Sud-Est - cant de Brive-la-Gaillarde-Sud-Ouest - cant de Donzenac - cant de Juillac - cant de Larche - cant de Lubersac - cant de Malemort-sur-Corrze - cant de Meyssac - cant de Vigeois;

 Districte de Tulle (14 cantons - prefectura: Tulle) :cant d'Argentat - cant de Corrze - cant d'gletons - cant de Lapleau - cant de Mercur - cant de la Roche-Canillac - cant de Saint-Privat - cant de Seilhac - cant de Treignac - cant de Tulle-Campagne-Nord - cant de Tulle-Campagne-Sud - cant de Tulle-Urbain-Nord - cant de Tulle-Urbain-Sud - cant d'Uzerche;

 Districte d'Ussel (8 cantons - sotsprefectura: Ussel) :cant de Bort-les-Orgues - cant de Bugeat - cant d'Eygurande - cant de Meymac - cant de Neuvic - cant de Sornac - cant d'Ussel-Est - cant d'Ussel-Ouest;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343351" title="Cody Rhodes" nonfiltered="4216" processed="4203" dbindex="134247">

Cody Garrett Runnels (30 de juny del 1985 - ), s un lluitador professional nord-americ que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE). Actualment es el campin mundial per parelles junt amb Ted DiBiase.

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;
 CodyRhodes.com ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343353" title="Georgina Oliva i Isern" nonfiltered="4217" processed="4204" dbindex="134248">
Georgina Oliva i Isern (Barcelona, 18 de juliol del 1990) s una jugadora d'hoquei sobre herba que juga en la 
posici de migcampista.

Represent a la selecci espanyola en el Mundial 2006, l'Europeu de Manchester 2007 i els jocs olmpics de Pequn 2008. Va jugar en el partit amists que va enfrontar la selecci catalana i la russa (7.1.8). 

El seu pare, Jordi Oliva, havia estat jugador olmpic d'hoquei (Los Angeles 
84]] i Seul 88), cap de la selecci espanyola, i s (2008) directiu de l'Atltic Terrassa; el seu germ Roc ha guanyat, tamb en hoquei herba, la medalla de plata als Jocs de 
Pequn, i la seva germana Bibiana tamb ha competit internacionalment amb la selecci espanyola sub-16 (2001, 2004).

 Trajectria .
 Atltic Terrassa (1995   );

 Palmars .
 Ttols a nivell de selecci .
 3a. Campionat d'Europa sub-16 Bristol 2004;
 4a. Campionat del mn Madrid 2006;
 Subcampiona Campionat d'Europa sub-16 2006;
 4a. Campionat d'Europa Manchester 2007;
 6a. Campionat "Champions Trophy" Quilmes 2007;
 7a. Jocs Olmpics Pequn 2008;

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica en el COE ;
 Entrevista 2006 ;
 Muntatge de fotografies de Gigi Oliva;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343356" title="Districte de Brive-la-Gaillarde" nonfiltered="4218" processed="4205" dbindex="134249">
El Districte de Brive-la-Gaillarde s un dels tres districtes del departament francs de la Corresa a la regi del Llemos. Est compost per 15 cantons i 99 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Brive-la-Gaillarde.

Cantons.
cant d'Ayen - cant de Beaulieu-sur-Dordogne - cant de Beynat - cant de Brive-la-Gaillarde-Centre - cant de Brive-la-Gaillarde-Nord-Est - cant de Brive-la-Gaillarde-Nord-Ouest - cant de Brive-la-Gaillarde-Sud-Est - cant de Brive-la-Gaillarde-Sud-Ouest - cant de Donzenac - cant de Juillac - cant de Larche - cant de Lubersac - cant de Malemort-sur-Corrze - cant de Meyssac - cant de Vigeois

Vegeu tamb.
Cantons de la Corresa












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343357" title="Districte d'Ussel" nonfiltered="4219" processed="4206" dbindex="134250">
El Districte d'Ussel s un dels tres districtes del departament francs de la Corresa a la regi del Llemos. Est compost per 8 cantons i 69 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Ussel.

Cantons.
cant de Bort-les-Orgues - cant de Bugeat - cant d'Eygurande - cant de Meymac - cant de Neuvic - cant de Sornac - cant d'Ussel-Est - cant d'Ussel-Ouest


Vegeu tamb.
Cantons de la Corresa












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343358" title="Districte de Tulle" nonfiltered="4220" processed="4207" dbindex="134251">
El Districte de Tulle s un dels tres districtes del departament francs de la Corresa a la regi del Llemos. Est compost per 14 cantons i 118 municipis. El cap del districte s la prefectura de Tulle.

Cantons.
cant d'Argentat - cant de Corrze - cant d'gletons - cant de Lapleau - cant de Mercur - cant de la Roche-Canillac - cant de Saint-Privat - cant de Seilhac - cant de Treignac - cant de Tulle-Campagne-Nord - cant de Tulle-Campagne-Sud - cant de Tulle-Urbain-Nord - cant de Tulle-Urbain-Sud - cant d'Uzerche

Vegeu tamb.
Cantons de la Corresa












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343361" title="Vpenn" nonfiltered="4221" processed="4208" dbindex="134252">

El Vpenn s una muntanya de 752,2 metres situada la serralada dels Petits Crpats, a Eslovquia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343363" title="Ussel (Corrze)" nonfiltered="4222" processed="4209" dbindex="134253">

Ussel (en occit Ussl) s un municipi francs del departament de la Corresa, a la regi del Llemos.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343364" title="No-res" nonfiltered="4223" processed="4210" dbindex="134254">
No-res s un concepte que es refereix a l'absncia de qualsevol ens. En el llenguatge colloquial s usat per referir-se a qualsevol persona, cosa o succs de poca importncia.

 Concepte de no-res i anlisi cientfica .

En matemtiques la paraula no-res no t cap significat precs. Es pot dir que un conjunt cont "no-res" si i noms si s el conjunt buit, en el qual cas la seua cardinalitat o (mida) s zero. En altres paraules, la paraula "no-res" s un terme informal per referir-se al contingut d'un conjunt buit. Es pot atribuir la introducci del nmero zero als rabs, entenent-lo com el no-res, ja que en diversos sistemes numrics no es contemplava el nmero zero. Una regi de l'espai s anomenada buit si no cont matria, tot i que pot contenir camps fsics. De fet, s impossible construir una regi de l'espai que no contingui matria ni camps, ja que la gravetat no pot ser bloquejada i tots els objectes que no estan en zero absolut generen radiaci electromagntica. Es ms, aquest suposat no-res violaria el principi d'indeterminaci d'Heisenberg, ja que es podria conixer amb precisi l'estat energtic d'aquella regi. De tota manera, tot i que hi hagus una regi aix, no podria ser anomenada "no-res", ja que t propietats i existncies mesurables segons la teoria quntica del buit (vegeu Energia del buit).

 Concepte filosfic .

El concepte del No-res ha estat estudiat a travs de la histria per diversos filsofs i telegs, molts d'ells van trobar que una consideraci acurada del terme pot conduir fcilment a la fallcia de la reificaci (usar un concepte abstracte com si fos quelcom vertader). El concepte de "no-res" varia mpliament entre les diverses cultures, especialment l'occidental i l'oriental i les tradicions filosfiques. Per exemple, el Shunyata (buit) s considerat un estat de la ment en el budisme (vegeu Nirvana).

El filsof Bergson ha expressat que la idea del no-res ha estat amb freqncia una motivaci invisible de l'especulaci filosfica. En la filosofia grega la idea va sorgir com a problema de la negaci de l'sser o b com a problema de la impossibilitat d'afirmar el no-res.

Parmnides, en els seus fragments entn que del no-ser (no-res) no es pot parlar. El llenguatge que "diu", noms s possible quan hom recorre el cam de l'sser.

El pensament cristi, amb el dogma de la creaci del mn per Du des del no-res, ha de ser un plantejament totalment noveds, incomprensible per a la filosofia grega, ja que per a ella, del no-res s impossible que provingui cap ens. A Grcia, del no-res no pot advenir res.

En La cincia de la lgica, Hegel sostindr que la vacutat del ser en general s idntica a la del no-res i que, per aix, sser i no-res sn idntics.

Al segle XX, Heidegger s'ocupar en profunditat del problema del no-res. No ho far tant en la seua obra ms important, sser i temps, del 1927, com en el seu treball breu, per profund i rellevant Qu s metafsica?, de l'any 1930. Ac, desprs de plantejar i elaborar la qesti, l'aborda amb un reiterat interrogant: Per qu hi ha ens en la seua totalitat i no ms aviat el no-res? En aquesta obra s'estima que el no-res est vedat al pensament cientfic, perqu la cincia no en vol saber res. El no-res, per, s significatiu. Sobre ell descansa o s'assenta l'sser. Aix, el problema del filsof es planteja des de l'enigma "que hi hagi alguna cosa en compte de no-res".

L'existncia humana s ntimament lligada al no-res. Un temple anmic de profund avorriment, i especialment d'angoixa, se li revelen. Ambds li patentitzen el no-res i entre tots dos li fan esdevenir incomprensible l'existncia de l'ens en la seua totalitat. L'"angoixa" -d'arrel kierkegaardiana- s l'estat emotiu fonamental de l'existncia. L'home pot angoixar-se per a o per all, per un cop esvades aquestes particularitats, l'existncia continua angoixada. I si hom interroga l'existent per la causa de la seua angoixa, respondr, quasi espontniament, per "no-res".

La filosofia del positivisme lgic manifestar que qualsevol ocupar-se del no-res s un contrasentit. Un mal s sintctic del llenguatge. I desqualificar, d'aquesta manera, qualsevol especulaci sobre el problema.

L'obra fonamental de Sartre, L'sser i el no-res (1944), influt per Heidegger durant els seus estudis a Alemanya, aprofundir la temtica heideggeriana. Aquest tractat d'estructura complicada com la mxima obra del seu mestre, acabar sostenint que l'ingrs del no-res en el mn es deu a l'existncia de l'home. Com en Heidegger, el no-res ser anterior, lgicament, al "no" i a la "negaci".


 Vegeu tamb .
Existencialisme;
sser;
Positivisme lgic;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343365" title="Didier Deschamps" nonfiltered="4224" processed="4211" dbindex="134255">


Didier Deschamps s un entrenador i ex futbolista francs, nascut a Baiona, Frana. Jugava de centrecampista i actualment s entrenador de futbol.

 Clubs .
Com jugador.

Aviron Bayona (1980-1983);
FC Nantes (1983-1989);
Olympique de Marseille (1989-1990);
Burdeus (1990-1991);
Olympique de Marsella (1991-1994);
Juventus (1994-1999);
Chelsea (1999-2000);
Valncia CF (2000-2001);

Com entrenador.
AS Mnaco (2001-2006);
Juventus  (2006-2007);

 Ttols .
Com jugador.
Campeonatos Nacionales

Lliga francessa de futbol (1992, 1993);
Lega Calcio (1995, 1997, 1998);
FA Cup (2000);
Copa d'Itlia (1995);

Campionats internacionales

Lliga de Campions (1993, 1996);
Copa Intercontinental (1996);
Supercopa d'Europa (1996);
Mundial de Futbol (1998);
Eurocopa (2000);

Com entrenador.
Copa de Frana: 2003.
Serie B Italiana: 2007.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343366" title="Escut de Gaibiel" nonfiltered="4225" processed="4212" dbindex="134256">


L'escut oficial de Gaibiel t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, un arbre de sinople i al seu peu, de sable, un llebrer passant a destra amb collar d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 14 de desembre de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.920, del 18 de gener de 2001.

L'arbre s un element tradicional de l'escut de la vila, amb el llebrer extret de les armes dels Carrillo, barons de Gaibiel.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343367" title="Singspiel" nonfiltered="4226" processed="4213" dbindex="134257">
El Singspiel s un tipus d'pera popular o petita obre de teatre. A diferncia de l'opera seria, les estructures sn ms senzilles, les ries ms simples i els recitatius sn parlats.

Aquest gnere s tipicament alemany, semblant a la opra-comique francesa o la sarsuela espanyola.

Mozart va compondre importants singspiel, com Bastien und Bastienne, Der Schauspieldirektor, Die Entfhrung aus dem Serail o La flauta mgica.

Enllaos externs.
 Singspiel a xtec.net;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343369" title="Nria Oliv i Vancells" nonfiltered="4227" processed="4214" dbindex="134258">
Nria Oliv i Vancells (Barcelona, 20 d'agost del 1968) va ser una jugadora d'hoquei sobre herba, actualment 
retirada.

Va representar a la selecci espanyola en els jocs olmpics de Barcelona 1992, on va guanyar la medalla d'or olmpica. Al 2004 encara estava en actiu com a esportista de hoquei, afici que compaginava amb la tasca de mestra.

Trajectria.
 Lnia 22 (jugava i entrenava l'equip femen en el 1992);
 Atltic Terrassa;
 Jnior de Sant Cugat (hi jugava en el 1998-9);

Palmars.





Ttols a nivell de selecci.
 4a. Campionat "Champions Trophy" Berlin 1991;
 Campiona Jocs Olmpics Barcelona 1992;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343372" title="T-64" nonfiltered="4228" processed="4215" dbindex="134259">

El T-64 s un tanc de guerra dissenyat en la Uni Sovitica. Va entrar en servei a finals de la dcada dels 60. s el primer tanc en ser construt amb blindatge compost i carregador de munici automtic, s considerat el precursor de tots els tancs moderns de la Uni Sovitica i els seus descendents com els T-80, T-84 fins i tot els T-72 i T-90.

 Histria de producci .

A comenaments dels anys 50 els sovitics van comenar a fer el disseny d'un nou tanc que reemplaaria als pesats i ineficaos IS-3 i T-10, el projecte es va denominar ob'yekt 430 el disseny del qual va estar a crrec d'un equip d'enginyers (anomenat KB-60 M amb seu en la planta de producci de tancs N75 en Jrkov) de Nizhny Tagil i liderats per Aleksandr A. Morozov, els primers prototips van ser provats a Kubinka en 1958, aquest disseny tenia enginyoses innovacions: un motor disel supercompacte el 4TD, un sistema de transmissi de dos engranatges laterals en cada costat del motor i venia dotat d'un potent can de 115 mm; aquestes avantatges signifiquen major espai intern al tanc i la possibilitat de dotar-los de ms armament i protecci.

Posteriorment es va implementar un nou sistema de crrega automtica de munici de tipus electre-hidrulic, aquesta innovaci potencialment de risc (per la possibilitat de falla en la recrrega o explosi de la munici) reporta beneficis: reducci en el nombre de tripulants de 4 a 3 aix com tamb reducci del pes del tanc, per a causa de l'aparici de l'efica can d'origen angls el L7 de 105 mm l'equip de Morozov va modificar radicalment el prototip, a aquest disseny se li denomina ob'yekt 432 i va introduir el primer tipus de blindatge compost cridat Combinaci K que consisteix en 2 capes d'acer de gran espessor i en mig d'elles una capa d'alumini i un nou motor de 750 hp el 5DTF, finalment aquest prototip va ser llest el setembre de 1962 i la seva producci va comenar l'octubre de 1963 en la planta de Jrkov. El 30 de desembre de 1966 va entrar en servei com el T-64.

Contra la creena general de molta gent el T-64 va ser dissenyat gaireb alhora que el T-72 i s tcnicament superior a aquell tanmateix el seu alt cost i difcil manteniment van jugar en contra de la seva adopci definitiva, es creu que aquest tanc va ser reservat per a les unitats d'elit del exrcit sovitic i mai no va ser destinat a exportaci. s considerat una fita dels blindats sovitics i fins i tot dels occidentals per les seves innovacions (blindatge compost, carregador automtic) i que es veuen en els seus descendents (T-72A T-80, T-84, T-90 i altres variants).

 Evolucions i variacions del T-64 .

 T-64 A .

Ni b va entrar en servei el T-64, l'equip de Morozov va fer els estudis per corregir les falles i elevar la performance del tanc, a aquest projecte es va cridar ob'yekt 434 i se li va implementar un nou i ms potent can de 125 mm, nou carregador automtic per a 28 rondes capa de disparar 8 trets per minut, nous estabilitzadors de tret|tir i sistemes de visi infraroig. Els prototips van ser provats entre 1966-1967 i uns mesos desprs va entrar en servei actiu com el T-64A.

 T-T-64B .

A causa de la complexa manufactura i menor eficcia (per l'augment de pes en millores d'armament i protecci) del motor del tanc el 5 TDF es van estudiar noves alternatives per a la propulsi sent el 6TD de 1000 hp seleccionat per a la seva installaci, a ms es van incloure una srie de millores: computadora balstica, visor amb telmetre lser, sensor de vent, nou sistema d'estabilitzador de tir i la capacitat de disparar mssils antitanc guiat per radi com el 9 M 112 "Kobra", entre altres millores. El setembre de 1976 es va posar en servei la nova versi el T-64B.

Desprs d'haver passat per diversos programes de modernitzacions (com en els T-T-64AM, T-T-64AKM, T-T-64BM, T-T-64BAM, T-T-64BV) va deixar de produir-se en 1987, aproximadament es va arribar a construir 13000 unitats, la gran majoria es troben en Rssia i Ucrana.

 Versions d'Ucrana .

Desprs de la dissoluci de la Uni Sovitica, Ucrana va efectuar una srie de millores als seves T-64 que van acabar en 1999 per KMDB:

 T-64BM2, nou motor 57DFM de 850 hp, nou sistema de control de tret|tir, carregador millorat automtic, blindatge ("Kontakt-5") i capacitat de disparar el mssil antitanc 9 M 119 ("AT-11 Sniper").

 T-64U, equipat amb el sistema de control de tret|tir dels T-80 i T-84, blindatge ("Kontakt-5" o "NOZH" aquest ltim s producte ucrans), aquesta versi del tanc tamb s cridat BM "Bulat".




 Operadors .

  Rssia, 4000 probablement en magatzem.
  Ucrana, 1850.
 , 100.

 Vegeu tamb .

 Llita de tancs;
 Llita de tancs sovitics;
 T-72, rival de producci que desprs va guanyar la preferncia de l'exrcit sovitic.
 T-80, l'evoluci del T-64.
 T-90;
 T-95;
 Tanc;
 Blindatge;

 Enllaos externs . 

 El tanc T-64 ;
 http://www.t-64.de/frame-start.htm (en alemany, molt detallat);
 http://www.morozov.com.ua/eng/body/t64.php (en angls, s la web del fabricant);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343373" title="Escut de Matet" nonfiltered="4229" processed="4216" dbindex="134260">


L'escut oficial de Matet t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, una flor de quatre ptals d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 26 de juny de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.797, del 20 de juliol de 2000.

Es tracta de l'escut tradicional del poble, usat si ms no des del segle XVI. La flor podria ser un senyal parlant com a part d'una mata, referida al nom de la localitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343376" title="Loutn" nonfiltered="4230" processed="4217" dbindex="134261">

El Loutn s una muntanya de 537 metres situada al Dbn, Repblica Txeca.

Enllaos externs.
 ;
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343380" title="?ern hora" nonfiltered="4231" processed="4218" dbindex="134262">

El  ern hora s una muntanya de 1.315 metres, punt ms alt de la serralada de umava a la Repblica Txeca, prop de la frontera amb Baviera (Alemanya).

El cim no destaca sobre l'rea circumdant, i est completament cobert per un dens bosc












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343382" title="Velk Detn" nonfiltered="4232" processed="4219" dbindex="134263">

El Velk Detn s una muntanya de 1.115 metres, punt ms alt la serralada central de Sudetes i les Muntanyes Orlick, a la Repblica Txeca.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343387" title="Joan Baptista Pont i Moncho" nonfiltered="4233" processed="4220" dbindex="134264">
Joan Baptista Pont i Moncho (Valncia, segles XIX i XX), va ser un dramaturg valenci.

Va ser collaborador de El Mercantil Valenciano. Escrigu fonamentalment teatre i llibrets de sarsuela en castell i catal, amb incursions en la poesia. La seua obra Terra d'horta el situa com un dels autors que, a principis del segle XX, van intentar renovar el teatre valenci, distaciant-se del corrent sainetstic. Aquesta obra va comptar amb msica incidental d'Eduard Lpez-Chvarri. 

 Obres .
Llista no exhaustiva
 Teatre .
El primer tenor (1896);
El martes de carnaval;
La argelina;
Els payasos (sic) llibret de sarsuela en collaboraci amb Vicent Fe Castell, msica de Jos Garca Sola i Eduard Gens (1899);
Muecos de porcelana;
La corte de Transmania;
Terra d'horta, amb illustracions musicals d'Eduard Lpez-Chvarri, estrenada el 30 de maig de 1907;
La dama roja;
Luz en la fbrica;
El cuento del dragn;
La diplomacia;
Farsa Real;
La escuela de las Cortesanas;
La parte del len;
La cmica;
El tinglado de la farsa;
La hebrea;
El pregn;
Voluntarios a Melilla;
Las fieras;
La copla de la Dolores;
El drama del Calvario, amb illustracions musicals d'Enrique Estela;

 Bibliografia .
Remei Miralles i Josep Llus Sirera. Teatre dramtic de comenaments del segle XX. Instituci Alfons el Magnnim. Valncia, 1993.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343388" title="Ligier" nonfiltered="4234" processed="4221" dbindex="134265">
Ligier s una marca d autombils francesa creada per l expilot i jugador de rugbi Guy Ligier. En l'actualitat Ligier s propietat de Piaggio. 

La signatura va entrar en el mercat de l'autombil amb el Ligier JS 2: un esportiu considerat per molts com un autombil molt b dissenyat impulsat al principi per un motor V6 de Maserati i amb un model final amb motor Citron SM. Ambds produts en la fbrica de Ligier a Vichy. 

El 1973, a causa de la crisi energtica, les vendes del JS 2 van disminuir drsticamant, el que va fer que Ligier cesss la producci d'autombils esportius i es reconverts a la fabricaci de microcotxes.

Frmula 1. 

La signatura s ms coneguda mundialment a causa del seu pas per la Frmula 1. Ligier va entrar en la Frmula 1 en 1976 desprs de la desaparici de l'escuderia Safir en la pretemporada de 1976. Ligier en els seus inicis , era un cotxe competitiu, amb un autombil amb motor Matra V12 amb el qual va aconseguir guanyar a l'any segent un gran premi amb la conducci de Jacques Laffite. 

L'acord amb Matra es va acabar en 1979 i es va crear un nou model, el Ligier JS11,amb motor Cosworth. Van comenar la temporada guanyant les dues primeres carreres amb Jacques Laffite, no obstant aix aviat van trobar seriosa competncia amb Williams i Ferrari que havien millorat molt la seva aerodinmica amb el que la resta de la temporada va ser menys reeixida. 

El JS11 i els seus successors van fer de Ligier un dels principals equips al comenament dels anys 80. Per a pesar del patrocini de diverses companyies franceses pbliques la competitivitat de l'equip comena a declinar en l'any 1982; per l'equip va sobreviure fins a 1996. 

A mitjan els 80 l'equip es va beneficiar d'un acord amb Renault, el que els va fer un poc ms competitius encara que sense arribar a arribar a les prestacions dels favorits a pesar de contar amb pressupostos importants per part de Gitane, Loto i Elf. 

Quan Renault va decidir no participar en la Frmula 1 per a la temporada 1987, Ligier era uneixi escuderia sense cap provedor de motor competitiu. Va tenir una collaboraci frustrada amb Alfa Romeo seguida d'un arranjament de motor primer amb BMW (sota la denominaci Megatron). Per a 1988 va contar amb els motors Judd i en 1989 amb motors Ford. 

En la temporda 1991 va crrer amb els prometedors motors Lamborghini, encara que finalement no van ser competitius. 

1992 va ser l'any de la tornada de la doble Ligier-*Renault. L auto-motriu francesa ja havia decidit tornar com provedor de motors en 1989 per a l'equip Williams. Si b el motor era una "evoluci menys" que el de Williams, resultava finalment competitiu. En 1992 el Williams-Renault de Nigel Mansell es consegrara indiscutit campi aquest any, per el xasss Ligier no era el suficentement bo (ni dotat de la tecnologia d'avanada del Williams) com per a permetre-li una victria. Ligier aconseguiria aquest any el 7 lloc de constructors amb 6 punts, la qual cosa de tota manera representava una recuperaci amb anys anteriors on no havia sumat cap punt. 

1993 va ser un millor any, i Ligier-*Renault va aconseguir el 5. lloc en la copa de constructors amb 23 punts i 3 podis. 

En 1994 va decaure un poc, per va aconseguir el 7. lloc de constructors amb 13 punts i 2 podis. 

En els ltims anys Ligier tenia poc suport pblic i mancava de reserves, per sorprenentment a causa de les millores aerodinmiques ideades per Frank Dernie, l'escuderia va aconseguir alguns bons resultats. 

La incorporaci dels motors Mugen-Profunda en 1995 va significar una millora en la competitivitat, i aquest any l'equip francs va assolir el 5. lloc en el campionat, amb 24 punts i 2 podis. 

En 1996 el Ligier JS43 Mugen-Profunda amb Olivier Panis al volant va aconseguir la victria en el Gran Premi de Mnaco en una carrera que solament van acabar quatre cotxes. Aquest va ser l'ltim any de Ligier. Es va acomiadar amb un 6. lloc en la taula, 15 punts i una victria. 

El propietari Guy Ligier ms preocupat a guanyar diners que a restituir la competitivitat de l'escuderia va vendre l'equip a Alain Prost, que form el seu propi equipo Prost GP, per a pesar del respatller financer de companyies franceses l'equip solament va ser competitiu en 1997 quan encara contava amb els Motors Mugen-Profunda i va desaparixer pocs anys ms tard.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343389" title="Max Payne" nonfiltered="4235" processed="4222" dbindex="134266">
Max Payne s un videojoc d'acci en tercera persona i entorn 3D desenvolupat per a PC per la companyia finlandesa Remedy Entertainment, produt per 3D Realms i publicat per Gathering of Developers al juliol de 2001. El joc tamb va ser dut a altres plataformes com Xbox, Playstation 2, Macintosh i Gameboy Advance.

 Sistema de joc . 

A travs de nivells o fases, amb pauses amb seqncies cinemtiques en les quals el jugador no interv, simplement observa el desenvolupament. Aquestes pauses desenvolupen la histria a travs de vdeos i una novella grfica. 

 Bullet Time . 

Max Payne va ser un dels primers videojocs a implementar el bullet time (temps bala), que tan popular es va fer desprs de la pellcula Matrix (no obstant aix, el temps bela d'aquest joc est inspirat en les pellcules de John Woo, i no en Matrix, el joc ja s'estava desenvolupant quan Matrix va aparixer en els cinemes). Quan s'activa, aquest fa que l'acci del joc es posi en cmera lenta, i encara que els moviments de Max tamb baixen de velocitat, el jugador pot reaccionar en temps real per a realitzar atacs ms precisos o per a evitar les bales dels enemics. Max tamb pot fer moviments especials mentre estigui activat el bullet time, com saltar cap als costats mentre segueix disparant. No obstant aix, l'efecte del bullet time s limitat i s'amida per una espcie de rellotge de sorra que es troba al costat de l'indicador de la salut del jugador. Aquest rellotge de sorra es recarrega a mesura que Max Payne acabi amb els enemics. 

Tamb en algunes parts del joc, quan un cap o l'ltim enemic d'un grup s abatut, el punt de vista canvia i podem veure el seu cos caient mentre la cmera es mou al seu voltant.

 Max Payne a Game Boy Advance . 

La versi del joc per a la Game Boy Advance va ser desenvolupada per Mobius Entertainment Ltd, ara coneguda com Rockstar Leed la manera de joc difereix bastant respecte a l'original. En lloc de ser estar en un entorn 3D, el joc est basat en sprites i t una perspectiva isomtrica. No obstant aix algunes caracterstiques com la histria i el bullet time es mantenen, encara que alguns nivells de l'original van ser omesos. El joc fins i tot inclou una gran part de la novella grfica de l'original amb les respectives veus.

 El joc . 

 Creaci de Max Payne . 

El creador del personatge de Max Payne s l'actor i guionista Sam Lake, qui a ms es va collocar a si mateix com model per al personatge en el primer joc, ja que no tenien recursos per a contractar actors (de fet, tots els actors que van servir de model en Max Payne sn els programadors del joc), no aix per a la Max Payne 2, on es va contractar a Timothy Gibbs com a Max, a ms d'altres actors professionals i Lake noms es va limitar a escriure la trama. No obstant aix la veu en angls, James McCaffrey, s la mateixa per a ambds jocs. 

 Armes . 

 Tub d'acer ;

 Bat de beisbol ;

 Beretta 92F/FS ;

 Desert Eagle ;

 Escopeta de corredissa ;

 Escopeta retallada ;

 Pancor Jackhammer ;

 Ingram MAC-10 ;

 Colt Commando ;

 Granada de m ;

 Cctel molotov ;

 Escopeta llanagranades M79 ;

 Fusell de franctirador;

 Seqeles i altres . 

 Max Payne 2: The Fall of Max Payne . 

En la seqela del joc, Max Payne torna al departament de policia de Nova York, lliurant-se dels crrecs que tenia en la seva contra grcies a Alfred Wooden. Tot sembla haver tornat a la normalitat quan es veu enfrontat a una banda de delinqents que tenen una tapadora com netejadors, als quals desprs acaba "batejant-los" com "Comandos". durant la seva investigaci s'embulla amorosament amb la sexy caarrecompenses Mico Saix, la qual ja feia la seva aparici en la primera part i Max va creure morta al rebre un tir en el cap (per a salvar a Max) dintre d'un ascensor en l'edifici altssim de Horne, la infeli que va usar a Max com rata de laboratori. Des d'all comena una carrera per diversos escenaris on ha d'acabar amb distints delinquents, colles i bandes amb millors armes que la primera part per, per desgrcia, no apareix la destructiva escopeta llanagranades M79. Desprs d'una embullada baralla entre Max i "Els Netejadors", Max descobreix que el lder era Vladimir "El Capo de la mfia russa" el qual ho ajuda contra Punchinello en la primera part, Vladimir gels de la suposada relaci entre Max i Mico decideix disparar a la despampanant assassina provocant la ira de Max. Aquesta versi t dos finals: 

Mico mor en braos de Max producte del tir de Vladimir, deixant a Max com l'nic supervivent del tiroteig. ;

Mico assoleix sobreviure al tir de Vladimir, sent, juntament amb Max, una dels supervivents del tiroteig encara que els experts no consideren aquest final com el veritable (aquest final es pot veure guanyant el joc en el nivell "Va ingressar cadver").

 Max Payne 3: Fall to the Dark . 

Aquesta ltima entrega de Max Payne s'espera que es llanci, encara que encara no es confirma ni data ni el ttol final ja que es diu que ser Max Payne 3: Fall to the Dark o The Vengance. 

Pellcula. 

20th Century Fox ser la productora de la pellcula de Max Payne. En l'adrea del film estar John Moore (remake de La profecia, Desprs de la lnia enemiga), com guionista Beau Thorne i com actor principal que encarnar la pell de Max Payne, Mark Wahlberg (The Italian Job, El tirador). 

S'estima que la pellcula s'estreni a Espanya i Estats Units el 17 d'octubre de 2008.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343390" title="Partit Socialista Revolucionari Somali" nonfiltered="4236" processed="4223" dbindex="134267">
El Partit Socialista Revolucionari Somali, PSRS (tamb esmentat com Partit Socialista Revolucionari de Somlia; en somali: Xisbiga Hantiwadaagga Kacaanka Soomaaliyeed, XHKS) fou el partit dirigent de l'estat a Somlia des de la seva creaci el 1976 fins el 1990/1991.

 Histria .

L'XHKS fou creat pel rgim militar comunista del general Siad Barre sota pressi sovitica que volien l'establiment d'un partit dirigent marxista-leninista. El congrs fundacional es va fer el juny de 1976 i es va escollir un comit central amb Siad Barre com a secretari general. Els cinc membres del politbur foren  el  tinent general Mahammad Ali Samantar (vicepresident), el major general Husseen Kulmiye (2nd vicepresident), el general de Brigada Ahmad Sulaymaan Abdullah, i el general de brigada Ismail Ali Abukor (aquest desprs fou substitut pel general de brigada Ahmad Mahamuud Faarah). El quadres incloen alguns comunistes destacats com  Abdulrahman Aidiid, Mohamed F. Weyrah (conegut economista) i Abukar Sh. M Hussien. La constituci li va atribuir un paper dirigent a l'estat i el monopoli de l'activitat i poder poltic. 

Entre 1976 i 1977 va collaborar amb els partits comunistes europeus, especialment el de la Uni Sovitica i el Partit Socialista Unificat d'Alemanya (Oriental); aquest darrer va iniciar un programa d'assistncia per la creaci de l'escola del partit. Desprs del trencament amb la Uni Sovitica i Cuba que donaven suport a Etipia per l'Ogaden, es van produir escissions. Un cop d'estat militar el 9 d'abril del 1978 (conegut com Nova Aprile) va fracassar. El 1981 van sorgir faccions oposades al rgim, especialment el Moviment Nacional Somali i el Front Democrtic de Salvaci de Somlia.

Tot i el trencament amb els seus aliats comunistes, el partit es va mantenir com a nic legal i marxista-leninista. Per a partir de 1978 van jugar ms les lleialtats de clan que les ideolgiques i si be el partit sempre va tenir carcter per damunt dels clans, de fet tres clans en van tenir el control efectiu. El 1991 el rgim fou enderrocat per una revoluci armada de diversos grups; llavors membres del PSRS i de l'exrcit van formar el Front Nacional Somali. 

La organitzaci tenia una branca de intelligncia (Baadhista xisbiga) parallela als serveis de intelligncia de l'estat i als grups paramilitars del rgim. Va arribar a tenir vint mil afiliats. Va celebrar tres congressos, el darrer el 1986, quan es va renovar profundament el comit central.



 Font .
Traducci de la Wikipdia anglesa






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343394" title="Pere Espinosa Mora" nonfiltered="4237" processed="4224" dbindex="134268">
Pere Espinosa Mora va nixer el 2 de mar de 1971 a Sant Celoni i s un comunicador televisiu i radiofnic.

Va iniciar la seva carrera professional als mitjans de comunicaci al 1993, com a conductor del programa Sputnik a Televisi de Catalunya, tasca que va portar a terme durant 5 anys, fins que al 1999 va fitxar pel programa Artria 33. Al llarg del 1998 va compaginar la seva tasca a TV3 amb la de guionista al programa Yakutake a Televisi Espanyola.

Al 1998 tamb inicia la seva activitat com a locutor radiofnic en el programa "El show del Espin" a Cadena SER   40 Principales.

L'any 2000 inicia dos nous projectes: Presenta espais televisius a Auna Cable Menta (l'actual ONO), i presenta el programa radiofnic "Jo em pregunto", a Cadena SER   Rdio Barcelona. Del 2001 al 2002 dirigeix i presenta el programa "La gran jugada" i del 2002 al 2003 ho fa amb el programa "Qu fas aquesta nit".

Al 2001 inicia una nova etapa a Catalunya Rdio, amb el programa nocturn Intronit, que dirigeix i presenta fins al 2004. Parallelament, durant la temporada 2003   2004, presenta el programa d'entreteniment musical "Que venen els indis" a Flaix TV.

L'any 2005 s'incorpora al canal de televisi Canal Catal amb el programa "Estat de Xoc v.1", que al 2006 evoluciona en el late xou "Estat de Xoc v.2", fins a trobar al 2007 en la seva versi definitiva "Estat de Xoc v.3".

Durant els anys 2005   2007, collabora tamb amb Rdio Marina de Blanes, on condueix el programa setmanal  La qesti Espinosa  i al 2006 presenta el programa despertador  El mat i la mare que el va parir  a Rdio Flaixback.

Al 2007 s fitxat per la Cadena SER en la nova aposta de la casa, la nova emissora Ona FM (abans "Ona Catalana"), especialitzada en esports i diversi, on dirigeix i presenta cada tarda de dilluns a divendres el magazine "Miopia". L'u de setembre de 2008 arrenca la tercera temporada del programa.

Pere Espinosa tamb t una dilatada carrera com a disc jockey, al llarg dels anys ha punxat a les discoteques Copa, Trfic, Uf! i Una stubbs de Sant Celoni; Memphis 3 a Vilalba Sasserra; Tiffany's a Baqueira Beret; Sur de Zeleste, Razzmatazz i Carpes de Montjuc a Barcelona.

s soci co-propietari i fundador del bar-musical Berln i de la discoteca Attack (Sant Celoni) de 1994 al 2000.

 Discografia .

 He vist la llum;
 Cops baixos;
 No miris als ulls de la gent: ttol original  No mires a los ojos de la gente , per T. Carlada i G. Coppini, composada per Golpes Bajos i Ediciones Musicales Nemo;
 Parla: Composada per Jofre Bardag;

Web Oficial .
http://www.pereespinosa.net








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343395" title="T-62" nonfiltered="4238" processed="4225" dbindex="134269">

El T-62 s un tanc sovitic/rus dissenyat a finals dels anys cinquanta i produt a partir de la dcada del seixanta. Va ser l'ltim successor de la venerable lnia de tancs que es inici en els anys quaranta amb l'extraordinari T-34. Encara que la seva estructura general s molt conservadora i poc innovadora, es va tractar del primer carro de combat en incorporar un can d'nima llisa, el qual li permetia disparar mssils guiats a travs del mateix. El seu can de 115 mm va ser en el seu moment el de major calibre i el primer en utilitzar eficament la moderna munici APFSDS.

Va ser construt des de 1961 fins a 1975, i noms va aconseguir reemplaar parcialment el seu predecessor, el T-55, amb el que comparteix enormes similituds que dificulten diferenciar-los fins i tot quan estan junts. Encara que no va ser tan reeixit com la srie T-54/T-55, va servir com a principal mig cuirassat des de principis dels seixanta a gaireb 30 pasos, majoritriament rabs, asitics, africans i integrants del Pacte de Varsvia. A comenaments dels setanta va ser reemplaat pels tancs T-64 i T-72.

A Rssia, la majoria dels T-62 es troben actualment emmagatzemats en vells dipsits de l'Exrcit, havent-hi uns quants cents que pertanyen a les forces blindades de reserva.

Desenvolupament.
El 1952 sorgeix en la Uni Sovitica un nou concepte de canons per a carros de combat, que ja no tindrien estries a la seva superfcie interna sin que serien totalment llisos. Va ser aix com va comenar el desenvolupament del D-54 T, de nima llisa i 100 mm de dimetre. L'oficina de disseny Kartsev va muntar aquest modern can a la torreta d'un T-54 (que ja usava un can de 100 mm, per d'nima ratllada), prototip que seria designat Obyekt 139 (tamb anomenat T-54 M, comunament confs amb el programa de modernitzaci dels T-54 dut a terme a mitjan els seixanta). Aquests treballs es van realitzar a la fbrica Uralvagonzavod a Nizhny Tagil, el mes d'octubre de 1954, i incorporaven un nou estabilitzador Raduga per al can principal, una metralladora pesada antiaria de 14,5 mm installada al sostre de la torreta, capacitat per emmagatzemar 50 rondes per al can principal en l'interior del vehicle, un motor V-54-6 de 523 cavalls i una nova disposici de les rodes de suport de les erugues.
Un any desprs, el setembre de 1955, es va dissenyar l'Obyekt 140. Aquest reemplaava el can D-54 T i sistema d'estabilitzaci Raduga usats en l'Obyekt 139 pel D-54TS millorat i ms estable i estabilitzador Molniya.

Cap a finals dels cinquanta, el projecte va continuar avanant quan es va decidir usar com a base el xasss del nou T-55, per al poc temps els enginyers russos es van adonar que l'haurien de modificar. Van haver de fer-ho ms ampli ja que el nou prototip estaria equipat amb una torreta d'Obyekt 140 modernitzada, la qual incloa un extractor automtic de beina i un can U-U-8ST. D'aquesta manera, l'estructura principal va ser allargada i va eixamplada uns centmetres ms perqu la torreta i el seu nou sistema d'armes poguessin ubicar-se millor sobre el casc. El creixement de les dimensions va tenir com a conseqncia lgica un petit increment en el pes, aix que per raons de seguretat i perqu el tanc mantingus una bona mobilitat i resistncia als impactes en terrenys difcils, se li va installar una suspensi nova i millorada.

A comenaments de 1960 es va comenar a estudiar la possibilitat d'augmentar el calibre de l'arma principal, sobretot desprs que s'estenguessin els rumors que els anglesos estaven treballant amb un can de 105 mm De fet, el 1959 els britnics ja havien muntat un nou can sobre el seu carro Centurion Mark 5. Es tractava del Royal Ordnance L7 de 105 mm, per els russos encara no ho sabien.
La histria del can del T-62 s una mica curiosa i controvertida, per segons se sap, el gener de 1961, un oficial irani va decidir desertar junt amb el seu nou tanc M60 Patton (el tanc nord-americ havia entrat en servei en l'US Army noms un any enrere i era totalment desconegut per a les autoritats russes) a travs de la frontera nord del seu pas, a prop del Mar Cspia, cap a la Uni Sovitica. Els russos van capturar el tanc en perfectes condicions i el van examinar minuciosament, quedant sorprs per l'avanat de la tecnologia occidental. El disseny del blindatge superior del M60, junt amb el seu can M68 de 105 mm, van fer enfurismar el Cap Director de les Forces Cuirassades Sovitiques, qui immediatament li va ordenar a Kartsev que el calibre del can|gorja portat en l'Obyekt 165 s'increments a 115 mm La pea nova i ms llarga va haver de ser muntada en una torreta amb anell ms gran, ra per la qual el casc tamb va haver de ser allargat una mica ms perqu aquesta s'ubiqus millor en el centre, una mica ms retardada que en la posici en la qual es trobava en l'Obyekt 165.
El desenvolupament acabaria amb el model de producci original, que seria designat Obyekt 166, encara que desprs se'l coneixeria oficialment i popularment com a T-62. Els canvis i millores entorn del nou can es van dur a terme molt rpid; el prototip va complir amb tots els requisits i va passar les proves finals, sent aprovat el juliol de 1961, sol 6 mesos desprs de l'incident amb el M60 irani.

Durant la Invasi Hongaresa de 1956, els T-54 de l'Exrcit Roig Sovitic van resultar poc efectius per resistir els impactes de les velles armes antitancs dels defensors revolucionaris, i fins i tot hi va haver reports de tancs severament danyats per cctels molotov. De tota manera, les baixes van ser escasses, per hi havia clar que el blindatge del debutant carro de combat rus era bastant fi. A fi de millorar aquesta feble capacitat, el T-62 va agregar un 15% ms de protecci al mantellet del can|gorja i arc frontal de la torreta, i alguna cosa ms del 5% al front del casc. Aquest augment era ms que res superficial, per mostrar que el nou tanc estava ms defensat que la srie anterior, ja que la diferncia no era molta i el T-62 no continuaria sent vulnerable a les mateixes amenaces que podien resultar fatals per als T-54/T-55. Igualment, l'addici de molt ms blindatge no estava en els plans, ja que no es tractava d'un carro de combat totalment nou sin que el seu xasss i casc prcticament eren els mateixos del seu predecessor. Ms cuirassa protectora hauria significat ms pes, i aix possiblement hauria sobrecarregat l'estructura, sistemes de tracci i suspensi, a ms de l'obvi descens de la mobilitat del tanc, que ja havia baixat amb la inclusi del nou can; la soluci a aix era la lleva de la planta motriu per una de ms potent, per per als conservadors russos tots aquests canvis eren simplement bastant "complicats" i "poc ortodoxos". En sntesi, l'oficina de Kartsev no va voler arriscar-se en fer una mica nou i es va basar en el disseny simple, provat i comfiable que els russos vnen arrossegant des dels anys trenta.

Cal tenir en compte que el T-62 va sorgir com una branca avanada i repotenciada del T-55, a fi de complementar-lo i no per reemplaar-lo. Els enginyers sovitics de l'oficina Morozov (rival de Kartsev) estaven bastant avanats en el radical projecte d'un modernssim MBT (el futur T-64), que vindria a substituir completament als T-54/T-55. Per aquest no estava llest; de fet encara existien molts aspectes i parts que havien de ser testejades, corregides i millorades abans de qu la flamant nova generaci entrs en producci massiva, de manera que durant almenys mitja dcada ms els T-55 seguirien formant la primera i principal lnia de defensa cuirassada de la URSS. Aix doncs, se suposava que el T-62 acompanyaria als seus predecessors i proporcionaria una potncia de foc renovada en el camp de batalla com a resposta immediata al M60 nord-americ, mentre s'esperava pacientment la tan desitjada la renovaci tecnolgica.

La producci en massa del T-62 comenaria un any desprs d'haver estat aprovat, exactament l'1 de juliol de 1962, i va ser mostrat pblicament per primera vegada durant la desfilada realitzada l'1 de Maig de 1965 en la Plaa Roja de la ciutat capital de Moscou. Conservava la simplicitat en la seva construcci, caracterstica que distingeix tot rus blindat i que havia estat rebuda del T-55, amb el que comparteix gran quantitat de components i sistemes. Aquesta era un dels avantatges d'incorporar un tanc similar en el qual es troba en servei, ja que l'entrenament de les noves tripulacions era ms senzill i el canvi resultava menys traumtic per als que havien integrat les dotacions anteriors.
Les fbriques Uralvagonzavod i Malyshev, ubicades en Nizhny Tagil i Jrkov respectivament, van reemplaar part de la seva producci de tancs T-55 a favor del nou T-62, com tamb ho va fer planta de Omsk. Aquesta finalitzaria el 1975 desprs d'haver-se armat ms de 20.000 unitats, i aquell mateix any s'iniciaria la construcci de l'esmentat tanc a Txecoslovquia fins a 1978, havent-se acoblat un nmero|nombre major a 1.500 vehicles, tots ells destinats nicament per a l'exportaci.

T-62 bsic.
Interior.
El primer model en entrar en la lnia de producci a gran escala va ser l'Obyekt 166, o simplement T-62. La disposici dels tripulants, compartiments (encara que t un ms, per ubicar a la transmissi separada del compartiment del motor), elements i sistemes eren idntics al T-55. Malgrat haver crescut exteriorment, l'espai interior era igualment auster, incmode i claustrofbic, condemnant la tripulaci a sofrir:
Las exigncies del clima (des dels crus hiverns de Rssia i Europa Oriental fins als deserts de Orient Mitj) per no tenir sistemes de calefacci o aire acondicionat adequats;
Mal humor i baix nivell de camaraderia pel constant frec que es produa amb l'home del costat;
Espantosa higienitzaci en missions de combat i operacions de diversos dies.
Tot aix acabava generant estrs, irritaci i malestar entre els tanquistes, el rendiment dels quals deixava molt, que desitjar. A aix havia que sumar-li l'interior atapet, tpica caracterstica de tanc rus que fins i tot es pot observar en els models actuals, que obligava a reclutar tripulacions d'estatura molt baixa, una mica difcil de trobar als pobles eslaus com els de la URSS i les nacions del Pacte de Varsvia. Per ser ms precs, noms n'hi ha prou amb esmentar que el carregador tenia un lmit d'alria mxima d'1,65 metres, ja que altrament no podria moure's dins de la torreta.

Casc.
Com ja s'ha dit anteriorment, tenia un casc molt similar al del T-55, per era gaireb 20 cm ms llarg i gaireb 5 cm ms ample. El blindatge el proporcionaven diverses capes de xapes d'acer rectangulars soldades entre si, que li atorgaven una protecci de ms de 100 mm al glacis i una mica menys de 80 mm en els costats del casc, aix que el pes total de tanc assolia les 40 tones. El conductor s'ubicava en un lloc davanter propi, davant de la torreta i pegat a l'eruga esquerra. L'entrada al mateix es portava a cap a travs d'una escotilla ovalada que obria cap a l'esquerra, i l'interior acollia dues palanques de direcci, un rstic tauler, dos periscopis per poder veure i manejar des de dintre, i un seient que podia regular la seva alria, que el seu operari pogus elevar-se i treure el cap per l'escotilla quan ho desitgs.
Al glacis van installats dos focus d'illuminaci per a la conducci, sent un de llum corrent i l'altre de llum infraroja.

Torreta.
La torreta era d'acer fos, construda d'una sola pea, i diferia bastant de l'usada pel T-55. Quant a les seves dimensions, mant la mateixa alria per s ms llarga i ampla, amb un anell de 2,245 metres de dimetre. A ms s ms arrodonida i profunda, i posseeix una forma semblant a la cpula d'una mesquita; si se l'observa des de dalt es podr notar que s un cercle perfecte, a diferncia de la del T-55 que sembla ms una barreja de triangle circular, de puntes suaus i ovalades. Al front de la torreta la grossor del blindatge era major als 240 mm, mentre que en els seus costats no arribava als 155 mm. Posseeix un projector infraroig principal L-2 G, rod, bastant gran i visible, que es recolza igual com en el T-55, a dalt i la dreta de mantellet del can.
Dins de la torreta se situaven els llocs del comandant (a l'esquerra), artiller (en el centre, una mica cap a l'esquerra) i carregador (a la dreta). Tant el comandant com l'artiller poden fer girar a la torreta. Malgrat ser controlada hidrulicament (en cas d'emergncia hi ha disponible un sistema manual), la seva mobilitat era molt inferior en relaci amb les torretes occidentals, tant que era gaireb impossible disparar-lo a blancs que es trobessin en moviment per la seva escassa velocitat de gir, de 17 per segon, podent desplaar-se 60 en 3,5 segons i fer un volt sencera de 360 en el ridcul temps de 21 segons o inclusivament ms. La torreta es trobava inoperable durant l'ejecci dels cartutxos buits realitzat per l'extractor de beina automtic, tamb quan l'escotilla del conductor estava oberta, i fins a mentre es realitzava l'operaci de recrrega del can.
En els seus laterals, hi ha dos guies corbades en els quals es poden carregar equips personals de la tripulaci.
El carregador i comandant tenien escotilles prpies des d'on ingressar. Aquestes eren semicirculars i s'obrien cap a enrere. A ms, el comandant tenia a la seva disposici una cpula, que t rotaci independent a la de la torreta i que porta muntat un petit projector OU-OU-3GK infraroig. El lder del carro tamb possea 5 periscopis dins del seu lloc, amb la possibilitat de reemplaar un d'ells per un altre que sigui infraroig.


Mobilitat.
La planta motriu estava composta pel disel V-55, el mateix motor que propulsava al seu predecessor, capa de desenvolupar 581 cavalls de fora a 2.000 revolucions per minut, de quatre temps, 12 cilindres a V, amb una cilindrada de 38,88 litres i refrigerat per aigua. La transmissi era bviament manual, de 6 marxes sincronitzades, 5 cap a davant i una reversa, aconseguint assolir una velocitat mxima de 50 km/h en carretera i 40 km/h a camp entremaliada. El motor compta amb un preescalfador per al refrigerant i el lubricant, que en 20 minuts porta la temperatura a uns 70C; tamb disposa d'un dispositiu elctric principal de posada en marxa i un de secundari d'aire comprimit per a l'arrencada fredament. Els compartiments del motor i la transmissi es troben protegits contra el foc, grcies a uns sensors trmics que estan connectats a una alarma automtica. Quan la temperatura d'aquests compartiments sobrepassa el nivell de seguretat estndard, sn activats uns extintors que ruixen tota la zona amb escuma de bromur de metil. Aquest sistema pot ser accionat manualment pel comandant i el conductor.
El sistema de rodat el componen 5 rodes dobles de suport de gran circumferncia, molt semblants a les que posseeix el T-55 per en una configuraci diferent, ja que les primeres tres es troben bastant juntes, i a partir de la quarta se separen notriament. En ambds costats, la primera i la cinquena es troben provedes d'un amortidor hidrulic. Les erugues no tenen rodets de retorn (antiga herncia del T-34), s a dir que la cadena va morta, i com el motor s'ubica a la zona posterior, la roda dentada d'aquesta posici s la que proporciona la tracci, sent la davantera l'encarregada de tensar la cadena de baules. Aquesta t un contacte longitudinal amb el terra de 4,15 metres i el seu ample s de 58 centmetres, gaudint d'una pressi sobre el terra de 0,72 kg/cm2.

La capacitat de combustible interna s de 675 litres, encara que sol estar equipat amb tres petits dipsits rectangulars de baixa silueta, que van aferrats al llarg del parafang lateral dret. En ser bastant petits, ocupen molt poc espai i sumen 285 litres, incrementant la crrega a 960 litres. Aix li confereix una autonomia de 450 km en camins asfaltats i entre 280 i 320 km en camp entremaliada (depenent del tipus de terreny). La quantitat de combustible pot ser augmentada encara ms amb l'addici dels dos clssics tancs cilndrics externs de 200 litres cada un, totalitzant una capacitat mxima de 1360 litres, podent recrrer un mxim de 650 km en carreteres pavimentades i entre 400 i 450 km en camp travessa.
Tamb era capa de portar un dipsit d'oli lubricant sobre la part posterior del parafang lateral esquerre.

Una altra caracterstica que conserva dels seus predecessors s el snorkel OPVT per a vadeigs profunds. Abans d'installar aquest tub al sostre de la torreta, es procedeix a segellar totes les possibles obertures amb juntes de goma i tapes metlliques. L'operaci completa dura entre 15 i 30 minuts, i li permeten al T-62 travessar cursos d'aigua de fins a 5,5 metres de profunditat. Mentre es troba submergit el tanc s orientat per un girocomps GPK-59 i ajudat per radi a travs de les indicacions del personal que s'ubica a terra ferma.

Defenses.
Una cosa que va mantenir exactament igual de la srie T-54/T-55 va ser l'habilitat per crear fum, injectant combustible vaporitzat dins de les canelles d'escapada, produint una combusti imperfecta a causa de les altes temperatures, generant un dens fum negre que s expulsat pel sistema d'escapada del motor, podent realitzar aquesta operaci per un mxim de 10 minuts amb una taxa de consumici de 10 litres per minut.

El T-62 va ser tamb el primer tanc rus de l'era sovitica en posseir de fbrica un sistema complet de protecci NBQ. Es tracta del PAU, el sistema mateix i simple que utilitzen els models ms avanats del T-55, i est integrat per un detector de raigs gamma RBZ-1 que s'encarrega de reconixer els agents radioactius que hi pogus haver en l'aire, i de ser aix s'acciona el sistema de defensa que primer segella automticament totes les escotilles, desprs genera una sobrepressi dins del vehicle perqu qualsevol amenaa sigui expulsada constantment si s que es produs alguna obertura. Finalment, un dispositiu filtra l'aire pur del contaminat perqu la tripulaci rebi oxigen mentre tot el tanc es troba totalment tancat.

Armament.
El can d'nima llisa U-5TS de 115 mm i 55 calibres de llarg, representava la millora ms important i notria respecte al T-55. Era capa de disparar projectils HVAPFSDS (munici perforant d'hiper velocitat, estabilitzada per aletes i de casquet d'un sol s) a una velocitat de sortida de 1.615 metres per segon, podent penetrar 228 mm d'acer homogeni disposat verticalment a una distncia de 1.000 metres. A 2.000 metres podia perforar 147 mm de blindatge sense inclinaci i 129 mm en un angle de 60. Aquests projectils volaven en una trajectria molt plana, ra per la qual l'U-5TS tenia dins dels 1.600 metres una precisi extraordinria per a l'poca, encara que sobrepassant aquesta distncia la seva eficcia i rendiment disminua notablement per la sobtada depressi de la trajectria provocada per la prdua de velocitat. Amb munici HEAT (projectil antitanc d'alt explosiu) tenia la capacitat de traspassar a 1.000 metres uns 495 mm d'acer vertical i 248 mm amb una inclinaci de 60. El T-62 podia allotjar 40 projectils en el seu interior, havent-hi la crrega comunament composta per 12 HVAPFSDS, 6 HEAT i 22 HI HE.
L'extractor de fum no es troba a la boca del can com en el D-10, sin que s'ubica a prop del centre del mateix, tirant-se una mica cap a l'orifici de sortida, a uns 2/3 de distncia del mantellet del can.

La pea slamente pot ser elevada per l'artiller, s controlada hidrulicament (en cas d'emergncia hi ha disponible un sistema manual), i el seu radi de moviment s de +16/-6 , millorant sobretot la depressi en relaci amb els -3  del can|gorja D-10 del seu predecessor. La taxa de foc sostinguda era d'uns escassos 3 trets per minut, i la mxima ascendia a 5, mentre que el can|gorja britnic L7 era capa de realitzar com a mxim 10 canonades per minut. Aquest baix rendiment en comparaci al seu oponent es deu principalment que el calibre del rus s considerablement major i perqu l'interior de la torreta s molt estret, fent-se ms lenta la recrrega pel poc espai disponible, confinant els tripulants a desenvolupar un pobre acompliment. Els T-62 bsics estaven equipats amb un estabilitzador de dos eixos Meteor que permetia efectuar trets precisos encara en moviment.

Durant la recrrega dels seus projectils, el can ha de ser elevat, encara que desprs torna a la posici del tret anterior, eliminant l'obligaci d'apuntar una altra vegada.

L'U-5TS compta amb un extractor de beina automtic, el sistema del qual s accionat per la fora de retrocs que es produeix quan el can obre foc, injectant el cartutx buit cap a fora per mitj d'un petit portell que es troba a la zona posterior de la torreta. El sistema s molt simple i segur, encara que primitiu tamb ja que en algunes ocasions el cartutx rebutjat no aconsegueix sortir per la comporta a causa que aquesta es troba pobrament alineada amb la possible trajectria del projectil inert, quedant aquest dins de la torreta, i encara que s un defecte menor aquesta situaci acaba incomodant a la tripulaci (per l'escs espai en el qual ha d'operar) i en el pitjor dels casos podent lesionar a algun integrant, trobant-se obligats de desfer-se del projectil manualment i malgastant temps valus que podria determinar la supervivncia en combat del tanc. En accionar d'aquest sistema tamb pot causar una perillosa acumulaci de monxid de carboni, i durant l'expulsi del cartutx la tripulaci es troba exposada a la contaminaci, ja que en obrir-se la portella d'ejecci s possible l'entrada de qualsevol agent NBQ.


Entre els sistemes de punteria es trobaven un visor dirn/nocturn TKN-3, visor dirn TSh-TSh-2B-41-41 que tenia una magnificaci de x3,5/x7 i un visor nocturn TPN1-41-11. El procs d'adquisici del blanc s'inicia quan el comandant localitza i identifica l'objectiu amb el seu visor TKN-3, per la qual cosa desprs de fer-ho s'apresta a alinear la torreta amb l'element hostil tenint en compte la desviaci corresponent que el TKN-3 indica. Immediatament calcula la distncia amb un senzill visor ptic de retcula graduada, i a continuaci li informa l'artiller la proximitat de l'objecte enemic i la convenient classe de projectil que haur d'utilitzar. Finalment, el carregador introdueix la munici designada i l'artiller no en t ms que ajustar l'elevaci del seu can amb el seu telescopi articulat dirn TSh-TSh-2B-41-41 i disparar.
Aquest vell procs s actualment obsolet i fins i tot en el seu moment va ser tamb una mica endarrerit, ms encara en relaci amb els tancs de la OTAN d'aquella poca que posseen moderns i telmetres avanats que els oferien una precisi i efectivitat en llargues distncies molt ms gran. La inferioritat russa en dispositius de precisi era resolta pel recte recorregut que tenien els seus innovadors projectils d'altssima velocitat que possibilitaven una sorprenent punteria en distncies mitges.

L'armament secundari estava integrat nicament per una metralladora mitjana PKT de 7,62 x 54 mm, coaxial al can principal, que tenia a la seva disposici 2.500 rondes en total. Aquesta s accionada per gas, t una taxa de foc de 650 trets per minuts, un abast efectiu de 1.000 metres i els seus cartutxos tenien una velocitat de sortida inicial de 825 m/segon

Models posteriors.
Prototipus.
Durant 1962, es va produir un prototip que al principi seria designat (no oficialment) T-62 A, que estava armat amb un can D-54TS de 100 mm i equipat amb un estabilitzador de dos eixos Kometa. Molt pocs tancs d'aquest model van ser construts ja que el can de 115 mm superava en tots els aspectes al de 100 mm, per tant el nombre de carros que van entrar en servei va ser irrellevant.
Un altre prototip que ni tan sols no va entrar en servei va ser l'Obyekt 167, que estava provet d'un llanador de mssils Malyutka a la part posterior de la torreta. Fins i tot va sorgir una idea ms avanada d'aquest tanc, l'Obyekt 167 T, al qual se l'equiparia amb un motor de turbina de gas GTD-3 T. Els muntatges Malyutka no eren gens prctics, exposant intilment a l'operador del mssil, i la turbina de gas gastava molt ms combustible que el tradicional disel, de manera que aquest blindat no va passar ms enll de la fase de proves.
Sense embargament, un dels models ms estranys va ser el T-67, un experiment que no va acabar funcionant b, ja que al mateix casc i torreta del T-62 es va installar un can 2 A 46 d'nima llisa i 125 mm com el del T-72, a ms el mateix tren de rodolament d'aquest tanc de nova generaci.

T-62 K versi comandament.
L'any 1964 sorgeix la primera versi de comandament, anomenada T-62 K (Obyekt 166 K). Se solia utilitzar un d'aquests vehicles per cada companyia o batall, allotjant el comandant de la unitat corresponent. Es troba equipat amb una rdio addicional R-112 o R-130 i un generador AB-1 amb una antena de 4 metres d'alria installada al sostre de la torreta. Aquests equips de comunicaci redueixen una mica la crrega de munici, totalitzant 36 projectils de 115 mm per a l'U-5TS i 1.750 cartutxos de 7,62 mm per a la PKT. Una versi millorada de l'anterior, el T-T-62KN (Obyekt 166KN), va incloure el sistema auxiliar de navegaci terrestre TNA-2.

Primeres millores.
El primer model del T-62 que el va seguir al bsic de producci original va ser el Obr.1967g (model 1967), i el seu nic canvi era la coberta del motor, que havia estat lleugerament modificada.
En 1972 les millores continuen amb l'ampliaci de l'armament en el Obr.1972 designat, que tamb s conegut com T-62 A, installant-se la vella i imprecisa metralladora pesada antiaria DShK 1938/46 davant de l'escotilla del carregador. Encara que antiquada, la DShK era simple i poderosa; utilitzava el cartutx 12,7 x 108 mm, era accionada per gas, possea una taxa de foc de 600 trets per minut i els seus projectils tenien una velocitat de sortida de 850 m/segon, l'abast a recte contra blancs terrestres era de 1.500 metres i oblic contra blancs aeris arribava als 1.000 metres. La crrega total de municions era de 500, portant aferrat al seu costat esquerre un carregador metllic amb capacitat per a 50 bales. Per poder disparar-la, el carregador havia d'abandonar el seu lloc i obligacions de recrrega del can, a ms d'exposar-se perillosament al foc de la infanteria.
A mitjan els setanta apareix el Obr.1975, que venia equipat amb un telmetre lser KTD-1 que muntava per sobre del mantellet del can.

T-62M.
La modernitzaci ms extensa es va dur a terme el 1983 amb l'aparici del model T-62 M (Obyekt 166 M), les millores del qual es van centrar en la protecci, la mobilitat i el control de foc. Van ser installades dues plaques de blindatge semicircular BDD entorn de l'arc frontal de la torreta i una placa petita BDD sobre el glacis. Una placa de blindatge BDD s bsicament una caixa|capsa d'acer farcida amb escuma de poliuret, permetent-lo al T-62 M gaudir d'una protecci terica de 370 mm contra municions d'energia cintica i 490 mm contra projectils d'energia qumica. Les altres mesures de protecci eren reforar el terra del casc per incrementar la resistncia a les mines antitanc i soldar faldons per a les erugues de 10 mm d'acer en els laterals del xasss. Tot aix va repercutir en el pes i mida del T-62 M; el primer va superar les 45 tones, de manera que la pressi sobre el terra va passar a ser de 0,83 kg/cm2, i a ms el casc es va eixamplar ms de 20 cm en total.
En el que a mobilitat respecta, es va canviar el motor V-55 pel ms potent V-55 U de 621 cavalls, les antigues erugues van ser reemplaades per unes RhKM (les mateixes utilitzades en el T-72), i es van agregar dos amortidors addicionals de cada costat per a les primeres rodes de suport. A causa de l'increment del pes, el T-62 M arribava fins als 45 km/h en carretera, ja que la relaci potencia pes havia baixat 13,6 hp/ton.
La capacitat de munici de 115 mm va ser reduda a 35 projectils per donar cabuda a 5 mssils i el sistema de control de foc Volna va ser millorat amb l'addici d'un telmetre lser KTD-2, visor TShSM-41 U per a l'artiller, sistema d'estabilitzaci Meteor-M1 (que incrementava les possibilitats d'encertar en el blanc mentre el tanc rus es desplaava a una velocitat considerable i sobre terreny irregular), i computadora balstica BV-62. Totes aquestes millores als dispositius de punteria li donaven al T-62 M una renovada efectivitat, encara que aquestes havien arribat massa tard, quan el blindat es trobava ja en un segon plano.
A ms, es va sumar la importantssima capacitat de disparar el sistema de mssils antitanc guiats per lser 9 K 118 Sheksna de 115 mm (designaci OTAN AT-12 Swinger) a travs del can. El guiat dels mssils era dut a terme pel visor nocturn 1 K 13-BOM, que justament podia realitzar les operacions de guia del Sheksna i proporcionar visi nocturna per a l'artiller, per sense poder ser usat simultniament per als dos propsits. Els primers models del Sheksna penetraven 600 mm d'acer homogeni a 4.000 (igual com el Bastion del T-55, el sistema del qual s gaireb idntic llevat de pel calibre del mssil) per les versions ms avanades que utilitzaven caps HEAT com el 9 M 117 M 1 Arkan arribaven a perforar en mitjana uns 850 mm en una distncia d'entre 100 i 6.000 metres. 5 d'aquests mssils sn portats en l'interior del carro i tenen una probabilitat d'impacte del 80% en un tanc de mida mitjana; resulten excellents per abatre blindats en llargues distncies i fins i tot li permeten al T-62 defensar-se d'helicpters que volen a baixa altura.
Els nord-americans van veure per primera vegada el T-62 M a finals de la Guerra Sovitica a l'Afganistan, i el van designar T-T-62E.

T-62D.
Tamb l'any 1983, va sortir en la llum un nou model basat en el T-62 Obr.1975, equipat amb armadura BDD al front del casc, motor V-55 U i l'innovador sistema de defensa actiu KAZ 1030 M Drozd; es tractava del T-T-62D. Aquest sistema t un radar d'ona millimtrica que s'encarrega de detectar al mssil que es dirigeixi cap al tanc i desprs intercanvia les dades amb una computadora. Aquesta dedueix l'angle d'aproximaci i la velocitat de l'objecte hostil en menys d'un segon i dna l'ordre de disparar uns petits coets que es troben muntats en els costats de la torreta. Els coets esclaten en l'aire i sn els seus fragments els que s'encarreguen de destruir l'amenaa enemiga. Encara que tenia|possea tamb molts defectes (era perills per a la infanteria que era a prop del tanc, tenia angles morts i a sobre el radar no calculava b l'elevaci de l'objecte enemic), el Drozd era l'nic amb qu comptava en aquella poca en el que a mesurades de defensa actives respecta i el seu cost era molt menor que la simple soluci d'aplicar ms quantitat i qualitat de blindatge.
Poc temps desprs se'l va equipar amb un motor V-46-5 M de 691 cavalls, coneixent-se des d'aquest llavors com|com a T-T-62D-1-1.


Models derivats del T-62M.
Del T-62 M sorgeixen al principi dos models:
El repotenciat T-62 M-1, que era exactament igual al model M per estava impulsat per un motor V-46-5 M;
Y el T-62 M 1, que diferia del M ja que portava major blindatge frontal al casc, visi nocturna bsica del T-62 original, i la capacitat per disparar els mssils Sheksna des del can|gorja era absent.
A partir del M1 es desenvolupen el T-62 M 1-1 propulsat pel V-46-5 M;
Y el T-62 M 1-2 que mancava de blindatge BDD i reforos al terra del casc.
Este ltim s redesignat T-62 M 1-2-1 desprs d'installar-lo el V-46-5 M;
Otras versions que parteixen del model M sn el T-T-62MD, provet del sistema de protecci actiu Drozd;
Y la versi de comando T-T-62MK, que no podia fer s del sistema de mssils Sheksna per tenia una rdio addicional R-112, generador AB-1 i sistema auxiliar de navegaci terrestre TNA-2, a costa d'una menor crrega de munici de 115 mm i 7,62 mm.
El T-T-62MK va ser millorat amb el motor V-46-5 M i va passar a dir-se T-T-62MK-1-1.
En 1985 apareix el T-T-62MV, que reemplaava l'armadura BDD pel blindatge reactiu Kontakt-1 i Kontakt-5, atorgant una protecci mxima d'aproximadament 950 mm contra munici HEAT i de ms de 500 mm contra projectils d'energia cintica.
La planta motriu del mateix va ser millorada amb la inclusi del V-46-5 M, model a qu se'l va designar T-T-62MV-1-1.
Del MV neix una altra versi ms econmica, el T-62 M 1 V, que no portava incorporat el sistema antitanc Sheksna. Aquest tamb va rebre una millora en la mobilitat per l'addici del V-46-5 M, convertint-se en el T-62 M 1 V-1.

Historial de combat.
Guerra de Yom Kippur.
Durant la Guerra de Yom Kippur de 1973, el T-62 amb el seu can 115 mm apareixia com l'adversari ms temut per a les forces blindades israelianes, el millor material del qual estava compost per M60A1 i Centurion Mk 5, els dos armats amb canons de 105 mm Els israelians tamb comptaven amb els vells M48A2 equipats amb canons de 90 mm que havien sobreviscut a la Guerra dels Sis Dies i amb els T-54 i T-55 que havien estat capturats als sirians i egipcis en aquest mateix conflicte de 1967.
En aquesta nova guerra, els T-62 rabs tenien superioritat numrica i estratgica, a ms de millors capacitats de combat nocturn grcies als seus dispositius de visi per a l'esmentat rol. Mentrestant, el parc blindat de l'Exrcit de Israel estava millor protegit amb cuirasses ms gruixudes i les seves tripulacions eren molt ms professionals i posseen un entrenament bastant rigors en comparaci amb els quals Egipte i Sria li imposaven als seus tanquistes.
Al comenament de la invasi, els tancs del Tzahal estaven tenint moltes baixes, degut principalment al can|gorja de 115 mm que podia perforar qualsevol dels blindatges que protegien als carros enemics en distncies mitges. Un clar exemple d'aix van ser els combats que es van desenvolupar en els Alts del Golan, on en curta distncia els T-62 van aconseguir destruir un enorme percentatge d'israelians blindats en les primeres hores de la guerra. A costa de terribles prdues, la ferma resistncia dels defensors va aconseguir frenar l'aven siri en aquesta zona, va permetre l'arribada de reforos a temps, i amb la batalla estancada els tancs rabs es van convertir en presa fcil per a l'artilleria i infanteria. Moltes tripulacions es van retre o van desertar, ra per la qual Israel va capturar molts T-62 abandonats i va passar a l'ofensiva en aquest front.
Per la seva part, els egipcis van aconseguir petits triomfs desprs d'haver creuat el Canal de Suez, contra els molt inferiors cuirassats israelians (M-50 i M-51 Sherman, que per a smmum es trobaven delmats en nombre). Desprs de dos dies, els invasors islmics de van dedicar a reagrupar-se i establir les seves posicions en el camp, donant-li un valus temps a l'enemic per recuperar-se. El Tzahal va enviar llavors a seus M60 i Centurion, els quals van prendre posicions defensives ben cobertes, semienterrats a la sorra, aprofitant al mxim la mobilitat de les seves torretes i l'abast i precisi de les seves armes. Els jueus van eliminar els tancs musulmans en llargues distncies, detenint-los completament i desprs envoltant-los, bolcant al seu favor el rumb de la guerra. Malgrat la seva contundent victria Israel va acabar perdent aproximadament uns 800 carros de combat i s'estima que els pasos rabs van sofrir ms de 1.300 baixes al seu parc cuirassat, entre destruts i capturats pel seu oponent.


Conflicte Lbia-Txad.
En el transcurs de la Guerra entre Lbia al Txad, les forces cuirassades de la Legi Islmica de Muammar en-Gaddafi que estaven equipades amb uns quants tancs T-62 van ser rotundament venudes per l'Exrcit de Txad. Aquest li va causar greus inconvenients a l'invasor mitjanant atacs rpids amb camionetes Toyota, a les que els havien muntat armament antitanc. Aquests vehicles eren simplement pickups que ni tan sols no havien estat pintats i mantenien els seus colors civils, per es trobaven fortament armades amb mssils antitanc guiats MILAN i canons de reconeixement sense retrocs, que en ambds casos eren installats sobre una plataforma (podia ser un simple pal o fins un trpode soldat) en la part posterior de crrega de la camioneta. La ineptitud i el mal s dels mitjans blindats van fer que els libis sofrissin prdues relativament altes considerant l'enemic a qui s'estaven enfrontant, ra per la qual es van retirar deixant enrere a seus fumejants i incendiats T-62.

Invasi sovitica d'Afganistan.
El T-62 va ser utilitzat com a principal carro de combat pels sovitics durant la Guerra de l'Afganistan de 1979-1989. El tanc rus va haver de patir el terreny muntanys, on s'accentuava encara ms la poca depressi del can, fent prcticament intil l's del mateix des de posicions elevades contra objectius que es trobin per sota del seu nivell.
Les tctiques guerrilleres dels muyahidines van ser tamb un gran maldecap per als tancs sovitics, ja que atacaven de manera sorpresa i immediatament s'amagaven en coves i xarxes de tnels, impossibilitant efectuar una resposta efica. El poc coneixement del territori al qual s'estaven endinsant els va facilitar als nadius el poder maniobrar tranquillament i llanar les seves ofensives des de les muntanyes ms altes, on els vehicles de l'enemic no podien arribar. Un dels mtodes ms usats pels locals era tendir emboscades a petits grups de tancs en estrets passos muntanyosos en on aquests no podrien maniobrar; va ser aix com molts T-62 van ser allats de les seves formacions per a desprs ser capturats pels combatents muyahidins, que amb molts soldats envoltaven perillosament al vehicle i intimaven als tripulants del mateix a rendir-se.
Cap a finals del conflicte, van comenar a arribar al capdavant de batalla afganesos els nous T-62 M, implicant l'armadura addicional BDD en forma de ferradura, que havia estat dissenyada especialment per frustrar els efectes que produeixen els projectils de crrega buida, com el RPG-7 que era mpliament usat pels grups guerrillers de la zona.

En els combats de Txetxnia tant els T-62 bsics com els T-62 M van ser operats pels russos en contra dels insurgents, per novament l's d'aquests blindats no va ser l'ptim ja que les escaramusses van tenir lloc en regions urbanes, on els tancs eren blancs fcils en curta distncia per a les granades propulsades per coet.

Derivacions russes.
IT-1 (Obyekt 150 - Istrebitel Tankov).
Caatancs basat en el xasss i casc del T-62, provet d'una nova torreta ms aixafada, muntant l'estabilitzat sistema guiat de mssils antitanc 2 K 8 en lloc del can. Desenvolupat entre 1957 i 1962, l'IT-1 va ser l'nic tanc missilstic que durant aquell perode va entrar en servei en quantitats considerables, podent llanar de forma semiautomtica des de la seva plataforma, que consisteix en una coetera amb un bra adherit al sostre de la torreta, als mssils guiats per radi 3 M 7 Drakon. 15 d'aquests mssils sn portats a bord (12 al carregador automtic i 3 de reserva), els quals tenen un abast d'entre 300 i 3.300 metres. L'armament secundari est compost per una PKT amb 2.000 cartutxos, i la torreta s'equipa amb els dispositius de visi T2-PD i UPN-S.
Al voltant de 60 IT-1 van ser construts entre 1868 i 1970 per diverses companyies, incloent la fbrica de Uralvagonzavod el 1970. Noms dos batallons van operar aquests vehicles, estant un integrat per personal d'artilleria i un altre per tanquistes.

IT-1T.
Vehicle blindat de recuperaci, basat en els IT-1 que van ser retirats, parcialment convertits en blindats de recuperaci.

Operadors.
Actuals.
 Afganistan -170;
 Angola -150;
 Cuba -300;
 Egipte -600;
 Etipia -100;
 Gergia -101;
 Iran -75 des de l'any 2000 (100 el 1990 i 150 el 1995);
 Israel -120 Tiran-6 (menys de 70 operatius);
 Kazakhstan -75 des de l'any 2000 (100 el 1990 i 150 el 1995);
 Lbia -900;
 Monglia -250;
 Corea del Nord -800;
 Rssia -689 en reserva i 3.000 en dipsits;
 Sria -1.000;
 Uzbekistan -170;
 Vietnam -200;
 Iemen -30;

Antics.
 Bulgria -200;
 Txecoslovquia - Ms de 1.500 produts entre 1975 i 1978, per noms per a exportaci;
 Estats Units - Utilitzat en petits nmeros|nombres per a l'entrenament de OpFor; els va ser substitut el motor original per un disel Caterpillar i se'ls va proveir de radis i antenes americanes;
 Iraq -1.500 en l'any 1990, 500 el 2002 i 19 el 2003;
 Ucrana -85;
 Uni Sovitica - 20.000 produts durant 1961 i 1975, passant a les mans dels estats successors;

Enllaos externs. 

 El T-62 a Cuba i Angola;
Informaci general del T-62 a Federation of American Scientists;
Informaci general del T-62 a Globalsecurity;
Especificacions tcniques del T-62 a Warfare;
Informaci general del T-62 a Softland;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343397" title="Malleret" nonfiltered="4239" processed="4226" dbindex="134270">


Malleret s un municipi francs, situat al departament de Creuse i a la regi del Limousin. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343400" title="La Villetelle" nonfiltered="4240" processed="4227" dbindex="134271">


La Villetelle s un municipi francs, situat al departament de Creuse i a la regi del Limousin. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343403" title="Meymac" nonfiltered="4241" processed="4228" dbindex="134272">


Meymac (en occit Maimac) s un municipi francs del departament de la Corresa, a la regi del Llemos.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343406" title="Neuvic (Corrze)" nonfiltered="4242" processed="4229" dbindex="134273">


Neuvic s un municipi francs del departament de la Corresa, a la regi del Llemos.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343407" title="SINTEF" nonfiltered="4243" processed="4230" dbindex="134274">
El SINTEF, amb seu principal a Trondheim (Noruega), s l'organisme independent de recerca ms gran d'Escandinvia. Va ser fundat el 1950, i el seu nom significa "La Fundaci per a la Recerca Cientfica i Industrial". T uns 1900 empleats, la majoria localitzats a Trondheim i uns 350 a la seu d'Oslo, i treballa en estreta collaboraci amb la Universitat Noruega de Cincia i Tecnologia (NTNU). Aquesta collaboraci implica que molt personal de NTNU treballa a SINTEF, i els empleats d'aquest ensenyen a la universitat. A ms es comparteixen molts laboratoris i equipaments.

El seu objectiu s donar suport a la recerca a les empreses, aix com promoure la creaci de noves companyies per a la comercialitzaci de les patents que s'hi han desenvolupat. El seu pressupost el 2006 va ser de 2000 milions de corones noruegues, i va participar en 6000 projectes de 2100 clients diferents.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343408" title="T-35" nonfiltered="4244" processed="4231" dbindex="134275">

El T-35 va ser un tanc sovitic pesat multitorreta del perode d'entre guerres i principis de la Segona Guerra Mundial amb una producci i servei limitat en l'Exrcit Roig. Va ser l'nic tanc pesat amb cinc torres del mn en entrar en producci per va resultar ser lent i mecnicament poc fiable. Molts dels T-35 que romanien en actiu
a l'inici de la Operaci Barbarroja es van perdre a causa de fallades mecniques al lloc de combat.

Producci.
El T-35 va ser produt per l'Oficina de Disseny OKMO de la Fbrica Bolshevik, que va comenar a treballar en el vehicle en 1930. Dos equips van desenvolupar dos dissenys diferents. L'equip liderat per l'enginyer alemany Grotte va treballar en un disseny d'un carro de 100 tones amb quatre torretes, armat un can naval de 107 mm, usant servo-controls pneumtics i suspensi pneumtica, projecte que va ser posteriorment cancellat.

El concepte d'un gran carro multitorreta era desenvolupat per diversos pasos europeus entre els anys 1920 i 1930. Existien dissenys a Anglaterra, Frana i Alemanya. El segon equip liderat per N. Tsiets va treballar en un carro inspirat en el Vickers A1E1 Independent.

El juliol de 1932 un prototip de 35 tones armat amb un can|gorja de 76,2 mm es va completar. Posteriorment se li van afegir 4 torretes armades amb dos canons|gorges de 37 mm i dos metralladores. Aquest primer prototip tnies seriosos defectes en la transmissi i va ser considerat massa complex i car per a la producci en massa. Es va construir un nou prototip ms simple.

La idea d'un tanc multitorreta implicava molts dubtes i problemes sobretot. Els canons que disparessin en sentits diferents tendien a forar els components mecnics del tanc, que a causa del retrocs, fcilment s'avariava, per a ms, el pes de les torres i dels motors de cada torre afegien pes que se'l treia al blindatge. Amb la Guerra Civil Espanyola, els sovitics es van adonar de la poca protecci dels seus carros i es van afanyar a protegir-los millor. Es diu que Stalin en veure el T-35 va dir que li traguessin alguna torre i que aquest mateix pes el posessin en protecci.

El nou prototip tnia un nou motor, nova caixa de canvis i una transmissi millorada. Es va prendre la decisi d'estandarditzar les torretes amb les usades en el model T-28.

l'11 d'agost de 1933 el T-35 va ser acceptat per a la producci. La seva fabricaci va ser encarregada a la Fbrica Malyshev a Jarkov on es van produir dues sries de deu vehicles.

L'experincia guanyada amb la construcci dels dos prototips va ser usada a la producci del model principal el 1935 que va ser millorat amb un xasss ms llarg i uns canons de 45 mm en lloc dels de 37 mm. Es va reprendre la producci el 1935 i al voltant de 35 unitats s'havien construt el 1938. En general es van anar introduint petites millores durant tota la seva producci.

A causa de l'alt cost de producci i falta de fiabilitat, aquesta es va detenir havent-se produt noms 61 unitats.

Combat.

El T-35 va servir en la 5a Brigada de Tancs Pesats a Moscou principalment en parades militars des de 1935 fins a 1940. El juny de 1940 es va decidir retirar els carros del servei en la lnia del front amb les opcions de convertir-los en unitats d'artilleria pesada autopropulsada o assignar-los a acadmies militars. Es va prendre la decisi de continuar usant-los en combat i els vehicles supervivents es van reunir en els Regiments 67 i 68 de la Divisi Cuirassada 34 del 8 Cos Mecanitzat amb base a Kev.

Durant l'operaci Barbarroja el noranta per cent dels T-35 perduts pels Regiments 67 i 68 es va deure a errors mecnics, sent el ms usual les avaries en la transmissi. L'ltima acci registrada dels T-35 va tenir lloc en els primers moments de la Batalla de Moscou. Posteriorment quatre dels vehicles supervivents van ser usats amb finalitats d'instrucci a la rereguarda. Un d'ells aquesta exposat al Museu del Tanc de Kubinka, en les proximitats de Moscou.

 Vegeu tamb .


Enllaos externs.

En angls
El tanc pesat T-35 (battlefield.ru).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343410" title="T-40" nonfiltered="4245" processed="4232" dbindex="134276">

 El tanc T-40 va ser un tanc lleuger amfibi produt per la Uni Sovitica, a finals de la dcada dels anys 30 durant el segle XX, i que va ser utilitzat per l'Exrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial, participant en diverses operacions en el Front Oriental contra les tropes de la Wehrmacht alemanya, especialment en els primers moments de la invasi alemanya de Rssia. Igualment, les primeres unitats en servei van participar en els combats de la Guerra d'Hivern contra Finlndia, a finals de 1939.

Presentaci.
A finals de 1938, veient que la concepci inspiradora dels carros T-37 i T-38 estava quedant antiquada, l'enginyer cap N.A. Astrov, de la fbrica nmero 37 de Moscou, va idear el projecte 010. Es va millorar la protecci mitjanant la inclinaci del blindatge, aix com l'armament, mitjanant l'addici d'una metralladora DShK de 12,7 mm i una rdio 71-TK-3 va quedar muntat, com a equipament estndard, a la dreta del cap de carro. Les qualitats nutiques del projecte van ser igualment de manera importantment reforades per la forma de barca de la caixa del vehicle, l'accs al motor per l'interior del vehicle, l'adjunci d'un parabrisa i el tancament hermtic de les escotilles, tot la qual cosa li permetia navegar fins i tot amb un mar de fora 3. Fora d'aix, l'hlix i els dos governalls estaven protegits contra trets d'armes lleugeres, i es va muntar un comps magntic per a la navegaci nocturna o entre la boira.

En juliol de 1939 es van construir quatre prototips, seguits poc desprs per uns altres dos ms, mitjanant l's de motors importats Dodge de 76 CV o D5 de 85 CV, a causa de la penria d'existncies de motors en aquestes dates a la Uni Sovitica. Desprs de les proves, es va engrandir la caixa|capsa del vehicle en 12 cm de longitud i 5 cm d'amplada, se la va rebaixar en 2 cm i es va muntar un motor de fabricaci local, el GAZ-202 de 85 CV. Tres nous prototips van aparixer el mar de 1940, i una presrie de fabricaci de 15 unitats l'agost.

Malgrat una visita de Georgi Zhkov (cap de l'Estat Major del Exrcit Roig) i Semion Timoixenko (ministre de Defensa de l'URSS), que va portar com a conseqncia una modernitzaci de la fbrica, la producci, iniciada l'octubre del mateix any, va resultar insuficient, ja que a final d'any s'havien fabricat nicament 37 tancs davant els 100 previstos per a aquesta data.

Quan t lloc la Operaci Barbarroja, s a dir, la invasi alemanya de l'URSS, el 22 de juny de 1941, nicament s'havien produt 216 unitats d'aquest tanc, per la qual cosa es va decidir simplificar la producci mitjanant la supressi de la rdio i dels equipaments amfibis. En juliol de 1941, desprs d'haver-se fabricat 60 exemplars ms, es va posar en producci una versi dotada d'un millor blindatge i sense la cavitat posterior per a l'hlix, a la que es va designar provisionalment com a T-30. El setembre, desprs de proves infructuoses amb la metralladora TNSh de 20 mm i la MP-6 de 23 mm, es van muntar de srie alguns ShVAK de 20 mm substituint la metralladora DShK. Es van fabricar en total 709 exemplars fins a la cessaci de la producci a finals de 1941. 

Participaci en els combats.

Durant l'anomenada Guerra d'Hivern, s a dir, l'atac contra Finlndia per part del Exrcit Roig a finals de 1939, es van evidenciar alguns dels defectes del T-40, especialment en aquests primers models amb blindatge ms lleuger, que podia ser penetrat fins i tot per armament de calibres mitjans.

Durant l'any 1941 els exemplars en servei van participar en els combats, enquadrats en les brigades blindades de l'Exrcit Roig, encara que barrejats amb altres tancs ms pesats per donar-los ms consistncia. Posteriorment, igual com els tancs T-37 i T-38, van quedar reservats per a les operacions de travessia de grans rius (per a la qual cosa estaven particularment ben dotats) i, a partir de 1946, acabada la Segona Guerra Mundial, se'ls va relegar a missions d'entrenament.

Variants.

T40: versi amfbia.
T40S: versi desposseda de material amfibi.
T40S: versi amb blindatge millorat (15 mm per a la caixa i 20 mm per a la torreta);
T30: versi amb can ShVAK de 20 mm ;

Vegeu tamb.

Tanc;
Llista de tancs sovitics;


Notes i referncies.
 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343412" title="Nidelva" nonfiltered="4246" processed="4233" dbindex="134277">

El Nidelva (tamb conegut com Nidelven) s un riu al comtat de Sr-Trndelag, a Noruega. "Elva" significa "el riu" en noruec, i per tant el nom es pot traduir com "el riu Nid".

El Nidelva t una longitud de 30 km. El riu comena al llac de Selbu (el llac ms gran del Sr-Trndelag) i continua per Tiller. Finalment travessa la ciutat de Trondheim, formant un meandre que envolta tot el barri antic, i desemboca al Trondheimsfjord.

Al llarg del riu hi ha sis estacions hidroelctriques.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343414" title="Gerhard Berger" nonfiltered="4247" processed="4234" dbindex="134278">



Gerhard Berger s un ex pilot de Frmula 1 austrac, nascut el 27 d'agost de 1959, que va participar en 210 Grans Premis, la cambra amb ms participacions per darrere de Rubens Barrichello, Riccardo Patrese i Michael Schumacher. 

Berger, diverses vegades guanyador en la Frmula 3 Europea, va debutar en la Frmula 1 en 1984 amb l'equip ATS, seguit d'una temporada completa amb Arrows en 1985. Per no va anar fins a unir-se a Benetton-BMW en 1986 que la seva carrera de F1 va prendre vol. Aprofitant el poder del motor turbo BMW, Berger va guanyar el seu primer Gran Premi de Mxic i va ser contractat per Ferrari en 1987. 

En 1987, va guanyar les dues ltimes rondes de la temporada, convertint-se en el favorit per a 1988. Tristament para Berger, l'equip McLaren compost per Alain Prost i Ayrton Senna va dominar la temporada, guanyant 15 de les 16 rondes. Berger va anar l'nic a trencar la ratxa de McLaren, a l'imposar-se en el Gran Premi d'Itlia. Aquesta va ser una victria particularment commovedora per a l'equip, ja que va arribar setmanes desprs de la mort de Enzo Ferrari. 

Berger va tenir sort d'escapar amb vida d'un greu xoc en el Gran Premi de San Marino de 1989, en el qual va sofrir de lleus ferides. La collisi es va produir en la famosa corba Tamburello, la mateixa on va xocar Ayrton Senna en 1994. Va regressar a l'acci per a mitjans d'aquesta temporada, guanyant el Gran Premi de Portugal. 

De 1990 a 1992 Berger es va unir a Ayrton Senna en McLaren, per no va poder arribar a al brasiler. Noms va guanyar tres vegades en aquestes temporades, el Gran Premi de Jap de 1991 que Senna li va cedir, i dues victries en 1992 (Canad i Austrlia). 

Berger va regressar a Ferrari en 1993. Va ser clau per a portar a Jean Todt a l'equip com mnager, asseient les bases per a les futures victries de l'equip. En 1994, Berger es va recuperar a mig fer de les morts del seu estimat amic Ayrton Senna, i del seu compatriota Roland Ratzenberger en el Gran Premi de San Marino, amb una victria emotiva en Hockenheim, la primera per a Ferrari des de 1990. Una temporada final en 1995 va veure a Berger assolint alguns podis, per va regressar a Benetton desprs de l'arribada de Michael Schumacher a Ferrari en 1996. 

Berger va passar les seves ltims dos anys en l'esport amb l'equipo Benetton. Va guanyar el seu ltim Gran Premi de nou en Hockenheim en 1997, regressant desprs d'un llarg retir a causa de la mort del seu pare. 

Gerhard Berger es va retirar al final de la temporada de 1997, una carrera de 13 anys en el ms alt de l'automobilisme, amb deu victries en els seus 210 GP, i tercer lloc en el campionat en tres ocasions. 

Una figura immensament popular en la Frmula 1, Berger va ser vist regularment en els pits en el seu nou crrec com a Director de Competncia en BMW, supervisant el seu reeixit retorn a la Frmula 1 en el 2000. 

A principis de 2006, Berger entra com a mnager general de l'equip Scuderia Toro Rosso, filial de Xarxa Bull Racing en la Frmula 1, i propietari del 50% de l'accionariat de l'equip.



 Resultats Complets en Formula 1 .
(Carreres en negreta indica pole position)






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343415" title="Jaume Bru i Vidal" nonfiltered="4248" processed="4235" dbindex="134279">
Jaume Bru i Vidal, tamb conegut com Santiago Bru i Vidal, (Sagunt, 29 de juliol de 1921 - Sagunt, 11 de novembre de 2000) va ser un historiador i poeta valenci. 
  
Va estudiar magisteri a Castell de la Plana i Filosofia i Lletres a la Universitat de Valncia, doctorant-se en histria antiga. Va exercir com a professor d'institut en diferents localitats valencianes. Entre 1966 i 1972 va ser president de la Secci d'Histria i Arqueologia de Lo Rat Penat, societat de la que tamb va ser bibliotecari entre 1958 i 1964. Des de 1973 fins a la seua mort va ser cronista oficial de la ciutat de Valncia. Va obtenir diversos premis en certmens potics de Sagunt, Valncia, Castell de la Plana, Carlet, Godella, etc. entre els quals destaca el Premi Valncia de Literatura en l'apartat de poesia, que va obtenir l'any 1959 amb el poemari Retrobament. Entre 1962 i 1995 va publicar la major part de la seua obra com  a investigador en el camp de la histria. L'any 1989 va fundar la revista Braal, del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre. L'any 2000 va rebre el Premi de les Lletres Valencianes i es va publicar la seua Obra potica completa en dos volums.

Com a poeta s'adscriu a la generaci valenciana de 1950, lligada a l'activitat de l'Editorial Torre.

 Obres .
 Poesia .
1958 Ala encesa. Valncia: Torre;
1958 Tres canons de primavera. Valncia: Domnech;
1960 Retrobament. Valncia. Premi Valncia de Literatura-poesia, 1959;
1969 Cant al meu poble. Sagunt;
1980 Antologia de poetes saguntins : Jaume Bru i Vidal. Sueca;
1981 Ofrena lrica. Sagunt: Caixa d'Estalvis de Sagunt;
1985 Poeta en darrer cant. Sagunt: Fundaci Municipal de Cultura;
1986 Crit esperanat. Sagunt;
1988 Testimoni i ofrena : obra potica completa I. Sagunt: Caixa d'Estalvis de Sagunt;
1991 Els (retrobats) poemes del 71. Sagunt: l'autor;
1992 3a setmana de les Lletres Valencianes, 1992 : poemes de Maria Beneyto i Jaume Bru i Vidal. Silla: Ajuntament;
1998 Kanfora. Alacant: Aguaclara;
1999 Antologia potica. Valncia: Generalitat Valenciana;
1999 Recer de tardor. Valncia: l'autor;
2000 Clams d'ardida confessi. Alzira: 7 i mig;
2000 Glorieta i altres poemes per a infants. Carcaixent: Ed. 96  ;
 
 Obres dramtiques representades .
1977 Pigmali (amb Dagoll Dagom). Companyia Dagoll Dagom, Barcelona: Teatre Poliorama;

 Assaig i investigaci .
1963 Les terres valencianes durant l'poca romana;
1969 La Valncia pre-romntica d'Alexandre Laborde;
1983 La casa de la ciutat. L'Ajuntament de Valncia;
1984 Toponomstica major. Saguntum;
1986 L'Arxiu i Museu Histric de la ciutat de Valncia;
1991 Las Rocas del Corpus y su refugio temporal de las atarazanas;
1995 El Camp de Morvedre en temps del cens de Floridablanca;
1995 La Lonja de Valecia y su entorno Mercantil;

 Distincions .
 Premi de les Lletres Valencianes, 2000;

 Bibliografia .
Eduard J. Verger. Antologia dels poetes valencians III. El segle XX, primera part. Instituci Alfons el Magnnim. Valncia, 1988.
 Article Santiago Bru i Vidal de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;

 Enllaos externs .
Santiago Bru i Vidal a Qui s Qui? de la Generalitat de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343423" title="Estaci de la Selva del Camp" nonfiltered="4249" processed="4236" dbindex="134280">

 





La Selva del Camp s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al est del nucli urb de La Selva del Camp a la comarca del Baix Camp de la provncia de Tarragona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343424" title="Estaci d'Alcover" nonfiltered="4250" processed="4237" dbindex="134281">

 





Alcover s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al est del nucli urb d'Alcover a la comarca de l'Alt Camp de la provncia de Tarragona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343425" title="Johnny Herbert" nonfiltered="4251" processed="4238" dbindex="134282">


John Paul Herbert, nascut el 25 de juny de 1964 en Brentwood, Anglaterra, s un ex pilot de Frmula 1. 

A mitjan els 80, Johnny Herbert era considerat una de les promeses de l'esport automotor. AL guanyar en el festival de Frmula Ford en Brands Hatch en 1985, Herbert va assolir cridar l'atenci de Eddie Jordan. Al costat de Jordan obtindria desprs el campionat de 1987 de Frmula 3 britnica. 

En 1988, no obstant aix, un important accident en Brands Hatch en el qual Herbert va copejar el seu acte contra les barreres de protecci, li va deixar com a conseqncia importants lesions en la cames. 

El pilot, en el moment de l'accident una figura de la Frmula 3000 Internacional, va mostrar la seva enteresa al tornar a conduir un acte de carreres en 1989, a pesar que tot just podia caminar. Es tractava, a ms, d'un acte de l'equipo Benetton de Frmula 1, amb el qual Herbert assoliria puntuar en el seu debut en el Gran Premi de Brasil. L'equip estava en aquest llavors sota les ordres de la seva *mentor i amic Peter Collins. 

No obstant aix, les bones actuacions de Herbert no es van mantenir en el temps, i desprs d'un canvi en l'adrea de l'escuderia, el pilot va ser marginat desprs de no assolir classificar en el Gran Premi de Canad. L'angls va tornar a la Frmula 3000, aquesta vegada en la prestigiosa srie japonesa, fins que va tornar a ser cridat per un equip de Frmula 1, aquesta vegada a Tyrrell. 

Herbert pilotant un Lotus-Profunda en el Gran Premi del Regne Unit de 1994.Les irregulars actuacions del pilot no li van permetre consolidar la seva carrera, passant desprs a Lotus, equip que estava a les ordres de Peter Collins. Desprs de 3 anys de frustracions, Herbert va deixar Lotus a mitjan 1994, incorporant-se a Ligier i desprs a Benetton en les ltimes carreres de la temporada. 

A pesar que no va assolir punts en 1994, Benetton va decidir mantenir-lo com company d'equip de Michael Schumacher en la temporada segent. En el Gran Premi d'Anglaterra, va assolir una inesperada victria desprs que el seu company d'equip collisions amb Damon Hill. Altre triomf en el Gran Premi d'Itlia li va permetre arribar al 4 lloc del campionat de pilots. 

En 1996, al no ser tingut en compte per Benetton, Herbert es va posar sota els serveis de l'escuderia sussa Sauber, equip en el qual romandria fins a 1998 i en el qual assoliria dos podis. Desprs del seu pas A Stewart Grand Prix en 1999, va obtenir la qual seria el seu tercera i ltima victria en un Gran Premi d'Europa que va alternar pista seca i humida. 

Herbert va romandre en l'escuderia de cara a la segent temporada, aquesta vegada sota la denominaci de Jaguar Racing. No obstant aix, una mediocre temporada en la qual no va obtenir punts va culminar amb un accident a Malisia desprs d'una falla en la suspensi del seu acte. 

Desprs del seu retir de la mxima categoria, Herbert es va dedicar als Sports Cars, buscant repetir la seva victria de 1991 en les 24 Hores de Le Mans amb un Mazda. Els ltims anys ho van tenir jugant un paper protagonista en la serie American Le Mans, on va obtenir diversos triomfs i va anar un seris contendent al ttol en 2003.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343428" title="Partit Democrtic d'Unitat Popular" nonfiltered="4252" processed="4239" dbindex="134283">

El  Partit Democrtic d'Unitat Popular (somali: Ururka Dimuqraadiga Ummadda Bahawday, UDUB) s un dels tres partits poltics de Somalilndia reconeguts per la constituci del pas. s el principal partit i actualment (2008) s al govern.

A l'elecci presidencial del 14 d'abril del 2003 el seu candidat Dahir Riyale Kahin va obtenir el 42,1% dels vots i fou per poc el guanyador. A les eleccions parlamentaries del 2005, va obtenir el 39% dels vots i 33 dels 82 escons, sent el partit majoritari, per els altres dos partits es van aliar.

 Bandera .

La bandera del partit es verda i porta al centre l'emblema del partit una "Y" que simbolitza la victria. 

Enllaos externs.
Web oficial;

Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343430" title="Rabah Madjer" nonfiltered="4253" processed="4240" dbindex="134284">

Rabah Madjer (en rab          ) (Hussein Dey, 15 de febrer, 1958) fou un futbolista algeri que jugava de davanter.

Un dels grans futbolistes de la histria, jug a la selecci durant 14 anys entre 1978 i 1992, i particip als Mundials de 1982 i 1986. s el mxim golejador de la selecci amb 40 gols en 87 partits. Destac al FC Porto amb qui fou campi d Europa el 1986-87 i campi intercontinental. Tamb defens els colors del Valncia CF.

Madjer tamb fou entrenador de la selecci algeriana i de diversos clubs de Qatar, entre d altres. Tamb ha estat comentarista pel canal Al Jazeera.

Enllaos externs.
Biografia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343433" title="Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces" nonfiltered="4254" processed="4241" dbindex="134285">
Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces (Valncia, 1887 - Barcelona, 1948) va ser un poeta valenci.

Va comenar estudis d'arquitectura, que abandonaria posteriorment pels de Dret. Enquadrat en l'esttica modernista junt a un redut grup de poetes valencians, entre ells Daniel Martnez i Ferrando i Miquel Duran de Valncia, va oposar-se a l'immobilisme de Lo Rat Penat, del que en fou secretari el 1913. Va ser fundador i secretari general de Joventut Valencianista, i collabor als diaris La Veu de Catalunya, D'Ac i d'All, Llegiu-me i Las Provincias. Va publicar els primers versos al setmanari Renaiximent. A partir de 1913 va residir a Barcelona.

 Obres .
 Poesia .
1913 Breviari romntic, amb prleg en forma de poema de Josep Carner;
1916 Flama;
 Narrativa.
1915 Somni de ciutat;
1918 Poema de Rosa Maria;

 Biblografia .
Eduard J. Verger. Antologia dels poetes valencians III. El segle XX, primera part. Instituci Alfons el Magnnim. Valncia, 1988.

 Enllaos externs.
Poesia de Jacint Maria Mustieles;
A propsit dels poetes modernistes valencians, per Ricard Blasco;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343436" title="Estaci de la Plana - Picamoixons" nonfiltered="4255" processed="4242" dbindex="134286">

 





La Plana - Picamoixons s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nucli de poblaci de Picamoixons al terme municipal de Valls a la comarca de l'Alt Camp de la provncia de Tarragona.

L'estaci, a pesar de no trobar-se a prop d'un nucli important de poblaci, t una certa importncia, ja que aqu es bifurca la lnia de Lleida per una banda cap a Reus i Tarragona i per l'altra cap a Valls i Sant Vicen de Calders.


Noms per als trens amb procedncia o destinaci Sant Vicen de Calders.
Alguns regionals no efectuen parada ni a La Riba ni a Vilaverd, sent la segent o anterior Montblanc. ;
 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343438" title="Fuente el Olmo de Fuentiduea" nonfiltered="4256" processed="4243" dbindex="134287">

Fuente el Olmo de Fuentiduea s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343439" title="Estaci de la Riba" nonfiltered="4257" processed="4244" dbindex="134288">

 





La Riba s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al est del nucli urb de la Riba a la comarca de l'Alt Camp de la provncia de Tarragona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343440" title="Taps de Bayeux" nonfiltered="4258" processed="4245" dbindex="134289">

El taps de Bayeux, tamb conegut a Frana com Taps de la regna Matilde (en francs: Tapisserie de Bayeux, en angls: Bayeux Tapestry), s un gran llen brodat, pea nica de l'art del segle XI, que relata mitjanant una successi d'imatges amb inscripcions en llat, els fets que van precedir la conquesta d'Anglaterra pels normands en commemoraci de la Batalla de Hastings. Des dels anys 1980, l'original es conserva i exhibeix en el Centre Guillaume le Conqurant de la ciutat de Bayeux, a Normandia i ha estat presentat per a la seva inscripci en el 2007 al  Programa Unesco per a la Memria del Mn.
 Descripci .
Encara que rep el nom de taps, un pany ornamental teixit a la seva totalitat, es tracta d'un brodat o labor on els fils afegits segueixen la silueta dissenyada dels motius i figures.
 
El teixit de base s un pany fi de lli, compost per 9 fragments de longitud variable, el ms gran de 13,75 metres, units per guarniment amb rivets. El conjunt resultant t unes grans dimensions que li confereixen una part del seu carcter excepcional: 68,8 m. de llarg, 50 cm. d'alada mitjana i un pes aproximat de 350 kg.

El filat amb agulla es va realitzar amb dues tcniques: al senzill punt de tija per als contorns lineals dels motius i a "punt de couchage" per al seu emplenament. Es va utilitzar principalment fil de llana en 4 colors de base (vermell, groc, verd i blau) i 8 tonalitats des de tints vegetals de l'poca com la galda, o l'indi, que es van mesclar amb fil ms fi de lli per donar relleu a unes certes figures com a fletxes i llances.

No existeixen a dia d'avui documents de l'poca que permetin de conixer ell o els mestres autors ni la persona que va inspirar l'obra o la data de realitzaci.

Segons la tradici francesa, la pea hauria estat creada per la reina Matilde, esposa de Guillem I d'Anglaterra, i les seves serventes, d'aqu la denominaci secundria de Taps de la Regna Matilde. La hiptesi historiogrfica ms acceptada  s que va ser realitzat per mandat d'Odn, arquebisbe de Bayeux i germanastre de Guillem per servir d'ornament a la catedral de Bayeux el dia de la seva consagraci, el 14 de juliol de 1077.

L'homogenetat del disseny permet de pensar que va ser supervisat per un clergue, amb el coneixement necessari de la llengua llatina malgrat els vocables anglosaxons, i executat al sud d'Anglaterra, possiblement a Canterbury o Winchester, Kent, on se sap que existien tallers de brodat amb mestres de tots dos sexes i que hauria desitjat d'imprimir un carcter a la vegada religis i prof a l'obra que detalla la victria militar a  la batalla de Hastings.

D'una banda, es comparen els esdeveniments del seu temps amb altres relats bblics, de forma especial la presa de Judea pels babilonis. Aquesta significaci s'aprecia a l'escena del jurament d'Harold II d'Anglaterra(1066) sobre un reliquiari que s semblant a l'Arca de l'Aliana, els lleons alats adoptats per Guillem sn els smbols de Babilnia segons les visions del profeta Daniel, la mort per una fletxa en un ull d'Harold de manera similar a l'encegament de Nabucodonosor II, etc. L'aspecte prof de la pea es mostra a l'exaltaci de l'pica batalla i dels valerosos guerrers.
 
L'autor o autors s'haurien inspirat de diverses fonts que sn recognoscibles a l'obra, de forma especial els relats en forma d'espiral de les columnes tradicionals com la Columna de Traj a Roma, els manuscrits bblics anglosaxons com el Gnesi de Cadmion o bizantins com el Rollo de Josu de l'any 1000 conservat al Vatic, i les llargues teles murals populars d'Escandinvia.

Segons l'informe de presentaci a registre Unesco,  fins avui encara no s'ha pogut recuperar cap obra txtil occidental del segle XI similar en importncia i rellevncia al Taps de Bayeux. El taps tamb s nic per que en ell s'ofereixen informacions sobre detalls previs a la invasi d'Anglaterra que no es poden trobar a cap text de l'poca com l'expedici a Bretanya illustrada en l'escenes 18-23 o el jurament de Bayeux de l'escena 26.

El taps s una font documental sobre el mode de vida i costums, l'arquitectura militar i civil, l'art militar, la navegaci o l'agricultura de la societat normanda i anglesa de l'edat mitjana. 

La qualitat grfica de l'obra, amb recursos per augmentar el dramatisme i l'acci, aix com la fludesa de la narraci, pla a pla, l'aproximen a la tcnica contempornia del Cmic, i en conseqncia alguns la qualifiquen de ser el primer cmic de la Histria  on  es poden contar 

626 personatges, ;
202 cavalls i mules, ;
55 gossos, ;
505 animals i bsties, ;
37 fortaleses i edificis ;
41 vaixells i embarcacions;
 Histria del Taps des del segle XV .
El taps s documentat per primera vegada  a l'inventari d'obres de la catedral de Notre-Dame de Bayeux de 1476, per s a la fi del segle XVII quan desperta l'inters per l'obra i es realitzen les primeres reproduccions, de forma especial la de 1724 de N.J. Foucault, intendent de Normandia, que s'exhibeix actualment en el Gabinet d'Estampes de la Biblioteca Nacional de Pars. 

Durant la Revoluci Francesa, el taps va poder perdre's per sempre per la pretensi d'alguns d'utilitzar-ho com ara embolcall per a un carro de municions. Napole el va fer dur a Pars per sser exhibit el 1803 com a acci de propaganda, mentre es realitzaven els preparatius de la posteriorment fracassada invasi de Gran Bretanya.

El 1812 mentre es guardava a la prefectura de Bayeux  va patir danys que van ser inventeriats per Charles Stothard  qui va treballar sobre una reproducci en color del taps per a la Society of Antiquaries de Londres.  

De tornada a Bayeux, va ser sotms durant el segle XIX a diversos estudis cientfics i exposat, protegit per un plaf de vidre, desprs de la seva restauraci el 1842. Considerat com un tresor de Frana, el taps va ser evacuat el 1870 durant la Guerra francoprussiana. 

A comenaments de la Segona Guerra Mundial, el taps va ser novament desmuntat i evacuat per a la seva protecci a Sourches, a les rodalies de Poitiers. Els nazis de l'Ahnenerbe-SS  sota la supervisi del Comte Metternich, van estudiar l'obra que havia estat transferida a l'Abadia de Juaye-Mondaye. Durant la Batalla de Normandia, el taps s dipositat en els magatzems del Museu del Louvre de Pars, salvant-se de la temptativa d'sser emportat pels alemanys als ltims dies de l'ocupaci. 

El 1982 el taps va ser restaurat sota la supervisi del Ministeri de Cultura francs i transferit a les dependncies d'un antic seminari a Bayeux transformat per a la seva nova missi al Centre Guillaume le Conqurant.

 El tema .

El Taps de Bayeux relata els fets succets entre 1064 i 1066 de la conquesta d'Anglaterra pels normands i del transcurs de la decisiva batalla de Hastings, que van canviar el curs de la histria de les nacions francesa i britnica. 

El relat comena el 1064 quan l'anci rei Eduard d'Anglaterra, sense hereu directe, envia el seu cunyat Harold II d'Anglaterra a Frana perqu ofereixi la corona al seu cos designat com successor, Guillem de Normandia. Malgrat jurar fidelitat a Guillem, Harold es fa amb la corona al seu retorn a Anglaterra i la mort sobtada d'Eduard el 5 de gener de 1066. Guillem prepara durant alguns mesos una gran armada i desembarca amb el seu exrcit en el Sussex, derrotant i donant mort finalment a Harold i les seves tropes als camps de Hastings.

 Estil i composici .
Cont 58 escenes que retraten amb cura i detall l'arribada al tron de Guillem I d'Anglaterra. Un exemple s la presncia d'una de les primeres representacions artstiques del cometa Halley que va ser visible clarament al cel d'Anglaterra entre el 24 i el 30 d'abril de 1066 i que va ser interpretat com un mal auguri a la coronaci del rei Harold II d'Anglaterra. La secci final del taps, que mostrava la rendici dels saxons a Berkhamsted i el coronament del rei Guillem a l'Abadia de Westminster, s'ha perdut.
Vegeu tamb.
Acupictus o pintura a l'agulla.

 Referncies . 


 Enllaos externs .

  Visualitzaci  del taps (requereix QuickTime VR panorama);
 Explicaci de la rplica britnica;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343441" title="Fuente el Olmo de scar" nonfiltered="4259" processed="4246" dbindex="134290">

Fuente el Olmo de scar s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343442" title="Aliana per la Restauraci de la Pau i Contra el Terrorisme" nonfiltered="4260" processed="4247" dbindex="134291">
Aliana per la Restauraci de la Pau i contra el Terrorisme (somali Isbaheysiga Ladagaalanka Argagaxisadda) fou una aliana poltica i militar de Somlia, creada per diversos senyors de la guerra i homes de negocis de Mogadiscio, entre els quals Botan Ise Alin, Mohammed Dheere, Mohamed Qanyare, Musa Sudi Yalahow, Nuur Daqle, Abdi Hasan Awale Qeybdiid, Omar Muhamoud Finnish i altres. Alguns foren ministres en el Govern Federal de Transici (GFT). Probablement fou format per la CIA americana, per evitar que els rivals pel control de la ciutat de Mogadiscio, la Uni de Corts Islmiques de Somlia, assols el poder, ja que era considerat un moviment proper a Al-Qaeda.. La CIA hauria aportat cent mil dlars al ms a l'organitzaci 

L'Aliana va patir derrota rere derrota i va perdre Mogadiscio el 6 de juny de 2006. Les milcies de l'Aliana es van rendir o van fugir. Els senyors de la guerra van sortir del pas cap a Etipia, o es van amagar a Somlia. Al desembre van retornar amb els etops i van recuperar el seu lloc a Mogadiscio (28 de desembre) com a nominals representants del Govern Federal de Transici.

Notes.


 Enllaos externs .
 Somali deaths in fierce clashes, BBC News, 24 de mar del 2006;
 From Clan Fighting to Ideological Battleground, UN Integrated Regional Information Networks, 11 de maig del 2006 ;
 Bloody street battles in Somalia, CNN, 13 de maig del 2006;
 Warring Somali ministers warned, BBC News, 13 de maig del 2006;
 U.S. Secretly Backing Warlords in Somalia, Washington Post, 17 de maig del 2006;
 Renewed Fighting Claims 11 in Mogadishu, UN Integrated Regional Information Networks, 25 de maig 2006;
 Islamists claim control of Mogadishu, Al Jazeera News, 5 de juny del 2006;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343443" title="Estaci de Vilaverd" nonfiltered="4261" processed="4248" dbindex="134292">

 





Vilaverd s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord del nucli urb de Vilaverd a la comarca de la Conca de Barber de la provncia de Tarragona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343448" title="Fuentepiel" nonfiltered="4262" processed="4249" dbindex="134293">

Fuentepiel s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Enllaos externs.
Fuentepiel en moviment;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343452" title="Estats i territoris de l'ndia" nonfiltered="4263" processed="4250" dbindex="134294">
L'ndia est subdividida en 28 estats, sis Territoris de la Uni i un Territori Capital Nacional.


Estats:


Territoris de la Uni:

 Illes Andaman i Nicobar;
 Chandigar;
 Dadra i Ngar Havel;
 Daman i Diu;
 Lakshadweep;
 Pondicherry;


Territori Capital Nacional:

 Delhi;


Evoluci dels estats de l'ndia.

L'ndia britnica, que incloa a ms de l'actual ndia els moderns estats de Pakistan, Bangladesh i Butan estava composada per tipus diferents d'estats. Les Provncies estaven governades per un governador local, anomenat pel virrei. Els estats principescos estaven governats per cabdills locals, amb crrecs hereditaris. Aquests caps acataven la sobirania britnica a canvi d'una autonomia local.

Amb la divisi de l'ndia i el Paquistan el 1947, provncies i estats principescos van ser assignats a un o altre pas en dues provncies, Punjab y Bengala, que van quedar dividides entre ambds pasos. L'estat d'Hyderabad, de majoria musulmana, va intentar independitzar-se per l'exrcit indi hi va intervenir i finalment va ser annexionat a aquest pas. ndia i Pakistan es van disputar el control de l'estat de Jammu i Caixmir, de majoria musulmana, que qued en mans de l'ndia.

El perode entre la independncia el 1947 i fins l'inici de la Repblica de l'ndia el 1950 va servir per a que els estats principescos s'anessin convertint lentament en provncies.

A partir del 1956 es van anar creant nous estats. Haryana es va crear el 1966 com un estat independent del Punjab. L'antic regne de Sikkim va quedar annexionat com estat el 1975. L'any 2000 es van crear tres nous estats: Jharkhand, Chhattisgarh i Uttaranchal. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343453" title="Fuenterrebollo" nonfiltered="4264" processed="4251" dbindex="134295">

Fuenterrebollo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343454" title="Estaci de Montblanc" nonfiltered="4265" processed="4252" dbindex="134296">

 





Montblanc s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al est del nucli urb de Montblanc a la comarca de la Conca de Barber de la provncia de Tarragona.


Alguns regionals no efectuen parada ni a Vilaverd ni a La Riba, sent la segent o anterior La Plana - Picamoixons. ;

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343455" title="Estaci de l'Espluga de Francol" nonfiltered="4266" processed="4253" dbindex="134297">

 





L'Espluga de Francol s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord del nucli urb de L'Espluga de Francol, separada d'aquest pel riu Francol, a la comarca de la Conca de Barber de la provncia de Tarragona.


Alguns regionals no efectuen parada a Vimbod sent la segent o anterior Vinaixa. ;

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343456" title="Fuentesaco de Fuentiduea" nonfiltered="4267" processed="4254" dbindex="134298">

Fuentesaco de Fuentiduea s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343457" title="Estaci de Vimbod" nonfiltered="4268" processed="4255" dbindex="134299">

 





Vimbod s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord del nucli de poblaci de Vimbod al terme municipal de Vimbod i Poblet a la comarca de la Conca de Barber de la provncia de Tarragona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343458" title="Pasqual Asins i Lerma" nonfiltered="4269" processed="4256" dbindex="134300">
Pasqual Asins i Lerma (Valncia, 1896 - Benimaclet, Valncia, 1948) va ser un poeta i activista lingstic valenci.

Va estudiar magisteri a Valncia i treball a la Companyia Valenciana de Tramvies. L'any 1918 va encarregar-se de la base 5, corresponent a l'idioma, de la Declaraci Valencianista, promoguda conjuntament per Uni Valencianista i Joventut Valencianista. Va presidir l'associaci Nostra Parla i va ser membre de la redacci i director de la secci pedaggica del setmanari nacionalista El Cam. En la dcada del 1930 va desenvolupar una important tasca de promoci i reivindicaci de la introducci del valenci a l'escola sent un dels promotors de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Valenciana (1934). Va ser un dels signataris de les Normes de Castell i simpatitz amb Acci Nacionalista Valenciana. Es pass la guerra civil espanyola recls a casa seva i desprs va collaborar amb algunes activitats de Lo Rat Penat.

Com a escriptor va collaborar amb la revista Taula de Lletres Valencianes. L'any 1916 va publicar el seu recull de poesia Melodies. La resta de la seua obra potica va ser publicada pstumament pel seus amics, en un volum titulat Poesies (1949), prologat per Francesc Caballero i Muoz.

 Referncies .


 Biblografia .
Eduard J. Verger. Antologia dels poetes valencians III. El segle XX, primera part. Instituci Alfons el Magnnim. Valncia, 1988.
Joan Enric Pellicer i Borrs L'ensenyament de la llengua catalana al Pas Valenci (1238-1939) tesi en xarxa ;
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995 pp. 140;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343459" title="Fuentesoto" nonfiltered="4270" processed="4257" dbindex="134301">

Fuentesoto s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343460" title="Estaci de Vinaixa" nonfiltered="4271" processed="4258" dbindex="134302">

 





Vinaixa s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al sud del nucli urb de Vinaixa, una mica allunyat d'aquest, a la comarca de les Garrigues de la provncia de Lleida.


Alguns regionals no efectuen parada a La Floresta sent la segent o anterior Les Borges Blanques.
Alguns regionals no efectuen parada a Vimbod sent la segent o anterior L'Espluga de Francol.  ;

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343461" title="Mot" nonfiltered="4272" processed="4259" dbindex="134303">
El mot s una revolta o rebelli multitudinria contra l'ordre establert. Es diferencia dels altres conceptes per les seves caracterstiques limitades o localitzades. Tamb sol caracteritzar-se pel seu sorgiment espontani i el seu desenvolupament desorganitzat o desordenat.

Sol entendre's, en termes militars  marins, com una acci limitada a una unitat o vaixell. Aix  implica la desobedincia a la cadena de comandament, que constitueix un delicte tipificat com a amotinament.

Fora de la reglamentaci naval, el terme mot o avalot sol fer referncia a una revolta, generalment desorganitzada, ms o menys violenta, de les classes baixes urbanes contra el que es percep com alguna forma d'opressi. En molts casos el mot comena com un mot de subsistncia, s a dir, una revolta espontnia en busca d'aliments de primera necessitat coincidint amb un perode de con un perode de carestia, cosa que explica per qu molts motins tenen origen en un mercat.

Posteriorment el mot pot evolucionar cap a objectius ms ambiciosos o fins i tot intensament poltics (i  ser adreat contra una potncia ocupant, una minora tnica percebuda com afavorida, les classes benestants o una instituci especfica sense per aix abandonar el seu carcter desorganitzat, perqu de transcendir-lo parlarem generalment de revolta o revoluci.

A causa d'aquest carcter anrquic, i per falta de nitidesa en las metes i lideratge del mot, es pot instrumentalitzar fcilment, o fins i tot ser instigat per alguna facci de les classes governants, o b contra una facci rival o b buscant crear una situaci que obligui a la intervenci de la fora governamental.

La freqncia dels motins urbans van portar els urbanistes del segle XIX a planificar ciutats amb carrers i avingudes amples, menys propenses als avalots que els carrerons de l'antiga ciutat medieval (Plan Haussmann a Pars, eixamples a areu).

Podem trobar casos de motins entre les plebs urbanes de les antigues Roma i Constantinobla, a la Nova York de 1863 (contra el reclutament), a l'Espanya de l'Antic Rgim i a prcticament tota la histria urbana preindustrial.

A la histria d'Espanya van ser caracterstiques (i aclaridores del canvi d'estructura econmica i social) les figures successives del mot de subsistncies (protesta contra el preu dels aliments en poques d'escassedat) en la fase final de l'Antic Rgim; i del mot de consums (protesta antifiscal, contra l'impost de consums o impost indirecte sobre els bns de primera necessitat), durant la segona meitat del segle XIX.

Vegeu tamb.
 Rebelli;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343463" title="Fuentiduea" nonfiltered="4273" processed="4260" dbindex="134304">

Fuentiduea s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343466" title="Gomezserracn" nonfiltered="4274" processed="4261" dbindex="134305">

Gomezserracn s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343468" title="Estaci de la Floresta (Renfe)" nonfiltered="4275" processed="4262" dbindex="134306">


 





La Floresta s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al sud-est del nucli urb de La Floresta, una mica allunyat d'aquest, a la comarca de les Garrigues de la provncia de Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343469" title="Hontalbilla" nonfiltered="4276" processed="4263" dbindex="134307">

Hontalbilla s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat entre Adrados i Lastras de Cullar.

Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343470" title="Estaci de les Borges Blanques" nonfiltered="4277" processed="4264" dbindex="134308">

 





Les Borges Blanques s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord-est del nucli urb de Les Borges Blanques a la comarca de les Garrigues de la provncia de Lleida.


Alguns regionals no efectuen parada a La Floresta sent la segent o anterior Vinaixa.

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343471" title="Estaci de Juneda" nonfiltered="4278" processed="4265" dbindex="134309">

 





Juneda s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al sud del nucli urb de Juneda a la comarca de les Garrigues de la provncia de Lleida.


Alguns regionals no efectuen parada a Puigverd de Lleida sent la segent o anterior Lleida Pirineus.

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343472" title="Matter + Form" nonfiltered="4279" processed="4266" dbindex="134310">


Matter + Form s el ttol del cinqu lbum del grup de msica electrnica VNV Nation, publicat el mes d'abril de 2005 al segell discogrfic Metropolis Records.

Caracteritzat especialment per l's d'un sintetitzador modular especialment construt per al grup, Matter + Form continua amb la fusi de sons electrnics ballables ("Chrome", "Strata", "Interceptor") i balades amb tocs pics ("Intro", "Colors of rain"); en alguns temes fins i tot s'hi pot constatar un lleuger acostament a ritmes i sonoritats properes al rock ("Arena") per sense perdre el carcter electrnic del so de la banda. En aquest disc, Harris compt amb la collaboraci a la producci de Humate, pseudnim artstic del DJ alemany de msica trance Gerret Frerichs.

Temes.

 Intro   1:27;
 Chrome   4:47 ;
 Arena   5:44;
 Colours of rain   4:06;
 Strata   4:00;
 Interceptor   3:25;
 Entropy   5:17;
 Endless skies   5:55;
 Homeward   5:34;
 Lightwave   7:00;
 Perpetual   7:53;

Dades.

 VNV Nation sn Ronan Harris i Mark Jackson.
 Temes compostos per Ronan Harris.
 Enregistrat als estudis Privat Musik Studio (Hamburg).
 Masteritzat a Sterling Sound (Nova York) per Chris Gehringer.
 Enginyers de so: Ronan Harris (temes 1 i 4) i Humate (temes 2, 3, 5-11).
 Producci: Ronan Harris i Humate (temes 2, 3, 5-11). Producci addicional a "Arena": Andr Winter.
 Disseny: BombtheDot i Nationhood.
 Fotografia: Yaro.

Enllaos externs.

 http://www.discogs.com/release/436764;
 http://www.vnvnation.com/Webfiles/products.htm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343473" title="Laguna de Contreras" nonfiltered="4280" processed="4267" dbindex="134311">

Laguna de Contreras s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb els municipis de Sacramenia, Fuentiduea, Calabazas de Fuentiduea, Aldeasoa i la provncia de Valladolid.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343475" title="Lastras de Cullar" nonfiltered="4281" processed="4268" dbindex="134312">

Lastras de Cullar s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .



 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343478" title="Estaci de Puigverd de Lleida" nonfiltered="4282" processed="4269" dbindex="134313">

 





Puigverd de Lleida s una estaci de la lnia Ca4a de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada al nord del nucli urb de Puigverd de Lleida, una mica allunyat d'aquest, a la comarca del Segri de la provncia de Lleida.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343479" title="Dino Campana" nonfiltered="4283" processed="4270" dbindex="134314">
Dino Campana (1885-1932) va ser un poeta itali fams pels seus Cants rfics, on relata un viatge lric que resumeix el seu desig de fugir del mn per dedicar-se noms a l'art, en una lnia similar a Baudelaire o Rimbaud. Els poemes estan plens d'elements onrics i figures romntiques d'ssers marginals. Destaca tamb l'epistolari amb la seva estimada, Sibilla Aleramo, tamb escriptora.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343480" title="Mata de Cullar" nonfiltered="4284" processed="4271" dbindex="134315">

Mata de Cullar s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343481" title="Exrcit de Resistncia Rahanweyn" nonfiltered="4285" processed="4272" dbindex="134316">
L'Exrcit de Resistncia Rahanweyn (o Exrcit de la Resistncia Rahanweyn, o Exrcit de Resistncia dels Rahanweyn), anagrama ERR, tamb anomenada Exrcit de Resistncia Reewin, s un moviment poltic i militar del grup rahanweyn, emparentats amb els somalis per de llengua diferenciada. Opera principalment a les regions de Bay i Bakool, per tamb a Shabeellaha Hoose, Jubbada Dhexe, Gedo, i ocasionalment a Jubbada Hoose. El seu cap principal s Hasan Muhammad Nur Shatigadud i altres lders eren All Mohamed Marguus, Mohamud Mohamed Ahmed  Boonow  i Sayyid Ahmed.

Desprs de la conquesta de Baidoa per Muhammad Fara Hassan, lies Aydid de l'Aliana Nacional Somali (17 de setembre) i proclamat president de Somlia, les forces del Moviment Democrtic Somali que el mar del 1995 havien establert un govern local autnom (Consell Suprem de Govern dels Digil-Mirifle) a les sis regions, van haver de fugir. El 13 d'octubre de 1995 es va celebrar una shir o assemblea a Jhaffey, a l'oest de Baidoa, on es va decidir fundar un moviment de resistncia, i fou creat l'Exrcit de Resistncia Rahanweyn del que fou nomenat cap el coronel Hassan Mohamed Nur, "Shaargaduud" (Camisa vermella) amb un comit executiu d'oficials, caps tradicionals, lders religiosos, i intellectuals. Poc desprs era ocupada Huddur a Bakool, per les forces d'Aydid.

El mateix octubre l'ERR ja va comenar a actuar. Tamb va iniciar el reclutament, entrenament i armament de milicians.  L'entrenament fou dirigit per antics oficials i els clans van aportar armes i diners. Tamb es va rebre ajuda etop. Al comenament del 1996 els rahanweyn van atacar Huddur i Baidoa, sense gaire xit. El 2 d'agost del 1996 Aydid va morir a Mogadiscio i el va succeir el dia 4 el seu fill Hussein Mohammed Farah Aydid jr., per els rahanweyn van rebutjar obrir negociacions si el seu territori no era evacuat

L'octubre de 1998 l'Exrcit, amb ajut etop, va derrotar a Aydid jr a Huddur. Les milcies de l'Aliana Nacional Somali es van retirar cap a Baidoa. El 6 de juny de 1999 l'Exrcit entrava a Baidoa. La lluita es va traslladar desprs al sud a la regi de Shabeellaha Hoose on probablement l'ERR va crear (o en fou estret aliat) l'Exrcit de Salvaci Digil, i els combats no es van aturar fins a la conferencia de reconciliaci d'Arta a Djibouti (maig-agost del 2000) que va establir el Govern Nacional de Transici, i que va aturar els combats. El desembre de 1999 l'ERR va establir una administraci autnoma de les regions de Bay i Bakool.

Al procs d'Arta (Djibouti) el 2000, l'ERR no hi va assistir (o se'n va retirar) i es va negar a reconixer al Govern Nacional de Transici (GNT). Com acte de protesta i per fer balana a la influncia a les regions de Bakool i Bay del Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia (format a principis del 2001 per Aydid jr, que el maig havia pres el poder a Mogadiscio i es negava tamb a reconixer al GNT), es va constituir l'estat de Somlia del Sud-oest el 1 d'abril del 2002. El 2001 l'ERR s'enfrontava a les milcies de l'Exrcit de Salvaci Digil i l'Exrcit de Salvaci Rahanweyn que s'havia format a l'rea de Buurhakaba a finals dels 2000 o comenament del 2001, potser escindit de l'ERR. Tamb en aquest temps l'ERR va plantar nombroses mines antipersones a les zones conflictives. per el 11 de novembre del 2002 va participar junt amb 15 faccions ms a la Comissi sobre prohibici d'aquestes mines 

Van esclatar conflictes en el s de l'ERR entre Shargudud, i els seus lloctinents Sheikh Aden Madobe i Mohamed Ibrahim Habsade. El primer volia una aliana amb Aydid jr (oposat al GNT) i els altres dos volien una aliana al GNT. Els dos lloctinents es van revoltar i van ocupar Baidoa el 3 d'octubre del 2002; el 14 de desembre Shargudud, que conservava fortes posicions a Bay i Bakool, la va recuperar per es va haver de retirar el 16 de desembre. El 23 de setembre de 2003 Madobe i Shargudud es van reconciliar i van participar en el segon govern de transici o Govern Federal de Transici (GFT, 2004) on foren junt amb Habsade membres del Parlament Federal de Transici)

El gener del 2005, els ancians del clan rahanweyn i els lders de la societat civil van intentar reconciliar a Shatigadud, Madobe i Habsade. En aquest mes Shatigadud i Madobe foren nomenats ministres del GFT dirigit pel primer ministre Ali Muhammad Ghedi.

El mar del 2005 Habsade els va expulsar i es va fer amb el poder a la ciutat i rodalies, mentre Shargudud mantingu una base de poder a bona part de les dues regions. El maig del 2005 Habsade va acusar a Madobe i Shatigudud d'atacar Baidoa  per installar all al president federal Abdullahi Yusuf Ahmed que era a Bosaso i que el juliol es va traslladar a Jowhar al nord de Mogadiscio. Avanat 2005 els tres caps rahanweyn es van reconciliar i finalment el president Yusuf es va poder installar a la ciutat junt amb el primer ministre (10 de febrer del 2006) i es va acordar que en aquesta ciutat es reuniria el parlament que abans es reunia a Kenya per motius de seguretat. Sharggudud fou nomenat president del Consell de Govern dels Rahanweyn, del que Madobe i Habsade eren tamb membres destacats; el govern local de Baidoa romania en mans d'Habsade.

Desprs de la conquesta de Mogadiscio per la Uni de Corts Islmiques de Somlia el 6 de juny del 2006 la milcia de Botan Ise Alin, que era una de les que formaven l'Aliana per la Restauraci de la Pau i contra el Terrorisme, es va rendir a l'ERR.

El juny del 2006 els islamistes eren davant de Baidoa, que finalment fou atacada el 20 de desembre, provocant la intervenci etop; amb aquest suport l'ERR, que formava la quasi totalitat de les forces del govern federal, van derrotar els islamistes i els van rebutjar (batalla de Baidoa).

L'Exrcit de Resistncia Rahanweyn continu tenint el poder a la regi com a principal suport al sud del govern federal (que al nord t el suport de Puntland). A la segona meitat del 2007 i el 2008 els islamistes, reorganitzats, van recuperar el control de Bay i Bakool excepte el districte de Baidoa.


 References .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343483" title="Membibre de la Hoz" nonfiltered="4286" processed="4273" dbindex="134317">

Membibre de la Hoz s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343484" title="Caipirinya" nonfiltered="4287" processed="4274" dbindex="134318">

La caipirinya s una de les begudes brasileres ms conegudes internacionalment. Est feta amb aiguardent de canya de sucre (cachaa), llimona, sucre i gel. A Brasil, se serveix en la majoria de bars i restaurants.

Les caipirinyes se serveixen generalment en un got cada vegada, ja que els seus ingredients estan en quantitats tant irregulars que s molt complicat fer una divisi igualitria.

Com fer-la.

 Es talla la llimona en vuit troos.
 Es posen els trossos de llimona i dues o tres cullerades soperes de sucre en el got.
 S'aixafa amb una m de morter per alliberar el suc de la llimona.
 S'afegeix gel (en glaons, no granissat ja que el gel picat es desf molt rpid i espatlla la beguda).
 Por ltim, es posa cachaa a gust.

Com servir-la.

La beguda se serveix en gots baixos i amples amb pals de fusta o dues canyes que ajuden a barrejar la beguda.

La beguda al mn.

A ms de gaudir de gran popularitat, innumerables variacions de la beguda sn conegudes. En algunes regions es fa servir sucre negre enlloc del refinat. En el mateix Brasil, es poden trobar variants amb sacarina per als que els preocupa el consum de sucre, o amb una gran varietat de fruites. A ms, la cachaa algunes vegades se substitueix per  vodka (caipiroska, marca registrada por Smirnoff), Licor Beiro (conegut com caipiro), o rom (caipirssima, marca registrada por la Bacardi). Tamb es fan caipirinyes de saqu o de vi (caipivi). A Cap Verd, la caipiriya es prepara tamb amb grogui, una forta beguda local.

En veritat, la caipiriya s un dels tipus de les begudes que els brasilers anomenen "golpeadas", que sn begudes de fruites fetes amb cachaa. Per tant, es pot substituir la llimona per una altra fruita i aconseguir begudes molt bones. Les "golpeadas" de maduixa, maracui i coco tamb sn populars

En la regi del sud de Brasil, ms especficament a la ciutat de Maring, la caipirinya rep el nom de Chimboca, on la preparaci s una mica diferent de la convencional, on la mateixa es prepara dins del got, amb la llimona tallada en rondanxes i amb una quantitat considerable de sucre, donant un toc ms suau a la cachaa, fent-la ms suau i agradable al paladar.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343485" title="Navalilla" nonfiltered="4288" processed="4275" dbindex="134319">

Navalilla s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343486" title="Anank" nonfiltered="4289" processed="4276" dbindex="134320">
Anank era la mare de les Moires segons una de les genealogies de la mitologia grega. s la personificaci del dest i se l'aparella amb Cronos. El seu culte va ser escs fins a l'auge de l'orfisme, religi de l'ocult. Va inspirar una novella de Vctor Hugo.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343488" title="Ourea" nonfiltered="4290" processed="4277" dbindex="134321">
Els ourea eren els dus de les muntanyes de la mitologia grega, fills de Gea. Cada elevaci destacada tenia la seva prpia divinitat homnima (Athos, Etna, Olimp...), representada com un vell barbut. Sn la part masculina de les nimfes de les muntayes: les Oureades. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343489" title="Olombrada" nonfiltered="4291" processed="4278" dbindex="134322">

Olombrada s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343491" title="Orejana" nonfiltered="4292" processed="4279" dbindex="134323">

Orejana s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat entre Pedraza, Arcones i Valleruela de Pedraza.

Demografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343493" title="Amfisbena" nonfiltered="4293" processed="4280" dbindex="134324">
Amfisbena s un monstre de la mitologia grega nascut del cap tallat de Medusa. s un rptil de llarga cua que menja formigues i t dos caps, un a la cua. Pot llanar ver per matar les seves vctimes humanes. La seva aparena a l'art va anar evolucionant fins tornar-se un drac de dos caps, per disposat com un cercle (similar a l'Ouroboros).

Referncies al monstre apareixen a les obres de Plini, Isidor de Sevilla o John Milton, entre d'altres. La llegenda afirma que protegeix l'embars de les dones.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343494" title="Lnia evolutiva de Nidoran ?" nonfiltered="4294" processed="4281" dbindex="134325">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Nidoran  , Nidorino i Nidoking.

Nidoran  .


Nidoran  s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i evoluciona en Nidorino.





Nidorino.

Nidorino s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i evoluciona de Nidoran . Evoluciona en Nidoking.





Nidoking.

Nidoking s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i terra. Evoluciona de Nidorino.



Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343495" title="Perosillo" nonfiltered="4295" processed="4282" dbindex="134326">

Perosillo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al nord amb Olombrada, al nordoest amb Moraleja de Cullar, a l'oest amb Frumales, al sud amb Adrados, al nordest amb Vegafra i a l'est amb Cozuelos de Fuentiduea. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343496" title="Ortro" nonfiltered="4296" processed="4283" dbindex="134327">
Ortro era un gos de dos caps germ de Crber a la mitologia grega. s fill de l'Equidna i pare de l'esfinx i del Lle de Nemea. La seva principal aparici s al relat dels treballs d'Hracles, com a guardi del ramat de Geri.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343497" title="Pinarejos" nonfiltered="4297" processed="4284" dbindex="134328">

Pinarejos s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343498" title="Lnia evolutiva de Cleffa" nonfiltered="4298" processed="4285" dbindex="134329">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Cleffa, Clefairy i Clefable.

Cleffa.

Cleffa s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Clefairy.





Clefairy.

Clefairy s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Cleffa. Evoluciona en Clefable.





Clefable.

Clefable s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Clefairy.



Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343499" title="Pinarnegrillo" nonfiltered="4299" processed="4286" dbindex="134330">

Pinarnegrillo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343501" title="Federaci Europea d'Halterofilia" nonfiltered="4300" processed="4287" dbindex="134331">
La Federaci Europea de Halterofilia (en angls, European Weightlifting Federation, EWF) s la organitzaci que es dedica a regular les normes de l'esport d' halterofilia a nivell competitiu dins d'Europa, aix com celebrar a peridicament competicions i esdeveniments. s una de les cinc organitzacions continentals que conformen la Federaci Internacional d'Halterofilia.

 Histria .

La EWF es va fundar el 20 de setembre de 1969 a Varsvia (Polnia) per 19 pasos. Actualment t la seu a la Ciutat de San Marino (San Marino).

 Esdeveniments .

Les principals competiciones que organiza la EWF son:

Campionat Europeu d'Halterofilia;
Campionat Europeu d'Halterofilia Juvenil;

 Estats que sn membres .

Al 2007 la EWF compta amb l'afiliaci de 48 federacions nacionals.



 Organitzaci .

L'estructura jerrquica de la federaci est conformada pel President, el Secretari General i els Vicepresidents, el Cos Executiu i tres Comits (el Comit Tcnic, el Comit Mdic i el Comit d'Auditoria).

El president en funcions (2007) s Waldemar Baszanowski de Polnia, i el Secretari General, Marino Ercolani Casadei de San Marino.

 Presidents .
 

 

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la EWF ;

s una de les cinc organitzacions continentals que conformen la Federaci Internacional de Tir Esportiu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343502" title="Remondo" nonfiltered="4301" processed="4288" dbindex="134332">

Remondo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343503" title="Sacramenia" nonfiltered="4302" processed="4289" dbindex="134333">

Sacramenia s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343504" title="Ferrero Rocher" nonfiltered="4303" processed="4290" dbindex="134334">
Els Ferrero Rocher sn uns bombons de la casa Ferrero que contenen avellanes i atmelles. S'associen al luxe entre els dolos, idea reforada per l'embolcall daurat i pels anuncis televisius, protagonitzats per Isabel Preysler i rodats en un ambient aristocrtic. 

A banda de la recepta original, hi ha els Ferrero Rocher Garden amb varietats com farcit de llimona o festucs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343505" title="Samboal" nonfiltered="4304" processed="4291" dbindex="134335">

Samboal s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343506" title="San Cristbal de Cullar" nonfiltered="4305" processed="4292" dbindex="134336">

San Cristbal de Cullar s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343507" title="Luxe" nonfiltered="4306" processed="4293" dbindex="134337">
El luxe s el conjunt de productes i serveis de preu elevat que marquen distinci social i econmica, justament per ser assequibles per a poques persones. Hi ha productes intrnsecament de luxe, com els de la joieria, d'altres que sn luxosos per la seva escassedat, com el caviar negre i d'altres que corresponen a una marca de gama alta, com peces de roba o cotxes.

El luxe s'associa als colors groc (per l'or) i negre, per aix aquests dos tons sn els que predominen en els anuncis de productes de luxe. A la majoria de pasos, aquests bns estan gravats amb impostos especfics. Una marca de luxe pot perdre el seu valor si es massifica, per aix les empreses s'especialitzen en oferir pocs bns de luxe a un alt preu o b tenen diferents divisions, una destinada als compradors del luxe i les altres per diferents sectors socials.

El luxe indica poder econmic i diferenciaci i per aix est present als palaus dels governants de diferents poques. Ha estat criticat com una ostentaci pecaminosa per determinats corrents cristians (com els franciscans) per coexistir amb la pobresa i la misria en una mateixa comunitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343508" title="Sanchonuo" nonfiltered="4307" processed="4294" dbindex="134338">

Sanchonuo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343509" title="San Martn y Mudrin" nonfiltered="4308" processed="4295" dbindex="134339">

San Martn y Mudrin s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343510" title="San Miguel de Bernuy" nonfiltered="4309" processed="4296" dbindex="134340">

San Miguel de Bernuy s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343511" title="Sauquillo de Cabezas" nonfiltered="4310" processed="4297" dbindex="134341">

Sauquillo de Cabezas s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343512" title="Torrecilla del Pinar" nonfiltered="4311" processed="4298" dbindex="134342">

Torrecilla del Pinar s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343515" title="Vallelado" nonfiltered="4312" processed="4299" dbindex="134343">

Vallelado s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Cullar, San Cristbal de Cullar, Mata de Cullar i Chae a la provncia de Segvia, i amb San Miguel del Arroyo  de la provncia de Valladolid. Pertany a la Comunidad de Villa y Tierra de Cullar.

 Administraci .




Enllaos externs.
 Web oficial de Vallelado;
 Web NO oficial de Vallelado;
 A el Norte de Castilla;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343528" title="Valtiendas" nonfiltered="4313" processed="4300" dbindex="134344">

Valtiendas s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343529" title="Veganzones" nonfiltered="4314" processed="4301" dbindex="134345">

Veganzones s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343530" title="Villaverde de scar" nonfiltered="4315" processed="4302" dbindex="134346">

Villaverde de scar s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343531" title="Villa y Tierra de Seplveda" nonfiltered="4316" processed="4303" dbindex="134347">

La Villa y Tierra de Sepulveda s una comarca de la provncia de Segvia, en la comunitat de Castella i Lle, (Espanya). Se situa entre els rius Duratn i Castilla. T una extensi de 1334 km2 i est situada a una altura relativa de 1.049 metres de mitjana sobre el nivell del mar. Engloba actualment 39 municipis que es corresponen amb 52 poblacions. Es troba habitat per aproximadament 12.000 habitants. El seu capital se situa en la vila de Seplveda. 
 Histria . 
Histricament, la Comunitat de Vila i Terra era una instituci poltica castellana, un ens jurdic autnom que va nixer lliurement com un sistema d'autogovern que distribua justcia i autoritat entre els seus vens i ordenava en comunitat l'aprofitament de les aiges, de les terres i de les pinedes. Es va formar amb la suma d'antics costums ms les necessitats prpies de l'poca. La Comunidadde Villa y Tierra de Seplveda es considera una adaptaci histrica d'aquelles petites repbliques que en l'poca romana es coneixien amb el nom de Cries, en l'Edat Mitjana amb el de Concejos o Comuns, i actualment com Comunitat. 

La seva fundaci es perd en l'antiguitat, suposant-se, fonamentalment, s anterior a la confirmaci de la seva clebre Fur a la Vila de Seplveda pel rei Alfons VI el 1076 de l'era hispnica, o sigui 1036 de l'era cristiana. Va nixer arran de la repoblaci efectuada per Alfons VI, quan van sorgir els grans Concejos al llarg de la lnia del sud del Duero. Interessos comuns de diverses poblacions van fer que aquestes s'agrupessin en una Comunitat. Ms tard, el rei Alfons VIII de Castella va donar suport i vigor a aquests grans concejos. 
 Configuraci . 
El territori de la Comunitat era propietat del Concejo. La Comunitat consistia en un petit estat amb fur propi que formava una unitat territorial convenient, amb obligacions en mancomunitat. Estava regida pel Concejo i en ell havia una representaci del rei en la figura d'un delegat reial o regidor. 
 Divisi geogrfic-administrativa . 
La Comunitat de Seplveda es va dividir en 8 ochavos (8 parts): 
 Ochavo de Seplveda, la vila de Seplveda per s sola.
 Ochavo de Cantalejo, Cantalejo, San Pedro de Gaillos, Cabezuela, Fuenterrebollo, Seblcor, Aldeonsancho, Valdesimonte, Rebollar, Aldealcorvo i Villar de Sobrepea.
 Ochavo de Prdena, Condado de Castilnovo, Prdena, Casla, Sigueruelo, Santa Marta del Cerro, Perorrubio, Castroserna de Abajo, Castroserna de Arriba, Valleruela de Seplveda y Ventosilla i Tejadilla.
 Ochavo de las Pedrizas i Ochavo de Valdenavares, Urueas, Castrillo de Seplveda, Villaseca, Hinojosas del Cerro, Navalilla, Carrascal del Ro, Valle de Tabladillo, Castrojimeno, Castroserracn, Navares de Ayuso, Navares de Enmedio, Navares de las Cuevas i Ciruelos.
 Ochavo de la Sierra y Castillejo, Cerezo de Arriba, Castillejo de Meslen, Duratn, Sotillo, Duruelo, Siguero, Cerezo de Abajo i Santo Tom del Puerto.
 Ochavo de Bercimuel, Bercimuel, Pajarejos, Grajera, Fresno de la Fuente, Encinas, Aldeonte, Barbolla, Boceguillas i Turrubuelo.

El vuit ochavo eren les terres situades a l'altre costat de la serra, Somosierra i Robregordo, avui pertanyents a Madrid i Colmenar de la Sierra, El Cardoso de la Sierra i El Vado avui a la provncia de Guadalajara. A ms les comunitats de Fresno de Cantespino (separada en el segle XII) i Maderuelo i la vila de Riaza van estar inicialment sota la seva rea d'influncia. A cada ochavo hi havia un "procurador de Terra". Tots aquests procuradors eren els representants i portadors de la veu de totes els llogarets. Eren la seva representaci davant la llei. 

 Fur Extens . 
Ordenament jurdic pel qual es regirien els 38 municipis que integren la comunitat en l'Edat Mitjana i que va ser ratificat per Ferran IV de Castella en 1305 . El programa d'actes de la commemoraci del set centenari de la promulgaci d'aquest text jurdic va donar comenament el dissabte en el Teatre Bretn de Seplveda amb la presentaci del llibre La Comunidad de Villa y Tierra de Seplveda, escrit per Diego Conte, Augusto Conte i Mara del Mar Garca, i de les actes del primer simposi Els Furs de Seplveda, celebrat a l'octubre de 2004 . Els actes van comenar al migdia amb la celebraci de la tradicional Missa de la Minerva que repeteix la Cofradia del Senyor els tercers diumenges de cada mes a l'esglsia d'El Salvador (B.I.C.), on el Santsimo Salvador recorre solemnement baix palli el prtic en process als redoblaments del tambor. Desprs en santuari de la Verge de la Penya, patrona de la Comunitat, prop d'un miler de persones van acompanyar als 38 alcaldes, que van realitzar una ofrena floral. El manuscrit del Fur Extens, escrit en castell antic, va estar exposat en el Sal de Plens de l'Ajuntament de Seplveda. 
 Municipis . 
Municipis que pertanyen a la comarca en l'actualitat: 

 Aldealcorvo;
 Aldeonte;
 Barbolla;
 Bercimuel;
 Boceguillas;
 Cabezuela;
 Cantalejo;
 Carrascal del Ro;
 Casla;
 Castillejo de Meslen;
 Castrojimeno;
 Castroserna de Abajo;
 Castroserracn;
 Cerezo de Abajo;
 Cerezo de Arriba;
 Ciruelos (Pradales);
 Condado de Castilnovo (comprn les localitats de Villafranca, Valdesaz, La Nava i Torrecilla.);
 Duruelo;
 Encinas;
 Fresno de la Fuente;
 Fuenterrebollo;
 Grajera;
 Navalilla;
 Navares de Ayuso;
 Navares de Enmedio;
 Navares de las Cuevas;
 Pajarejos;
 Prdena;
 San Pedro de Gallos;
 Santa Marta del Cerro;
 Santo Tom del Puerto (comprn les localitats de Villarejo, Siguero, Sigueruelo, La Rades del Puerto i Rosuero.);
 Seblcor;
 Seplveda;
 Sotillo;
 Urueas;
 Valle de Tabladillo;
 Valleruela de Seplveda;
 Ventosilla y Tejadilla;

 La Comarca del Nordest de Segvia .
A la web del sindicat agrari ASAJA s'afirma que la comarca de Seplveda o Nordest de Segvia t 2.145 Km i est formada pels municipis, endems dels assenyalats, pels d'Aldeanueva de la Serrezuela, Aldehorno, Honrubia de la Cuesta, Montejo de la Vega de la Serrezuela, Torreadrada, Valdevacas de Montejo i Villaverde de Montejo, aix com pels de la Comunidad de Villa y Tierra de Aylln, Comunidad de Villa y Tierra de Fresno de Cantespino i Comunidad de Villa y Tierra de Maderuelo.

 Enllaos externs .
 Pgina de la Comunidad de Villa y tierra de Seplveda  ;
 Guia de Segovia y Provincia  ;
 La Comunidad de Villa y Tierra celebra los 700 aos del Fuero Extenso de Seplveda;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343532" title="Castell de Pontils" nonfiltered="4317" processed="4304" dbindex="134348">
Del castell de Pontils, documentat a partir del any 975, en qu se l'esmenta en una venda del castell de Queralt,  noms en queden les restes. S'hi arriba pujant el turo des del mateix poble de Pontils. Era part de la lnia de frontera del Gai del Comtat de Barcelona.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343534" title="Bandera de l'estat de Jalisco" nonfiltered="4318" processed="4305" dbindex="134349">



La Bandera de l'estat de Jalisco consisteix en un rectangle dividit en dues franges horitzontals de mesures idntiques, amb els colors en el segent ordre a partir de l'asta: Blava i Or. 

Entre les franges Blava i Or i al centre, t l'Escut Estatal, amb un dimetre de tres quartes parts de l'ample d'aquesta franja. La proporci entre amplria i longitud de la bandera, s de quatre a set. Podr dur un lla o corbata dels mateixos colors, al peu de la punta superior del pal ("moharra").
En l'any en curs aquesta s la bandera de l'estat de Jalisco ser reconeguda oficialment, ja que als Estats Units Mexicans les banderes per a municipis o estats no estan contemplades dintre de les lleis federals per raons de separatisme en el segle XIX com la repblica de Yucatn o la repblica de Riu Gran. Alguns diputats no volen acceptar nous colors que infonguin divisi entre els mexicans per que segons ells, s'ha de tenir respecte pels colors de la patria els quals sn el verd, el blanc i el vermell (mateixos colors usats pel PRI).

No obstant aix, histricament han aparegut banderes dels actuals entitats federatives des de temps anteriors a la independncia de Mxic com la bandera de la repblica indgena de Tlaxcala. El debat sobre l'assumpte dels smbols dels estats ja no causa tanta controvrsia i Jalisco ser el primer estat mexic que reconeixer oficialment una bandera prpia i amb colors distints als de la bandera de Mxic. El procs legal va iniciar el 22 de Febrer de 2008 i a la data contnua sent avaluada i discutida dintre del congrs local de l'estat lliure i sobir de Jalisco sent aquest el primer estat mexic a tenir una bandera oficial per a tota l'entitat. 

 Histria .



No es coneixen banderes anteriors al Regne de Nova Galcia, que va ser fundat sobre l'any de 1532, i va ser un dels elements constitutius territorials del Virreinato de Nova Espanya adquirint una mplia autonomia interna en 1574 sota autoritzaci real donada per l'emperador Carlos V d'Espanya, amb excepci d'un breu perode de 1588 a 1591, el virrey de l'autoritat noms pot intervenir en els militars i assumptes fiscals.

Tingui en compte que Nova Galcia no s un Virreynato, es cridava "Regne de Nova Galcia", a pesar que no es regeix per un rei sin per un "governador" que era al mateix temps president de la Real Audence de Guadalajara. La capital es va establir per primera vegada en Compostela (en l'actualitat en l'Estat de Nayarit), el 8 de novembre de 1539 se li dna la cdula real al regne que desprs el 10 de maig de 1560, per Real Cdula, es va traslladar la capital a la ciutat de Guadalajara on s'adopta la bandera. 

El Regne de Nova Galcia va desaparixer en 1786 per a convertir-se en la Intendncia de Guadalajara, el que va permetre al govern central a intervinent en general en els assumptes interns. Quan Mxic va assolir la independncia el 27 de setembre de 1821, i es va convertir en un Imperi, la Intendncia de Guadalajara es va convertir en el Departament de Guadalajara com un dels elements constitutius de l'Imperi Mexic. El 23 de juny de 1823, el Departament de Guadalajara, es va convertir en el "Estat Lliure i Sobir de Xalisco", per a formar la Repblica Federal dels Estats Units Mexicans. (Juan Manuel Gabino Villascn, 2001).

 Enllaos externs .
Bandera de Jalisco;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343538" title="Anna Maria de Saavedra i Maci" nonfiltered="4319" processed="4306" dbindex="134350">
Anna Maria de Saavedra i Maci (Vilafranca del Peneds, 1905 - Barcelona, 5 de gener de 2001) fou escriptora i professora.

Filla de Roman de Saavedra, va donar classes de catal i de llat a l'Institut Escola i collabor a les publicacions Hlix, L amic de les Arts, Revista de Poesia, entre d'altres.

Particip, com a traductora, en la Collecci Fundaci Bernat Metge (Literatura llatina). Aix, va traduir en collaboraci amb Adela M.Trepat, l any 1927, Heroides i, entre 1929 i 1932, Les metamorfosis d Ovidi.

 Obra publicada .
 Antologia potica 1919-1929 (2001);

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343554" title="Estadi Nuevo Colombino" nonfiltered="4320" processed="4307" dbindex="134351">



L'estadi Nuevo Colombino s l'estadi on juga com a local el Recreativo de Huelva. Va ser inaugurat oficialment el 8 de novembre de 2001 a un partit entre el Recreativo de Huelva i el Newcastle United angls.

Histria.

L'estadi va ser projectat per l'arquitecte onubense Joaqun Aramburu amb un pressupost de 14 milions d'euros i a crrec de l'empresa AZAGRA. Est situat en el marge de la ria de Huelva, en l'actual "Avinguda del Deg" (anteriorment Avinguda de Francisco Montenegro). Va ser dissenyat per a revitalitzar la zona del port coneguda com "Barriada de Pescadera" i per a oferir al seu titular, el Recreativo de Huelva, un estadi modern i funcional d'acord amb les expectatives esportives sobre el club. Es dna la casualitat que aqueixos terrenys van ser els mateixos en els quals es va comenar a jugar al futbol en la ciutat all pel segle XIX.

La seua capacitat s de 21.670 espectadors asseguts, incloent aix mateix trenta-dues llotges privats i setanta-dues places en cabines de premsa, sala de premsa de 110 metres quadrats, gimns de 226 metres quadrats i grans vestuaris. Destaca en aquesta construcci la seua tribuna principal, a la qual s'accedeix des de l'exterior a travs d'una plaa alta amb vista a la ria i en la qual es troben les taquilles, la tenda oficial i un restaurant. En l'interior aquesta tribuna apareix coberta per un teulat que cobrix tant la part mitja com l'alta.

El Nuevo Colombino va ser inaugurat oficialment el 8 de novembre de 2001 en un partit entre el Recreativo de Huelva i el Newcastle angls, en el qual l'equip onubense va vncer per tres gols a zero, dos de Pavn i altre de Canterla. Pocs dies desprs la selecci espanyola va jugar un partit amists davant la de Mxic dirigida per Javier Aguirre, a la qual va vncer per un gol a zero, obra de Ral. El primer partit oficial de lliga es va jugar el dia 6 de gener d'aqueix any (just 71 anys desprs de l'obertura del primer estadi del Recreativo, el Veldromo)

En l'actualitat est en marxa un projecte d'ampliaci del nou estadi: una obra, projectada per l'arquitecte Joaqun Aramburu i Francisco Botella, que permetr que el camp compte amb 5.000 noves localitats, passant de 21.670 espectadors a 26.670. El projecte contempla l'eliminaci de les torres d'illuminaci i ocupaci dels cantons de la graderia per 2.322 localitats. Tamb, es preveu la construcci d'una nova tribuna, enfront de la principal que s'adossar a la graderia amb una capacitat de 2.092 localitats, que va a incloure una planta de llotges tancades amb aforament de 408 espectadors. Augmenta en un 100% el nombre de localitats cobertes i la nova tribuna que anir coberta amb una marquesina volada, permetr que el 70% del pblic estiga protegit de la pluja. 

 Vegeu tamb .
 Recreativo de Huelva;
 Huelva;

 Notes .



 Enllaos externs .
 Web del Real Club Recreativo de Huelva SAD ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343555" title="Castell de Montclar (Pontils)" nonfiltered="4321" processed="4308" dbindex="134352">
El castell de Montclar, que en la actualitat esta en runes, es troba al cim de la serra del Montclar (946.7m), al terme de Pontils, a prop de l'ermita de Sant Miquel que en dates senyalades es puja a fer romiatge. Des de dalt es te una vista panormica, i es diu que en els dies de bona visibilitat es veu el mar amb uns binocles. Esta documentat des de l'any 1030, del que hi ha registrada una venda del castell.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343558" title="Cos finit" nonfiltered="4322" processed="4309" dbindex="134353">


En matemtiques i ms precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat tamb cos de Galois s un cos el cardinal del qual s finit (t un nombre finit d'elements). Tret de isomorfismes, tot cos finit queda completament determinat pel seu cardinal que s sempre de la forma pn, una potncia d'un nombre primer. Aquest nombre primer no s altre que la seva Caracterstica (el nombre mes petit de vegades que s'ha de sumar l'element neutre de la multiplicaci per a obtenir l'element neutre de la suma) i el cos es presenta com l'nica extensi finita del cos primitiu Z/p de dimensi n.

Les aplicacions sn essencialment la Teoria de nombres algebraics  on els cossos finits apareixen com una estructura essencial per a la geometria aritmtica. Aquesta branca ha perms, entre altres coses, demostrar l'ltim teorema de Fermat. Els cossos finits s'utilitzen sovint en criptografia i en teoria dels codis, per exemple, per determinar codis correctors eficaos.

Observaci sobre la terminologia: Quan l'lgebra abstracta va comenar a sser desenvolupada, la definici de cos normalment no incloa la commutativitat de la multiplicaci, aix el qu avui s'anomena cos fa un temps hauria estat anomenat cos commutatiu o domini racional. Avui en dia per, un cos s sempre commutatiu. Una estructura que satisfaci totes les propietats d'un cos llevat de la commutativitat, s'anomena avui anell de divisi encara que cos no commutatiu s encara fora usat. Altres llenges han mantingut aquesta antiga notaci. Aix per exemple, en itali i francs, els anells de divisi se'ls anomena corpo i corps. En canvi, en angls, alemany i espanyol, field, Krper  (d'aqu v que  denoti normalment un cos) i cuerpo signifiquen cos. Cal remarcar que en francs no hi ha una paraula concreta per designar un cos, amb la qual cosa s'ha d'usar la forma corps commutatif. En itali existeix tamb la forma campo que es tradueix exactament per la nostra noci de cos. 
En el cas dels cossos finits, aquesta observaci, de fet, t poca importncia ja que, segons el teorema de Wedderburn, tot cos finit s commutatiu. Aquest resultat es demostra amb l'ajuda dels polinomis ciclotmics.

Histria.
Teoria.

La teoria general dels cossos apareix de manera inicial durant la segona meitat del segle XIX. Richard Dedekind  (1831-1916) inventa el terme alemany de Krper, terme que encara es fa servir avui, la traducci catalana del qual s cos. Una primera definici s a l'obra de Heinrich Weber  (1842-1913).  La definici axiomtica moderna s deguda a Ernst Steinitz (1871-1928) i data de 1910.

Els treballs de Frobenius (1849-1917) marquen el comenament de la utilitzaci dels cossos finits no primers. Semblen necessaris per a la resoluci de questions   sobre la teoria de les representacions d'un grup finit. L'endomorfisme de Frobenius permet aplicar la teoria de Galois a aquestes estructures. La teoria es mostra efica en el cas commutatiu. L'existncia, el cardinal i l'estructura dels cossos finits queden determinats rpidament. Aix fa que es vegi que els termes  cos de Galois i cos finitsn de fet sinnims.

L'estudi sistemtic dels cossos finits comena al amb del segle XX, amb els treballs de Leonard Dickson (1874-1954) desprs de Joseph Wedderburn (1882-1948). Dickson public  la primera classificaci dels cossos finits commutatius. On s explicita l'estructura de l'anell dels polinomis associat. La qesti del cas no commutatiu era en aquells moments l'objecte d'una conjectura: no existeix cap cos finit no commutatiu. Wedderburn, es queda a la Universitat de Chicago el 1904 i treballa en estreta collaboraci amb Dickson. A la seva tornada, l'any segent, demostra la conjectura que esdev el teprema de Wedderburn, anomenat aix en el seu honor.

Des d'aquesta poca, la teoria prpiament dita ja no comporta cap problema obert. En canvi, les aplicacions, tant teriques com prctiques, abunden durant tot el segle XX. 

 Aplicacions teriques .
Els cossos finits esfan servir, especialment, en aritmtica, contribueixen per exemple al fonament de l'aritmtica modular. Varen permetre a Gauss  (1777-1865) de demostrar  la llei de reciprocitat quadrtica. L'estructura de cos interv sobretot en la resoluci d'equacions diof`ntiques (vegeu equaci diofntica). El petit teorema de Fermat n's un exemple arquetpic. 

Artin  (1898-1962) utilitza el fet que un context natural de les lleis de reciprocitat s el dels cossos finits. s una de les eines que li permeten resoldre el nov problema de Hilbert. Inicia l'anlisi de l'equivalent de la Funci zeta de Riemann sobre els cossos finits. La geometria aritmtica es generalitza sobre estructures finites. Aquest enfocament s particularment actiu durant la segona meitat del segle XX. Andr Weil (1906,1998) generalitza el pas a les corbes algebraiques i Pierre Deligne (nascut el 1944) a les varietats algebraiques. Les conjectures de Weil sobre les varietats sobre cossos finits, enunciades el 1940 per Andr Weil, formen part dels problemes importants d'aquesta poca. Demostrades el 1974, obren la via al teorema de Taniyama-Shimura demostrat per Andrew Wiles que t per conseqncia l'ltim teorema de Fermat. 

Aplicacions prctiques.

Desprs de la Segona Guerra mundial i per a les necessitats de la societat, Claude Shannon (1916, 2001) formalitza la teoria de la informaci com una branca de les matemtiques, formulant les problemtiques de la seguretat i de la fiabilitat.

La criptografia es recolza en la possibilitat de generar rpidament nombres primers grans. La confidencialitat d'un missatge s'assegura per la incapacitat actual per descompondre enters, s a dir d'efectuar un algorisme que permeti descompondre un nombre en factors primers en un temps raonable. Una investigaci activa intenta crear nous algorismes que vagin en aquest sentit. Aix, Michael Rabin (nascut el 1931) public un test de primalitat basant-se en les propietats del grup multiplicatiu dels cossos primers.

La fiabilitat tracta de la capacitat per transmetre sense error un missatge malgrat alteracions en la comunicaci. La teoria dels codis correctors tracta les tcniques per aconseguir-ho. El 1950, Richard Hamming (1915-1998) treballa per als laboratoris Bell amb Shannon sobre aquest tema. Fa servir els espais vectorials de dimensi finita sobre cossos finits per formalitzar un marc operacional de la teoria i trobar els primers exemples de codis correctors ptims. Aquest enfocament dna a llum la teoria dels codis lineals.

El 1960, dos matemtics R. C. Bose, D. K. Ray-Chaudhuri demostren que ideals de l'anell dels polinomis sobre els cossos finits de caracterstica dos resulten particularment adequats per aquesta finalitat. La teoria s gnralitzada pel matemtic A. Hocquenghem i dna a llum la famlia de codis BCH. Els altres dos fundadors de la teoria, I. Reed i G. Solomon enriqueixen el mtode i creen codis en condicions de resistir grans alteracions, els codis de Reed-Solomon. Les aplicacions ms conegudes sn probablement el sistema de comunicaci de certes sondes de la NASA com la Voyager o els discs compactes. Durant els anys de la dcada del 1970 els resultats d'aritmtica avanats sobre les corbes ellptiques dels cossos finits, troben la seva aplicaci , per exemple, amb els codis de Goppa.

La teoria dels codis correctors ara es considera com una branca de la dels cossos finits.

 Exemples .
El cos ms petit.
El cos finit ms petit notat, +, .) o ms simplement F2   t dos elements diferents, s a dir l'element neutre per a l'addici 0 i l'element neutre per a la multiplicaci 1. Heus aqu la definici dels operacions + i  .  sobre aquest cos : 




Cos primers i extensions.

Com que Z s un anell euclidi principal, tot ideal[ I s'escriu de manera nica sota la forma I = n.Z on n s'anomena el generador positiu de I. Per definici, s el nombre natural ms petit no nul que no pertany a I. Noms les estructures quocients obtingudes a partir de Z sn doncs els anells commutatius unitaris Z/n.Z.
. 
Aquests anells donen els primers exemples de cossos finits:

 L'anell Z/nZ s un cos, si i noms si, n s un nombre primer.;
En efecte, aquesta proposici s una conseqncia directa de la identitat de Bzout. Suposem n primer, llavors si a s un enter primer amb n, s a dir no mltiple de n, existeixen dos enters b i c tals que:


El que significa que la classe de a s inversible i la seva inversa s la classe a b. (fixeu-vos que tots els mltiples de n formen la classe del 0).
Recprocament si n no s pas primer, existeixen dos enters a i b diferents de n i d'1 tals que el seu producte s igual a n. La classe de a aix com la classe de b sn dels divisors de zero, el que no pot ser en un cos.

Una qesti important ser la de l'estructura del grup multiplicatiu dels cossos finits. Aqu:

 Si p s primer, llavors el grup dels inversibles Z/p.Z* s un grup cclic d'ordre p - 1.;


Es veur a ms que aquests exemples sn de fet els nics exemples de cossos finits de cardinal un nombre primer, i tamb que tot cos finit es pot obtenir per extensi algebraica a partir d'un d'aquests cossos. Si p s un nombre primer, Fp designa el cos Z/p.Z. 

Existeixen polinomis irreductibles P  de Fp   tals que el quocient Fp /(P) de l'anell dels polinomis Fp  per l'ideal principal engendrat per tal polinomi irreductible P(X)  sigui un cos finit (commutatiu). Cont estrictament el cos primer d'ordre p, si el polinomi no s de grau 1. Aquest cos no s altre que un cos de ruptura del polinomi: la classe de X subministra a una arrel de P.

Per exemple, per a p=2, el polinomi 1+X+X2  s irreductible en F2   (s l'nic polinomi irreductible de grau 2). L'extensi corresponent s un cos notat F4. Aquest cos t exactament 4 elements que sn 0, 1, i les dues arrels x i x+1 de 1+X+X2. Les seves lleis additiva i multiplicativa venen donades tal com segueix:




Per a p > 2, la funci polinmica quadrat, que a x li associa el seu quadrat x2 no s injectiva ja que fa correspondre als elements diferents 1 i -1 l'element 1. Com que el seu conjunt de sortida s igual al seu conjunt d'arribada i s de cardinal finit, la funci no s tampoc suprajectiva. Per tant, existeix almenys un element a tal que el polinomi P  igual X2 - a no s descomponible. L'extensi associada a aquest polinomi s de grau 2 i subministra un cos que cont n = p2 elements notat Fn. Aquest cos s independent de a.

 Extensions de cossos finits.
El teorema de Wedderburn diu que tot cos finit s commutatiu, s doncs una  extensi finita d'un cos primer.
Es demostra primer que tot cos finit s de cardinal la potncia d'un nombre primer, desprs que existeix un isomorfisme agafant un nic cos finit de tal cardinal donat.
 Caracterstica i cardinal .



Sigui K un cos finit i p. la seva caracterstica, s a dir el ms petit enter tal que l'addici d'1 iterada p vegades sigui igual a 0. Tal nombre existeix ja que si no, el grup additiu engendrat per 1 seria de cardenal infinit i K no cont pas un subconjunt infinit.  A ms, p s un nombre primer. En efecte, si a i b sn enters tals que a.b = p, llavors el producte de a per b s nul en K, el que demostra que o b a o b b s un mltiple de p, ja que no existeix en divisors de 0 en un cos. L'nic homomorfisme d'anells unitaris de Z en K indut una injecci de Z/p. Z en K la seva imatge s el subcos de K format pels elements del subgrup additiu engendrat per 1. s un subcos de K que cont p elements i s isomorf a Z/pZ, tamb notat Fp. 

El cos K hereta doncs d'una estructura d'espai vectorial sobre Fp. La seva dimensi s per fora finita, sigui n aquesta dimenssi, llavors el seu cardinal s  pn. En resum:
 El cardinal d'un cos finit s una potncia d'un nombre primer que n's la seva caracterstica. Ms exactament, tot cos finit s una extensi finita d'un cos primer Fp..

 Automorfisme de Frobenius.

Sigui K un cos finit de caracterstica p, de cardinal = pk. Llavors, es pot demostrar la frmula segent: 
 

L'aplicaci que, a x, li associa xp de K en ell mateix s un endomorfisme bijectiu, anomenat endomorfisme de Frobenius i notat aqu Frob. Aquest automorfisme s important en l'estudi dels cossos finits. Es pot enunciar el teorema segent que es demostra a l'article principal :

 Tot cos finit s perfecte, s a dir que les seves extensions algebraiques sn separables;

Aquest fet t una conseqncia important, pel teorema de l'element primitiu, que afirma que tota extensi finita i separable s simple s a dir engendrada per un nic element:

Tota extensi de cossos finits s simple.;

L'estudi de l'automorfisme de Frobenius permet tamb determinar els polinomis irreductibles sobre el cos finit K:

Els polinomis irreductibles de K de grau n sn els divisors primers de grau n del polinomi segent i sn doncs tots els ciclotmics:


Existncia d'un cos finit de cardinal pn.


Sigui n un enter estrictament positiu, q l'enter igual a pn i L el cos de descomposici del polinomi P = Xq - X sobre el cos Fp. El conjunt dels elements invariants per l'automorfisme Frobn s una extensi K de Fp. K s exactament el conjunt de les arrels de P. Ara b P s descomponible sobre K, s a ms separable ja que s primer amb el seu polinomi derivada igual a 1 (aquesta propietat es demostra en el pargraf Cas dels polinomis de l'article Extensi separable). K cont doncs tantes arrels com el seu grau, s a dir pn.

Grup multiplicatiu i conseqncies.
Sigui K un cos finit de cardinal q = pn. Llavors, el grup multiplicatiu d'aquest cos s de cardinal q - 1; sigui e el seu exponent, e s un divisor de q - 1. Llavors resulta que el polinomi Xe - 1 amb coeficients a K, posseeix q - 1 arrels diferents i s de grau e, aix implica que e s ms gran o igual que q - 1, com que e ha de ser al mateix temps un divisor de q -1 noms pot ser e = q -1. L'exponent del grup multiplicatiu s igual al seu ordre, i com que en un grup finit commutatiu l'exponent s sempre l'ordre d'un element del grup, en resulta que:

El grup multiplicatiu d'un cos finit s cclic.;

En conseqncia, tot cos de cardinal q s un cos de descomposici del polinomi Xq - X sobre Fp. Dos cossos de descomposici qualsevulla d'aquest tipus sn isomorfs, doncs si es fixa una clausura algebraica de Fp, llavors:

 Existeix un i un noms un cos de cardinal q, notat Fq, contingut a la clausura algebraica fixada.

Propietats de Galois.

Una conseqncia del pargraf precedent s que el polinomi mnim  q-1 d'un element primitiu s de grau n, i el cos Fq de cardinal q s isomorf al cos de ruptura Fp/ q-1. Ara b, aquest polinomi s divisor del polinomi Xq-1-1, que es descompon en Fq. Aix:
 
 L'extensi Fq/Fp s cos de descomposici del polinomi cyclotomic  q-1. s una extensi de Galois.

I ms precisament, l'endomorfisme de Frobenius Frob s un automorfisme del cos Fq' que deixa el seu subcos primer invariant, s doncs un element del grup de Galois. Considerant llavors un element x primitiu en Fq, es veu que:

;

i per primitivitat, n s la potncia ms petita de Frob que deixa x fix. Frob s doncs un element d'ordre com a mnim n del grup de Galois, que s d'ordre el grau n de l'extensi:

 L'endomorfisme de Frobenius s un generador del grup de Galois Gal ( Fq/Fp), que s en particular cclic d'ordre n.;

El teorema fonamental de la teoria de Galois permet la determinaci dels subcossos d'un cos finit. Els subgrups del grup de Galois sn els grups cclics d'ordre un divisor de n, en conseqncia:

 Existeixen exactament tants subcossos com divisors d de n per a una extensi de cardinal pn. Els subcossos K tenen per a cardinal pn, sn extensions de Galois, i el grup Gal ( K/K'  ) s un grup cclic d'ordre n/d.;

 Clausura algebraica.
Es coneixen pel que precedeix totes les extensions finites, i per tant, per reuni, totes les extensions algebraiques dels cossos finits. Tota clausura algebraica  de  es pot veure com la composici dels mathbb .


Des del punt de vista de la teoria de Galois, la famlia dels grups , per a n variant, forma doncs el que es diu un sistema projectiu, s a dir que el grup de Galois absolut  s el lmit projectiu dels grups ; s, per tant, el complement profinit  Que s aix un grup procclic: un generador natural s altre cop l'endomorfisme de Frobenius, que pot ser vist com la dada de la famlia compatible dels endomorfismes de Frobenius de les extensions finites.


Aquesta descripci completa de les extensions algebraiques dels cossos finits s un element important que interv en la teoria dels cossos de classes per als cossos de nombres i els cossos de nombres p-adics, ja que els seus cossos residuals sn cossos finits.

Polinomi irreductible.
Extensi normal i polinomi ciclotmic.


Sigui p un nombre primer n un enter estrictament positiu i K un cos de cardinal q = pn.

El pargraf precedent mostra que tot element de K s arrel del polinomi Xq - X. A Excepci de l'element nul, tot element s arrel de la unitat. Aquesta propietat s'illustra a la figura de la dreta, els tres elements no nuls de F4 sn les tres arrels de la unitat. Aquesta observaci porta a la proposici segent:

 Tot element de K* s arrel de la unitat i tot polinomi irreductible diferent de X s ciclotmic.;

Si   designa la funci Fi d'Euler llavors existeixen exactament  (q - 1) elements primitius a K. Cada element primitiu posseeix un polinomi mnim amb coeficients en Fp de grau n igual a la dimensi de K considerat com espai vectorial sobre Fp.
 
 Existeixen exactament  (q - 1) elements primitius a K, que corresponen a  (q - 1)/n polinomis sobre Fp. Tanmateix, hi pot haver altres polinomis irreductibles d'igual grau: en F9, es t x8 - 1 = (x - 1)(x + 1)(x2 + 1)(x2 + x +2)(x2 + 2x + 2) mod 3, tot i que s irreductible, no s el polinomi mnim de cap dels 4 elements primitius.

Aquesta propietat s'associa a una definici important en la teoria dels cossos finits:

 Dos elements de K s'anomenen conjugats si i noms si posseeixen el mateix polinomi irreductible. La relaci de conjugaci s una classe d'equivalncia. Cada classe posseeix com a cardinal el grau del polinomi irreductible associat.;

Dues propietats suplementries indiquen la relaci entre els polinomis cyclotomiques i el seu grau en el cas de la caracterstica p. (Es demostren a l'article principal).

 Un polinomi cyclotomic d'ndex q - 1 sobre Fp s de grau l'ordre multiplicatiu de p modul q - 1.;
 El producte dels polinomis irreductibles de grau n s la imatge del polinomi cyclotomic d'ndex q - 1 amb coeficients a Z pel morfisme cannic de Z en Fp.

Caracterstica dos.
Existeixen exactament dos polinomis unitaris de grau u i el segon s el polinomi cyclotomique d'ndex u:

Existeix exactament un polinomi de grau dos irreductible, s primitiu, s el polinomi cyclotomic d'ndex tres. Es descompon en F4. El polinomi cyclotomique d'ndex 3 a Z s:


Existeixen exactament dos polinomis de grau tres irreductibles ja que el cos cont sis elements fora del seu nic subcos. El grup multiplicatiu cont set elements, per tant sis sn generadors. Existeixen doncs dos polinomis primitius sn els dos polinomis cyclotomics d'ndex set, descompost en F8:

El seu producte s la imatge del polinomi cyclotomic amb coeficients a Z:


El cos F16 cont dos subcossos F4 i F2. En conseqncia, existeixen exactament tres polinomis irreductibles de grau quatre. El grup multiplicatiu F16* cont vuit generadors ja que la funci Fi d'Euler aplicada a quinze s igual a vuit, existeixen doncs dos polinomis d'arrels els elements primitius. El polinomi restant s aquell que correspon al polinomi cyclotomic d'ndex cinc. Existeixen doncs dos polinomis cyclotomiques d'ndex quinze i un polinomi cyclotomic d'ndex cinc.


A dems, el producte dels dos polinomis cyclotomics d'ndex 15 s la imatge del polinomi cyclotomic amb coeficients a Z:


Caracterstica tres.
Existeixen tres polinomis unitaris de grau u, el segon s el polinomi cyclotomic d'ndex u i el tercer d'ndex dos.

L'extensi d'ordre nou cont sis elements fora del cos primer, s de dimensi dos, existeixen doncs exactament tres polinomis irreductibles. El grup multiplicatiu s d'ordre vuit i cont quatre elements generadors, dos dels polinomis sn doncs cyclotomics d'ordre vuit, l'ltim s cyclotomic d'ordre quatre.

L'extensi d'ordre vint-i-set cont un nic subcos, el cos primer. Existeixen doncs vint-i-quatre elements fora de tot subcos i vuit polinomis irreductibles de grau tres. El grup multiplicatiu cont vint-i-sis elements i dotze generadors i existeixen quatre polinomis cyclotomics d'ndex vint-i-sis i quatre d'ndex tretze.


Tamb es verifica que:


Aplicacions.
Equacions diofntiques.


Una equaci diofntica s una equaci amb coeficients sencers on les solucions que es busquen sn senceres. Pierre de Fermat (1601, 1665) treball abastament sobre equacions d'aquesta naturalesa.

El petit teorema de Fermat estipula que, si p s primer, llavors tot enter elevat a la potncia p s congruent mdul p amb aquest enter. En el context dels cossos finits, aix ve a indicar que els punts fixos de l'automorfisme de Frobenius sn els elements del cos primer, o que el grup multiplicatiu d'aquest ltim s cclic d'ordre p - 1.

Fermat es fixa que noms per als nombres primers que sn suma de dos quadrats, la divisi per quatre dna u de residu. Es fixa en efecte que:





En una carta escrita a Marin Mersenne, datada del 25 de desembre de 1640 proposa l'equaci segent a 2 + b 2 = p amb p primer.

Richard Dedekind (1831-1916) proposa una demostraci la primera part de la qual consisteix a estudiar l'equaci sobre el cos Fp. Fa servir les propietats del grup multiplicatiu i les dels polinomis amb coeficients en un cos. L'equaci esdev a 2 + b 2 = 0. Si b s igual a 0 llavors a tamb i la soluci s trivial. En el cas contrari. s possible dividir entre b ja que l'estructura subjacent s la d'un cos, l'equaci esdev llavors X 2 + 1 = 0. Multiplicant el polinomi precedent per X 2 - 1 = 0, obt l'equaci segent: X 4 - 1 = 0. Les propietats del grup multiplicatiu dnen una condici necessria i suficient sobre p: ha de ser congruent amb u mdul quatre. La part final de la demostraci no utilitza els cossos finits, es dona a l'article principal.

Aquest mtode, que consisteix en reduir l'equaci al cos primer s freqent. El cos disposa d'una estructura ms forta i de nombrosos teoremes per a treure'n conclusions.

Codi corrector.


Els codis correctors sorgeixen d'un problema molt concret vinculat a la transmissi de dades. En certs casos, una transmissi de dades es fa utilitzant un canal de comunicaci que no s completament fiable. En altres paraules, les dades, quan circulen sobre aquesta via, sn susceptible de ser alterades. L'objectiu d'un codi corrector s l'aportaci d'una redundncia de la informaci de tal manera que l'error pugui ser detectat i fins i tot corregit.

Un missatge s una successi finita de carcters, que en el cas d'un codi lineal es consideren com elements d'un cos finit. Un missatge m apareix com un element d'un espai vectorial E sobre un cos finit de dimensi k. L'aportaci de la redundncia s el resultat d'una aplicaci lineal injectiva   de E en un espai F anomenat codi i de dimensi n superior a k. La paraula del codi que es transmet s l'element  (m). L'inters de transmetre  (m) en lloc de m s'illustra a la figura segent:



Si es transmet el missatge m, i si la transmissi l'altera, llavors el missatge rebut s erroni (com s'illusta a la figura de l'esquerra) i el receptor no disposa de cap mitj per localitzar o corregir l'error. Si l'aplicaci  (m) s'escull adequadament, cada punt del codi difereix dels altres punts del codi per almenys dues coordenades. Aquesta situaci s'illustra sobre la figura de la dreta. Els punts del codi es representen en verd, la modificaci d'una coordenada se simbolitza per un segment de la quadrcula. Fixeu-vos que en la figura els punts del codi difereixen tots entre ells en almenys d = 3 coordenades. Si, per exemple, l'alteraci es refereix a una nica coordenada, la transmissi correspon a un punt vermell. Llavors el receptor pot corregir l'error, ja que no existeix ms que un nic punt del codi (en verd) a una distncia d'1 del missatge rebut.


L'aplicaci que, en dos punts de F, associa el nombre de coordenades diferents s una distncia en el sentit matemtic, anomenada distncia de Hamming. Si la distncia de Hamming mnima entre dos punts del codi s igual a d, llavors el codi est en condicions de corregir t alteracions on t s el major enter estrictament ms petit que d/2. Sobre la figura de damunt, fixeu-vos en els punts negres. Corresponen a redundncies intils. Sn en efecte a una distncia de dos dels punts del codi, ara b tal distncia no s tractable en el cas de la figura.

El conjunt dels punts corregibles ve donat per la reuni de totes les boles de centre un punt del codi i de radi t. La configuraci ideal s aquella on aquestes boles formen una partici de F. Llavors no existeix cap redundncia intil. Aquesta situaci s'illustra per la figura de la dreta. Els punts del codi es representen en verd, la distncia mnima d igual a 5. Les boles de centre els punts del codi i de radi 2 formen una partici de F. Els punts a distncia 1 del codi es representant en blau, aquells a distncia 2 en vermell. Tot missatge que contingui com a mxim dues alteracions pot ser corregit. Tot codi d'aquest tipus s'anomena perfecte.

La teoria dels cossos finits permet construir codis perfectes. L'espai F est provet de l'estructura d'anell Fd/P on P = Xn - 1 amb n = d a - 1 i a s un enter estrictament positiu. F correspon al conjunt dels polinomis que prenen valors diferents sobre el cos Fn+1. Si  (E) s l'ideal engendrat pel polinomi G a coeficients en Fd tenint per a arrels, 2..., d-1, llavors el codi s de distncia mnima de. G s el producte de polinomis cyclotomics. El codi BCH o el codi de Reed-Solomon utilitza aquesta tcnica per a construir codis perfectes. Si k s l'enter tal que n - k s igual al grau de G, llavors l'aplicaci   associa amb el missatge M el polinomi M.Xk - R on R s el residu de la divisi euclidiana de M.Xk per G. Els detalls i demostracions es donen a l'article codi cclic.


Referncies.


Notes.
N. Bourbaki Algbre commutative. Chapitre 5 Hermann 1964;
;
;
G. Heuz Sur les corps finis Mathmatiques et Sciences Humaines 1974;
A. Warusfel Structures algbriques finies Hachette Universit 1971;

Enllaos externs.
  Codes gomtriques et algbrique et arithmtique sur les corps finis par le Centre de Mathmatiques de l'cole Polytechnique;
  Une histoire des mathmatiques Universit de Saint Andrew;
  Corps finis par David A. Madore;
  Factorisation de polynmes sur les corps finis par David A. Madore;
  Corps finis par les-mathematiques.net;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343561" title="Castell de Santa Perpetua de Gai" nonfiltered="4323" processed="4310" dbindex="134354">
Del castell de Santa Perpetua de Gai, documentat a partir del any 976, en queden les restes de la torre triangular a dalt de un cingle que domina la vall i el poble de Santa Perptua de Gai. Formava part de la linia de frontera del Comtat de Barcelona.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343575" title="Beauraing" nonfiltered="4324" processed="4311" dbindex="134355">



Beauraing (en val): Biarin) s un municipi de Blgica, situat a la provncia de Namur. Va nixer el 1977 de la fusi de Beauraing, Baronville (Blgica), Dion (Blgica), Felenne, Feschaux, Focant, Froidfontaine, Honnay, Javingue, Martouzin, Pondrme, Vonche, Wancennes, Wiesme i Winenne.

La poblaci total a data 10 de juliol de 2004 compta amb 8.278 habitants, 3.969 homes i 4.309 dones. De 174,55 km de superfcie amb densitat de 47,42 habitants per km.

Camins:
De gran comunicaci: 57.174 km;
Ordinaris: 141.881 km;
Varis: de pedres i agrcoles: +/- 330 km;



Enllaos externs .
Pgina web oficial del municipi ;
Els Santuaris de Beauraing;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343577" title="T-70" nonfiltered="4325" processed="4312" dbindex="134356">

El model de tanc T-70 s el resultat de diversos anys d'esfor en el disseny de tancs lleugers, superant el seu antecessor el T-60. Dotat de suficient blindatge i un armament restringit, estava en clar desavantatge davant altres vehicles pesats. La seva funci va ser principalment la d'oferir suport a la infanteria. Entre 1941 i 1943 es van produir prop de 8.000 unitats. Tanmateix, en aquestes dates van sorgir models de carros alemanys dotats amb una potncia de foc cada vegada major.

 Declinaci dels tancs lleugers .



Els tancs sovitics lleugers es van fer obsolets a travs de la guerra a causa de la prdua de les seves tres caracterstiques com a tanc: poder de foc, mobilitat i protecci. Addicionalment, l'nic tripulant de la torreta del T-70 no podia coordinar amb el comandant a causa d'estar adquirint ocupat blancs, carregant i disparant el can principal i la maquinria, i conduint.

El rol del tanc d'infanteria va ser aix considerat obsolet. El can autopropulsat SU-76 era millor per a la infanteria, amb el seu can 76,2 mm capa de disparar una gran quantitat de metralla explosiva. Els recursos industrials van ser redireccionats del T-70 al ms simple SEU-76.

En un intent de compensar, el tanc lleuger T-80 es dissenya una ms robusta versi del T-70 amb dos tripulants de torreta. Per encara aix, els carros armats van ser millors per a exploraci i enlla, tamb sent utilitzats com a acompanyants dels T-34 en nombroses operacions tan famoses com la Batalla de Kursk, passant ms tard a exercir un paper secundari, i posteriorment sent lliurades diverses unitats a l'Exrcit polons. Tota la producci dels tancs lleugers va ser cancellada l'octubre de 1943, desprs d'haver-se construt sol 120 T-80. Durant la guerra no es van fabricar ms tancs lleugers.

El novembre de 1943 les unitats de tancs de l'Exrcit Roig es van reorganitzar: els tancs lleugers van ser reemplaats pel T-34 i nous T-34-85, que van comenar la seva producci el segent mes. Aquests tancs van continuar sent usats a l'artilleria autopropulsada i en altres unitats.

Els soviets van comenar a desenvolupar un tanc lleuger amfibi el 1945, resultant en el PT-76 de postguerra, introdut en 1954. 

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .

 Tanque lleuger T-70 en WWIIVehicles.com;
 Especificacions a WWIITanks.co.uk;
 Galeria d'imatges a svsm.org;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343582" title="Jess Pobre" nonfiltered="4326" processed="4313" dbindex="134357">
Jess Pobre s una entitat local menor del municipi de Dnia, actualment compta amb uns 700 habitants. Situat a 110 m d'altura a les faldes de la cara sud del Montg, es troba 8 km de Xbia i a 10 de Dnia. El poble ms prxim s Gata de Gorgos a 2 km.

El nom de Jess Pobre s degut a la imatge que es guarda en l'esglsia. Abans havia tingut el nom de Benissa de Vi, nom que presumiblement prov d'una alqueria musulmana del mateix nom. 

Com a edificis ms importants destaquen l'esglsia de Jess Pobre (segle XVII), el convent de franciscans annex a l'esglsia (segle XVIII), tres molins situats en el tossal del mateix nom (S.XVIII) i les alqueries de Colomer i Ferrando (segles XVI i XVII respectivament). La fundaci del poble actual s deguda al Pare Pere, francisc que visqu per la zona i funda l'esglsia  o ermitori.

Enllaos externs.
 Pgina web de Jess Pobre;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343586" title="Canon Sportif de Yaound" nonfiltered="4327" processed="4314" dbindex="134358">

El Canon Sportif de Yaound s un club de futbol de la ciutat de Yaound, Camerun.

 Histria .
El club es fund el 1930. Es tracta d'un dels clubs amb ms xit del pas ja que compta amb 3 lligues de campions africanes, una recopa africana, 9 lligues i 11 copes cameruneses.

 Palmars .
Lliga de Campions de la CAF: 3;
1971, 1978, 1980;

Recopa africana de futbol: 1;
1979;

Lliga camerunesa de futbol: 9;
1970, 1974, 1979, 1980, 1982, 1985, 1986, 1991, 2002;

Copa camerunesa de futbol: 11;
1967, 1973, 1975, 1976, 1977, 1978, 1983, 1986, 1993, 1995, 1999;

 Jugadors destacats .
 Marc-Vivien Fo;
 Franois Omam-Biyik;
 Thomas N'Kono;
 Victor Konwlo;
 Pierre Wom;
 Andr-Jol Ebou;
 Raymond Kalla;
 Alain Nkong;
 Daniel Bekono;
 Francis Oumar Belonga;
 Francois Ndongo Mpessa;
 Marcus Nwambo Mokake;
 Olivier Makor;
 Aaron Nguimbat;
 Serge Mimpo;
 Henry Antchouet;
 Albert Meyong Ze;
 Joseph Elanga;
 Simon Moukoko;
 Joseph Ndo;
 Alioum Boukar;
 Jules Onana;
 Louis-Paul M'fede;
 Justice Eden Sandjon;
 Jacques Songo'o;
 Emmanuel Kunde;
 Eric Descombes;
 Theophile Abega;
 Ibrahim Aoudou;
 Daniel Monchar;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343589" title="toile Sportive du Sahel" nonfiltered="4328" processed="4315" dbindex="134359">

L'toile Sportive du Sahel (en rab                        , normalment conegut com toile du Sahel, en rab                ) s un club esportiu de Sousse, a la regi del Sahel a Tunsia.

 Histria .
El club va ser fundat l'11 de maig de 1925 a una escola franco-arbiga de la ciutat de Sousse. El club fou reconegut pel protectorat administratiu el 17 de juliol del mateix any. El mar del 1926 ingress a la Fdration Tunisienne de Football. L'toile esdevingu el club islmic de la ciutat en contraposici del club francs Patriote de Sousse, el jueu Maccabi, l'itali La Savoia i el malts Red Star.

Seccions del club.
Futbol;
Handbol;
Voleibol;
Basquetbol;
Lluita;
Judo;
Atletisme;

 Palmars .
Lliga tunisiana de futbol (8);
1950, 1958, 1963, 1966, 1972, 1986, 1987, 1997, 2007;

Copa President de Tunsia (7) ;
1959, 1963, 1974, 1975, 1981, 1983, 1996 ;

Copa de la Lliga tunisiana de futbol (1) ;
2005;

Lliga de Campions de la CAF (1);
2007;

Copa Confederaci africana de futbol (1);
2006;

Recopa africana de futbol (2);
1997, 2003 ;

Copa de la CAF de futbol (2);
1995, 1999;

Supercopa africana de futbol (2);
1998, 2008;

Copa de Campions del Magrib (1);
1972 ;

Recopa de Campions del Magrib (1);
1975;

ttols guanyats abans de la independncia

 Jugadors destacats .
 Habib Mougou;
 Abdesselam Adhouma;
 Francileudo dos Santos Silva;
 Othman Jenayah;
 Raouf Ben Aziza;
 Kamel Azzabi;
 Zoubeir Baya;
 Kaies Ghodhbane;

 Presidents .
1925-1926 : Chdly Boujemla;
1926-1927 : Ali Larbi;
1929-1932 : Ali Ladhari;
1932-1935 : M'hammed Marouf;
1935-1944 : Hamed Akacha;
1944-1953 : M'hamed Ghachem;
1953-1954 : Sadok Mellouli;
1954-1956 : Abdelhamid Sakka;
1956-1959 : Ali Driss;
1959-1960 : Mohamed Atoui;
1960-1961 : Ali Driss;
1961-1981 : Hamed Karoui;
1981-1984 : Adeljelil Bouraoui;
1984-1988 : Hamadi Mestiri;
1988-1990 : Adeljelil Bouraoui;
1990-1993 : Hamadi Mestiri;
1993-2006 : Othman Jenayah;
2006-present : Moez Driss;

 Enllaos externs .
   Web oficial;
 maxifoot.com;
 br01.org;
 sa7li.com;
 EssNews;
 Etoiliste;
 in arabic supporters;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343591" title="Automobili Turismo e Sport" nonfiltered="4329" processed="4316" dbindex="134360">
 Automobili Turismo e Sport  va ser un equip itali de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 

L'escuderia va prendre part en 2 temporades diferents (1963 i 1964) disputant 5 Grans Premis amb un total de 12 presncies de monoplaces a la graella de sortida. 

Va debutar al GP de Mnaco que era la primera cursa de la temporada 1963, 

Els vehicles van ser pilotats pels pilots Giancarlo Baghetti (en 7 ocasions) i Phil Hill (en 5 ocasions) no assolint cap punt pel campionat del mn de la F1 .

 Resum .


 Curses disputades:  7;
 Victries: 0;
 Podiums: 0 ;
 Punts:  0 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343600" title="Illa Snow Hill" nonfiltered="4331" processed="4317" dbindex="134362">

 


L illa Snow Hill s una illa gaireb completament coberta de neu, de 32 km. de llarg i 10 km. d ample, a la costa est de la pennsula Antrtica.  Est separat de l illa James Ross al nord-est per l Almirallat Sound. s una de les illes al voltant de la pennsula terra de Graham, que s la part del continent ms proper a Amrica del Sud  

Va ser descoberta el 6 de gener de 1843 per una expedici britnica sota comandament de James Clark Ross que, desconeixedor de la seva connexi amb terra ferma, l'anomen Snow Hill perqu la seva coberta de neu destacava en contrast amb la terra nua de l illa Seymour. El seu carcter insular fou determinat el 1902 per l expedici Sueca Antrtica sota comandament d Otto Nordenskild, qui va passar els hiverns de 1901, 1902, i 1903, utilitzant-lo com a base per a explorar les illes venes i el Nordenskjold Coast de la Pennsula Antrtica.
 


 
Bibliografia.
Stonehouse, Bernard.  Encyclopedia of Antarctica and the Southern Oceans , John Wiley i sons, 2002. ISBN 0471986658;

 Antarctica. Sydney: Lector Digerir-ne, 1985, pg. 152-159..
Child, Jack. Antarctica and South American Geopolitics: Frozen Lebensraum. New York: Praeger Publishers, 1988, pp. 69, 72. ;
Lonely Planet, Antarctica: a Lonely Planet Travel Survival Kit, Oakland, CA: Lonely Planet Publications, 1996, 307. ;
Stewart, Andrew, Antarctica: An Encyclopedia. London: McFarland and Co., 1990 (2 volumes), p 931. ;
U.S. National Science Foundation, Geographic Names of the Antarctic, Fred G. Alberts, ed. Washington: NSF, 1980. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343615" title="El jard dels Finzi Contini" nonfiltered="4332" processed="4318" dbindex="134363">
El jard dels Finzi Contini  s una pellcula italiana de Vittorio de Sica, basada en la novella homnima de Giorgio Bassani, i estrenada el 1971. 

 Argument .

La pellcula segueix de prop la trama del llibre de Bassani, contant les relacions entre gent jove de la comunitat jueva a la ciutat de Ferrara, en plena ascensi de Mussolini i del feixisme itali en els anys 1930.  Els Finzi Contini sn una de les famlies ms influents de la ciutat. Rics, aristocrtics, urbans  i tamb jueus. Els seus fills, ja adults, Micol i Alberto, busquen un cercle d'amistats per jugar al tennis i celebrar festes, oblidant-se de la resta del mn. En aquest cercle entra Giorgio, un jueu de classe mitjana que s'enamora de Micol. Ella sembla divertir-se a costa seva; fins i tot fa l'amor amb un dels seus amics quan sap que Giorgio els est espiant. Al mig d'aquests problemes sentimentals apareixeran importants esdeveniments poltics: el rgim feixista multiplica les mesures vexatries contra els jueus italians, la pressi creix. Per la famlia Finzi-Contini, pilar de l'aristocrcia de Ferrara des de generacions, es nega a creure en la imminncia de l'amenaa, tot i que, fora dels murs, el pitjor es prepara 

 Premis i nominacions .
 Premis .
 Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa 1971.
 s d Or a la millor pellcula en el Festival Internacional de Cinema de Berln;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb ;
 Fitxa a Dvdtoile.com ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343620" title="Scarsellino" nonfiltered="4333" processed="4319" dbindex="134364">
Scarsellino o Ippolito Scarsella (Ferrara, 1550 o 1551 - Ferrara, 1620) va ser un pintor manierista itali de l'escola de Ferrara.

 Biografia .
"Scarsellino" va nixer a Ferrara al voltant de 1550. Era fill de Sigismondo Scarsella, tamb pintor, del qual no es registren obres importants. El seu pare, tanmateix, va tenir el gran mrit d intuir el potencial d'Ippolito, i no va obstaculitzar la seva professi. Als 17 anys deixa Ferrara. Fa una llarga estada al taller de Veronese, a Vencia, on el pintor troba altres pintors de l escola veneciana, com de Dosso Dossi. Aqu assimila l estil manierista i la revoluci del moviment i del color imposat per Tici.
Quan torna a Ferrara comena a treballar i obre el seu propi estudi. Aquests sn els darrers anys del Govern de la Dinastia Este. s un pintor inspirat i rpid. Aviat el seu nom est associat amb una quantitat sorprenent d obres. Potser precisament a causa de la quantitat gran de treball, la crtica mai no ha valorat en profunditat el seu alent. La seva s una pintura d alta qualitat alta, impregnada de l estil manierista en voga. Bona part de les seves pintures eren encarregades per institucions religioses i a Ferrara encara s fcil de trobar obres d Scarsellino en esglsies. Per els seus treballs estan escampats per tot el mn, sense considerar les pintures perdudes robades o destrudes durant la Segona Guerra Mundial (El bombardeig de Dresden va destruir dues de les seves teles : la Fugida a Egipte  i la Santa Famlia ). 
Algunes com les de la Villa Romana Borghese es consideren obres mestres del manierisme. Va treballar amb els germans Carracci al Palazzo dei Diamanti a Ferrara.
Scarsellino va morir el 28 d'octubre de 1620 a cal barber, encara ensabonat, asfixiat pel catarro i la tos. 

 Obres .
Salita al Calvario, oli sobre taula, cm 32x23. Museum of Fine Arts, Boston;
Il martirio di San Venanzio da Camerino (Houston);
Fame Conquering Time, Wadsworth Atheneum, Hartford;
Madonna in gloria e santi,. (1609), oli sobre  taula, cm 61x40 Metropolitan Museum of Art, Nova York ;
Landscape with Abraham and Isaac (Oxford) (attribuito) ;
Apollo, Museum of Fine Arts, San Francisco ;
La Vergine con bambino e Santi (circa 1600), Museum of Fine Arts, Houston ;
Adorazione dei Magi (circa 1600), Musei Capitolini, Roma ;
Scena allegorica, Pinacoteca Nazionale, Ferrara ;
San Demetrio, Museum of Fine Arts, Boston ;
la Visitazione di Santa Elisabetta, Pinacoteca dei Musei Vaticani, Vatic ;
Il giudizio di Paride, Galleria degli Uffizi, Florncia;

Enllaos externs.
 Artcyclopedia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343623" title="Percy Bysshe Shelley" nonfiltered="4334" processed="4320" dbindex="134365">



Percy Bysshe Shelley (Field Place, Sussex, 4 d'agost de 1792   La Spezia, Ligria, 8 de juliol de 1822) fou un poeta i pensador angls.

Nodrit pels filsofs del segle XVIII era revolucionari en religi, moral i en poltica, per ho era a fora de ser poeta, amb un idealisme ingenu. Sobre les runes de la tirania, Shelley veia renixer un mn de pau, amor i felicitat. La seva obra, molt extensa, comprn un gran nombre de poesies lriques, les ms ardents, ms etries i ms apassionadament melancliques que existeixen.

Familiaritzat amb els poetes grecs i els pensadors moderns, tan enamorat de la bellesa pura com de les idees filosfiques i socials, artista tant consumat com inspirat, somniador, Shelley s un dels ms grans lrics de tots els temps. No ofereix partir de la vida real, noms expressa la seva nima, per en parlar d'ell, parla de nosaltres. Les seves idees generoses, els seus apassionats sentiments, el seu amor a la natura, la seva tendresa envers la humanitat s'expressen en estrofes de factura perfecta, d'una imaginaci tan nova com rica, d'una exquisidesa harmnica. Pensador agosarat, artista difcilment traduble, Shelley ha exercit en el continent noms una influncia escassa i dbil excepte a finals del segle XIX als Pasos Baixos i altres, pocs, pasos.

 Vida .

Fill d'una famlia aristcrata, el seu pare era Sir Timothy Shelley, membre del Parlament, i la seva mare, Elisabeth Pilfold, filla, al seu torn d' un terratinent de Sussex. A fi de fer-lo continuar la nissaga se'l va fer estudiar a les millors escoles. El varen matricular a l'College(1804-1810) on, grcies als seus estudis, adquir una slida cultura clssica per, ben aviat, va demostrar un desafiament obert contra les convencions que permetien abusar moralment dels seus alumnes. Sempre va mantenir una actitud rebel en front de la societat. 

Desprs el 1810 fou traslladat a l'University College Oxford i inicia la seva carrera literria escrivint diversos poemes i dues novelles gtiques: Zastrozzi i Saint Ivryn, on donava pinzellades d'ateisme prematur a travs del personatge Zastrozzi. Tamb don a conixer, juntament amb la seva germana Elisabeth, Poesia original de Vctor i Cazire i, al cap de poc una collecci de versos burlescs i subversius amb el ttol: Fragments pstums de Margaret Nicholson

El 1811 amb la publicaci d'un opuscle titulat La Necessitat de l'Ateisme, es guany l'enemistat de la seva famlia i, de retruc, desprs de negar rebutjar-ne l'autoria, tal com pretenia el claustre, el 25 de mar de 1811 fou expulsat de l'University College Oxford. Recentment, el 2006 s'ha descobert un assaig que es creia perdut Assaig Potic on juntament amb la participaci d'un company de facultat Thomas Jefferson Hogg (1792-1862) s'hi recreava un poema antimonrquic, la qual cosa dna una nova dimensi a l'expulsi d'ambds vers una vessant poltica.

Quatre mesos desprs de ser expulsat, Shelley amb 19 anys viatja a Esccia amb una alumna de 16, Harriet Westbrook per casar-s'hi. Poc desprs convid Hogg, el seu amic universitari a compartir, segons el seu ideari, la casa, la dona i les seves possessions. Davant l'enrgica negativa de Harriet retornen a Anglaterra, concretament al districte dels llacs, amb intenci d'escriure. Per, de seguida, atret pels esdeveniments d'Irlanda, se n'hi va i participa en diversos esdeveniments poltics. All hi escriu: Adreat al poble irlands, guanyant-se l'antipatia i l' enemistat del govern britnic.

Friss de conixer Godwin, filsof lliberal i autor de Justcia Poltica, retorna a Londres. All comena a escriure La reina Mab, una visi sobre el pensament de Godwin, la publicaci de la qual encet una persecuci de la premsa Tory que aconsegu embolcallar-lo d'infmia fins el final dels seus dies.

All conegu la filla de Godwin i de Mary Wollstonecraft, autora de Una vindicaci del Dret de les Dones. La intelligent i bonica Mary Godwin i Wollstonecraft, de qui s'enamor.

Encara no exhaurits els tres anys de matrimoni, el juliol de 1814, deixa la seva dona embarassada i la seva filla (Ianthe Eliza Shelley 1813-1876) per anar al continent amb Mary i una seva germanastra, Claire Clairmont. Els tres travessaren Frana meravellant-se del paisatge i desplaent-se de les malvestats de les guerres napoleniques. Sis setmanes ms tard retornaven a Anglaterra i es topaven amb el consegent escndol installat.

Amb Mary visqu prop de Londres, esquivant creditors i escrivint Alastor o L'esperit de la Solitud on es nota l'empremta de Wordsworth de qui aleshores n'estava molt influt.
El desembre de 1814 Harriet paria el segon fill de Percy i declinava l'oferiment de Percy de fer-se passar com germana platnica i conviure amb ells. 

Principis de 1815 moria l'avi de Percy i aquest llegava una fortuna amb una part de la qual pagaria de per vida Harriet i la resta la despendria en obres filantrpiques o donacions als amics. 

Pel febrer Mary paria llur primer fill, William, que moriria setmanes desprs sumint-la en una gran desesperaci. Tot i aix, aquest mateix any, Percy mantindria una relaci oberta amb Claire i aquesta amb T.J. Hogg. Malgrat tot per Mary, Percy seria l'amor de la seva vida tot i que aquest s'adonaria que  les idees lliberals del pare de la noia referents a l'amor lliure a ella no li eren aplicables. Per a ella aquestes idees entraven en conflicte amb els versos del seu amant sobre la recerca de l'Amor veritable. En el que s coincidien ambds era en una passi per la poesia i la literatura, amb la qual compartien moltes estones sols o acompanyats i tamb en una defensa aferrissada pel rgim alimentari vegetari. Sobre aquest darrer Shelley escrigu: Una reivindicaci del rgim vegetari i Un Sistema de rgim de verdures

El maig de 1816 anaren a Sussa. Varen conixer Byron que es convert en l'amant de Claire.
Fou un estiu molt productiu. All Percy va gestar l'Himne a la Bellesa Intellectual i Blanc. Mary, al seu tron, la seva famosa novella Frankestein fruit d'una competici d'histries fantasmagriques que s'empescaren  amb ms intellectuals per apaivagar el tedi d'un estiu sense estiu. All, un convidat exposaria la seva idea de la histria d'un vampir que, ms tard seria l'embri del Drcula de Bram Stoker.

En retornar a Anglaterra els esperaven uns fets molt dolorosos. Harriet, embarassada d'un nou amant que l'havia refusat, com havia fet el seu home, s'havia suicidat al llac del Parc de Londres. Una acci molt semblant acabava de perpetrar una germanastra de Mary, Fanny Imlay.

Aquestes circumstncies, per permeteren a Percy i Mary casar-se. Mary es convertiria aix en Shelley. Malgrat tot, amb l'escndol que havien arrossegat i la fama dels seus escrits varen impedir que guanyessin un judici on reclamaven la custodia dels fills de Percy i Harriet. Percy se sentia un idealista perseguit per la injustcia social i poltica i, menyspreat per un mn incapa d'apreciar el  seu idealisme d'excellncia moral com expressaria al prefaci del seu Prometeu desenfrenat
Al llarg de 1817, Shelley el dedicaria a confeccionar escrits poltics, conrear l'amistat de Leigh Hunt, poeta menor i editor del diari radical The Examiner i arribaria a conixer Keats, el gran poeta. Va publicar Laon i Cynthna que era un llarg poema narratiu en el qual atacava la religi i presentava uns amants incestuosos. Venudes unes poques cpies fou enretirat i no fou fins el 1818 que sota el nom La rebelli de l'Islam no torn a veure la llum. Mary estava embarassada altra vegada i el setembre va nixer Clara.

Per Percy el 1818 va sotmetre la seva famlia a un nou viatge, aquest cop a Itlia, cercant George Gordon Byron, Lord Byron, les converses amb el qual donaven riquesa i vitalitat al seu esperit potic, massa enrenou per una petita com Clara que va morir al poc. Els Shelley, desprs d'una estada a Roma, fixaren la seva residncia prop de Pisa, a Livorno.

L'any 1819 fou fora productiu per a Percy. Va acabar Prometeu desencadenat, va escriure Els Cenci, una tragdia poltica d'incest, parricidi i persecuci; escrigu ms temes poltics entre els quals Mscara d'Anarquia la seva particular visi d'una massacre perpetrada a uns pacfics treballadors; tamb un pamflet premarxista: Una visi filosfica de Reforma, aix com una stira contra Wordsworth, criticant l'aband de l'ideari del que havia estat el seu estimable mentor. Aquell any tamb va escriure un dels seus poemes ms famosos: Oda al vent de l'Oest

El 1820 havent sabut de la malaltia de John Keats el convida per carta a reunir-se amb ells a la seva residncia italiana, per finalment Keats declin l'oferta per viatjar amb l'artista Joseph Severn a Roma. Aleshores nasqu Percy Florence, l'nic fill que el sobreviuria.

El 1821 Shelley va escriure una elegia per la mort de John Keats que el presentava com un mrtir de ressenyes vicioses motivades per trbols interessos poltics. Cada cop ms identificat en el mateix ideari potic comenava la seva Defensa de la Poesia, publicada pstumament per Mary, el 1840, en la qual exposava les seva manera d'entendre la relaci dels poetes amb les circumstncies socials i histriques immediates.

El 1822 s'encatarinava de Jane Williams, la dona d'un company, Edward Williams, que s'havien incorporat al seu cercle de Pisa amb qui, juntament amb Leigh Hunt, havien de fundar un diari anomenat El Liberal que contraatacaria diaris conservadors com Blackwood Magazine i La Ressenya Trimestral. El diari El Liberal havia de ser un diari d'opini i sobre les arts. Mary, que estava embarassada novament, estava molesta perqu Percy, molt sovint feia excursions amb els Williams o noms amb la Jane. Percy adre per aquesta poca alguns versos a Jane: Amb una guitarra, A Jane: La invitaci, A Jane: El Recull.

El juliol,  quan Percy i Edward navegaven amb el seu petit bot Don Joan de Livorno a Lerici per trobar-se amb Leigh Hunt, foren sorpresos per una violenta tempesta, el vaixell s'enfons rpidament i moriren ofegats tos els ocupants de la nau. Era el 8 de juliol, faltava menys d'un mes perqu Percy fes el trenta anys.

 La mort .


S'ha especulat molt sobre la mort de Percy Bysshe Shelley. Que estava en el punt de mira del servei secret britnic, desprs de ser atacat per un desconegut al pas de Galles; que el seu vaixell  havia estat atacat per uns pirates que l'havien confs amb el d'en Byron, potser pel nom, Don Joan, relacionat amb el ttol d'una obra d'aquest, cosa que tamb seria atorgar un bagatge sospitosament literari a uns simples pirates, i d'altres especulacions.

El cert s que els fets passaren a 16 quilmetres de la costa i, val a dir, que els cossos estaven completament vestits, tot i que el de Williams tenia la camisa mig treta, com si hagus intentat treure-se-la.

El cos de Shelley, seguint les estipulacions de l'poca estival mediterrnia fou incinerat a la platja mateix, prop de Viareggio. Aquest acte fou reflectit en una pintura de Louis Edouard Fournier (1889): El funeral de Shelley, on entre d'altres, hi surten Byron, a la part central i Mary, agenollada a l'esquerra. Aquest ltim detall s del tot improbable ja que era costum no permetre l'assistncia de les dones a aquesta mena de funerals. Un amic, Trelawny, que tamb surt al quadre, a primera lnia a l'esquerra, recuper el cor de Shelley i el port a Mary que el conserv tota la seva vida. Desprs fou enterrat a l'esglsia de Sant Pere de Bournemouth. Les cendres es varen enterrar al cementiri protestant de Roma amb la inscripci llatina: Cor Cordium (Cor de Cors) i uns fragments de La Tempesta de Shakespeare.

Pocs dies desprs, el diari tory (conservador) The Courrier publicava: Shelley, l'escriptor i poeta s'ha ofegat, ara ja sap si hi ha un Du o no.

Amb tot una esttua de l'escultor Edward Onslow Ford, encarregada per la nora de Percy, la dona del seu fill, es conserva en el memorial erigit al "College" de la Universitat d'Oxford, el Shelley Memorial.

 Famlia .

Pare: Timothy Shelley (1753-1844);

Mare: Elisabeth Pilfold (1763-1846);

Era el ms gran de sis germans ;
John (1806-1866), Mary, Elisabeth (1831), Hellen (1885), Margaret (1887);

Les seves dones: Harriet i Mary;

Fills:;
Ianthe (1813-1876) i Charles (1814-1826) de Percy i Harriet;
William (1815), Clara (1817-1818) i Percy Florence (1822- ) de Percy i Mary.

 Obra .

Cal remarcar que, a part de la nombrosa obra prpia de Percy, va traduir, entre d'altres, a Plat (El Banquet), Homer (Els Himnes), Dant, Caldern i Goethe.

(1810) Zastrozzi;

(1811) La Necessitat de l'Ateisme;

(1816)  Mont Blanc;

(1817) Bellesa Intellectual;

(1818) Ozymandies;

(1819) Oda al Vent de l'oest;

(1819) La Mscara de l'Anarquia;

(1819) Homes d'Anglaterra;

(1819) Anglaterra 1819;

(1819) La Bruixa de l'Atlas;

(1819) Una Visi Filosfica de Reforma;

(1819) Juli i Maddalo;

(1820) A una alosa;

(1821) Adonis (en memria de John Keats);

(1821) Helles;

(1821) Una defensa de la Poesia;

(1822) El triomf de la vida;

(1822) El nvol;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343627" title="Sijan" nonfiltered="4335" processed="4321" dbindex="134366">


Sijan (en occit; en francs Sigean) s una municipi de la regi de Llenguadoc-Rossell, departament de l'Aude. En aquesta poblaci hi ha la reserva africana de Sijan.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343628" title="Uetliberg" nonfiltered="4336" processed="4322" dbindex="134367">


El etliberg s una muntanya de 873 metres de la serralada d'Albis, a l'altipl sus. La muntanya oferix una vista panormica de la ciutat de Zurich i del llac, i el cim s fcilment assequible en tren des de la ciutat.

S'hi pot trobar un hotel, anomenat "Uto Klum", aix com dues torres, una de vigilncia (reconstruda el 1990) i la torre de la Uetliberg TV (132 metres, del 1968)
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343629" title="Cucunhan" nonfiltered="4337" processed="4323" dbindex="134368">


Cucunhan (en occit; en francs Cucugnan) s una municipi de la regi de Llenguadoc-Rossell, departament de l'Aude.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343630" title="Lnia 4 (Rodalies Valncia)" nonfiltered="4338" processed="4324" dbindex="134369">

La lnia 4 s una de les sis lnies de rodalia al Pas Valenci. A causa de les obres perqu l'alta velocitat arribi a la ciutat de Valncia, el 2008 s va suspendre la circulaci de trens entre Valncia-Nord i Valncia - Sant Isidre. Per aix provisionalment l'Estaci de Sant Isidre s el comenament de les lnies C-3 i C-4.

Parades.
 Valncia-Nord. Provisionalment comena a Valncia - Sant Isidre per les obres d'alta velocitat.


Enllaos externs.
 Renfe rodalies;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343631" title="Duilhac-sous-Peyrepertuse" nonfiltered="4339" processed="4325" dbindex="134370">


Duilhac-sous-Peyrepertuse s una municipi de la regi de Llenguadoc-Rossell, departament de l'Aude.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343635" title="Aigurande" nonfiltered="4340" processed="4326" dbindex="134371">


Aigurande s una municipi de la regi de Centre, departament de l'Indre.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343636" title="Al di l delle nuvole" nonfiltered="4341" processed="4327" dbindex="134372">
Al di l delle nuvole   s una pellcula de Michelangelo Antonioni i Wim Wenders, coproduda entre Itlia, Frana i  Alemanya, i estrenada el 1995. 

 Argument .

Quatre histries d amor,  rodada cadascuna en una ciutat diferent, la mirada d un cineasta que es passeja per ciutats de Frana i d Itlia provet d una mquina de fotografiar.
A la nit de Ferrara (ciutat natal d Antonioni), un noi i una  noia es troben, gaudeixen, van al llit per no fan l amor ni el faran, per a ell la renuncia a viure la passi s un plaer que allarga el desig. Sota la pluja a Portofino, Sophie Marceau li diu al director John Malkovich que ha matat el pare amb molts ganivets, el fantasma del crim gaireb multiplica el cop de la breu trobada. En un Pars ennuvolat, els jocs amorosos de Fanny Ardant, Peter Weller, Chiara Caselli, Jean Reno es fan cansins i permet fascinar-nos de cop amb una noia que parla de l nima. A la foscor plujosa d Ais de Provena, Vincent Prez s enamora de cop d Irne Jacob que ja est enamorada de Du, ja que entrar en un convent l endem.

 Repartiment.
 John Malkovich : El director;
 Sophie Marceau : La filla;
 Fanny Ardant : Patricia;
 Irne Jacob : La filla;
 Vincent Perez : Niccolo;
 Jean Reno : Carlo;
 Chiara Caselli : L amant;
 Kim Rossi Stuart : Silvano;
 Ins Sastre : Carmen;
 Peter Weller : El marit;
 Marcello Mastroianni : L'home que t tots els vicis;
 Jeanne Moreau : Una amiga;
 Enrica Antonioni : La gerenta de la botiga;

Al voltant de la pellcula.
 Els fragments Your Blue Room i Beach Sequence han estat composats per U2 (projecte "Original Soundtracks 1" per The Passengers).

 Premis .
 Premi  FIPRESCI, al Festival Internacional de Cinema de Vencia, 1995.
 Premi David di Donatello a la millor fotografia el 1996.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343638" title="Le Blanc" nonfiltered="4342" processed="4328" dbindex="134373">


Le Blanc s una municipi de la regi de Centre, departament de l'Indre.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343640" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - Carretera individual homes" nonfiltered="4343" processed="4329" dbindex="134374">


 L'nica cursa en carretera d'aquests Jocs es va disputar el 12 d'abril. La distncia a recrrer fou de 87 km. pels voltants de la ciutat de Marat. Set ciclistes hi van prendre part, cinc grecs, un alemany i un britnic. 

Konstantinidis des de bon comenament lider la prova, per una avaria va fer que Battel el passs. Una caiguda d'aquest ltim va ajudar a que el grec guanys la prova, amb 20' d'avantatge sobre el segon classificat. 

 Medallistes .


 Resultats .


 Referncies .
Tots els resultats dels Jocs d'Atenes 1896  ;
  (Consultable digitalment a The Olympic Games: BC 776   AD 1896);
  (Extracte consultable a The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary );
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343641" title="Saint-Martin-le-Beau" nonfiltered="4344" processed="4330" dbindex="134375">


Saint-Martin-le-Beau s una municipi de la regi de Centre, departament de l'Indre-et-Loire. En aquesta poblaci va passar els darrers anys d'exili el president de la Generalitat Josep Tarradellas.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343642" title="Saint-Jean-de-la-Ruelle" nonfiltered="4345" processed="4331" dbindex="134376">


Saint-Jean-de-la-Ruelle s una municipi de la regi de Centre, departament del Loiret. Est agermanat amb Amposta.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343643" title="Edward Battel" nonfiltered="4346" processed="4332" dbindex="134377">




Edward Battel va ser un ciclista professional britnic. Va competir als Jocs Olmpics d'estiu de 1896.

Battel va participar en les proves de 333 metres, 100 quilmetres i marat masculina. El seu millor resultat va anar a la marat, una carrera de 87 quilmetres, anada i tornada entre Atenes i Marat, on va obtenir la tercera plaa.

En l'esprint mascul de 333 metres va finalitzar quart amb un temps de 26,2 segons. Tamb va ser un dels set ciclistes que no va aconseguir finalitzar la carrera dels 100 quilmetres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343646" title="Necessitat" nonfiltered="4347" processed="4333" dbindex="134378">


La necessitat s el sentiment de manca o carncia que experimenta un organisme i que activa el seu desig d'obtenir all que li falta. La necessitat pot ser fsica (gana, set) o psicolgica, objectiva o subjectiva. Segons el grau d'intensitat i l'esfera a la qual pertanyi la necessitat, es pot establir una jerarquia, com van fer Abraham Maslow o Virginia Henderson.

En economia la necessitat provoca la demanda d'un producte o servei i un dels objectius de la publicitat s provocar el sentiment de necessitat en el consumidor potencial, aprofitant emocions com l'enveja, les nsies de poder o xit o els afectes. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343647" title="Georgios Aspiotis" nonfiltered="4348" processed="4334" dbindex="134379">
Georgios Aspiotis era un ciclista grec. Va competir als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 d'Atenes.

Aspiotis va competir a la categoria de carretera individual homes, una competici de 87 quilmetres que portava les ciclistes des d'Atenes fins a Marat. No va acabar en la part superior, encara que el seu lloc exacte es troba entre el quart i el set lloc, ja que el temps no es van registrar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343649" title="Virginia Henderson" nonfiltered="4349" processed="4335" dbindex="134380">
Virginia Henderson (Kansas City (Missouri) 1897-1996) va ser una infermera estatunidenca que va jerarquitzar les necessitats humanes des del punt de vista de la salut, per guiar els professionals en les seves actuacions. Aix, per ordre de ms a menys bsiques:
 respiraci;
 alimentaci i beguda;
 ser capa d'excretar i orinar de forma autnoma ;
 poder moure's;
 dormir;
 poder vestir-se i desvestir-se ;
 estar a una temperatura agradable;
 poder conservar un estat mnim de netedat ;
 conixer els perills fsics que l'amenacen i prevenir-los;
 comunicaci;
 aplicar les seves creencer i valors a les seves accions;
 realitzar-se;
 divertir-se;
 aprenentatge;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343652" title="Miltiades Iatrou" nonfiltered="4350" processed="4336" dbindex="134381">
Miltiades Iatrou fou un ciclista grec. Va competir als Jocs Olmpics d'estiu de 1896.

Iatrou compet en la cursa en carretera, una competici de 87 quilmetres que portava ciclistes des d'Atenes fins a Marat i tornar. No va acabar entre els tres primers, encara que el seu lloc exacte es troba entre el quart i el set, ja que la seva marca no es va registrar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343656" title="Beisbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="4352" processed="4337" dbindex="134383">

Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es realitz una competici de demostraci de beisbol, un esport que en aquell moment no era considerat olmpic. 

Es realitz un nic partit entre un equip dels Estats Units d'Amrica, d'on era originari l'esport, i un altre de Sucia. Es disput el 15 de juliol de 1912.

Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.


Notes.


Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;
Cava, Pete (Summer 1992). "Baseball in the Olympics". Citius, Altius, Fortius 1 (1): 7 15;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343657" title="David Garrick" nonfiltered="4353" processed="4338" dbindex="134384">
David Garrick (Hereford, 19 de febrer de 1717, Londres, 20 de gener de 1779), actor i dramaturg britnic, considerat una de les principals figures del teatre del segle XVIII.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343658" title="Survival horror" nonfiltered="4354" processed="4339" dbindex="134385">
El survival horror s un gnere de videojoc inspirat en el cinema de terror en el que el principal objectiu s sobreviure i/o fugir d'una amenaa de la ficci del terror; normalment sn monstres o algun ser sobrenatural que espanta al jugador.
El survival horror va nixer amb Haunted House d'Atari publicat l'hivern del 1982 i amb Sweet Home de Capcom publicat el 15 de desembre del 1989. Amb el pas del temps d'aquest gnere es va anar popularitzant per les sagues: Silent Hill, Alone in the Dark i Resident Evil.

 Caracterstiques .
Generalment, els survival horror fan servir diferents elements per crear una atmosfera de terror psicolgic en el jugador. 
Aquests elements sn: escenaris molt detallats, una illuminaci baixa, opaca i descolorida que provoca una barreja de terror i angoixa, la msica s generalment instrumental amb influncia clssica que aconseguieix crear un efecte de concentraci en el jugador per que alhora es veu alterat pels efectes de so espontanis que pretenen asustar-lo.

Normalmente, el protagonista compta amb poca llibertat de moviments i pocs recursos com poca munici, pocs elements curatius... D'aqu ve el nom de "survival" (supervivncia, en angls). Les histories d'aquests ttols tracten de temes foscos, sobrenaturals i violents semblants als propis d'una pellcula de terror. Una altre caracterstica fora comuna s la presncia de trencaclosques o endevinalles que s'han de resoldre al llarg de la histria i que requereixen una capacitat d'investigaci i d'observaci detallada per part del jugador.

Algunos ttols destacat d'aquest gnere sn:

Castlevania;
System shock;
System shock 2;
Saga Silent Hill;
Saga Resident Evil;
Saga Alone in the Dark;
Parasite Eve (1998) ;
Deep Fear (1998);
Eternal Darkness: Sanity's Requiem (2002);
The Thing (2002) ;
Project Zero(2002) ;
Clock Tower 3 (2003) ;
The Suffering (2004);
Obscure (2004) ;
Forbbiden Siren (2004) ;
Project Zero II: Crimson Butterfly (2004) ;
Haunting Ground (2005) ;
Kuon (2005);
Dead Rising (2006) ;
Project Zero III: The Tormented, (2006);
Forbbiden Siren 2 (2006) ;
Rule of Rose (2006);
FEAR (2006);
 (2007);
 (2008);
Vampire Rain (2007);
Obscure 2 (2007);
BioShock (2007);
Saga Dino Crisis;

 Enllaos externs .
 Survival Horror Center  i ;
 Categoria de Survival Horror del Open Directory Project;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343667" title="Art als Jocs Olmpics d'estiu de 1912" nonfiltered="4355" processed="4340" dbindex="134386">
Als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es realitzaren cinc competicions d'art, la primera vegada que un concurs d'art form part del programa olmpic. Es van concedir medalles en cinc categories (arquitectura, literatura, msica, pintura i escultura) per a obres inspirades en l'esport olmpic.

Les competicions d'art formaren part del programa olmpic entre 1912 i 1948, moment en el qual es van suspendre per problemes sobre la seva professionalitat. A partir de 1952, a l'entorn dels Jocs Olmpics, s'associ un entorn no competitiu de festival cultural i artstic.

Resum de medalles.



Medaller.
En el seu moment es concidiren medalles als artistes que participaren en la competici i resultaren vencedors, sent per no reconegudes pel Comit Olmpic Internacional.


Bibliografia.
 Bergvall, Erik (ed.) (1913). a Adams-Ray, Edward (trans.).: The Official Report of the Olympic Games of Stockholm 1912. Stockholm: Wahlstrm & Widstrand;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343678" title="Nucleosntesi" nonfiltered="4357" processed="4341" dbindex="134388">
La nucleosntesi s el procs de creaci de nous nuclis atmics a partir dels nucleons preexistents (neutrons i protons) per generar tota la resta de elements de la taula peridica. Els nucleons primigenis s van formar a partir del plasma de quark-gluons del Big Bang quant es va refredar per sota dels deu milions de graus; a aquest procs el podem anomenar nucleognesi, la generaci de nucleons a l'Univers. La conseqent nucleosntesi dels elements (incloent-hi, per exemple, tota la del carboni i tota la de l'oxigen) passa principalment a l'interior de les estrelles per fusi o fissi nuclear.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343690" title="Uni de Corts Islmiques de Somlia" nonfiltered="4358" processed="4342" dbindex="134389">

La Uni de Corts Islmiques, UCI (somali: Midowga Maxkamadaha Islaamiga, rab:                         Ittih d al-mah kim al-isl miyya) fou un grup de corts de la xara que es van unir per formar un govern rival del Govern Federal de Transici de Somlia. El seu cap fou Sharif Sheikh Ahmed. Un nom alternatiu s el de Consell Suprem de les Corts Islmiques (SICC)  i "islamistes somalis".

 Histria .

Desprs de la desaparici del govern central el 1991, el sistema de llei islmica o xara aplicat per corts, va esdevenir el principal sistema judicial al pas. Els judicis eren pagats pels litigants. Les corts van comenar a donar serveis com educaci i sanitat, van crear forces policials i van rebre subvencions dels homes de negocis per controlar el crim. Es va crear un comit per intercanviar criminals entre diverses corts (Ifka Halan, Circolo, Warshadda i Hararyaale) i van integrar les seves forces de seguretat. El 1999 s'havien reforat considerablement i van comenar a crear una milcia, que l'abril del 1999 va agafar el control del principal mercat de Mogadiscio i el juliol va dominar la carretera de Mogadiscio a Afgooye . Aquest sistema de govern sota control de jutges es conegut com a critocrcia. En aquest temps van comenar a rebre ajut del govern d'Eritrea.  juntament amb rebels etops com el Front Nacional d'Alliberament de l'Ogaden . L'ajut eritreu fou finalment adms per les corts. although no mention of troops or advisers was made. After the Somali transitional government defeated the Islamists and took Mogadishu, the Somali Prime Minister alleged Eritrean soldiers were captured in Mogadishu.. Tamb es va detectar la presncia de combatents rabs. Alguns van tractar de penetrar a Puntland per foren expulsats cap a Somalilndia.. Estats Units va dir que algun dels combatents estava implicat en els atemptats contra la seva ambaixada a Kenya el 1988, i al menys un combatent capturat fou traslladat presoner a la base de Guantanamo 

El 2000 les diverses corts van formar la Uni de Corts Islmiques per concentrar i consolidar recursos i unificar criteris, sense considerar la divisi per clans. encara que tenien molta fora entre el clan hawiye . Progressivament van entrar en conflicte amb els senyors de la guerra principalment de Mogadiscio, que eren seculars. Els senyors de la guerra de Mogadiscio van formar llavors (vers 2005) l'Aliana per la Restauraci de la Pau i Contra el Terrorisme que va rebre suport americ. El conflicte entre les dues parts es va endurir el 2006. El febrer del 2006 les corts van decidir unificar els seus efectius armats. Les corts tenien el suport del senyor de la guerra Yusuf "Indho Ade" Mohamed Siad que dominava Shabeellaha Hoose i va ser nomenat com a cap de defensa de les corts. . El maig va comenar una escalada que va acabar el 5 de juny del 2006 amb la conquesta de Mogadiscio pels islamistes que dominaven la ciutat el dia 6 i el territori a l'entorn en 100 km i que els senyors de la guerra havien fugit, molts cap a Jowhar . Jowhar fou ocupada el 14 de juny . Els islamistes es van apoderar de importants quantitats de material. El 15 de juliol es va reobrir (desprs d'estar tancat ms de 11 anys) l'aeroport de Mogadiscio, ciutat que fou netejada (20 de juliol)
. A l'agost van arribar a Harardhere i Hobyo sense trobar oposici.. El 25 d'agost es va reobrir el port que estava tancat  feia uns deu anys . El setembre les corts es van apoderar de Kismaayo on van entrar el dia 24. . El 5 d'octubre es va formar la Cort Suprema Islmica de Banaadir dissolent totes les corts dels clans . La Suprema cort de Banaadir estava formada pels ms veterans jutges de tot el pas i tenia encarregades totes les decisions sobre poltica exterior i militars; el president fou Sharif Sheikh Ahmed i Abdirahman Janaqow el vicepresident. Una shura consultiva dirigida pel xeic Hassan Aweys havia d'aprovar les decisions de la Cort Suprema, i per tant constitua el poder real dins les corts. Per sota del Consell Suprem i de la Shura i havia les corts regionals, encarregades dels afers diaris de justcia i llei, amb gran independncia de manera que les regulacions podien variar d'un lloc a altre. Sharif Sheikh Ahmed era considerat un moderat i Aweys un radical sospits de terrorisme, per ser l'antic cap de al-Itihaad al-Islamiya (AIAI). Un dels lders, Adan Hashi Ayro, es diu que fou entrenat a Afganistan per Al-Qaeda.

Noms Somalilndia, Puntland i zones de Bay, Bakool i Gedo quedaven fora del seu control. El desembre del 2006 van ser derrotats a la batalla de Baidoa (20 a 22 de desembre) i la de Mogadiscio (27 a 29 de desembre) entre altres. Retirats a Kismaayo van ser derrotats a Jilib (31 de desembre) i es van replegar a la frontera amb Kenya (1 de gener del 2007) per seguir una guerra de guerrilla . Desprs del dia 27 de desembre del 2006 els caps de l'organitzaci xeics Hassan Dahir Aweys, Sharif Sheikh Ahmed i Abdirahman Janaqow van renunciar i van fer una crida a parar la lluita, decisi no acceptada per la branca dels joves.

El gener del 2007 les restes dels milicians havien iniciat una guerra de guerrilles a la Vall del Juba. Perseguits pels etops i els seus aliats cap a Ras Kamboni (ajudats pels kenyans i vaixells i avions americans) van ser derrotats. Els americans van declarar haver matat a alguns sospitosos de ser membres de Al-Qaeda com Fazul Abdullah Mohammed, i als lders de les corts Abduallahi Moalim Ali i Abdirahman Janaqow. En quan al primer, la informaci va resultar ser errnia.

Desprs de la caiguda de Mogadiscio i Kismaayo molts milicians van passar a la clandestinitat i van comenar a atacar a les tropes etops. Es va crear llavors el Moviment de Resistncia Popular a la Terra de les Dues Migracions (MRP). Les corts van seguir existint ja que cada cort era un jutjat de la llei islmica que aplicava justcia a la seva comarca, i simplement va desaparixer la coordinaci 

Hizbul Shabaab o Al-Shabaab.

Al-Shabaab (Hizbul Shabaab) fou l'ala jove de les corts, encara que de fet una organitzaci independent. Els seus membres eren ms radicals que les corts i les seves milcies actuaven com una mena de forces especials de les corts. Alguns incidents de radicalitat van desprestigiar la imatge de les corts, tot i que aquestes els van condemnar.

 Relacions amb altres grups.

Excepte Somalilndia que va mantenir la neutralitat, tota la resta de grups somalis es van oposar a les corts, especialment els ms forts: Puntland al nord i el Govern Federal de Transici i l'Aliana de la Vall del Juba al sud. Es va crear l'estat de Galmudug per aturar la progressi de les corts.

Desprs de la victria de les Corts el Govern de Transici a Baidoa va demanar una missi de la Uni Africana (que seria coneguda com IGASOM, per les corts s'hi van oposar. El primer ministre Ali Mohammed Ghedi va intentar entrevistar-se amb els lders de les corts . Finalment es va signar un acord conegut com tractat de Khartum (5 de setembre del 2006) en qu es va acordar que el Govern Federal de Transici (GFT) i la Uni de Corts Islmiques es fusionarien, per la condici era la retirada de les forces etops que havien entrar a Somlia, a Baidoa i alguns punts fronterers. El tractat fou doncs paper mullat.

Corts Islmiques que van format la uni.



 Principals lders .
Xeic Hassan Dahir Aweys cap de la  shura o consell consultiu i antic cap de al-Itihaad al-Islamiya (AIAI). Declarat terrorista als Estats Units el novembre del 2001 (Orde Executiva 13224);

Xeic Sharif Sheikh Ahmed, president del Consell Suprem ;

 Xeic Hasan Hersi "Al-Turki" antic lder de Al-Itihaad al-Islamiya (AIAI); tamb declarat terrorista (la mateixa Orde Executiva 13224);

 Xeic Yusuf Siad Inda'ade (o Inda Ade), antic senyor de la guerra que dominava Shabellaha Hoose des del 2003 al 2006 quan es va aliar a les corts i fou nomenat el seu cap de seguretat . El desembre del 2006 estava fent el peregrinatge a la Meca;

 Xeic Mukhtar Robow lies "Abu Mansur", segon cap de seguretat, acompanyava al seu cop a La Meca el desembre del 2006. El 2007 va passar a Al-Shabaab.;

 Professor Ibrahim Hassan Addow (Mestre i doctor en filosofia) cap d'afers exteriors. Va viure als Estats Units fins el 1999.;

Xeic Fuad Mohamed Qalaf cap del departament de joves i educaci. Va viure a Sucia del 1996 al 2006.  ;

 Pasos que els donaven suport .

Informe d'una comissi de la ONU:  

, Djibouti;

, Egipte;

, Eritrea ;

 Hezbollah (Lban);

, Iran;

, Lbia;

, Arbia Saudita;

, Sria;

 Notes i referncies .


 Enllaos externs .
 Somalia's Struggle for Stability Online NewsHour with Jim Lehrer ;
 Conoco-Somalia Declassification Project, Conoco-Somalia Declassification Project, 2006;
 Violence Flares in Somalia (VIDEO), ogrish.com, updated 28 de maig del 2006;
 Somalia: a State of Need, IRIN Film (18 min streaming video), Desembre del 2006;
 Somalia s Islamists, International Crisis Group Report, 12 de desembre  del 2005;
 , Chatham House, Abril del 2007;
 "The Road Ahead: Violence and Reconciliation in Somalia" (podcast) 27 d'abril del 2007;

Mapas de situaci militar .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343691" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="4359" processed="4343" dbindex="134390">


Els Jocs Olmpics d'estiu de 1920, oficialment Jocs Olmpics de la VII Olimpada, es van celebrar a la ciutat d'Anvers (Blgica) entre el 20 d'abril i el 14 de setembre de 1920. Hi van participar 2.626 atletes, entre ells 65 dones, de 29 comits diferents que van competir en 154 proves de 22 esports olmpics diferents.

Antecedents.
Els Jocs Olmpics d'estiu de 1916 que s'havien de celebrar a la ciutat de Berln, capital de l'Imperi Alemany, es van haver de cancellar a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Les seqeles de la guerra i la Conferncia de Pau de Pars, realitzada el 1919, afectaren els Jocs Olmpics no noms a causa de els nous estats que es crearen en acabar la guerra, sin tamb per l'aplicaci de les sancions adoptades contra les nacions que van perdre la guerra i que foren acusades d'iniciar-la. 

Budapest havia estat la ciutat seleccionada per a acollir els Jocs Olmpcs d'estiu de 1920 per sobre de les candidatures d'Amsterdam i Li, per com que l'Imperi austrohongars havia estat un aliat de l'Imperi Alemany durant la Primera Guerra Mundial els Jocs van ser traslladats a Anvers l'abril de 1919. 

Comits participants.
Participaren un total de 29 comits nacionals, una ms que en els anteriors Jocs d'Estocolm. Hongria, Alemanya, ustria, Bulgria i Turquia foren excloses d'aquests Jocs per la seva participaci en la Primera Guerra Mundial, exclusi que en el cas alemany dur fins el 1925. Dels nous estats creats desprs de la Guerra Mundial noms participaren Estnia, Finlndia (com a successora del Gran Ducat de Finlndia) i Txecoslovquia (com a successora de Bohmia, que havia participat en les edicions de 1900, 1908 i 1912). 

L'Argentina (anteriorment hi havien participat els seus atletes de forma individual), Iugoslvia, el Brasil i Mnaco van participar per primera vegada en uns Jocs Olmpics. Nova Zelanda, que en les edicions de 1908 i 1912 havia competit en l'equip d'Australsia juntament amb Austrlia, va competir amb el seu propi equip per primera vegada. 



 ;
 ;
 ;
 ;
  Canad;
 ;
  Egipte;
 ;
 ;
 ;

 ;
  Frana;
 Grcia;
  ndia;
 Itlia ;
  Iugoslvia;
 ;
 ;
 ;
 ;

 ;
 ;
 ;
  Regne Unit;
  Sud-frica ;
 ;
 ;
 ;
 ;


Esports disputats.
Un total de 22 esports foren disputats en aquests Jocs Olmpics, realitzant-se un total de 154 proves. La boxa, l'estira i afluixa, l'halteroflia, el patinatge artstic, el polo, el tir amb arc, el rugbi foren reincorporats, s'elimin el beisbol i s'introdu per primer cop l'hoquei sobre gel. Aix mateix es realitz una prova de demostraci del korfball i es realitz una nova prova d'arts.




Fets destacats.

Per primera vegada a la histria dels Jocs Olmpics es realitz el jurament olmpic, s'enlairaren coloms com a smbol de pau i fou hissada la bandera olmpica. Aix mateix els participants en els Jocs Olmpics noms podien participar-hi com a representants dels seus Comits Olmpics Nacionals.

En aquests jocs debut l'atleta Paavo Nurmi, un dels millors esportistes de la histria de la competici. L'esgrimista itali Nedo Nadi aconsegu guanyr 5 medalles d'or, liderant aix les victries del seu equip. El nedador Duke Kahanamoku aconsegu retenir el seu ttol en els 100 m lliures desprs de la guerra i, novament, Oscar Swahn es convert en el medallista de ms edat en uns Jocs Olmpics a l'aconseguir la medalla de plata en una de les proves de tir als 72 anys.

Medaller.

Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1920. Pas amfitri ressaltat.


Enllaos externs.

  Jocs Olmpics d'Anvers de 1920;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343695" title="Premi Lenin" nonfiltered="4360" processed="4344" dbindex="134391">


El Premi Lenin (en rus                 ) va ser un dels mxims premis de la Uni Sovitica. Va ser creat el 23 de juny de 1925 i va ser concedit fins al 1934. Entre el 1935 i 1956 el premi no va ser atorgat. El 15 d'agost del 1956 va ser restablert. Va ser entregat fins el 1990, cada 22 d'abril (data de l'aniversari de Lenin), a persones que haguessin excellit en el camp de les arts, cincia, literatura, arquitectura i tecnologia.

El premi Lenin no s'ha de confondre amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles, que se solia lliurar a persones estrangeres ms que a ciutadans sovitics, per la seva contribuci a la "causa de la pau". Tampoc s'ha de confondre el premi Lenin amb el Premi de l'Estat de la Uni Sovitica o el Premi Stalin. Algunes persones van ser guardonades tant pel premi Lenin com amb el premi Stallin. 

Guardonats.
Nikolai Demyanov (1930, qumic);
Alexander Chernyshov (1930, enginyer);
Sergei Sergeyev-Tsensky (1955, escriptor);
Dimitri Nalivkin (1957, geleg);
Serguei Prokfiev (1957, msic);
Nikolay Bogolyubov (                            , 1958, fsic);
Dmitri Xostakvitx (1958, compositor musical);
Vladimir Veksler (1959, fsica);
Alexander Bereznyak (                            , 1961 pel misil P-15);
Juhan Smuul (1961, escriptor);
Korney Chukovsky (                , 1962, pel seu llibre Mastery of Nekrasov);
Aleksei Pogorelov (                            , 1962, matemtic);
Chinghiz Aitmatov (               , 1963, escriptor);
Irena Sedlecka (escultor);
Hanon Izakson (                   , 1964, maquinria agrcola);
Innokenty Smoktunovsky (                        , 1965);
Alexei Alexeyevich Abrikosov (                            , 1966, fsic);
Igor Moiseyev (             , 1967, ball);
Mikhail Svetlov (              , 1967, poeta, a ttol pstum, pel llibre Verses of the Last Years);
Yevgeny Vuchetich (        (Eugene)        , 1970, escultor);
Agniya Barto (                   , 1972, poetra);
Konstantin Simonov (                  , 1974, poeta);
Okhotsimsky Dmitrii Evgenievich (1957, cientfic espacial);
Otar Taktakishvili (1982, compositor musical);
Boris Babaian (            c           , 1987 pel superordinador Elbrus-2);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343696" title="Call of Duty 3" nonfiltered="4361" processed="4345" dbindex="134392">

Call of Duty 3, de la saga Call of Duty, s un videojoc. El ttol va ser llanat al mercat tant a les consoles de nova generaci (Xbox 360, PlayStation 3 i Wii) com en Xbox i PlayStation 2. Tamb ha estat desenvolupada per Amaze una versi per a la porttil de Sony, PSP.

 Temtica .

El joc se situa en diversos camps de batalla de Frana, transcendental en el desenlla de la Segona Guerra Mundial. Conflicte desprs del qual, les tropes nazis van quedar prou delmades com per ser finalment derrotades poc desprs. En aquesta ocasi, el jugador pren el paper d'un soldat nord-americ, Nichols, un angls, Doyle, un canadenc, Cole i un polons, Bonhater. Aquests quatre bndols aliats es reuneixen en certs nivells del joc. L'exrcit roig no apareix en aquesta ocasi, ja que no va prendre part a la campanya.


Les versions de Xbox 360 i de PS3 sn prcticament idntiques grficament, mentre que la de Wii sol comparteix el desenvolupament de les missions a causa de la seva limitada capacitat tcnica en comparaci amb les esmentades al principi, per l's dels controls d'aquesta ltima difereix de les altres dos, ja que s'ha de disparar apuntant a la pantalla, carregar bales imitant l'esmentat moviment i altres moviments com remar, manejar vehicles, lluitar m a m amb els nazis, controlar morters i tancs, etc.

 Desenvolupament o sistema de joc .
Call of Duty 3, igual com la resta de la saga, s un joc d'acci en primera persona. El jugador compta durant gaireb tota l'aventura amb la companyia de soldats aliats, encara que aquests tenen lliure albir i no se'ls poden donar ordres. En aquesta ocasi s'ha tornat al sistema pioner del primer ttol, la qual cosa vol dir que l'aventura s contnua i no podem elegir l'ordre a realitzar les missions, cosa que s que passava en l'anterior Call of Duty 2.

Hi ha una gran varietat d'armes disponibles, totes basades en models reals de la Segona Guerra Mundial. Al comenament de cada missi el jugador compta amb armes prpies del seu exrcit, encara que pot canviar-les durant el desenvolupament de la missi per armes alemanyes que trobi a l'escenari o li arrabassi als enemics. Tamb es pot usar armes esttiques, com a metralladores MG42.

 Curiositats .

 Activision no es plantejava llanar una versi per a PC fins al 2007, malgrat que aquesta va ser la plataforma que el va veure nixer.

 Igual com molts jocs basats en la segona guerra mundial, Call of Duty 3 va tenir que ser modificat en la versi per a Alemanya, a causa de les lleis que prohibeixen l's de l'esvstica o creu Gammada, la que en el joc va ser reemplaada per un altre tipus de creu.

 Videojocs relacionats .

Jocs de la saga Call of Duty per ordre de llanament:
 Call of Duty;
 Call of Duty: United Offensive;
 Call of Duty: Finest Hour;
 Call of Duty 2;
 Call of Duty 2: Big Red One;
 Call of Duty 3;
 Call of Duty: Roads to Victory;
 Call of Duty 4: Modern Warfare ;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial del videojoc;
 Avan del videojoc en Press-Start;
 Anlisi de Meristation del videojoc;
 Vdeo del Call of Duty 3 a la Wii;
 Avan del videojoc per a PS3;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343706" title="Jaume Mass i Torrents" nonfiltered="4362" processed="4346" dbindex="134393">
Jaume Mass i Torrents (1863 - 1943) fou un editor, escriptor i erudit catal, fundador i director de la revista catalanista L'Aven el 1881.

Fou tamb president del Centre Excursionista de Catalunya i de l'Ateneu Barcelons, aix com membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans, inspector de la Biblioteca de Catalunya i professor de l'Escola de Bibliotecries.

Collabor en diverses publicacions i fou autor d'un gran nombre d'estudis erudits, principalment d'histria literria i bibliografia.

 Obres de creaci .
Croquis pirinencs (1896);
Cinquanta anys de vida literria (1934);

 Bibliografia .
Valls, Edmon (1977). La cultura contempornia a Catalunya (Primera edici, pg.168). Barcelona: Edici a crrec de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, sobre textos i material grfic cedits per Edicions 62 sa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343708" title="Raoul Vaneigem" nonfiltered="4363" processed="4347" dbindex="134394">

Raoul Vaneigem va nixer a Lessines (Hainaut, Blgica) el 21 de mar de 1934. s escriptor, filsof revolucionari i medievalista.

Va estudiar filologia romnica a la ULB (Universit Libre de Bruxeles) des de 1952 a 1956.

Catedrtic de lletres, ensenya a l'col Normale de Nivelles i va escriure, als 22 anys, una memria sobre Isidore Ducasse, comte de Lautramont. Mitjanant Attila Kotanyi, va ser posat en contacte amb Guy Debord, i ha participat activament en la Internacional Situacionista de 1961 a 1970, convidant la joventut de l'poca a gaudir sense traves. Contribueix de manera important a la revista que aquest grup ha publicat.

Una de les seves obres ms clebres Tractat d'urbanitat a l's de les joves generacions, apareguda el 1967, s'inscriu en el projecte dels situacionistes de fer caure l'ordre social dominant. Hi expressa una crtica radical del mn modern denunciant-hi les seves illusions, la supervivncia que aquestes illusions produeixen, i la falsa discussi que se'n desprn, i convida a una inversi de perspectiva, passar de la restricci a la creaci. Poc desprs, a El llibre dels plaers, aparegut el 1979, convida els ssers vius a un gaudi sense traves, i acabar d'una vegada per totes amb una societat mercantilista que no ha aportat res d'hum si no s el motllo pardic que ha servit per propagar-la arreu.

Medievalista reconegut, la seva crtica del mn es traslladar a les heretgies (Les Hrsies, PUF, collection  Que sais-je ? , 1994) i la resistncia al cristianisme, en les quals veu els signes d'una civilitzaci a venir, no fundada tampoc en l'alienaci del treball, el poder i el profit, sin en la creativitat, el gaudi i la gratutat ; crtic que es troba fins a la seva collaboraci amb l'Encyclopdia Universalis. Autor menys inspirat d'un mode d's de la revoluci, public sota el pseudnim de Ratgeb, De la vaga salvatge a l'autogesti generalitzada, el 1974. L'obra de Vaneigem es divideix en dues tendncies, l'una, terica, que anuncia un Michel Onfray, i que troba la seva justificaci en la idea que la revoluci no s ms en el rebuig a la supervivncia, per en un gaudi de si que tot conjura a prohibir (...).

Aquest punt de vista, que recorda una mena d'epicureisme, ha estat a l'origen de la seva dimissi de l'IS, el novembre de 1970, emps pels altres membres d'aquesta organitzaci, del qual Debord, que li retreia la seva retractaci en ple perode d'aldarulls i d'ocupacions de La Sorbona el 1968 ; i l'altre, apellant a una erudici d'investigador, intenta demostrar que l'esperit de la llibertat i del gaudi es troba des de l'Edat Mitjana, en els moviments del Libre-Esprit, que distingeix, al principi, de les heretgies, en les quals veia filials de l'ortodxia, (El moviment del Libre-Esprit, 1986), per tornant a aquesta distinci en escriure un llibre important sobre  les heretgies, dels orgens al segle XVIII, al ttol evocador de La resistncia al cristianisme, publicat el 1993.

La seva darrera contribuci, el gener de 2005 s un important prefaci en la reedici del Moviment del libre-esprit, en la qual crida a assolir la superaci de la religi i de la seva serventa mestra.


No volem un mn on la garantia de no morir de fam s'intercanvia pel risc de morir d'avorriment.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343714" title="Republica Mioritic? Romnia" nonfiltered="4364" processed="4348" dbindex="134395">
Republica Mioritic  Romnia s un disc d'Ada Milea del 1999, publicat per la casa discogrfica Intercont Music.
Tant la msica com els textos de les canons sn d'Ada Milea (tret de quan s'indica altrament), que s l'nica instrumentista del disc amb la guitarra, noms recolzada per les veus de Rare  Budileanu i R zvan Exarhu que adminiculen els arguments de la cantaire durant determinats moments del disc.

Les canons barrades al dessota d'aquesta secci s'acollen sota una mena de subttols secundaris que assenyalen captols temtics:
 Les dues primeres sota l'epgraf Cuvnt nainte ("Paraula del passat").
 De la tercera fins a la sisena sota l'epgraf Trei ndemnuri la munc  pentru poporul romn.
 La setena sota l'epgraf Anotimpurile ("Les estacions de l'any").
 De la vuitena fins a la onzena sota Primele triste.
 De la dotzena fins a la vint-i-setena sota Secundicele.
 De la vint-i-vuitena fins a la trentena sota Ter ele.
 De la trentaunena fins a la trentasisena sota Ultimele triste.

 Pistes .

 "Perspectiv " / "Statul" / "Curcubeu de gaze" - ("Perspectiva" / "L'estat" / "Arc de Sant Mart de gasos");
 "Altfel" - ("Altrament");
 "Popor mndru-ntre popoare" ;
 "nve mnta i n fabrici  i uzine" ;
 "Drum bun" - ("Bon viatge");
 "Adio, plec din poporul meu" - (Adu, me'n vaig del meu poble");
 "Iarna" - ("Hivern");
 " ir de oameni vine i";
 "Grani a-n rani  ";
 "Primul r zboi necesar" - ("Primera guerra necessria");
 "F r  p reri" - ("Sense opinions");
 "Miori a vizual ";
 "Doina" - ("Can");
 "Peste vite";
 "Miori a  chiop tnd ";
 "Oaia mic " - ("Ovella petita");
 "Bucat  de carne" - ("Boc de carn");
 "Doin  de iarb  r" - ("Can de la mala herba");
 "Magyar song";
 "Topoare la popoare";
 "Pl cu ele incon tiente";
 "Ruginesc albinele";
 "Roman  " - ("Roman");
 "Mn  pn -n Rio";
 "Leag n dulce de o el" - ("Dol bressol d'acer");
 "Ghicitoare" - ("Endevinalla");
 "Tango";
 "Greierele  i furnica" - ("La cigala i la formiga"), inspirat a partir d'un text de Marin Sorescu;
 "Visul", pouat en un text de prosa breu de Daniil Kharms;
 "Maskin l-a omort pe Koskin", pouat en un text de prosa breu de Daniil Kharms;
 "Era oamenilor vine i";
 "Foamea" ;
 "Grani a-n rani  ";
 "Cea   de ciment" - ("Boira de ciment");
 "Ultimul r zboi" - ("La darrera guerra");
 "Ultimul r zboi" - ("La darrera guerra");



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343716" title="Call of Duty 4: Modern Warfare" nonfiltered="4365" processed="4349" dbindex="134396">


Call of Duty 4: Modern Warfare, comunament conegut com a COD4, s un videojoc bllic d'acci en primera persona desenvolupat per Infinity Ward per la Xbox 360, PS3, Nintendo DS i PC. s el vuit de la saga Call of Duty. El videojoc va ser llanat als Estats Units el 6 de novembre de 2007 i a Europa el 9 de novembre de 2007. La banda sonora original, ha sigut escrita per Harry Gregson-Williams i Stephen Barton.

 Enllaos externs .

Charlie Oscar Delta (Pgina oficial del videojoc);
Charlie Oscar Delta - vdeos;
Call of Duty (Pgina oficial de la saga);
Infinity Ward (Pgina oficial del desenvolupador);
Infinity Ward - Frums oficials;
Activision (Pgina oficial de l'editor/distribudor);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343718" title="Agust Sancho Agustina" nonfiltered="4366" processed="4350" dbindex="134397">

Agust Sancho Agustina (Benlloch, Plana Alta, 18 de juliol de 1896 - Barcelona, 26 d'agost de 1960) va ser un antic jugador i entrenador de futbol.

Trajectria.
Nascut a Benlloch, Castell, d'infant es trasllad al barri de Sants de Barcelona, on jug a diversos clubs del barri com a migcentre, Gladiator, TBH i Centre d'Esports Sants. Els seus majors xits com a futbolista els visqu com a membre del planter del FC Barcelona de l'edat d'or, amb el qual es proclam cinc cops campi d'Espanya i guany la medalla d'argent als Jocs d'Anvers el 1920. El 1922 torn a Sants on defens els colors de la recent fundada Uni Esportiva que li ofer un treball com a contratista de la construcci a l'Ajuntament, en qual va continuar desprs de retirar-se del futbol. Una temporada ms tard retorn al Bara. 

Selecci nacional.
Agust Sancho va formar part de la convocatria de la selecci espanyola per a participar al Jocs d'Anvers. Aquesta competici es considera la primera oficiosa en la va prendre part el combinat espanyol, pel que Agust Sancho s el primer jugador nascut al Pas valenci que va disputar partits oficials internacionals. El seu debut va produir-se en el segon partit, el 29 d'agost de 1920 a l'Estadi Olmpic front a l'equip local. Malgrat perdre per 3-1, Espanya va guanyar la resta de partits i aconsegu la medalla d'argent. Sancho jug dos partits ms amb Espanya: contra Itlia durant aquells mateixos Jocs i, tres anys desprs, en un amists front a Portugal a Sevilla.

Entrenador.
L'estiu de 1922 Agust Sancho era de vacances a Castell mentre es fundava l'equip de futbol local: el CD Castelln. Com que el benlloqu era el futbolista ms experimentat i representatiu de la provncia, se li va oferir diriguir els primers partits del nouvingut conjunt. L'any segent tamb va diriguir uns partits als Valncia. Un cop ja retirat del futbol, va ser ajudant de Josep Planas en la direcci tcnica del FC Barcelona.

Palmars .





Campionat d'Espanya de futbol (5): 1919-20, 1921-22, 1924-25, 1925-26, 1927-28;
Campionat de Catalunya de futbol (9): 1918-19, 1919-20, 1920-21, 1921-22, 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1926-27, 1927-28;
Medalla d'argent als Jocs Olmpics de 1020.

Notes.


Referncies.
Diccionari del Bara. Antoni Closa, Jordi Blanco. Carton. Enc. Catalana 1999. ISBN: 8441201269 / 84-412-0126-9 EAN: 9788441201262, Pgina 342;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343722" title="Campionat del Mn d'atletisme 2003" nonfiltered="4367" processed="4351" dbindex="134398">
El 9 campionat del Mn d'atletisme, organitzat per l'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme, es va celebrar a l'Stade de France a Saint-Denis, Seine-Saint-Denis, Frana, entre el 23 i el 31 d'agost.

Resultats masculins.
Curses.
1999 |2001 |2003 |2005 |2007 


 L'equip britnic de 4x100 (Christian Malcolm, Darren Campbell, Marlon Devonish i Dwain Chambers) va quedar segon amb un temps de 38.08, per va ser desqualificat perqu Chambers va confesar haver-se dopat a l'escndol BALCO. ;
 L'equip nord-americ de 4x400 (Calvin Harrison, Tyree Washington, Derrick Brew i Jerome Young) va guanyar la prova amb un temps de 2:58.88, per van ser despossets de la medalla d'or el 28 de novembre de 2004 perqu Calvin Harrison va ser declarat culpable d'haver-se dopat en juny de 2003.  ;


Concursos.
1999 |2001 |2003 |2005 |2007 


Resultats femenins.
Curses.
1999 |2001 |2003 |2005 |2007 


Concursos.
1999 |2001 |2003 |2005 |2007 


Medaller.


 Referncies .
 Campionat IAAF 2003 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343726" title="Michael John Reiziger" nonfiltered="4368" processed="4352" dbindex="134399">

Michael John Reiziger va ser un futbolista neerlands dels 90' i 00' nascut a Amstelveen, (Pasos Baixos), el 3 de maig de 1973. Va jugar como a defensa, en tres dels grans clubs europeus: Ajax Amsterdam, AC Milan i FC Barcelona, aix com amb la Selecci neerlandesa. Ha acumulat grans ttols al llarg de la seva carrera, en la que s'ha distingit como un defensor fort (medeix 1,78 i pesa 75 kg), rpid i bon marcador.

 Trajectria .
Ajax Amsterdam (Pasos Baixos): de 1990 - 1992.
FC Volendam (Pasos Baixos): Temporada 1992- 1993.
FC Groningen (Pasos Baixos): Temporada 1993- 1994.
Ajax Amsterdam (Pasos Baixos): de 1994 - 1996.
AC Milan (Itlia): Temporada 1996- 1997.
FC Barcelona (Catalunya): de 1997 - 2004.
Middlesbrough FC (Anglaterra): Temporada 2004 - 2005.
PSV Eindhoven (Pasos Baixos): Temporada 2005 - 2007.

 Palmars .

Amb l'Ajax Amsterdam:;
2 Lligues neerlandeses: 1995 i 1996.
1 Copa neerlandesa de futbol: 1995.
1 Copa de Europa: 1995.
1 Copa Intercontinental: 1995. ;
1 Supercopa d'Europa: 1996. ;

Amb el FC Barcelona: ;
1 Supercopa d'Europa: 1997.
1 Copa del Rei: 1998;
2 Lligues espanyoles: 1997-1998 i 1998-1999.

Amb el PSV Eindhoven:;
2 Lligues neerlandeses: 2006; 2007.

Enllaos externs.
Plana web oficial de Michael Reiziger;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343727" title="Daniel Goleman" nonfiltered="4369" processed="4353" dbindex="134400">
Daniel Goleman s un psicleg nord-americ, nascut a Stockton, Califrnia, el 7 de mar del 1947. Va adquirir fama mundial a partir de la publicaci del seu llibre Intelligncia Emocional el 1995. 

Daniel Goleman, posteriorment, tamb va escriure Intelligncia Social, la segona part del llibre "Intelligncia Emocional".

Va treballar com a redactor de la secci de cincies de la conducta i del cervell de The New York Times. Ha estat editor de la revista Psychology Today i professor de psicologia en la Universitat de Harvard, universitat en la qual es va doctorar.

Goleman va ser cofundador de la Collaborative for Academic, Social and Emotional Learning al centre d'estudis infantils de la Universitat de Yale (posteriorment a la Universitat d'Illinois, a Chicago), la missi de la qual s d'ajudar les escoles a introduir cursos d'educaci emocional. 

Editat per primera vegada el 1995, Intelligencia Emocional es va mantenir durant un any i mig a la llista dels llibres ms venuts de The New York Times. Segons la web oficial de Daniel Goleman, fins al 2006, al voltant de 5.000.000 d'exemplars han estat venuts en trenta idiomes, essent best seller a molts pasos.

Enllaos externs. 
Lloc web oficial de Daniel Goleman ;
Collaborative for Academic, Social and Emotional Learning ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343729" title="Predetestinaci" nonfiltered="4370" processed="4354" dbindex="134401">
La predestinaci s un tipus de determinisme religis, que proclama que tot el dest de l'univers est previst des del principi per Du, qui posseeix omniscincia i per tant sap qu passar en un futur. La llibertat llavors existeix noms en el present, ja que Du coneix la decisi que prendr cada individu abans que sigui presa. Un dels principals defensors d'aquesta teoria va ser Joan Calv.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343734" title="Lnia evolutiva de Vulpix" nonfiltered="4371" processed="4355" dbindex="134402">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Vulpix i Ninetales.

Vulpix.

Vulpix s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i evoluciona en Ninetales.



Ninetales.

Ninetales s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i evoluciona de Vulpix.



Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343735" title="Blau de cobalt" nonfiltered="4372" processed="4356" dbindex="134403">
 El blau de cobalt s un color fred, que histricament s'obtenia utilitzant salts de cobalt . L'empresa ms important del mn que el segle XIX en fabricava fou Blaafarvevrket a Noruega, sota el crrec de Benjamin Wegner. El pigment s extraordinriament estable. 


Ja en el segle XVI, alguns compostos del cobalt eren usats per donar un to blau al vidre per no va ser allat fins que, el 1735, el qumic suec George Brandt (1694-1768) el va preparar a partir de l'arsenur.









Una mostra del color blau de cobalt:
 




















Localitzaci i usos.

 El cel pren a vegades aquesta tonalitat.  ;
.























 Aquest color t una presncia ancestral en la decoraci de peces de cermica i porcellana d'arreu del mn.  ;
























Seguint la ruta de la seda i des de Prsia l xid de cobalt necessari per aconseguir el color blau en la porcellana arribava a la Xina i les peces blanques i blaves resultants en el segle XIV quan es van conixer a Europa van esdevenir objectes de collecci molt cobejats, com ho demostra la presncia de peces de porcellana blanca i blava en bodegons i natures mortes de la pintura flamenca. 



 Blau de cobalt s de color del tramvia blau de Barcelona.

 


















 Blau de cobalt s de color de la bandera de Nicaragua.


 Blau de cobalt s el color de l'autombil esportiu de la srie 2 Lotus Elise de la fbrica anglesa Lotus Cars.

.















Vegeu tamb.
Llista de colors;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343736" title="Lnia evolutiva d'Igglybuff" nonfiltered="4373" processed="4357" dbindex="134404">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Igglybuff, Jigglypuff i Wigglytuff.

Igglybuff.

Igglybuff s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Jigglypuff.



Jigglypuff.

Jigglypuff s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona d'Igglybuff. Evoluciona en Wigglytuff.



Wigglytuff.

Wigglytuff s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Jigglypuff.



Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343737" title="Hardcore (msica)" nonfiltered="4374" processed="4358" dbindex="134405">
El hardcore s un gnere musical caracteritzat pel ritme contundent. Va sorgir del rock dur i es va dividir en diferents subestils:

el hardcore pur o techno, nascut als anys 80 amb una barreja de ritmes industrials, imitant mquines. Destaquen els DJ Javi Boss, Paul Elstak o Charlie Lownoise. Al seu torn inclou diversos subgneres:
 happy hardcore;
 gabber;
 speedcore;
 jumpstyle;

el hardcore punk, una evoluci del heavy metal en el seu vessant punk, amb lletres poltiques i barreja de cant, crits i ritmes industrials accelerats. El conreen grups com Bad Brains, Orchid o l'Odi Social. Els seus estils ms representatius sn:
 skate punk;
 hardcore meldic;
 psychobilly;
 ska punk;

hip hop hardcore o rap hardcore, nascut als Estats Units als anys 80, amb cantants con Public Enemy o DMX;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343749" title="Aldealcorvo" nonfiltered="4375" processed="4359" dbindex="134406">

Aldeacorvo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343750" title="Aldeonte" nonfiltered="4376" processed="4360" dbindex="134407">

Aldeonte s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343751" title="Barbolla" nonfiltered="4377" processed="4361" dbindex="134408">

Barbolla s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343752" title="Jurament Olmpic" nonfiltered="4378" processed="4362" dbindex="134409">
El Jurament Olmpic s un jurament realitzat per un esportista i un jutge durant la cerimnia d'obertura de cada Jocs Olmpics.

L'esportista, un de l'equip del pas organitzador, sost un extrem de la Bandera Olmpica mentre llegix el jurament, que diu: 
 

El jutge, tamb del pas organitzador, sostenint aix mateix un dels extrems de la Bandera Olmpica, diu:


Histria. 
El Jurament Olmpic, escrit per Pierre de Coubertin, va ser realitzat per primera vegada en els Jocs Olmpics d'estiu de 1920 realitzats a la ciutat d'Anvers (Blgica). Pel que fa als jurament dels jutges el primer es va realitzar en els Jocs Olmpics d'estiu de 1972 realitzats a Munic (Alemanya). 

L'atleta Victor Boin fou l'encarregat de llegir el text l'abril de 1920 en l'obertura dels Jocs Olmpics realitzats a Anvers, llegint el text:
 

Posteriorment es va canviar "jurar" per "prometre" i "pas" per "equip". La part que concerneix al dopatge va ser afegida als Jocs Olmpics d'estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austrlia).

Juraments.
Atletes i jutges que han realitzat el Jurament Olmpic sn:


Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343759" title="Bercimuel" nonfiltered="4379" processed="4363" dbindex="134410">

Bercimuel s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343760" title="Pasqual Font de Mra Chabrera" nonfiltered="4380" processed="4364" dbindex="134411">
Pasqual Font de Mra Chabrera va nixer a la ciutat de Vila-real el 28 d'abril de 1929 i es conegut per la seva etapa com a president del Vila-real CF durant molts anys. El 4 de gener de l'any 2005 mor a la seva ciutat natal.

Biografia.
Pasqual va ser futbolista durant la seva edat jove i jug en equips com el Valncia CF i el CD Castell. Es podra dir que a part de la seva passi pel futbol tamb volia la seva ciutat. Ell particip, per exemple, en la fundaci del Real Unin de Irn. A ms al crearse el C.A. Foghethecaz (l'acrnim de alguns dels cognoms de futbolistes), s'emportaren als millors. Era el 1946 i all fou l'arrel del gran arbre d'avui. S'uniren els dos equips i va nixer el C.A.F. Vila-real que amb el temps, es convertiria en el Vila-real Club de Futbol. 

Als 28 anys accept el repte de ser president amb alguns ascens. Sense la obligaci de vestir-se de curt, va contraure matrimoni el 4 de febrer del 1957 amb la seva esposa. 

Ell partici en la creaci de la indstria Taulellera de la Plana, amb la fabricaci i difusi de tots els productes Alaplana.

Desprs de alguns anys al crrec va deixar de ser president del club, tot i que sempre estaria relacionat amb ell i lligat al estimat equip de la seva ciutat.

Als anys 90 va tornar a apareixer en la primera plana grogueta al tornar al crrec com a president. Arribat ell, vingueren els anys d'esplendor del club i de l'empenta definitiva a l'ascens a les mximes categories del futbol espanyol. L'equip venia de pujar de Tercera divisi a la temporada 1990/91 a la Segona divisi B, i a partir d'aquell ascens pujaren uns anys desprs a la divisi de plata i a la temporada 1997/98 conseguiren l'ascens a la Primera divisi espanyola. Aquest any la seva dona mor i Pasqual deix de nou el crrec en mans de Fernando Roig. 
 
Recent entrat a l'any 2005 mor a Vila-real amb l'edat de 76 anys l'expresident groc.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343762" title="Boceguillas" nonfiltered="4381" processed="4365" dbindex="134412">

Boceguillas s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les pedanies d'Aldeanueva del Campanario i Turrubuelo.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343763" title="Al-Ahly SC El Caire" nonfiltered="4382" processed="4366" dbindex="134413">


L'Al-Ahly SC El Caire (en rab              ) s un club egipci de futbol de la ciutat de El Caire. Al-Ahly significa Nacional.

 Histria .
L'Al-Ahly es fund el 24 d'abril de 1907 per l'angls Mitchell Ince. s un dels clubs africans ms destacats. El seu brillant palmars compta amb ms de trenta ttols de lliga i de copa egipcis. A nivell continental ha guanyat cinc Lligues de Campions, quatre recopes africanes, tres supercopes i una copa afro-asitica (fins el 2008). L'any 2000 fou escollit per la CAF el club afric del Segle XX. El seu gran rival local s l'El Zamalek.

Colors.

Els colors del club deriven de la bandera d'Egipte d'inicis del segle XX. Els colors foren adoptats cap el 1911, quan us una samarreta a ratlles verticals vermelles i blanques. Posteriorment fou canviada per una a meitats blanca i vermella, i finalment adopt la completament vermella.


Estadis .

 Estadi Internacional del Caire
Capacitat: 74.100;
Lloc: Nasr City, Caire;
Inauguraci: 1958;

Estadi Mukhtar Al-Tetsh 
Capacitat: 8,000;
Lloc: El-Gezira, Caire ;
Inauguraci: 1909;
s l'estadi d'entrenament de l'Al-Ahly.

Palmars.

Internacional .
Lliga de Campions de la CAF 1982, 1987, 2001, 2005, 2006;
Recopa africana de futbol 1984, 1985, 1986, 1993;
Supercopa africana de futbol 2002, 2006, 2007;
Copa afro-asitica de futbol 1988;
Copa arbiga de futbol 1996;
Recopa arbiga de futbol 1995;
Supercopa arbiga de futbol 1997, 1998;

Domstic .
Lliga egpcia de futbol (33);
 1948-49, 1949-50, 1953-54, 1955-56, 1956-57, 1957-58, 1958-59, 1960-61, 1961-62, 1974-75, 1975-76, 1976-77, 1978-79, 1979-80, 1980-81, 1981-82, 1984-85;
Copa egpcia de futbol (35);
 1923-24, 1924-25, 1926-27, 1936-37, 1939-40, 1941-42, 1942-43, 1944-45, 1945-46, 1946-47, 1948-49, 1949-50, 1950-51, 1952-53, 1955-56, 1957-58, 1960-61, 1965-66, 1977-78, 1988-89, 1990-91, 2000-01, 2002-03, 2005-06, 2006-07;
Supercopa egpcia de futbol (5);
 2003, 2005, 2006, 2007, 2008;
Copa Sultan Hussein (7);
 1922-23, 1923-24, 1925-26, 1926-27, 1928-29, 1930-31, 1938-39;
Lliga del Caire de futbol (5);
 1938-39, 1941-42, 1942-43, 1947-48, 1949-50;
Lliga de la Repblica rab Unida (2);
 1960, 1961;
Copa El-Ittihad el tanshiteya  (1);
 1989;

Enllaos externs.
Official website;
Ahlycorner;
Ahly Lovers;
Web oficial dels seguidors;
Web de seguidors;
Ultres Ahlawy;
Seguidors El-Ahly;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343764" title="Al-Ahly" nonfiltered="4383" processed="4367" dbindex="134414">

Al-Ahly o Al-Ahli (en rab:       ) significa en catal Nacional. s el nom que utilitzen molts clubs de futbol del mn de parla rab. A destacar:
 Al-Ahly SC El Caire a Egipte;
 Al-Ahli Manama a Bahrain;
 Al-Ahly Bengasi a Lbia;
 Al-Ahly Trpoli a Lbia;
 Al-Ahli Doha a Qatar;
 Al-Ahli Jeddah a Arbia Saudita;
 Al-Ahli Dubai als Emirats rabs Units;
 Al-Ahli San'a' a Iemen;
 Al-Ahli Wad Medani a Sudan;

 Enllaos externs.
 Llista de clubs anomenats "Ahli" ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343765" title="Carrascal del Ro" nonfiltered="4384" processed="4368" dbindex="134415">

Carrascal del Ro s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343768" title="Fada padrina" nonfiltered="4385" processed="4369" dbindex="134416">
La fada padrina s un personatge tpic dels contes tradicionals, on representa la mgia que fa canviar la sort dels protagonistes. s una descendent de les parques romanes i dels genis islmics. Apareix per revelar una realitat oculta, concedir un do o un desig o transformar determinats objectes de la realitat. Usualment la seva presncia s espordica, noms desencalla la trama i desapareix. Algunes de les histries on hi ha una fada padrina sn la Ventafocs o la Bella Dorment. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343770" title="Bandera Olmpica" nonfiltered="4386" processed="4370" dbindex="134417">

La Bandera Olmpica s la mxima representaci del moviment olmpic. El seu s est regulat pel Comit Olmpic Internacional i t una proporci de 2:3.

La bandera Olmpica s'hissa en totes les cerimnies d'obertura dels Jocs Olmpics des d'Anvers 1920 i s baixada a la Cerimnia de clausura. Una segona bandera s utilitzada per al Jurament Olmpic dels atletes i jutges. 

Durant la histria dels Jocs, han existit tres banderes oficials, les quals possexen, a ms, una vora de serrells amb els cinc colors dels Anells Olmpics i el color blanc: 

La primera bandera va ser usada per als Jocs Olmpics d'estiu, entre Anvers 1920 i Sel 1988.
La segona bandera s usada per als Jocs Olmpics d'hivern, des dels Jocs Olmpics d'Oslo 1952 fins a l'actualitat. ;
La tercera bandera s usada per als Jocs Olmpics d'estiu, des dels Sel 1988 fins a l'actualitat. ;

Aquesta s la bandera amb la qual es porta a terme la Cerimnia d'Anvers: l'alcalde de la ciutat organitzadora lliura la bandera al President del Comit Olmpic Internacional, el qual la lliura a l'alcalde de la ciutat organitzadora dels prxims Jocs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343772" title="Casla" nonfiltered="4387" processed="4371" dbindex="134418">

Casla s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343773" title="Aiguamarina (color)" nonfiltered="4388" processed="4372" dbindex="134419">
L'aiguamarina s un color blau verds, semblant al de l'aigua del mar. Pren el nom de la gemma varietat del mineral beril, el nom de la qual ve del llat, aqua marin , aigua del mar, per referncia al color. 















Una mostra del color aiguamarina:
 















Usos.

 Aiguamarina s el color de l'autombil Jaguar xj sport 1995 de la marca anglesa Jaguar.












 Aiguamarina s el color que contenen obres pictriques.




















Vegeu tamb.
Llista de colors;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343774" title="Almucs de Castelnau" nonfiltered="4389" processed="4373" dbindex="134420">
Almucs de Castelnau o Castelnou va ser una trobairitz nascuda vers 1140 en algun lloc proper a Aviny, a la Provena. El seu nom tamb se'l pot trobar com a Almuc, Amucs, Almois, Almurs, o Almirs. 

Almucs de Castelnou era una dama noble del Gavald, probablement sortida de la famlia de Castelnau-Randon, de les baronies del Gavald. Coneguda pels seus escrits i, especialment, pels intercanvis amb Iseut de Capio.

Es creu que era la muller de Guigue de Castelnau-Randon i, doncs, la mare de Guilhem de Castelnau, nascut el 1219.

Dels seus escrits ens resta noms una estrofa d'intercanvis amb Iseut. En ella es veu com demana a Iseut com perdonar a Gui, senyor de Tornon i cavaller d'Iseut, que havia coms "una gran culpa" contra Almucs.  Per Gui, tanmateix, no es penedeix ni busca perd:
 Dama Iseut, si sabs;
que ell se'n penedeix de l'equvoc;
tan gran que ha coms amb mi,
seria just que jo tingus pietat d'ell;
per ell no vol pas reconixer el seu tort: i jo no puc tenir pietat.
Per si vos el conduu al penediment;
rpid podreu fer-me canviar. ;

Sovint se la confon amb Azalas d'Altier, tamb trobairitz, sortida de la noblesa gavaldanesa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343775" title="Cerimnia d'Anvers" nonfiltered="4390" processed="4374" dbindex="134421">
La Cerimnia d'Anvers s la cerimnia en la clausura dels Jocs Olmpics on la bandera oficial amb el smbol olmpic s lliurada per l'alcalde de la ciutat que va organitzar els anteriors jocs a l'alcalde de la ciutat que organitzar els immediats, estant present el president del Comit Olmpic Internacional. 

Aquesta cerimnia s adoptada per diversos esdeveniments entre ells els Jocs Panamericans, els Jocs Esportius Centreamericans, on baixen la bandera amb el logotip de l'organitzaci, i pel Bureau Internacional d'Exposicions (encarregada de celebrar les Fires Mundials) al tancament d'una Exposici Universal. 



 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343776" title="Castillejo de Meslen" nonfiltered="4391" processed="4375" dbindex="134422">

Castillejo de Meslen s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343777" title="Castrojimeno" nonfiltered="4392" processed="4376" dbindex="134423">

Castrojimeno s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343779" title="Campionat del Mn d'atletisme 2005" nonfiltered="4393" processed="4377" dbindex="134424">

El 10. campionat del Mn d'atletisme, organitzat per l'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme, es va celebrar a l'estadi Olmpic d'Hlsinki, Finlndia entre el 6 i el 14 d'agost.

Amb la introducci de la prova del 3000 metres obstacles per a dones, el programa de proves d'aquest campionat s'aproxima ms que mai a la igualtat entre homes i dones. Amb l'excepci dels 50 km marxa, les dones competeixen en prcticament totes les proves masculines (amb l'excepci dels 110 metres tanques i el decatl, que per a les atletes femenines sn els 100 metres tanques i l'heptatl).

Des del primer campionat del Mn d'atletisme a Hlsinki el 1983, s'han introdut set noves proves femenines:

 10000 metres, introduda el 1987.
 5000 metres, que va substituir a la prova dels 3000 metres el 1995.
 El triple salt, introdut el 1993.
 Els 20 km marxa, que va substituir els 10 km marxa el 1999.
 El salt amb perxa, introdut el 1999.
 El llanament de martell, introdut el 1999.
 Els 3000 metres obstacles, introduts el 2005.

Resultats Masculins.
Curses.
2001 |2003 |2005 |2007 |2009 


Concursos.
2001 |2003 |2005 |2007 |2009 


Resultats femenins.
Curses.
2001 |2003 |2005 |2007 |2009 


Yuliya Chizhenko va acabar segona als 1500 metres, per va ser desqualificada per obstruir a Maryam Yusuf Jamal de Bahrain, per la qual cosa Olga Yegorova s'end l'argent i la francesa Bouchra Ghezielle el bronze.

Concursos.
2001 |2003 |2005 |2007 |2009 


Medaller. 


Enllaos externs.

Resultats oficials del web de la IAAF ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343780" title="Castroserna de Abajo" nonfiltered="4394" processed="4378" dbindex="134425">

Castroserna de Abajo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343784" title="Pont-l'vque" nonfiltered="4395" processed="4379" dbindex="134426">

El pont-l'vque s un formatge de Normandia, protegit per una denominaci d'origen des de 1972. Deu el seu nom al poble de Pont-l'vque, al departament del Calvados, on s'ha fabricat tradicionalment. La primera menci s de 1230 quan se l'anomenava Augelot, nom que prov de la regi on es fabrica, el Pas d'Auge.

s un formatge de llet de vaca, pasta tova amb crosta rentada, de color beix o ataronjada. T forma quadrada i pesa un 420 grams.

El millor perode per a degustar-lo s de maig a setembre, desprs d'un afinament de 4 a 6 setmanes. Tamb s excellent entre abril i novembre.

La producci fou de 3612 tones el 1998.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343786" title="Castroserracn" nonfiltered="4396" processed="4380" dbindex="134427">

Castroserracn s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343794" title="Cerezo de Abajo" nonfiltered="4397" processed="4381" dbindex="134428">

Cerezo de Abajo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343795" title="Adela Maria Trepat i Mass" nonfiltered="4398" processed="4382" dbindex="134429">
Adela Maria Trepat i Mass (Barcelona, 1905   1964) fou llatinista i traductora.

Estudi a la universitat de Barcelona i s'hi doctor amb un estudi sobre Lucreci. Segu estudis de filologia clssica a Alemanya.

Amb Anna Maria de Saavedra treball per la Collecci Fundaci Bernat Metge (Literatura llatina), per la qual traduren les Heroides (1927) i Les Metamorfosis (1930-1932) d'Ovidi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343799" title="Cerezo de Arriba" nonfiltered="4399" processed="4383" dbindex="134430">

Cerezo de Arriba s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343802" title="Pradales" nonfiltered="4400" processed="4384" dbindex="134431">

Pradales s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Fou el resultat de la uni dels antics municipis de Ciruelos, Carabias (que estava integrat en la la Comunitat de Villa y Tierra de Maderuelo) i Pradales.

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343805" title="Glacera Beardmore" nonfiltered="4401" processed="4385" dbindex="134432">

 

La  Glacera Beardmore  a l Antrtida, s una de les glaceres ms gran del mn, amb una llargada que supera els 160 km. La glacera s un dels passatges principals del barrera de gel de Ross per les cadenes montanyoses de la reina Alexandra i de la Commonwealth de les muntanyes Transantrtiques a la plataforma Antrtica, i fou una de les primeres rutes al Pol sud.

La glacera fou descoberta per Ernest Shackleton durant l expedici Nimrod de 1908. Encara que Shackleton torn enrere abans d'arribar al Pol Sud, havia descobert la primera ruta demostrada al pol, i amb aix, es convert en la primera persona a posar peu al gran planell polar. En 1911-1912, el capit Scott i el seu grup reeixient en arribar al Pol Sud pujant el Beardmore. Tanmateix, arribaven al pol un mes desprs que Roald Amundsen i el seu equip, que havia pujat per la, fins aquell moment, desconeguda glacera Axel Heiberg.

La glacera Beardmore s'anomena aix per Sir William Beardmore, un industrial escocs patrocinador de l'expedici i nascut el 1856.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343807" title="Condado de Castilnovo" nonfiltered="4402" processed="4386" dbindex="134433">

Condado de Castilnovo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Divisi administrativa .
Est formada pels nuclis de:
La Nava: 16 hab.
Torrecilla: 15 hab.
Valdesaz: 29 hab.
Villafranca: 73 hab.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343812" title="Badia Vahsel" nonfiltered="4403" processed="4387" dbindex="134434">

La badia Vahsel s una badia d uns 10 Km. d ample a la part occidental del Luitpold Coast, Antrtida.

Aquesta badia rep el flux de la glacera Schweitzer i la glacera Lerchenfeld. Fou descoberta per l expedici Alemanya de l'Antrtida de 1911 1912, liderada per Wilhelm Filchner. Filchner l anomen aix pel capit Richard Vahsel del vaixell  expedicionari Deutschland, qui mor durant el curs de l'expedici. Filchner ms tard rebatejaria la badia com Herzog Ernst Bucht desprs que grans porcions del gel circumdant es tranqus formant una badia molt ms gran, per els exploradors posteriors mantingueren el nom original.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343815" title="Gelu" nonfiltered="4404" processed="4388" dbindex="134435">
Mara de los ngeles Rodrguez coneguda artsticament com Gelu (Granada, 1945) s una cantant andalusa retirada el 1968.

Fou especialment popular a la primera meitat dels any seixanta, prototipus de les anomenades "noies ye-ye", es va donar a conixer el 1958 al guanyar el concurs Msica al azar, de Radio Granada. Desprs de la seva victria es va traslladar a Madrid i desprs a Barcelona, on va gravar amb la discogrfica La veu del seu amo, el seus dos primers xits: Los gitanos i Despus de seis tequilas.

Aquestes canons van marcar el inici de la seva carrera, breu per intensa, amb canons exitoses com Siempre es domingo, Cuanto ms lejos estoy o Carnavalito gitano.

El 1963 va arribar a la cimera de la seva popularitat al gravar, acompanyada dels Mustang, la versi en castell de El partido de ftbol, una can de la italiana Rita Pavone. Tamb en aquesta poca va gravar alguns discos amb el solista Tito Mora, amb el que mantingu una relaci sentimental.

El 1968, en ple xit, es va retirar de la msica per dedicar-se a la vida privada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343817" title="Duruelo" nonfiltered="4405" processed="4389" dbindex="134436">

Duruelo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343818" title="Encinas" nonfiltered="4406" processed="4390" dbindex="134437">

Encinas s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343820" title="Universitat Lliure de Brusselles" nonfiltered="4407" processed="4391" dbindex="134438">




La ULB, Universit libre de Bruxelles., Universitat Lliure de Brusselles s una universitat francfona belga.

Histria.

Origen.

 La Universitat lliure de Brusselles va ser fundada el 1834, en aquest perode que va seguir la independncia de Blgica i que va conixer la desorganitzaci de l'ensenyament superior.

 Les tres universitats d'Estat fundades en l'poca neerlandesa - Gand, Suro, Louvain - perden diverses facultats. Auguste Baron i Adolphe Quetelet havien imaginat des de 1831 a la seva lgia manica Les Amis philanthropes (Els Amics filantrops) la idea d'una universitat lliure. La creaci, el 1834, de la Universitat catlica de Malines, sota la impulsi dels bisbes de Blgica, va ser el detonador que va empnyer el mn liberal a reaccionar rpidament. El jurista Thodore Verhaegen, Venerable Mestre de Els Amics filantrops, va fer el juny de 1834 una crida a una subscripci en els mitjans liberals i a les lgies del Grand Orient de Belgique en vista d'una universitat lliure que combatria  la intolerncia i els prejudicis escampant la filosofia de les Llums. Es va fer tanmateix fixar-se a Verhaegen la utopia del seu projecte, ja que que no disposava ni de professors, ni de locals, ni de diners. 

Va ser amb l'ajut del batlle de Brusselles i francma, Nicolas-Jean Rouppe, que va trobar locals a l'antic palau de Charles-Alexandre de Lorraine, a la plaa del Museu. Verhaegen va annexar al seu projecte l'Escola de medecina i va trobar professors entre els homes d'experincia del Museu de les Cincies i de les Lletres. La Facultat de dret va ser confiada a professors benvols, com Henri de Brouckre, que era tamb francma. El 20 de novembre de 1834, Auguste Baron , en el seu discurs d'inauguraci, definia l'esperit de la universitat lliure :

 Jurem inspirar els nostres alumnes, quin sigui l'objecte del nostre ensenyament, l'amor prctic dels homes que sn germans, sense distinci de casta, d'opini, de naci ; jurem ensenyar-los a consagrar els seus pensaments, els seus treballs, els seus talents a la felicitat i a la millora dels seus conciutadans i de la humanitat... 

El segle XIX.

 El primer any universitari podia comenar amb els seus trenta-vuit professors i noranta-sis estudiants. A l'origen, porta el nom d'Universitat Lliure de Blgica i es compon de quatre facultats : filosofia i lletres, dret, cincies i medecina. A partir de 1836, va canviar de nom i es va dir la Universitat Lliure de Brusselles.

 Fins a 1847, la universitat va viure de les subscripcions llanades pel Gran Orient i diverses lgies maniques del pas, com la dels Amics filantrops. A ms a ms de les dificultats financeres, l'Esglsia i l'Estat feien pesar amenaces sobre la jove Universitat lliure de Brusselles. La llei sobre l'ensenyament superior de 1835 suprimia la universitat d'Estat de Louvain, el que va permetre a la universitat catlica de Malines d'installar-se en la ciutat de la provncia de Brabant on va prendre el nom d'Universitat catlica de Louvain. Quedaven doncs dues universitats de l'Estat - Gand i Suro - que viren a la Universitat lliure de Brusselles una competidora que no podia reivindicar el monopoli del lliure pensament. Pel que fa als bisbes, lamentaven d'admetre l'existncia d'una universitat que es proclamava autnoma i que escapava aix al seu control. La premsa catlica va militar contra l'ensenyament dispensat a Brusselles. Verhaegen va respondre a tots els atacs en un discurs acadmic ressonant on va proclamar : 

Partint de la llibertat d'ensenyament, realitzem la llibertat en l'ensenyament. 

 Superant aquestes baralles, la universitat lliure es va fer una instituci reconeguda. La poblaci estudiantil anava en augment i es va poder el 1842 traslladar a un nou edifici, el Palais Granvelle situat a la rue des Sols i la rue de l'Impratrice.


El 1861 els estatuts van ser revisats i l'article 1 postular des d'aleshores que:

El lliure examen s el principi fundador en el qual la Universitat basa el seu ensenyament i la seva recerca. Predica, en matria de saber, una total llibertat de judici i el rebuig de l'argument d'autoritat. 


El 1873, la universitat va obrir la seva escola politcnica on es van poder oferir uns ensenyaments prctics.

El 1880, va ser la primera a Blgica a permetre a les dones accedir als cursos, concretament a l'Institut de farmcia. Abans d'all algunes havien anat a estudiar a universitats estrangeres, principalment a facultats de medecina. No hi havia tanmateix a Blgica cap restricci legal pel que fa a l'accs de les dones als estudis superiors. Per tradicionalment, noms els homes entraven a la universitat, i sobretot, cap escola secundria no preparava les noies per a tals estudis.


El 7 de juliol de 1886, un incendi va destruir l'ala esquerra de l'edifici a la rue des Sols. La sala acadmica, la biblioteca i una part de les colleccions mineralgiques van desaparixer a les flames. La reconstrucci va trigar sis anys.

El 20 de novembre era d'en l'obertura un dia de perms a la Universitat lliure de Brusselles per no s fins el 1888, a iniciativa dels estudiants, que es van organitzar les primeres celebracions de la Saint-Verhaegen. 

El 1893, la Universitat lliure de Brusselles es va beneficiar d'un mecenatge de gran envergadura que va acabar el desenvolupament de la Facultat de medicina : Ernest Solvay la va dotar d'un Institut de fisiologia implantat al parc Lopold a Etterbeek (aquests locals sn actualment ocupats pel Lyce mile Jacqmain, una escola secundria molt reputada, fora a la vora de la Universitat lliure de Brusselles) ; Raoul Warocqu, d'un Institut d'anatomia ; Alfred Solvay i alguns altres, d'un Institut d'higiene i de bacteriologia.

El 1899 va ser creada l'Escola de les cincies poltiques i socials.

Afers Dwelshauwers i Reclus.

Tot i l'origen certament anticlerical per malgrat aix catlic, o almenys espiritualista o deista, la universitat veur en el transcurs dels ltims decennis del segle XIX el desenvolupament d'un corrent ateu i antidogmtic aix com el desenvolupament cientfic positivista portat per Auguste Comte, que afirma la primacia absoluta de l'experimentaci i de la ra. Aquesta evoluci no es va fer sense topades. Aix, el 1890, la tesi de filosofia de Georges Dwelshauwers va provocar vius debats per les seves posicions atees mentre que les de la majoria dels professors de la facultat de filosofia i lletres eren sempre deistes.

Aquests conflictes entre doctrinaris i progressistes, desprs entre liberals i socialistes es traduiran igualment a la Universitat lliure de Brusselles per l'afer Reclus. Elise Reclus, gegraf francs anarquista, havia estat convidat a oferir un curs a la Universitat lliure de Brusselles el 1892. El 1893 en resposta a un atemptat anarquista el consell d'administraci es va oposar a la seva presncia, desaprovant aix el rector Hector Denis, primer socialista escollit en aquest lloc. All va provocar una escissi i la creaci d'una Universitat nova que va perdurar fins a la Primera Guerra Mundial.

Comenament del segle XX.

L'Institut de sociologia va ser fundat el 1902. L'any 1904 viu la creaci de l'Escola de comer Solvay. A l'endem de la Primera Guerra mundial, que va provocar la primera interrupci dels cursos de la universitat, quan Jules Bordet, professor a la Universitat lliure de Brusselles se li atorga el Premi Nobel de Medecina (1919), es considera el traslladat en resposta al creixement de les necessitats en espai i a la demolici del palau Granvelle a conseqncia dels treballs d'una via de tren soterrada al centre de brusselles. Els treballs comencen el 1921 per l'edifici U inaugurat el 1924. La construcci de l'edifici A (que no s doncs l'edifici ms antic contrriament a una idea rebuda) (1924-1928) s sostinguda financerament per la Belgian American Educational Foundation (hereva de la Commission for Relief in Belgium (CRB)), una organitzaci americana (presidida per Herbert Hoover) destinada a restaurar l'ensenyament universitari a Blgica ferit per la guerra. Participa igualment amb la famlia Tournay-Solvay al finanament de la ciutat Hger oberta el 1933. El 1939, s inaugurat l'Institut de cancerologia Bordet, al boulevard de Waterloo.

 Neerlands i naixement de la Vrije Universiteit Brussel.

Certs cursos van ser donats en neerlands a la Universitat lliure de Brusselles des de 1935 a la facultat de Dret, i el 1963 a gaireb totes les facultats. La Universitat lliure de Brusselles es va escindir l'octubre de 1969 segons la llengua, donant a llum la Vrije Universiteit Brussel (neerlandfona). Aquesta escissi va ser confirmada per una llei el 1970 que va consagrar la separaci total de les dues entitats.

Situaci actual.

La universitat s principalment implantada sobre tres campus : el campus del Solbosch i el campus de la Plaine a Ixelles, i el campus rasme a Anderlecht. El principal s el del Solbosch, que acull l'administraci central i la majoria de les facultats. El campus de la Plaine acull la Facultat de les cincies, l'Institut de farmcia i l'Institut d'arquitectura Victor Horta. La Facultat de medecina i l'Hospital universitari rasme estan per la seva banda installats al campus d'Anderlecht.

La Universitat lliure de Brusselles s totalment independent de la Vrije Universiteit Brussel (VUB) tot i que el nom d'aquesta sigui l'exacte equivalent en neerlands del nom d'aquella, i que sn venes a l'antiga plaine des Manuvres (campus de la Plaine).

Facultats, instituts i escoles.

 Facultat de Filosofia i Lletres;
 Departament d'Arts i arqueologia;
 Departament d'Histria;
 Departament de Llenges i literatures;
 Departament de Filosofia i Cincies de les religions;
 Departament de Cincies de la Informaci i la comunicaci;
 Facultat de dret;
 Departament de Dret;
 Escola de Cincies criminolgiques;
 Facultat des Cincies socials, poltiques i econmiques;
 Departament de Cincies socials;
 Departament de Cincies poltiques;
 Departament de Cincies econmiques;
 Institut de Cincies del treball;
 Solvay Business School;
 Institut d'Estudis Europeus;
 Secci econmica;
 Secci jurdica;
 Secci poltica;
 Secci Histria i Cultures;
 Facultat des Cincies psicolgiques i de l'Educaci;
 Facultat de Cincies;
 Departament d'Informtica;
 Departament de Biologia;
 Departament de Biologia dels organismes;
 Departament de Biologia molecular;
 Departament de Qumica;
 Departament de Geografia;
 Departament de Matemtiques;
 Departament de Fsica;
 Departament de Cincies de la terra i del medi ambient;
 Escola interfacultats de bioenginyeria;
 Institut de Gesti de del Medi Ambient i Disposici del Territori;
 Facultat de Medecina;
 Escola de Sanitat Pblica;
 Institut Superior d'Educaci fsica i de kinesiterpia;
 Institut de farmcia;
 facultat de Cincies Aplicades;
 Escola interfacultats de bioenginyeria;

Depenent igualment de l'Universitat lliure de Brusselles :

 Escole d'infermeria i de tocologia;
 Institut Superior d'Arquitectura Victor Horta;


Museus de la Universitat Lliure de Brusselles.

La Universitat lliure de Brusselles disposa d'onze museus als quals s'afegeixen colleccions universitries poc accessibles al pblic (cartoteca geogrfic, geologia i mineralogia, instruments elctrics antics, motlles en guix, numismtica...). 

Centre de Cultura cientfica;
Centre de Recerques i d'Estudis tecnolgics de les Arts plstiques;
Ecomuseu del riu Viroin;
Experimentarium;
 Jard botnic Jean Massart ;
Museu d'art contemporani - Salle Allende;
Museu-biblioteca Michel de Ghelderode;
Museu d'Anatomia i d'Embriologia humanes;
Museu de la Medecina;
Museu de les Plantes medicinals i de la Farmcia ;
Museu de Zoologia;

Plana web dels museus de l'Universit libre de Bruxelles

Nobel.

La Universitat Lliure de Brusselles ha vist quatre dels seus diplomats o professors recompensats amb el premi Nobel i no tres com sovint es diu. Henri La Fontaine se sovint oblidat (potser perqu no ha estat professor contrriament als altres tres). 

 Henri La Fontaine (1854   1943) : premi Nobel de la pau el 1913.
 Jules Bordet (1870 - 1961) : premi Nobel de medecina el 1919.
 Albert Claude (1899-1983) : premi Nobel de medecina el 1974.
 Ilya Prigogine (1917 - 2003) : premi Nobel de qumica el 1977.


Premi Francqui.

En el transcurs d'aquests deu darrers anys a diversos professors de la Universitat lliure de Brusselles se'ls ha atorgat el premi Francqui.

 ric Remacle;
 Paul Magnette;
 Marc Henneaux;
 Marc Parmentier;
 Mathias Dewatripont;
 tienne Pays;
 Gilbert Vassart;
 Jacques Urbain;
 Marc Wilmet;
 Franois Englert;
 Pierre Gaspard;

Medalla Fields.

Una medalla Fields ha estat atorgada a Pierre Deligne el 1978.

Doctors Honoris Causa.

La Universitat lliure de Brusselles honora igualment personalitats de renom per les seves activitats diverses nomenant-los doctors honoris causa.

 1973 : Salvador Allende;
 1979 : Maurice Bjart, Paul Delvaux;
 1984 : Simone Veil, Willy Brandt, Nelson Mandela, Andre Sakharov, Altiero Spinelli;
 1987 : Abdou Diouf, Shimon Peres, Sandro Pertini, Mrio Soares;
 1989 : Dona Corna, Fang Lizhi;
 1990 : Alexander Dub ek;
 1991 : Bronis aw Geremek, Arpad Gnc, Vclav Havel;
 1992 : Fdrico Mayor, Hubert Reeves;
 1993 : Edgar Morin;
 1994 : Simon Wiesenthal, Albert II de Monaco, Pierre Alechinsky;
 1995 : Thodore Angelopoulos, Andr Delvaux, Henri Storck, Andrzej Wajda;
 1996 : Immanuel Wallerstein, Baron Arthur Haulot, Marek Edelman;
 1997 : Marc Van Montagu, Andr Capron;
 1998 : Claude Allgre;
 1999 : Jean-Didier Vincent;
 2000 : Louise Arbour, Nora Irma Morales De Cortinas, Simone Susskind, Wassyla Tamzali, Joaquim Chissano;
 2001 : Toots Thielemans (ttol atorgat juntament amb la Vrije Universiteit Brussel);
 2002 : Hywel Ceri Jones, Domenico Lenarduzzi, Alan Smith, Anglique Verli;
 2004 : Philippe Busquin;
 2005 : Fadela Amara, Baltasar Garzn Real, Pierre Goldschmidt, Alpha Oumar Konar, Robert Maistriau, Radhia Nasraoui;
 2007 : Nawal el Saadawi;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343821" title="Lnia evolutiva de Zubat" nonfiltered="4408" processed="4392" dbindex="134439">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Zubat, Golbat i Crobat.

Zubat.

Zubat s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i volador i evoluciona en Golbat.




Golbat.

Golbat s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i volador i evoluciona de Zubat. Evoluciona en Crobat.




Crobat.

Crobat s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i volador i evoluciona de Golbat.



Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343827" title="Rafael Cabrisas i Palau" nonfiltered="4409" processed="4393" dbindex="134440">
Rafael Cabrisas i Palau (Cadaqus, Alt Empord, 8 d'octubre de 1888 - 29 d'abril de 1950) fou un instrumentista i compositor de sardanes. 

Noms va rebre llions del seu pare i va adoptar una tendncia autodidctica, interpretant piano, clarinet i contrabaix, i conreant tamb la composici. Ell si que va exercir l'ensenyana musical i pels volts dels anys 40 comptava amb un historial destacable a la seva vila nadiua, quasi sempre practicat desinteressadament. Una de les seves sardanes: Cap de Creus, s'ha mantingut constant en les programacions.

Referncies.

 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343831" title="Fresno de la Fuente" nonfiltered="4410" processed="4394" dbindex="134441">

Fresno de la Fuente s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343832" title="Terra de Graham" nonfiltered="4411" processed="4395" dbindex="134442">
 

La terra de Graham  s una porci de la Pennsula Antrtica al nord d'una recta que uneix Cap Jeremy i Cap Agassiz. La descripci de la terra de Graham s coherent amb l  acord de 1964 entre el Comit de noms Antrctics angls i el Comit assessor per als noms Antrtics dels Estats Units, en el qual el nom de "Pennsula Antrtica" s'aprovava per a la pennsula principal de l Antrtida, i els noms  terra de Graham  i Terra de Palmer per a les porcions del nord i del sud, respectivament.

La terra de Graham obt el seu nom de sir James R. G. Graham, primer Lord de l'Almirallat Britnic durant l exploraci de John Biscoe a la zona oest de la terra de Graham en 1832. s part del territori britnic Antrctic.

La terra de Graham s la zona del continent Antrtic ms propera a Amrica del Sud.. 

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343833" title="Grajera" nonfiltered="4412" processed="4396" dbindex="134443">

Grajera s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343850" title="Terra de Coats" nonfiltered="4413" processed="4397" dbindex="134444">
 

La Terra de Coats s una regi de l Antrtida que s cap a l'oest de Queen Maud Land i forma la costa oriental del mar de Weddell, estenent-se en direcci nord-est cap al sud-oest entre 2000 O i 3600 O. La part nord-est fou descoberta per l Scotia per William S. Bruce, lder de l'expedici Antrtica nacional escocesa de 1902-1904. Bruce va posar-li el nom de Coats Land per James Coats, Jr., i el major Andrew Coats, els dos patrocinadors principals de l'expedici.

Caird Coast. 

El desembre de 1914 i gener de 1915, com a part del recorregut de la fracassada expedici Imperial Transantrtica, Ernest Shackleton continu l'exploraci cap al sud, unint la descoberta de Bruce amb la terra que Wilhelm Filchner havia descobert amb el Deutschland el 1912.

Caird Coast s la porci de la costa de la terra de Coast ubicada entre el final de la glacera Stancomb-Wills, en 2000 O, i la glacera Hayes, en 2754 O. Shackleton l'anomen aix per sir James Key Caird, patr de l'expedici Endurance.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343854" title="Francisco Maldonado" nonfiltered="4415" processed="4398" dbindex="134446">
;
Francisco Maldonado (Salamanca, 1480 - Villalar, 24 d'abril de 1521) fou un capit castell, dirigent de la Revolta de les Comunitats de Castella.

Era senyor del petit concejo d'El Maderal, en l'actual provncia de Zamora, del que rebia un tribut en diners, espcies i treball, i gaudia de la facultat de nomenar al justcia i al escribano, donant el vistiplau a les ordenances, i proposant al beneficiari de l'esglsia. Alguns autors consideren que aquestes prerrogatives, encara que retallades pel que fa a un estat feudal, tenien mplies contrapartides en benefici del concejo, ja que els Reis Catlics van defensar als concejos enfront dels senyors, donant-los opci a defensar els seus drets davant els tribunals, el que seria la causa de la implicaci dels Maldonado en la revolta comunera. Uns altres consideren que tal argument ve desmentit pels fets com s'evidencia en l'aliana entre els sectors de la petita noblesa del llinatge dels Maldonado amb la incipient burgesia i les classes populars de la ciutat, en contra de la poltica imperial de Carles V. 

Al principi va ser el seu cos Pedro Maldonado l'encarregat per la Junta a Salamanca de dirigir les milcies salmantines. No obstant aix, degut que era gendre d'un dels ms propers collaboradors del rei Carles I, el Comte de Benavente, el seu lideratge causava algun recel als estaments populars de la ciutat, pel que va passar a capitanejar-les el seu cos: Francisco Maldonado. Resolts aquests recels, van compartir el lideratge. Ambds van ser fets presoners l'abril de 1521 en Villalar. Francisco Maldonado va ser executat en Villalar amb els tamb famosos Bravo i  Padilla. La pena de mort del seu cos Pedro, no obstant aix, no es va executar fins a un any desprs. El pend dels comuners de Salamanca, nic vestigi existent de la gesta i recentment restaurat, es conserva a la capella de Talavera, de la catedral vella de Salamanca.

 Antecedents . 
Carles I va arribar a Castella actuant de manera que va molestar profundament als seus nous sbdits: 
Coronar-se rei, a la mort de Ferran II d'Arag en 1516, quan vivia la seva mare, la reina Joana I de Castella, ;
Nomenar successor del Cardenal Cisneros, mort en 1517, com arquebisbe de Toledo a un flamenc de 20 anys, Guillaume de Croy, i reparteix crrecs entre els seus afins de Gant. ;
A la mort de l'emperador Maximili I d'Habsburgo, convoca Corts per a aconseguir diners (Servei) amb el qual proclamar-se Emperador a Alemanya. ;
El descontentament s'estn per Castella, i els regidors de Toledo envien missatgers a altres ciutats per a reclamar el vot en contra: al prohibir-los Carles que ho seguissin fent, pren el relleu Salamanca, aconseguint que les Corts, reunides a Santiago de Compostella votin en contra de la comanda real. Carles suspn les Corts, i convoca unes altres a la seva mida a La Corunya, el que encn la metxa dels disturbis, que comencen amb la revolta del Regidor de Segvia, Juan Bravo. 

Carles marxa a Alemanya, deixant com regente Adri d'Utrecht, que decideix ofegar en sang la rebelli, per altres ciutats com Toledo i Madrid la donen suport i ha de retirar-se a Arvalo, mentre els regidors de les ciutats revoltades constituxen la Santa Junta a vila, que desprs es trasllada a Tordesillas per a aconseguir el suport de la reina Joana, el que no assoleixen perqu efectivament la troben boja. Carles aconsegueix atreure's als components de l'alta noblesa al seu bndol, per l'incendi de Medina del Campo per part de l'exrcit real, atreu al poble pla a la causa comunera. 
 Salamanca . 
 
A Salamanca era regidor Pedro Maldonado Pimentel, Senyor de Babilafuente, que va donar la rebelli des del principi. No obstant aix, a causa del seu parentiu amb un dels ms propers collaboradors del rei Carlos I (era gendre del Comte de Benavente), el seu lideratge causava algun recel pel que les capitanej el seu cos Francisco Maldonado. Resolts aquests recels, van compartir el lideratge. Francisco va ser nomenat Capit general de les milcies salmantines i comissionat per la ciutat per a demanar l'ajuda del rei de Portugal a favor de l'alliberament de Joana.

Per la ciutat de Salamanca, integren la Junta:
Diego de Guzmn, hisendat,
Fr. Diego de Almaraz, comendador de l'Orde de Sant Joan,
Francisco Maldonado.
Pedro Snchez, cinter.
Juan de Villoria, pelleter.

 La Guerra . 
La lluita va prosseguir, i Francisco Maldonado va acudir, al capdavant d'un exrcit salmanti compost per 200 homes a cavall i 6.000 peons, a ajudar Juan de Padilla i al bisbe Antonio de Acua a vncer el 21 de febrer de 1521 a Francs de Beaumont, realista refugiat a Torrelobatn, capturant-lo per respectant la seva vida. Francisco es fa crrec de les tropes de Juan de Ribera Els reforos que el Condestable de Castella porta a l'exrcit real, juntament amb errors propis, provoquen la derrota dels comuneros en Villalar el 23 d'abril. La matinada del 24, Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado sn executats desprs d'un simulacre de judici. A continuaci, s'implanta un rgim de delacions contra els comuners, incitant a la denncia als ciutadans per a aix salvar-se ells mateixos. En la denncia del Llic. Martn de la Vila contra els comuners de Salamanca, es diu textualment:

  Els diputats pels llinatges Francisco Maldonado i San Miguel mereixen mil morts per alborotadors i dolents.

El 12 de maig, el seu cadver s traslladat a Salamanca. El 20 de maig, Pedro Maldonado s tancat en la pres de Simancas.L'1 d'octubre Carles, ja Emperador, dna un perd general exceptuant 293 nobles, entre els quals es troba Pedro Maldonado, executat a SimancasEn 1523 va dictar una Real Cdula convalidant els processos.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343860" title="Navares de Ayuso" nonfiltered="4416" processed="4399" dbindex="134447">

Navares de Ayuso s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343861" title="Himne d'Apollo" nonfiltered="4417" processed="4400" dbindex="134448">
L'Himne d'Apollo s un fragment musical del 138 aC que constitueix la pea musical notada ms antiga conservada a Occident. Estava inscrit a una pedra al santuari de Delfos i sembla que esta pensat per ser interpretat amb una ctara. Probablement va ser escrit per lloar el du Apollo als jocs pitis


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343862" title="Partit dels Treballadors Somalis" nonfiltered="4418" processed="4401" dbindex="134449">
Partit dels Treballadors Somalis (PTS)  fou un partit radical d'esquerra somali format el 1978 a Aden, desprs de l'aliana de Siad Barre amb els americans. Era pro sovitic per tenia algunes discrepncies estratgiques amb el Partit Comunista de Somalia. El partit es declarava secular i oposat a la divisi en clans. En aquest temps tots els partits que es formaven clandestinament o a l'exili estaven basats en un clan. El Partit va fracassar en atreure militncia i els seus membres mai van passar del centenar, prcticament el seu comit central, tot i els seus esforos.  El partit es va fusionar amb el Front de Salvaci de Somalia i el Front Democrtic d'Alliberament de Somlia (una supra organitzaci dominada pel Partit Comunista de Somalia) l'octubre de 1981 a Aden, i es va formar el Front Democrtic de Salvaci de Somlia, progressivament decantat cap a una afiliaci de clan majeerteen. El membres procedents d'aquesta organitzaci foren purgats el 1984.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343863" title="Al-Ahli SC Jeddah" nonfiltered="4419" processed="4402" dbindex="134450">


L'Al-Ahli SC Jeddah (en rab               ) s un club rab de futbol de la ciutat de Jeddah. Al-Ahly significa Nacional.

Histria.
L'Al-Ahli va ser fundat el 1937. Abans de l'actual nom s'anomen Al-Thaghar. Luiz Felipe Scolari en fou entrenador l'any 1982.

 Palmars .
Lliga saudita de futbol: 2;
1978, 1984.

Copa del Prncep saudita de futbol: 4;
1970, 1998, 2002, 2007;

Copa del Rei saudita de futbol: 10;
1962, 1965, 1969, 1970, 1971, 1972, 1977, 1978, 1979, 1983;

Copa Federaci saudita de futbol: 3;
2001, 2002, 2007;

Copa arbiga de futbol: 1;
2002;

Copa del Golf de futbol: 2;
1985, 2002;

Jugadors destacats.
  Roberto Acua;
  Ibrahim Said;
  Mohamed Barakat;
  Bouchaib El Moubarki;
  Mamadou Diallo;
  Khaled Badra;
  Haykel Gmamdia;
  Hassan Turki Attiya;
  Malek Mouath;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343865" title="DjVu" nonfiltered="4420" processed="4403" dbindex="134451">


DjVu (pronunciat deja-vu) s un format de fitxer d'ordinador dissenyat principalment per a emmagatzemar imatges escanejades. Es caracteritza per incorporar avanades tecnologies com ara separaci de capes d'imatges, crrega progressiva, codificaci aritmtica i compressi sense prdua per a imatges bitonals (dos colors), permetent que imatges d'alta qualitat s'emmagatzemin en un mnim d'espai.

La crrega (o descrrega) progressiva fa al format ideal per a imatges servides des d'Internet. DjVu ha estat promogut com una alternativa al PDF, i en l'actualitat supera a aquest format en la majoria dels documents escanejats. Aix li ha portat a ser mpliament utilitzat en la distribuci de llibres de matemtiques en les xarxes d'intercanvi de fitxers (Emule, BitTorrent, etc.). Igual que PDF, DjVu pot contenir una capa de text obtinguda mitjanant un procs d'OCR (Optical Character Recognition), fent fcil les operacions de copiat i enganxat en altres documents.

La tecnologia de DjVu va ser originriament desenvolupada per Yann Li Cun, Lon Bottou, Patrick Haffner i Paul G. Howard en els laboratoris de AT&T en 1996. DjVu s un format de fitxer obert. Les especificacions del format i el codi font de la biblioteca de referncia estan publicades i es troben disponibles. La propietat dels drets per al desenvolupament comercial del programari de codificaci ha sigut transferit a distintes companyies a travs dels anys, incloent AT&T i LizardTech. Els autors originals mantenen una implementaci GPL anomenada DjVuLibre.

L'any 2002 el format DjVu va ser triat per Internet Arxive com el format amb el qual el seu projecte "Million Book Project" proporciona llibres escanejats de domini pblic de forma online (conjuntament amb TIFF i PDF).

 Comparaci amb PDF .
La principal diferncia entre DjVu i PDF s que el primer s un format de grfics rasteritzats, en tant que el segon s un format de grfics vectorials. Aix implica les conseqncies segents:

 Els documents escanejats en format DjVu (.djvu) sn ms petits que els PDF (.pdf).
 La resoluci mxima d'un arxiu DjVu est prefixada (s'especifica en crear-lo). En canvi, un arxiu PDF pot ampliar-se o reduir-se arbitrriament, sempre que la imatge font estigui en format vectorial (no ho sn aix les imatges escanejades), sense perdre la seva qualitat.
 Els carcters d'un arxiu DjVu sn imatges, no fa servir fonts tipogrfiques. PDF s que utilitza fonts, que poden no venir empaquetades dins de l'arxiu, per la qual cosa si no es troben en el sistema, s'utilitza una altra que s que estiga disponible.

El format PDF proporciona diferents maneres d'incloure i presentar imatges rasteritzades, que sovint s'utilitzen per a crear arxius amb documents escanejats. Aquests arxius tenen les mateixes limitacions que els arxius DjVu.

 Enllaos externs .

 Una implementaci Open Source de DjVu ;
 DjVuZone.org Collecci de recursos no comercials sobre DjVu ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343867" title="Navares de Enmedio" nonfiltered="4421" processed="4404" dbindex="134452">

Navares de Enmedio s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Enllaos externs.
Pgina web de l'Associaci Santiago Apstol de Navares de Enmedio;
Pgina web del Grupo de Dulzaineros El Azoguejo;
Pgina Web del Forn d'Asar El Rufo;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343870" title="Navares de las Cuevas" nonfiltered="4422" processed="4405" dbindex="134453">

Navares de las Cuevas s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343871" title="Glotnim" nonfiltered="4423" processed="4406" dbindex="134454">
Un glotnim s la paraula que s'usa per referir-se a una llengua. Els noms reconeguts de llenges estan recollits a la Llista de codis ISO 639-3, per hi ha diverses polmiques obertes entorn els glotnims
quan hi ha ms d'un nom per al mateix idioma, com el valenci i el catal;
quan la distinci entre llengua i dialecte no s clara;
quan es tracta d'una llengua de transici, un pidgin o un idioma encara no consolidat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343872" title="Poecilia rositae" nonfiltered="4424" processed="4407" dbindex="134455">

 Poecilia rositae s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Guatemala

 Referncies .



Bibliografia.

 Meyer, M. K., K. Schneider, A, C. Radda, B. Wilde & M. Schartl: A new species of Poecilia, subgenus Mollienesia, from upper ro Cahabn system, Guatemala, with remarks on the nomenclature of Mollienesia petenensis (Gnther, 1866) (Teleostei: Cyprinodontiformes: Poeciliidae). Zool. Abh., Staat. Mus. Tierk. Dresden v. 54: 145-154. Any 2004.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343874" title="Poecilia salvatoris" nonfiltered="4425" processed="4408" dbindex="134456">

 Poecilia salvatoris    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Hbitat.

s una espcie d'aigua dola.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343876" title="Pajarejos" nonfiltered="4426" processed="4409" dbindex="134457">

Pajarejos s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343877" title="Al Ahli Manama" nonfiltered="4427" processed="4410" dbindex="134458">


L'Al Ahli Manama (en rab                ) s un club de Bahrain de futbol de la ciutat de Manama. Al-Ahly significa Nacional.

Histria.
El club va ser fundat l'any 1936. Anteriorment al nom actual s'anomen Al Nusoor.

Jugadors destacats.
Hassan Zulaikh;
Ala'a Hubail;
Ali Saeed;
Mohammed Hubail;
Mohammed Husain;

 Palmars .
Lliga de Bahrain de futbol: 5;
 1959, 1969, 1972, 1977, 1996,

Copa del Rei de Bahrain de futbol: 8;
 1960, 1968, 1977, 1982, 1987, 1991, 2001, 2003;

Copa de Bahrain de futbol: 1;
 2007;

 Enllaos externs .
 Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343878" title="Prdena" nonfiltered="4428" processed="4411" dbindex="134459">

Prdena s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343881" title="San Pedro de Gallos" nonfiltered="4429" processed="4412" dbindex="134460">

San Pedro de Gallos s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343882" title="Poecilia sphenops" nonfiltered="4430" processed="4413" dbindex="134461">

  Poecilia sphenops   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total i les femelles els 10.

Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mxic fins a Colmbia.

 Referncies .


Bibliografia.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 ZipCodeZoo.com ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343883" title="Santa Marta del Cerro" nonfiltered="4431" processed="4414" dbindex="134462">

Santa Marta del Cerro s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343884" title="Poecilia sulphuraria" nonfiltered="4432" processed="4415" dbindex="134463">

  Poecilia sulphuraria   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343885" title="Al Ahly Bengasi" nonfiltered="4433" processed="4416" dbindex="134464">


L'Al Ahly Bengasi (en rab              ) s un club libi de futbol de la ciutat de Bengasi. Al-Ahly significa Nacional.

Histria.
El club va ser fundat l'any 1950. El seu primer president fou Mohammed Bashir Al-Mogherbi. Les arrels del club estan en el partit poltic anomenat societat Omar al Mukhtar.

 Palmars .
 Lliga lbia de futbol    4;
1970, 1972, 1975, 1992 ;

 Copa lbia de futbol   2;
1987, 1996;

Enllaos externs.
Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343887" title="Poecilia teresae" nonfiltered="4434" processed="4417" dbindex="134465">

  Poecilia teresae   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Belize.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343889" title="Santo Tom del Puerto" nonfiltered="4435" processed="4418" dbindex="134466">

Santo Tom del Puerto s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343890" title="Partit Comunista Somali" nonfiltered="4436" processed="4419" dbindex="134467">
El Partit Comunista Somali fou fundat a Somalilndia als anys trenta i es va estendre a la Somlia Italiana i Ogaden durant l'administraci britnica (1941-1950). Quan el 1969 els militars comunistes van agafar el poder va aportar quadres dirigents i va tenir fora contacte amb el Partit Comunista Itali. 

El 1976 es va diluir en el Partit Socialista Revolucionari Somali. La seva publicaci es deia Xiddigata.

L'abril del 1978, desprs del trencament del general Siad Barre amb la Uni Sovitica, es va formar a Aden el Front Democrtic d'Alliberament de Somlia (FDAS) amb antics membres del partit, dissidents del Partit Socialista Revolucionari Somali i alguns independents. Aquest grup va existir fins el 1981 quan es va fusionar al Partit dels Treballadors Somalis (altres dissidents del PSRS, ms radicals) i el Front de Salvaci de Somlia per formar el Front Democrtic de Salvaci de Somlia (FDSS), i encara que probablement es va reconstituir el 1991 degu desaparixer no massa temps desprs. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343892" title="Poecilia vandepolli" nonfiltered="4437" processed="4420" dbindex="134468">

 Poecilia vandepolli    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total i les femelles els 6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Curaao.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343893" title="Seblcor" nonfiltered="4438" processed="4421" dbindex="134469">

Seblcor s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343894" title="Front Democrtic per l'Alliberament de Somlia" nonfiltered="4439" processed="4422" dbindex="134470">
El Front Democrtic per l'Alliberament de Somlia (FDAS) fou la organitzaci del antic Partit Comunista Somali, quan es va separar del rgim de Siad Barre el 1978. Fou fundat l'abril de 1978 amb dissidents del Partit Socialista Revolucionari Somali, la majoria procedents del antic Partit Comunista Somali . El seu cap fou Hassan Ali Mireh, antic ministre d'educaci de Barre.

Es va fundar a Aden, al Iemen del Sud. L'octubre de 1981 es va fusionar amb el Partit dels Treballadors Somalis i el Front de Salvaci de Somlia per formar el Front Democrtic de Salvaci de Somlia (FDSS). Quan els ex militars majeerteens es van fer amb el control de la organitzaci el 1984, i van comenar les purgues el Front va rebre l'ajut sovitic i etop i el lder del grup, Abdullahi Yusuf Ahmed, i altres dirigents foren arrestats (1984) i finalment el 1986 Mireh va assolir la direcci de la organitzaci, per no aconsegu el seu control i va dimitir el 1988.

El 9 de gener de 1991 Mireh encara parlava en nom de la organitzaci FDSS  . El 2 d'abril de 1991 estava exiliat a Arbia Saudita i parlava en nom de la seva antiga organitzaci que sembla que devia recuperar la seva independncia organitzativa  per en tot cas com un grup minoritari sense cap incidncia real fora d'un grup d'exiliats.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343895" title="Al-Ahly SC Trpoli" nonfiltered="4440" processed="4423" dbindex="134471">


L'Al-Ahly SC Trpoli (en rab              ) s un club libi de futbol de la ciutat de Trpoli. Al-Ahly significa Nacional.

Histria.
El club va ser fundat el 19 de setembre de 1950. El nom del club fou escollit desprs que les autoritats britniques refusessin el nom Al Istiklal (Independncia).

 Palmars .
Lliga lbia de futbol: 10;
1964, 1971, 1973, 1974, 1978, 1984, 1993, 1994, 1995, 2000;

Copa lbia de futbol: 5;
1976, 1994, 2000, 2001,2006 ;

Supercopa lbia de futbol: 1;
2000;

Enllaos externs.
 Web de seguidors;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343899" title="Sotillo" nonfiltered="4441" processed="4424" dbindex="134472">

Sotillo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343901" title="Urueas" nonfiltered="4442" processed="4425" dbindex="134473">

Urueas s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografa .


 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343903" title="Poecilia velifera" nonfiltered="4443" processed="4426" dbindex="134474">

 Poecilia velifera    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total i les femelles els 18.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-est de Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343905" title="Valle de Tabladillo" nonfiltered="4444" processed="4427" dbindex="134475">

Valle de Tabladillo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343907" title="Poecilia vivipara" nonfiltered="4445" processed="4428" dbindex="134476">

  Poecilia vivipara   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: des de Veneuela fins al Riu de la Plata (Argentina). Introdut a Puerto Rico i a Martinica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343909" title="Valleruela de Seplveda" nonfiltered="4446" processed="4429" dbindex="134477">

Valleruela de Seplveda s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografa .


 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343910" title="Poecilia wandae" nonfiltered="4447" processed="4430" dbindex="134478">

 Poecilia wandae    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poeser, F. N.: Geographic variation in Poecilia Bloch and Schneider, 1801 (Teleostei: Poeciliidae) with descriptions of three new species and lectotypes for P. dovii Gnther, 1866 and for P. vandepolli van Lidth de Jeude, 1887. A: From the Amazon R. to the Amazon molly and back again. The evolution and systematics of the genus Poecilia Bloch and Schneider, 1801. Proto. zase. Obshch. estest. kanzan. univ., Captol 5 (Tesi): 44-69. Any 2003.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343915" title="Ventosilla y Tejadilla" nonfiltered="4448" processed="4431" dbindex="134479">

Ventosilla y Tejadilla s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


 Administracin .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343916" title="Poecilia wingei" nonfiltered="4449" processed="4432" dbindex="134480">

 Poecilia wingei    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Les femelles poden assolir els 2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343917" title="Escola Ginesta de la Guineueta" nonfiltered="4450" processed="4433" dbindex="134481">
L'Escola Ginesta de la Guineueta, a l'actual districte de Nou Barris (Barcelona), va ser una escola activa, cristiana  i catalana fundada als anys 60, durant el franquisme, amb l'objectiu de formar als fills dels immigrants provinents d'Espanya i catalans residents al barri, on no hi havia cap escola. La particularitat de l'escola era que, immersos en un rgim dictatorial, impartia les matries des d'una visi catalana, en llengua catalana, i seguint un mtode d'ensenyament actiu. Aquesta filosofia, que ms tard s'extendria en la xarxa educativa, es basava en fer participar a l'alumnat de l'aprenentatge, de manera que es generava un feedback entre alumnes i professors. 

L'escola estava situada a la Via Favncia, en el barri de la Guineueta de Barcelona fent frontera amb el barri de Canyelles. El centre educatiu va ser emparat per la parrquia del barri, Sant Mateu i per la iniciativa del Mossn Josep Maria Comerma. Es tractava d'una escola de barri, senzilla, humil, per efica. L'escola, que va iniciar els seus cursos l'any 1965, es va veure obligada a tancar 30 anys desprs, al 1995.

Histria.

La histria de l'Escola Ginesta es remunta a l'any 1965. Quan l'escola comenava a fer les seves primeres passes, la ginesta cobria grans extensions amb el seu groc fosc, on actualment avui s'aixequen immensos blocs de pisos. D'aquesta manera, mirant l'entorn, es va decidir el nom de l'escola: es diria Escola Ginesta.

Al barri, comenava a crixer una collectivitat de persones humils i treballadores. Alguns eren catalans, per la majoria no ho eren. Provenien de Castella, Andalusia, Galcia, Extremadura, Mrcia que un bon dia amb el farcell a l'espatlla van decidir buscar una terra ms agrada envers la suor del seu treball.

Vingueren a Catalunya, a Barcelona, i la ciutat ja era llavors una ciutat immensa, preparada per sumir en l'anonimat qualsevol persona que noms ports el seu treball i unes mans per realitzar-lo. Alguns d'aquests immigrants van aixecar la seva nova llar al nou barri de la Guineueta. 

El barri creixia depressa. Els seus nous habitants, que ja han fet noves arrels en aquesta terra i ja tenen algun fill nascut a Catalunya, s'adonen que no disposen d'una escola que, sense oblidar la terra dels seus pares i mares, ensenyi els seus fills a conixer i estimar la terra on han nascut. Els immigrants, que han aconseguit una millor vida, volen una escola que - a ms d'ensenyar les assignatures bsiques - ensenyi als seus fills la llengua i la cultura d'una terra que haur de ser la seva per sempre ms: Catalunya.

Per no bufaven vents favorables per la creaci d'una escola d'aquest tipus: amb el rgim de Franco, feia anys que l'ensenyament del catal estava prohibit. I el concepte de l'escola social, d'una escola en la qual predomini la formaci integral del nen, sense esperar-ne cap benefici a canvi, no estava de moda.

Enmig d'aquest panorama desolador, neix la idea d'engegar l'Escola Ginesta:
 Una escola activa, que parteixi de l'experincia de l'alumne com a font d'aprenentatge.
 Una escola catalana, que ajudi a que aquests nois i noies, fills d'immigrants, a conixer i estimar a Catalunya.
 Una escola cristiana, per tal de fer una formaci integral i ajudar els alumnes a descobrir i viure els valors cristians, tot respectant la conscincia de cadasc.

Aix doncs, durant 30 anys van passar-hi diverses generacions de nois i noies, en la seva majoria fills d'aquests primers immigrants. Aquests nois es van integrar plenament a Catalunya i a la seva llengua, i posteriorment van voler que els seus fills estudiessin a l'Escola Ginesta.

Durant tota la seva histria, l'Escola Ginesta va haver de lluitar constantment per sobreviure: En primer lloc, durant l'poca franquista hi havia el perill que l'Administraci la fes tancar. Es tractava d'una escola catalana i aix molestava al rgim totalitari i espanyolista. A cada visita del inspector s'havia d'amagar material, cartells i propaganda que estaven a la vista i eren escrits en llengua catalana. En segon lloc, per mantenir la identitat d'escola cristiana. 

En tercer lloc, durant l'estiu de 1984 la continutat de l'escola va passar per moments molt crtics. Va existir un malents amb els vens per l'escripturaci d'els terrenys on estava situada l'escola i actualment la parrquia. La premsa d'aquells dies donava informaci del problema que hi havia al barri de la Guineueta, i aix va generar tensions molt fortes que finalment van ser solucionades.

Finalment, a mitjans dels 90, concretament l'any 1996 l'Escola Ginesta va haver de tancar perqu el Bisbat de Barcelona no va voler fer les reformes necessries per adequar el centre a les noves necessitats i per competir amb els nous centres escolars del voltant ja fossin pblics, privats o concertats. L'nica escola catalana existent al districte de Nou Barris va tancar les seves portes. Les altres escoles del barri de la Guineueta van acollir els alumnes procedents de la ja histrica Escola Ginesta.


 Enllaos externs .

 Bloc de l'escola;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343920" title="Bernat Morales i Sanmartn" nonfiltered="4451" processed="4434" dbindex="134484">
Bernat Morales i Sanmartn (El Cabanyal, Valncia, 24 d'abril de 1864 - Valncia, 7 de gener de 1947), va ser un dramaturg, novellista, compositor i periodista valenci.

 Biografia .
Era fill de l'escultor Bernat Morales i Soriano. Des de ben jove va mostrar inters per la literatura i la msica, estudiant al Conservatori de Valncia. Tamb estudi les carreres de Dret i Farmcia. Aviat va connectar amb els iniciadors de la Renaixena valenciana, relacionant-se amb el grup de joves ms brillants de Lo Rat Penat. La literatura i la msica serien les seues principals activitats, a les quals es va dedicar de manera professional i prioritria, tot i compaginant-les amb l'activitat de farmacutic, amb la qual arribaria a ser responsable de sanitat de l'Horta Nord. Essent encara un estudiant va ser premiat diverses vegades als certmens de Lo Rat Penat, entre d'altres amb una Histria del Puig de Santa Maria i amb la novella Flor de Pecat.

Com a periodista va collaborar amb el diari El Mercantil Valenciano, on signava les seues crniques amb el pseudnim de Fidelio. Justament, el fet d'haver pertangut a la redacci d'aquest diari va ser motiu suficient per a ser represaliat pel rgim del General Franco una vegada acabada la Guerra Civil espanyola. Tamb va treballar per a altres revistes i peridics de Valncia, Barcelona i Madrid, com ara La Degolla, El Cuento del Dumenche, La Traca Nova, Anunciador Valenci i Pensat i Fet

D'ideologia republicana va deixar constncia en els seus articles i discursos del seu comproms amb l'educaci i el civisme dels individus, i va defensar l'ensenyament i el coneixement amb contingut tic. Va ocupar diversos crrecs acadmics, entre ells el de professor d'Histria de la Literatura Dramtica al Conservatori de Valncia. L'any 1926, arran de la creaci al si de la Real Academia Espaola de seccions per a les altres tres llenges parlades a Espanya va ser-ne nomenat corresponent, junt amb el pare Llus Fullana, que en va ser nomenat acadmic.

L'any 1910 va fundar amb Vicent Carceller la revista El Conte Valenci, on publicaria narracions d'autors valencians, catalans i, com a novetat, narracions d'autors estrangers de prestigi tradudes al catal. Noms se'n van publicar dotze nmeros. La seua contribuci a la narrativa en catal feta a Valncia pot considerar-se de gran valor, en un moment en qu la prctica totalitat dels literats valencians en catal conreaven en exclusiva la poesia. L'any 1908 va publicar la novella curta Cadireta d'or, que va tenir gran xit i que va ser reeditada en diverses ocasions. El 1910 va publicar en la Biblioteca Popular de l'Aven un volum amb 6 narracions curtes sota el ttol Idilis llevantins. Una de les narracions incloses, La Promesa, va ser traduda al francs. El fet que no tinguera una produci novellstica en catal ms nombrosa continua sent una incgnita, donat que publicava amb certa facilitat a Barcelona. Va deixar tamb una important producci novellstica en castell, constituda per ms d'una vintena de ttols. Tot i amb matisos, la seua obra pertany al corrent naturalista amb certs recursos del simbolisme en la seua darrera etapa, en qu fa una narrativa ms experimental (El enigma de lo imposible (1920), Eva inmortal (1919) i El ocaso del Hombre (1920)). Potser el ms destacat de la seua narrativa siguen les obres d'ambientaci valenciana, tant rural com urbana, i d'entre totes elles La Rulla (1905), que en paraules de Soler i Godes Encara que escrita en castell,  s una novella valenciana pels quatre costats.... En aquestes obres es detecten punts de contacte amb Vicent Blasco Ibez. No obstant aix, tot i que els dos autors pertanyen a la mateixa generaci i el seu posicionament ideolgic s semblant, Morales Sanmartn escriu quan s'inicia el segle XX i en contacte amb els nous corrents artstics contemporanis, com ara el psicologisme, el modernisme, el simbolisme o l'expressionisme.

Influt per l'obra de Rafael Mart Orber va escriure diverses obres de teatre dramtic, allunyades per l'estil i el tema de l'habitual sainet, amb el qual s'identificava el teatre valenci de l'poca escrit en catal. En La Borda, Raa de llops i La mare terra  totes elles tradudes posteriorment per l'autor al castell  planteja una mena de drama rural a l'alada del millor teatre d'ngel Guimer, Jacinto Benavente, Pirandello o Hugo Betti. La mare Terra va ser un gran xit, i presenta en el context de l'emigraci valenciana a Amrica un teatre que insereix l'element poltic i social com a ingredient del drama. La pretensi de renovaci del teatre valenci s'aprofundeix amb La borda. Basada possiblement en fets reals, relata la peripcia d'una innocent dona vctima d'una dramtica broma orquestrada per tot un poble. Ac l'autor ha creat  un text literari que transcendeix el fet en si de la farsa des del moment que la contextualitza mitjanant un conjunt de smbols, esperpntics i expressionistes, i ens la converteix en una situaci d'abs de poder mancat de caritat.

Com a msic va compondre algunes sarsueles, suites, diverses peces per a piano i canons, algunes d'elles premiades a l'Exposici Valenciana de 1909.

Bernat Morales Sanmartn va passar els seus ltims anys en una situaci de pobresa extrema, allat completament del mn literari i de l'espectacle. Va morir a Valncia, el 7 de gener de 1947, a l'edat de 82 anys.

 Referncies .


 Bibliografia .
Remei Miralles i Josep Llus Sirera. Teatre dramtic de comenaments del segle XX. Instituci Alfons el Magnnim. Valncia, 1993.
 Article Bernardo Morales Sanmartn de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343925" title="Eliseu Gmez i Serrano" nonfiltered="4452" processed="4435" dbindex="134485">
Eliseu Gmez i Serrano (Valncia, 1889 - Alacant, 1939) fou un mestre i poltic valenci, germ de Nicolau Primitiu Gmez i Serrano. Estudi Magisteri a Valncia i a Madrid, i dret a la Universitat de Granada. El 1915 fou professor de geografia i histria a l'Escola Normal d'Alacant, de la que en ser nomenat director entre 1931 i 1934. Tamb fou militant d'Acci Republicana i form part del grup promotor de l'Agrupacin al Servicio de la Repblica, grcies als quals a les eleccions municipals de 1931 fou escollit regidor de l'Ajuntament d'Alacant, i des del seu crrec va promoure la construcci d'escoles noves. El 1931 fou nomenat tamb president de l'Ateneu d'Alacant.

El 1934 fou secretari del nou partit Izquierda Republicana, i fou detingut arran de la vaga general del 5 d'octubre de 1934. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia d'Alacant pel Front Popular. Quan esclat la sublevaci militar que va donar lloc a la guerra civil espanyola va formar part del Comit Provincial del Front Popular que va impedir el triomf dels sublevats, i desprs fou Comissari Civil de Reclutament de l'Exrcit Republic a Mrcia. En acabar la guerra fou detingut per les noves autoritats, jutjat, condemnat a mort i executat el maig de 1939.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343926" title="British Racing Partnership" nonfiltered="4453" processed="4436" dbindex="134486">
 British Racing Partnership  tamb anomenada BRP va ser un equip britnic de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 

BRP va comenar no participant directament com a constructor, i va debutar de la ma de BRM al Gran Premi del Marroc del 1958, dissputant 43 curses d'aquesta forma, passant a prendre part com a constructor en 2 temporades diferents de la F1 (1963 i 1964) disputant un total de 13 Grans Premis de F1. Va debutar al GP de Blgica que era la segona cursa de la temporada 1963 i l'ltima cursa de F1 que van disputar va ser el GP de Mxic de la temporada segent. 



Els vehicles van ser pilotats pels pilots Innes Ireland (en 12 ocasions) i Trevor Taylor (en 7 ocasions)  assolint un total de onze punts pel campionat del mn de la F1 .

 Resum .


 Curses disputades:  13;
 Victries: 0;
 Podiums: 0 ;
 Punts:  11 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343928" title="Eusebio Escolano Gonzalvo" nonfiltered="4454" processed="4437" dbindex="134487">
Eusebio Escolano Gonzalvo fou un metge i poltic valenci. Estudi medicina a la Universitat de Valncia i des del 1910 va exercir a Oriola. Fou membre del consell directiu de la Federaci de Sindicats Agrcoles d'Oriola, fundat per ell el 1919 i de la Caixa d'Estalvis de Nuestra Seora de Monserrate, El 1924 fou nomenat vocal de la Unin Patritica a Oriola. L'abril del 1930 va fundar a Oriola la Unin Monrquica Nacional, partit amb el que es va presentar a les eleccions municipals de 1931.

El 1935 ingress a la Derecha Regional Agraria i a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia d'Alacant per la CEDA. Tamb fou membre de la Confederacin Nacional Catlico Agraria. Durant la guerra civil espanyola va donar suport als sublevats, i el 1945 fou nomenat president de la Caixa Rural d'Oriola.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343929" title="Bistre" nonfiltered="4455" processed="4438" dbindex="134488">
Bistre s un color format amb una ombra de gris i una ombra de marr de sutge. L'aspecte del bistre s generalment un marr fosc griss amb una tonalitat de groc.

La fusta de faig es cremava comunament per produir el sutge, que es bullia i es dilua amb aigua. Molts mestres pintors utilitzaven bistre com a tinta per als seus dibuixos. En comptes d'aix, alguns utilitzaven els traos d'una ploma, una mica de tinta xinesa, altres, una pedra negra, etc. 




Una mostra del color bistre:
 

	














Localitzaci i usos.
 Bistre s el color d'alguns insectes.














 Bistre s el color d'alguns segells.



























 Bistre s el color d'alguns lavis, s a dir, dibuixos d'un sol color en aquarella o tinta xinesa. ;


























 Vegeu tamb .
 Llista de colors.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343930" title="Aliana de Salvaci de Somlia" nonfiltered="4456" processed="4439" dbindex="134489">
L'Aliana de Salvaci de Somlia fou una agrupaci de forces que es va formar la primera meitat de 1992 a un districte de Muqdisho controlat per Ali Mahdi Mohamed. Mahdi s'havia autoproclamat president quan el Congrs de la Somlia Unificada va ocupar la capital del pas (sense l'acord de l'organitzaci i sense prou suports) el 28 de gener de 1991. El juny de 1991 Muhammad Fara Hassan, lies Aydid fou elegit president de l'organitzaci amb dos teros dels vots per Mahdi no va voler dimitir i va formar la se va prpia facci. L'octubre del 1991, Mahdi va formar un govern amb 8 ministres que tenia el suport d'Itlia per al cap de poc va esclatar la lluita oberta amb Aydid. Mahdi va buscar aliats per formar una aliana que pogus fer front al seu rival.

En foren part: 
Congres de la Somlia Unificada, facci d'Ali Mahdi Muhammad;
Front Nacional Somali de Muhammad Siyad Hersi, lies Morgan;
Moviment Patritic Somali, acci de Gabyow;
Organitzaci Muke de Somalis Africans;
Moviment Democrtic Somali ;
Uni Democrtica Nacional Somali ;
Uni Nacional Somali;
Front Democrtic de Salvaci de Somlia;
Moviment Nacional del Sud de Somlia-facci;
Congres de la Somlia Unificada, facci d'Osman Hassan Ali  Atto' separada d'Aydid (el 2001 va sortir de l'Aliana i es va aliar a Hussein Mohamed Farrah Aydid jr);
Aliana Democrtica de Somlia;
Front Unit Somali;
Partit Unit Somali;

Les Nacions Unides van intervenir el 1992. Desprs de la Conferencia de pau d'Addis Abeba (1993) el Congrs de la Somalia Unificada de Mahdi fou conegut en endavant com Congrs de la Somlia Unificada-Aliana de Salvaci de Somlia, mentre la seva rival fou anomenada Congrs de la Somlia Unificada-Aliana Nacional Somali, i aviat noms Aliana Nacional Somali, per l'escassa entitat dels altres tres grups. Els dotze grups (13 inicialment) conserven estructura separada i el seu comandament est basat en el cap del clan o sub clan.

Les forces de l'ONU van sortir el 3 de mar de 1995. El juny de 1995 Aydid es va proclamar president; les lluites contra Mahdi es van reprendre, i Aydid va morir en un combat a Mogadiscio el 2 d'agost de 1996, per el va succeir el seu fill, Hussein Farrah Aydid junior. El 17 de desembre de 1996, Ali Mahdi Mohamed va atacar a Hussein Aydid jr a Mogadisci, i es va combatre durament durant 5 dies amb 135 morts.

El 3 de gener de 1997 es va establir l'anomenat Consell Nacional de Salvaci, incloent totes les faccions, amb 41 membres, amb una direcci collectiva de cinc que foren Ali Mahdi Muhammad, Osman Hassan Ali Ato, Abdulkadir Muhammad Aden Zoppo (Moviment Democrtic Somali, mort el +2002), Abdullahi Yusuf Ahmad (Front Democrtic de Salvaci de Somlia) i Aden Abdullahi Nur Gabiyow (Moviment Patritic de Somlia facci Gabiyow). 

El 22 de desembre de 1997, a la conferencia de pau entre l'administraci Salbalar (Ali Mahdi) i el grup Soodare (Aydid), Muhammad Ali Mahdi personalment, i el seu grup, va renunciar a la presidncia per la Declaraci del Caire, al mateix temps que ho feia el seu rival Hussein Aydid jr.

El 20 de mar de 1998, Ali Mahdi Mohamed i Hussein Farrah Aydid jr, van establir un pla de pau que preveia compartir el poder a Mogadisci, posant fi a lluites faccionals que havien durant 7 anys. Musa Sudi Yalahow, lloctinent de Mahdi, s'hi va oposar i va tenir el suport de la facci d'Osman Ali Atto i Hussein Haji Bod. Va esclatar la lluita entre milicians lleials a cadascun fins un alto el foc el 15 de mar que es va trencar el 17 i es va restablir el 18. Yalahow es va fer amb el control de la radio i altre equipament del seu rival i abans cap.

El 2001 es va aliar al Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia (o Somali) d'Hussein Aydid, mentre el seu lloctinent Omar Muhamoud Finish era partidari del Govern Nacional de Transici (GNT).

El desembre del 2001 va dominar l'aeroport de Jazira. La possessi d'aquest i de zones de Mogadisci va enfrontar a les dues faccions; es va fer un alto el foc per la lluita es va reprendre el 26 de febrer de 2002. Finalment Finish es va assegurar el control per Yalahow va mantenir part de les seves posicions incloent l'aeroport de Daynille. La lluita seguia el 2003. El 2004 Yalahow, Finish i Mahdi van acceptar i participar en el Govern Federal de Transici i foren membres del Parlament Federal de Transici de 275 membres, 61 de cadascun dels quatre majors clans i 31 de la resta (format l'octubre del 2004).

El febrer de 2006 el CSU/ASS de Yalahow, Mahdi i Finish es va unir a l'Aliana per la Restauraci de la Pau i Contra el Terrorisme. En les lluites contra la Uni de Corts Islmiques de Somlia va ocupar un hospital de la Creu Roja i va impedir tractar altres ferits i fou acusat davant el Tribunal Penal Internacional. El 5 de juny es va retirar de Mogadisci cap a Balad (30 km al nord) que tamb va perdre dies desprs. El primer ministre del GFT Ali Mohammed Ghedi el va destituir de tots els seus crrecs.

El 6 de gener de 2007 va retornar a Mogadisci del seu exili, per finalment va acceptar desarmar les seves milcies el 17 de gener


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343938" title="ngel Obiols i Palau" nonfiltered="4457" processed="4440" dbindex="134490">
ngel Obiols i Palau (Barcelona, 2 d'agost de 1888   17 de mar de 1973) va ser organista, fundador i director de l'Orfe Sarrianenc i compositor de sardanes.

Deixeble de Vicen M. de Gibert, va ser nomenat organista de la parrquia de Sant Vicen de Sarri de Barcelona al 1911, crrec que va desenvolupar prcticament durant tota la vida. Al 1917 va fundar l'Orfe Sarrianenc, que va dirigir fins al 1945, i va collaborar amb l'esbart de la mateixa parrquia com a director musical i instrumentador de ballets populars. La seva condici religiosa no va impedir que es dediqus amb intensitat a activitats sardanstiques i folklriques. 

s autor d'una trentena de sardanes, escrites entre el 1912 i el 1966, entre les quals destaquen Aubada de festa, Girona invicta, Alegre primavera i Eullia. Tamb t sardanes corals, i va harmonitzar nombrosos ballets populars. s autor tamb de misses i de canons.
 
Com a compositor de sardanes ha rebut diversos premis: 

Donzelles andorranes   Premi Andorra, 2n (1966);
Flor nadalenca   Premi Sarri de Barcelona, 1r (1949);
La petita Cristina   Premi Dia Sardana, 2n (1967);

Referncies.

 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343940" title="Enrique Beltrn Sanz" nonfiltered="4458" processed="4441" dbindex="134491">
Enrique Beltrn Sanz (Xert, 1924) s un qumic i poltic valenci. Ha estat president del Casino Antic de Castell. Fou un dels fundadors del Partit Popular a Castell de la Plana, que ms tard es va integrar en la UCD, partit amb el que fou escollit diputat per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1977. Entre 1979 i 1982 fou membre del Consell d'Administraci de l'empresa Imepiel SA. 

El 1982 abandon la UCD i es va integrar en el Partit Demcrata Popular d'scar Alzaga, partit que formaria la Coalici Popular (AP-PDP-UL) i pel qual fou escollit novament diputat per Castell a les eleccions generals espanyoles de 1982.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343943" title="scar Alzaga" nonfiltered="4459" processed="4442" dbindex="134492">
scar Alzaga Villaamil (Madrid, 29 de maig de 1942) s un jurista espanyol. Va ser diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1977, 1979, 1982, i 1986,i va presidir el Partit Demcrata Popular. 

Catedrtic de Dret Poltic (destacat deixeble de Luis Snchez Agesta), va participar en la creaci de Uni de Centre Democrtic,fou escollit diputat per Madrid el 1977 i 1979. Va tenir una destacada participaci en els debats de les Corts constituents. En 1982 va abandonar la UCD per a formar el Partit Demcrata Popular, presentant-se en coalici amb Aliana Popular a les Eleccions Generals. Va ser escollit diputat de AP-PDP per Madrid i de nou triat en 1986 per Coalici Popular. Aquest mateix any el PDP va trencar els seus acords amb Aliana Popular i el Partit Liberal. Va renunciar llavors scar Alzaga al seu esc, retirant-se de la poltica. En l'actualitat s Catedrtic d'un dels dos Departament de Dret Poltic de la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia on imparteix classe en diferents assignatures. 

Enlla exterior.
Departament de dret de la UNED








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343947" title="Partit Liberal (Espanya, 1976)" nonfiltered="4460" processed="4443" dbindex="134493">
El Partit Liberal (PL) va ser un partit poltic de centre espanyol fundat per Enrique Larroque el juliol 1976 i que es va integrar posteriorment en la UCD. No obstant aix, poc desprs va abandonar la UCD i, sota el lideratge d'Enrique Larroque i Bernardo Rabassa va seguir existint com un partit minoritari. Al febrer de 1983, es va federar amb Aliana Popular (que s'havia presentat a les eleccions de 1982 amb el Partit Demcrata Popular i que ja estava coaligat amb el petit partit Uni Liberal, liderat per Pedro Schwartz).

El 22 de desembre de 1984, ambds partits liberals es fusionaren, prenent el nom de Partit Liberal. Els tres partits (AP, PDP i PL) van formar Coalici Popular per a les eleccions generals espanyoles de 1986. En 1985 desembarca en el partit Jos Antonio Segurado, president de la patronal madrilenya, que introdu en el partit a diverses personalitats. El PL es va presentar en solitari a les eleccions locals de 1987 en alguns ajuntaments i en les eleccions autonmiques de Castella-Lle (0,16%), a Navarra en coalici amb el PDP formant la Uni Demcrata Foral i a Galcia amb Coalici Gallega i el Partit Demcrata Popular en la Coalici Progressista Galega. En un congrs extraordinari (1989) el PL va decidir integrar-se en el Partit Popular. El PL va tenir 11 diputats en el Congrs dels Diputats i 8 senadors entre 1986 i 1989. 
Esperanza Aguirre va ser militant del Partit Liberal. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343951" title="Uni Liberal (Espanya, 1983)" nonfiltered="4461" processed="4444" dbindex="134494">
La Uni Liberal va ser un petit partit liberal espanyol fundat per Pedro Schwartz en 1983. A les eleccions generals espanyoles de 1982, Pedro Schwartz es va presentar com independent en les llistes de la coalici formada per Aliana Popular i el Partit Demcrata Popular (AP-PDP), obtenint un esc de diputat per Madrid. Ja diputat, va convncer al lder de la coalici, Manuel Fraga, de la necessitat de crear un partit liberal amb el qual disputar els vots del centre poltic. Fraga va accedir i Schwartz va crear la Uni Liberal, partit que es va unir a la coalici entre AP i PDP (amb el que la coalici va passar a denominar-se AP-PDP-UL). En 1984, la Unin Liberal es va fusionar amb l'altre partit liberal que s'havia aproximat a l'rbita de la coalici, prenent el partit fusionat la denominaci del segon: Partit Liberal, de manera que la coalici de centre dreta va passar a denominar-se AP-PDP-PL (que ja per a les eleccions generals espanyoles de 1986 seria Coalici Popular). Entre els militants d'Uni Liberal es trobava Esperanza Aguirre. 

Enlaces externos.
Primeras pginas del libro Esperanza Aguirre. La Presidenta, de Virginia Drake. ISBN 849734572X.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343955" title="Consell de Salvaci Nacional" nonfiltered="4462" processed="4445" dbindex="134495">
El Consell de Salvaci Nacional fou un rgan collegiat per dirigir Somlia establert el 3 de gener de 1997 pels acords de pau coneguts con Acords de Sodere per haver estat signats a Sodere, Etipia, sota organitzaci de l'IGAD. Un intent contrari de reunir les faccions a Sana (Iemen) no va reeixir al oposar-se moltes faccions.

Va establir com rgan suprem el anomenat Consell Nacional de Salvaci, incloent totes les faccions, amb 41 membres, amb una direcci collectiva de cinc que foren Ali Mahdi Muhammad (Aliana de Salvaci de Somlia), Osman Hassan Ali Ato (Congrs de la Somlia Unificada - facci Ato), Abdulkadir Muhammad Aden Zoppo (Moviment Democrtic Somali, mort el +2002), Abdullahi Yusuf Ahmad (Front Democrtic de Salvaci de Somlia) i Aden Abdullahi Nur Gabiyow (Moviment Patritic de Somlia facci Gabiyow). 

Com que els acords foren boicotejats per Hussein Muhammad Farrah Aydid jr, la implementaci va fracassar. Finalment el Consell i Aydid van resignar les seves nominals presidncies a la declaraci del Caire del 22 de desembre de 1997. Aquesta conferncia va comptar amb la presencia de totes les faccions dels acords de Sodere i de Hussein Aydid i els 25 clans que li estaven aliats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343956" title="Enric Sans i Salellas" nonfiltered="4463" processed="4446" dbindex="134496">
Enric Sans i Salellas (Figueres, Alt Empord, 10 de setembre de 1890 - 11 de febrer de 1953) va ser un compositor de sardanes.

Iniciat pel seu pare, va viure sempre immers en el mn de la msica. Durant els anys 1911 a 1914 va ser director de la cobla Antiga Pep de Figueres, per la que va escriure sardanes algunes de les quals van ser enregistrades a Pars en un viatge amb la seva cobla. La popularitat li va arribar amb la sardana La infantona. Ben aviat, va escriure un centenar de ttols, la majoria d'obres de lnia camperola, fresca i meldica.

Referncies.

 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343957" title="Jos Luis Barcel Rodrguez" nonfiltered="4464" processed="4447" dbindex="134497">
Jos Luis Rodrguez Barcel (Elx, 1935 - 1994) fou un advocat, filleg i poltic valenci.

Llicenciat en filologia anglesa i en dret, fou delegat a Elx de l'Associaci d'Advocats Joves i un dels promotors des de 1975 del Partit Demcrata Popular, amb el que particip tant a la Taula Democrtica del Pas Valenci com al Consell Democrtic del Pas Valenci, i fins i tot fou multat per les autoritats per la seva particip en un acte de l'oposici antifranquista a l'estadi d'Altabix.

Es va integrar en la UCD, amb el qual fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1977. Form part de l'Assemblea de Parlamentaris del Pas Valenci i del Consell del Pas Valenci, presidit per Josep Llus Albinyana, i fou conseller d'educaci preautonmic d'abril de 1978 a juny de 1979. Des del seu crrec lluit per la recuperaci de les senyes d'identitats valencianes i impuls el pla experimental de l'ensenyament del valenci. Dimit per problemes amb la direcci del seu propi partit per la seva defensa del valenci i abandon la poltica.

Posteriorment ingress a Acci Cultural del Pas Valenci (ACPV) i fou president de la Fundaci Jaume Roig d'Elx. A les eleccions generals espanyoles de 1986 va donar suport la candidatura d'Unitat del Poble Valenci (UPV).

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343958" title="Walter Model" nonfiltered="4465" processed="4448" dbindex="134498">


Otto Moritz Walter Model (24 de gener de 1891 - 21 d'abril de 1945) va ser un general i posteriorment un Mariscal de Camp Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Destaca per les seves batalles defensives en la segona meitat de la guerra, principalment al Front Oriental, per tamb a l'Occidental, aix com per la seva proximitat a Adolf Hitler i al Nazisme. Se l'ha considerat com el millor tctic defensiu de la Wehrmacht.

Si b era un comandant agressiu de panzers als inicis de la guerra, va ser especialment conegut per la seva prctica en la guerra de desgast (el seu col lega, el General Erhard Raus, ho anomenava "la zona defensiva"). Posava mfasi en les fortificacions, un rebuig a donar terreny (que no s'ha de confondre amb un rebuig absolut a les retirades) i a la importncia de no permetre grans trencaments de les lnies per part de l'enemic. Aix li port grans xits, per la seva mort al 1945 volia dir que els seus rivals el superarien en l'elecci de la guerra de maniobra.

Model crid l'atenci de Hitler ja abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, per la seva relaci no es va fer propera fins al 1942. El seu estil tena i la seva personalitat agressiva li van fer guanyar la simpatia de Hitler, qui el considerava com el seu millor comandant i repetidament li encarregava que solucions situacions desesperades. No obstant, al final de la guerra aquesta va decaure molt, desprs de que Model fos derrotat a les Ardenes.

En termes personals, Model est considerat com un lder capa i competent, per era conegut per "demanar massa i tot massa rpid", sense acceptar excuses pel fracs ni dels seus homes ni dels seus superiors. Es deia que les seves tropes havien "patit sota les seves demandes errtiques i inconsistents", i que sovint no era conscient del que no era possible. Per un altre costat, el seu desafecte per la burocrcia i el seu discurs cru sovint el feien apreciat pels seus homes.

 Biografia .
La decisi de Model de cremar els seus papers abans de sucidar-se fa que se spiga poc sobre els seus inicis. Nascut a Genthin, Saxnia, fill d'un professor de msica de classe mitja-baixa, no tenia antecedents militars a la famlia. Al 1908 ingress a l'Acadmia d'Oficials de l'Exrcit a Nysa, d'on es gradu com a Leutnant del 52 Regiment d'Infanteria von Alvensleben al 1910. Va fer pocs amics entre els seus companys, i aviat va ser conegut per la seva ambici, conducta i franquesa. Aquestes serien les caracterstiques que marcarien tota la seva carrera.

 Primera Guerra Mundial .

Durant la Primera Guerra Mundial, el 52 d'Infanteria form part de la 5a Divisi, lluitant al Front Occidental. Model serv com a ajudant al 1r Batall. Al maig 1915 va ser ferit prop d'Arrs, i a l'octubre guany la Creu de Ferro de 1a classe. Els seus mrits van cridar l'atenci del seu comandant de divisi el qual, tot i a que no li agradava el seu incmode subordinat, el recoman per a ser destinat a l'Estat Major. Entre altres coses, aix signific que Model noms prengu part en les etapes inicials de la Batalla de Verdun, i que escap de la carnisseria del Somme, en la que particip la seva divisi.

Model particip el curs abreujat per a oficials d'Estat Major i torn amb la 5a Divisi com a ajudant de la 10a Brigada, crrec que vingu seguit de diversos ms com a comandant de companyia al 52 d'Infanteria i al 8 de Granaders. Va ser promogut a Hauptmann al novembre de 1917, i al 1918 va ser destinat a l'Estat Major de la Divisi de la Gurdia, en la que lluit en la Ofensiva de Primavera. Acab la guerra amb la 36a Divisi de Reserva.

 Anys d'entreguerres .
Al final de la guerra, Model tenia una reputaci d'oficial capa amb un gran potencial. A ms, era conegut per Hans von Seeckt, cap de l'esquifit Reichswehr, dels seus crrecs d'Estat Major durant la guerra, i portava molt bones referncies del General Major Franz von Rantau, comandant de la 36a Divisi de Reserva. Per tant, era obvi que fos un dels 4.000 oficials que serien retinguts pel Reichswehr. Model normalment es mantingu apartat de la poltica en el catic perode que marc l'inici de la Repblica de Weimar, si b com a oficial de l'exrcit hagu de participar en la sagnant repressi de l'alament comunista al Ruhr. A l'any segent es cas amb Herta Huyssen, amb qui tindria 3 fills: Christa, Hella i Hansgeorg. Model odiava les histries de guerra, i mai no discut de poltica o de guerra amb la seva esposa.

Al 1925 va ser destinat a la 3a Divisi d'Infanteria, una formaci d'elit del Reichswehr, i una de les que ms particip en les noves innovacions tcniques del moment. Des de 1928 estudi tctica i estudis de guerra en general del curs bsic de l'Estat Major General, i al 1930 va ser destinat a la Branca d'Entrenament del Truppenamt. Va ser conegut pel seu suport entusiasme per modernitzar l'exrcit, i per la seva total manca de tacte. Al 1938 va ser ascendit a Generalmajor, donant una demostraci d'un assalt sobre maquetes de fortificacions txeques que impression a Hitler, per que preocup al cap de l'Estat Major de l'Exrcit, Ludwig Beck, que intentava dissuadir a Hitler de l'ocupaci dels Sudets). Com molts altres oficials, Model recolzava al Partit Nazi, i durant la seva estada a Berln mantingu contactes amb diversos alts membres del rgim nazi, fent amistat amb Joseph Goebbels i Hermann Gring.

 Segona Guerra Mundial .
Model pass el primer any de la Segona Guerra Mundial com a Cap d'Estat Major, primer al IV Cos durant la invasi de Polnia i desprs al XVI Armee durant la Batalla de Frana. A l'abril de 1940 va ser promogut a Generalleutnant, i al novembre d'aquell any tingu el seu comandament superior, quan va ser destinat a comandar la III Panzerdivision. Immediatament proced a ignorar totes les formalitats d'organitzaci i comandament, amb la qual cosa captiva als seus homes i exasper al seu estat major, que sovint havia d'arreglar-ho tot. Tamb institu un programa d'entrenament d'armes combinades, on els seus homes anaven amb grups similars: els tanquistes anirien amb la infanteria, els enginyers amb les unitats de reconeixement, etc. Model aix s'anticipava diversos mesos a l's dels kampfgruppen (si b posteriorment aquesta prctica esdevindria universal, no ho era pas a la Wehrmacht a finals de 1940 i inicis de 1941).

 La invasi de la Uni Sovitica .

Per a l'Operaci Barbarroja, la 3a Divisi Panzer va ser assignada al XXIV Panzerkorps, pertanyent al Panzergruppe 2, comandat per Heinz Guderian. La campanya s'inici el 22 de juny de 1941, amb Guderian fent que les seves divisions avancessin a tota mquina. Aix li an b a Model, i pel 4 de juliol, les seves unitats d'avanada ja havien arribat al Dniper, fet que li valgu ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Travessar-lo ja va ser una altra histria, car l'Exrcit Roig estava preparat per defendre'l. La avantguarda del de la divisi va ser rebutjada pel 21 Exrcit sovitic, i no va ser fins al 10 de juliol que els alemanys estaven preparats per a forar la travessia. Per a aquesta operaci, Model, reforat amb tropes addicionals, reorganitz el seu comandament en 3 grups: un grup d'infanteria pesada que travessaria el riu i formaria un cap de pont, un grup blindat mbil que passaria pel cap de pont i seguiria amb l'avan, i un grup de suport que els recolzaria amb foc d'artilleria. El pla funcion de manera que el pas del riu cost poques baixes. Va ser seguit de dues setmanes de dura lluita per defensar el flanc del grup panzer, durant el qual va rebre el comandament de la 1a Divisi de Cavalleria (ams de la 3a Panzer), formant el Gruppe Model, i atac a les forces sovitiques prop de Roslavl.

Desprs de la caiguda de Smolensk, Hitler orden un canvi de direcci, i el Grup de Guderian hagu de dirigir-se cap al sud, endinsant-se a Ucrana. El seu objectiu era atrapar les forces sovitiques que defensaven Kev, una marxa de 275km sense recolzament, i amb la 3a Divisi Panzer de nou com a punta de llana. Del 24 d'agost al 14 de setembre, Model dirig un avan cap a la reraguarda del Front Sovitic del Sud-oest que impression als seus homes per la velocitat en la que anava tot. La maniobr va concloure quan la 3a Panzer establ contacte amb la 16a Divisi Panzer (del Grup d'Exrcits Sud) a Lokhvitsa. Si b portaria bastants dies de combat acabar amb tota la resistncia, la trampa al voltant de Kev havia estat tancada.

Durant les primeres etapes de Barbarroja, Model havia condut durament als seus homes, assolint el rpid nivell d'avan que Guderian els exigia. Va prendre grans riscos, car en un moment donat la seva divisi noms tenia 10 tancs operatius, per la seva audcia i les seves habilitats d'improvisaci (i la ineptitud tctica dels seus oponents) li port la seva recompensa.

 A les portes de Moscou .


Poc desprs, Model va ser promogut a General der Panzertruppe i posat al capdavant del XLI Panzerkorps, que estava preparant-se per a l'Operaci Tif, l'assalt sobre Moscou. L'atac s'inici el 2 d'octubre de 1941, i Model arrib al seu nou comandament el 14 de novembre, enmig de la lluita, la qual cosa no ajud a fer-se estimar pel seu estat major.

El Cos, part del Panzergruppe 3 de Georg-Hans Reinhardt, estava situat a Kalinin, a uns 160km al nord-oest de Moscou. Estava esgotat, desprs d'una llarga i tediosa lnia de subministraments (Model havia estat promogut el 28 d'octubre, i necessitava 2 setmanes per arribar a Kalinin), i el fred temps estava comenant a atrapar als alemanys. No obstant, la moral encara estava alta, i l'atac final cap a Moscou s'inici poc desprs de la seva arribada. Model era un torrent d'energia, visitant el front i exhortant a les seves tropes pes uns esforos majors; tamb deix estar les nimietats del protocol i les cadenes de comandament i, en general, deix al seu estat major seguint les seves passes. El 5 de desembre, la 6a Divisi Panzer del XLI Panzerkorps arrib+a a Iohnca, a noms 22km del Kremlin. Fins all van arribar, car el temps, fins i tot pels nivells russos, va ser massa fred. Les temperatures van caure de 20 a 40C sota zero; les armes i els vehicles es tornaven inservibles per la congelaci, i els alemanys es veieren obligats a aturar les operacions ofensives.

Mentre que els alemanys feien front a aix, els fronts sovitics Kalinin, Occidental i Sud-oest van llanar una contraofensiva general, dirigida a allunyar al Grup d'Exrcits Centre de Moscou. El III Grup Panzer va ser directament atacat, dons eren qui ms s'havien apropat a la ciutat. Durant 3 setmanes d'una lluita confusa i salvatge, Reinhardt salv les seves tropes d'un encerclament potencial i va retirar-se fins a la lnia del riu Lama. Encarregat de cobrir la retirada, l'estil directe i brutal de lideratge exercit per Model ara donava els seus dividends, mentre que el pnic amenaava d'afectar totes les columnes alemanyes. En diverses ocasions arrib a restaurar l'ordre entre les seves tropes a punta de pistola enmig de nusos de carreteres congestionats, per la retirada mai no va arribar a ser un caos.

En aquest perode, Model se n'adon de que els atacs sovitics, fets a base d'onades en massa i amb escassa coordinaci tctica, tendien a ser ms profitosos quan els alemanys empraven una defensa basant-se en un punt fort ms que no pas en una lnia contnua. A ms, la logstica encara no eren apropiada per recolzar una batalla a gran velocitat; i encara que aconseguissin obrir una escletxa, aix no representava una crisi. No obstant, orden als seus homes que s'estenguessin, mentre que explotava el seu avantatge en artilleria sobre els sovitics, alhora que creava petits kampfgruppen mecanitzats per tapar les escletxes. La seva tctica tingu xit, per amb un preu molt alt: a finals de 1941, la 6a Divisi Panzer noms sumava 1.000 homes, incloent els homes a la lnia del front, recolzament i personal d'estat major i reraguarda. Model continuaria posant en prctica tctiques similars durant la seva carrera.

Rjev.


L'xit de Model en el manteniment del front no pass desapercebut, i al gener de 1942 va ser posat al capdavant del IX Armee, ocupant-se del sortent de Rjev, saltant per sobre d'almenys 15 comandants superiors, noms al Grup d'Exrcits Centre. Irnicament, si b sentia un gran disgust cap als oficials que lluen la banda roja dels pantalons, el fet s que ell tenia una experincia de valor com a comandant de divisi i de cos, aix com de cap d'estat major de cos i d'exrcit.

Hi ha una ancdota popular sobre la seva arribada al quarter general de l'exrcit a Sitxevka el 18 de gener. Entr a la sala de mapes sense cerimnies, examin el mapa de situaci mentre que es netejava el moncul. Quan el tinent coronel Blaurock inform que els plans actuals consistien en expulsar als russos de la lnia ferroviria, ell deman un contraatac amb l'objectiu final de colpejar el flanc rus i llavors ofegar-los. Quan el sorprs Blaurock pregunt "I qu, Herr General, ens heu portat per a aquesta operaci?", Model el mir severament i respongu: "A mi!", abans d'esclatar en una rialla.

Tot just abans de marxar cap al front, el nou comandant d'exrcit tingu diverses consultes tant amb Hitler com amb Halder. Van quedar impressionats per la gran fermesa de Model, la qual seria necessria per salvar l'exrcit de la destrucci, aix com per la seva vehemncia, fins al punt en que Hitler afirm un cop havia marxat: "Heu vist aquest ull? Confio en que aquest home ho far, per no voldria servir sota d'ell". Quan Model marx, el seu sector estava en total confusi: el Front de Kalinin havia trencat les lnies i amenaava la lnia ferroviria Moscou-Smolensk, la principal lnia de subministraments del Grup d'Exrcits Centre. Tot i al perill, se n'adon de la precria posici dels atacants i contraatac, allant al 39 Exrcit Sovitic. En les ferotges batalles que seguiren va rebutjar mltiples intents sovitics per rellevar als soldats allats, sent el darrer al febrer. Llavors es dedic a massacrar la bossa a plaer, en una srie d'operacions que culminarien a mitjans de juliol. Per aix afegiria les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller i va ser promogut a Generaloberst.

Havent restaurant el front del IX Armee, Model es prepar per mantenir-lo. La seva doctrina defensiva, combinant el pensament convencional amb les seves prpies innovacions tctiques, es basava en els segents principis:
 una intelligncia al dia, basant-se en els informes del front i el reconeixement, enlloc de basar-se en els informes dels analistes de reraguarda.
 una lnia del front contnua, sense importar si era prima. Aix era contrari a la doctrina habitual alemanya, que preconitzava una pantalla de punts forts i el cos principal a la reraguarda;
 reserves tctiques per aturar qualsevol trencament imminent. A la prctica, aix volia dir dispersar els seus blindats en seccions i companyies individuals per tot el front per recolzar la infanteria, enlloc de concentrar-los en un punt fort.
 un control i comandament centralitzat d'artilleria. Des del final de la I Guerra Mundial, les divisions alemanyes tenien l'artilleria distribuda per tots els regiments, la qual cosa feia difcil portar la mxima potncia de foc a un punt. Model reorganitz la seva artilleria en batallons especials sota el control directe dels comandants de divisi i de cos.
 Mltiples linies de defensa esttiques, per frenar l'avan enemic. Hitler havia prohibit la construcci de mltiples lnies, dient que els soldats estarien temptats d'abandonar les seves posicions per refugiar-se a les ms profundes; Model simplement ignor aquesta ordre inconvenient.

Fent servir aquestes tctiques, Model defensaria amb xit el seu front durant 1942 i 1943, tot i a haver de cedir homes i vehicles pels combats del sud. En aquells moments rebutja diverses grans ofensives sovitiques, entre elles l'Operaci Mart, que ha estat descrita com la pitjor derrota del Mariscal Gueorgui Jkov. Tot aix s'afeg a la seva fama de lle defensiu.

El IX Armee evacu el sortent a l'Operaci Bfal (Bffel) al mar de 1943, com a part d'una retallada generalitzada de la lnia del front. Les accions anti-partisanes s'extengueren per tot el front durant les setmanes prvies a l'operaci, en la que s'estima que uns 3.000 russos van ser morts (la immensa majoria dels quals estant desarmats). La retirada port dues setmanes, amb baixes i retards mnims (l'exrcit comptava amb uns 300.000 homes, 100 tancs i 400 canons). Model personalment orden la deportaci de tots els civils homes, els pous havien de ser enverinats, i al menys dues dotzenes de pobles van ser destruts. El mateix mes, va rebre les Espases per a la seva Creu de Cavaller, i el 9 Exrcit reb ordres de dirigir-se cap a Orel.

 Kursk i Orel .

El 5 de juliol de 1943 Model comand l'assalt al nord de Kursk durant l'Operaci Citadel, un pla que caus una gran controvrsia a l'Alt Comandament alemany. Els Mariscals von Kluge i von Manstein, comandants dels Grups d'Exrcits Centre i Sud respectivament, havien demanat que el sortent havia de ser atacat urgentment al maig, abans que els sovitics poguessin preparar les seves defenses. D'altres, en canvi (incloent a Guderian), creien que l'atac era innecessari, i que el que haurien de fer era esperar a que els sovitics llancessin la seva prpia ofensiva per destruir-los. Model tenia els seus dubtes sobre atacar, senyalant que el Front Central del General Rokossovski estava fortament assentat en les seves posicions i el superaven en proporci de dos a un en homes, tancs i artilleria. Enlloc de concloure que la nova ofensiva hauria de cancellar-se, va dir que hauria de posposar-se fins que rebs ms reforos, en particular els nous Panthers i els destructors de tancs Ferdinands.

L'opini real de Model sobre el valor de l'ofensiva no est clar. Von Manstein va prendre les seves recomanacions per bones, mentre que Guderian deia que estava totalment en contra d'atacar. Tamb s'ha suggerit que de Model realment esperava desbaratar l'operaci, retardant-la fins que els sovitics llancessin la seva.

L'assalt de Model va ser un fracs, mentre que el 9 Exrcit quedava rpidament embussat a les elaborades fortificacions sovitiques. Si esperava adquirir algun avantatge esperant reforos va cometre un greu error: la fora de l'Exrcit Roig a la zona creixia molt ms de pressa que la fora atacant. Havent perdut menys blindats i ms artilleria que von Manstein al Sud, i tement que les profundes defenses sovitiques aguantarien un atac massiu de blindats (la punta de llana de la Blitzkrieg), decid usar la seva infanteria per trencar la lnia de Rokossovski abans de malaguanyar els seus blindats. No funcion. Els alemanys van patir greus baixes per avanar menys de 12km en una setmana, sent incapaos d'avanar fins a camp obert. Model llan els seus blindats a la lluita, per van tenir poc efecte i noms van aconseguir augmentar les prpies baixes (els sovitics havien concentrat la majoria de les seves forces davant de Model al nord, i Rokossovski havia previst correctament per on vindria l'atac, defensant aquell sector seriosament). L's d'infanteria per part de Model tamb significaren que les seves baixes entre els blindats van ser menors que les de von Manstein.

Abans de Kursk, Model havia anticipat la possibilitat d'un atac sovitic sobre el salient d'Orel, i havia (sense el coneixement de l'OKH construt extenses posicions defensives per fer front a un atac aix. Seguint l'estancament del seu avan, la contraofensiva sovitica, l'Operaci Kutuzov, que comen el 12 de juliol. Ams del Front Central de Rokossovski, tamb involucr els Fronts de Briansk i l'Occidental, una concentraci major de forces que les que Model havia atacat a l'Operaci Citadel. Per a la batalla, von Kluge el situ al comandament del II Panzerarmee, ams del 9 Exrcit (de nou, una fora major que la que havia comandat a Citadel). La superioritat sovitica de forces era tal que la Stavka esperava que en noms 48 hores arribarien fins a Orel, trencant en 3 parts les forces alemanyes; per enlloc d'aix, la batalla acab 3 setmanes desprs amb Model retirant-se del sortent de manera endreada. Una idea de l'escala de la lluita comparada amb Zitadel pot obtenir-se de les llistes de baixes combinades dels Exrcits 2n Panzer i 9: de l'1 al 10 de juliol, els alemanys van tenir 21.000 baixes; i des de l'11 al 31 de juliol, 62.000. Tot i a aquestes quantitats de baixes, van aconseguir infringir les mateixes sobre 3 Fronts de l'Exrcit Roig, van retallar la lnia del front i van evitar ser anihilats. La reputaci de Model va sobreviure al fracs de Citadel.

 Nord de Rssia .


Desprs de la prdua d'Orel, Model es retir cap el Dniper, mentre que els sovitics atacaven des de Smolensk al nord fins a Rostov al sud. A finals de setembre va ser rellevat del comandament del 9 Exrcit, i aprofit l'oportunitat per anar 3 mesos de perms a Dresden amb la seva famlia. Seria el darrer Nadal que passaria a la seva llar.

Model creia que si b no havia perdut la confiana de Hitler, tampoc no l'havia incrementat: Fhrer el volia disponible per si esclatava una nova emergncia que fes necessria la seva participaci. El 29 de gener de 1944 seria enviat urgentment a comandar el Grup d'Exrcits Nord, que dos setmanes abans havia vist com els Fronts sovitics de Volkhov, Leningrad i 2n Bltic trencaven el Setge de Leningrad. La situaci era desesperava (una circumstncia amb la que Model comenava a gaudir de certa familiaritat): dos dels 3 cossos del XVIII Armee havien quedat malmesos, i s'havia perdut el contacte amb el III SS Panzerkorps mentre defensava Narva.

L'anterior comandant del grup d'exrcits, Georg von Kchler, havia suplicat perms per retirar-se fins a la Lnia Pantera a Estnia, que en aquells moments encara estava noms a mitges. Model immediatament institu una nova poltica que anomena "Escut i Espasa" (Schild und Schwert). Sota aquesta doctrina, temporalment es cediria terreny, per preparar les reserves per llanar un contraatac immediat que expulsaria als sovitics i alliberaria la pressi en d'altres zones del front. Aquesta idea va convncer a Hitler i a l'OKH, que no tenien grans reserves per enviar, per que alhora no volien cedir territori. Els historiadors han debatut sobre el seu resultat: alguns afirmen que "Escut i Espasa" era una invenci del propi Hitler, mentre que d'altres afirmen que va ser un pla calculat de Model per poder-se retirar fins a la Lnia Pantera.

Fos com fos, la prdua de territori "temporal" va ser permanent, mentre que Model dirigia una retirada en plena lluita fins a la Lnia Pantera. Va delegar la responsabilitat del Front de Narva a Otto Sponheimer, comandant el Destacament de l'Exrcit Narva, mentre que ell es concentrava en treure al 18 Exrcit de la seva situaci. Sense rebre noticies de l'OKH, constru una srie de lnies defensives interines per cobrir la seva retirada, alentint l'avan sovitic i causant-li grans baixes en el procs.

Pel mar, la retirada s'havia completat. Les seves forces majoritriament restaven intactes, per la lluita havia estat ferotge: els contraatacs del seu "Escut i Espasa" li havien costat entre 10.000 i 12.000 homes. Aquests contraatacs normalment fracassaven en l'intent de recuperar terreny, per feien que els sovitics quedessin tocats i Model guanyava temps per retirar les seves unitats. Aix tamb li permet dir a Hitler que estava seguint una aproximaci agressiva, encara que es dirigs a tota velocitat cap a l'oest.

L'1 de mar de 1944 va ser promogut a Generalfeldmarschall, el ms jove de tota la Wehrmacht. El seu meteric ascens de coronel a mariscal noms li havia portat 6 anys.

 Ucrana i Polnia .

El 30 de mar Model va ser destinat a comandar el Grup d'Exrcits d'Ucrana del Nord a Galtsia, que s'estava retirant davant la gran pressi del 1r Front d'Ucrana del Mariscal Jkov. Va substituir a von Manstein, que havia perdut el favor de Hitler, tot i a les seves victries anteriors, car Hitler volia alg que pogus ser inflexible en la defensa, i Model complia amb els requisits. All entr en conflicte amb els amics de von Manstein, en especial amb Hermann Balck i Friedrich von Mellenthin del XLVIII Panzerkorps. Com el seu anterior comandant, afavor el concepte de la defensa elstica, que requeria poques tropes a la lnia del front i unes reserves blindades fortes per contraatacar les penetracions sovitiques; per ara refusaven implementar les tctiques preferides de Model. Aquest solvent el problema transferint els tancs del XLVIII Panzerkorps al III Panzerkorps de Hermann Breith, deixant a Balck i a von Mellenthin al capdavant de 4 febles divisions d'infanteria al front.

A mitjans d'abril l'avan de Jkov s'atur, abans que es pogus decidir sobre quina doctrina defensiva seria millor. El 28 de juny, Model va ser enviat al rescat del Grup d'Exrcits Centre, que havia quedat molt malms davant l'Operaci Bagration, l'ofensiva sovitica a Bielorssia. Els exrcits 9 (l'antic comandament de Model) i 4t estaven atrapats, i els sovitics estaven a punt d'alliberar Minsk. Tot i a la situaci catastrfica, Model creia que encara podria mantenir Minsk, per aix requeria que el 4t Exrcit aconsegus fugir de la bossa, aix com que arribessin reforos per contraatacar als sovitics. Els reforos noms podien aconseguir-se retirant-se, car aix es retallaria la lnia i s'alliberarien tropes. El consens s que la posici alemanya estava comdemnada, tot i el que pogus fer Model, per Hitler refus aprovar la fugida del 4t exrcit o una retirada general fins que no va ser massa tard.

Minsk va ser alliberada pel Fronts Sovitics 1r i 3r el 3 de juliol, per Model encara esperava en reestablir el front a l'oest de la ciutat, amb l'ajut de divisions dels Grups d'Exrcits Nord i del Nord d'Ucrana. No obstant, els alemanys llavors eren incapaos d'una tasca aix, i van ser expulsats de Vilnius i de Baranovitxi el 12 de juliol. Mentrestant, el 1r Front d'Ucrana, comandat per Ivan Kniev i l'ala esquerra del 1r Front de Bielorssia van iniciar una nova ofensiva contra el Grup d'Exrcits del Nord d'Ucrana. En aquesta batalla, el 1r Exrcit Panzer aconsegu mantenir la lnia a l'est de Lvov fent servir les tctiques de Model, per va ser obligat a retirar-se quan el 4t Exrcit Panzer, afeblit pel continu trasvs de tropes cap al Grup d'Exrcits Centre, va ser incapa de mantenir les penetracions sovitiques al seu front. Model atur l'avan de l'Exrcit Roig poc abans de Varsvia, desprs de que Hitler finalment consents en alliberar 4 divisions panzer experimentades i fresques: la 3a Panzer SS, la 5a Panzer SS, la Hermann Gring i la Grossdeutschland. S'ha de fer notar que, involuntriament, el sovitics van collaborar, car van aturar la seva ofensiva per reagrupar-se i rebre subministraments, i van permetre als alemanys esclafar la Sublevaci de Varsvia.

En diversos moments de 1944, Model comand cadascun dels 3 principals Grups d'Exrcits alemanys al Front Oriental, i durant un breu perode a mitjans d'any va arribar a comandar els Grups d'Exrcits Centre i del Nord d'Ucrana simultniament. Va ser qui, de tota la Wehrmacht, va estar ms a prop de comandar efectivament tot el teatre.



 Normandia .

El 17 d'agost de 1944, Model reb de mans de Hitler els Diamants per afegir a la seva Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases, una recompensa per recomposar el Front Oriental. Simultniament, va ser transferit a l'oest, substituint a von Kluge com a comandant en cap del Grup d'Exrcits B i de l'OB Oest. El front a Normandia estava collapsat desprs de prop de 2 mesos de dura lluita, amb el Tercer Exrcit americ avanant pel Sena i el grup d'exrcits en perill de ser completament anihilat a la Bossa de Falaise.

La primera ordre de Model va ser que Falaise havia de ser defensada, la qual cosa no impression gens al seu estat major. Per canvi ben aviat d'idea, convencent a Hitler perqu autoritzs la fugida immediata del 7 Exrcit i al Grup Panzer Eberbach, una cosa que von Kluge no havia estat capa de fer. Va ser capa de salvar una proporci remarcable de les seves unitats, si b a un cos de gaireb tots els seus blindats i el seu material pesat. Quan Hitler exig que Pars havia de ser conservat, Model replic que ho podria fer sempre i quan li enviessin 200.000 homes ms i diverses divisions panzer. bviament, els reforos no van arribar, i el 25 d'agost arrib l'alliberament de la ciutat. Mentrestant, Model es retir fins a la frontera alemanya.

A inicis de setembre, Model veia com la seva tasca com a comandant del Grup d'Exrcits B i de l'OB Oest cada cop eren ms difcils, davant de la superioritat aria aliada i de la seva prpia predilecci per a estar a primera lnia del front. Va estar content de ser rellevat al capdavant del OB Oest aquell mateix mes pel Mariscal von Rundstedt; restant com a comandant del Grup d'Exrcits B fins a la seva dissoluci a l'abril de 1945.

Retirada fins a Alemanya .

Desprs del daltabaix de Normandia, Model va establir el seu quarter general a Oosterbeek, prop de la ciutat neerlandessa d'Arnhem, a on es dedic a la reconstrucci del Grup d'Exrcits B. A mitjans d'agost de 1944, von Kluge se sucid i Model va tornar a estar al capdavant de l'OB Oest durant 18 dies abans de ser rellevat per Gerd von Rundstedt, un cop ms nomenat comandant de l'oest.

El 17 de setembre, el seu dinar es va veure sobtadament interromput quan la 1a Divisi Aerotransportada britnica va saltar sobre la ciutat: s'iniciava l'Operaci Market Garden, l'intent aliat de capturar els ponts sobre el baix Rin, el Mosa i el Waal. En un inici, Model pens que estaven intentant de capturar-lo a ell personalment, aix com al seu estat major, per les dimensions de l'assalt el van dissuadir rpidament d'aquesta idea.

Quan Model va percebre l'objectiu real dels Aliats, orden al II Panzerkorps SS que entrs en acci. El cos (que estava format per les divisions Panzer SS 9a i 10a, i que es trobaven a la zona descansant desprs dels combats a Normandia), havia passat desapercebut per a la intelligncia aliada, tot i a estar composades per tropes veteranes. La 9a va ser dirigida contra els britnics a la prpia Arnhem, mentre que la 10a va dirigir-se cap al sud per defensar el pont de Nijmegen.


Model creia que la situaci no era tant una amenaa com una oportunitat per contraatacar i, possiblement, tancar el pas als Aliats per la Holanda meridional. Cap al final, prohib al General de les SS Willi Bittrich i al Tinent General de les SS, comandants del II Cos Panzer SS i de la 10a Divisi respectivament, destruir el pont de Nijmegen. Per a excepci d'aquest error tctic, es considera que Model port a terme una batalla destacada i caus una gran derrota als Aliats: el pont sobre Arnhem va ser conservat i la 1a Aerotransportada britnica va ser totalment destruda, esvaint les esperances aliades de posar un peu al Rin abans del final de l'any.

El resultat d'Arnhem va fer retornar a Model la seva confiana, que havia quedat molt malmesa desprs de l'experincia de Normandia. Entre setembre i desembre lluit contra el XII Grup d'Exrcits estatunidenc del General Bradley, mentre intentaven travessar el bosc de Hurtgen i la ciutat d'Aachen. Mentre que cada cop interferia menys al dia a dia als moviments de les seves unitats que a Arnhem, se seguia mantenint completament informat de la situaci general, alentint el progrs aliat, causant grans danys i treia profit al mxim de les fortificacions del Westwall, conegut entre els Aliats com la Lnia Sigfrid.

Els combats al bosc de Hrtgen cost al 1r Exrcit Estatunidenc al menys 33.000 baixes entre morts i incapacitats, incloent tant els combatents com els no-combatents; mentre que les baixes alemanyes oscillaren entre les 12.000 i les 16.000. Aachen va caure el 22 d'octubre, de nou a un gran cost pel 9 Exrcit Estatunidenc. L'avan del 9 Exrcit fins al Ruhr no an millor, i no aconseguiren travessar el riu. Hrtgen va ser tan costs que els propis Aliats el van anomenar una desfeta de primera magnitud, atorgant tot el crdit a Model.

Wacht am Rhein.

Desprs del final de Market Garden, Hitler decid que els alemanys havien de llanar una ofensiva a l'oest que agafs als Aliats Occidentals per sorpresa. L'objectiu que tenia en ment era trencar el front Aliat i capturar Anvers. Aquesta operaci, amb nom clau Wacht am Rhein ("Vigilncia del Rin"), foraria als britnics i als americans a implorar la pau, deixant aix a Alemanya lliure per concentrar-se en la lluita contra la Uni Sovitica.

Model, a l'igual que la resta dels comandants involucrats, creia que la idea era inabastable, donats els escassos recursos disponibles al 1944. A ms, coincidia amb von Rundstedt que una postura defensiva (tal i com es venia fent des de la retirada de Normandia) noms podria retardar la desfeta alemanya, per mai podria evitar-la. No obstant, disseny l'Operation Herbstnebel, un atac menys ambicis que no intentaria travessar el Mosa, per que causaria problemes als Aliats. Von Rundstedt prepar un pla semblant al OB Oest, i els dos mariscals van combinar els seus plans per presentar una petita soluci conjunta a Hitler. El seu pla va ser rebutjat, i es prossegu amb els plans per atacar Anvers.

Per a aquesta operaci, Model disposava del 6 Exrcit Panzer SS, el 5 Exrcit Panzer i el 7 Exrcit Panzer, amb un total de 12 divisions panzer i panzergrenadiers, que representaven les darreres reserves estratgiques del Tercer Reich. Tot i als seus dubtes, Model s'aboc a la tasca amb la seva energia habitual, castigant qualsevol rastre de derrotisme que pogus trobar. Davant les reclamacions d'un oficial d'estat major davant l'escassetat de material, Model li replic que si necessita res, agafi-ho als americans. Quan el Coronel Friedrich August von der Heydte, que havia d'encapalar un salt paracaigudista (l'Operaci Stsser), li digu que el salt no tenia ms que un 10% de possibilitats de tenir xit, li respongu: "B, s necessari intentar-ho, car de fet tota l'ofensiva no t ms que un 10% de possibilitats de tenir xit. S'ha de fer, perqu aquesta ofensiva s la darrera oportunitat que ens queda per acabar la guerra favorablement".

L'operaci es llan el 16 de desembre de 1944, gaudint d'xits inicials, per li mancava cobertura aria i infanteria, i de manera ms crtica, combustible. El 6 Exrcit Panzer SS no es trob gaire resistncia, i mentre que el 5 Exrcit Panzer aconseguia penetrar profundament a les lnies aliades, Model era incapa d'explotar-ho. Els alemanys van fracassar en conquerir el vital nus de carreteres de Bastogne; i combinat amb un temps terrible i un terreny infranquejable, les columnes alemanyes quedaven atrapades enmig d'uns immensos embussos de trnsit a les carreteres davant del front. Totalment manca de combustible i munici, l'atac s'atur el 25 de desembre i el 8 de gener s'orden la retirada.

 Desfeta al Ruhr .

El fracs de Wacht am Rhein marc el final de la relaci especial entre Model i Hitler, qui, el 21 de gener de 1945, dict una ordre a totes les divisions del Grup d'Exrcits B segons la qual serien responsables davant d'ell personalment. La retirada cap al Rin estava expressament prohibida, i el grup d'exrcits havia de conduir la seva defensa sense cedir un metre de terreny.

Era una tasca impossible, i a mitjans de mar, Model es va veure obligat a retirar-se cap al Ruhr. L'1 d'abril, el Grup d'Exrcits B qued envoltat pel 1r i pel 9 Exrcits estatunidencs. La resposta de Hitler va ser declarar el Ruhr com una fortalesa, de la qual estava denegada la rendici o la fugida (a l'igual com havia succet a Stalingrad; a ms d'ordenar que tota la indstria fos destruda per evitar que caigus en mans aliades. Model simplement ignor aquestes ordres.

El 15 d'abril, desprs de que els Aliats haguessin trencat en dos la bossa, el Major General Matthew Ridgway, comandant del 18 Cos Aerotransportat dels Estats Units, deman la rendici a Model, enlloc de sacrifica intilment les vides dels seus soldats. La resposta va ser que Model, sentint-se encara lligat pel seu jurament a Hitler i pel seu sentit de l'honor com a mariscal, consider la rendici fora de tota qesti. No obstant, orden que el grup es dissolgus en comptes de que segus lluitant. Els soldats ms joves i ms vells van ser llicenciats, i a la resta se'ls don la possibilitat de rendir-se o d'intentar fugir per si mateixos. De fet, podia fer ben poca cosa ms: el 5 Exrcit Panzer ja havia baixat els braos, i el comandament i les comunicacions alemanyes a la bossa s'havien desintegrat. El 20 d'abril, el Ministre de Propaganda Joseph Goebbels denunci al Grup d'Exrcits B com a tradors, marcant aix la ruptura final entre Model i un regim nazi collapsat.

 Sucidi .
Model decid pels seus homes acabar amb la guerra, per tenia poques esperances per a ell. Abans de dissoldre el seu comandament, digu al seu estat major: "S'ha fet tot per justificar les nostres accions a la llum de la Histria? Qu pot haver per un comandant derrotat? A l'antiguitat prenien ver." La seva decisi per sucidar-se va quedar confirmada quan se n'assabent que els sovitics l'havien acusat de crims de guerra, especficament per la mort de 577.000 persones als camps de concentraci a Letnia i per la deportaci de 175.000 ms com a treballadors esclaus. Desprs d'intentar repetidament morir a la lnia del front, es dispar a si mateix al cap a una zona boscosa el 21 d'abril de 1945, entre Duisburg i el poble de Lintorf.

 Epleg .
Model va ser enterrat all on va caure. Al 1955, el seu fill, Hansgeorg Model, guiat pels antics oficials del seu pare, recuper el seu cadver. Walter Model va ser enterrat al, un cementiri militar alemany prop de la ciutat de, al bosc de Hrtgen. Hansgeorg serv com a oficial cadet amb la Divisi Grodeutschland a finals de 1944 i 1945; i desprs de la guerra continu al Bundeswehr, arribant fins al rang de General de Brigada.

 El seu generalat .
A diferncia de Rommel, un altre mariscal que preferia liderar des de primera lnia del front, Model no era estimat per aquells que treballaven amb ell. Per exemple, quan va ser fet comandant del XLI Cos Panzer al 1941, tot l'estat major del cos sollicit ser traslladat. No noms era groller i abusiu, sin que va convertir en un hbit menystenir als seus subordinats, modificant els plans sense consultar-ho i deixant de banda la cadena de comandament quan li convenia. Era exigent amb les nimietats d'etiqueta, sovint reprimint o castigant als seus oficials en pblic. Quan abandon el Grup d'Exrcits Nord al mar de 1944 desprs de ser enviat a Ucrana, el cap d'estat major del grup exclam: "Schweinfuhrt" (el porc ha volat). De fet, entre els seus oficials d'estat major, era conegut com "Frontschwein" (el porc del front).

No era un geni operacional de la manera que ho era , el qual havia imaginat el pla que derrotaria Frana al 1940. Model va encapalar l'espectacular aven de la 3a Divisi Panzer durant l'Operaci Barbarroja, i va arribar molt a prop del centre de Moscou al 1941, per les seves operacions ofensives a nivell d'exrcit i superior van ser mediocres. Com a comandant del 9 Exrcit va encerclar i destruir gran nombre de formacions enemigues que havien penetrat al seu front, per a Kursk no va calcular b els efectes de retardar l'ofensiva, i el seu pla d'atac era mancat d'inspiraci, jutjant-lo compassivament. A les Ardenes va ser incapa de solucionar els problemes de subministraments i coordinaci que hostigaven l'operaci. El seu estil de comandament funcionava quan encapalava una divisi o un cos, per un cop va ser promogut a comandar tot un exrcit, comen a rebre crtiques quan abans noms havia rebut felicitacions.

Model no mostr cap habilitat destacada com a estrateg. Tant al Front Oriental com a l'Occidental va ostentar comandaments que incloen el control de mltiples grups d'exrcits, i en ambdues ocasions, les seves limitacions estaven marcades per la manca d'un pla coherent. La seva decisi durant l'Operaci Bagration de reforar el Grup d'Exrcits Centre amb divisions del Grup d'Exrcits de l'Ucrana Nord noms va tenir l'efecte d'afeblir aquest darrer. S'ha observat que no tenia cap habilitat ni inclinaci a contemplar les dificultats del front que ell no comandava.

 Fora .
Model possea una ment tctica excel lent, especialment en la guerra defensiva, aix com un talent excellent per a la improvisaci. La 3a Divisi Panzer seria pionera en l's dels Kampfgruppen, que aviat esdevindria la prctica normalitzada pels alemanys. Tenia una memria formidable, aix com un ull pel detall, que el permetien dominar als seus oficials d'Estat Major, i en especial aquells encarregats de tasques especialitzades com l'artilleria, el transport i les comunicacions.

La seva doctrina operativa era molt diferent a la dels seus collegues que dominarien les avaluacions de postguerra sobre les operacions alemanyes: homes com Guderian, von Manstein, von Mellenthin and Balck, que emfatitzaven la guerra de maniobra com la clau per guanyar batalles. Abans de la guerra, quan va ser destinat al capdavant de l'anlisi tcnica, el seu entusiasme per a la innovaci li port el malnom de "Armee Modernissimus" ("el fantic de la modernitzaci de l'exrcit"). Aix s fruit de les seves experincies respectives: Model lluit prcticament totes les seves batalles a les parts de la Rssia nord i central; mai no experiment les estepes del sud de Rssia, a on el terreny obert li permetria realitzar una guerra mbil. No obstant, els resultats de la seva defensa indiquen el seu valor. A Rjev, Orel, Galcia i Estnia va contenir oponents que esperaven superar-lo; i al novembre de 1944 encar va ser una sagnant molstia al bosc de Hrtgen pel 12 Grup d'Exrcits americ.

A prop no era amable. Model era un comandant rude, que no dubtava a tenir baixes per estabilitzar el front. A ms, enviava les reserves operatives al punt on la lluita era ms dura, evitant aix enviar a les unitats que ell jutjava com orgniques pel seu propi comandament. Per exemple, al setembre de 1942 reb la divisi d'elit Grodeutschland, quan el seu 9 Exrcit estava rebent un dur atac durant l'Operaci Mart. Si b se li va advertir que la divisi no era per separar-la, Model la disgreg en batallons i companyies, que usava per tapar els forats que apareixien. La Grodeutschland tingu unes 10.000 baixes d'una fora de 18.000 homes, i va estar a prop del mot; per segons el punt de vista de Model, aquestes prdues eren acceptables perqu les seves tropes del 9 Exrcit no les havien patit, replicant que simplement havia disposat d'aquelles unitats perqu no en tenia d'altres. A inicis de 1942, el Regiment Der Fhrer de la 2a Divisi SS Das Reich va quedar vergonyosament reduda a un grapat d'homes en 3 setmanes de dura lluita, per en aquest temps reb almenys 1.500 soldats de refor, incloent canons de 88mm, peces d'artilleria i canons d'assalt SutG III, i el propi Model visitava el sector diriament, per calcular el suport mnim que necessitaven per rebutjar els atacs sovitics.

Juntament amb tot aix estava la seva determinaci i el seu vigor. Sovint deia que qui dirigeix tropes no t dret a pensar en si mateix. Les seves visites al front potser no ajudaven a l'eficincia operativa, per donaven vigor als seus homes. 

Com a comandant general del 9 Exrcit va ser vist encapalant personalment l'atac d'un batall contra una posici sovitica, pistola en m. Fins i tot els seus iguals respectaven la seva habilitat i la seva decisi frria, tot i que detestaven els seus punts de vista. Guderian pens en ell com la millor elecci per dirigir el Grup d'Exrcits Centre durant la crisi de l'Operaci Bagration, i el Diari de Guerra del 9 Exrcit deia que, desprs que arribs al quarter general del grup d'exrcits a Minsk: la noticia de l'arribada del Mariscal Model s'ha notat amb satisfacci i confiana".

 Valoraci .
 La seva relaci amb Hitler .
Abans de la guerra, Model era de l'opini de deixar la poltica pels poltics, preferint concentrar-se en els assumptes militars. Malgrat a aix, acabaria sent un dels mariscals de camp de la Wehrmacht ms identificats amb Hitler. Les opinions sobre ell de postguerra varien: alguns els qualifiquen de cegament lleial o d'una disciplina gelosa cap a Hitler; mentre que d'altres noms veuen en Model a un oportunista fredament calculador que va usar el Fhrer per beneficiar-se'n, combregus o no amb els ideals del Nazisme. Les contradiccions entre la seva prctica luterana i la seva posterior associaci amb els Nazis tamb han estat objecte de discussi.

Com un dels pocs oficials alemanys de classe mitjana, el rerafons de Model era agrads per Hitler, a qui li disgustava l'antic orde aristocrtic prussi que encara dominava el cos d'oficials de la Wehrmacht. Hitler preferia les seves tctiques defensives a la idea de cedit terreny, i el propi Model rebutjava la idea de la "defensa elstica". La seva rudesa i energia ams li feien augmentar l'admiraci de Hitler, aix com la seva manera directa de parlar.

En un incident molt destacat, Hitler hagu de discutir amb el propi Hitler perqu aquest volia interferir amb els seus preparatius. Una trucada des del Cap d'Estat Major del Grup d'Exrcits Centre el 19 de gener de 1942 li inform que Hitler, nervis per com els sovitics amenaaven Viazma, decid que el XLVII Panzerkorps, la 2a Divisi SS Das Reich i la 5a Divisi Panzer no estaven sent utilitzades per a l'imminent contraatac, sin que estaven sent reservades per a d'altres menesters a la reraguarda. Model es dirig immediatament cap a la Prssia Oriental, i saltant-se la figura del mariscal von Kluge, el seu superior immediat, tingu una confrontaci personal amb Hitler. En un inici intent exposar els seus motius de la millor manera, a l'estil desapassionat de l'Estat Major General, noms per trobar-se amb la immobilitat de Hitler. De sobte, mirant fixament a Hitler amb el seu moncul, li llan directament: "Mein Fhrer, qui comanda el 9 Exrcit, vost o jo?". Hitler, sobtat pel desafiament del seu comandant d'exrcit ms novell, intent trobar una altra soluci favorable a tots dos, per ara era Model qui estava inamovible. Finalment, l'exasperat Hitler respongu: "B, Model, faci-ho com vulgui, per ser sota la seva total responsabilitat".

Recolzat pels seus xits defensius, Model es guany tota la confiana de Hitler; sent anomenat per Hitler com el meu millor mariscal i, desprs de l'Operaci Bagration, el salvador del Front Oriental. A ms, aix proporcionava a Model un grau de flexibilitat com cap altre general alemany gaud. Sovint discutia o ignorava les ordres que creia insoportables: a Rjev i a Orel constru fortificacions defensives tot i a la prohibici, i la seva prctica de les tctiques d'Escut i Espasa es mostr com una simple cobertura per a una retirada preparada. La seva relaci amb els seus superiors estava marcada per la simulaci, on el que escrivia als seus informes sovint tenia poc a veure amb el que realment succea. Mentre que d'altres generals que topaven amb Hitler eren retirats, Model segu sense problemes mentre que port resultats. Desprs del fracs de les Ardenes i del Ruhr, tamb va ser descartat.

 Model i el Nazisme .
Molts dels companys oficials de Model el consideraven un Nazi. Abans i durant la guerra pronunci sentiments pro-nazis, i sovint arengava als seus homes a tenir fe en el Fhrer i en creure en les virtuts del Nacional Socialisme. A ms, nomen a un oficial de les Waffen-SS com el seu ajudant al Grup d'Exrcits Nord al 1944, repetidament sollicit oficials de les SS perqu fossin destinats al seu Estat Major i a cadascun dels comandaments del seu grup d'exrcits, i ocup el crrec de National Sozialistischer Fhrungs Offizier (NSFO, essencialment un comissari poltic nazi) al Grup d'Exrcits Nord que va estar vacant fins a la seva arribada. El seu hbit de repetir constantment les ordes del Fhrer va fer que fos vist com un adulador, encara que sovint ignors aquestes ordres a la prctica.

Desprs del Complot del 20 de juliol, Model va ser el primer comandant superior en reafirmar la seva lleialtat a Hitler. No obstant, tamb rebutj lliurar al General Hans Speidel, el seu cap d'Estat Major del Grup d'Exrcit B, el qual estava enormement implicat en el complot, a la Gestapo. Model sabia dels ideals poltics de Speidel , a l'igual que els seus predecessors al Grup d'Exrcits B, Rommel i von Kluge. 

Mentre que estigu al Front Oriental, Model no mostr objeccions a com les SS tractaven als civils a les zones sota el seu comandament, supervisant diverses operacions anti-partisanes, principalment mentre comandava el 9 Exrcit. Aquestes operacions, portades a terme per tropes tant de la Wehrmacht com de les SS, eren molt sanguinolentes, si b no eren estranyes al Front Oriental. Va ser per tot aix, juntament amb la seva aplicaci de la poltica de terra cremada durant la seva retirada, que portaria a la Uni Sovitica a declarar-lo criminal de guerra.

Malgrat aix, mentre que comandava el Grup d'Exrcits Centre, refus enviar tropes per sufocar la Sublevaci de Varsvia (tasca de la que finalment se n'encarregaren les SS). Constat que la revolta havia estat provocada pel patiment de la poblaci polonesa provocat dels Nazis, i que l'Exrcit no tenia res a fer amb all. Per l'altra banda, no dubt en netejar els suburbis de Varsvia, a travs dels quals passaven diverses lnies vitals de subministraments.

S'ha argumentat que la millor explicaci per comprendre la conducta i el sucidi de Model s que no era necessriament un nazi, per si que era un militarista autoritarista que vei en Hitler al lder fort que necessitava Alemanya. Aix caracteritz a una gran part del cos d'oficials alemanys, per en el cas de Model aix anava acompanyat d'una voluntat cnica per ajudar al rgim nazi en aconseguir els seus propis objectius, i una complerta internalitzaci de la imatge d'un soldat professional i apoltic. Havia dedicat la seva vida a l'Exrcit, fos el Reichswehr o la Wehrmacht, i als seus darrers dies al Ruhr, ms d'un observador detect en ell una lluita per assumir el fet que la destrucci era imminent.

 Sumari de la carrera .
 Dates de promoci .
 Dates de promoci .
 Tinent de 2a   22 d'agost de 1910;
 Tinent   25 de febrer de 1915;
 Capit   mar de 1918;
 Major   1929;
 Tinent Coronel   1932;
 Coronel   1 d'octubre de 1934;
 Major General   1 de mar de 1939;
 Tinent General   1 d'abril de 1940;
 General de Tropes Panzer   1 d'octubre de 1941;
 Coronel General   28 de febrer de 1942;
 Mariscal de Camp   1 de mar de 1944;

 Historial de Servei .
 1909: Instrucci com a Oficial cadet;
 1910: 52 Regiment d'Infanteria von Alvensleben;
 1917: Destins d'Estat Major;
 1925: Comandant, 9a Companyia, 8 Regiment d'Infanteria;
 1928: Oficial d'Estat Major, 3a Divisi, Berln;
 1930: Oficial d'Estat Major, Secci 4 (Entrenament), Truppenamt, Berln;
 1932: Cap d'Estat Major, Reich Kuratorium per Educaci Fsica de la Joventut ;
 1933: Comandant de Batall, 2n Regiment d'Infanteria;
 1935: Cap de la Secci 8a, Estat Major General, Berlin;
 1938: Cap d'Estat Major, IV Cos;
 1939: Cap d'Estat Major, 16 Exrcit;
 1940: Comandant, 3a Divisi Panzer;
 1941: Comandant, XLI Panzerkorps;
 1942: Comandant, 9 Exrcit;
 Gener   Mar 1944: Comandant, Grup d'Exrcits Nord;
 Mar   Juny 1944: Comandant, Grup d'Exrcits Nord Ucrana;
 Juny   Agost 1944: Comandant, Grup d'Exrcits Centre;
 Agost   Setembre 1944: Comandant en Cap, OB Oest;
 Agost 1944   Abril 1945: Comandant, Grup d'Exrcits B;

 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants:
 Creu de Cavaller (09/07/1941) (344) (com Generalleutnant i Comandant de la 3. Panzer-Division/ XXIV Panzer-Korps/ Panzergruppe 2/ Heeresgruppe Mitte, Front Oriental);
 Fulles de Roure (17/02/1942) (74) (com Generaloberst i Kdr. OB/ der 9/ Armee, Front Oriental) (les reb de mans d'Adolf Hitler);
 Espases (02/04/1943) (28) (com Generaloberst und OB/ der 9/ Armee, Front Oriental);
 Brillants  (17/08/1944) (17) (com Generalfeldmarschall und OB/ der Heeresgruppe Mitte, Front Occidental) (els reb de mans d'Adolf Hitler);
 Creu de Cavaller amb Espases de la Reial Orde Prussiana de Hohenzollern (26/02/1917) ;
 Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (19/10/1915);
 Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (20/09/1914);
 Orde del Mrit Militar de 4 Classe amb Espases (Bavierra): 29/03/1915;
 Creu del Servei Militar Distingit de II Classe de la Casa de Grossherzoglich (Mecklenburg-Schwerinsches): 22/11/1917;
 Creu de 3a Classe del Mrit Militar amb distintiu de Guerra (ustria): 22/11/1917;
 Medalla de Guerra (Imperi Otom): 22/11/1917 ;
 Insgnia de Ferit 1918:  28/07/1918 ;
 Creu d'Honor dels Combatents 1914-18: 26/01/1935 ;
 Creu dels 25 anys de Servei a les Forces Armades;
 Medalla dels 12 anys de Servei a les Forces Armades;
 Creu Espanyola en Bronze: 31/05/1939 ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe: 02/10/1939 ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe: 22/09/1939 ;
 Medalla de l'1 d'octubre de 1938;
 Creu Alemanya en Or;
 Insgnia de Combat de tancs en plata: 29/08/1941 ;
 4 citacions al Butllet de la Wehrmacht: 21/02/1942; 03/09/1943; 05/08/1944; 19/04/1945 ;
 Insgnia de Ferit 1939 en Or: 25/05/1942 ;
 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42: 15/07/1942;




















 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343960" title="Antonio Bisbal Iborra" nonfiltered="4466" processed="4449" dbindex="134499">
Antonio Bisbal Iborra (Massalavs, 1905 - ?) fou un poltic socialista valenci. Militant del PSOE i de la UGT des de 1930, durant la Segona Repblica Espanyola fou alcalde de Massalavs. En acabar la guerra civil espanyola fou detingut i condemnat a cadena perptua, per fou alliberat el 1946. Va aprofitar la seva estana a la pres per reorganitzar el partit. Es va reintegrar al PSOE desprs del Congrs de Suresnes i fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1977. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343964" title="Alberto Jarabo Pay" nonfiltered="4468" processed="4450" dbindex="134501">
Alberto Jarabo Pay (Alcoi, 1928) s un advocat i poltic valenci. El 1950 es llicenci en dret per la Universitat de Valncia i fou procurador a Corts Espanyoles de 1971 a 1977 pel ter familiar. Durant els darrers anys del franquisme va ocupar diversos crrecs com subdirector general d'emigraci (1964), Delegat provincial de Treball a Valncia (1967-1971) i delegat nacional de premsa i rdio del Movimiento Nacional (1973-1974).

El 1977 fou regidor de l'Ajuntament de Valncia i un dels fundadors a Valncia d'Aliana Popular, partit amb el que fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1977. Juntament amb Gonzalo Fernndez de la Mora i Federico Silva Muoz es va oposar a la Constituci espanyola de 1978, i va introduir una esmena per tal de prohibir que es federessin comunitats autnomes, per tal d'impedir una hipottica federaci dels Pasos Catalans. 

Form part de l'Assemblea de Parlamentaris del Pas Valenci i del Consell del Pas Valenci, presidit per Josep Llus Albinyana, i fou conseller de turisme preautonmic d'abril de 1978 a juny de 1979. 





 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343971" title="Amrica britnica" nonfiltered="4469" processed="4451" dbindex="134502">
Amb el nom d'Amrica britnica es coneix el conjunt de colnies britniques situades a l'Amrica del Nord en els segles XVIII i XIX.

Formalment, fins a l'any 1783 aquests territoris eren coneguts amb els noms d' Amrica britnica i ndies Occidentals britniques. Des de 1783 en endavant, lAmrica britnica pass a anomenar-se Amrica del Nord britnica; tot i aix, aquest darrer terme no es va fer com fins a l'any 1839, amb l'aparici d'un document titulat Report on the Affairs of British North America, ms conegut com el Dossier Durham.

Concretament, en esclatar la Revoluci Americana, l'any 1775, l'Amrica britnica estava formada per vint colnies situades al llarg de la costa atlntica americana, al nord-est del Virregnat de Nova Espanya (l'actual Mxic i oest dels Estats Units). Les dues colnies en qu estava dividida la Florida (Florida oriental i Florida occidental) van ser cedides a Espanya pel Tractat de Pars de 1783; ms tard, el 1819, s'integrarien als Estats Units.

La resta de colnies excepte una, Terranova i Labrador, s'unirien ms tard, entre 1867 i 1873, per formar el Domini del Canad. Terranova i Labrador no s'hi afegiria a aquesta uni fins al 1949.

Llistat de colnies a l'any 1763.
Les Tretze Colnies que s'independitzaren per formar els Estats Units d'Amrica eren:

 Provncia de la Badia de Massachusetts ;
 Provncia de Nova Hampshire ;
 Colnia de Rhode Island i Plantacions de Providence;
 Colnia de Connecticut;
 Provncia de Nova York;
 Provncia de Nova Jersey;
 Provncia de Pennsylvnia;
 Colnia de Delaware;
 Provncia de Maryland;
 Colnia i Domini de Virgnia;
 Provncia de Carolina del Nord;
 Provncia de Carolina del Sud;
 Provncia de Gergia;


Al nord, les colnies que esdevingueren l' Amrica del Nord britnica eren:

 Provncia de Nova Esccia;
 L'Illa de Cape Breton, que va ser governada com a part de Nova Esccia entre 1763 i 1784, i de forma independent entre 1784 i 1820.
 Provncia de Terranova i Labrador;
 Provncia del Quebec, (Alt Canad i Baix Canad desprs de l'Acta Constitucional de 1791);
 Provncia de l'Illa del Prncep Eduard (coneguda com a Illa de Saint John fins el 1798);
 Terra de Rupert (la regi costanera a la badia de Hudson);


Les altres colnies lleials a la corona britnica entre 1763 i 1783, integrades posteriorment als Estats Units d'Amrica, van ser:
 Provncia de Florida occidental;
 Provncia de Florida oriental;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343976" title="Vrije Universiteit Brussel" nonfiltered="4470" processed="4452" dbindex="134503">
 La Vrije Universiteit Brussel (VUB) s una Universitat de llengua neerlandesa, establerta a Brusselles (Blgica).

Tot i que el seu nom sigui l'equivalent exacte del francs Universit Libre de Bruxelles, la Vrije Universiteit Brussel s avui totalment independent de la Universitat Lliure de Brusselles (ULB).


Histria.

La VUB flamenca procedeix de l'ULB francfona creada el 1834 per Thodore Verhaegen.

Certs cursos de Dret van ser donats en neerlands a l'ULB des de 1935, per va caldre esperar 1963 perqu gaireb totes les facultats organitzin cursos en neerlands. La VUB es va separar finalment de l'ULB l'1 d'octubre de 1969, i va ser constituda per una llei el 28 de maig de 1970 en entitat separada des del punt de vista legal, administratiu i cientfic.



Enllaos externs.
 plana web (en neerlands o angls);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343977" title="Stargate:The Ark of Truth" nonfiltered="4471" processed="4453" dbindex="134504">


Stargate: L'Arca de la Veritat, s una pellcula de cincia ficci per a DVD, escrita i dirigida per Robert C Cooper. En aquesta pellcula es posa punt i final a la trama dels Ori en la serie Stargate SG-1. L'Arca de la veritat va ser llenada  a la venda als EUA, l'11 de mar del 2008.

 Repartiment .



 Referncies .


 Enllaos externs .
 Stargate: The Ark of Truth en IMDB en Internet Movie Database .
 Stargate: The Ark of Truth en Gateworld .
 Gua de la Pelcula .
 Stargate: The Ark of Truth Promo;
 Stargate: The Ark of Truth Trailer;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343978" title="Al-Ahli SC Doha" nonfiltered="4472" processed="4454" dbindex="134505">


L'Al-Ahli SC Doha (en rab              ) s un club libi de futbol de la ciutat de Doha. Al-Ahly significa Nacional.

 Palmars .
Copa de l'Emir de Qatar: 4;
1973, 1981, 1987, 1992,

Jugadors destacats.
 Meshal Abdulla;
 Jamal Jouhar;
 Saad Ghanim Al Shammari;
 Hayder Jabar Khadhim;
 Hassan Mudhafar;
 Badar Al-Maimani;
 Firas Al Khatib;
 Jose Barros Z Piguita;
 Carlos Morais Cal;
 Bouabib Bouden;
 Josep Guardiola;
 Farshad Pious ;
 Sergio Ricardo;
 Ivn Hurtado;
 Gunter Van Handenhoven;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343984" title="Intents de reconciliaci a Somlia" nonfiltered="4473" processed="4455" dbindex="134506">
Des del inici de la guerra civil s'han intentat a Somlia diversos acords de desarmament, reconciliaci, i pau. Aquestos intents sn els segents:

Missi humanitria de l'ONU a Somlia (1992-1995), que incloa desarmar a les milcies, que no es va produir. La missi de l'ONU va desembarcar a Mogadiscio el 9 de desembre de 1992 i va evacuar el pas el 3 de mar de 1995.
La llista de les missions de la ONU a Somlia foren: 



Conferencia Nacional de Reconciliaci de Somlia. Quinze faccions hi van participar  entre les quals el Congrs de la Somlia Unificada - Aliana Nacional Somali (del general Aydid) i el Congrs de la Somlia Unificada - Aliana de Salvaci de Somlia (del president Ali Mahdi) i van signar l'acord d'Addis Abeba el dia 27 de mar de 1993. No fou respectat.

Acords de Sodere, signats a Sodere (Etipia) el 3 de gener de 1997, desprs d'una conferencia organitzada per l'IGAD. Va signar Ali Mahdi i els seus aliats pero Hussein Muhamed Farrah Aydid junior la va boicotejar. Va establir un govern transitori amb participaci de 41 clans, per 25 en van quedar fora i no va tenir aplicaci.;

Conferencia del Caire, el 22 de desembre de 1997, en la que van estar presents totes les parts i en la que Aydid junior i Ali Mahdi van acceptar renunciar a les seves pretensions a la presidncia, sense anar ms lluny ja que les propostes de l'ONU sobre un govern d'unitat nacional i sistema federal foren rebutjades.;

Conferencia de Baidoa, convocada el 1998 va ser posposada diverses vegades i finalment, degut a la lluita a la ciutat i a una epidmia de colera, cancellada. El juny Osman Hassan Ali "Ato" va declarar el procs difunt;

Conferncia Nacional de Pau de Somlia tamb coneguda com a Conferencia de Djibouti o Procs d'Arta (ja que es va fer a la localitats d'Arta a Djibouti) es va celebrar entre el 20 d'abril i el 5 de maig del 2000. Altre cop va fracassar per no obtenir el suport de diverses faccions . La conferencia va crear el Govern Nacional de Transici (GNT);

Comissi Nacional per la Reconciliaci i l'Establiment de les Normes, creat el 6 de maig de 2001 sota la presidncia del ex primer ministre Abdirizak Haji Hussein. S'hi van oposar Puntland i el Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia i va fracassar. Hussein va dimitir el 25 de juliol de 2001.

Conferncia Nacional de Reconciliaci Somali, es va fer a Eldoret a Kenya entre el 15 d'octubre i el 11 de novembre del 2002 i hi van assistir principalment els partidaris del GNT excepte l'Exrcit de Resistncia Rahanweyn que en aquell moment s'havia dividit en dues faccions que estaven en guerra. Va tenir una primera fase fins el 3 de novembre amb acord genrics i una segona, que va intentar sense xit crear estructures de govern. ;

Conferncia de Nairobi del 9 al 29 de gener del 2004, on van assistir totes les faccions i es va acordar la creaci del Govern Federal de Transici i futures eleccions. Cap dels partits es va desarmar  i la Uni de Corts Islmiques de Somlia (que no havia participat) va assolir el poder el 2006.

Elecci presidencial del 2004: el 10 d'octubre del 2004, d'acord a la carta (regles) del GFT, fou elegit president de Somlia el que fins llavors ho era de Puntland Abdullahi Yusuf Ahmed, amb 189 vots, mentre Abdullahi Ahmed Addow en va rebre 79. Hi va haver 25 candidats i l'elecci fou feta pels 275 parlamentaris. . El seu mandat acaba el 2009. El 2005 Yusuf es va traslladar de Bosaso a Jowhar i el 2006 a Baidoa, on encara es troba el GFT que domina noms el 20% del territori, incloent Puntland, per domina Mogadiscio mercs a la presencia de l'exrcit etop) que la va reconquerir pel GNT el 29 de desembre del 2006.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343985" title="Al-Ahli Club Dubai" nonfiltered="4474" processed="4456" dbindex="134507">


L'Al-Ahli Club Dubai (en rab       ) s un club libi de futbol de la ciutat de Dubai. Al-Ahly significa Nacional.

 Histria.
L'Al Ahli Club es fund el 1970, quan s'uniren tres clubs locals: Al Wehdah i Al Shabab (fundat el 1962). Quatre anys ms tard se li un el Al Najah.

 Palmars .
Lliga dels Emirats rabs Units de futbol: 4;
1975, 1976, 1980 , 2006;

Copa de l'Emir dels Emirats rabs Units: 7;
1975, 1977, 1988, 1996, 2002, 2004, 2008;

 Entrenadors destacats.
 Nndor Hidegkuti;
 Sre ko Juri i  ;
 Ilie Balaci;
 Markov Zeljko;
 Winfried Schfer;
 Faozy Altaisha;
 Alan Michelle;
 Yousef Zawawi;
 Robert Pouven;

 Futbolistes destacats .
 Hassan Nazari;
 Hassan Rowshan;
 Milad Meydavoudi;
 Ali Karimi;
 Hashem Heidari;
 Javad Kazemian;
 Farhad Majidi;
 Renato;
 Clederson Cesar;
 Marcos Assuno;
 Martin Kamburov;
 Juan Martn Parodi;
 Rashid Benmahmoud;
 Abdellatif Jrindou;
 Ahmad Essa;
 Abdul Razaq Ibrahim;
 Jamal Mubarak;
 Fernando Rodriguez;
 Nicholas Castro;
 Slavisa Mitrovic;
 Ali Zitouni;
 Alousa Kabiro;
 Antoni;
 Kingsley Obiekwu;
 Kelvin Sebwe;
 Seydou Traor;
 Gregory du Frenice;

Enllaos externs.
Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343991" title="Perxador" nonfiltered="4475" processed="4457" dbindex="134508">
El perxador o perxadora s aquella persona encarregada de conduir un barca amb l'ajuda d'una perxa, qu no s ms que un pal llarg d'aproximadament 4 o 5 metres i un dimetre d'entre 6 i 10 centmetres. Aquesta eina s tradicionalment de canya, encara que tamb hi han d'allumini. A ms a ms, es precisa d'un bon domini. Generalment s'utilitza aquesta tcnica en aiges poc profundes i/o pantanoses com ara l'albufera de Valncia, al Delta de l'Ebre, etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343995" title="Auguste Baron" nonfiltered="4476" processed="4458" dbindex="134509">
Auguste Baron s un pioner francs del cinema nascut el 1855 a Pars i mort el 1938 a Neuilly-sur-Seine.

Va patentar quatre procediments de sincronitzaci de cinema sonor entre 1896 i 1900 (entre els quals el graphonoscope), procediments que van continuar en l'estadi experimental. Cap a la fi de la seva vida, va inventar l'hlio-glyptographe, un procediment de cinema en relleu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="343998" title="Adolphe Qutelet" nonfiltered="4477" processed="4459" dbindex="134510">

Lambert Adolphe Jacques Qutelet, nascut a Gant el 7 de febrer de 1796 i mort a Brusselles el 17 de febrer de 1874. Va ser un matemtic, astrnom, naturalista, estadista i socileg belga, precursor de l'estudi demogrfic i fundador de l'Observatoire royal de Belgique.

 Biografia .
Doctorat en cincies matemtiques a la universitat de Gant el 1819 per a un tesi sobre la teoria de les seccions cniques, ensenya matemtiques a Gant i a Brusselles. El 1823, segueix estudis d'astronomia a l'Observatori de Pars on coneix Franois Arago i Alexis Bouvard. s influenciat per Laplace, Poisson i Fourier amb qui estudia estadstica que elevar al rang de cincia. Presideix d'altra banda el primer congrs internacional d'estadstica que t lloc a Brusselles el 1853.

El 1828, aconsegueix persuadir les autoritats i aixecar fons pblics i privats per crear a Brusselles un observatori que dirigeix a partir de 1832. Durant la Revoluci belga de 1830, visita els observatoris italians. El 1834, es fa secretari permanent de l'Acadmia reial de Blgica.

Adolphe Qutelet va crear diverses societats i diaris d'estadstica, del qual les Transactions of the Statistical Society of London el 1837. Va estar particularment implicat en la creaci d'una cooperaci internacional entre estadistes.

s inhumat al cementiri de Brusselles.

 Contribucions .
 Psicologia .
Qutelet fund l'enfocament diferencial en psicologia. Amb Francis Galton, va ensenyar que les diferncies entre els individus es reparteixen habitualment segons la corba de Gauss. El carcter mesurat est explicat per la trobada d'un gran nombre de factors senzills repartits en la poblaci segons les lleis de la probabilitat.

 Matemtica .
s l'autor amb Dandelin dels teoremes que enllacen les definicions de cnics (seccions planes d'un con) amb la d'ellipse (hiprbole), conjunt dels punts dels quals ordena (diferncia les distncies en dos punts fixos s constant, aix com la de les tres cniques definides com a conjunt dels punts dels quals la relaci de les distncies en un punt i una dreta s una constant dita excentricitat. Aquests teoremes sn coneguts tamb sota la denominaci de teoremes belgues.

Qutelet va ser el primer a utilitzar la corba normal, entre altres en mtodes de quadrats menors.

 Estadstica .
En Sobre l'home i el desenvolupament de les seves facultats, assaig d'una fsica social, Qutelet va presentar la seva concepci de l'home mitj com a valor central al voltant de la qual les mesures d'una caracterstica humana eren agrupats seguint una corba normal. L'home mitj s una realitat sui generis, diferent dels individus. Qutelet s'oposa aix al nominalisme de Guillem d'Occam. Qutelet distingeix tres tipus de mitjanes, represes per Adolphe Bertillon : la mitjana objectiva, que correspon a un objecte real, sotms a un cert nombre de mesures ; la mitjana subjectiva, resultat del clcul d'una tendncia central, en el cas on la distribuci obeeix a la llei binomial (corba de Gauss) ; el tercer cas, que no mereix veritablement el nom de mitjana, es diu mitjana aritmtica, per tal de marcar el fet que s una pura ficci, no obeint a la llei binomial (l'alada de les teulades d'un carrer), no justificant la creaci d'un tipus mitj.

Els seus estudis sobre la consistncia numrica dels crims van suscitar una ampla discussi entre llibertat i determinisme social. Per al seu govern, reunia i analitzava les estadstiques sobre el crim i la mortalitat, millorant aix el sistema de padr. Va aportar millores en les preses de sancions. El seu treball va suscitar d'altra banda una gran controvrsia entre els socilegs del segle XIX.

Se li deu el sistema de mesura internacional de l'obesitat, conegut sota el nom d'ndex de massa corporal (a vegades conegut com a ndex de Qutelet).

 Astronomia .

 A l'observatori de Brusselles, va treballar sobre les dades geofsiques i meteorolgiques. Va estudiar les pluges de meteors i va establir mtodes de comparaci i d'avaluaci de les dades.

 Principals publicacions .

Relation d'un voyage fait  la grotte de Han au mois d'aot 1822, par MM. Kickx et Qutelet (1823);
Recherches sur la population, les naissances, les dcs, les prisons, les dpts de mendicit, etc., dans le royaume des Pays-Bas (1827) Texte en ligne;
Recherches statistiques sur le royaume des Pays-Bas (1829) Texte en ligne;
Astronomie lmentaire (1834);
Sur l'homme et le dveloppement de ses facults, ou Essai de physique sociale (2 volumes, 1835) Texte en ligne 1 2;
De l'influence des saisons sur la mortalit aux diffrens ges dans la Belgique (1838);
Catalogue des principales apparitions d'toiles filantes (1839);
Sur l'emploi de la boussole dans les mines (1843) Texte en ligne;
Sur le climat de la Belgique (2 volumes, 1845-1851) Texte en ligne 1 2;
Du systme social et des lois qui le rgissent (1848);
Sur la statistique morale et les principes qui doivent en former la base (1848);
Mmoire sur les lois des naissances et de la mortalit  Bruxelles (v. 1850);
Mmoire sur les variations priodiques et non priodiques de la temprature, d'aprs les observations faites, pendant vingt ans,  l'observatoire royal de Bruxelles (1853) Texte en ligne;
Histoire des sciences mathmatiques et physiques chez les Belges (1864);
Mtorologie de la Belgique compare  celle du globe (1867) Texte en ligne;
Sciences mathmatiques et physiques au commencement du XIXe sicle (1867) Texte en ligne;
Sur la physique du globe en Belgique (v. 1869) Texte en ligne;
Anthropomtrie, ou Mesure des diffrentes facults de l'homme (1870);
Sur les anciens recensements de la population belge (s. d.) Texte en ligne;
Thorie des probabilits (s. d.);

 Filatlia .
 El Control dels correus belgues va emetre el 16 de desembre de 1974 un timbre-poste en commemoraci del centenari de la mort d'Adolphe Qutelet. El segell d'un valor de deu francs fou realitzat segons una obra del pintor Joseph-Denis Odevaere.

 Enllaos externs .
 Les thormes belges;
 Adolphe Quetelet;
 Qutelet et le mridien de Bruxelles;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344000" title="Raja Club Athltic Casablanca" nonfiltered="4478" processed="4460" dbindex="134511">

El Raja Club Athltic Casablanca (rab:                        ; transliteraci: ar-Raja' al-Baydawy ar-Riyady) (Raja significa esperana en rab) s un club esportiu de la ciutat de Casablanca, Marroc.

Palmars.


Supercopa africana de futbol;
 1999;
Copa afro-asitica de futbol;
 1999;
Lliga de Campions de la CAF;
 1989, 1997, 1999;
Copa de la CAF de futbol;
 2003;
Lliga marroquina de futbol;
 1988, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2004;
Copa marroquina de futbol;
 1974, 1977, 1982, 1996, 2002, 2005;
Copa arbiga de futbol;
 2006;
Copa arbiga d'estiu;
 2007;

Jugadors destacats.


 Abdelmajid Dolmy;
 Mouhssine Iajour;
 Soufiane Alloudi;
 Salaheddine Bassir;
 Youssef Safri;
 Talal El Karkouri;
 Bouchaib El Moubarki;
 Alain Gouamn;
 Amin Erbati;
 Dieudonn Londo;
 Yssouf Kone;

Colors.
Els colors tradicionals del club sn el verd i el blanc.


Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial;
Web oficial de seguidors;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344005" title="Partit de la Repblica de Somlia Unida" nonfiltered="4479" processed="4461" dbindex="134512">
El Partit de la Repblica de Somlia Unida (PRSU) s una fora poltica i militar de Somlia vinculada al clan hawiye. 

Fou creat a comenaments del 2003 per  Abdinur Ahmed Darman, un enginyer que vivia als Estats Units (i t ciutadania americana) i havia retornat vers el 1997 a Somlia on es va dedicar a importar i posar en circulaci bitllets de banc, juntament amb Hussein Aydid. El 1998 es va enfrontar amb Hussein i es va quedar amb la totalitat d'altres enviaments de diners que havia de partir amb Hussein Aydid, encara que bona part van restar al fabricant a Malisia.

Amb els seus negocis va establir contactes i amb suport d'un empresari de Dubai es va construir una milcia armada per la que va comprar uniformes al Pakistan.  Darman volia ser elegit president en substituci de Abdi Qasem Salad Hassan del Govern Nacional de Transici, el mandat del qual acabava el juliol del 2003 i que estava enfrontat a diverses faccions. El seu programa era de reconstruir i unificar Somlia, amb un referndum sobre l'estructura de l'estat. En realitat probablement pretenia facilitar des del crrec els negocis d'empresaris estrangers.

El 5 de juny del 2003, en una campanya seguida per la cadena qatar Al-Jazeera, fou elegit president en unes eleccions amb poca fiabilitat. Quan va acabar el mandat de Salad el juliol es va declarar president, per Darman no fou reconegut. Salad fou reelegit ms tard pel parlament de l'exili a Djibouti (12 d'agost del 2004). El mateix dia un Parlament del interior va ratificar a Darman com a president.

L'agost del 2004 la major part de les faccions van acordar elegir un nou parlament i al president d'un Govern Federal de Transici, que fou escollit el 10 d'octubre (Abdullahi Yusuf Ahmed, fins aleshores president de Puntland) que Darman no va acceptar (Salad es va presentar a l'elecci per no fou escollit). El 5 de juny del 2006 Darman va haver de fugir de Mogadiscio, ocupat per la Uni de Corts Islmiques de Somlia per hi va poder tornar al gener del 2007 amb la ciutat ocupada per l'exrcit etop, protector del Govern Federal de Transici.

El PRSU, ara sense milcia, va reclamar la sortida de les forces estrangeres 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344007" title="Jeunesse Sportive de Kabylie" nonfiltered="4480" processed="4462" dbindex="134513">

Jeunesse Sportive de Kabylie (en llengua cabilenca: Ilmezyen n Adal Leqbayel) tamb conegut com JS Kabylie o JSK s un club de futbol de la ciutat de Tizi Ouzou a Algria.

Histria.
 Jeunesse Sportive de Kabylie (JSK) de 1946 a 1974;
 Jamiat Sari' Kawkabi (JSK) 1974 a 1977;
 Jeunesse lectronique de Tizi-Ouzou (JET) de 1977 a 1989;
 Jeunesse Sportive de Kabylie (JSK) de 1989.

 Palmars .
Supercopa africana de futbol: 1;
1982;

Lliga de Campions de la CAF: 2;
1981, 1990;

Recopa africana de futbol: 1;
1995;

Copa de la CAF de futbol: 3;
2000, 2001, 2002;

Lliga algeriana de futbol: 14;
1973, 1974, 1977, 1980, 1982, 1983, 1985, 1986, 1989, 1990, 1995, 2004, 2006, 2008;

Copa algeriana de futbol: 4;
1977, 1986, 1992, 1994;

Supercopa algeriana de futbol: 1;
1992;

Jugadors destacats.
 Salem Amri;
 Mokrane Baileche;
 Mehdi Cerbah;
 Rachid Dali;
 Driss El Kolli;
 Ali Fergani;
 Louns Gaouaoui;
 Mahieddine Meftah;
 Djamel Menad;
 Slimane Raho;
 Moussa Sab;

Enllaos externs.
Web oficial;
Frum JSK1946;
JSKabylie.org;
JSKweb.Org;
JSKNews.net;
Web de seguidors;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344014" title="Aliana pel Nou Alliberament de Somlia" nonfiltered="4481" processed="4463" dbindex="134514">
Aliana pel Nou Alliberament de Somlia s una organitzaci creada el setembre del 2007 entre les Corts Islmiques de Somlia i altres forces d'oposici reunides a Asmara. L'objectiu principal era la lluita contra les forces ocupants etops que protegien al Govern Federal de Transici de Baidoa. Les dues forces unides s'asseguraven el control de bona part del centre de Somlia.

Els principals participants foren l'antic cap de la shura o consell de les corts xeic Hassan Dahir Aweys, considerat de l'ala dura, el president executiu Sharif Sheikh Ahmad, de l'ala moderada, Sharif Hassan Sheikh Aden, antic portaveu, i l'antic vice primer ministre del TGF Hussein Mohamed Farrah Aydid jr, que tenia el suport del subclan hawiye dels habar gedir i altres subclans hawiye. Es va formar una constituci i un comit central de 191 membres dirigit per Sharif Hassan Sheikh Aden, amb un comit executiu de 10 membres presidit per Sharif Sheikh Ahmad. Sheikh Hassan Dahir Aweys no va acceptar cap crrec oficial a l'Aliana. Les antigues corts disposen del 45% dels membres, Hussein Aydid del 25% i la resta correspon a representants de la societat civil i els exiliats .

El Moviment de la Joventut Mujahideen va declarar no estar vinculat a la nova organitzaci.

El maig del 2008 es va produir una divisi entre l'ala moderada de Sharif Sheikh Ahmad que volia negociar amb el GFT i l'ala radical que s'hi oposava. .. Entre el 31 de maig i el 9 de juny es va fer una conferncia de pau a Djibouti amb la medicaci de l'enviat especial de l'ONU Ahmedou Ould-Abdallah. La conferencia va acabar amb un acord que establia una treva de 90 dies, la retirada dels etops amb un calendari preestablert i com a mxim de 120 dies, i els desplegament de forces de l'ONU formades per pasos propers per no vens de Somlia. La signatura formal es va fer a la Meca entre Ahmed i el primer ministre del GFT Nur Hassan Hussein.

Aweys va refusar reconixer l'acord i negociar amb la facci d'Ahmed (28 de juliol)  i va allegar que Ahmed no estava autoritzat per ning a participar a la conferncia.

Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344015" title="Webmin" nonfiltered="4482" processed="4464" dbindex="134515">


Webmin s una eina de configuraci de sistemes a travs de via web tan sols per OpenSolaris, GNU/Linux i altres sistemes Unix. Amb el que es poden configurar aspectes interns de molts sistemes operatiu, com usuaris, quotes d'espai, serveis, arxius de configuraci, apagada de l'equip, etc. A ms, permet modificar i controlar moltes aplicacions open source, com el servidor web Apache, PHP, MySQL, DNS, Samba, DHCP, entre altres.

Webmin est escrit en Perl, versi 5, executant-se com el seu propi procs i servidor web. De manera predeterminada, es comunica a traves del port TCP 10000, i pot ser configurat per utilitzar SSL si OpenSSL est installat amb mduls de Perl adicionals requerits.

Est construit a partir de mduls, els quals tenen una interfcie als arxius de configuraci i el servidor Webmin. Aix fa fcil l'addici de noves funcionalitats sense molt esfor. A causa del disseny modular de Webmin, s possible per a qualsevol interessat escriure extensions per a configuraci d'escriptori. 

Webmin tamb permet controlar diverses mquines a travs d'una interfcie simple, o iniciar sessi en altres servidors webmin de la mateixa subxarxa o xarxa d'rea local. 

Codificat per l'australi Jamie Cameron, Webmin est alliberat sota Llicncia BSD. Existeix tamb Usermin que s la versi reduda del Webmin. 

 Captures .


 Vegeu tamb .
 cPanel;
 DirectAdmin;

 Enllaos externs .
 Webmin La pgina Oficial;
 Tutorial d'instalaci;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344017" title="/dev/null" nonfiltered="4483" processed="4465" dbindex="134516">
En sistemes operatius tipus Unix, /dev/null o null device (perifric nul) s un fitxer especial que descarta tota la informaci que s'escriu o redirecciona en ell. Al seu torn, no proporciona cap dada a qualsevol procs que intenti llegir d'ell, tornant simplement un EOF o fi de fitxer.

 Generalment s'usa en shell scripts per redirigir la sortida d'un flux de dades (stream) d'un procs o com a un fitxer buit que actua com entrada d'un flux de dades d'un procs.

La forma ms comuna utilitzada s mitjanant la redirecci, ja que /dev/null, com ja s'ha dit, s un fitxer especial i no un directori; per tant, no es poden moure (mv) ni copiar (cp) fitxers en el seu interior.  

 Exemples d's .
Primer exemple.
 uname -r > /dev/null/

Anlisi de l'ordre:
 'uname': mostra informaci del sistema.

 ** -r: Argument per l'ordre anterior, la qual li diu a l'ordre "uname" que mostri la versi completa del kernel del sistema.
 >: Aquest s una ordre de redirecci. Redirecciona el resultat de l'ordre "uname -r" a un arxiu; en aquest cas, a l'arxiu:
  /dev/null : Aquest arxiu rep la informaci resultant, tanmateix, no l'emmagatzema com succeiria amb una arxiu normal. A continuaci, la consola no reporta cap informaci ni error.

Segon exemple.
En aquest exemple l'usuari desitja trobar el nom d'un fitxer dins de paquet RPM: 

 for i in *.rpm ; do (rpm -qlp $i | grep $1 >/dev/null && echo $i) ; done

Anlisi de l'ordre:

for i in *.rpm : efectua un bucle sobre tots els arxius del tipus .rpm.
do (rpm -qlp $i | grep $1 >/dev/null && echo $i) ' ' : execuci de la comanda.
rpm -qlp $i | grep $1 : realitza una recerca dins de cada arxiu .rpm trobat i mostra el resultat (el nom del fitxer buscat). ;
>/dev/null: PER, com no desitja el resultat (en realitat s el nom del fitxer buscat que ja el coneixem).
&&echo $i : el que volem s el nom de l'arxiu (paquet rpm) que el cont, ho mostrem utilitzant un echo. ;
done: finalitza el bucle.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344018" title="Balloon Bomber" nonfiltered="4484" processed="4466" dbindex="134517">
Crazy Balloon s un videojoc llanat el 1980 per l'empresa japonesa japonesa Taito.

Objectiu del joc.
En aquest joc d'estratgia i habilitat, l'objectiu s guiar un globus a travs d'un laberint ple d'obstacles. No s'ha de tardar massa a portar el globus a la sortida, ja que un home apareixer i llanar un buf, el que obligar al globus a moure's. Just quan el jugador pensa que arribar a la sortida, uns ajudants executaran diferents maniobres per rebentar el globus.

Per a consoles.
Commodore C64 (1983).
Sony PlayStation 2 (2005, "Taito Memories Vol. 2").
Microsoft XBOX (2006, "Taito Legends 2").
Sony PlayStation 2 (2006, "Taito Legends 2").

Per a PC.
PC - CD-ROM (2006, "Taito Legends 2").





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344019" title="Al-Itihhad al-Islamiya" nonfiltered="4485" processed="4467" dbindex="134518">
Al-Itihaad al-Islamiya (variants del nom Al-Itihhad al-Islamiya, Al-Itihad al-Islamiya, Al-Itihaad al-Islamiya, Al-Itihhad al-Islamiyya i Al-Itihad al-Islamiyya; rab                  , tradut com Uni Islmica, fou una antiga organitzaci islamista de Somlia; fou coneguda tamb per l'anagrama AIAI. Els Estats Units li atribuiren vincles amb Al-Qaeda.

Es va formar els anys noranta suposadament sota inspiraci d' Osama bin Landen amb l'nim de crear un estat islmic a Somlia. . AIAI va crear diverses corts islmiques. El seus vincles amb Al-Qaeda sn posat en dubte per alguns experts que consideren que l'organitzaci fou un autntic moviment social amb diverses faccions de clans locals ms o menys radicals.. El finanament va venir d'homes de negocis de l'Arbia Saudita, de la comunitat somali de Kenya i altres expatriats somalis. La seva milcia va arribar a tenir un miler d'homes armats.

Un article a un diari americ li atribu vincles amb Al-Barakat un conglomerat empresarial somali que estaria implicat en el finanament dels atemptats del 11 de setembre, per la comissi d'investigaci va rebutjar aquesta procedncia dels fons utilitzats en l'atemptat. . Estats Units li va atribuir haver cooperat en l'atemptat contra les ambaixades americanes a Nairobi i Dar es Salaam el 1988. El 7 de mar de 1999 Etipia va anunciar que havia fet una incursi a Ballanbale per buscar membres del grup que haurien segrestat a personal mdic

El 24 de setembre del 2001, les comptes o interessos d'al-Itihaad al-Islamiya als Estats Units foren congelades per l'orde executiva 13224, que es va fer extensiva desprs al seu cap Hassan Dahir Aweys.. El juny del 2004 Hassan Abdullah Hersi al-Turki, esdevingut cap de l'organitzaci, fou igualment sancionat per connexi amb Osama Bin Landen 

Segons Estats Units Al-Qaeda utilitzava la base d'al-Itihaad a l'illa de Ras Kiyemboni, al sud de Kismaayu i prop de la frontera amb Kenya. Altres informacions indicaven que Kiyemboni era elcamp propi d'Al-Qaeda i que al-Itihaad tenia el seu camp a Las Qoray, a Somalilndia, a la zona ocupada per Puntland al Sanaag. Desprs del 11 de setembre del 2001 aquestos camps foren desmantellats i centenars de militants van buscar seguretat a zones tribals a l'Iemen.

Poc desprs l'organitzaci es va dissoldre i es va integrar a la Uni de Corts Islmiques de les que el xeic Aweys va passar a ser un dels caps. Hassan Al-Turki va passar a dirigir Hizbul Shabaab, El Moviment de la Joventut, on desprs el va succeir Aden Hashi Farah "Eyrow"

 References .



 Enllaos externs .
SECURITY ADVISORY, Security Intelligence Global, 25 de setembre del 2001;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344021" title="Advergaming" nonfiltered="4486" processed="4468" dbindex="134519">
L'Advergaming (de l'angls  i ) s la prctica d'usar videojocs per publicitar una marca, producte, organitzaci o idea.

Els advergames sn una nova eina de mrqueting i comunicaci i serveix per promocionar un producte, una organitzaci o una idea. Sn videojocs interactius que permeten una exposici continuada de l'usuari davant de la marca publicitada, el qual pot sentir de manera inmersiva i discreta els valors de l'esmentada marca. 

 El terme "advergames" va ser encunyat a la revista Wired el 2001, i va ser aplicat a diversos jocs web gratuts encarregats per grans companyies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344025" title="Alta Definici Extrema" nonfiltered="4487" processed="4469" dbindex="134520">

 
Alta Definici Extrema, o XHD (per les seves sigles en angls: eXtreme High Definition), s un terme creat per nvidia i Dell en el CES 2006 per a emfatizar el jugar amb ordinadors a ms resoluci que les resolucions habituals de Alta definici. Va ser creat com terme promocional del sistema Quad SLI de nvidia. i la pantalla 3007WFP de Dell. 

Segons nvidia aix s'aconsegueix amb una o dues connexions DVI enllaades. Aquest major ample de banda permet a les targetes aconseguir una resoluci mxima de 2560 x 1600. Les resolucions 1920 x 1200 i 1680 x 1050 tamb sn classificades com XHD, encara que no compleixen la publicitat 4x1080i (cuadruple que 1080i) / 2x1080p (el doble que 1080p) anunciats a la pgina oficial. (veure: NVIDIA's Extreme HD Site) 

Vegeu tamb.
Definici Extrema;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344026" title="Definici Extrema" nonfiltered="4488" processed="4470" dbindex="134521">
 Definici Extrema s un terme usat a internet per referir-se a la resoluci de vdeo 1440p (2560 x 1440).

Es va nomenar basant-se en el format Alta Definici Extrema (XHD), ja que ambds formats tenen 2560 pxels horitzontals. Per per evitar confusions li van treure l'afegit 'Alta', quedant XD (eXtreme Definition). 

 Actualment no es comercialitza cap mena contingut en aquest format, tan sols algun triler (com el de la pellcula Les Crniques de Narnia) i demostracions. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344047" title="Badia Balenes" nonfiltered="4489" processed="4471" dbindex="134522">

 

La badia Balenes s un port de gel al front de la barrera de gel de Ross just al nord de l illa Roosevelt.

s un port de gel natural que serv de base per a l expedici de Roald Amundsen al Pol sud el 1911, l expedici de Byrd de 1928-1930 i 1933-1935, i per a la base occidental del servei Antrtic dels EUA, 1939-1941.

La configuraci del port canvia contnuament. Un estudi per a l'expedici de Byrd en 1934 va determinar que el fenomen es dna per l'encreuament de dos sistemes de gel diferents, els moviments dels quals estan influts per la presncia de l'Illa Roosevelt. 

La badia va ser anomenada aix per Ernest Shackleton a l expedici Nimrod, el 24 de gener de 1908, a causa del  gran nombre de balenes albirades.

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344048" title="Mont Erebus" nonfiltered="4490" processed="4472" dbindex="134523">

 

El Mont Erebus  a l'Antrtida s el volc actiu ms austral de la Terra. T 3.794 metres d'alria, i est localitzat a l'illa de Ross, que tamb t uns altres tres volcans inactius, entre ells el Mont Terror. Aquesta muntanya forma part de l'Anell de Foc del Pacfic, que inclou 160 volcans actius, com el conegut volc de la terra del foc que va exclatar i va provocar la mort 159 aborgens que estaven pescant.

En aquest volc est ubicat l'observatori del Mont Erebus, depenent de la universitat de Nou Mxic, que controla la seva continuada activitat des de 1972.

El crter s un dels pocs llacs de lava permanents al mn.

Histria. 
El Mont Erebus va ser descobert el 27 de gener de 1841 per l'explorador polar Sir James Clark Ross (Les naus del qual s'anomenaven HMS Erebus  i  HMS Terror que tamb van ser usades per Sir John Franklin en la seva desastrosa expedici a l'rtic). Les naus i el volc obtenen el seu nom d'reb, un du greg primigni, fill de Caos El primer ascens complet, fins el vorell del crter principal, va ser realitzat per Edgeworth David i el seu equip, membres de l'expedici Nimrod de 1908 liderada per Sir Ernest Shackleton. El primer ascens conegut en solitari a aquesta muntanya va ser realitzat per Charles J. Blackmer entre el 19 i el 20 de gener de 1991. Blackmer, un ferrer que va treballar durant molts anys a l'estaci McMurdo, alPol Sud, completant aquesta escalada en un perode de 24 hores. L'ascens li va portar, ms o menys 17 hores. .

 

 
 Enllaos externs . 
 Una imatge des de l'espai del llac de lava al mont Erebus ;
 El Sitio web de l'Observatori del mont Erebus, cont una cmera en viu del volc, videos d'erupcions i una altra informaci Geolgica;
 Erupci del Mont Erebus de l'any 2005 ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344049" title="Aplocheilichthys bukobanus" nonfiltered="4491" processed="4473" dbindex="134524">

 Aplocheilichthys bukobanus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia, Uganda, Kenya i la Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;
 ZipCodeZoo.com ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344050" title="Aplocheilichthys centralis" nonfiltered="4492" processed="4474" dbindex="134525">

 Aplocheilichthys centralis    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia i Uganda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344051" title="Aplocheilichthys fuelleborni" nonfiltered="4493" processed="4475" dbindex="134526">

 Aplocheilichthys fuelleborni    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud-oest de Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344053" title="Aplocheilichthys hutereaui" nonfiltered="4494" processed="4476" dbindex="134527">

 Aplocheilichthys hutereaui    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Txad, Repblica Centreafricana, Sudan, nord i sud-est de la Repblica Democrtica del Congo, nord i oest de Zmbia, sud-est d'Angola, nord-est de Nambia, nord-oest de Botswana, Malawi, Zimbabue i Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344054" title="Condezaygues" nonfiltered="4495" processed="4477" dbindex="134528">


Condezaygues  s un municipi francs del departament de l'Olt i Garona, a la regi d'Aquitnia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344055" title="Aplocheilichthys kongoranensis" nonfiltered="4496" processed="4478" dbindex="134529">

 Aplocheilichthys kongoranensis    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: est de Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344056" title="Montayral" nonfiltered="4497" processed="4479" dbindex="134530">


Montayral  s un municipi francs del departament de l'Olt i Garona, a la regi d'Aquitnia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344057" title="Aplocheilichthys lacustris" nonfiltered="4498" processed="4480" dbindex="134531">

  Aplocheilichthys lacustris   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344058" title="Mourenx" nonfiltered="4499" processed="4481" dbindex="134532">


Morencs (en francs i oficial Mourenx)  s un municipi francs del departament dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344059" title="Pornichet" nonfiltered="4500" processed="4482" dbindex="134533">


Pornichet  s un municipi francs del departament del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344060" title="Aplocheilichthys maculatus" nonfiltered="4501" processed="4483" dbindex="134534">

  Aplocheilichthys maculatus   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: est de Tanznia i Kenya.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344061" title="La Baule-Escoublac" nonfiltered="4502" processed="4484" dbindex="134535">


La Baule-Escoublac  s un municipi francs del departament del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira. En aquest municipi hi va passar els ltims mesos d'exili el president de la Generalitat Llus Companys.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344062" title="Aplocheilichthys omoculatus" nonfiltered="4503" processed="4485" dbindex="134536">

 Aplocheilichthys omoculatus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344063" title="Aplocheilichthys rudolfianus" nonfiltered="4504" processed="4486" dbindex="134537">

  Aplocheilichthys rudolfianus   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord de Kenya (Llac Turkana) i sud-oest d'Etipia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344064" title="Le Croisic" nonfiltered="4505" processed="4487" dbindex="134538">


Le Croisic  s un municipi francs del departament del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344065" title="Aplocheilichthys usanguensis" nonfiltered="4506" processed="4488" dbindex="134539">

 Aplocheilichthys usanguensis    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud-oest de Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344066" title="Aplocheilichthys vitschumbaensis" nonfiltered="4507" processed="4489" dbindex="134540">

 Aplocheilichthys vitschumbaensis    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344067" title="Gurande" nonfiltered="4508" processed="4490" dbindex="134541">


Gurande  (en bret Gwenrann) s un municipi francs del departament del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344068" title="Innocenci Lpez i Bernagossi" nonfiltered="4509" processed="4491" dbindex="134542">
Innocenci Lpez i Bernagossi (Girona, 1829 - Barcelona, 1895) fou llibreter i editor, fundador dels setmanaris satrics La Campana de Grcia i L'Esquella de la Torratxa.

Nascut a Girona el 1829, s'establ a Barcelona, en un local de la Rambla del mig, on es dedic a una fructfera activitat editorial. Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquir la Llibreria Espanyola, des d'on project setmanaris i colleccions populars, que tingueren una gran acollida. Edit els almanacs dEl Can Rayado, Un Tros de Paper, Lo Noi de la Mare, La Rambla El Tiburn , Lo Xanguet i altres, i tamb els Sanglots Poetichs de Pitarra, aix com les revistes satriques Un tros de paper i Lo noi de la mare i obres d'Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc.

El seu encert ms gran, per, fou fundar La Campana de Grcia i L'Esquella de la Torratxa, les publicacions de vida ms llarga de la premsa catalana i dos ttols emblemtics del periodisme satric a Catalunya.

D'idees republicanes, prengu part en la Revoluci de 1868, i fou membre de la Junta Revolucionria de Barcelona; tamb fou nomenat (1873) director general de correus a l'illa de Cuba.

El seu fill Antoni Lpez Benturas i el net Antoni Lpez Llauss, que s'exili a Pars i Buenos Aires per la guerra civil, heretaren la Llibreria Espanyola i continuaren la seva tasca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344070" title="Lacustricola camerunensis" nonfiltered="4510" processed="4492" dbindex="134543">

 Lacustricola camerunensis    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C.: Cyprinodontidenstudien im sdlichen Kamerun. 4. Das Inlandplateau im Sdwestlichen Ostkamerun. Aquaria v. 5: 157-167. Any 1971.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 ZipCodeZoo.com ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344072" title="Francesc Juanola i Reixach" nonfiltered="4511" processed="4493" dbindex="134544">
Francesc Juanola i Reixach (Tortell, Garrotxa, 3 d'agost de 1891 - Manresa, Bages, 3 de desembre de 1968) va ser un fiscornaire i prolfic compositor de sardanes.

Era el segon d'una nissaga de msics. Fill de Lloren Juanola i Gibert, pare de Antoni Juanola i Escaler i Jaume Juanola i Escaler, i germ de Jaume, Josep, Narcs, Rafael i Salvador, tots ells tamb compositors. Va ser deixeble de professors com Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composici). Als nou anys ja va debutar com a fiscornaire a La Principal de Tortell i al 1921 va ser membre de la formaci fundadora de la Principal del Bages, que en aquell moment encara no duia aquest nom.

La popularitat li va arribar per ser un dels compositors ms prolfics de l'mbit de la cobla, amb una gran producci musical que arriba a les ms de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela (Tierra sin flores) i mltiples arranjaments musicals de canons, principalment per cantar a les caramelles. Va obtenir una extraordinria popularitat no solament a Maresa i comarca, sin mpliament a tot l'mbit sardanista pel carcter del seu catleg, molt alegre i de clar signe de plaa.
 
El 1962 va rebre el Premi Dia de la Sardana per El pant d'Oliana.

El maig de 1981 es va celebrar a Manresa un acte d'homenatge al compositor, entre els diferents actes de celebraci es va fer una ballada de sardanes en qu hi participaven les colles i grups de l'poca.

Referncies.

 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344073" title="Lacustricola jeanneli" nonfiltered="4512" processed="4494" dbindex="134545">

 Lacustricola jeanneli    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Kenya i Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344075" title="Lacustricola kassenjiensis" nonfiltered="4513" processed="4495" dbindex="134546">

 Lacustricola kassenjiensis    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Nil Blanc a Sudan, el riu Nil i el seu delta a Egipte, llacs del nord-est de la Repblica Democrtica del Congo, Uganda i Tanznia central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E.: Neue afrikanische Zahnkarpfen aus dem Zoologischen Museum Berlin. Zool. Anz. v. 61: 135-145. Any 1924.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ZipCodeZoo.com ;
 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344079" title="Thomas Lvkvist" nonfiltered="4514" processed="4496" dbindex="134547">

Thomas Lvkvist (Visby, 4 d'abril de 1984) s un ciclista suec, professional des del 2004 amb l'equip La Franaise des Jeux. Aquell mateix any va prendre part als Jocs Olmpics d'Atenes. Els seus xits esportius ms destacats sn el Campionat de Sucia en ruta de 2006 i el de contrarellotge de 2004. 

Palmars.
2004;
 Campi de Sucia de contrarellotge;
 1r del Circuit de la Sarthe i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Avenir;
2006;
 Campi de Sucia de ciclisme en ruta;
2007;
 Vencedor d'una etapa del Critrium Internacional;

Resultats al Tour de Frana.
2005. 61 de la classificaci general;
2006. 63 de la classificaci general;
2007. 64 de la classificaci general;
2008. 40 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
2007. 54 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Thomas Lvkvist a sitiodeciclismo.net;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344081" title="Thodore Verhaegen" nonfiltered="4515" processed="4497" dbindex="134548">


Pierre-Thodore Verhaegen (nascut el 1796 a Brusselles i mort el 1862 a la mateixa ciutat) va ser un advocat belga i lder del Partit Liberal que va contribuir a fundar el 1846, va ser diputat, president de la Cambra i batlle de Watermael-Boitsfort. s un dels fundadors de la Universitat Lliure de Brusselles (ULB) que va collocar sota el signe del lliure examen. Membre de la lgia els Amics Filantrops del Grand Orient de Belgique, va ser llavors el Gran Mestre del Grand Orient de Belgique de 1854 a 1862 tot continuant sent catlic practicant.

La Saint-Verhaegen s cada any un moment festiu intens de la vida de la Universitat Lliure de Brusselles, t lloc el 20 de novembre, data de l'aniversari de la fundaci de la universitat.

La ctedra Thodore Verhaegen, fundada el 1983 a la Universitat lliure de Brusselles, s una ctedra de maonologia, s l'nica ctedra universitria existent consagrada a la francmaoneria. Desprs d'haver estat presidida per Herv Hasquin, la ctedra Thodore Verhaegen s actualment dirigida per Luc Nefontaine.

s enterrat al cementiri de Brusselles, a Evere.

 Enllaos externs .
 Chaire Thodore Verhaegen vue de l'ULB.;
 Chaire Thodore Verhaegen vue du GOB.;
 Le site de Luc Nefontaine. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344082" title="Jeff Lynne" nonfiltered="4516" processed="4498" dbindex="134549">


Jeff Lynne neix a Birmingham el 30 de desembre de 1947. Els seus primers passos musicals, sent amb prou feines un adolescent, els du a terme en un grup local anomenat The Chads. Posteriorment, funda idle Race el 1967. Desprs de gravar dos esplndids discs, amb poc xit comercial, per molt bones crtiques, s'uneix a The Move el 1969, a petici del seu lder, Roy Wood. All coincideix amb Bev Bevan, futura bateria de l'Electric Light Orchestra. Desprs de collaborar amb les seves composicions en els dos ltims LPS del grup, Looking On i Message From The Country , Wood i Lynne decideixen reorientar les seves idees musicals i fer-les ms ambicioses, la qual cosa dna com a conseqncia la creaci d'un dels millors grups de pop-rock dels 70, Electric Light Orchestra.

Al principi, la seva msica s'orienta cap al rock simfnic d'inspiraci beatleniana, per al qual contracten diversos msics de formaci clssica. El seu primer treball apareix el 1971, amb el nom del propi conjunt. De seguida, Roy Wood decideix abandonar l'ELO, i inicia la seva carrera en solitari que donar lloc a formacions com Wizzard o Wizzo, molt respectades per la crtica anglesa especialitzada.

El 1972, Jeff es troba noms al capdavant del seu grup. El primer disc de la nova etapa (ELO-2) surt en venda el 1973 i segueix la mateixa lnia musical de l'anterior, grans melodies i aparatosos arranjaments de corda, del qual sn exemple canons com Kuiama o From The Sun To The World. El 1973, apareix On The Third Day, amb esplndids senzills com Showdown i Dt.-Dt.-Belle. Posteriorment, Jeff Lynne crea Eldorado (1974), on destaca Can't Get It Out Of My Head, i Face The Music (1975) amb dues canons de bastant xit: Evil Woman i Strange Magic, amb les quals ja s'endinsen en terrenys musicalment ms accessibles per al gran pblic.

El 1976, amb l'aparici d'A New World Record completa un treball gaireb perfecte. D'aix donen mostra Telephone Line, Livin' Thing, Rockaria o Shangri-La . La banda inicia una etapa on la comercialidad de la seva msica va unida a una indubtable qualitat molt inspirada en les composicions de Lennon i McCartney, per preparada amb tocs simfnics i creant un so caracterstic que ha fet Electric Light Orchestra inconfusible des de llavors. La seva segent obra va ser un disc doble anomenat Out Of The Blue (1977), que confirma l'aconseguit amb l'anterior i que continua sent avui el favorit de la majoria dels seus seguidors. Els seus grans xits van ser Mr. Blue Sky, Sweet Talkin' Woman i Turn To Stone.

Ja molt a prop de la nova dcada, Jeff Lynne aconsegueix amb el seu grup arribar al cim de les llistes amb Discovery (1979), el qual cont clssics com Don't Bring Me Down, Last Train To London, Shine A Little Love o Confusion. Desprs de la desafortunada pellcula Xanad (1980), on l'ELO collabora amb 5 temes, treuen Time (1981), que tamb arriba al n1 en les llistes angleses i en el qual sobresurten Twilight, Rain Is Falling, Ticket To The Moon i Hold On Tight.

Posteriorment, apareixen Secret Messages (1983) i Balance Of Power (1986), on es percep una certa prdua d'illusi per part del cofundador d'ELO, la qual cosa acaba provocant la separaci del grup aquell mateix any, ja que Jeff Lynne volia iniciar una nova etapa com a productor dels seus dols musicals. Al primer d'aquests dos treballs pertanyen les notables Rock And Roll Is King i Secret Messages, i al segon, Getting To The Point i Calling America, el seu ltim xit abans de la separaci.

En 1987, Jeff i George Harrison parlen amb Tom Petty, Roy Orbison i Bob Dylan, i sorgeix el supergrup Trveling Wilburys, que produeix dos notables discs (Trveling Wilburys Vol. 1 i Trveling Wilburys Vol. 3, de 1987 i 1989 respectivament), amb bastant xit de crtica i pblic. La mort sobtada d'Orbison provoca finalment la desaparici de la formaci, malgrat que Trveling Wilburys-3 es va realitzar ja sense la seva participaci.

En els segents anys, Jeff comena la seva etapa com a productor per a artistes de la talla de George Harrison (Cloud Nine), Roy Orbison (Mystery Girl), Tom Petty (Full Moon Fever i Into The Great Wide Open), Joe Cocker (Night Calls), Tom Jones (The Leaf And How To Swing It), Randy Newman (Land Of Dreams), Ringo Starr (Estafi Takes Time), Paul McCartney (Flaming Pie) o els mateixssims Beatles en el seu Anthology (1996), produint dues noves canons de John Lennon no editades fins a la data: Free As A Bird i Reial Love. No obstant aix, troba energies per publicar el 1990 el seu nic disc en solitari fins a la data: el notable Armchair Theatre, que passa desapercebut.

El 2001, Jeff Lynne ressuscita el seu grup de sempre, Electric Light Orchestra amb un formidable treball titulat Zoom, en el qual descollan les seves dues primeres canons Alright i Moment IN Paradise, i reunint nous msics (noms sobreviu de la formaci clssica el teclista Richard Tandy).

Posteriorment, en 2003 Jeff participa en el concert-homenatge al mort George Harrison, gran amic seu, al costat de figures com Eric Clapton, Paul McCartney o Ringo Starr en un memorable i irrepetible espectacle musical. Aix mateix, produeix el pstum treball musical de l'ex Beatle: Brainwashed .

Recentment, torna a la crrega amb la musculosa tornada de Tom Petty: Highway Companion (2006), una altra producci excellent, marca de la casa.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344085" title="Aiden Ford" nonfiltered="4517" processed="4499" dbindex="134550">
El tienent Aiden Ford, va neixer el 1979, s un oficial marine intepretat per Rainbow Sun Francks a la serie de cincia ficci Stargate Atlantis.

Durant la primera temporada Ford era un dels protagonistes de la serie, per per culpa d'un incident en l'ltim capitul de la primera temporada (The Siege: Part 2) es veu obligat a abandonar Atlantis convertint-se aix en un invitat recurrent a la segona temporada. Al finalitzar la primera temporada, tant els productors de la serie com el mateix actor, no acabaven d'estar del tot satisfets amb el resultat del personatges i a conseqncia van decidir treure'l. Com que no volien treure'l cense ms, els guionistes van idear una manera de fer el personatge ms important, per amb l'efecte collateral de convertir-lo en recurrent.

Ford s un jove entusiasta i energtic, sempre disposat a ajudar a qui ho necessiti. Serveix com a segon de cap en del major John Sheppard. Anteriorment havia servit en el Comando Stargate i s un expert en explosius i armes.

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344086" title="Lliure examen" nonfiltered="4518" processed="4500" dbindex="134551">
Com a tal, la noci de lliure examen (libre examen, en francs) i (Vrij onderzoek, en neerlands) est composta dels termes lliure i examen i significa considerar atentament amb reflexi un objecte sense que en sigui donada prviament la veritat, fins i tot esforant-se a oblidar-ho si ja ha estat ensenyada. El lliure examen s doncs contrari al judici previ, s a dir al prejudici, a l'argument d'autoritat i al dogma, fins i tot a la creena.

El lliure examen parla tamb de les relacions estretes amb les nocions a lliure albir i a llibertat de conscincia, i sobretot de lucidesa.
Noti's que l'apcope librex s regularment emprada a Blgica al lloc del terme lliure examen.


L'exemple belga.

 El lliure examen en tant que principi i mtode s explcitament afirmat a Blgica on s practicat en el sentit del comproms laic.

Aquesta originalitat del lliure examen comprs tamb com a lacitat filosfica no troba equivalent en cap altre pas d'Europa o al mn, l'origen histric del qual es remunta sens dubte a la Fraternit remonstrante (protestants) contra la Confessio Belgica (catlics) al S XVI.

A Frana, al segle XX, la noci de lliure examen no s desenvolupada en tant que tal i continua estant desconeguda, incloent-hi al si de les associacions laiques. Els catlegs de la Biblioteca Nacional de Frana en testifiquen sobretot.

El lliure examen constitueix la referncia principal del primer article dels estatuts de la Universitat Lliure de Brusselles:

"La Universitat Lliure de Brusselles funda l'ensenyament i la recerca sobre el principi del lliure examen. Aquest postula, a tota matria, el rebuig de l'argument d'autoritat i la independncia de judici".

El lliure examen s tan central per a la lacitat organitzada a Blgica, que el Centre d'Acci Laica considera que el lliure examen constitueix un "valor laic per excellncia" i que adopta "el lliure examen com a mtode de pensament i d'acci", o ms exhaustivament :

"Valor laic per excellncia, el lliure examen implica no noms l'afirmaci d'un dret, el de l'absoluta llibertat de conscincia, si no sobretot l'afirmaci d'un deure : aquell de no reconixer cap dogma i de procedir amb esperit crtic a la posada en qesti de les idees rebudes, totes les idees rebudes, incloent-hi aquelles afermades en si mateix, les ms pernicioses, les de la bona conscincia i del prejudici".

El 2005, el Centre d'Acci Laica ha titulat la seva convenci anual "Construm l'escola del lliure examen" per a "descobrir l'tica sota l'etiqueta".

Segons la seva accepci a Blgica, el lliure examen implica el rebuig de l'argument d'autoritat a tota matria, el qestionament permanent de les idees, la reflexi crtica, la investigaci activa de l'emancipaci de l'sser hum respecte de totes les formes de condicionament, de subjecci i de discriminaci. El principi del lliure examen implica igualment el no-conformisme i la crtica dels valors rebuts.

Per el qestionament dels valors no s el seu rebuig automtic. Els "lliures exaministes" cerquen precisament els valors fonamentals que resisteixen a la crtica i surten reforades de la crtica de la qual en sn objecte.

El lliure examen filosfic.

En filosofia, l'esperit d'examen es diu tamb esperit crtic.

La prctica de l'esperit d'examen es remunta a l'origen de la filosofia a la Grcia antiga, particularment a Scrates que l'oposava als que pretenien saber una saviesa (els sofistes): "S que no s res", ironia de la que en fa esment Plat en els seus dilegs socrtics.

L'esperit d'examen ha conegut aquests darrers segles diverses expressions com l'humanisme del Renaixement amb, entre d'altres, Rabelais, Montaigne i Pierre Charron, el racionalisme al segle XVII amb sobretot Francis Bacon, Descartes, i sobretot Spinoza amb el seu Tractat teolgico-poltic sobre la llibertat de filosofar sense la tutela de la teologia, el desenvolupament cientfic, el lliure examen teolgic, l'examen positivista igualment al segle XIX, i el lliure examen del comproms com actualment a Blgica.

L'actitud filosfica del lliure examen ha estat enunciada literalment per Condorcet el 1791, filsof del Segle de les Llums, en la seva Primera memria sobre la instrucci pblica, titulat "l'educaci pblica s'ha de limitar a la instrucci", tercera ra : "Perqu una educaci pblica es faria contrria a la independncia de les opinions". Aix :

"la veritat sola pot ser la base d'una prosperitat durable, i que les llums que creixen sense parar no permetin ms a l'error de vantar-se d'un imperi etern, l'objectiu de l'educaci ja no pot ser de consagrar les opinions establertes, sin, al contrari, de sotmetre'les a l'examen lliure de generacions successives, cada vegada ms aclarides".

Kant afirma en un sentit ms individual al seu opuscle de 1784 Qu sn les Llums ?: "Sapere aude! Tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment! Heus aqu la divisa de les Llums".

L'experincia de Milgram al segle XX constitueix la demostraci concreta ms significativa de les conseqncies possibles de l'argument d'autoritat contrries a l'exercici del lliure examen.

El lliure examen teolgic. 

El pensament lliure caracteritza ms el lliure examen que el lliure pensament que considera a priori les religions com els pitjors obstacles per a l'emancipaci del pensament ignorant, essencialment des de l'esfera d'influncia trotskista, el liberalisme teolgic del qual Victor Hugo en va ser un gran defensor.

La filosofia moderna s'ha desenvolupat sobre un substrat liberal en teologia amb grans autors com Kant, autor de la religi en els lmits de la simple ra, Fichte, Hegel, Kierkegaard i d'altres, tots d'origen protestant.

El Diccionari de Teologia Catlica (Abat Vacant, edicions Letouzey i An, 1923-1950) inclou un article per al lliure examen amb noms dues paraules: "veure protestantisme", posici que remet a la crisi modernista. En aquest sentit, l'encclica de 1893 Providentissimus Deus del Papa Lle XIII es posiciona sobre l'Estudi de les Santes Escriptures contra el liberalisme, el racionalisme i la crtica radical, tot afirmant que han de ser interpretades correctament.

La frmula de lliure examen no es troba sota la ploma dels Reformadors del segle XVI, a comenar per Luter, autor sobretot d'un tractat del Serf albir (1525) en resposta al tractat del Lliure albir (1524) d'Erasme, dues obres que donen origen a una llarga polmica. El lliure examen no es troba tampoc sota la ploma de Calv, teleg del protestantisme ms estricte que Luther.

Per contra, el dret de l'examen (Prfung) s fermament i moltes vegades defensat per Luther i per Calv, d'acord amb la Bblia on est escrit : "Examini-ho (provi-ho) tot i guardi el que s bo" ( I Thessaloniciens 5:21), o encara "l'home espiritual jutja de tot i no s jutjat per ning" (I Corintis 2:15). s l'afirmaci per la Reforma protestant de l'autoritat de la Bblia o principi de l'Escriptura sola (sola escriptura) que ha de ser aclarida per l'Esperit Sant.

s el protestantisme liberal a partir del segle XIX que anomena el lliure examen amb, per exemple, el pastor Samuel Vincent que escriu el 1829: "el fons del protestantisme, s l'Evangeli; la seva forma, s la llibertat d'examen" (Vistes sobre el protestantisme a Frana, Nmes). Aquesta propensi que pot portar a la crtica radical de la Bblia i a la incredulitat, fins i tot reduir-se al lliure pensament, ser constatada llavors pel fonamentalisme protestant.

Aquest fonamentalisme de 1895 envers el liberalisme protestant s el precedent histric del snode de Dordrecht el 1618-1619 contra la Fraternitat remonstrante i l'arminianisme vinculats al teleg neerlands Jacobus Arminius que era favorable al lliure examen.

L'Encyclopdie du protestantisme (Cerf / Labor et Fides, 1995) consagra un article al lliure examen recordant l'article 4 de la Confessi de la Rochelle on els protestants miren l'nica Escriptura com a regla de creena "no tant pel com acord i el consentiment de l'Esglsia com per la persuasi interior de l'Esperit Sant", i que des de llavors no s possible pels protestants de refusar el lliure accs a la Bblia.

Laurent Gagnebin, teleg protestant, director de la redacci del mensual Evangeli i llibertat, conclou tanmateix al seu article titulat a Propsit del lliure examen aparegut a la revista "Posicions Luteranes" (n 3, 1981, pg. 207-220) :

"Entre els riscs de l'autoritat que porta als excessos de la infallibilitat eclesistica o pontifical, i els de la llibertat que porta als privilegis de l'examen, fins i tot del lliure examen, escollim amb tot el protestantisme, els riscs de la llibertat que, tots els comptes fets, han fet menys mal a l'Esglsia i han fet fluir menys sang que els de l'autoritat".

Catolicismes.

En el catolicisme rom, l'existncia fins i tot del lliure examen s problemtica en tant que el catolicisme sn dogmes que definits i no una norma d'examen lliure de les posicions.

El desenvolupament de la ra i del discerniment hi existeix tot i aix conjuntament a la creena all que necessita un enfocament matisat.

Segons certs telegs del catolicisme de Roma, la fragmentaci rpida del protestantisme en molt nombroses sectes s causada per l'individualisme i el literalisme. Luter i Calv han format dues Esglsies perqu tenien dos punts de vista diferents.

Altres telegs catlics consideren que totes les innovacions doctrinals de la Reforma protestant sn en germen els moviments religiosos dissidents al segle XII : aix Pierre de Bruys, fundador dels Petrobrusiens, rebutja la presncia real en l'eucaristia, el bateig dels nens i el culte a les imatges; Amaury de Bnes, pare dels Amauriciens, ensenya la inspiraci individual per l'Esperit Sant i la inutilitat dels sagraments; els Vaudois amb Pierre Valdo que tradueix la Bblia en llengua vulgar i amb els Germans del Lliure Esperit neguen el sacerdoci i la jerarquia. 

L'Esglsia catlica romana presenta dues vessants, s ms aviat liberal a nivell local de les parrquies, i fortament fonamentalista a nivell central de la Santa Seu que defineix dogmes com a heretgies, tot afirmant ser fundada tradicionalment per la successi dels Papes sobre la tomba de l'apstol Pere que se situa sota la baslica Sant Pere del Vatic.

Tot i aix s'ha de considerar que el discerniment, del grec          ("qui discerneix") d'on ve la paraula crtica, s una prctica del catolicisme rom, sobretot en la vessant espiritual, dimensi que ha trobat la seva exageraci amb Ignacio de Loyola i els jesutes. L'Esglsia llatina dna un lloc important a l'esperit crtic, contrriament a l'opini que voldria que no privilegi ms que la creena i la submissi. Ms de 600 llibres accssibles per internet de grans telegs canonitzats per l'Esglsia de Roma ho testimonien, del qual els dels doctors de l'Esglsia i dels Pares de l'Esglsia.

El Doctor de l'Esglsia Sant Anselm de Canterbury, afirma aix al segle XI : No intento comprendre per tal de creure, per crec per tal de comprendre. Ja que crec aix a menys que crec, no comprendr.

L'escolstica defineix tradicionalment el liberum arbitrium com facultas voluntatis i rationis (facultat de la voluntat i la ra : cf Thomas d'Aquin, Suma teolgica, I, q. 82, a.2, obj. 2).

Aquesta expressi s exacta si designa la collaboraci d'aquestes dues facultats en la gnesi de l'acte lliure, per errnia en un sentit ms tcnic. Parlant prpiament, el lliure albir s una potncia de la voluntat (ibidem., q. 83, t. 3) ; millor, s la voluntat mateixa en tant del que la voluntat tria.

L'Esglsia catlica romana creu que l'home t la facultat natural de conixer Du : s el Capax Dei. Ara b, ni el dipsit de la fe ni el dogma sagrat no s sotms al lliure examen.

L'encclica Fides i Ratio del Papa Joan Pau II del 1998 sobre les relacions entre la fe i la ra s una de les expressions actuals de l'esglsia catlica romana en relaci amb l'estat del lliure examen pel que fa a la ra. Sobretot s'hi ha d'observar que la noci de lliure examen no hi figura i que la filosofia moderna, que s'ha desenvolupat amb autors d'origen protestant com Kant, Hegel, Kierkegaard..., aix com la filosofia contempornia, estan ignorades.

Altres catolicismes sn manifestament ms oberts al lliure examen, com l'anglicanisme a conseqncia de la seva "large church" liberal en teologia, a ms a ms del "high church", component catlic, i de la "low church", component protestant de l'anglicanisme.

L'Esglsia catlica antiga en intercomuni amb l'Esglsia anglicana s igualment ms favorable al lliure examen, igual com el catolicisme liberal, rebutjant l'infallibilitat pontifical.

Altres citacions.

Pierre Larousse: "Lliure examen: dret de no creure ms que el que la ra demostra i de rebutjar el que una autoritat qualsevol intenta imposar a l'esperit".

Henri Poincar: "La llibertat s per a la cincia el que l'aire s per a l'animal ; privat de llibertat, mor d'asfxia com un ocell privat d'oxigen. I aquesta llibertat ha de ser sense lmit perqu, si es volgus imposar-li'n, no es tindria ms que una mig-cincia, i una mig-cincia, ja no s la cincia, ja que all que pot ser, s per fora una cincia falsa. El pensament mai no s'ha de sotmetre, ni a un dogma, ni a un partit, ni a una passi, ni a un inters, ni a una idea preconcebuda, ni al que sigui, si no s als fets mateixos, perqu, per a ella, sotmetre's seria deixar de ser". 

Thodore Verhaegen: "Dotat de la facultat de concebre l'ideal, l'home t en ell la necessitat de tendir-hi sense descans, i no hi pot tendir ms que per l'exercici i l'energia del seu lliure albir. La llibertat s l'instrument de la nostra perfectibilitat. Ella sola pot donar a tots els bns de la vida el seu valor real, i no noms devent els homes, sin encara devent Du, no hi pot haver ni virtut ni perfecci, si no descansen sobre la llibertat. Per totes les llibertats serien illusries sense la llibertat absoluta d'examen, principi generador de tot progrs, molla indispensable de la vida moral i intellectual, i bandera d'aquesta Universitat".

Herv Hasquin: "Si un creient pot ser lliure-examinista a condici de no sotmetre's a les voluntats d'una Esglsia que l'obliga a acceptar dogmes considerats com intangibles, l'ateu o agnstic no s tanmateix un lliure-examinista si es fa l'instrument de domini d'un clericat poltic".

Enllaos externs.

 Cercle du libre examen de l'ULB ;
 Universit Libre de Bruxelles ;
 Centre d'Action Laque;
 Evangile et libert ;
 Profils de liberts;
 Fdration Protestante de France;
 Libre-exaministe et protestant ?;
 Encyclique Fides et Ratio;
 Plus de 600 livres de saints catholiques  examiner librement...;
 Vido sur le libre examen produite par l'ULB en 2005;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344087" title="Pallaresos Park" nonfiltered="4519" processed="4501" dbindex="134552">
Pallaresos Park s una urbanitzaci situada al nord-oest del municipi d'els Pallaresos (Tarragons). L'any 2005 comptava amb 278 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344088" title="Jardins Imperi" nonfiltered="4520" processed="4502" dbindex="134553">
Jardins Imperi s una urbanitzaci situada al sud del municipi dels Pallaresos (Tarragons) i creada els anys noranta del segle XX. L'any 2005 comptava amb 1432 habitants, de manera que s el nucli ms poblat del municipi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344089" title="Els Hostalets (els Pallaresos)" nonfiltered="4521" processed="4503" dbindex="134554">
Els Hostalets s una urbanitzaci situada al sud-oest del municipi d'els Pallaresos (Tarragons). L'any 2005 comptava amb 668 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344091" title="Bronze (color)" nonfiltered="4522" processed="4504" dbindex="134555">


El bronze s el color del metall bronze, que varia segons els diversos aliatges, sobretot coure i estany, amb els quals s'obt.

Els grecs i els romans l'obtenien a partir de la mescla amb zinc, plom i plata amb qu fabricaven eines, armes, monedes i objectes d'art. 











Una mostra del color bronze:
 

















Usos.
 Bronze s el color de la medalla atorgada als tercers premis en competicions, concursos...
















Vegeu tamb.
Llista de colors;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344093" title="Naf" nonfiltered="4523" processed="4505" dbindex="134556">
Naf (del francs, ingenu) s un corrent artstic caracteritzada per la ingenutat i l espontanetat. De carcter autodidacta, practicat en alguns casos per artistes sense formaci acadmica. Destaca per l's de colors vius i antinaturalistes i per l's de perspectives errnies dutes a terme per la intuci. En alguns aspectes recorda l'art dels infants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344098" title="IGN" nonfiltered="4524" processed="4506" dbindex="134557">

IGN s un web que se centra sobretot en crtica i notcies sobre videojocs. La web s propietat d'IGN Entertainment. IGN es divideixi en diversos canals que cobreixen tres generacions de videojocs: Jocs de PC, Nintendo GameCube, Wii, Nintendo DS, Game Boy, Xbox, Xbox 360, PlayStation 2, PlayStation 3, PSP, Wireless, N-Gage, PlayStation, Nintendo 64, Dreamcast, i Macintosh. D'altres canals que inclou sn Pellcules, DVD, Msica, Comics, Esports, TV 
		 
Enllaos externs.
 IGN.com;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344103" title="Lacustricola kongoranensis" nonfiltered="4525" processed="4507" dbindex="134558">

 Lacustricola kongoranensis    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: est de Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ZipCodeZoo.com ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344104" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 4000 metres obstacles homes" nonfiltered="4526" processed="4508" dbindex="134559">

La prova dels 4000 metres obstacles masculina va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La prova es va disputar el 16 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part vuit atletes representants de cinc pasos. 

Era la primera vegada es disputaven proves d'obstacles en uns Jocs Olmpics. El dia abans s'havien disputat els 2500 metres obstacles. La cursa es va crrer en un estadi de 500 metres de circumferncia, al qual hagueren de donar vuit voltes. Els atletes havien de superar tanques, murs de pedra i una bassa. 

Els tres medallistes dels 2500 metres obstacles tamb van participar en aquesta prova, tot i que sols Sidney Robinson aconsegu una nova medalla, en afegir un bronze a la plata aconseguida el dia abans. 

Medallistes.


Rcords.

Cap, ja que era la primera vegada que es disputava aquesta prova. s l'nica vegada que s'ha disputat aquesta distncia en uns Jocs Olmpics.

Resultats.



DNF: no finalitza la cursa

El trio britnic va dominar de cap a cap la cursa, acaparant les tres places de podi. El medalla d'or dels 2500 metres obstacles, Orton, acab en cinquena posici. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344106" title="Baronia d'Abella" nonfiltered="4527" processed="4509" dbindex="134560">

La Baronia d'Abella, juntament amb les baronies d'Erill, Bellera i Orcau,  era una de les baronies de l'actual Pallars Juss.

La d'Abella era formada pel castell baronial, situat a Abella de la Conca, que n'era capital, i els pobles i llocs de Bixols, Carreu, la Rua, Sant Rom d'Abella i la Torre d'Eroles. Es pot observar que, llevat de la poblaci de Sant Rom d'Abella, sn els que constitueixen el municipi d'Abella de la Conca. Sant Rom d'Abella havia obtingut independncia municipal, que perd el 1970 en ser integrat en el nou municipi d'Isona i Conca Dell.

Els barons d'Abella residiren quasi sempre a Barcelona, i tenien un castl o castell destacat a Abella de la Conca. Intervingueren activament en la poltica catalana, i veiem, per exemple, que Berenguer d'Abella, que apareix retratat en el retaule del Roser d'Abella de la Conca, de Pere Serra, fou decapitat el 1387 a la Plaa de Sant Jaume de Barcelona, acusat de diversos delictes poltics, en temps de Pere III el Cerimonis.

La baronia es mantingu dins de la famlia Abella fins que a mitjan segle XVII Rafael de Sobir, governador de la Vall d'Aran, l'adquir. El 1660 el batlle, els paers i els consellers d'ger van vendre la baronia a Gaspar de Portol. El 1719 la baronia consta com a pertanyent a la senyora Clara de Subir i Benavent, i el 1747 n'era bar Antoni de Subir. El 1842 la famlia Sobir i Cdol continuava com a titular de la baronia.

El 1846 consta com a bar d'Abella Francesc Xavier Iglsies, que havia estat membre de la Diputaci de Lleida en el moment de creaci d'aquell organisme, i emprengu nombroses iniciatives per tal de fer crixer la poblaci i les rendes de les seves terres senyorials.

En l'actualitat el Bar d'Abella s el senyor Eudald Miralpeix i Martnez, ambaixador d'Espanya a Jordnia.

La Baronia d'Abella tenia com a patrona la Mare de Du de Carrnima.

 Bibliografia .
 BERTRAN I CUDERS, J. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4.

Enllaos externs.
Repertori de ttols nobiliaris de Catalunya;
Retaule del Roser d'Abella de la Conca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344107" title="Solduga" nonfiltered="4528" processed="4510" dbindex="134561">
Solduga s una masia del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobir). Des del segle XIX ha estat unit amb Espluga de Cuberes amb el nom de Solduga i Espluga. L'any 2005 comptava amb 1 habitant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344109" title="Espluga de Cuberes" nonfiltered="4529" processed="4511" dbindex="134562">
Espluga de Cuberes s un despoblat del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobir). Des del segle XIX ha estat unit amb Solduga amb el nom de Solduga i Espluga. L'any 2005 no tenia cap habitant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344110" title="Berrader" nonfiltered="4530" processed="4512" dbindex="134563">
Berrader s un nucli del municipi d'Espot (Pallars Sobir). L'any 2005 comptava amb 3 habitants. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344111" title="Estas" nonfiltered="4531" processed="4513" dbindex="134564">
Estas s un poble del municipi d'Espot (Pallars Sobir). L'any 2005 comptava amb 26 habitants. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344112" title="Benante" nonfiltered="4532" processed="4514" dbindex="134565">
Benante s un poble del municipi d'Esterri de Cards (Pallars Sobir). Est situat a 970 m i l'any 2005 comptava amb 5 habitants. Hi destaca l'esglsia de Sant Lliser amb un fabuls paviment de cdols.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344113" title="Ginestarre" nonfiltered="4533" processed="4515" dbindex="134566">
Ginestarre s un poble del municipi d'Esterri de Cards (Pallars Sobir). Est situat a 1364 m i l'any 2005 comptava amb 6 habitants. 

Hi destaca l'esglsia romnica de Santa Maria de Ginestarre. D'aquest temple es conserven les pintures murals romniques de l'absis al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), les quals recentment hi han estat reprodudes.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344117" title="Synthpop" nonfiltered="4534" processed="4516" dbindex="134567">
El synthpop, tamb conegut com tecno pop, s un gnere musical derivat de la new wave i desenvolupat a finals dels anys 70 i principis dels anys 80, principalment en el Regne Unit i Alemanya, encara que tamb als Estats Units (popularitzat all per bandes com Devo).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344126" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="4535" processed="4517" dbindex="134568">
El medaller dels Jocs Olmpics d'Anvers de 1920 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 20 d'abril i el 14 de setembre de 1920 a la ciutat d'Anvers (Blgica).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Notes.


Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Anvers 1920;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344127" title="Sin Permiso" nonfiltered="4536" processed="4518" dbindex="134569">
Sin Permiso s una revista poltica internacional en llengua castellana. T dos formats: l'imprs i l'electrnic. En paper, el primer nmero va aparixer al maig del 2006, i s de periodicitat semestral. Els articles de la revista impresa sn de contingut en general teric. En format electrnic s setmanal. Tots els articles del setmanari electrnic, d'actualitat general i molt ms breus que els de la revista impresa, sn d'accs lliure i gratut. Sin Permiso no rep cap tipus de subvenci pblica ni privada, i la seva existncia nicament s possible grcies al treball voluntari dels seus collaboradors i traductors, i a les donacions privades dels seus lectors. 

El nucli promotor de Sin Permiso est format per un redut grup de persones de Barcelona, Buenos Aires i Mxic DF. Aquest nucli promotor prov de diferents corrents de la tradici socialista, en el sentit ms ampli del terme, que inclou a la social democrcia, el laborisme, el comunisme en diferents vessants, l'anarquisme obrer i el sindicalisme revolucionari.
 
El seu editor general s el filsof Antoni Domnech. El comit de redacci el composen Mara Julia Bertomeu, Adolfo Gilly, Joaqun Miras, Jordi Mund, Daniel Ravents i Carlos Abel Surez. 


 Histria .
El nom de la revista prov de la Crtica al Programa de Gotha de Karl Marx:

El treball no s la font de tota riquesa. La natura s tant font dels valors-usos (i certament en aix consisteix la riquesa!) com el treball, que s tan sols l'expressi d'una fora natural, la fora de treball humana. Aquesta frase es troba en tots els manuals escolars i s correcta en la mesua que se subordina al treball amb les eines i els mitjans adients. Un programa socialista no pot permetre per que aital frases burgeses amaguen les condicions que sn les niques els donen un sentit. Tan sols en la mesura que l'home des del principi es comporta envers la natura, la primera font de tots els mitjans i subjectes del treball, com si en fo propi, la tracta com si li pertanys, el seu treball esdev la font dels valors-usos, i per tant tamb de la riquesa. El burgs t una bona ra per atribuir al treball una fora creadora sobrenatural; ja que pel fet que la natura limita el treball se segueix que l'hum que no posseeix cap altre propietat que la seua fora de treball, en totes societats i condicions culturals, haur d'sser l'esclau d'altres homes, que s'han fet els propietaris de les condicions materials del treball. Tan sols pot treball amb el llur perms, per tant tan sols viure amb el llur perms.

Collaboradors.
Sin Permiso t producci prpia d'articles i tamb traduex treballs d'altres autors i autores. Sn habituales del setmanari electrnic: Mike Davis, Michael R. Krtke, Tariq Ali, Elmar Altvater, Hugo Blanco, Barbara Ehrenreich, Alejandro Nadal, Rossana Rossanda, Javier Dez Canseco, Mike Whitney, Josep Stiglitz, Maurizio Matteuzzi, Naomi Klein, Jos Luis Fiori, Noam Chomsky, Walden Bello, Emir Sader, Amy Goodman, Adolfo Gilly, Daniel Ravents o Antoni Domnech, entre molts altres. 

Al desembre del 2008 ja s'havien publicat articles, entrevistes i ponncies de vora 1.000 autors i autores.

Consell editorial.
El consell editorial de Sin Permiso inclou, entre d'altres, a:

 Tariq Ali;
 Elmar Altvater;
 Xos Manuel Beiras;
 Hugo Blanco;
 Frei Betto;
 Dieter Boris;
 Robert Brenner;
 Gustavo Bster;
 Miguel Candel;
 Luciano Canfora;
 David Cassassas;
 Mike Davis;
 Javier Dez Canseco;
 Jos Luis Fiori;
 Josep Fontana;
 Florence Gauthier;
 ngeles Lizn;
 Rubn Lo Vuolo;
 Hugo Moreno;
 Rossana Rossanda;
 Miguel Riera;
 Emir Sader;
 Amaranta Sss;
 Carlos Taibo;
 Philippe Van Parijs;
 Julie Wark;
 Erik Olin Wright;

 Enllaos externs .
 Sin Permiso;
 Prposito de Sin Permiso;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344129" title="Canyella (color)" nonfiltered="4537" processed="4519" dbindex="134570">



Canyella, o b terrs o alatz, s el color de l'escora del canyeller, que s'anomena tamb canyella. 













Una mostra del color canyella:
 




 














	
Localitzaci.
Pot ser d'aquest color


El pelatge dels mamfers.




















El plomatge de les aus.




















 Vegeu tamb .
 Llista de colors;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344135" title="Gnesi de Viena" nonfiltered="4538" processed="4520" dbindex="134571">

El Gnesi de Viena (Viena, sterreichische Nationalbibliothek, cod. theol. gr.31) s un manuscrit illuminat compost probablement a Sria a la primera meitat del segle VI, probablement durant el regnat de Justini I, entre els anys 526 o 531 fins el 595. s el ms antic i millor conservat cdex bblic illustrat que ha arribat als nostres dies. 

El text s un fragment del llibre del Gnesi a la traducci grega de la Septuaginta, amb freqents abreviatures. Es conserven 24 folis, cadasc amb una miniatura al final, a ambds costats. Se considera que originriament estava compost per aproximadament 96 pgines i 192 illustracions. Est escrit en carcters uncials amb tinta platejada en pell de vedell, tenyit amb la mateixa porpra que s'usava per tenyir les robes imperials, i en conseqncia forma part de la famlia de Codex purpureus. La seva qualitat sembla indicar que va estar destinat a l's a Constantinoble potser per a la litrgia imperial.

Les illustracions ests dibuixades a l'estil naturalista habitual a la pintura romana de l'poca, transici entre les prpies dels rotlles de papir i les posteriors dels manuscrits medievals, car comena a mostrar-se falta de cohesi espacial, per mostrar diverses figures dintre de la illustraci. Cada illustraci pot representar dos o ms episodis d'una mateixa histria, i en conseqncia s freqent que un mateix personatge aparegui repetides vegades a una illustraci. Una de les escenes ms importants i millor conservades s la de Rebeca sortint de Jeric a la recerca d'aigua per als camells. A una mateixa escena es representa Rebeca dues vegades: cercant aigua i, al costat mateix, donant-li ella mateixa als camells. 

Algunes mostren episodis no extrets del text bblic, per la qual cosa es pensen que puguin derivar d'alguna parfrasi jueva. 

Encara que no s'ha conservat l'enquadernaci original, la qualitat del manuscrit fa suposar que fos de gran qualitat, probablement adornada amb joies i or.


Referncies.
 Calkins, Robert G. Illuminated Manuscripts of the Middle Ages. Ithaca, New York: Cornell University Press, 1983. pp. 21-22.
 Walther, Ingo F. and Norbert Wolf. Codices Illustres: The world's most famous illuminated manuscripts, 400 to 1600. Kln, TASCHEN, 2005.
 Weitzmann, Kurt.  Late Antique and Early Christian Book Illumination. New York: George Braziller, 1977.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344137" title="Cameron Mitchell" nonfiltered="4539" processed="4521" dbindex="134572">
El tinent coronel Cameron Mitchell s un personatge de la srie de cincia ficci Stargate SG-1 interpretat per Ben Browder.

Aquest personatge per primera vegada al primer captol de la 9a temporada de la serie on intenta formar el nou grup de SG-1, el qual acabar sent el mateix d'abans canviant el general Jack O'Neill per ell.

El seu sobrenom s "Shaft" (eix), un joc de paraules en angls (El seu nom s Cameron i la seva abreviatura "Cam" i el joc de paraules resideix en qu "camshaft" s "eix")















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344140" title="Paulina Odena Garca" nonfiltered="4540" processed="4522" dbindex="134573">

Lina Odena, Paulina Odena Garca fou una destacada militant comunista que esdevingu icona de la mobilitzaci popular contra el franquisme grcies a la seva participaci com a miliciana en els primers combats de la guerra del 1936. Fou exemple per a moltes dones que van decidir posar-se al costat dels seus companys, primer organitzant la classe treballadora i desprs al davant de les trinxeres refusant el paper tradicional atribut a les dones durant la primera meitat del segle XX. 

Va nixer a Barcelona el 22 de gener de 1911. Els seus pares tenien una sastreria al barcelon barri de l'Eixample. Lina va ajudar-los en el negoci familiar quan encara era una adolescent, primer fent d'aprenenta i ms tard com a modista. De molt jove entr al Partit Comunista d'Espanya, desprs de trencar amb la seva famlia de la qual es va independitzar. El juliol de 1931 form part d'una delegaci de joves catalans que marxen a l'URSS durant 14 mesos. Estudiar a l'Escola Marxista-Leninista de Moscou, lloc on es formaren els futurs quadres poltics.

La seva gran capacitat i intelligncia li permetran quan retorna a Catalunya passar a formar part de les Joventuts Comunistes de Catalunya del Partit Comunista de Catalunya (PCC), primer i en celebrar-se el III Congrs de les UJC, Lina formar part del Bur Nacional del PCE com a delegada per a Catalunya; ms tard, al febrer de 1933, ser nomenada secretria general de les Joventuts Comunistes de Catalunya, i candidata al Parlament de la Repblica aquell mateix any.

Quan a Catalunya es va produir la revolta d'octubre de 1934, Lina Odena va ser una de les poques dones que va agafar el fusell, participant activament en els combats de la carretera de la Rabassada i a Sant Cugat. Quan fracass el moviment la Lina pass a la clandestinitat i va formar part del tamb clandest Socors Roig Internacional, sent detinguda i fitxada a Barcelona per la policia l'agost de 1935. Durant el mes segent Lina va participar en l'IV Congrs de la Internacional Juvenil Comunista (IJC) que va tenir lloc a Dinamarca, on es decideix la unificaci de les joventuts comunistes amb les altres joventuts revolucionries.

La mobilitzaci de tota l'esquerra, unida en el Front Popular per les eleccions convocades el febrer el 1936, portar a Lina Odena a Madrid on comenar per ella una etapa de treball acompanyant a Dolores Ibrruri, la Pasionaria, en els mtings que va realitzar per Astries, Madrid, Sevilla o Crdova. Desprs de la victria del Front Popular va participar a Barcelona a les darreres converses que segellaren la unificaci de les joventuts marxistes i que donaren lloc a l'abril a la Uni de Juventuts Socialistes de Catalunya (UJSC).

La guerra sorprendr a Lina a Almeria. All va participar activament en els combats que hi van tenir lloc i on hi jugaren tamb un paper important dues companyies d'aviaci que van fugir de Granada. Pocs dies desprs la van nomenar representant del comit local. Com a smbol d'aquest crrec Lina Odena va lluir amb orgull, sobre el seu mono de miliciana, les ales de l'aviaci des d'aquell dia i fins a la seva mort, tal com testifiquen les seves ltimes fotografies. 

Lina Odena form part d'una columna de milicians, d'antics soldats de l'aviaci i de mariners procedents d'Almeria. Li fou assignada la missi de prendre Guadix i ms tard a Motril. Durant aquest temps va fer uns viatges breus a Madrid i Barcelona per aconseguir armes, i retorn rpidament al front andals.

El 14 de setembre de 1936, prop de Granada, al costat del Pant de Cubillas, el xofer que acompanyava Lina pren un cam equivocat en un encreuament, que els portar a un control falangista. Abans de caure presonera de l'enemic, va treure la seva pistola i es va sucidar. El cos de la Lina Odena reposava fins fa uns anys en la fossa 122, del Pati de l'Ermita, al cementiri de Granada, per com que no fou reclamat per ning les seves restes van passar a engrossir una fossa annima.

Mary Nash diu a "Rojas. Las mujeres republicanes en la guerra civil": "L'estiu del 1936 la figura heroica de la miliciana es va convertir rpidament en el smbol de la mobilitzaci del poble espanyol contra el feixisme. Dones com la jove activista Lina Odena van personificar la resistncia antifeixista a les llegendes de la guerra. Odena era una destacada dirigent de les JSU, el del moviment juvenil comunista, i secretria general del Comit Nacional de Dones Antifeixistes. Va lluitar al sud d'Espanya al comenament de la guerra i es va llevar la vida al setembre de 1936, quan estava a punt de ser capturada pel temible cos nord-afric de tropes mores de Franco, al front de Granada". Va existir un batall amb el seu nom.

Referncies.

 Foro por la Memoria de Granada ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344144" title="Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia" nonfiltered="4541" processed="4523" dbindex="134574">
El Consell de Restauraci i Reconciliaci de Somlia (tamb esmentat com a Consell de Restauraci i Reconciliaci Somali), en anagrama CRRS, fou una aliana poltica creada el 2002 entre moviments poltics i militars oposats al Govern Nacional de Transici (GNT) i a l'Aliana de la Vall del Juba o AVJ (que donava suport al GNT), formats el 2001. El organitzador principal fou Hussein Mohamed Farrah Aydid junior, cap del partit Congrs de la Somlia Unificada-Aliana Nacional Somali i de la seva milcia una de les ms poderoses del pas, que tenia el suport dels habar gedir del clan hawiye.

Hussein Aydid refusava reconeixer al GNT basat a Mogadiscio i amb Salad com a president , al que acusava de protegir a simpatitzants islamistes . Les milicies d'Aydid van agafar el control del port i alguns barris de Mogadiscio en una batalla contra el clan suleiman, que donava suport al govern . Desprs dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 Aydid junior va alertar al president Bush de que la companyia somalia Al-Barakat, tenia llaos amb els terroristes i que hi havia a Somlia simpatitzants d'Osama bin Laden i Al-Qaeda, especialment el grup Al-Itihaad al-Islamiya . Una investigaci independent als Estats Units va determinar que l'acusaci a la companyia no era certa.

El 15 de maig de 2002 el CRRS va donar suport a la incursi etop a la vila de Beledhawo en poder del coronel Abdirizak Isak Bihi, un marehan, enfrontat al lder pro-etop del Front Nacional Somali. Bihi fou capturat i portat a Etipia.. El juny el CRSS va obtenir el suport del senyor de la guerra Mohamed Dher . A Bulo Hawa es va enfrontar el 2003 a l'Aliana de la Vall del Juba. Un principio d'acord de pau entre el CRSS i el GNT es va establir el juliol del 2003.. El gener del 2004, els membres del CRRS i l'AVJ van integrar-se al Govern Federal de Transici (GFT), continuador del GNT, sorgit de la Conferncia de Nairobi del 9 al 29 de gener. EL CRRS va quedar dissolt.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344151" title="Comit Olmpic Nacional" nonfiltered="4542" processed="4524" dbindex="134575">
Els Comits Olmpics Nacionals (o NOCs, sigles del seu nom en angls: National Olympic Committee) sn els Comits representants de cada estat reconegut en el Moviment Olmpic. Cada Comit Nacional s el responsable de l'organitzaci de la participaci del seu estat en els Jocs Olmpics i estan subjectes al control del Comit Olmpic Internacional.

Els Comits Nacionals tenen l'objectiu de promoure el desenvolupament dels esportistes i la formaci d'entrenadors i funcionaris a nivell nacional. 

Estats Membres.
L'any 2008 el COI ha reconegut 205 NOCs, en representaci d'estats sobirans i altres zones geogrfiques. Tots els 192 membres de les Nacions Unides sn reconeguts com a Comits Olmpics Nacionals, per el COI tamb reconeix 13 territoris ms: 

 Repblica de Xina, designat com a Xina Taipei pel COI;
 Territoris Palestins Ocupats, designat com a Palestina pel COI ;
 Quatre territoris dependents dels Estats Units d'Amrica: Samoa Nord-americana, Guam, Puerto Rico i les Illes Verges Americanes (designades simplement Illes Verges pel COI);
 Tres territoris britnics d'ultramar: Bermudes, Illes Verges Britniques i les Illes Caiman ;
 Dos nacions del Regne dels Pasos Baixos: Aruba i les Antilles Neerlandeses ;
 Hong Kong, Regi Administrativa Especial de la Repblica Popular de la Xina;
 Illes Cook, estat associat de Nova Zelanda;

Tots els NOCs sn membres de l'Associaci de Comits Olmpics Nacionals (ANOC), que estant dividits en cinc associacions continentals:


Llista d'estats membres.
Llista cronolgica dels 205 comits nacionals reconeguts.

els estats despareguts per que alguna vegada han participat en els Jocs Olmpics, com per exemple Bohmia, Uni Sovitica o Txecoslovquia, no apareixen en aquesta taula;

Enllaos externs.
  Comit Olmpic Internaciol - Informaci dels Comits Olmpics Nacionals;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344154" title="Lacustricola lacustris" nonfiltered="4543" processed="4525" dbindex="134576">

 Lacustricola lacustris    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ZipCodeZoo.com ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344155" title="Lacustricola lualabaensis" nonfiltered="4544" processed="4526" dbindex="134577">

  Lacustricola lualabaensis   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 ZipCodeZoo.com ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344166" title="Harold Wilson" nonfiltered="4545" processed="4527" dbindex="134578">


James Harold Wilson, Bar Wilson de Rievaulx KG, OBE, FRS, PC (11 de mar de 1916 - 24 de maig de 1995). Poltic membre del Partit Laborista, fou Primer Ministre del Regne Unit en dues ocasions, entre 1964 i 1970, i entre 1974 i 1976. s considerat per molta gent com un dels poltics ms intelectuals del segle XX.

 Poltica .
Per febrer de 1974, quan ja comenaven a notar-se els greus efectes de la crisi econmica de 1973, es convocaren eleccions generals desprs d'una vaga dels minaires. Wilson, candidat pel Partit Laborista, guany les eleccions per poc. A mesura que avanava l'any la situaci econmica millor un xic  s'acab la vaga dels minaires i d'altres mesures d'emergncia que havia pres el govern  i Wilson, envalentit pel decurs dels esdeveniments, torn a convocar eleccions generals, aquesta vegada per al mes d'octubre del 74, novament guanyades pel Partit Laborista, per tamb per un marge molt estret.


 Dimissi .
El 16 de mar de 1976, Wilson va sorprendre a tot el pas anunciant la seva dimissi com a Primer Ministre. En el seu discurs, afirm que sempre s'havia plantejat abandonar el crrec als 60 anys i que en aquell moment ja es trobava esgotat fsicament i mental. De fet, els seus collaboradors ms propers sabien, des de finals dels anys '60, que Wilson no volia ser Premier ms de 8 o 9 anys. Tot i aix, la ra ms vera seria que el propi Wilson havia pres conscincia que l'Alzheimer comenava a afectar-li, amb smptomes com prdua de memria o falta de concentraci.

Poc desprs del seu anunci oficial, la Reina Elisabet II an a sopar a la residncia del Primer Ministre, al nmero 10 de Downing Street, per acceptar la seva dimissi. Aquest honor reial noms l'havia concedit abans a un altre Premier, com va ser Sir Winston Churchill.







Fonts.

 Simon Ford: Wreckers of Civilisation - The Story of Coum Transmissions & Throbbing Gristle, Black Dog Publishing, 2003.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344167" title="Lacustricola maculatus" nonfiltered="4546" processed="4528" dbindex="134579">

 Lacustricola maculatus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia i Kenya.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ZipCodeZoo.com ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344168" title="Lacustricola matthesi" nonfiltered="4547" processed="4529" dbindex="134580">

 Lacustricola matthesi    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia i Zmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ZipCodeZoo.com ;
 BioLib  i ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344169" title="Lacustricola mediolateralis" nonfiltered="4548" processed="4530" dbindex="134581">

  Lacustricola mediolateralis   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Angola.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ZipCodeZoo.com ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344170" title="Pierre Larousse" nonfiltered="4549" processed="4531" dbindex="134582">



Pierre Larousse, nascut el 23 d'octubre de 1817 a Toucy a l'Yonne i mort el 3 de gener de 1875 a Pars, es va dedicar a investigacions com a pedagog, enciclopedista i editor francs. s sobretot conegut pels diccionaris que porten el seu nom, del qual Le Petit Larousse. 

Biografia.

Nascut a la petita ciutat de Toucy a l'Yonne el 1817 d'un pare carreter-ferrer i d'una mare cabaretera, s un brillant alumne ja desitjs fer-se enciclopedista com Diderot i obt als 16 anys una beca de la universitat per completar la seva formaci a Versalles. De tornada a Toucy, es fa, als 20 anys tot just, mestre a l'escola primria superior. Durant tres anys intenta renovar la pedagogia fent una crida a la curiositat dels nens abans d'arribar a Pars el 1840.

Durant 8 anys, segueix els cursos gratuts de La Sorbona, estudia al Conservatori de les arts i oficis, al Musum national d'histoire naturelle i al Collge de France i sovinteja grans biblioteques. Estudia el llat, el grec, la lingstica, el snscrit, el xins, les literatures francesa i estrangera, la histria, la filosofia, la mecnica i l'astronomia. El 1848, entra a la Instituci Jauffret i hi restar durant tres anys. 

El 1850 funda una editorial amb Augustin Boyer, l'Editorial Larousse, que creix rpidament. Pierre Larousse demana oficialment una ttol de llibreter-editor l'1 de mar de 1852. El 23 d'octubre de 1852, rep l'autoritzaci d'exercir. T darrere d'ell diversos anys de treball acarnissat. El seu objectiu s de saber de tot en tots els mbits. El seu altre desig s tamb de preparar l'edici de manuals escolars destinats a les escoles primries. La Revoluci de 1848 interromp els seus projectes.

Larousse s ara repetidor en una instituci parisenca, es guanya una propietat a Toucy on el seu desig secret de Borgony lligat a la terra s de cultivar la vinya. La Lexicologie des coles primaires apareix el 1849. El 1852, una nova edici s publicada sota el ttol Grammaire lmentaire lexicologique. s la primera pedra d'un edifici monumental en gestaci.

El 1856, publica (amb l'ajut de Franois Pillon) el Nouveau Dictionnaire de la langue franaise, l'avantpassat del Petit Larousse. s condemnat per l'Esglsia i s posat a l'ndex dels Llibres Prohibits pel Sant Ofici de la Inquisici Romana.

La seva obra major va ser el Grand Dictionnaire universel du XIXe sicle. En principi publicat en fascicles entre 1864 i 1866, els reagrupa en 17 volums de 1866 a 1876 i va dedicar onze anys (fins a la seva mort) per escriure aquest diccionari de 22700 pgines.

Pierre Larousse s'apaga a Pars el 1875, l'any de la fundaci de la societat Larousse. s enterrat al cementiri de Montparnasse (14a divisi).

Avui, el patronmic de Larousse s'ha fet un nom com i l'activitat ha pres un desenvolupament considerable des de les primeres passes en el moment de la installaci a Pars, rue Pierre-Sarrazin desprs rue Saint-Andr-des-Arts. 

Divisa personal

Instruir tothom i sobre tota cosa

Divisa del diccionari

Sembro en tot vent

Publicacions.


 Trait complet d'analyse grammaticale (1850);
 Jardin des racines grecques (1858);
 Jardin des racines latines (1860);
Flore latine des dames et des gens du monde ou clef des citations latines que l'on rencontre frquemment dans les ouvrages des crivains franais, amb un prefaci de M. J. Janin, Larousse et Boyer (1861);
Fleurs historiques des dames et des gens du monde clef des allusions aux faits et aux mots clbres que l'on rencontre frquemment dans les ouvrages des crivains franais, Administration du Grand Dictionnaire (1862);
 Grand Dictionnaire universel du XIX sicle (17 volumes, 1866-1877);

Bibliografia.
Andr Rtif, Pierre Larousse et son uvre, Librairie Larousse, 1974, 335 p.

Wikisource.
Grand dictionnaire universel du XIXe sicle

Ancdotes.

Se li deuen diverses definicions clebres de les quals algunes podrien xocar avui per que cal posar en el context i les mentalitats d'aquesta poca:

BONAPARTE - el nom ms gran, el ms gloris, fent esclatar la histria, sense exceptuar el de Napole, general de la Repblica francesa, nascut a Ajaccio (Crcega), el 15 d'agost de 1769, mort al castell de Saint-Cloud prop de Pars, el 18 brumari, any VIII de la Repblica francesa, una i indivisible (9 novembre de 1799). I afegeix, en la recta lnia dels enciclopedistes : Aquest comenament, que far aixecar ms d'una orella, ensenya simplement que a totes les coses ens agraden les situacions traades ; i les orelles tornaran al seu estat normal quan haurem dit que veiem dos homes, tant com dos noms, en Napole Bonaparte : Bonaparte i Napole ; el general republic, el collegial de Brienne, el brillant oficial de Tol, el convidat republic del Ressop de Beaucaire, el vencedor d'Arcole, etc; desprs el cols d'Austerlitz, l'amo d'Europa, el venut de Waterloo, el presoner de Sainte-Hlne. S, hi ha dos homes en aquesta personalitat, en aquest sser tan singularment dotat, dels quals el doble nom i la doble cara, d'un carcter molt particular, s'han trobat admirablement apropiats al doble paper que ha jugat al mn. August t bo de dir-se Octave ; Octave t bo de dir-se August ; s sempre el mateix home, astut, tmid, hipcrita, astut, que renega dels seus amics quan el seu inters li mana sacrificar-los. Aqu, ho repetim, tenim dos homes diferents, al mateix temps que dos noms separats.

NEGRE - "s en v que alguns filantrops han intentat provar que l'espcie negra s tan intelligent com l'espcie blanca. Un fet incontestable i qui domina tots els altres, s que tenen el cervell ms encongit, ms lleuger i menys volumins que el de l'espcie blanca. Per aquesta superioritat intellectual que segons nosaltres no pot ser posada en dubte, dna als blancs el dret de reduir en esclavitud la raa inferior? No, mil vegades no. Si els negres s'acosten a certes espcies animals per les seves formes anatmiques, pels seus instints grollers, en difereixen i s'acosten als homes blancs sota altres relacions de les quals hem de mantenir gran compte. Estan dotats de la paraula, i per la paraula podem lligar amb ells relacions intellectuals i morals, podem intentar elevar-los fins a nosaltres, segurs d'aconseguir-ho en un cert lmit. De la resta, un fet ms sociolgic que mai no hem d'oblidar, s que la seva raa s susceptible d'unir-se a la nostra, signe sensible i colpidor de la nostra natura comuna. La seva inferioritat intellectual, lluny de conferir-nos el dret d'abusar de la seva feblesa, ens imposa el deure d'ajudar-los i de protegir-los."

Vegeu tamb.
 Editorial Larousse;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344171" title="Lacustricola moeruensis" nonfiltered="4550" processed="4532" dbindex="134583">

  Lacustricola moeruensis   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo i Zmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ZipCodeZoo.com ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344174" title="Lacustricola myaposae" nonfiltered="4551" processed="4533" dbindex="134584">

 Lacustricola myaposae    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Tant les femelles com els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sud-frica (KwaZulu-Natal i Transvaal), nord-oest de Botswana i sud i centre d'Angola.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ZipCodeZoo.com ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344176" title="Lacustricola nigrolateralis" nonfiltered="4552" processed="4534" dbindex="134585">

 Lacustricola nigrolateralis    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Angola.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ZipCodeZoo.com ;
 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344177" title="Lacustricola omoculatus" nonfiltered="4553" processed="4535" dbindex="134586">

  Lacustricola omoculatus   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H.: Beschreibung von zwei neuen Leuchtaugenfischen aus Tansania (Cyprinodontidae. Procatopodinae. Aplocheilichthys). Aquarienfreund v. 6 (nm. 6): 103-116. Any 1977.

Enllaos externs.

 ZipCodeZoo.com ;
 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344180" title="Caqui (color)" nonfiltered="4554" processed="4536" dbindex="134587">


El caqui s un mats de color tirant a verd o groc. La mostra d'aquest article s una opci de caqui, ja que no s determinat sin que comprn un conjunt de matisos compresos entre el verd, el groc i el marr. En general diem que un objecte o un vestit s caqui quan el color es pot interpretar com un beix, marr o groc verdosos. s un color d'intensitat mitjana, no saturada, que els coloristes consideren dins el camp cromtic del marr. 

Contrriament a les aparences, el nom del color no ve de la fruita anomenada tamb caqui, que s de color vermell, sin de l'adjectiu persa khki, que significa  color de pols o de terra. Usat per primera vegada en urd per designar el color dels uniformes fabricats a l'ndia per a l'exrcit britnic, aquesta paraula va passar a l'angls amb l'ortografia khaki. El castell el prengu amb l'ortografia kaki i el catal el va adaptar a 'caqui'.



 






Una mostra del color caqui:
 

















Simbolisme i s.
El caqui s'associa a roba militar. Per extensi la moda l'ha adoptat freqentment com a color de roba de ciutat. Cal tenir en compte que el caqui dels grans modistes cobreix un camp cromtic ms extens que el caqui militar perqu tamb el gris verd i el verd fosc es denominen caqui. ;

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344183" title="Al-Shabaab" nonfiltered="4555" processed="4537" dbindex="134588">
Al-Shabaab o Al-Shabbab, tradut com  "La Joventut" (tamb Hizbul al-Shabaab o Hizbul al-Shabbab, "Partit de la Joventut"), i el 2007 com a Moviment de Resistncia Popular a la Terra de les Dues Migracions (MRP)
 i desprs com a Moviment de la Joventut Mujahideen, s un moviment islamista de Somlia. Altres moviments amb el mateix nom a pasos musulmans es transcriuen com Al-Shabab.

Va sorgir el 2004  reclutant combatents per fer la guerra santa a l'ombra de les Corts Islmiques de Somlia organitzaci dins la qual fou considerada de l'ala dura.  El 10 de juny del 2006 el diari britnic The Guardian deia que el seu cap Aden Hashi Farah "Ayro", lloctinent de Hassan Dahir Aweys, president del consell o shura de les corts i antic cap de Al-Itihaad al-Islamiya, estava vinculat a la mort de quatre cooperants occidentals i d'una dotzena de somalis implicats en la lluita contra el terrorisme . El 15 de juny del 2006 Aden Hashi Farah "Eyrow" hauria rebut un gran nombre d'armes d'Eritrea   i un nou enviament d'armament es va rebre el 26 de juliol del 2006. . Aden Eyrow va enviar el juliol a un grup de 720 combatents a rebre entrenament al Lban i lluitar contra els israelians, dels quals 100 van retornar a Somlia ms tard ja entrenats, junt amb 5 membres d'Hezbollah. 

Desprs del 29 de desembre del 2006 quan els etops van ocupar Mogadiscio per compte del Govern Federal de Transici, uns 3000 militants islamistes van passar a la clandestinitat i van formar cllules tant a Mogadiscio com a altres llocs de Somlia. Al-Qaeda va fer una crida a mantenir la jihad contra els etops i els enemics seculars, el Govern Federal de Transici (GFT). . El 19 de gener del 2007 el website de la Uni de Corts Islmiques de Somlia va penjar un vdeo anunciant la formaci del Moviment de Resistncia Popular a la Terra de les Dues Migracions, tamb anomenat Moviment Insurgent del Poble Somali o Moviment de Resistncia del Poble Somali, del que el dia 24 de gener s'anunciava que el cap per la regi de Banaadir era el xeic Abdi Kadir.. El 31 de gener del 2007 convidaven a les forces de pau de la Uni Africana (que s'havien de dir AMISOM) a sortir de Somlia.

Al-Shabaab, ara dins el Moviment de Resistncia Popular a la Terra de les Dues Migracions, es va reorganitzar el febrer de 2007 a Mogadiscio i altres ciutats i va comenar a reclutar nous combatents i reorganitzar als antics, per lluitar contra els etops. Es suposava que encara estaven dirigits per Adan Hashi Ayro, comandant militar de les corts a Mogadiscio, suposadament entrenat a Afganistan i sospits de participar en actes terroristes contra els Estats Units, el qual desprs fou nomenat com a delegat de Al-Qaeda a Somlia el 22 de maig del 2007, per altres informacions contradiuen aquesta suposici. El 9 de febrer del 2007 una manifestaci de 800 persones a la part nord de Mogadiscio (on els islamistes tenien molt de suport) van cremar banderes de Estats Units, Etipia i Uganda en protesta per la proposada missi de pau de la Uni Africana aprovada per l'ONU (AMISOM). Abdi Rizak, portaveu emmascarat del grup anunciava que els etops serien atacats arreu. 

El mar del 2007 diversos sub clans hawiye se'ls van unir  i van poder atacar la capital, i la repressi etop va ajudar a consolidar el moviment. Milers de ciutadans van haver de fugir dels combats a la capital. L'abril Al-Shabbab es va reunir a Mogadiscio amb diverses organitzacions islmiques incloent membres de l'antiga Al-Itihaad al-Islamiya (acusat de ser un grup de Al-Qaeda) i els Germans Musulmans. D'aquesta reuni va sortir el Moviment de la Joventut Mujahideen que de fet no es va donar a conixer oficialment fins el juny (abans el nom havia aparegut a llocs islamistes de Internet reivindicant atemptats sucides) quan van tractar d'assassinar al primer ministre Ali Mohamed Gedi).

Al-Shabaab, com a part del Moviment de la Joventut Mujahideen, va obtenir diverses victries a la Vall del Juba (Jubbada Hoose i Jubbada Dhexe), i junt als grups hawiye a les regions de Shabeellaha Hoose i Shabeellaha Dhexe al llarg del 2007. Quan el setembre del 2007 les Corts Islmiques de Somlia i el Congrs de la Somlia Unificada-Aliana Nacional Somali de Hussein Farrah Mohamed Aydid junior es van unir per formar l'Aliana pel Nou Alliberament de Somlia, Al-Shabaab i altres islamistes aliats (Moviment de la Joventut Mojahideen) se'n van desvincular.

El departament d'estat americ la va incloure el febrer del 2008 en la llista d'organitzacions terroristes d'acord a la secci 219 de la llei de Immigraci i Nacionalitat dels Estats Units (INA).
 i tamb ho va fer el Servei de Seguretat de la Policia Noruega  i el Servei de Seguretat Suec. . Els seus membres (entre 3000 i 7000 abans del 2006; un numero desconegut actualment) rebien un entrenament bsic de sis setmanes i alguns anaven a formar-se a Eritrea . S'acus tamb a l'organitzaci d'acollir a grups procedents dels pirates d'Harardhere i Hobyo i la costa al nord de Mogadiscio 

Al-Shabaab, dins el Moviment de la Joventut Mojahideen, va obtenir la ms gran victria militar a l'agost del 2008 quan va reconquerir Kismaayo derrotant a l'Aliana de la Vall del Juba de Barre Adan Shire Hiiraale, que en tenia el control desprs de la ocupaci etop el 1 de gener del 2007.. Tot seguit Al-Shabbab va comenar el desarmament dels grups locals armats 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Ryu, A. 2007, 'Somali government calls for peacekeepers', Voice of America News, 13 de febrer.
 Walker, R. 2008, 'Meeting Somalia's Islamist insurgents', BBC News, 28 d'abril. Trobat el 8 de juny del 2008. (Entrevista amb un membre de Al-Shabaab);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344185" title="Radek Zelenka" nonfiltered="4556" processed="4538" dbindex="134589">
El doctor Radek Zelenka, s un personatge fictici a la srie Stargate Atlantis. 

s originari de l'Europa de l'Est, de la Repblica Txeca, i s el segon cientfic en cap de la ciutat d'Atlantis, per sota d'en Rodney McKay.

La seva primera aparici a la serie es dona en el 4t episodi de la primera temporada: Thirty Eight Minutes (Trenta-Vuit Minuts).

Entre les seves proeses es poden destacar quan va salvar la vida a en Rodney quan estava atrapat dins d'un Jumper a les profunditats de l'oce o el paper que va tenir a la batalla contra les dos naus dels wraith on aconsegueix dotar a l'Ori (un creuer de batalla) d'armes i escuts el suficient temps per donar la possibilitat al Daedalus per poder escapar de la destrucci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344189" title="Aldea Real" nonfiltered="4557" processed="4539" dbindex="134590">

Aldea Real s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Administraci.



Enllaos externs.
Aldea Real a la pgina de la Diputaci de Segvia;
Ajuntament d'Aldea Real;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344192" title="Aldeanueva del Codonal" nonfiltered="4558" processed="4540" dbindex="134591">

Aldeanueva del Codonal s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344193" title="Zamalek Sporting Club" nonfiltered="4559" processed="4541" dbindex="134592">

El Zamalek Sporting Club (en rab:             ) s un club egipci de futbol.

 Histria .
El club es fund el 1911 amb el nom de "Kasr El-Nil". Posteriorment s'ha denominat:
Kasr El-Nil : 1911-1913;
El-Mokhtalat Club : 1913-1941;
Farouk Club : 1941-1952;
El Zamalek : des de 1952;

 Palmars .
 Domstic .
Lliga egpcia de futbol: 11 ;
1960, 1964, 1965, 1978, 1984, 1988, 1992, 1993, 2001, 2003, 2004  ;
Copa egpcia de futbol: 21 ;
1922, 1932, 1935, 1938, 1941, 1943, 1944, 1952, 1955, 1957, 1958, 1959, 1960, 1962, 1975, 1977, 1979, 1988, 1999, 2002, 2008  ;
Supercopa egpcia de futbol: 2 ;
2001, 2002 ;
Copa Sultan Hussein: 2 ;
1921, 1922 ;
Lliga del Caire de futbol: ;
1940, 1941, 1944, 1945, 1946, 1947, 1949, 1951, 1952, 1953 ;
Copa Federaci egpcia de futbol: 1 ;
1995 ;
Copa El Amir Farouk: 3 ;

 Internacional . 
Lliga de Campions de la CAF: 5  ;
1984, 1986, 1993, 1996, 2002  ;
Recopa africana de futbol: 1  ;
2000  ;
Supercopa africana de futbol: 3  ;
1994, 1997, 2003  ;
Copa afro-asitica de futbol: 2  ;
1988, 1997,  ;
Lliga de Campions arbiga: 1  ;
2003  ;
Supercopa saud-egpcia de futbol: 1  ;
2003  ;
Font: 

 Presidents .  
  
  
1-Merzbach (fundador) : (Blgica) 1911-1915  ;
2-Bianchi (Blgica) : 1915-1917  ;
3-Dr. Mohamed Badr: 1917-1919  ;
4-Mohamed Heidar: 1923-1952  ;
5-Mahmoud Shawki: 1952-1955  ;
6-Abdel Hamid El-Shawarbi: 1955-1955  ;
2n cop -Mahmoud Shawki: 1955-1956  ;
7-Abdel Latif Abou Regaila: 1956-1961  ;
8-Elwi El-Gazzar: 1961-1962  ;
  
9-Hassan Amer: 1962-1967  ;
10-Mohamed Hassan Helmi: 1967-1971  ;
11-Tawfik El-Kheshin: 1971-1972  ;
2n cop -Mohamed Hassan Helmi: 1974-1980  ;
3r cop -Mohamed Hassan Helmi: 1980-1984  ;
2n cop -Hassan Amer: 1984-1988  ;
12-Hassan Aboul Fotouh: 1988-1990  ;
13-Nour El-Dali: 1990-1992  ;
14-Galal Ibrahim: 1992-1996  ;
  
15-Dr. Kamal Darwish: 1996-2001  ;
2n cop -Dr. Kamal Darwish: 2001-2005  ;
16-Mortada Mansour: 2005-2005  ;
17-Morsi Atallah: 2005-2006.(1)  ;
Mortada Mansour: 2006-2006.(2)  ;
18-Raouff Gasser: 2006-2006.(3)  ;
19-Mamdouh Abaas: actual. (3)  ;
  

(1) Imposat pel Ministeri de la Joventut.
(2) Retorn per decisi judicial.
(3) Imposat pel Consell Nacional d'Esports.

Jugadors destacats.
 Mido;
 Taha Basry;
 Farouk Gaafar;
 Hassan Shehata;
 Hazem Emam;
 Emmanuel Amuneke;
  Rami Shaaban;
 Shikabala;
 Amr Zaki;
 Ali Khalil;
 Ashraf Kasem;
 Ahmed El-Kass;
 Mohamed Latif;
 Ayman Mansour;
 Ismail Youssef;
 Mohamed Salah El-Din;
 Hesham Yakan;
 Tarek Yehia;
 Ibrahim Youssef;
 Hossam Hassan;

Referncies .


Enllaos externs.
Web oficial;
Web en angls;
Zamalek Enciclopdia;
Zamalek.tv;
Zamalek.sc;
Zamalek Fans;
Zamalek Today;
Zamalek 100 anys;
Web oficial de seguidors;
Zamalek News;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344196" title="Alec Douglas-Home" nonfiltered="4560" processed="4542" dbindex="134593">


Alexander Frederick Douglas-Home (2 de juliol de 1903 - 9 d'octubre de 1995). Poltic membre del Partit Conservador, fou Primer Ministre del Regne Unit durant poc menys d'un any, des del 19 d'octubre de 1963 fins al 16 d'octubre de 1964.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344198" title="Aldehuela del Codonal" nonfiltered="4561" processed="4543" dbindex="134594">

Aldehuela del Codonal s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. limita al nord amb Aldeanueva del Codonal, a l'est i sud amb Juarros de Voltoya, i a l'oest amb Codorniz. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344199" title="Juanola" nonfiltered="4562" processed="4544" dbindex="134595">

Onomstica:
Albert Juanola, alcalde de Palafrugell del 1979 al 1983.
Msics (nissaga de msics de cobla):
Lloren Juanola i Gibert (1864-1931);
Jaume Juanola i Reixach (1889-1958), fill de Lloren Juanola;
Francesc Juanola i Reixach (1891-1968), germ;
Salvador Juanola i Reixach (1893-1975), germ;
Josep Juanola i Reixach (1894-1978), germ;
Rafael Juanola i Reixach (1897-1979), germ;
Narcs Juanola i Reixach (1907-1985), germ;
Jaume Juanola i Escaler (1917-1944), fill de Francesc Juanola;
Antoni Juanola i Escaler (1921), germ;
Farmcia:
Pastilles Juanola;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344200" title="Anaya" nonfiltered="4563" processed="4545" dbindex="134596">


Anaya s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344207" title="Armua" nonfiltered="4564" processed="4546" dbindex="134597">

Armua s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344208" title="Partit Somali Independent Constitucional" nonfiltered="4565" processed="4547" dbindex="134598">
El Partit Somali Independent Constitucional PSIC (Hizbia Dastur Mustaqil al-Sumal, HDMS, o Hizbi al-Dastur Mustaqil al-Sumal, HDMS) fou un partit poltic somali dels rahanweyn que va actuar entre 1958 i 1969.

La primera organitzaci dels reewin o rahanweyn (clans digil-mirifle) fou fundada a la meitat dels anys vint amb el nom d'Al Jam'iyyah al-Khayriyyah al-Wataniyyah (Organitzaci Nacional de la Benevolncia), tericament com organitzaci filantrpica. El 26 de mar de 1947, com a derivaci, es va formar la Hizbia Dighil-Mirifle (HDM) o Partit Digil i Mirifle, poc abans que la Lliga de la Joventut Somali abans Club de la Joventut Somali (que fou afavorida primer pels britnics del 1943 al 1950, i desprs del 1951 pels italians), i fou reconeguda com organitzaci poltica per les autoritats britniques el 1 d'abril de 1947. L'HDM es pronunciava per un estat federal per impedir el domini de l'estat per un clan ms poders que un altra.

El seu secretari general Ustah Usman fou assassinat el 1954 i el va substituir Abdulkadir Muhammad Aden, lies Zopo. El mar de 1954 a les primeres eleccions municipals per sufragi universal (solsament els homes) en les que participaven ms de 20 partits poltics va obtenir 57 escons municipals (en 15 ciutats) d'un total en joc a tot el pas de 281. La Lliga va rebutjar el 1956 un cens per impedir que els rahanweyn (digil i mirifle) resultessin ser un major nombre que el clan darod, el principal de la Lliga, que es proclamava majoritari Aquest any 1956, en les eleccions generals, el HDM va obtenir 13 escons (la SYL fou majoritria amb 43, el Moviment Democrtic de Somlia en va tenir 3 i la Uni Marehan noms 1) per no va obtenir cap cartera al govern autnom, les quals foren pels hawiye (3), darod (2) i dir (1).

El 25 de mar de 1958 va canviar el nom a Hizbia Dastur Mustaqil al-Somal (HDMS) o Partit Somali Independent Constitucional i va proposar un sistema federal. 

Els lders del partit foren arrestats el 25 de febrer de 1959 desprs de disturbis a Mogadiscio i en resposta el partit no va voler participar a les eleccions generals del mar de 1959, i la Lliga de la Joventut va obtenir la majoria i va formar govern dirigit per Abdullahi Issa. Els rahanweyn van quedar sense representaci fins el 1969 ja que no van participar a la vida poltica del pas. Fins a la independncia el 26 de juny de 1960 a la part britnica i el 1 de juliol de 1960 a la italiana (1960) els rahanweyn tenien garantit un ter dels escons (un altre ter els darod i el darrer els hawiye); desprs de la independncia els clans del nord (Somalilndia) aportaven majoria als darods i hawiye. La llengua af mai, parlada al sud, fou suprimida als mitjans de comunicaci en favor del maha, parlada al nord i a Somalilndia (abans Somlia Britnica).

El rahanweyn van ser hostils a tots els governs, de majoria darod, que a ms a ms des del 1964 van comptar amb el suport dels issaq. Desprs del cop d'estat cap comunista del 1969 dirigit pel general Siad Barre, cap membre dels rahanweyn va participar a la junta militar (25 membres el 1969), ni al govern o ms tard a la direcci del Partit Socialista Revolucionari Somali quan es va formar el 1976. Els partits poltics foren prohibits desprs del cop d'estat.

Fins el 1988 no es va formar un altre partit de base rahanweyn o reewin: el Moviment Democrtic Somali (MDS), per mateix Zopo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344209" title="Ae" nonfiltered="4566" processed="4548" dbindex="134599">

Ae s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344210" title="Bercial" nonfiltered="4567" processed="4549" dbindex="134600">

Bercial s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344213" title="3 de 7 aixecat per sota" nonfiltered="4568" processed="4550" dbindex="134601">
El 3 de 7 aixecat per sota s un castell com el 3 de 7, per a diferncia d aquest, el castell s inicia des de la part de dalt i desprs es van afegint pisos per sota que es van aixecant un per un amb l ajuda directa de tres persones per cada pilar i el suport d'alguns ms.

Ha estat relativament habitual la realitzaci de castells de tres (3 de 6, 3 de 7) aixecats per sota fins a l alada del 3 de 7 durant el segle XX i tamb s'ha realitzat en ocasions el 3 de 8 per sota es considera extremadament difcil, sobretot l'aixecada del darrer bloc de set pisos que s el que pesa ms.

Vegeu tamb.
3 de 7;
3 de 8 aixecat per sota;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344214" title="Bernardos" nonfiltered="4569" processed="4551" dbindex="134602">

Bernardos s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344217" title="Berrs Juss" nonfiltered="4570" processed="4552" dbindex="134603">
Berrs Juss s un poble del municipi de la Guingueta d'neu (Pallars Sobir). Est situat a 1091 m i l'any 2005 comptava amb 24 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344218" title="Llista de muntanyes de Sussa" nonfiltered="4571" processed="4553" dbindex="134604">
Llista de muntanyes de Sussa, ordenades alfabticament.


A.


B.


C.


D.


G.


L.


M.


U.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344219" title="5 de 7" nonfiltered="4572" processed="4554" dbindex="134605">

El 5 de 7 s un castell de 7 pisos d'alada i 5 persones per pis. S'estructura de forma composta, amb un tres i una torre (o dos) que s'agafa a la rengla del tres, sobre el que es troben dues parelles de dosos i dos aixecadors. L'enxaneta en canvi s nic i ha de traspassar els dos poms de dalt de forma consecutiva amb dues aletes (primer es carrega el tres i desprs la torre). El castell noms es considera carregat si l'enxaneta a fet l'aleta a la torre.

Vegeu tamb.
5 de 7 amb l'agulla;
5 de 8;
5 de 9 amb folre;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344220" title="Burgo" nonfiltered="4573" processed="4555" dbindex="134606">
Burgo s un poble del municipi de la Guingueta d'neu (Pallars Sobir). Est situat a 1240 m i l'any 2005 comptava amb 7 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344221" title="Cerbi" nonfiltered="4574" processed="4556" dbindex="134607">
Cerbi s un poble del municipi de la Guingueta d'neu (Pallars Sobir). L'any 2005 comptava amb 20 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344222" title="Atlantis (Stargate)" nonfiltered="4575" processed="4557" dbindex="134608">
Atlantis s una ciutat, dins de l'univers fictici de la series Stargate SG-1 i Stargate Atlantis. Construda pels Antics fa alguns milions d'anys en el planeta terra i que va se abandonada i enfonsada en el fons de l'oce fa 10.000 anys

 Histria .
 Antiga .
Atlantis era la base dels antics en el planeta Terra i una de les ms important de la Via Lctia, degut a una plaga que els antics estaven patint a la galxia, alguns van decidir fugir fa varis milions d'anys (uns 10 aproximadament) emportant-se amb ell l'Atlantis (que s una nau espacial a ms a ms d'una ciutat) cap a la galxia Pegasus, un cop establers, van crear vida a tots els planetes els quals es podia donar vida i creant una nova xarxa de stargates, no obstant per culpa dels wraith, els quals tot i tenir una tecnologia molt inferior a la dels antics, els van poder guanyar grcies a la ventatge numrica.

Durant molts anys van estar lluitant contra els wraith i tot que sempre guanyaven totes les batalles, la guerra era impossible, ja que per cada wraith que mataven sortien dos ms. Al final noms va quedar Atlantis d'en peus i es va veure obligada a submergir-se sota el mar i els atlantians ha abandonar la ciutat per sempre ms.

 Actualment .
Durant els segents 10.000 anys la ciutat va perdurar en silenci sota el mar fins que va arribar la Expedici Atlantis,enviada des del Comando Stargate autoritzats pel general Jack O'Neill per buscar avanos tecnolgics que els permetin defensar dels goa'ulds i dels replicants.
Quan aquesta expedici arriba a la ciutat, se la troben tal i com els antics la havien deixar, tot i que els 3 ZPM estaven casi esgotats, quan van arribar van disparar la poca energia que hi havia fent que la ciutat sorts a la superfcie grcies a un mecanisme de seguretat que tenia la ciutat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344223" title="Abdulkadir Muhammad Aden, lies Zopo" nonfiltered="4576" processed="4558" dbindex="134609">
Abdulkadir Muhammad Aden, lies Zopo (somali: Cabdiqaadir Maxamed Aaden Zoppo) (Bulo Barti, Hiiraan, novembre de 1919 - Roma, Itlia, 24 de juny del 2002), fou un destacat poltic somali, cap de l'oposici entre 1954 i 1964.

Inicialment (1944) fou membre del Club de la Joventut Somali, format un anys abans a Mogadiscio, i va participar en la seva transformaci en partit poltic (el 1947 com a Lliga de la Joventut Somali). Fou membre del seu comit central per el 1951 al comenar la administraci italiana, es va passar al Partit Digil i Mirifle o  Hizbiya Digil-Mirifle (HDM). Quan el lder d'aquest fou assassinat el 1954, Zopo fou designat com a nou secretari general i va treballar per convertir el partit en un moviment nacional (estatal). Aix el 1958 va agafar el nom de Hizbiya Dastur Mustaqil al-Sumal (HDMS) o Partit Somali Independent Constitucional.

A les eleccions del 1956 fou escollit membre de l'assemblea i fou reelegit el 1959 dins del mnim assignat al clan rahanweyn. Fou vicepresident de l'assemblea nacional del maig del 1959 al juliol del 1960, quan fou nomenat ministre de finances del primer govern de la Somlia independent. El 1964 fou reelegit a les llistes de la Lliga de la Joventut Somali, circumscripci de Bur Habaka, i va esdevenir ministre del Interior. 

El 1968 va formar un nou partit poltic per participar a les eleccions, junt amb l'ex primer ministre Abdirizak Haji Hussein, que es va dir Dabka Flame, per no va tenir xit. El 1969 el cop militar comunista del general Siad Barre va suprimir els partits poltics. Zopo es va retirar de la poltica i va passar a la vida privada. Desprs del 1988 va ser un dels fundadors del Moviment Democrtic Somali, partit de base rahanweyn, al que posteriorment va representar a les diferents conferncies de pau en les que el moviment va participar desprs de l'enderrocament de Siad Barre el gener del 1991. A la conferncia de Djibouti del juny i juliol del 1991 fou elegit vicepresident del govern inter, i el 1997 a la conferencia de Sodere, fou un dels cinc membres de la presidncia collegiada anomenada Consell de Salvaci Nacional que va existir fins la declaraci del Caire del 22 de desembre de 1997. 

Va morir a Roma el 2002.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344225" title="Codorniz" nonfiltered="4577" processed="4559" dbindex="134610">

Codorniz s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344226" title="Dorve" nonfiltered="4578" processed="4560" dbindex="134611">
Dorve s un poble del municipi de la Guingueta d'neu (Pallars Sobir). L'any 2005 comptava amb 12 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344228" title="4 de 7" nonfiltered="4579" processed="4561" dbindex="134612">

El 4 de 7 (quatre de set) s un castell set pisos d'alada i quatre castellers per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que sn formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.

Sol ser el primer castell de set pisos que habitualment assoleixen les colles als seus inicis.

Vegeu tamb.
4 de 8;
4 de 9 amb folre;
4 de 9;
4 de 10 amb folre i manilles;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344229" title="Escalarre" nonfiltered="4580" processed="4562" dbindex="134613">
Escalarre s un poble del municipi de la Guingueta d'neu (Pallars Sobir). Est situat a 993 m i l'any 2005 comptava amb 26 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344230" title="Escart" nonfiltered="4581" processed="4563" dbindex="134614">
Escart s un poble del municipi de la Guingueta d'neu (Pallars Sobir). L'any 2005 comptava amb 16 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344231" title="Estaron" nonfiltered="4582" processed="4564" dbindex="134615">
Estaron s un poble del municipi de la Guingueta d'neu (Pallars Sobir). L'any 2005 comptava amb 16 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344232" title="Gavs" nonfiltered="4583" processed="4565" dbindex="134616">
Gavs s un poble del municipi de la Guingueta d'neu (Pallars Sobir). Est situat a 1380 m i l'any 2005 comptava amb 17 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344233" title="Llavorre" nonfiltered="4584" processed="4566" dbindex="134617">
Llavorre s un poble del municipi de la Guingueta d'neu (Pallars Sobir). Est situat a 1300 m i l'any 2005 comptava amb 5 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344234" title="Domingo Garca" nonfiltered="4585" processed="4567" dbindex="134618">

Domingo Garca s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344236" title="Donhierro" nonfiltered="4586" processed="4568" dbindex="134619">

Donhierro s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344237" title="Escalona del Prado" nonfiltered="4587" processed="4569" dbindex="134620">

Escalona del Prado s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Enllaos externs.
Ajuntament d'Escalona del Prado;
Pgina sobre Escalona del Prado;
Web de la joventut d'Escalona del Prado;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344239" title="Asociacin Agraria de Jvenes Agricultores" nonfiltered="4588" processed="4570" dbindex="134621">
Asociacin Agraria de Jvenes Agricultores (ASAJA) s una organitzaci agrria espanyola. Representa a ms de 200.000 afiliats i del 60% de la producci agrria, el que la convertia a ms en la ms important del pas fins a les ltimes eleccions a Cmeres Agrries on va obtenir el 36% dels vots, enfront de la COAG que va obtenir el 39% i Unin de Pequeos Agricultores y Ganaderos. S'adscriu ideolgicament al centre dreta o dreta moderada. 
 Histria . 
Va nixer el 14 de juliol de 1989 mitjanant la uni de la Confederacin Nacional de Agricultores y Ganaderos, els Jvenes Agricultores i Ufade. La majoria de les organitzacions provincials, especialment de JA i UFADE, van ser creades per la UCD a semblana dels sindicats agraris francesos. En la CNAG operava AP. En l'actualitat segueix circumscrita en l'rbita del Partit Popular, una vegada desaparegudes la UCD i AP. Pedro Barato s l'actual president nacional, desprs de les ltimes eleccions.

 Fonts . 
Qui es qui en el camp espanyol, articlede Paloma Cervilla al diari ABC.
Weblog agrari.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'organitzaci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344241" title="Grand Orient de Belgique" nonfiltered="4589" processed="4571" dbindex="134622">
 El Grand Orient de Belgique (GOB) s una obedincia manica nacional belga installada el 23 de febrer de 1833.

Histria.

En el moment d'una celebraci el 16 de gener de 1833, la Gran Lgia d'administraci dels Pasos Baixos meridionals s'havia transformat en Grand Orient de Belgique. S'ha beneficiat de la protecci del rei Leopold I de Blgica, del que s'ha cregut molt de temps que ell mateix era francma.

Aquesta obedincia s avui majoritria a Blgica. El 2007, compta 109 Lgies (anomenades blaves o simbliques) que agrupen 9996 Germans. D'aquestes 109 lgies, 29 sn al Nord, 34 a Brusselles i 45 al Sud. No existeix, actualment, lgia germanfona treballant sota els auspicis del Grand Orient de Belgique. El Grand Orient de Belgique posseeix a ms a ms un taller a Burundi (Bujumbura). La mitjana d'edat s de 60 anys. L'edat mitjana dels germans iniciats s de 45 anys.

El Grand Orient de Belgique s exclusivament mascul; les seves Lgies no inicien ms que homes. Tanmateix, les Lgies poden acceptar d'acollir dones (Germanes) segons modalitats decidides per cada Lgia.

La gran majoria de les Lgies del GOB treballen segons el Ritual Francs Modern (RFM). Algunes treballen segons el Ritual Escocs Antic i Acceptat (REAA).

El Grand Orient de Belgique ha conegut una escissi el 1959. Ha donat lloc a la creaci de la Grande Loge de Belgique de la qu s'han separat, el 1979, 9 Lgies que han creat la Grande Loge rgulire de Belgique, nica Obedincia actualment reconeguda per la United Grand Lodge of England.

El Gran Orient de Blgica mant relacions fraternals oficials amb la majoria de les Obedincies maniques presents en territori belga, sobretot:

 la Grande Loge de Belgique;
 la Grande Loge fminine de Belgique;
 la Fdration belge de l'Ordre maonnique mixte international "Le Droit Humain";

Francmaons clebres del GOB.

 Jules Anspach, 1829-1879.
 Jules Bordet, 1870-1961.
 Franois Bovesse, 1890-1944.
 Lo Campion, 1905-1992.
 Charles De Coster, 1827-1879.
 Eugne Goblet d'Alviella, 1846-1925.
 Franois-Joseph Gossec, 1734-1829.
 Herv Hasquin, 1942.
 Victor Horta, 1861-1947.
 Henri La Fontaine, 1854-1943.
 Charles-Joseph de Ligne, 1735-1814.
 Charles Magnette, 1863-1937.
 Constantin Meunier, 1831-1905.
 Edmond Picard, 1836-1924.
 Flicien Rops, 1833-1898.
 Goswin de Stassart, 1780-1854. Premier Grand Matre de 1833  1841.
 mile Vandervelde, 1866-1938.
 Thodore Verhaegen, 1796-1862. Grand Matre de 1854  1862.
 Henri Vieuxtemps, 1820-1881.

Bibliografia.

 Jacques Lemaire, La Franc-Maonnerie en Belgique, les Loges symboliques, Editions maonniques de France, Encyclopdie Maonnique, Paris, 2000;

Vegeu tamb.

Enllaos externs.
Plana web oficial del Grand Orient de Belgique






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344242" title="Unin de Pequeos Agricultores y Ganaderos" nonfiltered="4590" processed="4572" dbindex="134623">
Unin de Pequeos Agricultores (UPA) s una organitzaci agrria espanyola. Representa a ms de 80.000 afiliats, un poc menys que COAG. La hi adscriu al centre esquerra o esquerra moderada. 
 Histria . 
Va nixer a principis dels vuitanta sobretot grcies a l'impuls de Carlos Romero Herrera, ministre d'Agricultura socialista, a l'acollir militants de la Federaci de Treballadors de la Terra d'UGT. Va ser dirigida fins a l'any 2005 per Fernando Moraleda, que posteriorment, desprs d'un breu perode en el Ministeri d'Agricultura com Secretari General d'Agricultura i Alimentaci, va passar a ser secretari d'Estat de Comunicaci en la VIII Legislatura d'Espanya, ja que va abandonar amb l'inici de la IX Legislatura d'Espanya i actualment s diputat del PSOE per la provncia de Ciudad Real. 

En el VI Congrs Federal d'UPA, celebrat al novembre de 2005, va ser escollit Lorenzo Ramos Silva com a Secretari General de l'organitzaci. Pertanyent al sindicat des de la seva creaci, en 1987, Ramos va nixer a Badajoz en 1958, est casat i t dos fills i es dedica a l'explotaci de fruites, flors i plantes d'hivernacle. En l'actualitat, UPA lidera un esdeveniment amb una important repercussi meditica, el  Primer Dia de l'Orgull Rural , que va ser presentat el 2 de desembre de 2006 a Madrid amb un gran acte festiu i reivindicatiu amb el qual arrencava la campanya informativa que sota el lema  Orgull Rural-Camp Viu  es desenvolupen actes en tota la geografia espanyola. L'objectiu de l'organitzaci s reivindicar la professi dels petits i mitjans agricultors i ramaders i la manera de vida del mn rural. 
 Font . 
 Qui s qui en el camp espanyol, article de Paloma Cervilla al diari ABC.

 Enllaos externs .
 Web de l'organitzaci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344246" title="120 Minutos" nonfiltered="4591" processed="4573" dbindex="134624">
120 Minutos va ser un programa de vdeos del canal MTV Latino que s'emetia de dimarts a dissabte en hores de la matinada la durada de la qual era de 2 hores. La seva principal caracterstica va ser la difusi d'artistes i grups que no arribaven a ser transmesos en la programaci habitual del canal com Videorama o Los 10 + Pedidos. Ha incls tot tipus de tendncies que van des del Heavy Metal fins al Punk Rock, passant per l'Indie Rock i la msica electrnica. 

Al principi, aquest programa es va concebre com una rotaci de vdeos sense publicitat fins a 2001, quan es van incloure aquests dins del programa. De vegades la llista de vdeos que s'emetia en un dia especfic es repetien en d'altres, cosa que no succea amb Videorama, altres vegades emetien clssics de Rock Alternatiu dels 80 i 90, tamb emetien 3 vdeos d'un mateix artista, el que es va considerar com el bressol dels artistes de culte del canal MTV Latino. 

A partir de 2003, amb l'aparici del programa Alerta MTV, diversos artistes nous que feien part d'aquesta franja de vdeos, es van donar a conixer durant la programaci habitual del canal, i ara els seus vdeos sn collocats en altres programes derivats de MTV Latino. 2005 va ser l'any en qu 120 Minuts va deixar d'existir com a nom, per el seu esperit s'ha conservat en programes com Asterisco fins a 2007, i Videorama que continuen transmetent aquests vdeos avui en dia sota aquest mateix horari. 

Alguns dels artistes que han passat per aquest programa:
 PJ Harvey;
 Belle and Sebastian;
 Morrissey;
 Bjork;
 Slipknot;
 Type O Negative;
 Rancid;
 Bad Religion;
 Stereophonics;
 Bright Eyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344248" title="Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos" nonfiltered="4592" processed="4574" dbindex="134625">

La Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG) s una organitzaci agrria espanyola, la segona en importncia histricament, desprs d'ASAJA, i per davant d'UPA fins a les ltimes eleccions a Cmeres Agrries, eleccions que serveixen per a mesurar la representativitat del sector, desprs de les quals va passar a ser la primera organitzaci a nivell nacional. D'ella formen part el sindicat EHNE del Pas Basc, la Uni de Pagesos a Catalunya, i moltes altres organitzacions agrries d'mbit autonmic i provincial. 
Histria. 
Va nixer en 1977. En realitat s una estructura de coordinaci entre associacions autonmiques i/o provincials molt geloses de la seva independncia i denominades "unions". A vegades s dficil parlar de la COAG, a nivell nacional, regional o provincial d'igual forma, donada la pluralitat i diversitat interna. 

Entre les organitzacions fundadores ms importants es troben la Uni de Pagesos a Catalunya, la Unin de La Rioja o a la Conca del Duero les unions de Lle i Zamora. En l'actualitat mant relacions molt properes, sense plena integraci amb el Sindicato Labrego de Galcia. El 1992 va integrar a l'organitzaci Iniciativas Rurales, escissi de Jvenes Agricultores, associaci que anys enrere s'havia fusionat amb UFADE i CNAG, per a formar l'actual ASAJA. En els seus inicis va tenir un fort suport de moviments poltics i socials d'esquerres, en l'actualitat s una organitzaci agrria plural i independent, contant al seu si amb tot tipus d'afiliacions poltiques entre socis i dirigents. s molt com que les posicions electorals de la regi es reflecteixin en els socis, sent per tant normal que en regions on el nacionalisme est molt ests aquest tamb ho estigui dintre de l'organitzaci, mentre que les posicions d'esquerres sn ms freqents a Andalusia o les de dretes a Castella-Lle, per exemple. 

L'nic veritable referent d'aquesta organitzaci s la defensa del ATP o Agricultor a Ttol Principal, empresari agrari les rendes del qual provenen de l'activitat agrria directa en ms del 50%, i el treball de la qual en l'empresa agrria o explotaci s superior al 50% del seu temps de treball. Miguel Lpez ostenta l'adrea de la coordinadora des de les ltimes eleccions. 
Font. 
Qui s qui al camp espanyol, article de Paloma Cervilla al diari ABC.
Weblog agrari;

Enllaos externs.
Web de l'organitzaci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344252" title="Lloren Juanola i Gibert" nonfiltered="4593" processed="4575" dbindex="134626">
Lloren Juanola i Gibert (1864-1931) fou un msic de cobla i compositor de sardanes.

Les primeres notcies del compositor ens porten a principis dels segle XX, a Tortell, la Garrotxa, on trobava amb set fills, sis dels quals nois i tots, excepte el ms menut, inclinats per l'activitat musical dins la sardana.

L'any 1910 tota la famlia es trasllada a Manresa on aniran alternant l'activitat de culleraires amb la musical. All hi formen la cobla Normal, que ms endavant adoptaria el noms d'Els Forasters, La Principal, i finalment La Principal de Bages. Cal remarcar que a la cobla hi tocaven el pare i els seus cinc fills Jaume, Francesc, Josep, Rafael i Salvador. s per aquest motiu que sovint la cobla s'identificava amb el nom dels Culleraires o els Juanola.

El fill ms petit, Narcs, nascut el 1907, s'hi incorporaria ms tard. L'any 1953 hi entra el fill d'en Rafael, Josep, que substitueix al seu germ gran.

Lloren Juanola, que era interpret de tible i tenora, va escriure cinc sardanes normals i alguna de curta.

Referncies.

 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344253" title="Esteban Martn" nonfiltered="4594" processed="4576" dbindex="134627">

Esteban Martn s escriptor i editor. El 2001 va fundar Littera Books.
Ha collaborat en revistes de divulgaci histrica com "Historia y vida" i en diaris com Diario de Tarragona, a ms, interv regularment en programes culturals de rdio.

Obra.
La Clau Gaud (primera edici abril de 2007) juntament amb Andreu Carranza i Font.

Referncies.
Informaci extreta de la ressenya a la contracoberta de la novella La Clau Gaud.

Enllaos externs.
 Entrevista en itali als autors de La Clau Gaud;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344255" title="Desgel" nonfiltered="4595" processed="4577" dbindex="134628">


El desgel o desgla s la fusi de les neus i les geleres a conseqncia del augment de les temperatures a la primavera.

El desgel allibera enormes volums d'aigua congelada durant l'hivern; creix aix el cabal dels rius, eventualment fins i tot provocant inundacions, sobretot si plou a la conca hidrogrfica del riu. A les regions molt fredes, el procs s'agreuja per la fragmentaci de la capa de gel que cobreix els llacs i els cursos de l'aigua. La panna de gla pot amuntegar-se fins a l'extrem de formar-ne una barrera que en trencar-se dna lloc a una ona destructora. De vegades la fusi de les pannes de gla s'efectua prematurament en el curs superior d'un riu, la qual cosa contribueix a les revingudes nivals. 

El desgel s una mostra del que s'acosta a causa de l'escalfament global. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344256" title="Escarabajosa de Cabezas" nonfiltered="4596" processed="4578" dbindex="134629">

Escarabajosa de Cabezas s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344257" title="Escobar de Polendos" nonfiltered="4597" processed="4579" dbindex="134630">

Escobar de Polendos s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344259" title="Fuente de Santa Cruz" nonfiltered="4598" processed="4580" dbindex="134631">

Fuente de Santa Cruz s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344261" title="Garcilln" nonfiltered="4599" processed="4581" dbindex="134632">

Garcilln s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344262" title="Juarros de Riomoros" nonfiltered="4600" processed="4582" dbindex="134633">

Juarros de Riomoros s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344264" title="Juarros de Voltoya" nonfiltered="4601" processed="4583" dbindex="134634">

Juarros de Voltoya s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344267" title="Labajos" nonfiltered="4602" processed="4584" dbindex="134635">

Labajos s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344268" title="Lastras del Pozo" nonfiltered="4603" processed="4585" dbindex="134636">

Lastras del Pozo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344270" title="Marazoleja" nonfiltered="4604" processed="4586" dbindex="134637">

Marazoleja s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344273" title="Marazuela" nonfiltered="4605" processed="4587" dbindex="134638">

Marazuela s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344275" title="Martn Miguel" nonfiltered="4606" processed="4588" dbindex="134639">

Martn Miguel s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Garcilln, al nordoest amb Anaya a l'oest amb Juarros de Riomoros, al sud amb Abades i a l'est mab Valverde del Majano.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344277" title="Martn Muoz de la Dehesa" nonfiltered="4607" processed="4589" dbindex="134640">

Martn Muoz de la Dehesa s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344282" title="Franois Bovesse" nonfiltered="4608" processed="4590" dbindex="134641">
Franois Bovesse (Namur, el 10 de juny de 1890 - Namur, l'1 de febrer de 1944) fou un poltic belga i un militant val. 

Incitat al Partit liberal als 18 anys, pren sensibilitat vers la identitat valona en el moment de la fundaci per Jules Destre, a Namur, de la secci local dels Amics de l'Art val el 1911. Mentre estudia dret a la Universit de Lige, crea el diari "Sambre et Meuse" el 1912 del qual la divisa s Per a l'art i Valnia. En principi cultural, el diari es fa poltic i milita a favor de la causa valona, en el moment en qu Bovesse s'adhereix a la Lliga valona del Districte de Namur i s anomenat secretari de la Jove Gurdia de Valnia.

Quan esclata la Primera Guerra Mundial, combat a Lige, a Anvers i a l'Yser. Ferit, s dut a l'Auditorat militar de Calais fins el 1914. Al final de la guerra, s'inscriu com a advocat a Namur. 

Membre de la Lliga valona de Namur, delegat a l'Assemblea valona fins el 1927 i membre del Comit de la Uni nacional valona, s a l'origen de l'organitzaci de les festes de Valnia a Namur, i de la creaci del Comit de les Festes de Valnia el 1923. Aquesta festa s l'ocasi per a ell de reclamar la igualtat del dret entre Valons i Flamencs i de denunciar els desitjos flamencs. Com Destre, percep, en l'aprovaci de les lleis lingstiques de postguerra, el risc de flamandisation de Valnia. Els combat en nom de l'homogenetat lingstica i cultural de les dues regions. 

Les seves participacions ministerials fan d'ell l'home de Valnia al govern. Hi defensa les posicions del Moviment val: manteniment de l'acord militar franc-belga, rebuig a la llei d'amnistia i combat contra el partit feixista Rex. Governador de la Provncia de Namur el 1937, es pronuncia, en una carta a Paul-Emile Janson, a favor de la descentralitzaci administrativa que t com a base les provncies. Dimitit de les seves funcions per l'ocupant, Franois Bovesse reprn la seva professi d'advocat. No defn sense cap concessi ni l'ocupant ni els collaboracionistes. Aquests no el li perdonaran. L'1 de febrer de 1944, s assassinat per rexistes. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344283" title="Martn Muoz de las Posadas" nonfiltered="4609" processed="4591" dbindex="134642">

Martn Muoz de las Posadas s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344284" title="Marugn" nonfiltered="4610" processed="4592" dbindex="134643">

Marugn s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Sangarca i Marazoleja, al sud amb Monterrubio i Villacastn, a l'est amb Juarros de Riomoros i Lastras del Pozo, a l'oest amb Bercial i Cobos de Segovia, al sudoest amb Muopedro.


 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344285" title="Wydad Athletic Club Casablanca" nonfiltered="4611" processed="4593" dbindex="134644">

Wydad Athletic Club Casablanca (tamb anomenat WAC Casablanca o Wydad Casablanca) (en rab                    ) s un club marroqu de futbol de la ciutat de Casablanca. Wydad significa amor en rab.

 Histria .
La secci de nataci fou la primera secci del club, creada el 8 de maig de 1937. El primer president de la societat fou Haj Mohamed Benjelloun. Posteriorment aparegueren altres seccions com la de tennis el 1938 i el futbol el 1939. Actualment compta amb 14 seccions com el basquetbol, handbol, boxa, Lluita, ciclisme, bdminton, atletisme, waterpolo o hoquei.

Palmars.





Lliga marroquina de futbol (16);
1948, 1949, 1950, 1951, 1954, 1957, 1966, 1969, 1976, 1977, 1978, 1986, 1990, 1991, 1993, 2006;

Copa marroquina de futbol (9);
1970, 1978, 1979, 1981, 1989, 1994, 1997, 1998, 2001 ;

Lliga de Campions de la CAF (1);
1992;

Recopa africana de futbol (1);
2002;

Copa afro-asitica de futbol (1);
1994;

Copa arbiga de futbol (1);
1989;

Supercopa arbiga de futbol (1);
1990;

Copa Mohamed V (1);
1979;

Lliga nord-africana de futbol (3);
1948, 1949, 1950;

Copa nord-africana de futbol (1);
1949;

 Jugadors destacats.
Aziz Bouderbala;
Badou Zaki;
Moussa N'daw;
Rachid Daoudi;
Noureddine Naybet;
Lahcen Abrami;

 Referncies .


 Enllaos externs .
  Notcies;
  Web no oficial;
  Frum;
  Imatges i vdeos;
 / Web de seguidors;
  Videoblog;
  Web no oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344286" title="Melque de Cercos" nonfiltered="4612" processed="4594" dbindex="134645">

Melque de Cercos s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344289" title="Miguelez" nonfiltered="4613" processed="4595" dbindex="134646">

Miguelez s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344290" title="Montejo de Arvalo" nonfiltered="4614" processed="4596" dbindex="134647">

Montejo de Arvalo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344294" title="Equisetum pratense" nonfiltered="4615" processed="4597" dbindex="134648">

Equisetum pratense s una planta de la famlia Equisetopsida en la que s'inclou la cua de cavall.

 Sinnims .

Equisetum   umbrosum   J.G.F.Mey. ex Willd.   ;
Equisetum ehrhartii G.Mey.
Equisetum drummondii Hook. ;
Equisetum amphibolium Retz. & Sandmark;
Allostelites pratense (Ehrh.) Brner ;
;

 Enllaos externs.


http://www.tela-botanica.org/eflore/BDNFF/4.02/nn/24559/synonymie;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344295" title="Otto Nordenskjold" nonfiltered="4616" processed="4598" dbindex="134649">
 

Nils Otto Gustaf Nordenskjld (6 de desembre de 1869-1928) va ser un geleg, gegraf i explorador polar suec.

Nordenskjld va nixer en Hesselby, Smland a l'est de Sucia, en una famlia finlandesa-sueca que incloa el seu oncle Adolf Erik Nordenskjld, un altre destacat explorador polar. Va estudiar a la Universitat d'Uppsala, obtenint un doctorat en geologia el 1894, i ms tard es fa professor associat del departament de geologia de la universitat.

Otto Nordenskjld va liderar expedicions mineralgiques a la Patagnia a la dcada de 1890, i a Alaska i a l'rea de Klondike (Yukon), Canad en 1898.

En 1905 va ser designat professor de geografia (amb geografia comercial) i etnografia en la Universitat de Gotemburgo.

 Expedici Antrtica Sueca . 
Lider l expedici Antrtica Sueca de 1901-1904, a bord del vaixell Antarctic. L'expedici va visitar les illes Malvines, i el vaixell, comandat pel mar antrtic Carl Anton Larsen, va deixar al grup de Nordenskjld a la illa Snow Hill, a la costa oriental de la Pennsula Antrtica. Nordenskjld va passar l'hivern a l illa,  mentre lAntarctic va tornar a les Malvinas.  L estiu segent, Larsen es va dirigir de nou al sud, intentant tornar amb el grup de Nordenskjld, per va quedar atrapat al gel, que va impactar i trencar el buc, obligant a Larsen i la seva tripulaci a passar l'hivern en un refugi improvisat a Illa Paulet.

La falta de notcies sobre Nordenskjold mobilitza suecs, francesos i argentins per organitzar una expedici de rescat.

Larsen i Nordenskjld finalment es van trobar al seu refugi a badia Esperana a finals de 1903, on van ser rescatats per la corbeta de la Marina Argentina ARA Uruguai (al comandament del capit Julin Irizar), i que havia estat enviada quan lAntarctic havia fallat en el seu intent de tornar a Amrica del Sud l'any anterior. Malgrat les dificultats finals i les grans penries sofertes, l'expedici va ser considerada un xit cientfic.

Durant la seva accidentada campanya, Nordenskjold aconsegu la mxima latitud austral per terra fins llavors, en haver arribat als 66 graus 33' de latitud sud. D'altra banda va precisar la, fins aquell moment, incerta geografia de la zona, havent explorat gran part de la costa oriental de la Pennsula Antrtica, incloent el Cap Longing, illa James Ross, el grup de l'illa Joinville, i l arxiplag Palmer, i realitz observacions magntiques.

El ms sorprenent descobriment realitzat per la seva expedici s la troballa en l illa Seymour de restes fssils d'animals prehistrics. Les mostres trobades, que es consolidarien amb noves troballes a les segents dcades suggereixen que la inhspita regi havia gaudit de temperatures tropicals en altres poques.

De tornada a Europa, desprs de compartir els seus xits cientfics, Nordenskjold, dos anys ms tard, va escriure un llibre amb les experincies de la seva expedici. 

L'expedici que va portar el nom de Nordenskjld a la fama, tamb li va portar un enorme cost que el va deixar tremendament endeutat.

 Cronologia de l'expedici . 
Octubre de 1901: Otto Nordenskjold, geleg suec de 32 anys part de Gotemburgo al vaixell Antartic al costat d'altres 6 cientfics amb rumb a l'Antrtida 
Desembre de 1901: L'expedici parteix, desprs d'aprovisionar-se a Buenos Aires, cap a les Illes Malvines, havent-se incorporat a ella l'alferes de la marina argentina Jos Mara Sobral.

Febrer de 1902: Nordenskjold i el seu grup desembarca a l'illa Paulet per continuar pels seus propis mitjans cap al sud i establir finalment la seva base a l'illa Snow Hill per hivernar.

Novembre de 1902: LAntartic, al comandament del capit Larsen, de tornada de les illes Malvinas, enfronta gels en navegaci que li bloquegen l'aven cap a l'illa Snow Hill.

Desembre de 1902: Larsen destaca a bord d'un balener a un grup integrat per Andersson, Duse i Toralf Grunden amb la intenci d'aconseguir fer contacte amb Nordenskjold.

1903: Rescat de l'expedici d'Otto Nordenskjld 

 Altres expedicions . 
Nordenskjold ms tard va explorar Groenlndia en 1909 i va tornar a Amrica del Sud per explorar Xile i Per a comenaments dels anys 1920. Moltes mostres d'aquesta expedici es poden apreciar en el Museo d'Histria Natural de Lima).

Nordenskjld tamb va estudiar els efectes de l'hivern en el clima de muntanya, i la seva frmula s un dels mitjans utilitzat per a classificar la zona climtica polar.

 Alguns topnims han estat dedicats a Otto Nordenskjld, entre ells:

 Llac Nordenskjld, llac patagnico and del parc nacional de Torres del Paine, Xile.
 Costa Nordenskjld, secci de la costa oriental de la Pennsula Antrtica ;
 Conca de Nordenskjld, conca submarina ;
 Llengua de gel Nordenskjld, llengua de gel glacial sobre el Mar de Ross ;
 Glacera Nordenskjld, glacial de Gergia del Sud ;




 Roques Nordenskjld, afloraments rocosos en la Pennsula Antrtica ;
 Cim Nordenskjld, muntanya de Gergia del Sud;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344296" title="Muopedro" nonfiltered="4617" processed="4599" dbindex="134650">

Muopedro s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344297" title="Pennsula d'Eduard VII" nonfiltered="4618" processed="4600" dbindex="134651">

 
La  Pennsula d Edward VII  o Terra del Rei Edward VII o Pennsula del Rei Edward VII  s una gran pennsula gelada que forma l'extrem nord-occidental de la terra de Marie Byrd en el mar de Ross entre la badia Sulzberger i l extrem nord-est de la barrera de gel de Ross. La pennsula d Edward VII est definida per la barrera de gel de Ross al sud-oest, badia Okuma a l'oest, i a l'est per badia Sulzberger i el Saunders Coast, tot, bsicament, ubicat en el mar de Ross / Oce del Sud a l Antrtida. 

La costa occidental s anomena Shirase Coast. Per la banda nord i est, s ubica la barrera de gel de Swinburne.
 

La pennsula d Edward VII fou descoberta el 30 de gener de 1902, per l Expedici Britnica Antrtica (1901-1904) sota comandament de Robert Falcon Scott, qui la nomen aix en honor del rei Eduard VII del Regne Unit. L'rea fou  explorada per l expedici Nimrod comandada per Ernest Shackleton en 1908-1909.

El carcter peninsular de la regi fou determinada per l'exploraci dirigida per l expedici Antrtica Byrd (1933-1935) i l expedici del Servei Antrtic dels Estats Units (1939-1941).

La major part de la pennsula s dins de la dependncia Ross, reclamada per Nova Zelanda.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344299" title="Muoveros" nonfiltered="4619" processed="4601" dbindex="134652">

Muoveros s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344303" title="Nieva" nonfiltered="4620" processed="4602" dbindex="134653">

Nieva s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344305" title="Ortigosa de Pestao" nonfiltered="4621" processed="4603" dbindex="134654">

Ortigosa de Pestao s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344306" title="Rapariegos" nonfiltered="4622" processed="4604" dbindex="134655">

Rapariegos s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344307" title="Roda de Eresma" nonfiltered="4623" processed="4605" dbindex="134656">

Roda de Eresma s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344308" title="Peter Ustinov" nonfiltered="4624" processed="4606" dbindex="134657">


Sir Peter Alexander Ustinov KBE, nascut Peter Alexander Baron Von Ustinow, (Swiss Cottage, Londres, 16 d'abril de 1921 - Genolier, Vaud, Sussa, 28 de mar de 2004). Actor i director de cinema, dramaturg, director de teatre, escriptor, presentador de rdio i televisi i conferenciant. 

Ustinov s'havia implicat polticament i com a federalista mundial i ambaixador especial de l'UNICEF i desenvolupava per tot el mn la seva tasca de defensor dels drets humans i dels infants. de manera que tamb es va implicar en el projecte d'UNICEF dels United Buddy Bears. El 2002 va visitar per primer cop aquesta exposici sense precedents pel que fa a la seva magnitud. A part d'aix, l'any 2003 tamb va inaugurar i patrocinar la segona exposici a Berln.  


Condecoracions.

1968 - Embaixador de UNICEF;
1975 - Comandant de l'Imperi Britnic (CBE);
1981 - Orde-Karl-Valentin;
1987 - Goldenes Schlitzohr (Guineu d'Or);
1990 - Cavaller Comandant de l'Imperi Britnic (KBE), amb el ttol de Sir.
1997 - DIVA-Award;
2001 - Orde d'ustria per les Cincies i les Arts de 1er. Grau.

 Referncies i notes .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344310" title="San Cristbal de la Vega" nonfiltered="4625" processed="4607" dbindex="134658">

San Cristbal de la Vega s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344313" title="Sangarca" nonfiltered="4626" processed="4608" dbindex="134659">

Sangarca s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344314" title="Salvador Juanola i Reixach" nonfiltered="4627" processed="4609" dbindex="134660">
Salvador Juanola i Reixach (Tortell, Garrotxa, 1893 - Manresa, Bages, 1975) va ser un interpret de tenora i tible i compositor de sardanes.

Pertanyent a una nissaga de msics, era el tercer fill de Lloren Juanola i Gibert, i germ de Jaume, Francesc, Josep, Narcs, Rafael, tots ells tamb compositors. 

Va ser el segon en importncia dels germans Juanola, desprs de Francesc, ja que en va escriure aproximadament un centenar.

Referncies.

 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344315" title="Santiuste de San Juan Bautista" nonfiltered="4628" processed="4610" dbindex="134661">

Santiuste de San Juan Bautista s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344317" title="Tabanera la Luenga" nonfiltered="4629" processed="4611" dbindex="134662">

Tabanera la Luenga s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344318" title="Tolocirio" nonfiltered="4630" processed="4612" dbindex="134663">

Tolocirio s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344320" title="Roman Kreuziger" nonfiltered="4631" processed="4613" dbindex="134664">

Roman Kreuziger (Moravsk T ebov, 6 de maig de 1986) s un ciclista txec que s professional des del 2006. Fins el moment sempre ha corregut amb l'equip Liquigas. Kreuziger s un ciclista tot terreny ja que es defensa b en etapes de muntanya, per tamb a les contrarellotges. s considerat una de les joves promeses del ciclisme, sobretot desprs de guanyar el Campionat del Mn en categoria Jnior el 2004. El 2008, amb tan sol 22 anys, va guanyar la Volta a Sussa, confirmant les potencialitats com a ciclista. 

El seu pare, Roman Kreuziger, tamb fou ciclista. 

Carrera.
El 2006 pass al professionalisme dins l'equip Liquigas desprs d'una reeixida carrera amateur en qu guany el Campionat del Mn de Ciclisme Jnior el 2004 i una etapa al Giro de les Regions de 2005. El 2007 mostr les seves habilitats en la contrarellotge, quedant en segona posici del prleg de la Pars-Nia i el Tour de Romandia. En aquesta darrera cursa acab sis de la classificaci general. La seva primera victria com a professional l'aconsegu a la segona etapa de la Settimana Ciclistica Lombarda. A finals del 2007 finalitz la primera gran volta, la Volta a Espanya, en la posici 21a. 

El 2008 ha estat l'any de la seva eclosi. Finalitz segon de la classificaci general del Tour de Romandia, sols 35" per darrera d'Andreas Klden. Poc desprs arrib el seu xit ms important fins el moment, la victria a la Volta a Sussa. 

Palmars.
2004;
 Campi del Mn Jnior;
2007 ;
 1r del Trofeu Ciutat de Borgomanero (amb Vincenzo Nibali);
 Vencedor d'una etapa de la Settimana Lombarda ;
2008;
 1r de la Volta a Sussa i vencedor d'una etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
2007. 21 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
2008. 13 de la classificaci general;

Enllaos externs.
 Fitxa de Roman Kreuziger al web de Liquigas;
 Fitxa de Roman Kreuziger a sitiodeciclismo.net;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344321" title="Valverde del Majano" nonfiltered="4632" processed="4614" dbindex="134665">

Valverde del Majano s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


Administraci.



 Eleccions municipals .





Personatges illustres.

 Agapito Marazuela Folklorista, musicleg i destacat dolainer.
 Nicomedes Garca Gmez Empresari. Fundador de Auto Res, whisky DYC;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344323" title="Villeguillo" nonfiltered="4633" processed="4615" dbindex="134666">

Villeguillo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


 Administracin .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344324" title="Nikos Liberopoulos" nonfiltered="4634" processed="4616" dbindex="134667">
 Nikos Liberopoulos  s un futbolista grec. Va comenar com a futbolista al Erani Filiatron.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344325" title="Yanguas de Eresma" nonfiltered="4635" processed="4617" dbindex="134668">

Yanguas de Eresma s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.



Enllaos externs.

Situaci  ;
Pgina web;
Esglsia Principal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344326" title="mit Korkmaz" nonfiltered="4636" processed="4618" dbindex="134669">
 mit Korkmaz  s un futbolista austrac. Va comenar com a futbolista al Wacker Wien.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344327" title="Agapito Marazuela" nonfiltered="4637" processed="4619" dbindex="134670">
Agapito Marazuela Albornos (Valverde del Majano, Segvia, 1891 - Segvia, 1983) va ser un folclorista, musicleg i destacat dolainer espanyol. Es va dedicar durant tota la seva vida a recopilar la tradici musical castellana, amenaada d'extinci (tonades i romanos populars, melodies per a tamboril i dolaina). Va postular l'origen berber de la msica castellana. 

Als catorze anys es guanyava ja la vida com dolainer, i aquesta va ser la seva professi durant les dues primeres dcades del segle XX. Va ser tamb un destacat guitarrista. En 1932 va ingressar en el PCE. Aquest mateix any va publicar una de les seves obres ms importants, Cancionero de Castella la Vella. Quatre anys desprs, les Joventuts Socialistes Unificades li van encarregar seleccionar els grups folklrics que actuarien a l'Olimpada de Barcelona de 1936 (la "Olimpada roja"). En iniciar-se la guerra civil espanyola, va escapar de Salamanca a Madrid, on va passar gaireb tot el temps que va durar la contesa. Va passar gran part de la postguerra en diferents presons com Madrid, Burgos, Ocaa i Vitria. En 1964 va publicar la seva Cancionero segoviano. Va fundar una escola de dolaina a Segvia. En la seva memria es concedeix anualment el Premi Nacional de Folklore "Agapito Marazuela".

 Discografia .
 Folclore castellano. Discos Columbia, 1975. ;
 Bibliografia .
 Obres seves .
Agapito Marazuela Albornos: Cancionero de Castilla. / Agapito Marazuela Albornos. Madrid: Diputacin Provincial, Delegacin Cultural, 1981, ISBN 978-84-500-5150-6.(Primera edicin 1932);
Agapito Marazuela Albornos:Cancionero de Castilla Reedicin Editorial Endymion, 1997 (reedicin?) ISBN 84-7731-258-3;
 Obras sobre ell o la seva obra .
 Fernndez Cocero, Pedro: Agapito Marazuela, el ltimo juglar castellano. Santander, 1976. ISBN 84-400-1756-1;
 Manuel Gonzlez Herrero: Agapito Marazuela o el despertar del alma castellana. Segovia, Diputacin Provincial de Segovia, 1985. ISBN 84-505-1905-5.
Sanz, Ignacio; Santos, Claudia de: Agapito, pito, pito: fabulacin sobre la infancia de Agapito Marazuela. Ramillete de folklore infantil Ediciones de la Torre / Madrid, 1988 ISBN 978-84-86587-33-8;
 Urrialde Martn, Eugenio: Apuntes sobre el maestro : libro homenaje a Agapito Marazuela. Comisin Homenaje a Agapito Marazuela El Adelantado de Segovia. 1984. ISBN 84-505-0287-X;

 Curiositats .
Hi ha un documental sobre Agapito Marazuela dirigit per Miguel Velasco, 1978 titulat Agapito Marazuela y el Folklore castellano ;

 Referncies .


 Enllaos externs .

Article sobre Agapito Marazuela, a tierrafolk. com Originalment publicat el 1977 s la revista La Calle, firmat per Manuel Domnguez. ;
Entrevista a Agapito Marazuela a "Revista de folklore" de la fundaci Joaqun Daz;
Fitxers MIDI amb melodies del Cancionero de Segovia a crrec de Wenceslao Martnez Calonge. *Duplicat de la pgina.
Biografia i algunes fotos;
Homenatge a Agapito Marazuela;
Sobre la seva vida i obra;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344328" title="James Key Caird" nonfiltered="4638" processed="4620" dbindex="134671">
Sir James Key Caird (7 de gener 1837 - 6 de mar 1916) era un bar jut i filantrop. Nascut a Dundee, fou un dels empresaris ms importants de la ciutat, que utilitz l'ltima tecnologia al seus molins d Ashton i Craigie. Es convert en cap de l'empresa familiar el 1870.

Va fer una fortuna considerable, i va donar el Caird Hall, que domina City square, i el Caird park al nord de la ciutat. 
Les seves donacions va ascendir a 270,000 - uns 20 milions  al canvi actual -. Fou nomenat Baronet el 1913.

Caird finan a sir Ernest Shackleton en la seva Expedici Imperial Transantrtica  entre 1914 a 1916 que tenia l objectiu de travessar l'Antrtida passant pel Pol Sud a bord de l Endurance. L operaci va fracassar i varen iniciar un agnic regrs amb un bot salvavides anomenat James Caird, en el qual sis dels tripulants de lEndurance van viatjar de 1.300 km. des de l'illa Elephant fins a Gergia del Sud.

Caird va morir al Castell de Belmont, Dundee.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344331" title="CV-20" nonfiltered="4639" processed="4621" dbindex="134672">
La carretera CV-20 s un important eix viari que comunica els municipis de Vila-real, Onda i La Pobla d'Arens. s l'eix principal de l'anomenat "Triangle del Taulell", format per Vila-real, Onda i L'Alcora.

Nomenclatura.


La carretera CV-20 pertany a la Xarxa de carreteres del Pas Valenci. El seu nom ve de la CV (que indica que s una carretera autonmica) i el 20, s el nmero que rep la carretera, segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres del Pas Valenci.

Histria.
La CV-20 s com s'anomena la uni de les carreteres C-223 i CS-200, que s'unificaren desprs de la modificaci de nomenclatures de les carreteres valencianes. Entre els anys 1998 i 2002 fou desdoblat el tram Vila-real - Onda, causat sobre tot per l'alta quantitat de camions que circulen diariament per aquesta via, ja que ac est el centre de quasi tota la cermica de la provncia de Castell.

Traat actual.
La CV-20, actualment comena al mateix Vila-real, just quan l'Avinguda d'Onda ix de la ciutat. A uns metres, la CV-20 creua per sobre la AP-7 (L'Autopista del Mediterrani), i tot seguit est la primera redona de les moltes que venen, que permeten ccedir als polgons industrials. Fins al quilmetre 6, a on creua la CV-10 (L'Autovia de la Plana), on hi ha una redona. Desprs de 5 o 6 redones ms i als 7 quilmetres, la carretera CV-20 arriba a Onda, a on la travessa pel centre. A partir d'aquest municipi, la carretera passa a ser d'una sola calada amb un carril per a cada sentit. Durant bastants quilmetres vindran algunes travesies de municipis, com Cirat, Torre-xiva o Montanejos entre d'altres, aix com l'eixida d'algunes carreteres secundaries (CV-191 a Ribesalbes, CV-194 a Fanzara, CV-198 a Argelita,  la CV-195 a Montn o  la CV-199 a El Tormo). A partir de la travesia de Montanejos, la carretera CV-20 passar propera a l'Embassament d'Arens, fins arribar a la Pobla d'Arens, a on sols li quedaran 3 o 4 quilmetres per a arribar a la provncia de Terol i al segent municipi, Olba, i pren el nom de la nova carretera autonmica aragonesa, la TE-V-2001.

Actualment, aquesta via soporta ms de 20.000 vehicles diaris de mitja, dels que quasi el 40% sn camions.

Municipis propers.
Vila-real;
CV-10;
Onda;
Espadilla;
Toga;
Torre-xiva;
El Tormo;
Cirat;
Arauel;
La Alqueria de Montanejos;
Montanejos;
La Pobla d'Arens;

Futur de la CV-20.
Enlla d'aquesta carretera CV-20 amb la N-340 pel sud de Vila-real mitjanant la nova Ronda de circumval.laci d'aquesta ciutat.
La CV-20 est dins de la llista de carreteres de la Conselleria de Infraestructuras per a ser adaptada als 100 km/h. Actualment el tram d'Onda - Pobla d'Arens est a 90 km/h max. encara que en pocs trams de la carretera s pot anar a eixa velocitat a causa de la quantitat elevada de corves i travesies que te la via.
Existeix un projecte de desdoblament de la carretera CV-20 entre Onda i la CV-191.
Existeix un altre projecte de construcci d'una via rpida paral.lela.

Vegeu tamb.

 Conselleria d'Infraestructures i Transport;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344332" title="Markus Steinhfer" nonfiltered="4640" processed="4622" dbindex="134673">
Markus Steinhfer s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al DSC Weienburg.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344333" title="EUDEBA" nonfiltered="4641" processed="4623" dbindex="134674">
L'Editorial Universitaria de Buenos Aires (Eudeba) s l'editorial universitria de la Universidad de Buenos Aires (UBA) i la major del seu tipus a l'Argentina. 

 Historia .

El 1955 es va crear el Departament Editorial de la Universidad de Buenos Aires, que va prendre al seu crrec la publicaci de la Revista de la Universidad de Buenos Aires, que va ser creada el 1904, i va comenar la publicaci d'una serie de llibres de les distintes facultats.

A partir de 1959, va iniciar una molt important feina, estant publicats fins al 1961, ms de 150 ttols. 

Desprs de l'alament militar de 1966 molts dels seus integrants van estar obligats a renunciar. 

 En la actualitat .
Fins al 2008 s totalment autofinanada i publica llibres per la majoria de les carreres de la UBA, a ms a ms d'obres d'inters general. En te un catleg de ms de 700 ttols.

 Enllaos externs .
Pgina de EUDEBA.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344342" title="Konstantinos Konstantinou" nonfiltered="4642" processed="4624" dbindex="134675">
Konstantinos Konstantinou fou un ciclista grec. Va competir als Jocs Olmpics d'estiu de 1896.

Konstantinou competia en la cursa en carretera, una competici de 87 quilmetres que portava ciclistes des d'Atenes fins a Marat i tornar. No va acabar en els tres milloes, encara que el seu lloc exacte es troba entre el quart i el set, ja que la seva marca no va ser registrada.

Tamb va competir en la categoria de 12 hores, per va abandonar quan faltaven 3 hores.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344344" title="Georgios Paraskevopoulos" nonfiltered="4643" processed="4625" dbindex="134676">
Georgios Paraskevopoulos fou un ciclista grec. Va competir als Jocs Olmpics d'estiu de 1896.

Paraskevopoulos va competir a la cursa de 12 hores i en la cursa en carretera. No va acabar les 12 hores. En la cursa en carretera, no va acabar entre els tres primers, acab entre el quart i el set lloc, ja que la seva marca no es va registrar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344345" title="Kirk Hinrich" nonfiltered="4644" processed="4626" dbindex="134677">



Kirk James Hinrich (nascut el 2 de gener del 1981 a Sioux City, Iowa) s un jugador americ de bsquet, contractat pels Chicago Bulls de la NBA, on s base titular. A ms, tamb s membre de la Selecci de bsquet d'Estats Units.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344346" title="Larry Hughes" nonfiltered="4645" processed="4627" dbindex="134678">


Larry Hughes (nascut el 23 de gener de 1979 a Saint Louis, Missouri) s un jugador professional de bsquet que participa als Chicago Bulls de la NBA. s conegut com "STL" per ser un dels pocs jugadors que han sortit de la zona de Saint Louis.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344347" title="CV-32" nonfiltered="4646" processed="4628" dbindex="134679">
La carretera CV-32 (Carretera de la Gombalda) uneix la V-21 amb la A-7 i CV-305. Circumval.la Massalfassar, Massamagrell i Museros.

Nomenclatura.

La carretera CV-32 (Carretera de la Gombalda) pertany a la Xarxa de carreteres del Pas Valenci, comunica la A-7 amb la V-21.

Histria.
Anteriorment la CV-32 no existia com a tal, s de nova construcci.

Traat Actual.
La CV-32 s un eix que comunica la A-7 amb la V-21, establint un accs tant a la A-7 i a la V-21 per a les poblacions de L'Horta Nord com Museros, Massalfassar i Massamagrell i els seus respectius polgons industrials.

El seu itinerari comena com a carretera convencional a la redona que enllaa amb la CV-305 que uneix Montcada amb Serra i Nquera, a continuaci s dirigeix en direcci est a enllaar amb la A-7, encara no existeix eixe enlla, encara s'estan executant les obres de construcci.

La CV-32 continua cap a Museros, Massalfassar i Massamagrell a on enlaa amb la CV-300. A partir d'ac ha estat duplicat i convertit en autovia fins a l'enlla amb la V-21.

Futur de la CV-32.
s preveu el duplicat total de tot el seu recorregut i la construcci i millora dels enllaos amb la A-7 i la V-21.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344348" title="Anderson Varejao" nonfiltered="4647" processed="4629" dbindex="134680">
Anderson Frana Varejao. Jugador de bsquet brasiler. Va nixer a Colatina (Brasil), el 28 de setembre de 1982. Mesura 2,08 metres i pesa 110 kg. Juga d'alern i de pivot, i destaca per la seva gran capacitat atltica, fortalesa, agilitat i el seu bon tir exterior. Internacional juga amb la Selecci de bsquet del Brasil amb la que ha participat en la consecuci de diferents xits. 



 Enllaos externs .

Fitxa en castell d'Anderson Varejao;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344350" title="Luna 3" nonfiltered="4648" processed="4630" dbindex="134681">
Luna 3 fou una sonda espacial sovitica dissenyada per l'enginyer Serguei Koroliov i llanada el 4 d'octubre de 1959  dins del projecte lunik. Fou la tercera sonda enviada amb xit a la Lluna i fou un primer triomf de la humanitat en l'exploraci de l'espai. Tot i que va aconseguir fotografies pobres, van ser les primeres imatges de la cara fosca de la Lluna. 
En les imatges es podien veure terrenys muntanyosos, molt diferents dels de la cara visible, i noms dos regions planes i fosques que es van anomenar Mare Moscoviense (Mar de Moscou) i Mare Desiderii (Mar del Desig). Posteriorment es va veure que el Mare Desiderii estava format per un mar ms petit, Mare Ingenii (Mar de la ingenutat), i altres crters foscos. 


Enllaos externs.
 Cronologia de Luna 3;
 Fotografies sovitiques de la Lluna;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344351" title="rsula Corber" nonfiltered="4649" processed="4631" dbindex="134682">

rsula Corber (Barcelona, 11 d'agost del 1989) s una actriu catalana. Ha treballat en sries com Mirall trencat, Ventdelpl i El internado. Actualment treballa a la srie d'Antena 3 Fsica o Qumica. Estudi al C.I.E.P Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor i va fer l'ESO a l'IES GIOLA de  Llinars del Valls.

Televisi.
Fsica o Qumica (2008);
El Internado (2007) ;
Cuenta atrs (2007) ;
Ventdelpl (2006) ;
Mirall trencat (2005);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344355" title="CV-33" nonfiltered="4650" processed="4632" dbindex="134683">

La CV-33 s una autovia pertanyent a la Xarxa de carreteres del Pas Valenci. Enllaa la CV-36 a l'altura de Torrent amb la pista de Silla, actual V-31.

Nomenclatura.

La carretera CV-33 (Distribudor Comarcal Sud) pertany a la Xarxa de carreteres del Pas Valenci, comunica Torrent amb la pista de Silla V-31.

Histria.
Anteriorment la CV-33 no existia com a tal, s de nova construcci.

Traat Actual. 
La CV-33 s un vial que recull el trnsit de l'rea metropolitana de Valncia, tant de localitats de gran poblaci com de un bon nombre de polgons industrials.El seu itinerari comena a la CV-36 i uneix importants nuclis de poblaci com Torrent, Aldaia, Alaqus amb Catarroja i Albal. Posant fi al seu itinerari enllaant amb la V-31 o ms coneguda com a pista de Silla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344356" title="Riera de Caldes" nonfiltered="4651" processed="4633" dbindex="134684">

 

La riera de Caldes s un curs d'aigua valles afluent per la dreta del Bess. Neix vora Gallifa, al peu dels cingles de Sant Sadurn, per la confluncia de les rieres de la Roca i de Gallifa. Desprs d'atravessar l'estret de les Elies entra a la plana del Valls i passa per les poblacions de Caldes de Montbui, Palau-solit, Santa Perptua de Mogoda i finalment desemboca al Bess entre Mollet i la Llagosta.
 Principals Afluents .
Afluents per la dreta:

Riera de Gallifa;
Riera de Sant Sebasti;
Riera de Codonys;
Torrent d'en Baell;
Riera de Setmenat;
Torrent de ca n'Oller;


Afluents per l'esquerra:
Riera de la Roca;
Torrent del Prat de Baix;
Torrent de Can Camp;
Torrent Sec de les Arenes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344357" title="Abdirashid Ali Shermarke" nonfiltered="4652" processed="4634" dbindex="134685">

Abdirashid Ali Shermarke (rab :                         , somali Cabdirashiid Cali Sharmaarke,  Harardhere 16 d'octubre de 1919 - 15 d'octubre de 1969), fou primer ministre (1960-1964) i president de Somlia (1967-1969). Era membre del clan majeerteen. s considerat un pacifista i un gran democrata.

Es va criar a Mogadiscio i va completar la seva educaci primria el 1936, data a partir de la qual es va dedicar al comer i va ingressar a la administraci italiana com a funcionari. El 1943 es va unir a la Lliga de la Joventut Somali  i el 1944 va entrar al servei de la administraci britnica . Va seguir estudiant i va completar la seva educaci secundaria al graduar-se el 1952 a l'Escola Poltica-Administrativa de Mogadiscio. El 1956 va obtenir el diploma del Institut d'Estudis Superiors Jurdics i Econmics de Mogadiscio. Va obtenir una beca per estudiar a Itlia i va aconseguir la graduaci com a doctor en cincies poltiques el 1958. 

El 1959, ja de retorn a Somlia, fou elegit membre de l'Assemblea Legislativa en les llistes de la Lliga, que va obtenir quasi tots els escons . El 1 de juliol de 1960 es va proclamar la independncia i fou nomenat pel president Aden Abdullah Osman Daar com a  primer ministre el dia 12 de juliol. En aquest crrec Shermarke va viatjar per diversos pasos com a membre destacat de el corrent de pasos no alineats. El 1964 fou reelegit com a membre del parlament a les eleccions d'aquest any 

El 10 de juny de 1967 a les eleccions presidencials, els parlamentaris en votaci secreta el van nomenar president tot i que la Lliga proposava la reelecci d'Aden Abdullah Osman Daar. Va entrar en el crrec el mateix dia, sent el segon president del pas.

El 15 d'octubre de 1969 va visitar la regi de Sool, greument afectada per la sequera, i all fou assassinat per un policia de nom Yusuf Ismail . El va succeir interinament el president del Parlament Sheikh Mukhtar Mohamed Hussein. Shermarke fou enterrat el dia 20 d'octubre, i l'endem el president Hussein fou enderrocat per militars comunistes encapalats pel comandant en cap de l'exrcit Siad Barre.

 Referncies i Notes .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344358" title="Francisco Javier Mximo Aguirre de la Hoz" nonfiltered="4653" processed="4635" dbindex="134686">
Francisco Javier Mximo Aguirre de la Hoz (vila, 1946) s un advocat i poltic valenci d'origen castell. Es llicenci en dret per la Universitat de Valncia i la de Valladolid i dret comparat per la Universitat d'Estrasburg, i va obtenir un mster en economia i direcci d'empreses per l'IESE de Barcelona. Vinculat a Emilio Attard Alonso, form part del Partit Regional Valenci i del Partit Demcrata Popular, amb els quals es va integrar a la UCD.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou diputat per la provncia de Valncia per la UCD, esc que va repetir a les de 1979. Form part de l'Assemblea de Parlamentaris del Pas Valenci i del Consell del Pas Valenci, presidit per Josep Llus Albinyana, i fou conseller d'Economia i Hisenda preautonmic d'abril de 1978 a juny de 1979. Entre 1979 i 1981 fou assessor del Ministeri de les Comunitats Europees. No es va presentar a les eleccions de 1982 i abandon la poltica activa, es trasllad a Barcelona, on fund la societat Agentes de Bolsa Asociados (ABA), dedicada als negocis borsaris.





 Referncies .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344359" title="Mare Moscoviense" nonfiltered="4654" processed="4636" dbindex="134687">


Mare Moscoviense ("mar de Moscvia") s un mar de la Lluna situat a la conca d'impacte Moscoviense. Es tracta d'un dels escassos mars que es troben a la cara fosca de la Lluna. A l'igual que el Mare Marginis, aquest mar sembla  fora prim. Tanmateix, es troba clarament centrat en una gran conca d'impacte. s molt ms baix que el terra de la conca exterior o que la zona muntanyosa ms llunyana. .
La gran profunditat d'aquest mar per sota de la zona muntanyosa que l'envolta explica perqu els mars sn tan rars en la cara fosca de la Lluna. Molt poques conques d'impacte de la zona fosca de la Lluna han estat prou profundes com per a permetre el vulcanisme que forma aquests mars. D'aquesta manera, mentre les grans conques d'impacte es poden trobar en les dues cares, els grans mars es troben fonamentalment en la cara visible. Els mars de lava poden arribar a la superfcie ms rpidament en aquesta cara que no pas en l'altre. El material de les conques pertany a l'poca lunar Nectariana, mentre el material del mar es de l' imbri superior. 

El crter Komarov es troba al sud-est del mar, i el crter Titov s al nord. 

Aquest regi deu el seu nom a les primeres imatges de la zona recollides per la sonda lunar sovitica Luna 3. Tanmateix, avui en dia noms el nom  Mare Moscoviense est reconegut per  la  IAU.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344360" title="Chris Amon" nonfiltered="4655" processed="4637" dbindex="134688">

 Christopher Arthur Amon  va ser un  pilot de curses automobilstiques de Nova Zelanda que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 20 de juliol del 1943 a Bulls, Nova Zelanda.


 A la F1 .

Chris Amon va debutar a la primera cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 26 de maig del 1963 el GP de Mnaco al circuit de Montecarlo.

Va participar a un total de 108 proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en catorze temporades consecutives (1963-1976)  aconseguint onze podis (cap victria) i assolint vuitanta-tres punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344361" title="Mare Desiderii" nonfiltered="4656" processed="4638" dbindex="134689">
El Mare Desiderii ("Mar dels Somnis") va ser un rea lunar, anomenada al 1959 desprs que la sonda espacial sovitica Luna 3 regresss amb les primeres fotografies del costat fosc de la Lluna. El seu nom prov del nom original de la sonda Luna 1,      , (Metcha) que significa "Somni". 

Posteriorment es va trobar que el mar estava compost per un mar menor, el Mare Ingenii, i altres crters d'impacte foscs. En l'actualitat la Uni Astronmica Internacional no reconeix el nom Mare Desiderii. 

Referncies.
 ;
 US Geological Survey. Gazetteer of Planetary Nomenclature. http://planetarynames.wr.usgs.gov;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344362" title="David Wesley" nonfiltered="4657" processed="4639" dbindex="134690">
David Barakau Wesley (nascut el 14 de novembre del 1970 a San Antonio, Texas) s un jugador professional de bsquet.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344363" title="Mare Ingenii" nonfiltered="4658" processed="4640" dbindex="134691">

Situat el l'hemisferi sud de la Lluna, el  Mare Ingenii ("mar de l'ingeni") s un dels pocs mars lunar de la cara fosca de Lluna. El mar est situat a la conca Ingenii. El material d'aquesta conca pertany a l'poca lunar Prenectariana i els crters del voltant a l'Imbri Superior. Aquest mar est dominat pel crter Thomson (112 km de dimetre). El Mare Ingenii es troba cobert d'una manera incompleta per  capes de mar de lava primes. El crter griss del sud d' Ingenii s Obruchev.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344364" title="Narcs Juanola i Reixach" nonfiltered="4659" processed="4641" dbindex="134692">
Narcs Juanola i Reixach (Tortell, Garrotxa, 5 d'agost de 1907 - Manresa, Bages, 8 de febrer de 1985) va ser un interpret de tenora i tible i compositor de sardanes.

Pertanyent a una nissaga de msics, era el fill ms petit de Lloren Juanola i Gibert, i germ de Jaume, Francesc, Josep, Narcs, Rafael, tots ells tamb compositors.

Quan tenia tres anys, la famlia es va desplaar a Manresa. Va esdevenir l'nima de La Principal de Bages des de la seva entrada l'any 1926 i fins el 1959, formant parella durant molt temps amb Francesc Gimenez. Per un comproms actu encara un temps amb la Cobla Barcelona.

Va escriure una dotzena de sardanes, sent la ms popular Ordino.

Referncies.

 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344365" title="Carlos Delfino" nonfiltered="4660" processed="4642" dbindex="134693">

Carlos Delfino (nascut el 29 d'agost del 1982 a Santa Fe) s un jugador de bsquet argent. Va ser una de les promeses de la selecci argentina de bsquet que va guanyar la medalla d'or als Jocs Olmpics d'Atenes 2004 i va arribar a semi-finals al Mundial del Jap de 2006, entre altres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344369" title="CV-36" nonfiltered="4661" processed="4643" dbindex="134694">

L'autovia CV-36 o Autovia de Torrent pertany a la Xarxa de carreteres del Pas Valenci, uneix la ciutat de Valncia amb la A-7 l'Autovia del Mediterrani per Torrent. 


Nomenclatura.

La carretera CV-36 l'(Autovia de Torrent) pertany a la Xarxa de carreteres de la Generaitat Valenciana, comunica Valncia amb l'rea metropolitana.

Histria.
Anteriorment la CV-36 tenia la denominaci de VV-3014, el seu recorregut era ms o menys el mateix d'ara. s tractava d'una carretera local que unia Valncia amb les poblacions de Picanya, Paiporta i Torrent i travessant els nuclis urbans de les poblacions. 

Traat Actual.
La CV-36 actualment s coneguda com L'Autovia de Torrent, s un eix vial important que uneix la ciutat de Valncia amb la A-7 l'Autovia del Mediterrani, comunicant les poblacions de Picanya, Paiporta, Torrent, Alaqus i Aldaia amb la capital. s autovia en tot al seu traat. Incia el seu recorregut a l'Avinguda de l'Arxiduc Carles a Valncia creua el nou llit del riu Tria en direcci Torrent, vorejant les poblacions de Picanya, Torrent, Alaqus i finalitza el seu recorregut a l'enlla amb la A-7.

Futur de la CV-36.

De moment no hi ha futurs projectes per a la CV-36.

Recorregut.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344371" title="Eugne Goblet d'Alviella" nonfiltered="4662" processed="4644" dbindex="134695">
 Eugne Goblet d'Alviella (Brusselles, 10 d'agost de1846 - Elsene, 9 de setembre de 1925) era un poltic belga, membre del partit liberal.

Fill d'Albert Joseph Goblet d'Alviella i pare de Flix Goblet d'Alviella.
Eugne Goblet d'Alviella va ser professor d'histria de les religions i desprs rector de la Universitat Lliure de Brusselles. Va ser president de la Societat Reial Belga de Geografia i va publicar un gran nombre d'obres sobre temes tan diferents com el pacifisme, l'economia o fins i tot el simbolisme manic. Se li deu sobretot la creaci dels cursos d'histria de les religions a la Universitat Lliure de Brusselles.

Va ser membre de la Lgia de Les Amis Philanthropes, Gran Mestre del Grand Orient de Belgique i Grand Commander del Consell Suprem l'any 1900.

Enllaos externs.

 Mausoleu Eugene Goblet d'Alviella;
 Centre Interdisciplinaire d'tude des religions et de la lacit (ULB) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344373" title="Sheikh Mukhtar Mohamed Hussein" nonfiltered="4663" processed="4645" dbindex="134696">
Sheikh Mukhtar Mohamed Hussein (en somali Sheekh Mukhtaar Maxamed Xuseen, en rab                     , nascut a Xuddur  el 1912) fou president del parlament de Somlia (1965-1969) i president constitucional inter de la repblica desprs de l'assassinat (15 d'octubre de 1969) del president Abdirashid Ali Shermarke.. Era membre del sub clan hadame dels rahanweyn

Va estudiar a escoles alcorniques aprenent l'alcor i memoritzant captols sencers. Desprs va estudiar histria islamica i va obtenir el ttol de sheikh (xeic). Es va dedicar als negocis, amb un magatzem a Xuddur i ms tard un de ms gran a Baidoa. Vers el 1944 va entrar al Club de la Joventut Somali que el 1947 va esdevenir la Lliga de la Joventut Somali. Fou desprs cap de la Lliga a l'Alt Juba, provncia que englobava llavors les modernes regions de Gedo, Bay, Bakool i part de Jubbada Dhexe.

El 1956 fou elegit membre de l'assemblea. En el gabinet del primer ministre Abdullahi Issa va servir com a vice ministre i desprs com a ministre de justcia.

Fou reelegit per l'assemblea el 1959. L'assemblea es va convertir en constituent el 1 de juliol de 1960. Fou reelegit el 1964 en les eleccions d'aquest any i fou escollit president del parlament.

En les eleccions del 1969 i va ser referendat com a president del Parlament.

L'acaparament de poder poltic per la Lliga havia creat gran descontentament, i per aquesta causa probablement el policia Yusuf Ismail va assassinar a Las Anod al president Abdirashid Ali Shermarke el 15 d'octubre de 1969.

Conforme a la constituci Hussein va assolir la presidncia fins a l'elecci del nou president pel parlament. El 20 d'octubre de 1969 va presidir els funerals d'estat pel president assassinat. El dia 21 d'octubre de 1969 el comandant en cap de l'exrcit major general Siad Barre, va donar un cop d'estat que no va trobar resistncia, va dissoldre el parlament i va instaurar un rgim comunista. Hussein va quedar sota arrest domiciliari. Al cap de pocs anys les limitacions del seu arrest es van relaxar i finalment va poder anar a la seva granja a Afgooye, on es va dedicar a portar aquesta i estudiar islam. El 2007 encara vivia a Mogadiscio.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344381" title="CV-42" nonfiltered="4664" processed="4646" dbindex="134697">

La CV-42 pertany a la Xarxa de carreteres del Pas Valenci, uneix les poblacions de Almussafes i Alzira. Incia el seu recorregut a l'enlla amb l'Autopista del Mediterrani AP-7 a l'altura de la Factoria Ford, i finalitza a la poblaci d'Alzira.

Nomenclatura.

La CV-42 s una carretera autonmica que pertany a la Xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana, uneix les poblacions d'Almussafes i d'Alzira.

Histria.
La CV-42 era l'antiga carretera comarcal C-3320 que unia Almussafes i Xtiva, aquesta carretera comarcal ha estat dividida en dos carreteres autonmiques la CV-41 (Alzira-Xtiva) i la prpia CV-42.

Traat Actual.
La CV-42 incia el seu recorregut a l'eixida 532 de la AP-7 a l'altura de la Factoria Ford en direcci sud cap a Almussafes, vorejant-la per l'est i continua el seu recorregut vorejant tamb Benifai. A continuaci sigueix en direcci sud, un poc abans d'arribar a l'enlla amb la carretera autonmica CV-516 s desdobla convirtint-se en autovia fins a l'enlla amb la carretera, a continuaci continua vorejant la poblaci d'Algemes com a carretera convencional, tornant a ser autovia desprs la redona que enlaa amb l'accs sud a Algemes, aix arriba fins a l'enlla amb la CV-50 ja a la poblaci d'Alzira a on finalitza el seu recorregut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344385" title="Narcs Costa i Horts" nonfiltered="4665" processed="4647" dbindex="134698">
Narcs Costa i Horts (Girona, 15 de setembre de 1907 - 31 d'octubre de 1990) fou un compositor de msica simfnica i sardanes.

Reb les primeres llions musicals del seu pare Joan Costa, msic de cobla. A Girona va estudiar teoria, harmonia i contrapunt amb Josep Bar i Gell i piano amb Josep Cant i Prats. Des de ben jove va tocar el tible en diverses cobles, sempre al costat del seu pare.

Entre els 18 i els 23 anys va compondre les seves primeres sardanes per les que, curiosament, encara se'l coneix actualment. Entre elles Quan l'amor neix, El despertar dels ocells i La can del Pas Baix (Pas Baix en aquest cas volia dir Baix Empord).

El 1932 va ingressar com a clarinetista a l'Orquestra Simfnica de Girona, que s'acabava de crear. Al mateix temps estudiava a Barcelona composici i instrumentaci amb Ricard Lamote de Grignon. A partir d'aquesta experincia, Costa es llan a la composici d'obres simfniques. Pel maig de 1936 va estrenar a Girona el Quartet en fa menor, la seva primera obra simfnica. I ms endavant la sardana simfnica La non non dels camps dirigida per Ricard Lamote. Amb motiu de l'xit aconseguit, el Govern li conced una beca per perfeccionar els seus estudis a Pars, estudis que no va poder dur a terme degut a l'esclat de la Guerra Civil.

Guany per oposici el ttol de Mestre de Pedagogia Musical, que atorgava el Govern de la Generalitat. L'any 1936, quan fou creada l'Orquestra d'Espectacles Pblics de Girona, va ser-ne el mestre director.

Amb la guerra, l'any 1939 finalment es va exiliar a Mxic on pass ms de 40 anys i hi realitz una tasca musical catalana admirable. Va dirigir el grup coral de l'Orfe Catal de Mxic des del 1940 fins al 1952. El 1943 estren el poema coral Blanc hivern i un any desprs la primera simfonia, el tercer temps de la qual porta el nom de Sardana. El 1948 estrena la seva segona simfonia. 

En els Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1957 guany el premi Pau Casals amb les seves Cinc danses breus per a orquestra de corda. El 1960 Pau Casals l'elegeix a l'hora de preparar l'oratori El Pessebre, obra que va estrenar a Acapulco amb l'assistncia d'oients de tot el mn. Aquell mateix any, estrena la suite simfnica Historieta, la qual inclou una sardana Simfnica.

El 1961 guanya el premi "Antoni Nicolau" per la seva obra Abril. El 1966 Cicle de Lieders s mereixedora del premi "Joan Gols" i el 1974 la RTVE de Barcelona tamb li va concedir el primer premi per la sardana Gerunda per a cor i cobla.

Retorn a Catalunya el 1972 i resid a Girona. Durant la seva estada a Mxic es feia dir Costa-Horts.

Com a compositor va crear una gran obra de msica simfnica i prop de 30 sardanes; com a intrpret era un excellent violinista i tamb clarinetista, i un remarcable instrumentista del tible.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;
 Web dedicada a Narcs Costa;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344387" title="Inmaculada Sabater Llorens" nonfiltered="4666" processed="4648" dbindex="134699">
Inmaculada Sabater Llorens (Novelda, 1952) s una poltica esquerrana valenciana. Filla d'un tipgraf militant del PSOE. Des del 1966 treball a empreses de sabates d'Elda, Petrer i Novelda, on hi dirig les HOAC locals. El 1976 va ingressar al PSOE i a la UGT i fou nomenada presidenta de l'Associaci de Vens de San Antn. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollida diputada per la provncia d'Alacant pel PSOE, per l'octubre de 1978 dimit i abandon el partit, ingressant al PCPV el gener de 1979. A les eleccions municipals de 1979 fou escollida regidora d'Elx pel PCPV. Actualment s tcnic de participaci ciutadana de l'Ajuntament d'Elx.

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344388" title="Jan i Trencapins" nonfiltered="4667" processed="4649" dbindex="134700">
Jan i Trencapins (originalment: Johan et Pirlouit) sn un personatges de cmic creats per Peyo.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344390" title="CV-60" nonfiltered="4668" processed="4650" dbindex="134701">

La CV-60 s una carretera autonmica del Pas Valenci que comunica L'Olleria amb Gandia i Oliva.

Nomenclatura.
La carretera CV-60 pertany a la Xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana, comunica L'Olleria amb Gandia i Oliva.

Histria.
Anteriorment la CV-60 tenia la denominaci de C-320 i comunicava Almansa amb Gandia, el recorregut d'aquesta era ms o menys el mateix que el de l'actual CV-60, encanvi la CV-60 incorpora nous trams i el recorregut va des de L'Olleria a Gandia. s tractava d'una carretera comarcal que unia les comarques de l'interior La Costera, La Vall d'Albaida amb la comarca litoral de La Safor.

Traat Actual.
La CV-60 inicia el seu recorregut a l'enlla amb la CV-40 a L'Olleria, voreja aquesta poblaci i s dirigeix cap a l'est a on a continuaci enllaa amb la N-340 que uneix Valncia i Alacant per l'interior, passa entre Alfarras i Montaverner. Continua el seu recorregut cap a l'est arribant fins a les poblacions de Castell de Rugat, Rugat, Montixelvo i Terrateig vorejant-les arriba fins a l'enlla amb la carretera CV-610 que s dirigeix cap a Xtiva. La segent poblaci en passar s Llocnou de Sant Jeroni continua fins a Rtova a on s desdobla i s converteix en autovia vorejant la poblaci de Palma de Gandia i torna a convertir-se en carretera convencional fins a Gandia ac enllaa amb la carretera N-332 que uneix Valncia amb Alacant per la costa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344394" title="Luis Jimnez Morell" nonfiltered="4669" processed="4651" dbindex="134702">
Luis Jimnez Morell (Granada, 1940) s un poltic valenci d'origen andals. Treball com a perit agrcola i el 1976 fou secretari d'organitzaci de la UGT d'Almorad. Militant tamb del PSOE, l'octubre de 1978 va substituir Inmaculada Sabater Llorens, que havia estat escollit diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1977. El 1983 fou escollit regidor de l'ajuntament d'Almorad. Posteriorment ha format part del collectiu Ecologa y Salud.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344398" title="Francisco Zaragoza Gomis" nonfiltered="4670" processed="4652" dbindex="134703">
Francisco Zaragoza Gomis (Altea, 1912 - Alacant, 1987) fou un metge i poltic valenci. Es llicenci en medicina, fou un dels fundadors del Sindicato Espaol Universitario (SEU) i visit sovint Jos Antonio Primo de Rivera quan fou tancat a la pres d'Alacant. En esclatar la guerra civil espanyola fug a Algria i es va incorporar a l'exrcit franquista com a tinent mdic.

El 1940 fou nomenat cap local de la Falange Espaola a Altea i secretari provincial del Movimiento Nacional. El 1941, per, fou citat per un tribunal militar arran de les disputes internes de la Falange. Tot i aix, va arengar als voluntaris de la Divisin Azul abans d'anar al front i el 1948 es present a Procurador en Corts pel ter familiar, per no fou escollit. El 1951 tamb fou nomenat vicepresident del Collegi de Metges d'Alacant.

En els anys 50 pertanyia a la Gurdia de Franco i en 1970 collaborava encara amb l'Agrupaci d'Antics Membres del Frente de Juventudes, per des dels anys 60 collabor amb els cercles propers a Joan de Borb. El 1975 fou president de la societat Estudios Valencianos Sociedad Annima (EVASA), filial valenciana de Libra, una de les associacions creades arran la llei Fraga,  i fou el cap del Partit Demcrata Liberal del Pas Valenci. 

El 1977 es va integrar en la UCD, partit amb el que fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1977, per el gener del 1978 va dimitir quan fou nomenat director de l'Institut Nacional de Previsi. El 1982 fou diputat a les Corts Valencianes, i desprs de la dissoluci d'UCD va impulsar Unin Provincial Alicantina (UPRA) amb Carlos Alcalde Agesta, Juan Antonio Rodrguez Marn i Antonio Martnez Serrano el 1986. A les eleccions a les Corts Valencianes de 1987 es present per Coalici Electoral Valenciana, per no fou escollit.

 Obres .
 Fisiopatologa de las hemorragias (1948);
 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344403" title="Seilh" nonfiltered="4671" processed="4653" dbindex="134704">


Seilh  s un municipi francs del departament del Tarn i Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344404" title="Charles De Coster" nonfiltered="4672" processed="4654" dbindex="134705">


Charles De Coster (27 d'agost de 1827, Munich - 7 maig de 1879, Ixelles) s un periodista i escriptor belga francfon.

 Biografia .

Nascut a Munich d'un pare flamenc i d'una mare valona, Charles De Coster estudia a la Universitat Lliure de Brusselles on, format en l'esperit del lliure examen, guanya conviccions demcrates i anticlericals. En principi periodista, es fa professor de literatura a l'Escola de guerra de Brusselles. Aleshores es dedica a la literatura.

Les Lgendes flamandes, publicades a la revista Uylenspiegel en la que collabora, coneixen un cert xit per la resta de la seva obra ha hagut d'esperar la generaci de la Jove Blgica, aquella de Camille Lemonnier, de Georges Eekhoud per exemple, per ser reconegut.

L'obra de capalera d'en De Coster, La Lgende et les Aventures hroques, joyeuses et glorieuses d'Ulenspiegel et de Lamme Goedzak au pays de Flandres et ailleurs, va desagradar als mitjans conformistes belgues. Conegut al mn sencer, tradut a totes les llenges europees, s ignorat al seu propi pas.

La Lgende d'Ulenspiegel encarna el cor i l'esperit de la Flandre de la que n'evoca el folklore, el clima i les tradicions. Barreja la histria i el mite, l'aventura d'una famlia a la d'un poble. De Coster, escriptor francfon, reconstitueix una poca com a poeta visionari i crea una llengua nova en la gran tradici rabelesiana. Till Ulenspiegel (veure Till l'espigle) s sobretot el defensor de la Llibertat, aquell que ha lluitat contra l'opressi de Felip II i del duc d'Alba, l'heroi que s'ha revoltat contra totes les formes d'opressi. Fa ms de 70 anys, Abel Lefranc, del Collge de France, demanava que Frana, en particular, consideri que Ulenspiegel honora la seva llengua i que es decideix finalment a installar-lo fraternalment al seu Pante literari. L'obra coneixer un xit universal. Grard Philipe ha adaptat la seva obra a la pantalla per la millor adaptaci cinematogrfica continuar sent la dels realitzadors sovitics Alov i Naoumov produda el 1977.

Fou francma, membre de la Lgia Les Vrais Amis de l'Union et du Progrs Runis del Grand Orient de Belgique,en la que va ser iniciat el 7 de Gener de 1858.

 Citacions .



 Deixem la paraula al Hibou, Bubulus Bubb, que al comenament de l'obra (edici. La Renaissance du Livre, Bruxelles), s'adrea a l'autor en aquests termes:

Saps si no existeix ms Carles V i Felip II en aquest mn ? No tems que una censura atenta busqui al ventre del teu elefant les allusions a illustres contemporanis ? Qu no deixaves dormir a la seva tomba aquest emperador i aquest rei ? (...) Qui busca els cops perir sota els cops. s gent que no et perdonar, no et perdono tampoc, enterboleixes la meva digesti burgesa. (...)Tes personatges principals sn uns imbcils o uns bojos, sense exceptuar-ne un: el teu poliss d'Ulenspiegel pren les armes per la llibertat de conscincia; el seu pare Claes mor cremat viu per afirmar les seves conviccions religioses, (...) On es veuen encara aquestes coses? Et compadiria si no em fessis riure. 


 Camille Lemonnier, La Vie belge:

El meu pobre De Coster! (...) Ironia... desprs de totes aquelles de les que va ser composta la teva vida, quinze anys desprs de la teva mort, un es va adonar que s'havia enterrat a sobre teu, a la teva humil sepultura, un notari! Va caldre netejar d'aquest cadver molest la teva fossa abans d'arribar fins als teus ssos, el dia en qu Ixelles et va fer donaci d'un tros de terra que, aquesta vegada, va ser teu. S'enterra Ulenspiegel, l'esperit, Nelle, el cor de la mare Flandre?  era la gran paraula i com el tema immortal del teu llibre (...)

 Bibliografia .

 Contes brabanons (1861) ;
 Lgendes flamandes (1861) ;
 La Lgende et les aventures hroques, joyeuses et glorieuses d Ulenspiegel et de Lamme Goedzak au Pays de Flandres et ailleurs (1867).
 La Lgende d'Ulenspiegel au pays de Flandres et ailleurs, Paris, La Diffrence, coll. "Minos", 2003.

Sobre l'autor:
 Style et archaisme dans 'La Lgende d'Ulenspiegel' de Charles De Coster, Jean-Marie Klinkenberg, Bruxelles, Palais des Acadmies, 1973.
 Charles De Coster, Jean-Marie Klinkenberg, Bruxelles, Labor, 1985.
 Charles De Coster ou la vie est un songe, Raymond Trousson, Bruxelles, Labor, 1990,
 Till Eulenspiegel / adaptat per Jean Sadyn ; d'aprs Charles De Coster. Steenvoorde : Houtland d., 1998, 78-9 p.

 Enllaos externs .

 La lgende et les aventures hroques, joyeuses et glorieuses d'Ulenspiegel et de Lamme Goedzak au pays de Flandres et ailleurs : text integral i recerca: http://abu.cnam.fr/BIB/auteurs/costerc.html;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344405" title="Montastruc e la Conselhira" nonfiltered="4673" processed="4655" dbindex="134706">


Montastruc e la Conselhira  s un municipi francs del departament del Tarn i Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344406" title="Campionat del Mn de Motociclisme de velocitat" nonfiltered="4674" processed="4656" dbindex="134707">

 Campionat del Mn de motociclisme de velocitat de 50cc.
 Campionat del Mn de motociclisme de velocitat de 80cc.
 Campionat del Mn de motociclisme de velocitat de 125cc.
 Campionat del Mn de motociclisme de velocitat de 250cc.
 Campionat del Mn de motociclisme de velocitat de 350cc.
 Campionat del Mn de motociclisme de velocitat de 500cc.
 Campionat del Mn de motociclisme de 1952;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1953;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1954;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1955;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1956;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1957;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1958;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1960;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1961;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1962;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1963;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1965;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1966;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1967;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1968;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1969;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1970;
 Campionat del Mn de motociclisme de 1971;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344408" title="Cant de Montastruc e la Conselhira" nonfiltered="4675" processed="4657" dbindex="134708">

El Cant de Montastruc e la Conselhira s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Tolosa, compta amb 13 municipis i t com a cap cantonal Montastruc e la Conselhira.

Municipis.
 Montastruc e la Conselhira;
 Bessires;
 Lapeyrouse-Fossat;
 Buzet-sur-Tarn;
 Montjoire;
 Garidech;
 Paulhac;
 Roquesrire;
 Bazus;
 Azas;
 Montpitol;
 Saint-Jean-Lherm;
 Gmil;
Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344410" title="Joan Baptista Pastor Marco" nonfiltered="4676" processed="4658" dbindex="134709">
Joan Baptista Pastor Marco s un poltic socialista valenci. Llicenciat en cincies econmiques, treball com a administratiu i ingress al PSOE el 1974, partit pel que fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979. 

Fou secretari general del PSOE al Pas Valenci el 1978-1979, amb suport del sector ms esquerr (Ruiz Mendoza, Agustn Soriano, sectors procedents del PSP i USPV) i dimit a causa del seu enfrontament a la lnia moderada que representava Josep Llus Albinyana al Consell del Pas Valenci, que comptava amb el suport de Felipe Gonzlez. El 1980 opt a la secretaria general del PSPV-PSOE, per fou derrotat per Joan Lerma. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344411" title="Anglesina" nonfiltered="4677" processed="4659" dbindex="134710">

Anglesina s el nom en catal d'una planta trepadora anomenada WISTERIA. Abarca unes deu espcies de trepadores. Sn originries de Nord-amrica i pasos de l'est d'sia, com Xina, Corea i el Jap.

Sn plantes de fulla caduca, llenyoses i de creixement rpid. Utilitzen les seves branques per trepar damunt d'altres plantes, enrotllant les seves branques en sentit igual o contrari a les manetes d'un rellotge. Poden arribar a escalar fins a 20 metres del terra, obrint-se fins a 10 metres lateralment. Les fulles broten en parelles al voltant d'una branca central bastant rgida. El seu color s d'un verd clar al principi de la primaverera encara que de mica en mica es va enfosquint.
Les flors sn molt semblants a les dels psols i les faves, apareixent sempre reunides en grups com els del ram. En general sn oloroses, presentant diversos colors que van del blanc al violeta i celest lavanda, o del rosa al rosa-prpura.




 Floraci:
La Wisteria Sinensis entre abril i maig; la Wisteria Floribunda entre maig i juny; i la Wisteria Venusta entre juny i juliol.
 Utilitzaci:
S'utilitza com a trepadora en jardins i balcons, en cara que tamb es pot cultivar en forma d'arbret al centre de la gespa.
 Exposici:
A ple sol.
 Terreny:
El normal de jard.
 Plantaci:
S'afectua en les temporades de tardor i primavera. La seva multiplicaci es fa en estaca al juny o per esqueix llenys en abril o agost.




Especies.
 Wisteria brachybotrys;
 Wisteria floribunda - Japonesa Wisteria;
 Wisteria frutescens - Americana Wisteria;
 Wisteria japonica ;
 Wisteria macrostachya - Kentucky Wisteria;
 Wisteria sinensis - China Wisteria ;
 Wisteria venusta -  Wisteria seda;
 Wisteria villosa;

Referencias.
 Ohio State University fact sheet;
Enlaces externos.


http://biopl-a-181.plantbio.cornell.edu/;
 http://www.mobot.org/MOBOT/Research/APweb/ Site oficial;
 http://www.ppp-index.de/;
 Botnica sistemtica;
http://www.eol.org/search?q=Wisteria&search_image=;
http://www.ipni.org/index.html;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344415" title="Leopoldo Fortunato Galtieri" nonfiltered="4678" processed="4660" dbindex="134711">


Leopoldo Fortunato Galtieri Castelli, (Caseros, provncia de Buenos Aires, 15 de juliol de 1926 - Buenos Aires, 12 de gener de 2003) va ser un militar argent que va ocupar de facto la presidncia de la Naci entre 1981 i 1982, durant el perode conegut com Procs de Reorganitzaci Nacional.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344416" title="Literatura porto-riquenya" nonfiltered="4679" processed="4661" dbindex="134712">
Literatura porto-riquenya s la literatura feta a Puerto Rico (o a Nova York per immigrants portoriquenys) en llengua castellana.

 Orgens .
Abans de l'arribada dels espanyols, hi vivien els tano, qui dins la seva divisi social hi havia els bohique (bruixots i mestres), qui es distingien per recitar areytos, una mena de poemes histrics amb tambors de magey i maraques, i recitar les dances araguaco. Alguns d'ells passaren posteriorment a la cultura popular portoriquenya. 

Els primers escrits en espanyol a l illa daten del 1647: la Descripcin de la Isla y Ciudad de Puerto Rico, de Diego Torres Vargas (1590-1649) i la Palestra Literaria de Francisco Ayerra y Santa Mara (1630-1718). El 1788 Fray Iigo Abbad y Lasierra (1745-1813) va escriure Historia Geogrfica civil y natural de la Isla de Puerto Rico, que ser el mxim exponent de la illustraci a l'illa.

 El segle XIX .
El 1843 s'edit El Aguinaldo Puertoriqueo per Santiago Vidarte (J. A. Rodrguez, 1827-1848), amb nombroses aportacions en vers i prosa, que seran continuades per l lbum Puertoriqueo.  Les principals aportacions foren els poemes de Bibiana Bentez Oda a la Real Audiencia de Puerto Rico (1832) i La cruz del Morro (1832), i Alejandro Tapia y Rivera (1827-1882) amb El bardo de Guaman (1849). 

Desprs de la revoluci del 1868 el moviment literari agafaria embranzida amb autors com Alejandro Tapia y Rivera (1827-1882) amb La satanada (1878), Pstumo el transmigrado (1872) i La cuarterona (1867), Manuel Antonio Alonso (1823-1890) amb El gbaro (1882), Dolores Rodrguez de Ti (1843-1924) amb Mis cantares (1876), Eugenio Mara Hostos (1839-1903) amb Manual de Geografa Evolutiva (1888), Jos Gautier Bentez (1846-1880) amb Puerto Rico, Puerto Rico (1880), Francisco Gonzlez Marn (1863-1897) amb El ruiseor (1885), Manuel Mara Sama (1850-1913) amb Bibliografa puertorriquea (1887), Manuel de Elzaburu (1851-1892) amb Ateneo puertoriqueo (1876), l etngraf i folklorista Cayetano Coll y Toste (1850-1913) amb Leyendas de Puerto Rico (1897), Salvador Brau (1852-1913) amb el drama Los horrores del triunfo (1898), Jos A. Daubon (1837-1922) amb Cosas de Puerto Rico (1890), Federico Asenjo (1831-1893) amb el poema Viaje de circunvalacin por la plaza real (1890); Matias Gonzlez Garca (1867-1929) amb els drames Carmela, Ernesto i El escndalo (1905), Jos Gualberto Padilla el Caribe (1829-1896), amb el recull de poemes En el combate, publicats el 1913. Altres autors menys destacats foren els poetes J. M. Monge (1840-1891), J. P. Morales (1828-1882) i M. M. Corchado (1840-1884), aix com el dramaturg R. Mndez Quiones (1847-1889).

 1900-1950 .
Amb la colonitzaci nord-americana el 1903 es crea la Universitat de Ros Piedras i es formen nous autors com Luis Muoz Rivera (1859-1916), autor de Tropicales (1902), Manuel Zeno Ganda (1855-1930), el ms destacat del perode, amb els poemes Rosa de mrmol (1889), Gardua (1906) i Aquella noche (1910); Jos de Diego (1867-1918) amb Pomarrosa, Cantos de Rebelda (1918) i Jovillos (1916); Antonio Salvador Pedreira (1899-1939) amb Insularismo; Luis Rodrguez Cabrero (1860-1915) amb Mangas y capirotes; Nemesio Canales (1878-1923) amb Mi voluntad ha muerto; Trinidad Padilla de Sanz, amb Hija del Caribe. Altres autors destacats foren el poeta J. De Jess Esteves (1881-1918), el novellista M. Gonzlez Garca (1866-19389 i el crtic L Bonafoux Aramis (1855-1918).

Durant els anys 20 apareixen diversos estils avantguardistes com el diepalisme (1921), euforisme (1923), noisme (1925), atalayisme (1928), integralisme (1941), trascendentalisme (1948) i ensueisme (1954). Els principals autors foren Jos Agustin Balseiro (1900-) amb l assaig El viga (1925-1942), les novelles La ruta eterna (1923) i Saudades de Puerto Rico (1957), i els poemes Msica cordial (1923); Virgilio Dvila Cabrera (1869-1943) amb Viviendo y amando (1912); Luis Llorens Torres (1878-1944) amb Sonetos sinfnicos (1914) i Voces de la campana mayor (1935); Carmen Cadilla (1908-) amb Los silencios difanos (1931), Ala y ancla (1940) i Zafra amarga (1938); Luis Pales Matos (1898-1959) amb Tuntn de pasa y grifera (1937); Evaristo Ribera Chevremont (1896-1976) amb El templo de alabastros (1919), Tierra y sombra (1930), Color (1938), Verbo (1947), Creacin (1951) i Ro Volcado (1968).

 1950-1980.

El 1955 Ricardo Alegra promogu la creaci de l'Instituto de Cultura de Puerto Rico, per tal de recuperar i promoure la cultura i l esperit nacionals. Amb ells destaquen escriptors com Jos Diego Prado, amb Viento de espuma (1945), Francisco Matos Paoli (1915-2000), militant independentista amb Signatario de lgrimas (1931), Cardo Labriego (1937), Habitantes del eco (1944), Luz de los hroes (1954), Canto de locura (1962) i Testigo de la esperanza (1974); Cesreo Rosa-Nieves amb Siete caminos con luna de sueos (1954); Flix Franco Oppenheimer (1912) fundador de la revista 'Pegaso, amb El hombre y su angustia (1950) i Del tiempo y su figura (1956); Jos Luis Gonzlez (1925) amb En la sombra (1943), El hombre de la calle (1948) i Paisa (1950), sobre els emigrats als EUA; Enrique Laguerre (1906) amb la novella de caire criollista La ceiba en el tiesto (1956); Ren Marqus (1919) amb la novella indigenista La vspera del hombre (1959); Hugo Margenat amb La lmpara apagada (1954); Emilio Belaval (1903-1972) fundador del grup Areyto, amb els drames La muerte (1953), La vida (1959), l assaig sobre teatre Areyto (1948) i els Cuentos para fomentar el turismo (1946) i Concha Melndez (1904-1980) amb les poesies Psiquis doliente (1923), La inquietud sosegada (1946), Signos de Iberoamrica (1936) i l assaig Entrada en el Per (1941). Destaquen d altres com V. Lpez Suria (1926), J. L. Morales (1930), E. Diaz Valcrcel (1929) i J. Saenz Burgos (1943), aix com les revistes literries La Torre i Asonante.

Durant els setanta aparegueren les editorials Cultural i Quease, que donaren a conixer una nova generaci d escriptors, molt compromesos amb el pas, com Pedro J. Soto (1928) amb la novella El francotirador (1969); Carmelo Rodrguez Torres amb Cinco cuentos para negros (1976); Olga Nolla (1938) amb De lo familiar (1972), Porqu nos queremos tanto (1989), Dafne en el mes de marzo (1989); Ivan Siln (1944) amb Despus del suicidio (1970), La biografa (1984) i Las muecas de la calle de Cristo (1987);  Luis Rafael Snchez (1936) amb La guaracha del Macho Camacho (1977) i La noche del nio Avils (1983); Edgardo Rodrguez Juli, amb El entierro del cortijo (1982), Ana Lydia Vega, amb Encarna nublado (1983), Juan A. Ramos amb Hilando Mortajas (1982), Juan Ramn Melndez amb els poemes En Borges (1979), Angela Mara Dvila (1944) amb els poemes La querencia (1983), Rosario Ferr amb Fbulas de la garza desangrada (1982) i Vanessa Droz (1952) amb La cicatriz a medias (1983), M. Arce i J. Bentez (1909). 

Posteriorment han destacat Lourdes Vzquez (1943) amb La rosa mecnica (1991), Mara Arillaga (1940) amb Cascada al sol (1977), Frescura (1989) i Los silencios de Mara Bibiana Bentez (1985); Edwin Reyes (1944) amb Son cimarrn por Adolfina Villanueva (1987); Magaly Quiones (1945) amb Razn de lucha, razn de amor (1989) i Manuel Ramos Otero (1948), amb El tiempo de la muerte (1985).

 Enllaos externs .
 Escriptors portoriquenys;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344418" title="Llista de presidents de Somlia" nonfiltered="4680" processed="4662" dbindex="134713">
Els presidents de Somlia a partir de la independncia el 1 de juliol de 1960, han estat:

Aden Abdullah Osman Daar 1960-1967,  LJS;
Abdirashid Ali Shermarke 1967-1969, LJS;
Sheikh Mukhtar Mohamed Hussein 1969 (sis dies), inter, LJS;
Muhammad Siad Barre, 1969-1991, militar des de 1976 PSRS;
Ali Mahdi Mohamed 1991-1997, no reconegut, CSU (desprs de 1992 CSU-ASS);
Muhammad Fara Hassan, lies Aydid 1995-1996, no reconegut, CSU-ANS;
Hussein Mohamed Farrah Aydid junior 1996 1997, no reconegut, CSU-ANS;
Vacant	22 de desembre del 1997 a 27 d'agost del 2000;
Abdiqasim Salad Hassan, 2000-2004, GNT;
Abdullahi Yusuf Ahmed, 2004-2009, GFT;

Els anagrames corresponen als partits que representaven:
LJS, Lliga de la Joventut Somali;
PSRS, Partit Socialista Revolucionari Somali;
CSU-ASS, Congrs de la Somlia Unificada-Aliana de Salvaci de Somlia;
CSU-ANS, Congrs de la Somlia Unificada-Aliana Nacional de Somlia;
GNT, Govern Nacional de Transici;
GFT, Govern Federal de Transici;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344419" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 5000 metres per equips homes" nonfiltered="4681" processed="4663" dbindex="134714">

La prova dels 5000 metres per equips va ser la darrera de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. Fou la primera vegada que es disputava una cursa per equips als Jocs Olmpics. La prova es va disputar el 22 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part dos equips, Frana i un equip mixt, de cinc atletes cadascun. 

La prova consist en una nica cursa en qu cada atleta havia de fer 10 voltes a l'estadi per completar els 5000 metres. Els corredors sumaven punts segons la seva classificaci final, sent el vencedor l'equip que tenia un menor nmero de punts. 

Medallistes.


Resultats.
Posicions individuals.



Posicions per equips.


 Rimmer i Bennett lideren la cursa des d'un bon comenament, seguits pels tres francesos no gaire lluny. Tysoe i Robinson mantenien les distncies respecte a Castanet i Champoudry en el tercer grup de corredors, mentre Rowley, lesionat, comena a caminar desprs de la primera volta. Bennett supera Rimmer a l'esprint final. En arribar el nov classificat, Champoudry, sols quedava Rowley en cursa. Els oficials el van fer parar en acabar la 7a volta veient que no servia per a res que camins els 1500 metres que li faltaven per completar el recorregut si igualment seria el des classificat i rebria 10 punts. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344425" title="Criollisme" nonfiltered="4682" processed="4664" dbindex="134715">
S'anomena criollisme (criollismo en espanyol) a una corrent literaria de Amrica Llatina que reivindica les caracterstiques dels criolls, i que, tenint diferents pecularietats segns les poques i pasos, va desenvoluparse des de principis del sgle XIX fins al XX.

Enllaos externs.
Criollisme a la pgina de l'Enciclopdia.;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344427" title="Vattenfall Cyclassics 2008" nonfiltered="4683" processed="4665" dbindex="134716">

La Vattenfall Cyclassics 2008 era la 13a edici de la cursa ciclista Vattenfall Cyclassics. Es va disputar el diumenge 7 de setembre de 2008 en un recorregut de 213,7 km que tenia l'origen i final a Hamburg. Aquesta cursa forma part de l'UCI ProTour 2008. 

La victria fou per l'australi Robbie McEwen, que guany a l'esprint als seus compatriotes Mark Renshaw i Allan Davis.

07-09-2008: Hamburg-Hamburg, 213,7 km.


Classificaci individual de l'UCI ProTour 2008 desprs d'aquesta cursa .


Notes. 



Enllaos externs.
Web oficial de la cursa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344428" title="La Grande Loge de Belgique" nonfiltered="4684" processed="4666" dbindex="134717">
La Gran Lgia de Blgica (Grootloge van Belgi) va nixer de la sortida de 5 Lgies anomenades "simbolistes" del Grand Orient de Belgique: Tradition et Solidarit Brusselles, La Parfaite Intelligence et l'Etoile runies Lige, La Constance Louvain, Le Septentrion Gand, Marnix van Sint-Aldegonde Anvers. La Gran Lgia de Blgica fou creada el 4 de desembre de 1959.

La Gran Lgia de Blgica comptava el 1973, aproximadament amb 2.000 membres per a 30 lgies.

El 2006, el nombre de membres era d'aproximadament 2.500 per a 52 tallers :
 18 a Valnia (nicament francfon);
 15 a Brusselles (13 francfons, 1 neerlandfon i 1 de bilinge);
 19 a Flandre (16 neerlandfons i 3 francfons) ;


Enllaos externs.
Plana web oficial de la G.L.B.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344431" title="La Grande Loge fminine de Belgique" nonfiltered="4685" processed="4667" dbindex="134718">
La Grande Loge fminine de Belgique (Vrouwengrootloge van Belgi) ha estat fundada el 1981 a iniciativa de quatre lgies, creades per la Grande Loge fminine de France (GLFF).

Histria.

La Grande Loge fminine de France, desitjant iniciar dones de fora de l'hexgon, funda doncs una primera llotja a Brusselles, el 20 d'Abril de 1974. Tres altres creacions de lgies segueixen a Lige, Brusselles i Charleroi.

El 17 d'octubre de 1981, aquestes 4 lgies es guanyen la seva autonomia i es constitueixen en la Gran Lgia femenina de Blgica.


Rituals practicats.

La Gran Lgia femenina de Blgica es defineix com una federaci de Lgies treballant als tres primers graus de la maoneria simblica.

Pel que fa a l'Obedincia, la Gran Lgia femenina de Blgica treballa al Ritual escocs antic i acceptat.

Des de, les Lgies poden escollir un ritual en funci de la seva especificitat :

 el Ritual escocs antic i acceptat.
 el Ritual francs restablert.
 el Ritual francs. ;


Actualment.

La Gran Lgia femenina de Blgica compta avui amb 38 tallers.

Un dels tallers, amb el ttol distintiu de La Croise des Chemins, inicia dones vingudes d'altres pasos que resideixen temporalment a Blgica.

Com la GLFF, la Gran Lgia femenina de Blgica eixamena a l'estranger.Ha creat 6 lgies : 2 a Dinamarca (a Copenhaguen i a Odense) ; i 4 als Estats Units, 2 a Nova York, a Washington i a Los ngeles.

La GLFB s quadrilinge: francs, neerlands, angls i dans.

La GLFB s'adhereix al C.L.I.P.S.A.S. (Centre de Liaison et d'Information des Puissances Maonniques Signataires de l'Appel de Strasbourg) des de 1984 i tamb al CLIMAF.

L'efectiu de la Gran Lgia femenina de Blgica s avui de 1.640 membres (xifra anunciada per la plana web oficial). 


Enllaos externs.

plana web de la G.L.F.B.;
CLIPSAS;
CLIMAF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344433" title="Campionat del Mn de Clubs d'hoquei patins mascul 2008" nonfiltered="4686" processed="4668" dbindex="134719">


La segona edici del Campionat del Mn de Clubs d'hoquei patins mascul se celebr entre el 22 i el 28 de setembre de 2008 al Pavell Olmpic de Reus (Catalunya). El 25 de juny s'efectu el sorteig i la presentaci oficial del Campionat. Tots els partits disputats per l'Alnimar Reus Deportiu foren retransmesos en directe pel Canal Reus Televisi.

El dissabte 27 a les 18:30h es disput un amists entre les seleccions catalanes femenines absoluta i sots-19, com a entreteniment entre la primera i la segona semifinal. 

Participants.



Llegenda.


Fase Regular.
Grup A.









Grup B.









Grup C.









Grup D.









Fase Final.



Quarts de final.









Semifinals.





Quinz i setz lloc.



Tretz i catorz lloc.



Onz i dotz lloc.



Nov i des lloc.



Set i vuit lloc.



Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.







Classificaci final.



Enllaos externs.
 Web oficial del campionat   ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344440" title="Aidid" nonfiltered="4687" processed="4669" dbindex="134720">


Manera alternativa d'escriure el malnom Aydid que van portar dos presidents de Somlia:

Muhammad Fara Hassan, lies Aydid;
Hussein Mohamed Farrah, lies Aydid junior;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344441" title="Aydid" nonfiltered="4688" processed="4670" dbindex="134721">


Manera alternativa d'escriure el malnom Aidid que van portar dos presidents de Somlia:

Muhammad Fara Hassan, lies Aydid;
Hussein Mohamed Farrah, lies Aydid junior;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344445" title="Aeroports de Somalilndia" nonfiltered="4689" processed="4671" dbindex="134722">
Els aeroports situats a Somalilndia, amb els seis cdis ICAO i IATA sn:

Berbera, HCMI,	BBO	;
Boorama;
Burao, HCMV, BUO	;
Erigavo, HCMU,	ERA	;
Hargeisa, HCMH, HGA	(Aeroport Internacional Egal);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344447" title="Linux From Scratch" nonfiltered="4690" processed="4672" dbindex="134723">


Linux From Scratch o LFS s una collecci de documents que ens indica els passos per a compilar una distribuci GNU/Linux des de zero. El projecte es diferencia d'altres  distribucions en qu no consta de paquets i scripts preempaquetats per una installaci automtica del sistema, si no que els seus usuaris sn provistos simplement amb paquetscodi font i un manual de instruccions per a montar el sistema GNU/Linux propi.

Degut a l'immens treball que demana la installaci d'aquesta sistema en comparaci a altres distribucions, els/les usuaris/es que decideixen fer un del LFS sn principalment afeccionats que volen aprendre sobre el funcionament intern d'un sistema GNU/Linux i empaquetar el sistema al seu gust. Linux From Scratch tamb s'utilitza com a base de varies distribucions, normalment allunyades de l'esperit original de "metadistribuci".

Enllaos externs.
Lloc oficial de LFS;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344449" title="Cosne-d'Allier" nonfiltered="4691" processed="4673" dbindex="134724">

Cosne-d'Allier s una ciutat de la regi de l'Alvrnia, al departament de l'Alier













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344450" title="Cournonterral" nonfiltered="4692" processed="4674" dbindex="134725">

Cournonterral s una ciutat de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344451" title="Fontenay-le-Comte" nonfiltered="4693" processed="4675" dbindex="134726">

Fontenay-le-Comte s una ciutat de la regi del Pas del Loira, al departament de la Vende


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344452" title="Gent" nonfiltered="4694" processed="4676" dbindex="134727">

Gent s una ciutat de la regi del Poitou-Charentes, al departament de la Charente











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344453" title="Cantons de la Charente" nonfiltered="4695" processed="4677" dbindex="134728">

Els Cantons de la Charente sn 35 i s'agrupen en 3 districtes: 

Districte d'Angulema (16 cantons), amb cap a la prefectura d'Angulema:
 Canton d'Angoulme-Est;
 Canton d'Angoulme-Nord;
 Canton d'Angoulme-Ouest;
 Canton d'Aubeterre-sur-Dronne;
 Canton de Blanzac-Porcheresse;
 Canton de Chalais;
 Canton de La Couronne;
 Canton de Gond-Pontouvre;
 Canton de Hiersac;
 Canton de Montbron;
 Canton de Montmoreau-Saint-Cybard;
 Canton de La Rochefoucauld;
 Canton de Ruelle-sur-Touvre;
 Canton de Saint-Amant-de-Boixe;
 Canton de Soyaux;
 Canton de Villebois-Lavalette;

Districte de Cognac (9 cantons), amb cap a la sotsprefectura de Cognac:
 Canton de Baignes-Sainte-Radegonde;
 Canton de Barbezieux-Saint-Hilaire;
 Canton de Brossac;
 Canton de Chteauneuf-sur-Charente;
 Canton de Cognac-Nord;
 Canton de Cognac-Sud;
 Canton de Jarnac;
 Canton de Rouillac;
 Canton de Segonzac;

Districte de Confolens (10 cantons), amb cap a la sotsprefectura de Confolens:
 Canton d'Aigre;
 Canton de Chabanais;
 Canton de Champagne-Mouton;
 Canton de Confolens-Nord;
 Canton de Confolens-Sud;
 Canton de Mansle;
 Canton de Montembuf;
 Canton de Ruffec;
 Canton de Saint-Claud;
 Canton de Villefagnan;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344454" title="Districte d'Angulema" nonfiltered="4696" processed="4678" dbindex="134729">

El Districte d'Angulema s un dels tres districtes del departament de la Charente, a la regi del Poitou-Charentes. Compta amb 16 cantons i 153 municipis, el cap del districte s la prefectura d'Angulema.

Cantons.
 Canton d'Angoulme-Est;
 Canton d'Angoulme-Nord;
 Canton d'Angoulme-Ouest;
 Canton d'Aubeterre-sur-Dronne;
 Canton de Blanzac-Porcheresse;
 Canton de Chalais;
 Canton de La Couronne;
 Canton de Gond-Pontouvre;
 Canton de Hiersac;
 Canton de Montbron;
 Canton de Montmoreau-Saint-Cybard;
 Canton de La Rochefoucauld;
 Canton de Ruelle-sur-Touvre;
 Canton de Saint-Amant-de-Boixe;
 Canton de Soyaux;
 Canton de Villebois-Lavalette;

Vegeu tamb.
Cantons de la Charente;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344455" title="Districte de Cognac" nonfiltered="4697" processed="4679" dbindex="134730">

El Districte de Cognac s un dels tres districtes del departament de la Charente, a la regi del Poitou-Charentes. Compta amb 9 cantons i 112 municipis, el cap del districte s la sotsprefectura de Cognac.

Cantons.
 Canton de Baignes-Sainte-Radegonde;
 Canton de Barbezieux-Saint-Hilaire;
 Canton de Brossac;
 Canton de Chteauneuf-sur-Charente;
 Canton de Cognac-Nord;
 Canton de Cognac-Sud;
 Canton de Jarnac;
 Canton de Rouillac;
 Canton de Segonzac;

Vegeu tamb.
Cantons de la Charente;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344456" title="Districte de Confolens" nonfiltered="4698" processed="4680" dbindex="134731">

El Districte de Confolens s un dels tres districtes del departament de la Charente, a la regi del Poitou-Charentes. Compta amb 9 cantons i 112 municipis, el cap del districte s la sotsprefectura de Confolens.

Cantons.
 Canton d'Aigre;
 Canton de Chabanais;
 Canton de Champagne-Mouton;
 Canton de Confolens-Nord;
 Canton de Confolens-Sud;
 Canton de Mansle;
 Canton de Montembuf;
 Canton de Ruffec;
 Canton de Saint-Claud;
 Canton de Villefagnan;

Vegeu tamb.
Cantons de la Charente;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344457" title="Cognac" nonfiltered="4699" processed="4681" dbindex="134732">


Cognac s una ciutat de Frana situada al departament de Charente i a la regi de Poitou-Charentes. El seus habitants sn coneguts com Cognaais.

Geografia.
Cognac est situada en el riu Charente entre els pobles de 
Angoulme i Saintes. La majoria del poble ha sigut construit a la vora esquerra del riu, amb una xicoteta part a l'altre costat del riu coneguda com el districte Saint Jacques.

La ciutat s en una de les rutes de peregrinaci a Santiago de Compostella.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344459" title="Confolens" nonfiltered="4700" processed="4682" dbindex="134733">

Confolens s una ciutat de Frana situada al departament de Charente i a la regi de Poitou-Charentes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344460" title="Cantons dels Deux-Svres" nonfiltered="4701" processed="4683" dbindex="134734">
Els Cantons dels Deux-Svres (Poitou-Charentes) sn 33 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte de Bressuire (7 cantons - sotsprefectura: Bressuire) :cant d'Argenton-les-Valles - cant de Bressuire - cant de Cerizay - cant de Maulon - cant de Saint-Varent - cant de Thouars-1 - cant de Thouars-2;

 Districte de Niort (18 cantons - prefectura: Niort) :cant de Beauvoir-sur-Niort - cant de Brioux-sur-Boutonne - cant de Celles-sur-Belle - cant de Champdeniers-Saint-Denis - cant de Chef-Boutonne - cant de Coulonges-sur-l'Autize - cant de Frontenay-Rohan-Rohan - cant de Lezay - cant de Mauz-sur-le-Mignon - cant de Melle - cant de la Mothe-Saint-Hray - cant de Niort-Est - cant de Niort-Nord - cant de Niort-Ouest - cant de Prahecq - cant de Saint-Maixent-l'cole-1 - cant de Saint-Maixent-l'cole-2 - cant de Sauz-Vaussais;

 Districte de Parthenay (8 cantons - sotsprefectura: Parthenay) :cant d'Airvault - cant de Mazires-en-Gtine - cant de Mnigoute - cant de Moncoutant - cant de Parthenay - cant de Saint-Loup-Lamair - cant de Secondigny - cant de Thnezay;



lb






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344461" title="Districte de Bressuire" nonfiltered="4702" processed="4684" dbindex="134735">
El Districte de Bressuire s un dels tres districtes del departament francs dels Deux-Svres, a la regi de Poitou-Charentes. Compta amb 7 cantons i 62 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Bressuire.

Cantons.
cant d'Argenton-les-Valles - cant de Bressuire - cant de Cerizay - cant de Maulon - cant de Saint-Varent - cant de Thouars-1 - cant de Thouars-2

Vegeu tamb.
Cantons dels Deux-Svres;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344462" title="Districte de Parthenay" nonfiltered="4703" processed="4685" dbindex="134736">
El Districte de Parthenay s un dels tres districtes del departament francs dels Deux-Svres, a la regi de Poitou-Charentes. Compta amb 8 cantons i 77 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Parthenay.

Cantons.
cant d'Airvault - cant de Mazires-en-Gtine - cant de Mnigoute - cant de Moncoutant - cant de Parthenay - cant de Saint-Loup-Lamair - cant de Secondigny - cant de Thnezay

Vegeu tamb.
Cantons dels Deux-Svres;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344463" title="Districte de Niort" nonfiltered="4704" processed="4686" dbindex="134737">
El Districte de Niort s un dels tres districtes del departament francs dels Deux-Svres, a la regi de Poitou-Charentes. Compta amb 18 cantons i 166 municipis. El cap del districte s la prefectura de Niort.

Cantons.
cant de Beauvoir-sur-Niort - cant de Brioux-sur-Boutonne - cant de Celles-sur-Belle - cant de Champdeniers-Saint-Denis - cant de Chef-Boutonne - cant de Coulonges-sur-l'Autize - cant de Frontenay-Rohan-Rohan - cant de Lezay - cant de Mauz-sur-le-Mignon - cant de Melle - cant de la Mothe-Saint-Hray - cant de Niort-Est - cant de Niort-Nord - cant de Niort-Ouest - cant de Prahecq - cant de Saint-Maixent-l'cole-1 - cant de Saint-Maixent-l'cole-2 - cant de Sauz-Vaussais

Vegeu tamb.
Cantons dels Deux-Svres;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344464" title="Bressuire" nonfiltered="4705" processed="4687" dbindex="134738">

Bressuire s un municipi francs, situat al departament de Deux-Svres i a la regi de Poitou-Charentes. Est agermanat amb el municipi aragons de Mequinena.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344465" title="Parthenay" nonfiltered="4706" processed="4688" dbindex="134739">

Parthenay s un municipi francs, situat al departament de Deux-Svres i a la regi de Poitou-Charentes. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344498" title="Ustersbach" nonfiltered="4707" processed="4689" dbindex="134740">

Ustersbach s un municipi de l'Subia situat al Districte d'Augsburg , a uns 25 km d'Augsburg i a 85 km de Munich.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344499" title="Le Droit Humain (Belgique)" nonfiltered="4708" processed="4690" dbindex="134741">


La Federaci belga  Le Droit Humain  s la segona federaci en nombre d'adherits a l'Ordre maonnique mixte international  le Droit humain .

Treballa per als tres primers graus de la maoneria simblica del Ritual Escocs Antic i Acceptat (R.E.A.A.) per a les seves lgies blaves i als trenta altres graus del R.E.A.A. per als Tallers Superiors, assegurant aix la continutat inicitica de l'Ordre. 

Histria.

La primera Lgia belga de l'Ordre Manic Mixt Internacional "El Dret Hum" es va installar a Brusselles, el 24 de maig de 1912, en presncia del fundador de l'Ordre, Georges Martin i el suport dels Germans d'una lgia del Grand Orient de Belgique.

Altres Lgies es creen rpidament i, des de 1928, les sis Lgies existents formen el nucli de la Fdration belge du "Droit Humain" que s'implantar a tot el pas.

Actualment.

El 1979 la Federaci belga comptava 2345 membres.

El 2004 (segons la plana web web oficial) compta ms de 6000 membres per a 95 lgies.

Fins el 1996 ha participat en el C.L.I.P.S.A.S. (Centre de Liaison et d'Information des Puissances Maonniques Signataires de l'Appel de Strasbourg)

Des de 1998, forma part del S.I.M.P.A.


La Federaci belga del "Dret Hum" ha creat llaos de fraternitat i de confiana amb el Grand Orient de Belgique , La Grande Loge fminine de Belgique i La Grande Loge de Belgique amb la que comparteix la plana web.


 El 2006 alguns tallers s'han dividit (Alegria de St. Nicolas-Waas, Aqua i Panta Rhei d'Anvers), han deixat la Federaci El Dret Hum i han creat amb les lgies gora de Brusselles i Dionysos de Vilvorde, el Lithos Confdration de loges.

Enllaos externs.

site de la Fdration belge du D.H.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344501" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Salt de llargada homes" nonfiltered="4709" processed="4691" dbindex="134742">

La prova del salt de llargada mascul va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. El salt de llargada es va disputar el 14 i 15 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part dotze atletes representants de sis pasos. 

Medallistes.



Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) no oficial

Resultats.

Qualificaci.

Els dotze saltadors van prendre part a la qualificaci. Els cincs primers passen a la final.



Final.
A la final els resultats obtinguts durant la qualificaci continuaven sent vlids. Prinstein, deia tenir un acord amb Kraenzlein per no competir en diumenge, i aix ho va fer. En canvi Kraenzlein s que prengu part a la final del dia 15 de juliol, superant la marca que havia fet Prinstein el dia abans. Aix enfurism Prinstein, el qual intent agredir  Kraenzlein. Les fonts varien pel que fa a si algun dels cops va impactar en l'adversari.

Delannoy, tercer a la qualificaci, es va veure relegat a la cinquena posici final, sent la tercera posici per a Patrick Leahy.




SM: Sense marca

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344513" title="Georges Martin" nonfiltered="4710" processed="4692" dbindex="134743">


Georges Martin, metge, home poltic i francma neix el 9 de maig de 1844 a Pars i mor l'1 d'octubre de 1916.

Fou iniciat el 21 de mar de 1879 a la lgia Union et Bienfaisance de la Grande Loge de France. Va ser un dels fundadors la Grande Loge Symbolique cossaise.

Va assistir a la iniciaci de Maria Deraismes , el 14 de gener 1882, la lgia Les Libres Penseurs du Pecq.

Des de 1890, treballa a les obedincies masculines, a favor de la iniciaci de les dones.

Amb Maria Deraismes, funda el 1893 una primera lgia mixta, la Grande Loge Symbolique cossaise "Le Droit Humain". Aquesta "lgia-mare" esdevindr la base de la creaci de l'Ordre maonnique mixte international  le Droit humain .

De 1983 a 1916, es dedica al desenvolupament del Dret Hum i a la seva organitzaci internacional.

El 1901, crea el Suprme Conseil Universel Mixte "Le Droit Humain" sota l'autoritat del qual seran collocades totes les lgies, per no esmicolar la francmaoneria mixta en petites unitats nacionals.

Biografia.
Plana d'histria del web oficial de D.H.;

Vegeu tamb.
Ordre maonnique mixte international  le Droit humain ;

Enllaos externs.
 site de l'Ordre maonnique mixte international "Le Droit Humain";
 Site de la Fdration franaise du Droit Humain;
 Les Obdiences Franaises;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344514" title="Lo Ferr" nonfiltered="4711" processed="4693" dbindex="134744">
Lo Ferr (24 d'agost de 1916 - 14 de juliol de 1993). Compositor, cantant, poeta , novellista, director d'orquestra francs. Natural de Mnaco, va estar vinculat amb el moviment anarquista i va treballar a Radio Libertaire. Juntament amb Jacques Brel i Georges Brassens, fou un dels grans compositors de la chanson.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344517" title="Carlos Ott" nonfiltered="4712" processed="4694" dbindex="134745">

Carlos Ott (Montevideo, 16 d'octubre de 1946) s un arquitecte uruguai resident a Canad. 

Graduat en la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de la Repblica, el 1971 va anar a Estats Units a completar la seva formaci, en usdefruit d'una beca atorgada pel Programa Fulbright, establint-se a Toronto (Canad) el 1975. s autor de nombrosos i destacats projectes arquitectnics en diversos pasos del mn. Es va fer fams per guanyar el concurs (al que es van presentar 744 arquitectes de tot el mn) de construcci el 1983 de la pera de la Bastilla. Inaugurada el 14 de juliol de 1989, data del bicentenari de la Revoluci Francesa, l'arquitectura de l'pera de la Bastilla est marcada per la transparncia de les faanes i per l'ocupaci de materials idntics tant en l'interior com en l'exterior. Amb les seves 2700 localitats d'una acstica homognia, els seus equips d'escenaris nics, els seus tallers integrats de decorats, vestuaris i accessoris, les seves sales de treball i d'assajos, constitueix el primer gran teatre modern. 

 Altres obres . 
Carlos Ott tamb s autor, entre altres obres, del Nacional Bank de Dubai (1997), l' Aeroport Internacional de Laguna del Sauce de Punta del Este (1997), l'Aeroport Internacional de Ushuaia Malvines Argentines (1995), el Libertad Plaza de Buenos Aires (2000) i la Torre Antel a Montevideo.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344519" title="Guido Reybrouck" nonfiltered="4713" processed="4695" dbindex="134746">

Guido Reybrouck (Bruges, 25 de desembre de 1941) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1964 i 1973, en qu aconsegu ms de 70 victries. Aconsegu victries d'etapa a les tres grans voltes, sis al Tour, quatre a la Vuelta i tres al Giro. Tamb guany nombroses clssiques, entre elles tres edicions de la Pars-Tours, una Amstel Gold Race i un Campionat de Zuric.

s el germ gran del tamb ciclista Wilfried Reybrouck i cos de Gustave Danneels.

Palmars.
1964;
 1r de la Pars-Tours;
 1r del Campionat de Zuric;
1965;
 1r de la Kuurne-Brussels-Kuurne;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1966;
 Campi de Blgica de ciclisme en ruta;
 1r de la Pars-Tours;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1967;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1968;
 1r de la Pars-Tours;
 Vencedor de tres etapes del Giro d'Itlia;
 Vencedor de dues etapes de la Setmana Catalana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa del Giro a Sardenya;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Luxemburg;
1969;
 1r de l'Amstel Gold Race;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1970;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 1r de la classificaci per punts de la Volta a Espanya i vencedor de 3 etapes;
1971;
 Vencedor d'una etapa del Giro de Sardenya;
 Vencedor d'una etapa de la Tirreno-Adriatico;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1972;
 Vencedor de dues etapes de la Volta a Llevant;
1973;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oise;
Resultats al Tour de Frana.
1965. 54 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1966. 53 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1967. 42 de la classificaci general. Vecedor de 2 etapes;
1969. 77 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1971. Abandona (9a etapa);
1972. Abandona (12a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1964. 88 de la classificaci general;
1968. 52 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1969. Abandona;
1970. Abandona;

Resultats a la Volta a Espanya.
1967. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1970. 49 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes. 1r de la classificaci per punts;

Enllaos externs.
Palmars de Guido Reybrouck a memoire-du-cyclisme.net ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344521" title="Marta Ejarque i Guillamat" nonfiltered="4714" processed="4696" dbindex="134747">
Marta Ejarque i Guillamat (Terrassa, 7 de juny del 1986) s una jugadora d'hoquei sobre herba que juga en la posici de defensa. Juga a l'hoquei des dels 5 anys.

Va representar a la selecci espanyola en els jocs olmpics de Pequn 2008.

Estudia periodisme. Els seus germans Pere i Josep tamb han jugat i estan vinculats a l'hoquei.

 Trajectria .
 Club Egara (1999   );

 Palmars .
 Ttols a nivell de selecci .
 Subcampiona d'Europa sub-16 Pdua 2001;
 4a. Campionat d'Europa sub-16 Rotterdam 2002;
 4a. Campionat d'Europa sub-18 Dubln 2003;
 4a. Campionat d'Europa Dubln 2005;
 6a. Campionat del mn sub-21 Santiago de Xile 2005;
 4a. Campionat del mn Madrid 2006;
 4a. Campionat d'Europa sub-21 2006;
 6a. Campionat "Champions Trophy" Quilmes 2007;
 4a. Campionat d'Europa Manchester 2007;
 7a. Jocs Olmpics Pequn 2008;

 Ttols a nivell de club .
 Campiona Campionat d'Espanya infantil 2002;
 Campiona Campionat d'Espanya juvenil en sala 2003;
 Campiona Campionat d'Espanya 2007;

 Enllaos .
 Fitxa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344534" title="Johnny Hallyday" nonfiltered="4715" processed="4697" dbindex="134748">
Johnny Hallyday (Pars, 15 de juny de 1943) s un cantant i actor francs. Considerat com una icona en el mn francfon des dels inicis de la seva carrera, per alguns s nomenat l'equivalent francs d'Elvis Presley. La seva carrera es perllonga per 40 anys en la indstria de la msica. s una de les estrelles de ms renom de Frana: 400 gires, 18 discos de plat, ha actuat davant 15 milions de persones i ha venut 100 milions de discs des del principi de la seva carrera. dhuc amb tot aix, Hallyday segueix sent desconegut fora de Frana i del mn francfon. 

En 2006 va realitzar dos duets amb la cantant italiana Laura Pausini en les canons La loi du silence durant un concert d'ell i Comme Il Sole All'improvviso per la versi italiana del disc Io Canto d'ella. Recentment ha collaborat amb Loquillo en el seu lbum Balmoral (2008), participant en el tema Cruzando el paraso.

 lbums d'estudi .
  Hello Johnny (1960, Vogue);
  Nous les Gars, Nous les Filles (1961, Vogue);
  Tte a Tte avec Johnny (1961, Vogue);
  Salut les Copains! (1961, Philips);
  Johnny Hallyday sings America's Rockin' Hits (1962, Philips);
  Les Bras en Croix (1963, Philips);
  Les Rocks les Plus Terribles (1964, Philips);
  Halleluyah (1965, Philips);
  Johnny Chante Hallyday (1965, Philips);
  La Gnration Perdue (1966, Philips);
  Johnny 67 (1967, Philips);
  Jeune Homme (1968, Philips);
  Rve et Amour (1968, Philips);
  Rivire... Ouvre ton Lit (1969, Philips);
  Vie (1970, Philips);
  Flagrant Dlit (1971, Philips);
  Country-Folk-Rock (1972, Philips);
  Insolitudes (1973, Philips);
  Je t'Aime, Je t'Aime, Je t'Aime (1974, Philips);
  Rock'n Slow (1974, Philips);
  Rock a Memphis (1975, Philips);
  La Terre Promise (1975, Philips);
  Derrire l'Amour (1976, Philips);
  Hamlet (1976, Philips);
  C'est la Vie (1977, Philips);
  Solitudes a Deux (1978, Philips);
  Hollywood (1979, Philips);
  A Partir de Maintenant... (1980, Philips);
  En Pices Dtaches (1981, Philips);
  Pas Facile (1981, Philips);
  Quelque Part un Aigle (1982, Philips);
  La Peur (1982, Philips);
  Entre Violence et Violon (1983, Philips);
  Hallyday 84: Nashville en Direct (1984, Philips);
  En V.O. (1984, Philips);
  Rock'n'Roll Attitude (1985, Philips);
  Gang (1986, Philips);
  Cadillac (1989, Philips);
  Ca Ne Change Pas un Homme (1991, Philips);
  Rough Town (1994, Philips);
  Lorada (1995, Philips);
  Ce Que Je Sais (1998, Philips);
  Sang pour Sang (1999, Philips);
  A la Vie, a la Mort (2002, Mercury);
  Ma Vrit (2005, Mercury);

 lbums en directe .
  Johnny et Ses Fans au Festival de Rock'n'Roll (1961, Vogue);
  A l'Olympia (1962, Philips);
  Olympia 64 (1964, Philips);
  Olympia 67 (1967, Philips);
  Au Palais des Sports (1967, Philips);
  Que Je t'Aime (1969, Philips);
  Live at the Palais des Sports (1971, Philips);
  Palais des Sports (1976, Philips);
  Pavillon de Paris (1979, Philips);
  Live (1981, Universal Music);
  Palais des Sports 1982 (1982, Universal Music);
  Au Znith (1984, Universal Music);
  A Bercy (1987, Universal Music);
  Dans la Chaleur de Bercy (1990, Universal Music);
  Bercy 92 (1992, Universal Music);
  Parc des Princes (1993, Universal Music);
  A La Cigale (1994, Universal Music);
  Lorada Tour (1995, Universal Music);
  Destination Vegas (1996, Universal Music);
  Johnny Allume le Feu: Stade de France 98 (1998, Universal Music);
  100% Johnny: Live a La Tour Eiffel (2000, Universal Music);
  Olympia 2000 (2000, Universal Music);
  Parc des Princes 2003 (2003, Universal Music);
  Flashback Tour Live (2006, Warner Music);
  La Cigale (2007, Warner Music);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344536" title="Loreley" nonfiltered="4716" processed="4698" dbindex="134749">

Loreley s una pera italiana d'Alfredo Catalani, amb llibret de C. D'Ormeville i A. Zanardini, estrenada en la seva versi definitiva el 1890, al Teatro Regio de Tor, per de la que ja n'hi havia una primera versi anterior (Elda), estrenada al mateix teatre el 1880. Es basa en la famosa llegenda germnica de Loreley. La roca d'aquest nom, a una corba del Rhin, prop St. Goarshausen, s segons la llegenda el lloc des d'on se suicid un jove rossa bellssima per causes amoroses, i convertida en sirena feia naufragar els navegants amb el seu cant encisador. Clemens Brentano s el principal transmissor preromntic d'aquesta llegenda, convertida en poema per Heinrich Heine.

L'pera de Catalani no ha tingut la popularitat que mereix la seva originalitat i el seu melodisme intens, b que es troba al mercat en CD (versi interpretada per Anna de Cavalieri i Ken Neate, una altra per Elena Suliotis i Piero Capuccilli, etc.) i que algunes de les seves ries o fragments -Nel verde Maggio o Lascia per or che libero- apareixen als recitals i han estat enregistrats independentment per grans noms de la lrica (Beniamino Gigli, Mario del Monaco, Franco Corelli, Gigliola Frazzoni, Magda Olivero...). pera singular i tardoromntica, no segueix l'estil de cap de les lnies operstiques italianes del seu temps i en canvi t un acusat regust germnic. 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Bibliografia .
Roger Alier, Diccionario de la pera, Robin Book, Barcelona 2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344538" title="Tanc de Kliment Voroixlov" nonfiltered="4717" processed="4699" dbindex="134750">


Els tancs Kliment Voroixlov (KV) eren una srie de tancs pesats sovitics batejats amb el nom del comissari de defensa i poltic Kliment Voroixlov. En el moment de la invasi de la Uni Sovitica per part d'Alemanya en la Segona Guerra Mundial, els KV eren els carros de combat ms ben protegits de la seva poca.

 Disseny .
Desprs dels pobres resultats obtinguts amb el tanc pesada multitorreta T-35, els dissenyadors sovitics van comenar a buscar un nou disseny. El T-35 complia els requisits suposats per a un "tanc de ruptura" de la dcada de 1920 amb una gran capacitat de foc, poca mobilitat i poca protecci. La Guerra Civil Espanyola va demostrar la necessitat de dotar de major protecci als carros de combat i aquesta va ser la principal influncia dels dissenyadors sovitics abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial.
Es van estudiar diversos dissenys abans d'iniciar un prototip. Tots ells estaven fortament cuirassats, usaven suspensi de barra de torsi, erugues amples, i en la seva manufactura s'usaven laminat, emmotllat i soldadura. Un dels dissenys principals era el SMK que disminueixo el nmero de torretes del T-35 de cinc a dos amb la mateixa combinaci d'armament. Finalment quan es va encarregar la construcci de dos prototips, es va decidir per un disseny amb una sola torreta, emprant el pes sobrant en un major blindatge. La menor mida del xasss i l'nica torreta permetia al dissenyador afegir major protecci al vehicle, mantenint el pes dins d'uns limitis raonables.

 Combat .

En entrar els sovitics en la Guerra d'Hivern els prototips van anar enviats a ser provats en condicions de combat. La cuirassa del KV va demostrar ser la ms efectiva contra les armes antitanc fineses. Rpidament es va enviar el KV a producci, tant el model original armat amb el can de 76,2 mm i conegut com a tanc pesat KV-1, com l'armat amb l'obs de 152 mm i conegut com a tanc d'artilleria pesat KV-2. En iniciar-se la Operaci Barbarroja, l'Exrcit Roig estava equipat amb 508 tancs KV. La gran basa del KV-1 era el seu gran blindatge, tant frontal, com lateral, que li conferia la resistncia necessria per aguantar els projectils de 37 mm i 50 mm alemanys. Noms el 88 mm alemany era capa de posar-lo fora de combat en distncies normals de combat i era molt escs el 1941 . Durant el 23 i 24 de juny de 1941, un sol KV-2 va ser capa d'immobilitzar l'aven de la sisena Divisi Panzer en el cap del pont del riu Dubissa a Litunia, retardant l'aven sobre Leningrad. Els russos denominaven a aquest tanc, el Mata-alemanys.

Les 45 tones del KV sobrepassaven el pes de la majoria dels tancs de la seva poca i doblava el pes del ms pesat dels tancs alemanys. Els avantatges del KV eren una armadura impenetrable per cap arma muntada sobre un altre tanc, llevat que fos disparada a frec de roba en distncies per sota dels 100 m i pels laterals, una bona potncia de foc, i una bona flotabilitat en terrenys tous. Els seus desavantatges eren la seva lentitud i poca maniobrabilitat, una transmissi pssima, poca visibilitat i una pobra ergonomia. A finals de 1942 els alemanys disposaven d'un creixent nombre de canons antitanc PaK 40, capaos de perforar l'armadura del KV-1 amb el qual el principal avantatge que tenia respecte al T-34 va desaparixer. Malgrat que el can de 76 mm que muntava era adequat, era el mateix que muntava el T-34, ms petit, rpid, barat i fcil de construir que el KV-1. Els avantatges amb el T-34 eren una mica ms de blindatge, per en poder ser penetrat en grans distncies pels canons llargs de 75 mm i no aportar res diferent al T-34, es va decidir finalment apartar-lo de producci i concentrar-se en la producci d'aquest ltim.

Els oficials sovitics es queixaven del mal estat en el qual tornaven els seus KVs als tallers de reparacions, doncs encara que el gruixut blindatge els protegia de la majoria de canons enemics, el nombre d'impactes a la torre i la barcassa dels KVs donava la impressi que l'havien maltractat. Algunes fotos mostren ms de 30 impactes que no van penetrar en les torres, arribant en algunes ocasions a ms 230  impactes a tot el tanc segons informes alemanys. Els canons de 88 mm antiaeris eren els ms efectius contra aquests tancs, per l'escassedat d'ells va ajudar que el KV fos un bon tanc fins a l'arribada dels canons llargs de 75 mm

Un problema compartit amb la majoria de tancs de l'poca era la falta de municiones. El 1941, la falta de projectils perforants estava molt estesa, donant problemes a l'hora fer front a carros inferiors en armament i protecci. Fcilment es podrien haver aconseguit nombroses victries parcials pels sovitics si haguessin disposat d'unes tripulacions entrenades i projectils adequats a les circumstncies.

 Desenvolupament .

Malgrat tot i grcies a la seva inicial superioritat, el KV-1 va ser un dels pocs carros de combat sovitics elegits per continuar la seva producci desprs de la reorganitzaci de la producci de carros sovitica. A causa de l'estandarditzaci va compartir el mateix motor, transmissi i can que el T-34, va ser construt en grans quantitats i va rebre freqents millores. L'avantatge del seu motor davant els carros alemanys era l's del disel, menys inflamable i amb major autonomia, per que la potncia subministrada era inadequada per al pes del KV.

Quan la producci va ser traslladada a Tankograd, la producci del KV-2 es va detenir. Encara que impressionant sobre el paper, el KV-2 havia estat dissenyat com a destructor de bnquers amb poca mobilitat i no era estri en tipus de guerra mbil i fluida que era la Segona Guerra Mundial. La torreta era molt pesada, era difcil de desplaar per terrenys poc anivellats i la seva producci era molt cara. Sol es van produir uns 250 KV-2, tots ells entre 1940-41.

El KV-1 va continuar augmentant l'espessor de la seva armadura per compensar l'augment de l'efectivitat de l'armament alemany. Aquest procs culmino en el KV-1 model 1942 (KV-1 C) que estava molt cuirassat per al qual no es va dotar d'un millor motor per compensar l'augment de pes. Els tanquistes van fer notar que encara que estaven ben protegits, la seva mobilitat era pobra i no guanyaven en potncia de foc sobre el tanc mig T-34.

En resposta es va desenvolupar el KV-1S ms lleuger, amb una cuirassa ms prima i una torreta menys alta amb la intenci de guanyar ms velocitat. De tota manera, l'aprimament de l'armadura porto a preguntar-se perqu produir aquest model quan el T-34 podia fer el mateix que el KV d'una forma ms barata. A mitjan 1943 el programa de tancs pesats sovitic estava a punt de cancellar-se.

L'aparici del Panther alemany a l'estiu boreal de 1943 va convncer a l'Exrcit Roig de la necessitat d'actualitzar les seves forces cuirassades per primera vegada des de 1941. Els sovitics necessitaven majors tancs per contrarestar el creixent nmero|nombre de Panthers i Tigers alemanys.

Una actualitzaci menor de la srie KV va ser el KV-85. basat en el KV-1 S amb una nova torreta dissenyada per al KV-13 i que muntava el can de 85 mm D-5 T usat en el SU-85 i en les primeres versions del T-34-85. la gran demanda del can de 85 mm va alentir la producci i noms es van produir 130 unitats durant la tardor-hivern de 1943-44 abans que el disseny fos reemplaat.

 Successor .
Un nou carro de combat pesat va entrar en producci a finals de 1943 basat en el KV-13. a causa que Kliment Voroshilov va callar en desgrcia, la nova srie de carros pesats va ser anomenada Isif Stalin. El disseny KV-13 prototip IS-85, va ser acceptat per a la seva producci com IS-I. Desprs de provar-ho amb canons de 100 mm i 122 mm, es va adoptar el de 122 mm com a armament principal, en haver demostrat la seva capacitat de penetrar l'armadura del Panther alemany. El can de 122 mm tnia una abast superior i hi havia un excedent de producci en les fbriques sovitiques per al can i la munici. L'IS-122 va reemplaar a l'IS-85 i va comenar la seva producci en massa com IS-II.

Diversos carros KV van continuar en servei fins al final de la guerra cada vegada en menor nombre en anar desgastant-se o ser destruts per l'enemic. El Regiment de Tancs Pesats de la Gurdia nm. 260 que operava al front de Leningrad estava equipat amb cert nombre de KV-1 S fins i tot que en a l'estiu boreal de 1944 va ser equipat amb carros IS-2. Un regiment de KV va estar en servei en Manxria en 1945 i uns pocs KV-85 S van ser usats en Crimea a l'estiu boreal de 1944. L'exrcit fins va capturar dos carros KV, un model de 1940 i un altre model de 1941 que van posar el seu servei i que van sobreviure a la guerra amb unes quantes modificacions. L'exrcit alemany s un KV-2 capturat contra les forces americanes en l'rea del Ruhr el 1945.

 Models .

Els sovitics no van catalogar els models del KV-1 durant la guerra, pel qual designacions com model 1939 van ser introdudes posteriorment per publicacions militars. De tota manera aquestes designacions no sn estrictes i se circumscriuen a modificacions importants. Designacions del tipus KV-1 A van ser introdudes pels alemanys durant la guerra.

KV-1;
Model 1939  - Van ser els primers models en produir-se. Eren propensos a avariar-se per van demostrar ser molt resistents a les armes antitanc durant la Guerra d'Hivern. Estaven armats amb el can de 76 mm L-11. Es van construir 141 unitats.
Model 1940 (KV-1 A segons la denominaci alemanya) - equipat amb el can de 76 mm F-32. Era la principal producci sovitica en carros de combat pesats en el moment de la invasi alemanya.
Model 1940 segon kranami (amb pantalles) o KV1-E - equipat amb el can F-32 i protecci addicional.
Model 1941 (KV-KV-1B) - La grossor de la cuirassa va augmentar de 25 a 35 mm a la torreta, casc i laterals. La torreta pas a fabricar-se a partir d'un motlle. Aquest model va ser armat amb el can F-34 i posteriorment amb el ZiS-5 de 76.2 mm;
Model 1942 (KV-1 C) - Amb torreta ms prima feta a partir d'un motlle o ms gruixuda per soldada. Equipat amb un motor millorat i armat amb el can ZiS-5.
KV-1 S - Una variaci del model 1942 amb major velocitat i una armadura ms lleugera. La torreta es va fer ms petita i la part posterior del casc va ser redissenyada. Es van construir 1370 unitats.
KV85 - El model KV-1 S amb el can de 85 mm D-5 T a la torreta d'un IS-1. Es van fabricar 130 unitats d'aquest model en Setembre-Octubre de 1943 abans que la srie IS entrs en producci.
KV-13 - Designaci per al prototip resultant d'un complet redisseny de la srie KV, i que va donar com a resultat la srie de carros IS-2.
 Taula dels models .



 Variants .

KV-2 - Tanc pesat d'assalt armat amb l'obs de 152 mm M-10, el KV-2 va ser produt alhora que el KV-1. A causa de la mida i pes de la torreta i el seu can|gorja, el KV-2 era un vehicle lent i el seu perfil era molt ms alt que el del KV-1 fent-ho ms vulnerable. El pes extra va fer augmentar la taxa d'avaries i la seva producci es va detenir molt aviat. El KV-2 original es va construir sobre el xasss del KV-1 mentre que el KV-KV-2B millorat es va construir sobre el xasss del KV-1 M1940.
KV-8 - Un KV-1 equipat amb un llanaflames a la torreta al costat de la metralladora. Per poder deixar espai al llanaflames el can principal es va reduir a un de 45 mm per amb l'aparena d'un estndard de 76 mm;
KV-8S - Un KV-1 S amb la metralladora reemplaada per un llanaflames i el can principal redut a un de 45 mm;
KV-14 - Denominaci per a un prototip d'un can autopropulsat de 152 mm, acceptat per al servei com SU-152.

 Notes .


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .

 LemaireSoft;
 OnWar specifications: KV-1 M39, KV-1e M40, KV-1 M41, KV-1S, KV-85, KV-2;
 Russian Battlefield: KV-1, KV-1S, KV-2, KV-8, KV-85;
World War II Vehicles;
Informaci sobre la srie KV en castell;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344539" title="Escut d'Alacant" nonfiltered="4718" processed="4700" dbindex="134751">


L'escut d'Alacant t el segent blasonament:

Escut caironat. En camper de gules, un castell amb tres torres d'or, aclarit i maonat de sable, damunt una roca del seu color que descansa sobre un peu ondat d'atzur i argent; el castell, sobremuntat d'un escudet caironat d'or, carregat de quatre pals de gules. Envoltant l'escut, el collar de l'orde del Tois d'Or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
El senyal herldic d'Alacant ha anat variant al llarg del temps. Inicialment, com es pot comprovar a l'escut de 1591 que coronava la porta principal de l'Alfor de la Sal (on ara hi ha l'edifici de Correus), es tractava d'un escut ovalat amb els quatre pals, allusi a la condici de vila reial, orlat pel collaret del Tois d'Or i timbrat per una corona oberta; el Tois d'Or fou concedit a la ciutat per l'emperador Carles pel seu suport contra els agermanats.

L'escut dels quatre pals es va utilitzar fins ben entrat el segle XVII, quan es va introduir la roca amb el castell damunt la mar (en allusi al Benacantil i el castell de la Santa Brbara) i les lletres CIIA, amb els quatre pals histrics collocats dins un escudet sobre el castell. Les lletres eren les inicials de Colonia Iulia Ilice Augusta, ja que es pensava que la ciutat era l'antiga Ilice, colnia romana corresponent, per, a Elx. Les lletres utilitzades actualment per l'Ajuntament, AL LA, foren introdudes pel cronista de la ciutat Francesc Figueras i Pacheco a la dcada del 1940 per tal de desfer l'error, i alludeixen als diversos noms histrics de la localitat: el grec Akra Leuk, el llat Lucentum i l'actual Alacant.
L'escut d'Alacant, de llarga tradici, no ha estat encara oficialitzat per la Generalitat.

Enllaos externs.
Antic escut d'Alacant;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344540" title="AMISOM" nonfiltered="4719" processed="4701" dbindex="134752">
AMISON (anagrama de African Union Mission to Somalia ) s una fora de pau de la Uni Africana amb aprovaci de les Nacions Unides (ONU) per donar suport a les estructures del Govern Federal de Transici de Somlia (GFT), establir un pla nacional de seguretat, i crear les condicions pel lliurament d'ajut humanitari . Fou creada el febrer del 2007.

 Antecedents .
 


AMISOM va substituir a la Missi d'ajut a la Pau a Somlia de l'IGAD anomenada IGASOM aprovada per l'UA el 14 de setembre del 2006  i pel consell de seguretat de l'ONU el 6 de desembre de 2006
. La missi fou proposada el mar del 2005 com a forces de pau per la darrera fase de la guerra civil . El juliol del 2006 la Uni de Corts Islmiques de Somlia (UCI) va mostrar la seva oposici, ja que veia IGASOM com una operaci dels occidentals contra el moviment islmic.. 

El desembre de 2006 el consell de seguretat va imposar un embargament d'armes a l'UCI fins obtenir el desplegament de les forces de la IGASOM  per finalment l'embargament fou aixecat parcialment i les forces van rebre autoritzaci per desplegar-se el 6 de desembre del 2006 per sis mesos . El 21 de febrer de 2007, IGASOM fou substituda per la fora de l'ONU, UNISOM . Uganda, que era l'nic pas que aportava tropes, es va retirar quan els combats es van incrementar la segona meitat de desembre del 2006 

 Creaci .

El 1 de gener del 2007, desprs de la derrota de la UCI, Uganda i Nigria van acceptar aportar homes per una missi de la UA sota cobertura de l'ONU.  Malawi also pledged to send forces, while Ghana, Rwanda and Tanzania may do so.

El 19 de gener de 2007 la missi fou formalment aprovada per la UA a la 69. reuni del seu consell de pau i seguretat, per sis mesos prorrogables . El 22 de gener de 2007 Malawi va acordar enviar un batall (entre 400 i 1200 homes).. El 24 de gener del 2007 Nigria va decidir enviar un batall i mig . El 1 de febrer del 2007 Burundi va enviar 1000 soldats. El 16 de febrer del 2007 Uganda va anunicar que enviava 1500 soldats sota comandament del major general Levi Karuhanga. 

La missi fou oficialment aprovada pel Consell de Seguretat l'ONU el 21 de febrer de 2007 . Posterior prorrogues cada sis mesos han estat autoritzades per l'ONU . 

La darrera prorroga fou l'agost del 2008  

 La missi .

El mar del 2007 van arribar els primers oficials a Somlia, els quals eren ugandesos. La missi for prorrogada el 20 d'agost de 2007, per sis mesos, i es va encarregar al secretari general d'explorar la substituci per una missi de l'ONU.

La missi havia d'arribar a 8000 soldats amb un cost de 335 milions de dlars el primer any. Els pasos vens no podien aportar tropes. Inicialment la van formar 3 batallons i havia d'arribar a 9 batallons amb 850 soldats cadascun. El model escollit era la missi de la UA a Burundi (AMIB). Estats Units va aportar 40 milions de dlars  
i la Uni Europea (UE) 15 milions d'euros

El 9 de febrer del 2007 una manifestaci de somalis a la part nord de Mogadiscio, zona amb fort suport als islamistes, va cremar banderes d'Estats Units, Etipia i Uganda en protesta contra la missi.. El 2008 aportaven forces Uganda, Nigria, Ghana, Malawi i Burundi fins a uns 4000 homes  

 Desplegament i baixes .


L'1 d'abril del 2007 van ferir cinc soldats ugandesos i en van matar un en un atac amb morter a Mogadiscio
El 8 d'abril del 2008 un sucida va matar a un soldat de Burundi.. El 16 de maig del 2007 una bomba al carrer va matar cinc soldats ugandesos.. El 1 d'agost del 2008 va morir un soldat ugands en una bomba posada a un carrer de la capital prop de la base de la missi a l'aeroport.

Enllaos externs.
http://www.operationspaix.net/-AMISOM-;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344541" title="Maurice Leblanc" nonfiltered="4720" processed="4702" dbindex="134753">
 
Maurice Leblanc nascut Maurice-Marie-mile Leblanc (Rouen; 11 de desembre de 1864 - Perpiny; 6 de novembre de 1941); novellista i escriptor francs de relats curts. s conegut per ser el creador del personatge Arsne Lupin, un gentleman i formidable lladre. Les seves primeres aparicions es van donar en fulletons mensuals amb els quals va arribar a obtenir una gran popularitat. Maurice Leblanc va escriure innombrables novelles i agrupacions de relats de Lupn.

 Algunes obres .

 Une femme (1893);
 Armelle et Claude (1897);
 Voici des ailes (1898);
 Les Lvres jointes (1899);
 L Enthousiasme (1901);
 Un vilain couple (1901);
 Gueule rouge (1904) ;
 80 chevaux (1904);
 La Piti, Obra de teatre (1906);
 L Aiguille creuse  (1909);
 La Frontire (1911);
 Les Trois Yeux (1919);
 La Robe d caille rose (1920);
 Le Formidable vnement (1920);
 Le Cercle rouge (1922);
 Dorothe, danseuse de corde (1923);
 La comtesse de Cagliostro (1924);
 La Vie extravagante de Balthazar (1925);
 Le Prince de Jricho (1930);
 Les Clefs mystrieuses (1932) ;
 La Fort des aventures (1933);
 Le Chapelet rouge (1934);
 L Image de la femme nue (1934);
 Le Scandale du gazon bleu (1935);
 De minuit  sept heures (1937);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344561" title="Ordre maonnique mixte international  le Droit humain " nonfiltered="4721" processed="4703" dbindex="134754">
L'Ordre manic mixt internacional el Dret Hum ha estat creat al finals del segle XIX.

Agrupa aproximadament 27000 membres, presents a ms de 60 pasos del mn, i als 5 continents. 




Histria.

 El 1880, dotze lgies maniques simbliques van trencar amb la Grande Loge centrale de France, lligada al Suprme Conseil de France, i van constituir una nova Obedincia, sota el nom de Grande Loge Symbolique cossaise. Algunes d'aquestes lgies van aprovar el principi d'iniciaci de les dones, per no van poder anar ms lluny.

Aix doncs, la lgia Les Libres Penseurs de Pecq va proclamar la seva autonomia el 9 de gener de 1882, per tal d'iniciar el 14 de gener de 1882, segons les prctiques del Ritual escocs antic i acceptat, Maria Deraismes, periodista i militant feminista, en qui es fixaven els germans pels seus talents de conferenciant i el seu comproms a favor del reconeixement dels drets de les dones i dels infants.

La seva iniciaci, smbol de tot un aven social, va ser una transgressi pel que fa a les regles de la francmaoneria i dels texts fundadors anglosaxons. Tot i aix, aquesta irreversible evoluci, va obrir la via a la iniciaci femenina i a la igualtat inicitica de l'home i de la dona, en una poca de voluntat d'emancipaci intellectual i social de la dona : la societat tractava llavors la dona adulta com un infant.

Maria Deraismes, ajudada de Georges Martin (francma), metge, senador, conseller general, iniciat el 21 de mar de 1879 a la lgia "Uni i Beneficncia" de la Grande Loge centrale de France i un dels fundadors de la Grande Loge Symbolique cossaise - desprs d'haver iniciat 17 dones el 14 de mar de 1893 - va fundar el 4 d'abril de 1893 una Lgia anomenada Grande Loge symbolique cossaise mixte de France : "Le Droit humain".

s aquesta darrera que va donar a llum, el 1901, lOrdre manic mixt internacional "El Dret hum".

Principis.

Creant Le Droit Humain els seus dos fundadors afirmen la igualtat de l'home i de la dona davant la iniciaci manica. La seva voluntat s igualment de transcendir, ms enll dels fronteres, les tnies, les cultures i les religions.

Des de, Le Droit Humain s'estn sobre tots els continents on treballa per als drets de la dona i de la ciutadana. Implica les federacions, jurisdiccions i lgies pioneres en funci de la importncia del seu desenvolupament als diferents pasos. El seu objectiu s d'acostar i de defensar de manera igual les dues meitats del gnere hum que tenen les mateixes necessitats i els mateixos interessos, tant en la famlia com en la societat. Es tracta per a ell de superar els particularismes, grmens de segregaci, d'exclusi i de barbrie i de lluitar per a la Pau entre les nacions.

El seu domicili social s a Pars, carrer Jules Breton 5, al 13 Districte.

Le Droit Humain s'ha dotat d'una Constituci Internacional afirmant aquests valors. La primera versi va ser promulgada al Congrs Manic internacional de 1920.

Le Droit Humain es distingeix de les altres obedincies maniques franceses per tres especificitats : El carcter mixt, l'internacionalisme i la continutat inicitica dels 33 graus del R.E.A.A.

Constituci de l'Ordre.

Article Primer:

L'Ordre maonnique mixte international "LE DROIT HUMAIN" afirma la igualtat de l'Home i de la Dona. Proclamant "EL DRET HUM", l'Ordre vol que aconsegueixin sobre tota la terra beneficiar-se, d'una manera igual, de la justcia social, en una humanitat organitzada en Societats lliures i fraternals.

Article 2:

Compost de Francmaons, homes i dones fraternalment units, sense distinci d'ordre racial, tnic, filosfic o religis, l'Ordre imposa per atnyer aquest objectiu, un mtode ritual i simblic, grcies a la qual els seus membres edifiquen el seu Temple a la perfecci i a la glria de la Humanitat.

Article 3:

Respectus amb la lacitat, de totes les creences relatives a l'eternitat o a la no-eternitat de la vida espiritual, els seus membres intenten, abans de tot, realitzar sobre la terra i per a tots els humans el mxim desenvolupament moral, intellectual i espiritual, condici primera de la felicitat que s possible a cada individu d'atnyer en una Humanitat fraternalment organitzada.

Article 4:

L'Ordre s constitut pels Maons dels dos sexes que han jurat obedincia a la Constitution internationale du DROIT HUMAIN i es reuneixen en Lgies de tot grau havent rebut la seva Carta del Suprme Conseil Universel Mixte. El poder legislatiu s detingut pel Congrs Manic Internacional, rgan sobir de l'ordre. ...

Article 5:

L'Ordre Manic Mixt Internacional "El Dret Hum" no professa cap dogma. Treballa a la recerca de la Veritat....

Le Suprme Conseil Universel Mixte "Le Droit Humain".

La conservaci dels principis de l'Ordre Manic Mixt Internacional "El Dret Hum" s confiada al Suprem Consell.

 Suprme Conseil Universel Mixte "Le Droit Humain";

Presncia de l'Ordre maonnique mixte international "le Droit humain" al mn.

Les lgies pioneres, jurisdiccions o federacions:

 A l'frica: Marroc, Zaire, Burundi, Rwanda, Senegal, el Congo, Costa d'Ivori, el Camerun, Togo, Nigria, Txad, Mali, Burkina Faso, Guinea, Sud-frica, La Reuni, Madagascar, Maurici.

 A Amrica:Canad, Estats Units, Mxic, Guadalupe, Martinica, Guaiana francesa, Brasil, Argentina, Xile, Colmbia, Paraguai, Per, Uruguai, Venezuela.

 A sia: Lban, Israel ; Austrlia, Nova Calednia, Tahit ,Jap.

 A Europa: Islndia, Finlndia, Dinamarca, Sucia, Noruega, Frana, Blgica, Luxemburg, Gran Bretanya, Sussa, Alemanya, ustria, Itlia, Portugal, Litunia, Estnia, Bulgria, Romania, Repblica Txeca, Polnia, Ucrana, Hongria, Grcia, Xipre.

La Federaci francesa del "Droit humain".

s la primera federaci en nombre d'adherits (ms de 15000).

 Le Droit Humain (France).

La federaci belga del "Droit humain".

s la segona federaci en nombre d'adherits (ms de 6 000).

 Le Droit Humain (Belgique).

Enllaos externs.

 Web de l'Ordre maonnique mixte international "Le Droit Humain";
 Web de la Fdration franaise "Le Droit Humain";
 Les Obdiences Franaises;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344562" title="Sussex" nonfiltered="4722" processed="4704" dbindex="134755">

Regne de Susex;
Comtat de Susex, antic comtat dividit el 1888.
Regi de Susex:
East Sussex;
West Sussex;
Sussex (vaixell), ferry francs que naufrag al canal de la mnega, on mor Enric Granados.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344563" title="T-100" nonfiltered="4723" processed="4705" dbindex="134756">
El T-100 (amb el malnom de Sotka, 'cent') va ser un tanc prototip de doble torreta sovitic, dissenyat al 1938 39, que va deixar enrere el desenvolupament del tanc de Kliment Voroshilov (KV-1). El T-100 va ser dissenyat per ser un tanc super-pesat per l'equip de disseny S.M. Kirov Factory No. 185 OKMO de N. Barykov a Leningrad.

El projecte va ser iniciat per l'Exrcit Roig ja que necessitava substituir el tanc T-35 de cinc torretes basat en l'experincia de combat en la Guerra Civil Espanyola. Una de les llions que va rebre l'Exrcit va ser la necessitat de millorar el blindatge en els tancs pesats i mitjans.

 Referncies .
 Zaloga, Steven J. and James Grandsen (1981). Soviet Heavy Tanks. London: Osprey Publishing. ISBN 0-85045-422-0.
Zaloga, Steven J. and James Grandsen (1984). Soviet Tanks and Combat Vehicles of World War Two. London: Arms and Armour Press. ISBN 0-85368-606-8.
 Zaloga, Steven J. and Peter Sarson (1996). KV-1 & 2 Heavy Tanks 1939 1945.  Oxford: Osprey Publishing.  ISBN 1-85532-496-2.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344565" title="SEAT Len" nonfiltered="4724" processed="4706" dbindex="134757">
El SEAT Len s un autombil de turisme del segment C produt pel fabricant espanyol SEAT des de l'any 1999. El Len abasta dues generacions, que comparteixen plataforma amb altres models del Grup Volkswagen.

El Len s un cinc places amb motor davanter transversal i traccin davantera o a les quatre rodes, disponible nicament amb carrosseria hatchback de cinc portes. Alguns dels seus rivals sn els Citron Xsara/Citron C4, el Ford Focus, l'Honda Civic, els Peugeot 307/Peugeot 308, el Renault Mgane, i els Toyota Corolla/Toyota Auris.

Primera generaci (1999-2005).

La primera generaci del Len va ser llanada al mercat el 1999, construda amb el mateix xasss de la quarta generaci del Volkswagen Golf i de la primera generaci dels Audi A3 i Skoda Octavia. Aquest model s bsicament una variant hatchback de cinc portes de la segona generaci del SEAT Toledo, que era un sedan de quatre portes dissenyat per Giorgetto Giugiaro.

Els motors gasolina eren un 1.4 litres de 75 CV de potncia mxima, un 1.6 litres de 101  105 CV, un 1.8 litres en versiones atmosfriques de 125 CV i amb turbocompressor de 180 CV y 210 CV (ms tard 225 CV), i un 2.8 litres de 204 CV. El gasolina de 2.8 litres es un sis cilindres en V, i la resta quatre cilindres en lnia. El 1.6 litres de 101 CV t dues vlvules per cilindre, el 1.8 litres en t cinc i els motors restants quatre.

L'nic motor Disel era un 1.9 litres de quatre cilindres en lnia, que s'oferia en variant atmosfrica de 68 CV i amb turbocompressor de 90, 100, 110, 130 i 150 CV, totes elles amb injecci directa (amb alimentaci per injector-bomba en les versions de 100, 130 y 150 CV).

El Len incorpor numeroses variants esportives. Entre elles est la versi "FR", que possea el motor Disel de 150 CV o el gasolina de 180 CV; la versi "Cupra", que incorporava el gasolina 2.8 V6; y la "1.8T Cupra R", que tenia el gasolina de 1.8 litres y 225 CV. Algunes de les versions incorporaven tracci a les quatre rodes.

Segona generaci (2005-present).

La segona generaci va ser dissenyada per Walter Da Silva sobre la plataforma de la cinquena generaci del Golf i de la segona generaci dels A3 i Octavia. El Len II es va mostrar com prototip en el Sal de l'Autombil de Ginebra de 2005. Estava equipat amb un motor gasolina turbocomprimit de 2.0 litres de cilindrada i 200CV de potncia mxima i una caixa de canvis automtica de sis marxes i doble embragatge.

Tots els seus motors sn de quatre cilindres en lnia. Els gasolina sn un 1.4 litres atmosfrico de 85CV o amb turbocompressor de 125CV, un 1.6 litres de 102CV, un 1.8 litres de 160CV, i un 2.0 litres en versions atmosfrica de 150CV i amb turbocompressor de 185, 200 i 240CV. Noms el 1.4 litres de 85CV i el 1.6 litres de 105CV manquen d'injecci directa de combustible, i el 1.6 litres de 105CV t dues vlvules per cilindre, contra quatre en la resta dels motors. Va ser a finals de 2007 quan es van incorporar a la gamma de motoritzacions el 1.4 litres TSI de 125CV i el 1.8 litres TSI de 160CV.

Els motors Diesel sn un 1.9 litres de 90 o 105CV i un 2.0 litres amb versions de 136 (desprs 140) i 170CV, tots ells amb turbocompresor i injecci directa amb inyector-bomba. Actualment en dos anys de producci ha superat les 250.000 unitats comercialitzades.

El Len en automobilisme.
La Supercopa Len era un campionat monomarca de turismes, els autombils dels quals derivaven del Len I Cupra R. El 2005, el Len II Super 2000 va comenar a competir de manera oficial en el Campionat Mundial de Turismes, i ms tard en el Campionat Britnic de Turismes i en el Campionat Itali de Superturismes. El Len Super 2000 existeix tant amb un motor gasolina de 265CV com amb un motor Diesel de 285CV. En la Supercopa Len, una variant de ms de 300CV del Len II va comenar a utilitzar-se des de l'any 2006.

 Enllaos externs .

Comunidad de parla hispana relacionada amb el mn del SEAT Len;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344566" title="SEAT Fura" nonfiltered="4725" processed="4707" dbindex="134758">

El SEAT Fura s un autombil del segment B produt pel fabricant espanyol SEAT entre els anys 1981 i 1986. En realitat s una remodelaci del Seat 127, duta a terme desprs de la fi de la llicncia atorgada per FIAT. Els principals canvis externs sn una calandra major que inclou les llums, i unes ptiques del darrere de nou disseny.

Desprs de l'aparici del Seat Ibiza, la ra de ser d'aquest vehicle va desaparixer, car es tractava tan noms de cobrir un forat de mercat amb un vehicle superior a l'obsolet Seat 127 fins a l'aparici del seu substitut.

A la versi amb el motor de 903 cc que va constituir el gruix de les vendes, s'hi va afegir la versi Crono, dotada amb el conegut motor de 1.438 cc, que va passar a convertir-se en la versi esportiva, amb una efectivitat destacable.

 Enllaos externs .
Anlisi del Fura Crono a www.pieldetoro.net;
Anlisi del Fura Crono Abarth a www.pieldetoro.net;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344567" title="Dokuwiki" nonfiltered="4726" processed="4708" dbindex="134759">


DokuWiki s un programa per a la gesti de llocs webs collaboratius de tipus wiki, escrit en el llenguatge de programaci PHP i distribut en codi obert sota la llicncia  GPL. Est pensat per utilitzar-se per a grups de desenvolupadors en general i petites companyies. La seva sintaxi s semblant a la de  MediaWiki, encara que a diferncia d'aquest programa, la informaci es desa en fitxers de text plans, pel que no requereix l's d'una base dades. Andreas Ghr a juny del 2004 va crear aquest programa.

 Caracterstiques .

Les principals caracterstiques d'aquest programes, en destaquen:

 Gesti d'espais per continguts (namespaces) que permeten l'emmagetzament dels documents.
 Suport per imatges i altres continguts multimdia.
 Index de continguts automatitzats.
 Control de versions. ;
 Corrector ortogrfic opcional.
 Interfcie traduda a mltiples idiomes, incloent-hi el catal.
 Possibilitat d'utilitzar plantilles de disseny.
 Disponilibitat de complements (plugins) per estendre la funcionalitat.
 Control de bloquejos per a solucionar problemes de concurrncia.
 Gesti de usuaris/es.
 Cerca de text.

 Caracterstiques tcniques .

 No necessita una base de dades. s possible accedir directament a les pgines del web des del sistema de fitxers.
 Suport de carcters internacionals en el continguts i les adreces web (URL).
 Codificaci del text UTF-8;
 Gesti d'usuaris propis o integrada amb LDAP, mySQL, Postgres amb nivells de permisos mitjanant control de llistes d'accs ACL.
 Catxe de pgines. Dokuwiki emmagatzem temporalment el resultar de convertit una pgina original a HTML per a millor l'eficacia.

 Requisits per a l'installaci .

 Servidor de pgines WEB amb suport de PHP: preferentment Apache encara que s'admeten altres alternatives.
 PHP versi 4.3.3 o superior. Es recomana 4.3.10 o superior. Tamb esta suportat el PHP 5 .
 Es recomanar disposar de les extensions grfiques GD2 incloses en determines versions de PHP.;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 Dokuwiki on a stick;
 Descrregues;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344568" title="Muhammad Siad Hersi, lies Morgan" nonfiltered="4727" processed="4709" dbindex="134760">
Muhammad Siad Hersi, lies Morgan (o Mohammed Siad Hersi, lies Morgan, en somali Maxamed Siciid Xirsi Moorgan)  fou un militar somali, gendre del president Siad Barre, que fou ministre de defensa de Somlia. Fou acusat d'atrocitats durant el regim de Barre i la guerra civil del 1989 al 1991, i a la campanya del 1992 a Somlia del sud-oest. Era membre del sun clan abdirahim, del clan majeerteen dels darod.

 Biografia .

Siad Hersi va fer estudis militars a Itlia i Estats Units. Com a coronel fou comandant del sector de Mogadiscio on estaven estacionades les unitats d' lite, a l'entorn del 1980  i desprs comandant del Boines Vermelles, la nitat formada al servei del rgim i responsable de la surpressi de la revolta dels majeerteen del Front  Democrtic de Salvaci de Somlia el 1982, amb repressi sobre tot el clan. Ja general del 1986 al 1988 fou comandant del 26 districte militar (Somalilndia) i el setembre de 1990 fou nomenat ministre de defensa i vicepresident. El 1988 va dirigir la repressi de la revolta del Moviment Nacional Somali i se li va donar el nom de "Carnicer d'Hargeisa"  

Desprs de la caiguda del govern el 26 de gener de 1991 Mohammed Said Hersi i Siad Barre van fugir de Mogadiscio cap al sud-oest, a Gabarharrey i Gedo, on van reagrupar l'exrcit. Junt a Maslah Barre, fill de Siad Barre, va anar a Kenya per comprar armes als mercats negres. Les forces lleials a Barre, majoritriament del clan marehan i les restes de l'exrcit lleial, van formar el Front Nacional Somali (FNS) del que Morgan va esdevenir el president. L'abril de 1991 i l'abril de 1992 el Front va intentar recuperar Mogadiscio sense xit. L'abril del 1991 Siad Barre va fugir a Kenya  i Morgan va restar a Bardera i va ocupar Baidoa en poder del Moviment democrtic Somali (rahanweyn) l'estiu del 1991. El MSD es va dividir en dos faccions i una d'elles es va aliar als hawiye de Muhammad Fara Hassan, lies Aydid (i de Mohammed Ali Mahdi, autoproclamat president, i enfrontat al anterior) organitzats en el Congrs de la Somlia Unificada; a partir del 1992 els partidaris de Barre dirigit per Morgan van cremar collites i pobles, van saquejar i matar gent i van desestructurar l'economia i es va produir una epidmia de fam que va matar tres-centes mil persones. 

Contra les forces de Morgan, a les que el MDS no podia combatre, va venir la milcia d'Aydid, aliada a una facci del MDS rahanweyn (l'altra estava aliada la facci de Mahdi); la milcia va actuar com a pas ocupat i va destruir Baidoa que va canviar varies vegades de mans. Morgan es va haver de retirar cap a la zona de la frontera amb Kenya. En el s de la milcia ogadeni del Moviment Patritic Somali (MPS) formada per antics militars ogadenis que havien trencat amb Barre, un sector dirigit pel general Aden Abdullahi Nur, lies Gabiyow, antic ministre de defensa destitut per Siad Barre, es va aixecar contra el lder coronel Jess. Gabiyow i Jess van esdevenir enemics i el primer es va acostar a Morgan del Front Nacional Somali. Els partidaris de Barre van proclamar que el Moviment Patritic Somali seria el representant de tots els clans del grup darod al sud i molts darods lleials a Barre (majeerteens, dhulbahantes i warsangelis) van ingressar al moviment, diluint el gran pes inicial del subclan ogadeni.  Ahmed Omar Jess preparava un congres del moviment a Kishimayu quant es va assabentar de qu els oficials lleials a Barre planejaven una reuni all del anomenat 21 Comit (5 de gener de 1992). El Congrs que Jess volia celebrar  no es va poder fer doncs Gabyow i Morgan, en uni, van atacar Kismaayu. Jess va resistir i va formar un nou Moviment Patritic Somali amb els originals dirigents ogadenis i va buscar renovar l'aliana amb el general Aydid

Amb l'arribada de les forces de l'ONU, el Congres de la Somlia Unificada (facci d'Aydid), del sub clan habar gedir dels hawiye, i el Moviment Patritic Somali (MPS) de Jess, del subclan ogadeni dels darod, es van unir (junt amb la facci de Mohamed Nur Aliyou del Moviment Democrtic de Somlia, i els dir del Moviment Nacional Somali del Sud) en una reuni feta a Bardera i van formar l'Aliana Nacional Somali.

El General Gabyow (un ogadeni) i el general Morgan va organitzar als membres no ogadenis del MPS amb Gabyow com President deixant a Morgan (cap del Front Nacional Somali) com a comandant de les milcies sobre el terreny. El primer es va establir a Nairobi dedicat a la poltica i el segon va restar al camp de batalla. L'organitzaci estava formada per membres dels subclans o clans del grup darod: dartire, abasguul, aurtoble, majeerteens, warsangelis i dhulbahantes, amb alguns ogadenis (com el general Gabyow). Com que els tres darrers grups eren descendents d'Harti foren coneguts com els hartis (hartis del sud, per diferenciar-los dels del nord, que actualment son menys que els que viuen al sud). Jess va exercir algunes represlies contra civils hartis a Kismaayu i rodalies. Amb suposat ajut de Kenya (que va fer ulls clucs a la violaci del embargament d'armes establert pel consell de seguretat de l'ONU) Morgan, amb les forces del Front Nacional Somali, va reocupar la regi de Gedo i l'octubre de 1992 la ciutat de Bardera on va exercir represlies contra els que havien donat suport a Aydid.


A finals del 1992 les forces de la UNITAF dirigides pels Estats Units van bloquejar l'ofensiva de Morgan vers Baidoa. El general es va replegar cap a les rodalies de Kismaayu i a les zones fronteres amb Kenya. El gener de 1993 Morgan va atacar a les forces del Moviment Patritic Somali de Jess (part de l'Aliana Nacional Somali) prop de Kismaayu, amb soldats del Front Nacional de Somlia (el moviment propi de Morgan, basat en el subclan marehan dels darod) i del seu aliat el Moviment Patritic de Somlia-Gabiyow (clans harti). Els americans (amb la cooperaci de les forces belgues) van utilitzar helicpters per atacar a Morgan (25 de gener de 1993) i evitar el seu atac a Kishimayu on el coronel Jess cooperava amb l'UNITAF i havia concentrar els seus milicians i armes en camps controlats, i en canvi Morgan no ho havia fet.

El 8 de gener de 1993 fou firmant del acord preparatori sobre reconciliaci nacional, patrocinat per l'ONU, i el 27 de mar de 1993 de l'acord d'Addis Abeba, que no van evitar la continuaci de la lluita . 

Desprs de la derrota americana a la primera batalla de Mogadiscio, el desembre de 1993, Morgan, que s'havia rearmat aprofitant la fixaci de l'ONU per Aydid, va entrar a Kismaayo, on va esperar tranquillament la sortida dels soldats de pau belgues estacionats a la ciutat.  Des el 3 de mar de 1995 quan va sortir el darrer soldat de l'ONU, Morgan va dominar la major part del Jubaland sense oposici (hi operaven tamb Siyad Hussein, el coronel Omar Jess, i Ahmed Hashi per evitava els enfrontaments amb les milcies d'aquestos).

Quan el Front Nacional Somali es va dividir en faccions per clans (marehans per una part, i altres enfront)
Morgan va perdre la presidncia, i es va integrar plenament al Moviment Patritic Somali de Gabiyow del que va arribar a vicepresident a ms de ser el cap militar. 

Morgan va governar amb certa tranquillitat del 1995 al 1998. El 3 de setembre de 1998 Morgan va anunciar que pretenia establir una regi autnoma de Jubaland amb centre a Kismaayu, i es va pronunciar per una federaci o confederaci que preservs la unitat sagrada de Somlia, confederaci a la que hauria d'unir-se la Repblica de Somalilndia. El procs d'aprofundiment de l'autonomia no va avanar degut a les diferencies entre els clans darods (majeerteen, harti, marehan i facaye) amb els guri (indgenes) i els galti (emigrants forasters)

El novembre de 1998 les milcies d' Husayn Aydid Jr. (cap de la Aliana Nacional Somali successor del seu pare mort el 1996) van ocupar temporalment Kismaayo per al mateix temps, el 5 de novembre de 1998 l'ERR (Exrcit de Resistncia Rahaweyn) va capturar el districte de Waajid (sud-oest de Somlia, a la regi de Bakool) que estava en mans de Husayn Aydid, i altres grups van atacar posicions d'Aydid, i aquest atacs van permetre a Morgan recuperar la ciutat. Morgan va cooperar en aquest temps amb els seus antics enemics majerteen del Front Democrtic de Salvaci de Somlia (FDSS).

Morgan fou expulsat de Kismaayu l'11 de juny de 1999 per les Forces Aliades Somalis dirigides per Ahmed Warsame, forces formades principalment pels clans ogadeni (Moviment Patritic Somali de Jess) i habar gedir (Aliana Nacional Somali) aliades ara al Front Democrtic de Salvaci de Somlia (majeerteen). Les forces Aliades Somalis van governar una part de Jubaland en el segents mesos.

El Moviment Patritic Somali de Jess, el Front Democrtic de Salvaci de Somlia, i grups de l'Aliana Nacional Somali es van unir en un nou grup anomenat Aliana de la Vall del Juba (Isbahaysiga Dooxada Jubba), nom adoptat el 18 de juny de 2001, creant un govern regional. El 6 d'agost del 2001 aquesta fora va conquerir Jilib que estava en mans del Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia (abans Aliana Nacional Somali) de Hussein Mohammed Farah Aydid jr., i s'oposava al GNT. En absncia de les forces militars de Kismaayo, del 6 al 7 d'agost del 2001 Morgan va recuperar la ciutat per en fou expulsat altre cop i va retornar a la seva base de Bulo Haji. Un altra atac el maig del 2004 fou tamb rebutjat. Morgan dominava part de la regi per no la capital i rodalies. 

Entre el 2002 i el 2004 va participar a la conferncia de pau i reconciliaci de Nairobi que va establir (2004) el Govern Federal de Transici. El setembre del 2004 Morgan es va retirar de l'acord i va atacar Kismaayo. L'IGAD va decidir imposar sancions a Morgan per la seva retirada, i desprs d'uns dies de combats prop de la ciutat, Morgan fou convenut de retornar al procs de pau. Encara que no fou nomenat membre del parlament va restar fidel. Fou considerat un exemple d'impunitat dels crims de guerra i violacions dels drets humans . El maig del 2005 Morgan va sortir de Nairobi per visitar a la seva milcia a Somlia i va conversar amb representants dels Congrs de la Somlia Unificada-Aliana Nacional Somali amb els que s'havia enfrontat anys abans
. Va estar a Mogadiscio d'eon va sortir durant les lluites contra la Uni de Corts Islmiques de Somlia (febrer a juny del 2006). En aquest moment la seva milcia eren menys de mil homes (Morgan havia arribar a dirigir 54000 soldats quan fou ministre de defensa el 1990-1991). La seva milicia es va establir a Gode, Ogaden, sota protecci etop. 

La famlia de Morgan viu als Estats Units.

 Crims de guerra .

Mohammed Said Hersi "Morgan" s considerat un criminal de guerra en molts llocs. Andrew Robathan, parlamentari britnic, va declarar el febrer del 2004 que era considerat generalment com a responsable de la matana d'Hargeisa . Un document independent del professor Kenneth Menkhaus de l'Alt Comissariat de l'ONU pels Refugiats (UNHCR) datat a l'agost del 2003 l'acusava directament i considerava que era un candidat a ser acusat en el futur de crims de guerra . No obstant cap crrec s'ha presentat contra ell per una cort internacional

Notes.


Enllaos externs.
 BBC News Informaci sobre Hersi Morgan (2002);
 BBC News Informaci sobre Hersi Morgan (2004);
 The Butchers of Majertenia, Hargeisa Politically isolated O. M. Nur , Toronto, Canada;
 Justice for the Atrocities of the 1980s: The Responsibility of Politicians and Political Parties, Rakiya A. Omaar ;
 Waltzing With Warlords; Will the West Make Martyrs of Thugs in Somalia? Washington Post, Jennifer Parmelee, 1993;
 IRIN WebSpecial: A Decent Burial - Somalis yearn for justice UN Office for the Coordination of Humanitarian Affairs, 2001;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344577" title="Jos Luis Arrieta Lujiambo" nonfiltered="4728" processed="4710" dbindex="134761">

Jos Luis Arrieta Lujambio (Sant Sebasti, 15 de juny del 1971) s un ciclista professional espanyol.

Palmars. 
2002
 Etapa 1 de la Volta a Astries;

2006
 Etapa 19 de la Volta a Espanya;

Resultats al Tour de Frana.
1996. 32 de la classificaci general;
1997. 75 de la classificaci general;
1999. 46 de la classificaci general ;
2000. 57 de la classificaci general;
2005. 74 de la classificaci general;
2006. 28 de la classificaci general;
2007. 52 de la classificaci general;
2008. 72 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1993. 105 de la classificaci general;
1994. 49 de la classificaci general;
1995. 64 de la classificaci general;
1999. 34 de la classificaci general;
2001. 29 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
2000. 103 de la classificaci general;
2003. 106 de la classificaci general;
2004. 28 de la classificaci general;
2006. 44 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
2007. 59 de la classificaci general;
2008. 55 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Jos Luis Arrieta a www.sitiodeciclismo.net;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344579" title="Sylvain Calzati" nonfiltered="4729" processed="4711" dbindex="134762">

Sylvain Calzati (Li, 1 de juliol del 1979) s un ciclista professional francs.

Palmars. 
2004;
 1r del Tour de l'Avenir;
2006;
 1r al Critrium de Lisieux;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
2004. 71 de la classificaci general;
2005. Abandona (8a etapa);
2006. 34 de la classificaci general. Vencedor de la vuitena etapa;
2007. Abandona (11a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
2006. 79 de la classificaci general;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344585" title="Bndicut daurat" nonfiltered="4730" processed="4712" dbindex="134763">

El bndicut daurat (Isoodon auratus) s una espcie de bndicut provinent del nord d'Austrlia. s de llarg el ms petit del gnere Isoodon, fent una mica ms de la meitat de la mida dels seus parents, el bndicut bru septentrional (I. macrourus) i el bndicut bru meridional (I. obesulus).

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344588" title="BMW Z4" nonfiltered="4731" processed="4713" dbindex="134764">

El BMW Z4 s un autombil esportiu produt pel fabricant alemany BMW, successor del BMW Z3. Va Ser llanat al mercat a la tardor de 2002 i la seua producci es va iniciar en el 2003.

Est disponible en carrosseries cup i descapotable, amb un motor de gasolina quatre cilindres en lnia de 2.0 litres de cilindrada i 150 CV de potncia mxima, o sis cilindres de 2.2 litres i 170 CV, 2.5 litres i 192 CV, i 3.0 litres i 265 CV, tots ells amb injecci de combustible. Existeix amb caixes del canvi manuals i automtiques de cinc i sis velocitats.

Possiblement isca una versi en 2009 de 306 CV usant el motor de 6 cilindres en lina bi-turbo del 135i i el 335i , i altra amb un motor V8 de l'M3 solament per a la variant Z4 M.

Les seues carrosseria cup t el codi I86 i I85 al Convertible.


Enllaos externs.
 Lloc oficial de BMW;
 Km77.com BMW Z4;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344589" title="Bndicut bru septentrional" nonfiltered="4732" processed="4714" dbindex="134765">

El bndicut bru septentrional (Isoodon macrourus) s una espcie de bndicut que noms viu a les costes septentrional i oriental d'Austrlia, aix com algunes illes properes, principalment Papua Nova Guinea. Tanmateix, no viu pas a l'interior del continent australi, on l'ambient s extremament calors i poc acollidor per la majoria d'organismes.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344592" title="Bndicut bru meridional" nonfiltered="4733" processed="4715" dbindex="134766">

El bndicut bru meridional (Isoodon obesulus), tamb conegut com a Quenda en la llengua local dels Noongar, s un bndicut que viu principalment al sud d'Austrlia. Presenta un cert grau de dimorfisme sexual, fent que les femelles siguin un xic ms petites que els mascles.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344596" title="Escut de la Vall de Gallinera" nonfiltered="4734" processed="4716" dbindex="134767">


L'escut oficial de la Vall de Gallinera t el segent blasonament:

Escut partit. 1r de gules, un castell d'argent, terrassat del mateix, dessobre un minvant d'argent, somat d'una creu llatina d'or; 2n d'or, un bou passant de gules, terrassat de sinople. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Resoluci de l'11 de mar de 1986, de la conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 369, del 28 d'abril de 1986.

S'hi representa el castell de Gallinera, que va donar nom a la vall, amb la mitja lluna i la creu en allusi a les etapes histriques musulmana i cristiana per les quals ha passat el municipi. La segona partici sn les armes dels Borja, ducs de Gandia i antics senyors de la vall.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344601" title="BMW Z3" nonfiltered="4735" processed="4717" dbindex="134768">

El BMW Z3 s un autombil esportiu produt pel fabricant alemany BMW entre els anys 1996 i 2002. Alguns dels seus rivals principals sn els alemanys Audi TT, Mercedes-Benz/ Classe SLK, Porsche Boxster i Porsche Cayman, i els japonesos Mazda MX-5 i Nissan 350Z. s el primer model de BMW ensamblat als Estats Units, ms precisament en Spartanburg, a Carolina del Sud. El Z3 va ser substitut pel BMW Z4 a finals de 2002 en el Sal de l'Autombil de Pars.



Enllaos externs.
 Lloc oficial de BMW a Europa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344605" title="Investigaci animal" nonfiltered="4736" processed="4718" dbindex="134769">

La investigaci animal s l's d'animals no humans en experiments cientfics. Es calcula que cada any s'utilitzen entre 50 i 100 milions d'animals vertebrats (des de peixos zebra fins a primats no humans). Tot i que s'utilitzen nombres molt ms grans d'invertebrats i que l's de mosques i cucs com a organismes model s molt important, els experiments sobre invertebrats prcticament no estan regulats i no se'ls inclou en les estadstiques. La majoria d'animals sn sacrificats desprs de fer-los servir en un experiment. L'origen dels animals de laboratori varia entre pasos i espcies; mentre que la majoria d'animals sn criats expressament, d'altres poden ser capturats de la natura o subministrats per venedors que els obtenen de subhastes en refugis.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344609" title="Ali Muhammad Ghedi" nonfiltered="4737" processed="4719" dbindex="134770">
Ali Muhammad Ghedi o Ali Mohammed Ghedi o Mohammed Ali Ghedi (somali: Cali Maxamed  Geedi}}) (nascut a Mogadiscio el 1951)  fou primer ministre de Somlia al Govern Federal de Transici del 2004 al 2007. Pertany al subclan abgaal dels hawiye, per desprs del divorci de la seva mare for criat per la seva madrastra Hawa dins el clan habar gedir tamb sub clan dels hawiye. 

 Biografia .

El seu pare era membre de l'exrcit somali i era coronel del Servei Nacional de Seguretat en temps de Siad Barre. Als anys 70 va fer el servei militar i va estudiar a l'escola Jamal Abdul Masic Allah  de Mogadiscio (1974) i a la escola de veterinria de la mateixa capital on es va graduar el 1978. Va estudiar de manera brillant a Itlia, acabant a la universitat de Pisa (1979-1981) on va fer un doctorat. Va retornar a Somlia i va treballar a l'escola de veterinria de la que va arribar a cap, crrec que exercia el gener del 1991 quan va caure el rgim de Barre. 

Va tenir poca activitat poltica en els anys de guerra encara que sembla que va participar en algunes conferencies. 

El 3 de novembre del 2004 fou nomenat com a primer ministre del Govern Federal de Transici pel president Abdullahi Yusuf Ahmed. Va anar a Mogadiscio on va patir un atemptat i es va traslladar a Nairobi. El juliol del 2005 es va traslladar a Jowhar. El febrer del 2006 es va traslladar a Baidoa, i el mar del 2006 va comenar una forta lluita entre l'Aliana per la Restauraci de la Pau i Contra el Terrorisme, aliana formada pels senyors de la guerra a Mogadiscio, i la Uni de Corts Islmiques de Somlia. Els islamistes van aconseguir diverses victries  fins que el dia 5 les corts van entrar a la capital (segona batalla de Mogadiscio). Ghedi va demanar als senyors de la guerra parar els combats (quatre dels senyors eren membres del seu govern) per no fou escoltat, i Ghedi els va destituir com a parlamentaris: Mohamed Afrah Qanyare ministre de Seguretat Nacional (del Congrs de la Somlia Unificada), Musa Sudi Yalahow Ministre de Comer, del Congrs de la Somlia Unificada-Aliana de Salvaci de Somlia faccio Yalahow, Issa Botan Alin, ministre de rehabilitaci de milicians, del Congrs de la Somlia Unificada-Pau i Seguretat; i Omar Muhamoud Finnish del Congrs de la Somlia Unificada-Aliana de Salvaci de Somlia faccio Finnish.

El desembre de 2006 les forces etops van derrotar a la Uni de Corts Islmiques de Somlia que va evacuar Mogadiscio el dia 28 de desembre. Els etops van entrar a la capital el dia 29 sense oposici acompanyats entre d'altres per Ghedi, Hussein lies Aydid junior i altres. Ghedi fou entusisticament rebut a la capital, per no aix els etops.. El 1 de gener del 2007 els senyors de la guerra van comenar a retornar a la capital on se'ls va ordenar el desarmament . Ghedi va declarar la llei marcial per tres mesos i va fer un a crida a l'establiment de institucions judicials.   

Fou objecte d'un atemptat suicida el 3 de juny de 2007, per part del Moviment de la Joventut Mujahideen. 

El 29 d'octubre del 2007 va anunicar la seva dimissi per diferencies amb el president  Abdullahi Yusuf Ahmed.. Va restar com a membre del parlament i a comenaments de gener de 2008 va anunciar que es presentaria a l'elecci presidencial del 2009.. Com a nou primer ministre fou nomenat Salim Aliyow Ibrow

Notes.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344610" title="Escut de la Vall de Laguar" nonfiltered="4738" processed="4720" dbindex="134771">


L'escut oficial de la Vall de Laguar t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat i migpartit. El primer quarter, truncat ondat d'argent i de sinople, i carregat el segon de tres alqueries d argent, maonades i aclarides de sable. Al segon quarter, en camp d'or, un bou passant de gules, terrassat de sinople, amb bordura de gules amb vuit feixos d or. Al tercer quarter, un faixat d or i de sable en sis peces. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 18 de gener de 1999, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.444, de l 1 de mar de 1999.

S'hi representen les antigues alqueries musulmanes que van donar lloc als tres pobles actuals que conformen el municipi: Benimaurell, Campell i Fleix. A sota, les armes dels Borja, ducs de Gandia i senyors de la vall.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344613" title="Bouvaincourt-sur-Bresle" nonfiltered="4739" processed="4721" dbindex="134772">

Bouvaincourt-sur-Bresle s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 694 habitants.

Situaci.
Bouvaincourt-sur-Bresle s troba a l'oest del Somme, a pocs quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Bouvaincourt-sur-Bresle forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Claude Bardoux (2008-2014).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Bouvaincourt-sur-Bresle al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Bouvaincourt-sur-Bresle;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344616" title="Buigny-ls-Gamaches" nonfiltered="4740" processed="4722" dbindex="134773">

Buigny-ls-Gamaches s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 403 habitants.

Situaci.
Buigny-ls-Gamaches s troba a l'oest del Somme, a pocs quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Buigny-ls-Gamaches forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Dany Cahon (2008-2014).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Buigny-ls-Gamaches al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Buigny-ls-Gamaches;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344618" title="Jen" nonfiltered="4741" processed="4723" dbindex="134774">
Jen ("Heus ac") s una publicaci humorstica i satrica catalana en esperanto fundada el 1909 pel dibuixant Feliu Elias "Apa" i el periodista Frederic Pujul i Valls. Fou una una mena d'edici en esperanto de la revista Papitu, dirigida per Apa, amb la mateixa presentaci i de la qual reproduda els dibuixos. Se n van publicar dotze nmeros entre juny de 1909 i maig de 1910, i fou una de les moltes activitats en esperanto que esclataren al voltant del 5 Congrs Universal d'Esperanto celebrat a Barcelona el setembre de 1909. Quant al contingut, destaca l'adaptaci molt viva dels acudits al context esperantista del moment i l's de la fraseologia de l'esperanto, que en aquell temps s'estava en ple procs de formaci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344621" title="Galta" nonfiltered="4742" processed="4724" dbindex="134775">

Les galtes (en llat: buccae) constitueixen la part de la cara situada a sota els ulls i entre el nas i l'orella esquerra o dreta.

s carnosa en els humans i altres mamfers. La pell s suportada pel ment i les mandbules, formant la paret lateral de la boca humana, i tocant de manera visible el pmul a sota els ulls.

En els vertebrats, hi ha marques a la zona de les galtes ("ratlles o taques malars"), en especial just a sota de l'ull, que sovint sn tils com a caracterstiques distintives per distingir espcies o individus.
 
En els humans, aquesta regi est innervada pel nervi bucal.

L'interior de la galta (que forma part de la cavitat oral) est coberta amb una membrana mucosa. s el lloc ms habitual d'on s'extreu una mostra d'ADN per mitj d'un escovill de cot.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344625" title="Illa Santa Cruz" nonfiltered="4743" processed="4725" dbindex="134776">

L'Illa Santa Cruz s l'illa ms gran el territori de la qual s una propietat privada dels Estats Units. L'illa, situada davant la costa de Califrnia i al comtat de Santa Barbara, mesura 35 km de llarg i entre 3 i 10 d'ample. s una de les illes septentrionals de les illes de Santa Brbara, i la ms gran, amb 245,42 km de superfcie.

Enllaos externs.
 Fundaci Santa Cruz Island ;
 Santa Cruz Island Channel Islands National Park  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344627" title="Escut d'Algar de Palncia" nonfiltered="4744" processed="4726" dbindex="134777">


L'escut oficial d Algar de Palncia t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit i migtruncat. Al primer quarter, d atzur, una cova d'or sobremuntada d una torre d or maonada i aclarida de sable. Al segon quarter, de gules, una creu d'argent. Al tercer quarter, quatre pals de gules en camp. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 26 de febrer de 2003, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.463, del 20 de mar de 2003.

La torre rab (seu actual de l'Ajuntament) s l'element ms caracterstic de la localitat; la cova s un senyal parlant: al-Ghar vol dir 'la cova' en rab. Al costat, la creu i els quatre pals sn les armes de l orde de la Merc, que tingu la jurisdicci sobre el poble; l'esglsia parroquial est dedicada tamb a la Mare de Du de la Merc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344629" title="Lnia evolutiva d'Oddish" nonfiltered="4745" processed="4727" dbindex="134778">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Oddish, Gloom, Vileplume i Bellossom.

Oddish.

Oddish s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i ver i evoluciona en Gloom.





Gloom.

Gloom s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i ver i evoluciona d'Oddish. Evoluciona en Vileplume o Bellossom.





Vileplume.

Vileplume s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i ver i evoluciona de Gloom.





Bellossom.

Bellossom s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona de Gloom.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344630" title="Lnia evolutiva de Paras" nonfiltered="4746" processed="4728" dbindex="134779">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Paras i Parasect.

Paras.

Paras s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i planta. Evoluciona en Parasect.





Parasect.

Parasect s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i planta. Evoluciona de Paras.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344631" title="Nicolas-Jean Rouppe" nonfiltered="4747" processed="4729" dbindex="134780">


Nicolas Jean Rouppe (Rotterdam, 17 abril de 1769 - Brusselles, 3 agost de 1838) fou un poltic belga de tendncia liberal. s el primer batlle de Brusselles de la Blgica independent.

Sotsdiaca de l'ordre dels Carmelites, abandona la religi a l'endem de la batalla de Jemappes (1794). En efecte, aquell any, produeix un escndol trencant el crucifix que es trobava a l'entrada de l'ajuntament de Louvain. El 21 de gener de 1797, en tant que comissari del departament de Dyle, celebra l'aniversari de l'execuci de Llus XVI. El 21 de juliol de 1803, acull Napole Bonaparte al castell de Laeken. De 1830 a 1838, s batlle de Brusselles. s igualment escollit membre del Congrs nacional i desprs diputat. En tant que batlle, el 21 de juliol de 1831, acull Leopold I al mateix castell de Laeken. El 1834, durant els aixecaments que esclaten a Brusselles en resposta a la publicaci de la llista dels donants per al rescat dels bns belgues de Guillaume I dels Pasos Baixos, la seva policia s incapa de restablir l'ordre i ha d'apellar a l'ajut del govern. Participa cap a la mateixa poca en la creaci de la Universitat Lliure de Brusselles. Mor el 1838 i s inhumat al cementiri de Laeken.

La plaa Rouppe a Brusselles porta el seu nom.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344632" title="Casa Josep Ferrer i Torralbas" nonfiltered="4748" processed="4730" dbindex="134781">

La Casa Josep Ferrer i Torralbas  s un edifici d'estil eclctic de la garrafenca vila de Sitges, al carrer de Santiago Rusiol 33. Va ser bastit al 1900 per l'arquitecte Gaiet Bugas i Monrav.

Es tracta d'un edifici unifamiliar de planta baixa, pis i golfes construt en estil neogtic angls i enretirat de la lnia del carrer per un jard, trets que li donen un estil caracterstic. La construcci est formada per un cos central i dos de laterals, una mica ms avanats; el central, fora interessant, est marcat a la planta baixa per un arc escarser que sustenta una terrassa tancada per una barana ornamentada amb rombes quadrifolis d'estil gtic. L'edifici presenta altres caracterstiques medievalitzants, com els trenca-aiges de les finestres del primer pis. Originalment envoltat per un gran jard, en l'actualitat noms conserva la franja que el separa del carrer.

La casa va ser una comanda de Josep Ferrer i Torralbas (1848-1919), un sitget que s'establ a Santiago de Cuba i es dedic al negoci de les mines. A Catalunya va ser un dels socis fundacionals del "Vichy Cataln" . El seu germ Cstul Ferrer tamb emigr a Cuba on, a ms dedicar-se al comer i a la mineria, ocup diversos crrecs pblics i militars.

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;

 Notes .


 Enllaos .
 Fitxa;
 Fundaci del "Vichy Cataln";





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344636" title="Charles-Alexandre de Lorraine" nonfiltered="4749" processed="4731" dbindex="134782">







Charles-Alexandre de Lorraine (Lunville, 12 desembre de 1712 - castell de Tervuren, prop de Brusselles, 4 juliol de 1780, inhumat el 10 a la Catedral de Brusselles), fou governador general dels Pasos Baixos austracs (1741-1780), Gran Mestre de l'Orde Teutnic (1761-1780) i cavaller de l'Orde del Tois d'Or. 

Era el dotz infant de Leopold I, duc de Lorraine i de Bar, i d'Elisabet Carlota d'Orleans.

Era el cunyat de l'emperadriu Maria Teresa I d'ustria a doble ttol ja que era alhora el germ del seu marit l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermnic i el marit de la seva germana l'arxiduquessa Marie-Anne d'ustria (1718-1744) amb qui s'havia casat a Viena el 7 de gener de 1744. Va ser fet mariscal d'ustria el 1740.

L'abril de 1741, va ser nomenat com a successor dels Pasos Baixos de la majordoma general, l'arxiduquessa Marie-lisabeth, i li va succeir efectivament l'agost. Tanmateix, en base a la Guerra de Successi d'ustria, no va poder arribar al seu lloc als Pasos Baixos fins al 1744.

Durant la Guerra de Successi d'ustria, va ser un dels principals comandants austracs.

Va fer la seva entrada a Brusselles, en companyia de la seva esposa, el 26 de mar d'aquest any. Dos mesos ms tard, reprenia el comandament dels exrcits del Rin, deixant la seva esposa sola als Pasos Baixos. Desprs de la defunci d'aquesta l'ocupaci francesa (1745-1748) van impedir la seva tornada als Pasos Baixos. Fins que va poder realment comenar el seu govern amb aquesta ordre de l'Emperadriu el 24 d'abril de 1749 : "Sigueu el primer gall del pas". 

Durant la Guerra dels Set Anys, va manar de nou els exrcits austracs a la batalla de Praga on va ser derrotat. Desprs, d'una victria contra un exrcit prussi a Breslau el 1757, va ser escombrat per Frederic el Gran a la batalla de Leuthen.

Va ser certament el ms popular dels governadors generals dels Pasos Baixos austracs. En mostra d'all, una esttua a la seva efgie va ser alada el 1775 a Brusselles sobre la nova plaa de Lorraine. Aquesta esttua va ser finanada pels Estats de Brabant. Sense trair els interessos de la corona imperial, va aconseguir defensar els Pasos Baixos, i fer-ne respectar els privilegis. Va fomentar de manera simultnia el progrs de les Llums i el desenvolupament econmic, patrocinant empreses tals com la creaci de lAcadmie thrsienne de Bruxelles (1772) o diverses experincies tcniques i industrials al seu castell de Tervuren. De manera successiva, el marqus de Botta-Adorno (1749-1753), el comte de Cobenzl (1753-1770) i el prncep de Starhemberg (1770-1780) el van secundar en tant que ministres plenipotenciaris. Va tenir amb el segon relacionsa vegades tenses.

El seu escut d'armes figura a l'esglsia de Notre-Dame de Bon Secours de Bruxelles i al chteau de Heuchlingen (Baden-Wurtemberg), propietat de l'orde Teutnic, que havia renovat.

A la seva mort, el seu nebot, l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermnic, que detestava la seva aparent desimboltura, va designar per succeir-lo el duc Albert de Saxe-Teschen i l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344637" title="Cstul Ferrer i Torralbas" nonfiltered="4750" processed="4732" dbindex="134783">
Cstul Ferrer i Torralbas (Sitges, 1833   Barcelona, 1913 va ser un comerciant i poltic "indiano" que s'establ a Cuba.

Als tretze anys emigr, com tants d'altres sitgetans de la seva poca, a la "Perla del Carib"  per a dedicar-s'hi al comer. S'establ a Santiago de Cuba i comen treballant-hi en una empresa importadora de teixits, de la que n'acabaria esdevenint soci principal. Torn a Catalunya el 1868, per desfeu el cam per la insurrecci cubana del 1868-1878. Organitz la "Compaa de Guas" del general Latorre; ascendit a capit, entr en campanya al 1869; a l'any segent s'integr al Cos de Voluntaris de Cuba, i al 1878 va ser ascendit a coronel . Es dedic a la poltica colonial: diputat provincial (1879), vice-president i president de la Diputaci de Santiago de Cuba (1881 i 1891, respectivament), i president de la Junta del Port. Pels seus serveis militars contra les insurreccions a Cuba, Mxic i Santo Domingo reb diverses condecoracions.

Promogu la construcci del ferrocarril Santiago de Cuba-Baracoa i Guantnamo, i tamb va ser propietari i director d'explotacions agrcoles i mines de ferro. A l'any 1903 deman a la nova administraci cubana la delimitaci de les seves mines "Josefina" i "Caridad".

El seu germ, Josep Ferrer i Torralbas (Sitges, 1848-1919), s'establ a Santiago de Cuba i es dedic al negoci de les mines. De tornada a Catalunya, es va fer bastir una gran residncia a  Sitges i pos part dels capitals inicials de l'empresa "El Vichy Cataln".

 Bibliografia .
 Albert Manent, director Diccionari dels catalans d'Amrica Barcelona: Comissi Amrica i Catalunya 1992 Generalitat de Catalunya, 1992;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344639" title="Ciudad y Tierra de Segovia" nonfiltered="4751" processed="4733" dbindex="134784">

La Comunidad de Villa y Tierra era una instituci poltica castellana, un ens jurdic autnom que va nixer lliurement com un sistema d'autogovern que distribua justcia i autoritat entre els seus vens i ordenava en comunitat l'aprofitament de les aiges, de les terres i de les pinedes. Es va formar amb la suma d'antics costums ms les necessitats prpies de l'poca. Va nixer arran de la repoblaci efectuada per Alfons VI, quan van sorgir els grans Concejos al llarg de la lnia del sud del Duero. Interessos comuns de diverses poblacions van fer que aquestes s'agrupessin en una Comunitat. Ms tard, el rei Alfons VIII de Castella va donar i va donar vigor a aquests grans concejos.

 Configuraci .
El territori de la Comunitat era propietat del Concejo. La Comunitat consistia en un petit estat amb fur propi que formava una unitat territorial convenient, amb obligacions en mancomunitat. Estava regida pel Concejo i en ell havia una representaci del rei en la figura d'un delegat real o regidor.

 Divisi geogrfic-administrativa . 
La Vila i Terra es va dividir en parts administratives, a les quals en la Comunitat de Vila i Terra de Segvia se'ls donava el nom de "Sexmos", perqu al principi van ser sis. En altres comunitats, com la de Seplveda, aquestes divisions es van dir "Ochavos" perqu la terra es va dividir en vuit parts. Actualment, els sexmos de la Comunidad de Villa y Tierra de Segvia sn deu, vuit al nord de la serra, en l'actual provncia de Segvia, i dues al sud, en la provncia de Madrid: Els sis originals amb els seus caps de sexmo foren:

Sexmo de San Lorenzo, Brieva.
Sexmo de Santa Eulalia, Bernardos.
Sexmo de San Milln, Valverde del Majano.
Sexmo de La Trinidad, Villoslada.
Sexmo de San Martn, Ituero y Lama.
Sexmo de Cabezas, Escalona del Prado, Mozoncillo.

A aquests s'hi afegiren:

Sexmo de El Espinar (1297), El Espinar.
Sexmo de Posaderas (1399), Muoveros.
Sexmo de Lozoya, Lozoya.
Sexmo de Casarrubios, El Escorial.
 
La Comunitat va arribar a tenir, abans de 1480, altres tres sexmos ms que va perdre per diversos motius en terres madrilenyes: Tajua, Manzanares i Valdemoro. En cada sexmo havia un "procurador de Terra" que rebia tamb els noms de "procurador com o sexmero". En el sexmo de Vila es cridava "procurador sndic". Tots aquests procuradors o sexmeros eren els representants i portadors de la veu de totes els llogarets. Eren la seva representaci davant la llei. 

 Comarca de Segvia .
Segons el web del sindicat agrari ASAJA, la Comarca de Segvia t 1.986 km i est formada pels municipis de Segvia, El Espinar, San Ildefonso, Palazuelos de Eresma, Villacastn, La Lastrilla, Otero de Herreros, Arcones, Bernuy de Porreros, Cerezo de Arriba, Espirdo, La Losa, Matabuena, Navafra, Navas de San Antonio, Pedraza, Prdena, Santo Tom del Puerto, Torrecaballeros, Torreiglesias, Torre Val de San Pedro, Vegas de Matute, Zarzuela del Monte.

 Vegeu tamb . 
Comunidades de Villa y Tierra;
Villa y Tierra de Cullar;
Villa y Tierra de Seplveda;

 Enllaos externs .
 Mapa dels Sexmos Segovians;
 Comarca de Segvia a ASAJA;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344641" title="Escut de Benaixeve" nonfiltered="4752" processed="4734" dbindex="134785">


L'escut oficial de Benaixeve t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer, d atzur, una torre d esglsia d'or sobre ones d'argent i d atzur. Al segon, losanjat d or i d atzur; en cada losange d atzur, un escudet d or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 27 de juny de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.328, del 4 de setembre de 2002.

La torre de l esglsia damunt les ones representa l'antic poble vora el Tria, negat per les aiges del pant; l'esglsia est dedicada a la Immaculada Concepci. La segona partici de l'escut presenta les armes dels Vilanova, antics senyors de Benaixeve.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344644" title="Il mestiere delle armi" nonfiltered="4753" processed="4735" dbindex="134786">
Il mestiere delle armi  s una pellcula italiana d Ermanno Olmi, estrenada el 2001. 

 Argument .

A la tardor de 1526, l'Emperador Carles V, envia els seus lansquenets alemanys dirigits per Georg von Frundsberg contra Roma. Els exrcits papals, inferiors en nombre, dirigits per Giovanni de'Medici, intenten encalar-los enmig d'un dur hivern. 
En una escaramussa, Giovanni de'Medici s ferit en una cama per un tret de falconet. Els intents de curar-lo sn debades i mor. Els exrcits imperials ataquen Roma. La pellcula mostra les dures condicions d una guerra i la seva manca de glria. Acaba amb la declaraci feta desprs de la mort de Giovanni de'Medici pels comandants dels exrcits d Europa de no utilitzar ms armes de foc a causa de la seva crueltat.
 
 Repartiment .

Hristo Jivkov: Giovanni De' Medici;
Desislava Tenekedjieva: Maria Salviati;
Sandra Ceccarelli: Nobildonna di Mantova;
Sasa Vulicevic: Pietro Aretino;
Sergio Grammatico: Federico II Gonzaga;
Dimitar Ratchkov: Luc'Antonio Cuppano;
Aldo Toscano: Loyso Gonzaga;
Fabio Giubbani: Matteo Cusastro;
Franco Palmieri: Paolo Giovio;

 Premis .
 9 David di Donatello ;
 Millor Pellcula;
 Millor director: Ermanno Olmi;
 Millor guionista: Ermanno Olmi   ;
 Millor productor: Luigi Musini, Roberto Cicutto i Ermanno Olmi ;
 Millor escenografia: Luigi Marchione ;
 Millor fotografia: Fabio Olmi ;
 Millor vestuari: Francesca Sartori ;
 Millor muntatge: Paolo Cottignola ;
 Millor msica: Fabio Vacchi);

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;






 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344647" title="Casa Bonaventura Blay" nonfiltered="4754" processed="4736" dbindex="134787">

La Casa Bonaventura Blay , s un edifici de la garrafenca vila de Sitges, al carrer de l'Illa de Cuba 37. Va ser bastit al 1900 per l'arquitecte Gaiet Bugas i Monrav.

Es tracta d'un edifici unifamiliar de planta baixa i dos pisos, que conserva encara una petita part de l'extens jard que havia tingut. Els seus elements ms distintius sn la torre-mirador i la faana que dona al carrer Illa de Cuba, amb diversos elements inspirats en el gtic francs: grgoles, trenca-aiges, arcs ogivals i conopials, baranes ornamentades amb quatrilifs. La casa va ser una comanda de Bonaventura Blay i Mil (1860-1911), un sitget que s'establ a Guantnamo i es dedic al comer, abans de tornar a Catalunya i contribuir a fundar "El Vichy Cataln".

Modernament, l'interior de l'edifici ha estat considerablement reformat. Des de l'any 1983 es dedica a restaurant (restaurant-hotel "El Xalet").

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;


 Enllaos .
 Fitxa i fotografies;

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344648" title="Ibrahim Egal" nonfiltered="4755" processed="4737" dbindex="134788">
Mohamed Haji Ibrahim Egal o Muhammad Haji Ibrahim Egal (somali Maxamed Xaaji Ibraahim Cigaal) nascut a Odweyne a la Somlia Britnica el 15 d'agost de 1928 - mort a Pretoria, Sud-frica, el 3 de maig del 2002 fou un poltic somali, primer ministre de Somlia i president de Somalilndia. Era del clan issaq.

Era fill de Haji Ibrahim Egal i Khadija Mohamed Osman. Va estudiar a la Somlia Britnica (primria i secundria) i desprs al Regne Unit (1950-1954). Membre del partit nacionalista Lliga Nacional Somali, el 1956 va esdevenir secretari de la secci de Berbera i el 1958 secretari general del partit.

El 26 de juny de 1960 va assolir el crrec de primer ministre de la Repblica de Somalilndia que el dia 1 de juliol de 1960 es va unir a la Somlia Italiana per formar la Repblica de Somlia. Va romandre en el crrec interinament per tota Somlia fins el dia 12 de juliol de 1960 quan el crrec va passar a Abdirashid Ali Shermarke. Desprs fou ministre de defensa (1960-1962) i d'Educaci (1962-1963). L'octubre de  1962 va dirigir una delegaci a Londres per negociar un referndum a la North-Eastern Province de Kenya i  quan aquest referndum es va fer va obtenir un 83 % en favor de la incorporaci a Somlia, per la decisi mai fou implementada per pressions dels partits kenyans.

El 1963 va dimitir com a ministre i va formar un partit opositor anomenat Congrs Nacional Somali, i a les eleccions de 1964 fou elegit i va romandre com a cap de l'oposici fins a 1965. En aquest temps va seguir tractant el problema de la provncia nord-est de Kenya. L'octubre de 1966 es va afiliar a la Lliga de la Joventut Somali i el  15 de juliol de 1967 fou nomenat primer ministre i va ocupar tamb la cartera d'afers exteriors. Va restar al crrec fins el 21 d'octubre de 1969 quan els militars dirigits pel general Siad Barre van donar un cop d'estat d'orientaci comunista i van prendre el poder. Egal fou empresonat; no es va nomenar un nou primer ministre quan es va formar el primer govern el dia 1 de novembre de 1969, composat de tretze civils i amb noms un militar, Mohamed Farah Salad, com a ministre del Interior.

Va romandre empresonat fin l'octubre de 1975. El 1976 fou enviat com ambaixador a l'ndia on va romandre fins el 1978. Llavors fou altre cop arrestat fins el 1981. El 1982 va ser nomenat president de la Camara de Comer, Industria i Agricultura, crrec que va conservar fins el 1991.

El maig de 1991 Somalilndia va declarar la independncia i Egal s'hi va oposar inicialment, per aviat va esdevenir el cap dels independentistes contra el govern partidari de la federaci amb la resta de Somlia. El 16 de maig de 1993 fou elegit president del pas per una assemblea de notables i caps de clans feta a Borama coneguda com a Conferncia de Reconcilia Nacional de Boorama i va substituir a Abdirahman Ahmed Ali Tur. 

Com a president va aconseguir desarmar a les milcies i estabilitzar el nord del pas, al que va portar a una gran prosperitat econmica i cap un sistema democrtic. Va introduir la nova moneda (el xling de Somalilndia), el passaport de l'estat, la bandera de l'estat, i va crear un ben armat exrcit i una efica fora de policia. El seu mandat fou prorrogat el maig de 1995 per 18 mesos. El 23 de febrer de 1997 fou reelegit per cinc anys ms; el desembre de 2001 l'assemblea de notables va prorrogar el seu mandat un altre any. El 24 d'abril del 2002 fou portat a Sud-frica per rebre tractament mdic, i va morir durant una operaci el  3 de maig de 2002 al hospital militar de Pretoria. Fou enterrat a Berbera, al costat del seu pare (tal com havia expressat que volia) on va rebre un funeral d'estat. El va succeir Dahir Riyale Kahin i el parlament va declarar un dol de 7 dies. 

 Referncies .
 IRIN Entrevista amb Mohamed Ibrahim Egal, President de Somalilndia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344651" title="Comunidades de Villa y Tierra" nonfiltered="4756" processed="4738" dbindex="134789">

La primera repoblaci de la conca del riu Duero, que es realitza entre els anys 850 i 975, partint de la base cantbrica, del baluard defensiu creat per Alfons I d'Astries (739-757), va a seguir una pauta organitzativa uniforme, el mateix en la zona lleonesa que en la castellana. Aplicant la tradici jurdica romana, totes les terres abandonades (i ho sn totes les de la Meseta) passen a ser propietat del Rei, integrant-se en el seu patrimoni, que no distingeix entre la Corona, i el Rei com persona privada. Aix, el Rei es converteix en propietari de totes les noves terres que es van a repoblar en els segles IX i X. 

 El patrimoni reial, els dominis senyorials i el patrimoni monacal .
Aquest carcter de patrimoni reial, on el rei s el senyor feudal, inicial, no es va a mantenir durant molt temps, doncs molt aviat el Rei va a fer cessi d'algunes porcions a favor de magnats i infanzones que dirigeixen o collaboren en les tasques de repoblaci i tamb d'entitats eclesistiques, com monestirs, esglsies i catedrals. Les caracterstiques d'aquests dominis ser d'importncia relativament escassa, per dues raons principalment: 

D'una manera quantitativa, perqu cap d'aquests senyorius arriba a competir, ni des de lluny, amb l'extensi del patrimoni reial. ;
Pel carcter dispers d'aquests senyorius, doncs no formaven un tot continu i compacte, sin que estaven disseminats en dotzenes de pobles separats per diverses desenes de quilmetres. ;

Convivint amb aquesta estructura poltic-administrativa, en mans eminentment del Rei, els magnats i l'Esglsia, existia altra propietat inferior, que requeia sobre les mateixes terres, en mans dels conreadors, homes lliures en la seva immensa majoria, que gaudien del dret de transmissi en vida, en mort, de venda, de donaci, etc. L'nica obligaci, respecte del primer propietari, era abonar el cens i complir les obligacions establertes pel costum o per la carta de poblament, que no solia referir-se a les terres conreades sin, a tant per foc (llar). D'aquesta forma, conviuen les segents sobiranies territorials: 

El Rei. Reuneix tots els poders poltics, judicials i militars del regne. ;
Els Comtes. Delegats reials removibles, que governen diverses comarques del regne. ;
Jutges o sayones. Des d'un castell regirien petits territoris, anomenats alfoces o suburbis. ;
Llogarets. Centres de poblaci local, d'entre cinc a vint famlies, cadascuna amb la seva concejo. Aquests centres de poblaci no estaven jerarquitzats, ja que l'organitzaci no depassava els lmits del concejo. ;
Aquest s el marc que es desemboliquen, fins al segle XI, els territoris que formessin la Merindad Major de Castella, tots els quals van ser repoblats abans de l'any 975. 
 Naixement de les Comunitats . 
Les campanyes d'Almansor (976-1002) signifiquessin una interrupci, ms encara, una reculada, en aquest procs repoblador. Quan desprs de 1010 hagi desaparegut el perill musulm, els cristians dirigiran els seus esforos a restaurar material i demogrficament, els territoris situats al nord del riu Duero, conforme a l'anterior esquema institucional (les merindads). Per ja en la segona meitat del segle XI es comena la repoblaci de les terres al sud del Duero. Especialment desprs de l'ocupaci cristiana de el regne de Toledo (1085), cal repoblar amb urgncia els territoris despoblats situats entre els llogarets del riu Duero i els nous territoris al sud del Sistema Central, on es va a seguir altre sistema, en comptes de comtats, alfoces i llogarets: van a nixer les Comunidades de Villa y Tierra. 
 Descripci . 
En aquest nou sistema, el centre i eix de l'esquema administratiu ser la Vila. Els vens o vilatans, organitzats en concejo, van a rebre del Rei un ampli territori de centenars i encara milers de quilmetres, sobre el qual van a exercir els drets de propietat i organitzaci que anteriorment corresponien al Rei, magnats i abats. 

 Concejos de la Vila . 
Les competncies dels concejos serien: 
Poblament. Dirigeix el naixement i installaci dels llogarets en el seu territori, reparteix les heretats entre els vens i reserva d'altres terres per a aprofitament concejil i comunal. ;
Normes jurdiques. La Vila establix les normes que regulen les relacions entre el propi llogaret i altres, aix com entre els vens de les unes i les altres. Les normes venien regulades pels Furs, sancionats pel monarca. ;
Autonomia. La Vila depenia nicament del Rei. Escolliren anualment, venalment o per parrquies (barris), a les seves prpies autoritats, amb una durada dels crrecs d'un any, i aquests exercien totes les competncies governatives, judicials, econmiques i encara militars. ;

Les competncies de la Comunitat i la seva autonomia no estan renyides amb la presncia en la mateixa d'un representant del Rei, per a vetllar pels seus interessos, especialment fiscals. Totes les Comunitats sn iguals i solament es relacionen directament amb el Rei, doncs aquest s l'nic lla d'uni amb la Corona. Aix es poblen i organitzen les terres al sud del riu Duero, en quaranta-dues comunitats, que integrarien l'anomenada Extremadura castellana. Aquest rgim de llibertats i autonomia ser considerat com una situaci de privilegi per les poblacions ms antigues de Castella. Mentre al nord del riu Duero, el procs de senyoritzaci englobava en el segle XIII a la meitat dels seus llogarets, en les Comunitats de Vila i Terra, l'avan senyorial s frenat gaireb totalment per la major capacitat de resistncia d'aquestes, que noms comenar a trencar-se en la segona meitat del segle, en les comunitats de menor extensi. En aquest nou sistema, el centre i eix de l'esquema administratiu ser la vila. Els vens o vilatans, organitzats en concejo, van a rebre del Rei un ampli territori de centenars i encara milers de quilmetres, sobre el qual van a exercir els drets de propietat i organitzaci que anteriorment corresponien al Rei, magnats i abats. 

 Relaci de Comunidades de Villa y Tierra .


 Evoluci . 
A totes i cadascuna d'aquestes poblacions s'accepta a quants vulguin repoblar, sempre que respectessin els furs (fixar en elles el seu domicili, almenys un any), per aix sn eximits de tributs feudals, com la maera i el nuncio; de peatges, portatges i montatges. Cada concejo t les seves milcies, amb les quals els regnes van mantenir les seves fronteres durant els atacs d'almorvits i almohades, aquestes guerres i escaramusses (cavalcades), sn una font important d'ingressos per a aquestes milcies i es troba estimulada en els furs, pel reconeixement d'una superior categoria social a aquests cavallers vilatans, concejiles o populars que alternen la guerra amb el pasturatge. 

La superioritat militar d'aquests pastors-guerrers sobre els camperols sedentaris, va provocar una diferenciaci social, a l'encomanar-los no solament la defensa permanent del territori, assignat a la vila, sin la protecci del bestiar comunal. Ser cavaller, disposar d'un cavall, s una obligaci per a tots els quals disposen de mitjans econmics suficients i s, al mateix temps un honor que duu amb si l'exempci de determinats impostos. Riquesa i eficcia militar converteixen als cavallers vilatans en els personatges ms influents dels concejos, que amb el temps, es reservessin en exclusiva el govern de la vila.

 "La liquidaci definitiva de les comunitats castellanes i aragoneses i el saqueig final dels seus encara quantiosos bns va ser duta a terme, paradoxalment, pels governs liberals del segle passat" 

 Bibliografia .
 Carretero y Jimnez, Anselmo, Las nacionalidades espaolas.  Hyspamrica de Ediciones, Ciudad de Mxico, 1.948, San Sebastin 1.977. ISBN 84-400-3726-0;
 Manuel Gonzlez Herrero Las comunidades de Villa y Tierra en Segovia. Segovia, 1998. Reial Acadmia d'Histria i Art de San Quirce;
 Martnez Dez, Gonzalo (1983), Las comunidades de villa y tierra de la Extremadura castellana: estudio histrico-geogrfico, Madrid: Editora Nacional. ISBN 84-276-0646-X.


 Enllaos externs .
Los Comunes de Villa y Tierra de Guadalajara, con mapa. Ponncia d'Antonio Herrera Casado, Cronista Provincial de Guadalajara.
Comunidad de Villa y Tierra, ncleo bsico de la federacin medieval castellana, del llibre La personalidad histrica de Castilla en el conjunto de los pueblos hispnicos, d'Anselmo Carretero.
Comunidad de Villa y Tierra de Soria;
El Comn de Villa y Tierra de Medinaceli;
La Comunidad de Villa y Tierra de Gormaz;
Los Sexmos Segovianos, amb mapa.
Constitucin y Organizacin de un seoro nobiliario en el obispado de Sigenza en el siglo XV: el condado de Cifuentes, de M.Begoa Riesco de Iturri (format PDF).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344658" title="Escut de Beniarj" nonfiltered="4757" processed="4739" dbindex="134790">


L'escut oficial de Beniarj t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camper de sinople, un Agnus Dei passant, sinistrat, d argent, portant nimbus crucfer d or, amb banderola tamb d argent carretada d una creu plena de gules, i l asta d or. Al segon quarter, de gules, vuit marcs d or, posats en dos pals. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 7 de setembre de 1994, del conseller d Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.366, del 14 d octubre de 1994.

L Agnus Dei o anyell pasqual s el senyal de sant Joan Baptista, patr del poble, i ha estat usat com a emblema municipal des del segle XIX, juntament amb les armes dels March, antics senyors de Beniarj.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344660" title="Le Scaphandre et le Papillon" nonfiltered="4758" processed="4740" dbindex="134791">
Le Scaphandre et le Papillon  s un pellcula francesa del director estatunidenc Julian Schnabel, estrenada el 2007.

 Argument .

Le Scaphandre et le Papillon conta la vertadera histria de Jean-Dominique Bauby, redactor en cap de la revista Elle, que cau en un coma profund. En el seu despertar, totes les seves facultats motrius sn redudes a no-res, s ats de la "sndrome locked-in ", no pot ni parlar ni respirar sense assistncia. Grcies al seu ull esquerre que mou encara, pot dir s - un cop de parpella- o no - dos cops de parpella. s amb aquesta nica relaci amb l'exterior que emprn la redacci d'un llibre, lletra a lletra, L'Escafandre i la Papallona .

 Repartiment .
 Mathieu Amalric : Jean-Dominique Bauby;
 Emmanuelle Seigner : Cline Desmoulin;
 Marie-Jose Croze : Henriette Durand;
 Anne Consigny : Claude;
 Patrick Chesnais : Doctor Lepage;
 Niels Arestrup : Roussin;
 Olatz Lopez Garmendia : Marie Lopez;
 Jean-Pierre Cassel : El pare Lucien;
 Marina Hands: Josphine;
 Max von Sydow : Papinou;
 Isaach de Bankol : Laurent;
 Emma de Caunes : L'emperatriu Eugnie;
 Jean-Philippe Ecoffey : Doctor Mercier;
 Grard Watkins : Doctor Cocheton;
 Nicolas Le Riche : Nijinski;
 Franois Delaive : L'infermer;
 Anne Alvaro : Betty;
 Franoise Lebrun : Sra. Bauby;
 Zinedine Soualem : Joubert;
 Agathe de la Fontaine : Ines;
 Franck Victor : Paul;
 Laure de Clermont : Diane;
 Tho Sampaio : Tophile;
 Fiorella Campanella : Cleste;

 Al voltant de la pellcula .

El rodatge ha tingut lloc en part a l'Hospital Martim de Berck-sur-Mer en el Pas-de-Calais, on Jean-Dominique Bauby va estar ingressat. Era, segons l'opini del realitzador,  perqu els paisatges, l'ambient, els infermers eren essencials per a la credibilitat de l'adaptaci .

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Festival Internacional de Cinema de Cannes 2007 Premi a la millor direcci;
 Globus d'Or al millor director 2008 per Julian Schnabel;
 Globus d'Or a la millor pellcula estrangera;
 Csar 2008, millor actor per Mathieu Amalric i millor muntatge perJuliette Welfling;

 Nominacions . 

Csar 2008, 7 nominacions.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
  Le Scaphandre et le papillon a Cinefil.com;

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344667" title="Metro de Londres" nonfiltered="4759" processed="4741" dbindex="134792">


El Metro de Londres (London Underground o popularment conegut com the Tube) s un sistema de metro o ferrocarril metropolit soterrat del Gran Londres (regi metropolitana de Londres) i algunes rees properes com Essex, Hertfordshire i Buckinghamshire a Anglaterra. Va ser el primer sistema ferroviri metropolit del mn i el primer sistema de transit rpid, s a dir amb una altra freqncia de pas.  Habitualment s anomenat el tub (the Tube) per la forma que tenen els tnels, tot i que el 55% de la xarxa no s subterrnea.

Les lnies ms antigues de l'actual xarxa de metro de Londres, que van ser construides per varies empreses privades, van esdevenir part d'un sistema integrat de transport el 1933 amb la creaci de London Passenger Transport Board (LPTB), ms coneguda com London Transport (Transport londinenc o Transport de Londres en catal). Per no va ser fins la creaci de London Underground Limited (LUL), per part del Govern del Regne Unit, que la xarxa complerta va esdevenir una nica entitat el 1985. Desde 2003 LUL va passar a ser propietat de Transport for London (TFL) (Transport per Londres), corporaci encarregada de la majoria d'aspectes de la xarxa de transport del Gran Londres, regulat per l'autoritat de la regi del Gran Londres (Greater London Authority) i una comissi que nomena l'alcalde de Londres.

El metro t 268 estacions i aproximadement 400 km de vies (250 milles). s la major xarxa de metro del mn pel que fa a quilmetres de vies. El 2007 s van registrar mil milions (segons la  un bili per aqu bilions s un mili de milions) de passatgers.

Histria.
La construcci de ferrocarrils al Regne Unit va comenar a principis del segle XIX. Pel 1854 ja s'havien contruit fora del centre de Londres sis estacions terminals de lnies diferents: London Bridge, Euston, Paddington, King's Cross, Bishopsgate i Waterloo. Tan sols l'estaci de Fenchurch Street era dins de l'actual districte de Ciutat de Londres (la City ja que s la Londres histrica). La congesti del trnsit a la ciutat i rodalies havia crescut significativament, en part perqu els passatgers dels ferrocarrils tenien l'obligaci de continuar els seus trajectes per carretera per arribar al centre de la ciutat. A la dcada del 1830 va aparixer la idea de construir un ferrocarril subterrani per enllaar la Ciutat de Londres i les principals estacions terminals, per no va ser fins la dcada del 1850 que s va prendre la idea seriosament com a soluci per a descongestionar el trnsit.

El primer ferrocarril subterrani.
El 1854 es va aprovar en una acta del Parlament la construcci d'un ferrocarril subterrani entre l'estaci de Paddington i l'estaci de Farringdon Street via estaci de King's Cross que s'havia d'anomenar Metropolitan Railway (Ferrocarril Metropolit). La companyia Great Western Railway (GWR) va finanar el projecte amb l'acord que s construs un enlla entre el ferrocarril metropolit i la lnia terme a Paddington. Tamb es va acordar que GWR faria el disseny dels trens especials per a la nova lnia.

La construcci es va posposar diversos anys per la falta de diners. Que el projecte ans soterrat en tota la lnia era idea de Charles Pearson, advocat de City of London Corporation. Pearson havia recolzat aquesta idea des de feia uns anys. Tenia en ment la demolici de les barriades poc higiniques i portar el seus habitants a noves acomodacions als suburbis. Les noves lnies de ferrocarril permetrien que aquests habitants poguessin anar a treballar al centre de la ciutat. Tot i que ell mai va intervenir directament en el plans de la Metropolitan Railway, se'l considera com un dels visionaris del concepte del metro o ferrocarril metropolit subterrani. El 1959 Pearson va persuadir a City of London Corporation, on treballava, perqu financies l'obra. Finalment els treballs van comenar el febrer de 1860, sota les ordres de l'enginyer John Fowler. Pearson va morir abans que l'obra estigus acabada.

La Metropolitan Railway es va inaugurar el 10 de gener de 1863. Als pocs mesos de l'obertura ja transportava 26.000 passatges al dia. La Hammersmith & City Railway va obrir el 13 de juny de 1864 entre Hammersmith i Paddington. Inicialment l'operadora en va ser GWR entre Hammersmith i Farringdon Street. A l'abril de 1865 la companyia Metropolitan s va fer amb el servei. A finals de 1865 la Metropolitan Railway havia arribat a Moorgat Street. Ms tard s va obrir ms branques fins a Swiss Cottage, South Kensington i Addison Road. El ferrocarril inicialment era de doble ample, permetent a GWR fer circular tan trens de via ampla com de via estndard. Desacords entre GWR i la Metropolitan van forcar a la Metropolitan a canviar l'ample a estndard el 1863 desprs que GWR retirs les seves existncies. Aquestes diferncies van acabar desapareixent, encara que la via ampla havia estat totalment retirada el mar de 1869.


Les primeres lnies tub.

Les primeres lnies, excloent la ELR, eren a tan sols tres metres (10 peus) de profunditat. Els segents avanos van permetre construir ms profundament i com a conseqencia menys interrupcions als carrers i a la vegada era ms barat que el mtode de construcci cut-and-cover (Talla i cobreix, s a dir que s'aixecaven els carrers i desprs es tornaven a cobrir).

La City & South London Railway (C&SLR, actualment part de la Northern Line) es va inaugurar el 1890 entre Stockwell i King William Street, que no correspon a l'actual estaci. Aquesta lnia va ser la primera deep-level (a nivell profund) operada electrificadament del mn. Al 1900 s va estendre a Clapham Common pel sud i a Moorgate Street (via diversion) al nord. El segon ferrocarril semblant va ser la Waterloo and City Railway el 1898, construida i operada per London and South Western Railway

El 30 de juliol de 1900 va comenar a funcionar la Central London Railway (actual Central Line) entre Bank i Shepherd's Bush. Se li va donar el sobrenom de Twopenny Tube pels seus tnels cilndrics i amb el pas del temps the Tube s va convertir amb el sobrenom de la xarxa de metro.

Integraci.

A principis del segle XX hi havia sis operadores diferents donant servei a la xarxa de Metro i causava als passatgers alguns inconvenients. En moltes estacions havien de caminar per la superfcie una bona distncia per enllaar amb una altra lnia. Al no haver-hi un sstema nic feia que els costos associats fossin majors i algunes companyies tenien problemes per aconseguir els diners que necessitaven per electrificar i expandir les lnies. Charles Yekes va construir Charing Cross, Euston & Hampstead Railway l'1 d'octubre de 1900. Al mar de 1901 va obtenir el control de la companyia District i aix li va permetrer formar la Metropolitan District Electric Traction Company (MDET). I al setembre del mateix any ja havia adquirit la Great Northern & Strand Railway i la Brompton & Piccadilly Circus Railway, aquesta ltima el Parlament n'acabava d'aprovar la construcci, i tamb es va fer amb la operadora Baker Street & Waterllo Railway el 1902 que passava per un mal moment econmic. El 9 d'abril de 1902 les companyies que havia anat adquirint Charles Yekes es van reanomenar sota el nom com de Underground Electric Railways of London Company Ltd (UERL). La UERL tamb tenia en propietat tres companyies de tranvia i va comprar London General Omnibus Company, creant una organitzaci coneguda colloquialment com the Combine que va anant dominant la construcci del ferrocarril metropolit de Londres fins a la dcada de 1930. 



Amb la bona economia de Charles Yerkes, la District va obrir la branca de South Harrow el 1903 i va completar l'enlla amb el ramal d'Uxbridge de la Metropolitan el 1904. El 1905 District Railway i Inner Circle ja tenia en funcionament trens elctrics. El 1906 va obrir la Great Northern, Piccadilly & Brompton Railway, que havia estat reanomenada, amb uns tnels amb una profunditat de 60 metres. 

Algunes companyies indepentents van seguir a principis del segle XX. Com per exemple la Northern & City Railway que va obrir el 1904 entre Finsbury Park i Moorgate. 

A principis de 1908 fent un esfor per augmentar el nombre de passatgers, les operadores de metro van acordar promoure serveis conjuntament con the Underground (el metro), publicant un mapa gratuit de la xarxa i nova publicitat. Al mapa hi sortia la Bakerloo Railway, Central London Railway, City & South London Railway, District Raiwal, Great Northern & City Railway, Hampstead Railway (nom curt de CCE&HR), Metropolitan Railway i Piccadily Railway. Altres lnies hi apareixien per no tan clarament com part de la ELR, ja que el mapa no era prou gran, i la Waterloo & City Railway, que no s va incloure en la integraci. Des de llavors el nom the Underground apareix a les estacions i es van introduir maquines per els bitllets. Al 1913 va ser quan va apareixer el fams logotip en forma de cercle del Metro de Londres.

L'1 de gener de 1913 la UERL, companyia de Charles Yekes, va absorbir dos companyies independents, la C&SLR i la Central London Railway. A mida que the Combine (com era coneguda) s'anava extenent, noms la companyia Metropolitan es va quedar fora del procs d'integraci per la seva ambici de ser considerada la principal lnia de ferrocarril metropolit. Hi van haver alguns acostaments entre les dues companyies per la Metropolitan sempre s'hi va negar. Al mateix any aquesta companyia  va comprar la Great Northern & City Railway i la Metropolitan va retenir la seva imatge independent fins el 1933.

Transport de Londres.
El 1933 the Combine, la Metropolitan i la resta de lnies d'autobs i tramvia independent es van fondre en London Passenger Transport Board (LPTB), una corporaci que no revia suport pblic. La LPTB aviat seria anomenada colloquialment com Transport de Londres (London Transport LT).

Poc desprs de la seva creaci, Transport de Londres va comenar el procs d'integrar les lnies de metro en una nica xarxa. A totes les lnies que havien estat separades fins llavors se'ls hi van donar noms nous. Harry Beck va dissenyar el nou mapa del metro (disseny que fa servir un carrerer de Londres amb les lnies sobreimpresses al damunt, antecedent dels plnols actuals que moltes xarxes de transport del mn utilitzen). La nica que va quedar fora del mapa va ser Waterloo & City Line perqu encara era propietat d'una companyia independent (la Southern Railway).

Transport de Londres va anunciar un pla d'expansi i modernitzaci de la xarxa. Durant la dcada de 1930 i 1940 s van fer algunes millores. Per la Segona Guerra Mundial va obligar a deixar-ho tot de banda. Les estacions es van convertir en refugis durant les nits tot i que al principi les autoritats van intentar-ho evitar per desprs van posar-hi moltes facilitats. 

Es van arribar a construir refugis molt profunds sota estacions (cada refugi podia recollir fins a 8.000 persones) en ment, que, desprs de la guerra s poguessin convertir en una lnia parallela a la Northern Line per trens exprss. Alguns estacions es van convertir en oficines del govern com per exemple la de Down Street utilitzada pel comit de Railway Executive. La de Brompton Road es va utilitzar com a centre de control d'anti-bomardejos i actualment l'utilitzen la Reial Universitat d'Unitat Naval i la Universitat Esquadr Aeri de Londres

Nacionalitzaci.

L'1 de gener de 1948 Transport de Londres es va nacionalitzar pel govern Laborista i es va incorporar a la British Transport Commission. LPTB (Transport de Londres) s va reemplaar per London Transport Executive (LTE). Per primer cop a la histria el Metro de Londres estava en mans del govern.

La nacionalitzaci es va produir per necessitat ms que per ideologia. Les principals lnies estaven a punt del collapse de la seva economia per culpa de la Primera Guerra Mundial i per la Segona Guerra Mundial recentment acabada. Aix la nacionalitzaci era la forma ms senzilla de salvar el ferrocarril metropolit. La prioritat llavors va ser la reconstrucci de les principals lnies i les parts inacabades es van posposar.

La British Transport Commission va autotizar l'acabament de l'electrificaci de la xarxa per reemplaar les locomotores que hi havia en algunes parts del sistema. Finalment les locomotores van desaparixer completament del metro el 1961.

El 1963 s va reemplaar la London Transport Executive per London Transport Board. L'1 de gener de 1970 va agafar-ne el control la Greater London Council (GLC).

La primera gran inversi en la xarxa va arribar amb la construcci de la lnia Victoria Line, que travessava en diagonal de nord-est a sud-oest i que es va obrir en diferents trams entre 1968 i 1971. La Piccadilly Line va arribar a l'aeroport de Heathrow el 1977 i la Jubilee Line s va inaugurar el 1979.

El 1984 el govern de Margaret Thatcher va treure la GLC i la va reemplaar per la London Regional Transport, corporaci en qu la Secretaria d'Estat i de Transport n'era la responsable directa. El govern va modernitzar el sistema i com a part d'aquesta estratgia London Underground Limited (actual operadora dins de la firma TfL) es va constituir el 1985 com a propietaria total de la xarxa de metro i formant part de LRT. Llavors es va introduir el tiquetatje automtic i les Travelcards.

Amb la privatitzaci de l'empresa de ferrocarril British Rail el 1994, LRT (propietaria de LUL) va agafar el control de Waterloo & City Line incorporant-la a la xarxa de Metro. I el 1999 es va completar l'extenci de Jubilee Line.

Societat Pblica i Privada.

Transport for London TfL (Transport per Londres) va reemplaar el 2000 LRT, (fent-se aix propietaria de LUL, London Underground Limited) desenvolupament que coincideix amb l'elecci directa de l'alcalde de Londres i de l'Assamblea de Londres (assamblea del Gran Londres). En resum TfL s l'operadora de la xarxa de transport de Londres i LUL tan sols s l'operadora del Metro, per LUL forma part de TfL.

El gener de 2003 el Metro de Londres va comenar a operar com una societat pblico-privada, per el manteniment de l'infraestructura i el material rodant se n'ocupen dues empreses privades Metronet i Tube Lines amb un contracte de 30 anys, mentre TfL sigui propietaria de LUL.

Hi ha molta controversia amb la implementaci d'una societat pblico-privada. Per una part s creu que el sector privat podr eliminar les deficincies del sector pblic, mentre que els opositors creuen que l'empresa compleix profits personals i que sent pblica, els diners que es guanyen s podrien invertir en la xarxa.

Metronet actualment s insolvent i el govern del Regne Unit est fent esforos per trobar alguna firma privada que s vulgui fer carrec de netejar els comtes de l'empresa.

Transport for London.
Transport for London (TfL) va ser creada l'any 2000 com a companyia integradora del sistema de transport de Londres, que reemplaava a London Regional Transport, per no va ser fins el juliol de 2003 que va assumir el control de London Underground Limited.

TfL forma part de Greater London Authority que est constituida com a una corporaci reguladora sota un reglament de finanament del govern local. T tres subsidiaris: London Transport Insurance (Guernsey) Ltd., the TfL Pension Fund Trustee Co. Ltd. i Transport Trading Ltd. (TTL). La TTL alhora t sis subsidiaries, que una d'elles s la London Underground Limited

El consell de Transport for London s designat per l'alcalde de Londres que tamb decideix el preu del bitllet a Londres. Tot i que el dia a dia del funcionament de la corporaci la duu el president de Transport of London, que actualment s Peter Hendy.

Infraestructura.
Estacions i lnies.
Per a un inventari complet de les estacions, vegeu la Llista d'estacions del metro de Londres;
El metro de Londres est compost per 11 lnies que sn: Bakerloo Line, Central Line, Circle Line, District Line, Hammersmith & City Line, Jubilee Line, Metropolitan Line, Northern Line, Piccadilly Line, Victoria Line i Waterloo & City Line. Fins el 2007 hi havia dotze lnies, la East London Line s va tancar i es transferir a London Overground (xarxa de ferrocarril metropolit no soterrat),actualment est en obres i est previst que s reobri el 2010.




El metro serveix a 268 estacions de tren i actualment hi han sis estacions adicionals de la East London line,que est tancada, i el recorregut s'efectua en autobs. Quaranta de les estacions del metro estan fora del Gran Londres. Dels 32 districtes (Boroughs) de Londres tan sols cinc no hi arriba el metro (Bexley, Bromley, Croydon, Kingston i Sutton) i als lmits del districte de Hackney hi han duess estacions.





Les lnies del Metro de Londres s poden classificar en dos tipus: subsurface i de deep-level. Les lnies de subsurface s a dir aquelles lnies que es troben a poca profunditat perqu s va utilitzar el mtode de construcci cut-and-cover (excavaci i soterrament o fals tnel) a 5 metres de profunditat. Les lnies deep-level o lnies tub utilitzant el mtode tunneling shield, a una profunditat d'uns 20 metres (que pot variar considerablement), on cada via t el seu propi tnel. Els tnels tenen un dimetre molt petit, d'uns 3'56 metres. Ambds tipus de lnies normalment surten a la superfcie a mida que s'allunyen de l'rea central.

En la majoria de lnies tub hi sol circular una sola lnia pel mateix tnel mentre que a les lnies que no sn tan profundes solen formar part d'una xarxa interconnectada i que per una mateixa via poden passar ms de una lnia. Un exemple clar s el Metro de Nova York.

Material rodant i electrificaci.


El Metro utilitza material rodant construit entre 1960 i 2005. Els trens de les lnies subsurface s'identifiquen mitjanant una lletra com A62 Stock, utilitzat a la Metropolitan Line, mentre que el material de les lnies tub s'identifiquen per l'any en qu es van dissenyar, per exemple 1996 Stock, utilitzat a Jubilee Line. Totes les lnies utilitzen un nic tipus de trens excepte la District Line que utilitza tant C com D Stock. Actualment s'estan construint nous trens 2009 Stock per la Victoria Line i S Stock per lnies del subsurface, el material A Stock de la Metropolitan Line ser el primer que s reemplaar.

s un dels poc metros del mn que utilitza un sistema de quatre rails. Els rails adicionals porten l'electricitat retornada.

Temperatura.
A l'estiu, les temperatures en algunes part del Metro de Londres poden arribar a ser molt desagradables degut a la poca ventilaci que hi ha als tnels. Temperatures que van arribar als 47 durant l'onada de calor del 2006. Alguns posters publicitaris es podien veure a la xarxa de metro aconsellant als passatgers que portessin ampolles d'aigua per refrescar-se.

Millores i expansi.



Hi ha molts plans de millores per al Metro de Londres. Una nova estaci es va obrir a Piccadilly Line a la terminal 5 de Heatrhrow el 27 de mar de 2008 i era la primera expansi del metro de Londres des de 1999 .

A totes les lnies s'estan fent obres per millorar la capacitat i la fiabilitat, tamb s'estan incorporant els sistemes ATO (operacions automtiques per als trens), s'estan canviant vies i renovant estacions. Tamb es fan proves de cobertura de mbil a Waterloo & City Line

Hi ha una proposta de lnia sobre la taula Chelsea-Hackney Line que podria entrar en servei el 2025 i podria formar part del Metro de Londres o de la National Rail Network. Aquesta lnia aniria del nord-est al sud creuant Londres, per encara s'estan fent els estudis.

Viatjar.
Bitllets.


El Metro utilitza la zonificaci de TfL per calcular el preu dels bitllets. El Gran Londres est dividit en 6 zones. Les estacions que no es troben al Gran Londres per que hi arriben lnies metropolitanes pertanyen a les zones 7-9.

Els bitllets per les zones 7-9 tamb serveixen per a Euston-Watford Junciton Line (Part de London Overground = Londres de superfcie) fins a Watford High Street.

Recentment TfL ha introduit les targetes Oyster. Sn targetes intelligents amb un xip RFID (similars a les del Bicing) que funcionen sense contacte i que es carreguen a la tarjeta de crdit, es poden utilitzar com la resta de bitllets al metro, autobusos, tramvies i Docklands Light Railways. La tageta Oyster s ms barata que la resta de bitllets o que els antics bitllets magntics. Tamb hi han noves targetes Oyster que no s poden utilitzar a totes les lnies nacionals que s diuen Pay as you go (paga mentre vagis).



Retrassos.
Segons les estadstiques de Freedom of Indormation Act, la mitjana de temps perdut de la gent que viatja diriament al seu lloc de treball s de 3 dies, 10 hores i 25 minuts el 2006 en retrassos. Entre el 17 de setembre del 2006 i el 14 d'octubre del 2006, 211 trens s van retrassar ms de 15 minuts. 

Temps de funcionament.
El Metro no funciona les 24 hores del dia, excepte per Any nou i altres dies importants, perqu la majoria de lnies tenen noms dos vies (una en cada direcci) i necessiten que es faci el manteniment corresponent. Els primers trens comencen a les 4:30 de la matinada i acaba ms o menys a la 1:30 de la nit. A diferencia del Metro de Nova York, algunes part dels Metro trenen vies exprs que permeten als trens passar mentre s fan els treballs de manteniment. 

Accessibilitat.
L'accessibilitat per a la gent amb problemes de mobilitat no es va considerar quan es va construir la xarxa i per aix la majoria de les estacions ms antigues no sn accessibles. Les estacions ms noves ja es van dissenyar per ser-ne, per adaptar les antigues s molt car i tcnicament bastant difcil i a vegades impossible degut a la gran profunditat en qu es van construir algunes estacions. Tot i que en algunes estacions hi han escales mecniques i ascensors a vegades hi han algun esglao en algun punt del recorregut, i en aquests casos seria ms fcil d'adaptar.

La majoria d'estacions de la superfcie tenen alguna escala entre el repl de l'estaci i el nivell del carrer. Hi ha 410 escales mecniques per sovint els recorreguts sn llargs i hi ha alguna escalaa per accedir a la plataforma. A l'estaci de Covent Garden hi ha 193 escales a la sortida d'emergncia.

Algunes de les escales mcaniques de les estacions del Metro sn les ms llargues d'Europa. En concret les escales mecniques ms llargues, de 60 metres, s troben a l'estaci d'Angel amb una pendent que salva 27'5 metres d'altura. Pot arribar a duu 13.000 passatgers per hora. I com en d'altres metros del mn, est estipulat que s'utilitzi la part dreta per aquells que s deixen dur i deixin passar per l'esquerra als que prefereixen caminar.

TfL t un mapa que indica quines parades sn accessibles (amb aquest smbol:). Noms la Jubilee Line s totalment accessible.

TfL preveu que al 2020 que hi haur unes 100 estacions totalment accessibles, aquelles recentment construides o reconstruides. Algunes estacions clau han estat elegides per una renovaci, pel seu alt s, intercanviadors potencials i per la seva geografia.

Saturaci.
La saturaci del Metro s una preocupaci des de fa anys i sobretot pels que van cada dia a la feina en hores punta. Camden Town i Covent Garden sn dues estacions que tenen problemes particulars i a certes hores hi ha restriccions. A algunes estacions s'han vist obligats a fer reformes per resoldre les saturacions.

El 24 de setembre del 2007 l'estaci del metro de King's Cross s va tancar totalment per resoldre els problemes de saturaci. Un reportatje del 2003 de House of Commons parlava sobre el trauma diari que havien de suportar els Commuters, s a dir la gent que ha de viatjar cada dia per anar a treballar.

Seguretat.
Els accidents a la xarxa del Metro de Londres, que transporta mil milions de passatgers l'any, sn poc habituals. Les estadstiques diuen que hi ha un accident fatal per cada 300 milions de viatges. Hi ha alguns consells de seguretat per als passatgers com mind the gap (vigila amb el cap) i que no passin la lnia groga pintada al terra de les andanes. Hi ha pocs accidents per saturaci de les andanes, i el personal vigila les entrades de viatgers quan el metro es veu excessivament saturat.

Imatge.

El mapa de TfL i el logo rod sn instantniament reconeguts per qualsevol londinenc, per la majoria de britnics i molta gent del planeta. Els mapes originals eren mapes dels carrers de Londres amb les lnies a sobre, dissenyat per l'Enginyer Harry Beck el 1931.  Molts sistemes metropolitans del mn, ja sigui de metro o d'autobusos han adaptat el concepte. TfL t licencies de venta de roba i altres accesoris i t la marca registrada per prendre accions legals contra tot aquell qui copi la seva marca. Fins i tot l'anunci de mind the gap (aneu amb compte amb l'espai entre vag i andana) s'ha convertit en una mena d'eslgan molt conegut.

El logo.


Els origens del logotip rod, abans conegut com a diana (target) o ull de toro (bulls-eye), sn desconeguts. El primer s d'una rodona va ser al segle XIX com a smbol de London General Omnibus Company  una rodona amb una barra que l'atravessava i amb una paraula GENERAL  i al metro hi va arribar el 1908 a les andanes per saber a quina estaci et trobaves. El cercle vermell amb el nom en blau es va adoptar rpidament amb la paraula "UNDERGROUND" a la barra com una identitat de la corporaci. El logotip s va modificar el 1919 per Edward Johnson.

Cada estaci t el cercle amb el seu nom a la barra central. s pot trobar a les entrades i a les andanes repetidament per als passatgers que arriben en tren.

La rodona s'ha utilitzat als autobusos i als metros durant molt temps, i fins que TfL no en va tenir el control tamb s'havia aplicat a altres transports com taxis, tramvies i Docklands Light Railway. La rodona ha esdevingut un smbol de Londres mateix.

Contribucions al art.


Els patrocinadors del Metro contribueixen a l'art en projectes com Platform for Art (Juguen amb la paraula plataforma que tan pot significar plataforma per aconseguir una cosa com per a andana) i Poemes al Metro. Hi ha cartelleres per a posters per crear un ambient positiu i per enriquir el viatge dels passatgers.

Desde la dcada del 1920 s'han contractat coneguts dissenyadors grfics, illustradors i artistes per publicar posters. Alguns d'ells han estat: Man Ray, Edward McKnight Kauffer i Fougasse i ltimament: F.B. Kitaj, John Bellany i Howard Hodgkin.

En arquitectura, Leslie Green va establir un estil en les noves estacions construides la primera dcada del segle XX per a Bakerloo Line, Piccadilly Line i Northern Line. Com per exemple les rajoles de les pareds, algunes sn les originals i d'altres en sn repliques. 

A la dcada de 1920 i del 30, Charles Holden va dissenyar estacions modernistes i d'art-deco. A la dcada de 1960 s va consultar a la dissenyadora Misha Black per intentar que el disseny de les noves estacions de l'extensi de la Victoria Line fos uniforme. I l'extenci de la Jubilee Line a la dcada de 1990 la van dissenyar Norman Foster, Michael Hopkins i Will Alsop.

Algunes estacions tenen dissenys propis per ajudar a l'identificaci. Sovint sn de temtica local significativa. Com per exemple l'estaci de Baker Street que incorpora repeticions de la sliueta de Sherlock Holmes. L'estaci de Tottenham Court Road mostra mosaics semiabstractes de Eduardo Paolozzi en representaci de la indstria musical local a Denmark Street. A Charing Cross hi ha murals de la construcci de Charing Cross fets per David Gentleman.

En la cultura popular.

El Metro de Londres ha aparegut en moltes pelculles i shows de televisi com per exemple: Sliding Doors,  Tube Tales i Neverwhere. L'Oficina de Pellicules del Metro de Londres reb ms de 100 peticions per mes. El metro tamb ha mostrat la seva part muscial a "Down in the Tube Station at Midnight" i literaria a V de Vendetta. I les llegendes urbanes encara sn presents avui en dia.

Desprs d'uns anuncis en forma de pardia que van aparixer a la seva pgina web, el Metro de Londres ha hagut de cancellar diversos contractes el 2007

Vegeu tamb.
Metro;
Metro de Barcelona;
Metro de Berln;
Metro de Bucarest;
Metro de Dubai;
Metro de Madrid;
Metro de Palma;
Metro de Pars;
MetroValencia;
Wuppertaler Schwebebahn;
TRAM Metropolit d'Alacant;

Enllaos externs.
Enllaos oficials;
 Pgina principal de Transport for London ;
 Mapes del Tube i DLR ;
 Dades bsiques ;
 Informaci turstica ;
 Policia del Transport Britnic ;
 Museu del Transport de Londres ;

Enllaos tcnics;
 Guies de les lnies del Metro ;
 Trens del Metro de Londres ;
 Mapes tcnics ;
 The Tubeprune ;
 Mapes de les vies del Metro (Site broken. Versi arxivada) ;

Enllaos visuals;
 Colleci fotogrfica del Museu del Transport de Londres ;
 Fotografies del metro ;
 Edwardian Tile Patterns ;
 Fotografies del metro de Londres ;
 L'arquitectura del tub ;
 Tour fotogrfic per les estacions en ordre cronolgic i per estils ;

Altres enllaos;
 Going Underground ;
 London Underground, the song by Adam Kay & Suman Biswas; warning! explicit content ;
 London Underground Tube Diary and Blog commuters' blog ;
 London Underground Trivia ;
 Disused Stations on London's Underground ;
 London's Abandoned Tube Stations ;
 Index to London Underground History - A timeline of the London Underground ;
 alwaystouchout.com   a database of transport projects proposed or under way in London, including Underground projects ;
 Old Tube Architecture conservation   Victorian artefacts in need of protection. ;
 CityMayors article on history ;
 CityMayors article on PPP ;
 London underground ;
 Interactive London Underground Map ;

Referncies.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344695" title="Escut de Beniatjar" nonfiltered="4760" processed="4742" dbindex="134793">


L'escut oficial de Beniatjar t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d argent, una olivera de sinople, terrassada del mateix, acostada de dos lleons estantolats de gules i somada d un ocell de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 13 de mar de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.733, del 18 d abril de 2000.

Aquest s l escut tradicional del poble, amb l element allusiu al conreu de l olivera i les figures distintives d un ocell i dos lleons rampants, que sembla que procedeixen de les armories dels Mil i dels Villahermosa, que foren senyors de Beniatjar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344696" title="Brieva" nonfiltered="4761" processed="4743" dbindex="134794">

Brieva s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle, entre els municipis d'Adrada de Pirn, Basardilla i La Higuera. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344700" title="Tractat de Portsmouth" nonfiltered="4762" processed="4744" dbindex="134795">

El Tractat de Portsmouth va posar fi a la Guerra Russo-Japonesa de 1904-1905.  Es va signar el 5 de setembre de 1905 a les drassanes militars de Portsmouth (New Hampshire, Estats Units).

Per aquest tractat, Rssia va haver de lliurar Liaoyang i Port Arthur, cedir la meitat sud de l'illa de Sakhaln, abandonar els territoris que tenia arrendats a Manxria i reconixer la influncia japonesa sobre Corea. Dos mesos desprs de la firma del tractat, va esclatar la Revoluci de 1905 a Rssia. El Jap va convertir Corea en protectorat i el 1910 el va annexionar formalment.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344702" title="Cerisy-Buleux" nonfiltered="4763" processed="4745" dbindex="134796">

Cerisy-Buleux s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 260 habitants.

Situaci.
Cerisy-Buleux s troba a l'oest del Somme, a pocs quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Cerisy-Buleux forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Grard Dalle (2008-2014).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Cerisy-Buleux al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Cerisy-Buleux;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344703" title="Escut de Benicolet" nonfiltered="4764" processed="4746" dbindex="134797">


L'escut oficial de Benicolet t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camper de sinople, un  Agnus Dei d argent, amb nimbus crucfer d or, creu del mateix metall i banderola de gules. Al segon quarter, en camper d or, quatre pals de gules (pels Lladr), contraabraat d un losanjat d atzur i d or carregat d escudets d or (pels Vilanova). Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 4 de febrer de 1993, del conseller d Administraci Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 1.976, del 3 de mar de 1993.

L Agnus Dei o anyell pasqual s el senyal de sant Joan Baptista, patr del poble. Al costat, les armories dels Lladr de Vilanova, barons de Llutxent i senyors de Benicolet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344704" title="Bandera de Somalilndia" nonfiltered="4765" processed="4747" dbindex="134798">
La primera bandera de Somalilndia fou establerta pel consell legislatiu autnom establert el 1957, el qual va reconixer la bandera que ja s'utilitzava al mandat itali de Somlia, blava amb estel blanc de cinc puntes al centre. Sota aquesta bandera fou proclamada la independncia el 26 de juny de 1960. D'acord al manifest del 25 d'abril de 1960, el 1 de juliol segent l'Estat Independent de Somalilndia i la Repblica de Somlia es van unir en un sol estat anomenat Repblica de Somlia, que igualment va utilitzar aquesta bandera. Vegeu, bandera de Somlia.

La lluita contra el rgim de Siad Barre (1988-1991) va correspondre al Moviment Nacional Somali, els colors del qual (vermell clar, blanc i verd horitzontal) formaren ms tard la base de la bandera de Somalilndia.

El 18 de maig de 1991 Somalilndia va proclamar la independncia a Burao en una petita cerimnia de hissada de bandera desprs d'una assemblea de caps de clan. En aquell moment segons demostren les imatges televisives poc clares, es va utilitzar una bandera amb els colors del Moviment Nacional Somali en vertical, segons sembla amb la franja central de major amplada. Aquesta bandera degu ser provisional per manca de bandera definitiva, utilitzant els colors del partit dirigent. 

La data d'adopci de la bandera definitiva, blanca amb disc verd i asahada en cercle, no es coneguda, per cal pensar que fou poc desprs de la independncia el 1991 o com a mxim a l'assamble de Borama del 16 de maig de 1993. Va romandre vigent fins que una nova bandera fou adoptada el 14 d'octubre de 1996, per la Conferncia Nacional, amb els colors del Moviment Nacional Somali en honor als herois de la guerra de la independncia. Consta reconeguda a la carta nacional (constituci) aprovada definitivament el 31 de maig del 2001.

 Vegeu tamb .

Bandera de Somlia Britnica;

 Imatges de les banderes .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344705" title="Jlia Menndez i Ortega" nonfiltered="4766" processed="4748" dbindex="134799">
Jlia Menndez i Ortega  (Barcelona, 1 d'agost del 1985) s una jugadora d'hoquei sobre herba en la posici de 
migcampista.

Comen a jugar hoquei als cinc anys. Represent a la selecci espanyola en els jocs olmpics de Pequn 2008. Va jugar en el partit amists que va enfrontar la selecci catalana i la russa (7.1.8). Actualment (2008) estudia 
econmiques a l'UAB.

 Trajectria .
 Futbol Club Barcelona (dos anys, quan comenava a jugar);
 Jnior de Sant Cugat (<2002   2006; 2008   );
 MHC Laren, d'Holanda (2007);

 Palmars .
 Ttols a nivell de selecci .
 5a. Campionat d'Europa sub-21 Leipzig 2000;
 Campiona Campionat d'Europa sub-16 Li 2000;
 3a. Campionat d'Europa sub-18 Rotterdam 2002;
 4a. Campionat d'Europa sub-18 Dubln 2003;
 5a. Campionat d'Europa sub-21 Dubln 2004;
 6a. Campionat del mn sub-21 Santiago de Xile 2005;
 4a. Campionat del mn Madrid 2006;
 4a. Campionat d'Europa Manchester 2007;
 6a. Campionat "Champions Trophy" Quilmes 2007;
 Subcampiona Campionat del mn en sala Viena 2007;
 7a. Jocs Olmpics Pequn 2008;

 Enllaos .
 Entrevista a Cugat.cat 30.4.8;
 Taula rodona Dones, esport i mitjans de comunicaci amb participaci de J.Menndez;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344708" title="Ituero y Lama" nonfiltered="4767" processed="4749" dbindex="134800">

Ituero y Lama s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344715" title="Escut de Benissan" nonfiltered="4768" processed="4750" dbindex="134801">


L'escut oficial de Benissan t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, migpartit i truncat. Al primer quarter, en camp d or, un Agnus Dei d'atzur amb banderola d argent i creu de gules. Al segon quarter, en camp d'atzur, cinc roses d or en sautor. Al tercer quarter, en camp de sinople, un castell d'or, maonat i aclarit de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 18 de gener de 1999, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.429, del 8 de febrer de 1999.

La part superior inclou les armories dels Cavanilles i dels Vila-rasa, antics senyors del poble. A sota es representa el castell de Benissan, de la segona meitat del segle XV, un dels ms ben conservats del Pas Valenci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344716" title="Dargnies" nonfiltered="4769" processed="4751" dbindex="134802">

Dargnies s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 151 habitants.

 Situaci .
Dargnies s troba a l'oest del Somme, a menys de cinc quilmetres del Sena Martim.

 Administraci .
Dargnies forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Lysiane Daumur (2001-2008).

 Histria .

 Llocs d'inters .

 Vegeu tamb .
Llistat de municipis del Somme;

 Enllaos externs .
Dargnies al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Dargnies;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344717" title="Bandera de la Somlia Britnica" nonfiltered="4770" processed="4752" dbindex="134803">



Com tots els territoris colonials britnics, el protectorat de la Somlia Britnica fou dotada de pavellons. Fins el 1898 el territori depenia de la ndia Britnica, per en aquest any se'n va separar i el 1905 va passar a dependre del Ministeri de Colnies. En aquest periode, a l'entorn de 1903, es va crear el seu emblema (badge), un kudu (un antlop nadiu). Aquest emblema en disc blanc s'utilitzava al pavell blau britnic i s'utilitzava als vaixells i edificis del govern. El pavell vermell britnic pels vaixells civils, amb el mateix emblema, fou reconegut el 29 de juny de 1924.

El 18 de desembre de 1950 li fou concedit un escut que va substituir al emblema en els pavellons blau i vermell. Al damunt de l'escut el kudu (sobre una branca bicolor) i sobre aquest la corona; l'escut mateix estava dividit en un rectangle horitzontal sobre dos parts dividides verticalment: la primera incloa dos llances i un escut del territori; la vertical de l'esuerra de l'observador una mesquita del protectorat; i la de la dreta un vaixell de la zona, onades i un ancora daurada simbolitzant la seva importncia per la navegaci cap a Aden i la ndia.

Aquest escut va patir una llei modificaci el 1955 quan la corona va canviar al model Tudor, modificaci que fou traslladada als dos pavellons.

El governador va utilitzar tamb tres banderes o estendards:
Del 1903 al 1950 la bandera britnica amb disc blanc al centre, rodejada per garlanda de llorers, portant dins l'emblema.
Del 1950 al 1955 la bandera britnica amb disc blanc al centre, rodejada per garlanda de llorers, portant dins l'escut.
Del 1955 al 1960 la bandera britnica amb disc blanc al centre, rodejada per garlanda de llorers, portant dins l'escut amb la nova corona Tudor.

Aquestes bandera es van deixar d'usar el 26 de juny de 1960, per mai foren derogades.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344718" title="Lnia evolutiva de Venonat" nonfiltered="4771" processed="4753" dbindex="134804">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Venonat i Venomoth.

Venonat.

Venonat s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i ver. Evoluciona en Venomoth.





Venomoth.

Venomoth s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i ver. Evoluciona de Venonat.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344719" title="Carreu (Abella de la Conca)" nonfiltered="4772" processed="4754" dbindex="134805">

La vall de Carreu forma part del municipi d'Abella de la Conca, tot i que geogrficament pertany a la Conca de Dalt. Discorre de llevant cap a ponent, i est emmarcada per dues serralades altes, al nord la Serra del Boumort i les seves serres secundries, que ateny els 2.077 metres al Cap de Boumort. Tanmateix, el terme d'Abella de la Conca no arriba al seu cim: el termenal discorre pels seus vessants meridionals, a l'alada d'uns 1.900 m. alt., tot i que arriba als 2.003 a prop de la Creueta i la Coma del Pi.

Des d'aquest punt, que s el ms septentrional del terme d'Abella de la Conca, el termenal baixa cap al sud-oest i cap al sud-est sense seguir cap sistema orogrfic concret. En direcci sud-oest, va a buscar el Serrat Blanc, baixant gradualment cap als 1.700 i desprs els 1.500 m. alt., fins que va a trobar el Barranc de la Matallau, que fa de termenal fins que trobar el Riu de Carreu, a 925 m. alt. D'aqu, el termenal puja sobtadament cap al sud-oest en direcci al Tossalet, de la Serra de Carreu, que t 1.638 m. alt.

En direcci sud-est, s que segueix en certa manera una carena, baixant progressivament cap als 1.953 m. alt. a la cinglera de los Racons, els 1.890 a prop de Plandellet i els 1.872 als Rocs de l'Esteve, des d'on el termenal baixa de sobte cap al Riu de Carreu, passant pels Rocs de la Srria, a 1.670 m. alt., i troba el Riu de Carreu prcticament a la seva capalera, a 1.500 m. Desprs, continua per l'altra banda cap al Coll de Llvia, de 1.480, i s'enfila cap a la Serra de Carreu, on arriba entre el Grau de Queralt, de 1.709, i el Cap de Plan-de-la-Riba, de 1.768.

Tot el lmit sud d'aquesta vall s la Serra de Carreu, la qual, a ms dels cims ja esmentats, troba, de llevant a ponent, el Pical Ras, de 1.782 m. alt., i el Cap de Carreu, de 1.749. A banda i banda d'aquest cim, el ms alt de la serra, hi ha dos antics passos de camins de muntanya: el Pas de Castellnou i el Coll Nadilla. Ms a ponent, troba encara el Pas de la Ce, de 1.575 m., fins a arribar al ja esmentat Tossalet. Tot el vessant nord de la Serra de Correu, pertanyent a aquesta vall, forma part de l'Espai Natural de la Serra de Carreu i Sant Corneli.

Aquesta vall est centrada en el Riu de Carreu, i cont nombroses fonts, com la Font de la Monta, la Font de la Molina, . Rep nombrosos barrancs a banda i banda: del nord baixen el Torrent del Clot del Grau, el Barranc dels Cms de Conreu, el Barranc de la Creueta (que recull els barrancs de Galliner i de Baixera), i el de la Matallau, que ja hem esmentat com a termenal. Pel sud, rep tot de torrents curts que davallen de la Serra de Carreu d'una manera molt vertical. El Riu de Carreu davalla sempre cap a ponent, es fica dins del terme de Conca de Dalt, i s'aboca en la Noguera Pallaresa en les actuals aiges del Pant de Sant Antoni a l'alada del poble d'Aramunt.

L'accs ms fcil a aquesta vall s a travs d'una pista que surt de Pessonada, en el terme de Conca de Dalt; per tant, per tal d'accedir-hi des d'Abella de la Conca, cal anar cap a Tremp, la Pobla de Segur, el Pont de Claverol, Sant Mart de Canals i Pessonada. Hi ha un cam ms curt, per tamb s prou llarg i de difcil accs en moltes poques de l'any. s a travs de Bixols, desviant-se un tros per la carretera de Montanissell i emprenent al cap de poc una pista cap al nord, que a la llarga mena a Hortoneda. En arribar al Coll de Llvia, cal seguir una altra pista, que baixa cap al sud-oest i mena a Carreu en un recorregut de vegades difcil.

A peu o per camins de bast hi ha camins ms directes, que sn els que servien de vies de comunicaci fins a l'aparici dels autombils. Sn camins que remuntaven la Serra de Carreu pels diversos passos que hi havia i anaven de dret a l'antic poble de Carreu.

 El poble de Carreu .

Actualment del tot deshabitat i abandonat, Carreu (o les Cases de Carreu) era un tpic poble d'alta muntanya, amb poblament totalment dispers. s al mig de la vall, i tenia antigues masies, tamb totes despoblades, com la Molina de Carreu, Capdecarreu (al lloc ms enlairat del fons de la vall, i que formava un grup de cases o bordes a 1.390 m. alt.), la Casa del Pla de Tro, la Casa Hort, i encara altres topnims que evidencien l'antiga existncia de poblament, com Claverol o Santa Cristina, per exemple. Aquest poble l'any 1900 conservava 15 cases habitades, amb 41 habitants.

De la importncia en temps allunyats del poble de Carreu, en sn testimonis les restes de dues esglsies: Sant Pere de Carreu dels Prats (o de la Molina), i la Mare de Du de Carreu. Sant Pere de Carreu s esmentat ja el 1050, en la venda feta pels comtes Bernat i Estefania, muller seva, a l'abat del monestir de Gerri, per la documentaci que es coneix deixa dubtes sobre si es tracta d'aquest Carreu o del de Gavarra, com veurem tot seguit.

Sant Pere de Carreu fou sufragnia de la parrquia de Montanissell, del terme de Coll de Narg i comarca de l'Alt Urgell fins el 1904. En aquell any, desprs d'un reajustament territorial del bisbat d'Urgell, pass a l'arxiprestat de la Pobla de Segur, depenent de la parrquia de Pessonada. Tanmateix, al llarg de bona part dels segles XVIII i XIX, les inscripcions de baptismes, noces i defuncions es feren en els llibres sagramentals de la parrquia de Sant Esteve d'Abella de la Conca.

En diversos documents dels segles XI i XII apareix documentat un castell de Carreu, per la proximitat d'altres topnims similars a la mateixa zona planteja molts dubtes que es tracts del Carreu que ara ens ocupa. Pot tractar-se ben b del Carreu existent en terme de Coll de Narg, pertanyent a l'antic municipi de Gavarra.

Igualment, apareix en documents de la mateixa poca, alguns d'ells sn els mateixos que hem esmentat fa un moment, el castell de Rocaespana, o Rocaspana. Existeix un lloc anomenat d'aquesta manera al terme de Vilanova de Mei, de la Noguera, per el fet que el situ prop de Carreu i al nord de Basturs i d'Orcau fa que no pugui ser el de Vilanova de Mei.

 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere, "Castell de Carreu", "Castell de Rocaespana" i "Sant Pere de Carreu", a El Pallars, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344720" title="Luca Lpez i Martnez" nonfiltered="4773" processed="4755" dbindex="134806">
Luca Lpez i Martnez (Barcelona, 31 de gener del 1974) va ser una jugadora d'hoquei sobre herba que jugava en 
la posici de centrecampista, actualment retirada.

Va representar a la selecci espanyola en els jocs olmpics d'Atlanta 1996, de Sidney 2000 i d'Atenes 2004.

Estudi empresarials.

Trajectria.
 Jnior de Sant Cugat (hi jugava en el anys 1998, 99);
 RD Polo (hi jugava en els anys 2003 - 2004);

Palmars.
Ttols a nivell de selecci.
 Subcampiona al Campionat d'Europa 1995;
 8a. Jocs Olmpics Atlanta 1996;
 4a. Jocs Olmpics Sidney 2000;
 8a. Campionat del Mn Perth 2002;
 Subcampiona al Campionat d'Europa Barcelona 2003;
 Subcampiona "Champions Challenge" Catnia 2003;
 10a. Jocs Olmpics Atenes 2004;

Ttols a nivell de club.
 Campiona d'Espanya (2003);
 Copa de la Reina (2003 i 2004);

 Referncies .
 Luca Lpez, pregonera de les Festes d'Hivern de Gav;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344721" title="Partits poltics de Somalilndia" nonfiltered="4774" processed="4756" dbindex="134807">
Somalilndia t un sistema poltic de tres partits, cap dels quals per si sol pot obtenir la majoria. 

La constituci reconeix tres partits:

Partit de la Pau, la Unitat i el Desenvolupament (Kulmiye Nabad, Midnimo iyo horumar) tamb conegut com Solidaritat, Reuni i Uni i Desenvolupament. El president s Ahmed Mohamed Silanyo president (1984-1990) del Moviment Nacional Somali.
Partit per la Justcia i el Desenvolupament (Ururka Caddaalada iyo Daryeelka) tamb conegut com Partit de la Justcia i el Benestar. El president s Faysal Ali Warabe;
Partit Democrtic d'Unitat Popular (Ururka dimuqraadiga ummadda bahawday, conegut com  Partit de l'Aliana Popular Democrtica, Partit de Unitat Popular Democrtica i Partit de l'Aliana Nacional Democrtica. El president es Dahir Riyale Kahin.

Fins a les eleccions locals del 2002 existien nombrosos partits. Entre 20 i 30. Les eleccions del 2002 tenien dos proposits: elegir els crrecs municipals de 23 districtes de les sis regions (els quals elegien a l'alcalde) i determinar quins eren els tres partits ms gran que conforme a la constituci podrien participar a les segents eleccions (per accedir a la condici de partit constitucional calia obtenir al menys el 20% dels vots en quatre de les sis regions, els tres ms propers a aquesta condici obtenien el dret a participar a les futures eleccions). Els principals partits que existien el 2002 eren:
 
UDUB - Partit Democrtic d'Unitat Popular;
KULMIYE - Partit de la Pau, la Unitat i el Desenvolupament ;
UCID - Partit per la Justcia i el Desenvolupament;
SAHAN - Reconeixement;
HORMOOD - Avantguarda;
ASAD - Salvaci i Desenvolupament;
ILESKY (no va participar);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344723" title="Otero de Herreros" nonfiltered="4775" processed="4757" dbindex="134808">

Otero de Herreros s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344726" title="Rafael Mart Orber" nonfiltered="4776" processed="4758" dbindex="134809">
Rafael Mart Orber (Valncia, 1880 - Madrid, 1963) va ser un dramaturg, periodista i novellista valenci.

 Biografia.
Va viure entre Valncia i Madrid i va estrenar peces de teatre tant en catal com en castell, amb predomini d'aquesta segona llengua, fet potser provocat pel desig d'assolir un major ress i tamb pel seu fracs com a introductor del gnere drmatic en el mn teatral valenci, completament dominat pel sainet. Pel que fa al teatre en catal, entre 1910 i 1911 va escriure fonamentalment obres dramtiques (L'ombra del ciprer, considerada generalment com la millor d'aquest perode, L'ase del poble, etc.). Desprs d'un parntesi de ms d'una dcada, en qu prcticament les seues estades a Madrid van esdevenir una residncia permanent, torn a l'escena valenciana amb diversos sainets. En una darrera etapa, que coincideix amb la instauraci de la Repblica, donar a l'escena peces ms innovadores, menys sotmeses al motlle del sainet (Amparo, Rondalla de rondalles...). Molt poques de les seues obres valencianes van ser publicades, fet que no va afavorir a la seua difusi.

Amb Un miracle imposible guany el premi convocat per l'Ajuntament de Valncia amb motiu del centenari de Sant Vicent Ferrer i amb Mara de Magdala: Leyenda evanglica en cuatro captulos y eplogo va obtenir el Premi de Literatura de l'Ajuntament de Valncia de 1950. Tamb escrigu un llibre sobre Miguel de Cervantes, titulat Cervantes, caballero andante. Va collaborar en diversos peridics i revistes amb articles, contes i crtiques teatrals, amb el pseudnim de Justo Medio.

Les seues obres dramtiques de la primera etapa sn les ms interessants de la seua producci, ja que signifiquen una ruptura amb el teatre valenci de l'poca. Aquestes peces dramtiques poden enquadrar-se en un naturalisme prxim a d'ngel Guimer, amb certs biaixos veristes, sobretot quan tracta passions que deriven cap al crim. L'ombra del ciprer, l'obra ms reeixida d'aquesta etapa esdev un model de tragdia psicolgica amb diverses referncies simbliques i mstiques que representa una innovaci destacada quant a l'aspecte temtic: la intensitat i la violncia de l'enfrontament que es produeix entre el personatge transgressor i les forces socials i ideolgiques imperants.

Entre 1914 i 1919 va publicar la seua producci teatral completa en castell, en la qual va incloure alguna traducci de peces valencianes (La risa del pueblo, traducci de L'ase del poble; i La llama, traducci de Fora llei).

 Obres .
Llista no exhaustiva
 Teatre en catal .
1910 L'ombra de ciprer;
1911 L'ase del poble;
1911 L'elecci;
1911 Fora llei;
1911 Un pobret malalt o la casa d'un pobre;
1925 Els tres novis de Toneta;
1926 Els felios;
1927 Bodes d'or en l'horta;
1927 Gent del dia o mil duros i autombil;
1927 De "llaurisio" a "pollo bien";
1927 Fill de Du;
1927 Honra entre llenges;
1928 Rics d'ocasi o uns "ruqueros" a Madrid;
1931 Amparo;
1934 Rondalla de rondalles;
1936 Pobres millonaris;
De qui s el xic? ;
 Teatre en castell .
1912 La oveja perdida;
1913 Lo inmoral;
La deuda;
Entre nieblas;
El fantasma;
Madre, traduda a l'angls i representada a diversos pasos estrangers;
Isabel la Catlica;
Madre de Espaa;
La mujer fuerte;

 Referncies .


 Bibliografia .
Remei Miralles i Josep Llus Sirera. Teatre dramtic de comenaments del segle XX. Instituci Alfons el Magnnim. Valncia, 1993.
 Article Rafael Mart Orber de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;

Corts Orts, Carles. La supervivncia de la tradici popular del sainet en l'escena valenciana del primer ter del segle XX. Miscellnia Joan Veny. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 8484156281, 9788484156284;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344727" title="Aeroport Internacional de Bender Qassim" nonfiltered="4777" processed="4759" dbindex="134810">
L'aeroport Internacional de Bender Qassim s un modest aeroport amb categoria d'internacional situat a la rodalia de Bosaso, capital comercial del Puntland, a Somlia. El seu nom anterior fou Aeroport de Bosaso. Bender Qassim s el nom antic de la ciutat.

El seu codi IATA es BSA i el codi ICAO es HCFM.

s el segon aeroport de Somlia. Actualment s'hi est construint l'edifici d'una nova termina i una nova pista.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344728" title="Arcones" nonfiltered="4778" processed="4760" dbindex="134811">

Arcones s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344729" title="Bixols" nonfiltered="4779" processed="4761" dbindex="134812">

El poble de Bixols forma part del municipi d'Abella de la Conca, vila a la qual ha estat unit prcticament sempre al llarg de la histria, a causa de llur pertinena des d'antic a la Baronia d'Abella. La vall on es troba el poble ocupa gaireb tot el sector nord-est del terme.

 Etimologia .
El topnim Bixols s d'origen romnic, i t les seves arrels en la paraula romnica que designa l'arbust o arbret del boix, molt abundant en aquestes altes terres. El final en -ols deu ser un diminutiu, possiblement amb valor de collectiu.

Coromines destaca que la vall de Bixols comena al coll de Boix, cosa que refora l'evidncia de l'origen del topnim. Tanmateix, podem veure que o b s un error, o s el Coll de Bixols -nom actual- el que ha canviat de nom.

s un topnim que es presenta ja des d'antic amb la forma actual, o gaireb: Boxols (anys 839, 997, 1076, 1094, 1359), Buxiles (961).

 Descripci geogrfica .
La vall de Bixols s'adrea de nord a sud, i es vertebra a l'entorn del Rialb (el Riu Blanc), que es forma just dessota el poble de Bixols per l'adjunci del Riu de Pujals, que ve del nord-est, i del Riu de Collell, que ho fa del nord-oest. El Rialb, sempre cap al sud, va rebent diversos afluents (que ho sn realment noms quan plou): la Rasa de Bixols, per l'esquerra, la Rasa del Coll de l'Espina, per la dreta, el torrent dels Sots de la Rua, per la dreta, i tot d'altres barrancs i torrents, per que ja hi arriben dins del terme actual de Coll de Narg, antigament de Gavarra. El Rialb, un cop ha deixat enrere la Rua, passa a ser l'eix principal del terme de la Baronia de Rialb, pertanyent a la Noguera.


El lmit nord d'aquesta vall s la continuaci cap a llevant del lmit sud de la vall anterior: la Serra de Carreu, per noms a la seva cua de llevant, dels 1.781 m. alt. als 1.768 del Cap de Plan-de-la-Riba i els 1.709 del Grau de Queralt. D'aqu baixa cap a la vall del Riu dels Pujals, que travessa a 1.185 m. alt., prop de la casa de la Xosa, i puja cap al Setcomelles, de 1.518. s de destacar que en aquesta baixada i pujada, travessa dues vegades la carretera de Coll de Narg a Isona, entre els quilmetres 19 i 21. Des del Setcomelles, de vegades anomenat los Castellans, baixa serpentejant cap al sud-oest, passant pel Coll de Bixols, de 1.321 m. alt., el Tossal de la Devesa, de 1.353, i sempre carenant va davallant cap al Rialb, que troba a 900 m. alt. El Rialb es converteix en termenal en direcci sud en aquest punt, entre Abella de la Conca i Gavarra -actualment el Coll de Narg-, per per poc tros, ja que quan arriba sota de la Rua, el termenal comena a pujar gradualment pel coster cap al sud-oest, per anar a trobar el cim d'Estadella, de 1.472 m. alt.

A Estadella el terme trenca del tot cap al nord-oest, va a buscar la Serra de les Carboneres, desprs la de les Amples de Fontlled, per sense seguir cap lnia orogrfica clara.i s'acosta al Coll de l'Espina (1.261 m. alt.) i al Tossal de Moreu (1.328), des d'on la vall de Bixols queda delimita ja pel costat de ponent, seguint tota l'estona una carena cap al nord, que va a trobar la Serra de Carreu: Coll de Faidella (1.236), extrem de ponent de la Serra de Carrnima (1.624) -la resta de la serra quedaria dins de la vall de Bixols-, Collada Sobirana (1.356), Collada de la Serra del Pi (1.307), Costa de les Basses (1.397) i Coll de Guinera (1.371), abans d'enllaar amb la Serra de Carreu a uns 1.750 m. alt.

En aquesta vall hi ha dos fragments de dos espais naturals protegits: el ja esmentat de la Serra de Carreu, al nord, a la zona de la Gavernera, i el de Serra Mitjana al sud, entre el poble de la Rua i el cim d'Estadella.

 El poble de Bixols .
Dins d'aquesta vall queda l'antiga parrquia de Bixols (que, encara que actualment depn del rector d'Isona, conserva de fet encara la categoria parroquial), formada pel poble de Bixols, que inclou els masos de la Gavernera (el vessant boixolenc de la Serra de Carreu): Cal Badia, Can Carreu, Cal Mascarell, Cal Moi i Cal Sol, i tot de masos dels entorns del poble: Cal Cerd, Cal Mateu, Cal Tinyola, la Torre, la Xosa, entre els quals destaquen Can Miquel de la Borda, la Casa Mata, Cal Plomall i el Mol de Cal Plomall, tamb anomenat del Pont de Bixols, situats a prop de l'espectacular Forat de Bixols, on hi ha un pont romnic en un marc excepcional.

El poble s a 1.162 m. alt., al centre de la vall del riu dels Pujals, que discorre per ponent del poble, i quasi al damunt del Forat de Bixols. A l'indret on el riu passa ms a prop del poble, la llera del riu s 50 metres per dessota, gaireb a plom, del poble. Aquest, actualment compost d'una quinzena de cases, t un sol carrer que el recorre de nord a sud. La carretera d'Isona a Coll de Narg passa a ran de l'esglsia, i separa el poble en dos sectors. Al nord, que queda per damunt de la carretera, hi ha la casa coneguda com Cal Bar i l'escola pblica, que s l'nica de tot el municipi. Al sud, des de l'absis de l'esglsia, baixa fortament el carrer nic fins que troba la darrera pallissa del nucli, que s on es torna a enfilar, com si volgus pujar a l'esper de roca que tanca el poble pel sud.

L'esglsia parroquial de Sant Vicen de Bixols s una obra d'origen romnic, tot i que ha sofert moltes transformacions al llarg dels segles. T una placeta tot al seu voltant (l'antic cementiri) que la reala, malgrat ser una esglsia fora modesta. La carretera, en revolt, passa a tocar seu.

 Cal Bar .

La casa histricament ms important de Bixols s cal Bar (juntament amb cal Senyor, que s on es cobraven els delmes de la baronia), i s l'nica casa del poble que queda al costat nord de la carretera, davant per davant de l'esglsia parroquial i sota mateix de l'escola. T capella prpia, dedicada a Sant Josep, cosa que evidencia la importncia que tingu en altres poques aquesta casa pairal. En efecte, l'episodi que relatarem a continuaci aix ho palesa.

Existeix una llegenda per a justificar l'antiga esplendor d'aquesta casa: posseen minairons, els follets mgics del llegendari mitolgic catal, ssers petits, per que no es poden estar sense fer feina. Si no se'ls en mana, destrueixen tot el que se'ls posa per davant. Com que a cal Bar sempre els en donaven, de feina, va esdevenir una d'aquelles cases riques del poble, on es diu que els seus amos poden viure sense treballar. Cal Bar arrib a ser una casa tan acabalada, que a la capella de sant Josep, desprs de la missa patronal, hi havia una cerimnia que en demostrava la riquesa: els de cal Bar donaven a cada pobre que ans a trucar a casa seva en sortir de missa un pa rod sencer, pastat i cuit a la mateixa casa.

Actualment, tanmateix, dels minairons no en queda ni rastre... Malauradament, del costum del repartiment dels pans per Sant Josep, tampoc.

 Altres indrets de la vall de Bixols .
 Faidella .

De Bixols depn tamb la masia i antic caseriu de Faidella, al damunt de la carretera a tocar del coll homnim, que inclou Ca l'Arte, i queda sota mateix del santuari de Carrnima, tot i que els millors accessos al santuari sn des de Bixols o des d'Abella.

Actualment el caseriu ha quedat redut prcticament a una nica masia, que acull la casa de turisme rural Masia Faidella. per en temps llunyans degu ser un lloc estratgic en les comunicacions de la comarca. Dna nom a un coll, proper al caseriu, i a un raval de la vila de Figuerola d'Orcau.

Tenia esglsia prpia, que depenia de la de la Rua, dedicada a la Santssima Trinitat.

Coordenades: 



 Pont i Mol de Bixols i Cal Plomall .
A prop i sota el poble, al Forat de Bixols, i a un considerable desnivell, hi ha un interessant pont medieval, en un emplaament bell i espectacular. Just al sud hi ha la masia de Cal Plomall i encara molt a prop seu, el Mol del Plomall, tamb anomenat Mol del Pont o Mol de Bixols, fora antic per ms interessant pel seu marc natural que per ell mateix. Tots tres indrets sn al fons de l'afrau que es troba a migdia i a sota del poble de Bixols, en un marc incomparable.

Coordenades:
Pont de Bixols: () 
Mol de Bixols, del Pont o del Plomall: () 
Cal Plomall: ().

 La Rua .
El poble de la Rua pertany a la vall de Bixols, tot i que histricament apareix tant lligat a Bixols com directament a Abella. T article propi.

 Histria .
La histria de Bixols coincideix en gaireb tots els seus passos amb la d'Abella de la Conca, atesa la inclusi de les dues poblacions en el mateix terme senyorial de la Baronia d'Abella, per a continuaci n'individualitzem alguns dels seus trets ms propis.

El primer esment que se'n t s del 997, en unes afrontacions de la vila de Sallent, del terme de Montanissell. Entre aquesta data i el 1110, prcticament tots els esments sn referits al castell de Bixols. A partir del segle XII tamb s l'esglsia, la que apareix en nombroses cites.

En el fogatge general de Catalunya del 1378, Bixols t 9 focs. Al cap de cent anys, en el fogatge de 1497, no hi apareix, segurament inclosos en els d'Abella, per les xifres fan veure un descens de poblaci important. En el fogatge del 1553, Bixols declara 5 focs laics. Cal recordar que, grosso modo cal comptar cinc habitants per foc, per fer-se crrec de la poblaci real d'aquells anys. El 1708 Bixols tenia 17 cases, i el gegraf Josep Aparisi dna els llocs d'Abella, Bixols i Sant Rom com a constituents d'un dels termes de la comarca.

La Guerra de Successi va viure com tota la Conca es decantava per l'Arxiduc Carles d'ustria. Tanmateix, hi va haver partides de paisans armats felipistes, coordinats pel sotsveguer botifler del Pallars. En un informe d'aquest a la superioritat, afirma que el Bayle de Abella, este mat dos voluntarios. Diversos pallaresos se significaren prou entre els austriacistes, entre els quals destaca Joan Benet Erill, de Cal Bar de Bixols, que obtingu de l'Emperador el ttol de Bar de Sant Cristfol. Aquest ttol s el que dna el nom de la casa pairal. Felip V anulla aquest ttol de noblesa, per Joan Benet Erill el continu utilitzant, com tamb fu el seu fill Jaume Joan Erill i Mitjana i el seu nt Josep Erill i Feu.

Acabada la guerra, en el cens del 1716 consten a Bixols, 15 cases i 29 persones, i en el.cens del Marqus de Campoflorido, del 1717, Bixols t 9 homes (caps de casa), 1 cavaller i 3 pobres. El cavaller s, sens dubte, el que hem esmentat en el pargraf anterior.

En el cens de Floridablanca, del 1787, Bixols t 109 habitants. La recuperaci demogrfica, malgrat tants d'episodis d'agitaci, s evident. Aquest cens est molt ben fet i detalla amb precisi el sexe, les edats i ocupacions d'aquestes persones. A Bixols hi consten 19 pagesos, 4 jornalers, 4 criats, 1 tinent capell i 1 persona amb fur militar (possiblement s encara l'Erill de Cal Bar).

Els dos primers teros del segle XIX foren esplendors per al terme d'Abella de la Conca, per sobretot per al cap municipal, que experiment una forta creixena i evoluci. Bixols, en canvi, es mantingu ms estable, amb una davallada coincident amb el ms fort augment d'Abella: 148 habitants el 1830, 120 el 1842, 76 el 1860 i 130 el 1887. El 1900 hi consten ja tan sols 69 habitants (ara b, en aquell any es van comptabilitzar a part els 38 de la Rua). Sens dubte una part dels boixolencs se n'an a Abella, atreta per les iniciatives del Bar d'Abella.

D'aleshores en, el poble de Bixols an baixant gradualment de nombre d'habitants, fins els anys vuitanta del segle XX, quan una onada de neorurals s'installa en el poble, cosa que supos una important recuperaci demogrfica, fins atnyer els actuals 47 habitants. Tan important que l'escola de Bixols, que havia estat suprimida, torn a obrir les portes, a causa del nombre d'infants existent en el poble. s l'actual CEiP de Bixols, pertanyent a la ZER (Zona d'escolaritzaci rural) del Pallars Juss.

 Festes .
La Festa Major de Bixols se celebra el 15 i 16 d'agost, per el dia de Sant Vicen, 22 de gener, a la tarda, se celebra la festa litrgica.

 Serveis turstics .
Bixols no disposa de cap mena de servei turstic. Ni tan sols t botiga, en l'actualitat. Ara b, a la propera caseria de Faidella hi ha una casa de turisme rural, anomenada Masia Faidella.

 Comunicacions .
Fora del transport escolar, que uneix Faidella i Ca l'Astor amb Bixols i Isona, no hi ha cap mena de transport pblic que passi pel poble.

La carretera L-511 (Isona - Coll de Narg) passa pel poble. Isona s a 16,5 quilmetres i Coll de Narg a 23,5. Abella de la Conca s a 14,5 quilmetres, accessible per una carretera local que surt de la que acabem d'esmentar a 3 quilmetres d'Isona. Tamb uneixen Bixols i Abella un parell de pistes rurals, generalment en bon estat, per de difcil accs segons quines poques de l'any.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Bixols", a Pallars Juss, I, Lleida, Pags Editors, 1998. (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5;

 BERTRAN I CUDERS, J. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 PAGS, M. "Abella de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
Pgina web de la masia Faidella;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344730" title="5 de 7 amb l'agulla" nonfiltered="4780" processed="4762" dbindex="134813">
El 5 de 7 amb l'agulla s un castell de 7 pisos d'alada, 5 persones per pis i que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 5 pisos dins de l'estructura del 3. Aquesta estructura es de forma composta, amb un tres i una torre (o dos) que s'agafa a la rengla del tres, sobre el que es troben dues parelles de dosos i dos aixecadors. L'enxaneta en canvi s nic i ha de traspassar els dos poms de dalt de forma consecutiva amb dues aletes (primer es carrega el tres i desprs la torre). Un cop aquesta fa les dues aletes l'acotxador del tres baixa sobre les espatlles dels quarts i entra com a enxaneta al pilar. El castell noms es considera carregat un cop queda el pilar completament descobert a la pinya.

El primer cop que es va veure fer a la histria del mn casteller va ser el 19 d'abril del 2008 a la Bisbal del Peneds. Aquesta diada es va fer en motiu de la descoberta de la placa del 3 de 8 amb l'agulla que els vilafranquins havien descarregat en aquella mateixa plaa  per primer cop en la histria l'any anterior.

Vegeu tamb.
5 de 7;
3 de 7 amb l'agulla;
4 de 7 amb l'agulla;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344731" title="Escut de Somlia" nonfiltered="4781" processed="4763" dbindex="134814">
 
L'escut de Somlia fou adoptat el 10 d'octubre de 1956. T el camper d'atzur, amb un estel de cinc puntes d'argent al centre; al voltant, filiera d'or i timbrat amb corona oberta tamb d'or. Els suports sn dos lleopards al natural aguantats sobre dues fulles verdes i dues llances creuades tamb al natural; de les llances penja una cinta d'or.

Anteriorment van existir escuts per a les dues parts constituents:

Somlia Britnica, un emblema (1903-1950) amb el cud, un antlop propi del territori (vegeu la bandera de la Somlia Britnica); el 18 de desembre de 1950 li fou concedit un nou escut que va estar en s fins el 26 de juny de 1960 (amb una petita modificaci de la corona el 1955, que va passar al model Tudor).

Somlia Italiana, concedit el 8 de juny de 1919, format per un escut truncat d'atzur i de gules, dividit per una faixa dentada d'argent (Smith, 1980). A la part superior un lleopard simbolitzant el Benadir colonial; a la inferior, dos estels d'argent de sis puntes, simbolitzant els dos soldanats protegits que existien el 1919 (el sultanat de Majeerteen i el de Hobyo).































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344733" title="La ferstega domada" nonfiltered="4782" processed="4764" dbindex="134815">
La ferstega domada s una obra de teatre de William Shakespeare que narra la relaci d'un matrimoni nou, on la dona mostra molt mal carcter fins que el marit l'amanseix mostrant-se igual d'implacabale, alhora que t lloc un embolic amors amb la germana de l'esposa i dos possibles pretendents. La comdia ha estat criticada pel seu masclisme, ja que la conclusi s que la dona sempre ha d'obeir el marit. El final, no obstant, sembla feli per a tots els protagonistes. Ell usa l'atac per imitar el comportament de la dona, que ho fa solament com a defensa.

La histria era popular a l'poca i van sorgir altres llibres amb ttols similars, fet que durant anys va posar en qesti l'autoria de Shakespeare. Sembla que l'origen remot est a un conte recollit a El conde Lucanor. Destaca el tractament del llenguatge i els intercanvis d'enginy entre els esposos, que porten el pes de la comdia. 

L'xit de l'obra va motivar diverses adaptacions, incloent-hi un musical i una pellcula homnima al 1967, amb Elizabeth Taylor com a protagonista.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344736" title="Bernuy de Porreros" nonfiltered="4783" processed="4765" dbindex="134816">

Bernuy de Porreros s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344740" title="Somaliyaay toosoo" nonfiltered="4784" processed="4766" dbindex="134817">
"Somlia aixecat" o "Soomaaliyeey toosoo" s l'himne nacional de Somlia i fou adoptat el 2000 en substituci de l'antic himne nacional composat per Giuseppe Blanc, usat entre 1960 i el 2000.

"Soomaaliyeey toosoo" es una cano que data dels anys quaranta i fou escrita segons el govern somali per Ali Mire Awale el 1947.. Altres fonts indiquen que escrita per Ali Mire Awale i per Yusuf Haji als anys quaranta  

Lletre .
Cors:
Soomaaliyeey toosoo;
Toosoo isku tiirsada ee;
Hadba kiina taagdaranee;
Taageera waligiinee;

Idinkaa isu tooqaayoo;
Idinkaa isu taamaayee;
Aadamuhu tacliin barayoo;
Waddankiisa taamyeeloo;

Sharcigaa isku kiin tolayoo;
Luuqadaa tuwaaxid ahoo;
Arligiina taaka ahoo;
Kuma kala tegeysaan oo;

Tiro ari ah oo dhaxalaa;
Sideed laydin soo tubayoo;
Ninba toban la meel marayoo;
Cadowgiin idiin talin oo;

Tuldo geel ah oo dhacan baad;
Toogasho   u badheedhanee;
Ma dhulkaas dhanee tegeybaan;
Ninna dhagax u tuurayn;

Quaran aan hubkuu tumayo;
Tooreyda dhaafayn;
Oo aan taar samayn karin;
Uur kutaallo weynaa;

Hadba waxaan la taahaayoo;
Togagga uga qaylshaa;
Nin dalkiisii cadow taaboo;
U tol waayey baan ahayee;

Hadba waxaan laa ooyaayoo;
Oo ilmadu iiga qubaneysaa;
Iqtiyaar nin loo diidoo;
La addoon sadaan ahayee;

Traducci del cor.
Cors:
Somlia aixecat,
Aixecat i mira al teu costat;
Que sempre n'hi ha molts que necessiten ajut;
Ajudals sempre;

 Enllaos externs .
 Aftahan.org Literatura somali;

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344741" title="La Rua" nonfiltered="4785" processed="4767" dbindex="134818">

El poble de la Rua, amb la casa allada per propera de lo Notari, pertany a la vall de Bixols, del terme d'Abella de la Conca, tot i que al llarg dels segles apareix tan aviat relacionada amb Bixols com directament amb Abella. Al mateix temps, aquest poblet s l'enlla amb la Noguera a travs de la vall del Rialb, que traa el terme de la Baronia de Rialb.

Es tenen notcies de la Rua des del 997.

El 1900 es comptabilitzen a la Rua 38 habitants, amb 13 cases habitades. En l'actualitat se n'hi poden comptar 17, d'habitants.

s aturonat a la Roca de la Rua, a 1.109 m. alt., i est compost per unes poques cases, entre les quals destaquen el Ferra i lo Perot, a ms de la ja esmentada de lo Notari. Antigament, per, hi havia prou cases habitades per tenir escola

El castell de la Rua, esmentat en diverses obres sobre el Pallars, en realitat correspon a Pera-rua, del terme de Coll de Narg, de l'Alt Urgell.

T esglsia prpia, sufragnia de la de Bixols: s l'esglsia romnica de Sant Antoni.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344743" title="Hangash" nonfiltered="4786" processed="4768" dbindex="134819">
Hangash (un acrnim somali de "Unitat d'Intelligncia Militar") fou una policia secreta del regim militar comunista de Somlia dirigit per Siad Barre que va existir fins el 1991.

Fou creada desprs del intent de cop d'estat del 1978, amb el propsit de mantenir la vigilncia sobre les forces armades i sobre el Servei Nacional de Seguretat (SNS). Ms tard va adquirir poders en matries civils, duplicant al Servei Nacional de Seguretat. Segons un estudi de la Biblioteca del Congrs l'Hangash va esdevenir ms temut que el SNS.

El SNS fou formalment dissolt el 1990 i moltes de les seves activitats van passar a l'Hangash i altres institucions de l'aparell de seguretat del rgim, com la Cort Militar Mobil (CMM), el Consell Regional de Seguretat (CRS) i el Pioners de la Victria. El 1991 el rgim fou enderrocat i l'Hangash va desaparixer.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344744" title="La Bastilla" nonfiltered="4787" processed="4769" dbindex="134820">


La Bastille, o ms exactament la Bastille Saint-Antoine, era una fortalesa elevada sobre l'actual plaa de la Bastille a Pars.

Histria.


Fortalesa.

Destinada a defensar la porta Saint-Antoine i les muralles de l'est de Pars ms vulnerables, la Fortalesa o Bastide Saint-Antoine era de manera inicial un veritable chteau-fort i un arsenal. 

Va ser construda sota el regnat de Carles V, de 1370 a 1383, per Hugues Aubriot, sobre el model de quatre torres corrent en aquell temps. Les altres torres li van ser afegides ulteriorment. Feia 66 metres de longitud per a 34 metres d'ample i 24 metres d'alada a nivell de les torres, i era envoltada d'un fossat de 25 metres d'amplada per 8 metres de profunditat alimentat per les aiges del Sena. 

Les vuit torres es deien torres de la Cantonada, de la Capella, del Tresor, de la Comtessa, de la Bertaudire, de la Basinire, del Pou i de la Llibertat. L'entrada es feia pel carrer Saint-Antoine i donava al Cour de l Avance que protegia botigues i una caserna . A la mateixa poca s edificada la torrassa de Vincennes.

Molt de pressa, la seva utilitat militar mostrant-se mediocre - assetjada, sempre s'ha rendit. La fortalesa va ser llavors utilitzada com a caixa forta i lloc de recepci per Franois I.

Durant la Jornada de les Barricades (vuitena guerra de religi), la Fortalesa es va rendir el 13 de maig 1588.

Sully, nomenat governador el 1602, hi va protegir el tresor reial a la torre del mateix nom, que es va anomenar llavors amb el terme buffet du roi.

La Fortalesa s presa altre cop durant la Fronde el 1649 i un Frondeur n's designat governador: Pierre Broussel.

Pres.

La Bastille va ser utilitzada de manera ocasional com a calabs des del regnat de Llus XI, per s el cardenal Richelieu que la va transformar en pres d'Estat on hi acaben les letres de cachet, cartes signades del rei (o ms sovint dels seus ministres) ordenant un empresonament sense judici. Era una pres ms aviat cmoda per a les persones de qualitat (nobles, grans burgesos) que disposaven de grans cambres amb pats fins i tot d'un criat. El marqus de Sade hi va ser detingut cinc anys i mig. El nombre dels seus presoners mai no ha superat d'altra banda els 45. La Bastilla implicava igualment un lloc molt menys agradable per als presoners comuns, com els calabossos (i no les masmorres), situats a sis metres de profunditat i que servien de cstig als presoners insubordinats com, per exemple, el fams Latude.

Un historiador qualifica fins i tot la Bastille de cita dels intellectuals ja que s'hi trobaven des de Voltaire pamfletaris com Linguet o Brissot, vctimes de la censura.

Era tamb una tomba financera per a Llus XVI, a ra de les despeses de manteniment del nombrs personal o dels aliments. Jacques Necker, que ja havia tancat la torrassa de Vincennes, desitjava fer-la abatre des de 1784. El poble no sembla haver temut realment aquest edifici, per els quaderns de queixes de la ciutat demanaven la seva destrucci. Com tota fortalesa imponent, marcava el paisatge i mostrava la potncia i l'arbitrarietat del rei (com la torre del Temple).

Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789).



La presa de la Bastilla va ser per assalt el 14 de juliol de 1789 pel poble parisenc vingut a buscar plvora. Es tractava igualment per als revolucionaris d'apoderar-se del darrer basti reial a Pars desprs de l'aixecament del 13 de juliol.

La presa de la Bastille s considerat avui com el smbol de la Revoluci Francesa de la que en marca el comenament.

Demolici de la Bastilla.
 La Bastille va ser abatuda a partir del 15 de juliol per un empresari privat, Palloy, que va vendre una part de les pedres a tall de records (pedres esculpides representant la Bastille en miniatura). 

S'hi pot afegir la transformaci en objectes de pietat i de culte, de tot el que va poder recuperar dls enfustats i les ferreteries de la vella fortalesa. La major part ha servit per construir el pont de la Concorde. 

El marqus de La Fayette va enviar una de les claus de la Bastille a George Washington, una de les grans figures de la Revoluci americana i primer president dels Estats Units. Avui est exposada a la residncia de Mount Vernon, transformada en museu.

Detinguts clebres.

Hi van ser tancats, entre d'altres:
 Hugues Aubriot, el seu fundador;
 Jacques d'Armagnac;
 Louis de Luxembourg;
 Anne du Bourg el 1559;
 Franois de Montmorency el 1574;
 Biron;
 lonore Galiga, germana de llet de Marie de Mdicis;
 Franois de Bassompierre;
 El Misteris home de la mscara de ferro;
 La Bourdonnais;
 Bussy-Rabutin;
 Cagliostro;
 Antoine de Chabannes;
 Gatien de Courtilz de Sandras;
 Nicolas Fouquet;
 Frron;
 Guillaume de Haraucourt;
 Lally-Tollendal;
 Latude;
 Laurent Angliviel de La Beaumelle;
 Simon-Nicolas-Henri Linguet;
 Jean-Franois Marmontel;
 Voltaire;
 La comtesse de la Motte;
 Le Prvt de Beaumont;
 Bernard Palissy;
 Paul Pellisson;
 Louis Franois Armand de Vignerot du Plessis, duc de Richelieu;
 Le cardinal Louis de Rohan;
 Armand Tuffin de La Rourie;
 El marqus de Sade;
 Brissot;
 El comte Hubert de Solages;
 John Vanbrugh;

La Bastilla avui.


Encara se'n poden veure vestigis sobre l'andana de la lnia 5 del metro de Pars, de l'estaci Bastille, la torre de la llibertat (aquella on va ser tancat Sade) a la plaa Galli a la sortida del passeig Henri IV. Un paviment especial ha estat dibuixat per tal de traar sobre el terra l'emplaament de la Fortalesa histrica.

Des de 1880, el 14 de juliol s la festa nacional de Frana. Tanmateix, oficialment, aquesta festa nacional no commemora la presa de la Bastille, sin la Festa de la Federaci que va tenir lloc un any ms tard, el 14 de juliol de 1790, sobre l'esplanada del Champ-de-Mars. Per l'inconscient collectiu francs sembla associar veritablement la festa nacional i l'esdeveniment ms marcant sobrevingut un 14 juliol : una immensa majoria no es recorda ms que rarament del 14 de juliol de 1790.

El 14 de juliol s cada any l'ocasi de nombroses festivitats : balls populars, concerts, castells de focs, discurs presidencial i desfilada militar sobre els Champs-lyses, a Pars. Avui la Fortalesa s'ha fet molt clebre.

Vegeu tamb.

La presa de la Bastilla



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344745" title="Llista d'universitats de Somlia" nonfiltered="4788" processed="4770" dbindex="134821">
Llista de Universitats de Somlia:

Universitat de Benadir a Mogadiscio;
Universitat Amoud de Borama (Somalilndia);
Universitat de Burao (Somalilndia);
Universitat de l'frica Oriental  a Bosaso (Puntland);
Universitat d'Hargeisa (Somalilndia);
Universitat de Kismaayo;
Universitat de Mogadiscio ;
Universitat de l'Estat de Puntland a Garowe (Puntland);
Universitat Nacional de Somlia a Mogadiscio;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344749" title="Riu Todgheer" nonfiltered="4789" processed="4771" dbindex="134822">


El riu Togdheer (somali Wabi Togdheer) s un riu de Somalilndia que noms porta aigua a les temporades de pluja, i rega la regi de Togdheer a la que dona nom. El nom del riu deriva de les paraules somalis tod (llit de riu) i dheer (llarg).

Neix al peu de les muntanyes Golis, i corre cap al sud en direcci a la ciutat de Burao, per la que passa, per desprs esvair-se a les planes de la part oriental de la regi i del nord de la regi de Sool. La major part dels mesos no porta aigua i noms es veu el llit, per quan cauen les pluges a les muntanyes provoca inundacions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344759" title="Columbia (nom)" nonfiltered="4790" processed="4772" dbindex="134823">


Columbia fou el primer nom popular i potic dels Estats Units d'Amrica. s tamb l'origen del nom del Districte de Columbia, la capital dels EUA. Columbia s una forma gramatical femenina derivada de Cristfor Colom, un dels primers europeus en explorar les Amriques desprs dels Viquings. La denominaci data d'abans de la Guerra d'Independncia dels Estats Units al 1776, per va caure en dess a principis del s. XX.

Histria.
Cristfor Colom no va ser considerat un heroi de les Tretze Colnies  fins a mitjans del s. XVIII i el creixent sentiment de nacionalisme entre les colnies. Els anglesos sempre van destacar en Joan i en Sebasti Cabot menystenint en Colom per raons poltiques. Per pels emergents Estats Units, els Cabot van ser herois nacionals de segona i considerats "agents a l'ombra d'un rei britnic", mentre que la Corona espanyola no era cap amenaa. La nova naci, en mirar cap enrere, va comenar a veure en Colom com un heroi fundador, i amb aquest canvi d'actitud, el nom de Columbia va esdevenir cada vegada ms popular.

Els defensors d'anomenar els Estats Units com a "Columbia" van continuar exercint pressi perqu el nom fos acceptat fins i tot desprs que la Constituci dels Estats Units fos ratificada. Segons George R. Stewart, el nom de "Estats Units" era criticat per ser massa llarg, imprecs i poc potic, i digu que la Convenci Constituent de 1787 hauria estat el moment ideal per canviar-lo. Les dues persones que probablement haurien argumentat ms per un nom millor, segons Stewart, haurien estat Thomas Jefferson i Benjamin Franklin. Per Jefferson es trobava a Frana en aquell moment i ja era vell i sense el seu antic vigor. Per tant, la naci es va continuar dient "Estats Units", per el suport popular pel nom de "Columbia" es va mantenir i es va donar el nom a molts comtats, ciutats i municipis. 

En aquella poca, era com pels pasos europeus usar el seu nom en llat com a segon nom i emprar-lo en contextes cultes conferint una respectabilitat al pas (per exemple Galia a Frana, Helvetia a Suissa, Caledonia a Esccia, Hibernia a Irlanda, etc). En molts casos, aquests noms foren personalitzats amb esttues de figures femenines. "Columbia" va ser, en efecte, el nom ms proper perqu els Estatus Units imitassin aquest costum en un continent del que els romans no van tenir coneixement i en el que no van donar cap nom. L's de Columbia es va convertir llavors en part de la tendncia a emprar termes i smbols romans, que es manifesta en l'guila Americana com a nou escut d'armes del pas, l's del terme "Senat" pel Congrs dels Estats Units, Cambra Alta i Capitoli per la ubicaci fsica del Congrs, tots ells derivats de la histria romana.

El 1791, l'any abans del 300 aniversari del primer viatge oficial de Colom a les Amrques el 1492 i la primera celebraci als Estats Units del "Columbus Day", tres comissionats designats pel President George Washington van anomenar el futur districte federal que esdevindria la seu del govern dels Estats Units "el Territori de Columbia". El mateix 1792, el Riu Columbia va rebre el seu nom. Just abans de la Convenci Constitucional, el 1786. Carolina del Sud va donar el nom de Columbia a la seva nova capital. Va ser tamb en aquest perode que la Universitat de Columbia a Nova York va rebre el seu nom actual (durant l'poca britnica, era anomenada "King's College").

El propi nom "Columbia" s un nom mpliament emprat en angls derivat de Cristfor Colom. S'utilitza en un sentit ampli per referir-se a les Amriques. El terme precolomb es refereix a l'poca anterior a l'arribada d'en Colom i altres exploradors europeus a les Amriques.

 
"Columbia" s tamb la personificaci nacional femenina dels Estats Units, de forma similar a la masculina "Oncle Sam", la "Britannia" femenina o el "John Bull" britnics, l'itali "Italia Turrita" o la francesa "Marianne", sovint presentats en caricatures poltiques a principis el s. XX (veure illustraci a la dreta).

El terme "Columbian" va ser usat en el sentit "dels Estats Units" i hi ha hagut suggerncies de qu s'hauria d'emprar com a alternativa a la paraula "Amrica", per no ha tornat a ser emprada de forma general. L'estambliment d'un Repblica de Colmbia el 1819 (seguida d'uns Estats Units de Colmbia el 1863 i finalment l'actual Repblica de Colmbia el 1866) poden haver donat com a resultat que el nom de Colmbia ja no ests disponible com a nom nacional pels Estats Units. Per altra banda, el 1858, la reina Victria va donar el nom de Columbia britnica a la part ms occidental del Canad. Els angloparlants solen confondre els termes de Columbia i Colmbia, que pronuncien de forma idntica.

Formes modernes.
Malgrat que el nom ha caigut en dess, encara es pot trobar en molts llocs dels Estats Units, sobretot al Districte de Columbia, generalment abreujat DC.

La can "Hail, Columbia", un primerenc himne nacional dels Estats Units, s avu emprat com un himne de la Vicepresidncia dels Estats Units. A ms, la can, "Columbia, Gem of the Ocean" encara s cantada ocasionalment. Tamb gigura encara com a antic nom legal de la cadena CBS "Columbia Broadcasting System", la Universitat de Columbia a Nova York, Columbia Pictures, Columbia Records, i el transbordador espacial Columbia.

Com a figura encara s emprada a la Columbia Pictures com a part del seu logo, tot i que l'encarnaci actual s molt diferent.

Columbia tamb fa la seva aparici a la novella sobre histria americana "L'Oncle Sam".

La provncia ms occidental del Canad rep encara el nom de "Columbia britnica".

Vegeu tamb.

 Britannia;
 British Columbia;
 Helvetia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344763" title="Llista de primers ministres de Somlia" nonfiltered="4791" processed="4773" dbindex="134824">
Llista de primers ministres de Somlia (dates en italica indiquen que va seguir en el crrec de fet):



 Acrnims dels partits .
LNS - Lliga Nacional Somali;
PSRS - Partit Socialista Revolucionari Somali;
LJS - Lliga de la Joventut Somali;
USC - Congrs de la Somlia Unificada;
TNG - Govern Nacional de Transici;
TFG - Govern Federal de Transici;

 Vegeu tamb .

Llista de presidents de Somlia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344770" title="Magnetopausa" nonfiltered="4792" processed="4774" dbindex="134825">
La magnetopausa s la frontera magntica entre la magnetosfera i el vent solar (plasma). Aquesta regi presenta unes dimensions variables depenent de la posici relativa de la Terra i el Sol. A les regions illuminades pel Sol es troba a uns 60 mil km ( km) de la superfcie terrestre; la distncia augmenta progressivament fins a distncies del l'odre de desenes de milions de quilmetres ( km).

Es comporta aproximadament com una gota de lquid exposada a un flux supersnic. La magnetopausa s'arrissa, se solapa i a vegades es trenca.  

En termes de cincia planetria, la magnetopausa s el lloc on la pressi magntica cap en fora del camp magntic es troba equilibrada pel vent solar, un plasma. La major part de les partcules solars es deflecteixen a ambds costats de la magnetopausa, de forma similar a l'aigua es deflecteix davant de la proa d'un vaixell. Tanmateix, algunes partcules queden atrapades en el camp magntic de la Terra i formen el cintur de Van Allen

 Vegeu tamb .
 Heliopausa;
 Magnetosfera;
 Cintur de Van Allen;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344771" title="Espirdo" nonfiltered="4793" processed="4775" dbindex="134826">

Espirdo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344772" title="La Losa" nonfiltered="4794" processed="4776" dbindex="134827">

La Losa s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Com a ancdota, La Losa s el primer i nic poble d'Espanya en el qual cal dur als gats amb corretja, per un bndol de l'ajuntament, imposat en 2005, desprs que un motorista tingus un accident en atropellar un gat solt i hagus de pagar-se una indemnitzaci amb diners municipals. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344774" title="Matabuena" nonfiltered="4795" processed="4777" dbindex="134828">

Matabuena s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344776" title="Navafra" nonfiltered="4796" processed="4778" dbindex="134829">

Navafra s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344778" title="Navas de San Antonio" nonfiltered="4797" processed="4779" dbindex="134830">

Navas de San Antonio s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344779" title="3 de 9" nonfiltered="4798" processed="4780" dbindex="134831">
El 3 de 9, 3 de 9 net o 3 de 9 sense folre, s un castell 9 pisos d'alada i 3 persones per pis en el seu tronc. El pom de dalt el formen, com en la majoria de castells, una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.
Aquesta estructura (3) i amb aquesta alada (9) sol fer-se amb una pinya suplementria (folre) i intentar el castell sense aquest suport augmenta extremadament la seva dificultat, fins al punt que actualment s l'nic castell portat a plaa per ms d'una colla que encara no s'ha aconseguit mai carregar. 
Les quatre colles que fins ara han fet castells de gamma extra, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Joves dels Xiquets de Valls, Minyons de Terrassa i Castellers de Vilafranca, l'han assajat i tres d'elles l'han intentat a plaa sense xit.

Histria.

Considerat un dels castells ms extremadament difcils d'assolir, aquest castell va ser intentat per primera vegada per la Colla Joves dels Xiquets de Valls a Vila-rodona l'any 2000 (a la mateixa diada ho va intentar dues vegades). Per la seva banda la Colla Vella dels Xiquets de Valls va intentar el castells a la darrera ronda del XX Concurs de castells de Tarragona en una darrera temptativa per endur-se la victori enfront Vilafranca. A assaig van realitzar el 3 de 8 net fins a acotxador i a la plaa de braus es va caure quan entraven sisens. La darrera colla en intentar assolir el castell ha estat els Castellers de Vilafranca, desprs de carregar el 2 de 9 amb folre, el castell ms difcil assolit fins ara, la colla entrenar el 3 de 9 net per dur-lo a terme a la Diada de Tots Sants del 2005. A assaig tamb collocar acotxador al 3 de 8 net amb enxaneta a l'espatlla dels sisens i apart tamb van fer el castell fins a dosos dues vegades. A plaa el castell va caure amb l'aixecador sobre els sisens i l'enxaneta al pis dels quints.

Finalment els Minyons de Terrassa va ser la primera colla en comenar a assajar aquesta estructura, al 1996. Assajaven tant el 4 de 9 com el tres i tot i que el 4 de 9 el van poder descarregar dos anys ms tard a Girona, el 3 de 9 no l'han arribat a intentar mai a plaa i a assaig es van quedar en el 3 de 8 net fins a acotxador.



El gran dubte.
A data d'avui no se sap si el castell va assolir-se en algun moment de la primera poca d'or dels castells al segle XIX.
La poca informaci que hi ha es escrita amb una literatura confosa, amb cronistes en molts casos inexperts, contradiccions, manca de referncies i altres elements que compliquen l'estudi com per exemple el fet de qu en aquells anys si no es descarregava el castell no es donava per vlid. Tot plegat fa que difcilment se spiga mai si es va assolir o no la fita durant aquella poca daurada.

Referencies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344784" title="Pedraza" nonfiltered="4799" processed="4781" dbindex="134832">

Pedraza s una localitat i municipi de la provncia de Segvia (Espanya) situada a 37 km de Segvia capital i amb una poblaci resident de 481 persones (INE 2007). Es tracta d una vila medieval amurallada, de la qual cuidada rehabilitaci va motivar la seva declaraci com Conjunt Monumental en 1951. Resulta d especial inters visitar l antiga pres, avui convertida en museu.

 Histria .

 Fundaci de poblacions a Amrica per part de pedrazans .
De Pedraza eren diversos conquistadors que van fundar les ciutats de Pedraza i Pedraza La Nueva en l'estat veneol de Barinas. La ciutat de Nuestra Seora de Pedraza va ser fundada per Gonzalo Pia Luduea, natural de Gibraltar, en 1591, en honor del Dr. Antonio Gonzlez, governador del Nuevo Reino de Granada, qui era natural de la vila segoviana de Pedraza. Els comenaments d'aquesta ciutat van ser bastant durs i va ser destruda en diverses ocasions pels indis jirajaras, fins al punt que van acabar fundant una altra ciutat uns anys desprs ms cap a l'est, amb el mateix nom de Pedraza. No obstant aix, com l'antiga poblaci va continuar malgrat tot en la ubicaci original, van comenar a diferenciar-se amb els noms de Pedraza i Pedraza La Nueva, aquesta ltima amb el nom actual de Ciudad Bolivia, de ms de 20.000 habitants, cabdal del municipi de Pedraza. Un bon exemple del que va significar l'obra espanyola a Amrica amb l'emigraci (que va ocasionar la despoblacin de moltes regions espanyoles) i la colonitzaci i fundaci de 40.000 ciutats en el Nou Mn.

 Llocs d'inters .
Castell: fortalesa edificada en el segle XIII i reedificada en el XV.
Esglsia de San Juan;
Pres de la vila, situada al costat de l'nica porta d'accs a la localitat.
Plaa porticada molt particular.

 Gastronomia .
La localitat rep moltes visites a la recerca de la seva famosa anyell rostida. Compte amb nombrosos restaurants que oferixen a ms la varietat de plats tpics segovians, com judiones, cochinillo, ponche segoviano.

 Festivitats i esdeveniments .
 La nit de les veles .
Aquesta celebraci congrega tots els anys a una enorme quantitat de visitants. Tant els habitants com molts visitants adornen la poblaci amb milers de veles al comenament del mes de juliol (primer i segon dissabtes d'aquest mes). S'apaguen les llums pbliques i es tanquen moltes finestres si es vol encendre alguna llum amb la finalitat de ressaltar la illuminaci dels carrers, finestres, places, jardins i patis. La simple collocaci de les veles enceses triga diverses hores a hora foscant.

 Font .

Andrea Pascual, Gua de Pedraza, piedra a piedra, Sabadell 1992.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344785" title="Torrecaballeros" nonfiltered="4800" processed="4782" dbindex="134833">

Torrecaballeros s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format per quatre nuclis de poblaci:

 Aldehuela de Torrecaballeros (0,7 km);
 Cabanillas del monte (2,8 km);
 Caserio de la torre (1,5 km);
 Torrecaballeros;

Demografia.



Administraci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344787" title="Torreiglesias" nonfiltered="4801" processed="4783" dbindex="134834">

Torreiglesias s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. T dues pedanies: Losana de Piron i Otones de Benjumea

Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344788" title="Camp magntic interplanetari" nonfiltered="4802" processed="4784" dbindex="134835">
El camp magntic interplanetari s el terme que defineix el camp magntic  solar transportat pel vent solar entre els planetes del sistema solar. '



Com el vent solar s un plasma, presenta les caracterstiques magnetohidrodinmiques del plasma, i no tant les d'un simple gas. Per exemple, s un bon conductor elctric per tant les lnies del camp magntic del Sol es transporten amb el vent. La pressi dinmica del vent domina sobre la  pressi magntica a travs de la major part del sistema solar (o heliosfera), de manera que el camp magntic s emps en una espiral d'Arqumedes (espiral de Parker) per la combinaci del moviment enfora amb la rotaci solar. Depenent de l'hemisferi terrestre i la fase del cicle solar, l'espiral del camp magntic ser cap endins o enfora; el camp magntic segueix la mateixa forma d'espiral les parts nord i sufde de l'heliosfera, per amb direcci del camp oposades. Aquests dos dominis magntics estan separats per dues lmines de corrent (un corrent elctric confinat en un pl corbat). Aquesta lmina de corrent heliosfrica t una forma similar  a la de la faldilla d'una ballarina, i canvia la seva forma depenent del cicle solar ja que el camp magntic solar s'inverteix cada 11 anys.  

El plasma del medi interplanetari s tamb responsable de la fora del camp magntic solar  en l'rbita de la Terra per sobre 100 vegades ms grans que originalment es va pensar. Si l'espai fos buit, llavors el camp magntic dipolar del sol de 
10-4 tesla es reduiria amb el cub de la distnia fins al  10-11 tesla. Per observacions fetes per satllit mostren que s unes 100 vegades ms gran, al voltant de 10-9 tesla. La teoria magnetohidrodinmica prediu que el moviment d'un fluid conductor (com el medi interplanetari) en un camp magntic, indueix corrents elctrics que alhora generen camps magntics, i en aquest aspecte es comporta com una dinamo magnetohidrodinmica.  

Vegeu tamb.
 Vent solar;
 Magnetosfera;

 Referncies .



Enllaos externs.
 spaceweather.com;
 Southwest Research Institute;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344789" title="Lacustricola usanguensis" nonfiltered="4803" processed="4785" dbindex="134836">

Lacustricola usanguensis  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud-oest de Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H.: Beschreibung von zwei neuen Leuchtaugenfischen aus Tansania (Cyprinodontidae. Procatopodinae. Aplocheilichthys). Aquarienfreund v. 6 (nm. 6): 103-116. Any 1977.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344790" title="Abdirizak Haji Hussein" nonfiltered="4804" processed="4786" dbindex="134837">
Abdirizak Haji Hussein (somali Cabdirisaaq Xaaji Xuseen, nascut el 1924 a Galkacyo, Mudug a Somlia) fou un poltic somali primer ministre de Somlia del 14 de juny de 1964 al 15 de juliol de 1967.

Membre de la Lliga de la Joventut Somali quan es va fundar el 1947, va exercir diversos crrec al partit, i va ser nomenat ministre del Interior en el primer govern somali. Segons el doctor  Ibrahim Hussein Bindhe  durant la campanya electoral per ratificar la uni de les dues Somlies el 20 de juny de 1961, es va produir un fet estrany: el comandant de policia de Berbera, Bidde, junt amb alguns oficials de policia tots del clan majeerteen, van matar en una tabola a tres persones i en van ferir a quatre ms; el cas va donar molt a parlar i el president Aden Abdullah Osman Daar va enviar un investigador (Aydid Ilkahanaf) que va obtenir l'arma del crim. Llavors el cap policial, per la seva implicaci en el crim, va ordenar a Aydid parar la investigaci i sortir de Berbera. Aydid va contactar amb el comandant de la policia regional a Hargeisa que va ordenar que romangus al seu lloc, per als pocs dies el ministre Abdirizak Haji Hussein, que era parent de Bidde, va cessar a Aydid i li va ordenar tornar a Mogadiscio. Aquesta fou una evidencia de corrupci per no fou la nica, i la mateixa font diu que Haji Hussein va protegir als majeerteen que van formar la majoria de la policia i va afavorir els seus ascensos, mentre els membres d'altres clans no progressaven.

Desprs de les eleccions del 20 de mar del 1964  el 14 de juny de 1964 el president Aden Abdullah Osman Daar va nomenar a Abdirezak Haji Hussein primer ministre. Per alguns la percepci fou que es va tractar d'un rgim corrupte i aix el president (i per tant el seu primer ministre) no fou reelegit el 10 de juny de  1967 en una votaci (amb vot secret) al Parlament, que va escollir president a Abdirashid Ali Shermarke.

El 1968 va formar un nou partit poltic per participar a les eleccions de 1969, junt amb l'ex secretari general del Partit Somali Independent Constitucional Abdulkadir Muhammad Aden, lies Zopo, que es va dir Dabka Flame, per no va tenir xit. El 1969 el cop militar comunista del general Siad Barre va suprimir els partits poltics.

El 1979 va marxar a viure als Estats Units i no va tornar a Somlia fins el 1994. Quan es va proclamar l'Estat de Puntland (23 de juliol de 1998) Abdellahi Yusuf Ahmed fou nomenat president. Hussein havia estat considerat un dels candidats al crrec. Yusuf no va tardar en prohibir els partits. Abdirizak Haji Hussein, es va haver d'exiliar als Estats units (1999).

El Govern Nacional de Transici va crear el 6 de maig de 2001 la Comissi Nacional per la Reconciliaci i l'Establiment de les Normes, un cos de 25 membres del que fou nomenat president Abdirizak Haji Hussein que no va obtenir la confiana de algunes de les faccions. S'hi van oposar principalment Puntland (on era rival del president Abdullahi Yusuf Ahmed) i el Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia, i va fracassar. Hussein va dimitir el 25 de juliol de 2001.

El 2007 vivia als Estats Units i es manifestava en contra de l'ocupaci etop per aconsellava respectar a les forces de la AMISOM que havien entrar legalment a Somlia amb mandat de les Nacions Unides.

 Notes .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344791" title="Torre Val de San Pedro" nonfiltered="4805" processed="4787" dbindex="134838">

Torre Val de San Pedro s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn els nuclis de poblaci de Torre Val de San Pedro (La Torre), El Valle de San Pedro (El valle) i la Salceda.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344792" title="Lacustricola vitschumbaensis" nonfiltered="4806" processed="4788" dbindex="134839">

Lacustricola vitschumbaensis  s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344793" title="Vegas de Matute" nonfiltered="4807" processed="4789" dbindex="134840">

Vegas de Matute s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. La meitat de l'urbanitzaci de Los ngeles de San Rafael forma part del municipi.

 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344795" title="Priapella bonita" nonfiltered="4808" processed="4790" dbindex="134841">

Priapella bonita  s una espcie extinta de peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es trobava a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 ITIS ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344798" title="Zarzuela del Monte" nonfiltered="4809" processed="4791" dbindex="134842">

Zarzuela del Monte s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografa .


 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344813" title="Comunidad de Villa y Tierra de Fresno de Cantespino" nonfiltered="4810" processed="4792" dbindex="134843">

La Comunidad de Villa Y Tierra de Fresno de Cantespino s una de les Comunidades de Villa y Tierra situada al nordeste de la provncia de Segvia i envoltada per la Comunitat de Villa y Tierra de Seplveda de la qual fou un ochavo, separant-se a mitjan segle XII, la Comunidad de Villa y Tierra de Aylln i la Comunidad de Villa y Tierra de Maderuelo.

Actualment abasta 114,34 Km  que integra:

Municipi de Fresno de Cantespino:
Fresno de Cantespino;
Cascajares;
Castiltierra;
Cincovillas;
Gomeznarro;
Pajares de Fresno;
Riahuelas;
El Corporario (desaparegut);
Mezquetillas (desaparegut);
Aldigo (desaparegut);

Municipi de Sequera de Fresno.
Sequera de Fresno.
San Qulez (desaparecido);

Municipi de Riaza (poblacions integrades al municipi de Riaza)
Aldeanueva del Monte;
Barahona de Fresno.

Fins al segle XIX van arribar a estar integrats el municipi de Riofro de Riaza, Hontanares i fins i tot terres, a la provncia de Guadalajara. 
Histria. 
Les Comunitats de Vila i Terra sn una instituci poltica castellana, un ens jurdic autnom que va nixer lliurement com un sistema d'autogovern que distribua justcia i autoritat entre els seus vens i ordenava en comunitat l'aprofitament de les aiges, de les terres i de les pinedes. Es va formar amb la suma d'antics costums ms les necessitats prpies de l'poca. Va nixer arran de la repoblaci efectuada per Alfons VI, quan van sorgir els grans Concejos al llarg de la lnia del sud del Duero. 

Interessos comuns de diverses poblacions van fer que aquestes s'agrupessin en una Comunitat. Ms tard, el rei Alfons VIII de Castella va donar i va donar vigor a aquests concejos. D'una banda el rei obtenia lleialtat i fora militar, per un altre els concejos es veien beneficiats per certs privilegis i possessions, amb el conseqent augment de poder i gran enlairament econmic. A partir de 1833, amb la reorganitzaci d'Espanya en les provncies, les comunitats van perdent les seves funcions habituals. 

Actualment subsisteix com a mancomunitat per a l'administraci del seu patrimoni, integrat per la Forest n 251 d'Utilitat Pblica. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344817" title="Fresno de Cantespino" nonfiltered="4811" processed="4793" dbindex="134844">

Fresno de Cantespino s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format per les pedanies de:

 Cascajares (municipi agregat en 1970);
 Pajares de Fresno (municipi agregat en 1970);
 Riahuelas (municipi agregat en 1977);
 Cincovillas (pertanyia a Pajares de Fresno);
 Gomeznarro (pertanyia a Pajares de Fresno);
 Castiltierra;

 Demografia .



Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344818" title="La Torre d'Eroles" nonfiltered="4812" processed="4794" dbindex="134845">

La Torre d'Eroles, sovint anomenada simplement la Torre, s una caseria actualment despoblada del terme d'Abella de la Conca. Est situada uns 4 quilmetres al nord-est del poble principal del terme, al capdamunt de la vall del riu d'Abella, a 1.169 m. alt., i est compost per les masies agrupades de Cal Fagina, Cal Mateu, Cal Palou i Cal Ramon, i les disperses de Cal Birrillo, Cal Coix, Cal Joquer, Casa Girvs, Casa Jonquer.

Actualment consta com a totalment deshabitada; el 1900 hi consten 18 edificis amb 37 habitants.

Queda en una vall arrecerada al nord per la Serra de Carreu i al sud per la Serra de Carrnima, i al llarg de la histria pertangu a aquell grup de valls de difcil accs que van veure, i viure, el pas de tots els episodis ms atzarosos de la histria: guerres, bandositats, carlins, maquis...

S'hi accedeix des d'Abella de la Conca per la pista que ressegueix per l'esquerra el riu d'Abella, anomenada Carretera del Bosc d'Abella.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344819" title="Abdullahi Issa" nonfiltered="4813" processed="4795" dbindex="134846">
Abdullahi Issa Mohamud (Somali: Cabdullahi Ciise Maxamuud) (Afgooye 1922-1988) fou primer ministre de Somlia, i la persona que va exercir aquest crrec per primera vegada (1956-1960). Era membre del sub clan habar gedir dels hawiye.

Estudiava quan es va produir la II Guerra Mundial i fou un dels fundadors de la Lliga de la Joventut Somali (el 1943 es va fundar com a Club de la Joventut Somali i va esdevenir partit el 1947). Va pujar dins el partit i va esdevenir secretari general. Va anar a Paris i Nova York per proclamar el dret dels somalis a la independncia.

El 1956 fou elegit diputat a l'assemblea legislativa del mandat itali, a les llistes del seu partit . El 29 de febrer de 1956 fou nomenat primer ministre del mandat. El 1959 fou reelegit com a diputat i com a primer ministre, i a ms va exercir algun temps les cartes d'Afers Exteriors, d'Interior i de Justcia. El 1 de juliol de 1960 l'assemblea va nomenar a  Aden Abdullah Osman Daar com a president i Issa va deixar el crrec de primer ministre que va exercir de facto fins el dia 12 de juliol al mateix temps que el seu collega Muhammad Haji Ibrahim Egal ho exercia a l'antiga Somlia Britnica, quan fou nomenat primer ministre nic Abdirashid Ali Shermarke. 

Issa fou nomenat ministre d'Afers Exteriors en el primer govern de la indepedncia i va participar en nombrosos actes internacionals, incloent l'assemblea general de les Nacions Unides, i les conferencies africanes de Lagos, Addis Abeba, Dakar i altres. El 1964 fou reelegit diputat per Beledweyne. El 1969 va quedar sota arrest domiciliari que va durar fins el 1973. Desprs va poder marxar exiliat a Sucia. 

Va morir el 24 de mar de 1988.

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344820" title="Ona d'Alfvn" nonfiltered="4814" processed="4796" dbindex="134847">
Les ones d'Alfvn sn ones magnetohidrodinmiques que es manifesten com oscillacions en la corona solar. Sn pertorbacions veloces que emanen del Sol cap a fora al llarg dels camps magntics. 

Les ones duen el nom del nobel de fsica Hannes Alfvn qui va publicar en 1942 en la revista Nature l'existncia d'aquest tipus d'ones

 Definici matemtica .

Una ona d'Alfvn en un plasma s una oscillaci  dels ions i el camp magntic que es desplaa. L'ona es desplaa en la direcci del camp magntic encara que algunes poden tenir diferents angles. El moviment dels ions i de la pertorbaci sn en la mateixa direcci: l'ona s transversal.

La velocitat de l'ona ve donada per :

 en SI;
 en cgs;


On  s la velocitat de l'Ona d'Alfvn, B s la fora del camp magntic,  es la  Permeabilitat del plasma,  s la densitat del nombre d'ions i  s la massa de l'io.
A un al camp o una baixa densitat, la velocitat d'Alfvn s'acosta a la velocitat de la llum, i l'ona d'Alfvn es converteix en una ona electromagntica ordinria. 

La mesura de la velocitat d'Alfvn s'aplica a diferents regions actives per diferents fases d'erupci. Les velocitat d'Alfvn poden variar d'un ordre de grandria i poden estendre's 60 000 km/s a 10 Mm.
La densitat de la massa de l'i proveeix la inrcia i la tensi de la lnia  camp magntic proveeix la fora de restauraci.
Enllaos externs.

 Weisstein, Eric W., "Alfvn Wave" ;
 Otani, N. F., "Typical Alfvn wave simulation". Particle Simulations of Auroral Electron Acceleration. 2004 ;
 Maggs, J., et. al., "Laboratory Studies of Space Relevant Alfvn Wave Processes". Department of Physics and Astronomy, UCLA, Los Angeles, CA. 2004. (format PDF, );
 Jaun, Andre, et. al.,  "Global waves in resistive and hot Tokamak plasmas - Alfvn wave". Ecole Polytechnique Federale de Lausanne (Sussa). Comput. Phys. Commun. vol.92, 1995 ;
  Vondrak, Richard, "Alfvn Wave". Laboratory for Extraterrestrial Physics, NASA/Goddard Space Flight Center, Greenbelt, MD USA. 2004 ;
 Champeaux, Stephanie, Dimitri Laveder, Thierry Passot, et Pierre-Louis Sulem, "Alfvn Wave Filamentation". 2004 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344821" title="Sequera de Fresno" nonfiltered="4815" processed="4797" dbindex="134848">

Sequera de Fresno s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344822" title="Priapella chamulae" nonfiltered="4816" processed="4798" dbindex="134849">

Priapella chamulae  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 GBIF ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344823" title="Riofro de Riaza" nonfiltered="4817" processed="4799" dbindex="134850">

Riofro de Riaza s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344824" title="Sant Vicen de Bixols" nonfiltered="4818" processed="4800" dbindex="134851">

Sant Vicen de Bixols s una esglsia romnica del municipi d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Juss. Ha estat des d'antic, i encara ho s, l'esglsia parroquial del poble de Bixols, per s menada pel rector d'Isona, ja que fa anys que no t capell propi.


s un edifici d'una sola nau coberta amb volta de can apuntada. T dos arcs torals, a ms del presbiteral, i a llevant, com s preceptiu en el romnic, hi ha l'absis semicircular, exteriorment molt afectat pels afegits que s'han anat fent en el temple.

La porta s a ponent, per s'observen restes de l'antiga porta al mur meridional. Una finestra de doble esqueixada centra l'absis, que a l'exterior s'obre a travs d'una pedra tosca rectangular.

L'aparell s fet amb carreus de pedra calcria del lloc, ben tallats i disposats de forma molt regular. Tot plegat evidencia una construcci del segle XII, per amb afectacions molt importants dels segles posteriors.

La primera notcia histrica que se'n t s del 1076, i consta com a apendicio Sancti Vicenti, possiblement pel seu carcter d'avanadeta del Comtat d'Urgell cap al Pallars, com ha quedat explicat a l'article d'Abella de la Conca.


Moltes vegades apareix aquesta esglsia lligada amb el deganat d'Urgell (1391) o l'oficialat d'Organy (1526), per el 1758 ja roman lligat a la resta del terme d'Abella de la Conca, com a sufragnia de Sant Esteve, dins de l'oficialat de Tremp. Tanmateix, el 1904 obtingu la independncia parroquial, i torn a ser lligada a Organy.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert. "Sant Vicen de Bixols", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BERTRAN I CUDERS, J. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Abella de la Conca", a El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344825" title="Campionat Mundial de Nataci" nonfiltered="4819" processed="4801" dbindex="134852">
El Campionat Mundial de Nataci s la mxima competici internacional dels esports aqutics. Es celebra des de 1973 organitzat per la Federaci Internacional de Nataci (FINA). Des de 2001 es disputa cada dos anys.

El punt central dels campionats sn les competicions de nataci. A ms es realitzen competicions de salts, nataci sincronitzada i waterpolo.


 Edicions .



(*) - Piscina provisional construda per a la ocasi;


Medallers histrics.

Dades actualitzades fins a Melbourne 2007;


General.



Nataci.



Nataci en aiges obertes*.


(*) - Aquesta taula inclou noms les medalles atorgades en els Campionats Mundials de Nataci.;


Salts .



Nataci sincronitzada.


(1)   Inclou les medalles de la R.D.A. i la R.F.A.;
(2)   Inclou les medalles de la U.R.S.S.;
(3)   Inclou les medalles de la R.F. de Iugoslvia i de Srbia i Montenegro;
(4)   Inclou les medalles de Txecoslovquia;


Enllaos externs.
Federaci Internacional de Nataci (FINA);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344828" title="Comunidad de Villa y Tierra de Maderuelo" nonfiltered="4820" processed="4802" dbindex="134853">

La Comunidad de Villa y Tierra de Maderuelo s una antigua Comunidad de Villa y Tierra situada al Nordest de la provncia de Segvia, de 242,11 Km d'extensi. Va pertnyer a la provncia de Burgos (Divisi administrativa de Burgos (1826-1829)). Limitava al Nord amb la Comunidad de Villa y Tierra de San Esteban de Gormaz, a l'Est amb la d'Aylln, al sud amb les de Fresno de Cantespino i Seplveda i a l'Oest amb la de Montejo. A aquesta comunitat van pertnyer les poblacions de:

Municipi de Maderuelo.
Maderuelo; vila i "capital" de la Comunidad.
Aldihuela (desaparegut);
Linares del Arroyo, desaparegut amb la construcci de l'embassament de Linares.
Valdeconejos (desaparegut);

Municipi de Alconada de Maderuelo.
Alconada de Maderuelo (Arconada de Suso).
Alconadilla (Arconada de Yuso).
Ventosilla (desaparegut);

Municipi de Aldealengua de Santa Mara.
Aldealengua de Santa Mara.
Valdelperal (desapareregut);

Municipi de Campo de San Pedro.
Campo de San Pedro, antigament Santa Mara del Campo i Campo de Maderuelo.
Fuentemizarra.
Valdevarns.
Villamayor (desaparegut);

Municipi de Cedillo de la Torre.
Cedillo de la Torre, abans Quintana Cedillo.

Municipi de Cilleruelo de San Mams.
Cilleruelo de San Mams.

Municipi de Moral de Hornuez.
Moral de Hornuez.
Hornuez (desaparecido), on se situa el Santuari d'Hornuez.

*Municipi de Pradales, en part pertanyia a la Comunidad de Seplveda.
Carabias.

Municipi de Riaguas de San Bartolom.
Riaguas de San Bartolom.
Briongos (desaparegut);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344833" title="Priapella compressa" nonfiltered="4821" processed="4803" dbindex="134854">

Priapella compressa  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total i les femelles els 7.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Chiapas (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344834" title="Maderuelo" nonfiltered="4822" processed="4804" dbindex="134855">

Maderuelo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Patrimoni natural.
Al seu territori es troba l'embassament de Linares i les Hoces del Riu Riaza fundades per Flix Rodrguez de la Fuente conjuntament amb Montejo de la Vega de la Serrezuela.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344837" title="Corrent d'anell" nonfiltered="4823" processed="4805" dbindex="134856">
Un  corrent d'anell s un corrent elctric transportat per partcules carregades atrapades en la magnetosfera d'un planeta. Est produt per la deriva longitudinal de partcules energtiques (10 200 keV)

Corrent d'anell de la Terrat.

El corrent d'anell de la Terra s el reposable del blindatge de les latituds ms baixes de la Terra dels camps elctrics magnetosfrics. T, per tant, un gran efecte en la electrodinmica de les tempestes geomagntiques. El sistema de corrent d'anell consisteix en una banda, a una distncia de 3 a 5 radis terrestres , que es troba en el pla equatorial i circula en el sentit de les agulles del rellotge al voltant de la Terra (Si es mira del nord). Les partcules d'aquesta regi produeixen un camp magntic en oposici al camp magntic terrestre i d'aquesta manera un observador des de la Terra veuria una disminuci en el camp magntic d'aquesta rea. 

L'energia del corrent d'anell s principalment transportada pels ions, la majoria dels quals sn protons. No obstant, noms es veuen partcules alfa en el corrent d'anell, un tipus d'i que s abunds al vent solar. A ms a ms, un cert percentatge sn ions d'oxigen O+ , similars als de la ionosfera terrestre, encara que molt ms energtics. La barreja d'ions suggereix que les partcules del  corrent d'anell probablement provenen de ms d'una font. L'energia de les partcules del corrent d'anell varien de  0.05 MeV a 1 MeV.

El corrent d'anell i les tempestes geomagntiques.

Durant una tempesta geomagntica, el nombre de partcules del corrent d'anell s'incrementa. Com a conseqncia hi ha una disminuci en els efectes del camp geomagntic. 

 Vegeu tamb .
 Cintur de Van Allen;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344838" title="Priapella intermedia" nonfiltered="4824" processed="4806" dbindex="134857">

 Priapella intermedia s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total i les femelles els 7.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344841" title="Priapella olmecae" nonfiltered="4825" processed="4807" dbindex="134858">

Priapella olmecae  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344842" title="Mohamed Ali Samatar" nonfiltered="4826" processed="4808" dbindex="134859">
Muhammad Ali Samatar (somali Maxamed Cali Samatar) (nascut el 1931) s un poltic i militar somali, antic primer ministre de Somlia, figura clau als anys setanta i vuitanta.

Samatar fou un important militar del grup proper a Barre. Va servir com a comandant de l'exrcit, vicepresident i ministre de Defensa del 1980 al 1986 i el 1 de febrer de 1987 fou nomenat primer ministre, crrec que havia estat suprimit des del 1 de novembre del 1969. Van conservar el crrec fins el 3 de setembre de 1990. El general Samatar era 
un home d'esquerres per d'un sub clan poc influent, client dels majeerteen; el 1988 Barre va patir un greu accident d'autombil i fou portat a Arbia Saudita per la recuperaci; en absncia seva,  Samatar va dirigir el pas per no es va aprofitar per assegurar-se la successi, per la que ja lluitaven el ministre de exteriors Abdarrahman Jama Barre (germ de la mare de Siad Barre) i el fill del dictador, Maslah Barre. El president es va recuperar i Samatar no va tenir cap problema en retornar a un segon pla.

El gener del 1990 Siad Barre el va cessar intentant donar el crrec a un membre de l'oposici moderada per cap poltic rellevant va acceptar el nomenament i Samatar fou confirmat. Per fou cessar altre cop el setembre i substitut per l'issaq nordista Mohamed Hawadle Madar en un intent de desactivar la rebelli dels issaqs (Moviment Nacional Somali). 

Durant el perode que fou ministre de defensa i primer ministre les forces armades foren acusades d'atrocitats i violacions dels drets humans, encara que no hi va participar personalment. Les principals violacions foren contra els issaq del nord, que donaven suport al Moviment Nacional Somali, destacant els bombardejos d'Hargeisa i Burao, les dos principals ciutats que havien caigut al menys en part en mans dels rebels (1988); Hargeisa fou parcialment destruda. L'exrcit dirigit pel general Muhammad Siad Hersi, lies Morgan, gendre del president, va matar al menys a 5000 civils i 400.000 es van refugiar a Etipia.

El 10 de novembre del 2004 el Centre per la Justcia i la Responsabilitat de San Francisco va posar una denuncia contra Ali Samatar, acusat de violacions greus dels drets humans, com a superior jerrquic o poltic dels que van fer les matances. De moment el judici no s'ha resolt.

Enllaos externs.
 http://www.cja.org/cases/samantar.shtml;
 http://www.somalilandforum.com/rsoladmin.php?func=read&id=12;
 http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A43102-2004Nov11.html;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344847" title="Alconada de Maderuelo" nonfiltered="4827" processed="4809" dbindex="134860">

Alconada de Maderuelo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Es troba situat entre Aylln i Maderuelo. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344851" title="Aldealengua de Santa Mara" nonfiltered="4828" processed="4810" dbindex="134861">

Aldealengua de Santa Mara s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344853" title="Campo de San Pedro" nonfiltered="4829" processed="4811" dbindex="134862">

Campo de San Pedro s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les pedanies de Fuentemizarra i Valdevarns.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344854" title="Cedillo de la Torre" nonfiltered="4830" processed="4812" dbindex="134863">

Cedillo de la Torre s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344857" title="Cilleruelo de San Mams" nonfiltered="4831" processed="4813" dbindex="134864">

Cilleruelo de San Mams s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344860" title="Gran Premi de Xina del 2008" nonfiltered="4832" processed="4814" dbindex="134865">
La cursa del Gran Premi de Xina de Frmula 1 ha estat la dissetena cursa de la temporada 2008 i s'ha disputat al Circuit de Xangai el 19 d'octubre del 2008. 


 Qualificaci per la graella .




Notes:.

 Nick Heidfeld va ser penalitzat amb 3 llocs per molestar David Coulthard a la Q1.
  Mark Webber va ser penalitzat amb deu posicions per canviar el motor del seu monoplaa.



 Cursa .




 Altres .

 Pole: Lewis Hamilton  1: 36. 303;

 Volta rpida: Lewis Hamilton   1' 36. 325  (a la volta 13);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344864" title="Esglsia de Sant Vicen" nonfiltered="4833" processed="4815" dbindex="134866">
s un edifici de finals del s XVI que se situa en el centre de Castellbisbal, en l'anomenada Plaa de la Vila. L'Esglsia forma part d'un conjunt que es completa amb la casa rectoral, un petit teatre, sales de reunions i el pati de l'esbarjo, des del 2008 obert a l's pblic.

Breu histria.

Ja el nom de la poblaci sembla que suggereixi l origen eclesistic del lloc (castell del bisbe), possiblement d gara, a l entorn de l any 400. El castell comena a ser dels bisbes de Barcelona a les acaballes del s. X. A inicis del segle XI es troben documents que citen el  Castrum Episcopalem olem vocatum Bene Vivere . Aquest castell fou enderrocat l agost del 1290 per l exrcit de Barcelona. Sembla que va ser reconstrut a finals del s. XIV, de manera que en la construcci de l actual temple consta que els prohoms del lloc es reunien dins els castell, o davant d ell o en lo pati del castell.

L origen documentat de la parrquia cal cercar-lo en una dotalia del 1167 on hi apareix ja sota la titularitat de sant Vicen, per la parrquia i la titularitat de sant Vicen es poden situar amb certesa sobre l any 1051, en qu el bisbe Guislabert la va consagrar.

Aquesta esglsia apleg la comunitat de fidels de Castellbisbal, que el 1553 comptava ja  amb 26 focs   cases habitades . El 1579 diversos prohoms de la ciutat es reuneixen per a decidir el lloc on edificar la nova esglsia. El 3 de maig de l any segent es collocava la primera pedra de l edifici que no s acabaria fins el 1598. El 7 de desembre del 1600 el bisbe de Barcelona benea l altar de l actual esglsia, que poc a poc es va anar omplint de tot all que l s i la pietat del poble necesitava.

Una de les principals obres a l interior del temple era el retaule de l altar major, comenat a construir possiblement el 1620 i destrut a la guerra del 1936 i del que se n conserven peces, algunes exposades en una capella lateral del temple actual i altres en dipsits de la Generalitat de Catalunya a Sant Cugat del Valls.

Hi ha hagut diverses restauracions del temple de les que en destaquen les dels anys 1760, 1857 i 1939. La darrera gran actuaci sobre el temple va tenir lloc en motiu dels 400 anys de la seva construcci. Aquesta actuaci va consistir en renovar l exterior del temple (teulada i faanes) en una primera fase i l interior del temple (pintura, mobiliari, presbiteri, sagristia, capella del santssim...) en una segona fase finalitzada el juliol del 2005.

Parallelament, tamb la rectoria, datada el 1702 i les dependncies parroquials tenen una histria de restauracions, ampliacions i millores.

Cal mencionar tamb en aquest apartat, l existncia de diverses capelles d antiga tradici en el terme municipal, algunes de les quals han desaparegut i altres tenen culte ocasional en la festa del patr o en ocasi d un aplec. Entre aquestes darreres cal mencionar les capelles de santa Rita a Can Pedrerol de Dalt (el quadre que la presideix es guarda al temple parroquial, perqu la masia adjacent est deshabitada) i l ermita de sant Quint en els terrenys de la masia de can Pedrerol de Baix (on s hi celebra una eucaristia-aplec el mes d octubre).

Fruit de la celebraci dels 400 anys de l actual temple parroquial, el 29 de novembre de 1998 es va presentar el llibre  Parrquia de Castellbisbal. Notes histriques  escrit per Mn. Albert Ruiz Elias, on s hi pot trobar una extensa, documentada i precisa histria d aquesta parrquia.

Enllaos externs .

Es pot veure altra informaci i fotografies a la seva pgina web







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344865" title="Sant Antoni de la Rua" nonfiltered="4834" processed="4816" dbindex="134867">

Sant Antoni de la Rua s l'esglsia romnica del poble de la Rua, del municipi d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Juss. Actualment est advocada a Sant Antoni, per aquesta no s la dedicaci original. Hom creu que era dedicada a Sant Pere, i que estava vinculada al monestir de Santa Maria d'Elins.

A ms, el fet que fins ben recentment la principal festa que se celebrava al poble era la de la Santssima Trinitat feia que moltes persones creguessin que aquesta era l'advocaci de l'esglesiola de la Rua.

s un edifici d'una sola nau coberta amb volta de can. No t arcs torals, per s un de presbiteral molt curt. La porta s a ponent, i tamb a ponent hi ha un campanar senzill d'espadanya, d'un sol ull. Una finestra de doble esqueixada centra l'absis.

L'nica decoraci s a l'absis: unes arcades llombardes sota el rfec de la teulada, amb lesenes que formen grups de quatre arquets cecs.

L'aparell, del segle XI, s de carreus ben ordenats, amb pedra tosca en els llocs ms rellevants, per formar un motiu decoratiu.

L'esglsia est situada damunt del cingle, i t un petit cementiri al costat.

No s'han conservat documents rellevants sobre aquest temple.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 BENITO I MONCLS, Pere al.. "Sant Antoni de la Rua", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BERTRAN I CUDERS, Josep. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Abella de la Conca", a El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344867" title="Moral de Hornuez" nonfiltered="4835" processed="4817" dbindex="134868">

Moral de Hornuez s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Campo de San Pedro i Maderuelo a l'est, Cilleruelo de San Mams i Cedillo de la Torre al Sur, Pradales a l'oest i Villaverde de Montejo i Valdevacas de Montejo al Nord.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344868" title="TRS-80" nonfiltered="4836" processed="4818" dbindex="134869">

TRS-80 va ser el nom donat a la lnia de microordinadors de Tandy Corporation venuda a travs de las botigas RadioShack, els ltims anys 1970 i els primers anys 1980. La lnia ha guanyat popularitat amb hobbystas, usuaris domstics i petits negocis. La posici principal de Tandy Corporation en all que la revista Byte ha anomenat la Trinitat del 1977 (Apple, Commodore i Tandy) tenia molt a veure amb vendre l'ordinadors a travs de ms de 3000 botigas de la seva cadena d'establiments RadioShack (Tandy a l'UK). Els trets notables del TRS-80 original incloen un teclat QWERTY complet, grandria petita, llenguatge de programaci BASIC amb punt flotant, un monitor incls, i un preu de partida de US$600.

Una gran desavantatge del sistema original era la massiva interferncia de RF que provocava en l'electrnica circumdant. Aix es va convertir en un problema quan va ser decidit que violava les normes de la FCC, i el Model I va ser abandonat en favor del nou Model III.

Especificacions tcniques.
TRS-80 Model I.

Llanat l'agost del 1977.



TRS-80 Model II.

Alliberat l'octubre del 1979, el obscur TRS-80 Model II estava pensat per ser un ordinador de negocis per a l's en oficines i laboratoris.



TRS-80 Model III.

El TRS-80 Model III, que va ser produt a partir del 1980, no era plenament compatible amb el Model I.



TRS-80 Model IV.

Llanat el 1983, el TRS-80 Model IV va ser un dels ltims microordinadors de 8 bits fets per Tandy Corporation. Era plenament compatible amb el Model III i era seguit pel Model 4D (amb disqueteras de 384 KiB) i per una versi transportable, el 4P.



Referncies.


 Enllaos externs .

 TRS-80 Model 4D;
 TRS-80 Model 4P;
 TRS-80 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344869" title="Lnia evolutiva de Diglett" nonfiltered="4837" processed="4819" dbindex="134870">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Diglett i Dugtrio.

Diglett.

Diglett s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i evoluciona en Dugtrio.





Dugtrio.

Dugtrio s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i evoluciona de Diglett.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344870" title="Mohamed Hawadle Madar" nonfiltered="4838" processed="4820" dbindex="134871">
Mohamed Hawadle Madar fou primer ministre de Somlia del 3 de setembre de 1990 al 24 de gener de 1991. Era membre del clan issaq, i originari de l'antiga Somlia Britnica.

Va substituir a Mohamed Ali Samatar, el qual fou cessat per donar pas a un issaq, en un intent de desactivar la revolta dels issaq del Moviment Nacional Somali i els hawiye del Congrs de la Somlia Unificada. Va nomenar vice primer ministre i ministre de Interior a Abdiqassim Salad Hassan, que desprs fou president del Govern Nacional de Transici. L'octubre va anunciar l'entrada en vigor immediata de la nova constituci i de la nova llei electoral, per el novembre el Moviment Patritic Somali va ocupar Kisimaayo, el Moviment Nacional Somali seguia la seva ofensiva i el Congrs de la Somlia Unificada (CSU) estava a les portes de Mogadiscio. El 25 de desembre va legalitzar als partits de l'oposici. El 30 o 31 de desembre els primers homes del CSU del interior van comenar a agafar posicions a Mogadiscio i el 1 de gener van entrar a alguns barris forces de l'exterior. No va aconseguir aturar la revolta i va caure amb el rgim el 24 de gener del 1991.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344872" title="Lnia evolutiva de Meowth" nonfiltered="4839" processed="4821" dbindex="134872">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Meowth i Persian.

Meowth.

Meowth s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Persian.





Persian.

Persian s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Meowth.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344873" title="Castell d'Abella de la Conca" nonfiltered="4840" processed="4822" dbindex="134873">

El Castell d'Abella, que t els orgens al segle XI, s actualment un munt de runes, per identificables com a castell, al capdamunt del poble d'Abella de la Conca, dalt de la roca que el domina pel nord. Est situat en un lloc fortament estratgic, tenint en compte la situaci del pas en el pas de l'alta edat mitjana a la baixa edat mitjans: situat en una creta rocosa, fcil de defensar i difcil d'atacar, controlava els passos que des de la Conca Dell s'adrecen a l'Alt Urgell, principalment per Bixols, que s precisament el lloc per on van entrar els homes del Comte d'Urgell per poder dominar la conca pallaresa quan aquesta era dins dels territoris dominats pels sarrans.

El vestigi ms important reconeixible s un mur d'uns 13 metres de llargria, orientat de llevant a ponent, d'1 metre d'amplada. Devia ser el lmit sud d'una construcci quadrangular; el lmit nord el devia formar una altra paret, vestigis del qual sn al lmit del penya-segat. Una mica ms a ponent hi ha tamb unes altres restes de parets, amb pedres ben arrenglerades, que no s possible de saber si es tractava de l'esglsia del castell, documentada, o de restes d'altres construccions del castell. Tampoc no s'ha pogut esbrinar si hi havia una torre que el corons, per per la situaci del castell, no era del tot necessria la presncia de cap torre de guaita. s probable que aquests murs pertanyin a obra del segle XI, tot i que no es pot descartar la presncia d'aquest castell, o de torratxes de vigilncia ms primitives, en aquest indret ja des del segle X, com a avanadeta del Comtat d'Urgell.

Est documentat des del segle XI, que s quan surt per primer cop el topnim Abbelia, el 1033, i, sempre depenent dels Comtes d'Urgell, fou infeudat a Mir Sunyer d'Abella com a castl del lloc. Un parell de generacions d'aquesta famlia en mantigueren el senyoriu, per el 1097 Guitard de Caboet i el seu fill Guillem Guitard manifesten ser-ne castlans. Els Abella, nom que prengu aquesta famlia, mantingueren molt de temps el senyoriu de la vila i vall d'Abella, tot i que en algun moment apareix algun possessor del lloc que hi pertany, com Pere Estopiny el 1154.

s possible que ja fos aquest castell el kastrum de Abizela que apareix el 1110 en el testament de Guillem Guitard de Caboet, on deixa al seu fill Bernat uns quants castells pallaresos, entre ells el d'Abisella.

 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere al.. "Castell d'Abisella" i "Castell d'Abella", a el Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344879" title="Bndicut barrat occidental" nonfiltered="4841" processed="4823" dbindex="134874">

El bndicut barrat occidental (Perameles bougainville), tamb conegut a Austrlia com a marl, s una espcie de bndicut que viu a Austrlia. Antigament s'estenia pel sud d'Austrlia, des d'Austrlia Occidental fins al centre de Nova Galles del Sud, per actualment esta restringit a les illes de Bernier, Dorre i Faure a la Badia Shark, Austrlia Occidental.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344882" title="Jean-Baptiste Regnault" nonfiltered="4842" processed="4824" dbindex="134875">


Jean-Baptiste Regnault (Pars 9 d'octubre de 1754 - 12 de novembre de 1829) fou un pintor i acadmic neoclssic francs.

Biografia.

Va comenar la seva curta vida com a grumet d'un vaixell mercant durant cinc anys. De tornada a Paris va ser alumne del pintor Jean Badin, a qui acompany a Itlia recomanat per Monsieur de Monval, aix com de Nicolas-Bernard Lepici i de Joseph-Marie Vien.

El seu Alexandre i Diogen li val el Prix de Rome el 1776. Posteriorment roman a la Villa Mdicis en companyia de Jacques-Louis David i Pierre Peyron.

L' admissi a la acadmia de belles arts de Frana va ser el 1782 amb el quadre L' educaci d'Aquiles el-legit per l' equilibri entre la composici i les formes i la puresa del estil, aix com per la qualitat dels matisos cromtics.

Al voltant del any 1789 rep l'encrrec de la que es considera la seva millor obra de joventut a la tradici academicista, El descendiment de la creu per la acadmia reial de Fontainebleau.

En un principi cultiv temes histrics fins que va quedar apassionat per la revoluci francesa.

Algunes obres.
Les tres Grcies;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344883" title="Jos Ramn Pin Arboledas" nonfiltered="4843" processed="4825" dbindex="134876">
Jos Ramn Pin Arboledas (Madrid, 1944) s un economista espanyol. Es llicenci en econmiques per la Universitat de Valncia i el 1975 fou un dels fundadors del Partit Popular Regional Valenci, federat al Partido Popular, que el 1977 es va integrar en la UCD. A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou escollit diputat per la provncia de Valncia.

Quan es va enfonsar la UCD desprs de les eleccions generals espanyoles de 1982, va ingressar al Partit Demcrata Popular, amb el que el 1989 es va integrar en el Partit Popular. Fou elegit diputat a les eleccions a l'Assemblea de Madrid de 1993 i el 1995 fou escollit regidor de l'ajuntament de Madrid. Actualment s professor de direcci de persones a l'organitzaci de l'IESE.

 Obres .
 Las debilidades de la economa espaola: corrupcin, inflacin y paro (1995);
 Procesos de cambio en la polica en diferentes pases (2001) amb Esperanza Surez Ruz;

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Entrevista al professor Pin Arboledas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344885" title="Manuel Santolaya Juesas" nonfiltered="4844" processed="4826" dbindex="134877">
Manuel Santolaya Juesas (Viver, 1916 - ?) s un poltic socialista valenci. El 1932 es va afiliar al PSOE i fou secretari de les Joventuts Socialistes d'Espanya. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat pel PSOE per la provncia de Valncia.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344886" title="Santa Fe de Antioquia" nonfiltered="4845" processed="4827" dbindex="134878">




Santa Fe de Antioquia s un municipi de Colmbia, situat en la subregi Occidente d'Antioquia, departament del qual va ser la seua capital fins al 17 d'abril de 1826. Limita pel nord amb els municipis de Giraldo i Buritic, per l'aquest amb els municipis d'Olaya i Sopetrn, pel sud amb els municipis de Ebjico, Anz i Caicedo, i per l'oest amb els municipis de Caicedo, Abriaqu i Giraldo. T 22.764 habitants (2002).

Histria.
Fundada en 1541 per Jorge Robledo com a Villa de Santaf sobre la marge occidental del Riu Cauca, en 1545 rep l'escut d'armes i el ttol de Ciutat d'Antioquia. Va ser elevada a l'estatus de parrquia en 1547 pel bisbe de Popayn. Va canviar de nom en 1584 quan es va convertir en la capital d'Antioquia. Va ser un poble miner des dels seus comenaments i l'explotaci aurfera ha estat la base de la seva economia. s un municipi amb una gran riquesa histrica i patrimonial. La seva catedral va ser construda en 1799 i elevada a dicesi d'Antioquia en 1804 pel papa Pus VII. En 1813 Antioquia es va declarar un estat sobir i independent amb Santa Fe com a capital, mrit que va sostenir fins a 1826, quan Medelln va ser triada com nova seu departamental. A causa de l'estat de conservaci de la seva arquitectura colonial va ser declarat monument nacional en 1960. S'estan realitzant una proposta perqu sigui declarada Patrimoni de la Humanitat, per la seva enorme riquesa histrica i pel grau de conservaci que possex.

Economia.
L'economia de Santa Fe de Antioquia es basa en l'agricultura. Els principals productes sn caf, blat de moro i frjol.Tamb el tomquet d'arbre i papa. Ramaderia bovina, cavallar i porcina. El turisme ha estat, i s una de les entrades econmiques ms importants per al municipi. L'obertura del tnel d'occident (que redux el temps i la distncia entre la localitat i Medelln) en 2006, ha perms que arribin centenars de turistes cada cap de setmana, estimulant la vocaci de la localitat com lloc d'estiueig. Santa Fe s monument nacional pel seu admirable i bella arquitectura de l'poca colonial, possex 8 esglsies i una gran quantitat de cases dels segles XVI, XVII i XVIII. En els anys recents, s'ha vist un notable creixement del turisme, hotels, hosteras i condominios, actualment abunden per onsevulla. Esdeveniments com el festival de cinema, sumat a l'arquitectura colonial, el clima tropical sec, l'abundant oferta de fruites i molts ms atractius, l'han convertit en un pol turstic de primera lnia.

Llocs d'inters.
Tota la localitat en si s un lloc d'inters. L'arquitectura que ha sobreviscut a travs dels anys, dna a Santa Fe de Antioquia l'aspecte d'una ciutat  estancada  en l'poca colonial, pel que la ciutat mateixa va ser declarada monument Nacional.

 Construccions dels segles XVI, XVII i XVIII;
 Esglsies dels segles XVII i XVIII. (5 en total);
 Pont d'Occident (Monument Nacional);
 Palacio Arzobispal;
 Plaza Major Juan del Corral;
 Museu d'Art Religis;
 Riu Tonusco: en alguns llocs del mateix, es realitza pesca ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344887" title="Massacre de Jamestown" nonfiltered="4846" processed="4828" dbindex="134879">

La massacre de Jamestown, tamb coneguda com a massacre ndia del 1622, va tenir lloc a la colnia de Virgnia el 22 de mar del 1622, Divendres Sant. Unes 347 persones, gaireb una tercera part de la poblaci anglesa de zona, van ser assassinades en una srie d'atacs sorpresa coordinats que va llanar la confederaci powhatan, liderada pel cap indi Opchanacanough.

Jamestown va ser el primer assentament angls estable a l'Amrica del Nord (1607), i era la capital de la colnia de Virgnia. Tot i que l'assentament en si mateix va poder minimitzar els efectes de l'atac grcies a un avs que va arribar a l'ltim moment, altres nuclis de poblaci establerts al llarg del riu James, a les dues ribes, van rebre l'atac dels indis; hi van morir homes, dones i nens, i es van cremar cases i collites.

El poble d'Henricus era l'assentament ms important del conjunt de comunitats que van rebre la pitjor part dels atacs, desprs dels quals moltes van ser abandonades. s el cas de Wolstenholme Towne, a uns onze quilmetres riu avall de Jamestown, una de les poblacions que va quedar ms malparada (entre cinquanta i setanta morts); durant el segle XX ha estat objecte de diverses excavacions arqueolgiques.


Antecedents.
Desprs de la primera guerra anglo-powhatan (1609-1613), l'any 1614 el casament de Pocahontas  la filla petita de Wahunsonacock, el rei powhatan  amb el col John Rolfe va obrir un perode de relacions ms pacfiques entre els colons anglesos i els indis de la confederaci powhatan. El 1618, desprs de la mort de Wahunsonacock, conegut pels anglesos com el cap powhatan, el seu germanastre Opchanacanough va passar a ser lder de la tribu. Opchanacanough no creia que les relacions pacfiques amb els colons es poguessin mantenir durant gaire temps, i, ja refet de la derrota de la primera guerra anglo-powhatan, durant la qual va ser el cap dels guerrers pamunkey, va planificar la destrucci dels assentaments anglesos. La primavera del 1622, desprs de la mort del seu conseller Nemattanew a mans d'un angls, Opchanacanough va llanar una campanya d'atacs sorpresa que va afectar com a mnim trenta-un assentaments i plantacions anglesos al llarg del riu James.

L'avs a Jamestown.
Jamestown, la capital i el principal assentament de la colnia, es va salvar grcies a un noi indi anomenat Chanco, que tenia l'encrrec d'assassinar l'home que li donava feina, Richard Pace; Chaco, per, va despertar Pace durant la nit i el va avisar de l'atac imminent. L'angls, que vivia a l'altra riba del riu James, va amagar la seva famlia en un lloc segur i va travessar el riu per intentar avisar la resta de la colnia. Jamestown va tenir temps de preparar-se per a l'atac, per els assentaments perifrics no van poder rebre l'alerta.

La destrucci dels altres assentaments.
Durant l'atac sorpresa, moltes de les comunitats ms petites, que bsicament eren llocs d'avanada de Jamestown, van rebre l'escomesa powhatan, inclosa Henricus i la seva nova escola, on anaven nens indis i els fills dels colons. A la plantaci de Martin's Hundred hi va morir ms de la meitat de la poblaci, particularment al nucli de Wolstenholme Towne, on noms van quedar dretes dues cases i part de l'esglsia. En total, van morir vora quatre-cents colons (un ter de la poblaci blanca) i es van segrestar una vintena de dones que haurien de servir com a esclaves dels indis.



Conseqncies.
Les diferncies culturals entre els nadius americans i els europeus eren tals que quan els powhatan van donar per acabat l'atac no van fer cap altre moviment durant mesos, aparentment convenuts que els colons acceptarien les prdues com a senyal que els powhatan eren ms poderosos i havien de ser respectats, i que des d'aleshores s'evitarien els conflictes i qualsevol mena de trencament dels acords que mantenien. Amb aix van demostrar una greu incomprensi de la mentalitat dels colons anglesos i dels governs d'ultramar que els donaven suport.

Els atacs del 22 de mar van destruir la majoria de les collites de primavera dels colons i van provocar que abandonessin bona part dels seus assentaments. Per tamb van tenir efectes a llarg termini, ja que van reforar entre els membres de la colnia i tamb entre els ciutadans d'Anglaterra la idea que els indis eren uns salvatges, i van destruir la bona imatge de la seva cultura que se n'havien comenat a crear durant els anys anteriors grcies a Pocahontas i altres membres de la confederaci powhatan. A Henricus, un dels assentaments ms allunyats de Jamestown, s'hi havia aixecat una escola fora ben equipada per als nens indis i un collegi per als fills dels colons, per tot aquest esfor es va perdre. Van haver de passar setanta anys perqu  s'intents una experincia similar  el College of William and Mary, actualment una universitat , que va rebre l'aprovaci de la monarquia anglesa grcies a la iniciativa del rector d'Henrico Parish, James Blair. Per evitar el risc que rebs cap mena d'atac, la nova escola es va establir a Middle Plantation, una ciutat ben fortificada a pocs quilmetres de Jamestown que al cap d'uns anys es convertiria en la capital de la colnia i passaria a dir-se Williamsburg.

L'enverinament dels indis.
Els colons que van sobreviure a la massacre de Divendres Sant van contraatacar, i durant l'estiu i la tardor del 1622 van llanar rtzies contra les tribus powhatan, buscant especialment destruir-ne les reserves de gra; van tenir tant d'xit que van forar el cap Opchancanough a demanar una negociaci. Finalment es van obrir converses per buscar la pau per mitj d'intermediaris indis, per alguns dels lders de Jamestown, instigats pel capit William Tucker i el doctor John Potts, van enverinar el licor que s'havien de beure els representants powhatan en el brindis cerimonial. La metzina va matar uns dos-cents indis i cinquanta ms van morir a mans dels colons, per el cap Opchancanough es va poder escapar.

Declivi i derrota powhatan.
Al cap de dos anys, el 1624, Virgnia va passar a ser colnia reial d'Anglaterra. Aquest canvi suposava que seria la corona anglesa, i no la companyia de Londres per a Virgnia com fins aleshores, qui tindria autoritat directa sobre el territori, i per tant ara serien els favorits reials els qui podrien treure profit de la colnia. Com passava en la majoria de casos, els colons van continuar sent explotats per al benefici personal d'uns pocs, i els interessos dels powhatan van ser encara ms menystinguts. L'expansi cap a terres ndies i el trencament dels acords van continuar sent la manera normal de procedir, amb la consegent irritaci de les tribus powhatan.

Malgrat l'increment de la tensi, no hi va tornar a haver un enfrontament d'importncia fins al 1644, amb la segona guerra anglo-powhatan, en la qual van morir uns cinc-cents colons anglesos, En aquell moment, les prdues ja suposaven menys d'un deu per cent del total de la colnia britnica, i van tenir un impacte considerablement ms baix. Opchancanough, que ja era vell i l'havien de transportar amb llitera, va ser capturat i empresonat a Jamestown, on un dels seus carcellers el va assassinar.

La mort d'Opchancanough va marcar clarament l'inici de la continuada i cada vegada ms evident decadncia de la confederaci powhatan, anys enrere poderosa; els seus membres van abandonar la zona, es van anar barrejant gradualment amb els colons o es van retirar a viure en alguna de les poques reserves ndies que es van crear a Virgnia, tot i que tamb aquests territoris eren objecte d'incursions i de confiscaci de terres per part de la creixent comunitat blanca.

Actualment, noms set tribus de les quaranta que formaven la confederaci powhatan estan reconegudes per Virgnia. Les dues reserves ms antigues sn Pamunkey i Mattaponi, situades entre els rius del mateix nom, dins del comtat de King William per tcnicament independents d'aquest.

Vegeu tamb.
Colonitzaci de l'Amrica del Nord-Est

Notes.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344888" title="Os curt" nonfiltered="4847" processed="4829" dbindex="134880">

Els ossos curts sn aquells que no tenen cap dimensi dominant sobre la resta. Estan formats per teixit laminar compacte per fora, i teixit laminar esponjs al centre. Dins d'aquest grup d'ossos trobem els carps i els tarsos.

Aquest grup d'ossos es divideixen en dues subclassificacions:

Ossos sesamodals: s un tipus d'os curt trobat en relaci a un tend, amb la funci de millorar la mecnica articular. L'exemple ms clar s la rtula.
Ossos supernumeraris: s un tipus d'os curt que no est present en totes les persones.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344889" title="Pedro Eugenio Aramburu" nonfiltered="4848" processed="4830" dbindex="134881">


Pedro Eugenio Aramburu Cilveti (1903-1970), militar i poltic argent, Governant de l'Argentina de facto, autodenominat president.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344891" title="Bndicut barrat oriental" nonfiltered="4849" processed="4831" dbindex="134882">

El bndicut barrat oriental (Perameles gunnii) s una espcie de bndicut originria d'Austrlia i de l'illa de Tasmnia. Mesura entre 25 i 40 cm de llarg, amb una cua d'entre 7,5 i 18 cm. Pesa uns 640 g. T un musell fi i llarg, amb bigotis i unes orelles grans. El seu pelatge, d'un gris-marr, t a la meitat posterior unes barres pllides que li donen el seu nom. El ventre, les potes i la cua sn blancs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344893" title="Estaci de l'Enzina" nonfiltered="4850" processed="4832" dbindex="134883">
 






L'estaci de l'Enzina, en castell i oficialment Estacin de La Encina, s una estaci de ferrocarril gestionada per ADIF i tamb una pedania del municipi de l'Alt Vinalop Villena (Pas Valenci). s la darrera estaci abans de la frontera amb Castella - la Manxa, i constitueix el punt de uni de les lnies procedents de Valncia, Alacant i Albacete. 




 Transports .

Ferrocarril

L'empresa pblica propietria de la infraestructura ferroviria a l'Estat Espanyol Adif mant oberta l'estaci de passatgers, a la qual paren pocs trens de mitjana distncia gestionats per Renfe Operadora.

Es projecta per aquesta localitat la construcci i pas dels trens d'alta velocitat (TGV) entre Madrid i el Pas Valenci per a l'any 2011.

Autobs i taxi 

No existeix parada d'autobusos i autocars al poble. Tanmateix, l'empresa local de taxis de Villena hi dna cobertura d'un taxi diari que funciona com un 'autobus' que uneix L'Enzina amb el nucli urb de Villena per un preu mitj.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344894" title="Judgement" nonfiltered="4851" processed="4833" dbindex="134884">


Judgement s el sis disc del grup de msica electrnica VNV Nation. Publicat al mes d'abril de l'any 2007, s (fins a la data) el seu disc ms recent. Com el cas dels discos immediatament anteriors, fou publicat al segell discogrfic Metropolis Records.

Seguint la tradici de la resta de la seva discografia, el disc arrenca amb un tema introductori, si b en aquesta ocasi s el ms llarg i t una durada comparable a la de les canons "convencionals" del disc. VNV Nation donen en aquest treball mostres de les seves influncies ms industrials, com en "The farthest star" o en la can "Nemesis", una de les ms agressives del seu repertori, i que connecta amb el so de grups com DAF o Nitzer Ebb. D'altra banda, "Testament" continua l'orientaci cap al synthpop que havien mostrat alguns temes del seu anterior disc, Matter + Form.

Pel que fa als temes ms melanclics, "As it fades" s una pea instrumental plena d'efectes orquestrals i corals; el tema "Illusion" s un dels ms emotius que han publicat, amb una lletra dedicada a una persona que vol sucidar-se.

En conjunt, Judgement s el disc on VNV Nation acosten ms la seva msica als lmits del pop.

Temes.

 Prelude   4:08;
 The farthest star   4:53;
 Testament   6:14;
 Descent   4:25;
 Momentum   6:15;
 Nemesis   4:30;
 Secluded spaces   5:54;
 Illusion   4:47;
 Carry you   6:11;
 As it fades   4:48;

Dades.

 VNV Nation sn Ronan Harris i Mark Jackson.
 Enregistrat a l'estudi Soundfactory (Hamburg, 2006-2007).
 Lletra i msica: Ronan Harris.
 Produt per Ronan Harris i Andr Winter (temes 2-9), i Ronan Harris (temes 1 i 10).
 Mesclat per Andr Winter, Lutz Rahn, Ronan Harris, Sven Heine.
 Masteritzat per Chris Gehringer a Sterling Sound (Nova York).
 Disseny de portada: Michal Karcz.

Instruments.

 Sintetitzadors modulars: Modcan System B, Dotcom Orgon, ARP 2600.
 Sintetitzadors: Roland SH-2, Roland TB-303, Dave Smith Polyevolver, Creamwave Noah.
 Ordinadors i programari: Apple Powermac G5, Logic Audio Pro 7.2, Sculpture, EXS24, Spectrasonics Atmosphere, Stylus RMX, Timewarp 2600, TC Powercore Virus, Native Instruments Reaktor 5, Native Instruments Battery 2, MOTU Symphonic Instrument (seqenciador).

Enllaos externs.

 http://www.vnvnation.com/Webfiles/products.htm;
 http://www.discogs.com/release/945325;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344895" title="Bndicut de musell llarg" nonfiltered="4852" processed="4834" dbindex="134885">

El bndicut de musell llarg (Perameles nasuta) s una espcie de bndicut originria d'Austrlia. s el membre ms gran del seu gnere, que tamb inclou el bndicut barrat occidental, el bndicut barrat oriental, i el bndicut del desert; aquest ltim s considerat extingit com a mnim des de la dcada del 1960.

El bndicut de musell llarg s molt menys colorit que els seus parents, i t un color principalment marr. La seva distribuci es troba a la costa oriental d'Austrlia, des de Ravenshoe a Queensland fins a Naringal al sud-oest de Victria. s un predador nocturn i solitari d'invertebrats i tubercles.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344897" title="Uni Foral del Pas Basc" nonfiltered="4853" processed="4835" dbindex="134886">
Uni Foral del Pas Basc (en castell Unin Foral del Pas Vasco, UFPV) fou una coalici formada al Pas Basc de cara a les eleccions generals espanyoles de 1979, integrada pels partits que conformen la Federaci Democrtica Espanyola (de Manuel Fraga, Jos Mara de Areilza i Alfonso Osorio), Demcratas Independientes Vascos (demcratacristians), independents bascos (Luis Olarra i Pedro Morales, ex diputat d'UCD per laba) i alguns sectors del tradicionalisme basc no ultradret, equivalent a la Coalici Democrtica. 

Va obtenir 34.108 vots (el 3,42% ), d'ells 7.205 (6,28 %) a laba (on fou la cinquena fora), 23.484 (4,24 %) a Biscaia i 3.419 (1,04 %) a Guipscoa. Tot i no aconseguir representaci, va aplegar les forces de dreta espanyolista al Pas Basc i els seus membres s'integraren en la Coalici Popular, i posteriorment, en el Partit Popular.

 Enllaos externs .
 Unin Foral, nombre de la coalicin Fraga-Areilza en el Pas Vasco a El Pas, 10.1.1979	;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344902" title="Presa de la Bastilla" nonfiltered="4854" processed="4836" dbindex="134887">


La presa de la Bastilla s un esdeveniment de la Revoluci Francesa que tingu lloc el 14 de juliol de 1789.

La rendici de la Bastilla, smbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a Frana com a Europa, fins a la llunyana Rssia imperial. Fortalesa del secret, i lloc sense justcia, la Bastilla va ser la primera cita de la Revoluci. El 14 de juliol de 1789, dia en qu la Bastilla s presa per assalt pels Parisencs s, per tradici, considerat com l'inici de la fi de l'Antic Rgim i el comenament de la Revoluci Francesa.

La Festa de la Federaci va ser organitzada a la mateixa data l'any segent, per coincidir amb el primer aniversari de l'esdeveniment.

Historiografia i llegenda.

 El poble havia deixat a la Bastilla moltes vctimes de l'arbitrarietat, per es va haver de rendir a l'evidncia en el moment de la seva caiguda, el 14 de juliol de 1789, que no comptava ms que una grapat de falsaris, un  home jove tornat boig, August Taverner, un noble incestus i un cmplice de Robert-Franois Damiens, autor d'una temptativa d'assassinat sobre Llus XV. Els altres presoners, com el marqus de Sade, ja havien estat transferits en un altre lloc poc abans. Gaireb buida sens dubte, per sobrecarregada : sobrecarregada de la llarga histria mantinguda entre la monarquia i la seva justcia. La imatge revolucionria ha contribut mpliament a mantenir el mite d'una Fortalesa protegint calabossos on es podrien les vctimes de la monarquia. De fet, la Bastilla havia perdut part la seva funci de pres d'Estat. Provar que s'era present en el moment de la presa de la Bastilla va jugar un gran paper en la carrera dels que es van anomenar patriotes. 863 certificats de vencedor de la Bastilla van ser concedides com a prova de civisme. La Bastilla era el smbol de la tirania monrquica.

La importncia de la presa de la Bastilla ha estat exaltada pels historiadors romntics, com Jules Michelet, que n'han fet un smbol fundador de la Repblica. Aquest no era defensat ms que per un grapat d'homes, per que va fer prop de cent morts entre els assaltants. N'hi va haver sis entre els assetjats, entre els quals el governador M. de Launay.

Des del 16 de juliol, el duc de Dorset, ambaixador d'Anglaterra i familiar del comte d'Artois, escrivia al Foreign Office: Aix, milord, s's complerta la major revoluci del qual la Histria hagi conservat el record, i, relativament parlant, si es consideren la importncia resultats, no ha costat ms que ben poca sang. En aquest moment, podem considerar Frana com un pas lliure.

Les viglies de la presa de la Bastilla.

El poble de Pars estava inquiet des de feia diversos dies, tement que les tropes estrangeres que s'estaven al voltant de Pars acabessin sent utilitzades per reprimir la revoluci. Una milcia de 48 000 homes havia estat constituda, per sense armes.

Diumenge 12 de juliol de 1789.

 El mat del diumenge 12 juliol de 1789, els Parisencs sn informats de la destituci de Jacques Necker, la notcia s'estn per Pars. Al migdia, al Palais-Royal, un advocat i periodista llavors poc conegut, Camille Desmoulins, puja sobre una taula caf de Foy i arenga la multitud de passejants i crida a prendre les armes contra el govern del rei. 

Als carrers de Pars i al jard del Palais-Royal nombroses manifestacions tenen lloc, els busts de Jacques Necker i de Philippe d'Orlans sn portats al capdavant dels seguicis. El regiment de cavalleria, el Royal-allemand carrega la multitud acumulada a les Tuileries. Es compten diversos ferits, i potser un mort entre els avalotadors.

Al comenament de vesprada, Pierre-Victor de Besenval al capdavant de les tropes installades a Pars, dna l'ordre als regiments Sussos installats al Champ-de-Mars d'intervenir.


Dilluns 13 de juliol de 1789.

A la una de la matinada, quaranta de les cinquanta barreres que permeten l'entrada a Pars sn incendiades. La multitud dels avalotadors exigeix la baixada del preu del gra i del pa - preu que mai no havien ats en el transcurs del segle.

Una remor circula a Pars : al convent Saint-Lazare era emmagatzemat el gra; el convent s saquejat a les sis. Dues hores ms tard, una reuni dels "electors" de la capital es mant a l'Ajuntament. Al capdavant s'hi troba el prebost dels venedors de Pars, Jacques de Flesselles. Enmig d'una multitud desencadenada, decideixen formar un comit permanent i prenen la decisi de crear una milcia burgesa de 48000 homes, per tal de limitar els desordres. Cada home portar com a marca distintiva una insgnia amb els colors de Pars, vermell i blau. Per armar aquesta milcia, els avalotadors es fan amb el Garde-Meuble on sn emmagatzemades les armes, per tamb les colleccions antigues. Per ordre de Jacques de Flesselles 50000 piques van ser forjades. Obeint la multitud les ordres que semblaven provenir del Palais-Royal, parlaven de prendre la Bastilla.

A les 17 hores, una delegaci dels electors parisencs torna als Invalides per reclamar les armes de guerra que hi sn emmagatzemades. El governador s'atura. El Tribunal no reacciona. Els electors no obtenen les armes.

Cronologia detallada de la presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789.



10 hores : Els avalotadors s'apoderen dels 30000 a 40000 fusells emmagatzemats als Invalides.

 Davant el rebuig del governador als Invlides, una multitud enorme (de 40000 a 50000 persones) es presenten davant els Invalides per apoderar-se'n per la fora. Per defensar els Invalides hi ha canons, per aquests no semblen preparats per obrir el foc sobre els Parisencs. A alguns centenars de metres d'all, diversos regiments de cavalleria d'infanteria i d'artilleria acampen sobre l'esplanada del Champ-de-Mars, sota l'ordre de Pierre-Victor de Besenval. Aquest reuneix els caps dels cossos per a saber si els seus soldats caminarien sobre els avalotadors. Unnimement, responen no. s l'esdeveniment capital de la jornada. La multitud, que d'ara endavant res no pot aturar, escala els fossats dels Invalides, enfonsa les reixes, baixa als cellers i s'apodera dels 30000 a 40000 fusells a pols negra que hi sn emmagatzemats aix com de 12 canons i d'un morter. Els Parisencs estan d'ara endavant armats.

10 hores 30 : una delegaci va a la Bastilla per demanar bales i plvora.

Precipitats per la multitud dels avalotadors, els electors de la ciutat de Pars en reuni a l'Ajuntament, envien una delegaci al governador de la Bastilla, M. de Launay, amb per a demanar la distribuci de la plvora i de les bales als Parisencs que han de formar una milcia burgesa. Aquesta delegaci s rebuda amb amabilitat, s fins i tot convidada a menjar, per se'n va sense res.

11 hores 30 : una segona delegaci va a la Bastilla.

A les 11 hores 30 una segona delegaci conduda per Jacques Alexis Thuriot de la Rozire i Louis Ethis de Corny va al castell de la Bastilla. No pot obtenir res. La multitud dels avalotadors armada dels fusells presos als Invalides s'aglutina davant la fortalesa.

13 hores 30 : els defensors de la Bastilla obren el foc sobre els assetjadors.

Els vuitanta-dos defensors de la Bastilla i trenta-dos gurdies sussos desenganxats del regiment de Salis-Samade obeint als ordres de Ren-Bernard Jordan de Launay obren foc sobre els avalotadors.

14 hores : Una tercera delegaci va a la Bastilla.

Una tercera delegaci va a la Bastilla, en aquesta diputaci es troba l'abat Claude Fauchet.

15 hores : Una quarta delegaci va a la Bastilla.

Una quarta delegaci va a la Bastilla amb Louis Ethis de Corny altre cop, es presenta davant el marqus de Launay per no obt res. Els soldats de la guarnici de la Bastilla i assetjants es llencen uns sobre els altres.

15 hores 30 : 61 Gurdies Francesos es presenten davant la Bastilla amb cinc canons.

Un destacament de seixanta-un gurdies francesos sota l'ordre de Pierre-Augustin Hulin, antic sergent a les Gurdies-Sussos es presenta davant la Bastilla. Han portat amb ells cinc canons dels Invalides. Aquests canons sn posats en bateria contra les portes i el pont llevads del castell.

17 hores : capitulaci de la Bastilla.

 La guarnici de la Bastilla torna les armes, sobre promesa dels assetjadors que cap execuci no tindr lloc si hi ha rendici. Els avalotadors envaeixen la fortalesa, alliberen els set captius que hi eren empresonats i s'apoderen de la plvora i de les bales. La guarnici de la Bastilla, presa, s portada a l'Ajuntament. Pel cam, M. de Launay s massacrat, el seu cap ser tallat al ganivet. Alguns dels invlids troben tamb la mort durant el trajecte. Jacques de Flesselles s assassinat sota l'acusaci de tradoria. Els assetjadors van tenir un centenar de baixes i setanta-tres ferits.

A ms a ms dels presoners, la fortalesa alberga l'arxiu del tinent de policia de Pars que s sotmes a un pillatge sistemtic. s noms al cap de dos dies que les autoritats prenen mesures per tal de conservar aquests rastres de la histria. Ni tan sols Beaumarchais, del qual la casa s situada just de cara, no havia vacillat a pouar dels papers. Denunciat, els ha de restituir.

18 hores : Llus XVI ordena a les tropes evacuar Pars.

Ignorant la caiguda de la Bastilla, Llus XVI dna l'ordre a les tropes aparcades a Pars d'evacuar la capital. Aquesta ordre ser portada a l'Ajuntament a les dues de la matinada.

Els caps de les vctimes decapitades passejades a Pars.

Els caps de M. de Launay i de Jacques de Flesselles i d'altres van ser passejats damunt d'una pica pels carrers de Pars, fins al Palais-Royal.

15 juliol 1789, 8 hores.

A Versalles, en el moment del seu despertar, el duc de Rochefoucauld-Liancourt informa Llus XVI de la presa de la Bastilla. El dileg segent hauria tingut lloc :

- s una revolta ?  demana Llus XVI.

- No senyor, no s una revolta, s una revoluci.  respon el duc de La Rochefoucauld.

El mes segent, redactant el seu diari ntim, el rei escriur a la data del 14 de juliol: Res. Atenci tanmateix a no equivocar-se, ja que la matria ordinria del seu diari est composta de caces, recepcions, cerimnies civils o religioses, viatges, etc.

Referncies.

La prise de la Bastille

Vegeu tamb.

La Bastilla

Enllaos externs.

 Journe de Jean-Baptiste Humbert, primer de pujar a la Bastilla, text llegit, Bibliothque sonore francophone;












 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344913" title="Ermita de Sant Josep de Montblanc" nonfiltered="4855" processed="4837" dbindex="134888">
L'ermita de Sant Josep de Montblanc, a la Conca de Barber s un espai natural molt visitat, lloc de celebraci d'aplecs i de reuni de campistes.

L'ermita prpiament dita s una construcci senzilla de coberta de teulada a dues vessants. En el curs de la guerra civil espanyola va ser destruda i va restar uns anys abandonada. Grcies a la iniciativa i esfor personal de Josep Civit i Sol va ser reconstruda. Posteriorment l'administraci municipal s'ha preocupat del manteniment de la zona.

 Referncies .
Badia, Francesc. Guia Turstica de Montblanc. Impremta Requesens: Montblanc. 1992.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344914" title="Partido Independiente Pro Poltica Austera" nonfiltered="4856" processed="4838" dbindex="134889">
Partido Independiente Pro Poltica Austera (PIPPA) fou un partit poltic espanyol fundat a Barcelona el 1977 i dirigit per Jos Rodrguez Carrera i l'advocada Aurelia de la Sierra y del Ro. A les eleccions generals espanyoles de 1979, per, noms va obtenir 2.409 vots (0,01 %).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344916" title="Arturo Frondizi" nonfiltered="4857" processed="4839" dbindex="134890">


Arturo Frondizi Ercoli (1908-1995) va ser un advocat i poltic argent, que va ocupar la presidncia del seu pas entre el 1 de maig de 1958 i el 29 de mar de 1962.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344927" title="Fort d'Embourg" nonfiltered="4858" processed="4840" dbindex="134891">
  El Fort d'Embourg, al nucli d'Embourg de la vila de Chaudfontaine, fa part de la Posici fortificada de Lieja erigida engir de la ciutat belga de Lieja a la fi del segle XIX per a defensar el jove estat contra la concupiscncia temuda de Frana, de Prssia o dels Pasos Baixos.
Histria.
El fort va construir-se des dels anys vuitanta del segle XIX, sota la direcci del general Henri Alexis Brialmont. 

A la primera guerra mundial les forces prussianes van bombardejar-lo sense interrupci des de la una de la tarda del 12 de maig. Quan a ms d'aquest bombardeig, l'invasor va amenaar d'asfixiar els defensors amb gasos txics el fort va rendir-se el 13 d'agost de 1914 a les vuit de la tarda.

A la segona guerra mundial, el fort modernitzat va resistir del 14 al 19 de maig de 1940. En perdre tres de les seves cpules desprs dels bombardejos de la fora area de l'exrcit alemany el 16 de maig, el fort ja era sensa gaire defenses. El comandant va  rendir-se el dia 19 per a salvar la vida dels soldats.

Avui.
La poterna d'entrada va ser destruda, l'espai central va ser malms i ja no queda gaire o res de les cpules. Dins del fort hi ha un petit museu d'uniformes i de material militar de totes les forces que van participar als combats de 1914 i de 1940.

Les visites s'organitzen al quarter diumenge de cada ms des de les dues de la tarda o per grups a altres dies a condici de demanar hora (+32-497 20 35 70).



Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344928" title="Umar Arteh Ghalib" nonfiltered="4859" processed="4841" dbindex="134892">
Umar Arteh Ghalib o Omar Arteh Ghalib o Omer Carte Qalib (Somali: Cumar Carte Qaalib, nascut el 1930) s un poltic somali, del clan issaq i  membre del Congrs de la Somlia Unificada.

Era el fill gran de cinc germans. El seu pare era Arteh Ghali, mar mercant i intrpret dels britnics. Va estudiar escola elemental i mitjana a Hargeisa i desprs va fer educaci secundaria a Sheikh i superior al Regne Unit. Es va dedicar a l'ensenyament a Las Anod, Berbera i Hargeisa, i el 1956 a Sheikh , i ho va haver de deixar per anar al Regne Unit. El 1958 va tornar i va dirigir l'escola de Gabiley. Va ser el mestre de molts alts crrecs posteriors de Somlia. Fou escollit president de la Associaci de mestres.

El 1960 va entrar en la poltica. Va ingressar al servei diplomtic el 1961 i va ocupar alguns llocs secundaris (1961-1964). El 1965 fou nomenat ambaixador a Etipia on va romandre fins el 1968. El 1969 fou elegit diputat al parlament. 

Fou ministre d'afers Exteriors de Siad Barre del 1 de novembre del 1969 al 1977  i en aquesta posici va intervenir com a mediador en la guerra entre Tanznia i Uganda i va organitzar diverses conferencies 

El 1977 fou nomenat ministre d'Educaci i Cultura i el 1979 ministre de la presidncia. El 1980 va ser nomenat vicepresident de l'assemblea popular crrec que va exercir dos anys. Desprs, amb la revolta dels issaq del 1982,  va ser acusat de traci i va estar empresonat des del 16 de juny de 1982 per sis anys i finalment fou condemnat a mort. El 24 de gener de 1991 fou nomenat per Siad Barre com a primer ministre . Tres dies desprs (27 de gener) Barre abandonava la capital. El 29 de gener Mohamed Ali Mahdi, autoproclamat president el va confirmar en el crrec. , a position he was to hold until May 1993.. Va minimitzar les matances de membres del clan marehan i de simpatitzants del rgim, orquestrades per Mohamed Ali Mahdi tacant aix el seu historial.

Encara que va tenir el crrec de fet fins el maig de 1993, nominalment fou primer ministre fins a la signatura de l'acord de pau del 3 de gener de 1997. En la prctica el crrec romangu vacant.

Referncies i notes.


 Enllaos externs .
http://www.somalilandtimes.net/Archive/40/4009.htm;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344935" title="Ali Khalif Galaid" nonfiltered="4860" processed="4842" dbindex="134893">
Ali Khalif Galaid (somali Cali Khaliif Galayr) s un poltic de Somlia, nascut el 15 d'octubre de 1930  a Las Anod a la Somlia Britnica i membre del sub clan dhulbahante dels darod.

Va fer els seus estudis a Somlia i a l'estranger i es va dedicar a l'ensenyament sent professor d'universitat. Va tenir un crrec al ministeri de l'Interior al darrer govern democrtic de Somlia (1967-1969). Desprs es va dedica als negocis i va dirigir grans empreses de sucre; als anys vuitanta fou ministre d'Industria amb Siad Barre. Va abandonar Mogadiscio el 1982 quan es va produir la revolta majeerteen i issaq. Del 1989 al 1996 va ensenyar a la Universitat de Syracuse als Estats Units. El 1991 va viatjar a Burao per assistir a l'assemblea de clans que va proclamar la independncia de Somalilndia el 18 de maig. Juntament amb la seva dona va desenvolupar una empresa de telecomunicacions iniciada a Dubai, que don treball a tres mil somalis. Desprs va viure a Djibouti on va participar a les negociacions que van portar a la formaci del Govern Nacional de Transici.

El 8 d'octubre del 2000 el president del Govern Nacional de Transici Abdiqasim Salad Hassan el va nomenar com a primer ministre. El president i el primer ministre van fer una entrada triomfal a Mogadiscio el 14 d'octubre de 2000 escortats per un miler de milicians armats posats al seu servei per les faccions que donaven suport al procs d'Arta (Djibouti) i per empresaris i caps religiosos. El dia 15 va nomenar el seu govern en el qual Abdullahi Baqor Musa  era ministre de defensa, Dahir Shaykh Muhammad era ministre de l'Interior i Sayid Shaykh Dahir era ministre de Finances.

Per un afer de suposada corrupci amb diners italians va perdre la confiana dels membres de l'assemblea. Aquesta va passar una moci en qu se li retirava la confiana i se'l obligava a dimitir el 28 d'octubre del 2001. Osman Jama Ali va ocupar interinament el crrec.

Va tornar als Estats Units on viu a Shoreview, Minnesota.  i dona classes d'economia al tercer mon a l'Institut Hubert H. Humphrey.

 Referncies i notes .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344937" title="Fbula de Praeneste" nonfiltered="4861" processed="4843" dbindex="134894">
La fbula de Praeneste (en llat fibula praenestina) s una fbula d'or amb una inscripci que es considera el primer testimoni escrit del llat antic, anterior al vas de Duenos; no obstant actualment qualcuns experts consideren que s falsa. 

Va ser descoberta a la ciutat italiana de Palestrina (l'antiga Praeneste), al Laci. Es creu que s del segle VII aC.

Actualment es conserva al Museu Pigorini de Roma.

 La inscripci .
La frase, que t la particularitat d'estar escrita de dreta a esquerra, diu el segent:  

Que tranliterat al llat clssic seria:
;
/mnius me fkit numrio/;

I tradut al catal:
Mani em feu per a Numeri.

 Bibliografia .
 Arthur E. Gordon, Illustrated Introduction to Latin Epigraphy, Berkeley/Los Angeles/London 1983, ISBN 0-520-03898-3;
 Larissa Bonfante, "Etruscan Life and Afterlife: A Handbook of Etruscan Studies", Wayne State University Press, Detroit, 1986;
Winfred P. Lehmann, Historical Linguistics, Routledge, tercera edicin, enero de 1993.
R. Wachter, Altlateinische Inschriften. Sprachliche und epigraphische Untersuchungen zu den Dokumenten bis 150 v. Chr. Bern etc. 1987.
E. Formigli, Indagini archeometriche sull'autenticit della Fibula Praenestina. MDAI(R) 99 (1992) 329-343, Taf. 88-96.
Paul M. Lloyd, From Latin to Spanish, American Philosophical Society, 1987.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344939" title="Ptica VI" nonfiltered="4862" processed="4844" dbindex="134895">
La Ptica VI s un epinici que se'ns conserva del poeta grec Pndar.

Segons l'epgraf l'himne est dedicat a Xencrates, amo de la qudriga que va vncer a Delfos el 490 aC. Pertanyia a la famlia dels Emmnides i era germ de Ter, que dos anys desprs esdevendria senyor d'Agrigent (tot i que en aquell moment ja n'era el governant oficis). El conductor del carro, per, havia estat Trasbul, el seu fill, a la llaor del qual es
va compondre veritablement l'epinici, destacant especialment la seva pietat filial i la suavitat de la seva joventut.

El poema tamb s del 490 aC i fou executat a Delfos (cam del temple d'Apollo) tot d'una desprs de la victria. D'entre els conservats s el segon ms antic, just desprs de la Ptica X, i a diferncia de la majoria dels epinicis pindrics est format per estrofa independents (com la Ptica XII) i no pel sistema de trades estrofa-antiestrofa-pode. 

Xencrates encarreg la composici del cant formal de la victria a Simnides, no a Pndar; aquest hauria composat la seva oda rpidament i de forma voluntria pel triomf del seu amic Trasbul. Segurament aix explica que aquesta ptica tengui ms carcter d'encomi que d'himne triomfal. 

Mtrica: monostrfica, ritmes elics i dmetres corimbics.

Text en grec.
                             

        '

       ':                           

                 

            ,                  

                             :

              '                     

         '                             

                                   

                          :


        '

                                       

                 

                 ,    '                 

                           

          .                           

         ,           ,                

                                   

                                .


        '

                                 ,      

                ,

      '                             

                         

                  :                     ,

                                      ,

             :                        

                               .


        '

                                    

                 ,

                    ,             

                              

       .                         '      

                         :    '       

              :                      

                             :


        '

            '   '                  :      

       '             

                                  ,

                           

            ,                        ,

                                      .

              :                           

                                ,


        '

       '                             .

                   ,

          '                      ,

        '                    :

     ',          ,                        ,

               ,         ,           .

                                       

                               .


Traducci al catal. 
(de Llus Enric Apesteguia Ripoll)

  XENCRATES D'AGRIGENT, VENCEDOR EN LA CURSA DE CARROS

Estrofa 1a

Escoltau: sens dubte cultivam el camp d'Afrodita d'ulls vius

o el de les Grcies

tot anant cap a la marina guixa de

la terra bramuladora;

all a llaor dels benaurats Emmnides,

del fluvial Agrigent i certament de Xencrates

s'ha bastit el ptic tresor dels himnes

fixat a l'apollnia vall rica en or;


Estrofa 2a

ni l'estrangera pluja de l'hivern, dur exrcit que ve

dels niguls bramuladors,

ni el vent no l'arrossegaran cap el fons de la mar

colpint-lo amb grava molt frtil.

Sa faana, en una llum pura,

fa saber al teu pare, Trasbul, i a ton llinatge

amb paraules de mortals

la famosa victria en el carro, comuna,

als congosts de Crisa.


Estrofa 3a

Tu que la tens a la m dreta, en efecte una dreturera

ordre serves,

el mateix que fa temps a les muntanyes, diuen, el fill

de Fliras aconsell al potent Plida,

allunyat dels pares: que sobretot el Crnida

de greu veu, sobir del llampec i el raig,

entre els dus veners i

que mai desposses d'aquest honor

la vida dels pares, determinada pel dest.


Estrofa 4a

Tamb en temps primer

va resultar tenir aquest pensament el fort Antloc,

qui va morir pel seu pare desprs de fer front

a l'assass cabdill dels etops,

Mmnon. El cavall, ferit pels dards de Paris,

detenia el carro de Nstor; aquell brandava

una forta llana; l'agitat cor del vell messeni

cridava el fill;


Estrofa 5a

i la paraula, ai, no va llanar-la per a que jagus al terra:

all el div home, mantenit-se ferm, va comprar

la salvaci del pare amb sa prpia mort,

i al llinatge dels antics,

als ms joves, per haver acomplert aquesta tasca enorme

els va semblar que era el ms encaminat a l'excellncia per mor dels pares.

Aix s el que va passar; d'entre els d'ara sobretot Trasbul

ha anat segons la regla paterna,


Estrofa 6a

i quan segueix l'oncle fa evident tota la seva esplendor.

 mb seny duu la riquesa,

sense recollir una jovenesa ni injusta ni orgullosa,

per s la saviesa de les muses en la seva part ms ntima;

i a tu, sacsejador de la terra, que presideixes les entrades hpiques,

amb una ment molt agradosa, Posid, se't dedica.

Son cor dol

i sa forma de tractar amb comensals

sobrepassa la feina perforada de les abelles.

Bibliografia.

BERNADINI, P. A., Mito e attualit nelle odi di Pindaro. Roma: Edizioni dell'Ateneo, 1983.
COPPOLA, G., Introduzione a Pindaro. Roma: L'Universale, 1931.
FARNELL, L. R., Critical commentary to the works of Pindar. Amsterdam: Adolf M. Hakkert Publisher, 1961.
FITZGERALD, W., Agnostic Poetry. The Pindaric Mode in Pindar, Horace, Hrderlin, and the English Ode. Berkeley: University of California Press, 1987.
GILDERSLEEVE, B. L., Pindar: The Olympian and Pythian Odes lnia. Mahone, A., editat per a Perseus. Nova York: Harper and Brothers, 1885. consulta: 10 de gener de 2008. Disponible a: http://www.perseus.tufts.edu.
NAGY, G., Pindar's Homer. The Lyric Possession of an Epic Past. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1990.
PINDAR, The Odes of Pindar including the Principal Fragments (introducci i traducci a l'angls de SANDYS, Sir J.) lnia. Cambridge (Mass.) : Harvard University Press, Heinemann, 1937. consulta: 10 de gener de 2008. Disponible a: http://www.perseus.tufts.edu/cgibin/ptext?lookup=Pind.+P.+6.1.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344950" title="Drac de Solsona" nonfiltered="4863" processed="4845" dbindex="134896">

El Drac s un element del folkore de Solsona.

El drac s l'element per antonomsia de la Festa Major de Solsona, juntament amb el Gegant Vell. Ha destacat sempre pel seu elevat pes, de 96 kg, ja que s fet per una estructura totalment de fusta i revestida per un conjunt de prop de 10.000 escates; igualment, la seva antiguitat de ms de 300 anys ha potenciat l'inters per conservar-lo.

Data de l'any 1692 i noms ha sofert petites restauracions com a les ales i les escates. s, per tant, un dels tres dracs ms antics de Catalunya, juntament amb el de Vilafranca del Peneds i el de la Bisbal d'Empord. Per aix, i per la seva excel.lent figura, una reproducci a escala va ser adaptada com a premi d'un certamen atorgat per la Generalitat de Catalunya en l'mbit cultural. A ms de la seva antiguitat de ms de tres segles, s destacable la gran bellesa escultrica i detallista d'aquesta figura, en comparaci amb la resta de dracs histrics. El seu ball s progressiu i agnic, i culmina amb l'esclat de dos fuets. Tamb s present a la "Roda de foc"

Enllaos externs.
 Festa Major de Solsona, el Drac;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344952" title="Primera Guerra Sinojaponesa" nonfiltered="4864" processed="4846" dbindex="134897">

La Primera Guerra Sinojaponesa (xins:       ; pinyin: Zh ngr Ji w  Zhnzh ng; japons:     ; romaji: Nisshin Sens ) (1 d agost del 1894   17 d'abril de 1895) va enfrontar al Jap de la dinastia Meiji i a la Xina de la dinastia Qing pel control de Corea. En xins, per a distingir-la de la Segona Guerra Sinojaponesa, se la coneix com "Guerra Jiawu" (Ji w ), ja que va ocrrer l'any xins que porta aquest nom.

Ambds pasos es disputaven el control de Corea i va arribar a simbolitzar la degeneraci i el debilitament de la dinastia Qing. Va posar de manifest l'xit de la modernitzaci duta a terme al Jap des de la Restauraci Meiji en comparaci amb la de la Xina. El Jap temia l'expansi de l Imperi Rus a Manxria i Corea, i tractava d'aconseguir conquestes a l estranger seguint la ideologia nacionalista Meiji. La dinastia Li (Yi) de Corea tractava de preservar el seu tradicional allament i la relaci tributria amb la Xina, que, al seu torn s'esforava per protegir al seu principal vassall.

 Orgens de la guerra .

Des de 1875, la Xina havia perms al Jap reconixer Corea com a estat independent. Desprs, quan la Xina va tractar de reafirmar la seva influncia sobre el seu antic tributari, va esclatar la rivalitat amb el Jap, i l'opini pblica coreana es va dividir entre reformistes a favor de la modernitzaci i conservadors defensors de l'allament.

El 1894, va ser assassinat a Shanghai un reformista core defensor dels japonesos, i la secta religiosa coreana tonghak va iniciar una rebelli. El govern core va demanar ajuda a la Xina i els japonesos van encoratjar la intervenci xinesa amb l'nica finalitat d'enviar una presumpta expedici en suport dels reformistes coreans, que va arribar a Sel el 8 de juny, i dues setmanes ms tard va prendre per la fora el palau reial.

 Desenvolupament de la contesa .

L'1 d'agost de 1894 es va declarar oficialment la guerra, malgrat que anteriorment a aquesta data ja havien tingut lloc combats a terra i en mar. L'exrcit japons va derrotar el xins en diverses batalles que van tenir lloc en les proximitats de Sel i Pyongyang, obligant-lo a retirar-se cap al nord. Posteriors victries a Liaoning van obrir el cam cap a la Xina per als japonesos, i abans del 21 de novembre havien pres Port Arthur (actual Lshunkou).

La flota del nord de la Xina, la flota Beiyang (xins:     ; pinyin: B iyng Jindu), va ser apallissada per l'armada japonesa a la desembocadura del riu Yalu, perdent vuit dels seus dotze cuirassats, i va haver de retirar-se a les fortificacions de la base naval Weihaiwei, sent posteriorment sorpresa per un atac terrestre japons a la pennsula de Liaodong, que va destruir els vaixells del port amb bombardeigs des de terra. Desprs de la caiguda de Weihaiwei el 2 de febrer, i amb la millora de les dures condicions hivernals, les tropes japoneses van continuar avanant cap a Manxria.

 Conseqncies de la guerra .

El Jap va cedir i va renunciar, en favor de Rssia, a la pennsula de Liaodong i la plaa estratgica de Port Arthur. Aquest fet, malgrat conservar la resta de guanys territorials i la influncia sobre Corea, crearia un considerable nim de revenja en els nipons; deu anys ms tard no perdrien l'oportunitat de destreure's mitjanant la Guerra Rus-Japonesa.

Aquest resultat va enfurismar els estudiants xinesos i va intensificar les pressions en favor d'una modernitzaci ms radical. Poc desprs, Sun Yat-sen va fundar el moviment revolucionari republic que ms tard es convertiria en el Guomindang i va conduir a la Revoluci Xinhai (xins:     ; pinyin: X nhi Gmng) La guerra tamb va encoratjar posteriors intrusions japoneses en territori xins.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344954" title="Maria Romagosa i Romagosa" nonfiltered="4865" processed="4847" dbindex="134898">
Maria Romagosa i Romagosa (Barcelona, 7 de setembre del 1985) s una jugadora d'hoquei sobre herba en la posici de davantera.

Represent a la selecci espanyola en els jocs olmpics de Pequn 2008. Va jugar en el partit amists que va enfrontar la selecci catalana i la russa (7.1.8). 

 Trajectria .
 Jnior de Sant Cugat (<2002   actualitat 2008);

 Palmars .
 Ttols a nivell de selecci .
 5a. Campionat d'Europa sub-21 Leipzig 2000;
 Campiona Campionat d'Europa sub-16 Li 2000;
 Subcampiona d'Europa sub-18 Pdua 2001;
 5a. Campionat d'Europa sub-21 Alcal la Real 2002;
 8a. Campionat del mn Perth 2002;
 4a. Campionat d'europa sub-18 Dubln 2003;
 5a. Campionat d'Europa sub-21 Dubln 2004;
 6a. Campionat del mn sub-21 Santiago de Xile 2005;
 4a. Campionat del mn Madrid 2006;
 4a. Campionat d'Europa Manchester 2007;
 6a. Campionat "Champions Trophy" Quilmes 2007;
 Subcampiona Campionat del mn en sala Viena 2007;
 7a. Jocs Olmpics Pequn 2008;

 Enllaos .
 Entrevista a Cugat.cat 30.4.8;
 Entrevista ;

 Bibliografia .
 David Pozo Nria Camon, Silvia Bonastre i Maria Romagosa representen l'encant de les millors jugadores d'hoquei herba del nostre pas, article a Esfor: la fora de l'equip 6 (2007), p. 34-39;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344959" title="Estret de La Prouse" nonfiltered="4866" processed="4848" dbindex="134899">

L estret de La Prouse (en japons      S ya Kaiky ; en rus                , Proliv Laperuza) divideix la part meridional de l'illa russa de Sakhaln (en japons Karafuto) de la part septentrional de l'illa japonesa de Hokkaido, i connecta el mar del Jap, a l'oest, amb el mar d'Okhotsk, a l'est. T 40 km d amplada i 94 km de llargada. s una via martima poc profunda, la profunditat varia entre 20 i 40 m, amb un mxim de 118 m.

L'estret porta el nom de Jean-Franois de Galaup, comte de La Prouse, que va explorar el canal el 1787.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344961" title="liga de Solsona" nonfiltered="4867" processed="4849" dbindex="134900">

L'liga s un element del folkore de Solsona.

L'liga de Solsona s una de les poques que a Catalunya conserva la seva funci primordial, s a dir, rendir homenatge a aquelles persones que en considerem mereixedores, com ara altes autoritats que visiten la ciutat o quan algun bisbe pren possessi del bisbat de Solsona. Aquesta figura noms s present en les poblacions amb el ttol de "ciutat".

Regularment, l'liga balla tres cops durant la Festa Major, els dies 8 i 9 de setembre, en els ballets del migdia, i el dia 8 tamb a la tarda, a la process que es fa en honor a la Mare de Du a la plaa Major. La pea actual data de 1956, tot i que s una de les primeres figures que sorgiren a la process del Claustre. El seu ball s solemne i majestus i conserva compassos de la msica original.

Juntament a la figura de l'liga, i trobem els dos aligons de Solsona. Les primeres referncies dels aligons de Solsona daten del 1694 i les figures que es recuperen foren realitzades el 1956 amb motiu de la Coronaci de la Mare de Du del Claustre. Els aligons, per la manca de paper rellevant, s han arraconat al llarg del temps, malgrat que es crearen perqu ballessin amb l liga. En les poques ocasions en qu han sortit els aligons de Solsona, ha estat per participar en actes excepcionals com els 350 anys de patronatge de Mare de Du del Claustre, i el 25 i 50 aniversari de la Coronaci de la patrona de la ciutat.

Arran per, dels 25 anys del protocol geganter de Solsona, els aligons acompanyaran l liga en l homenatge a la Mare de Du del Claustre, tot i que no ballaran.

Enllaos externs.
 Festa Major de Solsona, L'aliga;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344966" title="Escut de Domenyo" nonfiltered="4868" processed="4850" dbindex="134901">


L'escut oficial de Domenyo t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, un castell d or, maonat de sable i aclarit d'atzur, acostat de dos rius amb ones d'atzur i d argent. Al cap, un escudet quarterat en sautor: al primer i quart quarters, en camp d'or, quatre pals de gules; al segon i tercer quarters, un losanjat d'or i d'atzur, i en cada losange d'atzur un escudet d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 24 de juny de 1994, del conseller d Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.319, del 27 de juliol de 1994, i en el DOGV nm. 2.416, del 29 de desembre de 1994 (correcci d'errades).

S'hi representa el castell de Domenyo, que domina la confluncia dels rius Xelva i Tria, amb les armes dels Lladr de Vilanova, antics senyors del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344971" title="T-37" nonfiltered="4869" processed="4851" dbindex="134902">





El T-37 s un tanc amfibi lleuger sovitic de reconeixement de la dcada de 1930, basat en l'AMR 33 francs. Va ser el primer tanc amfibi en servei del mn, i va ser substitut gradualment pel T-38.

 Variants .
T33 - prototip;
T37 - primera versi, per noms es van produir 70 exemplars, 2,9 tones, longitud 3,3 metres, amplada 1,74 metres.	;
T37A - una altra versi (1909 exemplars).
T37RT - equipat amb rdio (643 exemplars);
OT37 - tanc llanaflames basat en el T37A (75 exemplars), Lance-flamme KS-1 (18 recrregues) i metralladora de 7,62 mm DT (2140 trets).

 Referncies .
 

 Enllaos externs .

 U.S. WWII Newsmap, "Russian Armored Vehicles", hostatjat per UNT Libraries Digital Collections;
Vehicles de la II Guerra Mundial;
OnWar;















 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344972" title="Escut de Fuenterrobles" nonfiltered="4870" processed="4852" dbindex="134903">


L'escut oficial de Fuenterrobles t el segent blasonament:

Escut migpartit i truncat. Al 1r, d'atzur, una font d argent; al 2n, tamb d'argent, un roure del seu color; al 3r, d or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 26 de novembre de 1986, de la conselleria d Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 496, del 30 de desembre de 1986.

Tant la font com el roure sn senyals parlants referits al nom del poble. Els quatre pals recorden la seva vinculaci al Pas Valenci, si b va formar part de Castella fins al 1851.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344974" title="Bndicut gegant" nonfiltered="4871" processed="4853" dbindex="134904">

El bndicut gegant (Peroryctes broadbenti) s una espcie de bndicut endmica de Papua Nova Guinea. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344977" title="Bndicut de Raffray" nonfiltered="4872" processed="4854" dbindex="134905">

El bndicut de Raffray (Peroryctes raffrayana) s una espcie de bndicut originria d'Indonsia i Papua Nova Guinea. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344981" title="T-38" nonfiltered="4873" processed="4855" dbindex="134906">

El T-38 va ser un tanc amfibi lleuger sovitic que va estar en servei en la II Guerra Mundial.

Histria.
Dissenyat al 1936 als tallers AMO, el T-38 va ser un desenvolupament del primer T-37, que aquest ltim estava basat en el tanc de reconeixement lleuger AMR 33 francs. El tanc va ser equipat amb un motor GAZ (Ford) i era barat de produir. A l'aigua, el vehicle funcionava amb un motor collocat a la part del darrere.

Aquests tancs tenien un paper de suport a la infanteria i el reconeixement del terreny. El tanc T-38 tenia l'avantatge que era petit i una bona mobilitat, per tant estava capacitat per nedar. El T-38 tamb va ser utilitzat per afers aeris; durant les maniobres a Kev el 1936, els tancs van ser transportats per bombarders Tupolev TB-3, muntats sota el fuselatge. Cada batall d'infanteria tenia 38 T-38, amb 50 sent dissenyats per afers aeris. No obstant aix, les limitacions del T-38 van sortir a la llum, i va ser substitut pel T-40, per com que ja s'acabava la Segona Guerra Mundial va fer que s'en produssin poquets.

Es van construir uns 1.500 T-38, illustrant la importncia dels tancs amfibis en l'Exrcit Roig. Alguns van ser equipats amb canons de 20 mm ShVAK.

Variants.
 T-38RT (1937), versi equipada amb rdio.
 OT-38 (1937), versi equipada amb llanaflames.
 T-38M1 (1937), prototip amb una complicada transmissi.
 T-38M2 (1938);
 T-38TU;
 SU-45 (1936);
 T-38TT (1939), tanc experimental controlable per radio-control (teletank).

Referncies.
 Bean, Tim & Will Fowler (2002) Russian Tanks of World War II - Stalin's Armored Might;
 Bishop, Chris (1998) The Encyclopedia of Weapons of World War II;
 Chamberlain, Peter & Chris Ellis (1972) Tanks of the World, 1915-1945;
 Fleischer, Wolfgang (1999) Russian Tanks and Armored Vehicles 1917-1945;
 

Enllaos externs.

 Vehicles de la II Guerra Mundial;
 OnWar;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344984" title="Fossa (desambiguaci)" nonfiltered="4874" processed="4856" dbindex="134907">

Fossa, municipi francs del departament dels Pirineus Orientals.
Fossa (animal), carnvor del subordre dels feliformes (Cryptoprocta ferox).
Fossa (gnere), el gnere al qual pertany la civeta de Madagascar (Fossa fossana).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344985" title="SEAT Mlaga" nonfiltered="4875" processed="4857" dbindex="134908">


El SEAT Mlaga s un autombil de turisme del segment C construt pel fabricant espanyol SEAT entre els anys 1985 i 1991.

Va aparixer en l'poca de transici en qu Seat es va independitzar de Fiat i just abans de la seva entrada dins del Grup Volkswagen, sent juntament amb l'Ibiza I el primer SEAT sense homleg Fiat des dels SEAT 133 i SEAT 1200 Sport Bocanegra dels anys 1970.

Seat comptava amb escassos recursos tcnics i econmics desprs del trencament amb Fiat i a causa d'aix es va aprofitar una plataforma preexistent, la del Fiat Ritmo (al seu torn derivada de la del vell FIAT 128, primera incursi de Fiat en el segment dels tracci davantera mitjans).

Seat havia fabricat el Ritmo i amb alguns canvis cosmtics seguia comercialitzant-lo com a SEAT Ronda, que va conviure fins i tot amb el Mlaga compartint la seva posada al dia mecnica.
De la utilitzaci d'aquesta plataforma en deriven algunes caracterstiques tpiques del Mlaga com la suspensi del darrere McPherson amb ballest transversal, implantaci tpica de Fiat des dels temps dels antics 500/600 o visiblement les portes del Fiat Ritmo amb altres tiradors.

Altres caracterstiques ms incmodes d'aquest origen van ser la impossibilitat de muntar servodirecci o antibloqueig de frens en plena implantaci a principis dels 90.

En aquest sentit Seat va presentar l'autombil sota l'eslgan "el ms gran de SEAT" en clara referncia a l'espai de buc insgnia de la marca que el Mlaga havia d'ocupar al desaparixer el SEAT 131 i anys abans el Seat/Fiat 132.

Pels mercats exteriors, ats que calia donar a conixer la marca a Europa on no havia pogut exportar ms que versions comercialitzades amb l'anagrama Fiat, es va utilitzar l'estratgia de presentar al cotxe com "Estil Itali, tecnologia alemanya i inspiraci espanyola" en referncia a Giugiaro i Porsche que havien d'abrigallar d'alguna manera al desconegut. Preus baixos i la grandria del maleter van ser la seva principal basa.

No obstant aix en l'apartat de motorizaciones Seat va invertir en la remotorizaci parcial de l'original recorrent a Porsche (com va fer Lada anys desprs) i d'aqu deriven els famosos System Porsche, motors excepcionals per a l'poca i que encara avui reben poques crtiques a part de ser poc estalviadors. Inicialment en cilindradas 1.2 de 63cv i 1.5 de 85cv, i el 1.5 injecci de 100cv aparegut amb la versi Mlaga Injection.
Aquesta remotorizaci no va arribar als diesel on es va seguir utilitzant el vell motor Fiat 1.7 de 54 cv procedent del 132 malgrat haver-se plantejat equipar motors subministrats per la italiana FNM o la prpia Fiat, motorizant als Ronda/Mlaga amb propulsors de gasoil amb base en motors de gasolina. De fet, els germans Negri, de FNM havien arribat mesos endarrere a un acord de principi per a subministrar a Seat 200 unitats diries del seu interessant i compacte motor Diesel de 1.366 c.c. (76 x 71,5 mm), que ofereix diverses possibilitats, car rendia 48 CV en versi atmosfrica, 60CV com Turbo, i 66 CV a l'afegir-se al turbocompressor un intercambiador per a refrigerar l'aire d'admissi.

Almenys en el disseny el cotxe va causar bona impressi en el 85. Per a l'interior la inspiraci va ser clarament Lancia com ja ho havia estat en el Ronda i per a l'exterior es va buscar una imatge de marca amb l'Ibiza que prenia el seu disseny  d'un projecte descartat de Volkswagen per al Golf II, i que va ser obra de Giorgetto Giugiaro (Italdesign) i Karmann.

Amb el temps, no obstant, el seu origen Ritmo cada vegada ms lluny i els avanos de la competncia van fer perdre vendes al cotxe, que tot i una reestilitzaci en el 89, el Mlaga va comenar a quedar-se despenjat dels millor de la competncia internacional (Opel Kadett, Volkswagen Jetta i el seu cos el FIAT Regata amb el qual compartia xasss per que Fiat va continuar desenvolupant amb una profunda reestilitzaci, major equipament, motor disel molt ms competitiu, etc.). No obstant aix, el Mlaga mantenia el tipus competint en preus baixos amb productes tamb desfassats (Renault 9, Ford Orion).
Les ltimes versions en aparixer a Espanya buscaven acabar la vida del model omplint dos forats molt concrets: el sector professional on va aparixer especficament un Mlaga denominat "taxi" sobre el pobrement equipat Mlaga L i d'altra banda els molt equipats per a l'poca: el Mlaga Premier amb aire condicionat de srie i el Mlaga Injection, amb el motor 1.5 amb injecci Bosch i 100cv.

Sobre el seu parentiu amb el SEAT Ibiza s interessant comprovar la maniobra de Seat i com va optimitzar els seus pocs recursos. L'Ibiza havia de pertnyer a un segment inferior per tamb es va utilitzar el que es tenia (la plataforma Ritmo) descartant per qesti de costos crear-ne una de nova o aprofitar la de l'obsolet 127/Fura.
Per a l'Ibiza es va modificar la carrosseria per complet, sent un cotxe ms "rod", que era el ms gran de la seva categoria (no en va la seva plataforma procedia del segment C) i que no semblava ser el mateix cotxe que el Mlaga.
Els interiors tamb eren diferents excepte alguns comandaments (com els famosos "satllits" del volant) i aquesta frescor de disseny (aprofitant com s'ha comentat un descart d'un disseny de Giugiaro per al Golf II) van permetre sobreviure al Mlaga i fins i tot conviure amb el seu successor el Toledo I, ja plenament Volkswagen.

Les vendes van ser relativament bones a Espanya, per molt pobres en els mercats estrangers, malgrat posseir un motor System Porsche com en l'Ibiza.
La seva successi va crrer a crrec de la versi 3 volums de l'Ibiza MK II (Seat Crdoba) que va estrenar la plataforma que Volkswagen tamb utilitzaria en el Volkswagen Polo MK III i Polo Derby i per una altra part per les versions bsiques del primer Toledo que al seu torn derivava del Volkswagen Golf II/Volkswagen Jetta.

Curiositats.
El Mlaga s conegut en alguns pasos com SEAT Gredos, com en el cas de Grcia, on la paraula Mlaga sona al pronunciar-se molt similar a Malaka que significa masturbador.

La pobra qualitat d'acabat dels Seat d'aquesta poca en contrast amb els seus duraders motors va crear la noci popular que en els SEAT "es trenca tot menys el motor" que Seat va trigar anys a sacsejar-se encara quan els Seat de l'poca Volkswagen no tenien gens en comuna amb aquests models "de transici".

A Xina la marca Soyat encara comercialitza un derivat del SEAT Ibiza I amb motor System Porsche i un tercer volum afegit que es pot considerar d'alguna manera un parent proper del Mlaga.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344987" title="Forces Armes Royales Rabat" nonfiltered="4876" processed="4858" dbindex="134909">

El Forces Armes Royales Rabat, sovint conegut com FAR Rabat, (en rab                  ) s un club de futbol marroqu de la ciutat de Rabat.

Histria.
El club va ser fundat el 1958, just desprs de la independncia del Marroc. El nou del club en catal significa "Forces Armades Reials".

Palmars.
Lliga marroquina de futbol;
1961, 1962, 1963, 1964, 1967, 1968, 1970, 1984, 1987, 1989, 2005, 2008;

Copa marroquina de futbol;
1959, 1971, 1984, 1985, 1986, 1999, 2003, 2004, 2007;

Lliga de Campions de la CAF;
1985;

Copa Confederaci africana de futbol;
2005;

Galeria.











Enllaos externs.
 Wikipdia Frana;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344989" title="Kawkab Athltique Club de Marrakech" nonfiltered="4877" processed="4859" dbindex="134910">

El Kawkab Athltique Club de Marrakech, sovint anomenat Kawkab Marrakech o KAC Marrakech o KACM, (en rab                ) s un club de futbol marroqu de la ciutat de Marraqueix.

Palmars.

Lliga marroquina de futbol;
1958, 1992;

Cop marroquina de futbol;
1963, 1964, 1965, 1987, 1991, 1993;

Copa de la CAF de futbol;
1996;

 Jugadors destacats .
 Tarik Bendamou;

Enllaos externs.
Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344994" title="Escut de Miramar" nonfiltered="4878" processed="4860" dbindex="134911">


L'escut oficial de Miramar t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat i migpartit. Al primer quarter, en camper d argent, una cornucpia. Al segon quarter, en camper d or, un bou passant de gules, terrassat de sinople, amb una bordura de gules carregada de vuit feixos d'or. Al tercer quarter, un faixat d'or i de sable en sis peces. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 26 de febrer de 1992, del conseller d Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.756, de l'1 d'abril de 1992.

La cornucpia o corn de l'abundncia, smbol de fertilitat, s un senyal tradicional de l'escut de Miramar, localitat dedicada majoritriament al conreu de la taronja. A sota, les armories dels Borja, ducs de Gandia i antics senyors del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344995" title="Dahir Riyale Kahin" nonfiltered="4879" processed="4861" dbindex="134912">
Dahir Rayale Kahin  (Somali: Daahir Rayaale Kaahin, nascut a Quljeed, Awdal, el 1952) s un poltic de Somalilndia, president de la repblica des del 2002, a la mort del president Ibrahim Egal (3 de maig de 2002). Pertany al subclan reer dudub dels samaroon, del grup gadabursi.

Es va educar a Mogadiscio i va fer estudis superiors a la Uni Sovitica. Es va dedicar a negocis empresarials. Va exercir com a diplomtic a l'ambaixada somali a Djibouti. Desprs fou membre del servei de intelligncia de Somlia sota Siad Barre amb el grau de sergent i va servir a l'estaci de Berbera; en aquesta posici fou assenyalat com a responsable de tortures i execucions extrajudicials de civils entre 1988 i 1989, com encarregat de reprimir el Moviment Nacional Somali a la seva zona. . Fou governador de la regi d'Awdal. 

El 1997 fou designat vicepresident de Somalilndia i va ocupar interinament la presidncia a la mort de Ibrahim Egal el 3 de maig del 2002. A les eleccions presidencials del 14 d'abril del 2003 fou el candidat del Partit Democrtic d'Unitat Popular (Ururka Dimuqraadiga Umada Bahawday, UDUB) i fou escollit enfront del seu rival del partit Kulmiye. Aquestes eleccions foren considerades lliures per Kahin i el seu partit va ser acusats de fer servir fons publics. A Sool i Sanaag no es va poder votar a una part de les regions, sota administraci de Puntland. La comissi electoral nacional va donar els resultats el 19 d'abril, que donaven guanyador a Kahin i que foren impugnats per l'UDUB i el Kalmiye; la Cort Suprema va ratificar el resultat modificant per el percentatge. Va ocupar la presidncia de ple dret el 16 de maig de 2003. La seva primera visita oficial fou a Djiboutil, considerada contraria a la independncia de Somalilndia. Desprs va visitar la ciutat de Las Anod a Sool, on fou expulsat per les milcies de Puntland. Poc desprs (2 d'octubre del 2004) en una operaci llampec, l'exrcit de Somalilndia va ocupar la ciutat.

El 2005 va visitar Sud-frica acompanyat del ministre d'afers exteriors Abdullahi Dualeh. Tamb va vistar Etipia. A finals d'any va visitar Alemanya, Holanda i Blgica i al primer d'aquestos pasos va rebre tractament mdic

L'octubre del 2006 el parlament va prorrogar el seu mandat per quatre anys (2008-2012), per la manca de fons per fer noves eleccions, per per un acord amb l'oposici les eleccions es van fixar per finals del 2008. El setembre del 2007 es van celebrar eleccions legislatives en qu el UDUB va obtenir majoria  relativa, per els altres dos partits es van aliar.

El 2007 va assistir a la conferencia de caps de govern de la Commonwealth feta a Kampala, Uganda, demanant el reconeixement del seu pas. El mateix 2007 va visitar tamb Iemen convidat pel president d'aquest pas.

Est casat amb Huda Barkhad Adan.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 (Brief history of Somaliland);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344996" title="Cantons del Charente Martim" nonfiltered="4880" processed="4862" dbindex="134913">
Els Cantons de Charente Martim sn 51 i s'agrupen en 5 districtes:

Districte de Jonzac (7 cantons - sotsprefectura: Jonzac) :cant d'Archiac - cant de Jonzac - cant de Mirambeau - cant de Montendre - cant de Montguyon - cant de Montlieu-la-Garde - cant de Saint-Genis-de-Saintonge;

Districte de Rochefort (13 cantons - sotsprefectura: Rochefort) :cant d'Aigrefeuille-d'Aunis - cant de le Chteau-d'Olron - cant de Marennes - cant de Rochefort-Centre - cant de Rochefort-Nord - cant de Rochefort-Sud - cant de Royan-Est - cant de Royan-Ouest - cant de Saint-Agnant - cant de Saint-Pierre-d'Olron - cant de Surgres - cant de Tonnay-Charente - cant de La Tremblade;

Districte de La Rochelle (15 cantons - prefectura: La Rochelle) :cant d'Ars-en-R - cant d'Aytr - cant de Couron - cant de La Jarrie - cant de Marans - cant de La Rochelle-1 - cant de La Rochelle-2 - cant de La Rochelle-3 - cant de La Rochelle-4 - cant de La Rochelle-5 - cant de La Rochelle-6 - cant de La Rochelle-7 - cant de La Rochelle-8 - cant de La Rochelle-9 - cant de Saint-Martin-de-R;

Districte de Saintes (9 cantons - sotsprefectura: Saintes) :cant de Burie - cant de Cozes - cant de Gmozac - cant de Pons - cant de Saintes-Est - cant de Saintes-Nord - cant de Saintes-Ouest - cant de Saint-Porchaire - cant de Saujon;

Districte de Saint-Jean-d'Angly (7 cantons - sotsprefectura: Saint-Jean-d'Angly) :cant d'Aulnay - cant de Loulay - cant de Matha - cant de Saint-Hilaire-de-Villefranche - cant de Saint-Jean-d'Angly - cant de Saint-Savinien - cant de Tonnay-Boutonne;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344997" title="Societat comanditria per accions" nonfiltered="4881" processed="4863" dbindex="134914">

s una societat personalista, s a dir, creada segons les circunstncies personals dels socis, els quals uns responen il.limitadament amb tots els seus bns presents i futurs (els socis col.lectius) i els altres socis responen limitadament amb l'aportaci que han fet a la societat (els socis comanditats).

Per tant en tota relaci jurdica interna necessiten l'acord de tots els socis. I pel que fa a l'externa, els creditors s'han de dirigir contra els socis col.lectius que sn els que responen il.limitadament.

Les aportacions poden ser bens, drets, treball o diners.

En la liquidaci persisteix la personalitat jurdica de la societat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="344998" title="Districte de Jonzac" nonfiltered="4882" processed="4864" dbindex="134915">
El Districte de Jonzac s un dels cinc districtes del departament francs de Charente Martim, a la regi de Poitou-Charentes. Compta amb 7 cantons i 114 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Jonzac.

Cantons.
cant d'Archiac - cant de Jonzac - cant de Mirambeau - cant de Montendre - cant de Montguyon - cant de Montlieu-la-Garde - cant de Saint-Genis-de-Saintonge

Vegeu tamb.
Cantons de Charente Martim;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345003" title="Districte de Rochefort" nonfiltered="4883" processed="4865" dbindex="134916">
El Districte de Rochefort s un dels cinc districtes del departament francs de Charente Martim, a la regi de Poitou-Charentes. Compta amb 13 cantons i 79 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Rochefort.

Cantons.
cant d'Aigrefeuille-d'Aunis - cant de le Chteau-d'Olron - cant de Marennes - cant de Rochefort-Centre - cant de Rochefort-Nord - cant de Rochefort-Sud - cant de Royan-Est - cant de Royan-Ouest - cant de Saint-Agnant - cant de Saint-Pierre-d'Olron - cant de Surgres - cant de Tonnay-Charente - cant de La Tremblade

Vegeu tamb.
Cantons de Charente Martim;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345004" title="Moghreb Athltic de Ttouan" nonfiltered="4884" processed="4866" dbindex="134917">

El Moghreb Athltic de Ttouan, tamb conegut com MAT o Moghreb Ttouan, (en rab:                ) s un club marroqu de futbol de la ciutat de Tetuan.

 Histria .



L'any 1922, la ciutat de Tetuan va veure el naixement dels primers clubs de futbol, l'Sporting de Tetun o l'Hispano-Marroqu. Un any ms tard ambds clubs s'uniren provocant el naixement del Club Atltico Tetun. Durant el Protectorat espanyol del Marroc, aquest club disput la lliga espanyola, arribant a militar la temporada 1951-52 a la Primera Divisi. 

Desprs de la independncia del Marroc, el club es divid en dos, el Moghreb Athltic de Ttouan amb seu a Tetuan i una branca que s'un a la Sociedad Deportiva Ceuta per formar lAtltico Ceuta.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Tetun y su Atltico per Julio Parres Aragons (L'Hospitalet: l'autor, 1997).

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Imatges;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345005" title="Districte de Saintes" nonfiltered="4885" processed="4867" dbindex="134918">
El Districte de Saintes s un dels cinc districtes del departament francs de Charente Martim, a la regi de Poitou-Charentes. Compta amb 9 cantons i 107 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Saintes.

Cantons.
cant de Burie - cant de Cozes - cant de Gmozac - cant de Pons - cant de Saintes-Est - cant de Saintes-Nord - cant de Saintes-Ouest - cant de Saint-Porchaire - cant de Saujon


Vegeu tamb.
Cantons de Charente Martim;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345007" title="Districte de Saint-Jean-d'Angly" nonfiltered="4886" processed="4868" dbindex="134919">
El Districte de Saint-Jean-d'Angly s un dels cinc districtes del departament francs de Charente Martim, a la regi de Poitou-Charentes. Compta amb 7 cantons i 115 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Saint-Jean-d'Angly.

Cantons.
cant d'Aulnay - cant de Loulay - cant de Matha - cant de Saint-Hilaire-de-Villefranche - cant de Saint-Jean-d'Angly - cant de Saint-Savinien - cant de Tonnay-Boutonne

Vegeu tamb.
Cantons de Charente Martim;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345008" title="Districte de La Rochelle" nonfiltered="4887" processed="4869" dbindex="134920">
El Districte de La Rochelle s un dels cinc districtes del departament francs de Charente Martim, a la regi de Poitou-Charentes. Compta amb 15 cantons i 57 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de La Rochelle.

Cantons.
cant d'Ars-en-R - cant d'Aytr - cant de Couron - cant de La Jarrie - cant de Marans - cant de La Rochelle-1 - cant de La Rochelle-2 - cant de La Rochelle-3 - cant de La Rochelle-4 - cant de La Rochelle-5 - cant de La Rochelle-6 - cant de La Rochelle-7 - cant de La Rochelle-8 - cant de La Rochelle-9 - cant de Saint-Martin-de-R

Vegeu tamb.
Cantons de Charente Martim;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345009" title="Riera de Martinet" nonfiltered="4888" processed="4870" dbindex="134921">


La riera de Martinet s un curs d'aigua, afluent per l'esquerra del Congost. Neix aprop del Brull,  dins el Masss del Montseny. Durant els seus primers kilmetres s anomenat torrent de l'Estanyol. Desprs de recrrer tansols 1 km, les seves aiges ja sn emmagatzemades al Pant de les Illes, que serveix per regar el golf d'Osona-Muntany. Desprs atravessa el golf, on soporta un altre pant: el Pant de l'Estanyol (que tamb serveix per regar el golf), i rep per l'esquerra el Sot de l'Omera i el Sot de les Merles. Passat el Sot de les Merles, la riera entra en una estreta vall, on forma bonics gorgs com el Gorg d'en Ziu o el Gorg de Roquerols. s durant aquest tram que la riera s'anomena riera de la Frau, perqu hi ha un antic mol que t el mateix nom i aprofitava les aiges de la riera. Actualment el mol s'ha reconvertit en una exposici de pintura. Durant aquest tram rep les aiges de: el Sot de la teuleria, el Torrent Negre i el Sot Fosc. Passat l'antic Mol de la Frau, la riera canvia de nom per ltima vegada i s'anomena de Martinet i abans de desembocar al Congost rep les aiges del Torrent dels Morts, el seu principal afluent.

 Flora i Fauna .
Tot i no sser una riera gaire cabalosa, no s'asseca mai totalment. s per aix que hi han poblacions de barbs, crancs de riu, granotes i gripaus. I durant tota la riba s'hi troben petits boscos de ribera de pollancre, lber, vern, freixe, sac i salze.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345010" title="Jonzac" nonfiltered="4889" processed="4871" dbindex="134922">

Jonzac s un municipi francs, situat al departament de Charente Martim i a la regi de Poitou-Charentes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345011" title="Reial Club Nutic de Barcelona" nonfiltered="4890" processed="4872" dbindex="134923">

Fundat a l'any 1876, el Reial Club Nutic de Barcelona (RCNB) es un club nutic de Barcelona i un dels clubs esportius mes antics d'Espanya.

El Reial Club Nutic de Barcelona es trova a un extrem del Port de Barcelona. Aquest club nutic disposa d'unes installacions de bona qualitat, comptant amb un port esportiu, un local social i una escola de navegaci. El restaurant del RCNB t uns finestrals amb una bona vista del port i normalment est obert per al gran pblic.

El port esportiu te 175 amarratges, d'aquests 20 son de lloguer i la resta propietat privada.

Gesti.


Mrits.
El RCNB ha rebut molts honors en la seva llarga existncia. Entre els ms importants cal destacar els segents:
 1999: Placa d'or de la Reial Ordre del Mrit Esportiu.
 2003: Medalla al Mrit Esportiu, categora Or de l'Ajuntament de Barcelona. ;
 1998: ncora d'or de la Reial Federaci Espanyola de Vela.
 1997: Millor Entitat Esportiva Catalana del diari El Mundo Deportivo.
 Tamb ha rebut nombroses vegades la Vela d'Or de la Federaci Catalana de Vela.


Referncies.

 Web del RCNB;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345015" title="Saint-Jean-d'Angly" nonfiltered="4891" processed="4873" dbindex="134924">


Saint-Jean-d'Angly s un municipi francs, situat al departament de Charente Martim i a la regi de Poitou-Charentes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345016" title="Knitra Athletic Club" nonfiltered="4892" processed="4874" dbindex="134925">

El Kenitra Athletic Club (KAC) (en rab                ) s un club marroqu de futbol de la ciutat de Kenitra.

 Histria .
Fundat el 1938, el KAC s el segon club ms antic del Marroc fundat noms per marroquins.

Palmars.


Lliga marroquina de futbol;
1960, 1973, 1981, 1982;

Segona divisi marroquina de futbol;
1976, 2002;

Copa marroquina de futbol;
1961;



Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web no oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345022" title="Maghreb Association Sportive de Fs" nonfiltered="4893" processed="4875" dbindex="134926">

EL Maghreb Association Sportive de Fs o Maghreb Fs (en rab              ) s un club marroqu de futbol de la ciutat de Fes.

Histria.
El club va ser fundat el 1949. Fou el primer equip del Marroc en arribar als 32ens de final de la Coupe de France el 1954 contra el Red Star.

Palmars.
Lliga marroquina de futbol;
1965, 1979, 1983, 1985;

Copa marroquina de futbol;
1980, 1988;

Segona divisi marroquina de futbol;
1997, 2006;

Jugadors destacats .
 Mohamed Ziat;
 Ismael Goumghar;
 Hamid Hazzaz;
 Tarik Sektioui;
 Ahmed Bahja;
 Mohcine Bensouda;
 Khalid Fouhami;
 Abdessalam Bounou;
 Mohammed Amine El Bourkadi;
 Hamid Lahbabi;
 lhoussine Igzim;
 Abdessalam Benjelloun;
 Redouane Guezzar;
 Mustapha Bidodane;
 Mounir Bougdira;
 Abdelkarim Kissi;

Enllaos externs.
Web de seguidors;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345023" title="Cantons de la Viena" nonfiltered="4894" processed="4876" dbindex="134927">
Els Cantons de la Viena sn 38 i s'agrupen en 3 districtes:

 Districte de Chtellerault (12 cantons - sotsprefectura: Chtellerault) :cant de Chtellerault-Nord - cant de Chtellerault-Ouest - cant de Chtellerault-Sud - cant de Dang-Saint-Romain - cant de Lenclotre - cant de Loudun - cant de Moncontour (Vienne) - cant de Monts-sur-Guesnes - cant de Pleumartin - cant de Saint-Gervais-les-Trois-Clochers - cant des Trois-Moutiers - cant de Vouneuil-sur-Vienne;

 Districte de Montmorillon (11 cantons - sotsprefectura: Montmorillon) :cant d'Availles-Limouzine - cant de Charroux - cant de Chauvigny - cant de Civray - cant de Couh - cant de Genay - cant de l'Isle-Jourdain (Vienne) - cant de Lussac-les-Chteaux - cant de Montmorillon - cant de Saint-Savin (Vienne) - cant de la Trimouille;

 Districte de Poitiers (15 cantons - prefectura: Poitiers) :cant de Lusignan - cant de Mirebeau - cant de Neuville-de-Poitou - cant de Poitiers-1 - cant de Poitiers-2 - cant de Poitiers-3 - cant de Poitiers-4 - cant de Poitiers-5 - cant de Poitiers-6 - cant de Poitiers-7 - cant de Saint-Georges-ls-Baillargeaux - cant de Saint-Julien-l'Ars - cant de la Villedieu-du-Clain - cant de Vivonne - cant de Vouill;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345027" title="Montmorillon" nonfiltered="4895" processed="4877" dbindex="134928">

Montmorillon s un municipi francs, situat al departament de la Viena i a la regi de Poitou-Charentes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345028" title="Districte de Chtellerault" nonfiltered="4896" processed="4878" dbindex="134929">
El Districte de Chtellerault s un dels tres districtes del departament francs de la Viena, a la regi de Poitou-Charentes. Compta amb 12 cantons i 96 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Chtellerault.

Cantons.
cant de Chtellerault-Nord - cant de Chtellerault-Ouest - cant de Chtellerault-Sud - cant de Dang-Saint-Romain - cant de Lenclotre - cant de Loudun - cant de Moncontour (Vienne) - cant de Monts-sur-Guesnes - cant de Pleumartin - cant de Saint-Gervais-les-Trois-Clochers - cant des Trois-Moutiers - cant de Vouneuil-sur-Vienne

Vegeu tamb.
Cantons de la Viena;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345029" title="Districte de Montmorillon" nonfiltered="4897" processed="4879" dbindex="134930">
El Districte de Montmorillon s un dels tres districtes del departament francs de la Viena, a la regi de Poitou-Charentes. Compta amb 11 cantons i 98 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Montmorillon.

Cantons.
cant d'Availles-Limouzine - cant de Charroux - cant de Chauvigny - cant de Civray - cant de Couh - cant de Genay - cant de l'Isle-Jourdain (Vienne) - cant de Lussac-les-Chteaux - cant de Montmorillon - cant de Saint-Savin (Vienne) - cant de la Trimouille

Vegeu tamb.
Cantons de la Viena;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345030" title="Districte de Poitiers" nonfiltered="4898" processed="4880" dbindex="134931">
El Districte de Poitiers s un dels tres districtes del departament francs de la Viena, a la regi de Poitou-Charentes. Compta amb 15 cantons i 87 municipis. El cap del districte s la prefectura de Poitiers.

Cantons.
cant de Lusignan - cant de Mirebeau - cant de Neuville-de-Poitou - cant de Poitiers-1 - cant de Poitiers-2 - cant de Poitiers-3 - cant de Poitiers-4 - cant de Poitiers-5 - cant de Poitiers-6 - cant de Poitiers-7 - cant de Saint-Georges-ls-Baillargeaux - cant de Saint-Julien-l'Ars - cant de la Villedieu-du-Clain - cant de Vivonne - cant de Vouill


Vegeu tamb.
Cantons de la Viena;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345031" title="Hassania Union Sport Agadir" nonfiltered="4899" processed="4881" dbindex="134932">

El Hassania Union Sport Agadir (HUSA) (en rab             ) s un club de futbol marroqu de la ciutat d'Agadir.

Palmars.
Lliga marroquina de futbol;
2002, 2003;
Segona divisi marroquina de futbol;
1996;

Enllaos externs.
 Wikipdia Frana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345034" title="This is not another freaky TV" nonfiltered="4900" processed="4882" dbindex="134933">

This is not another freaky TV show es un espai per a la crtica de cmics que s'emet des de 2005. s produt i ems per Televisi Badalona, i tamb s'emet a Televisi de Manresa, entre d'altres, grcies a la XTVL. Aquest programa reivindica parlar del mn del cmic i de la imatge defugint dels estereotips clssics. No s nicament un programa per a malalts del cmic, s un espai diferent que intenta parlar de la relaci del cmic amb el seu entorn, defugint de visions elitistes de colleccionistes fantics. El director del programa s David Gonzlez, director del film de superherois  Los Maravillosos y subdirector del festival de terror Cryptshow Festival.

Enllaos externs.
 Lloc This is not another freaky TV show al web de TVM;
 Blog del This is not another freaky TV show;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345035" title="Buziet" nonfiltered="4901" processed="4883" dbindex="134934">



Buziet s un municipi francs de la regi administrativa de l'Aquitnia, al departament dels Pirineus Atlntics. T una extensi de 8,2 km, i consta amb 371 habitants al cens de 1999, amb una densitat de 45 hab/km.


Municipis limtrofs.
 Lasseubetat al nord-est;
 Ogeu-les-Bains al nord-oest;
 Buzy a l'est ;
 Oloron-Sainte-Marie a l'oest;
 Arudy al sud.

Histria.
Paul Raymond anota que al 1385, Buziet depenia de la batllia d'Oloron i comptava amb 24 focs.

El 17 de juliol de 1944, durant l'ocupaci nazi de Frana, hi foren assassinats 14 republicans espanyols i catalans, juntament amb alguns vens del poble i del poble ve de Buzy, per part de l'exrcit alemany.


Demografia.


2007 : poblaci provisional de l'institut d'estiadstica francs.

Economia.
L'activitat econmica s principalment agrcola i ramadera (pastures i blat de moro).

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345037" title="Lusignan (Vienne)" nonfiltered="4902" processed="4884" dbindex="134935">

Lusignan s un municipi francs, situat al departament de la Viena i a la regi de Poitou-Charentes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345038" title="Escut de Montesa" nonfiltered="4903" processed="4885" dbindex="134936">


L'escut oficial de Montesa t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat i migpartit. En camp d argent, un castell amb tres torres del natural, maonat i aclarit de sable, acostat de dues creus. A la destra, creu flordelisada de sable, i a la sinistra creu plena de Sant Jordi de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.

Resoluci del 16 de febrer de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.968, del 28 de mar de 2001.

Es tracta de l'escut usat histricament pel municipi des de l'edat mitjana. S'hi representa el castell de Montesa, seu de l'orde homnim, amb les dues creus que l'orde militar de Santa Maria de Montesa ha fet servir al llarg del temps, una dins l'altra: la de Calatrava i la de Sant Jordi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345043" title="Grassac" nonfiltered="4904" processed="4886" dbindex="134937">


Grassac  s un municipi francs del departament de Charente, a la regi del Poitou-Charentes. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345044" title="Mougon" nonfiltered="4905" processed="4887" dbindex="134938">

Mougon s un municipi francs, situat al departament de Deux-Svres i a la regi de Poitou-Charentes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345045" title="L'Absie" nonfiltered="4906" processed="4888" dbindex="134939">

L'Absie s un municipi francs, situat al departament de Deux-Svres i a la regi de Poitou-Charentes. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345047" title="ssos de Solsona" nonfiltered="4907" processed="4889" dbindex="134940">

Els ssos sn uns dels elements del folkore de Solsona.

Per la seva antiguitat, els ssos sn uns dels elements que mostren ms ambigitat de tot el conjunt. Apareguts almenys el 1431, sn unes de les figures ms antigues que actualment surten a la Festa Major. Avui, podem afirmar que els ssos sn nics a tota la Pennsula. Podria ser que a Catalunya aquesta figura fos present en algunes ciutats com Barcelona, per no hi acabaren d'arrelar com a Solsona.

El seu origen llegendari, segons la veu popular, diu que ells foren els primers habitants de Solsona i que quan la humanitat els va expulsar d'aquest paratge van acordar que tornarien cada any el dia abans de la Festa Major, per ser els representants de la ciutat i, per tant, podrien cobrar tribut als firaires que venien al mercat.

L'element ms antic dels ssos que conservem s el contramotlle de 1727, quan es feren de nou, fins als actuals, als quals se n'afegiren dos l'any 1956. En un principi,  tenien la funci d'obrir pas mitjanant els seus garrots per tal que pogus desfilar la comitiva. El ball actual s un parallelisme d'aquella antiga tasca, que enceta les danses.

Enllaos externs.
 Festa Major de Solsona, els ssos;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345050" title="Villars" nonfiltered="4908" processed="4890" dbindex="134941">

Villars s un municipi francs, situat al departament de Loira i a la regi de Roine-Alps. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345051" title="L'Isle-d'Abeau" nonfiltered="4909" processed="4891" dbindex="134942">

L'Isle-d'Abeau s un municipi francs, situat al departament de Isra i a la regi de Roine-Alps. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345055" title="Pisieu" nonfiltered="4910" processed="4892" dbindex="134943">

Pisieu s un municipi francs, situat al departament de Isra i a la regi de Roine-Alps. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345056" title="Cavallets de Solsona" nonfiltered="4911" processed="4893" dbindex="134944">

Els Cavallets sn uns dels elements del folklore de Solsona.

La primera referncia dels Cavallets data de 1692, quan arriben juntament amb el Drac. Si la seva primera aparici es vincula, com en la majoria de llocs de Catalunya, a la representaci de la lluita de moros i cristians, no s d'estranyar que arribessin al simbolisme actual, la representaci del domini de les cavalleries.

Aix mateix, s poc corrent al Principat l'edat dels portadors, que oscilla entre els 11 i els 14 anys. Els actuals Cavallets sn una cpia exacta dels que van ser estrenats l'any 1940.

Tot i que en la dicotomia de la representaci del b i el mal dins els balls, els cavallets vindrien a representar el mal, la mitologia solsonina ha originat la llegenda que aquests van ajudar la Mulassa a derrotar el Drac, que tenia aterrada la comarca.
La funci actual d'aquestes peces dins la festa s la d'acompanyar les autoritats (com el Ball de Bastons) a les pujades i baixades, i la participaci a la cercavila i les danses a la plaa.

Enllaos externs.
 Festa Major de Solsona, els Cavallets;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345057" title="Cant de Beaurepaire" nonfiltered="4912" processed="4894" dbindex="134945">
El Cant de Beaurepaire s un cant francs del districte de Vienne, al departament de la Isra, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 15 municipis i el cap cantonal s Beaurepaire.

Municipis.
Beaurepaire;
Bellegarde-Poussieu;
Chlons;
Cour-et-Buis;
Jarcieu;
Moissieu-sur-Dolon;
Monsteroux-Milieu;
Montseveroux;
Pact;
Pisieu;
Pommier-de-Beaurepaire;
Primarette;
Revel-Tourdan;
Saint-Barthlemy;
Saint-Julien-de-l'Herms;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Isra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345058" title="Cuina basca" nonfiltered="4913" processed="4895" dbindex="134946">



La cuina basca es compon dels plats i mtodes de preperaci tpics de la gastronomia dels bascos. Aix inclou carns i peixos torrats a la brasa, marmitako i ollada de xai, bacall, una versi basca de les coques de dacsa anomenada talos, l'escudella de llegums de Tolosa, pebrera de piquillo de Lekeitio, pintxos de Donostia, formatges de llet d'ovella d'Erronkari i d'Idiazabal, vi de Txakoli i sidra de Guipscoa.



Plats tpics.
Marmitako;
Pintxos;
Bacall salat al Pil-Pil o a la Biscana;
Elvers;
Talos;
Pasts basc;
Porrusalda;
Mat (Mamia);
Piperrada;
Kokotxas (galtes de llu);
Tud;
Ttoro;
Txangurro (cranc);
Percebes ;
Txilindron;
Carns rostides i torrades;
Calamars ;

Productes.
Formatge Erronkari, Formatge Ossau-Irati i Formatge Idiazabal;
Pernil de Baiona;
Txistorra i Chori de Pamplona ;
Llonganissa de Viana;
Pebrera de piquillo d'Ezpeleta, Gernika i Lodosa;
Tripotx (botifarra de xai de Biriatou);
Fesols de Tolosa;
Esprrecs de Mendavia;
Carxofa de Tudela;
Cirera d'Itxassou;

Begudes.
Vins: Rioja, Txakoli i Irulegi;
Sidra (Sagardoa) de Gipscoa;
Licors: Patxaran Izarra i Pili;

 Cuiners bascs .
 Andoni Luis Aduriz;
 Hilario Arbelaitz;
 Karlos Arguiano;
 Juan Mara Arzak;
 Martn Berasategui;
 Jos Juan Castillo;
 Aitor Elizegui;
 Mara Jess Fombellida;
 Pedro Gmez;
 Ricardo Idiquez;
 Luis Irizar;
 Manuel Iza;
 Jess Mangas;
 Patxiku Quintana;
 Ramn Roteta;
 Isaac Salaberria;
 Pedro Subijana;
 Gorka Txapartegui;
 Xavier Zapirain;
 Ramn Zugasti;

Referncies.
 ISBN 1-55832-140-3;
 ISBN 1-84202-159-1;

Enllaos externs.
Janedanak * Gastronomy * Gastronomia * Gastronomie pgina no-oficial de cuina basca ;
Take a Taste of El Pais Vasco;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345059" title="Lnia evolutiva de Psyduck" nonfiltered="4914" processed="4896" dbindex="134947">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Psyduck i Golduck.

Psyduck.

Psyduck s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Golduck.





Golduck.

 s un personatge fictici de Pokmon.

 s un gran nec bpede, amb pell blava i poderosa cua. Tamb t cames i braos forts per nedar, i t una joia vermella al seu front que est connectada als seus poders telequintics.

Caracterstiques.

Golduck viu en llacs i en rius, ocasionalment es pot veure tamb en aiges costaneres. Els Golduck sn excellents nedadors, sobresortint dels millors atletes humans a causa de les seves mans i cames amb membranes semblants a les de les granotes. La gemma al seu front brilla quan utilitza els seus poders psquics i quan neda a mxima velocitat, el que suggereix que algunes vegades utilitza els seus poders per nedar.

A causa del seu color blau i les membranes entre els dits de les seves mans i dels seus peus, els Golduck sn de vegades confosos pels monstres mitolgics japonesos, els Kappa (la font d'inspiraci real de Golduck).

Els maldecaps que sofreix la seva forma preevolucionada Psyduck, no molesten al Golduck, el qual t control total dels seus formidables poders mentals.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345060" title="Abdirahman Ahmed Ali Tur" nonfiltered="4915" processed="4897" dbindex="134948">
Abdirahman Ahmed Ali Tur (Tur s un lies que vol dir geparut) o Abdirahman Ahmed Ali Tuur o Abderrahman Ahmed Ali Tuur, 1931-2003) fou un poltic somali, primer president de Somalilndia (1991-1993). Va nixer a Gashamo (Ogaden) el 1931, i era membre del clan habar yunis, sub clan dels issaq.

Membre del Moviment Nacional Somali fundat el 1981 a Londres, va succeir en la presidncia a Ahmed Mohamed Silanyo  el 1990. L'ala civil del grup era de majoria habar yunis i iidgale que formaven els clans anomenats garxajis, mentre l'ala militar la formaven els habar awal i habar yeclo .

El gener del 1991 el Moviment Nacional Somali va capturar Burao, Berbera i Hargeisa. El 18 de maig de 1991, en una gran assemblea a Burao es va proclamar la independncia i el 28 de maig el president del MNS, Abdirahman Ahmed Ali Tur, fou designat president. La facci militar controlava Berbera per la civil dominava Burao i Hargeisa. El 1992 Tur va intentar ocupar Berbera des d'Hargeisa i des de Burao per no ho va aconseguir. Aix va portar a una guerra civil. Quan les forces de Tur tornaven de Sheikh a Burao van haver de deixar l'armament en territori dels habar jeclo. Desprs Burao fou altre cop destruda. Es va decidir convocar una conferencia de pau que es va iniciar a Borama el 24 de gener del 1993 amb ms de 1000 participants i que va durar quatre mesos. Es va aprovar un "Codi de conducta" tenint en compte la llei tradicional (xeer), i una carta nacional. Una assemblea d'ancians (Gurti) formada per notables i caps de clans, i una assemblea de representants electiva formarien el parlament. El 16 de maig de 1993 la Gurti va elegir a Ibrahim Egal com a president, contra les pretensions de Tur. Es va anunciar tamb un referndum sobre la independncia.

Les seves forces es van apoderar de l'aeroport d'Hargeisa l'octubre del 1994 per el nou exrcit nacional format per Egal el va reconquerir. L'habar yunis i iidgale van dirigir els seus vehicles armats cap a una secci comercial d'Hergeisa poblada pels seus rival habar awal i van obrir foc indiscriminadament abans de ser expulsats de la ciutat al cap de dos dies. 20.000 persones es van refugiar temporalment a Etipia. Tuur dominava Burao, per Egal, amb el suport de la facci "bandera roja" dels habar jeclo, va dominar la ciutat. Egal ara dominava tot el pas. 

Tur va sortir de Somalilndia i va contactar amb l'ONU interessada en obtenir un acord de pau abans de sortir del pas. De les converses i pressions de l'ONU va derivar un comunicat fet a Addis Abeba on va anunciar que rebutjava la independncia de Somalilndia i que l'havia declarat forat i contra el seu desig i que la seva voluntat era formar una Somlia federal. Estava present el general Muhammad Fara Hassan, lies Aydid que va donar la benvinguda a la iniciativa i va fer vots per la participaci de Tuur a un futur procs de pau. Amb tot aix va resultar el juny del 1995 el govern proclamat per Muhammad Fara Hassan, lies Aydid a Mogadiscio, amb Tur com a vicepresident . En aquest moment el govern de Somalilndia s'enfrontava a atacs de la milcia dels isses, el Front Unit Somali (FUS) oposades tamb a la independncia, ajudades per Djibouti i segurament d'acord amb Tur (agost del 1995).

El 1996 es van fer a Somalilndia dues conferencies de reconciliaci per intentar atreure als habar iunis i iidgale o igalle, que no van reeixir plenament. El 1997 va entrar a Somlia i fou arrestat per Hussein lies Aydid (fill i successor de Muhammad Farah Hassan Aydid) i enviat en un avi que va sortir de Mogadiscio cap a fora del pas. Tur es va establir al Regne Unit. El 2000 va participar al procs d'Arta a Djibouti del que va sortir el Govern Nacional de Transici.

Poc desprs Tur va retornar al Regne Unit on va restar fins el 2003. El gener d'aquest any es va entrevistar a Londres amb el ministre d'Informaci de Somalilndia, Abdillahi Mohamed Duale, que li va oferir l'amnistia i el retorn amb llibertat, si ingressava al partit del govern i li donava suport a les eleccions, a ms d'altres condicions menors. Un ms desprs (febrer) Tur va retornar, oficialment per portar les condolences per la mort del seu cunyat Osman Basbaas, sent rebut per diversos ministres, sultans, i altres notables, i va fer l'anunci pblic de qu ingressava al Partit Democrtic d'Unitat Popular. El rumor popular diu que Tur va exigir una villa de luxe, un vehicle, una gurdia armada, servei domstic, i un salari del govern.

Desprs de l'elecci presidencial va retornar a Londres on fou tractat d'una malaltia que li va ocasionar la mort el mateix 2003. El seu cos fou traslladat a Hargeisa on va rebre funeral d'estat. El president Dahir Riyale Kahin va transmetre les condolences a la seva famlia. Deixava vdua a la seva dona Kinsi Basbas.

 Referncia principal .
http://www.bits.de/public/pdf/rr99-1.PDF;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345067" title="Escut de la Pobla del Duc" nonfiltered="4916" processed="4898" dbindex="134949">


L'escut oficial de la Pobla del Duc t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat i migpartit. Al primer quarter, en camp d'atzur, una esglsia d argent acostada d'una carrasca de sinople. Al segon quarter, en camp d or, un bou passant de gules, terrassat de sinople, amb una bordura de gules, carregada de vuit feixos d'or. Al tercer quarter, un faixat d'or i de sable en sis peces. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 15 de novembre de 1999, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.648, del 20 de desembre de 1999.

L'esglsia del poble, dedicada a l'Assumpta, i l'arbre sn un senyal tradicional dels segells municipals. A sota, les armories dels Borja, ducs de Gandia i antics senyors de la vila, als quals es refereix el topnim de la Pobla del Duc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345069" title="Ball de Bastons de Solsona" nonfiltered="4917" processed="4899" dbindex="134950">

El Ball de Bastons de Solsona data de 1680, de quan va venir del poble de Sanaja. L'estranya funci que adopten els dansaires d'aquest ball a la ciutat s la de ser patges i acompanyants de la imatge de la Mare de Du del Claustre en els recorreguts processionals, un rol que noms s'observa en un altre municipi catal, Cardona. De fet, a tot Europa, noms tenim constncia que un element folklric sigui el patge de la Verge a aquests dos municipis de Catalunya i a la ciutat italiana de Mistretta.

El Ball de Bastons de Solsona est format per infants, cosa puntual a Catalunya, i fins a l'any 1998 noms era integrat per nois. Per com que la festa necessita adaptar-se progressivament a la societat actual, era lgic i just que les noies tamb hi fossin incorporades.

s un dels elements que ms constncia ha tingut al llarg de la seva histria i ha pogut mantenir les seves caracterstiques i els seus vestits fidels als originals. Igualment, les seves coreografies s'han mantingut invariables. La dansa s molt completa i consta de quatre parts, cada una d'elles amb msica i coreografia prpies.

Enllaos externs.
 Festa Major de Solsona, el Ball de Bastons;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345072" title="Feans Padel Club" nonfiltered="4918" processed="4900" dbindex="134951">



El Feans Padel Club s un club esportiu de la ciutat de La Corunya, Espanya. La seva activitat principal s el pdel a nivell amateur i de competici. 

Va ser fundat en el 2006, sent un dels clubs ms importants del Galcia en la prctica d'aquest esport entre aquells que participen en el torneig de la Lliga Provincial de Pdel. 

Activitats esportives. 
L'Escola de Padel situada en Feans Padel Club, que est dirigida pels dos millors jugadors de Galcia: Borja Yribarren i Ignacio Otero Borja i Pio, que s'encarreguen d'organitzar els cursos i les classes. ;
Aquest club s l'organitzador del prestigis torneig de padel el Trofeu Teresa Herrera, que l'ltima edici va assolir reunir mes de 250 parelles inscrites. ;

Assoliments esportius. 
Lliga Provincial de Pdel Femenina 2007 ;
Lliga Provincial de Pdel Masculina B 2007 ;
Millor jugadora de la Lliga Provincial Pdel Marta Muoz 2008 ;
Lliga Provincial de Pdel Masculina C 2008 ;

Installacions. 
4 pistes de pdel de mur ;
3 pistes de pdel de cristall ;
1 pista de pdel de mur ;
1 frontn ;
Vestuaris ;
Estacionament de vehicles ;
Recepci ;

Enllacis externs. 
Club esportiu Padel Corua ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345090" title="Vida cellular" nonfiltered="4919" processed="4901" dbindex="134952">
La vida cellular s la vida dotada de cllules. El sentit habitual del terme "vida" implica que un organisme tingui o b una estructura unicellular o b una estructura multicellular.

Tanmateix, l'adjectiu "cellular" implica l'existncia de vida terrestre "no cellular". Aquest punt de vista inclou sovint la classificaci dels virus com a formes de vida.

A l'hora de parlar dels dominis de la vida, en ocasions s'utilitza el terme Cytota com a nom d'un regne, domini o imperi, per distingir la vida cellular de la vida no cellular (denominada Acytota). Aquestes serien les dues niques subdivisions de la vida terrestre   tamb coneguda com a organismes terrestres, Biota, Naturae o Vitae.

El debat sobre la possibilitat que la vida sigui cellular i no cellular s'ha intensificat recentment degut al descobriment l'any 2003 que Mimivirus s molt gran, t gens per centenars de protenes i pot fabricar algunes protenes que estan implicades en la sntesi d'altres protenes. Aquest descobriment ha suggerit a alguns virlegs i bacterilegs que hi hauria d'haver un quart domini de la vida, un domini vric, a ms dels dominis cellulars dels arqueobacteris, eubacteris i eucariotes.

Vegeu tamb.
Bioqumica alternativa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345095" title="Augstbordhorn" nonfiltered="4920" processed="4902" dbindex="134953">


L'Augstbordhorn s una muntanya de 2.971 metres situada als Alps Apenins a Sussa.

Enllaos externs.
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345097" title="Arpelistock" nonfiltered="4921" processed="4903" dbindex="134954">


L'Arpelistock s una muntanya de 3.035 metres situada als Alps Bearnesos a Sussa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345098" title="Lnia evolutiva de Mankey" nonfiltered="4922" processed="4904" dbindex="134955">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Mankey i Primeape.

Mankey.

Mankey s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i evoluciona en Primeape.





Primeape.

Primeape s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i evoluciona de Mankey.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345099" title="Pere Masats i Vilata" nonfiltered="4923" processed="4905" dbindex="134956">
Pere Masats i Vilata (Angls, la Selva, 24 de mar de 1894 - Barcelona, 27 d'abril de 1981) va ser un intrpret de tenora i tromb i compositor de sardanes, va fundar la cobla orquestra As d'Angls. Empresari de la fusta, fou nomenat primer alcalde republic d'Angls l'any 1931.

Pel que fa a la composici la seva formaci bsicament autodidacte, tot i rebre alguna influncia de Joaquim Serra. El 1915 va obtenir una gran popularitat amb la seva primera sardana Fadrinalla. Per qestions laborals, no va tornar a escriure fins al 1942, any en qu va renovar l'xit amb Dolces carcies. A partir d'aquest moment i malgrat la dedicaci que encara li demanava l'empresa, va continuar composant amb regularitat per configurar un catleg de caracterstiques populars amb algunes obres originals que semblen d'origen popular. Pel que fa a la cobla As d'Angls, en el seu vessant d'orquestra en va fer una formaci pionera en incorporar-hi instruments del jazz.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;


Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345100" title="Botiga" nonfiltered="4924" processed="4906" dbindex="134957">

Una botiga, tenda o negoci s un tipus d'establiment comercial, fsic o virtual, on la gent pot adquirir bns o serveis a canvi d'una contraprestaci econmica, de forma tradicional.

El vocable botiga implica un petit establiment amb atenci directa per part d'un venedor o dependent; tamb pressuposa l'existncia d'un taulell o taula que separa la sala de vendes dels articles en venda. Aquesta forma de comer s oposada al comer en rgim de lliure servei, on el consumidor s'apropa als articles, els elegeix i els porta fins a la lnia de caixes enregistradores per pagar la seva compra.

Caracterstiques.
Les botigues poden dedicar-se a vendre un producte determinat tals com a roba, menjada o electrnica, o ampliar el seu assortiment a diversos tipus d'articles. A ms de les botigues independents que funcionen per si mateixes, existeixen les galeries comercials i llocs coneguts com centres comercials on diverses botigues (locals comercials) comparteixen un recinte tancat.

Particularment tradicionals han estat a Iberoamrica i a Espanya les botigues de barri, botiga de la cantonada o merceries, que sn conegudes tamb com miscellnies.

En pasos com Colmbia, aquests establiments en representen ms del 70% del total de les vendes de vitualles i productes bsics de consum de les comunitats. A Espanya, aquestes botigues tradicionals, tamb anomenades tendes d'ultramarins, representen el 13% de les vendes d'alimentaci i productes  bsics de drogueria-perfumeria.

Algunes botigues/tendes ofereixen als seus clients la possibilitat de crdits.

Variants actuals.
Encara que, d'altra banda, i dins del mn de la tecnologia, hi ha tamb botigues exclusivament virtuals, moltes solen expandir-se creant un lloc web on l'usuari pot adquirir els productes de forma online. Algunes botigues simplement ofereixen la possibilitat de mirar el seu catleg, restringint la compra a la botiga fsica. 

Referncies.


Vegeu tamb.
 Empresa;

Enllaos externs.
 Carles Carreras (dir), Sergio Moreno i Assumpta Ario.Botigues histriques de Catalunya. Manresa   Barcelona: Angle Editorial   Fundaci Caixa de Manresa, 2006. ISBN 84-96521-36-2.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345101" title="Gamaches" nonfiltered="4925" processed="4907" dbindex="134958">

Gamaches s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 2.949 habitants.

Situaci.
Gamaches es troba a l'oest del Somme, a pocs quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Gamaches s la capital del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Jacques Pecquery (2008-2014).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Gamaches al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Gamaches;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345108" title="Jama Ali Jama" nonfiltered="4926" processed="4908" dbindex="134959">
Jama Ali Jama (somali: Jaamac Cali Jaamac) s un militar i poltic somali, president de Puntland del 2001 al 2002. Pertany al subclan musa sultan (muuse suldaan), del clan cisman mahmud, del grup majeerteen de la confederaci darod.

Era militar a l'exrcit somali on va arribar a coronel. Vers 1976 fou promogut a cap ideolgic del socialisme per l'frica oriental. El 1978 fou acusat de intentar un cop d'estat junt amb altres militars i va romandre empresonat onze anys.

Va organitzar el grup conegut com G8  que desprs es va aliar a altres grups per formar vers el 2000 el Consell de Salvaci Nacional, una aliana amb la que va estar present a la Conferncia de Pau i Reconciliaci de Somlia que es feia a Kenya formada per l'Aliana de la Vall del Juba, l'Exrcit de Resistncia Rahanweyn facci Habsade, el Moviment Patritic Somali-Aliana Nacional Somali (o facci Jess), Congrs de la Somlia Unificada-Aliana Nacional Somali facci Atto, Congrs de la Somlia Unificada-Aliana de Salvaci de Somlia facci Yalahow, Congrs de la Somlia Unificada-Aliana de Salvaci de Somlia facci Mohamed Hussein Adow, Congrs de la Somlia Unificada-Aliana de Salvaci de Somlia facci Farah Wehelie Adow  Sindaco , Congrs de la Somlia Unificada-Aliana de Salvaci de Somlia facci Ismail Moalim Mussa, Front Nacional Somali facci de Gedo o d' Abdirasak Isak Bihi, Congrs de la Somlia Unificada-Treball i Pau (Mohamed Jama Mohamed  Furuh ), Congrs de la Somlia Unificada-Moviment de Lluita ( Mohamed Osman Jiley), Congrs de la Somlia Unificada-Pau i Seguretat (Botan Issa Alin), Administraci regional del Baix Shabele o Shabeellaha Hoose (xeic Yusuf Mohamed  Indha-Adeh ), i la societat civil (Professor Mohamed Farah Jimale). Aquest grup aliat a altres forces va constituir el anomenat grup G13 

El 27 de juny de 2001, tres dies abans d'acabar el seu mandat, el president de Puntland, Abdullahi Yusuf Ahmed es va fer investir per un segon mandat per la cambra de representants, on tenia majoria. Per Jama Ali Jama, que es manifestava contrari a l'autonomia i mantenia el seu pla a nivell estatal, el va acusar de cometre frau de llei. El Tribunal suprem li va donar ra i Yusuf fou destitut a l'acabar el mandat el 30 de juny i proclamat interinament president el jutge de la cort suprema Yusuf Haji Nur (1 de juliol del 2001) fins que fora elegit un nou president.

Yusuf es va retirar a Galkacyo i va acusar als seus enemics de cop d'estat. El 4 de juliol va jurar el seu crrec (segon mandat) i va mobilitzar a la seva gent a Mudug, Sool i Sanaag (i part de Nugaal), que li donaven suport. Bari no li donava suport i es mantenia neutral. El 14 de novembre de 2001 Ali Jama fou elegit president per l'assemblea de notables amb un suport encobert de l'organitzaci islmica local Al-Itihaad al-Islamiya (Unitat Islmica), sospitosa segons els Estats Units de ser un grup de partidaris d'Al-Qaeda i declarada organitzaci terrorista. El nou president va estar en contacte amb el GNT de Mogadiscio.

Pocs dies desprs Yusuf va conquerir Garowe i Ali Jama es va establir a Bosaso que fou ocupada tamb per Yusuf el 8 de maig del 2002. El 12 de maig Yusuf va autoritzar la represa d'emissions de la Somali Broadcasting Corporation (SBC) que havia estat tancada acusada de donar suport a Jama. Aquest va romandre rebel fins el 17 de maig de 2003 quant es va acordar la pau i un repartiment de carteres entre ambdues forces. El 8 de gener de 2004 va visitar Mogadiscio per anunciar la dissoluci del moviment per donar pas a un nou organisme, retornant desprs a Nairobi.

El 2004 fou elegit membre del Parlament Federal de Transici i all encapala la oposici al president federal, el mateix Abdullahi Yusuf Ahmed.

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345113" title="Yusuf Haji Nur" nonfiltered="4927" processed="4909" dbindex="134960">
Yusuf Haji Nur (somali Yuusuf Xaaji Nuur) s un jutge somali que fou interinament president de Puntland el 2001.

Presidia la cort suprema de l'estat de Puntland que el 30 de juny del 2001 va ordenar la deposici del president Abdullahi Yusuf Ahmed per haver acabat el seu mandat i no poder ser reelegit d'acord a la carta nacional. Fins a la celebraci de noves eleccions el president de la cort suprema assolia la direcci del pas interinament. L'elecci presidencial, per una cmera de notables, es van fer el 14 de novembre de 2001 i el mateix dia va entregar el poder a l'electe Jama Ali Jama.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345116" title="Escut de Xeresa" nonfiltered="4928" processed="4910" dbindex="134961">


L'escut oficial de Xeresa t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit i migtruncat. Al primer quarter, en camp d or, quatre pals de gules, abraat d'atzur, sembrat de flors de lis d'or, brisat amb lambel de gules. Al segon quarter, en camp de sinople, una branca de flor d'assutzena d argent. Al segon quarter, en camp d'atzur, dues cornucpies d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 7 de mar de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.977, del 10 d'abril de 2001.

S'hi representen les armories dels ducs reials de Gandia, antics senyors de Xeresa. L'assutzena o lliri de Sant Antoni s el senyal de sant Antoni de Pdua, patr del poble. La cornucpia o corn de l'abundncia fa referncia a la fertilitat del terme, on es conreen taronges, hortalisses i arrs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345120" title="Mohamed Abdi Hashi" nonfiltered="4929" processed="4911" dbindex="134962">
Mohamed Abdi Hashi (somali Maxamed Cabdi Xaashi) s un poltic somali que fou president inter de Puntland. Pertany al clan dels dhulbahante.

Membre del Partit Unit Somali, el 1991 i 1993 va donar suport a la creaci de la Repblica de Somalilndia, per desprs es va decantar cap a una aliana amb els majeerteen i va donar suport a la creaci de l'estat de Puntland el 1998. El 23 de juliol de 1998 fou designat vicepresident.

El 30 de juny del 2001 per orde de la cort suprema, es va acabar el seu mandat, per Abdullahi Yusuf Ahmed es va proclamar militarment president per un segon mandat i va mantenir a Hashi com a vicepresident. Desprs de la victria sobre el seu rival Jama Ali Jama, el 8 de maig del 2001  Abdullahi Yusuf Ahmed i Mohamed Abdi Hashi van retornar plenament al poder; el maig del 2003 amb la mediaci dels ancians, es va fer un acord de pau amb Jama Ali Jama.

El 10 d'octubre del 2004 el president de Puntland, Abdullahi Yusuf Ahmed, fou elegit president del Govern Federal de Transici de Somlia amb un mandat fins el 2009, i va deixar la presidncia de Puntland al vicepresident Mohamed Abdi Hashi, fins que el 8 de gener del 2005 fou elegit president Mohammud Musse Hersi, lies Adde.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345121" title="Escut de Xodos" nonfiltered="4930" processed="4912" dbindex="134963">


L'escut oficial de Xodos t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camper de gules, una torre d or, maonada de sable i aclarida de gules; en orla, una cadena d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 6 de febrer de 1995, del conseller d Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.454, del 21 de febrer de 1995.

La torre alludeix a la torre mestra de l'antic castell medieval, edifici representatiu de Xodos; la cadena s un senyal tradicional, usat des d'antic per la corporaci municipal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345124" title="Chinyero" nonfiltered="4931" processed="4913" dbindex="134964">
Chinyero s un volc de l'illa de Tenerife situat en el terme municipal de Santiago del Teide (Illes Canries).


Es un estratovolc situat al costat del Teide de 1.560 metres d'altitud que est actualment inactiu, encara que s'enregistren erupcions des del 1393. L'ltima va ser el 18 de novembre de 1909, i va cessar nou dies ms tard, estant l'ltima erupci volcnica que ha tingut lloc a Tenerife. 

Alhora, una superfcie de 2379,4 hectrees prop del volc es troben protegides sota la denominaci de "Reserva Natural Especial del Chinyero" ocupant part dels municipis de Santiago del Teide, El Tanque i Garachico. L'espai protegit, a causa del diferent grau de colonitzaci que presenta la zona, constitueix un lloc d'inters cientfic per a l'estudi de la successi ecolgica. A ms a ms, conforma una mostra representativa de la volcanologia histrica de les Canries. La reserva est tamb declarada com a zona d'especial protecci per als ocells (ZEPA).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345125" title="Lliga marroquina de futbol" nonfiltered="4932" processed="4914" dbindex="134965">
La Lliga marroquina de futbol, tamb coneguda com GNF (Groupement National de Football) o Botola, (en rab                 ) s la mxima competici futbolstica del Marroc. s organitzada per la Reial Federaci Marroquina de Futbol.

Histria.
Amb anterioritat a la independncia del Marroc, exist una lliga organitzada per la Federaci Francesa de Futbol, que es disput entre els anys 1916 i 1955, coincidint amb l'ocupaci francesa del pas i el protectorat establert a la zona. L'US Marocaine amb 16 ttols, l'Olympique Marocain amb 8 i el Wydad de Casablanca amb 5 foren els clubs ms reeixits. A partir de 1956 neix la nova lliga independent, organitzada per la Federaci Marroquina.

Equips participants temporada 2008-09.




 Historial .
 Abans de la independncia .


1916 CA de Casablanca;
1917 US Marocaine;
1918 US Marocaine;
1919 US Marocaine;
1920 Olympique Marocain ;
1921 Olympique Marocain ;
1922 Olympique Marocain ;
1923 Olympique Marocain  ;
1924 Union Fs;
1925 Union Fs ;
1926 Olympique Marocain  ;
1927 US Athltique  ;
1928 Stade Marocain;
1929 US Athltique;

1930 Olympique Marocain ;
1931 Stade Marocain;
1932 US Marocaine  ;
1933 US Marocaine;
1934 US Marocaine;
1935 US Marocaine  ;
1936 Olympique Marocain  ;
1937 Olympique Marocain  ;
1938 US Marocaine;
1939 US Marocaine;
1940 US Marocaine;
1941 US Marocaine;
1942 US Marocaine;
1943 US Marocaine;

1944 Stade Marocain;
1945 Racing de Casablanca;
1946 US Marocaine;
1947 US Marocaine;
1948 Wydad de Casablanca;
1949 Wydad de Casablanca;
1950 Wydad de Casablanca;
1951 Wydad de Casablanca;
1952 US Marocaine;
1953 AS Marrakech;
1954 Racing de Casablanca;
1955 Wydad de Casablanca;


 Desprs de la independncia .


1956-57 Wydad Casablanca;
1957-58 Kawkab Marrakech;
1958-59 toile Casablanca;
1959-60 KAC Knitra;
1960-61 FAR Rabat;
1961-62 FAR Rabat;
1962-63 FAR Rabat;
1963-64 FAR Rabat;
1964-65 Maghreb Fs;
1965-66 Wydad Casablanca;
1966-67 FAR Rabat;
1967-68 FAR Rabat;
1968-69 Wydad Casablanca;
1969-70 FAR Rabat;
1970-71 Renaissance Settat;
1971-72 Racing Casablanca;
1972-73 KAC Knitra;
1973-74 Raja Beni Mellal;

1974-75 Mouloudia d'Oujda;
1975-76 Wydad Casablanca;
1976-77 Wydad Casablanca;
1977-78 Wydad Casablanca;
1978-79 Maghreb Fs;
1979-80 Chabab Mohammdia;
1980-81 KAC Knitra;
1981-82 KAC Knitra;
1982-83 Maghreb Fs;
1983-84 FAR Rabat;
1984-85 Maghreb Fs;
1985-86 Wydad Casablanca;
1986-87 FAR Rabat;
1987-88 Raja Casablanca;
1988-89 FAR Rabat;
1989-90 Wydad Casablanca;
1990-91 Wydad Casablanca;
1991-92 Kawkab Marrakech;

1992-93 Wydad Casablanca;
1993-94 Olympique Casablanca;
1994-95 CODM Mekns;
1995-96 Raja Casablanca;
1996-97 Raja Casablanca;
1997-98 Raja Casablanca;
1998-99 Raja Casablanca;
1999-00 Raja Casablanca;
2000-01 Raja Casablanca;
2001-02 Hassania d'Agadir;
2002-03 Hassania d'Agadir;
2003-04 Raja Casablanca;
2004-05 FAR Rabat;
2005-06 Wydad Casablanca;
2006-07 OC Khouribga;
2007-08 FAR Rabat;


 Vegeu tamb .
Campionat d'frica del Nord de futbol;

Enllaos externs.
Federaci del Marroc;
RSSSF;
Futbol marroqu;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345132" title="Gouzon" nonfiltered="4933" processed="4915" dbindex="134966">

Gouzon (en occit Gosom) s un municipi de la regi del Llemos, al departament de la Creusa












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345133" title="Embreville" nonfiltered="4934" processed="4916" dbindex="134967">

Embreville s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 576 habitants.

Situaci.
Embreville troba a l'oest del Somme, a pocs quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Embreville forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Daniel Cave (2008-2014).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Embreville al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Embreville;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345134" title="Comunidad de Villa y Tierra de Aylln" nonfiltered="4935" processed="4917" dbindex="134968">

Comunidad de Villa y Tierra de Aylln fou una de las comunitats en que s'organitz el territori de l'Extremadura castellana, al sud del Duero, al repoblar-se. Tenia una extensi de unos 824 km. Estava format pels segents municipis:

 A la provncia de Segvia: Aylln, Languilla, Corral de Aylln, Ribota;
 A la provncia de Guadalajara :  Campillo de Ranas, Cantalojas, Majaelrayo ;

Era organitzada en sexmos o grups de sis pobles:
 Sexmo de Torrao;
 Sexmo de Valdeliceras;
 Sexmo de la Transierra;
 Sexmo de Saldaa;
 Sexmo de la Sierra (Madriguera,...);
 Sexmo de Mazagatos;
 Sexmo del Rio;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345135" title="Cant d'Ailly-sur-Noye" nonfiltered="4936" processed="4918" dbindex="134969">

El cant d'Ailly-sur-Noye s un cant francs situat al departament del Somme, dins la regi de la Picardia. Est organitzat al voltant d'Ailly-sur-Noye, del districte de Montidier.

Municipis.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345137" title="Languilla" nonfiltered="4937" processed="4919" dbindex="134970">

Languilla s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345138" title="Escut de Vilanova d'Alcolea" nonfiltered="4938" processed="4920" dbindex="134971">


L'escut oficial de Vilanova d'Alcolea t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camper de gules, dues torres d or; al centre, allat, un portal del mateix metall, tot maonat i aclarit de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 12 de desembre de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.911, del 5 de gener de 2001.

Es tracta de l'escut utilitzat histricament, amb una idealitzaci de les torres i muralles de l'antiga vila medieval, segons la representaci consagrada a la segona meitat del segle XIX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345139" title="Roquefixade" nonfiltered="4939" processed="4921" dbindex="134972">

Roquefixada  s un municipi de la regi del Migdia-Pirineus, al departament de l'Arieja












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345140" title="Ribota" nonfiltered="4940" processed="4922" dbindex="134973">

Ribota s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345141" title="Corral de Aylln" nonfiltered="4941" processed="4923" dbindex="134974">

Corral de Aylln s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345142" title="Escut de Xert" nonfiltered="4942" processed="4924" dbindex="134975">


L'escut oficial de Xert t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, un Agnus Dei d argent amb banderola blanca. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 31 de juliol de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.328, del 4 de setembre de 2002.

L'escut tradicional de Xert representa l Agnus Dei o anyell pasqual, el senyal de sant Joan Baptista, ja que la vila va dependre dels hospitalers, o orde de Sant Joan de Jerusalem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345145" title="Estadi Olmpic d'Anvers" nonfiltered="4943" processed="4925" dbindex="134976">

L'Estadi Olmpic d'Anvers (en neerlands: Olympisch Stadion) s l'estadi olmpic que es constru el 1902 a la ciutat d'Anvers (Blgica) per la celebraci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1920.

En el moment de la seva construcci tingu una capacitat per a 40.000 persones, si b avui en dia t una capacitat aproximadament per a 12.800 persones. Actualment hi t la seva seu el club de futbol KFC Germinal Beerschot.

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Anvers 1920;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345151" title="Mohammud Musse Hersi, lies Adde" nonfiltered="4944" processed="4926" dbindex="134977">
Mohamud Muse Hersi Adde o  Mohammud Musse Hersi, lies Adde (somali Maxamuud Muuse Xirsi Cadde) s un poltic somali, president de Puntland des del 8 de gener de 2005 succeint a Mohamed Abdi Hashi.

Fou militar de l'exrcit de Somlia en temps de Siad Barre. Fou governador a una ciutat i desprs una regi del nord de Somlia. A finals dels anys setanta fou agregat militar a Xina. Desprs d'uns anys en aquest crrec es va retirar i se'n va anar a Canada. Va tornar a Somlia el 2004 per ser elegit president fins el 2009. . 

El 2005 va concedir drets d'explotacions petroleres a una companyia anomenada Australian company Range Resources Ltd de la que poc desprs fou nomenat director el seu nebot Liban Muse Bogor ; un segon director nomenat fou Toufic Rahi, advocat de Terry Donnely i Anthony Black, els dos intermediaris australians que havien negociat l'acord amb Puntland per mitj de la seva companyia Consort Private Ltd que desprs va cedir els drets a  l'Australian company Range Resources Ltd . Tamb estava als alts nivells directius Asker Ali Hussein Al-Thahiri, que era el expert que assessorava al govern de Puntland en legislaci petroliera. Tot l'afer fou molt criticat durant el 2006.

El 30 d'octubre del 2006 va assistir a la XVII sessi de la camara de representants presidida per Ahmed Ali Hashi acompanyat del seu cap de gabinet Aydarus Osman Yusuf.  on va parlar dels contactes a Dubai per la construcci del nou port de Bosaso. Al final de desembre de 2006 forces de Puntland van lluitar units als etops i a les forces de l'estat de Galmudug contra la Uni de Corts Islmiques de Somlia per evitar l'amenaa sobre la ciutat de Galkacyo, la part nord de la qual pertany al Puntland i la del sud a Galmudug.

Al comenament del 2007 la oposici va demanar una auditoria del pressupost que Hersi va rebutjar. Ahmed Abdi Xabsade, un alt crrec, va abandonar el pas cap a Somalilndia. El seu estil de govern va portar a la creaci de l'estat de Maakhir el 1 de juliol del 2007, pel clan warsangeli, amb la part administrada per Puntland del Sanaag.

L'agost del 2007 va assistir a una cerimnia de graduaci de la policia a Mogadiscio, sent rebut per l'alcalde Mohamed Omar Habeb i a la que estaven presents tamb el president del Govern Federal de Transici Abdullahi Yusuf Ahmed i el primer ministre Ali Mohamed Ghedi . A primers de desembre del 2007 va esclatar un conflicte a Galkacyo, quan 18 dels consellers locals van destituir al cap del consell del districte Muhiyadin Abdi Biihi, que no va voler reconixer la decisi. El 9 de desembre del 2007 Hersi, que era a Galcacyo, va dissoldre el parlament de l'estat i va anunciar que governaria per decret; a ms va nomenar un administrador pel districte de Galkacyo. 

El 13 de gener del 2008 les forces de Somalilndia van capturar al coronel Deyr Abdi, nomenat comandant militar de Puntland a la regi de Sool junt amb 20 militars ms, amb rumors de qu el militar s'havia passat a Somalilndia. El 1 de maig del 2008 es va proclamar l'estat de Northland pel clan dhulbahante, amb la part administrada per Puntland de la regi de Sool.

 Referncies i notes .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345154" title="Escut de la Vall d'Alcal" nonfiltered="4945" processed="4927" dbindex="134978">

L'escut oficial de la Vall d'Alcal t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp d or, dos pals de gules, amb banda d'atzur sembrada de flors de lis d'or. Al segon quarter, en camp d'or, un castell del seu color. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 12 de desembre de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.920, del 18 de gener de 2001.

S'hi representen les armes dels ducs reials de Gandia i comtes de Dnia, senyors dels pobles de la vall, i el castell d'Alcal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345158" title="Escut de Vilar de Canes" nonfiltered="4946" processed="4928" dbindex="134979">


L'escut oficial de Vilar de Canes t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, quarterat en creu. Al primer i quart, d argent, una creu de gules flordelisada de sable, per l'orde de Montesa. Al segon i tercer, de gules, sengles estrelles d or de vuit puntes amb deixant del mateix metall. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 30 d'abril de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.262, del 3 de juny de 2002.

L'estel s el senyal tradicional de l'escut del poble si ms no des del segle XIX, amb l'afegit de la creu de l'orde de Montesa, al qual pertanyia, dins la comanda de Culla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345159" title="Aldeanueva de la Serrezuela" nonfiltered="4947" processed="4929" dbindex="134980">

Aldeanueva de la Serrezuela s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345162" title="Escut de Villores" nonfiltered="4948" processed="4930" dbindex="134981">


L'escut oficial de Villores t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camper de sinople, un bou passant d argent sobremuntat d'una estrella de sis puntes del mateix metall. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 18 de mar de 1992, del conseller d Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.766, del 15 d'abril de 1992.

Es tracta de l'escut d's immemorial, amb les armories dels Antol (l'estel) i dels Borrs (el bou), antics senyors del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345164" title="Aldehorno" nonfiltered="4949" processed="4931" dbindex="134982">

Aldehorno s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345166" title="Llista de presidents de Puntland" nonfiltered="4950" processed="4932" dbindex="134983">
Llista de Presidents de Puntland (Puntlndia), un estat autnom de Somlia, de jure part integrant de l'estat.



Vegeu tamb .
Llista de presidents de Somlia;
Llista de primers ministres de Somlia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345167" title="Sergi Xirinacs Daz" nonfiltered="4951" processed="4933" dbindex="134984">


Sergi Xirinacs Daz s logopeda, psicleg i pedagog terapeuta t un gabinet de logopdia amb una altra scia i ha exercit en educaci especial i com a regidor de cultura de l'Ajuntament de Tarragona durant 7 anys, en el primer ajuntament democrtic.

S'inici en el mon del teatre ara fa quaranta anys amb el grup Golem. A partir d'aqu ha dirigit el grup de teatre El Magatzem, de Tarragona i la productora escncia Totcomdia. Tamb s actor i autor de textos teatrals com ara Mongetes fregides, Tinglado, El castell negre, Al nord carinyo o Trallar trallar.

Obres publicades amb El Gall Editor.

 Ignicio;

 Enllaos externs .

 Ignicio;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345169" title="Honrubia de la Cuesta" nonfiltered="4952" processed="4934" dbindex="134985">

Honrubia de la Cuesta s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345170" title="Periosti" nonfiltered="4953" processed="4935" dbindex="134986">
El periosti (peri = al voltant, i osti = os) s una membrana de teixit connectiu molt vascularizada, fibrosa i resistent, que cobreix l'os per la seva superfcie externa, excepte en llocs d'inserci de lligaments, tendons, i superfcies articulars (la superfcie externa de l'os a nivell de les articulacions est coberta per cartlag hial, anomenat cartlag articular).

El periosti posseeix terminacions nervioses nociceptives, que el fan molt sensible a la manipulaci. Mitjanant la irrigaci sangunia proveeix a l'os els nutrients que necessita. Es troba unit a l'os per fortes fibres de collagen anomenades fibres de Sharpey, que s'estenen a les lameles circunferencials externes i instersticials.

El periosti est format per una capa externa fibrosa i una capa interna de recanvi. La capa fibrosa cont fibroblasts, mentre que la capa de recanvi cont cllules progenitores que es transformen en osteoblasts, que sn responsables de l'augment del gruix de l'os. Desprs d'una fractura ssia les cllules progenitores es transformen en osteoblasts i condroblasts, els quals sn essencials en el procs de curaci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345171" title="Montejo de la Vega de la Serrezuela" nonfiltered="4954" processed="4936" dbindex="134987">

Montejo de la Vega de la Serrezuela s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345172" title="Joan Beneyto i Prez" nonfiltered="4955" processed="4937" dbindex="134988">
Joan Beneyto i Prez (La Vila Joiosa, 1907 - Madrid, 25 de febrer de 1994) va ser, un jurista, escriptor i poltic valenci.

Es va doctorar en Dret i Cincies Poltiques per la Universitat de Bolonya. Els seus primers treballs van versar sobre Dret Foral: Preliminars per a l'estudi del nostre dret (1932), Il diritto catalano in Italia (1933), Iniciaci a la histria del dret valenci (1934) i d'altres, publicats en la seua major part al Butllet de la Societat Castellonenca de Cultura. L'any 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castell que suposaven per a la varietat valenciana de la llengua catalana la transposici dels criteris ortogrfics de Pompeu Fabra.

Aviat va simpatitzar amb el feixisme, el que va quedar reflectit en diverses obres de marcat carcter ideolgic (Nacionalsocialismo (1934), Espaa y el problema de Europa (1942), etc.). Va ser un dels fundadors del diari falangista Arriba. Durant la guerra civil espanyola es va establir a Sant Sebasti, on dirig la revista Valencia amb Teodor Llorente Falc. Acabada la guerra civil va ocupar crrecs poltics, com la Presidncia del Consejo Nacional de Prensa i la presidncia de la Societat Hispano-Alemanya. L'any 1939 va publicar el llibre El nuevo Estado espaol, en el qual seguint les tesis de l'historiador del Dret i militant feixista itali Arrigo Solmi defensava el nacionalsocialisme com a model del govern del general Franco, en el nou rgim acabat de comenar.

En l'oficina de censura sota el rgim franquista va encarregar-se de la secci de llibres, arribant a comptar con a collaborador censor amb el premi Nobel Camilo Jos Cela. Com a catedrdic de Dret de la Universidad Complutense de Madrid va publicar nombrosos treballs d'investigaci en matria de dret, histria i mitjans de comunicaci social. Tamb va dedicar-se al periodisme, i arrib a ser deg de la Facultat de Cincies de la Informaci de la Universidad Complutense de Madrid.

Estretament vinculat al Pas Valenci va collaborar amb Lo Rat Penat i va ser acadmic de l'Acadmia de Cultura Valenciana.

 Referncies .


Bibliografia.
Lourdes Torres, Inmaculada Pertusa. Tortilleras: Hispanic and U.S. Latina Lesbian Expression. Temple University Press, 2003. ISBN 1592130070, 9781592130078;
Wayne H. Bowen. Spaniards and Nazi Germany: Collaboration in the New Order. University of Missouri Press, 2000. ISBN 0826213006, 9780826213006;

 Article Juan Beneyto Prez de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;

 Enllaos externs .
 Joan Beneyto:sesenta aos acadmico A Las Provincias;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345173" title="Torreadrada" nonfiltered="4956" processed="4938" dbindex="134989">

Montejo de la Vega de la Serrezuela s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345174" title="Antoni Botey i Badia" nonfiltered="4957" processed="4939" dbindex="134990">
Antoni Botey i Badia (Badalona, Barcelons, 12 de febrer de 1896   Barcelona, 29 de gener de 1939) fou un compositor de msica clssica i sardanes. Se'l coneix sobretot per la sardana lAmetller.

Fill de Leopold Botey, jurisconsult, msic i compositor de sardanes, ja de molt jove va demostrar excellents aptituds per la msica. Va cursar estudis musicals a l'escola Municipal de Msica de Barcelona , on va obtenir el premi Maria Barrientos. Solfeig i teoria l'estudi amb Frederic Alfonso, viol amb Manuel Viscasillas, i harmonia i composici amb Enric Morera, de qui va rebre una influncia molt marcada com es pot comprovar en algunes de les seves sardanes. 

L'any 1916 rep una beca per oposici per continuar els seus estudis al Conservatori de Brusselles, que ha d'abandonar per l'esclat de la guerra europea (1914). A finals de 1920 s cofundador i primer director de l'Orfe Badalon. No obstant i que va morir molt jove ja va deixar testimoniatge de la seva condici de compositor prolfic, amb diversos concerts per a piano i viol, violoncel i piano, sonates, trios, canons per a cant i piano, el poema simfnic Venus i Adonis, i arranjaments de tota mena, i tamb una trentena de sardanes, la primera de les quals va ser Quan el pare no t pa (1908) i la que es considera l'ltima Tardor (1925). Amb bona tcnica harmonitz per a cor canons populars.

Va morir per causa d'una irreversible malaltia de tipus mental, a Barcelona, en el temps de l'ocupaci de la ciutat per les tropes franquistes, allunyat de la seva famlia que va haver de romandre amagada.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;


Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345175" title="Valdevacas de Montejo" nonfiltered="4958" processed="4940" dbindex="134991">

Valdevacas de Montejo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345176" title="Villaverde de Montejo" nonfiltered="4959" processed="4941" dbindex="134992">

Villaverde de Montejo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345178" title="Escut de Xbia" nonfiltered="4960" processed="4942" dbindex="134993">

L'escut oficial de Xbia t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit i entat en punta. Al primer quarter, en camper d or, quatre pals de gules. Al segon quarter, en camper d'atzur, sobre ones d'atzur i d argent, una torre d'argent maonada de sable sobre roques del seu color, sobremuntada d'una flor de lis d'or. A l'entat en punta, en camper d'or, cinc estrelles d'atzur, collocades en sautor. Per timbre, una corona reial oberta. Flanquejant l'escut, dues eles d'or.

Histria.
Resoluci del 4 de febrer de 1993, del conseller d Administraci Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 1.976, del 3 de mar de 1993.

La segona partici presenta l'escut tradicional, amb la vila emmurallada dalt del tur, vora la mar; la flor de lis s un privilegi atorgat per Felip V, ja que Xbia va ser fidel al bndol borbnic en la guerra de Successi. Els quatre pals fan referncia a la seva condici de vila reial, mentre que a l'entat apareixen les armes dels Rojas Sandoval, marquesos de Dnia i senyors de la vila. Les dues eles alludeixen a les dues vegades que Xbia ha roms lleial al rei, la ja esmentada durant la guerra de Successi i durant la guerra del Francs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345181" title="Maks Velo" nonfiltered="4961" processed="4943" dbindex="134994">
Maks Velo (nascut a Pars, Frana el 1935) s un arquitecte, pintor i poeta albans. Arquitecte de formaci, visqu a Albnia tot el perode comunista on fou condemnat, desprs d'sser interrogat durant prop de sis mesos, a deu anys en un camp de treball el 1978, per agitaci i propaganda contra el poder popular i el Partit del treball. La seva collecci personal de pintures i escultures, declarades contrries al realisme socialista, foren llavors destrudes. Alliberat del terrible camp de Spa (dedicat a l'explotaci d'una mina de crome) el 1986, esdevingu aleshores obrer en una fbrica de pedres abrasives fins a l'esfondrament del rgim comunista. Desprs dels canvis poltics de 1991, Velo torn a l'arquitectura dins l'Institut d'Estudis i Disseny de Tirana, on viu actualment.
Un dels seus quadres ms famosos, Labi dhe Labesha, illustra la coberta del llibre de Serge Mtais Histoire des Albanais (Des Illyriens  l Independence de Kosovo), ditions Fayard, 2006.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345184" title="Melles" nonfiltered="4962" processed="4944" dbindex="134995">


Melles  s un municipi francs del departament de l'Alta Garona a la regi de Migdia-Pirineus. En aquest municipi es van alliberar els ssos Ziva i Melba el 1996 i Pyros el 1997, com a part del programa Life de la Uni Europea.

Enllaos externs.
Web del pas de l's











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345185" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="4963" processed="4945" dbindex="134996">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es disputaren vuit proves de boxa, totes elles en categoria masculina, entre els dies 21 i 24 d'agost.

Desprs del parntesi dels Jocs Olmpics de 1912 disputats a Estocolm (Sucia), on aquest esport no form part del programa olmpic, la boxa no ha deixat de formar-ne part.

Nacions participans.
Participaren en la competici de boxa un total de 116 boxejadors de 12 ncions diferents:


  (1);
  (13);
  Canad (8);
  (12);
  (16);
  Frana (15);

  Itlia (5);
  (14);
  (8);
  Regne Unit (16);
  (1);
  Sud-frica (7);


Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Boxa - Anvers 1920;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345187" title="Cant de Sent Biat" nonfiltered="4964" processed="4946" dbindex="134997">
El Cant de Saint-Bat s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Sent Gauden, est format per 22 municipis i el cap cantonal s Saint-Bat.

Municipis.
 Cierp-Gaud;
 Marignac;
 Saint-Bat;
 Fos;
 Boutx;
 Fronsac;
 Chaum;
 Estnos;
 Eup;
 Burgalays;
 Melles;
 Arlos;
 Cazaux-Layrisse;
 Lez;
 Signac;
 Guran;
 Bezins-Garraux;
 Lge;
 Bachos;
 Argut-Dessous;
 Binos;
 Baren;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345188" title="Roy A. Tucker" nonfiltered="4965" processed="4947" dbindex="134998">
Roy A. Tucker (1951, Jackson, Mississippi) s un astrnom americ. s un prolfic descobridor d'asteroides: en va identificar 215 i codescobrir un entre 1996 i 2006.

Tucker fou criat a Memphis, Tennessee. En 1966, es va fer membre de la Societat astronmica de Memphis i curs un mster en instrumentaci cientfica a la University of California, Santa Barbara. Treballa com a enginyer en el laboratori de tecnologia de la imatge de la University of Arizona.

Referncies.


Biobliografia.

 Aguirre, Edwin L. 1999. Sentinel of the Sky - Armed with a Modest Telescope and CCD Camera, Tucson Amateur Roy A Tucker Joins the Ranks of Professional Astronomers Who Have Discovered Near-Earth Objects. Sky and Telescope. 97, no. 3: 76. ;
 CCD Precision Photometry Workshop, Eric R. Craine, Roy A. Tucker, Jeannette V. Barnes. CCD Precision Photometry Workshop: Proceedings of a Meeting Held at San Diego, California, USA, 6-7, June 1998. Astronomical Society of the Pacific conference series, v. 189. San Francisco, Calif: Astronomical Society of the Pacific, 1999. ISBN 1583810153;

Enllaos externs.
 Goodricke-Pigott Observatory ;
 Discovering My First Asteroid "Don't count your asteroids till they are numbered" - Roy A. Tucker Narraci en primera persona. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345204" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="4966" processed="4948" dbindex="134999">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats la ciutat d'Anvers (Blgica) es realitzaren 6 proves de ciclisme, totes elles en categoria masculina. 

Aquestes proves es dividiren en dues de ciclisme en ruta, formant-ne part una contrarellotge individual, el temps de la qual fou utilitzada per a decidir el resultat de la contrarellotge per equips (es van tenir en compte els 4 millors temps de cada equip). Aix mateix es realitzaren quatre proves de ciclisme en pista.

Desprs de l'absncia en el programa olmpic dels Jocs Olmpics de 1912 del ciclisme en pista, aquesta modalitat retorn a la competici olmpica i des d'aquell moment no l'ha abandonat.

Nacions participants.
Participaren en les proves de ciclisme 103 ciclistes de 14 nacions diferents:


  (2);
  (15);
  Canad (5);
  Txecoslovquia (4);
  (6);
  (9);
  Frana (13);

  Itlia (12);
  (1);
  (4);
  (10);
  Regne Unit (13);
  Sud-frica (5);
  (4);


Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisme en pista.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Ciclisme - Anvers 1920;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
